Greac¡ó ¡

Comercialització deProductes Turístics

SI]MARI

¡NTRODUCCTÓ LI

29

63

87

MUSEO' PATRIMONIO YTU

Abella J., Arr¡éra |.,_Roiaé x.

IA PROBLEMÁTICA DEL TURISMO EMERGENTE (MASIVO)

EL SENDERISME A TALT PIRINEU I ARAN, UI\IA OPORTUNITAT DE

DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE

RISMO EN EL PIRINEO, RIFLTXIONES PARA UN RETO

Andrés, A., Cast¡lló,A., Guárdia, C.

49

53

INFLUiNCIA DEL CANVI CLIMÁTIC A LES ESTAGIoNS D,ESQUí CATALANES:

ADAPTACIONS I ALTERNATIVES

PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTAARQUEOLdGICA EN EL PALLARS SOEIRA

Ráülcelisi E€tr¡u 105

ElS MUSEUS DINS D'UN CONTEXT TU RíSTIC.

Alfons Dolsa 119

IAIYGUAGE NEEDS INTOURISM ENTERPRISES IN PALLARS SOBIRA, CATALONIA

Jav¡er Cañas V¡llarreal, Lola Pér€zValdés

SIMB¡OSI E¡{fRE AGRORAMAOERIA I TURISME: LA INDÚSTRIA FORMATGERA A LA

COMARCA DEL PALIARS SOBIRA

Francesc Füsté Forné 125

APLICACIóN EN EL PALLARS SOBIRÁ DE LAS HERRAMIENTAS MAs INNOVADORAS A

NIVEL INTERNACIONAL DE RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA {RsC).

Carl€s Barr¡ocanal, Laüra uipé2

PROPOSTES

TURISMEAI.

DE COMERCIALITZACIó PER AI DESENVOIUPAMENT SOSTENIBLE DEt

PALLARS SOBIRA

75

135

IDEAS Y CREENCIAS COMO CUESTIóN ESTRATÉGICA EN LA COMERCIATIZAOóN. LA

FORMACIóN DE CONCEPTOS

Jo¿quín García-Laverñia

NUEVAS DINÁMICAS TURÍSTrcAS Y NUEVOS RETOS EN LOS ESPACIOS DE INTERIOR

t47

f . López-Palomeque- 159

LAS NUEVAS TENDENCIAS

PNODUCTOS TURíSTICOS

LASEDUCCÉ DE LA PROMOCIó DEVENDES

Alejandro Martínez Sanjuán 179

DE MARKETING EN TA COMERCIALIZACIóN DE

269

ESTRUCTU RA DET SECTOR TU RÍSTIC DEI. PALLARS SOBIRÁ: PRESENI I FUTUR

albert P. M¡ró ¡ Pér€Z, Sant¡ágo als¡na S¡lvádó

ENOTURISME DE LA O.O. COSIERS DEISEGRE:-E[CAS DELS CELLERS PIRINENCS

MóNNATUM ptRtNEUscoM A DtNAMtr¿ADoR DE!tuRtsME aL PALLARSSoBtRA

cémma Molleví 22L

LA POLIT¡CA AMBIENTALE NEL COMPARTO TURISTICOTRA BENEFICI E CRITIOTA. UiIcaso !tSTUDtoPasquále Par¡é¡ra, Massimo Fragass, vincenro vecchione iCater¡na De Luc¡á* 235

195

207

2AL

287

Eugen¡o Rojás Apar¡c¡o

CREACIó DE NOU PRODUCTE TURísTIC A L'ECOMUSEU DE LES VALIS D'ANEU

cr¡r¡na S¡mó i Espinosa

LA VARIANÍ DIAI.ECTAT PALTARESA COM A BÉ

TURISME CULTU RAI "PALLARS"

IMMATERIAL DE LA MARCA DE

\'III

PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTA ARQUEOLdGICAEN EL PALLARS SOBIRA

Raül Celis ¡ BetriuDoctor en Arqueo¡ogia

Professor de l'Escola Universitária Formatic BarcelonaCap de Deparlament de Ciéncies Soc¡als ¡ Turisme

