IES

LA N

UC

IA

Dep

arta

men

t d

e m

úsi

ca

TE

MA

INIC

IAL

“

LES

PR

IMER

ES M

AN

IFES

TAC

ION

S M

USI

CA

LS”

C

UR

S ES

CO

LAR

20

16

-20

17

UNITAT DIDÀCTICA INCIAL

“ REPÀS LLENGUATGE MUSICAL / PRIMERES MANIFESTACIONS MUSICALS”

OBJECTIUS.

1. Repassar i actualitzar els continguts de 2n d’ESO.

2. Conéixer la periodització de l’Edat Antiga.

3. Conéixer les característiques musicals de la música en l’antiguitat.

4. Descobrir els primers sistemes de notació.

5. Interpretar fragments de música adaptats.

6. Ser capaç de llegir el nom de les notes i interpretar fragments rítmics de grau inicial.

CONTINGUTS

1. Continguts de 2n d’ESO – Compassos/ Equivalències.

2. Edat Antiga i èpoques anteriors.

3. Característiques de la música a L’Edat Antiga

4. Els primers sistemes de notació: Epitafi de Seikilos.

5. Interpretació de fragments musicals adaptats. Habilitat lectora-Habilitat rítmica.

6. Conèixer el nom de les notes i interpretar fragments rítmics de grau inicial.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Dominar els elements bàsics del llenguatge musical.

2. Conéixer la periodització de l’Edat Antiga.

3. Conéixer les característiques musicals de la música en l’antiguitat.

4. Conéixer els primers sistemes de notació.

5. Interpretar fragments de música adaptats.

6. Ser capaç de llegir el nom de les notes i interpretar fragments rítmics de grau inicial.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

PREHISTÒRIA

4000 aC s.VIII aC s.I aC

PROTOHISTÒRIA EDAT ANTIGA

Primeres civilitzacions

Sumeris

Assiris

Babilonis

Primeres restes

arqueològiques:

- Instruments / baix relleus

GRÈCIA ROMA

Inici de la història de la música:

Naixement: escriptura musical

Epitafi de Seikilos

Referències bibliogràfiques: Filòsofs

- Pitàgores

- Plató

- Aristòtil

Caràcter pedagògic: Teoria del Ethos

Música Monòdica

Canon de bellesa: Ordre/Simetria/proporcions

Música Mitologia

Música

Devaluada:

Entesa:

- Espectacle

- Utilitat

social

- Forma

d'amenitzar

1- LA PREHISTÒRIA

La historia de la música és tan antiga com la historia dels éssers humans donat que l’home des

de les seues primeres manifestacions antropològiques, s’ha envoltat de sorolls i de sons.

Sonalls, polseres de petxines, pals de fusta i altres rudiments naturals, varen ser les primeres

manifestacions, amb les quals, es recolzaven, per realitzar danses i manifestacions sonores que

anaven lligades a dues finalitats essencials: La comunicació ( recordem que mancaven de codi

verbal desenvolupat) i el caràcter ritual, amb el qual invocaven al seus éssers suprems, davant

d’esdeveniments climatològics i naturals impredictibles i inexplicables fins aleshores

( inundacions, tempestes, bestieses de grans dimensions...).

Mostra d’això, seran les diverses restes arqueològiques que testimonien aquesta hipòtesis

inicial, entre elles, la Venus de Laussel ( esculpida amb un corno primitiu) i diverses flautes d’os

i canya.

a) Flauta d’os

b) Venus de Laussel

2- PROTOHISTÒRIA

Cap a l’any 4000 aC comencen a sorgir les primeres civilitzacions sedentàries, les quals,

s’assenten en zones estratègiques, on es disposava de tots els elements essencials per poder

viure còmodament, constituint-se en pobles. És l’inici de la fi del nomadisme.

Un dels primers grans assentaments poblacionals va ser Mesopotàmia, localitzat actualment

en la zona del pròxim Orient.

Diversos varen ser els pobles que conformaren aquesta terra rica en sediments i banyada pels

rius Tigris i Èufrates, entre ells, els Babilonis, els Assiris i els sumeris, els quals empraren la

música de forma ritual considerant el músic, com a un ser socialment important.

