Memòria Arqueològica: Control arqueològic de la excavació d'unes rases per a fonamentació als...

ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA

1

MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA

CONTROL ARQUEOLÒGIC DE LA

EXCAVACIÓ D’UNES RASES PER A

FONAMENTACIÓ ALS ABRICS AMB

PINTURES RUPESTRES DE MAS D’EN

LLORD – PORTELL DE LES LLETRES I

MAS DE RAMON BESSÓ

ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE MUNTANYES DE PRADES

PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL DE POBLET

MONTBLANC (CONCA DE BARBERÀ)

ADAM PICÓN i MANYOSA



2

ÍNDEX

1_ FITXA TÈCNICA ........................................................................ 3

2_ MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ............................................ 4

3_ LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ....................................................... 5

4_ MARC GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC ............................................... 7

5_ SÍNTESI HISTÒRICA I ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS ............. 8

6_ METODOLOGIA ....................................................................... 9

7_ DESENVOLUPAMENTS DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS ....... 10

8_ CONCLUSIONS GENERALS I INTERPRETACIÓ ......................... 14

9_ ANNEX DOCUMENTAL I PLANIMETRIA .................................. 15

10_ BIBLIOGRAFIA ..................................................................... 21



3

1_ FITXA TÈCNICA

NOM DE LA INTERVENCIÓ CONTROL ARQUEOLÒGIC DE LA

EXCAVACIÓ D’UNES RASES PER A

FONAMENTACIÓ ALS ABRICS AMB

PINTURES RUPESTRES DE MAS D’EN

LLORD – PORTELL DE LES LLETRES I

MAS DE RAMON BESSÓ

TERME MUNICIPAL MONTBLANC

COMARCA CONCA DE BARBERÀ

ESPAI NATURAL PROTEGIT EIN MUNTANYES DE PRADES

COORDENADES UTM X_342086, Y_4579778 (ED50)

X_341381, Y_4580025 (ED 50)

ALÇADA 519m

TIPUS DE JACIMENT ABRICS AMB PINTURES RUPESTRES

TIPUS D’INTERVENCIÓ PREVENTIU

TIPUS D’ACTIVITAT SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC

RESULTAT DE LA INTERVENCIÓ NEGATIU

CRONOLOGIA NEOLÍTIC - BRONZE

DATES DE LA INTERVENCIÓ 17-09-2012 al 21-09-2012

ARQUEÒLEG DIRECTOR ADAM PICÓN i MANYOSA

RÈGIM JURÍDIC DE LA FINCA PÚBLIC

REFERÈNCIA CADASTRAL DE LA

FINCA

POLÍGON 38 PARCEL·LA 17

43087A038000170000ZO

POLÍGON 38 PARCEL·LA 130

43087A038001300000ZU

PROMOCIÓ I FINANÇAMENT AJ. de MONTBLANC - PNIN de

POBLET

NÚMERO D’EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/1-8966

SUPERFÍCIE AFECTADA 250 m2



4

2_ MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

Les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades van ser declarades Patrimoni de la

Humanitat el 1998 en el marc de l’art llevantí a la Península Ibèrica (Rock Art of the

Mediterranean Basin on the Iberian Peninsula).

Prèviament, però, la llei estatal de Patrimonio Histórico Español (16/1985), al seu

article 40.2 declara que: Quedan declarados Bienes de Interés Cultural por ministerio

de esta Ley las cuevas, abrigos y lugares que contengan manifestaciones de arte

rupestre. Per tan, quan va aparèixer la llei catalana de Patrimoni Cultural Català

(9/1993) va assimilar aquestes pintures a la figura de protecció de BCIN (Bé Cultural

d’Interès Nacional), el que ve a representar la màxima protecció legal existent a

Catalunya.

