Marbres locals a Hispania. estat de la qüestió al bienni 2008-2009

1

BUTLLETÍARQUEOLÒGIC

EDITAT DES DEL 1901

tarragona

Època V, any 2009, núm. 31

Reial Societat aRqueològica taRRaconenSe

FUNDADA EL 1844

2

BUTLLETÍ ARQUEOLÒGICReial Societat aRqueològica taRRaconenSe

Director: JoRdi lópez VilaR

Dipòsit legal: t. 14 - 1958ISSn: 1695 - 5862

Edita: reial Societat arqueològica tarraconense. apartat de correus 573, 43080, tarragonaImprès per gràfiques DarC, SL, Polígon Industrial, c/ Curtidors, 8 - VaLLS (tarragona) - any 2009

amb l’ajut de:

BASF BASF Española SA

Ajuntament deTARRAGONA

Diputació de Tarragona

Autoritat Portuària de Tarragona

organització del congrés:

3

aCtES DEL CongrÉSIntErnaCIonaL En HoMEnatgE a

tHEoDor HaUSCHILD

tarraCo:CONSTRUCCIÓ I

ARQUITECTURA D’UNA CAPITAL PROVINCIAL ROMANA

JoRdi lópez VilaR

òScaR MaRtin Vielba

(editors)

Tarragona, 28-30 de gener de 2009Volum I

*

5

Theodor Hauschild

7

ÍNDEX ANY 2009

JauMe MaSSó caRballido, Theodor Hauschild i la tasca del Deutsches Archäologisches Institut de Madrid a Tàrraco . . . . . . . . . . . . . .

thoMaS g. SchattneR, Theodor Hauschild en Munigua . . . . . .

núRia Rafel, XoSé-loiS aRMada, Transformación del hábitat y cambio social en la Catalunya meridional (siglos X a VI ane) . . . . .

MaRia caRMe belaRte fRanco, Maite MiRó alaiX, JauMe nogueRa guillén, Arquitectura i urbanisme a la Ibèria septentrional (s. VI-II aC.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

helena bonet RoSado, conSuelo Mata paRReño, El urbanismo

ibérico en el área valenciana. El oppidum como centro de poder y reflejo del tejido social . . . . . . . . . . . . . . . . .

enRique MelchoR gil, La regulación jurídica del evergetismo edilicio durante el alto Imperio . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Juan fRanciSco RodRíguez neila, Administración municipal y cons-trucción pública en la ciudad romana . . . . . . . . . . .

9

25

49

73

107

145

171

8

227

241

267

293

313

345

iSabel Rodà, Marbres locals a Hispània. Estat de la qüestió al bienni 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

auReli ÁlVaRez péRez, Les pedreres locals a Catalunya en època ro-mana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MaRgaRida geneRa i MonellS, auReli ÁlVaRez péRez, L’explotació de material petri a l’Ebre . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Joan-Vianney M. aRbeloa i Rigau, La producció de broccatello (jaspi de la Cinta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

theodoR hauSchild, Algunas observaciones sobre la construcción de la sala-aula situada detrás de la Catedral de Tarragona . . . . . .

RicaRdo MaR, patRizio penSabene, Financiación de la edilicia pública y cálculo de los costes del material lapídeo: El caso del foro superior de Tárraco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

227

MARBRES LOCALS A HISPÀNIA.ESTAT DE LA QÜESTIÓ AL BIENNI 2008-2009*

Isabel Rodà ICAC

RESUMENEsvolpresentarunasíntesidelsconeixementsiavençosquesobreelsmarbresialtresmaterialslapidisdel’Antiguitats’hanproduitenl’àmbitd’Hispàniaenelsdarrersanys(2007-2009),tantpelquefaal’arqueologiadecampcompelquefaalespublicacionsiorganitzaciódeCongressosespecialitzats.Zonaperzona,s’analitzenelresultatsquehanpermésdeterminarmillorlesàreesd’explotacióideprocedènciadelsmaterials,aixícomtambél’úslocaliladifusióquevarenasso-lirelsmarmorahispànics,senseoblidartractarl’especialitzacióendeterminatsusos.Haestatsensdubteunadisciplinaquehaexperimentatuncreixementespectacularalnostrepaís,ambunapràcticacontinuadadelainterdisciplinarietat.

SUMMARYWe present a synthesis of the knowledge and latest findings in marbles and other stone materials in Antiquity, focused in the roman territory of Hispania in 2007-2009. These findings were produced by field archaeology as well as scientific publications and specialized congresses. We analyze the results of all this research that allow us to determinate better the origin of some materials and the exploitation areas, as well as the local uses and spread of hispanic marmora. This subject has experienced a drama-tic growth in our country with a continuous application of interdisciplinarity.

Palabras clave: Hispània,marbresirecursoslapidis,arquitecturaromanaiornamentació,arqueo-metria.

Keywords:Hispania, Marbles, Stone resources, Roman architecture and ornamentation, Archaeome-try.

Almesdegenerdel2009ensreuniempertald’homenatjarelnostreadmiratTheodorHauschildaTarragona,ciutatques’habeneficiatdelseuconstantin-terésiencertatullclínic,ambunveritableamorprofessionaligranhumanitatquetotsliagraïmireconeixem.

*TreballrealitzatdintredelprojecteH2008-04600/HIST,“Explotación,usoe intercambiodematerialesinorgánicosentreelnortedeHispania,elsurdelaGaliaylospuertosdeRoma”.

Butlletí Arqueològic, V, 31 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 227-240).

228

Eltemaquealeshoresse’mvaproposarhaexperimentatunarevisiótanin-tensaalllargdel’anys2008i2009quearacomaranopodemferunbalançiestatactualsensefer-nereferènciajaquel’estudidelsmaterialslapidisexplotatsalaPenínsulaIbèricas’haincrementatd’unamaneramésquenotable.

Desd’aquellsprimerstreballscapdavantersdelsanys701,s’hadonatungransalt.Assenyalariemquel’any2008espublicarenelresultatsdelCol·loquiInter-nacionalqueaSevillaiMèridaesdedicàel2006alsmarmora Baeticae et Lusita-niaeique,definitivament,s’ampliàatotselsd’Hispània2.Ambmotiud’aquestareunió, es presentà també a Mèrida, a la seudel mnaR, una interessantísimaexposiciósobreelsmarbreslusitans3.

Arribemal’any2009quanperprimeravegadahatingutllocalnostrepaíselcongrésinternacionalasmosIa,eldel’AssociationfortheStudyofMarblesandOtherStonesinAntiquity,queenlasevanovenaedicióesdesenvolupàaTarragonaentreel8i13dejuny2009,organitzadaperl’Icac.ElnombredepresentacionsoralsideposterssobremarmoradetotalapenínsulaIbèricafouveritablementaclaparadoriconstituíunaautènticasorpresaperalsespecialistesestrangers.

