Història de la comunicació

Història de la comunicacióPublicitat i Relacions Públiques Grup 5

Sandra Santamaría García

1. Pràctica de la Biblioteca

INFORMACIÓ GENERAL I PRÉSTEC

1)Al blog de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca

General pots trobar la “llista de diaris que rebem

actualment” a la Biblioteca. Segons aquest llistat quins

rebem en llengua italiana?

La Repubblica i Corriere della Sera

2) Vertader o Fals: Des de “El Meu Compte” puc

Renovar els documents que tinc en préstec - VERTADER

Saber quants documents tinc en préstec i en quina data

els he de tornar - VERTADER

3) De quines dues maneres pots sol·licitar documents per

préstec consorciat (PUC)? Es poden sol·licitar els documents

via web, a través de la interfície PUC (puc.cbuc.cat/ ) o

bé presencialment en la biblioteca on pertanyen els

documents (PUC in situ).



CATÀLEG UAB

4) Busca al catàleg UAB, concretament, al mòdul

Bibliografia de curs l’assignatura 103027 “Llengua Catalana

Estàndard en els Mitjans de Comunicació”.

Quin és el 3r document que apareix a la bibliografia?

Quants exemplars en tenim a la Biblioteca de Comunicació i

Hemeroteca General? Quin topogràfic tenen? A quina planta

de la biblioteca has d’anar si vols consultar el llibre?

El tercer document que apareix a la bibliografia és “Cartes

a Clara, una periodista del segle XXI / Agustí Pons”. A la

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General hi ha dos

exemplars i el topogràfic que tenen és: 070-05(467.1) Pon.

La planta a la que hem d’anar per trobar el llibre és la

tercera planta.

5) Necessites consultar l’exemplar del 8 d’octubre de 2010

del Diario de Ibiza en paper. Consulta al catàleg per saber si

el tenim a la Biblioteca. Explica com fas la cerca i quina

localització té aquest exemplar.

Per fer la cerca he anat al blog de la Biblioteca de

Comunicació i allà he accedit a “Com trobar...”,

“Hemeroteca” i “Diaris que rebem actualment”. En el llistat

de diaris he buscat el Diario de Ibiza i al clicar sobre el nom

del diari he anat a parar al catàleg, on ha aparegut un

http://cataleg.uab.cat/search~S1*cat?/c070-05(467.1)+Pon/c070!w-05!p(467!y.1)+!ap!ao!an!j/-3,-1,,B/browse

http://cataleg.uab.cat/search~S1*cat?/r103027/r103027/1,1,1,B/frameset~1802859&FF=r103027&1,1,

http://cataleg.uab.cat/search~S1*cat?/r103027/r103027/1,1,1,B/frameset~1802859&FF=r103027&1,1,



llistat de tots els números que hi ha del Diario de Ibiza.

L’exemplar del 8 d’octubre es troba al Dipòsit 11 de la

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

6) Vols ampliar la bibliografia bàsica que preveu la guia

docent de l’assignatura “Història de la comunicació” i per

això decideixes buscar la bibliografia complementaria

suggerida pel professor a la guia docent. L’obra Historia

de la lectura de Roger Chartier ja la tens a casa i per

tant no necessites buscar-la. Pel que fa a la resta de

llibres d’aquesta bibliografia complementaria, n’hi ha

algun que no es trobi al catàleg de la UAB? Quin? On el

pots trobar? Tens dret a demanar-lo en préstec?

La bibliografia complementaria és la següent:

BENÉVOLO, Leonardo, La ciudad europea, Crítica, barcelona,

1992.

CHALIAND, Gérard, RAGEAU, Jean-Pierre, Atlas de los

imperios (de Babilonia a la Rusia Soviética), Paidós,

Barcelona, 2001.

CHARTIER, Roger, Historia de la lectura, Taurus, Madrid,

2001.

CHAVAILLON, Jean, La edad de oro de la humanidad. Crónicas

del paleolítico, Península, Barclona, 1998.

DAVIS, Flora, La comunicación no verbal, alianza editorial,

Madrid, 1997.



