Efectes de te gestló, forestal scbroll!s ~oornunltlu do fonrd . u es 83 n d Pa~e Nadonal d"Aigie:stertes 1 Es1any de S.nt M urid.

O Boet.. XtJrier Amal., are Gr • UJts Comas • Cf t

La, colonitudó deb estanys d Pare Nadon•ll d"Aigúostodes 193 1 Estany: de Salillt ,Maurid pel aurttadi D-.phnl• lt;mg&pllf•. Mate~ n a. IDanoo Bu~. A1 ndro M• ó. eva, Hamr01J31,

Adam Peuuse~ lluc De 1M estar ~ Joaq~m Morgecr,.

Per que o1s6&--sos no f~ct~onton el Pare N_ donal 203 d'Aigúes.tortes 1 Estanv d'e Sant M a ... rilct~

SantiilQO Pa1CKZón. AliltON IB.ltet. D "d Ctlmf)1. 1!/mn A onso. IDan"eJVitJe:o. Magde PI.:.', ILlut.s Sr~tons i Jorcll Ru z.(Hmo

rntorac:cró enlll'8 cllm.a i oc.upoc:ió bu mana Qn l'a c::onflguracl6 dQII palsotsa 211 vogatal de1 Pan: NaclonaJ d'Algiiestott•s 1 S.tDny ele San,1 M,•urlcl.

Jocda Ca'la • A:bon Pélachs~ Ermengpt Gassio·t Feaan Antoll'n.. AA &llosl os MariD~ 'D Be·~~ 11a, rtal\t:e.sc Buljachs~ Toroso Buchaca, Uu~;, Carnnrero.

ftftiV...,..- 0 n~.o, David Gareta, Vlf ' • ~Gar~ - tiago ' l- .JofdaN

Uucl\ Niccot6 Maul..'CO., Elena Mur. M.quel utyerala .. Laura Obea~ ..bl.qu m Ofua. 1\1 eM)o~ é. 56 . ~~ Cilifos . Rodóo. flodr lil r Solliano

Los~ comu 11ats mmldorn d 111 Vlll 221 de Sen1 N¡corau (S.OOD- ZADO'aiANEJ.

1 100010 MamJcco .. Erme:.~ Ga$:$10 . o Ro& iguo Ant6n. David Garda Cosas La a GOmc.z

Le.s m unta nyes del Pa r:t: Nada:nal' díAIIg;Gestertos • &c•nr 235 de Sant Mawia: ma'tocfotogla ,por ol•nwdl d 1 pi'Uimord

imm 1lsi1l i lt dlmensi6 Mdal daJ paJNige.. Ono Beltran. Ferron Es1todo i 1 smllol VaQcaro

Descobrflll_.osporft de1s Jtocs. 1Com U"Octer ol p ,dm.onl ~m material 249 alt parcs 1 a1tres respals patrtmonlals. ,Al¡unas propos·t-.

Jonfl ku · r Roig

Mies rde 2.010 o.nys d'a:rqultectur• ram1dera1 261 al PaK N.adonaJ' c(Aigúestortes i Estany do' San1 M urid.

DavWj Ga.mia ~ .. E 1. a

Bol (AIIn Ribnuo•9•1. 17,18 119 d'octubro d o 2012 · 2 11

lnteracció entre clima i ocupació humana en la configuració del paisatge vegetal del Pare Na­cional d' Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Jo rdl Catalan1.z, Albert Pelachs3, Ermengol Gassiot4, Fe rran AntoHn4•5, Anna Ballesteros', Meritxell Batalla7, Francesc Burjachso.e, Teresa Buchaca2, Lluís Camarero2, Ignacio Clemente', David García4, Virginia García-DíaZ'·10, San­tiago Giralt11, Laia J ordana Lluch3, Niccolo Mazzucco9, Elena Murl, M!que l Ninye ro la7, La ura Obea4, J oaqulm Oltra4, Ramon Pérez-ObioJ1, Raque l Piqué4, Sergi Pla-Ra bésU, Carlos Rivera Rondón2•12, J osep Manel Rodrl­guez7, David Rodríguez4, Alberto Sáezn, Joan Manuel Soriano3

1. CAEAF. Cerdanyola del VaOés 08193 2. Centro d'Estudrs Avan~ts efe Blanes. CSIC. Blancs 17300 3. Departamcnt do Goografia. Univcrsitot Autónoma de Barcelona. Cordanyol<l dol Vallés 08193 4. Departamcnt de Prehistl>ria. Unívorsitat Autónoma de Barcelona. Ccrdanyola dol Vallh 08193 5. IPNA/IPAS. Universitat Basel. Basilea. Suissa 6. Atea de Prehistoria. Universitat Aovira i Virg~i. Tarragona 43002 7. Unitat de Boulnica. Universitat Avtonoma de Barcelona. Ce~danyolo del Valles 08193 B. ICREA a l'lnstitut do Palooocologia Humana 1 Evolucló Social UPHES). Tarragono 43007 9. lnstitució Mila Fontanals. CSIC. Borcolono 08001 10. Faculty of Archaeology. l eiden Univcrsity. The Netherlands 11. lnstitut de Ciéncies de la Terra Jau me Almera. CSIC. Barcelona 08028 12. Pontificia Universidad Javeriana. Bogotá. Colombia. 13. Dop.1rlilMOOt d'Eslratigrnfa Pa:CO.tologia i Goocillndos Marines. Unívotsital de Barcelonu. Balcelona 08028

Abstract

The vegetation of the National Park of Aigüestortes and Lake of Sant Maurici is the result of an interaction process between climate, plant community dynamics and the human occupation of the territory. The OCUPA projact aims to reconstruct this lnteraction ovar the last millennia using melhods of palaeoocolag'{ nnd archaeology. Here. we describe the main features of the project and summarize the results obtained so lar. The study focuses primarily on the Sant Nicolau valley and bases on the multidisciplinary analysis of the sedimentary archive of two lakes !Liebreta and Redó) and a number of archaeological sites located in shelters and outdoors. There is archaaological evidence of human presence since 9.000 yr cal BP. and a continuous record since 7.500 yr cal BP. At early stages. lhey transformad the surroundings of the sholters occupied and lithic tools lndicate contacts with areas as lar as the Ebro plains. Since the Bronze Age (ca. 4,300 yr cal BP) there has been human impact on the vegetation without interruption until present. lnitialty, the impacts were mostly related to livestock: use of fire 10 open grassing areas, soll erosion and, during the medieval period, forestry and waler euuophlcation of lakes. The agricultura impact in lhe lower part of the valley le.g .. Llebreta) occurred about 2,100 yr ago, although some cereal grains and lools lar harvesting have been found from the Neolithic. In the medieval period. the impact was much higher than during the last centurias. In general, it can be concluded that changas in the human land use approxima· tely follow the major changas in climate. but the specific causal link is likely to be relatad to the social and cultural dynamics of a broader territory si neo lho Neoliihic. Kcywords: past dimate. vegetation. past human impact

