Las Cartas de Nueva Población de Quartell y Benavites, en \"la Vall de Segó\"

$: Las Cartas de Nueva Población de Quartell y Benavites, en \"la Vall de Segó\"$
B R A Ç A LNúm. 45-46 2 0 1 2

Introducción

El martes 22 de septiembre de 1609, se había publicado en Valencia el bando con la orden dada por el rey Felipe III de expulsar de este reino a los moriscos. Sus antepasados, los sarracenos, que vivían en el reino antes de su conquista por los

cristianos, a raíz de dicha conquista, parte de ellos habían emigrado a tierras del Is-lam, pero la gran la mayoría siguieron durante casi cuatro siglos, viviendo en relativa paz con sus conquistadores, manteniéndose en sus lugares de origen y conservando su religión, leyes, costumbres y bienes. El problema con los que se quedaron, los mu-déjares, comenzó en realidad cuando en 1501 los Reyes Católicos, una vez finalizada la Reconquista y acabado el último reino moro de la península, ordenaron que todos los que no tomasen el bautismo, renegando de su religión, serían expulsados de sus reinos. La mayoría de ellos acataron la orden para poder seguir viviendo en sus luga-res de origen, conservando sus casas y tierras, pero su conversión no fue, como era de esperar, sincera. Los que se quedaron, los moriscos o cristianos nuevos, siguieron casi todos ellos practicando en secreto sus ritos y religión, sintiéndose en todo momen-to pertenecientes a una raza distinta, ayudado todo esto quizás por el desprecio que, aún después de tantos siglos de convivencia, sentían hacia ellos los cristianos.

Fueron pasando los años alternándose los periodos de rigor y de disposicio-nes contra ellos, con otros de tolerancia a cambio de cuantiosas compensaciones eco-nómicas, durante los cuales la Iglesia trató siempre de lograr su conversión sincera. En el último tercio del siglo XVI y principios del siguiente los esfuerzos del Patriarca Ribera por llevar a cabo una evangelización sincera de las poblaciones de moriscos

Las Cartas de nueva pobLaCión

de QuarteLL y benavites, en la Vall de Segó

Juan CorbaLán de CeLis y durán

210 LAS CARTAS DE NUEVA POBLACIÓN DE QUARTELL Y BENAVITES, EN LA VALL DE SEGÓ

fueron ímprobos, tomando toda clase de medidas tendentes a ello, pero sus esfuerzos fueron vanos.

Durante el último tercio del siglo XVI empezaron a intensificarse las medidas contra los moriscos como consecuencia de la ayuda que prestaban a los piratas que periódicamente asaltaban las poblaciones ribereñas, ataques que se habían intensifi-cado tras la fallida expedición contra Argel emprendida por Carlos I en 1541. Una de estas poblaciones que habían sufrido estos asaltos había sido la de Faura, que sufrió al menos en dos ocasiones la razia de los moros de allende, acontecimiento que tenía asustados a todas las pequeñas poblaciones del valle. En enero de 1582, tras haberse caido un paño de la muralla, que protegía la cercana población de Benifairó, a causa de las fuertes lluvias que habían caido en los meses anteriores1, don Francisco Vives de Cannemás, señor de dicha baronía de Benifairó, instaba a los jurados que acudie-sen a su arreglo, pues era un grave peligro para todos, de manera que durante todo el mes de febrero debían preparar obreros, cal arena y todos los pertrechos necesarios, a pie de obra, con el fin de que para primero del siguiente mes de marzo se pudiesen empezar las obras de reparación de dicha muralla, con el fin de que estuviese termi-nada para el verano, pues en caso contrario, se quejaba don Francisco, los cristianos viejos no podrían seguir viviendo en ese lugar, ya que todo el valle se encontraba po-blado de moriscos, y por estar tan cerca del mar cada año había mil arrebatos y des-asosiegos, como se había visto con los asaltos al lugar Faura, el cual tan solo distaba 600 pasos2. Seguramente todavía estaría presente en el valle el recuerdo de lo suce-dido hacía ya una treintena de años, en el que la tripulación de ocho galeotas había desembarcado en la playa de Murviedro, y con la ayuda y protección de los moriscos de Gilet, había asaltado y saqueado el monasterio de Santo Espíritu.

Al fin, tras años de intentos, el Consejo de Estado resuelve llevar a cabo la ex-pulsión, manteniéndolo en secreto hasta el mismo día de la publicación del bando. Publicado éste en la ciudad de Valencia el 22 de septiembre, dio comienzo enseguida al agrupamiento de las poblaciones de moriscos que al frente de sus señores marcha-ron, casi todos ellos resignadamente, a los puertos designados para su embarque3.

El descenso de población que se produce en España y sobre todo en el reino de Valencia a consecuencia de esta expulsión, que iniciada a últimos de septiembre de 1609, estaba prácticamente finalizada a primeros del siguiente año, trajo como con-secuencia un rápido despoblamiento general de numerosos lugares habitados, mu-chos de ellos en su totalidad por estos moriscos. Una vez finalizada la expulsión, los pueblos que antes habían estado habitado por moriscos se quedaron en su mayoría

[2]

1 El martes 19 de septiembre de 1581 cayó una grandísima tormenta de agua sobre todo el valle de Segó, de la que tenemos constancia que no solo dañó parte de la muralla de Benifairó, sino que en la pobla-ción de Quartell asoló todas las cubiertas de la torre o palacio de dicho lugar aunque, como decía el alcaide de Benavites y Quartell, no solo fue debido a la cantidad de agua que cayó, sino a la antiguedad de sus cimientos y paredes, a su mala conservación y a las defectuosas reparaciones que se habían hecho, todo lo cual había producido la caida de parte de ella y estaba todo en gran ruina y peligro de demolerse. APPV. Protocolo 8083, not. Bonet. 2 APPV. Protocolo 8083, notario Bonet 3 No sabemos el puerto de embarque de los moriscos de las poblaciones del valle de Segó, pero tal vez fuese el de Vinaroz, puerto en el que embarcaron, entre otros, los moriscos de Algimia, Alfara, Algar, Petrés, Albalat y Segart.

211D O C U M E N T A

abandonados , las casas deshabitadas, las cosechas sin recoger... quedando ya olvi-dados y sin repoblar de nuevo muchos de ellos. Los demás lugares quedaron en su mayoría tan sólo parcialmente repoblados, no empezando a alcanzarse las cifras de población existentes antes de la expulsión hasta finales del siglo.

En el momento de la expulsión Quartell, que entonces cuenta con unas 70 ca-sas y es la más poblada del Valle después de Benifairó, tiene una población de unos 333 habitantes, Benavites cuenta con 50 casas, y tiene unos 238 habitantes, todo ellos junto con los demás moriscos del Valle salieron hacia tierras africanas dejando des-poblados los pequeños lugares del mismo4. Para aproximarnos a una cifra que nos indique la población con que contaba el Valle en los momentos anteriores a la expul-sión, tomaremos como referencia los datos aportados por el llamado censo de Cara-cena de 1609, completados con algunos otros tomados del censo de Jerónimo Muñoz, con los que obtendremos una población aproximada de 6.000 habitantes, de los que fueron expulsados unos 2.000 moriscos, es decir la tercera parte de la población, cifra muy por debajo de la media resultante para el resto del reino, debido sobre todo a concentrarse en ese pequeño Valle cuatro poblaciones de cristianos viejos, entre la que se encontraba la importante ciudad de Sagunto.

[3]

4 A parte de las poblaciones de Sagunto y Almenara que contaban con una población mixta, todas las demás del valle, a excepción de Faura y Canet, quedaron despobladas. 5 Para el calculo del número de habitantes en función del número de casas, tomamos el coeficiente 4,75 (media de 4,5 y 5).

La población del Valle antes de la expulsiónLugar Casas habitantes5

MorvedreFauraCanetAlmenarala LlosaQuartBenifairóSanta Colomala Garroferales FraresBenavitesAlquería blancaBenicalafLarapRubauQuartell

610 cristianos58 46 118 38 moriscos6090311210508863070

2.8982762195611812854281485748238383829143333

Los señores, no sólo por las disposiciones dadas por la corona tendentes a agilizar la repoblación, sino por su propio interés en que se repoblasen cuanto antes


sus lugares, para poder así empezar a recuperar el nivel de rentas que disfrutaba an-tes de la marcha de sus vasallos moriscos, iniciaron prontamente las negociaciones, plasmadas luego en las llamadas Cartas de Población, tendentes a la ocupación de las casas y tierras que aquellos tuvieron que abandonar. Unas pocas de esta Cartas se dieron el mismo año de 16096, iniciándose en realidad las repoblaciones al año si-guiente, no siendo hasta 1611 cuando se otorgaron la mayoría de ellas, bajando su número otra vez en 1612, siendo a partir de este año cuando se puede empezar a ha-blar de que prácticamente está finalizada la repoblación, con los problemas apunta-dos de despoblados y baja ocupación.

Estas Cartas, definirán los derechos que corresponden al señor, así como las normas locales por las que se han de regir los nuevos pobladores, dotandoles de un sistema judicial y administrativo, que controlará directamente, especificando las ren-tas a pagar y las obligaciones a las que estarán sometidos, como el pago de fadiga, luismo, morabatí, diezmos, el uso obligado de los establecimientos necesarios para el normal funcionamiento de la población, tales como el horno, el molino, la tienda, la almacera, la carniceria, etc.

[4]

6 Una las primeras cartas que se dieron fue la del Pujol, lugar situado en el término de Alcira, que pertenecia a Baltasar Juliá Figuerola, dada el 24 de octubre de ese mismo año 1609. 7 En este caso usaremos un coeficiente de 4,5.

La repoblación del Valle Lugar carta 1646 habitantes7

QuartBenifairóSanta Colomala Garroferales FraresBenavitesBenicalafRubauQuartellla Llosa

15235133117

4233

487020

38201548

2163159023591719068216149

La Carta de nueva población del lugar de Quartell

El día dos de mayo del año 1610, estando reunidos en la casa que don Jaime Ferrer, gobernador de Valencia, tenía en el lugar de Quartell, dicho don Jaime y don Francisco Ruiz de Corella, que había acudido en nombre de don Gastón Ruiz de Co-rella, conde de Cocentayna y de la Puebla, señor por indiviso, junto a don Jaime, de dicho lugar de Quartell, Larap y la Alquería Blanca, mandaron convocar a todos los vecinos y nuevos pobladores para que se reuniesen en dicha casa, a cuya llamada acu-dieron treinta y siete vecinos, los cuales confirmaron ser vecinos, habitantes y nuevos


pobladores de ese lugar de Quartell, al que habían acudido con sus respectivas muje-res, hijos y familias con la intención de vivir allí y establecer su residencia. Don Jaime y don Francisco les dijeron, que como ellos ya bien sabían, en el mes de septiembre del año pasado, se había publicado en Valencia un bando mediante el cual el rey don Felipe había ordenado que fuesen expulsados del presente reino todos los moriscos que habitaban en él, y que como la orden se había llevado a cabo, el lugar de Quar-tell se había quedado despoblado, y como los presentes habían acudido a ocupar sus casas y tierras, para trabajarlas y cultivarlas querían comunicarles, para que quedase constancia, los cargos y obligaciones a que estarían sujetos.