Tota aquesta legislació compromet a l’administració que legisla, entre d’altres coses, a

la difusió del patrimoni protegit. És precisament aquest punt el que ha motivat a

l’Ajuntament de Montblanc, juntament amb l’òrgan gestor del Paratge Natural d’Interès

Nacional de Poblet a realitzar una proposta de tancament físic dels abrics de Mas d’en

Llort - Portell de les Lletres i l’abric de Ramon Bessó (amb el vist i plau dels serveis

tècnics del Departament de Cultura) per tal de fer visitables aquestes pintures rupestres.

Aquest tancament físic suposa la construcció d’una tanca que amb un suport d’obra, per

al qual és necessària la excavació d’una rassa d’uns 30 centímetres de profunditat. Per a

la realització d’aquestes obres, concretament la excavació de la rasa, el Servei

d’Arqueologia va considerat necessari el seguiment arqueològic dels treballs per tal de

constatar la presència o absència de material arqueològic vinculat a la ocupació dels

abrics.

Amb motiu de les obres per a la instal·lació de les tanques de protecció dels abrics que

contenen pintures rupestres i la construcció dels suports de les tanques, s’ha cregut

necessari la realització d’un seguiment arqueològic dels treballs esmentats atès que està

prevista la remoció de 5,5 m3 de terra en un total de 70 metres lineals (32 metres al

sector Mas d’en Llort – Portell de les Lletres; i 38 metres al sector Mas d’en Ramón

Bessó).

Pel que fa al inventari dels abrics, aquests estan catalogats pel Servei d’Arqueologia i

Paleontologia amb el codi 648 (Portell de les Lletres), 649 (Mas de Ramon Bessó) i 650

(Mas d’en Llort), i cronològicament s’ubiquen en una forquilla que aniria del Neolític al

Bronze i s’engloben dins del que s’ha denominat com a art llevantí.

Cal recordar que les pintures tenen consideració de jaciments arqueològics i estan

protegits per la figura de protecció de BCIN (Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català).

A més, des de l’any 1998, estan declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la

Humanitat.



5

3_ LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ

Imatge 1: Ubicació cartogràfica dels abrics (ICC, 1:50.000).

Els abrics que contenen les pintures rupestres objecte de les actuacions esmentades es

troben ubicades dins del terme municipal de Montblanc, en terrenys propietat de la

Generalitat de Catalunya; aquests són la forest d’utilitat pública “Plans i Baridana”,

corresponents al CUP (Catàleg de Forest d’Utilitat Pública) número 54, el qual es

gestiona des de l’òrgan gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.

Tanmateix, cal recordar que aquest CUP es troba ubicat a l’espai natural protegit “EIN

Muntanyes de Prades”, declarat en base a la llei 12/1985 d’Espais Naturals i el decret

que la desenvolupa, el 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural

(PEIN).

Aquest abrics es troben dividits en dos conjunts, el primer que engloba les pintures dels

abrics de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, els quals es troben junts, i Mas d’en

Ramon Bessó, que es troba a uns 500 metres de distància, al nord-oest dels primers.

Tots ells s’ubiquen a la capçalera del barranc de la Vall, al terme municipal de

Montblanc.

Pel que fa a les referències cadastrals dels abrics, aquestes són: parcel·la 17 i polígon 38

del terme municipal de Montblanc amb la referència cadastral

43087A038000170000ZO pel conjunt Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, i parcel·la

130 i polígon 38, també del terme municipal de Montblanc, amb la referència cadastral

43087A038001300000ZU per l’abric del Mas d’en Ramon Bessó.



6

Tanmateix, les coordenades UTM que georeferencien els abrics són: X_342086,

Y_4579778 segons dàtum ED50 o X_341991, Y_4579574 segons dàtum ETRS891, pel

conjunt Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, i X_341381, Y_4580025 segons dàtum

ED50 o X_341286, Y_4579821 segons dàtum ETRS89 per l’abric de Mas d’en Ramon

Bessó.

Fotografia 1: Imatge aèria on podem veure en cercle vermell la ubicació dels abrics de

Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. Al costat esquerre de la fotografia es pot apreciar

la construcció que dóna nom a l’abric (Mas d’en Llort).

