Aturada l’execució depréstecs i hipoteques
FERNANDO GALINDO
ELS BANCS, QUE ATORGUEN A GOVERN 50 MILIONS MÉS, LES PAREN FINS A FINAL DE JUNY
PATRONAL
La CEA proposaque les empresespuguin jubilar elsmajors de 65 anys
INTERNACIONAL
L’OMS afirma queamb un milió decasos no es podenaixecar restriccions
CURES INTENSIVES
L’hospital recuperarespiradors endesús i passa acomptar amb 27
EN DOS EXERCICIS
El Govern vol vintmilions d’euros deles transferènciesdels comuns
439CASOS TOTALS
17
17
16
MORTS
UCI
ALTES
MESURES
1ES DECRETAL’OBERTURADELSNEGOCISQUE NO SÓNSERVEISBÀSICS
2ES DECRETAL’OBERTURAD’HOSTALERIA
3S’AIXECA LARECOMANACIÓDE QUEDAR-SEA CASA A PERSONESDE MENYS DE70 ANYS
4REOBRENELS CENTRESESCOLARS I EDUCATIUS
5S’AIXECA LARECOMANACIÓDE QUEDAR-SEA CASA A PERSONESDE MÉS DE 70 ANYS
6S’AIXECA LA RESTRICCIÓD’ACTIVITATS DE MÉS DE 50PERSONES
Els doctors Oriol Mitjà i Joel Ló-pez, experts en epidemiologia,han preparat un informe on de-tallen les fases que caldrà se-guir per acabar el confinament.Està estructurat en quatre fasesben diferenciades, i haurien decomençar a aplicar-se en elmoment en què hi hagi els pri-mers resultats dels tests ques’han de fer a la població.Aquesta situació, si no hi hacanvis radicals en l’evolució delcoronavirus, s’hauria de produ-ir d’aquí a dues o tres setmanes.
L’expert delGovern fapúblic el plaper aixecar elconfinamentPL’executiu amenaçaamb l’estat d’alarma sisegueix la mobilitat
pandèmia mundial PÀGINES 3 a 10 I 22
DISSABTE, 4 D’ABRIL DEL 2020 ANY XXIX NÚMERO 10.151 1,50 €
RETORN DELS TEMPORERS
L’ARGENTINA AFIRMA QUE MAIES VA AUTORITZAR EL VOL
VOLEN EVITAR CONTACTES
ELS CARCELLERS DEMANENDOS GRUPS DE TREBALL
JULI SÁNCHEZ Futbolista
“No som herois, ho són elsque ajuden de veritat”
www.diariandorra.ad
2A
Santoral: Plató i Benet.
Dades recollides a les 13.00 hores d’ahir
Font: www.aire.adDissabte, 4
CEL SERÈ. Dominarà l’anticicló,ens espera un dia ben assolellat.Vent de component sud-oest, flu-ix arreu. Temperatures mínimesd’1ºC a Andorra la Vella, 0 grausa 1.500 metres i al Pas de la Ca-sa. Les màximes seran de 19 ºCa Andorra la Vella, 12 ºC a 1.500metres i 10 ºC al Pas de la Casa.
AVUI
DEMÀMínima: 2 ºCMàxima: 17 ºC
DILLUNSMínima: 4 ºCMàxima: 15 ºC
DIMARTSMínima: 5 ºCMàxima: 16 ºC
BarcelonaMínima: 12 ºCMàxima: 16 ºC
ParísMínima: 6 ºCMàxima: 16 ºC
MadridMínima: 7 ºCMàxima: 18 ºC
LisboaMínima: 12 ºCMàxima: 15ºC
VARIABLE. Cel ennuvolatamb clarianes a Finlàndia,Suècia, Rússia, Noruega,Dinamarca, Holanda, Ale-manya, I. Britàniques, R.Txeca, Suïsa, França i Es-panya. Xàfecs a Portugal iItàlia.
Excel·lent
Bona
Regular
Deficient
Dolenta
Engolasters (Escaldes-Engordany) 1.637 m
Prat Gran (Encamp) 1.237 m
Prat Gran (Escaldes-Engordany) 1.080 m
Camí Prada Casadet (Andorra la Vella) 1.002 m
DE LES VALLS
ESCALDESC/ de l’Hort, s/nTel.: 820 824
DEL PAS
EL PAS DE LA CASAA partir de les 12 de la nit noméses dispensaran medicaments ambrecepta mèdica urgent.
Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
� SEMÀFOR
� PERLA DEL DIA
� EL TEMPS
QUALITAT DE L’AIRE
� FARMÀCIES
Les entitats bancàries noactuaran contra empreses iprivats que no puguin pagarpréstecs i hipoteques.
“Els noms de lesempreses que esbeneficiaran dels
crèdits tous els tindràel Tribunal de
Comptes”
Andorran Banking
La cònsol escaldencasembla buscar rèdit polí-tic en una crisi en ques’ha d’anar tots units.
Cònsol major d’Escaldes-Engordany
MINISTRE PORTAVEU
ERIC JOVER
La pregunta és en quants anysarribarà aquesta informacióa mans dels ciutadans
JOSEP SEGURA
ROSA GILI
1 ºC 19 ºC
� TOP COMENTARIS 03/04/2020 www.diariandorra.ad
Les noves mesures ja inclouran els ERTO
�BUFFF L'ERTO serà d'aplicació sols per al sector privat o també per a l'adminis-tració? Perquè de què serveix no regular la despesa pública innecessària?
�OLIVIER Per i el govern s’ha adonat que les empreses no poden fer front a lesdespeses si no poden facturar, i per tant s’ha de protegir empleats i empreses. Me-sura demanada pel PS des del primer dia.
�JOSE quién pagará a los trabajadores después del ERTO? Habrá que pagar alqui-leres, seguros, comer, etc.
�EMPRESARI Els ERTO són necessaris desgraciadament. No podem pagar sous.
�JOSE també abaixaran els preus dels lloguers? Si no ho fan, no podrem pagarlloguers. La gent tornarà els rebuts. Hauran de menjar primer, no?
�JOSEP B Seguim esperant mesures que afectin directament els polítics i la granquantitat d'alts càrrecs que tenim en nòmina... segurament podran fer front millora un ERTO aquell qui ha estat cobrant molts diners que un que ja tenia una nòminaque amb prou feines arribava a i de mes.
�ERTO A totes les persones afectades per un ERTO, mateixa rebaixa dels lloguerque ja s'ha aplicat a empreses afectades per tancaments.
�GIMENO Llavors els ERTO són un acomiadament massiu com el de tota la vida,però ara amb un llenguatge molt més amable.
�JISCO Y cuando todo esto acabe los trabajadores que van a ser los más afecta-dos en esta crisis son los únicos que van a tener que levantar a este gobierno,país y a sus propias empresas.
�NO ANEM BÉ Sr. Espot, això no és el que ens va dir als treballadors per televi-sió, ens va garantir seguretat econòmica per fer front a les despeses.
�QUÈ PASSA? On és el nostre cap de govern? Els únics que donen la cara són elBartomeu i l’Òscar Ribas...
�JOAN Anirà en funció dels privilegis. Els més afortunats són els funcionaris.Aquest col·lectiu d’uns 10.000 assalariats són els que haurien de fer més sacriici,perquè la majoria cobren salaris molts generosos 2000.
�BARBARA Pensionistes i gent de baixa també, que algú cobra el q no està escrit.
Estrelles: -
Plus C. R. Jòquer
LOTTO 6/49 14/03/2020
PRIMITIVA 14/03/2020
GROSSA PRIMITIVA 15/03/2020
EUROMILLONES 13/03/2020
ONCE 15/03/2020
TRIO 15/03/2020
C. R. 44 7
C. R. 34 2
09 10
ONCE 7/39 12/03/2020
R. 06
R. 3
4 8 2
BONOLOTO 14/03/2020
6 14 20 22 23 30
09 20 31 34 37 45
14 18 25 28 40 41
04 07 12 22
03 11 21 27 36
54084
9 3 7
02 08 14 16 25 30 31
42
584622
� LOTERIES
Un dia més les notíciesrelacionades amb la crisisanitària a causa del co-ronavirus acaparen l’a-tenció dels lectors delDiari digital, tant pel quefa al vessant econòmic,sanitari com les iniciati-ves privades que inten-ten donar un cop de mà imostrar solidaritat.
COMENTARIS
237
VISITES
24.527
Informació
sobre tota la
crisi sanitària
de la Covid-19
El Govern treballa amb tots elsactors econòmics i socials per ferfront a la crisi tant sanitària comeconòmica provocada per la Co-vid-19. Entre ells, hi ha les admi-nistracions comunals, que fa diesque posen el seu granet de sorraper afrontar la pandèmia amb di-ferents mesures que contribuei-xen sobretot a minvar la càrregaeconòmica dels ciutadans. Enuna reunió mantinguda aquestasetmana entre membres del Go-vern i els set cònsols majors, l’e-xecutiu va demanar a les corpo-racions un pas més a nivelleconòmic. La petició del Governconsisteix a rebaixar la quantitatde diners que l’administració ge-neral transfereix als comuns cadaany. En concret, l’executiu els hademanat que tant aquest any2020 com l’any vinent la quantitattotat disminueixi al voltant d’unsdeu milions d’euros.
En total, la xifra aportadaanualment per l’administraciógeneral és d’uns 60 milions d’eu-ros que es reparteixen entre elsset comuns. Així, doncs, la volun-tat del Govern és deixar aquestaxifra al voltant dels 50 milionstant en el pressupost d’aquestany, que lògicament s’haurà demodificar, com en el de l’any vi-nent i tenir 10 milions de més ca-da any per fer front a les conse-qüències del coronavirus imitigar l’impacte que inevitable-ment tindrà la Covid-19 en les ar-ques de l’Estat.
POSICIONAMENTS DIVERGENTS
La proposta que ha posat sobre lataula el Govern ha de ser ara es-tudiada per cada comú. Un copanalitzada la situació econòmicade cada corporació i l’afectacióque també tindrà en els pressu-postos comunals el coronavirus,els cònsols informaran Governsobre quina quantitat podenaportar a l’Estat sense que aixòels impedeixi el seu correcte fun-cionament. És a dir, que cada co-mú injectarà, o millor dit deixaràde cobrar, una quantitat diferent.Cal tenir en compte que el capitalque se’ls transfereix també és di-ferent segons la parròquia.
Diferents fonts consultades peraquest rotatiu van recordar que larealitat de cada parròquia és molt
diferent i que, per tant, cada co-mú haurà de valorar individual-ment l’afectació de la crisi i enquina mesura pot ajudar el con-junt del país. La postura més fer-ma davant la proposta de l’execu-tiu la va tenir la cònsol majord’Escaldes-Engordany, Rosa Gili.La socialdemòcrata veu ambbons ulls ajudar el Govern en unmoment de crisi com l’actual i as-segura que és important ser soli-daris. Amb tot, va ser més exigentamb el Govern a l’hora de con-cretar a on aniran dirigits aquestsdiners. Segons ha pogut saber elDiari, des de la corporació escal-denca no es neguen que els co-muns donin part de les transfe-rències que reben cada any peròsí que reclama que el Govern tin-gui un pla, un projecte, que deter-mini per què servirà aquest capi-tal. Entenen que és difícilmesurar la gravetat que tindrà lacrisi perquè encara no s’ha aca-
bat i com més temps passa méstocada està l’economia, però re-clamen que l’executiu tingui unesprevisions i detallin on s’hand’invertir els diners.
En el cas del comú de Sant Juliàde Lòria, liderat per Josep Majo-ral, de terceravia, el posiciona-ment és més cautelós i s’afirmaque ajudaran amb tot el que pu-guin malgrat que primer han defer una anàlisi acurada de lesafectacions pressupostàries queels suposarà la Covid-19 per po-der donar una xifra exacta decontribució a l’executiu.
La resta de cònsols, tots demò-crates o propers a DA, van mos-trar un posicionament molt mésfavorable al Govern i van insistirque no és moment per posiciona-ments polítics, indistintament delcolor de cada comú, sinó de tre-ballar conjuntament pel bé delpaís.
LÍDIA RAVENTÓSAndorra la Vella
MODIFICACIÓ DELS PRESSUPOSTOS
Govern vol 20 milions dels comunsL’executiu proposa rebaixar en 10 milions les transferències a les corporacions locals tant aquest anycom el que ve per fer front a la crisiSEl comú d’Escaldes reclama saber a què es destinaran els diners
FERNANDO GALINDO
www.diariandorra.ad
A3Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
>>
Tema del dia>> PANDÈMIAMUNDIAL
EL GOVERN DEMANA ALS
COMUNS REDUIR LATRANSFERÈNCIA 20 MILIONSENTRE EL 2020 I EL 2021
APUNTS
ESCALDES RECLAMA UN
PLA PER PART DEL GOVERNPER SABER ON ANIRANDESTINATS ELS DINERS
LES CORPORACIONS
ESTUDIEN LA PROPOSTA IINDICARAN A GOVERN QUINAQUANTITAT PODEN APORTAR
La crisi de la Covid-19 obligarà,sens dubte, a refer tots elspressupostos públics, tant elsdel Govern com els dels set co-muns. L’executiu ja ha fet un pri-mer càlcul que situa en 45 mi-lions d’euros els ingressos quedeixarà de percebre l’Estat coma conseqüència de la crisi sani-tària. Una de les partides quetindran un impacte més gran perintentar mitigar la caiguda d’in-gressos és la destinada a inver-sions, que es reduirà a la mei-tat. Una decisió que tambétenen clar que hauran de pren-dre els comuns, que ja treballenper refer els pressupostos peraquest any 2020.
Modificar elspressupostos
Els doctors Oriol Mitjà i Joel Ló-pez, experts en epidemiologia,han preparat un informe on deta-llen les fases que caldrà seguirper acabar el confinament.Aquest, s’estructura en quatre fa-ses ben diferenciades, i hauriende començar a aplicar-se en elmoment en què hi hagi els pri-mers resultats dels tests ques’han de fer a la població. Aques-ta situació, si no hi ha canvis radi-cals pel que fa a l’evolució del co-ronavirus, s’hauria de produir endues o tres setmanes aproxima-dament. La hipòtesi principald’aquest informe és que el virusno es podrà eliminar a curt termi-ni i que caldrà conviure amb ell.A més a més, preveu que les per-sones que ja hagin estat infecta-des i l’hagin pogut superar, siguinimmunes davant un nou contagi.
Així doncs, partint d’aquestespremisses del desconfinamentproposat pels epidemiòlegs, calseguir les fases inverses en lesquals s’ha fet el confinament. És adir i per aquest ordre i grups: pri-mer l’obertura dels negocis queno són serveis bàsics extremantles mesures bàsiques d’higiene;després l’hostaleria, la recoma-nació de quedar-se a casa a lespersones menors de setanta anysi la reobertura de les escoles; i fi-nalment la restricció de sortir decasa als majors de 70 anys i per-sones immunodeprimides i elsseus convivents així com perme-tre els esdeveniments de més de50 persones. I tenint en compteque en la primera fase només esparla del desconfinament de lespersones joves i sanes.