Una vez leidos las capitulos y ordenaciones de la nueva población, fueron aprobados por los asistentes, en su nombre y en el de sus familias y ausentes, así como en el de los futuros pobladores, pasando a continuación a prestar juramento de vasallaje a don Jaume Ferrer y don Francisco Ruiz de Corella, a los que reconocían como señores de dicho lugar de Quartell. A estos primeros pobladores, se agregaron al día siguiente otros cinco, a los cuales se les estableció igualmente un lote de casa y tierras, resultando estar formado el nuevo nucleo inicial de la población por un total de cuarenta y dos familias.8

Primeros repobladores

March Catala Joan García Joan GodaPedro Verde Joan Romeu, menor Valero Pantali, albañilJaume Borrell Miquel Mingarro Joan Redo Gabriel Arbo Anthoni Jorda Jaume Figuerola, albañilAgosti Siri Berthomeu Andreu Pere GaliaPere Marçal Jaume Rodrigo, menor Pere Jover Francesc Monto Llorens Yllueca, cirujano Berthomeu MiquelPere Segui Jaume Guardiola, mayor Domingo SerraGaspar Marti Gregori Martinez Pere Marsanach, notarioVicent Campos Pere Joan Casinos Esteve BrunetGaspar Jorda Thomas Ximenes Joan RedoFrancesc Ribelles Jaume Rodrigo, mayor Miquel GadesEsteve Vicent, notario Joan Romeu Pau AltabellaJoan Robres Jaume Guardiola, menor Joan Robles

Carta de nueva población del lugar de Benavites.

Pasados unos meses, el 18 de septiembre, don Gastón, señor también de los lugares de Benavites, la Closa, y la Alquería llamada del Conde9, que se encontraba presente en el lugar, convocaba en su casa a los vecinos de Benavites, para comunicarles

[5]

8 APPV. Protocolo 8771, not. Joaquim Monrós. 9 Alquería de la Condesa, y más tarde de Rugama.


igualmente la orden que había dado su majestad de expulsar a los moriscos, y aclararles cuales serían las condiciones de la nueva población. A este llamamiento acudieron un total de treinta y un vecinos, que ya se encontraban en dicho lugar con sus familias.

Leidos los extensos y detallados capítulos de población, con los que el señor no dejaba casi nada por atar, los nuevos vecinos aceptaron las condiciones con las que les daba a poblar el lugar, y le rogaron que los aceptase por vasallos, estando prontos para prestarle juramento de vasallaje y fidelidad. A continuación el conde nombraba por justicia de dicho lugar a Gaspar Fita, que se encontraba presente, de aquí al día de Navidad, pues en dicho día se habrían de renovar dicho cargo. Para jurados nombra-ba a Cristóbal Navarro y a Bernat Molins, hasta Pascua del Espiritu Santo, día en que se haría nueva elección. Para mostasaf o almotacén nombraba a Antoni Ballester, cuyo cargo debería renovarse en septiembre, el día de San Miguel.

Una vez nombrados los cargos municipales, pasaron todos los reunidos, uno a uno, delante de don Gastón, que se encontraba sentado, sosteniendo en su mano un misal abierto, sobre el cual, poniendo la mano, juraron tenerlo por señor de dicho lugar de Benavites, guardandolo de todo mal, y comprometiendose a pagarle todas las rentas y conservarle todas las regalías, guardando los fueros y privilegios, usos y costumbres del presente reino.

Primeros repobladores

Pedro Gamir de Villaespesa Gaspar Fita Francesc Daci Christobal Navarro Pere Sempere, mayor Pere AlbertJaume Arnau Joan Navarro Guillem Bellmont Miquel Assensi Barrachina Miquel Navarro Jaume Xibert Domingo Morera Girau del Molí Julia Ramos Blay Jexinero Miquel Argent Angusti Davos Bernat Molins Berthomeu Arnau Anthoni Ballester Joan Jover Miquel Gascó Pere Sempere, menor Ramón Mota Joan Errique Joan RocaJoan Dup Pere Anglada Francesc Ocanya Joan Gausi

Breve análisis de su contenido

1.- Mantenimiento del señorío jurisdiccional1.1.-La administración de justicia

El hecho de la expulsión no alteró el régimen señorial existente antes de que ésta se produjera, las nuevas poblaciones de cristianos estarán sometidas práctica-mente a las mismas condiciones jurídicas que las anteriores de moriscos, mante-niéndose prácticamente sin alterarse el régimen feudal que ejercían estos señores. El señor seguirá manteniendo la jurisdicción penal en su territorio, ejerciendo la baja, ju-risdicción –causas civiles (mer imperi) o criminales (mixt imperi)– (Quartell capítulos

[6]


XX-XXIII-XXIV-Benavites capítulo I-LVIII) y en algunos casos también la alta, derecho a imponer penas corporales y en algunos casos a ejercer el derecho de horca (B. I).Los nuevos pobladores deberán por tanto prestarle homenaje de fidelidad y vasallaje. (Q. III-IV, B.II).

1.2. La administración local

El señor controlaba la elección de los oficiales para la administración de jus-ticia y gobierno de la localidad (Q. XX-XXI-XXVII- B. XXXIX-XXXX-LIX), dandoles li-cencia para que puedan nombrar guardianes que vigilen los campos (Q. XXII) espe-cificando en Benavites que ha de guardar también la Closa y las tierras de la Alquería llamada del Conde (B. L), imponer penas en metálico (Q. XXIII) y administrar el mu-nicipio (Q. XXVII, B. XXXXI-XXXXII). Así mismo, en Quartell, dejará una casa para los guardianes (Q. XXX) y otra para el concejo, reservando también una de las casas para que sirva de hospital y se recogan en ella los pobres mendicantes (Q. XXXII)

2.- Reserva de la Propiedad.

2.1. La propiedad absoluta: Derechos de Monopolio o Regalías

Monopolio es la atribución que se tiene para obligar a otros a usar de un bien en beneficio propio. En Valencia el uso de esta atribución convertida en derecho se llamaba regalía. Las más frecuentes eran, no sólo aquellas derivadas de la actividad agrícola que condicionaba en cada lugar una serie de construcciones, como el molino, la almazara, el horno de tejar, etc., sino que también ejercían la regalía sobre aquellos establecimientos y usos de bienes que eran imprescindibles para el desarrollo diario de toda comunidad, como eran el horno de cocer pan, la carnicería, la tienda, el me-són, el peso y medida, usos de montes, pastos etc. (Q. II-XXV-XXVI, B. XXIX-XXXI-XXXII-XXXIV-XXXV-XXXVII). En Benavites estarán obligados a moler el trigo en el molino de Larap (B. XXXVI), podrán vender al menudo un día a la semana, en la pla-za, delante de la torre y casa del señor (B. XXXI), en este mercado podrán vender sus productos los que vengan de otras partes y lugares (Q. XXXI). Entendiendo don Gas-tón la dificultad que tienen muchos pobladores, y también para animar a que acudan otros, les cede durante seis años, pare el Común, lo que se obtenga del arrendamiento del horno de pan y de la carnicería (B. LXIII)

2.2. Derechos derivados del dominio directo: Censos en metálico y en especie

Los pobladores deberán pagar en dinero cierta cantidad, el censo en metálico, por las casas, en este caso 40 reales castellanos (Q. XVI), a veces también pagarán censo por las tierras, dependiendo su importe si están en el secano o en la huerta10.

[7]

10 En la Vall de Cofrentes 10 sueldos por casa; 12 dineros por hanegada de la tierra huerta, 6d/hane-gada de la viña, 1s/cahizada en el secano. En la Torre y Miralbó 20s/casa; 6 libras por el conjunto de todas las tierras establecidas que serán 20 hanegadas en la huerta, 2 de viña y 2 de tierra campa. En Algimia y Alfara 36s/casa; 6d/cahizada en la huerta y 2d/cahizafda en el secano........


De toda la producción que recojan tanto de la cosecha de granos como de las frutas, hortalizas, etc, y a veces de crías de todo tipo de animales de consumo, paga-rán una parte de ellos, el censo en especie, al señor, distinguiendo en muchas ocasio-nes si las tierras eran de secano o regadío. En Quartell de los frutos recogidos en la huerta pagarán la sexta parte, de los del secano la octava, y de los frutos de los arboles tanbién la sexta parte (Q.VII-XV). Los vecinos de Benavites estarán sometidos a ma-yores cargas, pagando un quinto de los frutos que recojan, dando al señor un cuarto de los árboles frutales y moreras que planten, de lo sembrado en el secano pagarán un sexto, y un quinto de la producción de aceite. (B. VII-VIII-XIX), teniendo que pagar incluso de las aceitunas que pongan en adobo (B.LVI). En las tierras de la partida de la Closa, para animarlos a plantar moreras y frutales, tan solo pagarán el sexto de la cosecha. (B.LXI)

Para poder controlar la produción les obligará a batir el grano y depositar la cosecha en las eras comunales, donde se hará el reparto (Q. XII, B. XVI)

2.3. La propiedad compartida: El dominio útil

Como se ve en los Establecimientos, es decir, en la concesión por escrito a cada uno de los pobladores de una determinada casa y unas tierras claramente deslinda-das, el señor les cede el dominio útil de ellas reservándose el directo, y a cambio les exige una serie de condiciones, sistema llamado enfiteusis.

Se les obliga a que residan en la población durante un determinado número de años, generalmente de cuatro a seis años, en el caso de Quartell tres (Q. V-X), en Be-navites cinco (B. XXI), acabados los cuales ya podrán vender libremente sus propie-dades Caso de ausentarse de ellas sin permiso, por un periodo superios a seis meses, perderán dichas propiedades que pasarán nuevamente al señor. (Q. V-VI) Cuando vendan éstas, habrán de pagar el derecho de luismo, pago que se originaba al vender o transmitir la propiedad y que representaba aproximadamente el 10% del valor de la venta, y estarán obligados a obtener fadiga, o permiso para vender, en función del derecho de prioridad y opción que mantenía el señor (Q. VIII-XIII). En el caso de Quartell estarán también obligados al pago de un sueldo por casa, por el morabatí, o impuesto sobre las casas para asegurar la estabilidad de la moneda (Q. XI)

Así mismo deberán cultivar las tierras a us y costum de bon llaurador, penalizán-dolos en caso de que las tengan sin cultivar durante cierto tiempo, que será de un año en Benavites. (Q. XIV, B. XX).

Carta de nueva población de Quartell.2, Mayo, 1610. APPV. Protocolo 10124, notario Jaume Cristofol Ferrer

Die secundo mensis Maii anno Nativitate Domini MDC decimo. En nom de Nostre Senyor Deu Jesuchrist e de la Sacratíssima Verge María mare sua ad-

vocada nostra y de tots los peccadors Amen. Sia cosa manifesta ara y en qualsevol temps com en lo dia de huy que contam a dos dies del mes de Maig del any de la Nativitat de Nostre Sen-yor Deu Jessuchrist MDC y deu constituits personalment don Jaume Ferrer cavaller de abit y milicia de Sent Jaume de la Spata, Comandador de la comanda de la vila de Cieza, Portan Vues