Fotografia 2: Imatge aèria on podem veure en cercle vermell la ubicació de l’abric del

Mas d’en Ramon Bessó. Al costat dret del cercle es veuen les runes del mas.

1 Recordem que tot i que avui en dia encara funcionem, a Espanya i Portugal, amb el datum ED50

(European Datum 1950) a partir de l’1 de gener de 2015 haurem de funcionar amb el datum ETRS89

(European Terrestrial Reference System 1989), tal i com marca el decret 1071/2007 que oficialitza el

sistema ETRS89. Aquest nou datum té la intenció d’harmonitzar la geoinformació arreu d’Europa per tal

de facilitar la interoperativitat a tots els estats membres de la UE.



7

4_ MARC GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC

La comarca de la Conca de Barberà es caracteritza geològicament per la seva forma de

conca en la part central de la comarca; aquesta anomenada conca ha estat conformada

per la erosió provocada pels dos principals rius que actualment hi flueixen: el Francolí i

l’Anguera.

Els principals trets geològics que delimiten la comarca de la Conca de Barberà, són,

d’est a sud, les serres de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les quals trobem les

Muntanyes de Prades, la Serra de Miramar i les que englobaríem amb el sector del riu

Gaià: Cogulló, Comaverd, Montclar, Queralt i Brufaganya.

Cap a l’oest i el nord els límits no són tan abruptes com els abans esmentats; aquests

límits corresponen a les zones més elevades que separen la conca del Pla d’Urgell i de

les Garrigues, coincidint amb la divisòria d’aigües de la Mediterrània i la vall de l’Ebre.

Així doncs, torbem les serres del Tallat i els colls de Belltall, coll de Senan, coll de

Tarrès i el coll de Deogràcies.

Com hem dit, el tret principal de la comarca és la conca formada per la erosió dels dos

rius esmentats. Aquests rius han erosionat els materials més tous que hi ha a la base de

la Depressió Central.

Així doncs, la Conca de Barberà se’ns presenta com un espai de transició entre la

Depressió Central, el Pla d’Urgell i el Camp de Tarragona. Aquest fet fa de la Conca de

Barberà un lloc geològicament ric i divers.

Trobem dos grans components que conformen els materials geològics de la Conca: els

que ocupen la part central de la Conca (o Conca estricta), que són els mateixos del

terciari que trobem a la Depressió Central i a les serralades Septentrional, i els materials

estratigràfics de les serralades Meridionals (Prades i Miramar).

Els materials principals de la zona de la Conca són les argiles d’origen Terciari; tot i

així trobem la presència de guix i conglomerats calcaris, saldons vermellosos i margues

roges. A les serres Meridionals hi trobem materials de l’era Paleozòica i del Triàsic.

Pel que fa a les serralades Meridionals, trobem que hi ha un substrat o base molt antiga

formada per licorelles que afloren formant els comellars baixos de la Serra de Prades, a

la part sud-oest de la comarca, just per sobre dels termes de l’Espluga de Francolí i

Poblet. Aquestes licorelles formen els barrancs de la Santíssima Trinitat i la part inferior

del bosc de Poblet, justament per on traça la carretera de Prades (T-700) i on trobem

ubicada la Granja Mitjana.

En canvi, a més alçada hi predomina el terreny granític i les granodiorites dels boscos

de Poblet. Vilanova de Prades i la Serra de la Llena la ubicaríem en aquest espai, essent

característica la seva composició de conglomerats tipus montserratí d’origen Oligocè

igual que el Montsant.



8

Diferents autors ens situen a Poblet el que han anomenat “falla de Poblet”, la qual aniria

d’est a oest separant la serra de Prades a la part baixa amb els terrenys dedicats al cultiu

de la vinya. Aquesta falla tindria un traçat que arribaria fins a l’estret de la Riba (al

terme municipal de Vilaverd i fent frontera amb la comarca de l’Alt Camp) i passaria

per les ermites de Sant miquel i Sant Josep, aproximadament.

