dones i ciència a la Barcelona moderna Les sales de cinema ...

www.barcelonametropolis.catNúmero 106 – 6 €Gener - Enero 2018

http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis

Comunitats estrangeresComunidades extranjeras

Clandestines i insubmises: dones i ciència a la Barcelona moderna

Clandestinas e insumisas: mujeres y ciencia en la Barcelona moderna

Les sales de cinema es reinventenLas salas de cine se reinventan

EntrevistaItziar González:

“Rescatar la Rambla és irrenunciable”“Rescatar la Rambla es irrenunciable”

Barcelona Metròpolis 106

- G

ener

/ Ene

ro 2

018

BM106coberta.qxp:BCNM 09/01/18 16:24 Página 1

Editorial

1

“Tu vares fer-te per mans precipitades, / en profun-des, nebuloses centúries”, diu Joan Perucho al’Oda a Barcelona. Sí, les ciutats es construei-

xen amb la precipitació que dicta la necessitat, però tambéamb l’ordre que demana la convivència. Barcelona s’haconstruït sobre una orografia aturonada, en faldes i replans,túnels i ponts, ara enfilant-se a la muntanya, ara baixant almar. Una ciutat de palaus i barraques.

Tant si és obra de visionaris il·luminats, com d’especu-ladors insaciables o de nouvinguts sense llar, una ciutat ésla suma d’encerts sedimentats i d’errors impacients. I tambétot allò que ha renunciat a ser. Carme Grandas ha recollit aLa Barcelona desestimada projectes urbanístics i arqui-tectònics que per raons financeres, polítiques o de canvi demodes van quedar dins un calaix. Us imagineu que haguésprosperat la idea de Rubió i Tudurí de traslladar el zoo deBarcelona al Park Güell? O que avui la Rambla fos un colla-ret de quioscos dissenyats per Antoni Gaudí? Al seu torn,l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ha mirat enrere i harecopilat els millors treballs de final de carrera dels darrerscinquanta anys. Aquí també la Barcelona imaginada serveixper reflexionar sobre l’esdevenir real de la ciutat. La histò-ria de Barcelona és també la dels seus remordiments irecances, la dels seus projectes imaginats i inaplicats.

La feina de polítics i urbanistes és detectar les patolo-gies urbanes i posar-hi remei. Dit d’una altra manera, detec-tar les xacres que s’han enquistat en els txakres de la ciutat,aquells punts de concentració d’energia i moviment que fanque la ciutat flueixi. El cas de la plaça de les Glòries, conver-tida als anys seixanta del segle passat en un nus viari dequatre ramals, és un exemple paradigmàtic de patologiaurbana, que va consistir a supeditar la Barcelona de lespersones a la dels cotxes. La urbanització de Diagonal Marha posat en evidència que estàvem sacrificant un puntneuràlgic del moviment ciutadà en benefici de la mobilitatdels vehicles. Un txakra convertit en una xacra.

Aquesta distinció entre moviment i mobilitat és un delspilars del projecte de remodelació de la Rambla que impulsael col·lectiu Km_zero, liderat per Itziar González, desprésde guanyar un concurs públic. Exregidora de Ciutat Vella,arquitecta i terapeuta urbana, González explica a l’entre-vista que obre aquest número que cal rescatar la Ramblatant del monocultiu turístic com de la inèrcia desencisadora.El projecte de Km_zero té la vocació de convertir-se en unlaboratori de participació que podria inaugurar una novarelació entre la ciutadania i l’Administració. González témolt clar que gestionar la ciutat no és el mateix que ferciutat, que és sempre la manifestació de l’expressiócol·lectiva. Per propiciar aquesta dinamització comunitàriaés imprescindible una innovació en la governança quedemana unes noves regles del joc i que sol venir acompa-nyada d’un nou llenguatge.

Als qui heu sentit tantes vegades la paraula “empodera-ment” sense entendre ben bé què significa, vet aquí unexemple concret. La remodelació de la Rambla és una opor-tunitat per fer, a petita escala, un exercici de teràpia admi-nistrativa que convidi la ciutadania a creure que té molt adir i alguna cosa a fer per millorar el seu entorn d’unamanera no defensiva. El col·lectiu Km_zero ens proposa unmètode horitzontal, que tingui en compte tant l’opinió deles parts implicades (veïns, entitats, empresaris, etc.) coml’observació dels tècnics. És impossible refundar la Ramblasense la cooperació de tots els sectors, però tampoc senseuns valors irrenunciables: la transparència, la finor i laproximitat de l’Administració, i sobretot la urbanitat en elsentit més primigeni de la paraula, que en aquest cas vol dirprotecció de l’arbrat, foment del moviment per damunt dela mobilitat, recuperació de la condició marítima i delsnodes (o txakres) que componen el passeig i integració delsbarcelonins en el seu ric teixit cultural, sense oblidar elsturistes que hi han portat la llum d’altres sols i que una tardad’agost hi van morir atropellats.

La imaginació ciutadanaBarcelona Metròpolis

L’arquitecta ItziarGonzález, queencapçala l’equipguanyador d’unconcurs d’ideesper a la Rambla, ésla protagonista del’entrevistad’aquest número.A la pàgina del’esquerra i alcentre, dosprojectes dereforma de la plaçade Catalunya: el dePere Falqués de1891 i el treball definal de carrera dePau Bajet, alumnede l’Escolad’Arquitectura,datat el 2013.

BM106.001-Editorial-cat-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:36 Página 1

2

Editor Ajuntament de BarcelonaConsell d’edicions i publicacions Gerardo Pisarello Prados,Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, JordiCampillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Marc AndreuAcebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola,Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt BrunetEdició i produccióDirecció de Comunicació. Águeda Bañón, directora

Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. José Pérez Freijo, directorPasseig de la Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Tel. 93 402 30 99Direcció Bernat PuigtobellaCoordinació editorial Marga Pont Edició de textos Jordi CasanovasCol·laboradors Jordi Amat, Kiko Amat, Anna Ballbona, AndreuBarnils, Michele Catanzaro, Jun Chin, Blanca Cia, JoaquimColominas Ferran, Mohamed El Amrani, Sergi Escudero, MartíEstruch Axmacher, Francesc Ginabreda, Jessica GonzálezHerrera, Pau Joan Hernàndez, Komal Naz, Manel Ollé, MarcPiquer, Aleix Porta, Gerardo SantosMaquetació Gerard Medina

1 Editorial4 Entrevista

Itziar González: “Rescatar la Rambla és irrenunciable”Andreu Barnils

8 Dossier. Les comunitats estrangeresCiutat oberta Bernat Puigtobella

La pretesa catapulta per als joves italiansSergi Escudero

Xinesos: de la platja de Pequín al bar de sota de casaJun Chin i Manel Ollé

La gran família pakistanesa Martí Estruch Axmacher

Activisme per la integració de les dones pakistanesesKomal Naz

Barcelonins d’origen marroquí: dos mons i un objectiucomú Mohamed El Amrani

La vasta pluralitat de la immigració llatinoamericanaJessica González Herrera

Bengalins, armenis i hondurenys, els altres immigrantsMarc Piquer

31 MemòriesJosep Puig i Cadafalch, un president incòmodeJoaquim Colominas Ferran

34 Visions urbanesLa mirada dels arquitectes novells Blanca Cia

La Barcelona dels projectes frustrats Aleix Porta

40 ReportatgeClandestines i insubmises: dones i ciènciaa la Barcelona modernaRecerca al bressolMichele Catanzaro

47 ReportatgeLes sales de cinema es reinventen Gerardo Santos

54 En trànsitNaomi Klein i Ada Colau. Aprenent a anar més enllàdel no Anna Ballbona

57 LlibresPeriodisme gris Jordi Amat

Històries dibuixades que creuen fronteresFrancesc Ginabreda

Un taxi anomenat excés Kiko Amat

61 El relatEl districte subterrani Pau Joan Hernàndez

ÍNDEX

Barcelona MetròpolisNúmero 106. Gener 2018

106-002-003.Sumari-JordiOK.qxp:. 09/01/18 14:17 Página 2

3

Fotografia Albert Armengol, Dani Codina, Arianna Giménez,Antonio Lajusticia, Ramon Manent, Pere Virgili, VicenteZambrano. Arxius i agències: Àrea municipal d’Urbanisme, ArxiuAntonia Fontanillas, Arxiu Contemporani Municipal, ArxiuFotogràfic de Barcelona, Arxiu Municipal del Prat, Arxiu Nacionalde Catalunya, Aster, ETSAB, Filmoteca de Catalunya, InstitutMunicipal d’Història, Km_zero, Lychee Film Festival, FundacióMuseu d’Història de la Medicina de Catalunya, Càtedra GaudíPortada i contraportada Marc PallarèsIl·lustracions Oriol Malet, Marc PallarèsCorrecció i traducció L’Apòstrof SCCL, Tau TraduccionsProducció Maribel Baños

Administració general Ascensión GarcíaDistribució M. Àngels AlonsoDipòsit legal B. 37.375/85 ISSN 0214-6223Adreces electròniques www.bcn.cat/bcnmetropolis –http://twitter.com/bcnmetropolis – [email protected]

Els articles de col·laboració expressen l’opinió dels seus autors,no necessàriament compartida pels responsables de la revista.Els continguts de Barcelona Metròpolis es troben disponibles allloc web de la publicació sota una llicència Creative Commons deReconeixement-No Comercial-Compartir Igual 2.5 Espanya. Mésinformació a www.bcn.cat/bcnmetropolis.

63 Editorial64 Entrevista

Itziar González: “Rescatar la Rambla es irrenunciable”Andreu Barnils

68 Dosier. Las comunidades extranjerasCiudad abierta Bernat Puigtobella

La supuesta catapulta para los jóvenes italianosSergi Escudero

Chinos: de la playa de Pequín al bar de debajo de casaJun Chin y Manel Ollé

La gran familia pakistaní Martí Estruch Axmacher

Activismo por la integración de las mujerespakistaníes Komal Naz

Barceloneses de origen marroquí: dos mundos y unobjetivo común Mohamed El Amrani

La vasta pluralidad de la inmigración latinoamericanaJessica González Herrera

Bengalíes, armenios y hondureños, los otrosinmigrantes Marc Piquer

91 MemoriasJosep Puig i Cadafalch, un presidente incómodoJoaquim Colominas Ferran

94 Visiones urbanasLa mirada de los arquitectos noveles Blanca Cia

La Barcelona de los proyectos frustrados Aleix Porta

100 ReportajeClandestinas e insumisas: mujeres y cienciaen la Barcelona modernaInvestigación en la cunaMichele Catanzaro

107 ReportajeLas salas de cine se reinventan Gerardo Santos

114 En tránsitoNaomi Klein y Ada Colau. Aprendiendo a ir más alládel no Anna Ballbona

116 LibrosPeriodismo gris Jordi Amat

Un taxi llamado exceso Kiko Amat

Historias dibujadas que cruzan fronterasFrancesc Ginabreda

120 El relatoEl distrito subterráneo Pau Joan Hernàndez

ÍNDICE

106-002-003.Sumari-JordiOK.qxp:. 09/01/18 14:17 Página 3

4

EN

TREVI

STA

Entrevista: Andreu Barnils Fotos: Pere Virgili

Itziar González:

“Rescatar la Rambla és irrenunciable”La ciutat semblava haver perdut per sempre el seu passeig per excel·lència, oalmenys així ho pensaven moltes persones. L’equip Km_zero va guanyar el concursd’idees per millorar la Rambla amb un projecte que vol que sigui catalitzador del’esperança col·lectiva en el seu renaixement.

BM106.004-007-Entrevista-cat-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:38 Página 4

Entrevista

5

Per generar aquest debat col·lectiu podríem aconseguir totesles informacions i endreçar-les, posar-les sobre la taula.Creiem que és la millor manera de combatre la negativitat.Qui es pensi que parlant malament de la Rambla ajuda acanviar-la, s’equivoca.

En el circuit econòmic s’inclouria el lloguer delspisos?Al passeig es van plantar plàtans perquè les arrels aguan-tessin la terra quan hi havia riuades. El fet lineal dels arbresel marca. De la mateixa manera, doncs, el veí, la massaveïnal, garantirà que hi hagi una dinamització comunitària.Vejam, per exemple: què passa amb el Portal de l’Àngel? Lanormativa impedia obrir grans magatzems si a dalt hi haviaveïns. Però, en canvi, què ha passat? Ho recordo de quan eraregidora: d’una forma estranya van anar desapareixentaquests veïns. En parlo al meu llibre Per no perdre peu, queactualitza el Barcelona, pam a pam, d’Alexandre Cirici.Ara, de nit, el Portal de l’Àngel és un espai desolat. I nosal-tres no volem que això passi també a la Rambla.

Quants veïns té la Rambla?Ens consta que n’hi viuen cent vint.

Com diu? Només cent vint?!Empadronats n’hi ha més. Però comptabilitzats per SOSRambles n’hi ha molt pocs. Totes aquestes dades s’han decomprovar. Ara ens sentim com uns intermediaris privile-giats. Aquesta feina, la visibilització de dades, també és lanostra feina. Esteve Boix, un dels nostres col·laboradors, esdedica precisament a això.

Parleu de tractar de manera subtil els temes de segu-retat. L’article 155 us ha afectat? Us haureu demenjar bol·lards?Certament, hi ha mesures que ens afectaran en la feina. Ara,el repte de Km_zero és trobar una manera no defensiva deprotegir la Rambla. Estem totalment en contra de fer delpasseig un recinte tancat.

Anem a l’inici. A la plaça de Catalunya hi ha unproblema geològic.Hi ha la topografia. A la plaça de Catalunya hi ha el ques’anomena un taló geològic. Entre la plana de Barcelona iCiutat Vella hi ha un desnivell. Es veu molt clarament alcarrers d’Estruc i de les Moles, a les connexions respectivesamb Fontanella, que són molt empinades. El nostre objectiués, com deia, garantir i facilitar el moviment de les persones.

La Rambla porta a Colom? No queda clar.El final més bonic de les Rambles són les Golondrines. Vullfer una picada d’ullet als companys de les Golondrines, quesón membres de la junta dels Amics de la Rambla i quesempre han estat molt compromesos amb el passeig. LesRambles porten al front marítim, i la seva continuïtat nos’obté a la Rambla de Mar, que va al Maremàgnum, sinó vore-jant el passeig de Colom mirant cap al mar.

Al front marítim hi ha diversos edificis militars. Se’lspodria quedar la ciutat per donar-los un ús diferent?

La Rambla –o les Rambles, com prefereixen anomenarel passeig per destacar-ne la multiplicitat i la diversi-tat, i alhora respectar la denominació tradicional i

encara més estesa– es repensarà gràcies a l’equip Km_zero,que va guanyar el concurs per a la millora integral d’aquestaimportantíssima via barcelonina. L’arquitecta Itziar Gonzá-lez (1967), exregidora de l’Ajuntament i veïna de CiutatVella, lidera el projecte, que detalla en aquesta entrevista.Ens rep en un dels baixos del Palau de la Virreina, on treba-lla en equip des de fa setmanes i on tots els veïns són benvin-guts a col·laborar.

A les pàgines que segueixen, Itziar González ens parladels canvis que preveu al passeig i del mètode horitzontalque vol fer servir per aconseguir que hi participi tothom queho vulgui. D’aquí a un any les línies mestres haurien d’estardecidides i s’hi podrien començar les obres.

Comencem pels arbres, els magnífics arbres.L’element natural de l’arbrat és essencial. Els arbres estanmolt a prop els uns dels altres i, per tant, han agafat moltaalçada per buscar la llum. Des dels balcons, doncs, potsveure el passeig, perquè les capçades no en tapen la visió.Tenim la intuïció que l’arbre, com a presència, com a gene-rador d’ambient, l’hem d’aproximar als espais d’estada. Araparlo com a veïna: és una llàstima això d’estar flanquejadad’arbres sense poder-ne gaudir. Disposem ja d’informes moltespecífics sobre l’estat de l’arbrat, però aquesta informacióno ha sortit dels despatxos. Volem que el nostre interlocutorespecialitzat en arbrat, Josep Selga, biòleg i tècnic, l’agafi, lavalori i la comparteixi amb tothom. I es validarà, o no.

Objectiu: fugir del monocultiu turístic.Quan diem fugir del monocultiu, ho diem com a repte gene-ral: no podem especialitzar tant la nostra ciutat. No hi pothaver parts de la ciutat d’ús exclusiu per a un sol col·lectiu.I ara, sobretot després de l’atemptat, la Rambla és al cor delsbarcelonins. El motiu que la gent dona per no venir és preci-sament que troben la Rambla massa especialitzada enconsum turístic. El nostre repte és fer reconnectar els barce-lonins amb la idea que les Rambles són el lloc de més expres-sió col·lectiva de la ciutat, escenari de manifestacions irevoltes, dotat d’un patrimoni arquitectònic impressionant iespai central entre dos barris intensos, el Raval i el Gòtic.Tot això fa que sigui irrenunciable l’objectiu de rescatar elpasseig per tornar-hi a fer vida activa com a barcelonins.

Objectiu: fer visible el circuit econòmic i redistribuirbeneficis. No sé si serà fàcil.No sabem prou bé què passa a les Rambles. Estem instal·latsen una sèrie de tòpics: hi ha molts turistes, els restaurants nosón gaire bons. Hi ha massa comentaris negatius contra laRambla i aquest equip té clar que la millor manera de neutra-litzar la negativitat és fent un exercici d’objectivitat. Noconeixem gaire coses del circuit econòmic que s’hi crea.Ignorem l’activitat real que genera, quin tipus de riquesa s’hiprodueix. Els restaurants, compren a la Boqueria? Aquestdispositiu tan brutal i únic de fer ciutat que és la Rambla,com retroalimenta dinàmiques econòmiques per a la restade la ciutat? Un dels nostres tècnics, Ernest Canyada, ésexpert en anàlisi de la situació laboral al món del turisme.


Entrevista

6

És una idea: destinar aquests edificis a usos col·lectius iculturals. Hi podríem posar biblioteques. Tenim també elGovern Civil, Correus. En qualsevol cas, és clar que laRambla reconnecta amb un passeig marítim i, en conse-qüència, ha de ser capaç d’entomar la condició marítima deBarcelona per rescatar-la del mercantilisme d’un port quetorna a donar l’esquena a la ciutat.

Quants edificis singulars té la Rambla?Hi ha més de trenta edificis catalogats individualment: l’An-tiga Foneria de Canons, la casa March, el teatre Principal, lacasa Xuriguer, la casa Fradera, el Gran Teatre del Liceu, elPalau de la Virreina, la casa dels Paraigües... Des del puntde vista del paisatge urbà és un conjunt que cal protegir ipotenciar com a espai cultural i mediambiental. Hi ha moltesanècdotes que podem descobrir als esgrafiats que es feien ales façanes per tal d’amagar les remuntes de les finquesoriginals. Aquí mateix, davant del Palau de la Virreina, hi haun esgrafiat amb uns angelets que miren cap a baix i diuen“Ja som quatre”. Ja som quatre plantes!

Ben curiós!En quin altre lloc de Catalunya trobes una concentraciód’equipaments tal, on es desenvolupen activitats relaciona-des amb la cultura? Començant pel mateix Institut deCultura de Barcelona, al Palau de la Virreina, fins a diversosteatres, hotels on s’han allotjat personatges rellevants de lahistòria contemporània –com ara el Continental, el QuatreNacions o el Lloret–, seus d’entitats culturals, establimentscomercials com la Casa Beethoven, etc. Estem fent unacartografia de tots els equipaments que tenen a veure ambla cultura, la ciència i la tècnica. La idea de la Rambla com aespai cultural és fonamental. En aquest sentit, entre altresiniciatives, considerem la preparació d’una estratègia per feruna programació conjunta.

Un dilema clàssic: els cotxes, els traurem o no?Ara s’està debatent el pla de mobilitat de Ciutat Vella i hihem d’encaixar la proposta més coherent amb les estratè-gies generals. Ara bé, el nostre tècnic en mobilitat, Ole Thor-son, prefereix que parlem de “moviment”, el moviment deles persones. I acabarem decidint entre tots com s’ha deconfigurar la presència dels cotxes. Hi ha qüestions impor-tants a considerar, vinculades a la logística i al transportpúblic.

I ara una qüestió de mètode: com aconsegueix que lagent cooperi?Fa uns mesos es presentava el llibre Voreres, la memòriasubtil, de Frederic Perers, publicat per l’Ajuntament deBarcelona, sobre els panots amb lletres dels carrers. Per lamateixa època va aparèixer Escofet, símbol industrial deBarcelona. Arts, disseny i arquitectura en la creació devalor, d’Emilio Farré-Escofet, publicat per Angle Editorial.En un mateix mes es van presentar dues reflexions de coms’urbanitza la ciutat, i totes dues demostren que hi va haverun moment en què la iniciativa industrial reconeixia l’opor-tunitat de contribuir a l’interès general mitjançat la milloraurbana. Inicialment l’Ajuntament feia pagar als propietarisla despesa d’instal·lar voreres davant les seves finques, peròa poc a poc es va fer càrrec del cost de tota la urbanitzacióde la ciutat. I aquí és on Frederic Perers detecta com lamaquinària burocràtica de l’Administració sovint esdevécega. Quan van arribar els ajuntaments democràtics i es vaactualitzar el nomenclàtor dels carrers, es van modificar lesplaques de les façanes, però no es van tocar el noms delterra, i així, per exemple, trobaves en una façana una placaon posava “Diagonal”, però a terra hi deia “Avenida Genera-lísimo Franco”. Voreres recull una de les accions artístiquesde Perers, on rescata alguns panots de lletra abandonats iels recompon per escriure el lema “Els carrers seran sempre

Itziar Gonzálezrevisant aspectesdel projecte de

millora ambmembres del seuequip, als baixosdel Palau de la

Virreina.A la pàgina

següent, foto degrup de Km_zero a

la Rambla.


Entrevista

7

nostres”. Aquest és justament l’esperit de treball deKm_zero. Volem retornar a l’Administració una finor i unaproximitat que la burocràcia sovint no li permet. La cosa ésrepartir rols. Jo sempre parlo de la teràpia administrativa;l’Administració necessita teràpia. I necessita posar-se a lapell dels altres agents i no acumular tant poder de decisió.Perquè gestionar ciutat no és el mateix que fer ciutat. Hi hauna gran diferència.

A Km_zero teniu sociòlegs, arquitectes, urbanistes.Un equip multidisciplinari.El mateix concurs d’idees per a la millora de la Ramblademanava la creació d’un equip interdisciplinari. Voliensociòlegs, economistes, arquitectes, enginyers, ambientò-legs, etc. Hi hem convidat persones que ja porten tempstreballant a Ciutat Vella i en són molt coneixedores. Perexemple, l’equip Ekona, de Iolanda Fresnillo, Sergi Cutillas,Pablo Cotarelo i Itziar Giménez, que ha elaborat el plaQueda’t de Ciutat Vella, o Paul B. Preciado, que va col·labo-rar amb el MACBA com a director dels seus programespúblics i fa temps que treballa sobre la funció de la culturacom a constructora d’espai públic. Jo mateixa vaig ser regi-dora de Ciutat Vella i visc a vint metres de la Rambla. OlgaTarrasó, per la seva banda, és coautora de la reurbanitzaciódels passejos dels molls Barcelona i de la Barceloneta, i l’es-tudi de Lola Domènech ha firmat la recuperació de l’espaide la font de Carmen Amaya a la Barceloneta i la remodela-ció del passeig de Sant Joan.

Les Rambles o la Rambla?A la memòria popular el nom del passeig s’ha fixat en plural,les Rambles. Però per a l’Administració és la Rambla. Nosal-tres hem triat dir-ne les Rambles perquè són moltes i diver-ses. Hi ha les Rambles que volen uns, i les que volen elsaltres. Finalment, a partir de la nostra anàlisi vam veure quela Rambla és un fora muralla i que a les portes s’hi genera-ven espais, places. La rambla dels Estudis, la de les Flors,etcètera. Eren les Rambles: àmbits espacialment centrats enells mateixos que s’encadenaven. La idea nostra, la nostraintuïció, és que hi hagi una concatenació de Rambles, comuna mena d’àgores, que ens permeti fugir del passadíscentral actual dedicat gairebé exclusivament al consumturístic.

Doneu internet gratis a la Rambla! La tindreu plenade veïns.No n’hi ha prou, amb aquestes coses. És el cas de l’establi-ment Apple de la plaça de Catalunya, que atrau un munt degent perquè hi ha un bon Wi-Fi a la vorera. L’altre dia, a lapresentació que la regidora Gala Pin va fer als veïns i entitatsdel nostre equip Km_zero, un home va reivindicar centresde dia per a gent gran i escoles bressol! Nosaltres creiemque, si estudies bé quins són els camins escolars, els espaisde joc, els llocs més acollidors per seure, augmenten lespossibilitats que els veïns hi vulguin tornar. Si a sobre fasprogramacions culturals, sens dubte hi tornaran.

Rehabilitació o gran obra? Ressituar o fer cosa nova? La nostra mirada és integral i alhora respectuosa amb l’en-torn patrimonial existent. Si hem de treballar al subsol per

tal de millorar les condicions dels plàtans, es fa. Hi ha túnelsi refugis a sota de la cota del carrer que cal tenir en compte.També ens centrarem en l’estudi dels habitatges i de lescondicions de les finques, especialment les de propietatpública. Els veïns que van demanar que ens presentéssim alconcurs auditaran la nostra feina i vigilaran que al final de totel procés no hi hagi només millores al carrer, sinó també, perexemple, l’ascensor que des de fa tant temps reclamaven.

El gran perill i la gran esperança del projecte?La gran esperança és que per fi siguem capaços de fer cosesjunts, veïns, Administració i tècnics experts, per demostrarque és possible reconduir les actuals dinàmiques de laRambla. Massa gent l’havia donat per perduda! I veiemaquest projecte com una oportunitat de fer real una espe-rança col·lectiva, per vèncer una inèrcia desencisadora. Araés un espai d’unitat. És responsabilitat de l’equip no decebreaquesta il·lusió. El gran obstacle serà l’existència de gentamb una visió privativa del que s’ha de fer, que no accepti lesregles del joc cooperatiu. Volem que tot el procés sigui trans-parent i públic, perquè les preses de decisió siguin col·lecti-ves i es puguin argumentar. Reivindiquem una planificaciódinàmica que s’adapti als reptes sempre nous i canviants quesorgeixen en un epicentre de la globalitat com són lesRambles.

S’ho pren com a repte personal?L’encàrrec és d’un any; precisament li devia encara un any defeina al districte de Ciutat Vella, perquè vaig dimitir com aregidora al tercer any. De manera que hauré acomplert elmeu compromís de treballar quatre anys per Barcelona! Espot dir que s’acaba un cicle. Al cap de poc de començar elmeu mandat, coincidint amb les festes del Roser, vaig ferpública la meva proposta d’iniciar els treballs per a una inter-venció integral a les Rambles. Era el 28 de setembre de 2007,i mira: deu anys després sembla que podré ajudar que es facirealitat...

Km_zero


DOSSIER

8

BM106.008-030.Dossier-cat-JordiOK_carme_OK.qxp:. 09/01/18 13:39 Página 8

Les comunitatsestrangeres a Barcelona

Marc Pallarès

La tardor passada el politòleg búlgar Ivan Krastevexplicava en una conferència al Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB) que els païsosd’Europa on la xenofòbia és més accentuada no sónprecisament aquells que han rebut el contingent mésnombrós de refugiats. Al contrari, l’animadversióenvers els estrangers que ha despertat l’èxode siriàés molt més acusada en aquelles zones d’Europa quehan perdut més població en els darrers vint-i-cincanys. “La gent que marxa del seu país devalua idesprestigia el seu lloc d’origen. Aquells que esqueden sovint es consideren perdedors i viuen ambel sentiment que ja no entenen el lloc on viuen”,observa Krastev.

Barcelona és, simptomàticament, una de lesciutats d’Europa que s’han mostrat més receptivesdavant del drama dels refugiats i alhora un dels polsd’atracció d’immigració del sud d’Europa. El gresolde comunitats estrangeres d’arreu que avui hi viuenés més gran i divers que mai.

En aquest dossier hem dedicat un espai ainvestigar, d’una banda, com viuen les comunitatsmés nombroses d’estrangers: italians, xinesos,marroquins, pakistanesos i llatinoamericans; i, d’altrabanda, recollim com s’han fet més visiblesnacionalitats fins ara poc representades com elsbengalins, els armenis o els hondurenys.

9


Dossier

10

interculturalitat no pas com un model tancat, sinó com unprocés. El model està en construcció i hem de convidar laciutadania a participar-hi. No fem polítiques interculturals,sinó accions amb perspectiva intercultural. És un model tanobert que pel camí podem decidir abandonar-lo.”

La primera premissa de la interculturalitat és noexcloure l’opció multicultural ni l’assimilació. “Qui vulguiassimilar-se a la cultura autòctona, ho ha de poder fer.Tampoc posarem traves a la convivència multicultural. Siuna comunitat pren l’opció de viure més tancada en el seuespai, sempre dins un context compartit, s’ha de respectar,perquè és una tendència natural que tots tenim quanmigrem”, sosté López.

La interculturalitat es desplega en tres nivells. En primerlloc, cal garantir la igualtat de drets i l’equitat en l’accés a

“Tenim la sort que hem estat receptors de la immi-gració estrangera des de fa relativament poctemps, si ens comparem amb Londres o París,

dues ciutats amb un passat colonial que es troben amb gransdificultats encara avui per gestionar la diversitat”, ens diuLola López, comissionada d’Immigració a l’Ajuntament deBarcelona. Si a França es va optar per l’assimilació delsforans, a Anglaterra, en canvi, es va apostar pel multicultu-ralisme. Els anys han demostrat que ni una recepta ni l’altrahan evitat la segregació ni han garantit la cohesió social.

L’Ajuntament ha apostat des de fa més de deu anys perla interculturalitat. El Pla Barcelona Interculturalitat ha estatun eix indiscutit de la política municipal en la darreradècada. “Hem de procurar evitar els errors d’altres models –insisteix Lola López–. Primer de tot, ens cal entendre la

Text: Bernat Puigtobella Director de Barcelona Metròpolis Fotos: Pere Virgili

Ciutat obertaBarcelona acull avui més població estrangera que no pas nouvinguts d’altres zonesde l’estat espanyol. La globalització ha alterat de manera irreversible la fesomiademogràfica d’una ciutat que ha estat pol d’atracció dels moviments migratorisd’arreu del món en aquest tombant de segle.

Entrenament delSant Andreu

Cricket Club alcamp de bèisbol

Pérez de Rozas, deMontjuïc, en unaimatge presa l’any

2016, amb elcapità Sajid al fons.Aquest és un delsequips de criquetformat per joves

pakistanesos i querep suport del’Ajuntament.


Comunitats estrangeres

11

les oportunitats. Aquest primer valor és elemental i seriacompartit pel model assimilacionista francès i el multicultu-ralista britànic. El segon requisit per construir una dinàmicaintercultural és el reconeixement de la diversitat cultural ireligiosa com una riquesa.

Finalment, el tercer graó de la interculturalitat demanala interacció i el diàleg, per tal que totes les comunitatspuguin fer les seves aportacions a la construcció de la ciutatsense renunciar a ser qui són. “El diàleg demana el reconei-xement de l’altre com a igual. La interculturalitat no és fàcil,té moltes zones de conflicte –considera López–. Hem d’estarpermanentment construint aquest diàleg, reconeixent elvalor de la diversitat. Encara no ens hem adonat, per exem-ple, que els colombians, amb el bagatge bèl·lic que porten asobre, ens poden donar a conèixer noves eines per a la reso-lució de conflictes. O que podem aprendre estratègies comu-nitàries de supervivència dels nouvinguts de l’Àfricasubsahariana, un col·lectiu que no va tornar al seus païsosd’origen arran de la crisi econòmica del 2008, perquè la vasaber suportar millor que altres”, remata la comissionadad’Immigració.

Barcelona és un camp adobat per a la relació intercultu-ral. La celebració de l’Any Nou xinès, que se celebra al barridel Fort Pienc amb una desfilada, incorpora dracs, castellersi diables. L’Ajuntament s’hi ha implicat facilitant-ne la cele-bració: “Ofereixes a la comunitat xinesa la possibilitat decelebrar una cosa pròpia, de manera real, i ells alhora s’obrena incorporar-hi ingredients del país que els acull –explicaLola López–. Es crea així un sentiment de pertinença en les

dues direccions. La ciutat s’apropia d’una celebració tradi-cional d’una comunitat que s’empelta d’elements autòctons.”

Un altre exemple reeixit d’interculturalitat s’ha viscut enla comunitat pakistanesa, que ha vist com els seus joves hancomençat a jugar a criquet en diferents espais de la ciutatfins a arribar a crear el Poble-sec Cricket Club i el SantAndreu Cricket Club, entre d’altres. L’Ajuntament els ha faci-litat espais i ha posat en marxa un programa de formació pera monitors esportius per ensenyar-los a jugar a criquet. Lamajoria dels monitors són també pakistanesos que veuencom se’ls reconeix una capacitat i se’ls respecta per la feinaque porten a terme. D’aquesta manera, els nens pakistane-sos troben en aquests monitors una figura en positiu que elsserveix per afirmar la seva comunitat. L’Ajuntament, per laseva banda, ha promogut un equip femení d’aquest esport, alqual s’han incorporat també noies d’origen marroquí i sud-americà. El resultat d’això és que la mirada dels altres enversels pakistanesos també canvia, ja que hi ha un reconeixe-ment de les seves capacitats. Amb aquest programa s’abra-cen totes les fases de la interculturalitat, ja que, a banda degarantir els drets ciutadans i la igualtat, es posa en valor ladiversitat i s’incorpora altres comunitats en aquest espaid’interrelació.

L’exercici de la interculturalitat també té en compte elpluralisme religiós. Durant el ramadà, els musulmans deBarcelona celebren l’Iftar, el trencament del dejuni, en unafesta oberta a tothom al carrer en què serveixen plats típicsdel seu país. La vivència diversa de la mort també comportamaneres diferents de celebrar el ritual funerari. La celebra-

Dues bolivianesa la plaça deCatalunya durantles festes de laMercè de 2017.


Dossier

12

Juan Goytisolo es declarava nacionalista de la Rambla,amb totes les cultures que la trepitgen. Des de fa untemps hi sobresurt la italiana. Unes quantes veus de

turistes, immigrants, estudiants Erasmus i viatgers de nego-cis procedents del país de Francesco Totti t’acompanyendurant un passeig que, en lloc del Liceu, sembla que etprometi el Teatre alla Scala de Milà.

“Barcelona té dues cares: la de la seva identitat pròpia i la depostal. A Itàlia es pensen que aquí em passo tot el dia a la platjao de festa”, explica Alessio Arena, cantautor napolità, barrejantel català amb el castellà, igual que, altres vegades, barreja elnapolità amb l’italià. Segons dades del Padró Municipal d’Habi-tants de l’1 de gener de 2017, la comunitat italiana és la que témés residents a Barcelona –constitueix el 10,1 % d’una poblacióestrangera que suma 288.675 persones–, seguida de la xinesa(6,9 %) i de la pakistanesa (6,7 %). “Del que ha passat en elsúltims quatre anys amb els italians no en diria emigració, sinódirectament diàspora cap a Barcelona”, explica Davide Pero-llo, sicilià, investigador sobre refugiats i migrants, i autor del’estudi La integració sociolaboral dels joves italians al’estranger: el cas de la comunitat italiana a Barcelona,i afegeix: “Els italians que viuen aquí pertanyen majoritària-ment a la franja d’edat situada entre els divuit i els trenta-cinc anys i són del nord”. La Rambla solament és el millorexemple de la immensa presència d’aquesta comunitat, quees diversifica per la resta de barris, sobretot per Gràcia,Poble-sec i la Barceloneta.

Segons dades oficials, en aquesta circumscripció consu-lar –que inclou, a més de Catalunya, Andorra, l’Aragó, laComunitat Valenciana, Múrcia i les Balears– l’any 2000 hihavia 13.400 italians inscrits. Ara n’hi ha més de 80.000, toti que una part són d’origen argentí. D’aquest total, entre32.000 i 33.000 viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona.Perollo, amb tot, qüestiona aquesta xifra: “Hi ha uns 130.000italians a l’àrea metropolitana –assegura–; el que passa ésque la majoria no han anat a inscriure’s al consolat”, malgratque per llei és obligatori fer-ho després d’un any de residèn-cia. “Els que van arribar a principis de la dècada del 2000 novan tenir problemes per accedir gairebé a qualsevol feina.Barcelona era comparable a Dublín pel que fa a la facilitatamb què els joves podien arribar-hi, aconseguir papers i

Text: Sergi Escudero Periodista Fotos: Dani Codina

La pretesa catapultaper als joves italiansBarcelona ocupa un lloc privilegiat enl’imaginari dels italians, per als qualsés una ciutat gairebé perfecta. Peròdarrere d’aquesta imatge s’amaga unarealitat que pot arribar a ser dura idifícil per a molts d’ells.

ció mexicana del dia dels morts ens convida a honorar elsdifunts d’una manera més festiva que la nostra.

Ciutadania i culturaLa identitat cultural és un ingredient important de la ciuta-dania. El professor de la Universitat de Califòrnia Toby Millerdistingeix entre tres tipus de ciutadanies. En primer lloc, lapolítica, que té en compte els drets i deures dels individus enuna determinada comunitat. En segon lloc, l’econòmica, queha de garantir la supervivència i el benestar de la poblaciód’un país. I finalment, la ciutadania cultural, que ha de garan-tir el sentiment de pertinença cultural.

La ciutadania cultural garanteix el dret de representaciócultural i el dret de parlar des de la pròpia identitat. Aquestdret assegura la possibilitat d’expressar-se col·lectivamentdins una comunitat sense haver d’integrar-s’hi completa-ment.

Si la ciutadania política ha estat important en els darrersdos segles i l’econòmica ha emergit després de la SegonaGuerra Mundial arran de la necessitat de garantir l’estat delbenestar, la cultural emergeix després de la crisi postcoloniali les grans immigracions des de països del Tercer Món a lesmetròpolis occidentals.

La primera onada migratòria de mitjan segle XX a Françai Anglaterra tenia un component postcolonial i es va accep-tar des d’un cert paternalisme. El sentit de culpa imperialexigia de correspondre amb un discurs d’inclusió davant delsnouvinguts. Les atencions que els britànics van tenir ambnegres o hindús no les han dedicat després a la immigracióque ha portat la globalització, com la provinent de Polònia oLlatinoamèrica.

La interculturalitat ha de propiciar una convivència realde comunitats diferents sobre la diversitat demogràfica decada país, basada en el respecte d’uns drets universals i noen una suposada mala consciència dels vells imperis, perquèels moviments migratoris d’avui són el resultat de desequili-bris que van més enllà de les antigues constel·lacions colo-nials.

Desfilada de l’AnyNou xinès alsbarris de la

Sagrada Família iel Fort Pienc, elmes de febrer de

2014.


13


A l’esquerra, SalvaTVBoy, artista urbàque va començarals carrers de Milài s’ha consolidat aBarcelona, autordel famós grafit, jadesaparegut, quemostrava Messi iRonaldo fent-se unpetó per celebrar laDiada de SantJordi i el Clàssic,que l’any passatvan coincidir elmateix dia.A la dreta, ClaudiaCucchiarato,responsable decomunicació del’editorialSalamandra,fotografiada aGràcia, un delsbarris preferits perla comunitatitaliana.

començar a treballar en alguna feina temporal –continuaexplicant–. Però la crisi va fer aflorar tot el que la capitalcatalana té de dolent i de bo. Qui hi ha arribat ara s’ha trobatamb una situació que ja no és tan fàcil com abans, sobretotper culpa de les condicions que s’exigeixen per obtenir elnúmero d’identificació d’estrangers (NIE) des de la reformade 2012.”

Una imatge “gairebé perfecta”Però fem ja la pregunta clau: per què un jove italià marxadel seu país per anar a Barcelona, un lloc del qual pretenenfugir molts joves autòctons per trobar feina en altres puntsdel mapa? “Jo diria que tots els italians venim a Barcelonaper amor, tot i que existeixen diferents tipus d’amor; en elmeu cas, va ser amor propi. En aquesta ciutat es viu bé, mésque en altres. Té una imatge gairebé perfecta a Itàlia”, opinaClaudia Cucchiarato, de Treviso, responsable de comunica-ció de l’editorial Salamandra i autora de Vivo altrove, unreportatge sobre els italians que viuen a l’estranger. Claudiatambé assegura que al seu país imperen la gerontocràcia, elnepotisme i l’intercanvi de favors.

“Un italià a Itàlia gairebé no és valorat. Per exemple,sabem parlar en públic perquè des de petits hem fetexàmens orals, i això a l’estranger es valora. Per a qualsevoljove del meu país, Espanya és un primer pas en el camí dela millora”, explica Cecilia Ricciarelli, propietària de la llibre-ria italiana Le Nuvole, situada al barri de Gràcia. “El turisme,la restauració i tot el sector tècnic a Itàlia estan saturats. Peraixò molts italians venen a Barcelona o a la Costa Brava. Hiarriben com a punt de partida per anar a altres llocs”, apuntaper la seva banda l’investigador social Davide Perollo.

Claudio Stassi, dibuixant de còmics de Palerm, va arribaramb la seva dona a Barcelona amb la intenció de provardurant un any el que era viure aquí, i ja en fa vuit que hi són;fins i tot han tingut una filla. “A Barcelona vaig trobar lescoses que trobava a faltar a la meva ciutat: més ordre, méscontrol, més neteja, cap dificultat per anar a l’hospital i quet’atengui un metge –cosa que a Sicília és un malson– i facili-tat perquè et donin un document a l’Ajuntament o al conso-lat”, explica.

“Fins i tot vivint una crisi, aquí es respira un clima d’op-timisme que no existeix a Itàlia. Això ha atret molta gent”,opina Alessandro Manetti, director de l’Institut Europeu delDisseny (IED) de Barcelona. “Cada setmana rebo tres oquatre peticions d’italians que volen venir a treballar. Peròno m’arriben només des d’Itàlia, sinó també des d’altrespaïsos, com per exemple de Londres; italians que s’hancansat de no veure el sol.” Així doncs, en resum, la burocrà-cia i les dificultats per ser atès correctament quan vas almetge són els dos principals malsons italians al seu país. Elsegueix de prop el mal funcionament dels transports; lamajoria dels entrevistats en aquest reportatge considera queels transports públics de Barcelona són bastant eficaços.

Perollo avisa que durant les seves investigacions hadescobert una cosa que el preocupa: s’està produint unadivisió entre italians de primera i de segona. “Hi ha italiansque van arribar a Barcelona fa deu anys que exploten elscompatriotes que hi arriben ara”, assegura. Des de juliol de2012, per obtenir el NIE és imprescindible disposar d’uncontracte de treball i de 5.100 euros en un compte bancariespanyol per demostrar que pots mantenir-te i contractaruna assegurança mèdica. I exposa: “Per a molts italians que


Dossier

14

venen a Barcelona sense tenir una idea de vida estructuradao cap contacte amb una empresa o una universitat la cosaes complica molt. En tota aquesta situació entren en joc elscapolarati; és a dir, els italians establerts que exploten labo-ralment els nouvinguts. Aquests darrers acaben treballanten negre en sectors com la restauració o en activitats indus-trials petites fins que reuneixen prou diners per obrir uncompte al banc”, continua explicant.

“Els capolarati també controlen el sector immobiliari.Quan jo vaig arribar a Barcelona, una habitació individualcostava entre 200 i 250 euros al mes. Ara, en portals clonsd’Airbnb gestionats per italians, en costa 500 o 600. Elsitalians que ho gestionen s’emporten al mes 5.000 o 6.000euros que no declaren a Hisenda i, a més, no viuen a Barce-lona, sinó a Eivissa. Tenen ‘esclauets’, normalment compa-triotes nouvinguts que fan el check-in i el check-out.”

La cara foscaLysh és un nom fictici. Però Lysh existeix i la seva Barcelonatambé. Després de trepitjar la ciutat per primera vegada l’es-tiu en què va voler començar a aprendre espanyol, va tornara Catània, on sentia que res ja no la retenia. Per això l’estiusegüent es va donar una segona oportunitat amb la intencióde quedar-s’hi. Al cap de poc temps d’arribar-hi es va enamo-rar d’un noi que vivia al carrer i que la hi va arrossegar.Vivien al dia, demanant almoina, i destinaven massa dinersa consumir droga, fins que van decidir invertir tot el quehavien estalviat a fer minientrepans per vendre’ls de maneraambulant a les festes de Gràcia. La policia els va confiscartota la mercaderia la primera nit i els va multar. Lysh afirmaque al seu xicot i a ella no els va quedar cap més remei queposar-se a vendre droga per menjar i algun dia poder dormirsota sostre. Així era molt fàcil fer diners, com també ho eradespullant-se tots dos davant d’una càmera web.

Mentrestant, cada vegada consumien més droga. Lyshvivia un infern i el seu pare li va pagar el bitllet de tornada aCatània. Però això, lluny de ser un final, va ser un simplepunt i a part. Ella tenia la idea fixa que es mereixia conque-rir Barcelona, que algun dia pretenia poder anomenar com laciutat de la seva vida, i es va dir a si mateixa que potser a latercera vegada se’n sortiria si no tornava a relacionar-se ambel noi que l’havia portat al carrer. Va començar a fer classesd’italià a particulars i empreses i amb els diners estalviats vallogar un senyor pis a la plaça Urquinaona al qual li sobravendues habitacions. Rellogar-les a turistes era una opció;il·legal, però una opció. La va aprofitar sense explicar res ala propietària del pis. Poc temps després havia estalviat proudiners per llogar un altre pis amb la intenció de rellogar-losencer. L’última vegada que la vaig veure em va explicar queestava molt il·lusionada amb un projecte: crear una xarxa depisos turístics il·legals.

El món culturalEl cantautor Alessio Arena no ho ha tingut gens fàcil perintroduir-se en el món cultural barceloní: “A la gent de forali costa entrar en aquest món per participar com a protago-nista de la seva efervescència. Els artistes estrangers bàsi-cament es mouen entre la Rambla i la Gran Via. Pujar mésamunt costa moltíssim; és complicat formar part de l’elitcultural local si ets forà. La música catalana és molt hermè-

tica”, diu. En el seu cas, admet que després de treballar moltha acabat fent-s’hi un forat. Ho demostra la col·laboracióamb artistes pertanyents a aquesta elit com Marina Rossello la seva recent actuació al Festival Jardins de Pedralbescom a teloner d’Índia Martínez. “Quan vaig venir a Barcelonaamb vint-i-dos anys, tenia la pretensió de fer cultura encatalà tot i ser italià. Ho he aconseguit. De fet, fins ara hegravat més cançons en català que en cap altre idioma”, reblaArena.

“Intento interpretar la política donant la meva opinió itocant algun punt sensible. De vegades hi ha algú que s’en-fada, com quan vaig convertir Ada Colau en santa a prop dela plaça de Sant Jaume”, relata en un bon català SalvaTVBoy, l’artista urbà que va començar als carrers de Milà ique s’ha fet gran a Barcelona. Una obra seva, ja desapare-guda, va ser motiu d’un notable soroll mediàtic: situada al’aparador d’un assortidor de benzina de la part baixa delpasseig de Gràcia, hi apareixien Messi i Cristiano Ronaldofent-se un petó mentre el primer sostenia una rosa a la mà;un homenatge al dia de Sant Jordi, que l’any passat va coin-cidir amb el Clàssic de futbol.

Expectatives laborals defraudades“Des del 2008 fins avui s’ha donat una caiguda del 60 % dela capacitat d’inserció laboral dels italians que viuen aquí”,explica Perollo, qui també comenta que actualment elsitalians a Barcelona es reparteixen entre empreses de tele-màrqueting o restauració, en immobiliàries i en tot el que téa veure amb l’explotació en gris d’Airbnb i similars, en plata-formes web de venda en línia com Privalia i Rumbo i a l’ae-roport del Prat. I altres, pertanyents al grup dels mésafortunats, es troben al sector científic.

Caterina Biscari, la directora del Sincrotró Alba, asse-gura que “un 20 % dels nostres investigadors són estrangers.D’aquests, la comunitat més gran és la italiana. A Itàlia, encanvi, no arriben investigadors de fora i els autòctonsmarxen molt més que els espanyols, sobretot els joves. No hiha espanyols que treballin en la recerca italiana”. Però Pero-llo recalca que “molt pocs arriben i connecten directamentamb un nivell empresarial mitjà o superior. I aquí, amb l’ob-jectiu de quedar-se a Barcelona, accepten feines precàriesque a Itàlia no haurien acceptat mai”.

Aquest incompliment de les expectatives laborals potdesembocar en la situació que esmenta Cucchiarato: “Hi haun moment crític als quatre anys d’anar-te’n del teu país. Sino has aconseguit el que pretenies, somiaves o volies, etsents temptat a tornar.” Ella va tenir la sort que quan es vancomplir els quatre anys estava vivint una de les seves millorsèpoques a la capital catalana. “Dels que arriben amb la idead’una Barcelona meravellosa per viure, el 60 % canvia d’opi-nió al cap d’un parell d’anys per la falta de feina, per l’incre-ment del preu de l’habitatge o per les despeses d’autònom.I quan ja s’han decebut de Barcelona, se’n van a les Canà-ries”, acaba Perollo amb to d’impotència.



15

al costat de l’Ajuntament– el pare Peter Yang, capellà que vadeixar la Xina amb el triomf de Mao Zedong i que a partir de1965, i durant més de quatre dècades, va dir missa cada matía la catedral de Barcelona . El segon restaurant, el Pequín,el va obrir Kao Tze Chien, cuiner del restaurant del parePeter Yang, amb els estalvis que havia aconseguit l’any 1962fent d’extra a 55 dies a Pequín, de Nicholas Ray, filmada aLas Rozas, prop de Madrid. Els descendents de la sevanissaga regenten avui alguns dels millors restaurants xinesosde la ciutat.

L’any 1990 els tot just 387 xinesos que hi havia registratsa Catalunya, gairebé tots a Barcelona, es dedicaven encaraprincipalment a la restauració. Una part important havienanat arribant durant les dècades anteriors de l’illa de Taiwan.Els Jocs Olímpics de 1992 van tenir un efecte crida per alsxinesos de tot arreu, però la majoria van començar a arribar

Entre la platja de la Mar Bella i el Camp de la Bota esva dreçar en les últimes dècades del segle XIX unnucli barraquista en un tram conegut com la platja

de Pequín. No se sap del cert si els que hi vivien eren xine-sos procedents de Cuba o de Manila, o bé tagals de les Fili-pines. Isidre Nonell en va deixar testimoni l’any 1901 en unbellíssim quadre boirós titulat justament La platja dePequín, que es conserva al museu del monestir de Mont-serrat. Amb les noves onades migratòries de l’ExposicióUniversal del 1929 aquell topònim oriental gairebé es vaacabar oblidant. Alguns reportatges de les revistes Imatgeso Mirador, amb unes magnífiques fotografies de GabrielCasas, documenten que hi havia algunes desenes de xinesosdedicats a la venda ambulant a la Barcelona dels anys trenta.

El primer restaurant xinès de la ciutat, el Gran Dragón,el va obrir l’any 1958 –al carrer de la Ciutat número 5, just

Text: Jun Chin i Manel Ollé Departament d’Humanitats de la UPF

Xinesos: de la platja de Pequín al bar de sota de casaA diferència del que va passar amb altres comunitats migratòries, la crisieconòmica no va fer que els soferts, estalviadors i laboriosos xinesos de Barcelonatornessin al seu país o marxessin a noves destinacions migratòries: moltmajoritàriament s’hi van quedar. La crisi només en va frenar el ritme d’arribada.

Cuiners delrestaurantDazhong, al carrerde Ribes, durantun descansa la porta del’establiment perpresenciar ladesfilada de l’AnyNou xinès, elfebrer de 2014.

Pere Virgili


Dossier

16

d’una comarca molt concreta de la província de Zhejiang, alsud de Xangai: la comarca rural del Qingtian, propera a laciutat de Wenzhou. D’allà venen la gran majoria dels xine-sos del sud d’Europa i també els de Barcelona.

D’una forma visible però encara gradual, va començar acréixer el nombre de xinesos i de restaurants per tot el país.Va ser a finals dels anys noranta quan les ocupacions profes-sionals es van començar a diversificar, amb l’aparició delsbasars del tot a cent, dels majoristes de roba i marroquine-ria de la zona del carrer de Trafalgar o dels tallers tèxtils deBadalona, Santa Coloma o Mataró.

Pels volts de l’any 2000, aquella diversificació primera vafer possible que s’iniciés un creixement rapidíssim de lacomunitat xinesa de Barcelona. Amb una capacitat admira-ble d’adaptació a nous sectors i a noves demandes, van arri-bar els cibercafès, les perruqueries i els centres de manicura,les botigues de roba, les fruiteries i els bars Marcelino, queno van canviar ni el nom ni la decoració ni el repertori detapes i begudes.

Significació econòmica creixentMés enllà d’aquests sectors comercials en constant mutaciói dels negocis adreçats de forma preferent a la mateixacomunitat (gestors, traductors jurats, supermercats demenjar xinès, fotògrafs per a reportatges de casaments ialtres, agències de viatges, autoescoles...), els xinesos deBarcelona comencen a tenir una significació econòmica demés gran volada: canalitzen les inversions del seu país ialhora obren empreses exportadores que situen al mercatxinès els nostres béns i serveis, els nostres olis, els nostresvins o els nostres clubs de futbol. La projecció internacionalde la vibrant economia xinesa i el potencial de consumd’aquell mercat troben en els xinesos que hi ha entre nosal-tres un pont i una porta d’entrada privilegiada.

Les estadístiques municipals de principis del 2017 ensdiuen que ja hi ha prop de vint mil xinesos censats a la capi-

tal catalana. Es tracta de la segona comunitat immigrant,rere la xifra força més gran dels italians i davant de la moltsimilar dels pakistanesos. A diferència del que va passar ambaltres comunitats immigrants, la fuetada de la crisi econò-mica de principis d’aquesta dècada no va dur els soferts,estalviadors i laboriosos xinesos de Barcelona a tornar al seupaís d’origen o marxar cap a noves destinacions migratòries:molt majoritàriament es van quedar. La crisi en va frenar elritme de les arribades, però aquestes han seguit creixent.

Una població dispersaTot i que molt sovint la xarxa dels més de cinquanta milionsde xinesos d’ultramar tendeix a concentrar-se als acolorits ibigarrats barris xinesos (Chinatown), que apleguen en unpunt urbà la majoria d’aquesta població i del comerç ètnic,en el cas de Barcelona hi ha força dispersió. Prop del 30 %dels xinesos viuen a l’Eixample, un 19 % a Sant Martí i un13 % a Sants-Montjuïc, districtes seguits de Sant Andreu iNou Barris, amb percentatges que volten el 8 %. Aquestadispersió té a veure amb la pauta inicial d’un creixementtambé dispers vinculat amb negocis adreçats al conjunt de lapoblació urbana (restaurants o basars), que preferien situar-se tan lluny dels competidors com fos possible .

Els últims anys, al barri del Fort Pienc i la part baixa dela dreta de l’Eixample, articulada als voltants del passeig deSant Joan i l’Arc de Triomf, s’ha produït un increment de laconcentració comercial i ha augmentat la visibilitat dels xine-sos. Com que la comunitat té una dimensió metropolitanaque depassa els límits de la ciutat, la bona comunicació –através de la línia 1 de metro– de la zona d’Arc de Triomf ambel barri de Fondo (entre Badalona i Santa Coloma), on sí quetrobem una concentració poblacional i comercial més assi-milable a l’embrió d’un Chinatown, ha contribuït a augmen-tar la concentració de xinesos en aquesta zona.

Justament en aquests nuclis de més gran visibilitatxinesa es desenvolupa el projecte municipal Xeix (que treba-

Establimentsxinesos al passeigde Sant Joan, a lazona de l’Arc deTriomf, on els

últims anys s’haproduït un notable

increment delcomerç regentat

per famíliesoriginàries delgegant asiàtic.

Dani Codina



17

lla també amb les comunitats pakistaneses). Es tracta d’unprojecte exemplar, amb suport europeu, que ha aconseguitintegrar els comerciants a les associacions dels barris, ambun alt grau de participació i amb el resultat de trencar este-reotips i suspicàcies veïnals. El projecte Xeix ha potenciattambé el protagonisme i la iniciativa participativa dels xine-sos en les activitats educatives, culturals i festives. Les desfi-lades de l’Any Nou xinès en són només la mostra més visible.

