dmah_2005.pdf - Gencat

2.10 Centre 26/10/06 11:30 Página 345

Memòriadel Departamentde Medi Ambienti Habitatge2005

01 Memo MAmbient06 26/10/06 10:37 Página 1

Memòriadel Departamentde Medi Ambienti Habitatge2005

Activitats i realitzacions


Coberta:

Margalló (Chamaerops humilis)

espècie autòctona protegida per

l’Ordre de 5 de novembre de 1984

sobre protecció de plantes de la flora

autòctona amenaçada a Catalunya.

Fotografia:

Roger Bassols Morey i Meritxell Ferrando Cañizares.

Gabinet Tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge

© Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diagonal, 523-525

08029 Barcelona

Primera edició: octubre 2006

Tiratge: 300 exemplars

Dipòsit legal: B-47.036-2006

Col·lecció:

Memòries

Producció gràfica:

El Tinter, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Paper:

Cyclus offset 250 i 100 gr.


5

Índex

Presentació 7

1. Estructura 1.1 Competències i funcions 11

1.2 Organigrama 15

Organigrama General 16

Gabinet del Conseller 17

Secretaria General 18

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 19

Direcció General de Qualitat Ambiental 20

Secretaria d’Habitatge 21

Direcció General del Medi Natural 22

Agència Catalana de l’Aigua 23

Agència de Residus de Catalunya 24

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 25

Centre de la Propietat Forestal 26

Aigües Ter-Llobregat 27

Forestal Catalana, SA 28

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 29

Servei Meteorològic de Catalunya 30

Relació d’Adreces del Departament de

Medi Ambient i Habitatge 31

1.3 Pressupost 33

1.4 Personal 37

2. Activitats 2.1 Gabinet del Conseller 41

2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge 47

Assessoria Jurídica 49

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge 54

Direcció de Serveis 86

2.3 Secretaria d’Habitatge 109

Direcció General d’Habitatge 110

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 116

2.4 Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat 129

2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental 143

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental 145

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire 158

2.6 Direcció General del Medi Natural 165

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat 167

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat 236

Subdirecció General dels Agents Rurals 265


2.7 Agència Catalana de l’Aigua 269

2.8 Agència de Residus de Catalunya 289

2.9 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 339

2.10 Centre de la Propietat Forestal 345

2.11 Forestal Catalana 355

2.12 Aigües Ter-Llobregat 361

2.13 Servei Meteorològic de Catalunya 373

6


És una satisfacció per a mi poder presentar la Memòria del Departament de MediAmbient i Habitatge corresponent a l’any 2005. Ho és per un doble motiu. El primer,per la seguretat de fer públic un balanç d’actuacions positiu, coherent amb els objectiusdel Govern en matèria de medi ambient i habitatge. El segon, pel fet que la publicaciómanifesta la posada en pràctica de determinades polítiques de caràcter estructural,que fan realitat projectes llargament demandats i més ambiciosos que mai des delpunt de vista de la seva qualitat i de la seva proximitat a la ciutadania.

Si, després del canvi de Govern de finals de l’any 2003, l’any 2004 estava condicionatper uns pressupostos ja compromesos pels anteriors equips de Govern, en canvi l’any2005 ha permès d’aplicar polítiques innovadores i el desenvolupament progressiu denous plans i programes que evidencien avenços significatius i millores socials des detots els punts de vista, tal com reflecteix la memòria que teniu a les vostres mans.Un breu repàs als principals indicadors confirma aquesta gestió.

L’any 2005, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge incrementaun 27% en relació amb l’exercici anterior, i, per primer cop, supera els 1.000 milionsd’euros. S’assumeixen plenament noves àrees competencials: habitatge, energiesrenovables, mobilitat, nova cultura de l’aigua. El vector de sostenibilitat ambientals’incorpora al conjunt de les polítiques del Govern, si més no des del punt de vistad’integrar-se en la formulació ex ante dels nous plans i programes, com ho palesa elconjunt de treballs preparatoris de l’Avantprojecte de llei d’avaluació ambiental deplans i programes.

En l’àmbit dels residus, es tanca l’any amb dues dades molt significatives: lageneració de residus municipals per càpita és inferior a la de l’any anterior; es passad’1,66 kg/ha./dia l’any 2004 a 1,64 kg/ha./dia l’any 2005. Certament, la davallada éslleu, però és significativa i esperançadora. D’altra banda, el percentatge de recollidaselectiva respecte del total de residus municipals arriba al 29%, més del doble quel’any 2000. Així mateix, destaca la signatura de més de 30 convenis de col·laboracióentre el Departament i entitats públiques locals d’arreu del país per implantar unmodel de gestió de residus més exigent, on la prevenció i la recollida selectiva sónprioritàries.

La nova cultura de l’aigua constitueix un canvi substancial i necessari en la manerad’entendre i exercir la gestió de l’aigua, a partir de la seva consideració com a bé escàs,generador de vida i de desenvolupament econòmic i social. És el cicle de l’aigua elque compta, i aquesta realitat condueix a reformular el Pla nacional de gestió del’aigua amb la incorporació d’accions efectives per a la reutilització i l’estalvi de l’aigua.També significa la desestimació dels projectes de transvasament de l’Ebre que preveial’antic PHN, i la seva substitució per obres més respectuoses envers el medi ambient.És en aquest context que el pressupost de l’ACA de l’any 2005 s’inscriu dins del Noumodel d’actuació i finançament de l’administració hidràulica a Catalunya per alperíode 2005-2014, que dóna resposta tant a les necessitats que planteja la políticade l’aigua del Govern de la Generalitat com a les orientacions i directrius que assenyalala Directiva marc de l’aigua.

Es reforcen les mesures de prevenció de la contaminació atmosfèrica amb unaugment del 60% del pressupost destinat a la Xarxa de Vigilància i Prevenció de laContaminació Atmosfèrica (XVPCA) i es duen a terme més de 9 milions de mesuramentsde contaminants atmosfèrics. El Departament incideix en la millora substancial deles competències i responsabilitats de les CA en el Projecte de llei de regulació delsdrets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle; propostes d’esmena que van serincorporades al RDL 5/2004, de 27 d’agost de 2004 (disposicions addicionals 1a, 2ai 3a), en què es preveu la creació d’òrgans autonòmics competents en matèria demecanismes de desenvolupament nets.

Presentació

7


Pel que fa a la protecció dels espais naturals i de la biodiversitat, ha continuatl’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat,i s’incrementa en més del 74% el pressupost d’inversions en infraestructures deprevenció d’incendis. També s’avança significativament en els treballs d’incorporacióde nous espais i hàbitats protegits a la xarxa Natura 2000 amb la cerca d’acords iconsensos que aquesta tramitació requereix.

D’altra banda, s’han aprovat dos decrets que milloren l’organització interna delDepartament. El Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveisterritorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, adequa les estructuresdels serveis territorials a les noves competències del Departament i potencia l’eficàciaen la gestió descentralitzada; i el Decret 184/2005, de 30 d’agost, crea la SubdireccióGeneral dels Agents Rurals, adscrita a la Direcció General del Medi Natural.

En l’àmbit legislatiu, molt del treball fet l’any 2005 es concretarà l’any 2006. ElProjecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes es va sotmetre a informaciópública el 2 d’agost de 2005; i, quan escric aquestes línies, ja s’ha aprovat el Decret21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en elsedificis; el Govern ha aprovat també l’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatge aCatalunya.

Per acabar, deixeu-me dir que, després de dècades d’aplicació de polítiquesd’habitatge fracassades, o, si més no, insuficients, l’actual Govern ha aprovat un Plaper al dret a l’habitatge 2004-2007 que ordena la política en aquest àmbit, destinauna inversió pública anual d’un mínim de 100 MEUR i preveu la construcció de42.000 nous habitatges protegits. I cal deixar constància que, des de l’aplicació delPla fins avui, s’han iniciat més de 21.500 habitatges de protecció oficial i s’hi haninvertit, l’any 2005, 144 MEUR. També s’ha preparat la primera llei a Catalunya perregular el dret a un habitatge digne, la qual promou un canvi d’enfocamenttranscendental que va més enllà de les tradicionals mesures de foment a la construcciói adquisició d’habitatge per transformar el mercat de l’habitatge de la manera mésestructural possible.

Però de la gran quantitat de dades que hem repassat i de les moltes més quedisposeu en aquesta Memòria, el que caldria retenir, segons la meva opinió, és queen realitat la posada en pràctica de polítiques, de projectes i d’actuacions concretesha estat determinada en el seu conjunt per la convicció ferma que, immersos de pleen el segle XXI, ja no és possible progressar socialment i econòmicament d’esquenaa una gestió ambiental correcta i eficient. D’altra banda, les polítiques d’habitatgeconstitueixen un repte per a les administracions, àdhuc més enllà de les nostresfronteres, que devem especialment als sectors més desafavorits de la nostra societat.

Des de la satisfacció de signar aquest balanç brillant, voldria agrair el llegat que herebut de Salvador Milà i Solsona i felicitar el conjunt d’homes i dones que conformenel Departament de Medi Ambient i Habitatge per la tasca rigorosa i eficient del dia a dia.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

8


1. Estructura


1.1 Competències i funcions


12

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsable deplanificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi ambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambient s’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva i majorassignació de competències. L’experiència assolida en el desenvolupament de lesseves tasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a una racionalització estructuralmitjançant el Decret 272/1996, de 23 de juliol, estretament vinculada a lapromulgació de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei deprotecció de l’ambient atmosfèric.

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental, a mitjan 1999 va caldre una nova reestructuracióadministrativa que permetés desenvolupar les tasques i funcions que se’nderivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la Direcció General deQualitat Ambiental com a òrgan competent en matèria de prevenció i controlintegrats de la contaminació, i les funcions que tenia atribuïdes. També esqueiapotenciar les tasques de programació i educació ambientals i enfortir l’estructuraorganitzativa de la Direcció General de Planificació Ambiental.

Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitatde Catalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi Natural delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van atribuir les funcions a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb la prevenció d’incendis forestalsi els Agents Rurals, que es van atribuir, en aquell moment, a la Direcció Generald’Emergències i Seguretat Civil, adscrita pel Decret esmentat al Departamentd’Interior.

El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents Rurals alDepartament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en matèria deprevenció d’incendis forestals.

Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcialdel Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament les direccionsgenerals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de Prevenció de Riscos del Medi Natural.

Pel que fa a l’any 2003, cal assenyalar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta Llei fixa uns principis quecomporten el compromís davant la societat perquè l’actuació del cos d’AgentsRurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat ieficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.

A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, decreació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departamentsde l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de MediAmbient canvia de nom i passa a denominar-se Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren sota una única responsabilitatpoliticoadministrativa el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiquesambientals i d’habitatge. Aquest Decret assigna al Departament de maneragenèrica les competències en matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua,boscos, biodiversitat i protecció del medi natural, activitats cinegètiques i pescacontinental, residus, servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió delpatrimoni d’habitatge, i impuls de les energies renovables.

1. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETÈNCIES I FUNCIONS


131. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETÈNCIES I FUNCIONS

A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuracióde diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, el Departament deMedi Ambient s’estructura en les unitats següents:

— Secretaria General• Direcció de Serveis

— Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat— Direcció General de Qualitat Ambiental— Direcció General del Medi Natural — Secretaria d’Habitatge

• Direcció General d’Habitatge

El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismessegüents:

Entitats de dret públic— Agència Catalana de l’Aigua— Agència de Residus de Catalunya — Centre de la Propietat Forestal— Aigües Ter-Llobregat— Servei Meteorològic de Catalunya

Empreses públiques— Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA— Forestal Catalana, SA — Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

També cal indicar la publicació del Decret 400/2004, de 5 d’octubre,d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El 16 de juny de 2005, el DOGC va publicar el Decret 125/2005, de 14 de juny,de reestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient iHabitatge, per donar resposta a la necessitat d’adequar l’estructura dels serveisterritorials i les seves funcions a la nova organització i a les necessitats delDepartament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, en depenen l’Àreade Gestió de Recursos, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, l’Àrea del MediNatural, el Servei Territorial de l’Habitatge i l’Oficina Territorial d’AvaluacióAmbiental.

El Decret 184/2005, de 30 d’agost, crea la Subdirecció General dels AgentsRurals en la Direcció General de Medi Natural.

L’any 2005, cal destacar també l’Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre,per la qual es crea la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’nregula la composició i les funcions. La Comissió persegueix assegurar elmanteniment de les especials condicions ecològiques del delta de l’Ebre, tenint encompte les orientacions derivades de la nova cultura de l’aigua, objectiu prioritaridel Govern de Catalunya.

Aquesta Memòria fa referència a les activitats més destacades desenvolupadesdurant l’any 2005 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les entitats dedret públic i les empreses públiques que té adscrites.


1.2 Organigrama


1. ESTRUCTURA — 1.2 ORGANIGRAMA16

Organigrama general

Salvador Milà i Solsona Secretaria GeneralGenoveva Català i Bosch

Director de Serveis Enric Oltra i Querol

Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatJordi Cañas i Sala

Direcció General de Qualitat AmbientalMaria Comellas i Doñate

Secretaria Direcció General d’Habitatge d’HabitatgeRicard Fernandez Carme Trilla i Bellarti Ontiveros

Direcció General del Medi NaturalRamon Luque i Porrino

Delegacions Barcelonaterritorials Isabel Rueda i Márquez

GironaGabriel Jover i Avella

LleidaJoan Farré i Viladrich

TarragonaJosep Lluís Pau i Roigé

Terres de l’EbreVíctor Gimeno i Sanz


1. ESTRUCTURA — 1.2 ORGANIGRAMA 17

Gabinet del Conseller

Cap del Gabinet Cap de Protocoldel Conseller Rosa Mateu i EscrichM. Àngels Espuny i Solé

Cap de Comunicació i PremsaXavier Puig i Garcia

Cap de l’Oficina Responsablede Relacions d’AssumptesInstitucionals ParlamentarisConxita Sánchez Cristina Botella i Crespoi Medina

Cap de la Secretaria Coordinador del Conseller AdministratiuCarme Ortega Montserrat Farriol i Company i Rodriguez


Secretaria general


Genoveva Catalài Bosch

Assessor/a enPolítiques deFoment iConcertació enPolítiques d’HabitatgeCatalina Victory i Molné

Advocada en CapCatalina Cerdà i Pons

Direcció de ServeisEnric Oltra i Querol

Servei de PersonalNúria Folch i Viñals

Servei de GestióEconòmicaMontserrat Isnard i Blanchar

Servei deContractació, Patrimoni iExpropiacionsJosep Martí i Pacho

Servei de Règim InteriorCarme Bigorra i Gualba

Responsable dePrevenció de Riscos LaboralsMercè Enfedaque i Iserte

Servei del GabinetTècnicCristina Jové i Sentelles

Unitat InformàticaCarme Cubero i Ramon

Secció de Gestió de Personal

Secció de Nòmines

Rble. D’avaluació Selecció i Provisió

Secció de ControlPressupostari

Secció d’Ajuts

Secció de Contractació

Secció de Patrimoni i Inventari

Rble. de Gestió Patrimoniali parc Mòbil

Secció d’Organització Administrativa

Secció de Suport Idiomàtic

Secció de Documentació

Rble. d’Estudisi programació

Rble. d’Estadística i Avaluació Ambiental

Subunitat de Sistemesd’Informació Geogràfica

Subunitat de Desenvolupament d’Aplicacions

Subunitat de Tècnica de Sistemes i Explotació



Direcció General de Responsable dePolítiques Ambientals Desenvolupamenti Sostenibilitat SostenibleJordi Cañas i Sala Josep Garriga i Sala

Servei d’Educació Secció d’EducacióAmbiental AmbientalJosep M. Planas i Cisternas Secció de Campanyes

Educatives

Responsable deProgramació SectorialXavier Martí Ragué

Responsable Responsabled’Informació de DifusióAmbientalF. Xavier Camps Fernàndez

Coordinador de ProgramesEnric Aragonés i Valls

Assessor en PolítiquesTransversals en Matèriade Medi Ambient i Sostenibilitat Rufí Cerdan Heredia

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat


Direcció General de Qualitat Ambiental


Direcció General deQualitat AmbientalMaria Comellas i Doñate

Subdirecció Generald’Intervenció i Qualificació AmbientalLuis Laguna i Cano

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire

Oficina Tècnica de Protecció del Medi NocturnMercè Terradellas i Vilaró

Negociat de SuportAdministratiu

Secció de Control i Inspecció d’Activitats

Secció d’Avaluaciód’Activitats

Secció de Sistemes de Qualificació

Secció de Millores Tècniques Disponibles

Secció d’Immissions

Secció d’Emissions i Plans Graduals deDescontamiació

Responsable de Qualitat de l’Aire enl’Àmbit Metropolità

Responsable d’Avaluació de Sorolls i Vibracions

Servei de Prevenció i ControlEmili Dragone i Vives

Servei de QualificacióAmbientalSalvador Samitier i Martí

Responsable d’Acreditació d’Entitats Ambientalsde ControlDolors Masoliver i Jordana

Responsable de Dades Ambientals d’Activitats Teresa Ferrer i Escolà

Servei de Vigilància i Control de l’AireIsabel Hernàndez i Cardona


Secretaria d’Habitatge

Secretaria d’HabitatgeRicard Fernández i Ontiveros

Direcció General d’HabitatgeCarme Trilla i Bellart

Responsable de Desen-volupament NormatiuJaume Riera i Colomer

Servei de Coordinacióde ProgramesLluïsa Casals i Font

Servei Jurídic de Qualitat dels Processos i d’Atenció CiutadanaImmaculada Ribas i Algueró

Servei de Gestió de RecursosLourdes Costa i Vidal

Servei de Promoció de l’Habitatge PúblicEsther Llorens i Nadal

Servei d’HabitatgeProtegit PrivatArturo Gavilan i Garcia

Responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnicsen l’HabitatgeCarles Salvador i López

Servei d’Ordenació i deQualitat de l’EdificacióResidencialJosé Luis Badenas i Pertegaz

Servei d’Habitabilitat i Parc DesocupatJosé Luis Gallego i Ferruz

Servei de RehabilitacióMercè Codina i Bigas

Subdirecció General de Coordinació iSeguiment dels Programes d’HabitatgeJaume Cleries i Blasco

Subdirecció General de Promoció de l’Habitatge ProtegitAntoni Teignier i Cot

Subdirecció General deQualitat, Sostenibilitati Rehabilitació de l’HabitatgeNúria Pedrals i Puges




Direcció General delMedi NaturalRamon Luque i Porrino

Subdirecció General deBoscos i Gestió de laBiodiversitatIgnasi Rodríguez i Galindo

Subdirecció General de Protecció de la BiodiversitatIsabel Boncompte i Vilarrasa

Subdirecció Generald’Agents RuralsRafael Ochoa i Sierra

Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora

Secció de Protecció i Foment d’Animals de Companyia

Secció de Gestió Administrativa

Secció de Suport i Coordinació Tècnica

Secció de Gestió de Boscos Públics

Secció d’Ordenació de la Producció Forestal

Secció de Gestió deBoscos Privats

Secció de Plans d’ActuacióForestal i de Pastures

Secció d’Aforestació

Secció d’Ecologia Aplicada

Secció de Plans i Projectes

Secció d’Espais d’Interès Natural

Secció de Prevenció d’Incendis Forestals

Secció d’Inspecció

Inspector d’Agents RuralsAntoni Mur i Allué

Responsable de Planificació i GestióJosep Maria Armengol i Jounou

Resp. Prog. EstratègiaCatalana Conserv. i ÚsSost. de la Biodiv. Carolina Batet i Company

Servei de Gestió de RecursosFrancesc Crespo i Climent

Servei de Protecció deFauna, Flora i Animalsde CompanyiaJordi Ruiz i Olmo

Servei de ParcsJaume Vicens i Perpinyà

Servei de Gestió ForestalXavier Clopés i Alemany

Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalSalvador Grau i Tort

Servei de Prevenciód’Incendis Forestals Esteve Canyameras i Ramoneda

Àrea d’ActivitatsCinegètiques Ricart Casanovas i Urgell

Àrea de Pesca ContinentalJosep Escorihuela i Mestre

Unitat Operativa delCos d’Agents Rurals

Servei deComunicacions i Suport Beatriu Portabella i Molist

Direcció General del Medi Natural



Agència Catalana de l’Aigua

Direcció Gabinet del DirectorJaume Solà i Campmany Mercè Sellés i Comellas

Assessoria JurídicaOscar Castañon i Garcia-Alix

Relacions Institucionals i ComunicacióBerta Vivé i Ballbé

Gerència Adjunta a GerènciaJaume Erruz i Seall Isolda Lechuga i Ferré

Divisió de Sistemes d’InformacióEva Labarta i Herraiz

Divisió de RecursosIsolda Lechuga i Ferré

Divisió de Recursos Humans i OrganitzacióAdolfo Martínez i Mas

Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’AiguaGabriel Borràs i Calvo

Àrea d’Inspecció i ControlJosep Ma. Obis i Soriano

Àrea d’Ordenació del Domini Públic HidràulicDiego Moxó i Güell

Àrea Tributària i d’IngressosMariona Coch i Roura

Àrea TècnicaGuillem Peñuelas i Prieto

Control de GestióFrancesc Camps i Xicart


Agència de Residus de Catalunya


GerènciaManuel Hernández i Carreras

Divisió de Règim Intern-Recursos HumansRoger Peñalver i Badia

Divisió de Gestió deResidusJordi Renom i Sotorra

Departament d’AdministracióElena Grifoll i Fàbregues

Departament de Gestió Financera

Departament d’Actuació AdministrativaNatàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria i ContractacióMarta Cervantes i Aragón

Departament de Gestió Josep Anton Domènech i Paituví

Departament d’Inspecció i ControlOriol Roselló i Molinari

Departament TècnicEnric Elias i Cao

LaboratoriHelena Sala i Fortuny

Departament de Gestió de Matèria OrgànicaTeresa Guerrero i Bertrán

Departament de Disposició i ControlMartí Madorell i Arbolí

Departament de Recollida Selectiva i EnvasosXavier Bosch i Gros

Departament de ComunicacióAlba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’InformacióCarles Martín i Garriga

Departament d’Atenció CiutadanaBeatriu Sanchez i Rodríguez

Àrea Econòmica Ferran Chiner i Furquet

Àrea JurídicaTeresa Lahuerta i Gonzalvo

Àrea Industrial RamonOliva i Tarre

Àrea MunicipalJosep Simó i Cabré

Àrea d’InformacióJordi Macarro i Canal

Centre Català del ReciclatgePilar Chiva i Rodriguez


Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient


Gerència Direcció AdjuntaArmand Vilaplana Iñaki Gili i Jáureguii Masnou

Àrea de Coordinació Administrativa i SistemesConrad Quintana i Balaguer

Àrea d’EstudisBelén Gállego i Peiré

Àrea de Coordinació InternacionalEsther Monfà i Obach

Àrea d’EmpresesAlfred Vara i Blanco


Centre de la Propietat Forestal


Director gerent Àrea Tècnica Responsable deXavier Mateu i Llevadot Teresa Cervera Gestió Forestal

i Zaragoza Joan Lluís Abian i Perruca

Responsable de Planificació ForestalRicard Farriol i Almirall

Àrea de Gestió d’AjutsMaria Josep de Ribot i Porta

Àrea de Serveis Responsable de laElva Beltran Unitat Jurídicai Antoñanzas i Administrativa

Joan Porres i Jurado

Responsable de Comunicació Elizabeth Fernández Cabrera


Aigües Ter-Llobregat


President GerentJaume Solà i Capmany Antoni Sala i Pericàs

Director de DistribucióJosé Rodríguez i Gil

Director de ProduccióRamon Arbós i Sans

Director de Projectes i ObresRobert Vergés i Fernández

Director de RecursosPablo Gil i Calvet

Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez


Conseller delegat Assessoria Jurídica Jordi Fàbrega i Colomer Marta Miguel

Relacions Institucionals Juan del Peso

Direcció Financera i RHXavier Òdena i Giménez

Direcció Tècnica Obres a BarcelonaAlbert Castells i Vilalta Mercè Brusau i Alòs

Obres a TarragonaÀlex Curto i Nacher

Obres a GironaJosé A. Martín i Arranz

Obres a LleidaAnna Fernández i Barreiro

Forestal Catalana, SA



Administració, promoció i gestió, SA (ADIGSA)

Conseller delegatMiquel Bonilla i Ruiz

Direcció de Recursos Humans i Ass. JurídicaConxa Díaz i Jordán

Direcció TècnicaLluís Roura i Bonet

Direcció d’Administraciói FinancesFrancesc Licerasi Hernández

Direcció de Màrqueting i Projecció ExteriorDavid Companyon i Costa

Secció de Gestió de Personal

Negociat de Formació

Negociat d’Arxiu

Negociat de Registre

Secció d’Ass. Jurídica

Secció d’Habitatge de Compra i Venda

Secció d’Habitatge de Lloguer

Secció de Contractació

Secció de Compres

Secció de Gestorsd’Activitats

Secció d’ActuacionsEspecífiques

Secció d’Informació

Servei de RecursosHumansConxa Díaz i Jordán

Servei JurídicNúria Sánchez i Ramos

Servei de Mantenimenti Obra NovaJordi Sanuy i Aguilar

Servei de Direcció d’ObresJosep Linares i Salido

Servei de Projectesd’ArquitecturaJoan Estrada i Manaut

Servei de Projectesd’EnginyeriaJosep A. Peña i López

Direcció AdjuntaFelip Gordi i Canalda

Servei FinancerJose López i Espinosa

Servei EconòmicXavier Roig i Zabaleta

Servei de Gestió ExternaMarc Romeu i Torres

Servei d’Atenció al CiutadàSílvia Grau i Fontanals



Servei Meteorològic de Catalunya


Director general Coordinador general Àrea de PrediccióJoan Pallisé i Conflent Sergi Paricio i Ferreró Eliseu Vilaclara i Ribas

Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa


311. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETENCIES I FUNCIONS

Relació d’adreces del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Departament de Medi Ambient i HabitatgeAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel. 93 444 50 00Fax 93 419 75 47

Direcció General del Medi Natural C del Dr. Roux, 80 08017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 33 20

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a BarcelonaTravessera de Gràcia, 56, 4t i 6a08006 BarcelonaTel. 93 567 08 15Fax 93 209 04 53

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a GironaC. d’Ultònia 10-1217002 GironaTel. 972 22 30 35Fax 972 22 72 34

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a TarragonaC. del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-1443005 TarragonaTel. 977 24 15 14Fax 977 24 15 09

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a LleidaRonda de Sant Martí, 2-625006 LleidaTel. 973 28 39 30Fax 973 28 20 39

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’EbreC. de Miquel Granell, 243870 AmpostaTel. 977 70 18 07Fax 977 70 17 85

Agència Catalana de l’AiguaC. de Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80

Direcció General d’HabitatgeC. d’Aragó 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 495 82 06

Serveis Territorials d’Habitatge a BarcelonaC. d’Aragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax. 93 214 70 60

Serveis Territorials d’Habitatge a GironaC. de Banyoles, 1717004 GironaTel. 972 20 37 78Fax 972 22 24 63

Serveis Territorials d’Habitatge a TarragonaC. d’Anselm Clavé, 143004 TarragonaTel. 977 21 65 62Fax 977 23 94 09

Serveis Territorials d’Habitatge a LleidaC. del Dr. Fleming, 1525006 LleidaTel. 973 26 21 99Fax 973 27 33 78

Serveis Territorials d’Habitatge a les Terres de l’EbreC. de Sant Ildefons, 643500 TortosaTel. 977 44 87 75Fax 977 44 83 84

Forestal Catalana, SAC. de Sabino de Arana, 4608028 BarcelonaTel. 93 411 09 26Fax 93 411 26 74


32 1. ESTRUCTURA — 1.1 COMPETENCIES I FUNCIONS

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SAC. de París, 18408036 BarcelonaTel. 93 415 11 12Fax 93 237 02 86

Agència de Residus de CatalunyaC. del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 33 00Fax 93 567 32 91

Centre de la Propietat Forestal, SAFinca de TorreferrussaCra. B 140 de Sabadell a Santa Perpètuade Mogoda, km 4,5Apartat de correus 11908130 Santa Perpètua de MogodaTel. 93 574 70 39Fax 93 574 38 53

Aigües Ter-LlobregatC. de Sant Martí de l’Erm, 3008970 Sant Joan Despí (Barcelona)Tel. 93 602 96 00Fax 93 373 23 22

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)C. de la Diputació, 9208015 BarcelonaTel. 93 228 72 00Fax 93 388 00 48

Servei Meteorològic de CatalunyaC. de Berlín, 38-4808029 BarcelonaTel. 93 567 60 90Fax 93 567 61 02


1.3 Pressupost


34 1. ESTRUCTURA — 1.3 PRESSUPOST

El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2005 va seraprovat per la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya.

Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 303.859.718 €, xifraque correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els serveis territorials, laDirecció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General deQualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural.

Pel que fa a les entitats públiques adscrites al Departament de Medi Ambienti Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana

PRESSUPOST DE DESPESA DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE(1). CRÈDITS INICIALS. ANY 2005 (EUROS)

CAPÍTOL DEPARTAMENT(1) AGÈNCIA CATALANA AGÈNCIA DE RESIDUS AIGÜES CENTRE DE LA

DE L’AIGUA DE CATALUNYA TER-LLOBREGAT PROPIETAT FORESTAL

OPERACIONS CORRENTS

Remuneracions del personal 45.557.203,77 28.227.225,00 7.294.612,46 8.514.858,78 1.425.000,00

Despeses de béns corrents ide serveis 37.555.570,03 205.917.408,00 19.509.023,14 21.356.709,23 226.840,00

Despeses financeres 0,00 38.800.000,00 427.019,00 5.072.808,68 3.000,00

Transferències corrents 46.806.277,09 6.530.000,00 30.217.000,00 0,00 15.000,00

Amortitzacions 0,00 46.635.367,00 0,00 26.249.847,63 0,00

Total operacions corrents 129.919.050,89 326.110.000,00 57.447.654,60 61.194.224,32 1.669.840,00

OPERACIONS DE CAPITAL

Inversions reals 14.635.152,92 195.733.888,00 9.000,00 44.946.069,79 130.000,00

Transferències de capital 146.877.889,69 34.383.112,00 47.566.906,86 0,00 2.204.650,00

Total operacions de capital 161.513.042,61 230.117.000,00 47.575.906,86 44.946.069,79 2.334.650,00

OPERACIONS FINANCERES

Actius financers 12.427.624,50 0,00 1.000,00 30.935.585,71 0,00

Passius financers 0,00 44.329.501,00 1.287.883,08 3.644.968,00 0,00

Total operacions financeres 12.427.624,50 44.329.501,00 1.288.883,08 34.580.553,71 0,00

TOTAL 303.859.718,00 600.556.501,00 106.312.444,54 140.720.847,82 4.004.490,00

(1) El Departament comprèn les secretaries General i d’Habitatge, les direccions generals i els serveis territorials

(2) En aquesta columna, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge té descomptades les transferències internes a les seves empreses públiques per

Font: Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2005

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE(1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. RESUM PER DIRECCIONS GENERALS.

ANY 2005 (EUROS)

CRÈDITS INICIALS(2) MODIFICACIONS(3) CRÈDITS FINALS PRESSUPOST GESTIONAT PRESSUPOST EXECUTAT

Secretaria General 159.371.721,69 21.021.861,85 180.393.583,54 163.356.936,19 162.645.063,12

DG de Polítiques Ambientals

i Sosteniblitat 4.966.797,17 733.916,86 5.700.714,03 5.262.800,98 3.755.115,95

DG de Qualitat Ambiental 13.255.309,57 -1.026.519,83 12.228.789,74 11.616.493,00 10.845.258,85

DG del Medi Natural 47.805.124,88 25.275.092,43 73.080.217,31 68.909.336,40 54.826.350,49

Secretaria d’Habitatge 78.460.764,69 50.215.221,51 128.675.986,20 124.340.383,40 84.736.301,93

TOTAL 303.859.718,00 96.219.572,82 400.079.290,82 373.485.949,97 316.808.090,34

(1) El Departament comprèn les secretaries General i d’Habitatge, les direccions generals i els serveis territorials

(2) Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2005

(3) Incorporacions, generacions i ampliacions de crèdit

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria General. Servei de Gestió Econòmica


351. ESTRUCTURA — 1.3 PRESSUPOST

de l’Aigua, 600.556.501 €; per a l’Agència de Residus de Catalunya,106.312.444,54 €; per a Aigües Ter-Llobregat, 140.720.847,82 €; per al Centrede la Propietat Forestal, 4.004.490 €; per al Servei Meteorològic, 7.490.960 €;per a ADIGSA, 59.001.947,81 €; per al Centre per a l’Empresa i el MediAmbient, 2.665.844,25 €; i, finalment, per a Forestal Catalana, 17.803.036 €.

Així, el pressupost consolidat de despesa total del Departament de MediAmbient i Habitatge per a l’any 2005 ha estat de 1.105.950.490,18 €. Aquestaxifra suposa un increment global del 26,89% amb relació a l’exercici de l’any2004.

SERVEI METEOROLÒGIC ADIGSA CENTRE PER A L’EMPRESA FORESTAL TRANSFERÈNCIES PRESSUPOST

DE CATALUNYA I EL MEDI AMBIENT, SA CATALANA, SA INTERNES CONSOLIDAT(2)

2.303.542,00 10.596.736,74 1.047.904,48 5.457.000,00 110.424.083,23

2.637.900,00 5.603.739,56 1.555.937,93 9.058.000,00 303.421.127,89

0,00 2.078.820,28 5.351,84 100.000,00 46.486.999,80

75.015,00 1.689.044,56 0,00 0,00 -37.182.790,74 48.149.545,91

355.000,00 2.740.938,67 0,00 385.000,00 76.366.153,30

5.371.457,00 22.709.279,81 2.609.194,25 15.000.000,00 -37.182.790,74 584.847.910,13

2.119.503,00 35.677.087,49 56.598,50 353.000,00 293.660.299,70

0,00 0,00 0,00 0,00 -86.866.884,00 144.165.674,55

2.119.503,00 35.677.087,49 56.598,50 353.000,00 -86.866.884,00 437.825.974,25

0,00 0,00 51,50 2.450.036,00 -12.415.624,50 33.398.673,21

0,00 615.580,51 0,00 0,00 49.877.932,59

0,00 615.580,51 51,50 2.450.036,00 -12.415.624,50 83.276.605,80

7.490.960,00 59.001.947,81 2.665.844,25 17.803.036,00 -136.465.299,24 1.105.950.490,18

evitar la doble comptabilització (capítol 4, 7 i 8)

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

ANY 2005. CRÈDITS INICIALS

0,7%

SERVEI METEREOLÒGIC DE CATALUNYA

0,4%

CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

12,7%

AIGÜES TER-LLOBREGAT

9,6%

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

54,3%

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA 15,1%

DEPARTAMENT

0,2%

CENTRE PER A L’EMPRESA

I EL MEDI AMBIENT, SA

1,6%

FORESTAL CATALANA, SA

5,3%

ADIGSA


1.4 Personal


38 1. ESTRUCTURA — 1.4 PERSONAL

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES ABSOLUTES)

DMAH ACA ARC CEMA CPF FC ATLL ADIGSA SMC TOTAL

Alts càrrecs 7 1 2 1 0 4 1 1 1 18

Personal funcionari 1.144 29 3 0 4 0 0 0 0 1.180

Personal laboral 219 634 161 22 33 184 196 246 52 1.747

Personal eventual 8 0 0 0 0 0 0 0 0 8

TOTAL 1.378 664 166 23 37 188 197 247 53 2.953

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES RELATIVES) %


Alts càrrecs 0,5 0,15 1,2 4,38 0 2,17 0,5 0,4 1,88 0,6

Personal funcionari 83,01 4,36 1,8 0 10,81 0 0 0 0 39,9

Personal laboral 15,58 95,48 96,98 95,65 89,19 97,87 99,5 99,6 98,11 59,2

Personal eventual 0,58 0 0 0 0 0 0 0 0 0,3

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES ABSOLUTES)


Grup A 323 311 99 14 19 22 43 84 44 959

Grup B 141 70 16 0 8 14 29 107 1 386

Grup C 534 217 6 6 8 59 90 47 5 972

Grup D 347 54 43 2 2 67 35 9 2 561

Grup E 33 12 2 1 0 26 0 0 1 75

TOTAL 1.378 664 166 23 37 188 197 247 53 2.953

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES RELATIVES) %

DMAH ACA ARC CEMA CPF FC ATLL ADISGA SMC TOTAL

Grup A 23,43 46,83 59,63 60,86 51,35 11,7 21,82 34,08 83,01 32,2

Grup B 10,23 10,54 9,63 0 21,62 7,44 10,72 43,49 1,88 13

Grup C 38,75 32,6 3,61 26,08 21,62 31,38 45,68 19,1 9,43 32,6

Grup D 25,18 8,13 25,9 8,69 5,4 35,63 17,76 3,65 3,77 19

Grup E 2,39 1,8 1,2 4,34 0 13,82 0 0 1,88 3,2

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100


2. Activitats


2.1 Gabinet del Conseller


42 2. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

El Gabinet del Conseller és l’òrgan d’assistència i de suport diari més pròxim altitular del Departament, i exerceix les funcions pròpies de cada una de les diversesoficines en què s’estructura: a) l’Oficina de Protocol, b) l’Oficina de Comunicaciói Premsa, c) l’Oficina de Relacions Externes, i d) la Secretaria del Conseller.

Les oficines treballen amb autonomia i, alhora, estan coordinades per la capdel Gabinet. La coordinació es fa principalment en reunions setmanals de la cap delGabinet amb els caps de les diferents oficines.

La cap del Gabinet també col·labora en la gestió de les relacions europees delconseller.

Oficina de ProtocolLes funcions pròpies de l’Oficina de Protocol són l’elaboració i organització delsprogrames dels actes públics en què participa el conseller de Medi Ambient iHabitatge, la coordinació o assessorament de les activitats relacionades amb elprotocol d’actes públics que organitzi el Departament de Medi Ambient iHabitatge i les seves empreses i la relació amb l’Oficina de Protocol i RelacionsExternes del Departament de Presidència i amb la resta d’unitats de protocol delsdepartaments de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions.

Durant l’any 2005, l’Oficina de Protocol ha desenvolupat 310 programes, quehan generat 503 activitats. Quant a la distribució en el territori, 298 han tingutlloc a Catalunya, 10 en altres comunitats autònomes (Astúries, Cantàbria iComunitat de Madrid), 1 a Bòsnia-Hercegovina i 1 al Canadà. Les activitatsrelacionades amb l’àmbit institucional de la Unió Europea van generar 1 programaa Luxemburg i 1 a Estrasburg.

CLASSIFICACIÓ DELS ACTES PER TIPOLOGIA

Actes organitzats pel DMAH: visites al territori, inauguracions, presentacions 64

Actes de signatura de Convenis o Acords amb entitats o altres administracions públiques 63

Participació en actes institucionals i commemoracions 44

Participació en jornades, seminaris, congressos, fires

(inauguracions, cloendes, taules rodones, conferències, lliçons inaugurals) 101

Actes organitzats per l’Administració Central o altres Comunitats Autònomes 7

Visites a empreses, seus socials, lliuraments EMAS, visites a barris 17

TOTAL 296

Oficina de Comunicació i PremsaLa funció de l’Oficina de Comunicació i Premsa és coordinar les relacions delDepartament de Medi Ambient i Habitatge amb els mitjans de comunicació. Aixòrepresenta donar solució a les peticions d’informació que formulen els mitjans,gestionar entrevistes i rodes de premsa i informar, a partir de la coordinació del’emissió de comunicats de premsa i campanyes divulgatives, sobre les actuacionsi polítiques del Departament.

Sol·licituds d’informacióDurant l’any 2005, l’Oficina de Comunicació i Premsa ha rebut més de 5.260peticions d’informació per part dels mitjans de comunicació sobre les diferentstemàtiques relacionades amb el Departament.

Així mateix, s’han comptabilitzat un total de 1.539 entrevistes amb mitjansde comunicació, tant en format d’entrevista curta per a programes informatiuso de participació en debats a diferents programes de ràdio i televisió com deqüestionaris a la premsa escrita diària o revistes.


432. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

Gestió de la informacióL’Oficina de Comunicació i Premsa ha generat durant l’any 2005 un total de

570 comunicats de premsa i 301 convocatòries d’actes organitzats pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge o presidits pel conseller i altres càrrecsdel Departament. Al llarg de 2005, també s’han dut a terme 43 rodes de premsa.

Així mateix, durant l’any 2005 s’han dut a terme les campanyes següents:— L’aigua no té preu. Estalviem-la: maig – juny de 2005.— Campanya de neteja i control de les aigües litorals 2005 – Les espècies mésperilloses del Mediterrani: estiu de 2005.— Campanya d’informació sobre el Cànon de l’aigua – Cànon de l’aigua-tràmitfàcil: febrer de 2005.— Campanya d’ozó estiu de 2005: se’n va fer la presentació el 30 de maig de 2005.— Campanya FORM – D’aquí a aquí: la presentació de la campanya es va fer el 2de maig de 2005.— Campanya d’habitatge d’ajuts al lloguer, a la rehabilitació i pisos buits: maig de2005.

Grup de ComunicacióEnguany s’ha reestructurat el Grup de Comunicació, creat l’any 2004 amb lafinalitat de coordinar i planificar les necessitats comunicatives delDepartament. Així, en comptes de fer poques però multitudinàries reunionsamb tots els representants de cada àrea, s’ha optat per reunir-se periòdicamenti amb major freqüència amb les direccions o agències que més necessitatscomunicatives presentaven. Les reunions també han estat especialmentoperatives en aquells casos en què la transversalitat afectava més d’una direccióo agència.

Oficina de Relacions InstitucionalsLes funcions pròpies de l’Oficina de Relacions Institucionals són la preparaciói el seguiment de la informació per donar resposta a les qüestions parlamentàriesque, en exercici de la funció de control de la Cambra, formulen els diputats i lesdiputades dels diferents grups parlamentaris, el seguiment de l’activitatparlamentària de les Corts Generals, la coordinació i la potenciació de lesrelacions del Departament amb les principals institucions públiques i privadesde Catalunya i l’assessorament en matèria de relacions institucionals al titulardel Departament.

Activitat parlamentària

LleisL’Àrea d’Assumptes Parlamentaris ha coordinat al llarg de l’any 2005 les actuacionsdel Departament de Medi Ambient i Habitatge i dels diferents grups al Parlamentde Catalunya en la tramitació dels projectes de llei següents: — Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunyaper a l’any 2005— Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres— Projecte de llei de mesures en matèria de medi ambient (200-00042/07).Tramitació pel procediment d’urgència.



Qüestions parlamentàriesLa funció de control de l’Acció de Govern atribuïda al Parlament de Catalunya hadonat lloc a la tramitació en el Departament de Medi Ambient i Habitatge de 908qüestions, amb la distribució següent:

— 2 compareixences del conseller al Parlament• Les actuacions dutes a terme pel Govern en matèria de prevenció i extinció

d’incendis, especialment pel que fa la campanya de l’estiu de 2005 (355-00101/07)

• Les mesures adoptades pel Govern amb relació a la gestió dels abastamentsd’aigua i les mesures preventives adoptades en la situació de sequera hídricaque afecta Catalunya (355-00104/07).

— 16 interpel·lacions substanciades en Ple que van comportar la presentació de 16mocions subsegüents, de les quals es van aprovar 2

• L’aplicació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental• El Cànon de l’aigua• El programa Xarxa Natura 2000• L’aplicació de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica,

i de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a laprotecció del medi nocturn

• L’estat de la tramitació de la gestió i el pagament dels ajuts per a les personesafectades per l’esvoranc de la línia 5 del metro al barri del Carmel, deBarcelona

• La política d’equilibri territorial• La política d’habitatge• Les infraestructures de les comarques occidentals• El desenvolupament econòmic del sud de la Costa Brava• La política de l’aigua• La política de protecció del medi natural, especialment amb relació a la Xarxa

Natura 2000• La política de l’aigua• La política de l’aigua• Les mesures a prendre consegüents als aiguats dels darrers dies a les comarques

nord-orientals• El desenvolupament de les Terres de l’Ebre• Les polítiques ambientals.

— Mocions aprovades:• M 041/VII. Sobre política energètica• M 048/VII. Les mesures que s’han de prendre per a pal·liar les conseqüències

dels aiguats que han afectat les comarques nord-orientals.

— 19 preguntes orals substanciades en Ple:• El capteniment del Departament de Medi Ambient i Habitatge pel que fa a la

funció d’ADIGSA en la nova política d’habitatge• Les estratègies del Departament de Medi Ambient i Habitatge per resoldre la

situació dels pisos buits en blocs d’ADIGSA• La titularitat definitiva dels terrenys i les edificacions del Club Mediterranée,

al Parc Natural de Cap de Creus• El capteniment del Departament de Medi Ambient i Habitatge pel que fa al

foment de l’ús del parc de pisos buits de Catalunya per a habitatges de lloguer• La previsió de creació de bases per al cos d’Agents Rurals


452. ACTIVITATS — 2.1 GABINET DEL CONSELLER

• Les actuacions previstes en cas de sequera• Les actuacions previstes amb relació a l’emissari submarí de Pineda de Mar

(Maresme)• L’establiment d’un pla plurianual d’inversions per resoldre la contaminació

salina a la conca del riu Llobregat• Les mesures previstes d’adoptar per pal·liar els efectes de la sequera i

compensar les pèrdues que la sequera pugui ocasionar• Les actuacions dutes a terme per afrontar una eventual situació de sequera a

Catalunya• La política d’Adigsa pel que fa a la gestió de les comunitats de propietaris• El balanç de les conseqüències de l’incendi produït a les comarques del Priorat

i les Garrigues els dies 26 i 27 de maig de 2005• L’ús per part del conseller de Medi Ambient i Habitatge dels mitjans aeris

públics de la Generalitat (helicòpter)• El calendari previst per al desenvolupament dels processos de creació del Parc

Natural de la Zona Lacustre de Banyoles (Pla de l’Estany) i de redacció iaprovació del seu pla especial de protecció del medi natural i del paisatge

• El criteri pel que fa a l’Avantprojecte de llei de l’habitatge• Les actuacions que preveu dur a terme per solucionar els problemes d’accés

a l’habitatge• L’ampliació de l’estació d’esquí de Vaquèira-Beret per la vall d’Àrreu• El barri de l’Estació del municipi de Sallent (Bages)• Les actuacions dutes a terme amb relació al barri de l’Estació, de Sallent (Bages).

— 1 Proposició de llei de modificació de la Llei 31/2002, de mesures fiscals iadministratives, substanciada el 26 de maig de 2005 i que no va ser presa enconsideració.

— 42 proposicions no de llei, que han donat lloc a 16 resolucions aprovades:• R 195/VII. Sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets

del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedientinformatiu obert arran d’aquests fets

• R 202/VII. L’evacuació dels primats que hi ha a les instal·lacions de la Sociétéde Recherches Primathologiques a Camarles (Baix Ebre)

• R 203/VII. La gestió dels residus al Berguedà• R 204/VII. Les obres de construcció del sistema de sanejament del Maresme

nord• R 232/VII. La urbanització de la riera dels Lledoners, a Canet de Mar

(Maresme)• R 234/VII. L’arranjament del torrent del Maset, a Sant Pere de Riudebitlles

(Alt Penedès)• R 235/VII. La construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals al nucli

d’Alins (Pallars Sobirà)• R 236/VII. La construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR)

al municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)• R 263/VII. La licitació de les obres de l’estació depuradora d’aigües residuals

(EDAR) de Salàs de Pallars (Pallars Jussà)• R 269/VII. La reducció de l’impacte ambiental de la tercera pista de l’aeroport

del Prat• R 279/VII. L’orientació política general del Consell Executiu• R 309/VII. La canalització de la riera d’en Vinyals en el nucli del Pla de

l’Abellà, a Cabrera de Mar (Maresme)



• R 316/VII. El desenvolupament de l’energia eòlica a les zones marítimes• R 317/VII. Les obres de millorament i l’ampliació de l’estació depuradora

d’aigües residuals de Sant Pau de Riu-sec, a Sabadell (Vallès Occidental)• R 328/VII. La construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals del nucli

d’Àreu (Pallars Sobirà)• R 329/VII. La construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Gerri

de la Sal (Pallars Sobirà).

— 2 procediments tramitats per a la interposició de recurs d’inconstitucionalitat,un contra el Reial decret llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesuresurgents en matèria d’incendis forestals; i l’altre contra el Reial decret llei 11/2005,de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis forestals.— 744 preguntes per escrit, de les quals:

• 228 estan relacionades amb qüestions d’aigua • 62 amb qüestions de residus• 46 amb l’àmbit de l’aire • 192 amb l’àmbit del medi natural• 32 amb les polítiques ambientals en general• 116 amb les polítiques d’habitatge• 39 són sobre temes de gestió del Departament, i• 29 d’altres temes.

Corts GeneralsL’Oficina de Relacions Institucionals prepara els informes relatius a la posició delDepartament de Medi Ambient i Habitatge en les iniciatives tramitades a les CortsGenerals, a banda de fer un seguiment general de l’activitat del Congrés delsDiputats i del Senat per informar-ne els alts càrrecs del Departament.

Al llarg de l’any 2005, s’han emès informes relacionats amb diversos projectes delleis tramitats per les Corts, com són:— Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat – 2006— Projecte de llei de Forests.

Administració localEn exercici de la funció de coordinació i potenciació de les relacions institucionalsdel Departament, l’Oficina de Relacions Institucionals ha donat resposta a 564requeriments fets des de diversos àmbits, principalment de l’Administració local.

La distribució per temàtiques de les principals consultes ha estat la següent:

TEMÀTICA CONSULTA %

Aigua 179 39

Residus 23 5

Qualitat de l’aire 44 10

Medi natural 110 24

Polítiques ambientals i sostenibilitat 59 13

Habitatge 44 10

Subtotal 459 100

Altres 105

TOTAL CONSULTES 2005 564


2.2 Secretaria General


48 2. ACTIVITATS — 2.2 SECRETARIA GENERAL

Les funcions i les competències de la Secretaria General es defineixen en la Llei13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic del’Administració de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, les actuacions queduu a terme aquesta unitat presenten un vessant extern i un vessant intern pel quefa a l’activitat del Departament.

La Secretaria General constitueix el principal òrgan de comunicació amb altresadministracions i entitats que tinguin relació amb el Departament, així com ambels organismes i entitats que en depenen.

Les funcions de caràcter intern són les següents:— Dirigir i organitzar els serveis generals del Departament i dels organismes que téadscrits.— Coordinar, sota la direcció del conseller, els programes i les actuacions de lesdiferents direccions generals i dels organismes adscrits.— Elaborar, conjuntament amb les direccions generals, l’avantprojecte delpressupost del Departament per sotmetre’l al conseller i tramitar-ne el delsorganismes adscrits.— Dirigir i controlar la gestió del pressupost del Departament.— Vetllar per organitzar, simplificar i racionalitzar l’Administració.— Assegurar el suport tècnic i jurídic general del Departament, tramitar lesdisposicions generals i, si s’escau, elaborar-les i fer-ne l’estudi i l’informe.


492. ACTIVITATS — 2.2 SECRETARIA GENERAL

Elaboració de disposicions S’ha participat en l’elaboració i l’impuls de les disposicions promogudes pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge, i s’han emès els informes jurídicspreceptius i coordinat totes les actuacions necessàries per a la seva aprovació fins ala publicació al DOGC. La relació de les disposicions aprovades durant l’any 2005s’indica a la pàgina següent.

S’ha emès informe i s’han formulat observacions, específicament, respecte delsprojectes de disposicions d’altres departaments de la Generalitat i del’Administració de l’Estat en els aspectes que podien tenir incidència en l’àmbitd’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’ha fet el seguiment dela producció normativa ambiental aprovada per les diferents administracions.

S’han elaborat els informes jurídics que s’indiquen a les pàgines següents sobreles bases reguladores dels ajuts que convoca el Departament.

Contractació administrativa i convenis de col·laboracióEn l’àmbit de l’assessorament en la contractació administrativa, s’ha emès informesobre 165 plecs de clàusules administratives d’expedients de contractació, s’haassistit a 102 convocatòries de meses de contractació i s’han fet 56 validacions depoders.

Pel que fa als convenis de col·laboració, se n’ha emès informe sobre un totalde 161.

Recursos davant el consellerS’han elaborat un total de 541 resolucions corresponents a recursos administratiusi resolucions sancionadores de la competència del conseller.

Defensa jurídica de les competències de la Generalitat respecte de l’Estatutd’autonomiaS’ha fet una anàlisi de la doctrina del Tribunal Constitucional pel que fa als aspectesambientals, els d’habitatge i els relatius a altres àmbits d’interès com ara els relatiusal dret sancionador, el procediment administratiu o la doctrina en matèria dedistribució de competències. S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatalsaprovades als efectes de comprovar si respectaven les competències de la Generalitatde Catalunya en l’àmbit mediambiental i d’habitatge.

Procediments judicialsPel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la tramitació de 220 assumptes,dels quals 163 corresponen a la jurisdicció contenciosa administrativa, i la resta ala jurisdicció penal o laboral.

Altres funcions d’assessoramentS’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments de queixa promoguts perla Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allò que afectava l’àmbitd’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

S’han coordinat aspectes relatius a les actuacions davant del Síndic de Greugesi el Defensor del Poble.

S’ha dut a terme l’assessorament jurídic que ha estat sol·licitat per les diversesunitats del Departament i se n’han emès els informes escaients, i s’ha assessorat enla formulació de propostes d’acord de Govern promogudes pel Departament.

També s’ha emès informe sobre les reclamacions de responsabilitatpatrimonial i sobre tots aquells procediments administratius que requereixen undictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Assessoria jurídica



S’ha emès informe sobre els expedients administratius corresponents aprocediments que són objecte de resolució del conseller, de la qual es dónapublicitat mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

S’han emès els informes jurídics previs al retorn de les fiances constituïdes.

Relació de disposicions ambientals aprovades l’any 2005

En matèria d’aigües:— Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres (modifica el Decretlegislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislacióen matèria d’aigües a Catalunya).— Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 130/2000, de 6 demarç, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalanade l’Aigua.— Decret 93/2005, de 17 de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relacióamb la utilització dels recursos hídrics.— Decret 187/2005, de 6 de setembre, de modificació del Decret 93/2005, de 17de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització delsrecursos hídrics.— Decret 207/2005, de 27 de setembre, d’adopció de mesures d’emergència enrelació amb la utilització dels recursos hídrics.— Resolució MAH/1798/2005, de 6 de juny, per la qual es dóna publicitat al’Acord de Govern de 31 de maig de 2005, de creació de la ComissióInterdepartamental per a la Implementació de la Directiva 200/60/CE, de 23d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de lapolítica d’aigües.

En matèria d’espais naturals i sostenibilitat:— Decret 124/2005, de 14 de juny, de modificació del Decret 328/1992, de 14de desembre, pel que fa als límits de l’espai d’interès natural Platja deTorredembarra.— Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre, per la qual es crea la Comissióper a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’n regula la composició i lesfuncions.— Resolució MAH/39/2005, d’11 de gener, per la qual es fa públic l’Acord delGovern de 28 de desembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial dedelimitació definitiva dels espais del PEIN Cap de Santes Creus, la Plana de SantJordi i la Sèquia Major.— Resolució MAH/1509/2005, de 9 de maig, per la qual es dóna publicitat al’Acord de Govern de 3 de maig de 2005, pel qual s’aprova la constitució delConsorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i sen’aproven els Estatuts.

En matèria de protecció de la fauna i la flora:— Ordre MAH/143/2005, de 31 de març, per la qual es declaren refugis defauna salvatge les finques de Mas Corcó, El Serrallo, Granja Sala i La Miranda, alterme municipal de Manlleu.— Ordre MAH/144/2005, d’1 d’abril, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Mont-rebei, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.— Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d’arbres monumentals id’actualització de l’Inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal ilocal.



— Ordre MAH/230/2005, de 13 de maig, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca de Can Verdaguer, situada al terme municipal de Tordera.— Ordre MAH/293/2005, de 16 de juny, per la qual s’estableixen mesures deregulació de l’extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en l’àmbit marí delParc Natural de Cap de Creus.— Ordre MAH/309/2005, de 23 de juny, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Puigventós, als termes municipals d’Olesa de Montserrat iVacarisses.— Ordre MAH/407/2005, de 10 d’octubre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Can Messeguer, al terme municipal de Castellar del Vallès.— Ordre MAH450/2005, de 10 de novembre, per la qual s’estableix un nouperíode de la campanya de pesca de l’angula i s’incorporen nous punts de pesca aldelta de l’Ebre per a la temporada 2005-2006.— Ordre MAH/464/2005, de 23 de novembre, per la qual es declara refugi defauna salvatge la finca Vall d’Artigues, als termes municipals de Castellgalí i SantVicenç de Castellet.

En matèria de prevenció d’incendis forestals:— Decret 14/2005, d’1 de febrer, pel qual s’avança l’aplicació de les mesures deprevenció d’incendis forestals.— Decret 83/2005, de 3 de maig, de declaració de Zona d’Actuació Urgent SantLlorenç de Munt-Cingles de Bertí.— Decret 123/2005, de 14 de juny, de regulació de mesures de prevenció delsincendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la tramaurbana.— Decret 206/2005, de 27 de setembre, pel qual es modifica el Decret64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendisforestals.— Ordre MAH/360/2005, de 5 d’agost, sobre mesures urgents per a la prevenciód’incendis forestals.

En matèria d’intervenció integral de l’Administració ambiental:— Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 dejuliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998,de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccionsramaderes.— Ordre PRE/337/2005, de 14 de juliol, reguladora del contingut, el format i elsuport informàtic de l’informe de verificació de les avaluacions ambientals i del’informe de verificació del document d’avaluació en matèria de prevenciód’incendis.

En matèria de contaminació acústica:— Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per al’elaboració de mapes de capacitat acústica.

En matèria de contaminació lluminosa:— Decret 82/2005, de 3 de març, pel qual s’aprova el Reglament dedesenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental del’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

En l’àmbit forestal:— Ordre MAH/262/2005, de 30 de maig, per la qual s’estableixen els paràmetres



per determinar la quantia de la quota de la taxa per a l’ocupació de terrenysforestals propietat de la Generalitat adscrits al Departament de Medi Ambient iHabitatge.— Ordre MAH/328/2005, de 13 de juliol, per la qual es modifica l’Ordre de 15de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner.

En matèria de participació ambiental:— Decret 205/2005, de 27 de setembre, pel qual es crea el Premi Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya.

En aspectes organitzatius i competencials:— Decret 43/2005, de 22 de març, de transferència de competències de laGeneralitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèria de mediambient.— Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels Serveis Territorials deMedi Ambient i Habitatge.— Decret 184/2005, de 30 d’agost, de creació de la Subdirecció General delsAgents Rurals en la Direcció General del Medi Natural.— Resolució MAH/533/2005, d’1 de març, pel qual es fa públic el Reglamentdel Consell de Direcció del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

En matèria de subvencions:— Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret al’habitatge 2004-2007.— Ordre MAH/42/2005, de 9 de febrer, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts a la gestió forestal sostenible i es fa pública la convocatòriaper als anys 2005 i 2006. DOGC 4325, de 17.2.2005.— Ordre MAH/90/2005, de 2 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegitsde Catalunya, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2005 (codi de laconvocatòria 04.10.05). DOGC 4342, de 14.3.2005.— Ordre MAH/103/2005, de 14 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts a l’elaboració del plànol de delimitació i el tractament de lavegetació en les urbanitzacions afectades per la Llei 5/2003, de 22 d’abril, i se’n fapública la convocatòria per a l’any 2005. DOGC 4348, de 22.3.2005.— Ordre MAH/121/2005, de 23 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per a la realització dels assaigs i/o controls per a l’obtenciódel Distintiu de garantia de qualitat ambiental o de l’Etiqueta ecològica de la UnióEuropea i se’n fa pública la convocatòria corresponent a l’any 2005 (codi de laconvocatòria 03.08.05). DOGC 4358, de 7.4.2005.— Ordre MAH/122/2005, de 29 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental i se’nfa pública la convocatòria corresponent a l’any 2005 (codi de la convocatòria03.07.05). DOGC 4358, de 7.4.2005.— Ordre MAH/126/2005, d’1 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladoresdels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal(ADF) i les seves associacions, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2005(codi de la convocatòria núm. 04.09.05). DOGC 4360, d’11.4.2005.— Ordre MAH/313/2005, d’1 de juliol, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per fomentar la protecció dels animals i se’n fa pública laconvocatòria per a l’any 2005 (codi de la convocatòria 04.04.05). DOGC 4427, de15.7.2005.



— Ordre MAH/386/2005, de 13 de setembre, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts destinats a fomentar la conservació de l’abella de la melautòctona i es convoquen els corresponents a l’any 2005 (codi de la convocatòria04.12.05). DOGC 4476, de 26.9.2005.— Ordre MAH/417/2005, de 19 d’octubre, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts destinats a compatibilitzar les activitats apícoles amb laconservació de l’abellerol al territori de Catalunya i se’n convoquen elscorresponents a l’any 2005. DOGC 4503, de 4.11.2005.— Resolució MAH/173/2005, de 26 de gener, per la qual es convoquensubvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges, i sen’aproven les bases reguladores (codi HA 01/05). DOGC 4317, de 7.2.2005.— Resolució MAH/451/2005, de 17 de febrer, per la qual es fa pública laconvocatòria de concurs públic per al finançament de la restauració d’àreesnaturals degradades afectades per activitats extractives, corresponent a l’any 2005(codi de la convocatòria 04.06.05). DOGC 4332, de 28.2.2005.— Resolució MAH/1337/2005, de 25 d’abril, per la qual es convoquensubvencions a associacions i fundacions per al finançament d’actuacionsd’educació i sensibilització ambiental relatives al canvi climàtic i a la nova culturade l’aigua, i se n’aproven les bases reguladores. DOGC 4376, de 3.5.2005.— Resolució MAH/1353/2005, de 27 d’abril, per la qual es convoquensubvencions per a l’adquisició de sòl amb destinació a la construcció d’habitatgeamb protecció oficial, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 04/05). DOGC4377, de 4.5.2005.— Resolució MAH/1354/2005, de 26 d’abril, per la qual es convoquensubvencions per a propietaris d’habitatges desocupats que els posin en lloguer i sen’aproven les bases reguladores (codi HA 03/05). DOGC 4377, de 4.5.2005.— Resolució MAH/1355/2005, de 26 d’abril, per la qual es convoquensubvencions per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d’exclusió socialper motius residencials, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 02/05).DOGC 4377, de 4.5.2005.— Resolució MAH/1365/2005, de 29 d’abril, per la qual s’aproven les basesreguladores de les subvencions per al foment de la contractació d’assegurancesforestals i se n’obre la convocatòria per a l’any 2005 (codis de la convocatòria11001 i Z12). — Resolució MAH/1531/2005, d’11 de maig, per la qual es convoquensubvencions per promoure accions de sostenibilitat local, i se n’aproven les basesreguladores. DOGC 4390, de 24.5.2005.— Resolució MAH/2380/2005, de 5 d’agost, per la qual s’obre la convocatòriapública per a la concessió d’ajuts extraordinaris per compensar les despeses de lesagrupacions de defensa forestal (ADF) originades per la seva participació en elstasques d’extinció d’incendis forestals de l’estiu de 2005, i se n’aproven les basesreguladores. DOGC 4447, de 12.8.2005.— Resolució MAH/2914/2005, de 4 d’octubre, per la qual es fa pública laconvocatòria corresponent al període 2005-2007 dels ajuts destinats a ens locals,als seus organismes autònoms i a les associacions d’ens locals per a la implantacióde sistemes voluntaris de gestió ambiental, i se n’aproven les bases reguladorescorresponents (codi de la convocatòria 03.06.05). DOGC 4490, de 17.10.2005.



El Decret 155/1999, d’1 de juny, de modificació de l’estructura del Departament deMedi Ambient, va establir les delegacions territorials d’aquest Departament.Posteriorment, el Decret 134/2001, de 29 de maig, va crear la Delegació Territorialdel Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre. El Decret 181/2002, de 25de juny, en va regular l’estructura i va establir les funcions de les delegacionsterritorials del Departament de Medi Ambient.

Per la seva part, la disposició addicional primera del Decret 223/2004, de 9 demarç, de reestructuració d’òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat,canvia la denominació de les delegacions territorials dels departaments, les qualspassen a anomenar-se Serveis Territorials, al front dels quals hi ha un director/adels Serveis Territorials.

Les modificacions de què han estat objecte aquestes unitats i l’ampliació delsàmbits d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge han posat demanifest la necessitat d’adequar la seva estructura i les seves funcions a la novaorganització i a les necessitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Enconseqüència, l’any 2005 s’ha aprovat el Decret 125/2005, de 14 de juny, dereestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient iHabitatge, que es va publicar al DOGC del 16.06.2005. Mitjançant aquest Decret,els Serveis Territorials s’estructuren en les àrees següents:

— Àrea de Gestió de Recursos— Oficina de Gestió Ambiental Unificada— Àrea del Medi Natural— Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental— Servei Territorial d’Habitatge

La nova estructura va entrar en vigor el dia 1 d’octubre de 2005.Els serveis territorials del Departament depenen orgànicament de la Secretaria

General i funcionalment d’aquesta i de les direccions generals del Departament.Corresponen als serveis territorials les funcions següents:

— Representar el Departament i les entitats que en depenen en llur àmbitterritorial.— Exercir d’òrgan de coordinació entre el Departament i les entitats que endepenen respecte a les actuacions en llur àmbit territorial.— Impulsar i coordinar el funcionament dels òrgans que en depenen i exercir elcomandament del personal al seu càrrec, sense perjudici de les directriusfuncionals que en cada àmbit estableixin les unitats directives del Departament.— Coordinar en llur àmbit territorial les actuacions del cos d’Agents Rurals que horequereixin.— Rebre informació i informar dels projectes de disposicions de caràcter generaldel Departament que regulin matèries que els afectin.— Participar en òrgans de direcció o gestió dels espais naturals de proteccióespecial de llur àmbit territorial.— Exercir les atribucions que la legislació d’intervenció integral de l’Administracióambiental atorga als òrgans de gestió dels serveis territorials.— Aplicar els règims d’inspecció i sanció establerts per la legislació vigent enl’àmbit de les competències del Departament.— Incoar, instruir i, si s’escau, resoldre els procediments administratius dels quals,d’acord amb la normativa sectorial ambiental i d’habitatge, tenen atribuïda lacompetència.— Participar en els òrgans i en les comissions departamentals i interdepartamentalsde caràcter territorial que els corresponguin.

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge



— Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a lescompetències del Departament.— Tramitar els expedients d’avaluació ambiental en llur àmbit de competències.

Àrea de Gestió de RecursosD’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels ServeisTerritorials del DMAH, aquesta àrea té assignades les funcions següents:

a) Gestionar i coordinar els recursos generals administratius i jurídicsb) Rebre i tramitar les denúncies, i, si s’escau, assignar-les a la unitat o organismecompetentc) Tramitar els expedients administratius que corresponguid) Instruir els expedients sancionadorse) Coordinar les actuacions i donar suport en l’exercici de les funcions pròpies dela DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitatf) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encarregui.

Les actuacions més destacades que s’han dut a terme l’any 2005 són lessegüents:

— Registre: s’han fet 15.739 assentaments d’entrades, i 16.792 de sortides quecorresponen al registre de tots els Serveis Territorials (no inclou les entrades perbústia d’espera).— S’han reconduït 12 denúncies en temes de residus i 16 en temes d’aigües, is’han dirigit als ajuntaments 16 escrits en matèria de gossos perillosos i 63 deprotecció d’animals, en què es reconduïen denúncies de la seva competència.S’han dirigit 66 denúncies sobre temes diversos.— S’han fet 21 requeriments als ajuntaments instant la neteja i el condicionamentd’indrets afectats per abocaments de residus, deixalles o runes i 4 per vehiclesabandonats.— S’han seguit els temes jurídics que comprenen el tràmit de les denúncies i elsexpedients sancionadors en matèries d’activitats extractives, caça, circulaciómotoritzada en el medi, espais naturals, forest, intervenció integral, pesca,protecció d’animals, residus i gossos perillosos, de la manera següent.

EXPEDIENTS SANCIONADORS

TIPOLOGIA D’EXPEDIENT SANCIONADOR EXPEDIENTS INCOATS

Caça 145

Circulació motoritzada 429

Espais naturals 53

Forests 96

Gossos perillosos 6

Intervenció integral de l’Administració ambiental 3

Pesca 45

Protecció d’animals 141

TOTAL 918

S’han tramitat denúncies que han comportat l’obertura d’un expedientinformatiu o s’han arxivat d’acord amb la distribució següent:

Serveis Territorials deMedi Ambient iHabitatge a Barcelona



DENÚNCIES TRAMITADES

TIPOLOGIA DE DENÚNCIES TRAMITADES EXPEDIENTS INFORMATIUS DENÚNCIES ARXIVADES

Activitats extractives 3

Caça 30 15

Circulació motoritzada 63 49

Espais naturals 13

Forests 85 12

Intervenció integral de l’Administració ambiental 41

Pesca 7

Protecció d’animals 138 21

TOTAL 373 104

En acabar l’any, falten per tramitar un total de 2 denúncies en matèria decirculació motoritzada, 1 en matèria de caça, 2 en matèria d’espais naturals, 5 enmatèria de forests i 3 en matèria de protecció d’animals.

Edictes: aquests expedients han comportat tramitar la publicació al DiariOficial de la Generalitat de 16 edictes.— S’ha dut a terme la gestió de l’habilitació dels Serveis Territorials, i s’ha justificatuna despesa total de 644,33 euros.— S’ha fet la tramitació (memòries, conveni en el seu cas, propostes de despesa,certificacions, factures) d’un total de 10 expedients de contractació.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Correspon a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, d’acord amb el Decret125/2005, exercir les atribucions que la legislació d’intervenció integral del’Administració ambiental atorga als òrgans de gestió dels serveis territorials. LaLlei 3/1998, la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 li atorguen funcions de tramitaciód’expedients d’autorització i llicència ambiental, control, requerimentsd’adequació, instrucció d’expedients sancionadors dins l’àmbit de competències imanteniment de la base de dades ambientals, entre d’altres.

Expedients de la LIIAA

Annex IS’han donat d’alta 167 nous expedients d’autorització ambiental. S’han redactat 74propostes de resolució i 134 resolucions.

Annex II.1S’han donat d’alta 695 nous expedients de llicència ambiental. S’han emès 759informes integrats.

Decret 50/2005, de 29 de marçEn data 1 d’abril de 2005, va entrar en vigor el Decret 50/2005, de 29 de març, dedesplegament de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació deles activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de lesdejeccions ramaderes.

Els ST a Barcelona, en col·laboració directa amb els ajuntaments, vanidentificar i classificar les activitats afectades, van formular un calendari esglaonatd’adequació i van dur a terme els requeriments d’adequació corresponents aactivitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998. La directora dels ST a Barcelona va



aprovar un calendari inicial i va efectuar 2.160 requeriments a activitatsramaderes, 5.689 a activitats industrials i 170 a gestors de residus. D’acord amb lesrespostes rebudes per alguns establiments requerits, se n’han revisat 1.688 i s’haconfeccionat un nou calendari d’adequació.

Plans de gestió de les dejeccions ramaderes (PGDR)D’altra banda, com a conseqüència de l’aplicació del Decret 50/2005, els plansde gestió de les dejeccions ramaderes han passat a tramitar-se integrats dins elsexpedients d’autorització/llicència ambientals de les explotacions ramaderes.S’han integrat un total de 1.680 entrades de documentació referents als PGDR,1.125 resolucions de validació de PGDR i 439 informes tècnics del DARP sobreels PGDR.

Controls inicials i periòdics de la LIIAAS’ha emès informe sobre 310 actes de control inicial o periòdic.

InspeccionsS’han dut a terme 46 inspeccions, de les quals 30 corresponen a denúncies, 14 aassistències tècniques i 2 en relació amb el Reglament CE 1774/2002, sobre normessanitàries aplicables als subproductes animals no destinades a consum humà.

S’ha fet el seguiment del funcionament de la Planta de CompostatgeFumanya, que ha comportat la realització de 10 inspeccions i 13 reunions.

RecursosS’ha emès informe sobre 20 recursos de reposició referents a resolucionsd’autoritzacions i llicències ambientals.

Informes sobre ajuts del FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola)S’han emès 15 informes en relació amb l’annex IV del Reglament 650/1991, de 18de març (DO L72 de 19.03.1991), relatiu a les sol·licituds d’ajuda al FEOGA a favord’inversions destinades a millorar les condicions de transformació i decomercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura.

Informes sobre deduccions per inversions destinades a la protecció del mediambientS’han emès 16 informes en relació amb la tramitació de les deduccions perinversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Societats).

Sessions de treball de la Llei 3/1998 als consells comarcalsS’han dut a terme sessions de treball en relació amb l’aplicació de la Llei 3/1998,de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, ambtècnics, secretaris i altre personal que intervé en la tramitació d’autoritzacions illicencies ambientals dels ajuntaments de les comarques del Baix Llobregat, elMaresme, l’Anoia, el Garraf i el Berguedà.

Àrea del Medi NaturalD’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels ServeisTerritorials del DMAH, que va entrar en vigor el passat 1 d’octubre de 2005, es vanreagrupar les dues seccions existents fins aleshores, la de Boscos i Gestió de laBiodiversitat i la de Gestió Cinegètica i Pesca Continental, i es va crear l’Àrea delMedi Natural. A partir d’aquell dia, la comarca de la Cerdanya es va traspassar als



ST a Lleida. Per tant, aquesta Memòria conté també les dades d’aquesta comarcafins a l’1 d’octubre.

L’Àrea del Medi Natural coordina i impulsa la gestió al territori de tots aquellstemes relacionats amb terrenys forestals i protecció de la biodiversitat, flora i faunaprotegida, caça, pesca i animals de companyia.

Recursos forestals

Programa de defensa de la propietat públicaL’Àrea del Medi Natural té encomanat, entre d’altres funcions, vetllar pelsinteressos dels boscos d’utilitat pública.

TIPOLOGIA D’EXPEDIENTS NOMBRE D’EXPEDIENTS GESTIONATS

Ocupacions i canvis d’ús 7

Declaracions de forests d’utilitat pública 2

Descatalogació de forests d’utilitat pública 2

Consorcis i convenis 24

Partionament en forests d’utilitat pública 6

Vies pecuàries 24

Defensa de la propietat pública 7

Immatriculació de finques públiques i privades 42

Programa d’aprofitamentsL’elaboració del Programa d’aprofitaments per a les forests de la Generalitat deCatalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i les consorciades oconveniades ha suposat l’emissió de 260 llicències d’aprofitaments forestals entotal per a tota la demarcació de Barcelona i Cerdanya.

Si bé la majoria, 112, corresponen a aprofitaments agrícoles, cal destacar les72 de pastures amb incidència sobre gairebé 47.000 ha de terreny forestal devocació pascícola, i també les 32 de fustes i llenyes, entre les quals cal destacarles 15 de fustes de qualitat sotmeses a licitació, que han suposat una oferta d’uns20.955,23 m3 extrets d’una superfície aproximada de 370,60 ha i un preu detaxació de 225.164,07 €. Les altres llicències corresponen a 13 de caça, que hanincidit sobre unes 12.000 ha, 9 de recreatives, 9 d’aprofitaments d’aigües, 8d’apícoles, 4 d’aprofitaments de canyes, i 1 de turística (cova del Salnitre).

S’ha fet la liquidació final de 10 expedients de les subhastes de fustes.D’altra banda, s’han autoritzat 8 expedients d’aprofitaments extraordinaris.

Programa de milloresLes inversions previstes en aquest Programa de millores intenten aportar solucionsa petits problemes de les forests d’utilitat pública.

Els diners que s’utilitzen per fer aquestes inversions procedeixen del 15% deles quantitats ingressades pels ajuntaments en concepte d’aprofitaments,ocupacions o altres activitats que es duen a terme en boscos declarats d’utilitatpública i generen ingressos.

En total, afecten 17 forests amb una inversió total de 145.367 €.

Programa d’inversions directesEl nombre de projectes redactats o en tràmit és de 10, i les propostes d’obresmenors són 5 expedients.



S’han executat, o estan en execució atès el seu caràcter plurianual, 10 obresamb un pressupost total de 7.249.454,01 €, les quals s’han certificat mensualment.S’han emès les certificacions mensuals de cada obra tal com marca la Llei decontractes.

S’han aprovat 4 propostes d’obres menors amb un pressupost total de112.863,19 €.

Roturació de terreny forestalEnguany, s’han tramitat un total de 91 expedients de roturació de terrenysforestals, dels quals s’han resolt 83 expedients. La superfície sol·licitada ha estatd’unes 102,79 ha aproximadament, de la qual s’han denegat 51,62 ha i s’hanautoritzat 51,17 ha.

Ajuts econòmics a propietaris forestalsDurant l’any 2005, l’Àrea del Medi Natural ha tramitat, a grans trets, tresprogrames d’ajuts diferents:— Mesura H del PdR: Ajuts a l’aforestació de terres agràries— Mesura I del PdR: Ajuts a la gestió forestal sostenible— Ajuts a la regeneració dels boscos afectats per incendis forestals l’estiu de 2003.

Ajuts a l’aforestació de terres agràriesEnguany, s’han inspeccionat 20 expedients, 18 corresponents a primescompensatòries per un import de 8.243,95 € i 2 corresponents a primes demanteniment per un import de 954,11 €.

Ajuts a la gestió forestal sostenibleEn total, s’ha atorgat un import de 3.104.033,84 € en ajuts a la gestió forestalsostenible a la província de Barcelona.

Ajuts per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu de 2003En total, l’any 2004 es van rebre 102 sol·licituds d’ajut. Durant l’any 2005, s’hihan invertit 3.211.064,20 €.

Estadístiques forestals en boscos privatsDurant l’any 2005, s’han tramitat 784 expedients d’aprofitaments forestals i 9expedients de suro. S’han denegat 13 sol·licituds d’aprofitaments forestals acomarques.

S’han tramitat 95 expedients de denúncia en relació amb els aprofitaments enforests privades.

Altres actuacions— S’han aprovat 60 competicions de circulació motoritzada i se n’han denegat 10.— S’han fet valoracions d’incendis forestals, informes complementaris i seguimentde diferents projectes.

Protecció dels animalsS’han gestionat 657 expedients que inclouen: atorgaments dels certificats de nuclizoològic segons la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, tramitaciói gestió de sol·licituds, inspecció veterinària i lliurament de certificats, etc.

Els nuclis registrats l’any 2005 són 85, més 20 en tràmit pendents d’inspecció i75 pendents de documentació. Hi ha un total de 1.241 nuclis zoològics registrats ala província de Barcelona.



Altres actuacions de la unitat han estat les següents:— S’han atorgat 49 autoritzacions per a activitats taxidèrmiques— S’han tramitat 50 permisos de captura científica— S’ha coordinat la recollida d’espècies autòctones o exòtiques— S’han gestionat 247 comunicacions d’atacs de gossos perillosos— S’han tramitat els ajuts a protectores per fomentar la protecció dels animals decompanyia— S’han tramitat 4 autoritzacions per a batudes de gossos ensalvatgits— S’han tramitat 321 autoritzacions d’experimentació amb animals— S’ha dut a terme assessorament veterinari a particulars i ajuntaments.

Activitats cinegètiques i piscícolesS’han emès un total de 16.353 llicències de caça, pesca i recol·lecció.

TIPOLOGIA DE LLICÈNCIA NOMBRE IMPORT

Caça 7.705 152.750

Pesca recreativa 8.645 171.580

Tòfones 1 27

Pinyes 2 0

TOTAL 16.353 324.357

S’han emès 201 autoritzacions per utilitzar la fura amb finalitats cinegètiques.S’han emès 77 certificats de possessió de llicència de caça o pesca durant un

període determinat a Catalunya.

Àrees privades de caça: a la demarcació de Barcelona i la comarca de la Cerdanya, hiha un total de 423 àrees privades de caça, les quals ocupen un total de 604.707 ha.D’aquestes, 10 són de reglamentació especial (intensives). S’han realitzat elstràmits següents:

TIPOLOGIA NOMBRE

Matrícules d’APC 423

Modificació o renovació de plans tècnics de gestió cinegètica 98

Modificació d’APC (ampliacions, segregacions, canvis de titularitat...) 34

AUTORITZACIONS I PERMISOS DE CAÇA

Caça major, batudes preventives, captura de depredadors... 474

Captura d’ocells fringíl·lids 5.998

Oficina Territorial d’Avaluació AmbientalD’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveisterritorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’Oficina Territoriald’Avaluació Ambiental corresponen les funcions següents:— Rebre i fer el seguiment de les sol·licituds d’avaluació ambiental de plans,programes i projectes.— Tramitar els expedients d’avaluació ambiental que siguin competència delsServeis Territorials i fer la proposta de resolució corresponent.— Trametre a l’òrgan competent els expedients d’avaluació ambiental que nosiguin competència dels Serveis Territorials i col·laborar-hi en la tramitació iresolució.



— Informar i assessorar en relació amb l’avaluació ambiental a ens locals, empresesi ciutadania.— Emetre els informes sobre els plans, programes i projectes que li siguin requerits— Fer el seguiment de l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes delseu àmbit territorial.

Durant l’any 2005, s‘han registrat 276 nous expedients corresponents a figuresde planejament per emetre’n informe. Això ha suposat un increment respecte del’any 2004 d’un 35,96% d’expedients per tramitar. I s’han registrat 3 nousexpedients corresponents a avaluacions d’impacte ambiental.— Expedients per via d’informe ambiental

• Els tramitats per aplicació de l’article 47 i ss. del Decret legislatiu 1/2005, de 26de juliol (les actuacions en sòl no urbanitzable).

• Els tramitats per aplicació de l’article 83.5 del Decret legislatiu 1/2005, de 26de juliol (els emesos sobre figures de planejament no subjectes a l’AAE on esprescrigui la seva aplicació per afectació sectorial).

• Els tramitats per aplicació dels apartats 1 i 2 de la disposició transitòria sisenadel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (els plans d’ordenació urbanísticamunicipal i les seves revisions. Les modificacions dels plans d’ordenacióurbanística municipal i de normes de planejament urbanístic que alteren laclassificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificacióo qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest sòl.Els plans especials en sòl no urbanitzable. Els plans parcials urbanístics dedelimitació. I qualsevol instrument de planejament i les seves modificacionsque estableixin el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacteambiental d’acord amb el que estableix la legislació sectorial).

— Expedients tramitats per via d’avaluació d’impacte ambiental

EXPEDIENTS CORRESPONENTS A L’ANY 2005, PER FIGURES DE PLANEJAMENT

Plans d’ordenació urbanística municipal 4,23%

Modificacions POUM/Normes urbanístiques 40%

Plans de millora urbana 5%

Plans parcials 13,98%

Plans especials 8,90%

Projectes en sòl no urbanitzable 26,20%

Altres 1,69%

EXPEDIENTS CORRESPONENTS A L’ANY 2005, PER TIPUS DE TRAMITACIÓ

Article 47 i ss. LUC 32%

Article 83.5 LUC 37,80%

Disposició addicional 6a LUC 30,20%

S’han tramitat 3 avaluacions d’impacte ambiental en coordinació amb laPonència Ambiental: s’ha redactat l’informe base de la Declaració d’impacteambiental i fet el seguiment del compliment de la Declaració en l’execució de lesobres.

S’ha assessorat un total de 250 entitats en relació amb l’avaluació ambiental.S’ha participat en la Ponència Tècnica d’Urbanisme i en la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Barcelona que es reuneixen amb periodicitat mensual.



S’ha dut a terme el seguiment de les actes de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Barcelona i dels expedients que consten en els annexos de l’ordredel dia. El nombre d’expedients que es debaten mensualment en la Comissió ésd’entre 70 i 90, als quals cal afegir els compliments d’acord que cada Comissióvalida (uns 80 més aproximadament), avançaments, consultes, informes i altres.Pel que fa als expedients d’obres en sòl no urbanitzable, cada Comissió en resolaproximadament uns 80.

S’ha elaborat una nova base de dades que permet automatitzar part de lestasques que comporta l’elaboració d’algun dels informes.

S’ha col·laborat en la tramitació i resolució d’expedients corresponents a laSecretaria General d’Habitatge i en l’assessorament de diversos projectes de laConselleria.

Àrea de Gestió de RecursosDurant l’any 2005, hi ha hagut 13.337 registres d’entrada i 12.583 registres desortida. S’han obert 1.800 expedients informatius a partir de denúncies i actesd’inspecció d’agents de l’autoritat o de tècnics de l’Administració mediambiental ide reclamacions diverses dels administrats. Segons la tipologia, hi ha hagut 100expedients d’aigües, traslladats a l’ACA, 19 d’acampades, 23 d’activitats extractivesi 85 de caça. A més, 208 de circulació motoritzada, 125 d’espais naturals i 243 deforestals.

Hi ha hagut 6 expedients sobre gossos perillosos, i 201 d’incendis forestals. Lapesca ha suposat l’obertura de 51 expedients, i se n’han obert 182 de protecció delsanimals. Cal afegir-hi 16 de pesca marítima, que s’han traslladat al DARP, 16 depurins, 123 de residus i 141 de residus municipals. D’altra banda, s’ha intervinguten assumptes de matèria municipal mitjançant trasllats o elaborant informes en 4expedients sobre males olors, 8 de sorolls i 141 de vehicles fora d’ús. La resta és detemàtica diversa.

S’han iniciat 541 expedients sancionadors que es poden classificar en lesmatèries següents: 18 d’activitats extractives, 59 de caça, 96 de circulaciómotoritzada, 53 d’espais naturals, 114 de forestals, 35 de pesca fluvial i 20 deprotecció dels animals.

La resta de denúncies no han generat l’obertura d’expedient sancionador o eltrasllat a l’organisme competent, i, un cop revisades, s’han arxivat després de dur aterme una inspecció tècnica, un informe i un requeriment si és el cas. D’altrabanda, s’han obert 52 expedients de tràmit judicial i s’ha estat al cas de 84 anuncisd’informació pública.

D’altra banda, la Secció de Gestió Administrativa ha continuat duent a termeles gestions pròpies dels assumptes de personal (llicències, validacions de permisos,baixes, cursos de formació…) i la gestió econòmica i la contractació dels ServeisTerritorials.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)

Llei 3/1998 i normativa concordantL’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Girona té encomanada, desde l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, la funció d’aplicar al sector productiu i deserveis de les nostres comarques el nou model d’intervenció administrativainstaurat per l’esmentada llei i la normativa concordant. Aquesta tasca es concretaen els aspectes de prevenció com la tramitació de les sol·licituds de llicència iautorització ambientals i el control de les activitats sotmeses a aquests règims.

Serveis Territorials deMedi Ambient iHabitatge a Girona



Règim de prevenció i adequacióDurant l’any 2005, l’OGAU de Girona ha tramitat 71 sol·licituds d’autoritzacióambiental (activitats o establiments inclosos en l’annex I), 33 de les quals ambdeclaració d’impacte ambiental, i 193 sol·licituds de llicència ambiental, 3 de lesquals amb declaració d’impacte ambiental (activitats o establiments inclosos enl’annex II.1), d’acord amb la Llei 3/1998.

De les sol·licituds d’autorització ambiental, 3 s’han resolt de maneradefinitiva, 7 estan pendents de resolució i 24 s’han cancel·lat (sol·licitud no idònia,canvi no substancial, etc.).

De les sol·licituds de llicència ambiental, 22 s’han resolt de manera definitiva,21 estan pendents de resolució, 23 estan pendents de proposta de resolució perpart dels ajuntaments i 71 s’han cancel·lat (sol·licituds no idònies, canvissubstancials i canvis no substancials). L’OGAU ha emès, per tant, un total de 74informes integrats corresponents a sol·licituds de llicència ambiental de l’any2005.

Així mateix, durant l’any 2005, l’OGAU de Girona ha tramitat 10 sol·licitudsd’autorització ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annex I) i 15sol·licituds de llicència ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annexII.1), d’acord amb la Llei 4/2004.

De les sol·licituds de llicència ambiental, 10 estan pendents de proposta deresolució per part dels ajuntaments.

Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2005, ha emès un total de 13 informesd’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 364 informesintegrats sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats durantl’any 2005 i anys anteriors.

Així mateix, l’OGAU, durant l’any 2005, ha emès un total de 36 informessobre les al·legacions presentades a l’informe integrat o a la proposta de resoluciócorresponents a les sol·licituds de llicència ambiental.

Règim de controlPel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquesta OGAU haemès un total de 107 informes de control inicial d’activitats incloses als annexos Ii II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exercici de les quals es va iniciar durantl’any 2005 o en anys anteriors.

L’OGAU també té encomanada la gestió i el control dels estudis reglamentarisdels focus emissors a l’atmosfera de què disposen les activitats pendentsd’incorporar-se al sistema de control integrat previst per la Llei 3/1998. En aquestsentit, s’han tramitat 12 informes referents als controls reglamentaris en matèriad’emissions a l’atmosfera d’origen industrial.

Tasques d’inspeccióL’OGAU ha assumit les visites d’inspecció de les activitats extractives que fins a ladata d’entrada en vigor del Decret 125/2005 duia a terme la Secció de Protecció dela Biodiversitat.

D’altra banda, també duu a terme tasques d’inspecció, a petició d’altresadministracions, en activitats que han estat objecte de denúncia per presentarproblemes relacionats amb l’emissió de sorolls.

Règim sancionadorL’OGAU també té assignades tasques d’instrucció d’expedients informatius isancionadors:— Durant l’any 2005, l’OGAU ha instruït un total de 22 expedients informatius



per denúncies (contaminació lluminosa, sorolls, males olors, etc.), 75 expedientsen l’àmbit de les competències del Departament d’acord amb la Llei 3/1998 inormativa complementària i 23 expedients com a resultat de visites d’inspeccióefectuades per l’OGAU (activitats extractives).— Durant l’any 2005, l’OGAU ha instruït un total de 60 expedients sancionadorsen l’àmbit de les competències del Departament d’acord amb la Llei 3/1998 inormativa complementària i 18 expedients com a resultat de visites d’inspeccióefectuades per l’OGAU (activitats extractives).

Altres tasquesL’OGAU té assignades altres funcions com les tasques d’informació id’assessorament. La major part de les peticions s’ha referit, d’una banda, a lainclusió de l’exercici de certes activitats en els annexos del Decret 143/2003, ambla indicació de la conseqüent tramitació administrativa, i, de l’altra, a algunsaspectes tècnics i administratius d’aplicació de la Llei esmentada (contingut delsprojectes tècnics, controls reglamentaris, document d’avaluació ambiental, etc.).També s’inclouen en aquest apartat les sol·licituds d’informe sobre el caràcter deles ampliacions projectades en activitats preexistents.

Àrea del Medi Natural

Recursos forestalsDins el programa d’inversions directes, s’han elaborat 11 projectes o propostesd’obres i treballs per un import total d’1.524.224 euros, dels quals s’han aprovat 9que suposen 1.080.148 euros, i s’han certificat 16 actuacions per un valord’1.203.964 euros.

La inversió major ha estat en treballs de restauració de zones incendiades(398.516 €), entre els quals destaquen els efectuats arran de l’incendi de 2004 alMontgrí (320.170 €); segueix la prevenció d’incendis (franges) (291.343 €) i elstreballs silvícoles en general (299.551 €).

L’execució del programa d’aprofitaments a les forests de la Generalitat deCatalunya i d’entitats locals declarades d’utilitat pública i en règim de consorci oconveni ha suposat l’emissió de 77 llicències d’aprofitament en total, quecorresponen a 1 expedient d’aprofitament de fusta amb 412 m3, 1 de llenya, 37 depastures, 26 de caça, 6 de parcel·les per a ús individualitzat, 5 de tòfones i 1 depinyes.

La inversió prevista del programa de millores que es constitueix amb el 15%del valor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior en les forestsd’entitats locals declarades d’utilitat pública i amb les aportacions voluntàries delsajuntaments ha estat de 636.684 , de la qual s’han executat actuacions per unimport molt inferior (aproximadament uns 100.000 €).

S’han tramitat 1.329 expedients d’autorització o notificació d’aprofitamentsde fustes, llenyes i escorces en finques de propietat privada, la qual cosa ha suposatl’aprofitament de 113.926 m3, 913 t de llenya i 5.742 q de suro. A més, s’hantramitat 68 expedients de rompudes de terrenys forestals per a conreu agrícolaamb una superfície autoritzada per rompre de 54,12 ha.

Pel que fa a les mesures de foment, es va obrir una nova convocatòria sobreajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2005-2006, la qual ha suposatatorgar ajuts a 48 sol·licituds per un import d’1.014.916 euros, dels quals s’hancertificat 4 per un import de 49.583 euros. També, d’acord amb la ResolucióMAB/2682/2003, de 10 de setembre, d’ajuts extraordinaris per a la regeneració delsboscos afectats, s’han certificat 36 actuacions per un import de 147.814 euros.



En l’àmbit de la normativa d’accés motoritzat al medi natural, s’han resolt 15competicions motoritzades, 11 proves tècniques de vehicles i 12 activitats decirculació motoritzada en grup. Pel que fa a altres activitats en espais del PEIN,s’han resolt 8 activitats en BTT i 11 de lleure (acampades).

S’han resolt 4 expedients d’obertura de camins i pistes forestals, que hansuposat la construcció de 715 m de nous vials, al marge de les pistes de desemboscque s’inclouen en l’expedient d’aprofitament mateix.

Les ocupacions de terrenys forestals han suposat l’inici de la tramitació de 6expedients.

Protecció dels animalsL’any 2005, s’han inscrit 18 nous nuclis zoològics a les comarques de Girona, entregosseres esportives, botigues d’animals, centres de cria i altres agrupacionszoològiques privades.

Protecció de l’entorn naturalDurant l’any 2005, s’han realitzat 214 visites a les activitats extractives de lescomarques de Girona, totes en el marc del seguiment dels treballs de restauracióestablerts en els corresponents programes de restauració autoritzats.

A petició de l’Agència Catalana de l’Aigua, sobre activitats extractives en zonesde domini públic hidràulic, s’ha emès informe sobre 89 expedients, dels quals 27corresponen a l’extracció d’àrids a les lleres fluvials, i la resta a altres actuacions ala llera, com les neteges de cursos fluvials. L’any 2005, s’han emès 12 informessobre expedients en tràmit pel procediment del Decret 114/1988, de 7 d’abril,d’avaluació d’impacte ambiental.

També s’han emès 95 informes sobre projectes que, tot i no estar sotmesos alprocediment d’avaluació d’impacte ambiental, es consideraven preceptius per laseva ubicació en terrenys forestals, en espais del PEIN o en zones de policiad’aigües o de domini públic hidràulic, aquests darrers supòsits a sol·licitud del’Agència Catalana de l’Aigua, o en zona marítima costanera a sol·licitud del Serveide Costes del Ministeri de Medi Ambient.

D’altra banda, han continuat les tasques de seguiment i vigilància de diversesdeclaracions d’impacte ambiental mitjançant la constitució i participació endiverses sessions de les comissions mixtes de concertació i control amb la DG deCarreteres i GISA: carreteres variants d’Hostalric, Sant Jordi Desvalls, la Vall d’enBas i Besalú; millores de la carretera Darnius-Maçanet de Cabrenys i desdoblamentde la carretera C-31 entre Palamós i Palafrugell.

D’altres obres, com ara la millora de la carretera Tordera-Blanes, també hanestat objecte de seguiment del compliment de la declaració d’impacte ambientaldurant l’any, tot i que ja s’havien iniciat l’any 2004.

En el marc urbanístic, durant l’any 2005 s’han obert 213 expedientscorresponents a peticions d’informes urbanístics, d’acord amb les competènciesdel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta xifra es refereix a informessobre planejament urbanístic general i inclou 19 informes sobre POUM i 61informes sobre modificacions puntuals. La resta es refereix a planejament derivat ia projectes i actuacions en sòl no urbanitzable. La gestió d’aquests expedients hagenerat unes 190 visites sobre el terreny.

S’ha assistit a les 11 sessions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.Al llarg de l’any 2005, s’han dut a terme diverses visites d’inspecció

relacionades amb expedients informatius i sancionadors, oberts a partir dedenúncies sobre actuacions de les quals es podien derivar afeccions negatives enespais naturals protegits o en el medi natural. Aquestes visites han comportat els



informes complementaris i seguiments corresponents a fi de determinar laincidència ambiental de les actuacions.

Oficina Territorial d’Avaluació AmbientalDes de la seva creació pel Decret 125/2005, de 16 de juny, aquesta Unitat haassumit, d’acord amb les competències assignades, l’emissió dels informes sobreplanejament urbanístic que pertocaven a la Secció de Protecció de la Biodiversitat ique han quedat reflectits en l’apartat anterior.

D’acord amb les noves competències, l’OTAA de Girona ha elaborat 3propostes de declaració d’impacte ambiental de projectes i 4 propostes de resoluciósobre projectes de l’annex II, que ha elevat a la Ponència Ambiental per a la sevaaprovació. També ha emès diversos informes a sol·licitud de la Direcció General dePolítiques Ambientals. Ha assistit a les diverses reunions tècniques de coordinaciópreparatòries de la Ponència Ambiental.

Àrea de Gestió de RecursosD’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels ServeisTerritorials del DMAH, corresponen a aquesta àrea funcions de gestió i coordinaciódels recursos generals administratius i jurídics, tramitació de denúncies, instrucciód’expedients sancionadors i coordinació d’actuacions de la DG de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat, entre d’altres.

Durant l’any 2005, pel que fa al Registre, hi ha hagut 16.578 assentamentsd’entrada i 19.205 de sortida. S’han gestionat 166 comandes de material i s’ha fetel control i seguiment del manteniment de les instal·lacions, de les comunicacionsi del servei de neteja. S’han coordinat 193 controls de salut i s’han fet diferentsgestions en l’àmbit de personal (selecció, coordinació de cursos de formació,tramitacions amb la Seguretat Social). D’altra banda, l’Habilitació ha gestionat unFons de Maniobra per valor de 7.200 .

S’han certificat 30 expedients d’informació pública i s’han derivat lesal·legacions presentades.

ACTUACIONS DE L’ASSESSORIA JURÍDICA DE LLEIDA

EXPEDIENTS SANCIONADORS QUANTITAT

Pesca 122

Protecció dels animals 14

Llei 4/1989 9

Gossos perillosos 9

Caça 287

Forests Llei 6/1988 3

Forests Llei 4/2003 18

Espais naturals 24


Llei 3/1998 27

TOTAL 705

INFORMES QUANTITAT

Memòria del Parc Nacional d’Aigüestortes 1

Sobre olors, sorolls i altres 2

Sobre ordenances reguladores d’animals companyia 2

Vectors (AE, ACA, ARC, incendis, DGQA, urbanisme) 17

p

Serveis Territorials deMedi Ambient iHabitatge a Lleida




Federació de Pesca 11

Particulars 3

CAR, Mossos d’Esquadra i Seprona 2

Total 44

REQUERIMENTS QUANTITAT

Per incorrecta gestió de l’APC i ZP 22

Per abocadors incontrolats 12

Denúncies-requeriments particulars 13

Total 47

Denúncies traspassades 54

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Correspon a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, d’acord amb el Decret125/2005, exercir les atribucions que la legislació d’intervenció integral del’Administració ambiental atorga als òrgans de gestió dels serveis territorials. LaLlei 3/1998, la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 li atorguen funcions de tramitaciód’expedients d’autorització i llicència ambiental, controls, requerimentsd’adequació, instrucció d’expedients sancionadors dins l’àmbit de competències imanteniment de la base de dades ambientals, entre d’altres.

Les tasques desenvolupades durant l’any 2005 d’acord amb aquestes funcionssón les següents:

EXPEDIENTS TRAMITATS PER L’OGAU

TIPOLOGIA ENTRATS TRAMITATS

EXPEDIENTS DE LA LLEI 3/1998

Autorització ambiental 102 66

Llicència ambiental 553 1.450

Retorns 130 130

EXPEDIENTS SINGULARS

Consultes i assistències tècniques 72 72

Expedients d’ajuts 5 4

Informes sobre planejament urbanístic municipal 7 7

Expedients sobre millores de finques amb aportació de terres 12 0

Manteniment de la base de dades d’expedients d’activitats

potencialment contaminadores de l’atmosfera 22 35

EXPEDIENTS DE DENÚNCIES

Expedient informatiu 13

Expedient sancionador 27

EXPEDIENTS DE CONTROLS

Controls donat d’alta 279

Controls inicials annex I 47

Controls inicials DIA 19

Controls inicials annex II.1 223

Controls periòdics annex I DIA 6

Controls periòdics annex II.1 3

Controls amb acta entrada 184 144

p



CONTROLS INFORMATS

Requeriments de control annex I 45

Requeriments de control annex II.1 3

REQUERIMENTS A ESTABLIMENTS EXISTENTS PER OBTENIR

LLICÈNCIA AMBIENTAL D’ACORD AMB EL DECRET 50/2005

Establiments industrials 314

Establiments de gestió de residus 22

Establiments ramaders 3.108

Al·legacions als requeriments 984

Resposta a les al·legacions presentades 980

Requeriments cancel·lats 357

Canvi de semestre 150

Pròrroga 147

Dins les activitats més rellevants tramitades cal destacar:

ENTRATS ACCEPTATS

Activitats de producció d’energia (parcs eòlics) 7 0

Gestors de residus 23 8

Activitats extractives 0 32

Explotacions ramaderes 456 54

Activitats industrials 53 6

Altres activitats 12 3


Recursos forestalsPel que fa a la inversió directa en obres de restauració hidrologicoforestal,prevenció d’incendis, xarxa viària, tractaments silvícoles i reforestacions, s’hanexecutat obres per un import total de 2.913.407,60 €.

ÀREA ACTUACIÓ EXPEDIENTS

Ajuts PDR convocatòria 2005/2006 (línies i2, i3, i5), amb

revisió documental i informe tècnic 206

Reforestació de terrenys agraris - controls (prima de

manteniment / prima compensatòria) 9

Aprofitaments forestals en forests Fusta 32

d’UP i patrimonials Llenya 42

Pastures 278

Caça 41

Tòfones 20

Altres 7

Redacció del Pla anual d’aprofitaments de forests 255

Llicències d’aprofitament atorgades 273

Aprofitaments forestals en forests privades 146

Aprofitaments de conreu i sembra en riberes propietat de la Generalitat de Catalunya 227

Rompuda de terrenys forestals 129

Autoritzacions de construcció de nous vials en terreny forestal 50

Ocupació temporal de terrenys 5

Classificació de camins ramaders 45




També s’han emès informes i valoracions sobre expedients sancionadors,urbanisme, afeccions al medi natural i matèries diverses, amb un total de 3.254escrits.

Biodiversitat i espais naturalsDintre de les tasques desenvolupades per l’Àrea de Biodiversitat, cal destacar lainformació de la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, amb nombrosesreunions i visites tècniques a ajuntaments, consells comarcals, agrupacions depagesos, etc.

Dins de l’atenció personal de consultes sobre la xarxa Natura 2000, caldestacar l’elaboració de mapes, a partir de la base de dades digital del Departamentde Medi Ambient i Habitatge i mitjançant el programa Miramón, a petició departiculars, entitats i òrgans de l’Administració.

TIPUS D’ACTUACIÓ NOMBRE ASSISTENTS

Sessions informatives al públic 10 650

Reunions de treball amb ajuntaments i consells comarcals 16

Jornades tècniques 1 25

D’altra banda, la gestió d’espais naturals s’ha concretat en la realització d’informesintegrats en els casos d’autoritzacions d’actuacions dins d’espais naturals(rompudes, obertura de camins, etc.) i informes sobre temes que afecten temesd’urbanisme, infraestructures, denúncies i consultes de gestió d’espais, amb untotal de 80 informes, que es desglossen en les matèries següents:

INFORMES INTEGRATS 12

INFORMES D’URBANISME 13

INFORMES D’INFRAESTRUCTURES 10

INFORMES D’AFECCIONS SOBRE ESPAIS 8

CONSULTES SOBRE ESPAIS 37

Les actuacions de gestió s’han concretat en els espais d’Alfés (planificaciód’actuacions de tancament de vials, realització de censos de papallones...), SantLlorenç de Montgai (actuacions d’obertura d’un camí), Canal d’Urgell a Artesa deLleida (disseny i supervisió d’unes obres d’adequació) i Mas de Melons(participació en la preparació de les bases del Consorci).

Pel que fa a la falconeria i taxidèrmia, s’ha fet el seguiment i control delscriadors (2 criadors) i propietaris d’aus de falconeria (10 propietaris), i el seguimenti l’autorització de les activitats de taxidèrmia als tallers autoritzats (6 tallers).

Protecció dels animals

ÀREES ACTUACIONS Nombre

Nuclis zoològics Inscrits al Registre 150

Incorporacions (traspàs de la Cerdanya) 10

Nous registres 11

Pendents de documentació 3

p



Gossos potencialment perillosos Certificat de no estar sancionat 9

Comunicat d’atac 9

Revisar i certificar l’adequat compliment dels requeriments

fets pels instructors dels expedients sancionadors 15

Protecció dels animals Revisió i certificació del nivell de gravetat dels

maltractaments denunciats 12

Gestió de subvencions Comprovació de documents i inspecció dels

equipaments i de les inversions efectuades 6

Assessorament a protectores d’animals 7

Registre de centres Control i supervisió dels procediments d’experimentació donats

d’experimentació d’alta, tramitació de les sol·licituds d’autorització de procediments 2

Participació Revisió dels esborranys d’ordenances municipals i la seva adequació

a la normativa vigent en matèria de protecció dels animals 3

Animals ensalvatgits Aplicació del Protocol sobre batudes (revisió de la documentació

aportada pels ajuntaments, emissió d’informe, condicions de la

batuda i la seva autorització) 16

Assessorament a ens locals Tramesa de contrasenyes i assessorament sobre l’aplicació informàtica

del Registre d’Animals de Companyia 50

Taxidèrmia Autorització per naturalitzar espècies animals 5

Fires i certàmens Autorització de mercats amb exhibició d’espècies animals 5

Lliurament d’animals i identificació Lliurament d’animals abandonats o ferits en col·laboració amb el

de propietaris (microxip) Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent i el cos d’Agents Rurals

en el cas de fauna autòctona i Protecció dels Animals i CAR pel que

fa a animals de companyia i exòtics 25

Identificació de propietaris d’animals abandonats 5

Activitats cinegètiquesLa Reserva Nacional de Caça de Boumort té una superfície de 13.097,20 hagestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ CINEGÈTICA

MODALITAT CÉRVOL PORC SENGLAR

Trofeu 7

Selectiva mascle 74

Selectiva femella 66

Permisos locals 220

TOTAL 147 220

Resultats econòmics i inversions:

INGRESSOS

Caça Quotes d’entrada 9.141,46

Quotes complementàries 8.735,68

Fotografia Quotes d’entrada 3.460,80

DESPESES Capítol II 105.870,84

Capítol VI 149.993,83



La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran té una superfície de 106.661,20ha, de les quals 81.772 ha són gestionades pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i la resta, 24.889 ha, pel Conselh Generau dera Val d’Aran.

