MEMÒRIA Necròpolis de Son Real (Cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca)...

1. IntervencIons arqueològIques programades

0015

Necròpolis de soN real (cemeNtiri de la puNta dels FeNicis)

JordI Hernández gascHdamIà ramIs BernadmargalIda munar grImaltBernat Burgaya martínez

DIPÒSIT LEGAL / PM 601-2010 | ISBN / 978-84-92603-43-5

MEMÒRIA Necròpolis de Son Real (Cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca) Codi del Museu de Mallorca: DA10/12 Del 4 al 17 d’octubre de 2010

Autors/es:

Jordi Hernández Gasch

Damià Ramis Bernad

Margalida Munar Grimalt

Bernat Burgaya Martínez

Data:

Palma, 26 d’octubre 2010 Revisat: 20 de febrer de 2013

��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010

Memòria [p.1]

SUMARI

1. SITUACIÓ ................................................................................................................................... 3

2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC ......................................................................................... 3

3. CONTEXT ARQUEOLÒGIC ...................................................................................................... 4

4. ESTAT DEL JACIMENT I PATOLOGIES DE LES ESTRUCTURES ................................................. 6

5. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS ........................................................................................................ 7

6. FONAMENTS DE DRET .............................................................................................................. 9

7. TREBALLS REALITZATS ............................................................................................................... 9

8. METODOLOGIA ..................................................................................................................... 11

8.1. Metodologia d’excavació ....................................................................................... 11

8.2.- Metodologia de restauració d’estructures i de materials ................................. 11

9. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ........................................................... 12

9.1 Sectors .......................................................................................................................... 12

9.2 Materials arqueològics ............................................................................................... 16

10. RESULTATS DE LES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ .......................................................... 18

11. CONCLUSIONS ................................................................................................................... 34

12. PERSPECTIVES DE FUTUR .................................................................................................... 36

13. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 39

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

ANNEX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

ANNEX 4. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA

ANNEX 5. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

ANNEX 6. DIBUIXOS DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

ANNEX 7. FITXES DE RESTAURACIÓ DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS


Memòria [p.2]

FITXA TÈCNICA

Lloc de la intervenció Necròpolis de Son Real

Població i comarca Santa Margalida, Mallorca

Coordenades geodèsiques

Latitud: 39º45’18.05’’ N

Longitud: 3º10’55.61’’ E

Alçada: 3 m s.n.m.

Finançament Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca

Fundació per al desenvolupament sostenible de les Illes Balears

Direcció tècnica Jordi Hernández–Gasch, Damià Ramis Bernad, Margalida Munar Grimalt, Bernat Burgaya Martínez

Equip de treball Muns Anglada, Anna Maria Ardu, Juan Diego Coll, Jaume Gayà, Antoni Ferrer, Toni Gibello, Susana Gray, Patricia Murrieta, Beatriz Palomar, María José Rivas Antequera, Raquel Ruiz, Julià Sinning.

La campanya ha comptat amb el suport de:

Briga de Patrimoni del CIM

Taller ocupacional de construcció de paret seca de Son Real

Activitat autoritzada Excavació arqueològica i consolidació d’estructures

Dates d’execució Del 4 al 17 d’octubre de 2010

Paraules clau Necròpolis | edat del ferro | consolidació d’estructures

Resum La campanya d’excavació i consolidació a la necròpolis de la segona edat del ferro de Son Real de l’any 2010 ha permès continuar la recuperació monumental d’un sector del cementiri, tot intervenint en un total de 8 tombes. L’excavació arqueològica, a més, ha documentat l’estratigrafia romanent a l’exterior d’algunes sepultures, que es relaciona amb la construcció de les estructures, descobrint-ne una de nova (T 123a) amb restes encara d’una inhumació in situ molt degradada. S’ha escomès un desherbatge sencer de la necròpolis, un jaciment que a l’actualitat compta amb visitants de manera pràcticament constant.


Memòria [p.3]

1. SITUACIÓ

La necròpolis de Son Real es troba situada a la possessió del mateix nom, localitzada

en el terme de Santa Margalida, a tocar del nucli urbanitzat costaner de Can Picafort.

S’hi accedeix o bé pel litoral, des del torrent de Son Bauló, que desemboca a Can

Picafort, des d’on dista uns dos quilòmetres, o bé des de la carretera comarcal 712

que transita d’Alcúdia a Artà, tot desviant-se a l’alçada en què es troben les cases de

possessió de Son Real, seu de l’actual centre d’interpretació de la finca pública. Des

d’aquest punt s’inicia una pista forestal d’uns 1,5 km, en direcció a la mar, fins a arribar

a la Punta de Son Real que acull el jaciment.

2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC

El jaciment es troba al tram central de la badia d’Alcúdia que, juntament amb la de

Pollença, forma la gran badia septentrional delimitada per les estribacions de la serra

de Tramuntana al nord i la serra de Llevant a l’est. Al sud-oest s’obre a les comarques

naturals del Pla de Mallorca.

Aquesta zona de la badia es caracteritza per una plana àmplia entre la cota 0 i els 100

m d’alçada, únicament interrompuda pels torrents que trenquen la seva morfologia,

que, a l’àrea que ens ocupa, reben els noms de torrent de Son Bauló, torrent de Son

Real i torrent de Na Borja. Una mica al nord s’hi localitzen les restes d’un ecosistema

d’aiguamolls, S’Albufera, que fou molt més extensa en l’antiguitat. Aquesta zona

humida, contigua a la mar, quedava inundada per la pròpia mar com a

conseqüència de les terres baixes que la formaven. Tanmateix, no fou fins a la

glaciació de Riss que es formà el cordó litoral d’arena, experimentat períodes de

dessecació i d’inundacions, tot alternant-se les aigües dolces que provenien del Pla de

Sa Pobla i les salabroses, fins que fa uns dos mil cinc-cents anys S’Albufera finalitzà les

fases marines per passar a ser un medi lacustre. En aquest moment s’estengueren

espècies xeròfiles com l’ullastre, el pi, el llentiscle i les cistàcies.

Al sud de S’Albufera es localitza un altre paisatge que s’estén al llarg de diversos

quilòmetres, allà on no ha estat urbanitzat, format per una plataforma de dunes


Memòria [p.4]

fixades. Aquests dipòsits eòlics, com és el propi Pinar de Son Real, sedimentats damunt

una plataforma de dunes fossilitzades (marès), estan coberts en l’actualitat de pi blanc

i una garriga de vidriells, farigola i esparreguera, entre d’altres, amb zones herbàcies

de plantatge i joncs. A primera línia de mar, abans d’iniciar-se el pinar, es troben cards,

lliris de mar i petits arbres com les savines, juntament amb restes d’alguer.

3. CONTEXT ARQUEOLÒGIC

A Mallorca, el nom de Son Real va unit inevitablement a l’arqueologia, a causa dels

nombrosos i significatius jaciments que, des de fa dècades, es coneixen dins els límits

d’aquesta possessió. Aquesta importància ha estat remarcada per diferents autors que

han treballat als seus jaciments.

L’àrea arqueològica de Son Real acull nombrosos jaciments de característiques

diverses, en relació a la conservació, importància arqueològica i patrimonial,

cronologia i adscripció cultural. Si bé n’existeixen d’altres, els més importants d’aquests

jaciments han estat investigats arqueològicament en diferents moments i a càrrec de

diversos investigadors: Es Figueral de Son Real per Guillem Rosselló-Bordoy i Joan

Camps, el Cementiri des Fenicis –nom amb el que també es coneix la necròpolis de

Son Real- i S’Illa de Porros per Miquel Tarradell, en els anys seixanta, i, a la segona

meitat dels noranta i en els anys dos mil, per Joan Sanmartí i Jordi Hernández-Gasch, i

Sa Punta des Patró per Magdalena Salas, juntament amb els dos darrers citats.

De banda dels jaciments esmentats, es coneixen tres coves artificials que

tipològicament s’adscriuen al període naviforme, tot i que en no haver-se excavat i

possiblement haver estat espoliades d’antic, no se’n pot extreure cap altra informació,

llevat del precedent que, a nivell funerari, constitueix per a les molt millors conegudes

necròpolis de l’edat del ferro de la zona.

El lloc funerari més antic, però, es remuntaria a la primera meitat del segon mil·lenni,

moment en el que s’ha de datar el dolmen de Son Real, un jaciment afectat d’espoli

que sortosament fou excavat en els darrers anys (Plantalamor et al. 2004). La

intervenció va permetre confirmar la seva cronologia i funcionalitat, tot i que sembla

que no es va finalitzar i que, per tant, mai va arribar a emprar-se. En aquest sentit, cal

recordar que les úniques estructures megalítiques conegudes a Mallorca es


Memòria [p.5]

concentren en aquesta banda de la badia d’Alcúdia (Son Bauló i S’Aigua Dolça),

establint un nexe evident amb la població menorquina coetània o, com a mínim, amb

els mateixos fenòmens culturals.

Pel que fa a un dels jaciments més llargament excavats de la zona, el poblat de

navetiformes d’Es Figueral de Son Real, en els darrers anys ha estat rescatat de l’oblit

per diversos autors que l’han considerat com a poblat de transició entre el període

naviforme i el talaiòtic (Hernández-Gasch, Aramburu-Zabala 2005; Micó 2005), prenent

un paper central en l’evolució del poblat “dispers” (o aldea) d’estructures

navetiformes i construccions annexes al poblat agrupat al voltant d’un monument

central de tipus turriforme.

Respecte del món funerari de l’edat del ferro, la construcció de tombes monumentals i

cambres funeràries és un fenomen que es manifesta a les necròpolis de la badia

d’Alcúdia de Son Real i S’Illa des Porros, que constitueixen els dos jaciments més

investigats i publicats, en les seves distintes vessants, de la zona. Algunes de les

publicacions més rellevants en l’àmbit de l’arqueologia, a les que s’hi ha de sumar

d’altres d’aquest àmbit i una extensíssima bibliografia d’aspectes d’antropologia física,

són: Tarradell 1964; Tarradell, Hernández-Gasch 1998; Hernández-Gasch 1998, i

Hernández-Gasch et al., 1998 i 2005. Tots dos cementiris tenen com a característica

geogràfica la seva proximitat a la mar, essent localitzats en puntes o braços de terra

que caracteritzen aquell tram de litoral. En aquest sentit, és molt possible que S’Illa des

Porros fos una d’aquestes puntes, convertida en illot per causes naturals amb

posterioritat al seu ús com a necròpolis. Els primers enterraments a la zona, dels s. VIII-VII

aC, es realitzaren a la Punta des Fenicis en tombes que miniaturitzen edificis d’ús social

i significat simbòlic com són els talaiots de planta circular i quadrada. Al voltant del s.

