SI]MARI
¡NTRODUCCTÓ LI
29
63
87
MUSEO' PATRIMONIO YTU
Abella J., Arr¡éra |.,_Roiaé x.
IA PROBLEMÁTICA DEL TURISMO EMERGENTE (MASIVO)
EL SENDERISME A TALT PIRINEU I ARAN, UI\IA OPORTUNITAT DE
DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE
RISMO EN EL PIRINEO, RIFLTXIONES PARA UN RETO
Andrés, A., Cast¡lló,A., Guárdia, C.
49
53
INFLUiNCIA DEL CANVI CLIMÁTIC A LES ESTAGIoNS D,ESQUí CATALANES:
ADAPTACIONS I ALTERNATIVES
PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTAARQUEOLdGICA EN EL PALLARS SOEIRA
Ráülcelisi E€tr¡u 105
ElS MUSEUS DINS D'UN CONTEXT TU RíSTIC.
Alfons Dolsa 119
IAIYGUAGE NEEDS INTOURISM ENTERPRISES IN PALLARS SOBIRA, CATALONIA
Jav¡er Cañas V¡llarreal, Lola Pér€zValdés
SIMB¡OSI E¡{fRE AGRORAMAOERIA I TURISME: LA INDÚSTRIA FORMATGERA A LA
COMARCA DEL PALIARS SOBIRA
Francesc Füsté Forné 125
APLICACIóN EN EL PALLARS SOBIRÁ DE LAS HERRAMIENTAS MAs INNOVADORAS A
NIVEL INTERNACIONAL DE RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA {RsC).
Carl€s Barr¡ocanal, Laüra uipé2
PROPOSTES
TURISMEAI.
DE COMERCIALITZACIó PER AI DESENVOIUPAMENT SOSTENIBLE DEt
PALLARS SOBIRA
75
135
IDEAS Y CREENCIAS COMO CUESTIóN ESTRATÉGICA EN LA COMERCIATIZAOóN. LA
FORMACIóN DE CONCEPTOS
Jo¿quín García-Laverñia
NUEVAS DINÁMICAS TURÍSTrcAS Y NUEVOS RETOS EN LOS ESPACIOS DE INTERIOR
t47
f . López-Palomeque- 159
LAS NUEVAS TENDENCIAS
PNODUCTOS TURíSTICOS
LASEDUCCÉ DE LA PROMOCIó DEVENDES
Alejandro Martínez Sanjuán 179
DE MARKETING EN TA COMERCIALIZACIóN DE
269
ESTRUCTU RA DET SECTOR TU RÍSTIC DEI. PALLARS SOBIRÁ: PRESENI I FUTUR
albert P. M¡ró ¡ Pér€Z, Sant¡ágo als¡na S¡lvádó
ENOTURISME DE LA O.O. COSIERS DEISEGRE:-E[CAS DELS CELLERS PIRINENCS
MóNNATUM ptRtNEUscoM A DtNAMtr¿ADoR DE!tuRtsME aL PALLARSSoBtRA
cémma Molleví 22L
LA POLIT¡CA AMBIENTALE NEL COMPARTO TURISTICOTRA BENEFICI E CRITIOTA. UiIcaso !tSTUDtoPasquále Par¡é¡ra, Massimo Fragass, vincenro vecchione iCater¡na De Luc¡á* 235
195
207
2AL
287
Eugen¡o Rojás Apar¡c¡o
CREACIó DE NOU PRODUCTE TURísTIC A L'ECOMUSEU DE LES VALIS D'ANEU
cr¡r¡na S¡mó i Espinosa
LA VARIANÍ DIAI.ECTAT PALTARESA COM A BÉ
TURISME CULTU RAI "PALLARS"
IMMATERIAL DE LA MARCA DE
\'III
PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTA ARQUEOLdGICAEN EL PALLARS SOBIRA
Raül Celis ¡ BetriuDoctor en Arqueo¡ogia
Professor de l'Escola Universitária Formatic BarcelonaCap de Deparlament de Ciéncies Soc¡als ¡ Turisme
Ivembre del GREPAT
Resum:
Un dels factors més impoatants per al desenvolupament econdmic d un leritori
en |actual¡tai és el tudsme. Dins d'aquest seclor trobem una gran varjetat de
recursos que són susceptibles de ser explotats, entre ells, és el cultural el que
té una projecció i un potencial encara per explotar, és a dir es trcba en la fase
inicial de la vida de qualsevol producte turistic que puguem crear. Aquesta
tipolog¡a turísiica, la cultural, es troba ¡ntimament relacionada amb altres,
només per ciiar uns exemples com serien, per exémple, el gaslronómic, el medi
ambiental ¡tot alld relac¡onat amb la muntanya. Un altre recurs turístic és el riu
Noguera Pallaresa ¡ els espods d'aventura que en ell es poden practicar. La
Histd a ens ha deixat en aquest terilori pirinenc un ampli llegat de monuments
i restes arqueoldg¡ques. Seran aquestes doncs, el /e,lmotiv de la nostra