212 · IX Jombde:s sobre Re.ceru al Pare. Nadonal d'Algúe$torte$ i Esuny do Sant M..urld

Rosum

El paísatge vegetal del Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany do Sant Mauríci és el resulta! d'un procés d'intoracció entre el clima. els components de la mateixa vegetació l l'ocupació humana del territori. El projecte OCUPA té per objectiu reconstruir aquesta interacció alllarg deis darrers mil·lonnis fent ús de métodos de la paleoecologia i l'arqueologia. Presentem aqur les caractorlstiques del projecte i fem un resum deis principals resultats obtinguts fins ora. L'estudi se (:(lntra sobretot en la vall do Sant Nicolau 1 es basa en l'onálisl multidiscipllnllria del registre sedimentari de dos estanys (Liebreta i Rodó) 1 d'un bon nombre de jaclmonts ar· queol6gics situat.s 1an1 en abrics i b.11mes eom a l'aire lliure. Hi ha evidbneios orQuoolbglques de preséncia humana des de 9.000 anys cal BP, i més continuadament des do 7.000 anys cal BP. Hi ha indicis qu:e aquesta preséncia mocfrtica l'entorn deis abc'ics, i de l'estudi de les eines lltiques es poden deduir contactes habituals amb zones tan allunyades com les planes de I'Ebre. Des do l'edat del bc'onze lea. 4.300 anys cal BP) hi ha ocupació l impacto sobre el paisatge sense intorrupcló fins a l'actualitat. Lo influéncia va lligndo sobrotot a lo rnmoctoria: utllització del loe por obrir espais do pastura; erosió del sbl, 1, en periodo medieval, oxplotació forestal 1 eutrofltzacló do l'olgua deis estanys. L'lmpacte en el palsatgo de l'ogrlculiura de lons de vall (p. e .. Uebretal es prodveix des de fa vns 2.100 anvs. encara que en els jaciments arqveolbgics es troben algvns grans de cereals i eines per segar tiges seques des del neolltic. Ourant el periode medi'evall'impacte és molt superior al deis darrers segles i l'actualitat. En general, es pot concloure que el canvis en la forma de l'ocupació coincideixon a grans trets amb els prinCipal$ canvis en el clima, per6 ellligam causal precls és probable que, ja des del neoUtic, estigui relacional amb la dinllmica cultural i social d'un territorl for~¡a mós ampli, quo també os veu condicionada poi d inna. Paraul&s clau: poloodoma, ·vogcl4d0, impactes h<rn.>ns del ~t

Uul IAhn nihiiQOr ~n), 11, 1U 1 10 rl 'oclubro do 201 2 • 213

DiHAMICA oe lA 1/EGETACIO

OCUPA rlguro 1, El poioOIOO OCIWI c10 1<1 tnunlbi>V4. 1 on cwlicul.at ol úol PMc ~ 4'Algoj<Jst<)(IOS 1 Esoany ciO S.nl ~Aourió. ro><.tta <lO "' lnltfoccie) .. l.org deis enys dot cim>. "' ~L>dó 1 r~ " """"'' Ln <1w>1om1co do""" llb.O s'I\J pro<I•At 11\> "'"'' vllll>nlamo ol temoo os poi tr!<CMUI>I mól¡>ll(ant t6CI\<1Ws ciO POI~oloOio 1 ~. En~ projeete OCUPA s'No combiN1 aquostcs d\los 111)10ltln'I)CIOn3.

fntroducciO Des do fa tmos qunntos dllcndos, el parndigma c1uo el climn ocrossognvn lo vogolociO, 1 oqvos1o, la formo d'ocupucló humano del torrltocl s'hn vlsl progressivamonl modificat on ndonar-nos de l'oxiGtOncin do mocnnlsmoo do IOtroollmonlnciO entro uns ltrltros. Ouu l'ocupncl6 humana canvin ol pniSlltgo és prou evidont en molts indrels. peri> n l'oiiA muntonvn l'otoc1o pot pnsnor mos dosnpor­cobutl sovint s'arrlbo a conlondre un palsatgo lor­tament modificat nmb alli> que Os ·natural". En qualsovol cns. 14 lntorroi4clo onllo paiS~~Igo vogo­tall ús del terri torl tO una lla1ga llndiCIO d'cstudl. En canvi, ols electos de cclroolimentació sobre el clim;) s'han roconegut mOs groduolmont: p<lmor os va posar on ovídór\Cill com ol dosonvolupamont o retrocós do la vogotació con<iciona també el canvi del clima n oscal4 regional, ido manero més reconl s'hü lot P<Jibs Quo l 'nctlvltot humano pot acabar modificant el dima del pl<lnota sencer. L'evidéncia dol convl globo! ho dosvotll6t lor~o lntoros entre la comunllnt clontllico ¡oor ontondro lo lntordOP<Jndbn­cia entre clim.,, vegotaciO i ocupació humana. En el contoxt lntorMcionnl, uno mosteo d'nquost lnlercis os PltAROS 1Posl·hun1on clirnoto·ocosystoms interactlons). uno secció do PAGES (Past Global Changos), el subp10gromo que aglutino tola lo in­vostlgoció nebro lo raconstrucciO do los condiclons del pass&! dintco d'IGBP (lnlelnntlonal Geosphere­Biosphoco PcogJol1\lllO). AQuostl>rogroma coordina lntorn~~clor1olmont In lnvo,¡i¡¡ociO sobro ol convi glo­bal de l'nctuobtat. Un deis objectius do PHAROS ós posar on ro laciO 1 locilrtOr I'DGtuacló conjunta do

cien tilles quo han estudio! ol passot 1ocent des de disciplines dilorents i, porilcularmont, oslablir ponls entro los Ollroxlrnociono lotos dos do los cionclou soclols 1 rroi\Jrols rospootlvnrnont (Qourlng et ni., 20061. El projocte OCUPA Untorocció entro climo 1 ocupnclo humono on In oontl(luu1cl6 del poiMIOO vegotol dol Pare Nnclor1ol d'AigOostortos 1 Es1ony de Sant Mnurici) noix soguint oquosla inquietud i té como objoctlu gonorol rocormtrulr ol cllmo, lo vo· gc~t~ciO l la nalurolosa do l'ocup!lciO hun18M olltarg del dorrers 15.000 anys on ol Porc Nocional (Fig. 1) comt>lnnnt oproxin10cions d'orquOOiogitt 1 P<JIOOOOO­IogiD. tOI oprotilant osludls 1 mo1oua1 oxlslonts. 1 genorant.r,c do nous.

