sBarris de

Direcció:Ramon Alberch i Fugueras

VolumIVSant AndreuSant Martí"Index general

Manuel ArranzFrancesc Caballé i EsteveNélida CelmaMartí Checa ArtasuJaume FabreJosep M. HuertasMaria MasoliverJoan Pallares- PersonatJordi RabassaYolanda Serrano

ENCICLOPEDIACATALANA

Ajunlamenl ~ de Barcelona

Primera edició: juny del 2000

© Drets exclusius d'edició:Ajuntament de Barcelona

Placa de Sant Jaume08002 Barcelona

i Enciclopedia Catalana, SADiputació, 25008007 Barcelona

La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment,comprenent-hi la reprografia i el tractament informátic, com també la distribuciód'exemplars mitjancant lloguer i préstec, resten rigorosament prohibidessense l'autorització escrita de l'editor i es tara n sotmeses a les sancionsestablertes per la llei.

Fotocomposició i fotomecanica: Marques, SL

Enquadernació: Cayfosa - Quebecor, Santa Perpetua de Mogoda

Impressió: Cayfosa - Quebecor, ctra. de Caldes, km 3.08130 Santa Perpetua de Mogoda

ISBN obra completa: 84-412-2772-1Volum 4: 84-412-2771-3

Diposit legal: B. 41.335-1997

70 EIs barris del districte de Sant AndreuQ) ::lü~'.8 'O Josep María Huertas i Jaume Fabre'" s:::o ~ Martí Checa (El Congrés. Dues entitats ben diferents)

fil@ti).g

El Congrés.Dues realitats ben diferents

L' actual barrí del Congrés és un espailimitat pel carrer de Concepción Arenal-antic camí de Dalt o Travessera-, el dela Riera d'Horta -que segueix amb cer-ta similitud el recorregut de l'antic Hitdaquesta riera-, l'avinguda de Borbó-I'antic camí de Sant Iscle- i el passeig deMaragaIl, que, creat el 1911, seguia l'anti-ga carretera d'Horta a Barcelona i part deltorrent de la Guineu, avui el carrer de LasNavas de Tolosa. Uns límits que, lluny deser casuals, són el reflex d' antigues viesde comunicació i accidents geografícs queproven una delimitació histórica lligada almunicipi de Sant Andren de Palomar. Defet, aquests límits eren una llenca de terraque a manera de falca s'introduía en el ter-ritori del municipi veí de Sant Martí deProvencals.

Aquest territori, en obrir-se la novacarretera de la Sagrera a Horta -l' actualcarrer de Garcilaso- el 1867, va quedar di-vidit en dues unitats que encara avui diadiferencien dues maneres d' entendre laconstrucció d'una ciutat. Dues parts quehan tingut una trajectoria histórica, social,económica i cultural ben diferent, l'anticbarri dels Indians i les Viviendas del Con-greso Eucoristico.

El passat rural

El planol de Barcelona)' sus alrededo-res, aprovat per l' Ajuntarnent de Barcelo-na el 13 de gener de 1891, ens mostra unterritori despoblat, nornés tacat per unespoques masies. Masies que testimonien laimportancia de la vida pagesa de la zonai que tenen, en algun cas, les seves arrelsmés antigues en les vil- les romanes ques'mstal-laven a tocar de les principals viesde comunicació. Prova d'aixo són les sit-ges amb cerámica romana i ibérica que esvan localitzar, arran de l' obertura del car-rer del Cardenal Tedeschini, al costat de lamasia de ea l' Armera,

Gairebé totes les masies de la zona-can Vintró, can Girapells, casa antiga Sa-badell, can Xiringoi, can Viuded, can Cla-riana i can Berdura- eren explotacionsagraries i ramaderes de proporcions mitja-

L' actual barri delCongrés deu el seu110.111 al poligon d'habi-tatges que es basti en-tre el 1954 í el 1967.Aquest fotomuntotge

mostra C0111 es projec-tava el IIOU barri sobreels cantps i les masiesque hi llovía fins lla-vors en aquell indret.(AMDSA)

125

-:----------------------------------

Bassa de can Berdurael 1945, una petita ex-plotaciá agraria o 10-

cor de 1'actual placade Maragall. (AFB)

nes, amb un carácter autonom i autosufi-cient. La seva producció es basava en elsconreus de cánem, blat de moro, blat, ordii civada, seguint una tendencia comuna atot el Pla de Barcelona.

El cas de can Berdura és prou evident.Aquest mas situat a la frontera de l' anticmunicipi de Sant Andreu de Palomar, a to-car del Torrent de la Guineu, estava docu-mentat des del 1771, any en que el mestredobres Joan Rossinyol el reconstruí, Ladocumentació familiar dels Berdura deixaentreveure un elevat nombre de contractesde parceria establerts per la família.Aquests contractes, molt utilitzats al mónrural catalá, implicaven la cessió de l'úsde les terres a un pages, per part del pro-pietari real, que, en canvi, rebia una partde la producció, pero també un bon nom-bre de condicions i obligacions.

Les diverses propietats del mas i elscampsqne conreava la família rebien dife-rents noms segons el que es cultivava o enfunció d' altres elements paisatgístics oconstructius. Així, al mas de can Berduratreballaven: el camp de les tres quartes, si-tuat al FOJt Pius, que era de Josep Antonde Ros, propietari de ea l' Armera, conreaten régim de parceria per la familia Berdu-ra per un contracte amb data 1 de juliol de1870; el camp de les Arcades; el camp deles Magranes; el camp de la Civada, situata prop de Santa Eulália de Vilapicina; elscamps de l'Estrella i del Cánem, ambdós aSant M31tí de Provencals; el camp floritde roselles, el més proper a la casa; elcamp de l'Espunya al Clot; el Pedregal;les Freixes, documentat en contractes deparceria del 1874 i el 1875 i propietatd'Engrácia Batista, important terratinentde Sant Andreu de Palomar, i les vinyes decan Quintana, a tocar d' aquesta masia deltenue muriicipal de Sant Joan d'Horta.També tenien una important horta, i ve-nien les verdures i hortalisses al mercatdel Clot, on una filla de la familia, Con-cepció Berdura Crusents (<<lasió de canBerdura» ),va tenir parada durant trenta-cinc anys. Aquesta producció agrícola eracomplementada amb una certa especialit-zació ramadera en el sector porcí, reflecti-

Una altra imatge decan Berdura, tnasia do-cumentada des del 1771

ienderrocada el 1956en obrir-se el correr deCampo FI01ido. (AFB)

da en un document excepcional com és ellIibre d'anotacions del propietari de la ca-sa, Martí Berdura Gaig, que durant la pri-mavera del 1895 va fer les següents notesper controlar la seva economia:

«Día 21 de marc de 1895 van fer 4plautades d' albergínies, pebrots i toma-quets a prop la bassa i també de mongetespatusques, de les de Casa Selles i de rena-zas [?].

Dia 9 j 10 d'abril de 1895. Garrinenlestruges, la primera té 10 garrins, l' altra té 6,són truges de can Viuded. És la primeragarrinada.

Dia 12 d' abril de 1895. Hern compratmitja carrega i tres quartaus d'oli, és elprimer (que compren) en bombona o Ilau-na, val...

Dia 25 d'abril de 1895. Pagat 9 rals perMariano de la societat...

Dia 6 de maig del895. Van fer una tau-la de tomáquets i raves al costar de la Sí-nia, són tardans.

Dia 7 de maigo S'ha anat el Castellá, ésel jornaler que tenia contractat.

Dia 12 de maigo He tornat a llogar elCastella o tarnbé anomenat Fernández,

Dia 18 maigo Farem un taulat d'albergí-nies de can Llavallol.»

(BERDURA i CHECA, 1995.)Aquest document, més enllá del fet

economic, perfila la serie d'activitats quees desenvolupaven al mas i les relacionssocials i humanes que s' establien arnb lesdiverses masies de l'area. Unes activitats iunes relacions que no devien ser gaire di-ferents a les de les altres masies i que in-cloíen tractes economics, problemes ambl' aigua i els límits, designacions com amarmessors i vocals en el consell testamen-tari familiar, casaments, aplecs i dinars.

Poca cosa sabem de can Xiringoi, situaton avni hi ha les cotxeres dels autobnsosde I'avinguda de Borbó, pero tenim docu-mentades les contínues queixes mútuesi la regulació dels límits entre Pere Ar-mengol, el seu propietari, i Josep Comasd'Argernir, propietari de la veína TorreLlobeta. Pel que fa a les relacions socials,Pere Annengol Segués era casat amb Tere-sa Sarda Sitja, filla del masover qne la fa-mília Ros de ea l' Armera tenien a sou. Elseu fill Josep Armengol Sarda va ser de-signat vocal del consell familiar testamen-tari de Martí Berdura Crusents, el 4 dejuliol de 1922.

Els prob1emes derivats de I'aigua erenun altre apartat en que les relacions esfeien evidents. Aíxí, al marc del 1868 esfirmava un conveni entre Maria BerduraGaig j Pere Vintró, del mas de can Vintró,situat a tocar de l' actual placa de CariesCardó Sanjuan al Guinardó, amb vista a

La masia de can Ros,també coneguda C0111 {/

ea l'Armera, va esdeve-

nir la referencia sociali economica d'aquestaZOlla. (FMC)

ea l'Armera, l'eix del territori

Aquest mas, també dit can Ros, va serfins el 1952 I'eix i un punt de referenciaeconomic i social d'aqnest paisatge rural.

