Fontajaucelebra la voltaperfecta del’Uni amb unavictòria al derbi

UNS 3.000 AFICIONATS VAN

DONAR SUPORT A L’EQUIP

D’ÈRIC SURÍS CONTRA EL CADÍ

4

L’Olot s’il·lusionaamb el «play-off» iel Peralada allunyaels llocs de descens

SPAR CITYLIFT GIRONA 71

CADÍ LA SEU 56

PERALADA 2 I 0 BARÇA B

OLOT 2 I 0 CONQUENSE

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.632

Dilluns4 DE FEBRER DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

RELIGIÓ L’abat de Montserrat demana perdópels abusos sexuals comesos per un monjo 17

COLLECCIÓ DE TASSESEscull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tes i infusions

Desencallen elPla Especial del’Alta Garrotxadesprés de deuanys aparcat

L’Estartit acaba la recuperació de l’espai natural de La Pletera 4

La fira de robaDistricte 21 tancaamb uns 12.000visitants 6

Portbouregistra ratxesde vent de 184km/h, les mésfortes en unadècada

ELS BOMBERS FAN 32

SORTIDES RELACIONADES

AMB EL VENT A GIRONA

4

11

Augmenta la detecció demaltractaments infantilsa les comarques de Girona

Els casos del registre unificat de la Generalitat creixen, igual que les trucades Els expedients de risc greu, desemparament i tutela a la demarcació també pugen

3

SUCCESSOS

Els incendis, unperill a l’hivern10

REPORTATGES

DILLUNS ESPORTIU24 a 43

3EIBAR

0GIRONA

Ramalho i Raúl García,abatuts després del gol

de Peña. JUAN HERRERO/EFE

TOCATS I ENFONSATSEL GIRONA ABAIXA ELS BRAÇOS A IPURUA I ES COMPLICA MÉS LA PERMANÈNCIA4

MINICALEFACTORTransforma qualsevol habitació en un lloc càlid i acollidor en pocs minuts

■El document, que va ser elabo-rat amb participació ciutadana,serà validat aquest mes pel Con-sorci de l’Alta Garrotxa. 7

ACN

Un arbre caigut a Castelló.

jamargant - 04/02/2019 09:19 - 83.54.111.55

Edició de GironaDILLUNS · 4 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14900 - AVUI / Any XLI. Núm. 13760 - EL PUNT

1,20€

1033

08-1

2040

73Q

3010

75-1

2037

57Q

ESTRENA · Una jornada deportes obertes serveix perredescobrir l’espai de la Pletera,darrere la platja de l’Estartit

El govern ampliaràl’actual moratòriaa la Costa BravaFET · El conseller Calvet avançaque la nova s’aprovarà en deudies i anirà més enllà dels 500 metres protegits fins ara

URBANISME P28

El Girona frega el descens després d’una nova derrota, a Eibar (3-0)

L’ESPORTIU

Sonen les alarmesRubén Peña celebra el primer gol de l’Eibar, davant la desesperació dels jugadors gironins ■ EFE

NACIONAL P13

Montserratdemanaperdó pelsabusossexualsL’abat assegura queaclariran tots els fets

Els familiars de tots els presos,convençuts que es desmuntaranles acusacions però sense cap confiança en l’absolució Els familiars, al TAV cap a Madrid ■ ACDC

Esperançaescèptica

P6-8

Vuitanta anys de l’entradade les tropes franquistes

Girona P18,19

Europa - Món P18,19

La ‘premier’ britànica, Theresa May ■ EFE

May insisteix enrenegociar el ‘Brexit’

Punt de Vista

Aznar i el profetaJeremies

Tribuna

Jordi Creus

L’acudit deTajani

Keep calm

Manuel Milián Mestre

Ampliació de la xarxa decàrrega del cotxe elèctric

Nacional P14,15

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.631

Diumenge3 DE FEBRER DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

JUDICIAL Els activistes anti-MAT tornarana ser jutjats per la penjada a Fellines 11

COLLECCIÓ DE TASSESEscull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tés i infusions

Apareixen al capde Creus restesde petroli del xocde dos mercantsa Còrsega ■ El proper diumenge, particu-lars, empreses i administracionsfaran una jornada de neteja a Ca-daqués per acabar amb les restesde petroli aparegudes. 17

Incivisme, festesil·legals i brutíciaconviuen a les hortesde Santa Eugènia4

Figueres porta ja tresanys sense síndic de greuges 16

A més a DdG

Els viatgers de l’Europa de l’Est augmenten un30% a l’aeroport de Girona

El director de les instal·lacions diu queés un mercat prioritari per als propers anys Incertesa pels possibles efectes

del Brexit en la temporada d’estiu8

LA COMUNITAT XINESA DE GIRONA VA CELEBRAR AHIR L’ANY NOU amb un seguit d’actes al centrecívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia. A l’equipament gironí es van poder veure diferents tradicions culturals com un re-cital de poemes clàssics xinesos i catalans, la celebració del te i cal·ligrafia xinesa, a més d’una master class de xinèsmandarí. La jornada estava organitzada per l’Associació SIWEI d’Intercanvi Cultural Xina-Catalunya. MARC MARTÍ 6

POLICIAL

Emergències ambanimals des de laproximitat12 i 13

SALUT

«Ningú està preparatper al càncer»14

REPORTATGES

◗ DOMINICAL El final dela Guerra Civil a Girona

EsportsDdG32 a 41

El Girona està aun sol punt deldescens abansde jugar a Eibar

FUTBOL

Messi és dubte per alclàssic de la Copaper una contractura

FUTBOL

LLUÍS BOSCH-MARTÍAUTOR DE LES PINTURES DEL’ESGLÉSIA DE PALAU-SATOR

ENTREVISTA

«Em van ratllaruna ‘C’ de ‘caput’ al front i se’m vaomplir la cara de sang»43

Begur diu queno pot aturar elprojecte de SaRiera perquè el promotor ja té llicència

L’AJUNTAMENT ORGANITZA

UNA JORNADA PER DONAR

EXPLICACIONS A VEÏNS,

AFECTATS I ECOLOGISTES

4

3

jamargant - 04/02/2019 09:20 - 83.54.111.55

Edició de GironaDIUMENGE · 3 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14899 - AVUI / Any XLI. Núm. 13759 - EL PUNT

2,50€

1696

62-1

1974

93Q

1140

96-1

2024

23Q

NACIONAL P14,15

Marta Madrenas. Alcaldessa de Girona

“Lluitar per la ciutattambé és defensar laindependència” Avui,

a les 21.30 h

Avui amb El Punt Avui

Febrer 1939La República recuperatestimonis escritssobre l’exili republicà

30

sentències del tribunal d’Estrasburg per atemptar contra els drets humans entre el 2013 i el 2017

Un 9% va baixar la inversió en investigació i desenvolupament entre el 2009 i el 2016

Un 30%

dels menors de 18 anys que viuen a l’Estat es troben sota el llindar de la pobresa

Amb un 14%

d’aturats, ocupa el penúltim lloc de la Unió Europea, on la mitjana és del 6,7%

L’únic país de la UE, amb Polònia, que vulnera la llibertat artística, segons Freemuse

DADES · Desenes d’informesinternacionals desmenteixen lacampanya de propagandallançada per Espanya Global

REACCIÓ · Òmnium fa públicun vídeo que desmunta el deBorrell i Torrent li recorda queno pot amagar els presos polítics

FET · Les xifres sobre vulneracióde drets, corrupció, desigualtat o pobresa infantil trenquen laimatge idíl·lica que es vol vendre

P6,7-10

L’ESPORTIU

El València va fer unabona primera parti va tenir ocasionsper guanyar

El Barçasalvaun puntgràcies a unMessi queacaba tocatEls blaugrana vanpoder remuntarun 0-2 amb dos golsde l’astre argentí

Messi celebra l’empat a dos que, finalment, donaria un punt al Barça ■ EFE

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.631

Dissabte2 DE FEBRER DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

RCR D’OLOT exposa en una mostra al Japóels seus somnis arquitectònics 36

SALT Part de l’oposició acusa el governd’inacció davant dels últims robatoris 7

COLLECCIÓ DE TASSESEscull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tes i infusions

L’Estat i l’Ajuntamentde Girona segueixenenrocats amb laplaça d’Espanya 6

Els resultats deCaixaBank i Sabadellllasten la Borsa22

A més a DdG

Cop d’efecte delGirona: Stuanirenova fins al 2022

Eusebio es quedaamb 13 jugadorsper les lesions deMuniesa i Gorka

EsportsDdG28 a 35

FUTBOL COPA DEL REI BARÇA I MADRID S’ENFRONTARAN A LES SEMIFINALS 32

EL CENTRAL I EL PORTER

NO SERAN A EIBAR PER UNS

TRENCAMENTS FIBRIL·LARS

4

30

EL DAVANTER ASSEGURA QUE ÉS «FELIÇ»

A MONTILIVI I QUE VOL «CONTINUAR FENT

HISTÒRIA EN AQUEST CLUB»

4

28-29

Els veïns de Silshan estatvíctimes de 78robatoris des delmes de setembre■Les associacions veïnals i l’Ajun-tament es mobilitzen per exigir alGovern català que augmenti la do-tació de Mossos d’Esquadra quepatrullen a la comarca. 16

El judici de l’1-O començaràel 12-F amb Rajoy, Mas

i Santamaría de testimonisEl Tribunal Suprem

accepta citar prop de 400declarants però rebutja

Puigdemont i el rei Felip VI

La Guàrdia Civil traslladaels presos sobiranistes a les

presons de Madrid ons’estaran durant la causa

Centenars de gironinstornen a sortir al carrer per

reclamar la llibertat delslíders independentistes

PÀGINES 2 A 4

La plaça del Vi de Girona, ahir,plena de gom a gom. MARC MARTÍ

Buidarl’abocadorde Vacamortacostarà entre81 i 159 milionsd’euros

L’AVANTPROJECTE DE

L’AGÈNCIA DE RESIDUS PLANTEJA

CINC ALTERNATIVES

DIFERENTS PER A CRUÏLLES

4

17

PATCHWORK ESTOVALLES VÀNOVES CORTINÒRDICS MANTES CATIFES TEIXITS COIXINSCOMPLEMENTS CUINA SACS PATCHWORKESTOVALLES VÀNOVES CORTINES TEIXITSCOIXINS COMPLEMENTS CUINA SACS PATCHVALLES VÀNOVES CORTINES TEIXITS COIXINSENTS CUINA SACS PATCHWORK ESTOVALLESVÀNOVES CORTINES TEIXITS COIXINS COMSACS PATCHWORK ESTOVALLES VÀNOVESCORTINES TEIXITS COIXINS COMPLEMENTSATCHWORK ESTOVALLES VÀNOVES CORTINESTEIXITS COIXINS COMPLEMENTS CUINA SACS

MES BLANCFINS A UN 50%

C/ Major, 5-7 - Tel. 972 23 13 7217190 SALT (Girona) - www.teixitsagell.com

us esperem també a

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

Edició de GironaDISSABTE · 2 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14898 - AVUI / Any XLI. Núm. 13758 - EL PUNT

1,50€

1161

19-1

2018

76Q

1140

96-1

2024

23Q

El trasllat apujael to de la protesta

DATA · El Supremassenyala el dia 12 per al’inici del judici de l’1-O iadmet Rajoy i Sáenz deSantamaría detestimonis

NEGATIVA · Refusenla compareixença del rei,Puigdemont i Rovira, i noreservaran seients a lasala per als observadorsinternacionals

CLAU · Torra i laconcentració deBarcelona es giren capa Europa el dia deltrasllat dels presospolítics a Madrid

Manifestants concentrats amb pancartes des d’ahir al vespre davant de la seu de les institucions europees a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

P6-12i 22

Ja són a Madrid

Una persona demana l’alliberament dels presos polítics enl’arribada dels homes a Soto del Real ■ ACN

Diari de GironaDISSABTE, 2 DE FEBRER DE 20198

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

Un total de províncies - entreelles la de Girona - es troben a par-tir d’avui en alerta per risc (groc)o risc important (taronja) a con-seqüència del vent, els fenòmenscostaners, la neu o les allaus pro-vocades per la borrasca profundaHelena, tal com es va avisar ahirdes de l'Agència Estatal de Meteo-rologia (AEMET).

Les ventades es preveuen espe-cialment fortes perquè s'assoliranratxes de quilòmetres perhora en pràcticament totes lesprovíncies espanyoles. En el casde Girona, serà a l’Alt Empordà ones registrin els valors més elevats,sobretot a partir de la tarda. A més,el fort onatge afectarà gran partdel litoral, on es preveuen onadesde grans dimensions, superant elstres metres en alguns punts del’Alt Empordà, la Selva i el BaixEmpordà, segons les previsionsdel Servei Meteorològic de Cata-lunya (Meteocat).

Tornen les nevadesEn general, aquest dissabte l'AE-MET espera nevades importantsa l'extrem nord peninsular, est deCastella i Lleó i en àrees de mun-tanya; vent fort amb ratxes moltsignificatives al nord i est de la Pe-nínsula, Balears i Melilla i preci-pitacions persistents en el Cantà-bric, nord de Navarra i Pirineus.Precisament, a l'extrem nord de laPenínsula és on s'esperen cels en-nuvolats o coberts amb precipita-cions, que seran persistents en elCantàbric, nord de Navarra i Piri-neus, amb possibilitat de ser pun-tualment fortes i acompanyadesde tempestes ocasionals.

També poden produir-se pre-cipitacions, encara que de forma

més feble i dispersa, en altres zo-nes de la meitat nord i en serresdel sud-est peninsular, sistemesCentral i Ibèric, Melilla i nord deCanàries. A les Balears seran pro-bables els ruixats, amb possiblestempestes ocasionals i es preve-uen intervals ennuvolats en altreszones de l'interior est peninsular,tendint a poc ennuvolat.

La cota de neu se situarà en lameitat nord i zona centre penin-sular entre a metres alprincipi del dia i baixarà a o metres, Al sud-est peninsularnevarà a partir de a . me-tres al principi del dia i baixarà a o metres.

També es podrà notar un descensgeneralitzat de les temperaturesen tota la Península i Balears ex-cepte les diürnes a l'oest de la Pe-nínsula, on canviaran poc. Aixímateix es preveuen gelades a l'in-terior de la meitat nord i del terçest peninsular i seran més inten-ses en les àrees de muntanya.

A punt per actuarDavant d’aquesta situació, el Mi-nisteri de Foment té preparats elsmitjans materials i humans ne-cessaris per fer front a les nevadesi les baixes temperatures previstesen tot el territori català per a lespròximes hores. D’aquesta mane-

ra, amb l'objectiu de garantir la se-guretat i la mobilitat a les carrete-res, s'han activat un total de màquines llevaneu repartides perles quatre demarcacions, així com. tones de sal. També es dis-posa d'.. litres addicionalsde salmorra (sal i aigua).

En el cas de la província de Gi-rona, el nombre de màquines lle-vaneus preparades s’eleva a ,juntament amb . tones de sali . litres de salmorra. A Llei-da és on més mitjans es destinen,sobretot pel que fa a la maquinà-ria ().

EUROPA PRESS/DdG GIRONA

Les comarques gironines es preparenper a l’arribada del temporal «Helena»

El fenomen anirà acompanyat de fortes ratxes de vent, onatge i un descens de les temperatures Un total de 44 províncies es troben en alerta, entre aquestes la de Girona El Ministeri de Foment

té a punt diferents mitjans per tal de garantir la seguretat i la mobilitat a les carreteres catalanes

Les onadespodrien superarels tres metres enalguns punts dellitoral gironí,sobretot en zonesde l’Empordà

Una de les darreres nevades, aprincipis de setmana. FOTO: DdG/ARXIU

DdG GIRONA

■ La Diputació de Girona desti-narà aquest any .. euros ala convocatòria d’ajuts per a laconservació i restauració d’im-mobles d’interès patrimonial deles comarques gironines. Són. euros més que els previs-tos inicialment en l’edició passadai, per tant, l’import que s’hi dedicaés un , superior al del .El Servei de Monuments gestiona

aquestes subvencions, que s’adre-cen a ajuntaments, entitats i par-ticulars. Les sol·licituds es podenpresentar fins al de febrer.

Aquest , la dotació màxi-ma que rebrà cada projecte seràde . euros. I el crèdit globald’.. euros podrà ampliar-se amb . euros més. De fet,quan el es va publicar la con-vocatòria, la quantitat prevista erad’.. euros. Però, final-ment, es va autoritzar una despe-sa addicional de . euros. Pertant, l’import total que l’any passatva servir per subvencionar actua-cions a immobles d’interès patri-monial a les comarques gironinesva ser d’.. euros.

En concret, el seixanta-sisprojectes de conservació i restau-ració es van acollir als ajuts. Qua-ranta-nou ajuntaments, quinzeorganitzacions no lucratives i dosconsells comarcals.

El Fons de Subvencions, creixParal·lelament, la Diputació tam-bé aportarà .. euros alsajuntaments gironins per mitjàdel Fons de Cooperació Econòmi-ca i Cultural. Amb aquestes sub-vencions, la corporació ajuda agarantir el finançament dels ser-veis municipals obligatoris (comara l'enllumenat públic, clavegue-ram, l'accés a nuclis de població ola pavimentació de vies públi-ques), a promoure activitats cul-turals, a afavorir l'accés a les novestecnologies i a millorar caminsmunicipals. L'import de la convo-catòria ha augmentat i el hidestina un , més que el i un , més que el .

Els immobles d’interès patrimonial rebran1.250.000 euros en ajudes de la DiputacióL’any passat, 49 consistoris,dos consells comarcals iquinze organitzacions nolucratives s’hi van acollir

Les xifres22MÀQUINES LLEVANEU A LESCOMARQUES GIRONINES És la quantitat que s’hadestinat des del Ministeri deFoment per a aquest cap desetmana, amb l’objectiu de ferfront al temporal

2.290TONES DE SAL A LA PROVÍNCIA Juntament amb un total de145.000 litres de salmorradestinats especialment a lesdiferents zones de lademarcació

La torre d'en Pega de Riells, un immoble d’interès. DIPUTACIÓ DE GIRONA

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 201928 | Comarques Gironines | ALT I BAIX EMPORDÀ / SELVA

C/ Sant Llàtzer, 9 · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

Fax: 972 50 52 50Cap Norfeu, 16, baixos · 17480 ROSESTel. 972 25 54 15 - Fax 972 15 03 98

trilla@finquestrilla.com

www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles

• Lloguers de locals comercialsi magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places de pàrquing, etc.

1000

08-1

2004

80L

AICAT 2104

El director general de Pes-ca i Afers Marítims, SergiTudela, i el director gene-ral de Polítiques Ambien-tals i Medi Natural, FerranMiralles, van presidir ahiral Museu de la Pesca de Pa-lamós la constitució de lataula de cogestió maríti-ma del litoral del Baix Em-pordà. Aquesta és una ini-

ciativa, pionera a Catalu-nya, que vol ser un espai departicipació per debatre iconcretar propostes perconservar el patrimoni na-tural marí. I això es basa,segons Tudela i Miralles, aaprofitar els beneficis queproporciona el desenvolu-pament sostenible del’economia blava mitjan-çant una gestió coordina-da dels usos i les activitatsmarítimes que tenen llocen aquest espai.

Integrada inicialmentper 76 entitats i organis-mes, la taula permetrà perprimera vegada que l’ad-ministració pública, la co-

munitat científica, els di-ferents usuaris i la socie-tat civil facin propostesconjuntes. La taula vol serun instrument per treba-llar per a la conservació delpatrimoni natural marí imarítim litoral i la sosteni-bilitat econòmica i socialdel territori. Els procés esfarà al voltant de tres ob-jectius: vetllar per la con-

servació i la millora del pa-trimoni natural, cultural ipaisatgístic de l’àmbit, tre-ballar per la comptabilit-zació dels usos i les activi-tats socioeconòmiquesque es desenvolupen enl’espai amb la conservaciódel seu patrimoni i, final-ment, facilitar la coopera-ció dels diferents actorsrepresentats. ■

Joan TrillasPALAMÓS

a Es crea la taula decogestió marítima,que aplega més de 70entitats de la zona

Unió a favor dellitoral del BaixEmpordà

Els fundadors de la taula de congestió marítima del litoraldel Baix Empordà, ahir al Museu de la Pesca, a Palamós ■ J.T.

El simposi Diàlegs de l’Es-cala. De poble a ciutat. quees va celebrar al llarg deldia d’ahir al Museu de l’An-xova i la Sal de l’Escala vamarcar-se l’objectiu d’ar-rancar una prospecció re-flexiva sobre la transfor-mació profunda de l’Esca-la en la primera dècada delsegle XXI, en el qual ha do-blat la població i s’ha si-tuat, en paraules del poetai lingüista Carles Duarte,en els paràmetres d’unaciutat. Duarte consideraque el canvi d’escenari (depoble a ciutat) creava lanecessitat d’exposar unavisió crítica, que és el quevan aportar els partici-pants en els cinc debats,amb les seves mirades ex-pertes i externes en diver-sos àmbits.

La introducció als dià-legs va fer-los el catedràticemèrit de la UdG i directorde l’Institut Català deRecerca i Patrimoni Cul-tural, Joaquim Nadal, almatí. El primer debat vaagrupar els arquitectes It-ziar González i Carles

Llop, que van debatre l’ur-banisme. S’hi va escoltarque en l’urbanisme és fo-namental prioritzar l’in-terès general i que cal in-corporar-hi mecanismesde participació i de coope-ració. També es va asse-gurar que el planejamentés necessari sempre ques’hi incorporin einesd’acompanyament.

El segon debat va aple-gar Pere Macias i OriolNel·lo i es va debatre al vol-tant de la governança. Esva exposar que “les formesde governança estan en

constant renovació”, es varemarcar que ara el “terri-tori està molt més inter-connectat i les àrees urba-nes s’eixamplen, i que aixòrequereix governança méstransversal”.

En la segona meitat delmatí, la consellera de Ter-ritori del Consell Insularde Formentera i el cate-dràtic d’Esade J.F. Vallsvan reflexionar sobre tu-risme. En aquest debat esva afirmar que “cal afron-tar el desafiament de serciutat sense deixar de serpoble” i s’hi va exposar el

cas de Formentera, que esva definir “com a singu-lar”, on es vetlla per la“convivència entre turis-tes i la gent de l’illa”.

Seguidament, el doctoren ciències ambientalsMartí Boada i l’arquitectaMaria Rubert van dirigir laseva prospecció reflexivacap al paisatge. En el debatva exposar-se la idea quel’Escala “s’hauria de poderrepensar com un cercled’influència paisatgística”,i es va remarcar que la po-blació és “l’exponent d’unpaisatge profundament

humanitzat”. Es va refor-çar la idea que cal destacarla riquesa i varietat paisat-gística.