Paral·lelament, caldrà avaluarl’estat immunològic de la pobla-
ció. Això es farà a través d’unscreening de proves ràpides enmúltiples punts de control on hihagi personal especialitzat compoden ser farmàcies, centres mè-dics, metges d’empresa o univer-sitats. Aquesta prova consistiràen una punxada al dit i els resul-tats s’obtindran en 15 minuts is’introduiran en una app, que hade servir per dibuixar el mapaimmunològic de la societat. So-bre els equipaments necessaris,Mitjà i López recomanen que si-guin de la Xina, amb les homolo-gacions pertinents, d’Austràlia oSingapur, o comprats dins mateixde la Unió Europea.
Un cop fet tot això, s’entraria enel tercer paquet de treball quepresenta l’informe. En aquestpunt el que es busca és controlarl’aparició de nous casos i en casque n’hi hagi, acotar-los de pres-sa. Un cop reoberts els negocis,caldrà aplicar controls a les po-blacions de major risc per propa-gar el virus o als grups de risc. Amés a més, caldrà extremar elscontrols en les persones que tin-guin símptomes i caldrà fer laprova PCR o la prova ràpida d’an-tigen. Els positius caldrà que se-gueixin un confinament de 14dies abans de fer una altra provaabans de tornar a la normalitat.
En combinació amb aquestesproves, la població caldrà quetingui una app instal·lada, quegaranteix totalment la seva priva-citat, en què puguin informar sitenen algun símptoma per talque se’ls pugui fer el monitoratgecorresponent. L’aplicació caldriaactivar-la també al sortir de casajuntament amb el GPS i el blue-tooth per tal que si hi ha algunpositiu, s’alertin contactes.
Finalment, i gràcies a aquestesinformacions recollides, es po-drien decretar confinaments dezones focalitzades, on es puguindetectar que hi ha un augmentd’activitat vírica.
Les mesures van lligades als primers resultats dels tests que s’han de fer a la població
El pla per aixecar el confinament
EDUARD PIERAAndorra la Vella
FERNANDO GALINDO
Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
>>pandèmia mundial
4ATema del diaA
>>
FASES
4�Amb les dades recollides,es podran dibuixar zoneson el virus pugui tenir mésactivitat i decretar conina-ments focalitzats.
MESURES DECONFINAMENTFOCALITZAT
3�S’aplicaran controls a lapoblació que tingui mésrisc de propagar el virus opoblació de risc com podenser les PCR.
DETECCIÓ PRECOÇDE CASOS ICONTACTES
2�Fase de screening en quèa través dels tests ràpidses pot dibuixar el mapa dela immunitat de la poblaciói saber si ja s’ha passat is’ha fet autoimmune.
AVALUACIÓ DE LAIMMUNITAT DE LAPOBLACIÓ
1�En aquest primer punt delpaquet de treball, es vanaixecant els coninamentsde manera inversa a coms’han decretat, amb les per-sones de risc, les darreres.
DESCONFINAMENTSEQÜENCIAL DEPERSONES
El Govern no descarta aplicarl’estat d’alarma vist que s’ha de-tectat un relaxament en part de laciutadania a l’hora de complir elconfinament i el distanciamentsocial. El ministre portaveu, EricJover, va assegurar en roda depremsa que a partir d’avui hi hau-rà més presència per part del cospolicial al territori i que l’executiufarà una avaluació del desenvolu-pament d’aquest cap de setmana,per decidir si cal aplicar més me-sures restrictives. En aquest sen-tit, el ministe de Salut, Joan Mar-tínez Benazet, també encompareixença als mitjans, va in-formar que “no es dubtarà en cap
moment d’avançar amb les res-triccions que siguin necessàries”si es repetien episodis com elsviscuts fa uns dies amb “aglome-racions” durant les compres deprimera necessitat o també la de-tecció en alguns punts del país,amb persones passejant senseprendre cap precaució.
El responsable de Salut una ve-gada més va recordar que era ne-cessari complir amb el confina-ment per “poder fer front al virus”.En aquesta línia, el ministre por-taveu va assegurar que s’havianotat un increment de la mobili-tat i que l’augment del cos poli-cial “és perquè es recordi a la gentque ha de tenir responsabilitat”. Iva remarcar que “cal reduir lamobilitat i cal no socialitzar”.
També Jover va informar que l’es-tat d’alarma, que permet aplicarsancions, està sobre la taula, tot ique entenen que suposaria lapèrdua d’alguns drets de llibertata la ciutadania.
Martínez Benazet va demanarque la gent compleixi amb lesnormes de seguretat i de distan-ciament a l’hora de realitzar lescompres, tot i que va al·legar que“segurament els fets ocorregutsen els darrers dies són fets pun-tuals perquè la gent va sortir a co-brar el salari i a comprar”. A més,va assegurar que la gran part dela població està respectant les di-rectrius del Govern, i que és unfet evidencial, ja que està evitantque hi hagi un col·lapse en el sis-tema sanitari.
Govern aplicarà l’estat d’alarma si s’incompleix el confinament
MARTÍ PONSAndorra la Vella
ELEGISLACIÓAA PARTIR D’AVUI HI HAURÀ MÉS PRESÈNCIA POLICIAL
SFG
Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020 ATema del diaA5
>>pandèmia mundial>>
Contacte mòbil / Whatsapp 342 999 [email protected] www.disfrutaverdura.com
Apunta-t’hi i gaudeix!
Et portem a casa caixes de fruita i verdura acabada de collir
Menja verd, sa i fresc.
L’hospital ha ampliat la capacitatd’atendre les persones amb venti-lació mecància a la unitat de curesintensives (UCI), ja que s’han re-cuperat aparells que ja no s’utilit-zaven però que funcionen perfec-tament. Així és com ho va explicarahir el ministe de Salut, Joan Mar-
tínez Benazet, en roda de premsa.D’aquesta manera, el ministre vainformar que el centre ha passat acomptar amb un total de 27 respi-radors mecànics en una jornadaen què ja consten 17 defuncions –ahir van morir dos usuaris mésd’El Cedre– i un total de 51 hospi-talitzacions amb17 persones a l’à-rea de cures intensives, 15 de lesquals amb respiració mecànica, i439 casos confirmats, amb 407 ac-tius.
El responsable de Salut va infor-mar que els aparells respiratoriss’han recuperat dels quiròfans id’altres que ja no estaven en fun-cionament. Va explicar queaquests es poden fer servir tant apacients afectats per la Covid-19,com per qualsevol altra patologia.A més, va afegir la possiblitat quetres persones deixessin d’estar in-
tubades en les pròximes hores,una d’elles l’auxiliar de 24 anysd’El Cedre. Per tant, va assegurarque no hi havia un col·lapse enaquesta unitat, si bé és cert que elsprofessionals sanitaris, en general,han de fer “més esforços doblanthores, donant sempre molt bonaresposta”. Per aquest motiu, el mi-nistre va assegurar que amb l’aug-ment d’aquests aparells, ara ma-teix urgeix tenir els professionalsde Cuba incorporats a la plantilla,alguns segurament la setmana vi-nent, tot i que abans caldrà tornara fer-los la prova PCR, ja que hi haun sanitari cubà positiu al corona-virus.
En la compareixença, MartínezBenazet va detallar que el pla de
contingència es concreta en 12llits de ventilació a l'UCI que enaquests moments estan ocupats,els disposats a l'àrea d'exploraciócomplementària on ja hi ha in-gressats i l'àrea de reanimació delbloc quirúrgic perquè “les opera-cions han disminuït molt i s'hidestinen dos quiròfans a interven-cions i altres dos a reanimació d'a-quests pacients”.
Pel que fa a l’actualització dedades, ahir van traspassar dos re-sidents més d’El Cedre, cosa queeleva el nombre de víctimes mor-tals a 17, onze de les quals erenusuaris del centre sociosanitari.També un altre resident ahir alvespre va haver de ser traslladat alcentre hospitalari, ja que presen-
tava un quadre clínic greu. Percontra, la xifra de curats també vaen augment i arriba als setze.
Quant a la corba de contagis,sobre la qual el ministre segueixassegurant que és aritmètica, jaque “no hi ha un increment quedobli xifres o que permeti elcol·lapse sanitari”, aquests vanpassar a 439, onze casos més res-pecte al dia anterior. Una dadaque va recordar que té a veureamb la possibilitat de rebre els re-sultats en la immediatesa possi-ble, ja que els laboratoris “estansaturats”. Pel que fa al total decontagiats, de professionals sani-taris infectats la xifra arriba a les96 persones i la dels cossos espe-cials es manté en 19.
La mort de dos usuaris d’El Cedre eleva a dissetel nombre de defuncions per la Covid-19
L’hospital recuperarespiradors que noutilitzava i amplia lacapacitat a vint-i-set
550
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
2març
12
1 2
15 16 17 18 19 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3abril
6 1439 53
75 88113
133164
188
224
267
308334
370 376 39042817 17 16
MORTS UCI ALTES
439
MARTÍ PONSAndorra la Vella
L’hospital recupera
respiradors mecànics que
no utilitzava, i passa a
tenir 27 aparells per fer
front a les 17 persones a la
UCI, 15 intubades, i als
439 positius en Covid-19.
Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
>>pandèmia mundial
6ATema del diaA
>>
El vol que s’estava operant entreGovern i Ski Andorra, amb AirFrance, i que havia de sortir deTolosa, no tenia el permís espe-cial que ha de concedir l’AviacióCivil argentina per tal de poderaterrar a l’aeroport d’Ezeiza de lacapital del país. Així ho ha pogutsaber el Diari de fonts properes alconsolat del país llatinoamericà aBarcelona. Les mateixes fonts vanafirmar que “el Govern d’Andorrasap de les limitacions que hi ha al’espai aeri argentí des del 12 demarç; tots els vols que no estiguinoperats per Aerolíneas Argentinashan de demanar un permís espe-cial que atorga l’ANAC (AgenciaNacional de Aviación Civil)”. Elministre portaveu, però va dirque Air France els havia confir-mat que tenia tots els permisos.
Una de les principals crítiquesque es fan al Govern i a Ski Andor-
ra des d’aquestes mateixes fontsés que “ho van preparar tot i novan tenir en compte un requisitque fa un mes que està en conei-xement de tothom, que és un De-cret de Necessitat i Urgència. I amés a més, des de l’ambaixada ar-gentina a Madrid es va informard’aquesta situació”.
Cal recordar que la primera res-tricció de l’espai aeri argentí, quenomés permetia entrar al paísvols operats per la companyia na-cional Aerolíneas Argentinas, ésdel passat 12 de març i que té unavigència de 30 dies; tanmateix,aquesta limitació imposada peldecret és prorrogable com tambépreveu el text. A aquesta prohibi-ció, cal sumar-hi el tancament to-tal que va decretar el president Al-berto Fernández tres dies després.
En aquest sentit, cal recordarque alguns dels temporers que te-nien vols comprats amb altrescompanyies, n’havien adquirit denous amb Aerolíneas Argentinas,en els dies que van anar d’unamesura a una altra; aquests, tam-bé han estat cancel·lats sense da-ta. Una de les persones afectadesper aquesta mesura va explicar alDiari que ella tenia un vol amb lacompanyia nacional per al proper16 d’abril, i que li havien cancel·latamb una posterior reprogramacióper al 25 de maig. Però li van dirque aquesta reprogramació s’ha-via fet amb caràcter automàtic i
que ningú li podia garantir que elseu vol, finalment, s’acabés ope-rant en aquella data o si hi hauriaavançaments o endarreriments.
EL PREU DELS VOLS
Un altre dels problemes amb quèes troben els temporers, arrandels decrets de restricció de l’es-pai aeri argentí i que només espugui volar amb Aerolíneas Ar-gentinas, és el preu dels vols. Unade les queixes que més han for-mulat és que els preus de la com-panyia són molt més cars que elde les altres línies aèries que finsara operaven vols entre Europa iSud-amèrica com Ibèria, Level oAir Europa.
Així doncs les diferències de
preu acaben resultant cabdals enaquesta situació, i és que mentreun vol operat per Ibèria pot estarentre els 400 i els 800 euros, enfunció de l’antelació amb quès’hagi comprat, un per a les ma-teixes dates amb Aerolíneas Ar-gentinas se’n va fins als 1.200; mésdel doble en algun dels casos iagafant com a referència de sorti-da l’aeroport de Barcelona.Aquesta comparativa succeeixtambé amb altres companyiesque operen el mateix tipus de volscom poden ser Level o LATAM.
Una altra de les problemàtiquesen aquest sentit és la impossibili-tat amb què els temporers es tro-ben de poder endossar els bitlletsque tenen en altres companyies, i
que han estat cancel·lats, a Aeroli-nias Argentinas.
No obstant això, una altra de lesalternatives és volar des de Ma-drid. Els vols que opera Aerolíne-as Argentinas des de la capitald’Espanya registren uns preusque són gairebé la meitat de lestarifes marcades a l’aeroport delPrat. Però aquí cal sumar-hi elscostos de viatjar fins a Madrid,que no són els mateixos que anarfins a Barcelona, i la possibilitatque les combinacions de trans-port i els horaris no acabin coinci-dint i obliguin a fer-hi nit. Siguicom sigui, els problemes per tor-nar a l’Argentina també són eco-nòmics i es demana que la com-panyia nacional ajusti preus.
Eric Jover diu que l’executiu tenia la confirmaciód’Air France per fer aquest transport aeri
Argentina afirmaque el vol d’AirFrance mai vaestar autoritzat
EDUARD PIERA
Andorra la Vella
La tornada dels temporers
argentins al seu país es
complica cada dia que
passa. Les informacions
contradictòries i la
incertesa estan provocant
nervis en el col·lectiu
FERNANDO GALINDO
Dies després d’anunciar el tanca-ment de les fronteres totalment, elpresident argentí, Alberto Fernán-dez, va decidir flexibilitzar lleugera-ment les mesures per tal que, mi-ca en mica, els seus nacionals quees trobaven repartits per més d’u-na desena de països poguessintornar. Prèviament, ja s’havia de-cretat que només la companyia na-cional, Aerolíneas Argentinas, fosl’única amb permisos per tal d’o-perar vols.
En aquest sentit, fonts properesal consolat argentí de Barcelona,van explicar que només es repa-triarien 700 persones al dia, inde-pendentment de l’origen queaquestes tinguessin. És a dir, entretots els vols que opera al dia Aero-líneas Argentinas arreu del món,
no es podria superar aquesta xifra.Així doncs, el pla de repatriacionsideat per Alberto Fernández co-mençarà dilluns a veure la llum il’avió escollit per a fer aquestsviatges serà un Airbus 330, ambcapacitat per a 270 persones.
Un altre dels condicionants ques’ha imposat en aquests vols ésque només la meitat, és a dir 350persones, poden provenir de paï-sos que estiguin en situació derisc per coronavirus. Això vol dirgran part dels països asiàtics, elsde l’Europa Occidental i els EstatsUnits. A partir d’aquí, i sota les es-trictes directrius del govern argentí,la companyia Aerolíneas Argenti-nas està muntant un cronogramamundial per tal de fer els vols deles repatriacions.