Ivembre del GREPAT

Resum:

Un dels factors més impoatants per al desenvolupament econdmic d un leritori

en |actual¡tai és el tudsme. Dins d'aquest seclor trobem una gran varjetat de

recursos que són susceptibles de ser explotats, entre ells, és el cultural el que

té una projecció i un potencial encara per explotar, és a dir es trcba en la fase

inicial de la vida de qualsevol producte turistic que puguem crear. Aquesta

tipolog¡a turísiica, la cultural, es troba ¡ntimament relacionada amb altres,

només per ciiar uns exemples com serien, per exémple, el gaslronómic, el medi

ambiental ¡tot alld relac¡onat amb la muntanya. Un altre recurs turístic és el riu

Noguera Pallaresa ¡ els espods d'aventura que en ell es poden practicar. La

Histd a ens ha deixat en aquest terilori pirinenc un ampli llegat de monuments

i restes arqueoldg¡ques. Seran aquestes doncs, el /e,lmotiv de la nostra

proposta de ruta intentant en la mesura del possible creant un fil conduclor

cronológic; des de l'ocupac¡ó del neolític final f¡ns a lépoc¿ moderna, sense

oblidar-nos de la baixa preséncia romana il'abundant patrimoni medieval que

demostra l'esplendor dels comtes del Pallars Sobirá. lJ¡ dels principals reptes

és la manca de museografi c¡ó de tots aquests béns culturals tot esperant

que el projecte aquí presentat ajudi a dinamitzar i a fer-se fealitat.

Paraules Clau: Pallars Sob¡r¿, turisme cultural, histdria, arqueolog¡a, ruta

turistica

Abstracl

Tourism is an important factor for econom¡c development of any region ioday.

fhe seclor has a variety of resources that are likely to be exploited; among

them there is culture which has a projection and untapped potential in any inilial

phase of tolrjsm development. Cullural lourism is related to social aspects as

heritage, gastronomy, envimnmental cap¡tal among others. The main tourist

105

attractioñ of Pallars Sobir¿ today ¡s the river Noguera Palleresa and the sports

that are practiced in it. Moreover Pyrenean teÍilory has a large legacy of

monuments and archaeolog¡cal sites, These will be the type of resources

analized to propose a chronological itinerary from Neolilhic occupation till

fvlodern times; includ¡ng the Roman presence and abundance of medieval

heritage of Pallars Sobirá. One of the main challenges is to develop ihese

cultural goods museum¡zation revital¡zing them in order to laundl an appealing

tourist route.

Keywo.ds: Palla.s Sobir¿, culturaltouism, history, archeology, tourist route

La importáncia del turisme com a font de riquesa per a un teritori en l'actualitat

és un fei que ja ningú a hores d'ara, d¡scuteix. Les tipologies iuristiques qué

podrem explolar en el nostre tenitori vindran donades per les característiques

geográfques iclim¿tiques sense oblidar-nos d'altres aspectes com són els

culturals, ¡a s¡guin aquests materials o ¡mmalerials. Parlar del Pallars és parlar

d'histdria, terito.i que el trobem poblat de forma continuada ja des de la

prehistória i on tindr¿ el seu moment de naixeolent com a lal amb la creació de

la l/arca Hisp¿n¡ca a priñcipis del S.lX. Des de llavors fins als nostres dies, el

lenitori ha conequt diversos estatus i governants, el domini tolosá, la

independéncia amb la creació del comtat independent del Pallars entre el S-lX-

Xl, ¡aparicjó del comtat del Pallars Sob¡rá amb la figura de Gu¡llem ll que

existirá entre el 1011 iel 1487 sota per les dinast¡es pallaresa, Comenge,

Mataplana i dels Cardona, per acabar en les possess¡ons de la casa reial de

Fe.ran el Catdlic. Aquest ric passat ha deixat en el territori restes

arquitectdniques i arqueológ¡ques que si bé són explotades en ¡'aclualitat

turíslicament, no hem sabut trobar unes rutes organi des de forma

sistemática que les defineixi ipropos¡ uns itineraris ldgics iclars per la seva

visila. Ajxi doncs, la nostra ponéncia gi¡ará en torn a tota una sérié de

reflex¡ons per poder posar en valor aquests monuments per tal qué s'integrjn

dins dels altres atractius de la comarca per completar una oferta lur¡stica ja de

