Entre «la feina feta» i «un ja està fet»

Etudis comparatius de fraseologia i de paremiologia en les

llengües d’Europa

Károly Morvay

Universitat Eötvös Loránd de Budapest

1 Introducció

En la meva ponència, presentaré el manual European Proverbs de Gyula

Paczolay (Paczolay, 2002) i comentaré algunes de les afirmacions

del nou manual de teoria fraseològica de dos autors russos

(Baránov / Dobrovol’skij, 2008). Per a les citacions, reproduïdes

normalment en català d’aquest darrer llibre, faré servir l’edició

gallega de l’obra (Baránov / Dobrovol’skij, 2009) editada pel

Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades de

Santiago de Compostel·la que, al meu parer, és una de les

institucions més importants per a la recerca sobre fraseologia i

paremiologia en la Península Ibèrica. A continuació em referiré a

la versió gallega que es pot consultar a Internet (URL:

<http://www.cirp.es/pub/docs/cfg/ aspectos_teoricos_ fraseoloxia. pdf

>) amb l’ajut de l’abreviació B/D. En aquesta part introductòria

recordaré el significat dels termes fraseologia i fraseologia comparada,

denominacions, que al meu entendre, enclouen també les àrees de

fraseografia, paremiologia (comparada) i paremiografia.

1.1 La fraseologia entesa com el conjunt de les unitats

fraseològiques d’un idioma

El mot fraseologia, tal com ja s’ha explicat moltes vegades, és un

terme polisèmic (cf. per ex. Morvay, 2001). Segons A. Baránov i D.

Dobrovol’skij, la fraseologia entesa com el conjunt de les unitats

fraseològiques (UFs), l’anomenat «univers fraseològic» o «fràsic»

d’un idioma – refranys inclosos –, és una de les àrees de la

llengua que es desenvolupa més dinàmicament.

1.2 La fraseologia com a disciplina lingüística i la fraseografia

És un fet ben conegut que la fraseologia com a disciplina

lingüística va néixer fa una seixantena d’anys a la Unió

Soviètica. Pel que fa a les recerques Baránov i Dobrovol’skij

opinen que «En l’actualitat el centre de les investigacions sobre

fraseologia es va desplaçant des de Rússia (més exactament, la

URSS) cap a l’Europa Occidental, mentre que als Estats Units la

fraseologia segueix sent una disciplina bastant exòtica. [...]

Sorprèn que la lingüística anglosaxona tradicionalment no hagi

prestat la deguda atenció a la fraseologia i que encara ara

continuï sense fer-ho» (B/D: 21-22). Les recerques sobre

fraseologia guanyen cada vegada més terreny i més prestigi a la

Península Ibèrica i la mateixa cosa es pot dir de les

investigacions sobre la fraseologia de les llengües de la

Península fetes a l’exterior. Per contra, trobo que pel que fa a

la fraseografia – al tractament de les UFs als diccionaris i a la

redacció de diccionaris fraseològics, monolingües i bilingües –,

Rússia és encara la capdavantera indiscutible i els seus nous

diccionaris poden servir d’inspiració per als lexicògrafs d’altres

països. Penso que també en el camp de la fraseologia comparada hi ha

encara molts temes i idiomes a descobrir. Les llengües d’Europa

Central i Oriental no són encara prou conegudes a la Península. Em

permeto citar al respecte un exemple personal: fa poc vaig trobar a

internet el text d’una tesi doctoral sobre fraseologia comparada del

polonès i del castellà, llegida a la Universitat de Granada l’any

2006. Cf. URL: <http://hera.ugr.es/tesisugr/16128552.pdf>. En la

introducció consta una observació que encara no em va estranyar

gaire: «La fraseología comparada español-polaca es un campo

relativamente poco investigado». La meva gran sorpresa va ser

llegir en la nota corresponent el que segueix: «Solo podemos citar

aquí los trabajos Károly Morvay (1978, 1988) sobre la traducción

de Don Quijote». Sembla increïble que des de la publicació d’aquests

dos articles basats en la meva tesina llegida el 1971, fa més de 35

anys, no s’hagi fet cap investigació que valgui la pena mencionar.

Cal dir, però que aquesta situació s’està canviant de mica a mica

com ho mostren també les intervencions en aquest seminari.

1.3 Enfocament comparatiu i l’enfocament introspectiu

En aquesta conferència parlaré d’enfocament comparatiu a seques,

sense distingir, com fan alguns investigadors entre examen de

caire comparatiu i contrastiu. Segueixo així les petjades de

Gloria Corpas Pastor que utilitza indistintament aquests termes

dient que «La fraseología comparada o contrastiva persigue como objetivo

general la determinación de las semejanzas y diferencias

existentes entre los sistemas fraseológicos de dos o más lenguas,

y de modo particular, estudia las relaciones contraídas por sus

respectivos frásicos, esto es las correspondencias que se establecen

entre una UF (o varias UFs) de una lengua y las unidades de la(s)

otras(s) lengua(s) con las cuales se compara». (Corpas Pastor,

2003: 247. Vegeu també els temes d’investigació de fraseologia

comparada enumerats per l’autora a les pàgines 247 i següents).

A Viquipèdia podem trobar una definició lapidària referida a la

paremiologia que diu: «La paremiologia comparada estableix

relacions entre els refranys i altres enunciats sentenciosos de

diferents idiomes i cultures» (URL:

<http://ca.wikipedia.org/wiki/Paremiologia>). Hem de recordar,

però, que es pot comparar també dues variants d’una mateixa

llengua – per ex. els fraseologismes del castellà i els de

l’espanyol de Mèxic; parèmies hongareses d’Hongria i les de les

variants parlades a set països veïns on hi ha minoria magiar;

expressions idiomàtiques del català parlat al Rosselló i les que

es fan servir a la Franja del Ponent («fraseologia comparada

interna»).

El Capítol 5 del manual esmentat està dedicat a l’examen del suposat

caràcter nacional-cultural de la fraseologia i a les diferències

conceptuals fixades en la fraseologia de les llengües. Els autors

distingeixen entre enfocament comparatiu – l’especificitat

nacional-cultural entesa com un fenomen d’una llengua concreta

respecte a una altra – i l’enfocament introspectiu, és a dir, les

idees que tenen els parlants sobre el caràcter nacional de certes

unitats de la seva llengua sense establir comparacions amb altres

idiomes (B/D: 262).

2 Les informacions facilitades pel refranyer multilingüe European

Proverbs

(Cf. l’exemple nr. 6. Misfortunes seldom/never come alone).

Continuaré amb la presentació del refranyer multilingüe publicat

amb el títol de European Proverbs (Paczolay, 2002) que recull un

material molt ric. Em referiré a aquest diccionari, obra de Gyula

Paczolay, un investigador hongarès, amb l’ajut de l’abreviació EP

o també com a Paczolay, sense la data de l’edició. Aquest manual

de 527 pàgines, únic en la seva categoria, documenta la presència

de 106 europeismes en 55 llengües d’Europa. I no sols això, sinó

que també mostra la seva existència en esperanto i en fonts

escrites en hebreu, llatí, grec àntic, àrab, persa, sanscrit,

xinès o japonès. A partir del material reunit l’autor proposa una

definició de les unitats que es poden considerar europeismes

paremiològics.

2.1 Condicions bàsiques per a poder considerar un proverbi com a

europeisme

Paczolay va establir dues condicions bàsiques per tal de que una

parèmia pogués considerar-se com a proverbi europeu (europeisme):

– Ser conegut almenys en una llengua en tota Europa, o sigui

en Europa del Sud, del Nord, de l’Orient, del Centre i de

l’Occident.

– Una de les seves variants – sense els sinònims – ha de ser

coneguda almenys en 28 llengües, o sigui en més que la meitat

dels idiomes examinats.