Amésdelspropiscontingutsiaportacionspresentadesalcongrés,queseranpublicadesenelcorresponentvolumd’actes, s’editarenmonografies4 iesdu-guerenatermeduesexposicionsdedicadesalatemàtica.Unad’elles,pensadaespecialmentpelsparticipantsenl’esdeveniment,espresentàalRectoratdelaURViescentràen16delsmaterialslapidisexplotatsaHispània,editant-seelcatàlegenunaversiótrilingüe5.Concretaments’elaboràl’estatdelaqüestiódelsmarmoraolapidesd’AlmadéndelaPlata(Sevilla),Buixcarró(València),CabezoGordo (Múrcia),ElMèdol (Tarragona),Empúries (Girona),Ereño (Bilbao),

1. a.m. canto,“AvancessobrelaexplotacióndelmármolenlaEspañaromana”,Archivo Es-pañol de Arqueología50-51(1977-1978),p.165-188;W.GRünhaGen,“FarbigerMarmorausMuni-gua”,Madrider Mitteilungen19(1978),pp.290-306.

2. t. noGales, J. beltRánedd.,Marmora Hispana: explotación y uso de los materiales pétreos en la Hispania Romana,HispaniaAntigua,seriearqueológica2,Roma2008.

3. a. Fusco,I.mañas,comis.,Mármoles de Lusitania,Badajoz2006.4. A.GutIéRRez,Roman quarries in the northeast of Hispania (modern Catalonia),Documenta

10,Icac,Tarragona2009;A.àlvaRez,V.GaRcía-enteRo,A.GutIéRRez,I.Rodà,El marmor de Tar-raco. Explotació, utilització i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana, Hic et Nunc6, Icac,Tarragona2009(ed.bilingüecat. ianglés);unavançd’aquesttreball foupresentatperA.àlvaRez,a. GutIéRRez, P. laPuente,À.PItaRch, I. Rodà,“TheMarmorofTarracoorSantaTeclaStone(Tarragona,Spain)”,Leukos Lithos. Interdisciplinary Studies on Mediterranean Ancient Marble and Stones, VIII International ConferenceasmosIa(Aix-en-Pce2007),Aix-en-Provence2009,pp.129-140.

5. A.àlvaRez,A.domènech,P.laPuente,À. PItaRch,H. Royo,Marbles and Stones of Hispa-nia,Icac,Tarragona2009.

ISABELRODÀ


229

Espejón(Sòria),Estremoz(Portugal),Girona,“broccatello”(Tortosa),Macael(Almeria),Montjuïc (Barcelona),Sagunt (València),SantaTecla (Tarragona),Mijas(Màlaga),iAntequera(Màlaga).

Paral·lelament,elmnatvoléenriquirelsactesdelCongrés,totorganitzantunamagnaexposicióquehaestatobertadesdelmesdejunydel2009algenerdel2010.EltítoleraTarraco pedra a pedraperareflexionarsobrela“pedrapro-pera”,lautilitzadacomamaterialarquitectònicmésal’abast,la“pedrad’arreu”,mostrantl’enormevarietatdematerialsd’importaciópresentsalaciutat,la“pe-draconstructiva”,tantl’empradaperalformigócomperalscarreusilesplaquesornamentals, la “pedra simbòlica”, aquella l’úsde laqual era jaun indicidemissatgeprivilegiat,la“pedradecorativa”,latriadaperaguarnimentestètic,la“pedraquotidiana”,lautilitzadaperlesactivitatsdiversesdeldiaadia,“muntsdepedra”,alusiusalesingentsquantitatsdemarbreabocadesenlaconstruccióiembellimentdelavil·ladelsMuntsaAltafulla,lavil·lamésricadelterritorioagerde Tarraco.Finalment“malsdepedra”tancavaelrecorregutperamostrarelsdeterioramentscausatsperlescirumstànciesalllargdeltemps,jasiguipercausesnaturalsoantròpiques.

D’aquestaexposiciósen’editàuncatàlegencatalàambresumsencastellàianglès,totincloentquatreestudisgenèricspreliminars6.

Quanestancàaquestaexposició,sen’inauguràunaaltraque,ambeltítolde“L’altreOlimp”,oferíunaàmpliareflexiósobreelsPirineusenèpocaromanaqueusarenprofusamentelsmarbresdelazonadeSaint-Béat.Estractà,nova-ment,d’unapresentacióquetrobaelseu“leit-motiv”enelmarbre.S’adaptàalasaladelmnatl’exposicióideadapelMuseudeSaint-RaymonddeToulouseonesvainaugurar7;nohaestatnomésunaadequaciósinóquesen’editàunnoucatàlegiescompletarenelscontingutsmitjançantunabonaselecciódepeceshispàniques,properesalavessantmeridionaldelsPirineus8.

Aquesta intensíssima activitat concentrada l’any2009 aTarragona,mani-festalarenovacióiinterésperaprofondirenelconeixementdetotelmónquegiraal’entorndelsmaterialslapidisempratsal’Antiguitat,tantpelquefaalsprocessosd’extraccióimanufactura,comalsdeselecció,ofertaidemandaales

6. F. taRRats, dir., Tarraco pedra a pedra, mnat,Tarragona 2009, amb els següents estudis:“Pedresimarbresal’Antiguitat”(I.Rodà),“LespedreresdeTàrraco”(A.Gutiérrez),“Elqueensexpli-quenlespedres(A.Àlvarez),i“Lalegio Martiailafundaciódelacolonia Tarraco”(J.RuizdeArbulo).Aquestaexposicióhaestatguardonadaambelpremi MusaperlarevistaAuriga.

7. C. Jacquet,L.RodRIGuez,R.sablayRolles,Marbres, hommes et dieux. Vestiges antiques des Pyré-nées centrales,MuséeSaint-Raymond,MuséedesAntiques,Tolosa2008;L.RodRIGuez,R.sablayRolles,Les autels votifs du Musée de Saint-Raymond, Musée des Antiques de Toulouse,Tolosa2008.

8. e. uGaGlIa, F. taRRatsdir.,L’altre Olimp. Els Pirineus a l’antiguitat: societat, economia i reli-gió,mnat,Tarragona2010.

MARBRESLOCALSAHISPÀNIA


230

diferenteszones,qüestionsreferentsalacomercialitzacióipreus,gusticriterisideològicsenlatria,clientelaiaspectessocials,substituciódedeterminatsma-terials,problemesdeconservació.Serienalgunsdelspuntsobligatssiesvolferuntractamentactualitzatmultifocaldel’autènticuniversqueesmoualvoltantdelsmarmoraromans.