Gran instint associatiuUn dels trets distintius de les diàspores mercantils xineses,i també de les barcelonines, és el seu fort sentit associatiu.Hi ha unes quantes dotzenes d’associacions de xinesos a laciutat: de dones, de comerciants, de paisans, d’educació ode caràcter religiós (una part no majoritària però sí signifi-cativa dels xinesos de Barcelona practica variants no catòli-ques del cristianisme en esglésies xineses protestants). Laforça de la família extensa, la confiança del paisanatge i elsuport associatiu expliquen en part la capacitat emprene-dora d’una comunitat que es vincula en xarxa amb tot d’al-tres comunitats europees i amb les regions xineses d’onprocedeixen. La confiança mútua els abarateix els costos detransacció i els fa més competitius, més resilients i eficaçosen l’acompliment del somni que persegueixen: obrir el seupropi negoci familiar. Els últims anys el consolat ha mostratun gran interès a potenciar (i de pas controlar) aquestesassociacions, subvencionant activitats educatives, comer-cials i culturals que comencen a buscar també una projecciócap al conjunt de la ciutat.

Les xarxes socials virtuals (WeChat, Weibo, QQ...) queusen els xinesos de Barcelona han creat canals informatiusque depassen l’impacte dels periòdics en paper editats enxinès a la península, amb redaccions barcelonines queporten ja més d’una dècada a la ciutat: els nous formats digi-tals potencien l’acció de la comunitat i el coneixement delque passa a la ciutat i al país, i alhora la insereixen en unaxarxa migratòria global, molt interconnectada amb els nego-cis i les famílies transnacionals.

Gran part de la comunitat ha arribat a Barcelona recent-ment i és jove i diversa. És la que aporta més estudiants nousal sistema escolar de la ciutat. I, a més, els dissabtes i elsdiumenges obre unes quantes escoles on uns quants cente-nars de nens estudien xinès. El domini de l’escripturademana una inversió tan gran de temps que no n’hi ha prouamb un aprenentatge espontani de la llengua en l’entornfamiliar. D’altra banda, els xinesos de Barcelona majorità-riament no tenen com a llengua familiar la modalitat estàn-dard del mandarí (basat en la parla de la capital, Pequín),sinó la variant regional de les parles wu.

Llegendes i rumorsLa comunitat es veu injustament associada a tota mena dellegendes urbanes i rumors absurds. De forma automàtica esvincula els seus integrants amb conceptes sensacionalistes idel tot inexactes com ara “màfia xinesa” (que en cap cas potdefinir, ni de lluny, la immensa majoria d’una població real-ment caracteritzada per un índex delictiu baix) o amb la ideafalsa que no paguen taxes i impostos, etc. Es diu (com jas’havia dit dels xinesos de París o de Londres) que quanmoren no se sap on van a parar, cosa igualment ridícula.

D’entrada, hi ha enterraments i nínxols ben documentats dexinesos; d’altra banda, la majoria dels xinesos de Barcelonasón joves: no els hem deixat encara temps de morir-se... Imolts tenen l’ambició (i els més grans en part comencen afer-ho) de tornar a la Xina a passar-hi els últims anys de laseva vida i reposar per sempre a la terra nadiua.

Corre la brama que són gent tancada, però no és així: elsimmigrants de la primera generació han estat tan ocupatstreballant de forma intensa que no han tingut gaire temps niincentius per relacionar-se fora de la comunitat. I parlar lesnostres llengües els costa tant com a nosaltres la seva. Peròaquells que han obert negocis on la interacció amb els clientsdemana anar més enllà del cobrament de la mercaderia, comara els que han passat a regentar perruqueries o bars debarri sense connotació ètnica, bars de tallat o cervesa, tapai entrepà, han demostrat que en poc temps se saben elsnoms dels clients, hi peten la xerrada i saben fidelitzar ambsimpatia la clientela.

Això no impedeix afirmar que allà on van els immigrantsxinesos conserven un fort sentit de pertinença cultural iètnica, fet que no va en detriment d’una participació activaen el teixit social i cultural de la ciutat. Entre els centenarsde joves estudiants universitaris xinesos de Barcelona i elsque han crescut i s’han escolaritzat al país n’hi ha de moltactius: n’és un testimoni la celebració, el mes de setembrepassat, de la primera edició del festival de cinema xinès, elLychee Film Festival, impulsat per joves que ja han muntatdiverses jornades i actes al Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona (CCCB), entre altres llocs.

Inauguració de laprimera edició delfestival de cinemaxinès Lychee FilmFestival, que es vadur a terme el mesde setembrepassat en diversessales deBarcelona.

Lychee Film Festival


Dossier

18

Deixem que sigui també Umer Mela qui descrigui laprimera característica general dels pakistanesos de Barce-lona. Tot i que els estereotips tenen sempre un punt d’in-justos i simplificadors, ajuden a fer-se una imatge general.Segons el vicecònsol, “són emprenedors i per això no els fapor obrir negocis aquí un cop superen el xoc cultural i labarrera idiomàtica; s’ajuden molt entre ells, són treballadorsi diligents”. De negocis, efectivament, en tenen molts. Vancomençar repartint butà i venent roses pels restaurants,però ara regenten locutoris, botigues de mòbils, restaurants,barberies, agències de viatges... En alguns carrers del Ravalsón l’un al costat de l’altre. També hi ha les botigues demenjar, és clar, que fins i tot han incorporat el gentilici alllenguatge popular: “Baixo al paki a comprar tal cosa”.D’aquestes botigues que allarguen l’horari i també obren els

La comunitat pakistanesa, amb 19.285 membres segonsl’últim padró, és la tercera més nombrosa entre lapoblació estrangera, darrere dels xinesos i els italians.

Al districte de Ciutat Vella és el grup forà majoritari, i al barridel Raval, on hi ha molta immigració, supera el 20 % del totald’estrangers. El vicecònsol del Pakistan, Umer Mela, ensconfirma que aquestes xifres són correctes, tot i que unamica inferiors a les reals, perquè sempre hi ha persones noregistrades i invisibles per a les estadístiques oficials. Tambéexplica que la majoria venen de la mateixa regió, Gujrat, undistricte de la província de Punjab, al nord del país, i que deBarcelona els atrauen “l’ambient de tolerància, les oportu-nitats econòmiques, els serveis socials i el fet de trobar-hicompatriotes dels mateixos pobles”, que acaben formant unagran família solidària (baradari).

Text: Martí Estruch Axmacher Periodista Fotos: Dani Codina

La gran família pakistanesaTant si comprem menjar fora d’hores, com si agafem un taxi o fem un xauarma aCiutat Vella, acompanyat amb una llauna d’un venedor ambulant, és molt probableque entrem en contacte amb membres de la comunitat pakistanesa. Què ensabem, però, d’aquests discrets nous barcelonins?

Umair treballa a labarberia del seupare, al carrer delTigre, a tocar de la

ronda de SantAntoni. Musulmà,

considera quetotes les religionssón bones i que la

seva no és pasmillor que les

altres.



19

dies festius ja n’hi ha més d’un miler i representen la sisenapart del comerç alimentari de la ciutat.

Els primers pakistanesos van arribar a Barcelona durantla dècada dels setanta, com a destí alternatiu a la Gran Breta-nya i altres països centreeuropeus, que van començar aendurir les polítiques migratòries. Una segona fase va desdel final dels anys vuitanta fins a mitjan dècada dels noranta,quan comencen les reunificacions familiars i arriben lesprimeres dones, que avui encara estan en clara minoria(27 %). La tercera fase comença amb el nou segle i estàmarcada pels processos extraordinaris de regularitzaciód’immigrants de 2001 i 2005. Els pakistanesos van tenir unpaper destacat en les protestes, la vaga de fam i el tanca-ment a l’església del Pi de 2001.

Tampoc és amant dels estereotips Gaëlle Patin, laresponsable del programa de Diversitat i Interculturalitat deCasa Àsia, que de tota manera s’atreveix a definir-los comuna comunitat oberta a l’entorn, en què la família i la religiótenen un paper molt important, implicada des del punt devista cultural, social i econòmic, i fins i tot polític. Els agra-den la música i la poesia, però també l’esport, especialmentl’hoquei, el criquet i el kabbadi, barreja de lluita lliure irugbi. Des de Casa Àsia, Gaëlle impulsa diversos projectesinterculturals per difondre el coneixement d’una comunitatque qualifica d’“encara massa desconeguda”, per construirponts amb la societat d’acollida i facilitar-los la integració.

Pakistanesos al Raval: el barberUn noi amb el cap ple de trenes obre la porta i entra tot deci-dit. “Vull això”, diu mostrant una fotografia al telèfon mòbil.Umair se la mira uns segons i diu sense dubtar: “Ah, com elsdominicans.” Fa una primera passada amb la màquina,repassa amb les tisores i fa els retocs finals al clatell i alvoltant de l’orella amb una fulla d’afaitar. Amb movimentsràpids i precisos, d’algú que els repeteix un munt de copscada dia. El client paga quatre euros i marxa content.

La barberia d’Umair és al carrer del Tigre, tocant a laronda de Sant Antoni. És del seu pare, cosa que li permetorganitzar-se prou bé els horaris. De quatre en quatre eurosno es farà ric, però en té prou per viure. Quan no talla cabellsés a casa o queda amb els amics. És musulmà, però deseguida afegeix que té amics cristians i que totes les reli-gions són bones i que la seva no és pas millor que les altres.

Recorda perfectament el dia en què va arribar a Barcelonades del Pakistan: el 21 de juny de 2009. Tenia dotze anys i el seupare feia un temps que l’havia precedit. L’escola no l’interessavagaire, però en canvi es va deixar enlluernar per Messi, i d’un diaper l’altre va canviar la seva afició al criquet pel futbol.Tocava bé la pilota i va arribar a jugar amb el Poble-sec i l’Es-panyol. També va provar al Barça, però no el van agafar. Desque va arribar a Barcelona ha tornat set cops al seu país denaixement, però té clar que no hi podria tornar a viure. Laseva vida és al Raval i es considera un “pakistanès d’aquí”.Diu que a Barcelona hi ha menys racisme i que la gent ésdiferent de la d’altres llocs d’Espanya que ha conegut.

El periodistaEl diari on treballava Javed Mughal a Lahore es deia Musa-wat Daily i era de la família Bhutto. Quan Benazir Bhutto vaser enderrocada l’any 1990 i Mughal va veure que alguns dels

Javed Mughal,periodista, ésfundador de lapublicacióquinzenalEl Miradordels Immigrants.A més d’editar eldiari, regenta unaimpremtai una copisteria,fa traduccions idona classesd’urdú a l’EscolaOficial d’Idiomes.

seus col·legues anaven a la presó, va fer les maletes i desprésd’un llarg periple va anar a parar a la Barcelona preolímpica,on un amic seu tenia un restaurant.

Com que l’únic que sabia fer era escriure, va entrar ademanar feina a la redacció de La Vanguardia, que encaraera al carrer de Pelai. Sabia anglès, però no castellà, i no elvan voler, és clar. Alguns amics el van animar a fer un diarien urdú i ell es va deixar convèncer. Va demanar al propie-tari del pàrquing on feia de vigilant nocturn que li canviés latelevisió per un ordinador i allà va fer els primers númerosd’El Mirador dels Immigrants.

Els inicis van ser durs. A la impremta li posaven sovintels textos cap per avall, fins que no va començar a afegirfotografies per orientar-los. Ara, disset anys més tard,Mughal té una impremta gràfica i una copisteria al barri delRaval, continua editant el diari quinzenalment, fa traduc-cions i dona classes d’urdú a l’Escola Oficial d’Idiomes quanhi ha demanda. És feliç a Barcelona, “una ciutat oberta a lesdiferents cultures i activa les vint-i-quatre hores del dia”.

El facilitadorEl Zeeshan Kebabish del carrer del Marquès de Barberà téfama de ser un dels millors restaurants de cuina pakistanesade Barcelona. Quan hi entra Muhammad Iqbal Chauhdry lesconverses s’aturen momentàniament i tothom el saluda i liallarga la mà. M’han explicat que és un referent religiós ipolític de la comunitat pakistanesa, i de seguida comprovoque té fusta de líder. Alt i corpulent, amb una espessa barbanegra, parla un català excel·lent i es fa escoltar.

Va arribar a Barcelona l’any 1989 i diu que no hi hacap ciutat com aquesta al món i que el fet de tenir port lafa encara més universal. Iqbal se sent català i no s’ima-gina vivint enlloc més que no sigui el Raval. És propietarid’una agència de viatges i impulsor de la mesquita Centre


Dossier

20

Islàmic Camí de la Pau –de l’organització Minhaj-ul-Quran–, ambdues al barri. Per a ell l’islam és una disci-plina de vida, tant en l’àmbit físic com en el moral, queregeix el comportament i la manera de relacionar-se ambels altres.

Dels dos mòbils que ha deixat damunt la taula, n’hi haun que no para de sonar i interromp la nostra conversamentre m’ensenya imatges de la final de la CatalunyaPremier League de criquet amb l’altre mòbil. Quan lipregunto pel contingut de les trucades, m’explica que sóncompatriotes que li demanen ajuda o consell sobre qüestionsmolt diverses, com ara temes laborals, on fer un convit decasament per a dues-centes persones o els tràmits per repa-triar un cadàver.

Iqbal se sent atret per la política, però matisa que la decarrer, no la dels despatxos, i fa anys que col·labora amb elPSC. Segueix amb interès el tema de la independència deCatalunya i opina que algun dia el PSC haurà de trencar ambel PSOE i fer la seva via. També explica que coneix moltagent d’Esquerra (“en aquella taula vam menjar amb OriolJunqueras”, indica) i que l’única classe de català que ha feta la vida va ser amb Anna Simó.

Actives i activistesA La Monroe, el bar de la Filmoteca de Catalunya, vam teniruna llarga conversa amb Komal Naz i Misbah ul Islam en unaespontània barreja de català i anglès. Elles es van conèixera les classes de literatura pakistanesa que imparteix lasegona i s’han fet amigues. De fet, podrien ser germanes: lesuneix alguna cosa especial, les dues tenen clar que no esvolen quedar tancades a casa perquè prefereixen participaractivament de la vida que les envolta.

Komal desprèn energia per tots els porus i ella mateixaexplica part de la seva història a la pàgina següent. Viu aMontcada des que hi va arribar quan tenia dotze anys; haestudiat humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona,i ha posat en marxa un munt d’iniciatives totes orientades aajudar els altres, sobretot ajudar altres dones pakistaneses aser més autònomes. Ara fa de mediadora en una escola deSants, treballa mitja jornada en un programa de salut comu-nitària de la Fundació Tot Raval i col·labora en el projecte“Aprenem, famílies en xarxa”, de Casa Àsia.

Misbah va arribar a Badalona fa només tres anys seguintel seu home, que és taxista, com el pare de Komal. A Isla-mabad era professora d’una important escola de la marinapakistanesa, però és més feliç amb el clima de Barcelona i eltipus de vida que porta aquí, on fa classes d’urdú als nensde l’escola Collaso i Gil del Raval, entre �altres activitats.

Ambdues coincideixen que l’idioma és una de les gransbarreres que es troben les dones pakistaneses quan arriben.Això les fa encara més dependents dels seus marits. Latemptació de quedar-se a casa cuidant de la llar i de lamainada és gran, encara més quan es pertany a una culturaque tradicionalment assigna als homes la funció de mantenirla família. Ara, però, Komal se sorprèn positivament de veureque hi ha noies pakistaneses que comencen a venir a ferestudis universitaris totes soles, sense estar casades.

Muhammad IqbalChauhdry,

propietari d’unaagència de viatgesi impulsor de lamesquita Centre

Islàmic Camí de laPau, és un referentreligiós i polític de

la comunitatpakistanesa. Parlaun català excel·lent

i no s’imaginavivint enlloc més

que al Raval.



21

Des de l’any 2006, quan vaig arribar a Montcada iReixac, el nombre de dones pakistaneses residentsa Barcelona ha augmentat considerablement, tot i

que els problemes als quals s’enfronten no han canviat gaire.Aquests problemes, com ara l’aïllament o la dependència,

es deuen, en gran mesura, al desconeixement de les llengüesd’acollida. La manca de lligam cultural i la distància entre lesllengües fan que l’aprenentatge sigui complex, independent-ment de les experiències prèvies, la formació o l’origend’aquestes dones. A més a més, molt sovint arriben com aconseqüència de processos de reagrupament familiar, amb elsfills i sense xarxa social que els doni suport. Aquest fet, encombinació amb les extenses jornades laborals dels marits, faque elles siguin les responsables principals de la cura dels nensi que s’endarrereixi el seu aprenentatge de les llengües locals.Al seu torn, les joves que accedeixen a l’educació també esveuen afectades per les dificultats lingüístiques i el desconei-xement del sistema educatiu.

Ja a l’institut vaig començar a col·laborar amb associa-cions que buscaven donar veu i promoure la integració deles dones pakistaneses. Poc després vaig decidir portaraquestes iniciatives al meu context i vaig començar a compa-ginar el treball associatiu amb la recerca. Així és com va

Text: Komal Naz Fundadora de l’Associació PakMir. Mediadora en salut i educació

Activisme per la integració de les dones pakistaneses

néixer PakMir: una associació que pretén assegurar la parti-cipació de les dones pakistaneses en el teixit socioculturalper facilitar-los l’adquisició d’habilitats que els permetinl’emancipació personal en tots els àmbits, mentre que elles,paral·lelament, hi aporten el bagatge del seu país d’origen.

Al mateix temps vaig començar a coordinar el programa“Aprenem. Famílies en xarxa”, projecte de Casa Àsia on alum-nes d’institut d’orígens diversos formen parelles lingüístiquesamb els seus pares i/o les seves mares. Aquest projecte m’hapermès treballar amb mares i filles d’origen pakistanès ambun enfocament innovador, i s’ha convertit en una plataformaper desenvolupar noves iniciatives. Un exemple d’aquestsprojectes és l’associació d’estudiants catalans d’origen pakis-tanès (ECOP) que, tot i no centrar-se exclusivament en laqüestió de les dones, posa l’èmfasi en la millora de l’educa-ció del col·lectiu com a pas fonamental per a la integració.L’ECOP està formada per estudiants universitaris i altresalumnes de diferents àmbits acadèmics: medicina, enginye-ria, dret, humanitats, ciències polítiques, administració idirecció d’empreses, i comunicació visual, entre d’altres.

Komal Naz iMisbah ul Islam.dues activistescompromesesamb el benestar ila promoció de lesdones de la sevacomunitat,fotografiades alRaval.


Dossier

22

Les migracions marroquines a Catalunya comencen atenir data sobretot a partir de l’any 1967, i el 1972 es va inau-gurar el consolat del Regne del Marroc a Barcelona. Curio-sament, els primers marroquins que van arribar procediend’Europa i no del seu país d’origen; la crisi econòmica quepatia França els va foragitar del país veí i es van instal·laraquí de manera provisional mentre esperaven l’oportunitatde trobar una destinació definitiva en altres països europeus.Un objectiu que van anar deixant de banda gràcies a l’evo-lució favorable de l’economia catalana i el desenvolupament

Segons dades de l’any 2017 del Departament d’Esta-dística de l’Ajuntament, a la ciutat de Barcelona viuenun total de 12.827 ciutadans d’origen marroquí, que

representen el 4,4 % del total de població estrangera. Elsdistrictes amb més presència són Ciutat Vella (20,8 %),Sants-Montjuïc (15,5 %), Nou Barris (14 %) i Sant Andreu(9,8 %). Les dades no inclouen totes aquelles persones que,tot i ser originàries del Marroc, han tramitat la nacionalitatespanyola durant els últims anys. Més de cinquanta mil s’hihan nacionalitzat des de l’any 2004.

Text: Mohamed El Amrani Comunicador i emprenedor social Fotos: Dani Codina

Barcelonins d’origen marroquí: dos mons i un objectiu comúEls ciutadans d’origen marroquí formen un col·lectiu molt nombrós arran delsmoviments migratoris dels anys seixanta. El Marroc es troba tan sols a una hora imitja en avió, però a vegades sembla molt més llunyà. És una distància imaginària,causada, sens dubte, per les diferències culturals.



23

de la construcció, que demanava una gran quantitat de màd’obra.

Durant aquella època va començar el moviment migra-tori de més intensitat. La tipologia de la migració marroquinas’ha anat modificant: al principi es tractava sobretot d’ho-mes sense família, i posteriorment, gràcies als reagrupa-ments, de famílies més consolidades. El paper de la donatambé s’ha vist reforçat fins a esdevenir una peça clau per ala convivència, al mateix temps que ha guanyat relleu en lavida pública catalana.

Una de les primeres entitats que es van crear per acom-panyar la nova comunitat de persones procedents delMarroc va ser Bayt-al-Thaqafa (Casa de la Cultura), impul-sada l’any 1974 per Teresa Losada, franciscana i doctora enfilologia semítica, que va abandonar la seva carrera acadè-mica per dedicar-se a l’acció social. Losada va ser una figuraclau en l’acollida de la immigració marroquina, amb unatasca centrada a dignificar la diversitat cultural i també lareligiosa.

L’islam, la religió predominant al país nord-africà, és unelement imprescindible per entendre globalment la vida delscatalanomarroquins. No és un fet al voltant del qual giri tot,però sí que marca decisivament la identitat i el caràctercultural. Els primers espais de culte es van començar a cons-truir durant els anys setanta i amb el temps han esdevingutautèntics centres socials. Allotgen una gran vida solidària i

una acció educativa que van més enllà de l’expressió estric-tament religiosa.

La construcció de la identitatEn aquest context social, l’any 1979 va néixer al Raval l’As-sociació dels Immigrants Marroquins a Catalunya, conegudacom a Amical, una de les primeres entitats que es van crearper assistir els ciutadans que provenien d’aquest país nord-africà i per promoure’n la integració en la societat d’acollida.El seu president, Ahmed Abair, col·laborador de l’entitat desdels anys noranta, assegura que ara una de les grans priori-tats és ajudar els joves d’origen marroquí en el procés deconstrucció de la seva identitat.

Una d’aquestes joves és Ikram, que l’acompanya a la seude l’entitat mentre preparen una activitat per als infants delbarri: “Tinc trenta anys, treballo en una botiga de roba, elsmeus pares són d’origen marroquí… i, encara que tinc moltpresents aquests orígens familiars, em sento totalmentbarcelonina –declara–. Som aquí per fer millor aquestaciutat.” Una declaració que comparteix totalment una altranoia que l’acompanya, Saida, que de forma convincent diu:“Vaig néixer a l’Hospital del Mar; hi ha alguna cosa mésd’aquí? No té sentit preguntar-me si m’he integrat o no. Perquè m’he d’integrar si soc d’aquí de tota al vida?”

Ahmed és una persona carismàtica, amb una historia devida realment apassionant. Explica emocionat com, durant la

Damunt d’aquestes línies,fotografiat aCanaletes,Mohcine AlMaimouni,president del’Associaciód’EstudiantsMarroquins deBarcelona, creadal’any 2008.A la pàgina anterior,Ahmed Abair al’entitat quepresideix,l’Associació Amicaldels ImmigrantsMarroquins aCatalunya, ambseu al Raval.


seva joventut a Nador, va descobrir el poder de l’esport coma eina de transformació social. “Vaig arribar a Barcelona ambsetze anys per participar en una competició de boxa, peròper coses de la vida m’hi vaig quedar –rememora–. Semprem’havia fascinat el món de la boxa. Encara recordo el primerdia que vaig entrar en un gimnàs i em vaig posar la bena alsbraços. Mai no m’hauria imaginat fins a quin punt allò emcanviaria la vida. De fet, avui estic aquí parlant gràcies aaquell dia.” Una parella de turistes l’interromp: entren ipregunten per un lloc on menjar un bon cuscús. Ell, amb ungran somriure, els acompanya fins al carrer. Quan tornaexplica que “com a habitants del barri, hem d’acollir ambhospitalitat qualsevol visitant que ens demani ajuda. Així hopensem i així ho fem dia a dia”.

Una responsabilitat de millora de la convivència queAhmed ha desenvolupat des de la seva entitat i des del móneducatiu, a través de l’AMPA de l’escola, que va presidirdurant algun temps, i més endavant com a membre delconsell escolar de l’institut. D’aquesta etapa recorda una deles accions més revolucionàries que van emprendre: “Vaigproposar que es deixés d’expulsar els joves amb mal compor-tament. Vam crear un comitè d’emergència que els propo-sava accions de serveis a la comunitat a canvi de la noexpulsió. Hem d’educar en els valors i en el compromísciutadà, mai a partir del càstig.”

Als seus seixanta-sis anys, l’Ahmed té centenars d’anèc-dotes que posen de manifest el seu tarannà de personaimplicada socialment i que alhora ens permeten apropar-nosa les vides de moltíssims barcelonins compromesos que l’hanajudat. Mai no s’ha sentit sol: “En tot el que fem sempreaconseguim una bona resposta del barri i la ciutat. Una de lesactivitats que més m’emocionen és el muntatge d’una haimadurant la festa major, al bell mig de la plaça dels Àngels, a laqual convidem tots els veïns: per tastar els nostres plats iescoltar les nostres músiques, però també, i sobretot, pergaudir plegats del sentiment de veïnatge”.

De vegades s’apel·la a la necessitat de trencar amb elpassat per començar una etapa de la vida que ens permetimillorar. En el cas de la immigració, sempre s’ha dit queaquesta és la forma d’entendre el món dels joves. Ahmed,però, ens recorda amb el seu exemple la importància detenir sempre presents tots aquells que porten anys defen-sant la concòrdia als barris en condicions fins i tot méscomplicades que les actuals.

A l’hora de parlar del futur d’aquesta comunitat, és inevi-table pensar en l’Associació d’Estudiants Marroquins deBarcelona, creada l’any 2008. Al seu despatx, Mohcine AlMaimouni, l’actual president, i Hafsa Chabaly, la secretària,treballen per satisfer les inquietuds del col·lectiu estudian-til. Han nascut a Barcelona i coneixen la importància detreballar des de l’educació i la formació contra l’exclusiósocial i l’aïllament: “L’organització va néixer amb la voluntatd’establir-se com a pont entre els estudiants i la ciutat.Durant els últims anys s’ha fet un treball molt positiu enaquest sentit: plataformes com la nostra ajuden que un joveno se senti mai sol ni apartat”, assegura Mohcine.

El president de l’associació ensenya desenes de cartellsde les activitats que han fet al llarg dels últims anys: mostresculturals, exposicions, actuacions musicals, conferències,xerrades... Creuen que un dels pilars fonamentals de la seva

feina és la construcció de referents per als joves: “Sovintorganitzem trobades i col·loquis amb catalans d’origenmarroquí que han destacat per la seva trajectòria professio-nal, social o acadèmica; abans ens costava trobar aquestsexemples, però ara, per sort, en tenim moltíssims.” Launiversitat i la formació s’han convertit en elements claugràcies al canvi de les dinàmiques socioeconòmiques. Elspares i avis provinents del Marroc eren persones amb estu-dis bàsics, que amb prou feines sabien llegir i escriure. Peròara, entre els fills d’aquella primera immigració, hi trobemmetges, infermers, policies, mestres, advocats... La forma-ció no és un fet anecdòtic ni testimonial, sinó que té efectesben visibles: Hafsa, per exemple, explica que li acaben deconcedir una beca per fer un doctorat d’enginyeria civil alCanadà.

Vèncer la por i els prejudicisEl que ara més preocupa aquests joves és poder viure a laseva ciutat sense veure’s afectats per prejudicis culturals oreligiosos. Els entristeix que el nom o l’aspecte físic encarasiguin barreres a l’hora de llogar un pis o trobar feina. El granrepte actual és vèncer aquestes pors i treballar a favor d’unentorn igualitari en un país de múltiples identitats. Noobstant això, els responsables de l’associació asseguren nohaver sentit mai un racisme exagerat. “Barcelona és unaciutat oberta, dinàmica i molt humana. Hem de vèncer lespors i els tòpics i construir sempre en positiu”, afirmen. Unaltre problema greu que els preocupa el constitueixen lesdesigualtats econòmiques, que impedeixen a molts jovescontinuar els estudis.

Els atemptats del mes d’agost a la Rambla van posar enrisc tota la feina desenvolupada a favor d’un entorn millor illiure de prejudicis. “Malgrat la profunda commoció social,la ciutadania hi va respondre amb una serenor exemplar. Emvaig sentir orgullós de la gent d’aquesta terra, d’aquestaciutat que em va enamorar el primer dia que la vaig trepit-jar”, assegura Imad, director d’una sucursal d’una entitatbancària del Marroc, que ha estat implicat en la creació delCentre Social Darna. L’associació treballa a favor de la convi-vència i per prevenir la radicalització violenta dels joves através de l’acció social i especialment amb la creació d’es-pais de debat i diàleg. Un dels seus últims projectes és elcol·lectiu Gora –expressió àrab que fa referència a la solida-ritat entre els veïns d’un mateix barri–, format principalmentper dones d’origen marroquí i que proposa accions a favor dela igualtat de gènere.

La comunitat marroquina continua així el procés de fer-se un espai en un entorn cada vegada més globalitzat idivers. El seu gran repte és orientar i ajudar els joves aentendre, sense oblidar mai d’on venen, el seu paper com aciutadans nascuts entre dos mons i que encarnen un valorindispensable per al futur.

Dossier

24



25

En aquest dossier no podia faltar un article sobre lespersones llatinoamericanes de Barcelona. Se m’hafet aquest encàrrec com a colombiana resident a la

ciutat durant els últims onze anys. D’entrada, em va semblarun repte que requeria respecte i cura. Tenint en compteaixò, comencem amb alguns aclariments i acotacions.

En primer lloc, tot i que sembli obvi, s’ha de recordar quel’Amèrica Llatina no és un país. No existeix, almenys ara comara, una nacionalitat llatinoamericana. Llatinoamèrica oAbya Yala1 és una regió composta per vint països i set terri-

Soy lo que dejaron,soy toda la sobra de lo que se robaron.Un pueblo escondido en la cima,mi piel es de cuero, por eso aguanta cualquier clima.Soy una fábrica de humo,mano de obra campesina para tu consumo.Frente de frío en el medio del verano,el amor en los tiempos del cólera, mi hermano.

Fragment de la cançó Latinoamérica, del grup porto-riqueny Calle 13

Text: Jessica González Herrera Coordinadora de projectes d’interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals

La vasta pluralitat de la immigració llatinoamericanaEls països llatinoamericans comparteixen una forta tendència a l’associacionisme,fet que es reflecteix en el gran nombre d’entitats formades per ciutadansoriginaris de l’altra banda de l’Atlàntic. La presència femenina és molt important:les dones llatinoamericanes han esdevingut un col·lectiu clau per al mantenimentde l’estat del benestar autòcton.

Bolivianes a lesfestes de la Mercède 2017. Ladiversitat il’heterogeneïtat del’Amèrica Llatina esreprodueixen a lescomunitatsprocedents del’altra bandade l’Atlàntic: no hiha un perfil únicllatinoamericà, sinóuna multitud.

Pere Virgili


Dossier

26

toris dependents on viuen aproximadament 626 milions depersones. És qüestionable la validesa de les afirmacions decaràcter global referides a una regió on abunden les diversi-tats i els contrastos. De fet, hi ha qui es pregunta si la idead’Amèrica Llatina és un mite o una realitat.

En segon lloc, l’expressió Amèrica Llatina comprèn unarealitat summament complexa, on es donen diversitats isimilituds gairebé en el mateix nombre. Per aquest motiu, sies posa l’accent en les diferències i els regionalismes, éspossible negar l’existència d’Amèrica Llatina i de la unitatessencial que brolla de la seva mateixa diversitat. No existeixuna Amèrica Llatina, sinó tantes com països o subregionsque la componen, per la qual cosa qualsevol pretensió dereduir-la a una sola entitat no és més que acceptar, a grat-cient, un mite o una ficció.

En tercer lloc, aquesta diversitat inherent a la regió esmanifesta, per descomptat, també en l’heterogeneïtat delsperfils i les realitats de les persones llatinoamericanes quevivim a Barcelona. Així doncs, les persones amb origen oamb bagatge llatinoamericà no componem un bloc homogenii, en conseqüència, les nostres realitats són molt divergents.Per això, el present article no té cap intenció de parlar “ennom de la comunitat llatinoamericana”. És, si de cas, unintent de fer una radiografia de la vasta pluralitat de realitatsque vivim.

Finalment, però no per això menys important, una obser-vació sobre alguns mecanismes legals com ara els acords itractats bilaterals o multilaterals, les especificitats en les lleisd’estrangeria i de nacionalitat, les entitats regionals de coope-ració, etc.: aquests mecanismes construeixen l’immigrant llati-noamericà com una persona “altra” però compatible amb la

població autòctona sobre la base d’una suposada proximitatcultural o de germanor forjada a través de la història coloniali postcolonial compartida amb l’estat espanyol i Catalunya.D’aquesta manera, l’immigrant llatinoamericà queda incorpo-rat a l’imaginari de la societat receptora mitjançant una doblecaracterització que el fa diferent i re-cognoscible. Davant l’au-tòcton, el llatinoamericà continua representant una formad’alteritat que té el seu reflex en els plans legal –restricció dedrets per als no nacionals–, econòmic –inserció en mercats detreball precaritzats i segmentats– i social –problemes accen-tuats d’habitatge, par ti cipació, etc.

No obstant això, paral·lelament, la imatge que es cons-truirà del llatinoamericà es caracteritzarà per considerar-semés propera que la d’altres col·lectius immigrants i –sempresegons aquest discurs– més fàcilment integrable. Així,enfront de grups com els subsaharians, els asiàtics o elsmagrebins, tant a Espanya com a Portugal els col·lectiusllatinoamericans seran tractats en el discurs i en la pràcticapolítica com a “més propers” o “menys estrangers”, cosa queté conseqüències significatives en les seves pautes d’incor-poració legal, econòmica i social.

Les onades de la immigració llatinoamericanaEls fluxos migratoris més importants de persones de l’Amè-rica Llatina a l’estat espanyol en general i a Catalunya enparticular es concentren al darrer quart del segle XX, moti-vats en alguns casos per factors com la violència, les crisiseconòmiques o la inestabilitat política. Durant els anyssetanta, l’exili polític va caracteritzar la primera onada d’ar-gentins i xilens; cubans, brasilers i alguns uruguaians desta-quen també en aquesta època. Posteriorment, als anys

Taller del Grup deTeatre de les

Oprimides, unainiciativa conjuntade l’Associació laXixa Teatre i el

sindicat detreballadores de la

llar i la curaSindillar, amb

molta presènciallatinoamericana.Els tallers, que esdesenvolupen al’espai FrancescaBonnemaison,tenen com a

objectiu abordar através de l’acciódramatitzada lesdesigualtats quepateix aquest

col·lectiu.

Dani Codina



27

vuitanta, la immigració la van protagonitzar els nacionals deColòmbia, l’Equador, la República Dominicana i el Perú, i alsinicis dels anys noranta van arribar principalment uru-guaians i paraguaians.

La signatura de convenis bilaterals per regular els fluxosmigratoris amb diversos països llatinoamericans, comColòmbia, l’Equador i la República Dominicana, i la posadaen vigor de la llei de nets, que permetia recuperar la nacio-nalitat espanyola als fills i nets dels espanyols exiliats per ladictadura, van promoure una nova onada de migracions enquè van predominar els nacionals de Veneçuela, l’Argentinai Cuba.

Dues consideracions finals: els anys compresos entre2002 i 2004 van ser el període en què aquesta població vacréixer de manera més significativa, i en les trajectòriesmigratòries ha estat fonamental el paper de les xarxessocials.

Llatinoamèriques avui i aquíSegons dades del Departament d’Estadística de l’Ajunta-ment, a Barcelona viuen al voltant de 79.254 persones proce-dents de països ubicats en l’esmentada regió. Són xifres quehan anat caient durant els últims anys i no inclouen lespersones catalanes de família llatinoamericana. Insistim en laidea que no hi ha un perfil llatí únic. Per exemple, el nombrede persones mexicanes que resideixen a la capital catalanaés de prop de quatre mil i el 90 % d’aquestes venen a Barce-lona a estudiar; en canvi, els membres de les comunitatsequatoriana i boliviana generalment hi arriben per motiuseconòmics.

D’aquesta xifra, més del 60 % són dones, la meitat de lesquals són adultes amb edats compreses entre els vint-i-cinci els trenta-nou anys, i el 12,25 % són dones joves. Gairebéel 60 % de les dones llatinoamericanes tenen un nivell d’es-tudis de batxillerat superior, cicles formatius de grau mitjà osuperior o estudis universitaris. Per una altra banda, Bolí-via, Hondures, el Perú, Colòmbia i l’Equador són els païsosamb més impacte als districtes de la ciutat, ja que les donesd’aquestes nacionalitats representen el 51 % del total de lesdones llatinoamericanes.

Aquesta feminització de la migració ha fet que les donesllatinoamericanes s’hagin convertit en un dels col·lectiusclau en el procés de manteniment de l’estat del benestar dela població autòctona. Això es deu al treball que moltesd’elles desenvolupen en l’àmbit de les cures personals, quepermet resoldre problemes vinculats a la dependència, elmanteniment de l’estructura demogràfica laboral o l’accésde la dona autòctona al mercat laboral. Es tracta d’una granaportació, a vegades invisibilitzada, que les dones fan a laciutat. De la mateixa manera, cal remarcar que aquestestasques són, sovint, desenvolupades en condicions deficientsque precaritzen aquest col·lectiu. Hi ha sindicats com Sindi-llar i entitats com Mujeres Pa’lante, entre d’altres, quepermeten a les dones llatinoamericanes articular-se ambaltres d’orígens diferents per reivindicar els seus drets labo-rals, crear espais de cures per a elles mateixes i generaraltres projectes.

Per una altra banda, resulta curiós el fet que la majoriad’estudis sobre població llatinoamericana, tot i no ser abun-dants en absolut, acostumen a centrar-se en dades relatives

al “món adult”, és a dir, de qüestions de treball, relacions depoder i motius de migració. Excepte un parell d’informesobsolets sobre bandes, sembla haver-hi un buit en estudisque s’ocupin de la realitat dels adolescents i dels joves quehan immigrat amb les seves famílies o dels que han nascut ala ciutat. És necessari fer una exploració a fons sobre lesiniciatives i les aportacions en diversos àmbits (empresarial,polític, associatiu, cultural, esportiu) de la joventut llatinoa-mericana.

Una població molt socialLa forta tendència a l’associacionisme és un dels punts fortsque comparteixen els països llatinoamericans. Les entitats iels col·lectius que predominen són de caràcter cultural,social, esportiu, ambientalista, religiós, polític i estudiantil.Les aportacions en l’àmbit cultural i social, però, no passena la política. Moltes d’aquestes entitats estan presents enespais institucionals com ara el Consell Municipal d’Immi-gració, però cal crear estratègies per superar les barreresdel racisme institucional i potenciar la transversalitzaciód’aquesta presència en altres espais de decisió. De lamateixa manera, és palpable la participació llatinoamericanaen moviments antirracistes, contra els desnonaments, peltancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE),etc. En aquests espais es generen coneixements i discursosque aspiren a constituir-se i enfortir-se com a eixos políticsreals.

En l’àmbit de l’oci nocturn, els ritmes llatins guanyencada dia més terreny. N’és la prova el nombre creixent desales i discoteques que programen sessions i concerts desalsa, bachata, reggaeton, cúmbia, merengue i mambo. L’as-signatura pendent, però, continua sent la presència llati-noamericana a les llistes electorals, actualment gairebéinexistent, la qual cosa ens deixa en situació d’invisibilitat i,sobretot, nega la possibilitat d’enriquir el debat polític de laciutat amb coneixements, discursos, mecanismes de presade decisió i altres competències que aportaríem gràcies a lanostra diversitat i la nostra riquesa interna.

Almenys la nit barcelonina està llatinitzada; ara ens faltallatinitzar la política, els espais de decisió, els movimentssocials en general, el món de l’empresa, les assemblees debarri.... Amb llatinitzar vull dir que no només ens “deixin”ser-hi presents, sinó també que les nostres maneres de fer –que, segons el meu punt de vista, es basen, entre altresfactors, en un fort sentit crític, en l’extrema importància queconcedim a l’element col·lectiu i en la defensa “de la alegríacomo una trinchera”, en paraules de Mario Benedetti– entrinen diàleg amb les maneres de fer dominants i les transfor-min, tot interaccionant amb les de la ciutadania que té bagat-ges migratoris i culturals diferents.

Nota

1. Abya Yala és com es coneixia, abans de la colonització, el conti-

nent que avui es denomina Amèrica. El nom significaria, literal-

ment, terra en plena maduresa o de sang vital.


Dossier

28

lounge Ébano, que fusiona cuina índia i mediterrània. Altrescompatriotes han mirat també d’adaptar-se als gustos culi-naris de la població autòctona, com Abdullah al Mamun(Shafiq), propietari de la taverna Galiza, en la carta de laqual no figuren ni el danbauk –arròs amb curri i pollastre–ni les llenties vermelles (masoor dal).

Abdullah exerceix de secretari organitzador de l’Asso-ciació Cultural i Humanitària de Bangladesh, que buscaestrènyer els vincles amb Catalunya. Un diumenge d’abril hoposa en pràctica a la plaça dels Àngels, on té lloc el PohelaBoishakh –el seu Any Nou–, que aplega centenars de nadiusque canten, ballen i ofereixen a veïns i passavolants produc-tes tradicionals. No menys acolorides són les activitats que

“Recordo que al principi érem trenta-cinc. Avuisom quatre mil”. Quan el 1985 Nabinul Haque vaarribar a Barcelona amb vint-i-dos anys i es va

posar a servir cafès a l’antic cinema Catalunya –on actu al-ment hi ha el centre comercial El Triangle–, ja n’havia estatsis treballant a França i Alemanya. Han hagut de transcórrertres dècades més perquè milers de bengalins de Dacca –d’onés ell–, de Chittagong (a l’est) i de Sylhet (al nord-est rural),hagin decidit seguir el seu exemple: posar rumb cap a Barce-lona i, una vegada establerts i amb garanties de poder-s’hiquedar, dur-hi la dona i els fills. El seu fill, que va ser apre-nent de cocteler a Miami, és qui va animar-lo a vendre’s elsúper que tenia al Paral·lel i obrir al costat el restaurant

Text: Marc Piquer Periodista Fotos: Dani Codina

Bengalins, armenis i hondurenys, els altres immigrantsExceptuant els xinesos i els italians, el volum d’immigrants a Barcelona s’haestabilitzat, i molta gent –coincidint amb la recessió i l’encariment de la vida– haoptat per canviar de municipi o tornar a casa. En aquesta conjuntura s’han fet mésvisibles nacionalitats fins ara poc representades com els bengalins, els armenis oels hondurenys.

Abdullah alMamun (Shafiq),propietari de lataverna Galiza

i secretariorganitzador de

l’AssociacióCultural i

Humanitària deBangladesh,fotografiat a

l’establiment d’unpaisà, a la frontera

dels barris delRaval i Sant

Antoni.



29

organitza l’Associació de Dones de Bangladesh a Catalunya,que permeten conèixer de prop algunes tradicions marca-des al calendari com el Pitha Utshob, amb què es dona labenvinguda a l’hivern; o la commemoració, el 26 de març, dela independència (Shadhinôta Dibôs). Per a Mehetal Haque,presidenta de l’entitat i dona de Nabinul, són ocasions perdemostrar que no són “tan tancats com sembla”.

La voluntat d’integrar-se a la societat catalana no estàrenyida amb la defensa de la cultura pròpia, i és per això queels divendres i els dissabtes s’ensenya a petits i joves elbangla a l’Escola Pia Sant Antoni. Aquest idioma mil·lenari,el sisè més parlat del món, ocupa un espai destacat als llibresd’història. El 21 de febrer de 1952 milers de persones esmanifestaven a la capital, Dacca, en favor dels drets lingüís-tics del seu poble, i el Pakistan –que des de la partició del’Índia controlava el territori i havia imposat l’urdú com aúnica llengua oficial– va respondre amb una matança.Aquest dia, declarat per la Unesco Dia Internacional de laLlengua Materna, els bangladeshians de Barcelona surtennovament al carrer per fer memòria, dipositar algun presental monument que es col·loca davant del MACBA i corejarplegats al compàs d’uns harmòniums l’Amar sonar bangla,l’himne nacional amb lletra del poeta Rabindranath Tagore.

No cal saber llegir el bangla per distingir-ne l’escriptura.És mirant el rètol dels comerços com s’esbrina on residei-xen la majoria de bengalins. Recomano accedir a la barriadadel Pedró, al Raval, pel carrer de la Cera i fer l’experiment:el basar Aalif, el bar Bangla Spice, les cases de queviuresMalik i Naba Express (sí, hi diu “productos de Pilipinas [sic]y Thailandia”)... En un establiment del carrer de la Botellas’envien diners i es recarreguen mòbils, i altres botigues deconveniència dels voltants despatxen fins a la matinada. Elsmusulmans sunnites naturals de Bangladesh acudeixendiàriament a la mesquita Shah Jalal Jame del carrer de laRiereta, on molts homes duen posada la gorra típica (tupi).Les seves mullers, que resen per separat, hi van –si hi van–els diumenges, cobertes de cos sencer amb un shalwarkameez. El temps restant, els uns i les altres vesteixen, alcontrari dels pakistanesos, indumentària occidental.

En zones més transitades, com la ronda de Sant Pau, elsnegocis es dirigeixen més als turistes. A La Alhambra, elDiamante i el Kalab Ghar ofereixen especialitats turques ipaelles. I a la rambla del Raval, tot i que pugui sorprendre,l’Istanbul Kebab, el Fragua Grill, l’italià Toscana i La Reinadel Raval són d’amos bangladeshians. Les millors crítiquesse les endú, però, el Tandoori Nights del carrer de les Carre-tes, potser perquè la cuina hindú que s’hi elabora els resulta,als cuiners bengalins, força més familiar que els durum o latruita de patates.

Els fills de la diàsporaSi hi ha hagut un indret maltractat per la història, aquest ésl’empetitida Armènia, envaïda pels romans, bizantins,perses, otomans i russos. Privada d’un accés al mar i ambuna economia depauperada, els seus habitants han protago-nitzat una de les diàspores més grans de l’era moderna. Escalcula que vuit milions d’armenis viuen fora d’Armènia; aBarcelona, uns pocs milers. Aquí, molts han trobat un balód’oxigen per refer-se econòmicament i prosperar professio-nalment. És el cas de Babken Karaxjan, a qui és freqüent

veure en bancs de la via Júlia jugant a cartes amb altrespaisans. Són persones que van venir soles a finals delsnoranta i que ho han passat força malament, assumint feinesdures, i alguns d’ells, fins i tot, dormint al carrer. Amb lesreformes legislatives posteriors molts van obtenir papers; laseva situació va millorar i van poder portar les famílies.

Martik Matinyan, de quaranta-sis anys i amb dues carre-res, vivia a Sant Petersburg i ni es va plantejar regressar a laseva terra: “Un país rodejat per països musulmans on elsaliments s’havien de transportar per avió no podia fer resmés que esfondrar-se”, relata. Li agradaven Barcelona i elBarça, i va voler provar sort com a empresari de la cons-trucció i li va anar prou bé fins que va ensopegar amb la crisi.Ara és l’encarregat d’un local de paintball làser i, quan pot,dona un cop de mà als seus conciutadans. Va esperonar elsgermans Frunz i Tigran Manukyan perquè fessin rutllar denou una botiga de fotografia del passeig de Verdum, mésorientada darrerament a la informàtica. Al davant s’hi hatraslladat el club de lluita olímpica Hayastan, on el campiód’Europa de grecoromana Movses Karapetyan i el seu fillensenyen un esport tan popular a la república caucàsica comels escacs.

Abans que cap altra nació, l’any 301, Armènia va decla-rar el cristianisme religió oficial i va fundar la seva pròpiaesglésia. Malgrat que els residents a Barcelona professenaquesta fe, no la practiquen amb assiduïtat i només alguns eslimiten a anar un cop al mes a la missa que es fa per a ells ala parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. Altres datesassenyalades són el 21 de setembre –Dia de la Independèn-cia–, en què l’Associació Cultural Armènia de Barcelona

Al barri dePorta, al districtede Nou Barris, ErikMelik-Stepanyanregeix l’Ararat, unestablimentespecialitzat enproductesalimentarisarmenis.


Dossier

30

programa actes lúdics, i sobretot el 24 d’abril, quan esrecorda el genocidi perpetrat pels turcs el 1915 amb concen-tracions al centre i ofrenes a la creu de pedra (khachkar)erigida el 2009 a l’avinguda de l’Estadi, a Montjuïc.

Aquella tragèdia és “una ferida no tancada”, asseguraSarkis Hakobyan, de l’Associació d’Armènia a Catalunya,amb seu a Santa Coloma, “i perviu a les cases, on es transmetals fills perquè comprenguin la importància de preservar laseva identitat”. Els pares d’Erik Melik-Stepanyan i la sevagermana Elina els criden l’atenció si els senten conversar enespanyol. “Ho entenem –admet ella–, perquè, si no parlemen armeni, les pròximes generacions no el sabran.” Erik tévint anys i regeix un establiment del barri de Porta, Ararat,amb prestatgeries plenes de vins i salses armènies, verdu-res en conserva i envinagrats amb què s’elaboren les tolma–fulles de parra o de col enrotllades i farcides amb carn dexai picada– i el contundent khaix, una sopa que té com aingredient principal les peülles de vaca cuites. No gaire lluny,una mare i una filla armènies de Tjumen (Rússia) regentenuna tenda a Vilapicina, URSS-CCCP, que en part s’abasteixamb productes de Nagorno Karabakh –d’on la família esoriginària– i confitures, cerveses i conyac d’Erevan.

Fugint d’un ambient malsà“No tot el que diuen d’allà és cert”, em comenta Jorge Iriasal cap de res de presentar-nos. “Però gairebé”, afegeix. Jorgeés el responsable de la multitudinària festa que es munta afinals d’estiu al Poble Espanyol i que reuneix milers decatrachos (hondurenys), que celebren plegats el Dia de laIndependència.

Molt menys concorreguda, però igualment significativa,és la processó que es fa cada 3 de febrer al Poble-sec enhonor de la verge de Suyapa. De la seu de l’Associació Cultu-ral Social d’Art Culinari d’Hondures i Amics a Catalunya, alcarrer de Murillo, en surt a coll la figura en una desfiladalitúrgica que recorre alguns carrers i que acaba al CentreCívic El Sortidor. És just en aquest equipament on elsdissabtes més d’un centenar d’hondurenyes i quatre homes

comptats aprenen català. És el col·lectiu forà que méss’apunta als cursos del Centre de Normalització Lingüística.

Dels vuit mil hondurenys censats a Barcelona, un 72,6 %són dones. Elles –molt més formades– són les primeres avoler allunyar-se d’aquell ambient malsà que es respira aHondures, amb alts índexs d’absentisme escolar, i on lesbandes i els narcos campen a plaer, segresten, extorsionen iassassinen. El 2016 es van registrar 5.150 homicidis (4.680víctimes van ser homes); els departaments de Cortés i Atlán-tida –d’on és Jorge– es van endur la palma. Ell va venir el1984, en plena febre preolímpica, quan a Hondures elproblema era la contra (la guerrilla contrarrevolucionàrianicaragüenca, que hi tenia la base). “Jo era pèrit mercantil–informa–; mai no havia tocat un totxo.” Passades tres dèca-des, segueix impermeabilitzant terrats i reformant cuines,banys i façanes. “Des que soc a Barcelona –explica– hi hanvingut tres-cents familiars.” Així, gràcies a l’efecte crida, éscom ha crescut aquesta comunitat, la més nombrosa entreles estrangeres en set dels tretze barris del districte de NouBarris i la que més demandes de refugi sol·licita, peticionsque acostumen a concedir-se en sis mesos.

En una cafeteria del carrer Almansa, al barri de Verdum,on venen espumillas –un dolç tradicional d’Hondures–, heconegut Gabriela Padilla, de tan sols vint-i-cinc anys, que esdedica a netejar pisos perquè a Tegucigalpa, on ha deixat lamare i el fill, li resultava impossible trobar una feina. “No emdona per portar-los aquí”, confessa resignada. Una mica mésamunt, Wilson Hernández i la seva dona equatoriana tenenuna adrogueria amb molt gènere de procedència hondurenya:des de camotes (un tipus de moniato) i patastillos (un tubèr-cul semblant a la patata), fins a semitas –una delícia ensu-crada–, tabletas de coco, frijoles liquats, blat de moro en polsi vinagre de pinya. Ell treballava en una empresa tèxtil de SanPedro Sula –la capital industrial– i es va afartar que l’assal-tessin els divendres, el dia que els empleats cobraven.

A la barra de Zona Hondureña, a la Prosperitat, GersonMiguel Hernández, que sobreviu fent tota mena de “trabaji-llos”, reconeix que s’ho haurà de pensar dues i tres vegadesabans de tornar al seu país. “Quan t’informen que t’hanmatat aquest o aquell amic, se te’n passen les ganes.” Elpropietari del restaurant, Adelmo Trejo, va estar tres cops apunt de perdre la vida. “I saps per què? Per un telèfon mòbil”(diu cel·lular, tal com se’ls coneix a Hondures). M’ho contamentre la dona, Carla Cortés, prepara baleadas, catrachitasi carne asada per als comensals que, mentre esperen elsplats, prenen un refresc de tamarinde.

Segons Jorge, molts centreamericans proven d’entrar alsEstats Units, però els deporten en avions sencers, i quanaixò passa, Europa és l’única alternativa. Són hondurenys deTegucigalpa, de la industrial San Pedro Sula, d’Olancho...N’hi ha de pell blanca i rossos (de Santa Bárbara), negresgarífunas (de La Ceiba), lencas (de Lempira) o misquitos(del cap Gracias a Dios). I tots, sense excloure ningú,comparteixen un mateix anhel amb la resta d’immigrantsque han contribuït a transformar la nostra ciutat: sentir sevaBarcelona.

L’hondurenyWilson Hernández i

la seva donaequatorianaregenten un

supermercat ambmolta oferta de

productesllatinoamericans albarri de Verdum.


31

MEM

ÒR

IES

Personatge polièdric, complex, Josep Puig i Cadafalch(1867-1956) va ser un home de cultura molt notable–arquitecte, urbanista, arqueòleg i restaurador de l’art

romànic– i, en segon lloc, un polític. Amb tot, la seva actua-ció en aquest àmbit l’ha convertit en una figura enormementincòmoda. Per ignorància o per interès ideològic, la història,sempre molt més complexa que allò que n’ha quedat escrit,ha estat molt exigent amb ell i no li ha atorgat el lloc que esmereixia.

La prematura mort d’Enric Prat de la Riba va portar Puigi Cadafalch a la presidència de la Mancomunitat (1917-1923), la primera institució nacional des de la derrota de1714. D’aquesta manera, va esdevenir continuador i execu-tor de l’obra del seu antecessor. Prèviament havia estat un

Text: Joaquim Colominas Ferran Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Josep Puig i Cadafalch, un president incòmodeCom a arquitecte i urbanista, Puig i Cadafalch va deixar una empremta fonda iperdurable a Barcelona. Però, com a polític, malgrat la rellevància de la seva funció com a successor de Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat, la seva tasca ha estat discutida.

dels fundadors de la Lliga Regionalista; regidor a l’Ajunta-ment de Barcelona (1901-1906); diputat a Madrid (1907-1913), elegit a la candidatura unitària del catalanisme polític,Solidaritat Catalana, formada com a resposta als atacs a larevista Cu-cut; i, també, diputat de la Diputació de Barce-lona (1913-1914), embrió de la posterior Mancomunitat deCatalunya.

Només per la ingent obra arquitectònica feta, Josep Puigi Cadafalch ja es mereix un lloc d’honor en la història cultu-ral del país. La Barcelona d’avui dia continua donant testi-moni del seu compromís i la seva activitat en aquest àmbit.És un dels tres arquitectes més destacats del modernismecatalà, al costat de Domènech i Montaner i Antoni Gaudí. Nooblidem que bona part de l’èxit actual de Barcelona es deu

Francesc Serra / AFB

BM106.031-033.memories-cat-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:41 Página 31

Memòries

32

a aquests tres grans homes. Van ser persones d’idees i d’ac-ció, d’una gran civilitat, compromeses amb una idea de paísque van plasmar en grans obres arquitectòniques.

