Tesaurus alfabètic Memorial Democràtic

Tesaurus alfabèticVersió 3.0 (lg-cat)

31-07-2014

AAbandonament família ts3455

TG Relacions familiars ts712

Abastament d'aliments ts3186TG Economia de subsistència ts3185

Abastament de l'exèrcit USE: Abastament militarts826

Abastament militar ts826TG Organització militar ts825

Abats/abadesses ts1700TG Clergat ts1696

ABC on5719NA Diari de Madrid, propietat de l’empresa Prensa

Española SA. Fundat per Torcuato Luca de Tenael 1905, substituí el setmanari homònim creat dosanys abans. El 1928 en fou iniciada una altraedició a Sevilla pel fill del fundador. L’orientaciómonàrquica del diari motivà la requisició isuspensió temporal per part del govern de laSegona República. Durant la Guerra Civil de1936-39, coexistiren l’edició de Madrid,republicana, i la de Sevilla, antirepublicana;aquesta es considerà l’única genuïna i prosseguí lanumeració madrilenya. És un dels diaris amb méstiratge de tot l’Estat espanyol (uns 338 000exemplars de mitjana diària el 1999). Detendència accentuadament conservadora iespanyolista, ha estat dirigit principalment permembres de la família Luca de Tena, bé que el1983 Luis María Ansón substituí en el càrrecGuillermo Luca de Tena. El 1997, però, abandonàla direcció i fou substituït per Francisco Giménez-Alemán. L’any 2001, el Grupo Correo, empresaora del diari “El Correo” i propietària del 25% del’emissora de televisió Tele 5, assolí el control dePrensa Española, l’empresa ora del diari.L’operació consistí en una fusió per absorció, enla qual la nova societat, el Grupo Correo,esdevingué àmpliament majoritari amb relació aPrensa Española. En aquesta nova etapa, IgnacioCamacho en fou nomenat nou director. El 2004 latirada mitjana fou de 360.000 exemplarsaproximadament. EC

TG Descriptors premsa general on2403

Abolició Estatut de Catalunya dc5079NA 05/04/1938TG Zona rebel dc3877

Abolició Ley de Jurados Mixtos dc5178TG Bienni radical-cedista dc272

Abolició Ley de Términos Municipales dc5176TG Bienni radical-cedista dc272

Acadèmia de Llengua Catalana on2643NA Institució de la congregació

mariana fundada a Barcelona el 1881 pel jesuïtaLluís Ignasi Fiter. Coneguda també pels nomsd'Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista oAcadèmia Catalana, en l'etapa fundacionaldestacaren personalitats com E.Prat de la Riba,J.Torras i Bages, A.Rubió i Lluch i J.Puig iCadafalch. En una segona etapa, entorn del pareIgnasi Casanovas, s'aplegaren figures comJ.Carner, J.M.Lopez-Picó, J.Bofill i Mates iE.Vallès i Vidal. En la tercera etapa, a partir del1953 i sota el nom d'Acadèmia de LlenguaCatalana, tingué un paper destacat en elredreçament de Catalunya. Hi col·laboraren l'abatEscarré, J.Vicens i Vives, R.Galí, J.Pujol, J.Benet,A.Manent etc. Molts dels seus components —germans Sayrach, E.Cirici, germans Espar, X.Polo,J.M.Macip, J.Casajoana, J.Guitart, A.Mariné, etc—tingueren un paper decisiu en accions com l'aferGalinsoga, els fets del Palau, en les campanyes"Volem bisbes catalans", "Rutes Universitàries aMontserrat", la creació de la llibreria Ona, lacreació d'entitats com Edigsa, la revistaTretzevents, el diari Avui, etc. EC.

TG Descriptors fundacions i institucions on2629

Acadèmies d'idiomes USE: Escoles d'idiomes ts1649

Accés a l'educació USE: Escolarització ts1614

Acció Catalana Republicana (ACR) on141NA Partit catalanista republicà constituït originalment

com una organització política catalanista al juny de1922, creada amb el propòsit d'esdevenir unaentitat al marge dels partits, sota el nom d'AccióCatalana. Acabat el règim de Primo de Rivera, ACes convertí explícitament en partit i es fusionà ambARC en el Partit Catalanista Republicà, peròaquest continuà essent conegut amb el nomd'Acció Catalana. DPPC.

TG Descriptors partits polítics on212

Acció Catòlica on2662UP Hermandades Obreras de Acción Católica (HOAC)

Joventut Obrera Catòlica (JOC) NA Organització oficial de l'Església catòlica

destinada, inicialment, a la incorporació dels laicsa l'apostolat de la Jerarquia eclesiàstica. Fouimpulsada i estructurada per Pius XI. Responia aun moviment de valoració i enquadrament del laici de la seva tasca apostòlica i a l'interès de laJerarquia per mantenir unes organitzacions,sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al controlabsorbent dels estats totalitaris. L'Acció Catòlicaseguia l'estructuració diocesana i parroquial, peròpodia prendre, també, formes interdiocesanes.Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte haanat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica,Espanya, França i Itàlia (els països on ha fet mésfortuna) per a significar l'aportació pròpia iorganitzada del laïcat a l'apostolat de total'Església. A Catalunya i a l'Estat espanyol, lahistòria de l'Acció Catòlica a la postguerra ésespecialment important i significativa. A laprimeria, juntament amb un enquadrament delscatòlics, representà una de les poques possibilitatsd'acció i de compromís, en un estat de signetotalitari i anticatalà. D'altra banda, el 1946, elcardenal Pla i Deniel féu costat

Memorial Democràtic - Tesaure alfabètic

Pàgina: 1

a Guillem Rovirosa en la fundació de lesGermandants Obreres d'Acció Catòlica (GOAC;en castellà HOAC), autèntic movimentespecialitzat indígena. I començant per Catalunya,s'inicià, a partir de la JOC, el procés que havia deportar a la constitució de tota la sèrie demoviments especialitzats, fins que aquests, que jaexistien de fet, quedaren integrats a la branca dela joventut masculina (la Juventud de AcciónCatólica Española, que els havia vist néixer ambtanta suspicàcia): aquesta decisió que hom prenial'any 1957 i que hom realitzava de maneraefectiva el 1960 reconeixia i consagrava el canviconsiderable que s'havia esdevingut. Catalunya hihavia fet i continuaria fent-hi un papercapdavanter. La formació de militants es feia, al'Acció Catòlica general, a través dels cerclesd'estudi (exposició i discussió d'una ponènciasobre un tema prèviament programat). En canvi,l'Acció Catòlica especialitzada, des delscomenços de la JOC, ha utilitzat sempre elmètode de revisió de vida i l'enquesta campanya,i la GOAC ha donat molta importància als planscíclics. A partir del Concili Vaticà II (1962-65),que, en bona part, representa la consagració de lalínia de treball dels moviments especialitzatsd'Acció Catòlica, aquests entraren en una crisiprofunda a la península Ibèrica. Ja els haviaprecedit la JEC francesa; però a l'Estat espanyols'aguditzà i es generalitzà la topada de nombrosossectors del laïcat, i de manera particular delsmoviments, amb la jerarquia, la qual, encara moltvinculada al règim polític, no veia amb bons ullsque unes organitzacions oficials prenguessin unesposicions tan diferents. Els conflictes entre lesautoritats civils i els moviments d'Acció Catòlica,sobretot obrers i estudiants, es multiplicaren.Finalment els moviments foren pràcticamentdesmantellats i decapitats els anys 1966-68. Apartir de la segona meitat de la dècada delssetanta, i coincidint amb la transició de ladictadura a la democràcia, els movimentsreprengueren amb lentitud, sense arribar a ser, nide bon tros, el que havien estat a cavall dels anyscinquanta i seixanta. Durant el pontificat de JoanPau II, i comptant amb la seva simpatia, anarenadquirint importància altres tipus de movimentsd'apostolat laïcal —com és ara Comunió iAlliberament—, més preocupats per asseguraruna presència directa de les institucionseclesiàstiques en el món, que no pas per animarevangèlicament les realitats sociopolítiques.Tanmateix, l'exhortació apostòlica 'Christifideleslaici' (1988) -fruit del sínode de bisbes del 1987,sobre la vocació i la missió dels laics- significà unreconeixement del paper de l'Acció Catòlica,sobretot perquè per a nombrosos cristians els seusprincipis inspiradors són una adquisició definitiva.L'any 1993 la Conferència Episcopal Espanyolaaprovà uns nous estatuts per a l'Acció Catòlica,segons els quals es concedeix una àmpliaautonomia als diversos moviments especialitzats.Els que actualment funcionen a Catalunya són elssegüents: Joventut Obrera Cristiana (JOC) —queel 1992 s'uní als Joves Obrers i de Barris Cristians(JOBAC)—, Moviment d'Universitaris iEstudiants Cristians (MUEC), Moviment de Joves

Cristians de Comarques —que manté les siglesJARC (Joventut Agrària Rural Catòlica)—,Germandat Obrera d'Acció Catòlica (GOAC),Acció Catòlica Obrera (ACO), Unió de GraduatsCatòlics, Moviment de Professionals Catòlics deBarcelona (MPCB), Moviment Infantil i Juvenild'Acció Catòlica (MIJAC) i Moviment Cristià dePobles i Comarques (MCPC). A pesar de la sevaimportància històrica en l'Església catòlicauniversal i d'haver rebut el suport de laConferència Episcopal Espanyola i, en particular,de la Conferència Episcopal Tarraconense, aquestmoviment apostòlic laïcal pateix el desgast de lasecularització de la societat catalana. EC.

TG Descriptors institucions catòliques on2660TE Hermandades Obreras de Acción Católica (HOAC)

Joventut Obrera Catòlica (JOC)

Acció política ts1078UP Marc de l'Estat

Oposició política Terrorisme Vida política Àmbits d'actuació política

TG Política ts1014TE Marc de l'Estat

Oposició política Terrorisme Vida política Àmbits d'actuació política

Acció Popular Catalana (APC) on169NA Partit polític fundat a Barcelona el 1934 per

dirigents de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidrei afiliats a la Lliga Catalana disconformes amb laseva política agrària, considerada poc ferma.L'APC s'adherí a la CEDA i fou el seu referent aCatalunya. Ideològicament assumí el programageneral cedista, de defensa de la religió catòlica,l'ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per la defensadels interessos dels propietaris agraris. DPPC.


Acció sindical ts3426UP Eleccions sindicals

Estratègia sindical Formació sindical Militància sindical Organització sindical Personal sindicats

TG Sindicats ts3416TE Eleccions sindicals

Estratègia sindical Formació sindical Militància sindical Organització sindical Personal sindicats

Acció social de l'Església ts1710UP Apostolat

TG Església i societat ts1707TE Apostolat

Acción Española (AE) on142NA Organització feixista impulsada


Pàgina: 2

a Barcelona a l'abril de 1931. Probablementpretenia constituir una milícia antirepublicana queagrupés elements del Sindicat Lliure i d'extremadreta, feta avortar per la proclamació de laSegona República. DPPC.


Acedo Colunga, Felipe on5532NA Palma de Mallorca 1896 - Madrid 1965.

Llicenciat en dret. Actuà com a fiscal en elsconsells de guerra que seguiren la insurrecciód'Astúries de 1934 i la Guerra Civil. Entre 1939 i1946 va ser cap de l'Assessoria Jurídica delMinisteri de l'Aire i, entre 1946 i 1951, membredel Consell Suprem de Justícia Militar. Al 1951va ser designat governador civil de Barcelona,coincidint amb la fi de la vaga de tramvies. Laseva pràctica política s'orientà a enfortir les basesdel règim franquista a Catalunya. A la pràctica,això es va traduir en incorporar saba nova al'Ajuntament i donar resposta a alguna de lesexigències plantejades per les corporacionseconòmiques barcelonines. Va ser l'època en queaccediren a l'Ajuntament personatges comSantiago Udina Martorell, Joan AntoniSamaranch i Torelló o Santiago Cruïlles dePeratallada i Bosch. Al 1957 va haver-hi una crisique va acabar amb el cessament de l'alcaldeAntoni Maria Simarro. En aquell moment Acedova donar suport al nomenament de Fèlix Escalas iChamení com a alcalde de Barcelona, peròs'imposà la candidatura de Josep Maria Porciolesi Colomer. A partir de llavors començà una pugnaentre Acedo i Porcioles a causa de la pocatendència a la subordnació del nou alcalde. Acedoposà entrebancs a l'anomenada "OperaciónCataluña" patrocinada per l'alcalde, i aixòdesembocà en el seu relleu, que es produí el 22d'octubre de 1960 a propòsit dels Fets de Palau.DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070

Acomiadament de treballadors ts1333TG Relacions laborals ts1329

Acords Bérard-Jordana dc5080NA 25/02/1939TG Zona rebel dc3877

Acords militars d'Espanya-EUA dc3780NA 26/09/1953TG Govern dels propagandistes dc3594

Actes oficials ts695TG Vida social i pública ts689

Actituds i doctrines enfront de la religió ts3344UP Agnosticisme

Apostasia Ateisme Laïcisme

TG Religions ts1663TE Agnosticisme

Apostasia Ateisme Laïcisme

Activitat financera ts1395TG Sistema bancari ts1394

Activitats agrícoles ts1288UP Verema

TG Agricultura ts1285TE Verema

Activitats culturals ts3306UP Cinefòrums i cineclubs

Conferències Congressos Cursos i seminaris Exposicions Lectures Tertúlies i debats

TG Vida cultural ts1471TE Cinefòrums i cineclubs

Conferències Congressos Cursos i seminaris Exposicions Lectures Tertúlies i debats

Activitats polítiques ts3099UP Captació de militància

Congressos polítics Divergències polítiques Escissió política Estratègia política Militància política Organització política Reivindicacions polítiques

TG Vida política ts1110TE Captació de militància

Congressos polítics Divergències polítiques Escissió política Estratègia política Militància política Organització política Reivindicacions polítiques

Actors/actrius ts1581TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Actuacions policials ts1006UP Col·laboracions policials

TG Ordre públic ts991TE Col·laboracions policials

Acuerdos sobre emigración de trabajadoresespañoles a Alemania ts4266

NA octubre 1959TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Adhesió ts3172UP Franquistes catalans

TG Posicionaments polítics durant el franquismets3171

TE Franquistes catalans


Pàgina: 3

Administració autonòmica ts4954UP Generalitat de Catalunya

TG Organització administrativa de l'Estat ts4885TE Generalitat de Catalunya

Administració de l'Església ts1705UP Propietat eclesiàstica

TG Església ts1702TE Propietat eclesiàstica

Administració eclesiàstica USE: Administració del'Església ts1705

Administració estatal ts4886UP Cap de l'Estat

Consolat Corts Generals Govern central Nuevo Estado President del govern Òrgans i institucions de l'Estat

TG Organització administrativa de l'Estat ts4885TE Cap de l'Estat

Consolat Corts Generals Govern central Nuevo Estado President del govern Òrgans i institucions de l'Estat

Administració judicial ts4999UP Procediment judicial

Professionals de la justícia Tribunals autonòmics Tribunals estatals Tribunals militars

TG Dret i règim jurídic ts1731TE Procediment judicial

Professionals de la justícia Tribunals autonòmics Tribunals estatals Tribunals militars

Administració local ts4964UP Ajuntament

Diputació Provincial Govern Civil

TG Organització administrativa de l'Estat ts4885TE Ajuntament

Diputació Provincial Govern Civil

Administració militar ts824UP Allotjament de militars

Autoritats militars Instrucció militar Música militar Organització militar Policia militar Sanitat militar Transport militar

TG Exèrcit ts823

TE Allotjament de militars Autoritats militars Instrucció militar Música militar Organització militar Policia militar Sanitat militar Transport militar

Administració pública ts1848UP Documentació administrativa

Funció pública Obres públiques

TG Organització de l'Estat i règim jurídic ts1730TE Documentació administrativa

Funció pública Obres públiques

Admissió d'Espanya a l'FMI i al BancMundial dc3794

NA 04/07/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Admissió d'Espanya a l'OCDE dc3792NA 10/01/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Admissió d'Espanya a l'OIT dc3785NA 28/05/1956TG Govern dels propagandistes dc3594

Admissió d'Espanya a l'ONU dc3784NA 20/12/1955TG Govern dels propagandistes dc3594

Adulteri ts4874TG Relacions interpersonals ts697

Advocats/advocades ts1841UP Advocats/Advocades laboralistes

TG Professionals de la justícia ts1840TE Advocats/Advocades laboralistes

Advocats/Advocades laboralistes ts1842TG Advocats/advocades ts1841

Aeròdroms ts3561TG Infraestructures de transport ts1974

Aeroports ts1978TG Infraestructures de transport ts1974

Afusellament de Goded i Burriel dc5052NA 12/08/1936TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Afusellament de Julián Grimau dc3802NA 20/04/1963TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Afusellament de Julián Zugazagoitia dc5293NA 09/11/1940TG Primer franquisme dc3593

Afusellament de Lluís Companys dc3759NA 15/10/1940TG Primer franquisme dc3593


Pàgina: 4

Afusellaments ts5256TG Execucions ts5255

Agència France-Press on5717NA És l'agència de notícies més antiga del món i una

de les majors, juntament amb Reuters iAssociated Press. AFP té seu a París, amb centresregionals a Washington DC, Hong Kong, Nicòsia,Montevideo i oficines en 110 països. Transmetnotícies en francès, anglès, castellà, àrab,alemany, portuguès i rus. L'agència es va fundarel 1835 per un traductor i publicista parisenc,Charles-Louis Havas, com a Agència Havas. Dosdels seus empleats, Paul Reuter i Bernhard Wolffdesprés van instal•lar agències de notícies rivals aLondres i Berlín respectivament. A fi de reduirdespeses i desenvolupar una àrea en el negoci, elsfills de Havas, qui els van succeir el 1852, vansignar acords amb Reuter i Wolff, atorgant a cadaagència de notícies una zona de reportatgeexclusiva en diferents parts d'Europa. Font:Viqupèdiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Agence_France-Presse (10/06/2014)

TG Descriptors agències de premsa on2411

Agència Popular Informativa on2459NA Agència de premsa clandestina que es constituí a

Barcelona pel maig de 1972. Fou creada per ungrup de professionals -majoritàriament militants oexmilitants del PSUC- provinents de l'Escola dePeriodisme de l'Església i que treballaven a"Europa Press", "Tele/eXprés" i "El CorreoCatalán". Tenia la voluntat de lluitar contra elbloqueig informatiu que el règim imposava, i creàuna xarxa de corresponsals i col·laboradors quepermetia la recollida, l'elaboració i la distribuciód'informacions tant sobre el règim com sobrel'activitat de l'oposició. El sistema fonamental queseguí per divulgar les notícies fou un butlletípublicat en castellà a Perpinyà, que era distribuïtquinzenalment per tot el territori de l'Estatespanyol. L'Agència publicà també de formairregular dossiers temàtics sobre el movimentobrer, el moviment veïnal i la repressió, idocuments confidencials generats pel mateixrègim. La seva activitat durà fins el maig de 1976.DCEFID.

TG Descriptors agències de premsa on2411

Agències de premsa ts1709TG Premsa ts747

Agents comercials ts5596TG Oficis del comerç i serveis ts5595

Agents del sistema educatiu ts1657UP Estudiants

Mestres Pedagogs/pedagogues Professors/professores Rectors d'universitat

TG Educació ts1607TE Estudiants

Mestres Pedagogs/pedagogues Professors/professores Rectors d'universitat

Agnosticisme ts3348TG Actituds i doctrines enfront de la religió ts3344

Agressions sexuals ts2875UP Assetjaments

Violacions TG Mètodes repressius ts2867TE Assetjaments

Violacions

Agricultura ts1285UP Activitats agrícoles

Conreus Explotacions agrícoles Horts

TG Economia agrària ts1284TE Activitats agrícoles

Conreus Explotacions agrícoles Horts

Agrupació d'Ajut a la Cultura Catalana(AACC) on2535

NA Entitat fundada el maig de 1939 a Buenos Airesque, mitjançant l'edició de llibres, publicacionsperiòdiques i revistes, i mitjançant sobretot lapromoció de la intel·lectualitat catalana a Amèrica,es proposava salvar la continuïtat de la culturacatalana a l'exili. Aquest activisme esfonamentava, doncs, en la tasca editorial i enl'activitat pública. Amb el mecenatge, entre altres,de Francisco Cambó, l'Agrupació va publicar sisobres. L'Agrupació cessà la seva activitat el 1943.DCEFID.

TG Descriptors associacions culturals on2534

Agrupació d'Escriptors Catalans on2543TG Descriptors associacions culturals on2534

Agrupación al Servicio de la República on2544TG Descriptors associacions culturals on2534

Agrupación de Universitarios Españoles(AUE) on2520

TG Descriptors associacions professionals on2505

Agrupacions catòliques ts3360TG Catolicisme ts1664

Agrupacions escoltes ts3472TG Escoltisme ts4172TR Agrupacions escoltes ts3472

Descriptors agrupacions escoltes on2590

Agrupacions musicals ts3254UP Orfeons

Orquestres TG Entitats i institucions artístiques ts3251TE Orfeons

Orquestres TR Agrupacions musicals ts3254

Descriptors agrupacions musicals on2613

Agrupacions polítiques ts3070UP Coalicions electorals

Organitzacions juvenils partits polítics Partits polítics Plataformes polítiques

TG Vida política ts1110


Pàgina: 5

TE Coalicions electorals Organitzacions juvenils partits polítics Partits polítics Plataformes polítiques

Aiguader i Miró, Jaume on5463NA Reus 1882 - Ciutat de Mèxic 1943. Dirigent

d'ERC, com a representant d'Estat Català vaparticipar al Pacte de Sant Sebastià (1930) i a laformació d'ERC per a les eleccions de 1931. Vaser el primer alcalde republicà de Barcelona(1931-1933) i diputat a les Corts Constituents.Durant la Guerra Civil va ser ministre sensecartera en el segon govern de Largo Caballero (4de novembre 1936- 17 de maig 1937) i ministrede Treball i Asistència Social en el govern deNegrín (maig de 1937). Va dimitir a l'agost de1938 amb motiu de la crisi plantejada pelsgoverns basc i català. Va exiliar-se primer aFrança i després a Mèxic. DOGC


Aiguats ts5446TG Desastres naturals ts5445TR Aiguats ts5446

Riuades de 1962 dc3800

Aixecament de l'Alt Llobregat dc3899NA Gener 1932TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Aixecament de Terrassa dc3898NA 14/02/1932TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Aixopluc parròquies ts3316TG Participació dels catòlics en l'antifranquisme

ts3315

Ajuntament ts4976UP Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Girona Ajuntament de Lleida Ajuntament de Tarragona Alcaldes/alcaldesses Comisiones gestoras Comitè local de control Regidors/regidores

TG Administració local ts4964TE Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Girona Ajuntament de Lleida Ajuntament de Tarragona Alcaldes/alcaldesses Comisiones gestoras Comitè local de control Regidors/regidores

Ajuntament de Barcelona ts4977TG Ajuntament ts4976

Ajuntament de Girona ts4978TG Ajuntament ts4976

Ajuntament de Lleida ts4979TG Ajuntament ts4976

Ajuntament de Tarragona ts4980TG Ajuntament ts4976

Ajut de l'URSS dc5506TG Intervenció internacional dc5503

Ajut Infantil a Rereguarda on2683TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Ajut italo-alemany dc5507TG Intervenció internacional dc5503

Ajut nazi-feixista USE: Ajut italo-alemany dc5507

Aláiz, Felipe USE: Peirats Valls, Josep on5512

Alberti Merello, Rafael on5466NA El Puerto de Santa María 1902 - 1999. Poeta de la

generació del 27 i militant comunista. Va sersecretari de l'Aliança d'Intelectuals Antifeixistesper a la Defensa de la Cultura, organitzadora del IICongrès Internacional d'Escriptors Antifeixistescelebrat a València el juliol de 1937. El 6 de marçde 1939 fuig d'Espanya per a traslladar-se aFrança. Es va exiliar a Paris i després a BuenosAires, i el 1963 es va traslladar a Roma. El 1965va rebre el Premi Lenin de la Pau. Va retornar aEspanya el 1977 i va ser escollit diputat per Cadisdel PCE a les Corts Constituents, tot i que varenunciar a l'acta al cap de pocs mesos. Al 1983 livan otorgar el Premi Miguel de Cervantes. DOGC


Alcalá-Zamora Torres, Niceto on5467NA Priego de Córdoba 1877 - Buenos Aires 1949.

Polític, membre del Partit Progressista i primerpresident de la II República. Amb la proclamacióde la Repúblicava ser escollit president del governprovisional, però va dimitir a l'octubre per mostrarla seva disconformitat, com a catòlic, amb elsarticles de la Constitució que regulaven lesrelacions entre l'Església i l'Estat. No obstant, lesmateixes Corts constituents el van escollir primerpresident de la República, càrrec del qual vaprendre possessió l'11 de desembre de 1931. Laseva trajectòria presidencial va ser forçacontrovertida, criticat tant pels partits de dretescom d'esquerres. Després de les eleccions de 1936,on va tenir unes relcions deplorables amb elgovern d'Azaña, va acabar sent destituït del seucàrrec a proposta dels grups d'esquerra. A l'esclatarla Guerra Civil es trobava fora d'Espanya, i ja nova tornar. Va exiliar-se a Paris i després a BuenosAires, on va morir. DOGC


Alcaldes/alcaldesses ts4982TG Ajuntament ts4976

Alfabetització ts1610TG Política educativa ts1608TR Alfabetització ts1610

Analfabetisme ts5027

Alferes ts5217TG Oficials ts5211


Pàgina: 6

Aliança Nacional de Forces Democràtiques deCatalunya on3667

NA Organisme unitari de l'oposició antifranquistaconstituït el maig de 1945. Per l'octubre de l'any1944, a Madrid, ja s'havia creat un organismed'aquest caire format per republicans, socialistes icenetistes de l'interior, el qual comptava amb unacerta cooperació dels exiliats de París. El seuobjectiu principal era el restabliment de lademocràcia a Espanya aprofitant el triomf delsaliats sobre les potències nazifeixistes. Va jugar lacarta del "pacto", és a dir, la recerca d'un acordpolític amb els grups de la dreta espanyola menyscontaminada per la dictadura, sobretot elsmonàrquics. Aquesta proposta va fracassar i, amés a més, va provocar una important crisiinterna. L'any 1945, formaren l'Aliança Nacionalde Forces Democràtiques de Catalunya la majoriadels grups catalanistes republicans i grupsd'esquerra com el POUM. Pel desembre d'aquellmateix any, una part dels components queconformaven l'Aliança es va constituir en elConsell Nacional de la Democràcia Catalana, dinsdel qual tenia un paper molt actiu ERC, elMoviment Socialista de Catalunya i el FrontNacional de Catalunya. DCEFID.

TG Descriptors plataformes polítiques on2601

Alimentació ts5551UP Aliments

TG Salut ts798TE Aliments

Aliments ts5552TG Alimentació ts5551

Alliberament camps d'extermini nazis dc3640NA 1945TG Segona Guerra Mundial dc485

Alliberament de la dona ts3398TG Moviment feminista ts635TR Alliberament de la dona ts3398

Discriminació de la dona ts4870Drets de la dona ts3572

Alliberament de París dc3639NA Agost 1944TG Segona Guerra Mundial dc485

Allotjament de militars ts5436TG Administració militar ts824

Alumnes USE: Estudiants ts1660

Alzamiento USE: Insurrecció militar juliol 1936dc3930

Amat-Piniella, Joaquim on5533NA Manresa 1913 - Barcelona 1974. Va participar a

la Guerra Civil com a tinent d'artilleria de l'exèrcitrepublicà. Exiliat a França el setembre de 1939,passà pels camps de concentració d'Argelers iSant Cebrià abans de ser obligat a allistar-se a la109 CTE, destinada a tasques de suport a la LíniaMaginot. L'ocupació alemanya el dugué primer

a un front-stalag i finalment a Mauthausen pelgener de 1941. Quan va ser alliberat, al 1945, esva estar primer a Paris i deprés s'instal·là a SantJulià de Lòria, on escriví "K.L. Reich", la sevanovel·la més famosa, tot i que no va ser publicada,en una versió esporgada, fins al 1963 en castellà."K. L. Reich" és una de les aportacions mésrellevants de la literatura concentracionàriaeuropea. DCEFID


Ambient familiar ts3457TG Relacions familiars ts712

Àmbits d'actuació política ts1080UP Política exterior

Política interior Política internacional

TG Acció política ts1078TE Política exterior

Política interior Política internacional

Amenaces ts2871TG Mètodes repressius ts2867

American Jewish Joint Distribution Committee(JDC) on2488

TG Descriptors associacions de solidaritat on2485

Ametlla Peris, Josep Maria on5663TG Descriptors de personatges públics on2070

Amical d'Antics FFI on2471TG Descriptors associacions de deportats on2469

Amical de Mauthausen on5661TG Descriptors associacions de deportats on2469TR Amical de Mauthausen on5661

Camp de concentració de Mauthausen on2718

Amicale des Volontaires de l'EspagneRépublicaine on2472

TG Descriptors associacions de deportats on2469

Amics de l'Art Nou (ADLAN) on2541TG Descriptors associacions culturals on2534

Amnistia ts1793TG Responsabilitat penal ts1792

Amnistia 1966 dc3808NA 11/11/1966TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Amnistia presos 6 octubre dc5179NA 21/02/1936TG Govern del Front Popular dc273TR Amnistia presos 6 octubre dc5179

Fets del sis d'octubre dc3907

Analfabetisme ts5027TG Problema social ts609TR Alfabetització ts1610

Analfabetisme ts5027

Anarcomunisme USE: Comunisme llibertari ts5284

Anarcosindicalisme ts1055NA Doctrina que atribueix als sindicats un paper


Pàgina: 7

fonamental en la reivindicació laboral obrera i enla lluita per a la consecució de la revolució social.La fusió del pensament bakuninista i l'acciósocietària a través dels sindicats obrers donà unprimer moviment anarcosindicalista, fortespecialment a la península Ibèrica. Però fou ambla Confédération Génerale du Travail (CGT), deFrança (fundada el 1895) que l'anarcosindicalismeprengué una gran volada i perfilà els tretsessencials de la seva doctrina: apoliticisme; acciódirecta (segons la qual, els conflictes entre elcapital i el treball havien d'ésser solucionats pernegociació directa entre obrers i patrons, senseacceptar la mediació de l'estat o la delsorganismes de conciliació social) i vaga generalper a aconseguir la instauració d'una societatsense classes. L'anarcosindicalisme prenia lesidees de Marx pel que fa a la lluita de classes il'organització del proletariat al marge de les altresclasses socials, però no pel que fa al principi decreació d'un partit polític obrer; de l'anarquisme,el refús de l'acció parlamentària; de GeorgesSorel, la teoria de la vaga general i la negativa aconsiderar la vaga com a simple abstenció deltreball o com a pacífica manifestació de masses.Aquests principis quedaren recollits en la cartad'Amiens (1906) de la CGT, que influídecisivament en la creació a Barcelona deSolidaritat Obrera (1907), resposta a la constitucióde Solidaritat Catalana, i de la ConfederacióGeneral del Treball (CNT), l'exponent mésimportant de l'anarcosindicalisme. Aquestas'oposà sempre aferrissadament a la socialistaUnió General de Treballadors, que consideravareformista i sense esperit revolucionari, infeudadaal Partido Socialista Obrero Español i a la sevapolítica parlamentària. La CNT afirmava que elssindicats obrers (on de fet no existia aparellburocràtic retribuït) havien de combatre sensetreva per a la consecució d'unes millores laborals,que havien d'ésser un estímul, no un fre, en elcamí de la revolució social. L'anarcosindicalismetingué força especialment als Països Catalans(Principat i País Valencià) i també a Andalusia, aAstúries (Gijón), a Aragó (Saragossa) i a Galícia(Vigo); la CNT, després d'una breu etapa (1918-20) en la qual fou influïda per la revolucióbolxevic, tornà a l'estricte anarcosindicalisme,participant directament en la fundació de lareconstituïda Associació Internacional deTreballadors (AIT) entre el desembre de 1922 algener de 1923 , ensems amb la Unione SindicaleItaliana, la Federación Obrera Regional Argentina(FORA), la CGT de Portugal i alguns grupssindicalistes de França i d'Alemanya. La novaAIT, convertida en organisme de coordinació delsgrups anarquistes a escala mundial, tingué elsecretariat durant un temps a Barcelona, iposteriorment a París, a Suècia i a Madrid. Lesprincipals organitzacions anarcosindicalistesactuals són la SAC (Sveriges ArbetaresCentralorganisation) a Suècia, l'IWW (IndustrialWorkers of the World), amb seccions al Canadà,Austràlia i els EUA, la minúscula CNT francesa i,a Espanya, la CNT i la Confederació General deTreballadors; a més, hi ha nuclis simpatitzantsdins Force Ouvrière, a França, i la Confédération

Française des Travailleurs s'hi pot considerarpropera. EC.

TG Anarquisme ts1057

Anarquisme ts1057UP Anarcosindicalisme

Comunes llibertàries Comunisme llibertari Faisme Revolució llibertària Trentisme

NA Doctrina político-social que preconitza la llibertattotal de l'individu i per tant el refús a qualsevolmena d'autoritat, i també la desaparició de l'estat ide la propietat privada. Com a teoria o com anorma de conducta va incidir en diversos campssòcio-culturals, però el seu contingut revolucionariva anar tradicionalment condicionat a la sevapresència en les societats obreres. Els teòrics mésimportants de l'anarquisme del segle XIX forenPierre-Joseph Proudhon, Mikhaïl Bakunin iposteriorment Max Stirner, que influí sobretot enl'anarquisme més intel·lectual de l'últim terç delsegle XIX. Les teories de Proudhon es vandivulgar per la península gràcies a les traduccionsde la seva obra fetes per Pi i Margall, però ladifusió de l'anarquisme es va produir a partir delSexenni revolucionari, quan part de l'obrerismecatalà s'afilià a l'AIT i assimilà l'ideari bakunista.El bakuninisme condemnava tota mena d'estat iorganització política i exigia la col·lectivitzaciódels mitjans de produccció; dintre de laInternacional, el socialisme anarquista de Bakunines contraposà al que els seus partidarisanomenaven socialisme autoritari de Marx, la qualcosa forçà l'escissió. La Federació RegionalEspanyola de l'AIT es mostrà majoritàriamentpartidària del primer i l'obrerisme catalàdesenvolupà l'anarcosindicalisme. En l'últim terçdel segle XIX van ser fonamentalment Kropotkin, itambé Malatesta, els qui van marcar la novaorientació de l'obrerisme anarquista. La Federacióde Treballadors de la Regió Espanyola, per la sevapart, s'apartà a poc a poc de l'ortodòxia bakunista ies dividí en dos corrents: l'anarco-col·lectivista il'anarcomunisme. DHC.

TG Ideologies i doctrines polítiques ts1054TE Anarcosindicalisme

Comunes llibertàries Comunisme llibertari Faisme Revolució llibertària Trentisme

Andreu i Abelló, Josep on5534NA Montblanc 1906 - Barcelona 1993. Advocat i

polític. Membre destacat d'ERC, exiliat primer aFrança al 1939, i després a Mèxic, on va exercir derepresentant d'ERC a la Junta de Auxilio a losRepublicanos Españoles fins al 1942. Després vatornar a París, i d'allà a Tànger. Va tornar aBarcelona l'any 1964, on va reprendre la seva feinad'advocat al mateix temps que tornava a actuarcom a representant d'ERC. L'any 1966 es vaseparar d'ERC i es va acostar al MovimentSocialista de Catalunya. Va ser un dels impulsorsde la Comissió Coordinadora de Forces


Pàgina: 8

Polítiques de Catalunya i va tenir un paperprotagonista en la creació de l'Assemblea deCatalunya. El 1976 ingressà al Partit Socialista deCatalunya-Congrés (més endavant, Partit delsSocialistes de Catalunya) i va presidirl'Assemblea de Parlamentaria de 1977. DCEFID


Anecdotari ts3461TG Vida quotidiana ts681

Angoixa ts5586TG Conducta emotiva ts698

Anónimos, Los on2802TG Descriptors guerrilla urbana on2799

Anschluss dc5640NA 10/04/1938TG Tercer Reich dc5632

Anticatalanisme ts3122TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Anticlericalisme ts1022NA Designació de diverses actituds, tendències o

idees, que poden comprendre des de crítiques apersones i institucions eclesiàstiques fins a atacsdirectes contra la mateixa religió. DHC.

TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Anticomunisme ts3123TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Antifeixisme ts1023TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Antifranquisme ts1024TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Antimilitarisme ts1025TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Anul·lació Llei de Contractes de Conreu dc5175NA 09/06/1934TG Bienni radical-cedista dc272TR Anul·lació Llei de Contractes de Conreu dc5175

Llei Contractes de Conreu 1934 ts4209

Anunci del final de la Guerra Civil dc5493NA 01/04/1939TG Final de la Guerra Civil dc5096

Aperturisme ts3177TG Posicionaments polítics durant el franquisme

ts3171

Aplecs ts1458TG Festes populars ts1455

Apoliticisme ts5389TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Apostasia ts3346TG Actituds i doctrines enfront de la religió ts3344

Apostolat ts1713UP Apostolat a barris obrers

Catecisme Catequesi Predicació Visites pastorals

TG Acció social de l'Església ts1710TE Apostolat a barris obrers

Catecisme Catequesi Predicació Visites pastorals

Apostolat a barris obrers ts1717TG Apostolat ts1713

Aprenents/aprenentes ts5409TG Assalariats/assalariades ts1346

Aprovació Constitució 1931 dc3913NA 09/12/1931TG Govern provisional de la República Espanyola

dc270TR Aprovació Constitució 1931 dc3913

Constitució 1931 ts4289

Aprovació Constitució 1978 dc3860NA 06/12/1978TG Primer govern UCD dc3856

Aprovació Estatut de Catalunya 1932 dc5174NA 09/09/1932TG Bienni reformista dc3882TR Aprovació Estatut de Catalunya 1932 dc5174

Aprovació Estatut de Núria dc3893Estatut de Catalunya 1932 ts4288

Aprovació Estatut de Catalunya 1979 dc5173NA 31/12/1979TG Primer govern UCD dc3856

Aprovació Estatut de Núria dc3893NA 20/06/1931TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886TR Aprovació Estatut de Catalunya 1932 dc5174

Aprovació Estatut de Núria dc3893Estatut de Núria ts4881

Aprovació Estatut de Sau dc5170NA 02/09/1978TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Aranguren Roldán, Jesús on5468NA El Ferrol 1875 - Madrid 1939. Oficial de l'Exèrcit,

general de la Guàrdia Civil, a l'esclatar la GuerraCivil manava a la 5a Comandancia (Catalunya).La seva lleialtat a la República va ser moltimportant per a sufocar la rebel·lió a Barcelona. El20 de juliol de 1936 va ser designat cap de la IVDivisió Orgànica, amb seu a Barcelona, i el maigde 1938 va passar a governador de València. Varefusar exiliar-se i va ser capturat pels franquistes,que el van sotmetre a un consell de guerra.Condemnat a mort, va ser executat a Madrid.DOGC


Ardiaca i Martí, Pere on5535NA Balaguer 1909 - Moscou 1986. Polític. L'any 1913

s'establí a Barcelona i s'afilià a la FederacióComunista Catalanobalear i al BOC, essentcandidat d'aquesta formació per la província deLleida en les eleccions al Parlament


Pàgina: 9

català de 1932, al mateix temps que s'afiliava alPartit Comunista de Catalunya. També formà partdel Comitè Executiu del PSUC, i va ser nomenatdirector de la publicació "Treball". Destacà com aferm defensor de la integració del PSUC al PCE,però rebé la crítica dels enviats de laInternacional Comunista durant la seva actuació ala Guerra Civil, fins que a l'any 1939 va serapartat del Comitè Central del PSUC. Exiliat aSanto Domingo i Cuba, l'any 1946 tornà a Françai el 1948 Joan Comorera l'incorporà novament alSecretariat del PSUC. En el primer congrés delPSUC celebrat a l'octubre de 1956, s'integrà alComitè Executiu com a responsable depropaganda. El 1959 va ser enviat a Catalunya perreforçar l'organització del partit i preparar la VagaGeneral Pacífica, a més de dirigir la redacció de"Treball" i participar en la redacció de "NousHoritzons". El 1960 va ser designat membre delComitè Central del PCE, i el desembre de 1962 vaser detingut i empresonat a Burgos. S'incorporà algrup directiu del PCE al penal i el 1965 signà,juntament amb Miguel Núñez i RamónOrmazábal, una carta que criticava l'anàlisi fetaper la direcció del partit respecte a la situacióinterior. Per aquest escrit va ser expulsat delComitè Central del PCE, però poc desprésreingressà al partit un cop realitzada lacorresponent autocrítica. L'any 1971 va sortir dela presó i va tornar a la clandestinitat. Al gener de1981, durant el V Congrés del PSUC, va serescollit president del partit en substitució deGregorio López Raimundo. El març del 1982 enva ser expulsat per treball fraccional i s'integrà enel prosoviètic Partit dels Comunistes deCatalunya, essent el president de la formació finsa la seva mort. DCEFID


Arias Navarro, Carlos on5477TG Descriptors de personatges públics on2070

Ariel on2413NA Revista cultural creada l'any 1946. Molt ben

impresa i de publicació mensual, es repartiapúblicamnet tot i que amb discreció. Defugint lasituació de clandestinitat, els redactors icol·laboradors signaven amb el seu nom. Larevista s'emmirallava en el Noucentisme iperseguia mantenir la continuïtat entre el períodeanterior a la Guerra Civil i el redreçament de l'arti la literatura que s'intentava en aquells moments,parant també atenció a les manifestacionsavantguardistes. El mes d'agost de 1948 la revistava ser suspesa. Represa el juny de 1950, va treureencara cinc números més (fins el desembre de1951), en els quals destaca la incorporació dejoves universitaris i l'interès per la literaturavalenciana. DCEFID.

TG Descriptors premsa cultural on2401

Armament ts857TG Equipament militar ts856

Arquitectes ts1576TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Arquitectura ts1525UP Corrents arquitectònics

TG Belles arts ts1524TE Corrents arquitectònics

Arrelament cultural ts5344TG Procés d'adaptació i convivència ts3468

Arribada a Catalunya ts3484NA Lloc on es va dormir les primeres nits, acollida

familiar, veïnal, primers contactes laborals,primera impressió del municipi on s'arriba, entred'altres.

TG Immigració a Catalunya ts3480

Arribada de les Brigades Internacionals dc5488NA 14/10/1936TG Intervenció internacional dc5503

Art ts1521UP Belles arts

Cinema Circ Dansa Entitats i institucions artístiques Espectacles Fotografia Humor i paròdies Música Teatre

TG Cultura i educació ts1430TE Belles arts

Cinema Circ Dansa Entitats i institucions artístiques Espectacles Fotografia Humor i paròdies Música Teatre

Artís-Gener, Avel·lí USE: Tísner on5536

Artistes ts5467TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Arxiu de Salamanca on5678TG Descriptors arxius on2650

Arxiu Reial de Barcelona /Arxiu de la Coronad'Aragó on5677

TG Descriptors arxius on2650

Arxius ts3270TG Entitats i institucions culturals ts3266TR Arxius ts3270

Descriptors arxius on2650

Ascaso Abadía, Francisco on5469NA Almudévar, Huesca 1901 - Barcelona 1936.

Dirigent anarquista. Miliant de la CNT aSaragossa, es traslladà a Barcelona el 1922 i va sermembre fundador, junt amb Durruti i GarciaOliver, del grup Los Solidarios, que va


Pàgina: 10

realitzar diversos atemptats. Després de fugird'Espanya per ser acusat de l'assassinat del'arquebisbe de Saragossa Juan Soldevilla (1923),no va tornar al país fins la proclamació de la IIRepública. Es va establir a Barcelona, onreorganitzà la FAI, va convertir-se en redactor deldiari Solidaridad Obrera i vocal del comitè de laCNT de Catalunya. Va ser un dels impulsors de lainsurrecció de l'Alt Llobregat (1932) pel que vaser deportat a Batna (Guinea Equatorial), fins queen va ser alliberat el 1936. Va morir el 19 dejuliol de 1936 durant l'assalt per les milicies alquarter de Drassanes. DOGC


Ascens laboral ts5354TG Política laboral ts1328

Asils ts3494TG Equipaments d'assistència ts3492

Asociación de Descendientes del ExilioEspañol on2560

TG Descriptors associacions de memòria històricaon2558

Asociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica (ARMH) on2559


Asociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica de Aragón on2561


Assalariats/assalariades ts1346UP Aprenents/aprenentes

Directors/directores Encarregats/encarregades Tècnics/tècniques

TG Categories laborals ts1345TE Aprenents/aprenentes

Directors/directores Encarregats/encarregades Tècnics/tècniques

Assalt estudiantil Rectorat Universitat deBarcelona 1969 dc5130


Assassinat de Dollfuss dc3610NA Juliol 1934TG Període d'entreguerres a Àustria dc5629

Assassinat de José Calvo Sotelo dc3929NA 13/07/1936TG Govern del Front Popular dc273

Assassinat de Roldán Cortada dc5059NA 25/04/1937TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Assassinat del tinent Castillo dc3928NA 12/07/1936TG Govern del Front Popular dc273

Assassinat dels germans Badia dc3911NA 28/04/1936TG Govern Front d'Esquerres dc3892

Assassinats ts5383TG Mètodes repressius ts2867

Assassinats de religiosos/religioses ts2973TG Persecucions religioses ts2970

Assemblea Constituent del Sindicat Democràticd'Estudiants de la Universitat deBarcelona USE: La Caputxinada dc5126

Assemblea de Catalunya on5440NA Organisme unitari de l'oposició antifranquista al

Principat, el més ampli des del 1939. Fou creat periniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiquesde Catalunya i sota l'impuls bàsic de comunistes(PSUC), socialistes (MSC) i nacionalistes radicals(FNC, PSAN), amb una presència menor deseguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians(UDC); la sessió fundacional —clandestina—tingué lloc a l'església de Sant Agustí, a Barcelona,el 7 de novembre de 1971, i l'acord es féu entornde quatre reivindicacions: llibertat, amnistia,restabliment de l'Estatut del 1932, com a via cap al'autodeterminació, i coordinació amb les forcesdemocràtiques dels altres pobles de l'estat.L'Assemblea integrà gradualment al seu si gairebétots els partits polítics, des del centre fins al'extrema esquerra, sindicats, assembleesterritorials de comarques i barris, col·legisprofessionals, entitats i grups culturals i religiososi nuclis d'independents; incorporà amplis sectorsobrers i populars a la lluita per les llibertatsnacionals i com a figures representatives tinguéJosep Benet, Pere Portabella, Carles Caussa, JordiCarbonell, Miquel Sellarès i Agustí de Semir, entred'altres, la major part dels quals foren detinguts enla "caiguda dels 113", a la parròquia de SantaMaria Mitjancera, el 1973. Convocàconcentracions pacífiques a Ripoll (1972), SantCugat i Vic (1973) i, el 1976, les gransmanifestacions de l'1 i el 8 de febrer a Barcelona ide l'11 de setembre a Sant Boi. Tot i que, al finaldel 1976, els sectors més moderats (CDC, UDC,RSDC) es desmarcaren de la línia rupturista del'Assemblea, aquesta impulsà encara la campanya"Volem l'Estatut!" (1977), cridà a votar els partitsque assumissin els seus quatre punts i afavoríl'Entesa dels Catalans. Al novembre del 1977transmeté la seva representativitat a l'Assembleade Parlamentaris i es dissolgué, per bé que algunsgrups independentistes han volgut mantenir-ne lacontinuïtat amb escàs ressò polític. EC.

TG Descriptors plataformes polítiques on2601TR Assemblea de Catalunya on5440

Comissió Coordinadora de Forces Polítiques deCatalunya on5670

Assemblea Permanent d'Intel·lectualsCatalans on2537

NA Plataforma política i cultural que reunia elsintel·lectuals catalans identificats amb l'oposicióantifranquista. Es fundà pel desembre de 1970durant la Tancada de Montserrat. L'integravenrepresentants dels diferents camps artístics iculturals, des de les principals figures de la NovaCançó, fins a poetes, escriptors, actors i directorsteatrals, cineastes, pintors i altres


Pàgina: 11

noms de reconegut compromís polític. Convocatsa fi de protestar contra les condemnes del consellde guerra de Burgos a militants d'ETA i contra laperpetuació de la dictadura franquista,l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalansaprovà un manifest en què es condemnava elrègim del general Franco i s'exigia l'amnistiageneral dels presos i exiliats polítics, l'abolició dela pena de mort i el restabliment de les llibertatspolítiques i democràtiques. Igualment, expressavala seva adhesió al poble basc i reclamava que esgarantís el dret a l'autodeterminació dels pobles inacions de l'Estat espanyol. L'any 1971 entrà aformar part de l'Assemblea de Catalunya.DCEFID.


Assemblees ts3390TG Organització de l'acció ts3389

Assetjaments ts2877TG Agressions sexuals ts2875

Assistència social ts5430TG Política social ts3491

Assistencialisme ts3050TG Polítiques migratòries governs ts3045

Associació Catalana de la Dona on2483TG Descriptors associacions feministes on2482

Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics delFranquisme on2562


Associació d'Amics de les NacionsUnides on2496

NA L'Associació d'Amics de les Nacions Unides esva fundar l'any 1963 per iniciativa del doctorAntoni Puigvert i amb el suport de personalitatseminents de la societat barcelonina, la majoriad'ideologia liberal. L'Associació tenia com aobjectiu la promoció i la defensa dels principis ipropòsits de les Nacions Unides i els dretshumans proclamats a la Declaració Universal deles Nacions Unides. L'Associació va desplegardes de l'inici una activitat intensa de propagaciódels seus ideals per mitjà de conferències, taulesrodones, debats, festivals i publicacions d'índolediversa. Al mateix temps, va empendre contínuesaccions de crítica i d'oposició al règim totalitariespanyol elevant denúncies a les instànciesinternacionals sobre violacions dels drets humans.L'Associació va anar atraient persones destacadesd'entre els sectors que propugnaven un nou modelde societat progressista i democràtic i que esmovien en l'oposició oberta o clandestina. Al'inici de la dècada dels setanta, quan s'albirava lafi de la dictadura, l'Associació va anar guanyantprotagonisme en la vida ciutadana. Malgrat que lamort del general Franco el 1975 havia marcat la fid'una etapa, l'Associació va mantenir durant elsanys següents la mateixa trajectòria de servei alsideals de les Nacions Unides i de defensa delsdrets humans. DCEFID.

TG Descriptors associacions humanitàries on2495

Associació de Deportats EspanyolsAntifeixistes on2470


Associació de Mestres Rosa Sensat on2552NA Institució pedagògica catalana, presentada al

públic el dia 29 de setembre de 1965. Empalmaamb la tradició de les Escoles d'Estiu de laMancomunitat i de la Generalitat, sense oblidar elpunt de referència de l'extinta AssociacióProtectora de l'Ensenyança Catalana. Entre 1965 i1968 es creà l'agrupació Coordinació Escolar, perobra d'una part de les escoles actives que donavensuport a Rosa Sensat. Més endavant (1971-1973),la crisi político-social del Franquisme contribueix auna major politització de Rosa Sensat. I entre 1974i 1976, la institució té un paper de primer ordre enel moviment dels ensenyants (noves propostesd'escola pública elaborades en el marc físic deRosa Sensat). DHC.


Associació de Perjudicats per la Incautació delGovern Franquista on2564


Associació de Solidaritat dels Funcionaris del Cosde Seguretat de la República Espanyola on2521


Associació de Veïns de l'Esquerra del'Eixample on2494

TG Descriptors associacions de veïns on2493

Associació de Veïns del Bon Pastor on5424TG Descriptors associacions de veïns on2493

Associació d'Enginyers Industrials deBarcelona on2506


Associació Intel·lectual per a la Defensa de laCultura contra la Guerra i el Feixisme on2545


Associació per a la Recuperació de la MemòriaHistòrica de Catalunya on2563


Associació Pro-memòria als Immolats per laLlibertat a Catalunya on2565


Associacionisme ts3121NA Tendència a pertànyer a associacions, a formar part

de grups amb afinitats culturals, esportives,polítiques, etc. EC.


Associacions ts640UP Associacions culturals

Associacions d'estudiants Associacions de deportats Associacions de dones Associacions de memòria històrica Associacions de solidaritat


Pàgina: 12

Associacions de veïns Associacions econòmiques Associacions feministes Associacions humanitàries Associacions juvenils Associacions professionals

TG Participació social ts636TE Associacions culturals

Associacions d'estudiants Associacions de deportats Associacions de dones Associacions de memòria històrica Associacions de solidaritat Associacions de veïns Associacions econòmiques Associacions feministes Associacions humanitàries Associacions juvenils Associacions professionals

Associacions culturals ts3409TG Associacions ts640TR Associacions culturals ts3409

Descriptors associacions culturals on2534

Associacions de caps de família ts5427TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Associacions de deportats ts658TG Associacions ts640TR Associacions de deportats ts658

Descriptors associacions de deportats on2469

Associacions de dones ts185TG Associacions ts640TR Associacions de dones ts185

Descriptors associacions de dones on2475

Associacions de memòria històrica ts3410TG Associacions ts640TR Associacions de memòria històrica ts3410

Descriptors associacions de memòria històricaon2558

Associacions de solidaritat ts189TG Associacions ts640TR Associacions de solidaritat ts189

Descriptors associacions de solidaritat on2485

Associacions de veïns ts662TG Associacions ts640TR Associacions de veïns ts662

Descriptors associacions de veïns on2493

Associacions d'estudiants ts214TG Associacions ts640TR Associacions d'estudiants ts214

Descriptors associacions d'estudiants on2489

Associacions econòmiques ts3406UP Associacions patronals

Cambres agràries TG Associacions ts640TE Associacions patronals

Cambres agràries TR Associacions econòmiques ts3406

Descriptors associacions econòmiques on2526

Associacions feministes ts3404TG Associacions ts640TR Associacions feministes ts3404

Descriptors associacions feministes on2482

Associacions humanitàries ts215TG Associacions ts640TR Associacions humanitàries ts215

Descriptors associacions humanitàries on2495

Associacions juvenils ts661TG Associacions ts640TR Associacions juvenils ts661

Descriptors associacions juvenils on2498

Associacions patronals ts3407TG Associacions econòmiques ts3406TR Associacions patronals ts3407

Descriptors associacions patronals on2527

Associacions polítiques franquistes ts3074NA Per al règim franquista els partits polítics foren,

des del primer moment, una realitat a extingir pelsseus efectes negatius en la societat. En la més puratradició feixista, el franquisme els considerava lacausa de les seves divisions socials i no pas la sevaexpressió. Tanmateix, les divisions internes entreels fidels al règim semblaren aconsellar endeterminats moments l'obertura d'un espai per alque s'anomenà "ordenado contraste de pareceres"en forma d'associacions polítiques, defuginttothora la paraula "partit". El debat intern sobrecom s'havien d'organitzar aquestes associacions vaestar enverinat des de bon començament per ladinàmica, tan pròpia del franquisme, d'utilitzarqualsevol indici de canvi expressat per un rival perfer-ne una denúncia d'heterodòxia -si no de traïció-respecte als fonaments del règim. Des de ladarreria de la dècada dels seixanta, i sobretot en ladels setanta, aquestes discussions generarenprojectes -o, si més no, declaracions d'intencions-a un ritme uniformement accelerat. Però al cap i ala fi, en el moment de la mort de FranciscoFranco, tot el que n'havia resultat eren unes lleis iunes normatives que impossibilitaven, en lapràctica, la construcció de veritables associacionspolítiques destinades a participar directament en lavida política oficial, cosa que s'agreujava ambl'absència de veritables pugnes electorals.DCEFID.

TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Associacions professionals ts216TG Associacions ts640TR Associacions professionals ts216

Descriptors associacions professionals on2505

Atac japonès a Pearl Harbour dc3631NA 07/12/1941TG Segona Guerra Mundial dc485

Ateisme ts3345TG Actituds i doctrines enfront de la religió ts3344

Atemptat contra Luis Jiménez de Asúa dc3927NA 14/03/1936TG Govern del Front Popular dc273


Pàgina: 13

Atemptat de Carrero Blanco dc5305NA 20/12/1973TG Crisi del franquisme dc3596

Atemptat ETA a Madrid 1974 dc3829NA 13/09/1974TG Govern Arias Navarro dc3826

Atemptat Papus dc3859NA 20/09/1977TG Primer govern UCD dc3856

Atemptats terroristes ts3119TG Terrorisme ts3118

Ateneus llibertaris ts3414TG Participació social ts636

Ateneus obrers ts3415TG Participació social ts636

Ateneus populars ts3413TG Participació social ts636

Atur ts1319TG Política laboral ts1328

Aturada a La Maquinista Terrestre iMarítima dc5097

NA anys 40TG Primer franquisme dc3593

Aturada de la producció ts5352TG Formes de protesta ts589

Autarquia ts1230TG Política econòmica ts1229

Autoconstrucció d'habitatges ts3439TG Problema d'habitatge ts3435

Automòbils ts1420TG Transport per carretera ts1419

Autoritats militars ts229UP Capitania General

Govern militar TG Administració militar ts824TE Capitania General

Govern militar

Auxilio Social ts4913UP Hogares de Auxilio Social

NA Organisme creat a Valladolid l'octubre de 1936per Mercedes Sanz Bachiller, al si de la SecciónFemenina. L'objectiu immediat era pal·liar elsefectes de la guerra amb la creació de menjadorsbenèfics per a infants i adults indigents.Tanmateix, durant la dictadura, l'entitat preteniacontrolar tota l'assistència social de l'Estatfranquista i les col·lectes públiques. Alhora,desenvolupà una intensa campanyapropagandística a favor d'una política natalista. Apartir del maig de 1940, l'Auxilio Social esdesvinculà de la Sección Femenina i esreorganitzà com un organisme oficial sota laprotecció de l'Estat, alhora que n'esdevingué undels pilars fonamentals. En aquest sentit, l'Auxilio

Social no sols aconseguí controlar la beneficiència,sinó que, sobretot, desenvolupà una nítida funciópolítica tant d'alliçonament en elnacionalsindicalisme i el nacionalcatolicisme comde criminalització dels vençuts a l'horad'administrar l'assistència social. DCEFID.

TG Sección Femenina ts4911TE Hogares de Auxilio Social

Avals bona conducta ts2933TG Documentació administrativa ts1954TR Avals bona conducta ts2933

Control social ts2928

Avions ts1413TG Transport aeri ts1412

Avis/àvies ts5380TG Grups de parentesc ts529

Avui on2420NA Primer diari en català publicat després de la Guerra

Civil. Fou fruit d'una inèdita mobilització popular,amb l'obejctiu de crear un diari català,independent, democràtic i popular. Sobre la basede les aportacions del grup fundador, aglutinarentorn de Josep Espar i Ticó, l'empresa PremsaCatalana SA assoló de comprometre-hi unes trentamil persones com a compte-partícips isubscriptors. Publicà el seu primer número el diade Sant Jordi del 1976. S'acollí a l'edifici d'ElNoticiero Universal i fou imprès als tallersd'Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladàa un local de propietat a l'edifici on hi havia ElCorreo Catalán. El diari incorporà tallers propis defotocomposició i muntatge. Amb aquest motiu,reduí el format inicial i procedí a una renovació deldisseny. L'octubre del 1994 dugué a terme unaimportant remodelació de disseny i de contingut.L'any 1997 publicà el seu Llibre d'estil i el 1998començà la publicació d'un suplement en aranès,Anè. Sobre la base d'ésser un diari d'informaciógeneral, dóna prioritat a la informació dels PaïsosCatalans i també a la política i la cultura catalanes.En aquest vessant, publica des del 1989 elsuplement setmanal Cultura, que presta una atenciópreferent al llibre en català. Al juny del 2004,Premsa Catalana SA, l'empresa editora del diariAvui, presentà un expedient de fallida amb laintenció de garantir la continuïtat de la publicació.Al desembre, la Corporació Catalana deComunicació n'esdevingué la nova propietària il'accionariat es repartí entre els grups Planeta(40%), Godó (40%) i l' Institut Català de Finances(20%). El setembre del 2005 el diari apareguéconsiderablement renovat, amb noves seccions,nous col·laboradors i un disseny caracteritzat pelscanvis tipogràfics i l'èmfasi en el grafisme i lail·lustració. El 2007, el diari remodelà enprofunditat la seva pàgina web (activa des del1996) amb la inclusió de diversos serveis,enllaços, canals multimèdia i una actualitzaciópermanent de les notícies. Al novembre del 2009Hermes Comunicacions, editora del diari El Punt,adquirí el 100% de la propietat de l'Avui.Incorporà aleshores El 9 Esportiu de Catalunya i elsetmanari Presència (procedents


Pàgina: 14

d'El Punt i que substituïren, respectivament, lasecció d'esports i el suplement dominical). Aljuny del 2010 l'Avui fou sotmès a una profundareestructuració. Es clausurà el local del carrerd'Enric Granados i hom unificà físicament laredacció amb la d'El Punt de Barcelona, amb seual carrer de les Tàpies, al barri del Raval. Homllançà també un nou suplement, L'econòmic. Lapàgina web, per la seva banda, també fou objected'una reestructuració en una de sola amb duesgrans seccions: la destinada a informació local ide proximitat (corresponent a El Punt) i lanacional, generalista i internacional (corresponenta l'Avui). N'han estat directors Josep Faulí (1975-77), Jordi Maluquer (1977-82), Jaume Serrats(1982-86), Santiago Ramentol (1986-89), AlbertViladot (1989-93), Vicenç Villatoro (1993-96),Vicent Sanchis (1996-2007) i Xavier Bosch(2007-08). Al novembre d'aquest any ToniCruanyes n'assumí provisionalment la direcció ial juliol del 2009, també amb caràcter provisional,fou substituït per Carles Flo. En passar lapropietat a El Punt, Xevi Xirgo n'esdevinguédirector. EC.


Azaña Díaz, Manuel on5470NA Alcalá de Henares 1880 - Montauban 1940.