VI-V aC un nou tipus d’estructura (anomenada pels arqueòlegs micronaveta per

inspirar-se, tal vegada i a escala més reduïda, en les navetes d’enterrament

menorquines) es construí a totes dues necròpolis. Davant de l’illot, a Sa Punta des

Patró, sembla que en aquell moment existí s’hi realitzaren rituals sense que hi hagi la

certesa de què hi haguessin edificacions en aquell moment (Hernández-Gasch i

Sanmartí 2003). A partir del s. IV aC, les dues necròpolis divergiren quant a les

estructures que s’hi construïren. A Son Real, s’hi seguiren bastint tombes familiars o

individuals, tot i que de menor qualitat i amb elements reaprofitats de les sepultures

anteriors, mentre que a S’Illa des Porros s’hi construí la primera cambra d’enterrament

col·lectiu, de planta absidal (l’anomenat “cercle C”), a la que seguiren dues més


Memòria [p.6]

durant els segles III-II aC (“cercles A i B”), així com diferents fosses ovals amb coberta

de pedra que ocuparen l’exterior de les cambres (sector SO). D’aquest moment

sembla datar la introducció d’un nou ritual d’enterrament, la cremació, que coexisteix

amb l’antic ritual inhumador (Piga et al. 2008 i 2010). Va ser en aquesta època que es

construí també un segon santuari a Sa Punta des Patró.

4. ESTAT DEL JACIMENT I PATOLOGIES DE LES ESTRUCTURES

La problemàtica generalitzada de les estructures de Son Real és la següent:

• Erosió més o menys intensa dels carreus de marès que componen les

estructures. Alguns d’aquests blocs es troben en un avançat estat de

disgregació i exfoliació atesa l’exposició als agents climàtics i a l’acció marina.

• Desplaçaments dels blocs que formen les estructures del seu lloc original. Molts

elements constitutius han estat desplaçats per motius antròpics o per la pròpia

erosió dels carreus.

• Fragmentació dels blocs de marès com a conseqüència d’un procés de

fisuració i exfoliació de la pedra.

• Descalçament dels grans blocs de pedra resultat de l’erosió i l’impacte del

públic visitant damunt les estructures.

• Fonamentació de gran part de les estructures sobre del sediment terrós. Això ha

provocat que, una vegada excavades i com a conseqüència del continu

impacte de l’aigua de pluja, s’apreciïn descalçaments dels paraments i, en

molts casos, enderrocament de gran part de l’estructura.

• Descohesió del reble intern de les estructures, la qual cosa ha produït que els

paraments siguin inestables i poc compactes.

• Disgregació del marès a causa de l’abundant crescuda de vegetació dins les

escletxes i fissures de la pròpia pedra.

• Brutícia generalitzada a tot el jaciment, especialment dins les tombes.


Memòria [p.7]

5. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS

L’interès per part de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell Insular de

Mallorca i de la Fundació per al desenvolupament sostenible de les illes Balears per tal

de continuar amb la recuperació patrimonial d’un jaciment tan emblemàtic per a

Mallorca com és la necròpolis de Son Real ha motivat que l’esmentada Fundació hagi

encomanat als sotasignants de la present memòria la redacció d’un projecte

d’intervenció arqueològica (Ramis, Munar -inèdit) i l’execució dels treballs que aquí

s’exposen.

El temporal de l’any 2001 que destruí les cambres funeràries de S’Illa des Porros afectà

també a la necròpolis de Son Real, malmetent majoritàriament tombes situades a

l’extrem est del jaciment. Aquesta zona, que comprenia sepultures excavades durant

els anys seixanta i consolidades en els noranta, també conservava tombes sense

excavar situades sota una terrera. Les restes del que la mar no s’endugué van ser

intervingudes d’urgència l’any 2002 (Castrillo et al. –inèdit-; Hernández-Gasch et al.

2005). La represa dels treballs, després d’un hiatus de cinc anys, l’any 2007 es va

centrar en aquest sector NE per tal de consolidar la primera filera de sepultures que,

per la seva proximitat a la mar, es veien més desprotegides que la resta de tombes

situades a la part central del cementiri. A la campanya de l’any 2008 es va fixar com a

objectiu prosseguir la actuació en el sector NE i iniciar-la en el sector NO, així com

intervenir puntualment el sector SE (Hernández-Gasch, et al. 2010). A la següent

intervenció (2009) es va prosseguir la consolidació de les estructures del sector NO

situades en una segona línia respecte de la mar. Les tombes escollides permeteren

mantenir la continuat d’estructures consolidades i evitar excavar en punts molt

exposats als embats de la mar, que estan mínimament protegits per sediments, a

l’espera de què es realitzi una eventual obra que els minimitzés. Tanmateix, malgrat

que aquestes estructures estan relativament separades del rompent de les ones, quan

s’esdevenen forts temporals marítims, se segueixen desarticulant. De fet, en els tres

anys transcorreguts des de la consolidació de les sepultures més orientals s’han tornat

a veure afectades en divers grau, evidenciant de nou aquest problema insoluble sense

escometre obres d’enginyeria recomanades ja en els informes d’excavació dels anys

noranta.

Per a la campanya de 2010 s’ha proposat estendre la neteja del sector NO a la tomba

47, fortament colgada de sedimentació i blocs procedents de la coberta. També s’ha


Memòria [p.8]

decidit actuar a nivell de consolidació al voltant del passadís que mena a T 67, en

concret entre les sepultura T 72, a la banda oest, i T 53, 55, 65, 66, a la banda est.

Finalment, s’han netejat de sedimentació i pedra el fons d’altres estructures com T 52,

54, 79 i 81.

Concretament, i a nivell de consolidació s’ha proposat realitzar les següents

actuacions a:

• T 47: Neteja, identificació de les grans lloses de coberta i absis i recol·locació

d’aquests elements al seu lloc d’origen.

• T 52: Neteja i consolidació de la coberta.

• T 53: Consolidació estructural de tot el parament.

• T 55: Neteja i consolidació estructural integral, incloent els fonaments de l’absis

que quedaven damunt sediment terrós i, per tant, corrien perill

d’enderrocament.

• T 65: Consolidació estructural d’un dels paraments, realitzant un fonament fins a

roca mare.

• T 66: Neteja i consolidació de la cresta i realització d’un forro intern per

sustentar els grans blocs de les filades superiors.

• T 72: Neteja i consolidació estructural integral, incloent la realització d’un forro

intern per sustentar les lloses de coberta.

Com a passa prèvia a la consolidació en totes les campanyes recents, s’ha fixat

també l’objectiu d’excavar els exteriors de les estructures a intervenir, atès que durant

els anys seixanta les excavacions del professor Tarradell s’havien centrat en el seu

interior. Aquesta delimitació implica, doncs, l’excavació i documentació

arqueològiques d’aquests espais, la qual cosa permet anar esgotant el potencial

sedimentològic del jaciment, aprofundir en el coneixement de la dinàmica evolutiva

de la necròpolis a partir de criteris estratigràfics i aportar novetats ens aspectes encara

no prou aclarits. L’excavació, de manera col·lateral però no menys important, permet

incrementar de manera notable l’extensió dels paraments que queden a vista,

millorant l’aspecte monumental de les estructures concretes i del jaciment en general.

En concret, per a la campanya que reportem, s’ha proposat excavar dues zones de

pas, l’anteriorment esmentat corredor que mena des de l’oest del cementeri a la T 67 i


Memòria [p.9]

el tram adjacent al parament meridional de T 46, delimitat a sud pels absis de T 55, 56 i

57. En el primer cas, perquè es tracta de l’espai central de les tombes a restaurar, i en

el segon per tal de donar continuat a l’excavació de 2008 al voltant de la tomba 52,

traslladada d’antic a l’extinta Fundació Bryant d’Alcúdia.

Finalment, s’ha volgut realitzar un desherbatge complet de la necròpolis, un jaciment

que a l’actualitat compta amb visitants de manera pràcticament constant.

6. FONAMENTS DE DRET

La intervenció és de caràcter preventiu, atenent la Llei 12/1998, de 21 de desembre,

de patrimoni històric de les Illes Balears, i al Decret 144/2000, de 27 de octubre, pel qual

s’aprova el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques.

7. TREBALLS REALITZATS

La intervenció s’ha iniciat amb la neteja de vegetació de tot el jaciment i el

sanejament en profunditat dels sectors a intervenir (T 53, 54, 55, 65, 66 i 72) i d’altres

estructures (T 47, 52, 79 i 81).

La neteja ha consistit en la retirada de les herbes que creixen damunt el sòl i també

damunt les parets de les estructures i en l’eliminació del sediment aportat en el lapse

de temps transcorregut entre les excavacions dels anys seixanta o, fins i tot, dels anys

noranta i l’actualitat. Durant aquestes tasques s’han localitzat i reservat blocs i lloses de

pedra que, a partir de l’extens arxiu fotogràfic Tarradell1, s’han pogut determinar que

havien perdut el seu lloc d’origen. Aquest material constructiu provenia gairebé

sempre dels paraments de tombes adjacents al punt de troballa i la seva localització

ha permès que s’hagin pogut remuntar i consolidar. En aquest procés s’ha observat

que s’havien desplaçat majoritàriament els blocs que formen part de les dues filades

superiors i alguns blocs situats a la zona dels fonaments, per la qual cosa ha estat

necessari realitzar dos folres.

1 Agraïm novament a la Dra. Núria Tarradell la gentilesa de permetre’ns accedir a l’arxiu fotogràfic de Son Real del professor Miquel Tarradell, tots els negatius del qual van ser digitalitzats amb anterioritat a la campanya de 2008. Sense aquest excel·lent material fotogràfic la feina realitzada i la recuperació monumental del jaciment s’hauria vist significativament minvada.