Segons ha pogut saber el Diari,el primer esborrany del cronogra-ma d’Aerolíneas Argentinas té dosvols previstos durant el mes d’a-bril, amb sortida des de Madrid,per tal de repatriar argentins quees trobin a Andorra. Les dates ques’estimen són l’11 i el 15 d’abril,entremig d’altres que sortirien dePunta Cana, Miami o Sao Paulo.Aquests vols, segons les mateixesfonts, tindrien uns preus més as-sequibles per tal de poder facilitarles repatriacions.
D'altra banda, fonts de la com-panyia aèria van explicar que totala informació que sortiria respecteals vols es faria a través de lesxarxes socials de la companyia. Noestà clar encara el criteri amb quès'ompliran aquests vols.
El govern argentí només repatriarà 700 persones cada dia
Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020 ATema del diaA7
>>pandèmia mundial>>
La patronal segueix treballantamb el Govern per presentar unsegon paquet de mesures econò-miques que està previst que s’a-provi el 15 d’abril. La mesura es-
trella que ha d’incloure el paquetsón els acomiadaments tempo-rals, però no és l’única. Entre d’al-tres, la CEA ha demanat a l’execu-tiu que modifiqui una disposiciótransitòria de la llei de relacionslaborals per permetre a les em-preses jubilar les persones ma-jors de 65 anys.
És important recordar que elnou codi de relacions laborals, envigor des d’inicis de l’any passat,preveu que les persones majorsde 65 anys o més podien seguirtreballant fins als 72 anys com amàxim sempre que arribessin aun acord amb l’empresa, normaque no afectava les persones queen el moment de l’aprovació ja te-nien aquesta edat. D’aquesta ma-
nera, aquest grup de persones seseguia regint per la norma ante-rior, que no permetia a les em-preses obligar un treballador a ju-bilar-se si aquest no volia. El quepretén ara la patronal és perme-tre als patrons jubilar els treballa-dors majors de 65 anys per alleu-gerir les plantilles senseinterposar un greuge sobreaquests treballadors, ja que ja re-ben una pensió.
MALESTAR DELS EMPRESARIS
Pel que fa a l’anunci que els aco-miadaments temporals no po-dran ser efectius fins a principisdel mes de maig, ha creat neguit imalestar entre els empresaris, es-pecialment en les petites i mitja-
nes empreses. La patronal ja vademanar en el seu moment quela mesura s’apliqués a partir del’abril per ajudar les empreses apagar les nòmines d’aquest mes.Vist, però, que finalment no seràpossible fins al mes de maig, Fe-lip Gallardo, portaveu de la CEAMicro –que representa autònomsi petites empreses–, alertava quela “situació és greu i fràgil” i la-menta que “anem molt tard”. Ga-llardo assegurava que “els autò-noms no dormen a la nit perquèel futur postcoronavirus és total-ment incert”. Gallardo remarcavaque “hi ha molts tipus d’autò-noms amb realitats molt dife-rents però molts ens expliquenque no començaran a facturar
LÍDIA RAVENTÓSAndorra la Vella
FERNANDO GALINDO
La patronal trasllada la petició a l’executiu per ajudar els patrons a minvar les plantilles
La CEA proposa que les empresespuguin jubilar els majors de 65 anys
La patronal demana uncanvi en una disposiciótransitòria del Codi deRelacions Laborals quepermeti jubilar els majorsde 65 anys i així reduir lesplantilles de les empreses.
fins al setembre perquè tot allòrelacionat amb el turisme estàparat”. No és pas millor, afirmava,la situació de les microempreses.“Estem veient ara la fragilitat delnostre teixit econòmic, que estàpatint molt per no haver de tan-car”, sentenciava.
També en la mateixa línia s’ex-pressava la presidenta de l’eix co-mercial central, Sònia Yebra, queavançava que buscaran altresmesures que els empresaris pu-guin aplicar per intentar no haverde tancar. “La situació serà moltdura”, afirmava referint-se al pa-gament de les nòmines del mesd’abril. “El mes de març l’hemaguantat però l’abril serà molt di-fícil, els treballadors ja han gastatles vacances i les hores acumula-des i ara és pagar els salaris a fonsperdut”, argumentava. Pel que faals crèdits tous, recordava que“són diners que s’han de tornar icada empresa ha de valorar qui-na situació té”. De moment, Yebrano té constància de cap negocique hagi hagut de tancar. “Estemaguantant”, va concloure.
L’USdA, el Sindicat d’Ensenya-
ment, el de penitenciaris, Stop
Violències i l’Institut de Drets
Humans han fet arribar una car-
ta al cap de Govern en què de-
manen que s’apliqui una ajuda
econòmica directa per a aque-
lles persones que s’han quedat
sense feina durant la crisi. En
concret, demanen que l’ajuda si-
gui igual al sou base de com a
mínim tres mesos des del 13
de març. Segons afirmen, “les
famílies ens han contactat des-
esperades, sense diners ni pos-
sibilitat de guanyar-ne, l’angoixa
creixent en la població pot por-
tar a conseqüències que des-
prés podem lamentar, des de
depressions a reaccions més
extremes com poden ser intents
d’autòlisis”.
Sindicats i entitatsdemanen a Espotajudes directes
El confinament posa a provamolts aspectes del dia a dia, i l’ali-mentació és un d’ells. El repte deno engreixar-se ara que s’ha re-duït l’activitat física està a l’ordredel dia, sobretot perquè s’han defer variacions a la dieta. És per ai-xò que els nutricionistes indi-quen que “és important augmen-tar la ingesta de fruita i verdura ireduir el consum de carbohidratsrefinats optant per opcions comels llegums, la quinoa, cerealscom l’amarant o l’arròs integral”.
Així ho indicava Clàudia Guri,qui remarcava que “cal ser cons-cients que una alimentació salu-dable té efectes positius sobre lesinfeccions víriques, ja que un or-ganisme ben alimentat és un or-ganisme sa amb les defenses enbon estat i això ens ajudarà acombatre i donar resposta a qual-sevol infecció”. Amb tot, però, vaapuntar que “no es pot perdre devista que menjar és un plaer, imés tenint en compte que té uncomponent social i d’interacció”.És per això que subratllava que“encara que s’hagi de manteniruna bona alimentació per a la sa-
lut del nostre organisme, la nos-tra alimentació no ha de suposarcap obsessió i hem d’aprendre aescoltar les nostres sensacionsper evitar caure en temptacions”.
Així doncs, Guri va recomanarque en període de confinamentes faci una bona planificació delsàpats per tenir clar els ingredientsque necessitem quan anem acomprar i que “un o dos dies a lasetmana s’elabori un menú temà-tic en família (mexicà, americà ojaponès) però sempre triant in-gredients de la millor qualitatpossible, així trencarem la rutinai passarem una bona estona”.
Planificar els àpats i reduir la ingesta de carbohidrats són clau
A. RIBASAndorra la Vella
EALIMENTACIÓAEQUILIBRI DURANT EL CONFINAMENT
ARXIU
Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
>>pandèmia mundial
8ATema del diaA
>>
AJUDA’NS A FER EL
607 607
Fes-nos arribar fotos, vídeos i missatges, d’anècdotes,successos o informacions que vulguis plantejar i lesveuràs publicades a la web
�Xavier Espot agraeix
als infants i les sevesfamílies la seva col·labo-ració: “Esteu fent tot el quecal per ajudar-nos a guanyarel coronavirus.”
�Fridays For Future va ferun directe a Instagram ahira la tarda per respondredubtes sobre com afecta lacrisi del coronavirus el mediambient.
�L’ambaixador dels EUA
a Andorra, Duke Buchan, vavoler expressar el seuafecte al poble andorrà: “ElsEstats Units estan al costatd’Andorra en aquesta crisiper fer front a la Covid-19.”
�El Parador de Turisme
de la Seu d’Urgell s’estàpreparant per funcionar comun hospital per als pacientsestables afectats per laCovid-19. L’espai disposade 79 places que s’utilitza-rien per persones que re-quereixin un aïllament domi-ciliari i que, pel seu contextpersonal o familiar, no elpuguin dur a terme als seusdomicilis habituals.
�La Policia ha detectatuna campanya de segrestde WhatsApp i va alertarque “si et sol·liciten enviarun codi que rebràs per SMS,no facis clic a cap enllaç:perdràs el control del teucompte”. Així mateix, va re-comanar esborrar i bloquejarremitents i missatges.
�S’intensifiquen els con-trols policials per evitar lamobilitat innecessària de lapoblació amb motiu del capde setmana.
ANDORRA
LA COVID-19 A
El ministre portaveu, Eric Jover,va anunciar ahir en roda depremsa que, després d’haver arri-bat a un acord amb AndorranBanking, les entitats bancàriesdel país no executaran els prés-tecs i les hipoteques, com a mí-nim fins al 30 de juny, ni a empre-ses ni a particulars “que degut a lacrisi econòmica es trobin amb di-ficultats per pagar-les”.
Així mateix, Jover va exposarque el Govern rebrà una nova lí-nia de finançament per partd’Andorran Banking “per avan-çar-se a les tensions de tresoreria”.Concretament, es tracta d’unapòlissa de crèdit de 50 milionsd’euros que s’afegeix als 130 mi-lions d’euros que les entitats ban-càries ja havien atorgat a l’execu-tiu per garantir la continuïtat del’activitat d’empreses i autònoms.“Tenim una despesa sanitàriacompletament imprevista i tin-drem molts menys ingressos. Es-tem intentant donar facilitats detresoreria però alhora estem as-sumint dificultats a nivell del Go-vern”, va exposar el ministre.
Amb relació al programa decrèdits tous, Jover va afirmar quede les 81 sol·licituds resoltes, n’hiva haver 64 que es van estimar“de manera total o parcial”, men-tre que 17 es van denegar. Res-pecte a aquestes últimes, Jover vaassegurar que “ hi ha hagut errorspensant que s’hi podien acollir” iva demanar “no abusar dels ajutsque posem a disposició des delGovern”.
Pel que fa al Registre de Tre-ball, el ministre va afirmar que hiha un total de 415 inscrits, delsquals 110 tenien un contracte in-definit, mentre que 305 teniencontractes de temporada o limi-tats en el temps. A més, Jover vaassenyalar que des del Governs’ha pogut contactar amb 231persones, de les quals 28 haurienestat acomiadades sense seguirels canals corresponents.
D’altra banda, Jover va mani-festar ahir que des de l’executiu
es crearà un reglament específicper la CASS vinculat a la llei òm-nibus. D’aquesta manera, el mi-nistre va declarar que a la pàginaweb de la parapública hi hauràun formulari on els treballadorsper compte propi podran acollir-se als ajuts basant-se en una de-claració jurada.
“L’autònom haurà de fer unadeclaració responsable en quèexposi les circumstàncies en lesquals es troba”, va exposar. És peraquest motiu que, sota revisió, elstreballadors per compte propique hagin tingut una baixadad’ingressos significativa motiva-da per la Covid-19 podran acollir-se a una quota de la CASS mésbaixa, corresponent al salari mí-nim. En canvi, els autònoms quehagin aturat la seva activitat po-dran suspendre la seva cotització,tot i que, per contra, no podranacumular punts per a la jubilaciódurant aquest període.
Andorran Banking concedeix una línia de finançament de 50 milions d'euros al Govern
Els bancs aturen fins a finals de junyl’execució d’hipoteques i préstecs
SFGA/JAViladot
Eric Jover
“Estem donant facilitatsde tresoreria però estemassumint dificultats anivell del Govern”
MINISTRE PORTAVEU
QUÈ HA DIT
Per la seva banda, el PS va re-forçar la decisió d’ajornar elspagaments dels crèdits i prés-tecs hipotecaris amb efecte re-troactiu des de l'inici de la crisiper ajudar les famílies i les em-preses a resistir durant aquestsmesos de confinament. Segonsva poder saber el Diari, aquestaera una condició “innegociable”que podia fer trontollar el con-sens polític si no s’acceptava.En aquest sentit, el primer se-cretari socialdemòcrata, GerardAlís, va reivindicar “la correspon-sabilitat dels bancs” com unamesura que també s’està adop-tant als països veïns “per dotarde més liquiditat els afectats”.
PS: una condició“innegociable”
ADRIÀ ESTEBANAndorra la Vella
Jover exposa un reglamentespecífic per la CASSvinculat a la llei òmnibuspel quals els autònomspodran acollir-se als ajutsmitjançant una declaraciójurada a la pàgina web
Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020 ATema del diaA9
>>pandèmia mundial>>
El fons de solidaritat que es vaposar en marxa per fer front a lapandèmia de la Covid-19 va rebreahir donacions per un valord’11.000 euros de part de diversesentitats. L’associació d’importa-dors i exportadors de mercade-ries (ANIM) va fer ahir una apor-tació de 6.500 euros. A més, lesempreses del sector van acordaroferir flexibilitzar els pagamentsdel març als clients que tinguindificultats per fer-hi front perquèels venciments dels pagamentsrelatius a la primera meitat delmes de març arribaran quan lesempreses reprenguin l’activitatdesprés de setmanes d’inactivi-tat.
D’altra banda, tant DespertaLaurèdia com l’associació de pro-fessionals del món del turisme(Skal Club d’Andorra) van decidircontribuir amb la quantitat de1.000 euros cadascun. El grup co-
munal va proposar a la majoriacomunal que els càrrecs electesaportin part del seu sou que per-ceben al fons social. Tanmateix,va posar en relleu la feina delsque treballen a primera línia du-rant la crisi sanitària i als qui esqueden a casa. Per la seva part,l’Skal Club va posar-se a disposi-ció del Govern per ajudar “en el
que calgui” com ja fan alguns ho-tels. Altrament, l’Associació An-dorrana Contra el Càncer (As-sandca) va fer una aportació de2.500 euros al fons habilitat pelGovern que ja supera el miliód’euros en recaptació i va animartothom a col·laborar dins de lesseves possibilitats, a través d’unatransferència o d’un SMS al 828.
FERNANDO GALINDO
Donacions per un valor d’11.000 euros alfons de solidaritat contra el coronavirus
REDACCIÓAndorra la Vella
ECOL·LABORACIÓADESPERTA LAURÈDIA PROPOSA DONAR PART DEL SOU A LA MAJORIA
Els funcionaris de la presó estanuna mica més tranquils desprésque hagi arribat material de pro-tecció per poder desenvoluparamb més seguretat la seva feinadavant el risc del coronavirus, pe-rò es manté la inquietud perquèla direcció no atén la petició per-què es facin dos grups de treballque no tinguin conctacte entreells i, d’aquesta manera, evitar unconfinament de tot el personal sies detecta un cas positiu.
De moment el centre peniten-ciari de la Comella està lliure decontagis, tant per part dels treba-lladors com dels interns. Aquestsúltims estan aïllats a les cel·les,no poden rebre visites, les con-verses amb els seus lletrats es fanen locutoris separats per un vidrei amb els familiars mitjantçant vi-deoconferència, els dinars sónindividualitzats, i l’únic lloc on espoden ajuntar un màxim de qua-tre persones és al gimnàs i al patide la presó.
