Informe de la campanya d'excavació del Navetiforme I de "Els Closos de Can Gaia" (Felanitx,...

1. IntervencIons arqueològIques programades

0003-2

Informe de la campanya d’excavacIó de 2010 del jacIment dels closos de can GaIà (felanItx)

Joan FornésdavId JavaloyasBartomeu salvàllorenç olIver

DIPÒSIT LEGAL / PM 601-2010 | ISBN / 978-84-92603-43-5

Informe de la campanya d’excavació de 2010 del jaciment dels Closos de Can Gaià (Felanitx)1

Joan Fornés, David Javaloyas, Bartomeu Salvà, Llorenç Oliver,

Índex

1. Introducció.

2. Actuacions previstes per a la campanya de 2010

3. Actuacions realitzades la campanya de 2010

4. Participants

5. Transcripció del diari d’excavació de 2010

6. Descripció de les unitats estratigràfiques sobre les que s’ha actuat.

7. Datacions

8. Resultats científics preliminars

9. Figures

10. Planimetries i seccions

11. Bibliografia

1 Aquest informe s’ha realitzat dins el marc del projecte d’I+D Vivir entre islas: paisajes insulares, conectividad y cultura material en las comunidades de las Islas Baleares durante la prehistoria reciente (2500-123 BC) (HAR2012-32620), finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad de España.

1. Introducció.

Des de 1996 l’Ajuntament de Felanitx en col·laboració amb el Grup de Recerca Arqueobalear2, dependent de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, estan desenvolupant un projecte d’intervenció arqueològica integral a la zona dels Closos de Can Gaià. Com s’ha publicat en diferents ocasions (Fornés et al 2012; Javaloyas et al. 2009; Oliver et al. 2010; Salvà et al. 2009), el projecte d’investigació arqueològica dels Closos de Can Gaià contempla 5 grans objectius, en consonància amb els nous plantejaments existents a l’arqueologia del s. XXI i d’acord amb les concepcions sobre la pràctica arqueològica desenvolupades pel Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.

En primer lloc, centrant-nos en la vessant més estrictament científica del projecte, l’objectiu bàsic és el d’avançar en el coneixement de les comunitats de l’Edat del Bronze a Mallorca. El segon objectiu és el d’introduir i desenvolupar noves tècniques i metodologies arqueològiques, amb la intenció de donar resposta a les noves realitats en les que està immers el patrimoni arqueològic al s. XXI. La tercera línia mestra està centrada en oferir una àmplia oferta didàctica i formativa que doni resposta a les noves tendències metodològiques educatives en les que la formació pràctica i les sortides fora dels centres tenen un major pes i son necessàries per complementar les propostes educatives i els dissenys curriculars. Al mateix temps, d’aquesta manera es pot treballar amb els infants i els joves, procurant que coneguin i respectin el seu patrimoni. Aquestes accions educatives són essencials per protegir el patrimoni arqueològic. La quarta línia té molt a veure amb la protecció del patrimoni, és aquella que contempla la consolidació i restauració de les diferents estructures excavades, l’objectiu essencial és el d’assegurar la pervivència del jaciment per a les futures generacions. En darrer lloc, un dels principals objectius del projecte és la divulgació i socialització del nostre projecte. És a dir, hi ha una voluntat ferma que aquesta iniciativa arribi a la societat, a la gent. Es vol conscienciar la societat mallorquina de la riquesa del seu patrimoni arqueològic, de les possibilitats educatives, lúdiques, socials i, per què no?, econòmiques d’aquest, fomentant així el seu estudi i conservació i obrint la porta a models socioeconòmics alternatius, més respectuosos amb el medi ambient i amb el nostre passat.

En aquest informe ens centrem principalment en descriure les actuacions desenvolupades a la campanya de 2010, recollint tant les diverses actuacions relacionades amb la consolidació i restauració del jaciment, com aquelles vinculades a la seva divulgació i socialització. Però, principalment es detallen les actuacions científiques lligades a l’increment del coneixement científic sobre el jaciment.

Enguany la recerca ha tingut com a prioritat continuar amb l’excavació dels exteriors del Navetiforme I, iniciats a l’any 2008 i continuats al 2009, amb l’objectiu d’alliberar aquesta zona i poder acabar l’estudi d’aquesta estructura.

2 Des de 2012 “ArqueoUIB. Grup de recerca en Cultura Material i Patrimoni arqueològic”.

2. Objectius de la campanya del 2010.

Per aquest any s’havia programat:

1.- Netejar de brossa les estructures que s’han d’excavar i altres dels voltants.

2.- Netejar de vegetació i preparació de la zona a intervenir.

3.- Continuar amb l’excavació dels exteriors del Navetiforme I.

4.- Continuar amb el desenvolupament de tallers i altres activitats de divulgació i conscienciació per infants i també per adults.

5.- Continuar amb les feines de neteja, siglat i inventari de materials.

3. Actuacions realitzades a la campanya del 2010

3.1. Control de vegetació i neteja del jaciment.

Com quasi tots els anys, la primera actuació, que es realitzà abans del començament de la campanya d’excavació fou una neteja acurada de brossa de tots els monuments en excavació i d’altres que els envolten.

Concretament, en la present campanya, aquestes tasques s’han centrat als conjunts arquitectònics I i II. Les actuacions als dos complexos han estat de manteniment i les portaren a terme la Brigada de l’Ajuntament de Felanitx i l’equip d’excavació. Aquestes feines sempre han estat sota control arqueològic i es desenvoluparen a finals de juny. Les tasques de de control de vegetació han estat les mateixes que anys anteriors, i s’han concretat en:

1.- Extracció de les gramínies, albons, esparregueres, etc.

2.- Poda dels ulls dels ullastres i les mates que tornaven a rebrotar.

3.2. Adequació del jaciment arqueològic per a la visita.

Una de les eines conceptuals sobre les que s’articula la nostra manera d’entendre la gestió del patrimoni arqueològic és la distinció bàsica existent entre vestigis3 arqueològics i patrimoni arqueològic, una distinció que nosaltres creiem clau i que des de fa anys s’ha emprat per analitzar diverses realitats (Criado Boado 1993, 42; 1996; González 2000; per al cas de Mallorca: Javaloyas 2010; Javaloyas et al. 2012). Com a vestigis arqueològics entenem el conjunt d’elements materials produïts per l’acció humana del passat que ens han arribat al present. Per una altra banda, patrimoni arqueològic (PA) seria la suma d’aquests elements materials del passat (vestigis arqueològics) més el conjunt de concepcions i valors que d’aquests es tenen, i s’han tingut al llarg del temps, així com les accions que la societat realitza en i amb relació a aquests elements (Criado 1996). En definitiva, al plantejar la distinció entre vestigi i patrimoni arqueològic s’accepta que el nostre objecte d’estudi té una història, se li reconeix que no és un element neutre i objectiu sinó que depèn de l’avui i l’ara, que depèn de la nostra societat, del públic, i que depèn de nosaltres els professionals.

3 Com s’apunta, aquesta distinció teòrica va ser encunyada per Criado (1993, 1996), no obstant ell distingia entre registre registre arqueològic i patrimoni arqueològic. Per contra, nosaltres hem decidit emprar el terme vestigi, seguint a Burke (2005:16). Si bé a nivell conceptual ambdós termes son equiparables, ja que tots dos autors ressalten la mediatització del present en la conformació del passat, ens sembla més evocador i suggerent el terme emprat per Burke.

Així doncs, distingir entre ambdues categories ens permet entendre que no tots els vestigis arqueològics són iguals i ens dóna la clau per comprendre la separació existent entre la dada objectiva de l’elevat nombre de jaciments arqueològics a Mallorca i l’escassa visibilitat social que aquests tenen. D’aquesta lectura de la realitat present es desprèn la necessitat d’implementar una sèrie d’estratègies per “activar” aquests vestigis i convertir-los en patrimoni que passa per incardinar aquests elements dins les pràctiques socials, tant dels ciutadans com dels turistes que ens visiten. En aquest sentit, un grup d’actuacions que és necessari realitzar són aquelles relacionades amb l’adequació dels vestigis arqueològics per a fomentar la seva visita pública i el gaudi per part del públic en general.

a. Instal·lació de panells explicatius (Fig. 1-5).

Des d’aquesta perspectiva, un dels principals problemes que presentava el jaciment dels Closos de Can Gaià per aconseguir que fos visitat pel major nombre possible de persones i que aquestes tinguessin una experiència satisfactòria anava molt lligada a la possibilitat que les restes poguessin ser compreses. Molt allunyats de la perspectiva romàntica que defensava que les restes arqueològiques podien ser gaudides per la seva bellesa i decadència, la nostra idea és que es fa necessari explicar als visitants les restes que visita, sempre a la llum dels resultats científics obtinguts en les excavacions i estudis arqueològics. Si no es fa això, el públic pot tenir una experiència negativa enfront del patrimoni arqueològic que pot exemplificar-se en una sentència molt comuna: per què és necessari preocupar-se per aquests elements si només són quatre pedres?

