El paisatge històric de Catalunya a l’edat mitjana: aproximació al Vallès Oriental
Modelització espaciotemporal d'un setge modern: una aproximació quantitativa a la història...
53
1 Modelització espaciotemporal d'un setge modern una aproximació quantitativa a la història militar Xavier Rubio Campillo Barcelona Supercomputing Centre [email protected]
Transcript of Modelització espaciotemporal d'un setge modern: una aproximació quantitativa a la història...
1
Modelització espaciotemporal d'un setge modernuna aproximació quantitativa a la història militar
Xavier Rubio CampilloBarcelona Supercomputing [email protected]
Sumari
L'evolució dels conflictes bèl·lics
L'ús de modelització formal en Humanitats
Barcelona 1714Definint les preguntesDisseny d'un model quantitatiuAnàlisi i interpretació de resultats
Conclusions
3
Bloc 1
Evolució dels conflictes bèl·lics
Com canvia la guerra?
En qualsevol activitat a on participin éssers humans podem observar que:
Hi ha alguns patrons de comportament que no varienMalgrat tot, les coses mai es repeteixen de la mateixa formaNombroses variables independents juguen papers rellevants (innovació, psicologia, geografia, ...)
L'estudi del conflicte és, sovint, una investigació sobre aquestes qüestions
Sistemes defensius (I): Numancia
Sistemes defensius (II): Gormaz
Sistemes defensius (III): Berlanga de Duero
Sistemes defensius (IV): Salses
Sistemes defensius (V): Sant Ferran
Sistemes defensius (VI): Scapa Flow
Sistemes defensius: patrons
Patrons majoritàriament comuns:Importància visibilitatMaterials resistentsPerímetresProtecció pels soldats
DiferènciesInnovacions tecnològiquesCapacitat de producció industrialEscalaTendències estètiques
Una història militar evolutiva?
En el fons, estem intentant entendre com canvia la guerra, i quins factors hi intervenen.
Podem fer servir mecanismes definits per la teoria de l'evolució cultural:
L'adaptació no és aleatòria, però tampoc deterministaHi ha una forta dependència de trajectòriaExisteixen lligams de coevolució entre els diferents conceptesLa transmissió de les idees és la responsable de l'adopció o extinció de les mateixes
Exploració de patrons
Per a dur a terme aquest tipus de recerca necessitem:Casos d'estudi que ens ajudin a detectar i comparar patronsPreguntes concretes i eines per a respondre-lesTècniques per a validar o refusar hipòtesis
En definitiva, necessitem un laboratori a on desenvolupar la nostra tasca
14
Bloc 2
Modelització formal en Humanitats
Les dues cultures
“Four features in particular set the context for any attempt to explain the mechanics of Roman infantry combat. These are the duration of the clashes, the casualties inflicted on both sides, the mobility of the two fighting lines, and the role played by supporting ranks behind those initially engaged.“
Modelització
Un model és una representació d'una part de la realitat.Ens ajuden a entendre i interpretar aquesta secció del tot.És l'invent mental que ha possibilitat la ciència
Perills
El model simplement respon a una pregunta dins un entorn controlat, a mode de laboratori virtual.
”Tots els models estan equivocats, però alguns d'ells ens són útils”
George Box
Models formals
Són aquells que tradicionalment hem associat amb les ”ciències”.
Els models formals es defineixen amb llenguatges:− No ambigus− A on coneixem la relació entre conceptes
Hi ha 2 tipus bàsics:− Models matemátics teòrics− Aplicacions de software
Models formals
Si els models formals són tan útils, per què no els fem servir en Ciències Socials i Humanitats?
Models en CCSS i Humanitats
Imaginem que volem aplicar el mètode dels físics als problemes que estudiem nosaltres...
És difícil! Els humans decideixen coses, i els àtoms no!
Quan s'ha intentat en el passat s'ha fracassat
Els estudiants no reben formació per a fer-ho
Els investigadors no tenen les eines adequades.
Modelant la guerra
Els conflictes bèl·lics són casos d'estudi perfectes per aquesta metodologia:
− Hi ha abundant material documental i arqueològic
− És fàcil identificar els actors
− La logística i la psicologia forcen l'ús d'estratègies racionals
− Podem entendre l'efecte de les decisions
Reptes a resoldre
De la narració al per què dels esdeveniments
Integració de fonts heterogènies
Detecció de factors rellevants
L'ou o la gallina: mecanismes de coevolució
23
Bloc 3
El setge d'una ciutat: Barcelona 1714
L'estudi del “setge en les formes”
L'atac a places fortes és un tipus d'esdeveniment històric que pot generar un gran volum de dades:
Tractats teòrics i manuals
Mapes i diagrames
Estudis de fortificacions i diaris de setges
Evidències arqueològiques
Podem integrar tot això en un model formal quantitatiu?
C'est une affaire unique!
Exemplificarem el mètode amb un cas d'estudi concret: Barcelona 1714
És un excel·lent exemple d'aquest tipus d'accions:Hi van intervenir els millors enginyers europeusEls dos bàndols tenien experiència en la guerra de setgesMostra tots els tipus de combat, incloent 2 assalts generalsVa deixar una àmplia repercussió entre els militars
Barcelona 1714
La ciutat va ser encerclada per un cordó de setge l'estiu del 1713Les tropes borbòniques no van tenir suficient força per iniciar el setge en les formes fins l'estiu del 1714L'arribada de reforços francesos desencadena la obertura de trinxeresL'11 de setembre es produeix l'assalt final a les muralles
Les preguntes
El model definit servirà per a respondre aquestes preguntes:
Quines eren les raons per a iniciar el setge en una zona particular de la muralla?
