REDACCIÓ DEL PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE LA ...

REDACCIÓ DEL PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA DEL CEM MUNDET, CAMPS 2 i 3 SITUAT AL PG. DE LA VALL D’HEBRON, 171, AL BARRI DE MONTBAU, AL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ.

MARÇ 2021

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.

Sra. Carmen Castaño Gonzalez, Cap de Departament, el dia 25/05/2021 a les 13:28, que informa.El document original ha estat signat electrònicament per:

ÍNDEX

1. MEMÒRIA I ANNEXOS

1.1 Identificació del projecte 1.2 Agents del projecte 1.3 Antecedents 1.4 Objecte del projecte 1.5 Memòria constructiva i justificació de la solució adoptada 1.6 Topografia 1.7 Manteniment de la gespa artificial 1.8 Normativa considerada 1.9 Termini d’execució de l’obra i planificació 1.10 Pressupost d’execució per contracte 1.11 Pressupost per al coneixement de l’administració 1.12 Replanteig 1.13 Serveis afectats 1.14 Planejament 1.15 Període de garantia 1.16 Revisió de preus 1.17 Classificació del contractista 1.18 Declaració d’obra completa

RESUM DE DADES GENERALS DEL PROJECTE:

1.19 Fitxa de dades del projecte a incloure al Natura

ANNEXES

Annex núm 1. Compliment de Prescripcions Annex núm 2. Cartografia i topografia Annex núm 3. Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Annex núm 4. Pla d’obres Annex núm 5. Pla de Control de Qualitat Annex núm 6. Reportatge fotogràfic Annex núm.7 Estudi de Gestió de Residus

2. PLÀNOLS

3. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.1 Plec de Condicions Generals 3.2 Plec de Condicions Tècniques Particulars

4. PRESSUPOST

4.1 Amidaments 4.2 Estadística de partides 4.3 Quadre de preus nº1 4.4 Quadre de preus nº2 4.5 Pressupost 4.6 Resum de pressupost 4.7 Últim full

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1. MEMÒRIA

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1. MEMÒRIA

1.1 IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Títol del projecte: REDACCIÓ DEL PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA DEL CEM MUNDET, CAMPS 2 i 3 SITUAT AL PG. DE LA VALL D’HEBRON, 171, AL BARRI DE MONTBAU, AL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ.

Emplaçament: Passeig de la Vall d’Hebron, 171

Municipi: 08035, Barcelona

1.2 AGENTS DEL PROJECTE Promotor: Ajuntament de Barcelona – Districte d’Horta-Guinardó Adreça: C Lepant, 387 08025 - Barcelona Arquitecte: BRUFAU CUSÓ ESTUDI D’ARQUITECTURA SLP Albert Brufau Safont Nº col·legiat: 55061 NIF: 52626447d Adreça: Roquetes 28 local 2 08960 – Sant Just Desvern Telèfon: 933390199 Redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut en fase de projecte:

BRUFAU CUSÓ ESTUDI D’ARQUITECTURA SLP

Albert Brufau Safont Nº col·legiat: 55061 NIF: 52626447d Adreça: Roquetes 28 local 2 08960 – Sant Just Desvern Telèfon: 933390199

1.3 ANTECEDENTS

El camp de futbol 11 del CEM MUNDET està situat entre el Passeig de la Vall d’Hebron, l’Avinguda d’Arturo Mundet i el carrer de Paulo Freire. El complex esportiu municipal Mundet compta amb diversos camps de futbol gestionats per l’escola de futbol TARR Catalonia, que va ser fundada el 1984 per Torres, Asensi, Rexach i Rifé, ex jugadors del FC Barcelona. Juntament amb la UB Catalònia, qui va iniciar la seva activitat l’any 1950. Actualment la secció TARR té 15 equips (2 benjamins, 3 alevins, 5 infantils, 3 cadets i 2 juvenils). El complex esportiu municipal de Mundet disposa de les següents instal·lacions:

- Futbol 11 - 1 camp de terra - Futbol 7 - Futbol sala - Futbol 5

Els camps objecte d’aquesta intervenció són el de Futbol 7, que té 62.78m de llargària per 31.81m d’amplada, i el de futbol 5 que té 43.58m de llargària per 20.35m d’amplada El seu ús és intensiu com a conseqüència de la concorreguda escola de Futbol. El camp s’ubica sobre un perímetre elevat que conté una base de sauló, per on es fa el drenatge del camp, sense utilitzar canals de recollida d’aigües en el perímetre. Sobre el sauló hi ha la gespa artificial amb reomplert de cautxú i sorra.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


La gespa d’ambdós camps està molt deteriorada especialment a les zones d’us més intensiu. En el camp de futbol 7 s’observen reparacions a tota la zona del mig del camp on s’han substituït superfícies importants de gespa. El camp de futbol 5 també presenta nombroses reparacions per tota la superfície. La il·luminació dels dos camps funciona correctament. Es renovaran els aspersors de reg que, segons comenta l’explotador del camp, tenen problemes de funcionament.

Camp de futbol 5 Camp de futbol 7

1.4 OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte del projecte és la substitució de l’actual gespa artificial per una d’última generació. La superfície d’intervenció és de:

Camp de futbol 5 888,32 m² Camp de futbol 7 2.008,74 m²

1.5 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La primera actuació a dur a terme és el desmuntatge dels equipaments esportius existents (porteries de futbol 5 i futbol 7) que seran renovades. Amb el camp lliure d’obstacles es procedirà a la retirada de la gespa existent. Un cop la gespa artificial s’hagi retirat es procedirà a engrandir el camp de futbol 7. Actualment aquest camp no compleix amb les mides de seguretat especificades en les normes NIDE. El terreny de joc és molt petit i la única solució per complir amb les mides mínimes del terreny de joc i amb les distàncies de seguretat, de 1.5m en els laterals del camp, és fer el camp més gran. Per fer-ho es desplaçarà el tancament que limita amb el camp de futbol 11 85 cm. Això implica desmuntar el tancament, enderrocar el muret de bloc sobre el que recolza aquest, fer un nou muret a la nova distància, recol.locar el tancament tipus rivisa, i reomplir aquesta franja de camp nou amb sauló compactat. Abans de la pavimentació, en el lateral oposat al muret i la tanca a refer, es preveu excavar una rasa d’un metre de profunditat i continuar en part pels dos fons del camp. L’objectiu és col·locar una barrera antiarrels d’1m de profunditat en el perímetre que està situat a tocar de la vegetació existent, que impedeixi la contaminació de les arrels d’aquesta en la subbase del nou paviment. Al retirar la gespa original, es repararan els flonjalls que es detectin en la subbase de sauló existent. Tot i que l’estudi topogràfic no n’ha detectat cap de rellevant es revisarà que no hi hagi cap irregularitat per mantenir les pendents existents i la correcta evacuació de l’aigua. Amb les últimes obres de canvi de gespa del camp de futbol 11 es va aprofitar per col·locar canals en el perímetre del camp que conduïen l’aigua cap a un pericó situat entre el camp de futbol 11 i el camp de futbol 7. Amb la substitució de la gespa en el camp de futbol 7 es farà el mateix i es recollirà l’aigua amb una canal de gran cabal en els costats que s’indiquen en el següent croquis.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Aquesta canal de gran cabal té una secció interior de 200x290mm i conduirà l’aigua directament cap al pericó situat a la cantonada del camp de futbol entre ambdós camps. La gespa que es subministrarà en rotlles de 4m d’amplada que s’estenen i s’encolen entre sí mitjançant una bena de 10 cm d’amplada i amb cola de poliuretà. Amb la gespa col·locada s’inseriran les línies de joc. Es marcaran les línies d’ambdós camps amb color blanc. Les línies tindran una amplada de 10 cm. Caldrà l’aprovació expressa de l’explotador del plànol de marcatge. Havent finalitzat les línies i la col·locació es procedeix a la col·locació de les càrregues. Primera capa de sorra de sílice amb una càrrega de 18 kg/m2, i una segona capa 16 kg/m2 de cautxú SBR negre. Les característiques mínimes que ha de tenir la gespa a col·locar són les següents: Gespa monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm d’alçada amb tractament anti

UVA Gruix del monofilament >350 micres Pes del fil ≥13.000 dtex Primera capa de reblert amb sorra de sílice de granulometria 0.4-1.0mm (14 kg/m2) Segona capa de reblert amb cautxú SBR de granulometria 0.7-2.5mm (16.5 kg/m2) Línies de marcatge de 100 mm d’amplada de color blanc i color groc 1.6 TOPOGRAFIA Brufau Cusó estudi d’arquitectura ha encarregat la redacció d’un estudi topogràfic a l’empresa Acimut topografia. S’adjunta com a annex al final del projecte.

1.7 MANTENIMENT DE LA GESPA ARTIFICIAL

La gespa artificial presenta tres elements claus en la seva estructura: backing, fibra i farcit. Aquests han d’estar protegits dels agents atmosfèrics, dels jugadors i dels elements aliens (brutícia, contaminació, etc). Cadascun d’aquests elements presenta problemàtiques diferents: Backing: El trencament d’aquesta part de la moqueta de la gespa es produeix principalment per esforços tallants excessius, presència d’elements vegetals (arrels d’arbres) que el fa malbé o els propis moviments de dilatació o contracció del material a les juntes. Per evitar aquests trencaments, han de fer-se revisions continuades de les juntes amb la finalitat de reparar el defecte el més aviat possible. Un petit esquinçament de gespa per un esforç puntual o per una petita dilatació pot convertir-se en un greu problema si no es resol de forma immediata. Fibra: La fibra és vertical d’origen, però per diferents agents com el pas del temps, l’ús, els agents atmosfèrics, etc deixa de recuperar la seva verticalitat. La fibra tombada provoca una degradació accelerada. Farcit: Diferents efectes externs com la pol·lució, vent, radiació solar i aigua o els intrínsecs de les característiques del seu ús provoquen que les propietats esportives del farcit instal·lat es vagin perdent. Les zones perimetrals situades al costat dels camps de gespa artificial haurien d’evitar que la zona d’accés al camp pugui enfangar-se en cas de pluja, ja que els jugadors podrien introduir el fang dins la instal·lació i, com a conseqüència, podria provocar la presència de fongs i bacteris a la gespa artificial. Manteniment regular Per tal d’endarrerir el màxim possible la pèrdua de propietats dels camps de gespa artificial s’han de dur a terme les següents accions: -Raspallat de la superfície de joc per introduir el cautxú superficial, si és necessari. -Engravat de cautxú en els punts de penalti, córners i aquelles zones del camp més sensibles al desgast. -Neteja de la contaminació superficial del terreny de joc (fibres deteriorades i brossa). -Inspecció de juntes d’unió i reparació dels possibles desperfectes menors (en cas que l’usuari disposi de coneixements necessaris; en cas contrari caldrà contractar una empresa especialitzada). -Repàs específic de zones sensibles per ús intens per tal d’aixecar la fibra, com àrees de porteria. -Labors informatives al personal de manteniment de la instal·lació. -Neteja de zones de difícil accés mitjançant bowler bufador. Per tal de poder dur a terme aquest manteniment preventiu és fonamental disposar del material necessari.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Manteniment específic Les operacions descrites a continuació les han de dur a terme personal especialitzat: -Verificació de l’encolat de totes les juntes i substitució en cas necessari. -Neteja profunda del terreny de joc amb maquinària especialitzada. -Descompactació del reblert amb maquinària especifica que remourà les càrregues, airejant-les i descompactant-les. -Desherbat químic del terreny. Tractament preventiu amb herbicida exfoliant. -Control de propietats esportives: avaluació de la funció esportiva del terreny de joc amb la finalitat de garantir la seguretat dels jugadors. -Aportació de càrregues de reblert necessàries per a la recuperació de les propietats esportives del camp. -Informe de l’estat de reg. Revisar la cloració de l’aigua en el punt de sortida, abans d’arribar als canons de reg i quan surti del dipòsit. El risc d’infecció per legionel·losi és baix però cal considerar-lo. Periodicitat de les operacions de manteniment

Tasques Periodicitat idònia

Raspallat del terreny amb joc de raspalls o estora amb mitjans mecànics MensualReblert de punts de penalti i zones sensibles a la pèrdua de cautxú QuinzenalNeteja superficial amb bufador SetmanalVerificació de l’encolat de les juntes i reparació en cas necessari Anual

Neteja profunda del terreny de joc amb maquinària específica SemestralDescompactació del terreny de joc amb maquinària específica SemestralDesherbat químic del terreny de joc AnualControl de qualitats esportives: Absorció d’impactes, deformació vertical, energia de restitució, i desplaçament de pilota. Realitzats per laboratori homologat.

Anual

Aportació de reblert de cautxú SBR SemestralInforme estat del reg Anual

Amb l’obra acabada, per tal de poder recepcionar l’obra, serà necessari el lliurament per part de l’adjudicatari de tots els certificats de qualitat homologats, traduïts, i originals (o compulsats en el seu defecte) corresponents a l’obra executada.

Es faran els assajos necessaris per tal d’obtenir el segell FIFA Quality.

1.8 NORMATIVA CONSIDERADA La Normativa específica per superfícies esportives, el control de qualitat, maquinària d’obra, projecte i direcció d’obres, residus d’enderrocs i de construcció, juntament amb la normativa sobre instal·lacions esportives i d'esplai (NIDE), estan detallats a l’Annex 2: Compliment de Prescripcions.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1.9 TERMINI D’EXECUCIÓ D’OBRA I PLANIFICACIÓ El termini d’execució d’obra s’estima en 16 setmanes d’acord a la previsió planning adjunt.

1.10 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 117.021,73 €13,00 % Despeses Generals sobre 117.021,73 € 15.212,82 €6,00 % Benefici Industrial sobre 117.021,73 € 7.021,30 € Subtotal 139.255,85 € 21,00 % IVA SOBRE 139.255,85 € 29.243,73 € TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 168.499,58 €

Aquest Pressupost d’Execució per Contracte (PEC) del Projecte de substitució de la gespa del camp de futbol 7 i futbol 5 del CEM Mundet és de: 168.499,58 € (CENT SEIXANTA-VUIT MIL QUATRE-CENTS NORANTA-NOU EUROS I CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS)

1.11 PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 117.021,73 €

13,00 % Despeses Generals sobre 117.021,73 € 15.212,82 €

6,00 % Benefici Industrial sobre 117.021,73 € 7.021,30 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (IVA exclòs) 139.255,85 €

21% IVA 29.243,73 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE (IVA inclòs) 168.499,58 € CONTROL DE QUALITAT (IVA inclòs) 2.049,80 €

PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ (IVA inclòs) 170.549,38 €

Aquest Pressupost d’Execució per al coneixement de l’administració del Projecte de substitució de la gespa del camp de futbol 7 i futbol 5 del CEM Mundet és de: 170.549,38 € (CENT SETANTA MIL CINC-CENTS QUARANTA-NOU EUROS I TRENTA-VUIT CÉNTIMS)

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1.12 REPLANTEIG Per a la substitució de la gespa no es fa necessari un replanteig específic. 1.13 SERVEIS AFECTATS S’ha revisat la informació de les diferents companyies i no hi ha cap servei afectat.

1.14 PLANEJAMENT

El solar on s’ubica el camp de futbol té una qualificació 7a corresponent a equipament públic o privat.

1.15 PERÍODE DE GARANTIA

El període de garantia serà el que defineixi el Plec de Clàusules Administratives de la licitació sens perjudici de l’establert al Plec de Prescripcions Tècniques que s’adjunta al projecte.

1.16 REVISIÓ DE PREUS

La fórmula de revisió de preus serà aquella que fixi el Plec de Clàusules Administratives de la licitació. 1.17 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

La classificació del contractista necessària per accedir a la realització d’aquesta actuació es regularà segons el Real Decreto 1098/2001, de 12 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento General de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas (BOE núm. 257, de 26 de octubre), modificado por el Real Decreto 773/2015, de 28 de agosto (BOE núm 213, de 5 de setembre de 2015)”, resultant ésser la següent: Grup G, subgrup 6, categoria 2 actual (entre 120.000€ i 360.000€) i categoria C segons RD 1098/2001 1.18 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA

Es fa constar expressament que l’obra, amb inclusió de tots els seus components, projectada en el present projecte es refereix a una obra completa susceptible d’ésser posada en servei i lliurada a l’ús públic en el moment de la seva finalització. Signat, l’arquitecte: Albert Brufau Safont

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1.19. QUADRE NATURA

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


HÀBITAT URBÀ GERÈNCIA ADJUNTA D'INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ URBANADepartament d'Informació de projectes i recepcions

PEM total Obra Bancs (ut.)

Pressupost Verd (reg + jardineria) Cadires (ut.)

Termini previst de l'obra Pilones (ut.)

Papereres (ut.)

Total

Verda Pedra natural

Àrees de Jocs Asfalt

Àrees de gossos Formigó

Lloses

Nous Llambordes

Afectats Panots

Existents a conservar Gespa artificial

Vorades

Rigola

Baranes

69 m

2920 m2

117.021,73 €

2,5 MESOS

DADES DE PROJECTE A INCLOURE AL NATURA

Supe

rfic

ie (m

2)

5388,20 m2

Arb

res

Altr

es e

lem

ents

(m

l)

DA

DES

Elem

ents

Supe

rfic

ie

Clau Natura:

DISTRICTE

BARRI

HORTA-GUINARDÓ

MONTBAU

PROMOTOR

REDACTOR

Nom actuació:SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA ARTIFICIAL AL CEM MUNDET CAMPS 2 I 3 SITUAT AL PASSEIG DEL VALL D'HEBRON

171 AL BARRI DE MONTBAU, AL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ, A BARCELONA

AJUNTAMENT DE BARCELONA - DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ

ALBERT BRUFAU SAFONT. BRUFAU CUSÓ ESTUDI D'ARQUITECTURA SLP

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEXES

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 1 : COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Normatives: El Codi Tècnic de l’Edificació no és d’aplicació per a la substitució de la gespa. No hi ha normativa d’obligat compliment. NORMATIVA ESPECÍFICA

Superficies deportivas. Superficies de hierba artificial y punzonadas principalmente diseñadas para uso exterior. Parte 1: Especificaciones para superficies de hierba artificial para fútbol, hockey, rugby, tenis y uso multideportivo UNE-EN 15330-1:2014

Determinación de la resistencia de las juntas de los pavimentos sintéticos UNE-EN 12228:2014

Determinación del comportamiento a la rodadura del balón UNE-EN 12234:2014

Determinación del comportamiento vertical del balón UNE-EN 12235:2014

Determinación de resistencia a abrasión de hierba sintética sin relleno UNE-EN 13672:2005

Determinación de la resistencia a tracción de las fibras sintéticas UNE-EN 14836:2006

TEMES GENERALS

CONTROL DE QUALITAT

Control de qualitat de l'edificació. Decret 375, de 01/12/1988 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num.1086, 28/12/1988) (Correccio errades: DOGC 1111 / 24/02/1989 ) Control de qualitat dels materials i unitats d'obra. Decret 77, de 04/03/1984 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 428, 25/04/1984) * S'aprova el plec d'assaig tipus per a obra civil i per a edificacions. Ordre de 21 de març de 1984 (DOGC num. 493, 12/12/1984) Reglamento de la Infraestructura para la Calidad y la Seguridad Industrial. Real Decreto 2200, de 28/12/1995 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 32,06/02/1996) (Correccio errades: BOE 57 / 06/03/1996 ) -199704-013 C; Modifica el artículo 14 y las disposiciones transitorias del Real Decreto. * Modifica. Real Decreto 338, de 19 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 84, 07/04/2010) Us del registre de materials de l'Itec en relació amb el programa de control de qualitat de l'edificació. Ordre, de 26/06/1996 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num.2226, 05/07/1996)

Control de qualitat dels poliuretans produïts in situ. Ordre, de 12/07/1996 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num.2267, 11/10/1996) S'estableix l'obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents. Ordre, de 18/03/1997 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num.2374, 18/04/1997) Código Técnico de la EdificaciónReal Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) (Correccio errades: BOE núm. 22 / 25/01/2008 ) *Modificació. Real Decreto 1371 de 19 de octubre de 2007 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254, 23/10/2007) *Modificació. Orden VIV 984, de 15 de abril de 2009; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 99, 23/04/2009) *Modificació. Real Decreto 173, de 19 de febrero de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 61, 11/03/2010) *Modificació apartat 4 de l'article 4. Real Decreto 410, de 31 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 97, 22/04/2010) *Sentencia de 4 de mayo de 2010, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declara la nulidad del artículo 2.7 del Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación, así como la definición del párrafo segundo de uso administrativo y la definición completa de uso pública concurrencia, contenidas en el documento SI del mencionado Código ; (BOE núm. 184, 30/07/2010) Se modifican determinados documentos básicos del Código Técnico de la Edificación aprobados por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, y el Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre. Orden VIV 984, de 15/04/2009 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 99, 23/04/2009) (Correccio errades: BOE núm. 230 / 23/09/2009 )

MAQUINÀRIA D'OBRA

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico. Real Decreto 474, de 30/03/1988 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 121,20/05/1988) Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre. Real Decreto 212, de 22/02/2002 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 52, 01/03/2002) * Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 106, 04/05/2006) Se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones. Real Decreto 836, de 27/06/2003 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 170,17/07/2003)

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


(Correccio errades: BOE 20 / 23/01/2004 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) Se aprueba el nuevo texto modificado y refundido de la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-4 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas". Real Decreto 837, de 27/07/2003 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 170,17/07/2003) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) Criteris d'aplicació de la Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM2 del Reglament d'aparells d'elevació i de manutenció referent a les grues-torre desmuntables per a obres. Circular 12/1995, de 7 de juliol, de la Direcció General de Seguretat Industrial, del Departament d'Indústria i Energia ( Num. , ) Se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas Real Decreto 1644, de 10/10/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 246, 11/10/2008)

PROJECTES I DIRECCIÓ D'OBRES

Normas sobre el Libro de Ordenes y Asistencias en obras de edificación. Orden, de 09/06/1971 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 144, 17/06/1971) (Correccio errades: BOE 160 / 06/07/1971 ) * Modificación de las normas. Orden de 17 de julio de 1971 (BOE num. 176, 24/07/1971) Certificado final de Dirección de obras. Orden, de 28/01/1972 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 35, 10/02/1972) Modificación de los Decretos 462-19710311 y 469-19720224 referentes a la dirección de obras de edificación y cédula de habitabilidad. Real Decreto 129, de 23/01/1985 ; Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE Num. 33,07/02/1985) Forma de acreditar ante Notario y Registrador la constitución de las garantías a que se refiere el artículo 20.1 de la Ley de Ordenación de la Edificación. Instrucción, de 11/09/2000 ; Dirección General de los Registros y del Notariado (BOE Num.227, 21/09/2000) Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social.Ley 24, de 27/12/2001 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 313, 31/12/2001) * Modificació de la Llei. Ley 51, de 02 de diciembre de 2003 ; Jefatura del Estado (BOE num. 289, 03/12/2003) Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley "de acompañamiento" a la Ley de presupuestos para el año 2003. Ley 53, de 30/12/2002 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 313, 31/12/2002) (Correccio errades: BOE 81 / 04/04/2003 ) Ley de Ordenación de la Edificación (LOE). Ley 38, de 05/11/1999 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 266, 06/11/1999) 200212-006 P; Contiene el artículo 105 que modifica la disposición adicional

segunda sobre la obligatoriedad de las garantías por daños materiales ocasionados por vicios y defectos en la construcción. Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.Decret 21, de 14/02/2006 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006) (Correccio errades: DOGC 4678 / 18/07/2006 ) Modificació. Derogació de la NRE-AT-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC num. 5422, 16/07/2009) Código Técnico de la EdificaciónReal Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) (Correccio errades: BOE núm. 22 / 25/01/2008 ) *Modificació. Real Decreto 1371 de 19 de octubre de 2007 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254, 23/10/2007) *Modificació. Orden VIV 984, de 15 de abril de 2009; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 99, 23/04/2009) *Modificació. Real Decreto 173, de 19 de febrero de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 61, 11/03/2010) *Modificació apartat 4 de l'article 4. Real Decreto 410, de 31 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 97, 22/04/2010) *Sentencia de 4 de mayo de 2010, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declara la nulidad del artículo 2.7 del Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación, así como la definición del párrafo segundo de uso administrativo y la definición completa de uso pública concurrencia, contenidas en el documento SI del mencionado Código ; (BOE núm. 184, 30/07/2010) Se modifican determinados documentos básicos del Código Técnico de la Edificación aprobados por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, y el Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre. Orden VIV 984, de 15/04/2009 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 99, 23/04/2009) (Correccio errades: BOE núm. 230 / 23/09/2009 )

RESIDUS D'ENDERROCS I DE CONSTRUCCIÓ

Regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya. Decret 115, de 06/04/1994 ; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 1904, 06/03/1994) Catàleg de residus de CatalunyaDecret 34, de 09/01/1996 ; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 2166, 09/02/1996) * Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC num. 2865, 12/04/1999) Operacions de valorització i eliminació i la llista europea sobre residus.Orden MAM/304/2002, de 08/02/2002 ; Ministerio de Medio Ambiente (BOE Num. 43,19/02/2002) (Correccio errades: BOE 61 / 12/03/2002 ) Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.Decret 21, de 14/02/2006 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006)

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


(Correccio errades: DOGC 4678 / 18/07/2006 ) Modificació. Derogació de la NRE-AT-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC num. 5422, 16/07/2009) Aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. Decret 152, de 10/07/2007 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4924, 12/07/2007) * Prorroga el Pla. Decret 203, de 22 de desembre de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 5533, 24/12/2009) Se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. Real Decreto 105, de 01/02/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 38, 13/02/2008) Finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 8, de 10/07/2008 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5175, 17/07/2008) * Modifica l'article 15. Llei 5, de 20 de març de 2012 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6094, 23/03/2012) S'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. Decret Legislatiu 1, de 21/07/2009 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5430,28/07/2009) * Modifica l'article 21, 24, 28, 60, 62, 65,74, 75, 81, 91, 94, 103 i s’afegeix una disposició final. Llei 9, de 29 de desembre de 2011 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6035, 30/12/2011) S'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. [ENTRA EN VIGOR el 06/08/2010] Decret 89, de 29/06/2010 ; Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC Num. 5664,06/07/2010) Residuos y suelos contaminados. Ley 22, de 28/07/2011 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 181, 29/07/2011) * Modificació. Real Decreto Ley 17, de 4 de mayo de 2012 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 108, 05/05/2012) * Modificació. Ley 11, de 19 de diciembre de 2012 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 305, 20/12/2012)

NIDE

La normativa sobre instal·lacions esportives i d'esplai (NIDE) té com a objectiu definir les condicions reglamentàries i de disseny que s'han de considerar en la construcció d'instal·lacions esportives.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS

REGLAMENTARIAS FÚTBOL-7

FUT-7

1

INDICE: 0 AMBITO DE APLICACIÓN 1. TAMAÑO DEL CAMPO 2. BANDAS EXTERIORES Y SEGURIDAD. ÁREA AUXILIAR 3. TRAZADO DEL CAMPO 4. ALTURA LIBRE DE OBSTÁCULOS 5. ORIENTACIÓN SOLAR 6. ILUMINACIÓN 7. SUPERFICIE DE JUEGO

7.1 Superficies de juego de hierba natural 7.2 Superficies de juego de hierba natural y artificial. Sistema hibrido o

mixto 7.3 Superficies de juego de hierba artificial 7.4 Superficies de juego de tierra compactada

8. LA PORTERÍA 8.1 El marco 8.2 La red 8.3 Los elementos de sujeción de la red

9. EL BALÓN 10. BANDERINES 11. BANCOS DE JUGADORES. 12. BANCOS DE ÁRBITROS 13. MARCADOR 14. CERRAMIENTO, REDES DE PROTECCIÓN Y ELEMENTOS DE SEPARACIÓN

14.1 CERRAMIENTO 14.2 REDES DE PROTECCIÓN 14.3 ELEMENTOS DE SEPARACIÓN DE ESPECTADORES DEL CAMPO DE

JUEGO 15. MEGAFONIA 16. EQUIPOS DE PROTECCIÓN DE JUGADORES Y PORTEROS 17. ESPACIOS AUXILIARES PARA LOS DEPORTISTAS

17.1 VESTUARIOS, ASEOS DE DEPORTISTAS, ENTRENADORES 17.2 VESTUARIOS, ASEOS DE ÁRBITROS 17.3 ENFERMERÍA – PRIMEROS AUXILIOS 17.4 ALMACÉN DE MATERIAL DEPORTIVO

18. ESPACIOS AUXILIARES SINGULARES 18.1 OFICINAS DE ADMINISTRACIÓN 18.2 VESTUARIOS DE PERSONAL 18.3 ALMACÉN DE CONSERVACIÓN Y MANTENIMIENTO 18.4 ESPACIOS PARA AUTORIDADES Y PERSONALIDADES 18.5 ESPACIOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN

19. ESPACIOS PARA LOS ESPECTADORES 20. ACCESIBILIDAD

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

2

21. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA 22. FIGURAS FUT-7-1 EL CAMPO DE JUEGO

FUT-7-2 LA PORTERÍA FUT-7-2A POSTES Y SUJECCIÓN DE LA RED FUT-7-3 SECCIONES TRANSVERSALES DE POSTES DE LA PORTERÍA FUT-7-4 ÁREA DE ESQUINA Y BANDERÍN FUT-7-5 LAS METAS FUT-7-6 EL BALÓN

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

3

0 AMBITO DE APLICACIÓN La presente Norma Reglamentaria es de aplicación en todos aquellos campos que se realicen total o parcialmente con fondos del Consejo Superior de Deportes para la práctica del fútbol-7 y para la celebración de competiciones de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Es competencia de dicha Federación deportiva la homologación de cada instalación para la organización de competiciones oficiales de fútbol-7 a nivel nacional e internacional de selecciones nacionales. Este documento ha sido elaborado con la finalidad de normalizar los aspectos reglamentarios de toda instalación útil para la práctica de ese deporte, para lo cual se han tenido en cuenta los Reglamentos Internacionales vigentes y se ha sometido a consulta de la Real Federación Española de Fútbol. 1. TAMAÑO DEL CAMPO El campo de juego es un rectángulo de dimensiones entre los límites que se indican a continuación:

DIMENSIONES DEL CAMPO Longitud

(Líneas de banda) (m)

Anchura (Líneas de meta)

(m)

Máximo 65 45

Mínimo 50 30

Véase la figura FUT-7-1. 2. BANDAS EXTERIORES Y SEGURIDAD Para facilitar el desarrollo del juego y la seguridad por parte de jugadores, alrededor del campo de juego habrá un espacio libre de obstáculos de 1,5 m de anchura como mínimo, al exterior de las líneas de banda y al exterior de las líneas de meta, con el mismo tipo de superficie deportiva que el terreno de juego. Es recomendable que el espacio libre tras las líneas de meta sea de 2,50 m de anchura. 3. TRAZADO DEL CAMPO El trazado del campo de juego será conforme con la figura FUT-7-1. Todas las líneas de marcas tendrán como máximo 12 cm de anchura y es recomendable que sean como mínimo de 10 cm, de color generalmente blanco de forma que se distingan claramente del color del terreno de juego. Las marcas en ningún caso se harán mediante surcos en el terreno de juego. Todas las líneas forman parte de la superficie que delimitan.

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

4

Las pinturas y substancias que se utilicen para el marcaje del campo no contendrán productos químicos tóxicos para jugadores y mantenedores del campo, solo se admitirán productos que el fabricante y proveedor declaren como no tóxicos de acuerdo con la legislación vigente y en los que se especifique la forma de uso, así como las protecciones requeridas en su uso (guantes, protección de los ojos, lavado de los contactos con la piel, etc.). En cualquier caso la cal (hidróxido de calcio) no se utilizará en ningún caso ya que puede causar quemaduras e irritaciones graves en la piel y los ojos en contacto con ella. 4. ALTURA LIBRE DE OBSTÁCULOS Será de 15 m como mínimo sobre el campo de juego y las bandas exteriores de seguridad. 5. ORIENTACIÓN SOLAR El eje longitudinal del campo será N-S preferentemente, admitiéndose una variación comprendida entre NE-SO y NO-SE. 6. ILUMINACIÓN La iluminación artificial será uniforme y de manera que no provoque deslumbramiento de los jugadores, del equipo arbitral ni de los espectadores. Contará con los siguientes niveles mínimos de iluminación horizontal, rendimiento de color y máximos de deslumbramiento (GR) en el área de juego, de acuerdo con los criterios de la norma UNE-EN 12193 “Iluminación de instalaciones deportivas”, los cuales se indican a continuación:

NIVELES MÍNIMOS DE ILUMINACIÓN FÚTBOL (Exterior)

NIVEL DE COMPETICIÓN

Iluminancia horizontal Rend. Color (Ra)

GR Emed

(lux) Uniformidad

Emin/ Emed

Competiciones internacionales y nacionales alto nivel 500 0,7 80 50

Competiciones regionales, entrenamiento alto nivel 200 0,6 60 50

Competiciones locales, entrenamiento y recreativo 75 0,5 60 55

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

5

Para retransmisiones de TV color y grabación de películas se requiere un nivel de iluminancia vertical en función de la velocidad de la acción y la dimensión del objeto, en la citada norma UNE-EN 12193, los deportes se han clasificado, en ese sentido, en tres grupos A, B y C; el fútbol-7 no se cita, no obstante por analogía se incluye en el mismo grupo que el fútbol 11, el grupo B. El valor de la iluminancia vertical varia con la distancia de la cámara al objeto, para determinarlo véase el siguiente gráfico:

Nivel de iluminación vertical a mantener en función de la distancia máxima de tiro de las cámaras (UNE-EN-12193) La iluminación debe conseguir un buen índice de reproducción cromática, para lo cual su rendimiento de color será Ra 60 como se indica en la tabla anterior, no obstante se recomienda que sea igual o mayor de 80. Así mismo la temperatura de color debe estar entre 4000º K y 6500ºK. Para televisión de alta definición (HD) los niveles son de mayor exigencia. Los báculos ó las torres de iluminación no se colocarán en ningún caso en las bandas exteriores de seguridad, las cuales estarán libres de obstáculos. La distribución de los báculos ó de las torres de iluminación será en dos líneas paralelas a las líneas de banda a una distancia mínima de ellas de 4 m, disponiendo tres ó cuatro en cada línea, la colocación lateral de las luminarias proporciona una buena uniformidad. Para evitar el deslumbramiento a los porteros y asegurar una buena iluminación de la portería y su área, no se colocarán báculos de iluminación en el sector comprendido entre dos rectas que tenga como centro el punto medio de la línea de meta y dichas rectas formen un ángulo de 10º a un lado y al otro de dicha línea de meta.