proposta de ruta intentant en la mesura del possible creant un fil conduclor
cronológic; des de l'ocupac¡ó del neolític final f¡ns a lépoc¿ moderna, sense
oblidar-nos de la baixa preséncia romana il'abundant patrimoni medieval que
demostra l'esplendor dels comtes del Pallars Sobirá. lJ¡ dels principals reptes
és la manca de museografi c¡ó de tots aquests béns culturals tot esperant
que el projecte aquí presentat ajudi a dinamitzar i a fer-se fealitat.
Paraules Clau: Pallars Sob¡r¿, turisme cultural, histdria, arqueolog¡a, ruta
turistica
Abstracl
Tourism is an important factor for econom¡c development of any region ioday.
fhe seclor has a variety of resources that are likely to be exploited; among
them there is culture which has a projection and untapped potential in any inilial
phase of tolrjsm development. Cullural lourism is related to social aspects as
heritage, gastronomy, envimnmental cap¡tal among others. The main tourist
105
attractioñ of Pallars Sobir¿ today ¡s the river Noguera Palleresa and the sports
that are practiced in it. Moreover Pyrenean teÍilory has a large legacy of
monuments and archaeolog¡cal sites, These will be the type of resources
analized to propose a chronological itinerary from Neolilhic occupation till
fvlodern times; includ¡ng the Roman presence and abundance of medieval
heritage of Pallars Sobirá. One of the main challenges is to develop ihese
cultural goods museum¡zation revital¡zing them in order to laundl an appealing
tourist route.
Keywo.ds: Palla.s Sobir¿, culturaltouism, history, archeology, tourist route
La importáncia del turisme com a font de riquesa per a un teritori en l'actualitat
és un fei que ja ningú a hores d'ara, d¡scuteix. Les tipologies iuristiques qué
podrem explolar en el nostre tenitori vindran donades per les característiques
geográfques iclim¿tiques sense oblidar-nos d'altres aspectes com són els
culturals, ¡a s¡guin aquests materials o ¡mmalerials. Parlar del Pallars és parlar
d'histdria, terito.i que el trobem poblat de forma continuada ja des de la
prehistória i on tindr¿ el seu moment de naixeolent com a lal amb la creació de
la l/arca Hisp¿n¡ca a priñcipis del S.lX. Des de llavors fins als nostres dies, el
lenitori ha conequt diversos estatus i governants, el domini tolosá, la
independéncia amb la creació del comtat independent del Pallars entre el S-lX-
Xl, ¡aparicjó del comtat del Pallars Sob¡rá amb la figura de Gu¡llem ll que
existirá entre el 1011 iel 1487 sota per les dinast¡es pallaresa, Comenge,
Mataplana i dels Cardona, per acabar en les possess¡ons de la casa reial de
Fe.ran el Catdlic. Aquest ric passat ha deixat en el territori restes
arquitectdniques i arqueológ¡ques que si bé són explotades en ¡'aclualitat
turíslicament, no hem sabut trobar unes rutes organi des de forma
sistemática que les defineixi ipropos¡ uns itineraris ldgics iclars per la seva
visila. Ajxi doncs, la nostra ponéncia gi¡ará en torn a tota una sérié de
reflex¡ons per poder posar en valor aquests monuments per tal qué s'integrjn
dins dels altres atractius de la comarca per completar una oferta lur¡stica ja de
per si rica. Les noslres propostes parteixen del coneixemenl del Pla djrector
urban¡stic del Pallars Sobirá on es realitza un pre-Cataleg de la Xarxa
106
Pakimonial idel Paisatge de la comarca ique data del Juliol del 20081.
