2

Lagarda Mata, Ferran Coves prehistòriques de Menorca / Ferran Lagarda Mata.- Zaragoza: Ferran Lagarda Mata - Editor, dl Z-70-08.- 116 p. : 92 il.; 14,8 cm.- (arqueoguia.com; 6) ISBN: 978-84-96810-03-7 1. Coves 2. Hipogeus 3. Menorca 902 (903) (946.032)

Text: Ferran Lagarda i Mata Fotografies i Gràfics: Ferran Lagarda i Mata (si no és que s’indica una altra autoria) Edita: Ferran Lagarda Mata – Editor Tel./Fax: 976 53 64 85 E-mail flmeditor@balearweb.net © Ferran Lagarda i Mata Primera Edició: Saragossa, març de 2008 ISBN: 978-84-96810-03-7 Dipòsit Legal: Z-70-08

Nota de l’autor: Les coordenades UTM de tots els monuments han estat acuradament establertes a partir del datum Europeu 1950 (Espanya i Portugal) -ED50 (Spain & Portugal)- basat en l’el·lipsoide International Hayford 1924.

3

Coves i hipogeus Al marge dels primitius sepulcres megalítics i de les imponents navetes, una evolució reeixida, sembla, d’aquells, l’enterrament, a la Menorca prehistòrica, s’efectuà normalment en cavitats naturals o artificials (hipogeus) obertes a la roca calcària. Amb freqüència, s’ha vingut dient que això fou especialment així en la meitat occidental de l’illa, en no donar-se allí, teòricament, el primer dels tipus de sepulcre que acabem d’esmentar, el que correspon als popularment anomenats dòlmens, quant menys si aquests només són entesos com a estructures totalment exemptes i deixem per resoldre el tema dels sepulcres tipus Son Salomó, localitzats precisament al ponent menorquí i possible variant no megalítica dels sepulcres megalítics, valgui el contrasentit, car, adoptant l’estructura d’aquests, van ésser aixecats amb pedres o blocs de no massa grandària. Com a la resta de l’illa, però, el que sí trobem en aquesta zona occidental son paradòlmens, és a dir cavitats més o menys artificials precedides d’estructures megalítiques en forma de corredor i façana, que potser foren els ancestres dels nombrosos hipogeus, aïllats al principi, com corresponia al tipus de poblament, i agrupats en vastes necròpolis coexistents durant un temps amb les navetes, un cop entrats ja en el període Talaiòtic pròpiament dit, on, des del Pretalaiòtic, la gent d’aquesta àrea enterrà els seus morts. En la meitat oriental, mentrestant, els sepulcres megalítics se suposava que haurien donat lloc probablement a les primeres navetes, les de tipus intermedi, de les quals evolucionarien possiblement les de planta allargada occidentals. Posteriorment, entrat el Talaiòtic I, també aquestes, unes i altres, anirien essent substituïdes per necròpolis d’hipogeus.

4

Bé, això, resumidament, és el quadre tipològic del món funerari menorquí previ a la conquesta romana que es donava per bo fins no fa massa dies, més que anys. La realitat, però, en forma de nous descobriments, ha acabat per desmuntar-lo, no sols per les similituds evidents dels sepulcres tipus Son Salomó amb els megàlits, unes semblances a les quals encara podríem presentar objeccions per l’escàs nombre d’aquells i l’estat tan precari en què els mateixos es troben majoritàriament, sinó per la troballa recent (2005) d’hipogeus pretalaiòtics en el terme de Maó (Binimaimut, Puigmal Nou, Sa Monjoia…), si no volíem tenir en compte, per dubtós, encara que a nosaltres no ens ho sembla pas, un exemplar com el de Torre d’en Galmés (Alaior), i també per la constatació de la possible existència d’una nova tipologia funerària, a la qual s’ha denominat protonaveta, en el també terme de Ciutadella, amb exemplars com el de Son Olivaret i Ses Arenes de Baix. Cert és, també, que aquest últim, com el de Sa Torreta de Tramuntana (Maó), que ara es creu podria ésser del mateix tipus, el donàvem nosaltres recentment, dins del número 2 d’aquesta col·lecció, com una autèntica naveta, però la publicació fa uns dies del monument de Son Olivaret, tant semblant, ha obert un cop més la capsa dels trons i ha plantejat la possibilitat que, si no davant navetes de tipus intermedi -de planta rodona-, estiguem davant les construccions, mig sepulcres megalítics (per moments es va pensar que això era precisament el sepulcre de Son Olivaret) mig navetes, que els van acabar donant pas, i el cas és que, siguin protonavetes o navetes rodones, són a l’Oest de l’illa, i, per tant, no va fer falta que es donés, com es pensava, una migració dels constructors de naus funeràries d’Est a Oest quan ja eren de planta allargada. En definitiva, els hipogeus pretalaiòtics, denominats de planta allargada i potser una evolució dels paradòlmens, probablement van coexistir, a tota l’illa, amb els sepulcres megalítics de corredor i, després, amb les protonavetes, donant lloc més tard a les necròpolis d’hipogeus, contemporànies inicialment de les navetes, una tipologia constructiva que acabaria desapareixent deixant aquelles com l’única forma funerària de les darreres fases talaiòtiques.