Van tancar el darrer de-bat l’historiador FerranMascarell i la regidora deBarcelona Gemma Sen-dra. En l’intercanvi d’opi-nions es va sentir que lacultura té noves formesd’expressió i nous llen-guatges. Es va posar sobrela taula, entre altres idees,que ciutats com l’Escala,on es combina patrimoni ipaisatge, són escenarisidonis per al desplegamentd’un projecte culturald’una gran ambició. Haviaobert el simposi al matí l’al-calde de l’Escala, VíctorPuga, i va tancar-lo a la tar-da el president de la Dipu-tació, Miquel Noguer. ■

L’Escala reflexiona sobre elseu pas ‘de poble a ciutat’a Cinc debats dedicats a les connexions entre el concepte ‘ciutat’ i realitats com ara l’urbanisme, lagovernança, el turisme, el paisatge i la cultura van aplegar ahir experts al Museu de l’Anxova i la Sal

Joan PuntíL’ESCALA

Sendra, Duarte i Mascarell, ahir a l’Escala ■ JOAN PUNTÍ

15persones van participar enels cinc debats que es van or-ganitzar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

la xifra

Clients de la discotecaArena de Blanes van pre-sentar dimecres 4.100 fir-mes perquè la discotecaArena recuperi l’horari detancament a les sis de latarda. L’octubre passat,l’Ajuntament va fer tancarl’establiment a les quatrede la matinada en lloc deles sis del matí fins al de ju-ny pel considerat excessiunombre d’incidències allocal. Les firmes han rebutel suport de la FederacióCatalana d’Associacionsd’Activitats de Restaura-ció i Musicals (Fecasarm).

La presentació de lesfirmes està acompanyadade la denúncia dels clientsde l’Arena. Es considerenculpats “injustament” perla restricció horària. Hanexposat la seva reivindica-ció amb el lema Me’n vaigde festa i soc cívic. Ajunta-ment de Blanes, no em cri-minalitzis. El consistoriva fer reduir l’horari de laSala Vega.

El jutge contenciós ad-ministratiu número 1 deGirona no va autoritzar lasuspensió provisional dela reducció, tal com dema-nava l’Arena, però el seurepresentant legal, Joa-quim Boadas, ha fet recursal TSJC. ■

Quatre milfirmes perquèl’Arena torni atancar a les sis

J. FerrerBLANES

C.VILÀ GARRIGÀS

■Garrigàs, Palau de Santa Eulàliai Borrassà estan patint darrera-ment diversos robatoris de cablede coure del telèfon que els deixasense servei durant dies. El darrerva ser fa quinze dies. Les tres po-blacions reclamen a la companyiaque desplegui la fibra òptica perevitar el robatori. Estan preocu-pats sobretot per les personesgrans dels nuclis aïllats que dispo-sen del servei de teleassistència.També demanaran que resolguinla falta de cobertura als telèfonsmòbils.

En el darrer robatori els lladreses van endur metres de cablede la infraestructura a la GIV ,segons informava l’Ajuntamentde Borrassà el de juny. Com enanteriors ocasions, la gran quan-titat de metres suposa entrebancsper reposar la línia d’una formaràpida.

L’alcaldessa de Garrigàs, PilarBosch, ha explicat que en dos me-sos els han robat cablejat dues ve-gades. A conseqüència del primerrobatori van estar «gairebé tressetmanes sense servei perquè notenien estoc de cable de coure iquan va arribar no hi havia proumetres». No havia passat ni unmes que tenien el servei correctei van tornar a robar.

Bosch explica que no sempreés el mateix tram però busquenllocs a tocar la carretera on siguifàcil. Garrigàs, Palau de Santa Eu-làlia i Borrassà són les poblacionsque han resultat més afectades.

Teleassistència afectadaL’alcaldessa constata que la situa-ció els preocupa perquè «tenimcases aïllades que hi viu gent gran,que les famílies estan més omenys tranquil·les perquè tenenel servei de teleassistència però

quan es produeixen els robatorisqueden desprotegits».

Només Garrigàs té cinc nuclispetits de població. «Som un mi-cropoble, tenim cinquanta abo-

nats, però parlem del col·lectiumés fràgil, de la gent gran, moltsexclosos de les noves tecnolo-gies», constata l’alcaldessa. Peraixò és bàsic mantenir el servei detelèfon fix.

La setmana vinent tenen unareunió amb el cap de relacionsinstitucionals de Telefónica. Hiassistiran l’alcaldessa de Garrigàsi el seu homòleg a Palau de SantaEulàlia.

Bosch ha explicat que els volenposar sobre la taula tres qüestions.En primer lloc que quan es pro-dueixin els talls no ho plantegincom una avaria sinó com un pro-blema.

I per aborar-lo, en segon lloc,els plantejaran que si no podensolucionar els robatoris «delsquals són víctimes que evolucionila tecnologia i despleguin la fibraòptica».

«Ells no tenen la culpa, ho sa-

bem, però els demanem que encomptes de gastar-se els diners enreposar el cable ho facin invertinten fibra òptica», diu l’alcaldessa,per a tota la població.

Finalment, plantejaran ques’ha de donar cobertura de telefo-nia mòbil al municipi. «Tenenunes antenes impressionants quedonen cobertura a l’autopista i elmunicipi no», constata l’alcaldes-sa.

Fibra òptica de la GeneralitatA altres punts de la comarcal la fi-bra òtpica ha arribat de mans dela Generalitat. El conseller de Po-lítiques Digitals i AdministracióPública i l'alcaldessa de Roses hanpresentat recentment el projectede desplegament de , km decable entre Figueres i Roses, ambuna inversió de . euros al'Alt Empordà. Es tracta de la xarxaneutra de la Generalitat.

Els operaris, reposant el cablejat robat en el robatori del 15 de gener. AJUNTAMENT DE BORRASSÀ

La manca de servei deixa sense teleassistènciala gent gran de nuclis i cases aïlladesFa quinze dies van tornar a robar fil de coure

El robatori de cablede telèfon obligaGarrigàs i SantaEulàlia a reclamarfibra òptica

Garrigàs i SantaEulàlia es reuniranamb Telefónicaa qui demanendesplegarla fibra òpticacom a solució

L’Alt Empordà

Diari de Girona DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2012 15

ELISABET DON FIGUERES

■La secció tercera de l'Audiènciade Girona jutjarà el pròxim defebrer una dona que va intentarintroduir drogues a la presó de Fi-gueres dins de la seva roba inte-rior. Els fets van succeir el d'oc-tubre de , quan l'acusada vaacudir al centre penitenciari delPuig de les Basses per manteniruna visita amb la seva filla.

Mentre la processada estava es-perant a la sala, els Mossos d'Es-quadra la van requerir per fer-li elpertinent registre. Va ser llavors,quan una de les agents del cos –durant aquesta inspecció corpo-ral– li va localitzar dues bossetesamb droga a l'alçada de les calces.En una d'elles va trobar ,grams de cocaïna i a la segona, grams d'haixix. Tal com sos-

tenen els escrits de la fiscalia, totapunta que l'acusada tenia la in-tenció «d'entregar la mercaderiaa la seva filla», perquè aquesta lapogués vendre posteriorment a lamateixa presó per obtenir-ne be-nefici. El ministeri fiscal l'acusad'un delicte de tràfic de drogues i

li demana una pena de quatreanys i mig de presó, així com unamulta de euros. També li de-mana fer-se càrrec de les costesprocessals i demana que la drogaintervinguda sigui destruïda.L'encausada no disposa d'antece-dents penals anteriors.

A judici per intentar passar drogues a la presó dins de la seva roba interiorEl ministeri fiscal li demanauna pena de quatre anys imig de presó, així com unamulta de 380 euros

La façana del centre penitenciari alt-empordanès. DdG/ARXIU

El simposi ha reunit un centenar de persones. BASILI GIRONÈS

DdG L’ESCALA

■ L’Escala va reunir ahir un cen-tenar de persones en el simposi«De poble a ciutat», una jornadaen què es va debatre sobre la rela-ció de la ciutat amb l'urbanisme,la governança, el turisme, el pai-satge i la cultura. El simposi es vatancar amb el repte de consolidari enfortir el sentiment de pertinen-ça a l’Escala. «Aquesta jornada és

el punt de partida, del que surtenelements per seguir reflexionant,amb una nova governança, unanova gestió del territori i amb unaidea que podem ser ciutat sensedeixar de ser poble», remarca l'al-calde de l'Escala, Víctor Puga. A lapresentació hi han participat di-versos experts, el secretari d’Hà-bitat Urbà de la Generalitat, AgustíSerra, i Joaquim Nadal.

L’Escala debat sobre els reptesde passar de poble a ciutat

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

Ni rastre de la urbanització pro-jectada als anys i que preveia ai-xecar fins a . habitatges a laPletera, a L'Estartit. Ahir, les admi-nistracions van posar punt finaloficialment al projecte de desur-banització que s'ha desenvolupatdurant els darrers quatre anys ique ha servit per eliminar ele-ments construïts i abandonats du-rant els anys i per restaurar elsaiguamolls creant un sistema dellacunes. El conseller de Territorii Sostenibilitat, Damià Calvet, vaassegurar que es tracta d'una «vic-tòria de la natura» que marca la lí-nia a seguir a nivell urbanístic du-rant els pròxims anys. En una visi-

ta a la zona acompanyat per l’ala-calde de Torroella de Montgrí, Jo-sep Maria Rufí; el delegat del Go-vern a Girona, Pere Vila, i la secre-tària de Medi Ambient i Sosteni-bilitat, Marta Subirà. Calvet vaapuntar que, de fet, el nou pla di-rector que revisa les urbanitza-cions pendents a la Costa Brava

permetrà impedir noves cons-truccions.

El que havia de ser una ma-crourbanització a primera línia demar, segons el projecte aprovat l'a-ny , torna a ser una zona d'ai-guamolls. Després de quatre anysde desenvolupament del progra-ma europeu Life Pletera, amb un

pressupost total de , milionsd’euros, els treballs per desurba-nitzar l'entorn han acabat. Els tre-balls han consistit en demolir i re-tirar el passeig marítim i els carrersque s'havien construït i deixatabandonats als anys i retirarmaterial de rebliment i runes del'antiga maresma. També han des-muntat línies elèctriques i hangestionat un total de . me-tres cúbics de material abocat a laparcel·la nord de l'antiga urbanit-zació. Posteriorment, les tasquess'han centrat en recuperar l'eco-sistema creant la banda de la ma-resma que ocupa , hectàrees iel sistema de llacunes. Les llacu-nes s'han dissenyat en forma demosaic d'aigua que es mantenenindependents quan el nivell d'ai-gua és baix, sense comunicacióamb el mar, per limitar l'entradade depredadors marins.

Calvet va subratllar que les ob-res han aconseguit la restauracióintegral de l'entorn, recuperant lafuncionalitat ecològica i assegu-rant que pot respondre a les pre-visions del canvi climàtic. Sobre-tot, l'increment del nivell del mar.«Venim a posar en valor aquestaactuació, és una victòria de la na-tura perquè s'ha pogut desfer elque s'havia construït a primera lí-nia de mar i sobre uns aigua-molls», va afirmar ahir el conseller,i va exposar que el cas de la Pleteraés un exemple de la línia a impul-sar a nivell urbanístic a tot el litoralcatalà durant els pròxims anys.

Desclassificació de sòlsCalvet va recordar que el Depar-tament impulsa la redacció d'unnou pla direcció de revisió de sòlsno sostenibles que té com a objec-tiu detectar quins projectes supo-sen un impacte ambiental i paisat-gístic inassolible per al territori. Enel marc d'aquest pla, preveuen im-plantar mesures de correcció comara reduir edificabilitat o reorga-nitzar sectors, però, sobretot, des-

classificar les parcel·les per impe-dir que s'hi pugui acabar constru-int. Fins que el pla estigui redactat,Urbanisme ha aprovat una prime-ra moratòria que afecta la franjade metres del litoral de la Cos-ta Brava i que impedeix tirar enda-vant noves urbanitzacions durantun any. El de febrer s'aprovaràuna segona moratòria que aniràmés enllà d'aquesta primera línia.Així, segons el conseller, hi hauràmés desclassificacions de sòlsmés enllà que les mesures de re-ducció d’impacte, i va apuntar que«en cas que s’hagin d’afrontar in-demnitzacions, les evaluarem unaa una i hi farem front amb la vo-luntat que els valors ambientals ide desenvolupament sosteniblemarquin la gestió de la costa».

MARINA LÓPEZ (ACN)/DdG L’ESTARTIT

La Pletera, una «victòriade la natura» contra unprojecte urbanístic dels 80

El conseller de Territori i Sostenibilitatassegura que la revisió dels projectes pendents a la Costa Brava permetrà impedir novesconstruccions Calvet situa l’estiu com a datalímit per resoldre la sentència de Vacamorta

El conseller Damià Calvet vavisitar La Pletera acompanyat perl’alcalde, Josep M. Rufí. FOTO: DdG VACAMORTA

El Govern resoldràla sentència a l’estiu El conseller de Territori iSostenibilitat va assegurardurant la seva visita a La Ple-tera que el Govern definiràcom preveu donar compli-ment a la sentència que instaa buidar l'abocador de Vaca-morta «aviat» i fixa com a ter-mini màxim el primer semes-tre de l'any. Calvet va recor-dar que tenen sobre la taulaestudis ambientals que pro-posen diverses solucions i haafirmat que estan «en fased'avaluació de totes les op-cions». El conseller va situarcom a prioritat trobar una so-lució que no acabi compor-tant «un greuge ambiental ensi mateix», ja que va subrat-llar que el trasllat de residuspot comportar un impacteambiental més gran que al-tres opcions. Per últim, vaapuntar que la prioritat ésdonar resposta al neguit ciu-tadà i generar els mínims pre-judicis. M.L/ACN L’ESTARTIT

Un total de condemnats perjutjats gironins s'han sotmès aprogrames formatius de reeduca-ció per evitar la presó al llarg del. Es tracta d'una mesura pe-nal alternativa que evita l'ingrésen un centre penitenciari sota lacondició de superar el curs, queés d'obligat compliment. El direc-tor dels serveis territorials de Jus-

tícia a Girona, Jordi Martinoy, de-talla que la majoria dels progra-mes són per a condemnats perdelictes de violència domèstica,seguits dels casos contra la segu-retat del trànsit, sobretot per con-duir begut, o per delictes contra lallibertat sexual. Martinoy va sub-ratllar que els jutges o tribunalsadopten aquesta mesura sempreen delictes de poca gravetat i ambl'objectiu de reduir la reincidèn-cia.

El darrer any (amb dades finsal de desembre), condem-nats per jutjats gironins han ini-ciat alguns d'aquests cursos for-matius per evitar ingressar en un

centre penitenciari. El gruix delsprogrames que s'han fet a les co-marques gironines el són pera penes per delictes de violènciadomèstica. «No són la franja d'a-gressions més greus, condemnena fer aquests programes quan hiha possibilitats d'evitar mals ma-jors», explica Martinoy.

Perfil dels condemnatsSegons Justícia, els condemnatsper violència domèstica que sesotmeten als programes forma -tius són majoritàriament homes,d'origen espanyol i amb estudissecundaris o fins i tot universita-ris. En la major part dels casos no

havien tingut antecedents fami-liars de violència.

En segon lloc, els programesformatius amb més usuaris, tot ique ja a molta distància de la vio-lència domèstica, són els que trac-ten delictes contra la seguretat deltrànsit (). Com a element meto-dològic, utilitzen unes ulleres desimulació de conducció sota elsefectes de l'alcohol i les drogues.Als cursos també hi participenvíctimes d'accidents de trànsit pergenerar responsabilitat en els pe-nats. «El més important és quetinguin la consciència que han co-mès un delicte, perquè en aquestmarc hi ha una tolerància socialmolt important», diu Martinoy.

També s'han fet programes for-matius d'educació sexual per acondemnats per delictes contra lallibertat sexual (), per delictesd'odi () o per conductes violentes(). En el cas dels penats per abu-

sos sexuals, Martinoy concretaque tots són homes, predominenels que tenen entre i anys imés del són de nacionalitatespanyola. «En aquest àmbit estreballen elements de risc, hi hamolta feina a nivell psicològic i deresponsabilització per evitar la re-iteració», indica.

Un cop completat el programa,el professionals vinculats a Justí-cia emeten un informe que es re-met al jutjat que segueix el com-pliment de la condemna. SegonsMartinoy, entre el i el delspenats completen el curs i l'índexde reincidència posterior és moltmenor que entre els que ingres-sen a presó. Tot i això, els proces-sats que no compleixen amb elprograma formatiu s'arrisquen aacabar ingressant en un centrepenitenciari per complir la penaque havia quedat suspesa. Segonsdades de Justícia, la imposició d'a-

ACN/DdG GIRONA

Uns 160 condemnats eviten lapresó amb programes reeducatius

La majoria han comèsdelictes contra la seguretatdel trànsit, la llibertat sexual o de violència domèstica

Diari de GironaDILLUNS, 4 DE FEBRER DE 20194

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 04/02/2019 09:19 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 201928 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ / GARROTXA

El grup municipal del PSC,a l’oposició del ple d’Olot,ha lamentat que quasi deuanys després de l’oberturadel túnel de Bracons nos’hagin millorat els acces-sos a l’estació de tren deTorelló ni tampoc la zonad’aparcament. El seu por-

taveu, Josep Guix, ha re-cordat que des de fa anyshi ha un acord entre elsdos ajuntaments impli-cats i Adif –que tenen elsuport del Consell Comar-cal de la Garrotxa– i haatribuït al govern local olo-tí la incapacitat per tirarendavant temes impor-tants com aquest o bé comla variant de les Preses o la

millora del tram entre Be-salú i Serinyà de la carre-tera C-66. Guix ha recor-dat que, amb Braconsobert, l’estació de tren deTorelló s’ha convertit enl’estació d’Olot, ja que és avint minuts en cotxe. Lamillora de les instal·la-cions ferroviàries i del ser-vei ferri a Osona continuasent objecte de reivindica-

ció per una plataformaciutadana. La connexiófèrria amb Barcelona perals garrotxins és a travésde Torelló i al tren d’altavelocitat, a través de l’es-tació de Vilafant. Enaquest cas, també és a vintminuts en cotxe d’Olot.Olot no té tren i, per tant,són importants aquestesdues estacions. ■

El PSC d’Olot reclama la millorade l’estació de tren de TorellóJordi CasasOLOT

L’exterior de l’estació de tren de Torelló, amb una vistaparcial de la zona d’aparcament que hi ha en l’actualitat ■ J.C.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Damià Cal-vet, va anunciar, ahir, unasegona moratòria per revi-sar nous sectors i sòls mésenllà dels 500 metres de lacosta als municipis giro-nins costaners. Aquestanova moratòria s’afegirà ala primera, que va entraren vigor fa un parell de set-manes i que ha aturat elsprojectes urbanístics a pri-mera línia de la costa queno tenien llicència munici-pal. Segons el conseller, lanova moratòria s’aprovarà

el 13 de febrer juntamentamb l’avanç del pla direc-tor urbanístic (PDU) perpart de la Comissió Terri-torial d’Urbanisme de Gi-rona. “Quan tirem enda-vant iniciatives d’aquesttipus, no improvisem, hotenim estudiat des delpunt de vista jurídic i tèc-nic”, va dir el conseller,que també va assegurarque, a priori, hi haurà mésdesclassificacions de sòlsque l’adopció de mesuresper reduir l’impacte.

Pel que fa a la inquietudde molts alcaldes gironinssobre la possibilitat que elsconsistoris hagin de fer

front a altes indemnitza-cions si s’aturen determi-nats projectes, el consellerva assegurar: “En cas queveiem que s’han d’afrontarindemnitzacions, les ava-luarem una a una i hi fa-rem front amb la voluntat

que els valors ambientals ide desenvolupament sos-tenible siguin els que mar-quin la gestió de la costa.” Ihi va afegir que “la gestióde la costa no ha d’estarsotmesa a l’especulació ur-banística o al turisme, sinó

atenent també als seus va-lors ambientals”.

Calvet va fer aquestesdeclaracions després d’in-augurar i aplaudir la res-tauració dels ecosistemescostaners de la Pletera, al’Estartit. “Aquesta actua-

ció és una victòria de la na-tura, perquè s’ha pogutdesfer el que s’havia cons-truït a primera línia demar i sobre uns aigua-molls”, va dir, afegint-hique “és un projecte que de-mostra que hi ha proces-sos que es poden revertir”.

El conseller va estaracompanyat de Josep Ma-ria Rufí, alcalde de Torroe-lla de Montgrí –municipique ha promogut i trami-tat el projecte–, regidorsd’aquesta població i altrescàrrecs institucionals, amés de representants dela UdG.

Precisament, Rufí vaaprofitar per demanar“valentia” a l’hora de blin-dar la Costa Brava de mésprojectes urbanístics i vaconsiderar que la mora-tòria era important “peròno suficient”. L’alcalde deTorroella va recordarque el municipi ha abordatla situació fent “unaaposta decidida pel terri-tori” i va posar com a ex-emple el cas de la Pletera,on s’havien projectat1.350 habitatges, de quènomés van aconseguir ti-rar endavant 77.

El projecte Life Pleteras’ha desenvolupat durantquatre anys i ha consistit arestaurar els ecosistemescostaners i dunars de lamaresma de la Pletera, si-tuada darrere la platja del’Estartit. Amb aquestainiciativa, el sistema dellacunes ha recuperat lafuncionalitat ecològica,afavorint l’increment de lacapacitat de fixació de car-boni i facilitant l’augmentde població del peix fartet.

VacamortaEl conseller també vaavançar que el govern defi-nirà com preveu donarcompliment a la sentènciaque insta a buidar l’aboca-dor de Vacamorta com atermini màxim el primersemestre de l’any. ■

Calvet anuncia una segonamoratòria a la Costa Bravaa El conseller explica que afectarà nous sòls i sectors més enllà dels 500 metres protegits fins ara ique entrarà en vigor en deu dies a Calvet inaugura la restauració dels ecosistemes de la Pletera

Ure ComasTORROELLA DE MONTGRÍ – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La frase

2,5milions d’euros ha estat elpressupost total del progra-ma ‘Life Pletera’, en un 75%subvencionat per la UE.

“Aquesta actuació ésuna victòria de lanatura [...]. Demostraque hi ha processosque es podenrevertir”Damià Calvet

2014Es va iniciar el projecte ‘LifePletera’, que es va allargarfins al desembre del 2018.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

El conseller, l’alcalde de Torroella i altres càrrecs institucionals es van fer una foto de família en acabar la visita ■ AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La data

GIRONÈS | Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

1816

77-1

1994

11Q

Portes Metàl·liques Riera, S.L. de Girona

CERCA OPERARISamb experiència en reparacions, muntatge i

manteniment d’automatismes de portes.

Truqueu de dilluns a dijous de 9 a 13 h o de 15 a 18.30 h i divendres de 9 a 13 h.

T. 972 21 22 55 – Rosa Maria C/ Mas Ramada, 3-5-7 – 17004 Girona

8359

85-1

2040

65L109004-1127790w

Projectes de la Catalunyadel Nord es podran pre-sentar per primera vegadaals premis Cactus.Aquests guardons, que en-guany arriben a la cinque-na edició, premien projec-tes de comunicació, màr-queting i tecnologia en untotal de dotze categories–una més que l’any pas-sat–. L’entrega dels pre-mis serà el 4 d’abril.