Els treballadors han demanat ala direcció que divideixi la planti-lla en dos grups sense que hagicontacte entre ells. El director,que s’havia d’haver jubilat el 31de març passat, continua al càr-rec i els sindicats suposen que elrelleu es farà quan el país torni ala normalitat sempre que noafecti les condicions i es pugui ju-
bilars amb les condicions ante-riors a la nova llei. Pel que expli-quen, entre el director i el seu ad-junt no hi ha gaire sintonia itampoc reben informació sobrela salut dels funcionaris, encaraque tenen constància de formaextraoficial que no hi ha cap posi-tiu que hagi estat en contacteamb els seus companys, però síde carcellers que tenen les sevesdones amb coronavirus.
DESINFECTANTS
Pel que fa al material, que era unade les principals queixes sobre lataula, ha arribat el gel desinfec-
tant que va cedir Perfumeria Ju-lia, així com mascaretes i guantsprotectors.
Com a la resta de cossos espe-cials es respira un ambient d’in-quetud, especialment perquè elscarcellers temen ser infectats itransmetre el virus a les seves fa-mílies. De moment l’aïllament es-tà funcionant i els únics que po-den introduir la Covid-19 alcentre penitenciari són els matei-xos treballadors, que entren i sur-ten, ja que la separació dels in-terns és quasi absoluta amb lesexcepcions que ja s’han esmentatanteriorment.
El material de protecció a la presó ha arribat i es respira més tranquil·litat
Els carcellers volen dos grupsde treball sense contacte
JOAN RAMON BAIGESAndorra la Vella
FERNANDO GALINDO El grup de futures mares que varecollir signatures va fer arribarahir una carta al ministre de Sa-lut, Joan Martínez Benazet, pertal que es pugui estudiar canvisen el protocol que està primantara amb els parts, i que degut ala crisi del coronavirus, no per-met l’entrada dels pares en elmoment del natalici.
Les dones embarassades afir-men que entenen la situació perla qual passa el país, però recor-den que “les famílies que espe-rem un bebè estem especial-ment sensibilitzades ambaquesta situació” per tal de nocontagiar-se ni elles ni els seusinfants que han de néixer. A
més, recorden que elles han es-tat confinades amb les seves pa-relles, complint estrictament to-tes les mesures i que, en el casque alguna d’elles estigués con-tagiada pel coronavirus, la sevaparella també ho estaria, i vice-versa; per tant, afirmen “que elrisc sanitari seria el mateix”.
En el mateix text, recordenque l’OMS “especifica que lesdones tenen dret a estar acom-panyades per una persona de laseva elecció durant el part”. Fi-nalment, afegeixen que el finalde l’embaràs i els primers diesde vida dels nadons “no serantal com havíem imaginat” acausa del confinament i peraquests motius van traslladar alministre la necessitat de canviarels protocols actuals.
Un grup de futures mares instaper carta a Benazet a obrir els parts a les seves parelles
REDACCIÓAndorra la Vella
Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
>>pandèmia mundial
10ATema del diaA
>>
El coronavirus, que va aparèixer ala Xina al desembre i que nomésfa tres mesos que circula, ha pro-vocat que hi hagi més d’un milióde persones afectades i més de50.000 morts, segons les últimesdades de l’Organització Mundialde la Salut (OMS). Aquest fet evi-dencia que els països no es po-den precipitar a l’hora d’aixecarles restriccions imposades percontrolar la transmissió del virus.Des de fa dies, les xifres diàries decasos nous oscil·len entre els50.000 i els 80.000.
En aquest context, després decomunicar aquest nou rècordd’afectats, l’OMS va optar per em-fatitzar que aquesta pandèmia nonomés és una tragèdia per a la sa-
lut pública sinó també per l’eco-nomia mundial i centenars demilions de famílies del món quehan perdut els seus ingressos oque veuen perillar els seus llocsde feina. Així doncs, el directorgeneral de l’entitat, Tedros Adha-nom Ghebreyesus, va confessarque “les restriccions que s’hanimposat en molts països hanafectat els ingressos de moltespersones i les seves famílies, es-tem en una difícil batalla per pro-tegir les vides i els mitjans de sub-sistència de la gent”. Amb tot,però, va advertir que “si els païsosdecidissin aixecar les restriccionsmassa ràpid, el virus ressorgiria il’impacte econòmic podria serencara pitjor i més prolongat”.
És per això que va demanar alsgoverns que posin en marxaplans perquè la gent tingui accés
a aliments i productes de primeranecessitat alhora que els va recor-dar que l’única manera de retor-nar a una vida normal és frenar latransmissió del virus. Així mateix,van demanar que posin a dispo-sició de la ciutadania serveis con-tra la violència masclista perquèel confinament i la pèrdua d’unafont d’ingressos augmenten l’es-très a les llars i també aïllen enca-
ra més la víctima perquè té menys contacte amb familiars iamics que la puguin protegir oaconsellar.
LES DADES
Pel que fa a les dades que deixa elcoronavirus, a hores d’ara els Es-tats Units són el país amb més ca-sos registrats (més de 250.000 imés de 6.000 morts). Pel que fa
als països veïns, Espanya va regis-trar 932 defuncions en 24 hores,fet que implica un total de 10.940,i actualment té 117.710 casos dia-gnosticats. Per contra, hi ha30.513 persones recuperades. AFrança, en van morir 588 en 24hores, que van elevar el total devíctimes mortals a 6.507. Pel quefa al total de contagiats, n’hi haprop de 60.000.
AGÈNCIESGinebra
L’entitat registra 50.000 defuncions i destaca elsefectes econòmics que tindrà la pandèmia
L’OMS creu queamb més d’un milióde casos no es potaixecar restriccions
64.3386.507 morts
117.71010.935 morts
Hongria 623
Estònia 961
Letònia 493
Lituània 696
Bèlgica
Àustria11.506
16.770
5.37059 morts
4.273120 morts
15.7231.487 morts
1.143 morts
9.886246 morts
90.9641.234 morts
Espanya
França
Alemanya
CASOS A EUROPAA 2 D’ABRIL A LES 21.30 H
Noruega
6.131358 morts
Suècia
P. Baixos
168 morts
19.606591morts
Suïssa
Eslovàquia 450
Ucraïna 1.072
Bielorússia 351
Croàcia 1.079
Bòsnia 579
Luxemburg
Portugal 43916 morts
Txèquia 4.09153 morts
Polònia3.26665 morts
Turquia 20.921425 morts
2.61231 morts
Irlanda
Bulgària 485
Albània 304
Moldàvia 595
Macedònia 430Montenegro 174
Malta 202Gibraltar 95 Xipre 396
Dinamarca 3.757139 morts
Andorra
Finlàndia 1.61520 morts
Rússia 4.14934 morts
Grècia 1.61362 morts
Sèrbia1.47639 morts
38.1683.605 morts
Regne Unit
Eslovènia 934Liechtenstein 75
119.82714.681 morts
S.Marino245Monaco
64Itàlia
Romania3.183133 morts
Follow us
Carrer La Sardana, núm. 5 baixos, AD500 Andorra la Vella · Tel.: (+376) 80 80 80 · Fax: (+376) 80 80 85www.immobiliariasuperior.com · [email protected]
Ref. 10503 Àtic de luxe de 327 m2 en venda a Ordino
Cinc dormitoris, quatre banys i un lavabo.
Llar de foc de disseny i 101 m2 de terrasses. Box per cinc cotxes.Ll
Re
lar de foc de disseny i 1
mitoCinc dor
ef. 10503 Àtic de l
rasses Bode ter2101 m
e banys i un laris, quatr
en v2uxe de 327 m
ox per cinc cotxes
vabo.
dinovenda a Or
Lllar de foc de disseny i 1 rasses. Bode ter101 m ox per cinc cotxes.
Follow us
.co.immobiliariasuperiorr.wwww.dana, núm. 5 ber La SarrCar
ra.adom · superior@andorella ra la VVebaixos, AD500 Andor el.: (+376) 80 80 80 · Fax: · T (+376) 80 80 85
A11Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
12AOpinióA Dissabte, 4 d’abril del 2020 Diari d’Andorra
Amputar el passat del presenti del futur. Un dels efectessimbòlics d’aquest episodi.Les guerres s’emporten els jo-ves, aquesta pandèmia se’nsendú els grans. I això, en unasocietat adultocèntrica –tam-bé pel que té de gerontofòbi-ca– serà llegit per alguns –noen faltaran– com un alleuge-riment de la càrrega de lespensions, però el que es veuràalleugerida, i de forma irrepa-rable, serà una part de la nos-tra memòria col·lectiva, lamemòria viva i sense inter-mediaris d’algunes de les ge-neracions més interessantsde la història, unes genera-cions protagonistes de tantscanvis, que han patit tantesmerdes, que han mort i re-nascut tantes vegades, ques’han vist confinades de ma-neres tan extremes, i que hanrecuperat tants cops l’espe-rança que quan tot això passi,ens hauran d’il·luminar ellesa l’hora de relativitzar un fu-tur que de moment depènmassa d’un condicional.
I quin present tan estrany. Iquin present tan present...Molt sovint es diu que el pre-sent no existeix, que quan elpenso és encara futur i quanel pronuncio ja és passat. Quèhi ha de més líquid que elpresent? I, tanmateix, aquestpresent d’ara és tan sòlid, tan
dens, tan palpable. Perquè elpassat és molt identificable,allò que fèiem abans d’estartancats, la normalitat d’abans.Perquè el futur és incert, peròsabem quan començarà, eldetectarem quan arribi... I elpresent, aquests dies, és tanevident que designa aquestanova normalitat... El present“d’habitude”, que diuen elsfrancesos, el present d’a-quests nous hàbits, el d’a-quest “new normal”. El pre-sent és això. El present és avuii serà demà mentre demà si-gui com avui, fins que demàdeixi de ser com avui. I, alho-ra, és un present compartit.Perquè mai la globalitzacióhavia estat tan present comaquests dies. Perquè la globa-lització, que també va co-mençar de forma epidèmicaquan els microbis europeusvan acabar amb mig Amèrica,se’ns fa avui més evident quemai: per com campa el virusper on vol, per com la sevaarribada ens afecta a tots de lamateixa manera i ens té a to-tes, a casa, fent si fa o no fa lesmateixes coses independent-ment de la nostra latitud i per-què en som més conscientsque mai, perquè els diaris co-reans i els andorrans parlenaquests dies del mateix: d’a-quest present tan compartit itan present.
De les contraccions i dilatacionsvíriques del temps i de l’espai
Passat Present Futurfoc i lloc
YVAN LARA
confiançaexperiènciaproximitat
solvència
1968A S S E G U R A N C E S
SANTAMARIA COSAN
2020Avinguda Meritxell, 88, 1r esquerra - AD500 Andorra la Vella - Telèfon: 804 490 - E-mail: s&[email protected]
+ de 50 anysal vostre servei amb
la vostra confiançaLA 1a COMPANYIAD’ASSEGURANCES ANDORRANA
+ de 65 anys 1951-2020
Av. MERITXELL, 88, andorra la vella - TEL. 806 806 - [email protected]
DIRECTOR: JOAN RAMON BAIGES REDACTORS EN CAP: Dolors Moreno, Gerard del Castillo i Lídia RaventósCAP DE MAQUETACIÓ: Agustí Ibáñez
NACIONAL/PARRÒQUIES: Lorena Giménez, Òscar Serrano, Eduard Piera, Anna Ribas i AdriàEsteban ESPORTS: Marc Basco, Ivan Álvarez i Albert Canes CULTURA: Martí PonsINTERNACIONAL I ESPECIALS: Jordi SalazarFOTOGRAFIA: Fernando Galindo MAQUETACIÓ: Lídia Boixader, David López i Robert Asensio TECNOLOGIES I SISTEMES: Jordi Vidal CORRECCIÓ: Josep Maria MontravetaARXIU: Vanessa Ferrer CRÒNIQUES: Mònica Jarauta
INTERNET I SUPLEMENTS: REDACTORA EN CAP: Pietat Martín Vivas REDACCIÓ: Alexandra Muratet, Eva Bosch i Lidia Pérez
DIRECTOR COMERCIAL: JOSEP MARIA GÓMEZ DE URRUTIA COMERCIALS: Conrad Villacampa, Enka Farràs, Teresa Gonzàlez i Clàudia Girvés
GERENT: PILAR TORRES COMPTABILITAT: Mònica González ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Francesc Betriu i Sílvia LozanoDISTRIBUCIÓ I SUBSCRIPCIONS: Nati Baqué i Elena Oliveira ATENCIÓ AL CLIENT: Aitana Martínez
EDITA: PREMSA ANDORRANA, S.A
PRESIDENT: RAMON SERRA FARRERO
DIRECTOR GENERAL: IGNASI DE PLANELL
Autorització M.M. I.I. veguers. Decret de data 31-1-91. Dipòsit legal • D.L. And 148-1991.
Redacció, administració i publicitat: C/ Bonaventura Riberaygua, Núm. 39, 5è pis
Telèfon 877 477 Fax 863 800. Apartat de correus 2167, B.P. 179 / ANDORRA LA VELLA
Diari d’Andorra és una publicació independent i plural. La seva opi-nió s’expressa mitjançant els editorials. Els articles firmats reflectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que Diari d’Andorra no es fanecessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de lapluralitat de la nostra societat, Diari d’Andorra es compromet a ac-ceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte quees mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.
http://www.diariandorra.ad
JORDI PLANELLAS
@jplanellas
planellades
l ministre de Salut, Joan Martínez Be-nazet, va deixar ahir per uns instantsel seu habitual to de cordialitat i fami-
liaritat per avisar la població que no es confiï,que no abaixi la guàrdia i torni a caure en unarutina de normalitat que no existeix. “Prendremles mesures que calgui i amb la contundènciaque calgui”, va advertir. El màxim responsable dela salut pública va admetre que encara hi hagent irresponsable que no respecta les nor-mes de distanciament social i confina-ment, i que aquest és l’únic meca-nisme que de moment està fentefecte per intentar frenar la propa-gació d’un virus que encara és undesconegut. La veritat és que xocala imprudència i la frivolitat amb quèalgunes persones es prenen aquests diesper estar a casa allunyats d’un possible contagi.Potser s’ha de recular en el temps i recordar lesalarmes que es van crear amb la grip aviar, lesvaques boges, la pesta porcina i l’Ebola. Es vaalertar la població i aquesta sembla que estavaimmunitzada davant nous avisos i es va prendrel’arribada de la Covid-19 com una més de lesplagues que no es van arribar a complir. La cul-pa no és de les autoritats, que tenen l’obligació
de mobilitzar la població davant de qualsevolsigne de perill, el problema és d’una ciutadaniaque es pensa que la humanitat ha arribat a unsnivells de coneixements que li permet estar forade perill de qualsevol amenaça. El ministre por-taveu, Eric Jover, va insistir a la tarda i va donarde termini aquest cap de setmana, de maneraque si persisteixen els actes de socialització esprendran mesures més estrictes i, sense dir-ho,
fins i tot es pot decretar l’estat d’alarma,aprovat per tramitació d’urgència. La
població està indignada, fins al puntque prolifera el que popularments’anomena policia de balcó,aquells que increpen persones que
fan esport o simplement passegen,a vegades sense conèixer si tenen al-
gun motiu per fer-ho. El que resulta in-dignant és que algunes persones no són capacesde mantenir-se a casa, de respectar l’aïllament,quan el que està en joc és quelcom tan impor-tant com la vida de les persones. Aquests casosd’irresponsabilitat s’han de castigar, s’han deperseguir i no es poden permetre, sigui amb lapolicia o amb sancions exemplars, però qui noés capaç de respectar les normes davant una si-tuació tan greu tampoc es mereix indulgència.