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ CINEGÈTICA

MODALITAT ISARD CABIROL PORC SENGLAR

Trofeu 22 53

Selectiva 104 22

Permisos locals 220

TOTAL 124 75 220

Resultats econòmics i inversions:

INGRESSOS

Caça Quotes d’entrada 15.825,44

Quotes complementàries 9.173,67

DESPESES Capítol II 34.429,00

Capítol VI -

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)Tasques i actuacions de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental durant l’any2005:

Expedients donats d’alta 192

Informes realitzats Sòl no urbanitzable 63

Avaluació ambiental 34

Planejament derivat 20

Expedients de declaració d’impacte en tràmit 27

Assistència a ponències tècniques 8

Reunions d’assessorament 20

Viatges de visita de camp 4

Assistència a reunions de coordinació 4

Àrea de Gestió de RecursosDe les funcions assignades a l’Àrea de Gestió de Recursos sobre rebre i tramitar lesdenúncies del nostre àmbit territorial, durant l’any 2005 s’han tramitat les 539denúncies següents:

DENÚNCIES ENTRADES L’ANY 2005

MATÈRIA NOMBRE DE DENÚNCIES

Llei IIAA 8


Caça 122

Contaminació atmosfèrica 3

p

Serveis Territorials deMedi Ambient iHabitatge a Tarragona




Forestals 53

Gossos perillosos 15

Pesca 40


Protecció dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres 72

Residus 58

Aigües 5

Soroll 4

Vehicles abandonats 25

Altres 5

TOTAL 539

De les denúncies tramitades, s’han obert els expedients sancionadorscorresponents sobre les matèries d’activitats extractives, caça, circulaciómotoritzada, forests, pesca, protecció dels animals i protecció dels espais naturals ide la flora i fauna silvestres, amb un total de 298 expedients sancionadors:

EXPEDIENTS INICIATS L’ANY 2005

MATÈRIA NOMBRE D’EXPEDIENTS


Caça 94


Forestals 37

Pesca 39


Protecció dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres 43

TOTAL 298

En l’àmbit de l’educació, ha continuat l’aplicació del programa Escoles Verdes,iniciat l’any 1998, a 21 centres d’ensenyament de les comarques de Tarragona: hiha 10 centres a l’Alt Camp, 9 centres al Baix Penedès, 1 al Baix Camp i 1 alTarragonès. Enguany no ha entrat cap centre nou al programa pel fet que s’hatramitat via programes d’innovació educativa del Departament d’Educació. Hacontinuat el préstec de tallers educatius i exposicions a escoles, entitats i ens locals,amb un total de 12 peticions ateses. S’ha tramitat 1 sol·licitud d’inscripciód’entitats al Cens general d’entitats d’educació ambiental.

Respecte als expedients de sol·licituds de subvenció, se n’han tramitat 6corresponents a entitats sense ànim de lucre i 7 a ajuntaments.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveisterritorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, corresponen a l’Oficinade Gestió Ambiental Unificada una sèrie de funcions en relació amb elprocediment d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

Expedients d’autorització, llicència ambiental i controlPel que fa als expedients tramitats pels Serveis Territorials d’autorització, dellicència ambiental i de control de la Llei 3/1998, podem destacar el següent:



EXPEDIENTS D’AUTORITZACIÓ DE L’ANNEX I

TIPOLOGIA DE SOL·LICITUD D’AUTORITZACIÓ

Adequació 16

Legalització 9

Modificació amb canvi no substancial 37

Canvi substancial 4

Nova instal·lació 6

Legalització i ampliació 2

TOTAL 74

SITUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS EXPEDIENTS

Cancel·lades 20

Pendent de suficiència integrada 25

Pendent de proposta 11

En audiència 7

Resoltes 11

TOTAL 74

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT

Energia 14

Mineria 11

Ind. minerals i construcció 1

Química 16

Ind. paper 2

Gestió de residus 15

Ramaderes 4

Altres 7

TOTAL 74

EXPEDIENTS DE LLICÈNCIA AMBIENTAL ANNEX II.1

TIPOLOGIA DE SOL·LICITUD

Adequació 48

Legalització 27

Legalització i ampliació 3

Modificació amb canvi no substancial 14

Modificació amb canvi substancial 4

Nova instal·lació 38

TOTAL 134

SITUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS EXPEDIENTS

Pendent d’anàlisi de suficiència 30

Pendent de dades complementàries i/o verificació 21

Pendent d’informes (vectors) 23

Pendent d’informe integrat 5

Pendent de proposta de resolució 23

En audiència 9

Resolta 14

Cancel·lada 9

TOTAL 134

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT

Energia 28

Mineria 1

Produc. transf. metalls 3

p



Ind. química 11

Ind. aliment. tabac 5

Ind. paper 1

Gestió de residus 18

Ramaderes 54

Altres 13

TOTAL 134

Totes les activitats de l’annex I i II.1 resten sotmeses a un control inicial de caràctermediambiental en el moment de la seva posada en funcionament i a controlsposteriors de caràcter periòdic.

SISTEMA DE CONTROL DE LES ACTIVITATS SEGONS LA LLEI 3/1998

CONTROL

TIPUS D’EXPEDIENT INICIAL PERIÒDIC TOTAL

Autorització (annex I) 47 26

Autorització amb impacte 4 3 80

Llicència (annex II.1) 25 2

Llicència amb impacte 1 0 28

TOTAL 77 31 108

S’ha requerit a un total de 31 establiments que no han fet els corresponentscontrols ambientals que els duguin a terme.

Actuacions d’adequació de les activitats existents d’acord amb el Decret 50/2005L’any 2005, el Govern de Catalunya ha aprovat el Decret 50/2005, de 29 de març,pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequacióde les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació delDecret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.

L’objectiu principal d’aquest Decret és que totes les activitats existents en elmoment de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998 s’hi adeqüin. Per aconseguir-ho,s’ha hagut d’elaborar una base de dades d’activitats no adequades.

Les activitats classificades a l’annex I són competència de la Direcció Generalde Qualitat Ambiental.

ANNEX I

Activitats Total

Extractives 43

Industrials 37

Gestors de residus 12

Ramaderes 34

TOTAL 126

Les activitats classificades a l’annex II.1 són competència dels Serveis Territorials.L’any 2005, els Serveis Territorials han requerit un total de 808 establimentsd’activitats classificades a l’annex II.1 als quals és d’aplicació el Decret 50/2005.Algunes empreses i/o ajuntaments han presentat al·legacions al requeriment quehan estat, o no, estimades:



ANNEX II.1

Activitats Requerides Anul·lades Total per adequar

Ramaderes 426 94 332

Industrials 354 107 247

Gestors de residus 28 11 17

TOTAL 808 212 596

Amb el Decret 50/2005, de 29 de març, es modifica el Decret 220/2001, i tots elsplans de gestió de dejeccions ramaderes passa a tramitar-los l’OGAU corresponent.El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ens ha tramès un total de 396PGDR. Les activitats ramaderes dels plans de gestió tramesos es van classificard’acord amb la IIAA:

CLASSIFICACIÓ TOTAL

Annex I 26

Annex II.1 324

Annex III 42

Activitat nova 4

TOTAL 396

La documentació dels PGDR d’activitats classificades a l’annex i o annex II.1 s’haadjuntat a l’expedient de llicència o autorització que consta a l’OGAU, en el cas detenir antecedents. En cas contrari, la documentació s’ha adjuntat a l’expedient derequeriment per al compliment del Decret 50/2005.

D’altra banda, tots aquells PGDR classificats a l’annex III, que són decompetència municipal, s’han tramès als respectius ajuntaments perquè continuïnel seu tràmit corresponent.

Amb aquesta modificació del Decret 220/2001, s’ha aconseguit una majoragilitat en els informes dels plans.

També s’han dut a terme 64 inspeccions i s’han resolt 87 expedients deconsultes, entre d’altres.

Actuacions d’informació i control

ImmissionsDurant l’any 2005, s’han dut a terme diferents actuacions en aquest àmbit:manteniment de les 10 estacions de la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de laContaminació Atmosfèrica) ubicades al Camp de Tarragona i coordinació iseguiment de la gestió de les estacions i de les dades obtingudes; informació diàriaals Serveis Centrals de les concentracions d’ozó troposfèric en compliment de laDirectiva 2002/3/CE, sobre la contaminació atmosfèrica per ozó (transposadamitjançant el RD 1796/2003, de 26 de desembre); proposta de reubicació del’estació del Port de Tarragona; mostreigs; informes de valoració, i xerradesinformatives.

EmissionsCoordinació i supervisió de la gestió de la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriquesde Catalunya) i de les dades obtingudes; redacció i revisió d’informes tècnics, ireunions de seguiment del manteniment de les estacions de la Xarxa.




Recursos forestalsEn el marc del Programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’handesenvolupat tasques de redacció i gestió (projectes plurianuals) d’un total d’11projectes o propostes d’obres i treballs per un import de 3.210.352,22 euros. Elrepartiment d’aquest import per conceptes ha suposat la certificació de 968.547,94euros, la redacció de nous projectes per un total de 824.338,14 euros i la gestió dela resta per un import d’1.417.466,14 euros.

La inversió majoritària quantificada en aproximadament el 86% de tot elpressupost ha estat en actuacions de prevenció d’incendis forestals i detractaments silvícoles. El 14% restant s’ha dedicat a actuacions de reforestació id’hidrologia.

El Pla d’aprofitaments de les forests de la Generalitat de Catalunya i d’entitatslocals declarades d’utilitat pública ha comportat l’emissió d’un total de 14llicències pels conceptes següents: 6 de pastures, 4 de caça, 3 d’apícoles i 1 defustes.

Pel que fa als aprofitaments forestals, s’han gestionat els expedients que esrelacionen a continuació:

TIPUS D’APROFITAMENT EXPEDIENTS ARBRES FUSTA (m3) LLENYA (t)

Aprofitament de fustes, llenyes i escorces 50 23.616 5.300,14 770,39

Aprofitament forestal d’ús domèstic 366 — — 1.643,95

Pel que fa als resultats de la convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible peral període 2005-2006 oberta a particulars, ens locals i agrupacions de defensaforestal, i en relació amb els ajuts del capítol 2, 3 i 5, s’han tramitat un total de 61expedients, dels quals s’ha emès informe favorable sobre la inversió d’un total de679.751,79 euros; d’aquesta inversió, durant l’any 2005, s’han certificat un total de45.075,90 euros corresponents a dos expedients.

S’ha tramitat un total de 142 expedients de rompuda de terrenys forestals, laqual cosa ha suposat la resolució d’autorització total o parcial de 113 expedients ila denegació i/o desistiment de 29. La superfície rompuda corresponent alsexpedients autoritzats totalment o parcialment ha suposat el canvi d’ús de terrenyforestal d’un total de 101,6943 ha.

Quant a les tasques de gestió i defensa del domini públic forestal, s’ha elaboratun total de 58 informes que van des de la gestió d’ocupacions i concessions dedomini fins a certificacions per a la immatriculació de finques.

Oficina de Protecció dels AnimalsPel que fa a les tasques de protecció dels animals, s’ha notat un increment entràmits de falconeria pel que fa a altes de falconers i centres de cria.

S’ha enregistrat un nou centre d’experimentació animal. En aquests moments,hi ha 149 nuclis zoològics enregistrats, dels quals 12 han estat donats d’altaenguany i 11 estan en situació de tràmit.

Pel que fa al Centre/Protectora de Reus, s’ha dut a terme el trasllat delsanimals a altres centres de l’Estat espanyol. En aquests moments, queda per treureun dromedari i es donarà de baixa com a nucli zoològic.

Del total d’animals de fauna autòctona recollits (193), un 16% han estatdurant el cap de setmana a l’hospital veterinari que ens dóna servei, només des del



mes de juliol fins al desembre (és un protocol establert en el document de gestióde centres de fauna). De fauna exòtica, continua sent la tortuga de Florida la quemés recullen als Serveis Territorials.

Durant el mes de desembre, s’han fet les guàrdies de la vigilància passiva sobrela grip aviària juntament amb les Terres de l’Ebre.

Activitats cinegètiques i piscícolesPel que fa a activitats cinegètiques, a demanda dels titulars de les àrees privades decaça (APC) i dels propietaris de finques incloses en les àrees, hi ha hagut lesactuacions següents:

TIPUS D’ACTUACIÓ APC (àrees privades de caça)

Segregacions 11

Ampliacions 9

Canvi de titularitat 1

Supressió 3*

* 2 de les quals tenien la condició de reglamentació especial

S’ha tramitat el cobrament de les taxes de les matrícules de les APC, i també lesestadístiques i la seva recopilació, la revisió d’un total de 23 plans tècnics de gestiócinegètica i 163 resolucions de renovació.

S’han autoritzat diverses sol·licituds excepcionals de caça per evitar danys alsconreus, principalment del porc senglar a causa de l’increment de la seva població,la qual cosa també ha motivat la confecció d’informes sobre accidents de trànsitprovocats per aquests animals.

S’han expedit llicències de caça i pesca i autoritzacions per a la captura defringíl·lids,

S’han gestionat les tres zones de caça controlada existents a les nostrescomarques.

S’han autoritzat i s’ha assistit als campionats de caça territorials i autonòmics ia la Fira de la Caça de Sarral.

S’ha coordinat la redacció dels carnets de colla senglanaire de les serres deMontsant i de la serra de Prades.

Pel que fa a les activitats piscícoles, a més de les tasques administratives(autoritzacions de repoblació, revisió de plans tècnics de gestió piscícola...) de les 4zones de pesca controlada que hi ha a les nostres comarques, enguany, a causa dela sequera, s’han dedicat molts esforços a la tasca de salvament de peixos.

Oficina Territorial d’Avaluació AmbientalL’Oficina es crea per unificar i tramitar els expedients en matèria d’avaluacióambiental de plans, programes i projectes. D’aquesta manera, l’Oficina esconforma com un òrgan de gestió tècnica i administrativa dels expedientsd’avaluació d’impacte ambiental i de l’aplicació de la Directiva europea d’avaluacióde plans i programes.

Les funcions pròpies de la Secció Territorial de Protecció de la Biodiversitatrelacionades amb la conservació de la biodiversitat passen a ser gestionades perl’Àrea del Medi Natural, i els expedients d’avaluació i seguiment de les activitatsextractives per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Tot seguit, es relacionen les principals actuacions realitzades pels ServeisTerritorials pel que fa a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, tenint en



compte que una part de l’any 2005 es va treballar com a Secció de Protecció de laBiodiversitat.

Principals actuacions de la Secció Territorial de Protecció de la Biodiversitat— Ampliació del PEIN Platja de Torredembarra en què s’inclou el gorg de Creixell al’espai PEIN— Decret 124/2005, de 14 de juny, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14de desembre, pel que fa als límits de l’espai del PEIN Platja de Torredembarra— Segon Seminari Internacional de Ciutats Sòcies del Projecte Urb-Al sobrel’impacte del creixement del sector industrial químic i petroquímic en la gestió deles ciutats portuàries, que es va fer a Talcahuano, Xile, on es va tractar sobre eldiagnòstic integrat de totes les ciutats i es van presentar experiències i BonesPractiques en la gestió urbanística de ciutats amb port i indústria— Exposició pública del Projecte d’ampliació de la xarxa Natura 2000— S’ha iniciat el procés de participació amb les administracions locals i entitats pera la confecció del Projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

Principals actuacions de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental— Creació de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, amb nova incorporacióde personal i la corresponent formació de tècnics i administratius— Participació en la redacció i discussió de la Proposta de llei d’avaluacióambiental de plans i programes que és encara en procés de redacció— Participació en la formació de tècnics de l’Administració local i particulars enles jornades organitzades per la Diputació de Tarragona titulades “Un nou marcregulador per a l’urbanisme i el medi ambient”— Continuació en la subcoordinació del Projecte Urb-Al sobre l’impacte delcreixement del sector industrial químic i petroquímic en la gestió de les ciutatsportuàries.

EXPEDIENTS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

Pla d’ordenació urbanística municipal 9

Modificació del POUM 69

Pla parcial 41

Modificació del PP 4

Pla especial 16

Modificació del PE 3

Modificació del Pla general 13

Avaluació d’impacte ambiental 3

Altres 41

Total 199

Comissions Territorials d’Urbanisme 9

ACTIVITATS EXTRACTIVES

Total d’expedients actius 181

Inspeccions realitzades 27

Execucions subsidiàries 2

Projectes de restauració subsidiària 1

Requeriments 11



EXECUCIONS SUBSIDIÀRIES PRESSUPOST

Alcover 44,012,12 €

Riudoms / les Borges del Camp 26,384,43 €

PROJECTES DE RESTAURACIÓ SUBSIDIÀRIA PRESSUPOST

Un projecte que comprèn 5 activitats extractives 38,800,03 €

SEGUIMENT DE PROJECTES AMB DECLARACIÓ D’IMPACTE

Projectes de seguiment de DIA 10

Mitjançant el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels ServeisTerritorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 4407, de16.06.2005), s’adeqüen l’estructura i les funcions dels Serveis Territorials delDepartament a les noves necessitats sorgides.

Amb la creació de les oficines territorials d’avaluació ambiental (OTAA), s’haassumit i dut a terme des del territori l’avaluació ambiental del planejamenturbanístic de tota mena i de les infraestructures que s’hi projecten, d’una maneraintegrada (és a dir, des de la perspectiva del model territorial, el cicle de l’aigua,l’ambient atmosfèric, la gestió de residus, la connectivitat ecològica, el paisatge,etc.).

S’ha endegat decididament, amb nous mitjans personals i materials, unambiciós procés per a l’adequació efectiva de més de 900 activitats amb incidènciaambiental radicades a les Terres de l’Ebre (industrials, extractives, ramaderes, etc.) ala legislació mediambiental aprovada pel Parlament i el Govern de Catalunya desde l’any 1998 que encara restaven per adequar-s’hi.

Serveis Territorials de Medi Ambient iHabitatge a les Terresde l’Ebre

80

70

60

50

40

30

20

10

0

9

69

41

16

41

4

13

33PL

A D

’ORD

ENA

CIÓ

URB

AN

ÍSTI

CA

MU

NIC

IPA

L

MO

DIF

ICA

CIÓ

DEL

PO

UM

PLA

PA

RCIA

L

MO

DIF

ICA

CIÓ

DEL

PP

PLA

ESP

ECIA

L

MO

DIF

ICA

CIÓ

DEL

PE

MO

DIF

ICA

CIÓ

DEL

PLA

GEN

ERA

L

AVA

LUA

CIÓ

D’IM

PAC

TE A

MBI

ENTA

L

ALT

RES



S’ha aprofundit en la tasca d’assessorar i formular recomanacions a diversesadministracions locals (ajuntaments, consells comarcals, etc.) en matèriad’avaluació ambiental de propostes de planejament urbanístic, protecció d’animalsi medi natural, entre d’altres.

S’han dut a terme actuacions per defensar, conservar adequadament i garantirl’ús públic de les nombroses vies pecuàries (lligallos) existents a les Terres de l’Ebre,béns de domini públic de què és titular la Generalitat de Catalunya.

S’ha fomentat que diverses activitats industrials com la cimentera assagin i esdecantin de manera definitiva per la utilització de biomassa (pellofa i palla d’arròs,pinyolada d’oliva, brancatge d’olivera i de taronger, restes de poda de jardineria)com a combustible, en comptes de recórrer a la incineració d’altres residus com arapneumàtics.

S’ha col·laborat amb l’Administració de l’Estat en la liquidació del Consorciper a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CPIDE), a causa de la percepció quehavia al territori de la inoperància de l’esmentat organisme per garantir laprotecció integral del delta.

S’ha fomentat la constitució de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terresde l’Ebre com a organisme que ha d’assegurar el manteniment de les especialscondicions ecològiques del delta de l’Ebre, evitar-ne la regressió i garantir-ne lasostenibilitat perquè la planificació es dugui a terme amb la participació icol·laboració de les diverses parts interessades en el seu bon estat.

Es treballa per impulsar la creació d’un organisme que s’encarregarà degestionar de manera integrada i coordinada l’aigua a les Terres de l’Ebre.

S’ha participat en la coordinació amb altres departaments per adoptaractuacions conjuntes en els temes que han anat sorgint i preocupen al territori,com la detecció i el control de la fauna salvatge i les aus de corral a fi de detectarde manera immediata una hipotètica arribada de la grip aviària, el seguiment i laincidència de la tuberculosi del porc senglar, l’entrada de nous animals a la granjade Camarles, els correbous, etc.

S’ha atès l’assessorament jurídic i tècnic requerit per la ciutadania a lesdiferents unitats dels Serveis Territorials, l’Àrea de Gestió de Recursos, l’Oficina deGestió Ambiental Unificada (OGAU), l’Àrea del Medi Natural i l’Oficina Territoriald’Avaluació Ambiental (OTAA), i s’han incoat, emès informe o resolt elsexpedients administratius generats arran de les sol·licituds i actes d’inspecciórebudes.

Àrea de Gestió de RecursosDurant l’any 2005, a banda de seguir la tramitació dels expedients iniciats l’anyanterior, s’han iniciat els següents:

EXPEDIENTS SANCIONADORS

TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Caça 97


Espais naturals 1

Forestals 29

Llei 4/1989 88

Pesca 47


TOTAL 328



DENÚNCIES QUE HAN COMPORTAT L’OBERTURA D’EXPEDIENTS INFORMATIUS

TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Acampades 1

Caça 92


Espais naturals 5

Forestals 42

IIAA 1

Llei 4/1989 131

Pesca (P) 47

Protecció dels animals (PA) 23

TOTAL 378

També s’han tramès 32 requeriments a ajuntaments instant la neteja i elcondicionament de terrenys afectats per abocaments de residus, deixalles o runes, i22 sobre vehicles fora d’ús.

S’han emès 19 certificats d’exposició pública en relació amb les diferentssol·licituds rebudes.

A més, l’Àrea ha continuat duent a terme les gestions pròpies dels assumptesde personal (llicències, validacions de permisos, baixes, cursos de formació...) i lagestió econòmica i la contractació dels Serveis Territorials.

Educació ambientalS’ha fet el seguiment, en col·laboració amb el Departament d’Educació, delprograma Escoles Verdes; a l’àmbit de les Terres de l’Ebre, ja hi ha 19 centresadherits.

També s’ha col·laborat amb diverses entitats d’educació ambiental,ajuntaments i centres formatius mitjançant el servei de préstec de materialeducatiu; durant l’any 2005, hi ha hagut 12 sol·licituds.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)L’OGAU duu a terme principalment les tasques de prevenció i control de lacontaminació a les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretati la salut de les persones.

Actualment, l’adequació a la Llei d’intervenció integral de l’Administracióambiental de les activitats existents es regula per un procés en el qual estanimplicades aproximadament un miler d’activitats del nostre territori, de les quals830 han estat requerides directament per aquests Serveis Territorials, i que espreveu que finalitzi l’any 2007. D’acord amb allò previst al procés d’adequacióesmentat, s’ha incorporat personal de suport a fi de poder tramitar les adequacionsd’activitats previstes.



Expedients d’IIAA

Altres expedients tramitats a l’OGAU

TIPUS NOMBRE D’EXPEDIENTS

Expedients de control 21

Expedients de consulta 50

Expedients de denúncia 12

Àrea del Medi NaturalEn referència a les àrees privades de caça, s’han emès 119 resolucions de renovaciód’APC i 2 de creació, 6 revisions de plans tècnics de gestió de caça, 45 resolucionsde modificació d’àrees, 736 autoritzacions per danys produïts per fauna i 56autoritzacions de repoblacions amb espècies cinegètiques, i aproximadament 285autoritzacions, permisos o informes sobre la resta de temes. També s’han revisattots els límits reals i els expedients de les 37 APC del delta de l’Ebre.

En l’àmbit de la pesca, s’han autoritzat repoblacions piscícoles i 65 precintesde xarxa de pesca al delta de l’Ebre, i s’han tramitat 203 autoritzacions de pescaamb rall.

Pel que fa a la protecció dels animals, s’ha prestat atenció i controlat 4associacions protectores, s’han tramitat ajuts a les protectores, s’ha donatinformació a 56 municipis i EMD i als 4 consells i s’han resolt 89 consultes. A més,s’ha proporcionat assessoria tècnica i s’han emès informe sobre 42 denúncies.

S’ha redactat i executat el Pla anual d’aprofitaments en forests públiques amb48 expedients d’aprofitament, i s’han tramitat 185 expedients d’aprofitamentsforestals en forests particulars, 115 certificacions d’immatriculacions i altresexpedients similars, 74 rompudes forestals, 30 expedients d’ocupacions iautoritzacions d’obres en camins ramaders i 81 informes i autoritzacions diverses.

S’ha redactat un projecte d’inversió forestal per un valor de 550.000 €.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)Correspon a l’OTAA rebre i fer el seguiment de sol·licituds d’avaluació ambientalde plans, programes i projectes; tramitar els expedients d’avaluació ambiental quesiguin competència dels Serveis Territorials i fer la proposta de resoluciócorresponent; trametre a l’òrgan competent els expedients d’avaluació ambientalque no siguin competència dels Serveis Territorials i col·laborar-hi en la tramitaciói resolució; informar i assessorar en relació amb l’avaluació ambiental a ens locals,

80

70

60

50

40

30

20

10

0

23

8

76

63

ANNEX I ANNEX II.1

EXPEDIENTS ENTRATS EXPEDIENTS RESOLTS



empreses i ciutadania; emetre els informes sobre els plans, programes i projectesrequerits i fer el seguiment de l’avaluació ambiental de plans, programes iprojectes de l’àmbit territorial propi.

Tramitació d’Expedients d’Avaluació AmbientalPel que fa al nombre d’expedients sobre els quals s’ha emès informe, se’ncomptabilitzen 114, nombre en què s’inclouen també aquells sobre els quals vaemetre informe l’Àrea de Protecció de la Biodiversitat al llarg dels dos primersterços de 2005.

D’aquests expedients, 65 corresponen a urbanisme, 39 a infraestructures iprojectes, 2 a consultes sobre viabilitat ambiental i 8 a altres informes sobrematèries atribuïdes a l’OTAA.

Expedients sobre els quals s’ha emès informe

EXPEDIENTS DE L’OTAA

Informes sobre plans urbanístics 65

Infraestructures i projectes 39

Línies elèctriques 8

Parcs eòlics 4

Altres obres civils 17

Infraestructures hidràuliques 8

Energia 2

Informes sobre viabilitat ambiental 2

Altres informes 8

TOTAL 114

Expedients OTAA

En desglossar la tipologia d’expedients sobre els quals ha emès informe l’OTAA, sen’obté la distribució que segueix:

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

EXPEDIENTS SOBRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Planejament urbanístic general 35

Planejament urbanístic derivat 30

Plans parcials urbanístics 13

Plans especials urbanístics 12

Plans de millora urbana 5

TOTAL 65

65

39

2

8

0 20 40 60 80

INFORMES SOBRE PLANS URBANÍSTICS

INFRAESTRUCTURES I PROJECTES

INFORMES SOBRE VIABILITAT AMBIENTAL

ALTRES INFORMES



Planejament urbanístic

Infraestructures i projectes

Durant l’any 2005, s’ha assistit a:— 5 sessions de la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de lesTerres de l’Ebre, i— 1 sessió de la Ponència Interdepartamental d’Espectacles i Activitats Recreativesde les Terres de l’Ebre.

Seguiment de l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes de l’àmbit territorialHi ha iniciats 6 expedients relatius al seguiment ambiental d’obres: carreteraGarcia-Ascó, carretera Tortosa–l’Aldea, carretera Gandesa–Batea, projecte deregadiu del Perelló, projecte de regadiu de Rasquera i carretera Deltebre–illa deBuda. Aquest últim seguiment ha finalitzat en el transcurs de l’any 2005.

Al llarg de l’any, s’ha assistit a 18 comissions mixtes de Seguiment Ambientalen relació amb les obres anteriorment llistades.

Asseorament tècnic a ens locals, empreses i ciutadaniaL’OTAA exerceix funcions consistents a informar i assessorar en relació ambl’avaluació ambiental a ens locals, empreses i ciutadania:— A sol·licitud de diferents organismes i ens locals (ajuntaments, consellscomarcals, etc.), ha elaborat 3 informes sobre la viabilitat ambiental deprojectes relatius a la instal·lació d’una planta fotovoltaica i a la construcciód’un hotel.

54%

PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL

46%

PLANEJAMENT URBANÍSTIC DERIVAT

5%

ENERGIA

21%

INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES

43%

OBRA CIVIL

21%

LÍNIES ELÈCTRIQUES

10%

PARCS EÒLICS



— Ha emès, també, 4 informes sobre la viabilitat ambiental de la construcció decasetes d’eines en àmbits inclosos en el Pla espais d’interès natural.

Finalment, cal esmentar l’atenció verbal i directa als ajuntaments, les empresesi els/les administrats/ades en general, amb una mitjana de 4 consultes setmanals,un 20% de les quals s’han rebut en persona (a l’Oficina mateixa) i la resta per viatelefònica.



Corresponen a la Direcció de Serveis les funcions següents:— Dirigir els treballs encaminats a preparar i elaborar les propostes d’avantprojectede pressupost del Departament, tramitar-ne les modificacions, i fer-ne la gestióeconòmica, comptable, patrimonial i contractual.— Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals del Departament.— Planificar i impulsar les accions encaminades a integrar i optimitzarcompletament les actuacions de les diferents unitats del Departament.— Dirigir les iniciatives i els treballs adreçats a millorar l’avaluació de la gestió enels diferents àmbits del Departament.— Coordinar i gestionar els assumptes relatius al personal adscrit als diferentsòrgans del Departament.— Coordinar i supervisar la informatització i els sistemes d’informació delDepartament.

Servei de Personal— Mitjançant el Decret 125/2005, publicat al DOGC 4407, de 16 de juny de 2005,s’han reestructurat els Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient iHabitatge.— Mitjançant el Decret 184/2005, de 30 d’agost, s’ha creat la Subdirecció Generaldels Agents Rurals de la Direcció General del Medi Natural (DOGC 4460, d’1 desetembre de 2005).— S’ha proposat el dimensionament de la Direcció General d’Habitatge en 26 llocsnous.— S’han tramitat 57 modificacions de la Relació de llocs de treball (funcionaris,laborals i eventuals).— Plans d’ocupació:En data 1 de juny, es va signar el conveni específic per a l’any 2005 de l’Acordmarc de col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i el Departamentde Medi Ambient i Habitatge per al desenvolupament, per part de la DireccióGeneral del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 3programes:

• Treballs Relacionats amb la Gestió de les Activitats Cinegètiques i Piscícoles.Per a aquest programa es van contractar 13 treballadors.

• Treballs en els Espais Naturals de Protecció Especial. Per a aquest programa esvan contractar 62 treballadors.

• Treballs de Prevenció d’Incendis Forestals. Per a aquest programa es vancontractar 52 treballadors

— S’han tramitat 30 expedients de compatibilitat al llarg de l’any.

Convocatòries tramitades

Concursos específics de mèrits i capacitats:— Resolució de 3 de març, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria deprovisió núm. MA/003/05), procés resolt en data 1 de juny.— Resolució de 18 de març, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió de dos llocs singulars (convocatòria de provisió núm.MA/002/05), procés resolt en data 30 de juny.— Resolució de 4 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/005/05), procés resolt en data 30 de maig.— Resolució de 14 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i

SDG CoordinacióAdministrativa

Direcció de Serveis



capacitats per a la provisió de 7 càrrecs de comandament del cos d’Agents Rurals(convocatòria de provisió núm. MA/006/05), procés resolt en data 22 de desembre.— Resolució de 9 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòria de provisiónúm. MA/001/05), procés resolt en data 22 d’agost.— Resolució de 22 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de quatre càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/008/05), procés resolt en data 21 de setembre.— Resolució de 23 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/011/05), procés resolt en data 26 d’octubre.— Resolució de 7 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/010/05), procés resolt en data 15 de desembre.— Resolució de 19 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de quatre llocs de treball (convocatòria de provisiónúm. MA/013/05), procés resolt en data 10 d’octubre.— Resolució de 22 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/017/05), procés resolt en data 7 de novembre.— Resolució de 26 de juliol, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de cinc llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/016/05), procés resolt en data 26 d’octubre.— Resolució de 17 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/012/05), procés resolt en data 20 de febrer de 2006.— Resolució de 18 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convocatòria deprovisió núm. MA/009/05), procés resolt en data 14 de febrer de 2006.— Resolució de 28 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/021/05), procés resolt en data 22 de febrer de 2006.— Resolució de 28 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de dos llocs singulars (convocatòria de provisió núm.MA/022/05), procés resolt en data 22 de febrer de 2006.— Resolució de 16 de desembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/025/05), en tràmit.— Resolució de 19 de desembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòria deprovisió núm. MA/024/05), en tràmit.— Resolució de 19 de desembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòria deprovisió núm. MA/026/05), en tràmit.

Convocatòries de lliure designació:— Resolució de 16 de febrer, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, del lloc de director dels Serveis Territorials a Girona (convocatòria deprovisió núm. MA/013/04), procés resolt en data 8 d’abril.— Resolució de 21 de juny, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliuredesignació, de tres càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm.MA/007/05), procés resolt en data 22 d’agost.



— Resolució de 13 de setembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un càrrec de comandament (convocatòria de provisió núm.MA/018/05), procés resolt en data 14 d’octubre.— Resolució de 15 de setembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un càrrec de comandament (convocatòria de provisió núm.MA/019/05), procés resolt en data 15 de novembre.— Resolució de 28 de novembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de dos llocs de treball (convocatòria de provisió núm.MA/020/05), procés resolt en data 20 de febrer de 2006.

Processos selectius del cos d’Agents Rurals:— Resolució de 25 de febrer, de convocatòria de procés selectiu, mitjançantpromoció interna, per cobrir 126 places de l’escala bàsica, categoria d’agent, del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre deconvocatòria 01/05), resolt amb el nomenament dels funcionaris amb efectes de l’1 de setembre de 2005.— Resolució de 23 de maig, de convocatòria del procés selectiu, mitjançant elsistema de lliure accés, per a l’ingrés a l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar,del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre deconvocatòria 02/05), d’acord amb la Resolució de 20 de maig per la qual es dónapublicitat a l’Acord del Govern de 17 de maig, d’aprovació de l’oferta d’ocupaciópública parcial per a l’any 2005 de 38 places de la categoria d’agent auxiliar del cosd’Agents Rurals, en tràmit.

Processos selectius del personal laboral:— Resolució de 8 d’abril, de convocatòria del procés selectiu de nou accés perproveir 14 places en règim de personal laboral fix (núm. de registre deconvocatòria L001/04), resolt amb efectes de l’1 de març de 2006.

Concursos generals de mèrits i capacitats:— Resolució de 7 de maig, de convocatòria de concurs general de mèrits icapacitats per a la provisió de llocs de treball d’agent auxiliar de l’escala auxiliardel cos d’Agents Rurals (convocatòria de provisió núm. MA/001/05/AR), procésresolt en data 20 de desembre.

Nòmines i despeses de personalEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, durant l’exercici de 2005, vadisposar d’un pressupost inicial de 45.557.203,77 € per fer front a les despeses de personal (nòmines i Seguretat Social).

La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb els capítols I i II de la Llei 11/2004, de 27 de desembre, DOGC 4292 de 31.12.2004, de pressupostosde la Generalitat de Catalunya per a l’any 2005, i les instruccions rebudes pelDepartament d’Economia i Finances.

Pel que fa als plans d’ocupació per a aquest any, s’ha disposat d’una dotacióde 52 treballadors per al Pla de vigilància i prevenció d’incendis forestals, de 62treballadors més per al Pla de parcs naturals i fauna salvatge i de 13 treballadorsper al Pla d’activitats cinegètiques i piscícoles. Aquests dos plans es van executarentre els mesos de juny de 2005 a febrer de 2006 amb el cost següent:

Nòmines del Pla d’incendis, cinegètiques i parcs 814.098,16 €

Quota patronal de la Seguretat Social 271.017,02 €

Total cost de plans d’ocupació 2005 1.085.115,8 €



FormacióL’activitat formativa del Departament s’ha adreçat a la millora de les capacitatstècniques, l’actualització de coneixements específics, el domini de programarisinformàtics i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques i comunicativesaplicades a la feina diària.

Les tasques relacionades amb la formació que duu a terme el Servei dePersonal consisteixen en l’elaboració del Pla de formació del Departament de MediAmbient i Habitatge segons l’Acord general sobre condicions de treball; lacol·laboració amb l’Escola d’Administració Pública en l’assistència als cursos deformació que l’EAPC organitza, i la tramitació d’inscripcions a jornades i/o cursosexterns al Departament.

El Pla de formació s’elabora mitjançant la detecció de necessitats que donenlloc a l’organització de diferents accions formatives. Aquestes accions es financenmitjançant el pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge al’Acord per a la formació continuada a les administracions públiques (FFC) i la partcorresponent a formació del pressupost del DMAH.

Durant l’any 2005, s’han dut a terme 73 activitats formatives, a les quals s’haautoritzat que hi assistissin 809 treballadors. D’altra banda, s’ha continuatimpartint la formació continuada per als agents rurals, amb la realització de 4edicions de cada mòdul (medi ambient, incendis forestals, fauna, i forestal) i untotal de 400 alumnes.

A continuació, es detallen les dades dels principals indicadors: nombred’assistents i d’activitats formatives, on cal diferenciar les activitats del Pla deformació del Departament i de l’Escola d’Administració Pública i les externes.

PRINCIPALS INDICADORS DE LES ACTIVITATS FORMATIVES

PLA DE FORMACIÓ

DMAH - EAPC EXTERNES TOTALS

Nombre d’assistents 1.227 423 1.650

Nombre d’activitats formatives 73 175 248

Servei de Gestió EconòmicaMitjançant la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per a 2005, es va aprovar el pressupost de la Generalitat deCatalunya per a 2005 amb un crèdit inicial per al Departament de Medi Ambientde 303.859.718 €.

Durant l’exercici de 2005, s’han incorporat crèdits provinents de l’exercici de 2004 per un import de 43.336.437,56 €. S’han tramitat diversos expedients detransferència de crèdit entre departaments de la Generalitat que han suposat unincrement de 5.284.734,79 €. S’han generat i reintegrat crèdits per un importglobal de 47.598.400,47 €. Així mateix, s’han efectuat reintegraments de crèdit en el capítol II per un import total de 51.206,67 €.

Finalment, i una vegada comptabilitzades totes les variacions (incloses lesincorporacions de l’exercici de 2004), el total de crèdits per dur a terme lesactivitats i inversions del Departament va suposar durant l’exercici de 2005 unimport de 400.079.290,82 €.

Unió EuropeaProcedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han generat crèdits pels conceptes següents:



DESCRIPCIÓ DEL CONCEPTE IMPORT (EUROS)

LIFE Conservació del visó europeu 119.707,50

Interreg III Pirineus Mediterranis 94.683,15

Interreg III B Ports Nets 114.946,57

Interreg III B Medoc Enplan 50.473,13

Interreg III B Medoc Vrem 26.876,41

Interreg III C Ecosind 24.620,46

TOTAL 431.307,22

Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, s’han generat crèdits pels conceptes següents:


Programa Retex 1993-99 391.658,09

Docup objectiu II 1997-99 579.030,63

Docup objectiu II 2000-06 4.830.420,83

TOTAL 5.801.109,55

Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost de l’Agència deResidus de Catalunya, s’han generat crèdits pels conceptes següents:


Fons de cohesió 6.904323,00

TOTAL 6.904323,00

Pressupost de l’EstatEn el marc del Conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i MediAmbient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus industrials per ala gestió d’olis usats i del Conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transportsi Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus perillosos,recuperació de sòls contaminats, s’han generat crèdits per import de 3.347.844,52 €que provenen del pressupost de l’Estat i tenen com a destinació l’Agència deResidus de Catalunya.

Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departament de MediAmbient i Habitatge:


MIMA subvencions a espais protegits per a la protecció i millora del medi natural mesures “i” i “t” 2.558.260,00

MAPA aforestació de terres agrícoles mesura “h” 31.200,00

MIFO subvencions per al Pla d’habitatge 2005-05 i subvencions personals a habitatges

amb protecció oficial 21.543.777,86

MIVI treballs realitzats per a les oficines locals d’habitatge, subvencions a oficines gestores 2.400.000,00

TOTAL 26.533.237,86



Altres procedències


Procedent del Cànon que liquiden les entitats d’inspecció i control (EIC) concessionàries de la Generalitat de

Catalunya en matèria de controls reglamentaris d’emissions a l’atmosfera 118.026,42

Procedent de taxes d’emissió de declaració d’impacte ambiental 1.618,00

Procedent de taxes d’autorització ambiental d’activitats 502.264,39

Procedent de taxes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle 33.317,00

Llicències de caça i pesca, i quotes d’entrada i complementàries de caça 2.975.423,03

Execució de fiances d’activitats extractives 53.534,51

TOTAL 3.684.183,35

Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions

ContractacióEl DMAH, durant l’exercici de 2005, ha tramitat un total de 166 expedients decontractació. La despesa que això ha suposat ha estat de 37.432.310,16 €, els qualses desglossen segons l’objecte contractual de la manera següent: 21.496.952,98 €d’obres; 2.888.639,32 € de subministraments; 3.961.429, 87 € de consultoria iassistència; i 9.085.287,99 € de serveis.

Els 166 expedients es distribueixen de la manera següent, per unitatsadministratives:

UNITAT ADMINISTRATIVA OBRES SUBMINISTRAMENTS CONSULTORIA SERVEIS

I ASSISTÈNCIA

Secretaria General 0 10 1 25

Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat 0 0 12 5

Direcció General de Qualitat Ambiental 1 3 8 10

Direcció General del Medi Natural 31 0 21 27

Direcció General d’Habitatge 0 0 11 1

TOTAL 32 13 53 68

Convenis de col·laboracióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitat un total de 145convenis durant l’any 2005, dels quals 126 s’han formalitzat amb els diferents ensi administracions públiques, 16 són pròrrogues de convenis d’exercicis anteriors,i 3 addendes d’ampliació o modificació respecte a diversos convenis.

Del total de convenis, un 15,2% s’han formalitzat amb universitats, un 25,6%amb consorcis i empreses públiques, un 37,6% amb administracions públiques i el21,6% restant amb diferents entitats.

Del total de convenis formalitzats, aproximadament un 51,2% eren convenisque tenien per objecte la col·laboració entre les parts per a la prestació de diferentsserveis, un 28,8% tenien per objecte la col·laboració en l’àmbit de la recerca, un 11%eren subvencions i un 9% corresponien a cofinançament entre administracions.

Dels 126 convenis que han estat formalitzats aquest any, 57 van representaruna despesa per al Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’import d’aquestadespesa és d’11.066.073,71 €.



Per unitats directives, s’han formalitzat els expedients següents:

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 15

Direcció General de Qualitat Ambiental 24


Direcció General d’Habitatge

Conveni-model signat amb diferents ajuntaments i consells comarcals: 57 14

Subdirecció General d’Estudis: Gabinet Tècnic 2

Direcció de Serveis 3

Secretaria General 29

La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha promogutconvenis amb entitats com ara el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTF),les universitats de Girona i de Rovira i Virgili, l’Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA), l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona, la Firade Barcelona o Televisió de Catalunya, SA, amb objectes que comprenen lacol·laboració per a la realització de quatre estudis per aportar informació enmatèria de biomassa forestal com a font d’energia renovable; per a la realitzaciód’un treball de recerca sobre ambientalització curricular a l’ensenyament obligatorien el marc de l’Estratègia catalana d’educació ambiental; per al desenvolupamentd’un mòdul didàctic del Projecte Apqua sobre sostenibilitat; i per a l’emissió d’unespot televisiu de la campanya publicitària per a la difusió de la Setmana de laMobilitat Sostenible i Segura. A més, ha formalitzat un conveni–subvenció amb laFira de Barcelona per a la construcció a escala real d’una maqueta d’un habitatgesota criteris mediambientals.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut convenis ambentitats com ara el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, i amb diferents ajuntaments amb objectes que comprenen la col·laboració per al’ampliació d’una xarxa d’equips de control dels nivells de camp electromagnèticsen estacions base de telefonia mòbil i per al funcionament d’estacions devigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica.

Han estat formalitzats deu convenis-subvenció amb diferents consellscomarcals per a la redacció dels plans municipals d’adequació dels enllumenatsexistents a les diferents comarques a fi d’adaptar les instal·lacionsd’enllumenament exterior als requeriments establerts a la Llei 6/2001 i al Decret82/2005, amb la finalitat de protegir el medi ambient de la contaminaciólluminosa i promoure accions adreçades a un desenvolupament local sostenible.

La Direcció General del Medi Natural ha promogut convenis amb entitats comel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTF), el Centre d’Estudis Avançats deBlanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat deBarcelona, el Zoo de Barcelona o l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries(IRTA) amb objectes que comprenen actuacions com l’elaboració d’unesinstruccions tècniques per a l’avaluació ambiental del planejament urbanístic; elseguiment de paràmetres biològics a les àrees protegides marines del cap de Creus,les illes Medes i la costa del Montgrí; la impartició de mòduls de formació al cosd’Agents Rurals; la realització del projecte sobre la cartografia de la vegetació deCatalunya; la contribució a la protecció d’espècies de fauna salvatge i per millorarla sensibilització i divulgació de la seva biologia, problemàtica i mesures deconservació entre el públic en general i els escolars en particular; i lacaracterització mitjançant marcadors d’ADN de les poblacions de reproductors de perdiu roja (Alectoris rufa) en les explotacions cinegètiques catalanes.



També ha promogut convenis amb entitats com la Federació Catalana de Caça ila Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting per a la vigilància i la col·laboracióen la gestió de les zones de pesca controlada i per al desenvolupament de diversosprogrames i actuacions pròpies de la Federació Catalana de Caça encaminades a lamillora en l’ordenació, la seguretat i la racionalitat de l’aprofitament cinegètic.

A més, s’han formalitzat quatre encàrrecs de gestió a Forestal Catalana, SA, ambobjectes que comprenen actuacions com el seguiment i control dels programesd’actuació aprovats pels òrgans rectors dels diferents parcs; el desenvolupament dediverses accions emmarcades dins el Projecte LIFE Co-op Actuacions de cooperacióper a la conservació del visó europeu (LIFE 2003 NAT/CP/E/000002); el suport a lestasques d’implementació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya i d’ordenació enespais naturals sotmesos a règims de protecció específics; i els treballs de suport enel control de diferents línies d’ajut en matèria forestal.

La Subdirecció General d’Estudis i Programació ha promogut convenis ambentitats com la Universitat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya ambobjectes que comprenen la col·laboració relativa a actuacions d’anàlisi, debat idifusió de les experiències de tributació sobre activitats que incideixennegativament sobre el medi ambient i conclusions per a l’aplicació a Catalunya; i els treballs adequats a fi de disposar d’un sistema d’informació.

La Direcció General d’Habitatge ha promogut convenis amb els col·legisd’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, amb diferents ajuntaments iconsells comarcals, amb el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana deCatalunya, amb el Col·legi de Notaris de Catalunya, amb el Col·legi deRegistradors de Catalunya, amb la Universitat de Barcelona a través de la FundacióBosch i Gimpera o amb Adigsa, amb objectes que comprenen la col·laboració enrelació amb els programes i les línies d’ajuts del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2005, d’acord amb el Decret 454/2004; el manteniment i la implantació del’Oficina d’Habitatge dels diferents municipis i consells comarcals; la difusió, lainformació i l’assessorament en relació amb les diferents línies d’actuació del Plad’habitatge; la implementació de les polítiques d’habitatge que s’han establert enel Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 referents al control dels actes dedeclaració d’obra nova; l’elaboració de l’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatgede Catalunya; i la col·laboració en la creació d’un sistema anomenat Xarxa deMediació per al Lloguer Social.

A més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat amb elMinisteri d’Habitatge l’aplicació del Pla estatal 2005-2008 per afavorir l’accés de laciutadania a l’habitatge.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat amb el Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) un contracte-programa per alperíode 2005/2008.

D’altra banda, el Departament ha formalitzat un conveni amb la Diputació deTarragona per regular el cofinançament d’aquesta entitat local en diversesactuacions en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant.

PatrimoniL’any 2005, el Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions ha tramitat unasèrie d’expedients patrimonials de diferents tipologies: expropiació, donació, canvid’adscripció, cessió de domini, cessió d’ús, arrendament, novació d’arrendament,canvi d’adscripció d’arrendament, dret de tempteig, regularització, cessió de dretsd’explotació, llicència d’ús de béns demanials, renovació de marques,comunicacions d’immatriculació o d’excés de cabuda, i certificats sobre finques dela Generalitat exemptes del pagament de l’Impost sobre Béns Immobles.



Servei de Règim Interior

Suport IdiomàticDurant l’any 2005, s’han dut a terme els cursos següents:

DESCRIPCIÓ DEL CURS INSCRITS EXAMINATS APTES HORES COST (EUROS)

Curs de nivell C (1) 17 12 8 80 3.440

Taller sobre pronoms febles (1) 16 13 7 16 960

Taller de redacció d’informes, propostes i resolucions (1) 20 20 20 30 1.800

Formació en llengua anglesa nivell elemental (2) 12 5 5

Formació en llengua anglesa nivell preintermedi (2) 20 12 8

Formació en llengua anglesa nivell intermedi (2) 14 8 7

Formació en llengua anglesa nivell avançat (2) 14 8 7

(1) Tots aquests cursos van ser finançats al 50% DMAH - Escola d’Administració Pública de Catalunya

(2) Cursos a càrrec del fons AFCAP (Acord per a la formació continuada a les administracions públiques)

Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de lespublicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documentacióadministrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa (5.242planes); de disseny d’impresos i formularis diversos; de resolució de consultessobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; i d’atenció sobre les provesde llengua catalana dutes a terme pels organismes competents en el dominilingüístic català. S’han assumit traduccions entre les llengües catalana, castellana,francesa i anglesa de poca extensió (1.760 planes de traducció directa, 97 planesd’inversa), i la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte dedifusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.

S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traduccióautomàtica, i sobre el funcionament dels programaris de traducció.

Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’hamantingut, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i el castellà dels contingutsdel web del DMAH, i la revisió complementària dels continguts en català.

Secció d’Organització AdministrativaLa finalitat de la Secció és posar a l’abast de totes les unitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge els recursos i mitjans tant de serveis com desubministraments necessaris perquè puguin desenvolupar les seves activitats de lamillor manera possible.

El DMAH ha hagut de contractar personal per aplicar el programa d’adequaciódel Decret que desenvolupa la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració ambiental, per la qual cosa ha adquirit mobiliari divers(taules, armaris, arxivadors, cadires...) a fi d’adequar aquests nous llocs de treball, itambé el material d’oficina corresponent.

També s’han subministrat mobiliari, material d’oficina, impresos i petitselectrodomèstics a diverses unitats, i també a parcs naturals, oficines comarcals iserveis territorials.

S’han equipat de calçat i vestuari adequat el col·lectiu de tècnics forestals, elpersonal de parcs naturals i el personal tècnic dels serveis territorials de Barcelona,Tarragona, Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre, els quals, per les característiquesdels llocs de treball que ocupen, han de disposar de les eines necessàries per dur aterme llur tasca, ja que contràriament pateixen riscos laborals importants.



S’ha fet un contracte plurianual de neteja per garantir condicions d’higieneòptimes en totes les instal·lacions del DMAH.

Han tingut continuïtat els contractes de serveis de seguretat, mantenimentd’instal·lacions, missatgeria i manteniment de maquinària diversa.

També s’ha fet el seguiment en el temps dels consums d’electricitat, aigua igas, i també del cost del servei de correus.

Pel que a la telefonia cal destacar:

CONCEPTE IMPORT (EUROS)

Manteniment de centraletes adquirides a SIEMENS 19.880

Manteniment del SAI de la Direcció General del Medi Natural (Torreferrussa) 1.500

Canvi de titularitat de diverses línies dels locals a Girona, Lleida i les Terres de l’Ebre

de la Direcció General d’Habitatge

Previsió de despeses de manteniment dels equips d’instal·lacions telefòniques 15.000

Manteniment dels aparells cercapersones (mensatel) 1.500

Manteniment de la centraleta dels Serveis Territorials a Lleida 2.300

Consums de telefonia fixa i mòbil 1.080.000

Adquisició de centraletes, telèfons fixos i mòbils 12.000

Arxiu centralEl fons documental del DMAH roman en 4 dipòsits, on es custodien unes 26.000capses: arxiu a l’avinguda Diagonal, 523-525 –Serveis Centrals– (11.000 capses), alc. del Dr. Roux, 80 –DG del Medi Natural– (10.000 capses), al carrer d’Aragó, 244-248 –DG d’Habitatge– (3.500 capses) i a Sant Feliu de Llobregat: (1.500 capses delsexpedients de les llicències d’activitats classificades).

Durant aquest any, s’ha tractat principalment el fons de la Direcció Generald’Habitatge ubicat a l’edifici del carrer d’Aragó, 244, i s’ha continuat amb el fonsde la Secretaria General, la Direcció General de Qualitat Ambiental i la DireccióGeneral de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, ubicats a l’edifici de l’avingudaDiagonal, 525.

S’ha elaborat una base de dades en entorn MSAccess per a les sèriesd’expedients de desgravació del 10% i ajuts del Servei de Qualificació Ambiental.

TIPUS D’ACTUACIÓ TRANSFERÈNCIES CAPSES

DE DOCUMENTACIÓ TRANSFERIDES

Dels arxius de gestió a l’Arxiu Central 46 988

Dels arxius de gestió al dipòsit de Dr. Roux 8 128

També s’ha continuat oferint el servei de consulta i préstec de documentació del’Arxiu Central.

Pel que fa als cursos, el mes de novembre, s’ha fet un Taller d’organització dedocuments adreçat al personal del Departament, impartit per l’arxivera. D’altrabanda, la responsable de l’Arxiu ha participat en les X Jornades d’Arxivística deCatalunya, amb el tema Els arxivers, com ens comuniquem? que va tenir lloc aTerrassa entre els dies 19 a 21 de maig.



Registre General

REGISTRE ASSENTAMENTS ASSENTAMENTS REGISTRATS ASSENTAMENTS

D’ENTRADA EN ALTRES DEPARTAMENTS DE SORTIDA

Av. Diagonal (Serveis Centrals) 24.680 3.640 22.881

Dr. Roux (DGMN) 24.650 1.650 12.538

Aragó (DGH) 62.318 4.361 52.024

Servei de Prevenció de Riscos LaboralsEl Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), durant l’any 2005, ha continuatdesenvolupant les activitats preventives previstes en la normativa vigent, itreballant en la integració de la prevenció en la gestió de l’organització i en elfoment de la cultura preventiva en tots els àmbits del Departament.

Modalitats preventivesEn compliment de l’article 10 del RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova elReglament dels serveis de prevenció, l’organització dels recursos necessaris per alcompliment de les activitats preventives en el Departament de Medi Ambient iHabitatge es fa d’acord amb les modalitats següents:— De servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les duesespecialitats preventives de:

• Seguretat en el treball que té com a objecte vetllar per la prevenció de riscosassociats a les instal·lacions i als equips de treball.

• Ergonomia i psicosociologia aplicada, l’objecte de la qual és l’adaptació deltreball a les persones, d’una banda pel que fa a mobiliari i equips, i de l’altra ales interaccions entre el treball (contingut i organització del treball) i lescapacitats del treballador (experiències, necessitats...).

— Concert amb serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa a les altresdues especialitats preventives:

• Higiene industrial, que té per objecte vetllar per la prevenció dels riscosassociats als contaminants químics, físics i biològics en el lloc de treball. Elservei de prevenció aliè concertat és ICESE Prevención, SL.

• Medicina del treball, la missió de la qual és vigilar la salut; se n’encarreguen,per concert: ASEPEYO a Barcelona i Girona; Mutual CYCLOPS a Lleida; i MATTa Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

— Finalment, també hi ha un treballador designat a cadascun dels ServeisTerritorials.

Actuacions preventivesD’entre les actuacions preventives dutes a terme pel Servei de Prevenció de RiscosLaborals l’any 2005 per donar compliment a la Llei 31/1995, de prevenció deriscos laborals (LPRL), i a la Llei 54/2003, de reforma del marc normatiu de laprevenció de riscos laborals, cal destacar:— Avaluacions de riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, tenint encompte la naturalesa de l’activitat i les característiques dels llocs de treball i delstreballadors que han de dur-los a terme de conformitat amb l’article 16 de la LPRL,modificat per la Llei 54/2003. Els riscos avaluats són:

• Riscos higiènics mitjançant els estudis de qualitat d’aire interior, ambmesuraments de ventilació, confort tèrmic, contaminants químics icontaminants biològics, als centres de treball de: Serveis Territorials del DMAH



a Girona; Serveis Territorials d’Habitatge a Girona; Serveis Territorialsd’Habitatge a Lleida; i d’altres de puntuals per riscos detectats pel SPRL o comunicats pels treballadors.

• Riscos ergonòmics en treballs amb pantalles de visualització de dades,mitjançant l’avaluació específica de quaranta-quatre llocs de treball dediversos centres.

• Riscos psicosocials per mitjà del seguiment de les avaluacions ja realitzadesamb la preparació i planificació de sessions d’accions preventives sobre factorspsicosocials en el treball a diferents unitats del CAR.

— Mesures d’emergència en compliment de l’article 20 de la LPRL per mitjà delssimulacres d’evacuació i sessions formatives sobre emergències que es van dur aterme a: Serveis Centrals-Diagonal; Serveis Centrals–Dr. Roux; Serveis Territorialsa Barcelona, i Serveis Territorials a Girona.

D’altra banda, es va seguir treballant en l’elaboració dels plans d’emergència dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre i a les oficines comarcals següents: el Segrià, la Noguera, el Montsià, l’Alt Urgell, la Conca de Barberà, el Gironès, i laGarrotxa. — En l’àmbit de la vigilància de la salut i d’acord amb l’article 22 de la LPRL, esvan realitzar 234 reconeixements mèdics: 234 per ASEPEYO a Barcelona i Girona,156 per Mutual CYCLOPS a Lleida i 100 per MATT a Tarragona i a les Terres del’Ebre. La puntuació mitjana donada pels usuaris d’aquests reconeixements mèdics quanta la satisfacció global del servei rebut va ser de 3,53 sobre 5. — De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL, pel que fa a la informació i formació es van dur a terme les activitats formatives en matèria de prevenció deriscos laborals proposades pel Servei de Prevenció, que s’inclouen dins de l’apartatde Formació del Departament.

Altres actuacionsTambé en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut del

Departament, i de la participació en les reunions de responsables dels serveis deprevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de Catalunya, es van dur aterme les reunions següents:

Reunions ordinàries del Comitè de Seguretat i Salut del DMAH 4

Reunions ordinàries del Comitè de Seguretat i Salut del CAR 5

Reunions extraordinàries dels comitès de Seguretat i Salut 4

Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis 6

Sinistralitat laboralFinalment, en relació amb les funcions del SPRL pel que fa a la sinistralitat, es vaninvestigar els 36 accidents laborals amb baixa registrats.

L’ocupació de les persones accidentades amb baixa es distribueix de la manerasegüent: administratiu/iva (5), agent rural (18), guarda de reserva (4), enginyer/atècnic/a forestal (3), xofer (1), subaltern (1) i peó/mosso (4).



Servei del Gabinet TècnicCorrespon al Servei del Gabinet Tècnic dur a terme tasques de suport tècnic a laprogramació d’actuacions del Departament i fer-ne el seguiment de l’execució ambl’objectiu d’elaborar informes tècnics, reculls estadístics, estudis i publicacions.També impulsar la redacció d’estudis i d’investigacions que puguin ser d’interèsper al Departament, i promoure’n i coordinar, si escau, la publicació. A més, hicorrespon la proposta i coordinació de la recollida i avaluació de les activitatsestadístiques del Departament i el seguiment i coordinació dels projectescofinançats amb fons europeus.

Les principals actuacions realitzades durant l’any 2005 es descriuen acontinuació:

Àrea d’estudis i programacióS’han preparat els documents i informes sobre les actuacions dutes a terme pelDepartament que s’han sol·licitat, amb destinació a l’equip de direcció delDepartament i d’altres departaments de la Generalitat, i s’han dut a terme lesactuacions de coordinació de la participació del Departament en plansgovernamentals o interdepartamentals.

S’ha coordinat i preparat la documentació que acompanya el Projecte depressupost del Departament per a l’any 2006, especialment la Memòriad’objectius–pressupost per programes i la Memòria de subvencions, encol·laboració i amb la participació del conjunt d’unitats del Departament.

S’ha participat en la formulació i fet el seguiment de les actuacions delDepartament dins el Pla de Govern 2004-2007 per mitjà de treballs relacionatsamb els objectius del Departament per a aquest Pla, i s’ha participat en lesreunions i grups de treball que s’han convocat; també s’ha donat suport per laredacció del Butlletí trimestral d’indicadors del PdG, editat pel Departament dela Presidència, per a la qual cosa s’han subministrat els valors i redactat l’anàlisicorresponent.

Pel que fa a la programació i el seguiment de les inversions del Departament,s’ha participat en els treballs següents:

A petició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,seguiment de les actuacions del Departament programades per a l’any 2005 enels plans comarcals de muntanya i elaboració dels informes sobre novesactuacions inversores que, tot i no estar programades, també s’han realitzat alllarg de l’any.

A petició del Departament d’Economia i Finances, gestió i seguiment de lesinversions en el marc del Programa d’inversions públiques (PIP); gestió iseguiment dels projectes del departament cofinançats amb fons estructurals ifons de cohesió; gestió i seguiment de les actuacions del Departament en el marcde l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i lacompetitivitat de l’economia catalana.

A petició del Departament de la Presidència, redacció d’informes relatius ales actuacions del Departament per àmbits sectorials i/o territorials específics.

Quant als estudis, s’han impulsat i coordinat els següents:— Anàlisi de les diferents tipologies d’accions que s’han de dur a terme en elsespais de la xarxa Natura 2000; càlcul del cost del seu manteniment i de la sevagestió segons diferents escenaris (per exemple, molt alt, alt, intermedi)configurats a partir de diferents objectius i resultats sistematitzats, i configuraciód’una base de dades.— La inversió programada a Catalunya en els àmbits del medi ambient il’habitatge: valoració del seu impacte en l’economia catalana.

Subdirecció Generald’Estudis iProgramació



Memòries econòmiquesS’han analitzat diferents projectes de disposicions normatives de caràcter general afi de redactar-ne la corresponent memòria econòmica o d’impacte en el pressupostdel Departament. Entre d’altres, s’han analitzat els textos següents:— Projecte d’ordre per la qual es crea la Comissió per a la Sostenibilitat de lesTerres de l’Ebre i se’n regula la composició i les funcions.— Projecte de constitució del Consorci de Protecció dels Espais Naturals del Deltadel Llobregat.— Projecte de decret d’aprovació del programa d’adequació de les activitatsexistents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental.— Projecte de decret de declaració de zona de protecció especial pel que fa alsòxids de nitrogen a la zona de qualitat de l’aire de l’àrea de Barcelona i per apartícules inferiors a 10 micres a les zones de qualitat de l’aire de l’àrea deBarcelona, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.— Projecte de decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència iambientals en els edificis.— Projecte de decret de mesures de prevenció dels incendis forestals en lesurbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana.— Projecte de decret pel qual es crea el Premi Medi Ambient de Catalunya.— Projecte d’ordre reguladora del contingut, el format i el suport informàtic del’informe de verificació de les avaluacions ambientals i de l’informe de verificaciódel document d’avaluació en matèria de prevenció d’incendis.

També s’ha col·laborat amb el Departament d’Economia i Finances en el grupde treball interdepartamental de lleialtat institucional. L’objectiu del grup ésdeterminar l’impacte, positiu o negatiu, que puguin suposar les actuacions del’Estat legislador en matèria tributària o l’adopció de mesures d’interès general queeventualment puguin fer recaure sobre les comunitats autònomes obligacions dedespesa no previstes en la data d’aprovació del sistema de finançament vigent. Enaquest sentit, s’han revisat i avaluat les disposicions normatives de l’any 2004 is’ha assistit a les reunions del grup de treball.

Àrea d’estadístiques i avaluació ambiental

Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAHS’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat estadísticadel Departament a partir de l’actualització de les dades generades per les diferentsunitats que, d’ençà de l’any 1994 i de manera sistemàtica, aplega aquest Servei.

La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als diferentsàmbits d’actuació del Departament:— Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació decaràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental— Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals, municipisadherits a la Carta d’Aalborg, etc.— Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre qualitat del’aire, emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris de prevenció i protecció delmedi a les empreses, etc.— Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre planificació dels espaisnaturals, espais forestals, fauna, etc.— Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobre empreses detractament de residus i generació i gestió de residus industrials i municipals



— Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües residualsi qualitat de les aigües.

Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes i memòries i espresenten actualment en la Intranet del DMAH per a ús intern.

Pla estadístic de CatalunyaEl Pla estadístic de Catalunya (PEC) estableix que, cada any, el Govern had’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE), elaborat per l’Institutd’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèvia amb les institucionsi els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya. En aquest àmbit, el Gabinet Tècniccoordina i proposa les operacions del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any2005, s’ha efectuat el seguiment i balanç del PAAE 2004 i s’han desenvolupat lesactuacions previstes corresponents a l’any 2005:— Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals, residusindustrials declarats, gestors de residus industrials i de la construcció, qualitat del’aire, Índex de contaminació atmosfèrica, qualitat sanitària de les aigües de bany ala temporada d’estiu, qualitat ambiental de les aigües litorals, estadística sobreentitats subministradores d’aigua per al consum humà, qualitat de l’aigua dels rius,declaracions d’impacte ambiental, espècies amenaçades, activitats extractives,superfícies i produccions forestals, rompudes forestals, espais naturals protegits,dades meteorològiques, despesa pública de la Generalitat de Catalunya en mediambient i dades del medi ambient a Catalunya— Activitats estadístiques experimentals: tractament d’aigües residuals urbanes,qualitat biològica de l’aigua dels rius, sistemes de gestió ambiental i etiquetatgeecològic, llicències de caça i pesca i captures de caça major, i visitants i utilitzaciódels parcs naturals a Catalunya.

Participació en la xarxa EIONETL’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea d’Informació i

Observació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únic organisme l’any1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació sobre l’estat del mediambient i el seu instrument és l’EIONET, una xarxa d’organismes que col·laborenen el subministrament de la informació per adoptar les mesures necessàries deprotecció del medi ambient.

A Espanya, com en altres països de la UE, la xarxa està formada pel punt focalnacional (Ministeri de Medi Ambient), pels centres nacionals de referència (òrganstemàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, la Secretaria General delDMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missió és fer d’interlocutora ambl’AEMA i subministrar les dades requerides per als informes sobre indicadors i elsestats del medi ambient a Europa.

L’any 2005, el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la validacióde la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient a l’AEMA, i hacol·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA de Conjunt Bàsicd’Indicadors (Core Set of Indicadors) per a l’avaluació futura de l’estat del mediambient a Europa. També ha col·laborat a definir i elaborar el Perfil ambientald’Espanya 2004, informe basat en indicadors, desenvolupat per la Direcció Generalde Qualitat Ambiental del MIMA.

Durant l’any 2005, s’ha donat suport tècnic a l’elaboració del llibreCatalunya 2005 Informe sobre medi ambient i desenvolupament sostenible,encarregat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a la Fundació FòrumAmbiental.



Suport a la Unitat de Sistemes d’Informació GeogràficaS’ha col·laborat amb la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica en el treballconjunt per a la presa de decisions per a nous projectes i posterior validació detreballs encarregats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’InstitutCartogràfic de Catalunya i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF).

S’ha col·laborat en el disseny de la cartografia, que s’està produint a escalaestatal, del futur Sistema d’Informació sobre Ocupació del Sòl en Espanya (SIOSE).

D’altra banda, s’ha pres part de la nova comissió de treball entre elDepartament de Medi Ambient i Habitatge i el CREAF a fi de dinamitzar i elevar latransferència de coneixements entre tots dos organismes.

També s’ha col·laborat en l’elaboració de cartografia dels incendis de més de10 hectàrees que hi ha hagut a Catalunya durant l’any 2005.

S’ha formalitzat l’Encàrrec de gestió entre el Departament de Medi Ambient iHabitatge i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per dur a terme una de les tasquesprioritàries del DMAH en el camp de la informació ambiental, com és disposard’un sistema d’informació geogràfica que doni resposta a múltiples variables queconcorren en el territori.

Programació, coordinació, seguiment i gestió de fons europeus

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)Pel que fa al Document únic de programació (DOCUP) de l’objectiu 2 deCatalunya 2000-2006, s’han continuat realitzant les tasques de gestió i seguimentde les actuacions promogudes pel Departament que són cofinançades pel FonsEuropeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En concret, s’ha fet el seguimentde 93 projectes amb una despesa programada superior als 118 M . S’han emès lescertificacions corresponents a les actuacions FEDER a data 30.06.2005 i 31.12.2005i aportat informació sobre l’execució física per mitjà de la bateria d’indicadors queestableix el Complement de Programa.

S’ha participat en les reunions de seguiment convocades per la DireccióGeneral de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances, itambé en el Comitè Anual de Seguiment.

D’una altra banda, i amb la finalitat de valorar l’eficàcia de les intervencionsestructurals, l’acció comunitària és objecte d’una avaluació. El Procedimentd’avaluació es divideix en tres fases: avaluació prèvia, intermitja i final.Concretament, durant l’any 2005, s’ha donat suport tècnic a l’equip auditor externencarregat d’actualitzar l’Informe d’avaluació intermitja (IAI). L’actualització del’IAI ha analitzat els punts següents: el compliment de les recomanacions de l’IAI,el balanç dels impactes i la realització dels objectius del DOCUP; i, finalment, fauna sèrie de recomanacions i consideracions per al pròxim període de programacióde la política de cohesió 2007-2013.

En el marc de les negociacions per a la pròxima programació dels fonsestructurals, període 2007-2013, i tenint en compte les línies generals queinspiraran les orientacions estratègiques comunitàries que preveuen els nousreglaments (generals dels fons estructurals, FEDER, Fons de Cohesió), s’hananalitzat projectes de l’àmbit del medi ambient que formen part de diferents plansi programes del Departament i podrien encaixar en la nova política de cohesió.

Programa INNOVC@T-SI de CatalunyaEl Programa INNOVC@T-SI de Catalunya té com a objectiu experimentar lautilització de les tecnologies de la informació en les petites i mitjanes empreses,



especialment en les zones que són rurals i de muntanya, amb l’objectiu decontribuir al seu desenvolupament econòmic. La participació del DMAH esconcreta en l’elaboració de l’Hipermapa del territori, el qual permetrà fer l’anàliside predicció en l’àmbit econòmic, social i de les infraestructures (participació delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Departament de Medi Ambienti Habitatge, Departament de Governació i Administracions Públiques iLOCALRET).

Les iniciatives comunitàries: INTERREG IIIAl llarg de l’any 2005, el Servei del Gabinet Tècnic ha donat suport i assessoramenta les unitats del Departament que gestionen projectes cofinançats amb la iniciativaINTERREG III. Així mateix, ha coordinat la presentació de les diferentscertificacions de despeses dels projectes amb participació del DMAH.

LLISTAT DE PROJECTES

TIPUS NOM DEL PROJECTE

III A La vall de la Garona, un territori transfronterer

III A Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix

III B MEDOCC VREM. Les vies romanes al Mediterrani

III B MEDOCC ENPLAN. Avaluació mediambiental de plans i programes

III B MEDOCC HYDROPTIMET. Optimització dels instruments de previsió hidrometeorològics

III B MEDOCC GRINFOMED+MEDIFIRE. Elaboració i posada en marxa d’un programa comú entre els actors

locals de les regions de l’arc mediterrani occidental en matèria de predicció i prevenció de

grans incendis forestals + sistemes i procediments d’avaluació territorial per a la lluita

integrada contra incendis de boscos

III B SUDOE Ports Nets

III C ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible de les

activitats industrials

III C DEDUCE. Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les zones costaneres

d’Europa

III C MEDPAN. Xarxa de gestors d’àrees marines protegides a la Mediterrània

El maig de 2005, el Comitè de Programació de la Iniciativa ComunitàriaINTERREG III B MEDOCC va aprovar el projecte GRINFOMED+MEDIFIRE. Lagestió del projecte correspon al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals amb elsuport del Servei del Gabinet Tècnic. S’ha col·laborat en el disseny i la redacció delprojecte, en la contactació amb els socis i els organismes coordinadors d’aquestainiciativa i en la gestió diària del projecte.

Fons de CohesióPel que fa als Fons de Cohesió, l’any 2005 s’ha fet el seguiment físic i financer delsprojectes que es relacionen a continuació:— Depuració de les aigües residuals d’aglomeracions urbanes en les conquesintercomunitàries i internes de Catalunya; l’òrgan responsable del projecte ésl’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 100,7 milions d’euros iun cofinançament dels Fons de Cohesió del 80%. A 31 de desembre de 2005, elspagaments efectuats se situaven al voltant del 99%.— Depuració, tractament de llots i reutilització d’aigües residuals urbanes; l’òrganresponsable del projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible



de 78,5 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2005,els pagaments efectuats se situaven al voltant del 55%.— Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus deCatalunya, per un import de 36,9 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%.A 31 de desembre de 2005, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 78%.— Plantes de tractament de residus municipals a les comarques de l’Urgell, elPallars Jussà i la Conca de Barberà; l’òrgan executor del projecte és l’Agència deResidus de Catalunya, per un import total de 10 milions d’euros, amb uncofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2005, els pagaments efectuats sesituaven al voltant del 96%.— Creació i millora de la xarxa d’infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus deCatalunya, per un import total de 19 milions d’euros, amb un cofinançament del80%. A 31 de desembre de 2005, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 48%.— Adequació de les instal·lacions d’incineració de residus municipals de Catalunyaa la Directiva 2000/76/CE (2002); l’òrgan executor del projecte és l’Agència deResidus de Catalunya, per un import total de 12 milions d’euros, amb uncofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2005, els pagaments efectuats sesituaven al voltant del 83%.— Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià de Besòs;l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus de Catalunya, amb unadespesa elegible de 45 milions d’euros, i un cofinançament del 80%. A 31 dedesembre de 2005, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 85%.— Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes de Catalunya;l’òrgan executor del projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesaelegible de 43 milions d’euros, i un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de2005, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 0,61%.— Dessaladora d’aigua de mar en el delta de la Tordera; l’òrgan executor delprojecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 27,5 milionsd’euros, i un cofinançament del 85%. A 31 de desembre de 2005, els pagamentsefectuats se situaven al voltant del 85%.— Sistema de sanejament de l’Alt Maresme nord; l’òrgan executor del projecte ésl’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 21 milions d’euros, i uncofinançament del 68%. A 31 de desembre de 2005, els pagaments efectuats sesituaven al voltant de l’1%.

L’any 2005, s’han signat diferents convenis de col·laboració entre el Ministeri deMedi Ambient i la Generalitat de Catalunya. Cal destacar el Conveni per al’execució de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre i el Conveni per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, en els qualss’acorda la presentació de sol·licituds d’ajut als Fons de Cohesió per als projectesalternatius al derogat Pla hidrològic nacional. D’aquesta manera, al llarg de l’any2005 s’han presentat diferents projectes a la Comissió Europea per a l’aprovaciódel seu cofinançament. Aquests projectes seran executats per l’Agència Catalana del’Aigua, Aigües Ter-Llobregat, el Consorci d’Aigües de Tarragona i l’EntitatMetropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus.

Finalment, el Gabinet Tècnic ha participat en les reunions de seguimentconvocades per la Direcció General de Programació Econòmica del Departamentd’Economia i Finances i ha elaborat els informes i la documentació que s’hansol·licitat.



PublicacionsDurant l’any 2005, el Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicació delstreballs següents:— Memòria del Departament 2004: amb la informació facilitada per les unitats ientitats del Departament, s’ha redactat la Memòria de l’any 2004 i se n’ha dirigit lapublicació.— Dades del Medi Ambient a Catalunya 2005: en col·laboració amb totes les unitats ientitats del Departament, s’han redactat els continguts formals d’aquest opuscleestadístic on es recullen les dades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire,residus, medi natural).— Pla de recuperació de la gavina corsa a Catalunya. Biologia i conservació, dins“Documents dels Quaderns de Medi Ambient” número 12. En col·laboració amb laDirecció General del Medi Natural.— Experiències autonòmiques de fiscalitat ambiental i propostes per a Catalunya, dinsTEMAH (temes de medi ambient i habitatge). L’any 2005 s’inicia una novapublicació del Departament sota el nom de TEMAH, que incorpora com a primernúmero un estudi sobre fiscalitat ambiental encarregat a la Universitat deBarcelona. El llibre es presenta públicament en el marc d’una Jornada de Treballcelebrada a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat deBarcelona., que té com a principal objectiu exposar la situació de la fiscalitat aCatalunya en relació amb la resta de comunitats autònomes i explorar lespossibilitats d’aplicar nous instruments que incentivin un comportament mésrespectuós envers el medi ambient.

Unitat InformàticaCorrespon a la Unitat Informàtica alinear les tecnologies de la informació i lescomunicacions (TIC) amb els objectius estratègics del Departament. La Unitatelabora, desenvolupa i implanta el Pla director de les TIC del Departament com ainstrument de definició i de coordinació dels sistemes d’informació, del’arquitectura tecnològica i de les comunicacions que ha de donar suport al’activitat, a la gestió i a la informació de tot el Departament.

Entre d’altres actuacions, també proposa el pressupost i la priorització de lesactuacions en matèria de les TIC, defineix les polítiques de seguretat dels sistemes,la seva recuperació i continuïtat i manté les relacions amb els subministradorsexterns.

Les principals línies d’actuació de l’any 2005 pel que fa als sistemesd’informació del Departament han estat les següents:— Creació d’un sistema per donar suport als expedients jurídics i a la BdD denormativa i jurisprudència— Adequació del sistema de convocatòries de personal (SPP)— Anàlisi i desenvolupament d’un SI per donar suport a la gestió d’expedients dela IIAA pels ens locals— Suport i assessorament tècnic en àmbits de SIG com el projecte de cadastre desoroll, els mapes de vulnerabilitat, anàlisi 3D, la cartografia d’antenes, els mapes deprotecció envers la contaminació lluminosa, o els mapes de risc d’incendis— Inici de l’estudi sobre un nou sistema per a l’emissió de llicències de caça, pescarecreativa, pinyes i tòfones— Pla director d’habitatge 2006-2007— Desenvolupament de diverses aplicacions en l’àmbit d’habitatge com poden serajuts a la rehabilitació, lloguer just, Test d’edificis i habitatges, sistema de gestió desuport a COAC i ajuts a la promoció d’HPO, entre d’altres.



— Adquisició i instal·lació de maquinari (PC, servidors, impressores...), d’acordamb la priorització de les diferents direccions generals— Canvi d’algunes línies de comunicacions a la xarxa XCat (canvi parcial)— Migració a W2000/XP de les estacions de treball (canvi parcial)— Suport a usuaris SIG i formació— Coordinació del projecte SIOSE— Seguiment tècnic del projecte Inspire— Coordinació entre el DMAH i les seves entitats adscrites: realització d’unadiagnosi dels sistemes d’informació en l’àmbit de sistemes i comunicacions.

Seguiment i control del PDR i d’altres fons europeus

Programa de desenvolupament rural (PDR)El Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya és el document deprogramació de les actuacions amb finançament de la Unió Europea a càrrec delFons d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), d’acord amb els objectius i lesmesures establerts en els reglaments de la Unió Europea.

La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la PolíticaAgrària Comuna (PAC), i s’aplica mitjançant els PDR.

A Catalunya, la política de desenvolupament rural es distribueix en tresprogrames: dos programes són d’àmbit estatal (PDR1 Mesures d’acompanyament iPDR2 Millora de les estructures agràries), i l’altre programa és un programaespecífic de Catalunya (PDR5) que va ser aprovat per la Comissió mitjançantDecisió C(2000) 2658 final, de 14 de setembre de 2000.

El DMAH intervé en el tercer objectiu de l’estratègia de desenvolupamentrural, el manteniment i millora del medi ambient i la gestió forestal sostenible delsboscos. Els programes en què participa el DMAH són els següents:

PDR 5: Específic de Catalunya— Mesura I: Mesures forestals (silvicultura). Es divideix en les submesures següents:

• I1: foment de l’associacionisme forestal. Gestionada pel Centre de la PropietatForestal (CPF)

• I2: gestió forestal de boscos privats. Gestionada pel CPF• I2: gestió forestal de boscos públics. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal

(SGF) de la Direcció General del Medi Natural (DGMN)• I3: prevenció d’incendis forestals. Gestionada pel SGF de la DGMN• I4: associacions de Defensa Forestal. Gestionada pel Servei de Prevenció

d’Incendis Forestals de la DGMN• I5: fauna. Gestionada pel SGF de la DGMN• I6: indústries forestals. Gestionada pel SGF de la DGMN.

— Mesura T: Protecció del medi ambient: actuacions per a la conservaciód’hàbitats en aplicació de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE i per a larestauració i conservació de conques hidrologicoforestals. Gestionada pel Servei deProtecció i Gestió de l’Entorn Natural de la DGMN.

PDR 1: Mesures d’acompanyament— Mesura H: Aforestació de terres agràries. Gestionada pel Servei de Gestió Forestalde la DGMN.



Aquestes mesures són cofinançades per la Generalitat de Catalunya,l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea.

L’any 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca es va constituiren Organisme Pagador (OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió delspagaments en matèria de Política Agrària Comuna.

L’any 1999, es va signar un Protocol entre l’Organisme Pagador i el DMAHmitjançant el qual es deleguen al DMAH una sèrie de funcions de l’OP; l’any 2002,el Protocol es va complementar amb una addenda que especifica les mesures isubmesures delegades al DMAH. L’any 2002, es va signar un altre Protocol entrel’Organisme Pagador i el CPF per delegar-hi determinades funcions relatives asubmesures i1 i i2 boscos privats del PDR 5.

De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal iautonòmica vigent, es deriven les funcions i actuacions que es descriuen:

Execució del PDR (FEOGA-G 2005)Durant l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia 2005, el pressupost

executat i pagat corresponent a les mesures del Programa de desenvolupamentrural que gestiona el DMAH va ser superior a 7 milions d’euros, cosa que suposala gestió d’uns 1.000 expedients de subvencions, distribuïts de la manerasegüent:

— Mesura I: 6.201.585 € (76% d’execució)— Mesura T: 945.558 € (79% d’execució)— Mesura H: 96.788 € (88% d’execució)

Aproximadament un 42% del total correspon al fons FEOGA-Garantia. Ésimportant ressaltar que l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia (16.10.2004 a15.10.2005) no coincideix amb l’any natural.

Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DARPAl llarg de l’any 2005, l’Organisme Pagador/DARP va convocar mensualmentreunions amb l’objecte de coordinar les actuacions del PDR, a les quals va assistirla representació del DMAH.

Així mateix, s’han mantingut diverses reunions temàtiques entre DMAH iDARP a fi de resoldre temes concrets com la coordinació informàtica, el creuamententre mesures de PDR per assegurar la no-superposició d’ajuts i evitar duplicitats,les validacions dels procediments i plans de controls de les mesures i submesuresgestionades pel DMAH, l’anàlisi de riscos per preparar les mostres delmanteniment de compromisos, la gestió dels deutors, etc.

També s’han mantingut reunions interdepartamentals sobre temes generalscom la Proposta de circular de deutors, la modificació del Protocol existent entre elDMAH i l’OP/DARP, l’aplicació de la condicionalitat, etc.

S’ha col·laborat en el Pla de supervisió de controls de l’Organisme Pagador.Es va participar en una Jornada al DARP sobre la Llei 38/2003, de subvencions,

a la qual van assistir tècnics del DMAH.Es va assistir al Comitè de Seguiment Anual del PDR 5, que va tenir lloc el dia

16 de juny de 2005.

Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAHEn l’àmbit intern del Departament, s’han organitzat reunions periòdiquesmensuals per informar les diferents unitats que gestionen o intervenen d’alguna



manera en el PDR, distribuir la documentació necessària, resoldre temes específics,i coordinar les actuacions entre unitats per homogeneïtzar la tramitació delsexpedients i la gestió de les actuacions.

Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferents unitats afi de resoldre problemes concrets, com l’enregistrament d’expedients.

S’ha coordinat amb la Unitat Informàtica l’adequació de l’aplicació de gestiód’expedients d’ajuts PDR.

Elaboració de documentsS’han actualitzat 7 processos de tramitació i gestió d’expedients de les mesures isubmesures del PDR, i 4 plans de controls, en compliment de les recomanacions iobservacions realitzades per l’OP en els seus diferents informes. Tota aquestadocumentació va ser validada per l’Organisme Pagador.

S’ha redactat un nou procediment corresponent al reemborsament de fonsFEOGA relatiu a actuacions de la submesura i2.

S’ha col·laborat en l’elaboració de les convocatòries d’ajuts de la mesura T, lessubmesures i2, i3, i5, i6, i la submesura i4, i en ampliacions posteriors.

S’ha fet un seguiment periòdic del grau d’execució de les actuacions de lesmesures i submesures del PDR; a tal efecte, s’ha fet una supervisió contínua de lespeticions de pagament del DMAH i de les corresponents peticions setmanals defons de l’Organisme Pagador.

S’ha supervisat la tramesa de les previsions mensuals de pagaments FEOGA deles diferents unitats gestores de PDR per evitar desviacions que puguin originarproblemes pressupostaris.

S’ha coordinat la presentació, i posterior tramitació a la Comissió Europea, dela modificació de la mesura “i” al Comitè de Seguiment anual, a fi d’actualitzar-la ala situació real.

Així mateix, s’ha coordinat l’elaboració de l’informe anual de seguiment de lesdiferents mesures i dels indicadors anuals de seguiment, i l’elaboració del Pla decontrol de manteniment de compromisos (visites d’inspecció, actes i informes).

S’ha elaborat conjuntament amb les unitats gestores l’Informe de reprogramacióa 30 de setembre, d’acord amb l’article 37 del R(CE) 817/2004.

També s’ha coordinat la distribució i tramesa dels expedients i documentaciócomplementària de les mostres realitzades per la Intervenció Delegada de fonsFEOGA del Departament d’Economia per a la Certificació anual de comptes FEOGA-Garantia 2005. Durant l’exercici FEOGA 2005, l’auditoria ha demanat 10expedients.

S’ha gestionat la recuperació de les subvencions anuals procedents delMinisteri de Medi Ambient relatives al cofinançament de les actuacions del PDR,d’acord amb la Llei general de pressupostos de 2005 i amb el Programa deprotecció i millora del medi natural. D’acord amb la Conferència Sectorial de MediAmbient, la quantitat transferida pel Ministeri de Medi Ambient l’any 2005 va serde 2.558.260 €.

Així mateix, s’ha recuperat el cofinançament procedent del MAPA en concepted’aforestació de terres agrícoles, d’acord amb les conferències sectorialsd’Agricultura i Desenvolupament Rural.

S’han informat puntualment les unitats afectades sobre les noves normativespublicades, i sobre documentació tramesa per l’Organisme Pagador.

S’han analitzat les recomanacions dels informes de validació de processos del’OP, de l’informe de supervisió de la funció de pagaments emès per l’OP, del’informe d’auditoria interna emès per la Subdirecció General d’Inspecció, i del’informe d’auditoria de Certificació de comptes 2005, a fi d’incorporar-ne les



recomanacions i observacions a la tramitació, gestió i execució del PDR delDepartament, i vetllar pel seu compliment; quan ha calgut, s’ha col·laborat en lapreparació i tramesa de les al·legacions corresponents.

Seguiment del nou desenvolupament rural 2007-2013S’ha fet un seguiment de la tramitació europea de la nova proposta de Reglamentde desenvolupament rural (fons FEADER) en relació amb les mesures que gestionael DMAH, i s’han informat puntualment les unitats del Departament sobre lasituació en cada moment. També s’han elaborat diferents informes al respecte.

En concret, una vegada publicat el reglament FEADER el 21 d’octubre de 2005,es van organitzar dues reunions específiques sobre el tema a fi d’informar-ne ambdetall les unitats del Departament.

Altres fons europeusS’ha col·laborat en la tramitació de la informació ambiental dels nous projectesincorporats a la programació 2005-2006 del DOCUP de Catalunya.

Es va assistir als comitès anuals de seguiment 2005 dels fons europeussegüents:

— FEDER Objectiu 2. DOCUP de Catalunya— INTERREG. Comitè de Preprogramació— FSE Objectiu 3— Iniciativa LEADER— PDR de Catalunya, i PRODER.

Així mateix, s’ha col·laborat en les auditories d’actuacions de la DireccióGeneral del Medi Natural amb finançament FEDER.

També s’ha fet un seguiment de l’evolució de les perspectives financeres 2007-2013, de les noves propostes de reglaments de fons europeus per al pròxim períodede programació (en especial del LIFE+ i del nou instrument europeu per a la pesca)i de la seva afectació sobre la gestió forestal sostenible, i també sobre elfinançament de la xarxa Natura 2000.


2.3 Secretaria d’Habitatge

2.3 Secretaria d'Habitatge 26/10/06 10:38 Página 109

110 2. ACTIVITATS — 2.3 SECRETARIA D’HABITATGE

Durant l’any 2005, s’han desenvolupat les mesures proposades en el Pla per al dreta l’habitatge 2004-2007 per intentar donar resposta a les necessitats d’habitatgeque el mercat lliure no cobreix. Aquestes mesures van començar a concretar-se afinals de l’any 2004 amb l’aprovació de la reforma de la Llei d’urbanisme (Llei10/2004, de 24 de desembre de 2004), i els decrets 454/2004, de desplegament delPla per al dret a l’habitatge, i 455/2004, regulador del Pla de rehabilitaciód’habitatges de Catalunya aprovats el 17 de desembre. També s’han resolt lesquatre convocatòries de subvencions que es van publicar durant el primersemestre.

L’actuació de la Direcció General d’Habitatge s’ha centrat a intentarincrementar l’oferta d’habitatge protegit a tot Catalunya amb mesures de foment ala mobilització de sòl per a habitatge protegit, ajuts als promotors d’habitatgeprotegit, especialment de lloguer, i ajuts per a obres de rehabilitació. A més, s’hanestablert un conjunt de mesures de prevenció de l’exclusió social residencial, demediació en el mercat del lloguer social, de mobilització del parc desocupat, i derendibilització del parc de lloguer existent.

El nou Pla de rehabilitació ha comportat canvis importants en la forma i elscontinguts dels ajuts a la rehabilitació envers el que havien estat les pràctiqueshabituals fins a l’any 2003. Les subvencions que es donen per rehabilitar esvaloren amb criteris tècnics i s’estableix l’obligatorietat d’obtenir un informetècnic elaborat per un professional que valori l’estat de conservació de l’edifici perpoder accedir als ajuts. D’aquesta manera s’incrementa molt la mitjana desubvencions per habitatge, ja que els tipus d’obres que se subvencionen són, en laseva gran majoria, obres estructurals i destinades a facilitar l’accessibilitat.

El Pla per al dret a l’habitatge preveu, també, reforçar el paper de lesadministracions locals en matèria d’habitatge. En aquest sentit, s’ha promogut lacreació d’una xarxa d’Oficines Locals d’Habitatge i la creació de Borses de Lloguerd’Habitatge Social.

També, durant l’any, es va treballar en la redacció de l’Avantprojecte de llei deldret a l’habitatge a Catalunya a fi de poder-lo presentar al Govern a principis del’any 2006.

Promoció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòlLa promoció d’habitatge protegit és encara a Catalunya en una de les èpoqueshistòriques de menor pes absolut i relatiu: la mitjana anual del període 1997-2005ha estat de 6.600 habitatges iniciats, mentre que a mitjans dels anys 90 haviaarribat als 20.000.

Dins d’aquesta dinàmica, l’any 2005 ha suposat una lleugera recuperació pelque fa a la construcció d’habitatges protegits. S’han iniciat 6.932 habitatges ambprotecció oficial, un resultat un 8,5% superior a l’assolit l’any 2004. D’aquests6.932 habitatges iniciats, 2.573 són habitatges de protecció oficial en règimgeneral, 465 habitatges de protecció oficial en règim especial, 322 habitatges depromoció pública corresponents al programa de remodelació de barris, 141habitatges de preu concertat (nova modalitat de protecció introduïda pel Pla per aldret a l’habitatge) i 3.431 habitatges per a ser cedits en lloguer, que representengairebé el 50% del total d’iniciats.

El 67% dels habitatges protegits iniciats l’any 2005 ha estat en mans depromotors sense ànim de lucre, amb 4.629 habitatges; d’aquests, 2.172 (el31,3%) han estat a càrrec d’ajuntaments, i 1.560, el 22,5%, directamentpromoguts per l’Institut Català del Sòl, amb un increment del 4% respecte al’any 2004. Només 2.303 habitatges protegits, el 33,2%, van ser iniciats pelspromotors privats.

La política d’habitatge

L’actuació en matèriade política d’habitatge

Direcció General d’Habitatge


1112. ACTIVITATS — 2.3 SECRETARIA D’HABITATGE

Pel que fa als acabaments d’obres, s’han concedit qualificacions definitives aun total de 5.039 habitatges de protecció pública. Novament, les comarques del’Àmbit Metropolità són les que hi tenen més pes, i representen gairebé el 55,5%del total dels habitatges acabats amb protecció oficial.

L’any 2005, la producció privada d’habitatge amb protecció oficial s’ha vistfortament condicionada per elements de caràcter estructural i conjuntural. Des dela perspectiva estructural, cal tenir en compte que la forta dinàmica expansiva delmercat residencial, caracteritzada, un any més, pel creixement del nombred’habitatges construïts i l’increment dels preus, ha mantingut els promotorsprivats allunyats de la promoció d’habitatge de protecció oficial, amb uns preusmàxims de venda de l’habitatge protegit cada cop més allunyats del mercat lliure.D’altra banda, des de la perspectiva conjuntural, l’any 2005 hi ha hagut canvisnormatius importants: el juliol es va aprovar el Pla estatal 2005-2008 per afavorirl’accés als ciutadans a l’habitatge (RD 801/2005), que va provocar l’actualització delDecret regulador del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007 (Decret 244/2005).Ambdós han incorporat revisions a l’alça dels ajuts a la promoció d’habitatgesprotegits en totes les seves tipologies. Aquesta circumstància ha provocat que elspromotors, tant públics com privats, posterguessin l’inici d’un gran nombred’operacions amb l’objectiu de beneficiar-se dels nous ajuts.

Promoció de sòl per a habitatge protegit i construcció directa d’habitatgesEn un context de dinàmica del mercat lliure fortament expansionista, perenfrontar la complicada situació que suposa recuperar uns volums d’ofertaassequible, el Govern de la Generalitat ha desenvolupat una tasca important demobilització de sòl públic. En aquest àmbit, durant l’any 2005, la Direcció Generald’Habitatge ha signat 66 convenis per a la promoció d’habitatges amb proteccióoficial en totes les seves tipologies amb 45 ajuntaments, 3.009 habitatges que estanen diferents fases de promoció.

Un cop concretat el sòl mitjançant els convenis signats amb els diferentsajuntaments, la Direcció General, juntament amb l’Institut Català del Sòl,convoquen concursos d’assistència tècnica mitjançant els quals s’adjudical’execució dels projectes d’obres d’habitatges protegits que promou directamentl’Institut Català del Sòl. Durant l’any 2005, es van convocar tres nous concursos enquè es van aprovar 50 promocions amb un total de 2.135 habitatges a 42municipis de Catalunya.

Així, a finals de l’any 2005, l’Institut Català del Sòl té en construcció 2.105habitatges i 7.469 pendents d’iniciar obres, que són en diferents fases: 1.257 ambobres ja adjudicades, 5.274 en projecte i 920 pendents de projecte. Aquestspertanyen a diferents règims de protecció: venda, lloguer, lloguer per a joves,lloguer per a la gent gran, dotacionals, i en remodelació de barris.

Una part important dels habitatges que promou directament la Generalitat esdestina a la remodelació de barris. Aquest és un programa que intenta recuperar lamàxima qualitat per als barris de la construcció massiva dels anys 60 i 70, que avuipresenten condicions molt degradades. En el si d’aquest programa, durant l’any2005, s’han acabat 347 habitatges en quatre municipis de Catalunya: 56 al barri deSant Roc de Badalona; 80 al barri de Salipota de Súria; 80 al barri d’Arraona deSabadell; i 131 a diferents barris de Barcelona: 65 al barri de Besòs, 42 al Turó de laPeira, i 24 al del Governador.

En el mateix programa, són en construcció 556 habitatges, dels qualsdestaquen: 235 al barri de Sant Roc de Badalona; 189 al barri de la Trinitat Nova deBarcelona; 132 al barri d’Arraona de Sabadell, i 100 habitatges al Turó de la Peira.



En els diferents tipus de règim, l’Institut Català del Sòl, durant l’any 2005, hafinalitzat 1.235 habitatges: 347 de remodelació de barris; 382 destinats a lloguerper a joves, i 506 a les diferents modalitats d’habitatges amb protecció oficial.

D’altra banda, s’ha resolt la primera convocatòria de subvencions per al’adquisició de sòl per a la creació de patrimonis de sòl destinats a la promociód’habitatges protegits. S’han admès 30 expedients d’adquisició de sòl a sol·licitudde sis ajuntaments, set promotors públics, entre els quals destaca l’Institut Catalàdel Sòl, i una promotora social d’habitatge públic, que comprometen l’adquisicióde sòl per a la construcció de 1.331 habitatges a 25 municipis amb un ajut total de2,97 milions d’euros.

Ajuts a l’adquisició d’habitatgePel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, l’any 2005 s’han concedit ajuts a lacompra de 189 habitatges de segona mà, i s’han visat 3.147 contractes decompravenda d’habitatges amb protecció oficial. D’aquest conjunt d’adquirentsd’habitatge, el 75,1% dels ajuts a l’adquisició d’habitatge de segona mà i el 70,5%dels de protecció oficial han estat per a joves de fins a 35 anys.

Les subvencions que corresponen a compradors per a l’adquisició d’habitatgesamb protecció oficial i de segona mà, tant d’ajuda directa a l’entrada com lessubvencions especials que es destinen a col·lectius específics, han assolit un totalde 28.131,2 milers d’euros.

Ajuts al pagament del lloguerEn matèria d’ajuts al pagament de les rendes de lloguer, el 30 de setembre es va tancarla primera convocatòria que el desenvolupament del Pla per al dret a l’habitatgepreveia. En aquesta convocatòria s’han rebut 2.912 sol·licituds d’ajuts, de les qualss’han aprovat 2.153 que es distribueixen entre els col·lectius interessats de la manerasegüent: 334 per a persones de més de 65 anys titulars de contractes de lloguer ambpròrroga forçosa, 251 per a persones arrendatàries d’habitatges administrats peroperadors de parc públic, 316 per a joves de fins a 35 anys amb contractes gestionatsper les borses joves d’habitatge, i 1.252 per a persones de col·lectius especials que estroben amb especials dificultats en relació amb l’habitatge (famílies monoparentals,dones que surten d’una situació de violència, immigrants amb menys de cinc anys deresidència, persones en situació d’atur, afectats per assetjament immobiliari...).Aquests ajuts han representat un total de 3,3 milions d’euros.

Per gestionar el programa d’ajuts, durant l’any 2005, la Direcció Generald’Habitatge, juntament amb ADIGSA, han signat convenis amb 36 municipis per ala posada en marxa de borses de mediació en el lloguer social que integren laXarxa de Mediació per al Lloguer Social. Aquestes borses s’afegeixen a les 15 quecoordina la Secretaria General de la Joventut de mediació de lloguer jove, quegestionen la part del programa d’ajuts al lloguer corresponent als contractes quesignen o supervisen entre joves i propietaris privats. Entre les borses social i dejoves es dóna cobertura al 80% de la població.

Rehabilitació d’habitatgesEl Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, regulat pel Decret 455/2004, hacomportat l’adopció d’un nou sistema en l’adjudicació de les subvencions a larehabilitació. Aquest nou sistema introdueix l’obligatorietat de realitzar un dictamentècnic dels edificis (TEDI) o un informe d’idoneïtat de l’habitatge individual (III) coma requisit previ a l’obtenció de qualsevol ajut de rehabilitació. Aquests informestècnics permetran avançar per disposar d’una base de dades de l’estat de conservaciódel parc d’edificis de Catalunya, i disposar d’un instrument objectiu de selecció de



les actuacions subvencionables. En aquest àmbit, durant l’any 2005, s’han admès5.002 sol·licituds de Test de l’edifici (TEDI) i 2.206 sol·licituds d’Informes internsd’idoneïtat (III) que cobreixen un total de 82.810 habitatges.

Un cop obtingut l’informe tècnic, es poden sol·licitar els ajuts. El Pla derehabilitació planteja quatre programes d’ajuts en cas d’obres en edificis i quatreprogrames d’ajuts en cas d’obres en habitatges pels quals es poden obtenirsubvencions a fons perdut segons el tipus d’obra a realitzar, i també préstecs perfinançar les obres que es poden fer servir de bestreta fins que no es cobrin lessubvencions anteriors.

En l’àmbit del Programa 2005, la convocatòria concreta de subvencions a larehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges, que s’havia obert el mes degener i es va tancar a 30 de setembre, es van aprovar 238 expedients equivalents a3.247 habitatges, amb un total de 5,92 milions d’euros.

També, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge, el mes d’abril es va aprovarla convocatòria de subvencions per a propietaris d’habitatges desocupats que elsposin en lloguer mitjançant la xarxa de lloguer social impulsada per laGeneralitat. En aquesta primera convocatòria, s’ha signat la cessió de 46habitatges, dels quals 23 han acreditat obres realitzades que han representat unsajuts de 135.086,71 euros.

En aquest apartat, també cal remarcar que durant l’any 2005 la Xarxa d’OficinesLocals d’Habitatge ha arribat a 65 i cobreix tot el territori. Aquestes oficines erenanteriorment comarcals i feien tasques de rehabilitació; ara se n’ha potenciat lacreació en l’àmbit municipal i se n’han ampliat les funcions. La Direcció Generaldóna subvencions a aquestes oficines segons el volum de tramitacionsadministratives que assumeixen (cèdules, TEDI, rehabilitació). L’import de lessubvencions concedides a les oficines ha estat de 1.880,82 milers d’euros.

Cèdules d’habitabilitatDurant l’any 2005, a tot Catalunya es va presentar un total de 17.586 sol·licitudsd’expedients de cèdules de primera ocupació, amb un total de 65.752 habitatges,de les quals es van concedir 64.778. La seva distribució territorial, segons on vanser tramitades, és: 31.436 cèdules concedides a Barcelona, el 48,5% del total;11.262 a Girona, el 17,4%; 5.508 a Lleida, el 8,5%; 13.338 a Tarragona, el 20,6%;100 a les Terres de l’Ebre; 3.102, un 4,8%, gestionades per les oficines localsd’habitatge; i 11 per Internet.

Durant l’any 2005, es van atendre 116.261 consultes presencials a la seu de laDirecció General d’Habitatge a Barcelona. D’aquestes, el 58,7% estava relacionatamb l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 10,9% amb l’adquisició d’habitatges,el 6,5% amb la desqualificació d’habitatges amb protecció, el 7,6% amb el lloguerprotegit i el 16,2% restant amb la rehabilitació.

Paral·lelament, l’atenció telefònica, mitjançant el telèfon 012 d’informació dela Generalitat de Catalunya, va assolir un total de 165.753 consultes referents ahabitatge, a les quals cal d’afegir les 14.000 trucades ateses pel Negociatd’Informació i Atenció Ciutadana i les 450 respostes pels Serveis Centrals de laDirecció General, la qual cosa fa un total de 180.203 consultes ateses.

A més, es van atendre directament 2.431 consultes arribades per la bústia decorreu electrònic.

La Direcció General d’Habitatge ha tramitat la revisió i renovació de 12.989 préstecsa tot Catalunya i 3.655 sol·licituds de desqualificació d’habitatges, i atès 450autoritzacions per a la venda de la meitat indivisa d’habitatges amb protecció oficial.

El servei d’atenció iinformació al públic

Reclamacions, recursosi denúnciesadministratives



A més, durant l’any 2005, va tramitar 516 denúncies administratives, 443sobre habitatges lliures i les 73 restants sobre habitatges de promoció pública; lamajoria van ser motivades per defectes constructius.

S’han dut a terme estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet un esforçde difusió d’aquesta informació, en un intent que arribi a aquelles institucions ipersones interessades en l’àmbit de l’habitatge. Cal destacar les publicacionsestadístiques de l’Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya i la informacióestadística d’habitatges editada a la pàgina web del Departament. També s’hancontractat diferents estudis sobre el sector, com, per exemple, l’estudi de mercatsobre l’oferta i el preu de l’habitatge nou a Catalunya, el mateix estudi sobrel’habitatge de segona mà, o l’estudi sobre la contribució de l’habitatge a lareducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La Direcció General ha participat en diferents plans interdepartamentals de laGeneralitat en referència a l’habitatge, com els de polítiques de joventut,immigració, igualtat d’oportunitats per a les dones o suport a la família.

A més, la Direcció General ha participat en l’organització i ha assistit anombroses jornades i seminaris relacionats amb l’habitatge.

EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS EL RÈGIM DE PROTECCIÓ

2003-2005

TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS 2003 % 2004 % 2005 % 03-05 ANUAL %

Promoció pública 411 8,1 353 5,5 322 4,6 1.086 362 5,9

Protecció oficial de règim especial 334 6,6 123 1,9 465 6,7 922 307 5

Habitatges en lloguer 1.361 26,8 2.170 34 3.431 49,5 6.962 2.321 37,8

Total habitatge social 2.106 42 2.646 41 4.218 61 8.970 2.990 48,8

Protecció oficial de règim general 2.967 58,5 3.744 58,6 2.573 37,1 9.284 3.095 50,5

Preu concertat 141 2 141 47 0,8

TOTAL HABITATGES PROTEGITS 5.073 100 6.390 100 6.932 100 18.395 6.132 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris

EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS EL TIPUS DE PROMOTOR

2003-2005

2003 2004 2005 TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS HAB. % HAB. % HAB. % 03-05 ANUAL %

INCASÒL 1.268 25 1.501 23,5 1.560 22,5 4.329 1.443 23,5

Altres promotors públics 1.771 34,9 1.781 27,9 2.172 31,3 5.724 1.908 31,1

Cooperatives i altres promotors 0 0

sense ànim de lucre 566 11,2 1.265 19,8 897 12,9 2.728 909 14,8

Total sense ànim lucre 3.647 71,9 4.547 71,2 4.629 66,8 12.823 4.274 69,7

Promotors privats 1.426 28,1 1.843 28,8 2.303 33,2 5.572 1.857 30,3

Total habitatges protegits 5.073 100 6.390 100 6.932 100 18.395 6.132 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris

Estudis i publicacions

Altres activitats de laDirecció Generald’Habitatge



IMPORT DE LES SUBVENCIONS CONCEDIDES AL PAGAMENT DEL LLOGUER, SEGONS EL TIPUS DE

BENEFICIARI, 2005

IMPORTS MENSUALS IMPORTS ANUALS

IMPORT MITJÀ IMPORT TOTAL IMPORT MITJÀ IMPORT TOTAL

COL·LECTIU SUBVENCIÓ SUBVENCIÓ SUBVENCIÓ SUBVENCIÓ

A. Majors de 65 anys 105,60 35.269,36 1.267,16 423.232,51

B. Parc públic 65,33 16.397,40 751,01 188.503,61

C. Col·lectius amb dificultats

de les borses de lloguer social (1) 167,64 209.890,79 1.788,09 2.238.690,56

D. Joves de les borses joves d’habitatge 170,08 53.746,10 1.377,71 435.356,59

TOTAL 146,45 315.303,66 1.526,14 3.285.783,27

(1) Famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats d’assetjamentimmobiliari, persones en atur...

