La investigació al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Boí (Alta Ribagor4¡al. 17, 18 i 19 d'octubre de 2012

Col· labora:

tm INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS Diputació de Lleida

muni(ipi!t. terntori j tu

La investigació a

d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Presentació. 7 Maria Mereé Aniz iMantes

El projecte Acopla : biogeoquímica de les aigües de muntanya, 9 control hidrológic i efectes potencials del canvi climatic.

Uufs Camarero, Andrea Butturini, Jordi Catalan, Félix Francés, Marta Boix, Ismael Orozco i Marc Sala

Efectes de I'activitat ramadera sobres les aportacions de nitrogen als 19 estanys del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Joan Uufs Riera, Marisol Felip, Eglantine Chappuis, Joan Tresserra i Uuís Camarero

Sensores microbianos del cambio global en lagos de alta montaña. 29 Emilio O. Casamayor

Simulació meteorológica d 'alta resolució en zones 39 d'orografia complexa : el cas del Pare Nacional.

Meritxell Pagés i Josep Ramon Miró

Restauració de la vegetació aquatica en estanys del PN: inventari d'habitats poten- 43 cials i predicció de comunitats en sistemes afectats per I'explotació hidroelectrica.

Esperanc;a Gacia, Cristina Pulido, Joan Riera, Eglantine Chappuis i Enric Ballesteros

TREBIO: el papel de las trayectorias históricas en los cambios de usos de suelo sobre 57 la biodiversidad en el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici.

Magda Pla, Uuís Brotons, Altor Ameztegui, Uuís Coll i Pere Casals

Boí (Alta Ríbagor~), 17, 18 j 19 d'octubre de 2012· 5

63 Dinámica de las poblaciones de perforadores de coníferas en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Mauñci durante los últimos años. Gerardo Sánchez I Eudaldo González

I Respuestas individuales de los árboles al clima del Pirineo: un caso de estudio en bosques subalpinos de Pinus uncinata. Jesús Julio Camarero, J. Diego Galván, Gabriel Sangüesa-Barreda. Arben O. Alla, Hooz A. M endivelso y Emilia Gutiérrez

Interaccions entre arbre i arbust alllarg de I'ecotó entre el base i els prats alpins al Pirineu Central. Oriol Grau, Josep M. Ninot i José M. Blaneo-Moreno

Caracterització edilfica deis bascas de pi negre de nova formació al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Carme Casas Arearons, Núria Bruch Oms, Pere Casal s Tortras, Empar Carrillo Ortuño i Josep M. Ninot Sugrañes

1 Genética del paisaje y ecología de pastos subalpinos de Festuca eskia y

1

1

F. gautieri en el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici. Isabel Marques, David Draper, Benjamín Komac, José Gabriel Segarra-Moragues, LUIs Villar, Elvira Sahuquillo, Ernesto Pérez-CoUazos, Juan Viruel í Pilar Catalán

Caracterització ecofisiológica de les respostes de diferents especies representatives de I'estatge subalpí al canvi climatic. Jordi Fernandez, Lucas S. Ferro, Caries Ribó, Claudia Canadel!, Assumpció Moret, Alba Fransi i Isabel Fleck

El genere Pedicularis (Orobanchaceael al Pare ¡les arees veines. Ignasi Soriano

1 lIista vermella de la flora vascular del Parc Nacional. d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Moisés Guardiola, Albert Petit, Josep Maria Ninot, Empar Carrillo, Aaron Pérez-Haase i Gerard Giménez

1 9 Canvis en la vegeta ció de les congesteres com a resposta a la variabilitat c1imatica. Estela lila, Artur Lluent I Empar Carrillo

11= Caracterització de la mOrfologia funcional i I'estructura d'edats de Vaccinium myrtillus a !'ecotó d'un bosc subalpí. Alba Anadon Rosell . Sara Palacio i Josep M. Ninot

1 Estudi de la producció i la qualitat de lIavor de Pinus uncinata Ram. ex OC. alllarg del gradient altitudinal. Marc Talavera, Josep M. Ninot i Empar Carrillo

1 Efecte de la gestió forestal sobre la comunitat d'abelles i vespes nidificants en cavitats preestablertes i la seva fauna associada. Helena Barril·Graells, Llufs Comas, Anselm Rodrigo i Jordi Boseh

6 · IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Sumari Efectes de la gestió forestal sobre les comunit ats de formigues 183

en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauriei . alga Boet. Xavier Aman, Marc Gracia, Lluís Comas i Javier Retana

la colonització deis estanys del Pa re Nacional d'Aigüestortes 193 i Estany de Sant Maurici pel erustaci Daphnia long;spina.

Marc Ventura, Danilo Buñay, Alexandre Miró, Eva Hamrova, Adam Petrusek, Luc De Meester i Joaquim Mergeay

Per que els óssos no freqüenten el Pa re Nacional 203 d'Aigüesto rtes i Estany de Sant Maurici?

Santiago Palazón, Antoni Batet, David Camps, Ivan Afonso, Daniel Villero, Magda Pla, Lluís Brotons i Jordi Ruiz-Olmo

Interaeció entre cl ima i ocupació humana en la configuraeió del paisatge 211 vegetal del Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Mauriei.

Jordi Catalan, Albert Pélachs, Ermengol Gassiot, Ferran Antolín, Anna Ballesteros, Meritxell Batalla, Francesc Burjachs, Teresa Buchaca, Lluís Camarero,

Ignacio Clemente, David García, Virginia García-Díaz, Santiago Giralt, Laía Jordana Lluch, Niccoló Mazzuco, Elena Mur, Miquel Ninyerola, Laura Obea, Joaquim Oltra,

Ramon Pérez-Obiol. Raquel Piqué, Sergi Pla-Rabés, Carlos Rivera Rodón, Josep Manel Rodrfguez, David Rodríguez, Alberto Sáez i Joan Manuel Soriano

les primeres comunitats ramaderes de la Val! 221 de Sant Nicolau (5.000 - 2.300 caIANE).

Niccoló Mazzucco, Ermengol Gassiot, David Rodríguez Antón, David Garcia Casas i Laura Obea Gómez

Les muntanyes del Pare Naciona l d'Aigüestortes i Estany 235 de Sant Maurici: metodologia per a I'estudi del patrimoni

immaterial i la dimensió social del paisatge. Oriol Beltran, Ferran Estrada i Ismael Vaccaro

Descobrir I'esperit deis Ilocs. Com traetar el patrimoni immaterial 249 als pares i altres espais patrimonials. Algunes propostes.

Jordi Abella i Xavier Roigé

Més de 2.000 a nys d'arquitectura ramadera 261 al Pare Nacional d 'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

David Garcia Casas, Ermengol Gassiot, Laura Obea, Niccoló Mazzuco í David ROdríguez Antón

Presentació Merce Aniz Montes Directora-conservadora del Parc Nacional

Són ja 25 anys des de la primera edició de les Jornades de Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, celebrades un !lunya mes d'octubre de 1988 a Boí.

Des d'aleshores, com se sol dir, molt ha plogut i molt s'ha investigat. D'aquelles primeres jor­nades, van sortir projectes de recerca que encara avui continuen portant-se a terme, i, encara més destacable, aportant resultats; des deis estudis sobre la biogeoquímica de les aigües del parc a recerques sobre les comunitats vegetals que poblen les valls i els estanys.

El Pla director de la Xarxa de Parcs Nacionals indica la necessitat d'establir un marc de col·laboració í assessorament amb la comunitat científica, i de desenvolupar un programa de recerca propi de la Xarxa. Gracies a aquest programa i a les periodiques convocatories de sub­vencions de projectes de recerca científica a la Xarxa de Pares Nacionals, des de la primera convocatoria de I'any 2002 fins ara s'han dut a terme 21 projectes de recerca específics del parc o compartits amb altres pares nacionals. Com a mostra de la implicació d'aquest programa, en els darrers 5 anys, les subvencions total s d'aquests projectes destinats al Parc Nacional o compartits han tingut un import superior a un milió d'euros.