La presentació de la no-va edició dels guardons or-ganitzats per les associa-cions Club de Màrqueting iVendes de Girona i Digi-tals Girona es va fer ahir aGirona i s’hi va avançarque el Cactus Honorífic se-rà entregat a TV3 a la Car-ta, pel portal de continguta demanda pioner a l’Es-tat. La resta de categories,a les quals s’hi poden pre-sentar els interessats desd’ahir a través de l’enllaçhttp://premiscactus.com/participa/, premien diver-sos aspectes, entre els

quals per primer cop s’hiincorpora també el premia la producció de videojocsde l’Estat. De la resta decategories, només la de lamillor campanya de màr-queting social rep una do-tació econòmica. I totess’enduen un guardó perso-nalitzat per diferents ar-

tistes. Així, s’hi incorporatambé per primer cop laparticipació de dues artis-tes de la Catalunya delNord: Caroline Cavalier iCaroline Milin. La restadels artistes que persona-litzaran cada un dels guar-dons són Joieria Roosik,Marilena Barquero, CarlesTorrent Pagès, Quim He-reu, Kel Domènech, To-màs Vilà, Joan Laborda,Gerard Coma, Gil Graneroi Enric Solanilla.

Anna Carbonell, presi-denta del Club de Màrque-ting i Vendes de Girona, iXevi Sañé, president deDigitals Girona, van desta-car en la presentació, en-tre altres coses, la fita quesuposa arribar a la cinque-na edició d’uns premis quevan néixer a Girona i queara ja s’escampen fins a laCatalunya del Nord. A lapresentació també hi vaassistir la regidora de Gi-rona Glòria Plana i la vice-presidenta tercera de laDiputació, Maria ÀngelsPlanas, que van aplaudirels premis. ■

aProjectes del districte 66 podran aspirar per primer copals guardons de comunicació, màrqueting i tecnologia

Els premis Cactusincorporen laCatalunya del Nord

Ure ComasGIRONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

4.4.2019Dia que se celebrarà l’entregade la cinquena edició delspremis, al Teatre Municipal deGirona.

170Candidatures que es vanpresentar l’any passat. S’es-pera que enguany aquesta xi-fra se superi.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Presentació de la cinquena edició dels premis Cactus ■ URE COMAS

DdG GIRONA

■El Terracotta Museu de la Bisbald’Empordà va inaugurar ahir unaexposició de l’artista Carlets a l’es-pai La Peixera, on es podrà visitarfins al d’abril. En la mostra es po-drà veure una selecció de pecesrealitzades entre el i el .

Carles Torrent Fajardo (Puig-cerdà, ), conegut com Car-lets, és un artista que treballa ambla ceràmica des que al va co-mençar la seva formació a l’EscolaMunicipal de Ceràmica de Puig-cerdà. El es va traslladar a Pa-lafrugell, on comença a treballarmolt influenciat per tècniquesorientals adquirides al Japó.

D’altra banda, el Terracottatambé té una mostra dedicada ala col·lecció privada de Sergio Sa-bini, que consta de més de .peces. L’exposició es titula De te-rrissa i terrisseries. Un tast a lacol·lecció de Sergio Sabini Celio i espot visitar a l’Espai El Forn.

Tot i que la seva activitat profes-sional s'ha desenvolupat en elmón empresarial i judicial (com aauditor de comptes), l’afany deSergio Sabini per la terrissa popu-lar l'han portat a adquirir una ex-tensa col·lecció.

L'exposició mostra una seleccióde peces de diferents terrissairesde la península ibèrica, d'entre elssegles XVII i XIX. Peces, segons elmuseu, «d'una gran qualitat i rica-ment ornamentades on en po-dríem destacar una plata fonda dela Bisbal d'Empordà del S. XVIII iuna gerra de vi de Castrojeriz(Burgos) del s. XIX», informen elsorganitzadors.

L’artista Carlets exhibeix el seutreball amb la ceràmica alTerracotta Museu de la BisbalEl centre exposa d’altra banda una selecció de diferents terrissaires de lapenínsula Ibèrica d’entre els segles XVII i XIX de la col·lecció Sergio SabiniCarlets. TERRACOTTA MUSEU

Cultura FETS I GEN

Diari de GironaDIVENDRES, 21 DE DESEMBRE DE 201842

DDG GIRONA

■ Tv a la carta rebrà el guardóhonorífic dels Premis Cactus, or-ganitzats per les associacionsClub de Màrqueting i Vendes deGirona i Digitals Girona, i que eslliuraran en una gala el d’abril alTeatre Municipal de Girona. Finsel de febrer es poden presentarprojectes per a categories, en-tre elles Millor Web, Millor App,Millor Projecte Tecnològic, Insta-gramer i Youtuber de l’any. La re-gidora Glòria Plana i la diputadaprovincial M. Àngels Planas vanparticipar ahir a la presentació enun acte a l’Ajuntament de Gironaamb Daniel Le Bournot, XeviSañé, Anna Carbonell i Joan Car-les Nieto.

TV3 a la carta rebràel guardó honoríficdels Premis Cactus➤ Sala 9: 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.30

➤ Sala 7: 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.30

DIMECRES

4,30 €La promoció no és vàlida vigílies i festius

DILLUNS, DIMARTS i DIJOUS

5,00 €Jubilats, menors de 16 anys i Carnet Jove

DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE

6,00 €Menors de 16 anys

W W W . C I N E M E S A L B E N I Z . C A T

➤ Sala 11: 4.05 - 6.25 - 8.45 (excepte dilluns)

➤ Sala 4: 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30Dilluns a dijous: 8.45 (VOSE)

➤ Sala 8: 4.00 - 6.30 - 9.00

➤ Sala 6: 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

ALBÈNIZ CENTRE 972 410 110ALBÈNIZ PLAÇA 972 410 660

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 201930 | Comarques Gironines | PUNT DE VISTA

arles Rahola és ara un nom conegut a Girona. Uninstitut d’ensenyament, una escultura, la bibliote-ca del carrer Emili Grahit i els premis periodístics

que des de ja fa deu anys organitzen el Col·legi de Pe-riodistes i la Diputació de Girona porten el seu nom. I,des de fa set anys, la Setmana dels Rahola invita a re-flexionar sobre periodisme i sobre ciutadania, dos delsvalors fonamentals de l’herència de l’escriptor afuse-llat. Aquest any s’han programat taules rodones a l’en-torn de la ràdio com a espai de diàleg, el tractament del’orientació sexual als mitjans de comunicació, com ferun bon informatiu infantil i el periodisme polític i les se-ves servituds. I també una conversa amb Laura Rosel,d’actualitat per temes no estrictament periodístics (osí), i una potent taula sobre el delicte d’opinar, ambmotiu del 80è aniversari de l’execució de Rahola, quees complirà el 15 de març d’aquest any, que reunirà elshistoriadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la pe-

riodista Cristina Masanés. Nosempre es va saber a Gironaqui era Carles Rahola. La dic-tadura no només li va pren-dre la vida per tres articlesd’opinió, sinó pel que signifi-cava com a articulista a L’Au-tonomista, el diari que edita-va el seu germà Darius, coma funcionari de la Diputació ipolític a la Generalitat, i so-bretot com a referent cívicque havia escrit contra la pe-na de mort i defensat elsdrets culturals i polítics delnostre país. La dictadura elva esborrar del mapa durant

quaranta anys. No només els van arrabassar el diari,els béns i la vida, sinó que van intentar esborrar la sevamemòria. En la Transició, que en dèiem, amb Presènciai gent diversa com ara l’Aragó, Clarà i l’Assemblea De-mocràtica d’Artistes es va recuperar el seu llegat. Percert, una bona notícia, la reedició de L’Autonomista, eldiari dels Rahola, de Lluís Costa. La tindrem durant lescommemoracions que farà la Diputació. S’ha recordatmolt Rahola per la seva injusta i digna mort. El van ma-tar perquè encarnava tres conceptes inacceptables pera la dictadura: la cultura, Catalunya i la llibertat, en pa-raules de Josep Benet a Pilar Rahola. Cal demanar quees llegeixi Rahola i especialment el seu Breviari de ciu-tadania, del 1933, en què es descobreix el Rahola idea-lista, respectuós, tolerant, pacífic, lliure. Quim Curbetva reeditar-lo i va publicar com a homenatge un Noubreviari de ciutadania. Llegir Rahola és el millor home-natge que se li pot fer.

C

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Llegir Rahola

Jordi Grau

A ‘Breviari deciutadania’ esdescobreixel Raholaidealista,tolerant,pacífic i lliure.Llegir-lo ésel millorhomenatge

l dia 29 de juliol del 1856 esva inaugurar solemnement aGirona el pont de Pedra sobre

l’Onyar. Els convidats foren obse-quiats després amb un refresc alteatre Odeon, a les escales de SantDomènec. Posteriorment, el 1857,començà la rehabilitació del TeatreMunicipal, i llavors les representa-cions es traslladaren a l’Odeon, fetque provocà un manifest escàndolal senyor bisbe, per la seva proximitatal seminari, on arribaven els sons i la“disbauxa” de les músiques profanes iles festes fins que el Teatre Principalva estar preparat per tornar a obrir alpúblic el 1860; però l’activitat del’Odeon va continuar encara moltsanys com a sala de ball i de celebra-cions.

Estem parlant d’aquell enorme edi-fici existent a la part dreta de les es-cales de Sant Domènec, on hi ha ha-gut des de temps dos tallers artesans.L’interior ha sofert moltes vicissituds:és d’una alçària enorme, i tal com es-tà ara, fins i tot un xic sinistre. Da-munt del sostre altíssim hi ha un habi-tacle que dona davant del seminari.Conserva restes de la seva antigagrandesa, vestigis d’haver servit coma teatre i com a sala de ball, de festes,de boxa..., si bé ha passat per moltscanvis desafortunats, i ha sofert unincendi. A Pedres de Girona s’explicala seva llarga historia.

L’actual família propietària –pro-motors de moltes altres restaura-cions amb èxit al Barri Vell– ha deciditportar-ne a terme la rehabilitació ambun projecte que preveu nous usos pe-rò conserva l’esperit del que havia es-tat segles enrere: un lloc d’esplai delsgironins i els visitants. No serà unaobra fàcil, ni econòmica ni còmoda–ells en són conscients– perquè ex-igirà segurament un reforç de l’es-tructura, malmesa pel pas del tempsi les malvestats sofertes. Cal esperarque les autoritats donin facilitats per

E

a una obra que ha de retornar a la ciu-tat un edifici que donarà vida a les es-cales de Sant Domènec, seguramentel lloc més visitat de la ciutat desprésde l’escalinata de la Catedral. Si espretén que el Barri Vell sigui un indretacollidor, obres com aquesta són im-prescindibles. Als promotors els avalasobradament el que ja han fet, i es-tem segurs de la seva competència.

Per sort encara sorgeixen iniciati-ves atrevides. Elles han revitalitzat elBarri Vell, mentre els membres del

consistori perdien el temps pesantfigues, sense escometre reformescom l’antic cinema Modern, la trans-formació del passeig Canalejas, l’or-denació del barri de les Pedreres...,obres tantes vegades proclamadescom deixades estar. Una llarga llistad’incompliments, mentre discuteixensobre el sexe dels àngels! La taula ro-dona que es va celebrar fa uns diesa La Mercè sobre el Barri Vell fou de-plorable per la inoperància exhibida.Una pena.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Restauraran l’Odeon

Les escales de Sant Domènec a Girona. L’Odeon estava a la dreta de la imatge, alprimer replà prop d’on hi ha les taules i cadires ■ QUIM PUIG

JoanRibas

1797

85-1

2036

42Q

167505-1204008L

A dos mesos de començar latemporada d’estiu, els dubtes so-bre què passarà amb el Brexit te-nyeixen d’incertesa l’escenari peraquest estiu a l’aeroport de Giro-na-Costa Brava. El mercat britànicsuposa aproximadament un dels viatgers que passen cada anyper les instal·lacions, de maneraque les aerolínies i els touropera-dors estan molt pendents del quepugui acabar passant: de si hi haacord, de si hi ha un Brexit «dur»o «tou» o fins i tot de si es tornen aconvocar noves eleccions al Reg-ne Unit.

Tot i això, el director de l’aero-port gironí, Lluís Sala, es mostra

optimista. «Confio que el Brexitno afecti la mobilitat, perquè enaquests moments restringir lamobilitat va contra natura: estemen un món globalitzat en què hemde garantir que la gent pugui viat-jar en les millors condicions», as-senyala.

Frenar l’impacte del Brexit Tot i això, si al final hi ha Brexit, po-dria afectar directament algunesde les companyies que operen al’aeroport, com Jet, que és brità-nica, o Ryanair, que és irlandesa.Per això, Sala assenyala que lescompanyies «estan treballant per-què l’impacte sigui el mínim pos-sible, és a dir, nul», i que no es pro-dueixin canvis des del punt de vis-ta normatiu. «Al final, el que vol lagent és poder moure’s de maneracòmoda i per tant no tindria sentitque ara s’hi posessin impedi-ments», comenta.

Fins ara, però, malgrat les pre-ocupacions inicials sobre com el

Brexit i la incertesa que se’n derivapodrien afectar el turisme gironí,des del Patronat de Turisme de Gi-rona s’ha mantingut que no hi hahagut una afectació negativa, alcontrari: el turisme procedent deles illes britàniques ha continuatcreixent en els darrers anys. Pertant, hi ha motius per a l’optimis-me.

L.F.G. GIRONA

Incertesa pels efectes que puguicomportar el Brexit... si n’hi ha

L’aeroport de Giro-na-Costa Bravamira cap a l’Europade l’Est. Polònia,Romania, Ucraïna,Rússia, els països

bàltics o Eslovàquia són algunesde les destinacions que més vancréixer en nombre de viatgers du-rant l’any : gairebé un , se-gons explica el director de l’aero-port, Lluís Sala. El responsable deles instal·lacions apunta queaquestes destinacions tenen «unpotencial de creixement impor-tant», de manera que serà un mer-cat que tindran «molt en compte»en el futur més immediat.

«Creiem que Europa de l’Est ésun mercat on podem créixer en elspropers anys, de manera que es-tem oberts a qualsevol oportuni-tat», afirma Sala. El màxim res-ponsable de les instal·lacions deVilobí d’Onyar recorda que ja hiha una companyia, Pobeda Airli-nes, que ofereix tres connexionssetmanals amb Moscou durantl’hivern i que a l’estiu ho fa diària-ment. També Ryanair comptaamb una oferta generosa de vols al’est del vell continent, ja que con-necta amb Polònia, Romania, Es-lovàquia i els països bàltics. Tot iaixò, Sala considera que aquest fetno és impediment perquè novescompanyies apostin també perenllaçar Vilobí d’Onyar i els païsosde l’est: «Abans semblava queRyanair pogués ser un fre perquèentressin noves companyies, peròs’està demostrant que no i que hiha altres companyies que entrena operar en els mateixos mercats»,assenyala el responsable de l’ae-roport.

Aposta per la diversificació De fet, la diversificació ha de seruna de les claus de futur per a l’ae-ròdrom gironí. Malgrat que Rya-nair continua essent, de llarg, laprincipal companyia que operades de Girona, la resta d’aerolínies,com Pobeda, Jet o Transavia, es-tan agafant un pes cada vegadamés important. Així doncs, mal-grat que l’aeroport va tancar el amb un creixement del ,respecte l’any anterior, aquestesaltres companyies −totes les queno són Ryanair− van experimen-tar un creixement molt més im-portant: en conjunt, van augmen-tar entre un i un . De fet, enun any en què Ryanair no va créi-xer a Girona −en bona part pelsseus problemes laborals interns,ja que fins i tot va haver-hi unavaga en ple estiu−, el creixementglobal de l’aeroport va venir donatper la resta de companyies. Totplegat va fer que les instal·lacionsde Vilobí d’Onyar tanquessin el

superant els dos milions depassatgers.

D’aquesta manera, el directorindica que, malgrat que anys en-rere va haver-hi moments en quèRyanair era la responsable de finsa un de les operacions que esfeien a l’aeroport de Girona,aquest percentatge s’ha anat re-duint de forma progressiva. «Aixòno vol dir que no ens agradi la pre-sència de Ryanair, al contrari, peròhem de pensar a mig termini i elcreixement dels altres operadorsés la línia que hem de seguir», as-senyala el responsable de les ins-tal·lacions. Per això, indica que undels seus reptes com a aeroport és«ser capaços d’oferir a cada com-panyia el producte aeroportuarique demana». A més, consideraque la futura construcció del bai-xador del TAV a l’aeroport, que elterritori i la Generalitat demanenamb insistència, ha de contribuira augmentar-ne l’accessibilitat i laintermodalitat, fent-lo més atrac-tiu i augmentant-ne el radi d’in-fluència.

Precisament aquesta setmana,la companyia britànica Jet haconfirmat la seva voluntat de re-forçar la seva presència a l’aero-port de Girona, tal com ja haviaanunciat la tardor passada. De fet,de la mà del seu touroperador, JetHolidays, té previst augmentardurant aquest un elnombre de visitants britànics a laCosta Brava, fent-ho a través depaquets turístics tancats en volssetmanals des de Girona a Belfast,Birmingham, East Midlands,Edinburgh, Glasgow, Leeds-Brad-ford, Londres, Manchester i New-castle. El seu objectiu és arribar als. passatgers, i de fet el tou-roperador oferirà entre i més de . places a la CostaBrava. A més, per primera vegada,a partir d’aquesta temporada d’es-tiu oferirà la possibilitat de fer elcheck-in i facturar les maletes desde l’hotel, facilitant així que elsviatgers puguin oblidar-se delsseus paquets fins arribar a desti-nació. Girona serà el primer aero-port de Catalunya on la compan-yia implanta aquest nou servei.

Els països de l’Europa de l’Est continuen essent un mercat prioritari per a l’aeroportde Girona-Costa Brava. L’any passat, la xifra de passatgers d’aquests països va créixer un 30%, i el director de les instal·lacions, Lluís Sala, assegura que és una àrea que tindran «molt en compte» en el futur més immediat. Un futur que passa per la necessària diversificació i la consolidació de companyies més enllà de Ryanair.

PERSPECTIVES DE FUTUR.

L’aeroport deGirona mira cap a l’Europa de l’Est

Un avió de la companyia Pobeda, que enllaça l’aeroport de Girona amb Moscou. ANIOL RESCLOSA

El mercat britànic suposaaproximadament un 34%dels viatgers que passen cada any per l’aeroport gironí

Laura Fanals GIRONA

Les aerolíniesestan pendentsde com lapossible sortidadel Regne Unitde la UnióEuropea elsacabarà afectant

Les xifres30% D’AUGMENT DELS VIATGERSDE L’EUROPA DE L’EST Les connexions amb elspaïsos de l’Europa de l’Est,com Rússia, Romania, Polòniao Eslovàquia, entre altres, vanveure augmentar un 30% elsseus passatgers entre els anys2017 i 2018.

15%CREIXEMENT DE LESCOMPANYIES QUE NO SÓN RYANAIRVan créixer per sobre lamitjana de l’aeroport, que esva situar en un 3,8%.

Diari de GironaDIUMENGE, 3 DE FEBRER DE 2019 8

COMARQUES comarques.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 04/02/2019 09:20 - 83.54.111.55

La Subdelegació del govern i l'A-juntament de Girona segueixenenrocats amb la reurbanització dela plaça d’Espanya però ahir vandesencallar les negociacions perles obres pendents del TAV a la ciu-tat. El subdelegat del govern, AlbertBramon, i el regidor del projecteFerroviari, Carles Ribas, van reunir-se al migdia, van qualificar la tro-bada de «molt positiva» i van sub-ratllar que ha servit per reprendre

el diàleg després d'un any. Durant la reunió, Adif es va com-

prometre a aportar en breu un ca-lendari per a la reposició de la plaçaEuropa (situada a un extrem delparc Central). Però encara quedapendent veure qui assumeix quède les obres que s'han de fer a plaçaEspanya. Ribas va insistir que li per-toca a l'Estat «reposar-la íntegra-ment» i Bramon va indicar que, demoment, Adif només s'ha compro-mès a fer-ho en part. De la trobada

ACN/DdG GIRONA

La reunió entre Albert Bramon i Carles Ribasretorna el diàleg entre les parts però manté ladiscrepància sobre qui ha d’assumir què Adiffarà un calendari d’accions a la plaça d’Europa

també en va sortir el compromís defer una propera reunió d'aquí a unmes i mig a tot estirar.

La reunió per les obres pendentsdel TAV va durar poc més de dueshores i mitja. Per part de l'Estat, amés del subdelegat hi van assistirfins a sis caps de diferents àrees d'A-dif. Per part de l'Ajuntament, a Ri-bas el va acompanyar el cap tècnicd'Urbanisme del consistori.

La trobada, sobretot, va perme-tre reprendre un diàleg que portavaaturat des de principis del . Icomençar ja a tancar acords sobretot allò que encara queda per ferdesprés de l'arribada de l'alta velo-citat. «No podem negar l'evidènciaque portem un any perdut, peròaquesta estona de treball intens haestat positiva», va assegurar Ribas.

«La reunió ha estat extremada-ment profitosa i ha deixat clara lanostra voluntat de transparència idiàleg», va dir el subdelegat.

De tot allò que es va tractar, unprimer gran bloc feia referència ales obres pendents. Aquí s'hi inclo-uen, entre d'altres, la peça de plaçaEuropa (que forma part de la llosadel parc Central), la plaça Espanyai el Mas Gri (la zona per on va co-mençar a perforar la tuneladora).

De moment, les dues parts novan entrar a fons amb plaça Espa-nya. Aquestes obres es tractaran enuna propera reunió, que es farà d'a-quí a un mes o –a tot estirar– un mesi mig. Per tant, encara no se sap quiassumirà què. I les posicions, aquí,continuen com abans de la reunió.

El regidor del projecte ferroviariva assegurar que correspon a Adif«reposar íntegrament» aquest es-pai, perquè va quedar «del tot afec-tat» per les obres del TAV. L'Ajunta-ment s'obre a assumir la part delscarrers Bailén (que es vol fer exclu-siu per a vianants) i Pierre Vilar(amb un carril bici, entre altres ele-ments). Però no la resta. «Em cos-taria molt d'entendre que no assu-missin tot l'espai de la plaça; mésque res, perquè ja es van fer càrrecde treure la marquesina de l'estació

provisional d'autobusos», va con-cretar Carles Ribas. Per part del go-vern espanyol, Albert Bramon vareiterar que Adif estudiarà el pro-jecte que li va enviar l'Ajuntament,però manté que, de moment, «allòque és segur és que s'assumirà unapart de l'obra». «Però no puc asse-gurar que Adif la faci al », vasubratllar.