[8]


de General Gobernador de la ciutat y regne de Valencia, y don Francisco Roiz de Corella cava-ller en nom de procurador de don Gastón Roiz de Corella conte de Cocentayna y de la Puebla, senyors qui son per indivis del present lloch de Quartell, segons que de la dita procura consta ab acte rebut per Joachim Monrros notari a xxi de decembre propassat del any MDC y nou, los quals, en tota aquella millor via, forma, y manera que podíen y devíen, de paraula, manaren fer convocar a tots los vassalls, vehins, habitadors y nous pobladors del present lloch de Quartell, en la casa quel dit don Jaume Ferrer te en lo dit lloch propia de sa senyoría, y axi mateix feren anar a convocar a tots los infraescrits nous pobladors, y precehint dita convocació, foren ajus-tats y convocats, y strobaren presents las persones seguents: Mario Catalá, Joan García, Joan Goda, Pedro Verde, Joan Romeu, menor, Valero Pantali, Miquel Mingarro, Jaume Borrell, Joan Redó, Gabriel Arbo, Anthoni Jorda, Jaume Figuerola, Agosti Siri, Berthomeu Andreu, Pere Ga-lia, Pere Marçal, Jaume Rodrigo, menor, Pere Jover, Frances Molto, Llorens Yllueca, Berthomeu Miquel, Pere Segui, Jaume Guardia, major, Domingo Serra, Gaspar Marti, Gregori Martinez, Pere Marsanach, Vicent Campos, Thomas Ximenez, Pere Joan Casinos, Esteve Brunet, Gaspar Jorda, Jaume Rodrigo, major, Miquel Gades, Frances Ribelles, Joan Robles Jaume Guardiola, menor, confesant y ottorgant tots los sobredits esser vehins, habitadors y nou pobladors del present lloch de Quartell, los quals han vengut al present lloch per a poblarlo y viure y residir en aquell en companyía de ses mullers, fills y familia, y estant axi tots los dessus dits a justats, los dits don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Governador, y don Francisco Corella, en lo dit nom de procurador del dit conte de Cocentayna, senyors qui son per indivis del present lloch, dixeren de paraula, que notoria cosa era a daquells y sabien molt be, com Sa Magastad del rey don Phelip nostron senyor, que Deu guarde molts anys, ab son real bando publicat en la ciutat de Valencia en lo més de setembre pro passat, havia manat que tots los moros nous convertits del preent regnes, fosen trets y llançats de aquell, y que lo dit real bando ab tol efecte se havía executat, y que per rahó de la expulsió dels dits moros se havía despoblat lo present lloch de Quartell, y que per la misericordia de Nostre Senyor Deu Jesuchrist, per rahó de la dita expulsió, tots los sobredits nous pobladors voluntariament han vengut al present lloch de Quartell a poblar aquell, y per a estar, habitar y residir personalment en les cases del dit lloch, y a cultivar, procurar, y conrrear les terres que estan en la horta y termine del present lloch de Quartell, y perque ara y en qualsevol temps se tinga noticia explicita y sabiduría particular de les obligacions y carrechs que com a nous pobladors, axi aquells com los que per temps seran, han de estar obligats a donar, pagar, fer complir, y obeir, axi als dits don Jaume Ferrer Gover-nador y don Gaspar Roiz de Corella conte de Cocentayna, com a senyors que son per indivis del present lloch de Quartell, com encara a tots los hereus y successors de ses senyoríes qui per temps serán senyors del present lloch de Quartell, han determinat de fer, fermar y ordenar los capitols infra seguents, les quals per lo notari desus scrit ab veu alta e inteligible foren legits, los quals son del tehenor seguents:

I. E primerament es estat pactat, avengut, transegit, concertat y concordat, que los dits senyors don Jaume Ferrer, Portan Veus de General Governador e don Gaston Roiz de Core-lla, conte de Cocentayna, com a senyors que son per indivis del present lloch de Quartell se returen versi y per a tots los hereus y successors de ses senyoríes, lo us y exercissi de les juris-dictions que ses senyoríes respectivament tenen en lo present lloch de Quartell, axi civil com criminal, com fins al día de huy han tengut y tenen, y tots los predecessors de ses senyoríes han tengut y possehit pacificament, com ha detenidors, possehidors y verdaders senyors del present lloch de Quartell, ab totes les annexitats y connexitats y les scrivaníes del present lloch, per a poderne fer de aquelles a ses voluntats.

II. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, consertat y concordat, que los dits senyors que son per indivis del present lloch se reserven per a si y per a tots sos hereus y successors que per temps seran de ses senyoríes, les regalies que son del present lloch, y en particular taverna, hos-tal, tenda, carnicería, forn, molí, panadería, e totes e qualsevols altres regalíes que com a senyors indivis del present lloch per qualsevol causa, hara y en lo sdevenidors, los toca y pertany.

[9]


III. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, e concordat, que tots los dessus dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors, e qualsevols altres que vendran a poblar lo present lloch en continent, sien tenguts y obligats a jurar per aquells, com per tots sos successors, en mans y poder dels dits senyors don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Governador y de don Gastón Roiz de Corella, Conte de Cocentayna, senyors qui son per indivis del present lloch de Quartell, y per la absencia del dit conte de Cocentayna, en mans y poder del dit don Fran-cisco Roiz de Corella son legittim procurador, que aquells seran bons, verdaders, obedients, y fels vassalls, no sols al dits senyor don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Governador, y de don Gastón Roiz de Corella, Conde de Cocentayna, senyors qui son per indivis del present lloch de Quartell, pero encara a tots los hereus y successors que per temps serán senyors del present lloch de Quartell, y en particular han de jurar les coses dispostes y ordenades per furs del present Regne, los quals tracten de la fidelitat y legalitat que los vassalls han de tenir y guar-dar a son senyor.

IIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, y concordat, que los sobre dits nous pobla-dors se hajen de avassallar en lo present lloch de Quartell, y obligarse a les obligacions que los bons y verdaders vassalls están obligats a sos senyors.

V. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, y concordat, que los sobredits nous pobla-dors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son y per temps serán, e tots sos successors, sien tenguts y obligats a estar y habitar y residir personalment ab residencia personal en companyía de ses mullers, fills, y familia, en lo present lloch de Quartell, e si cas será que los dits nous pobladors, o sos successors, sens licencia dels dits senyors don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Governador, y de don Gastón Roiz de Corella, conte de Cocentayna, o dels hereus y successors de ses senyoríes, sen anirán, que sis mesos apres, les cases y terres dels tals vassalls e nous pobladors que tendrán y poseirán, sien encorregudes en pena de comís sens que yhaja necessitat de sentencia ni provisió de jutje algú per a comisar aquelles.

VI. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, e concordat, que qualsevol vassalls, vehi e habitador que ara es, y per temps será, del present lloch de Quartell, que ahura sis mesos que aquell no haura residit ab residencia personal en lo present lloch de Quartell, y per rahó de la dita absencia se li hauran comisat les dites cases y terres que lo tal vassall tendrá y possehirá, y aquelles seran unides ab la senyoría directa dels sucesors qui ara son, o per temps serán, del pre-sent lloch de Quartell, que per rahó del dit comis lo tal vassall no puga recorrer ni apellar a jutje algú, ans en virtud del present acte y ab sola ostençió de aquell, tota audiencia los sia denegada.

VII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, y concordat, que tots los dits nous pobla-dors, vassalls, vehins e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts y obligats ab molta puntualitat y fidelitat, com a bons y verdaders christians, pa-gar los delmes, ters delmes y les primicies, sens frau ni dol ningú, per lo molt que importa la solució y paga dels dits delmes y primicies, y per lo molt que en açó Nostre Senyor sen serveix. Lo que si dexaven de fer encorreguen en les penes per fur estatuhides, e en les demés que als senyors, que ara son y per temps serán del present lloch, los parexera impossar.

VIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que totes les cases y terres que están situades y possades en lo present lloch de Quartell y en sa orta y terme, ara y en qual-sevol temps aquelles sien y son tengudes y obligades a la senyoría del present lloch, ab fadiga y luisme e tot altre plen dret emphiteotich, segons los furs del present regne.

VIIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehis, e habitadors, e altres qualsevols persones, que ara son o per temps serán, del present lloch, aquells y cada hu de aquells sien tenguts y obligats a donar e pagar als dits sen-yors del present lloch, y a qualsevols altres hereus y successors de ses senyoríes qui per temps serán senyors del present lloch de Quartell, cascum any, lo dret de morabatí, que es hun sou per cascuna casa, pagador cascun any en la festa de Nadal, en una paga.

X. Ittem es estat, avengut, transegit, y concordat, que ningu dels dits nous pobladors vassalls, vehins e habitadors del present lloch de Quartell, dins tres anys no puguen demanar

[10]


llicencia als dits senyors per a poder vendre, alienar, ni transportar, les cases y terres que aquells possehirán, e açó perque la població del present lloch puga tenir son degut efecte, y dins lo dit termini, les cases y terres augmentarse y millorarse en estos primers tres anys.

XI. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, e concordat, que si cas será que algu dels dits nous pobladors, vehins, vassalls e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, sen voldran anar a viure a altra part y lloch, que aquell o aquells, no sen pu-guen anar ni exirsen del present lloch sots les penes imposades per furs del present regne, e al-tres penes a arbitre dels dits senyors don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Gobernador, e don Gastón Roiz de Corella conte de Cocentayna, y dels hereus y successors de ses senyoríes imposadores, sens que primerament hajen contat y pagat als dits senyors lo que sels deura, y seguintse lo cas que lo tal vassall sen vaja, no puga demanar ni demane millores ningunes de les cases y terres que dexara, ans per lo contrari lo tal vassall sia tengut y obligat a pagar y refer les pijores ques trobaran havert en les cases y terres que dexaran.

XII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, y concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch, no puguen portar a ses cases fruyts alguns dels que colliran, que primerament nols hajen portat y posat a les he-res del present lloch per a que alli se puga fer la partició dels dits fruyts necessaria, con se hau-rá de fer, lo que si lo contrari faran en correguen en pena de vint y cinch lliures, e altres penes a arbitre de ses senyoríes reservades.

XIII. Ittemes es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts y obligats a donar y pagar als dits senyors qui son respectivament del dit lloch de Quar-tell, e aqualsevols hereus, detenidors, y possehidors, que per temps serán del dit lloch, lo luis-me degut, conforma los furs del preent regne, de qualsevol vendes, alineacions, pagaments, divicions, particions, carregaments de censals, o de qualsevols actes que conforme los furs del present regne se deu luisme, de qualsevol terres y cases que están en lo present lloch, orta y terme de aquell.

XIIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts y obligat a conservar les cases que cada hu de aquells tendrá, fent en aquelles les obres necessaries, sots les penes per fur entroduhides, y a procurar y cultivar les terres que cada hu de aquells tendrá, donant en aquelles cascun any les relles que serán necessaries a us y costum de bon llaurador, sots la mateixa pena.

XV. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son o per temps serán del present lloch de Quartell sien tenguts y obligats de donar y pagar cascun any als dits senyors del present lloch de Quartell, e a qualsevols hereus, detinidors y possehidors qui per temps serán del dit lloch de Quartell, de tots los fruyts que cada hu de aquells colliran en la horta del present lloch de Quartell, la sisena part, y dels ques colliran en lo secá la huytena part, y de les terres de la partida dels Quartals la setena part, y dels arbres fruytals per temps de quatre anys, compres lo present, no hajen de pagar fruyts, y pasats los quatre anys hajen de pagar la sisena part dels fruyts, punint los sen-yors del present lloch dita part en los mateixos arbres.

XVI. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que les dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son e per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts e obligat perpetuament a donar y pagar cascun any als dits senyors del present lloch de Quartell, e a qualsevols hereus detenidors y successors de ses senyoríes de censos de cada una de les cases que possehira, quaranta reals castellans de cens, ab fadiga y luisme, e tot altre plen dret emphiteotich, çó es, vint reals castellans a cada hu de ses senyoríes, pagadors en les festes de Nadal y Sent Joan mijerament, començant la primera paga en lo día y festa de Sent Joan de juny primer vinent del present any MDC y deu, y la altra en la festa de Nadal apres seguent, y axi consecutivament cascun any en los dits terminis.

[11]


XVII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins e habitadors que ara son y per temps serán del presen lloch de Quartell, sien tenguts y obligats en cas de vendes, transportacions y altres actes fahedors, de les cases y te-rres que están en lo present lloch, hortas, y terme de aquell, a fer aquelles ab les persones ab que contrataran, ab pacte que aquelles resten obligats als pactes y condicions contenguts en la present concordia y nova població, y que no puguen fer ninguns actes a ninguna persona que no precehixca primerament licencia dels senyors del present lloch, o de les persones que re-presentaran a ses senyoríes, y pagant lo luisme que conforme los furs del present regne se deu conforme los contractes fahedors, rebent tals actes fahedors lo notari que ses senyoríes, o los successors de ses senyoríes, com a senyors del present lloch, nomenaran.

XVIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins e habitadors que ara son y per temps serán, no puguen immiscuhir una casa ab altra, ni obrir ni fet finestra ni portes, en ningunas de les cases del present lloch de Quartell, ni menys en les terres de la orta y terme rompre marjens, ni mesclar unes terres ab altres, que no sia precehint licencia, orde, voluntat, y consentiment dels dits senyors que ara son del dit lloch de Quartell, o dels que estaran en lloch de ses senyoríes, y dels successors, en son cas y lloch qui serán senyors del present lloch, lo que si lo contrari faran, encorreguen en pena de comis de les tals cases y terres.

XVIIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que tots temps que los dits senyors, que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, les parexera o ben vist será, puguen obligar tantes quantes vegades voldran, a que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son y per temps serán, a que capbreven totes les cases y terres que aquells respectivament possehiran situades y possades en lo present lloch, orta, y terme de aquell, ho puguen fer, y los dits vassalls, vehins, y habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts e obligats a capbrevaro, regonexent als dits senyors la senyoría directa de dites cases y terres sens poder adaçó fer contrast ni contradictió ningu-na, per al qual efecte ses senyoríes e tots sos successors qui serán senyors del present lloch de Quartell, puguen nomenar los jutjes emphiteoticals quels parexeran, conforme ho disponen los furs del present regne de Valencia.

XX. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits senyors del present lloch de Quartell e qualsevols altres senyors qui per temps serán del present lloch de Quartell, excersint en quant menester sia les jurisdictions que ses senyoríes tenen axi civil com criminal, puguen cascum any alternative fer electió y nominació a sa voluntat, en sos deguts terminis de justicia, lloctinent de justicia, jurats, mustaçaf, cequier, y de tots los altres officis que seran ne-cessaris per a la bona administració de la justicia del present lloch de Quartell, y esta nominació se ha de fer posant y portant dobles persones en nomina, per a cada hu dels dits officis, per a quels los senyors del present lloch puguen elegir hu dels dos que portaran, exceptant empero en lo present any, per ço que la dita nominació la han de fer los dits don Jaume Ferrer y don Francisco Corella, en lo dit nom, a ses voluntats, per ser lo primer any de la nova població y no poderse guardar en lo present any lo orde que se ha de tenir en dites elections en los altres anys.

XXI. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins e habitadors que ara son y per temps serán del present lloch de Quartell sien tenguts y obligats de portar cascun any dites elections dels dits officials, alternative, a cada hu de (ses) senyoríes y als successors de ses senyoríes, ço es, lo hun any a hu dels dits senyors, y lo altre any al altre, per a que com a senyors per indivis puguen fer cascun any alectió de les persones que més convendrá, portant dites electións a la ciutat de Valencia, alternative, a cada hu dels dits senyors y a sos successors per a que per si o per sos procuradors generals puguen esser fetes dites electións, y que los tals oficials axi eligits sien tenguts y obligats, alternative, a jurar en ma e poder de ses senyoríes o dels successors de ses senyoríes qui per temps serán senyors del dit lloch, y en sa absencia, de sos procuradors generals o dels balles, que se hauran be y llealment en la administració dels dits sos officis.

[12]


XXII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit, e concordat, que los justicia y jurats que ara son o per temps serán del present lloch de Quartell puguen nomenar y possar los guardia, o guardians, quels parexeran esser necessaris per a custodia e guarda dels fruyts del terme del dit lloch de Quartell, puix lo salari de aquells lo han de pagar los dits nous pobladors vassalls y habitadors del present lloch de Quartell que ara son o per temps serán.

XXIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits senyors del pre-sent lloch de Quartell e tots los hereus y successors qui per temps serán del present lloch, pu-guen possar y possen totes les penes pecuniaries quels parexeran esser necessaries per a la bona administració de justicia conforme la ocurrencia del temps, y que los dits nous pobla-dors, vassalls, vehins, e habitadors, qui ara son o per temps serán, no puguen proclamar, appe-llar, ni recorrer de semblants encontaments y provissions.

XXIIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits senyors que ara son del present lloch de Quartell y qualsevols hereus detenidors y possehidors qui per temps serán, y les persones que en nom dels dits senyors estarán en lo present lloch, puguen tots temps quels parexera, en primera instancia, evocarse totes les causes, axi civils com criminals quels parexera, en cara que estiguen prevengudes y possada la ma en aquells lo justicia, llochti-nent o altre official del present lloch.

XXV. Ittem es estat pactat, avengut, transegit e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors, que ara son o per temps serán del present lloch de Quartell, sien tenguts y obligats a anar a moldre sos grans al molí del present lloch, y coure lo pa al forn, y lo carnicer tinga obligació per lo menys de matar carn de cabró, y que ningú puga vendre pa ni vi sino qui tendrá arrendada la flaquería y taverna del present lloch, sots pena de tres lliures, aplicadores a la senyoría, y lo moliner, en lo moldre, haja de preferir al vehi y habitador del present lloch al forasters, y si te forment engranat lo acabe de moldre, y acabat de moldre se llavors, començe a moldre lo vehi y habitador del present lloch.

XXVI. Ittem es estat pactat, avengut, trasegit e concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son o per temps serán del present lloch, no puga ni pu-guen ningú de aquell vendre en ses cases particulars coses tocants a la tenda, ans sien obligats de anar a comprar a la tenda del present lloch les coses que de ordinari en aquella se vendran, sots pena de cinch lliures, y que sols puguen vendre en ses cases oli y vi de ses collites a quartes y miges quartes, com no sia per dinades.

XXVII. Ittem es estat pactat, avengut, transegit y concordat, que los dits nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son o per temps serán del present lloch, hajen de fer a cascun any dotze consellers, en los quals se comprenguen los justicia y jurats y mustaçaf, per a que ab vot y parer dels dits dotze consellers, puguen tenir compte en algunes coses particulars tocants al benefici publich de tots los vehins e habitadors del present lloch.

XXVIII. Ittem es estat pactat, avengut e concordat, que totes les penes pecuniaries que los justicia, jurats, o mustaçaf, que ara son o per temps serán del present lloch executaran, lo hun terç sia dels senyors, y lo altre terç de lo official que fara la execució, y lo altre del acusa-dor, y no havent acusador, del comú del present lloch, y que la part de la senyoría no la puga remetre lo official que la executa, y en les penes dels camps la pena se aplique en esta forma, ço es, lo hun terç al senyors del present lloch, y lo altre terç al amo de la heretat, y lo altre treç al acusador, y sino yahurá acusador, sia aplicada al comú del present lloch.

XXVIIII. Ittem es estat pactat, avengut, transegir, e concordat, que los dits nous pobla-dors, vassalls, vehins, e habitadors que ara son o per temps serán del present lloch, no puguen ara ni en ningú temps posar taches ni sises per a gastos o deutes del present lloch que no sia precehint licencia, orde y voluntat dels dits senyors, que ara son o per temps serán del present lloch de Quartell, y que en les dites taches y sises no sien compreses les regalíes de la senyoría.

XXX. Ittem es estat pactat, avengut, e concordat, que per a que ab més facilitat se trobe guardia y ministre qui tenga conte en les coses del poble, los dits senyors del present lloch sen-yalarán una casa ab lo present lloch en la qual puga estar, residir y habitar lo ministre y guardia

[13]


del present lloch, sens pagar lloguer ningú de aquella, sino solament una taça de aygua cascun any, de cens y fadiga y luisme, y que lo comú del dit lloch sia obligat a conservar la dita casa per a que lo dit ministre o guardia puga tenir comoda habitació.

XXXI. Ittem es estat pactat, avengut y concordat que de huy avant, lo día ques senyalara en cascuna semana, se puga tenir mercat en lo present lloch per los forasters y estrangers, que vindran de altres parts y llochs a vendre al present lloch vitualles y altres coses particulars, y que lo tender del present lloch ni altra persona nols puga impedir a que en semblant día, que senyalaran, dexen de vendre lo que portaran al present lloch.

XXXII. Ittem es estat pactat, avengut y concordat, que los dits senyors son contents de senyalar una casa, la que parexera més convenient, per a que (en) aquella los justicias y jurats, officials y consellers, que ara son o per temps será del present lloch, se puguen ajuntar per a tratar negocis consernents al be publich dels vehins y habitadors del present lloch, la qual casa lo comú del present lloch sia obligat a conservarla, fent en aquella les obres necessaries, ab pac-te que no la puguen vendre sino conservarla per al dit obs y causa, y sils paragues vendrela y no tenirla, sien obligats a restituhirla als dits senyors que ara son o per temps serán del dit lloch, y per rahó de la dita casa los dits justicia y jurats y particulars persones del present lloch sien tenguts y obligats a donar y pagar als dits senyors que ara son o per temps serán, cascun any deu sous de cens ab fadiga y luisme, e tot altre ple dret emphiteótico seguns furs de Valencia, en la festa de Nadal, en una paga. E axi mateix es estat tractat ques senyalara una casa la qual haya de servir y serveixca per hospital del present lloch, en la qual se puguen recollit los pobres mendicantes y altres que no tindran comoda habitació, e la qual casa, axi mateix, lo comú del present lloch la haya de conservar y conserve fent en aquella les obres necessaries, y en cas que paregues no conservarla y vendrela, sien obligats a restituhirla als dits senyor que ara son o per temps serán del present lloch.

Tots los quals capitols y ordinacions ab veu alta e intelligible per mi Jaume Christofol Ferrer notari desus scrit en presentia dels testimonis desus scrits foren legits, y en continent, tots los dits noves pobladors, vassalls, vehins e habitadors del present lloch de Quartell dixe-ren y feren acte que loaven y aprovaven tots los dessus dits capitols, ordinacions y constitu-cions de la dita nova població del present lloch de Quartell, y cada hu de aquells, de la primera línea fins a la darrera, y com a nous pobladors, vassalls, vehins, e habitadors e representant tota la dita universitat e singulars de aquella, e per los presents, absents y sdevenidors, y per los homens, dones, viudes y menors, e por totes e qualsevols altres persones de qualsevol estat y condició que sien de son bon grat y certa sciencia, en nom de aquells y per tota la universitat del present lloch, concordantment, uns apres de altres prestaren lo sagrament y homenatge de fidelitat y vassallatje, de mans y de boca, en mans y poder dels dits senyors don Jaume Ferrer, Portant Veus de General Gobernador, y del dit don Francisco Roiz de Corella en nom de procu-rador ques del dit don Gastón Roiz de Corella conte de Cosentayna, los quals estaven presents seyts en ses cadires, tenint davant de si unes hores, y jurant a Nostre Senyor Deu Jesuchrist y als Sancts quatre Evangelis de aquell, sots virtut del qual jurament digueren que admetien y prometien tenir als dits senyors don Jaume Ferrer y don Gastón Roiz de Corella conte de Co-centayna respectivament, per senyors certs, verdaders e indubitats del dit lloch de Quartetll, y als secessors de ses senyoríes, y cascu de aquells se avasallava ab los dits senyors, fent cada hu de aquells acte de avassallament y vassallatje, y prometent de esser bons, fels, y verdaders vassalls, y guardarlos la obediencia y fidelitat que estan obligats a tenir y guardar com a tals, e conforme los furs del present regne ho disponen, prometent axi mateix de estar, fer y guardar totes les coses contengudes, dispostes y ordenades en los dessus dits capitols, y en cada hu de aquells, y pagar y respondre be y lealment tots los fruyts, rendes y emoluments als dits senyors del dit lloch tocants e pertanyents, en sos deguts terminis y en lo modo y forma en los prece-dents capitols contengut.