Una part important d'aquesta novena edició és el projecte multidisciplinari OCUPA, que es dedica a I'estudi de la interacció alllarg deis anys del clima, la vegetació i I'ocupació humana: la dinamica de com aixo s'ha produ"lt i ha anat variant amb el temps es pot reconstruir mitjan¡;:ant técniques de paleoecologia i arqueologia . Un territori amb la natura gairebé intacta com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici esdevé el medi idoni per poder fer aquestes investigacions amplies en temps i disciplines .

220 . IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanv de Sant Maurici

Bibliografia BAL, M-e.; PÉLACHS, A; PÉREZ-OBIOL, R.; JUlIÁ, R.; CUNILL, R. 120111. Fire history and human activities during the last 3300 cal yr BP in Spain's Central Pyrenees: The case 01 the Estany de Burg. Palaeo­geogr Palaeoclimatol Palaeoecol 300: 1 79-190.

BIRKS, H. J. B. 119981. Numerical tools in palaeolim­nology - Progress, potentialities, and problems. J PaleolimnoI20:307-332.

CATALAN, J.; PÉREZ-OBIOL, R.; PLA, S. 120001. Canvis climátics a Aigüestortes durant els darrers 15.000 anys. V Jornades sobre recerca al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, p. 45-52.

CATALAN, J.; PLA, S; GARCIA, J; CAMARERO, L. 120091. Climate and CO' saturation in an alpine lake throug­hout the Holocene. Limnol Oceanogr 54:2542-2552.

COPONS, R; BORDONAU, J. 119961. El registro sedi­mentario del Cuaternario reciente en el lago Redó d'Aigües Tortes (Pirineos Centrales). In: Grandal d'Anglade A and Pagés Valcarlos J leds.), IV Reu­nión de Geomorfología. Sociedad Española de Geo­morfología, O Castro lA Coruña), p. 249-260.

DEARING, J. A; BAnARBEE, R. W.; DIKAU, R.; LARD­caUE, l.; OLDFIELD, F. 120061. Human-environment interactions: learning from the past. Regional Envi­ronmental Change 6:1-16.

GASSIOT, E. 120081. Excavació arqueológica de /'Abric de /'Estany de la Coveta l. Memória linal de la intervenció de juny-setembre 2005. Direcció General del Patrimoni Cultural, Barcelona, p. 184.

GASSIOT, E. 120091. Prospeccions arqueo/ógiques al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Direcció General del Patrimoni Cultural, Barcelona, p. 278.

GASSIOT, E.; RODRIGUEZ-ANTÓN, D.; GARCIA, V. 120101. El poblament del Pare Natural d'Aigüestortes i /'Estany de Sant Maurici durant el neolític. Noves dades ar­queo/ógiques i les seves implicacions per a f'estudi de les zones d'alta muntanya. VIII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Departament de Medi Ambient, Gene­ralitat de Catalunya, Barcelona, p. 153-164.

GASSIOT, E.; MAZZUCO, N.; CLEMENTE, l.; RODRIGUEZ ANTÓN, D.; ORTEGA, D. 120121. Circulación e inter­cambio en el poblamiento y la explotación de la alta montaña del Pirineo en los milenios V-IV ANE. Ru­brícatum Revista del Museu de Gavá 5:61-68.

GASSIOT E, RODRíGUEZ-ANTÓN D, BURJACHS F, ANTOLlN F, BALLESTEROS A 1201 2bl Poblamiento, explotación y entorno natural de los estadios alpinos y suba/pi­nos del Pirineo central durante la primera mitad del Holoceno. Cuaternario Y Geomorfología 26:9-45.

JIANG, W.; GUIOT, J.; CHU, G.; Wu, H.; YUAN, B.; HAnE, e.; Guo, Z. 120101. An improved methodo­logy 01 the modern analogues technique lar pa­laeoclimate reconstruction in arid and semi-arid regions. Boreas 39: 1 45-153.

MAZZUCO, N. et al. laquest voluml.

MAZZUCO, N.; GASSIOT, E.; ORTEGA, D.; CLEMENTE, l.; RODRIGUEZ ANTÓN, D. 120131. Lithic procurement at the Cava del Sardo during Neolithic: preliminary data on mobility strategies. Archaeologia postme­dievale en premsa.

OBEA, L.; PlauÉ, R.; MARTIN, M.; GASSIOT, E. 120111. The exploitation of forest resources in mountain areas during the Neolithic in the northeast of the Iberian Peninsula. Saguntum Extra 11 :129-130.

PÉLACHS, A; JUlIÉ, R.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO, J. M.; BAL, M-e.; CUNILL, R.; CATALAN, J. (2011). Po­tential influence of Bond events on mid-Holocene climate and vegetation in southern Pyrenees as as­sessed lrom Burg lake LOI and palien records. The Holocene 21 :95-1 04.

PLA, S.; CATALAN, J. 120051. Chrysophyte cysts lrom lake sediments reveal the submillennial winter/ spring clima te variability in the northwestern Me­diterranean region throughout the Holocene. Clim Dynam 24:263-278.

SERRA-DIAZ, J. M.; NINYEROLA, M.; LLORET, F. 120121. Coexistence 01 Abies alba (Mili.) - Fagus sylvatica (L.) and clima te change impact in the Iberian Penin­sula: A climatic-niche perspective approach. Flora 207:10-18.

.

Boí (Alta Ribagorlfa), 17, 18 ¡ 19 d'octubre de 2012· 221

Les primeres comunitats ramaderes de la Vall de Sant Nicolau (5.000 - 2.300 CaIANE) Niccolo Mazzucco', Ermengol Gassiot2, David Rodríguez Antón', David Garcia Casas2

, Laura Obea Gómez2

1. Institució Milá i Fontanals. Consell Superior d'lnvestigació Cientifíques. C. Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona. 2. Departamen1 de Prehistória . Universitat Autónoma de Barcelona. Edifici B. Campus de la UAB. 08193 Bellaterra.

Abstract

In the last decade, the dillerent research projects developed at National Park af Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici IPNAESMI show that highest parts 01 central Pyrenees have been inhabited since the la test 7,000 years. This anthropic pressure increases between 5,000 and 4,500 years ago, when alpine and subalpine areas are simultaneously occupied. The Cova del Sardo is a natura l rock shelter sited at 1,790 m.a.s.1. in the Sant Nicolau Valley, in the Ax.,al Central Pyrenees. Archaeological and paleoecological data fram this site suggest the eXlstence 01 an extensive mobi lity 01 pastoral groups lrom the Ebro Valley throughout the Noguera's rivers to the Axial Pyrenees, during the entire Neolithic periad. On the other hand, pollen and anthracological analyses Irom the Cova del Sardo suggest a dynamic process 01 landuse Irom 7,500 ta 4,500 yrs cal BP. In this paper we present the results 01 lithic material provenance and techno-Iunctional analyses. Obtained data canlirm the existence 01 changes in the mobility strategies and in the occupatianal dynamics 01 the site along the 3,000 years 01 human accupation.

