Estudi arqueozoològic de la

cavitat sepulcral 1 Cova Sepulcral del Neolític Antic de l’Avellaner (Cogolls,

Les Planes d’Hostoles, La Garrotxa)

06/12/2013

Ciències i Tècniques Aplicades a l’Arqueologia de la Prehistòria

Juana Maria Olives Pons

3

ÍNDEX

Introducció ................................................................................................................ 4

Context geològic i geomorfològic ............................................................................... 5

Conjunt ossi faunístic

Determinació anatòmica dels ossos ............................................................... 6

Determinació taxonòmica de les restes de fauna ............................................ 7

Anàlisi de les restes de Canis Familiaris ....................................................... 7

Anàlisi de les restes Ovis Aries ...................................................................... 7

Recompte de restes i número mínim d’individus ........................................... 9

Peces òssies en possible connexió anatòmica ............................................... 10

Determinació del sexe dels individus ............................................................ 12

Conclusions .............................................................................................................. 14

Annex ...................................................................................................................... 16

Bibliografia ............................................................................................................. 25

4

INTRODUCCIÓ

En aquest treball es presenta l’estudi sobre les restes osteològiques de fauna que

varen ser documentades en la cavitat sepulcral 1 de la Cova de l’Avellaner (Cogolls,

Les Planes dHostoles, La Garrotxa). La finalitat de l’estudi consistia en identificar els

taxons als quals pertanyen les restes òssies, alhora que determinar quina hauria estat la

ruta d’accés a través de la qual haurien estat dipositades en l’esmentada cavitat.

La metodologia seguida es simplifica en diversos passos1: (1) identificació

anatòmica de les restes òssies i l’associació del seu taxó amb l’ajuda d’un atles

osteològic; (2) determinació de l’edat de cada peça òssia, també amb el suport de

manuals i atles; (3) anàlisi biomètric de les restes; (4) les dades biomètriques són

aprofitades per detectar el dimorfisme sexual i distingir entre individus masculins i

femenins; (5) anàlisi dels processos tafonòmics sobre les diferents superfícies de les

restes òssies amb l’ajuda d’una lupa binocular2.

El conjunt de dades obtingudes té per finalitat poder establir el nombre mínim

d’individus animals i extreure’n el màxim d’informació qualitativa que ens permeti

entendre el caràcter de la deposició i la relació que es pot establir amb la resta del

conjunt arqueològic de la cavitat 1 de la Cova de l’Avellaner.

Les limitacions de l’estudi venen donades per la pròpia mostra de restes òssies,

com també pel seu estat de conservació. Cal entendre també, que aquest conjunt

arqueològic s’insereix en una cronologia del Neolític Antic del nord-est peninsular força

problemàtica en quant a treballs i resultats, tant per l’escassetat com per la complexitat

dels materials documentats.

1 L’anàlisi de les restes de fauna es va realitzar juntament amb Silvia Calvo Peña i Irene Peix Guinovart.

2 En l’annex d’aquest treball es pot consultar el quadre en el qual consten tots els anàlisis aplicats sobre

les restes de fauna: biomètric i morfològic.

5

CONTEXT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC

Partint de la monografia de Bosch Lloret i Tarrús i Galter, per tal de situar la

cova de l’Avellaner en el seu context geològic, establirem breument les característiques

generals de les tres cavitats que conformen aquest jaciment3.

En la cornisa travertínica que es situa al marge esquerre de la riera de Cogolls, es

varen formar diversos abrics degut al desplaçament d’un gran bloc. L’escletxa deixada

entre aquest bloc i el suport original es va anar eixamplant pel seu desplaçament natural.

Posteriorment, degut a l’acció de l’aigua, es varen anar formant diferents abrics d’origen

càrstic. S’interpreta que seria aquest el fenomen geològic que va originar la cova de

l’Avellaner.

Des de l’entrada de la cova, al nord-oest, hi ha una cavitat a l’esquerra i una altra

cavitat a la dreta, separades pel que en queda d’un bloc que s’hauria desplaçat cap

endavant, el qual deixa encara un estret corredor de comunicació entre les dues.