E fets y prestats los dits sagramnets y homenage, e fetes les dites promicions y obliga-cions per los dits noves pobladors, vassallas, vehins, e habitadors del present lloch, en conti-

[14]


nent los dits senyors don Jaume Ferrer y don Francisco Roiz de Corella, en lo dit nom de procu-rador del dit senyor don Gastón Roiz de Corella conte de Cocentayna, senyors per indivis del dit lloch, ussant de la dita facultat que se han retengut per a poder nomenar en lo present any los officials per a que yhaga persones que administren justicia, ara en lo present acte nomenen, ço es, en justicia a Marçh Catalá, y en llochtinent de justicia a Joan Romeu, y en jurats a Pedro Marsanach y Pedro Galia, y en mustaçaf a Gregorio Martinez, tots los quals com estiguesen presents, aceptaren los dits officis, y juraren a Nostre Senyor Deu y als Sancts quatre Evange-lis, de haverse be y llealment en la administració de cada hu dels dits sos officis, fent y adminis-trant justicia a les parts que la demanaran, sens excemptió de persones algunes.

De totes les quals coses tots los sobre dits requeriren a mi dit notari los nerebes acte publich per haverne memoria en lo esdevenidor, lo qual per mi dit notari los nefonch rebut en lo present lloch de Quartell, los dits dia, més e any. A totes les quals coses foren presents per testimonis Joaihim Monrros notari y Vicente Leon escuder, habitadors de la ciutat de Valencia personalment atrobats en lo present lloch de Quartell, quant a la ferma de tots los sobredits, ex-ceptats empero tant solament Gaspar Jorda, Jaume Rodrigo major, Miquel Godez, Frances Ri-belles, Joan Robles e Jaume Guardiola menor, los quals en apres a tres dies dels dits més e any, fermaren, loaren y aprovaren los dits capitols y cada hu de aquells, y prometeren y juraren fer y guardar y pagar, complir, y effectuar totes les coses en los dits capitols y cada hu de aquells de la dita nova població, segons dessus es contengut.

A totes les quals coses foren presents per testimonis Vicent Leon y Joseph Balaguer, scuders, habitadors de la ciutat de Valencia, de present attrobats en lo dit loch de Quartell.

Carta de nueva población de Benavites18 Septiembre 1610APPV. Protocolo 8771, notario Joaquin Monrós

Die XVIII mensis Septembris anno a nativitate Domine MDCX En nom de nostre senyor Deu e de la sacratíssima verge María mare sua sots invoca-

ció del miracle amen. Coneceran tots los que lo present acte vean, com en lo día que contam dihuit díes del mes de Setembre, any de la nativitat de nostre senyor Deu Jesupxristi mil sis cents y deu, constituhit personalment en lo loch y Baronía de Benavites lo senyor don Gastón Ruiz de Corella conte de Cocentayna y de la Puebla, senyor del dit loch de Benavites, la Closa y la Alquería dita del Conte, y senyor per indivis del loch de Quartell, Larap y la Alquería Blanca, y en la casa del senyor de dita Baronía de Benavites mana convocar y ajustarse en aquella a tots los habitadors y residents en lo dit loch de Benevites y precehint dita convocació assisteren al dit ajust y entrevingueren a les coses daval scrites les persones seguents: Primo Pedro Gamir de Villaespeça, Gaspar Fita, Frances Daci, Christophol Navarro, Pere Sempere major, Pere Al-bert, Jaume Arnau, Joan Navarro, Guillem Bellmont, Miquel Assensi Barrachina, Miquel Nava-rro, Jaume Xibert, Domingo Morera, Girau del Molí, Julia Ramos, Blay Jexinero, Miquel Argent, Angusti Davos, Bernat Molins, Berthomeu Arnau, Anthoni Ballester, Joan Jover, Miquel Gascó, Pere Sempere menor, Ramón Mota, Joan Errique, Joan Roca, Joan Dup, Pere Anglada, Frances Ocanya, Joan Gausi, confessant los desus dits que aquells, per a efecte de poblar la dita Ba-ronía, son habitadors y residents en lo dit loch, y la major part dels vehins y nous pobladors del dit loch de Benavites, de altra, y estant açí ajustats, lo dit senyor conte, y per sa senyoría lo notari desus scrits, de paraula dix que notoria cosa es adaquells com sa Magestat ab son Real bando publicat en la ciutat de Valencia a vint y dos díes del mes de Setembre del any propassat era estat servit manar traure y lançar del present Regne tots los moriscos, dels quals estaven poblats molts lochs e baroníes del present Regne, y com per la expulsió de aquells reste des-poblada al present la dita Baronía de Benavites, com aquella estigués poblada de moriscos, y

[15]


axí entenga poblar de nou aquella de christians y persones quals convenen y convinga y sia necessari exprimir y declarar del modo y manera que vol y enten fer dita població, y a que han de estar obligats los pobladors vehins y habitadors de la dita Baronía, e les coses que dehuen fer y lo que sels enten concedir per lo dit senyor. Pertant et alias entre lo dit senyor conte de una, e los dits nous pobladors desus ajustats e congregats, en nom e vens de tots los que han de ser pobladors, vehins y habitadors del present loch, e fahents cos e universitat, per si e per les demés, absents y esdevenidors, e sos successors, vice et nomine totus universitatis, axi mas-cles com dones, majors y menors, de altra, en la millor via, forma y manera que puixa entendre y aplicar acte de bon grat y certa sciencia, confessen y en veritat regonoixen la una part a laltra y laltra ad juvicem et vicissim presents y acceptants y als seus, que per rahó y causa de la dita població de la dita Baronía y loch de Benavites son estades capitulades, avengudes y concorda-des les coses contengudes y specificades en los capitols del tenor seguent, legitima stipulació hinc inde entrevenint:

I. E primerament es estat confessat per los dits nous pobladors, vice et nomine totius universitatis, avengut y concordat per y entre dites parts que lo dit senyor conte, com a senyor que es indubitat del dit loch e Baronía de Benavites, te en aquell tota jurisdictió civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, y es senyor de totes les aygues, fonts, barranchs, aquaductos, terres cultes e incultes, de regadiu y de secá, erbatges, muntanyes, vacants, y tot lo que com-pren lo terme y territori de aquell, y que totes les cases, terres, y possessions cultes e incultes, tretes y pertiaure, axí de regadíu com de secá son tengudes sots directa senyoría del dit senyor conte com a senyor de dita Baronía, ab dret de fadiga y luysme y tot altre ple dret enfiteotich, segón furs de Valencia, y ab la responsió de fruyts que desus se declarará y en los actes dels stabliments també sen fará menció, y que es senyor verdader e indubitat de totes les regalíes del dit loch com son forn, y fleca, tenda, y taverna, hostal, y carnicería, molí per moldre farina,e almacera de fer oli, e altres qualsevols, ab dret de prohibir y vedar que axí la universitat com qualsevol particular no tinguen ne puixen tenir ni possehir les dites regalíes, ni alguna de aque-lles, y que sa senyoría del dit senyor conte está en quieta e pacifica possessió de aquelles ab sciencia y paciencia dels que de present representen la dita universitat e singulars persones de dita Baronía, e que los dits drets e dominicatures refferits en lo present capitol pertanyen y han de pertanyer a tots los demes senyors e successors de sa senyoría, senyors y possehidors que per temps serán del dit loch e Baronía.

II. Item es estat pactat, avengut e concordat ut suppra entre dits parts, que los dits nous pobladors desus nomenats e altres qualsevol que en qualsevol temps vindran a ser pobladors de la present Baronía y loch de Benavites, hagen de avasallarse, y se entenga que en continent que sien pobladors y habitadors del dit loch estan avasallats en aquell y subgectes a tot lo con-tengut en lo present acte de població e segons ho estan y han de estar tenguts y obligats los desus nomenats presents y entrevenints a la confectió del present acte de població.

III. Item es estat pactat, avengut, y concordat ut suppra entre les dites parts, que los nous pobladors presents y los absents y esdevenidors e sos successors perpetuament en les cases y terres que sels hauran stablit sien tenguts y obligats de tenir habitació y residencia personal en lo dit loch de Benavites, e tenir en aquell son domicili y cap major, ab ses mullers, fills e familia, sils tindran, e no puguen tenir ne possehir les cases y terres que sels establirán si no es fent la dita residencia personal, y si no la tindran e faran, puguen ser compellits per a que la fasen, hoc y en cara que dites cases e terres dels no residents cayguen en pena de comis, e lo dit senyor e sos successors puixa e puixen comisarles e consolidar la util senyoría ab la directa, y donarles y establirles a qualsevol altres, y ferne a sa voluntat, y açó sens fulminar proces ni sentencia, y sens que lo dit nou poblador ni altre per a aquell puxa usar de remey de appellació o recors.

IIII. Item es estat pactat, avengut, y concordat entre les dites parts ut suppra, que si per cas per sa senyoría e los successors de sa senyoría, senyors e possehidors de la dita Baronía, se consentira lo contrari del contengut en lo precedent capitol, ab licencia o permisió, no puixa allegar en açó possessió alguna, sino que se entenga sempre la tal licencia o permissió durar

[16]

225D O C U M E N T A [17]

entre tant que lo senyor que será o son balle mane altra cosa, y si apres de haverli manat al tal possehint casa y terres en dit loch que asistixca, mudant tota sa casa y portantla a dit lloch, dins un mes aquell nou fara, lo senyor puga en tal cas dispondre de les tals casa y terre, prenentles en qualsevol estat que les trobe.

V. Item es estat pactat y concordat ut suppra entre les dites parts, que tots los dits nous pobladors, vehins y habitadors de dit lloch, que de present son y per temps serán, sien tenguts y obligats ab molta puntualitat y fidelitat, com a bons y verdaders christians, pagar los delme y ters delme y la primicia de les coses que es costum his deu pagar en la dita Baronía, conforme furs del Regne y costums de dita Baronía, sens frau ni dol algú, per lo molt que importa pagar delmes y primicies per servici de Nostre Senyor, y lo que hodeixara de fer encorrega en les pe-nes per furs estatuhides, y les demés que al senyor que de present es, y als que per temps serán de dit loch, los pareixera imposar.

VI. Item es estat pactat y concordat ut suppra entre les dites parts, que los censos que se han de pagar sobre cada casa se han de pagar la mitat a Sent Joan de juny y la altra mitat a Nadal, migerament.

VII. Item es estat pactat, avengut y concordat ut suppra entre les dites parts, que totes les terres hortes que se establiran en lo terme del dit loch han de estar stablides ab cens, fadiga y luysme, y tota altre plen dret emphitheotich segons furs de Valencia, y per lo dret del cens tinguen obligació de pagar los pobladors senyors y possehidors de aquells de qualsevol genero de fruyts ques culliran la quinta part per al senyor, y en aço no yhaja excepció ninguna, ni tam-poch se puixa eximir part de terra per rahó del sustento de les cavalgadures de la lauro, sino que de totes les coses ques sembraran se haja de partir de una mateixa manera.

VIII. Item que totes les terres que seran de secá o de marjals del dit loch et alias que se establiran per lo dit senyor conte, han de estar establides als dits nous pobladors del dit loch a cens, fadiga y luysme y tot altre plen dret emphitheotich segons furs de Valencia, y per lo dret del cens de tot lo que sembraran en terra que no sia de regadiu, hajen de pagar a la sisena part de tots los fruyts que colliran, y si per temps algu terra que hui sia de secá se fara de regadiu, haja de pagar la quinta part dels fruyts, com está dit de les terres de regadíu, sens poder allegar possessió del contrari, ni que lo portar aygua a dita terra es estat per treball del senyor util.