lgualment, cons¡derarem aspectes del m¿rqueting a I'hora de crear i
comercialilzar un producle turíst¡c mm serien aquestes rules patrimonials.
L objectiu principal del pre-Catáleg és la de concentrar en un sol document tots
aquells béns artístics, histdrics i naturals del Pallars Sobirá i per tant, hi inclou
tant el patnmoni arquitectdnic com I'arqueoldgic iel paleontológic. Una de les
fnalitats declarades de tot I'estud¡ és el poder arr¡bar a consolidar la xarxa
patrimonial i donar-la a conéixer mitjanQant la creació de rutes pels camins o
senders ja existents. Per lal de catalogar aquest béns es planteja un model de
filxa on hi constin dades tan necessáries com el nucli on es troba el mo¡ument,
les coordenades UTN¡, la litularitat, Iépoca, els nivells de protecció, l'estil
arquitectónic, el seu ús original, estat de conservació, descripció del bé, etc.
lmportant és I'apartat on es defineix tant els béns culturals del patrimoni catalá
com els elements pal monials culturals ¡nventadats. Dels primers es parla dels
BCIN (Béns culturals d'interés nacional) ¡dels BCIL (Béns culturals d'interés
local). Pel que fa als elements palrimon¡als culturals inventa ats, destaquen els
elements o conjunls patrimon¡als, la xarxa d'equipaments del patrimoni cultural,
els elemenls naturals de va¡or patdmonial, els ltineraris patrimonials (que
després en tomarem a fer menció) i les zones arqueológiques ¡
paleonlológiques, def¡nides les p.imeres com lloc on hi ha resles de la
intervenció humana i les segones, com a lloc on hi ha vestigis fossil¡lzals que
mnstitue¡xin una entitat própia i@herent. Seran doncs aquests dos últims
aspectes els que farem objecte de les nostres reflexions juntament amb tota
una altra série de factors que anirem perfilant al llarg d'aquesta ponéncia.
El Pallars Sobirá es troba dividit en '15 municipis: Alins, Alt Aneu, Baix Pallars,
Espol. Eslerri dAneu, Esteri de Cardós. FaÍerá. La Cuingueta d'Aneu.
Llado¡re, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, T¡.via, Vall de Cardós. Uñ cop ten¡m
documentats i situats aquests béns culturals és moment de veure com
s'exploten turisticament mitjanqant la publicitació que se'n fan d ells í si aquests
es troben o no inclosos dins dalguna ruta ben definida ialhora explicats
detalladament en ella. La primera realitat que ens trobem és la gran dispersió
de la informació en diverses págines web de diferents organismes i inst¡lucions,
htp://M.gencat.cálptop/plcavpdupvbasica/des@Fega/07 AnnexovPrecataleg pdi
107
ja siguin aquestes públiques o privades. P¿gines de la ceneralitat de
Catalunya com poden ser la del Palau Robert' on s'hi pot consultar una
extensa llista de rutes básicament a peu per Catalunya, la web de turisme del
Pallars Sobirá3 on hi ha un apartat molt ben definit amb diverses seccions entre
les quals deslaquen: "ermites, ponts románics i santuaris i la de "castells,
despob¡ats ¡ tones de guaita", peró que no s'ofereixen com a pa¡t d una ruta. La
págjna wob de Sort Turisme4 on trcbem un apartai de rutes a peu i que ens