Mbtodos La conca hldrogrbfica: unltat funcional d'estudl Por reconstruir ol pas:utl, nocos5/lriomont ons fan rollo lndicls sobro ols IJtrOis rocolzor los no,cos inferbncies. Els roglstccs lonnmcntots quo hom oprolhm on ol projuclo OCUPA non oln GOdimonts l<>custres, com orxlus polooomblonlols 1 pnloooco· lbgics, 1 els jnclmonts arquooiO<¡ics, a més do do­cumontoclo (oscrltn. grhllco 1 ornll por poclodos hlSti>clcs rocon1s. Tot olx(), por uno mlllor lntOrlllOia· ció i lnterrolucl6, roquorolw un mnrc luncionnl, la uni­tot b/lsico del quol ons l'olocolx la cenen hidrogrhlico. lo vnll, on 10rrnos do ntunlonvo (Fig. 21. r:1 sonyol dimlltic os comodol<l ambla intorocció omb la roca, ol sólllo vogotoció. i mi\inncantlo worxo hidrolbgica s'ocobil portnnl pnrt do l<llnlorrnociO do lot plogol cap ols ostanys. Alll s'cmmagatzema do forma 01-denado cronoiOgicamonl on ols sodimonls. O'allrn

214 ·IX Jomades sobre Rcc:cre3 al P~rc Nac:ion~l d'Aigúestortes i Estany de Sant Maurici

.~

~ Prco; '6, exca• Y 1

a~ de ...... OtqUOCIO;iqU<I$

Figur;a 2.. La conea l:iQ:og¡¡j¡fi;a Es relerneni: :oramen~ G''-"l po$l En mntacte la érat;ic:a ó;l cfma. 11 veQ'!!::aeió i roo'Pacil tum.ara~ uri:3: bbiea e:-rs pennet apnQmat fa r~dol ~6n$ unrrzeca.-.:sal cceis • est®es~eoecrle:;· s (p. o.. SEdtne-nts tJ:v::l~i~PQme:=sMq~pc-er.ensen;it i es i)OdonintQt¡xo~ cfuna tnaneQ mas ril;a: i ~s~va •••~~~t tCc:r.ic;uesesiacfsti';;s d9 ~it:tlció..

banda, els jaciments ~quoo16gics ons deixen evi­c!'>..ncia de com els humans s'es1ableixen i fan ús del territo;'i. i amb qunes linali:als ei i11<Xfiiquen. També poden facilitar informa ció de les ótcumst~rr cies amb:enl<lts da l'enlom prcper al jaciment. Uns i a!ltes nornés ens aporten infonnació en uns punts ccncrets de r espal i si •'Olem exu-cpofar-ho. ho he m de fer mi$rv;ant alguna mena ée modclitza::ió. La conca (fa v-.:n és tam!)é la unilat d"aques<..a mode­Eizació i iateg¡ació de coneixement. L"OCUPA ha focalitzat resfac; a la wD de $3m Nk:olau.

Ancius sedimentañs. jaciments erqueologics i do<:umentació histi>ñca La vall de Sant Nicolau és rica en estanys. i pera aquest projecte n"he.n considernt dos: el Uebreta 11.600 m.s.n.m.) i el Red6 (2.100 m.s.n.m). Del da­rrerja es tenia un registre que arriba finsals 15.000 anys en 8 m de setfment (Copons and Botdonau. 1996); del primer es va reali= un sondeig dins d"aquest ma!eix projecte. que va perrnetre recupe­rar un testimoni de seóment de 9 m de fcn&ria. i va resultar cfuna edat de 3.500 anyscal B?. donant· ms. per tant. una gp..n resoluóótemporal. La in ten­ció és ~r el re9stfe del Redó coma senya1 més direc~a~r.ent c::linlmic (Ca !ala."> eral .• 20001 i per vet.ore els electas més genera!s de f'antropització. rrentrc qua el de r es¡any Llebreta dóna ~ma visió d:ls impactes més <Er=es de r ocupació humana. A més d"ac;uests arxius scdimen:aris de la rnateixa va:!. tam~ se n"han utilitzal de localitaiS properes

comelsde r estanyRedon (2.240 m.s.n.rn.) a la val de CO<".;;ngles (Catalan et al, 2009; Pla and Catalan. 2005) i restany de Burg (1.800 m.s.n.mJ a la vaS Farrera !Sal ec aL. 2011; Pélachs eraL. 2011). B primer resulta patticularment útil per reconstruir restacicnalitat del duna. El segon, per ten ir un re­ferent. compfemeruañ del Uebreta. respecte de la aonologia de rimp¡;cte de rocupaci6 humana. Pel que fa a!s jaciments arqueclógics, estudis pre­vls ja n ... navien asser.yalat un elevat nombre dintre de la va2 de Sant ll&:olau i en el conju:lt del pan; <Gassio'~ 2009). A la vaO de Scnt Nico2u destaquen els abrics de la vessant nord (coves del Sardo. Co­vetes i Sarradé) i els assent3ments de la vessant sud (Oespoblal de la Cova. Aeta d'Erdo i Cases­noves. enue meliS d'altres). Alguns deis abrics ja havien estat estuóats en extensió anteriorment (Gassi<r.. 2008; Gassiot er a!. 201 0). i en ac¡uest projecte s"ha aprofitat per estudiar alguns mate­riats. m31<:rar dataci!Jns i aprofundir en el context ~neral d"ocupació de lavaD (Gassiot e; al .• 2012!. Pel que la als assentaments. s"ha rea!itzat una in­tensa tasca de cartosrafia i c:!a::cció. Per peñodes histOries. particul3rment deis dos da­rrers ~:es. s"ha fe! una pros;¡ecció de documents escrits. s"han gener.n onolc:omapes a ¡2ftir de les iotografi9s aéries de r any 1954 i s"ha fet l'ana.fisi deis c:am.is en el c:aóastre en:re 1956 i 2008. T ot i així. de moment s"ha aprofundít relativarnent poc en aquest perioée. ¡a que s"ha dedicat mes atenció a les trobaDes pel peñode prehistóric.