Amb l’objectiu de pal·liar aquesta problemàtica, s’havien realitzat diverses actuacions als anys anteriors. Així, amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Felanitx, s’havien publicat una sèrie de tríptics explicatius en diferents llengües que fan més atractiva i dinàmica la visita del jaciment. Una altra actuació important fou la creació a l’any 2009 d’una pàgina web (www.closos.org) on s’expliquen les diferents estructures que es poden trobar al jaciment i el resultat de les intervencions arqueològiques que es duen a terme des de l’any 1996.

Per avançar en aquest objectiu, fer més atractiu el jaciment als potencials visitants, es va plantejar per a aquesta campanya implementar una primera fase de museïtzació del jaciment mitjançant la instal·lació d’un seguit de panells explicatius que ajudin a entendre el jaciment in situ, sense necessitat de altres elements externs. És a dir, que permetin una visita autoguiada, seguint un itinerari preestablert (Fig. 6), al jaciment mitjançant la qual els visitants coneguin les principals característiques dels navetiformes i de les comunitats que els habitaren.

Així doncs, durant aquesta campanya s’ha implementat la primera fase de museïtzació del jaciment, amb la instal·lació d’una sèrie de panells explicatius que tenen com a finalitat permetre una visita autoguiada a tots els visitants del jaciment. En concret, s’han instal·lat quatre panells distints que presenten: 1. una breu introducció a les societats naviformes de l’Edat del Bronze balear, i 2. a continuació expliquen les principals estructures sobre les quals s’ha treballat aquests darrers anys: el Navetiforme I i l’estructura II. Amb l’objectiu d’arribar al màxim número de gent possible, els texts dels cartells estan en quatre idiomes: en català i castellà per arribar a tots els visitants de les Illes i els turistes de la península; i en anglès i alemany per tal de que la gran majoria de turistes que visiten la nostra illa puguin gaudir del jaciment. b. Adequació de la posada en escena del Navetiforme I (Fig. 7-13).

La segona gran acció relacionada amb l’adequació del jaciment per a la seva visita ha estat una reforma a tota l’àrea del Navetiforme I. Aquesta estructura havia estat adequada a la seva visita al 2003, moment en el que es va omplir tot el seu interior amb una capa de grava per evitar el creixement de vegetació i evitar que les pluges provoquessin l’acumulació d’aigua.

Aquest any es va decidir modificar aquesta actuació partint de la premissa que el fet que la grava quedés a la vista implicava una afectació negativa sobre la visió de l’edifici i falsejava la seva fisonomia original. Per resoldre aquests problemes, es va plantejar realitzar una nova intervenció basada en un model d’actuació que part de l’equip directiu havia assajat al jaciment de Son Corró (Costitx) (Javaloyas et alii 2012). Aquesta actuació consistia en adequar la zona

amb un sistema tripartit format per una capa de grava, que evitaria el creixement de vegetació i evitaria l’estancament de l’aigua. Aquesta grava es cobreix amb un geotèxtil a sobre del qual es posava una capa de terra de color vermellós que vàrem obtenir de la pròpies terreres formades a l’excavar l’interior del Navetiforme I. El resultat final havia de ser una visió manco impactant de l’estructura i una posada en escena molt més semblant a la visió original.

Al realitzar aquesta intervenció es va decidir no limitar-la a l’interior de l’edifici sinó també dur-la a terme als seus exteriors per facilitar la visió de conjunt de tota el Navetiforme I.

3.3. Continuar amb l’excavació dels exteriors del Navetiforme I.

Com s'ha posat de manifest en els nombrosos informes i memòries, el principal objectiu científic del Projecte Closos és el de documentar i estudiar les comunitats prehistòriques i, en concret, les de l’Edat del Bronze (c.1700-900/800 cal BC) mitjançant l'excavació, estudi i interpretació del jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià. Per tal d’aconseguir aquest objectiu genèric passem a desglossar les accions concretes per aquest any.

La primera acció serà la d’excavar els exteriors del Navetiforme I, per poder acabar la interpretació global d’aquesta estructura. A les investigacions vers els navetiformes, els seus exteriors s’han deixat molt de banda en benefici dels interiors. Això ha fet que tinguem una visió esbiaixada d’aquestes estructures. Visió que ha començat a trontollar en el moment en el que s’han començat a analitzar aquestes zones (Closos, Hospitalet).

Com ja s’ha evidenciat a partir de l’excavació i l'estudi del Navetiforme I (Calvo i Salvà 1999; Fornés et al. 2009; Hernández et al. 2004; Javaloyas et al. 2007, 2009) l’estudi d'aquest tipus de registre esdevé fonamental per comprendre aquestes comunitats a partir de les darreres interpretacions (Albero et. al. 2012; Calvo et al. 2012; Fornés et al., 2009; Javaloyas et al. 2011; Salvà & Hernández, 2009) que emfasitzen la relació dialèctica entre els navetiformes i les comunitats que hi visqueren. Els navetiformes són els principals espais, i en certs moments gairebé els únics, on transcorre la vida diària d'aquestes comunitats. És on s’hi relacionen tant els individus que conformen el grup domèstic, com els diferents grups domèstics que conformen la comunitat, i només amb una anàlisi acurada de les característiques que caracteritzen aquestes estructures que, a més, no són estàtiques sinó que van canviant al llarg del temps podrem arribar a entendre a les comunitats que habitaren a Portocolom fa més de tres mil anys i conèixer la seva organització social i econòmica per arribar a entendre la seva manera de veure el món.

Tot això no és sinó un punt de partida que ens permetrà fer-nos més preguntes. L’excavació i estudi del Navetiforme I vol respondre, entre d’altres, a les preguntes de: qui conforma aquests grups domèstics? quines són les activitats que és fan dins l'àmbit domèstic i quines no? Preguntes que ens han de permetre entendre les canviants percepcions entre espais domèstics i espais públics i, per tant, les canviants relacions i configuracions d'aquestes comunitats.

Un altre dels temes a estudiar és el que es refereix als patrons d'abandonament d’aquest tipus d'assentaments. Aquest punt ens ajudarà a definir el moment en el que aquests tipus d'assentaments s'abandonen i a entendre la naturalesa dels canvis que es produïren i que possibilitaren l'aparició d'uns assentaments molt diferents, el poblats talaiòtics.

En aquest sentit, un altre aspecte que es vol tenir en compte és la possibilitat d’estudiar les relacions d'aquestes comunitats prehistòriques amb les restes del seu passat, que es pogueren concretar en reutilitzacions de les estructures navetiformes, realització de rituals, etc. Aquest punt s'ha de completar amb l'estudi dels processos tafonòmics i postdeposicionals, és a dir, aquells processos, tant naturals com antròpics, que han configurat el nostre jaciment, partint de la premissa que aquest no és una fotografia de l’assentament prehistòric, sinó que és un palimpsest on han quedat registrats tots els processos que l'han afectat i que, per poder llegir-lo bé, hem d'identificar aquestes “interferències”.

3.4. Tasques de formació, divulgació i socialització del patrimoni arqueològic.

Com es pot documentar (Fornés et al. 2012; Juncosa 2005; Salvà et al 2001; Valenzuela et al. 2010), durant aquests 16 anys de existència, l’interès en la divulgació i socialització dels resultats científics obtinguts al jaciment dels Closos de Can Gaià, en concret, i del patrimoni

arqueològic de les Balears, en general, ha esdevingut una les principals línies d’actuació del Projecte Closos, en plena consonància amb els profunds canvis que ha sofert la praxi de l’arqueologia a la Mallorca de finals de s. XX i inicis del s. XXI i molt vinculats als canvis socioeconòmics i polítics definits per l’arribada de la democràcia i per la turistització de la realitat mallorquina (Javaloyas 2010, 2011; Javaloyas et al. 2012).

En aquesta línia, el nostre punt de partida és que la creació de coneixement científic no serveix de res si resta únicament al món acadèmic. Per contra, aquest coneixement ha d’arribar a la societat, que és la que fa possible el projecte d’investigació i a qui pertany el jaciment arqueològic; d’altra manera el nostre projecte no té sentit i, a més, està destinat a desaparèixer. Al mateix temps, pensem que aquest projecte ha de servir per millorar la realitat de la societat, en el nostre cas concret de la gent que viu a Portocolom, a Felanitx i a Mallorca. Aquesta idea ha acompanyat al Projecte Closos des dels seus inicis, tot i que s’ha anat ampliant i millorant al llarg dels anys.