per si rica. Les noslres propostes parteixen del coneixemenl del Pla djrector

urban¡stic del Pallars Sobirá on es realitza un pre-Cataleg de la Xarxa

106

Pakimonial idel Paisatge de la comarca ique data del Juliol del 20081.

lgualment, cons¡derarem aspectes del m¿rqueting a I'hora de crear i

comercialilzar un producle turíst¡c mm serien aquestes rules patrimonials.

L objectiu principal del pre-Catáleg és la de concentrar en un sol document tots

aquells béns artístics, histdrics i naturals del Pallars Sobirá i per tant, hi inclou

tant el patnmoni arquitectdnic com I'arqueoldgic iel paleontológic. Una de les

fnalitats declarades de tot I'estud¡ és el poder arr¡bar a consolidar la xarxa

patrimonial i donar-la a conéixer mitjanQant la creació de rutes pels camins o

senders ja existents. Per lal de catalogar aquest béns es planteja un model de

filxa on hi constin dades tan necessáries com el nucli on es troba el mo¡ument,

les coordenades UTN¡, la litularitat, Iépoca, els nivells de protecció, l'estil

arquitectónic, el seu ús original, estat de conservació, descripció del bé, etc.

lmportant és I'apartat on es defineix tant els béns culturals del patrimoni catalá

com els elements pal monials culturals ¡nventadats. Dels primers es parla dels

BCIN (Béns culturals d'interés nacional) ¡dels BCIL (Béns culturals d'interés

local). Pel que fa als elements palrimon¡als culturals inventa ats, destaquen els

elements o conjunls patrimon¡als, la xarxa d'equipaments del patrimoni cultural,

els elemenls naturals de va¡or patdmonial, els ltineraris patrimonials (que

després en tomarem a fer menció) i les zones arqueológiques ¡

paleonlológiques, def¡nides les p.imeres com lloc on hi ha resles de la

intervenció humana i les segones, com a lloc on hi ha vestigis fossil¡lzals que

mnstitue¡xin una entitat própia i@herent. Seran doncs aquests dos últims

aspectes els que farem objecte de les nostres reflexions juntament amb tota

una altra série de factors que anirem perfilant al llarg d'aquesta ponéncia.

El Pallars Sobirá es troba dividit en '15 municipis: Alins, Alt Aneu, Baix Pallars,

Espol. Eslerri dAneu, Esteri de Cardós. FaÍerá. La Cuingueta d'Aneu.

Llado¡re, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, T¡.via, Vall de Cardós. Uñ cop ten¡m

documentats i situats aquests béns culturals és moment de veure com

s'exploten turisticament mitjanqant la publicitació que se'n fan d ells í si aquests

es troben o no inclosos dins dalguna ruta ben definida ialhora explicats

detalladament en ella. La primera realitat que ens trobem és la gran dispersió

de la informació en diverses págines web de diferents organismes i inst¡lucions,

htp://M.gencat.cálptop/plcavpdupvbasica/des@Fega/07 AnnexovPrecataleg pdi

107

ja siguin aquestes públiques o privades. P¿gines de la ceneralitat de

Catalunya com poden ser la del Palau Robert' on s'hi pot consultar una

extensa llista de rutes básicament a peu per Catalunya, la web de turisme del

Pallars Sobirá3 on hi ha un apartat molt ben definit amb diverses seccions entre

les quals deslaquen: "ermites, ponts románics i santuaris i la de "castells,

despob¡ats ¡ tones de guaita", peró que no s'ofereixen com a pa¡t d una ruta. La

págjna wob de Sort Turisme4 on trcbem un apartai de rutes a peu i que ens

redirigeix cap a un altra página que és "Senders del Pallars Sobir¿"s on hi ha

classificades djverses rutes per iem¿l¡ca, Es documenta també diverses

publicac¡ons que si bé no són exclusives del Pallars Sobir¿, si que part de tes

rutes descrites travessen el territori. Padem de "l'Atles del Turisme a Catalunya,