redirigeix cap a un altra página que és "Senders del Pallars Sobir¿"s on hi ha
classificades djverses rutes per iem¿l¡ca, Es documenta també diverses
publicac¡ons que si bé no són exclusives del Pallars Sobir¿, si que part de tes
rutes descrites travessen el territori. Padem de "l'Atles del Turisme a Catalunya,
mapa nacional dels recursos turístics de Calalunya"s on una de les rutes, la
coneguda com a "Catalunya filla d'Europa" passa per la Comarca des de la Seu
d'Urgel¡ en direcció a la Vall de Boí. Una altra publicació7 que hem trobat on
/ine en la página web de visitpirineus.cat ha estat una guia de rutes d'inter¿s
pels Pirineus, en e¡la hi aparcjxen quake rutes per fer a peu on se'ns dóna la
informació necess¿ria per anibar-hi perd en cap cas, del patr¡moni a visitar,
sent aquesta característica un fel que t¡obem a cada una de les propostes de
ruta que fins ara hem analilzat. Per úll¡m ens agradaria menc¡onar encara un
parell de documenls, el primer d'ells és un estud¡ de la Univers¡tat Autónoma de
Barcelona on es fa !n caláleg del paisatge de les valls d'Aneus i on en la seva
descripció apare¡xen elements pat¡imon¡als enc€ra que no és una proposta de
ruta en sí mateixa. L'altrc documents és un díptice on apareixen en un mapa
?hitprtuw2o.gencal-cavportal/siteJempr€saiocupacio/menuitem.f492997b413cjd80a674od63
b0c0e1ao/?vgnextoid-ábbl4ee7f4d1031ovgnVCM2000OO9b0c1eoaRCRD&vgnextchannet=abb
f4ee7f4d1031oVgnVCl\42000009b0c1eoaRCRD&vgnextfml=defaull3 hltp://wwwpallaGsob¡ra.i¡fc'/¡ hl, J¡rww,so¡ltudsme.@ñ/€t5 htlp://[email protected] htip://M.gencai,cavdiue/docJdoc_3688620S 1.pdf7 hltp://wwwvisitpirine!s.@m/Oescargas/Pub¡i€cionegcatalarvLibrcViaje.pdf3hltp://ww.g€n@t-cvienitori/infomacio pubti€/2013 tnfjub_Api,4 /otum [¡/otum [a/05
'g htlp://M.patlarssobira.info/docs/sendeÉ €t 07.pdl
108
fins a v¡nt-i-vu¡l rutes per tot el Pallars Sobir¿ indicanl molt breumenl la seva
dificullat, la durada, elirajecle iels elements d'inter¿s.
Així doncs, podem veure que si bé hi ha ja diverses propostes fetes a I'hora de
crear rutes pel territori, a aquestes els hi manca una homogeneltat i una
estandardi2ació que permeti tractar de la mateixa forma aspectes tals de com
arribaFhi, de quins béns culturals o naturals es poden visilar, amb una guia tant
dels horaris iels preus dels monuments aixi com un descripliu sobre el fet
histdric pel qual éxisteixen, la seva prÓpia histdria, I'estil arquileclónic al que
perlanyen, si són o no reconeguts com patrimoni (General¡lat, Estat, UNESCO,
elc.), la importáncia dins de la histdria del país, quins personatges histdrics hi
apareixen vinculats i quins equipaments i recurso-s exisleixen, volent dir en
aquest darrer punt quines sóñ les empreses i els serve¡s que es troben en les
rodalies del monument a visitar per poder facilitar l'estada al tu.ista que els
visita. El fet de segu¡r aquesta mínima pauta ens podria facilitar la confecció de
les rutes a |incloure aspectes que interessen a iotes les parts afectades, e'
turista per una banda i les empreses privades de serveis per l'altra.
