89

ELS INICIS DE LA COLONITZACIÓ URBANAA LA DRETA DEL BESOS (1906-1930)

Martín Checa ..9trtasu I

Tradicionalment, les terres de la llera dreta del Besos en el muni-cipi de Santa Coloma de Gramenet havien estat agraries o, enmenor mesura, destirtades a la extracció d' arids. Eren terres quelimitaven amb Barcelona i que mantenien una certa especialitza-ció agraria gracies a la presencia de sequies de rec com les ano-menades de La Madriguera i Noval. Aquestes instal-lacionspermetien uns sistemes de conreu i unes relacions socials i con-tractuals molt semblants a les que hi havia als antics municipis deSant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provencals, limítrofes iregats pel Rec Comtal.

Aquesta trajectoria agraria es va cornencar a trencar durant elsprimers anys del segle xx quan els industrials Ignasi Sala i EnricSanchís instal-Ien les seves indústries a la zona, tot aprofitant els

l. Martín Checa Artasu és lIicenciat en Geografia i Historia (J 994) i Postgrau engestió i polítiques culturals (1997) per la Universitat de Barcelona. Ha participat comautor en diverses monografies sobre barris de Barcelona, entre les quals destaquenLa Sagrera, del Rec Comtal al TGV (1997); Sant Andreu, més que un poble (1998);Elfranquisme al Baix Llobregat (2000); Els barris de Barcelona (1999); iBarcelo-na, ciutat de les fabriques (2000). Actualment prepara la seva tesi doctoral: La ac-ción del catolicismo social en el problema de la vivienda en Cataluña (1950-1995).

Ágora 7

bons preus dels solars i, sobretot, l' aigua que necessitaven per a laproducció de les seves fabriques. Aquestes indústries no presenta-ran una consistencia empresarial fins a finals de la década deIs deui inicis de la dels vint, afavorides per l' euforia económica que laindústria catalana va tenir en els anys de la gran guerra europea.Aquesta consistencia va anar acompanyada de la presencia de mád' obra. Aquests treballadors, un número forca significatiu dins elscontext de la indústria del municipi colomenc, es desplacaven desde Santa Coloma, pero també, de Sant Adria, Badalona iBarcelona.

Aquesta presencia i els impulsos urbanitzadors que peraquests anys es manifesten a la segona periferia urbana de Bar-celona, i també a Santa Coloma, seran claus per explicar les pri-meres urbanitzacions a la zona, de carácter privat en la seva tota-litat. Aquesta colonització urbana culminara entre 1929 i 1930quan per iniciativa de l' Ajuntament de Barcelona es construeixindos grups de les anomenades «cases barates» a la zona, el de Ba-ró de Viver i el de Milans del Bosch.

L' article que presentem vol recollir el més exhaustivamentpossible la trajectória d'aquesta primera colonització urbana dela llera dreta del Besos colomenc, entre el 1906 i 1930. Per aixo,.s'ha estructurat un treball en tres parts: la primera sobre tres deles indústries que va posicionar-se a la zona, la Ignasi Sala, la del'Enric Sanchís i la Maquinista Terrestre Marítima, aquesta almunicipi barceloní; la segona sobre les diferents urbanitzacionsque es coneixen a la zona; i la tercera és una breu referencia a I'a-parició i evolució del teixit comercial a la zona.

1. L'arribada deis industrial s

Els primers colonitzadors de les terres rural s de la riba dreta delBesos, al municipi de Santa Coloma de Gramenet, van ser indus-

90

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

El barri de les «Casas baratas» de Baró de Viver construit als anys 20.Foto: AHMTB.

trials. Uns emprenedors que aprofitant la proximitat de Barcelo-na i el baix cost dels terrenys van crear unes empreses que a lallarga s' integrarien en la fesomia urbana que es va crear anysdesprés. Aquests són:

Fabrica d'Enric Sanchis i Ros: productes quimics'

Les primeres dades documentades de la fabrica d'Enric Sanchísi Ros ens les dóna la contribució industrial fiscal de Santa Colo-

2. L' escassa bibliografia sobre aquesta indústria ens la subministra: R. Fernán-dez Ontiveros, «A l'altra banda del Besos. Els terrenys segregats de Santa Coloma

91

Ágora 7

ma de Gramenet. En concret, Enric Sanchís i Ros es va donard'alta, amb el número 76, ellO d'abril de 1907. La raó que acullaquest impost és una fabrica de sulfurs amb capacitat de 100 de-címetres cúbics i amb una caldera.

La indústria de Sanchís s'havia instal-lat ens uns terrenys dela partida anomenada: «a l' altra part del riu». Aquests tenien unasuperfície 36.659,92 metres quadrats i estaven formats per tresdesígnies que va ser comprades entre 1906 i 1908 a Josep Ma-griñá Cartaña, les dues primeres, i a Ferran de Sagarra, tambépropietari de la Torre Balldovina, la tercera. 3

En un primer moment, només es construid la fabrica i els ta-llers necessaris per la seva producció. Sanchís es preocupara dedelimitar la seva propietat com ho demostra el permís que sol-li-cita el 8 de novembre de 1908 per construir una «pared de cer-ea»."

El 25 d'abril de 1914, l' Ajuntament de Santa Coloma aprovaun permís que Enric Sanchís ha presentat per construir una «ca-sa-habitación» i el 17 de marc de 1918 aprova un altre per laconstrucció d'uns nous coberts per la fabrica. Ambdues són sen-yals de que l' empresa portava una bona marxa.

Tenim escassísimes dades de la producció i només la contri-bució fiscal i les fonts orals ens han aproximat al coneixementd'aquesta.