mapa nacional dels recursos turístics de Calalunya"s on una de les rutes, la

coneguda com a "Catalunya filla d'Europa" passa per la Comarca des de la Seu

d'Urgel¡ en direcció a la Vall de Boí. Una altra publicació7 que hem trobat on

/ine en la página web de visitpirineus.cat ha estat una guia de rutes d'inter¿s

pels Pirineus, en e¡la hi aparcjxen quake rutes per fer a peu on se'ns dóna la

informació necess¿ria per anibar-hi perd en cap cas, del patr¡moni a visitar,

sent aquesta característica un fel que t¡obem a cada una de les propostes de

ruta que fins ara hem analilzat. Per úll¡m ens agradaria menc¡onar encara un

parell de documenls, el primer d'ells és un estud¡ de la Univers¡tat Autónoma de

Barcelona on es fa !n caláleg del paisatge de les valls d'Aneus i on en la seva

descripció apare¡xen elements pat¡imon¡als enc€ra que no és una proposta de

ruta en sí mateixa. L'altrc documents és un díptice on apareixen en un mapa

?hitprtuw2o.gencal-cavportal/siteJempr€saiocupacio/menuitem.f492997b413cjd80a674od63

b0c0e1ao/?vgnextoid-ábbl4ee7f4d1031ovgnVCM2000OO9b0c1eoaRCRD&vgnextchannet=abb

f4ee7f4d1031oVgnVCl\42000009b0c1eoaRCRD&vgnextfml=defaull3 hltp://wwwpallaGsob¡ra.i¡fc'/¡ hl, J¡rww,so¡ltudsme.@ñ/€t5 htlp://sende6.pallaEebna.@Vpassejades.php6 htip://M.gencai,cavdiue/docJdoc_3688620S 1.pdf7 hltp://wwwvisitpirine!s.@m/Oescargas/Pub¡i€cionegcatalarvLibrcViaje.pdf3hltp://ww.g€n@t-cvienitori/infomacio pubti€/2013 tnfjub_Api,4 /otum [¡/otum [a/05

'g htlp://M.patlarssobira.info/docs/sendeÉ €t 07.pdl

108

fins a v¡nt-i-vu¡l rutes per tot el Pallars Sobir¿ indicanl molt breumenl la seva

dificullat, la durada, elirajecle iels elements d'inter¿s.

Així doncs, podem veure que si bé hi ha ja diverses propostes fetes a I'hora de

crear rutes pel territori, a aquestes els hi manca una homogeneltat i una

estandardi2ació que permeti tractar de la mateixa forma aspectes tals de com

arribaFhi, de quins béns culturals o naturals es poden visilar, amb una guia tant

dels horaris iels preus dels monuments aixi com un descripliu sobre el fet

histdric pel qual éxisteixen, la seva prÓpia histdria, I'estil arquileclónic al que

perlanyen, si són o no reconeguts com patrimoni (General¡lat, Estat, UNESCO,

elc.), la importáncia dins de la histdria del país, quins personatges histdrics hi

apareixen vinculats i quins equipaments i recurso-s exisleixen, volent dir en

aquest darrer punt quines sóñ les empreses i els serve¡s que es troben en les

rodalies del monument a visitar per poder facilitar l'estada al tu.ista que els

visita. El fet de segu¡r aquesta mínima pauta ens podria facilitar la confecció de

les rutes a |incloure aspectes que interessen a iotes les parts afectades, e'

turista per una banda i les empreses privades de serveis per l'altra.