L’autor va trobar en total 106 refranys que complien aquestes

condicions, la major part dels quals – 99 – són coneguts també en

llatí. Segons Paczolay 47 europeismes tenen també equivalents en

el grec antic, 64 en l’àrab, 34 en persa, 32 en japonès, 27 en

xinès i 10 en sanscrit. 19 d’aquestes unitats apareixen a la

Bíblia, 6 al Talmud i un a l’Alcorà (Paczolay: 25). La

documentació de les formes dels 106 europeismes ocupen més de

quatre-centes pàgines del llibre. Al primer lloc figura el

proverbi (There is) no smoke without (some) fire – No hi ha foc sense fum

(documentat del Diccionario de Aforismos... com a Alla [sic] on hi ha foc surt

fum. v2 – DA-314. (Vegeu al respecte les dades bibliogràfiques

corresponents al final l'obra de Paczolay. N. B. Revisant els

materials reunits per Paczolay no vaig indagar si els errors són

seus o de les fonts citades. Tampoc no he examinat si els

equivalents fornits són exactes o no). El refrany No hi ha foc sense fum

segons l’investigador hongarès apareix en 54 idiomes europeus i el

proverbi que figura al darrer lloc, Mal ocell el que s’embruta en son niu, és

present en 28 llengües.

2.2 L’estructura del diccionari de Paczolay i les informacions

facilitades per l’autor

2.2.1 Informacions que encapçalen l’article

Cada article està encapçalat per un número que assenyala el lloc

que ocupa el refrany en qüestió en la llista dels 106 europeismes.

Com s’ha explicat l’ordre es va establir segons el nombre

d’idiomes en els quals el proverbi esmentat és conegut.

Més avall apareix en negreta la variant principal deduïda de

diverses llengües, traduïda a l’anglès. En el cas del primer

aticle (EP: 1), com hem vist, tenim: (There is) no smoke without

(some) fire. L’article sisè (EP 6), que em servirà per fer veure

l’estructura del diccionari, posa: Misfortunes seldom/never come

alone, v1. L’exemple nr. 96 il·lustra millor què entén l’autor per

la denominació «principal variant europea». La forma presentada

incorpora el nom de diverses ciutats que poden substituir el mot

Roma en el refrany que es coneix en català com Tots els camins van/duen

a Roma: All roads go/lead to Rome/Turku/St. Petersburg/Mecca etc.

(Evidentment més avall el llibre recull els «vertaders»

equivalents anglesos: All roads leed to Rome etc.).

A continuació segueixen, en cas si n’hi hagi, altres variants

citades igualment anglès i impreses també en negreta. Cf. EP 6:

One misfortune follows/leads the other. v2.; From one misfortune

many/another follow(s) v3.

A part, en rodona i entre cometes, tenim les definicions

corresponents en anglès, i si cal, alguna observació sobre si el

proverbi es pot considerar «universal» i es documenta també la

seva eventual presència en fonts antigues:

«One misfortune/trouble is often followed by another: - A

mishap may weaken/frighten a person/group/relationship, making

him/it more liable to fell victim ti subsequent minor dangers too.»

Universal proverb, G, L, Bible, Arabic, Chinese etc. Σ = 49+1.

(G = grec; L = llatí. Per a la resta de les abreviacions emprades

al llibre vegeu les pàgines 30-31).

La xifra que tanca aquest encapçalament indica el nombre dels

idiomes en els quals el proverbi és conegut. (En el cas del

mencionat refrany que ocupa el primer lloc la xifra és: Σ = 54).

Més endavant s’enumeren els europeismes en diversos idiomes –

acompanyats amb traduccions literals a l’anglès si el seu

significat no coincideix amb la de la variant principal. La

documentació comença – en cas que n’hi hagi – amb exemples de

l’hebreu, del grec antic i del llatí, seguits per les formes

recolides de 55 llengües europees. L’ordre d’enumeració correspon

a la de l’abreviació anglesa dels idiomes:

La llista de les 55 llengües europees – ordenades segons

l’abreviació anglesa del nom dels idiomes

(Alb) albanès (Bas) basc, èuscar (Blg) búlgar

(Bre) bretó (Bru) bielorús (Cat) català(Chr) mari, txeremís (Chu) txuvaix (Cze) txec (Dan) danès(Dut) neerladès,holandès (Eng) anglès(Est) estonià (Fin) finlandès, finès(Fre) francès (Fri) frisó(Gae) gaèlic escocès,escocès (Ger) alemany (Grk) grec [modern] (Hun) hongarès, magiar(Icl) islandès

(Iri) irlandès, gaèlic(Ita) italià (Kar) carelià(Lap) lapó(Lit) lituà(Liv) livonià (Ltv) letó (Mlt) maltès (àrab)(Mrd) mordovà, mordvà,mordví (Mro) macedoromanès (Nor) noruec (Pol) polonès (Prt) portuguès (Prv) occità,provençal (Rmn) romaní, gitano (Rro) retoromànic (Rum) romanès(Rus) rus

(Sco) escocès(Scr) serbocroat (Slk) eslovac(Sln) eslovè(Spa) castellà,espanyol (Swe) suec (Tur) turc (Ukr) ucraïnès(Vep) vepse (Vot) vot (Vtk) udmurt, votiac (Wel) gal·lès, càmbric(Yid) jiddisch,yiddish, judeoalemany (Zyr) komi, ziriè

2.2.2 Al proverbi ziriè segueix el refrany en esperanto (Esp)

i els exemples d’armenià (Arm), georgià (Geo) i si n’hi ha se

citen els corresponents proverbis en les mencionades llengües

orientals: àrab, persa i sanscrit, xinès i japonès.

2.2.3 Excepcionalment apareixen també dades «exòtiques», com

és ara la forma accàdia en la pàg. 81 o altres (cf. ex. en la pàg.

271). A vegades Paczolay reprodueix només en rus exemples

d’idiomes poc coneguts, recollits per G. Permiakov.

2.2.4 En un paràgraf a part hi ha també informacions sobre la

primera aparició de l’europeisme en qüestió.

2.2.5 Després, d’arrere d’un signe d’interrogació, s’enumeren

els idiomes en els quals les fonts examinades per Paczolay no

recullen el refrany en qüestió.

2.2.6 Per fi s’indica si els refranyers multilingües coneguts

contenen el proverbi documentat.

A més pot haver-hi encara informacions bibliogràfiques o altres

(cf. Paczolay, 12-20). Per més detalls vegeu la versió anglesa de

la introducció (Paczolay, 12-20).

2.7 Observació

Com es pot veure es tracta d’un material molt ric malgrat que no

tots els idiomes europeus hi siguin representats. El manual no

recull per ex. materials gallecs i el mateix autor assenyala que

al moment de la redacció no disposava de refranyers del macedònic

i del tàrtar. Cal dir també que entre els exemples recollits n’hi

ha alguns que no corresponen a la llengua especificada per

l’autor, cosa que sembla indicar la falta d’una revisió

lingüística acurada. Per ex. sota el número 83 com a forma basca

trobem una expressió castellana citada del manual de M. R. Azkue

(RMA-644):

EP 83: It is good/best/easy/easiest fishing in troubled waters. v1

Bas Vámonos a pescar bermejuelas mientras está revuelta el agua.

(La clau de les abreviacions no especificades fins ara es troba a

l’Apèndix.)

Verificant l’obra d’Azkue, que es pot consultar també a internet,

hi trobem una forma suletina: 644. Hura thurbuts deno, goazen tsipakara.

Vámonos a pescar bermejuelas mientras está revuelta el agua.

(Literalment: Ja que l’aigua està tèrbola, anem a la pesca de

bermejuelas). Cf. URL:

<http://www.memoriadigitalvasca.es/handle/10357/2181?

mode=full&empezar=6&volumen=3> (pàgina 73). L’Enciclopèdia

Auñamendi documenta la forma txipaka: Pesca de bermejuela, txipaka

(S). Cf. URL: <www.euskomedia.org/aunamendi/101758>.

Més endavant citaré també exemples dels dos refranyers

multilingües. El primer, l’obra de Gotzon Garate (Garate 1998) que

disposa també una versió CD-ROM i es pot consultar també a

internet, URL: <http://www.ametza.com/bbk/htdocs/hasiera.htm>. El

segon, redactat per Sevilla Muñoz i col·laboradors (Sevilla /

Cantera Ortiz, 1998), abreviat aquí com a 877, documenta els

equivalents catalans, gallecs, bascos, francesos i anglesos de 877

refranys castellans.

El diccionari de Garate és més voluminosa: recull i relacionaentre elles 27.173 unitats:

14.458 refranes vascos. 5.208 refranes en español y cómo se dicen en vasco, latín e inglés.

4.045 refranes en inglés y cómo se dicen en vasco, español y latín.