FERRAROTTI, Franco, La historia y lo cotidiano, Península,

Barcelona, 1991.

FREUND, Gisèle, La fotografía como documento social,

Gustavo Gili, barcelona, 1993.

GELLNER, Ernest, El arado, la espada y el libro. La

estructura de la historia humana, Península, Barcelona,

1994.

HABERMAS, Jünger, Más allá del estado nacional, Trotta,

Madrid, 1997.

MANGUEL, Alberto, Una historia de la lectura, Alianza

Editorial, Madrid, 1998.

MORENO, Amparo, La mirada informativa, Bosch, Barcelona,

1998.

L’únic llibre de la bibliografia complementària que no està

al catàleg de la UAB és: GELLNER, Ernest, El arado, la

espada y el libro. La estructura de la historia humana,

Península, Barcelona,

1994. Aquest llibre es pot trobar al dipòsit general de la

Biblioteca de Catalunya i a diferents facultats de la

Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra,

Universitat Rovira i Virgili i a les diferents seus de la

Universitat Oberta de Catalunya. El podem demanar pel CCUC,

ja que tenim dret a demanar-lo en préstec.



7) Estàs preparant un treball sobre “el naixement de la

impremta” i vols començar per cercar quins llibres en paper

que parlin sobre el tema es troben a la Biblioteca de

Comunicació i Hemeroteca General i que estiguin escrits o

traduïts al castellà.

Detalla quina estratègia de cerca seguiries al catàleg

Un cop al catàleg de les Biblioteques buscaria per

l’opció de cerca avançada llibres que estiguin marcats

amb les matèries d’impremta i història i restringiria

la cerca en llibres escrits en castellà.

Escull 3 títols de llibres que hagis trobat al catàleg

i que et semblin pertinents

Los 5 desarrollos tecnológicos que nos han cambiado la

vida / Tomás Perales Benito

Del papiro a la imprenta : pequeña historia del

libro / Luis Cortés Vázquez

Los Orígenes de la imprenta en España / Antonio Palau

y Dulcet



2. Llibres2.1 Els darrers dies de la Catalunya

republicana

Els darrers dies de la Catalunya republicana és un

dietari de quinze dies escrit pel periodista, polític

i escriptor Antoni Rovira i Virgili que explica els

fets que va viure ell mateix del 22 de gener al 5 de



febrer del 1939, els dies de la caiguda de Catalunya

sota el règim franquista durant la Guerra Civil.

A l’inici d’aquest dietari, l’autor reflexiona sobre

els fets viscuts i decideix escriure aquest llibre tan

esplèndid en primera persona des de l’exili.

És un llibre carregat de sentiments que narra el final

d’un somni i el final de qualsevol esperança d’un

català en aquells moments, el final de la Guerra

Civil. A lo llarg d’aquell camí angoixant, marcat per

la misèria, el fred de l’hivern, la desolació i

l’horror, els escriptors i polítics catalans,

acompanyats per la resta de la població, no perdien la

identitat catalana al deixar enrere la seva terra i

cultura ensorrades.

Aquest llibre ens mostra tal i com va ser l’exili pels

catalans, un viatge complicat a causa del menyspreu

que l’estat espanyol ha mostrat des de fa segles per

Catalunya, ja que un estat hauria de procurar garantir

el poder i no hauria de permetre la sortida dels seus

intel·lectuals, cosa que va succeir en els últims anys

d’aquell conflicte. El que va fer l’estat va ser

desentendre’s per complet dels que havien donat nom a

la nostra terra i a la nostra cultura.



Aquestes autoritats que, llavors com ara, no sentien

ni la riquesa pluricultural i plurilingüística de la

península com a res seu, sinó més aviat com alguna

cosa estranya, que no els hi pertany.

2.2 Servitud

2.3 Con los perdedores del mejor de los

mundos



3. Documentals3.1 Història de la evolució humana

(Ape-man- BBC)

En aquest documental de la

BBC descobrim la interessant

història d’uns arqueòlegs que

volen esbrinar qui va ser el

primer home en el nostre

planeta.