AJUTS A LA REHABILITACIÓ PROTEGIDA D’HABITATGES PER PROVÍNCIA

PROGRAMA 2005 (1)

EDIFICIS HABITATGES IMPORT (MILERS D’EUROS)

Barcelona 151 2.450 5.125,87

Girona 11 30 58,16

Lleida 35 480 567,60

Tarragona 29 124 199,55

Total 226 3.084 5.951,17

Import mitjà per habitatge 1.929,88

(1) Informació corresponent a la resolució de convocatòria de subvencions de l’any 2005 per a la rehabilitació d’edificis d’ús residenciali edificis



Adigsa és una empresa pública adscrita, en l’actualitat, al Departament de MediAmbient i Habitatge. Té com a activitat fundacional gestionar el parc de 60.011habitatges transferits a la Generalitat l’any 1985 i el parc de nova construcció del’Institut Català del Sòl (23.674 habitatges al desembre de 2004).

El patrimoni que gestiona Adigsa és en règim de compravenda, lloguer i ús ihabitació. Gestiona un patrimoni immobiliari de 19.081 habitatges, distribuïts dela manera següent:

a) Habitatges gestionats en lloguer: 5.418• Patrimoni d’ADIGSA 2.227• Patrimoni de l’INCASÒL 3.191

Habitatges gestionats en procés d’amortització: 13.065• Accés diferit 3.312• Compravenda 9.753

Habitatges gestionats en règim d’ús i habitació 598• Patrimoni d’ADIGSA 55• Patrimoni de l’INCASÒL 543

b) Habitatges transferits actualment en compravenda: 72.250 habitatgesAmortitzats: 57.293. Escripturats: 62.497

DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS HABITATGES TRANSFERITS

DEMARCACIÓ HABITATGES COMPRAVENDA ACCÉS DIFERIT LLOGUER ÚS I HABITACIÓ

BARCELONA 66.136 (79,9%) 58.266 3.041 3.898 526

TARRAGONA 5.391 (6,6%) 4.130 207 761 47

LLEIDA 6.066 (7,2%) 5.347 136 373 14

GIRONA 5.108 (6,1%) 4.486 84 379 11

CATALUNYA 82.731 72.250 3.312 5.418 598

L’objectiu per a l’any 2005 ha estat millorar l’atenció a la ciutadania i fer del nostreclient la raó prioritària de l’activitat d’Adigsa. L’atenció a les persones es desglossade la manera següent:

• Inici i revisions d’expedients jurídics i econòmics• Sol·licituds d’habitatge• Atenció a col·lectius –gent gran, joves, immigrants-• Sol·licitud de petites reparacions• Atenció a les comunitats de veïns.

L’atenció a la ciutadania es fa de manera presencial, telefònica i per correuelectrònic. Adigsa compta, a més de la seu central a Barcelona i les delegacions aTarragona, Lleida i Girona, amb punts d’informació a les capitals de comarca a fi defacilitar el contacte amb els nostres clients.

PERSONES ATESES 43.561

TRUCADES 93.864

CORREUS ELECTRÒNICS 1.307

Durant l’any 2005, l’atenció presencial a les oficines d’Adigsa ha estat de 43.561persones, la qual cosa representa un augment del 52,26%.

Àmbit d’atencióa la ciutadania

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)



S’ha incrementat, així mateix, el nombre de trucades telefòniques fins a les 93.864.L’increment de l’atenció al ciutadà en visites presencials i telefòniques ha estat

provocada per la implantació de les noves polítiques relacionades amb l’habitatgedes de l’entrada en vigor del Decret 454/2005, de desplegament del Pla per al dreta l’habitatge, i de diferents accions adreçades als clients d’Adigsa amb l’objectiu demillorar i corregir la gestió i administració dels habitatges.

L’atenció ciutadana que s’efectua als punts d’informació territorials ha representatun total de 3.886 persones ateses. Això ha evidenciat una disminució del 32,4%respecte a l’any anterior. La raó és la reducció de permanències, fins araconcentrades als principals barris en règim de compravenda, que han passat a fer-se, bé als barris en règim de lloguer, bé, com a mínim, un per comarca a lademarcació de Barcelona.

VISITES, PERMANÈNCIES I TRUCADES L’ANY 2005

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIO AGOST SET. OCT. NOV. DES.

620 689 400 620

2.974

6.769

8.462

3.538

750

3.603

630

8.337

4.073

700

8.835

3.970

8.755

3.883

700

8.494

3.774

699

8.035

2.303

5.414

3.962

679

8.168

4.974

700

9.629

3.574

699

7.198

2.933

5.768

VISITES PERMANÈNCIES TRUCADES ATESES

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

TRUCADES ATESES A TOT CATALUNYA

51.326

BARCELONA

11.826

TARRAGONA

13.000

GIRONA

17.712

LLEIDA



Per primer cop, s’han comptabilitzat els correus electrònics que han estatcontestats per aquest mateix mitjà de comunicació: 1.307.

Lliuraments de promocions noves construïdes per l’IncasòlAdigsa participa en el lliurament de les noves promocions coordinant la posada enmarxa dels pisos nous. Durant l’exercici de 2005, ha coordinat el lliurament de 42promocions d’obra nova construïda per l’Incasòl, i de 3 promocions de patrimonipropi. En total s’han lliurat 1.049 habitatges, dels quals 656 han estat decompravenda i 393 han estat de lloguer.

Pla director d’obres revisat (PDOR)En el decurs de l’any 2005, s’ha desenvolupat el Programa GESTA de programació iseguiment de les obres del Pla director d’obres revisat. La implantació de laprimera fase per programació ha permès la presentació del conjunt de les obresprogramades fins a la seva finalització, prevista per a l’any 2016.

Àmbit tècnic

VISITES A TOT CATALUNYA

58 %

BARCELONA

22 %

TARRAGONA

15 %

GIRONA

5 %

LLEIDA

LLIURAMENTS

200

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIO AGOST SET. OCT. NOV. DES.

0

HABITATGES PROMOCIONS

1 2 2 2 1 0 1 0 0 1 1 1

180

160

140

120

100

80

60

40

20

60

36

88

35

20

190

812 17 15

76

4



Inversió en concursosDe la diferència entre l’import licitat i l’import adjudicat, en resulta una baixamitjana, oferta per les empreses adjudicatàries, del 13,61% en el concurs PDOR4, iuna baixa del 12,92% en el concurs PDOR5; en el concurs PDOR6-PDOR6-B, unabaixa del 13,085%, i en el concurs PDOR7, una baixa del 13,53%.

DIFERÈNCIA ENTRE EL PRESSUPOST LICITAT I L’ADJUDICAT DEL PDOR 4, 5, 6 I 7

11.434

PDOR7PDOR6-6BPDOR5PDOR4

12.430

8.1947.042

8.1757.055

10.545

9.928

LICITACIÓ ADJUDICACIÓ

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

EVOLUCIÓ BAIXES MITJANES ANYS (2000-2003) I 2004-2005

FEBRER-2000-PDO

10

JULIO

L-2000- PDO

11B

MAIG

-2001-PDO

13

OC

TU.-2001- PD

O14-A

DESEM

.2001-PDO

14-C

MAIG

-2002-PDO

15-B

JULIO

L-2002-PDO

16-A

NO

VEM.2002-PD

O18

FEBRER-2003-PDO

20

JULIO

L-2003-PDO

22

JULIO

L-2004-PDR1-PD

R2

GEN

ER-2005-PDO

R4

JULIO

L-2005-PDO

R6-6B

BAIXESMITJANESPER OBRES

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00



Durant l’any 2005, s’han gestionat un total de 163 obres.

Tipologia d’obresLes obres han consistit, principalment, en l’aïllament de façanes, la reparació defaçanes, balcons, murs, sostres i caixes d’escala, la impermeabilització de cobertes,la pintura general, el sanejament de cambres sanitàries i, entre d’altres, lesurbanitzacions d’espais comuns. Es tracta de garantir el manteniment i laconservació dels habitatges de protecció oficial de la Generalitat.

Manteniment i obra novaS’atenen problemes tècnics que puguin tenir els usuaris en els seus habitatges, tantde pisos de lloguer com de compra administrats per Adigsa, i que queden fora deles actuacions programades en el Pla director d’obres.

En general són obres de manteniment, vicis ocults en la construcció i petitesreparacions, i també la posada en marxa (prevenda i postvenda) de les novespromocions que s’adjudiquen.

OBRES GESTIONADES DURANT L’ANY 2005

OBRES INICIADES I FINALITZADES DURANT 2005

35

30

25

20

15

10

5

0

10

15 1619

2322

27

31

PDO PDOR1 PDOR2 PDOR3 PDOR4 PDOR5 PDOR6 GESTIÓ DE LALIQUIDACIÓ

SÈRIES 1

1

OBRES INICIADES

PDO PDOR1 PDOR2 PDOR3 PDOR4 PDOR5 PDOR6 TOTAL

80

70

60

50

40

30

20

10

0

OBRES ACABADES

6

1

14

2 2

16 17 22 17 22

26

4 0

7674



Convenis signats amb ajuntamentsPer engegar el Pla d’instal·lació d’ascensors en qualsevol barri o població, ésconvenient d’establir una relació participativa entre ajuntaments, associacions deveïns i Adigsa perquè, mitjançant modes i criteris unificats, es pugui desenvoluparaquest Pla responent a interessos comuns.

Els convenis signats durant l’any 2005 entre Adigsa (per part de laGeneralitat), els ajuntaments i les associacions de veïns per a la col·laboració isubvenció d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors són els següents:

TOTALS DE CONTRACTES DEL MANTENIMENT EN ZONES DE TOT CATALUNYA

6.000.000

2.187.252,53

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1.974.324,77

1.887.643,282.253.871,37

1.502.530,261.652.967,22

4.743.331,25

778.548,62

5.054.694,17

3.491.534,24

4.802.943,02

DOTACIÓ 1r SEMESTRE PER PRÒRROGA PRESSUPOSTÀRIA

5.000.000

4.000.000

3.000.000

2.000.000

1.000.000

0

2.219.806,85

1.652.957,21

3.146.850,15

ADJUDICACIÓ CERTIFICAT

DOTACIONS PER CONCEPTE

300.0000

250.0000

200.0000

150.0000

100.0000

50.0000

0

CERTIFICAT ADJUDICACIÓ

PETITES REPARACIONS ARRANJAMENTSHABITATGES BUITS

OBRES MENORS CESSIÓ

2.060.538,00

1.458.288,18

2.742.404,72

2.033.246,06

32.645,62

203.000,00

0,00

1.180.000,00

Pla d’instal·laciód’ascensors



CONVENIS SIGNATS PER A LA INSTAL·LACIÓ ASCENSORS 2005

MUNICIPI BARRIS DATA SUBVENCIONS SUBVENCIONS SUBVENCIONS

SIGNATURA GENERALITAT AJUNTAMENTS TAXES

Badia Badia 23.06.2005 60% - 45% 15% - 25% 100%

BCN Guineueta Guineueta 29.12.2005 60% - 45% 0 100%

L’Hospitalet El Gornal /

de Llobregat La Florida 10.11.2005 60% - 45% 15% máx. 7.800 100%

Les Les-10 / Les-12 29.11.2005 60% - 45% 0 100%

Martorell Bons Aires 17.11.2005 60% - 45% 4.500 100%

Sort La Solana 22.11.2005 60% - 45% 1.803 100%

Vilafranca del Penedès L’Espirall 20.07.2005 0 95%

Expedients jurídics, patrimonials i judicialsUna de les principals activitats que duu a terme Adigsa en l’àmbit jurídic és latramitació d’expedients jurídics encaminats a variar la titularitat dels habitatges deprotecció oficial que encara tenen la qualificació com a tals vigent (canvis de nomi subrogacions), o que suposen que Adigsa en recupera la titularitat per renúncia iper l’exercici del dret de tempteig i retracte.

S’exerceixen les accions legals necessàries per recuperar la morositat delshabitatges, i es realitzen tots els tràmits per atorgar les escriptures de compravenda,tant dels habitatges nous que es van lliurant com dels habitatges acollits al règimd’accés diferit i que s’escripturen un cop han amortitzat totes les quotesestablertes. També es tramiten expedients de cancel·lació d’hipoteques delpatrimoni d’habitatges transferits en virtut del Reial decret 1009/1985.

EXPEDIENTS 2005

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

JUDICIALS (1) VARIACIONSTITULARITAT (2)

RECUPERACIÓPATRIMONIAL (3)

ATORGAMENT TÍTOLJURÍDIC (4)

187 229 117

439 427

66 57 58 25

1.7021.727

25

SÈRIES 1 SÈRIES 2 SÈRIES 3

ÀmbitJuridicoeconòmic



INTERVENCIÓ EN LA GESTIÓ I TRAMITACIÓ DE LES ESCRIPTURES DE COMPRAVENDA

TOTAL D’ESCRIPTURES GESTIONADES EN GESTIÓ ESCRIPTURES LLIURADES TOTALS

Esc. CV hipoteca externa 88 0 88

Esc. CV hipoteca interna 28 1 29

Esc. CV venda al comptat 2 0 2

Esc. cancel·lació hipoteca/cond. resolutòria 102 13 115

Esc. amortització a termini 51 18 69

Esc. amortitzat 161 65 226

Altres (rectificacions, cancel·lacions de l’Incasòl...) 2 0 2

TOTAL 434 97 531

Adigsa fomenta, gestiona i fa el seguiment del compliment de les obligacions depagament, i també el control de les incidències de pagament i de la morositat.

L’evolució dels recursos econòmics obtinguts per l’emissió d’amortitzacionsavançades ha estat molt estable durant aquest any 2005, ja que en el cas d’obravella hi ha una reducció molt elevada de la cartera d’habitatges pendentsd’amortitzar, i en canvi l’obra nova s’incrementa gradualment.

Traspàs dels pagaments dels serveis a les comunitats de propietarisAdigsa va iniciar el desembre de 2004 un Pla d’actuació perquè els barrisd’habitatges de protecció oficial transferits a la Generalitat l’any 1985 passessin a

MOROSITAT ACUMULADA (IMPORT EN MILIONS € )

6

5

4

3

2

1

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

5,54

4,534,29 4,42 4,04 3,94 4,27

4,57 5,145,52

AMORTITZACIONS AVANÇADES (IMPORT EN MILIONS € )

10

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

3,90

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

5,70

8,95 8,91 8,49

7,10 6,68

7,55 8,14 7,47



contractar directament els subministraments, els serveis i les pòlissesd’assegurances.

El manteniment dels ascensors, les assegurances dels edificis, etc. erencontractats per Adigsa i després se’n repercutia l’import als veïns dels habitatges.Actualment, hi ha 1.979 comunitats constituïdes. Des de llavors, Adigsa ha donaten tot moment la informació i l’assessorament necessaris a les comunitats depropietaris per dur a terme aquest procés.

Adigsa dóna suport al Govern de la Generalitat de Catalunya en actuacionsespecífiques en matèria d’habitatge. D’aquestes actuacions, cal destacar:

El Carmel (Barcelona)En el marc de les actuacions realitzades en el barri del Carmel, es quantifiquen les1.000 visites ateses, els 46 convenis signats amb els veïns, els 144 ajuts de lloguertramitats i els 56 contractes de lloguer negociats.

Les principals activitats d’Adigsa en l’àmbit tècnic en relació amb els edificisdel barri del Carmel ha estat les següents:– Negociació i signatura d’un conveni de col·laboració amb els col·legisprofessionals d’Arquitectes i Aparelladors.– Convocatòria i realització de reunions informatives amb totes les comunitats depropietaris de zona verda a partir del 28 de febrer per explicar-ne el Protocold’actuació i generar confiança entre les persones afectades.– Coordinació i convocatòria de les inspeccions a tots els edificis. Cerca de CPfavorables a les inspeccions.– Coordinació de tots els equips que intervenen en les inspeccions, Mossosd’Esquadra, perits dels col·legis professionals, equips tècnics d’assessorament del’AV i col·lectius d’advocats.– Participació directa en les inspeccions tècniques a fi d’efectuar un aixecamentdels danys que en permeti la valoració i posterior arranjament.– Aportació i coordinació d’equips de ram de paleta per a la realització de cales.– Recerca i transmissió periòdica als perits i tècnics intervinents de les dadesd’auscultació del terreny.

Els treballs de cales, els arranjaments d’habitatges i locals, els honoraris deperits, les neteges d’habitatges i d’altres despeses han pujat a prop d’un miliód’euros.

PieraL’Ajuntament de Piera va sol·licitar col·laboració per raó de l’esfondrament d’unedifici del nucli antic, i es va acordar de signar un conveni de col·laboració entreAdigsa i l’Ajuntament, per al qual es va designar un tècnic facultatiu per redactar elprojecte d’enderroc i dirigir l’execució dels treballs.

Sallent (barri de l’Estació)En el barri de l’Estació destaquen les actuacions següents:

• Cens dels 335 habitatges que componen el barri• Petició de 248 títols de propietat dels propietaris que van interposar

demanda patrimonial.

Sense oblidar les permanències al barri setmanals, l’elaboració d’informes, lespropostes negociadores i la participació en reunions.

Altres actuacions



Remodelacions urbanístiquesLes remodelacions urbanístiques directament coordinades i gestionades han estatal barri de Salipota de Súria i al barri d’Arraona de Sabadell.

Pel que fa al barri de Salipota, l’any 2005 es van lliurar els 63 habitatges de lapromoció Salipota-80 que suposava l’última fase del procés de remodelaciórealitzat al barri.

També es va realitzar el cens dels 64 habitatges de la primera fase de lapromoció Can Gambús-132 de Sabadell, que es preveu lliurar l’any 2006.

Substitució de plaques de simbologia franquista en elshabitatges de protecció oficialA fi de donar suport a una iniciativa del Parlament de Catalunya i delDepartament de Medi Ambient i Habitatge, Adigsa ha vehiculat una campanya persubstituir la simbologia franquista en els habitatges de protecció oficial privada.Aquesta campanya ha comptat, fins ara, amb el suport de 63 ajuntaments catalans,la qual cosa ha permès substituir prop de 900 plaques per una altra placa amb elsenyal de la Generalitat com a homenatge a tota la ciutadania que durant la llarganit del franquisme va lluitar per recuperar els valors democràtics i la justícia social.

RevitasudProjecte europeu que té com a objectiu l’anàlisi de problemes comuns a ambdóscostats de la frontera d’un tipus específic de barris, com són els construïts desprésde la Segona Guerra Mundial i fins a l’inici dels anys 60, sota criteris desostenibilitat ambiental i de promoció de la participació social, amb l’objectiu dela integració plena d’aquests barris en l’entorn urbà propi.

ImpactMillora de les auditories energètiques i dels sistemes de certificació avaluant unamostra d’edificis existents.

Inici: gener de 2003Final: febrer de 2007 (Adigsa fins al juny de 2006)

ReshapeRehabilitació de l’habitatge social i preparació activa per a la transposició de laDirectiva sobre certificació energètica en edificis. El punt clau de la proposta ésfacilitar l’aplicació de la Directiva EPBD (Energy Performance Buildings Directive),sobre la certificació energètica d’edificis.

Un dels eixos que configuren les noves polítiques d’habitatge és la intermediaciópública en el mercat del lloguer d’habitatges buits, recollida en els capítols VI i VIIdel Decret 454/2004, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge.

Des d’aquesta perspectiva, s’ha creat la Xarxa de Mediació del Lloguer Social, apartir de l’experiència de les borses municipals de Barcelona, Granollers, Terrassa oReus, a fi d’estendre aquesta fórmula de lloguers per sota de mercat entrepropietaris i arrendataris amb la intermediació dels ajuntaments.

Així mateix, s’ha posat en marxa el Programa de cessió d’habitatges queconsisteix en el fet que el propietari de l’habitatge el cedeix, a canvi d’un cànonfix, durant els cinc anys que dura el contracte d’arrendament que l’Administracióconcertarà.

Xarxa de Mediació per al Lloguer Social (XMLS)Durant l’any 2005, s’han signat 35 convenis per a la creació de borses de mediació

Programes europeus

Programesd’intermediaciód’habitatges buits



en el marc del Decret per al dret a l’habitatge. Aquestes 35 borses atenen un totalde 95 municipis que representen 3.008.154 persones.

D’aquestes 35 borses de mediació, 10 funcionaven abans de la signatura delconveni, i 25 han entrat en funcionament mitjançant la iniciativa de la XMLS.

Quant a la població objectiu de les borses que configuren actualment la XMLS,la seva constitució ha suposat que les 6 borses que ja funcionaven, però atenienúnicament menors de 35 anys, han passat a atendre el conjunt de la població delseu territori, la qual cosa fa que, a més de potenciar i ajudar el manteniment d’unservei com ara la borsa de mediació, l’extensió de la XMLS hagi aconseguit ampliarconsiderablement la població objecte d’atenció.

POBLACIÓ COBERTA PER LA XMLS

POBLACIÓ

GRUP 1 GRUP2 GRUP 3 TOTAL

HABITANTS % S/ HABITANTS % S/ HABITANTS % SOBRE (D)

(a) (d) (a)+(b) (d) (a)+(b)+( c ) (d)

BARCELONA 2.088.003 40,80 4.219.620 82,45 4.552.099 88,94 5.117.885

GIRONA 108.803 17,10 141.493 22,24 183.249 28,80 636.198

LLEIDA 138.293 35,91 164.319 42,67 171.536 44,54 385.092

TARRAGONA 101.847 15,11 655.482 97,23 665.417 98,71 674.144

CATALUNYA 2.436.946 35,77 5.180.914 76,04 5.572.301 81,79 6.813.319

(a) Població corresponent a les borses signades

(b) Població de les borses signades fins a l’octubre

(c) Cobertura prevista del territori a finals de 2005

(d) Població total segons dades de l’Idescat

Programa de cessió d’habitatgesA més d’atendre els propietaris, aquesta unitat de treball també fa la cerca delsllogaters que després aniran a viure en aquests habitatges. El termini màxim percercar un llogater és de 2 mesos si l’habitatge té les obres fetes, i de 6 mesos si s’hihan de fer les obres.

En els primers mesos d’inici del programa de cessió, s’han rebut més de 2.000trucades, s’ha contactat amb 245 propietaris d’habitatges, el 59% dels quals hanestat acceptats com a aptes per valorar-los. D’aquests, el 78% requereixen obres deposada al dia o d’arranjament. A finals de l’any 2005, s’havien signat 54 cessions is’havien formalitzat 19 contractes de lloguer.

PROGRAMA DE CESSIÓ

150

250

200

150

100

50

0

57

12

210

8042

215

7236

212

74

23

214

82

19

210

78

325 12 0

116

39

10

228

7538

221

7632

211

74

30

TRUCADES VISITES

FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES.

EXP. TRASPASSATS



Un dels objectius estatutaris de la societat és la rehabilitació del parc d’habitatgestraspassats a la Generalitat de Catalunya l’any 1985. La gran majoria ja hanexhaurit la protecció oficial, malgrat que se segueixen rehabilitant aquells querecull el Pla director d’obres. En les clàusules de licitació d’aquestes obres derehabilitació, Adigsa inclou una clàusula social de reserva de llocs de treball per apersones amb risc d’exclusió social, la qual es vehicula conjuntament amb lesempreses licitadores i entitats del tercer sector, empreses sense finalitat de lucre i/oentitats públiques la finalitat de les quals és la inserció laboral.

Així mateix, Adigsa atorga a les entitats veïnals recursos a fi de poder dur aterme activitats afavoridores de la cohesió social en els barris d’habitatge socialcom ara projectes socials sempre en conveni amb els ajuntaments respectius, acteslúdics de gaudiment, festes populars, festes majors, etc.

Programa Posa’t a puntEl programa Posa’t a punt representa la inclusió de la clàusula social a les obres quelicita Adigsa. En aquest any 2005, s’han cobert 108 llocs de treball dels 123 oferts,desglossats en els col·lectius següents:

COL·LECTIU 2005

ALLD 52 48,15%

JOVES 37 34%

RMI 19 17,59%

TOTAL 108 100,00%

Subvencions

Finalitat de les subvencionsL’any 2005, la convocatòria de subvencions ha estat destinada a les entitats veïnalsi cíviques que desenvolupen les seves activitats en el parc d’habitatges depromoció pública per dur a terme projectes socials, activitats socioculturals iprogrames d’activitats festives, i per a equipaments i adequació dels locals de lesentitats.

Programes deresponsabilitat social

VISITES A TOT CATALUNYA

34 %

JOVES

5 %

ALLD

18 %

RMI



TRAMITACIÓ EXPEDIENTS ACTUACIONS PROJECTES EQUIPAMENTS CONVENIS TOTAL

SOL·LICITUDS 96 31 40 4 171

ATORGADES 94 20 28 4 146

DENEGADES 2 11 11 24

RENÚNCIA 1 1

PENDENTS 0 0 0 0 0

JUSTIFICADES 84 19 28 1 132

PENDENTS DE JUSTIFICAR 10 1 0 4 15

NOMBRE D’ENTITATS SUBVENCIONADES

Barcelona 62

Girona 7

Lleida 18

Tarragona 18

Supracomarcals 5

TOTAL 110


2.4 Direcció General de

Polítiques Ambientals

i Sostenibilitat

2.4 DG Politiques 26/10/06 10:39 Página 129

130 2. ACTIVITATS — 2.4 DG POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

Correspon a la Direcció General definir l’aplicació de les polítiques ambientals i desostenibilitat en els plans i programes del Govern de la Generalitat.

Així, en el decurs de l’any 2005, la Direcció General de Polítiques Ambientals iSostenibilitat ha treballat sobre la base de diferents principis estratègics bàsics:— Fomentar i impulsar el desenvolupament sostenible i la planificació ambientalen tots els àmbits socials i econòmics.— Impulsar el procés de l’Estratègia catalana per al desenvolupament sostenible:fomentar la incorporació dels objectius i dels criteris internacionals dedesenvolupament sostenible a les polítiques sectorials, i desenvolupar instrumentsper a la seva avaluació.— Impulsar les relacions internacionals del Departament de Medi Ambient iHabitatge.— Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i les mesuresd’estalvi energètic.— Formular i promoure plans, programes i activitats adreçades a l’educacióambiental. Formular, promoure i coordinar plans i programes d’investigació iformació ambientals.— Promoure la sensibilització i l’educació ambiental en matèria de mobilitatsostenible.— Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambient entrel’Administració i la societat civil i fomentar les activitats adreçades a unconeixement i una protecció millors del medi ambient i la seva difusió.

Estratègia catalana d’educació ambientalL’Estratègia catalana d’educació ambiental (ECEA) és un procés social departicipació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valorcívic i ètic, i per millorar l’estat de l’educació ambiental en vuit sectors socialsrellevants (Administració autonòmica, Administració local, Comunicació,Empresa, Ensenyament, Espais naturals, Organitzacions no governamentals ivoluntariat i Universitats i recerca).

Amb la celebració del Fòrum l’abril de l’any 2003, es va tancar la primera fasede l’Estratègia i es va entrar en la segona: la realització, entre 2004 i 2007, d’unconjunt d’accions que millorin la situació de l’educació ambiental a Catalunya, in’afavoreixin el desenvolupament com a eina per avançar cap a la sostenibilitatmitjançant la participació social.

Durant l’any 2005, s’han dut a terme les accions següents: en el sectord’Administració autonòmica, ha continuat el Programa de Bones Pràctiquesambientals als departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Governació iAdministracions Públiques i Medi Ambient i Habitatge, iniciat l’any 2004, i s’haavaluat la situació ambiental de la resta de departaments, amb vista a aplicar-hi elPrograma a partir de l’any 2006, la qual cosa representarà efectuar activitats desensibilització i formació a prop de 2.000 treballadors.

En el sector d’Empresa, el Departament ha efectuat un estudi per determinaraccions de responsabilitat social corporativa realitzades per petites empreses imicroempreses. L’estudi ha de servir perquè les empreses interessades trobinformules de participació en el desenvolupament sostenible, independentment dela seva dimensió o dels seus recursos. Aquesta acció es correspon amb un delsobjectius fixats en la primera fase de l’Estratègia.

Educació Ambiental iSensibilització


1312. ACTIVITATS — 2.4 DG POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

Educació ambiental en l’àmbit escolar

Programa Escoles VerdesEl Programa Escoles Verdes és un programa d’ambientalització integral dels centres quecompta amb la col·laboració del Departament d’Educació i de l’Institut Catalàd’Energia. L’objectiu del Programa és fer centres més sostenibles i capacitar els alumnesperquè puguin incorporar la dimensió ambiental en els seus criteris d’actuació. Durantl’any 2005, 232 centres han participat en el Programa Escoles Verdes.

Els 133 centres educatius públics i privats que durant el curs 2004/2005disposaven del distintiu d’Escola Verda es van poder acollir a l’Ordre de selecció deprojectes d’innovació educativa del Departament d’Educació que inclou els ajuts aEscoles Verdes per al finançament de projectes d’ambientalització del seu centre.S’hi van atorgar ajuts per un import total de 60.000 €.

A l’abril, es van celebrar a Catalunya 6 fòrums d’Escoles Verdes, trobadesterritorials d’intercanvi d’experiències entre totes les escoles adherides al Programa.

L’any 2005, la Trobada d’Escoles Verdes va tenir lloc a Igualada. 41 centres vanrebre el Distintiu per primer cop i 69 centres el van renovar.

S’ha impulsat el Projecte de recerca sobre l’ambientalització curricular del’ensenyament obligatori, liderat pel Grup de Recerca en Educació Científica iAmbiental (GRECA) de la Universitat de Girona amb la participació de 20 EscolesVerdes, amb l’objectiu de caracteritzar com ha de ser un currículum ambientalitzati definir estratègies d’aplicació.

Materials educatiusS’han elaborat recursos educatius relacionats amb el canvi climàtic i amb la gestióde l’aigua. S’ha contractat l’elaboració del guió d’una obra de teatre sobre el canviclimàtic, Igrigor la terra s’escalfa, adreçada a l’alumnat d’entre 8 i 12 anys, que esrepresentarà l’any vinent a diferents localitats catalanes, i també s’ha elaborat unnou quadern sobre La nova gestió de l’aigua adreçat a l’alumnat d’ESO i debatxillerat. Ara tot el cicle de l’aigua es pot consultar al web del Departamentmitjançant una plataforma d’aprenentatge en línia.

S’ha col·laborat amb Acciona Energia, propietària del parc eòlic de Rubió, en larevisió dels materials didàctics del Programa de visites al parc i s’ha preparat uncurs de formació per al professorat sobre les fonts energètiques i l’energiarenovable. D’altra banda, en el marc del conveni amb la Universitat Rovira i Virgilii l’Agència de Residus, s’ha iniciat el desenvolupament del mòdul del projecteAPQUA sobre sostenibilitat de les societats industrials i de l’equip de materialexperimental.

Ambientalització de la universitatHan continuat les actuacions del Programa d’ambientalització universitària, iniciatl’any 1996, amb l’objectiu de sensibilitzar ambientalment el conjunt de titulatsuniversitaris.

S’ha organitzat el I Seminari d’ambientalització curricular dels estudis deciències de la comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació de laUniversitat Autònoma de Barcelona. També s’ha iniciat, en format virtual i encol·laboració amb la Universitat de Vic, el Vè Seminari d’ambientalitzaciócurricular de ciències de l’educació per establir un mitjà de comunicaciópermanent entre tots els inscrits en el seminari, amb la finalitat de transformaruna trobada anual en un fòrum permanent, compartir materials i crear-ne de nous.



En el marc de la Xarxa d’Ambientalització Curricular dels Estudis Universitaris(ACEU), s’ha publicat el llibre número 6 de la col·lecció “Monografies Universitàries”:L’ambientalització curricular en els estudis universitaris: per una formació cap a lasostenibilitat. Reflexions i experiències de la Xarxa ACEU, a fi de donar a conèixer eltreball en xarxa de diferents grups de recerca de la Universitat de Girona, UniversitatAutònoma de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya.

Pel que fa als convenis de col·laboració, el Departament de Medi Ambient iHabitatge ha signat un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili perconsolidar els estudis en l’àmbit del dret ambiental i facilitar-ne l’accés alsprofessionals.

Ambientalització sectorial

Programa de Bones Pràctiques ambientalsEn col·laboració amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha continuatl’organització de dos nous seminaris amb la finalitat de donar suport a aquellesempreses que ja apliquen sistemes de gestió ambiental.

Ha continuat la col·laboració amb la Unió General de Treballadors deCatalunya (UGT) en el desenvolupament del Projecte ATLAS, en el qual es fadifusió de les Bones Pràctiques ambientals a les empreses i es promou la millora dela percepció dels temes ambientals en el món laboral.

Així mateix, s’ha signat un conveni amb les associacions d’apicultors i la Unióde Pagesos per continuar la col·laboració entre les tres institucions per elaborar unconjunt de material d’educació i sensibilització sobre l’abella de la mel i la sevacontribució a la biodiversitat de Catalunya.

Sensibilització ciutadana

Saló Internacional del Medi Ambient ECOMED – POLLUTECDel 8 a l’11 de març, es va celebrar a Fira de Barcelona el V Saló Internacional delMedi Ambient. El Departament de Medi Ambient i Habitatge va ser-hi present ambun estand on s’exposaven les diferents línies de treball i serveis que ofereix a lesempreses i a la ciutadania. En aquesta edició, es va crear una àrea especial depresentacions en directe que va tenir una notable acollida.

En el marc del Saló Ecomed-Pollutec, es van organitzar les 2es Jornades sobreComerç de Drets d’Emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle i Altres MecanismesFlexibles, que van tenir com a objectiu l’anàlisi de la seguretat i les garantiesjurídiques dels nous valors i del nou mercat d’aquests valors.

Mobilitat sostenibleS’ha dut a terme una nova edició de la campanya europea A ciutat, sense el meucotxe! Totes les ciutats participants s’havien de comprometre a dur a terme,almenys, una mesura permanent en favor de la mobilitat sostenible.

Dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, amb el tema centralDesplaça’t amb seny, s’ha organitzat una jornada dedicada a les emissions ambefecte d’hivernacle i s’ha actualitzat el portal web dedicat a la mobilitat sostenible enel marc de la web www.mobilitat.net.

S’ha dut a terme una campanya de sensibilització als mitjans publicitarishabituals (televisió, ràdio, premsa i exteriors) per promoure l’ús del transportpúblic amb un cost total de 550.000 €.



Revista Medi Ambient, Tecnologia i CulturaS’han editat dos nous números de la revista del Departament de Medi Ambient iHabitatge Medi Ambient, Tecnologia i Cultura. Un sobre l’aigua titulat “La gestióintegrada de l’aigua” i l’altre sobre les estratègies d’adaptació al canvi climàtictitulat “PostKyoto”.

Unitat mòbil d’educació ambiental: l’AmbibúsL’Ambibús ha visitat més de quinze municipis donant suport a la campanya per alfoment de la recollida selectiva de la fracció orgànica. També ha acollit unaexposició titulada “Els paisatges de l’aigua, mirall d’una nova cultura ambiental”,creada pel Departament de Relacions Institucionals i Comunicació de l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA), que dóna a conèixer la importància i la fragilitat del’aigua i els diferents usos d’aquest recurs natural, i fa una aproximació a lesalternatives de gestió que ofereix la política de l’aigua de la Generalitat.

Dia Mundial del Medi AmbientLa celebració ha tingut lloc al CosmoCaixa de Barcelona amb l’organització d’un acteque ha intentat apropar als assistents el paper que té l’educació per al desenvolupamentsostenible en la formació de la joventut aprofitant l’avinentesa de l’inici de la dècada2005-2015, de les Nacions Unides, de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible.Durant l’acte es van lliurar els premis Medi Ambient 2005.

D’altra banda, al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient, i en el marc del’Any del Llibre i la Lectura, el Departament ha organitzat un SimposiInternacional d’Escriptors i Periodistes per a l’Ecologia, Ecoliteratura, els dies 2, 3 i 4de juny al CCCB, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes delDepartament de Cultura.

Altres accions de sensibilització ciutadanaAmb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, s’ha organitzat, en col·laboració amb laSocietat General d’Aigües de Barcelona i la Direcció General de DifusióCorporativa, la setena Festa de l’Aigua.

Enguany, aprofitant que l’any 2005 ha estat l’Any del Llibre i la Lectura aBarcelona, s’han introduït tallers vinculats temàticament amb el foment de lalectura entre els infants, com les narracions de Contes d’aigua i l’elaboració depunts de llibre.

El Departament va participar a l’abril a la 10a Fira de la Terra amb un recurseducatiu inflable que descriu de manera lúdica les quatre fraccions prioritàries dela recollida selectiva.

El 14 de febrer es va organitzar al Palau de la Generalitat la conferència–debatsobre “El Protocol de Kyoto i la lluita davant el canvi climàtic”, amb motiu del’entrada en vigor del Protocol, que s’adreçava als agents socials directamentimplicats com ara empreses, consultores, la Comissió de la Mobilitat Sostenible iSegura, ens locals i ONG interessades.

Suport a les entitatsMitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrència pública,s’han subvencionat 12 entitats per un import global de 537.608,06 €. S’ha donatsuport a projectes de cooperació al desenvolupament i d’educació ambiental, aldisseny de recursos i materials educatius i a jornades i cursos de temàticaambiental.

En el marc de la convocatòria d’ajuts a entitats sense finalitat de lucre per alfinançament d’actuacions d’educació i formació ambiental (Resolució



MAH/1337/2005, de 25 d’abril), s’han atorgat ajuts per un import total de535.482,34 € a un total de 48 entitats per a la realització d’actuacionsrelacionades, principalment, amb la mobilitat sostenible i les energies renovables.

D’altra banda, el Departament ha donat suport a l’organització de les 2esJornades de Voluntariat Ambiental que es van celebrar l’11 i 12 de febrer aManlleu, durant les quals es va fer la presentació pública de la Xarxa deVoluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC).

L’any 2004, es va publicar el Decret 401/2004, de 5 d’octubre, pel qual esregula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitatssense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient enles activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. AquestDecret pretén regular el procediment pel qual aquest tipus d’organitzacionspoden rebre informació i participar en la preparació de plans i programes queelabori el Departament. En el marc del Decret, es va crear el Registre d’Entitats deMedi Ambient i Sostenibilitat per a totes aquelles organitzacions que tinguininterès a mantenir relacions permanents d’informació i participació en lesactivitats del Departament. Durant l’any 2005, s’hi han inscrit 94 entitatsrelacionades, principalment, amb l’educació ambiental i amb la conservació del’entorn natural.

Actuacions de cooperació al desenvolupamentHa finalitzat la quarta fase del programa Across the Waters; an environmental bridge tolink the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per a la Natura (WWFI), que harebut una aportació del Departament de 120.000 €. El Programa intenta facilitar lacreació d’un moviment d’ONG que lideri la transició cap al desenvolupamentsostenible als països de la conca Mediterrània, mitjançant un programa regional decapacitació adreçat als tècnics i coordinadors d’entitats ambientals. La seva líniad’actuació proporciona petites beques, formació, intercanvis, un programa delideratge i un centre informatiu.

EuropaSegons l’Acord de 9 de desembre de 2004 de la Conferència per als AfersRelacionats amb les Comunitats Europees (CARCE), les comunitats autònomes(CA) han de participar en l’elaboració d’una posició comuna sobre les qüestionsque es tractaran en la reunió del Consell de Ministres de la Unió Europea. D’altrabanda, i de manera rotatòria, coordinaran aquest procés i presentaran en nom dela resta de comunitats aquesta posició comuna al Consell juntament amb la delMinisteri de Medi Ambient.

En aquest sentit, Catalunya ha efectuat el seguiment de totes les propostesnormatives incloses a l’Ordre del dia de Consell del 24 de juny de 2005, haparticipat en els diferents grups de treball tècnics del Consell i ha representat laresta de CA en el Consell de Medi Ambient. El 24 de juny de 2005, el conseller deMedi Ambient va poder intervenir per primer cop a la història en un Consell de laUnió Europea, en nom de totes les CA, per defensar la importància de la xarxaNatura 2000 i del seu finançament mitjançant instruments financers com el LIFE+.

El DMAH també ha coordinat l’organització de la reunió ambiental d’alt nivellHoritzó 2020 el 19 de desembre de 2005, amb la presència d’estats i representantsregionals, locals, empresarials i de les ONG de la Mediterrània, en què la DireccióGeneral de Medi Ambient de la Unió Europea ha presentat una iniciativa perdescontaminar el Mediterrani. S’ha redactat el document de la posició comuna deles regions pel que fa a aquesta iniciativa.

RelacionsInternacionals



Cooperació interregionalS’ha participat a la primera Assemblea General de la Xarxa de Governs Regionalsper al Desenvolupament Sostenible a Medan.

S’ha participat al plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus a Barcelona,i en l’organització del seminari Gestió integrada de les conques hidrogràfiques dela Xarxa Europea de Regions per al Medi Ambient (ENCORE).

S’han redactat els continguts de l’apartat de medi ambient de la pàgina web del’Euroregió.

InternacionalS’ha participat en la Convenció de Nacions Unides pel Canvi Climàtic a Mont-real,com a part de la delegació espanyola, i a la primera missió internacional de laXarxa de Custòdia del Territori a Boston per a l’estudi comparat dels models degestió i custòdia del territori; i s’ha representat el DMAH en l’Assemblea General dela Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes a Funchal per a l’adopció de laDeclaració de les regions sobre sostenibilitat a la Mediterrània.

Cooperació al desenvolupamentS’ha fet el seguiment juntament amb el Servei d’Educació Ambiental del ProgramaAcross the Waters (ATW) de capacitació ambiental a la Mediterrània del FonsMundial de la Natura (WWF).

Energies renovablesLa Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha finançat diversosestudis o projectes de recerca, com per exemple: la construcció d’un prototipd’enginy de producció d’electricitat mitjançant la tècnica anomenada fotovoltaicade concentració. Aquesta tecnologia reuneix un seguit de qualitats que podenfacilitar la utilització de l’energia del sol a la població, i és de molt fàcil muntatge imanteniment.

En el marc de la recerca relacionada amb les energies renovables, també s’haelaborat un estudi per determinar les possibilitats d’energia geotèrmica d’altaentalpia a Catalunya. Aquest tipus d’energia és renovable i té el seu origen en unasèrie de reaccions químiques naturals que succeeixen a l’interior de la Terra iprodueixen grans quantitats de calor. Amb l’energia geotèrmica d’alta entalpia espot generar electricitat.

Finalment, s’ha signat un conveni amb l’Institut de Ciències dels Materials deBarcelona del Centre Superior d’Investigacions Científiques amb la finalitatd’incrementar el rendiment d’un procés fotodegradador dels contaminantsorgànics en l’aigua utilitzant la llum visible. L’actuació consisteix a analitzar laviabilitat tècnica i econòmica de l’ús d’òxids de titània subestequiomètrics enoxigen per a aplicacions ambientals relacionades amb la fotodegradació, per llumsolar, de la contaminació orgànica present en aigües continentals.

També s’ha incidit activament en la incorporació dels aspectes ambientals alPla de l’energia de Catalunya 2006-2015.

Canvi climàticS’ha col·laborat amb el Departament d’Economia i Finances per crear a Barcelonala Plataforma d’Intercanvi de Drets d’Emissió de CO2 de l’Estat espanyol, que técom a objectiu arribar a convertir-se en la plataforma de referència decompravenda de drets d’emissió dels països de la Mediterrània. Les empresespodran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa.

DesenvolupamentSostenible



Comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacleL’any 2005 ha estat el primer any de funcionament d’aquest mercat europeu decomerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, regulats per la Llei1/2005, amb aproximadament 200 instal·lacions catalanes afectades.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va vetllar per l’assignaciócorrecta de drets gratuïts d’emissió a les instal·lacions catalanes en el Pla nacionald’assignació de l’Estat espanyol, va expedir a les instal·lacions catalanes afectadesuna autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, i va elaborar guiesmetodològiques per facilitar la verificació de les emissions.

Finalment, el DMAH ha assessorat durant tot l’any a empreses i institucionssobre la idoneïtat dels projectes plantejats, ha col·laborat amb l’Oficina Espanyolade Lluita contra el Canvi Climàtic en les definicions de les polítiques estatals i haparticipat en nombrosos actes d’informació i divulgació de la lluita contra el canviclimàtic.

Participació al Grup Temàtic de Medi AmbientEl Grup Temàtic de Medi Ambient, sota la presidència conjunta del Ministeri deMedi Ambient i del Ministeri d’Hisenda, està format pels membres efectius de laXarxa d’Autoritats Ambientals, que representen l’Administració general del’Estat, les comunitats i ciutats autònomes, l’Administració local i la ComissióEuropea.

Durant l’any 2005, s’han organitzat tres reunions del grup on, entre d’altrestemes, s’han debatut les perspectives de finançament del medi ambient per alperíode 2007–2013.

Ha continuat la participació en els projectes europeus següents:

Projecte ECOSIND: Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupamentsostenible de les activitats industrialsL’any 2005, s’ha dut a terme el programa d’accions previst al projecte Interreg III CECOSIND, de desenvolupament de l’ecologia industrial. Principalment, s’haelaborat una base de dades d’informació geogràfica i ambiental de les zonesindustrials de Catalunya.

Projecte DEDUCE: Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de leszones costaneres europeesEl projecte DEDUCE es basa en la Recomanació europea per a la gestió integradade les zones costaneres adoptada pel Consell i pel Parlament l’any 2002. El seuobjectiu principal és preparar tres tipus principals d’eines per a la gestió integrada isostenible de les zones costaneres: metodologies per al càlcul i la comparaciód’indicadors de sostenibilitat de la costa, sistemes d’informació geogràfica ambbases de dades i web i model d’avaluació de la sostenibilitat de la costa basat enindicadors.

Durant l’any 2005, s’ha organitzat la jornada de presentació oficial delprojecte DEDUCE, la primera reunió oficial de l’òrgan de gestió administrativa ide seguiment del projecte (el Grup de Gestió de la Xarxa), i, finalment, lajornada Cap a una gestió sostenible del litoral espanyol: iniciatives en l’àmbit estatal,regional i local.

Durant tot l’any, s’ha elaborat la metodologia de càlcul i s’ha realitzat el càlculde tretze indicadors, dels vint-i-vuit indicadors definits pel Grup d’Experts sobreGestió Integrada de Zones Costaneres.

Programació sectorial



Projecte POLICITYEl 6 de maig de 2005, es va iniciar el projecte POLYCITY, que s’acull al programaCONCERTO sobre eficiència energètica del 6è Programa marc de recerca,desenvolupament i innovació de la Unió Europea.

El principal objectiu de POLYCITY és aplicar i difondre innovacions en laproducció, el consum i el control d’energia en les comunitats locals utilitzant unplanejament sostenible dels aprofitaments energètics. L’estudi s’elaborarà en unperíode de 5 anys sobre la urbanització o la remodelació de 3 zones situades aOstfildern (localitat al sud de Stuttgart), Torí i Cerdanyola, concretament sobre lanova zona a urbanitzar coneguda com a Centre Direccional.

El 10 de juny de 2005, es va presentar el projecte a Cerdanyola, i es vanorganitzar unes jornades de treball a Barcelona amb més de 30 experts europeus enenergia i sostenibilitat entre el 15 i 17 de novembre de 2005.

Projecte RECONS: Reduint l’impacte ambiental de la construccióEl novembre de l’any 2003, es va iniciar l’execució del projecte RECONS, el pressupostdel qual és d’1 milió d’euros. RECONS posa en marxa un sistema de gestió ambientalcooperatiu que permetrà minimitzar l’impacte ambiental del sector de la construcció.El projecte s’inclou al programa comunitari LIFE Medi Ambient. El Gremi deConstructors d’Obres de Catalunya és el soci coordinador del projecte i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge és el soci amb major aportació econòmica.

L’any 2005, s’ha dut a terme una diagnosi ambiental quantitativa profundadel sector de la construcció a l’àmbit del projecte, s’ha definit el model de sistemade gestió cooperatiu i s’han iniciat, a la tardor, les experiències d’aplicació delmodel de gestió ambiental en diferents obres.

El DMAH ha participat principalment en el proveïment de dades en ladiagnosi ambiental i en la revisió del model de gestió i els materials generats per ala seva aplicació.

Projecte SARA: Arquitectura sostenible aplicada a edificis d’accés públic replicablesEl projecte SARA, iniciat l’any 2004, és un projecte de recerca sobre arquitecturasostenible avançada que s’integra en la línia Ecoedificis del 6è Programa marc derecerca, desenvolupament i innovació de la Unió Europea. Preveu la construccióamb criteris de sostenibilitat de 8 edificis amb accés obert al públic de diferentspaïsos d’Europa: Regne Unit, França, Itàlia, Àustria, Polònia, Eslovènia,l’Uzbekistan i Catalunya. El projecte vol demostrar la viabilitat econòmica de laconstrucció sostenible.

Pirineus Mediterranis: La muntanya que uneixEl projecte Pirineus Mediterranis, la muntanya que uneix, és un projecte quesorgeix de la iniciativa comuna França-Catalunya i té com a principal objectiuprotegir la zona més oriental del Pirineu fins a la seva arribada al mar Mediterrani,a la vegada que vol incentivar el desenvolupament econòmic de la zona a travésd’un turisme respectuós envers el medi natural.

Durant l’any 2005, i en el marc de l’acció de protecció dels recursos naturals,s’ha realitzat una cartografia detallada des del municipi de Roses fins al municipide Portbou, i una batimetria de fins a 50 metres.

S’ha elaborat un cd-rom divulgatiu per a nens de 10 a 12 anys sobre el valordel bosc mediterrani, que es difondrà en cd-rom i estarà disponible a la web delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

Durant l’any 2005, es van iniciar els treballs per elaborar una guia ecoturísticade la zona de l’àmbit del projecte.



Projecte La vall de la Garona: un territori transfrontererEl projecte sobre la Garona es proposa recollir i unificar els coneixements sobre elriu, elaborar-ne estudis temàtics, adaptar les eines de seguiment dels cabals,millorar l’aprofitament i la gestió dels ecosistemes fluvials i acostar la Garona a laciutadania.

La Generalitat de Catalunya hi participa juntament amb el Conselh Generau deraVal d’Aran i el Sindicat Mixt d’Estudis i Aprofitament de la Garona (el cap de fila).

Durant l’any 2005, s’ha realitzat el disseny i l’edició de 9.000 exemplars de laguia La Garona dels Pirineus; natura i cultura transfronteres en tres idiomes: català,castellà i francès. Els objectius d’aquesta guia són difondre el coneixement de lavall de la Garona, i sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat deldesenvolupament sostenible de la vall.

També s’ha creat un conjunt de bases de dades estadístiques i cartogràfiquesque serveixen com a base d’un observatori transfronterer del riu Garona.

Projecte Ports NetsEls objectius del projecte Interreg III B Sudoe Ports Nets són la reducció de lacontaminació marina i fluvial, la cooperació dels agents competents en l’àmbitportuari i la difusió d’un model de gestió ambiental validat als ports per a lareducció i prevenció de la contaminació marina i portuària.

En el projecte Ports Nets participen 4 regions: Llenguadoc-Rosselló, l’Algarve,Cantàbria i Catalunya. El cap de fila d’aquest projecte és la Generalitat de Catalunya.

El juny de 2005, va acabar el termini per fer actuacions en el marc del projectePorts Nets, i es va celebrar a Santander la conferència Internacional Ports Nets, enquè es van presentar les actuacions fetes per cada un dels socis. Les conclusionsvan ser que el projecte Ports Nets es pot aplicar a tots els ports que tinguin lavoluntat d’aplicar un sistema de gestió ambiental, o fer alguna acció perambientalitzar el port.

Sostenibilitat localLa Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat regula i gestiona lessubvencions per a l’elaboració de plans directors supramunicipals de sostenibilitati per a l’execució d’actuacions supramunicipals de sostenibilitat. L’any 2005, s’hihan destinat 400.000 € i els destinataris han estat consells comarcals, consorcislocals i agrupacions de municipis, i també diverses entitats de les esmentadesconjuntament. En total s’han subvencionat 31 entitats.

L’import de les subvencions, segons la temàtica, ha estat el següent:— Canvi climàtic: 158.939,46 €— Integració de polítiques de sostenibilitat: 202.383,24 €— Mobilitat: 38.677,30 €.

Àrea d’Informació AmbientalL’Àrea d’Informació Ambiental ha garantit l’exercici del dret d’informació de laciutadania i ha donat resposta a 8.491 consultes rebudes mitjançant el correuelectrònic, el telèfon, les visites presencials i el correu postal, una xifra moltsuperior a la de l’any anterior.

El nombre de ciutadans particulars que sol·liciten informació ha augmentatun 25% respecte de l’any anterior. Destaca l’augment de les consultes rebudessobre temes d’habitatge i la major diversitat de consultes en temes relacionats ambel medi ambient.

Informació iComunicació



Cal destacar la formació i l’actualització de les fitxes de resposta utilitzadespels operadors del Call Center corporatiu del servei del 012 de la Generalitat deCatalunya, que amplia l’horari d’atenció al públic en temes ambientals id’habitatge a les 24 hores del dia, 365 dies l’any.

Altres ens del Departament com ara l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agènciade Residus de Catalunya i ADIGSA també atenen demandes que els adreça laciutadania en l’àmbit de les seves competències, bé sigui directament o bémitjançant l’Oficina d’Informació Ambiental mateixa, que hi deriva les peticions.

VIA D’ENTRADA NOMBRE DE CONSULTES %

correu electrònic 6.009 70,77

telèfon 1.991 23,45

visita presencial 482 5,68

fax 5 0,06

carta 4 0,05

TOTAL 8.491 100

TIPUS DE SOL·LICITANT NOMBRE DE CONSULTES %

Particular 6.237 73,45

Empresa 1.276 15,03

Associació 297 3,50

Estudiant 279 3,29

Adm. pública 240 2,83

Centre docent 102 1,20

Client intern 60 0,71

TOTAL 8.491 100

TIPUS DE CONSULTA NOMBRE DE CONSULTES %

Habitatge. Informació general 1.765 20,79

Altres 854 10,06

Habitatge. Ajuts a l’adquisició 683 8,04

Habitatge. Gestions 479 5,64

Oposicions/formació 473 5,57

Habitatge. Ajuts a la rehabilitació 444 5,23

Espais naturals 386 4,55

IIAA 282 3,32

Residus industrials 229 2,70

Habitatge. Ajuts al lloguer 226 2,66

Informació general 222 2,61

Fauna 215 2,53

Aigua 205 2,41

Aire 195 2,30

Ajuts 194 2,28

Incendis 171 2,01

Caça i pesca 163 1,92

Queixes 161 1,90

Soroll 145 1,71

Residus municipals 138 1,63

p



Educació ambiental 137 1,61

Tipus de consulta Nombre de consultes %

Boscos 126 1,48

Documentació 123 1,45

Protecció dels animals 122 1,44

Qualitat 107 1,26

Sostenibilitat 107 1,26

Publicacions 98 1,15

Impacte ambiental 41 0,48

TOTAL 8.491 100

El web del Departament de Medi Ambient i HabitatgeEl web del Departament ha complert 8 anys des de la seva inauguració l’abril de1997. S’ha mantingut com un dels webs més visitats de la Generalitat, i s’haconsolidat com l’eina principal de difusió d’informació ambiental i com a punt dereferència en temes de medi ambient per la Internet.

S’han incorporat nous continguts dels diferents àmbits competencials delDepartament, com ara: sortides, cursos i exposicions dels diferents parcs naturals,informació sobre les autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle,actualitzacions de les bases de dades cartogràfiques o informació sobre diferentsavantprojectes de llei (de pesca continental, d’avaluació ambiental de plans iprogrames, etc.).

També s’ha inaugurat el servei RSS, un canal de distribució de notícies basat enel llenguatge XML. Els serveis RSS disponibles actualment són els següents:actualitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, novetats d’ajuts, novetatsde legislació i novetats de participació pública.

Planejament urbanísticS’ha modificat la Llei d’urbanisme mitjançant la Llei 10/2004 (actualment refosaen el Decret legislatiu 1/2005) per incorporar l’avaluació ambiental dels plansurbanístics, i s’han creat les Oficines Territorials d’Avaluació Ambiental a cada undels serveis territorials del DMAH.

Avaluació ambiental de plans i programesS’ha redactat l’Avantprojecte de la llei catalana d’avaluació dels efectes ambientalsde determinats plans i programes, s’ha sotmès a informació pública el setembre de2005, i és a punt de ser presentada al Govern per a la tramitació parlamentària.

S’ha treballat en l’avaluació ambiental dels plans territorials i sectorials següents:plans parcials territorials de l’Alt Pirineu i Aran, de l’Empordà, de les Comarquescentrals, de les Comarques de ponent i de l’Alt Penedès; Pla de l’energia, Plad’infraestructures de transport, Pla estratègic de turisme, Pla d’equipaments comercials.

Servei de Protecció de l’Entorn NaturalEl Servei de Protecció de l’Entorn Natural té com a funcions principals elaborar els

estudis d’impacte ambiental que corresponen a la DGPAS, i assessorar la PonènciaAmbiental en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental i en el seguimentd’obres, plans, programes i instal·lacions i d’altres actuacions incloses a la normativad’avaluació d’impacte ambiental.

Com a conseqüència de l’aprovació del Decret 125/2005, de 14 de juny, dereestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient Habitatge, elServei ha consolidat tasques de coordinació i direcció dels processos d’avaluació

Avaluació Ambiental



d’impacte ambiental. Les oficines tècniques d’avaluació ambiental territorial són lesencarregades de tramitar plans i projectes que es duen a terme en el seu àmbitterritorial. Aquest servei ha continuat tramitant els projectes supraterritorials i elspromoguts per l’Estat.

L’entrada de documentació relacionada amb les funcions de la Secció d’Avaluació iControl de l’Impacte Ambiental ha generat l’obertura de 131 expedients de temàticavariada, dels quals 106 corresponen a projectes amb competència de la Generalitat deCatalunya i 25 corresponen a projectes executats a Catalunya amb competènciaestatal, però amb intervenció de la Generalitat. Dels 131 expedients, 41 corresponen aprocediment d’avaluació d’impacte ambiental, 20 corresponen al procediment dedecisió d’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i els 70restants es refereixen a obres, instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori.

La Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental ha preparat per a laPonència Ambiental 39 propostes de declaració d’impacte ambiental, i ha elevat a laPonència Ambiental 13 propostes sobre la necessitat de sotmetre projectes a avaluaciód’impacte ambiental.


2.5 Direcció General de

Qualitat Ambiental

2.5 Qualitat ambiental 26/10/06 10:56 Página 143

144 2. ACTIVITATS — 2.5 DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

Les principals funcions que corresponen a la Direcció General són les següents:— Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials en l’àmbitde les seves competències.— Proposar normes sobre la qualitat de l’aire i sobre els nivells d’emissió al’atmosfera.— Gestionar els plans i programes sobre protecció de l’ambient atmosfèric.— Desenvolupar programes operatius sobre la prevenció i el control integrats de lacontaminació, i vetllar per la correcta aplicació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental.— Gestionar el sistema de gestió i auditoria mediambiental, i els sistemesd’Etiqueta ecològica de la Unió Europea i del Distintiu de garantia de qualitatambiental.— Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació de lesmillors tècniques disponibles.— Promoure l’adopció de normes a fi de prevenir o evitar la contaminació acústicai lluminosa.— Gestionar el procés d’acreditació i seguiment de les entitats ambientals decontrol.


1452. ACTIVITATS — 2.5 DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

Subdirecció General d’Intervenció iQualificació Ambiental

Corresponen a la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental lesfuncions següents:— Formular propostes de programes operatius sobre la prevenció i el controlintegrats de la contaminació.— Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a laDirecció General en matèria d’intervenció administrativa de les activitats derecerca i de qualificació ambiental.— Elaborar propostes de directrius i criteris del sistema d’avaluació d’impacteambiental d’activitats.— Elaborar propostes de metodologia i estandardització de les actuacions delssistemes de prevenció i control d’activitats.— Coordinar les actuacions d’inspecció i control integrats de la contaminacióquan hi intervinguin agents de les forces públiques i col·laborar amb la jurisdicciócompetent, quan s’escaigui.— Assessorar els ens locals i agents socials per implantar i seguir la intervenciód’activitats i col·laborar-hi.— Formular propostes per adequar i actualitzar la legislació en matèriad’intervenció ambiental de les activitats i de qualificació ambiental.— Supervisar el sistema d’avaluació ambiental de plans d’ordenació territorial iurbanística.— Gestionar el procés d’acreditació i seguiment de les entitats ambientals decontrol.

Conjuntament amb les funcions habituals que desenvolupa la SubdireccióGeneral d’Intervenció i Qualificació Ambiental, es poden esmentar les tasquessegüents:

Adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998Un cop iniciat i en plena implementació el procés d’adequació de les activitatsexistents a la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, se’nfa un seguiment dels resultats i de les incidències d’alguns aspectes rellevants ques’han produït en el primer període corresponent al segon semestre de 2005. Aaquests efectes, es porten a terme reunions amb els Serveis Territorials delDepartament i amb els diferents agents implicats en aquest procés, com són elsrepresentants empresarials, els ajuntaments, les consultores, etc., a fi de conèixer larealitat del procés i la seva aplicació.

Modificació de la Llei 3/1998— Es formalitzen les bases de treball i els criteris per a l’adequació de la Llei3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.— Es concreta la constitució de l’equip que ha de conduir els treballs de redacciód’un projecte de text articulat amb les modificacions de la Llei 3/1998.— S’han preparat els treballs de redacció d’un primer document preliminar del textde la nova Llei pel que fa a l’annex I (activitats -en sentit estricte- subjectes a laDirectiva IPPC i la Llei estatal 16/2002) i pel que fa a possibles activitats d’unannex I.2 de competència del Departament, i també la definició d’un nou modelde disposicions generals que doni una major seguretat jurídica, competencial iconceptual a la Llei. Cal continuar avançant en múltiples aspectes com laintegració dels procediments d’avaluació de l’impacte ambiental tant d’activitatscom d’infraestructures i projectes (directives 87/337 i 97/11, així com la Llei estatal6/2001), i s’estan analitzant fórmules d’integració del règim sancionador amb laLlei estatal 16/2002.



Procés informàtic administratiu i procedimentalEntre les tasques d’elaborar les propostes de metodologia i estandardització deles actuacions del sistema de prevenció i control d’activitats, i juntament ambaquest procés de revisió de la Llei 3/1998, s’ha reiniciat un dels factorsimportants per facilitar la resolució i integració dels diferents sectors -ACA,ARC, Servei de Vigilància i Control de l’Aire, Direcció General de Medi Natural-en els procediments, les unitats tècniques i les oficines de Gestió AmbientalUnificades, i per millorar decididament l’eficàcia i eficiència d’un procedimenttan participatiu i complex com el de la intervenció integrada que defineixaquesta Llei.

Intervenció legislativaLa Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental ha participat en laredacció definitiva del Projecte de llei d’acreditació de les entitats de controlambientals en matèria de medi ambient i habitatge, i en el seguiment d’altresnormatives tant estatals com de la Comunitat Europea amb incidència en matèriespròpies d’aquesta Direcció General, i també en iniciatives reglamentàries d’altresdepartaments de la Generalitat de Catalunya.

Les principals actuacions del Servei s’han realitzat en exercici de les seves funcionsen aquells camps que formen part de la intervenció ambiental integrada de lesactivitats productives i com a resultat del desenvolupament i aplicació de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental(IIAA).

Repassant els eixos sobre els quals es duu a terme aquest desenvolupament iaplicació, podem destacar, pel que fa a aquest any, els punts següents:

Desenvolupament normatiu de la LIIAALa Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental (LIIAA), és una legislació preventiva i de control de les indústries iactivitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de lespersones.

Als efectes de millorar i poder fer front amb més garanties al procésdeterminat en les disposicions transitòries primera i segona de la LIIAA per al’adequació de les activitats existents, es va aprovar la Llei 4/2004, d’1 dejuliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidènciaambiental, que determinava les necessitats i condicions per establir unPrograma d’adequació.

En aquest sentit, es va tramitar i aprovar el Decret 50/2005, de 29 de març,regulador del procés d’adequació a la LIIAA de les activitats existents. En aquestDecret es formula un programa esglaonat d’adequació de les activitats de l’annex Ii l’annex II de la Llei 3/1998, al mateix temps que es modifiquen determinatspreceptes del Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes,als efectes d’incloure la tramitació dels plans de gestió de dejeccions en elsprocediments previstos en la LIIAA.

Així mateix, el Decret 50/2005, el desenvolupa l’Ordre PRE/337/2005, de 14 dejuliol, reguladora del contingut, el format i el suport informàtic de l’informe deverificació de les avaluacions ambientals i de l’informe de verificació del documentd’avaluació en matèria de prevenció d’incendis.

D’altra banda, la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambiental iHabitatge ha aprovat en el transcurs de l’any 2005 una sèrie de criteris respecte a

Servei de Prevenció iControl



l’aplicació de la normativa de la IIAA. En concret, els criteris aprovats han estat elssegüents:— Criteri pel que fa a la instal·lació de noves explotacions ramaderes i ampliacionsd’explotacions existents situades en zones vulnerables.

Desenvolupament operatiu de la LIIAA. Aplicació

Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005)S’han realitzat els treballs de catalogació de les activitats existents, i, sobre aquestabase, s’ha confeccionat el Programa d’adequació, i s’ha periodificat la presentacióde les sol·licituds d’adequació de les activitats de competència del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

S’han notificat aproximadament 18.000 requeriments a les empreses delsannexos I i II.2 de la LIIAA.

ACTIVITATS REQUERIDES

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ANNEX I (DGQA) ANNEX II.1 (OGAU)

Industrials/energètiques 710 7.099

Gestió de residus 93 299

Ramaderes 704 7.918

Extractives 735 -

TOTAL 2.249 15.316

S’han elaborat nous documents tècnics per facilitar el procés d’adequació:— Documents d’avaluació ambiental elaborats pel DMAH com a modelsorientatius per a les entitats col·laboradores de l’Administració, que hand’acompanyar les sol·licituds d’adequació.— Guies interpretatives per a la realització dels documents d’avaluació ambiental.— Informes de verificació d’avaluació ambiental.

S’ha iniciat la construcció de l’aplicació informàtica per a la gestió delsexpedients d’adequació de les activitats dels annexos I i II.1 de la IIAA.

Difusió i formació sobre la LIIAAS’han realitzat 34 actuacions de difusió i formació com ara cursos, jornades iseminaris sobre diferents aspectes de la intervenció ambiental de les activitats onhan participat membres del Servei de Prevenció i Control de la DGQA. D’aquestesactuacions, 27 corresponen específicament a sessions de difusió i formació delPrograma d’adequació de les activitats a la LIIAA.

Aplicació del sistema de prevenció de la LIIAAHan tingut entrada a les OGAU 445 sol·licituds d’autorització ambiental (annex I)i 1.594 sol·licituds de llicència ambiental (annex II.1) de noves instal·lacions,canvis substancials, canvis no substancials, legalitzacions i adequacions.

S’han resolt 176 sol·licituds d’autorització ambiental de noves autoritzacions icanvis substancials, i les OGAU han emès informe sobre 2.469 sol·licituds dellicència ambiental (annex II.1).

Declaracions d’impacte ambiental formulades en els procedimentsd’autorització i llicència ambiental (2004 i 2005):



TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ANNEX I ANNEX II.1 TOTAL

2005 2005 2005

Industrials 7 - 7

Ramaderes 12 - 12

Energètiques 1 9 10

Gestors de residus 2 1 3

Extractives 41 5 46

Total 63 15 78

Aplicació del sistema de control de la LIIAAEn el decurs de l’any 2005, s’han realitzat 633 actuacions de control inicial iperiòdic sobre els règims d’autorització ambiental (annex I) i de llicènciaambiental (annex II.1) de la LIIAA (Decret 136/1999).

EVOLUCIÓ DEL PRONUNCIAMENT DE LES ENTITATS AMBIENTALS DE CONTROL RESPECTE AL

COMPLIMENT DE LES CONDICIONS ESTABLERTES EN L’AUTORITZACIÓ (ANNEX I) O LLICÈNCIA

AMBIENTAL (ANNEX II.1) DE L’ESTABLIMENT

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Controls amb pronunciament favorable 87% 86% 92% 88% 89% 88%

Controls amb pronunciament desfavorable 13% 14% 8% 12% 11% 12%

CONTROLS INICIALS I PERIÒDICS CORRESPONENTS A ESTABLIMENTS AMB DECLARACIÓ D’IMPACTE

AMBIENTAL AVALUATS L’ANY 2005

TIPOLOGIES CONTROLS ENTRATS EN TRÀMIT RESOLTS

Industrials 9 6 3

Minera 6 5 1

Energètiques 6 0 6

Residus 14 8 6

Ramaderes 16 2 14

Total 51 21 30

Durant l’any 2005, han estat requerits per informar respecte al seu règim decontrol 55 establiments amb declaració d’impacte ambiental.

Procés d’adequació a la LIIAA de les activitats existentsS’han constituït els òrgans específics de gestió establerts en l’annex I del Decret50/2005, de 29 de març, regulador del procés d’adequació a la LIIAA de lesactivitats existents, que són específicament l’Equip Director del Programad’adequació, l’Equip Operatiu de la Direcció General de Qualitat Ambiental i elsequips operatius de les diferents OGAU.

Les tasques de direcció i secretaria de l’Equip Director del Programad’adequació recauen en membres del Servei de Prevenció i Control. Pel que fa alsequips operatius, es componen d’un total de 27 tècnics i 13 administratius.

La Unitat d’Acreditació d’Entitats Ambientals de Control de la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental ha acreditat 22 unitats tècniques de verificacióambiental (UTVA) encarregades de la verificació de les avaluacions ambientals i dela verificació del document d’avaluació en matèria de prevenció d’incendis.



Inventari d’emissions i fonts contaminants de CatalunyaL’Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya, conegut com EPER-CAT perquè forma part del Registre Europeu d’Emissions Contaminants (EPER),recopila informació sobre les emissions, a l’aire i a l’aigua, de 50 contaminantsoriginades pels establiments afectats per l’annex I de la Directiva 96/61/CE,relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació (IPPC).

Durant l’any 2005, ha tingut lloc la recopilació de dades d’emissionsgenerades l’any 2003. Dels 1.202 establiments requerits, han notificat les dades655 (54%), dels quals 440 ho van fer utilitzant la Internet.

ACTIVITATS QUE FORMEN PART DE L’INVENTARI (2005)

SECTOR TOTAL D’ESTABLIMENTS %

Instal·lacions de combustió 14 1

Producció i transformació de metalls 69 6

Indústries minerals 72 6

Indústries químiques 224 19

Gestió de residus 85 7

Indústries del paper i cartró 33 3

Indústria tèxtil 16 1

Indústria agroalimentària 70 6

Indústria ramadera 608 50

Consum de dissolvents orgànics 11 1

Total 1.202 100

Entitats ambientals de control acreditades

Evolució d’entitats ambientals de control acreditadesLa Unitat d’Acreditació, com a responsable del procés d’acreditació i seguiment deles entitats ambientals de control (EAC), va començar a funcionar l’any 2001 en elmarc del que estableix el Decret 170/1999. Actualment hi ha 24 EAC acreditades,segons la progressió:

A més, des del juny de 2005, la Unitat d’Acreditació també és responsable del’acreditació de les UTVA segons la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005.

Unitat d’acreditaciód’entitats ambientalsde control

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EAC ACREDITADES

2421

16

5

12

30

2001 2002 2003 2004 2005

25

20

15

10

5

0



Abast de l’acreditació de les EAC acreditadesEl Decret 170/1999, modificat pel Decret 267/2003, estableix que les acreditacionsde les 24 entitats s’atorguen per a les diferents tipologies d’activitats. Actualment,es fa el seguiment de 65 tipologies, amb la distribució següent:

Llegenda: IND: industrials; MIN: mineres; ENE: energètiques; COM: comercials i de serveis

REO: recreatives, espectacles i oci; GRE. gestió de residus; RAD: radiocomunicació.

Nombre actual d’entitats en procés d’acreditacióEl nombre d’entitats actualment en procés d’acreditació per a les tipologies queestableix el Decret 179/1999, modificat pel Decret 267/2003, és la següent:

Seguiment de l’acreditació de les entitats ambientals de control acreditadesEl Departament de Medi Ambient i Habitatge fa el seguiment de les actuacionsrealitzades per les entitats acreditades mitjançant:— Intervencions tècniques: enguany s’ha intervingut una mitjana d’un 3-4% deles actuacions fetes per les entitats, segons aquesta distribució:

RELACIÓ DE LES ACREDITACIONS SEGONS LA TIPOLOGIA

14 COM

IND 8

11 REO

MIN 6

AGR 11

ENE 4

6 GRE

5 RAD

EAC EN PROCÉS D’ACREDITACIÓ

7

10

IND

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

1 1 1

8

4

1 1

MIN AGR ENE COM REO GRE RAD



NOMBRE D’ACTUACIONS REALITZADES PER LES EAC I INTERVENCIONS REALITZADES PER LA UNITAT

D’ACREDITACIÓ L’ANY 2005

TIPOLOGIA NOMBRE D’INTERVENCIONS NOMBRE D’ACTUACIONS % INTERVENCIONS

Industrials 22 878 2,5%

Mineres 5 88 5,7%

Agrícoles i ramaderes 27 1096 2,5%

Energètiques 1 17 5,9%

Comercials i serveis 36 797 4,5%

Recreatives, esp. i oci 11 328 3,4%

Gestió de residus 10 176 5,7%

Total 139 3675 3,8%

— Realització d’un exercici d’intercomparació de presa de mostra d’aigües residualsi del càlcul del cabal d’un canal.— Participació en un exercici d’intercomparació d’un mostreig d’aireconjuntament amb el Servei de Vigilància i Control de l’Aire.

Abast de l’acreditació de les UTVA acreditadesEl Decret 50/2005, pel qual es desplega la Llei 4/2004, estableix que les actuacions deverificació, les han de dur a terme entitats degudament acreditades (UTVA). Actualment,es fa el seguiment de les 22 UTVA i les 65 tipologies, amb la distribució següent:

Llegenda: IND: industrials; MIN: mineres; ENE: energètiques; COM: comercials i de serveis

REO: recreatives, espectacles i oci; GRE. gestió de residus; RAD: radiocomunicació.

Activitats de formacióLa Unitat d’Acreditació ha organitzat jornades tècniques de formació i/oinformació per a EAC i verificadors ambientals sobre els temes següents:

— Calibració d’aparells de presa de mostra— Presentació del Decret 50/2005 i les UTVA— Presentació dels resultats de les intercomparacions.

Així mateix, la Unitat d’Acreditació ha participat en l’organització de cursos deformació adreçats a les entitats. Concretament, en els següents:

RELACIÓ DE LES ACREDITACIONS SEGONS LA TIPOLOGIA

16 COM

IND 10

3 RAD

MIN 5

AGR 9

ENE 5

6 GRE

12 REO



— Formació en tres nivells de prevenció d’incendis en establiments, conjuntamentamb el Departament d’Interior (nivell I, II i III)— Curs sobre la normativa aplicable a estacions de servei, conjuntament amb laUPC— Cursos de contaminació acústica, conjuntament amb La Salle i APPLUS— Curs sobre l’Ordenança municipal de la IIAA de l’Ajuntament de Barcelona.

Altres activitats realitzadesA més de les activitats esmentades en els apartats anteriors, durant l’any 2005s’han realitzat les tasques següents:— Col·laboració en l’actualització dels diferents models d’avaluació ambiental i lesguies interpretatives corresponents— Redacció i aplicació de la nova Llei de taxes per a les EAC i UTVA (Llei 29/2005)— Elaboració de l’Avantprojecte de llei reguladora del sistema d’acreditació de lesEntitats Col·laboradores de l’Administració de la Generalitat— Col·laboració en la normativa referent als gasos amb efecte d’hivernacle (Kyoto)— Actualització i seguiment del sistema de qualitat propi segons estableix lanorma UNE-EN ISO/IEC 17011— Informació i difusió del sistema d’acreditació mitjançant la pàgina web— Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de realitzaciód’auditories de seguiment d’entitats i d’intervenció tècnica i de camp de lesentitats acreditades.

Sistemes de qualificació i millors tècniques disponibles

Convocatòries d’ajutsDurant l’any 2005, s’han atorgat ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestióambiental (Ordre MAH/122/2005, de 29 de març de 2005), per un import de355.743 €, que han beneficiat 126 empreses, i ajuts per als assaigs i/o controls perobtenir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de laUnió Europea (Ordre MAH/121/2005, de 23 de març de 2005), per un import de7.875 €, que han beneficiat 15 empreses.

Per primera vegada, l’any 2005 s’ha obert una convocatòria d’ajuts per alperíode 2005-2007 adreçada als ens locals per a la implantació de sistemes degestió ambiental (Resolució MAH/2914/2005, de 4 d’octubre de 2005). Aquestaconvocatòria ha beneficiat 26 ens locals per un import de 475.900 €.

Accions de foment dels sistemes de gestió ambiental a diverses organitzacionsDurant l’any 2005, s’han dut a terme diversos projectes amb entitats sense ànimde lucre, ens locals i centres sanitaris amb la finalitat de promoure la implantacióde sistemes de gestió ambiental ISO 14001 i EMAS. El pressupost destinat a aquestsprojectes singulars ha estat de prop de 210.000 €.

Entre els esmentats projectes, cal destacar que s’ha iniciat un projecteconjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per aldisseny i la implantació d’un sistema de gestió ambiental a 30 centres d’atencióprimària (CAP) de la Divisió d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS)i a 5 hospitals gestionats per l’ICS. Aquest projecte té una durada prevista de 3anys i pretén preparar els centres sanitaris participants perquè puguin assolir lacertificació ISO 14001 i/o l’EMAS.

Ha continuat la participació en els projectes europeus següents que comptenamb finançament LIFE.

Servei de qualificacióambiental



— Projecte RECONS, orientat a establir els fonaments de l’aplicació cooperativad’un sistema de gestió mediambiental EMAS a les micro, petites i mitjanesempreses del sector de la construcció. El projecte té una durada de 3 anys (2004-2007).— Projecte TOUR-LINK, adreçat específicament a la promoció entre els operadorsturístics de les ecoetiquetes i els establiments certificats, perquè aquests agentspuguin disposar d’una informació accessible i fàcil sobre els productes turístics quedisposen de garanties pel que fa a la seva gestió ambiental. Aquest projecte té unadurada de 3 anys (2004-2007).

Accions de formació i divulgació dels sistemes de gestió ambientalDurant l’any 2005, s’han organitzat dues jornades sobre sistemes de gestióambiental. Els seminaris han tractat sobre la revisió del Reglament EMAS, i sobre elProjecte COMPASS d’implantació d’EMAS als ens locals i el Distintiu de garantia dequalitat ambiental a les estacions de servei.

Elaboració de guies sectorialsL’any 2005 s’ha iniciat l’elaboració d’una guia d’implantació de sistemes de gestióambiental a les platges a fi de compilar les diferents experiències a Catalunya, ambla intenció que també serveixi de referència a altres municipis.

Implantació d’un sistema de gestió ambiental EMAS al Departament de MediAmbient i HabitatgeEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb vistes a donar exemple de lacorrecta gestió ambiental de les seves activitats i serveis, ha iniciat l’any 2005 laimplantació de l’EMAS a la seva seu central de l’avinguda Diagonal, 523-525, deBarcelona. Aquesta experiència ha de servir de prova pilot per poder implantarl’EMAS a d’altres seus del DMAH.

Accions del Registre Europeu EMAS a CatalunyaLa Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en elsistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2005, 20 nous centres en el RegistreEuropeu d’Ecogestió i Ecoauditoria. Amb aquests, ja són 159 els registresd’organitzacions EMAS a Catalunya, cosa que representa un total de 179 centres.Pel que fa a l’evolució del Registre EMAS des del seu inici a Catalunya, l’any 2005s’ha atorgat el número de registre 189, i s’han produït 7 cancel·lacions de registres.A finals de l’any 2005, el nombre d’organitzacions d’EMAS als diferents estatsmembres de la UE és de 3.194, i Catalunya hi ocupa el cinquè lloc quant alnombre de registres.



Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològicEl Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema d’etiquetatge ecològiccreat pel Govern de la Generalitat l’any 1994 que identifica aquells productes iserveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fan mésrespectuosos envers el medi ambient. Durant l’any 2005, 21 noves empreses hanaconseguit el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per als seus productes oserveis, amb la qual cosa hi ha un total de 153 empreses amb el Distintiu vigent.Actualment, es poden trobar en el mercat més de vuit-centes referències deproductes i un total de cent quaranta-set establiments de serveis amb el Distintiude garantia de qualitat ambiental.

Durant l’any 2005, s’han aprovat els criteris ecològics corresponents a dues novescategories: tintoreries i productes de cautxú reciclat. Així mateix, s’han revisat iaprovat els criteris de les categories de primeres matèries i productes de plàsticreciclat, establiments d’acabat fotogràfic, productes i transformat de suro, bossesd’escombraries, productes de fusta, material compostable, estacions de servei, olisbase regenerats i productes que els incorporen, i pantalles acústiques per al trànsit.A més, s’han dut a terme els estudis de les noves categories d’edificis d’oficina, dexarxa d’oficines amb atenció al públic i de materials de construcció.

EVOLUCIÓ EMAS A CATALUNYA

200

1997

159147

148

130

110

59

2953

179159180

160

140

120

100

80

60

40

20

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

TOTAL ORGANITZACIONS TOTAL CENTRES

EVOLUCIÓ DEL REGISTRE DEL DISTINTIU

1994

180

160

140

120

100

80

60

40

20

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

0 3 5 8

153

132

112

74

4424

16

147131

109

1

28

61

000



També s’ha portat a terme una campanya de promoció i publicitat delDistintiu per a tallers de reparació de vehicles. L’abast territorial ha estat Sabadell ipoblacions pròximes, atès que la majoria dels tallers amb Distintiu estan enaquesta zona. La campanya ha inclòs anuncis en televisions locals, i mitjans escritsespecialitzats i generals. La campanya ha comptat amb la col·laboració del Gremide Tallers de Sabadell i Terrassa.

En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el DMAH, coma organisme competent a Catalunya, ha atorgat l’Etiqueta a nous productes: 1atorgament en la categoria de pintures, 1 atorgament de televisors i 1 atorgamentde rajoles rígides per a terres. Així mateix, també s’ha actuat per encàrrec delMinisteri de Medi Ambient com a organisme competent subsidiari per a duescomunitats autònomes que no tenen organisme competent designat: 1 empresa depintures de Galícia i 1 servei d’allotjament turístic a les Illes Canàries.

En total, el nombre d’atorgaments vigents és d’11 empreses a Catalunya i 3més en què el DMAH ha actuat com a organisme competent subsidiari.

Ambientalització de la contractació públicaEn data 13 d’octubre de 2005, es va aprovar l’Acord de Govern pel qual s’establienmesures per fomentar l’ambientalització a l’Administració i a les entitats iempreses públiques. L’acord té com a objectiu introduir les consideracionsambientals en la contractació administrativa de la Generalitat. Entre les mesuresprevistes, hi ha la creació d’una comissió de seguiment.

Han continuat els treballs per a la incorporació de criteris ambientals en elsplecs de prescripcions tècniques particulars dels concursos públics d’homologació icompra centralitzada de diferents productes i serveis que duu a terme la ComissióCentral de Subministraments. El projecte és actualment en fase d’avaluació delsresultats i revisió de criteris per a determinades categories de contractes: paper,material d’oficina, maquinària digital, material de neteja, vehicles, i contractesespecífics del DMAH (en fase d’identificació de les tipologies de contractes aambientalitzar).

En el marc de la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge,s’han iniciat els treballs per elaborar una pàgina web sobre compra verda.

Millors tècniques disponibles (MTD)Les millors tècniques disponibles fan referència a aquelles activitats incloses al’annex I de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a laprevenció i el control integrats de la contaminació. Són la manera ambientalmentmés respectuosa que es coneix per dur a terme una activitat, tenint en compte queel cost per a les empreses que les han d’utilitzar sigui dins uns límits raonables.

L’existència de les MTD serveix també perquè les administracions les tinguincom a referència a l’hora de fixar els límits d’emissió permesos a les activitats. LaUnió Europea determina les millors tècniques disponibles per a cada sectormitjançant l’EIPPCB (European Integrated Pollution Prevention Control Bureau), queles publica en documents que s’anomenen BREF (Best available techniques referencedocument). Durant l’any 2005, han finalitzat els treballs d’elaboració dels BREFrelatius a Aspectes econòmics i efectes transversals i Emissions procedents del’emmagatzematge de productes perillosos, malgrat que no han estat adoptatsformalment, encara, per la Comissió de la UE.

A fi de difondre a Catalunya els BREF adoptats, s’ha publicat enguany elnúmero 6 de la col·lecció “Documents de Referència sobre les Millors TècniquesDisponibles Aplicables a la Indústria” corresponent al sector de l’adobament de lapell, i s’ha preparat l’edició del número 7, corresponent al sector de la fabricació de



pasta de paper i cartró. Igualment, han continuat els treballs i les gestionsnecessaris per a la publicació de les guies relatives a d’altres sectors, com laramaderia intensiva i la producció de grans volums de productes químics orgànics.

Deduccions fiscals per inversions amb objectius de millora ambientalDurant l’any 2005, la tramitació de les sol·licituds de deduccions fiscals per larealització d’inversions amb objectius de millora ambiental ha donat lloc a lacertificació de 72.969.200 € que, segons la seva finalitat, segueixen la distribuciósegüent:

INVERSIONS REALITZADES PER A LA MILLORA AMBIENTAL

TIPUS D’INVERSIÓ QUANTITAT D’INVERSIÓ (€)

Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica 35.201.769

Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 10.995.995

Millora del tractament i la gestió dels residus industrials 26.771.437

Total 72.969.200

Substàncies químiques

REACHSeguiment del REACH. És un sistema únic integrat de registre, avaluació iautorització de substàncies i preparats químics. El DMAH ha portat a terme un

DISTRIBUCIÓ PER SECTORS ECONÒMICS DE LES INVERSIONS AMBIENTALS CERTIFICADES

0%FARMACÈUTIC

9%ALIMENTARI

6%QUÍMIC

22%CIMENT I CALÇ

1%CONSTRUCCIÓ

9%PLÀSTIC

7%GESTORS DE RESIDUS

0%ARTS GRÀFIQUES

0%CERÀMICA

1%AUTOMOCIÓ

1%COMPONENTS

ELÈCTRICS/ELECTRÒNICS

24%ENERGIA

0%ESTACIONS DE SERVEI

0%FUSTA I SURO

8%METAL·LÚRGIC

5%PAPER

1%QUÍMICA FINA

0%SERVEIS

2%TÈXTIL

0%TURISME 1%

ACTIVITATS RAMADERES0%

ADOBADORS

1%VIDRE

1%ALTRES

1%ACTIVITATS EXTRACTIVES



seguiment acurat a les institucions europees de la proposta de Reglament REACH.S’han estudiat els diferents estudis d’impacte i s’han identificat diferents einesambientals.

COPEls contaminants orgànics persistents (COP) són substàncies químiquestòxiques, resistents a la degradació, que s’acumulen en teixits d’éssers vius ique poden transportar-se a gran distància de la font, cosa que suposa unaamenaça global per a la salut humana i el medi ambient. El Convenid’Estocolm és un acord multilateral legalment vinculant que, sota l’auspici delPrograma de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), té com aobjectiu protegir la salut humana i el medi ambient mitjançant l’adopció demesures de control per reduir la producció, l’ús i la disposició dels COP. ElDMAH va participar activament en la primera Conferència de les Parts delConveni, i està col·laborant amb el Ministeri de Medi Ambient en laplanificació i el desenvolupament del Pla nacional d’aplicació del Convenid’Estocolm. Per tant, ja s’hi està treballant en els àmbits tant autonòmic iestatal com internacional.

Telefonia mòbilEl DMAH presideix la Comissió Tècnica d’Ordenació Ambiental de lesInstal·lacions de Radiocomunicació Ubicades a la Demarcació no Urbana,integrada pel DPTOP, el DURSI (CTTI), Localret, la Federació de Municipis deCatalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya. Fins al moment, s’ha elaboratla proposta d’ordenació de 10 comarques: el Berguedà, el Solsonès, el Bages, elRipollès, la Cerdanya, la Garrotxa, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, Osona i elGironès.

El DMAH participa activament en la prova pilot duta a terme conjuntamentamb el DURSI (CTTI) i Localret per a la instal·lació de 83 equips de monitoratgeen continu de les emissions radiolèctriques procedents de les instal·lacions detelefonia mòbil.

Responsabilitat ambientalEl DMAH, com la resta de comunitats autònomes, participa en l’elaboració del’Avantprojecte de llei per a la transposició de la Directiva 2004/35/CE delParlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitatambiental, en relació amb la prevenció i reparació de danys ambientals. Tambéparticipa molt directament en seminaris i debats i en l’organitzaciód’experiències i proves pilot amb activitats econòmiques per a la validació d’unprotocol per a l’establiment de les garanties financeres per responsabilitatambiental.



Corresponen a la Subdirecció General de Qualitat de l’Aire les funcions següents:— Formular propostes sobre vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica idispersió de contaminants a l’aire.— Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a laDirecció General en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric i lameteorologia.— Elaborar estudis i propostes per millorar l’eficiència de la gestió de les unitatsadministratives que en depenen.

El Servei de Vigilància i Control de l’Aire té com a missió dirigir i programar laprevisió, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica pel que fa alscontaminants químics i la contaminació acústica, i també avaluar la informaciórecollida respecte del vector aire i les accions correctores sobre les fonts emissoresque cal adoptar per evitar l’afectació al medi atmosfèric o millorar-lo, si convé.

Avaluació de la qualitat de l’aire

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació AtmosfèricaUna de les eines per avaluar la contaminació atmosfèrica a Catalunya és la Xarxade Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), adscritaadministrativament al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya i descrita a l’Ordre de 20 de juny de 1986.

L’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb els criteris establerts per lanormativa europea. En aquest context, el territori s’ha dividit en zones de qualitatde l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerar homogènies des del punt devista del seu comportament i les seves característiques quant a la contaminacióatmosfèrica.

ZQA NOMBRE PUNTS DE

DE SUPERFÍCIE POBLACIÓ(1) DENSITAT MESURAMENT

AGLOMERACIÓ MUNICIPIS KM2 HABITANTS HA./KM2 XVPCA(2)

1 Àrea de Barcelona Sí 19 341 2.801.467 8.215 27

2 Vallès – Baix Llobregat Sí 61 1.177 1.269.403 1.079 21

3 Penedès – Garraf No 70 1.418 394.757 278 9

4 Camp de Tarragona No 49 994 379.955 382 11

5 Catalunya central No 85 2.764 261.682 95 8

6 Plana de Vic No 38 806 134.687 167 6

7 Maresme No 33 501 469.918 938 4

8 Comarques de Girona No 117 3.672 357.321 97 8

9 Empordà No 85 1.346 228.921 170 2

10 Alt Llobregat No 51 2.090 62.986 30 7

11 Pirineu oriental No 51 2.794 61.536 22 2

12 Pirineu occidental No 33 2.918 24.761 8 1

13 Prepirineu No 26 2.414 21.319 9 1

14 Terres de Ponent No 146 4.710 333.072 71 4

15 Terres de l’Ebre No 80 3.951 190.402 48 7

(1) Dades del padró continu de 2005 (font: IDESCAT)

(2) Els punts on hi ha mesuraments manuals i automàtics només es compten una vegada

Servei de Vigilància iControl de l’Aire

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire



Pel que fa als mesuraments manuals de la xarxa, enguany s’han donat d’alta 5nous punts de mostreig de benzè i 8 nous punts de mostreig de partícules ensuspensió inferiors a 10 micres PM10.

Seguint les indicacions de les directives europees, s’ha iniciat l’avaluació de lesconcentracions de cadmi, arsènic i níquel en les diferents zones de qualitat de l’aireen què està dividida Catalunya. Concretament, a les ubicacions següents: ZQA 1: SantAdrià de Besòs i Sant Vicenç dels Horts. ZQA 2: Castellbisbal, Martorell, Montcada iSant Andreu de la Barca. ZQA 3: Vilanova i la Geltrú. ZQA 4: Tarragona, Constantí,Reus i Vila-seca. ZQA 5: Súria i Igualada. ZQA 7: Tiana. ZQA 8: Sant Celoni. ZQA 9: laBisbal d’Empordà. ZQA 11: Bellver de Cerdanya. ZQA 14: Lleida. ZQA 15: Tortosa.

Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de vigilància de lacontaminació atmosfèricaLes dues unitats mòbils de què disposa el Servei de Vigilància i Control de l’Airehan realitzat durant l’any 2005 campanyes de mesurament i avaluació de laqualitat de l’aire a les poblacions següents: Boadella d’Empordà, Cruïlles, Monells iSant Sadurní de l’Heura, Ripollet, Blancafort, la Seu d’Urgell, Berga, Vacarisses,Castelldefels, Tarragona, Masquefa i Lliçà de Vall.

Sol·licitud d’informacióEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha donat resposta a 445 sol·licitudsd’informació sobre contaminació atmosfèrica durant l’any 2005. Un 50%d’aquestes sol·licituds provenen de consultores, un 17% de la restad’administracions, un 13% estan relacionades amb l’ensenyament, un 9%provenen de particulars, i l’11% restant provenen d’altres organismes.

Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèricL’any 2005, es va iniciar la campanya de vigilància l’1 de maig i va finalitzar el 30de setembre. Després de l’entrada en vigor del Reial decret 1796/2003 el 9 desetembre de 2003, s’ha ajustat la campanya als nous requeriments normatius.

L’any 2005, es va seguir la mateixa línia i el procediment no ha variat respected’altres anys.— S’ha conservat l’horari de guàrdia de 8 del matí a 9 del vespre, els set dies de lasetmana— Ha augmentat el nombre de punts de mesurament fixos de 42 a 45 (a més dedisposar dels mesuraments facilitats per les dues unitats mòbils de vigilància de lacontaminació atmosfèrica)— S’ha mantingut al dia la web on se centralitza la informació de la campanya(http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm)— Ha millorat el pronòstic específic de l’ozó elaborat per la Universitat deBarcelona (amb el suport del Servei Meteorològic de Catalunya) amb l’ampliacióde la cobertura del territori— S’ha elaborat material a fi de facilitar als ajuntaments la difusió de la informaciósobre la campanya— S’ha repetit la col·laboració de l’any passat amb el Departament de Salut a fi defer arribar la informació de les incidències als CAP de guàrdia.

L’any 2005 es va disposar de 47 estacions de mesurament de l’ozó. Pel que faals resultats dels mesuraments, cal remarcar que es va superar el llindard’informació a la població establert a la normativa 26 dies, a 20 estacions es vandetectar en algun moment superacions, i aquests episodis corresponen a un totalde 111 hores. Es va superar en una estació el llindar d’alerta fixat per la normativa.



Campanya d’avaluació de la contaminació de dioxines i furansDurant l’any 2005, s’han analitzat 18 mostres al Centre Superior d’InvestigacionsCientífiques i 13 mostres a l’IQS (dioxines i PCB). L’objectiu d’aquestes campanyesha estat la caracterització de la zona de qualitat de l’aire del Vallès i el BaixLlobregat, i també la del Camp de Tarragona. La campanya està dissenyada perpoder avaluar variacions estacionals, i per analitzar diferents tipus d’estacions. Peraquest darrer motiu, s’han caracteritzat tres tipus d’estació de cada una de leszones esmentades: una de fons, una de trànsit i una altra d’industrial.

Difusió de la informació sobre qualitat de l’aireDiàriament s’informa sobre els nivells de qualitat de l’aire i es fa una previsió delsnivells d’immissió als mitjans de comunicació següents: El Periódico i BTV.

Les dades d’immissió dels punts de mesurament automàtics de la XVPCAestan disponibles en temps real a internet. L’Índex Català de Qualitat de l’Aire(ICQA) es calcula amb periodicitat setmanal i es pot consultar també a internet.L’adreça on es poden trobar aquestes dades és:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/.

Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric(primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent:http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm.

Els anuaris sobre la qualitat de l’aire són consultables a l’adreça d’Internet següent:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/informes.jsp.

Assistència tècnica a ens localsPel que fa a l’assistència tècnica a ens locals, s’han dut a terme campanyesespecífiques de mesuraments de la qualitat de l’aire mitjançant captadors manualsintegrats a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.Aquestes campanyes han estat les següents:— Determinació de querosè en immissió en la zona de Gavà-Mar.Caracterització del material particulat sedimentable recollit a diferents punts delmunicipi de Sant Andreu de la Barca.— Caracterització del material particulat PM10 mostrejat al municipi de Sant JustDesvern.— Caracterització del material particulat PM10 mostrejat al municipi de la Seud’Urgell.— Caracterització del material particulat, considerant variacions estacionals, de lafracció PM10 del material particulat present en els municipis de Sant Feliu deLlobregat, el Prat de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

Durant l’any 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participaten un exercici d’intercomparació de material particulat en qualitat de l’aireorganitzat per l’Institut de Salut Carlos III.

Emissions de contaminants a l’aire

INSPECCIONS DE FOCUS EMISSORS

TIPUS D’INSPECCIONS NOMBRE

Inspeccions d’ofici a instal·lacions industrials 18

Inspeccions a petició del cos de Mossos d’Esquadra 0

Inspeccions a petició dels ajuntaments 3

Inspeccions per denúncia o petició directa del Departament de Medi Ambient i Habitatge 8

Total 29



Mesures per prevenir l’abocament de contaminants a l’aire

Informes per formular declaracions d’impacte ambiental (DIA)Es van avaluar un total de 67 projectes i estudis d’impacte ambiental, amb laconseqüent formulació dels informes vectorials corresponents.

Informes sobre projectes tramitats sense declaració d’impacte ambiental emesosper donar assistència tècnica a les oficines de gestió ambiental unificada (OGAU)Es van avaluar un total de 27 projectes corresponents a l’OGAU de Girona i 111projectes corresponents a l’OGAU de Lleida, i en cada cas es van formular elsinformes vectorials corresponents.

Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscal de l’Impost sobre SocietatsEs va analitzar un total de 50 sol·licituds relacionades amb actuacions destinades ala millora ambiental pel que fa a inversions en matèria de prevenció i/o correccióde la contaminació atmosfèrica procedent d’instal·lacions industrials.

El control de la contaminació atmosfèricaA fi d’efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’atmosferad’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el Departament hapromogut la connexió a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC)dels analitzadors ubicats als focus que presenten emissions a l’atmosfera méssignificatives. Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de lesemissions associades als focus dels establiments.

Durant l’any 2005, 31 establiments van facilitar dades de les seves emissions al’atmosfera, fet que va suposar el control en continu de 65 focus emissors.

Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacleDurant l’any 2005, en relació amb les actuacions derivades de la Llei 1/2005, de 9de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos ambefecte d’hivernacle, s’han dut a terme, entre altres, les actuacions següents:— Tramitació i resolució de 60 sol·licituds d’autorització d’emissió (principalmentderivades del Reial decret 5/2005, que modifica la relació d’instal·lacions decombustió afectades per la Llei 1/2005)— Tramitació de modificacions d’autoritzacions (50 tramitacions)— Creació, formació i direcció de grups de treball tècnic, amb la participació del’ICAEN i els diferents sectors afectats per la Llei 1/2005, per preparar guiesespecífiques per a la gestió de dades per al seguiment i la notificació de lesemissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Els grups constituïts són: ceràmica,calç, ciment, refineria, cogeneració, acereria.— Introducció al Registre Nacional de Drets d’Emissió RENADE de les dades dels160 establiments autoritzats de Catalunya. Comunicació al RENADE de lesmodificacions de dades notificades per les empreses durant l’any.— Preparació d’un esborrany de decret per atendre els elements necessaris a fixarper a les actuacions de la Generalitat derivades de la Llei 1/2005 i d’altra normativade desenvolupament.— Participació i realització de reunions i jornades amb els sectors afectats, lesadministracions i els organismes de verificació.

Contaminació odoríferaA petició del Parlament de Catalunya, al llarg de l’any 2005 va treballar-se enl’elaboració d’un esborrany d’Avantprojecte de llei contra la contaminació



odorífera. Arran de la presentació del document, el mes de juny, va posar-se adisposició dels diferents sectors implicats (empreses, ens locals, ciutadania, etc.)una bústia per recollir els comentaris i suggeriments referents a l’actual esborranyd’Avantprojecte de llei i es van considerar les aportacions rebudes.

D’altra banda, s’ha realitzat una campanya de determinació de les emissionsd’olors atribuïbles a diversos establiments dels sectors industrials inclosos a l’àmbitd’aplicació de la futura norma. Tota aquesta informació recopilada s’utilitzarà permillorar i consensuar al llarg de l’any 2006 aquest document.

Contaminació acústicaEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha portat a terme el desplegament de laLlei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, caldestacar l’aprovació del Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen elscriteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

S’han determinat els criteris per a la delimitació de les aglomeracions d’àmbitmunicipal i supramunicipal d’acord amb la Llei 16/2002 i la Llei 37/2003, delsoroll, i els criteris sobre aglomeracions de la UE, segons la Directiva 2002/49,sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (elaboració dels criteris tècnics iestabliment dels requeriments mínims per elaborar els mapes estratègics de soroll,definició de la metodologia, i creació de grups de treball).

S’han impulsat comissions de seguiment de plans de millora acústica de sorollque provenen d’activitats que afecten més d’un municipi.

S’ha participat en la Comissió de Seguiment Ambiental de l’Aeroport deBarcelona i s’han efectuat extenses campanyes de mesurament de nivell de sorolld’abast territorial.

Enguany, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha efectuat un estudique ha servit de base per dur a terme una campanya de control del soroll en laxarxa de carreteres de Catalunya, consistent en la definició de les franges horàriesrepresentatives dels períodes dia, tarda i nit, d’acord amb els indicadors queestableix la Directiva europea sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

En aquest àmbit de control de soroll d’infraestructures, s’ha dissenyat unacampanya de mesurament dels nivells de soroll en dos-cents noranta-dos punts dela xarxa viària de carreteres de Catalunya a fi de georeferenciar els resultats i fer-losconsultables al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, on esrepresenten els nivells de soroll de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.

S’ha participat en diverses jornades nacionals i internacionals sobre gestió icontrol del soroll ambiental en què s’han presentat els treballs que el Departamentduu a terme en aquest àmbit.

S’han adquirit equips que permetin portar a terme mesuraments de nivell devibracions, d’acord amb la metodologia establerta per la Llei 16/2002.

Enguany, s’han estudiat i elaborat informes sobre observacions tècniques delProjecte de reial decret pel qual s’aprova el Reglament general dedesenvolupament i execució de la Llei 37/2003, del soroll.

Contaminació lluminosaDurant l’any 2005, l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa adscritaa la Direcció General de Qualitat Ambiental ha dut a terme les accions següents:— Impulsar, seguir i coordinar les accions tècniques i administratives que hanculminat amb la resolució del Govern de la Generalitat de Catalunya de dictar elDecret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupamentde la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per ala protecció del medi nocturn.



— Constituir la Comissió de Prevenció de la Contaminació Lluminosa, amb lafinalitat d’assessorar, d’impulsar i de promoure l’aplicació del Decret 82/2005.Formen part de la comissió diversos sectors implicats en l’ordenació ambiental dela il·luminació exterior, que són: Associació Catalana de Municipis i Comarques,Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del Departament de laPresidència, Confederació de Comerç de Catalunya, Direcció Generald’Administració Local del Departament de Governació i AdministracionsPúbliques, Federació de Municipis de Catalunya, Foment del Treball Nacional,Institut Català de l’Energia del Departament de Treball i Indústria, Lliga per a laDefensa del Patrimoni Natural i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.— Signar 10 convenis de col·laboració amb consells comarcals per redactar planspilot municipals per a l’adequació de la il·luminació exterior existent de cada undels 287 municipis de les comarques, i ha continuat la col·laboració amb elConsorci del Montsec per executar l’adequació de la il·luminació exterior existenten els 17 municipis del Consorci. S’ha impartit formació a professionals dels enslocals.— Publicar el llibre del “Quadern de Legislació” número 53 anomenat Prevenció dela contaminació lluminosa a Catalunya, del qual s’han distribuït els 2.500 exemplarseditats.També s’ha col·laborat amb la Federació Catalana d’Associacions Empresarials en lapublicació del llibre anomenat Reglament de desenvolupament de la Llei d’ordenacióambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, del qual s’handistribuït 8.000 exemplars entre els associats al Gremi d’Instal·ladors.— Elaborar documentació per: comunicar, informar, promoure i difondre laprevenció envers la contaminació lluminosa. S’ha elaborat la imatge base decomunicació de la normativa, les maquetes d’un llibret per informar-ne elsprofessionals, i un opuscle, una presentació multimèdia i un programa informatiuper al web del DMAH per informar la ciutadania.— Dotar l’Oficina i els cinc serveis territorials del DMAH de 6 luxímetres i un

luminancímetre, aparells necessaris per dur a terme les tasques d’inspecció,vigilància i control.S’ha incorporat el nou vector ambiental de la contaminació lluminosa en elsprocediments administratius del Departament i s’ha emès informe sobre el nouvector en les activitats i els projectes d’il·luminació.— Adequar el programa informàtic dels expedients informatius i sancionadors delDepartament a fi d’incorporar-hi les noves infraccions ambientals a causad’incompliments de la normativa catalana d’il·luminació exterior.— Participar en el Congrés Internacional anomenat León 05 CIE Miderm Meetingand International Ligthin Congress a fi de donar a conèixer i difondre la normativaambiental catalana d’il·luminació exterior.