Keywords: Pyrenees, Neolithic, lithic materíals, mobility, transhumance

Resum

Durant I'última decada els projectes d'investigació dirigits a esbrinar les primeres ocupacions al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici IPNAESMI han demostrat que a partir deis últims 7.000 anys les árees d'alta muntanya pirenaica es caracterit2en per una creixent presencia humana, lins a arribar la entre 5.000 i 4.500 anys a un moment de major pressió, amb I'acupació simultánia deis estadis alpins i subalpins. Les dades arqueológiques i paleoambientals provinents de la cova del Sardo de Boí, un abric localitzat a 1.790 m.S.n .m. a la vall de Sant Nicolau, a més de conlirmar aquest escenari apunten a una elevada mobilitat deis grups humans que presumiblement portaven a terme estrategies d'explotació ramadera a la muntanya. Aquestes estrategies es podrien basar en práctiques de mobilitat a Ilarga distáncia, des d'altres indrets de les Nogueres, o lins i tot de la vall de I'Ebre. D'altra banda, les análisis de les restes pol·liniques i carpológiques procedents de la cova suggereixen que la dinámica d'ocupació del jaciment no va ser un pracés continu i gradual i que hi va haver dilerents patrons en I'ocupació del jaciment i en I'explotació del seu entorno En aquest article presentem els resultats de I'estudi deis conjunts litics de la cova del Sardo a través d'análisis de procedencia de les materies primeres i de la gestió tecnológica i Iuncional de les eines utilitzades. Les dades obtingudes indiquen que les estrategies de gestió de I'espai, la mobili­tat i I'organització tecnológica deis grups humans al llarg de les diverses lases d'ocupació del jacimen\, entre 4.800 i 2.500 calAN E, van ser canviants.

Paraules clau: Pirineu, neolrtic, indústria I¡tica, mobilitat, transhumancia

222 · IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

1. Introducció Diversos estudis arqueológics recents han docu­mentat la presencia humana a les zones altes deis Pirineus (Rendu, 2003; Palet et al., 2008, i Ejarque et al., 20091. i especialment a I'interior de I'actual area del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) al lIarg deis darrers 9.000 anys (Gassiot et al. 2010a i 2010b). Aquestes ma­teixes investigacions, en el marc de programes interdisciplinaris, també han comenc;at a esbos­sar una nova visió deis medis d'alta muntanya, en mostrar que aquesta presencia humana els ha anat modificant amb una intensitat creixent a través de milers d'anys d'explotació ramadera (Esteban et al., 2003; Galop et al., 2003; Rendu, 2003; Bal et al., 2010, i Cunill et al., 2012). Tot just en els da­rrers anys s'ha comenr;at a identificar I'impacte a I'entorn d'unes practiques ramaderes en les zones altes deis Pirineus que, amb tota seguretat, tenen prop de 7.000 anys d'história. Malgrat els extraordinaris avenr;os en el coneixe­ment de la prehistoria deis Pirineus deis darrers 15 anys, perduren encara molts interrogants sobre com eren les poblacions que la van pratagonitzar. Alguns d/aquests interrogants són re!levants per entendre la prehistoria del sud-oest d'Eurapa i no només la deis Pirineus. Aíxí, si la serralada va co­menr;ar a ser un !loc on adrec;ar els ramats ja des de mitjan període de I/holoce, com era aquesta ra­madería? Es tractava de comunitats que habitaven tot I'any en una mateixa zona de la serralada o els ramats es desplar;aven a diferents 1I0cs de pastura en funció de I'epoca de I'any? En el cas de ramats mobils, els desplar;aments se cenyien a un simple moviment altitudinal dins d'una mateixa va!l o co­bríen extensions geografiques més amplies? Des de I'arqueologia prehistórica sovint s/ha plan­tejat que a finals del neolític, fa uns 5.000 anys, ja s'havia configurat algun tipus de transhumancia de Ilarg abast territorial (Alday et al., 2012, i Esteban et al., 2003). De fet, s'utilitza aquest patró de ra­maderia per explicar nombrasos fenomens arqueo-16gics, com ara el megalitisme deis Prepirineus o I'ocupació de diversos jaciments de muntanya (Ruiz Zapatero, 1995). No obstant aixó, les bases empíriques per justificar I'existencia d'aquest tipus de practiques generalment són molt debils i con­fien principalment en I'analogía etnografica en si­tuacions actuals o d'un passat molt recent (Violant i Simorra, 2001 l. Aquests tipus de raonaments

resten validesa a les inferencies sobre la dasse de ramaderia que va tenir Iloc en diversos punts deis Pirineus durant la prehistória. A fi de resoldre aquest déficit, cal promoure j'obtenció d'arguments que des de I'arqueologia permetin inferir amb més solidesa com era la realitat en cada període, fet que en relació amb el problema plantejat su posa poder caracteritzar les practiques ramaderes, tant pel que fa al tipus de ramats, dimensions i composició, com les arees explotades i la seva mobilitat geografica, sense oblidar la caracterització del producte buscat (llana, formatge, carn ... ) i el seu flegim de propietat. Aquest treball vol contribuir a resoldre alguns deis aspectes acabats d'esmentar des de la recerca ar­queológica i a partir, principalment, de les dades del jaciment arqueológic del PNAESM que ha estat més intensament analitzat: la cova del Sardo de Boí. Les característiques acides del sediment i al­tres factors han motivat una molt mala preserva­ció de les restes faunístiques en aquest jacimenl, fet que fa molt difícil poder identificar I'existéncia d'activitats ramaderes i, especialment, caracterit­zar-la. Aquesta limitació s'ha pogut compensar amb I'estudi de la paleovegetació a I'entorn immediat de la cavitat durant les seves ocupacions prehis­tóriques (Gassiot et al., 2012). Aqui abordem la de­terminació d'un eventual patró de mobilitat de les poblacions que van utilitzar reiteradament durant la prehistoria la cova del Sardo com a 1I0c per viure, ja fas durant perlad es lIargs o de manera molt pun­tual. Per fer-ho utilitzem principalment les restes lítiques recuperades a la cavitat, un deis materials més ben preservats i que ha pogut ser analitzat en la seva totalitat.

2. Mobilitat, nomadisme i eines lítiques a la pre­historia Com en d'altres materials arqueológics, les restes lítiques, a part d'aportar informació sobre la tecno­logia i els processos productius de les societats pretérites, també poden facilitar dades sobre la circulació d'objectes o la mobilitat de persones. Aquesta informació en gran mesura prové del fet que les roques aprofitades per a la fabrica ció d' eines generalment es troben en 1I0cs d'afloraments que generalment no tenen una distribució espacial gaire amplia. En aquest sentil, I'analisi de les materies primeres lítiques presents a la cova del Sardo per­met assenyalar amb certa precisió I'emplac;ament de les seves arees font. Aixó fa possible definir una

relació espacial entre el punt d'aprovisionament de la materia primera emprada i la cova del Sardo, que és el 1I0c on I'eína va deixar de fer-se servir i va quedar completament amortitzada. La caracterit­zació d'aquesta relació, en termes de com va ser el procés que va acompanyar el desplac;ament de I'eina (des de la circulació només d'objectes fins a la mobilitat completa de grups de persones amb aquestsl, adquireix un important valor heurfstic per entendre com es van definir en el passat els siste­mes d'assentament i explotació en un determinat espai geogratic. Les ocupacions prehistoriques de la cova del Sardo es relacionen probablement amb practiques rama­deres. La mala conservació deis materials ossis al jaciment inhibe ix la determinació, mitjanr;ant anali­sis isotopiques, de les restes faunístiques, de la mobilitat geográfica deis caps de bestiar. L'analisi de la procedencia de les matéries primeres líti­ques pot cobrir aquest buit: una eventual arribada d'eines de procedencies externes a I'entorn imme­diat de la cavitat pot ser indicativa deis patrons de desplac;ament pel territori de comunitats humanes amb Ilurs ramats. Alternativament, materies prime­res al·loctones poden reflectir també I'existéncia de xarxes d'intercanvi i circulació de productes entre comunitats disposades en territoris més acotats o circumscrits. Discernir entre ambdues situacions és complicat, especialment si no es dis­posa de dades complementaries, com les de les procedencies d'altres materials o les d'altres jaci­ments arqueológics. Amb tot, I'existencia d'unes poques arees font deis materials, ben definides geograficament i situades sobre un mate ix itinerari és més aviat coherent amb una situació de mobi­litat de persones. Alternativament, I'existéncia de diverses arees de procedencia, diferenciades geo­gréficament i no disposades sobre un recorregut coherent, podria estar indicant patrans d'intercanvi d'una comunitat amb diversos grups veYns. Entre­mig s'obren diverses possibilitats. En la mesura en qué es pugui estabJir un patró de mobilitat deis grups humans presents a la vall de Sant Nicolau a la prehistória i I'abast de la seva mobilital, si és que n'hí ha, es comen¡;aria a defi­nir com eren les seves practiques d' explotació de I'entorn, en especial la ramaderia. En aquest sentit sera important poder distingir entre tres situacions hipotetiques: 1) una ramaderia estable en els vol­tants de la cova del Sardo, en el tram central de