Temps difícilsPerò si Josep Puig i Cadafalch ha passat com el presidentoblidat és, entre altres motius, per una gestió política desen-certada. Li va tocar presidir la Mancomunitat en un tempsmolt difícil per al nostre país, en uns anys molt convulsossocialment i políticament. Era el temps del pistolerisme,quan la gent es matava pels carres de Barcelona. La Manco-munitat es va veure desbordada en matèria d’ordre públiccom a conseqüència dels forts conflictes socials. I no teniacompetències en aquest àmbit. Cal dir, a més, que l’espiralde violència era l’antítesi de l’esperit de la institució.

De la mateixa manera, un altre element que no va contri-buir positivament al llegat polític de Puig i Cadafalch va serla difícil relació que mantenia amb altres intel·lectuals desta-cats que participaven en l’obra de la Mancomunitat. Les rela-cions amb Torres Garcia van ser complicades; amb mossènAlcover, difícils..., i amb Eugeni d’Ors, explosives!

És evident que Puig i Cadafalch no va tenir l’habilitatcaracterística de Prat de la Riba per envoltar-se i dirigir unequip tan potent com el format per bona part de laintel·lectualitat del país (a part dels tres esmentats, desta-

quem la participació de Pompeu Fabra, Antoni Rovira iVirgili, Rafael Campalans i Jordi Rubió, entre altres).

Dit això, l’obra de Josep Puig i Cadafalch continua lite-ralment en peus; tant la física, que ell mateix va pensar isignar com a arquitecte, com la política, pensada per Pratde la Riba i que ell va executar.

Més de cent anys més tard, continuen lluint a Barcelonala casa Amatller, del passeig de Gràcia; la casa de les Punxesi el Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal; el PalauMacaya, al passeig de Sant Joan; la fàbrica Casaramona, aMontjuïc; Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, a larambla de Catalunya; els palaus d’Alfons XIII i de VictòriaEugènia, a l’espai de la Fira de Montjuïc, i les quatre colum-nes, davant de la Font Màgica, que reprodueixen les originalsque va fer enderrocar el dictador Primo de Rivera l’any 1928.Pel que fa a la seva contribució com a urbanista, cal esmen-tar totes les reformes que va fer en aquest mateix espai deMontjuïc, així com les de la plaça de Catalunya i l’obertura dela Via Laietana, mentre que al Maresme –especialment al seuMataró natal, però també a Argentona, Canet de Mar, Lloretde Mar...– les seves obres encara destaquen i irradien unesperit singular i propi.

Com a restaurador de monuments importants, va estar acàrrec de les obres del Palau de la Generalitat (aleshores seude la Diputació de Barcelona) i dels monestirs de Montserrat,

Puig i Cadafalch vaprojectar les quatre

columnesde Montjuïc,

representatives dela catalanitat –lasactuals són unareproducció del

2010–, dins d’unpla d’urbanitzacióde la muntanya

amb motiu d’unaexposició sobre les

indústrieselèctriques ques’havia de fer el1917, desprésreconvertida en

l’ExposicióUniversal de 1929.Les columnes esvan construir el

1919 i enderrocarnou anys després,durant la dictadura

de Primo deRivera; la imatge

recull l’enderroc dela darreracolumna.

A la pàginaanterior, Puig i

Cadafalch al seuestudi.

A. Gil / AFB


Memòries

33

Sant Joan de les Abadesses, Sant Benet de Bages i SantMiquel de Cuixà; del conjunt romànic de Sant Pere deTerrassa i de la catedral de la Seu d’Urgell, a més de dirigir lestasques de salvaguarda i restauració de l’art romànic al Piri-neu. I, pel que fa a la seva tasca com a arqueòleg, van teniruna rellevància especial les excavacions que va dirigir aEmpúries.

Tenint en compte tota l’obra que va fer en els diferentsàmbits i els mitjans de construcció de què es disposava afinals del segle XIX, podem considerar Josep Puig i Cadafalchcom una persona hiperactiva.

L’obra de la MancomunitatAixí mateix, cal destacar l’obra pública impulsada des de laMancomunitat, prou coneguda de tothom. En sobresurtenla Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Es-cola d’Administració Pública, l’Escola Catalana d’Art Dramà-tic, l’Escola Industrial, l’Escola del Treball, l’Escola Superiorde Bells Oficis, l’Escola d’Infermeres i l’Institut Cartogràficde Catalunya.

Com diu l’historiador Lluís Duran, “els presidents de laGeneralitat del segle XX els coneixem pel seu nom. Els presi-dents de la Mancomunitat els coneixem per l’obra feta”. I,en el mateix sentit, el periodista Francesc Canosa destacaque “tota l’obra de la Mancomunitat es manté dempeus!”

Aquesta ingent obra, tant la personal com la política, haquedat en un segon terme a causa d’un error polític impor-tant que va cometre Puig i Cadafalch: no oposar-se a Primode Rivera. Un error evident, però també s’ha de dir queningú ho va fer . La crònica política d’aquells dies no informade cap tipus de manifestació contrària al dictador. Ningú hiva oferir resistència. La demanda de recuperar l’ordre alcarrer, la seguretat física, eren prioritàries.

Josep Puig i Cadafalch va pecar d’innocent en creure’sque el dictador respectaria l’obra de la Mancomunitat i l’es-perit de catalanitat que la va impregnar. Posteriorment vareconèixer el seu error. Doblement represaliat, va patir encarn pròpia les contradiccions polítiques del primer terç delsegle XX. Ho va pagar amb un primer exili quan va dimitir elseu càrrec de president de la Mancomunitat, l’any 1923, iamb un segon exili l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

Puig i Cadafalch va ser un dels homes de la Lliga que nonomés no van donar cap reconeixement al franquisme, sinóque s’hi van oposar des del primer dia. Les actuacions poste-riors al seu pas per la presidència de la Mancomunitat vantenir coherència amb la seva trajectòria política anterior, iels primers anys del franquisme va ser un dels representantsmés actius de la resistència catalanista cultural.

Retornat a Barcelona l’any 1942, es va dedicar a recons-truir l’Institut d’Estudis Catalans a la seva casa del carrer deProvença, la mateixa on fa uns mesos es va descobrir tota ladocumentació de l’IEC darrere d’una falsa paret que ell vafer construir. Amb aquesta documentació s’ha pogut seguirel fil roig de l’entitat des de la seva fundació, a què ell vacontribuir, fins al 1956, any de la mort de l’arquitecte.Després de la clandestinitat a què es va veure obligadadurant el franquisme, la institució va poder reiniciar públi-cament les seves activitats amb la recuperació de la demo-cràcia i de l’autogovern. Un fil que no s’hauria d’havertrencat mai.

Escala de cargolen una de lestorres de la Casade les Punxes deBarcelona, en laconfluència del’avingudaDiagonal iels carrers delRosselló idel Bruc, obrade 1905.A sota, vestíbul delpalau del Baró deQuadras, també ala Diagonal, que haallotjat institucionscom el Museu dela Música i la CasaÀsia, i actualmentés la seu del’Institut RamonLlull. Puig iCadafalch el vaconstruir entre1904 i 1906.

Ramon Manent


34

Text: Blanca Cia Periodista

La mirada dels arquitectes novellsUna exposició de l’Escola d’Arquitectura ha recopilat els millors treballs de finalde carrera des de 1978. Aquest article presenta una petita mostra d’aquellstreballs vistos pels seus autors, arquitectes en exercici que s’han prestat al’experiment de tornar al passat i contextualitzar-lo en el present.

Els projectes de final de carrera de l’Escola d’Arqui-tectura de Barcelona (ETSAB) són una bona basede dades de la mirada dels arquitectes sobre la

ciutat. Equipaments, desenvolupaments urbanístics, infraes-tructures, solucions per a problemes, idees arriscades..., totaixò ha estat abordat per infinitat de propostes. Es van selec-cionar dues-centes seixanta propostes, les millors delsdarrers cinquanta anys de vida de l’ETSAB, per conformarl’exposició Escola-Ciutat, cinc dècades de projectes de fide carrera d’arquitectura a Barcelona, una mostra que esva presentar durant una setmana al MNAC el mes d’octubrepassat i que tindrà una segona vida a l’edifici de l’escola.

Els seus comissaris són Roger Such i Ariadna Perich,professors i subdirectors de l’àrea de cultura de l’ETSAB.Els projectes seleccionats des de 1977 també serveixen per

fer una radiografia aproximada de l’esdevenir de la ciutatreal i la imaginada pels alumnes quan es preparaven persortir de la universitat. Els focus d’atenció dels treballs hanestat múltiples: el districte de Ciutat Vella copa bona part deles propostes els primers anys de la democràcia, mentre quea la dècada dels noranta es fa palesa la dinàmica de la ciutatd’estendre i diversificar la xarxa d’equipaments. Uns altreseixos argumentals són el desenvolupament i la dignificacióde l’urbanisme, l’impuls del 22@, el disseny de la gran àreades de Glòries fins al Fòrum i les infraestructures i els espaisnaturals.

Tot seguit presentem una petita mostra d’aquells treballsde final de carrera vistos avui pels seus autors, arquitectesen exercici que s’han prestat a l’experiment de tornar alpassat i contextualitzar-lo en el present.VI

SIO

NS U

RB

AN

ES

BM106.034-036.Visions-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 09/01/18 13:44 Página 34

35

seva nova configuració. Passat el temps, Gascón es mantéen la seva idea: “Continuo pensant que guanyar una plaçacom la Boqueria era una bona idea”.

Jardí als terrats de l’EixampleLa idea originària d’aquest projecte de 1992 d’Eva Prats teniacom a punt de partida un terrat de Ciutat Vella que uns amicsde l’arquitecta havien convertit en un espai comunitari. “Vaigpensar a desenvolupar una cosa semblant però a escala moltmés gran, tota una illa de l’Eixample, precisament per lacompacitat de la seva estructura, repetida i rígida”, apuntaPrats. Es va fixar en una illa en concret, la conformada pelscarrers d’Ausiàs March, Ali Bei, Girona i Bailèn. Era un espaicompletament construït, tant el perímetre com l’interior, i laconfiguració dels seus edificis, d’altures similars, li permetiatraçar un continu d’estructures –fins i tot un pont!– per comu-nicar els terrats, que s’havien convertit en uns “espais tancatsi abandonats un cop eliminats els antics dipòsits d’aigua”.

Prats, que va tenir com a tutor Enric Miralles, va partird’un càlcul d’estructures per situar els diferents espais i lespassarel·les que enllaçarien els edificis. Va projectar un granterrat que acolliria un espai de pràctiques d’una escola dejardineria, una zona de plantes aquàtiques i una altra per apràctiques de poda, un hivernacle, una extensió amb dife-rents tipus de gespa i una altra per a plantes enfiladisses.Tot això en recipients mínims amb poca terra i amb unsistema de reg basat en dipòsits d’aigua.

Una altra part indispensable del projecte era crear espaisper als veïns. “Tots els residents dels pisos de l’illa gaudiriendel conjunt –explica l’arquitecta–. La idea era que el pogues -sin compartir per celebrar festes o dinars i sopars que no etpots plantejar fer en un habitatge a causa de les limitacionsd’espai.” L’aposta de Prats no va caure en sac foradat; al capdels anys aquell projecte ha suscitat interès i les maquetesque va fer el 1992 han estat reclamades per a exposicions.Fins i tot l’Ajuntament de Barcelona –tant en el mandatactual com durant el de Xavier Trias– ha fet alguna aproxi-mació a la idea, tot i que sense arribar a desenvolupar-la. Enel transcurs del seu exercici professional, l’arquitecta, junta-ment amb el seu company, Ricardo Flores –premi Ciutat deBarcelona d’enguany per la reforma de la sala Beckett–, haseguit la línia de propiciar espais comunitaris i de buscarsolucions amb elements enjardinats. “Per enjardinar unterrat, l’única cosa realment imprescindible és que la comu-nitat de veïns tingui la voluntat de fer-ho”, defensa vint-i-cinc anys després.

Ordenació del Pont Vell de Santa ColomaDavid Martínez García, nascut a Santa Coloma de Gramenetel 1973, observava aquest poc hospitalari pont just entrat elsegle XXI i va pensar a transformar-lo en una rambla metro-politana que servís de nexe d’unió, de cosit del carrer prin-cipal de la localitat amb el passeig que connecta amb laMeridiana, segons el projecte que va concebre el 2001.“Imaginava el pont com un símbol de la recuperació per ales persones de l’espai urbà deprimit, en aquest cas en elcontext de la recuperació del riu Besòs, que tots recordemquan era una claveguera a cel obert. Vaig prendre com areferència els ponts italians clàssics i més concretament elPonte Vecchio de Florència. Es podria dir que va ser un

Visions urbanes

El treball de final de carrera d’Eduard Gascón va ser unprojecte de mercat a la plaça de la Gardunya. El va plantejarel 1984 en el marc del programa d’estudis “Del Liceu al Semi-nari”, que es va realitzar a l’ETSAB a partir del projecte urba-nístic municipal del mateix nom llançat uns anys abans perrevitalitzar i cosir el Raval amb l’Eixample. Ho va fer ambFrancesc Mitjans com a tutor principal. L’avui autor, entremolts altres projectes, del futur Nou Palau Blaugrana,recorda que el seu treball va provocar un cert embolic. “Vaigpartir de la idea de recuperar la plaça de la Boqueria per ala ciutat, ja que, abans que s’hi construís l’estructura delmercat el 1840, era un espai bastant similar al de la plaçaReial. Estava convençut que era millor recuperar un espaide qualitat arquitectònica amb un perímetre de columnesneoclàssiques que per si mateixes ja conformaven unaplaça”, explica. D’aquesta manera, la Rambla hauria tingutuna connexió directa amb un espai obert, ciutadà, com ésuna plaça. “Vaig situar el mercat sobre l’aparcament de laGardunya que ja existia i en el qual destinava una primeraplanta subterrània per a la càrrega i descàrrega. Seguia uncriteri historicista i vaig dibuixar unes cobertes inclinadesamb una estructura metàl·lica. Tindria dues altures: a laplanta, el mercat del producte fresc, i al primer pis, un gransupermercat”, continua.

Unes dècades després de la proposta de Gascón, es vaproduir un cert debat en el sector sobre la possibilitat detraslladar la Boqueria a la plaça de la Gardunya. El curiósdel cas és que avui, trenta-tres anys més tard del treball definal de carrera, la Gardunya està en procés de culminar la

Fotomuntatge de laplaça de Catalunyaamb la transparenti lleugera bibliotecaprojectada per PauBajet a la ubicaciód’El Corte Inglés.


Visions urbanes

36

projecte arquitectònic amb un marcat component urbanís-tic”, explica Martínez.

De fet, aquest ha estat principalment el seu exerciciprofessional des d’aleshores: va ser responsable dels serveisurbanístics de l’Ajuntament de Badalona fins a 2011, quanes va integrar en aquesta mateixa àrea de la corporacióbarcelonina, on continua actualment amb l’encàrrec derellançar el districte 22@. “El programa que vaig desenvolu-par tenia tres parts: en primer lloc, obria una zona d’espais

comercials, de botigues; en segon lloc, proposava cobrirparcialment la Ronda amb un sistema de peces prefabrica-des sense pilars, en les quals també es podria desenvoluparactivitat econòmica, i en tercer lloc, situava un centre d’in-terpretació del riu Besòs que n’expliqués la història. Elprojecte també incloïa una estructura que facilitava l’accésde les persones a la riba del riu”, recorda. La idea queanimava tot el projecte era humanitzar una zona que s’haviaconvertit en una simple carretera de connexió. “Per contra,en tots aquests anys al Pont Vell amb prou feines s’ha inter-vingut d’una manera ambiciosa; només s’hi ha guanyat unamica d’espai per als vianants", conclou David Martínez.

Una biblioteca molt centralMés que nacional o provincial, el projecte signat el 2013 perPau Bajet era el d’una biblioteca central al bell mig de Barce-lona: la plaça de Catalunya, exactament en la immensa pasti-lla urbana que ocupa El Corte Inglés. Eduard Bru, el seututor i catedràtic de l’ETSAB, li va suggerir aquest programaamb una idea trencadora: “Per què no col·loquem un cata-litzador cultural al centre de la ciutat confrontant-lo al podercapitalista que representa la resta de l’activitat urbana?”Aquesta reflexió no estava lluny d’algunes propostes perubicar la llavors projectada Biblioteca Provincial a l’edificidel Banc d’Espanya de la mateixa plaça. “Es tractava d’ungran edifici de prop de 30.000 metres quadrats, construït apartir del concepte renaixentista de la biblioteca com a granespai representatiu del coneixement; hi afegia, per la mevabanda, la voluntat que fos trencador. L’estructura era deformigó polit, el més semblant a la pedra, desenvolupadaamb elements prefabricats i amb unes mesures a escalahumana”, explica.

En contraposició amb l’edifici d’El Corte Inglés i la sevafaçana opaca, Bajet proposava tancar externament la biblio-teca amb una façana a manera de gelosia que permetésveure’n l’interior des de la plaça, tot i que no des del passeigde Gràcia o Fontanella. El visitant hi trobaria un gran atri iun sistema de rampes amb les parets folrades de prestatge-ries i llibres: “Deixant de banda l’aspecte tradicional de lesbiblioteques clàssiques amb compartiments i plantes, disse-nyava un únic espai que es pogués recórrer de forma contí-nua, sense plantes. Des del moment en què hi entraves ja espodria distingir el sostre. Amb tot, es generaven zones mésrecollides: la monumentalitat general de la construcciócontrastava amb el caràcter més domèstic d’altres àrees dedimensions reduïdes”.

Ningú no discuteix que la plaça de Catalunya és el resul-tat de diferents operacions en el temps que li han donat unaspecte global bastant dispers i discutible. Uns anys més tardd’aquella proposta, Bajet, que després de col·laborar aAnglaterra amb David Chipperfield va obrir el seu propidespatx a Barcelona, considera que el seu projecte contri-buïa a millorar aquest conjunt desmanegat que constitueixara per ara la plaça de Catalunya.

Mercat a la plaçade la Gardunya,

d’Eduard Gascón;jardins als terrats

de l’Eixample,d’Eva Prats, i

ordenació del pontde Santa Coloma,de David Martínez.


Visions urbanes

37

La Barcelona que no va arribar a ser és el tema d’es-tudi de La Barcelona desestimada. L’urbanisme de1821 a 2014 (Àmbit, 2017), de la doctora en història

de l’art Carme Grandas. El llibre fa un ampli i variat repàsde centenars de concursos d’arquitectura i de projectessingulars des del primer terç del segle XIX (solars desamor-titzats al voltant de la Rambla) fins a l’actualitat (la plaça deles Glòries Catalanes o el pla de setze accessos urbans alparc de Collserola conegut com les Portes de Collserola). Enaquest article veiem alguns dels projectes refusats per diver-sos motius i com hauria estat aquella Barcelona alternativa.

Comencem al parc més gran de la Barcelona moderna,tal com Josep Fontserè l’havia dissenyat. El seu objectiu eraconstruir un espai dedicat a la indústria i a la ciència allí onhi havia hagut un fortí. En forma de ferradura, havia de tenirun marcat caràcter simètric, com els jardins francesos. Al

mig hi hauria un enorme palau circular dedicat a la indús-tria, on es farien mostres i fires, i una enorme plaça entre elpalau i una font amb una petita cascada –font que va ser undels pocs elements que se salvaria del projecte original, ambel dipòsit d’aigües, l’umbracle i l’edifici del Museu de Geolo-gia. Hi havia una proposta de fer la cascada considerable-ment més gran, però aleshores hauria perillat el finançamentdel palau. Fontserè va dur fins a l’extrem la idea d’enderro-car: no va restar ni un sol edifici de l’antiga caserna.

El trasllat del zoològic al Park Güell podia haver estat unencert rotund quan ho va proposar Nicolau M. Rubió i Tuduríals anys seixanta del segle passat, època en què els animalses trobaven en un estat d’abandonament llastimós. En laseva imaginació, el zoo ocupava el vessant oest del parc,entre les avingudes del Coll del Portell i la del Santuari deSant Josep de la Muntanya. Els animals guanyaven en espai

Text: Aleix Porta Periodista

La Barcelona dels projectes frustratsCom hauria estat l’altra Barcelona? Aquella imaginada però frustrada per raonsfinanceres, polítiques o pel canvi de modes, la que es va desar en calaixos enespera d’un moment millor o la dels projectes finalistes de concursos que, alcapdavall, no van resultar guanyadors. La visitem a les pàgines que segueixen.

Ajuntament de Barcelona. Urbanisme

La proposta del plad’enllaços firmadaper Léon Jausselyaprofitava eldisseny de la plaçade les Glòries deCerdà per a lesconnexions ambels municipis delsvoltants. Jausselyva ser el primerestranger aguanyar unconcurs urbanística Barcelona. Laseva propostaincloïa una enormeplaça cívicarectangular entrela Meridiana i elscarrers deValència, Marinai Sardenya.

BM106.037-039-Visions2-JordiOK-cat-DEF.qxp:. 09/01/18 13:45 Página 37

Visions urbanes

38

i salubritat, i la Bugadera de Gaudí, amb el braç aixecat justdavant de la gàbia dels tigres, regalaria una estampa mera-vellosa als visitants.

La Dreta de l’Eixample i el Guinardó, cèntricsSortim per l’avinguda Meridiana cap al centre de la ciutatque preveia el pla Cerdà, la plaça de les Glòries Catalanes.Aquest és un dels grans encerts de l’enginyer osonenc, queva saber aprofitar Léon Jaussely, primer estranger guanya-dor d’un concurs urbanístic barceloní amb el pla d’enllaçosde 1905. La raó del concurs era planificar la unió de l’Ei-xample amb els municipis del pla. Jaussely també va plani-ficar una enorme plaça cívica rectangular entre la Meridianai els carrers de València, Marina i Sardenya; hauria semblatWashington o París, amb edificis barroquitzants de granescala, entre ells l’ajuntament.

Un altre avantatge del pla de Jaussely era la xarxa detransport públic, que havia de permetre arribar arreu ambtramvia i accedir ràpidament a l’Estació Central, situada al’altura del carrer de la Indústria i imaginada com un centreneuràlgic ple de vida. D’aquí s’hauria pogut anar a peu fins aun nimfeu construït als peus del turó de la Rovira, des d’ones gaudiria d’una vista fantàstica del carrer del Dos de Maig.Jaussely volia omplir Barcelona amb avingudes de finalsespectaculars. El monument de la macrorotonda, ubicada ala cruïlla de la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via, no hauriatingut res a envejar a l’Arc del Triomf parisenc. Però als anysseixanta del segle passat hi van fer un escalèxtric de fins aquatre ramals... I la història posterior ja la coneixem.

Verdaguer i Guimerà, honorats com calVal la pena aturar-nos en el monument a Jacint Verdaguer,Diagonal amunt des de les Glòries. Escollir-ne el projecteguanyador va ser difícil, ja que al concurs públic es vanpresentar gairebé quaranta propostes. En moltes d’elles elpoeta apareixia assegut, presidint un conjunt de figuresal·legòriques relacionades amb la seva obra, amb la pàtria

catalana i les seves visions religioses com a temes recurrents.L’escultura que es va acabar escollint i que es va inaugurarl’any 1924, la que coneixem tots, representa Verdaguer dret,i tenia un estil antiquat ja per a la seva època, a les acaballesdel període modernista.

Àngel Guimerà, que va assistir entusiasmat a la inaugu-ració d’aquest monument, hauria tingut el seu una mica mésmodern a la plaça de John F. Kennedy, al capdamunt delcarrer de Balmes. Els autors, Rubió i Tudurí i Puig i Cada-falch, van utilitzar referents arquitectònics més propis delsanys trenta: una terrassa en forma de proa –inspirada en elmonument a Otto von Bismarck de Mies van der Rohe aBingen–, un enorme obelisc tal com marcava la moda delmoment –Piazza del Popolo de Roma, monument a la Repú-blica de París...– i escultures relacionades amb els dramesde Guimerà. Una àguila imperial i una senyera coronariendignament la plaça. Tot pujant el carrer de Balmes, hauríemimaginat, en albirar el conjunt, que ens encastàvem senseremei contra el vaixell del capità Saïd de Mar i cel...

Una plaça de Catalunya ben diferent de l’actualEl centre de la ciutat és un dels espais que ha originat mésdebat arquitectònic i estètic. Abans d’endinsar-nos-hi,podem descansar imaginàriament una estona sota elsporxos que Pere Falqués va dissenyar per a la plaça de Cata-lunya el 1891 i que mai no es van dur a terme. A aquestaplaça li va costar de configurar-se com a tal; Cerdà no l’ha-via prevista i durant molt de temps va ser un simple foraten el teixit urbà, amb horts, casetes i tallers. Falqués vapensar que els car ruatges podrien creuar-la per carrils dibui-xats en aspa, que els tramvies la podrien rodejar i elsvianants travessar-la per porxos i glorietes. Lluís Mumbrú vaproposar construir-hi una cascada artificial amb motiu del’Exposició Universal del 1888, que faria nou metres d’amplei a dalt tindria uns aquaris d’allò més interessants. La pers-pectiva de l’aigua i el rocam ens faria creure que érem alLake Valley Park, l’efímer parc d’esbarjo del pantà de Vallvi-drera.

La plaça de Catalunya es localitzaria fàcilment gràcies algratacel que l’havia de presidir: la Torre Sellés Miró –nom del’impulsor–, que introduiria el millor de l’arquitectura nord-americana dels anys vint. S’havia d’alçar cent metres sobreel carrer, amb vint-i-set plantes destinades a hotel i oficines,i ocuparia tota l’illa de Bergara i Pelai.

El centre de la ciutat podria haver estat també un bonlloc per a l’obra de Gaudí. Tot baixant per la Rambla hihauríem trobat un dels vint quioscos que havia dissenyat el1880 per encàrrec d’Enric Girossi, però mai construïts permanca de recursos econòmics. Eren de ferro i vidre i tenienuna doble funció interessant: floristeries d’una banda i, del’altra, urinaris. La petjada més rellevant de l’arquitectereusenc, però, podria haver estat el monument a Jaume I, ala plaça del Rei, del qual es va posar la primera pedra el 27de juny de 1908. Gaudí va concebre tres arcades de tipusgòtic que obrien la plaça del Rei cap a la via Laietana persota de la capella de Santa Àgata.

El front marítim, la millor cara de Barcelona Tenim la sort que Barcelona va girar-se cap al mar, en elmateix moment de l’enderroc de les muralles, amb propos-

Projecte deNicolau M. Rubió

i Tudurí pertraslladar el parc

zoològic al vessantoest del Park Güell,

datat als anysseixanta del segle

passat.

Arxiu Contemporani Municipal de Barcelona


Visions urbanes

39

tes que engalanaven el front marítim. A més dels fanals de laplaça Reial (aquests sí que els podem admirar), Gaudí en vadissenyar uns altres per a l’actual passeig de Colom –que jaeren elèctrics el 1878 i tenien més de vint metres d’alçada–, a més d’un preciós embarcador al Port Vell.

Just davant de l’entrada de mar del parc de la Ciutade-lla, i connectat amb els altres instituts científics allà exis-tents amb un pont estès sobre les vies, hi hauria anatl’Institut Oceanogràfic de Catalunya, projecte d’AntoniFalguera presentat el 1919. Era un edifici molt gran, desti-nat a convertir-se en un referent mundial de les ciènciesmarítimes i de divulgació de la Mediterrània. El petit embar-cador propi amb una escalinata entre templets, el porttancat i el far esdevindrien un espai públic de categoria.

I des d’aquí fins al Besòs podríem haver gaudit d’unessuperilles en primera línia de mar, dissenyades per Bonet iCastellana l’any 1965 per al conegut com a pla de la Ribera.Es tractava d’unes illes guanyades al mar, sobre del quals’elevarien sis metres, i de cinc-cents metres per banda;sense cotxes, perquè l’arquitecte es proposava, segons vaescriure, eliminar la barreja incoherent de “l’home, caminanta tres quilòmetres per hora, amb la riuada de vehicles trac-tant d’assolir-ne els vuitanta”. Un exemple de front marítimi de qualitat de vida. Bonet i Castellana també va participaren el disseny de les pedreres de la façana de mar de Mont-juïc. Es tractava d’una sèrie de blocs i de carrers –pensatsamb Oriol Bohigas i Josep M. Martorell– que vencien l’es-carpat vessant i formaven un barri de quatre mil habitatges.Un altre grup de privilegiats, juntament amb els residents ales illes! A deu minuts del centre però sense soroll, i amb elmar entrant al menjador, com qui diu...

De tan lluny i tan gran que hauria estat, ens hauria presmassa temps visitar l’escorxador que es volia aixecar persatisfer les necessitats creixents de la Barcelona del final delsegle XIX: situat al Camp de la Bota, en una superfície de 2,9hectàrees –com vint-i-sis illes de l’Eixample–, en firmava elprojecte Josep Domènech i Estapà, que feia un modernismemenys recargolat que el del seu cosí, Lluís Domènech iMontaner. Més val que el deixem de banda, doncs, i que ensdirigim cap a la zona on sí que es construiria, no gaire méstard i sense tantes pretensions, el nou escorxador de Barce-lona, a la vora de la futura plaça d’Espanya.

La revolució urbana de la plaça d’EspanyaL’Exposició Internacional de 1929 va ser un revulsiu per aaquesta zona. La plaça d’Espanya dissenyada per FerranRomeu el 1922 tenia tres virtuts que l’havien de fer moltespecial: la seva dimensió amb grans espais per a vianants,una monumental font central i l’harmonia de les sis façanesde vuit pisos d’alçada. Els gratacels que Rubió i Tudurí vadissenyar per a l’avinguda de la Reina Maria Cristina con -dui rien la mirada cap al Palau Nacional, un eclèctic edificide ferro i de línies neoàrabs una mica estranyes, dissenyatper Benet Guitart. Però la gent, sens dubte, apreciaria mésel Palau de la Llum, de Lluís Girona, un gran pavelló de ferroi vidre que de nit s’il·luminaria que faria goig. Tres projec-tes, un cop més, desestimats.

Durant la mostra internacional es va exposar la maquetad’una part d’allò que més endavant seria la conurbació deBarcelona. La va dissenyar el mateix Rubió i Tudurí, que la

va batejar com “La ciutat futura”, i consistia en uns enormesgratacels que seguien el Llobregat fins passat Martorell.Nombroses carreteres passarien per sota mateix dels grata-cels per facilitar una mobilitat ràpida.

La ciutat del repòsCansats d’anar amunt i avall? No m’estranya. Per sort, Barce-lona ha imaginat fantàstiques propostes per al gaudi i eldescans, com ara l’esmentat Lake Valley Park de Vallvidrera.

A Pedralbes, Francesc Cambó va encarregar l’any 1915un parc immens de 300 hectàrees al pare del paisatgisme,Jean Claude Nicolas Forestier. L’estil era afrancesat, és clar,com uns petits jardins de Versalles, però públics. Travessatper la Diagonal, s’hauria pogut fer si s’hagués arribat a unacord de compravenda dels terrenys amb Eusebi Güell i elsseus hereus, els propietaris més afectats pel projecte, peròla possibilitat no es va concretar.

Com a colofó ens enfilem imaginàriament cap al restau-rant del funicular de Sant Pere Màrtir, obra eclèctica que vanprojectar el 1918 Fèlix Cardellach i Tomàs Brull per a unatorre de l’estació terminal del ferrocarril; tot pujant ja divi-saríem el curs sencer de la Diagonal, així com la imponentTorre de Collserola que hauria construït setanta anys méstard Norman R. Foster, i el Baix Llobregat sencer. I, peracabar de descansar, aniríem amb tramvia des de la plaçad’Espanya fins a la Ciutat del Repòs i les Vacances del GATC-PAC, macroàrea de lleure i repòs pensada als anys trenta pera la segona línia de litoral des de Gavà fins a Sitges.

A dalt, la plaça deCatalunya porxadade Pere Falqués(1891), ambtemplets itravessies en aspa.A sota, estudi d’unembarcador per alport de la ciutat,elaborat per Gaudíquan encaracursava la carreraa l’Escolad’Arquitectura deBarcelona.

Reial Càted

ra Gau

díInstitu

t Mun

icipal d’Història


40

REPO

RTA

TGE Text: Michele Catanzaro Doctor en física i periodista

Clandestines i insubmises: dones i ciència a la Barcelona modernaLa ciència oficial a Barcelona ha estat cosa d’homes fins fa molt poc. Així hodocumenta, per exemple, la galeria de noms d’acadèmics il·lustres del paranimf dela Universitat de Barcelona, on només hi ha una dona: la filòsofa del segle XVIIJuliana Morell. Però, observant per sota de la superfície, es descobreix que lesdones han plasmat la vida científica i tècnica de la ciutat de moltes maneres:sovint com a clandestines, des d’espais menys hostils que l’acadèmic; o com ainsubmises, qüestionant els components patriarcals dels paradigmes científics.Si als anys vint i trenta del segle passat la dona assoleix un paper sense

precedents al món de la ciència barcelonina, la irrupció del franquisme suposa unretrocés que no es revertirà fins als anys setanta. No obstant això, sota ladictadura, les dones troben vies insòlites de ciències. La fi del franquisme i laconscienciació ideològica de la dona marquen un canvi fonamental: esmultipliquen les matriculacions femenines a les facultats de ciències i els noms decientífiques destacades. Però l’impacte d’aquest canvi va molt més enllà, perquètambé modifica la consideració social de la ciència i la salut.

Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

BM105.040-046.Rep-cat-JordiOKfaltacanvifoto-DEF.qxp:. 09/01/18 13:45 Página 40

Dones i ciència

41

L’impacte de les dones en la ciència a la Barcelonamoderna (des de finals del segle XIX fins avui) va mésenllà d’algunes investigadores famoses. Cal fixar-se en

les pacients de les clíniques de l’Eixample, en les prostitutesdel Barri Xino i el seu paper en les polítiques de salutpública, en les aficionades a l’astronomia, en les treballado-res dels laboratoris, en les “senyoretes del Museu” de Cièn-cies Naturals sota el franquisme, en els col·lectius interessatsen la legalització de l’avortament durant el postfranquisme...

“Les dones no van poder entrar en l’àmbit acadèmicdurant molts segles: a Espanya va caldre l’autoritzaciópaterna fins al 1910. Però també és cert que la història haignorat les seves contribucions: no és fins als anys norantaque la història de la ciència comença a preguntar-se quèpassa amb el coneixement femení”, observa Mònica Ballton-dre, investigadora del Centre d’Història de la Ciència de laUniversitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB). “Lescontribucions de les dones són més que notables a partir delsegle XIX. Però hi ha un fenomen d’invisibilització: sovint lesdones tenien una altra manera de conrear la ciència, atesesles limitacions amb què s’enfrontaven”, coincideix Pedro RuizCastell, investigador de l’Institut d’Història de la Medicina i dela Ciència López Piñero de la Universitat de València.

“A Catalunya tenim un dèficit historiogràfic d’atenciósobre aquest tema. És una assignatura pendent”, afirmaAlfons Zarzoso, curador del Museu d’Història de la Medicinade Catalunya. “El Dr. Miquel Fargas es va convertir en elpare de la ginecologia catalana gràcies a articles, per exem-ple, com el que es basa en un miler d’ovariotomies. Sabemmolt poc sobre les dones que van patir aquestes interven-

cions. Qui eren? Per què es van operar? Calien aquestesoperacions? Com es van pagar l’estada a la clínica?”, espregunta Zarzoso.

Un altre exemple són les campanyes sanitàries contra lesmalalties venèries que es van dur a terme des de finals delsegle XIX fins a les quatre primeres dècades del XX. “En totesles campanyes, les dones, i especialment les prostitutes, sónidentificades com a causants del problema. Aquest col·lectiuqueda desdibuixat, anonimitzat”, explica el curador delMuseu d’Història de la Medicina.

Cal buscar d’una manera diferent“No sempre hi ha hagut una voluntat d’invisibilitzar. Elproblema és que les dones no apareixen tant [com elshomes] a les fonts. Però hi ha maneres d’estirar dels fils:darrere d’aquesta aparent inexistència hi havia activitat ivalor”, afirma Emma Sallent del Colombo, investigadora dela Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Cata-lana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. “No és que elshistoriadors siguin cecs; és que cal buscar d’una altramanera”, indica Oliver Hochadel, investigador de la Institu-ció Milà i Fontanals (CSIC), a Barcelona.

“Cal fixar-se en papers suposadament subalterns, peròrealment importants: esposes que ajuden els marits investi-gadors, col·leccionistes, conservadores de museus, profes-sores de secundària, activistes... O en organitzacions comateneus, associacions d’astronomia, grups d’excursionis-tes...”, detalla l’investigador. Hochadel apunta que la inves-tigació a començament del segle XX encara no era taninstitucionalitzada com ara: molts perfils que avui es carac-

Cap als anys vintdel segle passat lapresència de lesdones al món de laciència comença aser habitual;abunden lesfotografies delaboratoris ambdones, si bé ensegon pla i senseidentificar. Laimatge mostra ungrup d’assistents auna conferènciadel cèlebre doctorJosep Agell,fundador del’Escola deDirectorsd’IndústriesQuímiques, allaboratorid’aquesta entitat,l’any 1916.A la pàginaanterior, una de lesprimeresinvestigadorescatalanes, TeresaBracons, membrede l’equip deldoctor Ferrer iCajigal, creador delMuseu AnatòmicPatològic de laFacultat deMedicina, en unaimatge de 1930.Bracons apareixasseguda al costatde Ferrer i Cajigal,al centre.

Frederic Ballell / AFB


Reportatge

42

teritzarien com a amateurs van fer contribucions fonamen-tals a l’avançament de la ciència.

“Des de les tertúlies dels salons aristocràtics fins alsateneus i als banquets de societats científiques, sabem queles dones hi van assistir molt sovint, com a organitzadores oparticipants. Aquesta cultura oral va fer un paper important,però ha quedat invisibilitzada”, explica Agustí Nieto, inves-tigador ICREA de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“També es fa ciència en espais que no són el laboratori”,insisteix la historiadora Mònica Balltondre. Un dels primersàmbits en què això es va fer patent a començament delsegle XX va ser la pedagogia, una disciplina més tolerant capa la participació femenina. “Ens consta l’existència d’unmunt de dones que anaven a congressos, però no feienrecerca als laboratoris, sinó a les aules de les escoles”,afegeix Balltondre. Un exemple d’aquest fet l’encarna Maríade la Rigada, una pedagoga andalusa que va ensenyar a l’Es-cola Normal Superior de Mestres de Barcelona, entre altresinstitucions. De la Rigada va ser pionera a introduir a lesaules mesures objectives del que aleshores es consideravala intel·ligència dels nens. “Aquests tests representaven unamanera de superar la vella classificació subjectiva dels nensen llestos i tontos”, explica la investigadora del Centre d’His-tòria de la Ciència.

El món amateur és una altra de les vies d’accés de lesdones a la ciència. “[El 1890,] al Regne Unit va néixer laBritish Astronomical Association, com a alternativa a laRoyal Astronomical Society: la subscripció era molt cara, lesseves comunicacions eren massa tècniques i… les dones nos’hi podien apuntar”, explica Pedro Ruiz Castell.

El 1910 i el 1911 neixen a Barcelona la Societat Astro-nòmica de Barcelona i la Societat Astronòmica d’Espanya iAmèrica, les dues fundades per l’astrònom Josep Comas iSolà. “Moltes dones acudien a les conferències d’aquestessocietats. Comas i Solà compta amb dones col·laboradores:per exemple, la seva dona li fa d’assistent durant els eclipsisde 1900 i 1905, i al grup que ell forma a l’Observatori Fabral’any 1920 hi ha la matemàtica Assumpció Ferrer”, afegeixl’investigador de la Universitat de València.

“L’estratègia de participació de les dones a la ciènciadepèn també de la seva situació. Qui és d’una casa burgesapot llegir, estar al dia i participar en debats. En altrescol·lectius, en canvi, les dones no volen una carrera cientí-fica, sinó que la ciència els serveixi per assolir més autono-mia, per fer-se mestresses del seu propi cos”, observaHochadel. “La categoria de classe no s’ha de menysprearrespecte a la de gènere”, subratlla Nieto.

L’explosió de l’espiritismeEn aquest marc de classe i gènere a la vegada, s’entén l’ex-plosió de l’espiritisme a Barcelona en les primeres dècadesdel segle XX. Avui l’espiritisme és una mena de superstició,però en aquells anys es veia justament al contrari: com unateoria científica plausible, que plantejava una alternativaracional i moderna a la religió. Segons Balltondre, “l’espiri-tisme es presentava com un coneixement científic per inten-tar esbrinar si l’ànima era immortal. Durant anys es vaintentar dur a terme la comunicació amb els esperits ambproves i controls científics”. El moviment va viure unmoment àlgid abans de quedar arraconat. Les investigacionsd’aquesta historiadora han revelat que l’espiritisme va serun fenomen majúscul a Barcelona, arrelat amb força alsbarris d’obrers qualificats i professionals liberals, com elRaval, Gràcia i Sant Andreu. “Eren grups que havien descon-nectat de la religió catòlica i veien en l’espiritisme una alter-nativa moderna, solidària dels moviments anticlericals i delsintents de secularitzar la societat”, assenyala.

Les dones tenen un paper central en l’espiritisme. Enprimer lloc, per tradició, les mèdiums solen ser dones. “Lesmèdiums comencen a tenir un cert poder a les societatsespiritistes i un lloc a l’espai públic: fan xerrades, escriuen enrevistes. A través dels esperits parlen i escriuen sobre la sevavisió de la moral i del progrés de la humanitat”, explicaMònica Balltondre. Una de les mèdiums més carismàtiques,Amalia Domingo, arriba a fundar una revista, La Luz delPorvenir.

En segon lloc, l’espiritisme s’esforça per treure a l’Es-glésia el control de les escoles. Entre les seves reivindica-cions destaquen la igualtat d’oportunitats educatives delsdos sexes i la coeducació.

En tercer lloc, l’espiritisme promou un moviment obrerde dones. “Les dones treballadores no estaven ben vistes amitjans del segle XIX: es consideraven gairebé unes prostitu-tes, algú a qui el marit no podia mantenir”, indica la histo-

Domini públic / Wikimedia

Domini públic / WikimediaArxiu Antonia Fontanillas

Manifestació dedones per la

Ciutadella a favorde l’educació laica,el 10 de juliol de1910, organitzadapel grup barceloní

de militantsfeministes i

lliurepensadoresvinculat a l’escrip-tora Ángeles López

de Ayala, latreballadora

anarquista TeresaClaramunt –a quiveiem al costat

d’aquestes línies aSevilla, amb elfotògraf AntonioOjeda i els seusfills– i la també

escriptora icarismàtica

espiritista AmaliaDomingo, a la

dreta.


Dones i ciència

43

riadora de la UAB. Els intents dels anarquistes de formargrups de dones treballadores havien fracassat. Qui ho asso-leix és una altra vegada Amalia Domingo. Juntament amb latreballadora tèxtil anarquista Teresa Claramunt i l’escriptorallibertària i maçona Ángeles López de Ayala, funda el 1890 laSociedad Autónoma de Mujeres, que després es dirà Socie-dad Progresiva Femenina. En paraules de Balltondre, “elmoviment de dones lliurepensadores que existeix a Barce-lona a finals del segle XIX és pioner a Espanya: és difícil dirsi eren les primeres feministes, però segurament sí que erenles primeres de tot l’estat que feien demandes femenines”.

Els col·lectius alternatiusLa ciència és un tema de debat candent entre altrescol·lectius contrahegemònics a les primeres dècades delsegle XX, des dels naturistes fins als herboristes. Un dels mésactius és el moviment anarquista. A les seves revistes, perexemple, es va debatre en profunditat la qüestió de la contra-cepció. Entre 1930 i 1937 la revista anarquista Estudios vamantenir una animada secció de “Preguntas y respues tas” alvoltant de temàtiques de salut. En aquesta secció es vaproduir un viu debat entre dos metges i els lectors al voltantdel mètode Ogino de control dels naixements. Finalment, undels metges va demanar l’ajuda dels lectors per dur a termeuna estadística sobre el mètode. En general, els militantsanarcosindicalistes tenien una actitud recelosa cap alsexperts, ja que els consideraven una part de l’engranatgecontra el qual lluitaven.

Cap als anys vint i trenta del segle passat la presència deles dones al món de la ciència comença a ser difícil d’amagar.“Tenim moltes fotografies d’equips de laboratoris on, a partirde la segona o tercera fila, es veuen dones. Qui eren? On esvan formar?”, es pregunta el curador del Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya, Alfons Zarzoso. Entre el 1924i el 1939 opera a la Universitat de Barcelona un Museud’Anatomia Patològica. “Hi treballaven dones que eren mésque tècniques; ja feien feines de recerca”, comenta la presi-denta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de laTècnica, Emma Sallent.

Incorporació progressiva als estudis superiorsAquest paper cada vegada més explícit de les dones es deua la seva incorporació progressiva als estudis superiors apartir del 1910. Mentre la doctora Abreu (una de les prime-res metgesses de Barcelona, que es va llicenciar a comença-ment de segle) havia d’acudir a la universitat acompanyadaper no tenir problemes, el lliure accés de les dones als estu-dis superiors va ser una de les banderes de la Mancomunitatprimer i de la Segona República després (“encara que, sensdubte, hi havia també un esforç publicitari sobre aquesttema”, observa Emma Sallent). En les primeres dècades delsegle XX “hi ha més creixement de matriculació en facultatscientífiques, sobretot farmàcia, que en altres, com dret”,apunta Alfons Zarzoso.

Una personalitat emblemàtica d’aquests anys és la inves-tigadora barcelonina Josefa Barba. Llicenciada en farmàciai dret, es va especialitzar a la Residencia de Señoritas deMadrid –el grup femení de la Residencia de Estudiantes, lade Dalí, Lorca, Buñuel... Gràcies a beques de la Junta deAmpliación de Estudios, que formava part de la Institución

Libre de Enseñanza, i de la Fundació Maria Patxot, durantels anys trenta va fer estades de recerca al Regne Unit i a laUniversitat Johns Hopkins, als Estats Units. Barba era unadona que trencava les convencions del seu temps: per exem-ple, viatjava sola i no va voler tenir fills.

Però no totes les dones amb estudis superiors erenprogressistes. Les germanes Maria Lluïsa i Victòria Quadras-Bordes, per exemple, van mostrar iniciativa empresarial ivan assolir papers hegemònics en institucions mèdiques,però eren ideològicament conservadores, recorda Zarzoso.En tot cas, apunta, “durant els anys trenta hi ha una moder-nitat inequívoca i avançada a Barcelona” que va situar laciutat a nivells més moderns que el de moltes altres urbseuropees.

El franquisme contra les donesL’investigador explica que “el franquisme va comportar unamena de col·lapse de la dona, que no es recuperaria fins alsanys setanta”. Durant la Guerra Civil, Josefa Barba marxaals Estats Units, on prosseguirà una llarga carrera que laportarà a publicar en revistes com Science. El 1939 el Museud’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona tancaen sec. “Alguns dels homes implicats continuen en la profes-sió mèdica. Les dones es dediquen a sus labores”, ironitzaEmma Sallent. “Després de la guerra, les dones es confinenen la pediatria i l’obstetrícia, unes disciplines relacionadesamb la dona com a mare i esposa, o al món de les anàlisisclíniques, en el qual treballen aïllades, sense relació amb elspacients i invisibilitzades socialment”, explica Zarzoso.

Fons Brangulí / Arxiu Nacional de Catalunya


Integrantsde l’Institut deFisiologia de laFacultatde Medicinade Barcelona, pelsvoltants de 1925;entre ells, ensegona fila,Antonia Papiol,Montserrat Farran,Maria Bosch iJosefa Barba.Aquesta darrera,llicenciada enfarmàcia i dret,va ser unapersonalitatemblemàtica de lainvestigació delseu temps.A sota, la doctoraMaria LluïsaQuadras-Bordes,a la seva consultaginecològica del’InstitutElectrològic iRadiològic deBarcelona, l’any1921.


Reportatge

44

Tanmateix, durant la dictadura s’obren en el món de laciència algunes oportunitats proscrites en espais més poli-titzats. “Algunes organitzacions fan d’espai de refugi. Sónunes petites bombolles de llibertat”, diu Hochadel. N’és unexemple Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona,fundada el 1948, com a model alternatiu a l’Associació Astro-nòmica d’Espanya i Amèrica, ja molt professionalitzada.“L’Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster) està rela-cionada amb una sociabilitat alternativa; representa un espaien el qual les dones tenen cabuda”, observa Ruiz Castell. Lapresència de dones a la junta és mínima, però hi ha unnombre important de sòcies, especialment en algunes comis-sions, com la de bòlids. Així mateix, hi ha diverses donacionsper a la construcció de la cúpula de l’observatori de l’asso-ciació efectuades per dones.

Una part de l’èxit d’aquesta entitat es deu a les famosesfestes que s’organitzaven després de les conferències. Algu-nes queixes sobre la suposada promiscuïtat d’aquests actesrevelen la presència de dones en aquestes ocasions, apunta

l’investigador de la Universitat de València. Una altra opor-tunitat inesperada té a veure amb la depuració d’investiga-dors i tècnics que va portar a terme el franquisme, allò quemés endavant s’anomenaria l’atroz desmoche, prenent enpréstec una expressió de Pedro Laín Entralgo. “És horrorósconsiderar-ho, però això va fer una mica d’espai per a lesdones”, diu Hochadel.

“Les senyoretes del museu”En el cas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hihavia dones que hi treballaven des dels anys vint. El 1916no s’esmenta cap dona a l’anuari del museu, i un any méstard, en canvi, ja n’hi figuren una desena. Sovint comencencom a secretàries, però després fan cursos de botànica ipugen de categoria. Amb el temps, aquest col·lectiu arribaràa tenir una quarantena de membres, fins al punt que algú elsposarà un malnom: “les senyoretes del museu”.

“Quan van depurar alguns dels homes, es van quedar lesdones, que sabien com funcionava el museu, com manejarles col·leccions. No hi havia gaire espai, però algunes vanaprofitar aquest petit lloc per fer una carrera impressionant”,explica Hochadel. En va ser un cas especialment destacatRoser Nos, una científica valenciana que s’havia establert dejove a Barcelona. A diferència de moltes de les senyoretesdel museu, Nos no va entrar en aquests institució per fer-secàrrec de tasques administratives, sinó com a becària, atesala seva formació en ciències naturals. Entre el 1947 i el 1961va treballar al Museu de Zoologia, després al Parc Zoològicfins al 1978, i finalment va arribar a dirigir el museu fins al1989.

La fi del franquisme i la conscienciació ideològica de lesdones espanyoles van marcar un canvi macroscòpic en la


Estudiants ipersonal docent del’Institut de SegonEnsenyament per a

la Dona en unavisita a

l’Observatori Fabra,el 5 de març de

1911, atenent a lesexplicacions del

director del centre,l’astrònom Josep

Comas i Solà.A sota, inauguraciódels locals d’Aster,

AssociacióAstronòmica de

Barcelona, el 3 dejuny de 1949; a laimatge s’apreciauna abundant

presènciafemenina.

Aster


45

relació entre la dona i la ciència. Als anys setanta arrencauna tendència exponencial de matriculació femenina a lesfacultats de ciència. A partir d’aquest moment, es multipli-quen els noms de científiques destacades. Però l’impacted’aquest canvi va més enllà: modifica la manera de veure laciència i molt especialment la salut.

“Durant el franquisme es considerava el sexe bàsicamentcom a reproducció, no plaer. Als anys setanta les donescomencen a reivindicar el dret al propi cos, a la sexualitat ia l’educació sexual”, explica Sara Fajula, arxivera del Col·legide Metges de Barcelona. Uns anys abans, al decenni ante-rior, l’estudiant de medicina Assumpció Villatoro s’haviatrobat amb professors de ginecologia de tradició franquistaperò que mostraven actituds diferents. El catedràtic amb elqual es va especialitzar, Victor Cònill Serra, que era catòlicpracticant, s’havia adonat que la planificació familiar era unanecessitat. En canvi, un altre catedràtic, Jesús GonzálezMerlo, inicialment no havia aprovat aquestes idees.

Des dels anys seixanta Santiago Dexeus oferia a la sevaclínica un servei de planificació de forma privada i amagada.Els anys setanta sorgeix a Barcelona un moviment de metgesen suport de la difusió de la planificació familiar, formatmajoritàriament per homes (el mateix Dexeus, Ramon Casa-nellas, Eugeni Castells, Josep Lluís Iglesias Cortit, XavierIglesias Guiu...), del qual forma part Assumpció Villatoro.Moltes de les seves idees es plasmen en la col·lecció dellibres La Gaia Ciencia, creada per l’escriptora Rosa Regàs,per a la qual Villatoro escriu un volum sobre l’avortament(Qué es el aborto, de 1977) abans de la seva legalització el1985.

El 1976 un grup de feministes, entre les quals hi haviainfermeres, creen el col·lectiu DAIA (Dones per l’Autoco-neixement i l’Anticoncepció). “Consideraven que el femi-nisme era fort com a reivindicació, però que no posava el fila l’agulla”, explica Fajula. El grup assessorava dones sobremètodes anticonceptius en un pis de Barcelona i es va veuredesbordat de consultes sobre avortament. Les integrants delDAIA, favorables a l’educació sexual i al dret a l’avortamentcom a última solució, assessorava les dones sobre com avor-tar amb seguretat per canals clandestins o a l’estranger. Elgrup va estar operatiu fins al 1984.

Els primers centres de planificació familiarEl 1976 es va obrir el primer centre de planificació familiara Madrid, i el 1977 el primer a Catalunya, al Prat del Llobre-gat. Els primers centres eren iniciatives de dones arreladesals seus barris, militants feministes o del PSUC, comCarmina Balaguer i Maruja Pelegrín. “En aquests centresoperaven les conselleres, dones que podien tenir estudis oque s’havien format de manera autodidacta amb llibres com“Nuestros cuerpos, nuestras vidas”, traduït al castellà el1982. Però també s’hi implicaven metgesses, com la mateixaAssumpció Villatoro, que en feien la supervisió mèdica i hiaplicaven una forma de medicina preventiva”, explica Fajula.Molts d’aquests centres van començar a produir dades i esta-dístiques sobre com vivien la sexualitat les dones i quinsmètodes anticonceptius usaven. Els centres van perdreprogressivament la filosofia de “dones per a dones” quan vanpassar a formar part del servei mèdic públic, apunta la inves-tigadora.

En una època com l’actual, en què teòricament no hi hacap barrera explícita per a l’accés de les dones a la ciència,el relat de la carrera d’obstacles que han hagut de seguir perarribar fins aquí sembla cosa d’un altre món. No obstant això,les historiadores creuen que d’aquest procés es poden treurelliçons útils per a la gent d’avui: cap avenç és definitiu,sempre hi ha un perill de tornada enrere. “El capítol del dreta la planificació familiar està tancat, però el dret a l’avorta-ment trontolla”, recorda Fajula al respecte d’això. Per la sevabanda, Balltondre hi afegeix un altre matís: “Encara hi hamolts camps de la recerca i de la tecnologia on la donagairebé no té cap paper. Quantes apps hi ha que recullin lesnecessitats de les dones? Quina és la presència femenina aSilicon Valley?”, es pregunta.

Dones i ciència

Fons Arxiu Municipal del Prat

Manifestació endefensa dels dretsal divorci i al’avortamentorganitzada per laCoordinadoraFeminista del BaixLlobregat alprincipi de laTransició.A sota, l’equip del Centrede PlanificacióFamiliar del Pratde Llobregat,segon de les sevescaracterístiques entot el territoriespanyol. El vanfundar l’any 1977les militantsd’esquerresCarmina Balaguer iMaruja Pelegrín, a la dreta de laimatge.

Fons Arxiu Municipal del Prat


Reportatge

46

Recerca al bressolMilicent Shinn va convertir l’espaidomèstic en un laboratori sobre lapsicologia dels nadons. Gràcies alsseus estudis va ser la primera donadoctorada per la Universitat deCalifòrnia, l’any 1898.