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

6

La altura de montaje de las luminarias en los báculos ó torres de iluminación para que no haya deslumbramiento, será como mínimo de 15 m, en cualquier caso el ángulo formado por la línea que va desde la línea de montaje de las luminarias a la línea central del campo será como mínimo de 25º. Cuando existan graderíos, los báculos ó torres se instalarán tras ellos, si el graderío lo permite por su aforo limitado, o bien en las cuatro esquinas, en este caso y para evitar el deslumbramiento de los porteros y asegurar una buena iluminación de la portería y su área, se colocarán en el sector opuesto al campo formado por dos rectas que partiendo del centro de la línea de meta y del centro de la línea de banda, forman 15º y 5º respectivamente con dichas líneas. El ángulo formado por la línea que va desde la línea de montaje de las luminarias al centro del campo será como mínimo de 25º. 7. SUPERFICIE DE JUEGO Son aptas las superficies de juego de hierba natural, hierba natural y artificial (Sistema hibrido), hierba artificial y de tierra. En competiciones nacionales la superficie de juego será de hierba natural, no obstante podrá ser de hierba artificial o sistema híbrido en competiciones, cuando así lo autorice la Real Federación Española de Fútbol o la Organización Deportiva correspondiente, si así lo permite el reglamento de la competición. En competiciones regionales, de aficionados y juveniles la superficie de juego será preferentemente de hierba natural, podrá ser de hierba artificial cuando así lo autorice la Real Federación Española de Fútbol o la Organización Deportiva correspondiente, si así lo permite el reglamento de la competición. La superficie de juego será plana con ligera pendiente y drenaje suficiente para evacuación del agua de lluvia, será lisa, exenta de hoyos e irregularidades, blanda y no abrasiva. 7.1) Superficies de juego de hierba natural Las superficies de juego de hierba natural, dependiendo del ámbito de la actividad deportiva (Local, recreativo, regional, nacional o internacional) y de la intensidad de uso (Baja, media o alta) deberán cumplir los requisitos o especificaciones de calidad que se indican en la norma NIDE FUT- fútbol a la entrega del campo, los cuales se mantendrán en el tiempo con las mismas características mediante la conservación y el mantenimiento oportuno. Para conseguir los anteriores estándares de calidad de la superficie deportiva de hierba natural para fútbol, el sistema de construcción y la cubierta vegetal (La mezcla de especies apropiadas “Festuca arundinácea”, “Poa pratensis”, “Lolium perenne” “Bermuda”) deben cumplir las especificaciones de la citada norma teniendo en cuenta las condiciones climáticas donde se sitúe el campo, las características del subsuelo y el nivel antes indicado (Nivel básico, normal o alto).

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

7

Para las superficies de hierba natural se dispondrá un sistema de riego, perimetral, preferiblemente automático y una red de drenaje. El sistema de riego automático cumplirá los requisitos de la norma UNE 41952-2 “Sistemas de riego automático en superficies de hierba natural para fútbol y rugby”. Los aspersores que se sitúen dentro del campo de juego serán aspersores emergentes enterrados sobresaliendo de la superficie de hierba natural solamente durante el riego, podrán llevar una tapa superior con hierba natural por seguridad, en cualquier caso no presentarán riesgos de tropiezos, enganches o choque de los jugadores con su parte fija o móvil. Así mismo se preverá un depósito para riego que además recogerá las aguas procedentes del drenaje para mejor uso y gestión del agua. Las actuaciones de conservación y mantenimiento de la superficie de hierba natural se realizarán para que las propiedades iniciales de la superficie deportiva se mantengan con el uso y el tiempo. 7.2) Superficies de juego de hierba natural y artificial. Sistema hibrido o mixto. Las superficies de juego de hierba natural y artificial denominados sistemas híbridos o mixtos, consisten en sistemas que mediante fibras artificiales insertadas en el terreno o en bases sintéticas porosas y drenantes extendidas sobre el terreno, permiten el crecimiento de la hierba natural entre ellas. Dichos sistemas pretenden un mejor enraizamiento de la hierba natural, mayor resistencia al arrancamiento de la superficie de hierba por la acción de las botas de los jugadores, mayor uniformidad y regularidad de la superficie, mejorar la reducción de fuerzas, evitar la compactación de la superficie, reducir el mantenimiento, etc. Dichos sistemas actualmente están en pleno desarrollo. Las superficies de juego de hierba natural y artificial (Sistema hibrido o mixto) deberán cumplir las mismas especificaciones que las superficies de hierba natural indicadas en el punto anterior. 7.3) Superficies de juego de hierba artificial Las superficies de hierba artificial apenas necesitan labores de conservación y mantenimiento y no tienen límites en cuanto al nº de horas de uso como ocurre en las de hierba natural, son por tanto idóneas para campos de entrenamiento y con un grado intenso de utilización. Las superficies de juego de hierba artificial generalmente están compuestas de un tejido soporte al cual se fijan y de él sobresalen las fibras de hierba artificial, entre las cuales se rellena el espacio existente con material granular suelto constituido normalmente por arena y caucho, todo esto se coloca sobre una capa base que puede ser de aglomerado asfaltico o de zahorras compactadas. Las superficies de juego de hierba artificial para fútbol-7 suelen tener las características que se indican en la tabla siguiente:

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

8

HIERBA ARTIFICIAL

FÚTBOL

RELLENO ALTURA DE

LA FIBRA (mm)

TIPO DE FIBRA ALTURA DE RELLENO

(%)

Arena + granulado de caucho

40 – 65 Fibrilada /

Monofilamento 60 – 80

Las superficies de juego de hierba artificial también incluyen en ocasiones, una capa o base elástica intermedia sobre la capa base al objeto de mejorar la reducción de fuerzas en la interacción deportista-superficie deportiva, consiguiendo así una buena absorción de impactos, no obstante pueden no incluir la indicada base elástica siempre que la hierba artificial y el relleno de gránulos de caucho proporcionen los niveles de absorción de impactos requerido, sin embargo se debe considerar que con la base elástica el comportamiento de la superficie deportiva es más uniforme durante la vida útil de la superficie deportiva. Las capas o bases elásticas pueden ser prefabricadas o “in situ”. La construcción de la superficie de hierba artificial requiere previamente la excavación del terreno natural de base eliminando toda la vegetación y tierra vegetal existente, llegando hasta el nivel del firme y preparando su superficie, lo cual constituirá el subsuelo de la construcción. Cuando se necesiten realizar rellenos para conseguir el nivel requerido o para sustituir terrenos inconsistentes se harán los rellenos mediante capas de zahorras compactadas para conseguir la capacidad portante necesaria, esta capa se denomina sub-base. Sobre el terreno natural preparado o subsuelo o sobre la sub-base se dispone la base o capa soporte, para lo cual hay dos tipos de construcciones:

- Construcción con capa soporte ligada y drenaje horizontal: Consistente en realizar una primera capa soporte o capa base no ligada mediante la aportación de una capa de zahorras compactadas y sobre ella se extiende una segunda capa soporte o capa base ligada de aglomerado asfáltico con una correcta planimetría y con pendientes hacia las canaletas perimetrales de recogida de agua de lluvia y/o riego para drenaje horizontal al ser esta capa impermeable, las pendientes serán superiores a 0,5% e inferiores a 1%. Sobre la capa de aglomerado asfaltico se instala, en su caso, la capa o base elástica y por último la superficie de hierba artificial y el relleno. Para obtener la planeidad y regularidad necesaria de la superficie deportiva, la capa base de zahorras y el aglomerado asfáltico tendrán la planimetría requerida.

- Construcción con capa soporte no ligada y drenaje vertical: Consistente en realizar una capa soporte o capa base no ligada mediante la aportación de una capa de zahorras compactadas y bajo ella una red de drenaje de recogida de agua de lluvia y/o riego al ser esta solución permeable. La red de drenaje se

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

9

realiza con zanjas de drenaje rellenas con material filtrante y tubos de drenaje, también se dispone una lámina geotextil para evitar el lavado de material fino de la capa soporte a la zanjas de drenaje. En este caso, si funciona correctamente el drenaje, no es estrictamente necesario disponer las pendientes en la superficie deportiva. Sobre la capa soporte no ligada se instala, en su caso, la capa o base elástica y por último la superficie de hierba artificial. Para obtener la planeidad y regularidad necesaria de la superficie deportiva, la capa base de zahorras y el aglomerado asfaltico tendrán la planimetría requerida.

En cuanto al criterio para decidir por uno u otro tipo de construcción conviene indicar que las construcciones con capa soporte no ligada suelen ser más económicas que las construcciones con capa soporte ligada, no obstante podrían tener menor nivel de estabilidad dimensional a causa de asientos potenciales si no cuenta con un buen diseño o no se han considerado bien las características del terreno y del lugar, o no han tenido un buen control de calidad de los materiales y la construcción. En cualquier caso para una correcta decisión y un buen diseño que asegure el buen comportamiento de la superficie a largo plazo, es conveniente realizar un estudio geotécnico de los terrenos disponibles para conocer el tipo de suelo, su resistencia, composición, contenido de agua, capacidad de drenaje, nivel freático y su potencial de expansividad por desecación/humectación, así como otras características importantes. Esta etapa de evaluación inicial del emplazamiento es una parte esencial del diseño. Las superficies de juego de hierba artificial para fútbol-7 según el nivel de la actividad deportiva (Local, recreativo, regional, nacional) deberán cumplir los requisitos o especificaciones de calidad que se indican en la norma NIDE “FUT- Fútbol” para este tipo de superficies, tanto para aprobación de tipo en laboratorio como para ensayos “in situ”. Dichas especificaciones se mantendrán en el tiempo con las mismas características mediante la conservación y el mantenimiento oportuno. Para la arena como material de relleno de la hierba artificial se exige:

- Contenido en peso de SiO2 96%, CaO 3% - Forma: cantos redondeados o esféricos - Granulometría: 80% del peso estará entre 0,16 mm y 1,25 mm

Las superficies de hierba artificial dispondrán de una banda perimetral exterior a las bandas exteriores de seguridad, pavimentada y de al menos 1 m de anchura. Para preparación del campo de juego de hierba artificial, enfriándolo y haciéndolo la superficie más suave al roce, estarán dotadas de sistema de riego, preferiblemente automático y de un drenaje al menos perimetral con canaleta situada en el borde externo de las bandas de seguridad y el borde interno de la banda perimetral exterior. El sistema de riego podrá ser mediante cañones de agua dispuestos perimetralmente y fuera de las bandas exteriores, sin aspersores dentro del campo y, si fuera necesario, colocando aspersores emergentes enterrados, exteriormente para cubrir las zonas donde no lleguen los cañones. La caída del agua de riego no producirá desplazamiento

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

10

del relleno para lo cual la inclinación y la presión del agua será la adecuada. Otra opción es el sistema de riego mediante aspersores situados dentro del campo de juego, en ese caso serán aspersores emergentes enterrados, sobresaliendo de la superficie de hierba artificial solamente durante el riego y llevando una tapa superior con la superficie de hierba artificial por seguridad, en cualquier caso no presentarán riesgos de tropiezos, enganches o choque de los jugadores con su parte fija o móvil. Esta opción puede presentar riesgos para los jugadores a medio y largo plazo así como mayor complejidad de conservación y mantenimiento. 7.4) Superficies de juego de tierra compactada Las superficies de juego de tierra compactada están formadas por varias capas constituidas por mezclas granulares de áridos de diferentes tamaños de grano estabilizados mecánicamente por compactación, generalmente sin substancias de ligado excepto agua. Las superficies de juego de tierra compactada solamente son aceptables en instalaciones básicas, para uso recreativo y competiciones de ámbito local y/o regional. Las superficies de juego de tierra deberán cumplir los requisitos siguientes:

REQUISITOS CAMPOS DE TIERRA COMPACTADA

Uniformidad / Planeidad, (mm) En una distancia de 3m 10

Infiltración / Drenaje (mm/h) 10 Bote del balón (%) (Caída desde 3 m)

35-65

Rodadura del balón (m) > 10 Dureza (g) <140

Tracción (Nm) 35 Pendientes transversales máximas (%) 1

Los ensayos se realizarán con los métodos de ensayo que indica la norma UNE 41951-1 “Superficies deportivas de hierba natural” Además se observará lo siguiente:

- El pavimento de tierra no contendrá sustancias tóxicas o nocivas para la salud. - Sus materiales constituyentes no deben ocasionar manchas persistentes ni

desteñir. - No debe contener materiales arcillosos. - No habrá granos de tamaño mayor de 1 mm y el porcentaje en peso de granos

de tamaño entre 0,5 mm y 1 mm será inferior al 25% para evitar peligro de lesión por abrasión.

Las superficies de tierra dispondrán de un sistema de riego para mejorar la dureza del campo y evitar la formación de polvo. y Así mismo dispondrán de una red de drenaje en caso de que el terreno de base no sea suficientemente permeable (permeabilidad inferior a 70 mm/h).

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

11

Las actuaciones de conservación y mantenimiento de la superficie de juego de tierra compactada son imprescindibles para mantener el campo en perfectas condiciones evitando su compactación e irregularidades en el mismo que lo harían duro, con riesgo de lesiones de articulaciones y por tanto peligroso para los deportistas. Se realizarán las operaciones de conservación y mantenimiento (Descompactado, nivelación, aporte o sustitución de la capa superior, etc.) para que las propiedades iniciales de la superficie deportiva se mantengan con el uso y el tiempo. 8. LA PORTERÍA El campo de juego de fútbol-7 estará equipado con dos porterías, se colocan en el centro de la línea de meta, sus medidas interiores son 2 m de alto por 6 m de ancho. Véase la figura FUT-7-2. Cumplirá las normas de la Real Federación Española de Fútbol y los requisitos de resistencia y estabilidad que indica la norma UNE EN-748 “Porterías de fútbol” El montaje, la instalación y el mantenimiento se realizarán de acuerdo con las instrucciones que facilitará el fabricante. Las porterías dispondrán de la documentación que indica que cumplen los requisitos de estabilidad y resistencia de la citada norma, así como el nombre del fabricante. La portería consta de marco, elementos de sujeción de la red y la red. 8.1 EL MARCO El marco está compuesto por los postes y el travesaño, construidos del mismo material (acero, aleación ligera o material plástico) de material no corrosivo o protegido de la corrosión. Será preferentemente de sección circular o elíptica, los de sección cuadrada o rectangular tendrán las esquinas redondeadas con un radio de 3 mm al menos. La dimensión máxima de la sección transversal será 12 cm y mínima 10 cm, los postes y el travesaño tendrán la misma sección, su dimensión máxima será la misma que la de la línea de meta. Véase la figura FUT-7-3. Los postes de la portería deben estar firmemente fijados al suelo por medio de cajetines en bloques de hormigón, en caso de que la portería sea portátil tendrá un marco a suelo con sistema de anclaje al terreno que le proporcionará seguridad antivuelco o un contrapeso fijo que, así mismo, le proporcionará seguridad antivuelco, este sistema puede incluir ruedas laterales en el marco a suelo para facilitar el traslado de la portería. También se pueden utilizar porterías abatibles lateralmente para campos transversales, de forma que al plegarse dejen libre la banda de seguridad del campo principal, dichos sistemas dispondrán de ejes anclados en bloques de hormigón, ruedas para el giro y elementos de fijación del sistema para la posición de juego. Véase la figura FUT-7-2A. Cualquier solución cumplirá los requisitos de resistencia y estabilidad que exige la norma antes citada UNE EN-748.

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

12

Entre los postes y las barras del marco a suelo, si existe, no debe quedar espacio libre. La sección transversal del marco a suelo no sobresaldrá de los postes y estará redondeada con un radio de al menos 30 mm. 8.2 LA RED De malla cuadrada, puede realizarse con hilos de fibras naturales o sintéticas, el diámetro del hilo será de 2 mm como mínimo, el ancho de la malla será como máximo de 12 cm. Véase la figura FUT-7- 2. 8.3 LOS ELEMENTOS DE SUJECCIÓN DE LA RED La red debe estar fija a los postes y al travesaño sin estar tensa para evitar que el balón que penetre en ella pueda rebotar al exterior y de forma que el balón no pueda pasar por algún hueco entre ella y los postes. Las sujeciones de la red a los postes y al travesaño deben estar diseñadas de tal forma que no puedan dañar a los jugadores, para ello se exige que las aberturas no excedan de 5 mm y no se usarán ganchos de acero. La red puede estar sujeta superiormente por una cuerda soporte fijada en mástiles o elementos similares a una distancia de cada poste de 1 m en el sentido de la línea de meta y de 2 m en sentido perpendicular. Véase la figura FUT-7-2A. La red debe estar fijada al suelo (mediante cuerda lastrada o puntos de fijación que no sobresalgan de la superficie del campo) o al marco trasero a suelo, para evitar que el balón pase a su través, en cualquier caso no estorbarán al guardameta. Cuando se utilicen soportes traseros para la red estos no sobresaldrán del marco de la portería. El sistema de sujeción será tal que un balón que entre en la portería no pueda rebotar en las partes constituyentes de la misma. 9. EL BALÓN Esférico formado por una cubierta de cuero o material sintético adecuado. Tendrá una circunferencia entre 66 y 62 cm, un peso entre 390 g y 340 g y una presión equivalente a 0,4 – 0,6 atmósferas (400 – 600 g/cm²) al nivel del mar, al comienzo del partido. No se emplearán en su construcción materiales que puedan constituir un peligro para los jugadores. Véase la figura FUT-7-6.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

13

10. BANDERINES En cada esquina del campo se colocará un poste con un banderín, el poste no será puntiagudo y su altura será de 1,00 m como mínimo. Véase la figura FUT-7-4. En cada extremo de la línea media del campo se podrán colocar opcionalmente a una distancia mínima de 1 m al exterior de la línea de banda. 11. BANCOS DE JUGADORES Los bancos para jugadores reservas, técnicos etc. se situarán paralelos a la línea de banda y a una distancia mínima de dicha banda de 2 m. Así mismo se colocarán a una distancia mínima de 5 m de la línea de medio campo. Es recomendable que dispongan de respaldo. Los bancos deben estar al nivel de la superficie de juego y no por debajo de ella. Se preverán dimensiones de banco para un mínimo de 7 personas sentadas o para el número que indique el Reglamento de la Competición de que se trate. Los bancos deben estar protegidos de las inclemencias meteorológicas o de objetos lanzados por los espectadores, si existen, esta protección puede ser de material transparente siempre que cumpla eficazmente su función. Se situarán de forma que no sean accesibles a los espectadores. Los bancos pueden ser fijos o desmontables, en caso de ser desmontables o móviles deberán estar firmemente fijados al suelo durante su uso por razones de seguridad, 12. BANCOS DE ÁRBITROS Los bancos para árbitros se situarán entre los dos bancos de jugadores, alineados con ellos y en la prolongación de la línea media del campo. Los bancos de árbitros estarán al nivel de la superficie de juego y no por debajo de ella. Dispondrán de protección frente a las inclemencias meteorológicas y/o de objetos lanzados por los espectadores, si los hubiera, esta protección puede ser de material transparente siempre que cumpla eficazmente su función. Se situarán de forma que no sean accesibles a los espectadores ni impidan la visión de los mismos. Se preverán dimensiones de banco para 3 personas sentadas en competiciones deportivas nacionales. Los bancos pueden ser fijos o desmontables, en caso de ser desmontables o móviles deberán estar firmemente fijados al suelo durante su uso por razones de seguridad, Los requisitos de este punto son obligatorios en competiciones deportivas nacionales y son recomendables en otras competiciones.

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

14

13. MARCADOR El marcador se colocará en situación de perfecta visibilidad para árbitros, jugadores y público. El marcador indicará el tiempo del encuentro, los nombres de los equipos y los goles válidos según se originen. 14. CERRAMIENTO, REDES DE PROTECCIÓN Y ELEMENTOS DE

SEPARACIÓN DE ESPECTADORES DEL CAMPO DE JUEGO 14.1 CERRAMIENTO En campos de fútbol-7 sin instalaciones para espectadores, para evitar la pérdida de balones y el riesgo de balonazos, debe disponerse un cerramiento perimetral de altura suficiente al exterior de las bandas de seguridad. El cerramiento perimetral, podrá consistir en malla metálica o redes y postes metálicos galvanizados, será resistente al impacto de balones, los elementos metálicos serán resistentes a la corrosión y tendrá al menos una altura de 6 m en tras las líneas de meta y de 2 m en las líneas de banda. Cuando existan instalaciones para espectadores el cerramiento perimetral no se instalará en los lados que dispongan de graderío o se dispondrá sobre el graderío si su altura es inferior a 6 m tras las líneas de meta o 2 m tras las líneas de banda hasta completar dichas alturas respectivamente. Cuando el cerramiento perimetral separe el campo de juego de otra propiedad o vía pública, se recomienda disponer un cerramiento rígido cuya altura tras las líneas de meta y de banda serán, como mínimo, de 6 m respectivamente. En cualquier caso se evaluarán los riesgos de salida de balones adecuando la altura del cerramiento perimetral para evitar dicho riesgo. 14.2 REDES DE PROTECCIÓN En campos con instalaciones para espectadores, al objeto de proteger a los jugadores de objetos lanzados por el público y detener balones, se valorará la colocación de redes tras las líneas de meta al exterior de las bandas de seguridad exteriores. Las redes tendrán un ancho de malla máxima de 5 cm x 5 cm, serán de color negro, estarán suspendidas a lo largo de toda la anchura del campo de juego, tendrán una altura mínima de 6 m, llegarán hasta el suelo y no estarán tensadas para evitar rebotes. 14.3 ELEMENTOS DE SEPARACIÓN DE ESPECTADORES DEL CAMPO

DE JUEGO Los campos de fútbol-7 estarán circundados perimetralmente por una valla o pasamanos de 1 m a 1,10 m de altura, fija al suelo, que tendrá por finalidad separar el terreno de juego de la zona destinada a los espectadores. En competiciones y entrenamientos infantiles de niños y niñas de 10 años y menores, para reducir el riesgo de golpe por impacto de la cabeza o cuello de niños y niñas contra el pasamanos de las vallas situadas tras las líneas de meta a distancia inferior a 2,50 m de la línea de meta, dicho pasamanos deberá disponer de un elemento de protección que proporcionará

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

15

una amortiguación (Absorción de impactos) que no excederá de 500 m/s² (50g), según método de ensayo UNE EN 913, Anexo C. 15. MEGAFONÍA En instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones nacionales de alto nivel, la instalación deportiva deberá contar con instalación de megafonía. El sistema de megafonía debe posibilitar su utilización en casos de emergencia y estar diseñado para hacer automáticamente avisos en caso de emergencia, tanto a deportistas como a los espectadores. 16. EQUIPOS DE PROTECCIÓN DE JUGADORES Y PORTEROS Los jugadores y los porteros utilizarán espinilleras bajo las medias, estas deberán ser de un material apropiado que les ofrezca protección. Las espinilleras como equipo de protección individual cumplirán la norma armonizada UNE-EN 13061:2010. “Ropas de protección. Espinilleras para futbolistas. Requisitos y métodos de ensayo”. Además podrán utilizar otros equipos de protección que no sean peligrosos para el resto de jugadores. Estos podrán ser protectores de cabeza, máscaras faciales, protectores de brazos, rodilleras y guantes de portero. Los guantes de portero como equipo de protección individual cumplirán la norma armonizada UNE-EN 16027:2012 Ropa de protección. Guantes de protección para porteros de fútbol. 17. ESPACIOS AUXILIARES PARA LOS DEPORTISTAS 17.1 VESTUARIOS, ASEOS DE DEPORTISTAS, ENTRENADORES Se dispondrán, como mínimo dos vestuarios independientes, uno para cada equipo, los cuales deberán estar separados de los espacios para el público y próximos al campo de juego. Los vestuarios dispondrán de zona de cambio de ropa con bancos y perchas, zona de duchas con espacio para secado y zona de aseos con cabinas de inodoros y lavabos, así mismo tendrán la posibilidad de ser cerrados con llave. Los vestuarios tendrán entradas independientes de otras zonas desde el campo de juego, cada vestuario estará previsto para un nº de 15 usuarios. Los vestuarios tendrán las características siguientes:

Zona de cambio de ropa de los jugadores, equipada con bancos fijos con una longitud mínima 0,65m/usuario, percheros o armarios guardarropa y pizarra. Zona de masajes con, al menos, dos camillas para masaje, con máquina de hielo y frigorífico. Zona de duchas, con suelo antideslizante e impermeable, con un nº mínimo de 6 duchas.

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

16

Zona de inodoros (mínimo 2), urinarios (mínimo 2), lavabos con espejos (mínimo 2) y secadores de pelo (mínimo 2).

El resto de características de dichos espacios será según lo indicado en el apartado vestuarios-aseos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”. Por motivos de seguridad puede ser necesario dotar la salida de jugadores desde vestuarios al campo de juego de un túnel de protección respecto del graderío de espectadores, que podrá ser extensible. 17.2 VESTUARIOS, ASEOS DE ÁRBITROS Se dispondrá un vestuario para árbitros, que podrá utilizarse, cuando no haya competición, como vestuario de entrenadores, monitores o profesores, así mismo tendrá la posibilidad de ser cerrado con llave. Este vestuario dispondrá de zona de cambio de ropa con bancos y perchas, zona de duchas con espacio para secado y zona de aseos con cabinas de inodoros y lavabos. En competiciones de alto nivel deportivo la zona de cambio se dotará como mínimo para 4 personas. En el mismo vestuario o anexo a él habrá una zona para redacción de actas, informes, etc. con el mobiliario apropiado. Las características de dichos espacios será según lo indicado en la norma NIDE “Campos grandes y atletismo” en el apartado vestuarios-aseos. Por motivos de seguridad debe dotarse la salida de árbitros desde vestuarios al campo de juego de un túnel de protección respecto del graderío de espectadores, que podrá ser extensible. 17.3 ENFERMERÍA – PRIMEROS AUXILIOS Se dispondrá de forma que el acceso a ella desde el campo de juego sea fácil y contará con una rápida salida hacia el exterior a los vehículos de emergencia para evacuación de accidentados, lesionados o enfermos. Los espacios de circulación y puertas tendrán la suficiente anchura para el paso de camillas, los pasillos tendrán un ancho mínimo de 2,25 m y las puertas 2,20 m. Estará equipada con una mesa de exploración, camilla, una mesa escritorio, sillón, un armario botiquín, perchero y el equipo de material médico imprescindible para los primeros auxilios. La sala de primeros auxilios deberá estar disponible tanto para los deportistas como para el público si no existe otra específica para el público. El resto de características será según lo indicado en el apartado vestuarios-aseos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”. 17.4 ALMACÉN DE MATERIAL DEPORTIVO Se dispondrá un almacén de material deportivo de tamaño suficiente para guardar material deportivo de fútbol y se podrá cerrar con llave. Dispondrá de acceso fácil o directo desde el campo de juego sin obstáculos, cumplirá los requisitos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

17

18. ESPACIOS AUXILIARES SINGULARES 18.1 OFICINAS DE ADMINISTRACIÓN

Son los espacios destinados a las personas encargadas de la gestión administrativa de la instalación deportiva. Su tamaño estará de acuerdo con el tamaño de la instalación deportiva a la que sirve. Cumplirá los requisitos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”. 18.2 VESTUARIOS DE PERSONAL Los vestuarios de personal serán de un tamaño en función del número de personas que participan en la conservación, mantenimiento y preparación del campo de juego, limpieza, mantenimiento de instalaciones técnicas, etc. Estos vestuarios se dispondrán separados del área de vestuarios de deportistas y de árbitros. 18.3 ALMACÉN DE CONSERVACIÓN Y MANTENIMIENTO Se dispondrá un almacén o almacenes para maquinaria, utensilios, productos, etc. de conservación y mantenimiento del campo de juego y de la instalación deportiva con dimensiones suficientes y se podrá cerrar con llave. Dispondrá de acceso fácil o directo desde el campo de juego sin obstáculos, cumplirá los requisitos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”. 18.4 ESPACIOS PARA AUTORIDADES Y PERSONALIDADES En grandes instalaciones deportivas se dispondrá una zona de recepción y estancia de autoridades y personalidades, que se encontrará cerca de la Tribuna de autoridades a modo de antepalco. Así mismo se dispondrá de plazas de aparcamiento con zona de acceso diferenciado y entrada directa al interior de la instalación y cerca de la zona de recepción. 18.5 ESPACIOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN En grandes instalaciones deportivas donde se desarrollen importantes eventos deportivos se dispondrán espacios para los representantes de los medios de comunicación y las instalaciones que requieren, dichos espacios estarán separados de las zonas de espectadores y con accesos independientes. Para competiciones de alto nivel, así mismo, se requiere que la instalación deportiva disponga de entrada diferenciada para los medios de comunicación con zona de recepción y de los siguientes espacios.

Tribunas para la prensa .

NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

18

Cabinas para comentaristas de radio y TV. Espacios para cámaras de TV. Salas de trabajo de medios de comunicación. Sala de conferencias de prensa. Sala de trabajo para la prensa. Zona mixta que permita a los representantes de los medios de comunicación hablar y/o entrevistar a los jugadores. Aparcamiento reservado para medios de comunicación.

Las características y requisitos de esos espacios se indican en la norma NIDE Fútbol-FUT 19. ESPACIOS PARA LOS ESPECTADORES

Los espacios para los espectadores permitirán ver las competiciones deportivas que tengan lugar y dispondrán de los espacios auxiliares necesarios como son: vestíbulo/s de acceso con zona y carteles de información, control de accesos, taquillas, bar – cafetería, aseos, guardarropa, etc. Los espacios para espectadores se diseñarán y construirán de forma que sean accesibles para personas con discapacidad de forma no discriminatoria, independiente y segura. Se reservarán plazas para personas de movilidad reducida (1 para usuarios de silla de ruedas por cada 100 plazas o fracción) y cumplirán la normativa nacional, autonómica y local al efecto. Los espacios destinados a los espectadores cumplirán los requisitos del Código Técnico de la Edificación (CTE) y demás normativa vigente, en especial la de espectáculos públicos, accesibilidad e incendios. Asimismo estos espacios cumplirán los requisitos de la norma NIDE “Campos Grandes y Atletismo”. Las instalaciones deportivas para fútbol-7 de alto nivel deben disponer de accesos independientes para jugadores y árbitros distintos de los de público, de forma que no puedan entrar en contacto directo con los espectadores. Todas las localidades para espectadores serán de asientos fijos en el graderío. Los asientos cumplirán la norma UNE-EN 13200-4 “Instalaciones para espectadores. Asientos” La señalización de la instalación deportiva debe facilitar el acceder a los sectores del graderío o al resto de espacios auxiliares existentes (aseos, escaleras, ascensores, enfermería, zonas de restauración, etc.). Así mismo permitirán la orientación para dirigirse a las salidas, sean las ordinarias o de emergencia. El tamaño y las características de la señalización y pictogramas deben ser fácilmente reconocibles por cualquier espectador. El nº de espectadores a prever dependerá del nivel y del carácter del evento deportivo, así como del nº de habitantes de la localidad donde se sitúa la instalación.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2017

R NORMAS


FUT-7

19

Además de lo antes indicado los espacios para espectadores cumplirán los requisitos de la norma NIDE “Campos grandes y atletismo”. 20. ACCESIBILIDAD Las instalaciones deportivas para fútbol se diseñaran y construirán de forma que sean accesibles para personas con discapacidad, de forma no discriminatoria, independiente y segura. Dispondrán de un itinerario exterior accesible a la instalación y de itinerarios accesibles al campo de juego, los espacios deportivos auxiliares (Vestuarios, enfermería, etc.) y los espacios para espectadores. Los citados espacios deportivos, auxiliares y para espectadores serán accesibles, cumplirán los criterios de accesibilidad que se indican en la norma NIDE “Campos Grandes y Atletismo” así como la normativa nacional, autonómica y local al efecto. Se recomienda que cumplan los requisitos de las Normas UNE de “Accesibilidad”. 21. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA - Reglas de juego de fútbol-7, 2008. Real Federación Española de Fútbol. - Programa de calidad FIFA (Fédération Internationale de Football Association) - Normas UNE-EN de “Superficies y Equipamientos deportivos” - Normas UNE-EN de “Iluminación de instalaciones deportivas” - Normas UNE-EN de “Instalaciones para espectadores en instalaciones deportivas” - Normas UNE de “Accesibilidad”

BANCO DE JUGADORES

BANCO DE JUGADORES

500

500

Cotas en centimetrosLas líneas de marcas pueden tener una anchura de 10 a 12 cm.como máximo

600300600

4500 máx. - 3000 mín.

600

600

300

600

1200

6500

máx

. - 5

000

mín

.

60

4800 máx. - 3300 mín.

10150

250

rec.

10 15015

0 m

in

7000

máx

. - 5

300

mín

.

10

250

rec.

150

min

.

minmin

Todas las líneas forman parte de la superficie que delimitan.

200 mín.

ÁREA DE META

EL CAMPODE JUEGOFUT-7-1

BANDERIN

LINEA DE META

ZONA DE FUERA DE JUEGO

LINEA DE MEDIO CAMPO

CIRCULO LIN

EAD

E BA

ND

A

PUNTO DE PENALTY

ÁREA DE PENALTY

BANDERINOPCIONAL

LIN

EAD

E BA

ND

A

BAN

DA

EXTE

RIO

R D

E SE

GU

RID

AD

BANDA EXTERIOR DE SEGURIDAD

BAN

DA

EXTE

RIO

R D

E SE

GU

RID

AD

LINEA DE CAMPO ÁTRAS

FUT-7NORMASREGLAMENTARIAS2017

NIDE R FÚTBOL-7

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


LA PORTERIAFUT-7-2

POSTES Y SUJECCIÓN DE LA REDFUT-7-2A

TRAVESAÑO

POSTE

MALLA RECTA DE MAX. 12 x 12 SIN TENSARDIMETRO DEL HILO 2 mm.mínimo

10 a 12 10 a 12600

200

10 a

12

SECCIONES TRANSVERSALES DE POSTES FUT-7-3 Cotas en centímetros

INTERIORDEL CAMPO

LINEADE META

BANDAEXTERIOR

10-1

2

R=3 mm

SECCION

PLANTA

MASTIL

POSTERED

MASTIL

REDTRAVESAÑO

80

>=150

REDPOSTE

SOPORTE DE RED

80 80

RED

SOPORTE DE RED

SUJECCIONESAL SUELO OCONTRAPESO FIJO

MARCO AL SUELO

Cotas en centímetros


>=150

80

RED

250 mín.