3.462 refranes en latín y cómo se dicen en vasco, español e inglés.

Garate documenta una altra forma basca més propera a l’europeisme

esmentat, amb significat similar a la castellana:

Garate: 4379 A río revuelto, ganancia de pescadores.

– Ibai nahasia, arrantzaleen irabazia. - 7005

Aprofito l’ocasió per assenyalar que sota el número 95 com a

equivalent català es fa constar un fraseologisme en romanx

engadinès:

EP 95: Sweep (first) before your own door/doorstep/house/sidewalk.

v1

Cat Cha imminch’ ün scua avant sa porta (literalment: Cadascú ha

d’escombrar davant casa seva).

Paczolay no recull cap equivalent basc d’aquest europeisme, ni la

corresponent forma castellana. Garate per al castellà cita un

sinònim i el seu equivalent basc que s’assembla molt a la forma

anglesa adjunta i al proverbi hongarès corresponent (Mindenki söpörjön

a maga háza előtt – literalment: Cadascú ha d’escombrar davant casa

seva):

Garate: 1217 Antes de comenzar a criticar a los demás, critícate a ti mismo.

Lehenik zehorren etxea zaha (garbi) ezazu, gero besteena.

(Literalment: Primer neteja la teva casa i després

la dels altres).

Ang.: If every man would sweep before his own door,

the city would soon be clean. - 3511.

3 El material recollit per Paczolay – dades i conclusions

Tornem a les estadístiques sobre el material recollit per

Paczolay! De les informacions facilitades per l’autor sabem que

tots 106 proverbis apareixen als següents idiomes: alemany,

anglès, eslovac, francès, holandès, hongarès, italià, rus i txec.

Només un europeisme falta al material estonià, polonès, romanès i

ucraïnès i dos al castellà.

En la versió anglesa de la introducció a la pàgina 16

l’investigador hongarès ens informa del nombre del refranys

europeus que falten als idiomes examinats (exceptuant les llengües

que acabo de mencionar i el txuvaix del qual l’autor aquí

s’oblida).

3.1 Nombre dels refranys europeus no recollits per les fonts

examinades per Paczolay

lapó (84)bretó (81)macedoromanès 71)udmurt, votiac (65)basc, èuscar (64)mordví (64)jiddisch (62)vepse (60)armenià (Arm)vot (56)georgià (55)gal·lès, càmbric (54)txeremís, mari (48)maltès [àrab] (48)gaèlic irlandès (45)islandès (45)care1ià (45)gaèlic escocès (45)escocès [anglès d’Escòcia (41)livonià (39)

zirjè, komi (31 )

provençal, occità (30)retoromànic (28)bielorús (24)romaní, gitano (22)albanès (21)català (19)grec [grec modern] (15)frisó (14)noruec (13)portuguès (10)finès, finlandès (8)lituà (6)letó (4)serbocroat (4)búlgar (3)danès (3)suec (3)eslovè (3)turc (3)castellà (2)

3.2 Causes: aïllament cultural i/o situació geogràfica perifèrica

Segons Paczolay la proporció dels refranys que falten pot ser

relacionada amb la magnitud de l’aïllament cultural i, en cert

casos, també amb la situació geogràfica perifèrica de la llengua en

qüestió. Per a poder acceptar aquesta afirmació hauríem d’estar

segurs que les fonts escollides per a la documentació són prou

fidedignes. A propòsit de les seves dades Paczolay fa la següent

observació: «Exàmens ulteriors poden descobrir variants existents

no recollides encara o altres que es van escapar a l’atenció de

l’autor i evidentment aquests poden alterar l’ordre presentat dels

idiomes, però suposo que la tendència de les dades no es canviarà»

(Paczolay, 26-27). La revisió minuciosa del material basc em permet

expressar seriosos dubtes respecte a aquesta afirmació.

4 Dels 106 refranys europeus en manquen 64 a l’èuscar?

Segons Paczolay dels 106 refranys europeus que documenta en manquen

64 a l’èuscar, xifra que podria indicar que des d’aquest punt de

vista el basc és una de les llengües més aïllades d’Europa.

4.1 Dos refranyers multilingües documenten 55-56 proverbis bascos

més

Les dades dels refranyers de Garate i de Sevilla Muñoz i

col·laboradors, així com les informacions obtingudes de parlants

nadius demostren que aquesta opinió és falsa ja que excepte quatre

exemples es pot documentar tots els equivalents bascos. Aquest fet

significa que l’èuscar deixa de ser un dels cuers de la llista de

Paczolay per ocupar-hi un lloc destacat el lituà i el letó. (Vegeu

a l’Apèndix la llista dels europeismes bascos que falten a l’obra de

Paczolay).

Presumiblement en el cas d’altres idiomes existeix també la

possibilitat que després de verificacions escrupoloses ocupin un

lloc inferior o superior en la llista. De manera similar es pot

canviar la xifra que assenyala en quàntes llengües apareix el

refrany en qüestió.

4.2 Europeismes bascos que falten del refranyer European proverbs,

documentats per altres diccionaris: cf. l’Apèndix.

5 Coincidències i divergències en el món de les parèmies

europees

Les faltes comentades fan que les conclusions de l’obra de Gy.

Paczolay no siguin del tot fiables. Cal reconèixer, però la feinada

realitzada per reunir un gran material dispers i sobretot el fet

d’haver pres en consideració un nombre impressionant de llengües.

Les futures obres multilingües i les investigacions comparatives

hauran d’aprendre dels errors de l’autor hongarès i al mateix temps

hauran de renovar la seva metodologia. Pel que fa a les

investigacions en la Península Ibèrica tinc la impressió que les

recerques fetes fins a l’actualitat s’han limitat a examinar una

quantitat reduïda d’exemples recollits preferentment d’unes quantes

llengües conegudes. Penso que seria important prendre en

consideració un nombre més gran d’idiomes europeus per la senzilla

raó que hi ha proverbis aparentment desconeguts en la Península que

es documenten amb certes variacions no sols en el francès, l’anglès

i l’alemany, sinó també en diverses llengües d’Europa Central.

Compareu, per ex. l’expressió hongaresa várja, hogy a sült galamb a szájába

repüljön (literalment: esperar que la coloma fregida li voli a la

boca) i la formulació negativa en polonès pieczone gołąbki nie lecą do

gąmbki (les colometes fregides no volen a la boca). En el refranyer

de Paczolay sota el número 102 es documenta la forma anglesa Roast

pigeon/lark/sparrow/goose/chicken/hen/bird does not fly into one’s

mouth. v1 definida de la manera següent: «One cannot (or should not)

expect to benefit without making some effort». A propòsit de la

mencionada unitat hongaresa emprada també en forma abreviada: várja

a sült galambot (espera la coloma fregida) el fraseòleg i fraseògraf

magiar Gábor O. Nagy comenta: «l’expressió hongaresa i el seu

equivalent alemany parlen de coloma fregida, mentre que segons

l’expressió francesa la persona que en lloc de treballar confia en

els miracles ʻespera que les aloses li caiguin totes fregides’».

(O. Nagy, 1993: 192-193). Cf. també Röhrich, 1995: 1602-3 Warten, bis

einem die gebratenen Tauben in den Mund fliegen i Petit Robert sota alouette:

PROV. Il attend que les alouette lui tombent toutes rôties, il ne veut pas se

donner la moindre peine. Segons parlants nadius el refrany francès

en qüestió es pot utilitzar també com a frase proverbial: cela ne te

tombera tout rôti dans la bouche. (Per a l’etimologia d’aquestes formes

consulteu Röhrich, 1995: 1602-3 i Litovkina, 2005: 208-9).

Com a equivalent castellà del refrany en qüestió Paczolay cita un

sinònim: A/l/ raposo durmiente no le amanece (la) gallina en el vientre sense

mencionar el corresponent proverbi basc que figura entre els 877

refranys reunits per Sevilla Muñoz i col·laboradors:

877: 58 A/l/ raposo durmiente no le amanece (la) gallina en el vientre.

Goizaldean lo dagoen azeriak ez du lumarik ahoan.

(Literalment: guineu que dorm al matí no té ploma en la

boca)

El refrany A/l/ raposo durmiente no le amanece (la) gallina en el vientre té un

equivalent exacte magiar, però poc conegut en la llengua parlada,

documentat pel diccionari Magyar közmondástár (Litovkina 2005, 209):

alvó róka nem fog nyulat (literalment: guineu adormida no agafa llebres).