2.6 Direcció General

del Medi Natural

2.6 DG Medi Ambient 26/10/06 10:56 Página 165

166 2. ACTIVITATS — 2.6 DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

La Direcció General del Medi Natural es reestructura a partir del Decret 68/2004,de 20 de gener, d’estructuració i reestructuració de diversos departaments del’Administració de la Generalitat. D’acord amb aquest Decret, corresponen aaquesta Direcció, entre d’altres, les funcions següents:— Formular propostes de directrius ambientals relatives a la conservació, la gestió ila millora del patrimoni natural, avaluar el grau de conservació i protecciód’aquest patrimoni, i assumir-ne, quan s’escaigui, la restauració i la millora.— Impulsar accions per a la preservació i la millora del patrimoni naturalpromogudes per la societat civil i els ens locals.— Formular i, si s’escau, executar plans i programes per a la protecció del paisatge idel sòl contra l’erosió i els previstos a la Llei 12/1985, de 13 de juny.— Promoure projectes d’investigació en matèria de tecnologies i sistemes per al’avaluació, prevenció, minimització i control dels impactes sobre el medi natural.— Dirigir la revisió i el desplegament del Pla d’espais d’interès natural i del’Estratègia catalana de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.— Dissenyar i dirigir les polítiques en matèria de protecció i foment dels terrenysforestals, parcs naturals, espais protegits i protecció dels animals, i vetllar per laprotecció dels ecosistemes de Catalunya.— Planificar i gestionar els terrenys forestals, els espais naturals protegits, els espaisinclosos a la xarxa Natura 2000, les reserves de caça i la resta d’equipamentsdestinats a la protecció i millora de les espècies animals adscrits al Departament deMedi Ambient i Habitatge.— Coordinar les actuacions de vigilància, control i inspecció del medi natural.— Impulsar accions de prevenció de les infraccions i d’assessorament iconscienciació ciutadana per fomentar conductes respectuoses envers el medinatural.


1672. ACTIVITATS — 2.6 DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

Subdirecció General de Boscos i Gestióde la Biodiversitat

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia d’origen glacial sobre roques granítiques, vallsen U, circs i agulles. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos derebliment (zona d’Aigüestortes).— Interès faunístic: hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la marta, eltritó pirinenc, etc.— Interès botànic: gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, ambpresència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i benconservats d’avet i de pi negre.— Interès paisatgístic: impressionant relleu que compta amb més de 200 estanys iparatges tan emblemàtics com els Encantats o el planell d’Aigüestortes.

AdministracióLa Fundació ONCE va atorgar al Parc el guardó a la Solidaritat i Superació pelsesforços realitzats en la supressió de barreres arquitectòniques i adaptaciód’itineraris a les persones amb mobilitat reduïda.

S’han emès 72 informes i s’han repartit 252 targetes de veïns, 93 de servei detransport públic, 13 de propietaris, 78 de vehicles de servei, 3 de vehiclesd’acampada i 6 per a minusvàlids.

S’han donat 9 permisos especials d’obres, 33 d’investigació, 33 de fotografia i28 d’altres (sobrevol i curses), i se n’ha fet el seguiment.

S’ha preparat la renovació del conveni de transport públic al Parc Nacionalamb els ajuntaments de la Vall de Boí i Espot i les associacions de taxistes.

En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 246 propostesde despesa.

Millora ruralPer al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de proteccióespecial, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’empara de l’OrdreMAH/90/2005, per al finançament d’actuacions als espais naturals, va atorgar 3ajuts a ajuntaments i entitats sense ànim de lucre per un import de 58.074 €.

Es van concedir 28 expedients d’ajuts a l’empara de la Resolució de 28 degener de 2004, de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, per la qual es convoca laconcessió de subvencions públiques estatals en les àrees d’influència socioeconòmicadels parcs nacionals per a l’any 2004, que es desglossen en 11 d’entitats locals, 11d’empreses i empresaris autònoms i 6 de particulars i entitats sense ànim delucre.

Els pagaments derivats de convocatòries anteriors corresponents a aquestaanualitat han estat els següents:

IMPORTS CONCEDITS AMB CÀRREC A L’EXERCICI 2005

Tipus de beneficiaris Import

Entitats locals 383.296 €

Empreses i empresaris autònoms 51.520 €

Particulars i entitats sense ànim de lucre 73.556 €

TOTAL 508.372 €

Servei de Parcs



Patrimoni naturalCensos poblacionals estrictes de l’isard a l’àmbit del Parc Nacional (PN) amb elmètode de batudes simultànies, per mitjà del qual s’ha obtingut la xifra total de953 observacions, i una densitat resultant de 6,75 exemplars per ha. Les dades hanpermès confirmar la davallada poblacional dins el territori del Parc Nacional acausa de processos epidemiològics, com a la resta del Pirineu. A la zona perifèrica(ZP) (excepte la val d’Aran), s’han comptat 513 exemplars.

Gall fer: seguiments al PN i a la ZP. S’hi van localitzar 38 mascles, 27 femelles i7 indeterminats en 17 llocs de cant. Quant a l’èxit reproductor, s’ha estimat en0,86 polls per femella a la conca de la Noguera Pallaresa i 0,71 a la NogueraRibagorçana. La gran novetat de la temporada ha estat, sense cap mena de dubte,la localització de l’espècie a la ribera de Riqüerna (TM de la Torre de Cabdella) apocs metres (uns 200) de la zona perifèrica del PN. Es tracta d’una zona derepoblacions forestals portades a terme fa uns 40 anys a la zona de Cabdella, lesquals han permès la colonització natural en una àmplia zona on era inexistent.

Seguiment de les densitats poblacionals de mascles reproductors de la perdiublanca en 4 zones de la ZP en 730 ha; s’hi van sentir 57 mascles. També s’han fetseguiments de l’èxit de reproducció mitjançant el mètode de les batudes en líniaamb un resultat de 44 adults, 18 joves i 8 llocades amb una mitjana de 0,40 pollsper adult.

Seguiment de l’àguila daurada. En total, salten 4 polls de 4 parellescontrolades.

Trencalòs: com cada temporada, es va col·laborar amb el Pla de recuperació del’espècie en l’àmbit de l’Estat espanyol mitjançant el seguiment acurat de tots elsterritoris vinculats a l’espai i la zona d’influència. Dels 6 territoris controlats, 4 vanfer intent de reproducció i els 4 amb èxit.

Han finalitzat els treballs del projecte Estimació de la població de porc senglaral Parc Nacional.

La densitat de la població del porc senglar en el període de tardor-hivern sesitua al voltant de 3 individus cada 100 ha a la zona de protecció i zonesconfrontants a l’interior del Parc; la presència de porc senglar durant l’hivern éspràcticament nul·la.

Assistència tècnica, mitjançant procediment negociat, per fer el seguiment dela població d’ungulats: cabirol (Capreolus capreolus), daina (Dama dama), i cérvol(Cervus elaphus) al Parc.

En l’àmbit de la gestió forestal, s’han fet els controls de la població deprocessionària, de la qual hi ha hagut un grau d’afectació força més baix que l’any2004, i el trampeig i seguiment d’Ips acuminatusi, que també ha donat capturesmolt més baixes que l’any 2004.

Seguiment de ropalòcers: Butterfly Monitoring Scheme. S’han trobat 81 espèciesdiferents i s’han observat algunes tendències tant respecte al nombre d’espèciescom d’exemplars en les dues estacions analitzades. El nombre d’espècies és moltremarcable: Red Book of European Butterflies (22 espècies). Fora dels itineraris, caldestacar l’observació d’Apatura iris, a Prat de Pierró; fins ara, solament s’haviatrobat a la Val d’Aran.

S’ha aprovat el projecte d’ordenació forestal de les forests Bosc de Jou i Bosc deSo (L-1101 i L-1105), als termes municipals de la Guingueta d’Àneu i Alt Àneu.

Inventari i cartografia de detall de les congestes. L’estudi ha suposatl’establiment de 75 nous polígons i 78 nous inventaris, els quals s’han integrat a lacobertura existent.

S’ha col·laborat en la generació de documentació complementària a lagenerada l’any 2004 perquè el Parc romangui inclòs en el Llistat del Conveni



Ramsar, relatiu a zones humides d’importància internacional per a la conservació il’ús sostenible mitjançant accions locals regionals i nacionals i gràcies a lacooperació internacional, com a contribució al desenvolupament sosteniblemundial.

S’han iniciat els treballs de redacció del Pla de maneig i revisió de la càrregaramadera.

Com a seguiment ambiental, s’ha fet el seguiment de la qualitat de l’aigua deles fosses sèptiques dels refugis.

1a fase de creació d’un banc de llavors del Parc Nacional. S’han recol·lectat122 tàxons. D’aquests, s’han recollit entre 3.500 i 4.000 llavors. Se n’ha fet laconservació i s’han dipositat al Banc de Germoplasma del Jardí Botànic deBarcelona. Aquests lots s’han depurat, s’han deshidratat i s’han congelat a -18º Cper garantir-ne la perfecta conservació i viabilitat a mitjà i llarg termini.

Quant a prevenció d’incendis forestals, s’han fet tractaments silvícolessegons el Pla de prevenció d’incendis, s’han millorat pistes forestals, s’hanrevisat els punts d’aigua i s’han fet treballs d’actuació immediata i vigilànciad’incendis.

S’han recollit i enretirat escombraries del Parc i la zona perifèrica de proteccióa les àrees de gran freqüentació.

Restauració de zones degradades: l’empresa ENDESA Generación ha enretirat irestaurat infraestructures obsoletes de la vall Fosca.

S’han iniciat els treballs d’estabilització del talús de Peguera per evitar novesesllavissades de terra sobre el riu Peguera aigües amunt del poble d’Espot.

Ha finalitzat el projecte d’estabilització de talussos de la pista forestal deMainera, a Espot, i de millora d’aquesta pista.

Infraestructures i equipamentsDurant tot l’any 2005, s’ha treballat amb l’empresa Novotec per implantar elsistema de gestió mediambiental a fi d’assolir la qualificació EMAS.

S’ha acabat la instal·lació de l’exposició permanent de l’Ecomuseu de pastorsde la vall d’Assua, a Llessui.

S’ha implantat un sistema de potabilització de l’aigua per raigs ultraviolats is’ha fet el manteniment de les fosses sèptiques, i també s’ha construït un sistemanou per depurar les aigües residuals del refugi Ventosa i Calvell, inclosa lacol·locació d’una fossa sèptica.

S’han millorat les carreteres d’accés al parc, concretament la compactació de lapista forestal d’accés a Serra del Rei i el manteniment de l’asfalt de la carreterad’accés a Sant Maurici.

S’ha iniciat l’execució del projecte de camí i mirador en la cascada de Gerber.Aquest camí és dins del projecte Camins Vius del Parc Nacional.

S’han millorat els camins següents: estany Tort, canal de Pigolo, a la Vall Foscai Fogueruix; recuperació de trams del camí de Suà, GR-11 de Peguera al sector deSant Maurici, i camí de Dellui al sector d’Aigüestortes.

S’han millorat els ponts següents: pont gran del camí dels Enamorats, pont delplanell Gran per accedir a Dellui, pont de plana Ciega, ponts dels fangassals deMonestero, pont dels Boigots, pont de Platets, i pont del riu de Cabanes a la Matade València.

S’ha instal·lat un pas canadenc a la Portella, a la forest de Serra del Rei.S’ha adquirit tanca ramadera mòbil i mànega ramadera autoportant per al

sector d’Espot.



RecercaS’ha fet l’inventari de detall dels recursos arqueològics i s’ha aplicat un SIG per a ladescripció de l’evolució de la població de marmota alpina.

S’han fet els treballs de Diagnosi arquitectònica de l’ermita de Sant Nicolauper datar-la i determinar-ne l’estat.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEnguany, la xifra total de visitants al Parc Nacional ha estat de:

VISITANTS DEL PARC NACIONAL

XIFRA DE VISITANTS (2004) XIFRA DE VISITANTS (2005) % VARIACIÓ 2004-2005

284.799 281.237 - 1%

Analitzant les dades per sectors, s’observa que, al costat occidental del Parc, hi hahagut una davallada de 9.637 persones. Aquesta baixada es veu compensada, enpart, per un augment de visitants al sector oriental, en concret 6.075. Cal fer notarque en aquest sector, durant aquest darrer any, s’han introduït en el registre devisitants dades referents als comptadors automàtics de persones de la ribera deSuar i de la vall de Peguera. Aquests visitants passaven desapercebuts fins ara en notransitar per cap punt de control previ. Segurament, si restéssim les dades delscomptadors automàtics, les dades del sector de Sant Maurici serien molt semblantsa les de 2004.

Sembla, doncs, que es manté una certa tendència a la baixa, que ja s’haobservat i comentat entre els diferents agents turístics de les comarques veïnes delParc Nacional en els darrers anys.

No obstant això, l’estimació de visitants que entren fora d’horari de control opels colls i passos de muntanya fa elevar la xifra de visitants totals a 337.500persones.

A les cases del Parc de Boí i Espot han estat ateses un total de 52.162 persones.El Centre d’Informació de l’estany Gento (Pallars Jussà), situat en l’edifici existental costat de l’estació superior del telefèric, va funcionar a ple rendiment del 18 dejuliol fins al 30 de setembre, data en què el telefèric deixa de prestar el servei detransport de viatgers. El nombre total de persones ateses en aquest centre va ser de4.431, mentre que als centres d’informació de Llessui i de València d’Àneu, situatsal Pallars Sobirà, i oberts, el primer del 18 de març al 31 de desembre i el deValència del 18 de juliol al 31 d’octubre, hi han passat 6.519 i 1.337 persones,respectivament.

La procedència dels visitants es coneix mitjançant enquesta directa a tots elsvisitants atesos, tant en les cases del Parc de Boí i Espot com en els centrescomplementaris de Llessui, estany Gento i València d’Àneu.

El tractament estadístic de les dades palesa que el 76% dels visitants atesos sónde l’Estat espanyol i el 15% són estrangers. Del 9% restant no s’ha pogut esbrinarel lloc de procedència.

Enguany, cal destacar la posada en funcionament de 12 punts d’informacióautomàtics que s’han instal·lat en diferents oficines de turisme de la zonad’influència, cases del Parc i centres complementaris. Aquests punts informàticsfuncionen amb una pantalla tàctil, accessible fins i tot a través d’un vidre gruixut,cosa que fa que puguin funcionar situats a l’interior de les oficines de turisme iinformació, en les hores en què romanen tancades En total, s’han fet 389.894consultes a aquests nous aparells.



ITINERARIS REALITZATS (2005)

SECTOR DE L’ITINERARI NOMBRE D’ITINERARIS NOMBRE DE PERSONES ATESES

Aigüestortes 101 1.916

Sant Maurici 121 1.931

TOTAL 222 3.847

Cal destacar 15 itineraris monogràfics amb 121 assistents, on es van tractar elstemes següents: Quan la neu es fon, Laberint de flors, Altres indrets, Muntanyesd’estanys, Dalt del cim, Anem al Portarró, On és la Lluna, Micròpolis, i Prats alpins.

Sota el títol genèric de Caminem sobre la neu, es van efectuar un total de 23itineraris amb raquetes de neu entre els mesos de gener i abril, amb 324 personesateses, 154 més que l’any 2004.

S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals El Parc iles escoles. Enguany, coincidint amb el 50è aniversari del Parc, s’ha fet un esforçsuplementari per possibilitar que el major nombre possible de nens i nenes de lescomarques de la zona d’influència poguessin pujar a visitar el Parc. El resultatd’aquest esforç és que un total de 711 nens de la zona d’influència han participaten alguna activitat al Parc, 438 més que l’any 2004.

Es van fer un total de 10 xerrades a col·lectius diversos, entre els qualsdestaquen escolars, universitaris i associacions diverses locals i no locals. També esva participar en un total de 18 fires en col·laboració amb patronats de turisme deles comarques de la zona d’influència.

Es van organitzar els cursos Meteorologia per a tothom, a l’observatorimeteorològic de Sort en col·laboració amb el Servei de Meteorologia de Catalunya ila Secretaria General de l’Esport; El Parc per a informadors turístics; Biologia iconservació del trencalòs, en col·laboració amb la Institució Catalana d’HistòriaNatural; Flora d’alta muntanya, i Tècniques de progressió i seguretat a muntanya,en col·laboració amb el CENEAM.

A Boí (Alta Ribagorça), va tenir lloc el XIII Curs de guies interpretadors delParc Nacional, dedicat als joves de la zona. Es van dur a terme també dos camps detreball dedicats a la recerca i la col·laboració amb el Parc al sector de Sant Maurici,amb un total de 40 participants.

Ha continuat el Programa de voluntariat de l’Organisme Autònom ParcsNacionals i SEO Birdlife, amb la presència de 24 participants, que van ferseguiments i censos de la fauna del Parc. També va comptar amb la presència de 2voluntaris del Servei Voluntari Europeu de l’1 de maig al 30 d’octubre.

Al llarg de l’any, s’han dut a terme un total d’11 exposicions en diversosequipaments com ara les cases del Parc, els centres complementaris d’informació,locals socials i ajuntaments, amb temàtica diversa relacionada amb el Parc,espècies protegides, educació ambiental, etnografia i cultura pirinenca. Entre lesexposicions, cal destacar: Concurs de fotografia del Parc Nacional, edicions XI iXII; Imatges d’Aigüestortes i Sant Maurici; Aigüestortes i Sant Maurici: un paradísper a la fauna; Els refugis del CEC; Art popular del Pirineu; Flora pirinenca, i El Plarector, una eina de gestió.

Cal destacar dues exposicions realitzades amb motiu del 50è aniversari:Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50 anys d’un parc nacional, al Palau Robert,i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50 anys d’història,exposició itinerant que ha estat en diversos pobles de la zona d’influència del Parci d’arreu de Catalunya.

Entre els actes institucionals del 50è aniversari, cal destacar la presentació deles activitats realitzada al Balneari de Caldes de Boí que va comptar amb la



presència, entre d’altres, de la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, delMolt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i del’Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. Entre lesactivitats educatives i de divulgació, cal destacar la 4a Trobada InternacionalEUROPARC de Junior Rangers; el Cicle de cinema al carrer, a 15 pobles de la zonad’influència; el programa de visites Viu el Parc adreçat a les escoles de Catalunyaque de moment ha portat 581 nens al Parc, i les 15 representacions del conte Lacorona de Sant Nicolau realitzades a diverses biblioteques de Catalunya.

Un total de 10.340 persones van assistir als passis d’audiovisuals a les casesdel Parc de Boí i Espot.

Es van editar dos números nous del butlletí del Parc El Portarró, un especial50è aniversari, el llibre del conte La corona de Sant Nicolau, el llibre Aigüestortes iestany de Sant Maurici: Parc Nacional de l’editorial Lunwerg, l’Agenda 2006, especialAigüestortes de la revista NAT, el llibre El territori d’Aigüestortes i Sant Maurici abansdel Parc; textos i imatges i diversos fulletons d’itineraris.

El Centre de Documentació va incorporar un nou documentalista a partir delmes d’abril. A banda de les tasques pròpies de suport a les diferents unitats delparc, s’han comptabilitzat un total de 121 consultes d’usuaris externs, més de lameitat de les quals han estat presencials al centre de documentació mateix. Tambés’ha estès la col·laboració amb altres centres de documentació per mitjà del’intercanvi de material i trameses de material didàctic del Parc a escoles ibiblioteques.

El fons ha augmentat en 51 nous títols per la via d’adquisicions, i lacontractació d’una bibliotecària itinerant ha permès la catalogació d’uns 700 títols,cosa que fa que el nombre total de documents integrats al catàleg de les BEG siguide quasi 1.400 repartit entre el Centre de Boí (1.223 ítems) i Espot (167 ítems).

S’han adquirit per a l’arxiu fotogràfic un seguit de fotografies antigues amb latemàtica del Parc i la seva gent amb fons del CEC (498 imatges), l’Arxiu Violant iSimorra (21 imatges) i l’Arxiu Albert Bastardes (299 imatges).

Ha continuat la digitalització d’imatges, fins a assolir l’any 2005 un total de2.790 fotografies digitalitzades.

El personal del centre de Documentació ha participat en la XI Sessió de Treballde Centres de Documentació d’Espais Naturals Protegits de Catalunya celebrada aRoquetes els dies 26 i 27 de maig i en el IV Seminari de Centres de Documentaciód’Espais Naturals Protegits i Medi Ambient celebrat a Olot i Arbúcies els dies 16, 17i 18 de novembre.

VigilànciaLes patrulles d’agents rurals han dut a terme 1.329 actuacions, d’entre les quals 20van ser denúncies. Juntament amb els grups de rescat de muntanya dels Bombersde la Generalitat, han evacuat 50 persones. El SEPRONA no va fer cap denúncia.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de minerals,roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemes càrstics importants.— Interès botànic: diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques i molt rares,mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndids boscos de pi negre, avet ifaig. Flora alpina.— Interès paisatgístic: paisatges d’alta muntanya, amb les parets de la cara nord delCadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessant sud del Moixeró. La



diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i naturals presenta un bon estat deconservació, fruit, en bona mesura, de l’aprofitament tradicional dels recursosnaturals de manera respectuosa envers el medi.— Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interès europeu(Directiva 92/43/CEE, d’Hàbitats). 30 hàbitats declarats d’interès europeu(Directiva 92/43/CEE, d’Hàbitats). Zona d’especial protecció (Directiva d’Ocells).249 vertebrats, 19 espècies de quiròpters, 218 aràcnids, 192 coleòpters, 33ortòpters, 32 himenòpters, 115 lepidòpters diürns i altres grups d’invertebrats.Prop de 1.700 tàxons de flora vascular i 567 de fongs. Proposat com a lloc d’interèscomunitari (LIC) dins la xarxa Natura 2000, regió Alpina.

DireccióHan finalitzat la redacció de la normativa i la zonificació i el programad’actuacions del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del ParcNatural.

S’ha integrat la gestió del Paratge Natural d’Interès Nacional del Pedraforca alParc Natural.

S’ha elaborat l’Inventari dels camins ramaders del sector sud del Parc a fid’incorporar-los al Pla especial, i també l’Inventari de la xarxa de camins de lafinca patrimonial de Rus.

El Parc ha participat en el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, elPatronat del Museu Cerdà, l’Associació Valls del Pedraforca, l’Associaciód’Empreses i Activitats Turístiques del Berguedà i l’Associació de la Fia Faia.

S’ha dut a terme l’excavació arqueològica d’un jaciment romà a Torreta delCadí, en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de laVansa.

S’ha col·laborat en el Taller Ocupacional Valls de la Vansa i Tuixent, encol·laboració amb tots dos ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i s’hacreat un jardí de plantes medicinals a Tuixent.

S’ha participat en diverses sessions del Congrés del Món Rural.S’ha fet el seguiment ambiental de la perforació del túnel auxiliar del Túnel

del Cadí.

AdministracióLes tasques administratives s’han incrementat atès el volum d’expedients, dedocumentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits tramitats al llarg de l’any, acausa, entre d’altres, que el Parc Natural gestiona altres espais com la ReservaNacional de Caça (RNC) del Cadí, la RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell i les reservesnaturals parcials Segre-Isòvol, Segre-Prullans i la Llosa.

Millora rural

Gestió d’ajutsS’ha tramitat 50 sol·licituds d’ajut, de les quals s’han atorgat 19 a propietarisparticulars, 12 a ens locals i 1 a entitats sense ànim de lucre. Les sol·licitudspresentades s’acollien a l’Ordre MAH/90/2005, de 2 de març, per la qual s’aprovenles bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturalsprotegits de Catalunya. L’import dels ajuts atorgats es mostra a la taula següent:



IMPORT DELS AJUTS ATORGATS

TIPUS DE BENEFICIARIS IMPORT DELS AJUTS (€)

Entitats locals 181.385

Propietaris particulars 102.913

Entitats sense ànim de lucre 4.392

TOTAL 288.690

Ordenació i millora de la xarxa viàriaS’ha arranjat la pista forestal de Bentanacs. També s’ha fet el manteniment urgentde les pistes principals del Parc: s’han enretirat esllavissades, pedres i neu, i s’hantapat els xaragalls.

S’ha elaborat el Projecte d’estabilització i millores de la pista forestal que vadel mirador de Gresolet al Collell.

Pla de prevenció d’incendisS’ha construït un dipòsit d’aigua a Meranges (Castellar de n’Hug), amb capacitatde 125 m3 i accessible a vehicles terrestres i helicòpters.

S’ha desbrossat un perímetre de 25 metres al voltant de les àrees de lleure deltorrent de Cerc, Vinya Vella i Font de Gisclareny, per a prevenció d’incendis forestals.

S’han instal·lat cadenes de seguretat en basses d’aigua perquè, en cas decaiguda accidental de persones o animals, se’n pugui garantir la sortida.

Espais de domini públicS’ha equipat el mirador del cap del Ras i el mirador de Gresolet amb taulesd’orientació per a la interpretació del paisatge.

Neteges i manteniment d’equipaments i espaisManteniment del jardí de plantes medicinals de Ca les Monges a Bellver de Cerdanya.

Neteja d’escombraries de les àrees recreatives i dels indrets més freqüentats delParc; se n’han recollit més de 2.500 kg. La neteja s’intensifica a l’estiu i a l’època debolets.

Manteniment dels equipaments del Parc: 29 àrees de lleure, 7 miradors, 3centres d’interpretació del Parc, senyalització diversa i part dels 430 quilòmetres desenders senyalitzats.

Patrimoni natural

Seguiment i avaluació de les poblacionsCensos de les espècies faunístiques de més interès en relació amb la gestió de llurshàbitats i els programes de seguiment específics en curs: trencalòs, gall fer en cantadorsi reproducció, isard, cérvol, nidificació de voltor i cens anual de llúdriga, entre d’altres.

Programa de seguiment de ropalòcers (CBMS), Programa de seguiment d’auscomunes reproductores a Espanya (SACRE), Cens d’ocells aquàtics hivernants iPrograma de seguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya, per al quals’han coordinat les actuacions desenvolupades al Parc, a la Reserva Nacional deCaça (RNC) del Cadí i a la RNC de la Cerdanya i Alt Urgell.

Ha continuat el seguiment de grans carnívors en zones d’especial interès,mitjançant transectes, recollida de femtes, control de danys i trampeig fotogràfic.

Seguiment dels fluxos migratoris en diversos sectors del Parc, mitjançant unaestació d’anellament constant dins el Programa SYLVIA (Constant Effort Site) i unaestació de control de migració del Programa MILVUS.



S’han realitzat i coordinat diverses trameses d’animals ferits o malalts alscentres de recuperació de fauna i a la Facultat de Veterinària de la UniversitatAutònoma de Barcelona en relació amb la vigilància del brot de pestivirus en lespoblacions d’ungulats salvatges.

Gestió d’hàbitatsS’ha intervingut en la zonificació i l’establiment de condicionants específics delsaprofitaments previstos en vuit forests i inclosos en el Pla d’aprofitaments per al’any 2005, a fi de compatibilitzar aprofitaments forestals i preservació de la fauna.

S’ha col·laborat en el mateix sentit en la redacció de vuit projectes d’ordenaciói en el disseny de les vies de desembosc previstes en dues altres forests.

S’ha fet el seguiment d’actuacions de gestió de matollars i prats (cremes iestassades) per fer-los compatibles amb la preservació del poblament faunístic i deles comunitats vegetals considerades hàbitats d’interès comunitari.

S’ha col·laborat i facilitat la tramitació i certificació d’ajuts derivats de l’Ordrede 14 de desembre de 2001, relativa als ajuts a la gestió forestal sostenible i lapreservació de determinades espècies de la fauna forestal.

EstudisHa continuat la prospecció, el control i l’eliminació de la planta al·lòctonainvasora Senecio inaequidens per evitar la pèrdua de pastures i espais oberts.

Ha continuat l’Inventari sobre les espècies de fongs del Parc.S’ha dut a terme la prospecció i estimació de les poblacions de dues espècies

de flora d’interès especial: Potentilla pensylvanica i Gagea reverchonii.S’han coordinat estudis sobre la dinàmica de dos d’hàbitats d’interès

comunitari: molleres i tarteres calcàries.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

VISITANTS L’ANY 2005

Centre del Parc – Bagà 8.958

Casa del Riu – Martinet de Cerdanya (període d’estiu) 843

Total de visitants als centres gestionats directament pel Parc 9.801

PROGRAMA D’ACTIVITATS TRIMESTRALS

Persones participants a les diverses activitats (excepte les sortides guiades amb raquetes de neu) 593

Activitats organitzades (excepte el programa de sortides guiades amb raquetes

de neu en col·laboració amb el Servei de Guies) 51

TALLERS PER A ESCOLES

Alumnes participants als tallers organitzats a les escoles del Parc 340

Nombre de tallers realitzats 23

XERRADES A ESCOLES I ALTRES CENTRES

Alumnes d’escoles d’Ensenyament de primària i secundària 246

Alumnes d’universitats i altres nivells formatius 233

FESTA DE L’ARBRE

Escoles participants a les festes de l’Arbre 5

Alumnes participants a les plantades d’arbres 190



La quantitat de visitants total estimada és de 430.000.S’han organitzat diversos tallers de biologia i xerrades a diferents escoles del

Parc i s’ha continuat oferint un programa d’activitats trimestrals obert a lapoblació local i visitant. Aquest programa inclou tallers sobre energies renovables,elaboració de sabons, elaboració de formatges i cuina tradicional; projeccionsaudiovisuals sobre expedicions de muntanya, viatges de natura i temes locals;xerrades i sortides que abasten aspectes de fauna, geologia, flora, cultura oactivitats tradicionals, com el seguiment de rastres a la neu, l’estat actual del llop alParc, la construcció d’iglús, la neu, les cales i les allaus, l’hivern al fons de les valls,l’escolta del mussol pirinenc, el bosc a la primavera, el coneixement sobre elbestiar domèstic, el cel obert i les petjades de dinosaure, la recollida de plantesmedicinals durant la matinada de Sant Joan, l’observació d’ocells, els isards al’estiu, els parcs d’aventura al bosc com a eina d’educació ambiental, la brama delcérvol, la cerca de bolets o el zel de l’isard, entre d’altres. També s’han organitzatcursos sobre tècniques de seguretat a la muntanya hivernal, perfeccionament de lafotografia de natura, iniciació a l’ornitologia, a la identificació dels ocellsmitjançant el cant i a l’anellament científic d’ocells, iniciació al coneixement deles herbes remeieres, decoració floral i aprofundiment en la classificació de lesplantes medicinals. S’han presentat 2 llibres, un sobre catarisme i un sobre el ParcNatural.

S’ha inaugurat la ruta de bicicleta de muntanya Volta al Cadí-Moixeró.S’ha participat en la Fira de l’Esport de Bellver de Cerdanya per donar a

conèixer aquest espai natural protegit i, en concret, el món dels quiròpters.S’ha convocat el XIII Concurs de Fotografia, sota el tema Els paisatges del Parc

Natural, amb un gran èxit de participació (38 participants – 96 obres).Durant tot el mes de maig s’ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs amb diverses

activitats de coneixement i descoberta de l’entorn.L’oferta pedagògica dins el Parc és aplegada principalment per diverses cases

de colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà. També elServei de Guies del Parc ha ofert activitats a escolars: itineraris guiats, sortides ambraquetes de neu, etc.

S’han participat a l’Escola d’Estiu del Berguedà.S’ha col·laborat amb el Taller d’Ocupació de Tuixén adreçat a un col·lectiu de

dones desocupades, amb xerrades, sortides i tallers sobre temes relacionats amb elParc i la sensibilització ambiental.

S’han acollit en pràctiques 6 alumnes de l’Escola de Capacitació Agrària delPirineu (1), l’Escola de Capacitació Agrària Quintanes (4), i l’Institut d’EducacióSecundària -IES- Guillem de Berguedà (1).

S’ha col·laborat en el Curs de grans carnívors ibèrics (l’ós bru, el llop i el linx),adreçat a tot tipus de públic, i en diverses sortides i xerrades divulgatives sobreplantes medicinals, rastres de fauna i altres.

S’han presentat els objectius i resultats provisionals del Programa deseguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya a les societats locals.

S’han realitzat exposicions temporals de temàtica variada: L’home i la muntanya.Caminant pel Pirineu; L’aprofitament de les energies renovables; Records d’un viatge a l’Índiai al Nepal; Primera acció de recuperació paisatgística a la capçalera del Flamicell (vall Fosca);Cel obert i petjades de dinosaure; Els paisatges del Parc Natural; El refugi de Rebost (1955-2005);Vivències i records amb l’UEC de Bagà, entre d’altres. També s’ha col·laborat enles exposicions organitzades pel Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya deGósol i pel Museu de les Trementinaires de Tuixén, o amb el Club de Caça laBatllia de Bellver de Cerdanya. S’ha col·laborat en l’exposició sobre Animalsverinosos organitzada pel Museu Cerdà, de Puigcerdà.



S’han editat dos números (5 i 6) del butlletí del Parc El Picot Negre, una eina decomunicació entre el Parc, la població local i els visitants, i fullets divulgatius: Rutade la mallerenga petita, Itinerari de la llúdriga i Rutes a peu i BTT (castellà, anglès ifrancès, i reedició en català), a part dels corresponents a activitats. S’ha editat uncartell divulgatiu sobre el Parc Natural. S’ha editat un opuscle d’informacióturística en diversos idiomes.

Ha continuat i en altres casos engegat l’estudi de freqüentació de diversossenders del Parc per aplicar-lo a una futura gestió: prat de Cadí, els Empedrats, fontde l’Adou, ruta del Trencapinyes i zona del Pedraforca (PNIN del Pedraforca).

El Centre de Documentació ha catalogat 411 documents i ha actualitzattrimestralment les activitats proposades a la pàgina web.

VigilànciaEls guardes de reserva de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí i laRNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell han controlat i vigilat les activitats dels visitantsi la població local, han prestat ajut i suport en diverses ocasions i han participatactivament en censos i activitats del Parc.

Ha continuat la coordinació amb els Agents Rurals a través de reunionsperiòdiques amb els caps de comarca de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Valors que s’han de protegirInterès geològic: el conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica,amb més de 30 cons volcànics i les seves colades basàltiques.

Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Existència de boscos relictuals de roure pènol.

Interès paisatgístic: la diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana rica irespectuosa.

AdministracióSobre el primer esborrany del document de revisió del Pla especial de la zonavolcànica de la Garrotxa, han continuat durant tot l’any les actuacions previstes alprograma de participació pública i institucional i s’han anat valorant i incorporantels suggeriments al nou text. Així mateix, s’ha redactat el primer esborrany del Plarector d’ús i gestió del Parc (PRUG).

En l’àmbit del planejament urbanístic, cal destacar el seguiment i lacoordinació dels treballs de revisió del Pla especial en relació amb el Pla directorterritorial de la Garrotxa, també en fase d’elaboració.

En l’àmbit del desenvolupament del planejament urbanístic, s’han emès fins a4 informes relatius a 2 plans parcials industrials i 2 plans parcials residencialssituats en zones que limiten amb l’àmbit del Parc Natural als municipis d’Olot,Sant Joan les Fonts i les Preses.

Pel que fa a les infraestructures, el Parc ha mantingut el seguiment i controlambiental en fase d’explotació de la nova autovia A-26 i ha col·laborat ambl’assistència tècnica ambiental de l’obra. Així mateix, ha participat en la comissióde concertació i control del nou eix viari Vic-Olot.

Els dies 31 de gener i 1 de febrer de 2005, el Parc va superar amb èxitl’auditoria de seguiment de la norma de qualitat ISO 9001:2000 del sistema degestió de la qualitat del Parc. També va superar amb èxit el dia 21 de juliol de 2005la segona auditoria de seguiment de la certificació Q de qualitat de l’ús públic dels



espais naturals protegits de l’Estat espanyol, promoguda pel Ministeri d’Economia.Durant el segon semestre de 2005, el Parc ha iniciat el procés per a la implantaciód’un sistema de gestió ambiental (EMAS) i l’obtenció del certificat EMAS.

Ha continuat l’aplicació al Parc de la Carta europea de turisme sostenible alsespais naturals protegits i se n’ha començat el procés de revisió amb la creaciód’un grup de treball que està avaluant els resultats del primer període d’aplicació.En col·laboració amb Turisme Garrotxa dins del Projecte de senderisme de laGarrotxa, s’han condicionat els camins inclosos a la xarxa de la Garrotxa, i s’handefinit la senyalització i els punts on cal implantar-la. El projecte s’ha ampliat a lescomarques veïnes de l’Alt Empordà i el Ripollès i s’ha decidit donar-hi el nomd’Itinerànnia. D’altra banda, ha continuat l’acreditació de nous establiments coma punts d’informació del Parc i la formació per als establiments acreditats.

El Parc ha participat a la conferència i l’assemblea anual de la FederacióEUROPARC a Holanda i a la reunió anual de la secció espanyola ESPARC 2005 quees va fer a Astúries.

Ha continuat la col·laboració amb la Fundació Garrotxa Líder i amb laFundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES).

Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/90/2005, s’han atorgat 9 subvencions a enslocals que sumen un total de 114.734 €, 12 subvencions que sumen un total de13.547 € a les institucions sense ànim de lucre per mantenir la xarxa viàriapedestre i altres espais naturals d’interès, i 31 subvencions a propietaris i masoversper un total de 125.768 €.

Millora ruralS’han subministrat 3.187,5 tones de material de subbase als veïns per mantenir elscamins de la xarxa viària rural amb un cost de 25.500 €.

S’han pavimentat els accessos a l’àrea d’aparcament i als baixos de Can Jordà,per un import total de 24.247,5 €.

S’ha contractat la reforma d’un edifici de l’àrea de Can Jordà per adaptar-locom a magatzem agrícola (40.479 €), vinculat al Centre de Conservació de PlantesCultivades de Can Jordà.

La Cooperativa la Fageda, contractada pel Parc Natural, ha continuat fenttasques de manteniment, retirada de deixalles i petites actuacions d’estassada idall. El servei de manteniment propi ha executat diverses tasques en els espaispropis o gestionats directament pel Parc.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicLa gestió del vulcanisme, en tots els seus àmbits, ha adoptat una especialrellevància durant l’any 2005 pel fet de poder disposar d’un contracted’assessorament tècnic extern. Una de les actuacions més destacades, en el marcd’aquest contracte, és l’elaboració del mapa vulcanològic de la zona volcànica de laGarrotxa. Aquesta cartografia de referència és indispensable per a la bona gestió ipromoció científica de la zona.

Així mateix, cal destacar també l’elaboració d’un estudi geocronològic de lazona volcànica, el qual ha de servir de compendi i de revisió de la informaciódisponible, i per detectar-ne incongruències. A partir de les seves conclusions, espodrà determinar quines línies cal seguir en un futur immediat en relació amb lesdatacions de materials volcànics.

També va continuar la col·laboració amb la Universitat de Girona, laUniversitat Autònoma de Barcelona i el Museu dels Volcans en el projecte que



relaciona prehistòria i vulcanisme, com a context general, però que tracta,específicament, de la relació dels primers pobladors en un entorn eruptiu dinàmic.

Un any més, van continuar les tasques de control del sistema hidrogeològic.Després que els aqüífers volcànics fossin qualificats com a zona vulnerable, s’hacol·laborat en la caracterització d’aquesta massa d’aigua (treball encarregat perl’ACA a la Unitat de Geodinàmica Externa i Hidrogeologia de la UAB) i s’hancoordinat i planificat amb l’ACA i el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública dela Garrotxa (SIGMA) les accions futures a desenvolupar. Com en anys anteriors,s’han realitzat campanyes de seguiment, de periodicitat semestral, que han aportatdades de molt interès per conèixer les tendències hidrològiques que es produeixen.També cal destacar la instal·lació de sondes de control continu del nivellpiezomètric, ja que es té un especial interès, a banda dels aspectes de qualitat, permonitoritzar la fluctuació del nivell freàtic vista la important obertura de nouspous, sobretot a la vall d’en Bas.

Programa de gestió de la flora i la vegetacióDurant l’any 2005, s’ha tancat, definitivament, l’Estratègia per a la gestió de laflora i la vegetació del Parc Natural, un document que ha de servir de referència ialhora de planificació i priorització d’actuacions relatives a la conservació de laflora i la vegetació.

Així mateix, també van continuar les accions de seguiment d’espèciesprotegides i es va encarregar la tasca de control i eradicació del seneci del Cap(Senecio inaequidens), una planta invasora que, a partir de la xarxa viària, penetraen les pastures i en disminueix la qualitat.

També es van realitzar nombroses aportacions d’aspectes botànics al nou Plaespecial de la zona volcànica de la Garrotxa.

Programa de gestió forestalL’execució dels projectes d’ordenació forestal en finques públiques i conveniadess’ha dut a terme mitjançant la contractació de l’empresa pública Forestal Catalana,SA. Els treballs han consistit en la millora de l’estructura forestal, l’estassadaselectiva i la disminució del risc d’incendi forestal.

Planificació en finques privades: s’ha continuat treballant en el foment i larevisió de plans tècnics de gestió i millora forestals a fi d’incrementar la superfícieforestal ordenada. Enguany, aquesta superfície representa el 46,7% del territoriforestal del Parc Natural.

Inventari i descripció legal i natural de finques forestals privades: els treballss’han centrat en la localització i la descripció de l’estat físic dels camins forestalsper incloure’ls dins la xarxa d’itineraris.

Recerca forestal: s’ha continuat treballant en el Programa de boscos madurs,els quals han estat catalogats; enguany, s’elaboren els estudis sobre els diferentsaspectes del medi natural que defineixen aquests ecosistemes. La recerca que s’harealitzat ha estat l’Inventari florístic de les 12 masses forestals catalogades com abosc madur. El coneixement d’aquestes masses forestals permetrà una gestió mésacurada des del punt de vista de la conservació de la biodiversitat a la resta deboscos del Parc Natural.

Programa de gestió de la faunaPel que fa a la gestió de la fauna, ha continuat la majoria de projectes d’estudi iseguiment. En aquest sentit, és important destacar la diversitat de programes deseguiment i de monitoratge en marxa, tant d’invertebrats com de vertebrats, elsquals permeten fer aflorar les tendències negatives en relació amb el poblament



faunístic del Parc Natural. Aquestes actuacions són possibles gràcies al contracted’assessorament de la gestió de la fauna de què es disposa des de fa anys.

Com a aspectes rellevants, cal distingir: la incorporació de millores a la base dedades de fauna del mòdul Vulcà; l’elaboració d’un informe sobre elsatropellaments d’ungulats a les principals carreteres del Parc, que en principi ésprevist que continuï; la realització d’un cens primaveral de picot garser petit(Dendrocopos minor); la continuació del control i seguiment de les darrerespoblacions de cranc de riu (Austropotamobius pallipes), i el manteniment del centrede cria en captivitat del cranc de riu del molí de les Fonts. El Parc també vacol·laborar amb el Servei de Fauna, Flora i Animals de Companyia en l’elaboraciódel Pla de recuperació d’aquesta espècie.

Programa de gestió agropecuàriaAl llarg de l’any 2005, el Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordàha continuat la tasca de conservació de varietats tradicionals d’arbres fruiters i deplantes cultivades. És important l’inici d’una col·laboració amb l’empresa ForestalCatalana consistent en la donació de material fresc per empeltar i així poder oferirplançons a les persones interessades a obtenir arbres fruiters d’aquest tipus devarietats. És destacable el nombre de persones interessades en aquesta experiència,pionera a Catalunya, fet que demostra la consistència d’apostar per aquest tipus debiodiversitat domèstica vegetal que es troba seriosament amenaçada a totCatalunya.

Durant l’any 2005, es va executar una nova fase del projecte de milloragenètica de la varietat tradicional de la tavella brisa, un fesol propi de la zona deSanta Pau que es vol recuperar. S’han dut a terme diverses trobades amb elscol·laboradors del projecte a fi d’avançar en l’efectiva conservació d’aquestavarietat.

S’ha elaborat una diagnosi del sector agroramader al Parc Natural a partir de27 entrevistes a persones rellevants del sector.

Això ha permès identificar les línies estratègiques que han de guiar els esforços iles aliances per millorar les expectatives del sector de manera congruent amb elsobjectius de conservació del Parc Natural. El cost de la diagnosi ha estat d’11.600 €.

Programa de restauració i millora d’hàbitats naturalsLes finques públiques, pròpies o gestionades, han estat objecte de diversesactuacions encaminades a millorar-ne el grau de conservació i ampliar, allà on siguipossible, aquells hàbitats o comunitats vegetals de presència reduïda en el Parc.

A banda d’això, caldria destacar les nombroses millores aconseguides a travésde les condicions imposades en els informes preceptius emesos per la Junta deProtecció sobre projectes i actuacions realitzades dins aquest espai natural protegit.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Parc ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, que han visitat unes 1.500persones, amb una atenció especial al cranc de riu autòcton. A més, ha continuatel programa informatiu MAGMA amb 23 emissions per Ràdio Olot.

El Programa Visc entre volcans oferia enguany 26 activitats (xerrades i sortidesnaturalistes i culturals) coorganitzades amb 5 ajuntaments i 14 entitatssocioculturals. L’assistència ha estat de 451 participants, amb una mitjana de 3h/persona.

El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat en lesquatre línies d’actuació: dissenyar i elaborar 3 materials nous, reconvertir activitatsadaptant-les a les necessitats del personal docent, assessorar les Escoles Verdes de la



comarca que ho sol·liciten i seguir l’execució dels 17 materials curriculars elaboratsanteriorment. Durant l’any 2005, 2.038 escolars han realitzat activitats de l’ofertapedagògica local

S’ha treballat per primera vegada en l’elaboració i edició d’una agenda escolarcomarcal, entre els centres docents de la comarca, l’IME d’Olot i el ConsellComarcal de la Garrotxa.

Per a la població local, també s’han organitzat 2 activitats d’educacióambiental en el lleure (casals) amb un total de 29 assistents.

El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha estat de53.302, i, d’aquestes, 31.607 visitants han estat informats personalment. Laquantitat de visitants total estimada és de 600.000.

La xarxa de punts d’informació comarcal formada per establiments turísticsque s’han acreditat com a punts d’informació del Parc Natural amb l’objectiu demillorar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en lagestió del turisme ha passat de 31 a 39 equipaments. Aquests establimentsparticipen en aquesta experiència coordinada des del PN i Turisme Garrotxa i hanatès un total de 163.911 persones.

L’oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada per untotal de 6.812 persones. Això ha suposat 393 serveis de guiatge, i l’atenció a 144centres d’ensenyament i grups diversos, amb una mitjana de 6 h/alumne.

El Programa d’educació ambiental Descobreix la Garrotxa, coorganitzat ambTurisme Garrotxa i Verd Volcànic, ha ofert 180 sortides i 30 excursions guiades a19 indrets diferents de tota la Garrotxa i durant tot l’any, i hi han assistit 1.148persones. Aquest programa ha tingut la participació de Verd Volcànic, l’Associaciód’Hostaleria de la Garrotxa, l’Associació d’Allotjaments Rurals de la Garrotxa, elspunts d’informació del Parc i 11 ajuntaments.

S’ha organitzat la 6a edició del Curs de guia del Parc amb 20 inscrits, i s’hanfet 4 sessions formatives i 1 sortida amb els col·lectius d’educació ambiental quetreballen en l’àmbit del Parc.

El Centre de Documentació ha atès un total de 496 consultes (un 60% s’han resoltmitjançant correu electrònic, cosa que representa un 8% d’augment de resposteselectròniques respecte de l’any 2004 i un augment d’un 14% respecte de l’any 2003), iha inventariat i/o catalogat 481 nous documents, la qual cosa representa que ja disposade 10.876 documents (llibres, estudis, fulletons, mapes, vídeos...).

La Biblioteca Digital del Parc també ha crescut tant en l’apartat d’imatges comde textos. Actualment, supera els 300 documents electrònics a text complet i haarribat a les 3.700 imatges en format digital.

La web del Parc ha rebut un total de 172.806 visites de gener a setembre, cosaque representa unes 203.400 visites anuals. És la segona web més consultada,després d’Aigüestortes. L’apartat més consultat és el d’activitats, que acapara un34% de les visites. El Manual d’ús i funcionament dels centres d’espais naturals,amb més de 400 accessos, ha estat un dels documents més consultats.

Cal destacar els intercanvis, la coordinació i la difusió conjunta amb els arxiusi les biblioteques locals. Enguany, el Parc ha participat en la XI Sessió de treball decentres de documentació d’ENP de Catalunya (Roquetes, 2005) i la presentació d’unpòster de la col·laboració entre centres de documentació espanyols a les IXJornadas Españolas de Documentación (Madrid, 2005).

L’esdeveniment més destacable ha estat la coordinació –juntament amb elCENEAM i la Diputació de Barcelona- del 4º Seminario de centros de documentación deespacios naturales protegidos y medio ambiente, que ha tingut lloc a Catalunya (Olot iArbúcies), amb el Parc Natural com a amfitrió del Seminari. Hi han participat ponentsestrangers, 56 assistents i 50 centres de documentació que representen 14 CA.



VigilànciaLa patrulla del Servei de Vigilància ha recorregut un total de 35.491 km i hadedicat un total de 5.758 hores a tasques de vigilància, inspecció, suport,seguiment, reunions, notificacions i formació.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Valors que s’han de protegir— Interès zoològic: importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de vertebrats(especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats.— Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones humides,amb presència d’espècies molt rares.— Interès geològic: de manera molt especial, cal protegir la quantitat i qualitat del’aigua.— Interès paisatgístic: l’escassetat i raresa de les zones humides a escala mundialdonen a aquest indret un gran interès paisatgístic.

AdministracióDurant l’any 2005, es va concedir els ajuts següents:— Ajuntament de Sant Pere Pescador: ajut directe a la construcció del Centred’Informació de l’itinerari natural a l’entorn del riu Fluvià, per un import de73.450 €.— Ajuntament de Castelló d’Empúries: ajut dins l’Ordre MAH/90/2005 a la rutacicloturística dels Estanys per un import de 14.848 €.— Altres entitats i pagesos del Parc, també dins l’Ordre MAH/90/2005, per unimport total de 33.960 €.— S’han emès 31 autoritzacions i 52 informes preceptius.— Treballs topogràfics destinats a georeferenciar els límits de la propietat de laGeneralitat dins el Parc, en els termes municipals de Castelló d’Empúries i de SantPere Pescador.

Programa de gestió del medi físicVan continuar les actuacions de millora dels sistemes naturals amb els treballssegüents:— Diagnosi analítica sobre la presència de nitrogen i salinitat en l’aqüífer delsector comprès entre l’estany d’en Turies i l’estany Europa.— Avaluació de la qualitat de l’aigua en diferents sistemes del Parc a partir delsinvertebrats aquàtics.— Estudi de seguiment de la concentració de nutrients a l’entrada de l’estany delCortalet.— Control de les jonqueres a les closes del Mas Blanc,— Manteniment amb fites de fusta del límit de les dunes de la Rubina.— Control de la vegetació a les dunes de la platja de Can Comes.

Programa de gestió de la flora i la vegetacióEstudi de l’estatus actual d’Euphorbia palustris i línia de protecció a seguir.

Programa de gestió de la fauna— Com en els darrers anys, s’han continuat censant les poblacions d’ocellsaquàtics que nien habitualment al Parc (Estació Ornitològica del Parc), i també elsocells aquàtics hivernants. També s’han fet els seguiments ornitològics setmanals ales zones objectes de gestió.



— Feines de prospecció de quadrícules UTM 1x1 incloses dins el Parc per al’elaboració d’un atles d’ocells nidificants.— Estudi i seguiment de les poblacions de papallones diürnes i inventari delepidòpters.— Campanya d’anellament d’ocells Piccole isole.— Campanya d’anellament d’ocells en el marc del Programa SYLVIA.— Seguiment de les poblacions de daina i senglar i actuacions de prevenció delsseus impactes (neteja, barreres d’olor…).— Control per part dels agents rurals de la població de daines i senglars a lesreserves naturals— Estudi de seguiment de refugis i caixes niu de quiròpters.— Seguiment i cens de la població nidificant de bitó (Botaurus stellaris); seguimentde l’evolució estacional de presència i de l’estat dels seus hàbitats i elaboraciód’una memòria anual.— Estudi i seguiment de les poblacions d’amfibis.— Estudi i seguiment de les poblacions d’odonats.— El Centre de Fauna ha rebut 605 animals: 511 ocells, 38 mamífers i 56 rèptils. Sen’han alliberat 130. S’ha signat el conveni de col·laboració entre el Departamentde Medi Ambient i Habitatge i la Fundació Roger Burlet.

Treballs de mantenimentEs van dur a terme els treballs següents:— Reparació del Casot del Cortalet.— Reparació dels Itineraris del Cortalet.— Manteniment i reparació dels cartells de diferents itineraris i observatoris.— Reposició de la comporta del rec Madral al rec del Molí per regular els nivellsd’aigua del primer.— Reposició de la passera del rec Madral per accedir a la finca propietat de laGeneralitat (reserva natural dels Estanys) als estanys de Palau (terme municipal dePalau-saverdera).— Reposició de la passera del rec del Molí per accedir de la closa del Puig a la fincapropietat de la Generalitat (reserva natural de les Llaunes).— Delimitació amb estaques de les zones de pràctica de l’esport de fly-surf a lesplatges de Sant Pere i la Rubina de Castelló d’Empúries.— Arranjament de 100 metres de camí per accedir al camí del Mas Matà.— Condicionament de 340 metres de camí i accés a l’aparcament del Mas Matà,amb material de reciclatge procedent de l’edifici del Fluvià Nàutic.— Trasllat de terres de l’aparcament del Matà a Can Comes per millorar l’entornd’aquest cortal propietat de la Generalitat.— Pintada del Centre d’Informació i annexos de la planta baixa del Cortalet.

Educació ambiental, divulgació i ús públicLa quantitat de visitants total estimada és de 152.000.

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS AL CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC (2005)

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 29.935 70,7%

Resta de l’Estat 2.406 5,7%

Resta d’Europa 9.653 22,8%

Resta del món 319 0,8%

TOTAL 42.313 100%



Han passat pel Parc els grups següents:

Grups d’escolars 9.943

Grups d’amics 1.155

Associacions 1.425

Campaments i casals 137

El Centre d’Informació ha continuat aplegant les dades de l’estació meteorològicatres cops al dia i passant les dades als diferents mitjans de comunicació.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Valors que s’han de protegirInterès faunístic: hi ha enregistrades més de 355 espècies diferents,aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de les quals hinidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern hi ha una mitjana de175.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hi nidifiquen més devuitanta espècies.

Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha enregistrades unes735 espècies vegetals, el 80% de les quals són considerades autòctones. Pel que fa ala vegetació, s’han identificat 61 associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari(dos dels quals són d’interès prioritari). Enguany, s’ha enregistrat Kostelezkyapentacarpos a les Olles, espècie de la Directiva 92/43/CEE.

Interès paisatgístic: salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera, dunes,platges, ullals, arrossars, horts, badies marines i rius constitueixen un mosaicpaisatgístic i aquàtic que canvia la seva coloració en una roda anual.

Ajuts i indemnitzacionsDurant l’any 2005, s’ha concedit un total de 41.905 € per a diverses activitats iprojectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament d’actuacions iinversions en els espais naturals de protecció especial i per al finançamentd’inversions en els espais inclosos al Pla d’espais naturals. S’ha aprovat un total de13.031 € en concepte d’indemnitzacions a propietaris de finques de cultius d’arròsper danys causats per espècies protegides.

Infraestructures i serveisS’han realitzat les actuacions següents:— Construcció d’un magatzem al Centre Piscícola per desenvolupar les tasques derecuperació i conservació d’espècies ictícoles del delta. El magatzem té 320 m2 ipermetrà conservar en condicions adequades el material i els productes que s’hiutilitzen.— Adquisició d’un biotriturador remolcable. Les restes vegetals resultat delsnombrosos treballs de poda sovint són un problema, ja que s’han de cremar oabocar a la deixalleria. Amb el biotriturador es poden deixar in situ, a més delbenefici ambiental que comporta la reutilització del material triturat.— Reparació de l’embarcador de l’Encanyissada. Se n’ha canviat tot el sostre is’han posat materials més adequats per a aquestes condicions.— Construcció de 4 basses de formigó al Centre Piscícola per a samaruc, fartet,espinós i bavosa de riu, com a estocatge d’espècies amenaçats i en perill d’extincióper donar a conèixer els valors d’aquest grup de vertebrats.



— Construcció d’una torre-niu per a ratpenats. Aquesta torre-niu és la més grand’Europa, amb capacitat per a 25.000 exemplars, i servirà per fer un seguiment delsquiròpters i també de reclam turístic.

Patrimoni natural

Protecció i recercaS’han realitzat les actuacions següents:— Censos d’ocells nidificants, de limícoles, gavina corsa, gavina capblanca, gavià depotes grogues i xatracs, garsa de mar, capó reial, perdiu de mar, agró blanc, flamenc,d’ocells hivernants, i censos quinzenals d’ocells aquàtics a les basses del delta amb elseguiment corresponent de l’evolució anual de les principals espècies cinegètiques.— Seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya. Enguany no se n’haproduït la nidificació a causa, molt probablement, dels importants freds hivernals.— Seguiment de les caixes-niu per a ratapinyades i per a xots (Ottus scops)instal·lades a l’illa de Buda.— Seguiment i control de predadors de les colònies de cria d’ocells aquàtics, irecull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per grip aviària i infecció perarbovirus.— Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una campanyade cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet i tortuga d’estany.— Confecció d’una cartografia de les comunitats vegetals.— Estudis sobre: papallones diürnes (BMS), invertebrats protegits, poblacions detortugues aquàtiques al delta, població de ratapinyades a l’illa de Buda, atles depeixos, micromamífers, macròfits de les badies, macròfits de les llacunes i baseflorística, i seguiment dels arrossars de l’illa de Buda.— Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits.

Recuperació d’espèciesCria en captivitat de la tortuga d’estany i de peixos amenaçats, fartet i samaruc,per al manteniment dels estocs i les repoblacions.

CFS NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS L’ANY 2005

NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS

Ocells 823

Rèptils 84

Mamífers 17

TOTAL 924

ESTAT DELS ANIMALS DURANT L’INGRÉS

ESTAT NOMBRE D’ANIMALS

Morts 500

Alliberats 164

Altres 260

TOTAL 924

Anellament científic d’ocellsS’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells passeriformes durantla primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Català d’Anellament. Tambés’ha fet l’anellament amb anelles de PVC de:



— polls de capó reial (Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda perseguir l’evolució d’aquesta espècie al delta— polls de gavina corsa (Larus audouinii) i polls de gavina capblanca (Larus genei)de les colònies de cria de la punta de la Banya— polls de xatrac comú (Sterna hirundo) i xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)— polls de gavià de potes grogues (Larus michaellis).

Educació ambiental, divulgació i ús públicA les oficines d’informació del Parc Natural ubicades a Deltebre i a la Casa deFusta, s’han atès:

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS EN LES OFICINES D’INFORMACIÓ DEL PARC DURANT L’ANY 2005

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 78.662 47%

Resta de l’Estat 52.363 32%

Resta d’Europa 33.915 20%

Resta del món 1.010 1%

Total 165.950

Cal sumar a aquesta xifra les dades de les oficines de turisme del conjunt del deltaque també donen informació del Parc Natural, amb un total de 165.950 persones.Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que visita el Parc, d’un totalaproximat de 968.000 persones.

El nombre de persones que han entrat a l’Ecomuseu ha estat de 35.751, i, a laCasa de Fusta, de 16.908. Els itineraris no escolars amb guia han aplegat un totalde 4.844 persones, i els grups sense acompanyants un total d’11.677 persones.

Així mateix, s’han organitzat diverses activitats:— Dia Europeu dels Parcs— Dia Mundial dels Ocells (2n Concurs d’identificació d’aus i 1r Concurs dedigiscoping)— Sortides de camp diverses— Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de Deltebre (1.000tamarius plantats per 100 escolars al Garxal). Participació en els salons infantils dela Setmana Santa d’Amposta i de Nadal de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja— S’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del Parc Natural— 1r Setmana del Medi Ambient amb una participació de 5.376 persones.

L’oferta pedagògica consisteix en estades de 3 dies i d’altra durada, utilitzadesper un total de 3.620 alumnes.

Escoles del delta: han participat amb sortides a l’escola 301 grups amb un totalde 6.224 alumnes. Itineraris escolars: 170 grups amb un total de 8.117 alumnes. Hiha hagut un programa escolar als col·legis del delta relacionat amb els ambientsnaturals i les activitats humanes del delta.

S’han impartit 5 cursos de formació: Els rapinyaires del delta i dels Ports,Iniciació a l’anellament científic, L’arròs al delta: paisatge, història i evolució, Activitatsesportives i de lleure en espais naturals, i Gestió i conservació de la ictiofauna del delta.

Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 633 persones i s’han fet 361préstecs. S’han donat d’alta 591 publicacions.



Parc Natural de Cap de Creus

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: la zona del cap de Creus ofereix una seqüència molt completade les roques més antigues que afloren a Catalunya. Hi ha excel·lents exemples deplecs menors i de formes d’interferència per superposició de plecs, queconstitueixen alhora exemples singulars a escala mundial. Conté la col·lecció méscompleta a Catalunya de roques metamòrfiques. El litoral nord ofereix una de leszones més espectaculars a escala mundial de zones de cisalla i roques milonítiquesen terrenys esquistosos. També són excepcionals les zones de milonitesdesenvolupades en les granodiorites de Roses i Rodes.— Interès botànic: destaca la notable diversitat i singularitat de les comunitatsvegetals que configuren la península del cap de Creus, amb gran diversitat de florai de vegetació, com a conseqüència de la seva situació biogeogràfica, oncoexisteixen elements mediterranis i extramediterranis amb presència d’espèciesendèmiques i molt rares. Quant a la flora terrestre, hi ha identificats 1.760 espècieso tàxons. La vegetació submergida, fortament batuda per les aigües transparents inetes, està constituïda per poblaments litorals i bentònics d’una gran diversitatd’algues marines en bon estat de conservació. Quant a la flora marina, hi ha 73espècies d’algues i 3 de fanerògames.— Interès faunístic: la multiplicitat de biòtops té correspondència en l’àmbitfaunístic, i la comunitat d’ocells és la més variada i interessant de l’espai, tot igaudir de poblacions riques i interessants de mamífers. Quant a la fauna terrestre,hi ha identificades 4-5 espècies de vertebrats i 206 d’invertebrats. I, pel que fa a lafauna marina, 280 espècies d’invertebrats i 128 de vertebrats.— Interès paisatgístic: el paisatge biològic més interessant és, sens dubte, elcoral·ligen o biocenosi coral·lígena, ja que en aquesta zona s’hi localitzal’enclavament coral·lí més gran de tota la Mediterrània occidental. Cal destacartambé els valors paisatgístics d’excepcional bellesa dels ambients litorals, quecontrasten amb els paratges interiors, on molt sovint l’acció secular humanaha incidit essencialment en l’harmònica i peculiar configuració del paisatgeactual.— Patrimoni arquitectònic monumental (Sant Pere de Rodes, castell de SantSalvador, castell de Quermançó), arquitectura popular de pedra seca, jacimentsarqueològics terrestres i marins.— Hàbitats i espècies d’interès comunitari: 21 hàbitats terrestres declarats d’interèscomunitari i 4 de marins (Directriu 92/43/CEE, d’Hàbitats), i 12 espècies d’ocells(Directiva d’Ocells), a més de 6 espècies de mamífers, 4 espècies entre mamífers irèptils, 3 espècies de peixos continentals, i 1 espècie de plantes. Lloc d’InterèsComunitari (LIC) dins la xarxa Natura 2000, regió Mediterrània.— El cap de Creus constitueix una de les Zones Especialment Protegidesd’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) que van ser definides en un delsprotocols del Conveni de Barcelona (Barcelona 1976/1995), relatiu a la proteccióde la mar Mediterrània contra la contaminació.

AdministracióEl Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc es va

aprovar provisionalment el gener de 2005. A finals d’any, s’ha tancat el documenti es trametrà al Consell Tècnic i al Govern de la Generalitat per a la seva aprovaciódefinitiva.

El mes d’octubre, el director general del Medi Natural va aprovar el Pla deprevenció d’incendis forestals (PPIF)



Ha finalitzat la redacció de la proposta normativa del PRUG de l’àmbit marí deles activitats de la pesca professional i esportiva, i també del fondeig i la navegaciód’embarcacions.

Com a espai ZEPIM, s’ha endegat el programa europeu INTERREG-MEDPAN(2005-2007) amb la realització de tres seminaris durant l’any: el primer a Marsellaper tractar sobre tot el desenvolupament del programa europeu, el segon a Trieste(Itàlia) amb el tema Educació, sensibilització i comunicació, i el tercer a Cabo deGata (Almeria) amb el tema Plans de gestió.

D’acord amb l’actuació 2.9 del Pla especial, s’ha redactat el projecte dedeconstrucció i restauració ambiental del Club Mediterranée.

S’ha redactat el projecte executiu de les obres de restauració i millora del MasCaials per destinar-lo a centre d’educació ambiental i unitat de gestió de l’àmbitmarí.

Línia d’ajuts: s’han presentat 8 sol·licituds d’ajuts (4 ajuntaments, 3 particularsi una entitat), de les quals s’ha atorgat un total de 40.862 €.

Convenis: s’ha tramitat el conveni entre el Departament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) i el Ministeri de Defensa per a la reintroducció del xoriguerpetit, i s’ha iniciat el tràmit del conveni entre el DMAH i l’Ajuntament deCadaqués per a la gestió de l’espai Cap de Creus.

S’han tramitat un total de 185 informes repartits entre les diferents àrees de treball.A través del Pla d’ocupació de 2005, s’ha comptat amb un peó (3 mesos), una

auxiliar d’administratiu (6 mesos) i un tècnic de grau mitjà (6 mesos) que hanrealitzat tasques de manteniment d’infraestructures, tasques administratives i lacol·laboració en la redacció d’informes i projectes dins de l’àrea de millora rural ipatrimoni natural, respectivament.

La Junta Rectora ha tingut una sessió el mes d’abril.

Millora ruralD’acord amb la regulació de la xarxa viària i la regulació de l’accés motoritzat enl’àmbit del Parc, s’han instal·lat 4 tanques al terme municipal de Roses, a la pistade puig Alt i a la de pla de Gates.

S’ha redactat el projecte d’arranjament i manteniment dels camins deRabassers, d’en Berta, de sa Planassa, de puig Alt i de pla de Gates, del camí vell dela Selva de Mar a Roses, del coll de Sant Genís i de Montperdut, previstos al PPIF.

S’ha enderrocat la sirena acústica de la punta del cap de Creus. Estava en desúsdes dels anys 80. Tenia la funció d’enviar senyals acústics als vaixells i formavapart dels equipaments del far del cap de Creus, al TM de Cadaqués. Era dins de laReserva Integral on hi ha els màxims exponents dels valors naturals tant geològicscom biològics, i també paisatgístics.

Amb l’aportació de la Diputació de Girona, s’han col·locat dos passoscanadencs a la zona dels Bufadors (el Port de la Selva) i 8 abeuradors mòbils, ambla finalitat de controlar les pastures en favor de la prevenció d’incendis. La partmés important de la inversió és la construcció d’un dipòsit de suport a l’extinciód’incendis entre el mas d’en Godó i el mas Paltré (el Port de la Selva).

A l’àmbit marí, s’han fondejat un total de 36 boies per a l’activitat delsubmarinisme amb escafandre repartides entre els tres sectors: nord, est i sud, icol·locades tant en zona de Parc Natural com de Reserva Natural.

Patrimoni natural

Gestió de la flora i la vegetació— Control de les espècies exòtiques introduïdes: Carpobrotus, Opuntia...



— Ha continuat l’experiència iniciada a l’illa de Portlligat de control i seguimentde les espècies exòtiques introduïdes. Els resultats indiquen que la presència deCarpobrotus disminueix tant la riquesa com la diversitat d’espècies.— Elaboració d’un estudi de la flora i la vegetació de la RI del Cap de Norfeu.— Elaboració d’un estudi de la flora i la vegetació de la RI del Cap de Norfeu, ambcartografia digital.

Gestió de la fauna— Seguiment de l’avifaunaHa continuat el control anual de l’avifauna a fi de conèixer l’evolució de lespoblacions d’ocells dins del Parc. Aquest seguiment inclou l’estudi d’espèciesprioritàries i indicadores, el projecte de censos i l’elaboració del catàleg fenològicdel Parc, a més del control de la migració prenupcial a la punta del cap de Creus.

— Programa de monitoratge de les poblacions d’ocellsD’acord amb el Programa SYLVIA, que duu a terme l’Institut Català d’Ornitologiades de l’any 2000 amb la finalitat d’establir una xarxa d’estacions d’anellamentd’esforç constant per al seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals iels paràmetres demogràfics de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya,enguany ha continuat el seguiment a les dues estacions que hi ha al Parc,concretament a Vilajuïga i Roses.

— Programa de reintroducció del xoriguer petitEnguany s’han alliberat 69 polls que provenien del Centre de Cria de Torreferrussa,els quals, juntament amb els alliberats els tres anys anteriors, sumen un total de268 exemplars. La taxa de supervivència dels 69 polls alliberats es va estimar en un86,4%. A l’Alt Empordà s’han reproduït 35 parelles amb un total de 116 polls, i espot dir que en relació amb els secans de Lleida la productivitat és molt alta.

— Estudi de presència i utilització de l’hàbitat per quiròpters o ratpenatsActualment, el Parc Natural compta amb una extensa base de dades de quiròpters.A més de 596 identificacions acústiques realitzades en 43 estacions distribuïdes pertot el Parc, aquestes dades han permès tenir un primer inventari dels quiròpters delParc, de manera que es puguin prendre mesures de conservació adients.

— Pla de seguiment dels ropalòcers al Parc NaturalHa continuat la campanya de seguiment dels ropalòcers, (papallones diürnes) al’estació de la vall de Montjoi. Es mantenen les poblacions estables a la zona i ambuna certa abundància. El nombre total d’espècies detectades ha estat de 45.

Gestió forestal— S’ha aprovat el PTGMF de la finca de Mas Marés al TM de Roses, de 170 ha

— Proposta d’execució de cremes controladesS’han estudiat els punts estratègics de gestió dels grans incendis forestals on elsbombers (GRAF) han de preveure fer cremes controlades en el futur.

— Redacció de plans de cremes controladesRedactats els projectes d’execució dels PEG de la Selva de Mar (95 ha) i el serrat deCan Berta (152 ha).



Gestió agropecuària— Desenvolupament de l’estudi de les zones aptes per a pasturesS’han informat i autoritzat, amb condicions, 5 ramaders per poder aprofitarpastures en zones afectades per incendis els darrers 10 anys.

— Estudi de la capacitat de càrrega i millora de pastures (iniciat aquest any)Una de les estratègies per evitar els grans incendis forestals és trencar la continuïtathoritzontal del combustible mitjançant la recuperació de zones de pastura. L’estudité una durada de 3 anys, i pretén mostrar la resposta de la vegetació a diferentstècniques: estassada, crema, pastura i no-actuació.

Gestió agrícola— Desenvolupament de l’estudi per a la determinació dels usos del sòl en mosaicEnguany, s’han recuperat 4,55 ha per al conreu de la vinya als termes municipalsde Roses, el Port de la Selva i Vilajuïga, totes al costat d’altres vinyes.

Gestió cinegèticaLa Societat de Caçadors del Port de la Selva ha fet actuacions de millora d’hàbitatsper a la fauna cinegètica a través de l’Ordre d’ajuts 2005.

Gestió dels hàbitats i/o sistemes naturals— Seguiment de les àrees degradades i control d’abocamentsS’han netejat abocaments puntuals, localitzats a la zona de Quermançó (Vilajuïga)i a la riera d’en Prim (Llançà). Aquesta tasca, l’ha assumida el personal demanteniment del Parc.

— Millora de l’arbrat de riberaEl Parc ha col·laborat en el seguiment dels treballs següents juntament ambl’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): barranc d’en Prim i ribera de Vilamartí (TMLlançà), coma de l’Infern i riera de Vilajuïga (TM de Vilajuïga), i ribera de la Vall(TM del Port de la Selva).

— Seguiment del patrimoni natural submergitS’ha signat un conveni entre el DMAH i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes(CEAB, Consell Superior d’Investigacions Científiques) per al seguiment delpatrimoni natural submergit. Aquest any s’ha fet el seguiment de les gorgònies(Paramuricea clavata) a les tres reserves naturals i a la reserva integral.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Parc Natural és un parc obert. Les 13.000 ha que el formen tenen infinitatd’accessos, no només per terra sinó també per mar, la qual cosa fa difícil establirun control del nombre de visitants: una estimació basada en les freqüènciesturístiques de la zona dóna la xifra de 435.000. El nombre de visitants que hanpassat pel Centre d’Informació del Palau de l’Abat ha estat de 13.426.

S’ha obert un nou punt d’informació al far de cap de Creus, recuperada aquestainstal·lació per l’Ajuntament de Cadaqués com a espai Cap de Creus. Durant eltemps que ha estat obert (6 mesos), hi ha passat un total de 16.997 visitants.

Una empresa de serveis assumeix les activitats pedagògiques d’educacióambiental. S’han atès 5.366 alumnes entre alumnes d’escoles dels municipis delParc (que tenen el servei gratuït) i alumnes forans.

Com a guiatge adreçat a la població adulta, s’han fet, com cada any, lessortides de primavera i tardor dels espais naturals de l’Alt Empordà. Coincidint



amb aquestes sortides, hi ha hagut un cicle de xerrades sobre els tres espaisprotegits, tres de les quals van correspondre al Parc Natural: Recursos pesquers delcap de Creus, El seguiment de ropalòcers i El canvi climàtic i la Mediterràniaoccidental.

Com és habitual, s’han organitzat dues jornades de formació destinades alpersonal temporal del Parc (personal dels punts d’informació, de vigilància i deprevenció d’incendis). S’han mantingut reunions periòdiques amb els responsablesde les oficines de turisme a fi d’unificar criteris.

El Parc ha participat a l’Associació Alt Empordà Turisme, i assistit a lesreunions sobre els temes de creació de producte i criteris de qualitat.

El Parc ha col·laborat amb l’IES Llançà en la recuperació d’un indret delmunicipi de Llançà (la font d’en Falcó). També ha col·laborat activament en la IITrobada del Patrimoni de la Pedra en Sec, de Torroella de Montgrí, i en lacandidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO, la qual inclou el Parc Natural deCap de Creus. S’han publicat tres articles en diferents publicacions locals.

Durant l’estiu, es van fer dos camps de treball formats per un total de cincgrups diferents. A la Selva de Mar, tres grups portats per la Fundació Catalana del’Esplai i Cases de Colònies (un ha estat un camp internacional). Aquests tres grupshan realitzat diferents actuacions als termes del Port de la Selva i la Selva de Mar.El camp de treball d’estiu de Llançà ha treballat la pedra seca refent els murs depart del sender GR11, itinerari principal del Parc.

Amb la població escolar dels municipis del Parc, es va dur a terme la Festa del’Arbre al municipi de la Selva de Mar.

Centre de Documentació i altres serveisEnguany s’ha iniciat l’inventari de tots els estudis inèdits existents a la bibliotecadel Parc i s’han catalogat 30 dels documents.

S’ha realitzat un SIG amb la situació i localització de totes les carrerades quepassen pel Parc Natural.

A l’espai Cap de Creus (far de cap de Creus), s’han elaborat els contingutsteòrics dels valors naturals i culturals del Parc per a l’exposició permanent que hiha a l’espai.

S’han elaborat els opuscles de l’itinerari de la Reserva Integral del Cap de Norfeu.S’ha senyalitzat l’itinerari general pedestre i els nous itineraris de les reserves

integrals de Cap de Creus i del Cap de Norfeu. S’han col·locat 40 rètolsd’informació general del Parc i s’ha dut a terme el manteniment i la millora de lasenyalització existent.

S’ha elaborat un conte per a nens sobre el xoriguer petit i una guia per a jovesque recull els valors naturals del cap de Creus.

Vigilància i mantenimentPel que fa al manteniment d’equipaments i infraestructures d’ús públic, a més deles pròpies dels equipaments del Parc, s’han repassat uns 100 km d’itineraris delParc, i s’ha fet el manteniment de l’àrea de lleure del Mas Ventós. També s’ha fetl’arranjament puntual de camins malmesos per les pluges de la tardor.

La Diputació de Girona ha signat convenis amb els ajuntaments de Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Vilajuïga i Cadaqués, i el Parc hadisposat d’un reforç d’11 persones; 8 s’han destinat a la prevenció d’incendisforestals i 3 a vigilància i informació, 2 a Portlligat i 1 al Mas Ventós. El període detreball ha estat de 3 mesos des de mitjan juny a mitjan setembre.

Els ajuntaments del Port de la Selva i Cadaqués també tenen un servei devigilància específica que treballa de manera coordinada amb el Parc. Al Port de la



Selva, aquest servei és de maig a octubre i es dedica, sobretot, a vigilànciamarítima. A Cadaqués, el servei es fa tot l’any i combina l’activitat marítima ambla terrestre.

Els Agents Rurals han dut a terme un total de 148 actuacions al Parc, entrecol·laboracions, inspeccions i serveis especials, de les quals 52 s’han fet a l’àmbitmarí. Del total de les 148 actuacions, 22 han estat denúncies. Cal destacar lesinspeccions relatives a pesca tant professional com recreativa, circulació motoritzada,caça, incendis, línies elèctriques, acampada, ramaderia, abocaments, etc.

Parc Natural dels Ports

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia determinada per materials mesozoics d’origensedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa de fòssils. Destaca unsistema de falles profundes que donen lloc a un relleu abrupte i amb formesvariades. Les depressions tancades accentuen els fenòmens càrstics dels Ports(avencs, forats i coves), que són els més importants de les comarques de Tarragonatant en desenvolupament vertical com horitzontal.— Interès botànic: la situació del massís propicia una gran riquesa i diversitat devegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i d’interès geobotànic, comla fageda, la més meridional de la península Ibèrica; l’orella d’ós; Atropa baetica…També hi destaquen les espècies rupícoles (Knautia rupicola, Salix tarraconensis…).— Interès paisatgístic: terra de grans contrastos amb cingles, moles, vallsencaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats enlairats; des dellocs típics de zones àrides fins als ambients humits i boirosos de les fagedes, méspropis de paisatges centreeuropeus. També hi ha espectaculars formacions rocoses,sobretot a la part septentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, molesdel Don, etc.

AdministracióLa Junta Rectora ha mantingut reunions cada tres mesos aproximadament i haaprovat, entre altres coses, la creació de la comissió d’ajuts, i autoritzacions per adiversos estudis sol·licitats per les universitats.

Infraestructures, equipaments i mantenimentL’obra més gran que ha executat el Parc l’any 2005 ha estat el Centre d’Informaciódel Parc Natural dels Ports al Montsià (la Sénia), actuació plurianual 2004-2005-2006. A finals de l’any 2005, les obres es poden considerar acabades i restenpendents els equipaments i les instal·lacions (informàtica, so, mobiliari, etc.).

Equipament de l’exposició geològica del Centre d’Informació de Roquetes.Instal·lació d’una estació meteorològica al barranc de Cirers.Equipaments audiovisuals al Centre d’Informació del Parc Natural dels Ports a

la Terra Alta, a l’edifici Ecomuseu dels Ports a Horta de Sant Joan.Altres obres de manteniment d’infraestructures han estat els arranjaments de

la pista d’accés a la font Nova de l’àrea de la Franqueta, la cova Avellanes, el poude neu a Arnes, la marbrera, la bassa i la sèquia de la Franqueta, l’aplacat de l’accésa Sant Roc, la casa forestal de la Vall, la reconstrucció de marges de la Vall, i elmanteniment de basses d’incendis (Caro, prat d’en Rubera, Refalgari, etc.).

S’ha fet la revisió i actualització del projecte del Centre Complementari delParc a Alfara de Carles, i l’Inventari de construccions rurals de Paüls.

S’han dut a terme treballs de manteniment a vuit àrees de lleure, onze casesforestals del Parc, vuit fonts i cinc itineraris.



SenyalitzacióS’han senyalitzat els accessos a les àrees recreatives de Sant Julià (TM d’Alfara deCarles) i Sant Roc (TM de Paüls). Altres actuacions han estat:

Producció i instal·lació de faristols panoràmics al castell de Paüls (TM dePaüls).

Senyalització de l’itinerari de les fonts de Paüls a la vall de l’Infern (TM dePaüls).

Senyalització direccional i de regulació de barranquisme a la sendera del Masde Sotorres a Canaletes (TM d’Horta de Sant Joan).

Condicionament de l’àrea interpretativa de la vall de la Jepa (TM del Prat delComte).

Patrimoni naturalEnguany ha continuat l’estudi de seguiment de l’efecte de la recuperació de campsde cereals sobre les poblacions d’alguns grups florístics (comunitats vegetals deplantes vasculars) i faunístics (ocells i petits mamífers).— Flora vascular: s’ha elaborat un cens i estudi demogràfic d’Aquilegia paui, unaespècie endèmica del massís de distribució molt reduïda. També s’ha elaborat unestudi de la diversitat del gènere Hieracium, del qual mancava molta informació. Amés, ha continuat el seguiment d’altres espècies d’interès (Atropa baetica, Ramondamyconi, Spiranthes aestivalis i Euphrasia salisburgensis). En col·laboració amb laUniversitat de Lleida, el Parc ha donat suport a l’estudi sobre dues espècies de laflora del Parc Natural: Thymus willkomii i Salix tarraconensis.— Fauna: s’ha realitzat un estudi que pretén avaluar l’efecte de les pastures debovins sobre les poblacions de quiròpters, alhora que ha continuat el seguimentd’aquest grup faunístic al Parc Natural. Els micromamífers també han estatestudiats i s’ha comparat la seva distribució amb l’estructura de la vegetació.També s’ha elaborat un cens de la població de voltor (Gyps fulvus), les dades delqual han estat d’interès per a la regulació d’activitats en el medi natural coml’escalada i el barranquisme. D’altres espècies estudiades són el duc (Bubo bubo),l’aufrany (Neophron percnopterus) i l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus).— Geologia: s’ha elaborat una síntesi geològica de les geozones i s’ha iniciat unestudi hidrogeològic de les fonts i els cursos d’aigua. També ha continuatl’Inventari de cavitats espeleològiques del Parc.— Patrimoni cultural: enguany s’ha elaborat un estudi toponomàstic del termemunicipal de Tortosa inclòs dintre els límits del Parc Natural.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Grup de Voluntaris del Parc Natural, que consta de 13 membres, ha portat aterme campanyes d’informació adreçades a boletaires, neteges de zones diverses, itasques de suport a activitats de recerca i col·laboració en la xarxa de senders.

S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usos de laxarxa de senders del Parc Natural, amb la participació de les parts implicades(ajuntaments, entitats locals, FEEC, etc.), que consisteix en la cartografiageoreferenciada dels senders del Parc Natural, una memòria explicativa, i unpressupost aproximat dels costos de manteniment i millora. Aquest documentestableix una tipologia d’ús i arranjament dels senders, segons els objectius deplanificació i gestió del Parc. A través de les entitats d’educació ambiental, s’hadesenvolupat el programa educatiu del Parc en els 150 centres d’educació primàriai secundària de les Terres de l’Ebre. El mateix programa ha inclòs sortides de campper a escolars i turistes, xerrades a diversos col·lectius locals, un curs deconeixement del món dels bolets i un curs de guia de muntanya. Amb totes



aquestes activitats, s’han publicat dos opuscles semestrals d’activitats del Parc, perfer-ne la difusió necessària.

En els darrers mesos, s’han consolidat els serveis d’informació i d’educacióambiental a la comarca del Baix Ebre a través d’un contracte de serveis quecomporta l’obertura del Centre d’Informació del Parc Natural a Roquetes tots elsdies de l’any.

S’estima que han passat pel Parc 84.000 visitants.El Parc ha participat en cursos de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre i

en diversos seminaris i jornades relacionats amb la Llei de la biodiversitat-patrimoni natural, el Pla general de política forestal, l’ús públic, el turismesostenible i els ajuts agroambientals.

Enguany, una representació del Parc ha realitzat la 4a sortida a fi de conèixeraltres espais protegits, entre el 6 i el 9 d’octubre, a Cazorla.

S’ha dut a terme un Curs d’iniciació a la hidrogeologia adreçat a la formacióde voluntaris, guies, estudiants i col·lectius professionals, al qual han assistit 33alumnes.

S’ha elaborat un estudi de freqüentació de la Reserva Natural Parcial de lesFagedes dels Ports durant la tardor per conèixer-hi el flux de gent durant l’època derecol·lecció de bolets.

Ha continuat la tasca de seguiment i millora de la regulació del descens debarrancs i de l’escalada a través de les comissions corresponents.

El Centre de Documentació ha incrementat el seu fons fins a arribar a 450llibres, 100 revistes, 86 articles, 50 mapes, 28 vídeos, 41 cd-rom, 42 documentsinèdits, 4 jocs, 112 fotografies en paper, 203 diapositives CS i 2.700 fotografies iimatges digitals. El nombre de noves publicacions catalogades l’any 2005 ambVTLS al Catàleg col·lectiu BEG (Biblioteques Especialitzades de la Generalitat deCatalunya) és de 222, i el total de publicacions catalogades i consultables perInternet és de 500.

S’ha organitzat i assistit a la trobada anual dels centres de documentaciód’espais naturals del DMAH i la Diputació de Barcelona: XIes Jornades de CentresNaturals de Medi Ambient, realitzades els dies 26 i 27 de maig de 2005 al ParcNatural dels Ports.

S’ha assistit al IV Seminario de Centros de Documentación de Espacios NaturalesProtegidos y Medio Ambiente, organitzat per CENEAM, Generalitat de Catalunya iDiputació de Barcelona a Olot, els dies 16, 17 i 18 de novembre de 2005

Pel que fa a la creació i actualització de documents i normatives del Centre deDocumentació, s’ha fet la reedició i traducció del quadríptic La Xarxa de Centres deDocumentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya.

VigilànciaHi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, normal i especial atota l’àrea protegida i a zones específiques. La guarderia de la Reserva Nacional deCaça de Tortosa-Beseit, tot i dedicar-se a qüestions cinegètiques, també duu aterme tasques de vigilància, atès que hi coincideixen algunes zones.

Durant l’any 2005, els voluntaris han fet tasques de formació, informació ivigilància durant les temporades de més afluència de visitants, com la temporadadels bolets. Durant l’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a lavigilància i primera intervenció d’incendis

forestals, amb un camió 4x4 i dues camionetes descobertes.Amb el cos d’Agents Rurals, se segueix un pla de coordinació conjunta amb laReserva Nacional de Caça, amb reunions mensuals per establir prioritats d’actuaciói coordinar esforços per vigilar l’espai.



Parc Natural de la Serra de Montsant

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: la serra del Montsant presenta una llarga història geològica,variada i complexa, reflex de la peculiar disposició geotectònica de la zona. Elscims tornejats destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles. Lanaturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics de seurelleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant sud destaquenimposants pares rocoses del Cingle Major, compost per conglomerats calcaris del’oligocè que es presenten amb contorns arrodonits i sinuosos, els quals,juntament amb els comellars, li donen una aparença ondulada.— Interès faunístic: acull un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. Lagran varietat d’ambients permet l’establiment d’una considerable diversitatd’espècies amb un elevat interès endèmic. Hi ha presència de 1.232 tàxons de florai 183 espècies de vertebrats, amb 24 hàbitats i 8 espècies d’interès comunitari,entre les quals destaquen la llúdriga, el falcó peregrí, l’àguila cuabarrada, l’àguiladaurada i el duc. La netedat de les aigües permet la reproducció de fauna com lamerla d’aigua, barbs i truites.— Interès botànic: la vegetació potencial es reparteix entre els dominis de l’alzinaramb marfull i el carrascar. Hi ha una gran diversitat de comunitats en unasuperfície reduïda, entre les quals cal destacar: rouredes de roure de fulla petita i deroure martinenc, alzinars amb estrats d’arbori dens, marfull, boix i corners. Caldestacar l’existència d’espècies protegides com el grèvol i el teix.— Interès paisatgístic: els paisatges presenten valors naturals qualificats. Lasingularitat de la serra rau en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un blocabrupte on destaquen fortament les imposants parets rocoses del Cingle Major.Presenta un extens patrimoni cultural.

AdministracióEl resultat de l’Ordre MAH/90/2005, de 2 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegitsde Catalunya, és el següent pel que fa al Parc:

AJUTS ATORGATS ALS MUNICIPIS DEL PARC

La Morera de Montsant (àrea de lleure) 22.499 €

La Vilella Alta (zona de pícnic de la font Vella) 17.881 €

La Vilella Baixa (àrea de lleure) 17.455 €

La Figuera (àrea de lleure de Sant Pau) 17.931

Cabacés (recuperació de l’antic sender de Pinedes) 29.960 €

La Bisbal de Falset (àrea de lleure de Santa Llúcia) 20.712

Margalef (àrea de lleure de Sant Salvador) 27.000 €

Ulldemolins (millora de l’àrea de lleure de Sant Antoni i Santa Magdalena) 27.000 €

Consell Comarcal del Priorat (reducció de l’impacte paisatgístic per transferència de residus) 25.534 €

Ajuts a propietaris (condicionament i millora de l’espai) 27.613 €

TOTAL 233.586 €

S’ha signat un conveni de col·laboració entre el DMAH i la Diputació de Tarragonaper un import de 71.000 € per a la creació d’itineraris d’identificació de flora i laseva senyalització, creació de tríptics de l’itinerari de flora, suport al projecte derecuperació del conill autòcton, adquisició de casetes de fusta com a punts



d’informació del Parc, elaboració i edició de la regulació d’escalada, i elaboraciódels contigus i les fotografies per a l’edició de la Guia de fauna vertebrada delMontsant.

El Departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona ha donatsuport a la campanya Descobreix el Parc Natural, adreçada a les escoles de lacomarca del Priorat i del Tarragonès.

La Diputació de Tarragona i el Patronat de Turisme Costa Daurada han atorgatuna subvenció per un import de 3.000 € per a l’edició d’opuscles per donar aconèixer els valors turístics, geològics, biològics, paisatgístics i culturals del Parc.

S’ha signat un conveni de col·laboració perquè l’empresa Repsol-YPFesponsoritzi el Parc amb una aportació de 50.256 € per a la realització d’activitatsde promoció i noves actuacions.

S’ha signat un conveni amb la Fundació Territori i Paisatge per donar suport ales diferents societats de caçadors per a la sembra de lleguminoses i cereals peralimentar perdius i conills.

La Diputació de Tarragona va dur a terme el Taller d’ocupació de mestresmargers, on es va formar gent d’entre 25 i 40 anys del territori del Parc en l’àmbit dela recuperació i el manteniment de marges i construccions de pedra seca. Algunes deles pràctiques d’aquests mòduls van ésser coordinades per l’equip de gestió del Parc, ies van efectuar diverses tasques de condicionament i millora als municipis del Parc.

El Parc, mitjançant el Pla d’ocupació, durant els mesos d’estiu, ha tingut 3informadors, 1 persona més a la brigada del Parc i 1 persona com a auxiliar

Infraestructures i equipamentsS’ha tramitat la documentació per a la creació de la nova seu del Parc al municipide la Morera de Montsant.

S’ha tramitat la documentació necessària per a l’adquisició de la finca de Masd’en Roger.

S’ha tramitat la documentació necessària per a l’adquisició del Molí d’Oli deMargalef, a fi de crear-hi un centre d’interpretació.

S’ha dut a terme un simulacre d’incendi dins els límits del Parc a fi decoordinar Bombers, ADF, Agents Rurals i el Grup Especialitzat de Prevenciód’Incendis Forestals.

La brigada de manteniment ha fet els treballs habituals de manteniment imillora de fonts, àrees de lleure, senders, graus i llocs emblemàtics:— Estassada i condicionament de diferents senders que formen part de la xarxad’itineraris pedestres del Parc.— Construcció d’un marge i d’escales d’accés a l’ermita de Sant Salvador, irecuperació del sender a l’antiga ermita col·locant una barana de fusta.— Reparació del pont del camí de Sant Bartomeu. S’han canviat les fustes i s’hantensat els cables que subjecten el pont.— Neteja i condicionament de diverses zones emblemàtiques i de gran afluènciade visitants.— Construcció d’una passera a la coma Negra.— Neteja del riuet d’Scala-dei al pas per la Vilella Baixa.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’han elaborat els estudis següents: Estudi de flora (2a fase), Aplicació delscontinguts de l’estudi de patrimoni cultural, Estudi i conservació de lesrapinyaires, Estudi faunístic dels micromamífers del Montsant, i Estudi delepidòpters nocturns (2a fase).



S’ha fet un seguiment de perdius i porc senglar i s’ha dut a terme unrepoblament de perdius roges dins el Parc.

S’han iniciat els treballs per reintroduir la tortuga mediterrània (Testudohermannii) al Montsant.

A fi de reintroduir el conill autòcton, s’han construït 3 vedrunes amb lessocietats de caçadors.

S’ha signat un conveni amb l’escola d’Horticultura de Reus que ha permèscondicionar mitjançant alumnes en pràctiques algunes zones del Montsant.

S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per elaborar unestudi del cranc de riu autòcton al riu Montsant (Austropotamobius pallipes).

S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per a la realitzacióde dos treballs pràctics tutorats: un de l’ús públic al Parc i un altre sobre el Pla deprevenció d’incendis.

S’han fet treballs silvícoles de millora de la massa forestal i de prevenciód’incendis forestals als Montalts, una zona que també té una importància notablepel que fa a patrimoni cultural.

S’han emès 16 informes d’ajuts, 4 informes de rompudes, i 25 informesdiversos. S’han emès 24 autoritzacions d’activitats i 4 de recerca.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ

NOMBRE DE VISITANTS

Altres centres d’informació (seu del Parc, punts d’informació del Parc,

Oficina de Turisme del Consell Comarcal, agrobotigues, cases de pagès) 18.368

Oficina de la Cartoixa d’Scala-dei 18.132

TOTAL 36.500

El nombre de visitants total estimat és de 44.000.Des del mes d’abril i fins al novembre, es va oferir al públic en general un

programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa continua amb l’objectiude motivar el coneixement sobre els valors culturals i naturals i els llocsemblemàtics del Parc, realitzada en col·laboració amb les diferents empreses delleure i els serveis de guiatge vinculats al Parc.

Al llarg de tot el curs escolar, s’han realitzat sortides de caire culturalpedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a algunes escoles de la província deTarragona amb 950 participants.

S’ha celebrat la Festa de l’Arbre adreçada als alumnes d’escoles de la comarcadel Priorat.

S’ha impartit un seminari educatiu per als mestres de les escoles de la comarcadel Priorat perquè coneguin millor els valors que ofereix el Montsant.

Montsant, descobreix-lo, és una exposició sobre els valors culturals, el relleu,la geomorfologia, la hidrografia, el clima, el medi rupícola, els boscos, elsmatollars, els prats, el riu, el medi antropogènic, l’aprofitament dels recursosnaturals, l’ocupació humana i l’activitat econòmica. L’exposició s’ha anatpresentant en alguns municipis del Parc i d’altres institucions que ho hansol·licitat.

S’ha iniciat la I Jornada Cultural del Parc, amb durada d’una setmana, on s’haofert a tothom qui participava un recull de xerrades i exposicions sobre els valorsnaturals i culturals de Montsant.



S’ha presentat un cd-rom interactiu adreçat al sector turístic per alconeixement i difusió del Parc.

S’ha col·laborat en diferents fires i festes populars de la comarca (Fira del Vi,Diada de la Truita amb Suc).

S’ha celebrat la I Jornada Gaudeix el Parc en Família, festa de cloenda del cicled’itineraris gratuïts adreçada al públic en general.

S’han editat cartells amb fotografies sobre papallones, ermites i paisatges deMontsant.

S’han editat tríptics dels diferents itineraris a seguir des de cada municipi delParc, tríptics de l’itinerari de flora, un tríptic de la regulació d’escalada, i un trípticde la reintroducció de la tortuga mediterrània al Montsant.

S’han editat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicleseducatius.

S’ha senyalitzat tot el perímetre del Parc amb la nova normativa desenyalització establerta pel DMAH. També s’han senyalitzat algunes zones d’interèsdins els límits del Parc.

S’ha regulat l’escalada i zonificat el Parc segons els criteris definits per laComissió de l’Escalada, en què han participat tots els agents implicats.

Hi ha hagut coordinació amb el cos d’Agents Rurals: Pla Alfa 3, àreesrecreatives, circulació motoritzada, caça major, acampada, activitats esportives,treballs forestals, rompudes, cens de cabres salvatges...

Actuacions i reunions de coordinació amb els Agents Rurals de la comarca, elcos de Bombers, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals, l’AgènciaCatalana de l’Aigua, les agrupacions de defensa forestal, els propietaris delMontsant, el pastor que duu a terme activitats silvipastorals, les societats decaçadors, els centres de recursos pedagògics i el Consell Comarcal del Priorat.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geomorfologia de gènesi glacial sobre roques cambroordovicianesi devonianes (esquists, granits, i roques carbonatades), afloraments quarsítics iroques d’origen volcànic, valls en forma d’U, circs glacials, cubetes de sobreexcavaciói retroexcavació glacial, dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials.Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos de rebliment, entre els qualsl’estany glacial més extens de Catalunya (Certascan). Fenòmens càrstics destacablescom la cigalera de l’Obaga de Valeran (-320 m).— Interès botànic: diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana imediterrània, amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscosextensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet. Grèvol, flor de neu.Representació important de molleres i torberes. 22 hàbitats d’interès comunitari.— Interès faunístic: hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru, la llúdriga,l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiuxerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritópirinenc. Conté la població més nombrosa de gall fer de l’Estat espanyol (150 mascles).Presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi exclusiu del Parc. Abundànciad’ungulats d’interès cinegètic (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina i senglar).— Interès paisatgístic: diversitat de paisatges d’alta i mitjana muntanya, ambabundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i bosc, nuclis de bordes...)i un centenar d’estanys glacials. Destaquen llocs emblemàtics com Bonabé, valld’Àrreu, Noarre, pla de Boavi, pla de Boet, la Pica d’Estats, bosc de Virós i vall deSanta Magdalena.



— Interès cultural: extens patrimoni cultural, especialment d’art romànic, ipresència important de bordes, cabanes i pletes lligades a l’explotació ramaderaextensiva de les pastures del Parc.

AdministracióS’han registrat 819 entrades i 137 sortides d’escrits administratius. Això ha suposat 99lliuraments de trameses a correus, a banda del servei de missatgeria interna del DMAH.

S’ha establert un programa sobre classificació, ordenació i tria i avaluació de ladocumentació generada pel Parc, unes instruccions d’organització internes i unesnormes d’utilització dels vehicles.

Amb el Règim d’Autonomia Econòmica del Parc, s’han efectuat 175 propostesde despesa, que han suposat una despesa total de 245.420 €.

Les propostes de despesa tramitades han suposat una despesa total de 386.009 €.

S’han contractat quatre persones mitjançant el Pla d’ocupació del Departament deTreball:— 1 biòleg durant 6 mesos per a l’elaboració d’informes, treballs i col·laboracionsdiverses en l’àmbit del patrimoni natural.— 1 enginyer tècnic forestal durant 4 mesos per a tasques de suport en gestióeconòmica i ús públic.— 1 enginyer tècnic agrícola durant 4 mesos per a tasques de suport en patrimoninatural i ramaderia.— 1 auxiliar administratiu durant 3 mesos per a tasques d’informació i suport al’Àrea Administrativa.

EquipamentsS’ha aprovat el projecte bàsic i executiu i s’han adjudicat les obres de rehabilitaciódel paller d’Antonet de Llavorsí com a oficina central del Parc.

S’ha redactat el projecte bàsic i executiu del futur Centre d’Interpretació de lesTerres de Frontera a Os de Civís (Alt Urgell).

Millora rural (infraestructures i serveis)S’han instal·lat cartells d’accessos i límits del Parc.

Gestió forestalS’han consensuat criteris tècnics de gestió forestal per aplicar a l’àmbit del Parcamb els tècnics forestals de la comarca.

S’han assessorat les entitats locals propietàries de forests públiques de l’àmbitdel Parc Natural que tenen concedit un ajut per a la redacció de projectesd’ordenació forestal respecte dels plecs de condicions tècniques que han de regularels concursos per adjudicar la redacció d’aquests projectes, en relació amb elsaspectes relacionats amb la gestió del Parc.

Infraestructures ramaderesS’han efectuat amb mitjans propis diverses obres d’interès ramader:

CONCEPTE QUANTITAT LLOC TITULAR

Construcció d’abeurador de fusta 1 Forest CUP 55 EMD Os de Civís

Construcció d’abeurador de fusta 2 Forest CUP 142 Ajuntament de Farrera

Arranjament abeurador per al bestiar 2 Forest CUP 142 Ajuntament de Farrera

Arranjament abeurador per al bestiar 1 Forest CUP 41 EMD Ars



CONCEPTE QUANTITAT LLOC TITULAR

Arranjament abeurador per al bestiar 1 Forest CUP 56 EMD Asnurri

Arranjament abeurador per al bestiar 1 Forest CUP 157 EMD d’Arestui i Baiasca

Arranjament abeurador per al bestiar 2 Forest CUP 195 Ajuntament de la

Guingueta d’Àneu

Arranjament abeurador per al bestiar 2 Forest CUP 112 Ajuntament d’Alins

Arranjament de pas canadenc 1 Forest CUP 112 Ajuntament d’Alins

Arranjament de pas canadenc 1 Forest CUP 178 EMD Tornafort

Construcció de passera de fusta 2 Forest CUP 114 EMD Àreu

S’han adquirit cledes metàl·liques per fer els tancats de bestiar i s’ha editat materialpromocional per a les fires ramaderes d’Esterri d’Àneu i de Sort.

S’ha col·laborat en el procés de concessió de la finca pública Masia de Casovallper a la construcció i gestió d’una explotació ramadera d’engreix comunitari devedells en règim de producció ecològica.

Patrimoni natural i culturalS’ha elaborat un Catàleg de la flora vascular del Parc, a partir del qual s’ha elaboratla Llista de flora d’interès especial, segons quatre nivells de prioritat per a la gestió(espècies prioritàries, sensibles, d’informació deficient, i no problemàtiques).

S’han realitzat prospeccions florístiques en diversos sectors del Parc i s’ha avaluatla incidència de la planta invasora Buddleja davidii a les valls Ferrera i de Cardós.

S’ha col·laborat amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya en larealització i el manteniment de plantacions experimentals de plantes medicinals(àrnica i gençana).

S’ha elaborat un Catàleg de la fauna vertebrada del Parc, a partir del qual s’haelaborat la Llista de fauna vertebrada d’interès especial, segons cinc criteris deselecció (raresa global, estatus legal, estat de conservació, raresa regional,conflictivitat).

S’ha recopilat i ordenat la informació sobre àrees sensibles per a faunaamenaçada i protegida, destinada a millorar la base de dades associada al SIG delParc, a fi de disposar de dades fiables per a la gestió de l’espai.

S’han fixat els criteris i s’han iniciat els treballs de confecció de l’Anuarinaturalista del Parc Natural corresponent a l’any 2005.

S’ha fet una diagnosi de l’estat actual de la sargantana pallaresa (Iberolacertaaurelioi) al Parc.

S’ha participat en les estimacions i els censos faunístics coordinats pel Serveide Fauna i la Reserva Nacional de Caça d’Alt Pallars-Aran (cantadors i productivitatdel gall fer, reproducció del trencalòs, població d’isard i cabirol, etc.).

S’han inventariat els hàbitats d’interès comunitari (HIC), amb especial atencióals hàbitats de superfície reduïda que no apareixen reflectits en la Cartografia delshàbitats de Catalunya.

S’ha confeccionat una llista d’hàbitats d’interès especial del Parc, distribuïts enquatre categories (rars però no sotmesos a risc, rars i vulnerables, en regressióactual, i tradicionalment pertorbats).

S’han netejat de deixalles inorgàniques els boscos de ribera dels rius inclosos alParc. S’han extret més de 3 tones de deixalles, que han estat dipositades alscorresponents contenidors de reciclatge.

S’han establert els criteris ambientals i s’ha redactat una proposta del modelque han de seguir els contractes de conservació del patrimoni natural del Parcvinculats a l’activitat agrícola i ramadera.



S’han adoptat mesures per reduir els danys de les poblacions de senglar (Susscrofa) als prats de dall mitjançant l’increment de la pressió cinegètica, les capturesnocturnes de control, l’assaig de captures mitjançant caixes-trampa i l’assaig dediferents mètodes de prevenció en els prats.

En coordinació amb el Servei de Fauna, s’han protegit amb pastor elèctric 4camps d’arnes que havien patit atacs d’ós bru.

S’ha executat la primera fase de l’inventari d’elements prioritaris del patrimonietnogràfic i d’arquitectura tradicional del Parc Natural mitjançant l’Ecomuseu deles Valls d’Àneu.

S’ha elaborat un Inventari de varietats locals antigues de fruiters, treball previa la constitució d’un fruiterar de salvaguarda.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’ha dut a terme un programa de presentació als escolars de primària i secundàriadels municipis de l’àmbit del Parc.

S’ha impartit una jornada de formació adreçada a les empreses locals del sectorde serveis que ofereixen productes turístics relacionats amb guiatges interpretatiusen l’àmbit del Parc.

S’ha dut a terme un Curs d’introducció a l’anellament d’ocells al Parc,organitzat per l’Institut Català d’Ornitologia.

S’han editat 12.000 exemplars d’un mapa i 20.000 opuscles del Parc en quatreidiomes, que s’han distribuït pels establiments turístics.

S’ha posat en funcionament el web, dins el domini www.parcsdectalunya.net.S’han editat i distribuït entre els habitants dels municipis del Parc Natural

4.000 quaderns de la memòria divulgativa del Parc Natural de l’any 2004.S’han editat 2.500 fulletons turístics promocionals del Parc al municipi de

Lladorre.S’han definit els criteris generals de regulació de la circulació motoritzada al

Parc, i s’ha exposat al públic la Proposta de pla d’ordenació de la circulaciómotoritzada.

S’ha elaborat la Proposta del pla per a la creació d’una Xarxa de Senders deDescoberta.

S’ha iniciat la redacció del pla d’equipaments, amb la col·laboració del’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i s’ha presentat en Junta el plantejament del pla,que classifica en categories els diferents equipaments previstos.

S’ha donat suport a la II Cursa Cuita al Sol (Àreu), amb una xifra rècord d’uns450 participants, i a la I Marxa Popular a la Vall de Siarb (Soriguera).

Vigilància i mantenimentA petició del Parc i mitjançant els agents rurals, durant l’estiu s’ha incrementat lavigilància de l’acampada lliure i l’abocament de residus a la vall de Sotllo i el plade Boet (Àreu).

Han millorat les tasques de coordinació del Parc amb els diferents cossos devigilància: Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. ElsAgents Rurals han dut a terme 1.018 actuacions dins del Parc, de les quals 22 vandonar lloc a denúncies.

Forestal Catalana, SA, ha fet el manteniment d’infraestructures i ecosistemesdel Parc. Les tasques principals dutes a terme han estat el mantenimentd’infraestructures ramaderes, la instal·lació de senyalització, el mantenimentd’àrees recreatives i la neteja dels boscos de ribera.