L’aparent absència, gairebé total, de les dones del mónde la ciència fins a les darreres dècades es deu en parta les barreres objectives que van trobar per accedir-

hi. Però, segons els historiadors, es deu també a un procésd’invisibilització de la seva tasca. Anant encara més a fons,es deu a una concepció massa restringida de la ciència, quenomés es cenyeix al món acadèmic, institucional i oficial.Tanmateix, la ciència va molt més enllà d’aquest cercle iimplica altres espais (no només el laboratori, sinó també el

taller, la cuina, la botiga, la fàbrica, etc.) i altres actors (noúnicament els investigadors acadèmics, sinó també elstècnics, els pacients, els activistes, els comunicadors, etc.).Si es mira la ciència amb perspectiva històrica, es veu queaquests espais i actors han tingut sempre un paper fona-mental en la construcció del coneixement científic.

És precisament en els llocs menys institucionals i en elspapers menys acadèmics on les dones han trobat menorresistència per fer ciència. Un exemple extraordinarid’aquest fet l’aporta Milicent Shinn. Aquesta mestressa decasa californiana va convertir l’espai domèstic en un labora-tori per mesurar científicament la psicologia dels nadons. Enconcret, va crear una xarxa d’una cinquantena de maresobservadores i entre totes van construir el major conjuntd’observacions directes del desenvolupament dels bebès.

Després de graduar-se a la Universitat de Berkeley el1878, Shinn es va dedicar a cuidar dels pares i dels germansal poble de Niles, a prop de San Francisco. El 1890 vacomençar a prendre notes sobre la seva neboda acabada denéixer. Feia pocs anys que Charles Darwin havia animat elscientífics a investigar el desenvolupament dels infants, enconcret a observar els bebès com a “objectes d’història natu-ral” i a “portar l’argument de la infància al domini científic”.

Informació inaccessible per als homesAviat Shinn es va adonar que el seu detallat diari constituïauna informació excepcional, inaccessible a la majoria delsinvestigadors homes, que no posaven els peus a les habita-cions infantils. El 1891 ja havia contactat amb deu maresmés de Califòrnia per dur a terme observacions sobre elsseus bebès de forma coordinada. La xarxa creixeria en anyssuccessius sota l’empara de l’Association of Collegiate Alum-nae (ACA), una organització d’exalumnes dones de lesuniversitats més prestigioses dels EUA.

El 1893 Shinn va presentar els primers resultats de lesseves observacions a la trobada anual de la National Educa-tional Association, a Chicago, i va publicar els primers dosvolums de les observacions sobre Ruth (que acabarien sentquatre en total). Les seves conclusions desmentien laconcepció predominant segons la qual els infants desenvo-lupaven abans els sentits i després la raó. Al contrari, Shinnestablia que una sèrie de capacitats complexes guiava eldesenvolupament psicològic dels bebès.

Mentre que alguns científics van apreciar la seva feina,d’altres en van qüestionar la legitimitat. El psicòleg JamesMark Baldwin va argumentar que una mare no podia ser unaobservadora científica i d’altres van sostenir que les donesestaven cegades per la seva adoració envers els infants.Shinn va respondre que una dona no seria capaç de mante-nir en vida un nen sense observacions objectives sobre elsseus comportaments. La investigadora, que va assolir eldoctorat amb aquests estudis, va plasmar els seus resultatsa l’assaig de 1907 El desenvolupament dels sentits en elstres primers anys de la infància. El 1910 es va retirar dela direcció de l’ACA, que havia assolit mentrestant, per dedi-car-se a cuidar de la mare i els nebots. No obstant això,durant tota la vida va mantenir correspondència amb lesmares de la seva xarxa. M.C.

La psicòloga infantil Milicent

Shinn (1858-1940)va ser la primera

dona que va rebreel doctorat de laUniversitat de

Califòrnia, Berke-ley, l’any 1898. A

la foto apareix ambRuth, la seva

neboda, sobre quiva fer les seves

observacions sobrela psicologia dels

nadons.


47

Text: Gerardo Santos Periodista. Fotos: Arianna Giménez

Les sales de cinema es reinventenEl dissabte 29 d’abril de 1967 Roberto Lahuerta Melero va anar al cinema perprimera vegada a Barcelona, on havia arribat quatre anys abans, amb la sevafamília, procedent d’Ainzón, Saragossa. De les seves exhaustives cròniques sobreles sales barcelonines es destil·la un record nostàlgic, d’agraïment infinit a tots elselements d’aquell paisatge. Un retrat que neix en el cinema Turó, on va assistir aun programa doble (La ciudad no es para mí i La carga de la policíamontada), però que es podria aplicar a bona part dels teatres reconvertits quevan constituir espais d’oci i cultura assequibles per a les classes populars.Durant les dècades següents, els cinemes històrics –tant els de barri com els del

centre, més senyorials, dedicats a les estrenes– s’haurien d’enfrontar sovint alrepte de la supervivència: els gustos i els costums de la ciutadania en matèriad’entreteniment experimentarien canvis enormes, i el cinema com a estil d’oci ifins i tot de vida lluitaria per adaptar-se a les noves realitats. Al llarg d’aquestalluita, i més enllà de l’aclaparadora comercialitat que ho envaeix tot, s’han creatuns circuits alternatius que han facilitat noves experiències cinèfiles i elmanteniment del millor de les tradicionals, i que fins i tot en alguns casos hansabut recuperar l’arrelament local dels antics cinemes de barriada. A les pàginessegüents ens explicaran aquest fenomen alguns dels seus principals protagonistes.

BM106.047-053.Reportatge-cat-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 13:47 Página 47

Reportatge

48

En un dels llibres de Lahuerta Melero –Barcelonatuvo cines de barrio (editorial Temporae, 2015)–s’evoquen els antics locals en termes com aquests:

parets de fusta i/o de vellut, una senyora gran a la taquilla,butaques incòmodes que grinyolen, l’aigua de l’aixeta delsurinaris amb aquell sabor de clor, tothom del públic bere-nant o sopant –“el plaer de menjar un entrepà i fruita entrepel·lícula i pel·lícula és un dels que encara trobo a faltar”–,comentaris en veu alta més o menys enginyosos sobre el quees projectava i els vestíbuls com a guarderies improvisadesplenes dels fills que s’avorrien a les pel·lícules dels grans.Aquells cinemes van ser un element important de la identi-tat dels barris de Barcelona en un temps en què, a bandadels toros i el futbol, la societat no disposava de gaire mésmitjans d’entreteniment.

Els cinemes de barri funcionaven com a sales de rees-trena, amb programes dobles de pel·lícules que ja haviensaltat dels locals d’estrena. Eren èpoques en què es podiaentrar a les sales a l’hora que fos, a mitja pel·lícula, i esperarque la sessió tornés a començar per veure el fragment que set’havia escapat abans. Els grans cinemes d’estrena com l’Ur-gell o el Novedades, amb capacitat per a més de dos milespectadors, disposaven de l’exclusiva per a la província i,fins i tot, per a tot Catalunya. El director adjunt de la Filmo-teca de Catalunya, Octavi Martí, recorda que els caps desetmana arribaven autobusos de tot el país per veure, perexemple, West Side Story. Aquella exclusiva comportavaque moltes pel·lícules s’eternitzessin als cinemes, ja quesempre tenien públic, de manera que es bloquejava laprogramació de noves estrenes.

Aquell mateix any 1967 en què Roberto Lahuerta Melerotrepitjava el cinema Turó per primera vegada per veure Laciudad no es para mí, Pere Fages i Antoni Kirchsner deci-dien tirar endavant la idea del Cercle A: programar pel·lícu-

les d’art i assaig, en versió original, a les sales de tota la vida.Van contactar amb Jaume Figueras, que treballava de publi-cista per a CB Films. “Tenien amistat amb ell i sabien queera molt bo com a empresari”, recorda Octavi Martí, quetambé és el comissari de l’exposició “La quadratura delCercle A”, presentada a la Filmoteca de Catalunya –on espot visitar fins a l’11 de febrer– amb motiu del cinquantaaniversari del seu naixement.

Els tres socis van fer un estudi de mercat per detectar lessales més ben situades. La primera en què es van fixar vaser el cinema Publi, ubicat a l’espai que fins fa poc ha ocupatel Bulevard Rosa; fins aleshores només s’hi feien pel·lículesper a nens i documentals, i amb ells es va convertir en laprimera sala d’art i assaig d’Espanya. Els van deixar portarla programació nocturna i l’any 1967 la van inaugurar ambSueños, de Ingmar Bergman, a la qual van seguir títols comNoches de vino tinto, de José María Nunes, o Repulsion, deRoman Polanski, primera pel·lícula en versió original i almateix temps el primer gran èxit del Cercle A.

D’allí van passar a programar cinema d’autor a diversessales el nom de les quals –excepte el Publi– contenia una A:Alexis, Aquitania, Arcadia, Arkadin, Ars, Atenas, Capsa,Casablanca, Maldà. Al cinema Atenas hi feien produccionsbritàniques de contingut social; a l’Alexis, les pel·lícules més arris-cades intel·lectualment (era el de dimensions més reduïdes); alsCasablanca, cinema predominantment per a joves; a l’Ars,programes dobles amb una pel·lícula antiga i una demoderna; pel que fa a l’Arcadia, més burgès, al carrer Tuset,“posava més pel·lis d’Éric Rohmer amb històries de matri-monis en crisi”, resumeix Octavi Martí.

Van aconseguir dotar d’identitat cadascuna de les sales,de manera que l’espectador hi podia anar sense saber quèhi posarien, però confiat que, fos el que fos, li agradaria. Capals anys vuitanta van estrenar una pel·lícula xinesa, la

Octavi Martí,subdirector de la

Filmoteca deCatalunya i

comissari de l’exposició que s’hipresenta sobre el

Cercle A.A la dreta,

assistents a laprojecció del film

Repulsion deRoman Polanski, laprimera pel·lículaen versió originalque es va veure al

cinema Publiquan, l’any 1967,el Cercle A se’n va

fer càrrec de laprogramació,

convertint-la així enla primera salad’art i assaig d’Espanya.

Filmoteca de Catalunya


Els cinemes es reinventen

49

primera en aquestes latituds en infinitat d’anys. Es deia Elsorgo rojo: “Completament desconeguda i difícil de vendre,va atreure, però, deu mil espectadors. Aquest era el pes delclub de fans del Cercle A. No estava malament, asseguravala producció”, explica Martí.

A més, van innovar en la manera de publicitar lespel·lícules, sobretot gràcies als coneixements en publicitatde Jaume Figueras. Per atraure més públic a El marido dela peluquera (1990) quan ja feia un any i mig que estava encartell, van decidir convidar el director (Patrice Leconte) il’actriu principal (Anna Galiena) i posar una cadira de barbera l’entrada del cinema. S’afaitava gratis a tothom quecomprava una entrada.

El sorgiment d’un nou espectadorAmb tot això, el Cercle A va contribuir decisivament a lacreació a Barcelona d’un nou espectador de cinema. Per aOctavi Martí es tractava, de fet, de “tot un club d’especta-dors amb una manera pròpia d’assistir a les projeccions. Unpúblic que llegia subtítols sense problemes i que entenia queel cinema té un valor intel·lectual que el situa més enllà delpur entreteniment”. I que es va acostumar a rebre un full desala amb crítiques i informació sobre la pel·lícula en untemps en què no s’impartien cursos de cinema en facultatsni escoles.

Assegut en un d’aquells sofàs en què els genolls etqueden més elevats que els malucs, Ventura Pons respon ales preguntes de vegades amb poques paraules, de vegadesestenent-se. Encén cigarrets que se li consumeixen entre elsdits i beu cafè com si fos aigua. Quan li preguntem per l’es-trena de la seva primera pel·lícula –Ocaña, retrato inter-mitente–, s’estén amb la resposta: “La vaig estrenar faquaranta anys, al juny de 1978, als pocs mesos que desapa-regués la censura. La vam rodar clandestinament i es va

convertir en un fenomen que va créixer com una bola de neuquan va entrar a la selecció oficial del festival de Cannes.” Lava estrenar el Cercle A. Ocaña va comprar flors i van deco-rar la première amb mantons de Manila: “La pel·lículasembla feta ara, perquè el seu missatge és actual”, assegurael cineasta barceloní. I tanca el seu record amb aquestafrase: “El cinema fixa les coses; el teatre, no.”

Fa pocs anys, el 2014, Ventura Pons es va llançar al’aventura de comprar un cinema i dotar-lo d’una programa-ció i d’una identitat. Quan li demano per què a aquestes alça-des de la seva carrera, amb la vida solucionada, es fica enuna empresa com aquesta, Pons respon emetent titulars: “Elque em va portar a reobrir els cinemes Texas va ser elcompromís que tinc amb la vida. La meva vida és el cinemai el cinema és la meva vida”. L’explicació més prosaica ésque, quan va saber que feien cessar Ricard Almazán com aprogramador dels cinemes Verdi al cap de vint-i-cinc anysde realitzar aquesta funció, a Ventura Pons se li va encen-dre la bombeta: “Vaig parlar amb Almazán, ara capità Texas,i ens vam posar a buscar cinemes.”

El cineasta, dramaturg i escriptor explica amb naturali-tat l’element base de la seva oferta cinematogràfica: “No heminventat res; oferim reestrenes com les que es feien quan joera petit, second run de les pel·lícules, com en diuen enanglès. I les tres B dels nostres avis: bo, bonic i barat; a treseuros l’entrada, ve-t’ho aquí. Tot això fa que la gent torni alcinema.” I atura el seu discurs per apuntar que, tot i quevenen moltes entrades, “lamentablement, l’or se l’emportaMontoro.”

Pons fa quaranta anys que dirigeix pel·lícules i obres deteatre i que escriu llibres. Mentre parlem, mostra una certapressa per acabar l’entrevista. Tanmateix, quan aquestaacaba efectivament, s’oblida del rellotge i ens convida a tafa-nejar amb ell en una petita cambra del local de la seva

El director VenturaPons al despatx dela seva productora.El 2014 es vallançar a l’aventurade comprar unlocal, el Texas, i dedotar-lo d’unaprogramació i unaidentitat.


Reportatge

50

productora on guarda guions originals amb les seves anota-cions i guixades fetes a mà –algunes del censor, apunta–, icorrespondència familiar groguenca de cal·ligrafia acurada.

Pons fa memòria de com han canviat l’oferta i el consumde cinema dins de la societat barcelonina: “Fins als anyssetanta es podien distingir les pel·lícules per la productora:la Metro, la Fox, la Warner... –les enumera amb els dits–.Però ara són totes iguals. A més, han desplaçat el públic delcentre de les ciutats amb les seves ofertes de cinema alsgrans complexos comercials de la perifèria. Fast cinema”.

La proliferació de centres dotats amb una oferta holís-tica d’entreteniment per a una tarda de consumisme en famí-lia és un fenomen que procedeix en bona part dels EstatsUnits. Una societat, la nord-americana, que va gairebé a totarreu amb cotxe, que no està a gust a la intempèrie perquèhi fa més fred que aquí, i molt més disposada a poblarcentres comercials tancats, de vegades fins i tot subterranis,que una societat mediterrània més donada a passejar, a estaral carrer. Aquest model de negoci es comença a instaurar aBarcelona a partir dels anys vuitanta i resulta decisiu perentendre el canvi brindat per l’èxit de les multisales en elconsum de cinema.

La proposta del Cercle A va durar anys, fins al 1992. Pera Octavi Martí, les raons del final es troben en l’èxit mateixdel projecte: “Altres empresaris també van veure que allòera un negoci i es van sumar a programar en versió original,però no tots tenien criteri ni sabien vendre el que portavenentre mans.” Els tres del Cercle A no eren propietaris de lessales i no van ser tan ambiciosos, de manera que es vanveure desbordats pels empresaris que sí que ho eren quanaquests van entrar en el seu terreny: “Els van començar arobar els autors que ells havien aconseguit popularitzar”,assegura Martí. Un cop més, els circuits comercials tradicio-nals –de discurs cultural hegemònic– van engolir un projectealternatiu i el van fagocitar d’acord amb la lògica de mercat:“Com a fenomen global, les humanitats han perdut molt pesdins de la cultura general. La gent ja no se sent acomplexadasi no ha vist una pel·lícula famosa –remata Octavi Martí desd’un despatxet de la Filmoteca de Catalunya–; grosso modo,la curiositat ha desaparegut.”

El televisor, el vídeo i el criteri comercialTot i no ser gaire antic, el fenomen dels cinemes de barri osales de reestrena ha desaparegut tal com es va produir finsals anys vuitanta. L’ebullició de sales S i X després de ladictadura, així com la recuperació d’altres pel·lícules censu-rades, va esmorteir una mica la caiguda d’espectadors; peròla ràpida evolució tecnològica posterior, les modes, la univer-salització dels televisors –i del vídeo domèstic, que permetiaposar en pausa una pel·lícula per anar al lavabo– i, per rema-tar-ho, el domini d’una indústria que prioritza el rendimenteconòmic sobre la qualitat cinematogràfica o la implicaciósocial del que es projecta a les sales, van posar fi a aquellscinemes de barri. Amb ells es va perdre l’oportunitat d’anara una sessió doble i trobar-te amb els veïns, els amics o elscompanys de classe, a més d’allò tan habitual en altres tempsde comentar la pel·lícula al llarg de tota la setmana. La televa cobrir aquestes necessitats.

Segons dades de 2016 de l’Observatori de Dades Cultu-rals de Barcelona, dependent de l’Institut de Cultura de

l’Ajuntament, a Barcelona hi havia aquell any un total de 173sales de cinema –vint menys que el 2010–, que van acollirmés de 6 milions d’espectadors –davant dels 7 milions i migde 2010– i van arribar a recaptar més de 42 milions d’eurosa taquilla, xifra que sis anys abans havia estat de gairebé 55milions. Cada dia va menys gent al cinema.

Phenomena, una experiència híbridaNacho Cerdà, director del cinema Phenomena, recorda queabans podies passejar pels barris de Barcelona i “tipificarcada cinema en funció de si era d’estrena, de reestrena od’art i assaig. Cada un tenia la seva oferta i ara sembla quetot s’ha homogeneïtzat en aquells centres comercials onpràcticament el cent per cent de l’oferta és cinema comer-cial”.

A la manera del Cercle A –programant a sales, sense ser-ne propietaris de cap—, Nacho Cerdà va començar a orga-nitzar les seves sessions Phenomena el desembre de 2010 adiferents cinemes de Barcelona. Recuperant grans clàssics,que han conformat una cultura pop cinematogràfica en l’ima-ginari icònic modern, va començar a guanyar popularitat finsque el 2014 va obrir el seu local propi: “El somni humit dequalsevol director, o de qualsevol aficionat al cinema: obriraquella sala on pots dur a terme la teva programació ideal”.

Defensor de la sala única, on tot el públic s’ajunta a lesfosques durant gairebé dues hores per veure la mateixahistòria a la pantalla gran, a Cerdà no li agrada, per exemple,que a les sales els espectadors es vegin obligats a sortir perla sortida d’emergència; ell considera que ho han de fer perla mateixa entrada principal: “L’experiència del cinema noha d’acabar fins que surts al carrer”, sentencia.

El que l’enamora del projecte és que les persones vaginal cinema i es relacionin, parlant, prenent una copa: enresum, fent “aquesta mena d’acte social que s’ha anat



51

perdent en l’alienació de les multisales”. A Phenomena esprojecten des de produccions dels anys trenta fins a d’altresd’estricta actualitat. Es combinen així, per a Cerdà, dosconceptes de cinema que a priori semblarien antagònics: elde la petita sala de barri i el del gran local d’estrenes. Des defa un temps, a Phenomena projecten més blockbusters queabans, cosa que ajuda a sufragar les pel·lícules més minori-tàries, les que són “les nines dels meus ulls –confessa–; d’unabanda, pel·lis dels anys setanta que van a veure vint perso-nes, i d’altra banda, Star Wars”.

Encara amb la mirada posada en el passat, Cerdà noconsidera que la seva oferta jugui amb la nostàlgia cinèfila:“No, aquest argument l’he sentit algunes vegades i no elcomparteixo. El cinema és molt antic; podries pensar quel’acte mateix d’anar al cinema és nostàlgic, però no. Aquínomés volem transmetre l’experiència de la gran pantalla,del vellut, de la sala única, de la catifa vermella”. Asseguraque sovint entra a la sala per assistir a la projecció com unapersona més del públic: “M’encanta descobrir les reaccionsde la gent davant d’aquesta experiència col·lectiva que ésveure una pel·lícula al cine, i no a casa”.

Per a Cerdà, “la pervivència –riu quan pronuncia aquestaparaula, com per treure-li dramatisme– d’alguns cinemescom nosaltres o els Verdi, els Girona, els Renoir, els Texas i,fins i tot, els Floridablanca, ha permès que hi continuï haventpersones que encara entenen el cinema d’aquesta manera,com una filosofia”, i detalla que el que diferencia aquestscinemes de les multisales és, de nou, la confiança: “Ara ja noes tracta solament d’anar al cinema, sinó que també s’hi vaper altres raons. Aquests locals tenen molts seguidors fidelsque no hi van només per una pel·lícula en concret sinó, engeneral, per veure què hi fan”.

No és pas una tasca fàcil. En Nacho és conscient de ladespesa i el desgast derivats de portar un cinema: “Sembla

mentida la quantitat de treball que podem tirar endavantentre vuit persones ben organitzades. Cal negociar amb lesdistribuïdores, mantenir una programació atractiva, atendreel públic i les seves necessitats i, per descomptat, cobrir lesdespeses de manteniment de l’espai. T’asseguro que, sivolgués guanyar diners fàcilment, em dedicaria a alguna cosauna mica menys complicada”, confessa, sense gens ni micade penediment per l’aventura iniciada tres anys enrere.

L’àrdua vida del MaldàXavi Escrivà ho té tot preparat per a la sessió de les tres ideu de la tarda: aquesta vegada es tracta del film documen-tal Kedi (Gatos de Estambul) –“el Ciutadà Kane delsdocumentals de gats”, segons la publicació IndieWire, talcom destaca el cartell. Així que comenci la projecció, acti-varà el cronòmetre que porta penjat del coll. Quan escompleixi una hora, setze minuts i quaranta-set segons, enXavi sabrà que comencen els títols de crèdit i que aquestsduraran dos minuts i mig, de manera que la projecció delfilm acabarà quan el seu cronòmetre marqui una hora, dinouminuts i catorze segons: “Abans, amb les bobines de 35 mm,feien falta dues persones treballant a la sala, una a dalt percanviar les bobines i una altra a baix, atenent el públic”,explica, i es desvia del tema recordant aquella doble marcarodona i negra situada al final d’una escena a les cintes anti-gues, que avisava l’operari per fer el canvi. Ara, com que lespel·lícules arriben als cinemes Maldà en disc òptic Blu-ray oen uns discos durs externs, ja no calen dues persones per aun passi; només hi són presents en Xavi i el seu cronòmetrede marca Geonaute.

Treballador allà a finals dels setanta a l’antiga botiga demobles de les Galeries Maldà (al carrer del Pi), en Xavi no esperdia cap sessió de cinema dels divendres, quan sortia detreballar a les galeries. A principis dels vuitanta li van oferir

El vestíbul delPhenomena, quecombina elconcepte decinema de barriamb el de gransala d’estrenes.A la pàginaanterior, XavierEscrivà, que desde 2010 dirigeix lasala Maldà encompanyia deNatàlia Regàs.Escrivà va iniciar laseva llarga relacióamb el local deCiutat Vella com aespectador, quanestava empleat ales Galeries Maldà,i més tard, aprincipi dels anysvuitanta, com aacomodador.


Reportatge

52

la feina d’acomodador –“que bé, veuré moltes pel·lis i, a més,gratis”, va pensar. Més endavant l’operador va marxar i es vatreure el títol necessari per convertir-se en el gran coman-dant, el responsable de la projecció, i va ocupar la plaça amitjans dels noranta. Més tard es coronaria i començaria aocupar-se de la programació.

Anar al cine, doncs, li va canviar la vida: “Cada diven-dres, quan els meus amics anaven a veure les pel·lícules deBud Spencer i Terence Hill, jo venia aquí a veure Visconti,Fellini o Bergman –recorda Escrivà–. Els meus amics al·luci-naven, però és que a mi les pel·lícules que ells freqüentavenno m’atreien gens ni mica. L’altre cine, en canvi, tot i que alprincipi no l’entenia, ja m’arribava”.

Escrivà s’ha dedicat a mantenir una sala durant elspitjors anys que ha viscut (i viu) l’exposició cinematogràficaal nostre país. Va començar quan la gent deixava d’anar alcinema perquè ja tenia televisor a casa, i després van arribarl’auge dels multicines, l’envelliment del públic que encaraanava a les sales de reestrena (o cinemes de barri, com elseu), la decadència dels circuits independents, el procés degentrificació d’un barri com el del Maldà –Ciutat Vella– ambla consegüent desaparició dels veïns més joves i, més recent-ment, la crisi de 2008 i la pujada de l’IVA del cinema al 21 %–productes de luxe–, cosa que va suposar un revés definitiuper als cinemes petits com el seu. Tanmateix, el Maldà, inau-gurat el 1945, continua viu: “Les distribuïdores s’emporten el50 % de l’import d’una entrada, el 21% se’n va amb l’IVA i, sihi sumem el que s’ha de pagar a la SGAE, ja arribem al 75 %.Amb el 25 % que queda cal pagar la llum, els impostos, elstres treballadors que som...”, enumera, mentre una gota depreocupació li baixa per la templa.

La pervivència del Maldà es decideix any rere any,després de repassar el balanç i assegurar-se que el cinema espot mantenir obert, almenys, dotze mesos més: “Fa quatreanys, els mesos de la tardor ens van deixar destrossats; vamtenir unes pèrdues enormes. Llavors vam llançar la campa-nya ‘Salvem el Maldà’ amb l’emissió de carnets de patrons ialtres descomptes, i ens en vam sortir”, recorda Escrivà.

El problema del Maldà té a veure amb el futur dels

clients. El seu gerent assegura que fa uns anys anaven al cinetant joves com grans, però que ara el client tipus ha envellit:“Els nostres usuaris són predominantment –fins a un 80 %del total– dones d’entre quaranta i setanta anys. El públicno es rejoveneix i això és un problema”. En Xavi insisteixque esmenti a l’article les sessions Maldanins, perquè paresi mares portin els fills al cine. No hi ha cap altre futur per aaquestes sales que recuperar els més joves.

La fidelitat del públic li aixeca l’ànim; quan explica comparla amb la gent sobre les pel·lícules que projecta portar osobre les que voldrien que portés, se li il·luminen les faccionsi es deixa portar per la seva plàcida loquacitat: “Així queapago el projector i baixo de la cabina, comentem entre totsl’obra.” I de nou apareix el fenomen de la confiança: “Hi hamolta gent que ve sense saber què posarem, però confiantque els agradarà, sigui el que sigui. Això és molt satisfactori”,rebla.

Zumzeig, eina cultural i socialProgramar no és pas fàcil. Anna Brufau és sòcia col·labora-dora de la cooperativa Zumzeig, una sala de cinema i bistrota l’entorn de l’estació de Sants que, a més d’oferir una selec-ció molt acurada de cinema d’autor, pretén convertir-se eneina social i cultural del barri: “La nostra sala ha de treballaramb la indústria, però volem fer-ho per altres camins”, asse-gura. No és un objectiu gens fàcil d’aconseguir, perquè,segons que explica, per projectar una pel·lícula cal pagar uns200 euros de mitjana en concepte de drets d’emissió i tenirel suport d’una empresa distribuïdora que assumeixi elscostos de comunicació i publicitat, a més de subvenir a laresta de despeses regulars. Això fa que només aquellespersones amb diners i una infraestructura al darrere espuguin permetre mostrar les pel·lícules que els vingui degust.

Els films que es programen a Zumzeig romanen encartell més que a la resta de sales: “El cinema independentnecessita més temps –assegura Brufau–. Moltes de lespel·lícules que projectem no tenen el suport d’una campa-nya de comunicació i acaben funcionant més aviat pel boca-orella. De manera que, si calen tres mesos perquè vagi mésgent a veure-la, la mantenim tot aquest temps.” Aquestapràctica xoca frontalment amb la lògica del negoci de laprojecció cinematogràfica, que els fa passar per l’adreçador:“Amb prou feines quatre o cinc de les distribuïdores queoperen a Barcelona són independents, i les altres, les comer-cials, només volen que el públic assisteixi de manera inten-siva a les seves projeccions, i si un títol no funciona elsprimers deu dies, el treuen de la pantalla i llestos”, assenyala.

Cada setmana s’estrenen unes quinze pel·lícules a Espa-nya. D’elles, segons explica Anna Bufrau, només una o duesinteressarien per projectar-les al Zumzeig: “I encara pot serque la distribució d’aquests un o dos títols l’hagi assumitalguna empresa gran, sobretot si s’han presentat en algunfestival important com ara el de Cannes; en aquest cas, ladistribuïdora possiblement no tindrà interès a col·locar-la ala nostra sala.” Segons Brufau, cada cop és més fàcil veureaquesta mena de pel·lícules als festivals que a les sales decinema.

I els festivals abunden, progressivament especialitzats.Un d’ells és el CineMigrante, que quan se celebra a Barce-

La cooperativaZumzeig, alsvoltants de

l’estació de Sants,és alhora cinema i

bistró. Damuntd’aquestes línies,

la taquilla i elvestíbul; a la

pàgina següent,Anna Brufau, sòcia

cooperativista,abans del

començamentd’una projecció.


53

lona col·labora amb la Filmoteca de Catalunya i amb elmateix Zumzeig. Creat el 2010 a Buenos Aires com a espaipolític i cultural, “va sorgir de la necessitat de mostrar queel llenguatge cinematogràfic, avui dia, també es veu inter-pel·lat pel fenomen migratori”, apunta Martina Bernabai,membre del projecte.

Com el Zumzeig, CineMigrante aposta per la creació d’es-pais comuns, sobretot en un context històric “en què lesmigracions i la gestió que en fan les institucions representenun desafiament per a la construcció de noves societats”.

L’especialització, però, no és la clau per a un projectecom Zumzeig, que treballa per convertir-se en una mena decentre cultural per als barris de Sants i Hostafrancs amb elmateix objectiu de fons de CineMigrante: transcendir elcinema per esdevenir una instància de reflexió cinemato-gràfica, però també política i d’incidència. “L’especialitzacióva en contra de la idea de proximitat –assegura Brufau–. Nocal dir que volem que vingui gent de tot Barcelona, peròtreballem per teixir xarxes de cooperació amb altres enti-tats del barri, procurem que hi hagi transvasament depúblics, d’arts i d’idees entre associacions i, sobretot, llui-tem perquè es trenqui el prejudici que la major part delsveïns del barri no estan preparats per veure sense dificul-tats aquestes pel·lícules.”

El treball en comissions els ajuda. Hi ha un grup nuclearque es dedica a programar i diverses comissions que dispo-sen del temps i la tranquil·litat per treballar altres aspectesimportants del projecte que requereixen idees fresques icreatives, com ara la comissió que estudia la línia pedagò-

gica que cal seguir per combatre l’estigma esnob del cinemaindependent, o la de barri, enfocada a teixir relacions ambentitats i veïns.

Aquesta és la filosofia, fer barri, que el col·lectiuZumzeig ha mirat de donar al projecte en l’últim any, des quefuncionen com a cooperativa. El seu propietari, EstebanBernatas, va obrir Zumzeig el 2013, i tres anys més tard enva cedir l’ús als actuals cooperativistes i es va retirar a viurea París. Quan li preguntem pels seus referents a l’hora demuntar la sala, Bernatas apunta a l’“excepció cultural” queexisteix a França, en comparació amb Espanya: “Allà és comsi la cultura fos part d’un bé comú que cal protegir davantd’un neoliberalisme implacable.” Brufau, en aquesta línia,assegura: “No volem ser només una sala de cinema; desen-volupem activitats de centre cultural i projectem les pel·lícu-les que projectem no pel rendiment econòmic que enpuguem obtenir, sinó perquè sentim que ho hem de fer”.Demanem a Bernatas si es va inspirar en l’estil francès permuntar Zumzeig, i ens aventura que, pel que fa al tipus deprogramació, potser sí, però que la idea d’introduir un bar ala sala és més aviat d’origen berlinès. “Tot i que, pensant-homillor –Bernatas havia visitat la seva sala de cinema unessetmanes abans de respondre a aquesta pregunta–, diria queara Zumzeig sobretot és santsenc”. Bon senyal.



54

EN

TR

ÀN

SIT

BM106.054-056.transit-cat-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 13:48 Página 54

55

En trànsit

En la descripció del “multimilionari amoral”, quan reflec-teix les seves paradoxes i falsedats abismals, Klein no estal-via cruesa. Mira el problema de fit a fit: el seu “vandalismeclimàtic” en un moment en què “el rellotge del clima toca lamitjanit”, el menysteniment de dones i negres i la sevarecerca de bocs expiatoris (catifa vermella per a l’extremadreta), la cursa ferotge cap a l’ínfim cost de tot, les llagote-ries dels sindicats a Trump quan aquest no ha fet més queensarronar-los; somni d’un planeta dividit entre zones verdesi zones roges (inspirant-se en la “finestra oberta a la disto-pia” que va veure en el Bagdad ocupat pels nord-americans,el 2003, Klein dibuixa un món amb unes poques zonesverdes segures, només a l’abast dels rics riquíssims, i on laresta queda enfonsada en les zones roges, a mercè de tot,com les ruïnes de Bagdad).

Democràcies amb poca democràciaPerò hi ha moments en què a la doctrina del xoc li surt eltret per la culata i la gent conserva la memòria i reacciona.Va passar a l’Argentina, al moviment del 15-M... “Moltescoses que estan passant ara, com el 15-M o el procés sobira-nista, les està liderant la ciutadania i aquesta ha fet que arri-bem al poder municipal”, va recordar, durant la conversa,Colau, que va fer referència al seu activisme: “Les principalsdecisions no les està prenent la gent, ni tan sols les institu-cions, sinó que es prenen en llocs opacs. Això precisamentho va denunciar el moviment antiglobalització, on molts ensvam polititzar, on vam descobrir la Naomi. Aleshores ja esva visualitzar aquella falta de democràcia a les democràciesformals.” I després va venir “l’empoderament ciutadà” contra“l’espoli i la mercantilització de l’habitatge”, que ha estat“especialment salvatge a l’estat espanyol”. I ara, des del’Ajuntament? “Vam arribar amb tota la voluntat del món defer front a l’especulació, de garantir el dret a l’habitatge, peròtenim recursos limitats, hi ha una especulació senserostre...”, va expressar l’alcaldessa. I cal “una aliança mésàmplia, de més ciutats, de les institucions amb la ciutadaniaper canviar les regles del joc... Si no, segueix sent la lluitade David contra Goliat”.

Klein anima a fer el gran salt i a convertir el no en un sí:gira el mitjó d’un panorama general on tot és distopia pertransformar-lo en la possibilitat de somiar utopies, entesescom a noves realitats imaginades des de les bases, des de

La periodista i activista Naomi Klein (Mont-real,Canadà, 1970) parla amb un aplom que transmetconvenciment i profunditat. Fa l’efecte d’haver donat

prou voltes a tot de situacions vertiginoses que podrienconduir a l’immobilisme si algú no estigués disposat a capgi-rar-les. Aquest algú és Naomi Klein, com demostra al seudarrer llibre No n’hi ha prou amb dir no (publicat perEmpúries en català i per Paidós en castellà amb el títol Decirno no basta) i com va posar de manifest en l’acte que va fera Barcelona al novembre. Va ser l’única conferència a l’estatespanyol dins la gira per presentar el seu nou llibre. Activistaaclamada i referencial per als nous moviments progressistesmundials, va prendre part en una conversa amb l’alcaldessade Barcelona, Ada Colau. El debat, amb el títol “Fer front ales polítiques de la confusió i la por: la justícia social com arepte global”, s’inscrivia en un cicle organitzat per Barcelonaen Comú sobre la participació en els processos de transfor-mació política i econòmica.

“Tenim pocs llocs al món on la gent pensi en alternatives.Sabem que no és perfecte ni és cap utopia. El paper quereivindiquen Barcelona en Comú i el lideratge feminista ésmolt important per fer desaparèixer aquesta sensació dedesesperança. Esteu creant, des del terreny, una resistèn-cia”, va proclamar Klein, davant unes Cotxeres de Santsplenes i amb gent a l’exterior.

No n’hi ha prou amb dir no diagnostica l’ara mateixsense embuts i sense estalviar crítiques a partits d’esquerranarcotitzats. Klein alarma i revolta. Facilita el marc necessariper comprendre una realitat sulfurosa i els xocs –en algunsmoments semblen electroxocs– que els governs al serveid’oligarquies apliquen sobre la ciutadania. En altres llibresja havia donat cos a la idea de la doctrina del xoc, impactescom una guerra o una catàstrofe utilitzats per llançar un atactotal contra l’àmbit públic i fer miques les regulacions quehaurien de protegir la ciutadania. En aquest volum estiraencara més aquest fil, explicant els motius de l’ascens de la“marca Trump”, “l’oligarca chic”. Quin terreny adobat elcatapulta (descontentament, classes afeblides –encara queno siguin baixes–, incompareixença de la rival, mesuressocials no fetes en l’etapa Obama...), en quines maniobress’assenta (“caos i desestabilització”) i com està buidant ibuidarà la Casa Blanca de tot sentit públic (imposar un capi-talisme salvatge i descarnat, explotar el petroli a manta...).

Text: Anna Ballbona Periodista. Fotos: Albert Armengol

Naomi Klein i Ada Colau

Aprenent a anar més enllà del noEl segon debat del cicle organitzat per Barcelona en Comú amb el títol genèric de“Dret i defensa del comú” va reunir el mes de novembre l’aclamada activistaNaomi Klein, autora de la tesi denúncia sobre la “doctrina del xoc”, i l’alcaldessade la ciutat, Ada Colau.


56

En trànsit

moviments diferents que uneixen forces. Cal deixar d’anara la contra, tenint clar que l’adversari és el mateix per a totun seguit de plataformes (canvi climàtic, feminisme, sindi-cats, defensa dels drets de la gent de color, movimentsprorefugiats...) i identificant les causes de totes les formesde trumpisme que hi ha al món. Comprovat “el límit de lapolítica dels compartiments estancs”, inspirant-se en elManifest per al gran salt. Una crida per a un Canadàbasat en la cura de la Terra i dels uns als altres, sugge-reix fer un salt, com a part “d’un canvi en l’ambient políticactual, perquè moltes persones s’adonen que el futur depènde la nostra capacitat per superar les divisions doloroses iunir-nos, i prendre el lideratge a favor dels que tradicional-ment han estat més exclosos de la societat”.

No defallir davant la negació dels dretsLa conversa es va fer el 9 de novembre, quan el país estavaen ple xoc per la violència policial de l’1 d’octubre, elsempresonaments dels líders de l’ANC i Òmnium i part delGovern de la Generalitat i la suspensió de l’autogovern através de l’article 155. També era viu el cop de l’atemptat ala Rambla, a l’estiu. “Barcelona porta mesos sota situacionsd’estrès duríssimes”, va afirmar Colau sobre aquest conjuntde fets. I sobre l’actuació del Govern espanyol: “Estem enun estat d’excepció. A més d’intervenir, de reprimir gent

indefensa, és un escàndol que això s’estigui utilitzant peramenaçar el conjunt de l’estat; s’adreça un missatge a totala població.” Agafant, precisament, els arguments de Klein,va avisar: “Aquesta estratègia del xoc s’utilitza per a cosesque van molt més enllà.” Per a l’alcaldessa, el repte és “comhi fem front per defensar la nostra cohesió social”, més enllàde les opinions sobre l’encaix o no de Catalunya dins d’Es-panya. I Klein, fruit de la seva experiència estudiant socie-tats enmig del xoc, hi posava el colofó, un consell: “És crucialno defallir en un moment en què es neguen els drets de lespersones. Amb Trump tots els ulls estan sobre el seu espec-tacle. Rajoy ho exemplifica amb el seu propi espectacle.”

Una cosa és clara. La mirada de Klein sempre és mantéalerta: “Pot haver-hi una complaença sobre Trump. Però elque està passant a Europa és en molts aspectes més preocu-pant. Que jo sàpiga, Trump no ha tancat a la presó cap repre-sentant de cap govern estatal; vol construir un mur, peròdesenes de milers de persones no s’ofeguen a la costa delsEstats Units.” Cal un salt per salvar tots els murs, encara quesembli difícil: “El xoc ens posa a prova, no sabem com evolu-cionaran les coses. Hi ha exemples de societats que fan cosesincreïbles quan es veuen posades a prova.”


LLIBR

ES

57

D’uns anys ençà, un dels canvismés atractius de la historiogra-fia de la cultura catalana ha

estat el redescobriment de l’edat d’ordel nostre periodisme. Ja siguin simpo-sis o reedicions, antologies o exposi-cions, el millor periodisme escrit a lapremsa catalana entre la PrimeraGuerra Mundial i la Guerra Civil espa-nyola ha entrat al cànon. Els motiusd’aquesta reconsideració són múltiples:l’interès per la llengua viva que elsautors van usar a cròniques i reportat-ges, la clarividència de les seves anàlisispolítiques o la llibertat amb la qual vancontemplar la seva realitat més imme-diata. Però aquest món, que també correel perill de ser idealitzat, es va esbotzaramb la victòria franquista, que el vaconvertir gairebé només en pols. I a partir d’aleshores, què? Després

d’un assassinat –el de Josep MariaPlanes–, l’exili, la clausura de capçale-res i la imposició de la censura i uncontrol autoritari de la professió i lainformació, què? Un afusellat: FranciscoCarrasco de la Rubia. Repressió, coer-ció i depuració. A finals de 1939 les

noves plantilles dels diaris estavenformades. Aquest nou món tèrbol,estret i submís, però a la fi el nou móndel periodisme local, és aquell queJaume Fabre (Barcelona, 1948) hareconstruït a l’interessantíssim Perio-distes, malgrat tot, una obra que ésfruit d’una recerca de tota una vida,prologada per l’historiador Borja deRiquer i que està salpebrada amb algunsmoments de confessió autobiogràficadel mateix autor. Veterà professional de la premsa,

Fabre és un dels periodistes que millorconeixen la seva ciutat. Va ser coautoramb el seu germà gran –Josep MariaHuertas Claveria– de la monografia clàs-sica sobre els barris, la seva tesi docto-ral sobre la Barcelona de 1939 ésesplèndida i va fer un paper determi-nant en la salvaguarda de la memòriadel seu gremi (a través de la direcció dela revista Capçalera i sobretot amb l’es-tudi de 1996 Periodistes uniformats:diaris barcelonins dels anys 40). Elseu nou llibre, que fuig de condemnesmorals (“no és fàcil jutjar les conducteshumanes ni les seves conseqüènciesfora del context del moment en què lesvan adoptar”), torna al món periodísticde la postguerra. Més que la condemna o reivindicació

d’alguns personatges o l’anàlisi delstextos paradigmàtics (que en part es faal final, explicant alguns temes que vanservir com a succedanis per incrustaruna catalanitat banal en pàgines impre-ses o ones radiofòniques), allò que Fabresobretot explica de manera amena imetòdica és com la professió –periodis-tes, fotoperiodistes, ninotaires...– es va

Periodistes, malgrat tot.La dificultat d’informar sotael franquisme a Barcelona(1939-1966)Autor: Jaume FabreEdita: Ajuntament de Barcelona409 pàginesBarcelona, 2017

Text: Jordi Amat

Periodismegris

Antonio Lajusticia

rearticular en aquelles circumstànciestan miserables. A través de desenes debreus biografies (de figures devoradesper l’oblit, meselles o pintoresques, o dequi només ens sona el nom, comSempronio, Manuel del Arco o María LuzMorales) i de la descripció de les asso-ciacions, legislacions o escoles de perio-distes, traça un mapa d’un temps gris fetamb paraules i imatges –també ambimatges, hi insisteixo. Perquè un delsatractius de l’edició és la plasmació visuald’una recerca sistemàtica a l’hemero-teca, que permet certificar tot sovint queallò que era una llegenda urbana a lesredaccions (val per a una aparent notade societat menor) partia d’una realitatimpresa un dia determinat. Els fils que el llibre estira són múlti-

ples. N’hi ha un que nua gairebé tota lareconstrucció. Fabre descobreix elslligams del nou periodisme precisamentamb un temps passat situat als margesde l’edat d’or: el del personal de mitjanscarques, lerrouxistes o conservadors,secundaris al món d’ahir, però que vanocupar els llocs de comandament quanel franquisme va crear la seva realitatque ho pretenia controlar tot. Potserallò més valuós de Periodistes,malgrat tot és descobrir com es vaproduir el relleu d’aquelles velles gene-racions i, a través d’algunes poquesplataformes –potser El Correo Catalánmés que cap altra–, es van crear lescondicions per a l’aparició de l’edat deplata d’aquesta història: la dels jovescompromesos a qui els tocaria explicarla Transició.

BM106.057-060-Llibres-cat-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 13:49 Página 57

Llibres

58

Una de les principals característi-ques de Barcelona és la sevacondició cosmopolita, integra-

dora i multicultural, que fa equilibrisentre la recepció turística i l’acollimentmigratori; entre l’oci i l’activitat econò-mica, d’una banda, i la solidaritat i laresponsabilitat social, de l’altra. La diver-sitat, però, presenta un repte complexque cal afrontar: promoure la igualtat dedrets i oportunitats d’aquelles personesque arriben a casa nostra buscant unfutur millor i que, només per la sevaprocedència o l’aspecte físic, molt fàcil-ment poden ser estigmatitzades. Aquesta objectivació paternalista no

fa altra cosa que reforçar la primera

pedra de l’engranatge de l’exclusió: elprejudici. En aquest aspecte, les einesd’inclusió social i laboral són un delsmillors actius que els podem oferir, iafortunadament no només en tenimmoltes, sinó que funcionen amb garan-ties gràcies al treball en xarxa i lacol·laboració de les entitats i els orga-nismes públics.La fundació Mescladís n’és una, i

treballa amb persones i associacionsvinculades a l’activisme, l’educació, l’arti la cultura. Des del seu lloc de trobada,l’Espai Mescladís impulsa un projecteque genera els seus propis recursos através de diverses iniciatives d’econo-mia social i solidària, de formació iacompanyament en el mercat laboral apersones amb especials dificultats peraccedir a un lloc de treball.El mes de desembre passat aquest

projecte es va fer una mica més grangràcies a la publicació d’una novel·lagràfica insòlita: Un regalo para

Kushbu. Historias que cruzan fronte-ras, produïda per Mescladís i l’associa-ció Al-liquindoi. Un llibre que ha acabatajuntant nou vides a través de nouhistòries anònimes, tan semblants a lesde tanta gent però tan poc escoltades.És un exercici que fa més present la

consciència col·lectiva que tots tenim eldeure d’assumir, de compartir, perquèles seves històries podrien ser lesnostres, perquè no fa tants anys van serles dels nostres avis. No oblidar elpassat i no ignorar el present; la memò-ria no ha de ser capritxosa. “Soc home,res del que és humà no m’és indiferent”,deia el comediògraf llatí Terenci. Unregalo para Kushbu ens recorda exac-tament això: els protagonistes d’aques-tes històries són persones reals,obligades a fugir del seu país, que arri-ben a un indret desconegut buscant unavida més fàcil, més justa, més humana.La particularitat d’aquesta novel·la

gràfica que creua fronteres, tant en

Un regalo para KushbuDiversos autorsCoedició: Astiberri Edicionesi Ajuntament de BarcelonaBarcelona, 2017131 pàgines

Text: Francesc Ginabreda

Històries dibuixades que creuen fronteresDes de fa un temps, la literatura de no-ficció ja no només la integren les pàginesil·lustres d’autors com Capote, Mailer, Carrère o Caparrós, sinó també lespàgines il·lustrades de les novel·les gràfiques, que han fet possible el binomirigorós i socialment compromès format pel periodisme i el còmic. Un regalopara Kushbu és l’exemple més proper que tenim en el temps i l’espai d’aquestahibridació de gèneres.


Llibres

59

sentit figurat com literal, és que ha estatdibuixada a deu mans pels il·lustradorsTyto Alba, Cristina Bueno, Sagar Forniés,Miguel Gallardo, Martín López Lam,Andrea Lucio, Susanna Martín, MarcosPrior, Sonia Pulido i Manu Ripoll. Tambédisposa de fotografies de Joan Tomás id’un guió dissenyat per l’escriptor GabiMartínez. El còmic, que neix delprojecte Diálogos Invisibles, desenvolu-pat per Martín Habiague, JessicaMurray i Joan Tomás (presentat alDOCfield Barcelona), explica les peri-pècies d’aquestes nou persones i ens fapartícips de les seves misèries i espe-rances, de la seva lluita particularcontra l’abús i la discriminació, la perse-cució i la guerra. En una època condicionada per les

migracions massives i els silencis tambémassius i generalitzats d’una gran partde països que es vanten de ser demo-cràtics rere les seves fronteres, Unregalo para Kushbu es converteix en

un testimoni del suport i la solidaritatque han trobat els seus protagonistesper fer front a l’exclusió: Farida, provi-nent de l’Afganistan; Raju, de l’Índia;Basanta i Kushbu, del Nepal; Dilora, del’Uzbekistan; Ilyas, del Marroc; Bubakar,del Níger; Soli, de Nigèria; i Camilo, deColòmbia. A la contracoberta del llibre,Elvira Lindo diu que “hem de posarrostre i nom als que busquen refugi”senzillament perquè “és una obligaciómoral”. “Volem acollir” no sols ha de serun crit, sinó una realitat.

Un regalo para Kushbu és un altreexemple de l’auge consolidat de lanovel·la gràfica com a expressió literàriaen aquest segle, sobretot pel que fa a leshistòries amb un alt component dedenúncia social basades en fets reals.Amb el referent icònic indiscutible deMaus, la crònica dibuixada i l’exercicide memòria històrica que l’acompanyas’han convertit en una altra manera derepresentar la no-ficció periodística.

Atisberri, juntament amb Norma,Sinsentido i Planeta Cómic, és una deles editorials capdavanteres en la publi-cació d’obres d’aquest gènere, en el qualsobresurten autors com Joe Sacco, GuyDelisle, Marjane Satrapi, Rutu Modan oel valencià Paco Roca. Un regalo paraKushbu segueix la línia de Los vaga-bundos de la chatarra (2015), elcòmic escrit per Jorge Carrión iil·lustrat per Sagar Forniés que ensbrinda l’oportunitat de passejar per laBarcelona de Ciutat morta a través delperiodisme gràfic.Però Barcelona no és només la

reflectida a Ciutat morta; és també laciutat refugi que des de fa tants anys hademostrat les seves virtuts democràti-ques i integradores. El compromíssocial i cultural de Mescladís continuadonant sentit a una percepció que, adesgrat de les injustícies, continua mésviva que mai.


Llibres

60

T axi és la quarta novel·la deCarlos Zanón. Amb ella hacomplert una de les obligacions

fonamentals de tot autor: endinsar-seen l’inexplorat. Zanón era més aviat unescriptor prudent; les seves novel·leseren discretes, perceptives, normalsnomés en aparença. El seu gènere era(nominalment) la novel·la negra, quenarrava en una Barcelona proletàriasense els habituals clixés del gènere.L’estil era esquelètic però gens deriva-tiu. Mirava d’evitar fer rots, rapejar ocridar. Lliurava el que s’esperava d’ell.Amb Taxi tot això ha canviat. Es

tracta d’un animal poc comú: la bonanovel·la excessiva. En literatura, pernorma general, l’excés no convé. Lacontenció i el vigor ho són tot. Zanón haignorat aquesta recepta. Ha esdevingutestrident, incontinent, desmesurat. Finsi tot lasciu. Taxi crida, remuga, cantus-seja la Velvet, encadena cites i metàfo-res, s’autocompadeix i opina d’allò més.

La veu de Sandino, l’adúlter i erranttaxista, danyat però noble, que condueixel seu taxi esquivant malfactors i enamo-rant-se de MILFs esnobs, peripatèticcom Ulisses, narcisista com Jagger,grandiloqüent com Marinetti... La sevaveu, doncs, borbolla incessant com laverbositat d’un cocaïnòman a les cincdel matí. Al caire del plor. Amb unrampell.Tal exuberància seria desaconsella-

ble a la majoria de novel·les i, tanma-teix, Zanón manté la seva fora de perill.Com? És fàcil: sent molt bo i tenint molta dir. Sandino remena els malucs comuna popstar prosopopeica, però l’es-criptura posseeix la profunditat, elbagatge i la consistència d’un velliceberg àrtic. Taxi és ple d’ornament,d’acord, però no és delicte, ja que elsfonaments són sòlids. És com una cançódel “mur de so” de Phil Spector: sobrenviolins i arpes, però a sota hi haexcel·lència. A Taxi, la decoració noamaga la manca d’energia o idees. Unllampant abric de proxeneta damuntd’un bonic vestit a mida.Harry Crews deia que en literatura

el talent no va pas malament, però queel que importa és el coratge. A Zanónn’hi sobra. Parla de pares i fills i àvies,d’Horta i el Guinardó, de la burgesia (“labelleza y el éxito como normas y nocomo excepciones al feísmo de […] subarrio y su gente”) o de “la parte bajade la clase media” (“jamás iniciaron oevitaron guerras, pero han ido a todas yhan perdido la mayoría y se han pasadode bando a la primera ocasión paracomer caliente en casi todas. Ni épica nigalones”). Així que clava l’aixada a la

seva zona i el seu llinatge, el seu talentbrolla com un guèiser: “Recuerdacuando de chaval subía con sus colegasa este mismo cementerio. Cuando sedejaban caer a la cola del grupo MaríaJosé y él para besarse entre las tumbas,magrearse, las manos bajo aquellosjerséis a veces hechos por abuelas ocomprados en Marga en un tres por dos.Ese aroma a acné, cigarrillos, sexo ycolonia de bebé, llevado y traído poruna brisa como aquella, salada, espesa,de un estío que nunca era como unoimaginaba, dentro de una ciudad que noparecía haberlos tenido jamás muy encuenta ni a ellos ni a sus padres.” És elmillor Zanón.I què en fem dels elements, diguem-

ne, esvalotats, de la novel·la? Acceptar-los, em sembla. Taxi és un contracte.Com llegir els surrealistes: accedeixes atopar amb rellotges tous i unicorns prià-pics. A Taxi acceptes la bretolada, elflirteig, el rockisme i els raptes lírics,perquè estan inclosos en el paquet.Altres autors magnífics tenen estilsprotuberants, totalitaris (fins i tot, aestones, molestos): David Gates, MarkRichard, el Céline de Mort a crèdit...Carlos Zanón és així, avui. Ha escrit unllibre imperfecte, molt seu, quefunciona i reverbera i emociona malgratels acoblaments. Taxi, de fet, s’assem-bla al Sandinista! de The Clash quel’inspira: voldries que l’haguessin deixaten doble àlbum, no triple; que n’hagues-sin eliminat el que sobrava. Però, d’altrabanda, aplaudeixes la gosadia, la curio-sitat, l’aventura; el goig i el pathos i laràbia que desprèn. I quan l’acabes, esqueda amb tu. Potser per sempre.

TaxiAutor: Carlos ZanónEdiciones SalamandraBarcelona, 2017364 pàgines

Text: Kiko Amat

Un taxianomenatexcés

Vicente Zambrano


61

EL R

ELAT

Oriol Malet

Text: Pau Joan Hernàndez

El districte subterraniAl subsòl de l’Eixample hi ha elsmateixos carrers que a la superfície,tot i que molt més estrets, i s’hireflecteixen la vida exterior i la de lescases.

Ildefons Cerdà va escriure que el clavegueram de la ciutats’assembla al sistema arterial d’algun ésser misteriós dedimensions colossals. La frase resumeix molt bé la doble

visió que tots solem tenir quan pensem en el clavegueram:d’una banda, una imatge mítica que ens remet a Jean Valjeanrecorrent les clavegueres de París, el Fantasma de l’Òperavogant en la foscor cap a la seva illa subterrània o la perse-cució al subsol de Viena a la pel·lícula El tercer home; del’altra, una visió pragmàtica i higienista que ens fa imaginarel subsol com un endreçat mecanisme hidràulic de la midad’una ciutat, mancat de qualsevol tipus d’al·licient aventu-rer. Com acostuma a succeir, la realitat es troba a mig camíentre aquestes dues visions extremes.