Pel que fa al parc Central, Bra-mon va exposar que Adif ja s'hacompromès a executar la part pen-dent de plaça Europa i homogene-ïtzar-la amb la resta del parc. Peraixò, començarà per fer arribar al'Ajuntament un calendari concretsobre aquestes obres. Un docu-ment que s'enviarà al consistori enun termini d'entre dues i tres set-manes. A més, l'Estat també refaràl'espai de sota vies –adjacent a l'es-tació de Renfe- on hi havia les ta-quilles de l'estació provisionald'autobusos. «Una part es destina-rà als serveis de manteniment d'A-dif; i l'altra, quedarà lliure», va con-cretar Bramon.

A partir d'ara, i a banda de les re-unions directes, aquestes obres estractaran en una comissió de tre-ball formada per tècnics. Bramon iRibas, però, també van acordar en-gegar dues taules de treball més.La primera se centrarà en temes demanteniment, i es focalitzarà en elviaducte del tren convencional. Lasegona, la tractarà exclusivamentaspectes patrimonials. Dins aquestpaquet s'hi inclouen, per exemple,part de la plaça Poeta Marquina, deplaça Espanya, del Mas Gri, de l'es-tació de mercaderies o la mateixallosa del parc Central. S’han d’esta-blir les propietats exactes i les com-pensacions.

Finalment, es va parlar del pla deseguretat dels túnels del TAV a Gi-rona. Un document que, tot i quevan passant els anys, encara conti-nua penjat. Bramon va avançarque «en un termini raonable, d'unssis mesos» s'hauran instal·lat ven-tiladors que expulsin el fum d’unpossible foc. Aquest és ara el prin-cipal escull perquè la Generalitatvalidi el pla.

L’Estat i l’Ajuntament deGirona segueixen enrocatsamb la plaça d’Espanya

Imatge de la reunió entrel’Ajuntament de Girona i lasubdelegació de l’Estat. FOTO: ANIOL RESCLOSA

Diari de GironaDISSABTE, 2 DE FEBRER DE 20196

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

DdG GIRONA

■Esquerra de Girona ha organit-zat trobades als barris de la ciu-tat durant els pròxims mesos perescoltar les propostes dels veïns iveïnes i amb l'objectiu d'incloure-les al pla de treball que elaboraràper governar a partir del demaig. ERC vol posar al centre dela seva proposta de govern els ba-rris i, en concret a les persones i ales associacions que els donenvida. El candidat d'Esquerra,Quim Ayats, apunta que s’ha reu-nit amb molts veïns i que «hi hauna sensació de deixadesa queens preocupa i necessiten quealgú els escolti i, sobretot, neces-siten solucions».

Esquerra organitza9 trobades als barrisper escoltar lesnecessitats veïnals

Cinc nous agents de la Policia Municipal de Girona van prendre posessió ahirdel càrrec i ja s’han incorporat a la plantilla del cos de la policia. Van ser rebutsper representants municipals a l’Ajuntament i per l’inspector en cap de la Poli-cia Municipal, Joan Jou. Aquests cincs agents més quatre que van incorporar-sefa uns dies són part dels que han de servir per suplir les primeres catorze bai-xes per jubilacions anticipadades al cos. Deu més s’escolliran per concurs. Almateix temps, cinc agents també deixaran el cos al llarg de l’any.

Girona Cinc nous agents per la policia municipal

AJUNTAMENT DE GIRONA

DdG GIRONA

■El denominat projecte de les in-dústries culturals i creatives de Gi-rona inicia una nova fase amb la in-corporació en plantilla de deu per-sones que segons l’Ajuntament«s’encarregaran d’impulsar, donarvisibilitat i cohesionar el sector dela cultura al territori. El seu objectiuserà el de convertir el sector de lesindústries culturals i creatives en un

dels principals eixos d’especialitza-ció econòmica del territori». Provi-sionalment, La Mercè acollirà elnou espai de foment de les indús-tries creatives fins que no es facinles obres de rehabilitació de l’anticCinema Modern que, en un futurpròxim, ha d’esdevenir «un centrepioner i dinamitzador de les indús-tries culturals i creatives de la ciutati de tot el territori», segons una notainformativa del consistori. El pro-jecte d’indústries cultural i creativesa Girona té un import de ..euros, dels quals la meitat es finan-cen amb fons europeus Feder, unaquarta part amb una subvenció dela Diputació i la quarta part restantamb fons de l’Ajuntament .

El projecte de les indústriesculturals i creativesincorpora deu treballadors

El programa de l’Ajuntamentté un pressupost de 3,7milions, dels quals la meitatsón fons europeus

Ribas diu quel’Estat ha de«reposaríntegrament» laplaça i Bramonafirma que Adifnomés s'hacompromès a fer-ho «en part»

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

El Departament de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat de Cata-lunya, a través del perfil de Twitterde Medi Ambient, va publicaraquest dimarts un nou mapa inter-actiu que recull les actuacions decontrol d’Espècies Exòtiques Inva-sores (EEI) de fauna i flora que s’handut a terme arreu de Catalunya en-tre el i el per part de dife-rents actors. Del total representat, ala província de Girona li pertoquengairebé una vuitantena d’actua-cions entre espècies animals i vege-tals. Aquesta és la primera vegadaque Medi Ambient reuneix totes lesactuacions realitzades amb la vo-luntat de visibilitzar el problemaque moltes espècies foranes podenprovocar, remarcant la voluntat d’e-vitar que la gent alliberi les sevesmascotes exòtiques a la natura.

A través de la pàgina web de MediAmbient, concretament en l’apartat«Espècies exòtiques invasores»,apareix el mapa interactiu en què esmarquen els punts sobre el territorion s’ha fet alguna actuació, junta-ment amb una fitxa descriptiva de

cada cas. La informació que mostrala cartografia procedeix de totes lesaccions de control que s’han realit-zat a Catalunya entre el i el que han estat comunicades al Ser-vei de Fauna i Flora de Territori, grà-cies a la mateixa institució i a lacol·laboració de diferents organis-mes i institucions, com ara ajunta-ments, diputacions, consorcis,grups de recerca o entitats ambien-tals, entre altres. El tècnic del Servei

de Fauna i Flora de la Direcció Ge-neral de Polítiques Ambientals iMedi Natural, Sisco Mañas, destacaalgunes fonts d’informació gironi-nes que han estat clau per a l’elabo-ració del mapa. Una d’elles és la Di-putació de Girona que, segons Ma-ñas, fa moltes actuacions de flora deforma puntual. Un altre dels ens es-mentats pel tècnic és el Consorci del’Estany, a Banyoles, consideratcom un dels organismes amb més

experiència al voltant del controld’aquest perfil d’espècies, com arales tortugues de Florida o peixos in-vasors que han estat alliberats, a ve-gades de forma legal. Mañas tambéressalta el Consorci del Ter pel quefa a la vigilància en termes de vege-tació, i alguns grups d’investigaciócom ara l’associació Galanthus, queté la seu a Celrà.

Espècies a la província De les espècies exòtiques invasoresmés comunes que estan sota con-trol a les comarques gironines, eltècnic de Fauna i Flora destaca enprimer lloc el julivert gegant, seguintamb el coipú, «un rosegador sem-blant a una rata grossa que viu voraels rius i que va entrar procedent deFrança. Sobretot es troba als Aigua-molls de l’Empordà», explica Ma-ñas. Una altra espècie és el cranc deriu ratllat, que es troba a la zona delpantà de Darnius-Boadella. Pel quefa al cargol poma, una espècie quecrea un gran problema al Delta del’Ebre, es va fer una actuació per er-radicar la seva presència a Pals. Elmateix exposa la Paysandisia, un ti-pus de papallona que ataca les pal-meres. Per acabar, Mañas esmental’eruga de boix, que ataca en granmesura els boixos gironins.

L’expert argumenta que «d’espè-cies exòtiques n’hi ha moltes, peròentre un i un d’elles es con-verteixen en invasores perquè pro-voquen danys ecològics, de salutpública, en infraestructures o alte-ren el medi», afegint que el proble-ma és que «aquestes espècies com-peteixen amb les nostres i les deixenenrere», per tant, és important noalliberar-les i controlar la seva en-trada. El mapa vol mostrar aquestasituació en termes generals i donarvisibilitat a totes les persones que hitreballen al darrere.

LAURA CUGAT GIRONA

Una vuitantena d’actuacions contraespècies invasores a terres gironines

Medi Ambient publica un mapa amb lesaccions que s’han dut a terme a Catalunya entreel 2015 i el 2018 per controlar les varietats defauna i flora perilloses per al medi L’objectiu ésevitar que s’alliberin espècies exòtiques

Segons el missatge publicat a Twitter per Medi ambient, el nou mapa mos-tra més de 300 actuacions contra espècies invasores que s’han realitzat en elmarge de tres anys arreu del país. A la demarcació de Girona, es comptabilit-zen més de 30 accions pel que fa a la fauna, i una quarantena en flora.

Mapa interactiu de les actuacions a Girona

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

PERE DURAN BANYOLES

■ L’Ajuntament de Banyoles hainvertit prop de tres milions d’eu-ros (MEUR) en obres públiquesdurant els últims sis mesos. L’al-calde de Banyoles, Miquel No-guer, ressalta que «aquest impor-tant volum d’inversió municipalés fruit de la bonança econòmicai financera del consistori, i tambégràcies al pla d’inversions finan-cerament sostenibles de l’Estat».La majoria de les intervencions,que en són , ja estan executa-des, mentre que sis projectes mésestan a punt d’acabar, com ara lareforma del carrer de les Rotes. Elbatlle assegura que vuit projectesmés ja estan adjudicats, les obresde les quals s’iniciaran aquest fe-

brer, com ara la remodelació delscarrers del Pou, Sant Esteve i Car-melites Velles, ubicats en ple cen-tre de la ciutat, acció que suposaràuna inversió de . euros.

Noguer destaca la remodelaciódel paratge d’Els Desmais i deltram del passeig entre aquestazona i l’oficina de turisme, amb uncost de . euros, la meitatdels quals aportats per la Genera-litat, i la rehabilitació del local so-cial i vestidors del Camp de FutbolVell amb un pressupost de. euros, entre altres obres.L’alcalde també ressalta que entreel i aquest , el consistorihaurà invertit . euros en actuacions de manteniment a lescinc escoles de primària del po-ble. El mateix remarca que «Ba -nyoles ha treballat per tenir unmodel de gestió municipal eco-nòmicament sostenible, decidit amantenir les finances sanejadessense augmentar la pressió fiscala la ciutadania».

Banyoles inverteix tresmilions d’euros en obres en els últims sis mesos L’alcalde Miquel Noguerassegura que aquest impulsha estat «fruit de la bonançaeconòmica i financera»

REUNIÓ per actuar contrael julivert gegant

Ahir va tenir lloc a Bellverde la Cerdanya una reunió perplanificar la detecció, erradi-cació i sensibilització del juli-vert gegant com a espècie in-vasora a les comarques de laCerdanya i l’Alt Urgell perpart del Departament de Te-rritori, la Diputació de Girona,el Parc Natural Cadí Moixeró,Agents Rurals, el Consorci dela Cerdanya, entre altres ens.Segons el tècnic de Fauna iFlora Sisco Mañas, «és unaespècie que va entrar perFrança a través del riu Segre ique és molt dolenta perquèaltera l’hàbitat i provoca unareacció cutània en tocar-la».De tota la península, la plantanomés es troba en aquestesdues comarques catalanes.

FLORA FAUNA

A.C. GIRONA

■ El centre Güell de Girona haatès gairebé . visites en elseu primer any de funcionamentles hores del dia. Des que es vaconvertir en Centre d’Urgènciesd’Atenció Primària (CUAP) el de-sembre del , ampliant l’hora-ri tot el dia els dies de l’any, elGüell ha atès . visites, el de les quals (.) han estat ur-gències; mentre que el restant(.) han estat visites d'infer-meria per a la realització de curesprogramades.

De les urgències ateses, s’hanvisitat al centre mateix . per-sones i s’han realitzat . visitesal domicili dels pacients, mentreque la resta d’atencions (.)s’han pogut resoldre per altres

vies, sobretot per telèfon. Abans del , el centre Güell

atenia les urgències en horarinocturn, de vuit del vespre a vuitdel matí, i tot el dia els festius i capsde setmana.

Des de l’ampliació horària, lamitjana de visites al dia en horaridiürn -de vuit del matí a vuit delvespre- ha estat de en els diesfeiners i de en caps de setma-na, quan el Güell concentra total’atenció a les urgències d’atencióprimària. En horari nocturn, s’ate-nen una mitjana de visites encaps de setmana i festius, i de ,els dies laborables.

Pel que fa al nivell de resoluciódel nou dispositiu, l’Institut Cata-là de la Salut (ICS), que gestional’equipament, destaca que ha es-tat elevat, ja que el , de lesatencions realitzades al centres’han pogut resoldre satisfactòria-ment i només ha estat necessariderivar a l’hospital Josep Trueta el, dels pacients.

De fet, l’ús d’aquest dispositiu

s’ha anat incrementant amb eltemps, cosa que posa en relleu laseva consolidació com a centred’atenció a les urgències de com-plexitat baixa i moderada, asse -nyala l’ICS. La mitjana de visitesal dia ateses en festius l’any era de , xifra que va pujar a el i que ha arribat a , l’any.

El Güell atén 60.000 visites en elprimer any d’atenció les 24 horesS’han registrat una mitjanade 296 visites al dia en capsde setmana i festius i 110visites, els dies feiners

Només s’han hagut de derivar a l’hospital JosepTrueta el 4,5% dels pacientsatesos

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 13

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

24 | Comarques Gironines | RIPOLLÈS EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

a néixer i créixer al mas Ventaio-la, en un paratge bucòlic de Ribesde Freser. I, realment, qui coneixla zona entén que aquesta ribeta-

na de 45 anys no se n’hagi volgut moure ique hagi buscat estratègies per conti-nuar vivint en una zona d’on n’ha anatmarxant molta gent jove. Ribes i la Vallde Ribes han experimentat durant les úl-times dècades la transformació pròpiade les zones de muntanya del país. Elsector primari ha anat perdent pes i haestat substituït per l’industrial i, cada ve-gada més, pel sector serveis. Ella, però,va apostar per l’hostaleria, primer for-mant-se i després obrint, l’any 2006,l’hotel spa Resguard dels Vents, un esta-bliment de quatre estrelles enclavat alcor d’una de les valls pirinenques ambuna tradició turística potent, que és totun referent a la comarca i al país.

Com es va iniciar en el món de l’hostale-ria?Vaig començar a estudiar turisme com aalternativa a l’activitat de casa meva; elsmeus pares són pagesos. El Ripollès dei-xava de ser una comarca agrícola i passa-va a ser industrial i vaig pensar que pot-ser el turisme podia ser una bona sorti-da.

Vaja, quin canvi tan radical...D’entrada, sembla una professió molt di-ferent respecte a l’agricultura i a la rama-deria, però ben mirat no ho és tant. Es-tem acostumats, per exemple, a la ma-teixa dedicació quasi exclusiva, ja quesom un establiment petit. I, a més, enshem criat amb l’ADN propi de les casesde pagès com a llocs d’acolliment i res-pecte per la natura.

El va muntar vostè sola, el negoci?No, els pares em van cedir el terreny isom quatre socis, amb el meu marit, lameva germana i el seu marit. El meu ma-

VJordi CasasRIBES DE FRESER

rit és qui m’ajuda en la gestió. I amb lameva germana fem més el dia a dia, l’in-teriorisme, etcètera. Hem començat desde zero en tots els àmbits.

Què vol dir?Que ho hem pensat i dissenyat tot nosal-tres quatre.

I quin ha estat el resultat?Per sensibilitat amb les nostres arrels i elnostre paisatge, hem volgut fer un hotelque no malmetés l’entorn. Per això somautosuficients. A l’hivern, per exemple,aprofitem la llum i l’escalfor del sol al mà-xim, ens entra de ple. En canvi, a l’estiu,tenim els teulats preparats i altres aïlla-ments per evitar la calor. Tenim terra ra-diant amb temperatura de confort, em-magatzemem l’aigua, la tractem ambuna depuradora biològica, tenim calderade biomassa per a la calefacció i l’aiguacalenta, etcètera. Hem creat un edificibioclimàtic.

Quins serveis ofereixen?Som un hotel de quatre estrelles, amb 17habitacions, on es pot esmorzar i sopar, itenim una zona de spa amb piscina co-berta climatitzada, hidromassatge, sau-na finlandesa, bany turc, dutxes bitèrmi-ques, de contrast i d’essències, pediluvi,marbres calents i zona de massatges.Oferim tractaments de fangoteràpia, vi-noteràpia i xocoteràpia. El nostre objec-tiu és promoure la salut i el benestar. Es-tem als clubs de salut i benestar i de tu-risme actiu del Patronat Girona CostaBrava. De fet, intentem estar a tot arreu,a les plataformes de difusió d’aquest ti-pus d’experiències.

Quin és el client tipus del seu establi-ment?Es tracta sobretot de famílies i parelles,majoritàriament de Catalunya. Això noobstant, anem incorporant clients d’al-tres zones.

D’on provenen i què busquen?Es tracta sobretot de persones dels paï-

sos del nord d’Europa i d’Israel, la majo-ria dels quals venen a caminar a la Vallde Ribes i a relaxar-se en un lloc tranquil.

D’Israel?Sí, són persones que venen a les comar-ques gironines atrets pel patrimoni jueude Girona i de Besalú i que després fanruta cap al Ripollès, per conèixer el ro-mànic, i cap a la Vall de Núria, per disfru-tar de la natura. I molts continuen la ru-ta cap a la Seu d’Urgell.

Ha parlat de Vall de Núria. És un encla-vament turístic, lúdic, esportiu i espiri-tual clau per a la vall?Sí, la Vall de Núria és el principal atrac-tiu de la zona, un paratge a 2.000 metresd’altitud on s’hi accedeix amb un mitjàde transport únic, el tren cremallera,que et deixa en plena natura.

Li ho demanava perquè s’ha reactivat laMancomunitat de Municipis de la Vall deRibes i perquè tots els ajuntaments dela vall fan esforços per crear productesturístics més enllà de Núria.Sí, s’hi està treballant amb la complicitatde tot el sector. A la Vall de Ribes hi ha al-tres atractius que tenen per objectiu pro-mocionar experiències en la natura, ex-periències de tranquil·litat, de benestar,etcètera. El senderisme és molt impor-tant. Nosaltres hem col·laborat, perexemple, per millorar la ruta ferrada i al-tres actuacions que s’han fet en aquestàmbit.

L’estacionalització és un problema?Sí, hi ha mesos de molta ocupació: elsponts, els caps de setmana, el mesd’agost, però a l’hotel tenim espais percelebrar reunions d’empreses, un aspec-te que ens ajuda a la desestacionalitzaciói que, ara, després de la crisi, s’ha reacti-vat.

L’han patit, vostès, aquesta crisi?Vam obrir l’any 2006 i vam tenir moltaocupació; amb la crisi, però, vam patiruna mica, entre altres coses, perquè ens

Directora de l’hotel ‘spa’ Resguard dels Vents

Marta Perramon

“Ens hem criat ambl’ADN propi de lescases de pagès”

Vaig estudiar turisme coma alternativa a l’activitat decasa meva; els meus paressón pagesos i jo voliacontinuar vivint a Ribes

❝

Nova generació d’hotelers

RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDISSABTE, 2 DE FEBRER DEL 2019

Marta Perramon (Ribes de Freser, 1973) afirma que, des quevan obrir el Resguard dels Vents, han fet un recorregutd’aprenentatge. De fet, el seu recorregut s’inicia molt abans,amb els estudis de turisme. Té la diplomatura de tècnica enempreses i activitats turístiques de l’Escola Oficial deTurisme de Girona, un màster en turisme interior de laUniversitat de Vic i un postgrau en gestió hotelera. Entremig,dels estudis, però, va buscar l’aprenentatge que només donala pràctica de la professió i va treballar set anys aldepartament comercial de Vall de Núria. Ella, la família il’hotel continuen al mas Ventaiola –el nom de l’hotel voltransmetre la idea de recer en un lloc ventós com denota elnom de la propietat on està enclavat–. Els pares i el germàmantenen l’explotació de vaques de carn ecològica. Ella, unagermana i els seus marits són a l’hotel i una altra germanaés museòloga a Tarragona i puja sovint i ajuda. “Mantenim lafilosofia de pagès, tothom dona un cop de mà”, sentencia.

Un aprenentatge continu

va agafar en el moment després de fer lesinversions per activar el negoci. Ara, pe-rò, ja fa tres o quatre anys que l’activitates va recuperant. Cal dir que ens hi haajudat el suport incondicional de la famí-lia i el saber fer de les persones que treba-llen amb nosaltres.

Amb quina plantilla compten?Tenim deu persones fixes i algunes mésque no ho són.

Ha comentat que hi estan implicats dosmatrimonis...Sí, som l’Anna, la meva germana, l’Eu-dald i l’Albert i jo. Entre tots quatre hemtirat endavant el projecte.

Però vostè va tenir la idea i n’és l’ànima?Soc la directora, però també la llaunera iestic al torn, etcètera.

Quan tanquen?Només tres setmanes del mes de novem-bre, per fer reformes i vacances.

Quins àpats serveixen?L’esmorzar i el sopar.

Quin és el tipus de gastronomia que ofe-reixen?Hem fet una clara aposta pels productesde proximitat, per la cuina de mercat.Tenim carn ecològica de l’explotació fa-miliar, mel de la Vall de Ribes, iogurts delmas Esteve de Batet, etcètera.

La Generalitat acaba de posar en marxael Parc Natural de les Capçaleres del Teri del Freser. Quina valoració en fan?Molt positiva. El parc ens comença a do-nar nom arreu. Tot el que sigui fer visiblela protecció de la natura que es fa al nos-tre territori és molt bo. A més, el parc na-tural és una bona eina, perquè va inver-tint la tendència de l’èxode rural, i mésen territoris que el pateixen d’una mane-ra especial. S’han de dur a terme iniciati-ves perquè es pugui continuar vivint a lescomarques que pateixen aquesta inèr-cia.

Els perjudica que no s’hagi construït eltúnel de Toses, una connexió ràpida al’eix del Freser i del Ter?No és tan important com podria sem-blar. Ara estem més propers a Barcelonaamb la carretera C-17 ampliada i millora-da. Potser beneficiaria els qui es despla-cen a la Vall de Ribes per un sol dia, però,com he dit abans, ara tot és molt proper.També hi ha la línia del tren cap a Barce-lona i cap a Puigcerdà.

En quin mitjà de transport accedeixen ala vall els seus clients?Majoritàriament, en vehicle propi. Defet, els cal per visitar la vall, tot i que vo-len caminar una mica per la zona.

Com veu el sector hoteler de la Vall deRibes?Hi ha hagut un canvi de generació al cap-davant dels establiments de la vall i totsels equipaments s’han reformat i han in-crementat la categoria. Crec, doncs, quel’oferta ribetana és molt bona en l’actua-litat. En aquest context, nosaltres vamapostar per contribuir a diversificaraquesta oferta. Per això vam fer un delsque ara s’anomenen hotel boutique, és adir, un hotel petit, amb spa, de tracte fa-miliar.