Polític i escriptor, segon president de la IIRepública espanyola. Durant la dictadura dePrimo de Rivera es va convertir en unconspirador polític antimonàrquic, i el 1925 vacrear, junt amb José Giral, el partit AcciónRepublicana. Quan va caure la dictadura s'adheríal manifest de l'Aliança Republicana i figurà dinsdels conjurats que firmaren el Pacte de SantSebastià. Ministre de la Guerra durant el GovernProvisional de la República, va promoure unesfortes reformes a l'Exèrcit, intentant modernitzar-lo i reduint el cos d'oficials. Després de ladimissió d'Alcalá-Zamora, a l'octubre de 1931 esva convertir en cap del Govern, al front d'unacoalició de republicans d'esquerres i socialistes, idurant casi dos anys va intentar aplicar unambiciós pla de reformes en tots els àmbits devida pública, com ara la separació Església- Estat.Va sufocar la sublevació militar dirigida pelgeneral Sanjurjo (agost de 1932), i va aprovarl'Estatut d'Autonomia català. Les eleccions delnovembre de 1933 van comportar la derrotad'Azaña enfront de les dretes, molt possiblementper la repressió del govern en els fets de CasasViejas (gener 1933) i la desconfiança creixent delproletariat. A les següents eleccions, al 1936, elseu partit, renombrat Izquierda Republicana, es vacomprometre amb el Front Popular. Així, amb eltriomf de les esquerres a les urnes, va ser nomenatde nou cap de govern, tot i governar amb ungabinet minoritari i republicà. Tot i això va arribara un acord amb el socialista Indalecio Prieto per adestituir el president Alcalá-Zamora. Enmigd'aquest clima tan convuls va ser escollitpresident de la República el 10 de maig de 1936.Amb l'esclat de la Guerra Civil va intentar trobaruna solució conciliadora, a través dels governs deMartínez Barrio i José Giral, fins que el 4 desetembre de 1936 es va veure forçat

per la pressió de les masses revolucionàries anomenar a Largo Caballero com a cap de govern.Va refugiar-se a La Vajol, a prop de la fronteraamb França, fins que el 5 de febrer de 1939 vadeixar el país definitivament per instal·lar-se al'ambaixada espanyola de Paris. Va presentar laseva dimissió al president de les Corts (MartínezBarrio) el 27 de febrer, el mateix dia que França iGran Bretanya reconeixien el govern de Burgos.Davant de la invasió de França per part delalemanys es va traslladar al sud, a Montauban, onva morir el 3 de novembre de 1940. DOGC



Pàgina: 15

BBaby boom ts536

TG Creixement demogràfic ts535

Badia i Capell, Miquel on2071NA 1906-1936TG Descriptors de personatges públics on2070

Ball de bastoners ts3294TG Danses populars ts1447

Ball de Serrallonga ts3295TG Danses populars ts1447

Banca USE: Sistema bancari ts1394

Banca Catalana on5653TG Descriptors empreses on5395TR Banca Catalana on5653

Bancs ts1396

Bancs ts1396TG Sistema bancari ts1394TR Banca Catalana on5653

Bancs ts1396

Bandera Roja (BR) on25NA Organització política comunista creada l'any 1968

a Barcelona. Influïda per la Revolució Culturalxinesa i pels fets de Maig de França, aplegàelements procedents d'escissions del PSUC. El1973 passà a anomenar-se OrganitzaciónComunista de España-BR en assolir unaimplantació estatal. D'ideologia marxistaleninista, proposava per a l'Estat espanyol unarepública federal o democràtica com a etapa detransició cap al socialisme. L'any 1974, es produíl'escissió d'un elevat nombre de militants queingressaren al PSUC. L'organització, moltminvada, afermà l'ideari maoista. DCEFID.


Banderes ts3101TG Simbologia política ts3100

Baptisme ts1689TG Sagraments ts1688

Baptismes ts1466TG Festes familiars ts1463

Barraques ts3437TG Barraquisme ts3436

Barraquisme ts3436UP Barraques

Barris de barraques TG Problema d'habitatge ts3435TE Barraques

Barris de barraques

Barrera i Costa, Heribert on2072NA Barcelona 1917 - 2011.

Polític i científic. Llicenciat en química i enmatemàtica i enginyer químic per la Universitat deMontpeller, doctor en ciències físiques per laSorbona, va ser professor universitari aMontpeller, i va investigar en centres de recercafrancesos i estadounidencs. Va iniciar la sevaactivitat política el 1934 a la Federació Nacionald'Estudiants de Catalunya, i el 1935 s'incorporà ales Joventuts d'ERC. Al 1939 es va instal·lar aMontpeller, on va ser un estudiant molt actiu en elscercles catalanistes i republicans a l'exili. El 1952tornà a Catalunya i emprengué la reorganitzacióclandestina d'ERC i n'esdevingué el màximdirigent a l'interior i secretari general (1976-1987).Membre del Consell Català del Moviment Europeui diputat a les Corts (1977 i 1979), va ser presidentdel Parlament de Catalunya escollitdemocràticament després de la mort de Franco(1980-1984). Més endavant va ser parlamentarieuropeu (1991-1993) i president d'ERC (1989-1995). L'any 2000 va rebre la medalla d'or delParlament de Catalunya. DCEFID


Barris ts2000TG Estructura urbana ts1999

Barris de barraques ts3438TG Barraquisme ts3436TR Barris de barraques ts3438

Descriptors de barris de barraques on2698

Barris marginals ts3442TG Suburbis ts3441

Bartra i Lleonart, Agustí on5538NA Barcelona 1908 - Terrassa 1982. Escriptor. L'any

1938 s'incorporà a l'exèrcit republicà i pel febrerde 1939 emprengué el camí d'exili. Passà unsmesos en camps de concentració del sud deFrança, i després es va instal·lar el castell deRoissy-en-Brie, prop de París, junt amb altresintel·lectuals exiliats. Allí conegué l'escriptoraAnna Murià i Romaní, amb la qual va conviuredes de llavors. Pel gener de 1940 s'embarcaren elsdos cap a Amèrica, primer a la RepúblicaDominicana, després Cuba i finalment Mèxic, ons'establiren definitivament al 1941. Bartracol·laborà en les principals revistes de l'exililiterari català publicades a Mèxic i particià en lafundació i direcció de "Lletres". La seva obra és undels principals referents de la literatura catalana al'exili. Al retornar a Catalunya es va instal·lar aTerrassa i va iniciar una nova etapa de la sevavida, literàriament també molt productiva.DCEFID


Base naval de Ferrol on4594NA FerrolTG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Base naval de La Graña on4598NA FerrolTG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Basque Children Committee on2673TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666


Pàgina: 16

Batalla ts3530TG Operacions militars ts895

Batalla de Belchite dc5092NA Acció militar de la Guerra Civil Espanyola (1936-

39) corresponent a l'ofensiva republicana al frontd'Aragó d'agost-setembre del 1937 que tenia, perobjectiu, d'evitar el col·lapse del front del Nord.La direcció de les forces republicanes corresponiaal general Pozas, cap de l'exèrcit de l'Est. L'atacinicial, diversificat sobre vuit punts, escindí elfront per Azaila i es consolidà a l'altura deMediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllantBelchite després d'haver neutralitzat Quinto iCodo, situats més al nord. La penetraciórepublicana fou dificultada per la dura resistènciaque oferí Belchite, població ben fortificada idefensada per 2 000 homes, bé que fou ocupadael 6 de setembre, quan l'ofensiva general estavaaturada davant Saragossa. EC.

TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883

Batalla de Brunete dc5091NA Acció militar (del 5 de juliol de 1937 al 25

d'agost) de la Guerra Civil Espanyolaesdevinguda entorn de la població de Brunete,localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h[1965]). L'objectiu de les forces republicanes quedugueren la iniciativa fou centrat en l'aixecamentdel setge de Madrid i la distracció de l'ofensivadel nord, en una maniobra de trencament iencerclament del front. Les forces atacants,manades pel general Miaja, es compongueren delscossos V i XVIII, el primer amb la XI brigadainternacional. Havent trencat el front (6 de juliol),Brunete fou ocupat per la divisió Líster. Refetesles tropes del govern de Burgos, amb l'ajut de laLegión Cóndor recuperaren Brunete (25 dejuliol). El balanç de l'acció fou negatiu per alsrepublicans, car havien guanyat una petita àrea deterreny a canvi d'un nombre desproporcionat debaixes. EC.


Batalla de Guadalajara dc3959NA 08/03/1937-23/03/1937TG Setge de Madrid dc5659

Batalla de l'Ebre dc3967NA Episodi que tingué lloc entre el juliol i el

novembre de 1938, i que ha estat considerat comla batalla més llarga i cruenta de tota la GuerraCivil. Iniciada pel govern de la República ambl'objectiu d'evitar la caiguda de València a lesmans de les tropes franquistes i de tornar enllaçar,si era possible, Catalunya amb la resta del territorirepublicà, pretenia també enrobustir la moral delscombatents republicans i restablir en l'àmbitinternacional el prestigi militar de la República.Minuciosament preparada pel general VicenteRojo i executada pel recentment organitzatExèrcit de l'Ebre, l'ofensiva s'inicià el dia 25 dejuliol de 1938, quan les tropes republicanes vantravessar el riu per dotze punts diferents. Vanagafar per sorpresa l'enemic, ocuparen lespoblacions de la riba dreta de l'Ebre i les serres deCavalls i de Pàndols i deturaren

l'ofensiva davant de Gandesa i Vilalba dels Arcs. Apartir d'aquests moments va començar una batallade desgast duríssima, en la qual la República esjugava la seva pròpia supervivència. Mentrestant,Franco deturava totes les operacions militars iconcentrava tots els efectius per recuperar elterritori perdut. Però totes les contraofensivesfranquistes -el primer contraatac s'acomplí el 6d'agost- xocaven amb la ben resguardadaresistència republicana, que quan perdia unaposició incrementava els esforços per recuperar-la.Corbera d'Ebre, per exemple, va ser perduda irecuperada per la República quatre vegades en unmateix dia. L'ofensiva franquista del dia 1 denovembre en direcció a la serra de Cavalls vaprovocar, finalment, el replegament de l'exèrcitrepublicà, que entre els dies 7 i 15 de novembretravessava de bell nou el riu i deixava la línia defront on era el dia 24 de juliol. La batalla haviaocasionat entre 50.000 i 60.000 baixes,probablement prop de 15.000 morts republicans, ila República havia perdut entre 130 i 150 avions inombrós material de Guerra que ja no podriareemplaçar. DHC.


Batalla de Madrid dc3957NA 08/11/1936-23/11/1936TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883

Batalla de Stalingrad dc3629NA 23/08/1942 - 02/02/1943TG Segona Guerra Mundial dc485

Batalla de Terol dc5095NA Episodi de la Guerra Civil. Es va iniciar amb una

ofensiva del govern de la República contra laciutat aragonesa, que tenia per objectiu frenar l'atacfranquista contra Guadalajara i Madrid.Planificada pel general Vicente Rojo, i duta aterme pel coronel Hernández Saravia, quedisposava d'uns 40.000 homes, l'ofensiva es vainiciar el dia 15 de desembre de 1937, i va agafarper sorpresa els defensors. El dia 21 les defensesexteriors de la ciutat eren derrotades i l'endemàTerol era presa per les tropes republicanes, per béque el comandant de la plaça, Rey d'Harcourt,mantingué una petita resistència fins al 8 de generde 1938. El dia 27 de desembre, però, s'inicià lacontraofensiva franquista, que va donar lloc a unade les batalles parcials més dures de la Guerra.Sota un fred intens -es va arribar als 18º sota zero-i les copioses nevades que varen caure la nit de capd'any, els republicans ben aviat es varen veureassetjats, i després de continuats bombardeigs aerisi artillers, varen evacuar la ciutat el dia 21 defebrer de 1938. Van abandonar molt material i vantenir pèrdues abundants. La batalla de Terol, queva deixar exhaust l'exèrcit republicà, va permetrel'ofensiva franquista sobre el front d'Aragó que vatrencar el front català. DHC.

TG Campanya d'Aragó dc5094

Batalla del Jarama dc3958NA Operació bèl·lica de la guerra civil de 1936-39 (6-

7 de febrer de 1937) en l'episodi de la lluita per lapossessió de Madrid, en què les forces de Francointentaren endebades de desbordar la defensa de


Pàgina: 17

Madrid pel sud. Fou una de les més aspres de laguerra, amb caràcter de batalla de desgast i ambmoltes baixes. L'epicentre de la lluita fou elvèrtex dit El Pingarrón, a l'est del riu. Els guanysterritorials de les forces de Franco nocomportaren cap amenaça greu contra lescomunicacions de Madrid amb València.Probablement aquests combats assenyalen elmoment òptim de l'Exèrcit Popular, per l'equilibrientre l'organització i l'esperit ofensiu. EC.

TG Setge de Madrid dc5659

Batalló Abraham Lincoln on3519TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Batalló Garibaldi on3518TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Batalló Llibertat (POUM) on5718TG Descriptors de grups de resistència a França

on5666

Batallons de Treballadors (BBTT) ts2891NA Els batallons de treballs forçats van sorgir a

mitjan 1937 i van continuar fins a la segonameitat de 1940. Com en el cas dels camps, elsbatallons de treballadors creixeren en nombre iefectius a mesura que avançava la Guerra, il'exèrcit franquista anava ocupant nous territoris.Les tasques que desenvoluparen forenprincipalment obres de caràcter militarrelacionades amb la reconstrucciód'infraestructures danyades per la Guerra, la qualcosa tenia una doble intenció. D'una banda,castigar amb la privació de llibertat tots aquellshomes que s'havien atrevit a defensar de maneravoluntària la legalitat republicana. D'una altra, hihavia un motiu econòmic, ja que s'utilizà aquellagran quantitat de gent per iniciar la erconstrucciódel país en unes condicions molt bones per a lesautoritats franquistes. A part d'aquests aspectes, elque caracteritzà principalment aquests batallonsfou la duresa de les condicions de vida que vanhaver de patir els seus integrants. A part de laduresa dels treballs, els presoners de guerra queels formaven van haver de patir una dura repressiódels caps militars, una manca d'higiene total quedonà lloc a diverses malalties i una alimentacióinsuficient. Totes aquestes condicions provocarenun gran nombre de víctimes entre els presonersque van tenir la desgràcia de formar-hi part. Tot ique els batallons de treballadors van ser unfenomen de guerra, continuaren en funcionamenta mitjan 1940. Memòria ajuts concedits Expresos.

TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Batallons de Treballadors (BBTT) ts2891

Descriptors Batallons de Treballadors on2758

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors(BDST) ts2892

NA Foren unitats de treballs forçats que substituïrenels anteriors Batallons de Treballadors (BBTT).Foren creats amb el clar objectiu de perpetuar larepressió i l'obtenció de mà d'obra barata per a lareconstrucció del país. Aquests batallonsestigueren actius entre juliol de 1940 i desembrede 1942. Aquests nous batallons de càstigs es vancaracteritzar per estar organitzats de la

mateixa forma i per les mateixes feines que elsantics batallons de treballadors, amb l'únicadiferència que ja no els integraven presoners deguerra, sinó joves de les lleves de 1936 a 1941(nascuts entre 1915 i 1920), que havien de fer elservei militar i que eren considerats desafectes alrègim. Per decidir si un jove havia de ser destinat aun batalló disciplinari o no, l'Ajuntament de laseva localitat de residència l'havia de classificar.Existien tres categories de classificació: "afectos" -considerats persones de fidelitat indubtable al nourègim-, "indiferentes" -considerats no perillosospel règim- i "desafectos" -considerats culpablespels seus antecedents i que, per tant, havien derebre un càstig-. Aquesta classificació, l'havia deratificar la caixa de reclutament corresponent, és adir, l'organisme militar on s'inscrivien, classificats idestinats els joves de cada zona del país per fer elservei militar, la qual, segons el resultat del'informe final, enviava els "afectos" i"indiferentes" a un regiment o unitat armada del'exèrcit a fer-hi el servei militar, i els "desafectos"a un Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors.Amb aquesta mesura, el règim franquista es voliaassegurar que cap persona no s'escapés de pagar unpreu important per haver donat suport a laRepública d'una manera destacada. En aquellesunitats disciplinàries, també hi foren destinats elshomes que havien estat jutjats en consell de guerraperò que no havien rebut cap condemna de lesautoritats militars franquistes. Davant la seva claradesafecció, que no havia estat suficient percondemnar-los a presó, els responsablesfranquistes els destinaven a passar un temps en unBDST, on purgar, com a mínim, part dels seus"pecats". Els joves destinats a aquests nousbatallons hagueren de treballar gratuïtament durantun any o dos, segons els casos, en la reconstrucciódel país. D'aquesta manera, el règim continuavautilitzant mà d'obra molt econòmica per refer elpaís i, de passada, aquelles unitats també servienper continuar prenent represàlies contra tothomque hi havia lluitat en contra o que pensava deforma diferent. Un cop llicenciats, els integrantsdels BDST, havien de fer el servei miltiarobligatori en una unitat armada. El càstig ja haviaestat complert i per tant aquells joves ja erendignes per poder servir l'exèrcit franquista.D'aquesta manera, havien de dedicar un temps mésde la seva joventut a fer el servei militar i jurarfidelitat a la bandera d'un exèrcit i un règim contraels quals havien lluitat durant la Guerra i que elshavia explotat, castigat, maltractat, humiliat durantun període important de les seves vides. Memòriaajuts concedits Expresos.

TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors

(BDST) ts2892Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors on2759

Batallons Disciplinaris de Soldats TreballadorsPenats (BDSTP) ts2893

NA Unitats de treballs forçats que van néixer el 2 dejuliol de 1941. Aquests batallons, els formavenhomes de les mobilitzades el 1939 -és a dir, les de1936 a 1941-, que havien de fer el servei militar


Pàgina: 18

però que no s'havien pogut incorporar a filesperquè eren a la presó complint una condemnadesprés d'haver estat jutjats en consell de guerra.Tan bon punt sortien en llibertat condicional, erenmobilitzats per les diferents caixes de reclutamentperquè s'incorporessin a files. A causa del seupassat clarament contrari al règim, aquells joveseren classificats com a desafectes al règim ienviats a les unitats especials, que també duien aterme obres de reconstrucció per tot el país, i enunes condicions més dures, perquè estaven enllibertat condicional. Aquests batallons de penatsvan funcionar fins al 1948, quan forendefinitivament dissolts. Memòria ajuts conceditsExpresos.

TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors

Penats (BDSTP) ts2893Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Penats on2760

Bateigs USE: Baptismes ts1466

Bateries antiaèries ts3503TG Defensa activa ts3502

Batet Mestres, Domingo on5471NA Tarragona 1872 - Burgos 1937. Oficial de

l'Exèrcit, arma d'Infanteria. Veterà de la guerra deCuba, va estar implicat en una conspiració contrala dictadura de Primo de Rivera al 1926. Amb laproclamació de la República (1931) va serdesignat cap de la IV Divisió, de guarnició aBarcelona, on va reprimir la rebel·lió separatistadel 6 d'octubre de 1934, fet que li va valdre lacondecoració de la Creu Llorejada de Sant Ferran.Més endavant va ser cap del Quarter Militar delpresident Alcalá-Zamora. A l'esclatar lasublevació militar del 18 de juliol de 1936 era capde la guarnicií de Burgos, i tot i mantenirconverses amb Mola, va mantenir-se lleial a laRepública. Va ser detingut pels franquistes,sotmès a consell de guerra i comdemnat a mort.Va ser afusellat el 18 de febrer de 1937. DOGC


Batxillerat USE: Ensenyament secundari ts1631

BBC on5720NA Òrgan de la radiodifusió i la televisió oficials de

la Gran Bretanya, creat el 1927 per a succeir laBritish Broadcasting Company (1922). Detinguéel monopoli de la televisió (fins el 1954) i de laradiodifusió (fins el 1972). És considerada unmodel de televisió pública, independent ideslligada d’interessos econòmics (no incloupublicitat). El seu finançament és públic i elsprogrames culturals i els informatius hi tenen unagran importància. Les emissions radiofòniquestingueren un paper remarcable durant la SegonaGuerra Mundial, especialment als països ocupatspel Tercer Reich. Fou el primer servei de televisióamb emissions regulars (iniciades el 1936,interrompudes durant la Segona Guerra Mundial irepreses el 1946). Entre les llengües utilitzades enles emissions hi havia hagut el català. El 1997 elservei radiofònic constava de cinc emissores a totl’estat —a més d’una per a les illes del Canal,

una per a Escòcia, dues per a Gal•les, una de lesquals en gal•lès, una per a Irlanda del Nord— i dela xarxa mundial BBC World Services i unes 40emissores locals. La televisió, per la seva banda,emet en dos canals, el segon dels quals entrà enservei el 1964. El canal per satèl•lit d’abastmundial BBC Worldwide Television inicià lesemissions el 1991. Des del 1997 el serveiradiofònic constava de cinc emissores a tot l’estat,a més d’una per a les illes del Canal, una per aEscòcia, dues per a Gal•les, una de les quals engal•lès, una per a Irlanda del Nord i de la xarxamundial BBC World Services i unes 40 emissoreslocals. El canal per satèl•lit d’abast mundial BBCWorldwide Television inicià les emissions el 1991.Des del 1996, la divisió global de la BBC hatingut un gran creixement a partir de l’evoluciótecnològica i el desenvolupament d’internet: el2005, aquesta divisió oferia serveis de ràdio en 43llengües; televisió a 240 milions de famílies de totel món i un dels millors serveis de notícies perinternet: BBCNews.com, amb versions especialsen unes 30 llengües . Les relacions entre el governbritànic i la BBC passaren per un momentespecialment difícil el 2003 amb motiu delconflicte de l’Iraq i els arguments del govern per ajustificar la participació en la intervenció,qualificats per un periodista de la BBC de“deliberadament tergiversats”, que tingué el mesde juliol un desenllaç tràgic en l’anomenat “aferKelly” (suïcidi d’un científic assessor sobre lesarmes de destrucció massiva en possessió deSaddam Husayn), i provocà un enfrontament entreambdues institucions. Al mes d’agost la comissiód’investigació presidida per lord Hutton exculpà elgovern, veredicte al qual seguí la dimissió delpresident i immediatament després la del directorgeneral de l’òrgan. Al març del 2008 entrà enservei BBC Arabic, un canal en llengua àrab quecompartia l’espai de comunicació en aquestallengua amb canals com al-Jazira i Al-Arabiya. El2008 llançà BBC Alba, una televisió en gaèlic pera Escòcia. Al març del 2009, la delicada situacióeconòmica del grup portà la direcció a retallar elseu pressupost en 425 milions d’euros per alspropers tres anys, mesura que obligà a una dràsticaretallada de plantilla. EC

TG Descriptors emissores de ràdio on2460

Belles arts ts1524UP Arquitectura

Cartellisme Dibuix Escultura Pintura

TG Art ts1521TE Arquitectura

Cartellisme Dibuix Escultura Pintura

Benedictins ts3337TG Ordes religiosos ts1693

Beneficència ts564TG Benestar social ts559


Pàgina: 19

Benestar social ts559UP Beneficència

Equipaments d'assistència Política social Seguretat social

TG Societat ts515TE Beneficència

Equipaments d'assistència Política social Seguretat social

Benet i Morell, Josep on2073NA Cervera 1920 - Sant Cugat del Vallès 2008.

Historiador, advocat i polític. Identificat amb lacausa republicana, durant la Guerra Civil ajudà elscatòlics perseguits i s'incorporà la lleva del biberóa la primavera de l'any 1938. A partir de l'any1940 va reprendre els estudis i es vinculà al CasalCatòlic de Sant Andreu del Palomar i a laJoventut d'Acció Catòlica. Estudià dret aBarcelona i participà en la creació del FrontUniversitari de Resistència Catalana (FURC), delqual va ser president. Amb la dissolució delFURC, contribuí a crear i presidí el FrontUniversitari de Catalunya. L'any 1946, a peticióde l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i deFèlix Millet, dirigí la secretaria de la ComissióAbat Oliva. Membre d'Unió Democràtica deCatalunya, abandonà el partit per falta de voluntati de capacitat d'acció que hi trobava, i fundà elpartit Democratacristià per poder fer efectiu eldesig de col·laborar amb altres partits. Portà elseu activisme a cercles sindicals, a l'Església itambé en sectors burgesos. Com a advocat,començà exercint el 1952 i abastà la defensa demolts presos i casos polítics. Va ser promotor delgrup Els Setze Jutges i de la Nova Cançó. Fou undels fundadors de la col·lecció "Llibres a l'abast" is'integrà en el projecte d'Edicions 62. L'any 1966impulsà la campanya "Volem bisbes catalans!".Creà, amb Jordi Pujol i Albert Manent, lesEdicions Catalanes de París. Formà part del'Assemblea de Catalunya. L'any 1977 va serelegit senador per l'Entesa dels Catalans, essent elcandidat més votat de tot l'estat espanyol. Com asenador, formà part de la comissió constitucional,de la comissió de defensa nacional i de lacomissió sobre les autonomies. Participà en laComissió dels Vint, encarregada de redactar elprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.Elegit diputat al Parlament de Catalunya al 1980,al 1985 va ser nomenat director del Centred'Història Contemporània de Catalunya. DCEFID


Béns comunals ts1765TG Propietat ts1763

Béns mobles ts1766TG Propietat ts1763

Beques ts5606TG Gestió educativa ts5605

Besteiro Fernández, Julián on2074NA 1870-1940TG Descriptors de personatges públics on2070

Biblioteca Central ts5480NA Nom que -per un acord de la Diputació Provincial

de Barcelona del 25 de setembre de 1939- prenguéla Biblioteca de Catalunya en ser abolida laGeneralitat, com passà durant la dictadura dePrimo de Rivera. Quedava convertida d'aquestamanera en una indefinida biblioteca general, ambfuncions alhora de recerca i de servei públic. Elmes de genr de 1939, la biblioteca ja erapràcticament instal·lada a la seu actual, però nofou oberta fins el febrer de 1940. Mentrestant,estigué sotmesa a un règim de depuració de fons ide treballadors/es. L'entitat quedà afectada pelsinteressos de la propaganda franquista i perl'anul·lació o la minimització de les seves funcionsoriginals com a biblioteca nacional de Catalunya.L'any 1973 recuperà el nom de Biblioteca deCatalunya, però fins al 1981 no disposà de la baselegal necessària que li retornava l'estatus efectiu debiblioteca nacional. DCEFID.


Biblioteca de Catalunya on5701TG Descriptors biblioteques on2651

Bibliotecaris/bibliotecàries ts5547TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569TR Bibliotecaris/bibliotecàries ts5547

Escola de Bibliotecàries on5643

Biblioteques ts3271UP Biblioteques circulants

TG Entitats i institucions culturals ts3266TE Biblioteques circulants

TR Biblioteques ts3271Descriptors biblioteques on2651

Biblioteques circulants ts5594TG Biblioteques ts3271

Bienni negre USE: Bienni radical-cedista dc272

Bienni radical-cedista dc272UP Abolició Ley de Jurados Mixtos

Abolició Ley de Términos Municipales Anul·lació Llei de Contractes de Conreu Eleccions generals 1936 Escàndol Straperlo Sortida minoria d'ERC de les Corts Vaga general 1934

NA Període històric establert entre la formació degovern per part d'Alejandro Lerroux arran de leseleccions generals de novembre de 1933, i leseleccions generals del febrer de 1936. DHC(19/12/1933-16/02/1936)

TG Segona República a Espanya dc3881TE Abolició Ley de Jurados Mixtos

Abolició Ley de Términos Municipales Anul·lació Llei de Contractes de Conreu Eleccions generals 1936 Escàndol Straperlo Sortida minoria d'ERC de les Corts Vaga general 1934


Pàgina: 20

Bienni reformista dc3882UP Aprovació Estatut de Catalunya 1932

Cop d'estat de Sanjurjo Dissolució Companyia de Jesús Eleccions generals 1933 Revolta a Casas Viejas

NA Període històric establert entre la formació degovern per part de Manuel Azaña, sorgit delresultat de les eleccions generals de juny de 1931,i la formació de govern per part de Lerroux apartir de les eleccions generals de novembre de1933. DHC (15/12/1931-19/12/1933)

TG Segona República a Espanya dc3881TE Aprovació Estatut de Catalunya 1932

Cop d'estat de Sanjurjo Dissolució Companyia de Jesús Eleccions generals 1933 Revolta a Casas Viejas

Bienni social-azañista USE: Bienni reformistadc3882

Bilingüisme ts1495TG Sociolingüística ts1494

Bisbe Irurita USE: Irurita Almándoz, Manuel on5499

Bisbes ts1701TG Clergat ts1696

Bisexualitat ts3450TG Sexualitat ts3449

Blair, Eric Arthur USE: Orwell, George on5510

Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional(BEAN) on5715

NA Partit polític independentista i socialista constituïtal maig de 1979 pel Bloc Català dels treballadors(BCT) i un grup d’independents. El seunaixement fou prec per dues coalicions: unacoalició del mateix nom (BEAN) en les eleccionslegislatives de 1979 (en la qual també participà elPartit Socialista d’Alliberament Nacional) i elBloc d’Esquerra Catalana (formada pel BCT iindependents)en les eleccions municipals delmateix any. L’endemà de les eleccions la coalicióes dissolgué i el BEAN esdevingué un partit.Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatutde 1979 pel fet de considerar-lo insuficient,intentà concòrrer a les eleccions autonòmiques de1980 amb Nacionalistes d’Esquerra peròfinalment ho féu en solitari com a BEAN-UnitatPopular (14.147 vots). Dirigents: Lluís M.Xirinacs i Fèlix Cucurull. Es dissolgué al gener de1982. DPPC

TG Descriptors coalicions electorals on2602

Bloc Obrer i Camperol (BOC) on145NA Partit resultat de la unificació, el 1930, de dues

organitzacions marxistes: la Federació ComunistaCatalano-Balear i el Partit Comunista Català. ElBOC recollí les tesis leninistes de l'hegemoniaproletària en la revolució democràtica, l'aliançade la classe obrera amb la pagesia en la revoluciódemocraticoburgesa, la creació d'un governprovisional obrer i camperol, la indissolubilitatdels processos de la revolució

democràtica i de la socialista i la necessitat d'unfort partit comunista. DPPC.


Boicots ts3378TG Formes de protesta ts589

Boix i Lluch, Isisdor on5539NA Barcelona 1939. Enginyer industrial i llicenciat en

dret. A l'època dels estudis universitaris connectàamb el PSUC i hi ingressà l'any 1958, just en elperíode de realització de la Jornada deReconciliació Nacional i de la Vaga NacionalPacífica. A causa de la seva afiliació haguéd'exiliar-se el 1961 a la República FederalAlemanya. Va tornar a Barcelona el 1964, en elmoment de la fundació de Comissions Obreres a laparròquia de Sant Medir. Va exercir la sevamilitància sindical en diverses empreses, i el 1969va esdevenir el respponsable del moviment obrerdins del Comitè Executiu del PSUC, alhora que al1971 va ser nomenat membre del Comitè Centraldel PCE, càrrec pel qual va ser considerat devegades l'home de Santiago Carrillo a Catalunya.Va participar a la vaga de la SEAT de 1975,intentant estendre la vaga de forma general. Tambéva defensar, junt amb dirigents obrers del BaixLlobregat i Albert Fina i Montserrat Avilés, lanecessitat de bastir un nou sindicat obrer endemocràcia a partir dels llocs conquistats dins del'Organización Sindical Española. Per contra, laresta de dirigents de CCOO defensaven lanecessitat de mantenir una organització pròpia, i apartir d'aquesta, convocar un congrés d'unitatsindical. Erosionat pel paper central que va teniren aquest debat, com en la vaga de la SEAT, l'any1976 va ser apartat de les seves responsabilitatsdins del Comitè Executiu del PSUC. DCEFID


Bombardeig ts897UP Bombardeig aeri

Bombardeig naval Bombardeig terrestre

TG Operacions militars ts895TE Bombardeig aeri

Bombardeig naval Bombardeig terrestre

Bombardeig aeri ts898TG Bombardeig ts897

Bombardeig de Gernika dc5089NA 26/04/1937TG Campanya del Nord dc5087

Bombardeig de Granollers 1938 dc5394NA 31/05/1938TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Bombardeig naval ts5526TG Bombardeig ts897

Bombardeig terrestre ts5525TG Bombardeig ts897

Bombers ts1011TG Cossos de seguretat ciutadana ts3553

Bombes USE: Restes de guerra ts910


Pàgina: 21

Bombes atòmiques a Hiroshima iNagasaki dc3636

NA 6 i 9/08/1945TG Segona Guerra Mundial dc485

Bonet, Maria del Mar on5540NA Palma de allorca 1947. Principal veu femenina

que ha donat la cançó catalana, integrant delsSetze Jutges. DCEFID


Boom demogràfic USE: Baby boom ts536

Borja i Sebastià, Jordi on5541NA Barcelona 1941. Urbanista i polític. Ingressà al

PSUC l'any 1960.TG Descriptors de personatges públics on2070

Borsa ts1392TG Mercat de capitals ts1391

Bosch i Gimpera, Pere on5472NA Barcelona 1891 - Ciutat de Mèxic 1974. Professor

universitari i polític. Al 1916 va obtenir la càtedrad'Història antiga i medieval de la Universitat deBarcelona. Dirigent d'Acció Catalana, després del'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932 vaser el primer rector de la Universitat Autònoma(1933-1939). Va ser detingut arran dels Fetsd'octubre i estigué empresonat als vaixellsUruguay i Ciudad de Cádiz entre l'octubre idesembre de 1934.Durant la Guerra Civil, sensedeixar de banda la universitat, va ser conseller deJustícia de la Generalitat (1937- 1939). Va exiliar-se a Gran Bretanya, on va ser professor visitant ala Universitat d'Oxford (1939-1940). Al 1941 vaarribar a Mèxic, on va exercir de professor a laUniversitat Autònoma i a l'Ecola d'Antropologia.Entre 1948 i 1952 va traslladar-se a Paris perocupar el càrrec de cap de la secció de filosofia ihumanitats de la UNESCO. DOGC


Brigada ts5220TG Sotsoficials ts5218

Brigada político-social ts1001NA Nom amb què es coneixia la policia política del

règim, d'inspiració nazi, i regulada per la llei del 8de març de 1940. Oficialment VI BrigadaRegional de Investigación Social, fou organitzadaper Eduardo Quintela l'any 1939 dins el que seriala Jefatura Superior de Policía de Barcelona, que apartir de l'agost d'aquell any s'instalà a ViaLaietana. Desenvolupà una acció plenamentpolítica de desarticulació de l'antifranquisme, ambtotal impunitat i sense cap control judicial, i va ferde la tortura el mètode habitual de treball, a partirde la qual elaboraren els atestats que permetieniniciar els procediments sumaríssims o l'acció delTribunal d'Ordre Públic. DCEFID.

TG Policia Nacional ts1000

Brigades Internacionals ts5230UP Brigadistes

NA Unitats militars integrades per voluntarisestrangers que lluitaren a favor

dels republicans durant la Guerra Civil Espanyolade 1936-39. Els primers grups es formaren peljuliol del 1936 amb participants a l'OlimpíadaPopular de Barcelona, enquadrats en les centúriesThaelmann, alemanya, Gastone Sozzi i Giustizia eLibertà, italianes, Commune de París, francobelga,i Thomas Mann, anglesa. La seva organització esplantejà en la reunió del Komintern del 26 de juliolde 1936, amb el propòsit d'integrar tots elsvoluntaris (d'ideologia antifeixista diversa) sota ladirecció comunista. El projecte, patrocinat perl'especialista anglès en qüestions militars TomWintringham, per l'ambaixador soviètic a Madrid,Marcel Rosemberg, i per Palmiro Togliatti,Maurice Thorez i Georgi Dimitrov, fou aprovat enuna reunió celebrada a Madrid (22 d'octubre de1936) entre el representant del govern de laRépublica espanyola, Diego Martínez Barrio, i elsdelegats del Komintern, Luigi Longo, italià, PierreRebière, francès, i Stephan Wisniewski, polonès.El centre de reclutament s'establí a París, dirigitpel iugoslau Josip Broz —el futur mariscal Tito— il'italià Giulio Cerreti. El centre d'instrucció militarfou establert a Albacete, on es concentraren elsprimers contingents arribats de diversos païsoseuropeus a mitjan octubre del 1936. El cap militarera Lazar Stern (Emilio Kléber), i exerciren elcomandament suprem el francès André Marty i elsitalians Luigi Longo (Gallo) i Giuseppe de Vittorio(Nicoletti). L'escriptor francès André Malrauxdirigí l'esquadró aeri, i el noruec Oscar Telge, elsserveis sanitaris. Hi tingueren una actuaciódestacada l'italià Randolfo Pacciardi, que manà elbatalló Garibaldi, l'escriptor hongarès Mate Zalka(general Luckács), el polonès Karel Swierezeski(general Walter) i el batalló nord-americà AbrahamLincoln. Hi participaren combatents de més de 50països de tot el món, amb un total de 40 000homes al llarg de la guerra, organitzats en 15brigades. Els principals contingents foren francesos(10 000 voluntaris), italians (2 500), belgues,iugoslaus, anglesos, canadencs i nord-americans.Intervingueren eficaçment en la defensa de Madrid(novembre del 1936) i a les batalles d'El Jarama,Brunete, Belchite, Terol i, finalment, a l'Ebre. Elgovern republicà, en compliment de la resolucióde la Societat de Nacions de l'1 d'octubre de 1938,n'ordenà la retirada, bé que restaren a Catalunya,fins al febrer del 1939, alguns petits contingents.L'acte de comiat, molt espectacular, tingué lloc aBarcelona el dia 15 de novembre de 1938. Perl'experiència militar d'alguns de llurs membres iper llur entusiasme foren una valuosa aportació ala causa republicana. Una tercera part de llurscomponents moriren en combat. EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505TE Brigadistes

Brigadistes ts5232TG Brigades Internacionals ts5230

British Committee for Refugees fromSpain on2675

TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats on2666

Búnker USE: Immobilisme polític ts3181


Pàgina: 22

Búnquers ts3536TG Defensa de places ts901

Burgesia ts574TG Grups socials ts573

Burgesia agrària USE: Burgesia ts574

Burgesia urbana USE: Burgesia ts574


Pàgina: 23

CCabot, Just on5699


Caiguda de Barcelona dc3971NA 26/01/1939TG Ofensiva sobre Catalunya dc3968

Caiguda de Bilbao dc5090NA 19/06/1937TG Campanya del Nord dc5087

Caiguda de Girona dc3972NA 04/02/1939TG Ofensiva sobre Catalunya dc3968

Caiguda de la Dictadura dels Coronels dc5648NA 24/07/1974TG Transicions democràtiques al sud d'Europa

dc5647

Caiguda de Lleida dc3969NA 03/04/1938TG Campanya d'Aragó dc5094

Caiguda de Madrid dc5491NA 29/03/1939TG Final de la Guerra Civil dc5096

Caiguda de Tarragona dc3970NA 15/01/1939TG Ofensiva sobre Catalunya dc3968

Caiguda de València i Alacant dc5492NA 30/03/1939TG Final de la Guerra Civil dc5096

Caiguda del Nord dc5093NA 21/10/1937TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883

Caigudes USE: Desarticulacions policials ts4161

Caixes d'estalvis ts1398TG Sistema bancari ts1394

Calders i Rossinyol, Pere on5542NA Barcelona 1912 - 1994. Escriptor. Incorporat l'any

1937 a les files republicanes com a voluntari,s'exilià el 1939 a Mèxic, després de passar pelcamp de concentració de Prats de Molló i pelrefugi d'escriptors organitzat a Roissy-en-Brie.Durant els 23 anys que va viure a la Ciutat deMèxic, on va aconseguir una ocupació estable enel camp de les arts gràfiques, la seva activitatintel·lectual fou presidida per la idea de retorn aCatalunya i la progressiva convicció que caliaesmerçar els esforços en la reconstrucció culturaldel país. Així va col·laborar en diversespublicacions catalanes d'Amèrica, com ara "PontBlau", "Catalunya"Quaderns de l'exili", "NovaRevista" i "Lletres". D'altra banda, durant els anyscinquanta l'autor s'afermà en la

narrativa curta, publicant els volums "Cròniquesde la veritat oculta", "Gent de l'alta vall" i "Demà ales tres de la matinada". El retorn a Catalunya,l'any 1962, representà la seva plena incorporació ala vida literària del país. Antaviana, muntatgeteatral de la companyia Dagoll-Dagom elaborat apartir de textos seus, va contribuir a unreconeixement públic molt extens, palès en la sevadifusió popular, en les traduccions i en lesnombroses distincions institucionals que li van seratorgades. Paral·lelament, i amb la reaparició de lapremsa en català, Calders va tornar a exercir elperiodisme d'opinió (Tele/Estel, Canigó, Serrad'Or, Avui i La Vanguardia), on no va deixar maide ser una veu crítica en el terreny cultural, político cívic. DCEFID


Calvo Sotelo, José on5464NA Tuy, Pontevedra, 1893 - Madrid, 1936. Director

general d'Administració Local durant la dictadurade Primo de Rivera i ministre d'Hisenda alDirectori Civil (1925-1930). Al proclamar-se laRepública (1931) es va exiliar a Portugal i França,tot i haver estat escollit diputat per a Ourense.Gràcies a l'amnistia de 1934, torna a Espanya iocupa el seu escany aconseguit a les eleccions de1933. Dirigent del partit monàrquic RenovaciónEspañola i fundador del Bloque Nacional. a leseleccions de 1936 és reelegit diputat. Va serassassinat la matinada del 13 de juliol de 1936 perun grup de guàrdies d'assalt i quatre paisans de lesJuventudes Socialistas, aparentment en venjançaper l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'AssaltJosé del Castillo Sáenz de Tejada, que la tardaabans havia mort tirotejat per uns pistolersfalangistes. DOGC


Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo on5478TG Descriptors de personatges públics on2070

Cambó i Batlle, Francesc on2075NA 1876-1947TG Descriptors de personatges públics on2070

Cambres agràries ts3408TG Associacions econòmiques ts3406TR Cambres agràries ts3408

Descriptors cambres agràries on2528

Cambres Oficials de Comerç i Indústria on2529TG Descriptors associacions patronals on2527

Camp de concentració Casa del Guarda on4366NA TrijuequeTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guadalajara on4303

Camp de concentració Commune deLorques on4129

TG Descriptors Camps de concentració francesoson2755

Camp de concentració d'Agde on2859TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració d'Alacant on4484NA Alicante/Alacant


Pàgina: 24

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aAlacant on4438

Camp de concentració d'Albacete on4440NA AlbaceteTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Albacete on4339

Camp de concentració d'Albatera on4439NA AlbateraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Alacant on4438

Camp de concentració d'Albentosa on4437NA AlbentosaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Terol on4436

Camp de concentració d'Alberic on4476NA AlbericTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració d'Alcalá deHenares on4478

NA ALcalá de HenaresTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració d'Alcaraz on4423NA AlcarazTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Albacete on4339

Camp de concentració d'Alcazaba deZeluán on4487

NA MelillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Melilla on4452

Camp de concentració d'Alcoi on4483NA Alcoy/AlcoiTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Alacant on4438

Camp de concentració d'Alcora on4552NA Alcora (l')TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració d'Alger on2809TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració d'Alliers on5662TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració d'Almadenejos on4509NA AlmadenejosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració d'Almagro on4358NA AlmagroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració d'Almansa on4340NA Almansa

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aAlbacete on4339

Camp de concentració d'Almenara on4354NA AlmenaraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració d'Almendralejo on4363NA AlmendralejoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Badajoz on4344

Camp de concentració d'Almeria on4549NA AlmeríaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Almeria on4461

Camp de concentració d'Antequera on4350NA AntequeraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració d'Aranda deDuero on4348

NA Aranda de DueroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració d'Argelers on4154TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració d'Arles sur Tech on4153TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració d'Armilla i Padul on4522NA ArmillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració d'Armiña on4488NA BerriatuaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Biscaia on4342

Camp de concentració d'Arras on2728TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració d'Astorga on4347NA AstorgaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleó on4346

Camp de concentració d'Aumale on2730TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració d'Avenue de Tunis on2806TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració d'Avilés on4520NA AvilésTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407

Camp de concentració de A Corunya on4494NA Coruña (A)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a La

Corunya on4310


Pàgina: 25

Camp de concentració de Adrar on2814TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Badajoz on4345NA BadajozTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Badajoz on4344

Camp de concentracio de Balaguer on4106NA Balaguer, NogueraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de Barbastre on4371NA BarbastroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Osca on4315

Camp de concentració de Barcarès on2858TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Belchite on4352NA BelchiteTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de Belle ile enmer on4155


Camp de concentració de Benalúa deGuadix on4467

NA GranadaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració de Berck Plage on2727TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Berck-sur-Mer on4156TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Bergen-Belsen on2709TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Besiers on4152TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Betanzos on4355NA BetanzosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

La Corunya on4310

Camp de concentració de Bilbao on4382NA BilbaoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Biscaia on4342

Camp de concentració de Bizerta on5734TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Borriana on4508NA Borriana/Burriana

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aCastelló on4353

Camp de concentració de Borriol on4472NA BorriolTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Bou Arfa on5740TG Camps de concentració al Marroc on5725

Camp de concentració de Boukhari USE: Camp deconcentració de Camp Morand on2810

Camp de concentració de Bram on2847TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Brens on2843TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Brest on2732TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Buchenwald on2712TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Burgo de Osma on4513NA Burgo de Osma-Ciudad de OsmaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Burgos on4381NA BurgosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració de Càceres on4532NA CáceresTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Càceres on4413

Camp de concentració de Cadis on4519NA CádizTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cadis on4392

Camp de concentració de Calals on2725TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Calatayud on4380NA CalatayudTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de Cambrai on2729TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Cambrillos on4489NA Albarreal de TajoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Toledo on4403

Camp de concentració de Camp Morand on2810TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Candas on4490NA CarreñoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407


Pàgina: 26

Camp de concentració de Cangas deOnís on4536

NA Cangas de OnísTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407

Camp de concentració de Cap Bon on2813TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Carabanchel on4379NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Carcassona on4134TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Cardeña on4378NA CardeñaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Cariñena on4377NA ZaragozaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de Cartagena on4365NA CartagenaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Múrcia on4364

Camp de concentració de Casseneuil on2736TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Castellnou deBassella on4491

NA Bassella, Alt UrgellTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de Castelló on4527NA Castellón de la Plana/Castelló de la PlanaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Castuera on4373NA CastueraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Badajoz on4344

Camp de concentració de Cayeux-sur-Mer on4133


Camp de concentració de Cedeira on4383NA CedeiraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

La Corunya on4310

Camp de concentració de Ceilhès on4132TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de CerroMuriano on4492

NA Córdoba

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aCòrdova on4328

Camp de concentració de Cervera on4108NA Cervera, SegarraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de Cestona/Zestoa on4370NA ZestoaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guipúscoa on4330

Camp de concentració de Ceuta on4369NA CeutaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ceuta on4296

Camp de concentració de Chabane on2841TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Charmont on4125TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Chartes on4130TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Cherchell on2808TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Chibron on2851TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Chilches/Xilxes on4493NA Chilches/XilxesTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Cijara on4496NA AlíaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Càceres on4413

Camp de concentració de Ciudad Real on4368NA Ciudad RealTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració de CiudadRodrigo on4367

NA Ciudad RodrigoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Salamanca on4324

Camp de concentració de Clocher on4128TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Coëtquidan on2735TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Colector on4336NA SevillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sevilla on4335


Pàgina: 27

Camp de concentració de Complegne on2744TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Conca on4376NA CuencaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Conca on4374

Camp de concentració de Constantina on5731TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Corban on4511NA SantanderTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cantàbria on4337

Camp de concentració de Còrdova on4477NA CórdobaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Cotlliure on4135TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Creuse on4127TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Dachau on2715TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Deusto on4343NA BilbaoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Biscaia on4342

Camp de concentració de Djelfa on2812TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Dora-Mittelbau on2711

TG Descriptors Camps de concentració nazison2705

Camp de concentració de Drancy on2743TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Duque deSexto on4314

NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Falset on4099NA Falset, PrioratTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de Faura on4312NA FauraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Ferrol on4311NA Ferrol

TG Descriptors Camps de concentració franquistes a LaCorunya on4310

Camp de concentració de Figueras deCastropol on4497

NA CastropolTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407

Camp de concentració de Figueres on4098NA Figueres, Alt EmpordàTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Girona on4309

Camp de concentració de Flossenbürg on2719TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Fort deRomainville on2742

TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Fort-Barraux on2842TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Fuenterrabía on4498NA HondarribiaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guipúscoa on4330

Camp de concentració de Gafsa on2816TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Gaillon on4122TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Gandesa on4097NA Gandesa, Terra AltaTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de García Aldave on4297NA CeutaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ceuta on4296

Camp de concentració de Gardimaou on5735TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Gargoles on4499NA CifuentesTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guadalajara on4303

Camp de concentració de Gilet-Petrés on4307NA GiletTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Girona on4100NA Girona, GironèsTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Girona on4309

Camp de concentració de Granada on4305NA GranadaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299


Pàgina: 28

Camp de concentració de Granjuela on4500NA Granjuela (La)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Grenoble on4121TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Gross-Rossen on2722TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Guadalajara on4304NA GuadalajaraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guadalajara on4303

Camp de concentració de Guadix on4301NA GuadixTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració de Guelaintin on2733TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Gurs on2852TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Guzmán elBueno on4501


Madrid on4313

Camp de concentració de Hermanos de laDoctrina Cristiana on4095

NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de Hinojosa delDuque on4329

NA Hinojosa del Duque, CórdobaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Huelva on4334NA HuelvaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Huelva on4333

Camp de concentració de Jaca on4316NA JacaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Osca on4315

Camp de concentració de Jaén on4362NA JaénTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Jaén on4326

Camp de concentració de Juigné-les-Moutiers on4126


Camp de concentració de Kasserine on2815TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Kenadsa on5729TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Kenchela on5730TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Kobjercyn on2723TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de La Aurora on4473NA MálagaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració de la Beaune-la-Rolande on2739


Camp de concentració de la Bretanya on2860TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de LaCarbonera USE: Camp de concentració de Figuereson4098

Camp de concentració de la FàbricaCros USE: Camp de concentració de la fàbrica del cimenton5431

Camp de concentració de la fàbrica delciment on5431

NA CerveraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de la Fatarella on4103NA Fatarella, la; Terra AltaTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de La Guardia on4465NA Guarda (A)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Pontevedra on4417

Camp de concentració de La Guiche on2839TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de La Jaeña on4471NA Talavera de la ReinaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Toledo on4403

Camp de concentracio de La Lande on2738TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de la Magdalena on4338NA SantanderTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cantàbria on4337

Camp de concentració de La Merced on4466NA Pamplona/IruñaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Navarra on4401


Pàgina: 29

Camp de concentració de La Panera on5433NA LleidaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de la Plaça de braus deSalamanca on4325

NA SalamancaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Salamanca on4324

Camp de concentració de La Puebla on4503NA Pozuelo de CalatravaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració de la Rillera on4507NA LugoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lugo on4506

Camp de concentració de La Rinconada on4547NA SevillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sevilla on4335

Camp de concentració de La Rinconada(Sevilla) on4556

NA Rinconada (La)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sevilla on4335

Camp de concentració de La SantaEspina on4323

NA ValladolidTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Valladolid on4322

Camp de concentració de la Universitat deCervera USE: Camp de concentració de Cerveraon4108

Camp de concentració de la Vall d'Uixó on4543NA Vall d'Uixo (la)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Larios on4544NA MálagaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració de Lavacolla on4545NA Santiago de CompostelaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

La Corunya on4310

Camp de concentració de Le Chaffaut on2845TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Lerma on4321NA LermaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració de les BorgesBlanques on4319

NA Borges Blanques, les; Garrigues

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aLleida on4317

Camp de concentració de les Carmelitas on4318NA Tarragona, TarrragonèsTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de les Oblatas on4101NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de Leteux on4124TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Lleida on4110NA Lleida, SegriàTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració de Logronyo on4441NA LogroñoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a La

Rioja on4300

Camp de concentració de Longwy-Thil on2746TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Lorca on4435NA LorcaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Múrcia on4364

Camp de concentració de Los Arenales on4480NA Elche/ElxTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Alacant on4438

Camp de concentració de Los Blázquez on4514NA Blázquez (Los)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Madrid on4443NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Màlaga on4485NA MálagaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració de Manicomio on4479NA Alcalá de HenaresTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Manzanares on4430NA ManzanaresTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració de Marsella on2850TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755


Pàgina: 30

Camp de concentració de Mases deAlbentosa on4542

NA AlbentosaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Terol on4436

Camp de concentració de Mauthausen on2718TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705TR Amical de Mauthausen on5661

Camp de concentració de Mauthausen on2718

Camp de concentració de Mazeres on4145TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Medina deRioseco on4428

NA Medina de RiosecoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Valladolid on4322

Camp de concentració de Medinaceli on4458NA MedinaceliTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Meheri-Zebbeus on5733

TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Meknassy on2817TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Melilla on4453NA MelillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Melilla on4452

Camp de concentració de Mérida on4360NA MéridaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Badajoz on4344

Camp de concentració de Meslay-du-Maine on2734

TG Descriptors Camps de concentració nazison2705

Camp de concentració de Mesnil-les-Hurlus on4151


Camp de concentració de Miguel deUnamuno on4397


Madrid on4313

Camp de concentració de Miranda deEbro on4384

NA Miranda de EbroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració de Missour on2804TG Camps de concentració al Marroc on5725

Camp de concentració de Moisdon-laRivière on4150


Camp de concentració de Moncofa on4394NA MoncofaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Monreal on4402NA MonrealTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Navarra on4401

Camp de concentració de Monte Chambi on5738TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de Montilla on4391NA MontillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Montmédy on4143TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Móra d'Ebre on4118NA Móra d'Ebre, Ribera d'EbreTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de Motril i Viator on4390NA MotrilTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració de Murguia on4463NA ZuiaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Àlaba on4431

Camp de concentració de NatzweillerStruthof on2716


Camp de concentració de Nexon on2837TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Noe on4149TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Nuengamme on2707TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Padrón on4555NA PadrónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a La

Corunya on4310

Camp de concentració de Padul on4442NA PadulTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració de Palència on4406NA Palencia


Pàgina: 31

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aPalència on4405

Camp de concentració de Palma deMallorca on4481

NA PalmaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

les Illes Balears on4385

Camp de concentració de Pamplona on4469NA Pamplona/IruñaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Navarra on4401

Camp de concentració de París on2741TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Petrés on4525NA PetrésTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Pina on4409NA Pina de MontalgraoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Pinos Puente on4475NA GranadaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Granada on4299

Camp de concentració de Pinto on4410NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Piqueres on4523NA PiquerasTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guadalajara on4303

Camp de concentració de Pithiviers on2740TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Plasència on4414TG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Càceres on4413

Camp de concentració de Ploemeur on4131TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Poitiers on4148TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Poitiers on2737TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Polígono 1 on4416NA GuadalajaraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guadalajara on4303

Camp de concentració de Pontevedra on4418NA Pontevedra

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aPontevedra on4417

Camp de concentració de Porta Coeli on4521NA SerraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Prats de Molló on4147TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Providence on4146TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Puebla deCaramiñal on4517

NA Pobra do Caramiñal (A)TG Descriptors Camps de concentració franquistes a La

Corunya on4310

Camp de concentració de Puerto Real on4419NA Puerto RealTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cadis on4392

Camp de concentració de Puigcerdà on4117NA Puigcerdà, CerdanyaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Girona on4309

Camp de concentració de QuartierGribeauval on4136


Camp de concentració de Ravensbrück on2706TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Ravin Blanc on2805TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Rebes delJarama on4420

NA Rivas-VaciamadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Relizane on2807TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Rennes on5672NA Camp mixte que s'usarà durant la Segona Guerra

Mundial com a camp de concentració de nòmades.Holocaust Survivors and Victims Database.


Camp de concentració de Ressabadó on4144TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Retamares on4526NA Pozuelo de AlarcónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Reus on4113NA Reus, Baix Camp


Pàgina: 32

TG Descriptors camps de concentració franquistes aTarragona on4298

Camp de concentració de Rianxo on4421NA RianxoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

La Corunya on4310

Camp de concentració de Riduejo on4524NA Arcos de JalónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Rieucros on2840TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Rivesaltes on2855TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Ronda on4395NA RondaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració de Rota on4393NA RotaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cadis on4392

Camp de concentració de Sachenhsausen on2710TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Sagunt on4515NA Sagunto/SaguntTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Saint-Tropez on4142TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Saleux on2731TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de Samer on2726TG Descriptors Camps de concentració nazis

on2705

Camp de concentració de San Bernardo on4512NA ToledoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Toledo on4403

Camp de concentració de San Gregorio on4540NA ZaragozaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de San JuanMozarrifar on4534

NA ZaragozaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de San Marcial on4554NA Perdigón (El)

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aZamora on4426

Camp de concentració de San Marcos on4528NA LeónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleó on4346

Camp de concentració de San Pedro deCardeña on4546

NA BurgosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració de Sanlúcar laMayor on4539

NA Sanlúcar la MayorTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sevilla on4335

Camp de concentració de Sant Cebrià on2856TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Sant Feliu deGuíxols on4116

NA Sant Feliu de Guíxols, Baix EmpordàTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Girona on4309

Camp de concentració de Sant Sebastià on4551NA Donostia-San SebastiánTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guipúscoa on4330

Camp de concentració de Santa Ana on4464NA LeónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleó on4346

Camp de concentració de Santa Clara on4412NA SoriaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Santa Eulalia on4538NA Santa EulaliaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Terol on4436

Camp de concentració de Santa María deHuerta on4537

NA Santa María de HuertaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Santa María deOya on4535

NA OiaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Pontevedra on4417

Camp de concentració de Santander on4387NA SantanderTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cantàbria on4337

Camp de concentració de Santiago deCalatrava on4388

NA Santiago de Calatrava


Pàgina: 33

TG Descriptors Camps de concentració franquistes aJaén on4326

Camp de concentració de Santiaguillo on4533NA Santiaguillo de CalatravaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Jaén on4326

Camp de concentració de Santoña on4389NA SantoñaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cantàbria on4337

Camp de concentració de Saragossa on4429NA ZaragozaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Saragossa on4351

Camp de concentració de Sarrión on4541NA SarriónTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Terol on4436

Camp de concentració de Segòvia on4399NA SegoviaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Segòvia on4398

Camp de concentració de Septfonds on2854TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Septraus on4141TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Sevilla on4400NA SevillaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sevilla on4335

Camp de concentració de Siruela on4424NA SiruelaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Badajoz on4344

Camp de concentració de Sisteron on2844TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Soneja on4415NA SonejaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Sòria on4445NA SoriaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Sòria on4411

Camp de concentració de Sot de Ferrer on4446NA Sot de FerrerTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Castelló on4353

Camp de concentració de Sotomayor-Viator on4531

NA ViatorTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Almeria on4461

Camp de concentració de Sousse on5737TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració de St. Pauld'Eyjeaux on2838


Camp de concentració de St. Suplice on2848TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Stutthof on2721TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Suzzoni on5728TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració de Tarancón on4530NA CuencaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Conca on4374

Camp de concentració de Tarragona on4115NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració de Terezín on2720TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Terol on4447NA TeruelTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Terol on4436

Camp de concentració de Tíjola on4462NA TíjolaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Almeria on4461

Camp de concentració de Toledo on4448NA ToledoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Toledo on4403

Camp de concentració de Torelló on4107NA Torelló, OsonaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Barcelona on4308

Camp de concentració de Toro on4449NA ToroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Zamora on4426

Camp de concentració de Torremolinos on4459NA TorremolinosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Màlaga on4349

Camp de concentració de Torres-Torres on4529NA Torres TorresTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Trujillo on4451NA TrujilloTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Càceres on4413


Pàgina: 34

Camp de concentració de Valdehiguera on4396NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Valdepeñas on4454NA ValdepeñasTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Ciudad Real on4357

Camp de concentració de València on4455NA ValènciaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Valladolid on4456NA ValladolidTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Valladolid on4322

Camp de concentració de Vallecas on4457NA MadridTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Madrid on4313

Camp de concentració de Valsequillo on4434NA ValsequilloTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Vernet on2853TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració de Vernetd'Ariege on4139


Camp de concentració de Vernet et deMazeres on4138


Camp de concentració de Vic on4114NA Vic, OsonaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Barcelona on4308

Camp de concentració de Vidriera on4510NA AvilésTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407

Camp de concentració de Villafría on4361NA BurgosTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Burgos on4320

Camp de concentració de Villagodio on4356NA Medina de RiosecoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Valladolid on4322

Camp de concentració de Villanueva deCastellón on4474

NA ValènciaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració de Villanueva delTerrible on4548

NA Peñarroya-PueblonuevoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Còrdova on4328

Camp de concentració de Villars-les-Dombes on4137


Camp de concentració de Vitòria on4450NA Vitoria-GasteizTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Àlaba on4431

Camp de concentració de Vittel on2745TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Watten on2724TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració de Zaldibar on4460NA DurangoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Biscaia on4342

Camp de concentració de Zamora on4427NA ZamoraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Zamora on4426

Camp de concentració de Zarzis on5739TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració d'Ecrouves on2747TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració del Seminari Vell on4109NA Lleida, SegriàTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració d'Estella on4482NA Estella/LizarraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Navarra on4401

Camp de concentració d'Esterwegen on2708TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració d'Haro on4302NA HaroTG Descriptors Camps de concentració franquistes a La

Rioja on4300

Camp de concentració d'Heinzerath on2713TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de concentració d'Hellín on4553NA HellínTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Albacete on4339

Camp de concentració d'Hérault on4123TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755


Pàgina: 35

Camp de concentració d'Higuera deCalatrava on4327

NA Higuera de CalatravaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Jaén on4326

Camp de concentració d'Horta on4096NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Barcelona on4308

Camp de concentració d'Horta de SantJoan on4105

NA Horta de Sant Joan, Terra AltaTG Descriptors camps de concentració franquistes a

Tarragona on4298

Camp de concentració d'Igualada on4104NA Igualada, AnoiaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Barcelona on4308

Camp de concentració d'Irache on4502NA AyeguiTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Navarra on4401

Camp de concentració d'Irun on4331NA IrunTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guipúscoa on4330

Camp de concentració d'Ocaña on4404NA OcañaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Toledo on4403

Camp de concentració d'Olot on4112NA Olot, GarrotxaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Girona on4309

Camp de concentració d'Oraison on2846TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració d'Oran on5732TG Camps de concentració a Algèria on5726

Camp de concentració d'Orduña on4470NA Urduña/OrduñaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Biscaia on4342

Camp de concentració d'Os de Balaguer on4111NA Os de Balaguer, NogueraTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Lleida on4317

Camp de concentració d'Osca on4332NA HuescaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Osca on4315

Camp de concentració d'Oviedo on4408NA OviedoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Astúries on4407

Camp de concentració d'Sfax on5736TG Camps de concentració a Tunísia on5724

Camp de concentració d'Utiel on4444NA UtielTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

València on4306

Camp de concentració Les Milles on2849TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Camp de concentració Plaça de braus de SantSebastià on4550

NA Donostia-San SebastiánTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Guipúscoa on4330

Camp de concentració Plaça de braus deSantander on4433

NA SantanderTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Cantàbria on4337

Camp de concentració Plaça de braus deVitòria on4432

NA Vitoria-GasteizTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Àlaba on4431

Camp de concentraciçó de San Cayetano on4516NA Torre-PachecoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Múrcia on4364

Camp de concentraçció d'Olmedo on4422NA OlmedoTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Valladolid on4322

Camp de condentració de Schirmeck on2714TG Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camp de Joffre USE: Camp de concentració deRivesaltes on2855

Camp de la Bota on2700TG Descriptors de barris de barraques on2698

Camp de treball de Concabella on2770NA Camp de treball número 4 que, posteriorment, es

traslladà a Barbens. Solè i Barjau, Queralt, Rastresde mort, dins d'Afers, 56 (2007).

TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp de treball de Falset on2771TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp de treball de la Pelosa de Roses on2772TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp de treball de l’Arbeca on2773TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp de treball de l’Hospitalet del’Infant on2774


Camp de treball del Poble Espanyol deMontjuïc on2775



Pàgina: 36

Camp de treball d’Ogern on2776TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp de treball d’Omells de na Gaia on2777TG Descriptors Camps de treball on2763

Camp d'extermini de Belzec on2749TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Camp d'extermini de Chelmno on2750TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Camp d'extermini de Majdanek on2752TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Camp d'extermini de Sobibor on2754TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Camp d'extermini de Treblinka on2753TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Camp d’extermini d'Auschwitz-Birkenau on2751

TG Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Campament de Penats de Noales on3978NA MontanuyTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Osca on4561

Campament de presos de Belchite on3980NA BelchiteTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Saragossa on4563

Campament de Santa Polonia on3974NA Talavera de la ReinaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Toledo on4558

Campanya on2430TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

Campanya contra Galinsoga dc5120NA Campanya organitzada contra el director de La

Vanguardia Española Luis Martínez de Galinsogaarran dels seus insults als catalans. El juny de1959, després d'una homilia en català a laparròquia de Sant Ildefons, Galinsoga va insultarel rector al crit de "¡Todos los catalanes son unamierda!". Aleshores, l'oposició democràtica,especialment el grup catòlic i catalanista queencapçalava el jove metge Jordi Pujol i Soley, vaempendre una campanya de boicot al diari a partirde la tardor del mateix any. Aquests fets vanrepresentar una davallada important de les vendesi també del nombre de subscriptors i anunciants.El director va publicar una carta on negava elsfets que se li imputaven, però en aquells momentsel propietari del diari, el comte de Godó, japressionava les autoritats per aconseguir el relleude Galinsoga. Finalment ho va aconseguir, un fetque fou valorat com una important victòria del'oposició democràtica. DCEFID.

TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Campanya d'Aragó dc5094UP Batalla de Terol

Caiguda de Lleida

NA 07/03/1938-19/04/1938TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Batalla de Terol

Caiguda de Lleida

Campanya de la P de protesta dc5121NA 01/03/1959-31/03/1959TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Campanya del Nord dc5087UP Bombardeig de Gernika

Caiguda de Bilbao Ofensiva exèrcit franquista sobre Biscaia

NA 31/03/1937-21/10/1937TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Bombardeig de Gernika

Caiguda de Bilbao Ofensiva exèrcit franquista sobre Biscaia

Campanya Llibertat, Amnistia i Estatutd'Autonomia dc5148

NA 01/02/1976-08/02/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Campanya pels ajuntaments democràtics dc5167TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Campanya per la llibertat d'expressió dc5168NA 1978TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Campanya Salvem la Devesa dc5459NA 1976, GironaTG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Campanya Volem bisbes catalans dc5127NA Campanya que té l'origen immediat en el

nomenament l'any 1966 del castellà MarceloGonzález Martín, bisbe d'Astorga, com aarquebisbe coadjutor de Barcelona amb dret asucceir l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus.Aquest fet confirmava la política franquista denomenament de bisbes no catalans i frustrava lesesperances de canvi dipositades en el ConciliVaticà II. S'endegà una campanya que mobilitzà elcatolicisme catalanista amb peticions privades icol·lectives de renúncia, pintades i publicació aTolosa del Llenguadoc d'un llibre que es féuarribar a tots els cardenals del món. El debat a lapremsa, l'ocupació del Palau Episcopal per 200preveres o el segrest de la marededéu de Núriaconstitueixen els episodis més públics d'un rosaride resistències al nou arquebisbe que dificultarennotablement la seva gestió. La campanya provocàuna rectificació de la política vaticana i des de1967 tots els bisbes nomenats serien catalans.DCEFID.


Campanya Volem l'Estatut 1977 dc5157NA 16/01/1977 fins 23/04/1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Campanyes de protesta ts593TG Formes de protesta ts589

Campanyes electorals ts1139TG Sistema electoral ts1137


Pàgina: 37

Campanyes militars ts3535TG Tàctica militar ts899

Camps d'aviació ts3562TG Infraestructures de transport ts1974

Camps de concentració ts2885UP Camps de concentració francesos

Camps de concentració franquistes Camps de concentració nazis

TG Centres de privació de llibertat ts2884TE Camps de concentració francesos

Camps de concentració franquistes Camps de concentració nazis

TR Camps de concentració ts2885Descriptors Camps de concentració on2704

Camps de concentració a Algèria on5726UP Camp de concentració d'Alger

Camp de concentració d'Oran Camp de concentració de Adrar Camp de concentració de Camp Morand Camp de concentració de Cherchell Camp de concentració de Constantina Camp de concentració de Djelfa Camp de concentració de Kenadsa Camp de concentració de Kenchela Camp de concentració de Ravin Blanc Camp de concentració de Relizane Camp de concentració de Suzzoni

TG Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica on2756

TE Camp de concentració d'Alger Camp de concentració d'Oran Camp de concentració de Adrar Camp de concentració de Camp Morand Camp de concentració de Cherchell Camp de concentració de Constantina Camp de concentració de Djelfa Camp de concentració de Kenadsa Camp de concentració de Kenchela Camp de concentració de Ravin Blanc Camp de concentració de Relizane Camp de concentració de Suzzoni

Camps de concentració a Tunísia on5724UP Camp de concentració d'Avenue de Tunis

Camp de concentració d'Sfax Camp de concentració de Bizerta Camp de concentració de Cap Bon Camp de concentració de Gafsa Camp de concentració de Gardimaou Camp de concentració de Kasserine Camp de concentració de Meheri-Zebbeus Camp de concentració de Meknassy Camp de concentració de Monte Chambi Camp de concentració de Sousse Camp de concentració de Zarzis

TG Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica on2756

TE Camp de concentració d'Avenue de Tunis Camp de concentració d'Sfax Camp de concentració de Bizerta Camp de concentració de Cap Bon Camp de concentració de Gafsa Camp de concentració de Gardimaou Camp de concentració de Kasserine Camp de concentració de Meheri-Zebbeus

Camp de concentració de Meknassy Camp de concentració de Monte Chambi Camp de concentració de Sousse Camp de concentració de Zarzis

Camps de concentració al Marroc on5725UP Camp de concentració de Bou Arfa

Camp de concentració de Missour TG Descriptors Camps de concentració francesos al

nord de l'Àfrica on2756TE Camp de concentració de Bou Arfa

Camp de concentració de Missour

Camps de concentració de Son Amoixa on4386NA ManacorTG Descriptors Camps de concentració franquistes a les

Illes Balears on4385

Camps de concentració francesos ts2888UP Camps de concentració francesos al nord de l'Àfrica

TG Camps de concentració ts2885TE Camps de concentració francesos al nord de l'Àfrica

TR Camps de concentració francesos ts2888Descriptors Camps de concentració francesoson2755

Camps de concentració francesos al nord del'Àfrica ts2889

TG Camps de concentració francesos ts2888TR Camps de concentració francesos al nord de l'Àfrica

ts2889Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica on2756

Camps de concentració franquistes ts2890NA Els camps de concentració franquistes s'utiltizaren

per retenir, controlar, classificar i distribuir unconjunt de persones que eren consideradescontràries als interessos de l'exèrcit insurrecte pelsol fet d'haver defensat la legalitat republicana.Aquests recintes es van anar repartint per tot elterritori rebel; s'hi aplegaven homes de diferentsedats, condició social i de diversos punts delterritori. En aquests llocs, s'iniciava la repressiósobre els vençuts a partir del maltractament físic,de les dures condicions de vida i de la fam. Elscamps de concentració tenien sobretot una funcióclassificadora: separar els presoners de guerra endiferents caegories, segons el grau d'implicacióque haguessin tingut amb la República. Peraquesta raó, els rpesoners podien quedar enllibertat, si es demostrava que havien anat demanera forçada a l'exèrcit republicà; podien anardestinats a un batalló de treballs forçats, si la sevaimplicació no era gaire important; o a la presó, sies demostrava que la persona retinguda haviaexercit càrrecs de responsabilitat a l'exèrcit o enalgun partit republicà, d'esquerres o nacionalista, oen un sindicat. Tot i l'arbitrarietat i discrecionalitatdel sistema de selecció s'hi pot reconèixer unapauta: molts dels empresonats no van ser per serqui eren i no pas pel que havien fet. De camps deconcentració, n'hi va haver arreu del territoripeninsular, a les Balears i a les Canàries, i fins i total territori marroquí sota control espanyol.


Pàgina: 38

Aquests camps de concentració van funcionardurant la Guerra i bona part de la postguerra, jaque seguiren concentrant persones que anaventornant de l'exili o fugien de la Segona GuerraMundial. Van ser de trist record entre els diferentspresoners de guerra republicans els camps deconcentració de la zona nord d'Espanya, sobretota causa de la seva duresa. Han passat per aquestmotiu a la memòria popular els camps de Mirandade Ebro i Aranda del Duero a Burgos, el de SanMarcos i Santa Anna a Lleó, els de Santander iSantoña, o els de Navarra, la Rioja i, el País Basc.Pel que fa a Catalunya, amb l'ocupació final delterritori el 10 de febrer de 1939, s'hi habilitarendiferents camps de concentració, com ara els deLleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Reus oFigueres, on foren privats de llibertat milers desoldats republicans. Memòria ajuts conceditsExpresos.

TG Camps de concentració ts2885TR Camps de concentració franquistes ts2890

Descriptors Camps de concentració franquisteson2757

Camps de concentració nazis ts2886UP Kommandos Lager (KL)

TG Camps de concentració ts2885TE Kommandos Lager (KL)

TR Camps de concentració nazis ts2886Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Camps de refugiats USE: Camps de concentraciófrancesos ts2888

Camps de treball ts2896TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Camps de treball ts2896

Descriptors Camps de treball on2763

Camps d'extermini nazis ts2887TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Camps d'extermini nazis ts2887

Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Can Girona USE: Material y Construcciones, SA(MACOSA) on5418

Canalització d'aigües USE: Infraestructures d'aigüests1967

Candidatures electorals ts1140TG Sistema electoral ts1137

Cando Cando, Daniel on5543NA La Corunya 1943. Treballador del metall,

sindicalista i polític. Va participar en la JoventutObrera Catòlica des de 1961 fins al 1964.Combinà durant un temps la militància catòlicaamb l'activisme en l'Associació DemocràticaPopular de Catalunya, precedent a Catalunya delFrente de Liberación Popular que es mantenia almarge del procés de federalització de lesOrganizaciones Frente. Així mateix, el 1962,després de les vagues del mes de maig, es vinculàal FOC. Aleshores, fou un dels membres de laComissió Obrera de a Maquinista

Terrestre i Marítima, on havia entrat a treballar el1958. Juntament amb altres companys, mantinguéla Comissió Obrera de l'empresa mitjançant unaactivitat de solidaritat amb els treballadorsdetinguts i els acomiadats arran de les vagues. Al1964 va participar en la reunió a l'església de SantMedir per constituir la Comissió Obreraprovisional de Barcelona. Va formar part de laCoordinadora Local del Metall i de laCoordinadora Local de Barcelona de ComissionsObreres. Fou detingut unes quantes vegades i passàper comissaria per les seves activitats sindicals. Laseva postura era de clandestinització de la lluitasindical, així que, quan al 1969 el FOC vaimplosionar, es passà al grup obrer Lucha deClases, i l'any 1973, al Partido del Trabajo deEspaña. L'any 1976 va participar en la creació dela Central Sindical Unitaria de los Trabajadores.DCEFID


Cant coral ts3242TG Estils musicals ts1539

Cantants ts1578TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Cantautors/cantautores ts3293TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Canvi tàctic guerrillers PCE 1948 dc5515NA El 1948, la direcció del PCE a Moscú opta per un

canvi tàctic en la resistència antifranquista.Renuncia la via armada, optant per infiltrar-se enels sindicats del règim.

TG Govern dels propagandistes dc3594

Cançó protesta ts1540UP Nova Cançó

TG Estils musicals ts1539TE Nova Cançó

Cançons ts1552TG Interpretacions musicals ts1551

Cap de l'Estat ts4887UP Dictador

Monarca President de la República

TG Administració estatal ts4886TE Dictador

Monarca President de la República

Capa, Robert on5473NA Budapest 1913 - Thai Binh, Vietnam 1954.

Pseudònim d'Andrej Friedmann. Fotògraf hungarèsd'origen jueu, i reporter de guerra. Va estar a lazona republicana d'Espanya durant la Guerra Civil,junt amb la seva companya Gerda Taro, realitzantreportatges que van donar la volta al món.


Capellans ts1697UP Capellans de poble

Capellans obrers


Pàgina: 39

TG Clergat ts1696TE Capellans de poble

Capellans obrers

Capellans de poble ts1698TG Capellans ts1697

Capellans obrers ts1699TG Capellans ts1697

Capital estranger ts1393TG Mercat de capitals ts1391

Capitania General ts3557TG Autoritats militars ts229

Capitans ts5215TG Oficials ts5211

Capitulació d'Alemanya dc3637NA 08/05/1945TG Segona Guerra Mundial dc485

Caporals ts5224TG Tropa ts5223

Caps ts5208UP Generals

Mariscals TG Exèrcit de terra ts5207TE Generals

Mariscals

Captació de militància ts5331TG Activitats polítiques ts3099

Caracremada USE: Vila i Capdevila, Ramon on5605

Caràcter conflictivitat ts3371UP Conflictivitat estudiantil

Conflictivitat laboral Conflictivitat obrera Conflictivitat pagesa Conflictivitat veïnal

TG Conflictivitat social ts587TE Conflictivitat estudiantil

Conflictivitat laboral Conflictivitat obrera Conflictivitat pagesa Conflictivitat veïnal

Cardenals ts3336TG Clergat ts1696

Carlisme ts1026UP Requetés

NA Moviment sòcio-polític de signe antiliberal iantirevolucionari sorgit a Espanya a les darreriesde l'antic Règim, i que perviu, avui dia,residualment. Les denominacions carlista o carlí,que aparegueren en els anys de la DècadaOminosa (1823-1833), feien referència a l'infantCarles Maria Isidre de Borbó -el qui seria elpretendent Carles V dels carlistes-, i designava laforma evolucionada d'un corrent preexistent, elreialisme. La qüestió dinàstica -és a dir, lasuccessió de Ferran VII, que va enfrontar elspartidaris de la seva filla Isabel

i del seu germà, amb tot el que aquestsrepresentaven- no explica per ella mateixa elcarlisme, malgrat que esdevingué, sobretotsimbòlica i emblemàticament, un element destacatdel moviment. La causa carlista implicava la lluitacontra el liberalisme i tot allò que significava, tanten l'àmbit abstracte com en les aplicacionsconcretes, i el manteniment de la tradició. Déu, lapàtria i el rei, amb l'afegitó dels furs a la trilogia,n'eren els punts principals de les proclames. És unmoviment que es caracteritza per l'heterogeneïtatde la seva base social. Pagesos i artesans van serels dos nuclis principals que conformaven elcarlisme, al costat dels quals trobem, bàsciament,clergues, estudiants, botiguers, advocats ipropietaris. L'element directiu, això no obstant ésnodrí sempre de les persones pertanyents als grupssocials benestants. El País Basc i Navarra,Catalunya i el País Valencià foren les zones on elcarlisme assolí una major implantació. Durant laSegona República, el carlisme va viure una etapade recuperació per la via de l'amalgamacontrarevolucionària, però sense la intensitat delsegle anterior. Aquesta etapa acabà conduint-lo aparticipar en el bàndol insurrecte en la GuerraCivil. El 1939, el carlisme es va trobar davant laparadoxa de formar part dels vencedors, peròalhora no ser reconegut legalment en el nou règim.Això provocà conflictes i l'aparició de diversesfaccions i tendències, cada volta mésirreconciliables. No fou fins als anys seixanta queel moviment es tornà a reviscolar, en aquestaocasió amb el suport d'una nova generació decarlins que desitjaven marcar diferències respectedel Franquisme. Progressivament, sota el liderat deCarles Hug de Borbó-Parma, convertiren el partiten socialista, la qual cosa els va enforntar amb elssectors dretans. L'aventura carleshuguista finí entreels anys 1979 i 1981. De les darreries dels anysvuitanta ençà alguns nuclis carlistes, que havienrestat fidels als postulats tradicionals, intenten,amb ben poc èxit, de redreçar el partit, queanomenen, de bell nou Comunió TradicionalistaCarlista. DHC.

TG Estratègies i moviments polítics ts1021TE Requetés

Carmel, barri del on2701TG Descriptors de barris de barraques on2698

Carnestoltes ts1459TG Festes populars ts1455

Carrabiners ts995UP Cien mil hijos de Negrín

TG Cossos policials ts993TE Cien mil hijos de Negrín

Carrasco i Formiguera, Manuel on5475NA Barcelona 1890 - Burgos 1938. Polític, líder d'unio

Democràtica de Catalunya. De jove milità a laJoventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, idesprés a Acció Catalana. Va dirigir el setmanarinacionalista popular L'estevet (1921), que li vacostar 6 mesos de presó a Burgos. Amb


Pàgina: 40

la proclamació de la República va ser escollitdiputat per Girona (1931), però la seva defensadels ordres religiosos el va portar a abandonarAcció Catalana per militar a UDC. A l'esclatar laguerra, va creure que la seva vida corria perill aBarcelona, i va marxar al País Basc percol·laborar amb el govern d'Aguirre. Després dela caiguda de Bilbao a mans franquistes, va serdetingut i traslladat a Burgos, on va ser sotmès aun procés, comdemnat a mort i afusellat el 9d'abril de 1938. DOGC


Càrregues policials ts2950TG Mètodes repressius ts2867

Carrero Blanco, Luis on2077NA 1903-1973TG Descriptors de personatges públics on2070

Carrillo Solares, Santiago on5476NA Gijón 1915 - Madrid 2012. Polític comunista. Va

començar la seva carrera política com a militantde les Joventuts Socialistes, d'on va ser escollitsecretari general al 1934, any que va serempresonat per la seva participació a la insurreciórevolucionària d'Astúries. Més endavant va visitarl'URSS i va ser un dels artífecs de la fusió de lesjoventuts socialistes i comunistes en les JoventutsSocialistes Unificades (01/05/1936). Amb l'esclatde la Guerra Civil, va decidir ingressar al PCE(novembre 1936), alhora que era designat delegatd'Ordre Públic a la Junta Delegada de Defensa deMadrid. A causa d'ocupar aquest càrrec, va seracusat com a un dels màxims responsables de lessaques a les presons i l'afusellament de presospolítics i militars a Paracuellos del Jarama. Aprincipis de 1937 va ser substituït per JoséCazorla a la Junta de Defensa (disolta pocdesprés) i no va tornar a ocupar cap càrrec durantla guerra, tot i que va ser escollit membre delcomitè central i el buró polític del PCE. Es vaexiliar el 1939 a França, Mèxic i URSS. Va serministre sense cartera en el govern republicà al'exili de José Giral (1946- 1947). El 1960 va serescollit secretari general del PCE, substituint aDolores Ibárruri. Va tornar a Espanya el 1976, iva ser escollit diputat a les primeres eleccionsdemocràtiques (1977). Va cessar com a secretarigeneral del PCE al 1983. DOGC


Carta de l'Atlàntic dc3632NA 12/08/1941TG Segona Guerra Mundial dc485

Cartellisme ts1526TG Belles arts ts1524

Carulla i Canals, Lluís on5328TG Descriptors de personatges públics on2070

Casa Bloc on5639NA BarcelonaTG Descriptors d'obres del GATCPAC on5633

Casa de Caritat de Barcelona on5451NA Antiga institució de beneficència fundada el 1802

a Barcelona, que actualment alberga

un complex cultural format pel Centre d'Estudis iRecursos Culturals de la diputació, el Centre deCultura Contemporània, el Museu d'ArtContemporani de Barcelona i la UniversitatRamon Llull. Instal·lada al monestir deMontalegre inicialment se sostenia amb rifes,almoines, balls de societat, fabricació de cotó,entre altres activitats diverses. A partir del 1838obtingué nous ingressos amb la concessiómunicipal dels serveis funeraris, una impremta iamb la formació d'ensenyament d'oficis. El 1853passà definitivament a dependre de la diputacióprovincial de Barcelona, a excepció del període dela Generalitat republicana (1932-36), en quès'anomenà Casa d'Assistència President Macià.L'any 1957 fou traslladada a les instal·lacions deles Llars Mundet, a la vall d'Hebrón. Desd'aleshores les seves dependències han acollitdiferents serveis municipals fins a la creació delsactuals equipaments culturals —el Centre d'Estudisi Recursos Culturals de la diputació (1987), elCentre de Cultura Contemporània (1994), elMuseu d'Art Contemporani de Barcelona (1995) ila facultat de ciències de la comunicació de laUniversitat Ramon Llull (1996)—. EC.

TG Descriptors hospicis on5450

Casals ts5403TG Participació social ts636

Casals catalans ts5578TG Participació social ts636TR Casals catalans ts5578

Exili 1939 dc3592

Casals i Defilló, Pau on5544NA El Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico 1973.

Violoncel·lista, compositor i director d'orquestra.Format musicalment a Barcelona i després aMadrid, és considerat un dels millors intèrprets devioloncel de tots els temps. Va dinamitzar la vidamusical catalana amb la creació d'entitats coml'Orquestra Pau Casals i l'Associació Obrera deConcerts. Compromès ideològicament amb elsprincipis de llibertat i democràcia, a la fi de laGuerra Civil s'exilià voluntàriament per demostrarla seva oposició al règim franquista. S'establí aPrada, i des d'allí va col·laborar en la recaptacióde fons per ajudar els refugiats dels camps deconcentració francesos. Entre 1939 i 1945,coincidint amb la Segona Guerra Mundial, Casalsesmerçà encara més esforços a denunciar davant elmón la situació espanyola: el 1945 va realitzar unagira per Anglaterra i va transmetre un missage desuport a Catalunya per la BBC que conclogué ambla interpretació del Cant dels ocells, cançó popularcatalana que va esdevenir, d'aleshores ençà, símbolde la lluita per la llibertat. El 1945, davantl'acceptació de la dictadura de Franco per part deles potències aliades, Casals va anunciar quedeixava de tocar en públic fins que no esreinstaurés a Espanya un règim democràtic.Aquesta actitud el va portar a refusar distincionscom la d'honoris causa per la Universitat d'Oxforda causa de la posició condescendent del governbritànic envers Franco. No obstant això, vacontinuar vinculat a la música,


Pàgina: 41

impulsant nous festivals i activitats musicals aPrada, i més endavant a Puerto Rico. El 1958 vaacceptar de tocar davant de l'Assemblea Generalde l'Organització de les Nacions Unides, un espaipolíticament neutre, on va reafirmar els seusideals de llibertat. El 1971 va rebre la Medalla dela Pau de les Nacions Unides, alhora ques'estrenava l'himne que ell mateix havia compostper a la institució. DCEFID


Casament USE: Matrimoni ts1691

Casaments ts1464TG Festes familiars ts1463

Casares Quiroga, Santiago on2078NA 1884-1950TG Descriptors de personatges públics on2070

Casats/casades ts3445TG Grups segons estat social ts3444

Caserna de Sant Agustí on4026NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Casernes ts3504TG Instal·lacions militars ts827

Cases barates ts2048TG Habitatges públics ts2047

Cases rellogades ts4183TG Habitatge ts2044

Casinos ts5382TG Participació social ts636

Castanyada ts1460TG Festes populars ts1455

Castell de Figueres on4034NA Figueres, Alt EmpordàTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Castell de Lleida on4031NA LleidaTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Castell de Montjuïc on4030NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Castell de Santa Bàrbara on4623NA Alicante/AlacantTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Castellers ts3297TG Manifestacions folklòriques de carrer ts3296

Càstigs ts5582TG Mètodes repressius ts2867

Català i Pallejà, Neus on5393TG Descriptors de personatges públics on2070

Catalanisme ts1029UP Catalanisme conservador

Catalanisme d'esquerres Consciència nacional Lluita nacional

TG Nacionalisme ts1073TE Catalanisme conservador

Catalanisme d'esquerres Consciència nacional Lluita nacional

Catalanisme conservador ts3124TG Catalanisme ts1029

Catalanisme d'esquerres ts3125TG Catalanisme ts1029

Catalans de Burgos dc3013TG Refugiats a la zona franquista dc3014

Catecisme ts1714TG Apostolat ts1713

Categories laborals ts1345UP Assalariats/assalariades

Empresaris/empresàries Mestresses de casa Treballadors autònoms/treballadores autònomes

TG Economia del treball ts1317TE Assalariats/assalariades

Empresaris/empresàries Mestresses de casa Treballadors autònoms/treballadores autònomes

Catequesi ts3318TG Apostolat ts1713

Catolicisme ts1664UP Agrupacions catòliques

Catolicisme catalanista Catolicisme conservador Catolicisme obrer Catolicisme renovador Institucions catòliques

TG Religions ts1663TE Agrupacions catòliques

Catolicisme catalanista Catolicisme conservador Catolicisme obrer Catolicisme renovador Institucions catòliques

Catolicisme catalanista ts3353NA El catolicisme va ser un dels components

principals del moviment catalanista, com a mínimfins a la dictadura de Primo de Rivera. Com nopodia ser altrament, atès que es tractava de dosmoviments socialment i culturalment potents, l'unva influir decisivament en l'altre, de manera quel'Església catalana va anar generant una dinàmicapròpia i, per tant, unes organitzacions tambépròpies. Aquest línia històrica es va veure truncadaper la Guerra Civil i la victòria franquista. Acabadala Guerra, l'Església catalana va passar a ser unelement més de l'Església espanyola, i la majoriade les seves institucions i organitzacions van sersuprimides o van perdre una part important de lavitalitat i la influència. Al mateix temps, la llenguacatalana era prohibida en les celebracionsreligioses. Malgrat la desfeta, el catolicismecatalanista no va desaparèixer sinó que, animat persectors del clergat i alguns ordres religiosos irefugiat en institucions menys


Pàgina: 42

sospitoses i de menor influència, va aconseguirsobreviure i recuperar molt aviat porcions del'espai perdut. La primera manifestació públicadel catolicisme catalanista de postguerra va tenirlloc el 1947, amb motiu de les Festesd'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.D'altra banda, Montserrat contribuiria a lanormalització de la cultura catalana en general, ide la cultura religiosa en particular. En el campjuvenil, la millor realització del catolicismecatalanista va ser el moviment escolta. DCEFID.

TG Catolicisme ts1664

Catolicisme conservador ts3355NA Catolicisme fermament arrelat en la tradició

carlista i integrista, permeable a alguns aspectesdel catalanisme, principalment als literaris, peròque tenia Espanya -i l'Església espanyola- com areferent principal. El catolicisme conservador vapassar a ser formalment hegemònic a partir de lavictòria franquista i accentuà els seus aspectesintegristes, autoritaris i espanyolistes. DCEFID.


Catolicisme obrer ts3351NA El catolicisme obrer, en tant que temptativa de

combinar la fe catòlica i el compromís social afavor de la classe obrera, no és una doctrinahomogènia sinó un conjunt de discursos,pràctiques i organitzacions dutes a terme tant pelsclergues com per laics i que tenen les arrelsintel·lectuals en el catolicisme social i en els seusmodels, principalment a Bèlgica i a França. ACatalunya, el catolicisme obrer és un componentfonamental del nou moviment obrer que emergí apartir de mitjan anys cinquanta afavorit perl'adveniment del franquisme desarrollista, quetolerava un pluralisme limitat i relatiu dins elmedi clerical. L'apogeu del catolicisme es produímés tard, però la seva influència social fou mésfeble que en d'altres països catòlics. En absènciad'una democràcia cristiana o d'un sindicalismecatòlic de masses, els moviments d'AccióCatòlica foren els primers actors legals delcatolicisme obrer: la JOC, l'HOAC i l'AccióCatòlica Obrera. Els capellans obrers exercien ales parròquies obreres dels centres urbans, mentreque els sindicats clandestins eren animats permilitants catòlics. Cal destacar, també,especialment, la participació de catòlics en eldesenvolupament de les CCOO. En tant que forçainstitucional, el declivi del catolicisme obrerpròpiament dit, perceptible des de mitjan anysseixanta, es pot atribuir a la decepció causadadesprés del Concili Vaticà II i al sotmetiment delsmoviments d'Acció Catòlica per part de lajerarquia catòlica. Amb la fi del Franquisme i laTransició, certs militants acabaren abandonant lafe, mentre que un nombre més nombrós, creientso no, trobaren menys pertinents les associacionsestrictament catòliques i s'adheriren aorganitzacions polítiques no confessionals.DCEFID.


Catolicisme progressista USE: Catolicisme obrerts3351

Catolicisme renovador ts3356UP Renovació teològica i litúrgica

Teologia de l'alliberament NA Catolicisme que, a Catalunya, havia experimentat

des de la darreria del segle XIX un notable procésde renovació tant intern com extern, procés -aquestdarrer- desenvolupat amb notable sintonia amb elmoviment catalanista o, almenys, amb una partd'aquest moviment; també s'havia generat, si bé demanera molt més tímida, un apropament al mónobrer superador del paternalisme que havia inspiratel catolicisme social fins aleshores. El catolicismerenovador tingué com a focus de principalirradiació Montserrat i el bisbat de Vic, i guanyà ala ciutat de Barcelona importants basesorganitzatives. Malgrat l'hegemonianacionalcatòlica, aquest catolicisme no es va trobararraconat del tot. De manera que poc a poc va anarrecuperant espais i creant noves organitzacions,principalment en dues direccions: el catolicismecatalanista i el catolicisme obrer. En lasupervivència i el renaixement d'aquest correntcatòlic hi van tenir un paper important, en primerlloc, sectors de clergues diocesans, alguns delsquals havien treballat en els moviments depreguerra i d'altres van ser consiliaris d'AccióCatòlica durant els anys quaranta i cinquanta; ensegon lloc, alguns ordes religiosos com ara elsjesuïtes, els caputxins (Franciscàlia) o elsbenedictins de Montserrat. DCEFID.

TG Catolicisme ts1664TE Renovació teològica i litúrgica

Teologia de l'alliberament

Caudillo USE: Franco Bahamonde, Francisco on5487

Causa General ts4233NA 1940TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Cavall Fort on2447NA Revista per a nois i noies publicada pels

secretariats catequístics de Girona, Vic i Solsonades del desembre del 1961. Fou mensual fins alsetembre del 1964 i quinzenal a partir d'aquestadata. Publica historietes il·lustrades en color,contes, articles de divulgació de temes religiosos icientífics, acudits, etc. Algunes de les sevesportades -n'hi ha de dibuixades per Cesc, Tàpies,Miró, Clavé- han estat premiades pel GraphicAnnual de Zuric. Des del 1967 patrocina cicles deteatre infantil. Des del gener del 1998 la revista ésdirigida per l'escriptora i traductora Mercè Canela,que rellevà Albert Jané (1979-88), successor, alseu torn, de Josep Tremoleda, el primer director igran impulsor de la revista. Del 1997 al 2006“Cavall Fort” promocionà també el cinema, eldoblatge i l'edició de pel·lícules en català. Al generdel 2009, coincidint amb la publicació del número1 115, la revista renovà el disseny de la portada ila capçalera, i incorporà més pàgines i novesseccions amb la intenció de guanyar atractiu, peròmantenint-ne la identitat inicial. Entre les novesseccions de participació, cal destacar un fòrum queté ressò a la revista, però sobretot al web. Larevista ha rebut molts guardons, entre d'altres, laCreu de Sant Jordi (1988),


Pàgina: 43

el Premi Nacional de periodisme (1994), laMedalla d'Or al mèrit cultural de l'Ajuntament deBarcelona (2002) i el premi a una editorial (2004)de l'Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC). EC.

TG Descriptors premsa infantil on2407

Cañellas i Balcells, Anton on2076NA 1923-2006TG Descriptors de personatges públics on2070

CC on5021NA Col·lectiu en què cristal·litzà l'any 1954 el nou

catolicisme catalanista de postguerra que haviacomençat a prendre forma entre 1942 i 1953 en elGrup Torras i Bages. Amb unes sigles sensesignificat específic -que sovint han estat llegidescom a Crist Catalunya o Cristians Catalans-, fouconcebut com una plataforma parapolítica, comespai de trobada, reflexió i formació de joves declasse mitjana procedents de diversos movimentscatòlics. Entre els anys 1958 i 1960 el debat internentre la sensibilitat més confessional i la méssocial s'intensificà, a voltes amb virulència,mentre que alguns membres de CC vandesenvolupar, al marge del grup, un activismecatalanista i antifranquista (Campanya contraGalinsoga, Fets del Palau) que portaren JordiPujol a la presó al maig de 1960. Des d'aleshores,CC es polititzà ràpidament, renuncià a les basesreligioses, relegà la qüestió nacional i abraçà elmarxisme per esdevenir el partit ComunitatCatalana, rebatejat el 1964 com a Força SocialistaFederal de Catalunya. DCEFID.

TG Descriptors agrupacions catòliques on5018

Cèdules d'identitat USE: Cèdules personals ts1960

Cèdules personals ts1960TG Documents d'identitat ts1955

Celibat ts3340TG Vots eclesiàstics ts3339

Cèl·lules d'acció ts5275TG Organització de l'acció ts3389

Censura ts2916NA Inspirat en els models legislatius de l'Alemanya

nazi i de la Itàlia feixista, el Franquisme va optardes de 1936 per una política de control i derepressió dels mitjans de comunicació i de totesles esferes de la vida pública i cultural.L'ordenació jurídica de la premsa i la regulaciósumària de la censura es feren efectivesmitjançant la Llei de premsa del 22 d'abril de1938, dictada a Burgos. Completada ambdisposicions posteriors, instaurava la censuraprèvia de llibres i disposava un sistema desancions a partir de l'ortodòxia ideològica, moral ireligiosa del règim. La censura esdevingué el braçexecutor de la política cultural del franquisme, laqual, a més d'aplicar les restriccions generals, aCatalunya es programarà per destruir la presènciadel català, desprestigiar-lo com a eina de cultura iliquidar el mercat editorial i el públic lector.DCEFID.

TG Repressió cultural ts2910

Centelles i Ossó, Agustí on5479TG Descriptors de personatges públics on2070

Central Nacional Sindicalista(CNS) USE: Organización Sindical Española (OSE)ts4915

Centrals hidroelèctriques ts3226TG Indústria hidràulica ts3225

Centre Autonomista de Dependents del Comerç ide la Indústria (CADCI) on2516


Centre de Cultura de Dones FrancescaBonnemaison on5675

TG Descriptors associacions de dones on2475

Centre d'internament del Palau de Missions deMontjuïc on4165

TG Descriptors Centres d'internament d'immigrantson4164

Centre polític ts3164TG Tendència política ts3163

Centres de privació de llibertat ts2884UP Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors

(BDST)Batallons Disciplinaris de Soldats TreballadorsPenats (BDSTP) Batallons de Treballadors (BBTT) Camps d'extermini nazis Camps de concentració Camps de treball Centres d'internament d'immigrants Colònies penitenciàries i destacaments penals Companyies de treballadors Hospitals de presoners Presons Presons habilitades Stammlagers (STALAGS) Txeques Vaixells-presó

TG Repressió ts2866TE Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors

(BDST) Batallons Disciplinaris de Soldats TreballadorsPenats (BDSTP) Batallons de Treballadors (BBTT) Camps d'extermini nazis Camps de concentració Camps de treball Centres d'internament d'immigrants Colònies penitenciàries i destacaments penals Companyies de treballadors Hospitals de presoners Presons Presons habilitades Stammlagers (STALAGS) Txeques Vaixells-presó

Centres d'esplai ts5190TG Educació en el lleure ts4171

Centres d'internament d'immigrants ts4163TG Centres de privació de llibertat ts2884


Pàgina: 44

TR Centres d'internament d'immigrants ts4163Descriptors Centres d'internament d'immigrantson4164

Centro de Estudios y AsesoramientoMetalúrgico on2512


Centúria Commune de París on3516TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Centúria Gastone Sozzi on3514TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Centúria Gastone Stozzi on979TG Descriptors Milícies populars on960

Centúria Giustizia e Libertà on3515TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Centúria Thaelmann on3513TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Centúria Thomas Mann on3517TG Descriptors Brigades Internacionals on3506

Cercle d'Economia on2511NA Creat el 1958, es va convertir en un potent grup

d'opinió del sector més dinàmic d'una novageneració d'empresaris, amb vocació de lideratge.El Cercle va esdevenir també un espai de relacióentre empresaris, universitaris i tècnics, d'unabanda, i responsables de l'Administració central,de l'altra. Jaume Vicens Vives va exercir unanotable influència intel·lectual en el grup depromotors de l'entitat, així com Fabià EstapéRodríguez. A través de conferències, de lapublicació d'articles a la premsa i del'organització de les reunions Costa Brava, elCercle d'Economia va promoure la difusió depropostes de signe liberal i europeista, evitantsempre, però, qualsevol manifestació de crítica ala dictadura franquista. Tanmateix, el Cercled'Economia va impulsar la revitalització de lesorganitzacions empresarials al marge del'Organización Sindical Española, especialment elprocés d'unificació que va desembocar en laCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona, i va contribuir també a la creacióde les Joves Cambres. DCEFID.


Certàmens literaris ts1501UP Jocs Florals de la Llengua Catalana

TG Literatura ts1500TE Jocs Florals de la Llengua Catalana

Chapapietra y Torregrosa, Joaquín on2079NA 1871-1951TG Descriptors de personatges públics on2070

Cicle de conferències Terceres Vies aEuropa dc5144

NA Cicle de sis conferències celebrat al Col·legid'Arquitectes i al Col·legi d'Advocats deBarcelona entre el 8 d'abril i el 27 de maig

de 1975. Tant pels intervinents com pel contingut,a més del ressò que varen adquirir, aquestesconferències es van considerar la primera aparicióa escena de l'oposició democràtica encara en lavida del general Franco. DCEFID.

TG Govern Arias Navarro dc3826

Cien mil hijos de Negrín ts2371NA Cos de carrabiners, originalment, destinat a vigilar

les fronteres, que fou ampliat per Negrín fins els40.000 efectius l’any 1938, convertint-se així enl’instrument pel manteniment de l’ordre a larereguarda republicana. També actuà al front. EC.

TG Carrabiners ts995

Ciència ts1588UP Investigació científica

Política científica TG Ciència i tecnologia ts1587TE Investigació científica

Política científica

Ciència i tecnologia ts1587UP Ciència

Tecnologia Tecnologia i ciències aplicades

TG Cultura i educació ts1430TE Ciència

Tecnologia Tecnologia i ciències aplicades

Cinefòrums i cineclubs ts3307TG Activitats culturals ts3306

Cinema ts1556TG Art ts1521

Cinquè Regiment de Milícies Populars on3522TG Descriptors Milícies populars on960

Cinquena columna ts989NA Grup d'individus encarregat d'acomplir un treball

polític i militar que s'efectua en el mateix territoride l'adversari. En la primera fase de la guerra civil(1936) hom donà el nom de cinquena columna alspartidaris del govern de Burgos que actuaven en elcamp republicà. EC.

TG Serveis secrets ts987

Cinturó de ferro USE: Caiguda de Bilbao dc5090

Circ ts1558TG Art ts1521

Círculo Español de Amigos de Europa(CEDADE) on92

NA Organització nacionalsocialista d'àmbit espanyolcreada oficialment l'any 1966 i dissolta el 1993,amb seu central a Barcelona. El Círculomanifestava un paneuropeisme feixista i unracisme de fonaments teològics més que biològics.Preconitzà una cosmovisió complotista, en la qualmaçons i sobretot jueus tenien un paper decisiu enl'evolució dels esdeveniments. El període comprèsentre 1970 i 1982 fou el de més creixement iinfluència. DCEFID.


Clandestinitat ts5555TG Organització de l'acció ts3389


Pàgina: 45

Classe alta ts572TG Classes socials ts569

Classe mitjana ts571TG Classes socials ts569

Classe obrera USE: Obrers/obreres industrials ts576

Classes populars ts570TG Classes socials ts569

Classes socials ts569UP Classe alta

Classe mitjana Classes populars

TG Estructura social ts568TE Classe alta

Classe mitjana Classes populars

Clergat ts1696UP Abats/abadesses

Bisbes Capellans Cardenals Monges Novicis Rectors Seminaristes Vicaris

TG Religió ts1662TE Abats/abadesses

Bisbes Capellans Cardenals Monges Novicis Rectors Seminaristes Vicaris

Clergues USE: Clergat ts1696

Clientalisme ts3084TG Sociologia política ts3082

Club Editor on5632TG Descriptors editorials on2644

Clubs esportius ts3470TG Esport ts729TR Clubs esportius ts3470

Descriptors clubs esportius on2583

Coacció moral ts2939TG Repressió social ts2927

Coalicions electorals ts5196TG Agrupacions polítiques ts3070

Coeducació ts3283TG Tipus d'educació ts3273

Coll i Alentorn, Miquel on5545NA Barcelona 1904 - 1990. Historiador i polític. Fou

un dels dirigents de la Joventut d'AccióRepublicana Catalana (1931-1932). El mateix1932 ingressà a l'acabada de néixer UnióDemocràtica de Catalunya

(UDC), on ocupà diferents càrrecs entre els qualscal destacar el de secretari general, el de membredel Comitè de Govern i el de president del ConsellNacional. Enginyer industrial de professió, benaviat però, inicià la seva activitat d'historiador.Acabada la guerra, entre els qui havien mort i elsqui s'havien exiliat, la cúpula dirigent d'UDCpràcticament havia desaparegut. Coll i Alentorn,únic cap visible a l'interior, va iniciar una lenta imodesta reorganització del partit, ara anomenatCreus de Sang. A partir dels anys cinquanta, varepresentar la tendència ideològica majoritària dinsdel partit, fonamentada en la defensa de les tesisdemocratacristianes de Maritain. L'any 1978 signàamb Jordi Pujol l'acord de coalició electoral entreUDC i CDC. Entre 1980 i 1984 ocupà el càrrec deconseller adjunt a la Presidència d la Generalitatde Catalunya; i de 1984 a 1988 fou president delParlament de Catalunya. DCEFID


Colònia Les Acàcies on5392NA Casa d'acollida que formava part de les colònies

creades pel Cos de Carrabiners de la República iles finançava el Govern, que presidia Juan Negrín.Per això aquelles colònies eren conegudespopularment com a les colònies del doctor Negrín.A la colònia de les Acàcies hi havia 182 infants, lamajoria provenien de Madrid i Astúries. N'hi haviade totes les edats, dels 5 als 14 anys, molts erengermans i pocs anaven acompanyats de les mares.La finca tenia grans passejos plens d'acàcies iplataners, d'aquí que fos coneguda com LesAcàcies. Belenguer Mercadé, Neus Català.Memòria i lluita.

TG Descriptors colònies on5412

Colònia penitenciària de Dos Hermanas on3981NA SevillaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Sevilla on4564

Colònia penitenciària de Gardeny on3986NA Lleida, SegriàTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Lleida on4557

Colònia penitenciària de Lleida on3976NA Lleida, SegriàTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Colònia penitenciària de Montijo on3975NA MontijoTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Badajoz on4559

Colònia penitenciària de San Simón on3991NA RedondelaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Pontevedra on4566

Colònia penitenciària la Guàrdia d'Ares on3973NA Lleida, SegriàTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Colònies dc5381TG Espais d'acollida dels refugiats dc5390


Pàgina: 46

Colònies penitenciàries i destacamentspenals ts2894

TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Colònies penitenciàries i destacaments penals

ts2894Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals on2761

Columna 19 de Juliol on973TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Ascaso on964TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Capità Bayo on977TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Carles Marx USE: Columna Del Barrioon972

Columna de Hierro on970TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Del Barrio on972TG Descriptors Milícies populars on960

Columna del coronel Villalba on975TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Durruti on961TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Fernández Bujande on967TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Hilario-Zamora on965TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Lenin on971TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Llibertat on978TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Los Aguiluchos on962TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Macià-Companys on974TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Maurín USE: Columna Lenin on971

Columna Oltra Picó on976TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Ortiz on963TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Rojo y Negra on968TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Tierra y Libertad on969TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Torres-Benedito on966TG Descriptors Milícies populars on960

Columna Trueba-Del Barrio USE: Columna DelBarrio on972

Col·laboracions policials ts3545

UP Operació Boléro Paprika

TG Actuacions policials ts1006TE Operació Boléro Paprika

Col·lectivisme ts1062NA Doctrina social que proposa la propietat comuna

dels mitjans de producció com a forma mésavançada d'organització social de la unitat, més omenys global, a què es refereixi. Hom no pot dirque el cos teòric del col·lectivisme formi unconjunt unitari. Les relacions econòmiques isocials es desenvolupen històricament, i, per tant,també evolucionen les qüestions a què esrefereixen les diverses teories col·lectivistes: tantpel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica,filosòfica o científica, com a llurs implicacionspolítiques que es derivarien del procés necessariper a establir pràcticament el model col·lectivista.Algunes formes d'agrupacions tribals primitivespodrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i quela tribu, per la seva situació de perill constantenfront de la natura, no racionalitzasistemàticament la seva pròpia imatge—: propietatcomuna dels pocs béns disponibles, unitat,sentiment de pertinença al grup, coneixementpersonal recíproc. Hom troba la formulació méssistemàtica, i alhora les experiències pràctiquesmés globals de col·lectivisme, en el socialisme il'anarquisme moderns (comuna) (comunisme)(col·lectivització). EC.

TG Ideologies i doctrines polítiques ts1054

Col·lectivització ts1234UP Col·lectivització agrària

Col·lectivització industrial TG Política econòmica ts1229TE Col·lectivització agrària

Col·lectivització industrial

Col·lectivització agrària ts1236TG Col·lectivització ts1234

Col·lectivització industrial ts1235TG Col·lectivització ts1234

Col·legi d'Advocats de Barcelona on4195NA Institució professional fundada a Barcelona el

1832, que agrupa tots aquells llicenciats en dretque exerceixen o volen exercir a la ciutat deBarcelona i rodalia. La seva ubicació, quecomparteix amb l'Acadèmia de Jurisprudència iLegislació de Catalunya, és al Palau Casades, alcarrer Mallorca. Té una biblioteca que supera els25.000 volums. Les seves activitats no tan solstenen un abast professional sinó també unaprojecció pública. Publica des de 1895, la Revistajurídica de Cataluña i, des de 1983, El món jurídic.DHC.

TG Descriptors col·legis professionals on4194

Col·legi de Metges de Barcelona on4196TG Descriptors col·legis professionals on4194

Col·legis professionals ts4193TG Participació social ts636


Pàgina: 47

Col·locació de senyeres ts3380TG Formes de protesta ts589

Comandància de la Guàrdia Civil deSantander on4596

NA SantanderTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Comandants ts5214TG Oficials ts5211

Combat on2796TG Descriptors xarxes d'evasió on2791

Combats USE: Batalla ts3530

Comerç ts1361UP Economats

Mercats TG Comerç, serveis i turisme ts1360TE Economats

Mercats

Comerç, serveis i turisme ts1360UP Comerç

Oficis del comerç i serveis Turisme

TG Economia ts1228TE Comerç

Oficis del comerç i serveis Turisme

Cometè on2795TG Descriptors xarxes d'evasió on2791

Comín i Ros, Alfons Carles on2080NA Saragossa 1932 - Barcelona 1980. Enginyer

industrial i publicista, fill d'un diputattradicionalista mort l'any 1939 per una acció deguerra. Amb la seva familia es traslladà aBarcelona l'any 1942. Estudià enginyeriaindustrial a la Universitat de Barcelona, oncol·laborà al Servicio Universitario del Trabajo, ientrà a formar part del consell de redacció de larevista "El Ciervo", i participà en la fundació dela Nova Esquerra Universitària. Entre 1956 i 1962milità a l'Associació Democràtica Popular deCatalunya i al FOC. El 1968 va ser condemnat pelTribunal d'Ordre Públic per propaganda il·legal, acausa d'un article publicat l'any anterior aTémoignage Chrétien, on denunciava elreferéndum de 1966. Al 1970 va ingressar aBandera Roja i el 1974 promogué la incorporaciód'aquesta organització al PSUC. El novembre de1971 va participar en l'acte fundacional del'Assemblea de Catalunya. Fou membre delscomitès Central i Executiu del PSUC i del PCE.El 1973 fundà, juntament amb Joan Garcia-Nieto,el moviment Cristians pel Socialisme. Fundà larevista "Taula de Canvi" i col·laborà activamenten d'altres publicacions de l'entorn catolicismeprogressista, sent un dels principlas promotors deldiàleg entre catòlics i marxistes. DCEFID


Comisiones gestoras ts4995TG Ajuntament ts4976

Comissariat de Propaganda de laGeneralitat ts4988

NA Organisme dependent de la presidència de laGeneralitat, dedicat a la propaganda política, creatper decret de 5 d'octubre de 1936, el primerd'aquest tipus en un país de l'Europa occidental.Actuà a través de la premsa diària ("Comunicat dePremsa", ciclostilat, en set llengües, inclosos elllatí i l'esperanto), de revistes ("Nova Ibèrica","Amic", "Butlletí Especial per als CatalansAbsents de la Pàtria"), de quaderns fotogràfics("Visions de Guerra i de Reraguarda"), d'edicionsen quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema(Laia Films), de mascotes (El més petit de tots), dediscs, de cartells, de teatres de titelles, de cors decantaires (Sagetes Roges), de bibliotequesambulants (a les Llars Catalanes al Front). Tinguéun personal fix que arribà a 300 persones. Elcomissari fou Jaume Miravitlles. EC.

TG Òrgans i institucions de la Generalitat ts4963

Comissió Abat Oliva on5019NA Plataforma de redreçament catalanista, de substrat

catòlic. Lloc d'encontre i de col·laboració entrediferents sectors religiosos i polítics i alhora, pertant, de superació, si més no parcial, de lesdivisions provocades per la Guerra Civil. DCEFID.



NA Organisme constituït el desembre de 1969 aBarcelona i que reunia els grups de l'àmpliaoposició antifranquista catalana a l'interior. Estavaintegrada per un sector d'Esquerra Republicana deCatalunya, el Front Nacional de Catalunya,, elMoviment Socialista de Catalunya, el PartitSocialista Unificat de Catalunya i UnióDemocràtica de Catalunya. Es perfilava com elprimer programa concret i unitari que l'opiniócatalana antifranquista articulava com a alternativaal règim. Pel febrer de 1971 i a partir de la tascaengegada per aquesta plataforma, s'obrí el procéspreparatori de l'Assemblea de Catalunya, quetingué com a abse de discussió política la propostademocràtica formulada precisament per laComissió Coordinadora de Forces Polítiques deCatalunya. DCEFID

TG Descriptors plataformes polítiques on2601TR Assemblea de Catalunya on5440


Comissió d'Activitats Cíviques delMaresme on5439


Comissió de Responsabilitats ts4990NA Organisme creat pel decret del Consell de la

Generalitat de 9 de gener de 1937 que dissolgué elComitè d'Apropiacions. Tenia la funció dedeterminar responsabilitats sobre apropiacionsdefinitives i embargaments preventius i lad'acordar la retenció provisional dels saldos decomptes i dipòsits de persones incorregudes enresponsabilitats. La seva actuació fou molt intensael 1938. EC.



Pàgina: 48

Comissió d'Indústries de Guerra de laGeneralitat ts4986

NA Òrgan creat per decret de la Generalitat deCatalunya de 7 d'agost de 1936, presidit per JosepTarradellas i destinat a centralitzar la fabricació iemmagatzemar material de guerra, cosa que féusovint a través de simples intervencions en lesempreses, sense expropiar-les. Tot i l'oposició delgovern de la Generalitat i el de la República,acabà expropiant les indústries de guerra deCatalunya per decret l'11 d'agost de 1938. EC.


Comissió Internacional per l'Ajuda delsRefugiats Infantils d'Espanya on2669


Comissió Obrera Nacional de Catalunya(CONC) on5371

TG Descriptors sindicats obrers on2568

Comissió Tècnica dels Antics Agents de Policiade Catalunya on2522


Comissions Cíviques on5669NA M oviment d'oposició a la dictadura a Lleida,

apareixen a la segona meitat dels anys seixanta,"aixoplugades" en els locals de l'HOAC i tambéen ocasions en la Casa d'Exercicis a la Seu Vella.Integrades per alguns membres de l'HOAC, elgrupuscle del FNC, independents com JoaquimArana o Jaume Auqué i, sobretot, pels militantsdel PSUC. Les Comissions Cíviques forenpropiciades pels comunistes en la seva constantestratègia d'eixamplar la base antifranquista, crearuna política "unitària" dins la reclamada"reconciliació nacional" per tal de no quedar-ne almarge i jugar el paper de vertebradors de la lluitapolítica. Aquesta dinàmica conflueix i finalitza elfebrer de 1972 amb la constitució de l'Assembleade les Terres de Lleida, adscrita a l'Assemblea deCatalunya.Antonieta JARNE MÒDOL:Estratègies de contestació a la Lleida franquista(1939-1977). Servei de Publicacions de laUniversitat de Lleida


Comissions de Solidaritat on2486NA Associació civil solidària que establí l'ajut

sistemàtic a les presons. Fou creada després del'estat d'excepció de 1969, per familiars de presospolítics catalans, antics empresonats, algunscatòlics vinculats al moviment obrer i militantscomunistes del PSUC. Amb el temps i a mesuraque l'antifranquisme guanyava presència social,les Comissions de Solidaritat van anar ampliantles seves activitats fins més enllà de l'estrictasolidaritat. No solament es van ocupar de lesnecessitats més peremptòries, sinó que van actuarcom a propagandistes de les il·legalitats comesesa les presons, de les condicions de vidaimperants, dels càstigs o de les tortures policials,van difondre els escrits i manifestos dels presos ivan ser els principals divulgadors d'una de lesexigències més importants de l'oposició al règim,l'amnistia política general. DCEFID.


Comissions Obreres (CCOO) on2569NA Organització sociopolítica de treballadors de

caràcter parasindical. Més enllà de les comissionsobreres esporàdiques generades en conflictesconcrets, les CCOO adquiriren carta de naturalesaa partir de l'aparició de nuclis obrers estables en elmarc de les grans fàbriques del metall, de laconformació d'una nova classe obrera alimentadaper una realitat migratòria creixent i de l'aplicaciódels convenis col·lectius que permeterendesenvolupar una conflictivitat centrada en lafàbrica. La concreció d'aquesta nova realitatorganitzativa es produí el 20 de novembre de 1964amb la fundació a l'església de Sant Medir de Santsde la Comissió Obrera provisional de Barcelona.Amb les eleccions sindicals de 1966, el modelorganitzatiu de les CCOO s'estengué pel territoricatalà, afermament que va convertir l'organitzacióobrera en el principal focus d'oposició al règim ique portà aquest últim a procurar-ne ladesarticulació en tres fronts: el jurídic, el laboral iel policial. La seva il·legalització explícita per partdel Tribunal Suprem el 16 de març de 1967 anàacompanyada de la suspensió de la negociaciócol·lectiva pel novembre del mateix any i desuccessives detencions de militants del'organització. L'ofensiva del règim, senseaconseguir mai desarticular del tot l'organització,desfermà tanmateix les divisions internes. Desprésdel triomf del Front Obrer de Catalunya dins de laComissió Obrera de Barcelona pel gener de 1968,el PSUC accelerà el proejcte de creació de laComissió Obrera Nacional de Catalunya. Desprésde l'estat d'excepció de 1969, el PSUC es convertíen el principal impulsor de la CONC, que restà enendavant com a organització principal delmoviment obrer català. El creixement exponencialde la conflictivitat obrera i la participació de laCONC en l'Assemblea de Catalunya confirmarenl'organització com a referent del moviment obrer ide l'antifranquisme català. Aquest procés es coronàamb l'èxit de les Candidatures Unitàries iDemocràtiques en les eleccions sindicals del junyde 1975. De fet, tot i els debats sobre laconstrucció de la futura unitat sindical, les CCOOde Catalunya es convertiren en la principalorganització obrera de la democràcia. EC.


Comitè Americà d'Amics Quàquers on2679TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Comitè Central de Milícies Antifeixistes deCatalunya (CCMA) ts4984

NA Nom amb què es coneix el Comitè de MilíciesCiutadanes creat el 21 de juliol de 1936 aBarcelona per Lluís Companys, a iniciativa de laCNT-FAI, amb la finalitat de coordinar els cossosarmats de milicians que havien de sortir cap alfront d'Aragó. L'objectiu final del Comitè eraintegrar les iniciatives revolucionàries dins el marcdel poder constituït i preparar el camí cap a lareconstrucció de l'aparell de dominaciórepublicana després de la Guerra Civil. El comitè


Pàgina: 49

va aplegar representants de diferents partits: CNT,FAI, UGT, PSUC, POUM, UR, ACR i ERC, mésels militars assessors de la Generalitat, JosepVicenç i Guarner. El sector que hi dominava eral'anarcosindicalista, amb J. Garcia Oliver, B.Durruti i Abad de Santillán. A més del'organització de les primeres columnes devoluntaris cap al front, el Comitè va dirigir larevolució col·lectivista mitjançant el ConsellSuprem de l'Economia de Catalunya. El Comitèva ser dissolt el 27 de setembre de 1936 pelmateix Companys un cop la Guerra va quedarestabilitzada i va requerir l'existència d'ún úniccomandament. DHC.


Comitè d'Ajuda Sanitària als EspanyolsRepublicans de França a Mèxic on2686


Comité de Acogida a los Niños deEspaña on2670


Comité de Ayuda a los Republicanos Españoles(CARE) on2685


Comitè de Londres USE: Comitè de No-Intervenciódc5504

Comitè de No-Intervenció dc5504NA 25/07/1936TG Intervenció internacional dc5503

Comité de Socorro a los RefugiadosVascos on2684


Comitè d'empresa ts1337NA Òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels

treballadors en l'àmbit d'una empresa o centre detreball per a la defensa de llurs interessos. EC.

TG Negociació col·lectiva ts1335

Comitè Espanyol d'Amics Quàquers on2677TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Comitè Internacional de Coordinació id'Informació per l'Ajuda a l'EspanyaRepublicana on2671


Comitè local de control ts4996TG Ajuntament ts4976

Comitè Pous i Pagès USE: Consell Nacional de laDemocràcia Catalana on3668

Comitès ts5556TG Organització de l'acció ts3389

Comitès d'ajuda als refugiats dc3016TG Refugiats de guerra dc3006

TR Comitès d'ajuda als refugiats dc3016Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats on2666

Comorera i Soler, Joan on2081NA Cervera 1895 - Burgos 1958. Polític. L'any 1919

va ingressar a la Federació Catalana del PSOE,però poc després va haver d'exiliar-se a Argentina,des d'on s'adherí a la Unió Socialista de Catalunya(USC). Tornant a Catalunya el 1931, organitzàpolíticament el USC, i l'any 1932 en fou designatsecretari general d'acció política, i escollit diputatal Parlament de Catalunya. Ocupà diversesconselleries de la Generalitat durant la República ila Guerra Civil, i fou artífex de la fundació delPSUC., del qual va ser nomenat secretari general.Exiliat a França, pel març de 1939, al maig va anara Moscou, on aconseguí que el PSUC ingressés ala Internacional Comunista com a Secció Catalanaa canvi de boltxevitzar-lo. A l'estiu de 1940 arribàa Mèxic, des d'on culminà la reorganitzaciópolítica iniciada a França. En aquest període, lalínia de Comorera es caracteritzà per l'aplicació deles directrius de la Internacional Comunista. A la fide 1945 arribà a França per posar-se al capdavantdel partit, però la direcció efectiva i el control del'interior estaven a les mans de Santiago Carrillo.L'any 1948 fou incorporat al buró polític del PCE itot seguit s'obrí el debat sobre si el PSUC s'hihavia d'integrar, a la qual cosa Comorera s'oposà,amb el consegüent inici d'un procés en contra seuque finalitza amb la seva expulsió del PSUC pelnovembre de 1949, acusat de titista i denacionalista burgès. El mes de gener de 1951 passàa Catalunya, de d'on intentà recuperar el partitjuntament amb els seus partidaris, però la sevapresència a Barcelona fou denunciadareiteradament des de França pels seus anticscompanys, fins al punt que va ser detingut pel junyde 1954. El 1957 fou jutjat i condemnat a 30 anysde presó. Morí d'una pneumònia a la presó deBurgos l'any següent. DCEFID


Companyia de Jesús USE: Jesuïtes ts2382

Companyies de teatre ts3257TG Entitats i institucions artístiques ts3251TR Companyies de teatre ts3257

Descriptors companyies de teatre on2620

Companyies de treballadors ts2899UP Compañías de Trabajadores Extranjeros (CTE)

Grupos de Trabajadores Extranjeros (GTE) TG Centres de privació de llibertat ts2884TE Compañías de Trabajadores Extranjeros (CTE)

Grupos de Trabajadores Extranjeros (GTE) TR Companyies de treballadors ts2899

Descriptors Companyies de treballadors on5022

Companys i Jover, Lluís on5480NA El Tarròs 1882 - Barcelona 1940. President de la

Generalitat de Catalunya. Advocat i periodista deprofessió, va participar en el moviment deSolidaritat Catalana, va col·laborar en nombrososdiaris de l'esquerra antidinàstica i durant els anys10 va arribar a ser redactor


Pàgina: 50

en cap de La Publicidad, al mateix temps quedefenia als tribunals com a a advocat als obrersanarco-sindicalistes, seguint la trajectòria del seumestre Francesc Layret. Va ser militant d'UnióRepublicana, però va abandonar el partit perdiscrepàncies amb Lerroux. Va fundar la Unió deRabassaires al 1921. El març de 1931 participà enla fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya(ERC). Durant les eleccions del 12 d'abril de 1931va ser escollit regidor de l'Ajuntament deBarcelona per ERC, i el 14 d'abril va proclamar laRepública des del balcó de l'ajuntament. Diputat ales Corts republicanes, elegit el 1931, 1933 i1936, va ser governador de Barcelona, cap de laminoria catalana durant la tramitació de l'Estatutd'Autonomia (1932) i ministre de Marina (1933).Amb la mort de Francesc Macià al 1933, va serproposat per succeir-lo com a president de laGeneralitat. El 6 d'octubre de 1934 va proclamarl'Estat Català dins la República FederalEspanyola. Per aquest acte va ser detingut i acusatde rebel·lió militar, jutjat i comdemnat a 30 anysde presó. Tanmateix, amb la victòria dl FrontPopular al 1936, va ser amnistiat i va recuperar lapresidència de la Generalitat. Durant tota laGuerra Civil va encapçalar el Govern deCatalunya,va tractar de mantenir la unitat entre elspartits i sindicats que el recolzaven, tot i quen'exclogué el catalanisme radical d'Estat Català.Tanmateix, aquesta unitat va ser molt difícil perles tensions entre comunistes i socialistes agrupatsen el PSUC i anarquistes de la CNT recolzatsaquests últims pel POUM, mentre que lesposicions d'obediència estrictament catalanas'anaven diluint. Aquestes tensions van esclatar almaig de 1937 amb enfrontaments violents. El 5de febrer de 1939 Companys va exiliar-se aFrança, però el setembre de 1940 va ser detingutper la Gestapo i entregat a Franco. Va ser jutjat deforma sumària per un tribunal militar deBarcelona, comdemnat a mort i afusellat al fossarde Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc el 15d'octubre de 1940. Des de 1985, les sevesdespulles reposen a un mausoleu al Fossar de laPedrera. DOGC


Compañías de Trabajadores Extranjeros(CTE) ts4166

TG Companyies de treballadors ts2899

Competicions esportives ts1344TG Esport ts729

Comportament electoral ts5197TG Sociologia política ts3082

Compromís intel·lectual antifeixista ts3267TG Resistència cultural ts2996

Comunes llibertàries ts3144TG Anarquisme ts1057

Comunicació social ts745UP Mitjans de comunicació

Noticiaris Periodisme Professionals de la comunicació social

TG Societat ts515

TE Mitjans de comunicació Noticiaris Periodisme Professionals de la comunicació social

Comunicacions ts1402UP Correus

Telèfon Telègraf

TG Transports i comunicacions ts1401TE Correus

Telèfon Telègraf

Comunió ts1690TG Sagraments ts1688

Comunió Tradicionalista (CT) on101NA Organització política dels carlins sorgida el 1931-

1932. Ultracatòlica, amb un programa monàrquictradicionalista antiliberal i contrari a la dinastiad'Isabel II, fou la primera força en efectius de laultradreta catalana. Col·laborà amb l'exèrcit i ambaltres forces en el cop del 17-19 de juliol de 1936.A l'Espanya nacional l'organització fou afectadapel decret d'unificació i passà a integrar-se a FET yde las JONS. El carlisme arribà molt dividit a lesacaballes del franquisme. DCEFID.