PORTERÍA ABATIBLE

SOPORTE DE RED

Los ejemplos gráficosno presuponen típo

>=15010 mín

45ºCAJETÍNBLOQUE DE HORMIGÓNDRENAJE

50 mín

200 mín.250 recomendado

100 míni


NIDE R FÚTBOL-7

PERIMETRO 62 a 66 cm.PESO 390 a 340 grs.

60

10 a 12

100

10 a 1210 a 12


NIDE R FÚTBOL-7

LAS METASFUT-7-5

ÁREA DE ESQUINAFUT-7-4

ÁREA DE ESQUINA

LINEA DE BANDA

LINEA DE META

BANDERIN

LINEA DE META

INTERIOR DE

LA META

600

10 a 12

10 a 12

EL BALÓNFUT-7-6

POSTE

POSTE FLEXIBLENO PUNTIAGUDO

Cotas en centimetros

Cotas en centimetros

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS

REGLAMENTARIAS FÚTBOL SALA FTS

1

INDICE: 0 AMBITO DE APLICACIÓN 1. TAMAÑO DEL CAMPO

1.1 TAMAÑO DEL CAMPO PARA CIEGOS TOTALES (B1) Y DEFICIENTES VISUALES (B2 y B3)

2. BANDAS EXTERIORES Y SEGURIDAD 3. TRAZADO DEL CAMPO

3.1 TRAZADO DEL CAMPO PARA CIEGOS TOTALES (B1) Y DEFICIENTES VISUALES (B2 y B3)

4. ALTURA LIBRE DE OBSTÁCULOS 5. ORIENTACIÓN SOLAR 6. ILUMINACIÓN 7. PAVIMENTO DEPORTIVO 8. LA PORTERÍA Ó META

8.1 EL MARCO 8.2 LA RED 8.3 LOS ELEMENTOS DE SUJECCIÓN DE LA RED

9. EL BALÓN 10. REDES DE SEGURIDAD 11. MARCADOR Y CROMETRO 12. MEGAFONÍA 13 CIRCUITO CERRADO DE TELEVISIÓN (CCTV) 14 UNIDAD DE CONTROL ORGANIZATIVO (UCO) 15. ESPACIOS ÚTILES AL DEPORTE

15.1 ESPACIOS PARA MESA DE ANOTADORES Y AREA TÉCNICA 16. ESPACIOS AUXILIARES PARA LOS DEPORTISTAS

16.1 VESTUARIOS, ASEOS DE DEPORTISTAS, ENTRENADORES 16.2 VESTUARIOS, ASEOS DE ARBITROS 16.3 VESTUARIO Y SALA DE DELEGADOS 16.4 VESTUARIO DE RECOGEBALONES 16.5 ENFERMERÍA – PRIMEROS AUXILIOS 16.6 ÁREA CONTROL DE DOPAJE 16.7 ALMACÉN DE MATERIAL DEPORTIVO

17. ESPACIOS AUXILIARES SINGULARES 17.1 OFICINAS DE ADMINISTRACIÓN Y SALA DE ACREDITACIÓN 17.2 VESTUARIOS DE PERSONAL 17.3 ZONA DE AUTORIDADES Y PERSONALIDADES 17.4 ESPACIOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN

18. ESPACIOS PARA LOS ESPECTADORES 19. ACCESIBILIDAD 20. BIBLIOGRAFÍA BÁSICA

NIDE 2013

R NORMAS


2

21. FIGURAS

FTS-1: EL CAMPO DE JUEGO FTS-1A: EL CAMPO DE JUEGO MINIFÚTBOLSALA: Escolares en iniciación y categorías benjamín y alevín) FTS-1B: EL CAMPO DE JUEGO CIEGOS TOTALES FTS-1C: LAS VALLAS LATERALES, CIEGOS TOTALES FTS-2: EL ÁREA PENAL FTS-3: EL ÁREA TÉCNICA FTS-4: LA PORTERÍA FTS-4A: LA PORTERÍA, MINIFÚTBOLSALA FTS-5: EL BALÓN FTS-6: ESPACIOS PARA ANOTADORES, ÁREA TÉCNICA Y ÁREA AUXILIAR EXTERIOR PARA COMPETICIONES DE ALTO NIVEL

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


3

0 AMBITO DE APLICACIÓN La presente Norma Reglamentaria es de aplicación en todos aquellos campos de juego de fútbol sala que se realicen total o parcialmente con fondos del Consejo Superior de Deportes para la práctica del fútbol sala y donde se vayan a celebrar competiciones de la Real Federación Española de Fútbol y de la Federación Española de Deportes para Ciegos. Es competencia de dichas Federaciones deportivas la homologación de cada instalación para la organización de competiciones oficiales de fútbol sala. Este documento ha sido elaborado con la finalidad de normalizar los aspectos reglamentarios de toda instalación útil para la práctica de ese deporte, para lo cual se han tenido en cuenta los Reglamentos Internacionales vigentes y se ha sometido a consulta de la Real Federación Española de Fútbol y de la Federación Española de Deportes para Ciegos. 1. TAMAÑO DEL CAMPO El campo de juego es un rectángulo de dimensiones entre los límites que se indican a continuación:

DIMENSIONES DEL CAMPO Longitud

(líneas de banda) (m)

Anchura (líneas de meta)

(m) Máximo 42 25 Mínimo 25 16

En competiciones internacionales las dimensiones serán:

DIMENSIONES DEL CAMPO (Competiciones internacionales)

Longitud (líneas de banda)

(m)

Anchura (líneas de meta)

(m) Máximo 42 25 Mínimo 38 20

En cualquier caso la longitud de las líneas de banda deberá ser superior a la longitud de las líneas de meta. En fútbol sala profesional de alto nivel, así como en partidos nacionales e internacionales de importancia, las dimensiones del campo de juego son de 40 m de longitud y 20 m de anchura. En instalaciones donde la pista de fútbol sala sea para también para uso polideportivo es útil y se recomienda que las dimensiones del campo sean de 40 m de longitud y 20 m de anchura.

NIDE 2013

R NORMAS


4

En competiciones de menores de 16 años, equipos femeninos, jugadores veteranos mayores de 35 años y jugadores con discapacidades, se permiten modificaciones de las dimensiones del campo. En mini-fútbol sala (Escolares en iniciación y categorías benjamín y alevín) es recomendable que el campo sea de dimensiones menores de acuerdo con lo siguiente: Longitud (líneas de banda) máximo 28 m y mínimo 20 m, anchura (líneas de meta) máximo 15 m y mínimo 13 m. 1.1 TAMAÑO DEL CAMPO PARA CIEGOS TOTALES (B1) Y

DEFICIENTES VISUALES (B2 y B3) El campo de juego de fútbol sala para ciegos totales (B1) es un rectángulo de dimensiones entre los límites que se indica a continuación:

DIMENSIONES DEL CAMPO (Ciegos totales)

Longitud (m)

Anchura (m)

Máximo 42 22 Mínimo 38 18

Su longitud será siempre mayor que la anchura. En competiciones internacionales el campo de juego de fútbol sala para ciegos totales (B1) tendrá unas dimensiones de 40 m x 20 m. El campo de juego de fútbol sala para deficientes visuales (B2 y B3) es un rectángulo de dimensiones entre los límites que se indican en el punto 1. 2. BANDAS EXTERIORES Y SEGURIDAD Para facilitar el desarrollo, la visión del juego y por seguridad, se dispondrá alrededor del campo de juego una banda de seguridad libre de obstáculos de, al menos, 1 m de ancho al exterior de las líneas de banda y de 2 m de ancho detrás de las líneas de meta. Su color puede ser contrastado con el del campo de juego. El campo de juego deberá estar separado de las zonas de público, si existen, y de forma que no suponga riesgo de lesión para los jugadores. 3. TRAZADO DEL CAMPO El trazado del campo de futbol sala se hará conforme con las figuras FTS-1 y FTS-2. Todas las líneas de marcas tendrán 8 cm de ancho y serán de un color que se distinga perfectamente del de la superficie de juego. Todas las líneas pertenecen a la superficie de la zona que delimitan. Para mini-fútbol sala, escolares en iniciación y categorías benjamín y alevín (edades entre 6 y 11 años), se hará conforme con la figura FTS-1A.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


5

3.1 TRAZADO DEL CAMPO PARA CIEGOS TOTALES (B1) Y

DEFICIENTES VISUALES (B2 y B3) El trazado del campo de juego de fútbol sala para ciegos totales (B1) se hará conforme con la figura FTS-1B. Las líneas laterales de banda están configuradas por unas vallas a lo largo del terreno de juego, mas 1 m hacia el exterior del mismo para evitar los fuera de banda. Las vallas tendrán una altura de 1,00 m a 1,20 m y una inclinación de 10º como máximo hacia el exterior del campo. Para seguridad de los jugadores, las vallas laterales no tendrán aristas vivas, los bordes estarán redondeados con un radio de al menos, 4±1 mm y no tendrán huecos mayores de 8 mm que puedan causar atrapamiento de dedos, la superficie será de material flexible o dispondrán de protecciones acolchadas amortiguadoras, la superficie de las protecciones acolchadas será de un material resistente y deben estar fijas a las vallas laterales. Véase figura FTS-1C. El trazado del campo de juego de fútbol sala para deficientes visuales (B2 y B3) es el mismo que se indica en las figuras FTS-1 y FTS-2. 4. ALTURA LIBRE DE OBSTÁCULOS La altura entre la superficie del pavimento deportivo y el obstáculo más próximo en instalaciones interiores (cara inferior de techo, cuelgue de viga, luminaria, conducto de aire acondicionado, etc.) y en instalaciones al aire libre será de 7 m como mínimo, sobre el campo y las bandas exteriores, quedando en esa altura totalmente libre de obstáculos. En competiciones de alto nivel se recomienda que la altura libre sea como mínimo de 10 m. En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol y de la Liga Nacional de Fútbol Sala los partidos se celebrarán en pabellones cubiertos. El campo de juego de futbol sala para ciegos totales (B1) será descubierto, al objeto de evitar la inadecuada reverberación de gran número de los campos cubiertos, lo cual resulta incómodo para los jugadores y por la importancia que tiene una buena percepción acústica de los jugadores ciegos. En competiciones para ciegos totales (B1) de la Federación Española de Deportes para Ciegos, para evitar que las inclemencias meteorológicas (lluvia, viento, etc.) impida la competición, se dispondrá de un campo de juego cubierto de las mismas características, con el objeto de asegurar la continuidad de la competición. La acústica de dichos campos cubiertos cumplirá los requisitos de acústica de la norma NIDE Salas y Pabellones.

NIDE 2013

R NORMAS


6

5. ORIENTACIÓN SOLAR El eje longitudinal de la pista, en instalaciones al aire libre, debe coincidir con la dirección geográfica N-S, admitiéndose una variación comprendida entre N-NE y N-NO. 6. ILUMINACIÓN La iluminación natural será uniforme y no provocará deslumbramiento a los jugadores. En competiciones de futbol sala para deficientes visuales (B2 y B3) se deberá proteger de los posibles reflejos de luz solar o artificial que se pudieran producir en el recinto de juego y que pudieran alterar o limitar el desarrollo del juego como el movimiento de los jugadores. La iluminación artificial será uniforme y de manera que no provoque deslumbramiento a los jugadores, al equipo arbitral ni a los espectadores. Contará con los siguientes niveles mínimos de iluminación horizontal y rendimiento de color, de acuerdo con los criterios de la norma UNE-EN 12193 “Iluminación de instalaciones deportivas”, que se indican a continuación:

NIVELES MÍNIMOS DE ILUMINACIÓN FÚTBOL SALA (Interior)

NIVEL DE COMPETICIÓN Iluminancia horizontal Rend.

Color (Ra)

E med (lux)

Uniformidad E min/ E med

Competiciones internacionales y nacionales 750 0,7 60 Competiciones regionales y locales, entrenamiento alto nivel 500 0,7 60

Entrenamiento, deporte escolar y recreativo 200 0,5 20 En pistas al exterior se contará con los siguientes niveles mínimos de iluminación y máximos de deslumbramiento (GR) que se indican en la citada norma:

NIVELES MÍNIMOS DE ILUMINACIÓN FÚTBOL SALA (Exterior)

NIVEL DE COMPETICIÓN Iluminancia horizontal Rend.

Color (Ra)

GR E med

(lux) Uniformidad E min/ E med

Competiciones internacionales y nacionales 500 0,7 60 50 Competiciones regionales y locales, entrenamiento

alto nivel 200 0,6 60 50

Entrenamiento, deporte escolar y recreativo 75 0,5 20 55

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


7

Para retransmisiones de TV color y grabación de películas se requiere un nivel de iluminancia vertical en función de la velocidad de la acción y la dimensión del objeto, en la citada norma UNE-EN 12193, los deportes se han clasificado, en ese sentido, en tres grupos A, B y C; el fútbol-sala pertenece al grupo B. El valor de la iluminancia vertical varia con la distancia de la cámara al objeto, para determinarlo véase el siguiente gráfico:

Nivel de iluminación vertical a mantener en función de la distancia máxima de tiro de las cámaras (UNE-EN 12193) Para tomas de TV o películas, los espacios circundantes a la pista de balonmano deben estar iluminados, de forma que el nivel de iluminación vertical sea al menos 0,25 del nivel de iluminación vertical de la pista de juego. Para mayor información debe consultarse la norma citada. Para las competiciones de la Liga nacional de Futbol Sala, se requiere lo siguiente:

- Nivel de iluminación mínimo de 1.200 lux. - En competiciones televisadas nivel de iluminación mínimo recomendado de

1.700 lux, sin menoscabo de la requerida por los técnicos en cuanto a potencia, luminosidad, orientación, etc.

En competiciones de fútbol sala para deficientes visuales (B2 y B3) la iluminación será uniforme en toda la pista y de la misma intensidad durante todo el juego, no pudiendo sufrir variaciones en su intensidad en ningún caso. 7. PAVIMENTO DEPORTIVO Son aptos los pavimentos de madera o sintéticos, fijos o desmontables. Los pavimentos rígidos no son recomendables. Para competiciones de la 1ª División de la Liga Nacional de Fútbol Sala, el pavimento deportivo será de madera. De manera excepcional se permitirán las superficies de hierba artificial únicamente para competiciones nacionales.

NIDE 2013

R NORMAS


8

En competiciones para ciegos totales (B1) de la Federación Española de Deportes para Ciegos la superficie de juego puede ser de madera, hierba sintética o pavimentos sintéticos, no son recomendables las superficies de hormigón o alquitrán. El pavimento deportivo incluirá la superficie del campo de juego y las bandas exteriores de seguridad que se indican en el apartado 2. El pavimento deportivo tendrá una superficie plana, lisa, libre de asperezas, no abrasiva y cumplirá los siguientes requisitos, basados en la norma UNE-EN 14904:2007 “Superficies para áreas deportivas. Especificaciones para suelos multideportivos de interior”:

REQUISITOS SUPERFICIE DEPORTIVA DE INTERIOR PARA FÚTBOL SALA

Reducción de fuerza* (Absorción impactos)

RF 45% RF 35% RF 25%

Competiciones y entren. alto nivel ámbito nacional Competiciones y entrenamiento ámbito regional

Competiciones locales, recreativo, escolar

Deformación vertical**

3,5mm 3mm

2mm

Competiciones y entren. alto nivel ámbito nacional Competiciones y entrenamiento ámbito regional

Competiciones locales, recreativo, escolar

Deslizamiento 80 - 110

Bote vertical del balón Altura 1º bote vertical: 50 cm y 65 cm, altura de caída 2,00 m.

Resistencia a impactos Sin fisuras, grietas o deformaciones mayores de 0,5 mm para impactos de

8Nm

Resistencia a huella Sin fisuras, grietas o deformaciones mayores de 0,5 mm a las 24 h. de

realizar el ensayo

Cargas rodantes*** Sin fisuras, grietas o deformaciones mayores de 0,5 mm para carga minima

de 1500 N

Resistencia a abrasión

Superficies sintéticas: Máxima perdida de peso 1.000 mg (1000 ciclos, ruedas H-18, carga 1,0 kg)

Recubrimientos y lacas: Máxima perdida de peso 80 mg (1000 ciclos, ruedas CS-10, carga 0,5 kg)

Reflectancia especular Para un ángulo de 85º se anotará el valor obtenido

Brillo especular Para un ángulo de incidencia de 85º: 30% Superficies mates;

45% Superficies lacadas

Emisión de formaldehído

Los productos elaborados con formaldehído deben ensayarse y pertenecerán a clase: E1 ó E2

Contenido de pentaclorofenol (PCP)

Las superficies deportivas no deben contenerlo como componente del producto o de sus materias primas

Reacción al fuego Deben ensayarse y clasificarse según UNE-EN 13501-1 declarando Clase y

Subclase resultante de comportamiento frente al fuego

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


9

Planeidad/ Regularidad

Superficial (“in situ”)

6 mm con regla de 3 m; 2 mm con regla de 0,3 m

* Suelos de madera (Areaelásticos): RF 55% en alto nivel; RF 40% otros niveles.

** Suelos de madera (Areaelásticos): Def. vertical 2,3 y < 5 en alto nivel; Def. vertical 1,8 y < 3,5 otros niveles.

Suelos de madera + sintético (Deformación combinada): Def. vertical 1,8 y < 5 para alto nivel. *** En caso de que la superficie deba soportar tribunas telescópicas o equipamiento rodante pesado. Los pavimentos deportivos de pistas exteriores cumplirán los siguientes requisitos:

Pendientes de evacuación Transversal y máxima del 1%

Planeidad / Regularidad Superficial (“in situ”)

UNE-EN 13036-4

6 mm con regla de 3 m; 2 mm con regla de 0,3 m

Bote vertical del balón UNE-EN 12235

Altura 1º rebote vertical: 50 cm; 65 cm, altura de caída 2,00 m.

Reducción de fuerza (sintéticos) UNE-EN 14808 RF 25%

Deformación vertical (sintéticos) UNE-EN 14809 6mm

Deslizamiento (sintéticos) UNE-EN 13036-4

55 - 110

Resistencia a tracción (sintéticos) UNE-EN 12230 0,40 MPa

Alargamiento de rotura (sintéticos) UNE-EN 12230 40 %

Cuando se utilicen pavimentos deportivos de hierba sintética cumplirán los siguiente requisitos generales y específicos basados en la norma UNE-EN 15330-1:2007 “Superficies para deportes. Especificaciones para hierba sintética”:

REQUISITOS GENERALES SUPERFICIE DEPORTIVA DE HIERBA SINTÉTICA

Color

Cuando se ensaya según el método EN 20105-A02, después del envejecimiento artificial según UNE-EN 14836, el cambio de color de la hierba sintética comparada con la no envejecida será 4 en la escala de grises ó mayor

Tracción Cuando se ensaya según el método UNE-EN13864, después del envejecimiento

artificial según UNE-EN 14836, la resistencia a tracción de los hilos utilizados para formar la hierba sintética será al menos 50% respecto de la no envejecida

NIDE 2013

R NORMAS


10

Permeabilidad al agua

(UNE-EN 12616) Tasa de infiltración 180 mm/h (Superficies diseñadas para ser permeables)

Resistencia de las juntas

(UNE-EN 12228)

Juntas cosidas Después de la inmersión en agua caliente según

UNE-EN 13744, la resistencia de las juntas cosidas será al menos 1000N/100 mm

Juntas pegadas Después de la inmersión en agua caliente según UNE-EN 13744, la resistencia de las juntas pegadas será al menos

25 N/100 mm,

Resistencia a abrasión /

desgaste de hierba sintética sin relleno (%) (UNE-EN 13672)

Máximo porcentaje perdida de masa 2% (2000 ciclos)

REQUISITOS ESPECÍFICOS SUPERFICIE DEPORTIVA DE HIERBA SINTÉTICA PARA FÚTBOL SALA

Reducción de fuerza (Absorción impactos) RF 40%

Deformación vertical 4 – 10 mm

(En condiciones secas o húmedas)

Bote vertical del balón Altura 1º bote vertical: 50 cm y 65 cm, altura de caída 2,00 m.

Resistencia deslizamiento 55 - 110

Pendientes de evacuación (Campos al aire libre)

Transversal y máxima del 1%

Rodadura balón 4 m; 10 m

(En condiciones secas o húmedas)

Resistencia al uso Después de 5.200 ciclos deben mantenerse los valores

de absorción de impacto y bote vertical del balón. Planeidad / Regularidad Superficial

(“in situ”) 6 mm con regla de 3 m; 2 mm con regla de 0,3 m

El fabricante y el instalador del pavimento deportivo, facilitarán la documentación del pavimento deportivo que incluirá, al menos, lo siguiente: - Resultados de las pruebas de ensayo en laboratorio de una muestra del pavimento. - La descripción del procedimiento de instalación del mismo. - Información sobre el mantenimiento del pavimento deportivo. - Los resultados de los ensayos “in situ” y su conformidad con los requisitos

exigidos.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


11

8. LA META Ó PORTERIA El campo de juego de fútbol sala estará equipado con dos metas o porterías. Se colocan en el centro de cada línea de meta. Sus medidas interiores son de 2 m de alto por 3 m de ancho (Véase figura FTS-4). Cumplirán las normas de las Reglas de Juego de fútbol sala y los requisitos de seguridad de la norma UNE-EN 749. Las porterías cumplirán especialmente los requisitos de resistencia y estabilidad que exige la norma UNE-EN 749 antes citada. Las porterías deben ser estables y dispondrán de un sistema antivuelco mediante sujeción al suelo por medio de un sistema de anclaje ó a las paredes que estén detrás de ellas, de forma que, aunque el sistema impida su vuelco, permita un ligero movimiento horizontal de la misma que reduzca el golpe de un jugador contra el marco en caso de impacto. Véase la figura FTS-4. La portería consta de marco, la red y los elementos de sujeción de la red. En competiciones de futbol sala para ciegos totales (B1) y para deficientes visuales (B2 y B3) la portería tendrá las características antes descritas, además para deficientes visuales (B2 y B3) existirá contraste entre la portería y el fondo para una mejor percepción de la misma por los jugadores. Las porterías aunque dispondrán de un sistema antivuelco, no podrán estar fijas al suelo para salvaguardar la integridad física de los jugadores, y evitar lesiones en caso de choque contra ellas. En competiciones de menores de 16 años, equipos femeninos, jugadores veteranos mayores de 35 años y jugadores con discapacidades, se permiten diferentes medidas interiores de la portería o meta. En mini fútbol sala, las porterías pueden tener medidas interiores reducidas de 3,00 m x 1,80 m y 3,00 m x 1,60 m, lo que se puede conseguir adaptando las porterías reglamentarias con un larguero adicional, de forma que queden fijos y no sean causa de daño o lesión a los jugadores y disponiendo una red u otro elemento para tapar el hueco. También pueden utilizarse dimensiones de longitud 2,70 m y alto de 1,60 m y 1,80 m. Para niños principiantes se pueden utilizar porterías de menores dimensiones (2,20 m x 1,50 m). Véase figura FTS-4A. 8.1 EL MARCO El marco esta compuesto de dos postes y el travesaño ó larguero, construidos del mismo material (madera, acero, aleación ligera o material plástico) no corrosivo o protegido de la corrosión. Será de sección cuadrada, rectangular, o elíptica, de 8 cm de anchura y pintadas las caras con colores que contrasten claramente con el fondo del campo de juego, según se indica en la figura FTS-4. Los bordes o aristas estarán redondeados con un radio de al menos, 4±1 mm.

NIDE 2013

R NORMAS


12

8.2 LA RED De malla cuadrada, podrá realizarse con hilos de fibras naturales (cáñamo, yute) o sintéticas (nailon), el diámetro del hilo será de 2 mm como mínimo, el ancho de la malla será como máximo de 10 cm. La red debe estar sujeta a los postes y al larguero, al menos, cada 20 cm. 8.3 LOS ELEMENTOS DE SUJECCIÓN DE LA RED La red debe estar fija a los postes y larguero sin estar tensa para evitar que el balón que penetre en ella pueda rebotar al exterior y de forma que no pueda pasar a través de ella o por algún hueco entre ella y los postes. Las sujeciones de la red a los postes y larguero deben estar diseñadas de tal forma que no puedan dañar a los jugadores, para ello se exige que las aberturas, si existen, no excedan de 5 mm. No se usarán ganchos de acero abiertos. Cuando se utilicen soportes traseros para la red estos no sobresaldrán del marco de la portería. El sistema de sujeción será tal que un balón que entre en la portería no pueda rebotar en las partes constituyentes de la misma. 9. EL BALÓN Será esférico formado por una cubierta de cuero o material sintético, su superficie exterior no será brillante ni resbaladiza. Tendrá una circunferencia entre 62 cm y 64 cm y una masa entre 400 g y 440 g al comienzo del partido. Tendrá una presión equivalente a 0,6- 0,9 atmósferas (600-900 g/cm²) al nivel del mar El bote del balón dejándole caer desde 2 m de altura llegará hasta una altura comprendida entre 50 y 65 cm en el primer bote. Véase figura FTS-5. En competiciones de menores de 16 años, equipos femeninos, jugadores veteranos mayores de 35 años y jugadores con discapacidades, se permiten modificaciones en el tamaño, peso y material del balón. En categorías Pre-Benjamín, Benjamín y Alevín el balón será de 58 cm. de circunferencia y 368 g de masa. En competiciones de futbol sala para deficientes visuales (B2 y B3) el balón tendrá las mismas características antes indicadas y su color contrastará vivamente con el del

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


13

pavimento deportivo, puede ser de color blanco, verde, naranja o de cualquier color que ayude a su localización. En competiciones de futbol sala para ciegos totales (B1) el balón será sonoro, dotado de un sistema interno de producción del sonido que no altere la trayectoria ni el giro sobre si mismo, además tendrá las características especificas siguientes: Circunferencia entre 60 cm y 62 cm y masa entre 510 g y 540 g al comienzo del partido, Presión equivalente a 0,4- 0,6 atmósferas (400-600 g/cm²) al nivel del mar. En competiciones organizadas por la FIFA o las Confederaciones continentales, el balón de fútbol sala debe cumplir unas especificaciones técnicas establecidas en el “Programa de Calidad FIFA para balones”. Los balones dispondrán del logotipo oficial que indica que ha sido controlado oficialmente y cumple las especificaciones técnicas para cada logotipo, adicionales a las antes indicadas. Hay tres designaciones oficiales:

“FIFA APPROVED” Aprobado por la FIFA “FIFA INSPECTED” Inspeccionado por la FIFA “IMS INTERNATIONAL MATCHBALL STANDARD” Balón Internacional Estándar (no sujeto a licencia)

Se establecen dos niveles de criterios para las tres designaciones oficiales, los requisitos para la categoría “FIFA INSPECTED” o los técnicamente idénticos del “IMS International Matchball Standard” y los de la categoría superior de “FIFA APPROVED”, con mayores niveles de prueba. A continuación se indican los requisitos técnicos:

REQUISITOS DE ENSAYO CALIDAD FIFA BALONES DE FÚTBOL SALA

Prueba “APPROVED” “INSPECTED”

“IMS” Especificaciones

Peso 410 - 430 gramos 400 - 440 gramos presión del balón: 0,6 bares

Circunferencia 62,5 – 63,5 cm 62,0 – 64,0 cm presión del balón: 0,6 bares Esfericidad máximo 1,5 % máximo 1,8 % presión del balón: 0,6 bares

Pérdida de presión máximo 20 % máximo 25 % presión del balón: 0,6 bares

perdida máxima de aire después de 72 horas

Rebote 55 - 65 cm 50 - 65 cm

presión del balón: 0,6 bares Balón cayendo desde una altura de 2 m sobre un

suelo de madera

Equilibrio

5º máximo

7,5º máximo

presión del balón: 0,6 bares Se mide el ángulo de

desviación de la dirección de rodadura de un balón que se deja rodar por una pendiente inclinada sobre

un tablero con una dirección de rodadura

predeterminado.

NIDE 2013

R NORMAS


14

Prueba de retención de forma y tamaño incluido cambio de presión:

Aumento de la circunferencia

Desviación de la esfericidad

Cambio de presión

Medido tras 2.000 disparos, costuras y válvula de aire sin

daños

máximo 1,0 cm

máximo 1.5%

máximo 0.1 bar

presión del balón: 0,6 bares Disparo a una lámina de

acero a 50 km/h aproximadamente, distancia

de disparo: 2.50 m

Las pruebas se realizarán a temperatura ambiente (aprox. 20° C) y con un 65% de humedad. 10.REDES DE SEGURIDAD

Para detener balones se colocarán redes detrás de las líneas de meta, las redes tendrán un ancho de malla igual al menos al de la red de porterías, estarán suspendidas a lo largo de toda la anchura del campo de juego y las bandas de seguridad, serán de color negro, tendrán una altura de 7 m, llegaran hasta el suelo y no estarán tensadas para evitar rebotes. Si se prevé que se sitúen las cámaras de TV en la parte superior del graderío, detrás de las porterías, se debe asegurar que estas cámaras tienen visión sin obstrucciones por las redes. 11.MARCADOR Y CRONOMETRO El marcador se colocará en situación de perfecta visibilidad para la mesa de anotadores, para jugadores y el público. El marcador y cronometro indicará el tiempo de juego y también anotará los goles válidos según se originen. En competiciones de ámbito nacional, se dispondrá al menos un marcador y cronometro electrónico, de forma que pueda ser operado desde la mesa de anotadores. Se situará a una altura y en una posición que pueda ser visto correctamente por los jugadores y los espectadores. Dispondrá de cronometraje electrónico mostrando el tiempo jugado, los goles, faltas acumuladas y los periodos de juego. En las competiciones de la Real Federación Española de Fútbol se dispondrá un marcador electrónico que reflejará: periodo y tiempo de juego, tanteo, numero de faltas acumulativas de cada equipo, señal acústica para las interrupciones del juego y avisos, que tenga la suficiente intensidad y sea perceptible para todos los participantes, con paro parcial y continuación, situado de forma visible desde la mesa de anotadores.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


15

En las competiciones de la liga Nacional de Fútbol Sala se requiere un marcador reglamentario con tiempo de juego, resultado y señalización del número de faltas acumuladas por equipo, bocina y con paro parcial y continuación, visible desde la mesa de anotadores. 12.MEGAFONÍA En instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones nacionales de alto nivel, la instalación deportiva deberá contar con instalación de megafonía. La instalación de megafonía debe permitir controlar de forma individual el sistema de sonido en las áreas donde se encuentran los representantes de los medios de comunicación y comentaristas. El sistema de megafonía debe estar diseñado para hacer automáticamente avisos en caso de emergencia, tanto a deportistas como a los espectadores. En las competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala se requiere que la instalación de megafonía tenga una potencia mínima de 500 vatios. En fútbol sala para ciegos totales (B1) es necesario disponer de instalación de megafonía para facilitar la información a los jugadores, desde la mesa de control del juego. 13. CIRCUITO CERRADO DE TELEVISIÓN (CCTV) En instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones nacionales de alto nivel, la instalación deportiva deberá contar con instalación de circuito cerrado de televisión en color para vigilancia de los espectadores, si así lo requieren las autoridades de prevención de la violencia en el deporte, no obstante es recomendable prever su instalación. La instalación de circuito cerrado de televisión dispondrá de cámaras fijas y móviles que controlen el interior y el exterior (graderío, accesos, etc.), suministro propio de electricidad y se manejará desde la sala de control organizativo de la instalación. 14.UNIDAD DE CONTROL ORGANIZATIVO (UCO) En instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones nacionales de alto nivel, si así lo requieren las autoridades de prevención de la violencia en el deporte, en razón a la importancia de la competición, el número de asistentes, la seguridad de la misma y la modalidad de su desarrollo, se dispondrá una sala de control desde la que se tenga una visión general de la instalación (pista, graderíos, etc.), dicha unidad de control organizativo dispondrá, como mínimo, de circuito cerrado de televisión, megafonía y enlaces de radio y telecomunicación, así como los demás medios que resulten necesarios para el control del recinto.

NIDE 2013

R NORMAS


16

15.ESPACIOS ÚTILES AL DEPORTE En competiciones de alto nivel, además de la pista central de la instalación deportiva se debe disponer de dos salas para calentamiento y entrenamiento antes del partido, con una superficie de, al menos, 50m2. Las paredes de dichas salas serán lisas, sin salientes, y revestidas de material amortiguador si existe riesgo de impactos de los deportistas con ellas, el techo y las luminarias se protegerán de impactos del balón con una red no tensada. Dispondrán de ventilación y con calefacción o climatización que mantendrá una temperatura entre 18ºC y 24ºC. El espacio de la pista de fútbol sala dispondrá de ventilación y calefacción o climatización y cumplirá los requisitos que se indican en la norma NIDE “Salas y Pabellones” Espacios deportivos, Pista Polideportiva. En instalaciones deportivas para competiciones de alto nivel se mantendrá una temperatura entre 18ºC y 24ºC. 15.1 ESPACIOS PARA MESA DE ANOTADORES Y ÁREA TÉCNICA.