La casa era situada a l' antic camí deSant Martí a Horta, entre la Travessera deDalt -]' actual carrer de Concepción Are-nal- i el Hit de la riera d 'Horta. Construidadamunt les restes d'una probable vil-la ro-mana, la masía ja era coneguda al segleXVII com a propietat de la família Peguera,

-de la quaJ conserva el nom de can Pegue-ra. No va ser ocupada pels Ros, l'actualfamília propietaria, fins a la meitat del se-gle XVIII. Tal com cita el baró de Malda,en parlar del Col-legi de la Bona Vida (jor-nada del 10 d'octubre de 1797): «oo.haciael poble de Sant Marti de Provencals iaturant-nos antes a la casa d'un tal Ros,passant-hi per la vara, havent-hi algun jo-vent [emeni.»

l' aprofitament, per part dels Berdura, deI'aigua sobrera de la mina d'aquest mas.El 26 de febrer de 1882, en el documenten que Mm'iaBerdura autoritzava JosepSabadeJl a passar una canonada per les se-ves terres per tal de portar]' aigua sobreracap a can Viuded, apareix de nou PereVintró, com a testimonio

Aquestes mitjanes j petites explotacionsagraries regentades per famílies campero-les compartiren aquest territori amb duesgrans propietats, Torre Sellés i ea l' Ar-mera. Una convivencia que moltes vega-des va anar més enlla del vematge físici abasta arnbits laborals, economics isocials.

Li 127

Malgrat aixó, la documentació consul-tada mostra la pervivéncia de propietatsagrícoles a mans de la familia Pegueraconjuntament amb propietats de la famíliaRos. És especialment destacable MariaMicaela de Borras de Casanovas, víduad' Antoni de Peguera. Era propietaria deterres a 1I0cs tan distants C0111la zona delcarrer de Petrarca -on s'aixecava un altremas de la seva propietat, can Peguera-, lazona entre la Gran Via i el carrer de Gui-púscoa, el Camp de I'Arpa i el Fort Pius,una fragmentació molt habitual entre elsgrans propietaris, en allo que esdenominasorts. Aquesta propietat important, pero

Aspecte d'una de lesespléndidas estancesde eall Ros, espressiá

de la riquesa generadaper aquest mas.(FMC)

dispersa, va provocar que les cessions enregim d'emfiteusi -regim pel qual la pro-pietat passa a mans d'una persona que litreu un rendiment agrícola o de qualsevolmena i ha de donar una renda al propietarioriginal en concepte de rendiments econo-mies- fossin molt freqüents i, en molts ca-sos, en els terrenys cedits s' aixecarengrups d'habitatges que suposaren l'inici

d'urbanitzacions més importants. A la1110rtde María Micaela de Borras, el 1867,el seu fill Joan Baptista de Ros i Molinsen va heretarles propietats i continua lapolítica de cessions. EIJ mateix va serI'impulsor d'urbanitzacions com ara la ini-ciada a tocar de la Farinera Gran al carrerde la Sagrera, al rnarc del 1872, actuacióque fou continuada pel seu fill, Joaquimde Ros i de Cárcer, el qual també urba-nitza les propietats de la fanulia situades ala zona de Vilapicina, en concret a l'actualcarrer de la Mare de Déu de les Neus. Joa-quim de Ros, a més, el 1880 participa enl'intent de línia tramviaria que es va vo-ler construir al llarg del passeig de SantaEulália, l' actual passeig de Fabra i Puig, ia l'abril del 1915 va rehabilitar la casa, onel seu fill Ignasi de Ros i de Puig es refu-gia durant la Guerra Civil. El 1942, la ma-sia va ser novarnent restaurada i condicio-nada com a habitatge habitual, ja que lafamília Ros, que residia al carrer de SantaArma de Barcelona, nornés s'hi instal-lavaunes epoques deterrninades de l' any, du-rant la collita, per a controlar les rendes ila producció. Aquesta restauració va serobra del seu fill Joaquim de Ros i de Ra-mis i de Francescd'Assís Viladevall.

Al juny del 1947 va morir Ignasi deRos i de Pnig, que deixa en herencia lapropietat dividida als seus vuit fills i la ca-sa, en regim de fideícomís, al més gran,Joan de Ros i de Ramis. Finalrnent, lespropietats, 16,5 hectárees, van ser venu-des al Patronato de las Viviendas delCongreso Eucarístico en diferents etapes,pero la masia s 'ha mantingut dreta finsals nostres dies. Una altra part dels ter-renys va ser utilitzada en regim de lloguerper l' empresa que gestiona el CanodromMeridiana, construít el 1963.

Recentment, els annexos de la masia,que allotjaven els cellers imagatzems, hanestat transfonnats en un restaurant. Arqui-tectónicarnent, la masia presenta tres cos-sos i una coberta de quatre vessants, i a lafacana principal encara es conserven restesde la decoració esgrafiada blanca.

El cos lateral dret té una galeria a l' al-tura del primer pis; l' altre cos presenta unacontinuitat d' estances, que eren les própiesde la masia i l'habitatge dels masovers.Gairebé a tocar de la facana principal hiha adossada la capella, un edifici de doblevessant amb un ull de bou sobre la porta.

Darrere la casa es conserva una bassa ala qual s'abocaven les aigües d'una minaque venia d'Horta. Les fonts orals consul-tades destaquen el carácter medicinal deles aigües d'aquesta mina i les excursionsi visites que feien els veins de la zona pera recollir-ne.

Pel que fa a l' espai interior, el primerpis -on hi ha l'habitatge senyorial, separatdel deis masovers, que se situa a la plantabaixa- té una serie de gabinets decoratsamb pintures al fresc a les parets i decora-ció pintada a les bigues de fusta. Aquesteshabitacions s'articulen al voltant d'un re-bedor ocrogonal; decorat amb marbre iamb una rnena de claraboia al sostre, EIsfrescs de les parets són figures clássiquesque representen deesses.

La masía era coneguda per la seva granhorta, les vinyes i una plantació de more-res per a la cria de cucs de seda, producteque venien a alguna fabrica propera. Elsterrenys de la plantació eren arrendats itrebalJats per un viverista, Miquel Cortés,i s'estenien pels actuals carrers de Velia,Ignasi de Ros, Felip TI i la Riera d'Horta.

La tradició familiar esmenta que elsmasovers de 1a casa eren mernbres de lafamília Sarda, amb masia a la Sagrera itambé a Sant Andreu. Pel que fa a les ai-gües, cal indicar I'existencia d'una menad' aqüeducte, soterrat en la major part delseu recorregut i enlairat en algun tram alpas per les terres deis Ros, que transporta-va les aigües a les ten-es d'un propietari deSant Martí, Carles Maria de Moy i de Sau-ri. La masia encara conserva una torred'aigua que bombava ellíquid als campspropietat de la familia,

La casa encara conserva una habitaciósubterrania a la qual s' accedeix per unpassadís en ziga-zaga i que molt probable-ment es feia servir per a conservar-hi ali-ments.

La barriada de Can Berdura

A la banda de dalt de la via del Ferro-carril del Norte i gracies a la construcció,el 1867, de la carretera nova de la Sagreraa Horta -el futur carrer de Garcilaso-, desde la darreria del segle XIXes va anardesenvolnpant al voltant d'aquesta via und'aquests nuclis, Can Berdura, que pren-gué el nom d'una masia de la zona.

EIs prirners intents urbanitzadors es do-naren el 1895, arnb la petició d'un permísper a realitzar una urbanització que abasta-va els actuals carrers de Jordi de SantJor-di, Matanzas i Pinar del Río. La sol-lici-tud, feta per uns propietaris de la zona,Manuel i Pedro Romaní, i Andreu Unís iPere Oliva, no ya ser aprovada per no ade-quar-se al pla Cerda, pero demostra els in-teressos deis propietaris per urbanitzar lazona. De fet, l' obertura deIs carrers es-mentats es va fer els primers anys del se-gle xx. La seva denominació, amb claresreferencies americanes, testimonia un fethistorie 1l101tpresent en l' opinió pública

PASSATGEDE

CAN BEROURA~

El 110111 del passatgede can Berdura és /'IÍ-nic testimoni encara

visible de I'ontiga bar-riada de Can Berdura.(P.E.lG.H.)

d'altres indrets de la ciutat i que van apro-fitar els terrenys que compraven corn ahort per a l'autoconsum, per a fer-s'hi pri-mer cases d'estiueig que després passarena ser residencia per a tot l' any o per aconstruir-hi habitatges de lloguer. Els nousestadants es concentraren al llarg del car-rer de Garcilaso, entre els carrers de Ma-tanzas, Puerto Príncipe i Francesc Tarrega.Els casos de can Frau, propietat de DiegoFrau, agent de canvi i borsa, can Trius,propietat de Josep Trius, gerent de CINA-ES (empresa barcelonina despectaclesd' ambit estatal) i que arriba a ser regidorde l'Ajuntament, i Villa Carmen, propietat

del país per tot allo que va tenir de trau-matic el desastre del 1898.

La població hi va anar arribant des del'inici de la primera década del segle finsa la Guerra Civil. La majoria dels nouvin-guts eren obrers de les fabriques properes,pero també hi havia comerciants, adrninis-tratius i professionals liberals. Uns propie-taris la major part deis quals provenien

It 129

,

130

de la vídua de l' agent de borsa FrancescSubirats, en són un exemple.

Abans de la guerra, en alguns dels so-lars es construiren torres d'una certagrandária com can Biosca, propietat deDomenec Biosca Galcerán, que va ser undels introductors dels extintors a Catalu-nya, amb fábrica a Sant Martí, anomenadaMata Fuegos Biosca Sdad. Ltda.; la torrede l'Italia, situada al carrer de Jordi deSant Jordi cantonada amb el de CampoFlorido, que va ser ocupada pel negociantiban vivant Reinaldo Balanzasca, e11923;la Gallinaire, al carrer de Francesc Tárre-ga, construida per Carmen Palomé, pro-pietaria de diverses parades d'aviram amercats de la ciutat, i l'anomenada VillaJazmines, situada al carrer de Pinar delRío cantonada amb el de Francesc Tárre-ga, una casa amb decoració curvilinia a lateulada projectada per l' arquitecte FerranTarragó i amb un jardí on destacaven unparell de palmeres i un pi marítimo Va sermanada edificar el 1920, per José Racio-nero Torres, i actualment és ocupada perun bar musical, després d'haver estat unaescola durant més de trenta anys.