La producció estava dedicada a la fabricació de tints i colo-rants, sembla que o bé Enric Sanchís o bé algun familiar seucomptava amb una patent o sabia manipular els productes quí-

el 1945», Puig Castellar, núm. 3-4, Revista del Museo Torre Balldovina, 1992; iI. Garcia i R. Heredero, «El desenvolupament industrial a Santa Coloma», PuigCastellar, núm. 1, Revista del Museo Torre Balldovina, 1989.

3. Finca 3.635. Antecedents finca 551, folio 105, tomo 25, libro 15. Registre dela propietat núm. 20 Barcelona.

4. Llibre 475. Arxiu historie de Santa Coloma de Gramenet (AHSCG).

92

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

mies dels que resulta el indanthren? Aquest es feia servir per tin-tar el cotó i les fonts orals apunten a que la fabrica de I'EnricSanchís produia la marca Tintes Indantren o Indanthren.

Anotacions contribució fiscal de Enric Sanchís Ros6

Data de I'anotació Objecte de la contribució

10-4-1907 fabrica de sulfurs 100 decímetres cúbics-caldera.És l'alta núm. 76paga 14 ptesrecipient de 100 decímetresrecipient de 200 decímetresrecipient de 200 decímetres(renovació)recipient de 250 decímetres176,05 ptes«sin emplear cilindros ni máquinas»

1-1-19111-8-19131-7-19161-4-1921

fabrica de laquesfabrica de laquesfabrica de laquesfabrica de laques

1-1-1923 fabrica de laques29-4-1931 fabrica

Igualment, són escasses les dades sobre el nombre de treba-lladors que tenia la fabrica. En un document sense datar existenta l' Arxiu historie de Santa Coloma de Gramenet i que hauríemde situar a inicis de la década dels deu, la fabrica Sanchís figuraamb només 2 obrers, un d'entre 30 i 40 anys i un altre d'entre 40i 50 anys, figurant com gerent el mateix Enric Sanchís. Altra-ment, documentem que el 1930 s'inicia la construcció d'una se-rie de 26 cases al davant de la fabrica adrecades aIs treballadorsde l' empresa. Res ens ha fet possib1e valorar si aquestes es vanfer per la totalitat deIs treballadors o només per una part. Aques-tes cases van ser batejades com la barriada Sanchís, tenien una

5. Actualment, consta com un nom registrat per la firma Bayer.6. Llibre 434 i 428 de contribució fiscal industrial. Arxiu historie de Santa Co-

loma de Grarnenet (AHSCG).

93

Ágora 7

superfície de similars característiques que les de les Cases Bara-tes, ja construides en aquells moments, i mantenien un pati al da-vant vorejat per una tanca de ferro.

El 24 de setembre de 1935 va morir Enric Sanchís i Ros, en elseu testament, datat el 25 de juliol de 1935, ordenava la liquida-ció d'actius i la venda de la firma.' Aquest fet certifica l'acaba-ment de la trajectoria empresarial de la fabrica Sanchís. Malgrataixo, l'empresa no es va vendre a causa de la seva col-lectivitza-ció durant la guerra civil, passant a ser la fabrica núm. 11 dedica-da a la producció de municions i material explosiu.

Col-lectivització durant la guerra civil.La fabrica núm. 118

Quan va esclatar la guerra civil la fabrica Sanchís va ser col- lec-tivitzada i va passar a ser anomenada com la fabrica núm. 11.Aquesta va dependre de la Comissió de la Indústria de Guerracreada per la Generalitat de Catalunya, el 7 d'agost de 1936.Dues fonts ens aporten alguna informació d'aquesta etapa de lafabrica. Segons J. M. Bricall: «la fabrica núm. 11 ocupava a 513obrers i produia capsules de Mauser, encebs per a mines, detona-dors per a granades de ma universal, detonadors d'espoleta, en-cebs d'espoleta, detonadors, espoletes, encebs, de diferents me-nes i altres capsules idetonadors».?

7. Veure nota 2.8. Sobre el procés de col-lectivització i les característiques de la producció

durant el període belIic en la fabrica Sanchís ens aporta una excel-lent infor-mació: J. J. Gallardo Romero i J. M. Márquez Rodríguez, Revolución y guerraen Gramenet de Besos (1936-1939), Santa Coloma de Gramenet, 1997, p. 163-167.

9. J. M. Bricall, La política economica de la Generalitat (1936-1939), Ed. 62,Barcelona, 1978, p. 56.

94

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

La segona font, Antoni Castells Durán, ens informa de la se-va producció fins al31 d'octubre de 1937 i la seva divisió entretze seccions dedicades a la producció de bales i explosius.'?

Arran deIs fets de maig del 1937 l' empresa va passar a depen-dre ~e~Go.~em central república. La importancia de l' empresa i laqualificació deIs seus treballadors els va eximir de participar enles l~ev~s q~e es van fer a partir de l' abril del 1938. Igualment, la~rese~~Ia d aquesta empresa de guerra la convertia en un objec-tru militar de primer ordre i:per tant susceptible de ser bombar-dejada. Aixó va succeir en dues ocasions, el 26 de maig de 1937,produint destruccions en 12 cases, situades al carrer Basella idanys en altres 43 i amb el trágic balanc de nou morts. Tambéentre el 22 i 24 de juliol, afectant a l'empresa Colorificio (a I'ac-tual carrer Lluís Companys amb el passeig Llorenc Serra de San-ta Coloma de Gramenet) que va ser bombardejada i segons lesfonts con~ultades ~odria haver-se tractat d'una confusió, puixque els avions nacionals van pensar que era la fabrica núm. 11.

La fabrica Sanchís, de la postguerra a l' actualitat

Mossen Joan Cortinas ens revela a les seves mernóries que elsSanchís van retomar a la finca el novembre del 1939.