Comunions ts1465TG Festes familiars ts1463

Comunisme ts1059UP Dictadura del proletariat

Estalinisme Eurocomunisme Maoisme Marxisme Revisionisme Titisme

TG Socialisme ts1075TE Dictadura del proletariat

Estalinisme Eurocomunisme Maoisme Marxisme Revisionisme Titisme

Comunisme llibertari ts5284NA Corrent i principi econòmic de l'anarquisme que

combat tot tipus de propietat, tant privada comcol·lectiva. Es diferencia del col·lectivisme pel seudesig que en el socialisme cada persona rebisegons les seves necessitats (i no segons el seutreball), sense cap més limitació que les imposadespel desenvolupament de l'economia, i que homdemani a cada persona la màxima aportacióconsiderant les seves limitacions físiques i morals.Sorgí al voltant dels últims congressos de laPrimera Internacional, especialment al Jura i aItàlia. En 1877-82 s'anà imposant dinsl'anarquisme per evolució de bona part dels quifins aleshores eren col·lectivistes. Les figures quemés hi contribuïren foren Malatesta, Carlo Cafiero,Kropotkin i Elisée Reclus. El congrés


Pàgina: 51

clandestí de la secció italiana de la Internacional,a Florència (1876), ja aprovà una mociócomunista de Malatesta. El 1877 l'ArbeiterZeitung de Berna elaborà uns estatuts d'un PartitAnarquista Comunista de Llengua Alemanya. El1880 el congrés de la Federació del Jura, aChaux-de-Fonds, es declarà obertamentanarcocomunista en aprovar la memòriaL'anarquia i el comunisme de Cafiero. A l'Estatsespanyol, un corrent minoritari de la Federació deTreballadors de la Regió Espanyola seguí aquestaorientació, especialment en determinats nuclisd'Andalusia. El 1882, Miguel Rubio combaté lesdoctrines col·lectivistes del delegat barceloníJosep Llunas al congrés de Sevilla. A Gràcia(Barcelona) aparegué el primer periòdiccomunista, La Justícia Humana. Tanmateix,l'anarquisme català restà fidel al col·lectivisme, ien ésser el grup predominant obtinguél'hegemonia a tot l'estat. Però a partir de 1890-93la nova orientació s'estengué profusament i s'hiadheriren antics col·lectivistes, com Tarrida delMármol, Anselmo Lorenzo, etc. Després del'onada terrorista i l'època de repressió al tombantdel s. XIX, el comunisme llibertari ressorgí en elscongressos de la CNT. Durant la SegonaRepública, l'anarquisme, especialment a través dela FAI, desenvolupà una gran activitat des de lapremsa, sobretot la de Barcelona (SolidaridadObrera, Tierra y Libertad, La Revista Blanca,etc.), per difondre les idees del comunismellibertari, i s'inicià una àmplia polèmica entorndels seus trets fonamentals entre Federico Urales,Diego Abad de Santillán, Alexandre Gilabert iIsaac Puente; aquest darrer fou un dels qui mésinfluí en el dictamen sobre comunisme llibertarique aprovà el congrés de la CNT de Saragossa(1936). Alhora, durant les insurreccions del generdel 1932 i del gener i desembre del 1933, homintentà d'implantar el comunisme llibertari, sobrela base dels anomenats "municipis lliures", adiversos pobles de Catalunya i de la resta de lapenínsula. EC.


Comunitats religioses ts1692UP Congregacions religioses

Monestirs Ordes religiosos

TG Religió ts1662TE Congregacions religioses

Monestirs Ordes religiosos

Concentració contra ingrés OTAN dc3871NA 15/11/1981TG Govern Calvo Sotelo dc3870

Concentració demanda llei divorci 1977 dc5158NA 17/04/1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Concentracions ts591TG Formes de protesta ts589

Concerts ts1553TG Interpretacions musicals ts1551

Concili Vaticà II dc3697NA 1962TG Fets internacionals dc472

Concilis ts1723TG Organització de l'Església ts1722

Concordat amb la Santa Seu dc3779NA 25/08/1953TG Govern dels propagandistes dc3594

Condemnes a mort ts2955TG Mètodes repressius ts2867

Condició de la dona ts4869UP Discriminació de la dona

TG Dona i societat ts4868TE Discriminació de la dona

Condicions de vida ts675TG Medi social ts674

Condicions laborals ts3205UP Higiene i seguretat laboral

Organització laboral Precarietat i explotació laboral Salaris

TG Economia del treball ts1317TE Higiene i seguretat laboral

Organització laboral Precarietat i explotació laboral Salaris

Conducta emotiva ts698UP Angoixa

Desmoralització Esperança Nostàlgia Odi Por

TG Medi social ts674TE Angoixa

Desmoralització Esperança Nostàlgia Odi Por

Confederació Nacional del Treball (CNT) on2570TG Descriptors sindicats obrers on2568

Confederación Española de Derechas Autónomas(CEDA) on5712

NA Partit polític creat a Madrid al començament delmarç del 1933, que agrupà nuclis dretans dediverses parts d’Espanya. El grup principal fouAcción Popular, però també hi havia bona part delsmauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volienformar amb Cambó el Centre Constitucional , ifinalment la Derecha Regional Valenciana, dirigidaper Lluís Lucia. A les eleccions del novembre del1933 la CEDA fou el partit que aconseguí mésdiputats (115), però no els suficients per a governartot sol, i deixà als radicals —primerament Lerrouxi després Samper— que governessin tots sols finsel 4 d’octubre de 1934; així aconseguiren


Pàgina: 52

de desfer, ja abans d’assolir el poder, una granpart de l’obra del bienni esquerrà anterior: homrestaurà parcialment el pagament de sous alclergat, frenà la reforma agrària, tornà als gransd’Espanya les terres expropiades, amnistià elshomes de la Dictadura i del pronunciament del 10d’agost de 1932 i posà traves al traspàs de serveisde l’estat a la Generalitat de Catalunya, a la quals’enfrontaren les corts i declararenanticonstitucional la llei de Contractes de Conreu,favorable als parcers i arrendataris catalans.Alarmats per la reacció patronal incontrolada alcamp i a les ciutats, per la possibilitat que Gil-Robles donés un cop d’estat com Hitler aAlemanya el 1933 o com el canceller catòlicconservador Dollfuss a Àustria, els socialistesamenaçaren amb una revolució si la CEDApujava al poder. L’entrada de tres cedistes al nougovern Lerroux tingué com a resposta larevolució obrera d’Astúries i la revolta de laGeneralitat. Després de la repressió delmoviment, la CEDA demostrà la seva incapacitatper a reactivar l’economia en crisi i per aesdevenir un grup “democratacristià” en fracassari dimitir el ministre d’agricultura GiménezFernández, representant de l’ala esquerra delpartit. El 6 de març de 1935 entraren 5 cedistes algovern, entre els quals Gil-Robles al ministeri dela guerra, i nomenaren Franco cap de l’estat majori Goded, inspector general de l’exèrcit. Això noobstant, l’extrema dreta reprotxà a Gil-Robles queno s’apoderés del poder completament i no donésun cop d’estat amb la força que tenia. A leseleccions del febrer del 1936 la CEDA perdé el20% dels seus llocs a les corts, dominades ara perles esquerres. Una bona part de les sevesjoventuts passaren a la Falange Española poctemps abans del 18 de juliol. La CEDA esdissolgué amb l’esclat de la guerra civil, i SerranoSuñer, una de les figures principals, actuàdestacadament en el nou règim antirepublicà,mentre Gil-Robles residia a França i a Portugaldurant el conflicte. EC


Conferència de Bandung dc3694NA 1955TG Descolonització dc5646

Conferència de Jalta dc3643NA 04/02/1945 - 12/02/1945 Encontre a Jalta dels tres

grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial(Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 defebrer de 1945. Hom ratificà que només seriaacceptada la rendició incondicional d'Alemanya ique aquesta seria dividida en quatre zonesd'ocupació. No hi hagué acord sobre les fronteresde Polònia. Hom decidí la reunió d'unaconferència prèvia a la fundació de l'ONU a SanFrancisco per l'abril del 1945. Stalin escomprometé a declarar la guerra al Japó desprésde la capitulació d'Alemanya. EC.

TG Segona Guerra Mundial dc485

Conferència Nacional Catalana dc3953NA 11-13/09/1953, MèxicTG Generalitat d'Irla dc3939

Conferències ts3309TG Activitats culturals ts3306

Confidents ts3554TG Serveis secrets ts987

Confiscació béns patrimonials ts2878TG Mètodes repressius ts2867

Conflicte homilia Antonio Añoveros dc3827NA 24/02/1974TG Govern Arias Navarro dc3826

Conflicte Rockwell-Cerdans dc5129NA 1969TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Conflictes arabo-israelians dc5645UP Fundació de l'Estat d'Israel

Guerra del Yom Kippur Guerra dels Sis Dies

TG Fets internacionals dc472TE Fundació de l'Estat d'Israel

Guerra del Yom Kippur Guerra dels Sis Dies

Conflictivitat estudiantil ts3373UP Reivindicacions estudiantils

TG Caràcter conflictivitat ts3371TE Reivindicacions estudiantils

Conflictivitat laboral ts3375UP Reivindicacions laborals

TG Caràcter conflictivitat ts3371TE Reivindicacions laborals

Conflictivitat obrera ts3372UP Reivindicacions obreres

TG Caràcter conflictivitat ts3371TE Reivindicacions obreres

Conflictivitat pagesa ts5469TG Caràcter conflictivitat ts3371

Conflictivitat social ts587UP Caràcter conflictivitat

Formes de protesta Organització de l'acció

TG Dinàmica social ts585TE Caràcter conflictivitat

Formes de protesta Organització de l'acció

Conflictivitat veïnal ts3374UP Reivindicacions veïnals

TG Caràcter conflictivitat ts3371TE Reivindicacions veïnals

Confraria de la Mare de Déu de Montserrat deVirtèlia on5652

NA


Pàgina: 53

Agrupació religiosa adreçada a la joventut quesignificà un dels signes del cristianisme autòctonenmig de la desfeta de l'Església de Catalunyadels anys quaranta. Sorgí de l'escola Virtèlia. LaConfraria es dedicava essencialment a laconvivència i a la formació del jovent, d'ambdóssexes, en els aspectes religiosos, però tambésocials, culturals i artístics. La generació quepassà per la Confraria va destacar en la defensa,des del compromís catòlic, de la llengua i de lacultura catalanes i de la personalitat política deCatalunya. DCEFID.

TG Descriptors agrupacions catòliques on5018TR Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de

Virtèlia on5652Escola Virtèlia on5651

Congregacions religioses ts1695TG Comunitats religioses ts1692

Congrés de Cultura Catalana 1975 dc5143NA Gener 1975, la Junta del Col·egi d'Advocats de

Barcelona aprova la iniciativa de celebrar unCongrés de Cultura Catalana. El Congrés s'iniciaa València el 6 d'abril i es clou a Barcelona el 8de desembre de 1976.


Congrés dels Diputats ts4894UP Diputats/diputades a Corts

President de les Corts Procuradors/procuradores a Corts

TG Corts Generals ts4890TE Diputats/diputades a Corts

President de les Corts Procuradors/procuradores a Corts

Congrés d'ERC a Tolosa dc3951NA 3-4/06/1945TG Presidència interina d'Irla dc3937

Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona1952 dc3778

NA Congrés Eucarístic Internacional celebrat aBarcelona el maig de 1952. El franquisme utilitzàel Congrés per rentar la seva imatge feixista ipresentar-se al món com un Estat catòliclegitimable internacionalment en el context de laguerra freda. També de portes endins el Congréstenia un component legitimador notable. A més deconfirmar l'estreta vinculació entre l'Església i elrègim, la seva celebració a Barcelonacontrarestava les mobilitzacions del catolicismecatalà alternatiu, i sobretot servia per prendre unasèrie de mesures dirigides a congraciar-se amb elssectors populars que, amb la vaga de tramvies de1951, havien mostrat el seu descontentament. Lacoreografia de masses orquestrada amb motiu delCongrés constituí l'apoteosi delnacionalcatolicisme. Tanmateix, el 35è CongrésEucarístic Internacional de Barcelona acomplíamb escreix els seus objectius: amb el guiatge delVaticà, l'Espanya de Franco s'integrava al concertde nacions occidentals per la via del'anticomunisme. DCEFID.


Congrés Sindical de Tarragona 1968 dc3812NA

Celebrat entre el 19 i el 21 de maig de 1968, va serel darrer, i el més important, dels quatre congressosdel sindicalisme oficial que es van celebrar durantel franquisme. El tema central del Congrés va serla fixació dels paràmetres per a la futura nova lleisindical que havia de permetre l'actualització de lalegislació de 1940. La nova llei havia de servir perreafirmar la voluntat autònoma del verticalismerespecte al govern, però no pas al partit ni a l'Estat,i al mateix temps confirmar la definitiva fi delverticalisme com a màxima expressió del'harmonicisme laboral proclamat durant els anysmés durs de l'etapa blava del Nuevo Estado. Es vapresentar una sola ponència a debat, la qual haviade fixar "unos criterios" per a la futura ordenaciólegal dels sindicats i que incloïa vuit seccions detreball. DCEFID.


Congressos ts3313TG Activitats culturals ts3306

Congressos eucarístics ts1724TG Organització de l'Església ts1722

Congressos polítics ts5478TG Activitats polítiques ts3099

Connivència ts3174TG Posicionaments polítics durant el franquisme

ts3171

Conquesta de l'espai públic ts5271TG Enfocament de la lluita ts5267

Conreus ts1286TG Agricultura ts1285

Consciència de classe ts3149TG Socialisme ts1075

Consciència nacional ts3127TG Catalanisme ts1029

Consell de Cultura de la Generalitat ts4983NA Organisme creat per la Generalitat de Catalunya

(decret de 9 de juny de 1931) per tal d'estructurar iregir la seva obra cultural. L'integraven vintconsellers, aplegats en cinc ponències(ensenyament superior, ensenyament secundari,ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius,biblioteques i belles arts), presidits pel consellerd'instrucció pública i pel president de laGeneralitat. A la pràctica, n'actuà de presidentJaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra devicepresident i Alexandre Galí de secretari. En foul'inspirador el conseller d'instrucció públicaVentura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeïtper Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre(1934-36), per Lluís Duran i Ventosa. Foul'organisme fonamental de la tasca cultural de laGeneralitat. EC.


Consell de guerra ts5569TG Tribunals militars ts5012

Consell de l'Escola Nova Unificada(CENU) ts4985

NA


Pàgina: 54

Institució creada per decret de 27 de juliol de1936 a Barcelona amb la finalitat d'iniciar unaescola nova, única, gratuïta, laica, ambcoeducació i en llengua catalana, inspirada en elsprincipis racionalistes del treball i de la fraternitathumana. Es proposava de coordinar els serveisd'ensenyament de l'estat, de l'ajuntament deBarcelona i de la Generalitat de Catalunya. Eradirigit per quatre representants de la UGT(Federació de Treballadors de l'Ensenyament),quatre de la CNT (Sindicat de ProfessionsLiberals), un de l'Escola Normal de la Generalitat,un de la Universitat Autònoma, un de laUniversitat Industrial i un de Belles Arts. Elcomitè executiu era format per Joan Puig i Elias,Francesc Albert, Joan Hervàs i MiquelEscorihuela. En 1936-37 elaborà el Pla Generald'Ensenyament basat en l'ensenyament permanenten grups i en una distribució segons les capacitatsi els interessos. Preveia, a més, que cada escolafos adscrita a una col·lectivitat de producció. En1936-37 les reformes en edificis expropiatspossibilitaren l'escolarització de 50 000 nens. El1937 foren matriculats 111 000 infants, dels quals21 000 no pogueren ésser escolaritzats, bé que elCENU encarregà al Sindicat d'Arquitectes deCatalunya un projecte de 30 nous grups escolars.La mobilització progressiva dels mestres en 1937-38, però, representà un obstacle decisiu per a lanova pedagogia. Fou dissolt pel febrer del 1939.EC.


Consell de Londres USE: Consell Nacional deCatalunya on3945

Consell Nacional Català on3943NA Entitat política catalana creada com a resultat de

la Conferència Nacional Catalana de Mèxic(1953), on participaren, directament o delegada,representants procedents de tots els PaïsosCatalans. Fou constituït per un consell general,amb representants de diverses tendències, i unconsell executiu, amb residència a Mèxic. Tinguécom a primer president Salvador Armendares icom a secretari general Miquel Ferrer. El 1964 lapresidència restà vacant. El consell executiu foutraslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Rocaes féu càrrec de la secretaria general. Mantingué,a l'exili, una presència testimonial a través de lesConferències Nacionals de Mèxic (1963) i Avinyó(1969), treballà per la difusió internacional delplet català, promogué els Aplecs de Toluges(1965) i edità els butlletins del Serveid'Informació Nacional Català. La mort de Batistai Roca (1978) extingí virtualment el Consell. EC.


Consell Nacional de Catalunya on3945NA Organisme polític creat a París per Lluís

Companys el 18 d'abril de 1940, després d'haverdissolt el govern de la Generalitat. El formavenrellevants personalitats de la cultura catalanaexiliades. Va fer funcions d'assessorament delpresident de la Generalitat. Arran de la invasiónazi de França i de l'empresonament de LluísCompanys, el Consell es dispersà i, a causa de laimpossibilitat d'actuació de Josep Irla,

nou president, que residia a la zona de Vichy,Carles Pi i Sunyer, des de Londres, creà un nouConsell. Format el setembre de 1940, aquestConsell mantingué contactes amb els governsaliats i els exposà la situació de Catalunya, i esrelacionà amb les comunitats d'exiliats a Amèrica.Una part dels membres del Consell deixaren debanda les posicions legalistes de restabliment del'Estatut i la República per proposarl'autodeterminació. Això dividí el Consell. El junyde 1945, Josep Irla el dissolgué i formà un nougovern de personalitats. DHC.


Consell Nacional de la DemocràciaCatalana on3668

NA Agrupació de partits polítics catalans fundada aBarcelona el desembre del 1945 sota la presidènciade Josep Pous i Pagès, tornat de l'exili. Tinguél'adhesió d'Esquerra Republicana de Catalunya,Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica deCatalunya, Unió Catalanista, Estat Català, FrontNacional de Catalunya, Unió de Rabassaires,Moviment Socialista de Catalunya, Front de laLlibertat, Partit Republicà d'Esquerra, FrontUniversitari de Catalunya i grups de la CNT i de laUGT. Reconeixia la presidència de la Generalitat al'exili, però reclamava llibertat d'acció a Catalunya.Actuà com a element coordinador fins a la mort deJosep Pous i Pagès, el 1952. EC.


Conselleries ts4962UP Consellers/conselleres

TG Govern de la Generalitat ts4960TE Consellers/conselleres

Consellers/conselleres ts4961TG Conselleries ts4962

Conservació del patrimoni ts3305TG Patrimoni cultural ts1473

Conservadorisme ts1064NA Ideologia i actitud que defensa les institucions

vigents, en oposició a la idea de canvi social.Proclamant l'estabilitat dels sistemes com acondició de possibilitat d'una conducta ètica id'una llibertat responsable, canonitza la propietatprivada, estableix la religió i el sentiment nacionalcom a elements d'unitat social i refusa la pretensiód'una societat igualitària. EC.


Conservatoris ts5612TG Equipaments educatius ts1633

Consolat ts4938UP Cònsols

TG Administració estatal ts4886TE Cònsols

Cònsols ts4939TG Consolat ts4938


Pàgina: 55

Constitució 1931 ts4289NA 09/12/1931TG Legislació governs centrals de la República

ts4208TR Aprovació Constitució 1931 dc3913

Constitució 1931 ts4289

Constitució 1978 ts4290TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Construcció ts1297TG Economia industrial ts1296

Construcció línia Maginot dc3617NA 1930-1940TG Període d'entreguerres a França dc5633

Construcció mur de Berlín dc3650NA 1961TG Guerra Freda dc3645

Consultoris radiofònics femenins ts767TG Programes radiofònics ts765

Contraban ts3196TG Economia submergida ts3195

Contractació laboral ts5343TG Relacions laborals ts1329

Contractes de compravenda ts1776TG Dret dels contractes ts1772

Contractes de conreu ts1773UP Emfiteusi

Masoveria Parceria Rabassa morta

TG Dret dels contractes ts1772TE Emfiteusi

Masoveria Parceria Rabassa morta

Contractes laborals ts1777TG Dret dels contractes ts1772

Contracultura ts1441UP Estètica progre

Tribus urbanes NA Expressió amb què hom designa les

manifestacions sociològiques, polítiques iartístiques vigents sobretot a la dècada del 1970caracteritzades per l'esperit rebel, àcrata isubvertidor dels valors tradicionals del mónoccidental i desenvolupat. Lligada sobretot a lajoventut, la contracultura aparegué a mitjans de ladècada del 1960 als EEUU (on rebé el nom de'underground', que ha passat a Europa) i a certspaïsos europeus. Entre els precedents, calesmentar el moviment beat. Hom cita com aprimer esdeveniment contracultural les activitatsdels provos, però les expressions més típiquesforen els hippies i els fets de Maig del 1968.Foren vehicle dels valors i la forma de vidacontraculturals el rock-and-roll, el còmic, certscorrents de les arts plàstiques

com el pop art i literats com W. Burroughs o Ch.Bukowski. Bé que el terme caigué en desús des demitjan anys vuitanta, el fenomen ha influït un grannombre de moviments i tendències actuals, entreels quals els autoanomenats 'alternatius' i'antisistema'. EC.

TG Cultura i societat ts5538TE Estètica progre

Tribus urbanes

Control del treball ts5361UP Incentius i primes

TG Relacions laborals ts1329TE Incentius i primes

Control social ts2928UP Delacions

TG Repressió social ts2927TE Delacions

TR Avals bona conducta ts2933Control social ts2928

Contuberni de Munich USE: IV Congrés delMoviment Europeu dc5299

Convenis col·lectius ts1336TG Negociació col·lectiva ts1335

Convergència Democràtica de Catalunya(CDC) on136

NA Partit català d'orientació nacionalista fundat el1974 que des de 1979 constitueix amb UnióDemocràtica de Catalunya, la coalicióConvergència i Unió, que ha governat Catalunyades de les primeres eleccions autonòmiques de1980. DPPC.


Convergència i Unió (CiU) on146NA Nom que designa la coalició formada per

Convergència Democràtica de Catalunya i UnióDemocràtica de Catalunya. DPPC.


Convergència Socialista de Catalunya(CSC) on34

NA Partit polític creat el 1974. La seva formació fouinterpretada com un pas cap a la unitat delsocialisme català sobre bases nacionals, marxistesno leninistes i de classe, defensor de les tesisautogestionàries i propugnador d'una soluciófederal per l'Estat espanyol. Pel gener de 1976 elpartit va decidir impulsar un procés unitari queculminaria amb el naixement del Partit Socialistade Catalunya-Congrés. DCEFID.


Cooperació internacional ts1086TG Política internacional ts1082

Cooperatives ts1316UP Cooperatives de consum

Cooperatives de producció TG Economia de l'empresa ts1310TE Cooperatives de consum

Cooperatives de producció


Pàgina: 56

Cooperatives de consum ts3203NA Cooperatives dedicades a subministrar productes

als associats a preus més assequibles que almercat. DHC.

TG Cooperatives ts1316

Cooperatives de producció ts3204NA Cooperatives dedicades a produir en comú per

controlar la qualitat del producte, a més detreballar en condicions més acceptables. DHC.

TG Cooperatives ts1316

Cooperativisme ts1063NA Nom amb el qual és coneguda l'agrupació o unió

volguda de productors o d'usuaris d'un producte omés d'un entorn d'una cooperativa, per afrontar uno diversos aspectes derivats de la producció o lacomercialització; aquesta agrupació és vàlida tanten estructures capitalistes com socialistes. Una deles definicions més clares de cooperativa és la queva divulgar, el 1956, l'Organització Internacionaldel Treball: "és una associació de persones ennombre variable, que s'enfronta amb les mateixesdificultats econòmiques, i que lliremement unides,sobre la base de la igualtat dels drets i lesobligacions, s'esforcen per resoldre aquestesdificultats, principalment administrant els béns pelseu compte i risc, amb la vista posada en el profitmaterial i moral comú, i mitjançant lacol·laboració de tots, una empresa en la qual handelegat una o diverses de les funcionseconòmiques que responen a les necessitatscomunes". Durant la Segona República es vapromulgar una nova Llei de cooperatives, la qualfou desplaçada pel Decret de Col·lectivitzacionsde 1936. En època franquista es promulgà la Leyde cooperación de 1942, la qual barrava algunsdels preceptes cooperatius, per la qual cosa elcooperativisme quedava subjecte a la Obrasindical de Cooperación. La reformulaciócooperativa no es va produir fins a lapromulgació de la Llei de cooperatives de 1974,tot i que situacions polítiques posteriors vanprovocar un alentiment en l'aprovació delreglament. DHC.


Coordinadora de Organizaciones deAgricultores y Ganaderos (COAG) on2582

TG Descriptors sindicats agrícoles on2575

Coordinadora Feminista de Barcelona on2484TG Descriptors associacions feministes on2482

Cop d'estat a l'Argentina dc3707NA 24/03/1976TG Dictadures militars a Amèrica Llatina dc5644

Cop d'estat a Xile dc3703NA 11/09/1973TG Dictadures militars a Amèrica Llatina dc5644

Cop d'estat de Casado dc5072NA 05/03/1939TG Govern de Negrín dc5068

Cop d'estat de Sanjurjo dc3915NA 10/08/1932TG Bienni reformista dc3882

Cop d'estat de Tejero dc3869NA 23/02/1981TG Segon govern UCD dc3863

Copla ts1547TG Estils musicals ts1539

Coral de Sant Jordi on2616NA Entitat coral fundada el 1947 pel músic Oriol

Martorell i Codina, que dirigí la formació fins a1991. L'any 1951 es va posar sota el patrocini delCercle Artístic de Sant Lluc. La seva trajectòriamusical durant el Franquisme es caracteritzà per laparticular empremta que li conferí el director i que,juntament amb un treball rigorós i constant,convertí la formació en un referent de la renovaciódel cant coral a Catalunya. El seu repertori habitualés molt flexible i abasta des de peces de cambradel Renaixement fins a les grans obressimfonicocorals del Romanticisme i del segle XX.Més enllà de l'aspecte estrictament musical, tant lacoral com el director destacaren per la seva posiciócatalanista, defensora de la democràcia i de lallibertat, de manera que esdevingueren des delvessant artístic una autèntica oposició al règimfranquista. DCEFID.

TG Descriptors orfeons on2614

Cornudella i Barberà, Joan on2083NA Les Borges Blanques 1904 - Barcelona 1985.

Polític. Als 17 anys es traslladà a Barcelona i, sotael guiatge dels germans Badia, ingressà el 1936 aEstat Català, partit del que fou secretari general.L'any 1939 s'exilià a França, des d'on va contribuira fundar el Front Nacional de Catalunya (FNC). Al1940, veient el perill de l'entrada dels nazis a Paris,va tornar clandestinament a Catalunya a fid'incorporar-se a les tasques de l'FNC a l'interior.Va ser detingut fins a 12 vegades, una d'elles eltancaren a la Model de Barcelona, i d'allà eltraslladaren a Carabanchel durant un any, eltornaren altre cop a la Model i l'alliberaren el1946. La principal feina que dugué a terme fou lapropaganda, elaborada a través de l'FNC en unaimpremta pròpia clandestina. Participà en lestasques del Consell Nacional de la DemocràciaCatalana en la clandestinitat. Participà en reunionsde l'Assemblea de Catalunya i, el 1975, va ser elresponsable de l'FNC per acudir oficiosament auna reunió del Consell de Forces Polítiques deCatalunya. Partidari de la unitat del socialismecatalà, abandonà l'FNC el 1978. Llavors passà alPartit Socialista de Catalunya- Reagrupament i,més tard, al Partit dels Socialistes de Catalunya,pel qual fou elegit diputat al Parlament deCatalunya el 1980 i 1984. DCEFID


Coromines, Joan on5696TG Descriptors de personatges públics on2070

Coronació Joan Carles I dc3844NA 22/11/1975TG Transició democràtica a Espanya dc3843

Coronels ts5212TG Oficials ts5211


Pàgina: 57

Corpo di Truppe Volontarie (CTV) ts3508NA Nom amb el qual eren designades oficialment les

tropes italianes que lluitaren a favor del generalFranco durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. Els primers contingents, arribats pel setembredel 1936, foren comandats pel general Roatta finsa la presa de Màlaga (febrer del 1937).Derrotades a Guadalajara (març del 1937),actuaren al País Basc i a Catalunya, comandadessuccessivament pels generals Bastico, Berti iGambara. Assoliren un total d'uns 60 000 homes,sense comptar els efectius de l'aviació, i sofrirenunes 14 000 baixes. Cap a la fi de la guerraoperaren sovint en unitats mixtes formades peritalians i espanyols (divisions Flechas Negras,Flechas Azules, Littorio). EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civilts3505

Corporativisme ts3162NA Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la

constitució jerarquitzada d'associacionsprofessionals (patronals i obreres) per a controlarels problemes econòmics i laborals. Elcorporativisme sorgí enfront de l'individualismede l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes(de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar,amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.Promogut pel moviment social catòlic del s XIX(comte de Mun i La Tour du Pin, a França, iKetteler, a Alemanya), reflectit als documentspontificis sobre la qüestió social (especialment deLleó XIII i Pius XI), el corporativisme fouinstitucionalitzat sobretot pel feixisme, el qualestablí una correlació entre estat feixista i estatcorporatiu: en són exemples, entre les duesguerres mundials, els règims de Mussolini a Itàlia,Primo de Rivera a Espanya i Dollfus a Àustria. Ladesfeta militar del feixisme a la Segona GuerraMundial relegà la vigència del corporativisme aPortugal (Oliveira Salazar i Caetano) i a l'Espanyadels primers quinquennis de la postguerra. EC.


Corpus christi USE: Festa del Corpus ts1680

Correbou de Cardona ts3300TG Festes populars ts1455

Correbous ts1470TG Tauromàquia ts1468

Corrent migratori ts5008TG Migració ts544

Corrents arquitectònics ts3237UP Funcionalisme

Monumentalisme Racionalisme

TG Arquitectura ts1525TE Funcionalisme

Monumentalisme Racionalisme

Corresponsals ts3369TG Professionals de la comunicació social ts3366

Correus ts1403TG Comunicacions ts1402

Corridas USE: Curses de braus ts1469

Corrupció política ts3083TG Sociologia política ts3082

Cors de Clavé on2619TG Descriptors orfeons on2614

Corts Generals ts4890UP Congrés dels Diputats

Senat TG Administració estatal ts4886TE Congrés dels Diputats

Senat

Cossos auxiliars de l'ordre públic ts1007UP Guàrdies/vigilants dels centres de privació de

llibertatSometent Vigilants nocturns

TG Ordre públic ts991TE Guàrdies/vigilants dels centres de privació de

llibertat Sometent Vigilants nocturns

Cossos de seguretat ciutadana ts3553UP Bombers

TG Seguretat ciutadana ts1010TE Bombers

Cossos policials ts993UP Carrabiners

Guàrdia Civil Guàrdia d'Assalt Mossos d'Esquadra Policia Policia Nacional Policia armada Policia francesa Policia judicial Policia política

TG Ordre públic ts991TE Carrabiners

Guàrdia Civil Guàrdia d'Assalt Mossos d'Esquadra Policia Policia Nacional Policia armada Policia francesa Policia judicial Policia política

Costums locals USE: Tradicions populars ts1445

Coves ts3688TG Problema d'habitatge ts3435TR Coves ts3688

Descriptors de coves on2696

Creació del Comitè Central de MilíciesAntifeixistes dc5292

NA 21/07/1936


Pàgina: 58

TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Creació del Partit Únic dc5076NA 19/04/1937TG Zona rebel dc3877

Creació organismes internacionals dc5642UP Fundació de l'Organització de les Nacions Unides

(ONU)Fundació de l'Organització del Tractat de l'AtlànticNord (OTAN) Fundació del Fons Monetari Internacional (FMI) Tractat de Roma

TG Fets internacionals dc472TE Fundació de l'Organització de les Nacions Unides

(ONU) Fundació de l'Organització del Tractat de l'AtlànticNord (OTAN) Fundació del Fons Monetari Internacional (FMI) Tractat de Roma

Creences religioses ts1672UP Religiositat popular

TG Pràctica religiosa ts1669TE Religiositat popular

Creixement demogràfic ts535UP Baby boom

TG Evolució demogràfica ts534TE Baby boom

Creixement econòmic ts5373TG Finances ts1388

Creixement urbà ts1998TG Urbanisme ts1997

Crema d'esglésies i convents 1936 dc3926TG Govern del Front Popular dc273

Crema i saqueig d'esglésies ts2971TG Persecucions religioses ts2970

Creu Roja Internacional on2497TG Descriptors associacions humanitàries on2495

Crisi del franquisme dc3596UP Atemptat de Carrero Blanco

Govern Arias Navarro Procés 1001 Sis Hores de Cançó 1973 Vaga general de l'ensenyament 1973

NA 1973-1975TG Dictadura franquista dc20TE Atemptat de Carrero Blanco

Govern Arias Navarro Procés 1001 Sis Hores de Cançó 1973 Vaga general de l'ensenyament 1973

Crisi del petroli 1973 dc3702TG Crisis petrolieres dc5651

Crisi del petroli 1979 dc5652TG Crisis petrolieres dc5651

Crisi dels míssils de Cuba dc3651NA 14/101962 - 20/11/1962TG Guerra Freda dc3645

Crisi econòmica ts5422TG Finances ts1388

Crisi econòmica 1929 dc3607TG Període d'entreguerres dc5628

Crisis petrolieres dc5651UP Crisi del petroli 1973

Crisi del petroli 1979 TG Fets internacionals dc472TE Crisi del petroli 1973

Crisi del petroli 1979

Cristians pel Socialisme on5020NA Moviment integrat per cristians que creuen

compatible llur fe amb la teoria i la praximarxistes, sense que això signifiqui cap vinculacióa un partit polític determinat. Nascut a Xile —on elmoviment celebrà un congrés nacional el 1972—,s'estengué després a l'Argentina, el Perú, Mèxic il'Amèrica Central, on contribuí a l'aparició de lateologia de l'alliberament, i finalment arribà aEuropa. Als Països Catalans n'hi ha diversos grups,minoritaris però actius. Tot i que les relacions ambla jerarquia han estat sovint incòmodes, elsmembres del moviment no volen separar-se del'Església, però de fet se'n senten marginats,particularment arran del rumb pres pel Vaticà sotael pontificat de Joan Pau II. EC.


Crítics ts1574TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Crítics cinematogràfics USE: Crítics ts1574

Crítics literaris USE: Crítics ts1574

Crítics musicals USE: Crítics ts1574

Crítics teatrals USE: Crítics ts1574

Cruells i Pifarré, Manuel on2084NA Barcelona 1910 - 1988. Polític i escriptor. Militant

d'Estat Català, col·laborà a "La Publicitat" i, durantla Guerra Civil, dirigí el "Diari de Barcelona".Exiliat a França el 1939, fou un dels fundadors delFront Nacional de Catalunya (FNC), que dirigí al'interior des de 1940. Empresonat (1943-1945)quan fou alliberat s'exilià de nou a França. Haventabandonat l'FNC el 1970, romangué pròxim a EstatCatalà. Més tard, ingressà a Esquerra Republicanade Catalunya, i dirigí el diari "La Humanitat".DCEFID


Cuadernos del Ruedo Ibérico on2441TG Descriptors premsa a l'exili on2405

Cuadernos para el Diálogo on2416NA Revista mensual fundada a Madrid a l'octubre del

1963 com a òrgan dels sectors catòlicsprogressistes. Propugnà un socialisme democràticobert a diverses ideologies. Dedicà una


Pàgina: 59

certa atenció a temes catalans. Entre altres, hicol·laboraren Joaquín Ruiz Giménez, EnriqueTierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, JoséMaría Gil Robles i Pablo Castellanos. Deixà depublicar-se l'any 1978. EC.


Cuartel de San Fernando on4028NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Culte religiós ts1681UP Missa

Pecat i confessió Processó

TG Pràctica religiosa ts1669TE Missa

Pecat i confessió Processó

Cultura ts1431UP Cultura i societat

Entitats i institucions culturals Hàbits culturals Mecenatge Política cultural Resistència cultural

TG Cultura i educació ts1430TE Cultura i societat

Entitats i institucions culturals Hàbits culturals Mecenatge Política cultural Resistència cultural

Cultura de masses ts1444TG Cultura i societat ts5538

Cultura i educació ts1430UP Art

Ciència i tecnologia Cultura Educació Intel·lectuals Llengua i literatura Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle Tradicions populars Vida cultural

TE Art Ciència i tecnologia Cultura Educació Intel·lectuals Llengua i literatura Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle Tradicions populars Vida cultural

Cultura i societat ts5538UP Contracultura

Cultura de masses Transgressió cultural

TG Cultura ts1431TE Contracultura

Cultura de masses Transgressió cultural

Curses de braus ts1469TG Tauromàquia ts1468

Cursos i seminaris ts3308TG Activitats culturals ts3306


Pàgina: 60

DDagoll Dagom on5612

TG Descriptors companyies de teatre on2620

Dansa ts1559TG Art ts1521

Danses populars ts1447UP Ball de Serrallonga

Ball de bastoners Sardana

TG Tradicions populars ts1445TE Ball de Serrallonga

Ball de bastoners Sardana

Danys de guerra ts908UP Efectes dels bombardeigs

Restes de guerra TG Guerra ts882TE Efectes dels bombardeigs

Restes de guerra

Dau al Set on2542NA Grup artístic editor de la revista d'art mensual del

mateix nom fundada a Barcelona per l'octubre del1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig,Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i JoanJosep Tharrats, que en tenia cura de la confecció iimpressió. A partir d'una actitud inicialmentdadaista, els seus creadors hi expressaren perescrit i plàsticament llur indiferència envers lasocietat en què vivien i, després de passar pelsurrealisme plàstic o l'existencialisme ideològic,s'anaren creant un món propi i marginat, queemmenaria, tanmateix, alguns d'ells a adoptar unnou concepte dinàmic de la societat. Lapublicació reflectí aquesta evolució i esdevingué,cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguirbastant fidelment la situació i els artistesinnovadors de l'època i trobar referències apersonalitats estrangeres; poc temps després de laseva fundació s'adherí al grup Joan Eduard Cirlot.Als set membres principals caldria adherir EnricTormo, Víctor Castells, René Metras i SantiSurós. A partir del 1952 i fins al darrer número(1956) la revista fou portada gairebé només perJ.J.Tharrats. El 1951 hom celebrà, a Barcelona,una exposició antològica del grup. EC.


Dávila Arrondo, Fidel on5481NA Barcelona 1878- Madrid 1962. Oficial de

l'Exèrcit, arma d'Infanteria. General a la reserva,diplomat d'Estat Major, a l'esclatar la Guerra Civiles trobava a Burgos, on va dirigir la insurrecció iva fer presoner al general que manava laguarnició, Domingo Batet, que es mantingué fidela la República. Va ser un dels partidaris més fermsde la promoció de Franco com a cap supremmilitar i civil. Després de la mort del general

Mola (1937) va ser designat cap de l'Exèrcit delNord, on va superar forts obstacles com el cinturóde ferro de Bilbao, fins ocupar tota la cornisacantàbrica. Va participar en les campanyesd'Aragó, el Maestrat, Ebre i Catalunya. Va serministre de Defensa durant la guerra (gener 1938-agost 1939), capità general de Sevilla, cap del'Estat Major Central (1941) i ministre de l'Exèrcit(1945-1949). Franco el va nomenar marquès deDávila. DOGC


de Porcioles i Colomer, Josep Maria on5578NA Amer 1904 - Vilassar de Dalt 1993. Notari i

polític. De jove fou membre d'Acció Catòlica i,més tard, de l'Opus Dei. Tingué una formaciópolítica tradicionalista catòlica de matisoscatalanistes. Milità a la Lliga Catalana des de 1933fins a la Guerra Civil. El 1936, passat a la zonanacional, s'adherí a la FE y de las JONS. Fousecretari de la Delegación Provincial de l'AuxilioSocial de Lleida (1939-1940). Presidí la DiputacióProvincial de Lleida (1940-1943), on cal destacarla seva participació en la creació de l'Instituto deEstudios Ilerdenses. El 1947 d'instal·là a Barcelonacom a notari. Fonamentà així una gran fortuna enel món industrial i financer, vinculant-se al grupdel Banco de Madrid. El 1957 fou nomenat alcaldede Barcelona, després de la segona vaga detramvies, i es mostrà partidari de la política deldesarrollo i d'instauració monàrquica que dirigiendes del govern Carrero Blanco i López Rodó. En laseva etapa com a alcalde es produí el creixementdesorbitat de la gran Barcelona, s'aprovà un règimespecial per a l'Ajuntament -la Carta Municipal- ies constituí la Corporació Metropolitana deBarcelona. Dins del consistori milloràconsiderablement l'entramat tècnic i administratiu.Va ser destituït el 1973 pel ministre TomásGaricano Goñi amb qui havia rivalitzat quanaquest era governador civil. DCEFID


de Riquer i Morera, Martí on5586NA Barcelona 1914. Erudit i historiador de la

literatura. Format a la Fundació Bernat Metge, vadesplegar, abans de 1936, una intensa activitat enel periodisme cultural (sobretot des de LaPublicitat) i una tasca més erudita com a estudiósde l'humanisme i editor dels clàssics catalans.Després d'haver estat compromès amb el móncultural català, va passar a la zona franquista,s'incorporà al Tercio de Montserrat, va col·laboraren la revista Destino durant la seva etapa a Burgos(1937-1939) i, com a oficial de l'Exèrcit, vaparticipar en l'ocupació de Barcelona i València.Allí va perdre le braç dret. En els primers anys depostguerra abandonà l'esciptura en llenguacatalana, continuà col·laborant a Destino - ara jaeditat a Barcelona-, a La Vanguardia Española i aSolidaridad Nacional, entre d'altres, i participàactivament en la política cultural del règim.Malgrat els lligams amb els cercles falangistes enla immediata postguerra, va donar suport ainiciatives culturals catalanes i, especialment, apartir de 1946, als intents de reprendre lespublicacions en català. El 1942 es va llicenciar,


Pàgina: 61

el 1945 va obtenir el doctorat i el 1950 vaguanyar la càtedra de literatures romàniques. Vaexercir sempre a la Universitat de Barcelona,excepte un període on va estar a la UniversitatAutònoma de Barcelona (1970-1976), fins que esva jubilar el 1984. DCEFID


de Unamuno Jugo, Miguel on5482NA Bilbao 1864- Salamanca 1936. Escriptor, membre

de la generació del 98. Va estudiar Filosofia iLletres a la Universitat de Madrid (1880-1884),on també es va doctorar i al 1891 va obtenir lacàtedra de grec de la Universitat de Salamanca, imés tard, al 1901, en va ser rector. Durant ladictadura de Primo de Rivera va ser deportat aFuerteventura, tot i que en va escapar i va viure aFrança fins al 1930. Va proclamar la Repúblca aSalamanca, i va ser diputat de les Corts al 1931.Tot i haver-se manifestat diverses vegades enfavor de la República, al juliol de 1936 vaadherir-se a la sublevació militar, acceptant elnombrament d'alcalde honorari de Salamanca. El12 d'octubre de 1936, en un acte al paranimf de laUniversitat de Salamanca en commemoració deldia de la Hispanitat, va protagonitzar unenfrontament amb el general Millán-Astray ialtres franquistes. En conseqüència va ser destituïtdel càrrec de rector per la Junta de Burgos.DOGC


Decisió de migrar ts3482UP Migració forçada

Migració laboral NA Motius (laborals, familiars, polítics), factors que

van desencadenar la presa de la decisió de migrar,factors que van ajudar a decidir el lloc dedestinació i origen dels recursos econòmicsnecessaris per finançar la migració.

TG Migració ts544TE Migració forçada

Migració laboral

Declaracions de l'Abat Escarré dc5125NA 14/11/1963. L'abat de Montserrat Aureli Maria

Escarré realitza unes declaracions crítiques contrael règim de Franco al diari francès "Le Monde".


Decret de Col·lectivització i Control Obrerd'Indústries i Comerços ts4214

NA 24/10/1936TG Legislació Generalitat republicana ts4207

Decret de la Interrupció Artificial del'Embaràs ts4216

NA Decret aprovat el 1936 per la presidència de laGeneralitat de Catalunya que autoritzava lainterrupció de l'embaràs durant els tres primersmesos, per motius terapèutics, eugènics o ètics.Formava part d'una reforma més general que haviad'incloure els contraceptius i l'atencióobstetricoginecològica. L'avortament havia d'ésserefectuat en centres sanitaris dependents de laGeneralitat de Catalunya amb un equipamentadequat, i després d'un examenmeèdicopsicològic de la sol·licitant. EC.

TG Legislació Generalitat republicana ts4207

Decret de l'Exèrcit Popular de Catalunya ts4215NA 6 desembre 1936TG Legislació Generalitat republicana ts4207

Decret de Mobilització Civil ts4218NA Decret de la Generalitat de Catalunya del 23 de

setembre de 1937 signat pels consellers definances, economia i treball, que establia lamobilització de tots els treballadors d'empresesque obtenien préstecs de l'Oficina Reguladora dePagament de salaris per a ocupar uns llocs detreball determinats. Un segon decret (5 d'octubre)establí la mobilització civil de tots els treballadorsde la construcció i d'explotacions mineres deproductes no indispensables per a la guerra. EC.


Decret de Reforma Eugènica del'Avortament ts4217

NA 9 gener 1937TG Legislació Generalitat republicana ts4207

Decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadorsde la Terra ts4213

NA Decret de 27 d'agost de 1936 que establia elprincipi, proposat pel Consell d'Economia, de lasindicació obligatòria de tots els conreadors de laterra a fi d'articular en un sistema ordenat elsdiversos aspectes de l'activitat agrícola. La lleiestablia l'organització conjunta dels sindicatsagrícoles existents d'acord amb els criteris de lallei de 1934 i l'entrada en la nova organització detots els conreadors no sindicats. Es preveia lacreació de les institucions complementàries (decrèdit, assegurances, compres en comú,comercialització) a fi que el treball agrícolaobtingués un nivell superior de productivitat. ElServei de la Cooperació facilitava estatuts tipus.La conselleria d'agricultura i economia designàuna comissió que elaborà el reglament d'aplicaciódel decret, que fou aprovat per decret de 19d'octubre de 1936. EC.


Decret d'Intervencions Especials ts4219NA Decret promulgat per la Generalitat de Catalunya

el 20 de novembre de 1937 que suposava lainstauració d'una economia dirigida en determinatssectors o empreses. La decisió havia d'ésser presapel conseller d'economia a iniciativa pròpia o apetició del Consell d'Economia; els motiusd'intervenció eren: irregularitats del conselld'empresa, protecció d'interessos estrangers,producció de guerra o d'articles molt escassos,empresa no constituïda d'acord amb el decret deCol·lectivitzacions, avançar-se a una possibleintervenció del govern republicà, evitar l'acció delstribunals sobre l'empresa, defensa de les empresesapropiades per la sotssecretaria d'armament delministeri de defensa nacional i que la central del'empresa no radiqués a Catalunya i hagués estatintervinguda per la República. EC.


Decreto-ley Antiterrorista ts4282NA agost 1975TG Legislació Crisi del franquisme ts4280


Pàgina: 62

Decreto-ley de Asociaciones Políticas ts4281NA 1974TG Legislació Crisi del franquisme ts4280

Decreto-ley de Ordenación Económica ts3795NA 21/07/1959TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Decreto-ley de Represión del Bandidaje y elTerrorismo ts4252

NA 19 abril 1947TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Decreto-ley para la Represión de la RebeliónMilitar, el Bandidaje y el Terrorismo ts4268

NA 21 setembre 1960TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Decrets de S'Agaró ts5182NA Nom amb què és conegut el pla de 58

disposicions (decrets i ordres) del departament definances de la Generalitat de Catalunyapromulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937.El pla fou preparat a la localitat de S'Agaró (BaixEmpordà) per un grup d'alts càrrecs de laGeneralitat i d'economistes convocats pel primerconseller i conseller de finances, JosepTarradellas, arran del decret de FacultatsExcepcionals aprovat pel Consell de laGeneralitat (20 de novembre de 1936), el qual liconcedia àmplies facultats per a endegar l'activitatfinancera i administrativa del departament. El pla,amb els problemes de guerra com a punt dereferència, intentà de sistematitzar les institucionsfinanceres de Catalunya, de normalitzar la vidaadministrativa i municipal i d'eixugar el dèficit delsector públic. Les disposicions regularen la vidamunicipal, el règim d'apropiacions, el sistemacreditici i financer, les finances de la Generalitat(hom creà nous imposts, com el de la xifrad'afers), l'estatge, el comerç exterior, laradiodifusió, la remuneració de funcionaris, etc.EC.


Defensa ts819UP Defensa activa

Defensa passiva TG Exèrcit i defensa ts818TE Defensa activa

Defensa passiva

Defensa activa ts3502UP Bateries antiaèries

TG Defensa ts819TE Bateries antiaèries

Defensa de places ts901UP Búnquers

Fortificacions TG Tàctica militar ts899TE Búnquers

Fortificacions

Defensa i ordre públic ts5546

UP Exèrcit i defensaOrdre públic Serveis secrets

TE Exèrcit i defensa Ordre públic Serveis secrets

Defensa Interior on5657TG Descriptors organitzacions terroristes d'extrema

esquerra on5623

Defensa passiva ts820UP Refugis antiaeris

TG Defensa ts819TE Refugis antiaeris

Delacions ts2934TG Control social ts2928

Delegats sindicals ts5452TG Personal sindicats ts5560

Delictes ts1788UP Estafes

Homicidis Robatoris

TG Dret penal ts1787TE Estafes

Homicidis Robatoris

Delictes militars ts853UP Desertors

Emboscats Pròfugs

TG Justícia militar ts850TE Desertors

Emboscats Pròfugs

Delinqüència ts610TG Problema social ts609

Demagògia política ts5011TG Sociologia política ts3082

Democràcia ts5455TG Sistemes polítics ts5454

Democràcia cristiana ts5616TG Ideologies i doctrines polítiques ts1054

Denúncia d'Irla a l'ONU dc3952NA 11/05/1946. Irla denúncia la repressió franquista a

l'ONU.TG Govern d'Irla dc3938

Denúncies ts5444TG Mètodes repressius ts2867

Dependències de les fàbriques ts5359TG Fàbriques ts5346

Deportació ts3057TG Política envers els refugiats i els exiliats ts1083

Depuració del magisteri nacional ts2946TG Depuració política ts2944


Pàgina: 63

Depuració en empreses privades ts2947TG Depuració política ts2944

Depuració en l'Administració pública ts2945TG Depuració política ts2944

Depuració política ts2944UP Depuració del magisteri nacional

Depuració en empreses privades Depuració en l'Administració pública

TG Repressió política ts2943TE Depuració del magisteri nacional

Depuració en empreses privades Depuració en l'Administració pública

Derecha de Cataluña/RenovaciónEspañola on147

NA Partit monàrquic alfonsí constituït a Barcelona el6 d'abril de 1933 com a organització adherida aRenovación Española. També utilitzà el nom deDreta de Catalunya. Era un partit dinàstic,extremosament conservador, defensor de lapropietat i d'un marcat anticatalanisme. DPPC.


Derecha Liberal Republicana (DLR) on171NA Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930

per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. SánchezGuerra i d'altres amb la intenció d'incorporar ladreta espanyola a un possible nou règimrepublicà. El grup, després d'aconseguir l'ingrésde polítics importants com S. Alba i J.Chapaprieta els primers mesos de la República, esdesféu posteriorment en separar-se Alcalá Zamorai Maura. El mateix mes de maig del 1930 fouorganitzada la secció catalana o Dreta LiberalRepublicana de Catalunya. EC.


Derechos Políticos, Profesionales y de Trabajo dela Mujer ts4269

NA 1961TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Derrota potències de l'Eix dc3638TG Segona Guerra Mundial dc485

Desallotjaments ts3051TG Polítiques migratòries governs ts3045

Desapareguts ts3543UP Fosses comunes

TG Víctimes de guerra ts911TE Fosses comunes

Desarrollismo ts1233TG Política econòmica ts1229

Desarticulacions policials ts4161TG Lluita i oposició clandestina ts2994

Desastres naturals ts5445UP Aiguats

TG Territori ts5448TE Aiguats

Descolonització dc5646UP Conferència de Bandung

Independència d'Algèria Independència de Tunísia

TG Fets internacionals dc472TE Conferència de Bandung

Independència d'Algèria Independència de Tunísia

Descriptors orfeons on2614UP Coral de Sant Jordi

Cors de Clavé Orfeó Català Orfeó Català de Mèxic

TG Descriptors agrupacions musicals on2613TE Coral de Sant Jordi

Cors de Clavé Orfeó Català Orfeó Català de Mèxic

TR Descriptors orfeons on2614Orfeons ts3255

Descriptors agències de premsa on2411UP Agència France-Press

Agència Popular Informativa TG Descriptors premsa on2399TE Agència France-Press

Agència Popular Informativa

Descriptors agrupacions catòliques on5018UP CC

Comissió Abat Oliva Confraria de la Mare de Déu de Montserrat deVirtèlia Cristians pel Socialisme Franciscàlia Pax Christi

TG Descriptors associacions, organitzacions i entitatson2467

TE CC Comissió Abat Oliva Confraria de la Mare de Déu de Montserrat deVirtèlia Cristians pel Socialisme Franciscàlia Pax Christi

Descriptors agrupacions dels exiliats on2691UP Descriptors de Centres Catalans

Hospital de Varsòvia Societat d'Explotació Forestal Fernández Valledor iCia.


TE Descriptors de Centres Catalans Hospital de Varsòvia Societat d'Explotació Forestal Fernández Valledor iCia.

Descriptors agrupacions escoltes on2590UP Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

Federació de Boy Scouts de Catalunya Germanor de Minyons de Muntanya Guies de Sant Jordi Minyons Escoltes Moviment Scout Catòlic



Pàgina: 64

TE Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge Federació de Boy Scouts de Catalunya Germanor de Minyons de Muntanya Guies de Sant Jordi Minyons Escoltes Moviment Scout Catòlic

TR Agrupacions escoltes ts3472Descriptors agrupacions escoltes on2590

Descriptors agrupacions musicals on2613UP Descriptors orfeons

Descriptors orquestres TG Descriptors entitats i institucions artístiques

on2610TE Descriptors orfeons

Descriptors orquestres TR Agrupacions musicals ts3254

Descriptors agrupacions musicals on2613

Descriptors agrupacions polítiques on2597UP Descriptors organitzacions juvenils partits polítics

Descriptors partits polítics Descriptors plataformes polítiques


TE Descriptors organitzacions juvenils partits políticsDescriptors partits polítics Descriptors plataformes polítiques

Descriptors arxius on2650UP Arxiu Reial de Barcelona /Arxiu de la Corona

d'AragóArxiu de Salamanca

TG Descriptors entitats i institucions culturalson2628

TE Arxiu Reial de Barcelona /Arxiu de la Coronad'Aragó Arxiu de Salamanca

TR Arxius ts3270Descriptors arxius on2650

Descriptors associacions on2468UP Descriptors associacions culturals

Descriptors associacions d'estudiants Descriptors associacions de deportats Descriptors associacions de dones Descriptors associacions de memòria històrica Descriptors associacions de solidaritat Descriptors associacions de veïns Descriptors associacions econòmiques Descriptors associacions feministes Descriptors associacions humanitàries Descriptors associacions juvenils Descriptors associacions professionals


TE Descriptors associacions culturals Descriptors associacions d'estudiants Descriptors associacions de deportats Descriptors associacions de dones Descriptors associacions de memòria històrica Descriptors associacions de solidaritat Descriptors associacions de veïns Descriptors associacions econòmiques Descriptors associacions feministes Descriptors associacions humanitàries Descriptors associacions juvenils Descriptors associacions professionals

Descriptors associacions culturals on2534UP Agrupació d'Ajut a la Cultura Catalana (AACC)

Agrupació d'Escriptors Catalans Agrupación al Servicio de la República Amics de l'Art Nou (ADLAN) Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans Associació Intel·lectual per a la Defensa de laCultura contra la Guerra i el Feixisme Associació de Mestres Rosa Sensat Dau al Set Escuela de Barcelona Foment de les Arts Decoratives (FAD) Gauche Divine Grup R Pen Club Català Solidaritat Intel·lectual Republicana Unió d'Intel·lectuals Espanyols a França Unión Extremeña de Sant Boi de Llobregat

TG Descriptors associacions on2468TE Agrupació d'Ajut a la Cultura Catalana (AACC)

Agrupació d'Escriptors Catalans Agrupación al Servicio de la República Amics de l'Art Nou (ADLAN) Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans Associació Intel·lectual per a la Defensa de laCultura contra la Guerra i el Feixisme Associació de Mestres Rosa Sensat Dau al Set Escuela de Barcelona Foment de les Arts Decoratives (FAD) Gauche Divine Grup R Pen Club Català Solidaritat Intel·lectual Republicana Unió d'Intel·lectuals Espanyols a França Unión Extremeña de Sant Boi de Llobregat

TR Associacions culturals ts3409Descriptors associacions culturals on2534

Descriptors associacions de deportats on2469UP Amical d'Antics FFI

Amical de Mauthausen Amicale des Volontaires de l'Espagne RépublicaineAssociació de Deportats Espanyols Antifeixistes Federació Espanyola de Deportats i InternatsPolítics Federació Nacional de Deportats i InternatsResistents Patriotes (FNDIRP)

TG Descriptors associacions on2468TE Amical d'Antics FFI

Amical de Mauthausen Amicale des Volontaires de l'Espagne RépublicaineAssociació de Deportats Espanyols Antifeixistes Federació Espanyola de Deportats i InternatsPolítics Federació Nacional de Deportats i InternatsResistents Patriotes (FNDIRP)

TR Associacions de deportats ts658Descriptors associacions de deportats on2469

Descriptors associacions de dones on2475UP Centre de Cultura de Dones Francesca

BonnemaisonDones contra el Feixisme Movimiento Democrático de Mujeres Unió Mundial d'Organitzacions FemeninesCatòliques


Pàgina: 65

TR Associacions de veïns ts662Descriptors associacions de veïns on2493

Descriptors associacions d'estudiants on2489UP Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

(FNEC)Front Universitari de Catalunya (FUC)

TG Descriptors associacions on2468TE Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

(FNEC) Front Universitari de Catalunya (FUC)

TR Associacions d'estudiants ts214Descriptors associacions d'estudiants on2489

Descriptors associacions econòmiques on2526UP Descriptors associacions patronals

Descriptors cambres agràries TG Descriptors associacions on2468TE Descriptors associacions patronals

Descriptors cambres agràries TR Associacions econòmiques ts3406

Descriptors associacions econòmiques on2526

Descriptors associacions feministes on2482UP Associació Catalana de la Dona

Coordinadora Feminista de Barcelona TG Descriptors associacions on2468TE Associació Catalana de la Dona

Coordinadora Feminista de Barcelona TR Associacions feministes ts3404

Descriptors associacions feministes on2482

Descriptors associacions humanitàries on2495UP Associació d'Amics de les Nacions Unides

Creu Roja Internacional TG Descriptors associacions on2468TE Associació d'Amics de les Nacions Unides

Creu Roja Internacional TR Associacions humanitàries ts215

Descriptors associacions humanitàries on2495

Descriptors associacions juvenils on2498UP Federació Democràtica Internacional de la Joventut

Federació Mundial de la Joventut Democràtica Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC) Organització Nacional de la Joventut Catalana Palestra

TG Descriptors associacions on2468TE Federació Democràtica Internacional de la Joventut

Federació Mundial de la Joventut Democràtica Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC) Organització Nacional de la Joventut Catalana Palestra

TR Associacions juvenils ts661Descriptors associacions juvenils on2498

Descriptors associacions patronals on2527UP Cambres Oficials de Comerç i Indústria

Foment del Treball Nacional Gremi de Fabricants de Sabadell Institut Agrícola Català de Sant Isidre Institut Industrial de Terrassa

TG Descriptors associacions econòmiques on2526TE Cambres Oficials de Comerç i Indústria

Foment del Treball Nacional Gremi de Fabricants de Sabadell Institut Agrícola Català de Sant Isidre Institut Industrial de Terrassa

Unió de Dones Espanyoles Antifeixistes (UMEA) Unió de Dones de Catalunya

TG Descriptors associacions on2468TE Centre de Cultura de Dones Francesca

Bonnemaison Dones contra el Feixisme Movimiento Democrático de Mujeres Unió Mundial d'Organitzacions FemeninesCatòliques Unió de Dones Espanyoles Antifeixistes (UMEA) Unió de Dones de Catalunya

TR Associacions de dones ts185Descriptors associacions de dones on2475

Descriptors associacions de memòriahistòrica on2558

UP Asociación de Descendientes del Exilio EspañolAsociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica (ARMH) Asociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica de Aragón Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics delFranquisme Associació Pro-memòria als Immolats per laLlibertat a Catalunya Associació de Perjudicats per la Incautació delGovern Franquista Associació per a la Recuperació de la MemòriaHistòrica de Catalunya Dones del 36

TG Descriptors associacions on2468TE Asociación de Descendientes del Exilio Español

Asociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica (ARMH) Asociación para la Recuperación de la MemoriaHistórica de Aragón Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics delFranquisme Associació Pro-memòria als Immolats per laLlibertat a Catalunya Associació de Perjudicats per la Incautació delGovern Franquista Associació per a la Recuperació de la MemòriaHistòrica de Catalunya Dones del 36

TR Associacions de memòria històrica ts3410Descriptors associacions de memòria històricaon2558

Descriptors associacions de solidaritat on2485UP American Jewish Joint Distribution Committee

(JDC)Comissions de Solidaritat Hebrew Immigrant Aid Society (HICEM)

TG Descriptors associacions on2468TE American Jewish Joint Distribution Committee

(JDC) Comissions de Solidaritat Hebrew Immigrant Aid Society (HICEM)

TR Associacions de solidaritat ts189Descriptors associacions de solidaritat on2485

Descriptors associacions de veïns on2493UP Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample

Associació de Veïns del Bon Pastor TG Descriptors associacions on2468TE Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample

Associació de Veïns del Bon Pastor


Pàgina: 66

TR Associacions patronals ts3407Descriptors associacions patronals on2527

Descriptors associacions professionals on2505UP Agrupación de Universitarios Españoles (AUE)

Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona Associació de Solidaritat dels Funcionaris del Cosde Seguretat de la República Espanyola Centre Autonomista de Dependents del Comerç ide la Indústria (CADCI) Centro de Estudios y Asesoramiento Metalúrgico Cercle d'Economia Comissió Tècnica dels Antics Agents de Policia deCatalunya Grup Democràtic de Periodistes (GPD) Grup d'Advocats Joves Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrésde l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) Grup de Periodistes Espanyols a l'Exili Justícia Democràtica Servicio Comercial de la Industria TextilAlgodonera Unió Militar Republicana Antifeixista Unió de Professors Universitaris Espanyols al'Exili Unión Militar Democrática (UMD) Unión Militar Española (UME)

TG Descriptors associacions on2468TE Agrupación de Universitarios Españoles (AUE)

Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona Associació de Solidaritat dels Funcionaris del Cosde Seguretat de la República Espanyola Centre Autonomista de Dependents del Comerç ide la Indústria (CADCI) Centro de Estudios y Asesoramiento Metalúrgico Cercle d'Economia Comissió Tècnica dels Antics Agents de Policia deCatalunya Grup Democràtic de Periodistes (GPD) Grup d'Advocats Joves Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrésde l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) Grup de Periodistes Espanyols a l'Exili Justícia Democràtica Servicio Comercial de la Industria TextilAlgodonera Unió Militar Republicana Antifeixista Unió de Professors Universitaris Espanyols al'Exili Unión Militar Democrática (UMD) Unión Militar Española (UME)

TR Associacions professionals ts216Descriptors associacions professionals on2505

Descriptors associacions, organitzacions ientitats on2467

UP Descriptors agrupacions catòliquesDescriptors agrupacions dels exiliats Descriptors agrupacions escoltes Descriptors agrupacions polítiques Descriptors associacions Descriptors clubs esportius Descriptors coalicions electorals Descriptors col·legis professionals Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats Descriptors empreses