Si fem un cop d'ull rap¡d a les Taules 1 - 5 veu.em un clar exemp¡e del
potencial de la comarca a I'hora de crear una ruta arqueolÓgicocultural- Davanl
del gran volum de dades existeñis, hem agafat només les de dos municipis, el
dAlins iel de Sorl. L'un per ser un municipi de muntanya i l'altre per ser la
capital de la comarca. Si ens fxem amb els jacimenls arqueológics dAlins
(faula 1), se n'han comptabilitzat fins a disset, anant des d'época neolitica fins
a la modema i amb funcionalitats tan diverses con les de cenlre d explolació
m¡nera fins a hebitat o església. El cas de Sort (Taula 1) és encara més
significaliu, tenint dinou jaciments de la mateixa r¡quesa tipolÓgica i temporal
Dins dels Béns cullurals d'interés nacional (Taula 2), cinc pertanyen al municipi
d'Alins i un, el Castell de Sorl, a Sort. Dels Béns declarats d'interés locél (faula
3) tots ells edificis religiosos, quiñze els trobem a Alins i lres a Sof- Dels
elements patrimonials pre-catalogats com a elements o conjunts patrimonials
(Tau¡a 4), vinl-¡-sis es localitzen a Al¡ns icinquanta-dos al munic¡pi de Sort. La
t¡pologia d'aquests últims és d¡versa, des de nucl¡s poblacionals antics,
esglésies o cases pairals. De lols els recollits ñns ara, representen el nombre
més elevat i f¿cilment explotables turíst¡cament. Finalment, en la Taula 5
109
podem avaluar els elements paidmonials pre-catialogats com a Xarxa
d'equipaments del patrimon¡ cultural, trobant-ne cinc a cáda munic¡pi,
edifcacions com la serradora hidreulica d'Areu o el museu de les Papallones a
Pujal, en el municipi de Sort. Amb aquesl breu rep¿s dels béns mobles
d'aqlests dos nuclis de la comarca volem deixar palesa la viabil¡tat de crear
diverses rutes on es tingui com a punt central els jaciments erqueológ¡cs de la
má d'altres béns d interés turísticocultural.
La creació d'aquest producte turistic haur¿ de sequir doncs, una série d'etapes
que es poden definir en tres: la fasé d'analítica, I'estralégica i I'operativa. La
pdmera d'elles és on haurem de fer un esludi detallat que ens permetr¿ obteni
tota una série de dades per prendre decisions a posfelon; haurem de conéixer
el nostre entorn general i dos factors molt importants, com són els nosires
consumidors/usuaris ¡ la nostra més directa compet¿ncia. El nostre client
(usuari) l'haurem d'analilzar mitjanq€nt una segmentació de mercat, aixó vol dir
saber tant ¡es seves necessitats @m aquells factors mnsideaats externs i que
fan referéncia a ¡a seva cultura, class€ social, grups de convivéncia o família,
per exemple. Aquesta segmenlació ens permetr¿ poder dirigir els nostres
esforgos publicitaris amb una r¡ajor efectivitai per tal d aribar al nostre públic
objectiu. Un cop finalitzada aquesta primera fase ens trobarem en condicions
de realitzar un análisi de les noslres debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats (DAFO) que ens inlrodujrá a la segona faso del nostre procés de
creació de la Ruta, I'Estratégica. Tenint ja definit el públ¡c objectiu i coneixent
els nostres avantatges competitius haurem de veure on volem posicionar el
nostre p.oducle tol dec¡dint qu¡na hauÉ dé ser la percepció del nostre
consumidor i del que les futures campanyes de publicitat hauran de tenü molt
p.esent ja que d'aixó dependr¿ el futur éxit de les nostres rutes
arqueoldgicoculturals. Hem de saber on som en l'aclualitat, on volem anar i
sobretot qui és la nostra competéncia i qué fa per promoc¡ona¡ els seus
productes. Per fi entrem dins de la tercera fase, l'operaliva. En aquesta haurem
de definir ja comp¡etament el nostre producle, el seu preu, la seva
comerc¡ali?ació i la seva comunicació. En relació at preu podem dir que no en
té degut a qué ño és un producte en el sent¡t tradicionat que es vengu¡ sinó que
és in¡ormació oferta en forma de producte tur¡stic, rclacionat amb aquesta
I t0
caraclerística tro¡]em el proés de la comercialitzaciÓ del que tampoc en podem
parlat en stricto sensu ja que al no vendre's no necess¡la d'emprcses que el
distr¡bueixin. Aixi doncs al definir la nostra Ruta arqueológica i cultural direm
que és un producte format per elements tang¡bles, aixÓ vol dir que són
fís¡cament reals. Hem mencionat amb anterioritat la llisla dels que trobem en
les poblacions de Sort iAl¡ns (Taules l-5) icom la correcla conjunció d'aquests
béns peameir¡en crear els itineraris sense cap mena de problema o gran esfo¡Q.
