El castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)

EDAT MITJANA I MODERNA – COMUNICACIONS [ÀMBIT 2] IV JORNADES D'HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA MEDIEVAL DEL MARESME - 2007

- 241 -

El castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)

Joan Carles Alay Rodríguez SOCIETAT CATALANA D’ARQUEOLOGIA

Comissió de Patrimoni

En l’edició anterior d’aquestes mateixes Jornades, vàrem presentar una Comunicació sobre l’evolució

dels Castell de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme) a partir de les intervencions restauradores de l’any 19941. Des d’aleshores no han esdevingut canvis veritablement simptomàtics en sentit negatiu ni positiu. La

mancança d’actuacions de manteniment, en part és responsabilitat nostra per la falta d’insistència vers l’arranjament del reguitzell de petites patologies que han anat apareixent i assenyalàvem en l’esmentada Comunicació. Per diferents motius, l’Informe anunciat no ha arribat a enregistrar-se i tampoc hem reiterat per les vies corresponents. També és cert que cap entitat ni institució ens ha rellevat en aquesta tasca. Per sort i per desgracia, la situació segueix essent, en línies generals, la mateixa de fa quatre anys.

Malgrat tot, han ocorregut dos fets que no són pura anècdota ni ens poden passar desapercebuts: la instal·lació d’una antena en el terrat de la torre mestre i uns actes presumptament vandàlics que han afectat el recinte jussà nord de la fortalesa. 1.- Una antena en la torre

Per iniciativa del Consistori de Cabrera de Mar, a principis de l’any 2005, va col·locar-se una antena en la torre mestre del Castell (Figura 1). La seva finalitat primordial era, i segueix essent, donar cobertura Wi-Fi 2 a la Vall de Cabrera.

D’acord assenyalàvem en les darreres Jornades, el Castell de Burriac gaudeix de la màxima categoria legal de protecció, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)3. La qüestió plantejada per la col·locació de l’antena és fins a quin punt l’actual legislació sobre patrimoni cultural permet aquest tipus d’instal·lacions en els bens declarats.

D’acord amb el contingut de l’article 35 (sobre Criteris d’intervenció), apartat 1, lletra f, de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català en un monument històric d’interès nacional és prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació. Tot i que en una primera lectura sembla bastant evident, per una correcta i entenedora interpretació cal una revisió dels antecedents que han comportat aquest redactat.

1. Alay, 2006. 2. De l’anglès Wireless-Fidelity. La denominació no té un significat propi, doncs procedeix de les empreses que van comercialitzar-ho inicialment. El Wi-Fi és una tecnologia que permet connexions sense cables. En l’actualitat s’utilitza fonamentalment per connectar-se a Internet. 3. Alay, 2006, p.255.

Figura 1: Castell de Burriac. Antena en la torre mestra (Fotografia: JCA).


- 242 -

Abans d’entrar en vigor la Ley 16/1985 del Patrimonio Histórico Español, seguia vigent la Llei republicana de 1933. L’article 34 del seu Reglament de 1936 prohibia ja expressament la col·locació d’anuncis en els monuments històrics, així com la instal·lació de postes i altres elements per part de les companyies de serveis (electricitat, telèfons,..). Es permetien excepcions, sempre que fossin prèviament autoritzades pel llavors anomenat ”arquitecte de zona”4. Diverses disposicions posteriors van insistir en aquest sentit5.

Concepción Barrero, en la seva tesis doctoral sobre el règim jurídic del Patrimoni Històric, refereix també una Circular d’1 de febrer de 1932, prèvia a la promulgació de l’esmentada Llei, de la Dirección General de Bellas Artes en la que ja es prohibia de forma terminant la col·locació de tots aquests suports en els monuments i instava a les autoritats competents a fer desaparèixer als ja instal·lats6.