Inonomésacasanostras’haproduitaquestapodriemdir-neimmersiómar-mòria.Elmesdemarçdel2009,concretamentdel5al7,s’organitzàelI Colo-quio de Arqueología de CarranquequeescentràenelsMarmoraromanos en His-pania,ambmoltesimoltvaluosesaportacionsqueavançarenenelcamíendagatalCongrésdeSevilla-Mèridadel2006alquehemfetreferènciamésamunt9.CaldestacarelfetqueaquestCol·loquiesfesenaquestalocalitatmanxegaaltermedelaqualpertanylavil.laquearacomarapresentalamésricadecoraciómarmòriadetotaHispània10.

Laconsciènciade la importànciadels recursos lapidis aHispàniahacalatfonsihoresd’araunasíntesisobreHispànianopotdeixardebandaelseutrac-tamentihadetenir-lobenpresent11.

En eldarrer anydoncs s’ha capgirat el panorama afidebe.Ara caldes-tacar breument les principals línies pel que fa els materials lapidis originarisd’Hispània.

Enprimerlloc,lesciutatsromanesdelestresprovíncieshispàniquesesbas-tirengràciesalsrecursospetrisquelessevesrespectivesàreesproporcionaven.Forenimprescindibleselconeixementdelterrenyidelsmaterialsusatspelspo-blesindígenes,amésd’unaintensaprospecciópertaldelocalitzarnoveszonesd’explotació.

9. LesActessónenpremsaiseraneditadesperV.GaRcía-enteRo.10. Cf.nota36.AmésdeltreballenlesActesenpremsaesmentadesanotaanterior,v.V.GaR-

cía-enteRo,Mª.M. salán, s. vIdal,“ElmarmorenelyacimientodeCarranque(Toledo).Algunasconsideracionessobrelasmarcasdeherramientas”,Marmora Hispana…cit.,pp.197-211amblabi-bliografiaanteriorapp.210-211alaquecalafegirelposterdeV. GaRcía-enteRo,S.vIdal“MarmorafromtheromansiteofCarranque(Toledo,Spain)”aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.118delllibred’abstracts.

11. Aixíesvaferperexempleenl’exposicióarrandels1900anysdeTrajà,presentadaaSaragossaiaMèrida(I.Rodà,LaexplotacióndelascanterasenHispania”,El legado de Roma en el año de Tra-jano,J.MªálvaRez, m. almaGRo comis.,Saragossa1999,123-131)oenelvolumHispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano,J.andReu,J. cabReRo,I.Rodàedd.,Documenta11,Icac,Tarragona2009,ambl’articledeP. otIña,“La importanciadelmarmorenHispaniay laspiedraslocales.AportacionesalcasodeTarracoysuterritorioenépocaaltoimperial”,pp.309-319.Tambécalesmentarl’atencióalaqüestiódelsmarmorahispansaciclesdecursosiconferències,conscientselsseusorganitzadorsdelaincidènciadelaproblemàticaperaunainterpretacióméstangibleiactualdelesciutatsromanes;esmentemperexempleelcursCiudades romanas de Castilla-La Mancha,celebrataCiudadRealelmesdejunyde2010,queésprevistdepublicar,enelqualduesponènciesesdedicarenalapresènciadelsmarbresenelcontextarqueològicdeSegobriga(acàrrecdeR.Cebrián)id’altrescentresdelamesetasud(acàrrecd’I.Rodà).

ISABELRODÀ


231

Les ciutats d’època republicana i protoaugustees foren construïdes ambpedres pel general poc vistoses a les quals l’estucat conferia una apariènciamésdigna.Aixíhoveiemalesduesprimeresplataformesons’instal.larenelsromans:EmpúriesiTarragona.AEmpúriesielseuhinterlands’utilitzàlacal-càriacretàcicalocalielgresd’origenmaríprocedentdelespedreresdelsClotsdeSantJulià12iaTarragonalaconstrucciódelesprimeresmurallesalesda-rreriesdelsegleIII-primersdelIIaCaprofitàlamateixaformaciórocosadelapartaltaperaextreure’nelsmegàlitsdelabase,mentresqueelsblocsescairatsques’hisuperposensóndegresmiocènic13.

Enl’altreextremdelapenínsula,peralafasefundacionaldelacolòniad’Augusta Emeritad’ençàel25aCesrecorreguéalgranitlocalambunestucatfinal,segonsquehoveiembenclaramental’anomenattempledeDianaienelteatre14.

L’úsconstructiudelsmaterialslocalserabàsicperalesciutatsemergents.Lautilitzaciód’unsaltresdemésnobleshauriad’esperarlaconsolidaciódelprincipatd’August.

D’aquestamanera, comprovemcomelsmillorsmarmora hispànics co-mencenlasevaextraccióenèpocaaugustea:elmarbreblancd’AlmadéndelaPlata(Sevilla)servíperafer-nelagraninscripciódelaorchestradelteatred’Itàlicaenvidad’August15.D’altrabandahaestatdemostradalapresènciadel“broccatello”ojaspidelaCintadeTortosaenlescrustaedelacúriadel

12. A.GutIéRRez,Roman quarries…cit.,pp.21-61.ElgresdelsClotsdeSantJuliàfouusataiximateixperalsblocsdeltrofeudePompeuaPanissars,cf.A.àlvaRez, m. tesson,“Lesmaté-riauxdeconstruction:étudegéologique”,Le trophée de Pompée dans les Pyrénées (71 avant J.-C.),G. castellví,J.M.nolla,I. Rodàdir.,58suppl. Gallia,París2008,pp.97-103.D’altrabanda,gràciesalainscripciódeJuniSilàiunlabrumfragmentarid’Emporiaes’hapogutdatarentempsd’Augustl’úsdelacalcàrianummulíticadeGirona;cf.IRCIII,29i39;A.àlvaRez,A.domènech,P.laPuente,à. PItaRch, h. Royo,Marbles and Stones of Hispania,cit.,pp.68-73;A.GutIéRRez,Roman quarries…cit.,pp.62-66;I.Rodà,“LadifusióndelosmármolespirenaicosenHispaniayladataciónepigráficadelosiniciosdelaexplotacióndelascanteras”,L’Aquitaine et l’Hispanie septen-trionale à l’époque julio-claudienne. Organisation et exploitation des espaces provinciaux, IVe Colloque Aquitania (Saintes 2001),Burdeus2005,p.463.

13. J.m. macIas, I. FIz, ll. PIñol, m.t. mIRó, J. GuItaRt,dir.,Planimetria arqueològica de Tarraco, Documenta5,Icac,Tarragona2007,pp.49-50amblabibliografiaanterior.

14. J. mª álvaRez, t. noGales,Forum Coloniae Augustae Emeritae. Templo de Diana,Mérida2003,vol.1,pp.133-139;T.noGales,L.J.RodRIGues Gonçalves,P.laPuente,“Materialeslapí-deos,mármolesytalleresenLusitania”,Marmora Hispana… cit.,pp.415-422.