Imatge 2: Plànol geològic de la zona de Rojals i Mas d’en Llort (IGC, 1:50.000).

5_ SÍNTESI HISTÒRICA I ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS

Les primeres dades referents a les pintures rupestres de Mas d’en Llort – Portell de les

Lletres les trobem ja el 1830 quan Fèlix Torres i Amat dóna a conèixer les pintures del

Portell de les Lletres i Abric de la Baridiana. Però no serà fins a la dècada dels anys ’30

del segle XX que el doctor Vilaseca no descobrirà les pintures de Mas d’en Llort i

Baridiana; durant aquest segle, però, s’havien anat descobrint altres pintures arreu de

Catalunya (el Cogul, Tivissa, el Perelló, etc, remarcant la important tasca realitzada per

Bosch i Gimpera). Des de aleshores les troballes s’han anat succeint (a la dècada dels

’70 es van donar a conèixer 18 nous conjunts) fins que el 2006 va sortir a la llum la

descoberta al Montsant (Priorat) d’una 20a de conjunts inèdits.

Pel que fa als treballs realitzats a Mas d’en Llort – Portell de les Lletres i Mas de

Ramon Bessó, les intervencions que s’han dut a terme fins al moment han consistit en la

documentació dels conjunts de les pintures, vinculades al projecte “Corpus de Pintures

Rupestres a Catalunya” (Castell i Hernández, 1990).

Cal destacar que l’any 1998 aquests abrics, juntament amb la resta d’art rupestre

denominat “llevantí de l’arc Mediterrani” va ser declarat “Patrimoni de la Humanitat”

per la UNESCO.



9

6_ METODOLOGIA

La metodologia aplicada en el seguiment arqueològic de la excavació de les rases per a

la fonamentació dels murs ha estat la observació directa. Com hem explicat, les obres a

realitzar es divideixen en la construcció de dos murs en dos abrics diferents.

La primera rasa es va realitzar el dia 21 de setembre a l’abric de Mas d’en Llort –

Portell de les Lletres, i la segona rasa es va fer el dia 27 de setembre al abric de Ramon

Bessó.

En canvi, la excavació de la rassa a l’abric de Ramón Bessó, es va optar per realitzar-la

amb una petita màquina excavadora amb una pala d’una amplada de 30cm. La direcció

de la obra va decidir realitzar uns aplanaments del terreny per tal de que la màquina

pogués treballar amb seguretat, fet que va provocar que s’eliminessin alguns petits

desnivells que estaven contemplats a l’alçat topogràfic de les tanques. Tot i així, es van

respectar els murs de pedra seca existents vinculats a l’antic Mas de Ramon Bessó.

Fotografia 3: A l’esquerra imatge

de la excavació de la rassa a l’abric

de Mas d’en Llort-Portell de les

Lletres.

La orografia i la potència de

sediments existent a un i altra abric

va condicionar els mitjans amb els

que es van realitzar les rases. Així

doncs, a Mas d’en Llort – Portell

de les Lletres es va excavar amb

mitjans manuals, és a dir, a pic i

pala, allà on hi havia sediment per

fer-ho, ja que part del recorregut

traçat als plànols no tenia sediment

i el mur s’hauria de construir

damunt de roca mare.



10

Fotografia 4: Moment dels treballs a l’abric de Ramon Bessó.

Els treballs d’excavació de les rasses i la posterior construcció dels murs que hauran de

servir de suport a les tanques van ser realitzats per la empresa “NOGUÉS

EXCAVACIONS SL” de Montblanc, els quals conten amb certa experiència en treballs

de prospecció arqueològica en grans infraestructures.

7_ DESENVOLUPAMENTS DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS

Tal i com hem explicat a l’apartat anterior, els treballs han consistit en la excavació de

diverses rases que han de servir de fonamentació dels murs que tancaran els abrics on hi

ha les pintures. Aquestes rasses tenien una profunditat i amplada mitjana d’uns 30

centímetres.