Memòria [p.10]

A continuació s’han escomès les feines d’excavació arqueològica i de consolidació,

pròpiament dites.

Pel que fa a la intervenció arqueològica, els treballs d’excavació han implicat la

intervenció en diversos punts de la necròpolis, entre tombes excavades ja d’antic, que

han estat identificats com a “sectors”.

Així, s’ha excavat en dos sectors, el primer dels quals (sector 1) és un tram de 8 m de

longitud del passadís que mena a T 67, en concret entre les sepultura T 72, a la banda

oest, i T 54, 55, 65, 66, a la banda est. Ocupa una superfície aproximada de 8 m2. El

segon sector (sector 2) és prolongació del sector excavat l’any 2008 al voltant de la

tomba 52, coneguda per haver estat traslladada d’antic a l’extinta Fundació Bryant

d’Alcúdia. Corre paral·lel a mur S de T 46 i se situa entre aquesta tomba i els absis de T

55, 56 i 57. Aquest sector té una longitud de 3.3 m per una amplada mitjana de 0.8 m,

la qual cosa implica una àrea excavada de 2.65 m2 aproximadament.

L’excavació s’ha realitzat manualment, seguint els criteris arqueològics exposats a

l’apartat de metodologia, fins a exhaurir el sediment, és a dir, fins a arribar a la roca de

base.

Pel que fa a la intervenció de restauració, s’ha procedit a la reubicació dels elements

estructurals al seu lloc d’origen, a l’enganxat amb resina epoxídica dels elements

fragmentats i al calçat de tots els elements que conformen les filades superiors de les

tombes. La consolidació de les crestes s’ha realitzat mitjançant l’aplicació d’un morter

de calç. La calç emprada és de la marca “LA FARGE” i com a àrid s’ha emprat grava

del número 0 i sorra. Atès que no s’ha col·locat cap pedra que no sigui original i de la

qual no hi hagi documentació gràfica de les excavacions antigues, no s’ha realitzat

cordó de delimitació de zones originals i restaurades.

S’ha realitzat també la consolidació amb morter de calç d’algunes mancances

importants que afeblien les estructures, tant d’alguns forats existents als paraments

interns, com de les mancances puntuals de fonaments, observades a les zones en què

les estructures es troben sobre de sediment terrós o en d’altres en què el fonament

original ha desaparegut o es troba en molt mal estat de conservació. Aquest

fonament s’ha realitzat amb pedres de rebuig del propi jaciment i morter de calç.

S’ha actuat en totes les estructures especificades en l’apartat d’objectius.


Memòria [p.11]

8. METODOLOGIA

8.1. Metodologia d’excavació

Registre estratigràfic

La metodologia utilitzada per aquesta intervenció es basa en el mètode de registre

Harris / Carandini, a partir del qual, totes les dades són recollides en un model de fitxa

d’unitat estratigràfica (UE) on s’hi indica la descripció de cada unitat estratigràfica i la

seva relació física respecte de les adjacents. La base de dades s’ha realitzat amb el

programa Access (annex4).

Planimetria

Les restes han estat dibuixades a escala 1:20 per tal documentar a nivell gràfic les

estructures així com la disposició dels estrats. La planimetria ha estat tractada

informàticament amb FreeHand MX (annex3).

Documentació fotogràfica

Per tal de deixar una constància visual dels treballs realitzats, així com de les restes

aparegudes, s’ha realitzat un registre fotogràfic exhaustiu, utilitzant-se el format digital

(annex 2).

8.2.- Metodologia de restauració d’estructures i de materials

Criteris d’intervenció damunt el jaciment

Totes les intervencions portades a terme són reversibles. S’ha emprat un morter de calç

per tal de donar estabilitat a les estructures cercant que tingués una textura i coloració

semblant al sediment arenós que originalment les reblia. Només s’han reubicat al lloc

d’origen aquells elements prèviament identificats amb l’ajut de l’arxiu fotogràfic de les

antigues excavacions.

Registre

S’han realitzat fitxes del procés de conservació dels objectes i de les estructures

intervingudes en format Word 2007 (annex 6).

Embalatge de materials

L’embalatge de l’objecte de forma individual dins bossa de polietilè i compartiment

estanc.


Memòria [p.12]

Documentació fotogràfica

S’ha realitzat la documentació fotogràfica digital de l’estat inicial i final de les

estructures i objectes intervinguts.

9. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA

Els resultats obtinguts han permès documentar traces de diverses activitats en relació a

la construcció, manteniment i ús de la necropòlis. Això s’adiu amb el que es va poder

comprovar durant les intervencions anteriors realitzades al jaciment per Sanmartí,

Hernández-Gasch i Castrillo entre el 1998 i el 2002 i les actuals a càrrec d’Hernández-

Gasch, Ramis i Munar.

A continuació s’exposen els resultats de la intervenció en cada sector.

9.1 Sectors

Sector 1

El sector 1 se situa en el passadís que mena a T 67, en concret entre les sepultura T 72, a

la banda oest, i T 54, 55, 65, 66, a la banda est.

Es tracta de l’únic corredor clarament detectat cap a una (T 67) de les dues tombes

antigues de planta rectangular, que a més són les més clarament exemptes d’entre les

estructures de la necròpolis (T 67 i 68) (Hernández-Gasch 1998: 36). Tanmateix,

l’excavació que ara presentam ha permès demostrar que aquest corredor va ser

cegat per una sepultura de la que queden restes força malmeses (T 123a), ja en una

època relativament antiga.

Sota el nivell superficial (UE 1), format i/o alterat amb posterioritat a les excavacions de

Miquel Tarradell (UE 10), s’ha localitzat una estructura (UE 6) formada per un muret de

cinc filades, en secció de cercle de 0.75 x 0.50 m i aparentment de secció

troncopiramidal (només és observable al nord) entre les sepultures T 67 i 70. Els pocs

blocs i les nombroses lloses que la formen tenen una mida mitjana i petita. L’estructura

descrita es lliga i prolonga al nord en un mur del que resten dues o tres filades i que es

lliura a la T 66.

En conjunt aquesta estructura ha pogut ser interpretada a la llum de les restes

humanes localitzades al a UE 8 (vid. infra) com a la capçalera d’una tomba


Memòria [p.13]

d’aprofitament de l’espai en forma micronaveta, les parets laterals de la qual la

formarien la T 54 i 66, pel nord-est, i la T 70 i 71, pel sud-oest. Aquest tipus té paral·lels en

T 22 i 49, tot i que el més proper és T 102a, atès que tampoc compte amb fosses

paral·leles que sí tenen els dos exemplars primer citats (Hernández-Gasch 1998: 48). 2 El

mur de tancament que s’hauria de trobar necessàriament a nord-oest entre T 54 i T 71

hauria desaparegut, com en d’altres casos documentats respecte de les tombes

d’aprofitament de l’espai (cf. T 122 i 123) (Hernández-Gasch, Ramis 2010).

No és possible esbrinar si va ser afectada pel retall de les excavacions antigues (UE 10),

tot i que sembla indicar-ho el fet que la UE 1 hi reposi directament.3

Per sota el retall UE 10 i de manera directament observable per sota la UE 1, s’estén la

UE 2. De composició arenosa, és pràcticament estèril, llevat d'un útil de ferro, algun

fragment de ceràmica i malacofauna. S’adossa a T 66, 67, 54, 70, 71, 65 i cobreix la UE

3. Es tracta d’un reble de gènesi indeterminada.

La UE 3 té una matriu sedimentària idèntica a la immediatament superior, conté grava

i fragments de mida petita i mitjana i lloses (37x26x5 cm) de marès, i es localitza en el

centre del sector, però no prop de les parets. A la base de l'estrat, lloses col·locades

planes que marquen un horitzó previ i el canvi de nivell. S’interpreta com a un reble,

format en part per material constructiu procedent de la destrucció de tombes (UE 19),

és a dir, de l’espoli de la pròpia T 123a o d’altres sepultures adjacents, com la T 54

saquejada en un moment proper a l’excavació (Tarradell, Hernández-Gasch 1998:

130).

La UE 3 cobreix la UE 4, un nivell de rebliment, probablement de formació antròpica,

que es distingeix no per les seves característiques sedimentàries, sinó per l’horitzó que

marquen les lloses planes caigudes o dipositades. Aquestes lloses pertanyen a l’estrat

superior, les quals en el moment de disposar-se necessàriament ho feren sobre un nivell

preexistent. La UE 3 està també damunt un nivell (UE 8, o més exactament del retall

que l’afectà -UE 19) que conté les úniques restes humanes recuperades. Es tracta

d’una deposició molt probablement primària, de la qual en resten principalment uns

2 Un altre exemplar, també sense fosses, s’ha documentat a la campanya de 2012 (T 124). 3 A l’excavació de l’any 2012 es va recol·locar una llosa de T 67, que fins aleshores era aguantada per un puntal, de manera que es va poder excavar l’espai a l’est de l’estructura UE 6 on aquest puntal descansava. La troballa d’un enterrament, col·locat en la posició encongida usual, permet interpretar que la capçalera de T 123a va servir també com a mur de tancament d’una altra sepultura d’aprofitament de l’espai (T 127) entre T 66 i T 67 (vid. Hernández-Gasch et al. -inèdit).


Memòria [p.14]

quants ossos llargs i un crani, en molt mal estat de conservació, tot i que existeixen

també algunes restes disperses, com ara dents, un metacarp i restes de coxal.

Aquestes restes podrien correspondre a un mateix individu d’edat adulta, de sexe

indeterminable (com. pers. Cristina Rihuete). La disposició del crani, fèmur, húmer i radi

és coherent amb una posició encongida del cadàver, per la qual cosa és força segur

que es tracta d’una inhumació primària. L’individu va ser parcialment col·locat sobre

una llosa plana. A posteriori, puig que bona part de l’esquelet ha desaparegut, el

sediment i les restes degueren patir una remoció i va quedar finalment cobert per una

altra llosa. A una cota similar s’observaren d’altres lloses i pedres de mida petita, de

manera que en absència de diferències físiques quant a composició dels estrats, les UE

3 i 8 es poden distingir i representen dos moments separats en el temps per dues

accions més: la primera és la deposició intencional de la inhumació, a la que seguí, en

un moment indeterminat però segurament proper a les excavacions tarradellianes,

una segona que és l’excavació parcial del sediment (UE 19), que va provocar la

desaparició de bona part de l’esquelet (i probablement de la tomba d’aprofitament

de l’espai T 123a). Finalment, el rebaix (UE 19) es va cobrir amb més arena i pedra (UE

3), procedents segurament de la pròpia activitat espoliadora.