15. I.Rodà,“LosmármolesdeItálica.Sucomercioyorigen”,Italica MMCC (Sevilla 1994),A.caballos, P. leónedd.,Sevilla1997,pp.160-165;O.RodRíGuez,El teatro romano de Itá-lica, estudio arqueoarquitectónico, Monografías de arquitectura romana 6,Madrid2004;pp.127-130.



232

fòrumdeSegobriga(Conca)dintredelafaseaugustea16.Tambéunainscrip-ciódeTiberiabansdeseremperador,posademanifestquelapedratarragoninadeSantaTeclafouempradaabansdel’any14dC17.ElmateixpodemdirdelmarmorSaetabitanumo“Buixcarró”deXàtiva18. Ipelque faalgranmarbrelusità,eld’Estremoz,fouusatdemaneraprimerencaperalgunsdelsretratseme-ritensesdelspersonatgespertanyentsalaprimerageneraciódecolons19.

ÉsbenconegutqueAugustfeudelamarmoritzaciódeRomaidelesciutatsdel’Imperi,elsímboldelanovaeraidelseubongovern.Elmarmorarribàateniraixíunvalorsimbòlicsuperioràdhucal’econòmicdintredelsprogramesconstructiusisobretotornamentalsdelsgransconjuntspúblics20.

DetotamaneraaHispània,comprovemquel’usintensiudelsmaterialsmar-morislocalsexperimentaelseuimpulsmésfortamidaqueavançal’Imperi.Enefecte,aMèridaelmarbred’Estremozentraenfased’explotacióintensivaapar-tirdelsegonquartdelsegleIdC,enelmomentdetallarelscapitellsdeltempled’Èvoraideconstruirl’anomenatfòrumdemarbre21.ElmateixpodemdirdelapedradeSantaTecla,delBuixcarróideljaspidelaCintaquehemesmentatmésamunt;aqueststrestipusdematerialslapidisserviranprofusamentperal’ennoblimentdelsespaisciutadans remodelatsamb ladinastiaflàvia.AquestésuntretmésaafegiralperfildeVespasiàcomavoluntaricontinuadordelapolíticail’esplendord’August:l’úsdelmarbreunavegadamésassoliaunmarcatcairesimbòlic.

16. a. àlvaRez, a. GutIéRRez, I. Rodà,“LasrocasornamentalesenlasprovinciasdelImperio:elcasodelbroccatelloylapedradeSantaTecla”,Anejos de Archivo Español de Arqueología,LVII(2011),pp. 539-554; R. cebRIán, “El revestimiento marmóreo del foro y los elementos arquitectónicos”,La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente (Cartagena 2003),S.Ramalloed.,Múrcia2004,pp.245-249;I.Rodà,“Ladifusióndelosmármoles…”,p.467.

17. RIT66conservadaalmnat(núm.inv.674);a. àlvaRez, v. GaRcía-enteRo,a. GutIèRRez,I.Rodà,El marmor de Tarraco… cit.,p.82;A.àlvaRez, a. GutIéRRez, I. Rodà,“Lasrocasornamen-tales…”cit.

18. R.cebRIán,“LascanterasdeBuixcarróyelusodelmarmor Saetabitanum”, Marmora romanos en Hispania…,cit.,enpremsa;I.Rodà,“Ladifusióndelosmármoles…”cit.,p.468.Cf.nota34.

19. T.noGales,El retrato privado en Augusta Emerita,Badajoz1997,pp.3-9,134-138,176-182;T.noGales-l.J. RodRIGues Gonçalves, P. laPuente,“Materialeslapídeos,mármoles…”cit.,pp.425-427;I.mañas,A.Fusco,“CanterasdeLusitania.Unanálisisarqueológico”,Marmora Hispana,cit.,pp.489-496.Peralesvarietatsdelmarbred’Estremoz,unes50,veure:V.lambeRto,P.sá caeta-no, J. saRaIva,“Contributiontotheknowledgeofportuguesemarblesthroughmultivariateanalysisofqualitativeandquantitativepropertiesofthemostcommonvarieties”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.59delllibred’abstracts.

20. I.Rodà, “Elmármolcomosoporteprivilegiadoen losprogramasornamentalesdeépocaimperial”,La decoración arquitectónica… cit.,pp.405-420.

21. I.mañas, a. Fusco,“CanterasdeLusitania…”,cit.,pp.405-496;I.mañas,“MarmoradelascanterasdeEstremoz,SintrayAlconera:suusoydifusión”,Marmora romanos en Hispania…cit.,enpremsa.

ISABELRODÀ


233

Pelquefalesdestinacionsdetotsaquestsmaterialslapidis,hemdedirqueelsgresos igranits s’emprarenpera laconstrucció i tambépera l’escultura il’epigrafiaprimerenques.Encanvilesdurescalcàriescretàciquesesmostrarenidòniesperal’ornamentacióarquitectònica,l’epigrafiaimoltpocaptesperaltreballescultòric22.Finalment,laductilitatdelsmarbresperatotaaplicacióésbenmanifesta.

Aleszonesambméspossibilitatsd’unrelatiufácilaccésiencontacteambRomailaMediterrània,elsmarbresd’importaciójugarenunfortpaper;éselcasdelconjuntforensedelapartaltadeTarracoitambédeCorduba,bencomuni-cadamitjançantelriuBaetisiquecomptavaademésambelsrecursospropisdel’anomenada“piedrademina”d’uncolorgris-blavósambvetesblanques,encaranoestudiadamonogràficamentiques’explotavaalesproximitatsdel’ArroyodePedrochesfinsalsantuarideLinaresonsemblaqueespotreconèixerunfrontdepedrera,properalRodaderodelosLobos;l’explotacióacabàalsanys60delsegleXX23.Aambduescapitalsprovincialsvaarribarenquantitatingentelmar-breitàlicdeLuni-Carrara24.

Encanvia la terceracapitalprovincial,Augusta Emerita,elpanoramafoubendiferent jaque l’Anasnotenia lescondicionsdenavegabilitatdelBaetis.PeraquestaraóaMèridaarribarenpocsmarbresd’importaciónomésperaunesquantesesculturessingularsimaiperafinalitatsarquitectòniques,tretdepla-quesderevestiment25;afortunadamentcomptavaambrecursosmarmorispro-pisdelagranzonaproductivad’EstremoziambelslapidisdeCarijaiBerrocal,

22. a. àlvaRez, v. GaRcía-enteRo, a. GutIéRRez, I. Rodà,El marmor de Tarraco… cit.,pp.16-21;e. m. KoPPel, I. Rodà,“Esculturadecorativadelazonanororientaldelconventus Tarraconensis”,Actes de la II Reunió sobre escultura romana a Hispània (Tarragona 1995),Tarragona1996,p.149,fig.16;I.Rodà,“Laesculturaromana.Modelos,materialesytécnicas”,Difusión del arte romano en Aragón,C.lacaRRa,coord.,Saragossa1996,pp.124-125;EAD.,“Barcinoyotrasciudadestarraco-nenses”,Materiales y técnicas escultóricas en Augusta Emerita y otras ciudades de Hispania,T.noGalesed.,Cuadernos Emeritenses20,Mèrida2002,p.33.