Paratge Natural de Poblet

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: geozona 301 de l’Inventari d’espais d’interès geològic deCatalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament de la falla dePoblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos exemples de l’antiga tradiciód’activitats extractives en galeria i a cel obert). Predomini de tres substrats bendiferenciats: pissarres, gres quarsífer, sulfurs i conglomerats.— Interès faunístic: presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de les quals sónendèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc senglar i el cabirol(reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranya menuda (isolada de l’àrea dedistribució de l’espècie).— Interès botànic: gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda, entreles quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon estat deconservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc, i l’única rouredade roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. També hi ha pinedes de pi roig, piblanc, pinassa, pi pinyer i pinastre. Cal destacar l’existència d’espècies protegidescom el boix grèvol i el teix. El Paratge de Poblet és un espai inclòs a la xarxaNatura 2000 (regió Mediterrània).— Interès paisatgístic: els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus de vinya)contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destaca per la seva diversitaten comunitats. Hi ha una gran variabilitat cromàtica a causa de les diferentscoloracions dels substrats geològics i de la riquesa florística, que canvien segonsl’època de l’any.— Interès cultural: el conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet està declaratPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Direcció i administracióL’Àrea Administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la gestió delParc i a la gestió com a Oficina Comarcal de Medi Ambient (Servei de GestióForestal), i també a la gestió econòmica i el desenvolupament del Règimd’Autonomia Econòmica del Paratge.

S’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i laUniversitat de Lleida pel qual dos estudiants (1 de cada universitat) han fetpràctiques en el Paratge durant els mesos d’estiu.

A través del conveni entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plansd’ocupació, el Parc ha disposat de dues persones durant sis mesos: 1 enginyertècnic forestal de suport a la redacció de projectes i a l’Àrea d’Ús Públic i 1 auxiliaradministrativa per donar suport a l’Àrea Administrativa.

S’ha signat un conveni amb l’Escola de Capacitació Agrària Mas Bové peracollir dues estudiants en pràctiques.

Es va celebrar la 6a Comissió Tècnica del Paratge per tractar diferentsexpedients d’obres.

A l’empara de l’Ordre MAH/90/2005, de 2 març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegitsde Catalunya per a l’any 2005, s’han atorgat dos ajuts: a l’Ajuntament de l’Esplugade Francolí per a l’adequació de la finca el Garber, de propietat municipal, perdestinar-la a àrea de visitants, per un import de 30.000 €, i a l’Associació Amics delParatge Natural de Poblet per a una publicació divulgativa dels 170 anys depropietat pública del bosc de Poblet, per un import de 3.105 €.

La Direcció ha emès 7 informes preceptius i ha atorgat 14 autoritzacions per ala realització d’activitats dins el Paratge.



Infraestructures i equipamentsL’Àrea d’Infraestructures i Equipaments ha dut a terme les actuacions següents:— Tractaments preventius d’incendis dins els Perímetres de Protecció PrioritàriaPoblet-Muntanyes de Prades, en compliment del Pla de cremes prescrites redactat iexecutat per la unitat Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) encol·laboració amb el cos de Bombers. Aquest Pla s’ha completat amb la pasturad’un ramat de cabres a les zones on ja s’han fet les cremes controlades.— 2a fase de les obres de construcció de la nova àrea de lleure Roca de l’Abella.

La colla de manteniment ha fet els treballs habituals de manteniment imillora de fonts, àrees de lleure, cases forestals i d’altres edificacions pròpies. Amés, s’han dut a terme altres actuacions puntuals:— Condicionament del nou punt d’informació de la font de la Magnèsia perquèaculli els visitants mitjançant la instal·lació de diferent mobiliari rural.— Instal·lació de mobiliari rural en diferents punts d’interès (bancs, tanques).— Condicionament de l’itinerari número 3 de la xarxa d’itineraris a peu delParatge (itinerari per la teixeda i la roureda de roure reboll)— Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació) als margesde pistes forestals, en zones de gran afluència de visitants i en els perímetres delsprincipals punts d’aigua en compliment de la normativa vigent en matèria deprevenció d’incendis.— Manteniment del planter d’espècies autòctones iniciat l’any 2001 a la casaforestal de la Pena i condicionament d’un petit hivernacle per a experimentació.— Manteniment de tota la xarxa viària bàsica del Paratge amb mitjans imaquinària propis.— Col·locació de la senyalització perimetral, d’accessos al Paratge i de normes a lesàrees de lleure.

Patrimoni natural, protecció i recercaEl personal contractat mitjançant el Pla d’ocupació ha fet un assenyalament sobreel terreny i ha generat la cartografia corresponent dels límits d’una forest d’utilitatpública dins els límits del Paratge a partir de les actes antigues de partionament.

Els estudiants en pràctiques de diferents universitats han elaborat l’Inventariforestal en diferents rodals de la forest Poblet i han marcat dels peus a tallar en elstractaments silvícoles.

El Parc ha col·laborat amb el Servei de Planificació de l’Entorn per generar lacartografia i les modificacions oportunes sobre la descripció dels hàbitats d’interèscomunitari que conformen la xarxa Natura 2000.

A través de l’Institut Català d’Ornitologia, s’ha fet el seguiment d’ocellscomuns al Paratge corresponent a l’anualitat 2005.

El Parc ha col·laborat en el radioseguiment de llebres alliberades per la DGd’Activitats Cinegètiques del DMAH i en el traspàs d’ictiofauna de cursos amb poccabal (estiu).

El Parc ha col·laborat amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB)en l’elaboració del treball Ensayos de susceptibilidad al hongo Phytophtora ramorumde diferentes especies arbóreas mediterráneas.

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2005 ha estat de 185.000visitants.

Des del mes de maig fins al desembre, s’ha ofert un programa d’activitatsguiades gratuïtes al Paratge com a campanya de difusió dels seus valors naturals.El servei de guiatge va realitzar 21 sortides amb diferents temàtiques que van



aplegar un total de 316 participants. L’oferta d’activitats ha estat inclosa dins lacampanya d’activitats de la Ruta del Cister, projecte promogut pels consellscomarcals de la zona.

S’ha coorganitzat la Trekorientació a la Ruta del Cister. Al Tallat de Vallbona deles Monges (abril, 1a edició), va acollir 120 participants en les diferents categories.Al Bosc de Poblet (maig, 3a edició), va tenir una participació de 174 persones. Almes de juny, van assistir 130 participants a l’Albereda de Santes Creus.

El Parc ha col·laborat amb el Camp d’Aprenentatge dels monestirs del Cister(Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), ha treballat amb 42 centresescolars i atès un total de 2.000 alumnes de primària i secundària. També ha dut aterme activitats amb les escoles locals, i xerrades específiques sobre el Paratge i sobretemàtiques diverses a petició de diferents col·lectius de la zona. El Parc ha col·laboraten el Programa d’activitats ofert conjuntament pel Patronat de Turisme de l’Esplugade Francolí i l’Alberg de Joventut Jaume I (Turisme Juvenil de Catalunya).

El mes d’octubre es van coorganitzar juntament amb el Consell Comarcal dela Conca de Barberà les IIes Jornades Europees sobre el Patrimoni, centrades en elspous de gel, amb un total de 34 participants.

Amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural i l’Ajuntament de Vimbodí, esfan els preparatius per fer una exposició fotogràfica sobre el Paratge al llarg deltemps, amb imatges comparatives.

El Centre de Documentació del Parc ha augmentat el fons amb l’adquisició d’11volums i el donatiu de diferents institucions de 136 obres. S’han catalogat 174 obresdel fons; el total d’obres catalogades és de 370. S’ha reeditat i traduït el quadríptic LaXarxa de Centres de Documentació dels Espais Naturals Protegits de Catalunya, encol·laboració amb la Diputació de Barcelona, amb qui també s’ha elaborat el Mapade centres de documentació d’espais naturals protegits d’Espanya i redactat unesnormes mínimes de procediment en casos de petició d’informació o préstec entre elscentres de la xarxa RECIDA. S’ha participat en la XI Jornada de Treball de Centres deDocumentació d’Espais Naturals Protegits de Catalunya els dies 26 i 27 de maig de2005 a Roquetes. S’ha assistit al IV Seminario de Centros de Documentación de EspaciosNaturales Protegidos y Medio Ambiente, organitzat per CENEAM, Generalitat deCatalunya i Diputació de Barcelona a Olot, el 16, 17 i 18 de novembre.

S’han editat 6.000 díptics de difusió del Programa d’activitats del Paratge,5.000 díptics de difusió de les 2es Jornades del Bosc de Poblet i les Muntanyes dePrades (a celebrar l’any 2006), 2.000 tríptics de difusió del 2n concurs de fotografiadel Paratge (a celebrar l’any 2006), 10.000 tríptics de difusió de l’itinerari pedestrenúm. 3, 28.000 opuscles en català de difusió dels valors del Paratge i 2.500quaderns d’educació ambiental.

S’han proveït de senyalització els punts d’informació del Paratge que no endisposaven i aquells que tenien senyalització diferent a la que estableix el nouManual tècnic de senyalització dels espais naturals protegits del DMAH. S’hanencarregat 40 unitats de senyalització perimetral del Refugi de Fauna Salvatge(bosc de Poblet). S’han dissenyat tres cartelleres informatives a situar en llocs degran afluència de visitants. S’ha iniciat la senyalització direccional i de seguimentde l’itinerari pedestre número 3.

Paratge Natural de l’Albera

Valors que s’han de protegir— Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i roures en el límit orientalpeninsular de distribució.



— Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i ruralspresenta un bon estat de conservació.— Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortugamediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada.Destaquen també espècies pròpies del Pirineu (límit oriental de distribució).

AdministracióDurant l’any 2005, ha continuat la col·laboració en la redacció del Pla especial deprotecció del massís de l’Albera.

Han continuat les col·laboracions amb l’Ajuntament de la Jonquera: CanLaporta (Centre d’Informació del Paratge Natural); amb l’ATA (Amics de lesTortugues de l’Albera), i amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per a lainstal·lació d’un equip informàtic amb pantalla tàctil amb informació turística delParatge i de la comarca.

S’han tramitat cinc ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en elsespais naturals de protecció especial, un ajut a l’Ajuntament d’Espolla, tres apropietaris i un a entitats sense ànim de lucre per un import total de 28.421 €.

El Parc ha continuat participant en el projecte Interreg 3A Pirineus, lamuntanya que uneix, amb el qual s’han finançat estudis i actuacions diverses.

En aplicació del Pla d’ocupació, s’ha tramitat la contractació de dues persones.Han millorat les condicions laborals del personal administratiu amb la

instal·lació de material aïllant del terra.També ha millorat el maquinari informàtic de l’oficina d’Espolla i s’ha

instal·lat un nou PC al Centre de Can Laporta.S’ha organitzat un dispositiu propi de vigilància d’incendis durant els mesos

de juny, juliol, agost i setembre. El servei estava constituït per sis persones i dosvehicles equipats amb material d’extinció d’incendis. L’actuació ha estat finançadaper la Diputació de Girona mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de laJonquera.

Patrimoni naturalS’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera en elPrograma de recuperació de la tortuga mediterrània: es manté el Centre de Cria del’Oficina d’Espolla i s’han construït dos terraris nous a les Bardes. En total, hi hanfet estada 224 exemplars.

S’han criat i alliberat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de lesBardes per a repoblació.

Pel que fa als estudis, s’han dut a terme el de les poblacions de quiròpters, elPrograma SYLVIA (estació d’anellament d’esforç constant), el seguiment del crancde riu autòcton i la cartografia de les zones sensibles de la tortuga mediterrània(zones de posta i hivernació).

S’han construït 24 caixes-niu per a ratpenats.S’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada.A les instal·lacions de les Bardes, ha continuat el planter d’arbres autòctons

(freixes, aurons i suros).

Infraestructures i equipaments

Manteniment de caminsS’ha arranjat de la pista d’accés a Requesens, una primera vegada el mes de juny, iles altres dues com a conseqüència dels aiguats del mes de setembre i octubre.També s’ha arranjat la pista d’accés a Sant Quirze al mes de maig.



Pla de prevenció d’incendisEl GERPRIF (Grup Especial Rural de Prevenció del Risc d’Incendi Forestal) ha creatuna franja de protecció a la pista d’accés a Sant Quirze de Colera.

S’ha obert el tallafocs de coll de Plaja-serra de Gibert.S’ha adquirit una trituradora de restes vegetals. Aquest aparell és una

alternativa a l’eliminació per cremació de les restes vegetals, tant de feines forestalscom agrícoles, que representen un perill d’incendi. L’aparell ha estat a disposiciódels pagesos dels municipis del Paratge Natural, dels ajuntaments, del personal delDMAH que efectuava tasques de prevenció d’incendis, etc.

Aquesta actuació ha estat finançada per la Diputació de Girona.

Neteja de lleresHan continuat les actuacions del Taller d’ocupacional en treballs forestals de l’AltEmpordà promogut pel Consell Comarcal, que té com a objectiu la neteja de lleres.Han efectuat treballs a l’Orlina (zona de la font del Conill), la ribera de Sant Genísi la Reguerada.

Les BardesS’ha instal·lat un generador fotovoltaic per al subministrament d’energia elèctrica.

S’ha construït un nou volador per a perdius i un terrari per a tortugues.S’han fet treballs de manteniment i neteja de fonts i els 17 itineraris del

Paratge.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’han mantingut els dos centres d’informació oberts tot l’any. Al d’Espolla hi hales oficines administratives del Paratge, i al de Can Laporta, a la Jonquera, hi hainstal·lada una exposició permanent sobre els valors naturals i culturals del’Albera. En aquest darrer centre, hi ha instal·lada una pantalla tàctil queproporciona informació turística sobre el Paratge i d’altres indrets de la comarca;dóna servei les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any; s’hi han adreçat 18.618consultes.

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ DEL PARATGE NATURAL DE L’ALBERA (2005)

NOMBRE DE VISITANTS

Centre d’Informació de la Jonquera 2.529

Centre d’Informació d’Espolla 2.556

TOTAL 5.085

L’estimació dels visitants totals del Paratge és de 41.000.S’han dut a terme, a més, les actuacions següents:— Edició del calendari commemoratiu dels 20 anys de la creació del ParatgeNatural.— Celebració del Dia Europeu dels Parcs (24 de maig) mitjançant una jornada deportes obertes als centres d’informació del Paratge i al Centre de Reproducció deTortugues de l’Albera.— Celebració de la Festa de la Tortuga al Centre de Reproducció de Tortugues del’Albera a Garriguella amb l’assistència d’escolars de la Jonquera i Garriguella.— Col·laboració en els camps de treball que es porten a terme el juliol i l’agostorganitzats per la Secretaria General de Joventut. Un dels treballs realitzats ésl’arranjament de l’itinerari botànic de la font del Conill.



— Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i tardor. Hihan assistit 256 persones.— Edició del nou fulletó divulgatiu del Paratge natural.— Edició de la Guia pedagògica de l’exposició sobre els valors naturals i culturalsde l’Albera instal·lada a Can Laporta, el Centre d’Informació del Paratge a laJonquera. L’edició ha estat finançada per la Diputació de Girona.— Redacció del projecte d’ordenació de l’entorn del monestir de Sant Quirze deColera.

Reserva Marina de les Illes Medes

Valors que s’han de protegirLa Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular dels ecosistemesde la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les reserves marines mésextraordinàries del litoral mediterrani, amb 1.345 tàxons marins identificats en elsgrups vegetals i animals estudiats.

La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les diferentsprofunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca o rocallosa, la sevaformació càrstica amb grans cavitats i túnels, la proximitat a la costa i ladesembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgànica, i la influència dels ventsi dels corrents del nord, que afavoreixen l’entrada d’aigua de fondària i alhoral’enriqueixen amb aportacions orgàniques.

AdministracióEl Consell Assessor integra representants de la Generalitat, representants delsmunicipis afectats per l’Àrea Protegida, representants dels sectors de la pesca i delsector turístic i experts en ciències marítimes.

Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i normes queafectin la zona, i assessorar el Departament de Medi Ambient i Habitatge sobreqüestions que afectin les àrees protegides de les illes Medes.

Els principals acords presos en les diferents sessions han estat els següents:Aprovació del reglament de règim internAprovació de la constitució de la comissió científicaAprovació del programa d’actuació i el pressupost per al 2005Increment de la partida pressupostària destinada al Mundial de Fotografia fins

a 24.000 €Estudi de la contractació de personal de suport a la vigilància presencial de

l’espaiContractació de dos patrons a través del Pla d’ocupació de l’any 2005 per a un

període de tres mesos, entre juliol i setembre.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicA fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les illesMedes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, i d’acord amb allòque preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i la faunadel fons marí de les illes Medes, els equips de treball del Departament d’Ecologiade la Universitat de Barcelona han dut a terme per al Departament el conjunt deles actuacions que es detallen a continuació:

Anàlisi de la freqüentació de la immersió amb escafandre autònom a la zonaestrictament protegida 2a fase.



Fauna orníticaCens de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans)Cens de la colònia de martinet de nit (Nycticorax nycticorax)Cens de la colònia d’esplugabous (Bubulcus ibis)Cens de la colònia de martinet blanc (Egretta garzetta)Cens de la colònia de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta a CatalunyaSeguiment de les àrees marines protegides de les Illes Medes, el Montgrí i el Cap deCreus, treball coordinat des del Servei de Parcs, per als espais protegits d’àmbitmarí gestionats per la DGMN.

MantenimentDurant l’any 2005, es va contractar una empresa de suport al manteniment de lesinstal·lacions de boies, la qual va fer intervencions tant en les boies perimetralsque delimiten l’espai com en les instal·lacions destinades a les activitatscomercials, turístiques i de lleure.

TASQUES DE VIGILÀNCIA I MANTENIMENT

TIPUS DE TREBALL PERÍODE DE DIES DE TREBALLS

DESENVOLUPAMENT SUBAQUÀTICS

Instal·lació de boies per a usos particulars i renovació Febrer - maig 20

dels punts d’amarratge dels centres turístics de busseig

Manteniment i reposició de les boies de delimitació Tot l’any 28

perimetral de l’espai

Manteniment i reposició de boies destinades a lleure Juny - agost 19

Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels Octubre - novembre 7

components de les boies perimetrals

Altres 6

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant els mesos d’estiu.S’ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de manera que la presènciade gent és continuada a partir del mes d’abril i fins a finals del mes d’octubre.

Durant l’any 2005, un total de 10.508 persones ha participat, sobretot des delmes de juny fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris submarins perobservar la flora i la fauna marines a poca fondària.

LLICÈNCIES TRAMITADES

TIPUS DE LLICÈNCIA NOMBRE DE NOMBRE DE NOMBRE DE EVOLUCIÓ

LLICÈNCIES 2003 LLICÈNCIES 2004 LLICÈNCIES 2005 2004-2005

Submarinistes particulars 5.068 2.956 2.926 - 30

Centres turístics de busseig 56.817 60.636 57.903 - 2.733

TOTAL 61.885 63.592 60.829 - 2.763

Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida ha estat de7.500 embarcacions durant els mesos de juny a setembre, fet que suposa unaaproximació de 25.000 visitants en aquesta modalitat. Així mateix, l’oficina haatès 133 consultes durant els mesos d’estiu.



S’estima que el total de visitants que ha passat per l’espai ha estat de 218.000.

Activitats de difusió i divulgacióCurs de guies: L’objectiu d’aquest curs és aconseguir formar els guies que treballena l’Àrea Protegida en el coneixement de la zona, la flora i fauna, i la pràctica delsdarrers protocols d’actuació de primers auxilis, així com del comportamentrespectuós vers al medi marí. El curs es va celebrar del 17 al 31 de maig de 2005, iva comptar amb 24 participants. Es van realitzar 14 hores teòriques i 6 horespràctiques.

Classes teòriques: L’Àrea Protegida de les Illes Medes. Normativa i evolució. Labiodiversitat de la mar. Zonació litoral i ambients marins. Gestió de grup.Comportament responsable. Normativa de seguretat i protocols de l’ILCOR.Examen.

Classes pràctiques: Snorkel per observar ambients de poca fondària. Immersióal coral·ligen i coves. Pràctiques de primers auxilis (Protocol ILCOR).

Dia Europeu dels ParcsEs va celebrar el dia 24 de maig de 2005, amb l’organització d’una sèrie d’activitatsa l’Escola “El Portitxol” de l’Estartit. Es va realitzar una xerrada dedicada alsherbeis de posidònia i la seva importància dins dels ecosistemes submarins del’Àrea Protegida de les Illes Medes per a 60 nens de 8 a 12 anys. Per als més petits,uns 90 nens de 3 a 7 anys, es va explicar un conte sobre el mateix tema.Posteriorment, es va realitzar una sortida en vaixell per admirar els valors naturalsd’aquest espai. Hi va participar un total de 80 alumnes.

Certamen Medes Imatge i Medi Ambient:Es va celebrar la tercera setmana de juny, i va incloure únicament activitats

educatives per als estudiants de les escoles del municipi, atès que enguany, durantel mes de setembre, se celebrava el Campionat del Món de Fotografia Submarina,organitzat per l’Ajuntament del municipi i en el qual l’Àrea Protegida de les IllesMedes va col·laborar econòmicament. Per primer cop en un esdevenimentd’aquestes característiques es va realitzar un seguiment submarí del comportamentdels participants. Va participar-hi un total de 75 alumnes de l’Institut de Torroellade Montgrí.

Sortides i Xerrades de Primavera:Durant els mesos d’abril i maig es van organitzar setmanalment diferents

sortides i xerrades de descoberta. L’objectiu d’aquestes activitats és apropar elsparticipants al patrimoni natural de la zona, així com divulgar el comportamentresponsable per tal de protegir-lo.

Activitats de vigilància i control d’activitatsL’Àrea Protegida de les Illes Medes té adscrits 2 patrons cabussadors que tenen coma tasques principals les següents: Execució dels treballs de manteniment,juntament amb l’empresa externa que els dóna suport. Sortides amb embarcacióper controlar les activitats que es desenvolupen a l’espai. Patrons dels membres delcos d’Agents Rurals que realitzen la vigilància de l’espai.

Enguany i mitjançant el Pla d’ocupació per a l’any 2005, des del 15 de juliolfins al 7 d’octubre s’ha disposat de dos patrons més. S’han encarregat del controlconstant de les activitats a la zona estrictament protegida de les Illes Medes il’advertiment als usuaris dels comportaments no permesos a l’espai.

Aquest personal tenia l’encàrrec de realitzar un control presencial a l’espai peradvertir als usuaris d’aquells comportaments no permesos i controlar el correctedesenvolupament de les activitats d’immersió amb escafandre autònom i les



activitats sense mitjans de respiració artificial, tant de les empreses corresponentscom dels usuaris particulars.

Els advertiments més freqüents que s’han fet han estat: excessos de velocitatper part de les embarcacions; motos d’aigua que navegaven a una velocitatsuperior a la permesa; fondeig d’embarcacions amb àncora; canvis de puntd’amarratge sense comunicar-ho als centres d’immersió; manca de senyalitzaciód’activitats subaquàtiques amb la bandera corresponent; intents de pernoctar al’espai; tinença visible d’estris de pesca a la zona estrictament protegida de les IllesMedes; pesca amb canya; pesca esportiva a la zona estrictament protegida de lesIlles Medes.

Així mateix, també s’ha certificat la correcta ocupació dels punts d’amarratgedestinats a les activitats d’immersió amb escafandre autònom o sense mitjans derespiració artificial.

Actuacions del cos d’Agents RuralsInspeccions fetes pel cos d’Agents Rurals a: embarcacions particulars, 29; centresd’immersió amb escafandre autònom, 106; equips d’immersió amb escafandreautònom, 18; centres d’immersió sense mitjans de respiració artificial, 9; perescalada, 1; vaixells de fons de vidre, 5; motos nàutiques, 1.

S’han obert 40 expedients sancionadors o informatius com a resultat de lesactuacions esmentades.

Patronat de Montgrí – Illes Medes

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa a l’inventaridel patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una rellevància especialper les característiques de la costa escarpada amb abundants penya-segats degairebé 100 m d’alçada, únics representants a Catalunya de costa alta rocosa icalcària, i formacions litorals de tipologia molt diversa: arcades, coves, cales,illots.— D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic amb signesde paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques (dolines, coves, caus,avencs…).— Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats marins i lescomunitats de prats secs mediterranis per la seva diversitat d’espècies i per lapresència d’espècies protegides i poc abundants al territori català. Cal remarcar lapresència de fanerògames marines en diversos punts al llarg de la costa, així com ladiversitat i l’estat de conservació de les comunitats algals.— Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre correspon al’avifauna, amb una gran diversitat d’espècies. Respecte als mamífers, cal fer unesment especial als quiròpters, tant per la diversitat d’espècies que acull l’espaicom per la importància dels seus refugis de cria.— Interès paisatgístic: és important, tant pel que fa a paisatges terrestres comsubmarins. Aquests darrers tenen un interès especial per llurs biocenosis i per ladiversitat de morfologies que adquireix el fons marí.

PlanejamentL’actuació més destacable ha estat en aquest àmbit, en el qual s’ha obtingut unaproposta final d’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, Medes i Aiguamollsdel Baix Empordà, que s’ha presentat i tramès als municipis, col·lectius i entitatsparticipants al llarg del procés de redacció.



Patrimoni naturalS’ha revisat el formulari normalitzat de dades Natura 2000, corresponent alMontgrí, i s’han elaborat els objectius de conservació referents a hàbitats iespècies. En aquest sentit, s’ha treballat en dos dels tres hàbitats d’interèscomunitari presents amb la categoria de prioritaris dels quals no es disposava desuficient informació. En l’àmbit terrestre s’ha realitzat la caracterització idelimitació cartogràfica a escala detallada de l’hàbitat: Dunes residuals plantadesde pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral en el sector nord del massís. En l’àmbitmarí, s’ha treballat en la delimitació cartogràfica de la superfície dels herbassars deposidònia de les cales Ferriol, Pedrosa i Montgó, així com en la determinació de lapresència de diferents espècies bioindicadores incloses a l’annex V de la Directivad’hàbitats.

Pel que fa a la fauna, s’ha realitzat el seguiment de les colònies de cria a l’espaidels quiròpters R. ferrumequinum i M. emarginata, ambdues incloses als annexos II iIV de la Directiva d’hàbitats, detectades en campanyes anteriors.

Infraestructures i equipamentsSenyalització:

Execució del projecte de senyalització bàsica i informativa, d’acord amb elmanual gràfic del DMAH, corresponent a punts d’accés perimetrals al massís,zones més freqüentades, punts de risc per als visitants i zones panoràmiques.

Millora ruralS’ha iniciat una proposta de recuperació d’antics conreus situats a diferents puntsdel massís amb la doble vessant significativa de millora d’habitat per a fauna,recuperació de zones cremades el 2004 i diversificació del paisatge com aprevenció de futurs incendis. Al mateix temps s’han creat nous punts d’aigua pera fauna.

Educació ambiental, divulgació i ús públicV convocatòria de la beca de recerca Joan Torró i Cabratosa

Coorganització de la V convocatòria de la beca de recerca en temàtica de mediambient i en l’àmbit de l’espai.

Organització d’activitats divulgatives sobre els treballs guanyadors de la IVconvocatòria amb la col·laboració dels autors. Programació, seguiment i avaluacióde les presentacions i sortides guiades durant el primer trimestre.

Col·laboració en l’organització de diferents activitats divulgatives sobre l’espai.

PublicacionsDisseny del plànol informatiu del territori, revisió de continguts, nous itineraris iampliació de l’àmbit existent.

Publicació conjunta amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí d’un nouvolum de la revista Papers del Montgrí, monogràfic sobre els treballs de recercaguanyadors en la IV convocatòria de la beca J. Torró i Cabratosa.

Reserva Natural del Delta del Llobregat

Valors que s’han de protegirInterès faunístic: presència de gavina corsa i baldriga balear a la costa. Poblacionsreproductores d’ocells amb importància internacional de camallarga, martinetmenut, corriol camanegre, i rasclet, entre d’altres. És una zona d’especial protecciód’acord amb la Directiva 79/409/CEE, i té importància mundial per a la



reproducció, migració i hivernada de diferents espècies protegides (camallarga,martinet menut, corriol camanegre, rasclet, hivernada de bitó...).

Interès botànic: acull diferents comunitats vegetals protegides per la Directivad’hàbitats 92/43/CEE, i és l’única localitat catalana (3 ibèriques) on es troba la raramalvàcia trencadalla (Kosteletzkya pentacarpos), també protegida en l’àmbiteuropeu. Una de les zones catalanes amb major diversitat d’orquídies, la maresmade les Filipines, acull més de 18.000 peus de més de 10 espècies diferents.

Interès paisatgístic: únic indret de la costa de Barcelona on es conserva lacatena litoral de vegetació dunar i pineda litoral fixada sobre dunes. És l’únicaiguamoll del nord-est ibèric on la pineda i la vegetació dunar es barregen ambestanys i aiguamolls temporals.

AdministracióAprovació del Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta delLlobregat, que entra en funcionament l’octubre de 2005.

Entre gener i octubre va continuar el règim de concessió d’autoritzacions per aactivitats (filmacions, sessions de fotografia, estudis, actuacions...), en el marc delrègim d’autonomia econòmica.

Infraestructures i conservacióManteniment de la xarxa d’itineraris a la Reserva mitjançant desbrossament,condicionament del ferm, aportació de sorres i graves, i neteja i reparació de torresi aguaits.

Patrimoni naturalTractaments de millora de la massa vegetal que consisteixen a desbrossar part de lavegetació de la maresma del Remolar per afavorir la nidificació de les limícoles i lesàrees d’alimentació d’ardeides.

Campanya de trampeig i marcatge de tortugues aquàtiques (estiu de 2005).Control diari de les espècies ornítiques amb el corresponent recull

d’observacions per part del personal propi i del públic visitant.Seguiment de l’avifauna hivernal mitjançant la realització del cens hivernal de

gener.Anotació d’incidències amb ocells quant a la fase operativa de la tercera pista

de l’aeroport del Prat.Seguiment de Procellariiformes des de la costa, i sortides amb vaixell fins a

l’estiu de 2005.Cens de les espècies d’ocells aquàtiques reproductores més rellevants, sobretot de

les famílies Ardeidae, Anatidae, Rallidae, i de limícoles amenaçats, com el camallarga(Himantopus himantopus) o el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), icontinuació de la recuperació de la població nidificant de perdiu de mar (Glareolapratincola) després de 20 anys sense niar al delta. Primer cas de nidificació de la gavinariallera (Larus ridibundus) a la maresma de les Filipines. A data 1 d’octubre de 2005, laReserva Natural del Delta del Llobregat presenta valors ornítics que la qualifiquen enaquell moment com a segona zona humida en importància de Catalunya.

Cens setmanal de la gavina corsa, Larus audouinii, (Life02 NAT/E/8612) durantels mesos compresos entre març i maig. Les dades mostren la importància cabdalde la zona per al desenvolupament del cicle biològic de l’espècie, particularmenten les etapes d’immaduresa. S’efectuen més de 400 lectures d’anelles de PVC degavina corsa i no únicament d’ocells procedents del delta de l’Ebre, sinó també deles illes Balears, Múrcia i Còrsega, que palesen la interrelació de les zones humidesd’importància per a l’espècie en l’àmbit europeu.



S’han efectuat tres campanyes d’anellament científic, dues de migració peravaluar la importància del fenomen migratori (projecte Piccole Isole) i unad’hivernada per valorar el paper de la zona com a àrea d’hivernada i avaluar lagestió feta sobre els hàbitats helofítics.

Es du a terme una recopilació d’observacions de l’avifauna i es realitza unnoticiari fenològic bimensual, disponible al web, per tal d’informar els visitants dequines són les espècies que es poden veure.

Es col·labora amb l’Institut Català d’Ornitologia per realitzar l’Anuarid’Ornitologia de Catalunya.

Seguiment de diversos exemplars de senglar (Sus scrofa).Les actuacions d’educació ambiental han continuat durant el curs lectiu 2004-

2005. A partir del 2005-2006 aquest programa ha estat traspassat al Consorci deldelta del Llobregat.

Seguiment de les obres del port i de l’aeroport, així com de l’adequació dediferents espais, com la nova llacuna de Cal Tet, la platja i les zones d’accésmotoritzat restringit.

El guarda de la Reserva ha dut a terme actuacions a les reserves naturals del deltadel Llobregat, la zona d’influència i altres ZEPA del delta del Llobregat. Ha realitzattasques de vigilància, inspecció, suport, seguiment, reunions i notificacions.

Tasques forensesPer al desenvolupament d’aquest punt s’ha comptat amb un veterinari contractat enexclusiva per a aquestes tasques mitjançant l’empresa pública Forestal Catalana, SA.

Treball realitzat durant l’any 2005:— Control sanitari de les guineus (Vulpes vulpes), 139 exemplars.— Control sanitari dels visons americans (Mustela vison), 85 exemplars.— Necròpsies al CF de Vallcalent (CFV) i al CF de Torreferrussa (CFT).— Necròpsies per a la realització d’informes pericials (CFV i CFT).

Realització de la totalitat de les necròpsies al CFV (245) i part de les necròpsiesal CFT (87) dels animals que han ingressat morts, o que han mort a lesinstal·lacions d’UVI, recuperació, cria o educació d’aquests centres.

Necròpsies per a la realització d’informes pericials (CFV i CFT)Tant al CFV com al CFT s’han realitzat les necròpsies de cadàvers lliurats pels

Agents Rurals, agents del SEPRONA i dels Mossos d’Esquadra, per determinar-ne lacausa de la mort i elaborar un informe amb valor pericial. Aquest és el casd’animals morts per electrocució, enverinament o tret, entre d’altres.

Secció de Foment i Protecció de la Fauna i la FloraEl Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupa plans per protegirespècies de fauna autòctona les poblacions de les quals estan sotmeses a pressionsque actuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se centrenprincipalment a mantenir i millorar els seus hàbitats naturals, realitzar elseguiment de les seves poblacions i evitar els impactes negatius de les activitatshumanes. També es porten a terme reintroduccions al medi natural amb elcorresponent control, marcatge i seguiment.

Enguany, les espècies més importants que són objecte de protecció i estudihan estat les següents:

A.1 Espècies amb què es realitza un maneig important:1. Trencalòs2. Xoriguer petit3. Esparver cendrós

Servei de Protecció dela Fauna, la Flora i elsAnimals de Companyia



4. Àguila cuabarrada5. Gall fer6. Gavina corsa (Projecte LIFE)7. Trenca8. Alosa becuda9. Tortuga mediterrània10. Margaritifera auricularia (Projecte LIFE)11. Cranc de riu autòcton12. Visó europeu (Projecte LIFE)

A.2 Espècies amb un seguiment i/o estudis específics:13. Ós bru14. Turó europeu15. Sisó16. Llúdriga17. Ganga i xurra18. Perdiu blanca19. Procellariiformes al litoral20. Arpella vulgar21. Corb marí emplomallat22. Repicatalons23. Boscarla mostatxuda

D’altra banda, ha coordinat i realitzat el cens hivernal d’ocells aquàtics imarins a Catalunya de gener de 2005, amb 287 observadors voluntaris i 130localitats censades (43 a Barcelona, 28 a Girona, 44 a Lleida i 15 a Tarragona).S’han totalitzat 123 espècies: 18 d’anàtids, 3 de calàbries, 9 d’ocells marins nolàrids, 4 de cabussons, 9 de martinets, 6 d’altres ciconiformes, 5 de fotges i altresràl·lids, 12 de rapinyaires diürnes associades a zones humides, 3 de nocturnes, 33de limícoles, 11 de gavines, 3 de xatracs i fumarells i 7 d’ocells passeriformes lligatsal medi aquàtic.

El total d’ocells censats és de 358.179, dels quals 59.931 corresponen a Girona;47.053, a Barcelona; 16.496, a Lleida; i 234.699, a Tarragona (tenint en compte quea Tarragona el cens de gavines va ser parcial).

Centre de Fauna de TorreferrussaEl Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa es va crear l’any 1980,de manera que va ser un dels primers de tot l’Estat. Es troba ubicat al municipi deSanta Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental. Té dues zones físicamentseparades: la zona hospitalària (recuperació de fauna) i la zona de cria en captivitat.

La finalitat principal del CRFS de Torreferrussa és guarir els exemplarsd’animals de fauna salvatge autòctona que estan ferits o desvalguts, per tal derecuperar-los clínicament i aconseguir que s’aclimatin a la vida lliure retornant-losa la natura amb garanties suficients perquè hi puguin sobreviure. Sense comptarels exemplars obtinguts mitjançant la cria en captivitat, durant l’any 2005 haningressat a Torreferrussa 3.496 exemplars (3.148 vius i 288 casos forenses).

D’aquests 3.148 exemplars vius, 536 corresponen a rapinyaires; 145, amamífers protegits; 1.707, a ocells protegits; 135, a rèptils protegits; i, per últim, 3amfibis protegits. La resta corresponen a fauna no protegida.

Així mateix, al CRFS de Torreferrussa es realitzen altres tasques amb l’objectiude retornar els exemplars a la natura amb garanties perquè hi sobrevisquin, com,per exemple:



Analitzar i identificar les causes d’ingrés dels exemplars per poder actuar sobreaquests problemes i així evitar que es repeteixin (senyalització de línies elèctriques,control en les àrees privades de caça, etc.).

Paral·lelament, el Centre ha emès 119 informes a diferents estaments, quedeterminaven la causa d’ingrés i/o de mort de l’animal.

Tots els animals que ingressen al Centre de Recuperació de Fauna deTorreferrussa són examinats i reben una atenció inicial per determinar elsprocessos sanitaris que cal dur a terme. S’estableix la categoria clínica de l’animal ies determina el seguiment que s’aplicarà a l’exemplar ingressat.

El Centre disposa d’equipaments i qualificació per fer la majoria detractaments (intervencions quirúrgiques incloses) per a quasi totes les espècies dela fauna autòctona. Pel que fa a les anàlisis, pot realitzar hemogrames i citologiesbàsiques. Altres tipus d’anàlisis molt més complexes es realitzen amb serveisexterns o a la Facultat de Veterinària de la UAB.

L’objectiu principal de la rehabilitació és poder retornar els exemplars a lanatura amb condicions perquè hi puguin sobreviure. En aquests momentsTorreferrussa té un percentatge de rehabilitació del 46,32%. Durant el 2005 s’hanalliberat 1.543 exemplars.

Al marge de la recuperació clínica, es realitzen altres actuacions com són eldesenvolupament de programes de conservació d’espècies animals en perilld’extinció (cria en captivitat i/o suport a les activitats de maneig de fauna, etc.), oeducació i sensibilització utilitzant les instal·lacions del Centre, tot i que demanera més restringida. Així mateix, s’aprofiten els alliberaments d’exemplarsrecuperats per tal de conscienciar els escolars i l’opinió pública dels problemesmediambientals i de la seva repercussió sobre la fauna.

Algunes de les actuacions més destacades de l’any 2005 han estat les següents:

Cria en captivitatEn l’àmbit de la cria en captivitat, actualment es duen a terme 3 projectes:

Xoriguer petit: el Centre de Torreferrussa col·labora en el projecte perreintroduir aquesta espècie arreu de Catalunya. Actualment ja es compta amb 45parelles que formen el seu estoc de reproductors en captivitat. Durant l’any 2005van néixer un total de 122 polls. La majoria dels exemplars van ser reintroduïts ados punts de Catalunya: Artesa de Lleida i el Parc Natural de Cap de Creus.

Esparver cendrós: el Centre de Torreferrussa és l’únic al món que reprodueixamb èxit aquesta espècie. Durant l’any 2005 es van criar 4 polls. Així mateix, lesfemelles han treballat com a mares adoptives alimentant polls trets del camp. Totsels exemplars han estat alliberats al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.Actualment aquest projecte s’està clausurant progressivament, atesa la recuperacióde la població de l’espècie.

Òliba: es fa cria en captivitat d’aquesta espècie amb finalitats educatives. Elsexemplars es donen a les associacions, els col·lectius o els particulars de totCatalunya que ho han sol·licitat. Els destinataris dels exemplars s’encarreguen defer les caixes niu en un indret on puguin arribar a criar i vetllen, durant tot el mesque pot durar l’alliberament, perquè rebin els controls i l’alimentació necessaris.Durant l’any 2005 es van criar 6 òlibes.

Educació ambientalAl Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les espècies, no s’hanconstruït instal·lacions exclusivament dissenyades per a l’educació ambiental, i,per tant, les visites queden restringides a col·lectius amb un interès molt específic(estudiants de biologia, cursos de maneig de fauna, etc.). Per aquest motiu, el



nombre de visites ha estat de 15 grups, amb un total de 335 persones. L’associacióMILOCA, vinculada al Centre i encarregada de realitzar activitats educativesexternes al Centre, ha fet 9 xerrades (amb alliberament d’exemplars recuperats),amb un total de 771 persones. A més, han participat en diversos actes i fires.

Centre de Fauna de VallcalentEn el cas del Centre de Fauna de Vallcalent, sense comptar els exemplars obtingutsmitjançant la cria en captivitat, es van produir 1.217 ingressos (d’aquests, 1.217vius), a més de 528 casos forenses suplementaris. D’aquests, s’han alliberat 790exemplars.

Algunes de les actuacions més destacades de l’any 2004 han estat les següents:

Cria en captivitatEn l’àmbit de la cria en captivitat, actualment a Vallcalent es duen a terme elssegüents projectes:

Òliba: al Centre de Vallcalent es van criar 50 òlibes.Gat fer: l’any 2005 es van criar en aquest centre 16 cadells de gat.Botxí: s’ha desenvolupat tot un mètode de cria amb l’espècie Lanius

meridionalis, amb l’objectiu d’utilitzar-lo més endavant amb la trenca (L. minor). Hihan participat 4 parelles.

Educació ambientalAl Centre de Vallcalent també es desenvolupa un projecte educatiu per apropar iconèixer la fauna salvatge autòctona mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat i del’adaptabilitat al seu hàbitat, en un marc més ampli de desenvolupamentsostenible del medi. En aquests projectes, desenvolupats per l’associació TRENCA,el 2005 han passat pel Centre o les seves activitats unes 45.000 persones, de lesquals 6.823 han estat escolars i 1.984 han estat particulars que han visitat lesinstal·lacions els caps de setmana que eren obertes.

Centre de Fauna del Pont de SuertAl Centre de Fauna del Pont de Suert, actualment s’hi mantenen:

6 exemplars de llúdriga (Lutra lutra)1 híbrid de visó europeu i turó procedent de La Rioja1 turó (Mustela putorius) procedent de Navarra28 exemplars de visó europeu (Mustela lutreola), dels quals 18 han nascut al Centre2.500 exemplars de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes).Els objectius principals del Centre són:Recuperar mamífers semiaquàtics i reproduir-los en captivitat. Desenvolupar el

Programa de cria en captivitat de la població occidental de visó europeu, inscritdins de l’Estratègia de conservació de l’espècie i que depèn del seu Grup de Treball.Les directrius generals del Programa es van elaborar dins del Grup de Cria d’aquestGrup de Treball, amb la participació dels principals especialistes europeus en la criaen captivitat de l’espècie.

Reproduir en captivitat del cranc de riu autòcton com una de les actuacionsprèvies pel Pla de recuperació de l’espècie a Catalunya i mantenir un estoc decrancs durant actuacions d’emergència (sequeres, buidament de canals, etc.).

Informar, divulgar i sensibilitzar la població en general sobre la importància iconservació dels ecosistemes fluvials i la seva biodiversitat, així com augmentar elconeixement i el suport de la ciutadania i les institucions envers la conservació delvisó europeu, la llúdriga i el cranc de riu, com a espècies emblemàtiques delsnostres rius.



Durant el 2005 s’ha iniciat la cria en captivitat del visó europeu a partir de 9exemplars fundadors (5 femelles i 4 mascles). Per primera vegada s’han obtingutcries de visó europeu procedents de la població occidental. Les cinc femellesreproductores van criar durant la primera època reproductora i s’ha obtingut untotal de 18 cries. Al desembre de 2005 s’ha incorporat a l’estoc de fundadors unanova femella procedent de Navarra.

El 17 d’octubre de 2005 va tenir lloc al Centre la primera reunió del Comitè deCria Internacional de l’Espècie, establert per l’studbook keeper de l’espècie, TiitMaran (Tallinn, Estònia).

Quant al material de divulgació, a les visites es proporciona el tríptic delCentre de Fauna, i un tríptic, un conte i un pòster sobre el visó europeu.

El nombre total de visitants durant el 2005, tant en forma de visites lliurescom concertades, ha estat de 6.131, amb un clar màxim el mes d’agost i, en menormesura, el juliol.

Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’EmpordàDes de principis de 2005 el Centre ha estat gestionat des del Servei de Fauna. Lesactivitats s’han realitzat en estreta col·laboració amb la Fundació Privada deProtecció a la Fauna Roger Burlet mitjançant el conveni de col·laboració signatamb el Departament.

Les radiografies i les intervencions banals es fan en un centre veterinari a pocsquilòmetres del Centre, i a continuació l’animal segueix el tractament al Centre deFauna. Per a les intervencions de traumatologia els animals són enviats al Centrede Recuperació de Torreferrussa.

Nombre d’animals ingressats en els diferents anys de funcionament:

PROJECTES LIFE

Gavina corsa – LIFE 02/NAT/E/8612El projecte LIFE de conservació de la gavina corsa a Catalunya va ser aprovat eljuliol de 2002, i té per objectiu consolidar la seva població a la Mediterràniaoccidental. Aquest projecte es coordina amb les administracions de la ComunitatValenciana i la Regió de Múrcia, cadascuna amb projectes LIFE sobre l’espècie. Aixímateix, es participa amb el Grup de Treball de la Gavina Corsa, que depèn delMinisteri de Medi Ambient. La zona principal de treball és el delta de l’Ebre isecundàriament el delta del Llobregat.

NBR. ANIMALS/ANY

1995

700

600

500

400

300

200

100

0

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005



La seva durada és del 2003 al 2006.Durant el 2005 s’ha realitzat un seguiment dels paràmetres biològics de la

gavina corsa i del gavià de potes grogues (com a espècie que interactua amb lagavina corsa), tal com es realitza des dels inicis de la instal·lació de la colònia degavina corsa a la punta de la Banya.

Durant el 2005 s’han instal·lat 13.981 parelles de gavina corsa i s’han anellat1.597 polls. També s’ha continuat realitzant un seguiment dels depredadorsterrestres que hi ha al delta, per poder establir-ne un pla de control.

Paral·lelament s’ha realitzat un estudi específic a les reserves naturals del deltadel Llobregat; s’han realitzat 401 lectures d’anelles de PVC de gavina corsa,procedents de les Balears, Còrsega, Múrcia i els Columbrets. En total s’ha fet unaestima de la població que ha visitat el delta del Llobregat amb 2.984 exemplars(rang d’entre 1.455-9.431).

S’ha continuat amb el hacking que es realitza des del 2003 a l’illa de SantAntoni. El 2005 s’han alliberat una trentena de polls, marcats amb anelles de PVCi metàl·liques. Així mateix, s’han col·locat unes quaranta figures de gavina corsaper atreure adults amb l’objectiu de facilitar-ne la reproducció en aquesta zona.

Així mateix, s’han instal·lat dues càmeres de vídeo que enregistren elsmoviments a la colònia, que es poden observar en directe des de l’Ecomuseu-Centre d’Informació del Parc Natural i des de la Casa de Fusta de l’Encanyissada.També s’enregistra per tenir material audiovisual per a l’estudi de la biologia del’espècie, així com per a la divulgació.

Finalment, el desembre de 2005 s’ha editat el llibre Pla de recuperació de lagavina corsa. Biologia i conservació, que, a banda d’explicar aspectes de la biologia,també explica aspectes relacionats amb el projecte LIFE.

Margaritifera auricularia – Projecte LIFE 2000/NAT/7328Malgrat que el projecte LIFE de conservació de la nàiade amenaçada Margaritiferaauricularia al riu Ebre (Catalunya) va finalitzar el desembre de 2004, elDepartament de Medi Ambient i Habitatge va continuar amb les tasques deconservació d’aquesta espècie que es van portar a terme durant el projecteesmentat. Aquestes actuacions es van englobar en un conveni amb l’IRTA. Lamajoria de tasques a desenvolupar són aquelles previstes en el mateix projecteLIFE, ja que algunes no van arribar a desenvolupar-se en la seva totalitat.Les actuacions previstes al llarg del 2005 tenien els objectius següents:

a) Assaigs dirigits a aconseguir un estoc anual de juvenils de Margaritifera auricularia.b) Assaig de mètodes de cultiu ex situ.c) Millora de la tecnologia de la reintroducció al riu mitjançant els peixos hoste.

Per dur-les a terme s’ha desenvolupat el programa de treball següent:— Recollida al riu Ebre d’individus de Margaritifera auricularia.— Translocació dels individus de M. auricularia.— Adequació d’instal·lacions i mètodes de manteniment de juvenils en

condicions ex situ.

Infecció de peixos hoste amb larves de M. auricularia.Obtenció de juvenils.Es realitzaran també tasques de suport al medi natural, destinades a la

recollida de larves i de fitoplàncton necessaris per als procediments de cria ex situ.Cal remarcar que tot el treball de cria ex situ s’ha fet a partir de gloquidis

procedents d’individus adults cedits pel Govern d’Aragó, gràcies a la col·laboracióque hi ha entre ambdues administracions pel que fa a aquesta espècie. Un any



més, les margaritíferes del Baix Ebre no han estat fèrtils, la qual cosa no ha permès,un cop més, tancar el cicle reproductiu amb individus procedents de la partcatalana del riu.

També es van fer diverses actuacions amb el peix hoste, la rabosa de riu(Salaria fluviatilis), en col·laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquestsvan consistir bàsicament en el marcatge d’individus procedents dels rescats que esfan anualment als canals deltaics.

Es van marcar un total de 69 exemplars amb elastòmers i marques VITalfanumèriques.

Paral·lelament, es va procedir a la infestació d’individus adults de Salariafluviatilis amb gloquidis de Margaritifera auricularia.

En total, es van alliberar al riu 72 exemplars adults de rabosa de riu, 48 delsquals estaven marcats. Aquesta actuació es va fer per tal de reforçar les poblacionsnaturals del bivalve al riu Ebre.

Visó europeu - LIFE 02/NAT/E/8604 i LIFE 2003NAT/CP/E/000002El projecte LIFE-Natura de conservació del visó europeu (Mustela lutreola) aCatalunya 2002-2005 (LIFE 02/NAT/E/8604) va suposar una inversió de 798.000euros i va ser finançat per la Comissió Europea (50%), el Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (29%) i el Ministeri de MediAmbient com a soci del projecte (21%).

L’objectiu principal és conservar el visó europeu a Catalunya i a Espanya iafavorir-ne l’expansió natural mitjançant les accions següents:— Crear un estoc d’animals per a la cria en captivitat.— Impedir que el visó americà arribi a la zona de distribució del visó europeu.— Controlar l’actuació de les epizoòties, dels contaminants i del deteriorament genètic.— Fer el seguiment periòdic de la població.— Educació ambiental.

Totes aquestes accions estan incloses a l’Estratègia estatal de conservació del’espècie.

Dins d’aquest projecte, es va finalitzar l’any 2004 la construcció del primer centrede cria en captivitat del visó europeu a l’Europa occidental. Durant el mes denovembre de 2004, en una actuació coordinada amb les altres comunitats autònomesimplicades, es va realitzar la captura dels primers individus fundadors d’aquestprograma, el principal objectiu del qual és la conservació de la diversitat genètica del’espècie. Després de realitzar la captura de 20 exemplars, es van seleccionar 9 animalscom a fundadors del programa (animals subadults, en bon estat sanitari...).

Durant el 2005 s’ha iniciat la cria en captivitat de l’espècie al Centre de Faunadel Pont de Suert, amb l’obtenció, per primera vegada amb animals del nuclioccidental, d’un total de 18 cries. Les cinc femelles fundadores presents al Centrevan tenir cries durant el primer període en captivitat.

A finals de 2005 es va incorporar un nou exemplar fundador al programaprocedent de Navarra. Amb aquest animal, el programa compta amb un total de28 exemplars: 10 exemplars fundadors procedents de La Rioja (5), Àlaba (2),Burgos (2) i Navarra (1) i 18 cries d’aquests animals.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge també és beneficiari d’unprojecte LIFE Co-op (LIFE 2003NAT/CP/E/000002) per a la conservació del visóeuropeu. Aquest projecte té un pressupost total de 100.000 euros, finançats en laseva totalitat per la Comissió Europea. El projecte està destinat a la realització



d’activitats de cooperació per a la conservació de l’espècie i hi figuren com a socisel Ministeri de Medi Ambient, el Govern de La Rioja, la Diputació Foral d’Àlaba, laJunta de Castella i Lleó i la Fundació Lutreola d’Estònia (tots ells beneficiaris deprojectes LIFE de conservació de l’espècie) i estan involucrades en el seudesenvolupament un gran nombre d’institucions relacionades amb la conservacióde l’espècie a diferents països (Alemanya, Àustria, la República Txeca, Romania,Rússia, Ucraïna i la República de Moldàvia).

S’han realitzat dos trampeigs per intentar trobar exemplars de visó europeu alriu Ebre (Ribera d’Ebre) i al tram final del riu Segre (Segrià). Els resultats han estatnegatius.

S’ha realitzat la caracterització de l’hàbitat potencial per al visó europeu i lallúdriga al tram final dels rius Segre i Cinca, a la comarca del Segrià.

Durant l’any 2005 ha continuat la campanya d’eradicació i control de visóamericà a les comarques de Girona i Barcelona. S’ha comptat amb tres persones percoordinar els trampeigs i amb els agents rurals i els guardes de pesca. S’han capturatmés de 120 visons, especialment a les conques dels rius Llobregat, Muga i Ter.

A més, han continuat els estudis de dieta, hàbitat, ecologia, ecoetologia ipoblacionals de visó americà a la conca del riu Llobregat, en coordinació amb laUniversitat de Barcelona.

FloraLes principals actuacions fetes pel Servei en flora protegida són:

En l’àmbit legislatiuFinalització i tramitació de dos projectes de decret:

• Projecte de decret sobre regulació de la recol·lecció i aprofitament de diversesespècies autòctones de la flora vascular.

• Projecte de decret pel qual s’aprova el Catàleg de flora amenaçada.

Es preveu que ambdós decrets es publiquin al llarg del 2006.

En l’àmbit docentEs va portar a terme un Curs de formació de la flora protegida i/o amenaçada deles comarques de Girona. Aquest curs tenia com a objectius principals:

— la formació dels professionals implicats en la gestió de la flora (sortidesd’identificació de tàxons, coneixement de localitats, metodologia i anàliside situacions, amenaces i impactes);

— la creació d’uns recursos informatius per poder millorar la gestió d’aquestesespècies (dossiers de consulta i mapa de flora d’espècies protegides i/oamenaçades);

— la promoció d’interessos i actuacions de conservació dels tàxons treballats.

El curs es va celebrar entre la primavera i l’estiu del 2005 i va assistir-hipersonal del Departament amb tasques de vigilància i gestió d’espècies protegides(agents rurals, personal dels parcs naturals, tècnics dels serveis territorials i personesvinculades a la conservació d’espècies amenaçades a la zona, com ara personal delMinisteri de Medi Ambient, ajuntaments, i entitats i organismes diversos).

Les sessions es van repartir entre les comarques de l’Alt Empordà, el BaixEmpordà, la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, i es van centrar en els tàxonsconsiderats més prioritaris des del punt de vista de protecció (segons la normativavigent) i/o amenaça (segons els criteris de la UICN), encara que a les sortidestambé es va aprofitar per veure d’altres espècies no tan prioritàries.



En l’àmbit d’estudisS’ha encarregat a la Universitat de Barcelona un estudi sobre l’estat de conservació,biologia de poblacions i propostes de protecció per a Aquilegia paui.

Aquest estudi s’ha portat a terme en col·laboració amb el Parc Natural delsPorts de Tortosa i Beseit.

També s’ha demanat un projecte LIFE sobre conservació de flora amenaçada.Aquest projecte comprèn diverses tasques de gestió i conservació d’algunesespècies de flora amenaçada com: Cypripedium calceolus, Dracocephalum austriacum,Kosteletzkya pentacarpos, Marsilea strigosa, Marsilea quadrifolia, Saxifraga vayredana iSpiranthes aestivalis.

La redacció d’aquest projecte s’ha fet conjuntament amb Forestal Catalana. Elbeneficiari és el DMAH i, com a soci, l’empresa SIGMA, que es preveu quecol·labori sobretot en temes de cria ex situ.

Servei de Gestió Forestal

Programa de desenvolupament rural específic per a CatalunyaDins el Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR), el Servei deGestió Forestal ha portat a terme la gestió de les submesures següents dins lamesura Silvicultura:i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestal (ens locals).

Actuacions: projectes d’ordenació, plans tècnics de gestió i millora forestal, treballssilvícoles, camins.

i3. Prevenció dels incendis forestals.Actuacions: treballs silvícoles de prevenció d’incendis, camins, punts d’aigua.i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la fauna.Actuacions: preservació de sectors crítics.i6. Transformació i comercialització dels productes forestals.Actuacions: foment de les activitats industrials.

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR) inclou una sèried’ajuts en l’àmbit del medi natural. Els ajuts es financen d’acord amb el PDRespecífic de Catalunya, aprovat per la Comissió de la Unió Europea en data 14 desetembre de 2000, per al període 2000-2006 (cofinançat per la Unió Europea, elMinisteri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya). Els destinataris d’aquests ajuts són associacionsforestals, ens locals, persones jurídiques i propietaris de terrenys forestals.

La distribució del finançament per organismes és, d’acord amb el Programa dedesenvolupament rural de Catalunya, per a les submesures i2, i3 i i5, un 40% de laUnió Europea, un 30% del Ministeri de Medi Ambient i un 30% del Departamentde Medi Ambient i Habitatge. Pel que fa a la submesura i6, la distribució és d’un70% de la Unió Europea, un 15% del Ministeri de Medi Ambient i un 15% delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

A la convocatòria de gestió forestal sostenible, en vista de l’esgotament delsrecursos pressupostaris del fons FEOGA del període 2000-2006 destinats a lamesura, i en anteriors convocatòries, només es van cofinançar les submesures i3 enel cas de sol·licituds presentades per particulars i ADF, i5 i i6. Les submesures i2 ii3, en el cas de sol·licituds presentades per ens locals i empreses, es van finançar al100% amb càrrec als pressupostos del DMAH.

Pel que fa a la submesura i3, el cofinançament va ser exclusiu, de manera que elpercentatge final amb càrrec als crèdits del DMAH va ser d’un 73,7%, i el de la UE,d’un 26,3%. Per a les submesures i5 i i6, el cofinançament va ser el marcat pel PDR.



Els objectius específics d’aquestes mesures de foment són els següents:

i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestalEls ajuts es destinen a les inversions efectuades a les forests amb l’objected’augmentar-ne significativament el valor econòmic, ecològic i social, incloentsempre actuacions dins les bones pràctiques silvícoles, amb la finalitat de mantenirla superfície forestal arbrada i millorar-ne la qualitat. Les accions que integrenaquesta submesura es poden sintetitzar en:

Actuacions de forestació de terres no agràries, que inclouen ajuts a lesreforestacions, al seu manteniment i a la regeneració de zones afectades percatàstrofes naturals.

Treballs silvícoles de millora, com estassades, aclarides, selecció de tanys ipodes, etc.

Millora de suredes que integren actuacions com el tractament fitosanitari deles suredes, la ratllada del suro, el despelegrinatge de sureres, la regeneració imillora de suredes o la pela de suro i pelegrí de suredes cremades.

Vials que integren tant la construcció com la millora de camins i pistesforestals.

Redacció i revisió de projectes d’ordenació i de plans tècnics de gestió i milloraforestal.

Durant l’any 2005 es van atorgar 112 expedients per un valor de 3.660.762,59euros de la convocatòria corresponent al període 2005-2006. Dins d’aquestaconvocatòria, durant l’any 2005 no es va pagar cap expedient.

Per altra banda, s’han pagat expedients de la convocatòria 2003-2004 per unimport de 63.295,44 euros.

i3. Prevenir els incendis forestalsLa submesura per prevenir incendis forestals preveu actuacions per construir imillorar vials aptes per a mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals, construirpunts de reserva d’aigua i obrir i mantenir línies de defensa contra incendisforestals dins els perímetres de protecció prioritària definits pel Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Durant l’any 2005 es van atorgar 167 expedients per un valor de 3.022.493,64euros de la convocatòria corresponent al període 2005-2006. Dins d’aquestaconvocatòria, durant l’any 2005 es van pagar expedients per un import de317.479,48 euros.


i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la faunaLa línia de compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de lafauna té com a objectiu protegir determinades espècies emblemàtiques de la faunade Catalunya. Amb aquests ajuts es garanteix que, a les zones on hi ha presènciade sectors crítics d’aquestes espècies, no es realitzarà cap actuació que pugui afectarla fauna existent.


i6. Transformació i comercialització dels productes forestalsEls ajuts d’aquest capítol pretenen fomentar la comercialització dels productes



forestals amb la millora de la maquinària i els equipaments utilitzats en elsprocessos d’obtenció i transformació.



Programa de desenvolupament rural per a les mesures d’acompanyamentUn dels elements integradors base del desenvolupament rural és l’aforestació deterres agràries, inclosa en un programa horitzontal per a tot Espanya. L’objectiu ésincrementar la massa forestal en terrenys amb usos previs no forestals. Elsbeneficiaris d’aquesta mesura poden ser qualsevol entitat o persona titular delsterrenys agrícoles que vol plantar espècies forestals. Aquesta mesura es trobacofinançada per la Unió Europea (40%), el Ministeri d’Agricultura, Pesca iAlimentació (30%) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya (30%).

Actualment, d’aquest programa únicament es tramiten les primes demanteniment i compensatòries ja compromeses d’expedients d’aforestacionsd’anys anteriors. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha pagat, durant lacampanya 2005, un total de 139.975,77 euros, que corresponen a 152 expedients.

Accions de restauració de la coberta vegetalDurant l’any 2003 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar laResolució MAB/2682/2003, de 10 de setembre, de convocatòria pública per a laconcessió d’ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscos afectats pelsincendis de l’estiu del 2003. L’objectiu d’aquestes mesures és afavorir larestauració d’aquestes zones cremades. Durant l’any 2004 el DMAH ha atorgat174 expedients a l’empara d’aquesta convocatòria, per un import total de4.753.745,59 euros.

Durant l’anualitat 2005, dels expedients atorgats es van certificar i pagaractuacions per un import total de 2.965.608,52 euros.

Gestió de les forests públiques

Ús i aprofitament forestal

Producció i milloraCom en anys anteriors i d’acord amb la llei forestal catalana, s’ha redactat elprograma anual d’aprofitaments i millores de les forests públiques i s’ha publicatl’oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionades pel DMAH, un total de61.895 m3 de fusta amb escorça i 1.016 Tm de llenyes, amb un preu total detaxació de 849.320,48 €. D’aquestes quantitats, 17.620 m3 de fusta i 96 Tm dellenyes corresponen a les forests propietat de la Generalitat de Catalunya, mentreque 44.275 m3 de fusta i 920 Tm de llenyes corresponen a forests propietatd’entitats locals.

Paral·lelament, s’ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar l’evoluciódels preus del mercat.



APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS DE LA GENERALITAT

COMARCA NÚM. PEUS SERRA (M3) PALS (M3) TRITURACIÓ (M3) LLENYES (TM) SURO (TM)

Alt Empordà 3.659 1.868 0 113 0 0

Conca de Barberà 8.445 1.205 0 0 96 0

Garrotxa 605 412 0 0 0 0

Pallars Sobirà 13.425 3.614 847 976 0 0

Ripollès 15.746 6.958 410 1.217 0 0

TOTAL 41.880 14.057 1.257 2.306 96 0

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS D’ENTITATS LOCALS

COMARCA NÚM. PEUS SERRA (M3) PALS (M3) TRITURACIÓ (M3) LLENYES (TM) SURO (TM)

Alt Urgell 18.551 5.050 600 1.350 0 0

Alta Ribagorça 1.819 864 0 0 100 0

Baix Empordà 3.051 339 0 226 0 0

Berguedà 24.539 5.523 611 128 0 0

Cerdanya 32.974 11.429 74 2.421 400 0

Noguera 0 0 0 0 420 0

Pallars Sobirà 13.425 3.614 847 976 0 0

Ripollès 15.746 6.958 410 1.217 0 0

Solsonès 4.608 820 328 490 0 0

TOTAL 114.713 34.597 2.870 6.808 920 0

També s’han tramitat 7 expedients de sol·licitud d’aprofitaments extraordinaris defustes i llenyes.

Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forestsd’entitats locals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any 2005corresponents a l’àmbit de la demarcació territorial de Girona i de la comarcadel Berguedà.

Ocupacions temporals, concessions, constitució de servitudsDurant l’any s’han tramitat 11 expedients de declaració de compatibilitat amb lautilitat pública de la forest corresponents a sol·licituds d’ocupacions en forestspropietat d’entitats locals. El 15% de l’import ingressat per les entitats locals peraquest concepte es destinen al fons de millores de la forest.

En forests de la Generalitat de Catalunya s’han tramitat 7 expedientsd’ocupació temporal i 3 expedients d’autorització de constitució de servitud. Aixímateix, s’ha adjudicat la concessió de domini públic per a la construcció i gestiód’una explotació ramadera d’engreix comunitari de vedells en règim de produccióecològic o com a indicació geogràfica protegida (IGP) vedella dels Pirineuscatalans, a la finca forestal anomenada Masia de Casovall, del terme municipal deSort, propietat de la Generalitat de Catalunya.

Ordenació forestalEls boscos s’han de gestionar de forma sostenible, integrant els aspectes ambientalsamb les activitats econòmiques, de manera que sigui possible compatibilitzar laconservació de la biodiversitat amb l’augment de la qualitat de vida i eldesenvolupament rural.

Durant l’any 2005 s’han realitzat treballs destinats a l’actualització de l’estatde les ordenacions dels boscos gestionats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge i a la redacció de nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i



millora forestal. En total, s’han aprovat 65 projectes d’ordenació i plans tècnics.També s’ha continuat o iniciat el tràmit d’aprovació de 32 nous projectesd’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal de forests públiques. Lamajor part d’aquests projectes corresponen a la demarcació de Lleida, ja que és alPirineu on es troba la major part de la superfície forestal pública del país.

Així doncs, la superfície d’utilitat pública ordenada, amb un total de211.016,11 ha, ja supera el 50% de la superfície d’utilitat pública total. Aquestesdades no inclouen les superfícies de forests patrimonials d’entitats locals nodeclarades d’utilitat pública.

Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la GeneralitatS’ha donat resposta a 131 consultes generades arran de conflictes de propietat oindefinició de límits.

Així mateix, s’ha intervingut en representació de la Generalitat en diferentsprocessos d’expropiació de forests patrimonials, afectades per gransinfraestructures viàries i de transports i subministraments.

D’altra banda, s’ha iniciat la tramitació dels expedients de partionament,fitació parcial o reconeixement de límits de 7 forests públiques.

Finalment, s’ha participat en el Grup de Treball sobre el Catàleg de forestsd’utilitat pública i altres patrimonis forestals, òrgan mixt entre l’AdministracióGeneral de l’Estat i les administracions autonòmiques, que depèn del ComitèForestal.

Convenis i consorcis amb finques privadesEn el marc del Decret 83/2005, de 3 de maig, de declaració de la Zona d’ActuacióUrgent Sant Llorenç de Munt–Cingles del Bertí, s’han signat, durant l’any, 7 convenisper a l’execució de les actuacions de conservació i restauració de terrenys forestals.També s’han signat 2 convenis corresponents a la ZAU del Bages i el Berguedà.

Així mateix, s’han signat 3 convenis per a l’execució de treballs forestals deprimera intervenció per a la regeneració de finques afectades per incendis forestalsproduïts durant l’estiu de 2003 i 2004, la major part dels quals corresponen a lademarcació territorial de Girona i 3 convenis per a la regeneració i restauració definques privades afectades per incendis.

També es troba en tràmit la signatura de convenis de gestió de forests d’utilitatpública propietat d’entitats locals, amb 9 municipis.

Camins ramadersDurant l’any 2005 s’ha iniciat o continuat la tramitació de la classificació delscamins ramaders de 9 municipis. Així mateix, s’han classificat els camins ramadersde 2 termes municipals. S’ha iniciat també l’expedient d’atermenament parciald’un camí ramader classificat dels termes municipals del Perelló i l’Ampolla.

D’altra banda, s’ha estudiat i donat resposta a 46 consultes referents, en granpart, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al territori (com són elTGV, les concentracions parcel·làries derivades del canal Segarra–Garrigues, lesnoves carreteres o les modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobreels camins ramaders classificats.

Finalment, s’han autoritzat 21 ocupacions que afecten terrenys de caminsramaders.

Cases forestalsCom en l’any anterior, s’ha realitzat un estudi tècnic sobre l’estat de conservació de 20cases forestals per tal de disposar d’uns documents de suport a la presa de decisions



sobre aquests immobles, especialment pel que fa al seu ús futur i la seva rendibilització,per la qual cosa s’ha establert un pla de manteniment i neteja periòdics.

Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestalEl conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de laGeneralitat de Catalunya realitzades per la Secció de Gestió de Boscos Públicsascendeix a un pressupost de 305.963,08 euros, repartits en les actuacions següents:— Execució de l’assenyalament de les forests públiques per a l’any 2005, ambl’objectiu de contractar els serveis necessaris, entre els quals s’inclouen diversoscapatassos forestals, per tal de realitzar l’assenyalament dels aprofitaments en lesforests públiques gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a partirdel qual s’elaborarà el Programa d’oferta pública de fustes i llenyes per l’any 2006.— Realització d’informes sobre l’estat de conservació de les cases forestals propietatde la Generalitat de Catalunya.— Actualització i manteniment dels catàlegs de forests d’utilitat pública deBarcelona, Tarragona, Lleida i Girona.— Realització dels treballs de manteniment, neteja i conservació de les casesforestals de la Generalitat de Catalunya.— Redacció del Projecte d’ordenació de les forests Muntanya d’Aidí, Mosquera iSolana; Muntanya d’Estaron; i Muntanya d’Escaló i Sant Llorenç.— Redacció del Projecte d’ordenació de les forests patrimonials de l’Alt Urgell.— Redacció del Pla tècnic de gestió i millora forestal de les finques Vallsalada iBorrós, propietat de la Generalitat de Catalunya.— Redacció del Projecte d’ordenació de les forests Frides i Fontit, Mas Rojals iManou, al terme municipal de Tivissa.— Regularització jurídica i patrimonial de les forests de la Generalitat de Catalunya.— Edició i publicació de l’oferta pública de fustes i llenyes 2005.

Propostes normativesPropostes normatives aprovades:— Instrucció de 15 de febrer de 2005 del director general del Medi Natural, sobrel’ocupació temporal en camins ramaders classificats.— Publicació del Decret 83/2005, de 3 de maig, de declaració de la Zonad’Actuació Urgent Sant Llorenç de Munt–Cingles del Bertí.— Publicació de l’Ordre MAH/262/2005, de 30 de maig, per la qual s’estableixenels paràmetres per determinar la quantia de la quota de la taxa per l’ocupació defins a trenta anys de terrenys forestals propietat de la Generalitat de Catalunyaadscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Instrucció de 19 de desembre de 2005 del director general del Medi Naturald’assignació de la competència, a les àrees del Medi Natural dels serveis territorials,per emetre certificats acreditatius de l’existència de forests catalogades d’utilitatpública i de la titularitat de terrenys forestals propietat de la Generalitat deCatalunya assignats al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Propostes normatives en tràmit:— Elaboració d’un model de conveni amb les entitats locals propietàries de forestsdeclarades d’utilitat pública, per encarregar la gestió d’aquests terrenys alDepartament de Medi Ambient i Habitatge.— Revisió dels procediments que afecten la gestió de les forests públiques.Altres:— Creació d’un grup de treball per a la revisió de les instruccions del contingutdels projectes d’ordenació.



Secció de Plans d’Actuació Forestal i de PasturesLes inversions realitzades durant l’any 2005 es presenten en el quadre adjunt(quadre 5) agrupades per comarques i separades per tipus d’actuació, amb lescorresponents unitats indicadores:

• m3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies• m3 (aigua embassada) per als punts d’aigua• ha (superfície de treball) per a reforestacions i treballs silvícoles• km per a xarxa viària

Els indicadors es refereixen a la part de projecte executada al llarg de l’any2005. Conseqüentment, hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat en anysanteriors, s’han certificat en l’exercici esmentat.

Descripció de les actuacionsSi bé totes les actuacions tenen un objectiu comú, en perfecta concordança amb latasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural, cadascunad’aquestes té uns objectius propis.

Xarxa viària forestalLes inversions realitzades per a la millora de camins forestals van dirigides al’obtenció de diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent,obertura de noves pistes necessàries per al desenvolupament i la posada enproducció de masses forestals, i adequació d’accés per als vehicles destinats al’extinció i prevenció d’incendis forestals.

Cal considerar que en altres actuacions també es destina una quantitatimportant del pressupost a la millora i el condicionament de camins que sónnecessaris per a l’execució de les obres i treballs forestals. Aquestes obres tenen uncaràcter d’obres complementàries.

Destaquen com a obres més significatives:— Construcció d’un mur al camí d’accés al Vilar de la Castanya (CUP 54, B-1.032)— Obres al camí de Ribesaltes a Tregurà de Dalt— Construcció d’un mur de contenció al camí d’accés a la forest Comellàs, CUPnúm. 86

Aforestació, reforestació, i millora i desenvolupament forestalAquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones degradades perefecte de la pèrdua de sòl, com a conseqüència de l’eliminació de la vegetaciócausada pels incendis forestals.

Per a l’elecció de les zones a reforestar s’ha tingut en compte, a més de l’índexde degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la capacitat deregeneració natural d’aquesta. La intervenció dins d’aquestes zones, quan afectaterrenys forestals de propietat particular, es fa mitjançant la declaració de zonad’actuació urgent.

Destaquen com a obres més significatives:— Treballs de regeneració de zones incendiades a Mas Moner— Restauració vegetal dels terrenys cremats a la finca en conveni de Saladelafont— Restauració vegetal dels terrenys cremats en les finques en conveni deSobregrau, la Rovira i la Baga de la Rovira



Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, en l’eliminacióde matolls per tal de reduir la càrrega de foc (tractaments preventius) i en laselecció i aclarida de les masses forestals per tal de millorar la producció i laqualitat de la fusta, i afavorir la biodiversitat d’espècies.

Destaquen per la seva importància:— Projecte de tractaments silvícoles de la Solana, CUP 47 -L— Projecte de tractaments silvícoles de la superfície afectada per l’incendi a laGranja d’Escarp (fase II)— Tractaments silvícoles de millora de la massa forestal de la forest Plans i Baridana

Lluita contra l’erosió, protecció del sol i defensa contra allausEn les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977) i sobre ladesertització (Nairobi, 1977), es va establir la necessitat de considerar els recursosd’aigua, sòl i vegetació de forma integrada en el marc de la conca vessant.

La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de conquesvagin acompanyats dels plans de restauració hidrològica i forestal i de conservacióde sòls.

Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les massesforestals, que ocupen les capçaleres i zones mitges de les conques, en laconservació dels recursos d’aigua i sòl. A la consecució d’aquesta finalitat esdestinen les inversions aplicades a la lluita contra l’erosió.

En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització d’hidrotècnies(dics, esculleres, murs...) per al control del fenomen torrencial que ocasiona granspèrdues de sòl i, d’altra banda, en la millora i conservació dels boscos, que regulenel cicle hidrològic.

Com a actuacions més significatives destaquen:— Projecte de consolidació de marges a la confluència dels rius Cardener i Mussol— Consolidació de vessants al barranc de Bart— Correcció hidrològica i forestal i defensa contra allaus a Arties i Garós (fase V)

Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenció d’incendisEls incendis forestals a tota l’àrea mediterrània constitueixen la causa mésimportant de destrucció de les masses forestals. És per això que la lluita contraaquests incendis és un dels objectius primordials en la conservació dels boscos.

Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendisforestals, l’extinció i la prevenció, és aquesta última la que correspon al DMAH i esconcreta en diferents àmbits: treballs silvícoles, millora i manteniment de caminsforestals i punts d’aigua. Els treballs es planifiquen d’acord amb el SARPIF, que elscomplementa amb la vigilància, sensibilització i detecció d’incendis.

En general, les actuacions portades a terme en els PPP estan dirigidesprincipalment a delimitar zones forestals mitjançant franges perimetrals quepoden impedir la propagació dels incendis que afecten grans àrees forestals.

Com a actuacions més significatives destaquen:— Establiment d’infraestructures per a la prevenció d’incendis forestals a la zonafronterera de Panissars— Projecte de construcció de cinc punts d’aigua de 226 m3 per a la lluita contraincendis forestals a les comarques de l’Alt Camp i el Baix Penedès— Proposta de prevenció d’incendis forestals a l’àmbit territorial del Perímetre deProtecció Pioritària de la Muntanyes de Prades-Bosc de Poblet



Actuacions de lluita i de defensa contra plagues forestalsEls treballs realitzats dins d’aquesta línia d’actuació tenen com a objectiuprimordial la regulació i el control del nivell de població de diversos insectesfitopatològics (plagues forestals), per tal de mantenir el seu equilibri natural ireduir la gran quantitat de danys que produeixen en les masses forestals.

Com a actuacions més significatives destaquen:— Seguiment i control de plagues forestals, campanya 2005-2006— Tractaments fitosanitaris contra plagues forestals a les comarques catalanes 2005

Resum d’actuacionsEl quadre següent presenta les actuacions agrupades per unitats indicadores i tipusd’actuació.

TIPUS D’ACTUACIÓ QUANTITAT UNITAT INDICADORA

Reforestacions 496,6 ha

Tractaments culturals de boscos i de prevenció d’incendis forestals 2.017 ha

Condicionament i construcció de camins forestals 816,68 km

Lluita contra l’erosió i protecció del sòl 5.551 ha de sòl protegides

Reconstrucció i millora de punts d’aigua 543,8 m3 d’aigua emmagatzemada

o embassada

Tractaments contra plagues forestals 16.400 ha

Foment i ordenació de la producció forestal

Recerca, desenvolupament i innovació

Col·laboració amb el CREAFL’any 2005 s’ha signat el contracte programa entre el DMAH i el CREAF quepreveia la realització de diferents tasques ben diferenciades dins de l’àmbit forestal,en les quals s’ha invertit un import de 199.000 €:— Nova versió de MiraBosc en línia: durant l’any 2005 s’ha desenvolupat unanova versió d’aquest programa. Les novetats d’aquesta nova versió són queincorpora les dades relatives a les mineralomasses dels diferents elements analitzatsa l’IEFC i que permet seleccionar classes diamètriques a partir de 7,5 cm (com es faals inventaris forestals espanyols).— Obtenció d’índexs forestals pel Pla general de política forestal: per a l’obtenciód’aquests índexs s’ha utilitzat com a eina SIBosC. L’informe elaborat conté més de150 fitxes de diferents aspectes relatius al sector forestal i, en particular, als boscosde Catalunya.— Tallers de SIBosC: s’han organitzats 2 tallers per tal de familiaritzar el personaltècnic del Departament amb SIBosC i de facilitar la utilització de l’aplicacióMiraBosc en línia. Durant l’any 2005 s’han impartit 2 tallers dirigits al personaltècnic del DMAH.— Continuació de la realització de la segona edició del Mapa de cobertes del sòl deCatalunya: s’ha continuat realitzant la segona edició del Mapa de cobertes del sòlde Catalunya, fotointerpretant en pantalla les ortoimatges 1:5.000 generades perl’Institut Cartogràfic de Catalunya. Enguany s’han completat les comarques del’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Garrotxa, el Ripollès i el Tarragonès.



Col·laboració amb el CTFCAmb l’objectiu de contribuir a l’augment del coneixement dels boscos catalans, esvan realitzar convenis de col·laboració entre el DMAH i el CTFC. Un dels convenisva ser signat per als anys 2003-2005, i un altre per a l’any 2005, per un importglobal de 783.564 euros. Durant l’any 2005 s’ha certificat un global de 308.150euros.— Projecte Sylvapir: s’han seguit les tasques dins del conveni de col·laboració entreel DMAH, el GEIE Forespir i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per alcofinançament del Projecte Sylvapir, en el marc de la iniciativa comunitàriaInterreg IIIA.— Enguany és la segona anualitat d’un total de tres, i té com a objectiu portar aterme accions d’interès comú de diferents organismes i entitats a ambdues bandesdels Pirineus. El DMAH farà una aportació global per als tres anys de 222.520euros, i per a l’any 2005 s’ha realitzat una aportació de 66.464,88 €. Entre lesactivitats desenvolupades, destaca l’organització de la 1a Convenció del Boscpirinenc, celebrada el novembre a Ispoure–St. Jean Pied de Port.— Xarxes de parcel·les d’arbres inoculats amb bolets comestibles de qualitat iplantes aromàtiques i medicinals: s’han consolidat les xarxes de parcel·les d’arbresinoculats amb bolets comestibles de qualitat i de plantes aromàtiques i medicinalsa Catalunya; s’ha fet el seguiment de l’evolució de la micorització de tòfona negra(Tuber melanosporum) en plàntules d’alzina (Quercus ilex); s’han observat lestècniques de conreu i les possibilitats de comercialització de plantes aromàtiques imedicinals a Catalunya, i s’ha elaborat i publicat el material divulgatiu sobre lestècniques de conreu de la tòfona negra. Pel que fa a la divulgació, destaca lacoorganització de la jornada sobre la gestió dels sistemes tofoners realitzada el dia20 d’abril, amb gran assistència de públic, propietaris, personal tècnic i estudiantsinteressats en els productes secundaris del bosc.— Projecte MEDFOREX: l’objectiu principal d’aquest projecte és consolidar unaxarxa de centres de recerca mediterrània per a l’estudi de les externalitats forestals,que pugui aportar nou coneixement a la identificació i valoració de lesexternalitats esmentades. Destaca la publicació del llibre Valuing MediterraneanForests.La Llei 6/1998 forestal de Catalunya va encomanar l’elaboració d’un documentmarc per a la globalitat de la política forestal de periodicitat decennal, plasmat enun primer Pla general de política forestal (PGPF).S’ha fet l’anàlisi i diagnòstic de la situació dels boscos catalans (DAFO), s’hanredactat un gran nombre de propostes d’actuació i s’ha avaluat la viabilitat i el costde les propostes.

Finalment, s’ha col·laborat en la redacció del nou contracte programa amb elCTFC, i dins d’aquest context s’ha assistit a les tres primeres reunions.

Foment del sector forestal. SuroAtès que cal fomentar la importància de la superfície de sureda dins del contextglobal dels boscos catalans per la seva singularitat, i proposar l’increment de laseva superfície, amb programes de recerca adreçats a l’obtenció de suro de qualitat,a fi i efecte de potenciar l’aplicació dels productes surers, tot donant suport a latransformació industrial d’aquesta matèria, es va considerar d’interès per part delDepartament col·laborar i participar en l’Institut Català del Suro (ICS), creat l’any1991; per aquest motiu, el DMAH va fer una aportació l’any 2005 de 100.000euros.



Així mateix, es van realitzar els tràmits per a la concessió d’una subvenció al’Ajuntament de Palafrugell per organitzar el congrés internacional Suredes,Fàbriques i Comerciants: Passat, Present i Futur del Negoci Surer, per un import de6.000 euros.

Foment del sector forestal. FustaS’ha tramitat la concessió d’una subvenció a l’Institut Català de la Fusta i el Mobleper a l’estudi sobre la valorització de la fusta de pinassa per a la producció de fustalaminada, per un import de 82.950 €, dividit en dues anualitats: 16.425 € per al’any 2005, i 66.525 € per a l’any 2006.

Centre de la Propietat ForestalDurant l’any 2005 s’ha assistit al Centre de la Propietat Forestal un total de 7ocasions per participar en la comissió tècnica delegada, la qual exerceix tasques derevisió tècnica i proposta dels PTGMF i PSGF en representació del Servei de GestióForestal.

Actuacions en prevenció d’incendis

Actuacions sota línies elèctriquesL’any 2005 la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat planstriennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació a la zona d’influència de leslínies aèries de conducció elèctrica, expedients que han estat presentats perdiferents companyies del sector elèctric, d’acord amb el Decret 268/1996, de 23 dejuliol. En total, s’han aprovat 4 expedients: 1 de línies d’alta tensió, i 3 de tensiómitjana.

L’aprovació d’aquests documents comportarà que en els propers 3 anys (2005-2007) es realitzin treballs de reducció de la vegetació en uns 549 km. Aqueststreballs es distribueixen aproximadament en 50 km sota línies d’alta tensió, 239km de tensió mitjana i 260 km de baixa tensió.

El total de plans triennals en vigor durant l’any 2005 suposa, per a aquestaanualitat, fer les actuacions següents: 1.228 km d’alta tensió, 2.341 km de tensiómitjana i 4.301 km de baixa tensió.

Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents:— Eliminació de la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre lavegetació i el conductor del fluid elèctric.— Reducció del perill d’ignició i de la intensitat del foc en el cas d’inici motivatper la reducció quantitativa de matoll i, per tant, de combustible. Qualitativaments’eliminen les parts aèries mortes de matolls, els arbustos més piròfils i els arbresque siguin dins del corredor amb una distància inferior a la reglamentària.—Aplicació d’una silvicultura de prevenció per la substitució d’espècies de matollper altres menys piròfiles, alhora que es beneficia el desenvolupament d’arbres quereduiran el matoll gràcies a la competència.

Des de la Secció s’han realitzat diferents informes tècnics relacionats ambl’aplicació del Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis sotalínies elèctriques.

Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteresL’any 2005 la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat 4 plans deneteja i manteniment en les zones d’influència de les vies de comunicació,



expedient que ha estat presentat d’acord amb el Decret 130/1998, de 12 de maig,pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àreesd’influència de carreteres.

L’aprovació d’aquests expedients comportarà que durant l’any 2005 esrealitzin treballs en prop de 3.634 km, que faran un total de 4.127 km que esrealitzaran el mateix any tenint en compte els plans triennals aprovats en anysanteriors.

Foment i gestió dels terrenys forestals

BiomassaL’obtenció d’energia a través de la combustió de biomassa forestal obre lapossibilitat a un producte que quedava al bosc i no tenia cap ús.

S’està col·laborant en el projecte 5 EURES, finançat a través del ProgramaALTENER. Aquest té com a objectiu adquirir el suficient coneixement per al’obtenció d’energia tèrmica a partir de la biomassa del bosc. El projecte preveu elbescanvi d’experiències entre cinc regions d’Europa, en què, a més de Catalunya,són presents Alemanya, Portugal, Lituània i Finlàndia; en aquest últim ja existeixuna estructura de mercat en funcionament.

S’ha elaborat un primer estudi de viabilitat per a l’obtenció d’energia tèrmica através de biomassa forestal en les condicions pròpies de Catalunya.

Així mateix, el DMAH ha participat a la taula rodona, com a moderador iponent, al Seminari tècnic sobre aprofitament energètic de biomassa forestal aCatalunya

TòfonaEnguany s’ha publicat l’Ordre MAH/328/2005, de 13 de juliol, per la qual esmodifica l’Ordre de 15 de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner, per laqual s’ha ampliat la temporada de la tòfona d’estiu: fins al 15 d’agost.

BoletsUn dels aprofitaments forestals més socials és la recollida de bolets, i cada any hiha més gent que va als boscos a recollir-ne. És sabuda la perillositat d’algunesespècies d’aquests fongs, i, amb la finalitat d’informar la gent d’aquells fongs méshabituals que es poden collir, i evitar així que per manca de coneixement puguindonar-se casos d’intoxicacions, s’han fet diferents reunions amb l’AgènciaCatalana de Seguretat Alimentària per donar a conèixer els resultats dels darrersestudis de l’espècie verderol (Tricholoma equestre).

S’ha tramitat la concessió d’una subvenció al Patronat Municipal del Museu deGranollers per catalogar i ordenar taxonòmicament la col·lecció d’il·lustracionsmicològiques de Josep Ribot i Calpe, per un import de 3.500 €.

La pinya i el pi pinyerS’ha elaborat un quadríptic de divulgació sobre la recollida i comercialització depinya del pi pinyer. També s’han confeccionat samarretes amb l’objectiu desensibilitzar tant als recol·lectors com als silvicultors. L’import ha estat de 5.873,08€ i se n’han editat 1.000 exemplars.

Promoció i difusió del sector forestal privatEl DMAH, amb l’objectiu de donar suport a la gestió sostenible en l’àmbit delsector forestal català, ha col·laborat econòmicament amb el Consorci Forestal deCatalunya. Amb aquesta aportació al CFC es participa en l’objectiu d’assolir graus



cada vegada més alts d’informació i sensibilització ciutadanes en l’àmbit del medinatural, ja que aquesta organització de propietaris forestals s’emmarca plenamenten aquest àmbit a través de la realització de xerrades, reunions informatives,publicacions, participacions en fires sectorials i col·laboracions amb altresassociacions forestals, entre d’altres.

RompudesS’han elaborat informes i propostes en 14 expedients de recursos d’alçada en lesseves diferents fases.

Conservació de la biodiversitat

Verd nadalencS’ha reeditat un cub desplegable sobre el verd nadalenc, com a campanya deconscienciació de la societat vers els usos sostenibles dels productes del bosc, jaque cal informar que els arbres, molses, vesc, i boix grèvol són productes, algunsprotegits, importants per a la vida dins del bosc. L’import de la despesa ha estatd’11.832 euros i se’n van realitzar 17.000 exemplars.

Dins d’aquesta campanya es van atendre sol·licituds de diferents cadenesradiofòniques.

Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis)D’acord amb l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de laflora autòctona amenaçada a Catalunya, i d’acord amb l’article 2.2 de l’Ordre de28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd nadalenc i es protegeix el boixgrèvol, s’han proposat i informat 4 resolucions de petició de trasplantament,extracció i/o poda d’aquestes espècies.

Millora i conservació de recursos genètics forestalsD’acord amb la normativa estatal vigent, s’ha participat en dues ocasions en reunionsrealitzades a Madrid del Comitè de Millora i Conservació de Recursos GenèticsForestals per establir l’estratègia a seguir sobre els materials forestals de reproducció.

S’ha dirigit l’assistència tècnica a la localització i l’inventari de rodals perrecollir llavors identificades i seleccionades per a la repoblació amb espèciesautòctones forestals. En total, s’han proposat 72 fonts llavoreres de les espècies querecull el Reial decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materialsde reproducció. L’import total per a l’any 2005 és de 42.485 €.

Així mateix, es van resoldre 2 expedients d’autorització de recollida de llavorsseleccionades en rodals selectes.

Informació i anàlisis estadístics

Comitè d’estadístiques forestalsD’acord amb la normativa estatal vigent, s’ha participat en dues ocasions enreunions realitzades a Madrid del Comitè d’estadístiques forestals per establir elsnous sistemes i programes a seguir sobre l’obtenció de dades estadístiques decaràcter forestal.

Sistema d’informació de l’ocupació del sòl a Espanya (SIOSE)S’ha col·laborat en el programa SIOSE, dins del grup de superfícies forestals ons’han realitzat aportacions per definir, acotar i classificar les diferents coberturesdins dels usos forestals amb l’objectiu d’unificar-los dins de l’àmbit estatal.



EstadístiquesS’ha realitzat la recopilació, verificació i validació de les dades per dur a termel’elaboració estadística dels temes següents:— Aprofitaments forestals de fusta, trituració i llenyes— Aprofitaments de suro— Núm. de llicències de recollida i comercialització de pinya de pi pinyer (Pinuspinea)— Núm. de llicències de recollida i comercialització de tòfona— Rompudes— Aforestacions i reforestacions

S’han atès nombroses sol·licituds d’informació estadístiques per estudiants,consultores per avaluacions i estudis mediambientals i s’ha col·laborat activamentdins del Pla general de política forestal.

Indústries forestalsS’ha coordinat amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el traspàs dela gestió del document de qualificació empresarial (DQE) de les activitats forestals,d’acord amb la Llei 6/1998, forestal, de Catalunya, als serveis territorials de MediAmbient i Habitatge.

S’ha treballat conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca la creació d’un registre nou d’indústries agroalimentàries (RIACC), en el qualel Departament de Medi Ambient i Habitatge gestionarà el Registre per a lesindústries forestals.

Arbres monumentals i singularsEl Decret de 9 de juny de 1987, sobre declaració d’arbres monumentals, estableixque: “es consideren arbres monumentals els exemplars que, per llurs excepcionalsmides dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica,són mereixedors de mesures de protecció”.

La quantitat d’arbres declarats monumentals per la Generalitat fins ara és de213 (i 2 arbredes). Enguany el DMAH ha protegit 20 exemplars (OrdreMAH/228/2005, 2 maig, de declaració d’arbres monumentals i d’actualització del’Inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local; DOGC 4393,27.5.2005).

Podem destacar la celebració del 2o. Encuentro de Árboles Monumentales ySingulares (Alcalà d’Henares, 19-21 de maig de 2006), on el DMAH va participar ipresentar la ponència de Catalunya, que és a punt de sortir publicada. Aquestesjornades són la continuació del 1r Simpòsium d’Arbres Monumentals i Singularsque vam organitzar a Barcelona del 7 al 9 d’octubre de 1997.

L’any 2005 s’ha intervingut en els arbres monumentals següents:

COMARCA TERME MUNICIPAL NOM PROPI ESPÈCIE

Alt Penedès Sant Sadurní d’Anoia Roure de Can Codorniu Quercus x cerrioides

Baix Ebre l’Aldea Om de Burjassénia Ulmus minor

Cerdanya Das Avets de Das Abies alba

Garrotxa Olot Roureda del Parc Nou Quercus robur i altres

Osona Espinelves Castanyer d’India de Masjoan Aesculus hippocastanum

Vallès Oriental Lliçà de Vall Alzines de Santa Maria del Vallès Quercus ilex ssp. ilex



Les actuacions han estat: consell tècnic, millora de l’entorn, suports, cablatge,cirurgia arbòria, tractaments fitosanitaris i altres intervencions encaminades aconservar aquests arbres.

S’ha fet l’anàlisi i la revisió periòdica de 18 arbres monumentals més i s’hancol·locat 40 rètols.

Aquest servei també realitza el Catàleg d’arbres i arbredes d’interès comarcal ilocal, encara que la competència i la declaració són decisió del consell comarcal ode l’ajuntament que els declara. Actualment, hi ha declarats més de 720 arbres i115 arbredes en conjunt (monumentals, d’interès comarcal, d’interès local i dinsde la legislació urbanística i cultural).



Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural per al’any 2005 han estat els següents:— Continuar desplegant el Sistema d’informació sobre el patrimoni natural i elsseus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i l’aplicació.— Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya, tant pel que fa alsinstruments de planificació com als de gestió.

Les actuacions realitzades per assolir tots dos objectius han estat les següents:

Elaboració d’estratègiesEl document de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de ladiversitat biològica ha estat sotmès a un procés de consultes a diversos nivells.

Sistema d’informació sobre el patrimoni naturalActualment estan en marxa 14 projectes d’inventari, avaluació i seguiment d’elementsde la biodiversitat i el patrimoni natural. Alguns d’aquests projectes s’acaben (com arala Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000), i el sistema, aleshores,preveu la seva actualització; però d’altres, com els d’observació-monitoratge delssistemes naturals o el Banc de dades de biodiversitat, són projectes permanents.

L’objectiu d’aquest sistema d’informació és que Catalunya disposid’informació suficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitatbiològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, llocs d’interès geològic,espais naturals, instruments de protecció…) que pugui ser utilitzada tant en elsprocessos interns de presa de decisions (planificació i gestió d’espais naturals,avaluació d’impacte ambiental, planificació i gestió forestal, etc.) com en aquellsaltres instruments i processos que incideixen en el territori (planificació territorial iurbanística, plans d’infraestructures, planificació hidrològica…). D’altra banda,aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament l’estat delpatrimoni natural i alhora facilitar dades als centres internacionals d’informació.

Alhora, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoninatural de manera coherent, i crear una plataforma digital única per a la sevaconsulta per la Intranet i Internet, ha continuat la col·laboració mitjançantconveni amb el CREAF per al desenvolupament del Sistema integrat de gestió de lainformació sobre el patrimoni natural.

Projectes d’inventari

Banc de dades de biodiversitat de CatalunyaEl projecte, que es desenvolupa en el marc d’un conveni amb la Universitat deBarcelona, renovat l’any 2002 per a 4 anys més, ha assolit la xifra total d’1.995.405registres o citacions totals i 23.552 tàxons o espècies. Durant l’any 2005 hi hanestat introduïdes 104.843 dades.

Del total d’1.995.405 registres, 201.284 corresponen al mòdul de vertebrats,141.710 al mòdul d’artròpodes, 20.173 al mòdul d’invertebrats no artròpodes(mol·luscs), 60.614 al mòdul de fongs, 27.672 al mòdul de líquens, 7.920 al mòdulde briòfits i 1.546.032 al mòdul de flora vascular, corresponents a 889 obresbibliogràfiques. D’aquestes darreres citacions, 423.731 provenen d’inventaris devegetació, i la resta, 1.122.301, de dades florístiques.

Pel que fa al mòdul específic CromoCat sobre diversitat genètica de les plantesvasculars d’origen silvestre que són presents al principat de Catalunya, l’any 2005s’ha arribat a 2.871 recomptes amb material del principat (cro-in) i 32.861recomptes amb material forà (cro-out).

Servei de Planificaciói Gestió de l’EntornNatural

Subdirecció Generalde Protecció de la Biodiversitat



Respecte a la millora o la creació de mètodes d’introducció de les dades, s’haprogramat un nou mòdul de determinació automàtica i classificació d’inventarisde vegetació pel que fa a tots els sintàxons pratenses (alpins, subalpins imediterranis no higròfils); s’ha fet la programació necessària per poder posar enfuncionament el nou mòdul (amb gestió d’usuaris) d’entrada de dades perInternet, i s’ha millorat la programació dels programaris VegAna i ArtoCat.

Respecte a la consulta de dades, s’ha programat el nou mòdul de briòfits;s’ha implementat l’opció de representar les citacions a partir de trams de riu ode costa, o per quadrat UTM, per als grups que no són peixos (els peixos es vanfer l’any passat); s’ha fet possible accedir en la consulta als comentaris sobreuna citació concreta (tant comentaris de l’autor de l’obra com de l’organitzaciódel BDBC); s’han incrementat les possibilitats de recerca per noms populars(mòdul de cormòfits en les referències bibliogràfiques on apareixen aquestsnoms); s’ha creat una nova opció de cerca per localitat (sense homogeneïtzar leslocalitats); s’han creat noves opcions gràfiques (per a tots els mòduls), com arael nombre de citacions per any aparegudes a la bibliografia i el nombre depublicacions per any; i s’han actualitzat les capes temàtiques als fonscartogràfics disponibles.

També s’ha fet un estudi de la validesa del sistema de distribució probabilísticaen altres grups de dades (vegetació, vertebrats, fongs...) diferents de la flora, que és elgrup en el qual es va desenvolupar aquest sistema l’any passat. En aquest sentit, s’haadaptat la programació ja existent dels algoritmes de distribució probabilísticad’espècies de flora per fer-los utilitzables a partir de la consulta del web a altres grups.

Pel que fa la informatització i importació de nous registres i d’altra informacióals mòduls del Banc de dades, s’hi han continuat introduint i integrant, tal coms’ha indicat amb les xifres de més amunt, les citacions dels mòduls de flora ivegetació, fongs, vertebrats, artròpodes, líquens, invertebrats (no artròpodes) ibriòfits, i també introduint les fitxes biològiques de cada espècie, incloses enaquest cas les categories de la UICN d’aquestes.

S’ha coordinat la integració al Banc de dades de biodiversitat de les dadesd’altres projectes de bases de dades que el DMAH elabora en conveni amb diversesinstitucions. En concret, l’any 2005 s’han integrat les dades dels programes deseguiment d’ocells (SOCC, SYLVIA, Anuari ornitològic i Programa d’anellament).

També s’ha participat en dos projectes d’àmbit internacional: el projecteeuropeu Biocase, centrat a Berlín, i el projecte mundial Gbif, amb seu a Dinamarca.

Pel que fa a l’àmbit de difusió del projecte, i a fi de millorar-ne la comprensió,difusió i utilització, s’ha actualitzat la versió francesa del web i s’han introduïtimatges per a la identificació d’espècies.

L’any 2005, el nombre de consultes ha sofert una davallada moderada respectel’increment moderat de l’any 2004. El Banc de dades ha rebut 112.576 consultes,25.110 més que l’any 2004.

Cartografia dels hàbitats a Catalunya a 1:50.000Un cop finalitzada aquesta cartografia l’any 2003, l’any 2005 s’han realitzattasques d’actualització de la CHC50 en relació amb els polígons dels incendisforestals del 2001 i que actualment corresponen ja a altres hàbitats. També s’hanactualitzat els polígons corresponents als incendis forestals ocorreguts l’any 2004.

També s’ha realitzat una prova pilot en 4 fulls del tall 1:50.000, per tal dedissenyar el projecte d’actualització global de la cartografia a aquesta escala. S’hatreballat sobretot sobre els territoris sotmesos a més pressió de canvi (àreametropolitana, litoral, etc.). Aquesta prova s’ha fet a partir dels ortofotomapes del’any 2003, amb el treball de camp dirigit allà on ha estat necessari.



Potser la principal novetat d’aquesta cartografia ha estat que enguany s’hanpublicat en paper els primers 11 fulls conjuntament amb l’Institut Cartogràfic deCatalunya, que els ha posat a la venda.

Per últim, s’ha fet l’adequació de la Memòria de la CHC50, elaborada l’any2004 en format digital, per tal de poder-la distribuir en un CD adequat per a laseva difusió.

Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya a 1:50.000Ha continuat la identificació i anàlisi dels hàbitats d’interès comunitari (HIC)presents en la CHC50 per a 20 fulls més a escala 1:50.000.

Cartografia d’hàbitats no cartografiables a escala 1:50.000S’han creat les cobertures de punts i polígons de localització de 29 hàbitats quehavien estat cartografiats de manera insuficient o no cartografiats a la CHC50.

Manual dels hàbitats de CatalunyaEnguany ha finalitzat la redacció de les fitxes descriptives de les unitats de lallegenda de la cartografia i de la Llista dels hàbitats a Catalunya amb la redacció deles fitxes de 140 hàbitats

dels 600 de la Llista. Aquestes fitxes també inclouen la identificació deparàmetres de conservació (amenaça, raresa, distribució geogràfica i graud’endemicitat, grau de maduresa...) que permetran fer una avaluació de lesnecessitats de conservació de cada hàbitat.

També s’ha fet l’adaptació del text del Manual llegenda per a la realitzaciód’un Manual de butxaca de la llegenda, adequat per a treball i sortides de camp.

Inventari de zones humides de CatalunyaL’any 2005, s’ha elaborat el contracte d’assistència tècnica per a la redacció de laproposta del Pla de protecció i conservació de les zones humides de Catalunya,que s’executarà durant l’any 2006.

Amb l’elaboració del Pla de protecció i conservació de les zones humides deCatalunya es pretén garantir la conservació dels valors ecològics, paisatgístics,productius, científics i culturals de cada zona humida mitjançant la regulació delsseus usos i activitats, la protecció de les zones humides de més elevat interès i elfoment de les activitats tradicionals desenvolupades per la població existent.

Per altra banda, el Pla preveu recuperar i restaurar la flora, la fauna i elsrecursos hídrics de les zones humides que actualment estan degradades, a causatant de les activitats incompatibles amb la seva naturalesa com d’accions puntualsnegatives sobre aquestes, mitjançant la regulació dels usos i activitats dins del seuterritori o, fins i tot, amb la possibilitat de canvis en els usos del sòl.

Finalment, amb la realització del Pla s’establiran línies d’acció que permetranuna valorització dels recursos naturals de les zones humides i fomentaranl’establiment d’activitats científiques i culturals, d’oci i esbarjo, etc.

A més, d’acord amb l’annex II de la Directiva marc de l’aigua, l’AgènciaCatalana de l’Aigua ha realitzat un treball de caracterització i tipificació de totes lesmasses d’aigües de Catalunya, incloses les zones humides. En aquest sentit, elServei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural ha col·laborat amb l’AgènciaCatalana de l’Aigua seleccionant aquelles zones humides que cal incloure com amasses d’aigua i que, per tant, hauran de complir els objectius ambientals de laDirectiva marc de l’aigua.

El resultat ha estat la selecció de 88 zones humides, 24 de les quals han estatexcloses perquè ja constaven com a masses d’aigua dins de les categories de rius,



llacs o embassaments. Finalment, s’han proposat un total de 64 zones humides dinsl’àmbit de les conques internes de Catalunya.

Inventari d’espais d’interès geològic de CatalunyaS’han continuat les tasques de manteniment d’aquest Inventari pel que fa a lainformació disponible al portal web del Departament.

Manteniment de les cobertures de les diferents figures de protecció d’espais naturals(PEIN, espais de protecció especial, plans especials de protecció…)S’ha treballat en el manteniment de les cobertures geogràfiques de les figures deprotecció esmentades. Aquest manteniment té a veure amb la creació de nousespais protegits, o amb la modificació dels existents, amb la redacció de plansespecials de protecció que delimiten definitivament els espais del PEIN, etc.

Desenvolupament de dos mòduls de consulta de la informació sobre espais naturalsprotegits i planejamentEn col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), s’haseguit millorant el disseny i la implementació de la interfície de característiques depàgina web que permet l’accés a tota la informació disponible (textos, cartografia,fotografies, etc.) sobre els espais naturals protegits i el seu planejament.

Delimitació dels incendis forestalsEn col·laboració amb la Secretaria General, mitjançant un conveni amb l’InstitutCartogràfic de Catalunya (ICC), s’ha continuat donant suport a la realització deles bases cartogràfiques digitals anuals dels incendis ocorreguts a Catalunya l’any2005, amb una superfície superior a 20 ha. Aquesta informació és de granutilitat, entre d’altres, per actualitzar la Cartografia dels hàbitats a Catalunya aescala 1:50.000.

Projectes d’avaluació

Model d’avaluació de la representació dels hàbitats en els sistemes d’espais naturalsprotegitsDurant l’any 2005 s’ha elaborat un aplicatiu programat en l’entorn JAVA per tal defacilitar i fer més accessible l’anàlisi de la representació dels hàbitats (tant de lacartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000 com de la cartografia dels hàbitatsd’interès comunitari) en les diferents figures d’espais naturals protegits queeventualment es vulguin avaluar. Aquest aplicatiu fa funcionar les rutines jaexistents, que també s’han millorat i fet més eficients, del programari de SIGARCINFO. El principal avantatge que presenta l’aplicatiu és fer accessible,mitjançant una interfase de botons i desplegables, un procés que anteriormentnomés era a l’abast d’especialistes en SIG. L’aplicatiu s’ha desenvolupat seguint lesindicacions dels responsables de la Unitat d’Informàtica del DMAH.

Projectes de seguiment

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – I ropalòcersCal recordar que l’any 2002 es va signar un conveni amb el Museu de CiènciesNaturals de Granollers, que és qui coordina el projecte com a institució, cosa quepermet consolidar la seva continuïtat i millorar-ne la logística. L’any 2005, s’handut a terme comptatges de papallones diürnes a 55 estacions, 3 més que l’any2004, gràcies als nombrosos col·laboradors voluntaris del projecte.