La cavitat sepulcral 1 aprofita dues escletxes que s’uneixen perpendicularment.

En base a l’anàlisi antropològic, en aquesta cavitat s’hi varen efectuar un mínim de 8

inhumacions humanes durant un temps no superior als 200 anys. La darrera d’aquestes

inhumacions segellaria la sepultura amb una paret de pedra seca obturant la seva entrada

des de l’oest; alhora que totes les restes serien colgades amb terres des d’una obertura

superior, taponant l’escletxa amb blocs de travertí i plaques sorrenques. La cavitat

sepulcral 2 aprofita una esquerda que s’obre al fons de la cova, en direcció sud-oest.

Aquesta cavitat presenta un fort pendent vers l’exterior, cosa que no hauria permès la

conservació de cap resta; per això els homes del neolític construïren una paret de pedra

seca amb blocs de travertí que serviria com a mur de contenció. Segons l’anàlisi

antropològic, el nombre mínim d’individus humans inhumats seria de 6 persones.

Finalment, la cavitat sepulcral 3 aprofita una sinuositat de la paret rocosa, a l’est de la

cova, que queda separada per un bloc desplaçat. Aquesta cel·la queda completament

separada de la segona per un gran bloc travertínic, alçat verticalment entre les dues. El

corredor de comunicació entre les cavitats 3 i 1 estava taponat per blocs de travertí de

mides mitjanes. En aquesta cavitat s’hi efectuaren un mínim de 5 inhumacions

3 Bosch Lloret, A.; Tarrús i Galter, J. (1990). La Cova sepulcral del neolític antic de l’Avellaner: Cogolls,

Les Planes d’Hostoles, La Garrotxa, Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona.

6

humanes; després de la darrera inhumació es va cobrir la cavitat amb sediments externs.

Fou sobre aquests sediments on es localitzaren les restes de l’espai 4, on almenys s’hi

va dipositar una inhumació, molt erosionada. En qualsevol dels casos, en totes les

cavitats es detecta un procés de remoció que afecta a la totalitat de les restes i que

dificulta el poder identificar amb claredat les diferents capes i estrats.

CONJUNT OSSI FAUNÍSTIC

Determinació anatòmica dels ossos

L’estudi s’ha practicat sobre un conjunt de 35 peces òssies, entre les quals s’han

identificat4:

Dues peces dentàries: dos M3 del lateral esquerra

Un maxil·lar del lateral esquerra

Cinc mandíbules: quatre del lateral esquerra i una del lateral dret

Deu radis: cinc de cada lateral

Vuit húmers: quatre del lateral esquerra i quatre del dret

Quatre vertebres cervicals: una C3, una C4 i dues C5

Dos atlas

Un axis

4 La identificació ha estat realitzada prenent com a guia de referència el dossier de pràctiques de Ciències

i Tècniques aplicades a l’Arqueologia Prehistòrica, Arqueozoologia: noves aplicacions analítiques del

curs 2013-2014.

Conjunt ossi faunístic. En aquest gràfic es pot contemplar la distribució segons la peça òssia identificada i la

quantitat que la representa dintre del conjunt analitzat en aquest treball.

7

Determinació taxonòmica de les restes de fauna

Amb el suport del dossier de pràctiques anteriorment citat, s’ha arribat a la

conclusió que de les 35 restes de fauna, 33 corresponen a l’espècie Ovis aries, mentre

que només dues peces òssies representarien a l’espècie Canis familiaris.

Anàlisi de les restes de Canis familiaris

Les restes òssies que representen a aquesta espècie són un atlas i un axis en

connexió anatòmica que, per tant, ens estan indicant que es pertanyen del mateix

individu. A partir d’aquests elements ossis no es poden determinar dades en relació a

l’edat i sexe de l’individu, a més que en la cavitat 1 no hi ha cap altra resta de la mateixa

espècie amb la qual es puguin establir estudis anàlegs. No obstant, sí es podria

considerar que es tractaria d’un individu adult, donades les dimensions de les restes. Pel

que fa al seu estat, presenten traces naturals típiques provocades per l’erosió del

sediment sobre la superfície dels ossos. Ara bé, el que destaca per sobre de tot és el tall

transversal sobre l’axis, el qual enllaça amb una acció antròpica directe sobre la resta,

que ha estat interpretada com una possible decapitació de valor ritual i/o simbòlic.

