Post on 05-Feb-2023
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
1
MEMÒRIA ARQUEOLÒGICA
CONTROL ARQUEOLÒGIC DE LA
EXCAVACIÓ D’UNES RASES PER A
FONAMENTACIÓ ALS ABRICS AMB
PINTURES RUPESTRES DE MAS D’EN
LLORD – PORTELL DE LES LLETRES I
MAS DE RAMON BESSÓ
ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE MUNTANYES DE PRADES
PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL DE POBLET
MONTBLANC (CONCA DE BARBERÀ)
ADAM PICÓN i MANYOSA
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
2
ÍNDEX
1_ FITXA TÈCNICA ........................................................................ 3
2_ MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ............................................ 4
3_ LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ....................................................... 5
4_ MARC GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC ............................................... 7
5_ SÍNTESI HISTÒRICA I ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS ............. 8
6_ METODOLOGIA ....................................................................... 9
7_ DESENVOLUPAMENTS DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS ....... 10
8_ CONCLUSIONS GENERALS I INTERPRETACIÓ ......................... 14
9_ ANNEX DOCUMENTAL I PLANIMETRIA .................................. 15
10_ BIBLIOGRAFIA ..................................................................... 21
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
3
1_ FITXA TÈCNICA
NOM DE LA INTERVENCIÓ CONTROL ARQUEOLÒGIC DE LA
EXCAVACIÓ D’UNES RASES PER A
FONAMENTACIÓ ALS ABRICS AMB
PINTURES RUPESTRES DE MAS D’EN
LLORD – PORTELL DE LES LLETRES I
MAS DE RAMON BESSÓ
TERME MUNICIPAL MONTBLANC
COMARCA CONCA DE BARBERÀ
ESPAI NATURAL PROTEGIT EIN MUNTANYES DE PRADES
COORDENADES UTM X_342086, Y_4579778 (ED50)
X_341381, Y_4580025 (ED 50)
ALÇADA 519m
TIPUS DE JACIMENT ABRICS AMB PINTURES RUPESTRES
TIPUS D’INTERVENCIÓ PREVENTIU
TIPUS D’ACTIVITAT SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC
RESULTAT DE LA INTERVENCIÓ NEGATIU
CRONOLOGIA NEOLÍTIC - BRONZE
DATES DE LA INTERVENCIÓ 17-09-2012 al 21-09-2012
ARQUEÒLEG DIRECTOR ADAM PICÓN i MANYOSA
RÈGIM JURÍDIC DE LA FINCA PÚBLIC
REFERÈNCIA CADASTRAL DE LA
FINCA
POLÍGON 38 PARCEL·LA 17
43087A038000170000ZO
POLÍGON 38 PARCEL·LA 130
43087A038001300000ZU
PROMOCIÓ I FINANÇAMENT AJ. de MONTBLANC - PNIN de
POBLET
NÚMERO D’EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/1-8966
SUPERFÍCIE AFECTADA 250 m2
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
4
2_ MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ
Les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades van ser declarades Patrimoni de la
Humanitat el 1998 en el marc de l’art llevantí a la Península Ibèrica (Rock Art of the
Mediterranean Basin on the Iberian Peninsula).
Prèviament, però, la llei estatal de Patrimonio Histórico Español (16/1985), al seu
article 40.2 declara que: Quedan declarados Bienes de Interés Cultural por ministerio
de esta Ley las cuevas, abrigos y lugares que contengan manifestaciones de arte
rupestre. Per tan, quan va aparèixer la llei catalana de Patrimoni Cultural Català
(9/1993) va assimilar aquestes pintures a la figura de protecció de BCIN (Bé Cultural
d’Interès Nacional), el que ve a representar la màxima protecció legal existent a
Catalunya.