"Iambé a tocar del passeig de Maragall,un important propietari del Guinardó, Sal-vador Riera Giralt, va urbanitzar, el 1909,uns terrenys situats entre la carretera novad'Horta, l' actual carrer de Garcilaso i lacarretera antiga d'Horta, que configurarenels actuals carrers de les Acácies, RamonAlbó, Prats i Roqué i el passatge de Sal-vador Riera L' operació es va fer gracies a

Villa Javnil1es (1920).Alllarg del temps haestat escala, depen-

déncies parroquials iactualment és un barmusical. (p.E.lG.H.)

la cessió d'alguns terrenys per fer-hi car-rers que permetin la bona connexió de lazona. Aljuny del 1914, els nous vems dela zona, onze propietaris, presentaren unaqueixa formal al consistori per la mancad'aigua, llum i c1avegueram, en que recla-maven «que proceda a una urbanizacióntoda vez que en la actualidad cuenta conmuchas casas torres edificadas y otrasmuchas en construcción y carecemos de lomás necesario». La urbanització definitivano va ser aprovada fins a l' octubre del1916, en que Ramon Albó, exregidor mu-nicipal, diputat a les Corts i jutge del tri-bunal tutelar de menors, cedí uns terrenyspertanyents a la seva propietat Torre Mas-caró, annexos a1sdel conflicte i que per-meteren completar la urbanització de lazona.

La urbanització de la barriada de CanBerdura va assolir un creixement especta-culár des de l' inici de la década deIs vintfins a la Guerra Civil. Dos fets semblencorroborar-ho. En primer lloc, la progres-siva aparició de botigues i comercos dedi-cats a la venda d' articles de primera ne-cessitat i d'ús quotidia, vaqueries, foms,adrogueries, etc. Unes botigues, d'altrabanda, que van arribar a tenir un enormepredicament entre les gents del barri inte-

grades plenament en la nova comunitat.En segon lloc, la creació el 1918 de l' Aso-ciación de propietarios y vecinos de labarriada de Can Berdura, una entitat quetenia la seu social al local de la SocietatRecreativa Instructiva El Porvenir del Gui-nardó, situada al núm. 8 del carrer de Ca-pella i que, com tantes d'altres, va des a-pareixer el 1939.

Les formes d'aquesta urbanització vanser ben diverses, des de les cases de plantabaixa i pis, passant pels passatges d'habi-tatges, fins a algunes operacions fetes percooperatives d'habitatges com la de Fun-cionarios Públicos del Estado, de la Dipu-tación y del Municipio, que va construir53 cases entre el carrer de Las Navas deTolosa i el passatge d' Artemis, o actua-cions disperses als carrers de FrancescTarrega i de les Acacies per part de laConstructora Obrera i de la SociedadAnónima Española de Casas Baratas.

El creixement urbá del barri va haverd'esperar fins la década deis seixanta, enque molts solars buits foren ocupats perempreses i tallers, com l' Acústica Electro-nica Roselson, 1'empresa ICO de materialper a nadons, la de confecció HemándezBerni (INDHERSA) i per blocs de pisosfruit del boom irnmobiliari d'aquells anys,que de mica en mica havia de modificarla fesomia del barrio Un canvi que s'haconstatat la década dels noranta, arran deles nombroses operacions de rehabilitacióde molts dels habitatges aixecats els anysvint i trenta del segle xx.

L'indiá Panxo Subirats

L'imaginari popular sempre ha atribuiruna significació especial a aquelles perso-nes que per circumstáncies determinadesvan anar a América a fer fortuna i en tor-naren riques o, si més no, amb unes viven-cies noves i diferents que els van permetrerestablir la seva vida als seus llocs d'ori-gen. Aquest imaginari ha fet d'aquest bocíde la ciutat l'indret on es van instal-lar elsindians al seu retorn de terresamericanes,El cert és que les dificultats en la recercad'aquests personatges fan impossible, aracom ara, afirmar aquest fet. Només gracíesales fonts orals, tenim algunes pistes d'a-quests indians al barri amb personatgescom Francisco «Panxo» Subirats. Nascut aReus el 1843, era el més gran d'una famí-lia de set germans. De jove va decidiranar a fer fortuna a l'Havana, i allá vacomencar a fer d'intermediari en trans-accions comercials de mercaderies al' engrós, cosa que li va obrir les portes dela comunitat catalana de la ciutat. Així vaconéixer la seva primera dona, que en elpart del seu primer fill va morir juntamentamb el nadó. Aquesta desgracia i les cir-cumstancies polítiques de l'illa el van im-pulsar a retomar a la seva ciutat nadiua, onuns quants anys més tard conegué CarméEscoté Esquer, originaria deIs Omells dena Gaia, amb la qual es va casar. El naixe-ment de la primera filla els va dur a tras-lladar-se a Barcelona cap al canvi de segle.A la ciutat, el matrimoni Subirats Escotés'instal-la al núm. 7 del carrer de Sevilla, ala Barceloneta, i Francisco comenca a tre-ballar d'agent de canvi i borsa. Arran de laseva feina, va fer amistat amb Diego FrauMayans i amb Josep Trius, el primer cor-redor de canvi i borsa i el segon, fill d'unfomer de la Barceloneta i gerent de l'em-presa de cinema CINAES i regidor de l' A-juntament de Barcelona. La seva amistat iel més que probable veínatge va fer quetots tres cornpressin terrenys al voltant dela carretera d'Horta a la Sagrera, on ambel temps Frau i Trius s'havien de fer lesseves torres. A la mort de Francesc Subi-rats, ocorreguda el 1913, la seva vídua,convencuda pe1s seus dos arnics, va deci-dir de construir-se una casa, que va ser ba-tejada amb el nom de Villa Carmen.

EIs arreplegats de Can Berdura

És al voltant d' aquestes tres famíliesque s' articula una trama social en una zo-na a mig urbanitzar, on encara el món ru-ral forrnava part de la vidaquotidiana deIsnouvinguts. El jovent deIs Frau, dels Trius,deIs Subirats, els fills del servei doméstic i

BREVE HISTORIA DEL uANTIC BARRI DELS INDIANS ••

En el año 1898 España perdió una dasus mejores islas de Ultramar: CUBA.Después de la repatriación de las tropas.quedaron allí algunos hacendados ea-talanes que eran conocidos como rElSBARCELONINSJ, éstos se vieron obliqa-dos por la derrota a regresar a nuestraciudad. Según el escritor HUERTAS CLA-VERIA en su libro cBsrris de Barcelona),se instalaron en lo Que hoy· es este bs-rrio. Construyeron casas y cultivaron loscampos. Ellos nombraron sus contornoscon nombres de la ya perdida Perla delCaribe. Asr tenemos Jordl de Sant Jordl(antes calle de LA HABANA). Pinar delRío, Campo Florido, Puerto Prfncípe, cten,fuegos, Manigua, Matanzas, ate.

Esto sucedió por los años 1903-1904.los barceloneses los conocían como «LOSINDIAN05 •.

En 1931·32 el Ayuntamiento republlca-no, urbanizó la zona, creó calles nuevasy respetó los nombres Que aquellos emf-grantes Que en CUBA lo habían perdidolodo.

Barcelona no pudo por menos que ad,mirar a aquellos c:INDIANOS).

La necessitat de crearulla identitat vafernéixer el 1980 la eo-

missiá de [estes del'antic barrí deis In-dians. (AJMH)

altres joves de la zona organitzaven, ambl' excusa de pagar-se excursíons per dife-rents llocs de Catalrmya, actuacions tea-trals en un dels solars encara per omplirdel barrio Era una mena de teatre de la na-tura, on es representaven obres d'autors del'epoca: Ignasi Iglésias, Ángel Guimerá,«Pitarra» i Folch i Torres. Cobraven 10centims als nens i 1 ral als adults. Un di-vertirnent impulsat per Pere Clariana, undels membres d'una masia propera, canClariana, que feia una cosa semblant al pa-ti de casa seva. Aquesta activitat i la sevavida comuna els va fer crear -pel quesembla, no de manera oficial pero sí ambconsciencia de grup-la Colla d'arreple-gats de la barriada de Can Berdura, ungrup que no deixava de ser un reflex de lavida quotidiana de les activitats, persones iactituds de la barriada a mig fer.

L'esbarjo en aquells anys es completavaamb la practica del futbo!. L' existencia demolts espais lliures va perrnetre la creacióde diversos camps que acolliren e1spartitsd' equips locals, com l' anomenat Americao del Martinenc en els terrenys del quedesprés va ser la Urbanització Meridiana.L' oferta lúdica es feia també en algunesentitats del Guinardó més properes, comara la Societat Recreativa Instructiva

El Porvenir, que tenia un grup escenic,una sala de billars i rma biblioteca, jaque aquesta entitat també feia d'es-cola. IguaIment, molts veíns del barrivan participar d' entitats de la veínaSagrera i fins i tot de Santa Eulália de Vi-lapicina.