Un descens a les clavegueres comença amb un grapat desensacions auditives i olfactives que no esperem i que enssorprendran. El so, d’entrada, canvia d’una manera tan radi-cal que desconcerta: les galeries són fetes de seccions deformigó que les aïllen de l’exterior i això fa que, quan baixemper un pou de registre, en el mateix moment que les nostresoïdes es col·loquen per sota del nivell del carrer, els sorollsdel trànsit desapareguin completament i quedem com aïllatsen un món poblat per sons d’aigua corrent i vibracions decombois de metro que corren uns carrers més enllà. Ensegon lloc, és l’olor la que ve a sorprendre’ns: mineral, àcida,com de cisterna antiga, no necessàriament desagradable ique no és de cap manera la que podíem imaginar.

Al subsol de l’Eixample, que és el que he pogut conèi-xer, hi ha els mateixos carrers que a la superfície, tot i quemolt més estrets. Tenen un canal central, és clar, anomenatcubeta, i vorera a un costat o als dos –les banquetes–, i hiarriben els petits claveguerons, els tubs per on desaigüen elsedificis, i els túnels laterals –molt més grans–, que portenfins a sota dels embornals de les voreres, prou amplesperquè passi una persona per facilitar-ne la neteja. A lescantonades, per cert, hi ha els noms dels carrers, lletresnegres sobre rajoles blanques.

La vida del carrer i la de les cases es reflecteixen alsubsol: si una rentadora, en un pis, comença a esbandir laroba, aquell tram de claveguera s’omple d’aigua sabonosa, ia primera hora del matí no és prudent baixar, perquè elsveïns es lleven, es dutxen, i el nivell de l’aigua pot arribar apujar molt en pocs minuts. I, parlant del nivell de l’aigua, lamajoria dels veïns de l’Eixample no sospiten que la Diagonal

és un riu impetuós que recull les aigües dels torrents de Coll-serola i que arriba al seu cabal màxim a la cruïlla amb elpasseig de Sant Joan, sota el monument a Verdaguer, on partdel corrent es desvia cap a dipòsits de contenció que perme-tran d’aprofitar l’aigua per al reg. Al fons del pou per on cauaquesta aigua, un indret de difícil accés i perillós, els opera-ris de manteniment van trobar un dia uns desconcertantsgrafits, tan desconcertants com aquella bicicleta que vantrobar un altre dia aparcada en una banqueta d’un altrecarrer del barri.

Els veïns tampoc no sospiten que els corrents de lesclavegueres es precipiten en cascades esglaonades en arri-bar al carrer d’Aragó, ja que el clavegueram ha de superarper sota la línia de tren que hi discorre, hereva de l’antigarasa ferroviària. Allà, el soroll de la cascada es barreja ambel del riu de la Diagonal i s’hi afegeix de tant en tant l’estrè-pit del tren que passa a pocs metres.

El clavegueram, a més, recorda a la ciutat la seva geogra-fia perduda: la xarxa ha de seguir per força les conquesfluvials de la plana i, així, la configuració del subsol manté lamemòria d’aquells set turons damunt els quals està bastidala ciutat i que avui, perduts sota carrers i edificis, potser tansols els folkloristes recorden: el mont Tàber, el mont Carmeli la Creueta del Coll, i els turons de la Rovira, del Putxet, deMonterols i de la Peira.

BM106.061-relat-cat-JordiOK-DEF.qxp:. 09/01/18 13:50 Página 61

62

BM106.062-063-Editorial-cast-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:52 Página 62

Editorial

63

“Tu vares fer-te per mans precipitades, / en profun-des, nebuloses centúries” [“Tú te hiciste pormanos precipitadas, / en profundas, nebulosas

centurias”], dice Joan Perucho en su Oda a Barcelona. Sí,las ciudades se construyen con la precipitación que dicta lanecesidad, pero también con el orden que requiere la convi-vencia. La ciudad de Barcelona se ha construido sobre unaorografía montuosa, con faldas y rellanos, túneles y puentes,ora encaramándose a la montaña, ora bajando al mar. Unaciudad de palacios y barracas.

Una ciudad es la suma de aciertos sedimentados y deerrores impacientes, y también todo lo que ha renunciado aser. Carme Grandas ha recogido en La Barcelona desesti-mada proyectos que por razones financieras, políticas o decambio de modas quedaron en un cajón. ¿Se imaginan quehubiera prosperado la idea de Rubió i Tudurí de trasladar elzoo al Park Güell? ¿O que hoy la Rambla tuviera un collar dequioscos diseñados por Gaudí? A su vez, la Escola d’Arqui-tectura de Barcelona ha mirado hacia atrás y ha recopiladolos mejores trabajos de final de carrera de los últimoscincuenta años. Aquí también la Barcelona imaginada porlos alumnos sirve para reflexionar sobre su devenir real. Lahistoria de Barcelona es también la de sus remordimientosy dudas, la de sus proyectos imaginados y no aplicados.

La tarea de políticos y urbanistas es detectar las pato-logías urbanas y ponerles remedio. Dicho de otro modo,detectar las lacras que se han enquistado en los chakras dela ciudad, aquellos puntos de concentración de energía ymovimiento que hacen que fluya. El caso de la plaza de LesGlòries, convertida en los años sesenta del siglo pasado enun nudo viario de cuatro ramales, es un ejemplo paradig-mático de patología urbana, que consistió en supeditar laspersonas a los coches. La urbanización de Diagonal Mar hapuesto en evidencia que estábamos sacrificando un puntoneurálgico del movimiento ciudadano en beneficio de lamovilidad de los vehículos. De chakra a lacra.

Esta distinción entre movimiento y movilidad es uno delos pilares del proyecto de remodelación de la Rambla queimpulsa el colectivo Km_zero, liderado por Itziar González.Exconcejala de Ciutat Vella, arquitecta y terapeuta urbana,González explica en la entrevista que abre este número quehay que rescatar la Rambla tanto del monocultivo turísticocomo de la inercia desencantadora. El proyecto de Km_zerotiene la vocación de convertirse en un laboratorio de parti-cipación que podría inaugurar una nueva relación entre laciudadanía y la Administración. González tiene muy claroque gestionar la ciudad no es lo mismo que hacer ciudad,que es siempre la manifestación de la expresión colectiva.Para propiciar esta dinamización comunitaria es imprescin-dible una innovación en la gobernanza que pide unas nuevasreglas del juego y un nuevo lenguaje.

A los que han oído tantas veces la palabra “empodera-miento” sin entender muy bien su significado, he aquí unejemplo concreto. La remodelación de la Rambla es unaoportunidad para hacer, a pequeña escala, un ejercicio deterapia administrativa que convenza a la ciudadanía de quetiene mucho que decir y algo que hacer para mejorar suentorno de una manera no defensiva. Km_zero propone unmétodo horizontal, que tenga en cuenta tanto la opinión delas partes implicadas (vecinos, entidades, empresarios, etc.)como la observación de los técnicos. Es imposible refundarla Rambla sin la cooperación de todos los sectores, perotampoco sin unos valores irrenunciables: la transparencia, lafinura y la proximidad de la Administración, y sobre todo laurbanidad en el sentido más primigenio de la palabra, queen este caso quiere decir protección del arbolado, fomentodel movimiento por encima de la movilidad, recuperaciónde la condición marítima y de los nodos (o chakras) quecomponen el paseo e integración de los barceloneses en surico tejido cultural, sin olvidar a los turistas que han traídola luz de otros soles y que una tarde de agosto murieronatropellados.

La imaginación ciudadanaBarcelona Metròpolis

La arquitecta ItziarGonzález, quedirige el equipoganador de unconcurso de ideaspara la Rambla,protagoniza laentrevista de estenúmero. Enla página de laizquierda y en elcentro, dosproyectos dereforma de la plazade Catalunya: elde Pere Falqués de1891 y el trabajode final de carrerade Pau Bajet,alumno de laEscuela deArquitectura,fechado en 2013.

BM106.062-063-Editorial-cast-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:52 Página 63

64

EN

TREVI

STA

Entrevista: Andreu Barnils Fotos: Pere Virgili

Itziar González:

“Rescatar la Rambla es irrenunciable”La ciudad parecía haber perdido para siempre su paseo por excelencia, o por lomenos así lo pensaban muchas personas. El equipo Km_zero ganó un concurso deideas para mejorar la Rambla con un proyecto que quiere que sea catalizador delas esperanzas colectivas en su renacimiento.

BM106.064-067-Entrevista-cast-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:52 Página 64

Entrevista

65

brutal y único de hacer ciudad que es la Rambla, ¿cómoretroalimenta dinámicas económicas para el resto de laciudad? Un técnico nuestro, Ernest Canyada, es experto enanálisis de la situación laboral en el mundo del turismo. Paragenerar este debate colectivo podríamos conseguir todas lasinformaciones y ordenarlas, ponerlas sobre la mesa. Cree-mos que es la mejor manera de combatir la negatividad.Quien se crea que hablando mal de la Rambla ayuda acambiarla, se equivoca.

¿En el circuito económico se incluiría el alquiler delos pisos?En el paseo se plantaron plátanos para que las raíces aguan-tasen la tierra cuando había riadas. El hecho lineal de losárboles lo marca. Pues de la misma manera, el vecino, lamasa vecinal, garantizará que haya una dinamización comu-nitaria. Veamos, por ejemplo: ¿qué pasa con la avenida Portalde l’Àngel? La normativa impedía abrir grandes almacenes siencima había vecinos. ¿Pero, en cambio, qué ha pasado? Lorecuerdo de cuando era concejala: de una forma extrañafueron desapareciendo esos vecinos. Hablo de ello en milibro Per no perdre peu [Para no perder pie], que actualizael Barcelona, pam a pam [Barcelona, palmo a palmo] deAlexandre Cirici. Ahora, de noche, el Portal de l’Àngel es unespacio desolado. Y nosotros no queremos que eso le pasetambién a la Rambla.

¿Cuántos vecinos tiene la Rambla?Nos consta que viven ciento veinte.

¿Cómo dice? ¿Solo ciento veinte?!Empadronados hay más. Pero contabilizados por SOSRambles hay muy pocos. Todos estos datos se tienen quecomprobar. Ahora nos sentimos como unos intermediariosprivilegiados. Esta tarea, la visibilización de datos, tambiénes tarea nuestra. Esteve Boix, uno de nuestros colaborado-res, se dedica precisamente a eso.

Hablan de tratar de manera sutil los temas de seguri-dad. ¿El artículo 155 les ha afectado? ¿Tendrán quecomerse los bolardos?Ciertamente hay medidas que nos afectarán en el trabajo.Ahora, el reto de Km_zero es encontrar un modo no defen-sivo de proteger la Rambla. Estamos totalmente en contrade hacer del paseo un recinto cerrado.

Vayamos al inicio. En la plaza de Catalunya hay unproblema geológico.Sí, hay un problema de topografía. En la zona de la plaza deCatalunya existe lo que se denomina un talón geológico.Entre el llano de Barcelona y Ciutat Vella se registra undesnivel. Se ve muy claramente en las calles Estruch y delas Moles, en las conexiones respectivas con Fontanella, queson muy empinadas. Nuestro objetivo es, tal como decía,garantizar y facilitar el movimiento de las personas.

¿La Rambla lleva a Colom? No queda claro.El final más bonito de Les Rambles son las Golondrinas.Déjame dedicar un guiño a los compañeros de las Golondri-nas, que son miembros de la junta de los Amics de la Rambla

La Rambla –o Les Rambles, como prefieren llamar alpaseo para destacar su multiplicidad y diversidad, y ala vez respetar la denominación tradicional y aún más

extendida– se repensará gracias al equipo Km_zero, queganó el concurso para la mejora integral de esta importantí-sima vía barcelonesa. La arquitecta Itziar González (1967),exconcejala del Ayuntamiento y vecina de Ciutat Vella, liderael proyecto, que detalla en esta entrevista. Nos recibe en unode los bajos del Palau de la Virreina, donde trabaja en equipodesde hace semanas y donde todos los vecinos son bienve-nidos a colaborar. En las páginas que siguen nos habla de loscambios que prevé en el paseo y del método horizontal quequiere emplear para conseguir que participen todos cuan-tos lo deseen. Dentro de un año las líneas maestras deberíanestar decididas y podrían empezarse las obras.

Empecemos por los árboles, los magníficos árboles.El elemento natural del arbolado es esencial. Los árbolesestán muy cerca unos de otros y, por lo tanto, han tomadomucha altura para buscar la luz. Desde los balcones, pues,puedes ver el paseo, porque las copas no tapan su visión.Tenemos la intuición de que el árbol, como presencia, comogenerador de ambiente, deberíamos aproximarlo a los espa-cios de estancia. Ahora hablo como vecina: es una lástimaestar flanqueada de árboles sin poder disfrutar de ellos.Disponemos ya de informes muy específicos sobre el estadodel arbolado, pero esta información no ha salido de losdespachos. Queremos que nuestro interlocutor especiali-zado en arbolado, Josep Selga, biólogo y técnico, la recopile,la valore y la comparta con todo el mundo. Y se validará, ono.

Objetivo: huir del monocultivo turístico.Cuando decimos huir del monocultivo, lo decimos como retogeneral: no podemos especializar tanto nuestra ciudad. Nopuede haber partes de la ciudad de uso exclusivo para unsolo colectivo. Y ahora, sobre todo después del atentado, laRambla está en el corazón de los barceloneses. El motivoque la gente da para no venir es precisamente que encuen-tran la Rambla demasiado especializada en consumo turís-tico. Nuestro reto es hacer que los barceloneses reconectencon la idea de que la Rambla es el lugar de más expresióncolectiva de la ciudad, escenario de manifestaciones yrevueltas, dotado de un patrimonio arquitectónico impre-sionante y espacio central entre dos barrios intensos, elRaval y el Gòtic. Todo ello convierte en irrenunciable el obje-tivo de rescatar el paseo para volver a llevar en él vida activacomo barceloneses.

Objetivo: hacer visible el circuito económico y redis-tribuir beneficios. No sé si será fácil.No sabemos con suficiente profundidad qué pasa en LesRambles. Estamos instalados en una serie de tópicos: haymuchos turistas, los restaurantes no son muy buenos. Haydemasiados comentarios negativos contra la Rambla y esteequipo tiene claro que la mejor manera de neutralizar lanegatividad es con un ejercicio de objetividad. No conoce-mos demasiado el circuito económico que se crea aquí. Igno-ramos la actividad real que genera, qué riqueza produce. Losrestaurantes, ¿compran en la Boqueria? Este dispositivo tan


Entrevista

66

y que siempre han estado muy comprometidos con el paseo.Les Rambles llevan al frente marítimo, y su continuidad nose consigue en la Rambla de Mar, que va al Maremàgnum,sino bordeando el paseo de Colom mirando hacia el mar...

En el frente marítimo hay una serie de edificios mili-tares. ¿Se los podría quedar la ciudad para darles unuso diferente?Es una idea: destinar estos edificios a usos colectivos y cultu-rales. Podríamos poner bibliotecas. Tenemos también elGobierno Civil, Correos. En cualquier caso, está claro que laRambla reconecta con un paseo marítimo, y en consecuen-cia ha de ser capaz de recoger la condición marítima deBarcelona para rescatarla del mercantilismo de un puertoque vuelve a dar la espalda a la ciudad.

¿Cuántos edificios singulares tiene la Rambla?Hay más de treinta edificios catalogados individualmente: laAntigua Fundición de Cañones, la Casa March, el teatro Prin-cipal, la Casa Xuriguer, la Casa Fradera, el Gran Teatre delLiceu, el Palau de la Virreina, la casa dels Paraigües... Desdeel punto de vista del paisaje urbano es un conjunto que hayque proteger y potenciar como espacio cultural y medioam-biental. Podemos descubrir muchas anécdotas en los esgra-fiados que se hacían en las fachadas con el fin de ocultar lascomposturas de las fincas originales. Aquí mismo, delantedel Palau de la Virreina, hay un esgrafiado con unos angeli-tos que miran hacia abajo y dicen: “Ya somos cuatro”. ¡Yasomos cuatro plantas!

¡Muy curioso!¿En qué otro lugar de Cataluña encuentras una concentra-

ción de equipamientos tal para actividades relacionadas conla cultura? Empezando por el propio Institut de Cultura deBarcelona, en la Virreina, hasta varios teatros, hoteles dondese han alojado personajes relevantes de la historia contempo-ránea –como el Continental, el Quatre Nacions o el Lloret–,sedes de entidades culturales, establecimientos comercialescomo la Casa Beethoven, etc. Estamos haciendo una carto-grafía de todos los equipamientos relacionados con lacultura, la ciencia y la técnica. La idea de la Rambla comoespacio cultural es fundamental. En este sentido, entre otrasiniciativas, consideramos la preparación de una estrategiapara realizar una programación conjunta.

Un dilema clásico: los coches, ¿se quitarán o no?Ahora se está debatiendo el plan de movilidad de Ciutat Vellay tenemos que encajar la propuesta más coherente con lasestrategias generales. Ahora bien, nuestro técnico en movi-lidad, Ole Thorson, prefiere que hablemos de “movimiento”,el movimiento de las personas. Y acabaremos decidiendoentre todos cómo se tiene que configurar la presencia de loscoches. Hay cuestiones importantes a considerar, vincula-das a la logística y al transporte público.

Y ahora una cuestión de método: ¿cómo se consigueque la gente coopere?Unos meses atrás se presentaba el libro Voreres, la memò-ria subtil [Aceras, la memoria sutil], de Frederic Perers,publicado por el Ayuntamiento de Barcelona, sobre las lose-tas con letras de las calles. Por la misma época aparecióEscofet, símbol industrial de Barcelona. Arts, disseny iarquitectura en la creació de valor [Escofet, símboloindustrial de Barcelona. Artes, diseño y arquitectura en lacreació de valor], de Emilio Farré-Escofet, publicado porAngle Editorial. En un mismo mes se presentaron dos refle-xiones de cómo se urbaniza la ciudad, y ambas demuestranque hubo un momento en que la iniciativa industrial reco-nocía la oportunidad de contribuir al interés generalmediante la mejora urbana. Inicialmente el Ayuntamientohacía pagar a los propietarios el gasto de poner aceras antelas fincas, pero poco a poco se hizo cargo del coste de todala urbanización de la ciudad. Y aquí es donde Frederic Perersdetecta cómo la maquinaria burocrática de la Administra-ción a menudo se vuelve ciega.

Cuando llegaron los ayuntamientos democráticos y seactualizó el nomenclátor de las calles, se modificaron lasplacas de las fachadas pero no se tocaron los nombres en lapavimentación de las aceras, y así, por ejemplo, encontra-bas en una fachada una placa con el nombre “Diagonal” peroen la acera se leía “Avenida Generalísimo Franco”. Voreresrecoge una de las acciones artísticas de Perers, en querescata algunas viejas losetas y las recompone para escribirel lema “Las calles serán siempre nuestras”. Este es preci-samente el espíritu del trabajo de Km_zero. Queremosdevolver a la Administración una finura y una proximidadque la burocracia a menudo no le permite. La cuestión esrepartir roles. Yo siempre hablo de la terapia administrativa;la Administración necesita terapia. Y necesita ponerse en lapiel de los otros agentes. Y no acumular tanto poder de deci-sión. Porque gestionar ciudad no es lo mismo que hacerciudad. Hay una gran diferencia.

Itziar Gonzálezrevisando aspectos

del proyecto demejora con miem-bros de su equipo,

en los bajos delPalau de la

Virreina. En la página

siguiente, foto degrupo de Km_zero

en la Rambla.

Entrevista

67

Km_zero dispone de sociólogos, arquitectos, urbanis-tas. Un equipo multidisciplinario.El concurso de ideas para la mejora de la Rambla ya pedía lacreación de un equipo interdisciplinario. Querían sociólogos,economistas, arquitectos, ingenieros, ambientólogos, etc.Hemos invitado a personas que ya llevan tiempo trabajandoen Ciutat Vella y la conocen bien. Por ejemplo, el equipoEkona de Iolanda Fresnillo, Sergi Cutillas, Pablo Cotarelo eItziar Giménez, que ha elaborado el plan Queda’t [Quédate]de Ciutat Vella. O Paul B. Preciado, que colaboró con elMACBA como director de sus programas públicos y hacetiempo que trabaja sobre la función de la cultura como crea-dora de espacio público. Yo misma fui concejala de CiutatVella y vivo a veinte metros de La Rambla. Olga Tarrasó, porsu parte, es coautora de la urbanización de los paseos de losmuelles Barcelona y de la Barceloneta, y el estudio de LolaDomènech ha firmado la recuperación del espacio de lafuente de Carmen Amaya en la Barceloneta y la remodela-ción del paseo de Sant Joan.

¿Les Rambles o La Rambla?En la memoria popular el nombre del paseo se ha fijado enplural, Les Rambles. Pero para la Administración es laRambla. Nosotros hemos elegido llamarlo Les Ramblesporque son muchas y diversas. Están las ramblas que quie-ren unos, y las que quieren otros. Por último, a partir denuestro análisis vimos que la Rambla es un fuera muralla yque en las puertas se generaban espacios, plazas. La Rambladels Estudis, la de les Flors, etcétera. Eran Les Rambles:ámbitos espacialmente centrados en ellos mismos que seencadenaban. Nuestra idea, nuestra intuición, es que hayauna concatenación de ramblas, como una especie de ágoras,que nos permita huir del pasillo central actual dedicado casiexclusivamente al consumo turístico.

Proporcionen internet gratis en la Rambla y veráncómo se llena de vecinos.No basta con este tipo de estas cosas. Es el caso del esta-blecimiento Apple de la plaza de Catalunya, que atrae a unmontón de gente porque hay un buen wifi en la acera. Elotro día, en la presentación que la concejala Gala Pin hizo alos vecinos y entidades de nuestro equipo Km_zero, ¡unhombre reivindicó centros de día para personas mayores yguarderías! Nosotros creemos que, si estudias bien cuálesson las rutas escolares, los espacios de juego, los lugares másacogedores para sentarse, aumentan las posibilidades de quelos vecinos quieran volver. Si además llevas a cabo progra-maciones culturales, sin duda volverán.

¿Rehabilitación o gran obra? ¿Resituar o hacer algonuevo? Nuestra mirada es integral y a la vez respetuosa con elentorno patrimonial existente. Si tenemos que trabajar en elsubsuelo con el fin de mejorar las condiciones de los pláta-nos, se hace. Hay túneles y refugios bajo la cota de calle quedebemos tener en cuenta. También nos centraremos en elestudio de las viviendas y de las condiciones de las fincas,especialmente las de propiedad pública. Los vecinos quepidieron que nos presentáramos al concurso auditarán nues-tro trabajo y vigilarán que al final de todo el proceso no haya

mejoras solo en la calle, sino también, por ejemplo, el ascen-sor que desde hace tanto tiempo reclamaban.

¿El gran peligro y la gran esperanza del proyecto?La gran esperanza es que por fin seamos capaces de hacercosas juntos, vecinos, Administración y técnicos expertos,para demostrar que es posible reconducir las actuales diná-micas de la Rambla. ¡Demasiada gente la había dado porperdida! Y vemos este proyecto como una oportunidad dehacer real una esperanza colectiva, para vencer una inerciadesencantadora. Ahora es un espacio de unidad. Es respon-sabilidad del equipo no decepcionar esta ilusión. El granobstáculo será la existencia de personas con una visiónprivativa de lo que se tiene que hacer, que no acepten lasreglas del juego cooperativo. Queremos que todo el procesosea transparente y público, para que las tomas de decisiónsean colectivas y se puedan argumentar. Reivindicamos unaplanificación dinámica que se adapte a los retos siemprenuevos y cambiantes que surgen en un epicentro de la globa-lidad como son Les Rambles.

¿Se lo toma como un reto personal?El encargo es de un año; precisamente aún le debía un añode trabajo al distrito de Ciutat Vella, porque dimití comoconcejala al tercero. ¡De modo que habré cumplido micompromiso de trabajar cuatro años por Barcelona! Sepuede decir que se acaba un ciclo. Al cabo de poco de empe-zar el mandato, coincidiendo con las fiestas del Roser, hicepública mi propuesta de iniciar los trabajos para una inter-vención integral en Les Rambles. Era el 28 de septiembre de2007, y mira: diez años después parece que podré ayudar aque se haga realidad...

Km_zero


DOSIER

68

BM106.068-090.Dosier-cast-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:54 Página 68

Las comunidadesextranjeras en Barcelona

Marc Pallarès

El pasado otoño el politólogo búlgaro Ivan Krastevexplicaba en una conferencia en el Centro de CulturaContemporánea de Barcelona (CCCB) que los paísesde Europa en los que la xenofobia es más acentuadano son precisamente aquellos que han recibido elcontingente más numeroso de refugiados. Alcontrario, la animadversión a los extranjeros que hadespertado el éxodo sirio es mucho más acusada enaquellas zonas de Europa que han perdido máspoblación en los últimos veinticinco años. “La genteque se va de su país devalúa y desprestigia su lugarde origen. Los que se quedan a menudo seconsideran perdedores y viven con el sentimiento deque ya no entienden el lugar en el que viven”,observa Krastev.

Barcelona es, sintomáticamente, una de lasciudades de Europa se han mostrado que másreceptivas ante el drama de los refugiados y a la vezuno de los polos de atracción de inmigración del surde Europa. El crisol de comunidades extranjeras detodo el mundo que viven hoy en Barcelona es másgrande y más diverso que nunca. En este dossierhemos dedicado un espacio a investigar, por un lado,cómo viven las comunidades más numerosas deextranjeros: italianos, chinos, marroquíes, pakistaníesy latinoamericanos, y, por otro, recogemos cómo sehan hecho más visibles nacionalidades hasta ahorapoco representadas como los bengalíes, los armenioso los hondureños.

69


Dosier

70

sino como un proceso. El modelo está en construcción y hayque invitar a la ciudadanía a participar en él. No hacemospolíticas interculturales sino acciones con perspectiva inter-cultural. Es un modelo tan abierto que por el camino pode-mos decidir abandonarlo.”

La primera premisa de la interculturalidad es no excluirla opción multicultural ni la asimilación. “Quien quiera asimi-larse a la cultura autóctona, debería poder hacerlo. Tampocopondremos trabas a la convivencia multicultural. Si unacomunidad opta por vivir más cerrada en su espacio, siem-pre dentro de un contexto compartido, hay que respetarlo,porque es una tendencia natural que todos tenemos cuandomigramos", sostiene López.

Tres niveles de la interculturalidadLa interculturalidad se despliega en tres niveles. En primerlugar, hay que garantizar la igualdad de derechos y la equi-

“Tenemos la suerte de que hemos sido receptoresde la inmigración extranjera desde hace relati-vamente poco tiempo, si nos comparamos con

Londres o París, dos ciudades con un pasado colonial que seencuentran con grandes dificultades aún hoy para gestionarla diversidad”, nos dice Lola López, comisionada de Inmi-gración en el Ayuntamiento de Barcelona. Si en Francia seoptó por la asimilación de los foráneos, en Inglaterra, encambio, se apostó por el multiculturalismo. Los años handemostrado que ni una receta ni la otra han evitado la segre-gación ni han garantizado la cohesión social.

El Ayuntamiento de Barcelona ha apostado desde hacemás de diez años por la interculturalidad. El Plan BarcelonaInterculturalidad ha sido un eje indiscutido de la políticamunicipal en la última década. “Hemos de evitar los erroresde otros modelos –insiste Lola López–. Lo primero de todoes no entender la interculturalidad como un modelo cerrado,

Texto: Bernat Puigtobella Director de Barcelona Metròpolis Fotos: Pere Virgili

Ciudad abiertaBarcelona acoge hoy a más población extranjera que de otras zonas de España. Laglobalización ha alterado la fisonomía demográfica de una ciudad que ha sido polode atracción de migraciones de todo el mundo en este cambio de siglo.

Entreno del SantAndreu

Cricket Club en elcampo de béisbol

Pérez de Rozas, deMontjuïc, en una

imagen tomada en2016, con el

capitán Sajid alfondo. Este es unode los equipos decríquet formado

por jóvenespakistaníes y querecibe apoyo delAyuntamiento.


Comunidades extranjeras

71

dad en el acceso a las oportunidades. Este primer valor eselemental y sería compartido por el modelo asimilacionistafrancés y el multiculturalista británico. El segundo requisitopara construir una dinámica intercultural es el reconoci-miento de la diversidad cultural y religiosa como unariqueza.

Y por último, el tercer escalón de la interculturalidadpide la interacción y el diálogo, con el fin de que todas lascomunidades puedan hacer sus aportaciones a la construc-ción de la ciudad sin renunciar a ser quienes son. “El diálogopide el reconocimiento del otro como igual. La intercultura-lidad no es fácil, tiene muchas zonas de conflicto –valoraLópez–. Tenemos que estar permanentemente construyendoeste diálogo, reconociendo el valor de la diversidad. Aún nonos hemos dado cuenta, por ejemplo, de que los colombia-nos, con el bagaje bélico que acarrean, nos pueden dar aconocer nuevas herramientas para la resolución de conflic-tos. O que podemos aprender estrategias comunitarias desupervivencia de los recién llegados del África subsahariana,un colectivo que no regresó a sus países de origen a raíz dela crisis económica de 2008, porque la supo soportar mejorque otros”, remata la comisionada de Inmigración.

Barcelona es un campo abonado para la relación inter-cultural. La celebración del Año Nuevo chino, que tienelugar en el barrio del Fort Pienc con un desfile, incorporadragones, castellers y diablos. El Ayuntamiento se ha impli-cado facilitando su celebración. “Ofreces a la comunidadchina la posibilidad de celebrar algo propio, de manera real,y ellos a su vez se abren a incorporar ingredientes del paísque les acoge. Se crea así un sentimiento de pertenencia enlas dos direcciones. La ciudad se apropia de una celebración

tradicional de una comunidad que se injerta de elementosautóctonos”.

Otro ejemplo exitoso de interculturalidad se ha vivido enla comunidad pakistaní, que ha visto cómo sus jóvenes hanempezado a jugar a criquet en diferentes espacios de laciudad hasta llegar a crear el Poble-sec Cricket Club o elSant Andreu Cricket Club, entre otros. El Ayuntamiento hafacilitado espacios a estos jóvenes y ha puesto en marcha unprograma de formación para monitores deportivos con elobjeto de enseñarles a jugar a criquet. La mayoría de estosmonitores son también pakistaníes que ven cómo se les reco-noce una capacidad y se les respeta por el trabajo que reali-zan. Así, los niños pakistaníes encuentran en estosmonitores una figura en positivo que les sirve para reafirmarsu comunidad. El Ayuntamiento, por su parte, ha promovidoun equipo femenino de este deporte, al que se han incorpo-rado también chicas de origen marroquí y sudamericano. Elresultado es que también cambia la mirada de los demáshacia los paquistaníes, pues se produce un reconocimientode sus capacidades. Con este programa se abarcan todas lasfases de la interculturalidad, ya que, aparte de garantizar losderechos ciudadanos y la igualdad, se pone en valor la diver-sidad y se incorpora a otras comunidades en este espacio deinterrelación.

El ejercicio de la interculturalidad también tiene encuenta el pluralismo religioso. Durante el ramadán, losmusulmanes de Barcelona celebran el Iftar, la ruptura delayuno, en una fiesta abierta a todos en la calle en que sirvenplatos típicos de su país. La vivencia diversa de la muertetambién comporta modos diferentes de celebrar el ritualfunerario. La celebración mexicana del día de los muertos

Dos bolivianas enla plaza deCatalunya durantelas fiestas de LaMercè de 2017.


Dosier

72

Juan Goytisolo se declaraba nacionalista de la Rambla,con todas las culturas que la pisan. Desde hace untiempo sobresale la italiana. Un puñado de voces de

turistas, inmigrantes, estudiantes Erasmus y viajeros denegocios procedentes del país de Francesco Totti te acom-paña durante un paseo que, en vez del Liceu, parece que teprometa el Teatro alla Scala de Milán.

“Barcelona tiene dos caras: la de su identidad propia y lade postal. En Italia creen que aquí estoy todo el día en laplaya o de fiesta”, explica Alessio Arena, cantautor napoli-tano, mezclando el catalán con el castellano igual que, enotras ocasiones, mezcla el napolitano con el italiano. Lacomunidad italiana es la que tiene más residentes en Barce-lona –supone el 10,1 % de una población extranjera quesuma 288.675 personas—, seguida de la china (6.9 %) y dela pakistaní (6,7 %). “Lo que ha sucedido en los últimoscuatro años con los italianos no lo llamaría emigración, sinodirectamente diáspora hacia Barcelona”, explica DavidePerollo, siciliano, investigador sobre refugiados y migrantesy autor del estudio La integración sociolaboral de los jóve-nes italianos en el extranjero: el caso de la comunidaditaliana en Barcelona. “Los italianos que viven aquí perte-necen mayoritariamente a la franja de edad situada entre losdieciocho y los treinta y cinco años, y son norteños”, añade.La Rambla solo es el mejor ejemplo de la inmensa presenciade esta comunidad, que se diversifica por el resto de barrios,sobre todo por Gràcia, Poble-sec y Barceloneta.

Según datos oficiales, en esta circunscripción consular –que incluye, además de Cataluña, Andorra, Aragón, la Comu-nidad Valenciana, Murcia y Baleares– en el año 2000 había13.400 italianos inscritos. Ahora hay más de 80.000, aunqueuna parte de ellos son de origen argentino. De este total,entre 32.000 y 33.000 viven en el área metropolitana deBarcelona. Perollo, con todo, desmiente esta cifra. “Hay unos130.000 italianos en el área metropolitana –asegura–; lo quepasa es que la mayoría no han ido a inscribirse al consulado”,a pesar de que por ley es obligatorio al cabo de un año deresidencia. “Los que llegaron en los primeros años 2000pudieron acceder a casi cualquier trabajo sin problema.

Texto: Sergi Escudero Periodista Fotos: Dani Codina

La supuesta catapulta para losjóvenes italianosBarcelona ocupa un lugar privilegiadoen el imaginario de los italianos, paraquienes la ciudad es casi perfecta.Pero tras esta imagen se esconde unarealidad que puede llegar a ser dura ydifícil para muchos de ellos.

nos invita a honrar a los difuntos de una manera más festivaque la nuestra.

Ciudadanía y culturaLa identidad cultural es un ingrediente importante de laciudadanía. El profesor de la Universidad de California TobyMiller distingue entre tres tipos de ciudadanías. En primerlugar, la política, que contempla los derechos y deberes delos individuos en una determinada comunidad. En segundolugar, la económica, que debe garantizar la supervivencia yel bienestar de la población de un país. Y finalmente la ciuda-danía cultural, que tiene que garantizar el sentimiento depertenencia cultural.

La ciudadanía cultural garantiza el derecho de repre-sentación cultural y el derecho de hablar desde la propiaidentidad. Este derecho asegura la posibilidad de expresarsecolectivamente dentro de una comunidad sin tener que inte-grarse en ella completamente.

Si la ciudadanía política ha sido importante en los últi-mos dos siglos y la económica ha emergido después de laSegunda Guerra Mundial a raíz de la necesidad de garantizarel estado del bienestar, la cultural emerge tras la crisisposcolonial y las grandes inmigraciones desde los países delTercer Mundo a las metrópolis occidentales.

La primera oleada migratoria de mediados del siglo XX

hacia Francia e Inglaterra tenía un componente poscolonialy se aceptó desde un cierto paternalismo. El sentido deculpa imperial exigía corresponder con un discurso de inclu-sión ante los recién llegados. Las atenciones que los británi-cos tuvieron con negros o hindúes no las han dedicadodespués a la inmigración que ha traído la globalización, comola procedente de Polonia o Latinoamérica.

La interculturalidad tiene que propiciar una convivenciareal de comunidades diferentes sobre la diversidad demo-gráfica de cada país, basada en el respeto de unos derechosuniversales y no en una supuesta mala consciencia de losviejos imperios, porque los movimientos migratorios de hoyson resultado de desequilibrios que van más allá de las viejasconstelaciones coloniales.

Desfile del AñoNuevo chino en losbarrios de Sagrada

Família y FortPienc, el mes defebrero de 2014.


73


A la izquierda,Salva TVBoy,artista urbano quecomenzó en lascalles de Milán yse ha consolidadoen Barcelona,autor del famosografito, yadesaparecido, quemostraba a Messiy Ronaldobesándose paracelebrar Sant Jordiy el Clásico, que elaño pasadocoincidieron en elmismo día.A la derecha,ClaudiaCucchiarato,responsable decomunicaciónde la editorialSalamandra,fotografiada enGràcia, uno de losbarrios preferidospor la comunidaditaliana.

Barcelona era comparable a Dublín en la facilidad con quelos jóvenes podían llegar, conseguir papeles y empezar atrabajar en algo temporal –sigue explicando–. Pero la crisisdejó florecer todo lo malo y lo bueno de la capital catalana.Quien ha llegado ahora ha encontrado una situación que yano es tan fácil como antes, sobre todo por culpa de los requi-sitos que se exigen para obtener el número de identificaciónde extranjeros (NIE) desde la reforma de 2012”.

Una imagen “casi perfecta”Pero hagamos ya la pregunta clave: ¿por qué un jovenitaliano se marcha de su país para venir a Barcelona, un lugardel que pretenden huir muchos jóvenes autóctonos paraencontrar trabajo en otros puntos del mapa? “Yo diría quetodos los italianos venimos por amor. Aunque existen dife-rentes tipos de amor. En mi caso, fue amor propio. En Barce-lona, más que en otras ciudades, se vive bien. Su imagen escasi perfecta en Italia”, opina Claudia Cucchiarato, deTreviso, responsable de comunicación de la editorial Sala-mandra y autora de Vivo altrove, un reportaje sobre lositalianos que viven en el extranjero. Claudia también aseguraque en su país imperan la gerontocracia, el nepotismo y elintercambio de favores.

“Un italiano en Italia casi no es valorado. Por ejemplo,sabemos hablar en público porque desde pequeños hemoshecho exámenes orales, y esto en el extranjero se valora.Para un joven de mi país, España supone un primer paso enel camino de la mejora”, explica Cecilia Ricciarelli, propieta-ria de la librería Le Nuvole, de Gràcia. “El turismo, la restau-ración y todo el sector técnico en Italia están saturados. Poreso muchos italianos vienen a Barcelona o a la Costa Brava,como escalas hacia otros lugares”, apunta Perollo.

Claudio Stassi, dibujante de cómics palermitano, llegócon su mujer a Barcelona con la intención de probar duranteun año lo que era vivir aquí, y ya suman ocho. Hasta hantenido una hija. “En Barcelona encontré todo lo que echabaen falta en mi ciudad: más orden, más control, más limpieza,ninguna dificultad para ir al hospital y que te atienda unmédico –algo que en Sicilia es una pesadilla– y facilidad paraque te den un documento en el Ayuntamiento o en el consu-lado”, enumera.

“Aun viviendo una crisis, aquí se respira un clima de opti-mismo que no existe en Italia. Esto ha atraído a muchagente”, opina Alessandro Manetti, director del InstitutoEuropeo del Diseño (IED) de Barcelona. “Cada semanarecibo tres o cuatro peticiones de italianos que quieren venira trabajar. Pero no solo me llegan desde Italia, sino tambiénde otros países, como por ejemplo de Londres; italianos quese han cansado de no ver el sol”. Así pues, en resumen, laburocracia y las dificultades para ser atendido correcta-mente cuando vas al médico son las dos principales pesadi-llas italianas en su país. De cerca les sigue el malfuncionamiento de los transportes; la mayoría de los entre-vistados para este reportaje considera que los transportespúblicos de Barcelona son bastante eficaces.

Perollo avisa que durante sus investigaciones ha descu-bierto algo que le preocupa: una división entre italianos deprimera y de segunda. “Hay italianos llegados hace diez añosque están explotando a los compatriotas que llegan ahora”.Desde julio de 2012, para obtener el NIE es imprescindibledisponer de un contrato de trabajo y de 5.100 euros en unacuenta bancaria española para demostrar que puedesmantenerte y contratar un seguro médico. “Para muchositalianos que vienen aquí sin tener una idea de vida estruc-


Dosier

74

turada o contactos con alguna empresa o universidad secomplica mucho el asunto –expone–. En toda esta situaciónentran en juego los capolarati. Es decir, los italianos asen-tados que explotan laboralmente a los recién llegados. Estosúltimos acaban trabajando en negro en sectores como larestauración o en pequeñas actividades industriales hastareunir el dinero suficiente para abrir una cuenta en elbanco”, sigue explicando.

“Los capolarati también controlan el sector inmobiliario.Cuando yo llegué una habitación individual costaba entre200 y 250 euros al mes. Ahora, en portales clones de Airbnbgestionados por italianos, cuesta 500 o 600. Los italianos quelo gestionan se llevan al mes 5.000 o 6.000 euros que nodeclaran a Hacienda y, además, no viven en Barcelona, sinoen Ibiza. Tienen ‘esclavitos’, normalmente compatriotasrecién llegados que hacen el check-in y el check-out”.

La cara oscuraLysh es un nombre ficticio. Pero Lysh existe y su Barcelonatambién. Después de pisar la ciudad por primera vez elverano en que quiso empezar a aprender español, regresó aCatania, donde sentía que ya nada la retenía. Por eso elverano siguiente se dio una segunda oportunidad con laintención de quedarse. Poco después de llegar se enamoróde un chico que vivía en la calle y que la arrastró a ella.Vivían al día, pidiendo limosna, y demasiado dinero lo desti-naban a consumir droga. Hasta que decidieron invertir todolo ahorrado en elaborar minibocatas para venderlos de formaambulante en las fiestas de Gràcia. La policía se los confiscóen la primera noche y los multó. A Lysh y a su novio enton-ces no les quedó más remedio –afirma– que ponerse avender droga para comer y algún día poder dormir bajotecho. Así era muy fácil hacer dinero, como también lo eradesnudarse los dos ante una webcam.

Mientras tanto, cada vez consumían más droga. Lyshvivía un infierno y su padre le pagó el billete de regreso aCatania. Pero lejos de ser un final, se trató de un simplepunto y aparte. Ella tenía la idea fija de que se merecíaconquistar Barcelona, que algún día pretendía poder llamarla ciudad de su vida. Y se dijo que quizá a la tercera iba lavencida, si no se relacionaba más con el chico que la habíallevado a la calle. Empezó a dar clases de italiano a particu-lares y a empresas y con el dinero ahorrado alquiló un pisazoen la plaza Urquinaona al que le sobraban dos habitaciones.Realquilarlas a turistas era una opción; ilegal, pero unaopción. La aprovechó sin contarle nada a la propietaria delpiso. Poco tiempo después había ahorrado tanto dinerocomo para alquilar otro piso con la intención de realquilarloentero. La última vez que la vi me contó que estaba muyilusionada con un proyecto: crear una red de pisos turísti-cos ilegales.

El mundo culturalEl cantautor Alessio Arena no lo ha tenido nada fácil paraintroducirse en el mundo cultural barcelonés: “A la gente defuera le cuesta entrar en este mundo para participar comoprotagonista de su efervescencia. Los artistas extranjerosbásicamente se mueven entre la Rambla y la Gran Via. Subirmás arriba cuesta muchísimo; es complicado formar partede la elite cultural local si eres foráneo. La música catalana

es muy hermética”, dice. En su caso, admite que a costa demucho esfuerzo ha acabado haciéndose un hueco. Lodemuestra la colaboración con artistas pertenecientes a estaelite como Marina Rossell o su reciente actuación en el Festi-val Jardins de Pedralbes como telonero de Índia Martínez.“Cuando vine a Barcelona con veintidós años tenía la preten-sión de hacer cultura en catalán, aun siendo italiano. Lo heconseguido. De hecho, hasta ahora he grabado más cancio-nes en catalán que en ningún otro idioma”, remata Arena.

“Intento interpretar la política dando mi opinión ytocando algún punto sensible. A veces hay alguien que seenfada, como cuando convertí en santa a Ada Colau cercade la plaza Sant Jaume”, relata en un buen catalán SalvaTVBoy, el artista urbano que empezó en las calles de Milány que se ha hecho mayor en Barcelona. Una obra suya, yadesaparecida, fue motivo de un notable ruido mediático:situada en el aparador de un surtidor de gasolina de la partebaja del paseo de Gràcia, en ella aparecían Messi y CristianoRonaldo dándose un beso mientras el primero sostenía unarosa en la mano; un homenaje al día de Sant Jordi, que elaño pasado coincidió con el Clásico de fútbol.

Expectativas laborales defraudadas“Desde el 2008 hasta hoy ha habido una caída del 60 % de lacapacidad de inserción laboral de los italianos que vivenaquí”, explica Perollo, quien también comenta que actual-mente los italianos en Barcelona se reparten entre empresasde telemarketing o restauración, en inmobiliarias y en todolo que tiene que ver con la explotación en gris de Airbnb ysimilares, en plataformas web de venta en línea como Priva-lia y Rumbo y en el aeropuerto de El Prat. Y otros, pertene-cientes al grupo de los más afortunados, se encuentran en elsector científico.

“Un 20 % de nuestros investigadores son extranjeros”,asegura la directora del Sincrotrón Alba, Caterina Biscari.“De estos, la comunidad mayor es la italiana. A Italia, encambio, no llegan investigadores de fuera y los autóctonos sevan mucho más que los españoles, sobre todo los jóvenes.No hay españoles que trabajen en la investigación italiana”.Pero Perollo recalca que “muy pocos llegan y conectandirectamente con un nivel empresarial medio o superior. Yaquí, con el objetivo de quedarse en Barcelona, aceptanempleos precarios que en Italia nunca hubiesen aceptado”.

Este incumplimiento de las expectativas laborales puededesembocar en la situación que menciona Cucchiarato: “Hayun momento crítico a los cuatro años de irte de tu país. Si nohas conseguido lo que pretendías, soñabas o querías, te sien-tes tentado a regresar”. Ella tuvo la suerte de que cuando secumplieron los cuatro años estaba viviendo una de sus mejo-res épocas en la capital catalana. “De los que llegan con laidea de una Barcelona maravillosa para vivir, el 60 % cambiade opinión en un par de años por la falta de trabajo, por elincremento del precio de la vivienda o por los gastos de autó-nomo. Y cuando ya se han decepcionado de Barcelona, sevan a Canarias”, concluye Perollo en tono de impotencia.



75

justo al lado del Ayuntamiento– el padre Peter Yang, sacer-dote que salió de China con el triunfo de Mao Zedong y quea partir de 1965, y durante más de cuatro décadas, celebrómisa cada mañana en la catedral de Barcelona. El segundorestaurante, el Pequín, lo abrió Kao Tze Chien, cocinero delrestaurante del padre Peter Yang, con los ahorros que habíaconseguido en 1962 haciendo de extra en 55 días enPequín, de Nicholas Ray, filmada en Las Rozas, cerca deMadrid. Los descendientes de su estirpe regentan hoy algu-nos de los mejores restaurantes chinos de la ciudad.

En el año 1990, los apenas 387 chinos que había regis-trados en Cataluña, casi todos en Barcelona, se dedicabanaún principalmente a la restauración. Una parte importantehabían ido llegando durante las décadas anteriores de la islade Taiwan. Los Juegos Olímpicos de 1992 tuvieron un efectollamada para los chinos de todo el mundo, pero la mayoríacomenzaron a llegar de una comarca muy concreta de la

Entre la playa de la Mar Bella y el Camp de la Bota selevantó en las últimas décadas del siglo XIX un núcleobarraquista en un tramo conocido como la playa de

Pequín. No se sabe con seguridad si los que vivían allí eranchinos procedentes de Cuba o de Manila, o bien tagalos deFilipinas. Isidre Nonell dejó su testimonio en el año 1901 enun bellísimo cuadro neblinoso titulado precisamente Laplaya de Pequín, que se conserva en el museo del monas-terio de Montserrat. Con las nuevas oleadas migratorias dela Exposición Universal de 1929, aquel topónimo orientalacabó casi por olvidarse. Algunos reportajes de las revistasImatges o Mirador, con unas magníficas fotografías deGabriel Casas, documentan que había algunas decenas dechinos dedicados a la venta ambulante viviendo en Barce-lona en los años treinta.

El primer restaurante chino de Barcelona, el GranDragón, lo abrió en 1958 –en el número 5 de la calle Ciutat,

Texto: Jun Chin i Manel Ollé Departamento de Humanidades de la UPF

Chinos: de la playa de Pequín al bar de debajo de casaA diferencia de lo que pasó con otras comunidades migratorias, la crisiseconómica no hizo que los sufridos, ahorradores y laboriosos chinos de Barcelonavolviesen a su país o partieran hacia nuevos destinos migratorios: muymayoritariamente se quedaron. La crisis solo frenó su ritmo de llegada.

Cocineros delrestauranteDazhong, en lacalle de Ribes,durante undescanso a lapuerta delestablecimientopara presenciar eldesfile del AñoNuevo chino, enfebrero de 2014.

Pere Virgili


Dosier

76

provincia de Zhejiang, al sur de Shanghái: la comarca ruraldel Qingtian, cercana a la ciudad de Wenzhou. De allí vienenla gran mayoría de los chinos del sur de Europa y también losde Barcelona.

De una forma visible pero aún gradual, empezó a crecerel número de chinos y de restaurantes por todo el país. Fuea finales de los años noventa cuando las ocupaciones profe-sionales de los chinos empezaron a diversificarse, con laaparición de los bazares del todo a cien, de los mayoristasde ropa y marroquinería de la zona de la calle Trafalgar o delos talleres textiles de Badalona, Santa Coloma o Mataró...

Alrededor del año 2000, aquella primera diversificaciónhizo posible que se iniciase un crecimiento rapidísimo de lacomunidad china de Barcelona. Con una capacidad admira-ble de adaptación a nuevos sectores y a nuevas demandas,llegaron los cibercafés, las peluquerías y los centros de mani-cura, las tiendas de ropa, las fruterías y los bares Marcelino,que no cambiaron ni su nombre ni su decoración ni el reper-torio de tapas y bebidas.

Peso económico crecienteMás allá de estos sectores comerciales en constante muta-ción y de los negocios dirigidos de forma preferente a lapropia comunidad (gestores, traductores jurados, super-mercados de comida china, fotógrafos para reportajes debodas y otros, agencias de viajes, autoescuelas...), los chinosde Barcelona empiezan ya a tener un considerable pesoeconómico: canalizan las inversiones de su país y a la vezabren empresas exportadoras que sitúan en el mercadochino nuestros bienes y servicios, nuestros aceites, nuestrosvinos o nuestros clubes de futbol. La proyección internacio-nal de la vibrante economía china y el potencial de consumode aquel mercado encuentran en los chinos que hay entrenosotros un puente y una puerta de entrada privilegiada.

Las estadísticas municipales de principios de 2017 nosdicen que ya hay cerca de veinte mil chinos censados en lacapital catalana. Se trata de la segunda comunidad inmi-

grante, tras la cifra bastante mayor de los italianos y pordelante de la muy similar de los pakistaníes. A diferencia delo que pasó con otras comunidades inmigrantes, el azote dela crisis económica de principios de esta década no llevó a lossufridos, ahorradores y laboriosos chinos de Barcelona aregresar a su país de origen o partir hacia nuevos destinosmigratorios: muy mayoritariamente se quedaron. La crisisfrenó el ritmo de las llegadas, pero estas han seguidocreciendo.

Una población dispersaPese a que muy frecuentemente la red de los más decincuenta millones de chinos de ultramar tiende a concen-trarse en los coloristas y abigarrados barrios chinos (China-town), que congregan en un punto urbano concreto a lamayoría de esta población y del comercio étnico, en el casode Barcelona se hallan notablemente dispersos. Cerca del30 % viven en el Eixample, un 19 % en Sant Martí y un13 % en Sants-Montjuïc, distritos seguidos de Sant Andreuy Nou Barris, con porcentajes situados en torno al 8 %. Estadispersión tiene que ver precisamente con la pauta inicialde un crecimiento también disperso vinculado a negociosdirigidos al conjunto de la población urbana (restaurantes obazares), que preferían situarse lo más lejos posible de suscompetidores.

En los últimos años, en el barrio del Fort Pienc y en laparte baja de la derecha del Eixample, articulada alrededordel paseo de Sant Joan y el Arc de Triomf, se ha producidouna mayor concentración comercial y una mayor visibilidadde la población china. En la medida en que esta comunidadtiene una dimensión metropolitana que supera los límitesestrictos de la ciudad, la buena comunicación –a través de lalínea 1 de metro– entre la zona de Arc de Triomf y el barriode Fondo (entre Badalona y Santa Coloma), donde sí queencontramos una concentración poblacional y comercial másasimilable al embrión de un Chinatown, ha contribuido aaumentar la concentración de chinos en esta zona.

Establecimientoschinos en el paseode Sant Joan, en la

zona de Arc deTriomf, donde losúltimos años se ha

producido unnotable incremento

del comercioregentado por

familias originariasdel giganteasiático.

Dani Codina



77

Justamente en estos núcleos de mayor visibilidad chinase desarrolla el proyecto municipal Xeix (que trabajatambién con las comunidades pakistaníes). Se trata de unproyecto ejemplar, con apoyo europeo, que ha conseguidointegrar a los comerciantes en las asociaciones de los barrios,con un alto grado de participación y con el resultado deromper estereotipos y suspicacias vecinales. El proyectoXeix ha potenciado también el protagonismo y la iniciativaparticipativa de los chinos en las actividades educativas,culturales y festivas. Los desfiles del Año Nuevo chino sonsolo la muestra más visible.

Gran instinto asociativoUno de los rasgos distintivos de las diásporas mercantileschinas, y también de las barcelonesas, es su fuerte sentidoasociativo. En la ciudad se encuentran unas cuantas docenasde asociaciones de chinos: de mujeres, de comerciantes, depaisanos, de educación o de carácter religioso (una parte nomayoritaria pero sí significativa de los chinos de Barcelonapractica variantes no católicas del cristianismo en iglesiaschinas protestantes). La fuerza de la familia extensa, laconfianza del paisanaje y el apoyo asociativo explican enparte la capacidad emprendedora de una comunidad que sevincula en red con muchas otras comunidades europeas ycon las regiones chinas de donde proceden. La confianzamutua les abarata los costes de transacción y les hace máscompetitivos, más resilientes y eficaces en el cumplimientodel sueño que persiguen: abrir su propio negocio familiar.En los últimos años el consulado chino ha mostrado un graninterés en potenciar (y de paso controlar) estas asociacio-nes, subvencionando actividades educativas, comerciales yculturales que empiezan a buscar también una proyecciónhacia el conjunto de la ciudad.

Las redes sociales virtuales (WeChat, Weibo, QQ...) queusan los chinos de Barcelona han creado canales informati-vos que superan el impacto de los periódicos en papel edita-dos en chino en la península, con redacciones barcelonesasque llevan ya más de una década en la ciudad: los nuevosformatos digitales potencian la acción de la comunidad y elconocimiento de lo que pasa en la ciudad y en el país, y a lavez la insieren en una red migratoria global, muy interco-nectada con los negocios y las familias transnacionales.

Gran parte de la comunidad china de Barcelona hallegado recientemente y es joven y diversa. Es la comunidadque aporta más estudiantes nuevos al sistema escolar de laciudad. Y, además, los sábados y domingos abre unas cuan-tas escuelas en las que unos cuantos centenares de niñosestudian chino. El dominio de la escritura requiere unainversión tan grande de tiempo que no basta con un apren-dizaje espontáneo de la lengua en el entorno familiar. Porotro lado, los chinos de Barcelona mayoritariamente notienen como lengua familiar la modalidad estándar delmandarín (basada en el habla de la capital, Pequín), sino lavariante regional de las hablas wu.

Leyendas y rumoresLa comunidad se ven injustamente asociada a todo tipo deleyendas urbanas y rumores absurdos. De modo automáticose vincula a sus integrantes con conceptos sensacionalistasy del todo inexactos como, por ejemplo, “mafia china” (que

en ningún caso puede definir, ni mucho menos, a la inmensamayoría de una población realmente caracterizada por uníndice delictivo bajo), o con la idea falsa de que no pagantasas e impuestos, etc. Se dice (como ya se había dicho delos chinos de París o de Londres) que cuando mueren no sesabe adónde van a parar. Lo que es igualmente ridículo. Deentrada, hay entierros y sepulturas de chinos bien docu-mentados; por otro lado, la mayoría de los chinos de Barce-lona son jóvenes: no les hemos dejado aún tiempo paramorirse... Y muchos tienen la ambición (y los más mayores,en parte, empiezan a hacerlo) de volver a China a pasar losúltimos años de su vida y reposar para siempre en tierrachina.