B<>i (Alta Ribagor~a). 17. 18 119 d'octubre de 2012 • 21S

RED'" (Val sant Nico~)

• , ., # .#, #,.? #, _,_, ~ ~., EDAT ..... UJ

Routa3. Rec<>nstltli;I;ÍÓ<2 racid:sa tpli)do r~~ r ... .., Aed6.. En conQUC$ d"' a!Ut nu:nert).a dtt roca gl~Mic:a r" 11 ;.a de raiga va~ sobretot~ grau de me;:~ qo..f.rr.a de ta tOCA. QUe VI mol11ir;ada a fa tem~rura dd pe:tSode: seose neu Pcr lltll, les oscif laóon.s QJe re:Sec;eix. ef grMi:: COttM:DOI'W!n al• trv.s prülopols ele c.,; del <Sna cbant el perioclo _... doret: pH mb boix mdica més úed. El ltj¡isue do ÓIO"""""' en ~ts ambien&s penn et la re:::onsttuc:OO del pH de raig-..a amb molto procisió.

Ana!ítiques Malgrat l'escassa relació aparent entre la natura del jaciment arqueologic i l'anciu sedimentari deis estanys, 111 1\a mons aspectes en comu a l'hora d'analitzar-los; i no només concep:ualment, si-16 també pel Q'-'9 fa a les técniq-Jes. La canografia i ranAJisi estratigr~lica en són un primer pas: cal si­tuar les eviC:éncies efl respai lhOriuontal i vertica.?. Oesprés. el c:;ue 500 apa:entment successions C:O."'I­

tinues en el temps. cal dotar-les d'una aonologia absoluta. A mes del nou registro sedimentari del llebreta. en el pr~ecte s'ha let un esforr; par om­plir fcrats apareniS en la crooologia de r0C1.1paci6 humana de la van (Gassiot, 2009). Frnalment, del material recollit se·n poden tl$1udiar molles propie­tats. Per exemple, es poden fer aNIIisis de mida de gra, geoquimiQ'..teS i mineralbgiques; analisis da poi-len. tant en sedments lacustres com en eslra".s deis jaciments; anái sis da restes d'organismes mt­croscópics lalguns cloro!its, dÍóltcmees. cists de crisoficies i sinuroficies, a parti- d"ara cistsée criso­ffcies) i d'or~nismes macrose{)pics (fusta. l!avors. tulles. bfanc:;uillons. insectes. otcJ; aniús.is c!:!s carbons (rrio'osotipics i macrosci>pics). i an~lisis de substándes organiq..res. per cxerr.¡¡le pigmenrs d"a!gues en els s.."<<iments. per veure ca:w'.s en la ferüització deis estanys. o bé. residus de lipids per veure I"Us que es feia da determinats recipients. L'whsi d'eines lj¡jques. potser una de les peques

técniques que no comperteixen arcr.teologla i es­rudi del registre sedimentari. permet estab!ir com s'havien fet (tecno»gia). pera qué es feien servir (luncronalnau i d'on provemen els matenals lcn­!;en). Aquest darrer aspecte co:-.nec:a els ocupants de la vall am!> un conteXI regiooal mo.'t més ampi i n'enric¡ueix la int!!rp<etació.

Aproximaeions numeriques Molts deis e:emems que fO!Tilen pan deis regis­tres sedimen~aris i deis jaciments arqueolbgics tenen una interJlretació direaa fonamentada en els caneixements previs sobra els processos i es­deue!Wnents que intervenen en la seva presencia. Aixó és normalment l"element prinól)al da les re­construccio"'s del passat No obstant aixó. el co­neixement.la inlormació i la capacÍI<Jl de cZlcul qt.>e aetuaknent es té, també permet fer aproximacions rumériques. que proporcionen una lñsió més ccn­tinua d'algunes va:iables en el ;emps i l'espa~ a i>ó com una expresse (unila!Sl é'aQUesres en termes compar..bles als que es lan se;W per mesurar-les en l'acrualitaL No és el rr.ateix parlar ée si rhivem er.~ més ired c:;ue di: que la temperatura nit¡;ana era dos gw;s i:úetior. per exemp'e. Nz:ur-dment. un model és lixb mateix i no un fe:t i. pe: tant. el .PM­ci;:ti á~ provisiona:ítat s'na d"a¡:olicar rnés que mai en aquestes ap."oximac:ions. En aQ'.JeSt p."ojecte s'han uti1itza1 fona.-:nenta'.ment tres tpus de tecrJques:

216 -IX Jom.>dos sobre ~rao ol Por< tbdonol d.A;gü...-1 Esoany de Sanl Mourld

llles luncions do uansferéncia pe< reconstruir ca­raaerlstiQves f(siques i q¡j-niques de raigua i del medi a panir del regisue de diatOtii&eS i cists de crisofícies (Birl:s. 1998); 21 els riegs modems. per rea!í12ar una reoons!J\ICÓÓ l:lioc:imatica a partir del pol-leo Uiang eral .• 2010). i 31 els models de ás".ribució cf espécoes (SemH)iaz er 111~ 20 121. per sin11.Aar. expllcitamon1 sobre respo;. b veoetació ~.,..,.,.,. el'> la van e p;>.rtit del cl'ma reconstniit