Són els primers?Sí, a la nostra zona no n’hi ha d’aquest ti-pus. Nosaltres no pretenem que sigui unhotel de luxe, sinó un establiment que esdistingeixi sobretot per un tracte moltproper i familiar, i això ens ho permetenles habitacions que tenim i l’estructurade l’hotel i dels serveis que oferim en ge-neral.

Quin és el futur del Resguard delsVents?La nostra intenció no és créixer, sinócontinuar millorant la nova oferta fins al’excel·lència. No ampliarem les instal·la-cions, sinó que intentarem millorar lesque tenim, potser, per posar només unexemple, adequant les sales de massat-ges. ■

Marta Perramon, a la zona d’aigües de l’hotel ‘spa’ Resguard dels Vents, on estransmet l’aposta per la bioconstrucció al servei del benestar dels clients, unaexperiència que s’accentua per l’entorn natural on està ubicat ■ QUIM PUIG

La majoria dels nostresclients venen a caminar ala Vall de Ribes i arelaxar-se en un lloctranquil

❝ No pretenem ser un hotelde luxe, sinó unestabliment que esdistingeixi pel tracteproper i familiar

❝

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 4 DE FEBRER DE 20196

VIDA SOCIAL Fires i celebracions a les comarques gironines

A dos quarts de 10 del matí, amb sortida i arribada a la plaça Catalunya de Girona, va tenir lloc la cinquena edicióde la cursa de l'AECC-Catalunya contra el càncer. Posteriorment es van celebrar les curses infantils i una caminadacompetitiva de 5 km. A la marxa hi van participar més de 300 persones i la cursa va comptar amb més de 1.100 co-rredors inscrits.

Girona celebra la 5a edició de la Cursa contra el Càncer de l’AECC

El Monestir budista de Santa Coloma de Farners va acollir ahir la cele-bració d’Any Nou Tibetà del Porc de Terra. Els actes van iniciar-se amb unacerimònia religiosa, i al llarg del dia es va fer una hissada de banderesd’oració i una encesa d’espelmes, entre d’altres.

Santa Coloma Benvinguda a l’any nou tibetà

ANIOL RESCLOSA

DAVID APARICIO

Com cada any, Sant Mer acull la festa del seu patró, un heroi de la co-marca a qui s’atribueix l’autoria de la derrota del drac de Banyoles. La fes-ta va comptar amb l’actuació de la Principal de Banyoles, una cercavila deldrac de Sant Mer, una fira d’artesania i la celebració de l’ofici solemne.

Vilademuls Èxit de la fira de Sant Mer

PERE DURAN

Un centenar de persones i diverses entitats es van manifestar ahir con-tra la caça, convocats per la plataforma No a la Caça. Hi havia membres del’associació Galgos 112, PACMA, la protectora Cap i Cua i el regidor de Can-viem Salt, Wilder Palacio. La marxa va anar de la Copa fins al Parc Central.

Girona Manifestació contra la caça i el maltracte

ANIOL RESCLOSA

La comunitat hondurenya de Girona va celebrar el dia de la Mare de Déude Suyapa, patrona d’Hondures, amb una missa a l’església del Sagrat Cor,una pelegrinació i un dinar de germanor al Centre Cultural de la Mercè.

Girona celebra el dia de la patrona d’Hondures

ALBERT MARTÍN DE VIDALES

DdG GIRONA

■ La fira Districte de Gironava tancar ahir les seves portesdesprés de quatre dies d’ofertaen moda sense haver complertl’objectiu d’incrementar el nom-bre de visitants respecte a l’anypassat. Tot i així, aquesta xifra esva mantenir pràcticament igualamb un total de . assis-tents, menys que l’ediciópassada. Amb una mitjanad’edat de anys, la majoria delsvisitants van venir del Gironès(), el Pla de l’Estany () ila Selva (). Un del públicva ser femení i el producte estre-lla més demanat va ser la roba i,en segon lloc, el calçat. Entre elscompradors, la despesa mitjanava ser de euros. Els assistentsvan poder gaudir d’una renova-da FiraRebaixa que l’any passates va substituir per aquest nouconcepte de «market». A part derealitzar les últimes compres dela temporada d’hivern, el públicva poder assistir a vuit actua-cions musicals repartides durantels quatre dies que va durar l’es-deveniment.

La directora de la fira, CoralíCunyat, va afirmar que «des d’unpunt de vista del visitant, el nouformat de fira va agradar, i així hovan demostrar les enquestes, jaque més d’un va valoraramb un notable o una qualifica-

ció més alta l’oferta de productesi botigues així com la varietat dedescomptes». «El públic tambéva valorar positivament l’ofertalúdica, una de les novetats quees van incormorar l’any passat»va afegir Cunyat.

Alguns botiguers descontentsSegons Cunyat, respecte a l’opi-nió dels botiguers, «un gruixd’expositors va manifestar queva treballar bé i que va fer un boncalaix però, en canvi, d’altres vandetectar una reducció de les ven-tes respecte a les edicions ante-riors». «Evidentment aquesta si-tuació l’analitzarem en el marcde la comissió organitzadora on

hi participen molts dels exposi-tors per fer-ne la corresponentvaloració», va afegir la directorade la fira.

Al llarg dels quatre dies desaló, una cinquantena d’exposi-tors van poder vendre els seusproductes, de moda d’home,dona, infantil, llar, calçat, marro-quineria, joieria, complements illenceria. Aquesta segona edicióha mantingut l’aposta per lanova imatge i format presents al’any passat amb l’objectiu d’ofe-rir una experiència en compresd’allò més completa amb zonesde descomptes, concerts i espec-tacles en directe dirigits a un pú-blic de totes les edats.

La fira Districte 21 torna asuperar els 12.000 visitants La direcció admet que alguns botiguers han detectat un descens devendes i diu que ho analitzaran La despesa mitjana és de 105 euros

La fira ha reunit una cinquantena d’expositors. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 04/02/2019 09:19 - 83.54.111.55

GIRONÈS | Comarques Gironines | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019

DESTACAT

AGENDA

Denis Diderot. El nebot de Rameau,o la paròdia de l’enciclopedisme

Cicle de conferències: Filosofia i literaturaAvui, a les 19 h

A la Casa de Cultura

Taula rodona: Arquitectura i poesia12è Festival d’Art Independent Pepe Sales

Avui, a les 19.30 hAl Centre Cultual La Mercè

Ho organitza: Col·legi d’Arquitectes de Girona

Conferència: El material lapidi de les muralles de GironaDemà, a les 18.30 h

A la Biblioteca Carles Rahola

Les imatges del cos: desig, sexualitat i drets7 de febrer, a les 19 h

Al CaixaForum Girona

CONVOCATÒRIES

Subvenció per al desenvolupament de les activitats ordinàries dels clubs i de les entitats esportives. Temporada 2018-2019

Termini: 14 de febrerwww.girona.cat/esports

ESPAI MARFÀ

Trobada amb el director artístic del Mercat de Música Viva de Vic

7 de febrer, de 19 a 20.30 hA l’Espai Marfà

Gratuït. Cal inscripció prèviawww.girona.cat/marfa

LA CASETA. SERVEIS EDUCATIUS

Anem a... Fer una passejada literària17 de febrer, a les 11 h

Lloc de trobada: plaça de Josep PallachCal inscripció prèvia: 972 221 866 / caseta@ajgirona.cat

Durada aproximada: 2 hores

Anem a... Descobrir els orígens del Cinema23 de febrer, a les 10.30 h

Lloc de trobada: Museu del CinemaCal inscripció prèvia: 972 221 866 / caseta@ajgirona.cat

Durada aproximada: 1:30 hores

Més informació a www.girona.cat/caseta

MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA

Sortida: Girona - La Jonquera - Argelers - ElnaMés enllà de la frontera: entre la intempèrie dels camps

de concentració i l’ajuda humanitària2 de març, de 8 a 20 h

Al Museu d’Història de GironaPlaces limitades

Data límit d’inscripció i pagament: 11 de febrer www.girona.cat/museuhistoria

3330

20-1

1834

66Q

General Markets FoodIberica continua l’estratè-gia d’expansió per a la se-va marca Suma ambl’obertura de quatre su-permercats Suma Ex-press a Andorra. Aquestsestabliments, els primersde la companyia al país,

són en estacions de serveide les localitats de SantJulià, Santa Coloma, En-camp i el Tarter. Els qua-tre centres Suma Expressd’Andorra donen feina avuit persones (dos en ca-da establiment) i tenenun horari d’obertura dedilluns a diumenge de 7 a22 h, amb les seccions ha-bituals de xarcuteria i

snacks i refrescs en lliureservei i fleca assistida.

L’empresa, amb seu aVilamalla, és la líder delsector majorista de la dis-tribució alimentària al’Estat espanyol. Amb unvolum de negoci de més de1.100 milions d’euros imés de 2.500 treballa-dors, la companyia centrala seva activitat majorista

en la seva línia de 73cash&carry Gros Mercat,situats en dotze comuni-tats autònomes; en la ven-da a la restauració orga-nitzada amb la divisióFoodService; en la líniad’exportació Export i enla venda a l’engròs a deta-llistes, cadenes indepen-dents i distribuïdors. GMFood Iberica disposa tam-bé d’una cadena de més de600 supermercats ambles marques Suma, Pro-xim i Spar. Suma té unaextensa llista formada permés de 10.000 referèn-cies, més de 1.600 de mar-ca pròpia. ■

Suma obre quatresupermercats a AndorraU.C.VILAMALLA

Districte 21, la fira queper segon any substitueixFirarebaixa, va tancarahir al vespre les sevesportes després de quatredies i havent rebut 12.053visitants. Aquesta és unaxifra similar a la de l’anypassat i, segons va ex-plicar ahir en un comu-nicat Fira de Girona, elsvisitants han valorat ambun notable o més l’ofertaque hi ha trobat i que, bà-sicament, consistia enuna cinquantena d’expo-sitors que oferien produc-

tes de moda, llar i comple-ments a preus reduïts itambé actuacions musi-cals en directe.

“Des del punt de vistadel visitant, el nou formatde fira agrada i així ho de-mostren les enquestes, jaque més d’un 70% valoraamb un notable o mésl’oferta de productes i bo-tigues, així com l’oferta dedescomptes. Destaquemtambé que un 90% valoraamb un notable o mésl’oferta lúdica, que és unade les novetats incorpora-des des de l’any passat”,afirmava la directora de lafira, Coralí Cunyat.

Així mateix, pel que fa al’opinió dels botiguers, esrecull que “hi ha un grosd’expositors que manifes-ta que treballa bé i que faun bon calaix, però, encanvi, d’altres han detec-tat una reducció de lesvendes respecte d’edi-cions anteriors”. “Evi-dentment, aquesta situa-ció l’analitzarem en elmarc de la comissió orga-nitzadora, en què partici-pen molts dels expositors,per fer-ne la corresponentvaloració”, hi va afegir ladirectora de la fira en elmateix comunicat.

La mitjana d’edat dels

visitants és de 49 anys imés de la meitat (un 60%)procedien del Gironès, se-guits del Pla de l’Estany ide la Selva (un 12% entots dos casos). Tres de ca-da quatre visitants sóndones i el producte mésdemandat va ser la roba,que és el que ocupa la ma-joria dels estands, seguitdel calçat, amb un 33% iun 19%, respectivament.Pel que fa a la despesa mit-jana dels compradors, sesitua en 105 euros.

Districte 21 va obrir di-jous i durant quatre diesha ofert també una dese-na de concerts. ■

Ure ComasGIRONA

Més de 12.000 personesvisiten Districte 21després de quatre diesa El saló que ofereix descomptes en productes de moda i complements iactuacions musicals en directe assoleix la mateixa xifra que l’any passat

Districte 21 ha obert des de dijous i fins diumenge al Palau Firal de Girona ■ JOAN SABATER

L’estació meteorològica de Port-bou va registrar ahir les ratxes devent més fortes de l’última dècada,amb màximes que van arribar als, quilòmetres per hora. Les úl-times dades que superen aquestaxifra es remunten al gener del ,quan es van assolir els quilò-metres per hora, segons va anun-

ciar el Servei Meteorològic de Ca-talunya (Meteocat).

Per darrere de Portbou, que vaser l’estació que va xifrar les màxi-mes més altes de tot el territori, leszones més afectades van ser lesTerres de l’Ebre i l’Alt Empordà,amb ratxes de , km a l’estaciódel Pantà de Darnius-Boadella i els, km registrats a Roses. Els

efectes del vent, però, van esten-dre’s al conjunt de la demarcació,amb , km/h de ratxes màximesa l’estació de Molló, km/h deSant Pere Pescador, , km/h a laBisbal i , km/h de Banyoles. Defet, els Bombers van atendre in-cidències a la demarcació de Giro-na durant l’episodi de vent entredissabte i ahir, la majoria durant elmatí per arbres caiguts, saneja-ments de façana i risc de caigudad’algun element de la via pública,però no van haver-hi incidentsgreus.

Pel que fa a la resta de Catalunya,els Bombers van atendre avi-sos, dels quals van fer-se a lesTerres de l’Ebre, a Tarragona i a Lleida, i tampoc van haver de la-

mentar-se incidents greus.L’episodi de vent va provocar

l’activació per part del Meteocatd’un avís de perill alt per fort ventde component nord i oest ambafectacions durant la tarda a l’Alt ial Baix Empordà i al Ripollès. A lescomarques del Gironès, el Pla del’Estany i la Garrotxa l’avís va ser deperill moderat, i les afectacions vanser menors.

Segons va anunciar ProteccióCivil, les fortes ratxes van provocartalls puntuals al subministramentelèctric a Roses durant la tarda quevan afectar . abonats, una in-cidència que també van patir al-guns veïns de l’Escala.

El litoral gironí també va assolirepisodis de fort onatge, una situa-

ció que van viure municipis coml’Escala i que va provocar l’activa-ció d’un avís de perill alt per onadesde més de metres.

Pel que fa al servei de trucadesd’emergències, Protecció Civil varebre trucades provinents del’Alt Empordà i al Baix Empordàrelacionades amb el vent, de lesquals van ser a Figueres i més aGarriguella. Pel que fa al conjuntdel territori, el total de trucades s’e-leva a per incidents. El BaixEbre va ser la comarca que més tru-cades va rebre, amb un total de .D’altra banda, la previsió és que lesfortes ratxes es mantinguin fins lamatinada d’aquest dilluns a la mei-tat nord i sud de Catalunya i que apartir del dia vagin a la baixa.

ARIADNA SALA GIRONA

Portbou registra ratxes de ventde 184,3 quilòmetres per hora,les més fortes de la dècada

Les comarques gironines i les Terres de l’Ebresón les zones més afectades per l’episodi de ventiniciat el dissabte Els Bombers van haverd’efectuar 32 serveis relacionats amb el vent, lamajoria per arbres o d’altres elements caiguts

Esquerra: L’Escala va patir unfort onatge durant el dia d’ahir.BASILI GIRONÈS

Dreta: els efectes del vent aCastelló d’Empúries. ACN

L’equip «Estanys Ketchup» del’escola Els Estanys de Platja d’Arova ser l’equip guanyador del tor-neig de dissabte matí de la FirstLego League celebrada a la Uni-versitat de Girona i que aquest capde setmana va arribar a la seva no-vena edició amb l’objectiu de pro-moure el pensament científic.

Enguany hi han participat

equips formats per joves de a anys i es va proposar el repte«Into Orbit», que consistia en pro-posar solucions innnovadores enrelació amb l’espai. Els guanya-dors del torn matinal van idear unprojecte basat en realitat virtualperquè els astronautes, en missióespacial, mantinguin la motiva-ció, redueixin l’estrès i siguin resi-lients.

Pel que fa al torn de tarda, vaguanyar l’equip barceloní Ether,de l’escola Canigó, que va presen-tar un projecte per evitar la sín-drome de peus d’au.

Els dos equips guanyadors deles proves d’aquest dissabte po-dran participar el mes que ve a laGran Final estatal que tindrà lloca Costa Adeje, a Tenerife, els dies i de març.

DdG GIRONA

L’Escola Els Estanys de Platja d’Aroguanya el torneig del First Lego League

RATXES DE VENTDADES FINS A LES 18.00 H

KM/H

Portbou 184,3

Pantà de Darnius 123,5

Roses 102,2

Molló Fabert 95,8

Sant Pere Pescador 90

Ulldeter 89,6

Núria 87,8

Navata 83,2

La Bisbal 75,2

Banyoles 65,2

Una vivenda de Santa Coloma de Farners va patir un incendi al seu pati ex-terior. En concret va cremar una tanca vegetal, un cobert i llenya que hi haviaguardada. Segons els Bombers, l'incendi no va causar danys a l'interior de lacasa, ni tampoc ferits. En l'extinció hi van treballar tres dotacions.

Incendi en un pati d’una casa a Santa Coloma

@BOMBERSCAT

Comarques

Diari de Girona DILLUNS, 4 DE FEBRER DE 2019 11

jamargant - 04/02/2019 09:19 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 201922 | Comarques Gironines | GIRONÈS

La Federació d’Associa-cions de Veïns (FAV) deGirona ha presentat unapetició formal a l’Ajunta-ment de la ciutat perquèes desencallin els pressu-postos participats de barridel 2019. Segons ha expli-cat el seu president, JosepMaria Castanyer, a mit-jans de gener van dema-nar formalment la convo-catòria d’una reunió de lacomissió mixta de ciutatque ha d’engegar el procésper a la setena edició delscomptes de barri a la ciu-tat. “Hi ha hagut una certaaturada, però tinc la sen-sació que es desbloquejarài que la reunió serà immi-nent”, es mostra confiatCastanyer.

La FAV ja va alertar, elnovembre passat, de l’“en-darreriment molt nota-ble” que hi havia a l’horad’engegar el procés, ja que,normalment, a “aquellesalçades d’any” ja s’haviaconvocat la comissió mix-ta i aquest cop, no. Casta-nyer revelava, llavors, quehi havia hagut un debat in-tern dins de la federaciósobre què fer, ja que el sis-tema actual està moltqüestionat i fa temps quees demana una revisió, ique s’havia optat per de-manar que els pressupos-tos participats, de mo-ment, es tiressin enda-

vant el 2019 encara quefos sense canvis “per ga-rantir que hi hagi inversióa tots els barris”.

Uns dies després, el re-gidor de Participació,Eduard Berloso, va expli-car que justament no s’ha-via iniciat el procés encaraperquè esperava a conèi-xer “l’opinió majoritària”de les entitats veïnals, i vadir que si així ho volien hihauria convocatòria. Hanpassat, però, dos mesosdes que la FAV ja va deixarclar que havia optat per-què els comptes de barri esfessin, i el procés encara

no s’ha engegat. És per ai-xò que han entrat la peti-ció formal, tot i que ja ve-uen predisposició del con-sistori a desbloquejar-ho.

Berloso, a més, es vamostrar obert, al novem-bre, a introduir canvis si lamajoria d’entitats ho voliai eren viables per temps.Castanyer, però, lamentaque, ara, ja no se serà atemps de cap canvi per aaquest any. En aquest sen-tit, assenyala que, a la tar-dor, ells esperaven “unareunió per revisar o repen-sar el reglament” i que,ara, ja és massa tard. Encanvi, considera que, tot ique es va més tard que al-tres anys, sí que s’és atemps per fer el procés ha-bitual: “De temps, encaran’hi ha per fer la presenta-ció de projectes, sí.”

Convocatòria bianualCastanyer recorda que undels principals canvis quela majoria dels actors im-plicats proposen és que elspressupostos participatspassin a ser cada dos anys,perquè la partida per a ca-da barri s’acumuli i es pu-gui fer front a projectes demés envergadura, i tambéperquè la presentació deprojectes pugui ser mésesglaonada i no hi hagitanta acumulació de copen la comissió de valoració.

El sistema dels pressu-postos participats de Giro-na està qüestionat des defa temps per gairebé totesles parts i hi ha consensque cal una reforma afons. Engegat el 2013, elprocés no només ha gene-rat fins ara molt poca par-ticipació –tant en la pre-sentació de projectes comen la votació–, sinó que, amés, ha aixecat crítiquesper diversos motius, comara partides minses, difi-cultat per destinar-ho aprojectes socials i retarden l’execució dels projec-tes escollits. ■

Lurdes ArtigasGIRONA

a La Federació d’Associacions de Veïns, que ja va avisar del retard fa dos mesos,ha demanat formalment que es convoqui la reunió que ha d’engegar el procés

Els ens veïnals de Gironainsten a desencallar elscomptes de barri del 2019

Percentatge d’execució

2013 43 42 1 97,672014 53 51 2 96,222015 60 56 4 93,332016 69 48 21 69,562017 59 23 36 38,982018 58 0 58 0,00

TOTAL 342 220 122 64,32

Estat d’execució dels projectes delspressupostos participats de Girona

0 20 40 60 80 100

Font: Ajuntament de Girona

Any Projectes escollits

Acabats Pendents

2013

2014

2015

2016

2017

2018 0

23

48

56

51

42

0,0038,98

97,6796,2293,3369,56

En les sis edicions dels pres-supostos participats de barride Girona celebrades fins ara,s’han escollit 342 projectesper fer, de què el 64% (220)ja s’han acabat. Encara enqueden, però, 122 de pen-dents. Alguns ja estan enmarxa i d’altres, encara no.Gairebé la meitat dels projec-tes pendents (58) són del’edició de l’any passat iaquests sí que estan tots en-cara sense iniciar-se. Tambén’hi ha 36 de pendents que

són de fa dos anys. Tot i que lagran majoria són projectesdel 2016, el 2017 i el 2018, en-cara en queden 7 per fer delsprimers tres anys. Destacaque encara n’hi ha un del pri-mer any, el 2013, que és la re-construcció de la font de laFont de la Pólvora i la rehabili-tació de l’entorn, i dos del2014, que corresponen a lacol·locació de càmeres de se-guretat: d’una banda, a Vila-roja i de l’altra, a dues placesdel Barri Vell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

122 projectes pendents de fer

La unitat d’arrítmies del’hospital Josep Trueta deGirona, que va entrar enfuncionament el desem-bre del 2017, ha atès 853pacients el primer any defuncionament. Aquestaunitat està formada per lanova sala d’electrofisiolo-

gia, dotada amb un equi-pament de primer nivell iamb aparells d’última ge-neració, que va permetreiniciar al Trueta procedi-ments que fins aleshoresno es feien a Girona, i la sa-la de marcapassos, ons’implanten aquests apa-rells, activitat que finsaleshores es feia a les salesd’operacions. Del total de

pacients atesos a la unitat,524 han rebut atenció anova sala d’electrofisiolo-gia, on s’han dut a termeun total de 207 estudiselectrofisiològics, que hancomportat que s’hagues-sin de fer 146 ablacions.També s’han fet 247 inter-vencions per implantar al-gun tipus de dispositiucardíac, principalment

marcapassos i desfibril·la-dors. S’han implantat 119marcapassos i 78 desfi-bril·ladors automàtics im-plantables (DAI) a pa-cients amb risc de mortsobtada. També s’han im-plantat 13 resincronitza-dors sense desfibril·lador,30 monitors Holter i s’hanfet 7 reimplantacionsd’elèctrodes. ■

La unitat d’arrítmies del Truetaha atès 853 pacients el primer anyN.A.GIRONA

Personal sanitari del Trueta, a la unitat d’arrítmies del’hospital Josep Trueta ■ ICS GIRONA

L’Escola Politècnica Supe-rior de la Universitat deGirona (UdG) va ser, dis-sabte, l’escenari de dostornejos locals de la FirstLEGO League (FLL). Untotal de 36 equips formatsper mes de 300 joves de 10a 16 anys van acceptar elrepte Into Orbit: pensarcom a científics i engi-nyers per explorar i propo-sar solucions innovadoresen relació amb l’espai.