VIIII. Item que de tots los arbres se haja de pagar al senyor la quinta part sins exempció de arbre algú, y de les moreres se haja de pagar de quatre hu, y que no se puguen allegar per a daço no haver pagat los pobladors pasats partició de algún género de arbres, ans be se dega pagar, no exceptant tan poch fruytal ni ningú arbre de altre género y especie, y de les oliveres se haja de pagar lo dret del quint en oli, cobrantlo en la almacera, fentlo lo senyor util de la terra a ses despeses, y posanthi tot lo que sia necesari del gasto per a fer oli, com lo senyor no haja de posar ni pagar cosa alguna, sino es que tan solament haja de prestar la almacera que te en dit loch per a fer lo oli, per la qual, ultra de pagar lo dit dret del oli, hagen tambe de pagar, per rahó de la almacera, una liura de oli de totes les arroves de oli que cascun particular haura fet, y lo oli que discorre y passa ab la aygua ques lança de la primera baça a la segona, sia per al senyor, y tot lo pinyol, conforme se ha acostumat fer en dit loch.

X. Item que lo dit dret de les moreres se haja de pagar en esta forma, ço es, que cascu�n any lo senyor util de les moreres faça y senyale quatre parts yguals de la fulla en les moreres al temps de naxen la fulla, y lo senyor, o qui per sa senyoría estará, tire per al dret la una de les quatre parts, la que millor li parexiera, per a que de dita quarta part que haurán elegit faça a sa voluntat, y lo dit senyor util tenga obligació de cultivar y esporgar totes les moreres, y la lenya ques traurá del esporgar sia del amo del camp, y no estiga lo dit senyor obligat lo segon, tercer, y demés anys pendre la mateixa quarta part que una vegada haja elegit, sino que cascun any se haja de fer de nou partició y electió, tenint cascun any sa senyoría facultat de variar.

XI. Item que no puguen vendre rahims de les vinyes, collir, ni donar a persona alguna sens primer demanar y obtenir licencia del senyor, y apres de obtesa hagen de pagar en rahim la partició de la mateixa manera que han de pagar del vi y pança, y si la venen o es provara


haverla venuda sens licencia, encorrega en pena, lo amo de la vinya, de setanta sous per cascu-na vegada, y altres penes a arbitre de sa senyoría.

XII. Item que la partició de les figues se haja de pagar apres de haverles secades .XIII. Item que la partició de les vinyes se ha de entendre de esta manera: ques pague

en vi la quinta part al senyor en lo cup, si tal vinya estara en la horta, y si estara en secá pague la sisena part de la mateixa manera, y de la pança se ha de partir de la mateixa manera, hagut respecte si es de regadíu o secá, y haja de pagar lo dit dret en pança, feta al quint y a la sisena respectivament, y per lo treball que lo llaurador tindra en plantar vinya, se li fa franch lo dret cinch anys contadors desdel día que la planta, en los quals no ha de pagar la dita partició sino tan solament lo delme y la premissia, y al sisé any que sera plantada entot o en part de aquella tinga obligació de pagar com está dit.

XIIII. Item que totes les dites particions que se han de pagar al quart y al quint y a la sise-na part, se enten que se han de traure a pres que se haja pagat lo delme de les coses ques deu y acostuma pagar delme en lo dit loch, del qual delme ha de traure tambe lo senyor lo ters delme a mes de les particions desus dites, y si quant se partira lo delme se traura alguna part que nos dega partir per rahó de la lavor o per altra causa, la tal part se haja de tornar a monto per a la partició del senyor, y se deguen pagar les dites particions tambe de les grances.

XV. Item que si en dites particions defraudaran al senyor, en poch o en molta quanti-tat, donant o amagant, ans de partir alguna part dels fruyts, o de qualsevol altra manera que reste defraudat lo senyor, lo tal defraudant encorrega en pena de vint y cinch liures, y tot lo gra ques trobara o se provara haver defraudat, reste per al senyor, y en altres penes a arbitre de sa senyoría.

XVI. Item que noy puga haver mes de unes eres per a batre los grans, les quals lo senyor senyalará, y tinguen obligació los lauradors y senyor de les terres del dit loch portar sos grans a dites heres per a que allí esbenistieren, y se done la part ques deura al senyor, y no puguen por-tar grans alguns a dites heres, los quals se hagen cullit fora del terme, dels quals nos dega pagar partició al dit senyor, y si de fet los portaran a dits heres, de aquells hajen de pagar la mateixa partició que dels grans collits en lo terme.

XVII. Item que puga lo senyor fer e manar fer les crides, manaments y demés diligencies que li parexeran necesaries per a que no se li defrauda en lo que es les particions, y en aço nos puga allegar possessio alguna, sino que com se coneixeran los inconvenients y danys se pu-guen reparar ab nous remeys, procurant evitar lo que alguns de males conciencies solen fer en perjuhi de les rendes dels senyors.

XVIII. Item que no puguen traure lo fem per a posarlo en terres que no sien de partició, ni tampoch traure del terme, y se entenga açó perque si compraran fora del terme algunes te-rres, y no perque en lo dit terme yhaja terra alguna que no sia de partició, y si trauran encorrega en pena la tal persona de vint y cinch liures, y la cavalcadura perduda, y se enten que es terme del present loch totes les terres que paguen partició al senyor.

XVIIII. Item que no puguen procurar terres algunes los dits pobladors que estigueren fora del terme del dit loch de Benavites que primer no hajen procurat les del terme de aquell, y les demes establides que serán de partició, y que les hajen de procurar a us y costum de bon llaurados, y sino ho faran puguen ser compellits y forçats ha haverho de fer, y essent renitens sels puga levar les terres y donarles a altres, y açó se entenga en cas que vullen llaurar les terres franques, estant desabro per a laurar les terres de partició.

XX. Item que tinguen obligació los dits pobladors de fer per lo menys cascu una collita cada un any, en les terres que seran de secá no puguen dexar de sembra sino un any, de manera que un any se sembre y lo altre no, y si açó no faran puga lo senyor donar les terres a altre laura-dor, excepto si algún any no plou y ve a faltar la çaho de laurarles y sembrarles.

XXI. Item que ningú dels que ara pendran establides terres o cases en lo dit loch, puga vendre, ni per altre canvi algú, transportar cosa alguna de les novament establides, per espay de cinch anys, sino sera que morint lo tal poblador, en tal cas se permetre tenir dites cases y

[18]


terres qui sera son hereu, ab les condicions que los demés, y si les vendra se entenga ser nulles los altres.

XXII. Item que nos puga escusar de dites particions ningún tros de terra, encara que sia sercat ni apegat a les cases, ni tampoch los arbres, encara que estiguen dins de les cases de dit lloch.

XXIII. Item que nos puga alçar paret ni casa de nou sens licencia del senyor, per lo per-juhi que li pot venir, ni tampoch se puguen construhir cases de nou en alguns camps a hon al present no yha casa edificada, puga empero qui tindra pati o casa establida obrarla, y encara que lo poblador allegue per a obtenir la licencia que no te perjuhi lo senyor, estiga en ma del senyor denegarla, y si obrara fent lo contrari, cayga en comis la tal obra o casa.

XXIIII. Item que totes les terres, cases, sitis herms y arbres que no estaran particular-ment stablits, se entenga que tot es del senyor y que puga dispondre de aquells a sa voluntat.

XXV. Item que en cas de venda, transportació, pagament, partició de les cases y terres del dit lloch, carregament de censal sobre dites cases y terres, y en altre qualsevol cas que con-forme los furs del Regne de Valencia se deu comis, tinguen obligació los senyors y possehidors qui faran dits actes, havent primerament obtes licencia de sa senyoría y de sos successors, sen-yors de dit loch respectivament, si e segons de dret están obligats de demanarla y obtenirla, pagar lo luysme degut a sa senyoría com a senyor directe de dites cases y terres.

XXVI. Item que los actes de les licencies per als actes contenguts en lo precedent capi-tol, los haja de rebre lo notari que elegira y nomenara sa senyoría y los successors en dita Baro-nía respectivament, y no altre notari algú.

XXVII. Item que ningú dels que tindran cases establides en lo dit loch puga mesclar ne inmiscuhir una casa ab altra, en tot ni en part, ni obrir finestres, ni portes, ni fer obra alguna en la qual se requereixca foradar paret, sens precehir licencia y voluntat del dit senyor conte que hui es senyor de dit loch, y dels demés senyors que per temps serán, o de la persona que per a dit effecte tindra poder bastant, y que la tal licencia se haja de obtenir per scrit, y en cas que no estiga per scrits no sia de ningú efecte, nis puguen valer de aquella, encara ques provas ab prova de testimonis.

XXVIII. Item que lo dit senyor que hui es, y los qui per temps serán del dit loch, puguen obligar als dits vasalls, nous pobladors possehidors de dites cases o terres, y a tots los succes-sors en aquelles, sempre y quant los parexera, que capbreven, confessen y regoneguen la sen-yoría directa de les dites cases y terres respective, y que los dits emphiteotes no puguen fer contradictió per a dixar de capbrevar, y per a dit effecte puga lo dit senyor conte, y los senyors que per temps serán del dit loch, nomenar y delegar los jutges delegats que per furs y privilegis del present Regne poden y solen nomenar.

XXVIIII. Item que en lo dit loch de Benevites y son terme noy puga haver mes de una almacera, y esta sia la del senyor, y tinguen obligació tots los pobladors del dit loch fer tot lo oli en dita almacera, y pagar lo dret y responsión de una liura de oli per arrova del oli que faran en dita almacera, per fer en aquella lo dit oli, y lo oli que resta en laygua de la primera baça ques llança en la segona baça y lo pinyol, sia del senyor, com se ha acostumat, y aço se entenga no sols dels olivars establits per lo senyor, com ja se ha dit en altre capitol, sino tambe de qualse-vol altres olivars que dits pobladors compraran, o en qualsevol altra manera adquiriran, situats fora del terme del dit loch de Benevites, axi en realench com en altra qualsevol part, no obstant que los tals olivars sien franchs, exceptat si los tals olivars estaran en terme del qual per pro-hibició nos puguen traure y portar .....er lo oli a altre terme per que als tals no se enten obligar, y sis trobara o provara que trahuen la oliva per fer lo oli en la altra almacera encorrega la tal persona en pena de deu lliures.

XXX. Item que nos puga mesclar tant la oliva com altres qualsevol grans ques culliran en terra de partició, ab los ques culliran en terra franca, sots pena de vint y cinch lliures per cada vegada que contravindra al present capitol, pagadores per lo que contravendra al present capitol.

[19]


XXXI. Item que en lo dit loch de Benavites noy puga haver mes de una tenda, que será la del senyor, y que ningú en sa casa y fora della puga vendre per menut vitualles ni cosa alguna de provisións, sino sera lo que tindra arrendada la dita tenda, y lo que fara lo contrari, per cada vegada encorrega en pena de seixanta sous, y altres penes, a arbitre del senyor, exceptat ques permet que qualsevol persona puga vendre lo oli de sa collita a arroves y miges arroves, y també se permet que tots, axi los forasters com los del lloch, puguen vendre vitualles per menut en la plaça, davant la torre y casa del senyor, un día en cada semana, lo que sels senyalará per lo sen-yor, pagant cascu dos diners al tender cada día dels senyalats si usaran de la facultat de vendre, y en los demés díes no puguen vendre cosa alguna per menut, sots encorrer en la dita pena.

XXXII. Item que en lo dit loch noy puga haver més de una taverna, que es la del sen-yor, y ningú en ses cases, ni fora de aquelles, puga vendre lo vi per menut, declarant que puga vendre a canters y migs canters lo vi de la collita, y no en menor summa, y si vendra per menut contravenint al present capitol, la tal persona encorrega per cada vegada en pena de sexanta sous, e en altres penes a arbitre del senyor.