El músic no sols tenia la capacitat de produir sons amb els instruments, sinó a més tenia la

capacitat de poder atraure i invocar als ésser suprems. Per tal fet els músics gaudien d’un

estatus social privilegiat. Tals conclusions les podem entreveure en les diverses restes

arqueològiques, trobades a les tombes reials d’Ur.

Restes arqueològiques d’Ur ( Mesopotàmia-Actual Irak)

Tombes d’Ur

Estàndard d’Ur

Extracte superior de l’estàndard d’Ur. Músics tocant la Lira.

Lira d’Ur .

Per tot açò, sabem que les primeres civilitzacions empraren la música de forma ritual; que els

músics tenien una posició social privilegiada i que, tot i no trobar cap anotació musical

( instruments i baixos relleus exclusivament), la música estava molt present en l’esmentada

societat.

Ja per últim dins d’aquest apartat, anomenem protohistòria al període de transició entre la

prehistòria i la història de la qual no es posseeix informació escrita, tot i que es tenen

referències per diverses fonts que ens indiquen informació rellevant de la vida i les tradicions

pròpies.

3- EDAT ANTIGA

3.1 ANTIGA CVILITZACIÓ GREGA

L’Edat Antiga es distribueix en dos períodes significatius. Per un costat l’Antiga civilització

Grega ( s.VIII aC – s.I aC) i l’Imperi Romà ( s.I aC – l’any 476 d.C).

Amb l’aparició de l’Antiga Civilització Grega, sorgeix de forma gradual els primers sistemes de

notació, els quals es basen en sistemes primitius d’escriptura on de forma molt supèrflua,

aquestes civilitzacions tractaren de deixar constància de les característiques musicals del seu

context històric.

Tot i que existeixen diverses contradiccions musicològiques, una de les primeres

manifestacions notacional és l’Epitafi de Seikilos. Observa i posteriorment realitza la primera

activitat.

Epitafi de Seikilos.

Act. 1 Realitza la següent lectura i tracta, amb l’ajuda del teu professor de desxifrar la primera

partitura que tenim constància.

Per un altre costat i de forma significativa, tot i saber de la importància de la música ( la gran

majoria de llibres d’aquesta època parlen de forma constant d’ella), no ens ha arribat cap llibre

concret de música.

De Pitàgores, tot i no deixar cap llibre escrit relacionat amb la música, els seus seguidors (

Pitagòrics), deixaren constància de diverses teories i contextos musicals atribuïts a d’ell, entre

aquests, La Teoria de les Esferes o el monocordi ( instrument) amb el qual l’autor demostra la

relació intervàlica entre els sons.

En “ Les Lleis” i en “la República” de Plató , de la mateixa forma que en el “tractar del cel”

d’Aristòtil, hi trobem diversos escrits que parlen de la relació entre música i l’ésser humà.

"Debemos ver evidentemente, después de todo lo que precede, que cuando nos hablan de una armonía

resultante del movimiento de esos cuerpos, igual a la armonía de sonidos que se entrelazan, se está

haciendo una comparación muy brillante, sin duda, pero vana; esa no es la verdad de ningún modo. Hay

en efecto gente [los pitagóricos] que se figura que el movimiento de cuerpos tan grandes [los planetas]

debe producir necesariamente ruido, pues escuchamos alrededor nuestro los ruidos que hacen cuerpos

que ni tienen tanta masa, ni una velocidad igual a la del Sol o la Luna. Por ello, uno se cree autorizado a

concluir que astros tan numerosos e inmensos que aquellos que tienen este prodigioso movimiento de

traslación, no pueden andar sin hacer un ruido de una intensidad desmesurada. Admitiendo en principio

esta hipótesis, y suponiendo que estos cuerpos, gracias a sus distancias respectivas, están por sus

velocidades en la misma proporción que las armonías, estos filósofos llegan a pretender que la voz de los

astros, que se mueven en círculos, es armoniosa. Pero como sería muy sorprendente que nosotros no

escucháramos esta pretendida voz, nos explican la causa, diciendo que ese ruido data para nuestros

oídos desde el momento mismo de nuestro nacimiento. Esto hace que no distingamos el ruido, es que no

hemos tenido nunca el contraste del silencio, que sería su contrario; pues la voz y el silencio, se hacen así

distinguir recíprocamente el uno del otro. Pero, al igual que los herreros, por el hábito del ruido que hacen,

no se dan más cuenta de la diferencia, así igualmente, dicen, sucede a los hombres. Esta suposición, lo

repito, es muy ingeniosa y muy poética; pero es absolutamente imposible que sea así."