Anàlisi de les restes d’Ovis aries

Com s’ha comentat en apartats anteriors, la quasi totalitat de les restes de fauna

corresponen a aquesta espècie domèstica. Donada la relativa diversitat de restes òssies,

ha estat possible establir l’edat aproximada de la majoria dels individus. En aquest

Atlas i axis del Canis familiaris

8

sentit, hem obtingut tres rangs d’edat que van de individus infantils, passant per sub-

adults, fins a individus adults5.

Les restes òssies que representen a individus infantils són bàsicament dos radis

del lateral esquerra que presenten les epífisis sense fusionar –el que denota la seva

condició d’infantils6. D’altra banda, donat que únicament presenten traces naturals

provocades pel sediment i les arrels, els radis es troben en un estat de conservació força

bo, essent possible alguns càlculs quantitatius de rellevància qualitativa: l’establiment

de la biomassa de les dues extremitats amb un resultat de 14,51kg7, així com també la

mesura de l’estatura aproximada a partir de la longitud dels radis, amb uns resultats de

37,89cm i 35,18cm cada un8.

El segon rang d’edat ve caracteritzat per un únic sub-adult identificat a partir

d’una dentició, concretament un tercer molar (M3), el qual no anava associat a cap

mandíbula. En base al desgast dentari es va establir que tindria entre 12 i 24 mesos –

d’un a dos anys. En quant al sexe, és impossible poder-ho especificar a falta de dades; si

bé, com veurem més endavant, se l’hauria pogut incloure en un gràfic de dispersió sobre

les dades biomètriques dels M3 documentats per distingir el sexe entre els individus en

base al dimorfisme sexual, però el fet que només hi hagi un individu en el rang d’edat

de sub-adult fa que sigui inadequat tindre’l en consideració.

En el rang d’’individus adults es troba el volum gran de restes òssies. Pel que fa

a les mandíbules: una esquerra i un M3 esquerra sense mandíbula associada tindrien una

edat de 2 a 3 anys; dues mandíbules esquerres i una dreta tindrien entre 3 i 4 anys; i una

mandíbula esquerra tindria entre 4 i 6 anys. A efectes generals, les principals traces que

5 Els rangs d’edat es desglossen en individus infantils aquells que no superen es 12 mesos d’edat,

individus sub-adults els que tenen un interval de entre 12 i 24 mesos, i individus adults aquells que es

troben per sobre dels 2 anys i per sota dels 8 anys d’edat –a partir dels 8 anys d’edat se’ls considera

senils.

6 En el cas de les ovelles, les epífisis proximals dels radis comencen a fussionar-se a partir dels 3-4 mesos,

mentre que les epífisis distals comencen a partir dels 42 mesos. Cap de les dues mostres que tractem

presenta cap dels dos processos.

7 Les dades sobre les quals hem partit per calcular la biomassa han estat consultades en l’article de Lee

Lyman, R. (1979). Available Meat from Faunal Remains: A consideration of Techniques, American

Antiquity, 44-3:536-546.

8 Per efectuar aquest càlcul s’ha consultat del manual de Chaix, L. (2005) Manual de arqueozoología,

Ariel, Barcelona.

9

presenten aquest grup de restes òssies són degudes a l’erosió del sediment i en alguns

casos als efectes d’un contacte irregular amb l’aigua, així com algunes esquerdes.