Respecte al banc de dades del CBMS, s’han incorporat les dades de les diferentsestacions del CBMS al banc de dades general, i s’ha incorporat informaciógeogràfica i de vegetació i hàbitats de les estacions del CBMS.

Pel que fa a les actuacions de difusió, s’ha fet el manteniment i l’actualitzacióde l’espai del web sobre el Programa de seguiment de les poblacions de ropalòcerscom a bioindicadors de la qualitat ambiental a Catalunya, i s’ha editat el númeroanual corresponent (núm. 4) del butlletí del Programa de seguiment de les poblacionsde ropalòcers com a bioindicadors de la qualitat ambiental a Catalunya: Cynthia.

Finalment, s’han seguit elaborant informes sobre les papallones com abioindicadors de la qualitat dels hàbitats a Catalunya.

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – II ocellsDurant el 2005 s’ha atorgat una subvenció a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO),que ha seguit desenvolupant el Programa de seguiment d’ocells comuns aCatalunya (SOCC), que compta amb una metodologia similar al projecte de lespapallones diürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar canvis en elssistemes naturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les poblacions d’ocells.

D’altra banda, la subvenció també ha permès continuar el Programa SYLVIA,un programa de seguiment en les estacions d’anellament amb esforç constant.

De tots dos projectes s’han editat els respectius butlletins, que en sónl’informe anual de resultats.

Planificació d’espais naturals

Planificació de les xarxes d’espais naturals protegits

Proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a CatalunyaDurant el 2005 s’ha dut a terme el procés d’informació pública i audiència als enslocals de la proposta d’ampliació. També s’han demanat nombrosos informespreceptius a diferents organismes públics i departaments de la Generalitat. Lainformació pública ha tingut una durada de 4 mesos (del 25 de febrer al 30 de juny) iha suposat rebre més de 6.000 al·legacions, celebrar nombroses reunionsinformatives, de debat i de treball, i rebre la visita de molts indrets i municipis,principalment de la plana de Lleida, però també d’altres territoris (les Terres de l’Ebre,el Pirineu central, l’Albera, el Solsonès...) per tal d’assolir un procés de concertació ple.Aquestes al·legacions, i les conclusions de les reunions esmentades, han estatestudiades durant el període estival, i aquest estudi ha provocat la formulació d’unanova proposta d’ampliació modificada. Aquesta ha estat –i continua sent- estudiada idebatuda durant tota la tardor per part del Govern de la Generalitat i de la Comissióespecífica que el Govern ha creat per a aquest assumpte, composada pels consellers dePolítica Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Treball iIndústria; i Medi Ambient i Habitatge, i presidida pel conseller primer.

També, en el marc d’aquest procés, s’ha elaborat un document de treball titulat“Directrius de gestió de la xarxa Natura 2000”, per tal que aquest sigui objecte dediscussió i debat en el si del Govern i de la Comissió política creada específicament.

Pla per a la connectivitat ecològica dels espais del PEINL’any 2005 s’ha treballat en el seguiment i suport a la tramitació, en el Govern i elParlament, de les modificacions legislatives necessàries per donar coberturajurídica al desplegament d’aquest Pla, proposades l’any 2004. D’altra banda, s’haseguit amb els treballs tècnics per definir els àmbits territorials connectors entre elsespais del PEIN que ha de contenir aquest Pla.



Desenvolupament del PEIN

El Gorg de CreixellDecret 124/2005, de 14 de juny, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel que fa als límits de l’espai del Pla d’espais d’interès natural a la Platjade Torredembarra.

La modificació dels límits del PEIN en l’espai Platja de Torredembarra i Creixells’inicia d’acord amb la Resolució MAH/1284/2004, de 29 d’abril, per la quals’ordena l’inici de la tramitació de l’expedient administratiu per a la inclusió en elPla d’espais d’interès natural del paratge del Gorg de Creixell, i determina l’aplicaciódel règim previst a l’article 18.1 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Mitjançant aquest Decret es modifica l’espai del PEIN Platja de Torredembarrai s’hi inclouen terrenys del terme municipal de Creixell del paratge del Gorg deCreixell, que contenen elements d’interès natural la conservació dels quals esconsidera necessari d’assegurar, d’acord amb les determinacions de la Llei 12/1985,de 13 de juny, d’espais naturals. Paral·lelament a aquest Decret es modifica el límitde l’espai del PEIN Platja de Torredembarra.

GallecsL’any 2005 s’ha treballat en la proposta de modificació del Decret del PEINconsistent en la inclusió en aquest de l’espai agroforestal Gallecs, situat al bell migde la plana vallessana, a cavall entre les seves dues comarques.

Pinya de RosaTambé l’any 2005, i en relació amb la tramitació de la delimitació del ParatgeNatural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa, s’ha proposat que l’àmbit d’aquestespai superi el del Paratge mitjançant la inclusió al PEIN d’alguns sectors adjacentso propers dels termes municipals de Lloret de Mar i Blanes.

Intervenció en la planificació territorial i sectorialL’any 2005 ha continuat la col·laboració amb el Programa de planejament territorialdel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que consisteix a participaren la fase d’elaboració dels estudis de base (principalment els referents a la definicióde les xarxes d’espais naturals de cada comarca), i, posteriorment, en la fase deredacció dels plans territorials parcials en elaboració. L’any 2004 s’ha seguitsubministrant tota la nova informació disponible d’interès per elaborar els estudis debase esmentats, i s’han seguit elaborant criteris per redactar els treballs i les propostesd’espais a protegir. Principalment, s’ha treballat en el Pla director de l’Empordà, enels plans territorials parcials de les comarques centrals i de l’Alt Pirineu i l’Aran, itambé s’ha emès informe preceptiu segons el Pla director del sistema costaner,aprovat inicialment pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Plans d’ordenació i de gestió d’espais naturals protegits

Plans d’ordenació i plans de gestióL’any 2005 s’ha treballat en la redacció o tramitació dels plans següents:

Redacció de plans especials de protecció

Pla especial del Massís de l’AlberaEn col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional i elsenginyers forestals de la comarca, s’ha seguit treballant en l’elaboració d’una



proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenaciói zonificació, i programa d’actuacions). També s’han completat i actualitzat lamemòria i els plànols informatius.

Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha seguit treballant en l’elaboraciód’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànold’ordenació i zonificació, i programa d’actuacions). També s’han completat iactualitzat la memòria i els plànols informatius.

Pla especial del Parc Natural del Cadí-MoixeróEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha seguit treballat en l’elaboraciód’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànold’ordenació i zonificació, i programa d’actuacions). També s’han completat iactualitzat la memòria i els plànols informatius.

Pla especial de les muntanyes de BegurPel que fa a aquest Pla, s’ha dut a terme un procés de consulta informal amb elsajuntaments per facilitar-ne la informació pública que s’iniciarà l’any 2005.

Pla especial de l’Alta GarrotxaEn col·laboració amb l’equip tècnic del consorci local per a la gestió d’aquest espai,s’ha seguit treballant en la redacció d’aquest Pla.

Tramitacions i aprovacions de plans especials de protecció

Pla especial del Parc Natural de Cap de CreusS’ha aprovat provisionalment el Pla, cosa que ha permès fer la segona audiència alslocals i demanar els darrers informes preceptius. Posteriorment, s’ha fet total’anàlisi tècnica i proposta d’esmenes per tal de fer possible l’aprovació definitivadel Pla durant el 2006.

Pla especial de l’espai Castell-Cap RoigS’ha aprovat provisionalment el Pla, cosa que ha permès fer la segona audiència alslocals i demanar els darrers informes preceptius. Posteriorment, s’ha fet total’anàlisi tècnica i proposta d’esmenes per tal de fer possible l’aprovació definitivadel Pla durant el 2006.

Declaració o ampliació d’espais naturals de protecció especial

Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciS’ha treballat en les diverses propostes d’ampliació del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de la seva zona perifèrica de protecció.Aquestes propostes sorgeixen, d’una banda, dels ajuntaments mateixos, i, d’altrabanda, de la Direcció General del Medi Natural, sobretot per incloure al Parc o a lazona perifèrica espais adjacents proposats a la xarxa Natura 2000, i també altressectors d’interès per a la conservació i pel Sistema d’espais protegits de Catalunya.

Declaració de Parc Natural del sector Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix EmpordàS’ha seguit amb el procés de declaració d’aquest Parc. Com en el cas del darrer parcnatural declarat (Alt Pirineu), aquesta feina ha consistit en un procés de consulta iparticipació de les administracions i entitats locals, a les quals s’ha explicat en què



consisteix la declaració d’un parc natural i se’ls ha demanat l’opinió i propostes alrespecte. El 2004 es van anar rebent aquestes aportacions, que han estat estudiades(i contrastades en múltiples reunions) per tal d’elaborar la memòria informativa ijustificativa del Parc i el seu text legal de declaració. Aquesta memòria ha estatfinalitzada, presentada públicament i distribuïda entre els ajuntaments i lesentitats interessades durant aquest any 2005, en el qual també s’ha avançat molten el text legal de declaració del Parc.

Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de MontserratL’any 2005 s’han elaborat la memòria i el decret per tal de poder tramitarl’ampliació d’aquest Parc declarat per llei. Aquests documents van ser lliurats alsajuntaments i al monestir, i van ser presentats públicament a la ComissióPermanent del Patronat de la Muntanya.

Delimitació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de RosaL’any 2005 s’ha tramitat la proposta de decret que concreta la delimitació d’aquestParatge, tal com preveu la seva llei de declaració. Aquesta tramitació ha consistit enla posada a informació pública de l’esmentada proposta de decret, juntament ambla memòria tècnica i justificativa que l’acompanya. Com ja s’ha comentat, aquestdecret també planteja la protecció, mitjançant la seva inclusió al PEIN, d’algunsespais adjacents del mateix terme municipal de Blanes i del veí Lloret de Mar.

Declaració del Parc Natural de la Serra de CollserolaUna de les mesures que preveia l’estudi de mesures addicionals de protecciód’aquesta serra, elaborat durant l’any 2004, és la declaració d’aquest espai com aparc natural. En aquest sentit, durant el 2005 s’ha treballat intensament en ladefinició de l’àmbit d’aquest futur parc natural, partint de la base de l’actual espaija protegit pel PEIN, però estudiant i debatent amb el Consorci de Gestió deCollserola, els ajuntaments implicats, i el Departament de Política Territorial iObres Públiques possibles noves incorporacions de terrenys adjacents a l’espaiactualment protegit.

Declaració del Parc Natural de BanyolesDurant l’any 2005 s’ha pogut concretar, en col·laboració amb el Consorci del’Estany i la Fundació Territori i Paisatge, una proposta de delimitació d’aquestfutur parc natural. Aquesta proposta serà durant el 2006 el punt de partida percomençar a conversar amb els ajuntaments i les entitats implicades.

Programa de conservació del medi maríLa finalitat principal del Programa és conservar, protegir i recuperar els hàbitatsmarins i les espècies marines associades a aquests hàbitats, i assolir el bon estatecològic del medi marí mitjançant els objectius generals següents:

1. Adquirir major coneixement sobre els hàbitats i les espècies marines.2. Protegir i recuperar els hàbitats i les espècies marines d’interès.3. Compatibilitzar les pràctiques, activitats i usos amb la conservació del medi

marí.4. Donar a conèixer els valors naturals, socials i econòmics dels diferents

hàbitats marins al conjunt de la població.

El Programa, a part de fer un diagnòstic de l’estat del medi marí i descriurel’efecte negatiu de les pressions sobre els hàbitats i espècies marines, estableix lessegüents mesures d’actuació per tal d’assolir cadascun dels objectius:



— Millora del coneixement— Intervenció administrativa— Establiment d’instruments de planificació— Establiment d’instruments de gestió— Educació i divulgació.

Alhora, cadascuna d’aquestes mesures es desglossa en diverses línies d’actuacióque concreten les accions a dur a terme per a la conservació, protecció irecuperació dels hàbitats marins i les espècies marines associades a aquestshàbitats.

Programa de conservació del medi agrariLa finalitat principal del Programa és la conservació dels hàbitats agraris i lesespècies associades a aquests hàbitats mitjançant els objectius següents:

1. Adquirir més i millor coneixement sobre els hàbitats agraris i les espèciesassociades.

2. Protegir els hàbitats agraris i les espècies d’interès que hi estan associades.3. Compatibilitzar les pràctiques agrícoles amb la conservació dels hàbitats

agrícoles.4. Divulgar els valors naturals dels hàbitats agraris, així com els beneficis

socials i econòmics que la seva conservació comporta per al conjunt de lapoblació.

El Programa persegueix la recopilació i millora de la informació existent, laposterior avaluació de les necessitats d’intervenció en els hàbitats agraris i,finalment, aconseguir la seva protecció efectiva mitjançant diverses mesures tantde planificació com de gestió i divulgació.

Zones humidesD’acord amb l’Ordre MAH/90/2005, de 2 de març, per la qual s’aproven les basesreguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegitsde Catalunya, i d’acord amb la línia 4 d’aquesta Ordre, s’han subvencionatactuacions destinades tant a inversions per a l’ordenació dels usos públics i ladifusió dels valors ambientals com a actuacions de protecció, restauració i milloradels hàbits i hàbitats d’espècies de les zones humides incloses a l’Inventari dezones humides de Catalunya.

Gestió d’espais naturals protegitsLa gestió dels espais inclosos en el PEIN i en la xarxa Natura 2000 s’executa demanera transversal entre diverses unitats del Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Mentre els diversos serveis territorials realitzen principalment tasques de control,assessorament administratiu i seguiment de les actuacions proposades en els espais, i elcos d’Agents Rurals duu a terme treballs de vigilància per al compliment de lanormativa que en cada cas és vigent, el Servei de Planificació i Gestió de l’EntornNatural és el responsable de promoure la posada en marxa d’instruments i mecanismesque facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests espais. Aquesta feina es faprincipalment mitjançant la convocatòria de línies d’ajuts, l’atorgament d’ajutsdirectes a consorcis que es dediquen a la gestió i protecció dels espais naturals protegitsi a la integració del Departament de Medi Ambient i Habitatge en aquests consorcis,l’execució directa de projectes de conservació, restauració i ordenació de l’ús públic enaquells espais on calgui, i la participació de projectes comunitaris.



Al llarg del 2005, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural vaportar a terme la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espaisnaturals protegits de Catalunya (que es publica anualment) i una sèrie d’ajutsdirectes a diverses entitats.

Actuacions de gestió en els espais protegits finançades per l’Ordre MAH/90/2005Les actuacions que el Servei ha promogut per millorar els espais naturals protegitses poden agrupar en quatre grans tipologies:

Actuacions directes sobre els hàbitats i el paisatge, actuacions d’ordenació delsusos públics, actuacions lligades a la difusió i sensibilització ambientals, iactuacions de millora de les infraestructures ramaderes per al manteniment deprats i pastures.

El llistat de les actuacions finançades mitjançant l’Ordre MAH/90/2005 és elsegüent:

D’una banda, mitjançant ajuts directes s’han portat a terme actuacionsencaminades a definir o redactar esquemes i projectes, així com a dotar d’ajuts lesoficines tècniques d’algunes entitats i consorcis que es dediquen a la conservaciódel medi ambient:

A l’espai d’interès natural Castell-Cap Roig hi ha una sèrie d’edificacions en unmal estat de conservació, que comporten perill als visitants d’aquest paratge. S’haredactat el Projecte bàsic i d’execució de conservació i reforma parcial del conjuntedificat Estudi-Sert, refugis de pescadors i casa del guarda a platja Castell.L’objectiu d’aquest projecte és definir i realitzar les actuacions necessàries perrestaurar la seguretat a l’entorn exterior (espai de domini públic i d’accés públic) ila preservació del patrimoni arquitectònic del conjunt d’edificacions.

Durant el 2005, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural ha seguitamb els treballs del projecte “INTERREG III: la Vall de la Garona, un territoritransfronterer”, participant activament en la definició de l’esquema director de laGarona aranesa, i també en la definició i contractació del pla de gestió, així comen alguna actuació a la llera del riu a Salardú.

Seguint amb la línia de col·laboració iniciada amb la XCT (Xarxa de Custòdiadel Territori), aquesta ha rebut un ajut de 60.654 € per a la despesa corrent del’oficina tècnica. A més, la XCT ha portat a terme la IV Reunió de la XCT, amb unasubvenció de 12.000 €.

D’altra banda, amb ajuts directes també s’han dut a terme actuacions permillorar els espais naturals protegits, incidint de manera directa sobre els hàbitats,l’ordenació dels usos públics i la difusió i sensibilització ambiental d’aquests espais:

L’any 2005 ha estat el primer exercici del projecte Life-Natura “Recuperació del’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter”, portat a terme per l’Ajuntamentde Torroella de Montgrí. El primer any d’aquest projecte ha consistit en la retiradade tortugues exòtiques de Florida, la cria de tortugues d’estany autòctones (Emysorbicularis) i l’edició de material divulgatiu. Aquesta actuació permetrà disposard’un nucli estable i reproductor de la tortuga d’estany autòctona, raríssima en elconjunt de Catalunya i que apareix a l’annex II de la Directiva d’hàbitats.

La taula següent recull les actuacions de gestió en els espais protegits que,mitjançant diferents instruments de gestió, el Servei ha realitzat, promogut ofinançat:



ESPAIS DEL PEIN/ MUNICIPI/ DESCRIPCIÓ DE IMPORT

NATURA 2000 BENEFICIARI L’ACTUACIÓ CERTIFICAT

Alta Garrotxa Camprodon Instal·lació de cartells per regular l’ús públic 3.079,80 €

Alta Garrotxa Particular Conservació d’hàbitats 8.918,10 €

Alta Garrotxa Particular Enderrocament d’una barraca il·legal a l’àrea de Gitarriu 1.392 €

Estany de Banyoles Consorci Creació d’un tram de camí pedestre al sector 29.926,84 €

de l’Estany Amaradors-Lió de l’Estany de Banyoles

Estany de Sils Sils Itinerari del camí de Maçanet a l’estany de Sils 25.526,09 €

Estanys de la La Jonquera Senyalització de l’itinerari dels estanys 7.298,13 €

Jonquera de la Jonquera

Estanys de Tordera Tordera Recuperació d’aiguamolls del braç esquerre de l’illa 30.000 €

del riu Tordera

Les Gavarres Celrà Condicionament d’un mirador al castell de Mabarrera 4.867,65 €

Les Gavarres Palamós Senyalització d’un itinerari a la vall de Bell-lloc 2.926,80 €

Massís de les Sant Feliu Col·locació de rètols informatius 5.395,30 €

Cadiretes de Guíxols

Massís del Montseny Arbúcies Condicionament de senders 29.400,32 €

Massís del Montseny Particular Condicionament d’una zona d’aparcament 9.000 €

Muntanyes Capafonts Creació d’una zona verda d’interpretació 27.000 €

de Prades del medi natural

Muntanyes Consell Comarcal del Gironès Condicionament d’una xarxa 17.298,21 €

de Rocacorba de senders a l’entorn del massís

Platja de Torredembarra Senyalització d’un itinerari i habilitació d’un mirador 30.000 €

Torredembarra

Riera de Sorreigs Sant Bartomeu Disseny i creació d’un plafó informatiu de l’espai 2.350,71 €

del Grau

Serra de Castelltallat Particular Desenrunament i construcció del mur oest

del viver de Biosca 9.000 €

Serra Cavallera Ogassa Restauració d’una font i un abeurador 9.630 €

Serra Cavallera Pardines Regulació d’accés a l’espai amb aparcaments 24.602,55 €

i senyalitzacions

Serra Cavallera Ribes de Freser Condicionament d‘una àrea de pícnic i senyalització 30.000 €

informativa

Serra d’Ensija- Saldes Condicionament de senders, instal·lació de fileres 27.000 €

els Rasos de Peguera d’estaca i condicionament d’un mirador

Serra de Llaberia Capçanes Recuperació i manteniment de senders d’ús públic 26.995,05 €

Serra de Miralles- Maria de Miralles Adequació per a l’ús públic dels senders del municipi 22.618,16 €

Queralt Santa

Serra de Montgrony Campelles Condicionament de l’àrea recreativa del refugi de Prats 10.490,40 €

Serra de Montgrony Gombrèn Arranjament del camí de vianants de Gombrèn 9.218,31 €

al santuari de Montgrony

Serra de Queralt Berga Condicionament de senders i instal·lació de plafons 27.000 €

informatius

Serres de Milany- Orís Instal·lació de cartells informatius i divulgadors 2.302,02 €

Santa Magdalena del paisatge

i Puigsacalm-Bellmunt

Serres de Milany- Sant Pere Habilitació d’un aparcament 22.837,73 €

Santa Magdalena i de Torelló

Puigsacalm-Bellmunt

Serres de Milany- Sant Quirze Instal·lació de cartells informatius i divulgadors 2.970,18 €

Santa Magdalena i de Besora del paisatge

Puigsacalm-Bellmunt





Serres de Milany- Sant Vicenç Col·locació de cartells informatius en punts 3.343,93 €

Santa Magdalena de Torelló d’afluència de visitants


Serres de Milany- Santa Maria Col·locació de cartells informatius dels 16.402,17 €

Santa Magdalena de Besora valors i senyalització


Serres de Milany- Vall d’en Bas Condicionament d’una àrea de pícnic 10.723,50 €

Santa Magdalena


Serres de Milany- Vallfogona Condicionament de la font de la Tosca 14.188,50 €

Santa Magdalena de Ripollès


Serres de Milany- Vidrà Col·locació de cartells informatius i senyalització 7.307,42 €

Santa Magdalena


Volcà de la Crosa Vilobí d’Onyar Constitució de diferents itineraris i senyalització 27.000 €

Aiguabarreig La Granja d’Escarp Construcció d’una passera al bosc de ribera 28.500 €

Segre-Cinca

Aiguabarreig Pallaresa Arranjament del camí de Sant Llorenç de Montgai 30.000 €

Segre-Noguera Camarasa

Aigüestortes Particular Millora d’hàbitats de pastura 7.153,90 €

Aigüestortes La Vall de Boí Ordenació de l’ús públic a Sanlencar de Barruera 30.000 €

Aigüestortes Consell Comarcal Millora del camí tradicional del Portús 24.998,08 €

de l’Alta Ribagorça

Cap de Santes Creus L’Ametlla de Mar Millora de l’ús públic de l’espai 4.272,82 €

Era Artiga de Lin Vilamòs Reparació de cabanes ramaderes 13.487,40 €

Era Artiga de Lin Conselh Generau Restauració d’hàbitats de coleòpters 20.100 €

d’Aran

Eth Portilhon Arres Condicionament del mirador 7.783,21 €

Gelada EMD Senet Millora d’infraestructures ramaderes 29.974,13 €

Gelada Vilaller Arranjament i senyalització de senders 10.137,66 €

La Faiada de Malpàs El Pont de Suert Arranjament i senyalització de senders 27.979,19 €

Mas de Melons Artesa de Lleida Condicionament de l’àrea recreativa 23.759,80 €

Montsià Sant Carles Adequació de fonts i hàbitats aquàtics 26.046,18 €

de la Ràpita

Naut Aran EMD Arties-Garòs Rehabilitació de la cabana ramadera 7.592,08 €

Naut Aran Naut Aran Rehabilitació de la cabana ramadera 3.354,37 €

Ribera Salada Particular Instal·lació de dues passeres 9.000 €

Sant Joan de Toran Les Construcció d’una cabana ramadera 30.000 €

Serra de Sant Gervàs Particular Condicionament d’un aparcament 9.000 €

Serra del Montsec Sant Esteve Condicionament de senders 28.500 €

de la Sarga

Serra del Montsec Consell Comarcal Condicionament de senders 27.860,74 €

del Pallars Jussà

Serra del Montsec Diputació de Lleida Ordenació de l’ús públic de la finca Bonrepòs 20.055,55 €

Serres de Busa-els Guixers Condicionament de l’àrea del Codó 28.500 €

Bastets-Lord

Serres de Busa-els Lladurs Condicionament de l’àrea del pont del Clop 7.617,10 €

Bastets-Lord





Serres de Busa-els Particular Arranjament i senyalització de senders 9.000 €

Bastets-Lord

Serres de Busa-els Particular Instal·lació d’un punt d’informació 9.000 €

Bastets-Lord

Serres de Busa-els Particular Recuperació de prats humits 9.000 €

Bastets-Lord

Serres de Gandesa Creació de dos miradors 5.829,79 €

Pàndols-Cavalls

Serres de Prat de Comte Condicionament de l’àrea interpretativa 16.957,50 €

Pàndols-Cavalls

Serres d’Odèn-Port Odèn Construcció del mirador de Serra Seca 3.845,82 €

del Comte

Serres d’Odèn-Port La Vansa i Fórnols Restauració d’hàbitats de pastura 29.870 €

del Comte

Serres d’Odèn-Port Entitat Projecte de recuperació del conill 9.000 €

del Comte

Tossa Plana de Particular Construcció d’una infraestructura ramadera 9.000 €

Lles-Puigpedrós

Tossa Plana de Meranges Millora de l’àrea recreativa 24.362,92 €

Lles-Puigpedrós

Tossa Plana de Ger Arranjament i senyalització de senders 26.969,10 €

Lles-Puigpedrós

Tossa Plana de Guils Condicionament de la zona Fontanera 28.348,95 €

Lles-Puigpedrós

Tossa Plana de Lles de Cerdanya Arranjament i senyalització de senders 28.144,30 €

Lles-Puigpedrós

Tossa Plana de EMD Aransa Arranjament i senyalització de senders 27.552,75 €

Lles-Puigpedrós

Tossals d’Almatret Almatret Millora i senyalització d’hàbitats 29.350,69 €

Utxesa Torres de Segre Arranjament i condicionament del camí del riu 28.500 €

Vall Alta de Serradell Tremp Arranjament i senyalització de senders 30.000 €

Valls del Sió-Llobregós Particular Condicionament d’una font 9.000 €

Valls del Sió-Llobregós Consell Comarcal de la Segarra Senyalització de rutes de natura 19.000 €

Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental

IntroduccióLa Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental, d’acord amb el Decret68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversosdepartaments de l’Administració de la Generalitat, i amb el Decret 181/2002, de 25de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient, téencomanades les funcions següents:

— Evacuar informes en relació amb els estudis d’impacte ambiental elconeixement dels quals correspon a la Direcció General.

— Assessorar i donar suport a la Ponència Ambiental en el procedimentd’avaluació d’impacte ambiental i en el seguiment de les obres, plans,programes, instal·lacions i altres actuacions previstes a la normativad’avaluació d’impacte ambiental (funció actualment transferida a lesoficines territorials d’Avaluació Ambiental dels serveis territorials i a la



Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, en virtut delDecret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveis territorialsdel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i de la Instrucció 2/2005,relativa a la tramitació dels expedients d’avaluació ambiental de projectesamb aplicació a partir de 19 de setembre de 2005).

— Proposar la implantació de mesures de col·laboració tècnica i econòmicaper a la redacció d’estudis d’impacte ambiental d’obres o instal·lacions quees facin com a conseqüència de l’aplicació del Pla d’espais d’interès natural.

D’aquestes funcions ha destacat l’evacuació d’informes relatius a estudisd’impacte ambiental i el suport en l’avaluació d’impacte ambiental sobre obres iprojectes definits per als supòsits que preveuen els apartats 7,8,10,11 i 12 del’annex del Decret 114/88, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Aquestaactivitat ha constituït la principal prioritat d’aquesta secció. Cal esmentar quetambé s’han incorporat a les avaluacions els supòsits previstos a la Directiva97/11/CE transposada a l’ordenament jurídic estatal mitjançant la Llei 6/2001, de8 de maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny,d’avaluació d’impacte ambiental, on s’amplia notòriament el nombre de projectesi instal·lacions susceptibles de sotmetre’s al procediment d’avaluació d’impacteambiental.

Pel que fa al seguiment ambiental de l’execució de projectes amb declaraciód’impacte ambiental, els serveis territorials del Departament de Medi Ambient iHabitatge han dut a terme la major part dels realitzats, llevat d’aquells d’àmbitsupraprovincial o de característiques i peculiaritats que poden ajudar en futuresavaluacions d’impacte ambiental, els quals s’han realitzat des d’aquesta Secció.

ExpedientsL’entrada de documentació relacionada amb les funcions de la Secció d’Avaluació iControl de l’Impacte Ambiental ha generat l’obertura de 157 expedients detemàtica variada dels quals 132 corresponen a projectes amb competència de laGeneralitat de Catalunya, i 25 corresponen a projectes executats a Catalunya ambcompetència estatal però amb intervenció de la Generalitat. Dels 157 expedients,46 corresponen al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, 17 corresponenal procediment de decisió d’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacteambiental, i els 94 restants es refereixen a obres, instal·lacions i projectes ambincidència sobre el territori, i sobre els quals normalment la Secció rep sol·licitudd’informe. També val a dir que s’han rebut consultes en relació amb altresprojectes sobre els quals s’ha informat de la necessitat de sotmetre’ls a avaluaciód’impacte ambiental i que a causa de les seves característiques no han implicatl’obertura d’expedient.

Evacuació d’informesA conseqüència de l’entrada en vigor de la Directiva 97/11/CE, transposada per laLlei 6/2001, la Secció s’ha pronunciat sobre si determinades actuacions(relacionades a l’annex 2 de la Llei) s’han de sotmetre al procediment d’avaluaciód’impacte ambiental.

Per altra banda, l’emissió d’informes sobre els efectes de projectes iinstal·lacions sobre el medi que no s’han de sotmetre al procediment d’avaluaciód’impacte ambiental s’han continuat realitzant, en la seva major part, des delscorresponents serveis territorials del Departament fins a la data d’assignació de lesfuncions d’avaluació a les oficines territorials d’Avaluació Ambiental. Calexceptuar d’aquests informes els corresponents a aeroports, aeròdroms i heliports,



així com els d’actuacions en el medi marí (regeneracions de platges,estabilitzacions, dragatges, emissaris submarins, granges marines, etc.), i elscorresponents al finançament europeu, els quals han estat informats des de laSecció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental.

Els diversos informes emesos es podrien classificar en funció de l’òrgansubstantiu que el sol·licita, del moment on s’insereix dins de les autoritzacions otràmits corresponents, o per la temàtica del projecte. Com a òrgans substantius a quicompeteix l’autorització del projecte, cal destacar la DG de Carreteres i la DG dePorts i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; l’AgènciaCatalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge; la DG d’Energia iMines del Departament de Treball i Indústria; la DG de Desenvolupament Rural delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; la DG d’Avaluació i QualitatAmbiental del Ministeri de Medi Ambient; i el Ministeri de Foment. També calremarcar les sol·licituds d’avaluació d’impacte ambiental o d’emissió d’informedintre de les seves tramitacions, efectuades per l’Administració local.

Així, dels 149 informes emesos per la Secció d’Avaluació i Control de l’ImpacteAmbiental, 27 corresponen a infraestructures del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques; 24, a obres hidràuliques de l’Agència Catalana del’Aigua; 18, a projectes d’agricultura del Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca; 24, a projectes de l’Estat a Catalunya; 12, a procediments de presa de decisiósobre la procedència del tràmit en virtut de l’aplicació d’allò que preveu la Llei6/2001 per als projectes que inclou a l’annex II; i la resta, 44 informes, a projectesavaluats dins de la Llei 3/1998, per la Direcció General de Qualitat Ambiental ialtres sol·licitats per entitats locals i particulars. La temàtica d’aquests informes ésmolt diversa, com ara dics i canalitzacions, estabilització de platges, carreteres,ferrocarril, ports, estacions de telefonia, telecadires i teleesquís, pistes forestals,dominis esquiables, golfs, parcs eòlics, regadius, depuradores, gasoductes, àreesrecreatives, càmpings, metros i tramvies, embassaments, rompuda de terrenys,línies elèctriques, captació d’aigües, planejaments urbanístics, etc.

Tractament específic mereixen els informes emesos a sol·licitud de la DG deQualitat Ambiental, dins de la tramitació d’avaluació d’impacte ambiental sobreactivitats inserides en els procediments regulats per la Llei 3/1998, de laintervenció integral de l’Administració ambiental. Aquests informes abasten elsector del medi natural de l’anàlisi de suficiència i idoneïtat, així com la partrepresentativa del medi natural de l’informe integrat final. En total, s’han emès 26informes relatius al medi natural, dels quals 23 corresponen a parcs eòlics.

A més, en aquest apartat s’han de considerar les 29 propostes de resoluciód’exempció d’avaluació d’impacte ambiental, en virtut de l’aplicació d’allò quepreveu el Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural,.

Finalment, cal esmentar que la instrucció del tràmit d’avaluació d’impacteambiental ha generat l’emissió de 645 escrits i oficis de comunicació amb elsdiversos promotors i tramitadors dels projectes.

Suport a la Ponència ambiental

Avaluació d’impacte ambientalEnguany, la Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental ha preparat, per ala Ponència Ambiental, 29 propostes de declaració d’impacte ambiental, enaplicació del Decret 114/1988, d’avaluació d’impacte ambiental, la Llei 6/2001, demodificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, d’avaluació d’impacte ambiental,i del Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Així,



d’aquestes 29 propostes de declaracions, 16 corresponen a infraestructures viàries,1 a projectes ferroviaris, 1 a ports i obres marítimes, 5 a regadius, 1 a circuits devehicles motoritzats, i 5 a projectes que afecten l’àmbit del PEIN, pistes forestals, iautoritzacions urbanístiques.

Finalment, s’ha elaborat la certificació que requereix la sol·licitud de fons decohesió d’un projecte d’ampliació d’un abocador de residus sòlids urbans.

Seguiment ambiental d’obresLa Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental ha efectuat el seguimentd’aquelles obres d’àmbit supraprovincial i aquelles que per les sevescaracterístiques poden donar un suport en l’avaluació d’impacte ambiental,mitjançant la participació en les comissions mixtes establertes a les declaracionsd’impacte ambiental.

Cal destacar el seguiment ambiental de l’eix Vic–Olot per Bracons, obra que hacontinuat la seva execució aquest any, i el seguiment del desdoblament de l’eix delLlobregat (carretera C-16), com a obres importants que s’estan realitzant, tant pelseu cost com per la seva incidència en el medi.

Col·laboració per a la redacció d’estudis d’impacte ambiental d’obres o instal·lacionsque es facin com a conseqüència de l’aplicació del Pla d’espais d’interès naturalCom és pràctica habitual, s’han portat a terme les tasques d’assessorament en ladefinició de projectes i redacció d’estudis d’impacte ambiental, tant per l’aplicaciódel Pla d’espais d’interès natural com per l’aplicació de la resta de normativamediambiental.

També s’ha participat en l’assessorament i formació dels responsables del’adequació a la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administracióambiental, de totes les activitats existents amb anterioritat a l’entrada en vigorde la Llei, sobre els aspectes relacionats amb el medi natural. Així, s’haparticipat en la Jornada d’Assessorament de les Unitats Tècniques de VerificacióAmbiental. La Secció també ha coordinat l’elaboració del Manual tècnic per al’emissió d’informes del sector Medi Natural, com a guia d’intervenció dels tècnicsde suport en l’adequació a la Llei 3/1998 de la Direcció General de QualitatAmbiental.

Finalment, cal destacar la col·laboració amb les diferents unitats de la DireccióGeneral del Medi Natural perquè, en funció de les seves especialitats en fauna,flora, boscos, espais protegits, activitats cinegètiques i pesca, prevenció d’incendisforestals, etc., aprofundeixin en la millora dels sistemes d’identificació i avaluaciódels impactes ambientals.

Durant l’any 2005, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llarg delterritori. Això ha comportat:— Elaborar el Mapa de risc d’incendi forestal. Aquest Mapa s’ha elaborat els 365dies de l’any— Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del dia següent durantels 62 dies dels mesos de juliol i agost— Elaborar 17 informes de perill sobre situacions potencialment adverses per riscelevat d’incendi forestal.— Efectuar un seguiment quinzenal del contingut hídric dels combustiblesforestals en 9 parcel·les repartides per tot el territori.

S’ha iniciat la participació en el programa INTERREG_MEDOC 3. BGRINFOMED + MEDFIRE, conjuntament amb regions de França, Itàlia i Portugal,

Servei de Prevenciód’Incendis Forestals



amb tres línies de treball: previsió del risc d’incendi, planificació territorial de laprevenció, i aplicacions de satèl·lit en la prevenció dels incendis.

Es gestionen els permisos de fer foc que estableix el Decret 64/1995, demesures de prevenció d’incendis forestals, en època d’alt risc d’incendi.

Gestió de bases de dades de prevenció d’incendis forestals:— L’any 2005, s’han elaborat i registrat en la base estadística d’incendis forestals892 comunicats definitius d’incendis forestals, i s’han efectuat 250 informesdescriptius de l’estadística d’incendis forestals, dels quals un 70% correspon aconsultes externes, bàsicament per a premsa i gabinets tècnics a fi de redactarestudis d’impacte, i el 30% restant correspon a informes efectuats per al’Administració.— Manteniment i actualització de la base de dades de la xarxa de punts d’aigua,urbanitzacions i d’àrees recreatives per a la prevenció d’incendis forestals. La basede dades consta de 2.771 punts d’aigua, dels quals s’han revisat 1.551 en camp, ide 401 àrees recreatives i de 1.099 urbanitzacions.

Conjuntament amb la unitat de SIG del Departament, s’efectua elmanteniment de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, tant dela cartografia disponible en la Intranet com de la cartografia accessible a través dela pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, on aquest any 2005s’han penjat com a principal novetat els perímetres d’incendis obtinguts peltractament d’imatges satèl·lit en el marc del conveni entre el DMAH i l’InstitutCartogràfic de Catalunya.

A instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, el Servei de Prevenció d’IncendisForestals ha realitzat, durant l’any 2005, 11 informes pericials dels quals 8corresponen a valoracions de danys produïts per incendis forestals.

A través de l’Ordre d’ajuts MAH 103/2005, es dóna suport als municipis enl’aplicació de la Llei 5/2003, sobre mesures de prevenció d’incendis enurbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana. Aquestes ajudes cobreixenfins a un màxim del 60% de l’import de la despesa en les tasques de neteja imanteniment de les franges de protecció. S’ha resolt favorablement un total de151 expedients d’ajut, que cobreixen treballs de manteniment a 95 urbanitzacionsi treballs d’obertura a 235 urbanitzacions.

El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals avalua el perill d’incendi forestal, iinforma com a vector sobre les mesures de prevenció d’incendis forestals enactivitats que han sol·licitat llicència ambiental, d’acord amb la Llei 3/1998,d’intervenció integral de l’Administració ambiental, i en estudis d’impacteambiental. Dins d’aquest àmbit d’actuació s’han revisat 145 projectes i estudisd’impacte, i s’ha emès un total de 144 informes, majoritàriament per a la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental. Alhora, s’ha implementat la base de dades MAIA,que és un mòdul integrat d’Acces amb el sistema d’informació geogràficaMiraMon, que funciona com a eina de suport al personal tècnic del Servei perrealitzar les avaluacions ambientals.

Els voluntaris forestals presten la seva col·laboració en la vigilància, laprotecció i la reconstrucció de la riquesa forestal de Catalunya. El Servei dePrevenció d’Incendis Forestals, gestiona aquest voluntariat. Durant l’any 2005 s’hacomptat amb 317 voluntaris forestals en actiu, i s’han produït 15 novesincorporacions. S’han realitzat 6 cursos de formació i 5 reunions de coordinacióamb els caps de coordinació de tot Catalunya. Anualment s’organitza la trobada devoluntaris que aquest any ha tingut lloc els dies 12 i 13 de novembre a l’Esplugade Francolí.



El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals porta el registre d’agrupacions deDefensa Forestal, i en promou la creació, emet els carnets de voluntaris i gestiona lespòlisses d’assegurances per danys personals i responsabilitat civil d’aquestesagrupacions de voluntariat. A més, tramita les ajudes per a l’adquisició imanteniment del material d’aquestes entitats, així com les ajudes extraordinàries perpal·liar els danys produïts pels grans incendis forestals. L’any 2005 hi ha 289 ADFinscrites al registre que agrupen més del 80% de la superfície forestal de Catalunya;s’han rebut 237 expedients de sol·licitud d’ajuts ordinaris, 7 per a federacions d’ADFi 37 per a ajudes extraordinàries. Dins de les pòlisses d’assegurances, s’ha tramitat untotal d’11 expedients d’indemnització. S’han emès 473 nous carnets identificatius avoluntaris i membres de les ADF, s’han inscrit 5 noves ADF al registre i s’ha realitzatla trobada anual d’ADF el 29 de maig a Esparreguera.

Les àrees d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental desenvolupen les següentscompetències dins la Direcció General del Medi Natural:— Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa cinegètica ipiscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els quals s’assignencompetències al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes iinstitucions implicats en la gestió de les activitats cinegètiques i de la pescacontinental.— Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes, espècies,àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones de caça controlada,refugis i reserves de caça.— Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica i piscícola.— Coordinar la tramitació de llicències de caça i pesca i gestionar la concessió depermisos de caça major.— Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les repoblacions, iadministrar les granges cinegètiques i les RNC.— Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de pesca.— Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça, de refugis de pesca, de lesgranges cinegètiques i les piscifactories privades.— Controlar els centres piscícoles i les granges cinegètiques.— Elaborar una estadística anual de caça i pesca continental.— Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.— Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències id’acord amb la normativa sectorial aplicable.

Avantprojecte de llei de pesca continenalActualment, la pesca a Catalunya està regulada per la Llei estatal que data del1942. Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Generalitat durantl’actual legislatura 2003-2007 és la redacció i posterior aprovació al Parlament deCatalunya d’una llei de pesca recreativa en aigües continentals.

Un cop redactat l’esborrany de l’Avantprojecte de llei, el conseller de MediAmbient i Habitatge el va presentar a tots els membres dels òrgans consultius ientitats del sector, el 15 de gener de 2005.

A continuació, comptant sempre amb la participació i col·laboració depersones expertes en el sector de la pesca, en la gestió dels rius i en ecosistemesaquàtics continentals, s’ha realitzat durant el primer semestre del 2005 un ampliprocés participatiu amb tots els agents, les entitats, els usuaris i els sectors afectatsa fi de rebre aportacions, propostes, suggeriments i millores al contingut delProjecte de llei.

Activitats Cinegètiquesi Pesca Continental



Durant aquest període, s’han realitzat actes de presentació de l’Avantprojecte adiverses comarques de tot Catalunya, amb presència dels agents del territori, i s’hafet difusió del text de l’Avantprojecte a través de la pàgina web del Departament.

Com a resultat, s’han rebut al·legacions, comentaris i aportacions realitzadesper diversos agents implicats durant la fase d’informació pública i participacióciutadana. L’últim semestre de l’any, s’ha recopilat tota aquesta informació, s’haanalitzat i s’ha valorat la seva inclusió i la modificació del redactat del’Avantprojecte de llei de pesca continental.

Avantprojecte de llei de caçaLa caça a Catalunya està regulada per la Llei estatal que data del 1970. ElDepartament de Medi Ambient i Habitatge té com a objectiu legislatiu l’aprovació,per part del Parlament, de la Llei de caça de Catalunya.

Per tal de disposar de la màxima documentació i informació tècnica quepermeti incorporar al futur Projecte de llei totes aquelles novetats i mancances quees detectin en l’actual regulació de la caça a Catalunya, durant l’any 2005 s’hacomptat amb la col·laboració d’experts en el sector de la caça, per tal de recolliraportacions en matèria cinegètica, i gestió de les espècies cinegètiques i terrenyscinegètics, que es puguin integrar en la redacció del Projecte de llei, fonamentant-se en criteris i aspectes de sostenibilitat i conservació dels recursos naturalscinegètics, per fomentar una legislació amb criteris de racionalitat i compatibilitatamb la resta d’activitats que es practiquen al medi natural. A aquest efecte, durantl’any 2005, s’han encarregat tres informes o dictàmens científics a equips dereconegut prestigi (Dr. Santiago Lavin de la Facultat de Veterinària de la UAB, Dr.Mario Vargas de la Facultat de Biologia de la Universitat de Màlaga, i Dr. SantiMañosa de la Facultat de Biologia de la UB), que contenen les valoracions iaportacions tècniques necessàries per a la base de la futura llei de caça catalana.

Elaboració de 3 circulars tècniques internes per tal de millorar i unificar elscriteris tècnics i procediments administratius en matèria cinegètica.

Convenis de col·laboracióS’han signat convenis de col·laboració amb diferents entitats:

Amb la Federació Catalana de Caça s’ha signat un conveni amb l’objecte d’establirel marc de la col·laboració per al desenvolupament de programes i actuacionsencaminades a la millora de l’ordenació, la seguretat i la racionalitat del’aprofitament cinegètic en les àrees privades de caça de Catalunya, mitjançant ladivulgació i formació dels caçadors; el seguiment, la preservació i la conservació dela fauna cinegètica, i la millora d’hàbitats. D’altra banda, també s’hi incloul’encàrrec del Departament pel que fa al processament informàtic de les dades delssol·licitants de llicències de caça i d’autoritzacions excepcionals per a la captura enviu, la tinença i l’exhibició pública d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals.Es preveu també l’atorgament d’una subvenció per a l’execució dels programes iactivitats pròpies de la Federació, com ara la divulgació de conceptes de gestiócinegètica, el funcionament de l’Escola Catalana de Caça, un programa de millorade la gestió cinegètica de les àrees de caça, un programa d’alerta i avísepidemiològic, l’estudi de l’impacte econòmic de l’activitat cinegètica, il’organització de fires i jornades tècniques.

Amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting s’ha signat un conveniamb les respectives addendes, per tal d’establir els termes en què es portarà a termela col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Federació



pel que fa a la vigilància de les zones de pesca controlada i les repoblacions de leszones de pesca controlada intensives, i de les zones de pesca controlada nointensives fora de la zona de truites.

Amb la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha signat un conveni per al’establiment d’un programa de vigilància i seguiment de les malalties delsungulats salvatges. Aquest programa permet detectar ràpidament variacions en elseu estat de salut i prendre les mesures més adients, d’una forma ràpida, a fid’evitar les repercussions que molts dels processos poden ocasionar.

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)Amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) s’ha signat unconveni amb l’objecte de formalitzar l’encàrrec i regular l’execució del Projecte decaracterització mitjançant marcadors d’ADN de les poblacions de reproductors deperdiu roja (Alectoris rufa) en les explotacions cinegètiques catalanes.

La Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora ifauna silvestres, estableix que un dels criteris en què han de basar-se lesadministracions públiques en les seves actuacions a favor de la preservació de ladiversitat genètica del patrimoni natural és el d’evitar la introducció i proliferaciód’espècies, subespècies o races geogràfiques diferents de les autòctones en lamesura que puguin competir amb aquestes o alterar-ne la puresa genètica.

A Catalunya hi ha aproximadament unes vuitanta granges dedicades a laproducció de perdius roges, amb la finalitat de repoblar el medi natural,principalment les àrees privades de caça. La Direcció General considera necessaridisposar de dades sobre el mapa genètic actual de les perdius roges que esprodueixen a les granges cinegètiques de Catalunya.

Espècies cinegètiques objecte d’estudiDurant el 2005, s’ha continuat amb els estudis i censos iniciats els darrers anys pelque fa a les espècies cinegètiques següents:— Perdiu xerra: seguiment de la distribució i abundància— Senglar: seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya— Guatlla: seguiment de la població de guatlla— Becada: radioseguiment

Normativa

Normativa CinegèticaPel que fa a la declaració de zones de seguretat i de refugis de fauna salvatge,durant l’any 2005 s’han declarat els següents:

Zones de seguretat:Resolució MAH/231/2005, de 28 de gener, per la qual es modifiquen els límits dela zona de seguretat del terme municipal de Girona.

Resolució MAH/2776/2005, de 12 de setembre, per la qual es declara zona deseguretat tot el terme municipal de Lliçà de Vall.

Refugis de fauna salvatge:Ordre MAH/143/2005, de 31 de març, per la qual es declaren refugi de faunasalvatge les finques Mas Corcó, El Serralló, Granja Sala i la Miranda, al termemunicipal de Manlleu.Ordre MAH/144/2005, d’1 d’abril, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la



finca Mont-Rebei, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.Ordre MAH/230/2005, de 13 de maig, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Can Verdaguer, al terme municipal de Tordera.Ordre MAH/309/2005, de 23 de juny, per la qual es declara refugi de fauna salvatgela finca Puigventós, als termes municipals d’Olesa de Montserrat i Vacarisses.Ordre MAH/407/2005, de 10 d’octubre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Can Messeguer, al terme municipal de Castellar del Vallès.Ordre MAH/464/2005, de 23 de novembre, per la qual es declara refugi de faunasalvatge la finca Vall d’Artigues, situada als termes municipals de Castellgalí i SantVicenç de Castellet.— Elaboració del Projecte de decret de funcionament de les reserves de caça deCatalunya.— Publicació de la Resolució MAH/2161/2005, de 5 de juliol, per la qual es fixenles espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedesespecials per a la temporada 2005-2006.— Resolució MAH/2327/2005, d’11 de juliol, per la qual s’actualitza el períodehàbil per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals.— Resolució MAH/1407/2005, de 30 de març, sobre la pròrroga de la declaraciódels terrenys sotmesos al règim cinegètic de caça controlada de Sort, Soriguera iRialp.— Resolució MAH /2427/2005, de 15 de juliol, sobre declaració de terreny sotmèsa règim cinegètic de caça controlada dels terrenys cinegètics d’aprofitament comúdel Pont de Suert.

Normativa de pesca— Resolució MAH/535/2005, de 22 de febrer, per la qual es fixen les espèciespescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a termel’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2005.— Ordre MAH/450/2005, de 10 de novembre, per la qual s’estableix un nouperíode de la campanya de pesca de l’angula i s’incorporen nous punts de pesca, aldelta de l’Ebre, per a la temporada 2005-2006.

Expedició de llicènciesEl nombre de llicències expedides durant l’any 2005 ha estat el següent:

TIPUS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA CATALUNYA

Llicència de caça amb armes de foc 34.328 14.018 12.075 11.188 71.609

Llicència de caça sense armes de foc 6.466 580 875 728 8.649

Matrícula d’embarcacions i aparells flotants 148 67 31 19 265

per a la pesca

Llicència de pesca recreativa 26.047 7.588 1.018 4.110 38.763

Captures i repoblacionsLes dades relatives a les captures i repoblacions corresponents a la darreratemporada de caça i que formen part de l’estadística anual elaborada per laDirecció General són les relacionades tot seguit:



CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES EN ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇA

CAÇA MENOR TARRAGONA GIRONA LLEIDA BARCELONA TERRES CATALUNYA

DE L’EBRE

Conill 24.678 10.982 56.384 35.431 26.260 153.735

Llebre 268 1.096 2.156 1.431 1.137 6.088

Guineu 745 789 1.960 2.025 913 6.432

Perdiu roja 26.150 16.779 53.381 39.272 12.424 148.006

Perdiu xerra 0 152 448 258 0 858

Guatlla 2.818 14.108 31.286 27.199 3.049 78.460

Faisà 2.530 6.968 2.576 20.157 1.683 33.914

Tudó 21.184 12.140 18.432 40.390 3.957 96.103

Xixella 180 75 1.029 1.151 284 2.719

Colom 3.033 1.843 10.221 1.483 833 17.413

Tórtora 5.167 8.596 12.642 7.001 2.714 36.120

Cornella 0 39 451 247 78 815

Garsa 5.225 1.177 18.288 8.142 1.547 34.379

Gaig 0 107 0 1.382 7 1.496

Becada 724 3.631 1.145 4.685 274 10.459

Estornell 5.538 33.589 15.789 11.244 20.775 86.935

Tord i griva 93.341 72.426 137.638 46.100 275.325 624.830

Colins 0 1300 20 80 0 1.400

Fotja vulgar 7 12 118 212 640 989

Gavina vulgar 0 15 24 4 0 43

Gavià argentat 0 22 14 2 0 38

Becadell 42 312 256 346 3.619 4.575

Fredeluga 109 576 115 79 127 1.006

Ànec collverd 350 1.801 1.465 2.073 12.384 18.073

Ànec griset 16 23 104 48 387 578

Ànec xiulador 0 1 21 0 545 567

Ànec cuallarg 0 2 0 0 474 476

Ànec cullerot 12 23 85 0 2.373 2.493

Ànec cap-roig 4 0 12 44 822 882

Ànec de plomall 0 0 14 0 0 14

Ànec bec vermell 0 7 36 6 447 496

Xarxet comú 13 63 33 25 1.950 2.084

Xarrasclet 0 0 36 31 34 101

Altres: 0 28 151 0 703 882

CAÇA MAJOR

Porc senglar 1.292 6.482 5.064 7.469 592 20.899

Isard 0 10 170 121 0 301

Cabra salvatge 0 0 0 1 87 88

Mufló 0 184 18 0 0 202

Cérvol 2 69 97 56 0 224

Daina 0 64 15 0 0 79

Cabirol 0 220 93 134 0 447



REPOBLACIONS. ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇA


DE L’EBRE

Conill 4.734 6.026 2.845 16.117 0 29.722

Llebre 0 133 10 82 0 225

Guineu 0 0 0 0 0 0

Perdiu roja 29.033 17.719 26.103 32.289 2 105.144

Perdiu xerra 0 141 45 0 0 186

Guatlla 3.000 13.604 4.152 26.160 0 46.916

Faisà 3.274 7.750 2.080 17.670 0 30.774

Tord i griva 32 32

Ànec collverd 1 1

CAÇA MAJOR

Porc senglar

Isard

Cabra salvatge

Mufló

Cérvol 18 27 45

Daina

Cabirol

CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES RNC I ZCC


DE L’EBRE

Conill 15 15

Llebre 13 72 85

Guineu 3 3

Perdiu roja 46 25 71

Perdiu xerra 8 133 141

Guatlla 188 188

Colom 5 5

Ànec collverd 3.462 3.462

Ànec griset 144 144

Ànec xiulador 100 100

Ànec cuallarg 216 216

Ànec cullerot 87 87

Ànec de plomall 89 89

Ànec bec vermell 178 178

Fotja vulgar 1.676 1.676

Xarxet comú 807 807

Altres 17 17

CAÇA MAJOR

Porc senglar 257 179 824 466 1.726

Isard 172 125 314 611

Cérvol 107 107

Daina 30 30

Cabirol 68 5 73

Mufló 83 83

Cabra salvatge 149 18 167



REPOBLACIONS RNC I ZCC


DE L’EBRE

Conill 6.704 6.704

Llebre 4 4

Perdiu roja 1.750 6.293 8.043

Perdiu xerra 300 300

Faisà 1.920 1.920

Centres piscícolesLa Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el de Pont de Suert i el de Bagà,ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat de repoblar els rius deCatalunya.

Centre Piscícola del Pont de SuertAquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, es troba a lalocalitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Existeix un edifici que té uns 1.100 m2 distribuïts en: sala d’estabulació, salad’incubació, magatzem, despatx, sala de reunions, laboratori, habitatge i dormitori.

A part de l’edifici principal existeix un magatzem i la caseta de bombes. Lapart de la finca no utilitzada com a centre piscícola s’usa com a centre dereproducció i recuperació de llúdrigues, i s’ha construït dins el marc d’unprograma LIFE finançat per la Unió Europea un centre de cria de visó europeu.

Centre piscícola de BagàEs troba situada al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà.

La superfície aproximada del centre és de 15.000 m2 i la superfície útil per a lacria de truites és de 2.000 m2.

Existeix un edifici que té uns 314 m2 distribuïts en: sala d’incubació superior iinferior, magatzem, garatge, laboratori, despatx, sala de reproducció, depuradores,sala de calefacció i quadre elèctric, habitatge i dormitori.

Granges cinegètiquesLa Direcció gestiona també dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra) per ala repoblació de les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes:

La granja cinegètica de TorreferrusaEstà ubicada a la finca de Torreferrussa, al terme municipal de Santa Perpètua deMogoda (Vallès Occidental), i està dedicada a la cria i producció d’exemplars deperdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus europaeus) amb la finalitat derepoblació.

L’explotació cinegètica de Torreferrussa va ser creada l’any 1972 amb 250parelles reproductores de perdiu roja i transferida de l’ICONA al Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca l’any 1980. D’aleshores ençà, l’explotació hasofert diferents ampliacions i modificacions.

D’acord amb el Conveni vigent signat l’any 1997, entre la Generalitat deCatalunya i la Federació Catalana de Caça per establir línies de col·laboració en elfoment, la conservació i la repoblació d’espècies cinegètiques, el 75% de lesperdius roges que es produeixen a l’explotació cinegètica de Torreferrussa sónlliurades a les societats de caçadors federades per repoblar les àrees de caça quegestionen. La resta es destina a repoblar espais naturals gestionats per



l’Administració (parcs naturals, reserves nacionals de caça i zones de caçacontrolada) i per a reposició de reproductors de l’explotació.

L’explotació cinegètica disposa del material i dels mitjans tècnics necessarisper al seu funcionament. Entre aquests, destaquen els següents:— Cambra de conservació d’ous— Aparell de desinfecció d’ous— Incubadora amb capacitat per a 15.000 ous— Naixedora— Sistema de calefacció i ventilació de les naus de cria— Material per a la neteja i desinfecció (hidronetejadora, motxilla dedesinfecció...)— Gàbies de reproductores (aproximadament per a 1.200 parelles reproductores) icorrals de les naus de cria

Les principals dades relatives a la producció de perdius roges corresponents a l’any2005 són:

Perdiu roja (Alectoris rufa)

GCT 2.005: DADES DE PRODUCCIÓ

50.000

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ CESACREPOSICIÓ MORTALITAT

40.000

30.000

20.000

10.000

0

48.946 46.37641.294

37.96133.943

31.929

2.014 50 3.842

% DE PRODUCCIÓ SOBRE POSTA GCT 2.005

100 %

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ CESACREPOSICIÓ

90 %

80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %

100,00 % 94,75 %

89,04 %

77,56 %69,35 %

65,23 %

4,11 %

0,10 %



Ous incubats 46.376

Perdigons nascuts 37.961

Perdigons viables 37.830

Perdigons nascuts / parella 28,64

Ous fèrtils 41.294

Ous clars 5.082

% fertilitat reproductors 89,04%

% eclosió / ou fèrtil 91,93%

% eclosió / ou incubat 81,85%

Perdius repoblades per parella 24,76

Perdigons 37.830

Perdius de 7-12 setmanes 33.943 89,83%

Repoblació 31.929

Reposició 2.014

CESAC 50

Baixes 3.842 10,17%

La granja cinegètica d’Esterri d’ÀneuEl Departament de Medi Ambient i Habitatge té un centre de fauna salvatge d’altamuntanya ubicat al terme municipal d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), on es crien iprodueixen exemplars de perdiu xerra de muntanya (Perdix perdix hispaniensis) encaptivitat, per a finalitats de repoblació.

Inicialment, el centre de fauna salvatge d’Esterri d’Àneu, des de l’any 1980 finsa l’any 1997, criava i produïa exemplars de gall fer (Tetrao urogallus). Durant l’any1997, se li va afegir la producció de perdiu xerra provinent de la granja cinegèticade Conques (Pallars Jussà), que va ser clausurada l’any 1996.

A partir de 1998, el centre de fauna salvatge es dedica exclusivament a la cria iproducció d’exemplars de perdiu xerra. El sistema de cria que s’intenta dur a termeés aquell que permet una producció de qualitat (mesurada en termes de viabilitatde reintroducció al medi), més que de quantitat (més pròpia d’una granja deproducció cinegètica). L’objectiu final és repoblar punts concrets del territori ambla finalitat de recuperar l’espècie o de fer reforçaments poblacionals de nuclis jaexistents.

El centre disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seufuncionament. Entre aquests, destaquen els següents:— Sala de conservació d’ous.— Sala d’incubació i naixement, equipada amb quatre incubadores i quatrenaixedores.— 10 instal·lacions per a la cria de perdiu xerra, amb volador i una part coberta.— Magatzem amb material i utensilis per a la gestió del centre.— 50 gàbies de reproductores.

La producció d’enguany no ha estat molt elevada a causa dels condicionantsclimatològics. En total, s’han repoblat 640 perdius que s’han repartit arreu delPirineu català: a dues reserves nacional de caça, a una zona de caça controlada i a35 societats de caça



Els tres estudis que s’han efectuat enguany al CF d’Esterri d’Àneu han permèsfer un salt qualitatiu en la sistemàtica de funcionament del centre, que obre lesportes de cara a un futur replantejament d’aquest:— Estudi de la genètica dels reproductors del CF d’Esterri d’Àneu. Per primeravegada en la seva història, s’ha determinat quina és la situació de la genètica delsexemplars reproductors del centre i cap a on s’han de dirigir els esforços per tal demillorar-la.— Pel que fa a l’estudi de la nutrició de les perdius del CF d’Esterri d’Àneu, s’haavançat en el coneixement del tipus d’alimentació que permet una major qualitatdels animals que es crien al centre (plomatge, mida, desenvolupament d’òrgansvitals, etc).— Finalment, amb l’estudi de radioseguiment de perdiu xerra, iniciat enguany,analitzem com els exemplars criats a partir d’una alimentació naturalitzadapresenten una major adaptabilitat al medi que els exemplars criats de maneraestàndard.

Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarats perpromoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Les reservesestan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística iamb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espèciescinegètiques com protegides en el nostre territori. Entre les primeres destaquen lacabra salvatge, l’isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquesteszones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacionalde caça cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, amb una superfície total demés de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s’han mantingut condicionsd’hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc d’aquestes zones van ser creadesl’any 1966, i la darrera, l’any 1991, amb la finalitat de preservar les últimespoblacions de grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicamentperò ben conservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació de lapoblació pel que fa a la necessitat de conservar i preservar la natura, i haaconseguit compatibilitzar la protecció de grans valors naturals amb unaprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i econòmic de leszones on es troben.

A més, existeix una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixaqualificació, però que, amb caràcter general, disposa d’una gestió similar. Es tractade la Reserva de Caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada per a la caçad’ocells aquàtics. La seva superfície és de 1.156 ha.

Aquestes reserves són:— Alt Pallars - Aran— Cerdanya - Alt Urgell— Cadí— Freser - Setcases— Ports de Tortosa i Beseit— Boumort— Encanyissada

La fauna de les nostres contrades és un dels recursos naturals que estemobligats a conservar i, mitjançant una gestió adequada i un aprofitament cinegèticordenat, conservar comporta indirectament una riquesa econòmica i social per a

Reserves nacionalsde caça



les comarques de muntanya, i genera uns beneficis per als municipis on es practicala caça o la fotografia.

Les reserves van ser creades principalment per preservar les espècies d’isard icabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i, actualment, aquestes espècies id’altres reintroduïdes, com el cérvol, el cabirol o la daina, es troben en francarecuperació. Per a l’aprofitament ordenat i racional, anualment s’elabora i aprovaun pla tècnic específic per a cada reserva per a diferents espècies.

Per tal de garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i els terrenysque conformen les reserves nacionals de caça, cada any es realitzen un seguitd’actuacions de manteniment que comporten, entre d’altres actuacions, la gestiódels recursos cinegètics, d’acord amb els plans tècnics de gestió cinegètica, elcontrol de les activitats que els puguin afectar, evitant les actuacions negatives iproposant-ne correccions en la seva finalitat principal de conservar i fomentar lafauna existent i l’hàbitat al qual pertanyen.

Per tal d’assolir correctament aquestes tasques es desenvolupen una sèried’actuacions: adequació de camins, senders i pistes d’accés; tancament de vials endesús; manteniment d’instal·lacions; tractaments silvícoles; recuperació de prats ipastures; recuperació de fonts; construcció d’abeuradors; manteniment de senyals iindicadors reglamentaris obligatoris, entre d’altres.

Com a exemple d’actuacions realitzades a les RNC, detallem tot seguit lesdutes a terme a la RNC de Boumort:

— La visita del conseller del DMAH a la Reserva i la posterior roda de premsa depresentació de dos projectes que es duran a terme a la RNC de Boumort en elspròxims anys:

• El Projecte de retorn del voltor negre al Prepirineu de Catalunya; la RNC deBoumort és un dels dos espais que hi participen, amb un paper molt destacat.

• El Projecte d’ordenació de la fotografia i filmació de fauna salvatge des d’unobservatori fix en una reserva nacional de caça, en aquest cas a la RNC deBoumort (Ordre MAH/324/2004, 14 de setembre – DOGC núm. 4224, del22.9.2004).

— La presentació de dos projectes finals de carrera d’enginyer de forests realitzats ala RNC de Boumort sota el cotutoratge de la Reserva i l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida:

• Pla d’ordenació cinegètic de la RNC de Boumort (alumne: Jose Luís Fidalgo;tutors: Oriol Armet i Cristina Vega).

• Directrius per a l’ordenació de la Reserva Nacional de Caça de Boumort,proposta de gestió i zonificació (alumna: Olga Torras; tutors: Paco Fernándezi Oriol Armet).

— La col·laboració del Safari Club Internacional en la recuperació d’hàbitats per ala fauna cinegètica i protegida dins la Reserva Nacional de Caça.— Arranjament de senders i pistes forestals, en terrenys propietat de la Generalitat.Aquests vials permeten millorar l’accés a zones on es caça normalment, a la vegadaque permeten incrementar la vigilància de l’antifurtivisme per part del guardes dela RNC.— Contractació d’un servei de guies informadors durant l’època de la brama, coma suport a la guarderia a causa de la gran afluència de visitants que es registra enaquesta època. S’ha situat un guia informador a les cinc entrades principals de laRNC, de primera hora del matí fins a última de la tarda els divendres a la tarda,dissabtes i diumenges, durant cinc caps de setmana.



— Construcció d’una font amb arranjament de captació i construcció de cóms,amb la finalitat de dotar a la reserva de punts d’aigua, i facilitar així que la faunapresent a la reserva no hagi de fer llargs desplaçaments per beure, a la vegada queels animals es concentraran dins els límits de la reserva.— Recuperació de pastures en una zona que amb el pas dels anys s’ha anatdegradant, amb la finalitat de millorar la productivitat de l’hàbitat disponible peral cérvol.— Edició d’un audiovisual i plafons per a campanyes de promoció de la RNC.— Instal·lació d’un sistema de plaques solars a l’observatori d’ocells carronyaires.



Subdirecció General dels Agents Rurals

A partir del Decret 184/2005, de 30 d’agost, es crea la Subdirecció General delsAgents Rurals en la Direcció General del Medi Natural.

D’acord amb aquest Decret, corresponen a la Subdirecció, entre altres, lesfuncions següents:— Dirigir, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels agents rurals.— Analitzar el resultat de les actuacions dutes a terme pels agents rurals i la sevacoordinació amb la resta d’òrgans i ens del Departament de Medi Ambient iHabitatge, especialment amb els que tenen competències en el medi natural iterritori, i adoptar les mesures necessàries per millorar-la.— Vetllar pel compliment eficaç de les funcions de vigilància, inspecció icol·laboració en la gestió, investigació i assessorament als ciutadans i ciutadanes,que corresponen als agents rurals.— Impulsar i elaborar protocols d’actuació i de col·laboració dels agents rurals ambla resta d’òrgans del Departament de Medi Ambient i Habitatge, o d’altresdepartaments de la Generalitat o administracions.— Estudiar, dissenyar i implantar els procediments operatius de les actuacions delsagents rurals.— Elaborar les estadístiques periòdiques de les actuacions i controls realitzats, ipresentar la memòria anual.— Planificar i dirigir la formació dels agents rurals, de manera coordinada amb elsòrgans amb competència en matèria de formació de funcionaris/àries.— Planificar, dirigir, gestionar i controlar els recursos humans, materials ipressupostaris assignats a la Subdirecció.— Participar en les taules, comissions i grups de treball que incideixin sobre temesde contractació, selecció, informació, negociació, procediments operatius inormatius que afectin els agents rurals.

De la Subdirecció General depenen la Unitat Operativa dels Agents Rurals i elServei de Comunicacions i Suport.

A partir del Decret 184/2005, de 30 d’agost, es crea el Servei de Comunicacions iSuport, que, entre d’altres, té encomanades les actuacions següents:— Dirigir el personal tècnic i de suport que gestiona la xarxa de comunicacionsdels agents rurals.— Organitzar i gestionar els recursos humans, materials i de funcionamentadministratiu de la Subdirecció General.— Gestionar els recursos pressupostaris assignats a la Subdirecció General.— Supervisar aspectes relatius a la gestió de personal de la Subdirecció General itramitar els expedients disciplinaris.

D’acord amb la Llei 17/2003, del cos d’Agents Rurals, els agents rurals realitzenfuncions de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió; funcionsd’investigació, i funcions d’informació i d’assessorament a la ciutadania.

Durant l’any 2005, el cos d’Agents Rurals ha realitzat 82.231 actuacions, de lesquals 24.190 corresponen a temes de caça i protecció dels animals, 4.478 decirculació motoritzada, 9.786 de forestals, 23.657 d’incendis forestals, 4.233 demedi ambient, 5390 de pesca continental, 525 de pesca marítima, i 9.972 d’altresactuacions.

Servei deComunicacions iSuport

Cos d’Agents Rurals



Aquestes actuacions distribuïdes per comarques són les que es relacionen en elsquadres següents:

ACTUACIONS CAR 2005

11,9 %

FORESTALS

9.786,00

17,2 %

ALTRES ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS

14.205,00

6,6 %

PESCA CONTINENTAL

5.390,00

29,4 %

CAÇA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS

24.190,00

5,4 %

CIRUCULACIÓ MOTORITZADA

4.478,00

28,8 %

INCENDIS FORESTALS

23.657,00

0,6 %

PESCA MARÍTIMA

525,00



RESUM D’ACTUACIONS 2005

CAÇA I ALTRES

PROTECCIÓ CIRCULACIÓ INCENDIS PESCA PESCA ACTUACIONS

DELS ANIMALS MOTORITZADA FORESTALS FORESTALS CONTINENTAL MARÍTIMA MEDIAMBIENTALS TOTAL

BARCELONA Col·laboració 2.621 0 166 321 86 0 701 3.895

en la gestió

Decomissos 105 0 1 0 12 0 0 118

Denúncies 154 168 76 269 12 7 131 817

Inspeccions 4.688 794 2.025 4.039 1.198 377 1.732 14.853

Serveis especials 257 30 3 2.261 5 0 1.765 4.321

TOTAL 7.825 992 2.271 6.890 1.313 384 4.329 24.004

GIRONA Col·laboració 1.558 0 152 193 41 0 308 2.252

en la gestió

Decomissos 43 0 2 0 11 4 0 60

Denúncies 102 355 161 245 51 25 167 1.106

Inspeccions 3.255 1.579 3.674 4.592 1.337 80 1.874 16.391


TOTAL 5.066 2.122 3.990 6.034 1.446 109 3.572 22.339

LLEIDA Col·laboració 2.491 0 553 264 171 0 759 4.238

en la gestió

Decomissos 243 0 3 0 44 0 0 290

Denúncies 237 62 42 265 74 0 65 745

Inspeccions 4.447 849 1.818 2.617 1.712 0 1.569 13.012


TOTAL 7.613 929 2.421 5.167 2.030 0 3.964 22.124

TARRAGONA Col·laboració

en la gestió 284 0 18 88 6 0 73 469

Decomissos 11 0 0 0 3 0 0 14

Denúncies 72 83 47 187 22 0 38 449

Inspeccions 1.730 227 604 2.262 258 0 1.066 6.147

Serveis especials 20 22 0 1.016 0 0 427 1.485

TOTAL 2.117 332 669 3.553 289 0 1.604 8.564

TERRES Col·laboració

DE L’EBRE en la gestió 170 0 17 238 2 0 41 468

Decomissos 18 0 0 0 1 0 0 19

Denúncies 197 25 27 143 8 1 60 461

Inspeccions 1.110 61 390 1.048 301 31 476 3.417

Serveis especials 74 17 1 584 0 0 159 835

TOTAL 1.569 103 435 2.013 312 32 736 5.200



De totes aquestes actuacions, cal remarcar les següents com a més importants:— Operació contra el tràfic internacional d’espècies amenaçades duta a termeentre Barcelona i Bèlgica per la importació il·legal de mes de 300 lloros grisos.— Campanya de control de la identificació dels animals de companyia.— Salvament dels ous d’oreneta de cua blanca per l’enderrocament dels edificis del’estació de Sallent.— Intervenció de l’embarcació Argos One per la recol·lecció il·legal de corall.— Intervencions d’antifurtivisme de caça major al Pirineu i les denúncies per l’úsde verins.— Integració del CAR als plans d’emergències INUNCAT, NEUCAT, CAMCAT.— Excel·lent campanya d’incendis forestals:

• Millora en la coordinació amb bombers i mossos d’esquadra.• Èxit en la investigació de les causes dels principals incendis forestals.

4.208 ha cremades

9.100 ha, l’any 200319.000 ha, l’any 1998

322 incendis forestals

501 incendis, l’any 2003447 incendis, l’any 1998

— Presència als Jocs de Policies i Bombers del Quebec de 3 agents rurals, quehan aconseguit 4 medalles en BTT i karate.

— Butlletí informatiu dels agents rurals amb 21 exemplars editats.


2.7 Agència Catalana

de l’Aigua

2.7 Agència Catalana 26/10/06 10:57 Página 269

270 2. ACTIVITATS — 2.7 L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

L’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant ACA, es va crear com a entitat dedret públic adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge mitjançant laLlei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i d’adaptació de l’euro, amb lafinalitat de constituir-se en l’Administració de l’aigua de la Generalitat deCatalunya.

Les activitats principals de l’ACA durant l’any 2005 s’han desenvolupat en elsàmbits següents:— Administració, control i protecció del Domini Públic Hidràulic català: amb lesactivitats que inclouen el registre d’aigües públiques i privades; l’assessorament ales oficines de gestió ambiental unificada; la policia de lleres; l’anàlisi i el controlde la hidrologia superficial, subterrània, de les platges i de les aigües costaneres;l’autorització d’aprofitaments i concessions d’aigua i abocaments al medi hídric; ila gestió dels embassaments de les conques internes de Catalunya.— Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si mateixao en col·laboració amb altres entitats o administracions: obres d’infraestructurad’interès general, de millora de recursos superficials o subterranis, de proveïmentd’aigua en alta, d’endegament de lleres en els llocs totalment consolidats,d’aplicació de criteris de bioenginyeria en la defensa de marges i de mesures degestió de reserva de terrenys encara no consolidats, i definició d’actuacionsambientals destinades a garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com són larecuperació, regeneració o restauració de zones humides i de la vegetació deribera.— Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya: amb el manteniment il’explotació de les infraestructures de sanejament existents i amb la construcció deles noves instal·lacions.— Recaptació i gestió d’ingressos, a través del Cànon de regulació, de les taxes iingressos per sancions i de l’impost ecològic del Cànon de l’aigua.— Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de l’aigua quefa de la protecció dels recursos el seu objectiu central, mitjançant la planificaciódels usos de l’aigua i del medi físic, amb l’objectiu d’arribar a disposar d’un modelintegrat dels recursos respectuós amb la preservació dels ecosistemes aquàtics i dela vegetació de ribera.

PluviometriaL’any 2005 es va caracteritzar per la manca de pluges, cosa que va provocar lareducció de reserves d’aigua als embassaments, fins a arribar a una situació desequera en què es va adoptar un seguit de mesures excepcionals orientades al’estalvi de recursos disponibles. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat vaaprovar el Decret de sequera i més tard el Decret d’emergència, seguint un plapreestablert que es va començar a aplicar quan les reserves dels embassaments vanarribar als llindars d’alerta.

PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES (MM), PERÍODE 1996-2005

ANY GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

1996 164 194 239 319 380 447 478 539 606 692 824 974

1997 116 120 125 165 187 303 345 413 462 486 554 645

1998 59 79 84 142 201 231 246 319 379 420 430 521

1999 66 68 92 136 210 243 279 310 432 517 596 609

2000 16 19 55 101 157 236 256 278 338 404 738 540

2001 60 83 118 148 199 209 270 290 352 407 483 498

Els recursos hídrics


2712. ACTIVITATS — 2.7 L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

ANY GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

2002 23 42 85 221 336 391 419 515 575 671 729 779

2003 30 151 189 217 280 300 316 357 439 612 664 739

2004 10 93 170 294 367 401 413 455 504 537 546 608

2005 2 55 21 16 56 24 27 50 108 140 91 9

Mitjana 54 90 118 176 237 278 305 353 419 489 565 592

EmbassamentsA causa d’aquest episodi de sequera, l’any 2005 el conjunt d’embassamentsgestionats per l’Agència va experimentar un descens en les seves reserves del 40%,i va finalitzar l’any a un 44,5% de la capacitat total.

VARIACIÓ DELS VOLUMS EMBASSATS A CATALUNYA DURANT L’ANY 2005 (HM3)

VOLUM EMBASSAT A VOLUM EMBASSAT A

01.01.2005 01.01.2006 INCREMENT (HM3)

Boadella 33,59 45,81 27%

Sau 94,14 43,62 -116%(1)

Susqueda (*) 151,44 145,83 -4%

Sistema del Ter 245,58 189,45 -30%

La Baells 63,89 49,79 -28%

La Llosa del Cavall 43,86 25,12 -75%

Sant Ponç 19,9 15,87 -25%

Sistema del Llobregat 127,65 90,79 -41%

Sistema Ter-Llobregat 373,23 280,24 -33%

Foix 3,74 3,75 0%

Siurana 10,04 6,22 -61%

Riudecanyes 2,16 2,96 27%

Gaià 4,44

Vallfornès 0,81

Ulldecona 3

(*) Embassaments de titularitat privada

(1) L’embassament de Sau es va buidar parcialment a l’octubre de 2005 i l’embassament de Susqueda va rebre’n les aigües.

PRECIPITACIÓ MENSUAL



VOLUMS REGULATS A CATALUNYA DURANT L’ANY 2005 (HM3)

EMBASSAMENT VOLUM DESEMBASSAT

Boadella 36,69

Sau 284,28

Susqueda (*) 339,59

Sistema del Ter (**) 339,59

La Baells 62,59

La Llosa del Cavall 47,63

Sant Ponç 53,64

Sistema del Llobregat 116,23

Sistema Ter-Llobregat 455,82

Foix 12,17

Siurana 6,6

Riudecanyes 7,87

(*) Embassaments de titularitat privada

(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda

(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells

La dessalinitzadora de la TorderaAquesta instal·lació va iniciar oficialment el subministrament d’aigua potable a lesplantes potabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la Costa Bravai del Consell Comarcal del Maresme a partir del dia 1 de febrer de 2003.

El volum total subministrat l’any 2005 va ser de 10 hm3, amb una distribuciómensual que es recull al quadre següent:

VOLUM SUBMINISTRAT

BLANES PALAFOLLS TOSSA - LLORET TOTAL (HM3)

gen-05 127.901 344.867 112.033 584.801

feb-05 174.849 488.814 143.553 807.216

març-05 186.084 514.250 186.313 886.647

abr-05 170.676 448.806 244.522 864.004

maig-05 162.715 447.794 273.333 883.842

juny-05 172.144 456.186 245.719 874.049

jul-05 177.338 490.814 212.854 881.006

ago-05 186.560 487.403 224.551 898.514

set-05 163.121 449.468 232.987 845.576

oct-05 176.966 454.009 261.252 892.227

nov-05 178.053 462.149 196.612 836.814

des-05 186.644 512.925 185.455 885.024

Subtotal 1.068.682 2.856.768 1.313.711 5.239.161

TOTAL 2.063.051 5.557.485 2.519.184 10.139.720

L’Agència Catalana de l’Aigua continua fent un esforç notable per assegurar laqualitat de l’aigua subministrada. La qualitat de l’aigua produïda per ladessalinitzadora de la Tordera ha estat la següent:

Valors mitjans obtinguts al llarg de l’any 2005



PARÀMETRE UNITATS 2005 LÍMITS RD 140/2003

Bicarbonats mg/l HCO3– 83,9 -

Calci mg/l Ca2+ 27,5 -

Clor lliure residual mg/l Cl2 0,6 < 1

Clorurs mg/l Cl– 65,8 < 250

Conductivitat a 20º C µS/cm 305,2 -

Escherichia coli ud/100 ml 0 0,0

Bacteris coliformes ud/100 ml 0 0,0

Ferro total µg/l Fe < 27,4 < 200

Manganès µg/l Mn < 4,54 < 50

Sòlids totals dissolts mg/l 152,6 -

Silici mg/l Si - -

Sodi mg/l Na+ 38,1 < 200

Sulfats mg/l SO42– < 7,63 < 250

Terbolesa UNF < 0,62 < 1

L’any 2005 s’han posat en funcionament les estacions depuradores d’aigüesresiduals urbanes següents:

NOM DE L’EDAR EXPLOTADORA ADMINISTRACIÓ ACTUANT

ARENYS DE MAR Acsa, Agbar Construcción, SA Agència Catalana de l’Aigua

ARTESA DE SEGRE Arema-Comapa Agència Catalana de l’Aigua

CÀNOVES I SAMALÚS Hormigones proyectados Agència Catalana de l’Aigua

CASTELLAR DE N’HUG Arema-Comapa Agència Catalana de l’Aigua

CASTELLVÍ DE LA MARCA (LA MÚNIA) Hidrowat, SA Agència Catalana de l’Aigua

MONTBLANC Infilco Agència Catalana de l’Aigua

EL PONT DE VILOMARA Aigües de Manresa Mancomunitat M. Sanejament Bages

PUIG-REIG Hidrowatt – Cassa - UTE Agència Catalana de l’Aigua

RIELLS I VIABREA Oms - Sacede Agència Catalana de l’Aigua

El nombre total d’estacions depuradores és de 328.

La inspecció a l’Agència s’organitza per àmbits territorials: Demarcació deLlobregat-Foix, Demarcació de Tordera-Besòs, Demarcació de Girona, Demarcacióde Tarragona, Demarcació de Lleida i Demarcació de les Terres de l’Ebre. La sevafunció és efectuar la supervisió dels abocaments, de les actuacions relacionadesamb les afeccions al domini públic hidràulic i de la recollida de mostres destinadesa l’anàlisi en laboratori, i portar a terme el seguiment i control de les emergències iel control de les aigües superficials, subterrànies i marines.

En total, s’han dut a terme 19.754 inspeccions durant l’any 2005. Es detalla acontinuació quin ha estat el nombre segons la tipologia d’inspeccions realitzades.

El quadre següent resumeix breument, per tipologies d’inspecció i perdemarcació, quin ha estat el nombre d’inspeccions realitzades.

El sanejament de lesaigües residuals

La inspecció al’Agència Catalanade l’Aigua



Inspeccions a establiments industrialsDurant l’any 2005, es van inspeccionar els establiments industrials que per volum,càrrega, antecedents, etc. poguessin afectar en major o menor grau el medi hídric oel sistema de sanejament al qual estaven connectats. Aquestes inspeccions van serrealitzades amb dues finalitats concretes: d’una banda, complir les peticionsalienes al Departament, i, d’altra banda, obtenir prou dades per garantir, un copfetes les tasques intermèdies, una millora de la qualitat de les aigües tantsuperficials com subterrànies. Ambdues finalitats d’inspecció van portar a obtenir,d’una banda, els paràmetres de contaminació únicament tributaris, i, d’altrabanda, els paràmetres de contaminació específics de cada sector industrial.

Es van dur a terme un total de 10.608 inspeccions arreu de Catalunya;aquestes inspeccions van ser realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua mateixao per administracions actuants amb Conveni d’inspecció (l’any 2005 hi ha hagutun total de 12 administracions actuants a Girona, Barcelona i Tarragona).

Inspeccions a estacions depuradores d’aigües residualsA fi de complir el Reial decret-llei 11/1995, de 28 de desembre, pel quals’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes,que incorpora a l’ordenament jurídic intern els preceptes de la Directiva91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, i elDecret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públicsde sanejament, el Departament d’Inspecció inspecciona les entrades i sortidesd’EDAR segons les periodicitats següents:EDAR > 50.000 habitants equivalents (h-e): dues inspeccions integrades* mensuals EDAR < 49.999 i >2.000 h-e: 1 inspecció integrada* mensualEDAR < 2.000 h-e: 1 inspecció puntual cada tres mesos

S’ha dut a terme un total de 3.355 inspeccions al llarg de l’any 2005, i s’hantraslladat totes les actes i els resultats analítics a la unitat orgànica responsable del’explotació de sistemes de sanejament de l’Agència.

Guàrdies i emergènciesDurant l’any 2005, s’han registrat un total de 653 incidències. Els avisos han estatdonats en un 51% dels casos per personal de l’EDAR mateixa, personal que téordres de comunicar qualsevol anomalia que esdevingui alteració de la qualitat del’aigua que aboquen; en un 16% dels casos pel CECAT (Centre d’Emergències deCatalunya); en un 15% dels casos per Agents Rurals o Mossos d’Esquadra; en un9% dels casos han arribat directament al cap de la Unitat de Guàrdies i

DEMARCACIÓ

INSPECCIONS GIRONA TORDERA LLOBREGAT TERRES DE TOTAL PER

PER TIPOLOGIA -BESÒS -FOIX LLEIDA TARRAGONA L’EBRE TIPOLOGIA

ACTIVITATS INDUSTRIALS 1.702 3.721 3.428 591 638 528 10.608

EDAR 806 613 822 501 377 236 3.355

GRANGES 48 0 87 159 28 23 345

EXTRACCIONS D’ÀRIDS, OBRES,

ABOCAMENTS... 557 723 979 297 541 139 3.236

CAPTACIONS 131 364 67 161 170 231 1.124

INSPECCIÓ DEL MEDI 129 222 168 141 271 155 1.086

TOTAL PER DEMARCACIÓ 3.373 5.643 5.551 1.850 2.025 1.312

TOTAL 19.754



Emergències, i el 9% de casos restants arriben per denúncies directes de particularsi ajuntaments.

Per demarcacions, segons les divisions territorials de l’Agència, que no les deguàrdies (atès que, pel que fa a guàrdies, Tarragona i les Terres de l’Ebre formenpart de la mateixa divisió territorial), s’observa que la demarcació que mésincidències ha generat és la de Llobregat-Foix, com el passat any 2004; l’explicaciódel perquè, la mateixa: la conca del Llobregat és una de les més industrialitzades,amb una àmplia xarxa de serveis, i, per tant, té més risc de patir incidències.

Les tipologies d’incidències estan definides a la base de dades de guàrdies is’emmarquen en les incidències tipus següents: mortaldats de peixos, peixos enrisc, afeccions a llera, afeccions a EDAR, accidents de transport, incendis/accidentsa indústries, obres a llera, alertes a mar i altres.

Qualitat de les aigües continentals superficialsEn les masses d’aigües superficials continentals, s’han dut a terme controls dequalitat sistemàtics tant de l’aigua com de sediments i peixos, d’acord amb el queprescriu la legislació vigent.

XARXES DE CONTROL DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS CONTINENTALS 2005

XARXA DE CONTROL PUNTS CONTROLS ANUALS

Vigilància (freqüència mensual) 76 941

Control operatiu (freqüència trimestral) 42 167

Petits abastaments (freqüència trimestral) 15 60

Peixos (freqüència anual) 28 28

Sediments (freqüència anual) 30 30

Xarxa automàtica (XACQA) 35

ACA 26

Agbar 5 Temps real

CHE 4

TOTAL 226 1261



Qualitat de les aigües subterràniesL’any 2005, l’ACA ha disposat d’un conjunt de xarxes de control de qualitat iquantitat de les aigües subterrànies conformat per 1.641 punts de control.

XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES 2005

PUNTS DE CONTROL FREQÜÈNCIA DE MOSTREIG

Bàsica 607 Anual

Salinitat 170 Semestral

Episodis 180 Segons l’episodi

Plaguicides 78 Semestral

Nitrats 606 Semestral

Total 1.641

Control piezomètric 380

Control de la qualitat de les aigües marines de banyDurant la temporada de bany, de l’1 de juny al 23 de setembre, i seguint els criterisde la Directiva d’aigües de bany (76/160/CE), s’ha establert una xarxa de vigilànciasobre 211 platges del litoral català, amb 241 punts de control de la qualitatmicrobiològica a les aigües.

En total, s’han realitzat 10.302 inspeccions a les platges i s’han recollit untotal de 4.605 mostres d’aigua de bany. Setmanalment, s’han efectuat de mitjana606 inspeccions i 271 controls analítics.

Els resultats globals de la campanya d’estiu de 2005 mostren un complimentdel 100% de la Directiva, i el 91,9% de les platges ha obtingut la categoria dequalitat microbiològica Molt bona.

Dins de la temporada de bany, s’ha dut a terme el Programa de prevenció ineteja de les aigües litorals, d’acord amb el qual s’inspecciona diàriament la costaamb 52 embarcacions de recollida de sòlids flotants i de prevenció de lacontaminació. L’any 2005, s’ha recollit un total de 1.135,2 m2 de sòlids.

Programa de vigilància i control de la qualitat de les aigües litoralsDurant l’any 2005, s’han revisat les estacions de la xarxa per adequar-les als

controls que exigeix la Directiva marc d’aigua. Així, s’han controlat un total de113 estacions distribuïdes al llarg de la costa catalana. De total d’estacions, 89 erensituades en el camp pròxim i 27 en els camps mitjà i llunyà.

Paral·lelament al control de l’estat tròfic, es duen a terme altres programes decontrol ambiental que també formen part de l’avaluació de l’estat ecològic il’estat químic de les aigües litorals dins del que estableix la Directiva marc del’aigua.

Anàlisi i assessoramentL’any 2005 s’ha analitzat un total de 4.334 mostres. D’aquestes, el 97% les haanalitzades l’Àrea d’Inspecció i Control, l’1% l’Àrea de Planificació per a l’ÚsSostenible de l’Aigua i el 2% d’altres procedències.



MOSTRES ANALITZADES PER CLIENTS

ÀREA DEPARTAMENT UNITAT 2005

Inspecció 4189

Control de Qualitat 3118

Aigües superficials 1261

Aigües subterrànies 1853

Marines 4

Gestió de Recursos 787

Embassaments 162

Hidrol. subterrània 625

Inspecció 284

Besòs-Tordera 163

Llobregat-Foix 11

Girona 3

les Terres de l’Ebre 20

Guàrdies 87

Planificació 44

Residus Vaixell de Turquia 5

Curs d’hidrologia 57

Altres 21

Intercomparacions 18

TOTAL 4.334

Les determinacions analítiques durant l’any 2005 han tingut l’evolució següent:

UNITAT DETERMINACIONS

Unitat de Biologia 5.815

Unitat de Química Inorgànica 61.469

Unitat de Química Orgànica 3.723

TOTAL 71.007

L’eficiència en la gestió del domini públic hidràulic és una peça fonamental enl’ordenació i la protecció del territori tant dels ecosistemes aquàtics que alimentenel cicle integral de l’aigua com de les persones i els seus béns.

Aquesta gestió es concreta en la tramitació i l’ordenació de les autoritzacions iles concessions i els permisos necessaris per a l’ús del domini públic hidràulic i elsseus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al medi o a un sistema públicde sanejament i la captació d’aigües públiques superficials o subterrànies.

Ordenació del dominipúblic hidràulic



Enguany, s’han tramitat els expedients següents:

Concessions d’aigües Expedients de concessions 273

Expedients de transmissions 60

Expedients de modificacions de característiques 40

Expedients de disposicions transitòries del text refós de la Llei d’aigües 1.967

Expedients de requeriments 59

Inscripcions al Registre d’Aigües 1.786

Autoritzacions d’abocament Expedients tramitats per la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental

Autoritzacions d’abocament a EDAR 63

Autoritzacions d’abocament al medi 122

Autoritzacions d’abocament mitjançant cisternes 46

Inscripcions al Cens d’abocaments 345

Activitat sancionadora Denúncies trameses 528

Requeriments tramesos 96

Expedients sancionadors resolts 252

Coordinació territorial Planejament urbanístic 547

Autoritzacions d’obres 2.193

Espais fluvialsLa Planificació dels Espais Fluvials (PEF) de les conques catalanes constitueix undels més ambiciosos projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’estudi detallatdels cursos fluvials a Catalunya i plasma la idea de model de gestió integrada.

Durant l’any 2005, les actuacions realitzades en l’àmbit dels espais fluvials hanconsistit en l’elaboració dels plans dels espais fluvials de les conques de la Tordera,del Baix Ter i del Baix Llobregat i l’Anoia, documents que recullen les basestècniques que conformen els documents de Caracterització, Diagnosi i Propostesd’actuacions de cadascuna de les PEF, i que són els fonaments sobre els qualsrecolzarà la gestió de les conques.

Estudi de delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCATL’Agència va elaborar l’any 2001 en les conques internes i l’any 2003 en lesintercomunitàries l’estudi de delimitació de zones inundables per a la redacció delPla INUNCAT de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, que jas’aplica amb referència al nivell de criteris d’activació, estructura, organització ioperativitat.

Durant l’any 2005, l’Agència ha treballat en l’actualització i creació d’aquestabase de dades de punts singulars (més de 1.700 elements inventariats). També s’haintegrat i estructurat en format GIS (ARC-INFO i MIRAMON) tota la informaciód’inundabilitat provinent de l’estudi de delimitació de zones inundables per a laredacció del pla INUNCAT.

Delimitació geomorfològica de les zones potencialment inundablesDurant l’any 2005, s’ha treballat en la delimitació geomorfològica de detall de leszones potencialment inundables a escala 1:5.000 de les rieres litorals i de laNoguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, per avançar informació on no espreveu a curt termini de comptar amb estudis de planificació dels espais fluvials.

La geomorfologia 1:5.000 que s’ha realitzat permet tenir ja una aproximació de lazona potencialment inundable prou precisa i és molt representativa tant de la zonainundable, entesa com la zona ocupada per l’avinguda de 500 anys de període deretorn, com de la idoneïtat dels diversos usos dels terrenys parcialment inundables.

Planificació per a l’ússostenible de l’aigua



Planificació del drenatge urbà en l’àrea metropolitana de Barcelona i estudi dereducció de descàrregues de sistemes de sanejament a medi receptor Futur Pladirector d’aigües pluvialsS’han elaborat, durant l’any 2005, el document divulgatiu de la Planificació deldrenatge urbà en l’àrea metropolitana de Barcelona i l’estudi de reducció dedescàrregues de sistemes de sanejament a medi receptor, que ha estat redactatconjuntament per l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient i l’Agència Catalanade l’Aigua. Aquest estudi forma part del futur Pla director d’aigües pluvials.

Recuperació de riberesL’Agència Catalana de l’Aigua ha treballat en la redacció d’un Programa derecuperació de riberes, que, juntament amb altres instruments de planificació comara els plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, haurà de contribuirnotablement a millorar el funcionament hidromorfològic dels cursos d’aigua, i,finalment, a assolir els objectius ambientals.

Pla sectorial d’abastament de CatalunyaDurant l’any 2005, l’Agència ha conclòs el treball d’anàlisi de les xarxes d’abastamentd’aigua en alta a Catalunya. En aquest treball, que es realitza per primera vegada alnostre país, s’han inventariat més de mil xarxes d’abastament, i s’han definit prop de1.500 actuacions de millora, especialment en els nuclis rurals de Catalunya. Aquestesactuacions hauran de desenvolupar-se en els pròxims anys, en col·laboració entre elsajuntaments, l’Agència i altres organismes de la Generalitat.

EstalviLa sequera d’enguany ha comportat un gran esforç de comunicació amb laciutadania, la qual, sensibilitzada envers el fet, ha reduït el consum per personaentre un 5 i un 10% en moltes poblacions.

D’altra banda, enguany s’han conegut els resultats definitius de la campanyaCatalunya estalvia aigua. Aquest projecte ha permès detectar reduccions deconsums estables de l’ordre del 6 al 8%. La campanya, per l’amplitud de la mostrai pel rigor de la metodologia utilitzada, es pot considerar un referent en aquesttipus de projectes de demostració.

Disponibilitat i garantia de l’abastamentLes tasques desenvolupades durant l’any 2005, o recentment engegades i encara envies de desenvolupament, relacionades amb les millores en la disponibilitat derecursos i la garantia de l’abastament són:— L’anàlisi per valorar un millor aprofitament dels recursos no regulats alLlobregat i al Baix Ter.— Es desenvoluparan les bases del futur Pla de gestió, protocol per a la gestió dequalsevol situació (ordinària o no) que incorporarà de manera ja predefinidaelements com la participació dels diferents actors implicats i el grau d’esforç decadascun, i prefixarà els marges d’estalvi a assolir, les actuacions i mesurespreacordades, etc.— La continuïtat en l’ús dels recursos no convencionals (les aigües de les EDAR).Progrés en el camp de la regeneració d’aqüífers.— Redacció del Pla de contingència per aconseguir, a curt i mitjà termini,alternatives de nou recurs d’aigua sota condicions d’emergència per causa de lasequera.— Per realitzar els projectes i obres, es compta amb l’atorgament de la pràcticatotalitat dels Fons de Cohesió europeus per a les actuacions del nou PHN.



DessalinitzacióDurant l’any 2005, la Comissió Europea ha atorgat un finançament de Fons deCohesió de 150 milions d’euros per a la construcció de la gran dessalinitzadora d’aiguade mar al Prat del Llobregat. Aquest finançament suposa un 75% del cost de la planta.

La dessalinitzadora subministrarà aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, ambuna producció anual de 60 hm3 l’any, és a dir, uns 170.000 m3/dia. Aquesta producciód’aigua dessalinitzada, d’una qualitat excel·lent, suposarà dos grans beneficis:millorarà la garantia d’abastament, cosa que permetrà fer front a sequeres com lad’aquest any amb més seguretat, i millorarà la qualitat de l’aigua d’abastament de laciutadania de la conca del Llobregat de l’àmbit de l’àrea metropolitana.

El sanejament de les aigües residuals industrialsDurant l’any 2005, s’ha elaborat l’estudi de capacitat hidràulica del Col·lector desalmorres del Llobregat per avaluar-hi la incorporació del rebuig de la futura plantad’electrodiàlisi reversible (EDR) que instal·larà el Consorci d’Aigües Ter–Llobregat aAbrera, a més d’actualitzar les noves demandes hidràuliques dels actuals i futurs usuaris.

També s’ha treballat en la coordinació i el seguiment del Conveni sobre elCol·lector d’aigües salobres del Besòs signat entre els futurs usuaris industrials,l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, elConsorci per a la Defensa del riu Besòs i l’Agència Catalana de l’Aigua en data 14de novembre de 2004.

El sanejament de les aigües residuals urbanesL’any 2005, s’ha aprovat inicialment i provisional el nou PSARU, on es fa unareprogramació de les obres noves i es relacionen les actuacions en sistemes desanejament que són exigibles per complir la legislació vigent.

Per assolir aquestes fites amb èxit, el PSARU 2005 recull més de 1.700actuacions de sanejament en alta. Aquestes actuacions deriven de l’actualitzaciódels llistats originats per diverses àrees de l’Agència, del creuament amb les dadesobtingudes a partir de la recent edició del document IMPRESS d’acord amb elsarticles 5, 6 i 7 de la DMA 2000/60/CE (assoliment d’objectius de qualitat de lesmasses d’aigua i risc d’incompliment), i també de noves consideracions respecte dela capacitat de l’Agència d’inversió en casos on l’assumpció dels costos ha d’ésserfeta per les persones o entitats definides específicament per la Llei sectorial (casd’urbanitzacions tant residencials com industrials).

La reutilitzacióLes condicions pluviomètriques d’enguany, amb l’entrada en vigència del Decretde sequera, han posat de manifest la necessitat de reutilitzar aigua i de donar unimpuls a les actuacions previstes per fer-ho possible.

L’any 2005, s’han reutilitzat al Principat de Catalunya uns 22,1 hm3 d’aigua,cosa que representa el 3,1% del volum total depurat. A l’estiu aquest percentatgeva arribar al 5% el mes de juliol.

El Programa de reutilització preveu una inversió total d’uns 180 MEUR en unasèrie d’actuacions amb l’objectiu que es pugui arribar a reutilitzar a l’entorn d’un20% de l’aigua depurada, uns 158 hm3.

Aigües subterrànies

Treballs en compliment de la Directiva marc de l’aiguaDesprés dels treballs realitzats l’any 2004 sobre delimitació, caracterització, anàliside les pressions i impactes, i valoració del risc d’incompliment del bon estat



quantitatiu i químic efectuat en les 39 masses d’aigua subterrània de les conquesinternes de Catalunya, durant l’any 2005 s’ha completat aquesta anàlisi amb laresta del territori català. Com a conclusió, de les 53 masses d’aigua subterràniesque s’han acabat identificant, 29 s’han declarat en risc d’incompliment delsobjectius que la Directiva marc estableix per a l’any 2015. D’aquestes 29 masses, 27es troben en risc sobre l’estat químic i 11 sobre l’estat quantitatiu.

Estudis d’aqüífersDurant l’any 2005, s’han actualitzat els aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de laTordera.

Protecció, millora i regeneració d’aqüífersS’han signat dos convenis que seran claus en l’intent d’incorporar un màxim d’uns40 hm3 anuals en l’àmbit metropolità de Barcelona. Aquests convenis són:— Conveni de col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC), l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus(EMSHTR), Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)per desenvolupar un model hidrogeològic al pla de Barcelona i delta del Besòsper a l’obtenció d’alternatives d’aprofitament per a la producció d’aigua deconsum.— Conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci per ala Defensa del riu Besòs (CDCRB), Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalanade l’Aigua (ACA) per a la modelització de l’aqüífer de la cubeta de la Llagosta a laconca del riu Besòs.

Durant l’any 2005, s’han anat consolidant les experiències al delta del Besòs i aldelta de la Tordera, on es reflecteixen ja les esperances dipositades enl’alliberament de recurs que havia d’aportar la dessalinitzadora.

NitratsDins del Programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zonesvulnerables a la contaminació per nitrats, s’ha iniciat una nova línia de treball queconsisteix en la investigació d’alternatives per proveir la població afectadamitjançant la recerca i la identificació de noves tecnologies que permetin eliminarels esmentats contaminats in situ mitjançant processos que no generin posteriorsresidus de disposició complexa, econòmicament assumibles, que impliquin lesautoritats municipals en la preservació del recurs i conscienciïn la població sobreels efectes de l’ús indiscriminat de fertilitzants orgànics i inorgànics en la qualitatde l’aigua, i, indirectament, en la salut humana.

Base de dades hidrogeològicaS’ha iniciat el projecte de creació d’una base de dades hidrogeològica (BDH) única.Aquest projecte neix de la necessitat que a l’Agència Catalana de l’Aigua disposid’una base de dades que reculli tota la informació hidrogeològica generada enaplicació de les competències que, per llei, li han estat assignades.

Mesa Tècnica dels Aqüífers del LlobregatL’octubre de 2004, es va crear la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat (enendavant, METALL), òrgan tècnic adscrit a l’ACA especialitzat en l’avaluació i elseguiment dels impactes hidrogeològics d’aquelles infraestructures que se situendintre del perímetre de delimitació de les unitats hidrogeològiques del tram baixi del delta del riu Llobregat, amb l’objectiu de prestar els seus serveis als



operadors encarregats del projecte i/o l’execució de les infraestructuresesmentades.

L’agost de 2005, se subscriu entre el Ministeri de Medi Ambient i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya unconveni de col·laboració per fer el seguiment mediambiental d’un conjuntd’infraestructures en el delta del riu Llobregat.

El conjunt d’actuacions més importants que s’inscriuen en l’àmbit de laMETALL està conformat per l’ampliació de la xarxa del ferrocarril metropolità deBarcelona i la línia d’alta velocitat en el delta del Llobregat. S’ha fet el seguimentd’altres actuacions més puntuals com l’estudi de les afeccions potencials a l’aqüífersuperficial del delta susceptibles de ser originades pel sistema de captació de ladessalinitzadora del Llobregat.

Implantació de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a CatalunyaDurant l’any 2005, l’Agència Catalana de l’Aigua ha dut a terme els treballs decaracterització i definició de les masses d’aigua (unitat de gestió sobre la querecaurà el programa de mesures per assolir els objectius de la Directiva marcd’aigua), i de risc d’incompliment d’objectius de la Directiva, coneguts com adocument IMPRESS.

El Pla sectorial de cabals de mantenimentEl Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovarprovisionalment el novembre de 2005 el Pla sectorial de cabals de manteniment deles conques internes de Catalunya.

Aquest Pla compleix les previsions de l’actual Pla hidrològic de les conquesinternes de Catalunya i estableix els cabals ecològics que han de fixar els planshidrològics de conca. Correspon a l’organisme de conca concretar-los a travésd’estudis específics per a cada tram de riu, mitjançant plans zonals.

La recuperació dels ecosistemes aquàtics

Protocols d’avaluació de l’estat ecològicDurant l’any 2005, s’han elaborat diferents protocols per avaluar l’estat ecològic deles aigües continentals superficials. En algunes categories, aquests protocolsinclouen el mesurament de tres tipus d’indicadors (biològics, hidromorfològics ifisicoquímics), i, per tant, el protocol permet assignar un nivell d’estat ecològicfinal a la massa d’aigua que s’analitza. Tanmateix, en altres categories encara nos’ha completat el procés, ja que actualment encara s’estan elaborant estudis que hovalidin. Serà durant l’any 2006 quan s’acabaran de definir tots els protocols, i, amesura que s’acabin, es donaran a conèixer al públic.

NOMBRE D’ACTUACIONS

Execució directa (ACA) 264 67%

Execució indirecta (ajuts locals) 132 33%

TOTAL 396 100%

VOLUM D’INVERSIÓ

Execució directa (ACA) 51.149.888,58

Execució indirecta (ajuts locals) 29.069.232,64

TOTAL 80.219.121,22

Actuacions



Per tipus d’inversió

ACTUACIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA (ACA)

NOMBRE D’ACTUACIONS INVERSIÓ

Abastament 68 11.727.870,91

Intervenció en el medi 56 10.957.487,15

Sanejament 140 28.464.530,52

ACTUACIONS D’EXECUCIÓ INDIRECTA (AJUTS LOCALS)


Abastament 47 10.809.169,78


Sanejament 53 13.013.472,39

TOTAL D’EXECUCIÓ DIRECTA I INDIRECTA (ACA + AJUTS LOCALS)


Abastament 115 22.537.040,69


Sanejament 193 41.478.002.91

TOTAL D’EXECUCIÓ DIRECTA I INDIRECTA (ACA + AJUTS LOCALS)

NOMBRE INVERSIÓ NOMBRE INVERSIÓ NOMBRE INVERSIÓ

D’ACTUACIONS D’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS D’EXECUCIÓ D’ACTUACIONS TOTAL

D’EXECUCIÓ DIRECTA DIRECTA D’EXECUCIÓ INDIRECTA INDIRECTA TOTALS

Abastament 88 11.727.870,91 47 10.809.169,78 115 22.537.040,69

Intervenció en el medi 56 10.957.487,15 32 5.246.590,47 88 16.204.077,62

Sanejament 140 28.464.530,52 53 13.013.472,39 193 41.478.002.91

NOMBRE D’ACTUACIONS PER TIPUS D’INVERSIÓ



Els ingressos propis de l’ACAEl Cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2000, està regulat pelDecret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de lalegislació en matèria d’aigües de Catalunya. Aquest és el principal ingrés del’Agència Catalana de l’Aigua, al qual s’han d’afegir d’altres ingressos propis, entreels quals cal destacar especialment per la seva importància els cànons de regulació,la Tarifa d’utilització i el Cànon de derivació.