23. M.I.GutIéRRez deza,“Theuseof localstoneinColoniaPatriciaCorduba,Spain”aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.194delllibred’abstracts;agraïmlesinforma-cionsqueenshafetarribaraquestaautora,aixíscomtambéagraïmlesdadesquesobrelesvarietatsdecalcàriamicríticablancailaviolàciaambnòdulsdelCortijodelPiquínenshaproporcionatelProf.ÁngelVenturadelaUniversitatdeCòrdovaqueenpreparaunestudi.

24. P. Pensabene,“LadecorazionearchitettonicadeimonumentiprovincialidiTarraco”,Els mo-numents provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement. Documents d’Arqueologia Clàssica1,R,maRed.,Tarragona1993,pp.33-105;id.,“Ladiffusionedelmarmolunensenelleprovincieoccidentali”,La decoración arquitectónica… cit,pp.421-443;J.A,domInGo,R.aRola, N.Gasull,“ThemarblesofJaumeI:aGroupcomingfromtheprovincialforumofTarraco”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.114delllibred’abstracts;A.GutIéRRez,I.Rodà,“ElmármoldeLuni-CarraraenlafachadamediterráneadeHispania”,Papers of the British School,enpremsa.

25. A.Fusco, I. mañas,Mármoles de Lusitaniacit.,pp.16-18.



234

amésdelescalcàriesfossilíferesdeSintrailesd’Alconera,materialsempratstotsellsenelprogramadecoratiudelteatre26.

Alquadrantnoroestdelapenínsula,elsmaterialscaracterísticsforenelsgra-nitsambunúsdiscretdelmarbreblancdelespedreresd’Incio(Lugo)ialtresrestringitsaunúslocal27.Elmarbred’importaciófoupresentihaestatmoltsig-nificatiul’estudidelsmaterialsd’Astorgaque,comacapitaldeconventitambécomacentredecontrolminer,disposàd’unanotòriavarietatdemarbres,tantdelazonaportuguesacomdelamediterrània28.

Elmateixpodemdirdelacornisacantàbrica,ambunazonad’especialinte-rés,lad’EreñoalPaísBasc,ons’explotàunacalcàriafossilíferadecolorrogencquesabemquefouempradapelsromansgràciesalestroballesdeVeleiaiaunsaltarsdeForuafetsenaquestmaterial29.Elqueencarahoresd’aranoconeixemésl’abastterritorialicronològicd’aquestmateriallapidiquehaestatexplotatintensivamentfinsfanopasmassa;aralespedrereshanestatabandonades.

Alamesetaseptentrional,Clunia(CoruñadelConde,Burgos),s’enspre-sentacomelgrancentregràciesalariquesaquerepresentarenlespedreresdelacalcàriagroguenca-violàcead’Espejónamblaquelacolònias’ornamentà30essentunmaterialqueassolíunnotableradidedifusiójaqueéspresentenabundància a la vil·la de Carranque i a Segòbriga per exemple31. A Clunia

26. A.Fusco, I. mañas,Mármoles de Lusitania cit.,pp.26-30;I.mañas, a. Fusco,“CanterasdeLusitania…cit.,pp.489-520;I.mañas,“Marmoradelascanteras….”,cit;Mª.I.mota,M.A.debueRGo,A.PIzzo, R. FoRt,“ProvenanceofconstructionstonefromromanmonumentsinMé-rida,Spain”,aIX International Conference asmosia(Tarragona 2009),p.209delllibred’abstracts.Peralsmaterialsdelfòrumemeritense,cf.A.Peña,“Ladecoraciónarquitectónica”i“Ladecora-ciónescultórica”,aR.ayeRbe,t. baRRIentos, F. Palma,edds.,El foro de Augusta Emerita, Génesis y evolución de sus recintos monumentales, AnejosArchivoEspañoldeArqueologíaLIII,Mèrida2009,pp.530-560i583-599onpodriemsuposarqueelsnombrososmarbresdescritscom“mármolblancodegranomedio”potserseriend’Estremoz,segonsassenyalaelmateixautor,pp.559-560i599.

27. a. RodRíGuez colmeneRo, m.c. caRReño,“Graniteusedassuport,almostexclusive,fordocumentsandmonuments intheromanGallaecia”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.220delllibred’abstracts.

28. m. cIsneRos, J. GIsbeRt, I.a. somovIlla,“ElusodelmármolenlaarquitecturadeAstu-rica Augusta”, Anales de Arqueología Cordobesa,21-22(2010-2011)pp.93-126.

29. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, a. PItaRch, h. Royo, Marbles and Stones of Hispania,cit.,pp.50-53;G.GameR,Formen römischer Altäre auf der hispanischen Halbinsel,MainzamRhein1989,BI1-2,p.210;I.Rodà,“Ladifusióndelosmármoles…”,cit.,p.466.

30. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, a. PItaRch, h. Royo,Marbles and Stones of His-pania,cit.,pp.54-59;Mª.m. salán,“ThemarmorofEspejónanditsuseinRomanHispania”,a IX International Conference asmosia(Tarragona 2009),p.151delllibred’abstracts.

31. v. GaRcía-enteRo; mª. m. salán, s. vIdal,“Elmarmor en el yacimiento de Carranque…”cit.,pp.205-206;a. àlvaRez, R. cebRIán, I. Rodà,“ElmármoldeAlmadéndelaPlataylosmar-moraimportadosdelforodeSegobriga”,Marmora Hispana… cit.,pp.108-113.

ISABELRODÀ


235

hempogutdetectartambélapresènciadepetitespecesenmarbrepirenencdeSaint-Béat32.

Enlamesetasud,dossónelsgranscentresqueacaparenl’atenció:laciutatdeSegobriga(Conca)ilavil·ladeCarranque(Toledo).CalesperartambébonessorpresesdeljacimentdeLaBienvenidaaCiudadRealonsesitúalaciutatdeSisapo, un centre miner d’extraordinària importància33; és lògic suposar que,degutaaquestesriqueses,arribariensignificativesquantitatsdemarbresd’arreu,peròl’estudienaquestaspecteencaras’had’encetar.