(Aristòtil, "Tractat del Cel", II, cap 9, 290).

La música va estar lligada fortament a l’Educació i a la formació neurològica, com es demostra

també als esmentats escrits de Plató ( Les lleis – llibres V/VII). La música servia per formar i

coordinar la ment i fer evolucionar la persona. Al mateix temps i continuant en la mateixa

línia, els grecs descobriren una teoria que anava més enllà de la pròpia educació musical i que

inundava el camp de la psicologia, La Teoria del ethos, per la qual cadascun dels sons i

cadascuna de les escales ( modes) afectava d’una forma particular a l’ésser humà i era part

intrínseca del mateix. D’esta forma en funció del ethos emprat ( en funció de l’escala o

successió de notes emprades per construir les melodies) la reacció del nostre cos a l’esmentat

estímul sonor, serà diferent.

Aquesta teoria tan antiga , continua vigent i aplicada al món de la composició musical i el

màrqueting. Cal recordar diverses escenes de pel·lícules o recordar les diverses botigues de

roba actuals per entendre el poder d’atracció de la música.

Per un altre costat, els grecs relacionaren la música amb la mitologia i crearen un cànon de

bellesa que estava format per la simetria, l’ordre i les proporcions. Observem aquesta imatge i

podem extraure conclusions

Si observem ambdues imatges ens adonarem de la relació proporcionada, ordenada i

simètrica de la construcció ( Parthenon). Aquests tres principis matemàtics, serien la base de

la bellesa i pels quals, qualsevol manifestació que buscarà l’esmentat grau d’elevació estètica,

tindria com a condició indispensable, el seguiment fidel d’aquest tres trets. Respecte a la

música, tot i no tindre una informació precisa, sols informació molt supèrflua, podem entendre

que seguiria els patrons matemàtics i estètics, fortament arrelats.

3.2 IMPERI ROMÀ

A molts gran trets i de forma un tant supèrflua, tota l’evolució cultural, matemàtica i artística

que la música aconseguí en l’Antiga Civilització Grega, amb l’entrada i la invasió Romana,

comença a desaparèixer. La música començarà a devaluar-se, sent entesa com a un espectacle,

un utensili social i militar i una forma d’acompanyar i amenitzar els espectacles.

Els romans buscaven l’habilitat tècnica i el malabarisme i no pas el sentiment, aconseguint

aproximar el món dels sons a una carrera tècnica desvirtuada de tot sentiment cultural i

artístic. Per aquest fet, comencen a sorgir els primers certàmens o competicions musicals on

els musics havien de demostrar el màxim grau d’habilitat tècnica.

Músics competint en els jocs capitolins

Músics de la Legió Romana portant el Cornu.

Ja per últim i com a conclusió, completa el següent text resum i sintetitza tot l’estudiat.

L’Edat ________________ està distribuïda en dos grans períodes, l’Antiga

Civilització____________i l’Imperi____________. L’antiga Civilització Grega es prolonga des

del segle___________a.C fins al segle___________a.C on les tropes romanes envaeixen

l’actual Grècia i acaparen els seus bens culturals i artístics.

Al segle ___________aC, dins de l’Antiga Civilització_________ hi trobem les

primeres_________________, concretament l’Epitafi de____________. Una resta

arqueològica que du esculpit un relleu musical, el qual, es considera el punt de partida de la

història de la música.

La_________________ serà eixe període anterior al segle _________ . Un període de molts

segles on, tot i existir informació musicals, no s’ha trobat cap codi musical ( partitura).

Entre les característiques musicals de l’Antiga Civilització grega, hi trobem les següent:

1.__________________________________________________________________

2.__________________________________________________________________

3.__________________________________________________________________

4.__________________________________________________________________

5._________________________________________________________________

Ja per últim al segle ___________el romans s’introdueixen a Grècia i comença un procés de

devaluació artística i cultural. La música a partir d’aquest moment, serà entesa com

un______________ , una ________________al servei de les classes més altes i una forma

d’amenitzar

QUADERN DE NOTES