Si fem un cop d'ull rap¡d a les Taules 1 - 5 veu.em un clar exemp¡e del

potencial de la comarca a I'hora de crear una ruta arqueolÓgicocultural- Davanl

del gran volum de dades existeñis, hem agafat només les de dos municipis, el

dAlins iel de Sorl. L'un per ser un municipi de muntanya i l'altre per ser la

capital de la comarca. Si ens fxem amb els jacimenls arqueológics dAlins

(faula 1), se n'han comptabilitzat fins a disset, anant des d'época neolitica fins

a la modema i amb funcionalitats tan diverses con les de cenlre d explolació

m¡nera fins a hebitat o església. El cas de Sort (Taula 1) és encara més

significaliu, tenint dinou jaciments de la mateixa r¡quesa tipolÓgica i temporal

Dins dels Béns cullurals d'interés nacional (Taula 2), cinc pertanyen al municipi

d'Alins i un, el Castell de Sorl, a Sort. Dels Béns declarats d'interés locél (faula

3) tots ells edificis religiosos, quiñze els trobem a Alins i lres a Sof- Dels

elements patrimonials pre-catalogats com a elements o conjunts patrimonials

(Tau¡a 4), vinl-¡-sis es localitzen a Al¡ns icinquanta-dos al munic¡pi de Sort. La

t¡pologia d'aquests últims és d¡versa, des de nucl¡s poblacionals antics,

esglésies o cases pairals. De lols els recollits ñns ara, representen el nombre

més elevat i f¿cilment explotables turíst¡cament. Finalment, en la Taula 5

109

podem avaluar els elements paidmonials pre-catialogats com a Xarxa

d'equipaments del patrimon¡ cultural, trobant-ne cinc a cáda munic¡pi,

edifcacions com la serradora hidreulica d'Areu o el museu de les Papallones a

Pujal, en el municipi de Sort. Amb aquesl breu rep¿s dels béns mobles

d'aqlests dos nuclis de la comarca volem deixar palesa la viabil¡tat de crear

diverses rutes on es tingui com a punt central els jaciments erqueológ¡cs de la

má d'altres béns d interés turísticocultural.

La creació d'aquest producte turistic haur¿ de sequir doncs, una série d'etapes

que es poden definir en tres: la fasé d'analítica, I'estralégica i I'operativa. La

pdmera d'elles és on haurem de fer un esludi detallat que ens permetr¿ obteni

tota una série de dades per prendre decisions a posfelon; haurem de conéixer

el nostre entorn general i dos factors molt importants, com són els nosires

consumidors/usuaris ¡ la nostra més directa compet¿ncia. El nostre client

(usuari) l'haurem d'analilzar mitjanq€nt una segmentació de mercat, aixó vol dir

saber tant ¡es seves necessitats @m aquells factors mnsideaats externs i que

fan referéncia a ¡a seva cultura, class€ social, grups de convivéncia o família,

per exemple. Aquesta segmenlació ens permetr¿ poder dirigir els nostres

esforgos publicitaris amb una r¡ajor efectivitai per tal d aribar al nostre públic

objectiu. Un cop finalitzada aquesta primera fase ens trobarem en condicions

de realitzar un análisi de les noslres debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats (DAFO) que ens inlrodujrá a la segona faso del nostre procés de

creació de la Ruta, I'Estratégica. Tenint ja definit el públ¡c objectiu i coneixent

els nostres avantatges competitius haurem de veure on volem posicionar el

nostre p.oducle tol dec¡dint qu¡na hauÉ dé ser la percepció del nostre

consumidor i del que les futures campanyes de publicitat hauran de tenü molt

p.esent ja que d'aixó dependr¿ el futur éxit de les nostres rutes

arqueoldgicoculturals. Hem de saber on som en l'aclualitat, on volem anar i

sobretot qui és la nostra competéncia i qué fa per promoc¡ona¡ els seus

productes. Per fi entrem dins de la tercera fase, l'operaliva. En aquesta haurem

de definir ja comp¡etament el nostre producle, el seu preu, la seva

comerc¡ali?ació i la seva comunicació. En relació at preu podem dir que no en

té degut a qué ño és un producte en el sent¡t tradicionat que es vengu¡ sinó que

és in¡ormació oferta en forma de producte tur¡stic, rclacionat amb aquesta

I t0

caraclerística tro¡]em el proés de la comercialitzaciÓ del que tampoc en podem

parlat en stricto sensu ja que al no vendre's no necess¡la d'emprcses que el

distr¡bueixin. Aixi doncs al definir la nostra Ruta arqueológica i cultural direm