L’arquitecte Javier García Bellido explica7 com entre els anys 1965 i 1966 el llavors Ministre de Justícia, Antonio Maria de Oriol y Urquijo –qui alhora tenia importants interessos en l’empresa Iberduero-, impulsa un seguit de normatives que faculten a les companyies elèctriques i a Telefònica a instal·lar lliurament les xarxes de conducció. La mesura implica la possibilitat d’utilitzar les façanes dels edificis com a suport del cablatge, estalviant-se d’aquesta manera una gran quantitat dels fins aleshores dominants postes o el haver-ho de soterrar. En trobar oposició per part d’alguns municipis, va promulgar-se una nova norma autoritzant a les empreses concessionàries de l’Estat implicades a expropiar l’ús de les façanes. Com era presumible els monuments històrics no varen escapolir-se.

Per acabar d’adobar-ho, durant la dècada dels anys setanta del segle passat, va canviar-se el voltatge del corrent elèctric de 125 a 220, motivant que nombroses façanes incrementessin la càrrega de cables i, especialment, de suports dels mateixos, doncs sovint no es retiraven els que quedaven en desús. Paral·lelament començava la gran febre publicitària i, malgrat la legislació aleshores vigent, no poques parets monumentals van cobrir-se d’anuncis.

En José Luis Álvarez Álvarez, integrant de la Ponència formada per l’anàlisi i revisió del projecte que més tard es convertiria en l’actual Llei estatal de Patrimoni Històric, es dolgué que la normativa era incomplerta constantment i a més pels més obligats a fer-ho (les administracions públiques) i reconeixia que la situació l’any 1985, quan es preparava la nova Llei, seguia essent “muy mala”8. No ens ha de sorprendre doncs la taxativa prohibició de noves instal·lacions de l’article 19.39, ni el termini que imposa la Setena Disposició Transitòria per retirar les ja existents10 de la Llei estatal.

Tot i així, l’anàlisi detingut del redactat permet afirmar que no es tracta d’una prohibició en sentit estricte. En la seva exhaustiva tesis doctoral, Juan Manuel Alegre entén que la inviabilitat d’aquestes instal·lacions, d’acord amb els paràmetres establerts per la Llei (alteració del caràcter monumental, pertorbar la seva contemplació,..), és justament el contingut de la decisió de les administracions competents en quant hagin d’autoritzar els projectes d’intervenció en els bens declarats11. No es tracta doncs d’una prohibició absoluta, sinó relativa en quant es possible obtenir la dispensa mitjançant una autorització, en sentit propi. Hem d’apuntar que aquestes limitacions afecten només els monuments expressament declarats en la primera categoria (interès nacional) i Jardins Històrics, restant fóra la resta de béns patrimonials immobles12.

El projecte de Llei catalana del Patrimoni Cultura no feia cap referència a limitar els tipus d’instal·lacions que ens ocupen en els monuments, pel que la resolució dels possibles conflictes hauria de resoldre’s aplicant l’articulat de la legislació estatal.

L’abril de 1993 quan la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d’Arqueologia va fer arribar a tots els partits polítics amb representació parlamentària un seguit de propostes d’esmenes al referit projecte legislatiu, va tenir-se en compte aquesta mancança suggerint afegir un nou article, títol o disposició addicional

4. Alvarez,1989, p.452-454. 5. Decret de 8 d’agost de 1962, sobre publicitat en les voreres de les carreteres, Ordre de 20 de novembre de 1964, Decret de 20 d’abril de 1967,.. 6. Barrero,1990, nota 548, p.515-516. 7. Carreño,1994, p.3-14. 8. Alvarez, 1989, p.452-453. 9. “Queda prohibida la colocación de publicidad comercial y de cualquier clase de cables, antenas y conducciones aparentes en los Jardines Históricos y en las fachadas y cubiertas de los Monumentos declarados de interés cultural” (Art.19.3 de la Ley 16/1985 del Patrimonio Histórico Español). 10. Es dona una termini de cinc anys per retirar la publicitat i cablejat dels béns contemplats en l’article 19.3. Aquesta Disposició Setena va ser introduïda pel Senat. 11. Alegre,1994, vol.II, p.128. 12. Concepción Barrero, opina és una mesura encertada. Si tenim en compte l’existència de Conjunts Històrics de notable extensió, una prohibició que afectés la totalitat d’aquests immobles tornaria a fer inaplicable la Llei. Barrero,1990, p.517.