A partir dels radis i húmers, les extremitats superiors, resulta una mica més

difícil poder establir les edats, donat que algunes peces –sobretot entre els húmers-

presenten un estrat fragmentari força greu, quedant només a disposició de l’anàlisi la

diàfisi medial i distal. Concretament, en base a l’estat del procés de fusió de les epífisis

s’ha establert que dos radis drets tenen més de 3 anys, un radi esquerra i un radi dret

entre 3 i 4 anys. En canvi, dels quatre radis restants –dos del lateral esquerra i dos del

lateral dret- no és possible determinar-ne l’edat, ja que no hi ha opcions a comprovar

l’estat de fusió de les epífisis degut al seu mal estat de conservació. Cal afegir que, si bé

en quant a edat i sexe ens trobem en un carrer sense sortida, sí ha estat possible poder

establir l’estatura de dos individus en base al radi dret: 57,33cm i 58,77cm (concordant

en certa manera amb la pròpia d’individus adults). De la banda dels húmers, la dificultat

s’amplia essent possible només poder determinar l’edat a tres húmers, amb una

aproximació de 3 a 4 anys. Els húmers restants no permeten establir-ne l’edat,

principalment degut a que només disposem de l’epífisi distal9. En addició, a partir del

conjunt de les extremitats és calcula una biomassa total de 130,63kg. En quant a traces,

seguim amb la mateixa dinàmica dels efectes de les arrels, sediments i algunes

evidències d’esquerdes, afegint-hi la presència d’alguns talls en els extrems d’algunes

diàfisis.

Finalment, pel que fa dintre d’aquesta espècie i rang d’edat, queden les vèrtebres

cervicals. En total hi ha quatre vertebres i un atlas. Com és evident, no es poden assolir

gaires dades a partir d’aquest tipus de material; en tot cas, per l’estat de fusió que

presenten les vertebres i les dimensions generals, semblen tractar-se de restes d’edat

adulta.

Recompte de restes i número mínim d’individus

Anteriorment s’ha avançat que hi ha 8 individus d’Ovis aries. Per arribar a

aquesta conclusió, hem partit del nombre de mandíbules del mateix lateral. Tenint en

compte que el lateral més representat és l’esquerra, segons aquesta resta hi hauria un

9 El problema rau en què l’epífisi distal és la primera en fusionar-se (als 3-4 mesos), per tant l’edat que

ens atribueix a la resta pot no ser la real. Si s’hagués conservat l’epífisi proximal –procés de fusió cap als

42 mesos- s’hauria pogut comprovar amb molta més eficàcia l’edat de l’individu.

10

mínim de 4 individus, però cal recordar que hi ha dos M3 que no correspon a cap de les

mandíbules i que per tant pertanyerien a uns quint i sext individus. A aquestes dades cal

afegir que hi ha dos individus infantils representats únicament pels dos radis esquerre, el

que suma un total de 8 individus com a mínim.

En aquesta gràfica es pot observar la classificació segons el rang d’edat dels diferents individus

de l’espècie Ovis aries.

Peces òssies en possible connexió anatòmica

Addicionalment, tenint en compte les edats i dimensions de les peces òssies,

s’han pogut establir algunes relacions entre les diferents restes10

. D’una banda, sembla

plausible determinar que la mandíbula esquerra AV-CO I-173 va en connexió

anatòmica amb la mandíbula dreta AV-CO III-492, conformant a un individu adult de 3

a 4 anys. També és il·lustratiu el cas del maxil·lar esquerra AV-CO III-496, que aniria

en connexió anatòmica amb la mandíbula esquerra AV- CO III-388, representant a un

individu adult de 3 a 4 anys. També entre les extremitats es poden estimar algunes

connexions anatòmiques: el radi dret AV-CO II-406 amb l’húmer dret AV-CO173

(corresponent a un individu d’edat no determinada), cas que es repeteix amb el radi

esquerra AV-CO III-523 amb l’húmer AV-CO II-126. Possiblement el cas més

10

En els annexos d’aquest estudi es pot consultar el quatre que incorpora totes les dades i siglats de les

restes, per poder resseguir millor les associacions de connexió anatòmica.