ÁREA AUXILIAR Exteriormente a la banda de seguridad, existirá en un lateral de la pista un espacio para la mesa de anotadores y otro para el área técnica, con una anchura, al menos, de 1 m y recomendado 1,50 m, véase la figura FTS-1. El área técnica es la zona especial para el personal técnico y los jugadores reservas de cada equipo, el área técnica se extiende en 1 m a cada lado del banco de asientos de equipo y hacia delante hasta 75 cm de la línea de banda enfrente de la zona de sustituciones. Los banquillos de futbolistas suplentes y técnicos estarán situados en un lateral del campo, a ambos lados de la mesa de anotadores y a una distancia mínima de 5 m de la línea de medio campo. Véanse las figuras FTS-1 y FTS-3. En competiciones deportivas de ámbito nacional la mesa para anotadores estará acondicionada para el seguimiento electrónico de los encuentros (conexión a internet, línea de teléfono y enchufes eléctricos). En competiciones donde se dispongan espectadores próximos al área técnica y la mesa de anotadores por seguridad es recomendable disponer protecciones transparentes para los bancos. En instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones de alto nivel deportivo, se dispondrá un área auxiliar alrededor de la pista de juego y las bandas de seguridad, consistente en un espacio perimetral para anotadores, área técnica, cámaras, fotógrafos, publicidad, atención médica, recoge-balones, zona de seguridad externa, etc., alrededor de la pista y de las bandas de seguridad, con una dimensión mínima de 2 m y de 3 m en las zonas de áreas técnicas y mesa de anotadores una zona protegida que incluirá la pista de juego, las bandas de seguridad y. La zona protegida, pista de juego, bandas de seguridad y espacio perimetral exterior no serán accesibles ni de paso para los espectadores. Véase la figura FTS-6.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


17

En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol los banquillos deben situarse a una distancia mínima de 2 m de la valla de separación del público. En competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala se dispondrá una zona de seguridad mínima de 2 m, sin público, alrededor de los banquillos y protegida por servicio de seguridad o protección de ambos banquillos mediante un sistema rígido y transparente con los laterales protegidos. Así mismo el público deberá estar ubicado a una distancia mínima de 2 m de las líneas laterales y de fondo del campo de juego y de 3 m de las protecciones de los banquillos. En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol debe disponerse un paso destinado exclusivamente para la entrada y salida de futbolistas, árbitros, cronometradores, entrenadores, auxiliares o cualquier otra persona autorizada, dispuesto de modo que transiten separadamente del público y debidamente protegido en toda su extensión. En Competiciones internacionales de alto nivel se recomienda disponer un espacio para área auxiliar y bandas de seguridad con una anchura mínima de 10 m en el lado de la banda de banquillos, de 5 m en el lado de la banda opuesta y de 5 m en cada lado de meta. De tal forma que, al ser el campo de juego en estas competiciones de 40 m por 20 m (véase punto 1), la superficie total a prever de campo de juego, bandas de seguridad y área auxiliar será de 50 m de longitud y 35 m de anchura. 16.ESPACIOS AUXILIARES PARA LOS DEPORTISTAS 16.1 VESTUARIOS, ASEOS DE DEPORTISTAS, ENTRENADORES Se dispondrán, como mínimo, dos vestuarios independientes, uno para cada equipo. Los vestuarios dispondrán de zona de cambio de ropa con bancos y perchas, zona de duchas con espacio para secado y zona de aseos con cabinas de inodoros y lavabos. Las características de dichos espacios se detallan en la norma NIDE “Salas y Pabellones”. Para competiciones deportivas de alto nivel se requieren cuatro vestuarios para los jugadores del encuentro previsto y del siguiente encuentro, si los horarios de dichos encuentros están muy próximos. Los vestuarios estarán situados lo más cerca posible de la pista de juego, en el lateral de la zona de cambios y con acceso directo protegido a la misma, no serán accesibles para los espectadores ni para los medios de comunicación. Los vestuarios tendrán una superficie mínima de 65 m2 y estarán compuestos por zonas con las características siguientes:

Zona de cambio de ropa de los jugadores, equipada con bancos, percheros o armarios guardarropa, pizarra. Superficie mínima recomendada de 35 m2.

NIDE 2013

R NORMAS


18

Zona de masajes con, al menos, dos camillas para masaje, máquina de hielo y frigorífico. Zona de duchas, con suelo antideslizante e impermeable, con un nº mínimo de 6 duchas y recomendado de 10 duchas. Zona de inodoros (2 mínimo, 3 recomendado), urinarios (2 mínimo, 3 recomendado), lavabos con espejos (2 mínimo, 4 recomendado), secadores de pelo (2 mínimo, 4 recomendado) y pileta para los pies.

Se dispondrá una sala de entrenadores contigua a cada uno de los vestuarios de equipo, con banco, percheros o armarios guardarropa, pizarra, inodoro, lavabo y ducha. Superficie mínima 15 m2 En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol y de la Liga Nacional de Fútbol Sala se dispondrán vestuarios adecuados e independientes para cada equipo con capacidad mínima para 15 personas, con sanitarios, duchas y lavabos con agua caliente y fría. Por motivos de seguridad puede ser necesaria la instalación de un túnel de protección respecto del graderío de espectadores, que podrá ser extensible, desde la pista hasta la entrada a los vestuarios. En competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala debe disponerse un túnel de protección de acceso a vestuarios desde el terreno de juego, que deberá llegar hasta el interior de este. 16.2 VESTUARIOS, ASEOS DE ARBITROS Se dispondrá un vestuario para árbitros, que podrá utilizarse, cuando no haya competición, como vestuario de entrenadores, monitores o profesores. Estos vestuarios dispondrán de zona de cambio de ropa con bancos y perchas, zona de duchas con espacio para secado y zona de aseos con cabinas de inodoros y lavabos. En el mismo vestuario o anexo a él habrá una zona para redacción de actas, informes, etc. con el mobiliario apropiado. Así mismo las características de dichos espacios se detallan en la norma NIDE “Salas y Pabellones”. En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol y de la de la Liga Nacional de Fútbol Sala, la instalación deportiva contará con un vestuario para árbitros, previsto para un número de cuatro personas, que disponga de duchas y lavabos con agua caliente y fría, inodoros, espejo, mesa y sillas. 16.3 VESTUARIO Y SALA DE DELEGADOS Para competiciones internacionales de alto nivel, también es necesario prever una sala con llave, para cambio de ropa y dejar objetos personales para técnicos federativos, así

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


19

como una pequeña sala de reuniones y descanso para ellos. Dispondrán de zona de aseos con inodoro y lavabo. 16.4 VESTUARIO DE RECOGEBALONES En competiciones internacionales, cuando así se requiera, deben preverse dos vestuarios independientes para niños y niñas recogebalones. 16.5 ENFERMERÍA – PRIMEROS AUXILIOS Se dispondrá de forma que el acceso a ella desde la pista sea fácil y contará con una rápida salida hacia el exterior a los vehículos de emergencia para evacuación de accidentados, lesionados o enfermos. Los espacios de circulación y puertas tendrán la suficiente anchura para el paso de camillas, los pasillos tendrán un ancho mínimo de 2,25 m y las puertas 2,20 m. Estará equipada con una mesa de exploración, camilla, una mesa escritorio, sillón, un armario botiquín, perchero y el equipo de material médico imprescindible para los primeros auxilios. La sala de primeros auxilios deberá estar disponible tanto para los deportistas como para el público si no existe otra especifica para el público. En competiciones deportivas de alto nivel, puede ser necesaria una sala de primeros auxilios por separado para los jugadores y otra para el público. La sala de primeros auxilios para los jugadores se dispondrá de manera que pueda ser alcanzada directa y rápidamente por los servicios de emergencia desde el exterior, así como desde la pista de juego en sí. Se situará a nivel de la pista con fácil y rápida salida al exterior, los accesos estarán libres de obstáculos, por lo que el jugador lesionado podrá ser trasladado allí rápidamente. La sala de primeros auxilios para el público permitirá administrar los primeros auxilios al público que lo necesite. Deberá ser fácilmente accesible desde el graderío y desde las ambulancias en el exterior a través de rutas reservadas. En ambas salas se incluirá un inodoro y un lavabo preferiblemente con una antesala que permite el acceso directo desde la sala de primeros auxilios. Deberán estar equipadas con 2 camillas con elemento separador entre ellas, mesa, sillón y armario botiquín debidamente equipado con material para primeros auxilios. 16.6 SALA DE CONTROL DE DOPAJE En competiciones oficiales se dispondrá una sala de control de dopaje, que tendrá un uso exclusivo para este fin. Debe cumplir los requisitos que establece la Orden PRE/1832/2011, de 29 de junio, por la que se regula el área de control del dopaje, el material para la toma de muestras y el protocolo de manipulación y transporte de muestras de sangre y dispondrá de los siguientes espacios:

Una sala de espera con sillas y frigorífico para bebidas no alcohólicas ni otras substancias que pudieran dar resultado adverso, así como recipiente/s para recogida de los envases de las bebidas.

NIDE 2013

R NORMAS


20

Una sala de trabajo contigua a la sala de espera y comunicada directamente con ella con mesa, sillas y un frigorífico con llave para guardar las muestras hasta su traslado.Sala de toma de muestras de orina contigua a la sala de trabajo (En caso de competiciones para hombres y mujeres es recomendable dos) con inodoro, lavabo y espejoSala de extracción de sangre como sala adicional contigua a la sala de trabajo o bien como un espacio incluido en dicha sala de trabajo. Si es sala adicional se dotará de frigorífico con llave para guardar las muestras hasta su traslado.

Para competiciones de alto nivel, el área de control de dopaje tendrá una superficie mínima de 30 m2 e incluirá:

Sala de espera con asientos para 8 personas con percheros o armarios y refrigerador. Sala de trabajo con mesa y cuatro sillas, armario con llave y lavabo. Aseo con inodoro, lavabo y ducha, situado junto a la sala de trabajo y con acceso desde ella.

16.7 ALMACÉN DE MATERIAL DEPORTIVO Se dispondrá un almacén de material deportivo, de tamaño suficiente para guardar material deportivo de fútbol sala, así como material deportivo para otros deportes y se podrá cerrar con llave. Dispondrá de acceso fácil o directo a la pista deportiva y desde el exterior de la instalación deportiva sin obstáculos, cumplirá los requisitos de la norma NIDE “Salas y Pabellones”. 17.ESPACIOS AUXILIARES SINGULARES 17.1 OFICINAS DE ADMINISTRACIÓN Y SALA DE ACREDITACIÓN Son los espacios destinados a las personas encargadas de la gestión administrativa de la instalación deportiva. Su tamaño estará de acuerdo con el tamaño de la instalación deportiva a la que sirve, no obstante es recomendable que cada área tenga un espacio de no menos de 20 metros cuadrados. Cumplirá los requisitos de la norma NIDE “Salas y Pabellones”. Para las competiciones internacionales de alto nivel, se dispondrán oficinas con la superficie y el equipamiento necesario para los eventos previstos, se recomienda disponer de los siguientes espacios:

Dos salas de trabajo y oficinas. Sala de trabajo para delegados. Sala de reuniones para 15 personas.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


21

Dos almacenes para almacenamiento temporal de equipamiento deportivo, equipamiento técnico. Sala para personal de apoyo (cuidado de niños, mascotas, etc.) Espacio para acreditación en el vestíbulo de entrada, con acceso directo desde el exterior y superficie de 30 a 50 m2. Los espacios de acreditación de Vips y medios de comunicación estarán diferenciados y separados del resto. Todos los espacios de acreditación estarán claramente señalizados

17.2 VESTUARIOS DE PERSONAL Los vestuarios de personal serán de un tamaño en función del número de personas que participan en la preparación de la pista de juego, limpieza, mantenimiento de instalaciones técnicas, etc. Estos vestuarios se dispondrán separados del área de vestuarios de deportistas y de árbitros. 17.3 ESPACIOS PARA AUTORIDADES Y PERSONALIDADES En grandes instalaciones deportivas se dispondrá una zona de recepción y estancia de autoridades y personalidades, que se encontrará cerca de la Tribuna de autoridades a modo de antepalco. Para competiciones de alto nivel, se requiere reservar espacios destinados a recibir a los invitados VIP en una forma eficiente y funcional, cuya dimensión depende del tipo de evento. Se recomienda disponer una sala Vip de hospitalidad adecuada para 100 personas al menos, con una superficie de 100 m2. Estos espacios, fuera de su uso en el evento, también pueden ser utilizados para otros fines. Así mismo se dispondrá de plazas de aparcamiento para un mínimo de 50 vehículos con zona de acceso diferenciado y entrada directa al interior de la instalación y cerca de la sala de hospitalidad. 17.4 ESPACIOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN En grandes instalaciones deportivas donde se desarrollen importantes eventos deportivos se dispondrán espacios para los representantes de los medios de comunicación y las instalaciones que requieren, dichos espacios estarán separados de las zonas de espectadores y con accesos independientes. Para competiciones de alto nivel, así mismo, se requiere que la instalación deportiva disponga de entrada diferenciada para los medios de comunicación con zona de recepción y de los siguientes espacios.

Tribunas para la prensa. Cabinas para comentaristas de radio y TV. Espacios para cámaras de TV.

NIDE 2013

R NORMAS


22

Salas de trabajo de medios de comunicación. Sala de conferencias de prensa. Sala de trabajo para la prensa. Zona mixta Se preverá un aparcamiento reservado para zona de medios de comunicación, entrada directa y diferenciada al interior de la instalación deportiva y una tribuna igualmente reservada, así como una sala con instalaciones de catering para su uso.

Para los espacios indicados se tendrán en cuenta los requisitos específicos siguientes: - Tribunas de prensa: Se reserva una zona de prensa, con asientos equipados con escritorio, línea de teléfono, enchufes eléctricos, conexión a internet y transmisión de datos, impresora, etc. La distancia al centro de prensa debe ser corta. - Comentaristas de radio y TV:

Se preverán cabinas fijas con espacio de 3 m x 3 m cada una, con ventana de posible apertura en el frente de las cabinas, aisladas acústicamente, con buena visibilidad y sin obstáculos de la pista de juego. Se dispondrán como mínimo 6 espacios con dos asientos cada uno. Cada comentarista dispondrá de un escritorio lo suficientemente grande para colocar sus equipos (Pantalla TV, PC, fax, papeles de trabajo, etc.) y dispondrá de enchufes eléctricos, conexión a internet, impresora, etc. La zona de comentaristas será fácilmente accesible desde otras zonas de trabajo y estará situada en la tribuna central próximas a las cámaras fijas principales, separada del publico. Los comentaristas tendrán vista al terreno de juego sin obstáculos.

- Cámaras de TV:

Las cámaras principales se sitúan generalmente en el lado de la mesa de jueces y zona de sustituciones, próximas al eje que marca la línea de medio campo, colocadas en posición elevada. Además se disponen otras cámaras, dos en cada esquina del campo de juego y otras dos junto a las porterías asegurándose que no obstruyen la visión de los espectadores. Otras cámaras fijas o móviles se sitúan en posiciones diferentes al nivel de la superficie del campo de juego o ligeramente elevadas, asegurándose que no obstruyen la visión de los espectadores. El número de cámaras y su situación se convienen con el organizador y la compañía de TV, anteriormente al evento. La plataforma para cada cámara será aproximadamente de 2 x 2 m. Si existen ventanas frente a las cámaras principales, deben ser oscurecidas para evitar el riesgo de deslumbramiento.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


23

En cualquier caso la planificación debe ser coordinada con expertos competentes de los medios de TV.

En competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala se requiere una zona reservada para la ubicación de las cámaras para grabación en video profesional de los partidos de la Liga Nacional de Fútbol Sala. - Salas de trabajo para TV y medios de comunicación:

Una sala para la TV. Una sala para almacén del perímetro de publicidad de la pista. Una sala para almacén de gráficos de televisión y de exploración. 1 sala de reuniones para la emisora local (tamaño doble)

Las salas dispondrán de cerradura con llave y estarán equipadas con tomas de electricidad (220 V) suficientes así como las conexiones telefónicas, Internet y tendrán un tamaño mínimo de 6 m x 4 m y estarán equipadas con mobiliario de oficina (mesas, sillas, fax, etc.) si se solicita. - Sala de conferencias de prensa y Sala de trabajo para prensa: Se dispondrá una sala de conferencias de prensa, equipada con micrófonos y sistema de megafonía, tomas de electricidad y mobiliario suficiente para para un número mínimo de 60 personas y espacio para cámaras de TV. Adicionalmente es necesario proveer una sala de trabajo para prensa, equipada para un mínimo de 50 puestos de trabajo, con las instalaciones, enchufes eléctricos, conexión a internet y mobiliario necesario. Los espacios de sala de conferencias de prensa y sala de trabajo para prensa, dispondrán de un espacio de recepción y catering.

- Zona mixta: Se preverá una zona que permita a los representantes de los medios de comunicación hablar y/o entrevistar a los jugadores, en la pista o en el camino de la pista a los vestuarios y/o desde los vestuarios y la salida de la instalación. Se reservarán tres zonas: una para TV, otra para radio y otra para prensa escrita. Esta zona debe estar separada y no ser accesible para los espectadores y tendrá acceso controlado y diferente del de los deportistas.

- Aparcamiento reservado para zona de medios de comunicación: Se preverá un zona aparcamiento reservado para de medios de comunicación, con entrada diferenciada y espacio suficiente para las furgonetas de los equipos móviles de TV y radio.

NIDE 2013

R NORMAS


24

18.ESPACIOS PARA LOS ESPECTADORES Los espacios para los espectadores permitirán ver las competiciones deportivas que tengan lugar y dispondrán de los espacios auxiliares necesarios como son: vestíbulo/s de acceso con zona y carteles de información, control de accesos, taquillas, bar – cafetería, aseos, guardarropa, etc. Los espacios para espectadores se diseñarán y construirán de forma que sean accesibles para personas con discapacidad de forma no discriminatoria, independiente y segura, se reservarán plazas para personas de movilidad reducida (1 para usuarios de silla de ruedas por cada 100 plazas o fracción) y cumplirán la normativa nacional, autonómica y local al efecto. Los espacios destinados a los espectadores cumplirán los requisitos del Código Técnico de la Edificación (CTE) y demás normativa vigente, en especial la de espectáculos públicos, accesibilidad e incendios. Asimismo estos espacios cumplirán los requisitos de la norma NIDE “Salas y Pabellones”. Las instalaciones deportivas donde se vayan a realizar competiciones deportivas de alto nivel deben disponer de accesos independientes para jugadores y árbitros distintos de los de público, de forma que no puedan entrar en contacto directo con el público. En competiciones de la Real Federación Española de Fútbol se deben disponer medios físicos fijos idóneos de separación entre el recinto de juego y el público asistente que impida el acceso de este a la superficie de juego, especialmente a la conclusión del encuentro y que permita el desalojo de la misma a los participantes. En competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala el público debe estar ubicado a una distancia mínima de 2 m de las líneas laterales y de fondo del terreno de juego y de 3 m de cualquier punto de las protecciones de los banquillos, véase figura FTS-6. El nº de espectadores a prever depende del nivel y del carácter del evento deportivo. Las instalaciones deportivas, donde se celebren competiciones de alto nivel y/o cuando del carácter del evento puedan preverse desplazamientos de los espectadores que puedan provocar acumulación peligrosa de los mismos, tendrán los graderíos divididos en sectores convenientemente separados por motivos de seguridad, de forma que los diferentes grupos de seguidores estén separados. Los elementos de separación cumplirán la norma UNE-EN 13200-3 “Elementos de separación. Requisitos”. La capacidad de cada sector no deberá exceder de 2.000 espectadores, pudiendo dividirse un sector mayor en subsectores con capacidad no mayor de la indicada. Cada sector o subsector tendrá al menos 2 salidas. Cada sector o subsector destinado a los espectadores deberán estar equipados con aseos y áreas de refrigerio y descanso para los espectadores del sector, así como rutas de salida independientes, las cuales deben ser fácilmente identificables y estar marcadas con señales de evacuación.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


NIDE 2013

R NORMAS


25

La Tribuna de autoridades y personalidades estará en una posición central, cerca del campo de juego y frente a los bancos de jugadores y estará próxima a la sala de hospitalidad. La zona no deberá ser accesible para el público. En competiciones de alto nivel dispondrá de antepalco y será adecuada para, al menos, 50 personas. Tribunas de Participantes: Se reservarán un número suficiente de plazas en una tribuna especial para los miembros de los equipos y organizaciones participantes en el evento deportivo que no estén disputando el encuentro. En competiciones de la Liga Nacional de Fútbol Sala se requiere el siguiente nº mínimo de asientos:

Aforo mínimo de 2.000 espectadores sentados en 1ª División y de 1.000 espectadores sentados en 2ª División. Un 15% del aforo podrán ser localidades de pie. Para poblaciones de menos de 50.000 habitantes, el aforo mínimo será de 1.500 espectadores en 1ª División y de 700 en 2ª División. En 1ª División es conveniente disponer gradas en los dos laterales del campo con una capacidad mínima de 700 espectadores cada una. En poblaciones con menos de 50.000 habitantes la capacidad mínima será de 500 espectadores.

No obstante en instalaciones deportivas donde se vayan a celebrar competiciones nacionales de alto nivel, si así lo requieren las autoridades de prevención de la violencia en el deporte, se dispondrán de localidades numeradas y con asientos para todos los espectadores. En competiciones internacionales de alto nivel se requiere un aforo mínimo de 8.000 espectadores sentados y de 12.000 espectadores sentados para semifinales y final. 19.ACCESIBILIDAD Las instalaciones deportivas para fútbol sala se diseñaran y construirán de forma que sean accesibles para personas con discapacidad, de forma no discriminatoria, independiente y segura. Dispondrán de un itinerario exterior accesible a la instalación y de itinerarios accesibles a la pista principal, los espacios deportivos auxiliares, (Vestuarios, enfermería, etc.) y los espacios para espectadores. Los citados espacios deportivos, auxiliares y para espectadores serán accesibles, cumplirán los criterios de accesibilidad que se indican en la norma NIDE “Salas y Pabellones” así como la normativa nacional, autonómica y local al efecto. Se recomienda que cumplan los requisitos de las Normas UNE de “Accesibilidad”.

NIDE 2013

R NORMAS


26

20.BIBLIOGRAFÍA BÁSICA - Reglas de Juego del Fútsal 2012/2013, FIFA. - Reglamento General 2012. Real Federación Española de Fútbol. - Reglas de Juego de fútbol sala para ciegos totales (B1) 2011/2012. Federación

Española de Deportes para Ciegos. - Reglas de Juego de fútbol sala para deficientes visuales (B2) 2007/2008. Federación

Española de Deportes para Ciegos. - Reglas de Juego del Fútsal 2009/2013, categorías B1 y B2/B3. Federación Internacional

de Deportes para Ciegos. - Normas reguladoras de las competiciones. Liga Nacional de Fútbol Sala, Temporada

2012-2013. - Programa de Calidad FIFA para balones - Estadios de fútbol Recomendaciones técnicas y requisitos. 11 Fútsal y futbol playa. 5ª

Edición 2011 - Normas UNE-EN de “Superficies y Equipamientos deportivos” - Normas UNE-EN de “Iluminación de instalaciones deportivas” - Normas UNE-EN de “Instalaciones para espectadores en instalaciones deportivas” - Normas UNE de “Accesibilidad”

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


�

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

�

�

��

��

��

�!��" ��

�

��

�

#�

��

#�

��

��

��

��

��

�

#$��"�%��

��

"��&�� &��

�'()*�+,�-+,(.�+(/'*

�

!� ��

��

!�

��

��

��

�� 0��1�� 0�2��

��.,3�' ��/+-'�+,4)4'

��

� �

� ��

��

��

��

��

��

!"!�

#�$

�%# �

&#'"

!�#'(

�$)

�� !"!�#�$�%# �&#'"!�#'(�$)

��

��

"�� 5�� "��

��

��

��

EL CAMPO DE JUEGOMINIFÚTBOL SALA :Escolares en iniciación y categorías benjamín y alevínFTS-1A

PORTERÍA

ÁREA PENAL

PUNTO PENAL

META

R= 300.

RADIO 25ÁREA DE ESQUINA

BAN

DA

DE

SEG

UR

IDAD

BAN

DA

DE

SEG

UR

IDAD

R= 500

SEGUNDO PUNTO PENAL

BANDA DE SEGURIDAD

BANDA DE SEGURIDAD

MES

AAN

OTA

DO

R

BAN

CO

BAN

CO

8

700

300 88

1500-13001700-1500

3000

-220

0

- TODAS LAS LÍNEAS DE MARCA TENDRÁN UNA ANCHURA DE 8 cm.Cotas en centímetros

10

500 500

8 8

8 8500

100

8

100

2800

-200

010

0100 mínimo mínimo

mín

imo

mín

imo

mínimo

100 mínimo

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS

FÚTBOL SALA FTS2013

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


*

*

*

*

EL CAMPODE JUEGOCIEGOSTOTALESFTS-1B

LÍNEA DE META

SEGUNDO PUNTO PENAL

LINEA DE MEDIO CAMPO

LIN

EA D

E BA

ND

A

MES

AAN

OTA

DO

R

ÁREA PENAL

CÍRCULOCENTRAL

PUNTO PENAL

ÁREA PORTERO

RADIO 300

ZONA LIBRE DE OBSTÁCULOS PARA EL GUÍA

CUADRANTE DEESQUINA 20 cm

VALL

A LA

TER

AL

META

VALL

A LA

TER

AL

LÍNEA PUNTEADADE TERCIOS 8cm.

LÍNEA PUNTEADADE TERCIOS 8cm.

TER

CIO

EN

TREN

ADO

RTE

RC

IO P

OR

TER

O(Z

ona

Def

ensi

va)

(Zon

a En

trena

dor)

ZONA LIBRE DE OBSTÁCULOS PARA EL GUÍA

TER

CIO

PO

RTE

RO

(Zon

a D

efen

siva

)

LÍNEA PUNTEADA DE TERCIO

ZON

A G

UÍA

ZON

A G

UÍA

VALL

A LA

TER

AL

VALL

A LA

TER

AL

VALL

A LA

TER

AL

VALL

A LA

TER

AL

8

200

8

100

300 88

2200-18002600-2200

8

100

8

4200

-380

0

4600

-420

0

200

- TODAS LAS LINEAS DE MARCA TENDRÁN UNA ANCHURA DE 8 cm.


10

- TODAS LAS LÍNEAS FORMAN PARTE DE LA SUPERFICIE QUE DELIMITAN

100

500

200

8 8

800

100

88

1000

/120

010

00/1

200

8

600 316 6008

LAS SUSTICUCIONESSE REALIZARÁN PORLA LÍNEA DE META DEPORTERÍA

- DIMENSIONES RECOMENDADAS EN PARTIDOS INTERNACIONALES 40mX20 m

8

EN LAS COMPETICIONES DE LA FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE DEPORTES PARA CIEGOS

RADIO 600

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


BAN

CO

(7 P

erso

nas)

BAN

CO

(7 P

erso

nas)

*

*

*

*

LAS VALLAS LATERALES CIEGOS TOTALESFTS-1C

VALLAS LATERALES

DETALLE SECCIÓN

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


110-

120

VALLA LATERAL

LÍNEA PUNTEADADE TERCIOS

SENTIDO DEL JUEGO

LÍNEA DEMETA 8cm.

LÍNEA DEMETA 8cm.


8

12 m EN LAS COMPETICIONES DE LA FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE DEPORTES PARA CIEGOS

1000 /1200

110-

120

1000 / 1200

8

EJE LINEA MEDIA DEL CAMPO

TERCIO PORTERO TERCIO ENTRENADOR(Zona Defensiva) (Zona Media)

TERCIO PORTERO(Zona Defensiva)

8 8

TERCIO ENTRENADOR(Zona Media)

TERCIO GUÍA(Zona Ofensiva)

110-

120

10ºmáximo

8

Superficie resistente yacolchada

100 máximo

SUPERFICIE CAMPO DE JUEGO

SENTIDO DEL JUEGO

100

1000 /1200

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


CIRCUNFERENCIA 62 a

EL AREA PENALFTS-2


NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


EL AREA TÉCNICAFTS-3


200

SEGUNDO PUNTO PENAL

META

ORIGENDELRADIO

AREA PENAL

LINEA DE META

PUNTO PENAL

MARCAADICIONAL DEDISTANCIAMÍNIMA

ZONA DESUSTITUCIONES

ÁREA TÉCNICA

300600 600

8 8 81516

10

8

R=60

0

8

8316

1000

10

500500

500

100 8 5008

8 8

500

100 100

8 8500 500

línea

de

med

io c

ampo

75

40

40

100

100

mín

imo/

150

reco

men

dado

BANCO DE EQUIPO

*

*

LA PORTERÍAFTS-4

BANDA DE SEGURIDAD

CAMPO DE JUEGO

RED MALEABLE DE MALLARECTA DE 10 x 10 SIN TENSAR

MARCO EN COLORES QUECONTRASTEN CON LASUPERFICIE DE JUEGO

SISTEMA ANTIVUELCO

- Las porterías dispondrán de un sistema antivuelco.


LÍNEA DE META

- Las porterías para ciegos totales y deficientes visuales no podrán estar fijadas al suelo, parasalvaguardar la integridad física de los jugadores, y evitar lesiones en caso de choque contra ellas.

El ejemplo gráfico del sistema antivuelco no presupone tipo.

80

300316

100 8 8

208

208

820

0

316

80 100

8

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


*

MINIFÚTBOLSALALA PORTERÍAFTS-4A


MARCO EN COLORES QUECONTRASTEN CON LASUPERFICIE DE JUEGO

SISTEMA ANTIVUELCO

- Las porterías dispondrán de un sistema antivuelco


TRAVESAÑOLARGUEROADICIONAL

RED U OTRO ELEMENTOPARA TAPAR EL HUECO


Porterías de menores dimensiones,niños principiantes

El ejemplo gráfico del sistema antivuelco no presupone tipo.

80

300316

100 8 8

208

208

820

0

818

0 (c

ateg

oría

ale

vín)

160

(cat

egor

ía b

enja

mín

)

220

150

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


��&��$��)�$#�-��

��2�#��"##��6/)�'*�

��7��8$"�8%�)(�'*9+/)*�:$��"%��6;-��<

��

��

��

��

��

*� ��+�(�,'(-#�+�./#+�(��"'�&�+�$+��0'("'#1'&/�2#'�'( 2&'�"��&�#+!+'�# &��3��"�0

��

��$��-��

��

��-�*��

�� 7�� &��0��:��1��<��0�0�� 0�� 0�

�� 7��:� <2

"��7��

"�� 1��8�� 7��

"��&��$�"$��-��

"�� "�#��6/)�'*

"��7��8#"�8$�)(�=*9+/)*��:#��"$��6;-��<

�� $�>��8��&��8�?�� 0��1�� >��1�?�� 8�� &��>�8��1�� 7��

��

��?��8��?��1��0��2��&��2��-��$��6/)�'*�

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ESPACIOS PARA ANOTADORES, ÁREA TÉCNICA Y ÁREA AUXILIAR EXTERIOR PARACOMPETICIONES DE ALTO NIVELFTS-6

MESAANOTADOR


ÁREA TÉCNICABANCO

BANDA DE SEGURIDAD

BANDA DE SEGURIDAD

ÁREA AUXILIAR (Espacio libre exterior)

ZONA DE ASIENTOS PARA ESPECTADORES

PASO DE ENTRADA / SALIDA(Separado del público y protegido en toda su extensión)

BAND

A DE SEG

UR

IDAD

BAN

DA

DE

SEG

UR

IDAD

ÁREA

AU

XILI

AR (E

spac

io li

bre

exte

rior)

ÁREA AU

XILIAR (Espacio libre exterior)

ZONA DE ASIENTOS PARA ESPECTADORES ZONA DE ASIENTOS PARA ESPECTADORES

ZON

A D

E AS

IEN

TOS

PAR

A ES

PEC

TAD

OR

ES

ZON

A DE ASIEN

TOS PAR

A ESPECTAD

OR

ES


ÁREA TÉCNICABANCO

Cotas en centímetros.

**Dimensiones recomendadas en competiciones internacionales de alto nivel:

Dimensiones pista: 40mx 20m.

Dimensiones totales: 50m x 35 m.

500500

75 75

> 200*

200 200

200

100

400 / 500 **200 200400 / 500 **

150

200

100

450

/ 100

0**

*En competiciones de Liga Nacional de Fútbol Sala el público debe estar a una distancia de 3,00 m. de lasprotecciones de los banquillos.

ÁREA AUXILIAR: Espacio libre exterior para anotadores, área técnica, cámaras, fotógrafos, publicidad, seguridad,etc.(Dimensiones mínimas)

300

/ 500

**

NIDE RNORMAS

REGLAMENTARIAS


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 2 : CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


B.R.