- 243 -

que ho recollís13. La proposta va tenir èxit14, relativament, amb la incorporació de l’article 35 –inexistent en el projecte inicial- en la que seria la vigent Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Per la part que ens ocupa, el corresponent apartat de l’article –ja referit a l’inici d’aquest capítol- acaba ajustant-se al comentat criteri estatal de la prohibició relativa.

En conclusió, la instal·lació de l’antena en el terrat de la torre mestre del Castell de Burriac és possible

amb la preceptiva autorització administrativa. Hem de creure que, en el seu moment, l’organisme competent va valorar que el conjunt de la intervenció respectava els criteris establerts en l’assenyalat article 35 de la Llei15. 2.- Presumptes actes vandàlics en el recinte jussà nord

En el mes de setembre de l’any 2007 ens assabentàrem de uns actes, presumptament vandàlics, que afectaren diverses parts del recinte jussà nord del Castell.

El 6 d’octubre del mateix any, constatàrem personalment un total de vuit afectacions concentrades en el sector septentrional del referit recinte jussà (Figura 2). Implicaven els murs de tancament dels àmbits que Francesc Carreras i Candi descrivia com a “dependències secundàries del Castell, tal vegada estables d’animals”16. Les intervencions arqueològiques de 1987 i 1993 en l’indret confirmaren aquesta hipòtesi d’us (podria tractar-se de magatzems, corrals,..), enquadrant-les en una cronologia baix medieval17. Es factible, doncs, relacionar-les amb la documentada ampliació de la fortalesa duta a terme per Pere Joan Ferrer i Destorrent (1431-1503) en el darrer quart del segle XV18.

Totes les agressions, excepte una, incideixen en les corretjes de formigó armat que rematen els murs, col·locades en la restauració de 1994 per a garantir-ne la conservació. L’excepció afectà un mur de regularització

13. Textualment la proposta de la SCA deia: “Tots els projectes, programes, plans, propostes, etc., de conservació, protecció i restauració dels béns declarats i catalogats obligatòriament han de respectar els criteris següents: a.- En els Béns Immobles està prohibida la col·locació de qualsevol tipus de cables, antenes i conduccions aparents i de publicitat comercial de caràcter permanent.....” 14. Alay, 1993. 15. En el moment de la instal·lació, valorar-ho era competència de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, a proposta de la Comissió Territorial (Decret 15/1990). A partir de desembre de 2005 la competència recau exclusivament a la Comissió Territorial (Decret 276/2005). 16. Carreras Candi,1900, p.243-244. 17. Marfa, ,1988, p.62; Garcia; Cerdà, 1991, p.62-62 i Prevosti,1994, p.5. 18. Castillo,1988, p.42 i Modolell,1993,p.210.

Figura 2: Castell de Burriac. Àrea del recinte jussà nord on es concentren totes les afectacions verificades, excepte la 1 (Fotografia JCA).


- 244 -

de factura moderna –tot i de similars característiques que el primitiu-, corresponent també a les actuacions de 1994 i amb la mateixa finalitat protectora19. En la descripció de les afectacions seguim l’ordre assignat segons les anàvem documentant i, per ubicar-les, la numeració que consta en la planta del castell realitzada per l’arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa, publicada en la ja referida monografia d’en Francesc Carreras i Candi20 (Figura 3):