A continuació, s’exposen per concepte els quadres-resum de les dades delsdiferents ingressos corresponents a l’any 2004-2005 (dades amb IVA inclòs).

Així mateix, atès que el Cànon de l’aigua pot recaptar-se a través de les entitatssubministradores d’aigua (EESS) o bé directament per l’Agencia Catalana del’Aigua, en un segon quadre es detallen els mateixos conceptes segons la sevanaturalesa i origen.

INGRESSOS PER CONCEPTE 2004 2005

Cànon de l’aigua 267.884.322 276.399.683

Increment de tarifa de sanejament (ITS + CS) -625.704 -266.884

Cànon d’infraestructura hidràulica -81.350 -563.898

Sancions 655.132 1.544.174

Interessos i recàrrecs 987.647 571.771

Taxes 223.582 1.524.471

Cànon d’ocupació 241.711 144.171

Cànon de regulació i concessional 17.297.789 6.419.509

Tarifa d’utilització 4.651.817 4.187.479

Cànon de derivació 5.929.709 5.807.872

Total 297.164.656 295.768.348

Recuperació delscostos del cicle del’aigua

INVERSIÓ TOTAL PER TIPUS D’INVERSIÓ (MILERS D’EUROS)



INGRESSOS PER ORIGEN 2004 2005

Xarxa Xarxa - EESS 237.144.512 230.522.255

Cànon de l’aigua - xarxa 237.200.815 230.597.703

Increment de la tarifa de sanejament -8.631 -56.729


Fonts pròpies i act. ec. per contam. 30.032.755 45.046.645

Cànon de l’aigua - Fonts pròpies i ac. ec. cont. 30.683.507 45.801.979

Cànon de sanejament -617.073 -210.155


Altres 29.987.389 20.199.447

Interessos de demora 980.059 544.388

Sancions i recàrrecs 662.720 1.571.557

Taxes, cànons d’ocupació i regulació 17.763.084 8.088.151

Tarifa d’utilització 4.651.817 4.187.479

Cànon de derivació 5.929.709 5.807.872

Total 297.164.656 295.768.348

Cànon de l’aiguaEl Cànon de l’aigua està definit per la Llei com un impost amb finalitat ecològica, igrava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, espugui produir.

Ha patit al llarg del temps, des de la seva entrada en vigor, diverses modificacionsper fer-lo encara més fidel a l’esperit de protecció al medi ambient que l’inspira.

La Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, incorpora en elCànon de l’aigua aplicable a l’ús domèstic un tercer tram, a partir de 200 litres perpersona i dia, amb un coeficient 4. Simultàniament adapta la realitat social a latributària en modificar el nombre de persones per habitatge per defecte, queinicialment es va establir en quatre persones per llar, a tres persones per habitatge(2,7 persones per llar, d’acord amb l’ICE), i modifica els límits dels trams deconsum que queden establerts de la manera següent:

BASE IMPOSABLE MENSUAL (M3) PER A USOS DOMÈSTICS

PERSONES 1R TRAM 2N TRAM 3R TRAM

0 - 3 < = 10 > 10 < = 18 > 18

4 < = 13 > 13 < = 24 > 24

5 < = 16 > 16 < = 30 > 30

6 < = 19 > 19 < = 36 > 36

7 < = 22 > 22 < = 42 > 42

etc.

tipus impositiu 1r tram 2n tram 3r tram

base (€/m3) 0,3167 0,3228 0,3228

coeficient 1 2 4

a aplicar (€/m3) 0,3167 0,6456 1,2912

Els valors del Cànon de l’aigua aplicables al primer tram de l’ús domèstic s’hanincrementat lleugerament (1,53%), mentre que el tipus aplicable als consums quesuperen aquest llindar ho fan en un percentatge superior (3,53%). Aquestaactualització amb tipus diferents per blocs respon a la voluntat de facilitar alsusuaris una dotació bàsica a un preu assequible.



Amb aquestes mesures, el Cànon de l’aigua adquireix una progressivitat méspronunciada que la de l’any 2004 per al consumidor domèstic, qui podrà adaptarla seva situació familiar mitjançant la declaració del nombre de persones perhabitatge, cosa que li permetrà gaudir de tres metres cúbics addicionals perpersona que superi la unitat familiar (establerta per defecte en tres membres), demanera que aquest fet no el perjudiqui.

En el Cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitatseconòmiques, l’actualització dels tipus impositius i dels valors dels paràmetres decontaminació també ha patit un increment de 3.5%, llevat de tres paràmetres MI,N i P, els quals, atès el seu impacte, s’ha considerat més convenient incrementard’un 22,8%.

INCREMENT DE TARIFES 2004 2005 %

Industrial general 0,0987 €/m3 0,1022 €/m3 3,5%

Industrial específica 0,3869 €/m3 0,4005 €/m3 3,5%

Matèries en suspensió 0,2989 €/kg 0,3095 €/kg 3,5%

Matèries oxidables 0,598 €/kg 0,619 €/kg 3,5%

Sals solubles 4,7841€/Sm3/cm 4,9524 €/Sm3/cm 3,5%

Matèries inhibidores 5,98 €/equitox 7,3416 €/equitox 22,8%

Nitrogen 0,3828 €/m3 0,4699 €/m3 22,8%

Fòsfor 0,7656 €/m3 0,94 €/m3 22,8%

Avicultura de posta 0,0429 €/plaça 0,0445 €/plaça 3,7%

Bestiar equí 5,5316 €/plaça 5,7263 €/plaça 3,5%

Boví de llet 6,3292 €/plaça 6,552 €/plaça 3,5%

Cabrum de reposició 0,3109 €/plaça 0,3218 €/plaça 3,5%

Cabrum de reproducció 0,6228 €/plaça 0,6447 €/plaça 3,5%

Cabrum de sacrifici 0,2096 €/plaça 0,217 €/plaça 3,5%

Cría de boví 0,6649 €/plaça 0,6883 €/plaça 3,5%

Engreix d'ànecs 0,0197 €/plaça 0,0204 €/plaça 3,6%

Engreix de galls dindi 0,0384 €/plaça 0,0398 €/plaça 3,6%

Engreix de guatlles 0,003578 €/plaça 0,003705 €/plaça 3,5%

Engreix de perdius 0,0081 €/plaça 0,0083 €/plaça 2,5%

Engreix de pollastres 0,0197 €/plaça 0,0204 €/plaça 3,6%

Engreix de vedells/es 1,8979 €/plaça 1,9648 €/plaça 3,5%

Ovelles de reposició 0,3888 €/plaça 0,4025 €/plaça 3,5%

Ovelles de reproducció 0,7821 €/plaça 0,8097 €/plaça 3,5%

EVOLUCIÓ DE L’IMPORT MENSUAL DEL CA 2004-2205

USOS DOMÈSTICOS



INCREMENT DE TARIFES 2004 2005 %

Oví d'engreix 0,2606 €/plaça 0,2698 €/plaça 3,5%

Pollets de recria 0,008051 €/plaça 0,008335 €/plaça 3,5%

Porcí de transició 0,3341 €/plaça 0,3458 €/plaça 3,5%

Porcí d'engreix 0,7276 €/plaça 0,7532 €/plaça 3,5%

Producció de conill 0,3736 €/plaça 0,3867 €/plaça 3,5%

Producció porquina 1,5171 €/plaça 1,5705 €/plaça 3,5%

Vaques alletants 4,4304 €/plaça 4,5864 €/plaça 3,5%

Vedelles de reposició 3,1668 €/plaça 3,2783 €/plaça 3,5%

Així mateix, s’han modificat i introduït coeficients que afecten els usos industrials,entre els quals destaca l’eliminació gradual dels trams de la tarifa general.

En relació amb la gestió del Cànon de l’aigua, cal distingir, d’una banda, elsproveïments d’aigua efectuats a partir de les entitats subministradores (EESS) iliquidats per aquestes (C. A. Xarxa); i, d’altra banda, el Cànon de l’aigua queliquida directament l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent als proveïmentsd’aigua que efectuen els administrats a partir de captacions pròpies, i també el delsestabliments industrials i les activitats econòmiques dels quals es determina elCànon segons la càrrega contaminant.


2.8 Agència de Residus

de Catalunya

2.8 Agència de residus 26/10/06 10:59 Página 289

290 2. ACTIVITATS — 2.8 AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’Agència de Residus de Catalunya, empresa pública adscrita al Departament deMedi Ambient i Habitatge, té com a objectiu general millorar la qualitat de vidadels ciutadans de Catalunya en l’àmbit de la prevenció i la gestió dels residus.Totes les actuacions que ha dut a terme durant l’any 2005 s’emmarquen dins l’eix-valor del desenvolupament sostenible i segueixen les directrius que marquen elsdiferents programes de gestió de residus. Aquest marc general comporta eldesplegament d’actuacions en matèria de planificació, normatives de foment iacords de col·laboració, així com mesures d’intervenció i control. La prevenció i lareducció dels residus i la seva valorització són els eixos bàsics de la política de laGeneralitat, que segueix en tot moment les directrius marcades per la UnióEuropea.

— Continuar la revisió dels programes de residus municipals, industrials i de laconstrucció basada en l’actualització dels objectius a les noves realitats sorgidesdurant el període d’aplicació i en la implantació de mesures derivades de les novespolítiques en relació amb la prevenció, la recollida selectiva, la valorització, i lainformació i participació.— En el decurs de 2005, ha finalitzat la revisió del Programa de gestió de residus dela construcció 2001-2006 (PROGROC), a conseqüència de la qual s’afegeixen enaquest camp dos nous objectius estratègics: establir un model operatiu amb criteriscoherents de qualitat ambiental i de gestió en les instal·lacions i determinar lesinstal·lacions màximes raonables per donar resposta a la gestió d’aquests residus.— Desenvolupar un nou model de gestió de residus municipals fonamentat enl’impuls de la prevenció de la generació de residus i el consum sostenible, i tambéen la recollida selectiva de residus, especialment pel que fa a la fracció orgànica, enel qual té una rellevància especial el tractament de la fracció restant i laplanificació territorial de les infraestructures. Aquest desenvolupament ha donatlloc a la formulació d’un Pla d’acció per a la gestió de residus municipals aCatalunya 2005-2012. L’estratègia d’aquest Pla es basa en quatre eixosfonamentals: l’actualització de l’espai normatiu català en matèria de residus, larevisió del Programa de gestió de residus municipals 2001 -2006 (PROGREMIC), laformulació d’un Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals peral període 2005-2012, i l’establiment d’un Programa d’inversions amb el seucorresponent Pla financer.— Revisar el Programa de gestió de residus industrials (PROGRIC) 2001 - 2006 iintroduir-hi noves línies d’actuació respecte a la revisió de la normativa, i nousobjectius en: estratègies de minimització, revisió del concepte de subproducte, iinstruments fiscals per incentivar la valorització. — Implantar mecanismes que permetin la participació dels agentsconservacionistes, científics, socials, empresarials i polítics en la presa de decisionsi en la determinació de les prioritats d’acció. En aquest sentit, es pretén agrupar elsdiferents agents i contribuir a la participació, i, per tant, facilitar el consens pel quefa a aquestes actuacions.— Fomentar la prevenció i la valorització dels residus en la indústria, donar unimpuls decidit al mercat de productes reciclats i a l’ecodisseny, i afavorir laimplantació de models de gestió per a determinades categories de residus. Tambéha estat rellevant l’impuls a l’establiment de les vies de reciclatge i valorització enl’àmbit de la construcció.— Treballar en coordinació amb el DARP i l’ACA per impulsar les actuacionsiniciades en l’àmbit del suport tècnic i econòmic pel que fa a la gestió dels residusde les dejeccions ramaderes a fi d’avançar en la sostenibilitat del sector i decontribuir a la solució dels problemes de contaminació per nitrats.

Objectius


2912. ACTIVITATS — 2.8 AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’Agència de Residus deCatalunya. Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix larepresentació, i el gerent, que en dirigeix el funcionament i és nomenat pelpresident.

La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de ladisposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració ambiental.

Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius generalsd’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actuació i el programad’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, així com l’aprovació del’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’Agència de Residus deCatalunya, la concertació de crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria,l’aprovació de convenis de cooperació i convenis de col·laboració amb universitatsi altres institucions, i la constitució de consorcis. També li correspon proposar alGovern la constitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborarla planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos alsprojectes aprovats tècnicament.

Composició

President Sr. Salvador Milà i SolsonaConseller de Medi Ambient i Habitatge

Vicepresidenta Sra. M. Genoveva Català i BoschSecretària general del Departamentde Medi Ambient i Habitatge

Representants de la Generalitat nomenats pel Govern

Sr. Enric Aloy i BoschResponsable d’Organització de ConsumDepartament de Comerç, Turisme i Consum

Sr. Antoni Plasència i TaradachDirector general de Salut Pública

Sr. Salvador Puig i RodríguezDirector general de Producció,Innovació i Indústries Agroalimentàries Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Eduard Rosell i MirSubdirector general de PlanejamentDepartament de Política Territorial i Obres Públiques

Sr. Josep Maria Vegara i CarrióDirector de l’Institut d’Estadística de Catalunya

Sr. Josep Maria Vilalta i VerdúSubdirector general de RecercaDepartament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació

Òrgans de govern iassessorament: elConsell de Direcció



Sr. Manuel Hernández i CarrerasGerent de l’Agència de Residus de Catalunya

Sr. Jaume Erruz Seall Gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua

Representants dels ens locals

Il·lm. Alcalde Sr. Manuel BustosAjuntament de SabadellIl·lm. Alcalde Sr. Salvador IllaFins al CD núm. 80 (11.07.2005),de l’Ajuntament de la Roca del Vallès

Sr. Víctor Puntas i AlvaradoIl·lm. Regidor de Medi AmbientAjuntament de Molins de Rei

Il·lma. Sra. Carme Puig i Civera,tinenta d’AlcaldeAjuntament de Molins de ReiIl·lm. Alcalde Sr. Ivan ArcasFins al CD núm. 79 (30.05.2005),

Il·lm. Alcalde Sr. Josep M. SalaAjuntament de Cardona

Il·lm. Alcalde Sr. Pere Ribera i GualsAjuntament de Sant Mateu de Bages

Sr. Francesc CanaliasAssociació Catalana de Municipis i Comarques Sra. Mar Iglesias i DelgadoFins al CD núm. 81 (17.10.2005)

Observadors

Sra. Eloïsa Anglada i GuajardoSubdirectora general de Seguretat i SalutDepartament d’Educació

Sr. Felip Serrahïma i ViladevallACITRE

Sr. Joan Martínez LeónCONFAVC

Sr. Antoni Sánchez i FerrerEcologistes en Acció/Depana/Greenpeace

Sr. Guillem García i SoldánUnió de Consumidors de Catalunya



Sr. Joan Pau Clar GuevaraSubdirector general d’IndústriaDepartament de Treball i Indústria

Sr. Joan GayaFederació de MunicipisRepresentants sindicals

Sra. Dionís Oña i MartínUnió General de TreballadorsSra. Carme Simarro i LópezFins al CD núm. 80 (11.07.2005)

Sr. José Manuel Jurado VillenaComissions Obreres

Representants empresarials

Sr. Josep Lluís Cabestany i IllanaFoment del Treball Nacional

Sr. Juan Pedro García i MartínezPIMEC-SEFES

Sr. Jordi Santasusana i CodinaRepresentant del Consell de Cambresde Comerç de Catalunya

Sra. Mercè Girona i Ribas Representant d’Entitats Ecologistes nomenada pel consellerCentre d’Ecologia i Projectes Alternatius

Representants d’altres interessos afectats per l’aplicació dels programes de residusnomenats pel conseller

Sra. Maria Comellas i DoñateDirectora general de Qualitat AmbientalDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Sra. Imma Mayol i BeltranEntitat Metropolitana de Serveis Hidràulicsi del Tractament de Residus

Sra. Anna Tardà i LletgetOrganització de Consumidors i Usuaris de Catalunya

Sr. Josep Puigpelat i PallarèsUnió de Pagesos

Sr. Oriol Anson i FraderaJoves Agricultors i Ramaders de Catalunya



Membres designats pel conseller

Sr. Jordi Cañas i SalaDirector general de Planificació AmbientalDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Francesc Giralt i PratExpert en matèria de residusServei de Tecnologia Químicade la Universitat Rovira i Virgili

Sra. Teresa Lahuerta i Gonzalvo SecretàriaAgència de Residus de Catalunya



Activitats

El Centre Català del Reciclatge (CCR) coordina les activitats que són competènciade l’Agència de Residus de Catalunya referents a la valorització i prevenció deresidus, amb l’objectiu principal de fomentar els processos de valorització ireciclatge dels residus generats a Catalunya.

Les activitats més destacades del CCR durant l’any 2005 han estat les següents:

Prevenció de residus municipalsDurant l’any 2005, s’han adherit al Conveni de prevenció de residus municipalsun total de 44 projectes de les entitats següents:

Consell Comarcal de l’Alt Empordà; Mancomunitat de la Plana; Ajuntament deCabrera de Mar; Ajuntament de Badia del Vallès; Ajuntament de Porqueres;Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres; Ajuntament de Manlleu; Ajuntament deSant Joan de Vilatorrada; Ajuntament de Malgrat de Mar; Centre d’Ecologia iProjectes Alternatius (CEPA); Consell Comarcal del Gironès; Ajuntament d’Alella;Ajuntament de Dosrius; Ajuntament de Sant Just Desvern; Organització deConsumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC); Entitat Metropolitana de ServeisHidràulics i del Tractament de Residus (EMSHTR); Mancomunitat Penedès–Garraf;Ajuntament de Castellbisbal; Ajuntament de Molins de Rei; Ajuntament de Sant Boide Llobregat; Ajuntament de Martorell; Creu Roja; Consell Comarcal del BaixPenedès; Ajuntament d’Argentona; Ajuntament de Cassà de la Selva; Ajuntament deLlagostera; Ajuntament d’Arenys de Mar; Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet;Ajuntament de Palafrugell; Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB);Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental; Associació de Naturalistesde Girona; Ajuntament de Girona; Ajuntament de Celrà; Consell Comarcal delRipollès; Ajuntament de Reus; Consorci Públic per a la Protecció de la Salut i el Medi;Consorci de Medi Ambient de la Selva; Universitat de Girona (Oficina Verda);Ajuntament del Prat de Llobregat, FGC Estació d’Esquí de la Molina; TelefónicaEspaña; FGC Estació d’Esquí de la Vall de Núria; i ABACUS Cooperativa.

El 24 de novembre es va celebrar al Museu de la Ciència Cosmocaixa deBarcelona la 3a Jornada de Prevenció de Residus Municipals organitzada pel CentreCatalà del Reciclatge, a la qual van assistir unes 200 persones, entre experts iassistents. La Jornada va tenir un programa estructurat en tres blocs:

I. L’impuls de la prevenció dels residus municipals des de l’Administració: unrepresentant de la Comissió Europea va explicar la pròxima Estratègia temàticasobre prevenció i reciclatge dels residus de la Unió Europea i les seves implicacions.Un representant de l’ARC va explicar la situació actual i les noves oportunitats pera la prevenció dels residus municipals que es plantegen a Catalunya. L’Associacióde Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos (l’ACR+)va presentar les principals conclusions de l’estudi sobre la prevenció en els plansde gestió de residus a diverses regions europees.

II. Resultats d’experiències de prevenció de residus municipals: amb laintenció de conèixer dos dels projectes més interessants en l’àmbit europeu, vanexposar una ponència un representant de la Regió de Flandes i una altra unrepresentant de la regió del Piemont. En l’àmbit català, es van exposar els resultatsdel projecte de prevenció de residus desenvolupat a la ciutat de Reus, i també el dela UPC i el que està desenvolupant l’OCUC.

III. El futur de la prevenció dels residus municipals: a fi de debatre sobre les novespropostes de prevenció, es van organitzar tres grups de treball, dirigits per experts, sobre:

1. La prevenció de residus en el sector de la distribució 2. Les eines de comunicació i formació per a la prevenció dels residus, i 3. Els instruments de prevenció dels residus en l’àmbit local.

El Centre Catalàdel Reciclatge



Paral·lelament a la Jornada, es van exposar els 13 pòsters de projectes de prevencióde residus adherits al Conveni de prevenció de residus municipals que ja estanfinalitzats, així com 44 pòsters dels projectes adherits i actualment en desenvolupament.

En el decurs d’aquesta Jornada, també es van lliurar el premis de RecollidaSelectiva i Reducció de Residus 2004.

Publicació del llibre Accions de prevenció de residus municipals promogudespels ens locals a Catalunya i a Europa

Aquest llibre ha estat editat pel Centre Català del Reciclatge de l’ARC, encol·laboració amb l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la GestióSostenible dels Recursos (ACR+).

Convocatòria d’ajuts per a projectes de prevenció de residus municipalsEl 21 d’abril de 2005, es va publicar al DOGC la Resolució MAH/1113/2005, d’11d’abril, per la qual es feia pública la convocatòria d’ajuts per a projectes de prevencióde residus municipals. Aquesta convocatòria s’adreçava a ens locals, universitats ientitats sense ànim de lucre de Catalunya. El pressupost total de la convocatòria vaser de 2.000.000 €, fins al 75% del pressupost del projecte subvencionat. S’hi vanpresentar un total de 87 sol·licituds. En data 28 d’octubre i 30 de desembre de 2005,es van signar respectivament la primera i la segona resolucions d’atorgament idenegació d’ajuts per a projectes de prevenció de residus municipals. En total, s’hansubvencionat 65 projectes, 53 d’ens locals, 10 d’entitats sense ànim de lucre, i 2d’universitats. L’import total de les subvencions atorgades és d’1.865.935,18 EUR.

Prevenció de residus a la indústriaPremis Disseny per al Reciclatge: producte reciclat/reciclable: durant el mes demarç es van lliurar els premis 2005 Disseny per al Reciclatge: productereciclat/reciclable. L’acte es va celebrar en el marc del Saló Internacional del’Energia i el Medi Ambient ECOMED-POLLUTEC. L’objectiu d’aquests premis ésdistingir els productes, projectes i estratègies que consideren i integren en el seudisseny criteris de reciclatge i/o reciclabilitat. En aquesta tercera edició dels premis,van concursar 74 candidatures d’un total de 81 candidatures presentades, i el juratva decidir premiar tres candidatures (una per a cada categoria) i atorgar duesmencions especials a la categoria A de productes.

Categoria A: producte— Premi a la línia de televisors de pantalla plana LCD AQUOS de SharpElectronica España, SA, per integrar de manera global la variable ambiental en laconcepció del producte i incidir especialment en els aspectes de reciclatge i dereciclabilitat dels materials utilitzats.— Menció especial a la gamma de productes de paper ecològic per a l’agriculturade l’Algueria Barcelona, per la iniciativa pionera d’oferir una gamma de productesreciclats i reciclables per a l’agricultura, en substitució de productes convencionalsdifícils de reciclar quan esdevenen residus. — Menció especial al Contenidor ODL-1000 de Cartonajes Font, SA, per lainnovació en el fet de concebre un producte convencional amb un disseny imaterial nous (cartró reciclat i reciclable) que en milloren globalment elcomportament ambiental.

Categoria B: projectes— Premi al projecte Portananos de Mar Bohigas, Daniel Campos, AlexandraGonzàlez i Marc Sapetti per la funcionalitat de la proposta que ofereix una solucióviable i ecològica (modular, plegable i totalment reciclable).



Categoria C: estratègies— Premi a l’estratègia de segon ús de cartells publicitaris per fer caixes iportaampolles com a alternativa a les bosses de plàstic de Caprabo, SA, perl’esforç de reconvertir el seu material publicitari en elements que ajuden aprevenir la generació d’altres residus, en el marc d’una estratègia ambientalglobal.

En aquest mateix estand, durant els dies del Saló ECOMED, del 8 a l’11 de marçde 2005, es van exposar les 74 candidatures presentades al Premi. L’espai es vadissenyar íntegrament seguint criteris de disseny per al reciclatge: tots els elements,tant els expositors com els informatius, eren modulars i monomaterials (fabricatsamb cartró reciclat i reciclable o amb lones de roba reciclables), i l’encaix entre pecestotalment mecànic (no s’hi havien usat coles ni d’altres elements de subjecció); pertant, eren totalment reciclables. El terra era de fibra natural totalment reciclable. Elgrafisme s’havia executat sobre paper adhesiu o lones de roba.

Illa Compri Reciclat al Saló ECOMED-POLLUTECDins el Saló Internacional de l’Energia i el Medi Ambient (ECOMED-POLLUTEC),s’ha creat i dissenyat un espai destinat a la difusió del mercat de productes reciclatsi reciclables, a partir del treball de diferents empreses en pro de la producciód’aquest tipus de productes i la seva posterior comercialització. L’estand, elconstituïen 10 espais diferenciats, d’uns 9 m2, dins una mateixa illa, anomenadal’illa Compri Reciclat. En cada un d’aquests espais, les nou empreses col·laboradoresvan poder donar a conèixer els seus productes reciclats i/o reciclables.

Exposició dels guanyadors dels premis Disseny per al Reciclatge 2005Des de l’1 de juny fins al 31 de juliol, l’exposició de candidats i guanyadors delspremis Disseny per al Reciclatge 2005 s’ha pogut visitar al Museu de les ArtsDecoratives, al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona i, amb posterioritat, a la seude l’Agència de Residus de Catalunya.

Premis Delta ADI-FAD 2005 Per primer cop en la seva història, la 31a edició dels prestigiosos premis Delta deDisseny Industrial, que atorga l’Associació de Disseny Industrial del Foment de lesArts Decoratives (ADI-FAD) cada dos anys, ha valorat el comportament ambientaldels projectes candidats. L’ambientalització dels premis Delta és resultat delconveni signat entre ADI-FAD i el Centre Català del Reciclatge (CCR) perquè elCentre participi activament en la redacció de les bases del premi i en la valoracióde les candidatures.

L’experiència dels premis Delta, que se sumen als premis Disseny per al Reciclatgeque atorga el CCR i en el jurat dels quals participa ADI-FAD, és una mostra clara queel diàleg i la cooperació entre dissenyadors i experts ambientals és necessari.

El premi Delta d’Or, igualment que quatre dels sis premis Plata, integra algunaconsideració ambiental relacionada, bàsicament, amb la reciclabilitat del materialemprat o l’allargament de la vida del producte: ambdós casos redueixen els residusgenerats i el consum de recursos naturals per fabricar el producte. A més, lamenció Disseny per a tothom, atorgada a la Griferia Milà, incorpora un sistemad’obertura d’aigua freda per estalviar energia.

En el marc de la col·laboració de l’ARC amb l’ADI FAD en els premis Delta2005, el passat 30 de maig de 2005 es va organitzar el seminari Oportunitats demillora en productes: la inclusió de la variable ambiental, adreçat a introduir elsdissenyadors en els aspectes de reciclatge i reciclabilitat.



Promoció del mercat del reciclatgeSeminari Compri Reciclat adreçat a empreses certificadores i/o verificadores:durant el mes de gener de 2005, es va dur a terme el seminari Compri Reciclatadreçat a les entitats certificadores i/o verificadores que treballen a Catalunya, a fide promoure la compra de productes respectuosos envers el medi ambient entreles empreses que implanten sistemes de gestió mediambiental i/o ecoetiquetes.

Jornada Trencaclosques: dissenya, ven i compra reciclat L’abril de 2005, es va organitzar la Jornada Trencaclosques: dissenya, ven i compra

reciclat, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI).L’objectiu de la Jornada era treballar tres dels principals pilars que tenen un paperclau en el desenvolupament del mercat del reciclatge: el disseny, la venda i lacompra de productes reciclats i reciclables, per obtenir una anàlisi global d’aquestmercat (les debilitats i fortaleses actuals, i les oportunitats i amenacesrespectivament – matriu DAFO) i identificar les accions per enfortir-lo. ElTrencaclosques va reunir més de 130 experts.

Exposició de la Mostra Itinerant de ProductesDurant l’any 2005, s’ha organitzat la cessió de les 2 exposicions disponibles a untotal de 16 entitats: Ajuntament d’Alella; Escola Pia Santana de Mataró; Col·legid’Arquitectes de Barcelona; Escola Anoia; Consell Comarcal del Gironès; EscolesPies de Badalona; Universitat de Girona; Fem Natura; Ajuntament de Reus; ConsellComarcal del Gironès; Ajuntament de Badia del Vallès; Ajuntament de SantaColoma del Farners; Deixalleria de Blanes; Ajuntament de Sant Just Desvern;Ajuntament del Masnou, i Ajuntament de la Bisbal del Penedès.

Projectes de R+D — En el tercer trimestre de 2005, s’ha obtingut una subvenció del MIMAM per albienni 2005-2006 per al projecte que lidera el CCR juntament amb la UPC sobre laUtilització de pols de pneumàtics fora d’ús en mescles bituminoses per a capes derodament sonoreductores i capes de base resistents a la fatiga.— S’està fent un estudi de la viabilitat tècnica, legal i econòmica de la utilitzacióde la gransa de cautxú, obtinguda via trituració dels pneumàtics fora d’us (PNFU),en formigons (tant en massa com prefabricats) per a diverses aplicacions en elsector de la construcció.

Promoció del reciclatgeVehicles fora d’ús: l’any 2004, el BOE va publicar l’Ordre INT/249/2004, de 5 defebrer, per la qual es regula la baixa definitiva dels vehicles descontaminats al finalde la seva vida útil. D’acord amb el que estableix el Reial decret 1383/2002, de 20de desembre, sobre la gestió de vehicles al final de la seva vida útil, el lliuramentd’un vehicle fora d’ús a un centre autoritzat de tractament per ser descontaminats’ha de documentar mitjançant un certificat de destrucció. Aquest certificat ésimprescindible per obtenir la baixa definitiva del vehicle. Si el lliurament delvehicle es fa a una instal·lació de recepció (taller, concessionari, etc.), aquest n’hade facilitar un certificat de lliurament, i ha de comprometre’s a portar el vehicle aun centre autoritzat de tractament abans de 30 dies.

Durant l’any 2005, el certificat de lliurament va deixar de ser vàlid per a lestramitacions de les baixes del Registre de Vehicles i s’ha establert una novatramitació per a les baixes de vehicles acollides al Pla PREVER. La Direcció Generalde Trànsit exigeix la presentació del certificat de destrucció, degudament signat,com a document que ha d’acompanyar les sol·licituds.



Per aquest motiu, l’Agència de Residus de Catalunya ha substituït el model decertificat de lliurament i ha preparat un recull d’instruccions a seguir en latramitació d’aquestes baixes per part de les instal·lacions de recepció.

Durant l’any 2005, s’han rebut i controlat més de 140.000 certificats dedestrucció emesos pels centres autoritzats de tractament.

Gestió de residus com a subproductesDurant l’any 2005, s’han rebut 103 sol·licituds d’autorització, de les quals 66 hanestat resoltes favorablement, 2 desfavorablement, 33 estan pendents de tramitació,i 2 no escauen.

Tractament i gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)S’ha aprovat el Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics ielectrònics i la gestió dels seus residus, que transposa les directives 2002/95/CE i2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell. Aquesta normativa obliga aimplantar sistemes de recollida selectiva dels residus d’aparells elèctrics ielectrònics (RAEE). A partir del 13 d’agost de 2005, els productors d’aquestsaparells són els responsables d’organitzar-ne i finançar-ne la gestió. Així mateix, elsproductors que tinguin seu social a Catalunya han de comunicar a l’Agència deResidus de Catalunya la seva condició de productor i el procediment escollit pergarantir la gestió dels seus aparells comercialitzats quan esdevinguin residus.

S’han rebut 9 sol·licituds d’autorització de sistemes integrats de gestió quecobreixen la totalitat de les 10 categories d’aparells elèctrics i electrònics queestableix el Reial decret.

L’11 de maig de 2001, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunyava aprovar el Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya 2001-2006(PROGRIC). Els objectius generals del Programa tendeixen a optimitzar iflexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboracióentre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus.

L’aplicació de les mesures previstes ha de permetre al sector industrial i al’Administració ambiental progressar conjuntament en l’àmbit dels residus cap aun desenvolupament industrial més sostenible.

Les inversions s’assoleixen essencialment a través de la iniciativa privada, i lainversió pública es destina, especialment, al suport d’aquestes iniciatives, així com a lapromoció de les actuacions públiques programades. La inversió total prevista en elPrograma de gestió dels residus industrials per al període 2001-2006 és de 692,92 M€. Els objectius previstos s’han d’assolir mitjançant l’aplicació d’una sèrie d’actuacionsque s’han agrupat en set grans eixos:— Minimització— Valorització— Disposició del rebuig— Sòls contaminats— Directrius i criteris per a la gestió dels envasos comercials i industrials— Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació— Tecnologia i recerca.

Actualment, hi ha 604 instal·lacions de tractament de residus industrials enfuncionament.

El PROGRIC està actualment en revisió amb vista a la redacció del nouPrograma 2007-2012.

Instal·lacions autoritzades en servei o pendents de posada en marxa aCatalunya per a la gestió de residus industrials (a 31 de desembre de 2005)

Actuacions en l’àmbitdel Programa degestió dels residusindustrials deCatalunya (2001-2006)



INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI O PENDENTS DE POSADA EN MARXA A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS

A 31 DE DESEMBRE DE 2005

Alt Camp(9)(1)

Alt Empordà(5) (1)

(1)

Alt Penedès(9)

Alt Urgell

(1)

AltaRibagorça

Anoia

(2)

(3)(1)

(2)

Bages

(1) (1)(1)(27)

Baix Camp(12)(1)(1)

Baix Ebre(4)

BaixEmpordà

(1) (3)

Baix Llobregat(67) (1)(2)(1) (1)(1)(1)

BaixPenedès

Barcelonès

(50)(1)(3)

(4)(1)

Berguedà

(3)

Cerdanya

Conca deBarberà

(1)

Garraf(3)

Garrigues

(4)

Garrotxa(1)(9)(1) (1)

Gironès

Gironès(1) (2)(1) (1)(13)

Maresme(19)

Montsià(3)

Noguera

(4) (1)(1)(2)

Osona

(4)(27)(4)(3)

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell(2)(1)

(1)

Pla de l'Estany(1)

PrioratRiberad'Ebre

(4)(3) (1)

Ripollès

Segarra(2)

Segrià(4)(13)

(1)

(2)(1)

Selva

(12)(1)(2)

Solsonès

(1)

Tarragonès(18)(2)(1) (2)(3)

Terra Alta(1)

Urgell(3)(2)

Val d’Aran

VallèsOccidental

Vallès Occidental(85) (1)(2) (1)

(2)

Vallès OrientalVallès Oriental

(65)(6)(2) (1)(1) (1)

(1)

(9)

(1)

(1)

(1)

(2)(10)

(1)

(1)

(1)(1)

(1)

(1)

(1)

(1)

(1)

(1)

(1)(1)

(1)

(1)

(1)

(1)

Tipus d’instal·lació

Valorització Aplicació agrícola (2) (19) (2)

Compostatge (3)(22)

Valoritzadors (490) (5)

Disposició Dipòsit controlat (10) (8)

Incineradora (5) (3)

Tractament Fisicoquímic (4)

Tractament de residus (13) (2)

Centres de Recollida i Transferència (35)

(n): Nombre d’instal·lacions autoritzades

Gestióen origen

Gestió enorigen proves

Gestióexterna

Gestióexterna proves



Els serveis públics Cal assenyalar que la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declaraservei públic el tractament de diversos tipus de residus. L’Agència de Residus deCatalunya promou les instal·lacions corresponents per al tractament d’aquestsresidus:— Planta de tractament i regeneració d’olis usats – Alcover (explotador: Catalanade Tractament d’Olis Residuals, SA).Durant l’any 2005, han entrat a la planta 28.501 t d’oli usat procedent de tallersd’automòbils i d’indústries de Catalunya i se n’ha tractat un total de 31.483 t.— Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents – el Pont deVilomara i Rocafort (explotador: PILAGEST, SL).Durant l’any 2005, han entrat a planta 601,3 t de piles, xifra superior a l’anyanterior de 26 t; se n’han tractat 532 t. Pel que fa a les làmpades fluorescents, se n’han tractat 662,7 t, xifra semblant a lade l’any anterior.— Centre de tractament i reciclatge de frigorífics – el Pont de Vilomara i Rocafort(explotador: Técnicas de Protección Ambiental, SA).Durant l’any 2005, han entrat a planta 84.399 unitats, cosa que significa unincrement de 19.154 unitats respecte a l’any anterior. Se n’han tractat 87.266unitats, la qual cosa representa un increment del 8,8% respecte a l’any 2004.

— Servei públic de gestió de residus especials incinerables (explotador: Gestió deResidus Especials de Catalunya, SA (GRECAT)).Durant l’any 2005, han estat gestionades 61.246 tones de residus especialsincinerables, de les quals 39.399 t han estat tractades a la planta d’incineració deConstantí.

Avaluació tècnica de projectes

Autoritzacions de gestors (Registre General de Gestors de Residus de Catalunya)Evolució 1993-2005 del nombre d’empreses inscrites en el Registre General deGestors de Residus de Catalunya.

Avaluació tècnica de les activitats amb incidència ambiental d’acord amb la Llei3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. L’Agència de Residus de Catalunya participa en l’avaluació tècnica i la posteriortramitació d’aquests projectes des del vector residus. Durant l’any 2005 s’hainformat la suficiència de 815 projectes i s’han realitzat 1.801 informesd’avaluació, corresponents a 2.462 activitats de les quals 350 són gestors deresidus.



Els gràfics següents indiquen el nombre de projectes informats i avaluatscorresponents a cada activitat.

INFORMES IIAA, ANY 2005, DISTRIBUCIÓ PER ACTIVITATS

INFORMES IIAA, ANY 2005, DISTRIBUCIÓ PER DEMARCACIONS



Emmagatzematge de residus especialsL’article 15.3 del Reial decret 833/1988 regula el temps d’emmagatzematge delsresidus perillosos, que fixa en un termini màxim de sis mesos.

Durant l’any 2005 s’han realitzat 39 informes tècnics favorables en resposta ala sol·licitud d’empreses per ampliar aquest termini i un informe desfavorable.

EPER-CAT 2005Participació en l’elaboració de l’Inventari d’emissions i fonts contaminants deCatalunya segons estableix l’article 15 de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de lacontaminació.

Certificats i convenis per desgravacions fiscalsEl Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, regula la deducció per inversionsdestinades a la protecció del medi ambient que realitzen les empreses.

Aquest Decret preveu que l’administració competent emeti els certificats quecorresponen per tal que les empreses puguin aplicar-se les desgravacionscorresponents.

Durant l’any 2005, s’han rebut 91 sol·licituds de certificació, de les quals s’haninformat favorablement 34, i desfavorablement 3; se n’han tramès 2 a altresorganismes, no se n’han denegat i resten pendents de finalitzar tràmits 52 sol·licituds.

Seguiment i control dels productors, gestors i transportistes de residus

Sistema documental de residusDes de la implantació d’aquest sistema telemàtic de gestió de residus s’han donatd’alta uns 26.572 usuaris aproximadament. Aquests usuaris tenen diferents perfils:

— Productors inscrits al Registre de Productors de Residus Industrials.— Gestors inscrits al Registre General de Gestors.— Transportistes de residus.

D’aquests usuaris una part tenen doble o triple perfil (de productor, gestor,transportista).

Durant l’any 2005 s’ha tramitat la següent documentació per Internet, via SDR:— 5.780 declaracions de residus presentades per aquesta via.— 966 Fitxes d’acceptació — Autoliquidació i gestió del retorn del cànon de residus municipals (ens

registrats).

Declaració de residus industrialsEl nombre de declaracions demanades de residus industrials de Catalunya de l’any2004 ha estat de 22.521,. i s’han rebut un total de 19.214.declaracions El total deresidus declarats el 2004 ha estat de 6.231.302 tones. Cal destacar que d’aquestsresidus el 64,55% ha estat gestionat a través de vies de valorització.

Inventari de PCB’sPer altra banda, i en aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les dadesde l’Inventari de PCB de Catalunya a partir de les informacions subministrades pelsposseïdors d’aparells amb PCB.Com a resultat, durant l’any 2005 s’han donat debaixa 612 de les 1.044 empreses posseïdores incloses en l’inventari. Per tant,consten 432 empreses posseïdores d’equips amb PCB actives en l’inventari.



Pel que fa als equips, figuren 3.524 unitats actives d’un total de 9.048 aparellsinventariats.

Fitxes d’acceptacióTambé durant l’any 2005 s’han supervisat 5.524 fitxes d’acceptació de residusindustrials, uns 200.000 fulls de seguiment i uns 50.000 fulls de seguimentitinerant, aproximadament.

Minimització de residus industrials D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residustòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per a la minimitzaciód’aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial Decret, iposteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat.

De conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productores deresidus especials hauran de tornar a presentar l’estudi en el termini de quatre anys,amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el primer estudi. Durantl’any 2005 s’han presentat 2.212 estudis. La informació continguda en aquestsestudis s’està tractant de manera que es pugui arribar a conclusions estadístiques.

Convocatòria d’ajuts per a la minimització de residus industrials L’11 d’abril de 2005 es va convocar l’ordre d’ajut de subvencions per a l’execució deprojectes de minimització de residus, per a projectes de recerca i desenvolupamenttecnològic en el camp de la minimització i per a la formació i promoció en termesorientats a la minimització. Aquesta convocatòria es va resoldre amb l’atorgamentde subvencions a 41 projectes, per un import total de 2.383.873.66 €.

Autorització de transport transfronterer de residusEl transport transfronterer de residus (importació/exportació de residus entre diversospaïsos) està regulat pel Reglament CEE 259/1993 del Consell, d’1 de febrer de 1993.L’Agència de Residus de Catalunya és l’autoritat competent d’importació/exportacióde residus entre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea.

S’han autoritzat: 70 expedients transfronterers de residus d’exportació adiferents països comunitaris (Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia i Holanda) i 6expedients transfronterers de residus d’importació de Portugal, Itàlia i França. Enel marc de l’encàrrec de gestió fet a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’hanautoritzat 21 expedients.

Autorització de transport de residus entre comunitats autònomesDurant l’any 2005, s’han rebut 5.233 notificacions de trasllat entre comunitatsautònomes, de les quals es van denegar 17, i 40 es van anul·lar perquè lainformació que van proporcionar els demandants no era correcta.

Atenció de denúncies i visites d’inspeccióS’han instruït un total de 1.132 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’hanrealitzat 1.124 visites d’inspecció i control, i se n’han derivat 649 requeriments.S’han dut a terme 3.507 visites a les activitats de gestió de residus, de les quals 486han estat inspeccions realitzades pels inspectors de l’Agència de Residus deCatalunya i 3.121 han estat controls d’empreses externes especialitzades. En elcontrol de la gestió dels residus, s’ha donat prioritat a aquelles activitats querealitzen operacions de disposició del rebuig o bé tracten residus especials.

S’han atès 473 denúncies, s’han dut a terme 206 visites i 340 requeriments, is’han inspeccionat d’ofici 395 activitats productores de residus.



Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossosd’Esquadra, s’han efectuat durant 9 dies controls de transport de residus a 15 puntsrepartits per les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Terresde l’Ebre.

Programa d’emergències Així mateix, d’acord amb el Conveni que es va signar l’any 1993 amb el Centre deCoordinació Operativa de Catalunya (CECAT), l’ARC ha continuat la col·laboracióamb aquest organisme a fi de donar una resposta ràpida en aquells casos en què esprodueix una situació de risc causada pels residus.

El Programa dóna servei les 24 hores del dia, 365 dies l’any. Durant l’any2005, s’han rebut 384 avisos que han donat lloc a 25 actuacions d’inspecció delpersonal tècnic de guàrdia.

Activitat analíticaDurant l’any 2005, el laboratori ha continuat donant servei analític als diferentsdepartaments de l’Agència de Residus de Catalunya. D’altra banda, s’ha rebut declients externs de l’Agència de Residus de Catalunya la sol·licitud d’emissió de 13ofertes per a la realització d’anàlisis de residus.

Les anàlisis realitzades durant l’any 2005 han estat les següents:— Mostres entrades......................................................................................................................................455— Determinacions analítiques estimades .........................................................................18.750

D’aquestes determinacions, 1.650 corresponen a les anàlisis realitzades pellaboratori de l’Agència de Residus de Catalunya en relació amb la problemàticadesencadenada en el Dipòsit del Racó de la Pubilla de Flix.

Com en els anys anteriors, durant l’any 2005 el laboratori ha continuatparticipant en diversos exercicis d’intercomparació amb altres laboratoris tantnacionals com internacionals.

Acreditació ISO 17025El laboratori de l’Agència de Residus va obtenir l’acreditació ENAC per a l’anàlisifisicoquímica de residus l’any 1999, sota els criteris de la norma ISO 17025.

A finals de novembre de 2004, el laboratori va passar l’auditoria dereavaluació i en data 11 d’abril de 2005 va rebre la comunicació satisfactòriad’aquesta reavaluació. L’ampliació i actualització de l’abast tècnic acreditat vigentcorrespon a la data de 17.05.2005.

Seguiment dels laboratoris acreditatsCom ja és habitual, durant l’any 2005 el laboratori de l’Agència de Residus deCatalunya, amb la col·laboració del laboratori MAT CONTROL de la Universitatde Barcelona, ha organitzat un conjunt d’exercicis d’intercomparació per al’anàlisi de residus industrials.

Hi han participat obligatòriament tots els laboratoris acreditats per l’Agènciade Residus i voluntàriament altres laboratoris del mateix sector de la resta del’Estat espanyol. El laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya també hi haparticipat com un laboratori més.

L’experiència ha estat molt satisfactòria i ja s’han planificat nous exercicisd’intercomparació per a l’any 2006.



InversionsS’ha iniciat la substitució d’alguns equips instrumentals del laboratori atès quehavien quedat obsolets. En aquest sentit, a finals de 2005, es van adquirir un equipd’absorció atòmica amb forn de grafit, a fi d’analitzar metalls a nivells deconcentració baixos, i un equip d’AOX (analitzador d’halògens orgànicsabsorbibles).

Sòls contaminatsEl febrer de 2005 va entrar en vigor el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel quals’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris iestàndards per a la declaració de sòls contaminats. El RD 9/2005 defineix lesactivitats potencialment contaminants del sòl (APC) com aquelles activitatsindustrials o comercials que, ja sigui per l’ús de substàncies perilloses o per lageneració de residus, poden contaminar el sòl.

L’article 3 del RD 9/2005 indica que, entre d’altres, els titulars de les activitatspotencialment contaminants del sòl (APC) hauran de presentar l’informepreliminar de situació (IPS). Durant l’any 2005, solament s’han presentat 18informes preliminars de situació, cosa que representa un 0,6% del total a presentar.

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminatsL’ARC duu a terme les actuacions subsidiàries en aquells emplaçamentscontaminats on es detecta un risc ambiental inacceptable que afecta tercers i on,un cop esgotada la via administrativa, ni el causant ni el propietari realitzen lesmesures que els són requerides. L’ARC reclama els costos de les actuacionssubsidiàries. Durant l’any 2005, s’han dut a terme actuacions subsidiàries en 5emplaçaments contaminats.

Seguiment i control d’obres d’infraestructura afectades per problemes decontaminació del sòl.El seguiment i control d’obres d’infraestructura té l’objectiu de garantir elcompliment dels aspectes referents a la contaminació del sòl inclosos en lescorresponents declaracions d’impacte ambiental d’aquestes obres. Al llarg de l’any2005, s’ha emès informe sobre 8 actuacions de recuperació i se n’ha fet el seguiment.

Avaluacions d’estudis i projectes d’investigació i recuperació d’emplaçamentscontaminats L’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats ésnecessària per comprovar que les actuacions realitzades pels responsables de lacontaminació han estat, en cada cas, les correctes per solucionar els problemesdetectats. Aquesta tasca es duu a terme mitjançant entitats acreditades que emeten elscorresponents informes d’avaluació i valoració d’estudis i projectes; durant l’any 2005,se n’han elaborat 139 informes. A més, pel que fa a l’avaluació de projectes tècnics, esfa el seguiment de l’apartat de sòls contaminats en aquells projectes presentats en elmarc de la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, que horequereixen. Al llarg de l’any 2005, s’han emès un total d’11 informes.

Durant l’any 2005, i dins del marc de referència del Programa de gestió de residusmunicipals de Catalunya 2001-2006, l’Agència de Residus de Catalunya ha portat aterme la revisió del PROGREMIC, i les diferents actuacions en l’àmbit de la gestiódels residus municipals queden emmarcades dins de la redacció efectuada del Plad’acció per a la gestió dels residus municipals a Catalunya 2005-2012. Els puntsmés destacables d’aquest Pla són:

Actuacions en l’àmbitdel Programa degestió dels residusmunicipals deCatalunya (2001-2006)



— Revisió de l’espai normatiu en matèria de residus, a fi de disposar d’unsinstruments legals actualitzats i en concordança amb les normatives europees i lesnoves propostes d’actuació que cal desplegar.— Revisió de l’estat del PROGREMIC 2004-2006, i formulació d’un nou Programaper al període 2007-2012.— Formulació d’una planificació territorial equilibrada mitjançant el Pla sectoriald’infraestructures de gestió de residus municipals per al període 2005-1012.— Establiment d’un Programa d’inversions i del seu corresponent Pla financerderivat de les necessitats d’implantar infraestructures de tractament i disposiciófinal de residus municipals, i de donar suport als ens locals en matèria d’ajuts ifoment d’actuacions.

D’altra banda, les actuacions efectuades s’engloben dins dels apartats següents:— Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipals (emmarcadesdins de les actuacions previstes amb finançament dels Fons de Cohesió).— Impuls de la recollida selectiva de residus municipals.— Actuacions d’ambientalització a dipòsits controlats.

Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipalsEnguany s’han construït noves infraestructures de tractament de residus

municipals i s’han adequat les infraestructures existents als nous requeriments, enel marc dels convenis per a la realització de les obres d’adequació i novesinfraestructures.

Algunes obres han estat contractades i finançades per l’Agència de Residus deCatalunya, mentre que d’altres han estat contractades pels diferents ens locals,amb finançament parcial o total de l’Agència de Residus de Catalunya.

L’any 2005, i mitjançant Resolució del gerent de l’Agència de Residus deCatalunya, s’ha resolt aplicar el romanent del Fons de gestió de residuscorresponent a l’exercici 2004, per un import de 6.938.247,35 €, a millores a lesinstal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals,d’acord amb la distribució següent:

PLANTA DE COMPOSTATGE IMPORT PROPOSAT

Torrelles de Llobregat 84.680,00 €

Botarell 163.248,25 €

Santa Coloma de Farners 483.368,21 €

Sant Pere de Ribes 501.700,00 €

Manresa 1.085.229,46 €

Terrassa 1.486.998,03 €

Espluga de Francolí 256.098,00 €

Castelldefels 76.925,40 €

ECOPARC 1 2.800.000,00 €

TOTAL 6.938.247,35 €

Autorització de dipòsit de residus municipalsDurant l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya ha emès informe favorablesobre l’autorització de l’ampliació del dipòsit de Castellnou de Seana (Plad’Urgell).



Obres contractades per l’Agència de Residus de Catalunya Aquestes obres s’emmarquen en l’àmbit dels convenis signats amb els ens locals pera l’adequació i la construcció de noves infraestructures de gestió de residusmunicipals, amb finançament dels Fons de Cohesió. Durant l’any 2005, s’ha elaborati tramès la proposta de modificació de la Decisió C(2002) 1766, corresponent a l’ajutdels Fons de Cohesió atorgat segons convocatòria de l’any 2001.

Dipòsits controlats de residus municipals, plantes de transferència i deixalleriesEnguany, s’han contractat les obres de l’estació de transferència i deixalleria del’Aldea (Baix Ebre). També les obres de les deixalleries de l’Ametlla de Mar,l’Ampolla i Camarles, en aquesta mateixa comarca.

Durant l’any 2005, han finalitzat les obres de les estacions de transferència deresidus d’Organyà (Alt Urgell) i Vilaller (Alta Ribagorça). Han finalitzat també lesobres d’ampliació i adequació del dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya(Cerdanya). Aquestes obres formen part del grup de projectes amb finançamentdels Fons de Cohesió, segons convocatòria de l’any 2001.

Respecte a l’ajut europeu de 2002, han finalitzat les obres de clausura deldipòsit controlat de Serrallarga (Segrià), l’ambientalització del centre de tractamentde residus municipals de Bufalvent – Manresa (Bages) i la clausura i adequació deldipòsit controlat de la Seu d’Urgell – Benavarre (Alt Urgell).

Plantes de compostatgeS’han iniciat, finalment, les obres de la planta de compostatge de Llagostera(Gironès), finançades amb ajut dels Fons de Cohesió de l’any 2001.

Durant l’any 2005, han finalitzat definitivament les obres de les plantes decompostatge de FORM i de fangs de depuradora d’Olot (Garrotxa), i les plantes decompostatge de Tremp (Pallars Jussà) i de Jorba (Anoia), corresponents al mateixgrup de projectes dels Fons de Cohesió.

Obres contractades per ens locals

Valorització energètica L’objectiu principal dels convenis signats amb els ens locals titulars de lesinstal·lacions d’incineració i valorització energètica de residus municipals ésl’adequació de les instal·lacions existents a la Directiva europea 2000/76/CE,d’incineració de residus, i a les determinacions de la Llei 11/2000 i el seu Reglament.

Durant l’any 2005, han finalitzat les actuacions d’adequació a lesincineradores de Mataró (Maresme), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Tarragona(Tarragonès) i Girona (Gironès).

Durant l’any 2005, s’ha elaborat i tramès la proposta de modificació de laDecisió C(2002) 4680, corresponent a l’ajut dels Fons de Cohesió atorgat segonsconvocatòria de l’any 2002. Abans de finalitzar l’any 2005, la Unió Europea haaprovat l’esmentada modificació segons la qual accepta una redistribució econòmicaque permetrà ampliar les actuacions previstes i prorrogar el termini per realitzar-les.

Triatge - metanització. ECOPARC 3S’ha fet el seguiment del conveni de col·laboració signat entre l’Agència de Residusde Catalunya i l’EMSHTR per a la planta de triatge i metanització de Sant Adrià deBesòs (Barcelonès).

Les obres, que disposen de finançament dels Fons de Cohesió de la UnióEuropea en un 80% i de fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya en el20% restant, han estat finalitzades i són en situació de posada en marxa.



Metanització – compostatgeHan finalitzat, durant l’any 2005, les obres de la planta de metanització icompostatge de Terrassa (Vallès Occidental), dins del marc del conveni decol·laboració que l’ARC manté amb aquest Consell Comarcal. La instal·lació no haentrat encara en funcionament, ja que es preveu d’aplicar-hi algunes milloresaddicionals. Aquesta obra disposa d’ajut dels Fons de Cohesió per tram local.

Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlatsDurant l’any 2005, s’han tractat 6.331 m3 de lixiviats a les instal·lacions dedipòsits controlats de residus.

DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS VOLUM DE LIXIVIAT TRACTAT

Santa Coloma de Farners (Selva) 315 m3

Bellver (Cerdanya) 2.396 m3

Mas de Barberans (Montsià) 1.523 m3

Balaguer (Noguera) 1.005 m3

Vic (Osona) 1.092 m3

Durant l’any 2005, l’ARC ha instal·lat els motors següents per a l’aprofitamentelèctric del biogàs captat dels dipòsits controlats:— 1 motor de potència màxima de 626 kW en el dipòsit controlat de Pedret iMarzà (Alt Empordà).— 1 microturbina de 30 kW de potència en el dipòsit controlat de Bellver deCerdanya (la Cerdanya).— 2 motors de 250 kW de potència en el dipòsit controlat de Serrallarga (Lleida).

A banda dels indicats, en els dipòsits controlats de Catalunya hi ha instal·lats elsmotors següents per a la generació d’energia elèctrica a partir de biogàs:— En el dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW — En el dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW.

Durant l’any 2005, la generació total d’energia elèctrica a partir de l’ús d’energiesalternatives (biogàs, eòlica i fotovoltaica) en dipòsits controlats ha estat de57.204.095 kWh.

Altres instal·lacions de gestió de residus municipals

DeixalleriesDurant l’any 2005, han entrat en funcionament 9 noves deixalleries.

Paral·lelament, mitjançant l’Ordre de subvenció de l’any 2005 d’ajuts per a laimplantació de deixalleries al territori català, s’ha continuat incidint en elsconceptes i les directrius establerts en el Programa de gestió de residus municipalsde Catalunya (2001-2006). Entre els conceptes subvencionables, hi havia laimplantació de minideixalleries de barri per a grans centres urbans, la implantacióde deixalleries en municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants, i millores,ampliacions i equipaments auxiliars per a deixalleries que ja estan en servei ideixalleries mòbils.

Gràcies a la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa dedeixalleries, l’any 2005 s’han atorgat subvencions per un total de 6.921.397,42 €corresponents a peticions de 143 ens locals.



L’estat actual d’implantació de deixalleries a finals de l’any 2005 és el següent:

ESTAT NOMBRE DE DEIXALLERIES

En funcionament 245

En construcció 6

En tràmit 76

TOTAL 327

Plantes de triatge d’envasos lleugers Durant l’any 2005, les 15 instal·lacions de triatge de residus municipals vancontinuar seleccionant els envasos lleugers recollits als contenidors de recollidaselectiva a Catalunya (5 plantes de triatge i 10 plantes de triatge d’envasoslleugers). Les instal·lacions són les següents:

PLANTES DE TRIATGE

PLANTA DE TRIATGE DE MALLA

PLANTA DE TRIATGE DE MATARÓ

PLANTA DE TRIATGE DE MOLINS DE REI

PLANTA DE TRIATGE DE RUBÍ

PLANTA DE TRIATGE DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PLANTES DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DELS HOSTALETS DE PIEROLA

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE BERGA

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE CERVERA

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE CONSTANTÍ

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE GAVÀ-VILADECANS

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Pel que fa a l’activitat de les 10 plantes de triatge d’envasos lleugers, s’han tractaten total més de 59.247,45 tones procedents de la recollida selectiva municipal.

Instal·lacions de tractament biològic de la matèria orgànicaLa situació de les infraestructures de valorització de la matèria orgànica a finals del’any 2005 és la següent:

ESTAT PLANTES DE COMPOSTATGE PLANTES DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA

En funcionament 17 2

En construcció 1 2

Aturades per remodelació 2 —



Així, a finals de 2005, la relació d’instal·lacions de tractament biològic de la fraccióorgànica dels residus municipals (FORM) i de la matèria orgànica en la fracciórestant és la següent:

INSTAL·LACIONS DE ESTAT DE LA TRACTAMENT RESIDU

TRACTAMENT BIOLÒGIC INSTAL·LACIÓ COMPOSTATGE DIGESTIÓ ANAERÒBIA FORM RESTANT

Torrelles de Llobregat En funcionament • •

Botarell En funcionament • •

Castelldefels En funcionament • •

Santa Coloma de Farners En funcionament • •

Jorba En funcionament • •

Granollers Aturada per remodelació • •

Montoliu de Lleida En funcionament • •

Sant Cugat del Vallès En funcionament • •

Sant Pere de Ribes En funcionament • •

Centelles En funcionament • •

Seu d’Urgell En funcionament • •

Mas de Barberans En funcionament • •

Manresa En funcionament • •

Ecoparc I (Barcelona) En funcionament • • • •

Terrassa Aturada per remodelació • • •

Tàrrega En funcionament • •

L’Espluga de Francolí En funcionament • •

Ecoparc II (Montcada) En funcionament • • • •

Olot En funcionament • •

Tremp En funcionament • •

Impuls de la recollida selectiva de residus municipalsL’aplicació del Programa de gestió dels residus municipals a Catalunya 2001-2006estableix l’objectiu d’estendre la recollida selectiva a tota la població de Catalunyaper augmentar el nivell de valorització dels residus amb la participació de tots elsagents implicats. Cada àmbit territorial ha de definir els propis objectius devalorització als seus respectius programes comarcals.

Recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugers Les recollides selectives desenvolupades amb sistemes integrats de gestió aCatalunya han augmentat un any més de manera considerable. Així, la recollidade vidre en l’àmbit dels convenis s’estima en unes 146.993,13 tones l’any 2005. Depaper i cartró, s’estima en 355.393,68 tones. Finalment, la recollida d’envasoslleugers s’estima en 68.381,81 tones l’any 2005.

Recollida selectiva de matèria orgànicaA data 31 de desembre de 2005, hi ha un total de 293 municipis que han iniciat iimplantat parcialment o en la seva totalitat la recollida selectiva de la FORM.

Les tones de FORM recollides en conjunt a Catalunya, allà on està implantataquest tipus de recollida, s’estimen en 214.863 tones. Aquest nombre representaun increment del 21,5% sobre la quantitat recollida l’any 2004, en què es vanrecollir 176.785 tones.

La distribució de tones de FORM recollida selectivament a Catalunya l’any2005 i tractades en diverses instal·lacions de tractament biològic és la que mostrala taula següent:



DISTRIBUCIÓ DE FORM RECOLLIDA SELECTIVAMENT

Torrelles de Llobregat 2.896 t

Botarell 16.746 t

Castelldefels 10.150 t

Santa Coloma de Farners 11.274 t

Jorba 2.206 t

Granollers 0 t

Montoliu de Lleida 1.502 t

Sant Cugat del Vallès 1.442 t

Sant Pere de Ribes 8.303 t

Centelles 2.200 t

la Seu d’Urgell 1.581 t

Mas de Barberans 2.425 t

Manresa 11.348 t

Ecoparc I (Barcelona) 84.996 t

Terrassa 0 t

Tàrrega 2.206 t

l’Espluga de Francolí 1.124 t

Ecoparc II (Montcada) 51.073 t

Olot 3.378 t

Tremp 12 t

TOTAL 214.863 t

Millora i foment de la qualitat i la quantitat de la FORML’entrada en vigor, l’1 de gener de 2004, de la Llei 16/2003, de finançament de lesinfraestructures i del Cànon sobre deposició de residus, ha donat un fort impuls a larecollida selectiva de residus municipals i, especialment, a la recollida selectiva de laFORM. Aquesta Llei grava cada tona de residus municipals destinada a dipòsit ambun cànon de 10 €/t. D’altra banda, el 50% dels fons recaptats són retornats als enslocals sol·licitants en concepte de valorització de la matèria orgànica, i l’altre 50%,en concepte de recollida selectiva de matèria orgànica i d’altres residus municipals.Aquest fet ha provocat que molts ens locals hagin dut a terme actuacions de millorai foment de la qualitat i la quantitat de FORM que es destina a plantes decompostatge, i de reducció de les tones de rebuig dipositades en dipòsit controlat.

Seguiment de la qualitat de la FORM recollida selectivamentCom a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 16/2003, de 13 de juny, definançament de les infraestructures i del Cànon sobre la deposició de residus, i dela publicació de la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del Retorn delCànon sobre la deposició de residus, sorgeix la necessitat d’efectuar la caracteritzacióde la FORM per determinar-ne la qualitat, mesurada en termes d’impureses(expressada en %). A fi de donar la cobertura necessària d’aquest servei a latotalitat d’ens locals catalans amb implantació de la recollida selectiva de la FORMi alhora garantir l’objectivitat i transparència necessàries, l’Agència de Residus deCatalunya va optar per contractar externament aquest nou servei.

D’altra banda, d’acord amb la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació delRetorn del Cànon sobre la deposició de residus per a l’any 2005, i atès que es preveuefectuar un retorn del Cànon segons el tractament de reducció de la quantitat o lamillora de la qualitat del rebuig, s’ha considerat necessari incloure la caracteritzaciódel rebuig produït a les plantes de tractament biològic de Catalunya, a fi d’avaluar-hi la presència de matèria orgànica, expressada en % de matèria orgànica.



El Protocol de caracterització va ser elaborat conjuntament entre l’Agència deResidus de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i aprovat per laJunta de Govern del Fons de Gestió de Residus.

En el cas dels municipis que realitzaven la recollida selectiva de maneramancomunada, els resultats de la caracterització han estat conjunts i s’hanimputat a tots plegats. En els municipis que disposaven de diversos circuits derecollida, com és el cas de Barcelona, o que fan circuits diferenciats de la recollidade la FORM d’origen domiciliari i comercial, s’han caracteritzat els circuits perseparat.

D’altra banda, els municipis podran utilitzar, si així ho desitgen, els resultatsd’aquestes caracteritzacions que els facilita l’Agència de Residus als efectes delretorn del Cànon.

Al llarg de l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya ha fet un seguimentespecífic de la qualitat de FORM recollida selectivament a tots els municipis deCatalunya que en el moment d’iniciar la contractació de l’estudi de caracteritzacióhavien iniciat la recollida. En concret, ha realitzat un total de 732 caracteritzacionsde la FORM, corresponents a 230 municipis, tal com detalla la taula següent.

CARACTERITZACIONS DE LA FORM. 1R I 2N TRIMESTRE DE 2005

LOTS ÀMBITS NOMBRE DE CARACTERITZACIONS

1 Barcelona, excepte EMSHTR 35

2 EMSHTR 42

3 Lleida, Tarragona, Girona, les Terres de l’Ebre 28

TOTAL 105

CARACTERITZACIONS DE LA FORM. 3R I 4T TRIMESTRE DE 2005

LOTS ÀMBITS NOMBRE DE CARACTERITZACIONS

1 Ecoparc I (Barcelona) 120

2 Ecoparc II (Montcada i Reixac), Castelldefels, Sant Cugat del Vallès,

Torrelles de Llobregat 126

3 Granollers, Jorba, Malla 138

4 Montoliu de Lleida, Olot, Santa Coloma de Farners, la Seu d’Urgell, Tàrrega, Tremp 105

5 Botarell, l’Espluga de Francolí, Manresa, Mas de Barberans, Sant Pere de Ribes 138

TOTAL 627

Total de caracteritzacions durant 2005 732

Estudis que determinen la qualitat del compost L’Agència de Residus, conjuntament amb el Consorci de l’Escola Industrial deBarcelona – Universitat Politècnica de Catalunya, ha iniciat l’any 2005 l’estudiAvaluació i millora de les tecnologies de tractament biològic de residus municipalsde Catalunya.

Aquest projecte ha estat finançat amb fons propis de l’Agència de Residus deCatalunya i amb una subvenció del Ministeri de Medi Ambient (convocatòria desubvencions de l’Ordre MAM/960/2005, de 30 de març, BOE núm. 89, de 14d’abril de 2005).

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar el funcionament de les instal·lacions detractament dels residus biodegradables (FORM i residus vegetals), procedents de larecollida selectiva, i de les instal·lacions que tracten la fracció restant, per garantir-ne i millorar-ne la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica.



A fi d’analitzar el funcionament d’aquestes instal·lacions, l’estudi s’ha centraten tres punts:— Balanç de massa dels diversos fluxos de residus i materials— Caracterització dels materials d’entrada i dels productes obtinguts — Determinació dels fenòmens de dispersió/concentració de contaminants(metalls pesants, impureses, etc.).

Suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de la FORML’Agència de Residus de Catalunya, dins la seva política de suport als ens locals perimplantar la recollida selectiva de la FORM, va publicar al DOGC de 19 de maig de2005, mitjançant la Resolució MAH/1114/2005, d’11 d’abril, la convocatòria d’ajutsper fomentar la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals.L’objecte de la subvenció pot incloure els conceptes següents: els cubells i les bossescompostables per a les llars, els contenidors de recollida selectiva de la FORM, larealització de les campanyes de comunicació, i d’altres conceptes estrictamentrelacionats amb el foment de la recollida selectiva de la FORM (actuacions per alcompostatge domèstic, elements per a la transferència de la FORM...).

L’Agència de Residus de Catalunya va dictar la Resolució d’atorgament delsajuts per al foment de la recollida selectiva de la FORM per un import total de9.180.000,00 €. Els beneficiaris van ser 111 ens locals.

Municipis de Catalunya que han iniciat la recollida selectiva de la FORMTaula dels municipis que han iniciat (parcialment o totalment) la recollidaselectiva de la FORM a finals de 2005, per comarques i demarcacions:

DEMARCACIÓ COMARCA MUNICIPI ABAST DE LA IMPLANTACIÓ

126 BARCELONA Alt Penedès CASTELLVÍ DE LA MARCA Total

SANT PERE DE RIUDEBITLLES Total

SANT SADURNÍ D’ANOIA Total

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS Total

VILAFRANCA DEL PENEDÈS Total

Anoia IGUALADA Total

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI Parcial

VILANOVA DEL CAMÍ Total

Bages ARTÉS Total

AVINYÓ Total

BALSARENY Total

CALDERS Total

CASTELLBELL I EL VILAR Total

CASTELLGALÍ Total

MANRESA Total

MONISTROL DE CALDERS Total

MONISTROL DE MONTSERRAT Total

NAVARCLES Total

NAVÀS Total

EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT Total

SALLENT Total

SANT FRUITÓS DE BAGES Total

SANT JOAN DE VILATORRADA Total

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA Total




SANT VICENÇ DE CASTELLET Total

SANTPEDOR Total

SÚRIA Total

Baix Llobregat ABRERA Total

BEGUES Total

CASTELLDEFELS Total

CORNELLÀ DE LLOBREGAT Parcial

ESPLUGUES DE LLOBREGAT Total

GAVÀ Parcial

MARTORELL Total

MOLINS DE REI Total

PALLEJÀ Total

EL PAPIOL Total

EL PRAT DE LLOBREGAT Total

SANT ANDREU DE LA BARCA Total

SANT BOI DE LLOBREGAT Total

SANT FELIU DE LLOBREGAT Total

SANT JOAN DESPÍ Parcial

SANT JUST DESVERN Total

SANT VICENÇ DELS HORTS Total

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ Total

TORRELLES DE LLOBREGAT Total

VILADECANS Parcial

Barcelonès BADALONA Parcial

BARCELONA Parcial

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Total

SANT ADRIÀ DE BESÒS Parcial

SANTA COLOMA DE GRAMENET Parcial

Berguedà BERGA Total

Garraf CUBELLES Total

SANT PERE DE RIBES Total

SITGES Parcial

VILANOVA I LA GELTRÚ Total

Maresme ALELLA Total

ARENYS DE MAR Parcial

ARENYS DE MUNT Parcial

ARGENTONA Total

CABRERA DE MAR Total

CABRILS Total

CALELLA Parcial

CANET DE MAR Total

EL MASNOU Total

MATARÓ Parcial

ÒRRIUS Total

PINEDA DE MAR Parcial

PREMIÀ DE DALT Total

PREMIÀ DE MAR Total

SANT ANDREU DE LLAVANERES Parcial

TEIÀ Total

TIANA Total

TORDERA Total




VILASSAR DE DALT Total

VILASSAR DE MAR Total

Osona BALENYÀ Total

CALLDETENES Total

FOLGUEROLES Total

RODA DE TER Total

SANT PERE DE TORELLÓ Total

SEVA Total

TARADELL Total

TONA Total

TORELLÓ Total

V IC Total

Vallès Occidental BADIA DEL VALLÈS Total

BARBERÀ DEL VALLÈS Total

CASTELLAR DEL VALLÈS Total

CASTELLBISBAL Total

CERDANYOLA DEL VALLÈS Total

MATADEPERA Total

MONTCADA I REIXAC Total

POLINYÀ Total

RIPOLLET Total

RUBÍ Parcial

SABADELL Parcial

Vallès Occidental SANT CUGAT DEL VALLÈS Parcial

SANT LLORENÇ SAVALL Total

SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Total

SENTMENAT Total

TERRASSA Total

ULLASTRELL Total

VACARISSES Total

VILADECAVALLS Total

Vallès Oriental BIGUES I RIELLS Total

CALDES DE MONTBUI Total

CANOVELLES Total

CARDEDEU Total

LES FRANQUESES DEL VALLÈS Total

LA GARRIGA Total

GRANOLLERS Parcial

LA LLAGOSTA Total

LLIÇÀ DE VALL Total

LLINARS DEL VALLÈS Total

MOLLET DEL VALLÈS Total

MONTMELÓ Total

MONTORNÈS DEL VALLÈS Total

PARETS DEL VALLÈS Total

LA ROCA DEL VALLÈS Parcial

SANT ANTONI DE VILAMAJOR Total

SANT CELONI Total

SANT FELIU DE CODINES Total

SANT FOST DE CAMPSENTELLES Total

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Total




58 GIRONA Alt Empordà CASTELLÓ D’EMPÚRIES Parcial

ESCALA Parcial

FIGUERES Total

LLERS Parcial

ROSES Parcial

Baix Empordà CALONGE Parcial

CASTELL-PLATJA D’ARO Parcial

PALAFRUGELL Parcial

SANT FELIU DE GUÍXOLS Parcial

SANTA CRISTINA D’ARO Parcial

Cerdanya PUIGCERDÀ Total

Garrotxa OLOT Total

SANT JOAN LES FONTS Parcial

Gironès AIGUAVIVA Total

BESCANÓ Total

CAMPLLONG Total

CASSÀ DE LA SELVA Total

GIRONA Parcial

LLAGOSTERA Parcial

SALT Total

SANT GREGORI Total

SARRIÀ DE TER Total

VILABLAREIX Total

Osona VILADRAU Total

Pla de l’Estany BANYOLES Parcial

CORNELLÀ DEL TERRI Parcial

ESPONELLÀ Parcial

FONTCOBERTA Parcial

PALOL DE REVARDIT Parcial

PORQUERES Parcial

SERINYÀ Parcial

Ripollès CAMPDEVÀNOL Total

CAMPELLES Total

CAMPRODON Total

GOMBRÈN Total

LLANARS Total

LLOSSES Total

MOLLÓ Total

OGASSA Total

PARDINES Total

PLANOLES Total

QUERALBS Total

RIBES DE FRESER Total

RIPOLL Parcial

SANT JOAN DE LES ABADESSES Total

SANT PAU DE SEGÚRIES Total

SETCASES Total

TOSES Total

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS Total

VILALLONGA DE TER Total

Selva ANGLÈS Total




ARBÚCIES Total

BLANES Parcial

LLORET DE MAR Parcial

SANT HILARI SACALM Total

SANTA COLOMA DE FARNERS Total

TOSSA DE MAR Total

VILOBÍ D’ONYAR Total

33 LLEIDA Alt Urgell ALÀS I CERC Total

ARSÈGUEL Total

CAVA Total

ESTAMARIU Total

MONTFERRER I CASTELLBÒ Total

EL PONT DE BAR Total

RIBERA D’URGELLET Total

LA SEU D’URGELL Total

VALLS DE VALIRA Total

Pallars Jussà TREMP Parcial

Segarra CERVERA Total

GUISSONA Total

SANT GUIM DE FREIXENET Total

TORÀ Total

Segrià ALCARRÀS Total

ALCOLETGE Total

ALFARRÀS Total

ALGUAIRE Total

ALMENAR Total

ALPICAT Total

ARTESA DE LLEIDA Total

BENAVENT DE SEGRIÀ Total

GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT Total

LLEIDA Parcial

MONTOLIU DE LLEIDA Total

PORTELLA Total

ROSSELLÓ Total

TORREFARRERA Total

TORRE-SERONA Total

VILANOVA DE LA BARCA Total

VILANOVA DE SEGRIÀ Total

Urgell AGRAMUNT Total

TÀRREGA Total

61 TARRAGONA Alt Camp ALCOVER Total

ALIÓ Total

BRÀFIM Total

CABRA DEL CAMP Total

FIGUEROLA DEL CAMP Total

LA MASÓ Total

MILÀ Total

NULLES Total

EL PONT D’ARMENTERA Total




RODONYÀ Total

VALLS Parcial

VILABELLA Total

Baix Camp ALEIXAR Total

ALFORJA Total

ALMOSTER Total

LES BORGES DEL CAMP Total

BOTARELL Total

CAMBRILS Parcial

CASTELLVELL DEL CAMP Total

MASPUJOLS Total

MONTBRIÓ DEL CAMP Total

MONT-ROIG DEL CAMP Parcial

REUS Parcial

RIUDECANYES Total

RIUDECOLS Total

RIUDOMS Total

LA SELVA DEL CAMP Total

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT Total

VILAPLANA Total

VINYOLS I ELS ARCS Total

Baix Penedès CALAFELL Parcial

CUNIT Parcial

EL VENDRELL Parcial

Conca de Barberà BARBERÀ DE LA CONCA Total

BLANCAFORT Total

CONESA Total

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Total

FORÈS Total

LLORAC Total

MONTBLANC Total

PASSANANT I BELLTALL Total

PILES Total

PIRA Total

PONTILS Total

ROCAFORT DE QUERALT Total

SANTA COLOMA DE QUERALT Total

SARRAL Total

SAVALLÀ DEL COMTAT Total

SENAN Total

SOLIVELLA Total

VALLCLARA Total

VALLFOGONA DE RIUCORB Total

VILANOVA DE PRADES Total

VILAVERD Total

VIMBODÍ Total

Priorat FALSET Total

MAS-ROIG Total

Tarragonès ALTAFULLA Total

SALOU Total




TARRAGONA Parcial

VILA-SECA Total

15 TERRES EBRE Baix Ebre L’AMETLLA DE MAR Parcial

DELTEBRE Parcial

ROQUETES Total

TORTOSA Total

Montsià ALCANAR Total

AMPOSTA Parcial

SANT CARLES DE LA RÀPITA Total

SÉNIA Total

ULLDECONA Parcial

Ribera d’Ebre ASCÓ Total

FLIX Total

GARCIA Total

MIRAVET Total

RASQUERA Total

Terra Alta FATARELLA Total

293 MUNICIPIS

Recollida selectiva de pilesL’any 2005, s’ha recollit un total de 601,3 tones de piles de format gran i botó apunts de recollida de l’àmbit municipal.

Recollida selectiva de medicamentsLa recollida de medicaments de procedència domèstica ha continuat a través delSistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector farmacèutic (SIGRE), laqual es va iniciar l’any 2001. La recollida s’organitza mitjançant contenidorsubicats a prop de 3.000 farmàcies i 589 CAP. A finals de l’any 2005, hi havia 2.937farmàcies adherides al SIGRE, de les quals 2.166 corresponen a Barcelona, 293 aGirona, 187 a Lleida i 307 a Tarragona.

En total, es van recollir unes 438,5 tones de medicaments i envasos demedicaments.

Finalment, cal tenir present que aproximadament el 40% de tots elsmedicaments recollits es reciclen, bàsicament les fraccions de paper i cartró, vidre,plàstic i metall.

Foment d’experiències singulars de recollida selectivaL’Agència de Residus de Catalunya ha col·laborat un any més a fer més sosteniblesles festes populars de Catalunya. L’objectiu d’aquesta col·laboració ha estat reduirl’impacte ambiental dels grans esdeveniments lúdics i aprofitar aquestescelebracions, que tenen gran afluència de públic, per promoure hàbits méssostenibles pel que fa a la generació i gestió de les deixalles. Durant l’any 2005, iper quart any consecutiu, s’ha col·laborat amb la Federació d’Entitats CulturalsAndaluses a Catalunya (FECAC) en l’ambientalització dels seus actes principals.Aquesta col·laboració s’ha vehiculat a través d’un conveni, i ha cobert la Feria deAbril, l’Aplec del Cargol, la festa del Club Súper3 i la festa de les 3R de Ripollet.L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat el foment de la recollida selectiva,que s’ha adaptat a les necessitats de cada esdeveniment. El foment de la recollidaselectiva s’ha reforçat amb actuacions de comunicació i sensibilització ambientals.



Recollida de paper i cartróHa continuat el foment de la recollida selectiva de paper i cartró a les oficines idependències d’empreses, escoles i altres entitats. Durant l’any 2005, s’ha triplicat,respecte a l’any 2004, la quantitat de papereres de cartró lliurades a les entitatsesmentades, que han passat de 4.280 a 15.120.

Recollida selectiva de la Feria de AbrilDurant els dies de la Feria de Abril, s’ha recollit de manera selectiva el 59,26% delsresidus originats en aquest esdeveniment. Respecte a l’any 2004 (50%), elpercentatge de recollida selectiva s’ha incrementat d’un 9,46%. Dels residusgenerats, s’han assolit les xifres de recollida fraccionada de residus següents:

Fracció orgànica ..............................................................................................................................................23.860 kg Vidre..........................................................................................................................................................................27.000 kg Envasos ......................................................................................................................................................................7.500 kg Paper i cartró......................................................................................................................................................10.780 kg Oli......................................................................................................................................................................129.210 litres

Recollida selectiva a les festes del Club Súper3La Festa dels Súpers de Televisió de Catalunya s’incorpora l’any 2005 al Programade festes sostenibles que promou l’ARC. Les xifres de la recollida fraccionada enaquest esdeveniment, celebrat el 12 i 13 de novembre, són les següents: Fracció orgànica .................................................................................................................................................1.200 kg Envasos........................................................................................................................................................................2.400kg Paper i cartró.........................................................................................................................................................4.220 kg

Recollida selectiva a la Festa de les 3R a RipolletL’Agència de Residus de Catalunya ha col·laborat en la celebració de la Festa de les3R de Ripollet, una iniciativa de les associacions de veïns de Can Clos, Can Mas iCan Maragall, la qual compta amb el suport de l’Ajuntament de Ripollet, l’EntitatMetropolitana del Medi Ambient, la CONFAVC i la Diputació de Barcelona.

Recollida selectiva d’envasos fitosanitarisLa recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosanitaris,mitjançant un sistema integrat de gestió (SIGFITO), va continuar el seu creixement.Així doncs, durant l’any 2005 es va recollir un total d’1.422.000 kg, cosa querepresenta un increment respecte a l’any anterior del 24,5%. També han continuatel desplegament i l’estandardització dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris,amb un total de 222 punts d’agrupament a Catalunya, mitjançant principalmentles cooperatives agràries i els punts de venda de productes fitosanitaris.

Recollida selectiva del paper a les oficines de la GeneralitatDurant l’any 2005, va continuar el conveni de col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i la societat FEMAREC, SCCL, que dóna servei a la recollida selectiva de papera les oficines de la Generalitat. Durant l’any 2005, es va fer un total de 5.275 recollides,que van representar 1.097 t de paper recollit selectivament destinat a valoritzar.

Gestió dels residus d’envasos

Convenis amb els sistemes integrats de gestió ECOEMBES i ECOVIDRIODesprés que l’any 2004 es renovessin els convenis amb els sistemes integrats degestió d’envasos a Catalunya (ECOEMBES i ECOVIDRIO), durant l’any 2005 s’han



consolidat les aportacions econòmiques que reben els ens locals pels diferentsconceptes establerts en aquests convenis de col·laboració.

Conveni amb ECOEMBES En relació amb la implantació del conveni de col·laboració entre l’Agència deResidus de Catalunya i Ecoembes 2003-2008, cal destacar que durant l’any 2005 lacomissió de seguiment del conveni va acordar que les quantitats màximes afacturar corresponents a la recollida selectiva i el transport d’envasos de cartród’origen comercial s’havien d’incrementar i quedaven modificades a l’alçamitjançant una nova addenda al conveni.

Conveni amb ECOVIDRIODurant l’any 2005, els ens locals adherits al conveni han continuat facturant alSistema Integrat de Gestió les recollides de vidre que realitzen amb les mateixescondicions econòmiques que l’any anterior, amb la possibilitat que ECOVIDRIOfos l’encarregada de dur a terme directament la recollida selectiva de vidre ambunes aportacions econòmiques en concepte de despeses de gestió i optimitzaciódel servei.

Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per a l’execució dela Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un anynatural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles degenerar residus d’envasos han d’elaborar un pla empresarial de prevenció ambl’objectiu de minimitzar la generació d’aquests residus. Aquests plans afectenqualsevol tipus de producte i d’envàs, ja sigui industrial, comercial o domèstic.

Durant l’any 2005, es van presentar a l’Agència de Residus de Catalunya 36nous primers plans empresarials de prevenció individuals corresponents al període2005-2007, dels quals 26 han estat aprovats.

A més, també s’ha emès informe sobre la renovació de plans empresarials deprevenció que l’any 2005 havien finalitzat la vigència. En concret, s’han presentat19 segons plans, dels quals s’han aprovat 17 corresponents als períodes 2002-2004i 2005-2007. També s’han presentat 17 nous tercers plans corresponents alsperíodes 1999-01, 2002-2004 i 2005-2007, dels quals s’han aprovat 13.

Implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasosLes empreses que comercialitzin els seus productes mitjançant envasosreutilitzables i vulguin acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han decomunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

Durant l’any 2005, s’ha continuat promovent la implantació dels sistemes dedipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) en l’àmbit de les empreses quereutilitzen els seus envasos. Durant l’any 2005, 5 empreses han comunicat al’Agència de Residus de Catalunya la implantació voluntària d’aquests SDDR per aenvasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 41 empreses que han implantat aquestssistemes de retorn que afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten laprevenció en la generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitatnecessaris per a aquest tipus d’envasos.

Visites d’inspecció a les empreses no adherides a un sistema de dipòsit, devolució iretorn d’envasos (SDDR) o a un sistema integrat de gestió (SIG)Els envasadors o bé els responsables de la posada al mercat de productes de



consum domèstic han d’assumir la responsabilitat de la gestió correcta dels residusd’envasos que generaran aquests productes. La gestió s’ha de realitzar mitjançantels dos sistemes previstos per la Llei 11/1997: el sistema de dipòsit, devolució iretorn (SDDR) o bé el sistema integrat de gestió (SIG).

Durant l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya va continuar requerintles empreses que presumptament no complien la normativa d’envasos perquè s’hiadaptessin mitjançant l’adhesió a un SIG o la implantació d’un SDDR. Com aconseqüència d’aquests requeriments, es van dur a terme les visites d’inspecciócorresponents a aquelles empreses que no justificaven el compliment de lanormativa en la posada al mercat dels seus productes envasats per al consumdomèstic / domiciliari.

Gestió del retorn del Cànon sobre deposició de residus als ens locals La Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures detractament de residus i del Cànon sobre la deposició de residus, regeix el Fons deGestió de Residus, que va ser creat mitjançant la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus, en el marc de la legislació reguladora de la cooperacióeconòmica de la Generalitat en inversions, obres i serveis de competència dels enslocals de Catalunya.

La Llei crea la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus per administrarles aportacions econòmiques i les actuacions derivades del Fons de Gestió deResidus (que s’adscriu a l’ARC), regula la naturalesa i els recursos econòmics delFons i concreta qui en són els beneficiaris. En el seu marc, la Junta de Govern delFons de Gestió va aprovar la distribució del retorn del Cànon per a l’any 2004 i pera l’any 2005.

La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus va determinar la destinacióque havien de rebre els fons econòmics provinents del Cànon. En qualsevol cas,com a mínim un 50% s’havia de destinar a la valorització de la fracció orgànica, i,la resta, a la recollida selectiva de la matèria orgànica, a la valorització d’altrestipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitatdel rebuig destinat a dipòsit controlat, i també a promoure campanyes d’educacióambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos provinents de la recaptació del Cànon són els enslocals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i elsconsorcis constituïts per a la prestació de serveis i per a inversions resultants de lagestió de residus municipals. Aquests ens locals s’han de donar d’alta en unregistre que actualment consta de 183 beneficiaris.

Durant l’any 2005, es va fer el tancament final de la distribució del retorn delCànon corresponent a l’any 2004, el balanç final del qual és el següent:

INGRÉS 2004 T IMPORT UNIT. CÀNON % S/

E/T EUROS TOTAL

Residus municipals a dipòsit controlat

Assimilables a dipòsit controlat

TOTAL 3.215.933 10 32.159.333 100%

3.215.933,31 10 32.159.333,05 100,0%



RETORN DADES DEFINITIVES 2004 CÀNON % S/ TOTAL

T EUROS INGRÉS

1.1 Tractament FORM (gestió) 170.540,15 5.629.803,85 17,5%

1.2 Tractament de la FORM (infraestructura) 4.862.861,50 15,1%

1.3 Caracteritzacions 214.620,06 0,7%

1.4 Despeses de gestió ARC 1.610.427,83 5,0%

Subtotal tractament FORM 12.317.713,24 38,3%

2. Recollida FORM (t) 169.770,35 2.151.917,14 6,7%

3. Reducció reb. 164.304,08 262.885,73 0,8%

4. Rec. P/C 165.469,54 5.110.561,79 15,9%

5. Deixalleries (ha.) 3.662.311,02 11,4%

6. Serveis públics 1.515.696,78 4,7%

Subtotal altres 12.703.372,46 39,5%

TOTAL 25.021.085,70 77,8%

ROMANENT € 7.138.247,35 22,2%

Els 151 ens locals que van sol·licitar retorn de l’any 2004 segons el procedimentestablert a aquest efecte van percebre 16.817.479,53 €.

Així mateix, la Junta de Govern del Fons de Gestió, en reunió de 14 de juliolde 2005, va aprovar que el romanent del Cànon (7.138.247,35 €) fos distribuït enactuacions destinades a l’optimització operativa en les infraestructures detractament biològic (6.938.247,35 €) i en millores en deixalleries (200.000,00 €).

D’altra banda, durant l’any 2005, s’han resolt i pagat les sol·licitudscorresponents al primer trimestre de l’any, segons els criteris aprovats per a l’anyen qüestió per la Junta de Govern del Fons de Gestió, que són:— Tractament de la fracció orgànica (gestió): 28,57%— Tractament de la fracció orgànica de residus municipals (reposiciód’infraestructures): 8,13%— Tractament de la fracció orgànica (optimització i millora de processos): 8,12%— Caracteritzacions: 0,94%— Reducció del rebuig: 4,29%— Recollida de FORM: 14,10%— Recollida de paper i cartró: 13,30%— Recollida selectiva de residus en deixalleria fixa per habitant: 10,17%— Recollida en deixalleria variable per tones: 3,34%— Serveis públics: 5%— Despeses de gestió de l’ARC: 4%.

Tant la liquidació del Cànon de residus com les sol·licituds de retorn es gestionenmitjançant la plataforma telemàtica SDR (Sistema Documental de Residus). Durantl’any 2005, s’ha tramitat la documentació següent:

— Autoliquidació i gestió del retorn del Cànon de residus municipals; hi ha 173ens enregistrats — 634 sol·licituds de gestió del retorn del Cànon de residus municipals.



INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

A 31 DE DESEMBRE DE 2005

Alt Camp(3)

Alt Empordà(1)

Alt Penedès(10) (1)

(1)

Alt Urgell

(2) (1)(1)

AltaRibagorça

Anoia

(1)(6)(1) (1)

Bages

(1) (1)(14)

Baix Camp

(1)(6)(1)

Baix Ebre(1) (4)

(1)

BaixEmpordà

(8)(1)

BaixPenedès

(1)(2)

Berguedà

(3)(1)

Cerdanya(1) (1)

Conca deBarberà

(3) (1)

Garraf(6) (1)

Garrigues

(2) (1)

Garrotxa(1)(5)

(1)

(1)

Gironès

(1) (1)(6) (2)

(1)

Maresme(12)(1) (1)(1)

Montsià(1)(6)

(1)

Noguera

(1)(1)

Osona

(1)(1) (1)(8)

Pallars Jussà(1) (1)(1)

Pallars Sobirà(2) (1)

Pla d'Urgell(1)(1)

Pla de l'Estany(1) (1)

Priorat

(1)

Riberad'Ebre

(1)(2) (1)

Ripollès

(1)(1)

Segarra

(1)(1)(1)

Segrià

(1)(2)(1)

Selva(1) (7)(1)

Solsonès

(1)(1)

Tarragonès(1) (1)(5)

Terra Alta

Urgell

(1)(3)(1)

Val d’Aran(1) (3)

Vallès Occ.

(16)(1)

(1)(1)

Vallès Or.

(1) (2) (1)(1)(26)

(11)(2)

(1)(1)

(1)

(1)◆

(1)

(1)

(1)

(1)

(1)

(1)(1)

(1)

(1)

EMSHTR (1) (1)

(1)(2) (5)

(2) (1)(39)(1)

(1)

(7)

◆ ◆

(8)

Baix Llobregat(8)(1)

(1)(1)

(2)

(1)

(1)

(1)

(1)

Vallès Occidental

(1)

(3)

(1)

(1)

(1)

En funcionamentTipus d'instal·lació

Compostatge

Triatge

Triatge d’envasos lleugers

Transvasament

Deixalleries

En construcció

Deixalleries mòbils

Deixalleries mini

(1)

(2)

(7)

◆

Incineradores

Dipòsits controlats

Valorització

Disposició

Digestió anaeròbia

(4)

(19)

(2)

(5)

(11)

(237)

(8)

◆

(9)

(31)

(29)



El 28 de juny de 2001, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunyava aprovar el Programa de gestió dels residus de la construcció a Catalunya 2001-2006 (PROGROC), que és l’instrument de planificació i ordenació territorial,econòmica i mediambiental de les infraestructures i de les activitats dedicades a lagestió dels residus de la construcció.

Els objectius generals del Programa tendeixen a assolir un alt nivell de gestiómediambiental dels residus de la construcció en compliment dels objectius de laComissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de lesinstal·lacions, i a internalitzar en el projecte els costos de la construcció, l’enderroci la rehabilitació de manera sostenible. Enguany, s’ha dut a terme la revisiód’aquest Programa, on es remarca especialment la importància de la valoritzaciócom la modalitat de gestió més sostenible.

Les inversions del PROGROC s’assoleixen essencialment a través de lainiciativa privada (35,9 €), i la inversió pública (11,18 €) es destina especialment aassolir els objectius i a donar servei a tot el territori. La inversió total prevista en elPrograma per al període 2001-2006 és de 47,7 M€.

Instal·lacions de gestió de residus de la construccióDurant l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya ha emès informe favorablesobre els dipòsits controlats següents: Vinyols i els Arcs (Baix Camp) i Peralada (AltEmpordà).

Quant a les plantes de reciclatge de runes, s’ha emès informe favorable sobreles plantes de: Bellpuig i Agramunt (Urgell), Montoliu de Lleida (Segrià), Tarragona(Tarragonès), Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Camarles (Baix Ebre), Arbúcies (Selva),Peralada (Alt Empordà), les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) i Castellar delVallès (Vallès Occidental).

Pel que fa a plantes de triatge i transferència de runes, s’ha emès informefavorable sobre les plantes següents: Barcelona (Barcelonès) i Sant Cebrià deVallalta (Maresme).

A més, durant l’any 2005, han estat inscrits en el Registre General de Gestorsde Residus de Catalunya els dipòsits controlats de Callús (Bages), Albons (BaixEmpordà) i Botarell (Baix Camp), així com la planta de reciclatge d’Arenys deMunt (Maresme) i les plantes de transferència de Sant Quirze del Vallès (VallèsOccidental) i Olius (Solsonès).

El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la gestió correcta delsresidus de la construcció és el següent:

ESTAT DIPÒSITS PLANTES DE PLANTES DE

CONTROLATS TRANSVASAMENT RECICLATGE

En funcionament 45 7 11

D’altra banda, durant l’any 2005 s’ha clausurat el dipòsit controlat de terres i runesd’Ordis II (Baix Empordà).

El total de tones gestionades durant l’any 2005 va ser de més de 8.500.000tones.

Actuacions en l’àmbitdel Programa degestió de residus de laconstrucció aCatalunya (2001-2006)



INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2005

Alt Camp

Alt Empordà(2)

Alt Penedès(1)

Alt Urgell

(1)

AltaRibagorça

Anoia

(2) (1)

Bages

(4) (1)

BaixCamp

(1)

Baix Ebre

BaixEmpordà

(2)

Baix Llobregat(1)

BaixPenedès

EMSHTR(4) (2) (1)

Berguedà

(1)

Cerdanya(1)

Conca deBarberà

Garraf(2)

Garrigues

(1)

Garrotxa(1)

Gironès

(2) (1)

Maresme(1) (2)

Montsià(1) (1)

Noguera(2)

Osona(2)

Pallars Jussà

(1)

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell(1)(1)

Pla de l'Estany

Priorat

Riberad'Ebre

(1)

Ripollès

(1)

Segarra(1)Segrià

(1)

Selva

Solsonès

Tarragonès(2) (1)

Terra Alta

Urgell(1)

Val d'Aran(1)

Vallès Occ.

(2)(2)(3)

Vallès Or.(3)

(2)

(1)

Tipus d'instal·lació

Valorització Plantes de reciclatge

Disposició Dipòsits controlats

Transvasament

(12)

(46)

(7)

En funcionament



Clausura d’antics abocadors municipals fora d’ús i d’abocadors municipalsde residus de la construcció fora d’ús

L’any 2005, s’ha actuat en 23 municipis clausurant i netejant 78 puntsincontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipalsd’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocamentincontrolat).

Els municipis on s’ha actuat són: Avinyonet de Puigventós, Fortià (AltEmpordà), Subirats, Olesa de Bonesvalls, Castellet i la Gornal (Alt Penedès),Masquefa, Sant Pere Sallavinera (Anoia), Avinyó (Bages), Vandellòs i l’Hospitalet del’Infant (Baix Camp), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Torrelles de Llobregat(Baix Llobregat), Calafell, Albinyana (Baix Penedès), Sant Pere de Ribes (Garraf),Gerb, Àger, Ivars de Noguera (Noguera), Manlleu (Osona), Camprodon, Sant Joande les Abadesses (Ripollès), Montoliu de Segarra (Segarra), Castellar del Vallès(Vallès Occidental) i Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental).

Redacció de projectes i contractació d’obresDurant l’any 2005, s’han redactat els projectes de clausura dels abocadorsmunicipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús subvencionatsen la convocatòria d’ajuts per a l’any 2004. Els abocadors en qüestió són elsd’Alguaire (Segrià), CC Pallars Jussà (Pallars Jussà), Sudanell (Segrià), Sant Estevede la Sarga (Pallars Jussà), les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), Torrefarrera (Segrià),Tàrrega (Urgell), Albesa (Noguera), Almacelles (Segrià), CC Garrigues (Garrigues),Vilosell (Garrigues), Benissanet (Ribera d’Ebre), Ascó (Ribera d’Ebre), Riba-rojad’Ebre (Ribera d’Ebre), el Prat de Comte (Terra Alta), CC Baix Camp (Baix Camp),Mont-roig del Camp (Baix Camp), CC Tarragonès (Tarragonès), Xerta (Baix Ebre),CGRM Montsià (Montsià), Masquefa (Anoia), Roda de Ter (Osona), Arbúcies(Selva), el Pla de Santa Maria (Alt Camp), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Cercs(Berguedà), Torrelles de Foix (Alt Penedès), Subirats (Alt Penedès), CC BaixLlobregat (Baix Llobregat), Talamanca (Bages), Sabadell (Vallès Occidental), SantFeliu de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), SantaEulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Calonge 1 i 2 (Baix Empordà), Cardedeu(Vallès Oriental), Cassà de la Selva (Gironès), la Roca del Vallès (Vallès Oriental),Vilafant (Alt Empordà), Riudaura (Garrotxa), Vilajuïga (Alt Empordà) i CC AltEmpordà (Alt Empordà).

Convocatòria de subvencions 2005 per a clausuresDurant l’any 2005, s’han atorgat 3.851.347,15 € per a la clausura d’abocadorsmunicipals fora d’ús i d’abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de laconstrucció fora d’ús corresponents als municipis de Gelida (Alt Penedès), Piera(Anoia), Gósol (Berguedà), Sant Boi de Llobregat (EMSHTR), Gavà-Begues(EMSHTR), Alella (Maresme), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Pau (AltEmpordà), CC Alt Empordà (Alt Empordà), Llers (Alt Empordà), Verges (BaixEmpordà), Santa Coloma de Farners (Selva), Lloret de Mar (Selva), l’Espluga Calba(Garrigues), Vallfogona de Balaguer (Noguera), Oliola (Noguera), Castelló deFarfanya (Noguera), Algerri (Noguera), Menàrguens (Noguera), Artesa de Segre(Segrià), Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell), Maials (Segrià), Almacelles (Segrià),Maldà (Urgell), EMD Rocallaura (Urgell), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (BaixCamp), el Vendrell (Baix Penedès), Batea (Terra Alta), Vic (Osona), Riudarenes(Selva), CC Pallars Jussà (Pallars Jussà), CC Conca de Barberà (Conca de Barberà),Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Tarragona (Tarragonès), Móra d’Ebre(Ribera d’Ebre) i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).



Seguiment de les inspeccions a dipòsits controlats de runesDurant l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya ha continuat les inspeccionsals dipòsits controlats de runes. Aquesta tasca ha suposat més de 50 visitesmensuals i el mostreig i l’analítica anual de les arquetes de control en les quals s’hatrobat líquid.

A principis de l’any 2005, es va distribuir la Guia de tractament de les dejeccionsramaderes que té per objecte identificar i descriure els principals tractamentsaplicables a les dejeccions ramaderes, i que inclou els avantatges i elsinconvenients i els rendiments de separació d’elements contaminants esperats.D’aquesta manera, es disposa d’una eina útil per a la selecció del tractament mésadequat a cada situació.

Per aprofundir en la gestió de les dejeccions ramaderes en col·laboració ambels ens locals, s’ha efectuat el seguiment de dos convenis de col·laboració enmatèria d’inspecció de gestió de dejeccions ramaderes. Un amb el ConsellComarcal d’Osona i l’altre amb el Consell Comarcal de la Garrotxa.

Durant l’any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya ha col·laborat amb unaproposta conjunta del Departament de Medi Ambient i Habitatge i delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a la gestió de la fertilització enuna agricultura i ramaderia sostenibles, que inclou:— Enfocament de la importància de la gestió i protecció del sòl— Pla de suport a serveis públics i privats de gestió de matèries orgàniques tant aescala territorial com comarcal— Millores en els sistemes d’emmagatzematge— Impuls al tractament de dejeccions ramaderes prioritzant les granges de majordimensió, les plantes de tractament en la granja mateixa o les plantes per a ungrup de granges associades.

A fi de portar a terme aquestes actuacions de manera consensuada i coordinadaentre els diferents departaments de la Generalitat i el sector ramader, s’haconstituït el Consorci per a la Fertilització Agrària a Catalunya - GESFER.

El Pla d’acció de GESFER inclou actuacions com el suport als ens territorials, lacoordinació dels plans col·lectius, l’impuls a sistemes d’informació, amb treball enxarxa entre els diferents sistemes existents, el servei d’intermediació per facilitar elcreuament entre l’oferta i la demanda i el foment dels tractaments de lesdejeccions ramaderes.

Ajuts per a l’elaboració de plans de gestió de dejeccions ramaderes El Departament de Gestió de Matèria Orgànica ha efectuat durant tot l’any 2005 lacorresponent avaluació de la documentació presentada pels beneficiaris d’aquestajut, i ha emès uns 206 informes favorables per fer efectius els pagamentscorresponents atorgats.

Convocatòria d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàriesper a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió dedejeccions L’any 2005, s’ha dut a terme un total de 63 visites de comprovació per fer elsinformes de pagament (12 de la convocatòria de 2003 i 53 de la convocatòria de2005).

Durant el mes d’abril de 2005, es va publicar al DOGC la ResolucióMAH/1286/2005, d’11 d’abril, per la qual es fan públiques les bases sobre la línia

Actuacions en l’àmbitde les dejeccionsramaderes



d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació,el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccions.

En data 7 de juliol de 2005, es va publicar al DOGC núm. 4421 la ResolucióMAH/2085/2005, de 22 de juny de 2005, per la qual s’amplia el termini depresentació de sol·licituds de la convocatòria corresponent a la línia de lesinfraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment delsplans de gestió de dejeccions ramaderes.

El pressupost total assignat a la Resolució MAH/1286/2005 d’11 d’abril, haestat de 4.000.000 € amb càrrec al pressupost de l’Agència de Residus de Catalunyaper a l’any 2005. Del total de 235 sol·licituds, per un import total sol·licitat de27.971.808,68 €, es va emetre informe favorable sobre 163 sol·licituds. Tal compreveia la resolució d’ajuts, alguns dels sol·licitants van actuar en nom irepresentació d’altres, cosa que ha suposat que les 163 sol·licituds corresponguin a174 beneficiaris. L’import atorgat per a aquests ajuts ha estat de 3.119.350,84 €.

Instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderesA finals de l’any 2005, el desplegament de la implantació d’instal·lacions per a lagestió de dejeccions ramaderes, pel que fa a basses col·lectives i plantes detractament, és el següent:

TIPUS D’INSTAL·LACIÓ ESTAT NOMBRE

Basses de purins col·lectives En funcionament 11

Plantes de compostatge per als fems En funcionament 14

Plantes de tractament de purins En funcionament 5

TOTAL 30



INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS RAMADERS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA A 31 DE DESEMBRE DE 2005

Alt Camp

Alt Empordà

(1)

Alt Penedès

Alt Urgell

AltaRibagorça

Anoia

Bages

BaixCamp

Baix Ebre

BaixEmpordà

Baix Llobregat

BaixPenedès

EMSHTR

Berguedà

Cerdanya

Conca deBarberà

Garraf

Garrigues

(2)

Garrotxa

Gironès

(1)

Maresme

Montsià

Noguera

(2)(2)

Osona(5)(2)(4)

Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Pla d'Urgell(1)

Pla de l'Estany

Priorat

Riberad'Ebre

Ripollès

Segarra(1)

Segrià(1)(2)(1)

Selva

Solsonès

Tarragonès

Terra Alta

Urgell(1)

Val d'Aran

Vallès Occ.(1)

Vallès Oriental(1)

(1)

(1)

Tipus d'instal·lació

Valorització Bassa de purins

Tractament de purins

Compostatge de fems

(11)

(4)

(14)

En funcionament



L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una Assessoria Jurídica que duu aterme una important tasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus,tant a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a petició d’empresesi de la ciutadania en general.

Té encomanada la tasca de tramitar expedients sancionadors per infraccionsde la normativa vigent en matèria de residus i realitzar els requeriments que siguinpertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Aixímateix, tramita els expedients d’autorització de transportistes de residus, elsexpedients de declaració de subproducte, els expedients de subvencions directes,l’acreditació de laboratoris i l’anul·lació de fitxes d’acceptació.

L’Assessoria Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya intervé activamenten l’elaboració dels convenis signats per l’Agència mateixa i en l’àmbit de lacontractació administrativa i l’elaboració d’esborranys de normativa en matèria deresidus.

Autoritzacions de transportistes de residusDurant l’any 2005, s’han tramitat 592 resolucions d’autorització, 27 resolucions decaducitat i 275 resolucions de modificació.

Convenis de col·laboraciódurant l’any 2005 s’han signat 43 convenis.

Autorització de gestorsTotes les activitats de gestors autoritzades d’acord amb el règim jurídic establert ala Llei 3/1998 s’inscriuen al Registre de Gestors de Residus de Catalunya, d’acordamb el que estableix el Decret 115/1994, de 6 d’abril. Durant l’any 2005, hi hahagut 24 inscripcions.

Expedients sancionadorsDurant l’any 2005, s’han iniciat un total de 417 expedients sancionadors per unaincorrecta gestió dels residus, i se n’han resolt un total de 272.

Autoritzacions d’emmagatzematge de residusperillosos superiors a 6 mesosS’han autoritzat un total de 45 sol·licituds.