Així doncs, cada any, juntament amb les actuacions arqueològiques centrades en l’augment de coneixement científic, aquesta línia d’actuacions ha estat desenvolupada i coordinada per l’equip d’excavació i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx i la Biblioteca de Portocolom. Les activitats es poden dividir en diferents blocs en funció dels objectius perseguits i dels grups socials als que van dirigits.

3.4.1. Activitats específiques per a infants. a. Dia 21 de juliol. Taller Construïm una naveta. Infants de 6 a 10 anys. (Fig. 14 i 15)

b. Dia 7 d’agost. Taller Construïm una naveta. Infants de 4 a 7 anys. (Fig. 16 i 17)

Amb l’objectiu d’ampliar l’oferta de tallers destinats a nins i nines, a l’ any 2009 es construí una rèplica d’un navetiforme (a mida 1:3). Aquesta maqueta, construïda en poliestirè expandit (porex), permet que els participants puguin entendre millor com es construí la naveta. Les grans dimensions d’aquesta permeten connectar les idees que la investigació arqueològica ha demostrat (Fornés et alii 2009), com la importància del treball comunitari en la construcció de la naveta o les diferents fases de privacitat de l’edifici, amb les activitats de difusió. Amb aquesta activitat, es demostra, a més, que per fer bona difusió en arqueologia s’ha de contar amb una bona investigació darrere.

Aquest taller ha constat de tres parts ben diferenciades. La primera consisteix en una petita presentació del jaciment dels Closos de Can Gaià fent especial atenció al Navetiforme I, al seu procés de construcció i a la connexió d’aquest amb l’organització social de les comunitats que visqueren a Mallorca durant l’Edat del Bronze. Seguidament s’inicia una petita conversa on es treballaran les idees que els partícips tinguin sobre l’arqueologia i sobre les comunitats que visqueren a Mallorca a la prehistòria.

Durant la segona part del taller els nins i nines, distribuïts per grups procediren a construir la maqueta de la Naveta. En aquest procés s’emfasitzà la importància del treball en grup per a assolir el seu objectiu. Finalment, a la tercera part, es procedí a treballar els diferents conceptes de privacitat associats a les diferents fases d’us de la naveta (mitjançant la replica del mur de tancament).

c. Dia 14 d’agost. Taller Juguem a ser arqueòlegs. Infants de 8 a 12 anys. (Fig. 18 i 19)

Aquest taller consisteix en l’excavació a un jaciment simulat. L’objectiu genèric d’aquest taller ha estat el d’acostar els partícips a l’arqueologia, tal i com aquesta s’entén a començaments del s. XXI. Com a objectius concrets s’ha procedit a posar de manifest els coneixements dels nins i nines sobre l’arqueologia i identificar i substituir les preconcepcions errònies que d’aquesta matèria té el públic en general, fruit del tractament d’aquesta al cinema, a la televisió i a la premsa escrita. Com per exemple:

- L’arqueologia no estudia dinosaures.

- Els arqueòlegs i les arqueòlogues no es queden amb els artefactes que troben.

- L’arqueologia no és una feina solitària, sinó d’equip.

- L’arqueologia avui en dia té poc a veure amb n’Indiana Jones o na Lara Croft.

- Etc.

Seguidament es va passar a introduir els participants en la metodologia arqueològica de camp, com els arqueòlegs i arqueòlogues recuperen les restes del passat a un jaciment i els objectius que persegueixen, per a que poguessin començar a veure com es construeix el coneixement arqueològic; en aquest sentit s’han treballat les diferències entre arqueologia i espoli. També s’han posat les bases per un primer coneixement de la prehistòria mallorquina. Finalment, s’ha tractat la idea que el patrimoni històric és de tots i, per tant, també seu i que, per tant, aprenguin a estimar-lo, respectar-lo i conservar-lo.

Aquest taller ha constat de dues parts ben diferenciades. La primera consistí en una petita presentació del jaciment dels Closos de Can Gaià fent especial atenció al Navetiforme I. Seguidament s’inicià una petita conversa on es treballaren les idees que els partícips tenien sobre l’arqueologia i una breu introducció teòrica mitjançant la qual es posaren les bases per passar a la part central del taller: la intervenció dels visitants en una excavació arqueològica i el posterior treball de la informació extreta. Així doncs, es presentà l’excavació arqueològica com un conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la recuperació de les restes materials de les societats del passat i la documentació de les variables temporal i espacial (temps i espai) del jaciment i dels materials. Respecte a la variable temporal, aquesta es treballà mitjançant una urna de plàstic transparent dins la qual s’havien dipositat diferents nivells sedimentaris.

Tot seguit començà l’activitat d’excavació. Els participants es dividiren en parelles, a les quals s’assignà una quadrícula que havien d’excavar i recollir el material. Al mateix temps es treballaren les diferents estratègies necessàries per documentar les dues variables: dibuix de planta i secció, documentació de UE, fotografia, diari d’excavació...

És necessari senyalar que, ja que una excavació és un procés sempre destructiu, es va optar per desenvolupar aquesta activitat en un petit jaciment simulat que està situat just enfront del Navetiforme I i que, a grans trets, pretén simular l’àrea d’activitats documentada a la UE9 d’aquesta mateixa estructura. El procés d’elaboració d’aquest pseudo-jaciment començà amb l’aïllament del sòl per tal de no contaminar el possible registre arqueològic existent. En aquest sentit, es desplegà un plàstic aïllant (d’ aproximadament 3x5 metres). A continuació es creà un primer sòl artificial consistent en terra de les terreres que hi ha al jaciment. Tot seguit, es procedí a construir una base d’un mur de pedres d’una alçada aproximada de 55 centímetres i una llargària d’entre 1’5 i 2 metres. El mur es consolidà amb una argamassa composta amb argila, herba seca i aigua. Vora el mur s’hi posà una petita taula de pedra que simula un lloc de treball. Al voltant d’aquesta taula, es realitzà un petit empedrat per dotar d’una major estètica el taller. Amb totes les estructures construïdes, es procedí al soterrament de tot plegat. Es varen anant superposant capes de terra per crear una estratigrafia més o menys ben definida i al mateix temps es dipositaren restes de material tant ceràmic com ossi. Finalment, quan l’àrea de l’activitat ja estava enllestida, es dividí l’àrea en quadrícules (1 metre quadrat cada quadricula).

Una vegada finalitzada l’excavació es passà a la fase d’anàlisi dels materials i de tota la informació recuperada, intentant que fossin els propis participants, mitjançant els consells dels arqueòlegs i arqueòlogues responsables, els que interpretessin el jaciment que han excavat.

3.4.2 Activitats per a tots els públics.

a. Dia 21 de juliol. Jornada de portes obertes. (Fig. 20 i 21).

Aquesta és una de les activitats de divulgació centrals en el Projecte Closos. Aquesta activitat consisteix essencialment en una visita completa al jaciment, guiada pels codirectors de l’equip, en el que es transmet als participants de forma detallada tots els aspectes que els interessen sobre les comunitats que habitaren el jaciment durant l’Edat del Bronze en base a les darreres interpretacions arqueològiques. A més, es tracta de donar a conèixer al públic quines són les principals línies d’actuació que realitzem des del Projecte Closos i de conscienciar a la gent de la riquesa del patrimoni arqueològic que tenim a Mallorca així com del seu potencial com a recurs cultural, de lleure i turístic.

b. Participació a la intervenció arqueològica als Closos de Can Gaià. (Fig. 22 i 23).

Com hem senyalat, una de les activitats estrella del Projecte Closos és la Jornada de Portes Obertes. Però, al llarg dels anys hem vist que aquest tipus d’activitat no satisfeien les expectatives de tots els participants. Alguns d’ells volien involucrar-se d’una forma més activa, ser partícips de les intervencions arqueològiques no d’una manera passiva sinó “embrutant-se les mans”.

Amb l’objectiu d’omplir aquest buit, des dels inicis del Projecte Closos s’ha implementat implementat un marc d’actuacions per tal de donar a conèixer el jaciment d’una manera més participativa a grups d’adults, oferint així a les persones interessades l’oportunitat d’interactuar amb l’equip d’arqueòlegs participant com a voluntari a les actuacions arqueològiques. Aquests voluntaris han participat de forma activa en bona part de les activitats que desenvolupem al jaciment participant en primera persona en les tasques pròpies d’una excavació arqueològica.

Amb aquesta activitat, estem tractant d’assolir dos punts estratègics. En primer lloc, aquest tipus d’actuacions són un vehicle excepcional per fomentar l’esperit crític entre el públic en general, mitjançant la possibilitat que tinguin un coneixement de les tècniques i metodologies que emprem els arqueòlegs per generar coneixement (pre)històric. Al mateix temps, estem generant una nova oferta cultural i de lleure.

c. Associació d’Amics dels Closos.