Afectació 1: En el mur de tancament exterior de l’àmbit 2. Corretja de formigó protectora colpejada. Afectació 2: En el mur de tancament interior de llevant de l’àmbit 4. Extrem de la corretja de formigó

protectora, de 0’30 metres d’amplada aproximats, colpejada. Afectació 3: En el mur de tancament exterior de l’àmbit 4. Enderroc del mur modern de regularització

vertical. Aproximadament implicava 0’85 metres d’alçada per 0’30 metres d’amplada (Figura 4). Afectació 4: En el mur de tancament exterior a l’alçada del mur de tancament interior de llevant de

l’àmbit 4. Corretja de formigó protectora colpejada, implicant 0’25 metres aproximats en amplada (Figura 5). Afectació 5: En el contacte del mur de tancament interior de llevant de l’àmbit 4 amb el mur de

tancament exterior. Corretja de formigó protectora colpejada. Afectació 6: En el mur de tancament exterior, aproximadament a la meitat de l’àmbit 4. Corretja de

formigó protectora colpejada. Afectació 7: En el mur de tancament exterior, prop l’Afectació 3. Corretja de formigó protectora

escarbotada.

19. Adell,1994,p.6. 20. Carreras Candi,1900, p.244.

Figura 3: Castell de Burriac. Ubicació de les afectacions verificades en el recinte jussà nord (Planell Arqueociència, SCP, PREVOSTI, M (1994)).


- 245 -

Figura 4: Castell de Burriac. Afectació 3. L’abans i el desprès de l’agressió (Fotografies Josep Viñals Cortés).

Afectació 8: En el mur de tancament exterior, al costat de l’Afectació 4. Corretja de formigó protectora

escarbotada (Figura 6). En resum, tots els desperfectes van produir-se al colpejar, amb més o menys reiteració, els murs amb

un objecte. En les afectacions 1, 2, 4, 5 i 6 van aconseguir trencar part de la corretja protectora de ciment armat, en les afectacions 7 i 8 només l’escarbotaren i en la 3 van ocasionar l’enderroc de part del mur de regularització vertical.

Els fets ocorregueren a finals del mes d’agost de 2007. La Policia Local de Cabrera de Mar procedí a la corresponent inspecció tècnica i obrí diligències per identificar als responsables. Poc temps desprès, va intervenir-hi el Grup de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra, especialment en previsió de la possibilitat que les agressions es repetissin en altres indrets del país.

Des de l’Ajuntament de Cabrera de Mar va establir-se contacte amb una restauradora de Mataró21 per reparar els danys. Resultat de la seva intervenció és la arranjament de l’Afectació 3, obrada durant la primera meitat de l’any 2008 (Figura 7).

Malgrat les poques dades disponibles, podem atrevir-nos a teoritzar sobre els aspectes criminològics dels fets: A.- Modus operandi22

a.- Instrument. Resulta evident que els murs van ser colpejats amb un objecte contundent. Aquest el podria haver portat l’agressor/agressors (martell, mall, pic,..) o trobat en el mateix Castell (una pedra, ..). Hem de confiar en que l’anàlisi de les traces instrumentals (especialment evidents en les afectacions 7 i 8) l’hagin permès

21. Desconeixem en nom i cognoms. 22. Aquesta denominació procedeix del Modus operandi system, mètode establert per la policia anglesa, Scotland Yard, en els anys trenta del segle XX per identificar delinqüents reiteratius (Alvarez, 2004, p.151). En l’actualitat, el terme s’utilitza per concretar les accions i conductes amb les que un delinqüent pretén consumar amb èxit un delicte i protegir la seva identitat (Garrido; Lopez, 2006, p.43-44).


- 246 -

identificar23. En aquest cas, la conducta de modus operandi seria prevenir o no la necessitat de l’objecte i l’acció –comuna amb ambdues conductes- l’ús del mateix per facilitar-la.

b.- Accessori. Les afectacions 1 i 6, fins i tot la 3, exigeixen que l’agressor/agressors s’hagin enfilat, auxiliats o no per accessori –escala o similar-. Amb el seu ajut les agressions podrien haver-se fet des de l’interior del Castell, sense el risc d’una escalada lliure i circulació per dalt dels murs. Les conductes i accions de modus operandi coincidirien amb les de l’instrument.

c.- Videovigilància. En l’antena instal·lada en la torre mestre, objecte de la primera part del present article, hi ha unes càmeres de vídeovigilància ateses per la Policia Local de Cabrera de Mar. El sistema no és cent per cent efectiu, existint alguns indrets “cecs” que s’escapen de l’espai de visió. Casualment, o no, el sector del recinte jussà agredit n’és un. Si l’agressor/agressors va ser conscient d’aquest fet, constitueix un acte de precaució24, dins el modus operandi, a tenir en compte. B.- Motivació

La recerca de possibles motivacions25 podem fer-la diferenciant-les a partir de l’existència o no de premeditació26.