Sol·licitud d’informació Durant l’any 2005, s’han atès un total de 26.325 sol·licituds d’informació per viatelefònica, més de 2.732 consultes escrites (entre el correu electrònic i elconvencional) i 308 visites relacionades amb els procediments administratius, i lagestió i el tractament tant de residus industrials com municipals.

També cal destacar les visites al web de l’Agència de Residus de Catalunya, quehan estat 346.077 durant l’any 2005. Això representa una mitjana de 948 visitesdiàries.

ComunicacióL’objectiu de la comunicació, en les seves diferents modalitats, consisteix ainformar i persuadir un determinat públic perquè pensi o actuï d’una maneradeterminada. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya ha de plantejarels sistemes, missatges i suports adequats a cada cas a fi d’arribar tant a la poblacióen general com als diferents segments de la societat implicats en la correcta gestió iprevenció dels residus. Els objectius i públic són tan amplis que les accions

Actuacions en l’àmbitde l’assessoramentjurídic

Actuacions en l’àmbitde la informació



comunicatives a desenvolupar en cada exercici han de vehicular-se mitjançantdiferents eixos.

Així, durant l’any 2005, els objectius assolits a través de les accions comunicativeshan estat les següents:— Foment d’experiències singulars de recollida selectiva— Foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions a les llars— Educació ambiental en temàtica de residus— Eines de comunicació— Relacions externes — Ajuts i subvencions.

Foment d’experiències singulars de recollida selectiva

Festes sosteniblesLes festes i celebracions a Catalunya que apleguen un gran nombre de personeshan de ser gestionades amb la màxima coherència ambiental. Això vol dir establireines i sistemes per minimitzar els residus, i que aquests residus tinguin una bonagestió. En aquest sentit, l’ARC ha participat en grans esdeveniments com la Feria deAbril de Catalunya, el Rocío, la Festa dels Súpers, l’Aplec del Cargol de Lleida i laFesta de les 3R de Ripollet. La col·laboració de l’ARC amb les diferents empreses ientitats promotores dels esdeveniments ha estat tant per dotar-les de materialdivulgatiu i material compostable (gots i plats) com per assessorar-les tècnicamenten la gestió de la recollida dels residus.

Premis de Recollida SelectivaUn any més, s’han convocat els premis de Recollida Selectiva i Reducció deResidus, els quals representen un mecanisme de reconeixement públic de lesactivitats més compromeses en favor de la recollida selectiva i la reducció delsresidus que vagin més enllà del compliment estricte de la legislació vigent enmatèria de residus, i que assoleixin els objectius de recollida selectiva i prevenciófixats en els programes de gestió. D’una banda, es lliuren els premis percandidatura: s’adrecen a ens locals, entitats socials, associacions, ciutadans, centresd’educació infantil i primària, centres de secundària i cicles formatius i centresuniversitaris, i, finalment, a establiments comercials i activitats de servei.

El lliurament dels premis de Recollida Selectiva es va fer el dia 24 de novembreen el marc de la 3a Jornada de Prevenció de Residus Municipals celebrada al Museude la Ciència, Cosmocaixa de Barcelona.

Cal incidir en la participació creixent del col·lectiu d’estudiants que un anymés ha demostrat el seu interès i motivació en presentar més de 100 candidatures.

D’altra banda, s’atorguen els premis automàtics a municipis i ens locals quehan obtingut els millors resultats en la recuperació de residus, d’acord amb lesdades anuals aportades a l’Agència de Residus de Catalunya.

Elaboració d’un conveni per a la recollida dels residus al Camp NouDurant l’any 2005, s’han mantingut diverses reunions amb els directius del FutbolClub Barcelona que s’han materialitzat en la signatura d’un conveni de col·laboracióper promoure les actuacions tendents a la incorporació progressiva de criteris desostenibilitat en la gestió dels residus generats per les activitats del FC Barcelona.

Foment de la recollida selectiva de les diferents fraccions a les llarsDurant l’any 2005, s’han engegat tres campanyes publicitàries adreçades a tota la



població, mitjançant televisió i ràdio, i encartaments de fulletons en els diaris demés tirada del país: — Campanya per al foment de la recollida selectiva de matèria orgànica D’aquí aaquí. Maig de 2005— Campanya Dóna una nova vida als envasos. Desembre de 2005— Campanya El vidre pot tenir moltes vides. Desembre de 2005.

S’ha continuat impulsant i assessorant campanyes locals de recollida selectivad’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO.S’ha creat un grup de treball específic de Comunicació format per diferents entitatsrepresentatives (ARC, Federació de Municipis de Catalunya, Associació deMunicipis de Catalunya, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i delTractament de Residus, EEE i EV) a fi de treballar conjuntament en la coordinacióde les campanyes de comunicació per fomentar la recollida.

Els ens locals que han presentat campanyes i han estat aprovades pel grup detreball són: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Consell Comarcal del Montsià,Consell Comarcal del Baix Ebre, Ajuntament de Reus, Consorci per a la Gestió delsRM de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, Ajuntament deTiana, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat delMedi Ambient, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament deViladecans, Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet, Ajuntamentde Mataró, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de la Conca deBarberà, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Consell Comarcal de la Selvai Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.

Educació ambiental en temàtica de residus

Formació de professoratL’Agència de Residus de Catalunya ha signat amb la Universitat Rovira i Virgili unconveni per desenvolupar un mòdul del Projecte APQUA (Aprenentatge delsProductes Químics, els seus Usos i Aplicacions) sobre la temàtica de lasostenibilitat de les societats industrials destinat a l’educació secundària. Aquestprojecte preveu la creació de material divulgatiu.

El conveni preveu la realització i valoració d’una prova pilot en sis centreseducatius de secundària, 4 de la demarcació de Tarragona i 2 de la demarcació deBarcelona.

Nens d’entre 3 i 12 anysDins aquest apartat, però adreçat als més menuts, l’Agència de Residus disposad’una eina educativa, pedagògica i lúdica anomenada L’inflable per reciclar saltant,dirigida per monitors ambientals, que ha realitzat un total de 111 sortides arreu deCatalunya. A través d’aquesta activitat, lúdica i didàctica, els nens aprenen aseparar selectivament les diferents fraccions de les deixalles.

Visites a les diferents plantes de gestió de residusL’Agència de Residus de Catalunya ha iniciat un estudi de diagnosi per conèixerl’oferta educativa en matèria de residus desenvolupada per les instal·lacions degestió de residus de Catalunya i pels ens locals que tenen ubicada algunainstal·lació de gestió de residus en el seu municipi, amb la finalitat dedesenvolupar un programa de visites que permeti apropar la ciutadania a lesinstal·lacions de tractament de residus.



Eines de comunicacióL’ARC posa a l’abast de la ciutadania diferents exposicions que permeten conèixerla gestió correcta dels residus i la seva posterior valorització com a recurs.

Exposició de les lletres ORGÀNICA: fent un recorregut a través de les lletres quecomponen la paraula ORGÀNICA, el públic pot seguir el procés de reciclatged’aquesta fracció des del residu fins a arribar al compost. L’exposició ha estat presenta 35 municipis i ha participat en diferents activitats de caràcter local emmarcades enles campanyes d’implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció.

Exposició Fes la volta al residu. Del residu al recurs. L’objectiu d’aquesta exposició espot resumir en tres missatges:— Com fer menys residus: joc interactiu i plafó explicatiu— Recollida selectiva: recollir selectivament comporta reciclar — L’aprofitament dels residus: obtenció de productes a través de residus.

L’exposició Fes la volta al residu. Del residu al recurs consta de cinc contenidorscilíndrics que representen les diferents fraccions. També consta d’un ordinadoramb pantalla tàctil per desenvolupar un senzill joc sobre la prevenció dels residus.

Relacions externes

Locals: fires i jornadesAmb l’objectiu d’apropar la ciutadania a la tasca de l’Agència de Residus deCatalunya, s’ha continuat participant en diverses fires sectorials: XIII Trobada deMedi Ambient i Cooperació, a Tarragona, Fira Multisectorial de Constantí, FiraEcoviure de Manresa i Fira d’Olot.

Altres comunitats i internacionalsS’ha donat suport a les visites rebudes a l’Agència de Residus de Catalunya dediferents delegacions, per conèixer la gestió dels residus a Catalunya. A títold’exemple: Cabildo de Tenerife; personal de l’empresa TCI JAPAN; tècnics en matèriade residus de l’Administració de la ciutat de Kalix (Suècia). També s’ha participat enel 10th International Congress for Battery Recycling, celebrat a Sitges el mes de juny.

Ajuts i subvencionsAjuts per a projectes en matèria de residus que es desenvolupin amb col·lectiusd’inserció sociolaboral. L’Agència de Residus de Catalunya ha convocat un anymés subvencions per a projectes en matèria de residus que es desenvolupin ambcol·lectius d’inserció sociolaboral.

Aquesta ordre vol ser un instrument que posi a l’abast dels ens locals de Catalunyai d’altres ens públics i entitats la possibilitat de treballar amb col·lectius desfavoritso d’exclusió per a:— Desenvolupar campanyes de sensibilització i participació ciutadana — Realitzar tallers i activitats d’educació ambiental — Adquirir materials i equipaments necessaris per fomentar la recollida selectiva ila valorització— Redactar projectes per a la millora de la recollida selectiva de residus quefomentin la inserció sociolaboral.

En aquest sentit, s’ha atorgat subvenció per a iniciatives en matèria de residus a 32entitats sense ànim de lucre que treballen per a la inserció social, per un importtotal d’1.026.133,06 €.



Sistemes d’informació Pel que fa als sistemes d’informació (SI) de l’Agència de Residus de Catalunya(ARC), durant l’any 2005 es poden destacar les actuacions següents:— Amb la finalitat de maximitzar la disponibilitat i els recursos dels SI de l’ARC ipreparar la infraestructura tecnològica per a necessitats futures, s’ha implantat unsistema d’emmagatzematge corporatiu (Storage Area Network – SAN). — S’han substituït diferents servidors corporatius per d’altres de majorsprestacions, disponibilitat i fiabilitat (servidors d’arxius, servidors de correu iservidor de còpies de seguretat), amb motiu de la integració en la SAN.— S’ha realitzat l’auditoria bianual de protecció de dades de caràcter personal(LOPD) per complir els requeriments de la normativa de protecció de dades. — Respecte als serveis web, i amb l’objectiu d’optimitzar els processos d’actuacióde l’ARC, cal destacar l’adequació de la web a un sistema de presentaciómultilingüe (català/castellà/anglès), la creació de la Comunitat Virtual delPROGREMIC i la possibilitat, mitjançant formularis, de presentar l’Informepreliminar de situació de les activitats potencialment contaminants del sòl (IPS) ide l’alta de proveïdors de tecnologia de tractaments de dejeccions ramaderes.— Pel que fa al sistema de telecomunicacions, s’ha ampliat la connectivitat, lamobilitat i l’accessibilitat de les solucions ja implantades en anys anteriors. — Amb l’objectiu de donar el suport necessari a l’usuari intern en matèria de SI,s’ha creat un nou lloc de treball destinat al suport a usuari (Helpdesk).— S’han afegit noves funcionalitats i millores en el Sistema Documental deResidus (SDR), extranet implantada per optimitzar els procediments entre elsdiferents agents involucrats en la gestió de residus, mitjançant l’aplicació de lesnoves tecnologies, com són: — la migració a aquest entorn del manteniment de l’estructura empresarial i lagestió interna de fitxes sanitàries, fitxes de destinació i subproductes— l’adaptació als nous requeriments i criteris del retorn del Cànon per als agentsexterns, i la seva integració amb la gestió interna de l’ARC.— la implantació del nou aplicatiu per als laboratoris— la realització de l’anàlisi, el desenvolupament i la implementació en aquestsistema de l’aplicatiu del PADRI en línia, que ha permès la presentació en línia i laposterior consulta de la Declaració de residus industrials per als clients externs i laintroducció de les rebudes en paper i la posterior correcció de les declaracions perpart dels usuaris interns.— Complementàriament al punt anterior, com a solució fora de línia, s’ha elaboratla novena versió del Programa d’ajuda per a la realització de la Declaració anual deresidus industrials (PADRI’05). — S’ha implantat un sistema per a la presentació telemàtica a l’ARC dels estudis deminimització de residus especials que han de lliurar cada 4 anys els productors deresidus de Catalunya.— En l’apartat d’aplicacions corporatives de l’Agència, es poden destacar lesactuacions següents:— S’han millorat funcionalitats del Sistema de Gestió Administrativa (SGA). Entred’altres: tràmits de subvencions i de facturació, assentaments directes en bloc,sistemes d’avisos i alarmes, nous llistats (territorials, model 347 d’hisenda...) iadaptació a la nova normativa de les partides pressupostàries de 2006. — S’han ampliat les funcionalitats de l’aplicatiu de tramitació de lesautoritzacions, llicències i adequacions ambientals per al vector residus.— S’ha implantat un sistema corporatiu unificat per al seguiment administratiu itècnic dels ajuts que atorga l’ARC, des de la recepció de les sol·licituds fins a laresolució final.



— S’ha realitzat l’anàlisi funcional i tècnica per a la reenginyeria de l’aplicatiu dedenúncies i sancions de l’ARC, i s’ha posposat per a l’any 2006 el seudesenvolupament.— Un cop definida i aprovada la planificació estratègica del projecte de GestióDocumental de l’ARC, s’ha concretat la plataforma tecnològica a implementar dinsde l’entorn OPEN SOURCE i s’han prioritzat les primeres funcionalitats adesenvolupar, de les quals cal destacar la Xarxa Compri Reciclat (XCR) i la gestióde convenis de l’ARC.


2.9 Centre per a l’Empresa

i el Medi Ambient

2.9 Centre empresa 26/10/06 10:59 Página 339

340 2. ACTIVITATS — 2.9 CENTRE PER A L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) va iniciar les seves activitatsl’1 de juliol de 1994, integrat funcionalment en la Junta de Residus i sota ladenominació de Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta. El CEMA duu a termetasques de foment de la producció més neta i de prevenció i reducció de lacontaminació d’origen industrial, i actua com a interfície en les relacions entre elsdiferents sectors empresarials i els departaments competents de la Generalitat deCatalunya. El seu objecte social és:— Atendre i vehicular les consultes i les consideracions de les empreses i delssectors empresarials respecte a les polítiques de millora de la protecció del mediambient.— Assessorar i donar suport a les empreses, especialment: a) en l’elaboraciód’estratègies integrades de prevenció de la contaminació en els processos iproductes, en l’adopció de pràctiques, tècniques i tecnologies que permetin unareducció efectiva de les seves emissions contaminants, mitjançant diagnosis,projectes, participació en grups de treball, projectes-demostració i desenvolupamentde la investigació aplicada, i en la promoció de la subscripció de convenis i acordsvoluntaris en l’àmbit de la millora ambiental; b) en la introducció de milloresdestinades a l’ecoeficiència, la implantació de normes de certificació ambiental il’obtenció de distintius de qualitat ambiental, i c) en la formació i capacitació depersonal en coneixements de gestió ambiental, sobretot en les Bones Pràctiques.— Promoure el desenvolupament del sector de béns i serveis ambientals.— Atendre encàrrecs d’institucions i establir acords amb aquestes institucions iamb organismes internacionals o institucions de països tercers, en l’àmbit de lesfinalitats pròpies de la societat.— Organitzar activitats de formació i difusió com poden ser conferències, jornadesi congressos relatius a la gestió ambiental de les empreses, elaborar informes iestudis, i participar en grups de treball i reunions d’experts per a l’estudi de temesrelacionats amb les finalitats pròpies de la societat.

Amb l’objectiu d’impulsar i difondre el concepte d’ecoeficiència, la integració de lavariable ambiental en la gestió empresarial i les eines que es posen a l’abast de lesempreses, el CEMA va organitzar durant l’any 2005 un total de 22 cursos iseminaris adreçats principalment a empreses i professionals, i va col·laborar en 10cursos o seminaris organitzats per altres institucions o organitzacions.

El Centre ha continuat la “Col·lecció sobre la Prevenció de la Contaminació”,que pretén facilitar la tasca de les empreses interessades a millorar la seva gestióambiental, en la qual agrupa publicacions de diferents unitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge en un únic document. En concret, al llarg de 2005 s’haelaborat i publicat el número 22 de la col·lecció: Manual de prevenció de lacontaminació en l’ús de dissolvents.

Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització(DAOM) i grups de treballUna DAOM és l’avaluació d’una activitat industrial per detectar possiblesoportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació, i perproporcionar a l’empresa prou dades perquè pugui orientar la seva estratègiaempresarial envers pràctiques i tecnologies més ecoeficients que siguin tècnicamenti econòmicament viables. Al llarg de l’any 2005, s’han dut a terme 16 diagnosis endiferents sectors empresarials, principalment industrials (alimentari, metal·lúrgic,químic, tèxtil, serveis).

El Grup de Treball és una eina destinada a l’estudi de les alternatives deprevenció i reducció en origen de la contaminació que s’aplica a un sector

Actuacions de difusió

Eines per a lesempreses


3412. ACTIVITATS — 2.9 CENTRE PER A L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

industrial o a una àrea geogràfica. Es basa en la mateixa metodologia que la DAOMi consta de les etapes següents: a) realització d’una DAOM individual en cada unade les empreses participants; b) celebració de reunions periòdiques monogràfiquessobre temes específics de prevenció i reducció en origen de la contaminació i quesiguin d’interès per al sector o l’àrea geogràfica objecte del Grup de Treball, i c)elaboració d’un informe final que reculli les conclusions de les reunionsmonogràfiques i de les alternatives de reducció de la contaminació identificades.

El Grup de Treball està format per:— diferents empreses d’un mateix sector o subsector industrial o una àreageogràfica concreta— un expert que elabora les DAOM, coordina les reunions de treball i emetl’informe final— una associació empresarial, un gremi o una agrupació local que dóna suportlogístic al projecte i al qual estan lligades les empreses participants.

Diagnosi ambiental de polígons industrialsDurant l’any 2005, s’ha iniciat la realització d’una prova pilot de Diagnosiambiental de polígons industrials. Es tracta d’una nova eina l’objectiu de la qualconsisteix a identificar oportunitats de millora ambiental en polígons industrialssobre la base de la informació aportada per les empreses industrials del polígon.Aquestes oportunitats de millora i les alternatives que se’n deriven s’analitzen desdel punt de vista ambiental, tècnic i econòmic amb vista a definir aquellespropostes més interessants per a la seva implantació. Les alternatives han deprioritzar la prevenció i reducció en origen de la contaminació, però podenincloure altres formes de gestió ambiental que tinguin com a objectiu una milloradel comportament ambiental de l’empresa.

Durant l’any 2005, s’ha iniciat la realització d’una Diagnosi ambiental depolígons industrials a Reus i a Sant Celoni.

Suport econòmic a l’empresaSuport a l’Agència de Residus de Catalunya en l’avaluació de subvencions deminimització de residus industrials

En coordinació amb l’Agència de Residus de Catalunya, s’ha realitzat la revisiótècnica de 73 sol·licituds de subvenció de minimització de residus industrials,d’acord amb els requeriments establerts a les bases reguladores de la convocatòriapublicada al DOGC núm. 3364, de 6 d’abril de 2001.

Deducció fiscal per inversions destinades a la protecció del medi ambientEl CEMA col·labora amb la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’àmbit

de l’aplicació del Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, pel qual es regula ladeducció d’inversions destinades a la protecció del medi ambient.

Al llarg de l’any 2005, el CEMA ha emès informe tècnic sobre 3 sol·licituds deconveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb la finalitatd’establir si les actuacions eren susceptibles d’acollir-se a aquelles deduccions, i haemès dictamen tècnic sobre 103 sol·licituds de certificat de convalidaciód’inversions destinades a la protecció del medi ambient. Igualment, el Centre haemès un informe tècnic previ a la sol·licitud del certificat esmentat sobre 3sol·licituds presentades. Finalment, ha emès informes tècnics sobre recursosd’alçada presentats per 3 empreses. Els dictàmens emesos pel CEMA corresponen aactuacions que són susceptibles de tenir com a objectiu la prevenció en origen dela contaminació.



Programa de Bones Pràctiques ambientalsEl CEMA ha col·laborat amb la Direcció General de Polítiques Ambientals iSostenibilitat en la continuació del programa, a través de diverses actuacions:— Finalització de la prova pilot del programa dissenyat per l’Àrea d’Administraciói d’Oficines— Participació en la Jornada sobre Bones Pràctiques Ambientals en els Laboratoris,adreçada a empreses i universitats— Participació en una jornada formativa adreçada a empresaris i organitzada perl’Ajuntament de Polinyà— Edició d’un CD amb maquetes de material de sensibilització sobre BonesPràctiques ambientals en les empreses.

EcodissenyAmb la finalitat de poder oferir una nova eina de treball a les empreses, el CEMAha iniciat un projecte pilot sobre la metodologia de l’ecodisseny.

L’ecodisseny consisteix a adoptar una nova i innovadora perspectiva a l’horade dissenyar productes i serveis tot millorant-ne la qualitat i funcionalitat ireduint-ne costos i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida. Dins lesiniciatives que permeten donar valor afegit als productes i fer més competitives lesempreses catalanes, el CEMA va posar en marxa una prova pilot d’implantació dela metodologia de l’ecodisseny en envasos a sis empreses, en col·laboració amb laConfederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT) i amb la participació del’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB).

Altres activitatsL’any 2005 es van atendre 400 consultes d’empreses, de les quals el 75% van sertelefòniques i el 25% a través d’Internet.

S’ha participat, juntament amb l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia,en l’organització de la Sisena Conferència sobre Química Verda.

Juntament amb les organitzacions empresarials, s’ha actuat en programes pilotde gestió de residus amb Unió Intercomarcal Empresarial del Ripollès, Cambra deTerrassa, Cambra de Sabadell i Estudi d’Ambientalització de l’Economia Social.També s’ha col·laborat amb la Fundació Fòrum Ambiental en l’elaboració del’Estudi organitzatiu del sector mediambiental.

D’altra banda, amb l’ànim d’afavorir la implicació dels agents socials enl’adopció de mesures adreçades al desenvolupament sostenible, s’ha signat unconveni de col·laboració amb la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

Finalment, el CEMA, actuant com a unitat transversal del Departament, hacol·laborat amb la DGQA en la creació d’una xarxa per al control de les emissionsde NOX.

El DMAH i el Ministeri de Medi Ambient tenen subscrit des de 1995 un Convenide col·laboració per promoure la prevenció de la contaminació de les empresesespanyoles i mediterrànies mitjançant el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient(CEMA). A través del Conveni, l’experiència del CEMA es posa a disposiciód’aquelles comunitats autònomes (CA) interessades a fomentar entre les empresesque operen en el seu territori mecanismes que compaginin l’augment de laproductivitat i la millora de la gestió empresarial amb la reducció dels impactesambientals generats per la seva activitat.

El CEMA proporciona també suport tècnic al Ministeri de Medi Ambientmateix en l’aplicació d’iniciatives, projectes i programes europeus i internacionals

Altres activitats

Centre d’ActivitatRegional per a laProducció Neta


3432. ACTIVITATS — 2.9 CENTRE PER A L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

per reduir la contaminació procedent d’activitats econòmiques i industrials, delsquals Espanya forma part.

En concret:Com a unitat de suport tècnic al Ministeri:1. Suport en l’aplicació de la Directiva sobre la prevenció i el control integrat de lacontaminació (Directiva IPPC). Són activitats que inclouen, entre altres,l’elaboració de guies espanyoles sobre les millors tècniques disponibles (MTD) enels sectors industrials, l’edició dels documents de referència (BREF) sobre les MTDelaborats per l’European IPPC Bureau (EIPPCB) i el suport tècnic a la delegacióespanyola en els grups de treball que es creen per elaborar aquests documents.2. Suport tècnic en l’aplicació dels compromisos internacionals assumits perEspanya en la lluita contra la contaminació d’origen terrestre. Realització d’estudisi informes de caràcter tècnic i/o legal per a l’aplicació d’acords, convenis iprogrames internacionals com ara:

— Convenció per a la protecció del medi ambient marí del Nord-est atlàntic(OSPAR)

— Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents— Protocol per a la protecció del Mediterrani contra la contaminació d’origen

terrestre (Protocol LBS) i el Programa d’accions estratègiques que eldesenvolupa.

Com a CAR/PL:1. Projectes i activitats de formació2. Estudis sobre alternatives de prevenció de la contaminació en sectors d’interèsper a la regió mediterrània3. Publicació i difusió de notícies i experiències empresarials4. Transferència de tecnologies i intercanvi d’experts5. Participació en les activitats del PAM i la Comissió Mediterrània deDesenvolupament Sostenible (CMDS) i en el procés de creació de l’Estratègiamediterrània per al desenvolupament sostenible (EMDS).6. Coordinació de la xarxa de Punts Focals Nacionals (PFN) per aldesenvolupament sostenible de la indústria mediterrània.

D’altra banda, l’any 1995 el Govern espanyol va presentar al Pla d’Acció per alMediterrani (PAM) del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient(PNUMA), la candidatura del CEMA perquè exercís com a Centre d’ActivitatRegional per a la Producció Neta (CAR/PL). Aquest oferiment va ser acceptat l’any1996 pels països membres del PAM i signataris del Conveni de Barcelona per a laprotecció del Mediterrani. Amb aquesta designació, el CEMA assumia la funció com aunitat del PAM per a la difusió, la promoció, l’assessorament, la formació il’intercanvi d’experiències i coneixements entre els països mediterranis en matèriade producció neta i ecoeficiència com a eines a través de les quals el sectoreconòmic i industrial de la regió avança cap al desenvolupament sostenible.

Reunions, seminaris i cursosDel conjunt d’activitats realitzades, destaquem les següents:— Seminaris de formació sobre la metodologia de la Diagnosi ambientald’oportunitats de minimització (DAOM). Adreçats a les consultores, les empreses iels professionals amb l’objectiu d’introduir l’eina de la DAOM, útil per detectarpossibles oportunitats de prevenció de la contaminació en el procés. Durant l’any2005, s’han dut a terme seminaris en les localitats següents: Vilanova i la Geltrú



(12-14 d’abril de 2005), Terrassa (27 de setembre de 2005) i Igualada (18 d’octubrede 2005).— Reunió dels Punts Focals Nacionals del CAR/PL i del Programa MEDPOL(Barcelona, 24-27 de maig de 2005). Reunió dels Punts Focals Nacionals designatspels 21 països membres del PAM per repassar les activitats desenvolupades durantel bienni 2004-2005 i proposar les línies d’actuació per al pròxim bienni 2006-2007. La reunió va comptar amb l’assistència de més de 80 participants de països iinstitucions.— Fòrum LCM. Barcelona, 5-7 de setembre de 2005. Organitzat en col·laboracióamb la Xarxa Catalana i la Xarxa Espanyola d’Anàlisis de Cicle de Vida (ACV) ipart del Comitè Organitzador de LCM 2001. El propòsit de LCM 2005 era reunirper segona vegada investigadors, representants del món acadèmic i d’institucionspúbliques i privades, i professionals en general que treballen en innovació, disseny,desenvolupament i aplicació d’eines basades en el cicle de vida de productes,processos i serveis. El lloc escollit per celebrar aquest esdeveniment va ser el CCIB,Centre Internacional de Congressos de Barcelona. Van participar enl’esdeveniment professionals de 38 països.


2.10 Centre de la

Propietat Forestal

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 345

346 2. ACTIVITATS — 2.10 CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

El CPF va ser creat l’any 1988 pel Parlament de Catalunya a fi d’impulsar laplanificació i la gestió sostenible dels boscos privats. Posteriorment, la Llei 7/1999li va atorgar la condició d’organisme autònom, adscrit al Departament de MediAmbient. La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives,va modificar la Llei del Centre de la Propietat Forestal i va crear el Pla simple degestió forestal com a nou instrument d’ordenació per a finques de menys de 25 ha.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut,l’aprovació, la revisió i el seguiment dels PTGMF i dels PSGF.

El personal del Centre de la Propietat Forestal es regeix pel dret laboral, llevatdel personal que ocupa places reservades, per la naturalesa de llur contingut, afuncionaris públics.

L’objectiu del CPF és integrar en un únic organisme dotat d’autonomiaorganitzativa, econòmica i financera les diverses competències amb incidènciaen els boscos privats, i unificar i racionalitzar l’acció administrativa d’ordenaciói control d’aquests terrenys forestals a fi de fomentar la gestió forestalsostenible.

Entre les funcions que té encomanades, destaquen les següents:— Participar en l’elaboració de la planificació forestal, especialment en lessuperfícies forestals de titularitat privada— Donar suport tècnic i econòmic per elaborar els instruments d’ordenacióforestal, i vetllar perquè s’executin— Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal en terrenys de titularitatprivada— Divulgar mètodes de silvicultura sostenible— Aplicar instruments de foment forestal i fiscalitzar la destinació efectiva a lafinalitat prevista— Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya.

El Centre de la Propietat Forestal (CPF) és l’Administració competent en ordenació,foment i seguiment de la gestió dels terrenys forestals privats, en el marc del quedisposa la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal. Percomplir les funcions que té encomanades i assumir progressivament les sevescompetències, ha formulat els objectius següents per a l’any 2005:— Consolidar el CPF com a Administració dels boscos privats de Catalunya.— Fomentar la gestió forestal sostenible a les finques de titularitat privada de tot elterritori.— Ampliar el seguiment integral, l’assessorament de finca i l’extensionismeforestal a les comarques d’Osona, la Selva, el Maresme i el Vallès Oriental, icontinuar en les comarques del Bages i el Berguedà.— Donar suport a la realització d’experiències pilot de valorització energètica de labiomassa d’origen forestal.— Impulsar la simplificació, l’eficàcia i la modernització tecnològica delsprocediments administratius en la gestió forestal. Fomentar la formació delpersonal, als efectes que puguin desenvolupar la seva tasca amb més eficàcia.— Donar suport a la implantació de la certificació forestal a Catalunya mitjançantels criteris de PEFC.— Implantar el Pla d’innovació i transferència de tecnologia en la gestió forestalsostenible per donar resposta a les necessitats tècniques del sector.— A tall de síntesi, el CPF s’ha marcat com a objectiu de futur reforçar la funció defoment i integrar els diferents aspectes que la componen: ordenació, suport a lagestió, ajuts, recerca aplicada i transferència al sector d’aquesta recerca,

Objectius per a l’any2005

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 346

3472. ACTIVITATS — 2.10 CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

extensionisme i divulgació. Per aquest motiu, ha modificat l’organització internadel CPF, que ara s’estructura en dues àrees i està reorientant la tasca del seupersonal tècnic envers l’assessorament integral.

El Centre de la Propietat Forestal està governat per un Consell Rector, que ésl’òrgan de direcció i control. La Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de laPropietat Forestal, preveu que el Consell Rector estigui format per 15 persones, deles quals 7 pertanyin a l’Administració de la Generalitat i 8 siguin representantsdel sector forestal privat, escollides entre propietaris forestals que disposin dePTGMF aprovats.

Actualment, i segons prescriu la disposició transitòria quarta de la Llei 7/1999,el Centre de la Propietat Forestal, fins que el Govern no convoqui eleccions, esgoverna per un Consell Rector provisional, la composició del qual, durant l’any2005, ha estat la següent:

President Sr. Josep Maria de Ribot Mundet

Vicepresident Sr. Josep Maria Casas Clotet

Vocal Sr. Joan Botey Serra

Sr. Miquel Corominas Viñas

Sr. Joan Garolera de Prades

Sra. Isabel Molina de Ferrer

Representant del Departament d’Economia i Finances

Sra. Immaculada Turu Santigosa

Representant de la Direcció General del Medi Natural

Sr. Ignasi Rodríguez Galindo

Secretari: Sr. Xavier Mateu Llevadot.

Durant l’any 2005, el Consell Rector s’ha reunit 14 vegades i ha aprovat 305PTGMF i 94 PSGF.

Per analitzar i debatre els temes tècnics que tracta el Consell Rector, aquest Conselldisposa d’una Comissió Tècnica Delegada, les principals tasques desenvolupadesper la qual són:— Revisar tècnicament i proposar condicionants dels PTGMF a aprovar, i de lesmodificacions associades als PTGMF i PSGF aprovats.— Preparar propostes tècniques per abordar temes específics dins l’espai forestalprivat (rompudes, incendis, camins, activitats extractives, etc.).— Avaluar i interpretar els diferents informes preceptius tramesos per altresadministracions que poden condicionar l’execució dels PTGMF i PSGF.— Avaluar els informes tècnics dels plans especials dels EIN.— Altres tasques que li pugui encomanar el Consell Rector.

Òrgan de govern:el Consell Rector

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 347


La Comissió Tècnica Delegada es reuneix amb una periodicitat mensual, i elsacords que pren es traslladen al Consell Rector del CPF per a la seva ratificació iaprovació, si escau.

L’Ordre de 28 de setembre de 1998, per la qual es fixen les instruccionsgenerals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió imillora forestal, prescriu, en el capítol 3, que la Comissió Tècnica Delegada estiguiintegrada per 4 representants del Consell d’Administració, un representant de laDirecció General de Boscos i Biodiversitat, el director gerent i un secretari.

La Comissió Tècnica Delegada està composta per:

President del CPF Sr. Josep M. de Ribot i Mundet

Membre de la Comissió del CPF Sr. Ramon Casamada i Faus

Vocal del Consell Rector del CPF Sr. Joan Garolera i de Prades

Vocal del Consell Rector del CPF Sra. Isabel Molinas i de Ferrer

Cap de la Secció d’Ordenació de Producció Forestal del DMAH

Sr. Joaquim Rodríguez Medina

Cap de l’Àrea Tècnica del CPF (per delegació del director gerent)

Sra. Teresa Cervera Zaragoza

Secretari de la Comissió i responsable de Planificació Forestal del CPF

Sr. Ricard Farriol i Almirall

Membre de la Comissió i responsable de Gestió Forestal del CPF

Sr. Juan Luis Abián Perruca

En el decurs del darrer exercici, aquesta Comissió s’ha reunit 12 vegades i haproposat l’aprovació de 305 PTGMF i 94 PSGF nous, i 383 modificacions dePTGMF ja aprovats.

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 348


Segons el Programa d’actuació per a l’any 2005 aprovat pel Consell Rector delCentre de la Propietat Forestal, les activitats del CPF durant l’any 2005s’estructuren en onze línies d’actuació.

Serveis generalsEl Centre de la Propietat Forestal, des de l’any 2000, ha passat a tenir unpressupost que li ha permès funcionar com a empresa pública i complir lesfinalitats que li encomana la Llei de creació, i ha seguit encarregant anualmentuna auditoria.

En el decurs de l’any 2005, el cens de propietaris forestals s’ha incrementatamb 180 noves altes i amb 13.819 noves ha forestals. S’ha depurat la base demembres, amb la qual cosa el nombre de propietaris inscrits al cens a 31 dedesembre de 2005 és de 3.085, amb 426.655 ha forestals. El 31 de desembre de2004 era de 3.078 propietaris, amb 411.736 ha forestals.

S’ha desenvolupat la segona anualitat del Pla d’innovació i transferència detecnologia (ITT) del Centre de la Propietat Forestal que té com a objectius analitzari recollir les inquietuds i problemàtica dels silvicultors, potenciar la investigacióaplicada, difondre’n els resultats i acostar la recerca aplicada als silvicultors igestors forestals.

Desplegament d’instruments normatiusAmb la modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la PropietatForestal, es va crear el Pla simple de gestió i millora forestals com a nou instrumentper a l’ordenació dels terrenys forestals amb una superfície inferior a 25 hectàrees.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut,l’aprovació, la revisió i el seguiment dels PTGMF i PSGF.

L’Ordre MAH/42/2005, de 9 de febrer, aprova les bases reguladores dels ajuts ala gestió forestal sostenible i fa pública la convocatòria per als anys 2005 i 2006.

Sistemes d’informacióEnguany, s’ha estat desenvolupant la versió 3 del programa Metabosc, aplicatiu desuport a la redacció de PTGMF i PSGF. Aquesta versió incorpora noves possibilitatsde gestió tècnica i administrativa de les finques i millores en l’edició de dades iimpressió de documents. També, s’ha adaptat l’aplicatiu a les noves versions delprograma Miramón.

S’ha posat a disposició dels usuaris una nova eina informàtica, l’aplicatiuLIFOR Edició Catalunya, dissenyat per automatitzar l’edició i el processament deles dades procedents dels inventaris forestals de camp. L’ha desenvolupat la Unitatde Gestió Forestal Sostenible de l’Escola Politècnica Superior de Lugo, i incorpora iutilitza per als càlculs indicadors dendromètrics de la base de dades de l’Inventariecològic i forestal de Catalunya. A més dels tradicionals paràmetres forestals comara densitat, àrea basal, existències o possibilitat, l’aplicatiu fa estimacions debiomassa i carboni acumulat, d’acord amb els procediments indicats en el Manualde redacció de PTGMF i PSGF. Instruccions de redacció i l’Inventari forestal, publicat pelCPF l’any 2004.

També s’ha continuat ampliant la capa interactiva d’informaciógeoreferenciada de les finques forestals privades que disposen de PTGMF o dePSGF, per poder programar i fer el seguiment de la producció resultant de la gestióforestal i la seva localització i aportar dades per al seu aprofitament, ja sigui com afusta, com a biomassa o com a altres productes del bosc com és el suro.

Activitats

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 349


Ordenació forestalDurant l’exercici, s’han aprovat 305 nous plans tècnics de gestió i millora forestals,cosa que suposa 37.482 noves ha ordenades. L’any 2004 van ser 308 plans i 43.658 ha.

S’han aprovat, també, 94 plans simples de gestió forestal, cosa que suposa1.051 noves ha ordenades. L’any 2004 van ser 18 plans i 255 ha.

D’ençà de l’any 1991 i fins al 31 de desembre de 2005, s’ha aprovat un total de2.410 PTGMF, amb un total de 360.718 ha ordenades, i un total de 112 PSGF ambun total de 1.306 ha ordenades que representen, en conjunt, el 23,9% de lasuperfície forestal privada de Catalunya.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PTGMF I PSGF APROVATS, I DE LA SUPERFÍCIE QUE ORDENEN (1991-2005)

ANY VIGENTS SUPERFÍCIE ORDENADA NOMBRE APROVAT SUPERFÍCIE ORDENADA (HA)

VIGENT (HA) PER ANYS PER ANY

PLANS TÈCNICS DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL

1991 3 215,4 3 215,4

1992 11 1.276,6 8 1.061,2

1993 29 3.297,7 18 2.021,1

1994 68 7.890,2 39 4.592,5

1995 152 19.181,8 84 11.291,6

1996 317 43.151,4 165 23.969,6

1997 466 65.113,6 149 21.962,2

1998 724 107.149,5 258 42.035,9

1999 880 137.374,4 156 30.224,9

2000 1.049 165.915,5 169 28.541,1

2001 1.310 207.153,3 261 41.237,8

2002 1.681 261.720,1 371 54.782,2

2003 2.037 312.508,0 356 50.787,8

2004 2.268 343.959,0 308 43.658,5

2005 2.410 360.717,9 305 37.481,6

PLANS SIMPLES DE GESTIÓ FORESTAL

2004 18 255,1 18 255,1

2005 112 1305,9 94 1050,8

Gestió forestalS’ha ampliat l’àrea d’aplicació de l’extensionisme forestal i el seguiment a les finquesordenades a les comarques d’Osona, la Selva, el Maresme i el Vallès Oriental, ques’afegeixen al Berguedà i el Bages, on ja es practicava. Aquest programa esdesenvolupa amb èxit gràcies a la col·laboració de propietaris, rematants, agents ruralsi tècnics i facultatius forestals del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Permetassessorar els silvicultors i fer un seguiment de proximitat de la realització dels treballsforestals previstos en els PTGMF o PSGF a fi de fomentar la gestió forestal sostenible.

Els serveis del CPF han tramitat la modificació de 383 instruments d’ordenacióforestal (IOF) als efectes d’actualitzar-los i adaptar-los a les necessitats de gestió queno s’havien pogut preveure en el moment de la seva aprovació.

També s’ha emès informe sobre 1.342 avisos de gestió dins de finquesordenades amb IOF, que han comportat 3.846 actuacions forestals. L’any 2004 esvan tramitar 989 avisos.

Durant els mesos d’estiu, s’han tramitat 105 expedients d’autorització especialper treballar en zones i èpoques d’alt risc d’incendis, que comporten l’establimentde mesures rigoroses de seguretat contra incendis forestals. L’any 2004 se’n vantramitar 78 expedients.

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 350


S’han tramitat 90 avisos d’actuació corresponents a rompudes en terrenysforestals que han afectat un total de 212 ha. L’any 2004 es van tramitar un total de93 avisos d’actuació de rompudes que afectaven 257 ha.

Certificació forestalS’ha donat suport tècnic i administratiu a l’Associació Catalana Promotora de laCertificació Forestal (ACCF) i a l’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal(ENSCAT), que han aconseguit la certificació, sota els criteris PEFC en la sevamodalitat regional, de 28.705 ha forestals, el 52,7% de les quals són de titularitatprivada, i l’adscripció de 15 empreses explotadores.

S’ha col·laborat directament amb la Federació de Gremis de Serradors deCatalunya per donar impuls al procés de cadena de custòdia que afectarà unaassociació de 22 serradores.

Línies d’ajuts

Ordre d’ajuts a la gestió forestal sostenibleS’han tramitat l’Ordre MAH/42/2005, d’ajuts a la gestió forestal sostenible per a laconvocatòria 2005 i 2006, i l’Ordre MAH/441/2005, de 15 de novembre, per laqual s’incrementava la dotació pressupostària de l’anterior, dins del Programa dedesenvolupament rural de Catalunya (PDR) cofinançat pel FEOGA de la UnióEuropea.

S’han admès a tràmit 1.371 expedients de sol·licitud d’ajuts, als quals s’haatorgat un total de 15.219.264 €.

Aquest import ha permès atorgar ajuts a les actuacions de forestació de terres noagràries; a les actuacions de millora silvícola com ara primeres aclarides en boscosregulars, tallades de millora en boscos irregulars i selecció de tanys en planifolis; a lesactuacions de millora de les suredes com els treballs de regeneració i millora de lessuredes, llevat del suro, despelagrinatge i tractament fitosanitari de suredes cremades;a les actuacions conjuntes d’estassada on també es realitza una primera aclarida o unatallada de millora o una selecció de tanys, i a les actuacions conjuntes d’estassada,eliminació de restes i primera aclarida o tallada de millora o selecció de tanys.

Ajuts a la redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestalS’ha tramitat l’Ordre d’ajuts a la redacció i revisió de PTGMF per a la convocatòria2004, segons la Resolució MAH/2363/2005, que va incrementar en 1.900.000 € ladotació pressupostària de la Resolució MAH/3124/2004, referent a la revisió iredacció de PTGMF. D’acord amb les dues resolucions, s’han atorgat un total de 666sol·licituds de redacció o revisió de PTGMF per un import total de 2.300.000 €.També s’ha continuat tramitant l’Ordre d’ajuts a la redacció de PSGF per a laconvocatòria 2004, segons la Resolució MAH/1835/2004, de 29 de juny.

Ajuts per al foment de la contractació d’assegurances forestals per incendisD’acord amb la Resolució MAH/1365/2005, de 29 d’abril, per la qual es convoqueni es regulen les subvencions per al foment de la contractació d’assegurancesforestals per a la convocatòria 2005, i contra els efectes dels incendis forestals,s’han contractat 100 pòlisses amb un total de 12.859,4 ha i s’han subvencionat ipagat 86 sol·licituds per un import de 50.494,12 €.

Recerca i divulgacióS’ha desenvolupat la segona anualitat del Pla d’innovació i transferència detecnologia (ITT) del Centre de la Propietat Forestal que té com a objectius analitzar

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 351


i recollir les inquietuds i problemàtica dels silvicultors, potenciar la investigacióaplicada, difondre’n els resultats i acostar la recerca aplicada als silvicultors igestors forestals.

Programa d’activitats bàsiques del Pla d’ITTDins el Programa d’activitats bàsiques del Pla d’ITT, s’han promogut els estudis iprojectes següents:— Proposta metodològica per a l’elaboració d’unes orientacions de gestiósostenible i multifuncional per als boscos de Catalunya. Fase II (CTFC).— Accions per a la millora del maneig en les explotacions suberícoles: estudi delsefectes de dos tractaments silvícoles sobre la vitalitat, el creixement i la produccióde suro (IRTA).— Anàlisi de precisió del relascopi Bitterlich en els inventaris forestals i definició

dels condicionants d’ús (UdL).— Estudi sobre la introducció d’espècies nobles (cirerer i noguera) per a laproducció de fusta de qualitat (CTFC).— Definició i anàlisi dels paràmetres que condicionen el disseny de la xarxa viàriaforestal segons tipologies de massa i tècniques de desembosc (CTFC).— Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunya per posar enrelleu l’efecte de la gestió forestal sobre la biodiversitat (Minuàrtia).— Prova pilot per analitzar la viabilitat del desembosc i transport de biomassa per

a la seva valorització energètica (CPF).— Estudi del mercat de la fusta de primera transformació i dels impactes del’aprofitament energètic de la biomassa (UdL).— Seguiment i proposta de control d’una nova plaga del suro a Catalunya: laformiga Lasius brunneus (CREAF).

Programa de divulgació de recerca del Pla d’ITTDins el Programa de divulgació de recerca del Pla d’ITT, s’han dut a terme lesactuacions següents:

Activitats de difusió de recercaPublicacions:— Manual de sistemes i tècniques de desembosc número 1. Tècniques dedesembosc dels aprofitaments forestals.— Fitxa tècnica de gestió número 1 sobre la gestió del pi pinyer.— Fitxa tècnica de recerca número 1 sobre l’estudi dels efectes de dos tractamentssilvícoles en la vitalitat, el creixement i la producció de la sureda.— 2 articles a la revista Silvicultura: avenços en el tractament de suredes i elPrograma LIFOR.

Participació activa en jornades, cursos i conferències:— Sessions sobre el Protocol d’inventari en el marc dels PTGMF i PSGF i elPrograma LIFOR al Curs de redacció de PTGMF (UdL, 23 i 24 de novembre).— Jornada demostrativa de maquinària i processos per al desembosc, tractament itransport de biomassa per a ser aprofitada per a energia (Jornada de Primavera,Baix Llobregat, 16 de juny).— Ponència sobre el Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunyaal IV Congrés Forestal Espanyol (Saragossa, del 26 al 30 de setembre).— Ponència sobre els estudis “Efectes de dos tractaments silvícoles sobre la sureda”i “La formiga Lasius brunneus, una nova plaga del suro” al Congrés Internacionaldel Suro (Palafrugell, febrer).

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 352


— Presentació de l’estudi “Efectes de dos tractaments silvícoles sobre la sureda” a latrobada anual de l’Institut Forestal Europeu. EFI (Fitor, 10 de setembre).— Seminari tècnic sobre aprofitament energètic de la biomassa forestal aCatalunya, organitzat pel DMAH, el CTFC i el CPF (Barcelona, desembre).

Programa de coordinació i participació del Pla d’ITTDins el Programa de coordinació i participació del Pla d’ITT s’han signat convenisde col·laboració amb el CTFC, el CREAF, l’IRTA i la UdL.

Altres activitats d’extensió forestal i divulgacióXXII Jornades Tècniques Silvícoles. Organitzades pel Consorci Forestal deCatalunya (Berguedà, abril/maig).

Curs sobre instruments d’ordenació forestal en finques de titularitat privada:PTGMF i PSGF. Estructura, contingut i eines de suport a la seva redacció (ETSEA,UdL, novembre).

Jornada de Sant Francesc d’Assís. Aprofitament i millora d’un bosc de pinassaordenat amb un Pla tècnic de gestió i millora forestals Soler de Nuch i visita de laSerradora Boix (Prats de Lluçanès i Puig-reig, 13 d’octubre).

Seminari El aprovechamiento de biomasa forestal para uso energético. (ETSIMontes, Universitat Politècnica de Madrid, desembre).

Participació a la Jornada Tècnica sobre Iniciatives de Certificació Forestal alPirineu (Pamplona, desembre).

També s’han signat convenis amb els col·legis d’enginyers de forests id’enginyers tècnics forestals, l’Associació Catalana Promotora de la CertificacióForestal (ACCF), l’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT),l’Associació de Propietaris Forestals Berguedà Verd, la Universitat de Santiago deCompostel·la (USC) i l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre-elCorredor, entre d’altres.

PublicacionsS’ha publicat el Full informatiu número 3 sobre els ajuts a la gestió forestalsostenible, convocatòria 2005-2006, i la Fitxa tècnica de recerca número 1 sobrel’estudi dels efectes de dos tractaments silvícoles sobre la vitalitat, el creixement ila producció del suro de l’alzina surera.

S’ha publicat la Memòria d’activitats del CPF de l’any 2004 editada, com l’anyanterior, en dos formats: un format tríptic, amb un tiratge de 5.000 exemplars, querecull el més representatiu de l’any; i un format llibre, amb un tiratge de 75exemplars, que recull totes les actuacions dutes a terme pel CPF durant l’any 2004.

S’han publicat 4 números de la revista Silvicultura. El contingut dels quatrenúmeros publicats l’any 2005 és el següent:

Número 46. Articles:— «La funció social i econòmica dels rematants»— «La tasca dels rematants en la gestió forestal»— «Situació actual i perspectives de futur de l’ofici de rematant»— «El rematant i la gestió de les suredes»— «El seguiment i el control de la gestió forestal privada en els instrumentsd’ordenació»— «Avenços en la cadena de custòdia (CdC) per l’aplicació de la certificacióforestal PEFC»— «Jornada Forestal de Primavera del Centre de la Propietat Forestal»— «Assegurança de la responsabilitat civil d’explotacions forestals»

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 353


— «El CIRE capacita més de 100 peons forestals cada any»— «El protocol de Kyoto i els boscos de Catalunya»— «Taula de preus de la fusta de Vic»— «Enquesta: creieu que cal reorientar l’ofici de rematant com a conseqüència dela política de suport a la gestió forestal sostenible?»

Número 47. Articles:— «L’ETSEA i la formació d’enginyers forestals a Catalunya»— «El Departament d’Enginyeria Agroforestal»— «El Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal»— «El Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl»— «El Departament d’AEGERN»— «Estructura interna dels departaments (assignatures pròpies de l’àmbit forestal)»— «Conclusions de la II Conferència Internacional sobre Estratègies de Prevenciód’Incendis al Sud d’Europa»— «LIFOR Edició Catalunya. Aplicatiu per a la realització d’inventaris forestals»— «Asturforesta 2005. V Fira Internacional del Sector Forestal»— «La col·laboració entre el CPF i l’ETSEA de Lleida»— «El CPF organitza la Jornada Forestal de Primavera sobre l’aprofitamentenergètic de biomassa forestal»— «Saragossa acollirà el 4t Congrés Forestal Espanyol»— «Innovacions tecnològiques en el sector productiu surer»— «Campanya de lleva del suro 2005»— «Enquesta: què creieu que aporta la formació forestal de l’ETSEAL al sector i lesseves activitats?»

Número 48. Articles:— «La recerca forestal a debat»— «Conclusions del IV Congrés Forestal Espanyol “La ciència forestal: respostesper a la sostenibilitat”»— «Declaració de Saragossa sobre la ciència forestal i la sostenibilitat»— «Configuració i potencialitats dels bosquets en les estructures irregulars»— «Recursos micològics a les pinedes de mitja muntanya de Catalunya»— «Enquesta: com creieu que es podria regular la recol·lecció dels bolets en boscosprivats?»

Número 49. Articles:— «El paper dels boscos en el marc del mercat d’emissions de CO2»— «La comptabilitat forestal del Protocol de Kyoto»— «El carboni dels boscos i la seva dinàmica»— «Les pastures com a embornals de carboni: efectes de la gestió»— «Productivitat de les plantacions de Pinus radiata en resposta al clima i al sòl»— «El bosc com a embornal de carboni»

2.10 Centre 26/10/06 11:00 Página 354

2.11 Forestal Catalana, SA

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 355

356 2. ACTIVITATS — 2.11 FORESTAL CATALANA, SA

Forestal Catalana, SA, és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya en lamodalitat de Societat Mercantil Anònima. Es regeix per la Llei 4/1985, de 29 demarç, de l’estatut de l’empresa pública catalana, i pel Reial decret legislatiu1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societatsanònimes, i la resta de disposicions complementàries, i pels estatuts propis.

Forestal Catalana, SA, duu a terme una variada gamma d’actuacionsmediambientals, des de la gestió forestal, la construcció d’infraestructures, lesactuacions de conservació del medi natural i la producció i comercialització deplanta destinada principalment a la repoblació forestal fins a la gestió de recursosramaders, aqüícoles i de fauna, i també estudis i projectes relacionats amb totl’anterior. El nombre d’obres i treballs executats anualment supera els dos centenars.

Per assolir aquests objectius, Forestal Catalana, SA, disposa d’un equip humàtècnicament qualificat i d’un extens parc de maquinària i de transport forestal, itambé de planters amb una existència superior als dos milions de plantes forestals.L’estructura i l’equip tècnic que la componen fan que Forestal Catalana, SA,presenti totes les característiques de servei públic de l’empresa pública, afegit al’agilitat i creativitat pròpies de l’empresa privada.

Forestal Catalana, SA, executa obres per encàrrec del DMAH i també d’altresdepartaments i serveis de la Generalitat de Catalunya, com ara el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Interior, l’Institut Català delSòl, Ferrocarrils de la Generalitat o l’Agencia Catalana de l’Aigua, i també assumeixencàrrecs de consells comarcals i ajuntaments d’arreu de Catalunya.

Obres i mantenimentsEls tipus d’obres i de manteniments que realitza Forestal Catalana, SA són elssegüents:— Accions de repoblació forestal i treballs afins, treballs silvícoles a les forests,millora de pastures, treballs de prevenció d’incendis forestals i obres encaminadesa la lluita contra l’erosió.— Actuacions sobre la xarxa viària forestal i altres accions de millora, cura iaprofitament de forests.— Gestió i promoció de la fauna protegida i en perill d’extinció.— Construcció i manteniment d’infraestructures i edificis destinats a la gestiód’espais naturals o a la protecció i recuperació de la fauna en perill d’extinció.— Tractaments fitosanitaris de masses forestals i de conreus agrícoles, i diversesobres i actuacions de condicionament i millora del medi rural.— Producció i comercialització de plantes i llavors destinades principalment a larepoblació forestal i a la restauració del medi natural, procurant l’òptima qualitatdel producte i l’obtenció d’espècies en varietat i quantitat adequada a lesnecessitats públiques de reforestació.— Redacció d’estudis i projectes en relació amb els punts indicats anteriorment.— Activitats en matèria d’investigació i desenvolupament, d’acord amb el quedisposa l’article 202 de la Llei de societats anònimes.

Situació actual i futura de Forestal Catalana, SADurant l’any 2005, la coordinació amb el DMAH ha estat molt operativa ambreunions periòdiques amb els responsables de serveis i seccions de la DireccióGeneral del Medi Natural. També hi ha hagut una relació molt fluida amb laDirecció de Serveis i el Servei de Contractació del Departament, la qual cosa haagilitat els tràmits d’encàrrecs, la facturació i la recepció d’obres executades.

Un factor important en aquest fet ha estat l’aprovació del nou conveni entreel Departament de Medi Ambient i Habitatge i Forestal Catalana, SA, signat entre

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 356

3572. ACTIVITATS — 2.11 FORESTAL CATALANA, SA

el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el conseller delegat deForestal Catalana, SA, prèvia l’aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunyal’octubre de 2005.

D’acord amb aquest Conveni, que substitueix al vigent anteriorment des del’any 1996, les relacions entre el DMAH i FC s’agrupen en dos grans blocs defuncions:a) la gestió de l’obra nova ajustada als procediments establerts en la Llei de

contractes de l’Estatb) la gestió dels manteniments d’espais naturals, la fauna i d’altres programes que

el DMAH consideri d’interès general.

Així, el DMAH va redactar la programació econòmica i financera (PEF) delconjunt de les obres a iniciar l’any 2006 amb una descripció de les obres que calrealitzar, el càlcul estimatiu de l’import total de la licitació de les obres, la previsiód’execució i les partides pressupostàries corresponents. El PEF va ser aprovat perAcord de Govern.

Pel que fa al manteniment d’espais públics, de fauna i de planters i d’altresprogrames d’interès general, el DMAH encarregarà directament a FC la seva gestió.

D’acord amb el Conveni, es va crear a finals de l’any 2005 una Comissió deSeguiment formada per cinc membres, dos designats pel DMAH i dos més perForestal Catalana, i presidida pel subdirector de la DGMN en representació delDMAH, amb una persona elegida com a secretària per FC, la qual decidirà sobre: laprogramació i la redacció dels projectes de les obres del PEF, l’aprovació prèvia delsprojectes redactats, l’aprovació dels plecs de clàusules tècniques, la proposta de ladelegació de la direcció d’obra, la proposta del director d’obres, la resolució dequalsevol conflicte entre el DMAH i FC, o qualsevol altre conflicte relacionat ambla gestió de les obres.

La posada en marxa d’aquest Conveni suposa l’obertura de nous horitzons pera Forestal Catalana, SA, en considerar aquesta empresa l’òrgan de gestió delDepartament pel que fa a obres, treballs, manteniments i serveis relacionats amb elmedi natural.

Encàrrecs d’execució d’obres i serveisEn data 22 de febrer de 2005, el Govern va aprovar les tarifes de preus de ForestalCatalana, SA, per als treballs encarregats per les diferents administracionspúbliques. Aquests preus són els que s’han fet servir als projectes redactats durantl’any 2005, que podem considerar un any rellevant pel que fa a la importància delsencàrrecs d’obres i treballs tramitats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Durant l’any 2005, Forestal Catalana, SA, ha rebut un total de 188 encàrrecsper un import aproximat de 27.000.000 €, IVA inclòs, dels quals, durant l’any2005, s’han realitzat obres per import de 20.538.000 €, IVA inclòs. En la taulasegüent es pot veure la distribució de l’import executat per comarques.

Encàrrecs

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 357


Entre els nous encàrrecs rebuts per Forestal Catalana, SA, destaquen pel seupressupost d’inversió o per la seva importància els següents:— Manteniment d’espais naturals, 2.850.000 €— Recuperació de fauna en perill d’extinció, 900.000 €— Tractaments fitosanitaris contra plagues forestals i agrícoles: processionària delpi, insectes barrinadors, control de plagues, etc., per un import de 820.000 €— Gestió forestal: treballs silvícoles, regeneració de forests afectades per incendis,restauració hidrologicoforestal, etc., per un import d’11.180.000 €— Prevenció d’incendis forestals, per import de 4.100.000 €— GEPIF. Gestió de personal per als treballs de prevenció i si cal d’extinciód’incendis, per un import de 543.000 €— Programa de neteja de lleres públiques amb l’Agencia Catalana de l’Aigua,2.320.000 €.

Encàrrecs d’altres entitats i organismesCal destacar el Programa de neteja de lleres públiques amb càrrec al conveni ambl’Agència Catalana de l’Aigua.

També cal esmentar que continua la col·laboració amb el Departamentd’Interior, bàsicament per a la construcció d’11 torres de vigilància i l’arranjamentde 19 torres arreu de les comarques del país, amb un pressupost de propd’1.433.451 €.

Durant l’any 2005, s’han signat els acords següents amb entitats relacionades ambles tasques que fa Forestal Catalana SA:

Un acord de col·laboració amb SINERGRUP, entitat sense ànim de lucre quetreballa amb col·lectius de persones amb riscos d’exclusió social per la sevadiscapacitat, a fi d’executar obres amb els seus efectius personals.

Un acord de col·laboració amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció(CIRE) i amb l’AFMA, Associació per al Foment de Mesures Alternatives, per aldesenvolupament del Programa SINERGIA d’inserció sociolaboral i gestióambiental.

Convenis signats o enpreparació

PRESSUPOST D'ENCÀRRECS PER COMARQUES

COMARCA PRESSUPOST (EURO)

Alt Camp 249.526,78

Alt Camp / Baix Penedès 1.300.924,29

Alt Empordà 514.229,88

Alt Urgell 7.819,53

Alta Ribagorça 586.823,87

Bages 235.536,16

Baix Ebre 161.346,16

Baix Empordà 993.844,04

Baix Llobregat 11.174,99

Baix Penedès 52.455,20

Barcelonès 104.467,00

Berguedà 17.995,30

Cerdanya 1.058.147,23

Conca de Barberà 456.571,43

Garraf 2.169,20

Garrotxa 114.055,85

COMARCA PRESSUPOST (EURO)

Gironès 169.595,33

Maresme 51.949,44

Montsià 472.877,76

Noguera 86.758,81

Osona 119.432,67

Pallars Jussà 407.344,52

Priorat 479.428,24

Ripollès 269.506,15

Segrià 807.242,63

Selva 270.243,98

Solsonès 568.248,12

Vallès Occidental 375.453,93

Vallès Oriental 88.601,83

Val d'Aran 1.540.624,15

No territorialitzable 8.963.612,99

Total 20.538.007,48

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 358

3592. ACTIVITATS — 2.11 FORESTAL CATALANA, SA

Un acord de col·laboració entre la Direcció General del Medi Natural, ForestalCatalana, SA, i la Fundació “la Caixa” per al desenvolupament de projectes depreservació de fauna en perill d’extinció.

Conveni amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat per fer treballs durantl’any vinent i successius amb un pressupost aproximat de 250.000 € anuals.

També s’han signat convenis amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca per al manteniment de les sitges a Lleida i per a tractaments de plaguesagràries diverses, per un import aproximat de 240.000 euros.

La Fundació Formació Professional Empresa de Reus va atorgar a Forestal Catalana,SA, una distinció per la col·laboració amb els centres de formació professional deReus, bàsicament amb l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus, segons la qual elsalumnes de capacitació forestal fan pràctiques tutelades.

Durant l’exercici de 2005, s’han incrementat notablement els encàrrecs del Serveide Fauna de la Direcció General del Medi Natural en matèria de protecció de faunaprotegida, cinegètica i piscícola.

Els treballs encarregats han suposat un total de 900.000 €:— Recuperació i programa de conservació de la gavina corsa al delta de l’Ebre— Manteniment dels centres de fauna de la Direcció General del Medi Natural aTorreferrussa, el Pont de Suert i els Aiguamolls de l’Empordà.— Recollida de fauna en perill d’extinció ferida per diverses circumstàncies: trets,atropellaments, línies elèctriques...— Reproducció i conservació d’espècies amenaçades, com ara l’esparver cendrós, elxoriguer petit, etc.— Reintroducció d’espècies extingides i seguiment d’espècies en perill d’extinciócom ara l’ós bru, el llop, el linx ibèric, el voltor negre...— Avaluació i mesures preventives dels punts negres d’atropellament d’animals ales carreteres.— Pagament de danys als ramaders ocasionats per espècies de la fauna protegida:ós i llop.

Tot això ha suposat la creació d’un equip especialitzat en aquests tipusd’actuacions a fi d’aconseguir una gestió més eficaç, una simplificació dels tràmitsadministratius i un millor servei a tot el territori, en col·laboració amb el Servei deFauna del Departament.

Es manté la reconversió dels planters de Forestal Catalana, SA, iniciada l’any 2004,amb els objectius d’adaptar la seva activitat a les necessitats actuals del’administració forestal i del medi natural.

Al mateix temps, s’està estudiant una planificació ajustada de planters envistes a la plantació d’arbres a les zones més degradades del territori de Catalunya,juntament amb la DGMN.

Hi va haver acords amb els consells comarcals de la Cerdanya, el Pallars Jussà,el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell per recuperar fruiters forestals autòctons, i en aquestcontext durant l’any 2005 hem plantat 500 arbres al planter de Tremp i 2.500 al deBreda, amb cirerers, pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, que escomençaran a comercialitzar a partir de l’any 2006.

El DMAH va aprovar l’Ordre 76/2006, de 24 de febrer, de les bases reguladoresde les subvencions en espècie a entitats locals de Catalunya consistents en ellliurament de material vegetal, proporcionat per FC, destinat a la seva plantació en

Premis a la tasca socialde Forestal Catalana, SA

Fauna

Planters

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 359


el marc del Dia de l’Arbre, amb una dotació màxima per a l’any 2006 de 80.000euros.

Mitjançant un conveni amb l’IRTA, s’està elaborant un estudi d’adaptació denogueres per a fusta i per a fruit als planters de Torreferrussa, el Vallès Occidental iBreda. Enguany s’han plantat 8.800 peus de nogueres, i sembrat 14.000 de lesespècies regia i nigra.

S’han establert dos contractes de producció per a la comercialització de lesplantes Pinus pinea, Quercus ilex, Pinus halepensis i Quercus suber per un import de102.000 euros.

En el planter de Gerri de la Sal, al Pallars Jussà, s’ha desenvolupat un projecteeducatiu i d’interpretació del Pirineu que inclou aspectes ecoambientals de laReserva Nacional de Fauna de la Serra de Boumort sobre fauna, flora i boscos, ambla coordinació de la DGMN.

2.11 Forestal 26/10/06 11:01 Página 360

2.12 Aigües Ter-Llobregat

2.12 Aigues Ter 26/10/06 11:01 Página 361

362 2. ACTIVITATS — 2.12 AIGÜES TER-LLOBREGAT

Aigües Ter-Llobregat és l’empresa pública, adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge, creada per a la gestió directa del servei públic d’abastamentd’aigua en alta a poblacions de l’àrea de Barcelona. En conseqüència, i dins de cadaexercici, els objectius empresarials s’articulen necessàriament a l’entorn d’aquestagestió.

El Consell d’Administració d’Aigües Ter-Llobregat exerceix de maneracol·legiada l’autoritat superior de l’empresa.

Els seus 21 membres representen l’Administració de la Generalitat i les entitatslocals destinatàries del servei públic que presta l’empresa, com a titulars respectiusde les competències concurrents en matèria d’abastament d’aigua a poblacions enl’àmbit territorial a què es refereix la Llei 4/1990, d’ordenació de l’abastamentd’aigua a l’àrea de Barcelona.

De conformitat amb els acords parlamentaris que van precedir l’establiment il’organització d’aquest servei públic singular, a través d’aquesta representació i delrègim d’adopció dels acords establert en els Estatuts de l’empresa, les entitats localsparticipen de manera directa i efectiva en totes les decisions que els afecten sobrela prestació del servei mateix.

La representació de la Generalitat està integrada per onze membres: quatredesignats a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, cinc mésproposats respectivament pels departaments de Governació i AdministracionsPúbliques, Salut, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum, i Agricultura,Ramaderia i Pesca, el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i el president d’ATLL.

La representació de les administracions locals està integrada per cincrepresentants de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament deResidus i cinc més, un per cada una de les entitats locals municipals osupramunicipals que representen els municipis subministrats.


3632. ACTIVITATS — 2.12 AIGÜES TER-LLOBREGAT

El volum total subministrat per la xarxa regional ha estat de 322 hm3, xifra unamica inferior a la de l’any passat, dels quals ATLL ha subministrat 259 hm3. Enrelació amb l’any 2004, hi ha hagut un augment en el volum d’aiguasubministrada per la xarxa d’ATLL, que ha passat de 225 hm3 a 259 hm3.

Per zones d’abastament, els consums han estat els següents:— El Vallès Oriental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21,6 hm3

— El Vallès Occidental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27,6 hm3

— El Maresme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23,1 hm3

— El Baix Llobregat i l’Anoia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11,8 hm3

— L’Alt Penedès i el Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13,1 hm3

— EMSHTR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159,6 hm3

A continuació, es detallen els cabals subministrats als diferents municipis de laxarxa regional d’ATLL.

Informe d’explotació

CABALS SUMINISTRATS PER ATLL DURANT L’ANY 2004

CMUNICIPI / COMARCA m3 / any

VALLÈS ORIENTAL

Canovelles 1.144.181

Cardedeu 1.271.431

Granollers 5.280.613

L’Ametlla del Vallès 881.042

La Garriga 985.634

La Llagosta 84.554

La Roca del Vallès 730.345

Les Franqueses del Vallès 1.104.562

Lliçà d’Amunt 1.248.480

Lliçà de Vall 518.762

Llinars 195.005

Martorelles 521.500

Mollet 3.079.261

Montmeló 830.219

Montornès del Vallès 1.134.076

Parets del Vallès 1.192.181

Sant Antoni de Vilamajor 287.714

Sant Fost de Campsentelles 706.049

Santa Maria de Martorelles 51.669

Vilanova del Vallès 226.376

Vallromanes 146.250

Total Vallès Oriental 21.619.904

VALLÈS OCCIDENTAL

Les Fonts de Terrassa 270.373

Caldes de Montbui 720.063

Palau-solità i Plegamans 1.880.948

Polinyà 518.070

Rubí 3.668.404

Sabadell 12.881.365

Sant Quirze del Vallès 1.646.326

Santa Perpètua de Mogoda 2.813.010

Sentmenat 260.011

MUNICIPI / COMARCA m3 / any

Terrassa 2.938.477

Total Vallès Occidental 27.597.047

MARESME

Alella 900.107

Argentona 1.436.815

Cabrera de Mar 731.871

Cabrils 884.465

Caldes d’Estrac 306.550

Dosrius (aqüeducte) 839.295

Dosrius (poble) 843.122

El Masnou 2.195.108

Mataró 7.485.588

Òrrius 47.697

Premià de Dalt 490.426

Premià de Mar 1.864.363

Sant Andreu de Llavaneres 1.387.349

Sant Vicenç de Montalt 985.049

Teià 571.835

Vilassar de Dalt 759.718

Vilassar de Mar 1.375.717

Total Maresme 23.105.075

ENS METROPOLITÀ DE SERVEIS HIDRÀULICS

Barberà del Vallès 2.633.873

Barcelona (SGAB) 121.568.433

Barcelona (SGAB) Fonsant 13.260.694

Castellbisbal 2.819.679

Corbera de Llobregat 1.427.256

Molins de Rei 388.585

Pallejà 734.177

El Papiol 413.194

El Prat de Llobregat 1.334.730

Ripollet 2.449.935

Sant Cugat del Vallès 10.579.833



Durant l’any 2005, ATLL ha continuat els treballs de renovació i millora de la sevaxarxa, ha projectat i construït noves infraestructures, i ha dut a terme la reposicióde les instal·lacions que necessitaven actualitzar-se i modernitzat les xarxes i lesestacions de tractament d’aigua potable.

Obres més rellevants acabades durant el 2005

Artèria de planta del Ter-Trinitat. Fase 1, tram 1Aquesta conducció serà la nova artèria de connexió entre la Planta del Ter il’Estació de Distribució de la Trinitat. Servirà com a alternativa a l’aqüeducte actualde DN 3.000 mm per poder-lo reparar, atès que després de 37 anys no se n’hapogut fer una reparació a fons. Alhora servirà per apropar la canonada principal alspunts de consum, per recuperar pressions a les branques de connexió als dipòsitsde capçalera municipals, i, finalment, per augmentar la capacitat de transport decabals cap a la zona del Llobregat i assegurar-ne el subministrament.

L’import de liquidació és d’11.252.796,31 €.Obres assumides al 100% per ATLL.

Abastament a Vilanova del VallèsNova connexió des de la derivació C del Ter i una canonada de 600 m de longitudi 200 mm de diàmetre. Per la seva banda, l’Ajuntament ha construït un dipòsit de1.000 m3 de capacitat, adjacent a l’actual.

L’import de liquidació és de 202.496,71 €.L’Ajuntament aporta el nou dipòsit i ATLL construeix la conducció.

Obres i inversions


Tiana 620.508

Sant Vicenç dels Horts 1.327.936

Total EMSHTR 159.558.833

BAIX LLOBREGAT I ANOIA

Abrera 253.177

Cervelló 954.771

Collbató 335.934

Esparreguera 893.739

Els Hostalets de Pierola 196.465

La Palma de Cervelló 240.819

Martorell 3.491.717

Masquefa 849.278

Piera 801.104

Sant Esteve Sesrovires 1.075.912

Sant Andreu de la Barca 2.730.542

Total del Baix Llobregat i l’Anoia 11.823.458

PENEDÈS-GARRAF

La Granada del Penedès 107.621

Sitges 2.189.160

Sant Pere de Ribes 2.084.205

Sant Cugat Sesgarrigues 96.056

Sant Sadurní d’Anoia 198.238

Santa Fe del Penedès 23.839


Vilafranca del Penedès 2.894.750

Vilanova i la Geltrú 4.182.360

El Pla del Penedès 55.827

Olèrdola 371.649

Olivella 32.366

Sant Llorenç d’Hortons 124.347

Avinyonet 125.153

Canyelles 554.536

Puigdàlver 23.367

Total del Penedès i el Garraf 13.063.474

Breda 601.560

Sant Pere de Vilamajor 302.200

Santa Coloma de Farners 675.840

Sant Celoni 389.333

Santa Maria de Palautordera 57.536

TOTAL 2.026.469

TOTAL ATLL 258.794.260

SGAB (Sant Joan Despí) 62.717.250

Terrassa (MPT)

TOTAL XARXA REGIONAL 321.511.510



Rehabilitació del dipòsit de Can Vilalba (Abrera)Aquesta actuació consisteix en l’enderroc de l’actual coberta per fer-la nova. Aixímateix, es regenera tot el vas del dipòsit, tant interiorment com exteriorment, i esrehabilita la caldereria de sortida.

L’import de liquidació és de 451.801,35 €.Obres assumides al 100% per ATLL.

Rehabilitació del dipòsit de Sant Esteve SesroviresAquesta actuació consisteix en l’enderroc de l’actual coberta per fer-la nova. Aixímateix, es regenera tot el vas del dipòsit, tant interiorment com exteriorment, i esrehabilita la caldereria de sortida.

L’import de liquidació és de 496.692,23 €.Obres assumides al 100% per ATLL.

Substitució de la canonada dels Bellots (Terrassa)Canonada de 600 mm de diàmetre que discorre per una zona totalment urbana delmunicipi de Terrassa. Aquestes obres estan coordinades amb les obresd’endegament de la riera de les Arenes que està duent a terme l’Agència Catalanade l’Aigua.

El pressupost de liquidació és d’1.809.322,14 €.Obres assumides al 100% per ATLL.

Millora de l’abastament a l’Ametlla del Vallès. ConduccióCanonada de polietilè de 1.670 m de longitud entre la futura estació de bombamentcontigua al dipòsit d’ATLL i el dipòsit municipal existent de la Violona.

L’import de l’actuació puja a 275.048,83 €.Obra cofinançada entre l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i ATLL.

Millora de l’abastament a l’Ametlla del Vallès. Estació de BombamentAquesta actuació complementa la descrita en el punt anterior. Consisteix en unaestació de bombament contigua al dipòsit d’ATLL.

L’actuació s’ha liquidat per 218.798,62 €.Obra cofinançada entre l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i ATLL.

Planta de Tractament de fangs de l’ETAP del TerLa redacció del projecte i execució de l’obra obeeixen a la necessitat de recuperarl’aigua de purga dels decantadors i del rentat de filtres de la Planta del Ter. Ambaquesta actuació s’elimina l’abocament de fangs al riu Mogent.

L’import de liquidació és de 5.515.830,99 €.Les obres han acabat al setembre de 2005. S’han dut a terme les proves de

funcionament i està pendent l’entrada en servei de la instal·lació.Obres assumides al 100% per ATLL.

Estació de Bombament a GranollersAquesta estació servirà per impulsar aigua fins als dipòsits de Granollers, al dipòsitde la Torreta i al nou dipòsit de 40 Pins.

L’import de liquidació és de 4.964.479,09 €.Obres assumides al 100% per ATLL.



Canonada de Can Tosca (TM de Cabrils) a Vilassar de MarCanonada de polietilè de 900 m de longitud entre el dipòsit de Can Tosca (TM deCabrils) i Vilassar de Mar.

L’import de liquidació puja a 177.300,67 €.ATLL ha executat les obres i Vilassar de Mar s’ha fet càrrec del cost de la

canonada.

Micropilotatge del dipòsit d’ATLL de GranollersActuacions per resoldre els assentaments que s’han produït en el dipòsit deGranollers. En concret, s’ha realitzat un micropilotatge de la cimentació.

L’import de l’actuació ha estat de 297.675,60 €.Obres assumides al 100% per ATLL

Correcció de Flonjalls i reposició de ferm de l’avinguda de Ca N’Amat(TM d’Abrera)Pavimentació de l’avinguda de Ca n’Amat.

L’import de l’actuació ha estat de 211.879,78 €.Obres assumides al 100% per ATLL

Obres iniciades durant l’any 2005 i en construcció

Obres ocasionades per afeccions de l’AVEObres provocades pel pas de l’AVE que afecten les instal·lacions d’ATLL. La majoriade les obres són de gran envergadura i criticitat:— Reposició del sifó de Sant Vicenç dels Horts— Variant de la connexió d’emergència de Pallejà— Substitució i protecció de la conducció de 1.000 mm de diàmetre del Penedès-Garraf— Reposició del sifó de Cervelló— Reposició de les connexions del Papiol— Variant de la connexió de Pallejà— Variant de la connexió de Castellbisbal— Estructura de protecció de la conducció 2,40 a la sortida del túnel de l’AVE aCastellbisbal— Afeccions a la planta del Ter.

L’import aproximat de les diferents actuacions puja a 3.600.000 €.Fins que l’AVE no s’hagi construït, caldrà definir projectes i executar les obres

resultants de les afeccions al seu pas per les instal·lacions d’ATLL. Es preveufinalitzar les actuacions a finals de l’any 2007.

L’ADIF assumeix la totalitat de les obres i actuacions connexes que caldràrealitzar per les afeccions que es produeixen i es produiran provocades per lesobres constructives de l‘AVE.

Abastament a Caldes de Montbui, Sentmenat, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i RiellsAquesta obra permet la integració al sistema Ter–Llobregat dels municipisesmentats en l’encapçalament. L’abast de l’actuació inclou: ramal comú de 2.800m i 500 mm de diàmetre des de l’actual artèria que abasta Palau-solità i Plegamansfins a la nova estació de bombament; nova estació de bombament; ramal deSentmenat de 5.386 m de longitud i 350 mm de diàmetre; ramal de Caldes deMontbui, de 3.496 m de longitud i 350 mm de diàmetre i nou dipòsit de 3.000 m3

de capacitat; ramal comú de Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells de 7.208 m i350 mm de diàmetre i nou dipòsit de 5.000 m3 de capacitat.



Aquestes obres s’han adjudicat per un import de 7.168.812,78 €.Les obres es van iniciar el mes de setembre de 2004 i es preveu acabar-les el

mes de febrer de 2006.En data 20.10.2003 es va signar el conveni de cooperació amb els ajuntaments.

Artèria de planta del Ter-Trinitat. Fase 1, tram 2Tram de 3.272 m, continuació de la fase 1, tram 1, fins a l’artèria que subministraaigua als dipòsits de Granollers. S’ha redimensionat l’obra i la canonada ques’executarà tindrà 2,2 metres de diàmetre.

L’import adjudicat és de 25.605.782,54 €.Les obres es van iniciar el març de 2005 i es preveu acabar-les en 12 mesos tot i

que el termini és de 24 mesos.Obres assumides al 100% per ATLL.

Dipòsit de 5.000 m3 per a Cabrils i Vilassar de Dalt (TM de Vilassar de Dalt)Aquesta actuació forma part del conveni que van signar ATLL, el Consell Comarcaldel Maresme i 16 ajuntaments d’aquesta comarca en data 11.05.1999. Consisteixen un nou dipòsit.

L’import de l’actuació puja a 561.944,81 €.Les obres s’han iniciat a mitjan setembre de 2005.

En virtut del conveni signat, les aportacions de cada entitat es van fixar en:

CONCEPTE % APORTACIÓ ENTITAT

Xarxa d’adducció 100% ATLL

Xarxa de distribució comarcal 50% ATLL

Xarxa de distribució comarcal 50% Ajuntaments

Ramals i dipòsits municipals 100% Ajuntaments

Artèria de planta del Ter-Trinitat. Tram 3Aquest tram de conducció forma part de la nova artèria de connexió entre laPlanta del Ter i l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Aquest tram de 4.980 metresdiscorre pel marge esquerre del riu Besòs, i té el seu origen en el punt onconflueixen el Mogent i el Congost i el seu final a l’alçada de la riera de Caldes, onconnecta amb el tram d’artèria existent. El diàmetre de la canonada és de 2,2 m.Aquesta artèria servirà com a alternativa a l’aqüeducte actual per poder-lo reparar.

El pressupost del tram puja a 10.316.710,80 €.Les obres es van iniciar el mes d’abril de 2005 i es preveu acabar-les a finals de

maig de 2006.Obres assumides al 100% per ATLL.

Ramal de VallromanesL’objectiu d’aquesta actuació és millorar el subministrament en alta d’aigua almunicipi de Vallromanes. Les obres consisteixen en una nova connexió amb laderivació C del Ter, a l’alçada de Vilanova del Vallès, una canonada d’aspiració de1.370 m de longitud i 250 mm de diàmetre, una estació de bombament i unacanonada d’impulsió de 3.400 m de longitud i 200 mm de diàmetre.

El pressupost de les obres és d’1.143.249,92 €.Les obres es van iniciar el mes de juny de 2005 i es preveu acabar-les a finals

de maig de 2006.L’Ajuntament de Vallromanes i ATLL han signat un conveni de col·laboració.



Canonada d’impulsió des de la Nova EB ACA GRACanonada que impulsarà l’aigua des de la nova estació de bombament deGranollers, situada al terme de la Roca del Vallès, fins als dipòsits de Granollers.

El pressupost de les obres és d’1.985.955,13 €.Les obres es van iniciar el mes de juliol de 2005 i es preveu acabar-les a finals

de maig de 2006.Obres assumides al 100% per ATLL.

Dipòsit al Turó de les Tres Creus i Connexió amb la presa (TM de Montmeló i Montornès del Vallès)Les obres consisteixen en una connexió amb la presa C, estació de bombament,canonada d’impulsió i nou dipòsit de 6.000 m3.

El pressupost de l’obra és d’1.366.674,66 €.En execució. Es preveu finalitzar les obres el mes de març de 2006.Hi ha un conveni signat entre ATLL i els ajuntaments.

Ramal i dipòsit de DosriusAquesta actuació forma part del conveni que van signar ATLL, el Consell Comarcaldel Maresme i 16 municipis d’aquesta comarca en data 11.05.1999. Consisteix enun ramal de 2,4 km de longitud i 315 mm de diàmetre i un nou dipòsit de 3.000m3 de capacitat.

L’import de l’actuació puja a 761.284,71 €.Les obres estan adjudicades i es preveu iniciar-les durant el mes de febrer de 2006.

En virtut del conveni signat, les aportacions de cada entitat es van fixar en:

CONCEPTE % APORTACIÓ ENTITAT

Xarxa d’adducció 100% ATLL

Xarxa de distribució comarcal 50% ATLL

Xarxa de distribució comarcal 50% Ajuntaments

Ramals i dipòsits municipals 100% Ajuntaments

Millora de la línia d’Impulsió Abrera-Cota 250. ArquetesConstrucció d’una arqueta de seccionament a l’artèria de 1.250 mm de diàmetreque uneix la Planta de Tractament del Llobregat i el dipòsit de cota 250 de SantQuirze del Vallès.

L’import és de 223.299,49 €.L’obra s’executarà durant el primer trimestre de 2006.Obres assumides al 100% per ATLL.

Substitució del Ramal de Cabrera de MarL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament que hi haactualment al costat del dipòsit d’ATLL de Vilassar de Mar. Per fer-ho, cal substituirla canonada existent per una de major timbratge que sigui capaç de suportar lapressió del dipòsit de Can Collet. Es tracta d’un ramal d’uns 2,5 km de longitud.

El pressupost de l’obra és de 206.730,46 €.Les obres s’han iniciat el mes de desembre de 2005.Obres assumides al 100% per ATLL.



Nou Ramal de Premià de DaltL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament que hi haactualment a Premià de Dalt. Per fer-ho, cal instal·lar una nova canonada de 1.423metres i 250 mm de diàmetre entre el dipòsit de Can Verboom i el dipòsit existentde Premià de Dalt.

El pressupost de l’obra és de 291.901,40 €.Obres assumides al 100% per ATLL.

Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’AbreaAquesta actuació consisteix a augmentar la capacitat de tractament de la Planta delLlobregat fins a 4 m3/s i a instal·lar un sistema d’electrodiàlisi reversible perproduir 200.000 m3/dia.

El pressupost de l’obra puja a 56.490.511,60 € (IVA exclòs).Obra preadjudicada. Se n’està redactant el projecte constructiu.Es preveu un finançament de 48 M€ (IVA inclòs) a càrrec dels Fons de

Cohesió. La resta serà assumida per ATLL.

Actuacions cofinançades amb Fons de CohesióEn data 18 de juny de 2004, el Govern Central va aprovar el Reial decret llei2/2004, de 18 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Plahidrològic nacional. En l’annex IV del RDL 2/2004, s’inclouen amb ladenominació d’actuacions prioritàries i urgents un seguit d’obres. D’acord amb lesprevisions actuals, algunes de les actuacions seran gestionades per Aigües Ter-Llobregat:— Dessalinitzadora del Llobregat (238 M€). Instal·lació per subministrar 60 hm3

d’aigua potable a l’any.— Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera (BaixLlobregat) (65 M€). Ampliació de la capacitat de tractament a 4 m3/s i instal·laciód’un sistema d’electrodiàlisi reversible que permet una millora notable de laqualitat de l’aigua.— Prolongació de la conducció Abrera/Fontsanta fins al Prat de Llobregat (BaixLlobregat) (29 M€). Aquesta obra inclou una conducció entre el dipòsit de laFontsanta i el Prat de Llobregat i dues petites instal·lacions d’osmosi inversa quepermeten l’aprofitament de l’aqüífer profund del delta del Llobregat.— Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme nord i ATLL (Maresme)(46 M€). Aquesta actuació consisteix en la substitució de la xarxa de distribució enalta del Maresme nord que es troba en molt mal estat i la connexió amb la xarxad’ATLL a fi d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos generats per ladessalinitzadora de la Tordera.— Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu. TramFontsanta–Trinitat (153 M€). Aquesta obra té una gran importància estratègica, jaque permetrà portar aigua des de la zona subministrada pel Llobregat i la novadessalinitzadora cap a la zona del Ter i viceversa.

Totes aquestes obres han obtingut finançament europeu. ATLL ja ha realitzatdiversos treballs per definir les obres i per formalitzar la documentació necessàriaper obtenir fons europeus. En el cas de la dessalinitzadora del Llobregat i del’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, ha calgut passar la Declaraciód’impacte ambiental. Per aquest motiu, ATLL ha redactat un projecte informatiu iel corresponent estudi d’impacte ambiental de cada una d’aquestes duesactuacions.



Projectes que s’han redactat l’any 2005

Ramal de CabreraL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament que hi haactualment al costat del dipòsit d’ATLL de Vilassar de Mar. Per fer-ho, calsubstituir la canonada existent per una de major timbratge que sigui capaç desuportar la pressió del dipòsit de Can Collet. Es tracta d’un ramal d’uns 2,5 km delongitud.

L’import de les obres és de 206.730,46 €.

Nou ramal de Premià de DaltL’entrada en servei de la millora de la xarxa regional de distribució d’aigua a lacomarca del Maresme fa possible eliminar l’estació de bombament que hi haactualment a Premià de Dalt. Per fer-ho, cal instal·lar una nova canonada de 1.423metres i 250 mm de diàmetre entre el dipòsit de Can Verboom i el dipòsit existentde Premià de Dalt.

L’import de les obres és de 291.901,40 €.

Revisió del projecte d’abastament a Castellví de Rosanes, Gelida i Sant Llorenç d’HortonsAbastament als municipis de Castellví de Rosanes, Gelida i Sant Llorenç d’Hortonsdes del nou dipòsit de Masquefa.

L’execució de les obres d’aquest projecte puja a 2.233.466,42 €.

Dipòsit regulador de la xarxa de Llinars del Vallès–CànovesConstrucció d’un nou dipòsit de 6.000 m3 a Llinars del Vallès.

El pressupost d’execució de les obres és de 960.052,34 €.

Abastament a Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús. Tram:Mirador-Can VolartAquestes obres inclouen:— estació de bombament situada al costat del nou dipòsit de Mirador delMontseny— canonada d’1 km de longitud fins al dipòsit existent de Can Volart.— El pressupost d’execució de les obres és de 564.202,34 €.

Dipòsit de Cabrils–Vilassar de DaltAquesta actuació forma part del conveni que van signar ATLL, el Consell Comarcaldel Maresme i 16 ajuntaments d’aquesta comarca en data 11.05.1999. Consisteixen un nou dipòsit.

L’import de les obres és de 561.944,81 €



Durant l’exercici de 2005, s’han signat els convenis següents:

DATA DE

SIGNATURA PARTS SIGNANTS OBJECTE

04.04.2005 Ajuntament de Llinars Conveni específic de cooperació per millorar les instal·lacions

del Vallès–ATLL de la xarxa Ter-Llobregat al municipi

29.07.2005 Ajuntament de Montornès Conveni de cooperació per millorar les instal·lacions

del Vallès-ATLL de la xarxa Ter-Llobregat al municipi (ramal de Can Xec)

09.06.2005 Ministeri de Medi Ambient- Conveni de col·laboració pel qual es modifica parcialment

Departament de Medi l’encàrrec de gestió entre el Ministeri i el Departament per

Ambient i Habitatge i ATLL executar les obres hidràuliques d’interès general en les

conques internes de Catalunya (xarxa de la Llosa del Cavall)

05.10.2005 Consorci Alba-Ter i ATLL Conveni de col·laboració

(inclou el compromís d’adhesió d’ATLL al Consorci)

24.10.2005 Ajuntament de Santa Perpètua Conveni de cooperació específic per millorar l’abastament

de Mogoda-ATLL d’aigua en alta al municipi


2.13 Servei Meteorològic

de Catalunya

2.13 Servei Meteo 26/10/06 11:02 Página 373

374 2. ACTIVITATS — 2.13 SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va crear el ServeiMeteorològic de Catalunya com a entitat de dret públic de la Generalitat deCatalunya, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge.

La finalitat d‚aquesta Llei és assegurar la prestació d‚un servei públic dequalitat en matèria de meteorologia que satisfaci les necessitats d‚informaciómeteorològica i climàtica de la societat, com a element bàsic de suport,assessorament i informació en aquesta matèria en l‚àmbit de la Generalitat.

En aquest sentit, el servei d‚informació i assessorament meteorològic esconsidera un servei públic.

La Llei de meteorologia queda desplegada pel Decret 172/2002, d‚11 de juny,d‚aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, a fi i efected‚assolir els objectius fixats en la Llei; i pel Decret 255/2003, de 8 d‚octubre, pelqual s‚aprova el traspàs de les instal·lacions meteorològiques vinculades a la funcióde predicció d‚allaus al Servei Meteorològic de Catalunya.

D‚acord amb l‚article 2 del Decret 172/2002, d‚11 de juny, d‚aprovació dels Estatutsdel Servei Meteorològic de Catalunya, l‚esmentat Servei porta a terme les funcionssegüents: — Assistir les administracions i les institucions que necessiten informaciómeteorològica i climàtica i col·laborar-hi. — Establir col·laboracions, si s‚escau, amb l‚autoritat meteorològica de l‚Estat i ambla resta d‚institucions autonòmiques, estatals, europees i internacionals quecompleixin funcions meteorològiques. — Gestionar i mantenir la Xarxa d‚Equipaments Meteorològics de la Generalitat deCatalunya (XEMEC). — Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipamentsmeteorològics. — Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologiadel Departament de Medi Ambient. — Mantenir la base de dades meteorològiques de Catalunya. — Participar en l‚elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya. — Programar, implantar i gestionar un sistema de prediccions i seguiment de fenòmensmeteorològics, i fer-ne l‚explotació i la difusió en l‚àmbit territorial de Catalunya. — Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc,coordinadament amb el Centre d‚Emergències de Catalunya (Cecat). — Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc,assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucionscompetents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquestscasos, si s‚escau, amb l‚autoritat meteorològica de l‚Estat. — Promoure activitats d‚investigació en matèria de meteorologia i climatologia. — Realitzar estudis per millorar el coneixement del clima i de la meteorologia deCatalunya. — Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionatsamb l‚estudi del clima i del canvi climàtic. — Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi enmatèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminacióatmosfèrica. — Analitzar i vigilar les característiques de la columna d‚ozó a Catalunya ambrelació a l‚evolució de l‚ozó estratosfèric, i informar-ne la població. — Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya, i participar i col·laborar en lesrecerques sobre aquesta matèria que duen a terme diversos grups a Catalunya.

Funcions


3752. ACTIVITATS — 2.13 SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Traspassos INMHan continuat els treballs de la Comissió Mixta del Conveni de col·laboració entreel Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya en matèria demeteorologia i climatologia signat en data 23 de març de 2002, a fi d’avançar en lamaterialització dels objectius del Conveni.

Mitjans de comunicacióHa finalitzat la formalització de contractes amb tots els mitjans de comunicacióamb qui el SMC col·labora facilitant predicció meteorològica.

Xarxa de Radars Meteorològics de CatalunyaS’ha consolidat la Xarxa de Radars de Catalunya amb el seu funcionament senseincidències al llarg de tot l’any. La xarxa ha proporcionat informació compostadels tres radars operatius fins a la data (Vallirana, puig d’Arques i la Panadella).

Recollint les recomanacions de la declaració d’impacte ambiental del projected’instal·lació del quart radar que completarà la Xarxa de Radars a la serra deLlaberia (Tivissa), s’ha elaborat el projecte de detall del sistema desubministrament energètic que s’utilitzarà per al funcionament del radar. L’estudid’alternatives i la redacció del projecte final han portat a ajornar l’inici de les obresde construcció de l’esmentat radar fins a l’any 2006.

Vigilància meteorològicaS’han desenvolupat eines i mecanismes de vigilància meteorològica a fi de millorarla informació i el suport que es dóna a la Direcció General d’Emergències enmatèria de situacions meteorològiques de risc. S’ha elaborat una nova eina desuperposició d’informació meteorològica (SIGMA) que permet una millorinterpretació de situacions meteorològiques i suposa un nou suport a la presa dedecisions.

Integració de les dades de la Xarxa d’Estacions MeteorològiquesAmb l’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, segons laqual es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, aquest Servei va passar a serl’encarregat de gestionar tots els equipaments meteorològics que estavendistribuïts per diferents organismes de la Generalitat. Durant l’any 2005, s’haassolit la integració de la gestió de les dades procedents dels diferents tipusd’estacions meteorològiques automàtiques.

Racionalització de la Xarxa d’Estacions MeteorològiquesDins del projecte de racionalització que el SMC va endegar l’any 2001, coincidintd’una banda amb la signatura del Protocol entre el DARP i el DMA, segons el qualla Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) passava a dependre del DMA, i del’altra amb l’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia,segons la qual es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, durant l’any 2005s’han dut a terme les actuacions següents:— S’han desmantellat i substituït tres estacions meteorològiques automàtiques(d’ara endavant, EMA), atès que, en tots tres casos, presentaven mancancesimportants per la presència d’obstacles pròxims, per la qual cosa s’han posat nousequipaments en indrets diferents, tot i que als mateixos municipis. Aquestes EMAsón Badalona al Barcelonès, Guardiola de Berguedà al Berguedà i Falset al Priorat;el procés d’instal·lació del nou equipament d’aquesta última acabarà l’any 2006.— S’han adequat algunes EMA a les normatives referents a la seva instal·lació, i seles ha dotades de nous equipaments a Sant Pere Pescador de l’Alt Empordà,

Objectius principalsde 2005



Viladrau d’Osona i Malgrat de Mar del Maresme. Aquests equipamentssubstitueixen EMA anteriors destinades a usos agrometeorològics.— En el mateix procés d’adequació s’inscriu la substitució de les cabines d’EMAconnectades via ràdio per armaris d’intempèrie que simplifiquen totes les tasquesde manteniment dels equipaments. Aquesta substitució s’ha fet a les EMA situadesa Núria 1.971 m i Molló, al Ripollès, Das, a la Cerdanya, Muntanyola, a Osona,Font-rubí, a l’Alt Penedès, Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà, Cervera, a laSegarra, Vinebre, a la Ribera d’Ebre, i Vila-rodona, a l’Alt Camp. En aquest últimcas també s’ha traslladat d’ubicació l’equipament.— Cal esmentar, per acabar, que s’han adquirit 22 unitats d’adquisició de dades a fide substituir els equipaments amb més d’una dècada de funcionament continu.

Com a resultat de totes aquestes actuacions, en l’actualitat el SMC gestiona untotal de 152 EMA.

Projectes de l’àmbit de recerca

Projectes en què ha participat el SMC durant l’any 2005:— Aplicació de les xarxes neuronals a la predicció de les temperatures extremesAquest recurs matemàtic de les xarxes neuronals s’ha aplicat a la predicció de lestemperatures mínima i màxima diàries a les capitals de les 41 comarques catalanes.— Predicció de l’onatge a l’interior dels ports de Barcelona i TarragonaS’ha desenvolupat una aplicació per determinar les condicions d’onatge a l’interiorde zones portuàries, i s’ha fet operativa per al Port de Barcelona i per al Port deTarragona.— Participació en el Projecte MEDEX (Mediterranean Experiment on Cyclones thatProduce High Impact Weather in the Mediterranean)Aquest projecte analitza els episodis de temps sever que han produït danys a zonesde la Mediterrània i estudia les eines necessàries per millorar-ne el pronòstic.— Participació en el Projecte Red Ibérica MM5Xarxa temàtica formada per uns 40 grups de recerca que empren el modelmeteorològic MM5 com a eina operativa o experimental per al pronòsticmeteorològic.— Participació en el projecte MARQUIS (Multimodal Air Quality InformationService for General Public).Es pretén desenvolupar un servei d’informació multilingüe (en 8 idiomes, entre elsquals el català) que proveeixi informació ambiental adaptada als diferents perfilsde ciutadans.— Participació en l’acció COST 731: Propagation of Uncertainty in Advanced Meteo-hydrological Forecast SystemsL’objectiu és determinar l’error que es pot produir amb les eines d’informaciómeteorològica i la seva propagació en el procés de càlcul posterior (modelsmeteorològics).— Participació en l’acció COST P18: The Physics of Lightning and Its EffectsS’estudien més profundament els mecanismes que intervenen en la formació delsllamps i els efectes de les ones electromagnètiques associades als llamps.— Participació en el col·leccionable L’apassionant món de la meteorologiaEditat per Sàpiens Publicacions, l’SMC va participar en l’assessorament científic del’esmentat col·leccionable, el qual tractava diferents aspectes de la meteorologia ila climatologia.— Ha continuat la sèrie de publicacions en forma de col·lecció que, amb el nom“Publicacions Breus del Servei Meteorològic de Catalunya”, donen difusió als



diferents treballs i/o activitats que duu a terme l’SMC. El desembre de 2005 es vapublicar el tercer volum de la sèrie amb el títol El radiosondatge.— S’ha publicat un cd-rom sobre Mapes de precipitació màxima diària a Catalunyaper a diferents períodes de retorn. En total, són 12 mapes (Miramón) que corresponenals períodes de retorn següents: 2, 2.33, 3.5, 5, 10, 25, 50, 75,100, 250, 500 i 1.000anys. Aquest cd-rom s’ha fet amb la intenció de cobrir la manca d’informaciógeogràfica que hi ha actualment pel que fa a estudis referents a precipitacionsextremes.— S’ha fet un díptic informatiu de la Xarxa de Radars de Catalunya que conté uncd-rom on es fa la presentació d’aquest projecte en format web i inclou unademostració que permet visualitzar en mode volumètric les imatges de radar i undvd explicatiu dels radars meteorològics.— Elaboració d’un resum de les 69 Notes d’Estudi editades per l’antic ServeiMeteorològic de Catalunya (1921-1939).Aquest resum s’ha editat com a Nota d’Estudi número 70 amb el títol Recull de les69 notes d’estudi de l’antic Servei Meteorològic, amb la intenció de recuperar imantenir aquesta col·lecció de publicacions que té com a objectiu donar aconèixer estudis i treballs de recerca relacionats amb la meteorologiadesenvolupats a Catalunya.— Butlletí semestral de la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics(XIOM):

S’han elaborat dues publicacions semestrals amb el recull i l’anàlisi estadísticade dades oceanogràfiques procedents de la XIOM.

— Adquisició d’un transmissor per al radar de puig d’Arques per un import de195.000 €. Aquesta inversió ha millorat la tecnologia del transmissor del radar depuig d’Arques per tal d’igualar les seves prestacions a les del radar de la Panadella ial futur radar de Tivissa.— Adquisició d’un sistema de predicció meteorològica a mitjà termini mitjançantanàlegs per un import de 84.600 €. Aquest sistema permet elaborar prediccionsobjectives en termes probabilístics, especialment útils en la presa de decisions. Laseva aplicació principal és millorar els preavisos i avisos de situació meteorològicade risc, la quantificació de la pluja i la temperatura prevista entre 3 i 10 dies i elspronòstics adreçats a clients.— Adquisició d’un grup electrogen per a la seu central del Servei Meteorològic deCatalunya per un import de 47.600 €. Aquest aparell és un element generadord’energia quan hi ha una interrupció del subministrament elèctric general.— Adquisició d’un servidor Titànium per processar els models numèrics depredicció del temps per un import de 27.000 €.— Adquisició de 4 estacions meteorològiques automàtiques per un import de25.000 €. Aquestes estacions s’han instal·lat als municipis de Viladrau, Malgrat deMar, Sant Pere Pescador i Guardiola de Berguedà. A més, el mes de juliol, es va ferun acte públic de signatura d’un conveni de col·laboració entre el ServeiMeteorològic de Catalunya i l’Ajuntament de Badalona per a la instal·lació d’unaestació meteorològica al municipi de Badalona però adquirida per l’Ajuntamentmateix, la qual quedarà integrada a la XEMEC (Xarxa d’EquipamentsMeteorològics de Catalunya).

Publicacions

Inversions



CONVENIS I ACORDS DE COL·LABORACIÓ

DATA DE SIGNATURA DESCRIPCIÓ IMPORT (€)

01.03.2005 Conveni entre el SMC i el Centre Internacional d’Investigació

dels Recursos Costaners per al manteniment i desenvolupament

de la predicció d’onatge a Catalunya. Apropament costaner i portuari 47.000

31.03.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a

l’obtenció integral i el posterior estudi de les dades obtingudes

pels equips de radiosondatge atmosfèric i de mesurament de la

radiació solar espectral propietat del SMC 15.000

21.04.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de Catalunya

per al desenvolupament d’un Sistema d’Integració d’Informació

Meteorològica 39.460

01.01.2005 Conveni entre el SMC, la Universitat Politècnica de Catalunya

i Dena Desarrollos, SL, per a la realització d’una campanya

de seguiment de tempestes 15.000

20.10.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de Catalunya

per a la millora de l’Eina Hidrometeorològica Integrada (EHIMI) 86.600

10.01.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a

l’elaboració de l’Atles Climàtic de Catalunya 24.000

24.05.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a la

realització de la campanya de previsió dels nivells d’ozó troposfèric 39.460

01.09.2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a la

impartició d’un màster de meteorologia 6.000

08.11.2005 Conveni entre el SMC i la Federació d’Entitats Excursionistes

de Catalunya per a l’enviament del pronòstic a refugis d’alta muntanya 0

Subministrament d’informació meteorològica i assessorament a les entitatssegüents:— ENDESA Servicios— Iberdrola— Autoritat Portuària de Barcelona— Autoritat Portuària de Tarragona— Direcció General d’Energia i Mines— Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca— Diputació de Barcelona— Enciclopèdia Catalana— Circuit de Catalunya

Durant l’any 2005, es va donar resposta a 5.300 sol·licituds d’informació dedades meteorològiques. Aquestes sol·licituds procedien de particulars,asseguradores, consultores i organismes oficials, i de l’Administració de Justícia.

Jornades i congressos— Reunió general del Projecte MARQUIS, febrer, juny i novembre de 2005— Acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial, el 23 de març, organitzatconjuntament amb l’Institut Nacional de Meteorologia sota el lema Previsió imitigació de desastres naturals— Jornada Tècnica de la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM),on es van presentar els 2 primers números del butlletí semestral de la XIOM que incloudades d’onatge mesurades per les boies del golf de Roses, del delta de la Tordera, deldelta del Llobregat i del cap de Tortosa, abril de 2005

Prestació de serveismeteorològics



— Reunió del Projecte MEDEX a Madrid, març de 2005— Jornades Especials de Costes i Ports a Sitges, maig de 2005— 28a Conferència Internacional de Meteorologia de Muntanya a Zadar (Croàcia),maig de 2005— Reunió dels Centres de Predicció d’Allaus i de l’Associació Internacional deGuies de Muntanya a Davos (Suïssa), maig de 2005— European Lightning Detection Workshop a Santa Cruz de Tenerife, juny de 2005— Reunió de la Red Ibérica MM5 a València, juny de 2005— XXIII Congreso de la Asociación Española de Riegos y Drenajes a Elx, juny de 2005— Reunió de l’acció COST 731 a Brussel·les, juny de 2005, i a Venècia, novembrede 2005— Estada a l’Institut Meteorològic de Noruega per a estudis amb imatges de radar,Oslo (Noruega), juliol de 2005— World Weather Research Program Symposium on Nowcasting and Very Short RangeForecasting a Tolosa de Llenguadoc (França), setembre de 2005— 7th Plinius Conference on Mediterranean Storms & Reunió de Projecte MEDEX aRethymnon (Creta - Grècia), octubre de 2005

Finalment, en revistes nacionals i internacionals o en publicacions decongressos editades durant l’any 2005, una (o més d’una) persona del SMC apareixcom a signant en 14 articles.

Fundació Observatori de l’EbreImport: 60.101,21 €

Objecte: Projectes d’interès comú en matèria de meteorologia

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de BarcelonaImport: 12.000 €

Objecte: Manteniment, mitjançant els mitjans personals i materials de quèdisposa, de l’estació automàtica de mesurament de paràmetres meteorològics quehi ha instal·lat el Servei Meteorològic de Catalunya.

Associació Catalana de Meteorologia Import: 9.000 €

Objecte: Organització d’activitats relacionades amb la meteorologia

Associació Catalana d’Observadors MeteorològicsImport: 7.505,04 €

Objecte: Organització de la VI Setmana Catalana de Meteorologia, edició depublicacions i divulgació de la meteorologia

A fi de cooperar en projectes desenvolupats per països en vies dedesenvolupament, el Servei Meteorològic de Catalunya i el Govern de la Repúblicade Nicaragua han signat un conveni per a la col·laboració i l’intercanvi deconeixements en matèria de meteorologia.

Durant 3 mesos han estat al Servei Meteorològic de Catalunya dues personesde la Direcció General de Meteorologia de l’Institut Nicaragüenc d’EstudisTerritorials (INETER) per adquirir coneixements en models de pronòsticmeteorològic. Totes les despeses (9.000 €) generades per aquest projecte han estatassumides pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Subvencions

Programa decooperacióinternacional


2.10 Centre 26/10/06 11:31 Página 345

dmah_2005.pdf - Gencat

Documents

Transcript of dmah_2005.pdf - Gencat