DES La incidencia de l a la prevenció i la seguretat La previsió social en el context económic actual —

Instituí d ' Es tud is de la Segureta t F U N D A C l O P R I V A D A

ETnnyer Industriáis de Catalunya Associació/CoHegi

EH: engmyers tecnics industriáis de 8¡

La incidencia de la crisi sobre la prevenció i la seguretat La previsió social en el context económic actual

Director: Josep Cercos

José Luis Pérez Torres Arnau Queralt Pere Torres Josep María Renau Jordi Martínez Josep Lluís Pedragosa Diego Torrente Manel Medina Rosa Gispert Ricard Tresserras

Sota les sancions establertes per les Neis, queden rigorosament prohibldes, sense l'autorltzació per escrlt del copyright la reprodúcelo total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjá o procediment -incloent-h¡ la reprogra Sa i el tractament ¡nformátic- i la distribució d'exemplar d'aquesta edlció mit-jancant lloguer o préstec públic

© 2009, Instituí d'Estudis de la Seguretat

Edlció: Instituí d'Estudis de la Seguretat, Passeig de Gracia, 50,5a planta. 08007 Barcelona.

Direcció de l'Observatori del Risc Josep Cercos

Coordinado Imma Ros Dolors Barmona

Revisió lingüística ÜApóstrof

Disseny i maquetació Estudl Freixes

Impressió Sprint Copy

Primera edició Desembre de 2009

ISBN: 978-84-613-5810-6 Dipósit legal: B-45.426-2009

4. Augmenta la s in istra l i tat laboral? pág 73

5. Crisi i seguretat viária pág 81 5.1 Objecte pág 83 5.2 La v ia pág 83 5.3 Vehicle pág 86 5.4 Persona pág 90 5.5 Conclusions generáis pág 9 1

6. Cicles económics i seguretat c iutadana pág 93 6.1 Plantejament pág 95 6.2 Estudis sobre economía i seguretat c iutadana pág 95 6.3 Experiéncies anteriors pág 98 6.4 Análisi prospectiva pág 100

7. La xarxa Internet com a xarxa social pág 107

7.1 Risc de la informació a la xarxa pág 109

8. Efectes de la crisi sobre la salut pág 119

Semáfors de risc pág 129

Semáfor del risc ambienta l pág 131 Semáfor del risc v i a r i pág 132 Semáfor de l risc d' inseguretat c iutadana pág 135 Semáfor del risc labora l pág 138 Semáfor del risc d ' inseguretat a la xarxa pág 139

Cicle íes i seguretat ciutadana

Diego TorrenW

Cicles económics i seguretat ciutadana Diego Torrente

• Eobjectiu d'aquest art icle és fer una análisi prospect iva sobre les conseqüéncies de la crisi económica actual en la seguretat c iu ­tadana. Per fer-ho, el p r ime r p u n t planteja conceptua lment aquesta qüestió; e l segon repassa alguns estudis clássics sobre aques­ta relació, i el tercer presenta dades i estu­dis sobre c om ha evo luc ionat la seguretat d'Espanya, Catalunya i Barcelona en fundó del cicle económic. F ina lment , es donen al-gunes dades sobre la cr is i present i es fan escenaris de com la podr i en compl icar o m i -l lorar alguns factors que inc ide ixen sobre la delinqüéncia.

6.1 P l a n t e j a m e n t

En termes económics, crisi v o l d i r "descens del PIB durant mes de dos tr imestres" . H i ha diferents t ipus de crisis económiques i cada una té u n per f i l di ferent, tant peí que fa a les causes com a les conseqüéncies en el mercat laboral , la in f l ado i les desigualtats socials o económiques. No h i ha dues crisis iguals ja que, malgra t que les causes s'assemblin, les conjuntures en qué es p rodue i xen son diferents. També ho serán probablement les polítiques i decisions publ iques orientades a redrecar l 'economia. La pregunta adequada no és qu ina és la relació entre crisi i segure­tat, sino entre economía i seguretat. No cal prejutjar que mes crisis portará mes insegu-retat. Els períodes de cre ixement económic :ambé poden fer augmentar la delinqüéncia per l 'augment de les oportuni tats , Faugment deis valors indiv idual istes i la inso l idar i tat , 3 l 'augment de les desigualtats socials (Fel-son, 2002 ) .

El concepte d ' ( in ) seguretat c iu tadana és complex. I n c l o u u n a dimensió object iva evolució i t ipus de delictes, problemes de

convivencia, etc. ) , u n a de subjectiva (per-cepció d ' inseguretat ) i u n a a l t ra de to le­rancia o acceptabi l i ta t de la inseguretat . Els delictes canv ien quant ais perf i ls deis rransgressors i les v ict imes, la motivació, la

v is ib i l i ta t , l ' impacte social, els costos econó­mics o la impun i t a t , entre altres qüestions. No teñen a veure u n ju t g e que prevar ica, u n l ladre de cárteres al me t ro , u n aboca-men t i ndus t r i a l i l - legal , u n a justament de comptes entre bandes organitzades r ivals o u n cas de pederastía a la xarxa. En cada u n d'aquests del ictes impac ten , de f o rma diferent, factors diferents. Una situació eco­nómica de terminada pot afectar de manera d is t in ta les dimensions de la seguretat c iu­tadana; per exemple, u n a cris i po t a l terar el t ipus i el nombre de delictes, canviar el per f i l deis transgressors, afeblir les v ict imes 0 augmentar la percepció d' inseguretat en­tre la població.