Garate recull sense un equivalent basc el corresponent proverbi

anglès Roasted ducks don’t fly into your mouth acompanyat amb una forma

castellana que té un sentit diferent:

Garate: 3168 Roasted ducks don’t fly into your mouth. - Ø Basc

En ningún sitio atan los perros con longaniza. -

4813

L’expressió castellana serveix per assenyalar que en un lloc

donat, contràriament com es creu, no existeix una extraordinària

abundància de riqueses que permetria viure sense treballar. En

hongarès tenim una unitat de sentit similar que diu: ott sincs

kolbászból (fonva) a kerítés (literalment: allà tampoc no està feta de

llonganisses la tanca) que dóna a entendre que ʻtambé allà cal

treballar per guanyar-se el pa’.

5.1 Variants regionals de les formes bàsiques europees

Com hem vist Gy. Paczolay proposa emprar el terme «principal

variant europea» per a denominar formes com All roads go/lead to

Rome/Turku/St. Petersburg/Mecca etc. Aquesta mena de variació es pot

observar no sols en el domini de parèmies (quien se fue a Sevilla, perdió su

silla – quien se fue a la Villa, perdió su silla – quien se fue a / de Quito perdió su banquito

(i quien vino de Lima se sentó encima), sinó entre les fórmules i les

expressions idiomàtiques. Per ex. entre les fórmules tenim unitats

com: más se perdió en el diluvio; más se perdió en Cuba i la forma hongaresa

több is veszett Mohácsnál (literalment: més es va perdre prop de Mohács),

que fa referència a la guerra perduda contra els turcs que

significà l’ocupació del país durant 150 anys. Entre els

fraseologismes d’aquesta mena consten expressions com l’hongaresa

sok víz lefolyt azóta a Dunán (literalment: des de llavors ha baixat/passat

molta aigua pel Danubi) i la polonesa: dużo wody upłynęło w Wiśle

(literalment: des de llavors ha baixat/passat molta aigua per la

Vístula – en català es diu: des de llavors ha plogut molt o, com es pot

llegir en una de les obres de Jesús Moncada, ha baixat molta aigua pel

riu:

Altres, com els Torres, també haurien pogut fer molt i no van

fer res. Més ben dit, sí: a vegades acabar de fotre els

perdedors. Però, en fi, ja ha baixat molta aigua pel riu i no

he vingut aquí a ficar el dit a l’ull de ningú. (Moncada,

1999: 68-69

Seria interessant reunir aquestes unitats i examinar les eventuals

diferències en el seu ús.

Paczolay nota que els exàmens més aprofundits poden mostrar

coincidències entre els idiomes veïns o les llengües emparentades:

«Pensem aquí abans que res en paral·lelismes entre letó i lituà,

entre estonià, finès i carelià, entre rus, bielorrús i ucrainès o

entre castellà, català i portuguès. En aquests casos trobem

característiques variants regionals de les formes bàsiques

europees.» (Paczolay, 15). M. Kótova en un article seu tracta

expressions molt similars que existeixen en diverses llengües

eslaves (Kótova, 2005). Baránov i Dobrovol’skij citen com a formes

particulars del rus les unitats десятая/седьмая вода на киселе

(literalment: desena/sèptima aigua de kisel) ʻparentela llunyana’

- cf. B/D: 36; més avall explicaré el significat del mot kisel) i

работа не волк – в лес не убежит (literalment: el treball no és un

llop, no fugirà al bosc) ʻno cal esforçar-se massa a l’hora de

treballar’. Les dues unitats són conegudes també en polonès:

dziesiąta/piąta woda po kisielu (literalment: desena/cinquena aigua de

kisiel) i praca nie zając, nie ucieknie (literalment: el treball no és una

llebre, no escaparà). Aquesta darrera unitat sovint s’utilitza en

forma abreviada: praca nie zając...

A propòsit de la traducció d’un refrany emprat en el Quixot G.

Colón en la ponència inaugural del Primer seminari internacional sobre

refranys fraseològics va parlar de la «unitat germànica enfront de la

dispersió o varietat de la Romània» (Colón 2010: 16). Unitat i

diversitat, són unes paraules clau per a la recerca sobre

paremiologia. Examinant la fraseologia i la paremiologia de les

llengües d’Europa Central es pot observar coincidències entre

diversos idiomes no emparentats ni veïns. Vegeu per ex. la

comparació hongaresa bámul, mint borjú az új kapura (literalment: mirar

esbalaït com vedell la porta nova) i la corresponent forma

polonesa patzeć jak wół na malowane wrota (literalment: mirar com bou el

portal pintat). Gábor O. Nagy recordant l’existència d’una

comparança similar en alemany, menciona que en els segles XVII i

XVIII apareixen formes expressions llatines en textos hongaresos:

vacca ad novam portam i ibit sicut vitulus ad novam portam. El lingüista

hongarès no exclou la possibilitat que l’expressió bámul, mint borjú az

új kapura s’hagi desenvolupat en la nostra llengua independentment de

les altres (cf. O. Nagy, 1993: 85-86), però l’existència de moltes

formes més o menys coincidents en diversos idiomes més aviat fa

pensar que deu haver una font comuna d’elles. Es tracta d’una

comparança coneguda en moltes llengües d’Europa Central i

Oriental: en alemany tenim Etw. ansehen wie die Kuh das neue Tor

(literalment: mirar quelcom com vaca el portal nou) o dastehen wie der

Ochs vorm Berg (literalment: estar com bou davant de la montanya) i

altres variants. En eslovac i txec es diu pozerať ako teľa na nové vráta i

koukat jako tele na nová vrata respectivament (que en les dues llengües vol

dir: mirar com vedell la porta nova); en croat tenim blenuti kao tele u

šarena vrata (literalment: mirar com vedell la porta pintada) i en

eslovè es diu gledati kot tele v nova vrata (literalment: mirar com vedell

la porta nova). En rus l’animal en qüestió és un xai (смотреть, как

баран на новые ворота - literalment: mirar com xai la porta nova) i en

ucraïnès tenim un xai, un bou, una vaca o un boc. (Agraeixo les

informacions al respecte a diversos col·legues. Cf. també: Cf.

Mrhaĉová / Kouptsevitch, 2004: 159).

L. Röhrich relaciona la primera unitat alemanya esmentada amb una

comparació francesa molt més moderna regarder quelque chose comme une

vache regarde passer un train (Röhrich, 1995: 902), documentat també pel

Dictionnaire du français parlé (Bernet & Rézeau, 1991: 336). El fragment que

s’hi cita és un bon exemple per a l’ús creatiu de la fraseologia

que es tractarà breument en l’apartat 6:

Comme une vache qui regarde passer le train. Pour symboliser

la passivité bête et bèate de quelqu’un.

– [...] Tu es nul, aussi nul et inutile que Chauzelles. Vous

ne comprenez rien. Vous regardez toujours comme des vaches tarées

passer le train de la Révolution. (C. Moati, La Saison des palais).

Estic convençut que unes investigacions més aprofundides podran

demostrar l’existència de regions europees més àmplies amb lligams

fraseològics i paremiològics forts, subdividides en àrees

d’influència de la fraseologia alemanya, francesa o italiana

respectivament. Suposo que en molts països europeus pot haver-hi

diferències segons si els habitants de la regió donada eren

catòlics o protestants, etc. (Cf. per ex. l’explicació de Röchrich

sobre l’etimologia de la combianció dastehen (dasitzen) wie ein Ölgötze,

en Röchrich, 1995: 1120-21). Penso que és important prendre en

consideració les aquestes subdivisions possibles, perquè segons

quin grup de parlants, segons quins idiomes comparem, hi podem

trobar solucions coincidents o divergents, formes peculiars o molt

similars.

5.2 Formes peculiars en la fraseologia i paremiologia europees

Durant molt de temps la fraseologia es considerava com un dels

màxims exponents de la peculiaritat d’un idioma: s’afirmava que

les locucions i frases fetes, els proverbis, etc. representaven

«unitats nacionals específiques de la llengua que acumulen el

potencial cultural d’un poble» (B/D: 443), la famosa saviesa popular.