Se rumorea que los chinos son cerrados, pero no es así:los inmigrantes de la primera generación han estado tanocupados trabajando de forma intensa que no han tenidomucho tiempo ni incentivos para relacionarse fuera de lacomunidad. Y hablar nuestras lenguas les cuesta tanto comoa nosotros el chino... Pero aquellos que han abierto negociosen los que la interacción con los clientes requiere ir más alládel cobro de la mercancía, como por ejemplo los que hanpasado a regentar peluquerías o bares de barrio sin conno-tación étnica, bares de cortado o cerveza, tapa y bocadillo,han demostrado que en poco tiempo se saben los nombresde los clientes, charlan con ellos y saben fidelizar con simpa-tía a la clientela.

Ello no impide reconocer que, allí donde van, los inmi-grantes chinos conservan un fuerte sentido de pertenenciacultural y étnica, lo que no va en detrimento de su partici-pación activa en el tejido social y cultural de la ciudad. Entrelos centenares de jóvenes estudiantes universitarios chinosde Barcelona y los que han crecido y se han escolarizado enel país los hay muy activos: un testimonio de ello es la cele-bración, el pasado mes de septiembre, de la primera edicióndel festival de cine chino, el Lychee Film Festival, impulsadopor jóvenes que ya han montado diversas jornadas y actos enel Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB),entre otros centros.

Inauguración dela primera edicióndel festival de cinechino Lychee FilmFestival, que sellevó a cabo elpasado mes deseptiembre envarias salasde Barcelona.

Lychee Film Festival


Dosier

78

Dejemos que sea también Umer Mela quien describa laprimera característica general de los pakistaníes de Barce-lona. Pese a que los estereotipos tienen siempre un algo deinjustos y simplificadores, ayudan a tener una imagen gene-ral. Según el vicecónsul, “son emprendedores y por ello noles da miedo abrir negocios aquí una vez superan el shockcultural y la barrera idiomática; se ayudan mucho entre ellos,son trabajadores y diligentes”.

Tienen, efectivamente, muchos negocios. Empezaronrepartiendo butano y vendiendo rosas por los restaurantes,pero ahora regentan locutorios, tiendas de móviles, restau-rantes, barberías, agencias de viajes... En algunas calles delRaval están uno junto al otro. También están las tiendas decomida, claro, hasta el punto de que se ha incorporado elgentilicio en el lenguaje popular: “Bajo al paki a comprar talcosa”. Ya hay más de un millar de estas tiendas que alargan

La comunidad pakistaní, con 19.285 miembros segúnel último padrón municipal, es la tercera más nume-rosa entre la población extranjera, tras de los chinos

y los italianos. En el distrito de Ciutat Vella es el grupo forá-neo mayoritario y en el barrio del Raval, donde hay muchainmigración, supera el 20 % del total de extranjeros.

El vicecónsul del Pakistán en Barcelona, Umer Mela, nosconfirma que estas cifras son correctas, algo inferiores a lasreales, porque siempre hay personas no registradas e invisi-bles para las estadísticas oficiales. También nos explica quela mayoría proceden de la misma región, Gujrat, un distritode la provincia de Punjab, al norte del país, y que de Barce-lona les atraen “el ambiente de tolerancia, las oportunida-des económicas, los servicios sociales y el hecho deencontrar allí compatriotas de los mismos pueblos”, queacaban formando una gran familia solidaria (baradari).

Texto: Martí Estruch Axmacher Periodista Fotos: Dani Codina

La gran familia pakistaníTanto si compramos comida a deshora, como si cogemos un taxi o tomamos unshawarma en Ciutat Vella –acompañado con una lata de un vendedor ambulante–,es muy probable que entremos en contacto con miembros de la comunidadpakistaní. Pero, ¿qué sabemos de estos discretos nuevos barceloneses?

Umair trabaja en lapeluquería de supadre, en la calle

del Tigre, junto a laronda de Sant

Antoni. Musulmán,considera que

todas las religionesson buenas y que

la suya no es mejorque las otras.



79

Javed Mughal,periodista, esfundador de lapublicaciónquincenalEl Miradordels Immigrants.Además de editarel diario, regentauna imprenta yuna copistería,realizatraducciones y daclases de urdú enla Escuela Oficialde Idiomas.

el horario y también abren los días festivos, y representan lasexta parte del comercio alimentario de la ciudad.

Los primeros pakistaníes llegaron durante la década delos setenta, como destino alternativo a Gran Bretaña y otrospaíses centroeuropeos, que empezaron a endurecer sus polí-ticas migratorias. Una segunda fase va desde el fin de losochenta hasta mediados de los noventa, cuando empiezanlas reunificaciones familiares y llegan las primeras mujeres,aún hoy clara minoría (27 %). La tercera fase empieza conel nuevo siglo y está marcada por los procesos de regulari-zación de inmigrantes de 2001 y 2005. Los pakistaníes tuvie-ron un papel destacado en las protestas, la huelga de hambrey el encierro en la iglesia del Pi de 2004.

Tampoco es amante de los estereotipos Gaëlle Patin, laresponsable del programa de Diversidad e Interculturalidadde Casa Àsia, que de todos modos se atreve a definirlos comouna comunidad abierta al entorno, en que la familia y la reli-gión tienen un papel muy importante, implicada en los ámbi-tos cultural, social y económico, e incluso político. Lesgustan la música y la poesía, pero también el deporte, espe-cialmente el hoquey, el críquet y el kabbadi, mezcla de luchalibre y rugbi. Desde Casa Àsia, Gaëlle impulsa diversosproyectos interculturales para difundir el conocimiento deuna comunidad que califica de “aún demasiado descono-cida”, construir puentes con la sociedad de acogida y facili-tar su integración.

Pakistaníes en el Raval: el peluqueroUn chico con la cabeza llena de trenzas abre la puerta y entradecidido. “Quiero esto”, dice mostrando una fotografía en elteléfono móvil. Umair la mira unos segundos y dice sindudar: “Ah, como los dominicanos”. Da una primera pasadacon la máquina, repasa con las tijeras y da los retoques fina-les en la nuca y alrededor de la oreja con una hoja de afeitar.Con movimientos rápidos y precisos, de alguien que losrepite un montón de veces al día. El cliente paga cuatroeuros y se va contento.

La peluquería de Umair está en la calle del Tigre, junto ala ronda de Sant Antoni. Es de su padre, lo que le permiteorganizarse a su gusto los horarios. De cuatro euros encuatro euros no se hará rico, pero tiene bastante para vivir.Cuando no corta el pelo está en casa o queda con los amigos.Es musulmán, pero enseguida añade que tiene amigos cris-tianos, que todas las religiones son buenas y que la suya noes mejor que las otras. Recuerda perfectamente cuando llegóa Barcelona: el 21 de junio de 2009. Tenía doce años y supadre hacía tiempo que le había precedido. La escuela no leinteresaba mucho, pero se dejó deslumbrar por Messi, y deun día para otro cambió su afición al críquet por el fútbol.Tocaba bien la pelota y llegó a jugar con el Poble-sec y elEspanyol. También probó en el Barça, pero no le cogieron.

Desde que llegó a Barcelona ha vuelto siete veces a supaís, pero tiene claro que no podría volver a vivir allí. Su vidaestá en el Raval y se considera un “pakistaní de aquí”. Diceque en Barcelona hay menos racismo y que la gente es dife-rente a la de otros lugares de España que ha conocido.

El periodistaEl diario en el que trabajaba Javed Mughal en Lahore sellamaba Musawat Daily y era de la familia Bhutto. Cuando

Benazir Bhutto fue derrocada en 1990 y Mughal vio que algu-nos de sus colegas iban a la cárcel, hizo las maletas y despuésde un largo periplo fue a parar a la Barcelona preolímpica,donde un amigo suyo tenía un restaurante.

Puesto que lo único que sabía hacer era escribir, fue apedir trabajo a la redacción de La Vanguardia, que todavíaestaba en la calle Pelai. Sabía inglés, pero no castellano, ynaturalmente no le aceptaron. Algunos amigos le animarona confeccionar un diario en urdú y él se dejó convencer.Pidió al propietario del parking en que hacía de vigilantenocturno que le cambiara la televisión por un ordenador yallí hizo los primeros números de El Mirador dels Immi-grants. Los inicios fueron duros. En la imprenta le ponían amenudo los textos del revés, hasta que empezó a colocarfotografías para orientarlos. Ahora, diecisiete años mástarde, Mughal tiene una imprenta gráfica y una copistería enel Raval, sigue editando el diario quincenalmente, hacetraducciones y da clases de urdú en la Escuela Oficial deIdiomas cuando hay demanda. Es feliz en Barcelona, “unaciudad abierta a las diferentes culturas y activa las veinti-cuatro horas del día”.

El facilitadorEl Zeeshan Kebabish de la calle Marquès de Barberà tienefama de ser uno de los mejores restaurantes de cocina pakis-taní de Barcelona. Cuando entra Iqbal, las conversacionesse detienen momentáneamente y todo el mundo le saluda yle estrecha la mano. Me han explicado que es un referentede la comunidad pakistaní, religioso y político, y enseguidacompruebo que tiene madera de líder. Alto y corpulento, conuna espesa barba negra, habla un catalán excelente y se haceescuchar.

Llegó a Barcelona en 1989 y dice que no hay ningunaciudad como esta en el mundo y que el hecho de tenerpuerto aún la hace más universal. Iqbal se siente catalán y no


Dosier

80

se imagina viviendo en ningún lugar más que no sea el Raval.Es propietario de una agencia de viajes e impulsor de lamezquita Centre Islàmic Camí de la Pau –de la organizaciónMinhaj-ul-Quran–, ambas en el barrio. Considera el islamuna disciplina de vida, física y moral, que rige su comporta-miento y su manera de relacionarse con los demás.

De los dos móviles que ha dejado sobre la mesa, hay unoque no para de sonar e interrumpe nuestra conversaciónmientras me enseña imágenes de la final de la CatalunyaPremier League de críquet en el otro. Cuando le preguntopor el contenido de las llamadas, me explica que son compa-triotas que le piden ayuda o consejo sobre cuestiones muydiversas, como por ejemplo temas laborales, dónde organi-zar un banquete de bodas para doscientas personas o lostrámites para repatriar un cadáver.

Iqbal se siente atraído por la política, pero especifica quela de calle, no la de los despachos, y hace años que colaboracon el PSC. Sigue con interés el tema de la independencia deCataluña y opina que algún día el PSC tendrá que rompercon el PSOE y hacer su camino. También explica que conocea mucha gente de Esquerra (“en aquella mesa comimos conOriol Junqueras”, indica) y que la única clase de catalán queha recibido en su vida fue con Anna Simó.

Activas y activistasEn La Monroe, el bar de la Filmoteca de Catalunya, tuvimosuna larga conversación con Komal Naz y Misbah ul Islam enuna espontánea mezcla de catalán e inglés. Ellas se cono-cieron en las clases de literatura pakistaní que imparte lasegunda y se han hecho amigas. De hecho, podrían serhermanas: las une algo especial, las dos tienen claro que nose quieren quedar encerradas en casa sino participar acti-vamente de la la vida que las rodea.

Komal desprende energía por todos los poros; ella mismaexplica parte de su historia en el texto adjunto. Vive enMontcada desde que llegó, a los doce años; ha estudiadoHumanidades en la Universidad Autónoma de Barcelona yha sacado adelante un montón de iniciativas todas orienta-das a ayudar a los demás, sobre todo ayudar a otras mujerespakistaníes a hacerse más autónomas. Ahora actúa comomediadora en una escuela de Sants, trabaja media jornadaen un programa de salud comunitaria de la Fundación TotRaval y colabora en el proyecto “Aprendemos. Familias enred”, de Casa Àsia.

Misbah llegó a Badalona hace solo tres años siguiendo asu marido, que es taxista, como el padre de Komal. En Isla-mabad era profesora de una importante escuela de la marinapakistaní, pero es más feliz con el clima de Barcelona y eltipo de vida que lleva aquí, donde da clases de urdú a losniños de la escuela Collaso i Gil del Raval, entre otras activi-dades.

Ambas coinciden en que el idioma es una de las grandesbarreras con las que se encuentran las mujeres pakistaníescuando llegan. Esto las hace aún más dependientes de susmaridos. La tentación de quedarse en casa cuidando delhogar y de los niños es grande, sobre todo cuando se perte-nece a una cultura que tradicionalmente asigna a loshombres la función de mantener a la familia. Ahora, sinembargo, Komal se sorprende positivamente de ver que haychicas pakistaníes que empiezan a venir a cursar estudiosuniversitarios ellas solas, sin estar casadas.

Muhammad IqbalChauhdry,

propietario de unaagencia de viajes e

impulsor de lamezquita Centre

Islàmic Camí de laPau, es un

referente religioso ypolítico de lacomunidad

pakistaní. Hablaun catalán

excelente y no seimagina viviendo

en algún lugar queno sea el Raval.



81

Desde 2006, cuando llegué a Montcada i Reixac, elnúmero de mujeres pakistaníes residentes en Barce-lona ha aumentado considerablemente, aunque los

problemas a que se enfrentan no han cambiado mucho.Estos problemas, como por ejemplo el aislamiento o la

dependencia, se deben, en gran medida, al desconocimientode las lenguas de acogida. La falta de vinculación cultural yla distancia entre las lenguas hacen que el aprendizaje seacomplejo, independientemente de las experiencias previas,la formación o el origen de estas mujeres. Además, muy amenudo llegan como consecuencia de procesos de reagru-pamiento familiar, con los hijos y sin una red social de apoyo.Este hecho, en combinación con las extensas jornadas labo-rales de los maridos, hace que sean las responsables princi-pales del cuidado de los niños y que se retrase su aprendizajede las lenguas locales. A su vez, las jóvenes que acceden a laeducación también se ven afectadas por las dificultadeslingüísticas y el desconocimiento del sistema educativo.

Ya en el instituto empecé a colaborar con asociacionesque buscaban dar voz y promover la integración de las muje-res pakistaníes. Poco después decidí llevar estas iniciativasa mi contexto y empecé a compaginar el trabajo asociativocon la investigación. Así es como nació la PakMir: una asocia-

Texto: Komal Naz Fundadora de la Asociación PakMir. Mediadora en salud y educación

Activismo por la integración de las mujeres pakistaníes

ción para mujeres pakistaníes que pretende asegurar laparticipación de las mujeres en el tejido sociocultural parafacilitarles la adquisición de habilidades que les permitan laemancipación personal en todos los ámbitos, al tiempo queellas, paralelamente, le aportan el bagaje de su país deorigen.

De modo simultáneo comencé a coordinar el programa“Aprendemos. Familias en red”, proyecto de Casa Àsia en elque alumnos de instituto de orígenes diversos forman pare-jas lingüísticas con sus padres y/o madres. Este proyecto meha permitido trabajar con madre e hijas de origen pakistanícon un enfoque innovador y se ha convertido en una plata-forma para desarrollar nuevas iniciativas. Un ejemplo deestos proyectos es la asociación de estudiantes catalanes deorigen pakistaní (ECOP) que, pese a no centrarse exclusi-vamente en la cuestión de las mujeres, pone el énfasis en lamejora de la educación del colectivo como paso fundamen-tal para la integración. La ECOP está formada por estudian-tes universitarios y otros alumnos de diferentes ámbitosacadémicos: medicina, ingeniería, derecho, humanidades,ciencias políticas, administración y dirección de empresas, ycomunicación visual, entre otros.

Komal Naz yMisbah ul Islam.dos activistascomprometidascon el bienestar yla promoción delas mujeres de sucomunidad,fotografiadas en elRaval.


Dosier

82

Más de cincuenta mil se han nacionalizado desde el año2004.

Las migraciones marroquíes en Catalunya empiezan atener fecha sobre todo a partir de 1967, y en 1972 se inau-guró el consulado del Reino de Marruecos en Barcelona.Curiosamente, los primeros marroquíes que llegaron proce-dían de Europa y no de su país de origen; la crisis económicaque padecía Francia les hizo partir hacia el país vecino y seinstalaron aquí de manera provisional para esperar la ocasión

Según datos del año 2017 del Departamento de Esta-dística del Ayuntamiento, en la ciudad de Barcelonaviven un total de 12.827 ciudadanos de origen marro-

quí, que representan el 4,4 % del total de población extran-jera. Los distritos con más presencia son Ciutat Vella(20,8%), Sants-Montjuïc (15,5 %), Nou Barris (14 %) y SantAndreu (9,8 %). Los datos no incluyen a todas aquellaspersonas que, pese a ser originarias de Marruecos, hantramitado la nacionalidad española durante los últimos años.

Texto: Mohamed El Amrani Comunicador y emprendedor social Fotos: Dani Codina

Barceloneses de origen marroquí: dos mundos y un objetivo comúnLos ciudadanos de origen marroquí forman un colectivo muy numeroso comoconsecuencia de los movimientos migratorios de los años sesenta. Marruecos seencuentra a tan solo una hora y media en avión, pero a veces parece mucho máslejano. Es una distancia imaginaria, causada, sin duda, por las diferenciasculturales.



83

de encontrar un destino definitivo en otros países europeos.Un objetivo que fueron descartando gracias a la evoluciónde la economía catalana y al desarrollo de la construcción,que requería una gran cantidad de mano de obra.

Durante aquella época empezó el movimiento migratoriode más intensidad. La tipología de la migración marroquítambién se ha ido modificando: al principio se trataba sobretodo de hombres sin familia, y más tarde, gracias a losreagrupamientos, de familias más consolidadas. El papel dela mujer también se ha visto reforzado hasta convertirse enuna pieza clave para la convivencia, al mismo tiempo que haido ganando relieve en la vida pública catalana.

Una de las primeras entidades que se crearon para acom-pañar a la nueva comunidad de personas procedentes deMarruecos fue Bayt-al-Thaqafa (Casa de la Cultura), impul-sada en 1974 por Teresa Losada, franciscana y doctora enFilología Semítica, que abandonó su carrera académica paradedicarse a la acción social. Fue una figura clave en laacogida de la inmigración marroquí, con una labor centradaen dignificar la diversidad cultural y también la religiosa.

El islam, la religión predominante en el país norteafri-cano, es un elemento imprescindible para entender global-mente la vida de los catalanomarroquíes. No es un hechoalrededor del cual gire todo, pero sí que marca decisiva-mente la identidad y el carácter cultural. Los primeros espa-cios de culto empezaron a construirse durante los años

setenta, y con el tiempo se han convertido en auténticoscentros sociales. Acogen una gran vida solidaria y una accióneducativa que van más allá de la expresión religiosa.

La construcción de la identidadEn este contexto social, en 1979 nació en el Raval la Asocia-ción de los Inmigrantes Marroquíes en Cataluña, conocidacomo Amical, una de les primeras entidades que se crearonpara asistir a los ciudadanos procedentes del país norteafri-cano y para promover su integración en la sociedad deacogida. Su presidente, Ahmed Abair, colaborador de la enti-dad desde los años noventa, asegura que una de las grandesprioridades actuales es ayudar a los jóvenes de origen marro-quí en el proceso de construcción de su identidad.

Una de estas jóvenes es Ikram, que le acompaña a la sedede la entidad mientras preparan una actividad para los niñosdel barrio: “Tengo treinta años, trabajo en una tienda deropa, mis padres son de origen marroquí… y, aunque tengomuy presentes estos orígenes familiares, me siento total-mente barcelonesa –declara–. Estamos aquí para hacermejor esta ciudad”. Una declaración que comparte total-mente otra chica que la acompaña, Saida, que de formaconvincente dice: “Nací en el Hospital del Mar; ¿hay algo másde aquí? No tiene sentido preguntarme si me he integrado ono. ¿Por qué tengo que integrarme si soy de aquí de toda lavida?”

Sobre estas líneas,fotografiado enCanaletes,Mohcine AlMaimouni,presidente dela Asociaciónde EstudiantesMarroquíes deBarcelona, creadaen 2008.A la izquierda,Ahmed Abairen la entidad quepreside, laAsociación Amicalde los InmigrantesMarroquíes enCataluña, con sedeen el Raval.


Ahmed es una persona carismática, con una historia devida realmente apasionante. Explica emocionado cómo,durante su juventud en Nador, descubrió el poder deldeporte como herramienta de transformación social. “Lleguéa Barcelona con dieciséis años para participar en una compe-tición de boxeo, pero por cosas de la vida me quedé –reme-mora–. Siempre me había fascinado el mundo del boxeo.Aun recuerdo el primer día que entré en un gimnasio y mepuse la venda en los brazos. Nunca me habría imaginadohasta qué punto aquello me cambiaría la vida. De hecho, hoyestoy aquí hablando gracias a aquel día”. Una pareja de turis-tas le interrumpe: entran y preguntan por un lugar en quepoder comer un buen cuscús. Él, con una gran sonrisa, lesacompaña hasta la calle. Cuando vuelve explica que “comohabitantes del barrio, tenemos que acoger con hospitalidada cualquier visitante que nos pida ayuda. Así lo creemos yasí lo hacemos día a día”.

Una responsabilidad de mejora de la convivencia queAhmed ha desarrollado desde su entidad y también desde elmundo educativo, a través de la AMPA de la escuela, quepresidió durante algún tiempo, y más adelante como miem-bro del consejo escolar del instituto. De esta etapa recuerdauna de las acciones más revolucionarias que emprendieron:“Propuse que se dejase de expulsar a los jóvenes con malcomportamiento. Creamos un comité de emergencia que lesproponía acciones de servicios a la comunidad a cambio dela no expulsión. Tenemos que educar en los valores y en elcompromiso ciudadano, nunca a partir del castigo”.

A sus sesenta y seis años, Ahmed tiene centenares deanécdotas que ponen de manifiesto su modo de hacer depersona implicada socialmente, y que a la vez nos permitenacercarnos a las vidas de muchísimos barceloneses compro-metidos que le han ayudado. Nunca se ha sentido solo: “Entodo lo que hacemos siempre conseguimos una buenarespuesta del barrio y la ciudad. Una de las actividades quemás me emociona es el montaje de una haima durante lafiesta mayor, en el mismísimo centro de la plaza Dels Àngels,a la que invitamos a todos los vecinos: para probar nuestrosplatos y escuchar nuestras músicas, pero también, y sobretodo, para disfrutar juntos del sentimiento de vecindaje”.

A veces se apela a la necesidad de romper con el pasadopara comenzar una etapa de la vida que nos permita mejo-rar. En el caso de la inmigración, siempre se ha dicho queesta es la forma de entender el mundo de los jóvenes. Noobstante, Ahmed nos recuerda con su ejemplo la importan-cia de tener siempre presentes a todos aquellos que llevanaños defendiendo la concordia en los barrios en condicionesincluso más complicadas que las actuales.

A la hora de hablar del futuro de esta comunidad esinevitable pensar en la Asociación de Estudiantes Marro-quíes de Barcelona, creada en 2008. En su despacho,Mohcine Al Maimouni, el actual presidente, y Hafsa Chabaly,la secretaria, trabajan para satisfacer las inquietudes delcolectivo estudiantil. Han nacido en Barcelona y conocen laimportancia de trabajar desde la educación y la formacióncontra la exclusión social y el aislamiento.

“La organización nació con la voluntad de establecersecomo puente entre los estudiantes y la ciudad. Durante losúltimos años se ha realizado un trabajo muy positivo en estesentido: plataformas como la nuestra ayudan a que un joven

no se sienta nunca solo ni apartado”, asegura Mohcine. Elpresidente de la asociación enseña decenas de carteles deles actividades que han hecho a lo largo de los últimos años:muestras culturales, exposiciones, actuaciones musicales,conferencias, charlas... Creen que uno de los pilares funda-mentales de su trabajo es la construcción de referentes paralos jóvenes: “A menudo organizamos encuentros y coloquioscon catalanes de origen marroquí que han destacado por sutrayectoria profesional, social o académica; antes noscostaba encontrar estos ejemplos, pero ahora, por suerte,tenemos muchísimos”.

La universidad y la formación se han convertido enelementos clave gracias al cambio de las dinámicas socioe-conómicas. Los padres y abuelos procedentes de Marruecoseran personas con estudios básicos, que apenas sabían leery escribir. Pero ahora, entre los hijos de aquella primerainmigración, encontramos médicos, enfermeros, policías,maestros, abogados... La formación no es un hecho anecdó-tico ni testimonial, sino que tiene efectos bien visibles: Hafsa,por ejemplo, explica que le acaban de conceder una becapara hacer un doctorado de Ingeniería civil en Canadá.

Vencer el miedo y los prejuiciosLo que ahora más preocupa a estos jóvenes es poder viviren su ciudad sin verse afectados por prejuicios culturales oreligiosos. Les entristece que el nombre o el aspecto físicoaún sean barreras a la hora de alquilar un piso o encontrartrabajo. El gran reto actual es vencer estos miedos y traba-jar en favor de un entorno igualitario en un país de múltiplesidentidades. No obstante, los responsables de la asociaciónaseguran no haber sentido nunca un racismo exagerado.“Barcelona es una ciudad abierta, dinámica y muy humana.Tenemos que vencer los miedos y los tópicos y construirsiempre en positivo”, afirman. Otro problema grave que lespreocupa lo constituyen las desigualdades económicas, queimpide a muchos jóvenes seguir sus estudios.

Los atentados del mes de agosto en la Rambla pusieronen peligro toda la labor realizada en favor de un entornomejor y libre de prejudicios. “Pese a la profunda conmociónsocial, la ciudadanía respondió con una serenidad ejemplar.Me sentí orgulloso de la gente de esta tierra, de esta ciudadque me enamoró el primer día que la pisé”, asegura Imad,director de una sucursal de una entidad bancaria de Marrue-cos, que ha estado implicado en la creación del Centro SocialDarna. La asociación trabaja a favor de la convivencia y paraprevenir la radicalización violenta de los jóvenes a través dela acción social y especialmente con la creación de espaciosde debate y diálogo. Uno de sus últimos proyectos es elcolectivo Gora –expresión árabe que hace referencia a lasolidaridad entre los vecinos de un mismo barrio–, formadoprincipalmente por mujeres de origen marroquí y quepropone acciones a favor de la igualdad de género.

La comunidad marroquí sigue así el proceso de hacerseun lugar en un entorno cada vez más globalizado y diverso.Su gran reto es orientar y ayudar a los jóvenes a entender,sin olvidar nunca de dónde vienen, su papel como ciudada-nos nacidos entre dos mundos y que encarnan un valor indis-pensable para el futuro.

Dosier

84



85

En este dosier no podía faltar un artículo sobre laspersonas latinoamericanas de Barcelona. Se me hahecho este encargo como colombiana residente en

la ciudad durante los últimos once años. De entrada mepareció un reto que requería respeto y atención. Teniendoen cuenta esto, empecemos con algunas aclaraciones yacotaciones.

En primer lugar, aunque parezca obvio, hay que recor-darlo: América Latina no es un país. No existe, al menos a díade hoy, una nacionalidad latinoamericana. Latinoamérica oAbya Yala1 es una región compuesta por veinte países y siete

Soy lo que dejaron,soy toda la sobra de lo que se robaronUn pueblo escondido en la cimami piel es de cuero por eso aguanta cualquier climaSoy una fábrica de humomano de obra campesina para tu consumoFrente de frío en el medio del veranoel amor en los tiempos del cólera, mi hermano.

Fragmento de la canción Latinoamérica, del grupo puertorriqueño

Calle 13

Texto: Jessica González Herrera Coordinadora de proyectos de interculturalidad del Centro de Estudios Africanos e Interculturales

La vasta pluralidad de la inmigraciónlatinoamericanaLos países latinoamericanos comparten una fuerte tendencia al asociacionismo, loque se refleja en el gran número de entidades formadas por ciudadanos originariosdel otro lado del Atlántico. La presencia femenina es muy importante: las mujereslatinoamericanas se han convertido en un colectivo clave para el mantenimientodel estado del bienestar autóctono.

Bolivianas en lasfiestas de la Mercède 2017. Ladiversidad y laheterogeneidad dela América Latinase reproducen enlas comunidadesprocedentesdel otro lado delAtlántico: no existeun único perfillatinoamericano,sino una multitud.

Pere Virgili


Dosier

86

territorios dependientes en la que viven aproximadamente626 millones de personas. Es cuestionable la validez de lasafirmaciones de carácter global referidas a una región dondeabundan las diversidades y los contrastes. De hecho, hayquien se pregunta si la idea de América Latina es un mito ouna realidad.

En segundo lugar, la expresión América Latinacomprende una realidad sumamente compleja, donde se dancasi por igual diversidades y similitudes. Por este motivo, sise pone el acento en las diferencias y regionalismos, es posi-ble negar la existencia de América Latina y de la unidadesencial que surge de su misma diversidad. No existe unaAmérica Latina, sino tantas como países o subregiones lacomponen, por lo que cualquier pretensión de reducirla auna sola entidad no es más que aceptar, a sabiendas, un mitoo una ficción.

En tercer lugar, esta diversidad inherente a la región semanifiesta, por descontado, también en la heterogeneidadde los perfiles y las realidades de las personas latinoameri-canas que vivimos en Barcelona. Así pues, las personas conorigen o con bagaje latinoamericano no componemos unbloque homogéneo y, en consecuencia, nuestras realidadesson muy divergentes. Por eso, el presente artículo no tieneninguna intención de hablar “en nombre de la comunidadlatinoamericana”. Es, en todo caso, un intento de hacer unaradiografía de la vasta pluralidad de realidades que vivimos.

Por último, pero no por ello menos importante, unaobservación sobre algunos mecanismos legales tales comolos acuerdos y tratados bilaterales o multilaterales, las espe-cificidades en las leyes de extranjería y de nacionalidad, lasentidades regionales de cooperación, etc.; estos mecanismos

construyen al inmigrante latinoamericano como una persona“otra” pero compatible con la población autóctona sobre labase de una supuesta proximidad cultural o de hermana-miento forjada a través de la historia colonial y poscolonialcompartida con España y Cataluña. De este modo, el inmi-grante latinoamericano queda incorporado al imaginario dela sociedad receptora mediante una doble caracterizaciónque lo hace diferente y reconocible. Ante el autóctono, ellatinoamericano sigue representando una forma de alteridadque tiene su reflejo en los planos legal –restricción de dere-chos para los no nacionales–, económico –inserción enmercados de trabajo precarizados y segmentados– y social –problemas acentuados de vivienda, participación, etc.

No obstante, paralelamente, la imagen que se construirádel latinoamericano se caracterizará por considerarse máscercana que la de otros colectivos inmigrantes, y –siempresegún este discurso– más fácilmente integrable. Así, frentea grupos como los subsaharianos, los asiáticos o los magre-bíes, tanto en España como en Portugal los colectivos lati-noamericanos serán tratados en el discurso y en la prácticapolítica como “más cercanos” o “menos extranjeros”, lo quetiene consecuencias significativas en sus pautas de incorpo-ración legal, económica y social.

Las oleadas de la inmigración latinoamericanaLos flujos migratorios más importantes de personas deAmérica Latina a España en general y a Cataluña en parti-cular se concentran en el último cuarto del siglo XX, motiva-dos en algunos casos por factores como la violencia, las crisiseconómicas o la inestabilidad política. Durante los añossetenta, el exilio político caracterizó la primera oleada de

Taller del Grupo deTeatro de las

Oprimidas, unainiciativa conjuntade l’Associació laXixa Teatre y elsindicato de

empleadas delhogar y los

cuidados Sindillar,con muchapresencia

latinoamericana.Los talleres, que sedesarrollan en el

espacio FrancescaBonnemaison,tienen como

objetivo abordar através de la acción

dramatizada lasdesigualdades que

padece estecolectivo.

Dani Codina



87

argentinos y chilenos; cubanos, brasileños y algunos urugua-yos destacan también en esta época. Posteriormente, en losaños ochenta, la inmigración la protagonizaron los proce-dentes de Colombia, Ecuador, la República Dominicana yPerú; y a principios de los años noventa llegaron principal-mente uruguayos y paraguayos.

La firma de convenios bilaterales para regular los flujosmigratorios con diversos países latinoamericanos, comoColombia, Ecuador y la República Dominicana, y la puestaen vigor de la ley de nietos, que permitía recuperar la nacio-nalidad española a los hijos y nietos de los españoles exilia-dos por la dictadura, promovieron una nueva oleada demigraciones en que predominaron los nacionales de Vene-zuela, Argentina y Cuba.

Dos consideraciones finales: los años comprendidosentre 2002 y 2004 fueron el periodo en que esta poblacióncreció de modo más significativo, y en las trayectorias migra-torias ha sido fundamental el papel de las redes sociales.

Latinoaméricas hoy y aquíSegún datos del Departamento de Estadística del Ayunta-miento, en Barcelona viven alrededor de 79.254 personasprocedentes de países ubicados en la citada región. Soncifras que han ido cayendo durante los últimos años y noincluyen a las personas catalanas de familia latinoamericana.Insistimos en la idea de que no hay un perfil latino único.Por ejemplo, el número de personas mexicanas que residenen la capital catalana es de cerca de cuatro mil y el 90 % deellas vienen a Barcelona a estudiar; en cambio, los miembrosde las comunidades ecuatoriana y boliviana generalmentellegan por motivos económicos.

De esta cifra, más del 60 % son mujeres, la mitad de lascuales son adultas con edades comprendidas entre los vein-ticinco y los treinta y nueve años, y el 12,25 % son mujeresjóvenes. Casi el 60 % de las mujeres latinoamericanas tienenun nivel de estudios de bachillerato superior, ciclos formati-vos de grado medio o superior o estudios universitarios. Porotro lado, Bolivia, Honduras, Perú, Colombia y Ecuador sonlos países con más impacto en los distritos de la ciudad, yaque las mujeres de estas nacionalidades representan el 51 %del total de las mujeres latinoamericanas.

Esta feminización de la migración ha hecho que las muje-res latinoamericanas se hayan convertido en uno de loscolectivos clave en el proceso de mantenimiento del Estadodel bienestar de la población autóctona. Eso se debe altrabajo que muchas de ellas desarrollan en el ámbito de loscuidados personales, que permite resolver problemas vincu-lados con la dependencia, el mantenimiento de la estructurademográfica laboral o el acceso de la mujer autóctona almercado laboral. Esta es una gran aportación, a veces invi-sibilizada, que las mujeres hacen a la ciudad. De igual modo,hay que remarcar que estas tareas son, a menudo, desarro-lladas en condiciones deficientes que precarizan a estecolectivo. Hay sindicatos como SindiLlar y entidades comoMujeres Pa’lante, entre otros, que permiten a las mujereslatinoamericanas articularse con otras de orígenes diferen-tes para reivindicar sus derechos laborales, crear espaciosde cuidados para ellas mismas y generar otros proyectos.

Por otro lado, resulta curioso el hecho de que la mayoríade los estudios sobre población latinoamericana, pese a no

ser abundantes en absoluto, acostumbran a centrarse endatos relativos al “mundo adulto”, es decir, cuestiones detrabajo, relaciones de poder y motivos de migración.Excepto un par de informes obsoletos sobre bandas, parecehaber un vacío en estudios que se ocupen de la realidad delos adolescentes y de los jóvenes que han inmigrado con susfamilias o de los que han nacido en la ciudad. Es necesariollevar a cabo una exploración a fondo sobre las iniciativas ylas aportaciones en diversos ámbitos (empresarial, político,asociativo, cultural, deportivo) de la juventud latinoameri-cana.

Una población muy socialLa fuerte tendencia al asociacionismo es uno de los puntosfuertes que comparten los países latinoamericanos. Las enti-dades y los colectivos que predominan son de carácter cultu-ral, social, deportivo, ambientalista, religioso, político yestudiantil. No obstante, las aportaciones en el ámbito cultu-ral y social no pasan a la política. Muchas de estas entidadesestán presentes en espacios institucionales, como, por ejem-plo, el Consejo Municipal de Inmigración, pero es precisocrear estrategias para superar las barreras del racismo insti-tucional y potenciar la transversalización de esta presenciaen otros espacios de decisión. De la misma manera, es palpa-ble la participación latinoamericana en movimientos anti-rracistas, contra los desahucios y por el cierre de los centrosde internamiento de extranjeros (CIE), etc. En estos espa-cios se generan conocimientos y discursos que aspiran aconstituirse y fortalecerse como ejes políticos reales.

En el ámbito del ocio nocturno, los ritmos latinos ganancada día más terreno. La prueba es el número creciente desalas y discotecas que programan sesiones y conciertos desalsa, bachata, reggaeton, cúmbia, merengue y mambo. Noobstante, la asignatura pendiente sigue siendo la presencialatinoamericana en las listas electorales, actualmente casiinexistente, lo que nos deja en una situación de invisibilidady, sobre todo, niega la posibilidad de enriquecer el debatepolítico de la ciudad con conocimientos, discursos, meca-nismos de toma de decisión y otras competencias que apor-taríamos gracias a nuestra diversidad y nuestra riquezainterna.

Al menos la noche barcelonesa está latinizada; ahora nosfalta latinizar la política, los espacios de decisión, los movi-mientos sociales en general, el mundo de la empresa, lasasambleas de barrio.... Con latinizar quiero decir que no solonos “dejen” estar presentes, sino también que nuestrasmaneras de hacer –que, según mi punto de vista, se basan,entre otros factores, en un fuerte sentido crítico, en laextrema importancia que concedemos al elemento colectivoy en la defensa “de la alegría como una trinchera”, en pala-bras de Mario Benedetti– entren en diálogo con las manerasde hacer dominantes y las transformen, interaccionando conlas de la ciudadanía que tiene bagajes migratorios y cultura-les diferentes.

Nota

1. Abya Yala es como se conocía, antes de la colonización, al conti-

nente que hoy se denomina América. Este nombre significaría, lite-

ralmente, tierra en plena madurez o de sangre vital.


Dosier

88

india y mediterránea. Otros compatriotas también han inten-tado adaptarse a los gustos culinarios de la población autóc-tona, como Abdullah al Mamun (Shafiq), propietario de lataberna Galiza, en cuya carta no figuran ni el danbauk –arroz con curri y pollo– ni las lentejas rojas (masoor dal).

Abdullah ejerce de secretario organizador de la Asocia-ción Cultural y Humanitaria de Bangladés, que busca estre-char los vínculos con Cataluña. Un domingo de abril lo poneen práctica en la plaza Dels Àngels, donde tiene lugar elPoyela Boishakh –su año nuevo–, que congrega a centenaresde nativos que cantan, bailan y ofrecen productos tradicio-nales a vecinos y transeúntes. No menos coloristas son lasactividades que organiza la Asociación de Mujeres deBangladés en Cataluña, que permiten conocer de cerca algu-

“Recuerdo que al principio éramos treinta y cinco.Hoy somos cuatro mil”. Cuando en 1985 NabinulHaque llegó a Barcelona con veintidós años y se

puso a servir cafés en el antiguo cine Catalunya –dondeactualmente se encuentra el centro comercial El Triangle–,ya había estado seis trabajando en Francia y Alemania. Hantenido que transcurrir tres décadas más para que miles debengalíes de Daca –de donde él es–, de Chittagong (en eleste) y de Sylhet (en el nordeste rural), hayan decididoseguir su ejemplo: poner rumbo a Barcelona y, una vez esta-blecidos y con garantías de poder quedarse, traer a esposae hijos. El suyo, que fue aprendiz de coctelero en Miami, esquien le animó a vender el súper que tenía en el Paral·lel yabrir al lado el restaurante lounge Ébano, que fusiona cocina

Texto: Marc Piquer Periodista

Bengalíes, armenios y hondureños, los otros inmigrantesA excepción de chinos e italianos, el volumen de inmigrantes en Barcelona se haestabilizado, y son muchas las personas que –coincidiendo con la recesión y elencarecimiento de la vida– han optado por cambiar de municipio o volver a casa.En esta coyuntura se han hecho más visibles nacionalidades hasta ahora pocorepresentadas como los bengalíes, los armenios o los hondureños.

Abdullah alMamun (Shafiq),propietario de lataberna Galiza

y secretarioorganizador de la

AsociaciónCultural y

Humanitaria deBangladés,

fotografiado en elestablecimiento deun paisano, en la

frontera de losbarrios del Raval y

Sant Antoni.



89

nas tradiciones marcadas en el calendario como el PithaUtshob, con el que se da la bienvenida al invierno; o laconmemoración, el 26 de marzo, de la independencia (Shad-hinôta Dibôs). Para Mehetal Haque, presidenta de la enti-dad y esposa de Nabinul, son ocasiones para demostrar queno son “tan cerrados como parece”.

La voluntad de integrarse en la sociedad catalana no estáreñida con la defensa de la cultura propia, y es por esta razónpor lo que los viernes y los sábados se enseña a pequeños ya jóvenes el bangla en la Escola Pia Sant Antoni. Este idiomamilenario, el sexto más hablado del mundo, ocupa un espa-cio destacado en los libros de historia. El 21 de febrero de1952 miles de personas se manifestaban en la capital, Daca,en favor de los derechos lingüísticos de su pueblo, y Pakis-tán –que desde la partición de la India controlaba el territo-rio y había impuesto el urdú como única lengua oficial–respondió con una matanza. Este día, declarado por laUnesco Día Internacional de la Lengua Materna, los bangla-desíes de Barcelona salen nuevamente a la calle para recor-dar, depositar algún presente en el monumento que secoloca ante el MACBA, y corear juntos al compás de unosarmonios el Amar sonar bangla, el himno nacional con letradel poeta Rabindranath Tagore.

No hay que saber leer bangla para distinguir su escritura.Mirando el rótulo de los comercios es como se averiguadónde residen la mayoría de bengalíes. Recomiendo acce-der a la barriada del Pedró, en el Raval, por la calle de la Ceray hacer el experimento: el bazar Aalif, el bar Bangla Spice,los colmados Malik y Naba Express (sí, se lee “productos dePilipinas [sic] y Thailandia”)... En un establecimiento de lacalle de la Botella se envía dinero y se recargan móviles, yotras tiendas de conveniencia de los alrededores despachanhasta la madrugada. Los musulmanes suníes naturales deBangladés acuden diariamente a la mezquita Shah Jalal Jamede la calle de la Riereta, donde muchos hombres llevanpuesta la gorra típica (tupi). Sus mujeres, que rezan porseparado, van –si es que van– los domingos, cubiertas decuerpo entero con un shalwar kameez. El tiempo restante,unos y otras, al contrario de los pakistaníes, visten indu-mentaria occidental.

En zonas más transitadas, como la ronda de Sant Pau,los negocios se dirigen más a los turistas. En La Alhambra,el Diamante y el Kalab Ghar ofrecen especialidades turcas ypaellas, y en la rambla del Raval, pese a que pueda sorpren-der, el Istanbul Kebab, el Fragua Grill, el italiano Toscana yLa Reina del Raval son de dueños bangladesíes. Sin embargo,las mejores críticas se las lleva el Tandoori Nights de la callede las Carretes, quizás porque la cocina hindú que allí seelabora les resulta bastante más familiar a los cocinerosbengalíes que los dürüm y la tortilla de patatas.

Los hijos de la diásporaSi ha habido un lugar maltratado por la historia, este es laempequeñecida Armenia, invadida por los romanos, losbizantinos, los persas, los otomanos y los rusos. Privada deun acceso al mar y con una economía depauperada, sus habi-tantes han protagonizado una de las mayores diásporas de laera moderna. Se calcula que ocho millones de armeniosviven fuera de Armenia; en Barcelona, unos pocos miles.Aquí, muchos han encontrado un balón de oxigeno para

reponerse económicamente y prosperar profesionalmente.Es el caso de Babken Karaxjan, a quien es frecuente ver enbancos de la Via Júlia jugando a cartas con otros paisanos.Son personas que vinieron solas a finales de los noventa yque lo han pasado bastante mal, asumiendo trabajos duros y,algunos, incluso, durmiendo en la calle. Con las reformaslegislativas posteriores muchos obtuvieron papeles; su situa-ción mejoró y pudieron traer a sus familias.

Martik Matinyan, de cuarenta y seis años y con dos carre-ras, vivía en Sant Petersburgo y ni se planteó regresar a sutierra: “Un país rodeado por países musulmanes al que losalimentos tenían que transportarse por avión no podía hacerotra cosa que hundirse”, relata. Le gustaba Barcelona y elBarça, quiso probar suerte como empresario de la construc-ción y le fue bastante bien hasta que topó con la crisis. Ahoraes el encargado de un local de paintball láser, y cuandopuede echa una mano a sus conciudadanos. Animó a loshermanos Frunz y Tigran Manukyan para que pusieran enmarcha de nuevo una tienda de fotografía del paseo deVerdum, últimamente más orientada a la informática. A unlocal de enfrente se ha trasladado el club de lucha olímpicaHayastan, donde el campeón de Europa de grecorromanaMovses Karapetyan y su hijo enseñan un deporte tan popu-lar en la república caucásica como el ajedrez.

Antes que ninguna otra nación, en el año 301, Armeniadeclaró el cristianismo religión oficial y fundó su propia igle-sia. Pese a que los residentes en Barcelona profesan esta fe,no la practican con asiduidad, y solo algunos se limitan a iruna vez al mes a la misa que se celebra para ellos en la parro-quia de la Mare de Déu dels Àngels. Otras fechas señaladasson el 21 de septiembre –Día de la Independencia–, en que

Los hermanosFrunz y TigranManukyanregentan unatienda de fotografíae informática en elpaseo de Verdum.


Dosier

90

la Asociación Cultural Armenia de Barcelona programa actoslúdicos, y sobre todo el 24 de abril, cuando se recuerda elgenocidio perpetrado por los turcos en 1915 con concentra-ciones en el centro y ofrendas a la cruz de piedra (jachkar)erigida en 2009 en la avenida del Estadi, en Montjuïc.

Aquella tragedia es “una herida no cerrada”, aseguraSarkis Hakobyan, de la Asociación de Armenia en Cataluña,con sede en Santa Coloma. “Y perdura en los hogares, dondese transmite a los hijos para que comprendan la importanciade preservar su identidad”. Los padres de Erik Melik-Stepan-yan y su hermana Elina les llaman la atención si les oyenconversar en español. “Lo entendemos –admite ella–,porque, si no hablamos en armenio, las próximas generacio-nes lo desconocerán”. Erik tiene veinte años y regenta unestablecimiento del barrio de Porta, Ararat, con estanteríasrepletas de vinos y salsas armenias, verduras en conserva yencurtidas con las que se elaboran las tolma –hojas de parrao de col enrolladas y rellenas de carne de cordero picada– yel contundente jash, una sopa que tiene como principalingrediente las pezuñas de vaca cocidas. No demasiado lejos,una madre y una hija armenias de Tjumen (Rusia) regentanuna tienda en Vilapicina, URSS-CCCP, que en parte se abas-tece con productos de Nagorno Karabakh –de donde la fami-lia es originaria– y confituras, cervezas y coñac de Erevan.

Huyendo de un ambiente malsano“No todo lo que dicen de allí es cierto”, me comenta JorgeIrias al poco de presentarnos. “Pero casi”, añade. Jorge es elresponsable de la multitudinaria fiesta que se monta a fina-les de verano en el Poble Espanyol y que reúne a miles decatrachos (hondureños), que celebran juntos el Día de laIndependencia. Mucho menos concurrida, pero igualmentesignificativa, es la procesión que tiene lugar cada 3 defebrero en el Poble-sec en honor de la virgen de Suyapa. Dela sede de la Asociación Cultural Social de Arte Culinario deHonduras y Amigos en Cataluña, en la calle Murillo, sale ahombros la figura en un desfile litúrgico que recorre algunascalles y que acaba en el Centro Cívico El Sortidor. Es preci-samente en este equipamiento donde los sábados más de un

centenar de hondureñas y cuatro varones contados apren-den catalán. Es el colectivo foráneo que más se apunta a loscursos del Centro de Normalización Lingüística.

De los ocho mil hondureños censados en Barcelona, un72,6 % son mujeres. Ellas –mucho más formadas– son lasprimeras en querer alejarse de aquel ambiente malsano quese respira en Honduras, con altos índices de absentismoescolar y donde las bandas y los narcos campan a placer,secuestran, extorsionan y asesinan. En el año 2016 se regis-traron 5.150 homicidios (4.680 víctimas fueron hombres);los departamentos de Cortés y Atlántida –de donde esJorge– se llevaron la palma. Él vino en 1984, en plena fiebrepreolímpica, cuando en Honduras el problema era la contra(la guerrilla contrarrevolucionaria nicaragüense, que teníasu base allí). “Yo era perito mercantil –informa–; no habíatocado nunca un ladrillo”. Pasadas tres décadas sigue imper-meabilizando terrados y reformando cocinas, baños y facha-das. “Desde que estoy en Barcelona –explica– han venidotrescientos familiares”. Así, gracias al efecto llamada, escomo ha crecido esta comunidad, la más numerosa entre lasextranjeras en siete de los trece barrios del distrito de NouBarris, y la que más demandas de refugio solicita; peticionesque acostumbran a concederse en seis meses.

En una cafetería de la calle Almansa, en el barrio deVerdum, donde venden espumillas –un dulce tradicional deHonduras– he conocido a Gabriela Padilla, de tan solo vein-ticinco años, que se dedica a la limpiar casas porque enTegucigalpa, donde ha dejado a su madre y a su hijo, le resul-taba imposible encontrar un trabajo. “No me da para traer-los aquí”, confiesa, resignada. Un poco más arriba WilsonHernández y su mujer ecuatoriana tienen un colmado conmucho género de procedencia hondureña: desde camotes(un tipo de boniato) y patastillos (un tubérculo parecido a lapatata), hasta semitas –una delicia azucarada–, tabletas decoco, frijoles licuados, maíz en polvo y vinagre de piña. Éltrabajaba en una empresa textil de San Pedro Sula –la capi-tal industrial– y se hartó de ser atracado los viernes, el día enque los empleados cobraban.

En la barra de Zona Hondureña, en Prosperitat, GersonMiguel Hernández, que sobrevive haciendo todo tipo de“trabajillos”, reconoce que se lo pensará dos y tres vecesantes de volver a su país. “Cuando te informan de que te hanmatado a ese o aquel amigo, se te pasan las ganas”. Elpropietario del restaurante, Adelmo Trejo, estuvo tres vecesa punto de perder la vida. “¿Y sabes por qué? Por un telé-fono móvil” (celular, dice, tal como se los conoce en Hondu-ras). Me lo cuenta mientras su mujer, Carla Cortés, preparabaleadas, catrachitas y carne asada para los comensales quetoman un refresco de tamarindo mientras esperan los platos.

Según Jorge, muchos centroamericanos intentan entraren Estados Unidos pero los deportan en aviones enteros, ycuando eso ocurre Europa es la única alternativa. Sonhondureños de Tegucigalpa, de la industrial San Pedro Sula,de Olancho... Los hay de piel blanca y rubios (de SantaBárbara), negros garífunas (de La Ceiba), lencas (deLempira) o misquitos (del cabo Gracias a Dios). Y todos, sinexcluir a ninguno, comparten un mismo anhelo con el restode inmigrantes que han contribuido a transformar nuestraciudad: sentir suya Barcelona.

El hondureñoWilson Hernández

y su esposaecuatorianaregentan un

supermercado conamplia ofertade productos

latinoamericanosen el barrio de

Verdum.


91

MEM

OR

IAS

Personaje poliédrico, complejo, Josep Puig i Cadafalch(1867-1956) fue un hombre de cultura muy notable –arquitecto, urbanista, arqueólogo y restaurador de

arte románico– y, en segundo lugar, un político. Con todo,su actuación en este ámbito lo ha convertido en una figuraenormemente incómoda. Por ignorancia o por interés ideo-lógico, la historia, siempre mucho más compleja que lo queha quedado escrito, ha sido muy exigente con él y no le haotorgado el lugar que se merecía.

La prematura muerte de Enric Prat de la Riba llevó aPuig i Cadafalch a la presidencia de la Mancomunitat (1917-1923), la primera institución nacional catalana desde laderrota de 1714. De este modo se convirtió en continuadory ejecutor de la obra de su antecesor. Previamente había sido

Texto: Joaquim Colominas Ferran Profesor de Ciencia Política en la Universidad de Barcelona

Josep Puig i Cadafalch, un presidente incómodoComo arquitecto y urbanista, Puig i Cadafalch dejó una huella profunda yperdurable en Barcelona. Pero como político, pese a la relevancia de su funcióncomo sucesor de Prat de la Riba al frente de la Mancomunitat, su tarea ha sidodiscutida.

uno de los fundadores de la Lliga Regionalista; concejal en elAyuntamiento de Barcelona (1901-1906); diputado enMadrid (1907-1913), elegido a la candidatura unitaria delcatalanismo político, Solidaritat Catalana, formada comorespuesta a los ataques contra la revista Cu-cut; y, también,diputado de la Diputació de Barcelona (1913-1914), embriónde la posterior Mancomunitat de Catalunya.

Solo por la ingente obra arquitectónica realizada, JosepPuig i Cadafalch ya se merece un lugar de honor en la histo-ria cultural del país. La Barcelona de hoy día sigue dandotestimonio de su compromiso y su actividad en este ámbito.Es uno de los tres arquitectos más destacados del moder-nismo catalán, junto a Domènech i Montaner y Antoni Gaudí.No olvidemos que buena parte del éxito de la Barcelona

Francesc Serra / AFB

BM106.091-093.memories-cast-JordiOK_carmeOK.qxp:. 09/01/18 13:56 Página 91

Memorias

92

actual se debe a estos tres grandes hombres. Fueron perso-nas de ideas y de acción, de una gran civilidad, comprome-tidas con una idea de país que plasmaron en grandes obrasarquitectónicas.

Tiempos difícilesPero si Josep Puig i Cadafalch ha pasado como el presidenteolvidado es, entre otros motivos, por una gestión políticadesacertada. Le tocó presidir la Mancomunitat en un tiempomuy difícil, en unos años muy convulsos social y política-mente. Era la época del pistolerismo, cuando la gente semataba por las calles de Barcelona. La Mancomunitat se viodesbordada en materia de orden público como consecuenciade los fuertes conflictos sociales. Y no tenía competenciasen este ámbito. Hay que decir, además, que la espiral deviolencia era la antítesis del espíritu de la institución.

Otro elemento que no contribuyó positivamente allegado político de Puig i Cadafalch fue la difícil relación quemantenía con otros intelectuales destacados que participa-ban en la obra de la Mancomunitat. Las relaciones con TorresGarcia fueron complicadas; con mosén Alcover, difíciles...,¡y con Eugeni d’Ors, explosivas! Puig i Cadafalch no tuvo lahabilidad característica de Prat de la Riba para rodearse ydirigir un equipo tan potente como el formado por gran partede la intelectualidad del país (a parte de los tres citados,destacamos la participación de Pompeu Fabra, AntoniRovira i Virgili, Rafael Campalans y Jordi Rubió, entre otros).

Dicho esto, la obra de Josep Puig i Cadafalch sigue lite-ralmente en pie; tanto la física, que él mismo pensó y firmócomo arquitecto, como la política, pensada por Prat de laRiba y que él ejecutó.

Al cabo de más de cien años, siguen luciendo en Barce-lona la Casa Amatller del paseo de Gràcia; la Casa de lesPunxes y el Palau del Baró de Quadras, en la Diagonal; elPalau Macaya, en el paseo de Sant Joan; la fábrica Casara-mona, en Montjuïc; Can Serra, sede de la Diputació deBarcelona, en la rambla de Catalunya; los palacios de AlfonsoXIII y de Victoria Eugenia, en el espacio de la Feria de Mont-juïc, y las cuatro columnas, frente a la Fuente Mágica, quereproducen las originales que hizo derribar el dictador Primode Rivera en 1928. En cuanto a su contribución como urba-nista, hay que citar todas la reformas que llevó a cabo eneste mismo espacio de Montjuïc, así como las de la plaza deCatalunya y la abertura de la Via Laietana, mientras que enel Maresme –especialmente en su Mataró natal, perotambién en Argentona, Canet de Mar, Lloret de Mar...– susobras aún destacan e irradian un espíritu singular y propio.

Como restaurador de monumentos importantes, estuvoa cargo de las obras del Palau de la Generalitat (entoncessede de la Diputació de Barcelona) y de los monasterios deMontserrat, Sant Joan de les Abadeses, Sant Benet de Bagesy Sant Miquel de Cuixà; del conjunto románico de Sant Perede Terrassa y de la catedral de la Seu d’Urgell, además dedirigir las tareas de salvaguarda y restauración del arte

Puig i Cadafalchproyectó las cuatro

columnas deMontjuïc,

representativas dela catalanidad –lasactuales son unareproducción de2010–, para un

plan deurbanización de la

montaña conmotivo de una

muestra sobre lasindustrias

eléctricas que setenía que llevar acabo en 1917,

reconvertida luegoen la Exposición

Universal de 1929.Las columnas seconstruyeron en

1919 y sedemolierondurante la

dictadura de Primode Rivera; la

imagen recoge lacaída de la última

columna.En la página

anterior, Puig iCadafalch en su

estudio.