A finals de 2008 es va crear, fruit d’una iniciativa popular de la societat civil, l’Associació d’amics dels Closos de Can Gaià (AACCG). Aquesta associació va néixer al voltant d’un grup de gent interessada en el patrimoni i la cultura que des de feia anys venia participant de diferents formes al Projecte Closos. En aquell moment, es varen decidir a donar una passa més i formalitzar una associació que va néixer amb quatre objectius principals: 1. Fomentar el coneixement, difusió, protecció i posada en valor del jaciment dels Closos de Can Gaià. 2. Ampliar aquest objecte a la resta del Patrimoni històric i cultural de Felanitx, amb especial incidència a les restes arqueològiques. 3. Ajudar, dins les possibilitats de l’Associació, material, personal i econòmicament a l’excavació dels Closos. 4. Aconseguir que tota l’àrea del jaciment sigui pública, a més de la futura creació d’un Museu o Centre d’Interpretació del jaciment.

Per aconseguir aquests objectius, l’AACCG ha organitzat diverses activitats com a conferències, tallers, visites guiades, actes populars, etc sempre dirigits a difondre no només el jaciment de Closos, sinó el patrimoni de Felanitx en general.

Durant aquest any 2010, s’han realitzat diverses activitats al voltant del Projecte Closos. En concret, el dia 23 de maig es va organitzar una visita guiada al jaciment dels Closos de Can Gaià on els codirectors del projecte varen explicar les actuacions realitzades i els principals resultats de la campanya de restauració i adequació sobre el Navetiforme I (Javaloyas et al. en premsa). A més, es varen realitzar dues activitats més coincidint amb la campanya d’estiu al jaciment. Dia 2 de juliol es va realitzar la conferència “El talaiòtic a Felanitx” i dia 1 d’agost es van organitzar unes jornades gastronòmiques prehistòriques que consistiren en una conferència sobre l’alimentació durant la prehistòria de les Illes Balears, un sopar popular i un concurs de postres en els quals només es podien fer servir aquells ingredients que es podien trobar a les Balears durant la prehistòria. Aquesta activitat va tenir un gran èxit, amb l’assistència de quasi 200 persones.

3.4.3 Educació universitària (Camp de treball). (Fig. 22 i 23).

L’equip directiu del projecte té la convicció ferma que la formació en el treball de camp dels estudiants i llicenciats és un aspecte clau si el que es vol és potenciar l’estudi, el coneixement i la valoració del nostre patrimoni arqueològic. Tot això passa per formar correctament als futurs professionals i investigadors que s’hi dedicaran.

Per aquesta raó, com cada estiu, el Projecte Closos ha rebut un grup de voluntaris i voluntàries, en la seva majoria estudiants procedents de diferents universitats espanyoles i estrangeres, que han estat els vertaders protagonistes de l’excavació. L’objectiu principal d’aquesta vessant del Projecte Closos és que aquests joves tinguin l’ocasió de formar-se en diversos aspectes que conformen una excavació arqueològica i que són difícils d’assimilar en els cursos universitaris. Els voluntaris no han vingut estrictament a excavar, sinó que l’objectiu era que poguessin assimilar la metodologia emprada, i, en la mesura del possible, que fessin ells mateixos bona part de les feines que es realitzen a una excavació (dibuix de camp, diverses metodologies segons la zona excavada, extracció de materials, preparació de mostres per analítiques...).

A més d’obtenir una formació de tipus procedimental i teòrica respecte a les metodologies i tècniques emprades per estudiar un jaciment arqueològic, els participants han obtingut una formació molt interessant sobre la prehistòria balear mitjançant dues conferències dutes a terme pels directors i col·laboradors del Projecte Closos i mitjançant una excursió en la qual s’han visitat diferents jaciments de l’illa. Això és un punt principal, ja que gran part dels participants provenien tant de la península com d’universitats estrangeres i tenien unes nocions molt reduïdes de la nostra prehistòria, o ni tan sols això. Així doncs, l’oportunitat de poder excavar a un jaciment de l’illa, juntament amb una sèrie de sessions teòriques on diferents arqueòlegs han presentat la prehistòria de les Illes Balears en general, fent especial atenció a l’època naviforme; a més de diferents visites a altres jaciments de l’illa, ha fet que al final de la campanya, els voluntaris hagin tornat a les seves universitats amb uns coneixements base de la prehistòria balear, coneixements que difícilment haurien obtingut a les seves classes universitàries.

L’acció formativa del Projecte Closos també ha estat destinada als universitaris mallorquins. L’excavació a un jaciment és una eina molt important a l’hora de veure reflectits els coneixements teòrics en una realitat arqueològica. També és una de les eines per anar formant a futurs arqueòlegs i investigadors illencs, que en un futur contribueixin a augmentar els coneixements de la prehistòria balear.

3.5. Feina de laboratori: processament i estudi de materials arqueològics.

Aquestes tasques s’han realitzat de forma totalment satisfactòria. Tots els materials de la campanya del 2011 estan degudament netejats, siglats i inventariats. S’ha continuat el procés d’estudi dels materials arqueològics recuperats al Navetiforme I amb l’objectiu final de redactar una memòria interpretativa completa d’aquesta estructura.

4. Participants

En aquesta campanya han participat estudiants de diferents universitats, tant espanyoles com estrangeres, a més de voluntaris i estudiants de l’IES de Felanitx. A continuació presentem el llistats dels participants a la campanya d’excavació del 2010:

Direcció i coordinació dels treballs

Llorenç Oliver Servera UIB

David Javaloyas Molina UIB

Tomeu Salvà Simonet UIB

Joan Fornés Bisquerra UIB

Col·laboradors en tasques d’excavació i laboratori

Jesús Jurado Seguí UIB

Jaume Deyà Miró UIB

Lua Valenzuela Suau UB

Patricia Rodríguez Carlsson UIB

Laura Perelló Mateo UIB

Bartomeu Llull Estarelles UIB

Valeria Alemany Moriconi UIB

Marta Maragall Moreno UB

Karin Harzbecher Spezzia UB

Arantza Guilera Madariaga UB

Rocío Contreras Ramírez US (Sevilla)

Silvia Rodríguez Jiménez UCM (Madrid)

Mariano Padilla Cano UCM (Madrid)

Laura Jiménez Valverde UCM (Madrid)

Estudiants d’arqueologia

Almudena Briones UIB

Salvador Capote UIB

Ana Mª Posada Marulanda UB

Lia Pérez Moreno UB

Ana Elisa Pérez Saborido UG (Granada)

Sergio Almisas Cruz US (Sevilla)

Ana Mª Macías Gil US (Sevilla)

Silvia Andreu Alarcón UAB

Jesús Javier Cabezas Santos Universidad de Castilla la Mancha

Barnabas Caro University of British Columbia (Canadà)

Ronald Pleban State University of New York (EUA)

Tanja Larssen University of Trondheim (Noruega)

Emanuele Bernardini Università di Genova (Itàlia)

Sarah Jessica Emilie Petit Université de Limoges (França)

Voluntaris

Pau Massutí Ballester IES Felanitx

Josep Monserrat IES Felanitx

Carles Oliver Roca IES Felanitx

Xim Tomàs Ferrer IES Felanitx

També hi han participat alumnes de la carrera d’Història de la UIB en pràctiques.

5. Transcripció del diari d’excavació

Dia 02/08/10

Avui, com a primer dia, s’ha rebut a tota la gent que participarà durant tota la campanya. Ens hem traslladat de Palma fins a Portocolom, i una vegada allà hem condicionat la zona de l’escola on estarem les properes tres setmanes. Els voluntaris s’han instal·lat i han desfet l’equipatge.

S’ha fet una explicació als voluntaris de la metodologia d’excavació que es farà servir, les normes de convivència i finalment han anat fins al jaciment per fer una primera visita i explicar-los in situ la cultura on s’emmarca Closos i les característiques especifiques del poblat.

També s’ha fet una xerrada sobre la prehistòria de Balears, centrada principalment en el Bronze, amb l’objectiu de que els participants que no estan familiaritzats, es facin una idea bàsica d’aquesta època.

Dia 03/08/10

A primera hora del matí s’han fet netes les estructures arquitectòniques que són al terreny municipal, tant les excavades com les que estan en procés d’excavació. Després hem començat a excavar, continuant a la mateixa zona on ho vàrem deixar l’any passat. Hem acordat que excavarem algunes quadrícules fins al final, per documentar si per davall 71/72 hi ha més activitat o no, i per veure les relacions estratigràfiques amb el Navetiforme i les altres UUEE. També començarem a excavar a la zona Est de l’exterior del navetiforme, per intentar acabar totes aquestes zones properes a l’edifici.