6 . 2 E s t u d i s sobre e c o n o m i a

1 s e g u r e t a t c i u t a d a n a

Les fluctuacions económiques poden estar relacionades amb e l del icte de f o rma d i ­versa. A la l i t e ra tura abunden els estudis sobre les conseqüéncies de l 'atur, la desi-gua l ta t o l'exclusió social. També n 'h i ha que relaciona e l cre ixement económic i la inseguretat c iutadana. Les evidencies que t e n i m sobre la relació entre les taxes d 'atur de la població i el delicte son contradictóri-es. El resultat canvia segons quins t ipus de delictes s'analitzen, quines fonts de dades s 'ut i l i tzen (estadístiques pol ic ials, enques-tes de victimització, d'autoinculpació...) i c om es def ineix atur. La major ia d 'autors h i veu una relació m o l t feble o inexistent. Esteven Box ( 1987 ) , en una revisió m o l t coneguda de la l i t e ra tu ra sobre recessió, delinqüéncia i cástig, no t roba una relació forta entre atur i delicte. En qualsevol cas, aquesta vinculació pe t i ta es dona amb e l pe t i t delicte de carrer contra la propietat ; no amb la v io lenc ia . H i ha dues excep-cions: la relació entre del icte i a tur aug­menta com mes l l a rg és el període d'atur, pa r t i cu la rment si es fa crónic entre certs segments socials ( l lavors es converte ix en desigualtat ) , i com mes jove és la persona

La incidencia de la crisi sobre la prevenció i la seguretat

• SABATÉ, J . i ARAGAY, J .M . La delinqüén­cia a Barcelona: Realitat i por. Dotze anys d'enquestes de victimització, Barcelona,: Ins t i tu t d'Estudis Metropo l i tans , 1998.

• SANDS, J . "Organized Cr ime and I l l i c i t Act iv i t ies i n Spain: Causes and Facilita-t i n g Factors", Mediterranean Politics vo l . 12, 2, 2007 , pág. 211-232.

• WAGMAN, D. "Imágenes sobre la i n m i ­gración: Estadística, de l i to e i nm ig ran ­tes", Mugak 19, 2002.

• WILCOX, R, i LAND, K. C : "Perceived Risk versus Fear o f C r ime : Emp i r i ca l Evidence o f Conceptual ly Dist inct Reac-t ions i n Survey Data" . Social Forces 74-4, 1996, pág. 1353-1376.

135 Semáfor del risc

Semáfor del risc d' inseguretat c iutadana

S e g u r e t a t object iva

Vandal isme: ( a )

9,3 de cada 100 catalans ha pat i t u n acte de vandalisme l 'any 2008. Malgrat que la xi fra no és massa alta i registra variacions, és l'índex que mes ha crescut en l'últím decenni (un 4 2 % respecte a la mit jana) .

Delinqüéncia comuna: (b)

tíndex de prevalenca (que mesura q u i n v o l u m de població está exposat al del icte) i e l d'incidéncia (que mesura el v o l u m de delictes per cápita) es mantenen en els nivel ls de l 2007 i , fíns i to t , deis darrers tres anys. U n fet a destacar és que aquest any es produe ix u n augment s igni f icat iu (quasi de l 10%) en els delictes contra els vehicles privats res­pecte l 'any passat. El cost económic suportat per les v ict imes del del icte (o destrosses), l 'any 2008 va ser de 691€ de mi t jana, uns 30€ mes que l 'any passat.

Violencia interpersonal: ( c )

Per contra, els delictes contra les persones, que teñen una tendencia creixent en els úl-t ims anys, han m i l l o ra t una mica respecte l 'any passat.

Delinqüéncia organitzada (d)

La presencia de bandes organitzades de delinqüents a Catalunya ha augmentat en els últims anys. Fins i tot , moltes d'aquestes bandes son mixtes (estrangers i nacionals) i aixó significa que ja han penetrat en el te ix i t de la delinqüéncia local. És una dada negativa que s'haurá de resseguir.

0 0 Index de prevalenca de vandalisme

< b ) índex de prevalenca i incidencia global delictiva, costos económics i psicológics per víctima

( c ) índex de prevalenca en rámbit de delinqüéncia interpersonal

(d) Detecció i detenció de bandes organitzades, i decomís de tráfics il-lícits segons els informes de l'Área Central d'Análisi Criminal (Mossos) i del Centro de Inteligencia contra el Crimen Organizado (Ministerio del Inter ior ) .

< e > Es fan servir dades per Espanya de Tlnforme Anual de Recaudación Tributaria, Informe de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, Informe Transparency International. Informe cibercrimen S-21sec, i Global Económic Crime Survey

í f ) Nivell de seguretat percebut al municipi i al barrí on v iu

Delinqüéncia de coll blanc:

Aquesta delinqüéncia és comesa per organitzacions, professionals i l 'Estat. És una de­linqüéncia poc vis ible pero amb greus conseqüéncies socials. U n aspecte preocupant és la corrupció. Eany 2008 Espanya va perdre tres llocs en el ránking de Transparency In te rna t i ona l deis pai'sos menys corruptes, passant del l loc 25 al 28. La seva puntuació ha baixat 0,60 punts des de 2004 i ha passat de 7,10 a 6,50 el 2008 .

S e g u r e t a t s u b j e c t i v a

Seguretat percebuda: ( f )

Els catalans continúen qual i f icant amb 6,1 i 6,2 sobre 10 els nivells de seguretat percebu­da ais seus munic ip is i barr is . La percepció de seguretat registra, en els últims deu anys, una lenta, pero progressiva, daval lada. Ma lgra t to t , en el últims tres anys h i ha una certa estabilització.

Fonts: Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya i Victimització de Barcelona, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Estadístiques anuals del Cos de Mossos d'Esquadra, Conselleria dTnterior, Relacions Institucionals i Participado, Generalitat de Catalunya; Anuari Estadístic de Catalunya. Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya; i Estadístiques del Ministerio del Interior.