Acción Socioeducativa y Diversidad Funcional

Acciósocioeducativai diversitatfuncionalJordi Planella RiberaÒscar Martínez Rivera PID_00151380

© FUOC • PID_00151380 Acció socioeducativa i diversitat funcional

Jordi Planella Ribera Òscar Martínez Rivera

Doctor en Pedagogia i educador so-cial. Ha treballat amb persones adul-tes amb discapacitat, infants i ado-lescents i en projectes de treball co-munitari. Actualment és el directordel grau d'Educació Social. És autorde Subjetividad, disidencia y discapa-cidad (2006) i Ser educador: entre pe-dagogía y nomadismo (2009). Mem-bre i fundador del Col·lectiu Zotikos.

Psicopedagog, educador social ipostgraduat en Inserció Laboral. Ac-tualment cursa el màster de Soci-etat de la informació (UOC). Desde 1994 ha treballat amb personesamb discapacitat. Ha publicat arti-cles en diferents revistes del sectorsocial (Revista d'Educació Social, Re-vista de Pedagogia Social, Quadernsd'Educació Social, EspaiSocial), comtambé diferents capítols de llibres.És coautor del llibre Alterando la dis-capacidad. Actualment és professorde la Facultat de Treball Social i Edu-cació Social Pere Tarrés (UniversitatRamon Llull) i consultor de Psicope-dagogia a la UOC i educador soci-al del Taller Escola Barcelona (TEB).Membre i fundador del Col·lectiuZotikos.

L'encàrrec i la creació d'aquest material docent han estat coordinatspel professor: Jordi Planella Ribera (2011)

Primera edició: febrer 2011© Òscar Martínez Rivera, Jordi Planella RiberaTots els drets reservats© d'aquesta edició, FUOC, 2011Av. Tibidabo, 39-43, 08035 BarcelonaDisseny: Manel AndreuRealització editorial: Eureca Media, SLISBN: 978-84-693-9167-9Dipòsit legal: B-1.453-2011

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • PID_00151380 3 Acció socioeducativa i diversitat funcional

Introducció

"Altres, disminuïtsEls vostres, els nostresNormal, dèbilEm sento presoner del llenguatgePresoner d'aquesta realitat AparentQue em delimitaQue em delimita per allò negatiu de l'altreQue em dóna la normalitat de l'a-normalitatQue em fa sentir pel no-ser d'una personaQue defineix l'abundància per la mancançaQue em fa «jo» per «l'ell»És la identitat de la mort de l'altreEl llenguatge em fa mesurar la separació iLa solitud del que no hi està conformeDel que no té «Forma»Ser un Altre, és morir una mica"

Alain Boss (1982). Éducation Impossible... Réflexion critique sur une pratique éducative. Gi-nebra: IES.

En plantejar-nos com s'havia d'enfocar i estructurar una assignatura com

aquesta, hem apostat per proposar a l'estudiant una nova mirada que el con-

dueixi al que es podria denominar paradigma posthandicap (més enllà de la

discapacitat). En alguns països (de manera clara i radical al Regne Unit) fa més

de vint anys que s'ha fet aquest gir en les maneres d'entendre, pensar i acom-

panyar les persones amb diversitat funcional. L'adscripció d'alguns teòrics de

la discapacitat al que es va donar a conèixer com a disability studies és una for-

ma clara de representació del gir que hem esmentat. És així com vam assistir

al pas de la mirada mèdica a la mirada social, de la medicina a la sociologia

de la discapacitat. Segurament, el canvi va ser massa radical, perquè entre al-

tres temes el cos de la persona amb diversitat funcional va passar a ser oblidat

(quan era evident que es tractava d'una qüestió central en la problematització

de la discapacitat).

Aquest dies somniàvem que hi havia possibilitats de pensar de manera dife-

rent. Ens hi ajudaven algunes idees que a final de curs havíem comentat amb

estudiants "crítics" amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensava si seria

possible escriure discapacitat d'una altra manera. Em sortia més o menys així:

Dis-K@pacitat. No estem segurs si només ha estat un somni d'estiu o la necessi-

tat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada a la discapacitat,que

al final ha pres forma, manllevant l'expressió de Javier Romañach, de diversitat

funcional. En tot cas, sí que us volíem convidar a entrar en el "món" de la dis-

capacitat d'una altra manera, amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos

com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en defi-

nitiva, on és la diferència?, qui la construeix?, és sòlida?

Les altres cares de la diversitat


Des de diferents perspectives i a mesura que la societat ha avançat, els models

explicatius de la discapacitat –fonamentats sobretot en concepcions biomèdi-

ques– han deixat pas a altres explicacions fonamentades en concepcions so-

cials. És així com neix el que s'ha anomenat el model social de la discapacitat.