Legalment, la fabrica havia estat deixada en herencia a Ra-mona, «Ramoncita», Sanchís Sans, filla gran de l'Enric Sanchísi Ros i ~er~ede.s, Sans Vi~al. la hem dit que el testament explici-tava la liquidació dels actius de la firma. Aquesta operació, tot ino haver trobat proves documentals, segurament pos aria en con-~acte l' apoderat deIs hereus d' Enric Sanchís, Hermenegildo Ribó1Sunyol, marit de la Ramona Sanchís Sans, amb la firma Indus-

10. A. CastelIs Duran, El proceso estatizador en la experiencia colectivista ca-talana (1936-1939), Ed Madre Tierra, Madrid, 1996, p. 219.

95

Ágora 7 Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

96 97

trias i Manufacturas, S.A. Es tracta d'una empresa creada el 1922i situada dins l' órbita de la fabrica Nacional de Colorantes y Ex-plosivos. El 30 de desembre de 1944 aquesta firma mantenia 3motor s amb una potencia total de 26 HP i havia destinat bonapart de les instal-lacions a la seva producció." Malgrat aixo, noens ha estat possible precisar les funcions a les que aquesta em-presa havia destinat les instal-lacions de la fabrica Sanchís. A fi-nals de la década dels cinquanta i inicis de la següent aquestafirma s'integra definitivament en FNEC i abandonara les ins-tal-lacions de la Sanchís.

El 1962 va marcar una inflexió en la propietat dels Sanchís.D'una banda, Ramona Sanchís Sans posa en mans de 1'adminis-trador de finques Antonio Sacristán Alegre la gestió de les sevespropietats i aquest, sempre autoritzat per la propietaria, iniciaraun seguit d'actuacions adrecades a aconseguir més rendimentsde la finca: La primera actuació és ellloguer de bona part de lesnaus industrial s a petits industrials. Entre aquests destaquem alsgermans Biech, dedicats a la fabricació d' utillatges mecanics quedes de 1962 han anat ampliant les seves instal-lacions.

La segona és la construcció de més naus industrial s com de-mostren els permisos sol-licitats el 10 d' octubre i el 29 de de-sembre de 1964.12 La tercera actuació va ser l' aixecament d' unbloc de planta i tres pisos adossat a la que havia estat entradaprincipal de la casa fabrica. Aquest bloc de pisos, l' actual núm.19 del passeig Enric Sanchís es realitzara a partir del permís pre-sentat e15 d'octubre de 1966.

El 27 d' abril de 1981 i el 25 de juliol de 1982 es van produirdues explosions a la fabrica que van produir cinc morts i diversos

ferits. Es van atribuir di verses causes, unes lligades al' antiga es-pecialització de l'indústria, d' altres al pas d'una canonada de gasper la zona, un dret de pas acceptat per la família Ribó Sanchís ihereus el 16 de juliol de 1973.

A l' actualitat, únicament es conserven algunes peces propiesde la fabrica, com la bascula de terra a l' entrada d' accés pel pas-seig Enric Sanchís, i una petita sala amb aparador de vidre i fi-nestrals de fusta adjacent aquesta entrada on trobem una romana.

EIs magatzems posteriors han estat molt reformats en dadesposteriors o s'han construit en epoca més recent. Formen dosrengleres paral-Ieles a la casa amb facana al passeig Enric San-chís i una tercera transversal que limita amb la serie de cases deplanta baixa del carrer Estadella.

Can Sala o la fabrica dels corrals

El primer de marc de 1921 la delegació d' estadística de 1'Institu-to de Reformas Sociales demanava uns informes al' Ajuntamentde Santa Coloma de Gramenet per saber la incidencia de l' aturforcós que la greu crisi industrial del moment provocava a lesempreses de la població. Arran d' aquesta petició es van elaborarunes fitxes de cadascuna de les empreses del municipi."

Pel cas de la fabrica de blanqueig d'Ignasi Sala Massaguertrobem anotat que comptava amb 114 treballadors: 90 homes, 8dones i 16 joves menors d'edat. Segons aquest document els ho-mes cobraven un jornal mig de 9 pessetes i mitja per dia, les do-nes, 6 pessetes amb 25 centims i els joves, 7 pessetes i mitja. Laseva jornada laboral abans de la crisi era de 6 dies.

11. Carpeta «Agregació de terrenys de Santa Coloma a Barcelona». Arxiu ad-ministratiu de Santa Coloma de Gramenet.

12. Antecedentes Carpeta n° 78337 i Carpeta 79279. Arxiu municipal Admi-nistratiu de Barcelona.

13. Carpeta XI - 4, Atur forcós, Ajuntament de Santa Coloma de Grarnenet,Arxiu historie de Santa Coloma de Gramenet (AHSCG).

Ágora 7

Aquesta crisi, iniciada el15 de febrer de 1921, havia provocatque durant la setmana del 21 al 26 de febrer la plantilla noméstreballés a dies alterns. Pero aquesta s'agreujaria i faria que la fir-ma deixes de produir entre el28 de marc i el23 d'abril. La man-ca de vendes era la causa que afectava a tota la indústria textilque a Santa Coloma havia provocat també, el tancament de Hijosde J. Baró, Pallerols i companyia.

Can Sala o la fabrica dels corrals, com també era coneguda,havia estat iniciada per Ignasi Sala i Massaguer com a mínim desdel 25 de juny de 1906 quan aquest industrial es dóna d'alta a lacontribució fiscal per una máquina d' aprestar. Aquesta primeradada amaga pero que Sala era continuador d'una tradició empre-sarial que s 'havia iniciat al Poblenou al darrer ten; del segle XIX ique l'impuls, o bé de millorar o bé d'independencía, el va portara un espai amb millors condicions vers el 1904.14

El 1913 la firma s' ampliara tot construint bona part de les ins-tal-lacions de la fabrica en uns terrenys de 58.698 metres qua-drats a tocar la carretera fiscal, en la partida anomenada «Altrepart del riu», i adquirint tres noves maquines." La ubicació de lafabrica era conseqüencia del baix preu del sol, agrari fins alesho-res, i especialment de la disponibilitat d'aigua, básica pel blan-queig. La finca comptava amb les aigües que explotava el mar-ques de Monsolís a les que havia de donar dret de pas.