Tota aquesta legislació compromet a l’administració que legisla, entre d’altres coses, a
la difusió del patrimoni protegit. És precisament aquest punt el que ha motivat a
l’Ajuntament de Montblanc, juntament amb l’òrgan gestor del Paratge Natural d’Interès
Nacional de Poblet a realitzar una proposta de tancament físic dels abrics de Mas d’en
Llort - Portell de les Lletres i l’abric de Ramon Bessó (amb el vist i plau dels serveis
tècnics del Departament de Cultura) per tal de fer visitables aquestes pintures rupestres.
Aquest tancament físic suposa la construcció d’una tanca que amb un suport d’obra, per
al qual és necessària la excavació d’una rassa d’uns 30 centímetres de profunditat. Per a
la realització d’aquestes obres, concretament la excavació de la rasa, el Servei
d’Arqueologia va considerat necessari el seguiment arqueològic dels treballs per tal de
constatar la presència o absència de material arqueològic vinculat a la ocupació dels
abrics.
Amb motiu de les obres per a la instal·lació de les tanques de protecció dels abrics que
contenen pintures rupestres i la construcció dels suports de les tanques, s’ha cregut
necessari la realització d’un seguiment arqueològic dels treballs esmentats atès que està
prevista la remoció de 5,5 m3 de terra en un total de 70 metres lineals (32 metres al
sector Mas d’en Llort – Portell de les Lletres; i 38 metres al sector Mas d’en Ramón
Bessó).
Pel que fa al inventari dels abrics, aquests estan catalogats pel Servei d’Arqueologia i
Paleontologia amb el codi 648 (Portell de les Lletres), 649 (Mas de Ramon Bessó) i 650
(Mas d’en Llort), i cronològicament s’ubiquen en una forquilla que aniria del Neolític al
Bronze i s’engloben dins del que s’ha denominat com a art llevantí.
Cal recordar que les pintures tenen consideració de jaciments arqueològics i estan
protegits per la figura de protecció de BCIN (Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català).
A més, des de l’any 1998, estan declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la
Humanitat.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
5
3_ LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ
Imatge 1: Ubicació cartogràfica dels abrics (ICC, 1:50.000).
Els abrics que contenen les pintures rupestres objecte de les actuacions esmentades es
troben ubicades dins del terme municipal de Montblanc, en terrenys propietat de la
Generalitat de Catalunya; aquests són la forest d’utilitat pública “Plans i Baridana”,
corresponents al CUP (Catàleg de Forest d’Utilitat Pública) número 54, el qual es
gestiona des de l’òrgan gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.
Tanmateix, cal recordar que aquest CUP es troba ubicat a l’espai natural protegit “EIN
Muntanyes de Prades”, declarat en base a la llei 12/1985 d’Espais Naturals i el decret
que la desenvolupa, el 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural
(PEIN).
Aquest abrics es troben dividits en dos conjunts, el primer que engloba les pintures dels
abrics de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, els quals es troben junts, i Mas d’en
Ramon Bessó, que es troba a uns 500 metres de distància, al nord-oest dels primers.
Tots ells s’ubiquen a la capçalera del barranc de la Vall, al terme municipal de
Montblanc.
Pel que fa a les referències cadastrals dels abrics, aquestes són: parcel·la 17 i polígon 38
del terme municipal de Montblanc amb la referència cadastral
43087A038000170000ZO pel conjunt Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, i parcel·la
130 i polígon 38, també del terme municipal de Montblanc, amb la referència cadastral
43087A038001300000ZU per l’abric del Mas d’en Ramon Bessó.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
6
Tanmateix, les coordenades UTM que georeferencien els abrics són: X_342086,
Y_4579778 segons dàtum ED50 o X_341991, Y_4579574 segons dàtum ETRS891, pel
conjunt Mas d’en Llort – Portell de les Lletres, i X_341381, Y_4580025 segons dàtum
ED50 o X_341286, Y_4579821 segons dàtum ETRS89 per l’abric de Mas d’en Ramon
Bessó.
Fotografia 1: Imatge aèria on podem veure en cercle vermell la ubicació dels abrics de
Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. Al costat esquerre de la fotografia es pot apreciar
la construcció que dóna nom a l’abric (Mas d’en Llort).