S'hauria d'estud¡ar l'estal de conséruació de cada jaciment, aixi com la
possibilitat real de poderjo visitar i fer-lo més alractiu amb uns panells
explicatius en el propi lloc amb la mateixa informació (inclús ampliada) que el
nostre usuari portaria ¡a detallada de la ruta. Ens agradada fer un incís en
aquesl punt i una reflexió de com les noves tecnologies poden aiudar en aquesl
camp. Si bé la informació impresa sobre paper és imprescind¡ble, no ho és
menys trobat-la en format digital, aixó ens permetria les reconstrucc¡ons virtuals
(molt necessáries en el cas de les restes arqueoldgiques) ila constant
interaclivitat de tots els elements que conformarien aquesies rutes. Els nous
items tecnológics (tablets, smartphones, etc.) faciliten els fitxer en áudio,
suposani menys esforQ per part del consumidor a adquhir els coneixements i
petmet ampliar]os a quants ¡diomes es considerés necessari. Si el dispositiu
l¡ngués connexió a internet, hauda de fer poss¡ble per exemp¡e, la consulla a
lemps real de serveis com el meteorológic, qu¡ns reslauranls es koben a la
rodalia. fer una reserya en un allotiamenl turístic o contractar una excurs¡ó, El
senl¡t d'aquest producie turislic a part de posar en voga e¡ palrimoni és lambé
l'incrementaa l'activitat económica de la comarca, ¡ aquesta opció tecnolÓgica
seria un punt molt important al seu favor, Ens queda per tant, par¡aa de la
comunicéció per acábaI aquest breu planlejament tedric del disseny del nostre
producte turistic. El primer que s'hauda de crear és un logotip que permetés la
seva rápida identif¡cació en un mercal turístic saturat d'imalges, aixd vol dir que
s'hau¡ia de jugar tant amb el concepte com amb la imalge, dec¡dint qu¿ és allÓ
que pot tenir en comú la comarca i que no hagi estat objecle d'altres destins
cons¡derals com la competéncia dhecta. S'haurá de pensartambé en un s/ogan
per a la c€mpanya de publicital, curt, breu i concís ¡ que pugui ser comprés o
rápidament tradull a altres ¡diomes sense que perdi la seva ¡nteñcionalitat.
Pailar de turisme és padar d imatqes, aixi sena tamt)é quasi obligal fer un vídeo
111
p¡omocional on es reflectís tots aquells aspectes i valors que volem transmetre:
valor de la naturalesa, patrimoni, cultura, religió, sense deixar de banda altres
aspectes com poden ser els esports d'aventura o el menjar. Relacionat aquest
últim amb el turisme gastronóm¡c i que cada cop compta amb més adeples. El
c€nal de d¡stribució un cop ja tinguéssim acabat el producte hauda de ser en
primera instencia internet, no cal que tornem a recordar la seva importdncia, el
fet que ariba a tot el món i que és relativament económ¡c. El que si s'hauria de
fer és crear una p¿gina web prdp¡a; ja hem vist al principi de la nostra ponéncia
la dificultat de trobar en un sol lloc tota la informac¡ó que nosaltres com a
consumidors d'aquesta futura ruta ten¡m. Aixi doncs, amb la ¡matge corporativa
ja feta simplement hauríem d'anar introduint la infor¡ació creada en aquesta
página creada. Molt imporhnt seria el fet que estigLrés l¡nkada amb toies
aquelles págines web dels organ¡smes ofic¡als que en ol cas de Catalunya es
relacionen amb temes de turisme, parlem en el cas de la General¡lat de
catalunya de l'Ag¿nc¡a Gatalana de Turismel0, de Turjsme de catalunyall o el
Palau Roberl12. Pel que fa a l'¿mbit provinc¡al, la Diputació de Lleidal3 i el seu
podal de tudsme Ara Lleidala. Dins de l'¿mbit local en les p¿gines web de
Turisme del Pallars Sobir¿15 o la própia de la població de Sort16.