Un dels objectius a la zona Oest és acabar d’excavar UE 71/72 i 215 a les zones més properes al navetiforme, arribar a la roca mare, i reomplir la zona per tal de començar a condicionar el jaciment per a la seva visita.

Avui també comencem el treball de laboratori. Les tasques principals seran la flotació del sediment recollit, la neteja i siglat del material recuperat i passar l’inventari. Si basta el temps farem altres feines, com dibuixar o fer estudis de distribució.

Dia 04/08/10

S’actualitzen les seccions que ho necessiten.

Continuem amb la mateixa estratègia d’excavació. També comencem a atacar el conjunt de pedres que es documenten al frontal SW del navetiforme. Encara no acabem de veure clar si estam davant un enderroc o alguna resta d’estructura. En qualsevol cas hem obert una nova fitxa d’unitat estratigràfica.

Després de dinar ha començat a ploure i no hem pogut anar al jaciment a excavar. Hem quedat al laboratori preparant els tallers pels nins, i els que han volgut han fet feina de laboratori.

Dia 05/08/10

Es continua excavant a les mateixes zones que ahir. A la part Est de l’exterior del navetiforme, s’acabarà de delimitar i excavar la UE 221 (enderroc de pedres del mur) que hi ha als quadres 1B 7-1, 1B 8-1…

També s’ha identificat una nova UE, la 225. Es tracta d’una línea de pedres molt senzilla que podria haver funcionat com a “contrafort” per assegurar els sediments on seu el mur UE 28 del Navetiforme I. Aquesta UE s’estén pels quadres 2B 9-2, 2B 10-3 i 2B 10-2.

Una vegada excavada la UE 215 al sector delimitat pel mur del navetiforme I (UE 28) i els dos talls, es veu clarament que per sota no hi tenim UE 83, sinó que és la 217, documentada ja a la campanya del 2009. S’ha fet neta per definir-ne els punts de contacte amb UE 83.

Es continua delimitant la UE 225 per esbrinar quina és la seva relació amb 217.

A la zona més propera al frontal del navetiforme, al costat de la UE 224, hem decidit excavar diferents quadres en el que es suposa que tenim UE 215, però que surt sense pedres (és un sediment de color marró fosc amb una quantitat notable d’argiles).

Dia 06/08/10

Continuem amb la mateixa estratègia dels darrers dies, excavant a les dues zones exteriors del navetiforme.

Es dibuixa en planta UE 225. Encara no s’han pogut establir totes les relacions estratigràfiques.

Es continua l’excavació de la UE 215 a la zona més propera al mur Oest del navetiforme.

S’ha fet l’extracció de 3 mostres de microestratigrafia que tenim a un testimoni de l’exterior est del navetiforme.

Dia 07/08/10

Al costat Est de l’exterior de la naveta es continua excavant UE 56. Surt molt poc material, i la zona on es concentra més material és al voltant de l’ullastre que hi ha a aquesta àrea, al quadre 1B 10-4.

S’ha acabat de retirar UE 24.

Es completa la informació que mancava a la secció SD-SD’. Es revisen les altres seccions transversals per veure si s’han de completar ara o més endavant.

Avui comencem a excavar el testimoni (2C 3-1) que tenim a la zona Est. Hem decidit excavar alguns quadres més d’aquesta zona per intentar veure millor com funciona UE 215 en extensió.

S’han documentat alguns ossos per possibles datacions de C14.

Dia 08/08/10

A la banda Est, hem començat un sondeig al quadre 2B 6-10 per confirmar que només tenim UE 56, i per davall 37.

A la zona on ha sortit UE 224 hem començat a retirar pedres que es veia clar que eren d’enderroc. Amb aquesta acció es comencen a veure possibles restes d’estructures: hi ha una sèrie de pedres que semblen seguir una mateixa direcció i poden delimitar un espai interior. Dins aquest possible espai interior es documenten tres lloses planes que semblen estar in situ.

Dia 10/08/10

Ahir va ser dia de descans, i avui es continua excavant a les mateixes zones que la primera setmana de feina.

Als quadres 3C 4-10, 2C 4-1, 2C 5-1 i 3C 5-1 es davalla UE 71/72 per veure si es pot veure clar el contacte entre aquestes 2 UUEE i la 215.

Es continuen retirant pedres de 224 per descobrir més estructura nova (UE 226). Per ara sembla que es pot identificar una línea de mur que formaria una L, encara que no es veu clar del tot. A nivell sedimentari, dins aquesta estructura, sembla que es documenta un sediment arenós i amb un gra gruixat de color marró-gris. Per davall aquest surt un sediment argilós i de color més vermellós que recorda a UE 37. Aquest sediment vermellós sembla estar a nivell amb les lloses planes que surten a “l’interior” de la 226. Per ara sembla que aquesta possible estructura seu damunt UE 37.

A la zona Est es continua excavant UE 56 sense cap novetat a destacar.

Es dibuixa i pren cotes de la UE 227 (lloses planes relacionades amb UE 226).

Dia 11/08/10

Totes les zones obertes segueixen igual. Avui no hi ha cap novetat.

Calculam que d’aquí pocs dies podríem tenim tota la zona Est excavada i començar a preparar-la per l’adequació. El sondeig no dóna material i es veu clarament que per davall UE 56 surt 37, que seu damunt la roca mare.

A la zona Oest continuam excavant 71/72 per veure el contacte amb 215.

Dia 13/08/10

S’han actualitzats les seccions SB’08-SB08, SF08-SF’08 i SE08-SE’08. Falten actualitzar les que corresponen al sector Est de l’exterior de la naveta (SG08-SA’08 i SH08-SH’08).

A la zona Est s’està acabant l’excavació de la UE 56, deixant destapada la 37. L’aparició de material és molt escassa, i només es concentra un poc a l’entorn de l’ullastre.

A la zona Oest s’han netejats els quadres on s’ha excavat UE 71/72 i que té la 215 a la vista. Una vegada tot net s’ha començat a excavar.

Deixam un quadre sense excavar (2C 4-2) per agafar mostres microestratigràfiques.

Dia 14/08/10

Es continua amb la mateixa estratègia d’aquests darrers dies sense cap novetat destacable.

Avui capvespre s’ha fet el taller d’excavació per als nins més grans.

Dia 15/08/10

A la zona Est de l’exterior de la naveta només queden per excavar els quadres més propers a l’absis de l’edifici, i podrem donar aquesta àrea per acabada.

Avui també han començat les feines de prospecció geomagnètica, que, en principi, estarà formada per un equip de 5 persones, que aniran rotant diàriament amb l’objectiu que tothom hi pugui prendre part.

Dia 17/08/10

Queden pocs dies de feina, i estam començant a tancar feina d’excavació, principalment a la banda Est. Hem decidit que una vegada acabada l’excavació, posarem un llit de grava, una capa de geotèxtil i un llit de terra, a fi de deixar la zona preparada per a les visites.

A la zona Oest es continuen excavant les UUEE 71/72 i 215.

Dia 18/08/10

Avui comencem a fer neta tota la zona Est de l’exterior de la naveta per poder fer la foto final i començar a posar la grava. També s’està fent el mateix a la part frontal.

Continua l’excavació a la banda Oest. Ja no queden molts quadres per tancar. Un cop acabats es completarà la secció corresponent.

S’ha començat a treure la grava de dins la naveta, a fi de porgar-la i un cop neta començar a posar-la tant a l’exterior com a l’interior.

Dia 19/08/10

S’estan acabant d’excavar els quadres de la zona Oest on ja s’ha rebaixat la UE 71/72 i ara tenim 215. Al quadre 2C 4-2, per davall UE 215 ens apareix un nivell molt vermellós que sembla UE 216, documentada l’any passat.

S’excava UE 218. En alguns dels quadres encara tenim una capa fina d’aquesta UE cendrosa. S’obrin els quadres 3C 4-6, 3C 4-7, 3C 3-7, 3C 4-7, 3C 3-6.

S’ha tret un sac de sediment per flotació del sondeig 2C 4-2. Correspon a UE 216.

Al frontal exterior de la naveta s’ha acabat de posar el geotèxtil i una primera capa de terra. Al costat Est hem posat la capa inferior de grava quasi per tot.

Dia 20/08/10

Al costat Oest es continua rebaixant UE 215, mentre que al frontal i al costat Est segueixen les tasques de preparació de les zones per a les visites.

Avui s’acabaran les tasques de prospecció geomagnètica, i demà en Christoph actualitzarà les dades a l’ordinador.