La troballa a poca distància d’un vaset cilíndric similar al tipus IV B de Pons

correspondria a l’únic objecte d’acompanyament de què es té constància en relació

a aquest enterrament.

Per la banda est del sector 1, a la UE 4 si va localitzar un cau de rata recent, ja que

s’havia preservat buit, llevat de la presència d’uns plàstics, entre els quals una bossa

d’un aperitiu. La qüestió realment interessant és que el rosegador va penetrar a través

de la fossa S de T 67. En efecte, s’ha pogut observar com les dues fosses de T 67

ultrapassen els límits de la sepultura, per la qual cosa la fossa N (UE 13) va ser reblerta

per arena i pedra de mida petita (UE 18), mentre que la fossa S va ser omplerta per

arena, que no s’ha pogut distingir de la UE 4. El reble per l’interior de la tomba és

clarament visible i està parcialment format per pedres del parament intern. Per salvar

el buit que havia produït les dues rases, es van col·locar a la base del parament extern

algunes lloses planes que regularitzen el nivell. Al damunt s’hi van situar els magnífics

carreus de T 67.

Aquest fet no només denota una previsió errònia quant a l’excavació de les fosses

paral·leles, sinó que permet documentar que la primera activitat constructiva en


Memòria [p.15]

relació a una sepultura, de banda de la neteja de la superfície fins a cercar la roca de

base (UE 20), era la realització de les dues rasses. Amb anterioritat s’havia pogut

determinar que aquesta activitat era anterior a la construcció de les parets respecte

de les tombes 22, 32, 35 i 36, com sigui que s’endinsaven també per sota dels murs

(Hernández-Gasch 1998: 49).

En aquesta banda est del sector 1, la UE 4 se situa sobre un nivell tal vegada de

formació natural (UE 9), retallat per tres dels quadre costats (UE 11), probablement per

les neteges fins a la roca de base per tal de construir les tombes 20, 67 i segurament 66.

S’endinsa per sota un mur entre T 66 i 20. Essent tombes efectuades en moments

diferents, segurament es tracti de diversos retalls, la seqüència dels quals ara no és

directament observable, per la qual cosa reben un sol número d’unitat estratigràfica.

Aquest nivell se situa damunt un nivell de formació clarament natural producte de la

disgregació de la duna fòssil (UE 12).

Finalment per la banda sud, la UE 8 cobria un estrat arenós (UE 14) de color daurat,

amb grava i pedruscall, estèril de material arqueològic. Per la seva composició i pel fet

que s’adossi a les sepultures T 54, 70 i 71, sembla un reble antròpic. Per dessota un nivell

sorrenc de color gris (UE 15), de molt poca potència i sense materials, cobria

directament la roca de base (UE 20). Aquest nivell probablement es va formar amb

com a conseqüència de l'activitat constructiva, després d’efectuar la neteja fins a

roca per tal de construir les tombes.

D’altra banda, s’ha pogut documentar la fomentació de la tomba T 55 (UE 17),

formada per dues rengleres de lloses i blocs de mida petita (30x18x15 cm) i mitjana

(60x52x23; 40x28x16 cm) fins a tres filades, la qual sembla, atès que no s’ha excavat el

jaciment adjacent a l’esmentada fonamentació, que descansa damunt la UE 3.

Sector 2

Paral·lel al mur S de T 46 i situat entre aquesta tomba i els absis de T 55, 56 i 57, el sector

2 ha proporcionat una estratigrafia senzilla i poc potent.

Després d'enretirar un nivell de terra vegetal (UE 1) format i/o alterat amb posterioritat a

les excavacions dels anys seixanta (UE 10), s’ha excavat un nivell d'arena que contenia

grava i que era estèril de material arqueològic (UE 7), que tal vegada documenti un

moment d'inactivitat. Cobria un altre nivell (UE 16) que només ha pogut ser distingit per

relacions estratigràfiques respecte de les estructures circumdants. Així, mentre que la


Memòria [p.16]

UE 16 va ser formada amb anterioritat a la construcció de les tombes 55 i 56, les quals

s’assenten al seu damunt, la UE 7 s’entrega i és posterior a aquestes sepultures. No

sembla possible l’existència d’un retall en el sediment arenós, com sigui que aquest

sistema constructiu no ha estat mai documentat, a no ser per netejar fins a la

plataforma rocosa i assentar en ferm. Finalment, la UE 16 descansava damunt la roca

de base (UE 20) i s’adossava a la fonamentació de T 46, restaurada a la campanya de

2008. Malauradament no ha proporcionat materials arqueològics que haurien ofert, en

cas de tenir cronologia precisa, una data post quem per a aquesta sepultura.

L’escassetat de la sedimentació assenyala fins a quin punt aprofundiren les

excavacions antigues en aquesta zona.

9.2 Materials arqueològics

Els materials recuperats, tant les restes òssies humanes i de fauna com els objectes,

durant la campanya de 2010 a la necròpolis de Son Real són extraordinàriament

escassos, com és habitual en els espais entre tombes anteriorment excavats.

Quant a les restes humanes, s’ha recuperat un crani en molt mal estat de conservació i

restes d’ossos llargs també molt degradats sota un nivell de reble (UE 3), es tracta

d’una inhumació primària d’un individu adult d’una sepultura d’aprofitament de

l’espai inspirada en les micronavetes (T 123a), la qual va ser parcialment destruïda en

una època indeterminada, tot i que possiblement recent.

Pel que fa a la fauna terrestre, les restes escadusseres poden tenir el mateix origen,

mentre que, pel que fa a la malacofauna, poden acompanyar al sediment de matriu

sorrenca i no respondre, per tant, a una inclusió d’origen antròpic.

Les restes ceràmiques es redueixen a fragments de ceràmica de la segona edat del

ferro, amb desgreixant de calcita. El petit tassó cilíndric (n.i. DA12/12-8-18) acompanya

la inhumació esmentada. No s’ha detectat cap fragment a torn. Aquest vas cilíndric

(té parets rectes) de mida molt petit (diàmetre de vora: 63 mm), no té peu diferenciat,

presenta un fons lleugerament realçat i un botó en el terç superior a mode de topall o

simplement decoratiu. És similar a la forma IVB de Pons (inèdit). De fet, aquest subtipus

prové d’un únic exemplar localitzat al Museu Regional d’Artà entre el material de Son

Marí (n.i. 40) i està descrit com a vas ovoide globular de mida petita (Pons, inèdit: 27).

El context deposicional dels materials de Son Marí se situen, segons Guerrero, en el

primer quart del s. I a.n.e. (Guerrero 1983). Les seves dimensions petites i la manca de


Memòria [p.17]

repeu de l’exemplar de Son Real l’apropen també al vas TSB 9/90, localitzat al petit

assentament del Turó de Ses Beies (Camps, Vallespir 1998: fig. 94), si bé en aquest cas

es tracta més aviat d’un vas troncocònic de parets rectes. El context d’aparició en el

nivells d’abandonament de l’habitació 3, permet datar-lo també del primer quart del

s. I a.n.e. Vasos molt petits, considerats de fireta, han aparegut també a la veïna

necròpolis de s’Illa des Porros en els contextos tardans de les inhumacions en fossa del

sector sud-oest del cementiri (ca. s. II a.n.e.). Tanmateix, cal remarcar que cap

d’aquests exemplars presenta el botó descrit a l’espècimen de Son Real, ni té un perfil

tan marcadament cilíndric. Atesa la tipologia de T. 123a, que imita, com s’ha

esmentat, el tipus micronaveta, atès el fet que la sepultura se situa a tocar de

vertaderes micronavetes (llevat T 67 i 68) i atesa la manca de materials tardans

(relativament freqüents a la necròpolis), és possible situar, amb totes les reserves, T

123a, la seva inhumació i el propi tassonet n.i. DA12/12-8-18 a la segona fase del

cementiri (SR II), datada ca. s. VI-V a.n.e.

Finalment, els elements metàl·lics han estat encara més rars, apareixent només un

fragment de tija de ferro, de difícil atribució funcional i relativament freqüent a les

tombes de Son Real i a s’Illot des Porros. La seva troballa a un nivell probablement

alterat i aïllada indica que és producte d’una remoció del contingut d’alguna

sepultura, com la pròpia T 123a o T 54.


Memòria [p.18]

10. RESULTATS DE LES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ

A continuació s’exposen els resultats de la intervenció de restauració de cada tomba,

que recull la numeració que originàriament va donar Miquel Tarradell durant les

antigues campanyes d’excavació.

Tasques de consolidació realitzades durant la campanya de 2010.


Memòria [p.19]

T 47

Tomba molt tapada de sediment que durant aquesta campanya s’ha buidat i netejat.

S’ha tornat a col·locar i falcar una de les grans lloses de l’absis i s’han identificat

diverses lloses més de la coberta en espera de ser col·locades la propera campanya.

Planta de situació de la tomba 47 dins el jaciment.

INTERVENCIONS REALITZADES

• Buidatge i neteja del sediment terrós i dels blocs caiguts de l’interior de la

tomba.

• Identificació de les lloses que componen l’absis de la tomba.

• Reubicació i falcat en sec d’un dels grans blocs de l’absis.

Reubicació i falcat d’un dels blocs de l’absis de T 47.


Memòria [p.20]

Reubicació i falcat d’un dels blocs de l’absis de T 47.

Fotografia inicial de T 47.

Fotografia final de T 47.


Memòria [p.21]

T 52 i T 53

T 52

Aquesta sepultura, que actualment al Museu de Mallorca, conserva en el jaciment

només part de la filada inferior. Es tracta de diverses lloses de mida reduïda disposades

en una trajectòria absidal directament a sobre de la roca mare.