A. Gil / AFB


Memorias

93

románico en el Pirineo. Y, en lo referente a su tarea comoarqueólogo, tuvieron un relieve especial las excavacionesque dirigió en Empúries.

Teniendo en cuenta toda la obra que ejecutó en los dife-rentes ámbitos y los medios de construcción de que se dispo-nía a finales del siglo XIX, podemos considerar a Josep Puigi Cadafalch como una persona hiperactiva.

La obra de la MancomunitatAsimismo, hay que destacar la obra pública impulsada desdela Mancomunitat, de sobras conocida por todos. Sobresalenla Biblioteca de Catalunya, el Institut d’Estudis Catalans, laEscola d’Administració Pública de Catalunya, la Escola Cata-lana d’Art Dramàtic, la Escola Industrial, la Escola delTreball, la Escola Superior de Bells Oficis, la Escola d’Infer-meres y el Institut Cartogràfic de Catalunya.

Como señala el historiador Lluís Duran, “a los presiden-tes de la Generalitat del siglo XX los conocemos por sunombre. A los presidentes de la Mancomunitat los conoce-mos por la obra realizada”. Y, en el mismo sentido, el perio-dista Francesc Canosa destaca que “¡toda la obra de laMancomunitat se mantiene en pie!”

Esta ingente obra, tanto la personal como la política, haquedado en un segundo término debido a un error políticoimportante que cometió Puig i Cadafalch: no oponerse aPrimo de Rivera. Un error evidente, pero también hay quedecir que nadie lo hizo. La crónica política de aquellos díasno informa de ningún tipo de manifestación contraria aldictador. No se le ofreció resistencia. La demanda de recu-perar el orden en la calle, la seguridad física, eran priorita-rias.

Josep Puig i Cadafalch pecó de inocente al creerse queel dictador respetaría la obra de la Mancomunitat y el espí-ritu de catalanidad que la impregnó. Posteriormente reco-noció su error. Doblemente represaliado, sufrió en propiacarne las contradicciones políticas del primer tercio del sigloXX. Lo pagó con un primer exilio cuando dimitió de su cargode presidente de la Mancomunitat, en el año 1923, y con unsegundo en 1936, al comienzo de la Guerra Civil.

Puig i Cadafalch fue uno de los hombres de la Lliga queno solo no otorgó ningún tipo reconocimiento al franquismo,sino que se opuso a él desde el primer día. Las actuacionesposteriores a su paso por la presidencia de la Mancomunitattuvieron coherencia con su trayectoria política anterior, ydurante los primeros años del franquismo fue uno de losrepresentantes más activos de la resistencia catalanistacultural.

Tras su regreso a Barcelona en el año 1942, se dedicó areconstruir el Institut d’Estudis Catalans en su casa de lacalle de Provença, la misma donde hace unos meses sedescubrió toda la documentación del IEC detrás de una falsapared que él hizo construir. Con esta documentación se hapodido seguir el hilo rojo de la entidad desde su fundación,a la que él contribuyó, hasta 1956, año de la muerte delarquitecto. Tras la clandestinidad a que se vio obligadadurante el franquismo, la institución pudo reiniciar pública-mente sus actividades con la recuperación de la democraciay del autogobierno. Un hilo que no se tendría que haber rotonunca.

Escalera decaracol en una delas torres de laCasa de les Punxesde Barcelona, enla confluenciade la avenidaDiagonal y lascalles Rosselló yBruc, obrade 1905.Debajo, vestíbulodel palacio delBaró de Quadras,también en laDiagonal, queha alojadoinstituciones comoel Museo de laMúsica y la CasaÀsia, yactualmente es lasede del InstitutRamon Llull.Puig i Cadafalch loconstruyó entre1904 y 1906.

Ramon Manent


94

Texto: Blanca Cia Periodista

La mirada de los arquitectos novelesUna exposición de la Escola de Arquitectura ha recopilado los mejores trabajos definal de carrera desde 1978. El presente artículo ofrece una pequeña muestra deesos trabajos vistos por sus autores, arquitectos en ejercicio que se han prestadoal experimento de volver al pasado y contextualizarlo en el presente.

Los proyectos de final de carrera de la Escola de Arqui-tectura de Barcelona (ETSAB) son una buena basede datos de la mirada de los arquitectos sobre la

ciudad. Equipamientos, desarrollos urbanísticos, infraes-tructuras, soluciones para problemas, ideas arriesgadas…Todo ello ha sido abordado por infinidad de propuestas.Doscientas sesenta de ellas, las mejores de los últimoscincuenta años de vida de la ETSAB, fueron seleccionadaspara conformar la exposición Escola-Ciutat, cinc dècadesde projectes de fi de carrera d’arquitectura a Barcelona[Escuela-Ciudad, cinco décadas de proyectos de fin decarrera de arquitectura en Barcelona]. Una muestra que sepresentó en el MNAC en octubre y que tendrá una segundavida en la misma escuela. Sus comisarios son Roger Such yAriadna Perich, profesores y subdirectores del área decultura del centro. Los proyectos seleccionados desde 1977

también sirven para hacer una radiografía aproximada deldevenir de la ciudad real y la imaginada por los alumnoscuando se preparaban para dejar la universidad. Los focos deatención de los trabajos han sido múltiples: el distrito deCiutat Vella copa buena parte de las propuestas en los prime-ros años de la democracia, mientras que en la década de losnoventa se hace patente la dinámica de la ciudad de extendery diversificar la red de equipamientos. Otros ejes argumen-tales son el desarrollo y la dignificación del urbanismo, elimpulso del 22@, el diseño de la gran área desde Glòries hastael Fòrum y las infraestructuras y los espacios naturales.

Los que aparecen a continuación configuran unapequeña muestra de aquellos trabajos de fin de carreravistos hoy por sus autores, arquitectos en ejercicio que sehan prestado al experimento de volver al pasado y contex-tualizarlo en el presente.VI

SIO

NES U

RB

AN

AS

BM106.094-096.Visions-cast-JordiOK-DEF.qxp:. 09/01/18 13:56 Página 94

95

ción. Pasado el tiempo, Gascón se mantiene en su idea: “Sigopensando que ganar una plaza como la Boqueria era buena”.

Jardín en los terrados del EixampleLa idea originaria de este proyecto de 1992 de Eva Pratstuvo como punto de partida una azotea de Ciutat Vella queunos amigos de la arquitecta habían convertido en un espa-cio comunitario. “Pensé en desarrollar algo parecido pero aescala mucho mayor: toda una manzana del Eixample, preci-samente por lo compacto de su estructura, repetida yrígida”, apunta Prats. Se fijó en una manzana en concreto,la conformada por las calles Ausiàs March, Alí Bei, Girona yBailèn. Era un espacio completamente construido, en superímetro y en su interior; la configuración de sus edificios,de alturas similares, le permitía trazar un continuo de estruc-turas –¡y hasta un puente!– para comunicar los terrados, quese habían convertido en unos “espacios cerrados y abando-nados una vez eliminados los antiguos depósitos de agua”.

Prats, que tuvo como tutor a Enric Miralles, partió de uncálculo de estructuras para situar los diferentes espacios ylas pasarelas que enlazarían los edificios. Proyectó un granterrado que acogería un espacio de prácticas de una escuelade jardinería, una zona de plantas acuáticas y otra para prác-ticas de poda, un invernáculo, una extensión con diferentestipos de césped y otra para enredaderas. Todo ello en reci-pientes mínimos con poca tierra y con un sistema de riego abase de depósitos de agua.

Otra parte indispensable del proyecto era crear espaciospara los vecinos. “Todos los residentes de los pisos de lamanzana disfrutarían del conjunto –explica la arquitecta–.La idea era que pudieran compartirlo para celebrar fiestas ocomidas y cenas que no puedes plantearte en una viviendadebido a las limitaciones de espacio”. La apuesta de Pratsno cayó en saco roto; al cabo de los años aquel proyecto hasuscitado interés, y las maquetas que hizo en 1992 han sidoreclamadas para exposiciones. Incluso el Ayuntamiento deBarcelona –tanto en el mandato actual como durante el deXavier Trias– ha realizado alguna aproximación a la idea,aunque sin llegar a desarrollarla. En el transcurso de sudesempeño profesional, la arquitecta, junto con su compa-ñero Ricardo Flores –reciente premio Ciutat de Barcelonapor la reforma de la sala Beckett– ha seguido la línea depropiciar espacios comunitarios y de buscar soluciones conelementos ajardinados. “Para ajardinar un terrado lo únicorealmente imprescindible es que la comunidad de vecinostenga la voluntad de hacerlo”, defiende, veinticinco añosdespués.

Ordenación del Pont Vell de Santa ColomaNacido en Santa Coloma de Gramenet en 1973, David Martí-nez García observaba este poco hospitalario puente justoentrado el siglo XXI y pensó en transformarlo en una ramblametropolitana que sirviera de nexo de unión, de cosido dela calle principal de la localidad con el paseo que conectacon la Meridiana, según el proyecto que concibió en 2001.“Imaginaba el puente como un símbolo de la recuperaciónpara las personas del espacio urbano deprimido, en este casoen el contexto de la recuperación del río Besòs, que todosrecordamos cuando era una alcantarilla a cielo abierto. Tomécomo referencia los puentes italianos clásicos y más concre-

Visiones urbanas

El trabajo de final de carrera de Eduard Gascón fue unproyecto de mercado en la plaza de la Gardunya. Lo planteóen 1984 en el marco del programa de estudios “Del Liceu alSeminari”, que se realizó en la ETSAB a partir del proyectourbanístico municipal del mismo nombre lanzado unos añosantes para revitalizar y coser el Raval con el Eixample. Lohizo con Francesc Mitjans como tutor principal. El hoy autor,entre muchos otros, del futuro Nou Palau Blaugrana,recuerda que su trabajo de final de carrera provocó ciertolío. “Partí de la idea de recuperar la plaza de la Boqueria parala ciudad, ya que, antes de que se construyera la estructuradel mercado en 1840, era un espacio bastante similar al dela plaza Reial . Estaba convencido de que era mejor recupe-rar un espacio de calidad arquitectónica con un perímetrode columnas neoclásicas que por sí mismas ya conformabanuna plaza”, explica.

De esa manera, la Rambla hubiera tenido una conexióndirecta con un espacio abierto, ciudadano, como es unaplaza. “Situé el mercado encima del aparcamiento de laGardunya que ya existía y en el que destinaba una primeraplanta subterránea para la carga y descarga. Seguía un crite-rio historicista y dibujé unas cubiertas inclinadas con unaestructura metálica. Tendría dos alturas, en la planta elmercado del producto fresco y en el primer piso un gransupermercado”.

Décadas después de la propuesta de Gascón, se produjocierto debate en el sector sobre la posibilidad de trasladarla Boqueria a la plaza de la Gardunya. Lo curioso es que hoy,al cabo de treinta y tres años del trabajo de fin de carrera, laGardunya está en proceso de culminar su nueva configura-

Fotomontaje de laplaza de Catalunyacon la transparentey ligera bibliotecaproyectada porPau Bajet en laubicación de ElCorte Inglés.


Visiones urbanas

96

tamente el Ponte Vecchio de Florencia. Se podría decir quefue un proyecto arquitectónico con un marcado componenteurbanístico”, explica Martínez.

De hecho, ese ha sido principalmente su ejercicio profe-sional desde entonces: fue responsable de los servicios urba-nísticos del Ayuntamiento de Badalona hasta 2011, cuandose integró en esta misma área de la corporación barcelonesa,donde permanece actualmente con el encargo de relanzarel distrito 22@. “El programa que desarrollé tenía tres

partes. En primer lugar, abría una zona de espacios comer-ciales, de tiendas. En segundo lugar, proponía cubrir laRonda parcialmente con un sistema de piezas prefabricadassin pilares, en las que también se podría desarrollar actividadeconómica. Y, en tercer lugar, ubicaba un centro de inter-pretación del río Besòs que explicara su historia. El proyectoincluía también una estructura que permitía a las personasacceder a la ribera del río”, recuerda. La idea que animabatodo el proyecto era la de humanizar una zona que se habíaconvertido en una simple carretera de conexión. “Por elcontrario, en todos estos años en el Pont Vell apenas se haintervenido de una forma ambiciosa, y únicamente se haganado algo más de espacio para los peatones”, concluyeDavid Martínez.

Una biblioteca muy centralMás que nacional o provincial, el proyecto firmado en 2013por Pau Bajet era el de una biblioteca central en el mismí-simo centro de Barcelona: la plaza de Catalunya, exacta-mente en la inmensa pastilla urbana que ocupa El CorteInglés. Un programa que le vino sugerido por Eduard Bru,su tutor y catedrático de la ETSAB, con una idea rompedora:“¿Por qué no colocamos un catalizador cultural en el centrode la ciudad confrontándolo al poder capitalista que repre-senta el resto de la actividad urbana?” Una reflexión que noanduvo alejada de algunas propuestas para ubicar la enton-ces proyectada Biblioteca Provincial en el edificio del Bancode España de la misma plaza. “Se trataba de un gran edificiode cerca de 30.000 metros cuadrados, construido a partir delconcepto renacentista de la biblioteca como gran espaciorepresentativo del conocimiento; a ello le añadía, por miparte, la voluntad de que fuera rompedor. La estructura erade hormigón pulido, lo más parecido a la piedra, desarrolladacon elementos prefabricados y con unas medidas a escalahumana”, explica.

En contraposición al edificio de El Corte Inglés y a sufachada opaca, Bajet proponía cerrar externamente la biblio-teca con una fachada a modo de celosía que permitiera verel interior desde la plaza, aunque no desde el paseo deGràcia o Fontanella. El visitante se encontraría con un granatrio y un sistema de rampas con las paredes forradas deestanterías y libros: “Dejando de lado el aspecto tradicionalde las bibliotecas clásicas con compartimentos y plantas,diseñaba un único espacio que se pudiera recorrer de formacontinua, sin plantas. Desde el momento en que entrabas yase podría distinguir el techo. Con todo, se generaban zonasmás recogidas: contrastaba la monumentalidad general dela construcción con el carácter más doméstico de otras áreasde dimensiones reducidas”.

Nadie discute que la plaza de Catalunya es el resultadode diferentes operaciones en el tiempo que le han dado unaspecto global bastante disperso y discutible. Años despuésde aquella propuesta, Bajet, que después de colaborar enInglaterra con David Chipperfield abrió su propio despachoen Barcelona, considera que su proyecto contribuía a mejo-rar ese conjunto deslavazado que constituye hoy por hoy laplaza de Catalunya.

Mercado en laplaza de la

Gardunya, deEduard Gascón;

jardines enlos terrados del

Eixample, de EvaPrats, y ordenación

del puente deSanta Coloma, deDavid Martínez.


Visiones urbanas

97

La ciudad que no llegó a ser es el tema del estudio LaBarcelona desestimada. L’urbanisme de 1821 a2014 (Àmbit, 2017), de la doctora en historia del arte

Carme Grandas. El libro realiza un amplio y variado repasode centenares de concursos de arquitectura y de proyectossingulares desde el primer tercio del siglo XIX (solaresdesamortizados alrededor de La Rambla) hasta la actualidad(la plaza de Les Glòries Catalanes o la planificación de dieci-séis accesos urbanos al parque de Collserola, conocida comoLes Portes de Collserola). En el presente artículo veremosalgunos de los proyectos rehusados por razones diversas ycómo hubiera sido esta Barcelona alternativa. Empezamos en el parque más grande de la Barcelona

moderna, tal y como Josep Fontserè lo había diseñado. Suobjetivo era construir un espacio dedicado a la industria y laciencia allí donde había habido un fortín. En forma de herra-

dura, debía tener un marcado carácter simétrico, igual quelos jardines franceses. En medio se erguiría un enorme pala-cio circular dedicado a la industria, que acogería muestras yferias, y se abriría una enorme plaza entre el palacio y unafuente con una pequeña cascada –fuente que acabó siendouna de los pocos elementos que se salvaron del proyectooriginal, junto con el depósito de aguas, el umbráculo y eledificio del Museo de Geología. Había una propuesta paraconstruir la cascada considerablemente más grande, lo que,sin embargo, hubiera puesto en peligro la financiación delpalacio. Fontserè llevó la idea de derribo hasta el extremo:no permaneció en pie ni un solo edificio del antiguo cuartel. El traslado del zoológico al Park Güell podría haber sido

un rotundo acierto cuando Nicolau M. Rubió i Tudurí lopropuso en los años sesenta del siglo pasado, época en quelos animales se hallaban en un estado de abandono desga-

Texto: Aleix Porta Periodista

La Barcelona de los proyectos frustrados¿Cómo hubiera sido la otra Barcelona? Aquella imaginada pero frustrada porrazones financieras, políticas o por el cambio de modas, la que se quedó archivadaa la espera de un mejor momento o la de los proyectos finalistas de concursosque, a fin de cuentas, no resultaron ganadores. La visitamos a continuación.

Ayuntamiento de Barcelona. Urbanismo

La propuesta delplan de enlacesfirmada porLéon Jausselyaprovechaba eldiseño de la plazade Les Glòries deCerdà para lasconexiones con losmunicipios de losalrededores.Jaussely fue elprimer extranjeroque ganó unconcursourbanístico enBarcelona. Supropuesta incluíauna enorme plazacívica rectangularentre la Meridianay las calles deValència, Marinay Sardenya.

BM106.097-099-Visions2-JordiOK-cast-DEF.qxp:. 09/01/18 13:57 Página 97

Visiones urbanas

98

rrador. En su imaginación, el zoo ocupaba la ladera oeste delparque, entre las avenidas del Coll de Portell y la delSantuari de Sant Josep de la Muntanya. Los animales gana-ban en espacio y salubridad, y la Lavandera de Gaudí, con subrazo levantado justo frente a la jaula de los tigres, regalaríauna estampa maravillosa a los visitantes.

La Dreta de l’Eixample y El Guinardó, céntricos Salimos por la avenida Meridiana en dirección al centro de laciudad que preveía el Plan Cerdà, la plaza de Les GlòriesCatalanes. Este es uno de los mayores aciertos del ingenierode Osona, del que supo sacar provecho Léon Jaussely, elprimer extranjero ganador de un concurso urbanísticobarcelonés con su plan de enlaces de 1905. El objeto delconcurso era planificar la unión del Eixample con los muni-cipios del llano. Jaussely también planificó algo que nuncallegaría a construirse: una enorme plaza rectangular entre laMeridiana y las calles de València, Marina y Sardenya.Hubiera parecido Washington o París, con edificios barro-quizantes de gran escala, entre ellos el ayuntamiento. Otra ventaja del plan de Jaussely era una red de trans-

porte público que permitiría alcanzar cualquier punto de laciudad en tranvía y acceder rápidamente a la EstaciónCentral, situada en la calle de la Indústria e imaginada comoun centro neurálgico rebosante de vida. Desde aquí se podríahaber ido a pie hasta un ninfeo construido al pie del Turó dela Rovira. Jaussely quería llenar Barcelona de avenidas confinales espectaculares. El monumento de la macrorrotondaubicada en la intersección de la Diagonal, la Meridiana y laGran Via no hubiera tenido nada que envidiarle al Arco deTriunfo parisino. Sin embargo, en los años sesenta del siglopasado construyeron ahí un escaléxtric de hasta cuatroramales… Y la historia posterior ya la conocemos.

Verdaguer y Guimerà, honrados como es debidoVale la pena que nos paremos en el monumento de JacintVerdaguer, Diagonal arriba desde Les Glòries. Escoger el

proyecto ganador no fue tarea fácil, pues se presentaron alconcurso público casi cuarenta propuestas. En muchas deellas el poeta aparecía sentado, presidiendo un conjunto defiguras alegóricas relacionadas con su obra, con la patriacatalana y sus visiones religiosas como temas recurrentes.La escultura que se acabó escogiendo y que se inauguró en1924, la que todos conocemos, representa a Verdaguer depie; ya por aquel entonces, a finales del periodo modernista,tenía un estilo anticuado. Àngel Guimerà, quien asistió con entusiasmo a la inau-

guración de este monumento, hubiera tenido el suyo untanto más moderno en la plaza de John F. Kennedy, en ellímite superior de la calle de Balmes. Sus autores, Rubió iTudurí y Puig i Cadafalch, emplearon referentes arquitectó-nicos más propios de los años treinta: una terraza en formade proa –inspirada en el monumento a Otto von Bismarckde Mies van der Rohe en Bingen– un enorme obelisco tal ycomo marcaba la moda del momento –Piazza del Popolo deRoma, monumento a la República de París…– y esculturasrelacionadas con los dramas de Guimerà. Un águila imperialy una senyera habían de coronar dignamente la plaza. Callede Balmes arriba, nos imaginaríamos, al divisar el conjunto,que nos teníamos que empotrar sin remedio contra el barcodel capitán Saïd de Mar y cielo…

De la plaza de Catalunya al frente marítimoEl centro de la ciudad es uno de los espacios que han origi-nado un mayor debate arquitectónico y estético. Antes deadentrarnos en él podemos descansar imaginariamente bajolos soportales que Pere Falqués diseñó para la plaza de Cata-lunya en 1891. A la plaza le ha resultado difícil configurarsecomo tal; Cerdà no la había previsto y durante largo tiempofue un simple agujero en el tejido urbano, con huertos, casi-tas y talleres. Falqués imaginó que los carruajes la cruzasenpor carriles en aspa, que los tranvías la rodeasen y que lospeatones la cruzasen por soportales y glorietas. Lluís Mumbrúpropuso la construcción de una cascada artificial con motivode la Exposición Universal de 1888, que tendría nuevemetros de ancho y estaría coronada por unos acuarios quesuscitarían gran interés. La perspectiva del agua y el roque-dal nos haría creer que estábamos en el Lake Valley Park, elefímero parque de recreo del pantano de Vallvidrera.La plaza de Catalunya se localizaría fácilmente gracias a

un rascacielos: la Torre Sellés Miró –nombre de su impulsor–, que introduciría lo mejor de la arquitectura norteamericanade los años veinte. Se erguiría cien metros por encima de lacalle, con veintisiete plantas destinadas a hotel y oficinas,sobre la manzana entera de Bergara y Pelai. El centro de la ciudad podría haber sido, asimismo, un

buen lugar para la obra de Gaudí. Al bajar por La Rambla nostoparíamos con alguno de los veinte quioscos que había dise-ñado en 1880 por encargo de Enric Girossi, y que nuncafueron construidos por falta de recursos. Eran de hierro ycristal, y tenían una interesante doble función: floristeríaspor un lado y urinarios por el otro. No obstante, la huellamás relevante del arquitecto de Reus podría haber sido elmonumento a Jaime I, en la plaza del Rei, cuya primerapiedra se puso el 27 de junio de 1908. Gaudí concibió tresarcadas de estilo gótico que abrían la plaza del Rei hacia lavía Laietana bajo de la capilla de Santa Àgata.

Proyecto deNicolau M. Rubió

i Tudurí paratrasladar el parque

zoológico a lavertiente

occidental del ParkGüell, fechado enlos años sesentadel siglo pasado.

Archivo Contemporáneo Municipal de Barcelona


Visiones urbanas

99

Tenemos la suerte de que Barcelona se giró hacia al maren el mismo momento del derribo de las murallas, conpropuestas que engalanaban el frente marítimo. Además delos faroles de la plaza del Rei (estos sí pueden admirarse),Gaudí diseñó otros para el paseo conocido hoy como deColom, con más de veinte metros de altura, y que ya eraneléctricos en 1878, además de un precioso embarcadero enel Port Vell. Justo enfrente de la entrada de mar del parque de la

Ciutadella, y en conexión con los demás institutos científicosallí existentes por un puente extendido sobre las vías deltren, debería haberse edificado el Instituto Oceanográficode Cataluña, proyecto de Antoni Falguera presentado en1919. Era un edificio de gran tamaño destinado a conver-tirse en un referente mundial de las ciencias marítimas y dela divulgación del Mediterráneo. El pequeño embarcaderopropio con una escalinata entre templetes, el puerto cerradoy el faro se convertirían en un espacio público de categoría.

Islas y canterasY desde aquí hasta el Besòs podríamos haber disfrutado deunas supermanzanas en primera línea de mar, diseñadas porBonet i Castellana en 1965 para el conocido como Plan de laRibera. Se trataba de unas auténticas islas ganadas a lasaguas, sobre las que se alzarían seis metros, y de quinientosmetros de lado; sin coches, pues la intención del arquitectoera, según sus escritos, eliminar la mezcla incoherente del“hombre andando a tres quilómetros por hora con la riada devehículos tratando de alcanzar los ochenta”. Un ejemplo defrente marítimo y de calidad de vida. Bonet i Castellana participó también en el diseño de las

canteras de la ladera marítima de Montjuïc. Se trataba deuna serie de bloques y calles –ideados con Oriol Bohigas yJosep M. Martorell– que vencían la escarpada ladera y forma-ban un barrio de cuatro mil viviendas. ¡Otro grupo de privi-legiados, junto con los residentes en las manzanas-islas! Adiez minutos del centro pero sin ruidos, y con el marentrando en el comedor, por así decirlo. Por lo lejos que se hubiese encontrado y por sus dimen-

siones, nos habría tomado demasiado tiempo visitar el mata-dero que se quería levantar para satisfacer las crecientesnecesidades alimenticias de la Barcelona de finales del sigloXIX: situado en el Camp de la Bota, en una superficie de 2,9hectáreas –como veintiséis manzanas del Eixample–,firmaba el proyecto Josep Domènech i Estapà, que realizabaun modernismo menos retorcido que el de su primo, LluísDomènech i Montaner. Es mejor dejarlo a un lado y dirigir-nos, en cambio, a la zona donde sí se construiría, no muchomás tarde y sin tantas pretensiones, el nuevo matadero deBarcelona, junto a la futura plaza de Espanya.

La revolución urbana de la plaza de Espanya La Exposición Internacional de 1929 fue un revulsivo paraesta zona. La plaza de Espanya diseñada por Ferran Romeuen 1922 tenía tres virtudes que debían hacer de ella algomuy especial: su dimensión con grandes espacios para vian-dantes, una monumental fuente central y la armonía de lasseis fachadas de ocho pisos de altura. Los rascacielos queRubió i Tudurí diseñó para la avenida de la Reina Maria Cris-tina conducirían la mirada hacia el Palacio Nacional, un

Estudio de unembarcadero parael puerto de laciudad, elaboradopor Gaudí cuandoaún cursaba lacarrera en laEscuela deArquitectura deBarcelona.

Real Cátedra Gaudí

ecléctico edificio de hierro y líneas neoárabes un tanto extra-ñas diseñado por Benet Guitart. Aunque sin duda alguna losciudadanos apreciarían más el Palacio de la Luz, de LluísGirona, un gran pabellón de hierro y cristal que por la nochese iluminaría hermosamente. Tres proyectos, una vez más,desestimados. Durante la muestra internacional se expuso la maqueta

de una parte de lo que más adelante acabaría convirtiéndoseen la conurbación de Barcelona. La diseñó el propio Rubió iTudurí, quien la bautizó como “La ciudad futura”, y consis-tía en unos enormes rascacielos que seguían el Llobregathasta pasado Martorell. Numerosas carreteras pasarían pordebajo de los rascacielos para facilitar una rápida movilidad.

La ciudad del reposo ¿Cansados de andar de aquí para allá? No me extraña. Porsuerte, Barcelona ha imaginado fantásticas propuestas parael deleite y el descanso, como el ya mencionado Lake ValleyPark de Vallvidrera. En Pedralbes, Francesc Cambó encargó en 1915 un

parque inmenso de 300 hectáreas al padre del paisajismo,Jean Claude Nicolas Forestier. El estilo era afrancesado,cómo no, semejante a unos pequeños jardines de Versalles,aunque públicos. De haberse llegado a un acuerdo decompraventa de los terrenos con Eusebi Güell y sus here-deros, los propietarios más afectados por el proyecto, este sehubiese podido llevar a cabo en la parte alta de la Diagonal.Sin embargo, esa posibilidad no se concretó. Como colofón, ascendemos imaginariamente hasta el

que hubiera sido el restaurante del funicular de Sant PereMàrtir, obra ecléctica de 1918 firmada por Fèlix Cardellachy Tomàs Brull, situado en una torre de la estación terminaldel ferrocarril; durante el ascenso ya divisaríamos el cursoentero de la Diagonal, así como la imponente Torre de Coll-serola que habría construido setenta años más tarde NormanR. Foster, y todo el Baix Llobregat. Y, para acabar de descan-sar, iríamos en tranvía desde la plaza de Espanya hasta laCiudad del Reposo y las Vacaciones del GATCPAC, unamacroárea de ocio y reposo ideada en los años treinta parala segunda línea de litoral desde Gavà hasta Sitges.


100

REPO

RTA

JE

Texto: Michele Catanzaro Doctor en física y periodista

Clandestinas e insumisas: mujeres y ciencia en la Barcelona modernaLa ciencia oficial en Barcelona ha sido cosa de hombres hasta hace muy poco. Asílo documenta, por ejemplo, la galería de académicos ilustres del Paraninfo de laUniversidad, donde solo aparece un nombre de mujer: la filósofa del siglo XVIIJuliana Morell. Pero bajo la superficie se descubre que las mujeres han plasmadola vida científica y técnica de la ciudad de muchos modos: a menudo comoclandestinas, desde espacios menos hostiles que el académico; o como insumisas,cuestionando los componentes patriarcales de los paradigmas científicos.Si bien en los años veinte y treinta del siglo pasado la mujer logra un papel sin

precedentes en el mundo de la ciencia barcelonesa, la irrupción del franquismosupone un nuevo retroceso que no se revertirá hasta los años setenta. Bajo ladictadura, no obstante, las mujeres hallan vías insólitas para hacer ciencia. El findel franquismo y la concienciación ideológica marcan un cambio fundamental: semultiplican las matriculaciones femeninas en las facultades de ciencias y losnombres de científicas destacadas. Pero el impacto del cambio va mucho más allá,porque también modifica la consideración social de la ciencia y la salud.


BM106.100-106.Rep-cast-JordiOK-DEF.qxp:. 09/01/18 13:58 Página 100

Mujeres y ciencia

101

El impacto de las mujeres en la ciencia en la Barce-lona moderna (desde finales del siglo XIX hasta hoy)va más allá de algunas investigadoras famosas.

Conviene fijarse en las pacientes de las clínicas del Eixam-ple; en las prostitutas del Barrio Chino y su papel en las polí-ticas de salud pública; en las aficionadas a la astronomía; enlas trabajadoras de los laboratorios; en las “señoritas delMuseo” de Ciencias Naturales bajo el franquismo; en loscolectivos interesados en la legalización del aborto duranteel postfranquismo...

“Las mujeres no pudieron entrar en el ámbito académicodurante muchos siglos: en España necesitaron la autoriza-ción paterna hasta 1910. Pero también es cierto que la histo-ria ha ignorado sus contribuciones: no es hasta los añosnoventa cuando la historia de la ciencia empieza a pregun-tarse qué pasa con el conocimiento femenino”, observaMònica Balltondre, investigadora del Centro de Historia dela Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona(CEHIC-UAB). “Las contribuciones de las mujeres son másque notables a partir del siglo XIX. Pero se produce un fenó-meno de invisibilización: a menudo las mujeres tenían otramanera de cultivar la ciencia, dadas las limitaciones con lasque se enfrentaban”, coincide Pedro Ruiz Castell, investiga-dor del Instituto de Historia de la Medicina y de la CienciaLópez Piñero de la Universidad de Valencia.

“En Cataluña tenemos un déficit historiográfico de aten-ción sobre este tema. Es una asignatura pendiente”, afirmaAlfons Zarzoso, conservador del Museo de Historia de laMedicina de Cataluña. “El Dr. Miquel Fargas se convirtió enel padre de la ginecología catalana gracias a artículos, por

ejemplo, como el que se basa en un millar de ovariotomías.Sabemos muy poco sobre las mujeres que sufrieron esasintervenciones. ¿Quiénes eran? ¿Por qué se operaron? ¿Erannecesarias esas operaciones? ¿Cómo se pagaron la estanciaen la clínica?”, se pregunta Zarzoso.

Otro ejemplo son las campañas sanitarias contra lasenfermedades venéreas que se llevaron a cabo desde fina-les del siglo XIX hasta las cuatro primeras décadas del sigloXX. “En todas las campañas, las mujeres, y especialmente lasprostitutas, son identificadas como causantes del problema.Este colectivo queda desdibujado, anonimizado”, explica elconservador del Museo de Historia de la Medicina.

Hay que buscar de otro modo“No siempre ha habido una voluntad de invisibilizar. Elproblema es que las mujeres no aparecen tanto [como loshombres] en las fuentes. Pero existen modos de tirar delhilo: detrás de esta aparente inexistencia, había actividad yvalor”, afirma Emma Sallent del Colombo, investigadora dela Universidad de Barcelona y presidenta de la SociedadCatalana de Historia de la Ciencia y de la Técnica. “No esque los historiadores sean ciegos; es que hay que buscar deotra forma”, indica Oliver Hochadel, investigador de la Insti-tución Milà i Fontanals (CSIC), en Barcelona.

“Es preciso fijarse en papeles supuestamente subalter-nos, pero realmente importantes: esposas que ayudan a losmaridos investigadores, coleccionistas, conservadoras demuseos, profesoras de secundaria, activistas... O en organi-zaciones, como ateneos, asociaciones de astronomía, gruposde excursionistas...”, detalla el investigador. Hochadel

Hacia los añosveinte del siglopasado lapresencia de lasmujeres en elmundo de laciencia comienza aser habitual;abundan lasfotografías delaboratorios conmujeres, si bien ensegundo plano ysin identificar. Laimagen muestra aun grupo deasistentes a unaconferencia delcélebre doctorJosep Agell,fundador de laEscuela deDirectoresde IndustriasQuímicas, en ellaboratorio de estaentidad, en 1916.En la páginaanterior, una de lasprimerasinvestigadorascatalanas, TeresaBracons, miembrodel equipo deldoctor Ferrer iCajigal, creador delMuseo AnatómicoPatológico de laFacultad deMedicina, en unaimagen de 1930.Bracons aparecesentada al lado deFerrer i Cajigal,enel centro.



Reportaje

102

apunta que la investigación, a principios del siglo XX, aún noestaba tan institucionalizada como ahora: muchos perfilesque hoy se caracterizarían como de aficionados realizaroncontribuciones fundamentales para el avance de la ciencia.

“Sabemos que las mujeres asistieron a menudo, comoorganizadoras o participantes, en las actividades de losateneos, las tertulias de los salones aristocráticos o losbanquetes de sociedades científicas. Esta cultura oral tuvoun papel importante, pero ha quedado invisibilizada”, explicaAgustí Nieto, investigador de ICREA de la Universidad Autó-noma de Barcelona.

“También se hace ciencia en espacios que no son el labo-ratorio”, insiste la historiadora Mònica Balltondre. Uno delos primeros ámbitos en que ello se hizo patente, a princi-pios del siglo XX, fue la pedagogía, una disciplina más tole-rante respecto de la participación femenina. “Tenemosconstancia de que un gran número de mujeres asistían acongresos, pero no realizaban investigación en los laborato-rios, sino en las aulas de las escuelas”, añade Balltondre. Unejemplo fue María de la Rigada, una pedagoga andaluza queenseñó, entre otras, en la Escuela Normal Superior de Maes-tros de Barcelona. De la Rigada fue pionera en introducir enlas aulas medidas objetivas de lo que entonces se conside-raba la inteligencia de los niños. “Estos test representaban

una forma de superar la vieja clasificación subjetiva de losniños en listos y tontos”, explica la investigadora del Centrode Historia de la Ciencia.

La vía de los aficionadosEl mundo del amateurismo es otra de las vías de acceso delas mujeres a la ciencia. “[En 1890,] en el Reino Unido nacióla British Astronomical Association como alternativa a laRoyal Astronomical Society: la suscripción era muy cara, suscomunicaciones eran demasiado técnicas y... las mujeres nose podían apuntar”, explica Pedro Ruiz Castell.

En 1910 y 1911, nacen en Barcelona la Sociedad Astro-nómica de Barcelona y la Sociedad Astronómica de Españay América, ambas fundadas por el astrónomo Josep Comas iSolà. “Muchas mujeres acudían a las conferencias de estassociedades. Comas i Solà cuenta con mujeres colaboradoras:por ejemplo, su mujer le hace de asistente durante los eclip-ses de 1900 y 1905, y en el grupo que forma en el Observa-torio Fabra en 1920 figura la matemática Assumpció Ferrer”,añade el investigador de la Universidad de Valencia.

“La estrategia de participación de las mujeres en la cien-cia depende también de su situación. Quien es de una casaburguesa puede leer, estar al día y participar en debates. Enotros colectivos, en cambio, las mujeres no persiguen unacarrera científica, sino que la ciencia les sirva para lograr unamayor autonomía, para hacerse dueñas de su propiocuerpo”, observa Hochadel. “La categoría de clase no debemenospreciarse respecto a la de género”, subraya Nieto.

La explosión del espiritismoEn este marco de clase y género a la par, se entiende laexplosión del espiritismo en Barcelona, en las primeras déca-das del siglo XX. Hoy el espiritismo es una especie de supers-tición, pero en aquellos años se veía justamente lo contrario:una teoría científica plausible, que planteaba una alternativaracional y moderna a la religión. Según Balltondre, “el espi-ritismo se presentaba como un conocimiento científico paraintentar averiguar si el alma era inmortal. Durante años seintentó llevar a cabo la comunicación con los espíritus conpruebas y controles científicos”. El movimiento vivió unmomento álgido antes de quedar arrinconado.

Las investigaciones de esta historiadora han reveladoque el espiritismo fue un fenómeno mayúsculo en Barcelona,arraigado con fuerza en los barrios de obreros cualificados yprofesionales liberales, como el Raval, Gràcia y Sant Andreu.“Eran grupos que habían desconectado de la religión católicay veían en el espiritismo una alternativa moderna, solidariade los movimientos anticlericales y de los intentos de secu-larizar la sociedad”, señala.

Las mujeres tienen un papel central en el espiritismo. Enprimer lugar, por tradición, las médiums suelen ser mujeres.“Las médiums empiezan a tener cierto poder en las socie-dades espiritistas y un lugar en el espacio público: dan char-las, escriben en revistas. A través de los espíritus transmitensu visión de la moral y del progreso de la humanidad”,explica Mònica Balltondre. Una de las más carismáticas,Amalia Domingo, funda incluso una revista, La Luz delPorvenir.

En segundo lugar, el espiritismo se esfuerza por despo-seer a la Iglesia del control de los colegios. Entre sus reivin-

Dominio público / W

ikimedia

Manifestación demujeres en la

Ciutadella a favorde la educación

laica, el 10 de juliode 1910,

organizada por elgrupo barcelonés

de militantesfeministas y

librepensadorasvinculado a la

escritora ÁngelesLópez de Ayala, la

trabajadoraanarquista Teresa

Claramunt –aquien vemos allado de estas

líneas en Sevilla,con el fotógrafoAntonio Ojeda ysus hijos– y la

también escritora ycarismática

espiritista AmaliaDomingo, a la

derecha.

Dominio público / WikimediaArchivo Antonia Fontanillas


Mujeres y ciencia

103

dicaciones destacan la igualdad de oportunidades educativasde ambos sexos y la coeducación.

En tercer lugar, el espiritismo promueve un movimientoobrero de mujeres. “Las mujeres trabajadoras no eran bienvistas a mediados del siglo XIX: se consideraban casi unasprostitutas, alguien a quien el marido no podía mantener”,indica la historiadora de la UAB. Los intentos de los anar-quistas de formar grupos de mujeres trabajadoras habíanfracasado. Quien lo logra de nuevo es Amalia Domingo.Junto con la trabajadora textil anarquista Teresa Claramunty la escritora libertaria y masona Ángeles López de Ayala,funda en 1890 la Sociedad Autónoma de Mujeres, que mástarde se llamará Sociedad Progresiva Femenina. En palabrasde Balltondre, “el movimiento de mujeres librepensadorasque existe en Barcelona a finales del siglo XIX es pionero enEspaña: es difícil decir si eran las primeras feministas, peroseguramente sí que eran las primeras de todo el estado querealizaban demandas femeninas”.

Los colectivos alternativosLa ciencia es un tema de debate candente entre otros colec-tivos contrahegemónicos en las primeras décadas del sigloXX, desde los naturistas hasta los herboristas. Uno de los másactivos es el anarquista. En sus revistas, por ejemplo, sedebatió en profundidad la contracepción. Entre 1930 y 1937la revista anarquista Estudiosmantuvo una animada secciónde “Preguntas y respuestas” en torno a temáticas de salud.En esta sección se produjo un vivo debate entre dos médi-cos y los lectores sobre el método Ogino de control de losnacimientos. Finalmente, uno de los médicos pidió la ayudade los lectores para llevar a cabo una estadística sobre elmétodo. En general, los militantes anarcosindicalistas teníanuna actitud recelosa hacia los expertos, a los que considera-ban como parte del engranaje contra el que luchaban.

Hacia los años veinte y treinta, la presencia de las muje-res en el mundo de la ciencia comienza a ser difícil de escon-der. “Tenemos muchas fotografías de equipos de laboratoriosen las que, a partir de la segunda o tercera fila, se ven muje-res. ¿Quiénes eran? ¿Dónde se formaron?”, se pregunta elconservador del Museo de Historia de la Medicina de Cata-luña, Alfons Zarzoso. Entre 1924 y 1939 opera en la Univer-sidad de Barcelona un Museo de Anatomía Patológica. “En éltrabajaban mujeres que eran más que técnicas, puesto querealizaban trabajos de investigación”, comenta la presidentade la Sociedad Catalana de Historia de la Ciencia y de laTécnica, Emma Sallent.

Incorporación progresiva a los estudios superioresEste papel cada vez más explícito de las mujeres se debe asu incorporación progresiva a los estudios superiores a partirde 1910. Mientras la doctora Abreu (una de las primerasmédicas de Barcelona, que se licenció a principios de siglo)debía acudir a la universidad acompañada para no tenerproblemas, el libre acceso de las mujeres a los estudios supe-riores fue una de las banderas de la Mancomunitat, primero,y de la República, después (“aunque, sin duda, habíatambién un esfuerzo publicitario sobre este tema”, observaEmma Sallent).

En las primeras décadas del siglo XX “hay más creci-miento de matriculación en facultades científicas, sobre todo

en Farmacia, que en otras, como Derecho”, apunta AlfonsZarzoso. Una personalidad emblemática de estos años es lainvestigadora barcelonesa Josefa Barba. Licenciada enFarmacia y Derecho, se especializó en la Residencia deSeñoritas de Madrid –el grupo femenino de la Residencia deEstudiantes, la de Dalí, Lorca, Buñuel... Gracias a becas dela Junta de Ampliación de Estudios (que formaba parte de laInstitución Libre de Enseñanza) y de la Fundación MariaPatxot, en los años treinta realizó estancias de investigaciónen el Reino Unido y en la Universidad Johns Hopkins, enEstados Unidos. Barba era una mujer que rompía las conven-ciones de su tiempo: por ejemplo, viajaba sola y no quisotener hijos.

Pero no todas las mujeres con estudios superiores eranprogresistas. Las hermanas Maria Lluïsa y Victòria Quadras-Bordes, por ejemplo, mostraron iniciativa empresarial ylograron papeles hegemónicos en instituciones médicas,pero eran ideológicamente conservadoras, recuerda Zarzoso.En todo caso, apunta, “durante los años treinta se registra enBarcelona una modernidad inequívoca y avanzada” que situóa la ciudad a niveles más modernos que el de muchas otrasurbes europeas.

El franquismo contra las mujeresEl investigador explica que “el franquismo supuso una espe-cie de colapso de la mujer, del que no se recuperaría hastalos años setenta”. Durante la Guerra Civil, Josefa Barba semarcha a Estados Unidos, donde proseguirá una largacarrera que la llevará a publicar en revistas como Science.

Fondo Brangulí / Arxiu Nacional de Catalunya


Integrantesdel Instituto deFisiología de laFacultadde Medicinade Barcelona,hacia 1925; entreellos, en segundafila, Antonia Papiol,Montserrat Farran,Maria Bosch yJosefa Barba. Estaúltima, licenciadaen Farmacia yDerecho, fue unapersonalidademblemática de laiinvestigación desu tiempo.Debajo, la doctoraMaria LluïsaQuadras-Bordes,en su consultaginecológica delInstitutoElectrológico yRadiológico deBarcelona, en1921.


Reportaje

104

En 1939, el Museo de Anatomía Patológica de la Universi-dad de Barcelona cierra repentinamente. “Algunos de loshombres implicados continúan en la profesión médica. Lasmujeres se dedican a sus labores”, ironiza Emma Sallent.“Después de la guerra, las mujeres se confinan en la pedia-tría y la obstetricia, unas disciplinas relacionadas con lamujer como madre y esposa, o el mundo de los análisis clíni-cos, en el que trabajan aisladas, sin relación con los pacien-tes y invisibilizadas socialmente”, explica Zarzoso.

Sin embargo, durante la dictadura se abren en el mundode la ciencia algunas oportunidades proscritas en espaciosmás politizados. “Algunas organizaciones hacen como deespacio de refugio. Son unas pequeñas burbujas de libertad”,señala Hochadel. Un ejemplo: Aster, Agrupación Astronó-mica de Barcelona, fundada en 1948, como modelo alterna-tivo a la Asociación Astronómica de España y América, yamuy profesionalizada. “La Agrupación Astronómica deBarcelona (Aster) está relacionada con una sociabilidadalternativa; representa un espacio en el que las mujeres

tienen cabida”, observa Ruiz Castell. La presencia de muje-res en la junta es mínima, pero hay un número importante desocias, especialmente en algunas comisiones, como la debólidos. Las mujeres también realizan diversas donacionespara la construcción de la cúpula del observatorio de laAsociación. Una parte del éxito de esta entidad se debe a lasfamosas fiestas que organizaba después de las conferencias.Algunas quejas sobre la supuesta promiscuidad de estosactos revelan la presencia de mujeres en estas ocasiones,apunta el investigador de la Universidad de Valencia.

Otra oportunidad inesperada tiene que ver con la depu-ración de investigadores y técnicos llevada a cabo por elfranquismo, lo que más adelante se denominaría el atrozdesmoche, tomando en préstamo una expresión de PedroLaín Entralgo. “Es horroroso considerarlo, pero esto hizo unpoco de espacio para las mujeres”, dice Hochadel.

“Las señoritas del museo”En el caso del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona,había mujeres trabajando desde los años veinte. En 1916 nose menciona a ninguna mujer en el anuario del museo, peroun año más tarde ya son una decena. A menudo empezabancomo secretarias, pero luego realizaban cursos de botánicay subían de categoría. Con el tiempo, este colectivo llegaráa tener una cuarentena de miembros, hasta el punto de quealguien les pondrá un mote: “Las señoritas del museo”.

“Cuando depuraron a algunos de los hombres, se queda-ron las mujeres, que sabían cómo funcionaba el museo, cómomanejar las colecciones. No había mucho espacio, pero algu-nas aprovecharon este pequeño lugar para desarrollar unacarrera impresionante”, explica Hochadel. Destacó entreellas Roser Nos, una científica valenciana que se estableció


Estudiantes ypersonal docentedel Instituto de

SegundaEnseñanza para laMujer en una visita

al ObservatorioFabra, el 5 de

marzo de 1911,atendiendo a lasexplicaciones del

director del centro,el astrónomo Josep

Comas i Solà.Debajo,

inauguración delos locales de

Aster, AsociaciónAstronòmica de

Barcelona, el 3 dejunio de 1949; en

la imagen seaprecia unaabundantepresenciafemenina.

Aster


105

de joven en Barcelona. A diferencia de muchas de las seño-ritas, Nos no entró en el Museo para llevar a cabo tareasadministrativas, sino como becaria, dada su formación enCiencias Naturales. Entre 1947 y 1961 trabajó en el Museode Zoología, después en el Parque Zoológico hasta 1978 yfinalmente, llegó a dirigir el museo hasta 1989.

La recuperación de los años setentaEl fin del franquismo y la concienciación ideológica de lasmujeres españolas marcaron un cambio macroscópico en larelación entre la mujer y la ciencia. En los años setentaarranca una tendencia exponencial de matriculación feme-nina en las facultades de ciencias. A partir de este momentose multiplican los nombres de científicas destacadas. Peroel impacto de este cambio va más allá: modifica la manerade ver la ciencia, y muy especialmente la salud.

“Durante el franquismo se consideraba el sexo básica-mente como reproducción, no placer. En los años setenta lasmujeres comienzan a reivindicar el derecho al propio cuerpo,a la sexualidad y a la educación sexual”, explica Sara Fajala,archivera del Colegio de Médicos de Barcelona. Unos añosantes la estudiante de Medicina Assumpció Villatoro coinci-dió con profesores de ginecología de tradición franquista,pero que mostraban distintas actitudes. El catedrático con elque se especializó, Victor Cònill Serra, que era católico prác-ticante, se había dado cuenta de que la planificación familiarera una necesidad. En cambio, otro catedrático, JesúsGonzález Merlo, inicialmente no había aprobado estas ideas.

Desde los años sesenta, Santiago Dexeus ofrecía en suclínica un servicio de planificación de forma privada y oculta.En los años setenta surge en Barcelona un movimiento demédicos en apoyo de la difusión de la planificación familiar,formado mayoritariamente por hombres (el mismo Dexeus,Ramon Casanellas, Eugeni Castells, Josep Lluís IglesiasCortit, Xavier Iglesias Guiu...), del que forma parte Assump-ció Villatoro. Muchas de sus ideas se plasman en la colec-ción de libros La Gaia Ciencia, creada por la escritora RosaRegàs, para la que Villatoro escribe un volumen sobre elaborto (Qué es el aborto, de 1977) antes de su legalizaciónen 1985.

En 1976, un grupo de feministas, entre las que seencuentran algunas enfermeras, crean el colectivo DAIA(Mujeres por el Autoconocimiento y la Anticoncepción).“Consideraban que el feminismo era fuerte como reivindica-ción, pero que no se ponía manos a la obra”, explica Fajula.El grupo asesoraba a mujeres en un piso de Barcelona y sevio desbordado de consultas sobre aborto. Las integrantesdel DAIA, favorables a la educación sexual y al derecho alaborto como última solución, asesoraba a las mujeres sobrecómo abortar con seguridad por canales clandestinos o enel extranjero. El grupo estuvo operativo hasta 1984.

Los primeros centros de planificación familiar En 1976 se abrió el primer centro de planificación familiar enMadrid, y en 1977, el primero en Cataluña, en El Prat deLlobregat. Los primeros centros eran iniciativas de mujeresarraigadas en sus barrios, militantes feministas o del PSUC,como Carmina Balaguer y Maruja Pelegrín. “En estos centrosoperaban las consejeras, mujeres que podían tener estudioso que se habían formado de manera autodidacta con libros

como Nuestros cuerpos, nuestras vidas, traducido alcastellano en 1982. Pero también se implicaban doctorascomo la misma Assumpció Villatoro, o Rosa Ros i MartaPalau que realizaban la supervisión médica y aplicaban unaforma de medicina preventiva”, explica Fajula. Muchos deestos centros comenzaron a producir datos y estadísticassobre cómo las mujeres vivían la sexualidad y qué métodosanticonceptivos usaban. Los centros perdieron progresiva-mente la filosofía de “mujeres para mujeres” cuando pasa-ron a formar parte del servicio médico público, apunta lainvestigadora.

En una época como la actual en que teóricamente noexiste ninguna barrera explícita para el acceso de las muje-res a la ciencia, el relato de la carrera de obstáculos que hantenido que seguir para llegar hasta aquí parece algo de otromundo. No obstante, las historiadoras creen que de esteproceso se pueden extraer lecciones útiles para la gente denuestros días: que ningún avance es definitivo, que siemprehay un peligro de vuelta atrás. “El capítulo del derecho a laplanificación familiar está cerrado, pero el derecho al abortose tambalea”, recuerda Fajula al respecto. Por su parte, Ball-tondre añade otro matiz: “Todavía existen muchos camposde la investigación y de la tecnología en los que la mujer casino tiene ningún papel. ¿Cuántas apps hay que recojan lasnecesidades de las mujeres? ¿Cuál es la presencia femeninaen Silicon Valley?”, se pregunta.

Mujeres y ciencia

Manifestación endefensa de losderechos al divor-cio y al aborto,organizada por laCoordinadoraFeminista del BaixLlobregat alprincipio de laTransición.Debajo, el equipodel Centro dePlanificaciónFamiliar del Pratde Llobregat,segundo de su tipoen todo el territorioespañol. Lofundaron en 1977las militantes deizquierdas CarminaBalaguer y MarujaPelegrín, que en laimagen aparecenen pie, las dosprimeras por laderecha.

Fondo Arxiu Municipal del Prat

Fondo Arxiu Municipal del Prat


Reportaje

106

Investigación en la cunaMilicent Shinn convirtió el espaciodoméstico en un laboratorio sobre lapsicología de los recién nacidos.Gracias a sus estudios llegó a ser laprimera mujer doctorada por laUniversidad de California, en 1898.

La aparente ausencia, casi total, de las mujeres delmundo de la ciencia hasta las últimas décadas se debeen parte a las barreras objetivas que encontraron para

acceder a él. Pero, según los historiadores, se debe tambiéna un proceso de invisibilización de su labor; y yendo aún mása fondo, a una concepción demasiado restringida de la cien-cia, que solo se ciñe al mundo académico, institucional yoficial. Sin embargo, la ciencia va mucho más allá de estecírculo e implica otros espacios (no solo el laboratorio, sino

también el taller, la cocina, la tienda, la fábrica, etc.) y a otrosactores (no solo a los investigadores académicos, sinotambién a los técnicos, los pacientes, los activistas, los comu-nicadores, etc.). Si se mira la ciencia con perspectiva histó-rica, se descubre que tales espacios y actores han tenidosiempre un papel fundamental en la construcción del cono-cimiento científico.

Es precisamente en los lugares menos institucionales yen los papeles menos académicos donde las mujeres hanencontrado menor resistencia para hacer ciencia. Un ejem-plo extraordinario de este hecho lo aporta Milicent Shinn.Esta ama de casa californiana convirtió el espacio domésticoen un laboratorio para evaluar científicamente la psicologíade los bebés. En concreto, creó una red de una cincuentenade madres observadoras que construyeron entre todas elmayor conjunto de observaciones directas del desarrollo delos bebés. Después de graduarse en la Universidad de Berke-ley en 1878, Shinn se dedicó a cuidar de sus padres y sushermanos en el pueblo de Niles, cerca de San Francisco. En1890 empezó a tomar notas sobre su sobrina recién nacida.Hacía pocos años que Charles Darwin había animado a loscientíficos a investigar el desarrollo de los niños, en concretoa observar a los bebés como “objetos de historia natural” y“llevar el argumento de la infancia al dominio científico”.

Información inaccesible para los hombresPronto Shinn se dio cuenta de que su detallado diario cons-tituía una información excepcional, inaccesible a la mayoríade los investigadores hombres, que no ponían los pies en lashabitaciones de los niños. En 1891 ya había contactado condiez madres más de California para llevar a cabo observa-ciones sobre sus bebés de forma coordinada. La red crece-ría en años sucesivos al amparo de la Association ofCollegiate Alumnae (ACA), una organización de exalumnasde las universidades más prestigiosas de EE. UU.

En 1893, Shinn presentó los primeros resultados de susobservaciones en el encuentro anual de la National Educa-tional Association, en Chicago, y publicó los dos primerosvolúmenes de las observaciones sobre Ruth (que acabaríansiendo cuatro en total). Sus conclusiones desmentían laconcepción predominante, según la cual los niños desarro-llaban primero los sentidos y después la razón. Por el contra-rio, Shinn establecía que una serie de capacidades complejasguiaba el desarrollo psicológico de los bebés.

Mientras algunos científicos apreciaron su trabajo, otroscuestionaron su legitimidad. El psicólogo James Mark Bald-win argumentó que una madre no podía ser una observadoracientífica y otros sostuvieron que las mujeres estaban cega-das por su adoración por los niños. Shinn respondió que unamujer no sería capaz de mantener con vida a un niño sinobservaciones objetivas sobre sus comportamientos.