lnte,graáó pal~eologia La integ~ació deis resulta!S deis ostudis paleocli­matics. paleoecolbgics i atQUeológic:s serveix por acabar creotendro el c:arM dol paisa1¡¡8 eo el pare el larg deis darrer5 15.000 anys. Fonamonwmen~ hi ha dles P<l$Sibilitats do compataC:ió: 11 cano¡¡ralia siaoróuic:a: c:om es prcjecten en respai les recons­uucxx>ns de vogotaci6 i rocupació lunaria per una ma:eixa ~- i 21 séries ~: quin és el ~de ocheféncia de series tempo<als de les dife­rents Vllriables indicadoces o <eoonStn.lides. La discontinuitat que suposa el Dryas recent (ca. 12.500-11.500 anys BPI entte el tarcf'9lacial i rholoc:é queda b&n reflectida en el registre de resrany Redó de la vall de Sam Nioolau. Hi ha mol"..s ad'<:ado<s. pero un deis més visibles és la fM::::uaci6 en racidesa de rai;ua 1t111. 3!. que en conQUeS S<lb<e gr81lOÓOfi1es. c:om la d·aquesl es­tarrv. va lo:~ Digada a la teaipetatura de !"aire del po:iode sellSe neu (estiu i la<dofl. c;ue controla en bona mesura el grau de meteoritzadó qulmica d•cquestes roques. La f1uctuaciódel pH do raigua a pa11ir del registre do áa:auees il-lusuala fluc­ruaciO fredo de prop crun mile< d·anys del IJfyas recen1. seguida d·un escalfamen: sobtat que es monté fins fa uns 6.000 anys. omb alts i baixos. pe< refredar-so lcntament. t•escatfament • l'mici de l'holocé va lli!)at a un ougnent de b precipita­ció i una progressíva edolitzaOo. que permeten raioreslació del territcri AQuesl és e1 marc cl~tic geteral i hi podem projecrar roa.'J)aciO humana i el seu impacte en la conf19U111ci6 del paísatge (F¡g. 4). Fonament.a!men~ podem ~r dues fases: 1) la de preséncia. on I'OOJpació és sOO<etot d.abrics i només es modifiCA l·entom immeáat en aquests p..1ts; i 21 la d·imp&et.e. on hi ha una ventablo trans· lormac:ió del paisatge. A c:ooti-vJaoó oo!al!em bceu­mem la cronologia. ovacte<IStiques i evidéncies de cadasona d·ac¡uostes etapes pe! que la a la vall eX! Sant N"ICXllau.

,..., de presencia Pr9$kK:ia lriporetica (1 1.500 anys cal BP - 7.500 anyscaiBPl Acluünent.la da!Oció més amiga de presé<lcia hu­mana a la val de Sa:nt Nicolau prové de la cova del Sardo lés de fa 7.500 anys col BP. De tota manera. és proh>b!e que la presencia los anlerio<. ja que en ai-Je5 vals del mateix pare i en rentorn mm~ <Sat s"ha OllOS1313t pre~nci;, ,.,.;,. ..ntigo Hi h.J vna dalació de la 9.000-8.500 anys cal BP a rabric de r estauv de la Cc\oeta i a la van de Peguera (C-.assiot 20081. situat a 2.430 m d·alutud. No ¡¡aire lluny. a la c:apcale<a de la vall de Baiasca i a una altitud similar a la cova del Sardo s·ha datut un nivell amb un forat de pal i una eina de snex a la base deltúmul del dolmen de la Font de Cóms en uns 11.000 anys cal BP. Clmáticament. els ~ milleMis de rholocé enca:a tenen una defJnid6 confusa en el detal r~ sembla que s6n mol! varicbles {F.g. 31 i es donen episodis de fortes ftucwacions d i­máliques a rescala de décadas que estan mal def• nit.s tan! localment <X>m regionalment (p. e •• episodi 8.200 anys cal BPI. En tot cas. el paisatge vegetal ~ uobem a la va:l es defíneix perla tendéucia que marca el c&na i la parsimóoia del CCiri¡Xl(lénl arbo<i de la vege:ació a <es:pondr&-hí. segon.s els COl ócio­nants topo:olc!og • s de les quals coda espécie ~Wtcixi. Des de r..,;,.; d·aquest periode tenim un paisalge fores-.at. pe<() prmner dominen els p:ns (P&lus spp.)l el bedol !Be!Uial. i progresslvament va augmenrant la massa de cachoci'olis: primer avellaners !Ca<yfusl i rOlAS (Cl<JerCUSI. i posteriorment oms {U'.mus) i tJ.Iers (Táll. entre d"alües.

Presencia ra.'Tiadera 0.500 anys cal BP - 5.600 Bflys caJBPl l.evicUinoa crocuooció do la cova del Sa:do s·inicia 7.500 anys cal BP enrere. es consolida en:cm deis 6.800 i es per\Jong.a fins fa ullS 4.400 anys. De la pan f.nal d·~uest per!ode també es coneixen >estigls a la cava d>e Sarradé i a la ba!ma do Co­vetes- En aquesta derrera. les fases de preséncia d..orant el nedític són dues. i la datada és la més recen t. ~-estés el perlode més cá!id de rholocé pel que fa a r épo<:a sense neu {estiu-tardorl. Perb és un cUmi! molt continental. el perlode de r eny amb noull>ívemi>rirnavera) ós for~ més fred quo ractwl. encara que es va suavil23nt prog¡essiva­ment alllatg cfac¡uc:s: periodo cap a temperaturas com 1es erara-

Bol (AIIa RibAgor~ol. 17, 18119 d'oclubre do 2012 • 217

e - ""'~""" ----~-~ .. ~ .• tara

o 1000 2000 3000 -4000 5000 eooo 7000 eooo 9000 10000 Edal (anys O.P.)

((--~~~~~------Ave~ lals Avellaner, c•ducllolls. pi rols

> > H !Impacte 1 Impacte 1 Pre.enda hlpcúdu 1 ramad~r, ramader Presencia putoral (a tries) forestal (usentamtnl.l) ltlrlcola cM rons de ... n

figuro 4. Esquo""' do lOs pritlcipals lOSO$ do lo inllullncio cim&tlca, VOUOIOCÍÓ 1 CC1Jj)l)CIO humnna on lo C001Jioulacl6 CIOI ()OÍSIIIQO YOQO .. I del pare. E14 convlo do 1omporo1uro dol pcrl()(je $0nso n<>u (c>!lu l tardOrll ernb nou lhivcm 1 primuvoral s'h&n estimat do mo~• tomptatlva a PM· tlt dols registros do <NtomoG$ i 6e clsts da a"isotk:ies dol sochrMflt da rosutnv Ro®n!Con.anglosl. respoctivameru. MU onn& QVIJ eb. vaiOts ·~"' rnos o munv• ICUfOif.. f»Hn on ~ -' canv. CW'I lt c:ond· non\0111., del clima. mol1 m6:s eJevadf en la prrr'llll<a ,..,., de rnotoce. El coturu1 cl~tic entro kls dues meitats de l'tloloo& es rnanfesta on olllpu$ do bo>oo• -'"'"'"·De la ,.,e;x, ,_ .. hi ha un c:anvi on lo lormo d'oc.~poció lwntano 1 en 1'1)¡ dol IOflllorl.