Descriptors entitats excursionistes Descriptors entitats i institucions artístiques Descriptors entitats i institucions culturals Descriptors entitats i institucions educatives Descriptors espais d'acollida dels refugiats idesplaçats Descriptors hogares de Auxilio Social Descriptors hospicis Descriptors institucions catòliques Descriptors organismes internacionals Descriptors organitzacions terroristes Descriptors serveis secrets Descriptors sindicats

TE Descriptors agrupacions catòliques Descriptors agrupacions dels exiliats Descriptors agrupacions escoltes Descriptors agrupacions polítiques Descriptors associacions Descriptors clubs esportius Descriptors coalicions electorals Descriptors col·legis professionals Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats Descriptors empreses Descriptors entitats excursionistes Descriptors entitats i institucions artístiques Descriptors entitats i institucions culturals Descriptors entitats i institucions educatives Descriptors espais d'acollida dels refugiats idesplaçats Descriptors hogares de Auxilio Social Descriptors hospicis Descriptors institucions catòliques Descriptors organismes internacionals Descriptors organitzacions terroristes Descriptors serveis secrets Descriptors sindicats

Descriptors Batallons de Treballadors on2758TG Descriptors centres de privació de llibertat

on2703TR Batallons de Treballadors (BBTT) ts2891

Descriptors Batallons de Treballadors on2758

Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors on2759

TG Descriptors centres de privació de llibertaton2703

TR Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors(BDST) ts2892Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors on2759

Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Penats on2760


TR Batallons Disciplinaris de Soldats TreballadorsPenats (BDSTP) ts2893Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Penats on2760

Descriptors biblioteques on2651UP Biblioteca de Catalunya



Pàgina: 67

TE Biblioteca de Catalunya

TR Biblioteques ts3271Descriptors biblioteques on2651

Descriptors Brigades Internacionals on3506UP Batalló Abraham Lincoln

Batalló Garibaldi Centúria Commune de París Centúria Gastone Sozzi Centúria Giustizia e Libertà Centúria Thaelmann Centúria Thomas Mann

TG Descriptors d'unitats militars on5234TE Batalló Abraham Lincoln

Batalló Garibaldi Centúria Commune de París Centúria Gastone Sozzi Centúria Giustizia e Libertà Centúria Thaelmann Centúria Thomas Mann

Descriptors cambres agràries on2528TG Descriptors associacions econòmiques on2526TR Cambres agràries ts3408

Descriptors cambres agràries on2528

Descriptors Camps de concentració on2704UP Descriptors Camps de concentració francesos

Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica Descriptors Camps de concentració franquistes Descriptors Camps de concentració nazis


TE Descriptors Camps de concentració francesos Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica Descriptors Camps de concentració franquistes Descriptors Camps de concentració nazis

TR Camps de concentració ts2885Descriptors Camps de concentració on2704

Descriptors Camps de concentraciófrancesos on2755

UP Camp de concentració Commune de LorquesCamp de concentració Les Milles Camp de concentració d'Agde Camp de concentració d'Alliers Camp de concentració d'Argelers Camp de concentració d'Arles sur Tech Camp de concentració d'Hérault Camp de concentració d'Oraison Camp de concentració de Barcarès Camp de concentració de Belle ile en mer Camp de concentració de Berck-sur-Mer Camp de concentració de Besiers Camp de concentració de Bram Camp de concentració de Brens Camp de concentració de Carcassona Camp de concentració de Cayeux-sur-Mer Camp de concentració de Ceilhès Camp de concentració de Chabane Camp de concentració de Charmont Camp de concentració de Chartes Camp de concentració de Chibron Camp de concentració de Clocher

Camp de concentració de Cotlliure Camp de concentració de Creuse Camp de concentració de Fort-Barraux Camp de concentració de Gaillon Camp de concentració de Grenoble Camp de concentració de Gurs Camp de concentració de Juigné-les-Moutiers Camp de concentració de La Guiche Camp de concentració de Le Chaffaut Camp de concentració de Leteux Camp de concentració de Marsella Camp de concentració de Mazeres Camp de concentració de Mesnil-les-Hurlus Camp de concentració de Moisdon-la Rivière Camp de concentració de Montmédy Camp de concentració de Nexon Camp de concentració de Noe Camp de concentració de Ploemeur Camp de concentració de Poitiers Camp de concentració de Prats de Molló Camp de concentració de Providence Camp de concentració de Quartier Gribeauval Camp de concentració de Rennes Camp de concentració de Ressabadó Camp de concentració de Rieucros Camp de concentració de Rivesaltes Camp de concentració de Saint-Tropez Camp de concentració de Sant Cebrià Camp de concentració de Septfonds Camp de concentració de Septraus Camp de concentració de Sisteron Camp de concentració de St. Paul d'Eyjeaux Camp de concentració de St. Suplice Camp de concentració de Vernet Camp de concentració de Vernet d'Ariege Camp de concentració de Vernet et de Mazeres Camp de concentració de Villars-les-Dombes Camp de concentració de la Bretanya Vaixell Hospital de Refugiats de Marsella

TG Descriptors Camps de concentració on2704TE Camp de concentració Commune de Lorques

Camp de concentració Les Milles Camp de concentració d'Agde Camp de concentració d'Alliers Camp de concentració d'Argelers Camp de concentració d'Arles sur Tech Camp de concentració d'Hérault Camp de concentració d'Oraison Camp de concentració de Barcarès Camp de concentració de Belle ile en mer Camp de concentració de Berck-sur-Mer Camp de concentració de Besiers Camp de concentració de Bram Camp de concentració de Brens Camp de concentració de Carcassona Camp de concentració de Cayeux-sur-Mer Camp de concentració de Ceilhès Camp de concentració de Chabane Camp de concentració de Charmont Camp de concentració de Chartes Camp de concentració de Chibron Camp de concentració de Clocher Camp de concentració de Cotlliure Camp de concentració de Creuse Camp de concentració de Fort-Barraux Camp de concentració de Gaillon Camp de concentració de Grenoble


Pàgina: 68

Descriptors Camps de concentració franquistes aBurgos Descriptors Camps de concentració franquistes aCadis Descriptors Camps de concentració franquistes aCantàbria Descriptors Camps de concentració franquistes aCastelló Descriptors Camps de concentració franquistes aCeuta Descriptors Camps de concentració franquistes aCiudad Real Descriptors Camps de concentració franquistes aConca Descriptors Camps de concentració franquistes aCàceres Descriptors Camps de concentració franquistes aCòrdova Descriptors Camps de concentració franquistes aGirona Descriptors Camps de concentració franquistes aGranada Descriptors Camps de concentració franquistes aGuadalajara Descriptors Camps de concentració franquistes aGuipúscoa Descriptors Camps de concentració franquistes aHuelva Descriptors Camps de concentració franquistes aJaén Descriptors Camps de concentració franquistes a LaCorunya Descriptors Camps de concentració franquistes a LaRioja Descriptors Camps de concentració franquistes aLleida Descriptors Camps de concentració franquistes aLleó Descriptors Camps de concentració franquistes aLugo Descriptors Camps de concentració franquistes aMadrid Descriptors Camps de concentració franquistes aMelilla Descriptors Camps de concentració franquistes aMàlaga Descriptors Camps de concentració franquistes aMúrcia Descriptors Camps de concentració franquistes aNavarra Descriptors Camps de concentració franquistes aOsca Descriptors Camps de concentració franquistes aPalència Descriptors Camps de concentració franquistes aPontevedra Descriptors Camps de concentració franquistes aSalamanca Descriptors Camps de concentració franquistes aSaragossa Descriptors Camps de concentració franquistes aSegòvia Descriptors Camps de concentració franquistes aSevilla Descriptors Camps de concentració franquistes aSòria

Camp de concentració de Gurs Camp de concentració de Juigné-les-Moutiers Camp de concentració de La Guiche Camp de concentració de Le Chaffaut Camp de concentració de Leteux Camp de concentració de Marsella Camp de concentració de Mazeres Camp de concentració de Mesnil-les-Hurlus Camp de concentració de Moisdon-la Rivière Camp de concentració de Montmédy Camp de concentració de Nexon Camp de concentració de Noe Camp de concentració de Ploemeur Camp de concentració de Poitiers Camp de concentració de Prats de Molló Camp de concentració de Providence Camp de concentració de Quartier Gribeauval Camp de concentració de Rennes Camp de concentració de Ressabadó Camp de concentració de Rieucros Camp de concentració de Rivesaltes Camp de concentració de Saint-Tropez Camp de concentració de Sant Cebrià Camp de concentració de Septfonds Camp de concentració de Septraus Camp de concentració de Sisteron Camp de concentració de St. Paul d'Eyjeaux Camp de concentració de St. Suplice Camp de concentració de Vernet Camp de concentració de Vernet d'Ariege Camp de concentració de Vernet et de Mazeres Camp de concentració de Villars-les-Dombes Camp de concentració de la Bretanya Vaixell Hospital de Refugiats de Marsella

TR Camps de concentració francesos ts2888Descriptors Camps de concentració francesoson2755

Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica on2756

UP Camps de concentració a AlgèriaCamps de concentració a Tunísia Camps de concentració al Marroc

TG Descriptors Camps de concentració on2704TE Camps de concentració a Algèria

Camps de concentració a Tunísia Camps de concentració al Marroc

TR Camps de concentració francesos al nord del'Àfrica ts2889Descriptors Camps de concentració francesos alnord de l'Àfrica on2756

Descriptors Camps de concentraciófranquistes on2757

UP Descriptors Camps de concentració franquistes aAlacantDescriptors Camps de concentració franquistes aAlbacete Descriptors Camps de concentració franquistes aAlmeria Descriptors Camps de concentració franquistes aAstúries Descriptors Camps de concentració franquistes aBadajoz Descriptors Camps de concentració franquistes aBarcelona Descriptors Camps de concentració franquistes aBiscaia


Pàgina: 69

Descriptors Camps de concentració franquistes aTerol Descriptors Camps de concentració franquistes aToledo Descriptors Camps de concentració franquistes aValladolid Descriptors Camps de concentració franquistes aValència Descriptors Camps de concentració franquistes aZamora Descriptors Camps de concentració franquistes ales Illes Balears Descriptors Camps de concentració franquistes aÀlaba Descriptors Camps de concentració franquistes alMarroc Descriptors camps de concentració franquistes aTarragona

TG Descriptors Camps de concentració on2704TE Descriptors Camps de concentració franquistes a

Alacant Descriptors Camps de concentració franquistes aAlbacete Descriptors Camps de concentració franquistes aAlmeria Descriptors Camps de concentració franquistes aAstúries Descriptors Camps de concentració franquistes aBadajoz Descriptors Camps de concentració franquistes aBarcelona Descriptors Camps de concentració franquistes aBiscaia Descriptors Camps de concentració franquistes aBurgos Descriptors Camps de concentració franquistes aCadis Descriptors Camps de concentració franquistes aCantàbria Descriptors Camps de concentració franquistes aCastelló Descriptors Camps de concentració franquistes aCeuta Descriptors Camps de concentració franquistes aCiudad Real Descriptors Camps de concentració franquistes aConca Descriptors Camps de concentració franquistes aCàceres Descriptors Camps de concentració franquistes aCòrdova Descriptors Camps de concentració franquistes aGirona Descriptors Camps de concentració franquistes aGranada Descriptors Camps de concentració franquistes aGuadalajara Descriptors Camps de concentració franquistes aGuipúscoa Descriptors Camps de concentració franquistes aHuelva Descriptors Camps de concentració franquistes aJaén Descriptors Camps de concentració franquistes aLa Corunya Descriptors Camps de concentració franquistes aLa Rioja

Descriptors Camps de concentració franquistes aLleida Descriptors Camps de concentració franquistes aLleó Descriptors Camps de concentració franquistes aLugo Descriptors Camps de concentració franquistes aMadrid Descriptors Camps de concentració franquistes aMelilla Descriptors Camps de concentració franquistes aMàlaga Descriptors Camps de concentració franquistes aMúrcia Descriptors Camps de concentració franquistes aNavarra Descriptors Camps de concentració franquistes aOsca Descriptors Camps de concentració franquistes aPalència Descriptors Camps de concentració franquistes aPontevedra Descriptors Camps de concentració franquistes aSalamanca Descriptors Camps de concentració franquistes aSaragossa Descriptors Camps de concentració franquistes aSegòvia Descriptors Camps de concentració franquistes aSevilla Descriptors Camps de concentració franquistes aSòria Descriptors Camps de concentració franquistes aTerol Descriptors Camps de concentració franquistes aToledo Descriptors Camps de concentració franquistes aValladolid Descriptors Camps de concentració franquistes aValència Descriptors Camps de concentració franquistes aZamora Descriptors Camps de concentració franquistes a lesIlles Balears Descriptors Camps de concentració franquistes aÀlaba Descriptors Camps de concentració franquistes alMarroc Descriptors camps de concentració franquistes aTarragona

TR Camps de concentració franquistes ts2890Descriptors Camps de concentració franquisteson2757

Descriptors Camps de concentració franquistes aÀlaba on4431

UP Camp de concentració Plaça de braus de VitòriaCamp de concentració de Murguia Camp de concentració de Vitòria

TG Descriptors Camps de concentració franquisteson2757

TE Camp de concentració Plaça de braus de Vitòria Camp de concentració de Murguia Camp de concentració de Vitòria

Descriptors Camps de concentració franquistes aAlacant on4438


Pàgina: 70

UP Camp de concentració d'AlacantCamp de concentració d'Albatera Camp de concentració d'Alcoi Camp de concentració de Los Arenales Fábrica Número 2


TE Camp de concentració d'Alacant Camp de concentració d'Albatera Camp de concentració d'Alcoi Camp de concentració de Los Arenales Fábrica Número 2

Descriptors Camps de concentració franquistes aAlbacete on4339

UP Camp de concentració d'AlbaceteCamp de concentració d'Alcaraz Camp de concentració d'Almansa Camp de concentració d'Hellín


TE Camp de concentració d'Albacete Camp de concentració d'Alcaraz Camp de concentració d'Almansa Camp de concentració d'Hellín

Descriptors Camps de concentració franquistes aAlmeria on4461

UP Camp de concentració d'AlmeriaCamp de concentració de Sotomayor-Viator Camp de concentració de Tíjola


TE Camp de concentració d'Almeria Camp de concentració de Sotomayor-Viator Camp de concentració de Tíjola

Descriptors Camps de concentració franquistes aAstúries on4407

UP Camp de concentració d'AvilésCamp de concentració d'Oviedo Camp de concentració de Candas Camp de concentració de Cangas de Onís Camp de concentració de Figueras de Castropol Camp de concentració de Vidriera


TE Camp de concentració d'Avilés Camp de concentració d'Oviedo Camp de concentració de Candas Camp de concentració de Cangas de Onís Camp de concentració de Figueras de Castropol Camp de concentració de Vidriera

Descriptors Camps de concentració franquistes aBadajoz on4344

UP Camp de concentració d'AlmendralejoCamp de concentració de Badajoz Camp de concentració de Castuera Camp de concentració de Mérida Camp de concentració de Siruela


TE Camp de concentració d'Almendralejo Camp de concentració de Badajoz Camp de concentració de Castuera Camp de concentració de Mérida Camp de concentració de Siruela

Descriptors Camps de concentració franquistes aBarcelona on4308

UP Camp de concentració d'HortaCamp de concentració d'Igualada Camp de concentració de Torelló Camp de concentració de Vic


TE Camp de concentració d'Horta Camp de concentració d'Igualada Camp de concentració de Torelló Camp de concentració de Vic

Descriptors Camps de concentració franquistes aBiscaia on4342

UP Camp de concentració d'ArmiñaCamp de concentració d'Orduña Camp de concentració de Bilbao Camp de concentració de Deusto Camp de concentració de Zaldibar


TE Camp de concentració d'Armiña Camp de concentració d'Orduña Camp de concentració de Bilbao Camp de concentració de Deusto Camp de concentració de Zaldibar

Descriptors Camps de concentració franquistes aBurgos on4320

UP Camp de concentració d'Aranda de DueroCamp de concentració de Burgos Camp de concentració de Lerma Camp de concentració de Miranda de Ebro Camp de concentració de San Pedro de Cardeña Camp de concentració de Villafría


TE Camp de concentració d'Aranda de Duero Camp de concentració de Burgos Camp de concentració de Lerma Camp de concentració de Miranda de Ebro Camp de concentració de San Pedro de Cardeña Camp de concentració de Villafría

Descriptors Camps de concentració franquistes aCàceres on4413

UP Camp de concentració de CijaraCamp de concentració de Càceres Camp de concentració de Plasència Camp de concentració de Trujillo


TE Camp de concentració de Cijara Camp de concentració de Càceres Camp de concentració de Plasència Camp de concentració de Trujillo

Descriptors Camps de concentració franquistes aCadis on4392

UP Camp de concentració de CadisCamp de concentració de Puerto Real Camp de concentració de Rota


TE Camp de concentració de Cadis Camp de concentració de Puerto Real Camp de concentració de Rota


Pàgina: 71

Descriptors Camps de concentració franquistes aCantàbria on4337

UP Camp de concentració Plaça de braus de SantanderCamp de concentració de Corban Camp de concentració de Santander Camp de concentració de Santoña Camp de concentració de la Magdalena


TE Camp de concentració Plaça de braus de SantanderCamp de concentració de Corban Camp de concentració de Santander Camp de concentració de Santoña Camp de concentració de la Magdalena

Descriptors Camps de concentració franquistes aCastelló on4353

UP Camp de concentració d'AlcoraCamp de concentració d'Almenara Camp de concentració de Borriana Camp de concentració de Borriol Camp de concentració de Castelló Camp de concentració de Chilches/Xilxes Camp de concentració de Moncofa Camp de concentració de Pina Camp de concentració de Soneja Camp de concentració de Sot de Ferrer Camp de concentració de la Vall d'Uixó


TE Camp de concentració d'Alcora Camp de concentració d'Almenara Camp de concentració de Borriana Camp de concentració de Borriol Camp de concentració de Castelló Camp de concentració de Chilches/Xilxes Camp de concentració de Moncofa Camp de concentració de Pina Camp de concentració de Soneja Camp de concentració de Sot de Ferrer Camp de concentració de la Vall d'Uixó

Descriptors Camps de concentració franquistes aCeuta on4296

UP Camp de concentració de CeutaCamp de concentració de García Aldave


TE Camp de concentració de Ceuta Camp de concentració de García Aldave

Descriptors Camps de concentració franquistes aCiudad Real on4357

UP Camp de concentració d'AlmadenejosCamp de concentració d'Almagro Camp de concentració de Ciudad Real Camp de concentració de La Puebla Camp de concentració de Manzanares Camp de concentració de Valdepeñas


TE Camp de concentració d'Almadenejos Camp de concentració d'Almagro Camp de concentració de Ciudad Real Camp de concentració de La Puebla Camp de concentració de Manzanares Camp de concentració de Valdepeñas

Descriptors Camps de concentració franquistes aConca on4374

UP Camp de concentració de ConcaCamp de concentració de Tarancón


TE Camp de concentració de Conca Camp de concentració de Tarancón

Descriptors Camps de concentració franquistes aCòrdova on4328

UP Camp de concentració de CardeñaCamp de concentració de Cerro Muriano Camp de concentració de Còrdova Camp de concentració de Granjuela Camp de concentració de Hinojosa del Duque Camp de concentració de Los Blázquez Camp de concentració de Montilla Camp de concentració de Valsequillo Camp de concentració de Villanueva del Terrible


TE Camp de concentració de Cardeña Camp de concentració de Cerro Muriano Camp de concentració de Còrdova Camp de concentració de Granjuela Camp de concentració de Hinojosa del Duque Camp de concentració de Los Blázquez Camp de concentració de Montilla Camp de concentració de Valsequillo Camp de concentració de Villanueva del Terrible

Descriptors Camps de concentració franquistes aGirona on4309

UP Camp de concentració d'OlotCamp de concentració de Figueres Camp de concentració de Girona Camp de concentració de Puigcerdà Camp de concentració de Sant Feliu de Guíxols


TE Camp de concentració d'Olot Camp de concentració de Figueres Camp de concentració de Girona Camp de concentració de Puigcerdà Camp de concentració de Sant Feliu de Guíxols

Descriptors Camps de concentració franquistes aGranada on4299

UP Camp de concentració d'Armilla i PadulCamp de concentració de Benalúa de Guadix Camp de concentració de Granada Camp de concentració de Guadix Camp de concentració de Motril i Viator Camp de concentració de Padul Camp de concentració de Pinos Puente


TE Camp de concentració d'Armilla i Padul Camp de concentració de Benalúa de Guadix Camp de concentració de Granada Camp de concentració de Guadix Camp de concentració de Motril i Viator Camp de concentració de Padul Camp de concentració de Pinos Puente


Pàgina: 72

Descriptors Camps de concentració franquistes aGuadalajara on4303

UP Camp de concentració Casa del GuardaCamp de concentració de Gargoles Camp de concentració de Guadalajara Camp de concentració de Piqueres Camp de concentració de Polígono 1


TE Camp de concentració Casa del Guarda Camp de concentració de Gargoles Camp de concentració de Guadalajara Camp de concentració de Piqueres Camp de concentració de Polígono 1

Descriptors Camps de concentració franquistes aGuipúscoa on4330

UP Camp de concentració Plaça de braus de SantSebastiàCamp de concentració d'Irun Camp de concentració de Cestona/Zestoa Camp de concentració de Fuenterrabía Camp de concentració de Sant Sebastià


TE Camp de concentració Plaça de braus de SantSebastià Camp de concentració d'Irun Camp de concentració de Cestona/Zestoa Camp de concentració de Fuenterrabía Camp de concentració de Sant Sebastià

Descriptors Camps de concentració franquistes aHuelva on4333

UP Camp de concentració de Huelva


TE Camp de concentració de Huelva

Descriptors Camps de concentració franquistes aJaén on4326

UP Camp de concentració d'Higuera de CalatravaCamp de concentració de Jaén Camp de concentració de Santiago de Calatrava Camp de concentració de Santiaguillo


TE Camp de concentració d'Higuera de Calatrava Camp de concentració de Jaén Camp de concentració de Santiago de Calatrava Camp de concentració de Santiaguillo

Descriptors Camps de concentració franquistes aLa Corunya on4310

UP Camp de concentració de A CorunyaCamp de concentració de Betanzos Camp de concentració de Cedeira Camp de concentració de Ferrol Camp de concentració de Lavacolla Camp de concentració de Padrón Camp de concentració de Puebla de Caramiñal Camp de concentració de Rianxo


TE Camp de concentració de A Corunya Camp de concentració de Betanzos Camp de concentració de Cedeira Camp de concentració de Ferrol Camp de concentració de Lavacolla Camp de concentració de Padrón Camp de concentració de Puebla de Caramiñal Camp de concentració de Rianxo

Descriptors Camps de concentració franquistes aLa Rioja on4300

UP Camp de concentració d'HaroCamp de concentració de Logronyo


TE Camp de concentració d'Haro Camp de concentració de Logronyo

Descriptors Camps de concentració franquistes ales Illes Balears on4385

UP Camp de concentració de Palma de MallorcaCamps de concentració de Son Amoixa


TE Camp de concentració de Palma de Mallorca Camps de concentració de Son Amoixa

Descriptors Camps de concentració franquistes aLleida on4317

UP Camp de concentracio de BalaguerCamp de concentració d'Os de Balaguer Camp de concentració de Castellnou de Bassella Camp de concentració de Cervera Camp de concentració de La Panera Camp de concentració de Lleida Camp de concentració de la fàbrica del ciment Camp de concentració de les Borges Blanques Camp de concentració del Seminari Vell


TE Camp de concentracio de Balaguer Camp de concentració d'Os de Balaguer Camp de concentració de Castellnou de Bassella Camp de concentració de Cervera Camp de concentració de La Panera Camp de concentració de Lleida Camp de concentració de la fàbrica del ciment Camp de concentració de les Borges Blanques Camp de concentració del Seminari Vell

Descriptors Camps de concentració franquistes aLleó on4346

UP Camp de concentració d'AstorgaCamp de concentració de San Marcos Camp de concentració de Santa Ana


TE Camp de concentració d'Astorga Camp de concentració de San Marcos Camp de concentració de Santa Ana

Descriptors Camps de concentració franquistes aLugo on4506

UP Camp de concentració de la Rillera



Pàgina: 73

TE Camp de concentració de la Rillera

Descriptors Camps de concentració franquistes aMadrid on4313

UP Camp de concentració d'Alcalá de HenaresCamp de concentració de Carabanchel Camp de concentració de Duque de Sexto Camp de concentració de Guzmán el Bueno Camp de concentració de Madrid Camp de concentració de Manicomio Camp de concentració de Miguel de Unamuno Camp de concentració de Pinto Camp de concentració de Rebes del Jarama Camp de concentració de Retamares Camp de concentració de Valdehiguera Camp de concentració de Vallecas


TE Camp de concentració d'Alcalá de Henares Camp de concentració de Carabanchel Camp de concentració de Duque de Sexto Camp de concentració de Guzmán el Bueno Camp de concentració de Madrid Camp de concentració de Manicomio Camp de concentració de Miguel de Unamuno Camp de concentració de Pinto Camp de concentració de Rebes del Jarama Camp de concentració de Retamares Camp de concentració de Valdehiguera Camp de concentració de Vallecas

Descriptors Camps de concentració franquistes aMàlaga on4349

UP Camp de concentració d'AntequeraCamp de concentració de La Aurora Camp de concentració de Larios Camp de concentració de Màlaga Camp de concentració de Ronda Camp de concentració de Torremolinos


TE Camp de concentració d'Antequera Camp de concentració de La Aurora Camp de concentració de Larios Camp de concentració de Màlaga Camp de concentració de Ronda Camp de concentració de Torremolinos

Descriptors Camps de concentració franquistes aMelilla on4452

UP Camp de concentració d'Alcazaba de ZeluánCamp de concentració de Melilla


TE Camp de concentració d'Alcazaba de Zeluán Camp de concentració de Melilla

Descriptors Camps de concentració franquistes aMúrcia on4364

UP Camp de concentraciçó de San CayetanoCamp de concentració de Cartagena Camp de concentració de Lorca


TE Camp de concentraciçó de San Cayetano Camp de concentració de Cartagena Camp de concentració de Lorca

Descriptors Camps de concentració franquistes aNavarra on4401

UP Camp de concentració d'EstellaCamp de concentració d'Irache Camp de concentració de La Merced Camp de concentració de Monreal Camp de concentració de Pamplona


TE Camp de concentració d'Estella Camp de concentració d'Irache Camp de concentració de La Merced Camp de concentració de Monreal Camp de concentració de Pamplona

Descriptors Camps de concentració franquistes aOsca on4315

UP Camp de concentració d'OscaCamp de concentració de Barbastre Camp de concentració de Jaca


TE Camp de concentració d'Osca Camp de concentració de Barbastre Camp de concentració de Jaca

Descriptors Camps de concentració franquistes aPalència on4405

UP Camp de concentració de PalènciaEscuela Berougueta


TE Camp de concentració de Palència Escuela Berougueta

Descriptors Camps de concentració franquistes aPontevedra on4417

UP Camp de concentració de La GuardiaCamp de concentració de Pontevedra Camp de concentració de Santa María de Oya


TE Camp de concentració de La Guardia Camp de concentració de Pontevedra Camp de concentració de Santa María de Oya

Descriptors Camps de concentració franquistes aSalamanca on4324

UP Camp de concentració de Ciudad RodrigoCamp de concentració de la Plaça de braus deSalamanca


TE Camp de concentració de Ciudad Rodrigo Camp de concentració de la Plaça de braus deSalamanca

Descriptors Camps de concentració franquistes aSaragossa on4351

UP Camp de concentració de BelchiteCamp de concentració de Calatayud Camp de concentració de Cariñena Camp de concentració de San Gregorio Camp de concentració de San Juan Mozarrifar Camp de concentració de Saragossa



Pàgina: 74

TE Camp de concentració de Belchite Camp de concentració de Calatayud Camp de concentració de Cariñena Camp de concentració de San Gregorio Camp de concentració de San Juan Mozarrifar Camp de concentració de Saragossa

Descriptors Camps de concentració franquistes aSegòvia on4398

UP Camp de concentració de Segòvia


TE Camp de concentració de Segòvia

Descriptors Camps de concentració franquistes aSevilla on4335

UP Camp de concentració de ColectorCamp de concentració de La Rinconada Camp de concentració de La Rinconada (Sevilla) Camp de concentració de Sanlúcar la Mayor Camp de concentració de Sevilla


TE Camp de concentració de Colector Camp de concentració de La Rinconada Camp de concentració de La Rinconada (Sevilla) Camp de concentració de Sanlúcar la Mayor Camp de concentració de Sevilla

Descriptors Camps de concentració franquistes aSòria on4411

UP Camp de concentració de Burgo de OsmaCamp de concentració de Medinaceli Camp de concentració de Riduejo Camp de concentració de Santa Clara Camp de concentració de Santa María de Huerta Camp de concentració de Sòria


TE Camp de concentració de Burgo de Osma Camp de concentració de Medinaceli Camp de concentració de Riduejo Camp de concentració de Santa Clara Camp de concentració de Santa María de Huerta Camp de concentració de Sòria

Descriptors camps de concentració franquistes aTarragona on4298

UP Camp de concentració d'Horta de Sant JoanCamp de concentració de Falset Camp de concentració de Gandesa Camp de concentració de Hermanos de la DoctrinaCristiana Camp de concentració de Móra d'Ebre Camp de concentració de Reus Camp de concentració de Tarragona Camp de concentració de la Fatarella Camp de concentració de les Carmelitas Camp de concentració de les Oblatas


TE Camp de concentració d'Horta de Sant Joan Camp de concentració de Falset Camp de concentració de Gandesa Camp de concentració de Hermanos de la DoctrinaCristiana

Camp de concentració de Móra d'Ebre Camp de concentració de Reus Camp de concentració de Tarragona Camp de concentració de la Fatarella Camp de concentració de les Carmelitas Camp de concentració de les Oblatas

Descriptors Camps de concentració franquistes aTerol on4436

UP Camp de concentració d'AlbentosaCamp de concentració de Mases de Albentosa Camp de concentració de Santa Eulalia Camp de concentració de Sarrión Camp de concentració de Terol


TE Camp de concentració d'Albentosa Camp de concentració de Mases de Albentosa Camp de concentració de Santa Eulalia Camp de concentració de Sarrión Camp de concentració de Terol

Descriptors Camps de concentració franquistes aToledo on4403

UP Camp de concentració d'OcañaCamp de concentració de Cambrillos Camp de concentració de La Jaeña Camp de concentració de San Bernardo Camp de concentració de Toledo


TE Camp de concentració d'Ocaña Camp de concentració de Cambrillos Camp de concentració de La Jaeña Camp de concentració de San Bernardo Camp de concentració de Toledo

Descriptors Camps de concentració franquistes aValència on4306

UP Camp de concentració d'AlbericCamp de concentració d'Utiel Camp de concentració de Faura Camp de concentració de Gilet-Petrés Camp de concentració de Petrés Camp de concentració de Porta Coeli Camp de concentració de Sagunt Camp de concentració de Torres-Torres Camp de concentració de València Camp de concentració de Villanueva de Castellón


TE Camp de concentració d'Alberic Camp de concentració d'Utiel Camp de concentració de Faura Camp de concentració de Gilet-Petrés Camp de concentració de Petrés Camp de concentració de Porta Coeli Camp de concentració de Sagunt Camp de concentració de Torres-Torres Camp de concentració de València Camp de concentració de Villanueva de Castellón

Descriptors Camps de concentració franquistes aValladolid on4322

UP Camp de concentració de La Santa EspinaCamp de concentració de Medina de Rioseco Camp de concentració de Valladolid Camp de concentració de Villagodio


Pàgina: 75

Camp de concentraçció d'Olmedo TG Descriptors Camps de concentració franquistes

on2757TE Camp de concentració de La Santa Espina

Camp de concentració de Medina de Rioseco Camp de concentració de Valladolid Camp de concentració de Villagodio Camp de concentraçció d'Olmedo

Descriptors Camps de concentració franquistes aZamora on4426

UP Camp de concentració de San MarcialCamp de concentració de Toro Camp de concentració de Zamora


TE Camp de concentració de San Marcial Camp de concentració de Toro Camp de concentració de Zamora

Descriptors Camps de concentració franquistesal Marroc on4504

UP Dipòsit-Base Kudia Federico


TE Dipòsit-Base Kudia Federico

Descriptors Camps de concentraciónazis on2705

UP Camp de concentracio de La LandeCamp de concentració d'Arras Camp de concentració d'Aumale Camp de concentració d'Ecrouves Camp de concentració d'Esterwegen Camp de concentració d'Heinzerath Camp de concentració de Berck Plage Camp de concentració de Bergen-Belsen Camp de concentració de Brest Camp de concentració de Buchenwald Camp de concentració de Calals Camp de concentració de Cambrai Camp de concentració de Casseneuil Camp de concentració de Complegne Camp de concentració de Coëtquidan Camp de concentració de Dachau Camp de concentració de Dora-Mittelbau Camp de concentració de Drancy Camp de concentració de Flossenbürg Camp de concentració de Fort de Romainville Camp de concentració de Gross-Rossen Camp de concentració de Guelaintin Camp de concentració de Kobjercyn Camp de concentració de Longwy-Thil Camp de concentració de Mauthausen Camp de concentració de Meslay-du-Maine Camp de concentració de Natzweiller Struthof Camp de concentració de Nuengamme Camp de concentració de París Camp de concentració de Pithiviers Camp de concentració de Poitiers Camp de concentració de Ravensbrück Camp de concentració de Sachenhsausen Camp de concentració de Saleux Camp de concentració de Samer Camp de concentració de Stutthof Camp de concentració de Terezín

Camp de concentració de Vittel Camp de concentració de Watten Camp de concentració de la Beaune-la-Rolande Camp de condentració de Schirmeck

TG Descriptors Camps de concentració on2704TE Camp de concentracio de La Lande

Camp de concentració d'Arras Camp de concentració d'Aumale Camp de concentració d'Ecrouves Camp de concentració d'Esterwegen Camp de concentració d'Heinzerath Camp de concentració de Berck Plage Camp de concentració de Bergen-Belsen Camp de concentració de Brest Camp de concentració de Buchenwald Camp de concentració de Calals Camp de concentració de Cambrai Camp de concentració de Casseneuil Camp de concentració de Complegne Camp de concentració de Coëtquidan Camp de concentració de Dachau Camp de concentració de Dora-Mittelbau Camp de concentració de Drancy Camp de concentració de Flossenbürg Camp de concentració de Fort de Romainville Camp de concentració de Gross-Rossen Camp de concentració de Guelaintin Camp de concentració de Kobjercyn Camp de concentració de Longwy-Thil Camp de concentració de Mauthausen Camp de concentració de Meslay-du-Maine Camp de concentració de Natzweiller Struthof Camp de concentració de Nuengamme Camp de concentració de París Camp de concentració de Pithiviers Camp de concentració de Poitiers Camp de concentració de Ravensbrück Camp de concentració de Sachenhsausen Camp de concentració de Saleux Camp de concentració de Samer Camp de concentració de Stutthof Camp de concentració de Terezín Camp de concentració de Vittel Camp de concentració de Watten Camp de concentració de la Beaune-la-Rolande Camp de condentració de Schirmeck

TR Camps de concentració nazis ts2886Descriptors Camps de concentració nazis on2705

Descriptors Camps de treball on2763UP Camp de treball de Concabella

Camp de treball de Falset Camp de treball de la Pelosa de Roses Camp de treball de l’Arbeca Camp de treball de l’Hospitalet de l’Infant Camp de treball del Poble Espanyol de Montjuïc Camp de treball d’Ogern Camp de treball d’Omells de na Gaia


TE Camp de treball de Concabella Camp de treball de Falset Camp de treball de la Pelosa de Roses Camp de treball de l’Arbeca Camp de treball de l’Hospitalet de l’Infant Camp de treball del Poble Espanyol de Montjuïc Camp de treball d’Ogern


Pàgina: 76

Camp de treball d’Omells de na Gaia TR Camps de treball ts2896

Descriptors Camps de treball on2763

Descriptors Camps d'extermini nazis on2748UP Camp d'extermini de Belzec

Camp d'extermini de Chelmno Camp d'extermini de Majdanek Camp d'extermini de Sobibor Camp d'extermini de Treblinka Camp d’extermini d'Auschwitz-Birkenau


TE Camp d'extermini de Belzec Camp d'extermini de Chelmno Camp d'extermini de Majdanek Camp d'extermini de Sobibor Camp d'extermini de Treblinka Camp d’extermini d'Auschwitz-Birkenau

TR Camps d'extermini nazis ts2887Descriptors Camps d'extermini nazis on2748

Descriptors centres de privació dellibertat on2703

UP Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadorsDescriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Penats Descriptors Batallons de Treballadors Descriptors Camps d'extermini nazis Descriptors Camps de concentració Descriptors Camps de treball Descriptors Centres d'internament d'immigrants Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals Descriptors Companyies de treballadors Descriptors Hospitals de presoners Descriptors Presons Descriptors Presons habilitades Descriptors Stammlagers (STALAGS) Descriptors Txeques Descriptors Vaixells-presó

TE Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Descriptors Batallons Disciplinaris de SoldatsTreballadors Penats Descriptors Batallons de Treballadors Descriptors Camps d'extermini nazis Descriptors Camps de concentració Descriptors Camps de treball Descriptors Centres d'internament d'immigrants Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals Descriptors Companyies de treballadors Descriptors Hospitals de presoners Descriptors Presons Descriptors Presons habilitades Descriptors Stammlagers (STALAGS) Descriptors Txeques Descriptors Vaixells-presó

Descriptors Centres d'internamentd'immigrants on4164

UP Centre d'internament del Palau de Missions deMontjuïc


TE Centre d'internament del Palau de Missions deMontjuïc

TR Centres d'internament d'immigrants ts4163Descriptors Centres d'internament d'immigrantson4164

Descriptors clubs esportius on2583UP Futbol Club Barcelona

Reial Club Esportiu Espanyol TG Descriptors associacions, organitzacions i entitats

on2467TE Futbol Club Barcelona

Reial Club Esportiu Espanyol TR Clubs esportius ts3470

Descriptors clubs esportius on2583

Descriptors coalicions electorals on2602UP Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)

Entesa dels Catalans Front Català d'Ordre Front Popular Front d'Esquerres de Catalunya


TE Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) Entesa dels Catalans Front Català d'Ordre Front Popular Front d'Esquerres de Catalunya

Descriptors colònies on5412UP Colònia Les Acàcies

TG Descriptors espais d'acollida dels refugiats idesplaçats on5391

TE Colònia Les Acàcies

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals on2761

UP Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a BadajozDescriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Barcelona Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Girona Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Lleida Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Madrid Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Osca Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Ourense Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Pontevedra Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Saragossa Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Sevilla Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Toledo Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals al Marroc



Pàgina: 77

TE Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Badajoz Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Barcelona Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Girona Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Lleida Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Madrid Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Osca Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Ourense Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Pontevedra Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Saragossa Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Sevilla Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Toledo Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals al Marroc

TR Colònies penitenciàries i destacaments penalsts2894Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals on2761

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Badajoz on4559

UP Colònia penitenciària de Montijo

TG Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals on2761

TE Colònia penitenciària de Montijo

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Barcelona on4560

UP Destacament penal de BarcelonaDestacament penal de La Gleva Destacament penal de Roda de Ter


TE Destacament penal de Barcelona Destacament penal de La Gleva Destacament penal de Roda de Ter

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Girona on4562

UP Destacament penal de BlanesDestacament penal de Bàscara Destacament penal del Pasteral


TE Destacament penal de Blanes Destacament penal de Bàscara Destacament penal del Pasteral

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Lleida on4557

UP Colònia penitenciària de GardenyColònia penitenciària de Lleida Colònia penitenciària la Guàrdia d'Ares


TE Colònia penitenciària de Gardeny Colònia penitenciària de Lleida Colònia penitenciària la Guàrdia d'Ares

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Madrid on4565

UP Destacament penal de Chozas de la SierraDestacament penal de Comendadoras y Torrijos


TE Destacament penal de Chozas de la Sierra Destacament penal de Comendadoras y Torrijos

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Osca on4561

UP Campament de Penats de Noales


TE Campament de Penats de Noales

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Ourense on4568

UP Destacament penal Minas de Casaya


TE Destacament penal Minas de Casaya

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Pontevedra on4566

UP Colònia penitenciària de San SimónDestacament penal de Silleda


TE Colònia penitenciària de San Simón Destacament penal de Silleda

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Saragossa on4563

UP Campament de presos de Belchite


TE Campament de presos de Belchite

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Sevilla on4564

UP Colònia penitenciària de Dos HermanasDestacament penal d'El Puntal


TE Colònia penitenciària de Dos Hermanas Destacament penal d'El Puntal

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals a Toledo on4558

UP Campament de Santa PoloniaDestacament penal d'Orgaz Destacament penal d'Oropesa


TE Campament de Santa Polonia Destacament penal d'Orgaz Destacament penal d'Oropesa


Pàgina: 78

TG Descriptors lluita, resistència i oposició antifeixistaon2790

TE Batalló Llibertat (POUM) Grupo Ponzán

Descriptors de la División Azul on5634UP División Azul

TG Descriptors d'unitats militars on5234TE División Azul

Descriptors de llocs on5624UP Descriptors d'infraestructures de transports

Descriptors de nuclis d'habitatge TE Descriptors d'infraestructures de transports

Descriptors de nuclis d'habitatge

Descriptors de nuclis d'habitatge on5625UP Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

Descriptors d'obres del GATCPAC Descriptors de barris de barraques Descriptors de coves Descriptors de pobles de colonització

TG Descriptors de llocs on5624TE Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

Descriptors d'obres del GATCPAC Descriptors de barris de barraques Descriptors de coves Descriptors de pobles de colonització

Descriptors de personatges públics on2070UP Acedo Colunga, Felipe

Aiguader i Miró, Jaume Alberti Merello, Rafael Alcalá-Zamora Torres, Niceto Amat-Piniella, Joaquim Ametlla Peris, Josep Maria Andreu i Abelló, Josep Aranguren Roldán, Jesús Ardiaca i Martí, Pere Arias Navarro, Carlos Ascaso Abadía, Francisco Azaña Díaz, Manuel Badia i Capell, Miquel Barrera i Costa, Heribert Bartra i Lleonart, Agustí Batet Mestres, Domingo Benet i Morell, Josep Besteiro Fernández, Julián Boix i Lluch, Isisdor Bonet, Maria del Mar Borja i Sebastià, Jordi Bosch i Gimpera, Pere Cabot, Just Calders i Rossinyol, Pere Calvo Sotelo, José Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo Cambó i Batlle, Francesc Cando Cando, Daniel Capa, Robert Carrasco i Formiguera, Manuel Carrero Blanco, Luis Carrillo Solares, Santiago Carulla i Canals, Lluís Casals i Defilló, Pau Casares Quiroga, Santiago Català i Pallejà, Neus

Descriptors Colònies penitenciàries idestacaments penals al Marroc on4567

UP Destacament penal de Fondak


TE Destacament penal de Fondak

Descriptors col·legis professionals on4194UP Col·legi d'Advocats de Barcelona

Col·legi de Metges de Barcelona TG Descriptors associacions, organitzacions i entitats

on2467TE Col·legi d'Advocats de Barcelona

Col·legi de Metges de Barcelona

Descriptors companyies de teatre on2620UP Dagoll Dagom

Els Joglars La Barraca La Trinca

TG Descriptors entitats i institucions artístiqueson2610

TE Dagoll Dagom Els Joglars La Barraca La Trinca

TR Companyies de teatre ts3257Descriptors companyies de teatre on2620

Descriptors Companyies de treballadors on5022TG Descriptors centres de privació de llibertat

on2703TR Companyies de treballadors ts2899

Descriptors Companyies de treballadors on5022

Descriptors cronològics [M] dc2NA root model for this hierarchie

Descriptors de barris de barraques on2698UP Camp de la Bota

Carmel, barri del Montjuïc, barri de Somorostro, barri del

TG Descriptors de nuclis d'habitatge on5625TE Camp de la Bota

Carmel, barri del Montjuïc, barri de Somorostro, barri del

TR Barris de barraques ts3438Descriptors de barris de barraques on2698

Descriptors de Centres Catalans on2692TG Descriptors agrupacions dels exiliats on2691

Descriptors de coves on2696UP Sant Oleguer, Coves de

TG Descriptors de nuclis d'habitatge on5625TE Sant Oleguer, Coves de

TR Coves ts3688Descriptors de coves on2696

Descriptors de grups de resistència aFrança on5666

UP Batalló Llibertat (POUM)Grupo Ponzán


Pàgina: 79

Cañellas i Balcells, Anton Centelles i Ossó, Agustí Chapapietra y Torregrosa, Joaquín Coll i Alentorn, Miquel Comorera i Soler, Joan Companys i Jover, Lluís Comín i Ros, Alfons Carles Cornudella i Barberà, Joan Coromines, Joan Cruells i Pifarré, Manuel Domingo y Sanjuán, Marcel·lí Durruti Dumange, Buenaventura Dávila Arrondo, Fidel Díaz Valcárcel, José Antonio Escalas i Chamení, Fèlix Escarré i Jané, Aureli Maria Escobar Huertas, Antonio Escofet i Alsina, Frederic Espriu i Castelló, Salvador Fabra i Poch, Pompeu Fanjul Goñi, Joaquín Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo Fernández-Miranda y Hevia, Torcuato Ferran de Pol, Lluís Ferrater i Móra, Josep Fontana i Codina, Enric Fontana i Lázaro, Josep Fontana i Tarrats, Josep Maria Franco Bahamonde, Francisco Frutos i Gras, Francisco Fàbregas i Guillén, Dídac Galí i Coll, Alexandre Garcia Oliver, Joan García Lorca, Federico García Sánchez, Cipriano García-Nieto i París, Joan Nepomucè García-Ramal y Cellalbo, Enrique Gassol i Rovira, Bonaventura Gil-Robles Quiñones, José María Giral, José Goded Llopis, Manuel Gorkin, Julián Goytisolo Gay, Juan Guarner Vivancos, Vicente Gutiérrez i Díaz, Antoni Hernández Saravia, Juan Ibárruri Gómez, Dolores Irla i Bosch, Josep Irurita Almándoz, Manuel Largo Caballero, Francisco Lerroux García, Alejandro Llach i Grande, Lluís Lluhí Vallescà, Joan Lluís i Facerias, Josep Líster Forján, Enrique López Bulla, José Luís López i Raimundo, Gregori López i Rodó, Laureà Machado Ruiz, Antonio Maragall i Mira, Pasqual Martín Villa, Rodolfo Martínez Barrio, Diego Miaja Menant, José Miravitlles i Navarra, Jaume Modrego, Gregorio Moix i Regàs, Josep Mola Vidal, Emilio

Molas i Batllori, Isidre Moles i Ormella, Joan Montseny i Mañé, Federica Murcia Ros, Manuel Muñoz Grandes, Agustín Nadal i Farreras, Joaquim Negrín López, Juan Nicolau i d'Olwer, Lluís Nin i Pérez, Andreu Núñez González, Miguel Obiols i Germà, Raimon Oliver i Sellarès, Joan Orwell, George Pallach i Carolà, Josep Peirats Valls, Josep Peiró Belis, Joan Pestaña, Núñez, Ángel Pi i Sunyer, Carles Pich i Pon, Joan Pla y Deniel, Enric Ponzán Vidal, Francisco Portela Valladares, Manuel Prieto Tuero, Indalecio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, José AntonioPuig Antich, Salvador Pujol i Soley, Jordi Pàmies Bertran, Teresa Pérez-Salas García, Jesús Queipo de Llano Sierra, Gonzalo Raimon Reventós i Carner, Joan Riba i Bracons, Carles Roca i Junyent, Miquel Rodoreda i Gurgui, Mercè Rodríguez Ocaña, Fernando Rojo Lluch, Vicente Rovira i Canals, Josep Rubió i Balaguer, Jordi Ruiz i Picasso, Pablo Sabaté i Llopart, Francesc Sales i Vallès, Joan Samaranch i Torelló, Joan Antoni Samper i Ibáñez, Ricard Sanjurjo Sacanell, José Sbert i Massanet, Antoni Maria Sellarès i Perelló, Miquel Serra i Serra, Narcís Serradell i Pérez, Josep Serrahima i Bofill, Maurici Serrano Suñer, Ramón Serrat, Joan Manuel Solé Tura, Jordi Solé i Barberà, Josep Solé i Sabarís, Felip Sánchez Mazas, Rafael Taro, Gerda Tarradellas i Joan, Josep Trabal i Benessat, Francesc Triadú, Joan Trueta i Raspall, Josep Tísner Udina Cortiles, José Vergés i Mundó, Oriol Vicens Vives, Jaume Vicens Vives, Jaume Vidal i Barraquer, Francesc Vidiella i Franch, Rafael


Pàgina: 80

Vila i Capdevila, Ramon Villar i Palasí, Josep Lluís Viola i Sauret, Joaquim Vázquez Montalbán, Manuel Xirgu i Subirà, Margarida Yagüe Blanco, Juan d'Ors i Rovira, Eugeni de Porcioles i Colomer, Josep Maria de Riquer i Morera, Martí de Unamuno Jugo, Miguel

TE Acedo Colunga, Felipe Aiguader i Miró, Jaume Alberti Merello, Rafael Alcalá-Zamora Torres, Niceto Amat-Piniella, Joaquim Ametlla Peris, Josep Maria Andreu i Abelló, Josep Aranguren Roldán, Jesús Ardiaca i Martí, Pere Arias Navarro, Carlos Ascaso Abadía, Francisco Azaña Díaz, Manuel Badia i Capell, Miquel Barrera i Costa, Heribert Bartra i Lleonart, Agustí Batet Mestres, Domingo Benet i Morell, Josep Besteiro Fernández, Julián Boix i Lluch, Isisdor Bonet, Maria del Mar Borja i Sebastià, Jordi Bosch i Gimpera, Pere Cabot, Just Calders i Rossinyol, Pere Calvo Sotelo, José Calvo-Sotelo Bustelo, Leopoldo Cambó i Batlle, Francesc Cando Cando, Daniel Capa, Robert Carrasco i Formiguera, Manuel Carrero Blanco, Luis Carrillo Solares, Santiago Carulla i Canals, Lluís Casals i Defilló, Pau Casares Quiroga, Santiago Català i Pallejà, Neus Cañellas i Balcells, Anton Centelles i Ossó, Agustí Chapapietra y Torregrosa, Joaquín Coll i Alentorn, Miquel Comorera i Soler, Joan Companys i Jover, Lluís Comín i Ros, Alfons Carles Cornudella i Barberà, Joan Coromines, Joan Cruells i Pifarré, Manuel Domingo y Sanjuán, Marcel·lí Durruti Dumange, Buenaventura Dávila Arrondo, Fidel Díaz Valcárcel, José Antonio Escalas i Chamení, Fèlix Escarré i Jané, Aureli Maria Escobar Huertas, Antonio Escofet i Alsina, Frederic Espriu i Castelló, Salvador Fabra i Poch, Pompeu Fanjul Goñi, Joaquín

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo Fernández-Miranda y Hevia, Torcuato Ferran de Pol, Lluís Ferrater i Móra, Josep Fontana i Codina, Enric Fontana i Lázaro, Josep Fontana i Tarrats, Josep Maria Franco Bahamonde, Francisco Frutos i Gras, Francisco Fàbregas i Guillén, Dídac Galí i Coll, Alexandre Garcia Oliver, Joan García Lorca, Federico García Sánchez, Cipriano García-Nieto i París, Joan Nepomucè García-Ramal y Cellalbo, Enrique Gassol i Rovira, Bonaventura Gil-Robles Quiñones, José María Giral, José Goded Llopis, Manuel Gorkin, Julián Goytisolo Gay, Juan Guarner Vivancos, Vicente Gutiérrez i Díaz, Antoni Hernández Saravia, Juan Ibárruri Gómez, Dolores Irla i Bosch, Josep Irurita Almándoz, Manuel Largo Caballero, Francisco Lerroux García, Alejandro Llach i Grande, Lluís Lluhí Vallescà, Joan Lluís i Facerias, Josep Líster Forján, Enrique López Bulla, José Luís López i Raimundo, Gregori López i Rodó, Laureà Machado Ruiz, Antonio Maragall i Mira, Pasqual Martín Villa, Rodolfo Martínez Barrio, Diego Miaja Menant, José Miravitlles i Navarra, Jaume Modrego, Gregorio Moix i Regàs, Josep Mola Vidal, Emilio Molas i Batllori, Isidre Moles i Ormella, Joan Montseny i Mañé, Federica Murcia Ros, Manuel Muñoz Grandes, Agustín Nadal i Farreras, Joaquim Negrín López, Juan Nicolau i d'Olwer, Lluís Nin i Pérez, Andreu Núñez González, Miguel Obiols i Germà, Raimon Oliver i Sellarès, Joan Orwell, George Pallach i Carolà, Josep Peirats Valls, Josep Peiró Belis, Joan Pestaña, Núñez, Ángel Pi i Sunyer, Carles Pich i Pon, Joan Pla y Deniel, Enric Ponzán Vidal, Francisco


Pàgina: 81

Portela Valladares, Manuel Prieto Tuero, Indalecio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, José AntonioPuig Antich, Salvador Pujol i Soley, Jordi Pàmies Bertran, Teresa Pérez-Salas García, Jesús Queipo de Llano Sierra, Gonzalo Raimon Reventós i Carner, Joan Riba i Bracons, Carles Roca i Junyent, Miquel Rodoreda i Gurgui, Mercè Rodríguez Ocaña, Fernando Rojo Lluch, Vicente Rovira i Canals, Josep Rubió i Balaguer, Jordi Ruiz i Picasso, Pablo Sabaté i Llopart, Francesc Sales i Vallès, Joan Samaranch i Torelló, Joan Antoni Samper i Ibáñez, Ricard Sanjurjo Sacanell, José Sbert i Massanet, Antoni Maria Sellarès i Perelló, Miquel Serra i Serra, Narcís Serradell i Pérez, Josep Serrahima i Bofill, Maurici Serrano Suñer, Ramón Serrat, Joan Manuel Solé Tura, Jordi Solé i Barberà, Josep Solé i Sabarís, Felip Sánchez Mazas, Rafael Taro, Gerda Tarradellas i Joan, Josep Trabal i Benessat, Francesc Triadú, Joan Trueta i Raspall, Josep Tísner Udina Cortiles, José Vergés i Mundó, Oriol Vicens Vives, Jaume Vicens Vives, Jaume Vidal i Barraquer, Francesc Vidiella i Franch, Rafael Vila i Capdevila, Ramon Villar i Palasí, Josep Lluís Viola i Sauret, Joaquim Vázquez Montalbán, Manuel Xirgu i Subirà, Margarida Yagüe Blanco, Juan d'Ors i Rovira, Eugeni de Porcioles i Colomer, Josep Maria de Riquer i Morera, Martí de Unamuno Jugo, Miguel

Descriptors de pobles de colonització on5631TG Descriptors de nuclis d'habitatge on5625TR Descriptors de pobles de colonització on5631

Pobles de colonització ts5298

Descriptors de premis i guardons on5692UP Nit de Santa Llúcia

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes TE Nit de Santa Llúcia

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Descriptors de premsa de dones ifeminista on2404

UP CampanyaDones en lluita Emancipación Evolució Mujeres Libres Vindicación Feminista

TG Descriptors premsa on2399TE Campanya

Dones en lluita Emancipación Evolució Mujeres Libres Vindicación Feminista

TR Descriptors de premsa de dones i feministaon2404Premsa de dones i feminista ts3361

Descriptors de premsa de successos on2406UP El Caso

TG Descriptors premsa on2399TE El Caso

TR Descriptors de premsa de successos on2406Premsa de successos ts3363

Descriptors de ràdio on5621UP Descriptors emissores de ràdio

Descriptors programes radiofònics TG Descriptors mitjans de comunicació on2398TE Descriptors emissores de ràdio

Descriptors programes radiofònics TR Descriptors de ràdio on5621

Ràdio ts762

Descriptors d'infraestructures detransports on5637

UP Estació de França de Barcelona

TG Descriptors de llocs on5624TE Estació de França de Barcelona

Descriptors discogràfiques on5620TG Descriptors entitats i institucions artístiques

on2610

Descriptors d'obres del GATCPAC on5633UP Casa Bloc

La Ciutat de Repòs i de Vacances a Castelldefels i aGavà

TG Descriptors de nuclis d'habitatge on5625TE Casa Bloc

La Ciutat de Repòs i de Vacances a Castelldefels i aGavà

TR Descriptors d'obres del GATCPAC on5633Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés del'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) on2517Política d'habitatge de la Segona República ts4188

Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats on2666

UP Ajut Infantil a RereguardaBasque Children Committee British Committee for Refugees from Spain


Pàgina: 82

Comissió Internacional per l'Ajuda dels RefugiatsInfantils d'Espanya Comitè Americà d'Amics Quàquers Comitè Espanyol d'Amics Quàquers Comitè Internacional de Coordinació id'Informació per l'Ajuda a l'Espanya Republicana Comitè d'Ajuda Sanitària als EspanyolsRepublicans de França a Mèxic Comité de Acogida a los Niños de España Comité de Ayuda a los Republicanos Españoles(CARE) Comité de Socorro a los Refugiados Vascos Federació d'Organismes d'Ajuda als RepublicansEspanyols International Commission International Commission for War Refugees inGreat Britain, The Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles(JARE) National Joint Committe for Spanish Relief, The Servei d'Ajut de la Generalitat Servei de Recepció i Distribució d'Articles de laGeneralitat Servei dels Cens de la Generalitat Servicio de Evacuación de RepublicanosEspañoles (SERE) Spanish Medical Aid Spanish Refugee Aid (SRA) Unitarian Service Committee


TE Ajut Infantil a Rereguarda Basque Children Committee British Committee for Refugees from Spain Comissió Internacional per l'Ajuda dels RefugiatsInfantils d'Espanya Comitè Americà d'Amics Quàquers Comitè Espanyol d'Amics Quàquers Comitè Internacional de Coordinació id'Informació per l'Ajuda a l'Espanya Republicana Comitè d'Ajuda Sanitària als EspanyolsRepublicans de França a Mèxic Comité de Acogida a los Niños de España Comité de Ayuda a los Republicanos Españoles(CARE) Comité de Socorro a los Refugiados Vascos Federació d'Organismes d'Ajuda als RepublicansEspanyols International Commission International Commission for War Refugees inGreat Britain, The Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles(JARE) National Joint Committe for Spanish Relief, The Servei d'Ajut de la Generalitat Servei de Recepció i Distribució d'Articles de laGeneralitat Servei dels Cens de la Generalitat Servicio de Evacuación de RepublicanosEspañoles (SERE) Spanish Medical Aid Spanish Refugee Aid (SRA) Unitarian Service Committee

TR Comitès d'ajuda als refugiats dc3016Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda alsrefugiats on2666

Descriptors d'unitats militars on5234UP Descriptors Brigades Internacionals

Descriptors Milícies populars Descriptors de la División Azul

TE Descriptors Brigades Internacionals Descriptors Milícies populars Descriptors de la División Azul

Descriptors d’entitats promotoresd’espectacles on5684

UP Rialles


TE Rialles

Descriptors editorials on2644UP Club Editor

Edicions 62 Edicions Proa Editorial Planeta Editorial Selecta Editorial Vicens Vives Ruedo Ibérico


TE Club Editor Edicions 62 Edicions Proa Editorial Planeta Editorial Selecta Editorial Vicens Vives Ruedo Ibérico

TR Descriptors editorials on2644Editorials ts3269

Descriptors emissores de ràdio on2460UP BBC

Radio España Independiente Radio Nacional de España (RNE) Ràdio Associació de Catalunya Ràdio Barcelona

TG Descriptors de ràdio on5621TE BBC

Radio España Independiente Radio Nacional de España (RNE) Ràdio Associació de Catalunya Ràdio Barcelona

TR Descriptors emissores de ràdio on2460Emissores de ràdio ts763

Descriptors empreses on5395UP Banca Catalana

El Corte Inglés Empresa Nacional de Autocamiones S.A. (ENASA)- Pegaso Gallina Blanca La Maquinista Terrestre i Marítima Laboratoris Almirall Legrain Material y Construcciones, SA (MACOSA) Plasticel Sociedad Española de Automóviles de Turismo(SEAT) Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA)



Pàgina: 83

TE Banca Catalana El Corte Inglés Empresa Nacional de Autocamiones S.A.(ENASA) - Pegaso Gallina Blanca La Maquinista Terrestre i Marítima Laboratoris Almirall Legrain Material y Construcciones, SA (MACOSA) Plasticel Sociedad Española de Automóviles de Turismo(SEAT) Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA)

Descriptors entitats culturals on5619UP Enciclopèdia Catalana

Estudis Universitaris Catalans Òmnium Cultural


TE Enciclopèdia Catalana Estudis Universitaris Catalans Òmnium Cultural

TR Descriptors entitats culturals on5619Entitats culturals ts5530

Descriptors entitats excursionistes on2586UP Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Unió Excursionista de Barcelona Unió Excursionista de Catalunya (UEC)


TE Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya Unió Excursionista de Barcelona Unió Excursionista de Catalunya (UEC)

TR Descriptors entitats excursionistes on2586Entitats excursionistes ts3471

Descriptors entitats i institucionsartístiques on2610

UP Descriptors agrupacions musicalsDescriptors companyies de teatre Descriptors discogràfiques Descriptors d’entitats promotores d’espectacles Descriptors esbarts dansaires Descriptors escoles de teatre Descriptors grups musicals Descriptors productores de cinema


TE Descriptors agrupacions musicals Descriptors companyies de teatre Descriptors discogràfiques Descriptors d’entitats promotores d’espectacles Descriptors esbarts dansaires Descriptors escoles de teatre Descriptors grups musicals Descriptors productores de cinema

TR Descriptors entitats i institucions artístiqueson2610Entitats i institucions artístiques ts3251

Descriptors entitats i institucionsculturals on2628

UP Descriptors arxiusDescriptors biblioteques Descriptors editorials

Descriptors entitats culturals Descriptors fundacions i institucions Descriptors museus


TE Descriptors arxius Descriptors biblioteques Descriptors editorials Descriptors entitats culturals Descriptors fundacions i institucions Descriptors museus

Descriptors entitats i institucionseducatives on2654

UP Escola BlanquernaEscola Normal Escola Superior d'Administració i Direcciód'Empreses (ESADE) Escola Thau Escola Virtèlia Escola de Bibliotecàries Escola del Mar Institución Libre de Enseñanza Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona Institut-Escola Intituto Escuela de Madrid Liceu Francès Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat Catalana d’Estiu Universitat de Barcelona (UB)


TE Escola Blanquerna Escola Normal Escola Superior d'Administració i Direcciód'Empreses (ESADE) Escola Thau Escola Virtèlia Escola de Bibliotecàries Escola del Mar Institución Libre de Enseñanza Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona Institut-Escola Intituto Escuela de Madrid Liceu Francès Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Universitat Catalana d’Estiu Universitat de Barcelona (UB)

TR Descriptors entitats i institucions educativeson2654Entitats i institucions educatives ts1618

Descriptors esbarts dansaires on2611TG Descriptors entitats i institucions artístiques

on2610TR Descriptors esbarts dansaires on2611

Esbarts dansaires ts3252

Descriptors escoles de teatre on2624UP Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual


TE Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

TR Descriptors escoles de teatre on2624Escoles de teatre ts3258


Pàgina: 84

Descriptors espais d'acollida dels refugiats idesplaçats on5391

UP Descriptors colònies


TE Descriptors colònies

Descriptors fundacions i institucions on2629UP Acadèmia de Llengua Catalana

Fundació Bernat Metge Fundació Congrés Cultura Catalana Fundació Jaume Bofill Fundació Ramon Llull Institució Cultural del Centre d'Influència CatòlicaInstitució de les Lletres Catalanes Institut Britànic de Barcelona Institut Francès de Barcelona Institut Goethe de Barcelona Institut Italià de Cultura de Barcelona Institut d'Estudis Catalans Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona JAEC: Junta Assessora pels Estudis en Català Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona


TE Acadèmia de Llengua Catalana Fundació Bernat Metge Fundació Congrés Cultura Catalana Fundació Jaume Bofill Fundació Ramon Llull Institució Cultural del Centre d'Influència CatòlicaInstitució de les Lletres Catalanes Institut Britànic de Barcelona Institut Francès de Barcelona Institut Goethe de Barcelona Institut Italià de Cultura de Barcelona Institut d'Estudis Catalans Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona JAEC: Junta Assessora pels Estudis en Català Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

TR Descriptors fundacions i institucions on2629Fundacions i institucions ts3268

Descriptors grups musicals on2612UP Els Setze Jutges


TE Els Setze Jutges

TR Descriptors grups musicals on2612Grups musicals ts3253

Descriptors guerrilla urbana on2799UP Anónimos, Los

Maños, Los Talión

TG Descriptors guerrilles i maquis on2792TE Anónimos, Los

Maños, Los Talión

Descriptors guerrilles i maquis on2792UP Descriptors guerrilla urbana

Descriptors guerrilles i maquis a Espanya Descriptors guerrilles i maquis a França


TE Descriptors guerrilla urbana Descriptors guerrilles i maquis a Espanya Descriptors guerrilles i maquis a França

Descriptors guerrilles i maquis a Espanya on2798TG Descriptors guerrilles i maquis on2792

Descriptors guerrilles i maquis a França on2797TG Descriptors guerrilles i maquis on2792

Descriptors hogares de Auxilio Social on5447UP Hogar El Pinar


TE Hogar El Pinar

TR Descriptors hogares de Auxilio Social on5447Hogares de Auxilio Social ts5473

Descriptors hospicis on5450UP Casa de Caritat de Barcelona


TE Casa de Caritat de Barcelona

Descriptors Hospitals de presoners on2765UP Descriptors Hospitals de presoners a Alacant

Descriptors Hospitals de presoners a Barcelona Descriptors Hospitals de presoners a Biscaia Descriptors Hospitals de presoners a Cadis Descriptors Hospitals de presoners a Cantàbria Descriptors Hospitals de presoners a Guipúscoa Descriptors Hospitals de presoners a Lleida Descriptors Hospitals de presoners a Madrid Descriptors Hospitals de presoners a Múrcia Descriptors Hospitals de presoners a Navarra Descriptors Hospitals de presoners a Saragossa Descriptors Hospitals de presoners a Sevilla Descriptors Hospitals de presoners a Tarragona Descriptors Hospitals de presoners al Marroc


TE Descriptors Hospitals de presoners a Alacant Descriptors Hospitals de presoners a Barcelona Descriptors Hospitals de presoners a Biscaia Descriptors Hospitals de presoners a Cadis Descriptors Hospitals de presoners a Cantàbria Descriptors Hospitals de presoners a Guipúscoa Descriptors Hospitals de presoners a Lleida Descriptors Hospitals de presoners a Madrid Descriptors Hospitals de presoners a Múrcia Descriptors Hospitals de presoners a Navarra Descriptors Hospitals de presoners a Saragossa Descriptors Hospitals de presoners a Sevilla Descriptors Hospitals de presoners a Tarragona Descriptors Hospitals de presoners al Marroc

TR Descriptors Hospitals de presoners on2765Hospitals de presoners ts2898

Descriptors Hospitals de presoners aAlacant on4574


Pàgina: 85

UP Hospital d'AlacantHospital de Monòver Hospital de Novelda

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital d'Alacant

Hospital de Monòver Hospital de Novelda

Descriptors Hospitals de presoners aBarcelona on4572

UP Hospital de la Santa CreuHospital de presoners carrer Tallers

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital de la Santa Creu

Hospital de presoners carrer Tallers

Descriptors Hospitals de presoners aBiscaia on4571

UP Hospital de DeustoHospital de Gernika Hospital militar Molinar de Carranza

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital de Deusto

Hospital de Gernika Hospital militar Molinar de Carranza

Descriptors Hospitals de presoners aCadis on4580

UP Hospital central de Cadis

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital central de Cadis

Descriptors Hospitals de presoners aCantàbria on4578

UP Hospital de presoners de SantanderHospital militar de Liérganes

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital de presoners de Santander

Hospital militar de Liérganes

Descriptors Hospitals de presoners aGuipúscoa on4577

UP Hospital militar presoners de guerra Zumaya

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital militar presoners de guerra Zumaya

Descriptors Hospitals de presoners aLleida on4573

UP Hospital de Lleida

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital de Lleida

Descriptors Hospitals de presoners aMadrid on4576

UP Hospital militar de presoners de GetafeHospital penitenciari de Madrid

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital militar de presoners de Getafe

Hospital penitenciari de Madrid

Descriptors Hospitals de presoners aMúrcia on4569

UP Hospital penitenciari d'Archena

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital penitenciari d'Archena

Descriptors Hospitals de presoners aNavarra on4579

UP Hospital d'EstellaHospital militar de Pamplona

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital d'Estella

Hospital militar de Pamplona

Descriptors Hospitals de presoners aSaragossa on4570

UP Hospital Clínic de SaragossaHospital de presoners de Saragossa

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital Clínic de Saragossa

Hospital de presoners de Saragossa

Descriptors Hospitals de presoners aSevilla on4581

UP Hospital central de Sevilla

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital central de Sevilla

Descriptors Hospitals de presoners aTarragona on4575

UP Hospital militar de Tarragona

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital militar de Tarragona

Descriptors Hospitals de presoners alMarroc on4582

UP Hospital militar de Tetuan

TG Descriptors Hospitals de presoners on2765TE Hospital militar de Tetuan

Descriptors institucions catòliques on2660UP Acció Catòlica

Opus Dei TG Descriptors associacions, organitzacions i entitats

on2467TE Acció Catòlica

Opus Dei TR Descriptors institucions catòliques on2660

Institucions catòliques ts3359

Descriptors lluita, resistència i oposicióantifeixista on2790

UP Descriptors de grups de resistència a FrançaDescriptors guerrilles i maquis Descriptors xarxes d'evasió

TE Descriptors de grups de resistència a França Descriptors guerrilles i maquis Descriptors xarxes d'evasió

Descriptors Milícies populars on960UP Centúria Gastone Stozzi

Cinquè Regiment de Milícies Populars Columna 19 de Juliol


Pàgina: 86

Columna Ascaso Columna Capità Bayo Columna Del Barrio Columna Durruti Columna Fernández Bujande Columna Hilario-Zamora Columna Lenin Columna Llibertat Columna Los Aguiluchos Columna Macià-Companys Columna Oltra Picó Columna Ortiz Columna Rojo y Negra Columna Tierra y Libertad Columna Torres-Benedito Columna de Hierro Columna del coronel Villalba Milícies Alpines

TG Descriptors d'unitats militars on5234TE Centúria Gastone Stozzi

Cinquè Regiment de Milícies Populars Columna 19 de Juliol Columna Ascaso Columna Capità Bayo Columna Del Barrio Columna Durruti Columna Fernández Bujande Columna Hilario-Zamora Columna Lenin Columna Llibertat Columna Los Aguiluchos Columna Macià-Companys Columna Oltra Picó Columna Ortiz Columna Rojo y Negra Columna Tierra y Libertad Columna Torres-Benedito Columna de Hierro Columna del coronel Villalba Milícies Alpines

Descriptors mitjans de comunicació on2398UP Descriptors de ràdio

Descriptors premsa Descriptors programes televisius

TE Descriptors de ràdio Descriptors premsa Descriptors programes televisius

Descriptors museus on2653TG Descriptors entitats i institucions culturals

on2628TR Descriptors museus on2653

Museus ts3272

Descriptors onomàstics on2

Descriptors organismes internacionals on2595UP Organització de les Nacions Unides (ONU)

UNESCO TG Descriptors associacions, organitzacions i entitats

on2467TE Organització de les Nacions Unides (ONU)

UNESCO

Descriptors organitzacions juvenils partitspolítics on2600

UP Escamots d'Estat CatalàFederació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) Federació Nacional de Joventuts Socialistesd'Espanya Joventut Comunista Ibèrica Joventut Comunista de Catalunya (JCC) Joventuts Llibertàries de Catalunya Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya(JSUC) Joventuts d'Esquerra Republicana Estat-Català(JEREC) Joventuts de la Lliga

TG Descriptors agrupacions polítiques on2597TE Escamots d'Estat Català

Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) Federació Nacional de Joventuts Socialistesd'Espanya Joventut Comunista Ibèrica Joventut Comunista de Catalunya (JCC) Joventuts Llibertàries de Catalunya Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya(JSUC) Joventuts d'Esquerra Republicana Estat-Català(JEREC) Joventuts de la Lliga

TR Descriptors organitzacions juvenils partits políticson2600Organitzacions juvenils partits polítics ts3073

Descriptors organitzacions terroristes on2603UP Descriptors organitzacions terroristes d'extrema

dretaDescriptors organitzacions terroristes d'extremaesquerra


TE Descriptors organitzacions terroristes d'extremadreta Descriptors organitzacions terroristes d'extremaesquerra

TR Descriptors organitzacions terroristes on2603Organitzacions terroristes ts3120

Descriptors organitzacions terroristes d'extremadreta on5622

UP Guerrilleros de Cristo Rey

TG Descriptors organitzacions terroristes on2603TE Guerrilleros de Cristo Rey

Descriptors organitzacions terroristes d'extremaesquerra on5623

UP Defensa InteriorEuskadi ta Askatasuna (ETA) Frente Revolucionario Antifascista y Patriota(FRAP) Front d'Alliberament de Catalunya Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero deOctubre (GRAPO) Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Terra Lliure

TG Descriptors organitzacions terroristes on2603TE Defensa Interior

Euskadi ta Askatasuna (ETA) Frente Revolucionario Antifascista y Patriota(FRAP)


Pàgina: 87

Front d'Alliberament de Catalunya Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero deOctubre (GRAPO) Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Terra Lliure

Descriptors orquestres on2615UP Orquestra Pau Casals

TG Descriptors agrupacions musicals on2613TE Orquestra Pau Casals

TR Descriptors orquestres on2615Orquestres ts3256

Descriptors partits polítics on212UP Acció Catalana Republicana (ACR)

Acció Popular Catalana (APC) Acción Española (AE) Bandera Roja (BR) Bloc Obrer i Camperol (BOC) Comunió Tradicionalista (CT) Confederación Española de Derechas Autónomas(CEDA) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Convergència Socialista de Catalunya (CSC) Convergència i Unió (CiU) Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE)Derecha Liberal Republicana (DLR) Derecha de Cataluña/Renovación Española Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Estat Català (EC) Falange Española (FE) Falange Española de las JONS (FE de las JONS) Frente de Liberación Popular (FLP) Front Obrer de Catalunya (FOC) Fuerza Nueva (FN) Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes enTercios de Requetés Hermandad Nacional del Maestrazgo Izquierda Republicana (IR) Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català(JEREC) Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) Lliga Catalana Lliga Comunista Revolucionària Lliga Regionalista Moviment Comunista de Catalunya (MCC) Moviment Socialista de Catalunya (MSC) Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Nova Esquerra Universitària Organización Revolucionaria de Trabajadores(ORT) Organización de la Izquierda Comunista de España(OICE) Partido Agrario Español (PAE) Partido Comunista de Espanya (PCE) Partido Comunista de España (Marxista-Leninista)-Frente Revolucionario Antifascista yPatriótico (PCE (m-l)) Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) Partido Popular (PP) Partido Republicano Radical (PRR) Partido Socialista Obrero Español (PSOE) Partido del Trabajo de España (PTE) Partit Agrari de Catalunya (PAC) Partit Carlí de Catalunya (PCC)

Partit Comunista Català (PCC) Partit Comunista d'Espanya (Internacional) (PCE(i))Partit Comunista d'Espanya (Internacional)-LíniaProletària (PCE(i)l-p) Partit Comunista d'Espanya (Internacionalista) (PCE(ista)) Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Reagrupament Democràtic i Socialista (RDS) Renovación Española (RE) Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Unión de Centro Democrático (UCD)

TG Descriptors agrupacions polítiques on2597TE Acció Catalana Republicana (ACR)

Acció Popular Catalana (APC) Acción Española (AE) Bandera Roja (BR) Bloc Obrer i Camperol (BOC) Comunió Tradicionalista (CT) Confederación Española de Derechas Autónomas(CEDA) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Convergència Socialista de Catalunya (CSC) Convergència i Unió (CiU) Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE)Derecha Liberal Republicana (DLR) Derecha de Cataluña/Renovación Española Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Estat Català (EC) Falange Española (FE) Falange Española de las JONS (FE de las JONS) Frente de Liberación Popular (FLP) Front Obrer de Catalunya (FOC) Fuerza Nueva (FN) Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes enTercios de Requetés Hermandad Nacional del Maestrazgo Izquierda Republicana (IR) Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català(JEREC) Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) Lliga Catalana Lliga Comunista Revolucionària Lliga Regionalista Moviment Comunista de Catalunya (MCC) Moviment Socialista de Catalunya (MSC) Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Nova Esquerra Universitària Organización Revolucionaria de Trabajadores(ORT) Organización de la Izquierda Comunista de España(OICE) Partido Agrario Español (PAE) Partido Comunista de Espanya (PCE) Partido Comunista de España (Marxista-Leninista)-Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico(PCE (m-l)) Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) Partido Popular (PP) Partido Republicano Radical (PRR) Partido Socialista Obrero Español (PSOE) Partido del Trabajo de España (PTE) Partit Agrari de Catalunya (PAC) Partit Carlí de Catalunya (PCC) Partit Comunista Català (PCC)


Pàgina: 88

Partit Comunista d'Espanya (Internacional)(PCE(i)) Partit Comunista d'Espanya (Internacional)-LíniaProletària (PCE(i)l-p) Partit Comunista d'Espanya (Internacionalista)(PCE (ista)) Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Reagrupament Democràtic i Socialista (RDS) Renovación Española (RE) Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Unión de Centro Democrático (UCD)

TR Descriptors partits polítics on212Partits polítics ts3072

Descriptors plataformes polítiques on2601UP Aliança Nacional de Forces Democràtiques de

CatalunyaAssemblea de Catalunya Comissions Cíviques Comissió Coordinadora de Forces Polítiques deCatalunya Comissió d'Activitats Cíviques del Maresme Consell Nacional Català Consell Nacional de Catalunya Consell Nacional de la Democràcia Catalana Front Nacional de Catalunya (FNC) Junta de Liberación Española (JEL) Moviment Llibertari Espanyol (MLE) Solidaritat Catalana Taula Rodona Unión Nacional Española (UNE)

TG Descriptors agrupacions polítiques on2597TE Aliança Nacional de Forces Democràtiques de

Catalunya Assemblea de Catalunya Comissions Cíviques Comissió Coordinadora de Forces Polítiques deCatalunya Comissió d'Activitats Cíviques del Maresme Consell Nacional Català Consell Nacional de Catalunya Consell Nacional de la Democràcia Catalana Front Nacional de Catalunya (FNC) Junta de Liberación Española (JEL) Moviment Llibertari Espanyol (MLE) Solidaritat Catalana Taula Rodona Unión Nacional Española (UNE)

TR Descriptors plataformes polítiques on2601Plataformes polítiques ts2397

Descriptors premsa on2399UP Descriptors agències de premsa

Descriptors de premsa de dones i feminista Descriptors de premsa de successos Descriptors premsa a l'exili Descriptors premsa clandestina Descriptors premsa cristiana Descriptors premsa cultural Descriptors premsa general Descriptors premsa infantil Descriptors premsa obrera Descriptors premsa política Descriptors premsa satírica

TG Descriptors mitjans de comunicació on2398TE Descriptors agències de premsa

Descriptors de premsa de dones i feminista Descriptors de premsa de successos Descriptors premsa a l'exili Descriptors premsa clandestina Descriptors premsa cristiana Descriptors premsa cultural Descriptors premsa general Descriptors premsa infantil Descriptors premsa obrera Descriptors premsa política Descriptors premsa satírica

TR Descriptors premsa on2399Premsa ts747

Descriptors premsa a l'exili on2405UP Cuadernos del Ruedo Ibérico

Germanor La Nostra Revista Nous horitzons Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials Quaderns de l'exili Ressorgiment

TG Descriptors premsa on2399TE Cuadernos del Ruedo Ibérico

Germanor La Nostra Revista Nous horitzons Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials Quaderns de l'exili Ressorgiment

TR Descriptors premsa a l'exili on2405Premsa a l'exili ts3362

Descriptors premsa clandestina on2400TG Descriptors premsa on2399TR Descriptors premsa clandestina on2400

Premsa clandestina ts752

Descriptors premsa cristiana on5687UP El Ciervo

Quaderns de vida cristiana Qüestions de vida cristiana

TG Descriptors premsa on2399TE El Ciervo

Quaderns de vida cristiana Qüestions de vida cristiana

Descriptors premsa cultural on2401UP Ariel

Cuadernos para el Diálogo Laye Or i Flama Presència Revista de Catalunya Serra d'Or

TG Descriptors premsa on2399TE Ariel

Cuadernos para el Diálogo Laye Or i Flama Presència Revista de Catalunya Serra d'Or

TR Descriptors premsa cultural on2401Premsa cultural ts754


Pàgina: 89

Descriptors premsa general on2403UP ABC

Avui Destino Diari Mercantil El Correo Catalán El Imparcial El Matí El Noticiero Universal El Punt La Nau La Vanguardia La Veu de Catalunya La Veu del Vespre Solidaridad Nacional Tele/Exprés

TG Descriptors premsa on2399TE ABC

Avui Destino Diari Mercantil El Correo Catalán El Imparcial El Matí El Noticiero Universal El Punt La Nau La Vanguardia La Veu de Catalunya La Veu del Vespre Solidaridad Nacional Tele/Exprés

TR Descriptors premsa general on2403Premsa general ts749

Descriptors premsa infantil on2407UP Cavall Fort

En Patufet Infantil, L'

TG Descriptors premsa on2399TE Cavall Fort

En Patufet Infantil, L'

TR Descriptors premsa infantil on2407Premsa infantil ts757

Descriptors premsa obrera on2408UP L'Humanité

La Publicitat Mientras Tanto Mundo Obrero Revista Materiales Revista Treball Solidaridad Obrera Taula de canvi

TG Descriptors premsa on2399TE L'Humanité

La Publicitat Mientras Tanto Mundo Obrero Revista Materiales Revista Treball Solidaridad Obrera Taula de canvi

TR Descriptors premsa obrera on2408Premsa obrera ts750

Descriptors premsa política on2410UP La Humanitat

Opinió, L' TG Descriptors premsa on2399TE La Humanitat

Opinió, L' TR Descriptors premsa política on2410

Premsa política ts751

Descriptors premsa satírica on2409UP El Bé Negre

El Papus La Campana de Gràcia La Esquella de la Torratxa

TG Descriptors premsa on2399TE El Bé Negre

El Papus La Campana de Gràcia La Esquella de la Torratxa

TR Descriptors premsa satírica on2409Premsa satírica ts3364

Descriptors Presons on2767UP Descriptors Presons a Espanya

Descriptors Presons a França Descriptors Presons al Marroc


TE Descriptors Presons a Espanya Descriptors Presons a França Descriptors Presons al Marroc

TR Descriptors Presons on2767Presons ts2900

Descriptors Presons a A Coruña on4593UP Base naval de Ferrol

Base naval de La Graña Presó de A Coruña Presó de La Escollera Presó de Santa Isabel de Santiago Presó de Santiago de Compostel·la

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Base naval de Ferrol

Base naval de La Graña Presó de A Coruña Presó de La Escollera Presó de Santa Isabel de Santiago Presó de Santiago de Compostel·la

Descriptors Presons a Àlaba on4684UP Presó de Nanclares de Oca

Presó de Vitòria TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Nanclares de Oca

Presó de Vitòria

Descriptors Presons a Alacant on4611UP Castell de Santa Bàrbara

Presó d'Alacant Presó d'Alcoi Presó d'Elx Presó d'Oriola Presó de San Miguel de Orihuela

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Castell de Santa Bàrbara

Presó d'Alacant Presó d'Alcoi


Pàgina: 90

Presó d'Elx Presó d'Oriola Presó de San Miguel de Orihuela

Descriptors Presons a Albacete on4649UP Presó d'Albacete

Presó d'Hellín Presó de Chinchilla Presó de Villarrobledo Presó de Yeste

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Albacete

Presó d'Hellín Presó de Chinchilla Presó de Villarrobledo Presó de Yeste

Descriptors Presons a Almeria on4666UP Presó El Ingenio

Presó d'Almeria TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó El Ingenio

Presó d'Almeria

Descriptors Presons a Astúries on4670UP Presó d'Avilés

Presó d'Oviedo Presó de Gijón Presó de La Vidriera

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Avilés

Presó d'Oviedo Presó de Gijón Presó de La Vidriera

Descriptors Presons a Àvila on4672UP Presó d'Arévalo

Presó d'Àvila TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Arévalo

Presó d'Àvila

Descriptors Presons a Badajoz on4687UP Presó d'Almendralejo

Presó de Badajoz Presó de Don Benito Presó de Mérida Presó de Ribera del Fresno Presó de Santo Domingo

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Almendralejo

Presó de Badajoz Presó de Don Benito Presó de Mérida Presó de Ribera del Fresno Presó de Santo Domingo

Descriptors Presons a Barcelona on4585UP Caserna de Sant Agustí

Castell de Figueres Castell de Montjuïc Cuartel de San Fernando Prefectura de Policia de Barcelona Prefectura de Policia de Sabadell Presó Model Presó d'Arenys de Mar Presó d'Igualada Presó de Badalona

Presó de Berga Presó de Caldes de Montbui Presó de Cardona Presó de Corbera de Llobregat Presó de Granollers Presó de Manresa Presó de Mataró Presó de Palau de les Missions Presó de Poble Nou Presó de Quatre Torres Presó de Sabadell Presó de Sant Elies Presó de Sant Feliu de Llobregat Presó de Terrassa Presó de Torelló Presó de Via Laietana Presó de Vic Presó de Vilafranca del Penedès Presó de Vilanova i la Geltrú Presó de dones de la Trinitat Presó de dones de les Corts

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Caserna de Sant Agustí

Castell de Figueres Castell de Montjuïc Cuartel de San Fernando Prefectura de Policia de Barcelona Prefectura de Policia de Sabadell Presó Model Presó d'Arenys de Mar Presó d'Igualada Presó de Badalona Presó de Berga Presó de Caldes de Montbui Presó de Cardona Presó de Corbera de Llobregat Presó de Granollers Presó de Manresa Presó de Mataró Presó de Palau de les Missions Presó de Poble Nou Presó de Quatre Torres Presó de Sabadell Presó de Sant Elies Presó de Sant Feliu de Llobregat Presó de Terrassa Presó de Torelló Presó de Via Laietana Presó de Vic Presó de Vilafranca del Penedès Presó de Vilanova i la Geltrú Presó de dones de la Trinitat Presó de dones de les Corts

Descriptors Presons a Biscaia on4644UP Presó d'Amorebieta

Presó d'Orduña Presó de Basauri Presó de Bilbao Presó de La Tabacalera Presó de Larrinaga Presó de dones de Durango

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Amorebieta

Presó d'Orduña Presó de Basauri Presó de Bilbao


Pàgina: 91

Presó de La Tabacalera Presó de Larrinaga Presó de dones de Durango

Descriptors Presons a Burgos on4742UP Presó de Burgos

Presó de Valdenoceda TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Burgos

Presó de Valdenoceda

Descriptors Presons a Càceres on4664UP Presó de Càceres

Presó de Trujillo TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Càceres

Presó de Trujillo

Descriptors Presons a Cadis on4635UP Presó de Cadis

Presó de La Carraca Presó de Puerto de Santa María Presó de Rota Presó de San Fernando Presó militar castell de Santa Catalina Presó militar d'Algesires Presó militar de Cadis Presó militar de Casería de Ossio

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Cadis

Presó de La Carraca Presó de Puerto de Santa María Presó de Rota Presó de San Fernando Presó militar castell de Santa Catalina Presó militar d'Algesires Presó militar de Cadis Presó militar de Casería de Ossio

Descriptors Presons a Cantàbria on4595UP Comandància de la Guàrdia Civil de Santander

Presó de Dueso Presó de Potes Presó de Reinosa Presó de Santander Presó de Torrelavega Presó de la Vega del Pas

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Comandància de la Guàrdia Civil de Santander

Presó de Dueso Presó de Potes Presó de Reinosa Presó de Santander Presó de Torrelavega Presó de la Vega del Pas

Descriptors Presons a Castelló on4619UP Presó de Benicarló

Presó de Burriana Presó de Castelló de la Plana Presó de Sogorb Presó de Vila-real Presó de Vinaròs

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Benicarló

Presó de Burriana Presó de Castelló de la Plana Presó de Sogorb

Presó de Vila-real Presó de Vinaròs

Descriptors Presons a Ceuta on4607UP Presó de Ceuta

Presó de García-Aldave Presó militar d'Hacho

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Ceuta

Presó de García-Aldave Presó militar d'Hacho

Descriptors Presons a Ciudad Real on4621UP Presó d'Alcázar de San Juan

Presó d'Almadén Presó de Ciudad Real Presó de Daimiel Presó de Partit de Valdepeñas

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Alcázar de San Juan

Presó d'Almadén Presó de Ciudad Real Presó de Daimiel Presó de Partit de Valdepeñas

Descriptors Presons a Conca on4744UP Presó d'Uclés

Presó de Belmonte Presó de Conca

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Uclés

Presó de Belmonte Presó de Conca

Descriptors Presons a Còrdova on4716UP Presó de Baena

Presó de Còrdova Presó de Fuente Obejuna Presó de Montilla Presó de Palma del Río

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Baena

Presó de Còrdova Presó de Fuente Obejuna Presó de Montilla Presó de Palma del Río

Descriptors Presons a Espanya on5721UP Descriptors Presons a A Coruña

Descriptors Presons a Alacant Descriptors Presons a Albacete Descriptors Presons a Almeria Descriptors Presons a Astúries Descriptors Presons a Badajoz Descriptors Presons a Barcelona Descriptors Presons a Biscaia Descriptors Presons a Burgos Descriptors Presons a Cadis Descriptors Presons a Cantàbria Descriptors Presons a Castelló Descriptors Presons a Ceuta Descriptors Presons a Ciudad Real Descriptors Presons a Conca Descriptors Presons a Càceres Descriptors Presons a Còrdova Descriptors Presons a Girona Descriptors Presons a Granada Descriptors Presons a Guadalajara


Pàgina: 92

Descriptors Presons a Guipúscoa Descriptors Presons a Huelva Descriptors Presons a Jaén Descriptors Presons a La Rioja Descriptors Presons a Las Palmas Descriptors Presons a Lleida Descriptors Presons a Lleó Descriptors Presons a Lugo Descriptors Presons a Madrid Descriptors Presons a Melilla Descriptors Presons a Màlaga Descriptors Presons a Múrcia Descriptors Presons a Navarra Descriptors Presons a Osca Descriptors Presons a Ourense Descriptors Presons a Palència Descriptors Presons a Pontevedra Descriptors Presons a Salamanca Descriptors Presons a Saragossa Descriptors Presons a Segòvia Descriptors Presons a Sevilla Descriptors Presons a Sòria Descriptors Presons a Tarragona Descriptors Presons a Terol Descriptors Presons a Toledo Descriptors Presons a Valladolid Descriptors Presons a València Descriptors Presons a Zamora Descriptors Presons a les Canàries Descriptors Presons a les Illes Balears Descriptors Presons a Àlaba Descriptors Presons a Àvila

TG Descriptors Presons on2767TE Descriptors Presons a A Coruña

Descriptors Presons a Alacant Descriptors Presons a Albacete Descriptors Presons a Almeria Descriptors Presons a Astúries Descriptors Presons a Badajoz Descriptors Presons a Barcelona Descriptors Presons a Biscaia Descriptors Presons a Burgos Descriptors Presons a Cadis Descriptors Presons a Cantàbria Descriptors Presons a Castelló Descriptors Presons a Ceuta Descriptors Presons a Ciudad Real Descriptors Presons a Conca Descriptors Presons a Càceres Descriptors Presons a Còrdova Descriptors Presons a Girona Descriptors Presons a Granada Descriptors Presons a Guadalajara Descriptors Presons a Guipúscoa Descriptors Presons a Huelva Descriptors Presons a Jaén Descriptors Presons a La Rioja Descriptors Presons a Las Palmas Descriptors Presons a Lleida Descriptors Presons a Lleó Descriptors Presons a Lugo Descriptors Presons a Madrid Descriptors Presons a Melilla Descriptors Presons a Màlaga Descriptors Presons a Múrcia Descriptors Presons a Navarra Descriptors Presons a Osca

Descriptors Presons a Ourense Descriptors Presons a Palència Descriptors Presons a Pontevedra Descriptors Presons a Salamanca Descriptors Presons a Saragossa Descriptors Presons a Segòvia Descriptors Presons a Sevilla Descriptors Presons a Sòria Descriptors Presons a Tarragona Descriptors Presons a Terol Descriptors Presons a Toledo Descriptors Presons a Valladolid Descriptors Presons a València Descriptors Presons a Zamora Descriptors Presons a les Canàries Descriptors Presons a les Illes Balears Descriptors Presons a Àlaba Descriptors Presons a Àvila

Descriptors Presons a França on5722UP Presó d'Eyses

TG Descriptors Presons on2767TE Presó d'Eyses

Descriptors Presons a Girona on4597UP Presó Convent de les Adoratrius de Girona

Presó d'Olot Presó de Blanes Presó de Caldes de Malavella Presó de Figueres Presó de Girona Presó de Mieres Presó de Portbou Presó de Puigcerdà Presó de Ripoll Presó de Sant Agustí Presó de Sant Feliu de Guíxols Presó del Seminari de Girona Presó militar Castell de San Fernando

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó Convent de les Adoratrius de Girona

Presó d'Olot Presó de Blanes Presó de Caldes de Malavella Presó de Figueres Presó de Girona Presó de Mieres Presó de Portbou Presó de Puigcerdà Presó de Ripoll Presó de Sant Agustí Presó de Sant Feliu de Guíxols Presó del Seminari de Girona Presó militar Castell de San Fernando

Descriptors Presons a Granada on4721UP Presó d'Albolote

Presó de Baza Presó de Granada Presó de Guadix Presó de Huéscar Presó de La Moraleda

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Albolote

Presó de Baza Presó de Granada


Pàgina: 93

Presó de Guadix Presó de Huéscar Presó de La Moraleda

Descriptors Presons a Guadalajara on4747UP Presó de Guadalajara

Presó de Sigüenza TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Guadalajara

Presó de Sigüenza

Descriptors Presons a Guipúscoa on4668UP Presó d'Irun

Presó de Sant Sebastià Presó de Villabona Presó de dones Saturraran

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Irun

Presó de Sant Sebastià Presó de Villabona Presó de dones Saturraran

Descriptors Presons a Huelva on4624UP Port pesquer de Huelva

Presó Illes Saltés Presó d'Almudévar Presó de Campillo Presó de Huelva

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Port pesquer de Huelva

Presó Illes Saltés Presó d'Almudévar Presó de Campillo Presó de Huelva

Descriptors Presons a Jaén on4654UP Presó d'Úbeda

Presó de Jaén Presó de Linares Presó de Martos Presó de Villacarrillo

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Úbeda

Presó de Jaén Presó de Linares Presó de Martos Presó de Villacarrillo

Descriptors Presons a La Rioja on4836UP Presó Anguiano

Presó de Logronyo Presó de Valvanera

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó Anguiano

Presó de Logronyo Presó de Valvanera

Descriptors Presons a Las Palmas on4609UP Presó de Las Palmas de Gran Canaria

Presó militar de Gando TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Las Palmas de Gran Canaria

Presó militar de Gando

Descriptors Presons a les Canàries on4828UP Presó de Santa Cruz de Tenerife

TG Descriptors Presons a Espanya on5721

TE Presó de Santa Cruz de Tenerife

Descriptors Presons a les Illes Balears on4706UP Presó de Formentera

Presó de Palma de Mallorca Presó militar de Menorca Presó militar de la Mola

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Formentera

Presó de Palma de Mallorca Presó militar de Menorca Presó militar de la Mola

Descriptors Presons a Lleida on4586UP Castell de Lleida

Presó d'Àger Presó de Balaguer Presó de Cervera Presó de Gardeny Presó de Lleida Presó de Ponent Presó de Seròs Presó de Solsona Presó de Sort Presó de Tremp Presó de Tàrrega Presó de Viella Presó de Vinaixa Presó de la Seu d'Urgell Presó de les Borges Blanques

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Castell de Lleida

Presó d'Àger Presó de Balaguer Presó de Cervera Presó de Gardeny Presó de Lleida Presó de Ponent Presó de Seròs Presó de Solsona Presó de Sort Presó de Tremp Presó de Tàrrega Presó de Viella Presó de Vinaixa Presó de la Seu d'Urgell Presó de les Borges Blanques

Descriptors Presons a Lleó on4691UP Presó d'Astorga

Presó de Lleó TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Astorga

Presó de Lleó

Descriptors Presons a Lugo on4860UP Presó de Lugo

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Lugo

Descriptors Presons a Madrid on4601UP Presons de Carabanchel

Presó Príncipe de Asturias Presó d'Alcalá de Henares Presó d'Aranjuez


Pàgina: 94

Presó de Cisne Presó de Colmenar Viejo Presó de Comendadoras Presó de Conde de Peñalver Presó de Guadarrama Presó de La Moraleja Presó de Las Ventas Presó de Madrid Presó de Porlier Presó de San Anton Presó de San Martín de Valdeiglesias Presó de Santa Engracia Presó de Santa Rita Presó de Valdemanco Presó de Victoria Kent Presó de Yeserías Presó de Yeste

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presons de Carabanchel

Presó Príncipe de Asturias Presó d'Alcalá de Henares Presó d'Aranjuez Presó de Cisne Presó de Colmenar Viejo Presó de Comendadoras Presó de Conde de Peñalver Presó de Guadarrama Presó de La Moraleja Presó de Las Ventas Presó de Madrid Presó de Porlier Presó de San Anton Presó de San Martín de Valdeiglesias Presó de Santa Engracia Presó de Santa Rita Presó de Valdemanco Presó de Victoria Kent Presó de Yeserías Presó de Yeste

Descriptors Presons a Màlaga on4725UP Presó d'Antequera

Presó d'Archidona Presó de Gaucín Presó de Màlaga Presó de Partit de Vélez-Málaga Presó de Ronda

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Antequera

Presó d'Archidona Presó de Gaucín Presó de Màlaga Presó de Partit de Vélez-Málaga Presó de Ronda

Descriptors Presons a Melilla on4811UP Presó de Melilla

Presó de Rostrogordo TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Melilla

Presó de Rostrogordo

Descriptors Presons a Múrcia on4589UP Presó central de Totana

Presó de Caravaca Presó de Cartagena Presó de Cieza Presó de Múrcia

Prisión militar de Marina TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó central de Totana

Presó de Caravaca Presó de Cartagena Presó de Cieza Presó de Múrcia Prisión militar de Marina

Descriptors Presons a Navarra on4714UP Presó d'Estella

Presó de Pamplona TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Estella

Presó de Pamplona

Descriptors Presons a Osca on4770UP Presó d'Osca

Presó de Barbastro Presó de Fraga Presó de Fuerte Rapitan Presó de Jaca

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Osca

Presó de Barbastro Presó de Fraga Presó de Fuerte Rapitan Presó de Jaca

Descriptors Presons a Ourense on4796UP Presó d'Ourense

Presó de Celanova Presó de Partit de Bande

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Ourense

Presó de Celanova Presó de Partit de Bande

Descriptors Presons a Palència on4852UP Presó de Palència

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Palència

Descriptors Presons a Pontevedra on4616UP Presó de Camposancos

Presó de Figueirido Presó de Pontevedra

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Camposancos

Presó de Figueirido Presó de Pontevedra

Descriptors Presons a Salamanca on4632UP Presó de Ciudad Rodrigo

Presó de Salamanca Presó de Topas

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Ciudad Rodrigo

Presó de Salamanca Presó de Topas

Descriptors Presons a Saragossa on4583UP Presons de menors de Saragossa

Presó d'Ateca Presó de Belchite Presó de Calatayud


Pàgina: 95

Presó de San Juan de Mozarrifar Presó de Saragossa Presó de Torrero Presó de Zuera Presó militar de Saragossa

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presons de menors de Saragossa

Presó d'Ateca Presó de Belchite Presó de Calatayud Presó de San Juan de Mozarrifar Presó de Saragossa Presó de Torrero Presó de Zuera Presó militar de Saragossa

Descriptors Presons a Segòvia on4641UP Presó de Cuéllar

Presó de Segòvia TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Cuéllar

Presó de Segòvia

Descriptors Presons a Sevilla on4639UP Presó d'Estepa

Presó d'Herrera de la Mancha Presó de Sevilla

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Estepa

Presó d'Herrera de la Mancha Presó de Sevilla

Descriptors Presons a Sòria on4604UP Presó de Burgo de Osma

Presó de Sòria Presó militar de Sòria

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Burgo de Osma

Presó de Sòria Presó militar de Sòria

Descriptors Presons a Tarragona on4599UP Prefectura de Policia de Tarragona

Prefectura de Policia de Tortosa Presó d'Alcanar Presó d'Ulldecona Presó de Corbera d'Ebre Presó de Falset Presó de Flix Presó de Gandesa Presó de Montblanc Presó de Móra d'Ebre Presó de Reus Presó de Roquetes Presó de Tarragona Presó de Tivissa Presó de Tortosa Presó de Valls Presó de dones de Tarragona Presó de la Puncha Presó de les Carmelitas Presó de les Oblatas Presó del Pont d'Armentera Presó del Vendrell

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Prefectura de Policia de Tarragona

Prefectura de Policia de Tortosa Presó d'Alcanar

Presó d'Ulldecona Presó de Corbera d'Ebre Presó de Falset Presó de Flix Presó de Gandesa Presó de Montblanc Presó de Móra d'Ebre Presó de Reus Presó de Roquetes Presó de Tarragona Presó de Tivissa Presó de Tortosa Presó de Valls Presó de dones de Tarragona Presó de la Puncha Presó de les Carmelitas Presó de les Oblatas Presó del Pont d'Armentera Presó del Vendrell

Descriptors Presons a Terol on4786UP Presó d'Alcanyís

Presó d'Aliaga Presó de Mas de las Matas

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Alcanyís

Presó d'Aliaga Presó de Mas de las Matas

Descriptors Presons a Toledo on4627UP Presó d'Ocaña

Presó de Talavera de la Reina Presó de Toledo Presó de Torrijos

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Ocaña

Presó de Talavera de la Reina Presó de Toledo Presó de Torrijos

Descriptors Presons a València on4661UP Presó d'Alzira

Presó de Chelva Presó de Gandia Presó de Llíria Presó de Picassent Presó de Porta-Coeli Presó de Remedio de Llíria Presó de Sant Miquel dels Reis Presó de Santa Clara Presó de Santa Maria del Puig Presó de València

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó d'Alzira

Presó de Chelva Presó de Gandia Presó de Llíria Presó de Picassent Presó de Porta-Coeli Presó de Remedio de Llíria Presó de Sant Miquel dels Reis Presó de Santa Clara Presó de Santa Maria del Puig Presó de València

Descriptors Presons a Valladolid on4659UP Presó de Valladolid


Pàgina: 96

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó de Valladolid

Descriptors Presons a Zamora on4630UP Presó Concordatoria de Zamora

Presó de Toro Presó de Zamora

TG Descriptors Presons a Espanya on5721TE Presó Concordatoria de Zamora

Presó de Toro Presó de Zamora

Descriptors Presons al Marroc on4587UP Presó de Tetuan

Presó europea de Tànger TG Descriptors Presons on2767TE Presó de Tetuan

Presó europea de Tànger

Descriptors Presons habilitades on4119TG Descriptors centres de privació de llibertat

on2703TR Descriptors Presons habilitades on4119

Presons habilitades ts4120

Descriptors productores de cinema on2626UP Estela Films

Laya Films TG Descriptors entitats i institucions artístiques

on2610TE Estela Films

Laya Films TR Descriptors productores de cinema on2626

Productores de cinema ts3259

Descriptors programes radiofònics on1TG Descriptors de ràdio on5621TR Descriptors programes radiofònics on1

Programes radiofònics ts765

Descriptors programes televisius on2466TG Descriptors mitjans de comunicació on2398TR Descriptors programes televisius on2466

Programes televisius ts770

Descriptors serveis secrets on2948UP Deuxième Bureau

Intelligence Service Office of Strategic Services (OSS) Servicio Central de Documentación (SECED) Servicio Exterior de Información (SEI) Servicio de Información Militar (SIM) Special Operations Executive (OSE)


TE Deuxième Bureau Intelligence Service Office of Strategic Services (OSS) Servicio Central de Documentación (SECED) Servicio Exterior de Información (SEI) Servicio de Información Militar (SIM) Special Operations Executive (OSE)

Descriptors sindicats on2567UP Descriptors sindicats agrícoles

Descriptors sindicats catòlics Descriptors sindicats d'estudiants

Descriptors sindicats de mestres Descriptors sindicats obrers


TE Descriptors sindicats agrícoles Descriptors sindicats catòlics Descriptors sindicats d'estudiants Descriptors sindicats de mestres Descriptors sindicats obrers

TR Descriptors sindicats on2567Sindicats ts3416

Descriptors sindicats agrícoles on2575UP Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y

Ganaderos (COAG)Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya(FESAC) Unió de Pagesos Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Campde Catalunya (UR) Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya (USAC)

TG Descriptors sindicats on2567TE Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y

Ganaderos (COAG) Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya(FESAC) Unió de Pagesos Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Campde Catalunya (UR) Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya (USAC)

TR Descriptors sindicats agrícoles on2575Sindicats agrícoles ts3418

Descriptors sindicats catòlics on3676UP Unió de Treballadors Cristians de Catalunya

(UTCC)

TG Descriptors sindicats on2567TE Unió de Treballadors Cristians de Catalunya

(UTCC)

TR Descriptors sindicats catòlics on3676Sindicats catòlics ts3419

Descriptors sindicats de mestres on3678UP Federació Espanyola de Treballadors de

l'Ensenyament (FETE)Federació Internacional Sindical de l'Ensenyament(FISE) Federació de Mestres Nacionals de Catalunya(FMNC)

TG Descriptors sindicats on2567TE Federació Espanyola de Treballadors de

l'Ensenyament (FETE) Federació Internacional Sindical de l'Ensenyament(FISE) Federació de Mestres Nacionals de Catalunya(FMNC)

TR Descriptors sindicats de mestres on3678Sindicats de mestres ts3420

Descriptors sindicats d'estudiants on3682UP Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat

de Barcelona (SDEUB)

TG Descriptors sindicats on2567


Pàgina: 97

TE Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitatde Barcelona (SDEUB)

TR Descriptors sindicats d'estudiants on3682Sindicats d'estudiants ts3421

Descriptors sindicats obrers on2568UP Comissions Obreres (CCOO)

Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) Confederació Nacional del Treball (CNT) Federació Anarquista Ibèrica (FAI) Solidaritat d'Obrers Catalans (SOC) Unió General de Treballadors (UGT) Unió Sindical Obrera de Catalunya (USO)

TG Descriptors sindicats on2567TE Comissions Obreres (CCOO)

Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) Confederació Nacional del Treball (CNT) Federació Anarquista Ibèrica (FAI) Solidaritat d'Obrers Catalans (SOC) Unió General de Treballadors (UGT) Unió Sindical Obrera de Catalunya (USO)

TR Descriptors sindicats obrers on2568Sindicats obrers ts3417

Descriptors Stammlagers (STALAGS) on2769TG Descriptors centres de privació de llibertat

on2703TR Descriptors Stammlagers (STALAGS) on2769

Stammlagers (STALAGS) ts2902

Descriptors temàtics ts2

Descriptors Txeques on2764UP Txeca de La Tamarita

Txeca de Sant Elies Txeca de Vallmajor Txeca de la plaça de Berenguer el Gran Txeca de l’Hotel Colón Txeca del Banc d’Espanya Txeca del Cercle Eqüestre


TE Txeca de La Tamarita Txeca de Sant Elies Txeca de Vallmajor Txeca de la plaça de Berenguer el Gran Txeca de l’Hotel Colón Txeca del Banc d’Espanya Txeca del Cercle Eqüestre

TR Descriptors Txeques on2764Txeques ts2897

Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció(UVA) on5626

UP UVA Cinc RosesUVA Pomar UVA Sant Cosme

TG Descriptors de nuclis d'habitatge on5625TE UVA Cinc Roses

UVA Pomar UVA Sant Cosme

TR Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)on5626Unitats Veïnals d'Absorció (UVA) ts4179

Descriptors Vaixells-presó on2768

UP Vaixell ArgentinaVaixell Plus Ultra Vaixell Río Segre Vaixell Uruguay Vaixell Villa de Madrid


TE Vaixell Argentina Vaixell Plus Ultra Vaixell Río Segre Vaixell Uruguay Vaixell Villa de Madrid

TR Descriptors Vaixells-presó on2768Vaixells-presó ts2901

Descriptors xarxes d'evasió on2791UP Combat

Cometè Pat O'Leary Wi-Wi


TE Combat Cometè Pat O'Leary Wi-Wi

Desembarcament aliat a Normandia dc3635NA 06/06/1944TG Segona Guerra Mundial dc485

Desembarcament aliat a Sicília dc3634NA 09/07/1943TG Segona Guerra Mundial dc485

Desenvolupament militar de la Guerra dc3883UP Batalla de Belchite

Batalla de Brunete Batalla de Madrid Batalla de l'Ebre Caiguda del Nord Campanya d'Aragó Campanya del Nord Final de la Guerra Civil Fronts de guerra Insurrecció militar juliol 1936 Intervenció internacional Ofensiva sobre Catalunya Primeres campanyes de la Guerra Setge de Madrid

TG Guerra Civil espanyola dc6TE Batalla de Belchite

Batalla de Brunete Batalla de Madrid Batalla de l'Ebre Caiguda del Nord Campanya d'Aragó Campanya del Nord Final de la Guerra Civil Fronts de guerra Insurrecció militar juliol 1936 Intervenció internacional Ofensiva sobre Catalunya Primeres campanyes de la Guerra Setge de Madrid

Desenvolupament tecnològic ts1600TG Tecnologia ts1593


Pàgina: 98

Desertors ts855TG Delictes militars ts853

Designació de Franco com a cap del'Estat dc5074

NA 01/10/1936TG Junta de Defensa Nacional dc5073

Desigualtat social USE: Discriminació social ts618

Desmoralització ts703TG Conducta emotiva ts698

Desnonaments ts3052TG Polítiques migratòries governs ts3045

Desocupació USE: Atur ts1319

Desplaçat intern USE: Exili interior dc3020

Desplaçats dc5615TG Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra

dc5500

Despoblament rural ts538TG Disminució de la població ts537

Destacament penal de Barcelona on3977NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Barcelona on4560

Destacament penal de Bàscara on3979NA Bàscara, Alt EmpordàTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Girona on4562

Destacament penal de Blanes on3992NA Blanes, SelvaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal de Chozas de laSierra on3984

NA Soto del RealTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Madrid on4565

Destacament penal de Comendadoras yTorrijos on3993

NA MadridTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Madrid on4565

Destacament penal de Fondak on3995NA TetuánTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals al Marroc on4567

Destacament penal de La Gleva on3982NA Masies de Votlregà, les; OsonaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal de Roda de Ter on3988NA Roda de Ter, OsonaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal de Silleda on3985NA Silleda

TG Descriptors Colònies penitenciàries i destacamentspenals a Pontevedra on4566

Destacament penal del Pasteral on3987NA Cellera de Ter, La; SelvaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal d'El Puntal on3983NA Puebla del Río (La)TG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Sevilla on4564

Destacament penal d'Orgaz on3990NA OrgazTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal d'Oropesa on3989NA OropesaTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments


Destacament penal Minas de Casaya on3994NA Carballeda de ValdeorrasTG Descriptors Colònies penitenciàries i destacaments

penals a Ourense on4568

Destinacions dels exiliats dc3021UP Exili a Algèria

Exili a Anglaterra Exili a Colòmbia Exili a França Exili a Mèxic Exili a Tunísia Exili a Veneçuela Exili a Xile Exili a l'Argentina Exili a l'URSS Exili a l'Uruguai Exili a la República Democràtica d'Alemanya Exili a la República Dominicana Exili al Brasil Exili al Canadà Exili als EUA

TG Exili 1939 dc3592TE Exili a Algèria

Exili a Anglaterra Exili a Colòmbia Exili a França Exili a Mèxic Exili a Tunísia Exili a Veneçuela Exili a Xile Exili a l'Argentina Exili a l'URSS Exili a l'Uruguai Exili a la República Democràtica d'Alemanya Exili a la República Dominicana Exili al Brasil Exili al Canadà Exili als EUA

Destino on2427NA Revista i editorial. La revista va ser fundada l'any

1937 a Burgos pels militants falangistes JoséMaría Fontana Tarrats i Xavier de Salas Bosch.


Pàgina: 99

En la primera etapa (1937-1939) va ser unexponent clar de les dificultats del feixisme catalàper guanyar-se un espai dins del nou ordre. Com aòrgan propagandístic de la Jefatura Territorial deCataluña de las FET de las JONS, va serutilitzada amb un triple objectiu: guanyar afiliatsentre els refugiats catalans en pugna amb laComunió Tradicionalista, vèncer les reticències ifer-se un lloc en l'organització estatal falangista iassegurar la seva participació en el poder aCatalunya un cop acabada la Guerra. Laimportància de la publicació ve de la segonaetapa (1939-1980, especialment entre 1939 i1975), quan, va esdevenir l'únic referent polític,social i cultural de la societat catalana de l'època.L'any 1942 va inciar la progressiva separació deFET y de las JONS i del compromís militant ambel Franquisme. A partir dels anys seixanta,Destino menà una política d'assimilació de latradició catalana en un triple front: polític, amb lareinterpretació del catalanisme des de paràmetresregionalistes i localistes; social, a partir de lareivindicació del paper de la burgesia catalana enla reconstrucció econòmica de l'Estat; i finalmentcultural, mirant d'apropiar-se la dinàmicagenerada durant la preguerra que haviatrasnformat la cultura catalana, i especialment laliteratura, en una cultura moderna. Es produí laincorporació progressiva de col·laboradors nolligats al Franquisme, marginats o enfrontats ambel règim, i en una atenció creixent a la realitatsocial, política i cultural de l'època. A partir de1975 la revista no va saber adaptar-se a les novescondicions sorgides de la fi del règim franquista i,tot i els intents de revitalitzar-la, va agonitzarlentament fins a la total desaparició el 1985.DCEFID.


Destrucció de pobles ts3528TG Efectes dels bombardeigs ts909

Detenció Lluís Companys dc3936NA 13/08/1940TG Generalitat a l'exili dc3874

Detencions ts5028TG Mètodes repressius ts2867

Deu punts de Montpeller dc3950NA Juliol 1943TG Presidència interina d'Irla dc3937

Deuxième Bureau on5243TG Descriptors serveis secrets on2948

Devoció ts1674UP Devoció als sants

Devoció mariana TG Pràctica religiosa ts1669TE Devoció als sants

Devoció mariana

Devoció a Maria USE: Devoció mariana ts1676

Devoció als sants ts1675TG Devoció ts1674

Devoció mariana ts1676TG Devoció ts1674

Diabetis ts809TG Malalties ts803

Diada de Sant Jordi ts3303TG Festes nacionals ts3301

Diàleg entre catòlics i marxistes ts3317TG Participació dels catòlics en l'antifranquisme

ts3315

Diari Mercantil on2424NA Diari del matí, originàriament en castellà, fundat el

1887 a Barcelona amb el nom de Diario Mercantil;fou catalanitzat l'1 de febrer de 1932. Deixà desortir el 5 d'agost de 1933. En la segona etapa, lamés interessant, actuà com a independent enpolítica i fou dirigit per Josep A.Vandellòs i perJosep Janés i Olivé, que li donà altura literària iacurada presentació. EC.


Díaz Valcárcel, José Antonio on5546NA Barcelona 1932 - 1985. Sindicalista. Capellà obrer

secularitzat, a França participà en el movimentFrères du Monde. En torrnar a Catalunya, vaescriure "La crisis permanente de la AcciónCatólica", que feia dures crítiques als movimentsd'apostolat seglar. El 1966 començà a treballar aPegaso. Líder del FOC, participà en el procés deformació de Comissions Obreres i fou membre dela coordinadora Local de Comissions Obreres deBarcelona. Per l'agost de 1968, a la terceraconferència del FOC, ell i Manuel Murciaabandoraren l'organització amb l'argument quecalia defensar l'autonomia del sindicat. Al final de1968 fundà la revista i moviment polític "¿QuéHacer?" juntament amb Murcia, Juan José Ferreiroi alguns treballadors de Blansol. L'any 1969participà en la constitució de les Plataformes deComissions Obreres. El 1970 fou acomiadat deFeudor arran d'una vaga. El 1971 abandonàl'activitat sindical i, al cap d'un any, començà atreballar a l'editorial Bruguera, on restà fins el1981. El 1975 tornà a militar, ara a la CNT, i creàla secció sindical de l'editorial, fins que el 1979fou expulsat del sindicat. DCEFID


Dibuix ts1527TG Belles arts ts1524

Dictador ts4888TG Cap de l'Estat ts4887

Dictadura ts5456TG Sistemes polítics ts5454

Dictadura de Primo de Rivera dc5614NA 1923-1930

Dictadura del proletariat ts3150TG Comunisme ts1059

Dictadura franquista dc20UP Crisi del franquisme

Govern dels propagandistes Govern dels tecnòcrates Primer franquisme

NA 01/04/1939-20/11/1975


Pàgina: 100

TE Crisi del franquisme Govern dels propagandistes Govern dels tecnòcrates Primer franquisme

Dictadures militars a Amèrica Llatina dc5644UP Cop d'estat a Xile

Cop d'estat a l'Argentina TG Guerra Freda dc3645TE Cop d'estat a Xile

Cop d'estat a l'Argentina

Dides USE: Nodrisses ts796

Diftèria ts806TG Malalties ts803

Dimissió Adolfo Suárez dc3867NA 29/01/1981TG Segon govern UCD dc3863

Dimissió de Manuel Azaña com a president de laRepública dc5489

NA 28/02/1939TG Govern de Negrín dc5068

Dimissió d'Irla dc3954NA 07/05/1954TG Generalitat d'Irla dc3939

Dimissió Govern Front Popular Francès dc3613NA 1937TG Període d'entreguerres a França dc5633

Dimissió Miguel Primo de Rivera dc5034NA 28/01/1930TG Enfonsament de la monarquia dc5033

Dinàmica social ts585UP Conflictivitat social

Dona i societat Moviments socials Participació social Socialització

TG Societat ts515TE Conflictivitat social

Dona i societat Moviments socials Participació social Socialització

Diòcesis ts1727TG Divisió eclesiàstica ts1725

Dipòsit-Base Kudia Federico on4505NA RiffienTG Descriptors Camps de concentració franquistes al

Marroc on4504

Diputació Provincial ts4971UP Diputació Provincial de Barcelona

Diputació Provincial de Girona Diputació Provincial de Lleida Diputació Provincial de Tarragona Diputats/diputades provincials President de la Diputació

TG Administració local ts4964TE Diputació Provincial de Barcelona

Diputació Provincial de Girona Diputació Provincial de Lleida

Diputació Provincial de Tarragona Diputats/diputades provincials President de la Diputació

Diputació Provincial de Barcelona ts4972TG Diputació Provincial ts4971

Diputació Provincial de Girona ts4975TG Diputació Provincial ts4971

Diputació Provincial de Lleida ts4973TG Diputació Provincial ts4971

Diputació Provincial de Tarragona ts4974TG Diputació Provincial ts4971

Diputats/diputades a Corts ts4896TG Congrés dels Diputats ts4894

Diputats/diputades provincials ts4981TG Diputació Provincial ts4971

Directors/directores ts5410TG Assalariats/assalariades ts1346

Directors/directores de cinema ts1584TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Directors/directores de teatre ts1585TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Discriminació de la dona ts4870TG Condició de la dona ts4869TR Alliberament de la dona ts3398

Discriminació de la dona ts4870Drets de la dona ts3572

Discriminació religiosa ts1670TG Pràctica religiosa ts1669

Discriminació social ts618TG Problema social ts609

Disminució de la població ts537UP Despoblament rural

TG Evolució demogràfica ts534TE Despoblament rural

Dissentiment ts3173TG Posicionaments polítics durant el franquisme

ts3171

Disseny ts5599TG Tecnologies interdisciplinàries ts5598

Dissolució CCMA dc5055NA 27/09/1936TG Govern d'unitat antifeixista dc5054

Dissolució Companyia de Jesús dc3914NA 23/02/1932TG Bienni reformista dc3882

Dissolució Movimiento Nacional dc3852NA 01/04/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847


Pàgina: 101

Divergències polítiques ts5334TG Activitats polítiques ts3099

Divises ts3227TG Mercat de capitals ts1391

Divisió d'Alemanya dc3646NA 1949TG Guerra Freda dc3645

Divisió eclesiàstica ts1725UP Diòcesis

Parròquies TG Organització de l'Església ts1722TE Diòcesis

Parròquies

Divisió territorial 1932 dc3902TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Divisió territorial 1936 dc3909NA 23/12/1936TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

División Azul ts5193NA Unitat militar espanyola que participà en la

Segona Guerra Mundial amb les tropes del TercerReich. La invasió alemanya de l'URSS pel junyde 1941 fou l'ocasió propícia perquè, ambl'enviament de la División Azul, Francodemostrés el seu suport absolut a la causa del'Eix. D'aquesta manera, a més, responia a lespressions dels nuclis falangistes, pagava l'ajutfacilitat pel règim alemany durant la Guerra Civili pretenia participar, també, en el futurrepartiment del botí un cop s'acabés el conflicte.Els voluntaris foren destinats al sector situat vorala ciutat Novgorod i, després, a les rodalies deSant Petersburg-Leningrad, on combateren fins ala dissolució de la unitat per l'octubre de 1943,vist l'evident canvi de rumb que havia pres laguerra. DCEFID.

TG Política exterior ts4880TR División Azul ts5193

Muñoz Grandes, Agustín on5671

División Azul on5635NA Unitat militar espanyola que participà en la

Segona Guerra Mundial amb les tropes del TercerReich. La invasió alemanya de l'URSS pel junyde 1941 fou l'ocasió propícia perquè, ambl'enviament de la División Azul, Francodemostrés el seu suport absolut a la causa del'Eix. D'aquesta manera, a més, responia a lespressions dels nuclis falangistes, pagava l'ajutfacilitat pel règim alemany durant la Guerra Civili pretenia participar, també, en el futurrepartiment del botí un cop s'acabés el conflicte.Els voluntaris foren destinats al sector situat vorala ciutat Novgorod i, després, a les rodalies deSant Petersburg-Leningrad, on combateren fins ala dissolució de la unitat per l'octubre de 1943,vist l'evident canvi de rumb que havia pres laguerra. DCEFID.

TG Descriptors de la División Azul on5634

División Española de Voluntarios USE: DivisiónAzul on5635

División Española de Voluntarios USE: DivisiónAzul ts5193

Divorci ts1760TG Secularització de la societat ts3328

Divorciats/divorciades ts5404TG Grups segons estat social ts3444

Documentació administrativa ts1954UP Avals bona conducta

Documents d'identitat Salconduits

TG Administració pública ts1848TE Avals bona conducta

Documents d'identitat Salconduits

Documento Nacional de Identidad (DNI) ts1956TG Documents d'identitat ts1955

Documents d'identitat ts1955UP Cèdules personals

Documento Nacional de Identidad (DNI) Passaports

TG Documentació administrativa ts1954TE Cèdules personals

Documento Nacional de Identidad (DNI) Passaports

Domingo y Sanjuán, Marcel·lí on2085NA 1884-1939TG Descriptors de personatges públics on2070

Dona ts4948TG Grups segons sexe ts4942

Dona i societat ts4868UP Condició de la dona

TG Dinàmica social ts585TE Condició de la dona

Dones contra el Feixisme on2478TG Descriptors associacions de dones on2475

Dones del 36 on2566TG Descriptors associacions de memòria històrica

on2558

Dones en lluita on2433TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

d'Ors i Rovira, Eugeni on5576NA Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú 1954.

Escriptor i filòsof. El sollevament militar de 1936sorprengué d'Ors a París, però la seva adhesió a lacausa "nacional" fou immediata i incondicional. Amitjan 1937 va desplaçar-se fins a Pamplona,s'afilià a FET y de las JONS i es convertí enl'intel·lectual veterà més prestigiós amb quèllavors comptava el règim franquista. Fundador del'Instituto de España (1938), aquell mateix any founomenat director de la Jefatura Nacional de BellasArtes. Com a tal, organitzà l'Exposición de ArteSacro, la primera gran manifestació artísticadesprés de la guerra. Prologuista de Mussolini,


Pàgina: 102

autor d'una endreça a Pétain i de poemes a JoséAntonio Primo de Rivera, doctor honoris causaper les universitats de Coimbra (1938) i d'Aix-en-Provence (1941) sota les respectius règims deSalazar i de Vichy. A Madrid creà l'academiabreve Crítica de Arte, una empresa méscomplementària que no pas alternativa a lapolítica artística oficial. Durant els anys quarantava reeditar diverses obres seves en català, fet queel reconcilià en part amb el país, on passà a ferllargues estades a partir de 1944, arran d'haveradquirit una vella ermita a Vilanova i la Geltrú ide reunir-s'hi amb amistats sota la invocació de laper ell anomenada Academia del Faro de SanCristóbal. DCEFID


Dret a la cultura ts3585TG Drets socials ts3570

Dret a la salut ts3586TG Drets socials ts3570

Dret a l'avortament ts3573TG Drets de la dona ts3572

Dret a l'habitatge ts3587TG Drets socials ts3570

Dret constitucional ts1750TG Sistemes jurídics ts1741

Dret de la propietat ts1762UP Propietat

Transmissió de béns TG Sistemes jurídics ts1741TE Propietat

Transmissió de béns

Dret de manifestació ts3579TG Drets polítics ts3571

Dret dels contractes ts1772UP Contractes de compravenda

Contractes de conreu Contractes laborals

TG Sistemes jurídics ts1741TE Contractes de compravenda

Contractes de conreu Contractes laborals

Dret i règim jurídic ts1731UP Administració judicial

Drets i llibertats Règim jurídic Sistemes jurídics

TG Organització de l'Estat i règim jurídic ts1730TE Administració judicial

Drets i llibertats Règim jurídic Sistemes jurídics

Dret laboral ts1784TG Sistemes jurídics ts1741

Dret penal ts1787UP Delictes

Responsabilitat penal Sistema penitenciari

TG Sistemes jurídics ts1741

TE Delictes Responsabilitat penal Sistema penitenciari

Dreta política ts3165TG Tendència política ts3163

Drets cívics ts3580TG Drets polítics ts3571

Drets de la dona ts3572UP Dret a l'avortament

TG Drets de l'individu ts3567TE Dret a l'avortament

TR Alliberament de la dona ts3398Discriminació de la dona ts4870Drets de la dona ts3572

Drets de l'individu ts3567UP Drets de la dona

Llibertat d'opinió Llibertat de circulació Llibertat religiosa Llibertat sexual Objecció de consciència

TG Drets i llibertats ts3566TE Drets de la dona

Llibertat d'opinió Llibertat de circulació Llibertat religiosa Llibertat sexual Objecció de consciència

Drets humans ts3568TG Drets i llibertats ts3566

Drets i llibertats ts3566UP Drets de l'individu

Drets humans Drets polítics Drets socials

TG Dret i règim jurídic ts1731TE Drets de l'individu

Drets humans Drets polítics Drets socials

Drets i privilegis ts4201UP Títols nobiliaris

TG Règim jurídic ts4200TE Títols nobiliaris

Drets laborals i sindicals ts3589TG Drets socials ts3570

Drets polítics ts3571UP Dret de manifestació

Drets cívics Llibertat d'associació Llibertat d'expressió Llibertat d'informació Llibertat de reunió

TG Drets i llibertats ts3566


Pàgina: 103

TE Dret de manifestació Drets cívics Llibertat d'associació Llibertat d'expressió Llibertat d'informació Llibertat de reunió

Drets socials ts3570UP Dret a l'habitatge

Dret a la cultura Dret a la salut Drets laborals i sindicals Igualtat de gènere Llibertat sindical

TG Drets i llibertats ts3566TE Dret a l'habitatge

Dret a la cultura Dret a la salut Drets laborals i sindicals Igualtat de gènere Llibertat sindical

Durruti Dumange, Buenaventura on5483NA León 1896- Madrid 1936. Dirigent anarquista.