En aquests primers anys l'empresa comptava amb només 11treballadors i el seu gerent era José Antonio Colominas.

Indirectament, podem entreveure que l' empresa va tenir uncreixement espectacular fruit de la bonanca económica que pro-

14. J. M. Huertas Clavería, i J. Fabre, «Les Cases barates a prop del Besos. ElBon Pastor i Baró de Viven>, a Els barris de Barcelona, Sant Andreu i Sant Marti,Vol IV, Enciclopedia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 2000, p. 110.

15. Carpeta XI-S, Inspecció i indústria. Ajuntament de Santa Coloma de Gra-menet, AHSCG.

98

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

vocá la neutralitat espanyola en la 1 Guerra Mundial. En 8 anyshavia passat a tenir més d'un centenar de treballadors, 14 máqui-nes d'aprestar i un taller de serralleria.

Poques dades sabem del seu volum economic, el gener de1927 dec1arava la possessió de 19 máquines d'aprestar, un tallerde serralleria, un de soldadura i unes vendes de 1.441.414;91pessetes que dos anys més tard, gener 1929, havien davallat a1.076.561,62 pessetes. Malgrat aixo, una xifra alta que la situavacom la segona firma colomenca per darrera de la fabrica de cur-tits de Narcís Font ROS.16

El novembre de 1930 la fabrica incorpora 11 motors electricsamb una capacitat de 157 HP17 i va tornar ampliar les seves de-pendencies el maig de 1931.18

El volum economic i la producció de la firma situaven IgnasiSala com el quart contribuent de riquesa rústica de Santa Colomade Gramenet el 1935.

Durant la guerra va ser col-lectivitzada tot mantenint la pro-ducció. Els fills d'Ignasi Sala, Josep i Ignasi Sala Pou, ja estavenintegrats en l'estructura de l'empresa. De fet, Josep Sala va seranomenat el gener del 1937, delegat-interventor de la Generali-tat, éssent el director Josep Tarrasón Tarrasón, que vivia al carrerla Mina 17 i els membres del comité eren: Francesc GuardiolaQueralt i Francesc Ibáñez Esteve. El juny de 1938, Josep Salasera substituít per Francesc Plana i Bosch.

Al' acabar la guerra es van depurar 11 treballadors, entre ells,l'antic director Josep Tarrasón. Les fonts oral s ens apunten que a

16. Llibre 270, Registre de declaracionsjurades de volum de vendes, Ajunta-ment de Santa Coloma de Gramenet, AHSCG.

17. Carpeta Expedients d'obres 1926-1941, Ajuntament de Santa Coloma deGramenet, AHSCG.

18. Caixa 198, Exp. núm. 31 i Caixa 171, Exp núm. 126, Ajuntament de SantaColoma de Gramenet, AHSCG.

99

Ágora 7

la sortida de la fabrica es van estacionar durant uns mesos de1939 un petit destacament de rnilitars italians que estaven a la zo-na tot fent investigacions sobre la producció de la propera fabri-ca Sanchís. 19

En el moment de la cessió dels terrenys colomencs de la ban-da dreta del Besos a Barcelona, el 1945, Ignasi Sala es situa comel principal contribuent fiscal de la zona, amb una dotació de 40motors electrics i més d' una trentena de rnáquines d' aprestar. Enel fitxer d'empreses de més de 5 treballadors del Ministerio deTrabajo, s'apunta el30 de novembre de 1944 que compta amb248 treballadors: 17 tecnics, 40 operaris especialitzats, 119 ofi-cials, 11 ajudants, 4 aprenents i 13 dones. Té menjador col-lectiu,compta amb un reglament de regim intern datat el desembre de1943 i els treballadors cobren dues pagues extraordinariesanuals.

A la década dels seixanta, la construcció dels polígons indus-trials fara que la firma desaparegui tot urbanitzant els terrenysque ocupava.

Dins l'anecdotari apuntem la íntima relació de l'empresa ambel Besos. L' agost de 1940 construirá uns espigons de defensa perfer front a les crescudes del riu que de ben segur l'afectaven. Laveu popular apunta que les primeres passeres del riu va ser su-fragades per l' empresari Sala per facilitar el traspas dels seus tre-balladors. Finalment, hom recorda anar a recollir l'aigua calentaque extreia la fabrica després del procés de producció.

19. Entrevista a Josep BoJea Romanos, 27 de juny de 2001.

100

Data de I'anotació Objecte de la contribució

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

Anotacions contribució fiscal de la firmaIgnasi Sala Massaguer"

25 de juny 1906 (Alta núm. 68)

28dejuliol19131 d'abril de 1921Novembre de 1924Gener de 192521 d'abril de 19271 de setembre de 19279 de gener de 19282 d'abril de 192912 d'agost de 19291 de novembre de 19294 d'abril de 1931

1 máquina d'aprestar

3 máquines d'aprestar i 1 blanqueig propi14 máquines d'aprestar

Taller de serralleria1 máquina d'aprestar

1 máquina d'aprestar

Taller de soldadura, 1 bufador1 máquina de mercerissar

4 maquines d'aprestar1 máquina de cilindres

Tintoreria1 máquina d'aprestar

La Maquinista Terrestre i Marítima 2 1

Aquesta societat anónima va ser constituida a Barcelona el 14 desetembre de 1855 i aprovada l'any següent pel govern d'IsabelII. La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquina-ria pesant.