100.153

99.890

99.928

99.848100.141

100.143

99.820

100.150

99.83199.825

99.796

99.851100.158

99.868100.169

100.186

99.885

99.969100.213

99.963100.240

100.248

99.941

99.952

99.995100.278

100.019100.016

100.050

100.327

100.069

100.131100.381

100.405

100.220

100.426

100.256

100.300

100.432

100.054

100.344

100.024100.060

100.347

99.976

100.012100.308

99.950

99.963 100.271

99.901

99.937100.234

99.879

99.904100.191

99.852

99.872

99.811

99.838 100.125

99.770

99.791100.097

99.745

99.772100.064

99.741 100.032

99.693

99.728 100.015

99.702

100.010

99.71299.621

99.887

100.056

100.017

100.019

100.038

100.045

100.040100.044

100.059

100.061

100.051

100.076

100.091

100.082

100.053100.064

100.086

100.098

100.110100.107

100.112

100.126

100.129

100.134

100.159 100.138

100.147

100.175

100.133

100.179

100.191

100.217100.201

100.210

100.230

100.261

100.239

100.259

100.275

100.293

100.283

100.304

100.326

100.301100.304

100.342

100.322

100.337

100.353

100.341

100.358

100.351

100.391100.369

100.379

100.337

100.345

100.392

100.401

100.380

100.394

100.416

100.410

100.432

100.431

100.483

100.429

100.396100.407

100.455

100.482

100.488

100.468

100.479

100.513

100.495

100.551

100.487

100.463

100.465

100.480

100.466

100.442

100.410

100.423100.457

100.418

100.397

100.387

100.370

100.364

100.341

100.327

100.357

100.327

100.311

100.301

100.336

100.356

100.364

100.368

100.368

100.343

100.342

100.365

100.381

100.393

100.368

100.370

100.390

100.406

100.425

100.398

100.376

100.395

100.417

100.458

100.454

100.480

100.483

100.463

100.475

100.452100.472

100.485

100.474

100.438

100.418

100.378

100.409

100.381

100.366

100.360

100.379

100.421

100.416

100.393

100.423

100.354

100.330

100.294

100.354

100.393

100.355

100.370

100.373

100.367

100.359

100.359

100.325

100.314

100.301

100.284

100.292

100.293100.272

100.272

100.258

100.231

100.221

100.206

100.177

100.185

100.199

100.192 100.195

100.202

100.231

100.263

100.254

100.240

100.226

100.184

100.196

100.220

100.234

100.253

100.268

100.286

100.287

100.271

100.250

100.227

100.208

100.194

100.237

100.232

100.247

100.268

100.283

100.298

100.302

100.290

100.273

100.264

100.260

100.249

100.255

100.263

100.273

100.295

100.298

100.315

100.340

100.322

100.307

100.293

100.292

100.273

100.286

100.296

100.316

100.326

100.340

100.343

100.369

100.350

100.334

100.322

100.311

100.303

100.334

100.345

100.349

100.358

100.355

100.375

100.319

100.312

100.302

100.282

100.299

100.283

100.257

100.223

100.229

100.216100.210

100.219

100.205

100.210100.204

100.188

100.194

100.163100.166

100.140

100.139

100.132

100.129

100.118

100.161

100.173

100.098

100.068

100.053

100.086

100.086

100.107

100.051

100.088

100.073

100.048

100.052

100.057

100.038

100.041

100.096

100.097

100.104100.130

100.121

100.139

100.124

100.158

100.168

100.202

100.252

100.239

100.250

100.260

100.269

100.281

100.275

100.253

100.234

100.230

100.220

100.207

100.196

100.189

100.163

100.154

100.130

100.143

100.149

100.171

100.178

100.194

100.205

100.214

100.231

100.268

100.222

100.222

100.204

100.176

100.170

100.158

100.150

100.132

100.107

100.111

100.090

100.091

100.122

100.134

100.150

100.154

100.156

100.186

100.209

100.220

100.221

100.205

100.166

100.153

100.137

100.127

100.116

100.102

100.092

100.078

100.077

100.093

100.093

100.092

100.132

100.143

100.151

100.165

100.173

100.193

100.176

100.175

100.152

100.142

100.130

100.109

100.094

100.089

100.080

100.077

100.052

100.066

100.081

100.092

100.104

100.119

100.131

100.143

100.159

100.173

99.746

100.156

Porta

Porta

Armari

Reixa

Armari

Porta

100.05

100.10

100.15

100.20

100.25

100.30100.35

100.10

100.15

100.20

100.25

100.30

100.35

100.40

100.45

100.45

100.40

100.35

100.30

100.25

100.20

99.8599.80

99.75

99.8099.85

99.95

99.90

100.00

99.95

100.05

100.10

100.15

100.20

100.25

JUNY 2020

ACIMU

opografia

ACIMU

ESCALES

GRÀFIQUES

DATA

NOM DEL FITXER

Nº REF. FULL

DE1 1

AIXECAMENT TOPOGRÀFIC CAMP DE FUTBOL 7

RECINTE ESPORTIU "CEM MUNDET"

(AVINGUDA D'ARTURO MUNDET)

1443_BrufauCEM-Mundet_Futbol7(2D).pdf.dwg

POBLACIÓ

DISTRICTE

SISTEMA COORDENADES

BARCELONA

HORTA-GUINARDÓ

UTM ETRS 89 Xarxa ICC

1443

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


AutoCAD SHX Text

Porta

AutoCAD SHX Text

X=428760

AutoCAD SHX Text

Y=4587530

AutoCAD SHX Text

X=428860

AutoCAD SHX Text

Y=4587530

AutoCAD SHX Text

X=428760

AutoCAD SHX Text

X=428860

AutoCAD SHX Text

Y=4587590

AutoCAD SHX Text

Y=4587590

AutoCAD SHX Text

DIN A3 1:300 DIN A1 1:150

AutoCAD SHX Text

ACIMUT TOPOGRAFIA. S.L.U.

AutoCAD SHX Text

Tel.: 935949500/607453598

AutoCAD SHX Text

Avinguda Parc Tecnològic, 7

AutoCAD SHX Text

08290 Cerdanyola del Vallès

AutoCAD SHX Text

email: [email protected]

AutoCAD SHX Text

0

AutoCAD SHX Text

7.50m

AutoCAD SHX Text

NOM DEL PLÀNOL

B.R.

100.087100.214

100.083

100.068

100.031

100.014

99.999

99.969

99.913

99.90499.884

99.855

99.903

99.897

99.899

99.918

99.925

99.92999.933

99.931

99.926

99.91799.932

99.920

99.92899.933

99.943

99.923

99.922

99.942

99.921

99.947

99.933

99.965

99.999

100.024

100.053

100.037

100.027

100.030

100.059

100.072

100.092100.080100.062

100.117100.129

100.090

100.048100.058

100.189100.198

100.206100.060

100.234100.061

100.242

100.278100.067

100.309100.031

100.296

100.057100.327

100.036

100.318100.333

100.281100.039

100.265100.044

100.280

100.031

100.001100.221

100.249

100.019100.031

100.013

99.992

99.974

99.975

99.961

99.945

99.928 99.93599.915

99.916

99.951

99.983100.011

100.033100.006

100.018

100.028

100.023

100.037

100.033

100.036

100.028

100.007

99.989

99.976

99.948

99.937

100.034

100.033

100.045

100.061

100.056

100.056

100.051100.050

100.042

100.039

100.018

100.005

99.982

99.971

99.979

99.97299.966

99.999

100.022

100.013

100.045100.040

100.041

99.964

99.941

99.921

99.927

99.923

99.920

99.937

99.930

99.935

99.931

99.916

99.919

99.935

99.958

99.968

99.995

100.000

99.979

99.955

99.957

99.957

99.959

99.981

99.987

99.993

99.978

99.964

99.957

99.948

99.959

99.987

99.991

100.015

100.009

99.984

99.976

99.948

99.943

99.977

99.989

99.996

100.018

100.015

100.003

99.982

99.959

99.938

99.943

99.976

99.994

100.013

100.035

100.047

100.014

99.995

99.993

Banqueta

Banqueta

Porteria

Porteria

99.9099.95

100.00

100.05

100.00

99.95

100.0

0

100.05

99.95

100.00

100.05

JUNY 2020

ACIMU

opografia

ACIMU

ESCALES

GRÀFIQUES

DATA

NOM DEL FITXER

Nº REF. FULL

DE1 1

AIXECAMENT TOPOGRÀFIC CAMP DE FUTBOL 5

RECINTE ESPORTIU "CEM MUNDET"

(AVINGUDA D'ARTURO MUNDET)

1443_BrufauCEM-Mundet_Futbol5(2D).dwg

POBLACIÓ

DISTRICTE

SISTEMA COORDENADES

BARCELONA

HORTA-GUINARDÓ

UTM ETRS 89 Xarxa ICC

1443

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


AutoCAD SHX Text

X=428755

AutoCAD SHX Text

Y=4587485

AutoCAD SHX Text

X=428805

AutoCAD SHX Text

Y=4587485

AutoCAD SHX Text

X=428755

AutoCAD SHX Text

Y=4587520

AutoCAD SHX Text

X=428805

AutoCAD SHX Text

Y=4587520

AutoCAD SHX Text

DIN A3 1:350 DIN A1 1:75

AutoCAD SHX Text

ACIMUT TOPOGRAFIA. S.L.U.

AutoCAD SHX Text

Tel.: 935949500/607453598

AutoCAD SHX Text

Avinguda Parc Tecnològic, 7

AutoCAD SHX Text

08290 Cerdanyola del Vallès

AutoCAD SHX Text

email: [email protected]

AutoCAD SHX Text

0

AutoCAD SHX Text

3.75m

AutoCAD SHX Text

NOM DEL PLÀNOL

ANNEX 3: ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Annex 3 – Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

Dades de l'obra

Tipus d'obra Redacció del Projecte Executiu i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut de la substitució de la gespa artificial al CEM Mundet, camps 2 i 3 del barri de Montbau al Districte d’Horta-Guinardó, a Barcelona.

Emplaçament Passeig de la Vall d’Hebron 171 Barcelona

Superfície d’intervenció 2.920 m²

Promotor Ajuntament de Barcelona – Districte d’Horta- Guinardó

Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució Albert Brufau Safont

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Albert Brufau Safont

Dades tècniques de l'emplaçament Topografia

Terreny pla Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàtic

No afecta a la naturalesa del projecte Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn

Ús esportiu Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades

-- Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions

d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i

dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a

les diferents feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de

treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del

treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES

E01 ENDERROCS E01.E03 ENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMENTS - ARRENCADA D'ELEMENTS -

DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONS ENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMIENTS AMB RETIRADA I DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONS, REALIZATS EN L'INTERIOR DE LA EDIFICACIÓ, AMB MITJANS MECÀNICS I/O MANUALS. ES CONSIDERA LÉNDERROC D'ELEMENTS CONSTITUITS PER AMIANT Avaluació de riscos Id Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 2 3 4 Situació: ITINERARIS ENDERROC

TREBALLS EN ALÇADA

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2 Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALL MANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4 Situació: ELEMENTS A ENDERROCAR EN ALÇADA 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3 Situació: MANIPULACIÓ DE RUNES 5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4 Situació: ESLLAVISSADES D'OBJECTES 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 3 1 3 Situació: ITINERARIS A OBRA


9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3 Situació: EINES MECÀNIQUES I MANUALS 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3 Situació: PRODUCTE DEL PROCÉS DÉNDERROC 13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: EN L'ÚS D'EINES17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 3 1 3

Situació: POLS26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3

Situació: PRODUIT PER LES MÀQUINES DÉNDERROC 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2

Situació: EN L'ÚS D'EINES DE PERCUSSIÓ I TRENCADORES P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible

les proteccions 1

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000008 Personal qualificat per a treballs en alçada 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no

lliscants 2

I0000019 Realitzar un estudi dénderroc amb Pla d'Emergència 3I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 /5I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues

suspeses 4

I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats,

solicitar un procediment de treball específic 4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra

4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 10 /13I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona

que la realitza 13

I0000061 Rotació dels llocs de treball 26 /27I0000074 Reg de les zones de treball 17

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


I0000108 Eliminar el soroll en origen 26 I0000110 Eliminar vibracions en origen 27 I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de

treball 2 /6

I0000156 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 17 I0000157 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26

E02 MOVIMENTS DE TERRES E02.E04 REBLERTS I TERRAPLENS REBLERT, TERRAPLENAT I COMPACTACIÓ DE TERRES, AMB MITJANTS MECÀNICS Avaluació de riscos Id Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 2 2 Situació: ITINERARIS A OBRA

ACCÉS A FONS PER A REBLIMENTS

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 1 1 Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALL SUPERFÍCIE IRREGULAR MANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 2 2 Situació: A L'INTERIOR DE L'EXCAVACIÓ A REBLIR 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 1 2 Situació: MANTENIR AL PERSONAL ALLUNYAT DE LES MÀQUINES 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 2 2 Situació: RECORREGUT SOBRE TERRENYS IRREGULARS 13 SOBREESFORÇOS 2 2 3 Situació: MANIPULACIÓ MANUAL COMPLEMENTS MÀQUINES 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 3 3 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2 Situació: TERRES POLSOSSES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3 Situació: ITINERARIS SOBRE TERRENYS IRREGULARS 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2 Situació: MÀQUINES D'EXCAVACIÓ 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2 Situació: MARTELL PNEUMÀTIC P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible

les proteccions 1

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000009 Realitzar el reblert de l´extradós del mur quan aquest estigui en

condicions d'entrar en servei 1

I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no

lliscants 2

I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona

que la realitza 13

I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26

/27 I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000067 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de

treball 1 /2 /25

I0000157 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 14 /26

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


E02.E05 CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNESCÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ DE TERRES O RUNES PROCEDENTS D'EXCAVACIÓ I TRANSPORT A ABOCADOR Avaluació de riscos Id Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 3 3 Situació: ITINERARIS A OBRA 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2 Situació: ITINERARIS A OBRA

MANCA D'IL.LUMINACIÓ

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 2 2 Situació: ITINERARIS A OBRA


10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3 Situació: MANTENIR AL PERSONAL ALLUNYAT DE LA MAQUINÀRIA 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3 Situació: RECORREGUTS SOBRE TERRENYS IRREGULARS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2 Situació: TERRES POLSOSSES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3 Situació: ITINERARIS A OBRA SOBRE TERRENYS IRREGULARS 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2 Situació: MAQUINÀRIA DE CÀRREGA I TRANSPORT 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2 Situació: MARTELL PNEUMÀTIC P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi Descripció Riscos I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible

les proteccions 1

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no

lliscants 2

I0000045 Formació 10 /12

I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de

treball 2 /6 /25

I0000155 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14I0000157 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26

E09 PAVIMENTSE09.E03 PAVIMENTS SINTÈTICS ( PVC, GOMA, MOQUETES, ETC. ) PAVIMENTS SINTÈTICS EN ROTLLES O LLOSETES DE PVC, DE GOMA I DE SURO, ADHERITS I DE MOQUETES ADHERIDES I TENSADES

Avaluació de riscosId Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 3 3

Situació: ITINERARIS A OBRATREBALLS EN PERÍMETRE I VORES DE FORATS

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 2 3Situació: ITINERARIS A OBRA

EJECUCIÓN ESCALERAS MANCA D'IL.LUMINACIÓ

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 2 2Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 2 2

Situació: EINES13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 2 3 Situació: COLES, MÀSTICS

PULIT EN SEC - POLS

18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O AL·LERGÈNIQUES)

2 2 3

Situació: COLES, MÀSTICS 21 INCENDIS 1 2 2 Situació: MATERIALS COMBUSTIBLES P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)


les proteccions 1

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1 I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no

lliscants 2

I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues

suspeses 4

I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4 I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos

originals 4

I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de treball específic

4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra

4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 I0000045 Formació 13 /18 /21I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13

I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona

que la realitza 13

I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes

elevadores) per manipular càrregues 4 /13

I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball

2 /6

I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris

16

E23 EQUIPAMENTSE23.E01 MOBILIARI, APARELLS, ELECTRODOMESTICS COL.LOCACIÓ DE TAULELLS DE CUINA, ELECTRODOMÈSTICS, MOBLES I ACCESSORIS DE BANYS I CUINES

Avaluació de riscosId Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 2 2

Situació: COL.LOCACIÓ D'ELEMENTS EN ALÇADA 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 1 1

Situació: EN ÀREA DE TREBALLPER MANCA D'IL.LUMINACIÓ

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 2 2Situació: MANIPULACIÓ

MANTENIMENT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 1 1

Situació: RESTES I SOBRANTS DE MATERIAL MANCA IL.LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 1 2Situació: AMB EINES

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 1 1Situació: A L´AJUSTAR ELS ELEMENTS

11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 2 2Situació: PER OBJECTES A COL.LOCAR O INSTAL.LAR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


13 SOBREESFORÇOS 1 2 2 Situació: PER MANIPULACIÓ MANUAL 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)


les proteccions 1

I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues

suspeses 4

I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4 I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos

originals 4

I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de treball específic

4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 I0000045 Formació 10 /13I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10 I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de

materials 11

I0000048 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11 I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13 I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13 I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona

que la realitza 13

I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13 I0000067 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16 I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16

I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes

elevadores) per manipular càrregues 11 /13

I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball

2

I0000156 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls

reglamentaris 16

I0000164 Manipular els vidres amb ventoses de seguretat 6I0000165 En manipular sistemes elèctrics, connexions, etc, verificar que

les linies no estan en tensió 16

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) - Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les

particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i

circulacions dins l'obra

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


- Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com

en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la

càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de reixat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts

d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill

d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha

de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. Relació de normes i reglaments aplicables (en negreta les que afecten directament a la Construcció) Data d'actualització: 12/05/1998 Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención Modificacions:RD. 780/1998 de30 de abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)

O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70

O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado. O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997 O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Modificació: BOE: 24/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad

Modificació: BOE: 25/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos

mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: BOE: 28/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias

respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75

- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) El Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Albert Brufau Safont, arquitecte

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 4 : PLA D’OBRES

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Id Modo de tarea

Task Name Duración

1 SUBSTITUCIÓ GESPA ARTIFICIAL 76 días

2 Desmuntatge de l'equipament esportiu existe2 días

3 Retirada de la gespa existent 7 días

4 Enderroc de muret 3 días

5 Excavacio aixemplament i canals 5 días

6 Repàs i nivellació 5 días

7 Terraplenat aixemplament 5 días

8 Noves canals 8 días

9 Col.locació de la gespa 22 días

10 Execució Cuneta Formigó 3 días

11 Marcatge de línies 8 días

12 Assaigs gespa 3 días

13 Muntatge Tancament Metàl∙lic 3 días

14 Muntatge equipament esportiu 6 días

15 Neteja i final d'obra 2 días

J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX J V S D LMX23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

Task

Split

Milestone

Summary

Project Summary

External Tasks

External Milestone

Inactive Task

Inactive Milestone

Inactive Summary

Manual Task

Duration‐only

Manual Summary Rollup

Manual Summary

Start‐only

Finish‐only

Deadline

Progress

Progreso manual

Page 1

Project: G1901_PLANNING_auditDate: jue 30/07/20

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 5. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Per garantir la qualitat de l’execució així com de la gespa col∙locada es realitzarà els següents assaigs i controls: REQUISITS I ASSAIGS Requisits i assaigs de la fibra

Resistència a la tracció de la fibra sense envellir mínim 50% de la fibra EN13864 Resistència del color al comparar fibra nova amb envellida major o igual a 4 en la norma EN‐ISO 20105‐

A02 escala de grisos. Pes de fil per unitat d’àrea segons UNE 40603 (eq. ISO 8543). Longitud del plomall sobre el geotextil o “backing” segons UNE 40257 (eq. ISO2549)

Requisits i assaigs de la junta

Número de puntades per unitat d’àrea segons UNE 40258 (eq. ISO 1763). Resistència a l’arrencada del plomall segons ISO 4919. Resistència a l’envelliment (UV). Es requereixen les següents propietats després de l’assaig d’envelliment

segons EN14836. Sistema de muntatge i unió encolat. Es requereix una resistència de les juntes després d’envellida amb

aigua calenta segons EN13744. Per a Juntes encolades 25 N / 100mm EN12228 mètode 2 Capa elàstica: identificació del material, gruix i pes per unitat d’àrea

ESPECIFICACIONS OBRA ACABADA Planor La instal∙lació sobre la base elàstica parteix de la consideració que aquesta es troba en bones condicions, no obstant caldrà preveure la reparació de zones puntualment malmeses. Aquests paviments requereixen una avaluació de planimetria una vegada finalitzada la instal∙lació. El requeriment és com a màxim de 10mm en regle de 3m. Es recomana la verificació de la capa base prèvia instal∙lació de la gespa ja que els errors posteriors són més difícils de solucionar. Verificació de les propietats esportives Els requisits que es detallen a continuació hauran de ser sotmesos a control una vegada finalitzada la instal∙lació. El control serà documentat mitjançant el corresponent informe de laboratori emès en data anterior a la recepció d’obra. La verificació es realitzarà sobre un mínim de 6 zones distribuïdes per la zona de joc. Els resultats de cada zona hauran d’estar dins els rangs especificats. La verificació de les propietats esportives del paviment instal∙lat serà duta a terme per un laboratori acreditat. L’informe emès serà condició indispensable per poder fer la correcta recepció de l’obra.

Caldrà complir la norma UNE‐EN 15330‐1:2014, Superficies deportivas. Superficies de hierba artificial y punzonadas principalmente diseñadas para uso exterior. Especificaciones para hierba artificial. Respecte a les interaccions que es produeixen en el paviment es diferencien les següents: Interacció Jugador‐Superfície i Interacció Pilota‐Superfície. • Interacció Jugador‐Superfície:

‐ Reducció de força màxima (absorció d’impactes). Valor requerit: 60 – 70 %. Mètode d’assaig: EN14808

‐ Deformació VERTICAL estàndard. Valor requerit: 4 – 10 mm. Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 05a & 09

‐ Resistència al gir. Valor requerit: 30 Nm – 45 Nm. Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 06 & 09

‐ Fricció lineal FIFA Stud Deceleration Value. Valor requerit entre 3.0 i 5.5 g FIFA Stud Slide Value. Valor requerit entre 130 i 210. Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 07

• Interacció Pilota‐Superfície:

‐ Bot vertical de pilota Valor requerit: 0.6 – 0.85 m Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 01 & 09

‐ Rodadura de pilota

Valor requerit: 4 – 8 m Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 03

‐ Bot angulat de pilota

Valor requerit sec: 45% ‐ 60% Valor requerit humit: 45% ‐ 80%

Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 02

‐ Absorció d’impacte Valor requerit: 60% ‐ 70% Mètode d’assaig: FIFA TEST METHOD 04a & 09

Tots aquests assaigs i la interpretació dels resultats seran realitzats per laboratori homologat.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Projecte Executiu i Estudi Básic de Seguretat i Salut de la substitució de la gespaartificial al camp de futbol 11 del CEM Mundet situat al Pg. de la Vall d´ Hebron, 171al barri de Montbau, al districte d´ Horta-GuinardóMaig 2018

PLA DE CONTROL DE QUALITAT Operacions de Control Planejament Data: 29/07/2020 Pàgina: 1

Obra 01 A2005_MUNDET Capítol 03 PAVIMENTS i OBRA

F9PGAB01 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm. d'alçada, >13.000 dtex i >350 micres de gruix, amb tractament anti UVA, resistent a la calor i al gel, teixitsobre un backing reforçat de polipropilè, amb un pes total aproximat de 3.000 gr/m2. Marcatge de línies de joc, en el mateix material i color blanc o groc, de 10 cm. d'ampladasegons reglamentació de la RFEF, amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.

(P - 22)

5.050,380 m2

Tipus de Control: Control d'obra acabada

7581FIFA Conjunts d'assaigs necessaris per a l'obtenció del segell FIFA Quality per laboratorihomologat per la FIFA. Inclou assaig d'absorció d'impactes EN14808, assaig dedeformació vertical estàndard FIFA TEST METHOD 05a & 09, assaig de resistència al girFIFA TEST METHOD 06 & 09, Assaig de fricció linial FIFA TEST METHOD 07, assaig debot vertical de pilota FIFA TEST METHOD 01 & 09, assaig de rodadura de pilota FIFATEST METHOD 03, assaig de bot angulat de pilota FIFA TEST METHOD 02, i assaigd'absorció d'impacte FIFA TEST METHOD 04a & 09

1,00 2.049,80 2.049,80 Si 1 0,000 1,0000 Tram

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


PLEC DE CONDICIONS DEL CONTROL DE QUALITAT ÀMBIT: TOT-Ú ARTIFICIAL PER A SUBBASES I BASES CONTROL DE MATERIALS 1. Operacions de control • Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material:

− Assaig granulomètric (NLT-104 / UNE 7-376), cada 750 m3 o fracció diària.

− 2 assaigs d’equivalent de sorra (NLT-113 / UNE 7-324), cada 750 m3 o fracció diària.

− Determinació dels límits d’Atterberg (NLT-105 i NLT-106 / UNE 103-103 i UNE 103-104), cada 1500 m3 o cada 2 dies si el volum executat és menor. − Coeficient de neteja (NLT-172), cada 1500 m3 o cada 2 dies si el volum executat és menor.

− Assaig CBR (NLT-111), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor.

− Coeficient de desgast de “Los Angeles” (NLT-149 / UNE 83-116), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor. − 2 assaigs de determinació del percentatge d’elements de la fracció retinguda pel tamís 5 UNE amb dues o més cares de fractura (NLT-358), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor. − Determinació de l’índex de llenques (NLT-354), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor.

• Cada 750 m3 o fracció diària, durant l’execució, es realitzarà un assaig Próctor Modificat (NLT-108 / UNE 103-501) com a referència al control de compactació. 2. Criteris de presa de mostra. Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. 3. Especificacions Es considera tot-u artificial la mescla de granulats matxacats total o parcialment, amb granulometria continua, procedents de pedra de pedrera o granulats naturals. El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la D.T. o en el seu defecte el que determini la DF. Els materials no han de tenir terrossos d'argila, matèria vegetal, marga i d'altres matèries extranyes.

La fracció passada pel tamís 0.08 (UNE 7-050) ha de ser més petita que els dos terços de la passada pel tamís 0.40 (UNE 7-050). Coeficient de neteja (NLT-172/86) ............................................................................. > 2 La fracció retinguda pel tamís 5 (UNE 7-050) ha de contenir, com a mínim, un 75% per a trànsit T0 i T1, i un 50% per als altres trànsits, d'elements matxacats que tinguin dues o més cares de fractura. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda a dins d'un dels fusos següents:

Índex de llenques (NLT-354) ................................................................................. <= 35 Coeficient de desgast "Los Angeles" per a una granulometria tipus B (NLT-149):

- Trànsit T0 i T1 ................................................................................................... < 30 - Resta de trànsits ............................................................................................... < 35

Equivalent de sorra (NLT-113): - Trànsit T0 i T1 ................................................................................................... > 35 - Resta de trànsits ............................................................................................... > 30

El material ha de ser no plàstic, segons les normes NLT-105 i NLT-106. Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. S'ha de distribuir al llarg de la zona de treball. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’autoritzarà l’ús del material corresponent. CONTROL D’EXECUCIÓ 1. Operacions de Control. • Execució d’un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d’execució.

• Comprovació de les toleràncies d’execució i control de la superfície sobre la que s’ha d’estendre la capa. Inspecció visual de l’estat de la superfície després del pas d’un camió carregat sobre ella. • Control de l’estesa: comprovació visual del gruix, amplada i pendent transversal de les tongades d’execució i control de la temperatura ambient. • Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia, corresponent a una mateixa procedència i tongada d’estesa, amb una superfície màxima de 3000 m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17). • Assaig de placa de càrrega (DIN 18196), cada 6000 m2, i al menys un cop per capa de reblert. En la zona d’aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103). • Comprovació de les coordenades i cotes de replanteig a banda i banda i sobre l’eix de la plataforma cada 20 m, a més dels punts singulars (tangents de corbes horitzontals i verticals, punts de transició de peralt, etc.). Control de l’amplada i pendent transversal de la plataforma, en els mateixos perfils. • Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua.

• Control de la regularitat superficial amb la regla de 3 m, on es sospitin irregularitats. 2. Criteris de presa de mostra. Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF Els punts de control de densitat i humitat

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. Es tindrà especial cura en l’aplicació de la regla de 3 m en les zones on coincideixi una pendent longitudinal inferior al 2 % amb una pendent transversal inferior al 2 % (zones de transició de peralt). 3. Especificacions Abans de la utilització d’un tipus de material, serà preceptiva la realització d’un tram de prova, per tal de fixar la composició i forma d’actuació de l’equip compactador i per a determinar la humitat de compactació més adient al procediment d’execució. La DF decidirà si es acceptable la realització d’aquesta prova com a part integrant de l’obra. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la DF autoritzi el contrari. L'estesa s'ha de realitzar d’una sola vegada, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig Próctor Modificat, segons la Norma NLT-108, s'ha d'ajustar a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritzarà el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. La capa ha de tenir el pendent i amplada especificats a la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, el que indiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la Documentació Tècnica. Compactació ............................................................................................... >= 100% PM Mòdul E2 (assaig de placa de càrrega):

Subbase (trànsit T0-T1) ...................................................................... >= 100 MPa Subbase (trànsit T2-T3) ........................................................................ >= 80 MPa Subbase (trànsit T4-vorals) .................................................................. >= 40 MPa Base (trànsit T0-T1) ............................................................................ >= 120 MPa Base (trànsit T2-T3) ............................................................................ >= 100 MPa Base (trànsit T4-vorals) ........................................................................ >= 60 MPa

Toleràncies d'execució:

- Replanteig de rasants ......................................................................................... + 0 ............................................................ - 1/5 del gruix teòric

- Nivell de la superfície acabada respecte als perfils teòrics: Trànsit T0, T1 i T2 ......................................................................... ± 15 mm Trànsit T3 i T4 ............................................................................... ± 20 mm

- Planor .................................................................................................. ± 10 mm/3 m

Les irregularitats que excedeixin aquestes toleràncies han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. 4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment No s’iniciarà l’execució d’aquesta unitat sense la corresponent aprovació del tram de prova per part de la DF. No es podrà iniciar l’execució de la capa, sense que la superfície sobre la que s’ha d’assentar compleixi les exigències del plec de condicions. No es considerarà control suficient l’efectuat durant l’execució de dita superfície si posteriorment ha hagut circulació de vehicles pesat o pluges intenses i, en general, si s’observen defectes a judici de la DF. S’aturaran els treballs d’estesa quan la temperatura ambient estigui per sota del límit establert al plec, o quan s’observi que es produeix segregació o contaminació del material. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Es podran admetre un màxim d’un 40% de punts amb resultat un 2% per sota del valor especificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l’especificat. En cas d’incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s’intensificaran al doble sobre les capes corregides. El contingut d’humitat de les capes compactades tindrà caràcter informatiu, i no serà per sí mateix causa de rebuig. El valor del mòdul d’elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega complirà les limitacions establertes al plec de condicions. Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i de regularitat superficial. REFERÈNCIES: PG 3/75 amb les corresponents ordres circulars 6.1 i 6.2 IC “Secciones de firmes”

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ÀMBIT: GESPA ARTIFICIAL Incluye la ejecucion de todos los ensayos de laboratorio y pruebas de campos a continuacion relacionadas, necesarios para la verificacion de las caracteristicas y calidad del cesped, asi como los informes, gastos de envio o cualquier otro derivado de la realizacion de los mismos. 1.5.1.PRUEBAS DE LABORATORIO.- Diagnóstico del Material de Relleno del Césped Artificial Existente.- La reutilizacion del material de relleno del cesped actualmente existente en la instalacion de nuevo cesped, precisa de un diagnostico previo del estado del mismo para poder cuantificar la cantidad de arido y caucho SBR Negro que cumple con las propiedades exigidas a estos componentes del sistema de cesped artificial en el apartado 1.4.2 del presente PPT. Previamente a la retirada del cesped artificial actualmente instalado, por parte de la empresa adjudicataria han extraerse dos muestras de 50x50 cms. de la zona del campo determinadas por el Director de Obra, las cuales seran enviadas a un Instituto de Test de Laboratorio acreditado por la FIFA de entre los incluidos la lista que figura en su web (www.quality.fifa.com) en el momento de la publicacion del presente PPT, quien emitira un informe de laboratorio que recogera como minimo los siguientes aspectos de cada uno de los mencionados materiales:

Granulometria, Forma, Densidad, Proporcionalidad de presencia (Kg/M2).

Identificación del Producto.- Una vez realizada la entrega del suministro de los componentes del sistema de cesped artificial a instalar, por parte del Director de Obra se seleccionara una muestra de cada uno de ellos que seran enviadas a un Instituto de Test de Laboratorio acreditado por la FIFA de entre los incluidos la lista que figura en su web (www.quality.fifa.com) en el momento de la publicacion del presente PPT, quien emitira un informe de laboratorio en el que se recogeran como minimo los siguientes aspectos:

1.5.2.PRUEBAS DE CAMPO.- Verificación de la Resistencia de las Juntas Durante la instalacion de la moqueta de cesped artificial, la empresa adjudicataria debera cortar y preparar, del lugar de la moqueta elegido y determinado por el Director e Obra, dos muestras de 800 mm de longitud en sentido de la cinta adhesiva por 300 mm de ancho por cada lado de los extremos del ancho de la cinta (300 mm + ancho cinta adhesiva + 300 mm), que seran enviadas a un Instituto de Test de Laboratorio acreditado por la FIFA de entre los incluidos la lista que figura en su web (www.quality.fifa.com) en el momento de la publicacion del presente PPT para su ensayo de resistencia de juntas y emision del correspondiente informe de laboratorio. Se requiere una resistencia de las juntas (despues de envejecida con agua caliente segun norma UNEEN 13744 en el caso de juntas pegadas) de:

Verificación de la Planimetría y Propiedades Mecánicas.- Los requisitos que se detallan a continuacion deberan ser sometidos a control una vez finalizadas las obras de instalacion. El control sera documentado mediante el correspondiente informe tecnico de laboratorio que sera emitido por un Instituto de Test de Campo acreditado por la FIFA de entre los incluidos la lista que figura en su web (www.quality.fifa.com) en el momento de la publicacion del presente PPT y sera utilizado para la recepcion de la obra. El nivel de calidad (FIFA quality) exigido al sistema de cesped artificial instalado se verificara mediante la realizacion, sobre un minimo de 6 zonas seleccionadas en el campo por el Director de Obra, de los siguientes ensayos de campo:

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 6 : REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ANNEX 7. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Índex

1. Objecte ........................................................................................................................... 2

2. Tipologia dels residus........................................................................................................... 2

3. Estimació de residus generats a l’obra ...................................................................................... 2

4. Mesures per la prevenció de residus a l’obra ............................................................................... 2

5. Operacions de gestió de residus .............................................................................................. 2

6. Valoració de la gestió de residus ............................................................................................. 4

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


1. Objecte

El present estudi de la gestió de residus del projecte REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU I ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DE LA SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE FUTBOL 11 DEL CARMEL, AL BARRI DEL CARMEL, DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ, té com objectiu fer una previsió dels residus que es generaran durant l’execució de les obres i la gestió que es realitzarà amb aquests, d’acord amb el marcat pel RD 105/2008.

2. Tipologia dels residus

A continuació és fa una estimació de la tipologia dels residus que es poden generar durant l’execució de l’obra, codificats d’acord a la llista europea de residus (LER).

Residu Tipologia2

Inert, No Especial, Especial

191204 Plàstic-cautxú No especial150101 Envasos de paper i cartró No especial170101 Formigó Inert170107 Barreja materials no perillosos Inert Total (3) 196,77 t

2 Tipologia de residus, d’acord amb la tipologia d’abocadors. 3 Excepte els residus Especials. * Els quals contenen substàncies perilloses.

3. Estimació de residus generats a l’obra

Segons l’article 4 del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, s’ha d’estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà a obra en l’estudi de Gestió de Residus. Per tant, en el present apartat s’elabora una estimació del volum de residus de demolició o enderrocs que es generen a obra. La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus d’enderrocs del Catàleg Europeu de Residus (LER), definida a l’apartat 2 del present annex. Les taules es presenten a continuació conté els volums de residus classificats per tipologies i en funció del tipus d’enderroc i la previsió de generació de residus per a l’obra. A continuació s’adjunta una estimació del volum/pes dels residus generats durant l’execució de l’obra.