Les Canyes iels músics a la figuera

Un dels principals espais lúdics de lazona durant la década deIs vint i la delstrenta era Les Canyes, un ball dels anome-nats «de patacada» situat a la cantonadadel carrer de Concepción Arenal amb el deLas Navas de Tolosa. Establert per Fran-cese Forga a la meitat deIs anys vint, varesistir fins a la década deIs quaranta. Eraun lloc on se servien menjars -sembla quel' especialitat de la casa era el conill ambcargols- i on hi havia una pista de ball; defet, I'espai s'articulava al voltant d'unasuperfície de ciment, que feia de pista deball, i d'uns encanyissats que la separavende les taules de menjar i que van servir pera batejar el lloc. Una de les particularitatsque tothom recorda és la disposició deismúsics de l'orquestra. Aquests es col-loca-ven damunt un entarimat sostingut sobreles branques d'unes figueres, circumstán-.cia que va fer que molts antics veíns de labarriada de Can Berdura, el Guinardó, elCamp de l' Arpa i la Sagrera els recordincom 'els músics a la figuera', com a mos-tra de 1'enorme exit que aquest local d'es-barj o va tenir.

131

132

La Sala de Baile Ríode Ianeiro, tal un refe-rent del temps de la

postguerra, s' aixecavaon ara hi ha el cinemaRío. (AMC)

Ellaboratori del Doctor Ferran

El doctor Jaume Ferran i Clua, nascut aCorbera d'Ebre el 1852, és una deles per-sonalitats científiques catalanes més im-portants del segle. Especialitzat en bacte-riologia imicrobiología, entre les sevesfites professionals cal destacar l' obtencióde vacunes contra el cólera i la tuberculo-si, el millorament de la vacuna antirábicade Pasteur i el desenvolupament d'altresper al bestiar. Va crear el seu propi labora-tori de treball a semblanca de I'InstitutPasteur, que la premsa de l' epoca va ano-menar popularment Laboratori de la Sa-grera o Institut Ferran.

Aquell espai, avui situat entre els car-rers de la Manigua, Garcilaso i les Acacíes,limitava un món dedicat exclusivament ala ciencia, tal com va expressar un biografde l'il-lustre científic: «Hermana los diver-sos cuerpos del edificio que constituyen elInstituto Ferran, un parque cuajado de ja-cintos y de rosales; cuando losfresales es-tán en fruto, el jardín aparece esmaltadode rubíes muy grandes. Hay también gru-pos de peonias, hileras de naranjos valen-cianos, frutales traídos del Japón, temblo-rosos muros de bambues, alfombra devioletas; y, a ras del agua mansa de unaalberca, glaucos nenúfares y ... [...] Dentromás adentro, las instalaciones de opotera-pia y de zymotecnia, los catálogos vivosde levaduras seleccionadas, los museos de

Lafesta major de l'As-sociaciá de F estes del'Antic barrí deis In-

dians és gairebé l'úni-ca activitat vernal delbarrí. (FMC)

microbios en incubacián, las salas de in-vestigaciones ultramicroscópicas; jauríasde animales para experimentos, caballoshiperinmunizados, rebaños de cobayas deprueba; ratitas blancas como capullos dealgodón; cabritas blancas y familiares,cual individuos conscientes, perros enjau-lados conw fieras, borriquillos morunosuncidos al pesebre; terneras manando lin-

fa antivariolosa como fuentes de salva-ción ... » (BERTRAN, 1917.)

Malgrat el seu aillament, la valua cien-tífica de Ferran va ser reconeguda interna-.cionalment el 1918, amb la concessió delpremi Bréant de rAcademia de les Cien-cies de París i més tard, al maig del 1929,va ser ratificada amb la visita del rei Al-fans XIII al seu laboratorio

A la mort del Dr. Ferran, el 22 de no-vembre de 1929, els seus deixebles -pri-mer, el Dr. Roux i, passada la guerra, elDr. J.Vila Ferran, nét del científic, i el Dr.Roque Martín- van pros seguir en bonamesura la seva tasca investigadora, ara de-dicada específicament a la hidrofobia. Unaactivitat que no havia de desapareixer finsels anys setanta i que és recordada permolta gent del barri, juntament amb lescures de primers auxilis, les visites als jar-dins de les instal-lacions i les cues en mo-ments determinats per a rebre la vacunaantirábica, El 1973, I'Ajuntament va ad-quirir la finca, on anys rnés tard va cons-truir l'escola pública Dr. Ferran i l'institutd' ensenyament secundari L' Alzina.

Sala de Baile Río de Janeiroi la Pista Azul

Acabada la Guerra Civil, els germansJoan i Josep Escofet Sabanés, propietarisd'un negoci de transports al carrer de Pi-nar del Río, van comprar un solar entreaquest carrer i el de Matanzas. Associatsamb Francesc Boada, un mestre d' obres dela zona, van muntar al solar una pista deball, aprofitada en horari de tarda com apista de patinatge. Aquest local va ser ba-tejat com a Sala de Baile Río de Janeiro.

Poc temps després de I'obertura del lo-cal, van decidir d' oferir sessions de cine-ma a l' aire lliure les nits estiuenques, ini-ciativa que tingué molt bona acollida entreel público Aquest fet els dugué a transfor-mar la sala de ball en un cinema, ara co-bert, que es va inaugurar a la primaveradel 1962 amb la projecció de la pel-lículaCan-Can.

A l'inici dels anys setanta, el local vaser venut a l' empresari de sales de cinemaPere Balañá, que el reinaugura el 29 degener de 1973. Aquell cinema de barri,amb doble sessió i de reestrena, es conver-tí així en un local d'estrena que perviu perla seva privilegiada situació a prop delmetro.

A la década dels cinquanta, un altre lo-cal que marca les activitats d'oci dels ha-bitants del barri va ser la Pista Azul, situa-da a la cantonada de Puerto Príncipe ambPinar del Río. Era una pista de patinatgeforca reduída, que rebia aquest nom pelterra de color blau que tenia. El local tam-bé va ser lloc d'entrenarnent de molts

afeccionats al patí, entre els quals destacala campiona d'Europa de patinatge artísticels anys seixanta, Montserrat Viader. A ladarreria d'aquella década, la pista de pati-natge es va transformar en una pista debitIles, mo1t de moda llavors a Barcelona.

L'activitat lúdica del barri es completa-va amb les reunions, festes i guatequesque el jovent organitzava en alguns barsdel barri, com El Líder o El Habana.Aquests loca1s van servir també de seud'equips de futbol com el C.F. La Zamora-na, el C.F. Nevin, format per treballadorsd'una rubrica propera, el C.D. Meridiana,integrat per habitants de la UrbanitzacióMeridiana, i el Club Ciclista Harmonia.

L'Antic barrí deIs Indians

La necessitat de reso1dre una serie deproblemes urbans a la zona i la poca ac-tuació efectiva de les associacions vemesvan fer que el 1983 aparegués I'anomena-da Asociación de festejos del Antic barridels Indians. Es tractava d'una entitat pro-moguda per comerciants que pretenien ea-nalitzar per mitja seu les seves reivindica-cions. La progressiva perdua d'identitatdel barri, l' escassa vincu1ació dels mem-bres d' aquesta associació amb els habi-tants més antics i, per tant, el desconeixe-ment d'alguns e1ements que podrien haverestat identificadors, i la necessitat de tenirun nom que identifiqués la seva zona d'ac-tuació els va fer rebatejar el barri com aAntic barri del Indians. Aquesta entitat,que de fet mai no ha pogut assolir les ea-racterístiques d' associació de veíns, orga-nitza des del1983 la celebració d'una fes-ta major que durant el mes de setembreengalana el carrer de Jordi de Sant Jorditot activant I'esmorteída vida CÍvica d'unazona de Barcelona sense cap personalitatconsolidada i específica.

El Patronato de las Viviendasdel Congreso Eucaristico

Aquesta entitat va néixer arran de lainiciativa conjunta d'un ampli sector de laburgesia industrial i financera barcelonina,d'inspiració católica.representada per I' A-sociación Católica de Dirigentes, creada algener del 1951, i I'Església, representadaper la figura del bisbe Gregorio ModregoCasaus. L' objectiu d' aquest projecte eradonar una solució -si més no parcial- algreu problema de la manca d'habitatge ala Barcelona dels prirners anys cinquanta.

Ara bé, des del punt de vista ideclógic,les Viviendas del Congreso Eucarísticovan partir de la iniciativa personal delbisbe Modrego, que pretenia capitalitzar,

La.celebraciá delXXXYeCongrés Eucaristic In-ternacional va servir

per a demanar laconstrucció d'habitat-ges socials. (ADB)

d'una banda, l'abast i I'impacte que repre-senta per a la ciutat l' organització i ceIe-bració del XXXVe Congrés Eucarístic In-ternacional i, de l' altra, una preocupaciópersonal envers el problema de l'habitatge, .com demostren les seves exhortacions pas-torals del 8 de gener de 1949 (Grave y ur-gente problema: la escasez de viviendas),del 7 de gener de 1950 (Habitación, pan ytrabajo) i del 9 de gener de 195/ (Unfru-to del Congreso Eucarístico Intemacio-

Nens jugant en un so-lar davant la fabricaNevin, amb els habi-

tatges del Congrés amig [et: (J.M.C.)

nalí; Aquesta iniciativa personal no ama-gava els veritables postulats nacional cato-lics sobre els quals es bastia -treball, farní-lia i llar- com a eixos de la nova societatespanyo1a.

El punt de partida per a la realitzaciód' aquesta iniciativa va ser I' exhortaciópastoral del bisbe Modrego feta a tots els«católicos y patriotas barceloneses», quedemanava la seva participació per aresoldre la problemática, En la pastoralcorresponent (Uno de los frutos del Con-greso Eucarístico Internacional: vivien-das), de 1'1 de novembre de 1951, i enla del17 de novembre de 1951 (El Con-greso Eucaristico y la construcción de vi-viendas) es dissenya un esquema básic pera promoure una organització que dugués aterme la construcció d'habitatges. Les ba-ses d' aquesta obra van ser una importantsuma de diners -formada per les aporta-cions voluntaries, de cent mil pessetes ea-das cuna, fins a assolir la xifra ideal decent milions- i I' administració i compe-tencia técnica que fes possible la transfor-mació d' aquest capital en habitatges.