que és un producte format per elements tang¡bles, aixÓ vol dir que són

fís¡cament reals. Hem mencionat amb anterioritat la llisla dels que trobem en

les poblacions de Sort iAl¡ns (Taules l-5) icom la correcla conjunció d'aquests

béns peameir¡en crear els itineraris sense cap mena de problema o gran esfo¡Q.

S'hauria d'estud¡ar l'estal de conséruació de cada jaciment, aixi com la

possibilitat real de poderjo visitar i fer-lo més alractiu amb uns panells

explicatius en el propi lloc amb la mateixa informació (inclús ampliada) que el

nostre usuari portaria ¡a detallada de la ruta. Ens agradada fer un incís en

aquesl punt i una reflexió de com les noves tecnologies poden aiudar en aquesl

camp. Si bé la informació impresa sobre paper és imprescind¡ble, no ho és

menys trobat-la en format digital, aixó ens permetria les reconstrucc¡ons virtuals

(molt necessáries en el cas de les restes arqueoldgiques) ila constant

interaclivitat de tots els elements que conformarien aquesies rutes. Els nous

items tecnológics (tablets, smartphones, etc.) faciliten els fitxer en áudio,

suposani menys esforQ per part del consumidor a adquhir els coneixements i

petmet ampliar]os a quants ¡diomes es considerés necessari. Si el dispositiu

l¡ngués connexió a internet, hauda de fer poss¡ble per exemp¡e, la consulla a

lemps real de serveis com el meteorológic, qu¡ns reslauranls es koben a la

rodalia. fer una reserya en un allotiamenl turístic o contractar una excurs¡ó, El

senl¡t d'aquest producie turislic a part de posar en voga e¡ palrimoni és lambé

l'incrementaa l'activitat económica de la comarca, ¡ aquesta opció tecnolÓgica

seria un punt molt important al seu favor, Ens queda per tant, par¡aa de la

comunicéció per acábaI aquest breu planlejament tedric del disseny del nostre

producte turistic. El primer que s'hauda de crear és un logotip que permetés la

seva rápida identif¡cació en un mercal turístic saturat d'imalges, aixd vol dir que

s'hau¡ia de jugar tant amb el concepte com amb la imalge, dec¡dint qu¿ és allÓ

que pot tenir en comú la comarca i que no hagi estat objecle d'altres destins

cons¡derals com la competéncia dhecta. S'haurá de pensartambé en un s/ogan

per a la c€mpanya de publicital, curt, breu i concís ¡ que pugui ser comprés o

rápidament tradull a altres ¡diomes sense que perdi la seva ¡nteñcionalitat.

Pailar de turisme és padar d imatqes, aixi sena tamt)é quasi obligal fer un vídeo

111

p¡omocional on es reflectís tots aquells aspectes i valors que volem transmetre:

valor de la naturalesa, patrimoni, cultura, religió, sense deixar de banda altres

aspectes com poden ser els esports d'aventura o el menjar. Relacionat aquest

últim amb el turisme gastronóm¡c i que cada cop compta amb més adeples. El

c€nal de d¡stribució un cop ja tinguéssim acabat el producte hauda de ser en

primera instencia internet, no cal que tornem a recordar la seva importdncia, el

fet que ariba a tot el món i que és relativament económ¡c. El que si s'hauria de

fer és crear una p¿gina web prdp¡a; ja hem vist al principi de la nostra ponéncia