Le previsió era que per l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres s’excavessin un

total de 24,6 metres lineals de rassa que comportarien un moviment total de 2,2 m3 de

terra. En canvi, per l’abric de Mas de Ramon Bessó, la quantitat estimada era de 35,10

metres lineals de rassa amb un volum de terra generada de 3,15 m3.

A la pràctica, la rassa excavada a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres ha

suposat un volum de terra força menor ja que la roca mare ha aflorat ràpidament i no

s’ha pogut aprofundir els 30 centímetres a tot arreu però si a la major part del traçat. En

canvi, a l’abric de Ramon Bessó si s’han assolit les previsions i fins i tot s’ha generat



11

una mica més de volum degut al condicionament de l’espai on ha treballat la

maquinària.

MAS D’EN LLORT – PORTELL DE LES LLETRES

Durant els treballs d’excavació de la rassa, s’ha procedit a la retirada de la primera capa

vegetal i més orgànica amb una potència que oscil·lava entre els 10 i 15 centímetres,

amb una forta presència d’arrels, apareixent immediatament fragments de pedra calcària

pròpia de l’ indret.

La textura del sediment ha resultat ser poc compacta, de coloració marró fosc

(condicionada per la matèria orgànica en descomposició: restes vegetals, etc.) i a mida

que s’aprofundia més la coloració oscil·lava entre el marró clar i l’ocre.

El seguiment arqueològic ha estat negatiu. Les úniques restes aparegudes han estat

fragments de vidre i algun fragment de ceràmica vidriada contemporània (finals del s.

XIX i primera meitat del segle XX).

MAS RAMON BESSÓ

Els treballs realitzats en aquest abric han donat unes característiques sedimentològiques

similars a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. El seguiment arqueològic

també ha donat uns resultats negatius però en aquest cas podem destacar la gran

quantitat de fragments de teula apareguts durant la excavació de la rassa i que provenen

de les restes del Mas existent a l’abric i que dóna nom al mateix.

Igual que a la rasa anterior, han aparegut força fragments de ceràmica vidriada típica de

finals del segle XIX i primera meitat del segle XX.

Cal destacar que la orografia de l’entorn de Mas de Ramon Bessó es caracteritza per la

presència d’antigues terrasses que haurien estat cultivades en un passat recent (s.XIX

inicis del s.XX); de fet, a pocs metres de distància, a una cota superior a les runes del

mas, encara trobem una antiga era amb un corró, fet que ens indica que a les proximitats

es cultivava cereal.



12

Fotografia 5: Imatge del corró que hi ha a l’antiga era vinculada al Mas de Ramon

Bessó.

Fotografia 6: Imatge de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres on s’aprecia com aflora

la roca calcària pròpia de la zona. Igualment, podem veure la coloració del sediment.



13

Fotografies 7 i 8: Dues imatges més de la tipologia del sediment resultant de la

excavació de la rassa a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. S’aprecia la

quantitat de fragments de pedra calcària i la coloració més clara que apareix.

Fotografia 9: Imatge on podem veure els treballs de condicionament de la zona de

treball per tal de proporcionar seguretat a l’operari de la màquina a l’abric de Ramon

Bessó.



14

Fotografia 10: Imatge de la rassa frontal de l’abric de Mas d’en Ramon Bessó.

8_ CONCLUSIONS GENERALS I INTERPRETACIÓ

Després d’haver realitzat el seguiment arqueològic dels treballs realitzats, s’ha pogut

constatar que no ha aparegut material arqueològic vinculat a ocupacions prehistòriques

dels abrics ni ocupacions d’època històrica.

Les úniques restes documentades estan relacionades amb les ocupacions més recents

dels abrics, bàsicament l’abric de Mas de Ramon Bessó. Aquestes restes són

fonamentalment fragments de teula i restes ceràmiques contemporànies.