L’equip guanyador deltorneig de la tarda va serEther, de l’escola Canigóde Barcelona, que va idearun projecte per evitar lasíndrome de peus d’au,que es produeix en situa-ció de microgravetat, através de teixits tècnicscombinats amb sensors isistemes de compressió.

L’objectiu de la FLL éspromoure competènciesen ciència, tecnologia, en-ginyeria i matemàtiques,contribuir a la creació devocacions científiques itecnològiques mitjançantuna fórmula provada iamb continguts motiva-dors i estimular la partici-pació en projectes de di-vulgació científica i tecno-lògica d’alt impacte i valor.

Els tornejos locals a laPolitècnica estan organit-zats per la FundacióScientia i la UdG i s’inclo-uen en el marc d’un pro-grama internacional, ambpresència en 80 països. Enaquesta edició, la UdG harebut 36 equips proce-dents de centres educa-tius, associacions i institu-cions, la majoria de la de-marcació de Girona. ■

La First LEGOLeaguereuneix 300joves a Girona

RedaccióGIRONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 201926 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / GARROTXA

L’Ajuntament d’Olot con-fia en l’última convocatò-ria dels ajuts europeus aldesenvolupament rural,els Feder, per desencallarla construcció del trammés complicat del carrilbici del riu Fluvià al seupas per la ciutat. El projec-te, valorat en 650.000 eu-ros –a finançar a partsiguals–, preveu la cons-trucció de la via verda en-tre el pont de la Creu i elmolí d’en Climent. És eltram més cèntric i tambéel més complicat, perquèafecta un sector fluvial onel riu passa majoritària-ment encaixonat entreantigues fàbriques i unaparet basàltica. Entre elpont de la Creu i el del Pa-lau ha de passar per la ron-da de les Fonts i el sectorde l’antiga Filatura Vera i,des d’aquest punt i fins almolí d’en Climent, ha dediscórrer majoritària-ment pel futur nou passeigde Sant Miquel. En aquestsector, ara s’hi han dut aterme les expropiacionsde tres immobles que s’en-derrocaran i s’hi construi-

rà també un mirador so-bre el riu. Aquest projecteestà inclòs en el global detot el tram urbà, que ésobra de l’enginyer i paisat-gista Martirià Figueras.Està valorat en 1,4 mi-lions, comptant-hi els delprojecte Feder, i està pre-vist que s’executi en diver-sos trams.

El primer tinent d’alcal-de de l’Ajuntament d’Olot,Josep Berga, ha remarcatla importància d’aquestavia verda fluvial i de la res-ta de carrils bici de la ciu-tat. “És fonamental permillorar la relació de la ciu-tat amb el riu i també per ala creació i consolidaciód’itineraris més segursper als infants i els joves”,ha indicat. En aquest sen-tit, ha informat que el pro-jecte del nou tram incloula construcció d’una pas-sera per a vianants sobreel riu Fluvià al molí d’enCliment. Aquesta passeraserà un pas segur entre elcarrer Terrassa, al barri deSant Cristòfor i Mas Ber-nat, i el de Sant Miquel. Se-rà molt utilitzada permolts alumnes que van apeu fins a l’escola Volcà Bi-saroques. ■

Ajuts del Federper acabar lavia verda delFluvià a Olot

Jordi CasasOLOT

a L’Ajuntament ha inclòs en aquestprograma europeu el tram entre elpont de la Creu i el molí d’en Climent

El tram inicial del futur passeig de Sant Miquel, per on hade passar la via verda ■ J.C.

Es reconduirà el trànsit decotxes i s’habilitarà un ac-cés per a vianants. SantMiquel de Fluvià vol poten-ciar l’acollida de visitantsatrets per la joia patrimo-nial del poble, el monestirbenedictí consagrat l’any1066. Els treballs de recu-peració de l’antic recintemonàstic al voltant de l’es-glésia de Sant Miquel, ambles excavacions que s’handut a terme en els últimsanys, així com la recupe-ració del nucli històric al’entorn de l’antiga esglé-sia, s’acompanyaran arad’una millora de l’accés ala zona: les obres consis-tiran a redirigir el trànsitde vehicles, facilitar zonad’aparcament i adequarun accés per a vianants al’entorn del monestir.

El projecte executiudels treballs que s’haurande fer el va posar a licitacióaquest mes de gener pas-sat el Consell Comarcalde l’Alt Empordà, ambun pressupost inicial de77.036 euros (IVA inclòs).El cost de les obres estaràcofinançat en un 50% perfons europeus (Feder), toti que inicialment seràl’Ajuntament el que n’hau-rà d’avançar l’import.Amb aquesta tramitacióen curs, l’alcalde, Àngel Po-sas, confia que de cara a

la temporada d’estiu lesobres estaran enllestides iel poble, reordenat. “Tras-lladem un carrer”, resu-meix l’alcalde pel que fa aaquest projecte: l’enllaç en-tre els carrers del Forn Ro-mà i de l’Església s’aparta-rà del conjunt monàsticamb l’objectiu de resoldrela interferència del trànsiti l’aparcament dels cotxes,per alliberar la perspectivaa l’església i el seu entorn.Des del nou vial i la zonad’aparcament, s’executaràun “accés exclusiu per avianants de qualitat, acolo-rit amb tires transversalsde pedra, arbrat i enllume-nat”, segons recull el pro-jecte de l’obra. ■

Sant Miquel de Fluviàredirigirà el trànsit perpotenciar el monestir

Esteve CarreraSANT MIQUEL DE FLUVIÀ

a Es reconduirà el trànsit de cotxes i s’habilitarà un accés per a visitants, ambun pressupost previst d’uns 77.000 euros a Ho pagarà inicialment l’Ajuntament

De cara a l’estiu, no només mi-llorarà l’accés al monestir: Àn-gel Posas també avança quees donaran per acabades lesobres de consolidació i divul-gació del recinte. Només hi fal-ta refer un parell d’arcades perfer-ho més entenedor per alsvisitants i es preveu que aixòestigui fet aquest any. Posasconfirma que el ressò de lescampanyes d’excavació ques’han anat fent al conjunt mo-nàstic ja s’ha traduït en mésvisitants al poble. El 2017, lesintervencions arqueològiquesa l’antic claustre del monestirvan permetre una nova troba-

L’entorn actual del conjunt monàstic de Sant Miquel de Fluvià ■ E.C.

lla: durant l’enderroc del pallerdel segle XIX adossat a l’anticpalau abacial, a l’oest del con-junt, es va recuperar un capi-tell, probablement d’origenromànic, i també fet amb pe-dra de Vilacolum, que haviaestat reaprofitat posterior-ment com a element cons-tructiu. L’església de Sant Mi-quel de Fluvià és un dels mo-numents més significatius perentendre les característiquesdefinidores de l’arquitecturadel segle XI de l’Empordà i elRosselló. L’església va ser de-clarada monument nacionalel 1931 i BCIN el 1949.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bé cultural d’interès nacional

Roses va iniciar la setma-na passada les obres desubstitució de la cobertade l’estadi municipal. Elstreballs, adjudicats per unimport de 93.000 euros,consisteixen en la retiradade l’actual coberta de fi-brociment i la col·locació

d’una de nova amb xapa.Es preveu que les obres du-rin quatre mesos.

La coberta que resguar-dava fins ara el públic del’estadi municipal de Ro-ses de les inclemències deltemps, de 720 metres qua-drats, era una placa sim-ple de fibrociment de tipusona sense aïllament inte-rior, i presentava proble-

mes d’entrada d’aigua perfalta d’estanquitat i peltrencament de diversosmaterials de la coberta. Al-guns elements tambémostraven signes d’oxida-ció. Davant d’aquestes de-ficiències, el consistoriexecuta ara el projecte desubstitució d’aquesta co-berta per una de nova depanell amb xapa. La cober-

ta ja ha estat retirada i se-rà substituïda per la novaen les pròximes setmanes.El projecte inclou també elsanejament dels pilars deformigó existents, la reno-vació de les instal·lacionsd’enllumenat i de megafo-nia, i la recol·locació de lescàmeres exteriors exis-tents. Aquesta renovaciós’afegirà a les actuacionsde manteniment i milloraque s’han anat desenvolu-pant durant els darrersanys a la zona esportiva.Recentment s’han iniciatobres d’ampliació en uns4.000 metres quadrats dela zona esportiva. ■

Substitueixen la cobertade l’estadi de RosesRedaccióROSES

Diari de Girona DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 19

EL BAIX EMPORDÀbaixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG PALAMÓS

■ El Museu de la Pesca de Pala-mós va acollir ahir la creació de laTaula de Cogestió marítima delLitoral del Baix Empordà. La ini-ciativa, impulsada conjuntamentpels departaments d'Agriculturai Territori, busca ser un espai«permanent» de participació perestablir mesures de gestió i orde-nació dels usos i activitatsd’aquest espai natural inclòs a laxarxa Natura i ubicat davantde Palamós, Mont-ras, Palafrugelli Begur. També inclou els àmbitsmarins dels espais del PEIN Mun-tanyes de Begur i Castell CapRoig. La taula està integrada per entitats i organismes i perme-trà que per primera vegada dife-rents sectors facin propostes con-juntes, entre ells, l'administraciópública, la comunitat científica ila societat civil.

L'alcalde de Palamós, LluísPuig, va dir ahir a Ràdio Palamós,«no sé si és un dia històric però ésuna gran iniciativa». El projecteés fruit d'un procés que va co-mençar el maig de , amb lacelebració de la primera jornadaparticipativa on els assistents vanmanifestar la voluntat de treballarconjuntament. La Generalitat esva fer seva la proposta i durant el s'han fet dues jornades ple-nàries, vuit tallers sectorials i unamb dinamitzadors, amb la par-ticipació de persones i en-titats, que finalment han permèsla creació definitiva de la taula.

Aquesta iniciativa s'emmarcaen les recentment aprovades Es-tratègia de Patrimoni Natural iBiodiversitat de Catalunya i Es-tratègia Marítima de Catalunya,totes dues amb horitzó , icoordinades per aconseguir laprotecció dels ecosistemes ma-rins.

Agricultura creauna taula decogestió marítimaper conservar ellitoral comarcal

Unes 76 entitats s’uneixena Palamós, Mont-ras,Palafrugell i Begur desprésd’una petició seva del 2017

PAU LLOSA/ACN CRUÏLLES

L'Agència de Residus de Cata-lunya (ARC) ha presentat a l’A-juntament de Cruïlles l’avant-projecte per buidar i gestionarl’abocador de Vacamorta. Se-gons el document al qual ha tin-gut accés l’ACN, buidar l’aboca-dor pot suposar una despesad’entre i milions d’euros.La xifra varia en funció de les op-cions.

El text encarregat per la Gene-ralitat després d’una sentènciadel Tribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC) preveu cinc

alternatives per treure els gairebé milions de tones de deixalles.

Dues opcions estan valoradesen i milions i consistei-xen en transportar tots els resi-dus a un o tres dipòsits autorit-zats i en funcionament. La pri-mera planteja traslladar les dei-xalles a l'abocador de Riba-rojad'Ebre, a més, comportaria untrànsit de camions al dia de tones. La segona consisteix enportar-los als dipòsits autoritzatsd’Hostalets de Pierola, Tivissa iRiba-Roja d'Ebre. En ambdós ca-sos, es reduiria l'espai dels dipò-

sits existents i tindiren una dura-da de cinc anys.

La tercera, per milions d’eu-ros és la més econòmica i preveuportar les deixalles a un dipòsitnou. El diposit seria de novacreació i estaria situat a menys de quilòmetres de l'actual.Aquesta opció, tardaria gairebéuns deu anys pels terminis detrobar un espai i aconseguir lesautoritzacions.

Un litigi que ve de llunyPer acabar, les dues darreres pre-veuen utilitzar la tècnica delLandfill Mining que permet re-duir el volum de deixalles, i dipo-sitar-les en un o tres dipòsits. Enaquest sentit, tindrien un cost su-perior de , i , milionsd’euros, respectivament. La dar-rera és també la que més tarda-ria, fins a anys. L’abocador es

va clausurar el després dediverses sentències per ordre delDepartament de Territori. El Su-prem i el TSJC van demanar-neel tancament perquè la llicènciade medi ambient estava «mal do-nada». El TSJC també va senten-ciar que s’havia de retornar l’es-pai al seu estat inicial, restituintla situació que tenia l'any ,abans que hi arribés el primercamió de deixalles.

L’alcalde de Cruïlles, Salvi Ca-sas, va apuntar ahir que «l’Ajun-tament intentarà que aquestasentència es compleixi com la vadictar el jutge». També va expli-car que seran els tècnics els quehauran de decidir quina és la mi-llor opció i va lamentar que l’ARCno els hagués convidat a la dis-cussió de l’avantprojecte.

Buidar l'abocador deVacamorta costarà entre81 i 159 milions d'euros

L’opció més econòmica preveu portar les deixalles a un dipòsit de nova creació

L’alcalde lamenta que l’Agència de Residus noels convidés a la preparació de l’avantprojecte

L'abocador del paratge deVacamorta, al municipi deCruïlles, a menys de 500 metresde la urbanització Puigventós, enuna imatge d’arxiu MARC MARTI

El textencarregat per laGeneralitatpreveu cincalternatives pertreure elsgairebé 3 milionsde tones dedeixalles

L’Ajuntament deCruïlles vetllaràperquè escompleixi lasentència com lava dictar el jutge

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

AGULLANA PINADELL (9-13) Pl. Josep Serra, 1 972 53 52 37

ALP SELVA DOLS, C.B. (9-22) Nord, 17 bxos. 972 89 02 01

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51

ARBÚCIES NAVARRO (9-21) Camprodon, 22 972 86 09 06

BANYOLES OMEDES Mercadal, 16 972 57 01 46

BÀSCARA PAGÈS ALSINA (9-21) Alt Empordà, 28 626 25 02 09

BESALÚ GRATACÓS NADAL, CB (9-21) Ganganell, 44 972 59 12 73

BLANES VIVES BARTRINA Av. Joan Carles I, 4 972 33 19 78

BONMATÍ MEDINA (9-13) St. Ramon, 4 972 42 22 31

CADAQUÉS COLOMER Ctra. Port Lligat, 28 972 25 89 32

CALDES DE MALAVELLA CASANOVAS (17-20) Vall-llobera, 17 639 98 37 20

CALELLA DE PALAFRUGELL POU JUANOLA (16-20) Pirroig, 23 972 61 58 59

CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Av. Estació, 7 972 73 06 51

CASSÀ DE LA SELVA FRIGOLA Major, 1 972 46 00 18

CASTELLÓ D’EMPÚRIES CROSAS (9-21) Alfons XIII, 14 972 25 01 08

CELRÀ BATLLORI DELLONDER (9-21) Ctra. de Juià, 64 667 55 81 61

COLERA REVILLA (9-13.30) Mar, 78 972 38 92 12

FIGUERES PERXAS Rambla, 36 972 50 08 71

GIRONA CANAL BELLVEHI (9.15-22) M. Caldes Montbui, 53 (Palau) 972 21 21 39

PERACAULA DE GARRIGA Caterina Albert, 5 972 20 71 54

L’ESCALA SOLÉS VILABRÚ Av. de Girona, 23-25 972 77 15 75

L’ESTARTIT ALABALL (9.30-13.30/17-20) Av. Grècia, 14 972 75 05 24

LA BISBAL D’EMPORDÀ PIERA DE CIURANA, C.B. Av. les Voltes, 1 674 038 640

LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14

LLAFRANC MENDIETA (16-21) Pere Pascuet, 37 972 30 27 70

LLAGOSTERA SOTO-GRUART (9-20.30) Garbí, 5 972 83 14 63

LLANARS LÍDIA VIDAL (9-21) Av. Catalunya, 25 972 13 04 17

LLANÇÀ HORTALÀ DANIEL Castellar, 2 (port) 616 74 53 86

LLORET DE MAR MARTINEZ, M. i A C.B. Sant Pere, 6 972 36 43 79

OLOT VAYREDA, C.B. St. Rafel, 28 972 26 05 95

PALAFRUGELL MARTÍ PANÉ Cavallers, 46 972 30 06 92

PALAMÓS BAVIERA Major, 1 972 31 41 70

PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30

PLATJA D’ARO SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

ALMAZAN (9-22) Av. Castell d’Aro, 14 972 82 64 52

PUIGCERDÀ JOAN MUNTANÉ Escoles Pies, 8 972 88 01 63

RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15

RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94

RIPOLL PRUJÀ Pl. St. Eudald, 2 972 70 02 61

ROSES CELRÀ Cap Norfeu, 47 972 45 91 59

SALT ORDIS Pg. P. Catalans, 65 972 23 77 04

ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-14/16-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93

ST. FELIU DE GUÍXOLS OLIVÉ Ctra. Palamós, 74 972 32 01 09

ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49

ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26

ST. PERE PESCADOR J.M. POCH (17-20) C/ Del Mar, 25 972 52 00 15

STA. COLOMA DE FARNERS PAULÍ Hospital, 4 972 84 15 67

STA. CRISTINA D’ARO FUENTES (9-20.30) La Teulera, 29-31 639 26 83 90

SARRIÀ DE TER ESTUDIS (9-21) Major, 56 696 81 22 86

TORROELLA DE MONTGRÍ FERRER-BARTRA Pl. Lledoner, 3 972 75 56 77

TOSSA DE MAR LORES (9-21) Enric Granados, 1-9, local 17 972 34 11 72

VIDRERES RICO (9-21) Costa Brava, 65 972 85 15 15

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDISSABTE, 2 DE FEBRER DE 201936

cultura.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ L’equip d’arquitectes RCRd’Olot ha inaugurat al Japó una ex-posició que mostra part del futurPavelló de Paper que s’instal·laràa La Vila, el centre d’experimen-tació arquitectònica del veïnat deSanta Margarida de Bianya, on laintegració paisatgística i el respec-te a l’entorn natural seran els ele-ments centrals del projecte cons-tructiu.

El Pavelló de Paper és una cons-trucció feta amb fusta del bosc deYoshino en col·laboració amb fus-ters d’aquesta regió japonesa quel’any es va convertir en Patri-moni de la Unesco dins del con-junt anomenat Llocs sagrats i ru-

tes de peregrinació de les Mun-tanyes Kii. Gran part dels templesdel Japó estan construïts amb fus-ta procedent d’aquests boscos deYoshino.

«Amb el Pavelló de Paper s’es-tén un pont entre els boscos deYohino i els frondosos boscos dela Vall de Bianya», afirmen CarmePigem, Rafael Aranda i Ramon Vi-lalta en un comunicat difós ahir.

El primer trio d’arquitectes me-reixedor del Premi Pritzker(), que afirmen tenir vocació«universal i alhora local», exposena la nova mostra del Japó obres delseu passat en l’exercici de la pro-fessió, així com el projecte que es-tan desenvolupant a La Garrotxa

i que han batejat com La Vila. Titulada RCR Arquitectes. Geo-

graphy of Dreams, l’exposició espot visitar a la TOTO Gallery deTòquio fins el de març de ,i inclou vídeos d’Hisao Suzuki quemostren el treball dels tres arqui-tectes catalans.

Per a l’equip d’arquitectes, lavida és somni i l’arquitectura uninstrument per somiar: «És a tra-vés dels somnis i de l’arquitecturacom podem crear realitats que deveritat ens importen. És a travésd’aquests somnis com anem tra-çant les nostres vides», han dit.

RCR descriu el projecte de LaVila com «un lloc poblat de bosc,d’aigua i de memòria» que els ha

impulsat a explorar la creaciód’un laboratori obert. «Un labora-tori que pugui transformar laconsciència de la percepció de lespersones i que porti a engendrarnoves relacions i comportaments.Un laboratori transversal, integrali concebut de la manera més es-sencial i genuïna possible. Enaquest territori ampli en tots elsseus sentits hi ha les instal·lacionsd’investigació, tallers, allotja-ments i pavellons».

Relació amb el JapóL’exposició també mostra la rela-ció de RCR amb el Japó a travésdels diferents viatges a aquestpaís, l’últim als boscos de Yoshi-

no. L’experiència de la cultura i ar-quitectura nipona ha estat essen-cial en la seva manera de conce-bre els espais que han creat en elsseus més de anys de «creativitatcompartida», filosofia que tambées desprèn de vivències recollidesi reinterpretades a la nostra cultu-ra occidental.

A la mostra a la TOTO Gallerys’expressa aquesta relació mitjan-çant un documental, reflexions iesbossos de l’experiència de l’úl-tim viatge que el van fer alJapó, i que va coincidir amb la ce-rimònia de lliurament del PremiPritzker al palau d’Akasaka amb lapresència dels emperadors ni-pons.

Creen una estructura de fusta a partir d’arbres del bosc de Yoshino i amb la participació de fusters d’aquesta regió japonesaL’exposició «RCR Arquitectes. Geography of Dreams» es podrà visitar a la TOTO Gallery de Tòquio fins el proper 24 de març

RCR mostra al Japó el Pavelló de Paper de la futura «La Vila» de la Vall de Bianya

A l’esquerra, les «Pintures Yoshino», unes obres sobre papers de gransdimensions integrades a l’exposició que aquestes setmanes es potvisitar al Japó. HISAO SUZUKI

Sobre aquestes línies, els membres d’RCR participen en unesdeveniment cal·lígràfic a l’ambaixada d’Espanya a Tòquio, regal delsAmics del Museu Soulages de França. HISAO SUZUKI

EFE MONTEVIDEO

■La Sala Verdi de Montevideo vaobrir ahir la seva temporada in-ternacional de , que compta-rà amb tres obres del FestivalTemporada Alta de Girona i apor-tacions de l’Argentina i Uruguai,que es podran veure fins al prò-xim de febrer.

El director de la Sala Verdi, Gus-tavo Zidan, va assegurar ahir que

Temporada Alta «és un dels festi-vals emblemàtics d’Espanya» ique «posa la seva mirada sobrel’escena contemporània».

Malgrat que l’edició de ésla cinquena de Temporada Alta deGirona a l’Uruguai, Zidan va re-marcar que sempre genera expec-tatives «poder rebre aquest tipusde propostes».

«És un festival per a especta-

dors inquiets, als quals els agradaenfrontar-se a propostes que nosón habituals a la ciutat de Mon-tevideo», va dir.