JA N’HI HA PROU DE VEURE PERSONES QUE SE SALTEN L’OBLIGACIÓ DE CONFINAMENT A CASA
PER PODER FRENAR LA PROLIFERACIÓ DEL CONTAGI I QUE POSEN EN PERILL LA RESTA DE
POBLACIÓ. SI ES PERSISTEIX EN AQUESTA ACTITUD, CALDRÀ ENDURIR ELS CONTROLS.
editorial
Jugar amb la vida de tots
ÉS MOLT NORMALVEURE GENT FENT
ACTIVITATS AL CARREREN COMPTES DE
PENSAR EN LA SALUT
E
AOpinióA13Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
Fa quaranta anys, concretamentel 14 de març de 1980, un parellde generacions de la poblacióespanyola perdien el millor refe-rent sobre la naturalesa i la vida.De cop, qui havia nascut a la dè-cada dels anys cinquanta i sei-xanta, es trobava orfe d’una veu,d’unes imatges i d’un batec vitalque a través de la televisió, de laràdio i de llibres els arribava, ensarribava molt endins. La notíciaque provocaria un sentiment dedol generalitzat, que portaria llà-grimes als ulls oberts dels mésjoves i també dels més grans, eradonada per ràdio a primera horadel matí d’aquell dissabte demarç i s’estenia arreu de les con-trades ibèriques i més enllà tam-bé. Una notícia luctuosa anun-ciava la mort, en accidentd’avioneta, a les llunyanes terresd’Alaska, de part de l’equip delprograma de televisió El Hombrey la Tierra, de tres componentsels noms dels quals van ressonarcolpidorament a través de lesones de ràdio que rebien elstransistors encara en aquellaèpoca funcionant a piles i ambso metàl·lic: Félix Rodríguez dela Fuente, Teodoro Roa García iAlberto Mariano Huescar. I, comdeia aquell mateix dia al vespre,en el programa Informe Semanalde TVE, l’aleshores jove perio-dista Ramon Colom, i que tra-duïm: “Potser per les fatalitatsdel destí, és cert que les malesnotícies succeeixen en dies as-senyalats.” Feia referència al fetque Félix moria el mateix dia quecomplia 52 anys. Teodoro Roa,en tenia 37 i Alberto Mariano,que s’havia de casar aquell ma-teix any, 23. Edats joves i ardidesen què la vida no mereix encarala inesperada dalla de la mort.Amb el tràgic final del cap pen-sant d’El Hombre y la Tierra idels dos excel·lents càmeres queens portaven a casa les imatgesde la natura, de les comunitats
animals i vegetals, el programaque durant sis anys havia estat lamillor eina per despertar laconsciència de respecte a la na-turalesa i ens havia fet descobrirles vivències de tantes espècies iens apropava la bellesa de la vi-da, quedava parat de cop i decop també el seu nom comença-va a agafar una dimensió mítica.La llavor que Félix Rodríguez dela Fuente va escampar a l’aire odirectament sembrà, va fer créi-xer un planter que va donar i en-cara dona moltes vocacions dejoves amb dedicació a la biologiai a les ciències naturals, emmar-cades avui en dia en les anome-nades ciències ambientals. Félixva ser qui, amb la seva veu, ambel seu missatge, va no noméssembrar i propiciar esponerososplançons, sinó que, com encer-tadament expressa el naturalistai ornitòleg Jordi Sargatal: “Félixens va seduir, va saber tocar la fi-bra de l’enteniment i del senti-ment alhora.” Sense la seva figu-ra, a part d’haver aconseguit ladeclaració dels rapinyaires o delllop com a espècies protegides oregulades en la caça, ben segura-ment Espanya estaria molt méstrinxada paisatgísticament i eco-lògica i no tindria el notable re-guitzell d’espais naturals prote-gits que té, alguns dels qualspropiciats i salvats per l’accióopositora de Rodríguez de la
Fuente enfront de projectes ur-banístics desmesurats, desseca-ments, preses d’aigua o campsde pràctiques militars: Doñana,Daimiel, Gallocanta, l’Albuferade València, Añisclo aquí al Piri-neu, l’arxipèlag de Cabrera, allàal mar Balear.Fa ja més d’una dècada, el mis-satge profund i humanista de Fé-lix Rodríguez de la Fuente retor-na i sobrevola altre cop ben viules societats actuals. Les agres-sions al planeta Terra ultrapas-sen ja les línies que la dinàmicanatural de recomposició pot su-portar. Explotada amb pocs mi-raments en totes les latituds, laTerra i nosaltres que en formempart com a espècie, en patim lesconseqüències. En els mars i elsoceans, les fibres gairebé micros-còpiques dels plàstics abocatsamb la major de les inconscièn-cies afecten greument ja les ca-denes tròfiques, l’alimentaciódels animals marins i la nostrapròpia. Félix ens ho deia ja l’any1972!, parlant de la porqueriallençada al mar, que ens afecta-ria: “Disuelta, en forma de vene-nos en la sangre de los propiosseres vivos.” Allò que ens deiaFélix, allò que ens poava davantdels ulls que ens feia obrir a labellesa i al pensament, ens és tanútil com imprescindible. El seufou un mestratge en majúscules,gairebé profètic, aprofitable en
tota la seva forma i en el seufons, més, quan vivim aquestsmoments durs de pandèmiagreu, moments en què acusemels sotracs i podem notar endinsuna sensació de no trobar sentita les coses, al viure de cada dia, al’aventura, com deia Félix, de lavida, explicant el títol de la sevasèrie radiofònica: “La Aventurade la vida es una especie de ca-jón de sastre donde cabe todo,porque la Vida, con letras ma-yúsculas, es una entidad com-plejísima, posiblemente de ex-tensión cósmica, que abarcadesde el más microscópico delos virus, hasta el hombre.”En aquest alentiment forçós, quehauria de ser una desacceleracióvoluntària i obrada sàviamentper totes les comunitats mun-dials per assolir un futur més neti just, aquí a Andorra també sivolem ser i persistir, la filosofiaatresorada en el pensament deFélix Rodríguez de la Fuente, demillor respecte i comunió del’espècie humana amb la natura,ens pot aportar dosis de coneixe-ment i, al capdavall, de felicitat.Poueu i sadolleu-vos en els 124capítols de televisió d’El Hombrey la Tierra i en els 365 meravello-sos capítols radiofònics de Laaventura de la vida, que troba-reu en els arxius digitals deRTVE. I llegiu la biografia queBenigno Varillas va publicar a laEsfera de los Libros l’any 2010:Félix Rodríguez de la Fuente. Suvida, mensaje de futuro. I tambéendinseu-vos, ulls i cor oberts,com quan anem a passejar i aixíens notem plens de vida, en elllibre que la seva filla petita, Odi-le, que tenia 7 anys quan va mo-rir el seu pare, acaba de publicara GeoPlaneta: Félix. Un hombreen la tierra. Tot un compendi, ungarbellar, una incursió en el pen-sament i en allò de transcendentque ens va dir el Félix.
Fa quaranta anys, concretament el 14 de març de 1980, un parell de generacions de lapoblació espanyola perdien el millor referent sobre la naturalesa i la vida
Allò que ens deia el Félix la tribuna
JORDI PASQUES
En l’afer BPA ja vam haver derecórrer a KEEP CALM, avuiens toca el mateix, i de fet, enla crisi que estem patint, la no-ta del Govern i de tota la restade partits és molt alta, enhora-bona per anar tots a l’una, feli-citats per ser valents i avançarles mesures una setmana, elcap de setmana del 14 i 15 demarç hauria estat catastròficamb pistes i comerços oberts.El contrast el trobem en altresgoverns i presidents de païsosdesenvolupats, Trump, Bolso-naro, Jonhson i Obrador, seriadifícil escollir un d’ells per alsopar dels idiotes.
Sens dubte no hi ha res es-crit de com afrontar una crisipandèmica. Una mesura queens ha sobtat a tots és la per-missivitat de poder passejargossos. He de dir que no hi es-tic en contra, però cal recordarque s la Xina el 40% de la po-blació confinada ha acabatamb ansietat i el 16% amb de-pressió, estrès o altres patolo-gies. I dic això perquè païsosdesenvolupats han decidit queés necessari per a la poblacióun confinament parcial amb
passejos per als infants o es-port per als adults, i més tenintun país amb possibilitats demantenir una distància míni-ma de seguretat Covidiana.Hem de ser curosos en la se-guretat sanitària del virus, pe-rò també en la salut mental,aquí és on Govern ha de servalent per segona vegada.
Amb l’ajuda del metge epi-demiòleg Oriol Mitjà, Governestà elaborant un pla de retorna la mobilitat, dintre de quinzedies es vol començar a fer testsràpids a tota la població, tan-mateix s’estudia una monoto-rització de la població ambuna aplicació tipus TraceTo-gether. Utilitzada per Singapuramb un gran èxit, aquesta appfa servir el Bluetooth per de-tectar tots aquells que s’haginapropat a un portador del vi-rus i així poder acotar nous ca-sos. Segur que per al pròximCovid-20 estarem preparats,els governs amb material sani-tari, apps, vacunes… i nosal-tres amb mascotes, habitatgesamb terrasses, cinta per cór-rer… i si no, ja ho sabeu, ensveiem a l’infern...
Covid-19Covid-20
les set claus
HIGINIMARTÍNEZ-
ILLESCAS
HEM DE SER CUROSOS EN
LA SEGURETAT SANITÀRIA
DEL VIRUS, PERÒ TAMBÉ
EN LA SALUT MENTAL
�GEORGIA HARDWICK _3ème F
LYCÉE COMTE DE FOIXLa boira es movia al meu voltant de manera lenta, gairebémandrosa. Veia ombres passant per dins, però una em cri-dava l’atenció. Era més gran i sabia que no era humana. Noem va agradar no saber què era, perquè era bastant gran iprobablement em podia fer molt mal. Però estava intrigat,volia saber què era, així que vaig començar a caminar cap aella. Es movia com la boira, lenta però amb més gràcia.Crec que era negra, però no en podia estar segura. Sembla-va un felí d’algun tipus, però tenia unes formes estranyes al’esquena. De sobte, la boira es va dissipar i vaig veure unaforma negra i uns ulls blaus brillants abans que tot era ne-gre.
e
La boira
�CÉLINE FERNANDES_3ème F
LYCÉE COMTE DE FOXIÉs típic que diumenge no t'hagis d’aixecar d'hora ni tampoctenir pressa per fer res o arribar tard durant tot el dia. Tam-bé és típic menjar fora amb la família, i arribar a casa a lescinc de la tarda, mirar tot allò que t’agrada a Netflix. Però elpitjor és que arribin les vuit de la tarda i que arribi la triste-sa, la ràbia. Perquè et toca fer deures, estudiar els exà-mens de tota la setmana i sobretot perquè l’endemà hi hacol·legi. I et comences a fer preguntes del tipus: per què hiha cinc dies d’escola i només dos de descans? Però pen-ses que és la teva obligació com a estudiant i punt.
El diumenge
640MICRORELATS
e
Concurs de microrelats organit-zat pel ministeri d’Educació i elDiari d’Andorra entre els esco-lars dels tres sistemes educa-tius. Les narracions podentambé llegir-se i votar-se al web www.diariandorra.ad/e640
EIGUALTATASTOP VIOLÈNCIES QÜESTIONA LA VALIDESA DE L’ESTUDI DE GOVERN
Acció Feminista demana una re-forma laboral que inclogui unagraella salarial que relacioni lestasques a realitzar amb el salari apercebre per tal d’erradicar labretxa salarial entre homes i do-nes. Tal com va explicar ahir alDiari la presidenta de l’associa-ció, Antònia Escoda, l’única for-ma d’evitar que hi hagi diferènciade sous entre els dos sexes a ho-res d’ara és crear una taula sala-rial que “tarifiqui les tasques a re-alitzar i no els llocs de feina”, així“un home i una dona que facin lamateixa feina, cobraran el mateixi no hi haurà diferències”.
En aquest sentit, la Unió Sindi-cal d’Andorra (USdA) va més en-llà i demana exportar el sistemaamb què treballa l’ens públic alsector privat. Per aconseguir-ho,el president de l’organització,Gabriel Ubach, aposta per creardiferents categories professionalsdins de cada sector per emmar-car els treballadors en funció dela capacitat o coneixements ne-cessaris per cobrir un rol especí-fic dins l’empresa. És a dir, “s’hande crear els perfils d’oficials deprimera, segona o tercera i col·lo-car els empleats, sigui home odona, en funció de les tasquesque s’hagin de realitzar”, va expli-car Ubach, que ho va posar com“la solució definitiva” per acabaramb la discriminació salarial en-tre homes i dones. “Una dona po-licia cobra el mateix que un ho-me, la diferència ve donada pelrang que té. Aquí seria el mateix,si ets oficial de primera, se’t pagapels teus coneixements i la tevavàlua, no per si ets home o dona”,va afegir.
BRETXA SALARIAL INDIRECTA
El que no va contemplar Ubach ique sí que va posar molt en relleuEscoda és la perillositat de labretxa salarial indirecta, la que“va lligada amb els rols que assu-meixen les dones, que general-ment fan tasques complementà-ries, i els homes, que ocupen elsllocs de directius”. La solució aaquest tipus de discriminació ésmolt més complexa, va detallarEscoda, que apunta al més fonsde la societat per trobar-ne una
explicació: “Per una mateixa fei-na, la diferència és tal que fins itot canviem els noms. Hi ha do-nes de la neteja i homes que sóntècnics de superfície”.
Distingint per ocupacions, Es-coda va apuntar sobretot al sec-tor financer, que “és on més esdestaca la diferència entre homesi dones”. Tot plegat es deu a la dis-
ponibilitat horària que tenen elshomes per sobre de les dones, co-sa que els fa més competitius la-boralment, ja que no tenen la cà-rrega que suposen els fills i lesfeines de casa, va lamentar Esco-da, que va apuntar com a possi-bles mesures “els currículum vi-tae cecs pels llocs directius ol’equiparació de la baixa paternala la maternal per incloure el parea la criança dels nens”.
D’altra banda, Stop Violènciesdesacredita la legitimitat i la vali-desa d’estudis com el que va pre-sentar el Govern, ja que, tal comva destacar la presidenta de l’as-sociació feminista, Vanessa M.Cortés, “no té sentit barrejar enuna mateixa estadística treballa-dors amb salaris executius i per-sones que amb prou feines arri-ben als 1.200 euros”. Per a Cortés,el problema passa primer de totper avançar en els drets laboralsde les treballadores, que “formenbona part del sector de personesempobrides del país”.