Per contra Géza Balázs en l’article Hungarian Phraseology observa que

una part important dels proverbis europeus van néixer com a

resultat d’un intercanvi cultural realitzat al llarg d’uns quants

de segles. Evidentment no podem oblidar que hi ha refranys comuns

molt més vells que ja figuren a la Bíblia o van ser emprats per

filòsof grecs com Plató (428/427 aC – 348/47 aC) o Ciceró (106aC –

43 aC). Cf. EP: 35, Paczolay 202-207). Crec que l’observació de G.

Balázs es refereix al seu ús en les llengües ʻvulgars’. El

lingüista hongarès nota també que l’alemany va transmetre un gran

nombre d’expressions idiomàtiques a llengües com l’hongarès o

l’estonià (Balázs 2003-2005, 22-23). A les mateixes pàgines G.

Balázs indaga si l’hongarès va conservar alguns dels recursos

fraseològics dels temps llunyans d’herència uràlica o fino-ùgrica,

possibilitat que ell nega rotundament: «We can state that there is

no trace of it. (Balázs, 2003-2005: 22-23).

El Capítol 5 del manual de Baránov i Dobrovol’skij està dedicat a

l’examen del suposat caràcter nacional-cultural de la fraseologia

i a les diferències conceptuals fixades en la fraseologia de les

llengües. Els autors hi tracten com a peculiars per a la llengua

russa unitats que contenen elements únics, com és el mot kisel, que

– com ens expliquen els dos fraseòlegs – és el nom d’una gelea

tradicional russa (cf. B/D: 36). Com hem vist, aquest menjar (kisiel

– en polonès) és conegut també a Polònia i l’expressió mencionada

més amunt: десятая/седьмая вода на киселе (literalment: desena/sèptima

aigua de kisel) apareix també en forma gairebé idèntica en

polonès. (Per més informacions vegeu el capítol esmentat, B/D:

243-278).

6 Creativitat fraseològica i idiomàtica d’autor

Tradicionalment la UF (o millor dit: la frase feta) era definida

com a «frase d’una llengua que té una forma estereotipada i

invariable, el significat de la qual no pot ser deduït dels

significats dels seus components, i que gairebé mai no es pot

traduir literalment d’una llengua a una altra» (cf. els exemples

citats en Morvay 1996, en el apartat 2. De boca en boca i les

observacions respectives en el apartat 3. Llover a cántaros). La

definició esmentada resulta falsa per a un gran nombre de

fraseologismes. Pel que fa a la suposada invariablitat molts

autors justament destaquen la gran variabilitat en la fraseologia.

Aquest fenomen es pot constatar fàcilment consultant a internet

l’ús d’expressions idiomàtiques en diversos contextos. G. Corpas

Pastor examinant l’aparició de proverbis en un corpus de l’espanyol

peninsular actual notava la dificultat de localitzar-hi refranys

coneguts, pel fet que molt sovint aquests hi apareixien en una forma

modificada (Corpas Pastor, 2003: 83-107 i la nota 13 en la pàg.

319). Comentant el desenvolupament dinàmic de la fraseologia actual

Baránov i Dobrovol’skij afirmen que aquest dinamisme «es manifesta

tant en els canvis en el conjunt de les UFs que s’utilitzen de

manera activa com en les manipulacions creatives de la idiomàtica,

àmpliament difoses no sols en textos literaris i periodístics, sinó

també en la parla col·loquial quotidiana» (B/D: 409). Per aquesta

raó els dos autors russos consideren que la variabilitat de la

forma de les UFs i la seva representació als diccionaris és una de

les qüestions més importants en l’àmbit de la fraseologia actual.

(B/D: 434). Al meu parer aquesta consideració és de suma

importància per a la fraseografia i fraseologia perquè les

expressions idiomàtiques de diversos idiomes per regla general

estan documentades pels diccionaris només en la seva forma

estàndar, per contra les variants i accepcions modificades dels

fraseologismes i dels proverbis poques vegades hi estan

registrades. Una bona excepció significa el refranyer Magyar

Közmondástár (Fraseoteca hongaresa, Litovkina 2005).

Per il·lustrar el fenomen de la modificació intencional, creativa

d’un fraseologisme m’agradaria comentar un exemple literari que

prové d’un deliciós miniconte de Pere Calders (Trumfos ferms) en el

qual la manipulació d’una coneguda expressió catalana va permetre

a l’autor reduir-la a un senzill gest:

Va jugar un as de copes quan ningú no s’ho esperava. És més:

van acusar-lo de fer trampa, com si hagués portat la carta amagada

a la màniga. I ell, amb una expressió d’extremada puresa, els

va ensenyar un braç molt més estirat que la màniga – braç llarg i

màniga curta –, demostrant que allò era el símbol de tota la

seva vida. (Calders, 1984: 157).

El fragment citat fa referència a la UF allargar / estirar més el braç que

la màniga documentat de la manera següent pel en la segona edició

del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

(DIEC2, que es pot consultar també a internet, URL:

<http://dlc.iec.cat/>):

allargar 2 5 [LC] allargar més el braç que la màniga Estirar més el braçque la màniga.

estirar 2 4 [LC] estirar més el braç que la màniga Algú, fer despesessuperiors a les que li són possibles.

La traducció de textos similars resulta sovint gairebé impossible,

però les investigacions comparatives sobre fraseologia i

paremiologia, així com el tractament adequat dels fraseologismes als

diccionaris poden facilitar aquesta feina. Paral·lelament a la

millora necessària dels mètodes de la presentació del material

fraseològic i paremiològic als diccionaris, seria important

ensenyar als usuaris, petits i grans, a saber fer servir de manera

crítica i creativa les obres lexicogràfiques, ser conscients del

fet que els diccionaris només donen pistes i no solucions

definitives, entre altres motius perquè l’ús creatiu dels

fraseologismes fa que la forma i les accepcions de moltes unitats

puguin variar molt no sols en la llengua parlada sinó també en

l’escrita. Per manca d’espai i temps no puc entrar aquí en

consideracions sobre el tema. Vegeu al respecte els articles

«Acerca de la (in)traducibilidad de la fraseología» i «La

creativitat fraseològica: efectos semántico-pragmáticos y

estrategías de traducción» de Gloria Corpas Pastor, publicats en el

volum Diez años de investigación en fraseología (Corpas Pastor, 2003).

Més informacions sobre l’examen de les UFs en el discurs i de la

idiomàtica d’autor es pot trobar en els capítols 9 i 10 del manual

de Baránov i Dobrovol’skij. Aquí només vull destacar que els dos

fraseòlegs russos consideren que «Una de les direccions que té més

perspectives en la investigació de la semàntica i de la pragmàtica

dels fraseologismes és l’anàlisi dels discurs concret.» (B/D: 554).

7 Observacions fraseogràfiques

El Capítol 8 del manual de Baránov i Dobrovol’skij fa conèixer els

principis de redacció d’un nou diccionari fraseològic monolingüe,

editat ulteriorment amb el títol de «Фразеологический объяснительный

словарь русского языка» - Diccionari fraseològic explicatiu de la llengua russa

(Baránov i Dobrovol’skij, 2009). La creació d’aquest nou diccionari

fraseològic rus ha estat, segons els autors, un dels objectius

prioritaris de la lingüística russa (B/D: 418). Estic convençut que

les exigències fraseogràfiques formulades en el manual haurien de

ser considerades també en les futures investigacions

paremiològiques comparatives.

Segons Baránov i Dobrovol’skij, un nou diccionari fraseològic ha

de distingir-se dels existents almenys pels següents paràmetres:

1) pel corpus dels exemples utilitzats; 2) per l’àmbit de la descripció; 3) pels mètodes de la definició dels significats de les UFs i 4) pel sistema de marques estilístiques.

Per més informacions consulteu les pàgines 418 i següents del

manual, on es descriuen amb més detalls els principis de redacció

assenyalats als punts 1-3. Pel que fa al punt 4, tot el Capítol 11 de

l’obra està dedicat a les característiques discursives,

estilístiques i temporals de les UFs que haurien de ser marcades

pels diccionaris. Més endavant els autors afirmen que un dels

problemes més seriosos de la fraseologia actual és la

diferenciació estilística de les UFs (B/D: 533). Considero molt

important l’aplicació d’aquestes exigéncies també en a la

fraseografia peninsular, però això ja són figues d’un altre paner

- que espero tastar en una altra ocasió.