Es dirigeixen a una cova, que

segons diuen, un dia va estar

oberta, i certament, allà troben restes d’ossos, però

sense gaire valor, ja que la majoria dels ossos humans

van ser utilitzats com a armes fa més de 25000 anys.



Troben en una cova francesa una petjada humana i

pintures rupestres a les parets de la cova. A 200

metres de l’entrada d’aquesta cova van trobar-se amb

un dibuix que els hi va cridar l’atenció, el dibuix de

la figura d’un cavall envoltat de punts vermells.

Aquestes pintures ens parlen del món real i simbòlic

dels nostres avantpassats.

A l’altre punta del món, dos famosos arqueòlegs creuen

saber el significat d’aquestes pintures, i sabent el

significat d’aquestes, poden esbrinar com era la vida

fa 25000 anys. Això encara no ha estat demostrat, però

el que es pot assegurar és que les pintures rupestres

realitzades pels homes prehistòrics són un tipus d’art

que demostra que l’home, des del seu origen a la Terra

és capaç de reflectir el món que l’entorna sobre un

suport, en aquest cas, les parets de les coves i

aquest fet fa que nosaltres, avui en dia, puguem saber

una mica més sobre com era el món fa tants milions

d’anys.

3.2 Pedra RosettaLa pedra Rosetta va significar no

només el descobriment de

l’escriptura jeroglífica egípcia,



sinó també ens va permetre conèixer com vivien en

l’antic Egipte.

En aquest documental podem veure com va ser descoberta

aquesta gran pedra quan les tropes de Napoleó van

envair Egipte a causa de l’obsessió que tenia

l’emperador per aquest país i la seva misteriosa

cultura. Volia saber més sobre els seus secrets i al

1799 un dels seus soldats fa un dels majors

descobriments de la història, una pedra enorme gravada

en tres llengües diferents.

Aquest descobriment no va deixar indiferent a ningú i

dies més tard va començar una batalla per la possessió

entre francesos i anglesos i un cop els dos països

tenien el text, va sorgir una altre batalla, una

batalla per qui la desxifrava primer.

El resultat el trobem a l’any 1822 quan Jean-François

Champollion finalment aconsegueix traduir-la.



3.3 Com va néixer l’escriptura?

L’ invenció de l’escriptura separa la prehistòria de

la història, i gràcies a ella tenim la vida que

coneixem avui en dia, amb mitjans de comunicació,

senyals de tràfic, lleis, ciència, cultura...tot es

transmet generació rere generació a través de

l’escriptura.

En el documental s’expliquen de manera ràpida però

detallada les primeres escriptures que van aparèixer

en el nostre planeta citant l’escriptura jeroglífica,

la demòtica i la xinesa.

També s’explica l’origen de l’alfabet que utilitzem

avui en dia, que prové del fenici, que va ser adoptat

pels grecs i més tard pels llatins, que van ser els

que el van estendre per tot el seu poderós imperi.

I per últim, se’ns mostra l’origen de l’impremta a

l’any 1445 inventada per Johannes Gutenberg.

Tot aquest llarg trajecte que ha fet l’escriptura

durant tots aquests anys es veu reflectit en aquest

film que, de manera clara i concisa ens permet

conèixer tots els detalls de com ha evolucionat la

manera de comunicar-nos fins a arribar a la que tenim

avui en dia.



3.4 Propaganda nazi

Aquest documental tracta de la propaganda que feien

els nazis a l’hora d’acabar amb la vida de milers de

persones que patien deficiències físiques i mentals.

Els nazis feien pel·lícules per mostrar a la població

de manera didàctica que havien de fer amb una persona

que patia una deficiència on la resposta a totes

aquestes persones era la mateixa: la mort.

Tracta a la gent deficient com “idiotes incurables

subnormals desgraciats”, quatre adjectius que si es

trobaven tots residits en una mateixa persona en

aquella època la solució era eliminar-la, ja que

segons els nazis: “si ells mateixos es veiessin

reflectits a un mirall voldrien morir.”

Els protagonistes d’aquest documental comparen als

malalts mentals amb la teoria de l’evolució de Darwin.