Boí (Alta Ribagon;al, 17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 223

la val! de Sant Nicolau; 2) una ramadería amb des­plar;aments altitudinals dins de la mateixa capc;a­lera de conca, per exemple dins de la vall de Boí i 3l una ramaderia amb desplac;aments de major abast cap a la periferia de la serralada, sigui dins la mateixa conca o no. La segona opció carrespon al que en alguns Ilocs s'ha qualificat com a transter­mitancia mentre que la tercera implicaria un cert tlpuS de transhumancia (Rendu, 2003). Distingir entre ambdues és rellevant, de cara a I'estudi de la prehistoria, per diversos motius. Un d'aquests té a veure amb el grau d'integració política d'un territorio Despla<;ar ramats a lIarga distancia comporta o es­país geografics buits de persones o I'existencia de pactes i normes que en garanteixin la circulació i un cert respecte a la propietat. En tot cas, aquesta és una discussió que escapa a I'abast d'aquest trebal!. Finalment, I'analisi de la procedéncia de les mate­ries primeres i el tipus de productes lítics trobats a la cava del Sardo (blocs de material per explotar, restes de talla, productes acabats i utilitzats, etc.) proporciona infarmacíó sobre el caracter de les di­ferents ocupacions del jaciment. En la mesura en que les comunitats que les van protagonitzar duíen a terme algun tipus de mobilitat, ens poden ajudar a entendre la funció de la balma en els sistemes d'assentament i desplac;ament per rarea durant la prehistória. Reprendrem aquests dos aspectes a les conc/usions.

3. Materials i metodes Dins de les recerques arqueologiques que s'han dut a terme a les arees axials del Pirineu (Rendu, 2003; Esteban et al., 2003; Ejarque et al., 20101. les investigacions que estem desenvolupant al PNAESM (Gassiot et al., 2013), i concretament a la vall de Sant Nicolau, estan aportant dades noves molt singulars i significatives per a l' estudi de les zones d'alta muntanya durant la prehistoria a la Me­diterrania més occidental. Les investigacions recents (Gassiot el al., 2010b) ens permeten assenyalar que, des de la meitat del periode de I'holocé, durant I'óptim climatic (5.000-4.000 caIANEl, comenc;aria a verificar-se una pri­mera ocupació humana de les zones més elevades de les valls axials, com ens indiquen les ocupacions de la cava del Sardo de Boi, situada a 1.790 metres d'al<;ada j la cova ve·lna de Covetes, que se situa a uns 1.850 metres. Aquestes primeres ocupacions s'ampliarien cap a les capc;aleres i zones més ele-

l

.. 224 -IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

vades, especialment a partir del 5.000 calANE, i s'ampliaría el nombre d'ocupacions de 2 a 8 en I'entorn de la vall de Sant Nicolau i cap<;aleres de la Noguera Ribagon;ana. Aquestes ocupacions es­mentades són de menor entitat i se situen princi­palment en petits abries rocallosos entre els 2.000 i els 2.500 metres d'al<;ada, SI bé s'ha documentat una preséncia de material lític d'aquest període, fins i tot a dues ubicacions situades en una zona de carena a 2.700 metres. En aquest treball ens centrarem en les analisis re­latives als materíals Hties procedents deis diposits prehistórics de la cava del Sardo ja que, atesa la seva excavació en extensió i la major importancia qualitativa i quantitativa de les restes réspecte a la resta de troballes, ens possibiliten inferir pautes economiques i de mobilitat molt més significatives en un ambit estadístic que a partir de la resta de lIocs documentats. Particularment, la cova del Sardo de Boí és una cavitat formada per un aflorament granític molt erosionat per I'activitat glacial plistocenica, que es va reomplir i va generar un dipósit sedimentari cau­sat per I'acció de dos con s de dejecció laterals del vessant. El jaciment esta configurat per una zona interior, sota la cornisa de I'abric, d'uns 20 m 2, i un aterrossament exterior d'uns 60 m 2 que van ser excavats en extensió entre els anys 2004 i 2009. El lIoc se situa al vessant de solana, amb orienta­ció sud-oest, a uns 60 m del fans de la vall. Des del jaciment es controla visualment I'accés a la vall des de l'Estany de la Llebreta (1.700 mi fins a les valls de Llacs i Morrano, situades per sobre deis 2.000 m.

3.1. La seqüencia ocupacional La cava del Sardo és el jaciment del PNAESM que té una seqüencia d'ocupació humana més lIarga. Els nivells més recents són del s. XVIII i els més antics de mitjans del VI mil·lenni caIANE' (Gassiot, 2010; Gassiot et al., 2010bl. Les ocupacions pre­históriques s'estenen alllarg de 3.000 anys de ma­nera discontinua, entre el 5.600 i el 2.500 caIANE', tant a I'interior com, en ocasions, a I'exterior de la cavitat (Fig. 21. Dins de la balma generen un dipósit de sediment que no supera els 50 cm d'espessor maxima. A par! de I'al<;ada, de la cava del Sardo

destaca la relativa continuHat de I'assentament al lIarg del neolitic, especialment entre el 4.800 i el 2.500 calAN E, periode en qué no s'han detectat desocupacions importants. Aquest darrer fet, rela­tivament rar al nord-est de la península Iberica, junt amb el primer, fa que I'analisi deis materials lítics de la cava del Sardo sigui una via d'informació excep­cional per a la comprensió deis patrons d'ocupació prehistórica del territori, de les practiques econó­miques desenvolupades i, previsiblement, de lIurs dinámiques de mobilitat. L'excavació arqueológica de la cavitat va permetre distingir quatre fases d'ocupació prehistórica, amb correlats en la seqüencia estratigrBtica, cronológica i la disposició espacial deis materials. La més an­tiga és la fase 9 (datada entorn del 5.500 calAN El. i s'articula al voltant d'un fogar en una coveta empla<;at sota la cornisa a la zona oest de I'abric. Aquesta ocupació sembla que ha estat molt breu i els escassos material s lítics procedents del nive ll no han estat inclosos en les analisis que presentem a continuació. El seu interés radica, principalment, a documentar una primera presencia humana a la vall de Sant Nicolau ja des del neolític més antic. En canvi, la fase 8 es correspon amb una ocupació for<;a intensiva i lIarga tant de I'abric com del seu exterior. A les zones interiors de I'abric s'ubiquen dues arees de combustió delimitades per cercles concentrics de pedres, una de més gran sit uada a la zona més interior de la cova i una altra em­pla<;ada, també sota la cornisa, peró més a prop de I'entrada. Para l·lelament, a I'exterior s'hi va cons­truir una terrassa de més de 2 x 5 m, que conté una gran acumulació de fusta cremada fcrmada al lIarg d'episodis successius. Aquí les restes faunís­tiques, lítiques i ceramiques són molt escasses. La majoria deis material s provenen de la part interior de la cornisa. Entre la ceramica, molt fragmentada, hi destaquen restes de recipients de grans dimen­sions, amb diametres propers als 40 cm. Cinc da­tacions de C14 situen aquesta fase entre els 4.800 i els 4.400 calANE (vegeu Taula 1). La fase 7 és més aviat el resultat de la suma de múltiples i reiterades ocupacions de !'interior de la cavitat al lIarg d'un període compres entre els 4.200-4.000 i els 3.400 caIANE. Es caracteritza per la presencia d'un dipósit molt homogeni a I'interior