Així, aprofitant la repercussió de la ce-Iebració del XXXVe Congrés EucarísticInternacional, ambdues parts, el bisbe il' Asociación Católica de Dirigentes, vaniniciar una ben planificada campanya depropaganda i recollida de fons, la qual ha-via de permetre reunir el capital suficientper a la construcció deIs prirners habitat-

l1K 133

134

51 LAS RAZONES NO LE DECIDENA OBRAR

í DEJE ACTUAR A SU CORAZON!

SUSCRIBA •.•

UNA O VARIAS

CUOTAS FUNDACIONALES

AVDA. JOSf A.NTONIO. 6Oa, a- aT.Wtoao 2108" - BAIICElONA

ges i reinvertir els beneficis en la cons-trucció cíclica de més pisos.

La constitució del Patronato de las Vi-viendas del Congreso Eucarístico va seranunciada pel bisbe Modrego en una sego-na exhortació pastoral amb referencies ex-plícites a les Viviendas del Congreso, el 8de gener de 1952 (Una idea en marcha).La constitució efectiva, pero, va quedardeterminada en una assemblea que l' Aso-ciación Católica de Dirigentes va celebraral desembre del 1951, al Palau de la Músi-ca, en que es van recollir els prirners dona-tius per a 1'obra que s'havia d'iniciar. Apartir del gener del 1952, des d' aquestamateixa entitat s' estructuraren les basesjuódiques, económiques i socials del futurpatronat d'habitatges.

El 18 de marc de 1952, els membres dela comissió gestora que s'havia format perdesenvolupar la idea signaren un manifestque donava a conéixer als ciutadans l' ori-gen de l' entitat i les seves perspectives enels termes següents:

«Al iniciar nuestra tarea como miem-bros de la Comisión Gestora de las Vi-viendas del Congreso Eucarístico, desig-nados por el Excmo. y Rvdmo. Sr Obispo,hemos de proclamar su especial deseo deque, fruto del fervor espiritual que ha deanimar el próximo Congreso Intemacio-nal, sea una realidad el organismo perma-nente que alivie y atienda en lo posible elproblema material, económico y social dela falta de viviendas en Barcelona y sudiácesis.»

Entre e1s components d'aquesta comis-sió destaquen alguns membres de l' Aso-ciación Católica de Dirigentes (SantiagoUdina Martorell, Jaime de Sernir Carróz,

Anunci 011 es demanal' adscripció de socis

fundadors per a COllS'

truir els habitatges delCongrés. La quota erade 100.000 ptes. (ADB)

Ignasi Vidal Gironella, Josep Maria Vila-seca Marcet, Felipe Bertrán i Güell); JosepClapers Crusellas (membre del ConsejoSuperior del Fomento del Trabajo Nacio-nal); Andrés Oliva Lacoma (president ho-norari de la Cambra d'Indústria de Barce-lona); alguns membres de la Cambra deComerc (Francisco de P. Gambús Rusca iel futur rninistre sense cartera Pere GualVillalbí); un representant del Servicio Co-mercial Exterior de la Industrial Textil Al-godonera (SECEA), com ara Antonio PonsLlibre, Ángel Traval Rodríguez de Lacín(president de la Cambra de la PropietatUrbana); Joaquín Ribera Barnola, repre-sentant al Centro de Estudios y Asesora-miento Metalúrgico (CEAM); industrials

. textils, com Joan Roger Gallés, SalvadorPala Munné, Josep M. Juncadella Burés iLuis Jover Nunell; el marques d' Alfarrás,per l'Institut Agrícola Catala de Sant Isi-dre; i Joaquim M. de Nadal, per la Socie-dad Económica de Amigos. del País. Va ac-tuar com a secretari general Josep M. dePorcioles i Colomer, llavors també secre-tari del CoJ.legi de Notaris de Barcelona.

Val a dir que el manifest, que es va re-produir a la premsa barcelonina, el dia 21de marc, i posteriorment el 25 de juliol, vaconstituir el punt de partida de la campa-nya de recollida de fons per a financar laconstrucció dels nous habitatges.

EllO de maig del mateix any, 1'Institu-to Nacional de la Vivienda dona 1'aprova-

VJ\'IENDAS CmllESO EllCAllíSTlCDEHT\OAD aE!'U'FlCO·CON~UCfOIt.A. ACOClDA. A. LA PROTEC:OÓN DEL

INSTITUTO NAOONAL DE LA VIVIENDA

MEMORIA

1960

Per a la construcciádeIs pisos es va crearel Patronato de las Vi-

viendas del CongresoEucanstico. (PJDB)

ció del projecte d'estatuts del Patronato delas Viviendas del Congreso Eucarístico,estatuts que van ser formalitzats el 21 demaig de 1952.

El 31 de juliol de 1952, ja després de lacelebració del XXXVe Congrés EucarísticInternacional, el Patronato va sol-licitar del'Instituto Nacional de la Vivienda (INV)la qualificació d'Entidad Benéfico-Cons-tructora de Viviendas Protegidas.

Aprofitant l' esperit que la ciutat haviamostrat durant la celebració del Congrés,el 12 de juliol de 1952 el bisbe Modregova tornar a fer una crida al mateix tempsque explicava els avencos de l' obra, enforma d' exhortació pastoral, la tercera queversava sobre el terna: Hacia la plena yespléndida realización del proyecto «Vi-viendas del Congreso Eucaristico», El 22de setembre d'aquell any, 1'INV va apro-var defmitivament els estatuts del Patro-nato de las Viviendas del Congreso Eu-carístico.

Els socis fundadors

L'actuació del Patronato s'estenguédurant dues decades per tota l'area metro-politana abastant les comarques del Barce-lones, Maresme i Baix Llobregat. Es cons-tnúren més de 6.000 habitatges socials,amb unes condicions de pagament espe-cials i una selecció sociológica del perso-nal que els havia d'ocupar. Malgrat aixó,

Vista aéria presa elJ 972 0/1 es delimitaval'anomenat barri

VCE-Can Ros ..(AMDSA)

no es va aconseguir l' objectiu fixat deIs100 milions de capital. Vint anys desprésd ' iniciar-se la campanya, la xifra final esva aproximar als 88 milions de pessetes,amb la participació de 428 persones que alllarg d'aquests anys s'havien constitui:t enels anomenats socis fundadors. Com acontrapartida a la seva aportació, van po-der presentar en els primers anys fins atres candidats per a I'obtenció d'un pis,convertits en dos a partir del 1962 i en no-més un el 1966. EIs candidats eren selec-cionats entre els parents dels treballadorsque tenien al seu cárrec (el servei domes-tic, empleats de les seves empreses ...) icom a deute de certs compromisos socialso morals. D'aquesta manera, molts empre-saris van veure en la donació dels dinersun acte més d'ús empresarial, social oeconómic que no pas benefic, D'una for-ma més o menys assequible podien facili-tar un pis a algú que el necessitava i deretruc netejaven les seves consciencies.Algunes corporacions municipals van veu-re en la donació unes possibilitats sem-blants: a un baix cost cobrien l' expedientd'una politica d'habitatges escassa o fins itot inexistent i, també, fidelitzaven els em-pleats més afins al regim,

El barri VCE~Can Ros

La primera realització de Viviendas delCongreso Eucarístico va ser el denominatbarri VCE-Can Ros. Es va comencar aconstruir el 1953 sobre els terrenys de lamasia de ea l' Armera, que foren adquiritsen successives etapes a la família Ros i deRarnis, propietaris de la finca.L'edificaciódefmitiva del barri es va enllestir l' any

.1967. El grup reuní un total de 2.772 habi-tatges i 315 locals comercials, distribui:tsen 229 edificis.

Les alineacions dels futurs carrers delgrup, batejats amb motius relacionats ambl' eucarístia, van ser aprovades al febrer del1953 i la primera pedra es va col- locar el30 de maig d'aquel! any. El conjunt vaquedar delimitat pels carrers de Concep-ción Arenal, Pardo, la Riera d'Horta i Fe-derico Mayo (actualment carrer d'Alexan-dre Galí), que ocupaven una extensió de16,5 hectarees.

PeI que fa a la qualitat dels habitatges,VCE va tenir una especial preocupació perles característiques i la dimensió, comtambé per la seva localització dintre de la

El barri del Congrésen construcció. Els ha-bitatges van ser pen-

sats atenent sobretotl' habitabilitat i les di-mensions. (AMDSA)

')

trama urbana veina. El barri va ser prajec-tat pels arquitectes José Soteras Mauri,CarIes Marques i Antoni Pineda. Es va fernotar la personalitat de Soteras Mauri, enaquells anys director de l' oficina d'urba-nisme de l'Ajuntament de Barcelona; ell iel seu equip es van prendre el projectecom una experiencia pilot dels postulatsideológics del corrent arquitectonic ano-menat Ciutat Oberta i del lema «Sol, aire y_ .,vegetacián» amb que es va Celebrar el diamundial de 1'urbanisme el 1950. Les teo-ritzacions de Soteras van ser aplicades

en aquest grup, on segons el! va tractar« ... de sustituir las manzanas cerradaspor otro tipo de edificación abierta al sol,al aire, a la vegetación, y donde tuvierancabida, además de la viviendas, los jardi-nes para los juegos de los niños, jardinesde reposo y todas aquellas atenciones querequiere la vida colectiva» (SOTERAS,1955). Aquestes aportacions es van com-pletar amb 1'aplicació d'una serie de pro-postes d'habitatge economic que aquellsanys havien sorgit.