Promotor de l'acció directa, va arribar aBarcelona en un dels moments de més violènciapolítica. Va fundar el grup extremista LosSolidarios (1920), motiu pel qual va haver defugir d'Espanya, i al tornar va formar part delGrup dels Trenta, que va preparar un copinstitucional contra Primo de Rivera. Alproclamar-se la República va tornar a Barcelona,on va militar a la FAI, unint-se a Ascaso i GarciaOliver per una tàctica revolucionària iinsurreccional contra el règim burgès, claramentenfrontat amb el sector sindicalista i moderatd'Àngel Pestaña, Joan Peiró i els trentistes. Vadirigir i participar en totes les vagues iinsurreccions de la CNT-FAI durant la República,que li va suposar ésser deportar a Guinea (1932).Al produir-se el cop d'estat de 1936, es va posaral capdavant dels grups armats de Barcelona quevan cooperar amb les forces d'ordre públic per ferfracassar la rebel·lió militar. El 21 de juliol de1936 va fundar el Comitè de Milíciesantifeixistes. L'anomenada columna Durruti,frmada per una 3.500 homes, va emprendre unaexpedició militar des de Barcelona fins a dominarLleida, Fraga i Bujaraloz, però va fracassar al'intentar reconquerir Saragossa. Al novembre de1936 la columna Durruti es va incorporar a ladefensa de Madrid, on Durruti va caure ferit demort a les trinxeres de la Ciutat Universitària. Elseu enterrament a Barcelona va ser multitudinari.DOGC



Pàgina: 104

EEcologisme ts3129

NA Conjunt de corrents ideològics que tenen en comúla voluntat d'assolir un nou ordre social basat enels principis de l'ecologia concebuda com aciència totalitzadora. La majoria de grupsecologistes comparteixen un refús delproductivisme de les societats contemporànies,del centralisme i la concentració del poder enmans dels estats i de les companyiesmultinacionals, i de l'explotació abusiva delsrecursos naturals, i propugnen una societat nojerarquitzada, oberta i autogestionària. Elpacifisme i el refús de l'energia nuclear són tambécomuns a la majoria de grups ecologistes. A lesacaballes del règim franquista, els grups dedefensa de l'entorn natural, embrió del movimentecologista, iniciaren també les seves primeresmobilitzacions amb accions concretes com lesque es feren contra l'abocador d'escombraries delmassís del Garraf (1972) o per la salvaguarda delsaiguamolls de l'Empordà (1976). Aquestesaccions facilitarien l'evolució cap a l'accióreivindicativa de grups que es movien a cavallentre el conservacionisme clàssic i la investigaciói divulgació científiques, com ara la Lliga per laDefensa del Patrimoni Natural. Igualmentfacilitarien la creació d'organismes com el ComitèAntinuclear de Catalunya, que s'inclinava per unsplantejaments propers al moviment ecologistaeuropeu en defensa de les energies netes irenovables davant l'avanç imparable de l'abús deles energies d'origen fòssil i altamentcontaminants. EC i DCEFID.


Economats ts5345TG Comerç ts1361

Economia ts1228UP Comerç, serveis i turisme

Economia agrària Economia de guerra Economia de l'empresa Economia de subsistència Economia del treball Economia domèstica Economia industrial Economia pesquera Economia submergida Finances Política econòmica Transports i comunicacions

TE Comerç, serveis i turisme Economia agrària Economia de guerra Economia de l'empresa Economia de subsistència Economia del treball Economia domèstica Economia industrial

Economia pesquera Economia submergida Finances Política econòmica Transports i comunicacions

Economia agrària ts1284UP Agricultura

Ramaderia TG Economia ts1228TE Agricultura

Ramaderia

Economia de guerra ts1260UP Indústria de guerra

TG Economia ts1228TE Indústria de guerra

Economia de l'empresa ts1310UP Cooperatives

Empreses TG Economia ts1228TE Cooperatives

Empreses

Economia de subsistència ts3185UP Abastament d'aliments

Racionament Subsistència alimentària

TG Economia ts1228TE Abastament d'aliments

Racionament Subsistència alimentària

Economia del treball ts1317UP Categories laborals

Condicions laborals Mercat de treball Política laboral Relacions laborals Treball Vida laboral

TG Economia ts1228TE Categories laborals

Condicions laborals Mercat de treball Política laboral Relacions laborals Treball Vida laboral

Economia domèstica ts5384TG Economia ts1228

Economia industrial ts1296UP Construcció

Fàbriques Indústria Oficis de la construcció i la indústria

TG Economia ts1228TE Construcció

Fàbriques Indústria Oficis de la construcció i la indústria

Economia pesquera ts1294


Pàgina: 105

Educació diferenciada ts5544TG Tipus d'educació ts3273

Educació en el lleure ts4171UP Centres d'esplai

Escoltisme TG Tipus d'educació ts3273TE Centres d'esplai

Escoltisme

Educació especial ts1626TG Sistema educatiu ts1624

Educació familiar ts3278TG Tipus d'educació ts3273

Educació laica ts3274TG Tipus d'educació ts3273

Educació per a la dona ts1612TG Política educativa ts1608

Educació privada ts3276TG Tipus d'educació ts3273

Educació pública ts3275TG Tipus d'educació ts3273

Educació religiosa ts3277TG Tipus d'educació ts3273

Efectes dels bombardeigs ts909UP Destrucció de pobles

TG Danys de guerra ts908TE Destrucció de pobles

El Ausente USE: Primo de Rivera y Sáenz de Heredia,José Antonio on5520

El Bé Negre on2454TG Descriptors premsa satírica on2409

El Caso on2443NA Setmanari de "sucesos" nascut el 1952 i que va

viure els primers anys, fins a 1956, molt sotmès ala censura, la qual li feia dosificar la quantitat decrims que podien sortir a cada número. Elpromotor del setmanari, Eugenio Suárez,compensava aquestes limitacions recorrent al'explicació dels grans assassinats de la història dela humanitat o crims del moment però ocorreguts al'estranger. A partir de 1956, esdevingué moltpopular i multiplicà la xifra de vendes. Els delictescontra la propietat, amb el desig implícit deldelinqüent pobre d'aconseguir el que no tenia,sovintejaven a les pàgines d'El Caso. Els accidentslaborals, les ensarronades als qui arribaven delpoble a la ciutat, les inundacions i fins i tot elsmaquis, que eren presentats com a bandolers,sortien a les seves pàgines, que oferien, potsersense haver-ho pretès, una visió menys amable dela societat espanyola que d'altres publicacions. Ladarrera etapa d'El Caso (1975-1987), desaparegutja el dictador, es va caracteritzar per exposar sovintcasos de marginació social. DCEFID.

TG Descriptors de premsa de successos on2406

UP Pesca

TG Economia ts1228TE Pesca

Economia submergida ts3195UP Contraban

Mercat negre TG Economia ts1228TE Contraban

Mercat negre

Edat adulta ts4945TG Grups d'edat ts4941

Edició de publicacions ts1475TG Vida cultural ts1471

Edicions 62 on2646TG Descriptors editorials on2644

Edicions Proa on2647TG Descriptors editorials on2644

Editorial Planeta on2648TG Descriptors editorials on2644

Editorial Selecta on2649TG Descriptors editorials on2644

Editorial Vicens Vives on5614TG Descriptors editorials on2644TR Editorial Vicens Vives on5614

Vicens Vives, Jaume on5664

Editorials ts3269TG Entitats i institucions culturals ts3266TR Descriptors editorials on2644

Editorials ts3269

Editors/editores ts1573TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Educació ts1607UP Agents del sistema educatiu

Entitats i institucions educatives Equipaments educatius Gestió educativa Matèries d'estudi i recursos educatius Matèries i programes d'estudi Política educativa Sistema educatiu Tipus d'educació Vida estudiantil

TG Cultura i educació ts1430TE Agents del sistema educatiu

Entitats i institucions educatives Equipaments educatius Gestió educativa Matèries d'estudi i recursos educatius Matèries i programes d'estudi Política educativa Sistema educatiu Tipus d'educació Vida estudiantil

Educació d'adults ts1625TG Sistema educatiu ts1624


Pàgina: 106

El Ciervo on5703NA Revista mensual en castellà ada a Barcelona des

del 1951 i dirigida per Llorenç Gomis. Harepresentat un corrent de renovació, sobretot en elcamp del catolicisme, però també en el polític,social i cultural. Han estat col•laboradorshabituals, entre altres, Joan i Joaquim Gomis,Enric Ferran, Jordi Maluquer, Roser Bofill, J.I.Montobbio, Alfons C. Comín i J.M. Llanos. EC

TG Descriptors premsa cristiana on5687

El Correo Catalán on2425NA Diari que constituí un dels projectes més atrevit

dins el gris horitzó del periodisme sota elFranquisme. Publicació de procedència carlina,en tan sols 7 anys -entre 1958 i 1965- vaquintuplicar el tiratge i aconseguir un canvi depúblic, atraient a la joventut inquieta i catalanista,gràcies en bona part a un tàndem professionald'excepció, format per Andreu Rosselló com adirector i Manuel Ibáñez Escofet com asotsdirector. Nascut el 16 de desembre de 1876,poc temps després de la desfeta dels carlins en latercera guerra contra les tropes borbòniques, eldiari era una compensació. Ultraconservador, esllegia als territoris on el carlisme havia estat fort ion hi havia els capellans més reaccionaris.Capgirar aquesta trajectòria va ser possible peldesig d'una nova empresa, en la qual teniamajoria un grup d'empresaris cotoners, i per laqualitat professional del tàndem Roselló-IbáñezEscofet, que van obrir les portes a una novapromoció de periodistes i a col·laboradors ambempenta que van crear de fet la primera seccióeconòmica moderna de la premsa barcelonina. El1968, Ibáñez Escofet va passar a dirigirTele/eXprés, i l'equilibri del diari, que eraobservat molt de prop pel règim franquista, se'nva ressentir. El 1974 la propietat va passar a lesmans d'un grup on dominava Jordi Pujol, i el diaries va inclinar cap a les idees del partit deConvergència Democràtica de Catalunya. El 16de novembre de 1985, "El Correo Catalán"deixava de sortir. DCEFID.


El Corte Inglés on5414TG Descriptors empreses on5395

El Cuñadísimo USE: Serrano Suñer, Ramón on5525

El Director USE: Mola Vidal, Emilio on5506

El Facerias USE: Lluís i Facerias, Josep on5563

El Guti USE: Gutiérrez i Díaz, Antoni on2093

El Imparcial on5708TG Descriptors premsa general on2403

El Matí on2418NA Diari catòlic independent en català, editat a

Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 dejuliol de 1936, promogut i dirigit per JosepM.Capdevila i Josep M.Junoy. Juntament ambF.de P.Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miqueld'Esplugues, Joan B.Solervicens i altres,aconseguiren un moviment de solidaritat

econòmica que permeté la creació d'impremtapròpia. Posteriorment en foren també directorsJaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany,amb el suport de Josep M.Ruiz i Hebrard. Moltinfluït pel partit Unió Democràtica de Catalunya iper la Federació de Joves Cristians, en forenredactors i col·laboradors destacats JoaquimCivera, Maurici Serrahima, Magí Valls, LluísJordà, J.M.Ràfols, J.M.Salvà, Narcís de Carreras,A.Navarro, Pere Vinyoles, Joaquim Ruyra, JeroniMoragues i Leandre Amigó, entre molts d'altres. Esdistingí per la seva ponderació informativa i per labona presentació tipogràfica. Incautat pel juliol del1936, els tallers foren utilitzats per a l'edició deldiari "Treball"; acabada la guerra civil, no en fouautoritzada la reaparició. EC.


El Noticiero Universal on2426NA Diari informatiu de tarda aparegut a Barcelona el

15 d'abril de 1888, pocs dies abans de començarl'Exposició Universal. Conservador i espanyolista,defugia la informació política i va saber fomentarun populisme que connectava amb unadeterminada tipologia de lector. Després de laGuerra Civil, va mantenir les constants populars, iamb una bona informació ciutadana i esportiva vaassolir uns tiratges importants. Al començamentdels anys setanta, les famílies Sedó i PerisMencheta, que en posseïen la propietat, van decidirvendre el diari a l'alcalde de Barcelona JosepMaria de Porcioles, que va tenir com un delsprincipals objectius escapçar la crítica municipal."El Noticiero Universal" va iniciar aleshores unalenta davallada, fins que va deixar de sortir eldarrer dia d'octubre de 1985. DCEFID.


El Papus on5017TG Descriptors premsa satírica on2409

El Punt on5445NA Diari en català fundat el 1978 i publicat a Girona

des del febrer del 1979 amb finalitats informativesregionals i com a alternativa catalana a l'exclusivaoficialista de "Los Sitios". Fins el 1990 s'anomenàPunt Diari. Ha estat dirigit per Jordi Negre (1979),Carles Sánchez-Costa (1979-80), Xavier Roig(1980), Pius Pujades (1980-82), JosepCollelldemont (1982-85), Jaume Fabra (1985),Carles Revés (1985-1986), Enric Matarrodona(1986-89) i Joan Vall (1989-92). Des d'aquest anyés dirigit per Emili Gispert. És notable la sevainformació local i el seu bon aprofitament delsrecursos periodístics. Fins el desembre de 1980 foueditada per Edicions Comarcals, i a partir d'aquestany Edicions Periòdiques de les Comarques SA,presidida per l'industrial Joan Bosch, feu possiblel'inici d'una nova etapa, amb una nova redacció iuna nova rotativa (1982), successivament ampliadaels anys 1990 i 2000. Actualment el diari és editatper Hermes Comunicacions. Distribueix Presènciacom a suplement setmanal. El 1994 inicià unaetapa de diversificació territorial amb elllançament de l'edició del Barcelonès Nord, a laqual seguiren la del Maresme (1995),Tarragona/Terres de l'Ebre (1996), Rubí (1999)que el 2003 donà lloc a l'edició del Vallès


Pàgina: 107

Occidental), Perpinyà (1999, des del 2001 deperiodicitat setmanal), el Penedès (2003), que tél'origen en l'acord d'Hermes Comunicacions ambla capçalera l'Hora del Garraf (2001); i Barcelona(2003). El 2003 totes les edicions del diarisuprimiren la secció d'esports i la substituïren peruna edició per a cada zona del diari El 9 Esportiu,creat el 2002. L'any 2000 traslladà la seva seu a laFarinera de Girona. El 2001, juntament amb altresvuit publicacions catalanes, creà la Coordinadorade Mitjans (COMIT). Aquest mateix any posà enmarxa l'edició digital en col·laboració ambVilaWeb, que mantingué fins el 2009, en què se'nseparà i obrí un portal web propi. El febrer de2009 tenia 157 000 lectors i una difusió mitjanade 25 516 exemplars. El novembre d'aquest anyHermes Comunicacions adquirí el diari Avui, i enpropicià una profunda remodelació: entre altresiniciatives, substituí el dominical per Presència ila secció d'esports per El 9 Esportiu, i al juny de2010 n'unificà la redacció amb la de El Punt deBarcelona i també la pàgina web. El grup edita,també, entre d'altres, el setmanari en anglèsCatalonia Today, en anglès (2004). L'any 2010Hermes Comunicacions i El Punt reberen el PremiNacional de projecció social de la llenguacatalana atorgat pel Consell Nacional de Cultura ide les Arts (CONCA) de la Generalitat deCatalunya. EC.


Eleccions al Parlament de Catalunya1980 dc5172

NA 20/03/1980TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Eleccions generals 1931 dc3912NA 28/06/1931TG Govern provisional de la República Espanyola

dc270

Eleccions generals 1933 dc3918UP Exercici vot femení 1933

NA 19/11/1933TG Bienni reformista dc3882TE Exercici vot femení 1933

Eleccions generals 1936 dc3924UP Victòria del Front Popular

NA 16/02/1936TG Bienni radical-cedista dc272TE Victòria del Front Popular

Eleccions generals 1977 dc3855NA 15/06/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Eleccions generals 1979 dc3862NA 01/03/1979TG Primer govern UCD dc3856

Eleccions generals 1982 dc3873NA 28/10/1982TG Govern Calvo Sotelo dc3870

Eleccions municipals 1931 dc5039NA 12/04/1931TG Govern Juan Bautista Aznar dc5036

Eleccions municipals 1934 dc3905NA 14/01/1934TG Presidència de Companys dc3890

Eleccions municipals 1951 dc3776NA 25/11/1951TG Govern dels propagandistes dc3594

Eleccions municipals 1954 dc3781NA 21/11/1954TG Govern dels propagandistes dc3594

Eleccions municipals 1957 dc3786NA 24/11/1957TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Eleccions municipals 1958 dc3789TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Eleccions municipals 1979 dc3865NA 03/04/1979TG Segon govern UCD dc3863

Eleccions Parlament de Catalunya 1932 dc3901NA 20/11/1932TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Eleccions sindicals ts3431TG Acció sindical ts3426

Eleccions sindicals 1954 dc3783TG Govern dels propagandistes dc3594

Eleccions sindicals 1957 dc3787NA 25/09/1957TG Govern dels tecnòcrates dc3595



Eleccions sindicals 1971 dc3820TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Eleccions sindicals 1975 dc5145NA 30/06/1975TG Govern Arias Navarro dc3826

Eleccions successió Irla dc3955NA 05/08/1954TG Lluita successió Irla dc3940

Els Joglars on2621NA Companyia de teatre fundada l'any 1962 per Albert

Boadella, Anton Font i Carlota Soldevila dinsl'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963).El 1967 el grup es professionalitzà, Font iSoldevila se'n separaren i Boadella n'assumí ladirecció. DCEFID.



Pàgina: 108

Els Setze Jutges on2865TG Descriptors grups musicals on2612

Emancipación on2432TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

Embassaments ts3560TG Infraestructures d'aigües ts1967

Emboscats ts3524TG Delictes militars ts853

Emfiteusi ts3564TG Contractes de conreu ts1773

Emigració ts557UP Emigració a Europa

TG Migració ts544TE Emigració a Europa

Emigració a Europa ts558TG Emigració ts557

Emissores de ràdio ts763TG Ràdio ts762TR Descriptors emissores de ràdio on2460

Emissores de ràdio ts763

Empadronament ts3048TG Polítiques migratòries governs ts3045

Empleats públics ts5614TG Funció pública ts5613

Empresa Nacional de Autocamiones S.A.(ENASA) - Pegaso on5611

TG Descriptors empreses on5395

Empresaris/empresàries ts1347TG Categories laborals ts1345

Empreses ts1311UP Empreses estrangeres

Empreses familiars Empreses privades Empreses públiques

TG Economia de l'empresa ts1310TE Empreses estrangeres

Empreses familiars Empreses privades Empreses públiques

Empreses estrangeres ts1312TG Empreses ts1311

Empreses familiars ts1315TG Empreses ts1311

Empreses privades ts1314TG Empreses ts1311

Empreses públiques ts1313TG Empreses ts1311

Empresonaments ts2883TG Mètodes repressius ts2867

En Patufet on2448NA Primera revista infantil en català, fundada a

Barcelona el 1904 per Aureli Capmany. Adquiridaal cap d'un any per l'editor Baguñà, des del 1910en fou el principal col·laborador Josep M. Folch iTorres, que, a més d'altres seccions, hi publicà desdel 1915 les cèlebres Pàgines Viscudes. En elsprimers temps hi col·laboraren també AureliCapmany, Manuel Marinello, Josep Morató iManuel Folch i Torres, i posteriorment LluísAlmerich i Xavier Bonfill. Els seus principalsil·lustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias. Del1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d'unfulletó amb una novel·la de Folch i Torres, un delsContes d'En Patufet. La revista, que havia anatcaptant un públic més i més extens, evolucionàfins a esdevenir, sobretot, una lectura per aadolescents. Per a compensar-ho hom emprenguéla publicació de Virolet (1922-31) i de L'Esquitx.Hom reconeix el mèrit d'En Patufet d'haver arribata totes les classes de la societat catalana, on erallegit per petits i grans, i d'haver contribuïtextraordinàriament a la catalanització del país.Sofrí, però, un descrèdit a partir dels anys vintentre els medis intel·lectuals, tant per la sensibleriaen què queia sovint com pel gust dubtós d'històriesi acudits. Deixà de publicar-se el 1938. El 1907s'inicià la col·lecció "Biblioteca Patufet", quearribà a publicar 70 títols, primer amb obres dediversos autors i des del 1910 amb les novel·les deFolch i Torres publicades com a fulletó a la revista.El 1968 fou represa la publicació de la revista finsel 1973. EC.


Encarregats/encarregades ts5329TG Assalariats/assalariades ts1346

Enciclopèdia Catalana on5659TG Descriptors entitats culturals on5619

Enfocament de la lluita ts5267UP Conquesta de l'espai públic

TG Lluita i oposició clandestina ts2994TE Conquesta de l'espai públic

Enfonsament de la monarquia dc5033UP Dimissió Miguel Primo de Rivera

Govern Dámaso Berenguer Govern Juan Bautista Aznar

TE Dimissió Miguel Primo de Rivera Govern Dámaso Berenguer Govern Juan Bautista Aznar

Enginyeria militar ts905UP Trinxeres

TG Tècniques militars ts904TE Trinxeres

Enginyers ts5604TG Professionals de la tecnologia ts5603

Enllaços sindicals ts3427TG Personal sindicats ts5560


Pàgina: 109

TR Descriptors entitats i institucions artístiqueson2610Entitats i institucions artístiques ts3251

Entitats i institucions culturals ts3266UP Arxius

Biblioteques Editorials Entitats culturals Fundacions i institucions Museus

TG Cultura ts1431TE Arxius

Biblioteques Editorials Entitats culturals Fundacions i institucions Museus

Entitats i institucions educatives ts1618TG Educació ts1607TR Descriptors entitats i institucions educatives

on2654Entitats i institucions educatives ts1618

Entrada dels EUA a la Guerra dc3633NA 1942TG Segona Guerra Mundial dc485

Entrada d'Espanya a l'OTAN dc3872NA 30/05/1982TG Govern Calvo Sotelo dc3870

Entrada tropes franquistes ts5435TG Repressió social ts2927

Entrevista Franco i Ciano dc5075NA 24/10/1936TG Zona rebel dc3877

Entrevista Franco-Hitler dc3760NA 23/10/1940, HendaiaTG Primer franquisme dc3593

Entrevista Franco-Mussolini dc3761NA 12/02/1941TG Primer franquisme dc3593

Entrevista Franco-Oliveira Salazar dc3763NA 13/02/1942, BadajozTG Primer franquisme dc3593

Entrevista Franco-Pétain dc3762NA 14/02/1941, MontpelierTG Primer franquisme dc3593

Enviament de la División Azul dc5098NA 05/07/1941TG Primer franquisme dc3593

Enyorança USE: Nostàlgia ts1

Epidèmies ts801UP Tifus

TG Salut ts798TE Tifus

Ensenyament de la música ts5610TG Matèries i programes d'estudi ts5609

Ensenyament de llengües ts5619TG Tipus d'educació ts3273

Ensenyament en català ts1613TG Política educativa ts1608

Ensenyament nocturn ts5322TG Sistema educatiu ts1624

Ensenyament preescolar ts1629TG Sistema educatiu ts1624

Ensenyament primari ts1630TG Sistema educatiu ts1624

Ensenyament secundari ts1631TG Sistema educatiu ts1624

Ensenyament universitari ts1632TG Sistema educatiu ts1624

Enterrament de Francesc Macià USE: Mort deFrancesc Macià dc3903

Entesa dels Catalans on5714NA Àmplia coalició d’esquerra, amb pretensions

unitàries a la Catalunya administrativa, establertael 1977, per a les eleccions a senadors de les cortsde l’Estat espanyol. En formaren part EstatCatalà, ERC, PSC, el PSUC i independents, ipresentà a les quatre circumscripcions dotzefigures de reconegut prestigi intel•lectual o cívic(J.Benet, F.Candel, F.Solé Sabarís, J.Sobrequés,P.Portabella, J.A.Baixeras, etc), que assolirentotes el triomf i constituïren grup parlamentaripropi. El 1979, els intents de mantenir l’aliança esfrustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsavenuna candidatura “Per l’Entesa” que nomésobtingué un escó (Benet), el PSC i ERC crearenuna “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10senador selectes.. EC


Entitats culturals ts5530TG Entitats i institucions culturals ts3266TR Descriptors entitats culturals on5619

Entitats culturals ts5530

Entitats excursionistes ts3471TG Excursionisme ts3469TR Descriptors entitats excursionistes on2586

Entitats excursionistes ts3471

Entitats i institucions artístiques ts3251UP Agrupacions musicals

Companyies de teatre Esbarts dansaires Escoles de teatre Grups musicals Productores de cinema

TG Art ts1521TE Agrupacions musicals

Companyies de teatre Esbarts dansaires Escoles de teatre Grups musicals Productores de cinema


Pàgina: 110

Equipament militar ts856UP Armament

Indumentària militar Municions

TG Exèrcit ts823TE Armament

Indumentària militar Municions

Equipaments d'assistència ts3492UP Asils

Hospicis TG Benestar social ts559TE Asils

Hospicis

Equipaments educatius ts1633UP Conservatoris

Escoles bressol Escoles d'idiomes Escoles industrials Escoles primàries Escoles rurals Escoles secundàries Escoles tècniques Instituts Internats Parvularis Residències d'estudiants Universitats

TG Educació ts1607TE Conservatoris

Escoles bressol Escoles d'idiomes Escoles industrials Escoles primàries Escoles rurals Escoles secundàries Escoles tècniques Instituts Internats Parvularis Residències d'estudiants Universitats

Equipaments sanitaris ts787UP Hospitals

Maternitats Sanatoris

TG Sistema sanitari ts785TE Hospitals

Maternitats Sanatoris

Esbarts dansaires ts3252TG Entitats i institucions artístiques ts3251TR Descriptors esbarts dansaires on2611

Esbarts dansaires ts3252

Escalas i Chamení, Fèlix on2086NA Palma de Mallorca 1880 - Barcelona 1972.

Industrial i banquer. Instal·lat a Barcelona el1903, ingressà a la Lliga Regionalista. Foucol·laborador del ministre Francesc Cambó(1918), diputat provincial de Barcelona ivicepresident de la Mancomunitat de Catalunyadurant la dictadura de Primo de Rivera, conseller

de Finances de la Generalitat després dels Fetsd'Octubre i president provisional el 1935. Enesclatar la guerra fugí a la zona franquista. Hiprestà assessorament financer, tot i l'oposició delsfalangistes catalans. Més endavant, presidí laComissió Abat Oliva, i formà part de la ComissióConsultiva del 35è Congrés EucarísticInternacional de Barcelona. Fou membre delconsell d'administració de diverses indústries, comLa Maquinista Terrestre i Marítima, que arribà apresidir. També presidí la Cambra de Comerç iNavegació. Fou procurador a Corts (1955-1962)per les cambres espanyoles. Va ser candidat al'alcaldia de Barcelona, amb el recolçament delgovernador civil Felipe Acedo, però el govern esdecantà per Josep Maria de Porcioles. DCEFID.


Escamots d'Estat Català on3657NA Grups de combat formats per militants i

simpatitzants d'Estat Català i, sobretot, de les sevesjoventuts. Aquests grups van actuar contra ladictadura de Primo de Rivera. Durant la SegonaRepública, s'anomenaren escamots els grups dexoc de l'organització juvenil Joventut d'EsquerraRepublicana-Estat Català, constituïda el 1931 i querepresentava l'ala nacionalista radical d'ERC.Foren comandats per Josep Dencàs i Miquel Badiai la seva actuació consistí a oposar-se a qualsevolgrup que entrebanqués l'acció de la Generalitat,sobretot contra els anarquistes. Les sevespresentacions, amb desfilades d'armament i enuniforme -demostracions normals en moltes de lesforces polítiques del moment-, adquiriren, a voltes,un to parafeixista i antiobrer. Oficialment, ERCdissolgué aquests grups de xoc el desembre de1933, però van continuar actuant fins al Sisd'Octubre, quan, amb un armament insuficient isense unes ordres clares dels seus caps, nopogueren fer res contra l'exèrcit regular. DHC.

TG Descriptors organitzacions juvenils partits políticson2600

Escàndol MATESA dc3815NA 19/07/1969TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Escàndol Straperlo dc3923NA 05/09/1935TG Bienni radical-cedista dc272

Escarré i Jané, Aureli Maria on5547NA L'Arboç 1908 - Barcelona 1968. Abat de

Montserrat. Ingressà a l'abadia el 1923 i fouordenat sacerdot el 1933. A l'inici de la GuerraCivil passà a Itàlia, el 1938 s'establí a Belascoaín(Navarra) i el 1939, juntament amb altres monjos,tornà a Montserrat per recuperar l'abadia, de laqual va ser nomenat prior, i al 1946, abat titular.Un any després van tenir lloc les Festesd'Entronització de la Mare de Deú de Montserrat,les quals, malgrat el seu caràcter inicialmentreligiós, van pendre una dimensió política. En laseva etapa abacial s'engegaren les revistes"Germinabit", "Serra d'Or", "Qüestions de VidaCristiana" i "Studia Monastica", algunes de lesquals foren cabdals en la represa de la llengua i lacultura catalanes. El 1961 s'apartà


Pàgina: 111

del govern directe de l'abadia. Escarré, que alprincipi no havia mostrat cap especialanimadversió per la figura de Franco, aniriaevolucionant fins a l'antifranquisme, cosa que elva convertir en una figura senyera dels sectorscatalanistes. El 1963 va fer unes cèlebresdeclaracions al diari francès "Le Monde" en lesquals carregava contra el règim. El 1965abandonà Catalunya i es traslladà al monestir deViboldone (Llombardia), i l'any següent hagué derenunciar al títol d'abat de Montserrat. Malalt,retornà al país per moriri-hi. DCEFID


Escissió política ts3061TG Activitats polítiques ts3099

Esclat i procés revolucionari dc5051TG Insurrecció militar juliol 1936 dc3930

Escobar Huertas, Antonio on5484NA Ceuta 1879- Barcelona 1940. Oficial de l'Exèrcit,

integrat a la Guàrdia Civil. Era coronel en cap dela Guàrdia Civil a Barcelona quan es va produir lainsurrecció militar del 1936. La seva actuació vaser decisiva per a que la insurreció no triomfésCatalunya, ja que al desfilar al capdavant d'unacolumna de la Guàrdia Civil per la Via Laietana iposar-se a les ordres de Lluís Companys, vaacabar amb les vacil·lacions de molts oficials.Aquesta mateixa columna va reduir els sublevatsque s'havien fet forts a la pl Catalunya- pl.Universitat, on el coronel va resultar ferit i esconvertí en un heroi nacional. Al novembre delmateix any va participar a la defensa de Madrid alcomandament de la Columna de la Guàrdia Civil.Va ser designat delegat d'Ordre Públic aCatalunya, en representació del govern central, icap superior de Policia de Barcelona. Ascendit ageneral de la Guàrdia Nacional Republicana eljuny de 1937, va acabar la Guerra Civil com a capde l'Exèrcit d'Extremadura, i va recolzar aSegimundo Casado en el seu cop contra ladirecció comunista de la guerra. No va volerexiliar-se, i va ser detingut pels franquistes,empresonat i jutjat per un tribunal militar aBarcelona, comdemnat a mort i afusellat al fossatdel Castell de Montjuïc el 8 de febrer de 1940.DOGC


Escofet i Alsina, Frederic on5485NA Barcelona 1898- 1987. Oficial de l'Exèrcit, arma

de Cavalleria i veterà de les campanyes d'Àfrica.Al proclamar-se la República va ser nomenat capdels Mossos d'Esquadra, i ajudant del presidentde la Generalitat, Francesc Macià. Implicat en elsfets del 6 d'octubre de 1934, va intentar defensar,sense èxit, el palau de la Generailtat i va serdetingut per les tropes governamentals. Sotmès aconsell de guerra i condemnat a mort, va serindultat pel president de la República i la sevapena conmutada per 30 anys de presó. Amb eltriomf del Front Popular a les eleccions de 1936va ser alliberat, i nomenat comisari generald'Ordre Públic de la Generalitat. Va coordinar lesforces lleials a la República que van derrotar alsmilitars sublevats a Barcelona

el 19 de juliol de 1936. Durant la Guerra Civil vaestar al Front d'Aragó, va comandar les Esquadresde Catalunya i va ser ajudant del presidentCompanys. El 1939 va exiliar-se a Bèlgica, i vatornar a Espanya després de la mort de Franco.DOGC


Escola Blanquerna on5647TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual on2625NA Escola de teatre fundada el 1960 per Ricard Salvat

i M. Aurèlia Capmany que constituí una estructurapedagògica oposada al resclosit Instituto del Teatrode Barcelona i continuadora de la renovacióescènica que inicià l'Agrupació Dramàtica deBarcelona (1955-1963). Dirigida per RicardSalvat, projectà una nova concepció professional iestètica del teatre i aplegà la col·laboració de lamajor part d'intel·lectuals i artistes vinculats alteatre independent. Es proposà de formar intèrpretsi directors professionals, escollí uns mètodes detreball i una dramatúrgia basats sobretot en elteatre èpic, i establí un repertori eclèctic iinnovador d'autors catalans. A recer de l'escola,l'any 1966 Salvat creà la Companyia Adrià Gual,que es proposà de fer el salt al teatre professionalamb una formació estable i un repertori ampli. Lesdificultats econòmiques de la Companyiarevelaren la inviabilitat de l'empresa i lescontradiccions que suposava accedir a l'escenacomercial des de mètodes de treball iplantejaments estètics renovadors. El fracàs de lainiciativa repercutí en l'Escola i obligà a tancar-lael 1975. DCEFID.

TG Descriptors escoles de teatre on2624

Escola de Bibliotecàries on5643TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654TR Bibliotecaris/bibliotecàries ts5547

Escola de Bibliotecàries on5643

Escola del Mar on5385NA Escola a l'aire lliure creada per l'ajuntament de

Barcelona (1922), per a nens amb dificultatsfísiques i necessitat de banys de mar. Construïda ala Barceloneta, fou dirigida per Pere Vergés (1922-70), que hi adaptà les normes de l'escola nova ambparticipació dels nens en les diverses activitatsescolars, com la biblioteca, el servei meteorològici el teatre de titelles. Destruïda l'any 1938, estraslladà provisionalment a Montjuïc idefinitivament (1948) al Guinardó. EC.

TG Descriptors entitats i institucions educativeson2654

Escola Normal on5645NA Institució pedagògica per a la formació de mestres

creada el 1931 per la Generalitat de Catalunya.Incorporava els principis de l’escola activa, i esproposava formar els mestres d’acord amb lesdemandes d’una societat democràtica i moderna.Hom hi aplicà el Pla Professional del Magisteri,primer intent rigorós de relacionar la formació delsmestres amb la Universitat i amb


Pàgina: 112

la pràctica docent a l’Escola Primària. Organitzàtambé escoles d’estiu i cursets deperfeccionament per a mestres. En fou el primerdirector Cassià Costal, i hi impartiren classes,entre d’altres, Margarida Comas, Pau Vila i ArturMartorell. Clausurada el 1939, el seu esperitperdurà en les iniciatives de renovaciópedagògica de la postguerra. EC.


Escola nova ts3284TG Tipus d'educació ts3273

Escola Popular de Guerra de Catalunya ts4989NA Institució creada per decret del departament de

defensa de la Generalitat de Catalunya del dia 26d'octubre de 1936, per a formar instructors deguerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia,tir, etc. Els primers professors honoraris forenJoan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegatsde la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell,delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandantde la Guàrdia Nacional Republicana. EC.


Escola Superior d'Administració i Direcciód'Empreses (ESADE) on5660


Escola Thau on5710TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Escola Virtèlia on5651TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654TR Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de

Virtèlia on5652Escola Virtèlia on5651

Escolarització ts1614TG Política educativa ts1608

Escoles bressol ts1634TG Equipaments educatius ts1633

Escoles de teatre ts3258TG Entitats i institucions artístiques ts3251TR Descriptors escoles de teatre on2624

Escoles de teatre ts3258

Escoles d'idiomes ts1649TG Equipaments educatius ts1633

Escoles industrials ts3285TG Equipaments educatius ts1633

Escoles primàries ts1636TG Equipaments educatius ts1633

Escoles rurals ts1647TG Equipaments educatius ts1633

Escoles secundàries ts1637TG Equipaments educatius ts1633

Escoles tècniques ts1648TG Equipaments educatius ts1633

Escoltisme ts4172UP Agrupacions escoltes

TG Educació en el lleure ts4171TE Agrupacions escoltes

Escorcolls ts5338TG Mètodes repressius ts2867

Escriptors/escriptores ts1570TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Escuela Berougueta on4486NA PalenciaTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Palència on4405

Escuela de Barcelona on5618NA Expressió que designa diversos grups de creadors -

escriptors, directors de cinema, arquitectes- que,sense constituir pròpiament una escola, varen tenirrelacions personals estretes i varen compartirinteressos i aficions. El crític literari Josep M.Castellet, l'editor i poeta Carlos Barral, o elsescriptors Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater iels germans José Agustín, Juan i Luís Goytisolos'engloben dins de l'àmbit literari d'aquest grup.Durant els anys seixanta, a la mateixa època quevaren sorgir aquests escriptors, també uns jovesarquitectes (Oriol Bohigas, Ricard Bofill, amb elmestratge de Josep Maria Sert o Josep AntoniCoderch) varen ser coneguts amb la mateixaetiqueta com a senyal d'identitat d'una arquitecturamoderna i nova. Pel que fa a l'àmbitcinematogràfic, va sorgir la producció i difusiód'una sèrie de pel·lícules que s'apartaven delllenguatge neorealista del moment i optaven perl'ús del cinema com a eina de rebuig de la societati l'estat franquista. En són exemples Gonzalosuárez, Vicente Aranda, Joaquim Jordà o RománGubern. DCEFID


Escultors/escultores ts1577TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Escultura ts1528TG Belles arts ts1524

Església ts1702UP Administració de l'Església

Església i societat Esglésies i convents Organització de l'Església

TG Religió i església ts1661TE Administració de l'Església

Església i societat Esglésies i convents Organització de l'Església

Església catòlica USE: Església ts1702

Església i societat ts1707UP Acció social de l'Església

Església oficial Relacions Església-Estat


Pàgina: 113

Secularització de la societat TG Església ts1702TE Acció social de l'Església

Església oficial Relacions Església-Estat Secularització de la societat

Església oficial ts3321TG Església i societat ts1707

Esglésies i convents ts1704TG Església ts1702

Espais d'acollida dels refugiats dc5390UP Colònies

TG Refugiats de guerra dc3006TE Colònies

Espanyolisme ts1033TG Nacionalisme ts1073

Espectacles ts1560TG Art ts1521

Especulació financera ts1390TG Finances ts1388

Especulació urbanística ts2042TG Urbanisme ts1997

Esperança ts5587TG Conducta emotiva ts698

Espies ts988TG Serveis secrets ts987

Esplais USE: Centres d'esplai ts5190

Espoliació documental ts2879TG Mètodes repressius ts2867

Esport ts729UP Clubs esportius

Competicions esportives Esports

TG Oci i lleure ts714TE Clubs esportius

Competicions esportives Esports

Esports ts733UP Excursionisme

Futbol Handbol

TG Esport ts729TE Excursionisme

Futbol Handbol

Espriu i Castelló, Salvador on5548NA Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985.

Escriptor. Autor de novel·les com "Laia" o elrecull de contes "Ariadna al laberint grotesc" Erenobres presidides per un alt graud'intel·lectualització i que incorporaven unaactitud satírica i social. El 1939, després del'entrada franquista a Barcelona,

va escriure "Antígona", per vehicular un missatgede reconciliació. Va participar activament en lesrevistes "Poesia" i "Ariel" i en actes com lesFestes d'Entronització de la Mare de Déu deMontserrat (1947) i la Corona Literària a la Marede Déu de Montserrat. Els poemes de "La pell debrau" (1960) i "Llibre de Sinera" (1963) forenvalorats psoitivament des del realisme històric ivan comportar el reconeixement de l'autor com aintel·lectual compromès, tant a Catalunya com aEspanya i Europa, encara que ell sempre es vamantenir allunyat de postures marxistes. Espriu esva significar com a intel·lectual antifranquista ambla signatura de diferents documents, com el de1960 contra la censura o contra les tortures patidespels miners d'Astúries. També va participar en laCaputxinada, arran de la qual va ser detingut. Laseva obra va ser popularitzada tant des del teatreèpic, com des del món de la Nova Cançó, on esllegia en clau patriòtica moral. Va ser proposatdiverses vegades per al premi Nobel, i va guanyar-ne d'altres. L'any 1976 va protagonitzar un fortdebat en pronunciar-se sobre la necessàriacooficialitat del català i del castellà, i el 1982 varebutjar la Creu d'Alfons X per evitar serinstrumentalitzat des de Madrid. DCEFID


Esquerra política ts3166TG Tendència política ts3163

Esquerra Republicana de Catalunya(ERC) on137

NA Partit creat a Barcelona el 19 de març de 1931.Sota l'impuls de Francesc Macià i LluísCompanys, sorgí de la unió d'Estat Català, delPartit Republicà Català, el grup del setmanari"L'Opinió" i nombrosos centres comarcals delrepublicanisme català històric. L'objectiu era crearun partit republicà capaç d'esdevenir forçadirigent, tot apropant les dues gransreivindicacions del moment: la República il'autonomia de Catalunya. DPPC.


Estació de França de Barcelona on5638TG Descriptors d'infraestructures de transports

on5637

Estacions de ferrocarril ts1979TG Infraestructures de transport ts1974

Estades a l'estranger ts5460TG Hàbits culturals ts738

Estafes ts1790TG Delictes ts1788

Estalinisme ts3155TG Comunisme ts1059

Estat assistencial ts3098TG Marc social de l'Estat ts5195

Estat Català (EC) on138NA Partit nacionalista radical i de caire insurreccional

creat el 1922 i que fou el més combatiu aCatalunya contra la dicatadura de Primo de Riverai la Monarquia. El 1931, EC aparegué com


Pàgina: 114

un partit sense massa definició orgànica però ambel prestigi d'haver estat gairebé l'única forçacatalana que havia combatut la dictadura des delprimer fins a l'últim moment. Finalment, ECs'inserí en l'empenta unificadora de les esquerrescatalanes, catalitzada en ERC. DPPC.


Estat confessional ts3091TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat de dret ts3092TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat de les autonomies ts3096TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat del benestar ts3093TG Marc social de l'Estat ts5195

Estat descentralitzat ts3097TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat d'excepció 1956 dc5397NA L'estat d'excepció de 1956, es declarà el 10 de

febrer, arran de les protestes dels universitarismadrilenys contra el Sindicato españolUniversitario. Van ser supesos els articles 14 i 18del Fuero de los Españoles. DCEFID.


Estat d'excepció 1962 dc5398NA El 4 de maig de 1962, en plena extensió del

moviment vaguístic iniciat a la mineria asturiana,les autoritats franquistes van declarar l'estatd'excepció a Astúries, Biscaia i Guipúscoasuspenent els articles 12, 13, 14, 15, 16 i 18 delFuero de los Españoles. DCEFID.


Estat d'excepció 1967 dc5399NA L'abril de 1967 les autoritats franqusites

declararen un estat d'excepció, limitat a Biscaia,amb motiu de la llarga vaga dels treballadors deLaminaciones de Bandas en Frío d'Echevarri. Essuspengueren els articles 14, 15 i 18 del Fuero delos Españoles. DCEFID.


Estat d'excepció 1968 dc5400NA El 3 d'agost de 1968, el govern franquista va

aprovar un estat d'excepció, limitat a Guipúscoa,després de l'atemptat d'ETA que va costar la vidaal cap de la Brigada de Investigación Social deSant Sebastià, Melitón Manzanas. El mesd'octubre l'estat d'excepció va ser prorrogat.DCEFID.


Estat d'excepció 1969 dc3814NA El 24 de gener de 1969, les autoritats franquistes

declararen l'estat d'excepció a tot l'Estat espanyol,amb la suspensió dels articles 12, 14, 15, 16 i 18del Fuero de los Españoles. DCEFID.


Estat d'excepció 1970 dc5401NA Pel desembre de 1970,durant la celebració del

consell de guerra de Burgos contra

militants d'ETa, el govern va declarar un estatd'excepció, primer a Guipúscoa el dia 4 dedesembre, i després arreu del territori espanyol.DCEFID.


Estat d'excepció 1975 dc5402NA Estat d'excepció declarat el 25 d'abril de 1975 a

Guipúscoa i Biscaia, en plena crisi de la dictadurai en un clima de particular tensió sociopolítica alPaís Basc. DCEFID.


Estat federal ts3183TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat laic ts3094TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estat unitari ts3095TG Marc polític de l'Estat ts5194

Estatització ts1232TG Política econòmica ts1229

Estatut de Catalunya 1932 ts4288TG Legislació governs centrals de la República

ts4208TR Aprovació Estatut de Catalunya 1932 dc5174

Estatut de Catalunya 1932 ts4288

Estatut de Catalunya 1979 ts4291TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Estatut de Núria ts4881NA 1931TG Legislació Generalitat republicana ts4207TR Aprovació Estatut de Núria dc3893

Estatut de Núria ts4881

Estatut de Sau ts4884NA 1978TG Legislació Generalitat de la Transició ts4883

Estatut Interior de Catalunya del 1933 ts4882NA Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei

fonamental de Catalunya pel Parlament deCatalunya, discutida a partir del 5 de gener de1933 i votada el 25 de maig del mateix any. Fouoficialment una norma interna per al Principat, quedesenvolupava i aplicava l'Estatut de Catalunya del1932, considerat pels polítics catalans com a"exterior". Però en realitat aquesta contraposiciócoincidia amb l'existent entre l'Estatut de Núria il'atorgat per les corts i expressava la tensió políticai conceptual entre una consciència nacional, queexigia una Constitució o llei fonamental deCatalunya, i l'obligació legal de sotmetre's a lesnormes de l'ordenament jurídic espanyol. La partdogmàtica d'aquest Estatut Interior és moltsemblant a la de la Constitució espanyola del1931, bé que més moderada en matèria desocialització de la propietat. Les innovacions mésinteressants introduïdes al règim autonòmic, dinsels límits imposats per l'Estatut del 1932, són lesreferents a l'organització dels sistemes de governde Catalunya: consagra una fórmula original deparlamentarisme que pretén


Pàgina: 115

d'impedir alhora les tendències cap al règimd'assemblea i cap al de gabinet, produïdes,respectivament, per la impossibilitat de dissoldreel parlament per part de l'executiu i perl'existència d'un partit dominant amb majoriaparlamentària. Permet al 40% del cens electoral ladissolució del parlament, a proposta del presidentde la Generalitat o del 20% del cens. Tant a ladissolució parlamentària com al refús del cens ala proposta presidencial, havia de seguirautomàticament la dimissió del president i del seugovern. EC.


Estatuto de los Trabajadores ts4292NA 1979TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Estela Films on5613TG Descriptors productores de cinema on2626

Estètica progre ts5192TG Contracultura ts1441

Estils musicals ts1539UP Cant coral

Cançó protesta Copla Música clàssica Música pop Música popular Música religiosa Música rock Sarsuela Òpera

TG Música ts1536TE Cant coral

Cançó protesta Copla Música clàssica Música pop Música popular Música religiosa Música rock Sarsuela Òpera

Estiueig ts740TG Hàbits culturals ts738

Estraperlo ts3199TG Mercat negre ts3198

Estratègia política ts5572TG Activitats polítiques ts3099

Estratègia sindical ts5573TG Acció sindical ts3426

Estratègies i moviments polítics ts1021UP Anticatalanisme

Anticlericalisme Anticomunisme Antifeixisme Antifranquisme Antimilitarisme Apoliticisme Associacionisme Carlisme

Conservadorisme Ecologisme Europeisme Federalisme Feminisme Francmaçoneria Frontpopulisme Integrisme Lerrouxisme Monarquisme Nacionalisme Neoruralisme feixista Pacifisme Populisme Reaccionarisme Ruralisme Sindicalisme

TG Teoria política ts1015TE Anticatalanisme

Anticlericalisme Anticomunisme Antifeixisme Antifranquisme Antimilitarisme Apoliticisme Associacionisme Carlisme Conservadorisme Ecologisme Europeisme Federalisme Feminisme Francmaçoneria Frontpopulisme Integrisme Lerrouxisme Monarquisme Nacionalisme Neoruralisme feixista Pacifisme Populisme Reaccionarisme Ruralisme Sindicalisme

Estructura social ts568UP Classes socials

Grups socials Grups socioculturals

TG Societat ts515TE Classes socials

Grups socials Grups socioculturals

Estructura urbana ts1999UP Barris

Zones industrials TG Urbanisme ts1997TE Barris

Zones industrials

Estudiants ts1660TG Agents del sistema educatiu ts1657

Estudis Universitaris Catalans on5655NA Conjunt d'ensenyaments relacionats amb la vida

social i cultural catalana,


Pàgina: 116

creats en el Primer Congrés Universitari Català(1903). La universitat oficial es va negar a acollir-los. Refugiats a l'Ateneu Barcelonès i en d'altresinstitucions, el curs 1933-1934 es van incorporara la Universitat Autònoma. En la postguerra,clandestinament, van ser represos el curs 1942-1943. Les classes es feien en cases particulars finsque Òmnium Cultural va acollir-les a la seva seu.Cal assenyalar que aquests estudis, tot i el seucaràcter no oficial i estrictament voluntari,asseguraren la continuïtat i la renovació delsestudis històrics, filològics i literaris catalans.DCEFID.

TG Descriptors entitats culturals on5619

Eurocomunisme ts3152NA Nom amb què hom designa el corrent sorgit a

mitjan dècada dels setanta en els partitscomunistes de l'Europa mediterrània (italià,francès, català i espanyol). Partint de les teoriesde Togliatti i Gramsci, defensà una novaestratègia adaptada al capitalisme avançat, on elpredomini de la classe mitjana assalariada nopermetia aplicar els esquemes clàssics delmarxisme de la lluita de classes i la presarevolucionària del poder. Hi influí també el rebuigde part de l'esquerra occidental al caràcterdictatorial de l'estalinisme i a les intervencions del'URSS a Hongria (1956) i Txecoslovàquia(1968). L'eurocomunisme renunciava, així, a ladictadura del proletariat, acceptava el pluralismedemocràtic, el pacte amb altres forcesprogressistes (compromesso storico a Itàlia, unionde la gauche a França, gobierno de concentracióna Espanya) i la independència respecte del'URSS. Difós sobretot per E.Berlinguer iS.Carrillo, l'eurocomunisme valgué al PCI, PCE iPSUC alguns guanys electorals en 1979-83, peròtambé importants crisis internes i escissions. Pelque fa al Partit Socialista Unificat de Catalunya ial Partido Comunista de España, anà associat auna davallada el 1982. A partir del 1983, el motcaigué en desús al si del PCE, paral·lelament a lamarginació de S.Carrillo. EC.

TG Comunisme ts1059

European Recovery Plan USE: Pla Marshall dc3644

Europeisme ts3130NA Corrent ideològic del s. XX que propugna la

unificació política del continent europeu. Fins als. XX no aparegueren projectes concrets d'unificarel continent per mètodes lliures i democràtics. Enconcret, i a partir de la Primera Guerra Mundial,la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel,Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot AristideBriand. La mort d'aquest darrer (1932) i l'ascensiódel feixisme i del nazisme a bona part d'Europaaturaren el projecte, que fou madurat novamentdurant la Segona Guerra Mundial i activat en uncongrés celebrat a l'Haia pel maig del 1948; pocdesprés (1949) hom formulà una declaració deprincipis, base de les actuacions del MovimentEuropeu. Fruit del Moviment Europeu han estat elConsell d'Europa (1949), la Universitat d'Europa(1949), etc, i també la cooperació científica, queha donat lloc a organismes com l'EURATOM, elCERN o l'ESA. Els tractats de Roma del

1957 assenyalaren una de les fites cabdals vers laintegració europea perquè crearen les bases de lesComunitats Europees, les quals, en constituir el1992 la Unió Europea, donaren un pas addicionalen la integració econòmica i política d'Europa,reforçada especialment amb un nombre creixent demembres de l'Europa occidental (de la qual des del1995, tan sols Suïssa, Noruega i Islàndia, a bandade diversos estats molt petits, no formaven part).D'altra banda, la majoria d'estats europeus sorgitsde l'antic bloc socialista a partir del 1991 handemanat el seu ingrés a la UE. El 1979 fouestablert un Parlament Europeu d'elecció directaque, tot i la limitació inicial de les sevesatribucions, a la llarga ha de constituir-se encambra legislativa europea. EC.


Euskadi ta Askatasuna (ETA) on2604TG Descriptors organitzacions terroristes d'extrema

esquerra on5623

Evacuació de la població dc3007TG Refugiats de guerra dc3006

Evadits ts2982TG Xarxes d'evasió ts2978

Evasions USE: Fugues ts2905

Evolució on2435TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

Evolució demogràfica ts534UP Creixement demogràfic

Disminució de la població Polítiques demogràfiques

TG Població ts516TE Creixement demogràfic

Disminució de la població Polítiques demogràfiques

Excursionisme ts3469UP Entitats excursionistes

TG Esports ts733TE Entitats excursionistes

Execució de Carrasco i Formiguera dc5064NA 09/04/1938TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Execució de Joan Peiró dc3764NA 24/07/1942TG Primer franquisme dc3593

Execució de Salvador Puig Antich dc3828NA 02/03/1974TG Govern Arias Navarro dc3826

Execució Francisco Granados i JoaquínDelgado dc5294


Execució membres FRAP i ETA dc3830NA 26/09/1975TG Govern Arias Navarro dc3826


Pàgina: 117

Execucions ts5255UP Afusellaments

Garrot vil Paseos Sacas

TG Mètodes repressius ts2867TE Afusellaments

Garrot vil Paseos Sacas

Exempcions ts832TG Reclutament ts828

Exèquies ts5617TG Vida social i pública ts689

Exercici vot femení 1933 dc3919TG Eleccions generals 1933 dc3918

Exèrcit ts823UP Administració militar

Equipament militar Exèrcit de terra Exèrcits Justícia militar Personal militar

TG Exèrcit i defensa ts818TE Administració militar

Equipament militar Exèrcit de terra Exèrcits Justícia militar Personal militar

Exèrcit de terra ts5207UP Caps

Oficials Sotsoficials Tropa

TG Exèrcit ts823TE Caps

Oficials Sotsoficials Tropa

Exèrcit franquista ts879TG Exèrcits ts878

Exèrcit i defensa ts818UP Defensa

Exèrcit TG Defensa i ordre públic ts5546TE Defensa

Exèrcit

Exèrcit nacional USE: Exèrcit franquista ts879

Exèrcit Popular de Catalunya ts3947NA Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de

crear per decret de 6 de desembre de 1936reorganitzant les forces militars de Catalunya iintentant de militaritzar les milícies del ComitèCentral de Milícies Antifeixistes, després de laseva dissolució. Era format per 9 regimentsd'infanteria, 3 d'artilleria, 3 grups de cavalleria, 3agrupacions d'enginyers, un grup d'intendència iun de sanitat. Les forces foren distribuïdes en

tres divisions, comandades pels coronels Guillemde la Peña i Cusí i Josep A.Villaba i Rubio i elcomandant Eduard Medrano i Ribas. La sevaformació real no arribà mai a acomplir-se. EC.

TG Exèrcits ts878

Exèrcit Popular de la República ts880TG Exèrcits ts878

Exèrcits ts878UP Exèrcit Popular de Catalunya

Exèrcit Popular de la República Exèrcit franquista Forces i cossos militars de la Guerra civil

TG Exèrcit ts823TE Exèrcit Popular de Catalunya

Exèrcit Popular de la República Exèrcit franquista Forces i cossos militars de la Guerra civil

Exili 1936 dc3018NA Exili provocat a l'inici de la Guerra Civil espanyola

per causes diverses, com les persecucionspolítiques a persones de dreta, assassinats dereligiosos, o persones vinculades ideològicamentamb el bàndol franquista, entre altres.

TG Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerradc5500

Exili 1939 dc3592UP Destinacions dels exiliats

Exili institucional Exili intel·lectual Exili interior La Retirada Llegat de l'exili Recorregut de l'exili Retorn dels exiliats

NA Exili causat per la victòria del bàndol franquistadurant la Guerra Civil española

TE Destinacions dels exiliats Exili institucional Exili intel·lectual Exili interior La Retirada Llegat de l'exili Recorregut de l'exili Retorn dels exiliats

TR Casals catalans ts5578Exili 1939 dc3592

Exili a Algèria dc5654TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Anglaterra dc5616TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Colòmbia dc3029TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a França dc3022TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a la República Democràticad'Alemanya dc5483

TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a la República Dominicana dc3026TG Destinacions dels exiliats dc3021


Pàgina: 118

Exili a l'Argentina dc3024TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a l'URSS dc3027TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a l'Uruguai dc5656TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Mèxic dc3023TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Tunísia dc5655TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Veneçuela dc3030TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili a Xile dc3025TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili al Brasil dc3028TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili al Canadà dc3031TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili als EUA dc3032TG Destinacions dels exiliats dc3021

Exili institucional dc5499UP Generalitat a l'exili

Govern republicà a l'exili TG Exili 1939 dc3592TE Generalitat a l'exili

Govern republicà a l'exili

Exili intel·lectual dc3042TG Exili 1939 dc3592

Exili interior dc3020TG Exili 1939 dc3592

Exili Lluís Companys dc3935NA 24/01/1939TG Generalitat a l'exili dc3874

Exili republicà USE: Exili 1939 dc3592

Expedició de Bayo dc5083NA 16/08/1936TG Primeres campanyes de la Guerra dc5082

Experiments humans ts5260TG Mètodes repressius ts2867

Explosius USE: Restes de guerra ts910

Explotacions agrícoles ts1290UP Masies

TG Agricultura ts1285TE Masies

Exposicions ts3312TG Activitats culturals ts3306

Expropiació béns patrimonials ts2880TG Mètodes repressius ts2867

Expulsió ts3046TG Polítiques migratòries governs ts3045

Expulsions i desterraments ts2882TG Mètodes repressius ts2867

Extradició ts3058TG Política envers els refugiats i els exiliats ts1083

Extrema dreta ts225TG Tendència política ts3163

Extrema esquerra ts3167TG Tendència política ts3163


Pàgina: 119

FFabra i Poch, Pompeu on5549

NA Barcelona 1868 - Prada 1948. Filòleg. Tenia ungran prestigi quan l'any 1939 s'exilià amb el grupd'escriptors que es van quedar a Barcelona finsl'ocupació. Visqué a Illa, Montpeller i Prada, onva morir i va ser enterrat. Va ser membre de laFundació Ramon Llull i director de la "Revista deCatalunya", i el 1945 va ser investit doctorhonoris causa per la Universitat de Tolosa deLlenguadoc. L'any 1947 se celebrà a Prada unaSetmana d'Estudis Catalans, on tingué unaparticipació emblemàtica, i el 1948 el presidentde la Generalitat Josep Irla nomenà un ComitèNacional d'Homenatge a Fabra. DCEFID


Fàbregas i Guillén, Dídac on5550NA Ripollet 1947. Treballador del metall, sindicalista

i líder polític comunista. Nascut en una familia detreballadors, des dels quinze anys treballà enfàbriques. Al començament dels anys seixantaparticipà en la creació de les CCOO del VallèsOriental i formà part del Secretariat Permanent deles CCOO catalanes i de la Comissió ObreraNacional de Catalunya. Fou militant del PSUC,però el 1966 l'abandonà i passà al FOC, on fou elresponsable polític del Vallès Occidental imembre de Direcció Política. Detingut iempresonat durant dos mesoso el 1968, en sortirde la presó dirigí la reconstrucció de diversesfraccions del FOC, que s'unificaren en lesComissions Obreres Anticapitalistes, mésendavant anomenades Círculos de ObrerosComunistes (COC). El 1974 fundà l'Organizaciónde la Izquierda Comunista de España (OICE),partit de tendència consellista i d'inspiraciómaoista, friuit de la fusió del COC amb el grupbasc Núcleos Obreros Comunistas. Fou secretaride l'OICE fins el 1978, any en que fou expulsatde l'organització i passà a militar al Partit delsSocialistes de Catalunya. DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Fàbregas i Guillén, Dídac on5550

Líders sindicals ts3432Sindicalistes ts3433

Fábrica Número 2 on4495NA Elche/ElxTG Descriptors Camps de concentració franquistes a

Alacant on4438

Fàbriques ts5346UP Dependències de les fàbriques

Seccions de les fàbriques TG Economia industrial ts1296TE Dependències de les fàbriques

Seccions de les fàbriques

Facultats ts1642TG Universitats ts200

Faisme ts3145NA Doctrina política pròpia de la Federació Anarquista

Ibèrica, que defensava en les discussions amb elsindicalisme revolucionari una certa ortodòxiaanarquista, especialment l'antipoliticisme de laCNT. EC.


Falange Española de las JONS (FE de lasJONS) on149

NA Partit creat per la fusió entre Falange Española i lesJuntas de Ofensiva Nacional Sindicalista acordadaal febrer de 1934 a Madrid i constituït a Barcelonaal març d'aquell any. La nova organització postulà,com les antecedents, la realització d'una revoluciónacional i la construcció d'un estat totalitaricorporatiu. Igualment, posà èmfasi en la retòricaobrerista, pròpia del jonsisme. Radicalmentanticatalanista i antiautonomista, però partidàriad'un respecte per la idiosincràsia catalana amb laqual pretenia desmarcar-se d'altres opcionsultradretanes espanyoles. DPPC.


Falange Española (FE) on148NA Partit feixista fundat per José Antonio Primo de

Rivera i Julio Ruiz de Alda a Madrid el 1933, lasecció catalana del qual fou constituïda aBarcelona a finals d'aquell any. Negava elliberalisme, la democràcia, la lluita de classes i elsnacionalismes regionals i postulava la realitzaciód'una revolució nacional i la construcció d'un estattotalitari i corporatiu. El març de 1934 FE s'unificàamb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista ies creà Falange Española de las JONS. DPPC.


Falange Española Tradicionalista y de las JONS(FET y de las JONS) ts4906

UP Frente de JuventudesHermandad Nacional de Labradores y Ganaderos Jefaturas Provinciales de FET y de las JONS Organización Juvenil Española (OJE) Organización Sindical Española (OSE) Sección Femenina Sindicato Español Universitario (SEU)

NA Partit únic del règim franquista creat pel decretd'unificació (19 d'abril de 1937), el qual unia enuna nova i única organització política les duesprincipals forces que funcionaven dins del'Espanya nacional durant la Guerra Civil: FalangeEspañola de las Juntas de Ofensiva NacionalSindicalista (FE de las JONS), de signe feixista, iComunió Tradicionalista (CT), de signetradicionalista i carlista. El nou partit es conformàa la manera feixista, adoptant gairebé íntegramentde FE y de las JONS i amb Franco al capdamunt.Els seus estatuts són del 31 d'agost de 1939. L'any1970 passà a anomenar-se "MovimientoNacional". L'1 d'abril de 1977, i sota el governd'Adolfo Suárez, se suprimia definitivament elMovimiento. DCEFID.