1. Les datacions absolutes les presentem calibrades i abans (caIANE) o després (caINE) de la nostra era.

de la cavitat, amb abundant material lític, ceramic i nombrases restes faunístiques altament fragmen­tades i cremades. Les lIars semblen menys per­manents, en general, que a la fase anterior, i es disposen a !'interior de la balma. Una d'aquestes lIars és una cubeta hemisférica. Si veiem els per­centatges de restes lítiques, el majar canjunt pravé d'aquesta Ilarga fase, de fins a 700 anys de durada. La posterior, la fase 6, comporta un canvi en les pautes d'aprofitament de la cavitat. S'hi han docu­mentat les restes d'una coberta o sastre vegetal que, a I'~xterior de la balma, es recolzava en la cornisa. Es en aquest espai exterior aparentment d'habitació on hi ha els vestigis d'ocupació, com la practica totalitat de les restes lítiques i ceramiques. D'aquestes darreres destaquen els fragments fets amb una pasta més grallera que en I'ocupació ante­rior i la posterior, alguns deis quals tenen una deco­ració realitzada a partir d'un cardó exterior aplicat. No es documenten evidéncies de processament de fauna ni tampoc restes d'estructures de com­bustió definides. La data ció d'una fusta de pi cre­mada procedent del sastre de I'estructura ha donat un resultat d'entorn deis 3.200 caIANE. En aquesta epoca també es va ocupar una petita terrassa que hi ha a uns 30 m de I'abric. Més o menys contem­porania també és la segona de les ocupacions de I'abric de l'Estany de la Coveta 1, situat a 2.435 me­tres d'al<;ada IGassiot et al., 2010a). La darrera fase d'ocupació prehistórica és la 5. De manera similar a la fase 7, I'assentament es cir­cumscriu a I'interior de la balma i s'articula entorn d'una llar que, en aquesta acasió, aprofita I'espai compres entre 3 grans blocs de granit, que li fan una mica de solera. La majoria de restes lítiques i ceramiques es dispersen al voltant d'aquest fogar, tot i que també se n'escampen per I'exterior. La ceramica d'aquesta fase apareix, com en les altres, molt fragmentada, i no presenta decoracions. Les dues datacions d'aquesta fase ronden els 2.800-2.600 calAN E, durant els quals detecte m la majar concentració d'abrics amb ocupacions prehistóri­ques arreu del PNAESM (portarró, Obagues de Ratera, Covetes, lac majar de Saboredo 11).

3.2. Les restes lítiques En ¡'arqueologia prehistórica els materials lítics tenen una gran rellevancia com a font d'informació. La producció lítica és el resultat de determinats pro­cessos tecnológics i económics: des de la recerca deis afloraments de materies primeres i la seva ex­plotació i transformació en útils fin s a la seva utilit­zació i amortització en les activitats de subsisténcia

BOl (Alta Ribagon;:al, 17, 18 i 19 d 'octubre de 2012. 225

i producció (Terradas, 20011. A la cava del Sardo,la seva importancia és potser encara majar donada I'escassesa o I'absencia d'altres tipus d'artefactes, com la ceramica o les indústries d'os i de fusta, que en altres jaciments de cronologies similars han jugat un paper cabdal en el sistema de producció de les comunitats agropastorals neoUtiques (Bosch et al., 2005).

El registre litic procedent de les fases d'ocupació de cronologia prehistórica de la cava del Sardo (VI­III mil·lenni calAN El consta de 368 elements. En aquest conjunt hi ha considerad es tates les restes lítiques tallades, és a dir: nuclis, suports acabats i restes de producció i de manteniment {Fig. 31. A I'estudi que aqui presentem hem exclós el ma­croutillatge, que s'íncloura a la mostra en un segon moment. El registre Htic del Sardo es presenta, a primera vista, com un conjunt relatívamen t escas, espe­cial-ment si es compara amb altres jaciments de la canea de l'Ebre del mateix periode (Alday et al., 2012), amb una gran abundáncia de restes. De tates maneres, conceptes com I'abundancia de restes tenen poca significació en arqueologia si no es relacionen amb el context geogrBtic ¡ I'estrategia general deis assentaments. Contrariament, és re­marcable el fet que la indústria lítica de la cova del Sardo represen ti un registre complet, ja que s'ha excavat practicament tata la superfície habitable del jaciment. En aquest cas, podem considerar la indústria lítica com un indicador fiable del compor­tament tecnológíc i económic de les poblacions que van utilitzar la balma. L'estudi de les restes litiques tallades s'ha efec­tuat seguint una metodologia de trebal! que inte­gra la identificació de les materies primeres i del seu origen geológic i geogrBtic, la caracterització morfotécnica deis productes obtinguts i de les restes generades durant la producció i, finalment, I'analisi de les traces de fabricació i d'ús. La finali­tat és apropar-se a la comprensió deis processos de producció i utilització deis instruments. Aquesta metodologia es basa en !'aplicació de disciplines i tecniques científiques entre les quals destaquen la petrografia, la micropaleontologia, I'arqueologia experimental, la tribologia i ¡'estadística (González i Ibáñez, 1994; Clemente, 1997; Terrades, 2001 i 2002, i Terradas et al., 2012). Una presentació detallada de les analisis dutes a terme ja está disponible en altres treballs (Gassiot et al., 2012a; Mazzucco et al., 20131. mentre que en aquest presentem una visió general de les dina­miques observades.

226 . IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes ¡ Estany de Sant Maurici

4. Resultats i discussió Les Taules 2 i 3 sintetitzen els resultats obtinguts. La significació estadística de la distribució de ma­terials en cada fase ha estat comprovada a través de la prava khi quadrat de Pearson. En tots els casos hem obtinguts valors P molt significatius. Un primer test s'ha realitzat subdividint els mate­rials per zona de procedéncia (Pirineu axial, Prepiri­neu i canea de rEbre) Ix': 33,765; df: 6; p. 0,000). El segon test, dividint les litologies en locals i no locals. En aquest cas, tots els elements en sílex, prescindint de la seva procedéncia, s'han inclos en I'estadístic, tot i que segurament és de proceden­cia forana Ix': 19,699; df: 3; p. 0,000) . Un tercer test s'ha elaborat dividint els materials per a la seva caracterització tecnológica (lamines, resquills i res­tes de talla) Ix': 20,390; df: 6; p. 0,002). En tots els casos els percentatges estan calculats únicament sobre els elements determinats, mentre que els element que no ha estat possible caracteritzar des d'un punt de vista petrologic o tecnologic han estat exclosos deis estadístics. L' ocupació més antiga de la cavitat, la correspo­nent al Conjunt 9, carrespon a una situació puntual i d'una durada molt curta. La presencia humana estable en la cava del Sardo es detecta només a partir del Conjunt 8, datat entre els 4.800-4.350 caIANE. En síntesi, sembla que es tracta d'un pe­ríode en que, de manera reiterada, la cavitat va ser objecte d'un assentament relativament estable, potser alllarg de diverses setmanes o mesos cada any. Considerant la intensitat de I'ocupació, la pro­porció de material s lítics és molt baixa ITaula 2), la més redúida de la seqüencia. T ot i aixó, ofereix informacions rellevants al voltant de les modalitats d'explotació deis recursos abiótics. La majaria de materials (64,4%2) procedeixen de I'entorn local, la vall de Sant Nicolau, on hi ha una certa variabi­litat de roques, entre les quals trobem filonianes, pissarres, esquists i quarsites (Fig. 3) . Aquestes roques principalment van ser explotades per a la manufactura de peces poc elaborad es. Els esclats i els suports tabulars representen, plegats, el 54,8% del conjunt, mentre que les lamines i les peces re­tocades només arriben al 23,8%. Aquests darrers