Un cop treballat aquest aspec-
te, la presidenta de Stop Violèn-cies va apuntar a la responsabili-tat dels empresaris, que “paguensis euros l’hora a una dona de laneteja, però no són capaços debaixar dels 10 euros l’hora a unhome per la mateixa feina”.
EMPODERAMENT LABORAL
Relacionant la situació laboralamb l’actualitat, la presidentad’Acció Feminista va voler enviarun missatge d’empoderament ales professions que generalmenthan estat poc valorades econò-micament, però que amb la crisidel coronavirus estan fent un pasendavant. “Aquesta crisi demos-tra que els sectors relacionatsamb les cures on normalmentpredominen les dones són llocsde treball essencials i no estanprou valorats”, va concloure Esco-da. En la mateixa línia, Cortés vaavisar que “hi ha moltes donesque treballen per hores”, i queamb la situació laboral actual,“estan patint molt perquè no te-nen cap tipus d’ingressos”.
ÒSCAR SERRANAAndorra la Vella
Acció Feminista vol una reformalaboral per evitar la bretxa salarialEscoda aposta per crear una graella que relacioni les tasques a realitzar amb el salari a pecebreSL’USdA,en canvi, demana adaptar el model de categories professionals de les entitats públiques al sector privat
14A Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
www.diariandorra.ad
Nacional
Gabriel Ubach
“S’han de crear perfilsd’oficials de primera,segona i tercera icol·locar treballadors”
PRESIDENT DE L’USDA
Vanessa M. Cortés
“No té sentit barrejar enuna estadística salarisexecutius i persones queno arriben als 1.200”
PRESIDENTA DE STOP VIOLÈNCIES
Antònia Escoda
“S’ha de crear una taulasalarial que tarifiqui lestasques a realitzar i noels llocs de feina”
PRESIDENTA D’ACCIÓ FEMINISTA
QUÈ HAN DIT
LA PRESIDENTA D’ACCIÓ
FEMINISTA DEMANA IGUALARELS PERMISOS DEPATERNITAT I MATERNITAT
APUNTS
L’USDA CREU QUE EL
MODEL ECONÒMIC S’HAURIADE FOMENTAR EN LA VÀLUADELS TREBALLADORS
Estàvem avisats que les
dades macroeconòmiques
que recollissin la situació
econòmica d’Europa i dels
Estats Units serien molt dè-
bils, però tot i així sorprenen
a la baixa. Per tancar la set-
mana, s’han conegut les
dades dels PMIs de serveis i
compostos a l’Eurozona a
més d’individualment en els
diferents països que la
conformen i les dades han
resultat ser molt negatives,
tot i així la propera lectura de
l’abril encara podria aportar
dades més preocupants. Per
la part americana, es dona-
ven a conèixer les dades
d’ocupació, que resultaven
aportar notícies molt nega-
tives sobre la situació als
EUA, amb una davallada de
701.000 nòmines no agrí-
coles i un increment de l’atur
del 4,4% moderadament per
sobre del que s’esperava. En-
mig d’aquesta tempesta de
dades macroeconòmiques
en caiguda lliure, destaca el
ressorgiment del preu del pe-
troli, on el barril Brent es dis-
parava un 12% a tancament
de la sessió europea enmig
de la represa de converses de
la famosa tríada formada per
Rússia, l’Aràbia Saudita i els
Estats Units. La setmana po-
dria servir per començar a
veure dades reals d’estabilit-
zació de nous casos a Europa
de Covid-19, sobretot a Espa-
nya, després que superés Ità-
lia com a segon país del món
amb més contagis comptabi-
litzats. La setmana finalit-
zava amb la totalitat de se-
lectius europeus en negatiu,
exceptuant l’Ibex-35, que
tancava lleugerament en
verd.
actualitat econòmicaPer Ismael Pellicer Rizo
Advisory Group / MoraBanc
Les dades macro ennuvolenl’economia
ANacionalA15Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
La variació interanual estimadade l’Índex de Preus al Consum(IPC) corresponent al passat mesde març és del 0,3 per cent, se-gons el càlcul de l’indicadoravançat. Aquest indicador repre-senta un càlcul previ de l’Índexde Preus al Consum del tercermes del present exercici. Si esconfirma, l’Índex de Preus alConsum disminuiria set dècimesrespecte al que es va avaluar el
mes de febrer, que va ser d’1 percent.
Si es fa un recull dels Índex dePreus al Consum dels darrers dosanys, el del mes de març passat ésel del creixement més baix. Així,el del març del 2018 va ser del 0,9per cent, mentre que l’Índex dePreus al Consum del matex mesde l’any passat es va situar en l’1,1per cent. Cal destacar que enaquests darrers dos casos es trac-ta de l’Índex de Preus al Consumja confirmat i no avançat.
D’altra banda, l’Índex de Preusal Consum avançat d’Espanya delpassat mes de març es va situar al0,1 per cent. En cas de confirmar-se disminuiria set dècimes res-pecte a la variació registrada elmes de febrer.
L’Índex de Preus al Consumavançat de França del mes demarç del 2020 se situa al +0,6%.En cas de confirmar-se baixariavuit dècimes respecte a la varia-ció registrada el mes de febrer.
L’IPC, si es confirma aquesta xifra, disminuiria enset dècimes respecte al que es va avaluar al febrer
EECONOMIAADADES ESTADÍSTIQUES
ANDORRA LA VELLA. Agents del cos de la policia van retornar ahir al seuhàbitat natural un aligot comú que s’havia desorientat, segons van ex-plicar en el seu compte de Twitter. En un tuit van demanar als bandersquin ocell havien recuperat, pregunta que va ser resposta ràpidament.
ELA FOTOAPOLICIA
REDACCIÓAndorra la Vella
El departamentd’Estadística va publicarahir l’indicador avançat de l’Índex dePreus al Consum del mesde març, que es va situar al 0,3 per cent.
ARXIU
L’Índex de Preus alConsum avançat delmarç se situa al 0,3%
16 Cultura & oci Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
AVUI DESTAQUEM
09.50 Neox
Hazte eco. Espai dedicat ala ciència, l’ecologia i lesenergies renovables.
14.40 M6
Chasseurs d’appart. Tresagents immobiliaris bus-quen les millors propietats.
21.25 Cuatro
First dates. Espai queorganitza cites a cegues enun restaurant molt especial.
22.30 TVi
Mental Samurai. Concursd’agilitat mental presentatper Pedro Teixeira.
22.15 TV3
Preguntes freqüents.L’espai vol donar resposta atotes les qüestions que esplantegen els espectadors.
Club PioletEl trànsitExercicis físicsEl trànsitRdP de GovernVa ser notíciaEl trànsitInformatiu migdia
07.0008.0011.0011.1513.0013.3513.4013.45
14.1015.0015.3017.4518.0019.0019.55
RdP de GovernInformatiu migdiaEl trànsitExercicis físicsEl trànsitClub PioletEl trànsit
20.0020.3520.4020.4521.1021.4501.00
RdP de GovernVa ser notíciaEl trànsitInformatiu vespreRdP de GovernInformatiu vespreÀrea Andorra Difusió
LES SÈRIES
Appel TV+
THE MORNING SHOWUna visió dramàtica sincera i senseembuts de les relacions laboralsmodernes en un progrma de TVmatinal. Sèrie amb Jennifer Anis-ton, Reese Witherspoon i Steve ca-rell.
17.35 8TV
DISTRETTO DI POLIZIASèrie que segueix la vida i treballd'una comissaria de policia. Retratala policia romana i que, a més debarrejar acció, drama i humor, de-dica part del seu metratge al costathumà dels agents.
21.05 France 3
MONGEVILLEAntoine Mongeville, un exjutge in-vestigador, es troba amb un detec-tiu de la Policia Criminal amb quihaurà de treballar. Malgrat la sevatensa relació, s’adonarà que no sóntan diferents.
ick y Morty, l’exi-tosa sèrie anima-da de ciència-fic-ció d’Adult Swim,tornarà el 4 de
maig amb cinc nous episodis. Acasa nostra s’estrenarà juntamenta TNT, tant en el canal de televi-sió lineal com en els serveis de ví-deo sota demanda, i a la platafor-ma HBO.
Aquests cinc capítols inèditscompleten la quarta temporadade la creació de Dan Harmon iJustin Roiland, que en els seusepisodis inicials han fet que elsespectadors s’embarquin en unaaventura postapocalíptica tipusAkira, coneguin el santuari secretde Rick, planegin un gran copamb mil girs de guió, se sentinmare de dracs o salvin el planetad’una amenaça serpentina.
Guanyadora d’un Emmy, Ricky Morty s’ha convertit en un totun èxit a nivell global. Combinaguions intel·ligents, multitud dereferències i picades d’ullet, hu-
mor irreverent, homenatges a lacultura pop i personatges extra-vagants. Ha generat un fenomenfan que s’expandeix i atrapa pú-blic de totes les edats.
El futur de la sèrie està més queassegurat, ja que la producció es-tà renovada per 60 capítols addi-
cionals als 41 que sumen les qua-tre primeres temporades. Tot ique encara no s’ha revelat res del’argument dels episodis inèditsque arribaran al maig, no seriad’estranyar que alguns dels se-cundaris més carismàtics visitinla sèrie novament.
� TV
HBO I TNTestrenaran el 4 del mes que ve els cinc capítols restants de la quarta temporadade l’exitosa sèrie animada de ciència ficció creada per Dan Harmond i Justin Roiland.
R
LA SÈRIE HA RENOVAT PER60 CAPÍTOLS ADDICIONALSALS 41 DE LES PRIMERESQUATRE TEMPORADES
Més ‘Rick y Morty’ al maig
HBO
a 1 de TVE estrena di-marts (22.05 h) la co-mèdia Diarios de la
cuarentena, un reflex realista,íntim i divertit en forma d’es-quetxos sobre el que suposaestar 24 hores tancat a casaamb la família, la parella o elscompanys de pis. La convivèn-cia portada al límit és la pre-missa d’aquesta sitcom setma-
nal que, en 30 minuts, mostra-rà com és estar tancat a casaamb “els teus éssers estimats”un dia rere l’altre, com a mesu-ra de seguretat per prevenir elcontagi del coronavirus.
Un reflex molt realista, adap-tat als temps que corren, ideatper Álvaro Longoria i amb guiói direcció d’Álvaro FernándezArmero i David Marqués i on
RTVE
L
‘Diarios de la cuarentena’,
confinament amb humor
cada capítol permetrà a l’espec-tador anar saltant de casa encasa, de vida en vida, com si fesservir un comandament a dis-tància. Produïda per RTVE iMorena Films, la comèdia estàprotagonitzada per Carlos Bar-dem, Gorka Otxoa, FernandoColomo, Víctor Clavijo o Cristi-na Alarcón, entre d’altres.
LA SÈRIE VOL SER UNREFLEX REALISTA, ÍNTIM IDIVERTIT SOBRE ELTANCAMENT A CASA
Nivell: principiant
JUGUENBLANQUES, MATEN 2
SUDOKU 5.228
1 6 3 2 9 7 4 5 8
7 8 2 4 5 3 1 6 9
4 5 9 6 1 8 2 7 3
8 9 7 3 4 6 5 1 2
3 4 6 5 2 1 9 8 7
5 2 1 8 7 9 6 3 4
9 1 5 7 3 4 8 2 6
6 3 5 1 8 2 7 9 5
2 7 8 9 6 5 3 4 1
FÀCIL
6 4 5 3 1 2 8 9 7
2 8 9 5 7 6 4 1 3
3 7 1 8 9 4 6 2 5
5 9 8 7 6 3 1 4 2
7 6 2 1 4 8 5 3 9
1 3 4 2 5 9 7 6 8
9 1 3 6 8 7 2 5 4
8 2 6 4 3 5 9 7 1
4 5 7 9 2 1 3 8 6
DIFÍCIL
FÀCIL
95 7 2 6 4 83 1 8 7 6 5
2 8 1 53 9 8 4
1 44 5 6
2 7 59 5 8 7
73 7
6 2 4 84 8 7 3 6 56 4 3
9 2 72 8
4 5 2 7 97 6 5 4
DIFÍCIL
Categoria: mat en 2.
Descripció: el rei ne-gre es troba ja immo-bilitzat. Només cal tro-bar el camí perquè ladama faci escac sen-se que les peces ne-gres l’hi impedeixin...
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
HORITZONTALS: 1. Noies que tenien rapidesa en utilitzarunes màquines del despatx. 2. La meitat d’un tren. Entrada di-gestiva. Fa una mirada. 3. Situació difícil. Entrada de la piscina.4. Tenen molts euros, diuen. Marca registrada. Timbal antic. 5.Viuen als oceans. Aquest no. 6. Mig lustre. Lligats. És tota, peròsense dues. 7. Element químic. Fer descendir la persiana. 8. Ins-trument de dissecció. Inicia una nota. L’acaba. Principi d’era. 9.Vital per al joc de billar. Condició dels humans. 10. Una de deu.Afegir formes decoratives. Producte de l’aviram. 11. Nota mu-sical. Nascuts a l’orient. 12. Got. Verdura. Èquid girat.VERTICALS: 1. Automàtiques que disparen trets. 2. S’om-plirà de guanys. Suc del raïm que puja. 3. Dues de cinc. Cièn-cia dels sons. Vitamina. 4. Es pren massa llibertats. És fina isense límits. Un més un. 5. Es presenta abans dels cognoms.Tub sense final. El sentiment més alt. 6. Instrument musical po-pular. Riu del País Basc. 7. Felí de casa. Bolígraf girat. Prenmolt malament. 8. Una de res. Fet fugaç. 9. Estampa amb lle-genda. Afirmació. Ex pressió espontània. 10. Molt prima. Peçalleugera de seda. Dues d’obertes. 11. Pèl tallat. Camí a fer.Sense companyia. 12. Malfeiner. Amèrica del Nord.
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · [email protected]
Fem més fàcils
els moments
més difícilsmés di
els m
em mésF
més di
els mom
em mésF
fíc
men
àcilss f
fícils
ments
àcilss f
� PASSATEMPS
per J. P. Petit
SUDOKU 5.229
MOTS ENCREUATS 5.454
SOLUCIONS D’AHIRESCACS 9.598
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
E S T R I A R F E I AS E N O D E X I T SP I C T E S A S S O CU A I A T R I C B OÇ A N C A D A F A RO A N I M R A L R OC A L O S P O A LO R L A I O D A R LV A D I A C A A A AA C O R D S T A L VR I C A O A U S DI A P A R A R A P O
MOTS ENCREUATS 5.453
SOLUCIÓ
1.De8
Si 1... Th7 2.Db8++Si 1... qualsevol altra2.De7++
8
7
6
5
4
3
2
1
a b c d e f g h
ACultura & ociA17Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
� AGENDA � CARTELLERA
MÚSICA
�PATXI LEIVA BAR CONCERTS-GIRA ‘ENDOR-FINES’Concert en directe de Patxi Leiva.Hotel Sant Gothard. La Massana. (De 20.30 a22.30 h)
�‘SHUFFLE EXPRESS’
La banda et farà gaudir amb les millors versionsd’èxits d’artistes tradicionals i contemporaniscom BB King i Eric Clapton, entre d’altres.Emoció del Fener, Escaldes-Engordany.(23 h).