En aquesta ocasió, de Tempo-rada Alta arriben tres obres, entreelles Terra baixa, dirigida per PauMiró i interpretada per Lluís Ho-mar, que ha estat adaptada al cas-tellà, després de l’èxit obtingut alsteatres catalans.

L’Uruguai estrena festival de teatre ambtres espectacles de Temporada Alta

EFE BARCELONA

■La productora Minoria Absolu-ta i Som s’han unit per crear unaeditorial especialitzada en histò-ria, que publicarà les revistes ElMón d’Ahir, Sàpiens i Petit Sà-piens. Amb aquesta aliança, lanova editorial es converteix en «laprincipal empresa editorial deCatalunya especialitzada en elmón de la història», van dir ahirels seus promotors.

L’acord entre Minoria Absolutai Som també permetrà impulsaraltres projectes per donar a conèi-xer de forma divulgativa i innova-dora el passat històric, i al mateixtemps facilitarà que la revista ElMón d’Ahi estigui present en totesles llibreries catalanes. Aquestanova editorial estarà dirigida perJordi Creus, historiador que ha es-tat l’artífex de l’èxit de la publica-ció Sàpiens.

Minoria Absoluta i Som creenuna editorial sobre història

jamargant - 04/02/2019 09:23 - 83.54.111.55

Diumenge, 03 Febrer 2019 14:01 Marina López

AMPLIACIÓ: La Pletera, una "victòria de la natura" contra una urbanització projectada als anys 80 a L'Estartit El conseller de Territori i Sostenibilitat assegura que la revisió

dels projectes pendents a la Costa Brava permetrà impedir

noves construccions

ACN L'Estartit .- Ni rastre de la urbanització projectada als anys 80 i que preveia aixecar

fins a 1.350 habitatges a la Pletera, a L'Estartit (Baix Empordà). Aquest diumenge, les

administracions han posat punt final oficialment al projecte de desurbanització que s'ha

desenvolupat durant els darrers quatre anys i que ha servit per eliminar elements

construïts i abandonats durant els anys 90 i per restaurar els aiguamolls creant un sistema

de llacunes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que es

tracta d'una "victòria de la natura" que marca la línia a seguir a nivell urbanístic durant els

pròxims anys. Calvet ha assegurat que, de fet, el nou pla director que revisa les

urbanitzacions pendents a la Costa Brava permetrà impedir noves construccions.

El que havia de ser una macrourbanització a primera línia de mar, segons el projecte

aprovat l'any 1986, torna a ser una zona d'aiguamolls. Després de quatre anys de

desenvolupament del programa europeu Life Pletera amb un pressupost total de 2,5

MEUR (milions d'euros), els treballs per desurbanitzar l'entorn han acabat.

Els treballs ha consistit en demolir i retirar el passeig marítim i els carrers que s'havien

construït i deixat abandonats als anys 90 i retirar material de rebliment i runes de l'antiga

maresma. També han desmuntat línies elèctriques i han gestionat un total de 200.000

metres cúbics de material abocat a la parcel·la nord de l'antiga urbanització.

Posteriorment, les tasques s'han centrat en recuperar l'ecosistema creant la banda de la

maresma que ocupa 10,9 hectàrees i el sistema de llacunes. Les llacunes s'han dissenyat

en forma de mosaic d'aigua que es mantenen independents quan el nivell d'aigua és baix,

sense comunicació amb el mar, per limitar l'entrada de depredadors marins.

L'àmbit de la Pletera va quedar afectat pel projecte d'urbanització que es va iniciar amb la

construcció de passejos, accessos i un bloc d'habitatges, però que no va continuar.

Segons ha subratllat Calvet, les obres han aconseguit la restauració integral de l'entorn,

recuperant la funcionalitat ecològica i assegurant que pot respondre a les previsions del

canvi climàtic. Sobretot, l'increment del nivell del mar.

"Venim a posar en valor aquesta actuació, és una victòria de la natura perquè s'ha pogut

desfer el que s'havia construït a primera línia de mar i sobre uns aiguamolls", ha afirmat el

conseller que exposa que el cas de la Pletera és un exemple de la línia de impulsar a nivell

urbanístic a tot el litoral català durant els pròxims anys.

Desclassificació de sòls

De fet, Calvet ha recordat que el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa la

redacció d'un nou pla directors de revisió de sòls no sostenibles que té com a objectiu

detectar quins projectes suposen un impacte ambiental i paisatgístic inassolible per al

territori. En el marc d'aquest pla, preveuen implantar mesures de correcció com ara reduir

edificabilitat o reorganitzar sectors però, sobretot, desclassificar les parcel·les per impedir

que s'hi pugui acabar construint.

El conseller ha recordat que, mentre no estigui redactat el pla, Urbanisme ha aprovat una

primera moratòria que afecta la franja de 500 metres del litoral de la Costa Brava i que

impedeix tirar endavant noves urbanitzacions durant un any. El 13 de febrer s'aprovarà

una segona moratòria que anirà més enllà d'aquesta primera línia de costa.

"Analitzem projectes que per diversos aspectes, però sobretot per criteris paisatgístics i

ambientals, no han de tirar endavant en benefici del paisatge i d'una ordenació més

racional del territori", ha dit el conseller. Damià Calvet vol esvair dubtes sobre la moratòria

i el nou planejament: "Quan tirem endavant iniciatives d'aquest tipus no improvisem, ho

tenim estudiat des del punt de vista jurídic i tècnic".

Amb tot, el conseller assegura que, a priori, hi haurà més desclassificacions de sòls que

l'adopció de mesures per reduir l'impacte. "En cas que veiem que s'hagin d'afrontar

indemnitzacions, les avaluarem una a una i hi farem front amb la voluntat que els valors

ambientals i de desenvolupament sostenible siguin els que marquin la gestió de la costa",

ha conclòs.

Calvet, acompanyat de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, ha visitat aquest

diumenge el resultat de les obres de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de

GIRONA, 3 (EUROPA PRESS)

El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Damià Calvet,

acompañado del alcalde de Torroella de Montgrí, Josep

Maria Rufino, ha inaugurado este domingo las obras de

restauración ambiental de los ecosistemas costeros de la

Pletera, en L'Estartit (Girona).

En un comunicado este domingo, la conselleria ha

informado de que a la visita también han asistido el

delegado del Govern en Girona, Pere Vila, y la secretaria de

Medio Ambiente y Sostenibilidad, Marta Subirà.

El proyecto, promovido y tramitado por el ayuntamiento

dentro del programa Life Pletera, ha durado más de cuatro

años y ha consistido en restaurar los ecosistemas costeros y

dunas de la marisma de la Pletera, situada detrás de la playa

de L'Estartit.

Calvet inaugura a restauración de los ecosistemas costeros de la Pletera en L'Estartit (Girona)

El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Damià Calvet,

acompañado del alcalde de Torroella de Montgrí, Josep

Maria Rufino, ha inaugurado este domingo las obras de

restauración ambiental de los ecosistemas costeros de la

Pletera, en L'Estartit (Girona).

REDACCIÓN

03/02/2019 17:52

El presupuesto total ha sido de unos 2,5 millones de euros,

con una contribución del 75% de la Unión Europea y la

colaboración del Departamento de Territorio y

Sostenibilidad, a través del Parque Natural del Montgrí, las

Illes Medes y el Baix Ter, la Empresa de Transformación

Agraria - Tragsa, la Cátedra de Ecosistemas Litorales

Mediterráneos de la Universidad de Girona y la Diputación

de Girona.

Calvet ha alabado que la actuación haya permitido devolver

el espacio a su estado original, y ha afirmado que "la gestión

de la costa no debe estar sometida a la especulación

urbanística o al turismo, sino atendiendo también a sus

valores ambientales".

También ha destacado que están utilizando "los

instrumentos de planeamiento territorial más potentes para

evitar nuevas urbanizaciones en la costa de Girona, "donde

sea posible, o para minimizar su impacto", y se ha referido al

futuro Plan director urbanístico de revisión de suelos no

sostenibles, actualmente en elaboración.

Calvet ha puntualizado que analizarán con lupa

"absolutamente todos los sectores clasificados como

urbanizables y urbanos no desarrollados de toda Catalunya

bajo criterios de sostenibilidad".

Ha explicado que, para evitar que se inicien nuevas

construcciones, han aprobado "una primera moratoria que

afecta a la franja más sensible de los municipios costeros

gerundenses, como es la primera línea de mar", y ha

anunciado que el 13 de febrero se aprobará el avance del

PDU y una segunda moratoria en nuevos sectores y suelos

más allá de primera línea.

La Pletera, una "victòria de la natura" contra un projecte dels 80

Calvet assegura que la revisió dels projectes pendents a la Costa Brava

permetrà impedir noves construccions

Diumenge, 3 de febrer de 2019 13:00h

Pla general de la Pletera un cop completat el projecte de desurbanització © ACN

El que havia de ser una macrourbanització a primera línia de mar, segons

el projecte aprovat l'any 1986, torna a ser una zona d'aiguamolls. Després

de quatre anys de desenvolupament del programa europeu Life Pletera

amb un pressupost total de 2,5 MEUR (milions d'euros), els treballs per

desurbanitzar l'entorn han acabat.

Els treballs ha consistit en demolir i retirar el passeig marítim i els carrers

que s'havien construït i deixat abandonats als anys 90 i retirar material de

rebliment i runes de l'antiga maresma. També han desmuntat línies

elèctriques i han gestionat un total de 200.000 metres cúbics de material

abocat a la parcel·la nord de l'antiga urbanització.

Posteriorment, les tasques s'han centrat en recuperar l'ecosistema creant la

banda de la maresma que ocupa 10,9 hectàrees i el sistema de llacunes. Les

llacunes s'han dissenyat en forma de mosaic d'aigua que es mantenen

independents quan el nivell d'aigua és baix, sense comunicació amb el mar,

per limitar l'entrada de depredadors marins.

L'àmbit de la Pletera va quedar afectat pel projecte d'urbanització que es va

iniciar amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d'habitatges, però

que no va continuar. Segons ha subratllat Calvet, les obres han aconseguit

la restauració integral de l'entorn, recuperant la funcionalitat ecològica i

assegurant que pot respondre a les previsions del canvi climàtic. Sobretot,

l'increment del nivell del mar.

"Venim a posar en valor aquesta actuació, és una victòria de la natura

perquè s'ha pogut desfer el que s'havia construït a primera línia de mar i

sobre uns aiguamolls", ha afirmat el conseller que exposa que el cas de la

Pletera és un exemple de la línia de impulsar a nivell urbanístic a tot el

litoral català durant els pròxims anys.

Desclassificació de sòls

De fet, Calvet ha recordat que el Departament de Territori i Sostenibilitat

impulsa la redacció d'un nou pla directors de revisió de sòls no sostenibles

que té com a objectiu detectar quins projectes suposen un impacte

ambiental i paisatgístic inassolible per al territori. En el marc d'aquest pla,

preveuen implantar mesures de correcció com ara reduir edificabilitat o

reorganitzar sectors però, sobretot, desclassificar les parcel·les per impedir

que s'hi pugui acabar construint.

El conseller ha recordat que, mentre no estigui redactat el pla, Urbanisme

ha aprovat una primera moratòria que afecta la franja de 500 metres del

litoral de la Costa Brava i que impedeix tirar endavant noves

urbanitzacions durant un any. El 13 de febrer s'aprovarà una segona

moratòria que anirà més enllà d'aquesta primera línia de costa.

"Analitzem projectes que per diversos aspectes, però sobretot per criteris

paisatgístics i ambientals, no han de tirar endavant en benefici del paisatge

i d'una ordenació més racional del territori", ha dit el conseller. Damià

Calvet vol esvair dubtes sobre la moratòria i el nou planejament: "Quan

tirem endavant iniciatives d'aquest tipus no improvisem, ho tenim estudiat

des del punt de vista jurídic i tècnic".

Amb tot, el conseller assegura que, a priori, hi haurà més desclassificacions

de sòls que l'adopció de mesures per reduir l'impacte. "En cas que veiem

que s'hagin d'afrontar indemnitzacions, les avaluarem una a una i hi farem

front amb la voluntat que els valors ambientals i de desenvolupament

sostenible siguin els que marquin la gestió de la costa", ha conclòs.

Calvet, acompanyat de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí,

ha visitat aquest diumenge el resultat de les obres de restauració ambiental

dels ecosistemes costaners de la Pletera. A la visita també hi han assistit el

delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i la secretària de Medi Ambient i

Sostenibilitat, Marta Subirà.

El projecte, promogut i tramitat per l'ajuntament dins el programa Life

Pletera, ha comptat amb finançament de la Unió Europea i la col·laboració

del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural del

Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l'Empresa de Transformació Agrària

TRAGSA, la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat

de Girona i la Diputació de Girona.

⎙(http://www.printfriendly.com)

✉(http://www.printfriendly.com)

(http://www.printfriendly.com)

ETIQUETES

La Pletera (/etiqueta/la+pletera)

Fermí Santamaria, a la inauguració de

l'espai PleteraPor Redacción Girona - 4 febrero, 2019

El vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, va assistir ahir a la

inauguració de l’espai Pletera a Torroella de Montgrí. L’acte va consistir en una jornada

de portes obertes a l’espai restaurat, per donar a conèixer i celebrar simbòlicament la

finalització de l’actuació, i va comptar amb l’assistència del conseller de Territori i

Sostenibilitat, Damià Calvet; la vicerectora de la UDG, Laura Vall-llosera; el gerent de

zona de Barcelona i Girona de l’Empresa de Transformació Agrària (TRAGSA), Carlos

Coiduras; el delegat del Govern a Girona, Pere Vila; l’alcalde de Torroella de Montgrí,

Josep Maria Rufí, i la regidora de Medi Ambient, Sandra Bartomeus.

L’acte va consistir en una passejada per la nova xarxa d’itineraris, parlaments

institucionals i visita al nou observatori d’ocells. Durant la presentació, el vicepresident

de la Diputació va destacar que «després de gairebé quatre anys i mig d’intensos

treballs, el Life Pletera ha arribat al final del seu trajecte». Aquest projecte ha permès

recuperar l’antiga maresma de la Pletera (parcialment urbanitzada a finals dels anys

vuitanta), un cop completades totes les actuacions planificades. En aquest sentit, Fermí

Santamaria va expressar que «des de la Diputació celebrem la finalització del projecte.

Life Pletera significa la millora d’hàbitats d’interès del Parc Natural del Montgrí, les Illes

Medes i el Baix Ter, un dels espais naturals protegits més rellevants de les comarques

gironines».

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

regió7.cat » Cerdanya/Alt Urgell

La Diputació de Girona destina 670.000 euros als serveis públics a la CerdanyaRedacció 02.02.2019 | 00:02

La Cerdanya ha rebut de la Diputació de Girona

una aportació econòmica de 670.00 euros del Fons

de Cooperació Econòmica i Cultural. La partida

destinada a Cerdanya forma part d'una inversió

Fet Divers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat

Serveis 02 de febrer de 2019

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci

SUBSCRIU-TE

general de més de 20 milions d'euros per a les

comarques de la demarcació.

Els diners han de servir per garantir el finançament

dels serveis municipals obligatoris com ara

l'enllumenat públic, el clavegueram, l'accés a nuclis de població, la pavimentació de vies públiques o la

neteja viària, així com promoure activitats culturals, afavorir l'accés a les noves tecnologies i millorar

camins municipals, segons han explicat des de la Diputació de Girona.

Els 669.792 euros destinats a Cerdanya es repartiran: 547.295 per a serveis municipals, 96.581 per a

projectes culturals, 14.100 euros per a la millora de la xarxa de camins i 11.815 euros per al foment i

implantació de noves tecnologies als pobles de la comarca.

Un vehicle llevaneu neteja els carrers de Bellver en l´última

nevada arxiu/miquel spa

Inici Economia Infraestructures

Verges ha inaugurat la nova Sala Polivalent

INTERVÉ: Ignasi Sabater, alcalde de Verges

L'ajuntament de Verges ja ha inaugurat la nova Sala Polivalent, un local que

fins ara funcionava essencialment de magatzem o per acollir algunes

conferències en pèssimes condicions d'equipament i sonoritat. 

Laia Campos (/buscador/Laia Campos)

Verges (/poblacio/verges)

Data: 03/02/2019

00:0002:30

(/)

Cerca avançada

(/registre)

El consistori va rebre una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de

Girona que, juntament amb finançament municipal, va servir per millorar-

ne diferents factors com la sonoritat, instal·lar-hi un escenari, adquirir un

projector o instal·lar aire acondicionat i calefacció, entre d'altres. 

Des de l'Ajuntament han estat treballant des del maig de l'any passat per

renovar les instal·lacions del municipi, essent aquesta sala polivalent un dels

punts principals on han centrat els seus esforços.

Com explica l'alcalde vergelità, Ignasi Sabater, la fita principal és que la sala

polivalent substitueixi la Casa de Cultura com a local d'assaig de la processó

de Verges. 

La inauguració de la nova Sala Polivalent, que va tenir lloc aquest dissabte,

va comptar amb  l'espectacle de poesia i cant flamenc a càrrec de Sílvia

Bel, Juan Manuel Galeas, José Santiago i Fran León. Els veïns, entre ells, Lluís

Llach, van emplenar la sala de gom a gom i es van mostrar molt satisfets

amb la millora.

Comentaris (0)

*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix (/registre)

Diari de GironaDILLUNS, 4 DE FEBRER DE 201950

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella

de Montgrí.

GIRONA

Contes A les 6 de la tarda, a la

Casa de Cultura, l’hora del conte

de la pau amb els alumnes

d’educació infantil de l’institut

Montilivi.

Conversa A les 6 de la tarda,

a l’Estació Espai Jove, grup de

conversa en anglès de nivell alt.

PALAMÓS

Club de lectura A 2/4 de 6 de

la tarda, a la biblioteca Lluís

Barceló i Bou, sessió del club de

lectura juvenil Avui no Llegim!

amb l’obra «El so dels colors» de

Barb Rosenstock. A càrrec d’Ol-

ga Cercós.

Tertúlia literària A les 7 de la

tarda, a al biblioteca Lluís Bar-

celó i Bou, tertúlia literària so-

bre l’obra «Capvespre» de Kent

Haruf.

ROSES

Club de lectura A les 5 de la

tarda, a la biblioteca, sopa de

lletres amb «Aloma», de Mercè

Rodoreda, a càrrec de Pilar Cor-

tés i Carme Rabell amb la inter-

venció de Miquel Martín, escrip-

tor i periodista.

FIGUERES

Literatura A les 7 de la tarda,

a la biblioteca, conferència «Els

escriptors catalans a l’exili»,

amb Maria Campillo, organitza-

da per Òmnium Alt Empordà.

GIRONA

Salut A les 6 de la tarda, al

CaixaForum Girona, xerrada in-

formativa amb motiu del dia

mundial contra el càncer amb el

títol «El dolor emocional de les

persones amb càncer i les seves

famílies, estem responent?».

Salut A les 7 de la tarda, a

l’Hotel Carlemany, conferència

«Els set pilars anti càncer» amb

el doctor Josep Ramon Germà

Lluch, director d’Estratègia Clí-

nica i Resultats Oncològics de

l’Institut Català d’Oncologia

(ICO).

Divulgació A les 7 de la tarda,

a l’Aula Magna de la Casa de Cul-

tura, conferència «Denis Dide-

rot. El nebot de Rameau o la pa-

ròdia de l’enciclopedisme» amb

Maria Garcés, filòsofa, assagista

i professora a la Universitat de

Saragossa.

ROSES

Pràctica A 2/4 de 8 del ves-

pre, a l’espai cultural de Ca l’Ani-

ta, taller pràctic sobre olis es-

sencials i olis d’ús emocional.

PALAFRUGELL

Educació A les 7 de la tarda, a

la sala familiar del Centre Fra-

ternal, tertúlia amb Núria Vives,

pedagoga especialitzada en ana-

tomia aplicada al moviment i

Joan Vilardell, mestre dins del

cicle de les V Tertúlies Pallach.

GIRONA

Arquitectura i poesia A 2/4 d

8 del vespre, al centre cultural

de la Mercè, presentació del tre-

ball del fotògraf Siqui Sánchez

«El viaje imposible: en México

con Roberto Bolaño». Aquest

treball forma part del llibre del

mateix nom fet conjuntament

amb Dunia Gras i Leonie Meyer-

Krentle, i ressegueix alguns dels

paisatges descrits per Roberto

Bolaño en els seus llibres. Siqui

Sánchez mostrarà les seves fo-

tografies i comentarà aspectes

de la seva experiència personal

en la redacció del llibre amb la

intenció d'entaular una conversa

amb els assistents. L’activitat

s’enmarca en el Festival d’Art In-

dependent Pepe Sales.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica - La Farinera,

acull de forma permanent una

exposició que incorpora tota

una sèrie de suports a la visita:

maquetes, audiovisuals, mos-

tres... que permeten conèixer

d’una manera amena i experi-

mental els diversos continguts

del museu. Així, es poden veure

les seccions «De molí fariner a

Farinera», «La font d’energia»,

«El blat, la farina i el pa» i «El

procés productiu».

CASSÀ DE LA SELVA

Exposició La Biblioteca Mu-

nicipal de Cassà de la Selva

acull, fins el 22 de febrer, l’ex-

posició «Àlbums il·lustrats».

CELRÀ

Exposició El Centre Cultural

Rizoma acull fins el 16 de març

l’exposició «Susceptible» de

Mercedes Mangrané. Una sèrie

de pintures de petit format, de

factura molt recent, en les quals

segueix indagant formes de

transfigurar vivències, objectes i

entorns quotidians.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà acull, de

forma permanent, una exposi-

ció de peces que formen part

del fons del mateix museu, i és

una de les millors col·leccions

dedicades a les màquines que

simbolitzen el temps de la Revo-

lució Industrial. Horari: De dime-

cres a dissabte de 10 a 13 h i de

16 a 19 h. Diumenges de 10.30 a

13 h. Dimarts de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de forma

permanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org

GIRONA

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins al 10 de

març, l’exposició «Damià Escu-

der, totes les vides». Damià Es-

cuder va ser un home inquiet,

creatiu i polifacètic que va ac-

tuar en àmbits i disciplines di-

versos però interconnectats com

l’art, el pensament, l’activisme

polític i social, l’ecologisme o la

pràctica religiosa. Aquesta expo-

sició fa un recorregut per la seva

vida, la seva obra i les seves ac-

cions, amb la voluntat que el re-

descobriment de la seva trajec-

tòria personal ens ajudi també a

il·luminar aspectes de la nostra

història cultural i política.

Exposició L’Espai Santa Cate-

rina acull, fins al pròxim 23 de

febrer, l’exposició «La política

retratada», una mostra col·lecti-

va que repassa la crònica social i

política dels darrers 40 anys a

través de l’obra crítica, sovint

satírica i sempre esmolada, de

48 dibuixants humorístics. Ho-

rari de visites: De dimarts a dis-

sabte, de 10 a 18 h.