Tanmateix, els dos abrics, però particularment el del Mas de Ramon Bessó, han estat

fortament modificats, havent-se construït terrasses amb murs de pedra seca. La

presència d’aquestes terrasses ha condicionat el treball de la maquinària en aquest darrer

abric, tal i com hem vist a les fotografies.



15

9_ ANNEX DOCUMENTAL I PLANIMETRIA



16

Imatges 3-5

Les tres imatges anteriors corresponen a les tres fitxes que figuren en l’inventari dels

elements que conformen el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en l’apartat de

Art Rupestre Llevantí o Rock Art of the Mediterranean Basin on the Iberian Peninsula

i consultable a la web: http://whc.unesco.org/en/list/874

A continuació s’adjunta la planimetria de les rasses (imatges 6 i 7). Com es pot

comprovar, només s’ha realitzar una planta general a escala 1/100, una per a l’abric de

Ramón Bessó i un altra per als abrics del Portell de les Lletres – Mas d’en Llord.

No s’ha realitzat una planimetria detallada de les rases donat que aquestes han

comportat un resultat arqueològic negatiu i la potència de les mateixes ha estat de poca

entitat (30 centímetres en el major dels casos). Tanmateix, ja hem explicat que no s’han

detectat nivells estratigràfics.

http://whc.unesco.org/en/list/874



17

IMATGES 6 i 7



18



19

DOCUMENT 1: AUTORITZACIÓ D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA



20



21

10_ BIBLIOGRAFIA

CASTELLS, J.; HERNÁNDEZ, G. (1990): PINTURES RUPESTRES DE

CATALUNYA: UN PATRIMONI DESCONEGUT I AMENAÇAT. EL PROJECTE

“CORPUS DE PINTURES DE CATALUNYA”. Tribuna d’Arqueologia 1989-1990:

31-40.

CASTELLS, J.; HERNÁNDEZ, G. (1990): PINTURES RUPESTRES. EL PROJECTE

“CORPUS DE PINTURES DE CATALUNYA”. Revista Espais.

PALACÍN, A. (1978): APUNTS SOBRE LA GEOLOGÍA DE LA CONCA. Aplecs

núm. 1. Montblanc: 135-144.

VIÑAS, R. (2006): CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DE LA BALMA DELS

PUNTS (L’ALBÍ, LES GARRIGUES, LLEIDA). “RUPTURA O CONTINUÏTAT”

ENTRE LES TRADICIONS RUPESTRES POSTPALEOLÍTIQUES DE LA

MEDITERRÀNIA PENINSULAR. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló

25: 9-19.

VIÑAS, R.; CIURANA, J. (2005): UN NOU CONJUNT AMB PINTURES

RUPESTRES AL BARRANC DE BIERN (VILANOVA DE PRADES, CONCA DE

BARBERÀ, TARRAGONA). PRIMERES OBSERVACIONS ASTRONÒMIQUES.

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 24: 79-90.

VIÑAS, R.; RUBIÓ, A. (2012): REFERÈNCIES SOBRE L’ART LLEVANTÍ A LES

MUNTANYES DE PRADES (TARRAGONA): I. LES FIGURES HUMANES. Aplec

de Treballs 30: 57-77. Montblanc.

VIÑAS, R. et alii (2007): DESCOBERTA DE PINTURES RUPESTRES A LA

SERRA DEL MONTSANT: TERMES MUNICIPALS DE CABACÉS I LA MORERA

DE MONTSANT (PRIORAT). III Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant.

VIÑAS, R. et alii (2007): NOUS CONJUNTS DE PINTURES RUPESTRES A LES

MUNTANYES DE PRADES I EL MONTSANT. Aplec de Treballs 25: 23-30.

Montblanc.

Memòria Arqueològica: Control arqueològic de la excavació d'unes rases per a fonamentació als...

Documents

Transcript of Memòria Arqueològica: Control arqueològic de la excavació d'unes rases per a fonamentació als...