Dia 21/08/10

S’acaba l’excavació al costat Oest de l’exterior de la naveta. S’actualitza la secció que afectava a aquesta zona i es treuen les mostres de microestratigrafia.

A l’interior de la naveta, al frontal i a l’exterior Est s’acaben de posar les capes de grava, geotèxtil i terra. Demà al matí s’acabarà de posar al costat Oest.

Avui capvespre hi ha la jornada de portes obertes, així que no farem feina d’excavació.

Dia 22/08/10

Darrer dia de feina. Un grup petit de gent ha anat al jaciment a acabar de preparar tota la zona per l’adequació. Bàsicament només faltava posat el geotèxtil i la terra a la zona Est de l’exterior de la naveta on s’havia excavat aquests darrers dies.

A l’escola s’ha desmuntat el laboratori i s’ha fet neteja general i a fons de totes les zones que hem ocupat aquestes tres setmanes.

6. Unitats estratigràfiques sobre les que s’ha fet feina.

Aquest any s’ha continuat excavant a la mateixa zona de l’any passat, l’exterior SO del Navetiforme I i el costat contrari, zona NE.

Les unitats estratigràfiques excavades aquest estiu han estat les que es descriuen a continuació:

UE 27. Nivell sedimentari superficial.

UE 56. Nivell sedimentari sota el superficial, amb materials arqueològics de diferents moments.

UE 71. Nivell de pedres que es disposa entre el mur extern del Navetiforme I i l’adossat. A la part propera al mur del navetiforme I (UE 28), es podria relacionar amb la UE 31, però cap a l'exterior continua i es fa un nivell bastant pla de pedres.

UE 72. Sediment que es localitza entre el nivell de pedres de l'UE 71

UE 83. Nivell sedimentari de color blanquinós, que es troba al costat del mur 58.

UE 214. Petita cubeta amb sediments de color marró-grisós, solts, amb gravetes.

UE 215. Sediment marró fosc amb inclusions s’argila i molta presència de carbons. A la part superior de la unitat estratigràfica apareixen pedres de tipus petit i mig, iguals que UE 71, però que desapareixen a la part inferior. La presència de carbons marquen el començament d’aquesta UE. Està coberta per UE 71/72.

UE 216. Sediment argilós molt fi de gran plasticitat, de color vermell-taronjós. Cobert per UE 215, i sobre roca mare.

UE 217. Argiles de granulometria gran que surt per davall la 215, amb fragments d’argila.

UE 218. Cubeta amb sediment grisós flonjo amb blocs i graves anguloses. Té una mica de microcarbons i la matriu sedimentària són cendres.

UE 219. Nivell de llims que apareix per davall UE 216. Reomple una depressió de la roca mare.

UE 220. Nivell estratigràfic que apareix entre algunes depressions de la roca mare. Sembla tenir el mateix comportament que la 219.

UE 224. Conjunt de pedres de mida mitjana que es concentren a l’exterior del Navetiforme I al cantó Esquerra.

UE 225. Línia de pedres de mida mitjana (30-40 cm) que es situa en paral·lel al mur del Navetiforme I. Està a una cota més baixa i sembla que el mur (UE 28) se li recolza, així com també ho fa la UE 83.

UE 226. Línia de pedres de mida mitjana (40-60 cm.) subdividida en tres trams, formant una espècie d’estructura petita.

UE 227. Conjunt de lloses en posició horitzontal alineades a l’interior del muret UE 226.

UE 228. Línia de pedres disposades al costat SO del mur del Navetiforme I, a continuació de la UE 227.

UE 229. Sediment de color marró fosc, polsós, compost per sorres. Surt als quadres 2C 10-4, 2C 10-5, 2C 10-6, 2D 1-4, 2D 1-5, 2C 1-6.

UE 230. Argiles vermelloses molt plàstiques que reomplen uns depressió de la roca mare al quadre 2C 4-2.

7. Datacions.

A continuació es presenten els resultats de noves datacions de C14 que, tot i que no s’han realitzat sobre materials d’aquesta campanya, es refereixen a unitats estratigràfiques sobre les que s’ha fet feina. Es tracta de les mostres següents:

7.1 Mostres datades.

Núm. mostra Núm. inventari UE Sector Quadre Material Mostra

camp Data

CG3-11 E8-09-72-160; E8-09-72-432; E8-09-72-476

72 3C 1-10 Fauna - 31/7/2009

Núm. laboratori

Datació absoluta Observacions

KIA-45374

2775+-30 BP


camp Data

CG4-11 -- 215 2C 10-6 Fauna M83-10 7/8/2010

Núm. laboratori


KIA-45375

3130+-30 BP


camp Data

CG5-11 E8-09-72-1138 72 2C 2-2 Diente - 4/8//2009

Núm. laboratori


KIA-45376

2535+-30 BP


camp Data

CG6-11 E8-08-72-1221 72 2C 1-2 Diente - 1/8/2008

Núm. laboratori


KIA-45377

900+-25 BP


camp Data

CG7-11 -- 215 2C 8-3 Fauna - 13/8/2010

Núm. laboratori


KIA-45488

3055+-30 BP ! 15N = +5.51 ‰, – ! 13C = -20.07‰, C/N=3,5 % collagen: 2.15%

7.2 Interpretacions preliminars.

Les anàlisis realitzades en aquests darrers anys s’han centrat en datar les diferents unitats estratigràfiques localitzades a l’exterior SO del Navetiforme I que es varen començar a excavar al 2008. En concret, del que es tracta és de definir la cronologia de les unitats estratigràfiques 71/72 i 215, que surt per sota d’aquella. A la darrera remesa de datacions (2009) es varen enviar dues mostres de cada una d’aquestes UE (les marcades en negre a les següents taules) essent els resultats poc representatius a causa de la disparitat en els resultats. Per aquesta raó es decideix enviar noves mostres per tractar de confirmar la cronologia.

Ref. laboratori

Edat convencional no calibrada B.P.

Edat calibrada a 1 σ ANE. (68,2%) i probabilitat associada a cada interval

Edat calibrada a 2 σ ANE. (95,4%) i probabilitat associada a cada interval

Naturalesa de la mostra Context

KIA-40804 3345±30

1690 (61.8%) 1600 1570 ( 4.0%) 1560 1550 ( 2.3%) 1540

1740 ( 3.2%) 1710 1700 (92.2%) 1520 Os d’herbívor UE 72

KIA-45374 2775±30 980 (57.9) 890

870 (10.3) 850 1000 (95.4) 840 Os d’herbívor UE 72

KIA-45376 2535±30

800 (29.3) 740 690 (15.0) 660 650 (23.9) 590

800 (35.4) 730 700 (17.7) 660 650 (42.2) 540

Os d’herbívor UE 72

KIA-40807 1785±35

140 ( 3.6%) 150 160 (10.0%) 200 210 (33.0%) 260 280 (21.6%) 330

130 (95.4%) 340 Carbó UE 72

KIA-45377 900±25 1040AD(33.9)1090AD

1120AD(34.3)1180AD 1040AD(95.4)1220AD Os d’herbívor UE 72

KIA-45375 3130±30 1440 (68.2) 1380 1500 (3.3) 1470

1460 (92.1) 1310 Os d’herbívor UE 215

KIA- 45488 3055±30 1387 (68.2) 1298 1411 (94.2%) 1259

1229 (1.2%) 1221 Os d’herbívor UE 215

KIA- 40803 2460±30

750 (25.2%) 680 670 (10.0%) 630 600 (28.6%) 500 440 ( 4.4%) 420

760 (26.5%) 680 670 (68.9%) 410 Os d’herbívor UE 215

KIA-40806 1745±25 245 (14.4%) 265

270 (53.8%) 335 230 (95.4%) 390 Carbó UE 215

Els resultats de les noves datacions segueixen comportant problemes greus en base al fet que cada una de les unitats estratigràfiques conté dades molt dispars. La UE 215 presenta dues datacions (KIA 45375 i KIA 45488) que ens podrien estar relacionant aquest paquet sedimentari amb el moment d’us del navetiforme I. Però les altres dues ens remeten a un moment molt posterior. De forma anàloga, la UE 71/72 proporciona dades igualment dispars, amb dates probablement relacionades amb el moment d’us del navetiforme I durant l’Edat del Bronze (KIA-45375 i KIA-45488) però altres que són de moments posteriors.

A hores d’ara, i a falta d’un estudi detallat dels llocs on varen sortir les mostres i un estudi en extensió de tots els materials arqueològics associats a aquestes UE en relació a la distribució microestratigràfica, podem proposar com a hipòtesi provisional que aquesta àrea sofrí un remodelació important en un moment indeterminat però posterior al s. IV a.C.