Només sobreviuen els més forts, els demés no han de

viure perquè sinó seria un error per l’evolució

humana.

El documental mostra imatges molt dures que no deixen

indiferent a ningú, ja que les activitats dutes a

terme per aquest grup ideològic eren molt cruels i

violentes.

Apareixen testimonis parlant sobre records que no han

pogut esborrar, com per exemple el d’una dona que va

ser portada a les famoses “dutxes” de les quals no

sortia aigua precisament, i va ser salvada pel simple

fet d’haver respost de manera encertada a la pregunta

d’un general. Ella va tenir sort, però explica que la

majoria de nens que l’acompanyaven van entrar a les

dutxes i ja no els va tornar a veure mai més.

En conclusió, és un documental que et fa experimentar

la fredor del nazisme i ens permet saber una mica més

d’aquesta ideologia que hi havia a Alemanya i va

causar tants milers de morts en relativament poc

temps.

4. Actes4.1 Llengua, mitjans i identitat



El dia 15 d’octubre del 2013 es va celebrar a l’Aula

Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació

l’Acte anomenat “Llengua, Mitjans i Identitat”, un

debat que va aportar als alumnes de comunicació un

aclariment sobre la llengua catalana en els mitjans de

comunicació avui en dia.

El català és una llengua molt extensa arreu del món.

És una de les 80 llengües més parlades del món i de

les 20 primeres a xarxes socials com Twitter o

Facebook. També és una de les llengües amb més

producció literària del món.

A l’inici de l’acte, es va començar a parlar del

positivisme de la llengua catalana, ja que a l’any

2007, en una reunió a Frankfurt es va definir al

català com una llengua singular i universal.

En un país com el nostre, uns anys enrere, vam haver

de protegir la nostre identitat, la catalana, a causa

de la situació en la que es trobava Espanya: el

franquisme. La tasca de protegir la identitat catalana

va obtenir un bon resultat, i avui en dia podem elegir

la nostra pròpia identitat, ja que vivim en un país en

el que es parla més d’una llengua.



Abans, la idea d’un diari o una emissora de ràdio era

tan sols una quimera. Ara podem afirmar que és molt

més que això. Com va explicar Carles Capdevila, el

diari ARA no tenia cap esperança de sobreviure abans

de la seva primera publicació. Es va promocionar per

les xarxes socials i va aconseguir els seus primers

subscriptors. El diari català ARA va ser tot un èxit i

encara avui en dia continua creixent. Aquest èxit s’ha

aconseguit gràcies a l’ambició dels redactors de

voler arribar a ser el millor diari del món en català.

La Muriel Casals ens va tornar a referir el franquisme

com una època molt fosca, però alhora una època on els

catalans van haver de fomentar la seva identitat. La

Muriel Casals va citar una frase que em va cridar molt

l’atenció: “Al compartir la llengua, et converteixes

en un dels nostres”.

També va parlar sobre la situació dels catalans

durant el franquisme. Es sentien oprimits i van

lluitar per la democràcia per aconseguir els seus

drets. A l’any 1975, l’any en que mor Franco,

Espanya es converteix en un país democràtic, però

Catalunya no obté tot el que esperava. Espanya no

accepta ser un país multicultural. Com va dir la

Muriel Casals, a Espanya li fa angunia que els



catalans parlin català, però no que els portuguesos

parlin portuguès.

Per últim, Empar Moliner va parlar amb un to molt

alegre sobre cridar l’atenció en els mitjans de

comunicació i elaborar els títols dels articles d’una

manera creativa però alhora no gaire complicada, ja

que l’objectiu és que els lectors entenguin el

contingut de l’article i el llegeixin. Comparava el

català amb altres llengües com el castellà o l’anglès,

que tenen milers de frases fetes que tothom entén.

Això no passa en el català, ja que les frases fetes

catalanes no són gaire conegudes per la majoria de la

població. Això es deu al fet que durant els anys dels

franquisme la gent no aprenien català a les escoles i

el català literari no s’estenia com el castellà o

l’anglès.