FinsalesrecentsexcavacionsdudesatermeaSegobrigaimpulsadesperJ.M.AbascaliR.Cebrián,ningúnopodiaimaginarlariquesaqueeracapaçdeposardavantdelsnostresullsaquestcentred’interior.Noésaquíelmarcperaparlarde lagranvarietatdelsmarbres importatsd’arreu, sinódestacar l’afluènciademarbreshispansenelsedificispúblicsalvoltantdelfòrum:AlmadéndelaPlata(Sevilla),Espejón(Burgos),Buixcarró(València)ijaspidelaCinta(Tortosa).LaraódetantdepodereconòmicenlaprimerameitatdelsegleIdCrauenqueSe-gobrigaeraelcentreons’extreiaelpreuatlapis specularisusatperaltancamentdefinestres.Elsnotablesdelaciutatvareninvertirenl’esplendormonumentaldelasevaciutatquevarivalitzard’aquestamaneraambelsgranscentresdelacosta34.

UnaltreconjuntcertamentexcepcionalellocalitzemaCarranque,onpla-nal’ombradel’emperadorTeodosienelsimponentsprogramesmarmorisquepresentenelsespaisnoblesonlesvarietatsivolumdelesimportacionssóndesde tot punt aclaparadors35, amb una notable presència del marbre hispànicd’Estremozperaelementsdedecoracióarquitectònicacomsónelscapitellsiperalatalladesarcòfagsfigurats36.Unfenomensimilar,sibénotanostensible

32. a. àlvaRez, I. Rodà, m. mayeR,“MármolesycalizasdelosPirineoscentralesysuutilizaciónenépocaromana”,Les ressources naturelles des Pyrénées. Leur exploitation durant l’Antiquité,Entretiens d’Archéologie et d’Histoire, Saint-Bertrand-de-Comminges2001,pp.60-63;I.Rodà,“Ladifusióndelosmármoles…”,p.466.

33. c. FeRnández ochoa, m. zaRzaleJos, c. buRKhalteR, P. hevIa, G. esteban,Arqueomine-ríadelsectorcentraldeSierraMorena.Introducción al estudio del área Sisaponense, Anejos de Archivo Español de ArqueologíaXXVI(2002).

34. Cf.notes16,18,31,48i53;R.cebRIán,“LascanterasdeBuixcarró…”,cit.Améscales-mentarelsmarbresblancsgrecsempratsperalasèried’esculturesimperials,cf.J. m. noGueRa,J.M.abascal, R. cebRIán,“ElprogramaescultóricodelforodeSegobriga”,Escultura romana en Hispania V (Múrcia 2005),Múrcia2008,pp.283-343,amésésenpremsaunestudimonogràficdel’esculturadeSegobrigacomaunvolumdelCSIR. EspañaacàrrecdeJ.M.Noguera.

35. Cf.nota10.36. I. Rodà,“LosmármolesdeCarranque”,Carranque. Centro de Hispania romana,Guadala-

jara2001,p.12;S.vIdal,“LaesculturafunerariatardorromanadelaprovinciadeToledo:nuevasaportacionespara suestudio”,Escultura romana en Hispania V cit.,pp.247-267;M.bendala,C.FeRnández ochoa, v. GaRcía-enteRo, s. vIdal,“CubiertadesarcófagoconelciclodeJonáshalladaenCarranque(Toledo)”,Archivo Español de Arqueología 84 (2011),enpremsa.



236

37. o. Reyes, c. PéRez, e. IllaRReGuI, a. àlvaRez, a. GutIéRRez, I. Rodà,“Marmorealrepre-sentationofLasPizarras(Coca,Segovia,Spain):aromansite”,aIXInternationalConferenceasmosIa(Tarragona2009),p.149delllibred’abstracts.

38. P. laPuente, h. Royo, J. mandado, P. Galve, F. de a. escudeRo,“Localgypsumandala-basterusedinCaesaraugusta(Hispania)”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.202delllibred’abstracts.

39. a. àlvaRez, I. Rodà, m. mayeR, “MármolesycalizasdelosPirineos…”cit.,pp.60-63;P. laPuente, h. Royo, Ph. blanc, m. PReIte-maRtínez,“FinegrainedmarblequarriesinthefrenchPyrenees:overwiewofpetrography,cathodoluminiscenceandCandOisotopeanalysis”,aIX Inter-national Conference asmosia (Tarragona 2009),p.201delllibred’abstracts.

40. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, à. PItaRch, h. Royo,Marbles and Stones of His-pania,cit.,pp.18-25;O.RodRíGuez,“LosmarmoraenelprogramaarquitectónicoydecorativodelteatrodeItálica:antiguashipótesis,nuevaspropuestasyposiblescertezasalaluzdelasaportacionesdelosanálisisdemicroscopíaópticadepolarización”,Marmora Hispana… cit.,pp.235-255.Comada-rreresaportacionsalconeixementdelespedreresd’AlmadéndelaPlata,cf.J. beltRán,O.RodRíGuez,“LascanterasdeAlmadéndelaPlata(Sevilla).Explotaciónyuso”,Marmora romana en Hispania… cit.,enpremsa;J. beltRán, o. RodRíGuez, P. lóPez, e. ontIveRos,“TheAlmadéndelaPlataqua-rries:newdatafromthelatestinterventions”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.77del llibred’abstracts; J. beltRán, e. ontIveRos, o. RodRíGuez,M.I.caRReteRo, P. lóPez,“AnalysisofproductsfromquarriesLosCastillejosandCovachos(AlmadéndelaPlata,Sevilla).Acomparativestudy”,ibidem,p.172;S.domínGuez“HuellasdecanteríaromanademármolenAlma-déndelaPlata(Sevilla),unpatrimonioaconservar”,Marmora Hispana,cit.,pp.381-389;E. ontIve-Ros,“AnálisispetrográficodelosmármolesdelacanteradelaLomadelosCastillejosysuaportaciónalestudioarqueométricodelascanterasromanasdeAlmadéndelaPlata”,ibidem,pp.369-375.Peral’úsescultòricdelmarbred’Almadén, J. beltRán,“LaesculturaromanadelaBéticaylosmaterialespétreosdocumentados”,Escultura romana en Hispania VI. Homenaje a Eva Koppel (Segobriga 2008),J.M.abascal,R.cebRIánedd.,Múrcia2010,pp.103-113,yA.Peña,“Laesculturadecorativa”,Arte romano de la Bética. Escultura,P.leóncoord.,Sevilla2009,p.357.

degutaladegradacióisaqueigdeljaciment,podemintuir-loaCauca(Coca,Segòvia)d’oneraoriginariTeodosi37.

Enlazonadel’AragóialacapitalCaesar Augustaconstateml’úsdelsalabas-tresperalafàbricadecarreus38iaquestaciutats’ensmanifestacomelcentremésdestacatd’importaciódemarbrespirenencsdeSaint-Béatenpràcticamenttoteslessevesvarietats39.