la dificultat de trobar en un sol lloc tota la informac¡ó que nosaltres com a

consumidors d'aquesta futura ruta ten¡m. Aixi doncs, amb la ¡matge corporativa

ja feta simplement hauríem d'anar introduint la infor¡ació creada en aquesta

página creada. Molt imporhnt seria el fet que estigLrés l¡nkada amb toies

aquelles págines web dels organ¡smes ofic¡als que en ol cas de Catalunya es

relacionen amb temes de turisme, parlem en el cas de la General¡lat de

catalunya de l'Ag¿nc¡a Gatalana de Turismel0, de Turjsme de catalunyall o el

Palau Roberl12. Pel que fa a l'¿mbit provinc¡al, la Diputació de Lleidal3 i el seu

podal de tudsme Ara Lleidala. Dins de l'¿mbit local en les p¿gines web de

Turisme del Pallars Sobir¿15 o la própia de la població de Sort16.

Com a breu conclusió podem dir que hj ha molt per fer ja que s'han de posar

d'acord moltes institucions, públiques sobretol, com són la Generalitat, la

Diputació, tots els ens locals, un¡versitats, etc. sense obl¡da.-nos tampoc de la

iniciativa privada, empreses d'allotjaments, de réstaurac¡ó, esportives ¡

comergos a l'hoaa de crear aquest producte. Del que estem conv€nQuts que no

manca és él potencial del territori, amb els seus vestig¡s del passat i amb la

volunlat de la seva població actual.

" hnp://M.caia1ünya.mrv

'' lnplim:O.sencar.ur/porial/sirdPal¿uRobdt?¡ewt¡ng=ca ES

'' bttp://w.dipúaciollcida.es/r1 bttpt/m.ll€idatnr,corttunsme/inici.óprrr ütip://w.pallarsoh¿inio/16 htF://wjo¡ttúisre con/ca,

112

CIF

g

:9.9

6,9

z.9

E

g

E

.9

e

E

e9

E

E

_9

.9 .ag .ge

!

.qgE

ó6

aIPEE

.g

.e

-g

EE966

E

Io

:9

E

s

E

.9

I:9

E

E

E

.9

9.9

,9:9

E

3

.s

I?gE

.E_9

ié8

Eí8

.9

.9'g

9

E

E

E

.9

¿

s

E

I

.9 =

2I

-e

E

g

E

I

.9

6,9

z9E

E

E

E

.9

a9

9g

6

eE

Eg

663

gE

Eg

ó

cE

E

aI3

:s.sE

I

:9.9E

E

.9I

9.s

E

E

=E

Eg

2.

¿

E

.9

óe

I:s

E

s

E

9

.e

EI

E9

6

E:9

E

3E

g

I

.9

p

I

:9

I

a

p3

9

e

,e

93

E

3

_9

9

E

3

.9

:93

E

3

.s

o

6q

.9

.s

E

E

E

E

2

! .9.9

E

.9

.EE

€

E

E

9g

E

I6 .9

I6.e

ñq

6I

-6

qt.q

;E

E

E

E.9

E.q

6.q .9

6

¿

ñE

5

=qa

qa : .t E

a.e

a!a

q .g .g ga

.E .g

E

6E

z

3E

g6 a

o

E

q ;

5

te e

p I

a

-9

.c9 e

.g g

6

!

'E

Eq

ó

*

pE

EE E

E

E6

'6

-9

q

=

s

'ü

CI

=

z .E t EF

3.a

p

E

2

-a6

IE

_x

-9

E.9

pI

I

a

'6

4

I

F

q

I

:sE

6

3pE

E

E

66

¡

I

I

c

¿

3

I:¿6

E

E2

E

E

¡

E

-9

6:9

.9

ia

E

-E

oul

.9 .eE

3E

3E

E

E

.9

5

o

=

Ez

E

.eE

E

.l:3

E

6E

3Eb9É>

9

t

E6'E

s

¿

!

oco

-Jñ

!s.9

.q

*

o

t2

s

t0

F

s.Jat

o

= a!a E .q

a.gaa a a

z !a

s g Í Et

¡

a!

ó

E

zI

3

q

I

P-!

g

!I

I

qg

I

.q9

¡

s

e

g

':

.s

.9

.e

.9 '-

.q .q

E

.!