Així, la superfície deIs habitatges anavadels 60 m2 als 120 m2, i n'hi havia de tres,quatre, cinc i fins "uit habitacions per a fa-mílies nombrases. EIs pisos, malgrat la se-va senzillesa, van ser pensats amb un bonregim d'insolació i una bona ventilació.Pero aixó no ha pogut compensar les man-

I

cances en la qualitat dels materials, que alllarg dels anys els seus habitants han anatesmenant.

Pel que fa al conjunt del barri, unaplaca central, la placa del Congrés Euca-rístic, amb una torre de catorze plantes acada cantonada, presideix i ordena el polí-gon, on majoritáriament s'aixequen blocsde cinc plantes. Aquests, distribuíts enilles construídes en diverses fases del 1954al 1967, estan complementats amb patisinteriors i espais verds que suposen, junta-ment amb els vials, més del 53% de la su-perficie del polígono El tracat dels carrers,en especial l' eix vertebrador del carrer deFelip II, facilita la integració del polígondins el conjunt de barris que l' envolten.Aquesta distribució urbanística i l'homo-geneítatde la construcció donen al Con-grés una fesomia única, inhabitual en al-tres arees de la periferia barcelonina, queha marcat en gran mesura el carácter i lavida quotidiana del barri alllarg dels seusanys de vida.

El procés d'adjudicació

La junta del Patronato de las Viviendasdel Congreso Eucarístico va establir, a par-tir d'un reglament d'adjudicació aprovat el1954, un seguit de requisits básics impres-cindibles per a tenir opció a un habitatgedins el grupo El sol-licitant havia de tenir

N ens en un parvularidel Congrés. Els equi-paments sempre han

es/al un problema enun barrí molt denso(P.E.lG.H.)

necessitat real d'habitatge; haver viscutell, o els seus fills o consort, a la ciutat deBarcelona durant dos anys o més consecu-tius abans de la sol- licitud; tenir els ingres-sos suficients per a poder pagar I'habitatgesol-licitat, pero no tenir-los per a: adquirir-ne un a1tre de diferent procedencia.

A banda d'aquestes condicions bási-ques, el reglament d'adjudicació especifi-cava uns altres aspectes a valorar, la majorpart dels quals de carácter moral i ideo-logic:

- Superfície insuficient de I'habitatgeactual per al. nombre de membres de la fa-milia que hi viuen.

- Situació jurídica irregular respecte deI'habitatge que en el moment de la sol-lici-tud ocupen.

- Viure amb possibilitat de dany moralper la manca d'un habitatge digne.

- Serveis prestats en interés de la fe, lapatria o la farm1ia.

- Mérits especials quant a relacions so-cials i de treball, llarga permanencia enuna empresa, actes d'abnegació, etc.

Establerts aquests criteris, la cornissiód' adjudicació es reunía per seleccionar,

abans de l'acabament de les obres, els fu-turs inquilins. Les sol-licituds s' estudiavendetingudament i se separaven en dos blocsinicials, segons les possibilitats de paga-ment en concepte d'entrada; aquests dosblocs deterrninaven l' Agrupación A -cons-tituída per aquells qui podien pagar laquantitat d'entrada marcada pel patronat,que en la primera entrega va ser de 8.000pessetes- i l' Agrupación B -que aplegavatots aquells qui podien pagar una quantitatinferior al' entrada establerta pel patro-nat-. A partir d' aquesta divisió económica,la segona classificació es feia, en primerterme, sobre l' Agrupación A, la qual es di-vidía en families ja constituides (85% deltotal) i futurs matrimonis (15% restant). Eltercer desglossament es basava en uns per-centatges ideals establerts pel patronat quees corresponien amb els percentatges realsde la població de la ciutat de Barcelona,ciutat pel que feia a la categoria laboral,origen geográfic i activitat socioculturaldels caps de familia sol-licitants:a) Obrers no qua1ificats .

Obrers qua1ificats .Empleats adrninistratius .Subaltems .Funcionaris .Professionals liberals iindependents................................ 11%

b) Naturals de Barcelona i comar-ques vemes 70%

20% .30%30%

5%4%

Amb més de 15 anys de residen-cia 20%Amb menys de 15 anys de resi-dencia.......................................... 10%

e) En igualtat de condicions 1aborals i ge-ográfiques, tenien prioritat un contin-gent del 5 al 15% entre les familiesvinculades a entitats religioses, socio-culturals i esportives.Aquests barems es van aplicar tant als

aspirants proposats pels socis fundadors,entre el 25 i el 40% del total, com alssol-Iicitants de l' anomenat tom lliure, en-tre el 60 i el 75%, és a dir aquells que novan gaudir de l'aval d'unsoci fundador.

El procés de selecció es va iniciar ambl'estudi detingut de les 18.000 sol-licitudspresentades, a partir d'un treball mecánicamb fitxes perforades. S'estructuraren en134 grups, seguint els diferents barems icriteris abans esmentats. En successivestries, les sol-licituds es reduíren a 12.000i, finalment, a 6.000.

En aquest sentit, el sistema d' adjudica-ció es basa en l'acumulació d'uns «punts»per part del sol-licitant, que havien de serestablerts per la comissió d' adjudicació apartir de les característiques de les divi-sions esmentades més amunt. 1 també con-siderant altres circumstáncies, com lescondicions familiars, el nombre de perso-nes a cárrec del cap de familia sol-licitanto els casos de viduitat i la necessitat d'ha-

Des de la seva inaugu-raciá, la piara delCongrés ha estat el

centre neurálgic de totel barrio (p.E./G.H.)

bitatge (en aquest cas, es tenia en comptela relació de persones menors i majors de8 anys per habitació ocupada en l'anteriorhabitatge al sol-licitat).

L'objectiu d'aquest complex procés erala constitució d'una mena de «barri mo-del», quant a la seva composició sociolo-gica. Tots els detall s van ser tinguts encompte: els percentatges finals eren, enquasi tots els aspectes (categoria laboral,origen, etc.), moltsimilars als del conjuntde la població barcelonina, la qual cosahavia d' afavorir la rápida integraci6 de lapoblació del barri dins la ciutat. Els crite-ris de tría sobre la base de la ideologia,la religió i les inquietuds socioculturalsdels adjudicataris, asseguraven un gruphuma d'escassa conflictivitat social i po-lítica i amb una nul-la activitat reivin-dicativa.

FinaIrnent, cal esmentar que el rigor se-guit en el procés de selecció dels adjudi-cataris es va veure reforcat per l'actuaciódels inspectars del mateix Patronat, quecomprovaven personaIrnent les dades i lasituació dels aspirants i, posteriorment,dels adjudicataris dels pisos.

(

Un barri autosuficient, Les botigues

El Patronat de les VCE va voler copsarla realitat global del barri que anava cons-truint i, amb vista a una millar integracióde les persones que hi havien de viure, elva dotar de serveis i comercos que no exis-tien al' área d'influéncia del barri, i va re-glamentar l' adjudicació de botigues per talde crear un barri autosuficient i anticompe-titiu. Era un intent més de crear vida debarri a través deis vinc1es comercials.

Les botigues es van adjudicar sota lafórmula d'arrendament per mitjá de con-cursos públics qlle es convocaven segonsles necessitats d'autoabastament del grupoAquests eren regulats per una comissió es-pecial del Patronato Per a aconseguir un lo-cal de negoci al Congrés s' establí un con-junt de requisits:

1. El sol-licitant només podia optar a unlocal. No era possible la monopolitzaciód'unram o 1'especulació comercial.

2. Per a la consecució d'un local caliareunir un seguit de condicions:

a) Acreditar la practica comercial en elram corresponent a l' activitat de la botiga.

b) Desenvolupar un negoci similar en elcas de provenir d'un negoci en el quall'o-cupació de local era a precario

e) Tenir aptituds per al negociod) Haver efectuat prestacions personals

o donatius a favor de VCE.

es 137

Inauguraciá de l' esco-la dels Sants Inno-cents, un centre espe-

cialitzat en l' educacióde disminuits psíquics.(FMC)

local, fet que va provocar el trencament dela idea d'un bani autosuficient.

Les escoles

La planificació comercial orquestradaper les VCE va sobreviure fins l' apariciódels primers competidors seriosos a la zo-na, cadenes de botigues i supermercats.Mentrestant, les VCE van trobar en els co-mercos establerts al bani un recurs, a tra-vés de continues derrames, per a recaptarfons per a altres equipaments del barrioAmesura que van passar els anys i la gestiódel Patronat va perdre forca, molts delsarrendataris van optar perla compra del

Els valors que impregnaven robra deles Viviendas del Congreso Eucarístico -lafamilia, el treball i el respecte i la practicade la religió com a motors d'una nova so-cietat- i la necessitat de transmetre'ls aljovent que havia nascut o vingut al noubani van ser factors que van influir a l'ho-ra de crear escoles a la zona i també de de-terminar com i qui havia de.dirigir-les.

Les escoles van ser presents des deisprimers moments de vida del barrioA mit-jan 1955, si bé amb carácter provisional,

Durant els primersanys de vida del poli-gon, la població jove

era molt més impor-tant que actualment.(G.C.)

ja s'hi havien installat una escola per anens, una per a nenes i un jardí dinfancia,en uns locals del carrer de Felip II.

Davant el creixement de la població, elPatronat de les VCE va crear al setembredel 1956 el denominat Patronat Escolar,format per membres del Patronat de lesVCE i gent del bani vinculada a l' Asso-ciació de Families de Sant Pius X, que te-nia com a assessor religiós el capellá de laparroquia de Sant Pius X.

Aquest patronat, després d'haver fet re-compte de les necessitats escolars, dona elvistiplau per a l'inici de la construcció dedues escoles assignades des de feia tempsals Germans de les Esco1es Cristianes, lade nens, i a la Institució Teresiana, la denenes, que van ser inaugurades el 1960.L'any següent va ser obert el centre de for-mació professional Nuestra Señora de laMerced, adscrit a robra diocesana de for-mació professional.