L' origen de la societat fou la fusió deIs tallers de Valentí Es-paró i Giralt (Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyiaBonaplata el 1839) i la societat La Barcelonesa (Tous, Ascacíbar

20. Llibres 434 i 428 de contribució fiscal, Ajuntament de Santa Coloma deGramenet, AHSCG.

21. Existeix nombrosa bibliografia sobre la Maquinista, entre aquesta de sta-quem: A. Castillo i M. Riu, La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje his-tórico, Barcelona, 1955; A. Escribano, «La Maquinista Terrestre y Marítima», aRecerques, núm. 18, Barcelona, 1986, p. 141-160; J. Maluquer i M. Parellada,

101

Ágora 7

i Companyia), fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Ce-ledonio Ascacíbar. El capital inicial, de vint rnilions de rals de bi-lló, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna.EIs principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats,Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer, José An-tonio de Mendiguren i Nicolau Tous i Soler. L'inici de les activi-tats de l' empresa coincidí amb l' auge de les construccions navalsde vapor i dels ferrocariils, fet que la impulsa decisivament. Su-perada la gran crisi de 1866-1868, assolí una gran expansió elsprimers anys de la Restauració (1875-1878), bé que sempre esti-gué sotmesa als avatars del proteccionisme, pel fet que haviad'importar una bona part de les primeres materies i, dones, elpreu dels seus productes no podia competir amb la tecnologia es-trangera.

A la primera década del segle actual, dos fets van permetre lainstal-lació de la Maquinista a Sant Andreu. D'una banda, l'en-trada en el capital de l' empresa de les dues companyies de ferro-carril que operaven a Catalunya, la del Nord i la Madrid-Zarago-za-Alicante, amb una ampliació valorada en 20 milions depessetes. D'altra, el nomenament de Ferran Junoy i Vernet comdirector general de la firma. 22

La siderometal-lúrgia, dins «Historia económica de la Catalunya Conternpora-nia», vol. VI, Barcelona, 1989; J. Nadal, La metal-lúrgia, dins «Historia econo-mica de la Catalunya Contemporánia», vol. III, Barcelona, 1991, p. 161-178;S. A, La Maquinista Terrestre y Marítima, Seix Barral Hermanos, Barcelona,1944; La Maquinista Terrestre y Marítima. 1980. 125e aniversari, Barcelona,1980; F. Cabana, Fabriques i empresaris, vol. 1, Barcelona, 1989, p. 58-87;M. Travesset, La Maquinista Terrestre iMarítima: De la sevafundació a la tran-sició democrática, a Finestrelles, núm. 11, Centre d'estudis Ignasi Iglesias, Bar-celona,2000.

22. Ferran Junoy i Vernet (Girona, 1862-1932), enginyer industrial, d'una fa-mília d'industrials metal-lúrgics. Ingressá a La Maquinista Terrestre i Marítima(1881), d' on fou (1894) un deIs tres directors i, el 1917, director general.

102

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

Junoy i la nova situació empresarial de la Maquinista van im-pulsar la fabricació de locomotores a gran escala, una produccióhabilitada per l' entrada a l' accionariat de les dues companyies adalt esmentades. La necessitat d'una nova factoria es va fer benevident, ja que la de la Barceloneta no podia assurnir tota la pro-ducció. El 1918, a requeriment de Junoy, el consell directiu de laMaquinista adquiria 18 hectárees de terreny proximes a una esta-ció del ferrocarril i suficientment aíllades dels nuclis urbans pro-pers pero accessibles pels possibles treballadors de la mateixa.

El projecte de la nova factoria va ser encarregat al' arquitecteJoan Curet que va iniciar la construcció de quatre de les sis nausprojectades que es van completar amb un cos d' edificis adossatsen forma d' espiga, uns anys més tard, projectats per Antoni Lo-zaya Augé i destinats a les oficines i els serveis. Les edificacionsnomés van ocupar el 30% de la superfície total. Una solució quefa pensar en les perspectives de desenvolupament futur que elsdirectius de l' empresa tenien.

Mossen Clapés ens recorda de forma acurada com era la fac-toria que es construf.

... Per desenrotllar la construcció de locomotrius en gran escala. Al'efecte adquirí moltes mojades de terreny al regadiu de la barriadade Sant Andreu, per a muntar els espaiosos tallers adequats a la no-va indústria. Una de les dificultats majors amb que hagué de lluitarla Maquinista fou de primer la manca d'espai adequat per al mun-tatge. Que s' efectuá en la formosa nau de 20 metres de 11umper 200

Va ser un deis creadors i primer president i director d'Electro-Metal-Iúrgica deI'Ebre SA (EMESA) (1904), va concebre i realitza la central de Sástago, a I'Ebre.Fou president de l' Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1897-1899) imembre de l' Academia de Ciencies iArts. El seu fill, Manuel Junoy i Cornet (Bar-celona 1903-1965), també enginyer industrial, fou director general i conseller deLa Maquinista (1939-1964).

103

Ágora 7

de llargada, provista de 10 fossos de muntatge i una grua eléctricacorredora de 30 tones.Al mes d' agost de 1920 es feren proves de la primera locomotoramotriu de la serie 1400 per la MZA, que foren plenament satis-factories. Se suposa que quan els taller s sian terrninats permetranfer una producció anyal de 70 a 80 locomotrius de via normal o sonequivalent en tipus més petits."

La producció de locomotores va créixer de forma espectacu-lar, resultat de les comandes de les companyies ferroviaries ac-cionistes, la primera comanda de la factoria andreuenca és per laMZA, i de l'acord que la firma adquirí amb l'alemanya Krupp,tainbé fabricant de maquinaria pesant. D'aquesta forma el i927,la Maquinista tocaya sostre produint aquell any 76 locoriiotores.