elements, d'elaboració més curosa, no van ser confeccionats al jaciment. Les materies primeres emprades tenen una procedencia farana: el 21,3% de la canea de l'Ebre i el 14,3% deis afloraments de la conca de Tremp-Graus. L'absencia de restes de producció, com ara nuclis, restes de talla i produc­tes de manteniment, corroboren aquesta hipótesi. En resum, el registre lític del Conjunt 8 sembla que reflecte ix un moment de major explotació deis recursos locals, on els materíals forans tenen un paper minoritario Aquests últims probablement representen part de I'equipament personal deis habitats de la cova i, en alguns casos, han estat préviament utilitzats i successivament transpor­tats i amortitzats en el jaciment. Aquesta situació s'exemplifica amb una pega de falg utilitzada per a la recollida deis cereals IFig. 3). També s'ha fet la troballa en aquesta fase d'una lIavar d' Hordeum vul­gare. Tot aixó fa pensar en I'existencia d'una agri­cultura presumiblement fora de la vall (o que, com a mínim, no deixa més vestigis dins la balma) que permetria el trasllat de cereals i el seu consum a la cavitat. De totes maneres, cal remarcar I'aportació al jaciment de materials sobre mitges i lIargues dis­tancies, considerant que els afloraments més pro­pers d'aquestes ti pus de sílex es troben entre 40 i 80 kilómetres de la cava del Sardo. El Conjunt 7 mostra un patró bastant diferent d'explotació deis recursos minerals, en un context en qué les ocupacions de I'interior de la balma es­devenen més discontínues, tot i que s'aniran repe­tint alllarg d'un periode de prácticament 700 anys. De les 140 restes recuperades a la fase 7 ITaula 2) el 70,1 % són de procedencia forana, tant de la canea de l'Ebre 120,4%), com de la conques de Tremp-Graus i de Sopeira 144,4%). El canvi no esta únicament representat per la quantitat de roques al·loctones. A nivell tecnologic es fa pales un aug­ment deis suports de manufactura més acurada, és a dir deis suports laminars 131,9% del total deis su­ports!. entre els quals destaca la presencia de nom­broses peces geometriques 129,7% deis suports laminars). Alhora també es constata una major incidencia d'activitats de talla i de manteniment d';nstruments, amb la presencia de nuclis i suports

2. Mentre no s'indiqlJi el contrari. els percentatges s'estableixen sobre el total deis materials determinats de cada fase. Els material s de caracterització petrografica ilo tecnológica incerta s'han exclós de I'estudi.

en fase d'elaboració (proformes). Paral·lelament, hi ha també un increment del ti pus de tasques dife­rents en que es van fer servir les peces lítiques. Hi són presents, sobretot, activitats relacionades amb la caga i amb el processament de substan­cies vegetals. Entre aquestes darreres hi ha la pre­paració de fibres per a la producció de cistells o cardes, la recol·lecció de tiges d'herba fresca com a farratge o com a element constructiu i la sega de cereals. S'han obtingut resultats similars sobre la utilització deis recursos vegetals en un context domestic a la cava del Frare IAlbert et al., 1996). Al contrari, les litologies locals 129,9%1 sembla que han tingut un paper principalment en tasques vin­culades probablement al processament deis pro­ductes de les activitats cinegetiques. Aquest patró d'aprofitament deis recursos lítics encaixa amb el caracter de les ocupacions, aparentment de durada breu ¡ que es repeteixen alllarg de diversos segles. Una part de les eines recuperades d'aquesta fase corresponen a peces molt aprofitades, en alguns casos amb diverses reparacions i ja amortitzades, que finalment són descartades i previsiblement re­empla<;ades. Així, hi ha diversos geometrics molt fracturats i cremats, que possiblement responen a una activitat de reparació d'un projectil, on la pe<;a lítica (geometric) mal mesa és substitu'ida per una en millor estat. Una altra part de les restes presen­ten un ús relacionat amb tallar vegetals que, potser en part, podria correspondre a la neteja de la vege­tació de la balma a I'inici de cada nova ocupació. Gran part d'aquestes restes provenen de nivells estratigr8tics interpretats com una acumulació de residus fruit de la neteja de I'espai, fet que pOdria ser coherent amb aquesta possibilitat. En aquest sentil, la menor proporció de litologies locals es pot explicar en funció de la brevetat de les ocupacions, per les quals els materials transportats haurien re­sultat suficient per a la realització de les practiques de subsistencia. Finalment, cal destacar el mante­niment i I'increment d'una xarxa d'aprovisionament de materies primeres sobre mitges i Ilargues dis­téncies IFig. 1). El Conjunt 6, com s'ha vist, probablement testi­monia un únic moment d'ocupació de la cavitat. El registre lític (Taula 2) es caracteritza per una explotació for<;a intensa de les litologies proce-

Boi (Alta Ribagon; a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 . 227

dents de rentorn immediat del jaciment 152,1 %), en particular de les roques filonianes. Entre les roques al·lóctones prevalen els sílex de la conca de Tremp-Graus i Sopeira 141,1 %) IFig. 3), mentre que les litologies de la canea de l'Ebre semblen es­cassament explotades 16,8%). Aquestes dad es po­drien suggerir una mobilitat més focalitzada sobre distancies més curtes que a la fase precedent, si bé aquesta hipótesi és, de moment, difícil de con­trastar. En tot cas, durant I'ocupació les activitats de taHa lítica tenen una major incidencia, vista la majar proporció material de rebuig 148,1 %), pro­bablement relacionada amb la producció d'esclats (37,7% ), ja que els suports laminars són una por­ció molt redu'ida del total (14,3%). Des d'un punt de vista funcional, destaca la presencia d'activitats vinculades al treball de plantes lIenyoses i no lIen­yoses que, entre d'altres, podrien estar associades a la construcció de la cabana o sastre exterior a la balma. La presencia d'un geometric i d'una punta foliacia IFig. 3) amb fractures d'impacte produ'ides pel lIangament del projectil amb un are o un altre sistema de propulsió, testimonia també certa inci­déncia d'activitats venatóries, tot i que de manera ocasional o secundaria. En síntesi, aquesta ocupa­ció breu i aparentment estable de la cavitat mostra un major aprofitament deis recursos locals. Finalment, durant I'última fase d'ocupació prehis­torica de la cava del Sardo, el Conjunt 5, es torna a evidenciar una dinamica d'assentament més simi­lar a I'observada durant el Conjunt 7, probablement de manera encara més clara (Tau la 2). Els materials de procedencia forana representen quasi la totalitat del conjunt 183,1 %), fet que s'associa a la proporció més alta de lamines 131,2%) de tata la seqüencia IFig. 3), Els esclats són una part minoritaria del total (27,1 %), mentre que les nombroses restes de talla (45,5%) provenen principalment del manteniment de les eines transportades ja manufacturades al ja­cimen!, ja que una mfnima producció de suports probablement va teni r lIoc en el mate ix jaciment . Aquestes activitats de ta lla ocasionals s'associen al transport de nuclis o proformes del qual no ha quedat testimoni en el depósit. És probable que el nuclis no esgotats hagin estat transportats a al­tres indrets per continuar amb la seva explotació. De totes maneres, són notóries en les lamines

228 , IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d 'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

d'aquesta fase nombrases reutilitzacions i revifa­ments. Les escasses peces fetes sobre material s local s (16,9%) evidencien un model d'explotació expeditiu, A nivell funcional també es re pete ix el patró observat en el Conjunt 7: hi ha una abun­dancia d'activitats vinculades al processament de substancies vegetals (especialment la recol·lecció d'herba i la sega deis cereals) i d'activitats cine­getiques. En definitiva, també el Conjunt 5 encaixa bé amb una eventual practica de mobil itat sobre lIarga distancia amb ocupacions curtes i repetides de la cavitat. que no van generar grans esfon;:os en arranjar I'espai interior amb estructures no peribles. Finalment. cal evidenciar en tota la seqüencia I'alt grau de fractura deis suports lítics (75,3%). Aquest fet confirma en part la dinamica de formació del conjunt arqueologic: es tracta principalment de material s abandonats, és a dir, d'eines al final del seu cicle d'utilització, L'alta proporció de materíals cremats sembla confirmar aquesta hipótesi,