�‘MIGUE’Concert a carrèc de Migue.La Fada Ignorant. Andorra la Vella. (22 h).
EXPOSICIONS
�‘LLEGENDES EN MINIATURA DE FERRARIS’La col·lecció, formada per 80 miniatures a es-cala 1:18, repassa els models més emblemà-tics del fabricant italià, des dels vehicles decompetició amb més palmarès −com els Fór-mula 1 pilotats per Michael Schumacher− finsals esportius de carrer més simbòlics sortitsde la fàbrica de Maranello −com el 250 GTO,el Dino, el Testarossa o l’Enzo. Museu Nacional de l’Automòbil. Encamp.Fins al 31 de desembre.
�‘ART I FOLLIA’Exposició de Joan Obiols Vié, psiquiatre i huma-nista.Museu del Tabac. Sant Julià de LòriaFins al 26 d’abril.
�‘GENT DEL POBLE’Recull de 15 il·lustracions de gent emblemàticadel poble d’Ordino en què l’autor és GirasolBlanco. Edifici l’Estudi. Ordino. Horari de dilluns a diven-dres 8 a 20 h. Dissabte de 9 a 13 h. Fins al 10 d’abril.
�‘JO SOC LA VIDA’Exposició itinerant de Carme Novis. 35 fotogra-fies a través de les quals l’autora pretén narrar idonar visibilitat a les diferents etapes que estransiten des que es diagnostica el càncer demama fins que s’acaba el tractament i remet lamalaltia.
Sala d’exposicions del Comú d’Encamp.Fins al 3 d’abril. Horari de dilluns a dijous, de 8a 17 hores, i els divendres des de les 8 fins ales 15 hores.
�‘PINZELLADES DE DONES’Exposició a càrrec de Masha Terrovere i PilarTorres.Vestíbul del Centre Cultural i de CongressosLauredià, Sant Julià de Lòria.De dilluns a divendres de 9 a 22.30 h i dissab-te de 10 a 13 h. Fins al 20 de març.
�‘RELATS REALS DE SUPERVIVÈNCIA, 1.255’L’obra, a càrrec de l’artista Susanna Ferran, re-cull experiències i dona veu a diversos testimo-nis de violència de gènere.Servei de Tràmits (Govern, edifici administra-tiu). Carrer Prat de la Creu, 62-64. Andorra la Ve
�‘INFLUENCERS EN L’ART’La quarta proposta de l’equipament escaldenc,Influencers en l’art. De Van Goyen al pop art, ex-hibeix vint-i-set treballs (incloent dues escultu-res, d’Auguste Rodin i Manuel Hugué) que ex-ploren la manera com algunes obres, algunsartistes, van influenciar coetanis o les genera-cions que els van seguir.Museu Carmen Thyssen Andorra. Escaldes-En-gordany.
�‘NO ANIMAL KILLER HERE’Caldea acull la nova col·lecció de l’artista Phi-lippe Shangti, No Animal Killer Here. L’artistainternacional, representant d’Andorra a la Bi-ennal de Venècia del 2019, denuncia el mal-tractament animal en una mostra d’una tren-tena de quadres i escultures.Caldea. Escaldes. Fins al 30 d’abril.
CINEMES CARLEMANYCuestión de justicia 17.30 20.10 22.45
Onward (en català) 17.30 20.00
La Klara i el lladre de pomes 18.00
Bloodshot 17.30 19.45 22.00
Banff: Free solo 19.30
El ritmo de la venganza 22.15
The Gentlemen, los señores de la mafia 22.15
El hombre invisible 20.00 22.30
Parásitos 22.00
Hasta que la boda nos separe 17.30
Sonic, la película 17.45
CINEMES GUIUThe Gentlemen, los señores de la mafia 20.00 22.15
Especiales 22.15
Frida. Vida la vida 20.00
CINECLUB DE LES VALLSParásitos 18 de març 21.30
TANCATTOTES LES ACTIVITATS CULTURALS I LA PROGRAMACIÓ DE CINEMA HAN ESTAT SUSPESES FINS A NOVA ORDRE PER DECRET DE GOVERN PER COMBATRE LA PANDÈMIA DEL COVID-19
18AClassificatsA Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
classificats
ES LLOGA LOCAL 60 m2
de superfície més 25 m2
d’altell, situat a l’avin-
guda Carlemany, 38 (Ga-
leries Cristall).
Interessats/ades tru-
queu als telèfons: +376
327 434 / +376 333
470
LLOGUER LOCALS
e-mail: [email protected].: 807 888
Fax: 823 665C/ Bra. Riberaygua, 27,Andorra la Vella
GESTIONS IMMOBILIÀRIES
DES DE 1975
GRAN OPORTUNITATAL CENTRE
Pis totalment reformat exterior amb vistes
a la muntanya, molt lluminós, consta de
81 m2,. 2 habitacions dobles (una suite), 2
banys complets, cuina americana, 2
places de pàrquing i 2 trasters.
ANDORRA LA VELLA Pis de 127 m2, 4 habitacions i 2 banys.
També amb matrícula espanyola, francesaTruqueu persones a qui urgeixi la venda
Tel.: 0034 658 759 203 /0034 938 582 654
COMPROTOT TIPUS DE VEHICLES
Tel.: en horari d’oficina
- Pis de lloguer a Escaldes, reformat, 3 habita-cions, bany, salo-menjador i cuina.
- Pis de lloguer a Escaldes, reformat, 2 habita-cions, 2 banys, salo-menjador i cuina.
DIRECTE DE PROPIETARI
VENDA OBRA NOVA
C/ Príncep Benlloch, 10 · Local 1, baixos AD500 Andorra la Vella · Principat d'Andorra
Tel.: +376 343 234 · +376 336 619 · +376 867 222
117 m2 2 3 Sí Sí
Pis en venda a Escaldes-Engordany, 117m2 distribuïts en ampli saló menjador amb sortida a balcó/terrassa, cuina independent i equipada, safareig, 3 habitacions dobles amb armaris encastats (1 suite), 2 banys amb plat de dutxa. Inclou plaça d'aparcament. Ubicat en zona tranquil·la a 5 minuts del centre i dels serveis.
ESCALDES-ENGORDANYRef. 6356 | PREU: 360.000 €
120 m2 1 2 Sí Sí
Pis en venda a Canillo d'una superfície aproximada de 60 m2 més 50 m2 de jardí (amb zona de barbacoa), dues habitacions (una doble i l'altra individual) amb armaris encastats, cuina americana, un bany complet amb safareig.L'habitatge disposa d'una plaça d' aparcament i un traster.
CANILLORef. 6267 | PREU: 225.000 €
AVEND
AVVAA NOA OBR
.: +376
a lrndorAD500 Aep BíncrC/ P
leTTe
6 343 234 · +376 336 619 · +376 86
arndorAt d'inciparella · PVaosocal 1, baixenlloch, 10 · LB
7 222
|Ref. 6356
PREU
€360.000: Re
|ef. 6267
225.000PREU:
€
a 5 minuts del centre i d
22117 m
amb plat de dutxa. Inclsafareig, 3 habitacions menjador amb sortida
Escaldvenda aenPis
dels serveis.
3 Sí
ou plaça d'aparcament. Ubicat endobles amb armaris encastats (a balcó/terrassa, cuina indepen
distribuït117m2des-Engordany,
n zona tranquil·la
Sí
1 suite), 2 banysdent i equipada,
salóen amplits
L'ha
12
ambjardPis e
abitatge disposa d'una plaça d' apar
1 2220 m
b armaris encastats, cuina americande barbacoa), dues habí (amb zona
en venda a Canillo d'una superfície
rcament i un traster.
2 Sí Sí
na, un bany complet amb safareig.i l'altra individbitacions (una doble
e aproximada de 60 m2 més 50 m2
ual)2 de
20AClassificatsA Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
Tel.: (+376) - (+376) [email protected]
Col.398
Planta baixa, en venda a EncampRef. X-0697
Preu: 245.000 €
83 m² de superfície. 2 habitacions, 2 banys, cuina semi oberta sobre
acollidor saló menjador amb llar de foc i sortida a terrassa amb jardí. Dues
terrasses d'uns 26 m². Zona tranquil·la i a prop del centre de la vila.
Pàrquing i traster a la mateixa finca, inclòs al preu de venda.
VENDA
Av. Dr. Mitjavila: apartaments de 3 hab.i 2 banys. A partir de 285.000 €NOVA PROMOCIÓ VENDA
LLOGUERBORDES D’ENVALIRA
Apartament de temporada per 4persones. Disponibilitat immediata.Preu: 600 €
www.puigicusine.comAv. Doctor Mitjavila, 33, local 1,Andorra la Vella 866 000Des de 1993
Pis a la zona de la Dama de GelDisposa de 2 habitacions, cuina semi oberta ipàrquing.237.000 €ENCAMP Ref.113
Pis, zona els Cortals, 3 hab., cuina semioberta,bany complet, lavabo, pàrq. i traster.REBAIXAT!Abans: 185.000 € Ara: 170.000 €
CANILLO Ref.213Fantàstic triplex de tres dormitoris i dos banys. Com-pletament moblat i equipat. Plaça de pàrquing i traster.295.000 €
Ref: 215 Pis reformat a la zonaHOTEL PRESIDENT2 hab., gran terrassa, altell per magatzem de 15 m2
sol i vistes. 180.000 €
AClassificatsA21Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
demandesPARTICULAR
VEN ÀTICA LA BORDA JAILE DE SANT JULIÀ
per estrenar65 m2, 1 habitació gran, bany complet, cuina equipada i
petita terrassa (7 m2). Acabats de 1a qualitat.
Raó tel.: 364 488 (tardes)
Fabricant i distribuïdor de les marques de tabac Camel, Winston
i Benson & Hedges entre altres, obre el procés d’inscripció de la
3a edició del programa de desenvolupament d’estudiants,
dissenyat per a oferir als estudiants actuals un contacte amb el
món empresarial que els hi ajudarà a orientar-se i
perfeccionar-se pel seu futur professional.
FUTURE TALENTS
Amb una durada de 8 setmanes, durant els mesos de juny a setembre,
els estudiants participaran en l’execució d’un projecte específic dins
d’una de les àrees de la companyia.
Per a poder inscriure’s en el procés de selecció, es requereix:
Estar cursant una carrera universitària o un cicle formatiu de grau
superior relacionat amb alguna activitat de Tabandor, SA (màrqueting,
vendes, finances, IT, logística, recursos humans, ADE, enginyeria
industrial, etc.)
Tenir mínim 20 anys
Passaport andorrà o permís de residència
Nivell d’anglès avançat (capacitat per a realitzar una exposició del
projecte de manera fluida i realitzar informes escrits)
Usuari avançat de Microsoft Office (Outlook, Word, PowerPoint,
Excel)
Les persones interessades hauran d’enviar el seu CV a l’adreça
[email protected] abans del proper dijous, 30 d’abril del 2020.
qmón empresarial
per a oferir dissenyat
3a edició del progra
en& Hedges i Benson
i distribuïdorFabricant
ue els hi ajudarà a
nts actuals unals estudia
ama de desenvolupame
ntre altres, obre el procés
de les marques de tabacr
a orientar-se i
n contacte amb el
ent d’estudiants,
d’inscripció de la
c Camel, Winston
sPer a poder inscriure’
d’una de les àrees de la
participarestudiantsels
de 8 seAmb una durada
FU
perfeccionar-se pel s
s en el procés de selecció,
companyia.
projed’unen l’execucióran
etmanes, durant els mesos d
ALENTSTURE TTA
seu futur professional.
es requereix:
específic dinsecte
de juny a setembre,
avançat de MUsuari
projecte de manera fluid
avançaNivell d’anglès
Passaport andorrà o p
enir mínim 20 anysTTe
industrial, etc.)
, lfinances, ITvendes,
amb superior relacionat
cursant una carEstar
fice (Outlook, WMicrosoft Offf
da i realitzar informes escrits
at (capacitat per a realitzar
idènciaermís de res
ogística, recursos humans
abandoTTaactivitat dealguna
rrera universitària o un cicle
ord, PowerPoint, W
)
delr una exposició
ADE, enginyerias,
(màrqueting, SAA,or
e formatiu de grau
interessaLes persones
Excel)
ç
abans del proper dijous, om
el s d’enviar hauranades
(
30 d’abril del 2020.
seu CV a l’adreça
motor
MARQUEU AMB X els dies que s’ha de publicar l’anunci (mínim 1 setmana)
PREU DIA: 9,20 € + 4,50% IGI
Venda àtical cor de Cambrils!
A només 80 metres de la platja!Ubicació inigualable, a prop del
Club Nàutic i del port de CambrilsDisposa d'una gran terrassa i
una vista privilegiada a la platja
Tel.: 0034 670 996 702
e s p o r t swww.diariandorra.ad
22A Diari d’AndorraDissabte, 4 d’abril del 2020
ón futbolistes, peròaquests dies JuliSànchez i Ilde Limaestan destacant moltmés pel seu gran es-
perit solidari que pel seu dominide la pilota. A través del seu pro-jecte Gol Solidari s’han proposatajudar setmanalment el ministe-ri de Salut per comprar materialsanitari i el que faci falta. Aras’han ajuntat amb els monitorsd’AINA per col·laborar en aques-ta sèrie de donacions. Ahir ja envan fer una de 1.000 euros.
Ha canviat el grau de dedicacióque li podeu donar a Gol Soli-dari aquests dies? Juli Sànchez: Sincerament conti-nuem igual. Sí que aquestes set-manes estem una mica més ac-tius. Abans ho volíem fer mésprogressiu, però ara ho estemfent a diari perquè la situació homereix i fins i tot estem treientdos peces d’esportistes al dia.
Quines prioritats teniu?J. S.:Col·laborar amb Govern ésel que estem fent ara mateix.Hem deixat una mica de costatles donacions que estàvem fentamb les entitats que col·labora-vem, com Autea o Assandca, iens hem centrat en el problemaque tenim. Hem de posar totsuna mica de la nostra part i que-dar-nos a casa. Nosaltres des decasa podem fer aquestes sub-hastes de material que ja teníemi altre que anem recol·lectant.Tot per donar a Govern i que pu-gui comprar material santiari, oaltres projectes que necessitinper quan passi la pandèmia.
Us heu trobat dificultats?I. L.: Les subhastes van totes através del banc i tal com acaba,es fa un pagament com si fosuna compra online. A nosaltresens apareix al compte bancari illavors fem la transferència aGovern. En aquest sentit la faci-litat és gran i la gent també enténque si no li arriba l’objecte enpocs dies és normal. Estan avi-
sats i tothom hi posa de la sevapart.
Quan vau arrencar la iniciativade Gol Solidari us pensàveuque arribaríeu a créixer tant?J. S.: No teníem aquesta expecta-tiva perquè va sorgir tot d’unapetita conversa. Vam parlar dequè podíem fer per ajudar lagent del país, en principi haviade ser per un Nadal i es van su-mar altres propostes que vansortir. Com que l’Ilde és col·lec-cionista de samarretes teniaaquesta altra idea en ment i ensestà anant súper bé. Anem crei-xent, cada dia tenim més projec-tes i coses a fer. El que falta ésuna mica de temps perquè totaixò n’ocupa molt . Ara que ja es-tà tot ben perfilat està anantmolt bé, cada vegada es van su-
mant més esportistes de renom iestem molt contents.