Una acció premeditada, permet plantejar diversos supòsits. Podria donar-se la circumstància de diferències personals, que poden o no ser de caràcter econòmic, entre l’autor/autors i alguna de les institucions directament responsables de la preservació del Castell (Ajuntament de Cabrera de Mar, Parc de la Serralada Litoral, Consell Comarcal del Maresme,..). També podria tractar-se, de diferències amb l’arquitecte responsable de la restauració o la seva obra (recordem que només va resultar afectada obra restaurada). Exemplificant un motiu més generalitzador, l’agressió podria anar dirigida en realitat al “monument” o a les “intervencions” que es fan sobre els mateixos, sense ser el Castell de Burriac l’objectiu específic. Òbviament podríem seguí plantejant possibilitats, però amb les esmentades ja es donar una idea prou clara dels motius que podrien generar una acció premeditada.

23. Alvarez, 2005,p.673 i Nieto,2002, p.88-91. 24. En Criminologia els actes de precaució són conductes realitzades per un delinqüent abans, durant o desprès d’un delicte, amb la pretensió conscient d’evitar ser identificats (Garrido ; Lopez, 2006, p.41 - 42). 25. La motivació d’un delicte pot definir-se com un conjunt de necessitats emocionals, psicològiques i materials que impulsen la realització de la conducta delictiva amb l’objecte de satisfer aquestes necessitats. La definició és d’en Brian Turvey, esmentada per Garrido, 2006. 26. La premeditació d’un delicte és la preparació freda, calculada i reflexiva per executar-lo (Diccionari,1992,p.247). Fins l’actual Codi Penal de 1995 era considerada circumstància agreujant (Cerezo, 1998, pàg.139).

Figura 5: Castell de Burriac. Afectació 4

(Fotografia JCA).


- 247 -

Per contra, una acció no premeditada es generaria en una situació immediata, o quasi immediata, al fets. Es probable fins i tot que la persona/persones, implicada en una agressió d’aquest tipus, estiguessin en aquell moment sota una intoxicació etílica o similar. L’acte vandàlic és el resultat més plausible en aquest tipus d’actuacions.

Encara podria plantejar-se una tercera via. Seria el cas de la persona/persones amb intenció prèvia de “fer alguna cosa”, sense saber exactament què, i trobessin l’oportunitat de portar-ho a terme encara que no estigués previst. En aquest cas, la motivació seria més emocional i l’acció, més que mai, reflectiria un alliberament per part de l’agressor/agressors.

C.- Autoria

Tot i ser força agosarat, intentaré “perfilar”27 un tipus d’autor. L’establiré a partir dels grups de motivacions que hem diferenciat (premeditades i no premeditades), tenint en compte els indicis verificats, possibles conductes de modus operandi i informacions disponibles.

Tipus 1 (Acció Premeditada). En aquest cas, l’autor portaria l’instrument amb ell, especialment triat per

l’ocasió. No pot arriscar-se a condicionar l’acció al fet de trobar un objecte adequat en el mateix lloc. Que l’hagi elegit (entre els que podien haver-hi en l’indret) o portat amb antelació, tot i ser possible no ho considero probable.

Podria també portar l’accessori, que permetria accedir amb facilitat i amb menys risc d’incident a las parts més enlairades (Afectacions 1 i 6). Tot i així escau la possibilitat d’haver utilitzat un element d’oportunitat (els danys en les Afectacions 1 i 6 no sembla fossin imprescindibles i no tenen perquè haver estat premeditades) o haver-se ajudat amb una segona persona. Observem que les dues reiterades afectacions es localitzen al cantó interior del mur, per el que són accessibles amb ajut d’un accessori o d’altre persona sense ser precís enfilar-se dalt del mur.