5

De tota manera, posats a dir, no podem deixar d’assenyalar que, com veurem, la classificació de les cavitats funeràries menorquines només en hipogeus de planta allargada pretalaiòtics i necròpolis de múltiples hipogeus, i/o coves naturals, talaiòtiques, que és la mantinguda fins ara, no ens sembla pas del tot precisa, car les necròpolis talaiòtiques no sempre són espectaculars pel que fa al nombre de cavitats, que de vegades poden reduir-se fins i tot només a una, i, a més, ens sembla que hi ha d’haver alguna distinció, quant menys d’origen, entre les més o menys grans necròpolis de les cales, properes sovint a reductes costaners defensats amb murades, i les que es troben en els barrancs i a d’altres punts de l’interior a prop de nuclis més importants d’assentament. No ens serveix tampoc aquí la idea que en la primera etapa del món talaiòtic els cementiris eren familiars (cada família es buscava, o creava, la cova on enterrar els seus membres allà on fos) i que posteriorment es va passar a una estructura de necròpolis organitzada i comunal; això no explicaria el per què de les grans necròpolis litorals, relativament allunyades dels grans nuclis de població als quals per grandària haurien de correspondre. D’altra banda, davant de cavitats aïllades sense, actualment, dipòsit arqueològic o amb materials de molt diferents èpoques, sovint hi ha hagut dubtes sobre la seva adscripció o al món pretalaiòtic o bé al talaiòtic, uns dubtes que creiem que no haurien d’ésser tals, almenys pel que fa al moment de la seva construcció o buidat a la roca. Al marge de les coves naturals, emprades en totes les èpoques i no només com a recintes funeraris, creiem que es pot fixar, almenys com a hipòtesi a arrodonir definitivament mitjançant l’Estadística, que els hipogeus pretalaiòtics s’obren sempre al terra i els talaiòtics en una paret rocosa, la qual cosa indicaria potser una subtil diferència pel que fa a les creences en el més enllà o en la procedència/ubicació de la divinitat creadora o la funerària, si es que no són la mateixa.

6

Hipogeus de planta allargada

És, dèiem, com s’acostuma a anomenar els hipogeus pretalaiòtics, els quals es caracteritzen, també ho assenyalàvem, per ésser subterranis, però igualment per presentar una cambra de planta rectangular o ovalada, en ocasions desfigurada per ampliacions posteriors que hem de creure d’època ja talaiòtica, a la qual s’accedeix per un corredor inclinat o, de vegades, per una mena de pou o xemeneia vertical, estant accés, corredor i cambra alineats seguint la direcció de l’eix principal del monument. A destacar també que, de vegades, la boca, porta o entrada al corredor o xemeneia es troba protegida o coberta amb elements petris de tipus ciclopi, la qual cosa sembla establir alguna mena de relació amb els sepulcres paradolmènics de façana megalítica, com els de Cala Morell (Ciutadella) o Biniai Nou (Maó), contemporanis si no se’n deriven. La cambra acostuma a tenir elements pràcticament específics de cada exemplar (bancs o estances laterals o absidals, nínxols, una fossa central...) i tant ella com el corredor devien estar probablement tancats amb lloses ben encaixades. Coincidents, com hem vist, tant en el temps com en l’espai, amb sepulcres megalítics i, probablement, protonavetes, el seu ús, malgrat que tots ens han arribat espoliats, sembla que responia a un ritus d’inhumació similar al de les navetes “autèntiques”, amb les quals, com és lògic, també guarden alguna semblança.

7

De fet, cronològicament parlant, alguns fragments de ceràmica trobats a l’exemplar de Son Mercer de Dalt recalquen clarament la seva coexistència amb els sepulcres megalítics de, almenys de moment, la meitat oriental, la qual cosa ens donaria unes dates de finals del III mil·lenni - primera meitat del II a.C. que s’avenen força bé amb les establertes originalment per al període Pretalaiòtic (2000-1400 a.C.), una etapa que les troballes del paradolmen Biniai 1, entre d’altres, potser acabin ampliant i establint definitivament (si hi ha res de definitiu en l’arqueologia prehistòrica) en un 3000-1500 a.C.

Estructura genèrica d’un Hipogeu de Planta Allargada, segons Felipe Sánchez-Cuenca Alomar.

Terrassa

Avantcambra

Cambra

Fossa

Fornícula

Fornícula

Fornícula

8

Hipogeu de Binimaimut.