5. Conclusions Amb més de 3.000 anys d'ocupacions prehistóri­ques, la cava del Sardo de Boi és la principal font d'informació de la presencia de poblacions huma­nes al PNAESM, i en concret a la vall de Sant Ni­colau, durant la primera meitat de I'holoce. La mala conservació de les restes ossies en el jaciment in­hibeix el fet de poder constatar de manera directa I'existencia de practiques ramaderes al lIarg de la seqüencia arqueológica prehistórica, que arrenca entom del 5.600 ca lANE i acaba pels voltants del 2.500 caIANE. Amb tot. les dades paleobotaniques mostren I'existencia d'espais desforestats al voltant de la cavitat durant les primeres ocupacions neolítiques que pOdrien ser indicatives de I'obertura de pas­tures, així com I'evidencia de conreus, si més no en les arees d'influencia del jaciment (Gassiot et al, 2012b)

Les restes lítiques tallades procedents de les fases prehistóriques de la cava del Sardo avalen la pos­sible existencia de practiques ramaderes junt amb d'altres activitats, Les analisis d'ús deis útils mos­tren com alguns d'aquests van ser emprats per tallar vegetal s frescos, possiblement herba o far­ratge, activitat que pOdria associar-se al tractament de bestiar doméstico No obstant aixó, també hi ha altres activitats presents, com les relacionades amb la cacera i processament de carn o la sega de cereals. Les restes lítiques també aporten lIum sobre els patrons de mobilitat i ús del territori per part de les comunitats prehistóriques, Una part signif icativa, majoritaria en dues de les fases d'ocupació, pro­venen d'afloraments que es localltzen lIuny de la cava del Sardo i la vall de Boí, a les conques exte­riors del Prepirineu o, fins i tot, encara més al sud de la canea de l'Ebre. Les fonts de procedencia de les materies primeres es mantenen al lIarg de les quatre oeupacions neolítiques, tot i que el seu pes en el total del conjunt varia. La seva disposieió sobre un eix nord-sud és eoherent amb un possible despla<;ament de ramats de les pastures d'estiu a rarea del PNAESM a les d'hivem a la depressi6 de Tremp, Pont de Muntanyana i Graus o directament a la plana de l'Ebre. En tat cas, el patró observat no reprodueix una arribada de materials al·lóctons procedents de diverses direceions que és més coherent amb I'establiment de xarxes d'intercanvi genera litzades, Si es confirmés la mobilitat intuYda en aquest treball, de persones amb les eines líti­ques segurament acompanyant ramats, ens esta­ríem trobant amb un exemple de transhumancia en una época molt antiga, durant el neolític. Amb tot, les diferencies de pes de les diferents arees de captació en els eonjunts lítics de cadascuna de les oeupacions prehistoriques marca també di­ferencies en aquesta mobilitat, molt més acusada en les fases 7 i 5.

Boí (Alta Ribagor~a). 17, 18 j 19 d'octubre de 2012. 229

VaU de rEbA

Cova del Sardo o Afloraments de materles primeres lítiques slllcies

Figura 1. Prineipals afloraments de sflex en la canea de la Noguera Ribagon;;ana.

. """ . ,-. '­' At..~

lOS. bu ~

Figura 2. Planta de les fases 5, 6, 7 i 8 de la cova del Sardo.

.... , J ~za ·UQ_

N

A

230 · IX Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes j Estany de Sant Maurici

8

o f

7

ID . . . . .

10

Figura 3. Selecció deis materials lítics de la cava del Sarda, fases 5, 6, 7 i 8,

Codllab. Mo,tra J&dmeot Data BP eaJANE (20)

KIA37689 eso coy. del So"'" (N.9) 6.525 (-t ..... 5) 5607 - 5374

KIA37690 eso cava del Sardo (N.S) 5.850 (+-40) 4825-4600

KIA40878 eso <:ovo del SanIe (N.8) S.71S("") 4620-4461)

KIA36935 eso <:ovo del SanIe (N.8) 5.695 (+-35) 4666·4452

KIA40817 eso <:ovo del SanIe (N.8) 5.686(+-35) 4620·4440

KIA41134 eBo <:ovo del SanIo (N.8) 5.645 (+-25) 4550-4440

KIA40815 eso Cava del Sardo (N.8) 5.635 (+-35) 4540·4360

KIA32340 eso Cava del Saldo (N.7) 5.245 (+-40) 4228 - 3969

KIA26248 eso <:ovo del SanIo (N.7) 5.060 (+-40) 3961 - 3765

KIA40816 eso Cava del Sardo (N.7) 5.000 (+-30) 3820- 3700

KIA32234 eBo <:ovo del SanIo (N.7) ' ."S('-35) 3790 - 3650

KIA36934 eso coy. del SanIolN.7] ' .7SS ""01 3640-3379

KIA37691 eBo <:ovo del SanIe 'N.7l ' .715 "-351 3632 - 3373

KIA32351 eBO <:ovo del SanIe 'N.61 ' .SSS'··JOI 3482-3102

KIA40850 eso coy. del So"'" " 'N.81 4.4SS "·301 3340- 3.020

KIA26251 eso coy. del So"'" 'N.SI 4.210'''''1 2900· 2S75

KIA32348 eso eo. .... Sa<do (N.SI ' .090 1>-351 2862 - 2493

" ••

OIstribudó Probabifitats (20)

"'-

..... .. .. .. , • ...

..4-.. .. L .. . "'-

.... ... ....

calANE "'" "'" ... ,." ,."

OxCal4.1 : Bronk Ramsey (20(9) Corba InCal09. Reimer el al. (20(9)

eso"' Fusta carbonrtlada N. ,. NrveII

Taula 1. Seqüéncia de datacions radiocarbóniques de la cova del Sardo.

... o ;ft

I:! o 00 o

.., <f'

.5 "- '" N

.. e ;ft OC ~ '" 00 .. "" ... a. ;ft E N '" .. <O. ~ ... N

! ;ft <O o ... o w

N

.. ;ft .., N o

'O .n "I:

.. e ;ft ~ o "' Ñ o ¡¡:

~ :1 .. 'Q.

. .. e l! DI

~ .. ;ft 'S <T "'-.. .. ;¡ :.c e .. ~ <T

e .. ~ <T

Boí (Alta Rjbagor~a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012· 231

o ;ft o ;ft ;ft 00 ;ft o '" o 00 o <O o O) o o "' o '" o

<f' <f' ;ft <f' N '" N O) "' O) "' "" '" Ñ .n 00

"" N N N N

;ft ;ft ;ft 00 00 O) "- o O) o:j "'o .. ;ft <f' ;ft ;ft

N '" 00 O) "- 00 "' N ",' Ñ N' <O o:j N

;ft ;ft ;ft ;ft N "- "' N "' <O N .n O)

"' .n .n ",'

,., 6':::

'" '" "' N <6 '" "' ai

;ft ,., ;#

"- '" '" N "- N 00 N o '" o <O <6 '" ai N

J'i ~ e

;ft ;# § 00 "- O) "' "- iD

* .n .n ",' ~

" J'l e

ti ;ft ;ft '" ID E N

"" '" O) "- en. <6 ..

ID ~

o; ~

;ft u

"' '6 "- N o ." o 10 .s o 'E

;ft ,., ro

'" "- '" o; o o ~ ~

> o u

;ft ;ft ;# '" "' <O '" '" "-O)

N ro ~ .n ai .o '" " ~ :~ ~

" '" '" " ~

"- N "' ID o E .§. ~ ID 'C

'!'l ro :> N ro '5 ¡!!