L’elecció del lloc fóra la cobertura de les càmeres de videovigilància, és un acte de precaució propi d’una acció premeditada.

En definitiva, podria ser obra de una sola persona, auxiliada com a molt per un altre, impulsada per alguna de les motivacions assenyalades en el seu moment (segons quina sigui podria estar aturat en raó a la

27 En Criminologia aquest terme procedeix del concepte “offender profiling” (perfil del delinqüent) creat pel Federal Bureau Investigation (FBI) a Quantico (Virginia Oest, EUA) a principis dels anys setanta del segle passat. En l’actualitat, podríem definir-ho com la tècnica d’investigació judicial que consisteix en identificar un tipus d’agressor, basant-se sobre tot en un anàlisi psicològic i criminalístic dels delictes (fonamento aquesta definició a partir de les facilitades per Soria, 2006 L’elaboració d’aquest apartat es deu especialment en el que vaig tenir ocasió d’aprendre en el Curs “La técnica del perfil criminológico (profiling) en la investigación y gestión de agresores en serie”, impartit pel Professor Vicente Garrido Genovés (Criminología Abierta-Universitat de València) l’any 2006.

Figura 6: Castell de Burriac. Afectació 8 (Fotografia JCA).


- 248 -

mateixa). Per la força emprada en l’acció és probable fos un home, entre 30 a 50 anys. Coneixedor del lloc i, especialment de l’existència de les càmeres (gens aparents a simple vista) és probable es tractés d’una persona amb residència habitual (primera, segona o laboral) en l’immediat entorn geogràfic. Finalment, no és probable que accedís al Castell caminant des de molt lluny (hauria “refredat” l’acció) pel que és possible l’ús d’un medi de locomoció (amb una moto o similar podria fàcilment accedí fins quasi els murs de la fortalesa). Lògicament existiria una fase prèvia en la que l’autor hauria pujat, una o més vegades, al Castell per triar el moment i lloc més apropiats (hauria de tenir-se en compte que les càmeres podrien haver captat aquestes “visites”).

Tipus 2 (Acció No Premeditada). En aquest cas, tant l’instrument com l’accessori (si realment va fer-se servir) serien d’oportunitat. L’autor no portava intencionadament aquests objectes per produir i facilitar l’acció. L’instrument podria haver estat tant una pedra, localitzada en el mateix indret, com un objecte del que disposés l’autor per altre activitat que tingués inicialment pensada (un martell alpí, per exemple).

És massa casual que un acte vandàlic, el més probable dins aquest tipus, s’hagi concentrat i limitat fóra del camp de visió de les càmeres. Una explicació plausible és que tenien coneixement de la seva existència i en un improvisat acte de precaució hagin procurat mantenir-se allunyats de les mateixes.

En definitiva, probablement seria obra de un mínim de dues persones. Donada la força emprada l’autor o autors materials podrien ser homes, d’ entre 15 i 25 anys. No pot rebutjar-se que es trobessin acompanyats per noies. L’ocupació de tot ells podria ser d’estudiants. El comentat sobre el fet d’ubicar l’acció fóra del camp de visió de les càmeres, fa pensar en que tenen residència habitual (almenys un) en l’immediat entorn geogràfic. Tot i ser probable que accedissin al l’indret “motoritzats”, en aquest cas també escau la possibilitat de que hi pugessin caminant. En aquest darrer cas, crec que abans de materialitzar l’acte vandàlic (no premeditat) haurien d’haver passat una bona estona en el Castell, durant la que es generarien les circumstàncies que els motivarien -entre les que no han d’obviar-se la intoxicació etílica o similar- (com en aquest procés no haurien limitat la seva estança en el lloc dels fets, les càmeres també haurien captat la seva inusual presència).

Figura 7: Castell de Burriac. Afectació 3 restaurada (Fotografia JCA).


- 249 -

L’acció emocional, esmentada com a tercera via, hauria estat molt més dispersa sense prendre precaucions verificades. Els indicis disponibles no apunten en aquesta direcció.