En la vegetac:ió d'aquosl periodo ols ca<lucifolis tonon m6s •mponbncln prol>llblomonl. sObrotol en els foos do va'ls i planes. Un elemelll caracteristic és l'abumlbnc:ia de l'avollaner. fet conegut a través dol di3grames POI-Ifnlcs do meltos I<X:llbtets. Tot i quo en el regiStro poJ.IInic: de la cova del Sardo p<edomina ol pi dvrant aquesl període, tambó s'hi evidencio ol POS do I'OVOIIMor quo. flns l tot, arriba a ser dominan! en una mostra de fa 6.000 onys cal BP. Tambó s'hi obSOM !'entrada marcada de l'¡;¡vet lAbios> o partir do ca. 6.600 onys c:al BP IGosslot or al., 20121. quo coincldeix oproximadamont amb el regiStro do l'ostanv RedO. ~s interessant que entre les rostos vegotals trob.ldos al Sardo d'l)Quost pe­riodo hi predomini l'ovollanor 1, p<ocisament. quan PQnctra l'avot d'una forma marcada. llavocs les res­tes dominants passin a sor los d'aquesl orbre. El PQf.lon do tllxoos no orbofis ló un pes osPQcial lea. 40%1 on los lasos mós antiguos do lo scqOén~ dol jacimont. Aquestlol, juntament ambla !)fOsen-

cia de llavors del gé09re Galium lquo p<cdominen en la potrla mostro c:arPQIO()Ica rocuperadol. lndrco espais o!lerts al \/Qitant de la cavitot l petits ramats. La treballa puntual de llavors de cereal$ IHordeum 1 Trirícuml. oud oom la ldontif.c:ac:ió d'<Oonos Gtlquos emprndes en la sega W.am<O 01 aL. equosl vo\Jm : Mazzuco eral .. 2013). plantoja interrogants sobre la proslln<:la tambó de POtits conrou;S. ~ sigui en aquest se<:lor de la vall comen ti reos rolalivamenl properes. De moment. en el registro sedimentan del Llobrota no s'ha pogut aocOd•r fons o oquostos odats. Pel que fa a l'ocupació de la cova del Sardo. les restés arqucolbgiques mostron com el sou ús coma habitado va anar canviant al llaro d'OQUest periode, amb moments de construoci6 on el seu exterior. Los rostes d'esporcs c:opróf~os i mercal· gues mostron tambó com en ol seu interlot s'hi van allernar moments de P'OsOilCWI humana amb d'altres d'abséllCia. tot indicant que leos ocupacions

1

1

211 . IX Jornadeatobrtt Roc.eru ni PAre Ntelon•l tl'l\lohoatOtlH 1 Carnny tle Saut M'wrld

~ur0rncn1 van conylr·so nomós o dolormlnnnts periodos do rony, El ptodQmlnl do m~lrlries pumo­res oi·IOclonos entro les olnos llljqucs 3SSonyala rabaSI geograflc de la mobtlitat d'~~quesles comll· nitats humanes. fios a les conques externos deis Prepor1neus i les ~s de I'Eb<e. Pr6sllfiCII1 f uonsic/6 chmAIICJI do /'lrolociJ mirjtJ {5.800 on~ Cd/8P- 4,300 M)'S Cdl BP/ En aquost porfodo s'lnctemento do manera moll notooa la utifitzaciO de cavitals i abrics al conjunt del pare. i també a la vall de Sant Nicolau. En el registro de l'estany Rodó, s'obsorva el canvi cll· m.ltiO 1 de veQOtociO mós impofUinl dontro de 101 l'h010c6 1<:a1olon er ol .. 20001. H1 hOliOO davolloda de lo cont.nent&lllal del dima: el porfode amb neu (hivern-primavera) es fa més cálrd perO. sob<etot. el perlode senso neu (osnu-tardo<) es refreda. con indica lo reconsuucció do l'ostonv Rodon do Co­nanglos (Fog. 4). A partir d'oqul.ja os dofor\elxon ols grons trots Cvalo<s mitians 1 osraclon~l 1 taU del que seré el clima d\lrent la rosta de l'holocé fins al pre­sent. Es produei>< un canvi en la vcgetació, ambla penotrociO i mnensió primer de l'avet 1 dcsptós del la1g. POCS segtos mós tatd Tot i quo les anblisls polllnlquos l ontrocol6gjquos dols jacimon¡, indl· quen quo el p< continua sont ptodominanl. l'avot guanya pteséndd lObeo eral .• 2011). Hi ha evi· déncres d'OCifPo'Ció a le$ caves de Sardo. Covetes 1 Sarradé. L'onlli1SI dol combostiblo vegetal mostra QUO. o la 11 d'8QIJOst porlodo. a la covn dol Sardo, funt omb el pi, es van cromar gr&ns QU4MI1I&ts de branques do Ginebró lcf. Juniperusl. Tot l que aquost fet podria ser resultat d'una preseloccló de la fusta. rambé podria responclre a l'cxisténcia de mós ospa15 oborls el voltont do lo bolrna. encara quo l'lmpocto on rontorn immocli~l do los covos dOCiol<i. Los ocupaclons dol j3clmont contlnuon senl d scontlnues i sembla que s'hi prod\lolx un augment de les condicions d'hum1tat. quo es re­floctoix on un lncremon1 notable do fes restos do mk:toal(¡uos p¡Oplos do parot5 quo rcgallmon 8>QU4. AlxO podrlll anor ossooat ten1 o 1:1 d1ntJmlcn do l'ocupac10 com. POtSor. a un c;~nVl do nou a pluja durant la primavera a cotes baixes. A f1nals d'aquest perlode els ab<ICS s'abandonen. sense quo o1xll coincide bu amb un canvi cii<OOtic especial. ni do VOQOIOCIÓ.