Sihaguessimd’assenyalar les zoneson lespedrereshanestatobjected’uninterésméscontinuenelsdosdarrersanys(2008-2009),hauriemseguramentd’indicar lesde l’àreaportuguesadeBorba-Estremoz, labibliografiasobre lesqualsjahemanatrecollint,ilesd’Andalusia,MúrciaiCatalunya.

AAndalusia,lesrecerquess’hancentratenlazonad’AlmadéndelaPlata,lesgranspedreresdemarbrebèticambunradid’exportaciócapazonesdiversesdelaPenínsulaitambécapalaTingitana,ambunastatio serrariorum augusto-rumubicadaaItàlica,elteatredelaqualofereixunabonamostrademarbreshispànics(Almadén,AlconeraiMijas)iimportats,ambunaquantificaciómoltsignificativaavaladaperl’elevatnombredematerials40.

ISABELRODÀ


237

41. Mª.l. loza,J.beltRán,La explotación del mármol blanco de la Sierra de Mijas en época roma-na. Estudio de los materiales arquitectónicos, escultóricos y epigráficos, Faventia,monografies5,Bellaterra1990;J.beltRán,Mª.L.loza,El mármol de Mijas. Explotación, comercio y uso en época antigua,Ayun-tamientodeMijas,Màlaga2003.Peral’úsescultòricdelmarbredeMijas,J.beltRán,“LaesculturaromanadelaBética…”cit.,pp.112-114yA.Peña,“Laesculturadecorativa”,cit.,p.357.

42. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, à. PItaRch, h. Royo,Marbles and Stones of His-pania,cit.,pp.106-113; J. beltRán, mª l. loza,“Laexplotaciónromanadelmármoldela“SierradeMijas”(Málaga).Unestadodelacuestión”,Marmora Hispana…cit.,pp.317-334;J. beltRán,M.coRRales, l.e. FeRnández,“MarmoradelteatroromanodeMalaca(Málaga)”,ibidem,pp.265-282;P.RodRíGuez olIva,“StonematerialsinromanMalaca(Spain)”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.150delllibred’abstracts.

43. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, à. PItaRch, h. Royo,MarblesandStonesofHis-pania,cit.,pp.114-119; J. beltRán,“LaesculturaromanadelaBética…”cit.,p.114;J. beltRán,J.esPInosa,Mª.L.loza,M.RomeRo,“Astudyoftheuseinromantimesandapetrographiccha-racterisationofthelimestonefromthewesternregionofthe“SurcoIntrabético”inthepresent-dayprovinceofMálaga(Spain)”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.101delllibred’abstracts;M.I.GutIéRRez deza,“SectilefiguradodelavilladelaEstacióndeAntequera”,Mainake 27(2005),pp.397-394;mª. l. loza,J. beltRán,“Marmoramalacitanosysudifusión”,Marmora romanos en Hispania… cit.,enpremsa.

44. s.F. Ramallo, R. aRana,Canteras romanas de Carthago Nova y alrededores (Hispania Cite-rior),Múrcia1987.

45. J. a. antolInos, R. aRana, J. m. noGueRa, b. soleR,“ThasandstonequarriesofCartha-goNova:petrologicalcharacteristicsandminingtechniques”aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.169delllibred’abstracts;R. aRana,J.A.antolInos,B.soleR,J.M.noGueRa,“Quarrying,useandscopeofCabezoGordoandRambladeTrujillomarbles(Murcia,Spain)inthe

Al’Andalusiaoriental,lazonadeMàlagahaestatprivilegiadatantpelquefaal’estudidelmarbreblancdeMijascompelquefaalescalcàriesdelTorcal(Antequera).AlsestudisanteriorssobreelmarbredelaSierradeMijas41,s’hihaagefitundarrerestatdelaqüestióisobretotlesrecentsexcavacionsdelteatredeMàlagahanperméscomprobarl’abundànciad’aquestmarbreenaquestedificienelquetambéesconstataunafortapresènciademarmor d’Alconera42.

L’altre material lapidi més intensament explotat a la zona malacitana foul’anomenatTorcald’Antequera,usattantenlasevavarietatrogencacomblancanonomésalscentresimmediatsd’AntikariaiSingili Barbasinóenmoltsnuclisde tota laBètica.Aixòho sabemgràcies a estudismolt recents focalitzats enaquestmateriald’úsbenpolifacètic43.

AnantjaalazonadeMúrcia,haestatsensdubteCarthago Nova(Cartagena)lagranprotagonistanonomésenlaqüestiódelsestudisdelsmarbressinócomaexemplederecuperacióiintegraciódelpatrimoniarqueològicenelteixiturbàisocialdelaciutat.Feiaanysquedisposàvemd’unestudideconjuntdelespedre-res44,ilatrajectòriainvestigadorahaestatactivamentifructíferaseguidaperlabonaescola45,amblaqualcosas’hapogutmostrar,tambédesd’aquestaòptica,lavitalitatipotènciadelaciutatenlaprimeraèpocaimperial.



238

SiarribemaCatalunya,l’esforçs’hacentratenl’estudidelesprincipalspe-dreresromanes,aplegadesenunvaluósvolum46,ienladeterminaciód’undelsprincipalsmarmora locals,lacalcàriaconegudacomapedradeSantaTecladelacapitalprovincial,Tarraco,forçapresentaCaesar AugustaitambéaCarthago Nova.

AmésCarthago Nova,juntamentambTarraco,hanestatcapdavanteresenintentaraplicarunsesquemespertaldefixarelscostosaproximatiusquepodienarribaratenirelsgranscomplexosmonumentalspúblicsenunaciutatromana.HaestatunametodologiaquehancomençataaplicarP.Barresi47iP.Pensabenehohafetencol.laboraciótantpelfòrumprovincialdeTarracocomperaldeSe-gobriga48.ACarthago Nova,B.SolertambéhapogutaportarunmeritoriintentdecàlculdepreusperalteatrequeempraenlasevadecoraciócolumnesdefustllistdetravertívermellósdeMula49.

Ambaixòhemfetunabreurepassadaalsprincipalsmaterialslocalsusatsenlesdiferentesàreesd’Hispàniaquehanestatobjected’estudienelsdarrersdosanys.Pertancaraquestesplanes,voldriemfer-nosressódelesprincipalsnovetatsqueenshanvingutdelamàgràciesalsúltimsestudisdutsatermealllargdel’any2009,itambéassenyalarlesmancancesqueencaratenim.