Fotografia 2: Imatge aèria on podem veure en cercle vermell la ubicació de l’abric del
Mas d’en Ramon Bessó. Al costat dret del cercle es veuen les runes del mas.
1 Recordem que tot i que avui en dia encara funcionem, a Espanya i Portugal, amb el datum ED50
(European Datum 1950) a partir de l’1 de gener de 2015 haurem de funcionar amb el datum ETRS89
(European Terrestrial Reference System 1989), tal i com marca el decret 1071/2007 que oficialitza el
sistema ETRS89. Aquest nou datum té la intenció d’harmonitzar la geoinformació arreu d’Europa per tal
de facilitar la interoperativitat a tots els estats membres de la UE.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
7
4_ MARC GEOLÒGIC I GEOGRÀFIC
La comarca de la Conca de Barberà es caracteritza geològicament per la seva forma de
conca en la part central de la comarca; aquesta anomenada conca ha estat conformada
per la erosió provocada pels dos principals rius que actualment hi flueixen: el Francolí i
l’Anguera.
Els principals trets geològics que delimiten la comarca de la Conca de Barberà, són,
d’est a sud, les serres de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les quals trobem les
Muntanyes de Prades, la Serra de Miramar i les que englobaríem amb el sector del riu
Gaià: Cogulló, Comaverd, Montclar, Queralt i Brufaganya.
Cap a l’oest i el nord els límits no són tan abruptes com els abans esmentats; aquests
límits corresponen a les zones més elevades que separen la conca del Pla d’Urgell i de
les Garrigues, coincidint amb la divisòria d’aigües de la Mediterrània i la vall de l’Ebre.
Així doncs, torbem les serres del Tallat i els colls de Belltall, coll de Senan, coll de
Tarrès i el coll de Deogràcies.
Com hem dit, el tret principal de la comarca és la conca formada per la erosió dels dos
rius esmentats. Aquests rius han erosionat els materials més tous que hi ha a la base de
la Depressió Central.
Així doncs, la Conca de Barberà se’ns presenta com un espai de transició entre la
Depressió Central, el Pla d’Urgell i el Camp de Tarragona. Aquest fet fa de la Conca de
Barberà un lloc geològicament ric i divers.
Trobem dos grans components que conformen els materials geològics de la Conca: els
que ocupen la part central de la Conca (o Conca estricta), que són els mateixos del
terciari que trobem a la Depressió Central i a les serralades Septentrional, i els materials
estratigràfics de les serralades Meridionals (Prades i Miramar).
Els materials principals de la zona de la Conca són les argiles d’origen Terciari; tot i
així trobem la presència de guix i conglomerats calcaris, saldons vermellosos i margues
roges. A les serres Meridionals hi trobem materials de l’era Paleozòica i del Triàsic.
Pel que fa a les serralades Meridionals, trobem que hi ha un substrat o base molt antiga
formada per licorelles que afloren formant els comellars baixos de la Serra de Prades, a
la part sud-oest de la comarca, just per sobre dels termes de l’Espluga de Francolí i
Poblet. Aquestes licorelles formen els barrancs de la Santíssima Trinitat i la part inferior
del bosc de Poblet, justament per on traça la carretera de Prades (T-700) i on trobem
ubicada la Granja Mitjana.
En canvi, a més alçada hi predomina el terreny granític i les granodiorites dels boscos
de Poblet. Vilanova de Prades i la Serra de la Llena la ubicaríem en aquest espai, essent
característica la seva composició de conglomerats tipus montserratí d’origen Oligocè
igual que el Montsant.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
8
Diferents autors ens situen a Poblet el que han anomenat “falla de Poblet”, la qual aniria
d’est a oest separant la serra de Prades a la part baixa amb els terrenys dedicats al cultiu
de la vinya. Aquesta falla tindria un traçat que arribaria fins a l’estret de la Riba (al
terme municipal de Vilaverd i fent frontera amb la comarca de l’Alt Camp) i passaria
per les ermites de Sant miquel i Sant Josep, aproximadament.