I tot això sense percebre res acanvi, més enllà de la satisfac-ció d’ajudar la gent.I. L.: No, fem un fotimer d’hores itot el que aconseguim ho do-nem. La mostra està que ho fempúblic tot, perquè ningú puguipensar que amb aquests dinersens n’anem de vacances o a so-par fora. També vam crear l’as-sociació perquè hi hagués uncontrol. Anem creixent, sónmoltes hores però fa gràcia tam-bé. S’hi han sumat esportistes detot el món però s’ha de dir quemolts dels que són residents alpaís, quan els contactes al mo-ment posen de la seva part itambé fan que tinguem més visi-bilitat.
Heu calculat la quantitat de di-ners que heu arribat a donarmés o menys?J. S.: Abans de tot això havíem re-captat entre 12 i 14 mil euros.Ara estan totes les subhastes po-sades i quan tanquin ho sabremben bé, però devem portar jamés de 1.000 euros més.I. L.: La idea és que mentre duriaquesta situació entre nosaltres iels voluntaris d’AINA hem deci-dit aportar setmanalment 500euros cadascú. No sabemquants diners podem treure pe-rò veient com van les subhastesactualment creiem que podemanar sumant aquesta quantitatdurant aquest període. Tan debo poguéssim treure un miliód’euros per afavorir tothom, pe-rò hem de dir que la gent s’haconscienciat aquests últims dies.
Està pugnant gent de tot arreu,o principalment d’Andorra, Es-panya i França?J. S.: Hi ha propostes de tot arreu,però és cert que la gent d’Andor-ra s’hi està involucrant força imoltes subhastes han acabatamb gent del país. Les pugnesvenen de tot arreu. I. L.: Va començar més a nivelld’aquí però cada vegada ens se-gueixen més col·leccionsites iens contacten d’arreu del món.El Juli i jo estem aprenent idio-mes. Com més visibilitat tinguimillor, perquè per a un col·lec-cionista, segons els objectes quetenim, s’hi interessa.
Aquests dies s’està dient i re-cordant molt que els herois deveritat no són els futbolistes, si-nó els sanitaris i aquells quetreballen perquè tot pugui con-tinuar funcionant. Esteu d’a-cord que amb les accions quefeu us desmarqueu una micad’això?J. S.: Nosaltres estem aprofitantla nostra posició de futbolistesdesenvolupant una tasca queens omple molt, que és poderajudar. Tenim la sort de conèixeraltres futbolistes amb qui hemcoincidit en altres etapes de lanostra vida jugant a futbol, queés el que ens agrada, i ara estemaprofitant aquests contactes perpoder ajudar. La veritat és queels herois no són els futbolistes,ho són els que estan de veritatajudant, els que estan netejantels carrers, els que venen la frui-ta, els sanitaris, sobretot, són elsveritables herois de tot això. I. L.: Els policies també (riu). J. S.: (riu) Nosaltres dos nomésaportem el nostre granet de sor-ra per intentar ajudar i que tot si-gui una mica més fàcil.
ELS JUGADORS DE L’INTER S’HAN MOSTRAT MOLT ACTIUS I HAN AUGMENTAT EL RITME DE SUBHASTES PERRECAPTAR MÉS DINERS I COL·LABORAR PERIÒDICAMENT PER LLUITAR CONTRA LA CRISI DEL CORONAVIRUS
“Els futbolistes no són herois, hosón els que ajuden de veritat”
ALBERT CANES
Andorra la Vella
S
IMPULSORS DE GOL SOLIDARI
AMB
COKE GONZÁLEZ/INTER ESCALDES
La idea és, amb elsvoluntaris d’AINA,aportar 500 eurossetmanals cadascú
AesportsA23Diari d’Andorra Dissabte, 4 d’abril del 2020
El Servei d’Esports de l’Ajunta-ment de la Seu d’Urgell va de-cidir ahir ajornar l’edició 2020de l’Escanyabocs a causa de lacrisi de la Covid-19. D’aquestamanera, l’esdeveniment d’es-ports de muntanya més singu-lar del Pirineu es trasllada alcap de setmana del 19 i 20 desetembre. El format de les pro-ves i els horaris es mantin-dran, en principi, com els queja estaven previstos per al mesde maig, els dies 16 i 17.
El regidor d’Esports de l’A-juntament de la Seu, CarlosGuàrdia, va explicar que pren-dre la decisió “no ha estat fàcil,ja que el calendari de provesesportives a la muntanya ésmolt dens i amb poques dateslliures”. A més, va subratllar,que “l'Escanyabocs és unaprova multidisciplinar i això faque la cosa es compliqui enca-ra més”.
L’Escanyabocscanvia de dates ise celebrarà elmes de setembre
ESPORT DE MUNTANYAA
La UEFA s’ha mostrat molt mo-lesta per la decisió de la Lliga bel-ga de finalitzar el campionat do-mèstic i decretar com a campió elBruges, com a conseqüència dela greu crisi pel coronavirus. Da-vant d’aquesta situació, l’organis-me amenaça amb sancions i devetar els clubs belgues a les pro-peres competicions europees.Hores després que la UEFA de-manés a les federacions, entre lesquals l’andorrana, d’allargar eltemps d’espera per poder acabarels campionats, el futbol belga haescollit donar per acabada latemporada. La mateixa UEFA,l'ECA (Asociació de Clubs Euro-peus) i les Lligues han enviat unacarta a clubs i federacions des-aconsellant que es doni per aca-bada la temporada. “Estem se-gurs que el futbol es podràreiniciar en els pròxims mesos,amb condicions que dictaran lesautoritats”, van assenyalar.
La UEFA noaconsella que esdoni per acabadala temporada
EFUTBOLA
n grup de deu esportis-tes del TAE (Tir amb ArcEncamp) han començat
a participar en un desafiamentanomenat beat the outbreak cha-llenge, “combatem el virus”. Unaoriginal iniciativa que preténpal·liar, d’alguna manera, la im-possibilitat de competir per cul-pa de la pandèmia de la Covid-19.
La competició, fomentada perla World Archery (Federació In-ternacional de Tir amb Arc), con-sisteix en una lliga online on cadasetmana cada setmana es posaen marxa una nova ronda. L’acti-vitat està destinada a poder se-guir practicant el tir amb arc desde casa, però amb distàncies cur-tes i d’una forma segura. Bàsica-ment, i com se sol dir, per matarel cuquet. Els arquers del TAEque hi participen, descarreguensetmanalment unes dianes im-primibles en format DIN A4, o al-
tres formats, sobre la qual dispa-ren 15 fletxes a 5, 8, 10 o màxim18 metres. El repte sembla com-plicat per la mida, petita, de ladiana, malgrat l’aparent curtadistància de tir. Cada setmana hiha una nova diana, i amb això, elel repte esdevé més dinàmic i unal·licient extra en entreteniment.
UREDACCIÓ
Andorra la Vella
RREPORTATGEAUNA ORIGINAL INICIATIVA
‘Combatem el virus’és una competició‘online’ que permetpracticar als arquers
TAE
Dianes solidàries
El compte de Twitter Clasificaciones Históricas elabora el rànquing dels millors de la categoria
L’FC Andorra és eldesè millor equipde la història de laSegona divisió B.El compte de Twit-ter Clasificaciones
Históricas, que acostuma a realit-zar rànquings del futbol espanyo-ol, europeu i a nivell de selec-cions mundials, va piular ahiruna estadística on queda reflecti-da aquesta dada. La classificacióhistòrica de Segona divisió B, ca-tegoria que va néixer fa 43 anys,mostra l’equip tricolor al top 10dels millors equips d’aquesta di-visió, classificació elaborada ambclubs que han militat en aquestadivisió com a categoria superior.
El resultat en punts de les 18temporades que l’Andorra ha mi-litat en la categoria de bronze delfutbol espanyol, aquesta i les 17de l’anterior etapa, dona un acu-mulat de 718 punts, cosa quecol·loca el club desè. El Zamora,ara a Tercera divisió, amb 24 tem-porades i 1.163 punts a Segona B,la Gramanet, ara a Primera Cata-lana, amb 18 temporades i 1.008punts i el Lemona, equip desapa-regut, amb 20 temporades i 923punts, són els tres primers classi-ficats per aquest ordre.
Si s’acota el rànquing amb no-més els equips del grup tercer dela Segona divisió B, l’FC Andorraés el setè millor equip de la histò-ria del grup.
D’altra banda, Adri Vilanova vaaconseguir el títol de campió perl’FC Andorra al torneig solidaride Fifa 20 que han disputat 18dels 20 equips del grup tercer deSegona divisió B. Vilanova vaguanyar la final davant el Prat,amb l’extricolor Àlex Pachón alscomandaments, per un ajustat i
molt emocionant 3-2. El centraltricolor va accedir a la final des-prés de superar a l’últim segon elValència Mestalla per 4 gols a 3 ales semifinals. En total s’han po-gut recaptar 555 euros per com-batre el coronavirus i que aniraníntegrament a l’Hospital de Bell-vitge, a Barcelona.
IVAN ÁLVAREZAndorra la Vella
EFUTBOLAESTADÍSTICA
L’FC Andorra, amb AdriVilanova, supera el Pratde l’extricolor Pachón (3-2) i és campió
TORNEIG FIFA 20
FERNANDO GALINDO
L’Associació de Veterans del’FC Andorra farà una dona-ció de 1.000 euros al minis-teri de Salut, al fons de Go-vern, per ajudar a combatrela crisi sanitària produïdaper la pandèmia de la Co-vid-19. D’aquesta manera,els veterans de l’equip trico-lor s’afegeixen a les diferentsplataformes i entitats del pa-ís que han volgut aportar elseu granet de sorra. El presi-dent dels veterans, SantiagoMarín, deia que “qualsevolajuda és molt bona i aquestaquantitat és molt importantper una associació com lanostra”. Per a Marín, fer cau-re el coronavirus és ara“prioritari”.
Els veterans del’FC Andorra fanuna donació de1.000 euros
FORMATGERA
Mercè Lagrava
i el client no ve a laformargeria, la for-matgeria va alclient.
Habitualment, bona part de laproducció la venem directamenta l’obrador, sobretot els caps desetmana i en dates com SetmanaSanta; però com que ara moltagent no s’hi pot desplaçar, elsportem els formatges a casa.
A més, el confinament ha coin-cidit amb l’inici de la tempora-da de producció.Sí, perquè les cabres només do-nen llet nou mesos a l’any, i totjust ara començàvem a elaborarels formatges d’enguany.
I si la llet no s’aprofita al mo-ment es deu fer malbé, oi?
No, perquè ja aprofitem tota lallet. La diferència és que ara es-tem orientant la producció méscap a formatges madurats, i pro-ductes com el formatge fresc o elmató pràcticament només enfem per encàrrec, perquè tenenuna caducitat molt curta.
Repartir a domicili és una opor-
tunitat per fer més clients?Potser sí, però més clients parti-culars que no pas botigues. Laidea és que els clients habitualsno estiguin desatesos, encara queés cert que hem hagut de canviarla manera de comercialitzar elproducte.
És un canvi amb prou avantat-
ges com per continuar-hi uncop s’acabi el confinament?El principal avantatge és que tot-hom és ara més conscient de laqualitat dels productes de proxi-mitat, i que les persones que elselaborem hi som cada dia. Espe-rem que no se n’oblidin.
Si li demano només un format-
ge, me’l durà a casa, o he d’en-comanar un lot de productes?Es tracta de trobar l’equilibri en-tre el cost del transport i el preude cada producte. Som una for-matgeria petita i el sistema dedistribució no és prou àgil perquèel recader no puja fins on som;per això, si encarrega només unapeça, li portarem, però li sortiràmolt més car el transport que elpreu del formatge.
A banda del transport, la com-petència ha crescut força elsdarrers temps; com ho porteu?Bé. Nosaltres seguim treballantcada dia de la temporada. Pensique enguany fa 40 anys que es vaobrir la formatgeria, i 15 que laportem nosaltres, i ja tenim unacolla de clients que ens coneixende fa molt temps. A més, teniml’avantatge de tenir ramat propi.
Per què és un avantatge?Perquè coneixem perfectamentla matèria primera. La llet no viat-ja: tot just acabada de munyir jaés a l’obrador. A més, portem elramat a pasturar i això influeix enel gust del formatge: a la primave-ra és més suau, mentre que a latardor és més concentrat.
Els molts premis que han gua-nyat els seus formatges deu serun altre avantatge.És el que li deia: portem moltsanys, i això es nota en el que fem.
S
“Ara s’és més conscient delsproductes de proximitat”
>> Formatges artesans a la porta de casaAmb el seu marit, Raül, fa 15 anys que elabora els formatges Serrat Gros, primer a Ossera i des del 2016
a Josa de Cadí. Ven directament a l’obrador, i ara també a domicili, mentre duri el confinament.
propde
MIQUEL VIGO
Àtic en venda a Encamp
Tel. (+376) 80 80 80 www.immobiliariasuperior.com
204 m2, 3 dormitoris i 3 banys. Box per 3 cotxes.
Preu: 1.019.000 € Ref. 09895
SERRAT GROS / ADRIANA OLSINA
Diuen que de situacions com laque tenim se’n pot treure algunacosa. Potser és que podem viureamb menys i potser estem davantl’oportunitat de fer un canvi demodel. Aquesta crisi ens està mos-trant la diferència entre l’essencial
i el superflu, entre el que és urgent iel que no, entre el que necessitem idel que podem prescindir i del queens omple i el que ens sobra. Seriacom deien els nostres padrins triarel gra de la palla i en la nostra socie-tat malauradament tenim moltapalla. Penseu en què enyoreu, a quivoldríeu abraçar i amb qui compar-tir una copa, les persones que ussumen i les que us resten. En la so-cietat de l’aparença costa distingirallò substancial del que és insubs-
tancial, el que és autèntic de l’artifi-cial. Treballem dur, competim ambel del costat per poder lluir el millorcotxe, portar les joies més grosses ofer el viatge més car… per mostrar afora el nostre múscul, els nostrescontactes, el que considerem queés el nostre valor.
En el confinament ens adonemque el que importa són les estonesa compartir amb la família i elsamics, sortir a passejar per la mun-tanya o fer el nostre esport preferit.
Tancats a casa poc importa la mar-ca del cotxe que tenim aparcat algaratge si no ens porta enlloc. Apre-nem que el temps que compartimamb els nostres, els somriures i lallibertat valen molt més que qual-sevol trofeu. Així doncs, apostemper un canvi de model més col·la-boratiu en detriment de l’indivi-dualisme luxuriós en què ens acos-tumem a moure. Aprenem a veureel que és fonamental del puramentprescindible.
LA SECA,LA MECA I...
Canvi demodel
GEMMA
RIAL
04.04.20C/Bonaventura Riberaygua, 39 Tel.: 877 477
Fax: 863 800 Apartat de correus 2167, BP. 179
www.diariandorra.ad [email protected]
Top Related