8 Entre «la feina feta» i «un ja està fet» ...

Com fan molts altres proverbis, els dos refranys als quals fa

al·lusió el títol d’aquesta ponència es contradiuen. La seva forma

completa és: Feina feta no té destorb i Déu nos en guard d’un ja està fet. El DIEC2

els cita només com a exemples, sense definir-los:

DIEC2 feina 1 1 f. [...] Treball que hom fa per obligació, en què hom

s’ocupa, amb què hom es guanya la vida. (...) Fer molta feina, poca feina.

(...) Feina feta no té destorb.

DIEC2 estar 2 3 intr. [...] Amb un participi passat, expressa el

resultat de l’acció. (...) Déu nos en guard d’un ja està fet.

El DCVB recull el primer en companyia d’altres variants definint-lo

de la manera següent:

—j) «Feina feta, no té destorb» o «no porta destorb» (Cat., Val.);

«Feina feta no corre pressa» (Val.); «Feina feta, consell dat»

(or., occ.); «Feina feta té bon aire» (Men.); «Feina feta té bon

tranc» (Mall.): signifiquen que convé fer les feines prest, sense

esperar que el temps curtegi, i és la manera que surtin bé i que el

qui les ha fetes estigui descansat.

La segona parèmia, no documentada pel DCVB, es diu per plànyer-se

d’una acció irreversible, de coses que ja no tenen remei.

(Cf. URL: <http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=1771-1775>).

Jesús Moncada la fa servir diverses vegades en la seva obra:

- Després del tossoló vénen els planys. - Les queixes. - Els

gemecs. -Tanmateix, Déu ens guard d’un ja està fet.

(Moncada, 1988: 64).

- Ja no tenia remei (Déu ens guard d’un ja està fet), però

calia actuar de pressa. (Moncada, 19992: 382).

- Alguna de les germanetes de la caritat podia tenir la idea

d’aprofitar-se del cas si n’arribava a escatir els detalls, i

valia més prevenir un desastre que haver-lo de lamentar. Déu

ens guard d’un ja està fet. (Moncada, 1999:156).

(Sobre la fraseologia moncadiana consulteu Biosca / Morvay, 2009).

Escollint aquests dos refranys d’una banda volia reconèixer la

feina realitzada fins ara – incloent-hi també els treballs

presentats en aquest seminari – i de l’altra volia advertir que no

podem adormir-nos sobre els llorers: encara hi ha molta tela per

tallar.

BIBLIOGRAFIA

ALCOVER, A. M. / Francesc de B. Moll (1926-1962) Diccionari Català-Valencià-Balear, vols. 1-10, Palma, Editorial Moll. (Citat com a DCVB). URL: <http://dcvb.iecat.net/>.

AZKUE, María Resurección (1939-1947) Euskal Herriaren Yakintza - Literaturapopular del País Vasco. Escapa Calpe. Madrid. Vols. 1-4. URL:<http://www.memoriadigitalvasca.es/handle/10357/2181?mode=full&empezar=6&volumen=3>.

BARÁNOV, Anatolyï, N. / DOBROVOL’SKIJ, Dmitryï, O. (2008) Аспектытеори фразеологии ("Aspectos de la teoría fraseológica"), Москва:Знак, Studia philologica.

BARÁNOV, Anatolij / DOBROVOL’SKIJ, Dmitrij (2009), Aspectos teóricos dafraseoloxía, Santiago de Compostela: Centro Ramón Piñeiro para aInvestigación e n Humanidades – Xunta de Galicia.URL:<http://www.cirp.es/pub/docs/cfg/aspectos_teoricos_fraseoloxia.pdf>.

BARÁNOV, Anatolij / DOBROVOL’SKIJ, Dmitrij (2009, dir.)«Фразеологический объяснительный словарь русского языка» - Diccionarifraseològic explicatiu de la llengua russa. Moscou.

BERNET, Charles / RÉZEAU, Pierre (1991) Diccionnaire du français parlé. Éditionsdu Seuil. Biosca i Postius, Mercè & Morvay, Károly (2009) «A fraseologiamoncadiana». Cadernos de fraseoloxía galega 11. Santiago de Compostela:Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades - Xuntade Galicia, 49-64.

CALDERS, Pere (1984) De les teves a meves. Editorial Laia, Barcelona.

COLóN, Germà (2010) «Los refranes en la Romanía». Paremiología romance.Los refranes meteorológicos. Universitat de Barcelona. 11-23.

CORPAS PASTOR, Gloria (2003) Diez años de investigación en fraseologia: análisissintácticos-semánticos, contrastivos y traductológicos. Iberoamericana, Madrid –Vervuert, Frankfurt am Main, Lingüistica iberoamericana, vol. 20,

245-274.

GARATE, Gotzon (1998) 27.173 Atsotitzak – Refranes – Proverbes – Proverbia.Bilbao. (Acompanyat per un CD-ROM). URL:<http://www.ametza.com/bbk/htdocs/hasiera.htm>.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2007). Diccionari de la llengua catalana.Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Enciclopèdia Catalana,SAU; Edicions 62, SA, 1762 p. (Citat com a DIEC2). URL: <http://dlc.iec.cat/>.

KÓTOVA, Marina (2005) «Unha vez máis sobre a correlación entreparemioloxía e fraseoloxía». Cadernos de Fraseoloxía galega, 7 (2005)Santiago de Compostela, 135-148.

LITOVKINA, Anna T. (2005) Magyar közmondástár [Paremioteca hongaresa].Tinta könyvkiadó. Budapest.

MRHAĈOVÁ, Eva / KOUPTSEVITCH, OLENA (2004) «Las comparaciones fijasbasadas en zoónimos en checo, polaco, ruso y ucraniano modernos».Eslavistica Cornplutense, 2004,4 153-163.MOKOROA, Justo (1990) Ortik eta emendik. Repertorio de las locucionesdel habla popular vasca.URL: <http://www.hiru.com/hiztegiak/mokoroa>.

MONCADA, Jesús (1988): El Cafè de la Granota. Edicions de la Magrana "Elsllibres de Butxaca" núm. 1, Barcelona.

MONCADA, Jesús (1992): La galeria de les estàtues Edicions de la Magrana"Les ales esteses" núm. 49, Barcelona.

MONCADA, Jesús (1999): Calaveres atònites Edicions de la Magrana "Lesales esteses" núm. 87, Barcelona.

MORVAY, Károly, (1978) «Tłumaczenia związków frazeologicznych wostatnim przekładzie Don Kichota». Prace Filologiczne (Warszawa), 1978,315-330.

MORVAY, Károly, 1988) «Z zagadnień frazeologii historycznej iporównawczej – o pierwszym przekładzie polskim Don Kichota». Zproblemów frazeologii polskiej i słowiańskiej, IV (Warszawa), 1988, 227-236.

MORVAY, Károly (2001) «Problemes de fraseologia i fraseografiacatalanes. El tractament de les unitats fraseològiques al Diccionarimanual de la llengua catalana». Rassegna Iberistica (Venezia), Novembre 2001,3-19.

NAGY, Gábor O. (1993) Mi fán terem. Gondolat – Tálentum. Budapest.

PACZOLAY, Gyula (2002) European Proverbs, DeProverbio.com. Hobart,Tasmania (Australia).(Abreviat com a EP).

ROBERT, Paul (1972) Dictionnaire alphabétique & analogique de la langue française.Société du Nouveau Littré. Paris.

Rodamots - URL: <http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=1771-1775>.

RÖHRICH Lutz (1995), Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Herder.Freiburg – Basel - Wien.Vol. 1-5.

SEVILLA MUÑOZ, Julia / CANTERA ORTIZ DE URBINA, Jesús (1998, dir.) 877Refranes españoles con su correspondencia catalana, gallega,vasca, francesa e inglesa. Eiunsa, Madrid, 1998.

SOSINSKI, Marcin (2006) Fraseología comparada del polaco y del español: sutratamiento en los diccionarios bilingües. Tesis doctoral. Universidad deGranada, 2006. URL: < http://hera.ugr.es/tesisugr/16128552.pdf>.