Justament a recer d'aquest model (que també es podria considerar un movi-

ment social), els professionals del camp de l'acció social (entre els quals hi ha

el treballador social i l'educador social) troben fonaments i explicacions per

a dur a terme un treball d'acompanyament social i educatiu de les persones

amb discapacitat. Ja no es tracta només de produir "subjectes dòcils", sinó de

possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats

especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d'orientació

i enfocament fa que el professional necessàriament deixi d'amagar-se darrere

la suposada màscara que l'oculta.

Aquesta assignatura s'emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plan-

tejar un conjunt de propostes d'acompanyament social i educatiu des del res-

pecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d'altres, propo-

sem la pràctica d'impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapaci-

tat passa per desconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb les

persones que formen part d'un diagnòstic (aquest les envolta i se les empassa),

d'una categoria, d'una classificació, etc., i sobretot per "desmuntar" els nostres

arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que

ens fan sentir segurs, però especialment normals.

No volem defugir, en el context d'aquesta assignatura, la idea que la qüestió

central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat

han estat marginades (i ho continuen estant). Tal com plantejava Len Barton

el 1998, "ser discapacitado supone experimentar la discriminación, la vulne-

rabilidad y los asaltos abusivos a la propia identidad y estima" (1998, p. 24).

Els diferents mòduls que configuren l'assignatura neixen dels treballs con-

junts dels dos autors, de les inesgotables converses que al llarg dels anys

hem mantingut, de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construc-

cions negatives i malignes de la discapacitat, del nostre treball socioeducatiu

d'acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, de les classes

i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials,

treballadors familiars, etc., com també a professionals en actiu. El nostre darrer

treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens

ha servit per a exposar moltes de les nostres idees de manera sintètica. En les

pàgines d'aquesta assignatura trobareu tota una altra perspectiva ben diferent;

diferent per l'amplitud i per la varietat dels temes exposats.

Les altres mirades a la diversitat


El camí que hem seguit fins aquí s'ha fet amb molts acompanyants, i no vo-

lem deixar de reconèixer-ne el paper en la producció i la creació de les idees

que aquí exposem: Centre Ocupacional Sínia, Centre Ocupacional Bogatell,

Quim –el meu veí resistent i alterador de la discapacitat–, els textos i els poe-

mes de Leopoldo María Panero –especialment Poemas del Manicomio de Mon-

dragón–, els homes i les dones del pis de la Barceloneta, Alexandre Jollien, Ja-

vier Romañach i la seva força per alterar la discapacitat i convertir-la en diver-

sitat funcional, Albert Casals i la seva energia per trencar barreres, Juan Manu-

el Montilla (el Langui) i els seus 16 escalones antes de irme a la cama, la gent

de"Malviviendo", Màrius Serra, Tomás Castillo, Asun Pie, Isabel Palomeque i el

seus cos dansant, i molts altres que han anat teixint vida en el nostre projecte.

Aquesta assignatura no pretén ser una exposició exhaustiva de les categories

que configuren allò que per a alguns no és "normal". Ho sentim molt! Els que

pensaven trobar-hi això i altres formes o fórmules quedaran decebuts. Sí que

hi trobaran una espècie de manual de pedagogia per a insurgents i crítics amb

el model hegemònic de la discapacitat.

"La seva autonomia i la seva autodeterminació

Semblava que no es podien manifestar sinó sota la protecció d'un sistema medicosocialque havia estès al seu voltant una xarxa que els separava del món dels vius."

Jean-François Gómez. Temps de rites. París: Desclée de Brouwer.

Els altres tactes de la diversitat


Objectius

1. Oferir mirades crítiques a la construcció biomèdica de la noció de disca-

pacitat.

2. Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb l'àmbit de la diversitat fun-

cional.

3. Aclarir les teories interpretatives principals que configuren els models

d'acció socioeducativa amb persones amb diversitat funcional.

4. Prendre consciència de la necessitat d'anar avançant en la normalització i

la valoració de la vida de les persones amb diversitat funcional.

5. Aproximar-se i reflexionar entorn de les actituds i les línies d'actuació que

defineixen la intervenció social amb persones amb diversitat funcional.

6. Proposar formes relacionals positives entre l'educador social i la persona

amb diversitat funcional.

7. Exposar i contrastar el mapa de serveis adreçats a les persones amb diver-

sitat funcional.

8. Facilitar instruments i recursos per a la planificació i organització

d'activitats en què participen persones amb diversitat funcional.