T 53

Es tracta de les restes d’un parament que pertanyen a una tomba (T 53) que estaria

adossada a la micronaveta 54 i a la 52 (actualment exposada al museu de Mallorca i

que va ser trasllada durant els anys seixanta a la Fundació Bryant d’Alcúdia).

La tomba només conserva part del parament, el qual es troba totalment esbaldregat.

La identificació dels elements constitutius originals ha estat pràcticament impossible en

tractar-se d’un parament de pedra petita molt erosionada. Per tant, s’ha realitzat un

sanejament dels murs fins a cota original conservada i posteriorment només s’ha refet

la filada superior a mode de filada de sacrifici per poder aplicar el morter.

Planta de situació de les tombes 52 (dalt) i 53 (baix) dins el jaciment.


T 52

• Neteja del sediment terrós i fixat de les lloses amb morter de calç.

T 53

• Identificació de les pedres que pertanyen al mur.


Memòria [p.22]

• Neteja de tot el sediment terrós de la zona.

• Consolidació de la darrera filada conservada aplicant a sobre una filada de

sacrifici amb morter de calç per impedir la caiguda de les filades inferiors que

són originals.

• Reposició d’una llosa que es troba en vertical adossada al parament extern de

la micronaveta 54. Aquesta llosa no és original però és similar a la que hi havia i

era indispensable per sustentar el mur muntat a sobre.

Fotografia anterior al procés de consolidació de T 52.


Fotografies de l’abans i el després del procés de consolidació de les dues tombes.

T 53

T 52


Memòria [p.23]

T 54

Es tracta d’una micronaveta bastant ben conservada a la que s’ha realitzat un cordó

de contenció de les lloses que formen la part superior de la coberta.

També s’ha realitzat una neteja en profunditat del sediment arenós del seu interior.



• Neteja del sediment arenós.

• Realització d’un cordó de morter de calç a les lloses que formen la part superior

de la coberta.

Fotografia anterior al procés de neteja i consolidació de T 54.


Memòria [p.24]

Fotografia posterior al procés de neteja i consolidació de T 54.

T 55

Estructura construïda aprofitant els paraments de les dues navetes adjacents que són

anteriors. Aquesta estructura es troba muntada a la part de l’absis sobre sediment

arenós. Està realitzada amb blocs de dimensions considerables. A l’interior s’ha trobat

una gran llosa que formaria part de la coberta i que ja fou identificada en el moment

de l’excavació. Ateses les grans dimensions de la llosa i atès el fet que no disposam de

documentació gràfica que ens indiqui el seu lloc d’origen s’ha tornat a deixar dins

l’estructura.

Aquesta tomba va ser consolidada en la part de l’absis durant els darrers anys de la

dècada dels seixanta aplicant petits punts de ciment mallorquí entre els blocs.



Memòria [p.25]


• Identificació de totes les lloses caigudes dins la tomba i que pertanyien a la

capçalera de l’estructura.

• Neteja de tot el sediment terrós de l’interior de la tomba.

• Consolidació de la capçalera amb els blocs anteriorment identificats emprant

a tal fi un morter de calç.

• Consolidació estructural dels fonaments de la zona de l’absis fins a roca mare.

Fotografia prèvia al procés de consolidació de T 55.

Fotografia posterior al procés de consolidació de T 55.


Memòria [p.26]

Manca de fonamentació fins a roca de base a la zona de l’absis de T 55.

Fonaments de la zona de l’absis de T 55 realitzats fins a roca de base.

T 65

Es tracta del parament situat a l’extrem oest de la tomba que es trobava reposant

sobre sediment terrós. Consisteix en diverses filades de blocs tallats en forma

semilenticular que havien col·lapsat a causa de la manca de fonaments.

Aquest mur es troba adossat a l’absis una micronaveta on es pot apreciar el retall

practicat per encaixar-hi els blocs.


Memòria [p.27]



• Desmuntatge controlat de les filades de blocs.

• Sanejat del mur.

• Realització d’un fonament fins a roca mare amb morter de calç i maresos de

rebuig de les terreres.

• Remuntatge dels blocs de les filades superiors.

• Fixat dels blocs superiors amb morter de calç.



Memòria [p.28]


T 66

Es tracta d’una tomba de forma quadrangular que presenta la filada superior

realitzada amb grans lloses més o menys escairades i molt erosionades atesa la

disgregació molt activa del marès.

A la seva banda interior es conserva part d’un folre original o, si més no, un petit pilar

que sustentaria les lloses superiors del parament oest de la tomba. Actualment, és

indispensable reforçar aquest folre per tal de sustentar els blocs de les filades superiors,

ja que no es recolzen sobre cap estructura sòlida.



Memòria [p.29]

Fotografia de l’arxiu Tarradell on es pot apreciar el pilar o restes del folre que donaria

solidesa i sustentaria les filades superiors realitzades amb grans blocs de T 66.


• Neteja de la tomba de la terra superficial i vegetació.

• Realització del folre interior del parament oest de l’estructura muntat amb

morter de calç i emprant maresos de rebuig de les terreres.

• Consolidació estàtica dels grans blocs amb morter de calç i falcats per evitar

que basculin.



Memòria [p.30]


Estat del folre intern de T 66 amb anterioritat al procés de consolidació.

Detall del folre intern realitzat per a sustentar les lloses de les filades superiors de T 66.


Memòria [p.31]

T 72

Tomba quadrangular que comparteix el parament sud amb la micronaveta 71 a la

qual es troba adossada.

Aquesta tomba va ser netejada i consolidada d’urgència l’any 2000. En aquells

moments es van identificar algunes de les lloses de l’absis i es va posar un puntal de

fusta per evitar que una de les lloses de la coberta caigués.

El seu parament est es troba en molt mal estat de conservació, atès l’avançat procés

de disgregació dels blocs. Això ha fet que les filades superiors no s’assentin damunt

cap element sòlid.

La gran llosa que travessa la tomba a l’absis es troba figurada i amenaça col·lapse en

qualsevol moment. Aquest fet es veu agreujat per la quantitat de pes de les lloses que

hi reposen.

A l’interior de la tomba s’ha trobat una gran llosa quadrada que forma part de la

coberta. Durant aquesta intervenció, per manca de mitjans per extreure-la s’ha deixat

recolzada a l’interior, però amb la previsió de tornar-la a col·locar al seu lloc d’origen

en un futur proper. Enguany i en previsió de poder finalitzar definitivament la

restauració de la tomba, s’ha deixat assegurada amb puntals de fusta per evitar

qualsevulla desgràcia.



• Neteja de la tomba del sediment terrós i de la vegetació


Memòria [p.32]

• Identificació dels blocs caiguts a l’interior de la tomba. D’aquesta manera

s’han tornat a reubicar tres lloses que formen part de l’absis i s’ha deixat

recolzada a l’interior una gran llosa que forma part de la coberta a l’espera de

la seva reposició.

• Realització d’un folre al parament nord per tal d’evitar l’erosió del parament

original i sustentar millor les lloses de coberta. S’ha realitzat amb morter de calç i

maresos de rebuig de les terreres.

• Consolidació amb morter de calç de les lloses identificades.

• Apuntalat provisional de les lloses de l’absis per tal d’evitar el seu col·lapse.

La fletxa vermella indica la gran llosa de l’absis de T 72 que es trobava fisurada i

amenaçava col·lapse. La fletxa blanca indica el folre realitzat al parament nord.



Memòria [p.33]



Memòria [p.34]

11. CONCLUSIONS

La intervenció arqueològica a la necròpolis de Son Real de l’any 2010 ha permès

avançar en la recuperació monumental del jaciment i en el coneixement que en

tenim.

A nivell de restauració s’ha intervingut en diferent mesura en 8 estructures que són

exemples típics de la problemàtica de conservació que presenta el jaciment. Gràcies

a l’arxiu fotogràfic Tarradell ha estat possible reconèixer els blocs i lloses caiguts,

recuperar-los i restituir-los, tornant les tombes a l’estat que presentaven en el moment

del seu descobriment. També s’ha dut a terme la consolidació de crestes i la restitució

o construcció de fonaments, en cas que fos absolutament necessari.

A nivell d’excavació, la intervenció ha permès deixar al descobert paraments que

estaven pràcticament amagats, amb les repercussions que té aquest fet de cara a la

musealització del jaciment i recuperar informacions que resumim a continuació.

D’una banda, la intervenció ha permès documentar un fet que excepcionalment

havia estat observat per Miquel Tarradell, com ara és que algunes tombes mostren

clarament que les fosses que contenen van ser realitzades amb anterioritat a la

construcció dels paraments de l’estructura. És a dir, la construcció d’una nova

sepultura o, si més no d’algunes, s’inicià amb la neteja dels sediments fins atènyer la

plataforma rocosa i amb l’excavació de dues fosses paral·leles. Encara que no hi ha

evidència arqueològica al respecte és de suposar que aquest acte constructiu

s’acompanyaria d’algun ritual. Tal vegada, això expliqui que moltes apareguessin

buides en el moment de la seva excavació, ja que en el lapse de temps entre la

construcció i el primer ús es pogueren reblir.

D’altra banda, l’excavació ha documentat el que probablement s’hagi d’interpretar

com a restes de d’espolis o excavacions precedents. En aquest sentit sembla que es

poden interpretar els blocs i lloses localitzats en l’espai central del sector 1 excavat.

Que l’acumulació de pedra no és un enderroc ho demostra el fet que entremig

d’aquests blocs s’hi hagin trobat les restes del que en principi es va interpretar com a

una deposició secundària (bàsicament un crani i alguns ossos llargs, tots els quals en

molt mal estat de conservació) els quals procedirien de la neteja d’alguna sepultura

presumiblement en el moment d’efectuar una nova inhumació. Aquestes restes

esquelètiques s’acompanyaven d’un tassonet sencer de ceràmica a mà. L’anàlisi que


Memòria [p.35]

de les pròpies restes i de la documentació arqueològica en va fer Cristina Rihuete

(com. pers. 2011) ha permès precisar que moltes de les restes, sinó totes, podrien

pertànyer a un mateix individu adult de sexe indeterminable i que la posició del crani,

de l’húmer, del fèmur i del radi són coherents amb una posició flexionada del cadàver.