8. Resultats científics provisionals.

Com s’ha dit, aquest any la recerca ha tingut com a prioritat finalitzar l’estudi del Navetiforme I, tenint en compte que l’interior es donà definitivament per acabat el 2001. En concret, la present campanya d’excavació s’ha de considerar de forma conjunta amb les campanyes realitzades als anys 2008 i 2009, que es varen centrar en la mateixa zona, en concret al costat SO de l’edifici. En aquesta campanya, també s’ha intervingut en el costat Nord-est, aquesta àrea s’ha pogut acabar en aquesta mateixa campanya a causa de l’escassa potència que presentava. Un dels objectius principals d’aquestes intervencions era tractar de deduir les activitats que es realitzaren als exteriors d’aquesta estructura, partint de la premissa que aquests espais podrien haver funcionat de forma conjunta amb l’interior i ajudar-nos en la interpretació global d’aquesta estructura.

8.1 Exterior SO del Navetiforme I.

Les intervencions dels anys 2008 i 2009 ens han proporcionat interessant informació sobre l’exterior SO del Navetiforme I, mostrant l’existència d’una extensa àrea conformada per les UE 56, 71/72, 215 i 216. Durant la present campanya s’han continuant excavant aquestes mateixes unitats estratigràfiques amb l’objectiu de poder entendre tant la seva cronologia i funcionalitat, com els processos tafonòmics associats.

Tot i el moviment que ha sofert tota la unitat estratigràfica a causa de l’arada, la documentació de materials ceràmics d’època històrica ens permetran continuar la línia de recerca centrada en l’estudi de les ocupacions històriques a l’àrea del jaciment (Salvà et alii, 2001; Servera et alii, 2004).

a. Unitat estratigràfica 56 (Fig. 25).

La unitat 56 ha estat definida com una UE sedimentària de gran extensió (a hores d’ara ocupa més de 100m2 i encara no s’han definit tots els seus límits) i amb una potència mitjana de 30 cm., que es diferencia de la UE superficial (UE 27) bàsicament en el que respecta a l’absència dels processos naturals actius. La seva cronologia és incerta, ja que es recuperen tant materials de cronologia prehistòrica com materials d’èpoques moderna i contemporània. Molt probablement estem davant una unitat sedimentària que va estar afectada per l’ús de l’arada, el que no ens ha permès identificar en el camp àrees de funcionalitat definida, tot i que no es podrà arribar a conclusions definitives fins completar els pertinents estudis de material.

b. Unitats estratigràfiques 71 i 72 (Fig. 24 i 25).

Per sota d’aquesta UE s’han documentat les unitats estratigràfiques 71 i 72 que conformen un conjunt de clar caràcter antròpic. Aquestes UE es defineixen com un gran paquet de pedres de mida mitja i petita (UE 71) i terra (UE 72) amb una potència que en certs casos supera els 50-60 cm. i que es disposen de forma regular. A hores d’ara només s’han definit tres dels seus límits. Al costat E, aquest paquet sedimentari, amb molta menys potència, arriba fins al mur del Navetiforme I (UE 28), al costat N arriba fins al mur tripartit transversal (UE 58) i cap al S (cap al Navetiforme II) sembla que es perd abans d’arribar a aquesta estructura. Encara no s’ha pogut delimitar l’altre límit per qüestions logístiques (la parcel·la adjacent no és pública, sinó privada).

Pel que fa a la seva interpretació, el problema que presenta és que els materials trobats no són gens definitoris (bàsicament tenim restes molt fragmentades de ceràmica i fauna però sense cap concentració important) i tampoc tenim cap estructura semblant amb la qual comparar-la. Tot i que en un primer moment s’havia suggerit la possibilitat que estigués relacionada amb el procés constructiu del Navetiforme I o d’adequació dels exteriors d’aquesta estructura per dur a terme accions domèstiques, les dades cronològiques proporcionades per les datacions radiocarbòniques ens fan descartar aquesta interpretació, almanco de forma temporal.

És important senyalar que durant aquesta campanya s’ha procedit a la recollida de tres mostres de sediment per realitzar l’anàlisi microestratigràfica i que la implementació efectiva dels protocols de macrorrestes vegetals (carbons i pol·len) també ha fet possible l’existència de mostres per altres analítiques.

Respecte a la datació d’aquestes UE, tenim, com ja hem dit, importants problemes. En relació als materials ceràmics documentats, podem senyalar la presència de materials prehistòrics, alguns d’ells bastant definitoris com les vores triangulars de tonells del Naviforme II. També sembla ser que s’han recuperat materials d’època Moderna i Contemporània, però sense un estudi espacial de tots els materials és prest per definir si poden ser intrusions de la UE 56 o no.

c. Unitat estratigràfica 215 (Fig. 26).

Per davall aquestes UE es documenta la unitat 215, que es caracteritza per ser molt semblant a la immediatament superior (71/72) però amb una menor presència de pedres que les superiors i pel fet que la matriu sedimentària de la unitat té un color més fosc i un gra més gran. Sembla que el límit entre aquestes unitats estratigràfiques ve marcat per una línia de carbons, almanco a les zones més properes al mur del Navetiforme I.

En relació a la cronologia, tenim els mateixos problemes descrits per a les UE 71 i 72. Les datacions que tenim són totalment contradictòries i estem a l’espera d’acabar tot l’estudi de distribució de materials per poder tenir conclusions definitives.

d. Unitat estratigràfica 216 (Fig. 26).

Sediment argilós molt fi de gran plasticitat, de color vermell-taronjós. Cobert per la UE 215, es diposita directament sobre la roca mare. Es pot assimilar a la UE 37, que està per sota els murs del Navetiforme I i es considera fruit d’una sedimentació natural. Sorprèn l’escassa potència que té en aquesta àrea, només es documenta entre les encletxes d’una roca mare molt irregular, tenint en compte que aquest paquet sedimentari presenta una pujada important en arribar al mur del Navetiforme.

e. Unitat estratigràfica 225 (Fig. 27 i 28).

En el costat extern Sud-oest del Navetiforme I, just en el seu tram intermedi, molt a prop del mur UE 28 i paral·lelament a aquest, s’ha documentat una nova UE de caràcter constructiu. Es tracta d’una línia de pedres mitjanes (30-40 cm.) que té una longitud d’uns 2 m. i que s’interpreta com a part d’una mena de contrafort per tal d’assegurar el mur del Navetiforme I (28). Aquest tipus d’estructures ja s’havien documentat també al Navetiforme II del propi jaciment dels Closos de Can Gaià. Tenint en compte les darreres interpretacions d’aquesta àrea del mur mestre del Navetiforme I (UE 28) (Javaloyas et al. en premsa), es tractaria d’una unitat lligada a una reconstrucció d’aquesta banda del mur.

f. Unitats estratigràfiques 226, 227 i 228 (Fig. 29).

També en aquest costat, però just a l’inici del mur UE 28 del Navetiforme I, hem pogut documentar una nova estructura fins ara desconeguda. Es tracta d’una petita estructura de tendència rectangular amb unes dimensions d’1,5 m. per 2 m. formada per una petit mur de pedres, del que conservem només una filada, subdividit en tres trams formant mig quadrat ( [ ). A la part interior, s’hi disposen una sèrie de lloses planes que, molt probablement, estan mogudes a causa de les tasques agrícoles desenvolupades en època moderna i que vénen documentades, entre altres coses, per diverses marques d’arada sobre les pedres del voltant.

El desconeixement d’aquest tipus d’estructures és enorme. No es coneix un altre paral·lel en jaciments de l’Edat del Bronze i els materials trobats, ara per ara, no ens permeten establir cap hipòtesi. Tampoc a nivell cronològic podem dir gaire cosa, ja que el material documentat és bastant pobre i no tenim relacions estratigràfiques definitòries de cronologia.

g. Unitat estratigràfica 83.

Pel que fa a la zona més propera a l’absis del Navetiforme I, entre les unitats 71 i 72 i el mur adossat (UE 58), s’hi localitzà una UE, la 83 amb un sediment de color blanquinós, gairebé estèril, i que es relaciona clarament amb el darrer nivell d’ocupació del mur 58. Per sota, es detecten argiles d’un color vermell molt intens, que s’assimilen a la UE 37 que surt per sota del Navetiforme I i que s’han interpretat com un nivell sedimentari natural que va ser anivellat abans de construir el Navetiforme I.

8.2 Exterior NE del Navetiforme I (Fig. 30).

Durant aquesta campanya d’estiu del 2010, també s’ha excavat la zona exterior Est del Navetiforme I. En aquesta banda, la feina ha estat més ràpida, ja que únicament s’ha excavat la UE 56, i, per davall aquesta, ja apareix el nivell que hem documentat com a UE 37, i que està format per un sediment argilós sense material arqueològic. En aquesta zona, també s’ha realitzat un sondeig d’1x1m per tal de definir la potència de les argiles naturals en aquesta àrea.