Codi Residu Tipologia2 Volum(m³) Massa(T)

191204 Plàstic- cautxú No especial 185,05 185,05

150101 Envasos de paper i cartró No especial 0,09 0,02170101 Formigó Inert 8,07 11,70

193,21 196,77 * Els quals contenen substàncies perilloses. Els residus perillosos que es generaran seran els corresponents als esprais utilitzats per marcar l’obra.

4. Mesures per la prevenció de residus a l’obra

A continuació s’identifiquen totes aquelles accions de minimització a tenir en consideració en el projecte, per tal, de prevenir la generació de residus de la construcció i demolició durant la fase d’obra o de reduir-ne la seva producció. A continuació s’adjunta la fitxa amb les accions de minimització i prevenció, per una millor gestió dels residus:

ACCIONS DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DES DE LA FASE DE PROJECTE Sí

No

1 S’ha programat el volum de terres excavades per minimitzar els sobrants de terra i per utilitzar-los al mateix emplaçament?

�

2 Els sistemes constructius són sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus?

�

3 S’empren sistemes d’encofrat reutilitzables?

4

S’ha detectat aquelles partides que poden admetre materials reutilitzats de la pròpia obra ?La reutilització dels materials en la pròpia obra, fa que perdin la consideració de residus, cal reutilitzar aquells materials que continguin unes característiques físiques/químiques adequades i regulades en el Plec de Prescripcions Tècniques.

5. Operacions de gestió de residus

Una obra té dos tipus de gestió, la de dins de l’obra i la de fora de l’obra. Es recomana que la gestió mínima de separació selectiva per a les obres construcció i demolició estigui formada per la segregació dels residus Inerts, dels No Especials i dels Especials (aquests sempre han d’anar separats de la resta). Es recomana que es realitzi una classificació en origen, ja que un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis té menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les característiques físico-químiques exigides, reutilitzat (en els cas de la runa neta) a mateixa obra on s’ha produït. Quan no sigui viable la classificació selectiva en origen (a la mateixa obra) és obligatori derivar els residus barrejats (inerts i no especials) cap a instal·lacions on es faci un tractament previ i des d’on el residu pugui ser finalment tramés a un gestor autoritzat per la seva valorització o, en el cas més desfavorable, cap a l’abocament a dipòsit controlat.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


En el cas del camp de futbol es realitzarà una classificació en obra dels residus, que es col·locaran en diferents contenidors a pròxima a l’accés, sense envair el camp. Aquests han d’estar identificats amb una senyalització que indiqui quins residus ha de contenir cada recipient. Es preveu realitzar aquesta classificació dels residus de manera individual, per tant s’instal·larà una zona de contenidors. S’adjunta un plànol amb la ubicació d’aquests contenidors. La següent taula resumeix els residus que es generaran: Resum de la gestió dels residus dintre de l’obra: RESUM DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DINTRE DE L’OBRA 1 Separació segons

tipologia de residu Especificar el tipus de separació selectiva prevista per tal de preveure un espai a l’obra. Cal recordar que, segons el RD 105/2008, d’1 de febrer, s’ha de preveure una separació en obra de les següents fraccions, quan de forma individualitzada per cadascuna d’elles, la quantitat prevista de generació per al total de l’obra superi les següents quantitats indicades a continuació.

Formigó: 80 T Maons, teules, ceràmics: 40 T Metall: 2 T Fusta: 1 T Vidre: 1 T Plàstic: 0.50 T Paper i Cartró: 0.50 T

Especials

zona habilitada pels Residus Especials (amb tants bidons com calgui) La legislació de Residus Especials obliga a tenir una zona adequada per a l’emmagatzematge d’aquest tipus de residu. Entre d’altres recomanacions, es destaquen les següents: No tenir-los emmagatzemats a l’obra més de 6 mesos. El contenidor de residus especials haurà de situar-se en un lloc pla i fora del trànsit habitual de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals Senyalitzar correctament els diferents contenidors on s’hagin de situar els envasos dels productes Especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representats en les etiquetes. Tapar els contenidors i protegir-los de la pluja, la radiació, etc. Emmagatzemar els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites Impermeabilitzar el terra on se situïn els contenidors de residus especials

Inerts

contenidor per Inerts barrejats contenidor per Inerts Formigó contenidor per Inerts Ceràmica contenidor per altres inerts contenidor o zona d’aplec per terres que van a abocador

No Especials

RESUM DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DINTRE DE L’OBRA contenidor per metall contenidor per fusta contenidor per plàstic contenidor per paper i cartró contenidor barreges bituminoses contenidor per la resta de residus No Especials barrejats contenidor per TOTS els residus No Especials barrejats

Inerts+No Especials Inerts + No Especials: contenidor amb Inerts i No Especials barrejats (**) (**) Només quan sigui tècnicament inviable. En aquest cas, derivar-ho cap a un gestor que li faci un tractament previ.

2 Reciclatge de residus petris inerts en la pròpia obra

Indicar, si s’escau, la quantitat de residus petris que es preveu matxucar a l’obra per reutilitzar, posteriorment, en el mateix emplaçament. Quantitat de residus que es preveu reciclar i que s’evita portar a abocador: Quantitat d’àrid matxucat resultant: (cal tenir en compte que l’àrid resultant, una vegada matxucat serà, aproximadament, un 30% menor al volum inicial de residus petris) (kg): 0 (m3): 0

3 Senyalització dels contenidors

Els contenidors s’hauran de senyalitzar en funció del tipus de residu que continguin, d’acord amb la separació selectiva prevista.

Inerts Residus admesos: ceràmica, formigó, pedres, etc. CODIS CER: 170107, 170504, ... (codis admesos en els dipòsits de terres i runes)

No Especials barrejats

Residus admesos: fusta, metall, plàstic, paper i cartró, cartró-guix, etc.CODIS CER: 170201, 170407, 150101, 170203, 170401, ... (codis admesos en dipòsits de residus No Especials). Aquest símbol identifica als residus No Especials barrejats, no obstant, en cas d’optar per una separació selectiva més exigent, caldria un cartell específic per a cada tipus de residu: fusta ferralla paper i

cartró plàstic cables

elèctrics

Especials

CODIS CER: (els codis dependran dels tipus de residus). Aquest símbol identifica als residus Especials de manera genèrica i pot servir per senyalitzar la zona d’aplec habilitada pels residus Especials, no obstant, a l’hora d’emmagatzemar-los cal tenir en compte els símbols de perillositat que identifiquen a cadascun i senyalitzar els bidons o contenidors d’acord amb la legislació de residus Especials.

Les opcions externes de gestió són:

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


RESUM DE GESTIÓ DELS RESIDUS FORA DE L’OBRA 4 Destí dels residus

segons tipologia Identificar els recicladors, plantes de transferència o dipòsits propers a l’entorn de l’obra on es proposa gestionar els residus de la construcció:

Inerts

Quantitat estimada Gestor ObservacionsTones m3 Codi Nom

Reciclatge Planta de

transferència

Planta de selecció Dipòsit

Residus No Especials Quantitat estimada Gestor Tones m3 Codi Nom

Reciclatge: Reciclatge de

metall

Reciclatge de fusta Reciclatge de

plàstic

Reciclatge paper -cartró

Reciclatge barreges bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301*

Planta de transferència

Planta de selecció Dipòsit 196,77 193,21 E-

174.96 CESPA, Gestión de residus SA

Pol. ind. zona franca - sector c, c/4, s/n 08040 Barcelona. 93-5702000

Residus Especials

Quantitat estimada Gestor Tones m3 Codi Nom

Instal·lació de gestió de residus especials

6. Valoració de la gestió de residus

L’estimació del cost de la gestió de residus estimats en el present annex es troba detallada en el pressupost adjunt. El pressupost d’execució material de la gestió de residus ascendeix a la quantitat de SIS MIL CINQUANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (6.052,50 €). Barcelona, juliol de 2020

L’arquitecte redactor, Albert Brufau Safont Arquitecte

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


2. PLÀNOLS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


INDEX

01 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

02 TOPOGRÀFIC FUTBOL 7

03 TOPOGRÀFIC FUTBOL 5

04 PLANEJAMENT URBANÍSTIC

05 ESTAT ACTUAL FUTBOL 7

06 ESTAT ACTUAL FUTBOL 5

07 ENDERROCS FUTBOL 7

08 ENDERROCS FUTBOL 5

09 PROPOSTA FUTBOL 7

10 PROPOSTA FUTBOL 5

11 DEFINICIÓ GEOMÈTRICA FUTBOL 7

12 DEFINICIÓ GEOMÈTRICA FUTBOL 5

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


ALBERT BRUFAU SAFONT

REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU DE LA SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA ARTIFICIAL DELS CAMPS 2 I 3DEL CEM MUNDET, AL BARRI DE MONTBAU, AL DISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ.

SARA BERBIS

_BC_CTB.ctbNOM FITXER CTB:RESPONSABLE DE PROJECTE DEL DISTRICTE TÍTOL DEL PROJECTEAUTOR DEL PROJECTE

FULL.........DE.......

PLÀNOL NÚM.DATA:

NOM FITXER:

NOM DEL PLÀNOL:ESCALES

ORIGINALS A2005_04_Plan-Urb.dwgDISTRICTE D'HORTA-GUINARDÓ GRÀFIQUES201040

400 208

A3: 1/2000 A1: 1/1000 ARQUITECTURA

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

4

12

JULIOL 2020

A3 4

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


3. PLEC DE CONDICIONS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


3.1 PLEC DE CONDICIONS GENERALS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERAL

Capítol Preliminar: Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. Capítol I: Condicions Facultatives2 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques L'Arquitecte Director

Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director:

a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra.

L'Aparellador o Arquitecte Tècnic

Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:

a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscrivint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les

certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.

El Constructor

Article 5.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista

Verificació dels documents del projecte

Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Pla de Seguretat i Salut

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Oficina a l'obra

Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

-El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


-La Llicència d'obres.

El Llibre d'Ordres i Assistències.

El Pla de Seguretat i Salut.

La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j)

Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

Presència del Constructor en l'obra

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions

o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció

Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'Arquitecte

Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal

Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

Camins i accessos

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora.

Replanteig

Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit.

Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Obres ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran

per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran extenses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà.

Vicis ocults

Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

Materials i aparells defectuosos

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Article 33.- Quan els materials, elements d'instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf 4: de les recepcions d'edificis i obres annexes De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s’estendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

Documentació final d'obra

Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S’estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per

l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

Capítol II: Condicions Econòmiques

Epígraf 1: Principi general

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. Epígraf 2: Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Fiança provisional

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

Epígraf 3: Dels preus

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i infermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d'instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos

directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


establerta en el Plec de Condicions Particulars, percebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

Emmagatzematge de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematge de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. Epígraf 4: Obres per administració

Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta.

Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor.

Liquidació d'obres per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a

compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

Responsabilitats del constructor

Article 66.- En els treballs “d’Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs

Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptiu una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per estendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s’estendran a l'origen.

Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada,

s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

Epígraf 6: De les indemnitzacions mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

Epígraf 7: Varis

Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la

vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

Signat: L’Arquitecte

ALBERT BRUFAU SAFONT

El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quadruplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l'Arquitecte-Director i el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col·legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A Barcelona, a juliol de 2020 LA PROPIETAT

LA CONTRACTA

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


3.2 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DE LA SUBSTITUCIÓ DE LA GESPA ARTIFICIAL AL CEM MUNDET DEL CAMP DE FTUBOL 7 I FUTBOL 5 SITUAT AL PG. DE LA VALL D’HEBRON, 171, AL BARRI DE MONTBAU, AL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ. ALBERT BRUFAU SAFONT, ARQUITECTE

Pàgina: 1

D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D070A8B1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant,

d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).

En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

___________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 2

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a caixa de paviment - Excavació per a buidat de soterrani - Excavació per a rebaix - Excavació per dames - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Excavació per dames: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de l'amplària de les dames - Numeració i definició de l'ordre d'excavació - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca de resistència baixa, la que amb dificultat es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 5 i 25 MPa. Es considera roca de resistència mitja, la que es pot trencar amb un cop de martell i que no es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 25 i 50 MPa. Es considera roca de resistència alta, la que necessita més d'un cop de martell per trencar-se, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 50 i 100 MPa. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és directa quan l'existència de rampa o d'altres condicionants de l'obra permeten que els mitjans d'excavació realitzin l'excavació i la càrrega de terres. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és indirecta quan la inexistència de rampa o d'altres condicionants de l'obra no permeten que els mitjans d'excavació realitzin la càrrega de terres i és necessària la utilització d'una altra màquina per a aquesta funció. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines

o de camions. S'entén que la buidada de soterrani es fa en terrenys amb dos o més costats fixos on és possible la maniobrabilitat de màquines o de camions sense gran dificultat. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° EXCAVACIÓ PER DAMES: L'excavació per dames es realitzarà sobre talussos prèviament excavats deprès d'un buidat. Es realitzarà l'excavació de les dames al talús, d'acord amb la DT i prèvia aprovació explícita de la DF, aplicant al replanteig les següents dimensions: - Amplària inferior del talús. - Amplària superior del talús. - Amplària de la dama. Un cop replantejades al front del talús les dames amb l'amplària definida, s'iniciarà per un dels extreme del talús l'excavació alternativa de les dames, deixant trams de talús d'amplària igual a una dama per N unitats. Un cop finalitzada l'excavació d'una dama, es realitzarà l'element estructural de contenció projectat, aquesta operació es repetirà N vegades. Les dames s'excavaran començant per la part inferior del talús. Es garantirà la planeïtat del pla vertical d'excavació, a fi efecte de garantir les dimensions geomètriques dels elements estructurals Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a una instal·lació autoritzada de gestió de residus. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ PER A BUIDAT DE SOTERRANI: No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha de fer per franges horitzontals, d'alçària no superior a 3 m. EXCAVACIÓ PER DAMES: Les dames s'excavaran començant per la part inferior del talús. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill d'esllavissada. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 3

per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E222B423. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents:

- Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 4

Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E225CS01. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions d'estesa de terres o granulats, i compactació si es el cas, per al reblert de rases, forats d'excavacions o esplanades que han d'augmentar la seva cota d'acabat, i operacions de correcció de la superfície del fons d'una excavació, prèviament al seu reblert. S'han considerat els tipus següents: - Terraplenat i piconatge amb terres adequades d'esplanades - Terraplenat i piconatge en rases i pous, amb terres adequades - Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la

construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus

- Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus

- Estesa de graves naturals o provenint de material reciclat de residus d ela construcció, per a drenatges - Repàs i piconatge d'esplanada - Repàs i piconatge de caixa de paviment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Terraplenat i piconatge de terres o reblert de rases: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Aportació del material si es tracta de graves, tot-u o granulats reciclats - Reblert de les rases per tongades del gruix indicat - Compactació de les terres o sorres Reblert o estesa amb graves per a drenatges: - Preparació de la zona de treball - Replanteig dels nivells - Aportació del material - Reblert i estesa per tongades succesives Repàs i piconatge: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Execució del repàs - Compactació de les terres, en el seu cas TERRAPLENAT I PICONATGE O REBLERT DE RASES: Conjunt d'operacions d'estesa i compactació de terres adequades o sorres, per a aconseguir una plataforma amb terres superposades, o el reblert d'una rasa. El material s'ha d'estendre per tongades successives sensiblement paral·leles a la rasant final. El gruix de la tongada ha de ser uniforme i ha de permetre la compactació prevista d'acord amb els mitjans que s'utilitzin. El material que s'utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions corresponent. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). REBLERT O ESTESA DE GRAVES PER A DRENATGE: Estesa de graves per tongades de gruix uniforme i sensiblement paral·leles a la rasant final. Les graves han de ser netes, sense argila, margues ni altres materials estranys. Les tongades han de quedar compactades adequadament. El grau de compactació ha de ser superior al dels terrenys adjacents al seu mateix nivell. La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF d'acord amb el terreny adjacent i el sistema previst d'evacuació d'aigua. Com a condicions generals ha de complir: - Mida del granulat: <= 76 mm - Percentatge que passa pel tamís 0,080 (UNE 7-050): <= 5% REPÀS I PICONATGE D'ESPLANADA: La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la DF.

El terra de l'esplanada ha de quedar pla i anivellat. No han de quedar zones que puguin retenir aigua. REPÀS I PICONATGE DE CAIXA DE PAVIMENT: La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la DF. Conjunt d'operacions per a aconseguir l'acabat geomètric de la caixa del paviment. La caixa ha de quedar plana, amb el fons i les parets repassades i a la rasant prevista. La superfície compactada no ha de retenir aigua entollada en cap punt. Toleràncies d'execució: - Nivell: - 25 mm - Planor: ± 15 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja o quan la temperatura ambient sigui inferior a: - 0°C en reblert o estesa de grava - 2°C en terraplenat amb terres adequades S'han de mantenir els pendents i els dispositius de drenatge necessaris per a evitar entollaments. A les vores amb estructures de contenció la compactació s'ha de fer amb piconadora manual (picadora de granota). No s'ha de treballar simultàniament en capes superposades. Després de pluges no s'ha d'estendre una altre tongada fins que l'última no s'hagi eixugat. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. ESTESA DE GRAVES PER DRENATGES: Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. No s'han de barrejar diferents tipus de materials. S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. REPÀS I PICONATGE: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. Els llocs que, per alguna raó (pendents, obres de fàbrica properes, etc.), no es puguin compactar amb l'equip habitual, s'han d'acabar amb els mitjans adequats per a aconseguir la densitat de compactació especificada. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. La partida d'obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres. REPÀS: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E2R - GESTIÓ DE RESIDUS E2R3 - TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTALꞏLACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E2R35035. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o

demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 5

seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25% 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E2R - GESTIÓ DE RESIDUS E2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTALꞏLACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E2R54235. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació. S’han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s’han de separar. Els residus especials s’han de dipositar en una zona d’emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d’emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d’estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s’han d’emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites. Els contenidors de residus especials s’han de colꞏlocar sobre un terra impermeabilitzat. CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs” de l’obra. L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instalꞏlació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d’obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 6

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E2R - GESTIÓ DE RESIDUS E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTALꞏLACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E2RA6770,E2RA71H0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el

tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. Inclou el cànon d'abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011. La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessària per complimentar el certificat de disposició de residus, d'acord amb l'article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

E3 - FONAMENTS E32 - MURS DE CONTENCIÓ E325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió , amb

bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Murs de contenció L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l’encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 , en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició. El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques El formigó colꞏlocat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08. Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d’instalꞏlacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF. MURS DE CONTENCIÓ: Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm - Distància entre junts: ± 200 mm - Amplària dels junts: ± 5 mm - Desviació de la vertical (H alçaria del mur): - H <= 6 m. Extradòs: ± 30 mm, Intradòs: ± 20 mm - H > 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm - Gruix (e): - e <= 50 cm: + 16 mm, - 10 mm - e > 50 cm: + 20 mm, - 16 mm - Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm - Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m - Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm - Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures colꞏlocades en posició definitiva. La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. No es colꞏlocarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de la massa Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instalꞏlació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s’ eliminin forats i s’eviti la segregació. S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l’armadura. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius. Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt. Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts sempre que es just ifiqui i es supervisi per la DF. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 7

Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. FORMIGÓ ESTRUCTURAL: La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions. El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments. MURS DE CONTENCIÓ: Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FORMIGONAMENT: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista. - Inspecció visual de totes les excavacions abans de la colꞏlocació de les armadures, amb observació de l’ estat de neteja i entrada d’aigua en tot el recinte. - Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat. - Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’ encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d’obra, entre els encofrats, abans de formigonar. - Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal d’evitar moviments de la ferralla durant el formigonat. - Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals. - Control del desencofrat i del procés i condicions de curat. - Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat. CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat, segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08. - Assaigs d’informació complementària. De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de presc ripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats. - Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l’estructura. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit, per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l’element formigonat.

____________________________________________________________________________

E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS E7B - GEOTÈXTILS I LÀMINES SEPARADORES 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Làmina separadora col·locada no adherida. S'han considerat els materials següents: - Vel de polietilè de 50 a 150 micres de gruix - Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir, termosoldat - Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament - Feltre de polièster termoestable fet amb fibres de polièster sense teixir, consolidat mecànicament

mitjançant punxonament - Feltre teixit de fibres de polipropilè

- Fibra de vidre amb insercions de fils de reforç longitudinals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina CONDICIONS GENERALS: Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de garantir la no adherència entre els components del sistema entre els que s'intercala. Les característiques del material sobre el que s'estén la lamina haurà de coincidir amb el previst a Projecte, en el estudi i càlcul del geotèxtil. Ha de ser imputrescible i compatible amb els materials amb què hagi d'estar en contacte. Les làmines han de cavalcar entre elles. No ha de quedar adherida al suport en cap punt. Cavalcaments: - Làmines geotèxtils en tracció mecànica: >= 30 cm - Làmines separadores de polipropilè: >= 5 cm - Làmines separadores de polietilè: >= 5 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El suport ha de ser net, sense irregularitats que puguin perforar la làmina. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials. Els geotèxtils en tracció mecànica que no s'hagin sotmès a l'assaig de resistència a la intempèrie s'han de cobrir abans de 24 h des de la seva col·locació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el geotèxtil - Control del procediment d'execució, amb especial atenció als cavalcaments en junts longitudinals i

transversals - Control de longitud de soldadura del geotèxtil CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIPROPILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i repàs del suport. - Control del procediment d'execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIETILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució de cada unitat d'obra verificant el replanteig Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. - Neteja i repàs del suport. - Aplicació de l'emprimació, en el seu cas - Control del procediment d'execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces i a l'execució dels

elements singulars, tals com les vores, encontres, desguassos i junts. CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Si les característiques del terreny inspeccionat fossin molt diferents de les previstes a Projecte, es realitzarà un nou estudi i càlcul del geotèxtil. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Proves d'estanquitat a criteri de DF en làmines de polietilè. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 8

____________________________________________________________________________

E9 - PAVIMENTS E9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ E9G2 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb regle vibratori - Escampat manual i vibrat manual L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Abocat, escampat i vibrat del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF. L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al

formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT, comprovada i acceptada expressament per la DF. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

P - PARTIDES D'OBRA I CONJUNTS P9 - FERMS I PAVIMENTS P9P - PAVIMENTS SINTÈTICS I DE LINÒLEUM P9PC- - PAVIMENT AMB GESPA SINTÈTICA Plec de condicions 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 9

Paviment amb gespa sintètica, col·locat sobre cinta adhesiva amb adhesiu de poliuretà. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Estesa i preparació dels rotlles de gespa sintètica (ajustaments, retalls, etc ) - Pegat a testa dels junts d'unió amb cinta adhesiva i adhesiu de poliuretà - Estesa d'una capa de sorra de sílice sobre el paviment - Raspallat de la sorra - Neteja del paviment amb aigua CONDICIONS GENERALS: El revestiment no ha d'estar esfilagarsat, no ha de tenir taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar ben assentat sobre el suport i ha de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les tires. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts entre les tires s'han de col·locar a tocar. Tot el pèl ha d'estar col·locat en la mateixa direcció. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 5 mm - Planor: ± 5 mm/2 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura adequada per a la manipulació de l'adhesiu. El suport ha d'estar net, sense irregularitats que puguin perforar el revestiment, i ha de complir les condicions de planor i nivell que s'exigeixin al revestiment acabat. El paviment no ha de quedar adherit a la superfície a revestir en cap punt. L'adhesiu s'ha d'aplicar amb espàtula dentada. El seu ús ha de respondre a les instruccions del fabricant. Un cop col·locat el paviment s'han de netejar les taques de l'adhesiu. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 5 h següents a la seva col·locació. El raspallat de la capa de sorra de sílice s'ha de fer en direcció contrària al pèl i fins que quedi una capa de gruix homogeni. 3.- UNITAT I CRITERI D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la capa de drenatge de grava i sorra, la malla geotèxtil de protecció, i la seva col·locació. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

E9 - PAVIMENTS E9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS E9Z4 - ARMADURES PER A PAVIMENTS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d'armadura passiva d'elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d'acer. S'han considerat les armadures per als elements següents: - Paviments de formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat CONDICIONS GENERALS: Per a l'elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s'ha de seguir les indicacions de l'EHE i l'UNE 36831. Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l'especificat a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l'acer, al formigó o a l'adherència entre ells. La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les

barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d'un vibrador intern. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d'una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d'empalmament. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l'armadura treballa a la màxima càrrega. Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm. L'armat de la ferralla s'ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l'especificat en l'apartat 69.4.3.1 de l'EHE. La soldadura no resistent, ha de complir l'especificat en l'artícle 69.4.3.2 de l'EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de l'EHE, a l'article 69.5.2. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l'article 69.5.2.5 de l'EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832. No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura. Queda prohibida la soldadura d'armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics. Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d'unió, s'han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s'ha de complir l'especificat en l'artícle 69.5.2.6 de l'EHE. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats. La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l'armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l'armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça. Distància lliure armadura parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent) Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les prescripcions de l'EHE, article 69.5.1. Toleràncies d'execució: - Llargària solapa: - 0 mm, + 50 mm - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) - Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols: ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l'element) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a l'UNE 36831. BARRES CORRUGADES: Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup). No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE. Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s'ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D màxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb) Distància entre les barres d'un empalmament per solapa: <= 4 D Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de l'EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE). MALLA ELECTROSOLDADA: El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l'especificat en l'article 69.5.2.4 de l'EHE. Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm (on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de l'EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de l'EHE) Llargària de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 10

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l'especificat en la taula 69.8.2 de l'EHE-08 Els separadors han d'estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l'especificat en l'article 37.2.5 de l'EHE. Es prohibeix l'ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. - El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) - L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra com a increment

del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de l'element compost) MALLA ELECTROSOLDADA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d'especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d'obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l'execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l'exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

____________________________________________________________________________

ED - INSTALꞏLACIONS D'EVACUACIÓ ED3 - CAIXES SIFÒNIQUES I PERICONS ED35 - PERICONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC ED35CS01,ED351630. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de pericó a peu de baixant, de pas o sifònic. S'han considerat els tipus següents: - Pericó "in situ" amb solera de formigó, parets de maó calat o de maó massís, arrebossades i lliscades

interiorment i amb tapa fixa o registrable. - Pericó prefabricat de formigó, amb fons i amb tapa de formigó prefabricat. - Pericó prefabricat de PVC o polipropilè, amb fons i amb tapa. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Pericó fabricat "in situ": - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera - Formació de les parets amb peces ceràmiques, deixant preparats els forats per al pas dels tubs - Arrebossat de les parets amb morter - Lliscat interior de les parets amb ciment - Col·locació de la tapa Pericó de formigó prefabricat: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del pericó sobre la superfície d'assentament - Formació dels forats per a connexionat dels tubs - Acoblament dels tubs - Col·locació de la tapa CONDICIONS GENERALS: Els pericons enregistrables hauran d'estar tapats amb una tapa de material compatible amb el del calaix. Si la tapa és prefabricada de formigó, el gruix d'aquesta no serà inferior a 5 cm. Entre la tapa i el calaix hi haurà un junt d'hermeticitat. En els pericons sifònics, el conducte de sortida de les aigües ha de portar un colze de 90º. El gruix de la capa d'aigua en els pericons sifònics no ha de ser inferior a 45 cm. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. PERICÓ FABRICAT "IN SITU": El pericó ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Els angles interiors han de ser arrodonits. Gruix de la solera: >= 10 cm Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5% Toleràncies d'execució: - Aplomat de les parets: ± 10 mm - Planor de la fàbrica: ± 10 mm/m - Planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m PERICONS PREFABRICATS: El fons del pericó ha de quedar pla i al nivell previst. El pericó ha de quedar ben assentat sobre la superfície. Els orificis d'entrada i sortida de la conducció han de quedar preparats. Toleràncies d'execució: - Escairat: ±5 mm respecte el rectangle teòric 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ PERICÓ FABRICAT "IN SITU": S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. PERICONS PREFABRICATS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. El procés de col·locació del pericó no produirà desperfectes ni modificarà les condicions exigides al material. Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 11

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Es cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l'adequació, d'acord amb el determini la DF.

____________________________________________________________________________

ED - INSTALꞏLACIONS D'EVACUACIÓ ED5 - DRENATGES ED5H - CANALS DE FORMIGÓ DE POLÍMERS PER A DRENATGES 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de caixa per a drenatges amb canal de peces prefabricades amb bastidor o sense i reixa, sobre solera de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En caixa de formigó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Colꞏlocació del formigó de la solera - Muntatge dels mòduls prefabricats - Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs - Colꞏlocació del formigó lateral de la caixa - Colꞏlocació de les reixes CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la colꞏlocació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell de la solera: ± 20 mm - Aplomat total: ± 5 mm - Planor: ± 5 mm/m - Escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscilꞏli entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

EG - INSTALꞏLACIONS ELÈCTRIQUES EG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES EG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀLꞏLICS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Tub flexible no metàl·lic, de fins a 250 mm de diàmetre nominal, col·locat. S'han considerat els tipus de tubs següents: - Tubs de PVC corrugats - Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa l'exterior i corrugada la interior - Tubs de material lliure d'halògens - Tubs de polipropilè - Tubs de polietilè de dues capes, corrugada l'exterior i llisa la interior S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Tubs col·locats encastats - Tubs col·locats sota paviment - Tubs col·locats sobre sostremort - Tubs col·locats al fons de la rasa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig del traçat del tub - L'estesa, fixació o col·locació del tub - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc. CONDICIONS GENERALS: El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la què s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: - Penetració dels tubs dintre les caixes: ± 2 mm ENCASTAT: El tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm SOBRE SOSTREMORT: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. MUNTAT A SOTA D'UN PAVIMENT El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment. El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius: <= 3 Distància entre la canalització i la capa de protecció: >= 10 cm Fondària de les rases: >= 40 cm Penetració del tub dins dels pericons: 10 cm Toleràncies d'execució: - Penetració del tub dins dels pericons: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge es farà un replanteig previ que serà aprovat per la DF Les unions s'han de fer amb els accessoris subministrats pel fabricant o expressament aprovats per aquest. Els accessoris d'unió i en general tots els accessoris que intervenen en la canalització han de ser els adequats al tipus i característiques del tub a col·locar. S'ha de comprovar que les característiques del producte a col·locar corresponen a les especificades a la DT del projecte. Els tubs s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no n'ha d'alterar les característiques. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar alineat en el fons de la rasa nivellant-lo amb una capa de sorra garbejada i netejant-la de possibles obstacles (pedra, runa, etc.) Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. La instal·lació inclou les fixacions, provisionals quan el muntatge és encastat i definitives en la resta de muntatges. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 12

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 50086-2-2:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos curvables. UNE-EN 50086-2-3:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos flexibles. CANALITZACIÓ SOTERRADA: UNE-EN 50086-2-4:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 2-4: requisitos particulares para sistemas de tubos enterrados. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovació de la correcta implantació de les canalitzacions segons el traçat previst. - Verificar que les dimensions de les canalitzacions s'adeqüen a l'especificat i al que li correspon segons

el R.E.B.T., en funció dels conductors instal·lats. - Verificar la correcta suportació i l'ús dels accessoris adequats. - Verificar el grau de protecció IP - Verificar els radis de curvatura, comprovant que no es provoquen reduccions de secció. - Verificar la continuïtat elèctrica a canalitzacions metàl·liques i la seva posada a terra. - Verificar la no existència d'encreuaments i paral·lelismes amb d'altres canalitzacions a distàncies

inferiors a l'indicat al R.E.B.T. - Verificar el correcte dimensionament de les caixes de connexió i l'ús dels accessoris adequats. - Verificar la correcta implantació de registres per a un manteniment correcte. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Informe amb els resultats dels controls efectuats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es verificarà per mostreig diferents punts de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva adequació. En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determini la DF.