XXXIII. Item que ningú puga vendre pa en lo dit loch y terme de Benavites sino sera qui tindra arrendada la fleca de aquell, exceptat ques traura dels que couran en aquell, y lo que contravindra encorrega en pena de sexanta sous per cada vegada que contravindra, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXIIII. Item que en lo dit loch y terme de Benevites sols hy puga haver una carnicería, la qual arrende lo senyor possant lo for a les carns, sens que en aquell puga entrevenirhi official o persona alguna del dit loch, y sols lo que tindra arrendada la carnicería puga tallar y vendre carn en lo dit lloch, permetse empero que si alguna persona que tindra ganado haura de vendre alguna res que se li ahura mort, la puga vendre a quartos y mig quartos, y no per més menut, y fent lo contrari o exedint la dita facultat qualsevol que contravinga encorrega en pene de sixan-ta sous per cascuna vegada, his declara que en dita prohibició no si entenga ni comprenga ta-llar y vendre porch per menut, perque para dit effecte nos posa prohibició alguna, ans be, cascu puga vendre liberament com li done gust coses de porch.

XXXV. Item que noy puga haver més de un forn de coure pa en lo dit loch y terme de Benavites, que es lo forn del senyor, y que ningú puga anar a altra part alguna a coure pa, y tinguen obligació de pagar al forner per la poya lo dret que se acostuma per lo pa que couran, y qui anira a altra part a coure, encorrega la persona que contravindra en pena de sixanta sous per cascuna vegada, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXVI. Item que noy puga haver en dit loch y terme de Benevites més de un molí fari-ner, que es lo molí del senyor, y que tiguen obligació tots los vehins y habitadors del present loch de anar a moldre al dit molí, y per a dit effecte desde ara senyala sa senyoría lo molí de Larab, y si convindra a sa senyoría y a sos successors, senyors qui per temps serán de dita Ba-ronía, mudar esta obligació en altre molí, ho puga fer ab que sia estant lo molí a hon se mudara dins lo terme de Benavites, y que en açó no se li puixa fer contradictió alguna, y si aniran a mol-dre los grans a altre molí del que sels senyalara, encorrega lo contravenint en pena de sexanta sous per cada vegada, y lo forment e farina y la cavalgadura ab ques portara sia tot perdut, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXVII. Item que en dit loch y terme noy puga haver més de un hostal, que es lo del senyor, y que ningú puga acullir en sa casa foraster algú per via de grangena, y qui contrafara, encorrega en pena de sexanta sous per cascuna vegada, y altres penes a arbitre de sa senyoría.

XXXVIII. Item que nos puguen posar çises, imposicions y pechos en coses que puguen perjudicar al drets y rendes del senyor del dit loch, y qualsevol çises, taches, pechos, e imposi-cións que convingues imposar nos puixen posar sino es havent primer demanat y obtes licen-cia del senyor, per molt justificades que sien, y les que se imposaran precehint dita licencia per a qualsevol efecte que se imposen, no tinguen obligació de pagarles ni contribuhir en aquelles los officials ni criats del senyor, encara que los tals officials o criats sien naturals del dit loch, y los criats se ha de entendre dels que reben ració y quitació del senyor del dit loch y no altres.

[20]


XXXIIII. Item que la nominació dels officials, ço es, justicia, jurats, y mustaçaf, se faça en lo dit loch conforme a furs y costums del Regne de Valencia, y la electió de aquells toque al senyor, elegint lo que lo millor li parixera.

XXXX. Item que tinguen obligació los officials e universitat del dit loch, a ses despeses, enviar la nominació dels officials cascu any en sos deguts terminis a la part a hon está lo sen-yor, ab que sia dins lo present Regne, per a que faça la electió, y estant fora del Regne lo senyor, se hagen de portar a la persona que estara en son loch dins lo present Regne.

XXXXI. Item que nos puguen fer juntes de consells generals per los vehins y habitadors del present loch sins demanar y obtenir licencia del senyor o de qui son poder tendra, y en dits consells generals que precehint dita licencia podran tenir, haja de assistir y entrevenir la per-sona que lo senyor tindra per la administració de la justicia en lo dit loch, y esta persona no se entenga que es lo justicia ordinari de dit loch, sino lo alcayt, o lo que estará en son loch, y en cas ques junten sens haver obtes dita licencia, los jurats que en açó consentiran resten privats de sos officis, y puga posar lo senyor altres officials en loch dels privats, y en altres penes a arbitre del senyor.

XXXXII. Item sels permet als dits vehins y habitadors que puguen juntar consell parti-cular e tractar coses concernents lo govern y administració del loch sens la dita licencia y asis-tencia del official del senyor, ab sol asistir en lo consell lo justicia y jurats y deu consellers més, y los dits consellers han de eser elegits cascun any, los sis per lo senyor o per qui tindra son poder, y los altres quatre los hagen de nomenar cada jurat hu, y lo justicia hu, y lo quart de conformitat los justicia y jurats, o de la major part dels tres, y tinga facultat lo senyor, o qui son poder tindra, de poder mudar los consellers que li toca nomenat sempre que vulla, y no nome-nar altres en loch dels que mudara, y confirmar als nomenats si li pareixera.

XXXXIII. Item que lo senyor y lo que en son loch estara, puga asumirse y evocarse totes les causes que li pareixera dels vasalls, vehins y habitadors del dit loch, en primera instancia per a coneixen de aquelles axi civils com criminals, sens donar causa ni rahó, sino de poder ab-solut, y que en açó no replique ni puga contradir lo justicia, jurats, ni la universitat del dit loch, y açó estiga en sa ma ferho sempre y quantli pareixera, sens limit ni excepció, prometent quels jutjará y guardats furs y privilegis del present Regne.

XXXXIIII. Item que lo senyor puga imposar les penes que li pareixera, levar, mudar, y ajuntar, per a la observancia de dits capitols y per a atallar los fraus ques poden cometre contra la exactió y cobranza dels fruyts y drets de senyor, en tot cas y temps que li parega convenir.

XXXXV. Item que los pobladors del dit loch, axi en particular per son interes, com en nom de la universitat y coses de dit loch, per los presents, absents y sdevenidors, hagen de renunciar y renuncien a qualsevol leys, furs, y costums que en son favor hi puga haver y po-guessen allegar contra la observancia de dits capitols, y son contents, y es sa voluntat, que dits capitols tinguen força y valor de ley, fur, y bona costum.

XXXXVI. Item que totes les penes en que se encorrega possades per lo justicia, jurats y mustaçaf del dit loch respectivament, sia la tercera part aplicada al senyor, y que esta tal part no la puguen perdonar, y que si la perdonaran o occultaran, lo official que tal fara la dega pagar al doble, de bens propis de aquell.

XXXXVII. Item que ninguna persona puga cultivar terra alguna, axi herma com treta, ni habitar casa en lo dit loch y son terme ni altra qualsevol terra que haja recaygut en domini del dit senyor conte per la expulsió dels moriscos, ni ussar de altra cosa alguna si no es tenintla establida per su senyoría, o son procurador, perque no han de possehir cosa que no sia esta-blida ab cens, fadiga, y luysme, y tot altre plen dret emphitheotic, aço declarat que la licencia sols la puga donar sa senyoría y son procurador qui tinga poder per a establir, y si algú voldra fer contra lo tenor del present capitol, lo senyor puga pendre la tal terra ab qualsevol fruyts que yhaja sembrats, y altra qualsevol cosa trebalada en la tal terra, y dispondre de tot a voluntat de sa senyoría.

[21]


XXXXVIII. Item que sempre que se alfarrasaran alguns danys fets en terres, fruyts, ar-bres, y qualsevol altres splets, tinga lo senyor la part que li pervendira en tal fruyts y splets, si aquells arribaran a ser collits.

XXXXVIIII. Item que quant se arrancara o tallara algun arbre o vinya o desimalara, axí de olivera, morera, com de qualsevol altra specie, haguda primer licencia del senyor, o de qui tendra son poder, perque lo desimalar a de ser a coneguda del balle y procurador del senyor y no de altra manera, de la lenya que de dits arbres se traura de aquella, se han de fer per lo amo quatre parts y lo senyor ha de triar la una de aquelles y pendre la dita lenya de la part que haura triat, y que lo amo de qualsevol camp no puga traure ninguna lenya del bancal a hon se tallaría sens haver fet la dita partició, y si la traura contravenint a dit capitol encorrega en pena de vint y cinch lliures y altres penes a arbitre del senyor.

L. Item que la universitat del dit loch tinga obligació de tenir guardia en lo poble que guarde tot lo terme y la Closa, y les terres de la Alquería nomenada del Conte, y acudixca al servici y cobrances de les rendes de sa senyoría y administració de justicia, y a les demés coses que sol fer lo guardia, y pagar a dit guardia lo salari toque als del loch, y lo senyor sia franch, y si la universitat non provehira de guardia, lo senyor o son procurador lo puguen nomenar, y los del loch hagen de pagar lo salari ab que lo hauran consertat.

LI. Item que si algú dels dits vasalls nous pobladors sen voldran anar a viure a altra part, no puga ser sens haver contat ab lo balle y procurador de sa senyoría, y havent pagat primer lo que deura al senyor, y haja de pendre per scrits certificatoria del dit procurador y balle de com ha contat y pagat lo que devía, y fentlo contrari, encorrega en pena de vint y cinch lliures per les quals puxa ser executat en bens y en persona en qualsevol part ques puxa haver, y que la execu-ció fahedora, per pacte, se puga fer de la present Baronía ab letres subsidiaries y requissitories, y per a dit efecte tots los dits nous pobladors, cascu per son interes, renuncie a son propri for, y se sotsmeten al for y jurisdictió del justicia de la present Baronía, renunciant tambe a qualsevol ley y dispossició de justicia que disponga en favor de tal persona.

LII. Item que ningú de dits nous pobladors que dexara la casa y terres que se li hauran senyalat y stablit puga demanar millores algunes, ans be sis trobaran pijores en la dita casa y terres respective, se li puguen demanar y tinga obligació de pagarles.

LIII. Item que qualsevol successor dels dits pobladors a qui se hauran stablit casa y te-rres respective, generals o particulars, per via de venda aut alias en los bens stablits respective, estiguen obligats y subgestes als capitols, pactes y condicións del present acte de població, y als stabliment si e segons estara obligat y compres lo poblador a qui se haura fet lo stabliment.

LIIII. Item jatsia per lo que se ha dit en lo present acte, totes les ragalíes y drets de sen-yor sien propries de sa senyoría, y axi també estarien compreses les scrivaníes del present loch, sens derrogació alguna de la dita generalitat, y en major corroboració de aquella expressament se reserva per a sí y als seus, que per temps seran senyors de la dita Baronía, totes les scrivaníes de qualsevolent ques formara en la dita Baronía, axí del justicia com del procurador general, y altre qualsevol, y que los justicia y demés officials no puguen fer provissions ni actes alguns concernents a sos officis, sino es en ma y poder del notari que estara nomenat, per sa senyoría o son procurador, per scriva de dites scrivaníes, o per altri en loch de aquell, lo qual hajen de donar les tals provissions o actes al dit scriva per a quels continue aquell a hon se deguen con-tinuar, y dit scriva tinga lo salari y emolument dels tals actes o provissions rebuts per altri pro scriba.

LV. Item per quant podria ser que alguns dels nous pobladors vullen dexar terres que sels hauran stablit, en tal cas les tals persones sien obligades dexar aquelles en temps habil y sufficient per a que haventse de donar a altri les prenga en temps que les puga cultivar y sem-brar lo mateix any per a la collita proxime venidora apres de haver sembrat.

LVI. Item que ningú puga vendre olives de partició, ni posarne en adobo, poca ni molta part, sens haver primer manifestat la tal oliva al alcayt o collector del dret de senyor, per a que aquell nefasa adnotació, per a en son cas cobrar de la tal persona lo dret en oli que per dites

[22]


olives que haura venut y adobat tindra obligació de pagar, conforme a la partició ques paga de les olives en oli, sots pena de seixanta sous, y altres penes a arbitre del senyor.