Això ens porta a considerar finalment que es tracta d’una inhumació primària i a

intepretar el mur corb UE 6 com a capçalera d’una tomba d’aprofitament de l’espai

inspirada en el tipus micronaveta(T 123a). El mur de tanca de la sepultura va

desaparèixer, tal vegada per una excavació efectuada en un moment indeterminat,

però no corresponent ni posterior a l’excavació de Miquel Tarradell, atès que el nivell

superficial contemporani és perfectament distingible. Aquesta excavació degué

provocar també l’extracció de part de l’esquelet. Com a conseqüència només amb

posterioritat a remoció de terres es va abocar el sediment i les lloses que cobrien les

restes encara in situ. La desaparició de mur en tombes de poca entitat com la que ens

ocupa s’ha pogut comprovar en intervencions anteriors (cf. T 122 i 123) (Hernández-

Gasch, Ramis 2010).

Finalment, volem destacar que any rera any es constata un increment del nombre de

visitants a la necròpolis, per la qual cosa esdevé urgent acabar amb la consolidació,

excavació i musealització, és a dir, l’adequació per a la visita, del jaciment per motius

de seguretat dels propis visitants, de les restes descobertes i pel seu aprofitament

social.


Memòria [p.36]

12. PERSPECTIVES DE FUTUR

La proposta present és el resultat de l’experiència dels membres de l’equip de treball

que actualment fa feina a Son Real, alguns dels quals compten amb quinze anys de

feina damunt dels jaciments de la zona, en concret, a la pròpia necròpolis de Son Real

de la Punta dels Fenicis, a la desapareguda necròpolis de l’Illot dels Porros i als

santuaris de la Punta des Patró.

Per tal d’arribar a l’objectiu final de convertir la necròpolis de Son Real en un jaciment

musealitzat que sigui interpretable i adequat per a la visita, integrant-se en una xarxa

de jaciments musealitzats, que tinguin com a nucli vertebrador l’actual Centre

d’Interpretació situat a les cases de possessió de Son Real, proposem les següents

mesures i actuacions:

1. Intervencions arqueològiques

• Enretirada de les terreres de l’excavació dels anys seixanta que

dificulten la visió del jaciment quan el visitant s’hi apropa des de terra i

que amb tota probabilitat encara amaguen alguna tomba intacta per

excavar.

• Realització de rases pel contorn immediat per descartar la presència de

jaciment arqueològic.

• Excavació arqueològica de les noves tombes que es localitzin.

• Excavació arqueològica, tal i com s’ha anat fent des del 1998, dels

espais entre tombes. De banda de localitzar nous enterraments,

materials i proporcionar dades sobre la tècnica i el moment de

construcció de les sepultures, aporta una vista del conjunt funerari

notablement més monumental, en guanyar alçada tots els paraments,

que “recreixen” respecte del que s’observa a l’actualitat.

• Consolidació de les estructures excavades fins a l’actualitat i de les

noves tombes que es localitzin, segons els criteris i procediments emprats

per l’equip de restauració de Son Real i que es recullen en el present

informe. Excepcionalment, algunes sepultures han estat pràcticament

desmuntades en el lapse de temps transcorregut des de la seva


Memòria [p.37]

excavació fins a l’actualitat. La documentació fotogràfica disponible i

el fet que les pedres que les formaven romanguin a les proximitats fa

possible el remuntatge de dites tombes.

• Consolidació dels materials que es troben a l’antiga Fundació Bryant

d’Alcúdia, amb el propòsit que poguessin ser dipositats en les

instal·lacions de la finca pública de Son Real,4 per a la qual cosa

aquestes haurien de gaudir de les condicions que contempla la

legislació vigent.

2. Actuacions d’enginyeria per tal de minimitzar o suavitzar l’impacte de les ones

damunt el monument (tipus dic submarí o altres a determinar per tècnics

competents).

3. Musealització

• Senyalització d’itineraris per al recorregut entre tombes. A partir de

petites barreres físiques, graves en terra de diferents colors, o d’altres.

• Construcció d’una o dues petites torretes de fusta o alumini amb poc

impacte visual però que proporcionin una visió “aèria” del jaciment.

Aquesta mesura i l’anterior, junt a l’alçada guanyada per a les

estructures, atesa l’excavació del sediment circumdant, minimitzarien la

possibilitat que el públic visitant circulés per damunt dels murs. En aquest

sentit, es desaconsella una mesura protectora com és el tancament de

la necròpolis –que d’altra banda no evitaria els actes vandàlics- i es

recomana aquesta mesura més proactiva.

4. Senyalèctica. Panells i retolació que aporti informació sobre les estructures, fins i

tot de manera tematitzada (p.e.: “La tomba del guerrer” o “La tomba

desapareguda”, és a dir, la que es troba a l’actualitat al Museu de Mallorca).

5. Publicació dels resultats de les excavacions arqueològiques en curs i dels

treballs de restauració tant a nivell especialitzat com de divulgació, tal i com

s’ha anat fent amb les intervencions prèvies, dels anys seixanta fins a l’any 2008.

6. Manteniment. La gestió del jaciment ha d’incorporar aquest punts tant

important en l’àmbit de:

4 A l’actualitat (2012) aquests materials es troben en els magatzems del Museu de Mallorca.


Memòria [p.38]

• Neteja periòdica de deixalles i d’herbes.

• Consolidació d’elements que es vagin degradant i manteniment dels

morters de calç.

• Substitució de senyalèctica.

Aquestes són les mesures que amb caràcter general considerem necessàries.

Tanmateix les actuacions concretes que es proposen, sobretot les que s’escapen

estrictament de l’àmbit de l’excavació i investigació arqueològica i de la restauració,

són suggeriments que han de comptar amb el concurs necessari d’experts en d’altres

matèries.


Memòria [p.39]

13. BIBLIOGRAFIA

Aramburu-Zabala, J., Hernández-Gasch, J. (coord.) 2005: Memoria de las

excavaciones arqueológicas en el poblado talayótico de Ses Païsses (Artà –Mallorca).

Campañas 1999-2000. Estudio de los materiales de las campañas de la misión hipano-

italiana 1959-1963, http://www.arqueobalear.es/articulos/Excavaciones_SP99-00.pdf

[Data de consulta: 01-01-13].

Camps, J., Vallespir, A. 1998: Excavacions a Santa Ponça. Mallorca. El Turó de les

Abelles, Consell de Mallorca, Palma.

Castrillo, M., Sanmartí, J., Hernández-Gasch, J., Salas, M. (inèdit): Informe preliminar

sobre els treballs d’excavació arqueològica duts a terme a la Necròpolis de la Punta

des Fenicis (Son Real, Santa Margalida) en la campanya de 2002.

Guerrero, V.M. 1983: "El santuario talayótico de "Son Marí" (Mallorca)", Bolletí de la

Societat Arqueològica Luliana, XXXIX (837), Palma, p. 293-336.

Hernández-Gasch, J. 1998: Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. II:

Estudio arqueológico y análisis social. Barcelona, 243 p.

Hernández-Gasch, J. 2000a: ”Son Real, parc arqueològic de Mallorca”, Talayots.com,

http://perso.wanadoo.es/chanches/portal/firma/parc.htm [Data de consulta: 01-01-

13].

Hernández-Gasch, J. 2000b: ”Son Real, una visita a la prehistòria mallorquina”, en

Itineraris des de Can Picafort. Santa Margalida.

Hernández-Gasch, J. Aramburu-Zabala, J., 2005: ”Murallas de la edad del hierro en la

cultura talayótica. El recinto fortificado de Ses Païsses (Artà, Mallorca)”, Trabajos de

Prehistoria, 62 (2), Madrid, p. 125-150.

Hernández-Gasch, J. Munar Grimalt, M., Burgaya Martínez, B., Cardona López, F.

(inèdit): Informe preliminar de la intervenció arqueològica a la necròpolis de Son Real

(cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca), codi del M.M.

DA12/12, del 2 al 27 de Juliol de 2012.

Hernández-Gasch, J., Nadal, J., Malgosa A., Alesán, A., Juan, J. 2003: ”Economic

Strategies and Limited Resources in the Balearic Insular Ecosystem: The Myth of an


Memòria [p.40]

Indigenous Animal Farming Society in the First Millennium BC”, a W.H. Waldren, Deia

Conference of Prehistory: World Islands in Prehistory. International Insular Investigations

(V: Deia: 2001). Oxford: British Archaeological Reports (Western Mediterranean Series),

p. 275-291.

Hernández-Gasch, J., Ramis Bernad, D. 2010: “Economia funerària de l’edat del ferro

de les Illes Balears. L’ús diacrònic del sacrifici de bòvids en el santuari i les necròpolis de

l’àrea de Son Real (Mallorca)”, Saguntum, 42. València, p. 71-86.

Hernández-Gasch, J., Ramis Bernad, D., Munar Grimalt, M., Burgaya Martínez, B. 2010:

“Necròpolis de Son Real (Cementiri de la punta dels Fenicis), Santa Margalida,

Mallorca”, MPC08, Memòria del Patrimoni Cultural. Intervencions autoritzades pel

Consell de Mallorca. Cd.

Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., 1999: ”El santuari de Sa Punta des Patró a l’àrea

cultual de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Avenç de resultats”, Mayurqa, 25,

Palma, p. 113-138.

Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., 2003: ”El santuari talaiòtic de Sa Punta des Patró

(Santa Margalida, Mallorca)”, Tribuna d’arqueologia 2000. Barcelona, p. 85-97.

Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Malgosa A., Alesán, A. 1998: ”La necròpolis

talaiòtica de S’Illot des Porros”, Pyrenae, 29. Barcelona, p. 69-95.

Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Velaza, J., 2002 ”El bol púnico esgrafiado con

epígrafe latino del santuario talayótico de Sa Punta des Patró (Mallorca)”, Sylloge

Epigraphica Barcinonensis, 4. Barcelona, p. 57-66.

Piga, G., Hernández-Gasch, J., Malgosa, A., Enzo, S. 2008: “La coexistencia de la

inhumación y la incineración en la Mallorca protohistórica: Los ritos funerarios en la

necrópolis de S’Illot des Porros”, Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae. An International

Journal of Archaeology, Pisa-Roma, p. 133-149.

Piga, G., Hernandez-Gasch, J., Malgosa, A., Ganadu, M.L., Enzo, S. 2010: “Cremation

practices coexisting at the S’Illot des Porros Necropolis during the Second Iron Age in

the Balearic Islands (Spain)”,HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 61, p. 440–

452.