Laprincipald’aquestesúltimespodriaserelconeixementparcialdelespe-dreresdelmarbredelazonadeMacaelalaSierradeFilabresaAlmeria.Unim-pedimentimportanthaestatlaintensaexplotaciórecentdelmaterialiquearacomaranodisposemd’unarelaciófiabledepossiblespecesmanufacturades50.

romanera”,ibidem,p.170;B.soleR,“AlgunasconsideracionessobreelempleoprivadodelmármolenCarthagoNova”,Mastia2(2003),pp.149-187; Ead.,“HaciaunasistematizacióncronológicasobreelempleodelmarmorysucomercializaciónenCarthagoNova”,Mastia4 (2005),pp.29-64;Ead.,“MaterialesdeimportaciónyotrosmaterialespétreosdeorigenlocalenCarthagoNova.Explotación,comercioyfuncióndurantelosperíodostardorrepublicanoyaugusteo”,Iberia e Italia: modelos romanos de integración territorial,J.uRoz,J. m. noGueRa, F. coaRellIedd.,Múrcia2008,pp.711-732.

46. Obrescitadesanota4.47. P. baRResI,“Hugecolumncosts:someexamples”,aIX International Conference asmosia (Tarra-

gona 2009),p.32delllibred’abstracts.48. PeraTarragona,vegeueltreballenaquestmateixvolumiperaSegobriga,R.cebRIán,R.

maR,P. Pensabene,“Fundsforpublicarchitectureandcostsofthestonematerials:thecaseoftheforumatSegobriga(Spain)”,aIX International Conference asmonia (Tarragona 2009),p.144delllibred’abstracts.

49. b. soleR,“ElcostedelteatroromanodeCarthagoNova:nuevaslíneasdeinvestigaciónaraízdelestudiodelosmarmora”,Marmora romanos en Hispania… cit.,enpremsa;J. m. noGueRa,b. soleR, J. a. antolInos, R. aRana,“TheredtravertineofMula,Murcia,Spain.Managementandadministrationofquarriesintheromanera”,aIX International Conference asmosia (Tarragona 2009),p.78delllibred’abstracts.

50. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, a. PItaRch, h. Royo, Marbles and Stones of Hispa-nia, cit.,pp.80-85.

ISABELRODÀ


239

Unaltremarmorbenvistós,ambunaaparençasemblantal“rossoVerona”,imancat encarad’unestudiminuciós, és el vermellósd’Igabrum (Cabra),benpresentalesciutatsbètiquesitambéalteatred’Itàlica51.

Altresestudisireunionscientífiquessónaraenmarxaialmateixtempsnoesdeturenleslíniesd’investigacióendagadesambprojectesnacionalsiinterna-cionals.Esmentariemperexemple l’elaboraciód’unatesi sobreelsmarmoradeToletum52ilaproperareuniótindràllocel2012aMèridasobreelsopera sectilia.

No creiem exagerar un gram si diem que l’entrada al segle XXI ha portatunenormeincrementdelsestudissobreelsmaterialslapidistantpelquefaalsexplotatsaHispàniacomelsforanspresentsenelsnostres jacimentsiciutats.L’avançhaestatnotabilíssimimoltapreciatenlacomunitatinternacional.Valguilaredundància:s’hanatacattotselsfronts,veientlanecessitatdeprocediraes-tudismonogràficssobreelterrenyperpartdediversosequipsd’estudiososd’unazonadepedreresenconcret,lanecessitatdecaracteritzarbéelsmaterialslapidishispansitambélanecessitatd’abordar l’impactedenousenfocaments,coméseldevolerestablirelscostos,sempreelevats,queelsmaterialslapidisarribarenatenir.Senseoblidartampoclaingentexplotaciódelesmésimportantspedreresdemarbre,comsónlesd’EstremoziAlmadén,aquestesdarreressospitosesfinsitotdecauredintredelcercledelesdetitularitatimperial.

Anarprecisantradisdedifusióhaestattambéunatascaimportant,aapro-fundirenelfutur;sabíemdel’exportacióadiversospuntsdelaMediterràniaoccidentaldel“broccatello”ojaspidelaCintadeTortosaiarahipodemsumarqueelmarmordeSaetabis(Xàtiva),conegutcomaBuixcarróibendifósenàm-plieszonesdelapenínsulaIbèrica53,éspresentaRoma,concretamentalavil·ladeiQuintilialaviaÀpiadeRoma54.

51. m. cIsneRos,Mármoles hispanos. Su empleo en la España romana,Saragossa1989,pp.73-74;m. mayeR, I. Rodà, a. àlvaRez,“ThedecorativemarbleprogrammeatthetheatreofItalica”,The ar-chaeology of early roman Baetica,S.Keayed.,JRasuppl.ser.29,Portsmouth,R.I.1998,pp.231-234; I. Rodà,“LosmármolesdeItálica…”cit.,p.166;m. l. seGuRa,La ciudad ibero-romana de Igabrum (Cabra, Córdoba),Còrdova1988,pp.119-130.

52. A.demesa,Los marmora de Toletum: estudio de los granitos y calizas del centro peninsular em-pleados en la ciudad romana y tardoantigua de Toledoenprocésderealitzacióal’IcacdintredelprojecteH2008/04600/HIST.

53. a. àlvaRez, a. domènech, P. laPuente, a. PItaRch, h. Royo,Marbles and Stones of His-pania,cit.,pp.26-31;R.cebRIán,“LascanterasdeBuixcarró”…cit.Podemesmentarl’abundànciadeBuixcarróalaciutatdeSegobriga,a. àlvaRez, R. cebRIán, I. Rodà,“ElmármoldeAlmadéndelaPlata…”cit.,pp.108-111.Cf.nota18.

54. b. soleR, “Los marmora de laTarraconense y su difusión en Carthago Nova. Balance yperspectivas”,Marmora Hispana… cit.,p.131;B.soleR,J.M.noGueRa,R.aRana,J.A.antolInos, “EvidenceoftheuseofthemarmorSaetabitanuminthevilladeiQuintiliinRoma(Italy)”,aIX In-ternational Conference asmosia (Tarragona 2009),p.153delllibred’abstracts.



240

NomésensrestaauguraridesitjarqueelsegüentdecennidelsegleXXIsiguitanproductiucomelprimerpelquefaal’estudiiinterésperalsmarbreshispànics,quenodeixend’obrir-nosportesperalmillorconeixementdelesnostresciutatsimonuments,endintsant-nosenelsterrenysdelasimbologia,delaideologiaimperialidelesaristocràcies,del’economia,elcomerçientotelmónques’enspresentabenintencionadaivoluntariamentmarmoritzat.Roma i les sevesprovínciesnoespodenentendre sense el seu revestimentmarmori.

ISABELRODÀ


Marbres locals a Hispania. estat de la qüestió al bienni 2008-2009

Documents

Transcript of Marbres locals a Hispania. estat de la qüestió al bienni 2008-2009