Exposició Fins al 28 d’abril

es podrà visitar al Bòlit l’exposi-

ció «Les imatges Eco» d’Isaki La-

cuesta. El passat 2018, el Centre

Pompidou de Paris va acollir

una retrospectiva del cineasta

gironí on es van presentar «Les

imatges eco» i «Els films do-

bles», dues noves videoinstal·la-

cions, coproduïdes entre el Bòlit,

el Centre Pompidou i el Departa-

ment de Cultura de la Generali-

tat i l’Institut Ramon Llull, que

recreen imatges sorgides tant

de creacions anteriors com de

noves filmacions en diversos in-

drets del món. Les dues obres

estrenades a París es presenten

ara al Bòlit formant part de l'ex-

posició, la qual incorpora dues

peces més, la videoinstal·lació

«La tercera cara de la Lluna».

Exposició El Centre Cívic Ter

acull, fins el pròxim 28 de fe-

brer, l’exposició «Dues veus:

converses compartides». Exposi-

ció fotogràfica que mostra l’ex-

periència de diverses parelles

lingüístiques que participen en

el Voluntariat per la llengua a la

ciutat de Girona

Exposició Fins el 8 de febrer

es pot visitar a la Casa de Cultu-

ra l’exposició «Fotoperiodisme a

la rereguarda (1936-1939)». El

fotògraf Rafael Vilarrubias l’any

1931 es va traslladar a Banyoles,

on va començar a dedicar-se

professionalment a la fotografia.

L’exposició aplega les imatges

més representatives, publicades

a «La Vanguardia».

Exposició La Galeria d'Art El

Claustre acull fins el 16 de fe-

brer l’exposició «Mirades». Els

artistes participants són: Aguilar

Moré, Arquer Buigas, Baqués,

Berber, Cejudo Nogales, Crisos-

tomi, Cuixart, Díaz Alamà, Camil

Giralt, Alícia Grau, Montserrat

Gudiol, Hernández Martín, Di-

dier Lourenço, Andreu Martró,

Fèlix Mas, Elena Montull, Natha-

lie Mulero, Perico Pastor, Porto-

lés, Román Francés i Royo.

Exposició El Taller del Barri

acull, fins el pròxim 20 de fe-

brer l’exposició «Dibuixant per

tot Girona» dels Girona Urban

Sketchers . Tot comença agafant

un paper en blanc i moltes ga-

nes de deixar constància, amb

els nostres dibuixos i els nostres

sentiments, del que estem

veient segons totes les varietats

d’estils i les diferents maneres

de veure i tacar el full.

Exposició Fins el 10 de març

el Museu d’Història dels Jueus

acull l’exposició «Diàspores jue-

ves, camins europeus. Una ex-

posició de la Biblioteca Nacional

d’Israel». L’exposició, produïda

per la National Library of Israel,

i promoguda per la AEPJ, fa incís

en les diferents etapes de diàs-

pora del Poble Jueu i n’explica

les característiques i els mo-

ments més importants.

Exposició La seu de Girona

del Museu d’Arqueologia de Ca-

talunya explica, en la seva expo-

sició permanent, l’activitat hu-

mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,

a través de materials arqueolò-

gics trobats a les excavacions de

jaciments de les comarques gi-

ronines. Per realitzar la visita al

Museu de manera cronològica,

cal començar pel sobreclaustre.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició A l’espai La Peixera

del Terracota Museu es pot visi-

tar «14Disset» de Carlets. Fins

el pròxim 7 d’abril.

LLANÇÀ

Exposició A la sala d’exposi-

cions del MDA, exposició «Pin-

zell d’Or 2018». Es podrà visitar

fins el pròxim 10 de març.

OLOT

Exposició La Sala Oberta del

Museu de la Garrotxa d’Olot

acull, fins al 10 de febrer, l’ex-

posició «Josep Berga i Boada. El

despertar de les coses i dels

adormits». Aquesta exposició

vol apropar al públic l’obra i la

vida de Berga i Boada, exemple

de modernitat absoluta però so-

vint menystingut per la historio-

grafia. Entrada gratuïta.

PALAFRUGELL

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «Aglomerant suro:

possibilitat infinites». Fins al

pròxim 15 de maig.

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de forma

permanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress». Per a

més informació visiteu el webwww.museudelsuro.cat.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-

manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició El Mediterrània Es-

pai Fòrum acull, fins el 12 de fe-

brer, l’exposició de pintura

col·lectiva, amb peces de Sílvia

Ayats, Herminia Esteban, Celia

Hernandez, Lluís Masdeu, Tere-

sa Rosses i Carmen Belmonte.

Exposició A la Fundació Jo-

sep Pla es pot visitar «Profes-

sors de solitud. Josep Esquirol,

fotògraf - Josep Pla, escriptor».

Fins al 5 de maig.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-

nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-

nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica. A

través d’un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el vi-

sitant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l’exposició rau a

trobar els orígens d’un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port de

Palamós. Per a més informació:http://museudelapesca.org.

QUART

Escultura El Museu de la Te-

rrissa de Quart acull de forma

permanent una mostra centra-

da en l’art de la ceràmica. La te-

rrissa ha estat per a moltes po-

blacions un recurs vital durant

segles. Però, amb el pas del

temps i amb el sorgiment de les

noves societats, les necessitats

han canviat i la tradició terrisse-

ra ha treballat amb nous mate-

rials i models productius. Hora-

ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h i

de 16.30 a 20.00 h, Diumenges i

festius de 10.00 a 14.00 h. Més

informació i contacte al web:http://www.museuterrissa.cat.

BREDA

Sardanes El Cercle Bredenc

organitza un curs d’ensenya-

ment per aprendre a ballar sar-

danes. Tindrà lloc els dies 15 i 22

de febrer, 1, 8, 15, 22 i 29 de

març a la Sala Polivalent del

Centre. El curset és gratuït i

obert a tothom, a partir dels 6

anys. Informació 606539333.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu a

bdtpontdeldimoni@gmail.com.

Curs de monitor/a L’Escola

d’Educadors Galligants ofereix,

del 13 al 22 d’abril (setmana san-

ta), un curs de monitor/a d’acti-

vitats d’educació en el lleure in-

fantil i juvenil. Per a més infor-

mació, podeu trucar al telèfon

972233981 o www.galligants.org

Mercats

Conferències

Tallers

Lletres

Tertúlies

Presentacions

Exposicions

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Olot

Exposició de l’artista DolorsPuigdemont a la Sala Oberta 2 Dolors Puigdemont mostra, fins al 19 de maig, la seva obra a laSala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa, en una exposició gratuïta.L’artista ha creat cinc volums de grans dimensions que pengen delsostre de la sala sota un delicat joc de llums. Els cossos estan fets demalla metàl·lica galvanitzada i giren a través d’un motor.

Girona

Exposició «()migracions» alcentre cívic de Sant Narcís El centre cívic de Sant Narcís acull, fins al pròxim 22 de febrer,l’exposició «( )migracions. Aquarel·la, esmalt i guash sobre paper».Una mostra que surt d'un procés de viatge interior-exterior, en elqual es perd la noció d'allò íntim i universal, travessant ambdós con-ceptes i observant com les petiteses comformen les grandiositats.

Girona

«De París a Girona. Mela Muter iartistes polonesos a Catalunya» Fins al 23 d’abril el Museu d’Art acull l’exposició «De París a Giro-na. Mela Muter i artistes polonesos a Catalunya». Aquesta mostrapermet endinsar-se en els paisatges d'una dona viatgera, en l'ànimadels seus retrats, en la seva escriptura i en el compromís social d'unaartista que no es cansà mai de reivindicar les llibertats. Preu: 4,5 €

jamargant - 04/02/2019 09:19 - 83.54.111.55

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 201942 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i Social.Berenar i ball amb el grup Gira-volt.

GIRONA� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Punt de trobada i tallers oberts deball folk i balls tradicionals.

ConcertsLLORET DE MAR� 18.00. Teatre. Fiestalonia Mile-nio presenta un concert de dosfestivals internacionals: Folk Festi-val in Catalonia i Open Spain.

PessebresCARTELLÀ� Pessebre de Can Roseta, de Re-mei Mulleras. Fins al 10 de febrer.

InfantilsGIRONA� 18.00. Sala de lectura GironaCentre. L’hora del conte de la Pau,a càrrec dels alumnes del CFGSd’Educació infantil de l’InstitutMontilivi.

ConferènciesBLANES� 19.00. Sala Roberto Bolaño de laBiblioteca comarcal. Xerrada Ússegur i responsable de les TIC (no-ves tecnologies de la informació ila comunicació), a càrrec de PereO. Brusca, de Cibercooperantes.

FIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Conferència Els escriptorscatalans i l’exili, a càrrec de MariaCampillo. Dins el 6è cicle de lectu-res comentades de textos litera-ris.

GIRONA� 19.00. Casa de Cultura. SessióDenis Diderot. El nebot de Ra-meau, o la paròdia de l’enciclope-disme, amb Marina Garcés, filòso-fa, assagista i professora a la Uni-versitat de Saragossa. Dins el ci-cle Filosofia i literatura.� 19.00. Hotel Carlemany. Els setpilars anticàncer, a càrrec del Dr.Josep Ramon Germà Lluch, cate-dràtic d’Oncologia Mèdica de laUB, director d’Estratègia Clínica iResultats Oncològics de l’InstitutCatalà d’Oncologia. Tot seguit,signatura de llibres per part del’autor.

JornadesGIRONA� VIII Fòrum Contra el Càncer, alCaixaForum. 18.00. Benvingudainstitucional a càrrec d’Isabel Ale-jandro, del Comitè ExecutiuAECC-Catalunya contra el Càncerde Girona.� 18.15. Emocions davant el càn-cer, musicoteràpia a càrrec deLaura Mató, psicòloga EAPS Mu-tuam Girona.� 18.30. L’atenció psicològica a lespersones afectades pel càncer aEspanya, vídeo de l’estudi realit-zat per l’Observatori del Càncer.� 18.45. Com avançar en la inte-gració i extensió de l’atenció psi-cològica en la cursa de les perso-nes amb càncer i les seves famí-lies. Ponents: Dr. Josep Costa, di-rector mèdic de l’Hospital SantaCaterina; Dra. Gemma Viñas, met-ge oncòleg d’ICO Girona; GiselaReyes, pacient; Cristina Romago-sa, infermera d’Infància i Dona de

l’Hospital de Palamós, i MarionaRiera, psicòloga EAPS Calella.Moderador: Xavier Burjons, Capde la Unitat Transversal, Regió Sa-nitària de Girona del CatSalut.

GastronomiaPALAFRUGELL� Campanya gastronòmica La Ga-roinada. Restaurants participants:L’Arc, La Xicra, Xadó, El Balcó deCalella, Bellacosta, El Far, La Lla-gosta, Llafranc, Llevant i TerrassaTerramar. Fins al 31 de març.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica d'uri-ços. Fins a final de febrer.

TertúliesPALAFRUGELL� 19.00. Centre Fraternal. V Tertú-lies Pallach, amb Núria Vives, pe-dagoga, especialitzada en anato-mia aplicada al moviment, i JoanVilardell, mestre.

InauguracionsGIRONA� 18.30. Centre cívic Pla de Palau.Inauguració de l’exposició de gra-vats sobre poemes de JoaquimAlabau i pintures de Rocavert Tos-cas.

PresentacionsGIRONA� 19.30. La Mercè. Presentació delllibre El viaje imposible: en Méxicocon Roberto Bolaño, del fotògrafSiqui Sánchez, amb Josep MariaTorra. Acte paral·lel del 12è Festi-val d’Art Independent Pepe Sales.

Donació de sangOLOT� 18.00 a 21.00. Casal Les Fonts iCasal Sant Miquel.

DiversosCAMPLLONG� 16.45. Dinamització del parc ur-bà de salut.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.� 18.00. L’Estació Espai Jove.Grup de conversa en anglès (ni-vell alt).� 20.00. Centre cívic de Santa Eu-gènia. Cuina del Banc del Temps.� 20.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada de l’escola de filosofia ElPou, obertes a tothom. Debat defilosofia amb Josep Maria Carbó.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura, amb el llibre TheBrethen, de John Grisham.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Dinamització delsitineraris saludables, amb sessióde marxa nòrdica amb bastons.� 17.30. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Club de lectura juvenil Avuino llegim, amb comentaris del lli-bre El so dels colors, de Barb Ro-senstock.� 18.00. Punt Jove. Sessió de tea-tre jove.� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària al voltant delllibre Capvespre, de Kent Haruf.

ROSES� 17.00. Biblioteca municipal Jau-me Vicens Vives. Club de lecturaSopa de lletres, amb el llibre Alo-ma, de Mercè Rodoreda.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 16.15. Dinamització del parc ur-bà de salut de la plaça MiquelMurlà.

Cap de setmanaBANYOLES� Sortida del cicle Conèixer El Plade l’Estany, a Cornellà del Terri iBorgonyà, per diumenge. Punt detrobada: davant de Correus, a les9.15. Més informació al Centred’Estudis Comarcals, telèfon 97257 23 61.

CAMPLLONG� 2a Marxa de BTT L’Hivernal, me-morial Joan Vergara, per diumen-ge. Se sortirà a les 09.00, del pa-velló. Inscripcions a www.aecam-pllong.cat.

FIGUERES� Cursa Mou-te pel càncer,Run4Cancer, per diumenge. Re-correguts de 5 i 10 km. Se sortiràa les 10.00, del passeig Nou delParc Bosc. Inscripcions a www.on-colligagirona.cat.

LA JONQUERA� Sortida familiar Les indésirables.Internament, exclusió i control po-lític. Argelers i Cotlliure, per di-umenge. Dins la programació desortides familiars del MUME. Puntde trobada: davant de l’Hotel Lido,a Argeleres, a les 10.00. Més infor-mació al telèfon 972 556 533 / in-fo@museuexili.cat.

OLOT� Cursa Mou-te pel càncer,Run4Cancer, per diumenge. Re-correguts de 5 i 10 km. Se sortiràa les 10.00, del recinte firal. Ins-cripcions a www.oncolligagiro-na.cat.� Sortida ornitològica als Aigua-molls de l’Empordà,a per dissab-te. Inscripcions a naturalistesgar-rotxa@gmail.com.

PALAFRUGELL� Cursa Mou-te pel càncer,Run4Cancer, per diumenge. Re-correguts de 5 i 10 km. Se sortiràa les 10.00, des de l’INS Baix Em-pordà. Inscripcions a www.oncolli-gagirona.cat.

PLANOLES� Cursa Mou-te pel càncer,Run4Cancer, per diumenge. Re-correguts de 5 i 10 km. Se sortiràa les 10.00, de la plaça Primerd’Octubre (Casino). Inscripcions awww.oncolligagirona.cat.

PORQUERES� Run4Cancer Porqueres, per di-umenge, amb recorreguts de 10 i5 km. Se sortirà a les 10.00 de lazona esportiva de Miànigues. Ins-cripcions a www.esportsporque-res.com o a www.oncolligagiro-na.cat.

� Ruta literària a partir de la no-vel·la Charlotte, de David Foeki-nos, per dissabte, al Monestir dePedralbes. Se sortirà a les 15.30.Més informació al 972 58 38 98.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� Mou-te pel càncer, per diumen-ge. Run4cancer per caminar ocórrer, amb recorreguts de 5 i 10km. Sortida, a les 10.00, de la pla-ça de l’Ajuntament. Inscripcions awww.oncolligagirona.cat.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Sortida amb raquetes de neu aPorte - Puymorens (França), perdiumenge. Se sortirà a les 07.00de l’estació d’autobusos. Organit-za: Centre Excursionista Montclar.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Itinerari literari Solitud, de Víc-tor Català, per dissabte. Se sortiràa les 10.00, de la parada d’autobu-sos. Informació al 972 75 51 80.

TOSSA DE MAR� Cursa Mou-te pel càncer,Run4Cancer, per diumenge. Re-correguts de 5 i 10 km. Se sortiràa les 10.00, del parc de Bombers.Inscripcions a www.oncolligagiro-na.cat.

ExposicionsBANYOLES� Llibreria L’Altell. La substànciadels somnis, pintures d’A. TorresMolina. Tot el febrer.� Museu Arqueològic. Ossos. Unviatge a l’època medieval de la màde l’antropologia física. Fins al 12de maig.� Museu Darder. El somni del ta-xidermista, de Javier Garcés. Finsal 22 d’abril.

BEGUR� Biblioteca Salvador Raurich.Còmics, mostra de còmic infantil,manga i superherois Marvel. Finsal 15 de febrer.� Escoles Velles. Gàmbia a les te-ves mans, de l’Associació Solidà-ria Amb les teves mans. Fins al 2de març.

BLANES� Biblioteca comarcal. PompeuFabra. Una llengua completa. Finsal 15 de febrer.� Sala García-Tornel. Laviret. 100anys de cava de Blanes. Fins al 16de febrer.

BOLVIR� Espai Ceretània. Esculturad’Ernest Altés. Caps de setmana ifestius, fins al 31 de març. Entresetmana, concertar cita.

CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. El cinema d’ani-mació a Cassà. Fins al 9 de febrer.� Can Trinxeria. Àlbums il·lus-trats. Fins al 22 de febrer.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Capella del Convent de SantaClara. Presos políticos en la Espa-ña contemporánea, de SantiagoSierra. Fins al 3 de març.� Ecomuseu-Farinera. Menús deguerra. Cuina d’avantguarda i su-pervivència. Fins al 28 d’abril.

CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Sus-ceptible de Mercedes Mangrané.Fins al 16 de març.

FIGUERES� Centre cívic Creu de la Mà. Bo-tigues de figueres, de les alumnesde dibuix i pintura de la SocietatCoral Erato. Fins al 14 de febrer.� Centre cívic Joaquim Xirau.Paisatges de l’Alt Empordà, de Ba-sile Lucas. Fins al 22 de febrer.� La Cate. Resistència i combatper Catalunya, fotografies de Fer-ran Marull i Duran (1923-2016).Fins al 16 de febrer.

GIRONA� Biblioteca Just M. Casero. Ai-xò era i no era: Maria Aurèlia Cap-many. Fins al 20 de febrer.� Biblioteca Salvador Allende.Manga. Todo lo que necesitas sa-ber, produïda per Norma Còmics.Fins al 21 de febrer.� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Les imatges eco, d’Isaki La-cuesta. Fins al 28 d’abril.� Casa de Cultura. 55 urnes perla llibertat. Fins al 15 de febrer.� Casa de Cultura. Fotoperiodis-me a la rereguarda (1936-1939).Rafael Vilarrubias. Fins al 8 de fe-brer.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al setembre.� Centre cívic Onyar. Quin tempstenim? L’organització de la vidaquotidiana, exposició cedida perl’Institut Català de les Dones. Finsal 27 de febrer.� Centre cívic Onyar. Fotografiesdel Carnestoltes Girona Est 2018.Fins al 28 de febrer.� Centre cívic Sant Narcís. ()mi-gracions, aquarel·la, esmalt iguash sobre paper. Fins al 22 defebrer.� Centre cívic Santa Eugènia.Give Me Five, fotografies entorn elsíndrome Treacher Collins. Fins al28 de febrer.� Centre cívic Ter. Dues veus:converses compartides, fotogra-fies de parelles lingüístiques. Finsal 28 de febrer.� Centre Cultural La Mercè i sisestabliments del Barri Vell. Lanoia del monyo, d’Íngrid Riera.Fins al 10 de març.� Centre Cultural La Mercè. Artpropi, de Mariona Pujolàs. Fins al24 de març.� Centre Cultural La Mercè. XIIFestival d’Art Independent PepeSales, dedicat a Yi Sang. Fins de-mà.� Claustre de la Mercè. L’ira deZeus, escultura de Mercè Riba.Fins al 15 de març.� El Taller del Barri. Dibuixant pertot Girona, dels Girona UrbanSketchers. Fins al 20 de febrer.� Espai 22. Espais de llibres. 20retrats, 20 racons de lectura, unaidea de Gemma Barrufet, amb fo-tografies de Josep M. Balagué.Fins al 8 de febrer.� Espai Santa Caterina. Col·lecti-va La política retratada. La crònicasocial i política a través del dibuixhumorístic. Fins al 24 de febrer.

� Fundació Valvi. Tristos tòpics,pintura i il·lustració digital de Joa-nic Geniüt. Fins al 16 de març.� Galeria d’art El Claustre. Mira-des, col·lectiva. Fins al 16 de fe-brer.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� L’Estació Espai Jove. Mack’sUve (il·lustració), de V Skate-boards - HDLR. Dins la 28a edicióde Mostrar’t. Fins al 22 de febrer.� Museu d’Art. De París a Girona.Mela Muter i els artistes polone-sos a Catalunya. Fins al 23 d’abril.� Museu d’Història. Damià Escu-der, totes les vides. Fins al 10 demarç.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Prorrogada fins al 22 d’abril.

L’ESCALA� Llibreria Vitel·la. Il·lustracionsdel llibre Tots els contes, de PereCalders. Fins al 28 de febrer.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu, espai LaPeixera. 14Disset, de l’artista Car-lets. Fins al 7 d’abril.� Terracotta Museu. De terrissa iterrisseries, un tast a la col·leccióde Sergio Sabini Celio. Fins al 30de juny.

LA JONQUERA� MUME. Ésser expropiat, de JordiMitjà, Jon Uriarte i Íngrid Guardio-la. Fins al 24 de febrer.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. 100 anys deforça, alegria i coratge, del ClubEsportiu Llançà. Fins al 3 de març.� Museu de l’Aquarel·la. Mostracol·lectiva dels Premis Pinzelld’Or. Fins al 10 de març.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. Camins deronda. Fins al 28 de febrer.

OLOT� Àmbit Sant Lluc. Pintures deVicenç Solé Jorba (1904-1949).Divendres i dissabtes, fins al 23de febrer.� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Fins al 21 de juny.� Museu de la Garrotxa, SalaOberta. Josep Berga i Boada: eldespertar de les coses i dels ador-mits. Fins al 10 de febrer.� Sala Oberta 2. Dolors Puigde-mont. Cossos. Rodant i penjantd’un fil entre el Puigsacalm i elPuig Rodó. Fins al 19 de maig.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Mediterrània Espai Fòrum.Col·lectiva de pintura, de SílviaAyats, Hermínia Esteban, CelíaHernández, Lluïs Masdeu, TeresaRoses, Carmen Belmonte. Fins al12 de febrer.� Museu Can Mario. La identitatperduda. El rostre, de la FundacióVila Casas. Col·lecció olorVISUAL.Fins al 19 de maig.� Museu del Suro. Les cooperati-ves de consum en territori surer.Fins al 3 de març.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� Sala Empordà. Fes punta al lla-pis, de Carles Bros. Fins al 19 demaig.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig.

L’agenda

Viatjant per Mèxic amb Bolaño

Fragment d’una fotografia de Siqui Sánchez ■ S.S.

GIRONA 19.30 FOTOGRAFIA I LITERATURACom a acte paral·lel del Festival Pepe Sales, el Col·le-gi d’Arquitectes organitza a La Mercè la presentaciódel llibre El viaje imposible: en México con RobertoBolaño, del fotògraf Siqui Sánchez. ■ X.C.