____________________________________________________________________________

EG - INSTALꞏLACIONS ELÈCTRIQUES EG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA EG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Estesa i col·locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal·lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV. S'han considerat els tipus següents: - Cable flexible de designació RZ1-K (AS), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta

de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4 - Cable flexible de designació RV-K amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de

barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2 - Cable flexible de designació RZ1-K (AS+), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) + mica

i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4 - Cable flexible de designació SZ1-K (AS+), amb aïllament d'elastòmers vulcanitzats i coberta de poliolefines

termoplàstiques , UNE 21123-4 - Cable rígid de designació RV, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja

de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2 - Cable rígid de designació RZ, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE), UNE 21030 - Cable rígid de designació RVFV, amb armadura de fleix d'acer, aïllament de barreja de polietilè reticulat

(XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2 - Cable flexible de designació ZZ-F (AS), amb aïllament i coberta d'elastòmers termoestables. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locat superficialment - Col·locat en tub - Col·locat en canal o safata - Col·locat aeri L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas CONDICIONS GENERALS: Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el

fer-ho per simple recargolament o enrrotllament dels fils, de forma que es garanteixi tant la continuïtat elèctrica com la de l'aïllament. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm Toleràncies d'instal·lació: - Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm Distància mínima al terra en creuaments de vials públics: - Sense transit rodat: >= 4 m - Amb transit rodat: >= 6 m COL.LOCAT SUPERFICIALMENT: El cable ha de quedar fixat als paraments o al sostre mitjançant brides, collarins o abraçadores de forma que no en surti perjudicada la coberta. Quan es col·loca muntat superficialment, la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm Distància vertical entre fixacions: <= 150cm En cables col·locats amb grapes sobre façanes s'aprofitarà, en la mesura del possible, les possibilitats d'ocultació que ofereixi aquesta. El cable es subjectarà a la paret o sostre amb les grapes adequades. Les grapes han de ser resistents a la intempèrie i en cap cas han de malmetre el cable. Han d'estar fermament subjectes al suport amb tacs i cargols. Quan el cable ha de recórrer un tram sense suports, com per exemple passar d'un edifici a un altre, es penjarà d'un cable fiador d'acer galvanitzat sòlidament subjectat pels extrems. En els creuaments amb altres canalitzacions, elèctriques o no, es deixarà una distància mínima de 3 cm entre els cables i aquestes canalitzacions o be es disposarà un aïllament suplementari. Si l'encreuament es fa practicant un pont amb el mateix cable, els punts de fixació immediats han d'estar el suficientment propers per tal d'evitar que la distància indicada pugui deixar d'existir. COL·LOCACIÓ AÈRIA: El cable quedarà unit als suports pel neutre fiador que es el que aguantarà tot l'esforç de tracció. En cap cas està permes fer servir un conductor de fase per a subjectar el cable. La unió del cable amb el suport es durà a terme amb una peça adient que empresoni el neutre fiador per la seva coberta aïllant sense malmètrela. Aquesta peça ha d'incorporar un sistema de tesat per tal de donar-li al cable la seva tensió de treball un cop estesa la línia. Ha de ser d'acer galvanitzat hi no ha de provocar cap retorciment al conductor neutre fiador en les operacions de tesat. Tant les derivacions com els empalmaments es faran coincidir sempre amb un punt de fixació, ja sigui en xarxes sobre suports o en xarxes sobre façanes o be en combinacions d'aquestes. COL·LOCAT EN TUBS: Quan el cable passi de subterrani a aèri, es protegirà el cable soterrat des de 0,5 m per sota del paviment fins a 2,5 m per sobre amb un tub d'acer galvanitzat. La connexió entre el cable soterrat i el que transcorre per la façana o suport es farà dintre d'una caixa de doble aïllament, situada a l'extrem del tub d'acer, resistent a la intempèrie i amb premsaestopes per a l'entrada i sortida de cables. Els empalmaments i connexions es faran a l'interior de pericons o be en les caixes dels mecanismes. Es duran a terme de manera que quedi garantida la continuitat tant elèctrica com de l'aïllament. A la vegada ha de quedar assegurada la seva estanquitat i resistència a la corrossió. El diàmetre interior dels tubs serà superior a dues vegades el diàmetre del conductor. Si en un mateix tub hi ha més d'un cable, aleshores el diàmetre del tub ha de ser suficientment gran per evitar embussaments dels cables. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: L'instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta en treure'l de la bobina. Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no causar-li retorçaments ni coques. Temperatura del conductor durant la seva instal·lació: >= 0°C No ha de tenir contacte amb superfícies calentes, ni que desprenguin irradiacions. Si l'estesa del cable es amb tensió, es a dir estirant per un extrem del cable mentre es va desentrrotllant de la bobina, es disposaran politges als suports i en els canvis de direcció per tal de no sobrepassar la tensió màxima admissible pel cable. El cable s'ha d'extreure de la bobina estirant per la part superior. Durant l'operació es vigilarà permanentment la tensió del cable. Un cop el cable a dalt dels suports es procedirà a la fixació i tibat amb els tensors que incorporen les peces de suport. Durant l'estesa del cable i sempre que es prevegin interrupcions de l'obra, els extrems es protegiran per tal de que no hi entri aigua. La força màxima de tracció durant el procés d'instal·lació serà tal que no provoqui allargaments superiors al 0,2%. Per a cables amb conductor de coure, la tensió màxima admissible durant l'estesa serà de 50 N/mm2. En el traçat de l'estesa del cable es disposaran rodets en els canvis de direcció i en general allí on es consideri necessari per tal de no provocar tensions massa grans al conductor. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: - Cables unipolars: Radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. - Cables multiconductors: Radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable.

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 13

CABLE COL.LOCAT EN TUB: El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors. El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenent cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls, així com l'excés previst per a les connexions. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovació de la correcta instal·lació dels conductors - Verificar que els tipus i seccions dels conductors s'adeqüen a l'especificat al projecte - Verificar la no existència d'empalmaments fora de les caixes - Verificar a caixes la correcta execució dels empalmaments i l'ús de borns de connexió adequats - Verificar l'ús adequat dels codis de colors - Verificar les distàncies de seguretat respecte altres conduccions (aigua, gas, gasos cremats i senyals

febles) segons cadascun dels reglaments d'aplicació. - Assaigs segons REBT. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats, d'acord amb el que

s'especifica a la taula d'assaigs i de quantificació dels mateixos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Resistència d'aïllament: Es realitzarà a tots els circuits Rigidesa dielèctrica: Es realitzarà a les línies principals Caiguda de tensió: Es mesuraran els circuits més desfavorables i les línies que hagin sigut modificades el seu recorregut respecte projecte. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva substitució. En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determini la DF.

____________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 14

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F9 - PAVIMENTS F96 - VORADES 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de vorada amb materials diferents. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Vorada de peces pedra o de formigó col·locades sobre base de formigó - Vorades de planxa d'acer galvanitzat - Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN" L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la base - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Vorada de planxa d'acer: - Replanteig - Col·locació prèvia, aplomat i anivellat - Fixació definitiva i neteja VORADA DE PEDRA O FORMIGÓ: L'element col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola. Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter. En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre el llit de formigó. Dimensions de la base de formigó (al seu cas): - Amplària de la base de formigó: Gruix de la vorada + 5 cm - Gruix de la base de formigó: 4 cm Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) VORADA DE PLANXA D'ACER: La vorada col·locada ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes. Ha de quedar aplomada. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes, i a de sobresortir de la rígola l'alçaria indicada a la DT La part superior de la vorada ha de quedar al mateix pla que el paviment de la vorera, en cap cas ha de sobresortir. Ha de quedar subjecte a la base amb les potes d'ancoratge. La unió de la vorada amb el paviment de la vorera ha d'estar segellada en tot el seu perímetre. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. VORADA DE PLANXA D'ACER: Abans de començar els treballs es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF El procés de col·locació no ha d'afectar a la qualitat dels materials. Es posarà especial cura de no ratllar el recobriment d'acabat de la planxa d'acer. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen amb les especificades al projecte. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT VORADA RECTA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. VORADA AMB ENCAIX PER A EMBORNAL: Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:

Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de

rigola. - Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F9A - PAVIMENTS GRANULARS F9A2 - PAVIMENTS DE MATERIAL DE PEDRERA 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de paviment amb materials de pedrera. S'han considerat els materials següents: - Paviment de tot-u artificial - Paviment de rebuig de pedrera - Paviment de granulat - Segellat de paviment de granulat, amb sorra natural L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En paviments granulars: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada En el segellat de paviment granular: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Humectació de la capa de granulat gros - Aportació de material - Estesa, humectació i compactació de cada tongada - Compactació del conjunt CONDICIONS GENERALS: La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Toleràncies d'execució: - Nivell de la superfície: ± 20 mm - Planor: ± 10 mm/3 m PAVIMENTS GRANULARS: Toleràncies d'execució: - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. PAVIMENTS DE TOT-U: La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig "Próctor Modificat", segons la norma NLT-108/72, s'ha d'ajustar a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació. La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos que la DF autoritzi el contrari. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 15

al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. PAVIMENTS GRANULARS: L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. SEGELLAT AMB SORRA NATURAL: Un cop s'hagi encaixat el granulat gros, s'ha d'estendre i compactar la sorra per a que reompli els buits que han quedat. La dotació de sorra s'ha d'estendre en 3 fases: a la primera s'aporta el 50%; la segona ha de ser lleugerament inferior al 50%; i l'última amb la sorra restant. Després de cadascuna d'elles cal humidificar i compactar fins la penetració del material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. PAVIMENTS GRANULARS: No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F9E - PAVIMENTS DE PANOT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9E1310N. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de paviments de panot. S'han considerat els casos següents: - Paviments de panot col·locats a l'estesa amb sorra-ciment, amb o sense suport de 3 cm de sorra - Paviments de panot col·locats a truc de maceta amb morter, amb o sense suport de 3 cm de sorra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En la col·locació a l'estesa amb sorra-ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col·locació de la sorra-ciment - Col·locació de les peces de panot - Humectació de la superfície - Confecció i col·locació de la beurada En la col·locació a truc de maceta amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col·locació de la capa de morter - Humectació de les peces per col·locar - Col·locació de les peces - Humectació de la superfície - Confecció i col·locació de la beurada CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana,sense resalts entre peces, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. En el paviment no hi ha d'haver peces escantonades, taques ni d'altres defectes superfícials. Les peces han d'estar col·locades a tocar i alineades. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejament definit en la DT.

Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altres elements: - Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm - Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25% - En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre Els acords del paviment han de quedar fets contra les voreres o els murets. Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra. Aquests junts han d'estar el més aprop possible dels junts de contracció de la base. Els junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland. Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Rectitud dels junts: ± 3 mm/2 m - Replanteig: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han de col·locar començant per les vorades o els murets. Una vegada col·locades les peces s'ha d'estendre la beurada. No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a l'hivern. COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen - Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de panot. - Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció del procés d'execució, d'acord a les indicacions del plec. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista, dels defectes de col·locació segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7J - CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 16

FD7JG185. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de claveguera o col·lector amb tubs de polietilè de densitat alta, amb unions soldades, col·locats al fons de la rasa i reblert de sauló fins a 10 cm per sobre del tub. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Replanteig i preparació de les unions - Execució de les unions dels tubs - Baixada dels tubs al fons de la rasa - Realització de proves sobre la canonada instal·lada - Reblert de la rasa amb sauló CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. La base del tub, els laterals i la part superior fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior, ha d'estar reblert amb sauló. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. El procés d'execució dels junts ha de ser prèviament acceptat per la DF. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la canonada instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-1C «Drenaje superficial».

____________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 17

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G7 - IMPERMEABILITZACIONS, AÏLLAMENTS I FORMACIÓ DE JUNTS G77 - MEMBRANES AMB LÀMINES DE POLIETILÈ I POLIOLEFINES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G773LM03. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Impermeabilització amb membrana de làmines de polietilè col·locades no adherides sobre el suport. S'han contemplat les partides d'obra següents: - Impermeabilització de basses amb membranes de làmines de polietilè, col·locada sobre el terreny. - Impermeabilització amb membrana de làmines de poliolefines. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.) CONDICIONS GENERALS: El conjunt de la membrana ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar. Ha de ser estanca. Els acords de la membrana amb els diferents paraments superficials no han de donar angles. En la col·locació sobre el terreny, la membrana ha de quedar fixada en els punts que calguin per a evitar desplaçaments (coronació, base del talús, zones de forta pendent, etc.). Les unions seran soldades i s'efectuaran in situ amb extrussionadors automàtics. El material de la soldadura serà de la mateixa base de les membranes, de manera que les soldadures siguin homogènies. Solapament de les unions: >= 15 cm Cavalcament de la membrana sobre la paret vertical externa de la rasa: >= 15 cm Toleràncies d'execució: - Planor: ± 50 mm/m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, grau d'humitat elevada (boira, rosada, etc.) o amb vent fort. En aquest últim cas s'hauran de llastar les membranes ja col·locades per tal d'evitar que el vent les desplaci. Característiques del suport: - La base ha de ser de terreny argilós compactat. - La superfície no ha de tenir pedres, bonys o deformacions que puguin malmetre les membranes. - No ha de tenir arrels ni terra vegetal. - Rugositats: <= 2 mm Les làmines s'han de desenrrotllar a una temperatura ambient <= 36°C. Un cop estesa la làmina, per treballar s'han de pendre les precaucions necessàries per no deteriorar-la. Abans de desenrrotllar la làmina cal comprovar que no tingui defectes que puguin perjudicar el seu funcionament correcte (forats, estries, rugositats, etc.). Les fixacions han de quedar dins d'una rasa que desprès s'ha de reblir. Les dimensions de la rasa han de complir: - Fondària: >= 60 cm - Amplària: >= 30 cm Les fixacions s'han de fer a una temperatura ambient màxima de 20°C, intentant no transmetre tensions a la membrana. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 104421:1995 Materiales sintéticos. Puesta en obra. Sistemas de impermeabilización de embalses para riego o reserva de agua con geomembranas impermeabilizantes formadas por láminas de polietileno de alta densidad (PEAD) o láminas de polietileno de alta densidad coextruido con otros grados de polietileno 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIETILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'estendre la membrana.

- Control del procediment d'execució, amb especial atenció a les soldadures entre peces. - Comprovació diària d'estanqueïtat de les unions, amb equips de mesura adequats i que en el cas de la doble soldadura amb canal entremig de comprovació es realitzarà segons la norma UNE 104481-3-2 - Cada 400 m d'unió, es prendran mostres de la zona de soldadura per tal de comprovar la seva idoneïtat amb el tensiòmetre de camp. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Proves d'estanquitat a criteri de DF. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 18

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K218BL01. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc, arrencada, repicat o desmuntatge de revestiments de paraments verticals o horitzontals, amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització. L'enderroc, el repicat i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador. El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Repicat superficial d'element de pedra natural, d'arrebossat, d'enguixat, o d'estucat amb mitjans manuals

i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'enrajolat o d'aplacat, en parament vertical, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa

sobre camió o contenidor - Enderroc de cel ras, o cel ras i de les instal·lacions existents al seu interior , amb mitjans manuals i

càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge d'aplacat, amb mitjans manuals, neteja i aplec de materials per a la seva reutilització i

carrega de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'escopidor o coronament metàl·lic, ceràmic o de pedra amb mitjans manuals i càrrega manual de

runa sobre camió o contenidor - Repicat de morters dels junts de parament de pedra, amb mitjans manuals i carrega de runa sobre camió o

contenidor - Repicat de revoltons, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Rascat de pintura en voltes, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge per a recuperació de rajoles de valència sobre paraments, per a la seva posterior restauració

i muntatge, amb mitjans manuals, d'una en una, protegint-les amb paper d'arròs, cola natural i paper de bombolles, càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

- Enderroc de teginat, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de teginat amb mitjans manuals, neteja i aplec de material per a la seva reutilització i

carrega de runa sobre camió o contenidor L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Enderrocs, repicat o arrencades: - Preparació de la zona de treball - Enderroc, repicat o arrencada de l'element amb els mitjans adients - Tall d'elements metàl·lics, guies, suports, etc.) - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió Desmuntatge: - Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal - Desmuntatge per parts, i classificació del material - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega i transport de la runa a l'abocador Determinació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors: - Valorar de 0 a 3 els següents aspectes:

- Degradació/fragilitat de l'element a tractar - Dificultat/complexitat del tractament a realitzar - Dificultat d'accès de l'element a tractar

- Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt

ENDERROC, REPICAT O ARRENCADA: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. La base del element eliminat no ha d'estar danyada pel procés de treball. Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. DESMUNTATGE: El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixin. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ARRENCADA D'ESCOPIDOR O CORONAMENT: m de llargària realment arrencat, d'acord amb la DT. ARRENCADA, ENDERROC, O DESMUNTATGE SUPERFICIAL O REPICAT DE REVESTIMENTS DE PARAMENTS, SOSTRES O CELS RASOS: m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT. DESMUNTATGE DE REVESTIMENT PER PECES: Unitat d'element realment arrencat o desmuntat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

____________________________________________________________________________

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K219 - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE PAVIMENTS I SOLERES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K219D2A0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments. L'enderroc i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador. El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original. S'han considerat els elements següents: - Vorada colꞏlocada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots colꞏlocats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa - Paviment de rajola cerà mica, pedra natural, llambordins o còdols - Material sintètic i capa d'anivellació - Terratzo i capa de sorra

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 19

- Solera de formigó - Esglaó - Revestiment d'esglaó - Recrescut de morter de ciment - Sòcol de fusta, ceràmic o de pedra Determinació del grau de dificultat d’intervenció a les unitats d’obra on intervenen restauradors: - Valorar de 0 a 3 els següents aspectes: - Degradació/fragilitat de l’element a tractar - Dificultat/complexitat del tractament a realitzar - Dificultat d’accès de l’element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Enderrocs o arrencades: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de runa sobre camió Desmuntatge: - Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal - Desmuntatge per parts, i classificació del material - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega i transport de la runa a l'abocador CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. DESMUNTATGE: El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut La part per a enderrocar no ha de tenir instalꞏlacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). El paviment no ha de tenir conductes d’instalꞏlació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d’instalꞏlació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molè sties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veï nes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. Els materials d’aplec i posterior reaprofitament s’han de situar en una zona amplia i arrecerada. S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. ARRENCADA DE PAVIMENTS SITUATS SOBRE SOSTRES: El paviment s'aixecarà abans de procedir a l'enderroc de l'element resistent en el qual està colꞏlocat, sense afectar la capa de compressió del sostre ni debilitar les voltes, bigues o biguetes. No es dipositarà runa damunt de les bastides. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports pròpies que hagin de mantenir-se dempeus o d'edificacions i elements aliens a l'enderroc. No s'acumularà runa amb un pes superior a 100 kg/m2 damunt dels sostres, en cap cas. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ , DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT. ENDERROC DE SOLERA LLEUGERAMENT ARMADA, ARRENCADA I DESMUNTATGE DE PAVIMENT, ARRENCADA DE RECRESCUT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. ENDERROC DE SOLERA DE FORMIGÓ EN MASSA: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

____________________________________________________________________________

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K21Q - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'EQUIPAMENTS FIXOS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K21QU510. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Arrencades i desmuntatges d'equipaments fixos, mobiliari i elements de suport obsolets. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Arrencada d'element metàlꞏlic collat en parament, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de campana de 350/800 kg de pes, com a màxim i a una alçària de 15 m, com a màxim, amb mitjans manuals i mecànics i aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges - Desmuntatge d'element d'equipament fix o mòbil, de 500/1000 kg de pes, com a màxim i a una alçària de 5/25 m, com a màxim, amb mitjans manuals i mecà nics i aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges - Desmuntatge d'element de petit equipament (es pot manipular entre dues persones) a una alçària de 5 m, com a màxim, amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges o càrrega sobre camió o contenidor - Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges o sobre camió o contenidor - Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, trasllat interior amb mitjans mecànics a una alçària de 5 m, com a màxim, aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges o càrrega sobre camió o contenidor - Protecció amb film de polietilè transparent d'imatge escultòrica de fusta, desmuntatge i aplec per a la seva reutilització - Desmuntatge de maquinària de rellotge a 20 m d'alçària i aplec de material per a la seva reutilització o restauració L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Operacions de preparació - Desconnexió de la xarxa d'alimentació, i protecció dels terminals, si es el cas - Desmuntatge o arrencada dels elements - Neteja de la superfície de les restes de runa - Càrrega, transport i descàrrega a les zones autoritzades d'abocament de la runa i dels materials aprofitables al lloc d'aplec o reparació CONDICIONS GENERALS: Els materials arrencats han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. La xarxa d'alimentació elèctrica ha d'estar fora de servei. Els elements s’han de desmuntar amb les eines apropiades. Els elements grans i pesats s'han de subjectar i manipular pels punts d'ancoratge disposats per a aquest fi. Si aquests punts es van retirar durant el muntatge, aleshores es tornaran a muntar. Es farà servir la maquinària adequada per a la manipulació dels elements a desmuntar, com ara grues, cistelles, etc. L'extrem de la part de la xarxa que no es retira ha de quedar convenientment protegit. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. Cal prendre les mesures de precaució necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o en el seu defecte, la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (olors de gas, etc.) o quan les operacions que es realitzin puguin afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material perquè no es produeixin pèrdues en el trajecte. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 20

ARRENCADA D'ELEMENT METÀLꞏLIC, DESMUNTATGE DE CAMPANA, DESMUNTATGE D'EQUIPAMENT FIX O MÒBIL, DESMUNTATGE D’IMATGE ESCULTÒRICA, O DESMUNTATGE DE MAQUINÀRIA DE RELLOTGE: Unitat de quantitat realment desmuntada, inclòs l’enderroc dels suports i bancades si é s el cas, amidat segons les especificacions de la DT. DESMUNTATGE DE MOBILIARI: m3 de volum aparent realment desmuntat o traslladat, segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K22 - MOVIMENTS DE TERRES K221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a buidat de soterrani - Excavació per a rebaix - Excavació per dames - Excavació per mètodes arqueològics - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Excavació per dames: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de l'amplària de les dames - Numeració i definició de l'ordre d'excavació - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació per mètodes arqueològics: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Excavació manual per nivells - Passar pel sedàs la terra excavada i classificar les restes - Aixecament de croquis i fotografies dels elements d'interès apareguts Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca de resistència baixa, la que amb dificultat es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 5 i 25 MPa.

Es considera roca de resistència mitja, la que es pot trencar amb un cop de martell i que no es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 25 i 50 MPa. Es considera roca de resistència alta, la que necessita més d'un cop de martell per trencar-se, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 50 i 100 MPa. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és directa quan l'existència de rampa o d'altres condicionants de l'obra permeten que els mitjans d'excavació realitzin l'excavació i la càrrega de terres. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és indirecta quan la inexistència de rampa o d'altres condicionants de l'obra no permeten que els mitjans d'excavació realitzin la càrrega de terres i és necessària la utilització d'una altra màquina per a aquesta funció. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. S'entén que la buidada de soterrani es fa en terrenys amb dos o més costats fixos on és possible la maniobrabilitat de màquines o de camions sense gran dificultat. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° EXCAVACIÓ PER DAMES: L'excavació per dames es realitzarà sobre talussos prèviament excavats deprès d'un buidat. Es realitzarà l'excavació de les dames al talús, d'acord amb la DT i prèvia aprovació explícita de la DF, aplicant al replanteig les següents dimensions: - Amplària inferior del talús. - Amplària superior del talús. - Amplària de la dama. Un cop replantejades al front del talús les dames amb l'amplària definida, s'iniciarà per un dels extreme del talús l'excavació alternativa de les dames, deixant trams de talús d'amplària igual a una dama per N unitats. Un cop finalitzada l'excavació d'una dama, es realitzarà l'element estructural de contenció projectat, aquesta operació es repetirà N vegades. Les dames s'excavaran començant per la part inferior del talús. Es garantirà la planeïtat del pla vertical d'excavació, a fi efecte de garantir les dimensions geomètriques dels elements estructurals Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a una instal·lació autoritzada de gestió de residus. EXCAVACIO PER MÈTODES ARQUEOLÒGICS: S'han de conservar tots els elements constructius o restes dels mateixos que indiqui el programa d'actuacions arqueológiques, i els que, durant el procés d'excavació, determini el director de les excavacions arqueológiques. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. Cal confeccionar una memòria amb una descripció de les feines fetes amb les següents dades com a mínim: - Registre estratigràfic íntegre de les restes excavades - El registre gràfic tant de les estructures com de la seqüència estratigràfica del jaciment, amb indicació de les cotes de fondària, que s'han d'especificar en relació a una cota zero determinada respecte el nivell del mar - El siglatge del material arqueològic moble. - El reportatge fotogràfic en blanc/negre i diapositiva color dels aspectes generals i dels detalls significatius del jaciment - Anàlisi de mostres de terres o d'altres elements per analitzar, si s'escau Cal que el material arqueològic moble trobat estigui net i siglat. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



Pàgina: 21

treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ PER A BUIDAT DE SOTERRANI: No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha de fer per franges horitzontals, d'alçària no superior a 3 m. EXCAVACIÓ PER DAMES: Les dames s'excavaran començant per la part inferior del talús. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill d'esllavissada. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIO PER MÈTODES ARQUEOLÒGICS: En tot moment s'ha de garantir l'estabilitat dels talussos i de les restes constructives especialment si es treballa a la seva base. EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________

KD - INSTALꞏLACIONS D'EVACUACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA KD5 - DRENATGES KD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subministrament i col·locació d'elements auxiliars per a drenatges. S'han considerat els elements següents: - Bastiment i/o reixa, per a embornal, interceptor o pericó - Filtre per a bonera sifònica L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície de recolzament

- Col·locació del morter, si és el cas - Col·locació de l'element CONDICIONS GENERALS: El bastiment o la reixa fixa col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. Aquestes no han de sobresortir de les parets de l'element drenant. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, i han de mantenir el seu pendent. La reixa, quan no hagi de quedar fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. El filtre ha de quedar correctament col·locat i subjectat a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. Toleràncies d'execució: - Guerxament: ± 2 mm - Nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FILTRE, REIXA I BASTIMENT I REIXA PRACTICABLE: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. REIXA LINIAL: m de llargària realment col·locat d'acord amb les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Es cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l'adequació, d'acord amb el determini la DF.

____________________________________________________________________________

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4. PRESSUPOST

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.1 AMIDAMENTS

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Projecte Executiu i Estudi Básic de Seguretat i Salut de la substitució de la gespaartificial al camp de futbol 11 del CEM Mundet situat al Pg. de la Vall d´ Hebron, 171al barri de Montbau, al districte d´ Horta-GuinardóJuliol 2020

AMIDAMENTS Data: 05/03/21 Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES

1 K219ABA0 m2 Retirada de paviment de gespa artificial, amb mitjans manuals i mecànics, i càrrega mecànica sobre camió

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula

1 F5 1,000 888,320 888,320 C#*D#*E#*F#2 F7 1,000 1.958,610 1.958,610 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 2.846,930

2 K21QCS02 u Desmuntatge de 4 porteries de futbol 7. Inclou carrega sobre camió, amb mitjans manuals.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 1,000

3 K21BAB01 m2 Desmuntatge de reixa de 3m d'alçada, postes, màstils, ancoratges, i xarxa parapilotes de 3m d'alçada, ambmitjans manuals, per a l'engrandiment del camp de futbol 7, aplec de material per a la seva reutilització i càrregade runa sobre camió o contenidor. Inclou substitució de reixes malmeses durant el procès.


1 1,000 63,000 6,000 378,000 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 6,000 36,000 C#*D#*E#*F#


4 E225CS12 m2 Retirada de totes les arrels en superfície que interfereixen en el camp de futbol amb mitjans manual i mecanicsreposició de sauló , humectació, compactació fins a assolir un grau de compactació del 95% PM, càrrega sobrecamió, transport i taxes de terres sobrants a l'abocador autoritzat.


1 25,000 25,000 C#*D#*E#*F#


5 F227AB0A m2 Repàs i nivellació de la superfície de joc, confirmant pendents existents, amb motonivelladora


1 F5 1,000 888,320 888,320 C#*D#*E#*F#2 F7 1,000 1.958,610 1.958,610 C#*D#*E#*F#


6 K2135343 m3 Enderroc de mur de contenció de formigó armat, a mà i amb compressor i càrrega manual i mecànica de runasobre camió


1 1,000 63,000 0,250 0,200 3,150 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 0,250 0,200 0,300 C#*D#*E#*F#

EUR




7 K219AB02 m Demolició de cuneta col·locada sobre terra, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió


1 1,000 63,000 63,000 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 6,000 C#*D#*E#*F#


8 E222142B m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte (SPT 20-50), realitzada ambretroexcavadora i amb les terres deixades a la vora


1 CANAL GOL 1,000 32,000 0,500 0,500 8,000 C#*D#*E#*F#3 ANTIARRELS4 lateral est 1,000 62,800 1,000 0,600 37,680 C#*D#*E#*F#5 fons nord 1,000 15,000 1,000 0,600 9,000 C#*D#*E#*F#6 fons sug 1,000 5,000 1,000 0,600 3,000 C#*D#*E#*F#


9 E225177F m3 Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactaciódel 95% del PM


1 EIXAMPLAMENT CAMP 1,000 63,000 1,250 0,500 39,375 C#*D#*E#*F#3 lateral est 1,000 62,800 1,000 0,600 37,680 C#*D#*E#*F#4 fons nord 1,000 15,000 1,000 0,600 9,000 C#*D#*E#*F#5 fons sug 1,000 5,000 1,000 0,600 3,000 C#*D#*E#*F#


10 E2A15000 m3 Subministrament de terra adequada d'aportació


1 EIXAMPLAMENT CAMP 1,000 63,000 1,250 0,500 39,375 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 02 INSTAL.LACIONS DE SANEJAMENT I REG

1 ED352566 u Connexió de les noves canals al pericó existent situat a la cantonada, al costat de la porta del camp de futbol 7,amb mitjans manuals, tub de d250, modificacions necessàries en el pericó existent, tapat de la rasa i reposiciódel paviment malmès


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.




2 FD5HCLA3 m Canal de formigó polímer de gran cabal, sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 290 mm d'alçària,sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segons norma UNE-EN 1433, fixada ambtanca a la canal, col.locada sobre base de formigó amb solera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix


1 F7 2,000 63,000 126,000 C#*D#*E#*F#2 2,000 32,000 64,000 C#*D#*E#*F#


3 FJS24211 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 20 a 30 m, amb cos emergent de plàstic, d'iguals característiquesque els existents, amb vàlvula antidrenatge, connectat amb unió articulada a la canonada, i regulat. Inclou laretirada dels aspersors existents.


1 F7 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#2 F5 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 03 PAVIMENTS I OBRA

1 F9PGAB01 m2 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm. d'alçada, >13.000 dtex i >350 micres degruix, amb tractament anti UVA, resistent a la calor i al gel, teixit sobre un backing reforçat de polipropilè, ambun pes total aproximat de 3.000 gr/m2. Marcatge de línies de joc, en el mateix material i color blanc o groc, de10 cm. d'amplada segons reglamentació de la RFEF, amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.


1 F5 1,000 900,000 900,000 C#*D#*E#*F#2 F7 1,000 2.020,000 2.020,000 C#*D#*E#*F#


2 E9J5AB03 m2 Reblert de sorra de sílice per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre 0.4-1 mm, amb unadotació de 14 kg/m2


1 F5 1,000 900,000 900,000 C#*D#*E#*F#2 F7 1,000 2.020,000 2.020,000 C#*D#*E#*F#


3 E9J5AB02 m2 Reblert de cautxú SBR per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre 0.7-2.5 mm, amb unadotació de 16.5 kg/m2


1 F5 1,000 900,000 900,000 C#*D#*E#*F#2 F7 1,000 2.020,000 2.020,000 C#*D#*E#*F#


EUR



4 13512H51 m3 Fonament de formigó armat HA-25/B/20/IIa abocat amb bomba, armat amb 40 kg/m3 d'armadura AP500 Sd'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/ m3


1 FONAMENT MURET 1,000 63,000 0,400 0,400 10,080 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 0,400 0,400 0,960 C#*D#*E#*F#


5 14E22AAB m2 Paret estructural d'una cara vista, de 20 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x200mm, de cara vista, llis, gris, amb components hidrofugants, categoria I segons norma UNE-EN 771-3, col·locatamb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència acompressió de la paret de 3 N/mm2, massissat amb formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat depedra calcària de grandària màxima 20 mm, col·locat manualment i armat amb acer en barres corrugadeselaborat a l'obra B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment


1 1,000 63,000 0,400 25,200 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 0,400 2,400 C#*D#*E#*F#


6 FD56FC72 m Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 40x10 cm amb canal corba a la cara superior, col·locada ambmorter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10


1 1,000 63,000 63,000 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 6,000 C#*D#*E#*F#


7 F6A1AB00 m Recol.locació de reixat d'acer existent i xarxa parapilotes, d'alçària 3+3 m, col·locats cada 3 m sobre daus deformigó


1 1,000 63,000 63,000 C#*D#*E#*F#2 2,000 3,000 6,000 C#*D#*E#*F#


8 P7B1-LM01 m2 Col·locació de barrera antiherbes, de polipropilè termolligat de densitat 68g/m2 fixada amb grapes d'acercorrugat en forma de U de 10mm de diànetre i de 20+10+20cm de llargada incloent pèrdues per retalls iencavalcaments i preparació de la superfície, totalment acabada.


1 C Unitats Longitud Alçada Alçada2 lateral est 1,000 62,800 1,000 62,800 C#*D#*E#*F#3 fons nord 1,000 15,000 1,000 15,000 C#*D#*E#*F#4 fons sug 1,000 5,000 1,000 5,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 04 EQUIPAMENTS

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.




1 KQS2CS02 u Conjunt de porteries de futbol 7 de mides 6x2 m amb bastiment principal de perfil d'acer galvanitzat de 40 x 40mm, unió d'escuadras mitjançant peces moldejades en alunimi, amb ganxos metàl·lics antilesió segons normaUNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges i amb homologació TUV, lacat en color blanc. Barras abatiblestelescópicas amb fons extensible 2,10 a 3,10 metros.Inclou la modificació dels fonaments per adaptar-los a la nova geometria de les porteries


1 Porteries 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


2 KQS2UF20 u Conjunt de porteries d'handbol-futbol sala traslladable amb bastiment principal de tub d'acer pintat de 80 x 80mm estructura posterior amb tub circular galvanitzat i xarxa de niló trenat de 3,5 mm. i malla de 100 mmsubjectada amb ganxos metàl·lics antilesió segons norma UNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratgesdesmuntable


1 f5 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 05 GESTIÓ DE RESIDUS

1 E2R54269 m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t i temps d'espera per a lacàrrega a màquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km


1 GESPA2 F5 1,000 888,320 0,050 44,416 C#*D#*E#*F#3 F7 1,000 1.958,610 0,050 97,931 C#*D#*E#*F#4 MURET5 1,000 63,000 0,250 0,200 3,150 C#*D#*E#*F#6 2,000 3,000 0,250 0,200 0,300 C#*D#*E#*F#7 CUNETA8 1,000 63,000 0,400 0,100 2,520 C#*D#*E#*F#9 2,000 3,000 0,400 0,100 0,240 C#*D#*E#*F#

11 lateral est 1,000 62,800 1,000 0,600 37,680 C#*D#*E#*F#12 fons nord 1,000 15,000 1,000 0,600 9,000 C#*D#*E#*F#13 fons sug 1,000 5,000 1,000 0,600 3,000 C#*D#*E#*F#15 T16 Esponjament 30% P 30,000 59,471


2 E2RA73G1 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat inclòs el cànon sobre la deposició controlada dels residus de laconstrucció, segons la LLEI 8/2008, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

EUR




1 GESPA2 F5 1,000 888,320 0,050 44,416 C#*D#*E#*F#3 F7 1,000 1.958,610 0,050 97,931 C#*D#*E#*F#4 MURET5 1,000 63,000 0,250 0,200 3,150 C#*D#*E#*F#6 2,000 3,000 0,250 0,200 0,300 C#*D#*E#*F#7 CUNETA8 1,000 63,000 0,400 0,100 2,520 C#*D#*E#*F#9 2,000 3,000 0,400 0,100 0,240 C#*D#*E#*F#

11 lateral est 1,000 62,800 1,000 0,600 37,680 C#*D#*E#*F#12 fons nord 1,000 15,000 1,000 0,600 9,000 C#*D#*E#*F#13 fons sug 1,000 5,000 1,000 0,600 3,000 C#*D#*E#*F#15 T16 Esponjament 30% P 30,000 59,471


Obra 01 PRESSUPOST A2005_MUNDETCapítol 06 VARIS

1 XPAUXA01 PA Partida alçada d'abonament íntegre per al compliment de les mesures de seguretat i salut indicades en l'Estudide Seguretat i Salut

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

2 JZTOP u Aixecament topogafic per a comprovació de nivells, rasants i pendents longitudinals i transversals de la pista,canaleta, vorada exterior i perimetres auxiliars, amb dades minimes cada 5,0 m i punts centrals de la pista,inclosos tots els treballs i materials i equips auxiliars segons indicacions de la DF.