8.3 Comentari final.

En definitiva, fins al moment, les troballes documentades a les zones exteriors del Navetiforme I han estat molt decebedores en relació als objectius inicials, avançar en el coneixement de l’ús dels espais adjacents als navetiformes. Després de les actuacions al camp i els resultats de les datacions radiocarbòniques, no podem defensar l’existència d’àrees ben definides associades al moment d´ús original del Navetiforme.

9. Fotografies

Fig.1 Text del cartell de presentació.

Fig.2 Cartell 1 a l’entrada del jaciment.

Fig.3 Cartell 2, Navetiforme I

Fig.4 Cartell 2, estructura II.

Fig.5 Cartell 3, Navetiforme II

Fig.6 Planta del jaciment amb l’itinerari de visita. El cercle 1 marca la localització dels jaciments simulats i el cercle 2 l’àrea de descans (aquesta encara no executada).

Fig. 7 Visió general del Navetiforme I amb la posada en escena fruit de la restauració realitzada a l’any 2003.

Fig. 8 Tasques de reposició de grava a l’interior de la Naveta I.

Fig. 9 Interior del Navetiforme I ja amb la capa de terra final.

Fig. 10 Zona exterior frontal de la Naveta I. Es poden veure les tres capes: grava, geotèxtil i terra.

Fig. 11 Diferents fases del procés d’adequació del costat Nord-est del Navetiforme I.

Fig. 12 Adequant el costat Nord-est del Navetiforme I

Fig. 13 Posada en escena del Navetiforme I després de les intervencions de 2010

Fig. 14 Participants esperant el començament del taller Construïm una Naveta!! (21 de juliol)

Fig. 15 Participants a l’interior del navetiforme ja muntat. Taller: Construïm una Naveta!! (21 de juliol)

Fig. 16 Participants a la sessió introductòria del Taller: Construïm una Naveta (7 d’agost)

Fig.17 Construint la naveta en equip (7 d’agost)

Fig.18 Excavant al jaciment simulat. Taller: Arqueòlegs per un dia (14 d’agost)

Fig.19 Cercant material al garbell. Taller: Arqueòlegs per un dia (14 d’agost)

Fig.20 Participants a les jornades de portes obertes.

Fig.21 Participants a l’interior del Navetiforme I. Activitat: jornada de portes obertes.

Fig.22 Voluntaris i participants al camp de treball realitzant tasques d’excavació al costat exterior NE del Navetiforme I.

Fig.23 Participants al Camp de treball en una visita al jaciment arqueològic de Cala Pi.

Fig. 24 Costat SO del Navetiforme I. Senyalada en blau superfície on s’ha documentat la UE 71/72.

Fig. 25 Secció estratigràfica del costat exterior SO del Navetiforme I

Fig. 26. Tall estratigràfic del costat SO del Navetiforme I.

Fig. 27. UE 225, línia de pedres interpretada com a contrafort per donar solidesa al mur (UE 28)

Fig. 28. Vista zenital de la UE 225.

Fig. 29 Vista zenital de les UE 226, 227 i 228.

Fig. 30 Perspectiva general del moment final de la intervenció a l’exterior NE.

Fig. 31 Principals zones excavades durant l’agost del 2010

10. Planimetries i seccions

Secció transversal SB08-SB’08

Secció transversal SC10-SC’08

Secció transversal SD10-SD’08

Secció transversal SE08-SE’08

Secció transversal SF08-SF’08

Secció transversal SG10-SA’08

Secció transversal SH08-SH’08

11. Bibliografia.

ALBERO D.; GARCÍA, J.; JAVALOYAS, D.; CALVO, M.; (2011) “Cultura material, identidad, espacio y movilidad en las Baleares durante el Bronce Final (c.1400-850 BC)” Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana.Amengual 2006;

CALVO, M.; ALBERO, D.; GARCÍA, J.; JAVALOYAS, D.; GUERRERO, V. (2012): “Re-thinking social hierarchisation and stratification in the Bronze Age of the Balearic Islands”, Gilman, A.; Cruz-Berrocal, Mª; García Sanjuán, L. (Eds.): The emergence of social stratification and the state in the prehistory of Iberian. Routledge.

CALVO, M.; SALVÀ, B. (1999): “Aproximació a la seqüència de la naveta I del jaciment dels Closos de Can Gaià”, Mayurqa, 25: 59-82.

CRIADO, F. (1993): “Visibilidad e interpretación del registro arqueológico”, Trabajos de Prehistoria, 50: 39-56. CRIADO, F. (1996): “Hacia un modelo integrado de investigación y gestión del Patrimonio Histórico: la cadena interpretativa como propuesta” Boletín Andaluz de Patrimonio Histórico, 16: 73-78. FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; OLIVER, L.; SALVÀ, B. (2012): “Els Closos de Can Gaià. Un jaciment prehistòric al s.XXI”. Riera, M. (Coord.): IV jornades d'Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010). Palma: Vessants: 233-239.

FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; MATES, F.; SERVERA, G.; BELENGUER, C.; OLIVER, L.; SALVÀ, B. (2009): “Más que una casa. Los navetiformes en el Bronce Balear”, en Belarte, M.C. (Ed.): L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC), IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Calafell (Tarragona) 6-9 març, ArqueoMediterrània,11. Tarragona: ICAC.

GONZÁLEZ, M. (2000): “Sistemas de evaluación del interés patrimonial de los yacimientos arqueológicos”, Bóveda López, M. M. (Coord.) Gestión patrimonial y desarrollo social, CAPA 12. Laboratorio da Arqueoloxia do Paisaxe. HERNÁNDEZ, M.A.; GARCÍA, E.; SALVÀ, B.; FORNÉS, J. (2004): “L'àrea domèstica de la unitat estratigràfica 9 de la naveta I dels Closos de Can Gaià”. II Jornades d'estudis locals de Felanitx: 137-161. JAVALOYAS, D. (2010): “Hacia una historia praxiológica de la arqueología prehistórica española. La arqueología mallorquina como caso de estudio”. Complutum, 21(1): 27-41. JAVALOYAS, D. (2011): “Para el pueblo pero sin el pueblo. La arqueología mallorquina del s.XXI”. Almansa, J. (Ed.): El futuro de la arqueología en España. Madrid: JAS Arqueología: 125-130. ISBN: 978-84-938146-8-7. JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B. (2007): “Breve aproximación al conocimiento del yacimiento de Closos de Ca’n Gaià”. Guerrero Ayuso (coord. i ed.): Prehistoria de las islas Baleares. Registro arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. BAR International Series, 1690: 352-360. JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B. (2009): “Breu aproximació al coneixement del jaciment de Closos de Can Gaià”. 1a Trobada d’arqueòlegs de les Illes Balears. Manacor, 15 i 16 de setembre de 2006. Museu d’història de Manacor. Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca, Palma.

JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B.; OLIVER, L.; SERVERA, G. (2011): “Concepcions espacials a l’Edat del Bronze. Els navetiformes: entre l’espai públic i el privat”. III Jornades d’arqueologia de les Illes Balears. Maó: Consell Insular de Menorca.

JUNCOSA, E. (2005): Valor y uso social del patrimonio. Propuesta de musealización del yacimiento arqueológico de Closos de Ca’n Gaià. ARCA, Palma.

OLIVER, L.; FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; SERVERA, G.; SALVÀ, B. (2010): “Memòria del campanya d’excavació arqueològica als Closos de Can Gaià (Portocolom, Felanitx). Any 2009”, Memòria del Patrimoni Cultural 2009. Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni.

SALVÀ, B.; CALVO, M.; FORNÉS, J.; GARCIA, J.; QUINTANA, C.; JUNCOSA, E.; GUERRERO, V.M. (2001): “El jaciment dels Closos de Can Gaià com a recurs turístic i cultural”, I Jornades d’Estudis Locals de Felanitx: 201-213.

SALVÀ, B.; HERNÁNDEZ, J. (2009): “Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las edades del Bronce y el Hierro. De la cultura naviforme a la talayótica”. Belarte, M.C. (Ed.): L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC), IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Calafell (Tarragona) 6-9 març, ArqueoMediterrània,11. Tarragona: ICAC.

VALENZUELA, L.; VIVES, G.; DAVIU, X.; PLANAS, N. (2010): “Projecte Closos: el vessant didàctic”, Mayurqa, 33:283-292

Informe de la campanya d'excavació del Navetiforme I de "Els Closos de Can Gaia" (Felanitx,...

Documents

Transcript of Informe de la campanya d'excavació del Navetiforme I de "Els Closos de Can Gaia" (Felanitx,...