Ha transcorregut més d’un any des dels fets. Amb tot aquest temps, les accions no s’han reiterat en cap dels supòsits plantejats per un acte premeditat. Malgrat les informacions que ens manquen (algunes tan transcendents com el dia i hora en que succeí), considero que els indicis ens porten a que realment es tractés d’una acció esporàdica, probablement un presumpte acte vandàlic, ajustant-se els autors a l’apuntat Tipus 2. 3.- La necessitat de les proteccions administrativa i física

Com deia al principi, els dos fets exposats van més enllà del ric anecdotari del Castell de Burriac. Ens permeten reflexionar sobre la necessitat de simultaniejar les proteccions administrativa i física per a preservar-lo adequadament (indispensabilitat extensible a la resta de monuments històrics).

No hi dubte, i l’experiència ho demostra, que l’ús social dels monuments contribueix notablement a la seva preservació, però aquest ús sempre ha de ser respectuós amb els mateixos. Una utilització indiscriminada i sense uns mínims qualitatius acabaria resultant perjudicial. Tota intervenció, per petita que sigui, en un moment històric mai ha de resultar només beneficiosa a curt o mig termini, sinó també a llarg termini. De no ser-ho, es corre el risc de malmetre, i fins i tot perdre, la seva identitat i, no hem d’oblidar, que tots ells són part essencial de la nostra pròpia identitat col·lectiva. El contingut de la legislació apunta vers el respecte d’aquests valors i l’administració competent ho és per observar-la i fer-la observar. La instal·lació d’una antena en el terrat de la torre mestre és perfectament factible, però necessita de la corresponent autorització i no tant perquè la Llei ho exigeix, com per a garantir la satisfactòria preservació del Castell com a monument històric28.

El segon dels fets ens il·lustra, una vegada més, que tota precaució és poca. Malgrat la protecció física, continuada i demostrada per part dels responsables de la guaita forestal que es fa des del Castell, i l’electrònica de les càmeres, ha estat possible la realització d’un significatiu acte mancat de civisme. Davant d’un fet tan difícilment evitable, ha de concentrar-se l’esforç en l’aplicació de mesures reactives.

La reacció de la policia va ser immediata, però dóna la sensació que el pas del temps ha refredat l’impuls inicial. Hores d’ara els responsables no han estat ni tan sols identificats. La via penal prescriurà als cinc anys, però l’administrativa no ho farà fins els deu (si es qualificada de falta molt greu, com crec és). Per tant, hi ha temps de remirar tots els indicis i seguí insistint. Estem segurs que la resolució tindria un efecte francament positiu, evitant la reiteració de casos similars.

L’Ajuntament de Cabrera de Mar també va reaccionar d’immediat. En relatiu poc temps l’Afectació 3, la de més impacte de totes, va ser acuradament restaurada. Les altres set afectacions no han tingut un tracte similar i es sumen al reguitzell de patologies referides fa ja quatre anys, contribuint al lent però progressiu deteriorament del que aleshores fèiem esment. Per començar a restar patologies, una vegada més, és necessari i no reiteratiu seguí insistint. Agraïments El present treball no hauria estat possible sense la col·laboració dels companys, Daniel Barón, Joan Francesc Clariana, Estefania Navarro i Josep Viñals Cortés.

28 Encara podem afegir un fet molt més recent: El Butlletí d’informació Municipal de Cabrera de Mar, num.32, (octubre de 2008), anuncia la inauguració i hissada de la senyera més gran del Maresme (4 metres d’alçada per 6 d’amplada) en el Castell de Burriac. En l’acte, celebrat el 6 de setembre de 2008, hi van participar més de 150 persones. El masteler, de 12 metres d’alçada, ha estat instal·lat en el recinte jussà sud.