Igualrnent, la preocupació escolar vainc!oure els més petits, i d'especial im-portancia van ser els jardins d'infáncia iparvularis que les VCE van projectar enles obres destinades al barrio La situaciód'aquests centres, sempre en espais urbansenjardinats i tancats, és un dels aspectescuriosos que marquen la diferencia ambaltres banis de la ciutat.

Els primers anys, la gestió d'aquestscentres va anar a carrec del Fomento de laAsistencia Social, una entitat presidida perun dels socis fundadors del Patronat, Joa-quín Vidal i Gironella, al qual el mateixPatronat aportava bona part del pressupost.Cap a 1'inici dels anys setanta van passar aser gestionats per la Cooperativa EscolarPompeu Fabra, nascuda dels interessos co-muns de pares i mestres. Aquesta escola esva basar en les propostes de l' anomenadaescola activa catalana. A la década delsanys vuitanta s'integra.a la xarxa d'escolespúbliques.

Pel que fa a l' escola pública, sobre elsantics laboratoris del DI. Ferran, el 1977es van construir 1'institut d'ensenyamentsecundari L'Alzina i I' escola pública Jau-me Ferran i Clua, llargament demanats aldistricte pel moviment vernal a causa de lamancanca de places escolars a la zona. Peracabar de completar el panorama escolar,des de l' octubre del 1964 va iniciar la sevaactivitat el Col-legi deIs Sants Innocents,una institució nascuda de la iniciativad'uns pares de famílies económicament

Unjove Narcis Jubanyescolta les paraules delbisbe Modrego.fundador

i impulsor del barri, en'UlW de les diverses visi-tes que hi va fen (ADB)

debils amb infants amb discapacitats psí-quiques que forrnaren una cooperativa pereducar els seus filIs i altres nois ambaquesta problemática. En un primer mo-ment, l' escola es va instal-lar al núm. 67del carrer del Cardenal Tedeschini, en unslocals de la Institució Teresiana, i poste-riorment es trasllada al núm. 6-8, interior,del mateix carrer, la seva actual localitza-ció. La primera pedra del nou local es vacol-locar el 2 de juliol de 1972. El creixe-ment i el suport de diverses persones ientitats van fer que el 1977 es constituís elPatronat de l'Obra Social d' Ajuda al Sub-normal (OSAS). Cal recordar que el pri-mer curs (1964-65) va tenir 6 alurnnes ique el curs 1991-92 ja en tenia 340.Aquesta escola desenvolupa la seva activi-tat des deIs primers momentsde la infan-tesa, amb la guarderia Rella, i despréscol-labora amb el centre Cordada, situatal núm. 45 del carrer de la Manigua,amb vista a la futura inserció laboral delsalumnes.

Un campanar sense campanes

El motiu pel qual es van fer les casesva determinar la necessitat de construir untemple parroquial d'unes característiquesespecífiques. De fet, un barri creat pel bis-bat no es podia permetre tenir un localparroquial provisional durant gaire temps.En aquest sentit, a l'octubre del 1955 es vaconstituir la junta d' obres de la parroquiade Sant Pius X.

El 1958 l' arquitecte Soteras Mauri vapresentar el projecte d'una església ambcapacitat per a 1.250 persones assegudes,que s'assemblava molt a un pavelIó espor-tiu (recordem que aquelIs anys Soterasprojectava el Palau d'Esports del carrerde Lleida i participava en el projecte delCamp Nou), coronadaper una torre de 45metres annexa que havia de fer de campa-nar. Elpressupost estimat de robra, unamica més de vuit milions, va ocasionar undeIs primers problemes del vemat amb elPatronat, ja que la repartició del cost del'església es va fer de la següent manera:el 30% corresponia a l'lNV, el 50% a les

Portadors del sant-cristo La presencia del

fet religiós va marcar

durant forra temps lavida social del barri.(G.C.)

140 empréstits de les caixes i el 20% a lesVCE. Aquesteses van desentendre de laseva part i el seu pagament va recaure en-tre la feligresia a través de les diferentscampanyes de captació fetes des de laparroquia i també mitjancant una derramasobre els pagaments que les botigues feienalPatronat.

La prímera pedra es va col-locar el20 d'octubre del960 i tres anys més tardse n' enllestia la construcció. L' escassetatde recursos economics va donar un toc deprovisionalitat a l'edifici, que només haestat superada aquests darrers anys. Fins itot, la manca de diners va fer desestimar lacol-locació d'unes campanes a la torre, elsímbol per excel-Iencia del barrio

El teixit associatiu

El teixit associatiu del barri s'ha articu-lat des dels seus orígens al voltant de les

. mateixes idees que van fer néixer els habi-tatges; de fet, el Patronat va tenir sempreuna preocupació especial per arbitrar lesdiverses activitats socials que s'hi feien.En aquest sentit, el 1956 naixia l' Aso-ciación de Padres de Familia de San PíoX, una entitat que va abastar els diferentsinteressos socials i culturals dels nousveías. Dintre d' aquesta es va encabirdes del 1960 I'Esbart Joventut Nostra,que té per objectiu difondre les danses tra-dicionals dels PalSOS Catalans, el Clubd'Escacs Congrés, grups de teatre com LaTrapa i una secció de tennis de taula queha arribat a tenir equips en la segona cate-goría nacional. El 1960, en un intent de re-definir els seus objectius, va passar a ano-menar-se Agrupació Congrés. El centre,que disposa d'una sala de teatre, continua

. essent un viver d'iniciatives diverses i llocde trobada de bona part del jovent que haviscut al barrí. Igualment, el pes del fet re-ligiós ha provocat que a redós de la parro-quia s'aglutinés part de les activitats asso-ciatives. La sala de reuuions popularmentconeguda com «la peixeras i altres localsparroquials han eStat testimoni de la majo-ría d' aquestes activitats, des dels grups decatequesi i de Tercer Món fins als agrupa-ments escoltes de Sant Pius X i les coralsRosada i Oronell.

Malauradament, el teixit associatiu delbarri no va més enllá d' aquests dos centresaglutinadors (l' AgrupacióCongrés i laparroquia), amb unes comptades excep-cions com ara el grup El Caliu, que avuidia engloba més de 600 associats i es de-dica a la dinarnització i autoajuda de per-sones majors de cinquanta anys. També

.destaca l'activitat de l'esplai El Drop, cre-at el 1974 per l'alurnnat del col-legi de la

Les terres del granmas de can Ros acu-llen les cases del barridel Congrés des dels.anys cinquanta. VIsta

aéria dels camps detennis situats al costalde can Ros.(p.E.lG.H.)

nacionals. Aquesta mateixa entitat publicala revista «Mundo Teatro», autodenomina-da Túnica revista informativa de teatreamateur de l'Estat espanyol'.

Els esports han estat també font de so-ciabilitat. L' existencia d' espais esportiusdes deis inicis del barrí va fer-hi apareixerentitats com el Club Patí Congrés i el ClubDeportivo Viviendas del Congreso.Salle Congrés, i l' esplai Jungfrau, creat a

l' entom del col-legi de les Teresianes.Igualrnent, en molts locals del barrí vanapareixer entitats dedicades a problemati-ques d'enorme contingut social, entre lesquals cal esmentar l' Associació de Famí-lies per al' Ajuda al Poliornielític (AFAP).Nascuda ara fa una vintena d'anys, ha ges-tionat una residencia per a disminuíts fí-sics amb autonornia, situada al carrer de laManigua.

A I'octubre del 1988, es va cornencara celebrar la mostra de teatre jove delCongrés, un festival organitzat per unaaltra entitat del barri, El Taller de TeatreSant Jordi, que ha transcendit en preten-sions els lírnits i el públic del barrí i s 'haconvertit en un punt de trobada del teatreamateur d'ámbit municipal, amb la parti-cipació de diversos grups estatals i inter-

El Club Patí Congrés

Aquesta entitat naixia al marc del 1959amb la inauguració per part del Patronatd'una pista poliesportiva a l'illa compresaentre els carrers de Velia, Ignasi de Ros, laRiera d'Horta i Pardo. De seguida s'hitraslladá un equip de basquet, el MareNostrum, que des de feia un temps jugavaen una pista de terra al costat de can Ros.

No va trigar gaire a formar-se una juntai potenciar l' entrada de nous esports, entreels quals el patinatge i l'hoquei. Durant elsanys seixanta, les diferents seccions es vanconsolidar i l' equip de básquet va rebrepatrocini de l' empresa textil Cotolena. Lasecció d'hoquei sobre patins desapareguéel 1967 i no toma a apareixer fins el 1978,

de la ma de l' exjugador del BarcelonaLluís Zuriaga. Avui el club té més de110 practicants entre els diferents equipsd'hoquei. Pel que fa al patinatge artístic,ha estat una de les seccions més premia-des, amb la presencia alllarg de la sevahistoria de campiones de Catalunya, Es-panya i Europa, com Montserrat Viader,Rosa Laguna o María José Zuriaga, entred'altres. Per la problemática propia de totsels patis interiors deis habitatges del Con-grés, la década deis vuitanta el club vatraslladar les seves tradicionals instal-la-cions del carrer de Velia -tot i que erenpropietat del club des del 1987- a les pis-tes del col-legi Pegaso, a la Sagrera.