4.2 V Jornades d’història de la premsa

Els dies 21 i 22 de novembre del 2013 van tenir lloc

al Museu d’Història de Catalunya les V Jornades

d’història de la premsa organitzades pels departaments

d’història del periodisme de la UAB i de la UPF i el

grup de recerca HISPER-UAB. El tema de les jornades



en aquesta cinquena edició va ser la premsa durant la

guerra.

El primer dia d’aquestes jornades es va començar amb

una presentació del tema escollit del 2013, els

mitjans de comunicació durant els conflictes bèl·lics.

És un tema clàssic que van classificar com l’arrel del

periodisme contemporani, ja que va ser el primer cop

que l’opinió pública va captar certa rellevància.

Van donar l’opinió sobre aquest tema persones

convidades al acte que venien de diversos llocs del

món com Paris, Panamà, Brasil,les Illes Balears... José Ramón Gonzaléz va dir: “la lucha es universal, no solo se

lucha a cañonazos”.Aquesta frase va obtenir un cert

impacte entre els assistents de les jornades, ja que

és una frase que engloba tots els components que

comporta un enfrontament bèl·lic.

El segon dia va començar a parlar Sebastià Serra sobre

els bombardejos que hi van haver a Barcelona i com van

aparèixer a la premsa mallorquina. En aquest segon dia

de les jornades les ponències i comunicacions es van

centrar en la Guerra Civil espanyola (1936-39) i com



van rebre les notícies a diferents parts del nostre

planeta.

Per concluir, cal mencionar al director del Museu de

Catalunya Agustí Alcoberro, al coordinador i professor

d’història de la UAB, Josep Maria Figueres i a Josep

Maria Casasús i Ignasi Genovés, ja que tots quatre han

fet possible la realització d’aquestes interessants

jornades que ens han donat a conèixer més sobre el

paper de la premsa durant la guerra.

4.3 Ploma d’or

El passat 16 de desembre es va celebrar a l’Aula Magna de

la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona la VII edició del premi Ploma d’or,

premi entregat als millor periodistes.

La primera edició d’aquest significatiu premi es va

celebrar el 14 de desembre de 2007 amb l’objectiu de que

els estudiants de periodisme poguessin conèixer l’obra, l’

història i l’esperit del periodisme.



Aquest any els premis van ser entregats a Josep Maria

Espinàs, Josep Ramoneda i Miguel Àngel Bastiner. El primer

d’ells, amb 87 anys ben portats, va pujar a l’escenari de

l’Aula Magna i allà va començar a explicar com li va sorgir

la idea de ser periodista, i és que ni tan sols ell ho

havia pensat abans, fins que un dia d’imprevist el van

aturar pel carrer i un home li va preguntar si volia

redactar un article per un diari. En el moment que va

acceptar, la seva vida va canviar fins a tal punt que no

pot imaginar el que seria la seva vida sense el periodisme.

“Tal i com el seu nom diu, és l’espina dorsal de l’ofici

periodístic”, aquestes són les paraules que van ressonar a

la sala quan el van fer pujar per recollir el primer premi

entregat aquell matí.

Josep Ramoneda va ser el següent en rebre aquest guardó. Va

parlar sense haver-se preparat cap discurs però, cosa que

no es va notar gràcies a la seva traça amb les paraules. La

seva trajectòria com a periodista va començar durant el

franquisme. Barrejant el periodisme i la filosofia, va

crear un pensament d’esquerres d’arrel marxiana que es va

difondre per tota Catalunya. Albert Chillón ens diu que

avui en dia, és molt difícil imaginar-se el país sense la

seva veu, ja que les seves paraules van marcar a molts

catalans en el moment més dur en el que es va trobar

Catalunya.



Per últim, Miguel Àngel Bastiner, periodista i historiador

amb arrels catalanes i colombianes, va pujar a l’escenari

de l’Aula Magna per recollir el seu merescut premi. Miguel

Àngel Bastiner ha treballat molt en el món del periodisme

durant tota la seva vida. Ha rebut diversos premis, i per

últim, però no menys important, el premi de la Ploma d’or.

Història de la comunicació

Documents

Transcript of Història de la comunicació