ó

a.e

E

9

IpE

rgE

2E

g

':9

-q

Nucl¡ fllunicip¡

nsNuclide Besan Besan ns

Ainet de BesanAinet de Besan

Casa l\,4iquel

Esolés¡a de Sant Juliá Ainet de BesanNucliAinét.lé Bésán Ainet de BesanCasa Cintet Al¡ns Alins

Al¡nsAl¡ns AlinsNorísNorísTor nsTor ns

Església de Sant Climent nsns

Bodes FelioCapella de la lvlare de Déu de MontserralCasa JepetCreu de lerme enlre Ainet de Besan iAlins 1

Creu de leme enlre Ainel de Besan iAlins 2Creu de le¡me dAraos

AlinsCasa de la Forca d'Areu La Forca d Areu

Taula 4. ElenÉnts Pat ñonlals PtecatalogaÉ: elements o conjun'spatrimonials: Alins í Sort

Taula 4- ElemenE Pa'/:intonials Prccdtdlogab: eleítents o coniuntspat monials: Alin6 i Sott

Nucli Municioi

Sort SortCasa Gaio Sort Son

Sort SortSort SortSort Sort

Casa Pessets ifaca¡a) Sort SortCaDella de Sant Sebastiá Sort SorlXalet Emilia Sort SorlEdifici Caixa de Pensions Sort Sorl

Sorl Sort

6

Sorl SortUbla de Sobirá Sorl SorlIone Emiliana Sorl SorlPortal del Berós Sorl SorlPortal del recinle forlificat d'Olp Sorl So¡t

Llesuí SorlEsqlésia Llesuí SortCasa Camp Llesuí SorlCasa BolLrnya Saurí Sort

Borda de Tesó SortCasa Sobira SortEsqlésia Parroquial de Sanl Serni Sort

Sortceñhal Hidroeiéctrica. Molifariner iSerradora de Sall SortEsqlés¡a ParroqLrial de Sanl lvlarti La Bastida de Sort Sort

La Bastida de Sort SortEsqlésra de la l¡ara de Déu de Bemui Bernui Sort

Bernui SortEsqlésia de Sant Esteve Castellvinv SortEsolésia Parroouialde Sanl Pere El Pu al SortEsqlesa de la Mara de Déu de la Candelera Envinv SortEñnila de la Mare de Déu del Soler Envinv SortEmita de Sanl Roc Envinv Sort

Env¡nv SortPont del cemenliri d'Enviny Env¡nv SortCapella de Santa Llúcia Env¡nv SortEsglés'a Parroquial de Sanla Coloma SortEsglésia Panoquialde Sant Pere SortCasa elLel Llesu SortEsqléslá de Sant Juliá Llesu Sort

Llesu SortLlesu Sort

Esslésia Parroquial de Sanla Cecilia Montardit de Dalt SortEsqlésia de Sant Esleve de l\,¡en¿uri Montardit de Dalt Sort

OID SorlCastell o foraa d'Olp Olo SorlErmita de Sant Josep Olo SorlEsqlésia de Sanl Pere de I'Hostal Ribera de l\rontard¡l SortCasa a la plaaa RibeÉ de Montardil SortEsqlésia PaÍoquialde Sanl viclor Saurí SortEsqlésia PaÍoquialde Sanl Esleve Seurí Sort

11',7

Taula 5. Elen e,t's Pat¡imonials P¡ecatalogats: Xa¡xa al'Equipa¡nenE delPat¡ímoni Cultural: Atlns i Sott

Nom Nucl¡ Mun¡c¡oi

Serradora HidráulEa d'Areu nsCentre d'lnterDretació de la FuslaSala Cultural

AlinsCentre d'lntemretació de la Fauna Borda V¡rós AI

lvluseú dels PasloB de la Valld'Assua Llesui Sortlvlüseu de les PaDallones Puial SortAdiu Hidónc Comárcal Sort SortObseruaiod Méteoolóoic Sort SortBiblioleca MunlcipaldeSort Sort Sort

118