La crisi del 29 Va afectar a la companyia de forma evident, laproducció es va rediiir i provoca la dimissió de Ferran Junoy. Ala década deIs treiiia, s'iniciava la producció de motors marinsdiesel i es projectava la possibilitat de fer navegable el Besos perpoder facilitar l'arribada de vaixells amb els motors danyats. L' e-norme cost econorriic van fer inviable una proposta que la Gue-rra Civil va deixar en l' oblit.

La instal-Iació a Sarit Andreu va suposar un impacte impor-tantja que l'empresa podia donar molta feina. Les necessitats del' empresa van fér que persones de Sant Andreu, Santa Coloma,Sant Adriá i fins i tot Badalona anessin a treballar a la factoria. El1936, al poc d'iniciar-se la guerra civil, la Maquinista és col- lec-tivitzada i destinada a la producció d' armament i blindatges. Enaquell moment, l' empresa compta amb 1.300 treballadors, 850 ala factoria de la Barceloneta i450 a la de Sant Andreu.

23. J. Clapés, Fulles historiques de Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831(1984).

104

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

2. Les primeres urbanitzacions

Urbanitzaciá del carrer la Mina

El setembre de 1923, Joan Cruillas i Carbonell, veí de la Traves-sia Padró de Santa Coloma de Gramenet demanava un permísper construir quatre cases de planta baixa en el solar núm. 3 de laurbanització de Ricard Prats. La facana de tres d'elles donava alcarrer encara per obrir que amb el temps passaria a dir-se de LaMina. La quarta casa donava a la carretera fiscal que en aquelltros comencava a dir-se passeig de Sanchís.

Aquest permís, aprovat ellO d'octubre de 1923, és una menad' acta de naixement del futur barri del Bon Pastor. Igualment, ésla constatació que més enlla de la instal-Iació de la fabrica del'Enric Sanchís, els nombrosos promotors d'urbanitzacionsde l' epoca que va haver-hi a Santa Coloma, Colonia Royo, Ba-rri Vidal, barriada de Mercedes Nuet, per posar uns exemples,també veien possibilitats económiques a l' altre costat del riuBesos. Aquest és el cas de Ricard Prats, un colomenc que deviafer-se amb unes terres a inicis de la década dels vint i les com-partimenta en 15 solars per després' vendre'ls. Una venda quepodia fer-se tant a particulars com a empreses com és el cas dela Fabra y Coats que havia comprat el solar núm. 8 de la urba-nització per construir un pou artesia pel qual demanaria un per-mís per instal-Iar un motor de 40 HP, el 28 de novembre de1924. El pou i les seves instal-Iacions que miraculosament en-cara es conserven al carrer Cretes amb el d'Estadella, molt pro-bablement van servir per batejar el carrer central de la urbanit-zació.

Sabem que un altre dels compradors va ser Joan Carulla, veíde la placa de I'Estació a Sant Andreu de Palomar que adquirí elssolars núms. 2 i 4 i compra a Cruillas, el núm. 3. En tots ells va

105

Ágora 7

construir cases de planta baixa que va llogar als primers habi-tants de la zona.

La revisió deIs permisos efectuada per l' Ajuntament colomencel 29 de maig de 1929 ens presentava aquest panorama."

Núm. Llogater

de solar Propietari i lIoguer anual Altres anotacions

Juan Cruillas Carbonell Andreu Vols Sobira(420 ptes)

2 Joan Carulla Vicente García «las aguas sucias las(360 ptes) conducen a una cloaca

que desagua a unariera»

3 Joan Carulla Joan Pujol (360 ptes)

4 Joan Carulla Raimundo Gerona «Acera por hacer y

(360 ptes) bordillo por colocar»

SIN Ángel Garcia «vivienda y tienda decomestibles»

6 Manuel Martínez «las aguas sucias lasconduce al campo»

7 Joaquim Martorell

8 Cia. Hilaturas Fabra i «Pozo artesiano»

Coats

9 Antoni Tarrasón «Paga renta 225 ptes»

SIN Fabrimach (San Andrés) «Pozo y 50 CV de motor»

13 Juan Martín Torres

15 Manuel García(traspassada a Juan Fort)

17 Eduard Gori Vivas

19 Artur Vilá (domicili a Juan Borregón «8 metros de la acera

c/Petritxol de Barcelona (260 ptes) por hacer y las aguas

o té una vaqueria las conduce auna cloaca»

20 Enrique Sanchís Cooperativa La Paloma «2 plan tas.(900 ptes) Café y despacho de

comestibles»

24. Carpeta XIII-7, Llicencies d'obres, Ajuntament de Santa Coloma de Gra-menet, AHSCG.

106

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

Aquesta revisió mostrava que la petita urbanització barrejavaa parts iguals propietaris i llogaters i sobretot, set anys després deles primeres compres, continuava presentant problemes als vialsi al' arranjament en general.

La urbanitzaciá d'Estadella o de «la Madrigueras=

Allímit de Barcelona amb Santa Coloma existien uns terrenyslimitats per la sequia Madriguera, el Torrent d'Estadella i la ca-rretera fiscal que separava ambdós municipis. Es tractava d'unesterres agraries, que davant les noves ansíes urbanitzadores es re-valoritzaran. La urbanització de Ricard Prats i la presencia d'in-dustrials com Enric Sanchís i Ignasi Sala, sens dubte van espero-nar a d' altres a comprar un terreny i comencar a construir-se unacasa, que bé podia actuar de segona residencia o bé podia serconstruida per ser llogada. Així, els primers permisos d' obres ala zona daten de l'agost de 1925. Aquests, sol-Iicitats a l'ajunta-ment barceloní, van ser sistematicament anul-lats o no conceditsja que els successius plans urbanístics des de Cerda havien con-siderat la instal-lació d'un pare urbá a la zona. Un espai verd queva quedar constatat en el pla de modificacions de l'Eixample del29 de gener de 1925.