Continguts

Mòdul didàctic 1De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitatJordi Planella Ribera

1. Mirades mèdiques a la discapacitat: la mania de classificar

2. La mirada social: altres maneres de pensar la discapacitat

Mòdul didàctic 2De la discapacitat a la diversitat funcionalJordi Planella Ribera

1. Perspectives històriques i lluita encarnada pels drets de les persones amb

diversitat funcional

2. Terminologies de la discapacitat: notes per a un exercici breu de rese-

mantització

3. Per una mirada simbòlica a la "discapacitat"

4. Sortir de la discapacitat: mirades alterades cap a la diversitat funcional

Mòdul didàctic 3Paradigmes i teories de la discapacitatJordi Planella Ribera

1. De l'eliminació al principi de normalització: notes històriques

2. Reflexions sobre les necessitats, les capacitats i l'estereotip d'allò anome-

nat normal

3. L'autodeterminació

4. Repensar la discapacitat des d'un model humanista radical: Fernand De-

ligny

Mòdul didàctic 4Més enllà de la discapacitat: la personaJordi Planella Ribera

1. A la recerca de la persona

2. Atendre, cuidar, acompanyar les persones

3. Dimensions de la persona

4. La persona del professional

Mòdul didàctic 5Acompanyament i diversitat funcionalÒscar Martínez Rivera

1. Conceptualitzar per a generar i entendre, i aproximar-nos-hi, el model

que volem per a poder fer l'exercici de l'acompanyament

2. Conceptualització dels models de relació d'acompanyament de persones

amb disminució

3. El treball amb persones amb discapacitat des de l'estructura indigent.

Treball individual i d'equip per a l'acompanyament


4. Acompanyament amb perspectives i etiquetes diferents a l'inici de la vi-

da

5. Reflexions sobre els models tranformadors i d'apoderament enfront dels

models estàtics (i paternalistes)

Mòdul didàctic 6Cartografies de la discapacitat: serveis i professionalsÒscar Martínez Rivera

1. L'ús i abús de la creació de dispositius socials i educatius: reflexions ini-

cials

2. Exercici individual inicial i grupal a l'hora de treballar amb persones

amb discapacitat

3. Les escoles: la integració escolar i els seus límits

4. Residències i centres de dia

5. La vida laboral

6. Reflexions finals

Mòdul didàctic 7Actituds cap a la diversitat funcionalÒscar Martínez Rivera

1. Totes les persones tenim, al llarg de la vida, alguna experiència de disca-

pacitat (pròpia)

2. La discapacitat pot ser temporal

3. La persona en primer pla i no la discapacitat

4. La discapacitat és condicionada per l'acceptació social de la limitació

5. La discapacitat no significa ser un nen o un adolescent permanentment

6. Les persones no són classificables per la seva discapacitat

7. La discapacitat existeix en funció del medi en el qual es desenvolupa la

persona

8. Fa falta fugir de la visió negativa i pessimista de la discapacitat

9. Destacar la varietat i no les diferències

10. Reflexions finals


Bibliografia

Barton, L. (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid: Morata.

Barton, L. (comp.) (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Madrid: Mo-

rata.

Carlson, L. (2010). The Faces of Intellectual Disability. Philosophical Reflections.

Bloomington: Indiana University Press.

Casals, A. (2009). El món sobre rodes. Barcelona: Edicions 62.

Castillo, T. (2007). Déjame intentarlo. La discapacidad: hacia una visión creativa

de las limitaciones humanas. Barcelona: CEAC.

Colectivo Zotikos (2010). Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las

personas. Barcelona: Ediuoc.

Feder, E. i Carlson. L. (Eds.). (2010). Cognitive Disability and its Challenge to

Moral Philosophy. Oxford: Wiley-Blackwell.

Gardou, Ch. (1997). Professionnels auprès des personnes handicapées. A Le

handicapen visages (vol. 4). Ramonville Saint-Agne: Érès.

Jollien, A.(2002). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.

Jollien, A. (2003). L'ofici d'home. Barcelona: La Magrana.

Jollien A. (2006). La construction de soi: un usage de la philosophie. París: Seuil.

Jollien A. (2010). Le philosophe nu. París: Seuil.

Morris, J. (ed.) (1997). Encuentros con desconocidas. Feminismo y discapacidad.

Madrid: Narcea.

Murphy, R. (1990). Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d'un anthro-

pologue paralysé. París: Plon.

Nontilla, J. M. (2009). 16 escalones antes de irme a la cama. Barcelona: Espasa.

Oliver, M. (1990). The Politics of Disablement. Basingstoke: Mcmillan.

Palomeque, I. (2010). Alta sensibilitat. Barcelona: Edicions 62.

Pangrazzi, A. (1999). Sii un girasole accanto ai salici piagenti. Torí: Edizioni Ca-

milliane.

Planella, J. (2006). Subjetividad, disidencia y discapacidad. Prácticas de

acompañamiento social. Madrid: Fundación ONCE.

Planella, J. (2006). Los hijos de Zotikos. Una antropología de la educación social.

València: Nau Llibres.

Acción Socioeducativa y Diversidad Funcional

Documents

Transcript of Acción Socioeducativa y Diversidad Funcional