Memòria [p.41]

Plantalamor, Ll.; Marquès, J.; Ramis, D.; Moll Pelegrí, I., Villalonga, S. 2004: Son Real:

Santa Margalida (Mallorca): informe de l’excavació arqueològica al sepulcre

megalític. Menorca: Treballs del Museu de Menorca, 27.

Pons, G. (inèdit): Estudi de les ceràmiques indígenes del període talaiòtic final, Memòria

de Llicenciatura llegida la Universitat de les Illes Balears, Palma, 1985.

Ramis, D., Munar, M. (inèdit): Projecte d’intervenció arqueològica i de consolidació de

la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). Any 2010.

Sanmartí, J., Hernández-Gasch, J, Salas, M. 2002: “El comerç protohistòric al nord de

l’illa de Mallorca”, Cypsela, 14. Girona, p. 107-124.

Tarradell, M., 1964: “La necrópolis de Son Real y la Illa dels Porros (Mallorca)”,

Excavaciones Arqueológicas en España, 24, Madrid, p. 3–31.

Tarradell, M., Hernández-Gasch, J. 1998: Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del

hierro. I: Catálogo e inventarios. Barcelona, 223 p.

SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real

Santa Margalida, Mallorca

Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 1. Estat previ del jaciment amb anterioritat a la intervenció de 2010.

FOTO 2. Estat previ del jaciment amb anterioritat a la intervenció de 2010.

FOTO 3. Tasques de desherbatge.

FOTO 4. Neteja de la tomba 47, a l’interior de la qual s’hi trobava abocat algun gran bloc.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 5. Treballs de restauració.

FOTO 6. Treballs d’excavació.

FOTO 7. La intervenció com a atractiu dels nombrosos visitants a la necròpolis.

FOTO 8. Apuntalament d’estructures .



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 9. Sector 1, UE 1.

FOTO 10. Secor 1. Punxó de ferro de la UE 2.

FOTO 11. Sector 1, UE 3.Abocament de blocs i lloses.

FOTO 12. Sector 1, UE 4. Al fons, micronaveta 20



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 13. Sector 1, UE 5. Cau de rata a través de la fossa sud de T 67. Plàstic trobat a l’interior

del cau.

FOTO 14. Sector 1, UE 6. Capçalera de la tomba d’aprofitament de l’espai T 123a.

FOTO 15. Sector 1, estructura UE 6. Capçalera de la tomba d’aprofitament de l’espai T 123a

FOTO 16. Sector 1, estrat UE 9 i retall UE 11.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 17. Sector 1, retall UE 11, efectuat en relació fonamentació micronaveta T 20 .

FOTO 18. Sector 1, UE 8. Restes òssies humanes en deposició primària i tassonet cilíndric (encerclat) a T 123a.

FOTO 19. Sector 1, UE 8. Restes humanes en deposició primària, numerades segons s’han extret.

FOTO 20. Sector 1, UE 8. Lloses sota la inhumació.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 21. Sector 1, UE 15 i fonaments de les sepultures T. 70 i 71.

FOTO 22. Sector 1, UE 20 (roca de base) damunt de la qual s’assenten els fonaments de les sepultures T. 70 i 71.

FOTO 23. Sector 1, UE 12 i retalls de les fosses de T 67. La fossa nord (fletxa de l’esquerra) reblerta per UE 18.

FOTO 24. Sector 1, UE 17, fonament de T 55.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 25. Sector 2, UE 7.

FOTO 26. Sector 2, UE 12 i fonament de la micronaveta T 46.

FOTO 27. Sector 2, UE 12 i, per dessota T. 56, UE 16.

FOTO 28. Sector 2, UE 16 per sota els fonaments de T 55 i 56.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

FOTO 29. T 47 un cop neta.

FOTO 30. Neteja de T 79.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA

40@=

2A

2

40?=

40?B

40?@40??

40?>

40==

40=? 4078

40=>

40>840>9

40>7

40@>

40>C

DA

D

40?7

40E9

!"#$%&'!(&)

;

!*+,-%(&./01*/(!0,*2&

3/2!420#2,52&.1267898

1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(

%.123'$.1&/'4)$*.%

%&2!.#*4,.2)56.*7.'-)*)$.6@

/)07#$/')H0.I.7/'&/&78.0&J'%)''/)00&#*/

C F'D

!"#$%&'!(&)

!

!*+,-%(&./01*/(!0,*2&

3/2!420#2,52&.1267898

1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(

%.123'$.1&/'4)$*.%

%&2!.#*4,.2)56.*7)/'.0#7.%)/8)'9':7';!<=:'>)/?@A

'8)'B'>%$)7.A

C ;'D

:;@E!

:;@B!:;@E9 :;@B<

40=>

40>8

40>9

40?@

40==

:!@C;

:;@FB

:;@E;

:;@9<

:!@C<:;@9C

:;@E!

!

40=>

40>8

40>9

40?@

40==

:;@EC:;@EG

:!@C< :;@E!

:!@C<:;@EG

:;@BG

:;@E<

:!@C<

:;@EF

:;@EB

:;@E9

:;@E9

!

>2KLMNOMKP2Q'!CCBA

!"#$%&'!(&)

<

!*+,-%(&./01*/(!0,*2&

3/2!420#2,52&.1267898

1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(

%.123'$.1&/'4)$*.%

%&2!.#*4,.2)56.*7)/'.0#7.%)/

7'F<'>)/?@A'8)';G'>7'FFA''>%$)7.A

C ;'D

!

40?7 40?B

:;@F<

:!@C9

:;@;R

:;@RC

:;@EC

:;@R;:!@;!

:;@9<

:;@GF

:!@!!

:;@G!

40?=

40??

!"#$%&'!(&)

!

!*+,-%(&./01*/(!0,*2&

3/2!420#2,52&.1267898

1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(

%.123'$.1&/'4)$*.%

%&2!.#*4,.2)/)00&#*/'.5.6'2'4546 7 8'9

4078

:)'8 :)'8

:)'; :)'; :)';:)'< :)'<

:)'! :)'=:)'8!

:)'8>:)'>:)'8;

*#')?0@

:)'87

:)'A

:)'8B

:)';7

:)'8:)'B

:)'8A:)'8;

:)';7

58C>

5;C>

5;'9

58C>

5;C>

5;'9

.6.

464

:)'8D :)'8D

:)''':E2FGF'HIFJGF2KJLM2NG'IHO29HEFLJ2G

:) :)'HIFJPNFPJGQ

:)''':E2FGF'HIFJGF2KJLM2NG'EHKGF2RG

&&*5*!12



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 4. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 01TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL. SorrencaCOMPOSICIÓ ORG. VegetalCOMPACTACIÓ Mitjana COLOR Marró foscINCLUSIONS (-10%) Pedra de mida petita i mitjanaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS

FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ

DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET

Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.

ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.

OBSERVACIONSMATERIALS

TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES

Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ

ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 10, 6

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Nivell superficial format amb posterioritat a les excavacions dels anys seixantes

CRONOL. Segona meitat s. XX

PLANTESSECCIO Sí NOM

DATA

MOSTRES

TALLAT PER

JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida

FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 02TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL. SorrencaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR ataronjatINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS





OBSERVACIONSMATERIALS Pràcticament estèril (tret d'un útil de ferro, algun fr.cer. i malacofauna)



ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 3

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T 66, 67, 54, 70, 71, 65

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Reble de gènesi indeterminada

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER 10


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) Picadís, fragments de mida petita i mitjana i lloses (37x26x5 cmDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS Pedra en el centre del sector ( no prop de les parets). A la base








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 4, 19, (3)

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T 66, 67, 54, 70, 71

IGUAL A

COBERT PER 2, 17?

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Interpretat inicialment com a horitzó constructiu format per material de rebuig. Es tracta segurament del subproducte d'una excavació (espoli)

CRONOL. s. XX


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) GravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 9

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T 65, 66, 67, 54, 70, 71

IGUAL A

COBERT PER 3, 8?

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Nivell de rebliment, probablement de formació antròpica.

CRONOL. Indeterminada


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 05TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA 4

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Cau de rata. Hi ha aparegut plàstics tipus bossa d'snacks. Prové de la fossa sud de T.67

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 06TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ MurFET/ESTRUC. T 123a


FORMA PLANTA En secció de cercle, qu FORMA SECCIÓ Aparentment troncopirami

DIMESIONS 0,75 x 0.50 mBASE OBSERVACIONS PARET




TIPUS ESTRUCTURA MurMATERIAL CONSTR. Blocs i sobretot lloses de mida mitjana (40x20x12; 47x32x7 cm) i petiTIPUS D'OBRA Paret secaALTRES DADES TÈCNIQUES 5 filades


ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T. 66, 67 i 70

IGUAL A

COBERT PER 1

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Mur adossat a tres sepultures que configura la capçalera d'una possible tomba absidal (micronaveta). En relació a la inhumació SR 2010/1

CRONOL. SR II / ca. S. V a.n.e.

PLANTES SíSECCIO Sí NOM

DATA

MOSTRES

TALLAT PER 10?


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) Picadís de marèsDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS



Z SUP Z INF 2,13 POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.


OBSERVACIONSMATERIALS Estèril (patella: inclusió natural?)



ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 16

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Reble de gènesi indeterminada, que tal vegada documenti un moment d'inactivitat.

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER 10


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR MarróINCLUSIONS (-10%) Lloses planes de mida mitjana i petitaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS





OBSERVACIONSMATERIALS Tassonet cilíndric sencer


Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC. SensePOSICIÓ

ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM. Restes humanes seleccionades i dipositades en un feix, parcialment col·

COBREIX 14

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T. 54, 70, 71

IGUAL A

COBERT PER (3)

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Deposició primària d'una inhumació (en molt mal estat de conservació), del que resten crani, fèmur, húmer i radi coherents amb una posició encongida i pertanyents a un individu adult. Altres restes disperses (dents, metacarpi i restes de coxal).

CRONOL. SR II / ca. S. V a.n.e.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER 19


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) GravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER 4

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Nivell tal vegada de formació natural.

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER 11


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 10TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.









ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA 2, 7

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Retall efectuat per les excavacions antigues afectant els nivells prehistòrics, damunt el qual es forma la UE 1.

CRONOL. Anys seixanta del s. XX


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 11TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.









ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA 9

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Retall antròpic tal vegada en relació a la construcció de les tombes SR 20, 66 i 67

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 12TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL. Matriu arenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR vermellósINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Producte possiblement de la disgregació de la duna fòssil

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 13TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC. Fossa N de









ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA 20

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER 18

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Retall de la fossa N de T 67

CRONOL. SR I (s. VII-VI a.n.e.)


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) grava i pedruscall abundantDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS





OBSERVACIONSMATERIALS Sense materials



ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 15

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T. 54, 70, 71

IGUAL A

COBERT PER 8

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Nivell de reble contra les estructures circumdants

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR grisINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS





OBSERVACIONSMATERIALS Sense materials



ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 20

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER 14

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Nivell probablement format amb com a conseqüència de l'activitat constructiva.

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) grava i pedra de mida petitaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS Idèntica a UE9, però format amb anterioritat a T.55 i 56








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA T. 46

IGUAL A

COBERT PER 7, T. 55 i 56

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Reble efectuat amb posterioritat a la construcció de T 46 i amb anterioritat a la construcció de T. 55 i 56.

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 17TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ FonamentFET/ESTRUC. T 55







TIPUS ESTRUCTURA FonamentMATERIAL CONSTR. Pedra de mida mitjana (60x52x23; 40x28x16 cm) i petita (30x18x15 TIPUS D'OBRA En secALTRES DADES TÈCNIQUES 3 filades


ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX 3

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Fonamentació del mur de façana de T 55

CRONOL.

PLANTES SíSECCIO Sí NOM

DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.


COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Mitjana COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) pedra de mida petita i gravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX 13

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Reble de la fossa N de T. 67 (per l'exterior de la tomba)

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 19TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC. T 123a









ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA 8

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER 3

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Espoli possiblement ocorregut en un moment proper a l'excavació (com succeix amb T54) que va afectar T 123a i la inhumació SR2010-1

CRONOL. s. XX


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.

CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 20TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ GeològicFET/ESTRUC.

COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Alta COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS








ORIENTACIÓCONSERV.

ALTRES ELEM.

COBREIX

FARCEIX

TALLA

S'ADOSSA

IGUAL A

COBERT PER

FARCIT PER

SE LI ADOSSA

COMPARABLE

INTERPRET. Plataforma de la duna fòssil. Nivell geològic.

CRONOL.


DATA

MOSTRES

TALLAT PER


FOTO Sí

ANY 2010

cmm s.n.m.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 5. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

SRIntervenció arqueològica

Necròpolis de Son Real


Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ABREVIACIONS DEL CAMP CLASSE

COMUNES DE SEGONA EDAT DEL FERRO

CERMA Ceràmica a mà

VAS CILIND. Vas cilíndric

ALTRES ELEMENTS (EL)

ELMET Elements metall

FAUNA I RESTES HUMANES

FAUNM Fauna marina

FAUNT Fauna terrestre

HUMAN Restes humanes

INVENTARI DE MATERIALS: Codi del Museu de Mallorca: DA10/12

Núm. Classe Forma Tipus NR

Intervenció arqueològica a la Necròpolis de Son Real - Santa Margalida Campanya de 2010

UE ObservacionsNMI

1 CERMA INFORME INDETERMIN Desgreixant calcita1 1 8

9 FAUNM COPINYA Cerithium vulgatum1 1 1



12 FAUNM COPINYA Monodonta Turbinata1 1 1


14 FAUNM COPINYA Patella aspera1 1 1


16 FAUNM COPINYA Arca Noae1 1 1

17 FAUNM COPINYA Conus mediterraneus1 1 1

4 FAUNT FÈMUR Dret. Conill adult1 1

5 FAUNT HÚMER Dret. Caprí domèstic neonat1 1

6 FAUNT MAXILAR Esquerra. Caprí domèstic.1 1

7 FAUNT VÈRTEBRA Apofisi neural. Caprí1 1

8 FAUNT DENT INDETERMIN1 1

2 HUMAN FÈMUR Proximal1 1 1

3 HUMAN FALANGE Distal I dreta1 0 1


7 ELMET PUNXÓ Ferro2 1 1

2 FAUNM COPINYA Spondylus Gaederopus2 1 1

3 FAUNM COPINYA Thais Haemastoma2 1 1

4 FAUNM COPINYA Acanthocardia Tuberculata2 1 1

5 FAUNM COPINYA Acanthocardia Tuberculata2 1 1



Inventari de materials - pàgina 1 de 2

Núm. Classe Forma Tipus NR

Intervenció arqueològica a la Necròpolis de Son Real - Santa Margalida Campanya de 2010

UE ObservacionsNMI




18 CERMA VAS CILIND. IVB (Pons 2Conserva un botó cilíndric insert a modus de suport. Similar a vas TSB 9/90 i Sma-408 1 1

1 HUMAN CRANI Adult. Posició flexionada coherent en relació húmer, fèmur i radi.8 1 12

2 HUMAN HÚMER Dret. Mateix individu que n.i. 8, gràcil8 0 2

3 HUMAN INDETERMIN Os llarg avantbraç, possiblement cúbit.8 0 6

4 HUMAN COXAL8 0 5

5 HUMAN METACARPI8 0 1

6 HUMAN FÈMUR Dret8 0 1

7 HUMAN FÈMURPossiblement esquerra. No es pot saber si és el contralateral del mateix individu que n.i.68 0 1

8 HUMAN HÚMER Esquerra. Mateix individu que n.i. 2, gràcil8 0 2

9 HUMAN TÍBIA Lateralitat indeterminada8 0 1

10 HUMAN INDETERMIN Os llarg8 0 5

12 HUMAN RADI Aparegut en excavar el crani, coherent amb posició flexionada8 0 1

13 HUMAN COXAL8 0 5

14 HUMAN DENT 1M Inferior dret. + 35 a, per desgast dentari8 0 1

15 HUMAN DENT 2M Inferior dret. + 35 a, per desgast dentari8 0 1

16 HUMAN INCISSIU Superior dret8 0

17 HUMAN INFORME Estelles8 0 26

Inventari de materials - pàgina 2 de 2



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 6. DIBUIXOS DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

LÀMINA: 1

INTERVENCIÓ: NECRÒPOLIS DE SON REAL CODI: DA 12/12

ANY: 2010 MUNICIPI: SANTA MARGALIDA

DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA: JORDI HERNÁNDEZ-GASCH, DAMIÀ RAMIS BERNAD

DIBUIX DE MATERIALS: JHG

MATERIAL: CERÀMICA UE: 8

5 cm0 2.5

DA 12/12-8-18 Ø 63 mm



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

ANNEX 7. FITXES DE RESTAURACIÓ DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

Punta de ferro

Necròpolis de Son Real, Mallorca.

SR 10, sector 1, UE 2, N.i. 7, M.M DA 10/12-2-7

Dimensions: 104 mm. llarg

Pes després de la restauració: 5 g.

Tipologia/cronologia:

Decoració/Llegenda: No

Estat de conservació: Dolent

Restauradora: M. Munar i B. Burgaya

Dates de la intervenció: juny de 2011

DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE

Barreta de ferro de secció quadrada acabada en punta

OBSERVACIONS

No es pot afirmar que sigui una punta de fletxa.

PATOLOGIES

• Capa superficial de concreció terrosa.

• Erosió generalitzada de la superfície metàl·lica degut a la humitat.

• Corrosió del metall tipus hidròxid ferrós i hidròxid fèrric.

• Fragmentació de l’objecte.

TRACTAMENT DE CONSERVACIÓ

• Documentació fotogràfica de l’objecte abans de ser intervingut.

• Neteja mecànica amb torn elèctric de la superfície metàl·lica.

• Enganxat dels fragments amb cianocrilat.

• Inhibició de la corrosió amb àcid tànic al 4 % en alcohol aplicat en pinzell.

• Capa de protecció final amb cera microcristal·lina “renaissance”

• Documentació fotogràfica i realització de fitxes del procés de conservació.

• Embalatge de l’objecte de forma individual dins capça de plàstic hermètica i

niu de eta fouam.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

Fotografia anterior al procés de consolidació del metall.

Fotografia posterior al procés de consolidació del metall.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

Tassonet de ceràmica

Necròpolis de Son Real

SR 10, SECTOR 1, UE 8, N.i. 18, M.M. DA 10/12-8-18

Dimensions: 67 mm. Ø x 45 mm.

Pes després de la restauració: 109 g.

Tipologia/cronologia:

Decoració/Llegenda: Sí (un botó a la paret)

Estat de conservació: Regular

Restauradora: M. Munar i B. Burgaya

Dates de la intervenció: juny de 2011

DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE

Tassonet de ceràmica sense nansa de parets verticals i realitzat a mà. Com a única

decoració presenta un petit botó. La paret presenta mancança de material constitutiu

al costat de la boca.

OBSERVACIONS

La pasta es troba en un avançat estat de disgregació i les parets presenten

mancança de material constitutiu atesos els processos d’exfoliació de la pasta.

PATOLOGIES

• Capa superficial de concreció terrosa.

• Fragmentació de l’objecte. El botó de decoració s’havia desprès.

• Exfoliació de la superfície ceràmica.

• Disgregació de la pasta.

TRACTAMENT DE CONSERVACIÓ

• Documentació fotogràfica de l’objecte abans de ser intervingut.

• Neteja mecànica amb sec amb raspall.

• Enganxat del botó amb adhesiu nitrocel·lulòsic.

• Consolidació de la pasta per immersió dins solució de Primal Ac-33 al 4 % en

aigua.



Campanya de 2010

Memòria [ANNEXOS]

• Documentació fotogràfica i realització de fitxes del procés de conservació.

• Embalatge de l’objecte de forma individual dins capça de plàstic hermètica i

niu de eta fouam.

Fotografia anterior al procés de consolidació de la ceràmica.

Fotografia posterior al procés de consolidació de la ceràmica.

MEMÒRIA Necròpolis de Son Real (Cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca)...

Documents

Transcript of MEMÒRIA Necròpolis de Son Real (Cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca)...