Imatge 2: Plànol geològic de la zona de Rojals i Mas d’en Llort (IGC, 1:50.000).
5_ SÍNTESI HISTÒRICA I ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS
Les primeres dades referents a les pintures rupestres de Mas d’en Llort – Portell de les
Lletres les trobem ja el 1830 quan Fèlix Torres i Amat dóna a conèixer les pintures del
Portell de les Lletres i Abric de la Baridiana. Però no serà fins a la dècada dels anys ’30
del segle XX que el doctor Vilaseca no descobrirà les pintures de Mas d’en Llort i
Baridiana; durant aquest segle, però, s’havien anat descobrint altres pintures arreu de
Catalunya (el Cogul, Tivissa, el Perelló, etc, remarcant la important tasca realitzada per
Bosch i Gimpera). Des de aleshores les troballes s’han anat succeint (a la dècada dels
’70 es van donar a conèixer 18 nous conjunts) fins que el 2006 va sortir a la llum la
descoberta al Montsant (Priorat) d’una 20a de conjunts inèdits.
Pel que fa als treballs realitzats a Mas d’en Llort – Portell de les Lletres i Mas de
Ramon Bessó, les intervencions que s’han dut a terme fins al moment han consistit en la
documentació dels conjunts de les pintures, vinculades al projecte “Corpus de Pintures
Rupestres a Catalunya” (Castell i Hernández, 1990).
Cal destacar que l’any 1998 aquests abrics, juntament amb la resta d’art rupestre
denominat “llevantí de l’arc Mediterrani” va ser declarat “Patrimoni de la Humanitat”
per la UNESCO.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
9
6_ METODOLOGIA
La metodologia aplicada en el seguiment arqueològic de la excavació de les rases per a
la fonamentació dels murs ha estat la observació directa. Com hem explicat, les obres a
realitzar es divideixen en la construcció de dos murs en dos abrics diferents.
La primera rasa es va realitzar el dia 21 de setembre a l’abric de Mas d’en Llort –
Portell de les Lletres, i la segona rasa es va fer el dia 27 de setembre al abric de Ramon
Bessó.
En canvi, la excavació de la rassa a l’abric de Ramón Bessó, es va optar per realitzar-la
amb una petita màquina excavadora amb una pala d’una amplada de 30cm. La direcció
de la obra va decidir realitzar uns aplanaments del terreny per tal de que la màquina
pogués treballar amb seguretat, fet que va provocar que s’eliminessin alguns petits
desnivells que estaven contemplats a l’alçat topogràfic de les tanques. Tot i així, es van
respectar els murs de pedra seca existents vinculats a l’antic Mas de Ramon Bessó.
Fotografia 3: A l’esquerra imatge
de la excavació de la rassa a l’abric
de Mas d’en Llort-Portell de les
Lletres.
La orografia i la potència de
sediments existent a un i altra abric
va condicionar els mitjans amb els
que es van realitzar les rases. Així
doncs, a Mas d’en Llort – Portell
de les Lletres es va excavar amb
mitjans manuals, és a dir, a pic i
pala, allà on hi havia sediment per
fer-ho, ja que part del recorregut
traçat als plànols no tenia sediment
i el mur s’hauria de construir
damunt de roca mare.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
10
Fotografia 4: Moment dels treballs a l’abric de Ramon Bessó.
Els treballs d’excavació de les rasses i la posterior construcció dels murs que hauran de
servir de suport a les tanques van ser realitzats per la empresa “NOGUÉS
EXCAVACIONS SL” de Montblanc, els quals conten amb certa experiència en treballs
de prospecció arqueològica en grans infraestructures.
7_ DESENVOLUPAMENTS DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS
Tal i com hem explicat a l’apartat anterior, els treballs han consistit en la excavació de
diverses rases que han de servir de fonamentació dels murs que tancaran els abrics on hi
ha les pintures. Aquestes rasses tenien una profunditat i amplada mitjana d’uns 30
centímetres.