APÈNDIX

EUROPEISMES BASCOS ABSENTS EN EL REFRANYER EUROPEAN PROVERBS, DOCUMENTATS PERALTRES DICCIONARIS

A més dels símbols i abreviacions que apareixen en la Bibliografia (EP= Paczolay, 2002; Garate = Garate, 1988; 877 = Sevilla et al.,1998, dir.) utilitzo els que segeixen:

EP: 12 – la xifra indica sota quin número apareix elproverbi en l’obra esmentada.

Ø (morfema zero) – assenyala la falta de la dada enqüestió.

Ø Basc – assenyala la falta de la dada basca.

Ø Cast – assenyala la falta de la dada castellana.

*[? – forma a verificar

Als diccionaris mencionats (877, Garate) he pogut localitzar lamajor part de les parèmies basques no recollides per Paczolay. Acontinuació les enumero acompanyades amb el seu equivalentcastellà, o a falta d’aquest, acompanyades per la corresponentforma anglesa. Cito les formes castellanes i no pas les catalanesperquè l’obra de Paczolay recull més equivalents castellans. Quana les fonts consultades aparèixen diversos proverbis bascos icastellans normalment en faig constar només sengles exemples. Enla llista no apareixen els refranys bascos documentats per l’autorhongarès. Amb l’ajut de parlants nadius he pogut esbrinar alguns equivalentsbascos de refranys no documentats per les fonts meves. Tot plegatnomés hi ha quatre proverbis i frases proverbials coneguts endiverses llengües europees per als quals no he trobat equivalentsbascos convincents ni als dos refranyers multilingües (877,Garate), ni amb les consultes. Les parèmies en qüestió són lessegüents:

EP: 41 La sangre no miente. EP: 59 Cuando en el camino hay barro, untar el carro.EP: 88 Hacer de una pulga un elefante.

EP: 92 No es tan fiero el león como lo pintan.

He recollit algunes formes que només es pot considerar com aequivalents fent-hi unes transformacions sintàctiques. Aquest és elcas, per ex. del refrany Besoa baino mainka luzeago (literalment: mésllarga la mànega que el braç). Cf. Garate 2483 Cada uno extienda lapierna hasta donde la sábana llega i No estires la pata más de lo que alcanza lamanta. (cf. EP 50, Garate: 923 i Garate: 3469).

Esporàdicament Paczolay documenta algun refrany que ens interessasota formes sinonímiques (vegeu més avall els exemples EP: 18 i EP:22). Als reculls multilingües que faig servir en certs casos tambéapareixen sinònims en lloc d’equivalents més exactes. Per ex. Elfruto no cae lejos del árbol (cf. EP: 48). Garate: 2470 no cita lacorresponent aquesta forma, sinó els refranys Cual el árbol, tal el fruto –Gizonetan eta arboletan batzuek bakarrik fruturik ematen. – 5868.En la documentació del proverbi Senkinek sem repül a szájába a sült galamb(cf. EP: 102) Garate fa constar un sinònim llunyà, afegint-hi a mésuna forma de significat un xic diferent: En ningún sitio atan los perros conlonganiza que correspon a l’hongarès Ott sincs kolbászból a kerítés. Durant la revisió del material normalment no he examinat lacorrecció dels equivalents fornits pels autors consultats quepoden contenir errades (cf. per ex. els exemples sota EP: 46, oEP: 86). A més sols excepcionalment he cridat l’atenció sobrefaltes que es troben en la transcripció de la forma delsproverbis. Tampoc no he verificat si aquestes provenen de lesfonts citades, ni he assenyalat quan es tractava de formes quecorresponen a una ortografia antigua.

EUROPEISMES BASCOS ABSENTS EN L’OBRA DE PACZOLAY, DOCUMENTATS PELSREFRANYERS MULTILINGÜES EXAMINATS (877, GARATE) O PER PARLANTSNADIUS

EP: 4 Una golondrina no hace verano. 877: 861 Enara batek ezdu udaberria egiten.

EP: 5 A caballo regalado no le mires el diente. Garate: 655Erregalatutako astoari ontzetara ez begitu – 1448.

EP: 8 Cuatro ojos ven más que dos. 877: Ø Basc; Garate: 3640Bi begik baño geiago ikusten dute lauk – 2086.

EP: 9 Quien hoyo para otro hace, en él cae. 877: Ø Basc;

Garate: 855 Who digs a pit, shall fall into it. Tranpaparatu zuna, tranpan erori – 12424.

EP: 12 Escoba nueva barre bien. 877: Ø; Garate: Ø. Eiheraberriak irina zuri. Danbolin berriak soinu ederra. (Cf.Garate 2523 - A new broom sweeps clean).(Agraeixo lainformació a Xabier Mendiguren).

EP: 13 Un cuervo a/y otro no se sacan los ojos. 877: Ø Basc;Garate: 1647 Hawks will not pick out hawks’ eyes. Un lobo nomuerde a otro: – 3951 Beleak ez dau belakirik jaten – 2336.

EP: 17 Cuando el gato no está, los ratones bailan. 877: 219 Katuakanpoan, arratoiak besta.

EP: 18. (Los) montes vem [sic: ven], (y las) paredes oyen. Cf. EP:22.

EP: 19 No es oro todo lo que reluce. 877: 606 Zuri guztiak ez dirairinak.

EP: 20 Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el nuestro. 877:872 Besteren buruko bartza ageri, gurea zorriz igeri.

EP: 22 (Los) montes vem [sic: ven], (y las) paredes oyen. Garate:3796 Hontzak begiak eta sasiak belarriak. – 6951 En tal caso,las paredes han oídos. EP: 22 Oltzak begiak; sasiak, belaŕiak.Cf. EP: 18; 877: 493 Saparrondo, beharrondo *[? belarrondo].Garate: 3796 Hontzak begiak eta sasiak belarriak – 6951.

EP: 23 El tonel vacío mete más ruido. 877: Ø Basc; Garate: 4765El tonel vacío mete más ruido. – Ø Basc; Garate: 995 Empty vesselsmake the most sound. Upela utsak soinu andia – 12901.

EP: 24 Ayúdate y Dios te ayudará. Garate: 1364 Lagun ezazuheure burua, lagun dakikan zerua – 8599.

EP: 25. No hay caballo bueno que no tropiece. 877: 614 Ez dazaldirik erortzen ez denik.

EP: 26 En la necesidad se prueban los amigos. 877: 381 Egiazkolaguna behar orenetan ezagutzen.

EP: 30 Entrar por un oído y salir por el otro. 877: Ø Basc;Garate: Ø Basc. Belarri batetik sartu eta bestetikirten/atera. (Agraeixo la informació a Javier CalzacortaElorza).

EP: 31. Todos los días se aprende una cosa nueva. 877: Ø Basc;Garate: 370 Nadie se acuesta sin aprender cosa nueva. Egunerozerbait ikasten – 7135.

EP: 33 Más vale tarde que nunca. 877: 567 Hobe da berandu,inoiz baino.

EP: 35 Si/Cuando un ciego guía otro ciego [...] ambos caerán en el hoyo.877: Ø Basc; Garate: 961 Un ciego mal guía a otro ciego. Zuloradoaz eskuarki itsua itsuarekin – 14407.

EP: 36 Al villano, dadle el dedo y tomaros ha la mano. 877: 98Behatza eskaini, eta besoa hartu.

EP: 38 No se debe vender la piel antes de matar el oso. 877: Ø Basc;Garate: 357 No vendas la piel del oso antes de haberlo muerto. Txoriabaino lehenago kaiola etxera – 12696.

EP: 39 A boda ni bautizo vayas sin ser llamado. 877: Ø Basc;Garate: 874 A bautizo, boda o sarao no vayas sin ser llamado. Deitubarik ez da (eta) zerura be – 2946.

EP: 43 Date prisa lentamente. 877: 239 Hoa laster,baratxexe.

EP: 46 Un (solo) golpe no derriba un/el roble. 877: Ø Basc;Garate: 2219 Un solo golpe no derriba un roble. – Ø Basc; Garate:2710 An oak is not felled at one stroke. Poco a poco se va a Roma. – 4108Atzoko hazia ez da biharko uzta – 1811.

EP: 52 Bueno es lo que bien acaba. El fin corona la obra. 877: ØBasc; Garate: 26 Aquello es bueno que bien acaba. Ongi bukatzea dalanaren saria eta koroa – 2800.