11

significatiu seria la connexió anatòmica del radi dret AV-CO II-421 amb l’húmer dret

AV-CO III-399, i el radi esquerre AV-CO III-494 amb l’húmer esquerre AV-CO III-

524, els quals per la seva biometria i edat estimada es conclou interpretar com

pertanyents a un mateix individu que tindria una edat de 3 a 4 anys. En addició, partint

de la biometria del radi AV-CO II-421 es pot establir que l’estatura d’aquest individu

era de 60,65cm.

Radi esquerra (AV-CO III-494) i dret (AV-CO II-421) en connexió anatòmica amb

l’húmer esquerra (AV-CO III-524) i dret (AV-CO III-399), corresponents al mateix

individu amb una edat estimada de 3 a 4 anys.

Per últim, també sembla possible especificar una connexió anatòmica entre tres

vertebres cervicals (C3, C4 i C5) amb l’atlas, mentre que la C5 restant no va associada a

cap altra resta.

Vertebres cervicals C3, C4 i C5 en connexió anatòmica, inclonet l'atlas.

12

Determinació del sexe dels individus

Per tant, de moment tenim resoltes les qüestions sobre el número mínim

d’individus, les edats estimades en els casos possibles i fins i tot algunes dades

referencials en quant a estatura i biomassa. Aleshores, queda per comprovar els sexes

representats en aquests individus. Per aquest motiu hem partit de la idea del dimorfisme

sexual en el qual la biometria varia a grans trets entre mascles i femelles. Ara bé, cal

tindre en compte que dels 8 individus representats, dos són infantils i un és un sub-adult.

Els infantils no poden tindre’s en compte perquè les dades que aporten no poden ser

correlacionades amb les obtingudes d’individus adults, ja que poden conduir a l’error;

el mateix ocorre amb l’individu sub-adult. Per tant, l’anàlisi sobre dimorfisme

s’establirà només entre els individus adults.

Degut a què el M3 és una resta representada en tots els individus adults, partint

de la biometria d’aquesta peça dentària s’ha projectat una gràfica de dispersió, a través

de la qual es pot comprovar la proximitat o distància entre les mostres. Degut al nombre

reduït d’individus aptes per a realitzar la distinció, s’inclouran en la gràfica individus

mascles i femelles del jaciment de la Draga11

.

Partint de totes aquestes qüestions, el resultat queda representat en la gràfica que

es pot observar a sota. Els individus amb les sigles que comencen per AV-CO són els

pertanyents a la cavitat 1 de la cova de l’Avellaner, mentre que els 5 restants pertanyen

a la Draga. Segons les dades facilitades sobre els individus de la Draga, només JF92 i

JH88 són de sexe masculí, mentre que els tres restants són de sexe femení. Aleshores,

tal i com queda il·lustrat en la gràfica, tot sembla apuntar que AV-CO III-388 i AV-CO

III-497 són clarament dues femelles, mentre que AV-CO I-173, AV-CO III-281 i AV-

CO I-X-26 són tres mascles. D’aquesta manera, obtenim que hi ha un individu de cada

sexe de 2 a 3 anys, també en el rang de 3 a 4 anys, i l’individu de 4 a 6 anys és un

mascle –quedant sense determinar els dos individus infantils i el sub-adult.

11

La comparació i correlació s’estableix amb dades biomètriques dels M3 d’Ovis aries facilitades en

l’assignatura de Ciències i Tècniques.

13

Gràfica de dispersió per determinar el sexe dels individus.

Longit

ud M

3 (

mm

)

Amplada M3 (mm)

Longit

ud M

3 (

mm

)

14

CONCLUSIONS

Un cop hem comprovat cada una de les dades de les mostres de fauna, es pot

concloure que a la cavitat 1 de la cova de l’Avellaner hi ha dipositats com a mínim 9

individus, 8 ovis aries i 1 canis familiaris. Del canis camiliaris només es sap que va ser

decapitat, mentre que de les ovis aries s’han pogut establir diversos paràmetres

informatius (edat, estatura, biomassa, sexe).