Le previsió era que per l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres s’excavessin un
total de 24,6 metres lineals de rassa que comportarien un moviment total de 2,2 m3 de
terra. En canvi, per l’abric de Mas de Ramon Bessó, la quantitat estimada era de 35,10
metres lineals de rassa amb un volum de terra generada de 3,15 m3.
A la pràctica, la rassa excavada a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres ha
suposat un volum de terra força menor ja que la roca mare ha aflorat ràpidament i no
s’ha pogut aprofundir els 30 centímetres a tot arreu però si a la major part del traçat. En
canvi, a l’abric de Ramon Bessó si s’han assolit les previsions i fins i tot s’ha generat
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
11
una mica més de volum degut al condicionament de l’espai on ha treballat la
maquinària.
MAS D’EN LLORT – PORTELL DE LES LLETRES
Durant els treballs d’excavació de la rassa, s’ha procedit a la retirada de la primera capa
vegetal i més orgànica amb una potència que oscil·lava entre els 10 i 15 centímetres,
amb una forta presència d’arrels, apareixent immediatament fragments de pedra calcària
pròpia de l’ indret.
La textura del sediment ha resultat ser poc compacta, de coloració marró fosc
(condicionada per la matèria orgànica en descomposició: restes vegetals, etc.) i a mida
que s’aprofundia més la coloració oscil·lava entre el marró clar i l’ocre.
El seguiment arqueològic ha estat negatiu. Les úniques restes aparegudes han estat
fragments de vidre i algun fragment de ceràmica vidriada contemporània (finals del s.
XIX i primera meitat del segle XX).
MAS RAMON BESSÓ
Els treballs realitzats en aquest abric han donat unes característiques sedimentològiques
similars a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. El seguiment arqueològic
també ha donat uns resultats negatius però en aquest cas podem destacar la gran
quantitat de fragments de teula apareguts durant la excavació de la rassa i que provenen
de les restes del Mas existent a l’abric i que dóna nom al mateix.
Igual que a la rasa anterior, han aparegut força fragments de ceràmica vidriada típica de
finals del segle XIX i primera meitat del segle XX.
Cal destacar que la orografia de l’entorn de Mas de Ramon Bessó es caracteritza per la
presència d’antigues terrasses que haurien estat cultivades en un passat recent (s.XIX
inicis del s.XX); de fet, a pocs metres de distància, a una cota superior a les runes del
mas, encara trobem una antiga era amb un corró, fet que ens indica que a les proximitats
es cultivava cereal.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
12
Fotografia 5: Imatge del corró que hi ha a l’antiga era vinculada al Mas de Ramon
Bessó.
Fotografia 6: Imatge de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres on s’aprecia com aflora
la roca calcària pròpia de la zona. Igualment, podem veure la coloració del sediment.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
13
Fotografies 7 i 8: Dues imatges més de la tipologia del sediment resultant de la
excavació de la rassa a l’abric de Mas d’en Llort – Portell de les Lletres. S’aprecia la
quantitat de fragments de pedra calcària i la coloració més clara que apareix.
Fotografia 9: Imatge on podem veure els treballs de condicionament de la zona de
treball per tal de proporcionar seguretat a l’operari de la màquina a l’abric de Ramon
Bessó.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
14
Fotografia 10: Imatge de la rassa frontal de l’abric de Mas d’en Ramon Bessó.
8_ CONCLUSIONS GENERALS I INTERPRETACIÓ
Després d’haver realitzat el seguiment arqueològic dels treballs realitzats, s’ha pogut
constatar que no ha aparegut material arqueològic vinculat a ocupacions prehistòriques
dels abrics ni ocupacions d’època històrica.
Les úniques restes documentades estan relacionades amb les ocupacions més recents
dels abrics, bàsicament l’abric de Mas de Ramon Bessó. Aquestes restes són
fonamentalment fragments de teula i restes ceràmiques contemporànies.