El cert pero és que malgrat la negativa d' otorgar nous permi-sos, més de nou propietaris faran cas omís a la legalitat i es cons-truiran cases de planta baixa. Davant aquesta pressió colonitza-dora i sobretot, per la llunyania de la zona als nuc1is habitats méspropers la opció del parc es va desestimar per inviable i l' Ajun-

25. M. Checa Artasu, «Construcció i adaptació urbana de Sant Andreu de Pa-lomar al districte IX (1897 -1931)>>a M. Checa (coord.), Sant Andreu, de poble aiiutat (1875-1936), col. Finestrelles, núm. 9, Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, Bar-lona, 1998, págs. 37-38.

107

108 109

26. Informació extreta de la serie de permisos d'obres deis carrers Estadella,Foc Follet, Barri vermell, consultats al' Arxiu municipal Administratiu de Barce-lona.

27. Cordiviola, A., García Soler, C., Monclús F. J., Oyón, J. L. «La formació deNou Barris. Dinámica y explosión de la construcción residencial en la periferiabarcelonesa, 1897-1935», dins III Congrés d'Historia de Barcelona, Ponencies icomunicacions, Barcelona, 1993, págs. 559-573.

28. M. Checa Artasu, «Immigrants a la periferia. La barriada de la Trinitat Ve-lla (1921-1936)>>, dins IV Congrés Internacional d'Historia Local de Catalunya,Barcelona, desembre de 1997.

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del BesosÁgora 7

Enric Sanchís i Ros, l'industrial químic, propietari d'una fabricaa la zona i en certa manera el primer habitant més o menys esta-ble de la mateixa observa en aquest anys des de la situació privi-legiada que otorga una posició en el poder local, és regidor d'Hi-

senda i més tard alcalde de Santa Coloma, com els terrenys a to-car la seva empresa s' urbanitzen, el 1929 s' iniciara la construc-ció de les cases barates, i canvien la seva fesomia. Davant aques-ta situació, Sanchís adquirirá el 19 de juliol de 1930 per 28.000pessetes la partida de terra tradicionalment anomenada «La Ma-driguera» que ocupava una extensió de poc de més de 36 arees ique es trobava al davant de la seva industria." Amb aquesta ope-ració de venda efectuada per Emília Fatjó Viquer, MontserratDeulofeu Auger i Pilar Auger Massanet, Sanchís podrá realitzar,com altres empresaris de l' epoca, els Fabra i Raimunda Puntí aSant Andreu i Rigobert Jambrina a La Sagrera, la construcció de27 cases adrecades als treballadors de la seva empresa. Una deles cases, de major dimensió que les altres, sera constnnda eljuny de 193130 i situada al darrera de la fabrica. Aquestes casesvan ser batejades com la barriada Sanchís, tenien una superfíciede similars característiques a la de les Cases Barates i mantenienun pati al davant vorejat per una tanca de ferro. Al bell mig de lescases es construirá un edifici, projecte de l' arquitecte municipalde Santa Coloma, Josep Alemany Juvé que inicialment va serpensat com esglesiola o ermita pero que la construcció de les ca-ses barates i d'un temple provisional, destinara a una escola perla barriada que mai tirara endavant. Amb el temps l' edifici esconvertid en el popular Centro Blanco del Bon Pastor. Un fetque referma la visió i les intencions urbanitzadores de Sanchís ésque el marc de 1929 aportara els terrenys per construir el local dela Sociedad cooperativa obrera La Paloma, al carrer la Mina, 20.Sanchís safiliara com a soci de la mateixa tant per donar exem-

tament va reconduir la situació per tal de resituar la zona en unaórbita de creixement urba. Així, el 30 de juny de 1926 s' aprova-va la creació de la urbanització Estadella o de la Madriguera i esparcel-laven uns terrenys i es plantejaven els vials que no gairetemps més tard esdevindrien els carrer Foc Follet, Mare Eterna,Barrí vermell i Estadella. EIs propietaris il-legals van haver d'es-perar fins el 21 de maig de 1934 per legalitzar la seva situació totpagant les preceptives multes."

EIs nous propietaris que vindran de barris com l'Eixample,Poblenou, la Barceloneta i Gracia són en la seva majoria petitscomerciants i professionals d' oficis. Aquest tipus humá augmen-tara de forma destacada a partir de la constitució de la urbanitza-ció, tot seguint una tendencia de creixement urba que es dóna aNou barrís," Trinitat Vella," La Sagrera o la veína Santa Colomaque només la guerra civil aturara.

La barriada Sanchís

29. Finca 552, al folio 109, del tomo 25, libro 15 de sección 2" B i seguimentd' anotacions. Registre de la propietat de Barcelona núm. 20.

30. Permís d' obres, Arxiu serveis territorials, Ajuntament de Santa Coloma deGramenet.

Ágora 7

pIe com per demostrar que aquelles terres que havia escollit el1907 per instal-lar la seva fabrica havien esdevingut un nou espaiurba."

El café de Las Carolinas

La quarta pec;a en la colonització urbana de la banda dreta delBesos colomenc gira al voltant de la llera més o menys colmata-da de la Riera de Sant Andreu. Aquest torrent i els camins que elseguien paral-lels havia esdevingut el cordó umbilical que uniales naixents urbanitzacions amb Barcelona. El cert és que dos es-deveniments marquen l' origen d' aquesta barriada. D' una banda,la constitució oficial de la Urbanització de la Madriguera o d'Es-tadella, el juny del 1926 i especialment la construcció i per tanturbanització de les cases barates. La necessitat de crear nous vialspel grup Milans del Bosch va-torear que bona part d'aquests ha-guessin de comunicar-se amb la sortida més propera cap a Barce-lona, marcada pels carnins de la Riera de Sant Andreu, i procurala connexió envers Sant Adriá de Besos. Així, una amplia faixa deterreny va ser urbanitzat conformant una illes cerdanianes, limi-tades pel grup de cases barates i la riera de Sant Andreu i que do-narien pas als carrers Empúries, Llívia, Blanes i Puigcerdá.