232 · IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

24 26 6 5 80

30,0% 32,5% 7,5% 1,3% 6,2% 100%

11 30 5 13 90

12,2% 1,1 % 33,3% 5,6% 1,1% 14,4% 100%

29 2 26 4 46 140

20.7% 1.4% 18,6% 2,9% 0.7% 32,9% 100%

10 7 2 16 58

n2 12,1% 3.4% 27,6% 100%

74 3 89 17 3 80 368

20,1 0,8% 24,2% 4,6% 0,8% 21,7% 100%

Taula 3. Categories tecnologiques de la indústria de la cova del Sardo. Ind. indica els elements indeterminats.

Bibliografia ALDAY, A; MONTES, L,; BALDELLOU, V, 2012 , "El Neolitico en la Cuenca del Ebro" , En : Rojo, M,; Garrido, R" y García, L leds,), El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo. Ed. Cá­

' tedra: 291 -331.

BAL, M, C; RENDU, C; RUAS, M, p,; CAMPMAJO, p, 2010. "Paleosol charcoal: Reconstructing vegeta­tion history in relation to agro-pastoral activities in the Neolithic. A case study in the Eastern French Pyrenees". En Journal of Archaeological Science 37: 1785-1797, doi:l O, 1 016~,jas201 0,01 ,035

BOSCH, A; CHINCHILLA, J,; TARRUS, J, 2005, "Els objectes de Iusta del problat neolitic de la Draga excavacions 1995-2005", Monografies del Case, 6, Banyoles,

CLEMI:NTE, 1. 1997 . Los instrumentos líticos de Túnel VII: una aproximación etnoarqueológic8. Tre­balls d'Etnoarqueologia, 2, Madrid,

CUNILL, R,; SORIANO, J, M,; BAL, M, C; PÉLACHS, A; PÉREZ-OBIOL, R 2012, "Holocene treel ine changes on the south slope 01 the Pyrenees: a pedoanthra­cological analysis". En Vegetation History and Ar­ehaeobotany 2114-5): 373-384,

EJARQUE, A; MIRAS, y,; RIERA, S,; PALET, J , M,; ORENGO, H . A. 2010. "Testing micro-regional varia­bility in the Holocene shaping 01 high mountain cul­turallandscapes: a paJaeoenvironmental case-study in the eastern Pyrenees". En Journal of Archaeolo­gical Seience, 37:1468-1479,

ESTEBAN, A; OLlVER, J,; CÓTS, p,; PÉLACHS, A; MEN­DlzABAl. E.; SORIANO, J. M.; NASARRE, E.; MATAMALA,

N, 2003, La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras 14500 aC - 1955 dCL Ma­drid, Servicio Nacional de Parques Nacionales.

GASSIOT, E, 2010, Excavació arqueológica de la Cova del Sardo IBoí), Memória final de les inter­vencions de 2006, 2007 i 2008, Departament de Cultura, General itat de Catalunya , Barcelona,

GASSIOT, E,; PÉLACHS, A ; BAL, M, C ; GARCiA, V,; JULIA, R,; RODRIGUEZ ANTÓN, O,; ASTROU, A, C 2010a, "Dynamiques des activités anthropiques sur un milieu montagnard dans les Pyrénées occidentales catalACs du ra nt la Préhistoire: une approche multidisciplinaire". En Archéolo­gie de la Montagne Européenne, 8ibliothéque d'Archéologie de la Méditerranéenne et Africaine 4, Errance, Paris: 33-43,

GASSIOT, E, ; RODRíGUEZ-ANTÓN, O,; GARCIA, V, 201 Ob, "El poblament del Pare Natural de Aígüestortes i J'Estany de Sant Maurici durant eJ neolític. Noves dades arqueologiques i les seves implicacions per a I'estudi de les zones d'alta muntanya." En VIIII Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sane Maurici, Lleida. 2009, Generalíta t de Catalunya: 153-164,

GASSIOT, E,; MAZZUCCO, N,; CLEMENTE, L; RODRIGUEZ­ANTÓN, O,; ORTEGA, O, 2012a, "Circulación e ínter­cambio en el poblamiento y explotación de la alta montaña del Pirineo en Jos milenios V-IV AC". En Xarxes al Neolític: congrés internacional, M. Borell, F, Borrell, J, Bosch, X. Clop M, Molist leds,), Rubrí­catum, 5: 155-161,

GASSIOT, E, ; RODRíGUEZ-ANTÓN, O,; BURJACHS, F,; AN­TOlÍN, F,; BALLESTEROS, A 2012b, "Poblamiento, ex­plotación y entorno natural de Jos estadios alpinos y subalpinos del Pirineo central durante la primera mitad del HoJoceno". En Cambios climáticos vs. cambios tecnológico-culturales: Las transiciones Paleolítico Superior final - Mesolítico - Neolítico antiguo en el NE de Iberia, Cuaternario y G~omor­fología, 26 13-4): 26-42,

GALOP, O,; VANNIERE, B,; LÓPEZ SAEZ, J, A 2003, "Des abattis-brülis néolithiques au systéme agro­pastoral pyrénéen actueL Mise en évidence pluri~ disciplinaire de I'évolution du systéme agraire dans une vallée du piémont nord-pyrénéen entre le Néo­lithique ancien et I'Antiquité tardive". En Actes du XII" Colloque interna tional d'archéologie de Puig­cerda. Pirineus i veins al3r MiJ.lenniAC, Puigcerda: 82-94,

GONzALEZ, J, E, ; IBÁNEZ, J, J, 1994, Metodología de análisis funcional de instrumentos tallados en sílex. Universidad de Deusto, Bilbao.

MAZZUCCO, N; GASSIOT, E,; ORTEGA, O,; RODRIGUEZ­ANTÓN, O,; CLEMENTE, L 2013, "Lithic procurement

Boí (Alta Ribagor~a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012. 233

at t he Cova del Sardo between V-III millennilum cal BC: Data on Mobility Strategies", En: Internatio­nal Workshop on Archaeology 01 European Moun­tain Landscapes, Archeologia Post-Medievale, 13, in press.

PALET, J, M,; EJARQUE, A; MIRA, y,; RIERA, S,; EUBA, L; aRENGO, H, 2008, "Formes d'ocupació d'alta muntanya a la vall de la Vansa ISerra del Cadí -Alt Urgell) í a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrónic de paisatges cuJturals pírínencs", En Tribuna d'arqueologia 12006-2007): 229-253 ,

RENDU, C 2003, La montagne d'Enveig, une es­tive pyrénéenne dans la lonQue durée. Trabucaire, CACt.

RU IZ ZAPATERO, G, 1995, "El poblamiento del prí­mer milenio a.C. en los Pirineos". En Muntanyes i poblaci6, El passat deis Pirineus des d'una pers­pectiva multidisciplinaria. I Simposi deis Pirineus, Centre de Trabada de les Cultures Pirinenques, Andorra la Vella: 85-106,

TERRADAS, X. 2001, "La gestión de los recur­sos minerales en las sociedades cazadoras recol·Jectores". En Treballs d'etnoarqueologia, 4, CSIC, Madrid,

TERRADAS, X. 2012. "Estudio do aprovisionamiento de matérias primas de naturaleza mineral". En Gi­baja, J, F" i Carvalho, A, F, leds,) 2012: Introdu980 ao Estudo da Pedra Lascada, Edi90es Colibri, IAP, Lisboa: 9-18,

TERRADAS, X; ORTEGA, O,; BOIX, J, 2012, "El projecte LitoCAT, Creació d'una litoteca de releréncia de ro­ques silícies de Catalunya " , Tribuna d'Arqueologia, 2010-2011, p, 131-151,

VIOLANT I SIMORRA, R, 2001, La vida pastoral al Pa­lIars. Garsineu Edicions, Lleida.