La investigadora, que obtuvo el doctorado con estosestudios, plasmó sus resultados en el ensayo de 1907 Eldesarrollo de los sentidos en los tres primeros años de lainfancia. En 1910 se retiró de la dirección de la ACA, quehabía conseguido entretanto, para dedicarse a cuidar de sumadre y sus sobrinos. Sin embargo, durante toda la vidamantuvo correspondencia con las madres de su red. M.C.

La psicóloga infantil Milicent

Shinn (1858-1940)fue la primera

mujer que recibióel doctorado de laUniversidad de

California,Berkeley, en 1898.En la foto aparece

con Ruth, susobrina, sobre

quien realizó susobservaciones en

torno a lapsicología de losrecién nacidos.


107

Texto: Gerardo Santos Periodista. Fotos: Arianna Giménez

Las salas de cine se reinventanFue un sábado 29 de abril de 1967 cuando Roberto Lahuerta Melero fue al cinepor primera vez desde que llegase cuatro años antes, con su familia, procedentede Ainzón, Zaragoza. De sus exhaustivas crónicas sobre las salas barcelonesas sedestila un recuerdo nostálgico, de infinito agradecimiento a todos los elementosde aquel paisaje. Un retrato que nace en el cine Turó, donde asistió a un programadoble (La ciudad no es para mí y La carga de la policía montada), pero quese podría aplicar a buena parte de los antiguos teatros reciclados en cines, que seconstituyeron en espacios de ocio y cultura asequibles para las clases populares.Durante las décadas siguientes, los cines históricos –esos de barrio, y otros del

centro, más encopetados, dedicados a los estrenos– se verían repetidamenteenfrentados al reto de la supervivencia: los gustos y las costumbres de laciudadanía en materia de entretenimiento experimentarían cambios enormes, y elcine como estilo de ocio e incluso de vida lucharía por adaptarse a las nuevasrealidades. A lo largo de esta lucha, y más allá de la avasalladora comercialidadque todo lo invade, se han creado unos circuitos alternativos que han facilitadonuevas experiencias cinéfilas y el mantenimiento de lo mejor de las tradicionales,y que incluso, en algunos casos, han sabido recuperar el enraizamiento local de losantiguos cines de barriada. Veamos el fenómeno en las páginas siguientes de lamano de algunos de sus principales protagonistas.

BM106.107-113.Reportaje-cast-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 13:59 Página 107

Reportaje

108

En uno de los libros de Lahuerta Melero –Barcelonatuvo cines de barrio (editorial Temporae, 2015)–se evocan los viejos cines en términos como estos:

paredes de madera y/o de terciopelo, una señora mayor enla taquilla, butacas incómodas que chirrían, el agua del grifode los urinarios con ese sabor a cloro, todo el mundo meren-dando o cenando entre el público –“el placer de comer unbocadillo y fruta entre película y película es uno de los quetodavía echo en falta”–, comentarios en voz alta más o menosingeniosos sobre lo que se proyectaba, y los vestíbulos comoimprovisadas guarderías llenas de los hijos que se aburríanen las pelis de los mayores. Esos cines fueron un elementoimportante de la identidad de los barrios de Barcelona en untiempo en que, además de los toros y el fútbol, la sociedadno disponía de muchos más medios de entretenimiento.

Los cines de barrio funcionaban como salas de reestreno,con programas dobles de películas que ya habían saltado delas salas de estreno. Eran tiempos en que se podía entrar ala hora que fuese, a media película, y esperar a que volviesea empezar la sesión para ver el fragmento que se te habíaescapado antes. Los grandes cines de estreno como el Urgello el Novedades, con más de dos mil butacas, disponían de laexclusiva para la provincia e, incluso, para toda Cataluña. Eldirector adjunto de la Filmoteca de Catalunya, Octavi Martí,recuerda que los fines de semana llegaban autobuses de todoel país para asistir a la proyección, por ejemplo, de West SideStory. Esa exclusiva comportaba que muchas películas seeternizasen en los cines, ya que siempre tenían público, conlo que se bloqueaba la programación de nuevos estrenos.

Ese mismo año 1967 en que Roberto Lahuerta Meleropisaba el cine Turó por primera vez para ver La ciudad noes para mí, Pere Fages y Antoni Kirchsner decidían llevaradelante la idea del Círculo A: programar películas de arte yensayo, en versión original, en las salas de toda la vida.

Contactaron con Jaume Figueras, que trabajaba de publi-cista para CB Films. “Tenían amistad con él y sabían que eramuy bueno como empresario”, recuerda Octavi Martí, quetambién es el comisario de la exposición “La quadratura delCercle A”, presentada en la Filmoteca de Catalunya –que sepuede visitar hasta el día 11 de febrero– con motivo delcincuenta aniversario de su nacimiento.

Los tres socios realizaron un estudio de mercado paradetectar las salas mejor situadas. La primera en la que sefijaron fue el cine Publi, emplazado en el espacio hasta hacepoco ocupado por el Bulevard Rosa; hasta entonces solo seproyectaban películas para niños y documentales, y con ellosse convirtió en la primera sala de arte y ensayo de España.Les dejaron llevar la programación nocturna y en 1967 lainauguraron con Sueños, de Ingmar Bergman, a la quesiguieron títulos como Noches de vino tinto, de José MaríaNunes, o Repulsion, de Norman Polanski, primera películaen versión original y al mismo tiempo el primer gran éxitodel Círculo A.

De ahí pasaron a programar cine de autor en varias salascuyo nombre –excepto el Publi– contenía una A: Alexis,Aquitania, Arcadia, Arkadin, Ars, Atenas, Capsa, Casablanca,Maldà. En el cine Atenas, producciones británicas de conte-nido social; en el Alexis, las películas más arriesgadas inte-lectualmente (era el de dimensiones más reducidas); en losCasablanca, cine predominantemente para jóvenes; en elArs, programas dobles con una película antigua y unamoderna; en cuanto al Arcadia, más burgués, situado en lacalle Tuset, “ponía más películas de Éric Rohmer con histo-rias de matrimonios en crisis”, resume Octavi Martí.

Consiguieron dotar de identidad a cada una de las salas,de manera que el espectador podía acudir a ellas sin saberqué ponían, pero confiado en que, fuera lo que fuera, legustaría. Hacia los ochenta estrenaron una película china, la

Octavi Martí,subdirector de la

Filmoteca deCatalunya

y comisario de la exposición que

se presenta en ellasobre el Cercle A.

A la derecha,asistentes a la

proyección del filmRepulsion de

Roman Polanski, laprimera película enversión original quese pudo ver en el

cine Publi cuando,en 1967, se hizo

cargo de suprogramación el

Círculo A,convirtiéndola asíen la primera sala

de arte y ensayo deEspaña.

Filmoteca de Catalunya


Los cines se reinventan

109

primera por estas tierras en infinidad de años. Se llamaba Elsorgo rojo: “Completamente desconocida y difícil de vender,atrajo, sin embargo, a diez mil espectadores. Este era el pesodel club de fans del Círculo A. No estaba mal, aseguraba laproducción”, explica Martí.

Además, innovaron en la manera de publicitar las pelí-culas, sobre todo gracias a los conocimientos en publicidadde Jaume Figueras. Para atraer a más público a El maridode la peluquera (1990) cuando ya llevaba un año y medioen cartel, decidieron invitar al director (Patrice Leconte) ya la actriz principal (Anna Galiena) y poner una silla de pelu-quero en la entrada del cine. Afeitaban gratis a todo elmundo que compraba una entrada.

El surgimiento de un nuevo espectadorCon todo ello, el Círculo A contribuyó decisivamente a lacreación en Barcelona de un nuevo espectador de cine. ParaOctavi Martí se trataba, de hecho, de “todo un club de espec-tadores con una manera propia de asistir a las proyecciones.Un público que leía subtítulos sin problemas y que entendíaque el cine tiene un valor intelectual que lo sitúa más alládel puro entretenimiento”. Y que se acostumbró a que lediesen una hoja con críticas y información sobre la cinta enuna época en que no se impartían cursos de cine en faculta-des o escuelas.

Sentado en un sofá de esos que hacen que las rodillas tequeden más elevadas que las caderas, Ventura Ponsresponde a las preguntas a veces con pocas palabras, a vecesexplayándose. Enciende cigarrillos que se le consumen entrelos dedos y bebe café como si fuese agua. Cuando se lepregunta por el estreno de su primera película –Ocaña,retrato intermitente–, se explaya con la respuesta: “Laestrené hace cuarenta años, en junio de 1978, a los pocosmeses de que desapareciera la censura. La rodamos clan-

destinamente y se convirtió en un fenómeno que creciócomo una bola de nieve al entrar en la selección oficial delfestival de Cannes”. La estrenó el Círculo A. Ocaña compróflores y decoraron la première con mantones de Manila: “Lapelícula parece hecha ahora, porque su mensaje es actual”,asegura el cineasta barcelonés. Y cierra su recuerdo con estafrase: “El cine fija las cosas; el teatro, no”.

Hace pocos años, en 2014, Ventura Pons se lanzó a laaventura de comprar un cine y dotarlo de una programacióny de una identidad. Cuando le pregunto por la razón de quea estas alturas de su carrera, con la vida solucionada, se metaen tal empresa, Pons responde emitiendo titulares: “Lo queme llevó a reabrir los cines Texas fue el compromiso quetengo con la vida. Mi vida es el cine y el cine es mi vida”. Laexplicación más prosaica es que cuando se enteró de quecesaban a Ricard Almazán como programador de los cinesVerdi al cabo de veinticinco años de realizar esa función, aVentura Pons se le encendió la bombillita: “Hablé con Alma-zán, ahora capitán Texas, y nos pusimos a buscar cines”.

El cineasta, dramaturgo y escritor explica con naturali-dad el elemento base de su oferta cinematográfica: “Nohemos inventado nada; ofrecemos reestrenos como los quese hacían cuando yo era pequeño, second run de las pelí-culas, como los llaman en inglés. Y las tres B de nuestrosabuelos: bueno, bonito y barato; a tres euros la entrada, yame dirás. Todo ello hace que la gente vuelva al cine”. Ydetiene su discurso para apuntar que, aunque vendanmuchas entradas, “lamentablemente, el oro se lo llevaMontoro”.

Pons lleva cuarenta años dirigiendo películas, obras deteatro y escribiendo algunos libros. Mientras hablamosmuestra cierta prisa por acabar la entrevista. Sin embargo,cuando esta concluye efectivamente, se olvida del reloj y nosinvita a curiosear junto a él en un cuartito del local de su

El directorVentura Pons enel despacho de suproductora. En2014 se lanzó a laaventura decomprar un local,el Texas, y dedotarlo de unaprogramación yuna identidad.


Reportaje

110

productora donde guarda guiones originales con sus anota-ciones y tachaduras manuscritas –algunas del censor,apunta–, y correspondencia familiar amarillenta de caligra-fía cuidada.

Pons recuerda cómo ha cambiado la oferta y el consumode cine en la sociedad barcelonesa: “Hasta los años setentase podían distinguir las películas por la productora: la Metro,la Fox, la Warner... –enumera con los dedos–. Pero ahora sontodas iguales. Además, han desplazado al público del centrode las ciudades con sus ofertas de cine en los grandescomplejos comerciales de la periferia. Fast cinema”.

La proliferación de centros dotados con una oferta holís-tica de entretenimiento para una tarde de consumismo enfamilia es un fenómeno que procede en buena parte de Esta-dos Unidos. Una sociedad, la norteamericana, que va a casitodas partes en coche, que no está a gusto en la intemperieporque hace más frío que aquí, y que está mucho másdispuesta a poblar centros comerciales cerrados, a vecesincluso subterráneos, que una sociedad mediterránea másdada a pasear, a estar en la calle. Ese modelo de negocio seempieza a instaurar en Barcelona a partir de los añosochenta y resulta decisivo para entender el cambio brindadopor el éxito de las multisalas en el consumo de cine.

La propuesta del Círculo A duró años, hasta 1992. Lasrazones del final, para Octavi Martí, se encuentran en elpropio éxito del proyecto: “Otros empresarios tambiénvieron que aquello era negocio y se sumaron a programar enversión original, pero no todos tenían criterio ni sabíanvender lo que llevaban entre manos”. Los tres del Círculo Ano eran propietarios de las salas y no fueron tan ambiciosos,de modo que se vieron desbordados por los empresarios que sílo eran cuando estos entraron en su terreno: “Les empezaron arobar los autores que ellos habían conseguido popularizar”,asegura Martí. Una vez más, los circuitos comerciales tradicio-nales –de discurso cultural hegemónico– volvieron a engullir unproyecto alternativo, fagocitándolo de acuerdo con la lógica demercado: “Como fenómeno global, las humanidades hanperdido mucho peso dentro de la cultura general. La genteya no se siente acomplejada si no ha visto una películafamosa –remata Octavi Martí desde un despachito de laFilmoteca de Catalunya–; grosso modo, la curiosidad hadesaparecido”.

El televisor, el vídeo y el criterio comercialAunque el fenómeno de los cines de barrio o salas de rees-treno no sea muy remoto en el tiempo, ha desaparecido taly como se produjo hasta los años ochenta. La ebullición desalas S y X después de la dictadura, así como la recuperaciónde otras películas censuradas, amortiguó un tanto la caídade espectadores; pero la rápida evolución tecnológica, lasmodas, la universalización de los televisores –y del vídeodoméstico, que permitía pausar una película para ir allavabo...– y, como remate, el dominio de una industria queprioriza el rendimiento económico sobre la calidad cinema-tográfica o la implicación social de lo que se proyecta, acabócon aquellos cines de barrio. Con ellos se perdió la oportu-nidad de acudir a una sesión doble y encontrarte con losvecinos, los amigos o los compañeros de clase, así comoaquello tan habitual en otros tiempos de comentar la peli alo largo de toda la semana. La tele cubrió esas necesidades.

Según datos de 2016 del Observatorio de Datos Cultura-les de Barcelona, dependiente del Instituto de Cultura delAyuntamiento, en Barcelona había ese año 173 salas de cine–veinte menos que en 2010–, que acogieron a más de 6 millo-nes de espectadores –frente a los 7 millones y medio de2010– y llegaron a recaudar más de 42 millones de euros entaquilla, cifra que seis años antes había sido de casi 55 millo-nes. Cada día va menos gente al cine.

Phenomena, una experiencia híbridaNacho Cerdà, director del cine Phenomena, recuerda queantes uno se podía pasear por los barrios de Barcelona y“tipificar cada cine en función de si eran de estreno, de rees-treno o de arte y ensayo. Cada uno tenía su oferta y ahoraparece que todo se ha homogenizado en esos centros comer-ciales donde prácticamente el cien por cien de la oferta escine comercial”.

A la manera del Círculo A –programando en varias salas,sin ser propietarios de ninguna–, Nacho Cerdà comenzó aorganizar sus sesiones Phenomena en diciembre de 2010 endiferentes cines de Barcelona. Recuperando grandes clási-cos, que han conformado una cultura pop cinematográficaen el imaginario icónico moderno, empezó a ganar populari-dad hasta que, en 2014, inauguró su propia sala de cine: “Elsueño húmedo de cualquier director, o de cualquier aficio-nado al cine: abrir esa sala en la que puedes llevar a cabo tuprogramación ideal”.

Defensor de la sala única, donde todo el público se juntaa oscuras, durante casi dos horas, para ver la misma historiaen la pantalla grande, a Cerdà no le gusta, por ejemplo, quese obligue a los espectadores a salir por la salida de emer-gencia; él considera que lo han de hacer por la mismaentrada principal: “La experiencia del cine no ha de acabarhasta que sales a la calle”, sentencia. Lo que le enamora del



111

proyecto es que la gente vaya a su cine y se relacione entreella, hablando, tomando una copa: en resumen, realizando“esa especie de acto social que se ha ido perdiendo para darpaso a la alienación de las multisalas”.

En Phenomena se proyectan desde producciones reali-zadas en los años treinta hasta otras de rabiosa actualidad.Se combinan así, para Cerdà, dos conceptos de cine que apriori serían antagónicos: el de la pequeña sala de barrio y eldel gran local de estrenos. Desde hace un tiempo, en Pheno-mena pasan más blockbusters que antes. Ayudan a sufragarlas películas más minoritarias, las que son “las niñas de misojos”, confiesa. “Por un lado cintas de los años setenta quevienen a ver veinte personas, y por el otro Star Wars”.

Todavía con la mirada puesta en el pasado, Cerdà noconsidera que su oferta juegue con la nostalgia cinéfila: “No,ese argumento lo he oído algunas veces y no lo comparto. Elcine es antiquísimo, podría uno pensar que el acto de ir alcine ya es nostálgico, pero no. Aquí solo queremos transmi-tir la experiencia de la gran pantalla, del terciopelo, de lasala única, de la alfombra roja”. Asegura que muchas vecesentra en la sala para asistir a la proyección como unapersona más del público: “Me encanta descubrir las reaccio-nes de la gente a esa experiencia colectiva que es ver unapelícula en el cine, y no en casa”.

Para Cerdà, “la pervivencia –ríe al pronunciar la palabra,como para desdramatizarla– de algunos cines como nosotroso los Verdi, los Girona, los Renoir, los Texas, e incluso losFloridablanca, ha permitido que continúen existiendo perso-nas que entienden el cine así, como una filosofía”, y detallaque lo que diferencia a estos locales de las multisalas es, denuevo, la confianza: “Ahora ya no solo se trata de ir al cine,sino que se va también por otras razones. Estos localestienen muchos seguidores fieles que no acuden solo por unapelícula en concreto, sino, en general, para ver qué dan”.

No es tarea fácil. Nacho es consciente del gasto y eldesgaste derivados de llevar un cine: “Parece mentira la detrabajo que podemos sacar adelante entre ocho personasbien organizadas. Hay que negociar con las distribuidoras,mantener una programación atractiva, atender al público ya sus necesidades y, por supuesto, cubrir los gastos demantenimiento del espacio. Ya te digo que, si quisiera ganardinero fácil, me dedicaría a algo menos complicado”,asegura, sin un ápice de arrepentimiento por la aventuraemprendida tres años atrás.

La ardua vida del MaldàXavi Escrivà lo tiene todo preparado para la sesión de lastres y diez de la tarde: en esta ocasión se trata del film docu-mental Kedi (Gatos de Estambul) –“el Ciudadano Kanede los documentales de gatos”, según la publicación Indie-Wire, tal y como destaca el cartel. En cuanto empiece laproyección, activará el cronómetro que lleva colgado delcuello. Al cumplirse una hora, dieciséis minutos y cuarentay siete segundos, Xavi sabrá que empiezan los títulos decrédito y que estos durarán dos minutos y medio, con lo quela proyección del film terminará cuando su cronómetromarque una hora, diecinueve minutos y catorce segundos.

“Antes, con las bobinas de 35 milímetros, hacían falta dospersonas trabajando en la sala, uno arriba para cambiar lasbobinas y otra abajo, atendiendo al público”, explica Escrivà,y se desvía del tema recordando aquella doble marca redonday negra situada al final de una escena en las cintas antiguas,que era un chivato para que el operario supiese cuándo debíaproceder al cambio. Ahora, como las películas le llegan a suscines Maldà en disco óptico Blu-ray o en unos discos durosexternos, ya no se requieren dos personas para un pase; soloestán presentes Xavi y su cronómetro de marca Geonaute.

Trabajador allá por finales de los setenta en la antigua

El vestíbulo delPhenomena, quecombina elconcepto de cinede barrio con elde gran sala deestrenos.En la páginaanterior, XavierEscrivà, que desde2010 dirige la salaMaldà encompañía deNatàlia Regàs.Escrivà inició sularga relación conel local de CiutatVella comoespectador,cuando estabaempleado en lasGalerías Maldà, ymás tarde, aprincipios de losaños ochenta,como acomodador.


Reportaje

112

tienda de muebles de las Galeries Maldà (en la calle del Pi),Xavi Escrivà no se perdía ninguna sesión de cine de los vier-nes, cuando salía de trabajar en las galerías. A principios delos ochenta le ofrecieron el puesto de acomodador –“québien, veré muchas pelis, y además gratis”, pensó. Másadelante el operador se marchó y Xavi se sacó el título nece-sario para convertirse en el sumo comandante, en el respon-sable de la proyección, y ocupó el puesto a mediados de losnoventa. Más tarde se coronaría y empezaría a ocuparse dela programación. Ir al cine, pues, le cambió la vida: “Cadaviernes, cuando mis amigos iban a ver las películas de BudSpencer y Terence Hill, yo venía aquí a ver a Visconti, aFellini o a Bergman –recuerda–. Mis amigos alucinaban, peroes que las películas que ellos frecuentaban a mí no me atra-ían nada. El otro cine, en cambio, aunque al principio no loentendía, ya me llegaba”.

Escrivà se ha dedicado a mantener una sala de cinedurante los peores años que ha vivido (y vive) la exposicióncinematográfica en nuestro país. Empezó cuando la gentedejaba de ir al cine porque ya tenía televisor en casa, a loque siguió el auge de los multicines, el envejecimiento delpúblico que aún acudía a las salas de reestreno (o cines debarrio, como el suyo), la decadencia de los circuitos inde-pendientes, el proceso de gentrificación de un barrio comoel del Maldà –Ciutat Vella–, con la consiguiente desapariciónde sus vecinos más jóvenes y, más recientemente, la crisis de2008 y la subida del IVA del cine al 21 % –productos de lujo–, lo que supuso un revés definitivo para los locales pequeñoscomo el suyo. Aun así, el Maldà, inaugurado en 1945, siguevivo: “Las distribuidoras se llevan el 50 % del importe de unaentrada, el 21 % se va con el IVA, y sumando lo que hay quepagar a la SGAE ya llegamos al 75 %. Con el 25 % restantehay que pagar la luz, los impuestos, a los tres trabajadoresque somos...”, enumera Xavi Escrivà, mientras una gota depreocupación se le desliza por la sien.

La pervivencia del Maldà se decide año tras año, despuésde repasar el balance y asegurarse de que puede mantenerseabierto, al menos, doce meses más: “Hace cuatro años, losmeses de septiembre, octubre y diciembre nos machacaron;tuvimos unas pérdidas enormes. Entonces lanzamos lacampaña ‘Salvem el Maldà’ con la emisión de carnets de

patronos y otros descuentos, y salimos adelante”, recuerda.El problema del Maldà tiene que ver con la evolución de

su clientela. Hace años, asegura su gerente, acudían al cinetanto jóvenes como mayores, pero ahora el cliente tipo haenvejecido: “Nuestros usuarios son en su mayoría –hasta un80 % del total– mujeres de entre cuarenta y setenta años. Elpúblico no se rejuvenece y eso es un problema”. Xavi insisteen que mencione en el artículo las sesiones Maldanins,pensadas para que padres y madres lleven a sus hijos al cine.No hay otro futuro para estas salas que recuperar a los másjóvenes.

La fidelidad del público le levanta el ánimo a Xavi;cuando explica cómo habla con la gente sobre las películasque proyecta traer, o sobre las que querrían que trajese, sele iluminan las facciones y se deja llevar por su plácida locua-cidad: “En cuanto apago el proyector y bajo de la cabina,comentamos la obra entre todos”. Y de nuevo aparece elfenómeno de la confianza: “Hay mucha gente que viene sinsaber qué vamos a poner, pero confiados en que, sea lo quesea, les gustará. Es algo muy satisfactorio”, concluye.

Zumzeig, herramienta cultural y socialProgramar no es nada fácil. Anna Brufau es socia colabora-dora de la cooperativa Zumzeig, una sala de cine y bistró enel entorno de la estación de Sants que, además de ofreceruna selección cuidadísima de cine de autor, pretendeconvertirse en herramienta social y cultural del barrio.“Nuestra sala ha de trabajar con la industria, pero queremosllevarlo siguiendo otros caminos”, asegura Brufau. Un obje-tivo que no es nada fácil de conseguir porque, según explica,para proyectar una película hay que pagar unos 200 euros demedia en concepto de derechos de emisión y estar respal-dado por una empresa distribuidora que asuma los costes decomunicación y publicidad, además de subvenir al resto degastos regulares. Ello hace que solo aquellas personas condinero y una infraestructura detrás puedan permitirsemostrar las películas que les venga en gana.

Los filmes que se programan en Zumzeig permanecen encartel más que en el resto de salas: “El cine independientenecesita más tiempo –asegura Brufau–. Muchas de las pelí-culas que traemos no están respaldadas por una campañade comunicación y acaban funcionando más bien por el bocaa boca. De modo que, si hacen falta tres meses para quevenga más gente a presenciarla, la mantenemos todo esetiempo”. Práctica que choca de frente con la lógica del nego-cio de la proyección cinematográfica, que les hace pasar porel aro: “Apenas cuatro o cinco de las distribuidoras queoperan en Barcelona son independientes, y las demás, lascomerciales, lo que quieren es que el público asista demanera intensiva a sus proyecciones; si un título no funcionaen los primeros diez días, lo sacan de pantalla y listos”,señala Anna.

Cada semana se estrenan unas quince películas enEspaña. De ellas, explica Brufau, solo una o dos interesaríanpara su pase en el Zumzeig: “Y aún puede ser que la distri-bución de estos uno o dos títulos la haya asumido algunaempresa grande, sobre todo si han presentado en algún festi-val importante, como Cannes; en tal caso, posiblemente ladistribuidora no tendrá interés en colocarla en nuestra sala”.Según Brufau, cada vez es más fácil ver este tipo de pelícu-

La cooperativaZumzeig, en los

alrededores de laestación de Sants,es a la vez cine y

bistró. Sobre estaslíneas, la taquilla yel vestíbulo; en lapágina siguiente,

Anna Brufau, sociacooperativista,justo antes del

comienzo de unaproyección.


113

las en los festivales que en las salas de cine. Y los festivalesabundan, progresivamente especializados. Uno de ellos es elCineMigrante, que cuando se celebra en Barcelona colaboracon la Filmoteca de Catalunya y con el propio Zumzeig.Creado en 2010 en Buenos Aires como espacio político ycultural, “surgió de la necesidad de mostrar que el lenguajecinematográfico también se ve, hoy en día, interpelado porel fenómeno migratorio”, apunta Martina Bernabai, miem-bro del proyecto.

CineMigrante apuesta, igual que Zumzeig, por la crea-ción de espacios comunes, sobre todo en un contexto histó-rico “en que las migraciones y su gestión por parte de lasinstituciones representan un desafío para la construcción denuevas sociedades”.

La especialización, sin embargo, no es la clave para unproyecto como Zumzeig, que trabaja por convertirse en unasuerte de centro cultural para los barrios de Sants y Hosta-francs con el mismo objetivo de fondo de CineMigrante: tras-cender el cine para llegar a ser una instancia de reflexióncinematográfica, pero también política y de incidencia. “Laespecialización es contraria a la idea de proximidad –aseguraBrufau–. Por supuesto, queremos que venga gente de todaBarcelona, pero trabajamos para tejer redes de cooperacióncon otras entidades del barrio; procuramos que exista tras-vase de públicos, de artes y de ideas entre asociaciones y,sobre todo, luchamos para que se rompa el prejuicio de lamayoría de los vecinos del barrio no están preparados paraseguir sin dificultades estas películas”.

El trabajo en comisiones les ayuda. Existe un gruponuclear que se dedica a programar y diferentes comisionesque disponen del tiempo y la tranquilidad para trabajar otrosaspectos importantes del proyecto que precisan de ideas

frescas y creativas, como la comisión que estudia la líneapedagógica a seguir para combatir el estigma esnob del cineindependiente, o la de barrio, enfocada a tejer relaciones conentidades y vecinos.

Esa filosofía, hacer barrio, es la que el colectivoZumzeig ha procurado darle al proyecto en el último año,desde que funcionan como cooperativa. Su propietario,Esteban Bernatas, abrió Zumzeig en 2013, y tres años mástarde les cedió el uso a los actuales cooperativistas y se retiróa vivir a París. Preguntado por sus referentes a la hora demontar la sala, Bernatas apunta a la “excepción cultural” queexiste en Francia, en comparación con España: “Allí es comosi la cultura formase parte de un bien común que hay queproteger ante un implacable neoliberalismo”. Brufau, en esalínea, asegura: “No queremos ser tan solo una sala de cine;desarrollamos actividades de centro cultural y pasamos laspelículas que pasamos no por el rendimiento económico quepodamos obtener, sino porque nos sentimos obligados aello”. Preguntado por si se inspiró en el estilo francés paramontar Zumzeig, Bernatas aventura que, en lo referente altipo de programación elegido, quizá sí, pero la idea de intro-ducir un bar en la sala es más bien de origen berlinés.“Aunque, pensándolo mejor –Bernatas había visitado su salade cine semanas antes de responder a esta pregunta–, diríaque ahora Zumzeig sobre todo es santsenc [del barrio deSants]”. Buena señal.



114

EN

TR

ÁN

SIT

O

La periodista y activista Naomi Klein (Montreal,Canadá, 1970) habla con un aplomo que transmiteconvencimiento y profundidad. Da la impresión de

haber meditado bastante sobre numerosas situaciones verti-ginosas que podrían conducir al inmovilismo si alguien noestuviera dispuesto a darles la vuelta. Este alguien es NaomiKlein, como demuestra en su último libro Decir no no basta(publicado en castellano por Paidós, y en catalán por Empú-ries con el título No n’hi ha prou amb dir no) y como pusode manifiesto en el acto que tuvo lugar en Barcelona estenoviembre. Fue su única conferencia en España dentro de lagira para presentar su nuevo libro. Activista aclamada y refe-

Texto: Anna Ballbona Periodista. Fotos: Albert Armengol

Naomi Klein y Ada Colau

Aprendiendo a ir más allá del noEl segundo debate del ciclo organizado por Barcelona en Comú con el títulogenérico de “Derecho y defensa de lo común” reunió en el mes de noviembre a laaclamada activista Naomi Klein, autora de la tesis-denuncia sobre la “doctrina delshock”, y a la alcaldesa de la ciudad, Ada Colau.

rencial para los nuevos movimientos progresistas mundia-les, tomó parte en una conversación con la alcaldesa deBarcelona, Ada Colau. El debate, con el título “Hacer frentea las políticas de la confusión y el miedo: la justicia socialcomo reto global”, se inscribía en un ciclo organizado porBarcelona en Comú sobre la participación en los procesosde transformación política y económica.

“Hay pocos lugares en el mundo en los que se piense enalternativas. Sabemos que no es perfecto ni es una utopía. Elpapel que reivindican Barcelona en Comú y el liderazgofeminista es muy importante para hacer desaparecer estasensación de desesperanza. Estáis creando, desde el

BM106.114-115.transito-cast-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 14:00 Página 114

En tránsito

115

terreno, una resistencia”, proclamó Klein, ante unas Cotxe-res de Sants llenas y con gente en el exterior.

Decir no no basta diagnostica el ahora mismo sinambages y sin ahorrar críticas a partidos de izquierdanarcotizados. Klein alarma y revoluciona. Facilita el marconecesario para comprender una realidad sulfurosa y losshocks –en algunos momentos parecen electroshocks– quelos gobiernos al servicio de oligarquías aplican sobre laciudadanía. En otros libros ya había dado cuerpo a la ideade la doctrina del shock, impactos como una guerra o unacatástrofe utilizados para lanzar un ataque total contra elámbito público y hacer volar por los aires las regulacionesque deberían proteger a la ciudadanía. En este volumentira aún más de este hilo, explicando los motivos delascenso de la “marca Trump”, “el oligarca chic”. Quéterreno abonado lo catapulta (descontento, clases debili-tadas –aunque no sean bajas–, incomparecencia de la rival,medidas sociales no realizadas en la etapa Obama...), enqué maniobras se asienta (“caos y desestabilización”) ycómo está vaciando y vaciará la Casa Blanca de todosentido público (imponer un capitalismo salvaje y descar-nado, explotar el petróleo a manta...).

En la descripción del “multimillonario amoral”, cuandorefleja sus paradojas y falsedades abismales, Klein no ahorracrudeza. Mira el problema de arriba abajo: su “vandalismoclimático” en un momento en que “el reloj del clima da lamedianoche”, el menosprecio de mujeres y negros y subúsqueda de chivos expiatorios (alfombra roja para laextrema derecha), la carrera feroz hacia el ínfimo coste detodo, los halagos de los sindicatos a Trump cuando este noha hecho más que engañarlos; el sueño de un planeta divi-dido entre zonas verdes y rojas (inspirándose en la “ventanaabierta a la distopía” que vio en el Bagdad ocupado por losnorteamericanos, en 2003, Klein dibuja un mundo con unaspocas zonas verdes seguras, solo al alcance de los ricos riquí-simos, y donde el resto queda hundido en las zonas rojas, amerced de todo, como las ruinas de Bagdad).

Democracias con poca democraciaPero hay momentos en que a la doctrina del shock le sale eltiro por la culata y la gente conserva la memoria y reacciona.Pasó en Argentina, en el movimiento del 15-M... “Muchascosas que están pasando ahora, como el 15-M o el procesosoberanista, las está liderando la ciudadanía y esta ha hechoque lleguemos al poder municipal”, recordó, durante laconversación, Colau, que hizo referencia a su activismo. “Lasprincipales decisiones no las está tomando la gente ni tansolo las instituciones, sino que se toman en lugares opacos.Eso precisamente lo denunció el movimiento antiglobalización,en el que muchos nos politizamos, donde descubrimos aNaomi. Entonces ya se visualizó aquella falta de democraciaen las democracias formales.” Y después vino “el empodera-miento ciudadano” contra “el expolio y la mercantilización dela vivienda”, que ha sido “especialmente salvaje en el estadoespañol”. ¿Y ahora, desde el Ayuntamiento? “Llegamos contoda la voluntad del mundo de hacer frente a la especula-ción, de garantizar el derecho a la vivienda, pero tenemosrecursos limitados, existe una especulación sin rostro...”,expresó la alcaldesa. Y es necesaria “una alianza más amplia,de más ciudades, de las instituciones con la ciudadanía para

cambiar las reglas del juego... Si no, sigue siendo la lucha deDavid contra Goliat”.

Klein anima a dar el gran salto y a convertir el no en unsí: invierte la perspectiva de un panorama general en quetodo es distopía para transformarlo en la posibilidad de soñarutopías, entendidas como nuevas realidades imaginadasdesde las bases, desde movimientos diferentes que unenfuerzas. Hay que dejar de ir a la contra, teniendo claro queel adversario es el mismo para toda una serie de plataformas(cambio climático, feminismo, sindicatos, defensa de losderechos de la gente de color, movimientos prorrefugia-dos...), e identificando las causas de todas las formas detrumpismo que hay en el mundo. Comprobado “el límite dela política de los compartimentos estancos”, inspirándose enel Manifiesto para el gran salto. Un llamamiento paraun Canadá basado en el cuidado de la Tierra y de losunos por los otros, sugiere dar un salto, como parte “de uncambio en el ambiente político actual, porque muchas perso-nas se dan cuenta de que el futuro depende de nuestra capa-cidad para superar las divisiones dolorosas y unirnos, ytomar el liderazgo a favor de quienes tradicionalmente hansido más excluidos de la sociedad”.

No desfallecer ante la negación de derechosLa conversación tuvo lugar el 9 de noviembre, cuando el paísse encontraba en pleno shock por la violencia policial del 1de octubre, los encarcelamientos de los líderes de la ANC yde Òmnium y de parte del Gobierno de la Generalitat y lasuspensión del autogobierno a través del artículo 155.También estaba vivo el golpe del atentado de la Rambla, enverano. “Barcelona lleva meses bajo situaciones de estrésdurísimas”, afirmó Colau sobre este conjunto de hechos. Ysobre la actuación del Gobierno español: “Estamos en unestado de excepción. Además de intervenir, de reprimir apersonas indefensas, es un escándalo que esto se esté utili-zando para amenazar al conjunto del estado; se dirige unmensaje a toda la población”. Tomando, precisamente, losargumentos de Klein, avisó: “Esta estrategia del shock seutiliza para cosas que van mucho más allá”. Para la alcaldesa,el reto es “cómo le hacemos frente para defender nuestracohesión social”, más allá de las opiniones sobre el encaje ono de Cataluña dentro de España. Y Klein, fruto de su expe-riencia estudiando sociedades en pleno shock, ponía el colo-fón, un consejo: “Es crucial no desfallecer en un momento enque se niegan los derechos de las personas. Con Trumptodos los ojos están puestos en su espectáculo. Rajoy loejemplifica con su propio espectáculo”.

Una cosa está clara. La mirada de Klein siempre semantiene alerta: “Puede haber una complacencia sobreTrump. Pero lo que está pasando en Europa es en muchosaspectos más preocupante. Que yo sepa, Trump no hametido en la cárcel a ningún representante de un gobiernoestatal; quiere construir un muro, pero decenas de miles depersonas no se ahogan en la costa de Estados Unidos”. Serequiere un salto para salvar todos los muros, aunqueparezca difícil: “El shock nos pone a prueba, no sabemoscómo evolucionarán las cosas. Tenemos ejemplos de socie-dades que hacen cosas increíbles cuando se ven puestas aprueba”.

BM106.114-115.transito-cast-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 14:00 Página 115

116

LIB

RO

S

Desde hace unos años uno de loscambios más atractivos de lahistoriografía de la cultura cata-

lana ha sido el redescubrimiento de laedad de oro de nuestro periodismo. Yasean simposios o reediciones, antologíaso exposiciones, el mejor periodismoescrito en la prensa catalana entre laPrimera Guerra Mundial y la GuerraCivil española ha entrado en el canon.Los motivos de esta reconsideraciónson múltiples: el interés por la lenguaviva que los autores usaron en crónicasy reportajes, la clarividencia de susanálisis políticos o la libertad con quecontemplaron su realidad más inmediata.Pero este mundo, que también corre elriesgo de idealizarse, reventó con lavictoria franquista.

¿Y a partir de entonces, qué? Tras unasesinato –el de Josep Maria Planes–, elexilio, la clausura de cabeceras y laimposición de la censura y de uncontrol autoritario de la profesión y lainformación, ¿qué? Un fusilado: Fran-cisco Carrasco de la Rubia. Represión,coerción y depuración. A finales de1939 las nuevas plantillas de los diarios

estaban formadas. Este nuevo mundoturbio, estrecho y sumiso, pero al fin elnuevo mundo del periodismo local, es elque Jaume Fabre (Barcelona, 1948) hareconstruido en el interesantísimoPeriodistes, malgrat tot [Periodistas,pese a todo], una obra que es fruto dela investigación de toda una vida, prolo-gada por el historiador Borja de Riquery que está salpimentada con algunosmomentos de confesión autobiográficadel propio autor.

Veterano profesional de la prensa,Fabre es uno de los periodistas quemejor conocen su ciudad. Fue coautorcon su hermano mayor –Josep MariaHuertas Claveria– de la monografíaclásica sobre los barrios, su tesis docto-ral sobre la Barcelona de 1939 esespléndida y desempeñó un papeldeterminante en la salvaguarda de lamemoria de su gremio (a través de ladirección de la revista Capçalera ysobre todo con el estudio de 1996Periodistes uniformats: diaris barce-lonins dels anys 40). Su nuevo libro,que elude condenas morales (“no esfácil juzgar las conductas humanas nisus consecuencias fuera del contextoen que se adoptaron”), vuelve al mundoperiodístico de la posguerra.

Más que la condena o reivindicaciónde algunos personajes o el análisis delos textos paradigmáticos (que en partese hace al final, explicando algunostérminos que sirvieron como sucedá-neos para incrustar una catalanidadbanal en páginas y ondas radiofónicas),lo que Fabre sobre todo explica demanera amena y metódica es cómo laprofesión –periodistas, fotoperiodistas,

Periodistes, malgrat tot. Ladificultat d’informar sota elfranquisme a Barcelona (1939-1966)Autor: Jaume FabreEdita: Ayuntamiento de Barcelona409 páginasBarcelona, 2017

Text: Jordi Amat

Periodismogris

Antonio Lajusticia

humoristas gráficos...– se rearticuló enaquellas circunstancias tan miserables.A través de decenas de breves biogra-fías (de figuras devoradas por el olvido,laceradas o pintorescas, o de quien solonos suena el nombre, como Sempronio,Manuel del Arco o María Luz Morales)y de la descripción de las asociaciones,legislaciones o escuelas de periodistas,traza un mapa de una época gris elabo-rado con palabras e imágenes –insisto,también con imágenes. Porque uno delos atractivos de la edición es la plas-mación visual de una investigaciónsistemática en la hemeroteca, quepermite certificar a menudo que lo queera una leyenda urbana en las redaccio-nes (vale para una aparente nota desociedad menor) partía de una realidadimpresa un día determinado.

Los hilos de los que el libro tira sonmúltiples. Uno de ellos anuda casi todala reconstrucción. Fabre descubre losvínculos del nuevo periodismo precisa-mente con un tiempo pasado situado enlos márgenes de la edad de oro: el delpersonal de medios carcas, lerrouxistaso conservadores, secundarios antes,pero que ocuparon los puestos demando cuando el franquismo creó surealidad que pretendía controlarlo todo.Quizás lo más valioso de Periodistes,malgrat tot es descubrir cómo seprodujo el relevo de aquellas viejasgeneraciones y, a través de algunaspocas plataformas –quizás El CorreoCatalánmás que ninguna otra–, se crea-ron las condiciones para la aparición dela edad de plata de esta historia: la delos jóvenes comprometidos a quienesles tocaría explicar la Transición.

BM106.116-119-Libros-cast-JordiOKCarmeOK.qxp:. 09/01/18 14:00 Página 116

Libros

117

Vicente Zambrano

T axi es la cuarta novela deCarlos Zanón. Con ella hacumplido una de las obligacio-

nes fundamentales de todo autor, quees adentrarse en lo inexplorado. Zanónsolía ser prudente: sus novelas erandiscretas, perceptivas, normales solo enapariencia. Su género era (nominal-mente) la novela negra, que narraba enuna Barcelona proletaria sin los habi-tuales clichés del género. El estilo eraesquelético pero nada derivativo. Secuidaba de eructar, rapear o dar voces.Entregaba lo que se esperaba de él.

Con Taxi todo eso ha cambiado. Setrata de un animal poco común: labuena novela excesiva. En literatura,por norma general, el exceso noconviene. La contención y el vigor loson todo. Zanón ha ignorado estareceta. Se ha vuelto estridente, inconti-nente, desaforado. Incluso salaz. Taxichilla, masculla, canturrea la Velvet,encadena citas y metáforas, se auto-

compadece y opina de lo lindo. La vozde Sandino, el adúltero y errabundotaxista, dañado pero noble, queconduce su taxi esquivando malandrosy enamorándose de MILFs pijas, peri-patético como Ulises, narcisista comoJagger, grandilocuente como Mari-netti… Su voz, decía, borbotea ince-sante como la labia de un cocainómanoa las cinco de la mañana. Al borde delllanto. Con un calentón.

Tal exuberancia sería desaconseja-ble en la mayoría de novelas. Y sinembargo, Zanón mantiene la suya aflote. ¿Cómo? Fácil: siendo muy buenoy teniendo mucho que decir. Sandino secontonea como una popstar prosopopé-yica, pero la escritura posee la hondura,el bagaje y la consistencia de un viejoiceberg ártico. Taxi está lleno de orna-mento, sí, pero no es delito, pues loscimientos son sólidos. Es como unacanción del “muro de sonido” de PhilSpector: sobran violines y arpas, perodebajo hay excelencia. La decoración,en Taxi, no oculta la ausencia de ener-gía o ideas. Un chillón abrigo de proxe-neta sobre un bello traje a medida.

Harry Crews decía que en literaturael talento no iba mal, pero que lo queimportaba era el coraje. A Zanón lesobra. Habla de padres e hijos y abue-las, de Horta y El Guinardó, de laburguesía (“la belleza y el éxito comonormas y no como excepciones alfeísmo de […] su barrio y su gente”) ode “la parte baja de la clase media”(“jamás iniciaron o evitaron guerras,pero han ido a todas y han perdido lamayoría y se han pasado de bando a laprimera ocasión para comer caliente encasi todas. Ni épica ni galones”). En

TaxiAutor: Carlos ZanónEdiciones SalamandraBarcelona, 2017364 páginas

Text: Kiko Amat

Un taxillamadoexceso

cuanto hinca el azadón en su zona ylinaje, su talento brota como un géiser:“Recuerda cuando de chaval subía consus colegas a este mismo cementerio.Cuando se dejaban caer a la cola delgrupo María José y él para besarse entrelas tumbas, magrearse, las manos bajoaquellos jerséis a veces hechos porabuelas o comprados en Marga en untres por dos. Ese aroma a acné, cigarri-llos, sexo y colonia de bebé, llevado ytraído por una brisa como aquella,salada, espesa, de un estío que nuncaera como uno imaginaba, dentro de unaciudad que no parecía haberlos tenidojamás muy en cuenta ni a ellos ni a suspadres”. Es el mejor Zanón.

¿Y qué hacemos con los elementos,digamos, alborotados, de la novela?Aceptarlos, me parece a mí. Taxi es uncontrato. Como leer a los surrealistas:uno accede a topar con relojes derreti-dos y unicornios priápicos. En Taxi unoacepta el canalleo, el ligoteo, elrockismo y los raptos líricos, porque seincluyen en el paquete. Otros autoresmagníficos tienen estilos protuberantes,totalitarios (incluso, a ratos, molestos):David Gates, Mark Richard, el Céline deMuerte a crédito… Carlos Zanón es así,hoy. Ha escrito un libro imperfecto, muysuyo, que funciona y reverbera yemociona a pesar de los acoples. Taxi,de hecho, se parece al Sandinista! deThe Clash que lo inspira: desearías quelo hubiesen dejado en doble, no triple,álbum; que hubiesen eliminado losobrante. Pero, por otro lado, jaleas elarrojo, la curiosidad, la aventura; el gozoy el pathos y la rabia que desprende. Ycuando lo terminas, se queda contigo.Quizás para siempre.


Libros

118

Una de las principales caracterís-ticas de Barcelona es su condi-ción cosmopolita, integradora y

multicultural, que hace equilibrios entrela recepción turística y la acogidamigratoria; entre el ocio y la actividadeconómica, por un lado, y la solidaridady la responsabilidad social por otro. Ladiversidad, sin embargo, presenta unreto complejo: promover la igualdad dederechos y oportunidades de aquellaspersonas que llegan en busca de unfuturo mejor y que, solo por su proce-dencia o aspecto físico, fácilmentepueden ser estigmatizadas.

Esta objetivación paternalista nohace otra cosa que reforzar la primera

piedra del engranaje de la exclusión: elprejuicio. Las herramientas de inclusiónsocial y laboral son los mejores activosque les podemos ofrecer, y afortunada-mente funcionan con garantías graciasal trabajo en red y la colaboración de lasentidades y los organismos públicos.

La fundación Mescladís es una dedichas entidades, y trabaja con perso-nas y asociaciones vinculadas al acti-vismo, la educación, el arte y la cultura.Desde su punto de encuentro, el Espa-cio Mescladís impulsa un proyecto quegenera sus propios recursos a través dediversas iniciativas de economía socialy solidaria, de formación y acompaña-miento en el mercado laboral a perso-nas con especiales dificultades paraacceder a un puesto de trabajo.

En diciembre este proyecto incre-mentó sus dimensiones con la publicaciónde una novela gráfica insólita: Un regalopara Kushbu. Historias que cruzanfronteras, producida por Mescladís y la

asociación Al-liquindoi. Un libro que haacabado juntando nueve vidas a travésde nueve historias anónimas, tan pare-cidas a las de tantas personas pero tanpoco escuchadas.

Es un ejercicio que hace máspresente la conciencia colectiva quetodos tenemos el deber de asumir, decompartir, porque sus historias podríanser nuestras, porque no hace tantosaños fueron las de nuestros abuelos. Noolvidar el pasado y no ignorar elpresente; la memoria no ha de ser capri-chosa. “Soy hombre, nada de lo que eshumano me es indiferente”, decía elcomediógrafo latino Terencio. Unregalo para Kushbu nos recuerdaexactamente eso: los protagonistas deestas historias son personas reales, obli-gadas a huir de su país, que llegan a unlugar desconocido buscando una vidamás fácil, más justa, más humana.

La particularidad de esta novelagráfica que cruza fronteras, tanto en

Un regalo para KushbuVarios autoresCoedición: Astiberri Ediciones yAyuntamiento de BarcelonaBarcelona, 2017131 páginas

Texto: Francesc Ginabreda

Historias dibujadas que cruzan fronterasDesde hace un tiempo, la literatura de no ficción ya no solo la integran laspáginas ilustres de autores como Capote, Mailer, Carrère o Caparrós, sinotambién las páginas ilustradas de las novelas gráficas, que han hecho posible elbinomio riguroso y socialmente comprometido formado por el periodismo y elcómic. Un regalo para Kushbu es el ejemplo más cercano que tenemos en eltiempo y el espacio de esta hibridación de géneros.


Libros

119

sentido figurado como literal, es que hasido dibujada a diez manos por los ilus-tradores Tyto Alba, Cristina Bueno,Sagar Forniés, Miguel Gallardo, MartínLópez Lam, Andrea Lucio, SusannaMartín, Marcos Prior, Sonia Pulido yManu Ripoll. También cuenta con foto-grafías de Joan Tomás y con un guióndel escritor Gabi Martínez. El cómic,que nace del proyecto Diálogos Invisi-bles desarrollado por Martín Habiague,Jessica Murray y Joan Tomás (presen-tado en el DOCfield Barcelona), explicalas peripecias de estas nueve personas ynos hace partícipes de sus miserias yesperanzas, de su lucha particularcontra el abuso y la discriminación, lapersecución y la guerra.

En una época condicionada por lasmigraciones masivas y los silenciostambién masivos y generalizados de unagran parte de países que presumen deser democráticos tras sus fronteras, Unregalo para Kushbu se convierte en un

testimonio del apoyo y la solidaridadque han encontrado sus protagonistaspara hacer frente a la exclusión: Farida,procedente de Afganistán; Raju, de laIndia; Basanta y Kushbu, de Nepal;Dilora, de Uzbekistán; Ilyas, de Marrue-cos; Bubakar, de Níger; Soli, de Nigeria;y Camilo, de Colombia. En la contra-portada del libro, Elvira Lindo afirmaque “tenemos que poner rostro ynombre a los que buscan refugio” senci-llamente porque “es una obligaciónmoral”. “Queremos acoger” no solotiene que ser un grito, sino una realidad.

Un regalo para Kushbu es otroejemplo del auge consolidado de lanovela gráfica como expresión literariaen este siglo, sobre todo en lo referentea las historias con un alto componentede denuncia social basadas en hechosreales. Con el referente icónico indiscu-tible de Maus, la crónica dibujada y elejercicio de memoria histórica que leacompaña se ha convertido en otro

modo de representar la no ficción perio-dística. Atisberri, junto con Norma,Sinsentido y Planeta Cómic, es una delas editoriales punteras en la publica-ción de obras de este género, en el quesobresalen autores como Joe Sacco,Guy Delisle, Marjane Satrapi, RutuModan o el valenciano Paco Roca. Unregalo para Kushbu sigue la línea deLos vagabundos de la chatarra(2015), el cómic escrito por JorgeCarrión e ilustrado por Sagar Forniésque nos brinda la oportunidad depasear por la Barcelona de Ciutatmorta a través del periodismo gráfico.

Pero Barcelona no es solo la refle-jada en Ciutat morta; es también laciudad refugio que desde hace muchosaños ha demostrado sus virtudes demo-cráticas e integradoras. El compromisosocial y cultural de Mescladís continúadando sentido a una percepción que, apesar de las injusticias, sigue más vivaque nunca.


120

EL

RELA

TOTexto: Pau Joan Hernàndez

El distrito subterráneoEn el subsuelo del Eixample seencuentran las mismas calles que en lasuperficie, pero mucho más estrechas.En ellas se reflejan la vida exterior y lade las casas.

Ildefons Cerdà escribió que el alcantarillado de la ciudadse parece al sistema arterial de algún ser misterioso dedimensiones colosales. La frase resume muy bien la

doble visión que todos solemos tener cuando pensamos enel alcantarillado: por un lado, una imagen mítica que nosremite a Jean Valjean recorriendo las alcantarillas de París,el Fantasma de la Ópera navegando en la oscuridad hacia suisla subterránea o la persecución en el subsuelo de Viena enla película El tercer hombre; por otro, una visión pragmáticae higienista que nos hace imaginar el subsuelo como unordenado mecanismo hidráulico del tamaño de una ciudad,exento de cualquier tipo de aliciente aventurero. Como acos-tumbra a suceder, la realidad se encuentra a medio caminoentre estas dos visiones extremas.

Un descenso a las alcantarillas empieza con sensacionesauditivas y olfativas que no esperamos y que nos sorprende-rán. El sonido, de entrada, cambia de un modo tan radicalque desconcierta: las galerías están hechas de secciones dehormigón que las aíslan del exterior y eso hace que, al bajarpor un pozo de registro, tan pronto como nuestros oídosquedan por debajo del nivel de la calle, los ruidos del tráficodesaparezcan y nos quedemos como aislados en un mundopoblado por sonidos de agua corriente y vibraciones deconvoyes de metro que corren unas calles más allá. Ensegundo lugar, nos sorprende el olor: mineral, ácido, comode cisterna antigua, no necesariamente desagradable.

En el subsuelo del Eixample, que es el que he podidoconocer, se encuentran las mismas calles que en la superfi-cie, aunque mucho más estrechas. Tienen un canal central,naturalmente, llamado cubeta, y acera a un lado o a losdos –las banquetas–, y a él llegan los pequeños albañales, lostubos por los que desaguan los edificios, y los túneles late-rales –mucho más grandes– que conducen hasta las bocasde alcantarilla de las aceras, lo bastante anchas para quepase una persona para su limpieza. En las esquinas están losnombres de las calles, negro sobre blanco.

La vida de la calle y de las casas se reflejan en elsubsuelo: si una lavadora, en un piso, empieza a aclarar laropa, aquel tramo de alcantarilla se llena de agua jabonosa,y a primera hora de la mañana no es prudente bajar, porquelos vecinos se levantan, se duchan, y el nivel del agua puedellegar a subir mucho en pocos minutos. Y, hablando del niveldel agua, la mayoría de los vecinos del Eixample no sospe-

chan que la Diagonal es un río impetuoso que recoge lasaguas de los torrentes de Collserola y que llega a su caudalmáximo en el cruce con el paseo de Sant Joan, bajo el monu-mento a Verdaguer, donde parte de la corriente se desvíahacia depósitos de contención que permitirán aprovechar elagua para el riego. En el fondo del pozo a donde se precipitaesta agua, un lugar de difícil acceso y peligroso, los operariosde mantenimiento encontraron un día unos desconcertantesgrafitis, tanto como la bicicleta que tiempo después encon-traron aparcada en una banqueta de otra calle del barrio.

Los vecinos tampoco sospechan que las corrientes de lasalcantarillas se precipitan en cascadas escalonadas al llegara la calle Aragó, ya que el alcantarillado tiene que salvar pordebajo la línea de tren que por allí discurre, heredera de laantigua zanja ferroviaria. Allí el ruido de la cascada se mezclacon el del río de la Diagonal, y se les suma de vez en cuandoel estrépito del tren que pasa a pocos metros.

El alcantarillado, además, recuerda a la ciudad sugeografía perdida: la red ha de seguir por fuerza las cuencasfluviales del llano y, de este modo, la configuración delsubsuelo conserva la memoria de las siete colinas sobre lasque se erige la ciudad y que hoy, perdidas bajo calles y edifi-cios, quizás solo los folcloristas recuerdan: el monte Tàber,el monte Carmel y la Creueta del Coll, y los cerros de laRovira, el Putxet, Monterols y la Peira.

Oriol Malet

BM106.120-relat-cast-JordiOK-DEF.qxp:. 09/01/18 14:01 Página 120

www.barcelonametropolis.catNúmero 106 – 6 €Gener - Enero 2018

http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis

Comunitats estrangeresComunidades extranjeras

Clandestines i insubmises: dones i ciència a la Barcelona moderna

Clandestinas e insumisas: mujeres y ciencia en la Barcelona moderna

Les sales de cinema es reinventenLas salas de cine se reinventan

EntrevistaItziar González:

“Rescatar la Rambla és irrenunciable”“Rescatar la Rambla es irrenunciable”

Barcelona Metròpolis 106

- G

ener

/ Ene

ro 2

018


dones i ciència a la Barcelona moderna Les sales de cinema ...

Documents

Transcript of dones i ciència a la Barcelona moderna Les sales de cinema ...