Com afectaven les baixes de l'atacant a la seva forma de conduir les diferents fases del setge?
El model
Crearem un model de les defenses i les accions del setge fonamentat en una base de dades espacial.
Conceptes a integrar:Unitats participants al setgeBaixes de soldats i oficialsObres de setge (incloent tipologia i localització)Activitats (proporcionant la dimensió temporal)
Fonts
CartografiaMapes de la ciutat durant els s. XVII-XIXDiagrames del setge fets pels enginyers
Fonts textualsDiversos diaris del setgeDescripcions de les murallesRelacions històriques
Evidència arqueològicaExcavació d'un portal a la zona de combatMunició d'artilleria trobada a diverses intervencionsTroballa de dos baluards del sistema defensiu
Reconstrucció de les muralles
Pocs elements del sistema defensiu són actualment visiblesS'han definit les muralles a partir de georeferenciació inversa (des de mapes actuals fins als de l'època).
Reconstrucció de les muralles
Les obres de setge
Dia Activitat
1 Obertura de la trinxera (1era paral·lela)
4 2ona paral·lela
14 La gran bateria (> 60 peces), localitzada a la segona paral·lela, inicia el foc per a crear bretxes a la muralla.
15 3era paral·lela
19 Coronament del camí cobert
26 Una segona bateria (>20 peces), situada a la 3era paral·lela , inicia el foc per a destruir les defenses a curta distància
32 Primer assalt general, centrat en els baluards adjacents a la bretxa reial
35 Fracàs de l'assalt i retirada dels atacants de les muralles.
36 Construcció d'una semi-paral·lela seguint el camí cobert
37 Desplegament de noves bateries. Ampliació de la 2ona i 3era paral·leles cap al mar
46 Una tercera bateria, emplaçada per a crear noves bretxes, inicia el seu foc contra el sistema defensiu
62 Assalt final a la ciutat.
Les obres del setge
36
Anàlisi (I): L'elecció del pla d'atac
L'evolució dels plans d'atac contra Barcelona
Per què el 1714 va ser el primer cop que es va assetjar la ciutat pel Nord?
1697: Interior1705: Castell1706: Castell1714: Nord
Estimació del suport defensiu
La hipòtesi inicial és que l'elecció té a veure amb la configuració de baluards
Necessitem conèixer la potència de foc que el defensor podia aplicar contra una bretxa potencial
Per cada secció de la muralla calculem quantes zones adjacents poden donar suport en cas d'atac.
Apliquem l'algoritme a dos distàncies:Tir directe d'artilleriaAbast efectiu de fusell
Suport artiller
Suport de fusells
Interpretació
L'estudi comparatiu dels dos models suggereixen canvis interessants:
El sector Nord està ben protegit per tir artillerEn canvi, la cortina està desprotegida pel que fa al foc de fuselleria
A inicis del s. XVIII els tractats comencen a defensar la rellevància del foc de fusell en el setge.
Les muralles eren les mateixes; un canvi cultural fou el responsable del diferent pla d'atac
42
Anàlisi (II): Les baixes de l'atacant
Hipòtesis
Hem definit dues hipòtesis de treball:
Les baixes estan relacionades amb la distància a les defenses
Les baixes estan relacionades amb el tipus d'activitat realitzada
El model que hem creat ens permetrà validar o refusar aquestes idees inicials
Independència de les variables
Baixes vs temps
Distància vs baixes
Activitat vs baixes
Resultats
Un test estadístic ANOVA (Anàlisi de covariàncies) demostra que totes dues variables són rellevants per explicar les baixes:
La distància és el factor més determinant
El tipus d'activitat també incideix, de manera menor
Per tant, com a resultat totes dues hipòtesis són parcialment correctes.
Interpretació
El factor de desgast d'un exèrcit assetjant està definit per les activitats dedicades al moviment i desplegament de bateries.
El foc de flanc des dels baluards que no són atacats és especialment perillós.
Un cop fracassat el primer assalt el pla teòric d'atac es va modificar per respondre a aquests reptes
50
Conclusions
Resumint...
Els models quantitatius formals permeten crear laboratoris virtuals a on explorar esdeveniments passats.
Són capaços d'integrar coneixement generat per totes les disciplines implicades
Per a fer-los servir necessitem interdisciplinarietat
L'estudi dels conflictes bèl·lics genera casos d'estudi idonis per a experimentar amb models
Una nova manera de fer Història
L'aproximació evolutiva és útil per entendre com canvia la cultura humana al llarg del temps.
El patrimoni defensiu és una excel·lent mostra dels processos de canvi i adaptació
Per a validar les hipòtesis necessitem models que funcionin com a laboratoris virtuals capaços de respondre preguntes, i generar-ne de noves.
All text and image content in this document is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 License (unless otherwise specified). "LibreOffice" and "The Document Foundation" are registered trademarks. Their respective logos and icons are subject to international copyright laws. The use of these therefore is subject to the trademark policy.
53
Moltes gràcies!
Xavier Rubio [email protected]