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.2 ESTADÍSTICA DE PARTIDES

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



ESTADÍSTICA DE PARTIDES 1Pàg.:Data:

Màscara: * (Ordenació per codi)

05/03/21

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ PREU AMIDAMENT IMPORT %

13512H51 m3 Fonament de formigó armatHA-25/B/20/IIa abocat ambbomba, armat amb 40 kg/m3d'armadura AP500 S d'acer enbarres corrugades i encofratamb una quantia d'1 m2/ m3

242,33 11,040 2,291 2.675,32

14E22AAB m2 Paret estructural d'una caravista, de 20 cm de gruix, debloc de morter de cimentforadat, R-6, de 400x200x200mm, de cara vista, llis, gris,amb components hidrofugants,categoria I segons norma UNE-EN771-3, col·locat amb morter deciment pòrtland amb fillercalcari, de dosificació 1:0,5:4(10 N/mm2) i amb unaresistència a compressió de laparet de 3 N/mm2, massissat ambformigó per a fàbrica de blocsde morter de ciment, de 225kg/m3, amb una proporció envolum 1:3:6, amb cimentpòrtland amb filler calcari CEMII/B-L/32,5 R i granulat depedra calcària de grandàriamàxima 20 mm, col·locatmanualment i armat amb acer enbarres corrugades elaborat al'obra B500S de límit elàstic>= 500 N/mm2 per a l'armadurade parets de blocs de morter deciment

71,24 27,600 1,682 1.966,22

E222142B m3 Excavació de rasa i pou de finsa 2 m de fondària, en terrenycompacte (SPT 20-50),realitzada amb retroexcavadorai amb les terres deixades a lavora

6,40 57,680 0,323 369,15

E225177F m3 Terraplenat i piconatgemecànics amb terres adequades,en tongades de fins a 25 cm,amb una compactació del 95% delPM

4,14 89,055 0,324 368,69

E225CS12 m2 Retirada de totes les arrels ensuperfície que interfereixen enel camp de futbol amb mitjansmanual i mecanics reposició desauló , humectació, compactaciófins a assolir un grau decompactació del 95% PM, càrregasobre camió, transport i taxesde terres sobrants a l'abocadorautoritzat.

10,59 25,000 0,235 264,75

E2A15000 m3 Subministrament de terraadequada d'aportació

6,65 39,375 0,226 261,84

E2R54269 m3 Transport de residus ainstal·lació autoritzada degestió de residus, amb camió de12 t i temps d'espera per a lacàrrega a màquina, amb unrecorregut de més de 10 i finsa 15 km

8,32 257,708 1,837 2.144,13

EUR




05/03/21


E2RA73G1 m3 Deposició controlada a dipòsitautoritzat inclòs el cànonsobre la deposició controladadels residus de la construcció,segons la LLEI 8/2008, deresidus barrejats inerts ambuna densitat 1,0 t/m3,procedents de construcció odemolició, amb codi 170107segons la Llista Europea deResidus (ORDEN MAM/304/2002)

23,02 257,708 5,078 5.932,44

E9J5AB02 m2 Reblert de cautxú SBR per acamps de futbol de gespaartificial, de granulometriaentre 0.7-2.5 mm, amb unadotació de 16.5 kg/m2

3,09 2.920,000 7,719 9.022,80

E9J5AB03 m2 Reblert de sorra de sílice pera camps de futbol de gespaartificial, de granulometriaentre 0.4-1 mm, amb una dotacióde 14 kg/m2

3,02 2.920,000 7,5410 8.818,40

ED352566 u Connexió de les noves canals alpericó existent situat a lacantonada, al costat de laporta del camp de futbol 7, ambmitjans manuals, tub de d250,modificacions necessàries en elpericó existent, tapat de larasa i reposició del pavimentmalmès

459,75 1,000 0,3911 459,75

F227AB0A m2 Repàs i nivellació de lasuperfície de joc, confirmantpendents existents, ambmotonivelladora

0,71 2.846,930 1,7312 2.021,32

F6A1AB00 m Recol.locació de reixat d'acerexistent i xarxa parapilotes,d'alçària 3+3 m, col·locatscada 3 m sobre daus de formigó

37,32 69,000 2,2013 2.575,08

F9PGAB01 m2 Gespa artificial monofilamentcòncau multinervat de polietilède 60 mm. d'alçada, >13.000dtex i >350 micres de gruix,amb tractament anti UVA,resistent a la calor i al gel,teixit sobre un backingreforçat de polipropilè, amb unpes total aproximat de 3.000gr/m2. Marcatge de línies dejoc, en el mateix material icolor blanc o groc, de 10 cm.d'amplada segons reglamentacióde la RFEF, amb les juntesencolades amb cola depoliuretà.

15,08 2.920,000 37,6314 44.033,60

FD56FC72 m Cuneta amb peça prefabricada deformigó de 40x10 cm amb canalcorba a la cara superior,col·locada amb morter de cimentsobre llit de formigóHNE-15/P/10

39,81 69,000 2,3515 2.746,89

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.





05/03/21


FD5HCLA3 m Canal de formigó polímer degran cabal, sense pendent,d'amplària interior 200 mm i de290 mm d'alçària, sense perfillateral, amb reixa d'acergalvanitzat nervada classe A15,segons norma UNE-EN 1433,fixada amb tanca a la canal,col.locada sobre base deformigó amb solera de 100 mm degruix i parets de 100 mm degruix

85,34 190,000 13,8616 16.214,60

FJS24211 u Aspersor de turbina, amb radide cobertura de 20 a 30 m, ambcos emergent de plàstic,d'iguals característiques queels existents, amb vàlvulaantidrenatge, connectat ambunió articulada a la canonada,i regulat. Inclou la retiradadels aspersors existents.

323,21 7,000 1,9317 2.262,47

JZTOP u Aixecament topogafic per acomprovació de nivells, rasantsi pendents longitudinals itransversals de la pista,canaleta, vorada exterior iperimetres auxiliars, amb dadesminimes cada 5,0 m i puntscentrals de la pista, inclosostots els treballs i materials iequips auxiliars segonsindicacions de la DF.

455,24 1,000 0,3918 455,24

K2135343 m3 Enderroc de mur de contenció deformigó armat, a mà i ambcompressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió

210,36 3,450 0,6219 725,74

K219AB02 m Demolició de cuneta col·locadasobre terra, amb mitjansmecànics i càrrega sobre camió

1,45 69,000 0,0920 100,05

K219ABA0 m2 Retirada de paviment de gespaartificial, amb mitjans manualsi mecànics, i càrrega mecànicasobre camió

1,11 2.846,930 2,7021 3.160,09

K21BAB01 m2 Desmuntatge de reixa de 3md'alçada, postes, màstils,ancoratges, i xarxa parapilotesde 3m d'alçada, amb mitjansmanuals, per a l'engrandimentdel camp de futbol 7, aplec dematerial per a la sevareutilització i càrrega de runasobre camió o contenidor.Inclou substitució de reixesmalmeses durant el procès.

12,90 414,000 4,5622 5.340,60

K21QCS02 u Desmuntatge de 4 porteries defutbol 7. Inclou carrega sobrecamió, amb mitjans manuals.

253,65 1,000 0,2223 253,65

EUR




05/03/21


KQS2CS02 u Conjunt de porteries de futbol7 de mides 6x2 m amb bastimentprincipal de perfil d'acergalvanitzat de 40 x 40 mm, uniód'escuadras mitjançant pecesmoldejades en alunimi, ambganxos metàl·lics antilesiósegons norma UNE-EN 749, fixadaal paviment amb ancoratges iamb homologació TUV, lacat encolor blanc. Barras abatiblestelescópicas amb fonsextensible 2,10 a 3,10 metros.Inclou la modificació delsfonaments per adaptar-los a lanova geometria de les porteries

1.884,46 1,000 1,6124 1.884,46

KQS2UF20 u Conjunt de porteriesd'handbol-futbol salatraslladable amb bastimentprincipal de tub d'acer pintatde 80 x 80 mm estructuraposterior amb tub circulargalvanitzat i xarxa de nilótrenat de 3,5 mm. i malla de100 mm subjectada amb ganxosmetàl·lics antilesió segonsnorma UNE-EN 749, fixada alpaviment amb ancoratgesdesmuntable

978,60 1,000 0,8425 978,60

P7B1-LM01 m2 Col·locació de barreraantiherbes, de polipropilètermolligat de densitat 68g/m2fixada amb grapes d'acercorrugat en forma de U de 10mmde diànetre i de 20+10+20cm dellargada incloent pèrdues perretalls i encavalcaments ipreparació de la superfície,totalment acabada.

4,66 82,800 0,3326 385,85

XPAUXA01 PA Partida alçada d'abonamentíntegre per al compliment deles mesures de seguretat isalut indicades en l'Estudi deSeguretat i Salut

1.600,00 1,000 1,3727 1.600,00

TOTAL: 100,00117.021,74

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.3 QUADRE DE PREUS Nº1

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



QUADRE DE PREUS NÚMERO 1Data: 05/03/21 Pàg.: 1

P-1 13512H51 m3 Fonament de formigó armat HA-25/B/20/IIa abocat amb bomba, armat amb 40 kg/m3d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/ m3

242,33 €

(DOS-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS)

P-2 14E22AAB m2 Paret estructural d'una cara vista, de 20 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat,R-6, de 400x200x200 mm, de cara vista, llis, gris, amb components hidrofugants, categoria Isegons norma UNE-EN 771-3, col·locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, dedosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2,massissat amb formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb unaproporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulatde pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col·locat manualment i armat amb acer enbarres corrugades elaborat a l'obra B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura deparets de blocs de morter de ciment

71,24 €

(SETANTA-UN EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)

P-3 E222142B m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte (SPT 20-50),realitzada amb retroexcavadora i amb les terres deixades a la vora

6,40 €

(SIS EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS)

P-4 E225177F m3 Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, ambuna compactació del 95% del PM

4,14 €

(QUATRE EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS)

P-5 E225CS12 m2 Retirada de totes les arrels en superfície que interfereixen en el camp de futbol amb mitjansmanual i mecanics reposició de sauló , humectació, compactació fins a assolir un grau decompactació del 95% PM, càrrega sobre camió, transport i taxes de terres sobrants al'abocador autoritzat.

10,59 €

(DEU EUROS AMB CINQUANTA-NOU CÈNTIMS)

P-6 E2A15000 m3 Subministrament de terra adequada d'aportació 6,65 €

(SIS EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

P-7 E2R54269 m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t itemps d'espera per a la càrrega a màquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

8,32 €

(VUIT EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS)

P-8 E2RA73G1 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat inclòs el cànon sobre la deposició controlada delsresidus de la construcció, segons la LLEI 8/2008, de residus barrejats inerts amb unadensitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons la LlistaEuropea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

23,02 €

(VINT-I-TRES EUROS AMB DOS CÈNTIMS)

P-9 E9J5AB02 m2 Reblert de cautxú SBR per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre0.7-2.5 mm, amb una dotació de 16.5 kg/m2

3,09 €

(TRES EUROS AMB NOU CÈNTIMS)

P-10 E9J5AB03 m2 Reblert de sorra de sílice per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre0.4-1 mm, amb una dotació de 14 kg/m2

3,02 €

(TRES EUROS AMB DOS CÈNTIMS)

P-11 ED352566 u Connexió de les noves canals al pericó existent situat a la cantonada, al costat de la porta delcamp de futbol 7, amb mitjans manuals, tub de d250, modificacions necessàries en el pericóexistent, tapat de la rasa i reposició del paviment malmès

459,75 €

(QUATRE-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

P-12 F227AB0A m2 Repàs i nivellació de la superfície de joc, confirmant pendents existents, amb motonivelladora 0,71 €

(ZERO EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS)



P-13 F6A1AB00 m Recol.locació de reixat d'acer existent i xarxa parapilotes, d'alçària 3+3 m, col·locats cada 3m sobre daus de formigó

37,32 €

(TRENTA-SET EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS)

P-14 F9PGAB01 m2 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm. d'alçada, >13.000dtex i >350 micres de gruix, amb tractament anti UVA, resistent a la calor i al gel, teixit sobreun backing reforçat de polipropilè, amb un pes total aproximat de 3.000 gr/m2. Marcatge delínies de joc, en el mateix material i color blanc o groc, de 10 cm. d'amplada segonsreglamentació de la RFEF, amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.

15,08 €

(QUINZE EUROS AMB VUIT CÈNTIMS)

P-15 FD56FC72 m Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 40x10 cm amb canal corba a la cara superior,col·locada amb morter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10

39,81 €

(TRENTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS)

P-16 FD5HCLA3 m Canal de formigó polímer de gran cabal, sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 290mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segonsnorma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal, col.locada sobre base de formigó ambsolera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix

85,34 €

(VUITANTA-CINC EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS)

P-17 FJS24211 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 20 a 30 m, amb cos emergent de plàstic,d'iguals característiques que els existents, amb vàlvula antidrenatge, connectat amb unióarticulada a la canonada, i regulat. Inclou la retirada dels aspersors existents.

323,21 €

(TRES-CENTS VINT-I-TRES EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS)

P-18 JZTOP u Aixecament topogafic per a comprovació de nivells, rasants i pendents longitudinals itransversals de la pista, canaleta, vorada exterior i perimetres auxiliars, amb dades minimescada 5,0 m i punts centrals de la pista, inclosos tots els treballs i materials i equips auxiliarssegons indicacions de la DF.

455,24 €

(QUATRE-CENTS CINQUANTA-CINC EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)

P-19 K2135343 m3 Enderroc de mur de contenció de formigó armat, a mà i amb compressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió

210,36 €

(DOS-CENTS DEU EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS)

P-20 K219AB02 m Demolició de cuneta col·locada sobre terra, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió 1,45 €

(UN EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS)

P-21 K219ABA0 m2 Retirada de paviment de gespa artificial, amb mitjans manuals i mecànics, i càrregamecànica sobre camió

1,11 €

(UN EUROS AMB ONZE CÈNTIMS)

P-22 K21BAB01 m2 Desmuntatge de reixa de 3m d'alçada, postes, màstils, ancoratges, i xarxa parapilotes de 3md'alçada, amb mitjans manuals, per a l'engrandiment del camp de futbol 7, aplec de materialper a la seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor. Inclou substitució dereixes malmeses durant el procès.

12,90 €

(DOTZE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS)

P-23 K21QCS02 u Desmuntatge de 4 porteries de futbol 7. Inclou carrega sobre camió, amb mitjans manuals. 253,65 €

(DOS-CENTS CINQUANTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

P-24 KQS2CS02 u Conjunt de porteries de futbol 7 de mides 6x2 m amb bastiment principal de perfil d'acergalvanitzat de 40 x 40 mm, unió d'escuadras mitjançant peces moldejades en alunimi, ambganxos metàl·lics antilesió segons norma UNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges iamb homologació TUV, lacat en color blanc. Barras abatibles telescópicas amb fons

1.884,46 €

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.




extensible 2,10 a 3,10 metros.Inclou la modificació dels fonaments per adaptar-los a la nova geometria de les porteries

(MIL VUIT-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS)

P-25 KQS2UF20 u Conjunt de porteries d'handbol-futbol sala traslladable amb bastiment principal de tub d'acerpintat de 80 x 80 mm estructura posterior amb tub circular galvanitzat i xarxa de niló trenat de3,5 mm. i malla de 100 mm subjectada amb ganxos metàl·lics antilesió segons normaUNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges desmuntable

978,60 €

(NOU-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS)

P-26 P7B1-LM01 m2 Col·locació de barrera antiherbes, de polipropilè termolligat de densitat 68g/m2 fixada ambgrapes d'acer corrugat en forma de U de 10mm de diànetre i de 20+10+20cm de llargadaincloent pèrdues per retalls i encavalcaments i preparació de la superfície, totalment acabada.

4,66 €

(QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-SIS CÈNTIMS)

Signat,

Albert Brufau SafontArquitecte

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.4 QUADRE DE PREUS Nº2

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.




P-1 13512H51 m3 Fonament de formigó armat HA-25/B/20/IIa abocat amb bomba, armat amb 40 kg/m3d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades i encofrat amb una quantia d'1 m2/ m3

242,33 €

Altres conceptes 242,33000 €

P-2 14E22AAB m2 Paret estructural d'una cara vista, de 20 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat,R-6, de 400x200x200 mm, de cara vista, llis, gris, amb components hidrofugants, categoria Isegons norma UNE-EN 771-3, col·locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, dedosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2,massissat amb formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb unaproporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulatde pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col·locat manualment i armat amb acer enbarres corrugades elaborat a l'obra B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura deparets de blocs de morter de ciment

71,24 €


P-3 E222142B m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte (SPT 20-50),realitzada amb retroexcavadora i amb les terres deixades a la vora

6,40 €


P-4 E225177F m3 Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, ambuna compactació del 95% del PM

4,14 €


P-5 E225CS12 m2 Retirada de totes les arrels en superfície que interfereixen en el camp de futbol amb mitjansmanual i mecanics reposició de sauló , humectació, compactació fins a assolir un grau decompactació del 95% PM, càrrega sobre camió, transport i taxes de terres sobrants al'abocador autoritzat.

10,59 €


P-6 E2A15000 m3 Subministrament de terra adequada d'aportació 6,65 €

B03D5000 m3 Terra adequada 6,33000 €Altres conceptes 0,32000 €

P-7 E2R54269 m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t itemps d'espera per a la càrrega a màquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

8,32 €


P-8 E2RA73G1 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat inclòs el cànon sobre la deposició controlada delsresidus de la construcció, segons la LLEI 8/2008, de residus barrejats inerts amb unadensitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons la LlistaEuropea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

23,02 €

B2RA73G1 t Deposició controlada a dipòsit autoritzat inclòs el cànon sobre la deposició controlada 21,92000 €Altres conceptes 1,10000 €

P-9 E9J5AB02 m2 Reblert de cautxú SBR per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre0.7-2.5 mm, amb una dotació de 16.5 kg/m2

3,09 €

B03K3810 kg Granulat de cautxú de granulometria de 0,8 a 0,9 mm 2,14500 €Altres conceptes 0,94500 €

P-10 E9J5AB03 m2 Reblert de sorra de sílice per a camps de futbol de gespa artificial, de granulometria entre0.4-1 mm, amb una dotació de 14 kg/m2

3,02 €

B0314500 t Sorra de sílice de 0 a 3,5 mm 2,47779 €Altres conceptes 0,54221 €

P-11 ED352566 u Connexió de les noves canals al pericó existent situat a la cantonada, al costat de la porta delcamp de futbol 7, amb mitjans manuals, tub de d250, modificacions necessàries en el pericóexistent, tapat de la rasa i reposició del paviment malmès

459,75 €



BD7FQ510 m Tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sense pressi?, de DN 250 mm i d 19,70000 €

B064300C m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm, 5,94934 €

B0111000 m3 Aigua 0,00360 €Altres conceptes 434,09706 €

P-12 F227AB0A m2 Repàs i nivellació de la superfície de joc, confirmant pendents existents, amb motonivelladora 0,71 €Altres conceptes 0,71000 €

P-13 F6A1AB00 m Recol.locació de reixat d'acer existent i xarxa parapilotes, d'alçària 3+3 m, col·locats cada 3m sobre daus de formigó

37,32 €


P-14 F9PGAB01 m2 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm. d'alçada, >13.000dtex i >350 micres de gruix, amb tractament anti UVA, resistent a la calor i al gel, teixit sobreun backing reforçat de polipropilè, amb un pes total aproximat de 3.000 gr/m2. Marcatge delínies de joc, en el mateix material i color blanc o groc, de 10 cm. d'amplada segonsreglamentació de la RFEF, amb les juntes encolades amb cola de poliuretà.

15,08 €

B9J5AB11 m2 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60 mm. d'alçad, de 12. 10,95850 €Altres conceptes 4,12150 €

P-15 FD56FC72 m Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 40x10 cm amb canal corba a la cara superior,col·locada amb morter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10

39,81 €

B0710150 t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació (G) segons 0,16710 €

B0111000 m3 Aigua 0,00072 €

BDG15C72 m Peça prefabricada de formigó per a cuneta de 40x10 cm amb canal corba a la cara su 12,18000 €

B06NN11C m3 Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàsti 2,96142 €Altres conceptes 24,50076 €

P-16 FD5HCLA3 m Canal de formigó polímer de gran cabal, sense pendent, d'amplària interior 200 mm i de 290mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixa d'acer galvanitzat nervada classe A15, segonsnorma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a la canal, col.locada sobre base de formigó ambsolera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix

85,34 €

BD5HAB01 m Canal de formigó polímer de gran cabal, sense pendent, d'amplària interior 200 mm i d 56,96250 €

B064300C m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm, 5,53687 €Altres conceptes 22,84063 €

P-17 FJS24211 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 20 a 30 m, amb cos emergent de plàstic,d'iguals característiques que els existents, amb vàlvula antidrenatge, connectat amb unióarticulada a la canonada, i regulat. Inclou la retirada dels aspersors existents.

323,21 €

BJSW1140 u Connexió per a difusor o aspersor amb unió articulada d'1´´1/2 13,74000 €

BJS24210 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 20 a 30 m, amb cos emergent de plàsti 238,50000 €Altres conceptes 70,97000 €

P-18 JZTOP u Aixecament topogafic per a comprovació de nivells, rasants i pendents longitudinals itransversals de la pista, canaleta, vorada exterior i perimetres auxiliars, amb dades minimescada 5,0 m i punts centrals de la pista, inclosos tots els treballs i materials i equips auxiliarssegons indicacions de la DF.

455,24 €

Sense descomposició 455,24000 €

P-19 K2135343 m3 Enderroc de mur de contenció de formigó armat, a mà i amb compressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió

210,36 €


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.




P-20 K219AB02 m Demolició de cuneta col·locada sobre terra, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió 1,45 €Altres conceptes 1,45000 €

P-21 K219ABA0 m2 Retirada de paviment de gespa artificial, amb mitjans manuals i mecànics, i càrregamecànica sobre camió

1,11 €


P-22 K21BAB01 m2 Desmuntatge de reixa de 3m d'alçada, postes, màstils, ancoratges, i xarxa parapilotes de 3md'alçada, amb mitjans manuals, per a l'engrandiment del camp de futbol 7, aplec de materialper a la seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor. Inclou substitució dereixes malmeses durant el procès.

12,90 €


P-23 K21QCS02 u Desmuntatge de 4 porteries de futbol 7. Inclou carrega sobre camió, amb mitjans manuals. 253,65 €


P-24 KQS2CS02 u Conjunt de porteries de futbol 7 de mides 6x2 m amb bastiment principal de perfil d'acergalvanitzat de 40 x 40 mm, unió d'escuadras mitjançant peces moldejades en alunimi, ambganxos metàl·lics antilesió segons norma UNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges iamb homologació TUV, lacat en color blanc. Barras abatibles telescópicas amb fonsextensible 2,10 a 3,10 metros.Inclou la modificació dels fonaments per adaptar-los a la nova geometria de les porteries

1.884,46 €

B064300C m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm, 0,69910 €

BQS2CS01 u Conjunt de porteria de futbol 7 1.781,95000 €Altres conceptes 101,81090 €

P-25 KQS2UF20 u Conjunt de porteries d'handbol-futbol sala traslladable amb bastiment principal de tub d'acerpintat de 80 x 80 mm estructura posterior amb tub circular galvanitzat i xarxa de niló trenat de3,5 mm. i malla de 100 mm subjectada amb ganxos metàl·lics antilesió segons normaUNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges desmuntable

978,60 €

BQS2U020 u Porteria handbol-futbol sala traslladable amb bastiment principal de tub d'acer pintat d 919,92000 €Altres conceptes 58,68000 €

P-26 P7B1-LM01 m2 Col·locació de barrera antiherbes, de polipropilè termolligat de densitat 68g/m2 fixada ambgrapes d'acer corrugat en forma de U de 10mm de diànetre i de 20+10+20cm de llargadaincloent pèrdues per retalls i encavalcaments i preparació de la superfície, totalment acabada.

4,66 €

B0B7-106S kg Acer en barres corrugades B500SD de límit elàstic >= 500 N/mm2 0,63360 €

B770-1PYI m2 Làmina de polietilè d'alta densitat permeable al vapor no resistent a la intempèrie, amb 2,13400 €Altres conceptes 1,89240 €



Signat,


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.5 PRESSUPOST

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



PRESSUPOST Data: 05/03/21 Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost A2005_MUNDET

Capítol 01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES

1 K219ABA0 m2 Retirada de paviment de gespa artificial, amb mitjans manuals imecànics, i càrrega mecànica sobre camió(P - 21)

1,11 2.846,930 3.160,09

2 K21QCS02 u Desmuntatge de 4 porteries de futbol 7. Inclou carrega sobre camió,amb mitjans manuals.(P - 23)

253,65 1,000 253,65

3 K21BAB01 m2 Desmuntatge de reixa de 3m d'alçada, postes, màstils, ancoratges, ixarxa parapilotes de 3m d'alçada, amb mitjans manuals, per al'engrandiment del camp de futbol 7, aplec de material per a la sevareutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor. Inclousubstitució de reixes malmeses durant el procès. (P - 22)

12,90 414,000 5.340,60

4 E225CS12 m2 Retirada de totes les arrels en superfície que interfereixen en el campde futbol amb mitjans manual i mecanics reposició de sauló ,humectació, compactació fins a assolir un grau de compactació del95% PM, càrrega sobre camió, transport i taxes de terres sobrants al'abocador autoritzat. (P - 5)

10,59 25,000 264,75

5 F227AB0A m2 Repàs i nivellació de la superfície de joc, confirmant pendentsexistents, amb motonivelladora (P - 12)

0,71 2.846,930 2.021,32

6 K2135343 m3 Enderroc de mur de contenció de formigó armat, a mà i ambcompressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (P - 19)

210,36 3,450 725,74

7 K219AB02 m Demolició de cuneta col·locada sobre terra, amb mitjans mecànics icàrrega sobre camió (P - 20)

1,45 69,000 100,05

8 E222142B m3 Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terrenycompacte (SPT 20-50), realitzada amb retroexcavadora i amb lesterres deixades a la vora (P - 3)

6,40 57,680 369,15

9 E225177F m3 Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongadesde fins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PM (P - 4)

4,14 89,055 368,69

10 E2A15000 m3 Subministrament de terra adequada d'aportació (P - 6) 6,65 39,375 261,84

TOTAL Capítol 01.01 12.865,88


Capítol 02 INSTAL.LACIONS DE SANEJAMENT I REG

1 ED352566 u Connexió de les noves canals al pericó existent situat a la cantonada,al costat de la porta del camp de futbol 7, amb mitjans manuals, tub ded250, modificacions necessàries en el pericó existent, tapat de la rasai reposició del paviment malmès (P - 11)

459,75 1,000 459,75

2 FD5HCLA3 m Canal de formigó polímer de gran cabal, sense pendent, d'amplàriainterior 200 mm i de 290 mm d'alçària, sense perfil lateral, amb reixad'acer galvanitzat nervada classe A15, segons norma UNE-EN 1433,fixada amb tanca a la canal, col.locada sobre base de formigó ambsolera de 100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix (P - 16)

85,34 190,000 16.214,60

3 FJS24211 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 20 a 30 m, amb cosemergent de plàstic, d'iguals característiques que els existents, ambvàlvula antidrenatge, connectat amb unió articulada a la canonada, iregulat. Inclou la retirada dels aspersors existents. (P - 17)

323,21 7,000 2.262,47



Capítol 03 PAVIMENTS i OBRA

EUR



1 F9PGAB01 m2 Gespa artificial monofilament còncau multinervat de polietilè de 60mm. d'alçada, >13.000 dtex i >350 micres de gruix, amb tractamentanti UVA, resistent a la calor i al gel, teixit sobre un backing reforçat depolipropilè, amb un pes total aproximat de 3.000 gr/m2. Marcatge delínies de joc, en el mateix material i color blanc o groc, de 10 cm.d'amplada segons reglamentació de la RFEF, amb les juntesencolades amb cola de poliuretà.

(P - 14)

15,08 2.920,000 44.033,60

2 E9J5AB03 m2 Reblert de sorra de sílice per a camps de futbol de gespa artificial, degranulometria entre 0.4-1 mm, amb una dotació de 14 kg/m2 (P - 10)

3,02 2.920,000 8.818,40

3 E9J5AB02 m2 Reblert de cautxú SBR per a camps de futbol de gespa artificial, degranulometria entre 0.7-2.5 mm, amb una dotació de 16.5 kg/m2 (P - 9)

3,09 2.920,000 9.022,80

4 13512H51 m3 Fonament de formigó armat HA-25/B/20/IIa abocat amb bomba, armatamb 40 kg/m3 d'armadura AP500 S d'acer en barres corrugades iencofrat amb una quantia d'1 m2/ m3 (P - 1)

242,33 11,040 2.675,32

5 14E22AAB m2 Paret estructural d'una cara vista, de 20 cm de gruix, de bloc de morterde ciment foradat, R-6, de 400x200x200 mm, de cara vista, llis, gris,amb components hidrofugants, categoria I segons norma UNE-EN771-3, col·locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, dedosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió dela paret de 3 N/mm2, massissat amb formigó per a fàbrica de blocs demorter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6,amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat depedra calcària de grandària màxima 20 mm, col·locat manualment iarmat amb acer en barres corrugades elaborat a l'obra B500S de límitelàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morterde ciment (P - 2)

71,24 27,600 1.966,22

6 FD56FC72 m Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 40x10 cm amb canalcorba a la cara superior, col·locada amb morter de ciment sobre llit deformigó HNE-15/P/10 (P - 15)

39,81 69,000 2.746,89

7 F6A1AB00 m Recol.locació de reixat d'acer existent i xarxa parapilotes, d'alçària 3+3m, col·locats cada 3 m sobre daus de formigó (P - 13)

37,32 69,000 2.575,08

8 P7B1-LM01 m2 Col·locació de barrera antiherbes, de polipropilè termolligat de densitat68g/m2 fixada amb grapes d'acer corrugat en forma de U de 10mm dediànetre i de 20+10+20cm de llargada incloent pèrdues per retalls iencavalcaments i preparació de la superfície, totalment acabada. (P -26)

4,66 82,800 385,85



Capítol 04 EQUIPAMENTS

1 KQS2CS02 u Conjunt de porteries de futbol 7 de mides 6x2 m amb bastimentprincipal de perfil d'acer galvanitzat de 40 x 40 mm, unió d'escuadrasmitjançant peces moldejades en alunimi, amb ganxos metàl·licsantilesió segons norma UNE-EN 749, fixada al paviment ambancoratges i amb homologació TUV, lacat en color blanc. Barrasabatibles telescópicas amb fons extensible 2,10 a 3,10 metros.Inclou la modificació dels fonaments per adaptar-los a la novageometria de les porteries(P - 24)

1.884,46 1,000 1.884,46

2 KQS2UF20 u Conjunt de porteries d'handbol-futbol sala traslladable amb bastimentprincipal de tub d'acer pintat de 80 x 80 mm estructura posterior ambtub circular galvanitzat i xarxa de niló trenat de 3,5 mm. i malla de 100mm subjectada amb ganxos metàl·lics antilesió segons normaUNE-EN 749, fixada al paviment amb ancoratges desmuntable (P - 25)

978,60 1,000 978,60

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.






Capítol 05 GESTIÓ DE RESIDUS

1 E2R54269 m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus,amb camió de 12 t i temps d'espera per a la càrrega a màquina, ambun recorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 7)

8,32 257,708 2.144,13

2 E2RA73G1 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat inclòs el cànon sobre ladeposició controlada dels residus de la construcció, segons la LLEI8/2008, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) (P - 8)

23,02 257,708 5.932,44



Capítol 06 VARIS

1 XPAUXA01 PA Partida alçada d'abonament íntegre per al compliment de les mesuresde seguretat i salut indicades en l'Estudi de Seguretat i Salut (P - 0)

1.600,00 1,000 1.600,00

2 JZTOP u Aixecament topogafic per a comprovació de nivells, rasants i pendentslongitudinals i transversals de la pista, canaleta, vorada exterior iperimetres auxiliars, amb dades minimes cada 5,0 m i punts centralsde la pista, inclosos tots els treballs i materials i equips auxiliarssegons indicacions de la DF. (P - 18)

455,24 1,000 455,24


EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.6 RESUM DE PRESSUPOST

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



RESUM DE PRESSUPOST Data: 05/03/21 Pàg.: 1

NIVELL 2: Capítol Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Capítol 01.01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 12.865,88Capítol 01.02 INSTAL.LACIONS DE SANEJAMENT I REG 18.936,82Capítol 01.03 PAVIMENTS i OBRA 72.224,16Capítol 01.04 EQUIPAMENTS 2.863,06Capítol 01.05 GESTIÓ DE RESIDUS 8.076,57Capítol 01.06 VARIS 2.055,24Obra 01 Pressupost A2005_MUNDET 117.021,73

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––117.021,73

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 1: Obra Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Obra 01 Pressupost A2005_MUNDET 117.021,73

117.021,73

EUR

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


4.7 ÚLTIM FULL

Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.



PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL........................................................................... 117.021,73

13 % Despeses Generals SOBRE 117.021,73.................................................................... 15.212,82

6 % Benefici Industrial SOBRE 117.021,73.......................................................................... 7.021,30

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 139.255,85

21 % IVA SOBRE 139.255,85............................................................................................... 29.243,73

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS 168.499,58

Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a

cent seixanta-vuit mil quatre-cents noranta-nou euros amb cinquanta-vuit cèntims

Signat,


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


Aqu

est

docu

men

t és

una

còp

ia a

utèn

tica

. L'

Aju

ntam

ent

de B

arce

lona

cus

todi

a el

doc

umen

t i l

es s

igna

ture

s or

igin

als.


REDACCIÓ DEL PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE LA ...

Documents

Transcript of REDACCIÓ DEL PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE LA ...