EP: 55 Tantas veces va el cántaro a la fuente que [...] al fin se quiebra.877: 844 Uretara maiz doan pitxarra, laster da hautsi.Sarri iturrira doan pitxarra, edo hautsi edo morkotu.

EP: 56 Una oveja roñosa contagia toda la manada. 877: 863 Urdilohiak zitaldu.

EP: 57 Lo que no quieras para ti no lo hagas para nadie. 877: ØBasc; Garate: 2342 No hagas a los demás lo que no quieres que te hagana ti. Zuretzat on ez dena, besteei ez eman – 10636.

EP: 62 Contar muchas veces, y pagar una. 877: Ø Basc; Garate:2304 Measure twice befor you cut once. Ø Basc; Garate: 2303 Measure

thy cloth ten times; tho canst cut it once. Egurra bi aldiz neurtu tabehin moztu – 3579.

EP: 64 Al (o A la fin) loa la vida y a la tarde loa el día. 877: Ø Basc;Garate: 2041 Al fin loa la vida y a la tarde el día. Ø Basc; Garate:3013 Praise a fair day at night. No alabes hasta que no acabes. – 24 Artoburugabea, burutzekoa. – 1310.

EP: 65 Nadie es profeta en su tierra/patria. 877: Ø Basc; Garate:4200 Gizona, santua izateko, herriz aldatu behar – 5838.

EP: 67 Quien sigue dos liebres ambas pierde. 877: Ø Basc;Garate: 2756 Quien sigue dos liebres, ambas pierde. Ø Basc; Garate:910 Dogs that put up many hares kill none. La avaricia [codicia] rompe elsaco. – 454 Bi erbi hil nahi, batere gabe gelditu – 4036.

EP: 68 Echar aceite en el/al fuego. Echar leña al fuego. 877: Ø Basc;Garate: 35 No eches aceite al fuego. Suari, iraungitzeko, olioemaitea. – 12247 Garate: 2719 No eches leña al fuego. Ø Basc.

EP: 69 Comprar gato en saco.877: Ø Basc; Garate: Ø Basc;877: 2483 Never buy a pig in a poke. Nunca compres a cierra ojos. –1078. Ezezagunak erosi dezala gure mando urdiña – 4877.

EP: 72 Todos los principios son desabridos/dificultosos. 877: 358 Elprimer paso es el que cuesta. Hasiak egina dirudi, eginakurregorria.

EP: 73 Ojo por ojo, diente por diente. 877: Ø Basc; Garate: 1046An eye for an eye and a tooth for a tooth. Begia begiaren, hortzahortzaren – 2097.

EP: 74 Quien con lobos anda, a aullar se enseña. 877: Ø Basc;Garate: 2807 Quien con lobos anda, al año aúlla. – Ø Basc; Garate:1771 One must howl with the wolves. Zaudenarekin behar duzu– 2143.

EP: 75 El mentiroso es jurtadoso. 877: Ø Basc; Garate: 3055Mentira y ladrón buenos amigos son. Gezurtiak, lapurrak.

EP: 76 La palabra es de plata, el silencio es de oro. 877: Ø Basc;Garate: 4041 El hablar es plata y el callar es oro. – Ø Basc; Garate:3294 Silence is golden. Mintzatzea zilarra, ixiltzea urrea –9723.

EP: 77 Llevar/Coger agua en harnero/canasta/cesto. 877: Ø Basc;Garate: 749 Agua en cesto se acaba presto. Saskiaz uraren erauztea

da lanaren galtzea eta saskiaren esteialtzea (hondatzea) –11953.

EP: 79 De noche todos los gatos son pardos. Garate: 2188 Gauezkatu guziak beltzak.

EP: 80 El hábito no hace al monje. 877: Ø Basc; Garate: 4987Abituak ez du frailia egiten – 106.

EP: 81 El que (o Quien) se ahoga, se agarra a un clavoardiendo/ardiento. [sic] 877: Ø Basc; Garate: 986 A un clavoardiendo se agarra el que se ahoga. Itotzen daudenak burdiñagorixari ebatuko (pratu, heldu) luzkio, – 7472

EP: 82 Cada uno es forjador de su fortuna/suerte. 877: Ø Basc;Garate: Ø Garate: 121 Every man is the architect of his own fortune.Nork berak egiten du bere zoriona edo zoritxarra – 14176.

EP: 83 A río (o En mar) revuelto, ganancia de pescadores. 877: 59Ibai nahasia, arrantzaleen irabazia. Garate: 4379 A ríorevuelto, ganancia de pescadores. Ibai nahasia, arrantzaleenirabazia – 7005.

EP: 84 Ríe bien el que ríe último. 877: Ø Basc; Garate: 4311 Ríemejor quien ríe el último. Ziria bertso bukaeran.

EP: 85 Amor es ciego. Garate: 257 Amodioak begiak itsu –762.

EP: 86 Come [sic] haces tu cama, así la encuentras. 877: Ø;Basc Garate: 709 Quien dispuso mal su cama, tendrá noche trabajosa. –Ø Basc; Garate: 2252 As you make your bed, so you must lie on it.Errial orren kanpioak oraidik etorriko zaizka. – 4285Hautsa zala(rik), euriaz loitza zidin – 6577 Leku gaitzianegur dagianak, soinaz ekarri behar. – 9000 Ondotikondokoak. – 10725 Quien siembra vientos, recoge tempestades – 1115.

EP: 87 El que (o Quien) asno fué a Roma, asno se torna. 877: 726 Eziduri arren, mandoa beti antzu.

EP: 89 Cabello luengo, y corto el seso. 877: Ø Basc; Garate: 7213Ile luzia, garunak motzak. (Agraeixo la pista de Hilea luze,burua motz a Maria-Teresa Gonzalez-Esnal).

EP: 93 El tiempo es dinero/oro. 877: Ø Basc; Garate: 2988Denborak urrea balio du.

EP: 94 Quien calla, otorga. Garate: 696 Isilik dagoenak«bai» esaten du – 7446.

EP: 95 Antes de comenzar a criticar a los demás, critícate a ti mismo.877: Ø Basc; Garate: 3512 Sweep (first) before your owndoor/doorstep/house/sidewalk – 1217 Auzoko sukaldea garbitzen asibaño len, etxekoa garbitu – 1699.

Todos los caminos van/llevan a Roma. EP: 96, Ø Basc; 877: Ø Basc;Garate: 733 Bide guztietatik joaten da Erromara – 4295.

EP: 99 El apetito viene al comer. Comiendo viene el apetito. 877: ØBasc; Garate: Ø Cast; Garate: 1034 El comer y el rascar, todo esempezar. Jan eta jateko gogoa. – 7859 Appetite comes with eating –115.

EP: 102 A/l/ raposo durmiente no le amanece (la) gallina en el vientre.877: 58 Goizaldean lo dagoen azeriak ez du lumarik ahoan.Garate: 3168 Roasted ducks don’t fly into your mouth. Ø Basc. Enningún sitio atan los perros con longaniza – 4813.

EP: 103 Quien (o El que) siembra vientos, recoge tempestades. Cf. EP:86. Garate: 1115 Quien siembra vientos, recoge tempestades. Halakoegitekoak, halako ondorea. Sows the wind and reap the whirlwind –3405.

EP: 104 Nada hay nuevo (o No hay nada nuevo) bajo el sol. 877: ØBasc; Garate: 4595 Nada hay nuevo bajo el sol. – Ø Basc; Garate:3550 No hay nada nuevo bajo la capa del cielo. – Ø Basc; Garate: 2690There is nothing new under the sun. – 2690 Denbora joan, denboraetorri, gauza guziak bueltan etortzen dira – 2692.

EP: 105 Zapatero, a tus zapatos (o a tu zapato). 877: 876 Jostunajostera, okina labera. Garate: 5194 Zapatero, a tus zapatos.Jostuna jostera, okina labera.

EP: 106 Pájaro mal nacido es el que se ensucia su/el nido. 877: Ø Basc; Garate: 3740 Pájaro mal natío [sic] el que ensucia en el nido. Gaizki doha erbiaz, alatzen (jaten) denian ohatziari. – 4037 Cf. It is a foolish bird that soils its nest . – 1208 Etxenko zerrak (hutsak) etxenko hautsaz estali – 4758.