Club Deportivo Viviendas del Congreso

El 1957 va fer la seva aparició l' equipde futbol de les Viviendas del Congreso.Un any més tard, s'havia enllestit total-ment la construcció d'un camp de futbol,situat al mig del grup Massana, i l' equipdel barri participa en el 1Trofeo Arzobis-po-Obispo de Barcelona, Dr. Modrego.El 1959 es van constituir el Comitédel Campo de Deportes de VCE i el

CANODROMO MERIDIANAConcepción Arenal, 165 (esq. Meridiana)

Tel. 35220 61 - 08027 BARCELONA

A l' esquerra; banderídel Club Congreso t».tolene, w¡ dels escassosclubs esportius nascutsal barri., ara continuat

pel Club Patí Congrés(FMC} A dalt, el Callo-drom Meridiana, WI es-pai alie a la vida del bar-rí del Congrés. (FMC)

Club Deportivo Viviendas del Congreso,que era gestionat per veíns de la barriada.Des de llavors, el club ha participat enles seves diferents categories, sempre din-tre del futbol de base, en diverses competi-cions. La temporada 1972-73 aconseguí elsubcampionat de la Copa Barcelona i elsubcampionat d'Espanya en la categoriad'alevins. Cada any, tradicionalment, s'hacelebrat la Gran SetmanaEsportiva, que el1998 arriba a la 40a edició.

Des del 1976, ellitigi entre el club i elsvems propietaris del pati interior on hi ha-via el camp de futbol va malmetre la tra-jectoria del futbol al barrio El 1983, el pro-blema s'agreuja i es produiren diversesmanifestacions en defensa del camp defutbol. El 29 de juliol d'aquell any la poli-cia carrega contra els qui s' oposaven al .desmantellament del campo Finalment, el

mateix 1983 el club es va traslladar decamp de futbol i va prosseguir la seva ac-tivitat fora del Congrés.

El Canódrom Meridiana

Alienes a la vida social del barri, s' ai-xequen les instal-lacions del CanódromMeridiana. Es tracta d'una obra importantdel moviment modem arquitectónic a casanostra, projectada per Antoni Bonet Caste-llana i Josep Puig i Tomé. L'edifici ésformat per dues plantes sostingudes ambuna estructura d'acer que culmina amb unpara-sol de considerables proporcions, quedóna plasticitat a la construcció i alhoran'és l'e1ement més característico Inauguratel 1963, l'anomenat «casino deis pobres>?ha estat lloc d' apostes de curses de lle-brers. Hom explica que, en algun momentde la seva construcció, va servir per a lapractica esportiva d'alguna escola del bar-'ri, una finalitat que de ben segur xocavaamb els interessos de l' empresa que elgestionava.

Certament, l' ambient és molt imperso-nal i fred, només el brogit de les cursessembla alterar-lo. Els personatges que el

E 141

142 freqüenten són de.diversos tipus, des del' apostador «professional» fins al' aturat,passant pel jubilat, ja que l'entrada és gra-tuita. La compra del quadem on s' especifi-quen les característiques de cada animal ésuna pista que ens fa veure que el que pas-sa allá pertany a un món alié als pisos quel' envolten. Aquest ambient i l' especial ten-sió de les curses van portar Manuel de Pe-drolo a situar-hi l'acció de la seva novel-laFalgueres Informa.

L'associació de veíns

Malgrat l'existencia, gairebé des dela constitució del barri, de l' anomenadaComisión consultiva general del Barrio ide les juntes de veíns a cada irnrnoble, finsal final del anys seixanta, quinze anys des-prés de l' inici de l' obres del Patronat, noes va fer realitat la primera associació deveíns, després de dos intents frustrats. Launió d'esforcos necessária per a formar-lava sorgir d'un problema concret que mobi-litzá un arnpli sector del barri: la discussióentre els veíns i l' administració del Patro-nat sobre qui havia de pagar uns desper-fectes a les teulades i les canonades aeriesdels edificis. El Patronat mantenia queeren els veías qui havien de pagar perque,tot i que no n' eren propietaris, ho serienen el futur, mentre que aquests argumenta-ven que la manca total de contractes elspermetía desentendre's del problema. En-tre els vems que portaven les negociacionsarnb el Patronat sorgí la idea de crear unaassociació que s'ocupés d'aquest problemai d'altres que es comencaven a plantejar.Així dones, l' Associació de Vems es cons-tituí el 27 d' abril de 1969 i, seguint unaevolució associativa lógica, al desembredel 1970 va publicar el seu primer butlletí,anomenat «Noticiario Asociación de Veci-nos v.c.E. - Can Ros». Aquesta publica-ció, en diferents etapes i arnb canvis denom, ha anat sortint de manera més omenys continuada

La funció de l' Associació sempre haestat mediatitzada pels problemes queafectaven el barrio Uns problemes que,a diferencia d' altres llocs, no es referiennomés a la manca d'equiparnents sinó mésaviat a les -qüestions derivades de l' ade-quació legal dels pisos a la normativa i alpas d'una gestió tutelada pel Patronat a lapropietat plena deIs seus usuaris. Proble-mes, tots ells, que per propia natura, sem-pre pendents de llargs contenciosos judi-cials, han debilitat l' esperit que va generarel barrioActualment, l' Associació deVeíns, que excepcionalment disposa d'unmagnífic local propi dotat d'una sala deteatre i d'un bar -originariament havia de

Portada del butlleti del'associaciá de veÜlS delbarri (llavors conegut

coma VCE-CanRos) id'un programa de la

festa major. (FMC)

ser el cinema del polígon-, sobreviu arnbuna activitat esmorteida paral-lela als pocsproblemes que té el barri i a la seva propiadinámica social.

«Del campo del Congresono nos moverán»

El 1976, quan faltaven sis mesos per-que l' adrninistració del Patronat deixésd'exercir la seva tutela sobre l'illa de pisosanomenada grup Massana, pel nom de laconstructora que la va fer, la seva comuni-

tat de propietaris es va organitzar en unajunta executiva per a regular l'ús i aprofi-tament dels terrenys interiors del grupoUns interiors que, arran de la seva adequa-ció a la Llei de propietat horitzontal, ha-vien passat a ser dels vems. El 1978 elspropietaris del grup interposaren una de-manda al Club Deportivo Viviendas delCongreso Eucarístico, el qual gestionavael camp de futbol que hi havia en aquellsterrenys. Aquesta denúncia va ser el tret desortida d'un conflicte liarg -no es va resol-dre fins el 1997- i sobretot dramátic, jaque ha estat clau per a fracturar la cohesiósocial del barri i de les seves associacions.Les reiterades protestes dels vems que en-voltaven el camp de futbol i la necessitatcada cop més urgent d'actuar sobre la irre-gularitat legal que afectava el terreny, pro-pietat deIs 376 habitatges que l'envolten,va xocar amb la pretensió d' alguns vemsde fer servir ]' espai com a aparcarnent depagament. Un ús que ja era una realitatdes de l' abril del 1980, en que els veínsbarraren el pas amb unes cadenes i amb unrétol de «paso particular» i van prohibirl'entrada deIs equips del club. Aquest fetva provocar una serie d' actuacions perpart de l' entitat esportiva, que va convocarun seguit de manifestacions on el crit deguerra «Del campo del Congreso no nosmoverán» va fer fortuna. El conflicte vaarribar al seu maxim el 29 de juliol de1983, dia en que]' Ajuntament va des-manteliar les porteries i es produí unacárrega policíaca contra 70 veíns que esmanifestaven en contra de la retirada delcampo

Davant aquesta situació, l' Associacióde Veíns va criticar la desaparició delcamp com a espai esportiu del barri, perbé que no censurava ni el procediment ju-rídic ni l' acció de l' Ajuntament. Pero, tan-mateix, es queixava de la cárrega de la po-licia contra veíns del barrio Mentrestant,els veíns del grup Massana havien iniciatles gestions amb l' Ajuntament per l' enjar-diment de.I' espai i el seu ús públic seguintel pla general metropolita que catalogaval'espai com a zona verda d'ús públic i delliure accés. Les posicions de l' associacióde veíns, el club de futbol i els vems delgrup van entrar en una dinámica de con-flicte jurídic i també dialectic que haviad' afectar profundarnent les estructures so-cials del barrio Finalment, el 1999 va inau-gurar-se el jardí del grup Massana.

Un barrí envellit

El sistema de pagarnent deIs habitatges-amb unes entrades que osciJ.laven entreles 8.000 pessetes del primer lliurarnent, el

o

1954, i les 85.000 pessetes dels darrers ha-bitatges entregats, el 1967-, unes quotesmensuals de 175 a 1.780 pessetes i sobre-tot els terminis de pagament -trenta anysper a la majoria deIs habitatges-, tot aixó,afegit al rígid control del Patronat respecteal compliment de les condicions establer-tes amb els usuaris deIs pisos, va impedirdurant.aquest llarg període la renovació dela població del barrio Com a resultat d'a-quest fet, a hores d'ara la taxa d'envelli-ment del polígon és de les més altes de laciutat. La renovació generacional afavori-

Diumenge de Rams ala placa del CongrésEucaristic, veritable

centre de la vida so-cial del barrio(p.E./G.H.)

cumstáncia ha provocat l' estancament de-mografic, pero també social, cívic i co-mercial, del barrí. D'altra banda, aquestapoblació envellida requereix uns nous ser-veis, com centres de dia, assistencia médi-ca i nous recursos socials. L' éxit aclapara-dor del grup El CaJiu, dedicat a I'autoajudaa majors de 50 anys, i el desbordamentdels serveis que ofereix l'únic casald'avis del barri creat el 1975 com a obrasocial de la Caixa mostren la punta d'uniceberg del principal repte de futur que téplantejat el barrio

da per la incipient venda deIs habitatges,un cop aquests han passat a mans delsseus usuaris, i la revaloració dels pisos aconseqüencia de la quaJitat del seu entorni de la seva proximitat de centres comer-cials i vies de comunicació, encara han dedonar els seus primers fruits. Aquesta cir-

'i' 143