2008 Fontich, X. "Los procesos dinámicos en la construcción de conocimientos metalingüísticos"....

30
III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua” València, 18 i 19 de setembre de 2008 “Los procesos dinámicos en la construcción de conocimientos metalingüísticos” Xavier Fontich (UAB)

Transcript of 2008 Fontich, X. "Los procesos dinámicos en la construcción de conocimientos metalingüísticos"....

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigaciósobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua”

València, 18 i 19 de setembre de 2008

“Los procesos dinámicos en la construcción de conocimientos metalingüísticos”

Xavier Fontich (UAB)

0. Índice

1. Pregunta de investigación2. Método3. Análisis4. Resultados preliminares 5. Reflexión final6. Referencias

2/20

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

1. Pregunta de investigación4/20

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Pregunta general:

A. ¿Es posible explorar nuevas maneras de enseñar y aprender gramática?

3/20

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

En la lección tradicional…

(a) El contenido es “La gramática centrada en las formas del sistema”(b) A partir de un esquema transmisivo

(c) La gramática se presenta como un saber escolar consignado en el libro de texto

1. Pregunta de investigación

1. Pregunta de investigación5/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2608

En una posible nueva propuesta…

(a)’ El contenido sería “La reflexión gramatical que integre Pragmática (P), Semántica (S) y Forma (F) y sea mediadora entre Uso y Sistema”(b)’ ¿Cómo podemos llegar a esta reflexión?

Promocionando el diálogo exploratorio y una actitud investigadora(c)’ ¿Cómo se puede presentar este saber?

Como un conocimiento sistematizado a partir de la observación del lenguaje en uso

1. Pregunta de investigación6/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2608

Para desarrollar esta propuesta seguimos el modelo de SDG (Secuencia Didáctica de Gramática):

-Integra los puntos (a)’ (b)’ (c)’ anteriores

-Nos permite reflexionar sobre el proceso de construcción del saber gramatical

1. Pregunta de investigación7/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2608

Preguntas específicas:

B. ¿Cómo se construye el saber metalingüístico en el seno de una SDG?

C. ¿Cómo podemos elaborar un constructo teórico que nos permita dar cuenta de esta construcción?

2. Método8/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2608

2.1. Diseño de la intervención (SDG):

Fase 1 Fase 2 Final

- P y S para llegar a la F- Normas de conversación- Elaboración de material de consulta

- Investigación: usos de los pronombres.- 4 ámbitos:I. Traductores automáticosII. HablantesIII. Libros de textoIV. Escritos propios

- Informe escrito - Exposición oral formal

2. Método9/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

2.2. Procedimiento:

18 sesiones en total (1 mes y medio)

Cada sesión implica unos 20 minutos de discusión

El profesor interviene si es requerido

Al final de cada sesión el profesor escucha y valora el diálogo a partir de un descriptor a modo de feed-back

2. Método10/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

2.3. Selección:

Se escogen 3 grupos de un total de 7 según las variables

[+ nivel académico]

[+ implicación en la actividad]

2. Método11/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

2.4. Material:

Grabación i transcripción de los diálogos

2. Método12/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

2.5. Muestra:

6 diálogos en los que la discusión sobre un problema gramatical empieza y acaba

La extensión varía de un grupo a otro

3. Análisis13/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Unidad de análisis: episodio metalingüístico (EM)

-Un turno puede tener varios EM

-Un EM puede ocupar varios turnos

Planos observados:

- Plano 1. Estructura del saber

- Plano 2. Niveles de conceptualización

3. Análisis: Plano 1. Estructura del saber

14/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- La identificación de los EM hace emerger el repertorio de recursos metalingüísticos de un diálogo específico

- Clasificamos estos recursos en Pragmáticos (P), Semánticos (S) y Formales (F) en una red sistémica

- A medida que la conversación avanza los alumnos usan los tres tipos de recursos

3. Análisis: Plano 1. Estructura del saber

15/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo:14. JOAN - que està xupat15. JAN – això què és trampa o què16. XAVIER - no ho sé17. JOAN - subjecte i verb no?18. MARC - no passa res19. XAVIER - subjecte? aleshores | perquè dieu que és subjecte20. JOAN - doncs perquè realitza l'acció21. JAN - el nen plora22. XAVIER - aneu a la Roda i jo us demano amb els arguments proposats a la Roda23. JAN - perquè concorda | els nens ploren24. XAVIER - perquè concorda molt bé | què més?25. MARC - eh eh és ell 26.J AN - qui plora?27. XAVIER - anem per ordre de les variables que teniu a la taula |la primera és el lloc | habitualment el subjecte va davant del verb28. MARC – sintagma nominal verb29. XAVIER - en aquest cas es dóna?30. MARC - sí31. JOAN - concordança en té

3. Análisis: Plano 1. Estructura del saber

15/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo :14. JOAN - que està xupat15. JAN – això què és trampa o què16. XAVIER - no ho sé17. JOAN - subjecte i verb no?18. MARC - no passa res19. XAVIER - subjecte? aleshores | perquè dieu que és subjecte20. JOAN - doncs perquè realitza l'acció21. JAN - el nen plora22. XAVIER - aneu a la Roda i jo us demano amb els arguments proposats a la Roda23. JAN - perquè concorda | els nens ploren24. XAVIER - perquè concorda molt bé | què més?25. MARC - eh eh és ell26.J AN - qui plora?27. XAVIER - anem per ordre de les variables que teniu a la taula |la primera és el lloc | habitualment el subjecte va davant del verb28. MARC – sintagma nominal verb29. XAVIER - en aquest cas es dóna?30. MARC - sí31. JOAN - concordança en té

3. Análisis: Plano 1. Estructura del saber

Acció 20. JOAN - realitza l’acció23. JAN - concorda | els nens plorenConcordança31. JOAN - concordança en té17. JOAN – subjecte i verbPosició28. MARC – sintagma nominal verb

Referència 25. MARC - eh eh és ellPregunta 26. JAN - qui plora?