Tanmateix, els dos abrics, però particularment el del Mas de Ramon Bessó, han estat
fortament modificats, havent-se construït terrasses amb murs de pedra seca. La
presència d’aquestes terrasses ha condicionat el treball de la maquinària en aquest darrer
abric, tal i com hem vist a les fotografies.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
15
9_ ANNEX DOCUMENTAL I PLANIMETRIA
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
16
Imatges 3-5
Les tres imatges anteriors corresponen a les tres fitxes que figuren en l’inventari dels
elements que conformen el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en l’apartat de
Art Rupestre Llevantí o Rock Art of the Mediterranean Basin on the Iberian Peninsula
i consultable a la web: http://whc.unesco.org/en/list/874
A continuació s’adjunta la planimetria de les rasses (imatges 6 i 7). Com es pot
comprovar, només s’ha realitzar una planta general a escala 1/100, una per a l’abric de
Ramón Bessó i un altra per als abrics del Portell de les Lletres – Mas d’en Llord.
No s’ha realitzat una planimetria detallada de les rases donat que aquestes han
comportat un resultat arqueològic negatiu i la potència de les mateixes ha estat de poca
entitat (30 centímetres en el major dels casos). Tanmateix, ja hem explicat que no s’han
detectat nivells estratigràfics.
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
17
IMATGES 6 i 7
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
18
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
19
DOCUMENT 1: AUTORITZACIÓ D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
20
ADAM PICÓN – EXPEDIENT 501 K121 N-444-2012/2-8966
SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS TREBALLS AL POU DE GEL DE LA GRANJA MITJANA
21
10_ BIBLIOGRAFIA
CASTELLS, J.; HERNÁNDEZ, G. (1990): PINTURES RUPESTRES DE
CATALUNYA: UN PATRIMONI DESCONEGUT I AMENAÇAT. EL PROJECTE
“CORPUS DE PINTURES DE CATALUNYA”. Tribuna d’Arqueologia 1989-1990:
31-40.
CASTELLS, J.; HERNÁNDEZ, G. (1990): PINTURES RUPESTRES. EL PROJECTE
“CORPUS DE PINTURES DE CATALUNYA”. Revista Espais.
PALACÍN, A. (1978): APUNTS SOBRE LA GEOLOGÍA DE LA CONCA. Aplecs
núm. 1. Montblanc: 135-144.
VIÑAS, R. (2006): CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DE LA BALMA DELS
PUNTS (L’ALBÍ, LES GARRIGUES, LLEIDA). “RUPTURA O CONTINUÏTAT”
ENTRE LES TRADICIONS RUPESTRES POSTPALEOLÍTIQUES DE LA
MEDITERRÀNIA PENINSULAR. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
25: 9-19.
VIÑAS, R.; CIURANA, J. (2005): UN NOU CONJUNT AMB PINTURES
RUPESTRES AL BARRANC DE BIERN (VILANOVA DE PRADES, CONCA DE
BARBERÀ, TARRAGONA). PRIMERES OBSERVACIONS ASTRONÒMIQUES.
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 24: 79-90.
VIÑAS, R.; RUBIÓ, A. (2012): REFERÈNCIES SOBRE L’ART LLEVANTÍ A LES
MUNTANYES DE PRADES (TARRAGONA): I. LES FIGURES HUMANES. Aplec
de Treballs 30: 57-77. Montblanc.
VIÑAS, R. et alii (2007): DESCOBERTA DE PINTURES RUPESTRES A LA
SERRA DEL MONTSANT: TERMES MUNICIPALS DE CABACÉS I LA MORERA
DE MONTSANT (PRIORAT). III Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant.
VIÑAS, R. et alii (2007): NOUS CONJUNTS DE PINTURES RUPESTRES A LES
MUNTANYES DE PRADES I EL MONTSANT. Aplec de Treballs 25: 23-30.
Montblanc.