9

Binimaimut LOCALITZACIÓ: Uns 790 m al Nord-oest de les cases del “lloc” d’aquest nom, al qual s’arriba des del nucli mateix de Sant Climent agafant, en direcció Nord, una pista asfaltada (Camí d’Algendar) que comença davant del restaurant El Casino; tot seguit, girarem pel primer trencall que trobem a l’esquerra (Carrer de Sant Gabriel) i a continuació ho farem a la dreta cap un camí de carro (Camí de Binimaimut), l’estat del qual cada cop deixa més que desitjar, que definitivament ens hi portarà. Coordenades geogràfiques: 4º 11’ 47,9” Est - 39º 52’ 58,4” Nord Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 602325 Y: 4415521 TERME MUNICIPAL: Maó. DESCRIPCIÓ: Inclòs per primer cop al Catàleg del Patrimoni Històric Municipal de l’Ajuntament de Maó l’agost de 2005 per Joan C. de Nicolás i Mascaró i Gabriel Pons i Pons, es troba enmig d’un camp a la superfície del qual s’inicia una rampa descendent, flanquejada a cada costat per una paret seca recolzada en la roca en la qual va ésser oberta i acabada amb uns amples i no massa alts graons, que, després de travessar una porta gairebé ovalada, du fins a una cavitat subterrània de planta probablement allargada en origen, malgrat que actualment observem alguns eixamplaments a mà dreta i dues capelles o estances tapiades al fons.

Hipogeu de Binimaimut:Columna amb gravats.

10

A banda i banda, al final de la rampa, ja dins de la “cova”, hi ha el que semblen sengles columnes adossades tallades a la mateixa pedra, la de la dreta en forma de dos cons units pel vèrtex; ambdues presenten una sèrie de gravats de diferents èpoques, algun probablement força antic. Més o menys a la mateixa zona, podem veure també un forat pseudocircular o xemeneia al sostre. Els eixamplaments de la part dreta de la cambra semblen tenir alguns estrets bancs correguts i, a mitja alçada, el més proper a la porta ens mostra una mena de prestatge, potser un nínxol o l’inici de una nova “sala” mai acabada, tapiat (com en els altres casos, amb pedra relativament petita). En el catàleg citat, llegim que el jaciment no té sediments d’interès, però no n’estem pas tan segurs, car el que es veu al terra no és la roca mare, sinó humus vegetal barrejat amb restes orgàniques deixades per animals (és probable que el lloc fos emprat com estable, ni que fos temporal, o que s’hi refugiïn els bens que hi ha solts pels camps davant la calor o alguna escadussera pluja estiuenques).

CRONOLOGIA: Els dos investigadors esmentats, en base probablement a la seva tipologia, el consideren pretalaiòtic (2000-1400 a.C.) en origen. MONUMENTS PROPERS: Una mica més al Nord hi ha el poblat talaiòtic de Binimaimut, amb diversos talaiots emboscats i el recinte d’una taula que ha perdut la pedra-capitell (a uns 265 m). Cap a l’Est, a 350 m, trobarem la naveta de planta allargada, també, de Binimaimut.

De venda a: Pórtico Librerías (Zaragoza). Tel.: 976 35 32 26

Llibreria sa Catòlica (Maó, Menorca). Tel.: 971 14 31 21 Llibreria Espai14 (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 34 07 Llibreria Catalana (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 55 84 Llibreria Ronda (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 89 29

Llibreria Pau (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 37 66 Llibreria d'es Racó (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 19 62 Llibreria vaDllibres (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 48 26 31

Sa Llibreria (Ferreries, Menorca). Tel.: 971 37 32 30 Puvill Libros S.A. (Barcelona). Tel.: 93 298 89 60

Premià S.L. (Barcelona). Tel.: 93 280 03 34 Librería Díaz de Santos (Barcelona). Tel.: 93 212 86 47

Librería Anónima (Huesca). Tel.: 974 24 47 58 CELESA (Madrid). Tel.: 91 517 01 70

Arteguías de La Garma (Madrid). Tel.: 91 549 39 88 Librería El Galeón (Madrid). Tel.: 91 445 57 38

Librería Iberoamericana (Madrid). Tel.: 91 360 12 29 Librerías Marcial Pons (Madrid). Tel.: 91 304 33 03

Librería Proteo (Málaga). Tel.: 952 219 019 Infobibliotecas (Ortuella, Álava). Tel.: 986 09 08 06

Librerías Ojanguren (Oviedo). Tel.: 985 21 88 24 Librería Hojablanca (Toledo). Tel. : 925 25 44 06

Llibreria La Tralla (Vic, Barcelona). Tel.: 93 883 56 54 Llibreria Muntanya de Llibres (Vic, Barcelona). Tel.: 938 85 08 85

Infobibliotecas (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 09 08 06 Shale Referencia S.L.U. (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 11 92 07

Librería Central (Zaragoza). Tel.: 976 35 41 65 Librería General (Zaragoza). Tel.: 976 22 44 83

Papelería y Algo + (Zaragoza - Movera). Tel.: 976 58 60 39 Librería París (Zaragoza). Tel: 976 55 11 51

On line: flmeditorial@gmail.com

http://www.arqueoguia.com/flmeditor http://www.amazon.es

http://www.todocoleccion.net http://www.iberlibro.com