LVII. Item que la responsió dels fruyts de les arbres se entenga axi dels arbres plantats com dels ques plantaran de ací avant.

LVIII. Item que qualsevol poblador y persona que tindra establides casa o terres respec-tive en la present Baronía, y los successors de aquells en dites casa y terres, hagen de ser sub-gettes a la jurisdictió y conexença del senyor que hui es, y dels que per temps serán de la dita Baronía, en qualsevol causes, axí civil com criminal, no obstant qualsevol privilegi y exempció que li competeixca y puxa competir de milicia, familiatura del Sant Offici, acaptador del Spital General, y de la Merce, y de la Creuada, y altres qualsevol, y en qualsevol cas que qualsevol persona pretengues y allegas que lo dit senyor que hui es y los demés successors, senyors que per temps serán de dita Baronía, no poden coneixer de dites causes, eo ipso les casa y terres que tindra la tal persona en la dita Baronía de Benavites y son terme, y en altra qualsevol part sots directa senyoría del senyor de dita Baronía, hagen incidit y encorregut en pena de comis, y la util senyoría de aquelles reste consolidada ab la directa, y puxa lo dit senyor, que es y per temps seran, propria autoritate, pendre possessió de dites casa y terres sens declaració ni sen-tencia, ab sols constan que la tal persona haja pretes y allegat que lo dit senyor no es son jutge ni pot coneixer de la tal persona, estiga empero en facultat del dit senyor, que es y per temps sera, no valerse del dret de comis que en virtut del present capitol li podrira competir en res-pecte de la persona o persones que li sera ben vist, volent que per la permissió y tollerancia ques fasa en algú o alguns, no puga ser benefici de altres, ni traures en consequencia que lo dit capitol, per non ussum vel contrarium ussum, sia derrogat, com aquell haja de restar tos temps y per a tots contra los quals voldra usar de aquell en sa força y valor.

LVIIII. Item que jatsia de justicia compedeixca dret al senyor de pendre conte als offi-cials de son loch de la administració de bens y patrimoni de la universitat, y examinar en que esconverteix, y sindicar als officials de no haver fet y administrat be sos officis, no res menys per major claricia se dona facultat y bastant poder al dit senyor de la present Baronía, y a sos successors, que per temps seran senyors y possehidors de aquella, de poder tos temps que ben vist los sia, pendre conte als officials del que hauran fet y administrat en sos officis, de qualse-vol specie y qualitat que sien, y possar dits officials en visita, sindicat, y residencia, y per a dit effecte monenar vissitadors, contadors, y jutges de residencia contra los dits officials, y fulmi-nar proces contra aquells, y donar sentencies, y condenar aquells en les penes, axí corporals com pecuniaries, en les quals de justicia se trobara haver encorregut, y que nos puxa fer a dits senyors contradictió per a impedir la dita visita y residencia, ans be renuncien a qualsevol ley o dispossició que disponga en favor dels tals officials, en rahó de dites coses.

LX. Item que qualsevol dels pobladors als quals se hauran stablit casa o terres que se anara y dexara aquelles dins los cinch anys en les quals no les pot vendre, encorrega en pena de vint y cinch lliures, per les quals puga ser executat a hon se vulla ques puixa haver en bens y en persona, fent la execució ab letres de la cort de la present Baronía, per quant no es just que acomodant sa senyoría a dits pobladors ab casa y terres, tinguen aquells facultat de dexarles quant a ells los parega, pues sa senyoría en loch del tal poblador que no continuara la habitació y residencia en dit loch poguera trobar altre poblador a qui poder acomodar ab aquelles, ab seguritat de que no sen anirá al menys per temps dels dits cinch anys.

LXI. Item que qualsevol persona que plantara moreres en les terres de la Closa, haja de pagar a la sisena part de dites moreres, com se ha de pagar dels fryts ques colliran en dita parti-da, perque los pobladors se animen plantar moreres en dita partida.

LXII. Item per levar tota manera de dificultat se declara que sa senyoría entem repartir la aygua per a regar, y no enten obligarse a donar mes aygua de aquella que li toca de present et in eventum com a senyor del dit loch y terme, ara sia mes o menys de la que al present se mos-tra y discorre per qualsevol causa ques puga seguir lo augment y disminució, y reserva per a la senyoría los tres dies ab ses nits de aygua questan aplicats per a regar les terres de la alquería

[23]


del Conte, cascun mes que son: a onse en la nit, a setse nit y dia, a vint y quatre de dia, y a vint y huit y a vint y nou de dia, y tota la demes que es del terme de Benedites sa senyoría la aplica per a les terres que reguen de dita aygua, aquella que sia, sens obligarse a ferne bona mes, si no que qualsevol augment o disminució sia en beneffici y dany respective dels vehins y habitadors del present loch, y que adaquells toque la defença, custodia, conservació y conrreo de dita aygua .

LXIII. Item per quant sa senyoría coneix la necesitat que tenen molts nous pobladors, y tambe per a que altre vinguen de millor gana, los fa gracia y merce per spay de sis anys del emolument de la fleca y carnecería, per a quel convertixquen en los gastos de la universitat, per conte del comú de aquella, ab protest que pasat los dits sis anys ques conten del día de la población, no puguen allegar domini algú sobre dites dos regalíes, ant be pasat dit plaso cesse y se acabe per a la universitat lo dret de poderles cobrar, y tornen a la senyoría del senyor conte que hui es senyor, y dels demés que per temps serán del dit loch, y si per descuyt o tellerancia dels officials del senyor o del mateix senyor pasara poch o molt temps que no tornaran a cobrar dites regalíes, no puga la universitat allegar dret ni domini, y en tal cas la dita universitat haja de pagar tot lo ques haura discorregut apres dels sis anys, al preu que se haura arrendat.

LXIIII. Item perque podira seguirse per error y equivocació al temps ques prenguen les afrontacions dels camps que se establiran posar en dos sorts y stabliments una mateixa terra, de hon se podria seguir plet y lettigi, lo qual se desija obviar, per ço sa senyoría se atura facultat emsemblants casos de declarar en qual de les dos sorts y stabliments ha de restar la tal terra que se haura compres en dos sorts y stabliments, y si a sa senyoría li pareixera, la puga levar de les dits sorts y donarla a qui ben vist li sia, no obstant que se haja senyalat en sort y stablit a algún poblador.

LXV. Item per quant podria ser que convingues fer una baça en lo present loch per a recollir la aygua per a regar les terres del terme, y axi se haura de pendre y occupar lo bancal y terra a hon se construheixca y faça, per ço sa senyoría se atura facultat de poder pendre per als dits obs de construhir dita baça, no obstant que aquell sia stablit, sens que se li puga posar en paig ni contradictió per lo amo de aquell, ni per persona alguna, y sens que tinga obligació sa senyoría per dita rahó pagar cosa o quantitat alguna, y sa senyoría procurara de donarle altre en compença a la persona que se haura levat.

LXVI. Item que nos puixa arrendar lo erbatge de la horta del dit loch per lo senyor ni per la universitat, com aquell se dexa per bovalar per al servici del ganado que se ha de matar en la carnicería de dit loch, ab que nos puixa portar per la horta ningun genero de ganado cabriu, si no lanar, per quant les heretats reben molt dany de que entren a pasturar en aquelles los gana-dos, y axí sols se permet al lanar que ha de servir per provehir la carnicería de dit loch.

Tots los quals capitols per mi Joachim Monrros notari publich de Valencia, en presencia de les dits parts foren lets e publicats ab veu alta e intellegible, e publicats aquells, lo dit senyor conte dix als dits nous pobladors qui present estaven, que ab los dits capitols, pactes, y obliga-cións, y reservacións feya y entenia fer la dita població, y no de altra manera. E los dits nous po-bladors en continent dixeren que acceptaven, y de fet acceptaren, lo dit acte de població ab les condicións, obligacións, reservacións y pactes contenguts y specificats en los desus dits capi-tols, si e segons en aquells se conte, loant y aprovant aquells cascu per si, per son interes, e tots junts en nom e veus de la universitat e cos del dit loch de Benedites, per los presents, absents y esdevenidors, axí del genero masculi, com del femini, majors e menors, volent e suplicant a sa senyoría del senyor conte, en nom de senyor del dit loch, per si e per los successors, senyors e possehidors que per temps serán del dit loch, les admeta per vasalls, avassallantse ab lo pre-sent acte a sa senyoría com a senyor del dit loch, offerintse promptes de prestar lo sagrament y homenatges de vasallatge y fidelitat. E lo dit senyor conte acceptant als dits pobladors per sos vasalls y perque com alloch format, li puixen prestar lo dit sagrament y homenatges entre-venint justicia y jurats, y ussant de la facultat que se ha retengut de elegir y nomenar officials del dit loch, crea y nomena en justicia del dit loch al dit Gaspar Fita, present y acceptant lo carrech de justicia, durador de aci al día y festa de Nadal primer vinent, ab facultat ques retura

[24]


de poder confirmar, si li pareixera, al dit Gaspar Fita en justicia per al any sdevenidor, ques contara del dia de Nadal primer vinent en avant. Et succesive nomena en jurats del dit loch per al present any, finant en lo día de Pasqua de Spirit Sanct primer vinent, als dits Chrispofol Navarro y Bernat Molins, presents y acceptants. En mustaçaf nomena al dit Anthoni Ballester, present y acceptant, per a que ecerceixca lo dit offici en lo dit loch fins al día de Sent Miquel del mes de Setembre del any primer vinent, donant y atribuhint als dits justicia, jurats y mustaçaf respectivament, lo poder que per furs del present regne los es cocedit.

E feta la dita electió y nominació de officials, tots los dits nous pobladors, vasalls, ve-hins, e habitadors del dit e present loch de Benadites desus nomenats, de hu en hu per son orde, començant primer los justicia, jurats, y mustaçaf, y seguint apres tots los demés, estant present lo dit senyor conte y tenint en ses mans un missal ubert, possant la ma sobre lo dit misal juraren al dit senyor don Gastó Ruiz de Corella per son senyor com a senyor del dit loch de Benadites, y com a vasalls de sa senyoría li prestaven los homenatges precenit, y acceptant adaquel per verdader e natural senyor de aquells e del dit loch, e li volien ser tenguts de fideli-tat y naturalea com a bons e fels vasalls, prometent encara en virtut del dit sagrament y home-natge que no le farán dany en sa persona ni en ses coses, e qui li procurarán tota honestidat, e li conservarán tots ses rendes y regalíes, fent tot lo demés que en lo sagrament de fidelitat, conforme furs y privilegis del present regne et alias de justicia es comprés, y per observació y cumpliment de dites coses obligaren los dits nous pobladors ses persones e bens, axi per lo present com etiam, en nom de la dita universitat, per los absents y esdevenidors, major y me-nors, utriusquem bens mobles e inmobles, haguts y per haver, e lo dit senyor conte aceptant lo dit sagrament de fidelitat promete als dits sos vasalls de guardarlos y quels guardaría los furs y privilegis, usos y bons costuns del present Regne e del dit loch respective, y los capitols desus dits si e segons a sa senyoría toca y se esguarda, y per a dit effecte obliga tots sos bens mobles e inmobles, hagut y per haver. De totes les quals coses les dites parts requeriren a mi dit notari losne rebes acte publich per haverne memoria en lo esdevenidor, lo qual per mi dit notari fonch rebre en lo dit loch de Benavites en los día, més e any desus dits. Presents foren per testimonis a les dites coses mossen Honorat Domingues, prevere habitador de la vila de Cosentayna y Thomas Roqua, scrivent habitador de Valencia.

[25]

Las Cartas de Nueva Población de Quartell y Benavites, en \"la Vall de Segó\"

Documents

Transcript of Las Cartas de Nueva Población de Quartell y Benavites, en \"la Vall de Segó\"