L’anàlisi tafonòmic és, en definitiva, el que ens permet establir paràmetres

qualitatius sobre les restes. D’una banda, el canis familiaris consistiria en una resta que

en el seu moment se li va atribuir un caràcter ritual o simbòlic, en base a la traça de tall

que presenta en l’axis; és a dir, aquest individu va ser un sacrifici animal amb un

significat simbòlic per la comunitat humana que el va dur a terme. De l’altra banda,

sobre les restes d’ovis aries consten traces naturals –sediment, erosió, arrels, aigua-,

així com també traça antròpica en algunes zones de les extremitats a manera de intents

de talls, possiblement de quan es devien seleccionar les peces anatòmiques d’ovis aries

que es dipositarien en la cavitat amb una clara intenció al darrere. Sense aprofundir

sobre les traces, el propi patró de representació dels ossos (les mandíbules i extremitats

superiors), parla per sí sol sobre la intervenció humana en la deposició d’aquesta fauna.

Per tant, si s’hagués d’establir una categoria al conjunt d’ovis aries, el més adequat seria

el d’aixovar funerari. Hem de recordar que en la cavitat també hi consten les restes de 8

inhumacions humanes, és a dir, pràcticament es pot assegurar que hi ha una relació

directe entre el nombre d’individus humans i el nombre dels de fauna. Fins i tot es

podria arribar a establir una relació d’edat entre la fauna i els humans, no obstant, de les

restes antròpiques es sap ben poc.

Es poden determinar alguns dels criteris dintre de la selecció de les ovis aries, ja

que com a espècie domèstica representa un potencial econòmic dominat per la

comunitat humana: el 37,5% dels individus ovis aries són mascles adults, un 25% són

femelles adultes, que en conjunt sumen més de la meitat de individus. Això ve

argumentat pel valor simbòlic d’aquest animal dintre de l’economia ramadera d’un

Neolític antic al nord-est peninsular –amb una cronologia d’ús de la cavitat establerta

per radiocarboni de entre 4150-3790 a.C. Sí bé semblaria plausible establir que l’edat de

sacrifici dels individus masculins vindria relacionada amb l’òptim màxim d’aportació

càrnica, mentre que en el cas de les femelles no és tan clar l’argument de fons –ja que

15

les ovis aries femella presents tenen una edat en la que encara tenen un potencial

reproductiu, per tant, la selecció vindria determinada per altres conceptes que se’ns

escapen. Mentre que en el cas dels individus infantils i sub-aduls la qüestió està encara

més difosa, semblant la única via d’explicació la correlació entre individus animals i

individus humans en tant que es troben en una cavitat sepulcral.

Ara bé, la qüestió està en si la Cova de l’Avellaner s’hauria d’interpretar tal i

com s’ha fet en aquest treball o bé si ha de ser entès com un únic conjunt, juntament

amb les altres dues cavitats. De fet, en cada cavitat es troba la mateixa situació que la

cavitat 1: els contextos arqueològics estan força remenats i donen una estratigrafia força

difícil de llegir. A grans trets, en la cavitat sepulcral 2 les restes documentades són

espècies domèstiques –ovella, cabra, porc-, així com també espècies salvatges

interpretades com intrusives –conill, llebre, marta. A això cal afegir que només en els

porcs hi ha una clara intenció sobre la selecció de les parts anatòmiques, que alhora van

enllaçades amb l’aspecte del consum (un valor alimentari). Pel que fa a la cavitat

sepulcral 3, es troben tant espècies domèstiques (ovella i bou), com salvatges (cérvol i

lynx). En base a les traces de les restes òssies d’aquesta cavitat, les ovelles, el cérvol i el

lynx haurien tingut un valor alimentari, mentre que del bou només en queda una dent

decídua.

Per tant, si ens enfrontem a les cavitats com a esferes espacials individuals i

independents el registre no condueix a enlloc, sinó a ambigüitats –es podria considerar

que la formació de les tres cavitats de la manera com es van documentar fos molt

posterior als moments en què van estar en ús. Sigui com sigui, el que sí és evident a

simple vista és el predomini de les espècies domèstiques (ovella, cabra, porc, bou), que

venen a representar el potencial econòmic de la ramaderia neolítica.