Com a breu conclusió podem dir que hj ha molt per fer ja que s'han de posar
d'acord moltes institucions, públiques sobretol, com són la Generalitat, la
Diputació, tots els ens locals, un¡versitats, etc. sense obl¡da.-nos tampoc de la
iniciativa privada, empreses d'allotjaments, de réstaurac¡ó, esportives ¡
comergos a l'hoaa de crear aquest producte. Del que estem conv€nQuts que no
manca és él potencial del territori, amb els seus vestig¡s del passat i amb la
volunlat de la seva població actual.
" hnp://M.caia1ünya.mrv
'' lnplim:O.sencar.ur/porial/sirdPal¿uRobdt?¡ewt¡ng=ca ES
'' bttp://w.dipúaciollcida.es/r1 bttpt/m.ll€idatnr,corttunsme/inici.óprrr ütip://w.pallarsoh¿inio/16 htF://wjo¡ttúisre con/ca,
112
CIF
g
:9.9
6,9
z.9
E
g
E
.9
e
E
e9
E
E
_9
.9 .ag .ge
!
.qgE
ó6
aIPEE
.g
.e
-g
EE966
E
Io
:9
E
s
E
.9
I:9
E
E
E
.9
9.9
,9:9
E
3
.s
I?gE
.E_9
ié8
Eí8
.9
.9'g
9
E
E
E
.9
¿
s
E
I
.9 =
2I
-e
E
g
E
I
.9
6,9
z9E
E
E
E
.9
a9
9g
6
eE
Eg
663
gE
Eg
ó
cE
E
aI3
:s.sE
I
:9.9E
E
.9I
9.s
E
E
=E
Eg
2.
¿
E
.9
óe
I:s
E
s
E
9
.e
EI
E9
6
E:9
E
3E
g
I
.9
p
I
:9
I
a
p3
9
e
,e
93
E
3
_9
9
E
3
.9
:93
E
3
.s
o
6q
.9
.s
E
E
E
E
2
! .9.9
E
.9
.EE
€
E
E
9g
E
I6 .9
I6.e
ñq
6I
-6
qt.q
;E
E
E
E.9
E.q
6.q .9
6
¿
ñE
5
=qa
qa : .t E
a.e
a!a
q .g .g ga
.E .g
E
6E
z
3E
g6 a
o
E
q ;
5
te e
p I
a
-9
.c9 e
.g g
6
!
'E
Eq
ó
*
pE
EE E
E
E6
'6
-9
q
=
s
'ü
CI
=
z .E t EF
3.a
p
E
2
-a6
IE
_x
-9
E.9
pI
I
a
'6
4
I
F
q
I
:sE
6
3pE
E
E
66
¡
I
I
c
¿
3
I:¿6
E
E2
E
E
¡
E
-9
6:9
.9
ia
E
-E
oul
.9 .eE
3E
3E
E
E
.9
5
o
=
Ez
E
.eE
E
.l:3
E
6E
3Eb9É>
9
t
E6'E
s
¿
!
oco
-Jñ
!s.9
.q
*
o
t2
s
t0
F
s.Jat
o
= a!a E .q
a.gaa a a
z !a
s g Í Et
¡
a!
ó
E
zI
3
q
I
P-!
g
!I
I
qg
I
.q9
¡
s
e
g
':
.s
.9
.e
.9 '-
.q .q
E
.!