- 250 -

BIBLIOGRAFIA ADELL, J.A. (1994), «La restauració del Castell de Burriac», La restauració del Castell de Burriac, Cabrera de Mar, p.6-8, (Col·leccionable de la Fundació Burriac, 4). ALAY, J.C. (1993), «La Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català: balanç final», Full d'Informació, núm. 99, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p.4. ALAY, J.C. ; OLIVE, M.C. (1998), «La protección social y legal de unas fortificaciones indefensas», Actes del I Congreso de Castellología Ibérica. 14 a 17 de Setembre de 1994, Diputación Provincial de Palencia, Palencia, p.169-185. ALAY, J.C. (1999), «El patrimoni Històric en moviment: els trasllats», Segones Jornades de Patrimoni Cultural i Societat, AECC; La Comarcal Edicions, Argentona, p.81-93. ALAY, J.C. (2006), «El Castell de Burriac. Deu anys desprès», De Constantí a Carlemany. El pas de l'antiguitat tardana al món medieval. III Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (2004), Grup d'Història del Casal, Mataró, p.251-259. ALEGRE, J.M. (1994), Evolución y règimen jurídico del Patrimonio Histórico, 2 vols., Ed. Ministerio de Cultura, Madrid, (Colección Análisis y Documentos, 5). ALVAREZ, J.L. (1989), Estudios sobre el Patrimonio Histórico Español, Ed. Civitas, Madrid. ALVAREZ, F.J. (2004), Caso resuelto, Ed. Planeta, Barcelona. ALVAREZ, F.J. (2005), Diccionario de Criminalística. 2a ed., Ed. Planeta, Barcelona. BARRERO, C. (1990), La ordenación jurídica del Patrimonio Histórico, Ed. Civitas, Madrid. CARREÑO, J.G.(1994), «Atrapados en la red», Revista MOPTMA, núm. 424, Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, Madrid, p.12-15 CARRERAS CANDI, F. (1900), Lo Castell de Burriach o de Sant Vicents, Edició facsímil de 1986 (Segona Edició), Estampa de Vilá y Font. Mataró. CASTILLO, M.J. (1988), «El Castell de Burriac des de l'època moderna fins el nostre segle», Burriac. Catàleg Exposició, Museu Comarcal del Maresme, Mataró, p.41-45. CEREZO, J. (1998), Curso de Derecho Penal español. Parte General. I Introducción , 2ª reimp. de la 5a ed., Ed.Tecnos, Madrid. Diccionari jurídic català (1992), Il·ltre. Col·legi d'Advocats de Barcelona; Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FARELL, D. ; BASSA, O. (1998), Burriac. Història i Natura. Natura, Argentona, (Col·lecció de Llibres de Natura del Maresme). GARCIA, J. ; CERDA, J.A. (1991), «Darreres actuacions arqueològiques al Castell de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)», VII Sessió d'Estudis Mataronins (12 maig 1990), Museu Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura, Mataró, p.61-71. GARRIDO, V.; LOPEZ, P. (2006), El rastro del asesino. El perfil psicológico de los criminales en la investigación policial, Ed.Ariel, Barcelona. MARFA, C. (1988), «Burriac, la pervivència d'un símbol», Burriac. Catàleg Exposició, Museu Comarcal del Maresme, Mataró, p.47-63.


- 251 -

MODOLELL, J.M. (1993), Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica, L'Aixernador, Argentona. NIETO, J. (2002), Apuntes de Criminalística, 2a ed., Ed. Tecnos, Madrid. PREVOSTI, M. (1994), «Les excavacions al Castell de Burriac patrocinades per Autopistes», La restauració del Castell de Burriac, Fundació Burriac, Cabrera de Mar, (Col·leccionable, 4), p.4-5. RODON, J.A. (1994), «Informe: Les obres de restauració i consolidació al Castell de Burriac», La restauració del Castell de Burriac, Fundació Burriac, Cabrera de Mar, (Col·leccionable, 4), p.9-11. SORIA, M.A. (2006), «La psicología de investigación criminal: perfiles psicológicos criminales y hallazgos criminológicos forenses», Psicología criminal, Ed.Pearson Educación, Madrid, p.363-396.

El castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)

Documents

Transcript of El castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)