Només a partir d’altres estudis serà possible aproximar-se a la realitat que

representa la cova de l’Avellaner. Un anàlisi més exhaustiu i complementari de les

restes de fauna de les tres cavitats –edat de sacrifici, parts anatòmiques, espècies, sexes,

traces, etc.- juntament amb aquelles dels individus humans i dels materials ceràmics

permetrà una interpretació més acurada. No obstant, el problema de fons serà el de

poder establir una cronologia relativa acurada degut a l’estat en què es trobaven els

sediments en el moment de la seva excavació, i els límits els imposarà l’estat de

conservació de les diferents restes arqueològiques del jaciment.

16

ANNEX

Ovis aries

1. Ossos documentats. En aquesta imatge queden remarcats de color

blau les diferents parts esquelètiques que es documenten d’ovis

aries en la cavitat 1.

17

2. Ossos llargs documentats. En aquesta imatge es poden observar remarcats els ossos llargs que s’han

documentat (extremitats superiors). Addicionalment, queden especificades les edats de cada un dels ossos

identificats amb les seves sigles12

.

12

Per “a” s’entén com anys; “me” mesos; i “ND” no determinat, fent referència a les edats estimades de

cada os per individual.

18

3. Ossos del crani. En la imatge superior estan representats els ossos del crani recuperats de la

cavitat, tot indicant l’edat estimada a partir del desgast dental de cada un d’ells.

19

4. Denticions. En aquesta imatge queden assenyalats quatre M3 que es trobaven sense connexió

anatòmica inicialment. Però a mesura que avançava l’anàlisi s’ha pogut comprovar que el AV-

CO I-173 i el AV-CO I-X-26 es troben en connexió anatòmica amb dues mandíbules del

conjunt. En qualsevol cas, en un primer moment les restes presentaven aquesta composició.

20

5. Ossos del tronc. En aquesta imatge estan remarcats els ossos que formaven part del tronc,

concretament les vertebres cervicals i l’atlas, indicades cada una amb la seva sigla i edat

aproximada en base a l’estat de fusió.

21

Canis familiaris

6. Ossos presents corresponents al canis familiaris. Tal i com s’ha expressat en el treball,

d’aquesta espècie només es documenta l’atlas i l’axis, alhora aquest últim presenta un tall

transversal indicador d’una decapitació per voluntat humana.

22

Dades biomètriques de les restes de fauna de la cavitat 1 de la cova de l’Avellaner

23

24

JA=

Ja

cim

ent,

N

º=

No

mbre

/sig

la;

L=

L

ater

alit

at;

EF

=

Est

at

de

Fusi

ó;

D.D

.=

Des

gas

t D

enta

ri;

SX

=S

exe;

N

AT

=

Alt

erac

ions

nat

ura

ls;

NT

I=P

osi

ció/I

nte

nsi

tat

de

l’A

lter

ació

Nat

ura

l; B

IO=

Alt

erac

ions

Bio

lògiq

ues

; M

A=

Tra

ces

antr

òpiq

ues

; Q

= T

erm

oal

tera

ció

; F

R=

fac

tura

ció

Rec

ent

PA

T=

Pat

olo

gia

; C

NX

= E

n c

onnex

ió A

nat

òm

ica;

W=

pes

25

BIBLIOGRAFIA

Bosch Lloret, A.; Tarrús i Galter, J. (1990). La Cova sepulcral del neolític antic

de l’avellaner: Cogolls, Les Planes d’Hostoles, La Garrotxa, Centre

d’Investigacions arqueològiques, sèrie monogràfica, Girona

Chaix, L. (2005) Manual de arqueozoología, Ariel, Barcelona.

Lee Lyman, R. (1979). Available Meat from Faunal Remains: A consideration

of Techniques, American Antiquity, 44-3:536-546.

Altres

Dossier de pràctiques de Ciències i Tècniques aplicades a l’Arqueologia

Prehistòrica, Arqueozoologia: noves aplicacions analítiques del curs 2013-

2014.