ó
a.e
E
9
IpE
rgE
2E
g
':9
-q
Nucl¡ fllunicip¡
nsNuclide Besan Besan ns
Ainet de BesanAinet de Besan
Casa l\,4iquel
Esolés¡a de Sant Juliá Ainet de BesanNucliAinét.lé Bésán Ainet de BesanCasa Cintet Al¡ns Alins
Al¡nsAl¡ns AlinsNorísNorísTor nsTor ns
Església de Sant Climent nsns
Bodes FelioCapella de la lvlare de Déu de MontserralCasa JepetCreu de lerme enlre Ainet de Besan iAlins 1
Creu de leme enlre Ainel de Besan iAlins 2Creu de le¡me dAraos
AlinsCasa de la Forca d'Areu La Forca d Areu
Taula 4. ElenÉnts Pat ñonlals PtecatalogaÉ: elements o conjun'spatrimonials: Alins í Sort
Taula 4- ElemenE Pa'/:intonials Prccdtdlogab: eleítents o coniuntspat monials: Alin6 i Sott
Nucli Municioi
Sort SortCasa Gaio Sort Son
Sort SortSort SortSort Sort
Casa Pessets ifaca¡a) Sort SortCaDella de Sant Sebastiá Sort SorlXalet Emilia Sort SorlEdifici Caixa de Pensions Sort Sorl
Sorl Sort
6
Sorl SortUbla de Sobirá Sorl SorlIone Emiliana Sorl SorlPortal del Berós Sorl SorlPortal del recinle forlificat d'Olp Sorl So¡t
Llesuí SorlEsqlésia Llesuí SortCasa Camp Llesuí SorlCasa BolLrnya Saurí Sort
Borda de Tesó SortCasa Sobira SortEsqlésia Parroquial de Sanl Serni Sort
Sortceñhal Hidroeiéctrica. Molifariner iSerradora de Sall SortEsqlés¡a ParroqLrial de Sanl lvlarti La Bastida de Sort Sort
La Bastida de Sort SortEsqlésra de la l¡ara de Déu de Bemui Bernui Sort
Bernui SortEsqlésia de Sant Esteve Castellvinv SortEsolésia Parroouialde Sanl Pere El Pu al SortEsqlesa de la Mara de Déu de la Candelera Envinv SortEñnila de la Mare de Déu del Soler Envinv SortEmita de Sanl Roc Envinv Sort
Env¡nv SortPont del cemenliri d'Enviny Env¡nv SortCapella de Santa Llúcia Env¡nv SortEsglés'a Parroquial de Sanla Coloma SortEsglésia Panoquialde Sant Pere SortCasa elLel Llesu SortEsqléslá de Sant Juliá Llesu Sort
Llesu SortLlesu Sort
Esslésia Parroquial de Sanla Cecilia Montardit de Dalt SortEsqlésia de Sant Esleve de l\,¡en¿uri Montardit de Dalt Sort
OID SorlCastell o foraa d'Olp Olo SorlErmita de Sant Josep Olo SorlEsqlésia de Sanl Pere de I'Hostal Ribera de l\rontard¡l SortCasa a la plaaa RibeÉ de Montardil SortEsqlésia PaÍoquialde Sanl viclor Saurí SortEsqlésia PaÍoquialde Sanl Esleve Seurí Sort
11',7
Taula 5. Elen e,t's Pat¡imonials P¡ecatalogats: Xa¡xa al'Equipa¡nenE delPat¡ímoni Cultural: Atlns i Sott
Nom Nucl¡ Mun¡c¡oi
Serradora HidráulEa d'Areu nsCentre d'lnterDretació de la FuslaSala Cultural
AlinsCentre d'lntemretació de la Fauna Borda V¡rós AI
lvluseú dels PasloB de la Valld'Assua Llesui Sortlvlüseu de les PaDallones Puial SortAdiu Hidónc Comárcal Sort SortObseruaiod Méteoolóoic Sort SortBiblioleca MunlcipaldeSort Sort Sort
118
Top Related