F~se d'lmpocto lni(»Cre do In renllldotln on ol pe/sarao 14.300 Mys en! BP-2.000 onys f:4/ DPJ Fa poc més de 4.000 anys es produolx l'eban· donament deis abrics i l'aparíció d'assantaments on altitud. Aix6 va associat a la desforostació por guanvar prot~ de pastura. L\is dol loo n'tls l'o1na. Porodoxalmont, los ovldOnc10S d'ossontomonts hu· 1114ns es fan rores 1 POC ciares. Una de los unlquos d'aquest perfode és el Despoblat de la Cova Camb indicis d'una primera ocupació fa uns 3.300 anys). Llouooramcnt més rocent ós ol tl)mul funerari do la piola d'Erdo. locahllol prop d'aquesl osson1o· mont. En convl, tont o lo vall do Sanl Nlcolou com a d'eltres volls del pare es locol11zen dlpOsits ele ro· cipenls cerAmics en zones de tartera, com el que hi ha a tocar del planetl del San1 Esperit 1 o la varl do Llacs. Aquost fot poso do monifost uno ocupacló por llongodo. Cap o flnols d'oq11ost parlado ol ohrnn o' va font monys humlt 1 ols cplsodls torronciels són menys lreqüents. segons ind·ca el registre se­dimentari do l'estany UebretO. L'anciu sedimentar! d'oquest ostany roglstra molt clor111T1en1 los ovinoudos. Los restes mocrosci>pO· q110S do vogOIOIS 1 lnoCrOinvouobrots do rlus a6n oxuoord1n6rlomont obundants 1 ostan molt ben conservadas. Fa uns 2.900 anys cal BP. hi va havor un canví sobtat de la profund1tal de restanv. ro­floctit en ol cnnvi do los lbclos scd1monthries. quo nomós pot ontendro's per un bauotgo 111éo olt do In SO<t~. AQuost cpsodi podri<l sor rosllnvlssada QUO wnca octualmentla vall l qvo, fins aro, es pon­sava que donava origen a rostany amb la forma 1 fondilria actuals. En el nostre estudi, el tipus d'elgvos (1, o .. diatomeas piMctOniQvos, plgmonts do crlpiOfha) quo os trobo obnns do l'oplsocll lndíco un ostony prooXIstenl mós som. No hl ho ovldón· c1os d'assonlaments en el fons de la voll durant oquest perfode.

Esrol>limolll do l'ngriculruro 1 l'oxplornclo lorcsrol 12.000 nnys cotBP- 1.000 nn~ CDI BP/ El registro pol·llnlc deis sodlmonts dol Llebroto Indica el conreu de ooreals a partir de fa uns 2.000 onys cal BP i la ptessió sobre l 'avet. El nombre d'assentaments humans torna a cróixor o l'inici d'oquost porlodo. 1 ho lo do manara molt slgnlfi·

e~~tiva. S' ocupen abrlcs i b.Wnes. i es consuuei· xen assentaments a l'aire lliuro. Els abrics do l'estanv de la Ribereta a la vall de Morrano (s. IV), de l'estany Llebreta (s. V-VI), de la covo del Sardo (s. X-XI) i els conjunts arquitectonics de la pleta d'Erdo (s. V-Vll són exemples a la vall de Sant Nicolau d'un fenomen astes a tot el pare. En aquesta época comencen a profilerar tancats ramaders, sovint agrupats en grans quantitats, amb un nombre olovat de recintos d'habitaciO en un únic assentamont. Climilt~mont és un po· rlodo menys plujós. on la freqOónc~ d'avlngudos torronclals probnbloment va m1nvar. Potsor aixO va olavorir l'os5ontamont ni fons do la vall, con­crotomontal'ontorn dol Llebteta (1.6Q0.980anys cal 6P). scnso abandonar els do mt!s atlllud. por sobre deis 2.000 m, com ol do Ton do R1us a 2.400 m, a la part aranesa del pare.

Periodo de mllxim impacre (1.000 anys cal BP-450 anys caiBP/ Fa uns 1.100 anys es produeoc una intensiflCaciO deis conreus que dura prop de sis segles. Aixo coincideix amb una clara euttofillació de l'estany Llebreta (increment de la producciO per augment do !'entrada do lertilitzantsl. c¡ue molt ¡xobable­ment va anar associada a l'octivitat agropecuAria del voltant. Hi h9 una dosfores~&cló intensa. Quo electo sobretot l'ovot.. pero tambO el pi. En otc<lda. por sobre deis 2.200 rr. durnnt ols pumors soglos d'oquost portado prollteron los construcclons por o romats i hobitetges, sovint donant continuJtOt al patrO do grans assonwmoms do los darrerios dol periodo anterior. En s6n exemplos el Despoblet de la Cova (amb ocupacions dols s. XI 1 XIII) i el Port de Rus (abandonat el s. XIV) 8 la vall ve\'ne de Taüll, i el gran despoblat de Cssesnoves. empla<;at a 2.300 m.s.n.m. i que es va abandonar el segle XIII. En zones de tons de vall també es documenten tancats i habítatges, co-n per exernple al Bony del Graller-Palancó de Llacs (s. XII-XIII) o. al final del pe­rlode. les del planen Gf3,, És el moment de milxima transformació del paisatge alllarg de tota la hlstbria de la vall, tant al lons coma les parts altes do lo van.

Rolorencia da l'"ús lmdiclonal " (450anys ca/BP-0 1111ys CIJI BP, 1950 ADI

Bol (Alta Rlbogo<?l, 17, 18 i 19 cl'oetubre de 2012 • 219

L'exlliOtaoó del temtori més intensa dura fins a lo meitat del segle XV1: a partir do Uovors i fins a l'ambada de rexplotaciO hidroelec1rica i 1<1 declar&­ció coma pare, podem dir que es manté l'activitat agropecuaria que ha quedat en el record com a "ús ttadicional·. EJs grans ttets del paisa¡ge ve­getal del pare serien semblants als de l'actualitat. Es m•nté un conreu més modest al fons de la vall i uno explotaci6 forestal i ramadora menys im­pactant que en el perlode anteriOf, probablement sense assentamonts permanents. Es lo diffc1l d1sco·nir sJ aquesta meno< incadénoa on el terr~ tori resulta d'ur~~~ din6moco cultural o cltmllt~. l.ll davallllda colncideix omb ranomonado pttita odllt de gol. que clirn6t>Cllment sombl!l havOI' ofectat més el porlode do neu ChNOrn-pr-imovor~l que el periodo sonso neu. sogons les roconstruccions letes do l'estaeiona!itat (Ftg. 4 1. Do tota maner.J, les marcadas osciJ.taclons del cUma hlvemal, dn­tte d'aquesta, no semblen haver condicional d 'una manera rellevant rús do LavaD.