Entre 1926 i 1934 aquesta faixa i els carrers veins s' omplenamb una vuitantena d' establiments comercials, que conjugavenbotiga amb habitatge tot esdevenint el centre comercial de la no-va zona. El tret de sortida urbanitzador sembla marcar-lo una ta-

31. J. J. Gallardo Romero, «El republicanismo colomense (1930-1931)>>, Ágo-ra, revista de historia local de Santa Coloma de Gramenet, núm. 4, marc de 1999;i J. J. Gallardo Romero, Los orígenes del movimiento obrero en Santa Coloma deGramenet. El anarcosindicalismo (1923-1936), Grupo de historia José Berruezo,Santa Coloma de Gramenet, 2000.

110

Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

yema i café, «Las Carolinas», regentada des de 1926 per GinesPont i Mitjans i la seva dona Josefa Rosa Antonina, ambdós nas-cuts a Barcelona, el 1896, i situada al número 28 de la Riera deSant Andreu, davant de la fita que.marcava ellímit municipal.Sera aquest establiment el que gracies a la veu popular donaranom a la zona.

3. Un exemple primerenc d'eix comercial:Las Carolínas"

A partir de 1929 i alllarg dels primers anys trenta, les cases ba-rates «Milans del Bosch» van esdevenir un important nuc1i habi-tat de Santa Coloma de Gramenet. Un nuc1i, pero, aíllat, separatdel centre urbá colomenc pel Besos i connectat de mala manerapelllarg i estret cordó umbilical que marcava el camí de la Rierade Sant Andreu amb Barcelona. Altrament, aquest grup d'habi-tatges compartia aíllament amb la naixent barriada d'Estadella,la urbanització del carrer La Mina i les cases que Sanchís haviaconstruit pels seus treballadors.

El subministrament d'aliments, roba, calcat, combustibles, ide serveis com escoles, sanitat i d'altres, ben aviat va ser una ne-cessitat a cobrir. Aixo va propiciar la paulatina instal-lació de pe-tits establiments comercials.

Es tractava de nouvinguts, molts d' ells, immigrants de la Ca-talunya interior, Llevant o Múrcia que o bé ja residien en els mu-nicipis veíns o bé s'ínstal-laven directament al nou nuc1i, tot con-vertint-lo en una mena de terra d' esperances, ja que la important

32. Informació elaborada a partir del Llibre 428 de Contribució fiscal de l' A-juntament de Santa Coloma de Gramenet, Arxiu historie d.e Santa Coloma de Gra-menet i del Cens de població de 1930, Arxiu administratiu de Santa Coloma deGramenet.

111

112 113

Ágora 7 Els inicis de la colonització urbana a la dreta del Besos

massa de nova població assegurava un mínim funcionament dequalsevol establiment.

La zona triada per construir la botiga i gairebé sempre, l'habi-tatge, no podia ser les cases barates, no estaven preparades perencabir botigues, tot i que ho van fer; sinó una amplia faixa de te-rreny limitada pel grup de cases barates i la riera de Sant Andreui que donarien pas als carrers Empúries, Llívia, Blanes i Puig-cerda.

Entre 1928 i 1933 es comptabilitzen 78 altes de llicencies fis-cals per comercos de tota mena en aquesta área, Malgrat aixo,constatem que el tret de sortida de l' esperit comercial de la zona,si més no simbolic, el marca la taverna i café Las Carolinas.

Ara bé, aquesta colonització comercial no s' allotjará a la Rie-ra de Sant Andreu sinó que mirant els seus clients potencials, elgrup Milans del Bosch, conquistara i de fet urbanitzará el carrerEmpúries, actual carrer Claramunt, i els carrer vems: Blanes iLlívia. Les dades són pro u evidents, el 80% dels establimentsque s'obren entre 1928 i 1933 ho fan en aquests carrers. Si aixoafegim que el 11% dels establiments tenen la seva ubicació a lescases barates, entre aquests el que anys més tard sera conegutcom «el economato», és conforma un panorama comercial diri-git al nucli de població més important. Aixo, no vol dir que elsaltres nuclis urbanitzats de la zona restin al marge del fet comer-cial, el passeig Enric Sanchís apunta el 4% dels establiments, elmateix percentatge la Riera de Sant Andreu i al carrer la Mina, laCooperativa La Paloma, oberta el marc del 1929, representa unainteressant proposta comercial dirigida un públic concret, els tre-balladors de la fabrica Sanchís. Únicament, la barriada d'Estade-lla, on la documentació assenyala una sospitosa manca de co-meteos, sembla restar al marge.

La diversitat de cornercos no apunta res excepcional, llevat dedos barberies, dos carboneries, dos espardenyeries, una botiga de

calcar i la llicencia d'una llevadora. Es tracta de forma majorita-ria de botigues de queviures, adroguers, cafés, tavernes, lleteries,fleques, carnisseries, de fruites i verdures i de venda de peix. Peraquestes dues últimes categories anote m la presencia de permi-sos de persones residents als pobles vems que desenvolupen laseva activitat en parades al carrer o amb carros més o menys am-bulants. Un fet, aquest, que sembla configurar un dels trets de lafesomia comercial del barri alllarg de forca anys.

Així, els primers anys trenta van veure el primer tránsit quoti-dia per aconseguir queviures i vi andes de la zona. Un transit queinexcusablement assenyalava la presencia d'una comunitat quemica en mica es configura va.