Subjecte

16/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo :

3. Análisis: Plano 1. Estructura del saber

Acción 20. JOAN - realiza la acción23. JAN – concuerda | los niños lloranConcordancia31. JOAN – concordancia tiene17. JOAN – sujeto y verboPosición28. MARC – sintagma nominal verbo

Referencia 25. MARC - eh eh es élPregunta 26. JAN – ¿quién llora?

Sujeto

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo :

FormalesSemánticosPragmáticosTipos de recursos

16/26

3. Análisis: Plano 2. Niveles de conceptualización

17/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Los EM tienen también una naturaleza diversa según el nivel de abstracción hacia la conceptualización

- Diferenciamos 5 niveles de abstracción:

Nivel 0: confusión lengua - realidad

Nivel 1: reconocimiento, percepción

Nivel 2: análisis, manipulación

Nivel 3: clasificación, inferencia - validació

Nivel 4: generalización

3. Análisis: Plano 2. Niveles de conceptualización

18/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo de Nivel 0: confusión lengua y realidad

“¿Qué es “petó”? Pues eso: be-so” (GREAL)“¿CC de instrumento...? Pero no te dice quéinstrumento (musical) es...”

“Madrid es CC del sitio”

-Ejemplo de Nivel 1: reconocimiento, percepción

“Es complemento directo”

3. Análisis: Plano 2. Niveles de conceptualización

19/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

- Ejemplo de Nivel 2: análisis y manipulación

“Fueron al aula que lo tocaba, los tocaba, que le tocaba”

- Ejemplo de Nivel 3: inferencia y validación

“El aula que le tocaba xxxxx si dices el aula que la tocaba, el verbo cambia de significado, sería el verbo tocar”

3. Análisis:Gráfico de los dos planos

20/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Gráfico de los dos planos

Plano 1. Estructura del saber

Plano 2. Niveles de conceptualización

RECURSOS Y ARGUMENTOS

DIVERSOS

?

CONCEPTOS METALINGÜÍSTICOS

RecursosEM Turno

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 1. 1

2 2. 2

3 4. 1

4 5. 1

5 7. 1

6 8. 2

7 8. 2

8 8. 3

9 10. 3

10 10. 3

11 12. 1

12 13. 1

13 14. 1

14 14. 1

15 15. 2

16 16. 2

17 18. 2

18 18. 1

19 19. 1

20 19. 1

21 20. 2

22 21-24 2

23 25. 2

24 26. 3

25 27. 3

26 28. 2

27 29. 2

28 31. 2

29 31. 1

30 32. 1

31 33. 2

32 34. 1

4. Resultados preliminares21/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Esperados No esperados

Plano 1

-Uso de recursos P y S, además de F-Mayor presencia de recursos P y S en los diálogos finales

-Gran dinamismo en el uso de los recursos P-S-F-Tendencia dentro de un mismo diálogo a la F -Mayor peso global de recursos F

Plano 2

-Consecución de niveles diversos de abstracción

-Fragmentación de las manifestaciones de estos niveles (no cognitivos)-Dificultad para pasar al Nivel 4

4. Resultados preliminares21/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Esperados No esperados

Plano 1

-Uso de recursos P y S, además de F-Mayor presencia de recursos P y S en los diálogos finales

-Gran dinamismo en el uso de los recursos P-S-F-Tendencia dentro de un mismo diálogo a la F -Mayor peso global de recursos F

Plano 2

-Consecución de niveles diversos de abstracción

-Fragmentación de las manifestaciones de estos niveles (no cognitivos)-Dificultad para pasar al Nivel 4

4. Resultados preliminares22/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Observación:

- Dificultad para pasar al Nivel 4 (Generalización)

4. Resultados preliminares23/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Posible explicación:

- Un EM de un tipo (P, S, F) busca validar otro EM de tipo distinto (P, S, F)

- No se muestra conciencia de este hecho

- El dialogo avanza sin encontrar la respuesta

4. Resultados preliminares24/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

Ejemplo:

“El aula que le tocaba xxxxx si dices el aula que la tocaba (Forma: distribución complementaria), el verbo cambia de significado, sería el verbo tocar (Semántica: perfil verbal)”

5. Reflexión final25/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

En relación a las preguntas de investigación:

A. El modelo de las SDG abre la posibilidad para nuevas maneras de enseñar y aprender gramática

B. El saber metalingüístico se construye de una manera muy dinámica

C. El constructo teórico elaborado (el gráfico) permite visualizar este dinamismo diferenciando y explorando dos planos que en el diálogo aparecen interrelacionados

6. Referencias26/26

III seminari: “L’aula com a àmbit d’investigació sobre e/a de la llengua”València, 18 i 19 de setembre de 2008

-Barth, B.-M. (2004) L’apprentissage de l’abstraction, Paris: Retz

-Brucart, J. M. (2000) L'anàlisi sintàctica i la seva terminologia en l'ensenyament secundari, en Jaume MACIÀ y Joan SOLÀ (Eds.), La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari, Barcelona: Graó.

-Camps, A. et al. (2005) Bases per a l’ensenyament de la gramàtica, Barcelona: Graó

-Camps, A. (2008) Los niveles de razonamiento de Van Hiele, en “I Seminario grupos BERBA y GREAL”, Vitoria: 30 junio – 1 julio

-Cuenca, M. J. i Hilferthy, J. (1999) Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona: Ariel

-Larsen-Freeman, D. (2003) Teaching language: from grammar to grammaring, Boston: Thomson & Heinle