Conclusions La preséncia humar~~~ al pare come~ ben aviat, a comenr;aments de l'holocll. quan trobem eviden­cies de presencia mesol~ica i neolltica imponants. que indiQuen unes comunitats en contacte amb zonas tan allunyados com tes pl!lnes de I'Ebro. Dos do l'edat dol bronze (lo uns 4.300 anys cal 6P) hl ha una ocupociO 1 un lffipacto sobte el pai­satge sonso lnterrupeiO f,ns a l'actuohtat. La trons· lormacló humana dol paisatge va lllgada sobrctot a la nrnaderia: ut¡lrttOCiO dol loe por obrír espais de pastura. erosló del sOl i. en perfodo medieval. eutrolitzaciO de l'a¡gua deis estanys. Hi ha un dos­envolupament de l'agr>C<J1tura de fons de vaU (al$ voltant.s del Llebreta) des de fa uns 2. 100 anys cal 6?. Durant el periodo medieval os produeix un elevat impacte en el paisatge, d1fícil de valO<llt encara. pero molt superior al deis darrers segle.s. En general. es pot concloure que els canvis en la forma de l'ocupació comcideixen a grans uets amb els canvis en el dma. perb el ll¡gam causal no té por Que ser local; ós ¡xobable que vag1 amb els canv•s culturals 1 sooals d'un tcmtori l«ca mós ampll, flns i tot on los primeros lasos do preséncio mosolltica 1 noolftica

220 ·IX Jornadas sobro Recerca al Pan: Nadonal d•Aigiieslortes i Esunv de S:.nt Maurici

Bibliografía BAt.. M-C.; l'tlACI<S, A.; l'tnf.Z..()siOL. R.; Juu).. A.; CuNoLL. A. (2011 ). Fife history and hutn8n activi6es durino rne IIJSt 33(}() car )'Y BP in Spaill's Central Pyrenees: The casa of !he Esrany de Burg. Pa!aeo­geogr Palaeoclimatol Pa!aeOecd 300:179-190.

BtRKS, H. J. B. (1 9981. NumcricaltoOls in pa!aeolim­nology - Progress. potentialities. and problems. J Paleolimnol 20:307-332.

CArALAN. J.; PfRcz.()s¡OL. R.; PtA. S. (2000). Canvis climátics e Aigiiestortes dumn: els ddtrors 15.000 enys. V Jornadas sobre recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Es111ny da Sant Maurict p. 45-52.

CATALA/1, J.; PIA. S; GMOA. J; CAMAAa!O, L (2009). Oimate and CO' sa:urarion in an alpina 1.1kethroug­hout rt.e Holoc6ne. Limnol Oceaoogr 54:2542-2552.

COPONS. A; BOADOHAU, J. (1 9961. El ftJOÍSifO sedi· mentario del Cuaternario reciente en el k¡go Red6 ó'Alglies Tones (Pirineos CenuiJiítS}. In: Granda/ d'Anglade A and Pagés Valcaoos J (eds.l. rv Reu­nión de Geomorfologla. Sociecfad Espa~tola de Geo­morfo!ogia, O Casuo (A Coruña). p. 249-260.

OíAAIHG, J. A.; 8AnA11BEf. R. W.; DJWJ, R.; LAAo­COUE, 1.; 0 Lilf1ELO, F. {2006). HumafHJilvilonmenr interactÍOns: learning from the pasr. Regional Envi­ronmenllll Change6:1-16.

GASSIOT, E. 12008!. éxcavaci6 arauoológica de I'Abric de /'Estany de !.J Covera l. Memória final de la inrervenció de jun'f'Setembre 2005. Oirecció General del Patrimonl Cultural, Barcelona, p. 184.

GAssoor, E. 120091. Prospeccioos araueo.'()gk¡ues al Pare Nocional d'Aigúesrorcas i Eswny de Sanr Maurici. Direcció Genetal del Palrimoni Cultural, Barcelona, p. 278.

GAssror. E.; RooniGuEz·AmáN, D.; GAAOA. V. l2010). él poblamenr del Pare Natural d 'A!lücsrones i l'ésWJy do Sanr Maurici dutant el neo5ric. Novas dodes at­aucol{)glques i los sews implit:ao'oos por tJ l'estudi de les .rones d'alta munranya. Vlll Jornades sobre Aecarca al Patc Nacional d' Aigües1ones i Esli!Oy de Sant Mauñci. DepartameM de Medi Arrbient, Gene­ra!itat de Catalunyo. Barcelona, p. 153-164.

GASSIOT, E.; MAZZUCO, N.; CLEMENTE, 1.; RoORlCuEZ ANrON, D.; OnrECA. D. (2012). CirculaOón o inrer­cam!Jio en el poálamlenro y 18 exploración de ta iJira monri>ña del Pirineo on los milemos V.fV ANE. Au· bric~>tum Revista del Museu de Gava 5:61·68.

GASSKJT E. AooRIGUeZ·AmóN o. Bui\JAols F, Al'ITOLI>I F, BAU.ESTEAOS A 12012bl Poblamiento, expiOiaeión y onromo natural d8 los estaóíos alpinos y S<Jbalp~ nos del Pirrneo central dvrantela púm&ra mirad del Holoceno. Cuaternario y GeomotiO!ogla 26:9-45.

Jw~c, W.; GUIOT, J.; ÜIU, G.; Wu, H.; YuAN, 8.; HA m, C.; Guo, Z. (20101. An improveó merhodrr /ogy ol rfle modem analogues rachnic¡ue for pa­laeodimare reconstriJClion in arid and semt.arid rogions. BOfeas 39: 14~1 53.

M;.z:ruco, N .• el al. (aquest vo:Uml.

MAZZUCO, N.; GASSIOT, E.; OaTEGJ;. 0 .; Ctet.ra~TE, 1.; ROOilloVEZ ANTON, D. 120131. Lirhic procurcmenr ar the Cova del Sardo cfuring Neo!ilhic: p~elimitlary data on mobiliry suarogies. Atchaeologia posuno­dievale en ¡xemsa.

0BEA. L; f'louE, A.; MA11T1N, M.; Gl.ssoor, E.l201 1). T11e exploiriJtion of foresr resources in mounroin areas during rile Noolithic in rhe norrheasr of rhe lborian PcMisula. Saguntum El<tlll 11:129-130.

f>ELAOIS, A.; Juue. A.; l'tREZ-0610l. R.; SoAIA»D, J. M.; BAI., M.C.; OJNILL, A.; CATALAN, J. (201 11. Po­IOnlÍlll influence ol Bor.d evencs on f1!k1.Holocena dimate and vegeration in southem Pyrenees as as­sesseó lrom Burg lake LO/ and pol!en records. TI1e Holoceoo 21:95-104.

l'l.A. S.; CATALAN, J . (20051. Chrysoployte cysrs from lake sediments reveal the submiJJennial W.nter/ sptil)g clirnaru variabificy in me northW'O'S rcm Me­diterranean reg/011 rhroughour rhe Holocene. Clim Oynam 24:263-278.

SERRA-OtAZ. J . M.; NoNVt:ROlA, M.; l.t.ORET, F. (2012). Coexistence o/ Abies alba (MiliJ - Fagus sylvatica (L.) IJIId climate chango impacl in the lberian Penín­sula: A climaric-nichfl perspecrive approach. Flora 207:11>-18.