TG Nuevo Estado ts4905TE Frente de Juventudes

Hermandad Nacional de Labradores y Ganaderos Jefaturas Provinciales de FET y de las JONS Organización Juvenil Española (OJE)


Pàgina: 120

Organización Sindical Española (OSE) Sección Femenina Sindicato Español Universitario (SEU)

Falanges Juveniles de Franco ts4909TG Sindicato Español Universitario (SEU) ts4908

Falangisme ts193TG Feixisme ts1066

Fam ts5450TG Problema social ts609

Família ts708UP Famílies nombroses

TG Vida familiar ts707TE Famílies nombroses

Famílies nombroses ts711TG Família ts708

Fanjul Goñi, Joaquín on5486NA Vitoria 1880 - Madrid 1936. Oficial de l'Exèrcit,

arma d'Infanteria. Africanista, diplomat d'EstatMajor i llicenciat en Dret. Membre fundador de laUnión Militar Española (UME). Va ser diputatdurant la monarquia, dins del grup conservadord'Antonio Maura, i va ascendir a general debrigada durant la dictadura de Primo de Rivera.Durant la República, va recolzar al generalSanjurjo en la seva fallida rebel·lió, tot i que nova ser inculpat. A l'esclatar la Guerra Civil, estrobava a Madrid. Tot i que no tenia encomanadacap responsabilitat específica, davant de lesindecisions del general Villegas, va acabarassumint el comandament de les forces sollevadesa la capital. Al fracassar en la seva tasca, es va ferfort en el quarter de la Montaña de Príncipe Pío,on va ser capturat pels milicians, i posteriorment,jutjat, comdemnat a mort i executat. DOGC


Federació Anarquista Ibèrica (FAI) on2571NA Organització que volgué reunir tots els grups

anarquistes de la península Ibèrica, constituïdaclandestinament pel juliol del 1927 al Saler,València. Fou el producte d'una iniciativa delSegon Congrés de la Federació de GrupsAnarquistes de Llengua Espanyola a França(Marsella, maig del 1926), i de bon principiagrupà, a part aquesta federació, la FederacióNacional de Grups Anarquistes d'Espanya i laUnião Anarquista Portuguesa. Es proposàd'assegurar el contingut àcrata de la CNTmitjançant la creació de comitès amb participaciómixta de membres de la FAI i de la CNT,especialment Comitès Propresos i Comitès deDefensa Confederal; també es proposà d'allunyarla CNT de qualsevol intel·ligència amb els grupspolítics republicans. Tanmateix, sota la Dictadurade Primo de Rivera, la FAI participà en diferentsintents revolucionaris fent costat als elementspolítics. Mancada d'un funcionament orgànicregular, els primers anys republicans no aconseguíde reunir totes les tendències anarquistesexistents. Tampoc no li fou fàcil de mantenir

la unitat interna, a causa del freqüent distanciamententre les diferents federacions regionals. Malgrataixò, assolí un ampli acord en l'oposició decididaal grup anarcosindicalista que havia dirigit lareorganització de la CNT en 1930-31 (Pestaña,Peiró, López, etc), i combaté en especial els plansd'una major estructuració interna confederal (lesfederacions nacionals d'indústria) i els intentsd'aconseguir un cert reconeixement per part de lescorts constituents republicanes. La lluita entre elstrentistes (trentisme) i la FAI acabà amb laconquesta dels llocs directius de la CNT pelsfaistes (Alaix, director de "Solidaridad Obrera",octubre del 1931; Gilabert, secretari del comitèregional català, abril del 1932; Villar, secretari delcomitè nacional, març del 1932) i la posteriorescissió dels Sindicats d'Oposició. El grupNosotros (els anarcobolxevics: Durruti, GarciaOliver, Ascaso, Sanz, etc), que ja havia implicat laFAI i la CNT en diferents intents revolucionaris en1931-32 (vaga general de Barcelona, setembre del1931; aixecament de l'alt Llobregat, gener del1932), aconseguí de fet de dirigir la FAI, i aquestapromogué els fracassats movimentsinsurreccionals de gener, maig i desembre del 1933i dictà una decidida abstenció en les eleccions delnovembre d'aquell mateix any. Aquests successiusfracassos aguditzaren dins la FAI l'oposició alsanarcobolxevics per part dels anarquistes mésortodoxos, com Torhyo i Mestre (del grup A) oD.Abad de Santillán, Pere Herrera i Josep Peirats(del grup Nervio). Alhora, en 1935-36 s'obrirentambé unes fortes polèmiques entorn d'unapossible aliança amb les forces polítiquesd'esquerra (defensada, en especial, per FedericoUrales) i entorn de la discussió sobre el programasocial futur a dur a terme per la CNT. Davant lanegativa del grup de la "La Revista Blanca" aprefigurar un programa concret, Gaston Leval i,més encara, D.Abad de Santillán concretarenpossibles bases d'organització de la producció, quefinalment no foren recollides pel congrés deSaragossa de la CNT (maig del 1936). En iniciar-se la Guerra Civil, la majoria dels membres delgrup Nosotros fou absorbida per les tasquesmilitars. D'altra banda, el col·laboracionismepolític féu esclatar una nova crisi quan algunssectors intentaren que la FAI assumís explícitamentla representació política del sindicalisme cenetista.Finalment, la FAI s'unificà de fet amb la CNT,malgrat els intents d'augmentar el seu graud'organització interna (el ple peninsular del junydel 1937 acordà crear uns nous agrupamentsterritorials), i a la fi de la guerra passà a formarpart del Moviment Llibertari Espanyol (octubre del1938; març del 1939). Afirmà tenir 30 000 afiliatsel 1936 i 150 000 el 1937. Els seus principalsòrgans de premsa foren "Tierra y Libertad"(Barcelona), "Nosotros" (València) i "ElLibertario" (Madrid). Havent subsistit formalmentcom una de les branques del Moviment Llibertari al'exili, reaparegué a l'interior de l'Estats espanyol el1977 ressuscitant el periòdic "Tierra y Libertad".Acusada per la policia amb relació a l'atemptatcontra la sala d'espectacles Scala (1978) i altresaccions violentes, ha rebutjat les imputacions deterrorisme, tot manifestant la seva simpatia pelsector més radical de la CNT. EC.


Pàgina: 121


Federació Catalana d’Escoltisme iGuiatge on5679

TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Federació de Boy Scouts de Catalunya on2592TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Federació de Joves Cristians de Catalunya(FJC) on2504

TG Descriptors associacions juvenils on2498

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya(FMNC) on3679

NA Associació professional, creada el 1908 amb elnom de Federació de les Associacions de Mestresd'Escola Oficial del Districte Universitari deBarcelona, dependent de l'Associació de MestresNacionals. Sorgí arran de les conversespedagògiques (1901-08) celebrades per totCatalunya, i el seu objecte principal fou de tractardels problemes professionals de l'ensenyamentpúblic primari. El seu estatut legal fou sempremolt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.Participà activament en les escoles d'estiu icelebrà assemblees generals. Publicà un butlletídes del 1921 i "El Magisteri Català" (1932-38). Apartir de l'agost del 1936 s'adherí a la FederacióEspanyola de Treballadors de l'Ensenyament. EC.

TG Descriptors sindicats de mestres on3678

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya(FESAC) on2577

NA Organisme constituït (agost del 1936) per la fusióde la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors delCamp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícolesde Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos deCatalunya. Fou resultat del decret de SindicacióObligatòria dictat per la Generalitat de Catalunya.EC.


Federació Democràtica Internacional de laJoventut on2502


Federació d'Entitats Excursionistes deCatalunya on2587

TG Descriptors entitats excursionistes on2586

Federació d'Organismes d'Ajuda alsRepublicans Espanyols on2672


Federació Espanyola de Deportats i InternatsPolítics on2474


Federació Espanyola de Treballadors del'Ensenyament (FETE) on3680

NA Sindicat de professionals de l'ensenyament adscrita la UGT. Malgrat ésser creat el 1909, de fet noadquirí una certa força fins el 1931. Després deljuliol del 1936, intentà de definir l'actuació delsmestres davant la revolució. Absorbí d'altresassociacions de mestres

(el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000).S'organitzà en seccions, la més important de lesquals fou el Sindicat de Mestres Nacionals. ACatalunya hom creà un comitè regional (FederacióCatalana de Treballadors de l'Ensenyament,FCTE), organitzat a la fi del 1937. La influènciadel PSUC es reflectí en la política de mobilització(creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Culturaal Front). L'òrgan central d'expressió fou "ElMagisterio Español". A Catalunya, a partir del1936 es publicà "Escola Proletària", que es fusionàamb "El Magisteri Català" pel desembre del 1937.Des del 1976 fou reconstruïda com a federaciód'ensenyants de la UGT a tot l'Estats espanyol.L'any 2002 era una organització sindical ambimplantació a tots els nivells educatius, així com atotes les comunitats autònomes i comarquescatalanes, amb l'objectiu principal d'organitzar elstreballadors i treballadores de l'ensenyament alsefectes de la reivindicació quotidiana perl'acreixement del seu benestar moral, econòmic iintel.lectual. EC.


Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries(FIJL) on3662

NA Organització juvenil anarquista d'àmbit peninsularcreada a instàncies de les joventuts de Madrid peljuny del 1932. Independent de la FAI, fou criticadaper aquesta i en especial per les JoventutsLlibertàries de Catalunya, les quals no s'hiadheriren fins pel novembre del 1936. Passà de 30000 membres al principi del 1936 a 120 000 pelfebrer del 1937 (34 000 al Principat, 8 000 al PaísValencià). Durant la guerra civil, en fou secretarigeneral Fidel Miró, exsecretari de la regionalcatalana. Tingué, entre d'altres òrgans de premsa,"Juventud Libre" (Madrid) i "Ruta" (Barcelona).EC.


Federació Internacional Sindical del'Ensenyament (FISE) on3681


Federació Mundial de la JoventutDemocràtica on2503


Federació Nacional de Deportats i InternatsResistents Patriotes (FNDIRP) on2473


Federació Nacional de Joventuts Socialistesd'Espanya on3665

NA Organització juvenil del PSOE creada el 1906 sotal'impuls de Tomás Meabe de Bilbao, amb 20seccions i 1116 afiliats. Fou especialment forta aBiscaia, a Astúries i a Madrid. Pel desembre del1919 s'afilià a la Tercera Internacional, i per l'abrildel 1920 el comitè nacional (Merino Gracia, J.Andrade, V. Arroyo, etc) decidí la sevatransformació en Partido Comunista Español.Reorganitzada sota la República, assolí unaimportància creixent com a suport delscaballeristes, a l'esquerra del PSOE. Arribà a teniruns 200 000 afiliats (1936) i


Pàgina: 122

el seu òrgan de premsa fou "Renovación".Dirigida per Hernández Zancajo, SantiagoCarrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s'uní a lesjoventuts comunistes i formaren les JoventutsSocialistes Unificades (a partir de l'abril del 1936)que restaren aviat en l'òrbita del PCE. Sota elfranquisme, hom reconstruí clandestinament lesJoventuts Socialistes lligades al PSOE i, des dellur legalització (1977), han mantingut una línialleugerament més esquerrana que el partit. Ésmembre de la Unió Internacional de JovesSocialistes i n'han estat els darrers secretarisgenerals Federico Mañero (1981-84) i Javier dePaz. EC.


Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya(FNEC) on2490

NA Organització d'estudiants nacionalistes catalans.Desarticulada pràcticament amb la fi de la GuerraCivil, la FNEC fou reconstruïda el 1946 en elmarc obert per la fi de la Segona Guerra Mundiali les esperances d'una ràpida liquidació del règimfranquista. L'objectiu era lluitar pel redreçamentnacional català, pels interessos dels estudiants iper la democratització i la catalanització de launiversitat. Tanmateix, amb la fi de lesexpectatives d'una immediata caiguda del règim,el sindicat va entrar en un llarg període d'activitatesmorteïda. No va ser fins al curs 1957-1958, enel marc de l'aparició d'una nova militànciaestudiantil, que la UDC, el FNC i el MSC vanintentar de rellançar la FNEC com a plataformasindical unitària de l'oposició. Però els canvisideològics en la militància estudiantil, la creaciódel Comitè de Coordinació Universitària, l'ashesióde l'MSC a aquest nou òrgan, i la negativa de laFNEC a participar en la tàctica d'infiltració en elSEU que duien a terme la resta d'opcionspolítiques, abocaren aquest intent al fracàs.DCEFID.

TG Descriptors associacions d'estudiants on2489

Federalisme ts3142NA Corrent de pensament polític que propugna una

forma de govern basada en un sistema de pactesentre diferents comunitats, ja sigui per unió decomunitats diferents, ja sigui per fragmentaciód'una unitat política existent mantenint lligamscomuns. A l'Estat espanyol, històricament, elfederalisme, representat pel Partit RepublicàDemocràtic Federal, dirigit per Pi i Margall, vadefensar la descentralització de l'estat. En canvi, aCatalunya, tot i que fou sensible a la difusió delsplantejaments proudhonians i anarquistes, formàpart del corpus del catalanisme i s'inclinà cap alparticularisme d'Almirall. DHC.


Feixisme ts1066UP Falangisme

Feixisme italià Nazisme

NA Ideologia política l'objectiu de la qual és lainstauració d'un règim autoritari, de basecorporativista, imperialista i racista. EC.


TE Falangisme Feixisme italià Nazisme

Feixisme italià ts5282NA Ideologia que inspirà el sistema polític instaurat a

Itàlia per Mussolini. EC.TG Feixisme ts1066

Feminisme ts5283NA Moviment per a l'emancipació de la dona, que va

iniciar-se a Catalunya a partir de la revolució de1868 en medis federals i particularment entreanarquistes i lliurepensadors, sense oblidarl'espiritisme, majoritàriament anticlerical ifreqüentment dirigit per dones. Aquest primerfeminisme -fos àcrata o republicà- va centrar lalluita a apartar la dona de la influència catòlica, imai no fou sufragista, perquè es considerava quesense la prèvia emancipació moral i intel·lectualdel sexe femení, atorgar-li el vot era posar-lo a lesmans de l'Església. La primera organitzaciófeminista, fundada i dirigida per dones, va ser laSocietat Autònoma de Dones de Barcelona, enactivitat a partir de 1889. Després de l'etapa deltombant de segle, el feminisme no reaparagué ambforça a Catalunya fins a la Guerra civil, tot i que el1933 es concedís el vot a la dona. Al desembre de1936, la Generalitat va aprovar el dret al'avortament i al juliol de 1937 es creà l'Institutd'Adaptació Professional de la la Dona, adscrit a laConselleria de Treball. Al novembre d'aquest anyse celebrà a Barcelona el Primer Congrés Nacionalde la Dona, convocat per dones de la CNT, elPartit Sindicalista, la UGT, l'ERC, el PSUC, EstatCatalà i altres grups. Hi assistiren 800 delegades ies creà la Unió de Dones de Catalunya. La premsafeminista també va experimentar un augeimportant. Tanmateix, l'excepcionalitat de lasituació no va fer possible la pervivència delfeminisme, que no va tornar a aparèixer de manerasignificativa fins a la dècada dels setanta. DHC.

TG Estratègies i moviments polítics ts1021TR Feminisme ts5283

Moviment feminista ts635

Ferits de guerra ts5439TG Víctimes de guerra ts911

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo on2087NA 1924-2002TG Descriptors de personatges públics on2070

Fernández-Miranda y Hevia, Torcuato on2088NA 1915-1980TG Descriptors de personatges públics on2070

Ferran de Pol, Lluís on5554NA Arenys de Mar 1911 - 1995. Narrador i novel·lista.

Oficial de l'exèrcit republicà, va ser ferit a labatalla de l'Ebre. Exiliat el 1939, va ser internat alcamp de concentració de Sant Cebrià fins que vaaconseguir exiliar-se a Mèxic. Tot just arribar,publicà a "El Nacional" una sèrie de cròniquessobre tot aquest procés. S'integrà de ple a lasocietat mexicana: es llicencià en filosofia i lletresi treballà com a redactor d'art i literatura


Pàgina: 123

a "El Nacional". Fou redactor del "Full Català"(1941-1942), que dirigia Josep Carner. Amb JoanSales i altres, creà la revista "Quaderns de l'exili"(1943 - 1947). Retornat a Catalunya l'any 1948,exercí d'advocat a Arenys i reprengué l'obraliterària, ara centrada sobretot en l'experiència del'exili. DCEFID


Ferrater i Móra, Josep on5555NA Barcelona 1912 - 1991. Filòsof i assagista

barceloní. La seva obra es desenvolupà gairebéíntegra a l'exili nord-americà. La gran obra de laseva vida és monumental i única en l'àmbit delsestudis filosòfics, el "Diccionario de filosofia",que redactà durant el primer exili, publicà enprimera edició el 1941 i succesivament ampliàfins a la seva mort. També és autor de diverosassaigs sobre Catalunya, Espanya i Europa.Alguns dels seus títols són encara referènciesnecessàries, com ara "El mundo del escritor" de1983. DCEFID


Ferrocarrils USE: Trens ts1417

Festa del Corpus ts1680TG Festes religioses ts1677

Festa dels Tres Tombs ts1461TG Festes populars ts1455

Festes ts1454UP Festes familiars

Festes nacionals Festes populars

TG Tradicions populars ts1445TE Festes familiars

Festes nacionals Festes populars

TR Festes ts1454Festes religioses ts1677

Festes d'entronització de la Mare de Déu deMontserrat dc5106

NA 27/04/1947TG Govern dels propagandistes dc3594

Festes familiars ts1463UP Baptismes

Casaments Comunions

TG Festes ts1454TE Baptismes

Casaments Comunions

Festes majors ts1456TG Festes populars ts1455

Festes nacionals ts3301UP Diada de Sant Jordi

Onze de Setembre TG Festes ts1454TE Diada de Sant Jordi

Onze de Setembre

Festes oficials ts692TG Vida social i pública ts689

Festes populars ts1455UP Aplecs

Carnestoltes Castanyada Correbou de Cardona Festa dels Tres Tombs Festes majors Patum de Berga Revetlles

TG Festes ts1454TE Aplecs

Carnestoltes Castanyada Correbou de Cardona Festa dels Tres Tombs Festes majors Patum de Berga Revetlles

Festes religioses ts1677UP Festa del Corpus

Nadal Setmana Santa

TG Pràctica religiosa ts1669TE Festa del Corpus

Nadal Setmana Santa

TR Festes ts1454Festes religioses ts1677

Festival Canet Rock 1975 dc5146NA 26/07/1975-27/07/1975TG Govern Arias Navarro dc3826

Festival Canet Rock 1976 dc5156NA 07/08-1976-08/08/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Festival Canet Rock 1977 dc5162NA 30/07/1977-31/07/1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Festival Canet Rock 1978 dc5169NA 02/09/1978TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Festival feminista al Teatre Grec dc5159NA maig 1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Festival Popular de Poesia Catalana alPrice dc5131

NA Acte públic celebrat al Gran Price de Barcelona el25 d'abril de 1970 i organitzat per la ComissióCoordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.Es convertí en un acte reivindicatiu política icultural d'enorme repercussió. Amb el lema "Lapoesia entre el poble" es pretenia muntar una granmobilització popular que posés de manifest laimportància de la poesia i de la literatura en laconscienciació i en la lluita col·lectiva. L'esperitera de consens i no es van tancar les portes aningú. Les autoritats franquistes obriren expedienti multaren Joan Colomines, com organitzador del'esdeveniment, i Joan Oliver, que en el discurs decloenda no se cenyí al guió establert. Les sancionsforen pagades mitjançant una col·lecta col·lectiva.DCEFID.



Pàgina: 124

Festivals de música ts1554TG Interpretacions musicals ts1551

Fets de la Fatarella dc5056NA Enfrontaments armats que van tenir lloc a la

Fatarella, a la Terra Alta, el gener de 1937, quanun grup petit d'anarquistes col·lectivistes vanintentar d'imposar, per força, la col·lectivitzacióde les terres. Davant de la negativa dels pagesos ipropietaris de la localitat, que tenien el suportd'ERC, la UGT i els comunistes, els anarquistesvan demanar ajut a la CNT-FAI. S'hi vanpresentar un centenar d'homes de les patrulles decontrol de Reus i altres localitats, que van serrebuts a trets d'escopeta pels habitants del poble.En total, hi va haver 34 pagesos morts. L'incidentacabà amb la presència de les forces d'ordreenviades per la Generalitat. Cal considerar aquestsesdeveniments com a antecedents dels Fets deMaig. DHC.


Fets de maig 1937 dc5061NA Esdeveniments provocats, pel maig del 1937, per

l'enfrontament armat, sobretot a Barcelona, entreforces d'ordre públic de la Generalitat i militantsdel PSUC, la UGT i Estat Català, d'una banda, imilitants del grup CNT-FAI, grups anarquistes,com Amigos de Durruti, i el POUM, de l'altra. Enun clímax de tensions entre anarcosindicalistes icomunistes, els fets s'iniciaren el dilluns, dia 3,quan Rodríguez Salas, del PSUC, i comissarigeneral d'ordre públic (amb una ordre escritad'Artemi Aiguader, de l'Esquerra Republicana iconseller de l'interior), intentà d'emparar-se del'edifici de la Telefònica de Barcelona, controlatper la CNT, acusant el comitè d'extralimitació enles seves funcions. Declarada la vaga general perla CNT, la lluita als carrers fou intensa,especialment els dies 4 i 5, al barri vell de laciutat i a les barriades de Sant Andreu, Poblenou,Sants i Gràcia. Hi hagué atemptats, i assassinatsper ambdós bàndols (Antoni Sesé, secretarigeneral de la UGT, fou mort el dia 5; també forenmorts Camilo Berneri, anarquista, i AlfredMartínez, de les Joventuts Llibertàries; el dia 7hom atemptà contra Frederica Montseny, MariàR.Vázquez i altres). No aconseguiren d'aturar elsfets ni les crides per ràdio dels principals dirigentssindicals (com Garcia i Oliver, Marià R.Vàzquez,Frederica Montseny —que arribà el dia 6 aBarcelona amb amplis poders del govern central— i altres) ni la formació d'un govern provisionalde la Generalitat el dia 5 (amb Feced, Mas, Pou iSesé, substituït el dia 6 per Vidiella). El governcentral, aleshores a València, es féu càrrec del'ordre públic (nomenà delegat el tinent coronelArrondo) i de la defensa (general Pozas), i enviàforces de guàrdia d'assalt, que arribaren aBarcelona el dia 7; la situació fou restablertaaquest dia sense cap triomf clar per a ningú. Hihagué uns cinc-cents morts i més de mil ferits. Elsdirigents anarcosindicalistes havien pogut deturarl'anada a Barcelona de la vint-i-sisena divisió,defensada per la vint-i-novena divisió (delPOUM), i la generalització de la lluita a tot el

Principat. Tot i això, hi hagué enfrontaments fortsen alguns indrets, com a Tarragona i a Tortosa. Elsfets de Maig significaren la pèrdua d'atribucionsde la Generalitat, la crisi del govern LargoCaballero (15 de maig) i un marginament notabledel grup CNT-FAI, alhora que augmentava lainfluència del PCE i del PSUC. Els comunistesferen responsables dels fets el POUM i assoliren ladetenció dels seus principals dirigents, acusats demantenir contactes amb Franco, mentre AndreuNin era assassinat (juny del 1937) pels serveis decontraespionatge soviètics establerts a Espanya.EC.


Fets del Palau dc5122NA Denominació amb què es coneix l'acció de caire

antifranquista que es va produir el 19 de maig de1960 al Palau de la Música Catalana. El règim vaengegar l' "Operación Cataluña", que tenia com aeix una llarga estada del Caudillo a Barcelona pelmaig de 1961. Un dels actes de la campanya era unconcert de l'Orfeó Català d'homenatge a JoanMaragall al Palau de la Música Catalana. Tot i queja figurava en el programa de mà, el governadorcivil Acedo Colunga va prohibir que s'interpretés"El cant de la senyera". En el moment que hauriatocat interpretar-lo, un grup d'activistescatalanistes, seguits per un sector del públic, en vaentonar les primeres notes, la qual cosa va motivaruna immediata intervenció de la policia que estrobava entre el públic. A l'interior del Palau i alsvoltants es van produir les primeres detencions, itres dies després fou detingut Jordi Pujol i Soley,que tot i ser un dels organitzadors de l'acció no estrobava present al Palau durant els fets. Jutjats enconsell de guerra, Jordi Pujol i l'impressorFrancesc Pizón van ser condemnats a 7 i 3 anys depresó respectivament. La resta de detinguts vanhaver de pagar multes governatives. DCEFID.


Fets del sis d'octubre dc3907NA Episodi de la Segona República espanyola

protagonitzat pel president de la Generalitat deCatalunya, Lluís Companys, quan el 6 d'octubre de1934 va proclamar l'Estat Català de la Repúblicafederal espanyola des del Palau de la Generalitat.La causa d'aquesta insurrecció fou la constitució,el dia 4 d'octubre, d'un govern de la República enel qual entrava a formar part la CEDA, unaorganització de dretes considerada antirepublicanai antiautonomista. El perill que un governd'aquesta mena podia representar per a l'autonomiade Catalunya, en el marc del contenciós de la Lleide contractes de conreu, que ja enfrontava elgovern de la Generalitat amb el de la República,va motivar l'actitud de Companys, el qual tambéera pressionat pels sectors més radicals del seupartit, pels sectors obreristes que estavenorganitzats en l'Aliança Obrera i pelsesdeveniments que ja s'estaven acomplint a la restade la República, on el PSOE havia decretat unavaga general, i a Astúries, s'iniciava una revolucióobrera. Si a Barcelona la revolta de Companys vatenir un caràcter marcadament polític, a causa del'abstenció de la CNT a participar en


Pàgina: 125

el moviment, en altres poblacions catalanes, comara Lleida, Girona, Palafrugell, Vilanova i laGeltrú, Vilafranca del Penedès o Granollers, on elprotagonisme fou obrer i també hi participarenmilitants de la CNT, la revolta va renir un doblecaràcter social i nacional. Però el moviment vafracassar el mateix dia 6 quan el capità general deCatalunya, Domènec Batet, va negar-se a obeirles ordres de Companys i va treure les tropes alcarrer. Les úniques resistències armades al'exèrcit van ser al local del CADCI, mentre queles forces d'ordre públic que depenien de Dencàso els escamots d'Estat Català, especialmentensinistrats per a l'ocasió, no varen aparèixerenlloc. El fracàs del moviment va comportar ladetenció del govern de la Generalitat, que va ésserjutjat i condemnat a trenta anys de presó, lasuspensió de l'Estatut d'Autonomia i denombrosos ajuntaments catalans i unaconsiderable reacció social al camp en forma dedesnonaments. DHC.

TG Presidència de Companys dc3890TR Amnistia presos 6 octubre dc5179

Fets del sis d'octubre dc3907

Fets internacionals dc472UP Concili Vaticà II

Conflictes arabo-israelians Creació organismes internacionals Crisis petrolieres Descolonització Guerra Freda Món islàmic Període d'entreguerres Revoltes estudiantils 1968 Segona Guerra Mundial

NA 1931 - 1980TE Concili Vaticà II

Conflictes arabo-israelians Creació organismes internacionals Crisis petrolieres Descolonització Guerra Freda Món islàmic Període d'entreguerres Revoltes estudiantils 1968 Segona Guerra Mundial

Fills i néts de l'exili dc5252TG Llegat de l'exili dc5253

Fills/filles ts532TG Grups de parentesc ts529

Filòlegs/Filòlogues ts5607TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Final de la Guerra Civil dc5096UP Anunci del final de la Guerra Civil

Caiguda de Madrid Caiguda de València i Alacant

NA 01/04/1939TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Anunci del final de la Guerra Civil

Caiguda de Madrid Caiguda de València i Alacant

Final del setge de l'Alcázar de Toledo dc5085NA 28/09/1936TG Primeres campanyes de la Guerra dc5082

Finances ts1388UP Creixement econòmic

Crisi econòmica Especulació financera Mercat de capitals Noves fortunes Sistema bancari

TG Economia ts1228TE Creixement econòmic

Crisi econòmica Especulació financera Mercat de capitals Noves fortunes Sistema bancari

Finançament de la cultura ts5601TG Vida cultural ts1471

Fiscalía de Tasas ts5464TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Fiscals ts1846TG Professionals de la justícia ts1840

Folklore popular USE: Tradicions populars ts1445

Folklòriques ts1579TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Foment de les Arts Decoratives (FAD) on2551NA Entitat constituïda a Barcelona l'any 1903 que

aplegava industrials i menestrals, professionalsdels bells oficis amb vocació artística, perfomentar la qualitat de les arts decoratives en totsels vessants i impulsar la participació catalana enexposicions internacionals. L'etapa de mésempenta, fou la presidida per Antoni de MoragasGallissà, que entenia les entitats col·lectives com aplataformes civils de resistència a la dictadura ifronts de lluita per la llibertat i la democràcia. A lafi de la dictadura franquista, el FAD dedicà motlsesforços a la recuperació i restauració delpatrimoni arquitectònic i artístic, entre els qualsdestaquen llargues i difícils gestions per restituir elmonument al Dr. Robert que la dictadura delgenral Franco havia desmuntat l'any 1940.DCEFID.


Foment del Treball Nacional on2530TG Descriptors associacions patronals on2527

Fontana i Codina, Enric on2089NA Reus 1921 - Madrid 1989. Polític. Llicenciat en

dret per la Universitat de Barcelona, fou companyde promoció de Laureano López Rodó. Durant laGuerra Civil va militar com a voluntari en elTercio de Requetés de Guipúscoa i en el Tercio deNuestra Señora de Montserrat. El 1962 va sernomenat director tècnic de Consum de laComissaria General d'Abastaments i Transport, i esvinculà a la Comissaria del pla dedesenvolupament dirigida per López Rodó,


Pàgina: 126

participant en les comissions i ponències queaquesta Comissaria organitzava i presidint laComissió d'Indústria i Alimentació depenent delpla. Dins l'espectre polític del règim franquista,Fontana va tenir bona sintonia amb el conjunt deministres anomenats tecnòcrates, entre els qualsLópez Rodó era un element central. El 1967accedí a les Corts com a procurador del terçfamiliar per la província de Tarragona, i va sernomenat conseller del regne en representaciód'aquest terç. El 1969 va ser promogut a ministrede Comerç, i va aconseguir la signatura d'unacord comercial preferencial amb la ComunitatEconòmica Europea (1970), que va constituir unajut per a l'evolució de l'economia del país. Cessàen el càrrec el 1973, en constituir-se el govern deCarrero Blanco. Paral·lelament, Fontana Codinaconservà els lligams amb el món de l'empresaprivada, essent vocal de la Cambra de Comerç deReus, membre de la delegació espanyola alConsell Oleícola Internacional, conseller del Bancd'Espanya i membre del consell del Banc deCrèdit Agrícola. DCEFID


Fontana i Lázaro, Josep on5556NA Barcelona 1931. Professor universitari

especialitzat en història econòmica i políticacontemporània. Llicenciat en història (1956), fouajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal a laUniversitat de Barcelona fins que en fou expulsatper haver-se solidaritzat amb el SindicatDemocràtic d'Estudiants de la Universitat deBarcelona. S'incorporà a la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), on es doctorà el 1970 i desde llavors ha estat catedràtic d'història econòmica.A la UAB va ser degà de Lletres i vicerector, i ala Universitat Pompeu Fabra creador i director del'Institut d'història Jaume Vicens Vives. Esreconeix com a deixeble de Jaume Vicens Vives,Pierre Vilar i Ferran Soldevila, i és considerat undels principals introductors a Espanya delscorrents historiogràfics més renovadors iprogressistes del marxisme. Militant del PSUCdes de 1956, formà part del Comitèd'Intel·lectuals del partit i participà en la redaccióde l'opuscle "El problema nacional català" (1964).DCEFID


Fontana i Tarrats, Josep Maria on2090NA Reus 1911 - Sanxenxo, Pontevedra 1984. Polític i

escriptor, ocupà diferents càrrecs durant elfranquisme i exercí també com a publicista. Vaingressar a Falange Española el 1934 i en foudesignat cap provincial de Tarragona. Es tractad'un notori falangista i un dels pocs "camisesvelles" al Principat. Durant la Guerra Civil passà ala zona nacional, on combaté com a milicià enuna centúria falangista catalana i on fou designat,després, cap territorial de Prensa y Propaganda deCataluña, amb seu a Burgos. Alí creà el setmanari"Destino" òrgan de la Jefatura Territorial deCataluña de FET y de las JONS. Entre 1938 i1943 ocupà el càrrec de cap provincial de FET yde las JONS de Tarragona, fins que va serdesignat governador civil de Granada.

Més endavant, ocupà càrrecs dins la CámaraOficial de Comercio de Madrid i al Tribunal deDefensa de la Competència. També va ser assessordel seu nebot i ministre de Comerç, EnriqueFontana Codina. DCEFID


Forces Franceses de l'Interior (FFI) dc3627TG Resistència francesa dc488

Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505UP Brigades Internacionals

Corpo di Truppe Volontarie (CTV) Legió Còndor Milícies populars Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

TG Exèrcits ts878TE Brigades Internacionals

Corpo di Truppe Volontarie (CTV) Legió Còndor Milícies populars Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

Formació autodidacta ts5315TG Tipus d'educació ts3273

Formació d'educadors ts5548TG Sistema educatiu ts1624

Formació sindical ts3430TG Acció sindical ts3426

Formes de lluita USE: Formes de protesta ts589

Formes de protesta ts589UP Aturada de la producció

Boicots Campanyes de protesta Col·locació de senyeres Concentracions Manifestacions Pintades de parets Protesta Repartiment d'octavetes Sabotatges Segudes Tall de carreteres Tancades Treball lent Vaga Xarxes de solidaritat

TG Conflictivitat social ts587TE Aturada de la producció

Boicots Campanyes de protesta Col·locació de senyeres Concentracions Manifestacions Pintades de parets Protesta Repartiment d'octavetes Sabotatges Segudes Tall de carreteres Tancades Treball lent Vaga Xarxes de solidaritat


Pàgina: 127

Fortificacions ts3537TG Defensa de places ts901

Fosses comunes ts3544TG Desapareguts ts3543

Fotografia ts1535TG Art ts1521

Fotoperiodisme ts3365TG Periodisme ts774

Fotoperiodistes ts3368TG Professionals de la comunicació social ts3366

Franciscàlia on2665NA Entitat laica fundada el 1949. El 1958 inicià

cursos de llengua catalana i aixoplugà reunionsde tota mena (del moviment d'escoltes, de grupsuniversitaris i de caire polític) que no es podienfer en altres indrets. DCEFID.


Franciscans ts3338TG Ordes religiosos ts1693

Francmaçoneria ts3133NA Societat secreta de tradició iniciàtica, amb

símbols, paraules i senyals particulars, quepractica un ritual determinat a les seves lògies; espot definir com una escola de perfecció quetreballa pel millorament de la humanitat. ACatalunya, la maçoneria no es va establir fins que,amb l'ocupació de les tropes napoleòniques,militars francesos van fundar algunes lògies. Alsegle XIX, l'actuació dels maçons en la societatcatalana es va centrar a impulsar el movimentlliurepensador i la seva tasca laïcista i anticlericali a partir dels anys noranta la nòmina maçònicas'inclinà pel republicanisme. Era el prototip demaçoneria llatina, molt politizada, allunyada delcorrent anglosaxó. Al segle XX només subsistirendues obediències, el Gran Orient Espanyol i laCatalana Balear, que a Catalunya va serhegemònica fins que, el 1914, es van unir en unafederació ambdues organitzacions. Les lògiesperderen la implantació social que tenien al segleXIX, però, en conraposició, els polítics afluïren ala maçoneria i aquesta n'afavorí l'afiliació. Durantla Dictadura de Primo de Rivera, l'ordre vaintentar mantenir relacions cordials amb el règim,però molts polítics maçons i alguns de militars,van conspirar contra el dictador. A la SegonaRepública, 10 dels 26 diputats d'ERC a les Cortsconstituents eren maçons, entre els quals hi haviaLluís Companys i Jover i Jaume Aiguader i Miró.Durant la Guerra Civil, minvaren les activitats deles lògies, ja que molts "germans" eren al front iels maçons de la rereguarda es varen dedicar atasques humanitàries i a obtenir ajuda per la causarepublicana entre les obediències maçòniqueseuropees i americanes, mitjançant l'AssociacióMaçònica Internacional. La dictadura del generalFranco va perseguir amb duresa i obsessió l'ordre,que no va ser restablert legalment fins al 1979,completament renovat. DHC.


Franco Bahamonde, Francisco on5487NA El Ferrol 1892 - Madrid 1975. Militar i cap de

l'estat espanyol. Va fer casi tota la seva carreramilitar a Àfrica, on va ascendir fins a convertir-seen el general més jove d'Europa (1926).Primo deRivera el va nomenar director de l'AcadèmiaGeneral Militar al 1927, institució suprimida ambla República, fet que va accentuar les sevessimpaties per la monarquia. Tot i així, durant elbienni radical-cedista va ser assessor militar, i Gil-Robles, ministre de Guerra, el va nomenar cap del'Estat Major Central al 1935. Amb la victòria delFront Popular el 1936, Azaña el va destituir com acap de l'Estat i el va destinar a Canàries com acomandant militar de l'arxipèlag. El 23 de juny delmateix any va escriure una carta a Casares Quirogaavisant del descontentament en els quarts debandera i la situacio de violència que vivia el país,però no va rebre cap resposta. A última hora, es vaadherir a la rebel·lió dirigida pels generals Mola iSanjurjo. Va volar des de Gran Canària fins aTetuan i es va fer amb el comandament suprem deles tropes africanes i les va traslladar fins a lapenínsula. L'1 d'octubre de 1936 es va proclamarcom a cap del l'Estat del bàndol sollevat. En el plapolític, va unir les forces implicades en el copd'estat, que van quedar fusionades en un únicpartit, FET y de las JONS. Després de 3 anys deconflicte, l'1 d'abril de 1939 va declarar la fi de laguerra. Tot i això la repressió contra els vençuts nova cessar, provocant milers d'empresonaments ifusilaments. La victòria va permetre que Francoalcés un règim de dictadura personal que durà mésde 30 anys, que va evolucionar ideològicament desdel totalitarisme semblant al nazisme i feixisme;cap a un pragmatisme desarrollista a partir de1959. DOGC


Franctiradors Partisans (FTP) dc3628TG Resistència francesa dc488

Franquisme USE: Dictadura franquista dc20

Franquistes catalans ts5201TG Adhesió ts3172

França lliure dc3625UP Resistència francesa

TG Ocupació de França dc3622TE Resistència francesa

França ocupada dc3623TG Ocupació de França dc3622

Frente de Juventudes ts4907NA Organització infantil i juvenil de FET y de las

JONS creada per una llei del 6 de desembre de1940. Enquadrava obligatòriament tots els nens ijoves d'entre 7 i 21 anys agrupant-los en diversesseccions: centres d'ensenyament, centres de treballi secció rural. També en formarien part el SEU i laSección Femenina. L'objectiu fonamental delFrente de Juventudes era l'educació física delsjoves i la seva socialització política en els principis


Pàgina: 128

falangistes, que s'havia d'aconseguir mitjançantl'adoctrinament ideològic a les escoles i centresde treball, però també amb un seguit d'activitatsextraescolars i extralaborals: esports, actesculturals, desfilades, marxes, concentracions i, persobre de tot, la realització de campaments. ElFrente de Juventudes assumia, també, diversesfuncions assistencials: serveis sanitaris, beques imenjadors socials, entre d'altres. L'any 1961,canvià de nom, passà a dir-se OrganizaciónJuvenil Española (OJE), i d'estructures. DCEFID.

TG Falange Española Tradicionalista y de las JONS(FET y de las JONS) ts4906

Frente de Liberación Popular (FLP) on5650TG Descriptors partits polítics on212

Frente Revolucionario Antifascista y Patriota(FRAP) on2609

TG Descriptors organitzacions terroristes d'extremaesquerra on5623

Friedmann, Andrej USE: Capa, Robert on5473

Front ts5542TG Guerra ts882

Front Català d'Ordre on2862NA Coalició electoral de les dretes catalanes

constituïda per participar en les eleccionslegislatives del 16 de febrer de 1936, que vanposar fi a l'anomenat Bienni Negre de la SegonaRepública. Liderat per la Lliga Catalana, tambéintegraven el Front d'Acció Popular de Catalunya,Renovación Española, els tradicionalistes i elsrepublicans radicals, que es presentaven com aalternativa al Front d'Esquerres de Catalunya. Laseva derrota fou, però aclaparadora. Més de200.000 vots van distanciar-la de la candidaturavencedora, i dels 54 escons possibles només en vaguanyar 13, 12 dels quals foren per a la Lliga, quea partir del fracàs electoral es distancià de la restade partits de la dreta. DHC.


Front d'Alliberament de Catalunya on2605TG Descriptors organitzacions terroristes d'extrema

esquerra on5623

Front d'Aragó dc5041NA Primera línia de la Guerra Civil establerta a l'est

de Jaca, Osca, Saragossa i Terol des de juliol de1936 fins a març de 1938. Va quedar constituït elmateix estiu de 1936 quan des de Barcelona ialtres poblacions catalanes varen sortir lesprimeres milícies populars, organitzades sobretotper la CNT, però també per la restad'organitzacions antifeixistes catalanes, ambl'objectiu d'anar a alliberar les capitals aragonesesque havien quedat sota control de l'exèrcitrevoltat. En molt poques setmanes prop de 30.000homes havien arribat a terres aragoneses i hiconstituïren una línia de front, des de la fronterafrancesa, davant d'Osca, Saragossa i Terol, per béque aquesta darrera ciutat era atacadafonamentalment per columnes valencianes. Elfracàs de l'ofensiva inicial va menar a unaestabilització del front, que es va mantenirinalterable fins a l'estiu de 1937. Durant aquesta

primera etapa es va formar un comitè de guerra delfront d'Aragó i fou nomenat com a capd'operacions el coronel José Villalba. A partir delmes d'abril de 1938, les noves línies del front vanquedar situades al llarg dels rius Ebre i Segre.DHC.

TG Fronts de guerra dc893

Front de l'Ebre dc5042TG Fronts de guerra dc893

Front de Madrid dc5043TG Fronts de guerra dc893

Front del Nord dc5044TG Fronts de guerra dc893

Front del Pallars dc5045TG Fronts de guerra dc893

Front del Segre dc5046TG Fronts de guerra dc893

Front d'Esquerres de Catalunya on2863NA Coalició electoral constituïda el 4 de febrer per les

esquerres catalanes, seguint el model del FrontPopular, constituït a escala estatal, per participaren les eleccions legislatives del 16 de febrer de1936. Vertebrat per ERC, incloïa també AccióCatalana Republicana, USC, Partit Republicàd'Esquerra, Partit Nacionalista Republicàd'Esquerra, UR, Partit Comunista de Catalunya,Partit Català Proletari, POUM i PSOE. Ambl'objectiu fonamental de recuperar el govern de laRepública per a les esquerres i rellançar elprograma reformista del primer bienni, el Front esproposava a més treure el govern de la Generalitatde la presó i retornar a la normalitat institucional,perduda arran del Sis d'Octubre de 1934. La sevavictòria electoral fou inqüestionable: aconseguí 41escons dels 54 possibles i en totes lescircumscripcions superà àmpliament la majoriaabsoluta. La victòria electoral del Front Popular atot Espanya permeté, també, la sortida de la presódel govern de la Generalitat i el restabliment del'Estatut d'Autonomia. DHC.


Front Nacional de Catalunya (FNC) on3944NA Grup de caràcter nacionalista nascut a l'hivern de

1939-1940 a París. Va unir diferents persones icercles independentistes de l'interior per sobre delspartits polítics. Format per gent jove, l'acció delFNC s'organitzava en dues branques, l'una políticai l'altra militar. El 1943 va patir una gran caiguda,amb unes 100 detencions. Els seus militants vancol·laborar durant la Segona Guerra Mundial ambla resistència francesa i els aliats. Tanmateix, el1946, arran de la detenció de 14 dels seusmembres, la branca militar es va dissoldre. L'any1947, l'organització es transformà en un partitpolític clandestí, amb una activitat simbòlica. Vaser durant els anys cinquanta que es va reactivar laseva activitat d'agitació i propaganda contra elrègim dins el món universitari i en plataformescom el Comitè Ametlla. A la dècada dels seixanta,l'FNC es mostrà partidari de la federació delsPaïsos Catalans i va acostar les seves postures al


Pàgina: 129

socialisme. En aquest context, es produí unaescissió interna que suposà la creació del PSAN.Mort Franco, s'integrà al Consell de ForcesPolítiques de Catalunya en el marc del procés deTransició. DCEFID.


Front Obrer de Catalunya (FOC) on40NA Partit d'extrema esquerra constituït a Barcelona

pel juny de 1961, federat amb el FLP i EuskadikoSozialisten Batasuna. Els fonaments ideològicsdel FOC eren els característics de la novaesquerra d'aquell temps: un híbrid de castrisme isocialisme cristià, juntament amb un rebuig del'estalinisme i del centralisme democràtic, i laconvicció que els partits i els sindicatstradicionals de l'esquerra s'havien convertit enobsolets, si no en traïdors. El partit es va dissoldreel 1970 i els seus militants es van escampar perles diferents organitzacions d'esquerra de laclandestinitat antifranquista. DCEFID.


Front Popular on2864TG Descriptors coalicions electorals on2602

Front Universitari de Catalunya (FUC) on2491NA Primera organització universitària de resistència

creada a Catalunya pel novembre de 1944, al'empara de Montserrat, en el context de lesderrotes progressives de l'Eix. El FUC fou més ungrup de formació i d'intent de redreçamentnacional, sobretot en l'origen, que no pas unsindicat universitari pròpiament dit. Ja des de lafundació, marcada clarament per la culturacatòlica de molts dels seus militants,l'organització va fer una aposta decidida per lareconstrucció nacional catalana basada en el fetreligiós i en el misticisme nacional, el qualportaria a la superació de la lluita de classes.Tanmateix, entre les seves files també s'hitrobaven elements pròxims al Grup Treballista,que desembocaria en el MSC, i a les JSUC. Estractava, doncs, d'un moviment de naturalesaplural en temps canviants que també havien demarcar el futur organitzatiu i polític del'organització. D'aquesta manera, l'estiu de 1945,es van crear els Grups Nacionals de Resistència.Van ser precisament aquests últims els que vanencetar una nova fase activista amb un doblevessant: d'una banda, col·laboració amb laresistència francesa i els serveis secrets britànicsper assegurar el pas de fronteres de perseguitspolítics; d'altra banda, difusió de propaganda iaccions de caràcter simbòlic a l'interior. Aquestimpuls activista va tenir la màxima expressiódurant l'any 1946, però la constatació que elFranquisme no cauria amb la victòria dels aliatsféu entrar l'organització en una fase morta fins ala seva pràctica desaparició el 1947. Tanmateix,en aquets tres anys d'existència, l'organització vaarribar a tenir uns 150 militants molts dels qualss'incoporaren més endavant a UDC, a l'MSC o alPSUC; va editar un dels òrgans de més qualitat del'oposició, "Orientacions", i va ser el marc deformació de destacats dirigents com Josep Benet.DCEFID.

TG Descriptors associacions d'estudiants on2489

Frontpopulisme ts3131TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Fronts de guerra dc893UP Front d'Aragó

Front de Madrid Front de l'Ebre Front del Nord Front del Pallars Front del Segre

TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Front d'Aragó

Front de Madrid Front de l'Ebre Front del Nord Front del Pallars Front del Segre

Frutos i Gras, Francisco on5364NA Calella 1939. Treballador de l'empresa SAFA a

Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressàa Comissions Obreres (1966) i n'esdevingué undestacat dirigent. El 1981 fou elegit secretarigeneral del partit amb el suport dels "prosoviètics",per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a lalínia eurocomunista i d'entesa amb el PCE; cessàen el càrrec el 1982. Traslladat a Madrid,s'incorporà al comitè central del PCE i el 1988 founomenat secretari d'organització del partit, ja sotala direcció de J.Anguita. El desembre de 1998succeí Anguita com a secretari general del PCE. Espresentà a les eleccions generals del 2000 com acandidat d'Izquierda Unida. En la VI AssembleaFederal d'IU de l'octubre del 2000 no aconseguí serelegit coordinador general de la formació, però fouintegrat a la direcció. Reelegit secretari general delPCE (2002 i 2005), el 2003 abandonà l'escó alCongrés dels Diputats i el 2008 anuncià la intencióde no presentar-se a la reelecció a la secretariageneral. EC.

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Frutos i Gras, Francisco on5364


Frutos, Paco USE: Frutos i Gras, Francisco on5364

Fuero de los Españoles ts4247NA 17 juliol 1945TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Fuero del Trabajo ts5204NA 1938TG Legislació de la zona rebel ts5203

Fuerza Nueva (FN) on108NA Moviment sorgit per l'abril de 1964 sota l'impuls

de Blas Piñar. Fou una manifestació emblemàticadels sectors que preconitzaven més duresa i unrearmament ideològic del franquisme. FN sosteniaun catolicisme exaltat i una concepció bel·ligerantde la política. Amb la democratització, FN actuàcom a partit. DCEFID.


Fugues ts2905TG Organització de l'acció ts3389


Pàgina: 130

Funció pública ts5613UP Empleats públics

TG Administració pública ts1848TE Empleats públics

Funcionalisme ts3239TG Corrents arquitectònics ts3237

Fundació Bernat Metge on2630NA Institució per al foment de l'estudi i per a la

publicació dels clàssics grecollatins als PaïsosCatalans. DCEFID.


Fundació Congrés Cultura Catalana on5682TG Descriptors fundacions i institucions on2629

Fundació de l'Estat d'Israel dc3690NA 14/05/1948TG Conflictes arabo-israelians dc5645

Fundació de l'Organització de les NacionsUnides (ONU) dc3641

NA 1945TG Creació organismes internacionals dc5642

Fundació de l'Organització del Tractat del'Atlàntic Nord (OTAN) dc3691

NA 1949TG Creació organismes internacionals dc5642

Fundació del Fons Monetari Internacional(FMI) dc5643

NA 27/12/1945TG Creació organismes internacionals dc5642

Fundació Jaume Bofill on5681TG Descriptors fundacions i institucions on2629

Fundació Ramon Llull on2631NA Institució que tenia com a finalitat principal

congregar el catalanisme cultural i difondre'n eltreball. Resultat d'una planificació feta per AntoniM. Sbert abans de la caiguda de Catalunya, es vaconstituir a París per l'abril de 1939. La Fundacióva obrir delegacions a la Gran Bretanya i aAmèrica. Els seus diversos objectius partien de lanecessitat d'assegurar la supervivència de lallengua i de la cultura catalanes a l'exili. A bandadel vessant assistencial (ajuda als refugiats en elscamps de concentració, a les residènciesd'intel·lectuals, als nuclis culturals d'artistes,d'escriptors, etc.) va desenvolupar un projectecultural que comprenia una ambiciosa políticad'edició de revistes, opuscles i llibres. Amb lacaiguda de París en poder dels nazis, la Fundacióva ser desmuntada i una part dels seus arxius esvan poder salvar gràcies a la intervenció delgovern basc. L'any 2002, aquests fons van serretornats al govern català. DCEFID.


Fundacions i institucions ts3268TG Entitats i institucions culturals ts3266TR Descriptors fundacions i institucions on2629

Fundacions i institucions ts3268

Funiculars ts1418TG Transport ferroviari ts1416

Fusters ts1307TG Oficis de la construcció i la indústria ts1304

Futbol ts734TG Esports ts733

Futbol Club Barcelona on2584TG Descriptors clubs esportius on2583


Pàgina: 131

GGais ts3452

TG Homosexualitat ts3451

Galí i Coll, Alexandre on5557NA Camprodon 1886 - Barcelona 1969. Pedagog i

historiador de formació autodidacta. L'any 1906,començant a treballar a l'Escola de Mestres deJoan Bardina, va iniciar l'activitat educadora, queja no va deixar en tota la vida. Durant laRepública va participar activament en moltesiniciatives educatives escolars en la línia delmoviment de l'Escola Nova. L'any 1939 vaexiliar-se a França, fins al 1943 que va tornar aBarcelona, on treballà en el món editorial iengegà l'obra "Història de les institucions i delmoviment cultural a Catalunya 1900-1936" (22volums), un referent indispensable per a lahistòria educativa catalana. Galí va contribuir demanera decisiva a la consolidació de la renovaciópedagògica en l'època franquista. A final de ladècada dels anys cinquanta es van fer a casa sevareunions periòdiques amb un reduït grup demestres per tractar temes didàctics i d'altresrelacionats amb l'educació. Aquest grup podriaconsiderar-se l'embrió de Rosa Sensat, elmoviment de renovació pedagògica mésemblemàtic a la Catalunya franquista. DCEFID


Gallina Blanca on5396TG Descriptors empreses on5395

Gana USE: Fam ts5450

García Lorca, Federico on5490NA Fuente Vaqueros, Granada 1898 - Víznar, Granada

1936. Poeta de la generació del 27. Va estudiarfilosofia i lletres i dret a la Univrsitat de Granada,i al 1919 es va traslladar a la Residènciad'Estudiants de Madrid, on va relacionar-se ambintel·lectuals de l'època com Rafael Alberti, JuanRamón Jiménez, Luis Buñuel i Salvador Dalí.Director del teatre universitari La Barraca (1932-1935), amb el que va recórrer casi tota Espanya.Durant la mateixa època va escriure les sevesmillor obres dramàtiques: Bodas de Sangre,Yerma i La Casa de Bernarda Alba. Tot i nopertànyer a cap partit, eren conegudes les sevessimpaties republicanes i estava molt vinculat aalgunes de les més encomiables empresesculturals de la República. El 17 de juliol del 1936va arribar a Granada, i intuint el perill que corria,va refugiar-se a casa del poeta Luis Rosales, quetenia dos germans que eren significats falangistes.Tot i això, va ser detingut per una patrulla de laCEDA, acusant-lo de "espia de Moscú", i enviat auna improvisada presó a Víznar. Va ser assassinat,presumiblament el dia 18 d'agost, en un delsanomenats "paseos", tot i que el seu cos encara noha estat trobat. DOGC


Garcia Oliver, Joan on5491NA Reus 1901 - Guadalajara, Mèxic 1980. Dirigent

anarquista. Apologista de l'acció directa, junt ambDurruti, va formar part del grup Los Solidarios.Amb la proclamació de la República va aparéixercom un dels líders més destacats de la CNT. Quanes va produir la rebel·lió militar es trobava aBarcelona, i es va convertir en un dels millorsestrategues de les forces anarco-sindicalistes, tantal carrer, com dins del Comitè de MilíciesAntifeixistes. El 4 de novembre de 1936 va entrara formar part del govern de Largo Caballero com aministre de Justicia. Durant els fets de maig del1937 va adoptar una postura moderada. Al cap depoc d'establir-se el govern de Negrín va cessar coma ministre i no va tornar a exercir cap càrrec mésd'importància. Va exiliar-se primer a Suècia (1939)i després a Mèxic (1940) on va intentar organitzar,sense èxit, un Partit Obrer del Treball que dirigís lapolítica de la CNT. DOGC


García Sánchez, Cipriano on5558NA Manzanares, Ciudad Real 1927 - Castelldefels

1995. Obrer sindicalista i polític. Arribà al barri deCa n'Anglada de Terrassa l'any 1951. Treballà al'empresa Cerámicas Egara, on va ser escollitenllaç sindical el 1953. Ingressà al PSUC l'any1954, i particpà en la protesta del gener de 1956, ala coneguda "manifestació de les bicicletes",dirigida contra la pujada dels impostos municipals.Assistí al I Congrés del seu partit celebratclandestiament a França aquell mateix any. Va serdetingut i empresonat diversos cops a Burgos. El1964, en sortir de la presó, es reincorporà al nuclicomunista de Terrassa per impulsar la creació deles Comissions Obreres del Vallès. L'any següentassistí al II congrés del PSUC, on fou escollitmembre del Comitè Central i del Comitè Executiu;i assistí al VII congrés del Partit Comunistad'Espanya, del qual va ser designat membre delComitè Central. Va contribuir a la creació, el 1967,de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, iformà part de la Coordinadora General de lesComissions Obreres. La caiguda d'aquestorganisme l'any 1972, de la qual va escapolir-se, iel posterior judici contra els seus dirigents en elconegut com a "procés 1001", va fer que passés aser el màxim responsable de la Coordinadora finsal final de l'any 1975. DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR García Sánchez, Cipriano on5558


García-Nieto i París, Joan Nepomucè on5336NA Barcelona 1929 - 1994. Jesuïta, sociòleg i

sindicalista. Nascut al si d'una família de banquerscatalans. Es llicencià en filosofia per la facultat dela Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès ien teologia per la Facultat de Dublín; es graduà enCiències Econòmiques i Socials per la Universitatde Deusto i es diplomà en "industrial relations" perla London School of Economics. Va ser professorde sociologia i relacions laborals a l'ESADE oncreà, juntament amb Alfons


Pàgina: 132

Carles Comín, l'Institut d'Estudis Laborals.Col·laborà activament en la creació de lesComissions Obreres del Baix Llobregat. Milità al'Organización Comunista de España- BanderaRoja, i a partir de 1974, al PSUC. Fou consiliaride la Joventut Obrera Catòlica, d'Acció CatòlicaObrera i de la Germandat Obrera d'AccióCatòlica. Fou detingut durant l'estat excepció de1969. Pel gener de 1973, juntament amb AlfonsCarles Comin i Josep Ribera, fou un delsprincipals impulsors del moviment Cristians pelSocialisme. DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR García-Nieto i París, Joan Nepomucè on5336


García-Nieto, Joan N. USE: García-Nieto i París,Joan Nepomucè on5336

García-Ramal y Cellalbo, Enrique on2091NA Barcelona 1914 - 1987. Enginyer industrial per la

Universitat de Barcelona, amplià els seus estudisals Estats Units, on s'especialitzà en l'organitzacióempresarial. Durant la República va ser militantde l'anomenada Peña Blanca (organització queaglutinava l'alfonsisme a terres catalanes), idesprés es vinculà a Renovación Española. El seuideari era conservador i profundamentanticatalanista. El 1936, sent cap de la mílicia del'organització, participà activament enl'aixecament del 19 de juliol i hi resultà ferit degravetat. Posteriorment s'integrà a les files del'exèrcit rebel. Finalitzada la guerra, Garcia-Ramal s'implicà en l'organització del sindicalismevertical a Barcelona ocupant els càrrecs desecretari local sindical i de president del SindicatoProvincial del Metal. Al mateix temps accedí a lasecretaría Local de FET y de las JONS i el 1945fou nomenat regidor a l'Ajuntament de Barcelona.Després va ocupar diversos càrrecs en empreses,sobretot d'extracció de matèries primeres.Paral·lelament, va ser present a la cúpuladirectiva de diversos organismes reguladors. Vaser procurador de les Corts pel terç sindical desde la quarta legislatura, i fou refermat en el càrrecen accedir per l'octubre de 1969 a la DelegaciónNacional de Sindicatos, futur Ministeri deRelacions Sindicals un cop aprovada la Llei dereforma sindical de 1971. Cessà el 1973 i retornàa l'empresa privada. DCEFID


Garrot vil ts5257TG Execucions ts5255

Gassol i Rovira, Bonaventura on5559NA La Selva del Camp 19893 - Barcelona 1980.

Poeta i polític. Va iniciar la seva carreraeclesiàstica a Tarragona, però la va abandonar el1914 i es va instal·lar a Barcelona, on va treballaren l'àmbit de l'educació i de l'administraciópública. Va ser l'home de confiança de rancescMacià quan el 1931 es va posar en marxa laGeneralitat republicana. Tant amb el presidentMacià com amb Companys va ser conseller deCultura i responsable màxim dels projectesculturals i educatius republicans

i catalanistes. A l'estiu de 1936 va tenir un paperessencial en els esforços per evitar els estralls del'explosió revolucionària, tant en l'àmbit delsalvament del patrimoni cultural, artístic idocumental del país, com en la tasca de facilitar lasortida de Catalunya de persones a qui elsperillava la vida, tant clergues com laics. Aquestatasca va provocar que fos amenaçat per sectorsanarquistes i va acabar refugiant-se a França. Ambla caiguda de França en la II Guerra Mundial es vaveure obligat a traslladar-se a Suïssa. L'any 1946va tornar a França i es va dedicar a tasques decol·laboració cultural i literària en els cercles del'exili català. L'any 1977 va tornar a Barcelona,juntament amb el president Josep Tarradellas, i vaser objecte de diversos homenatges. DCEFID


Gastronomia local ts1446TG Tradicions populars ts1445

Gauche Divine on2538NA Terme encunyat per Joan de Sagarra en un article

al diari Tele/eXprés per referir-se a un determinatsector il·lustrat de la burgesia barcelonina i altresprofessionals de la cultura de la segona meitat delsanys seixanta. La Gauche Divine, doncs, era ungrup heterogeni i ampli, unit per una voluntat detransgressió i transformació dels costums, lesformes de lleure, la indumentària i la culturaestablerta, i també per una generalitzada actitudpolítica antifranquista de revolta contra la culturaoficial. El final del grup s'ha relacionat amb laTancada de Montserrat quan la Gauche va assumirun compromís més concret des del punt de vistapolític. DCEFID.


Gegants ts3298TG Manifestacions folklòriques de carrer ts3296

Geheime Staatspolizei (GESTAPO) ts3548UP Ordnungspolizei (ORPO)

Sicherheitspolizei (SIPO) TG Policia política ts1005TE Ordnungspolizei (ORPO)

Sicherheitspolizei (SIPO)

Gendarmeria Nacional ts3552TG Policia francesa ts3551

Generalísimo USE: Franco Bahamonde, Franciscoon5487

Generalitat a l'exili dc3874UP Detenció Lluís Companys

Exili Lluís Companys Generalitat d'Irla Govern d'Irla Lluita successió Irla Presidència Tarradellas a l'exili Presidència interina d'Irla

TG Exili institucional dc5499TE Detenció Lluís Companys

Exili Lluís Companys Generalitat d'Irla Govern d'Irla Lluita successió Irla Presidència Tarradellas a l'exili Presidència interina d'Irla


Pàgina: 133

Generalitat de Catalunya ts4955UP Govern de la Generalitat

Parlament de Catalunya President de la Generalitat Òrgans i institucions de la Generalitat

TG Administració autonòmica ts4954TE Govern de la Generalitat

Parlament de Catalunya President de la Generalitat Òrgans i institucions de la Generalitat

Generalitat d'Irla dc3939UP Conferència Nacional Catalana

Dimissió d'Irla NA 22/01/1948 - 07/05/1954TG Generalitat a l'exili dc3874TE Conferència Nacional Catalana

Dimissió d'Irla

Generalitat provisional de Tarradellas dc3838UP Aprovació Estatut de Sau

Campanya pels ajuntaments democràtics Campanya per la llibertat d'expressió Eleccions al Parlament de Catalunya 1980 Festival Canet Rock 1978 Manifestació amnistia per la dona Manifestació contra la Ley de Peligrosidad SocialRetorn Tarradellas

NA 17/10/1977 - 20/03/1980TG Transició democràtica a Catalunya dc3836TE Aprovació Estatut de Sau

Campanya pels ajuntaments democràtics Campanya per la llibertat d'expressió Eleccions al Parlament de Catalunya 1980 Festival Canet Rock 1978 Manifestació amnistia per la dona Manifestació contra la Ley de Peligrosidad SocialRetorn Tarradellas

Generalitat Republicana dc5625UP Govern Front d'Esquerres

Govern de la Generalitat Provisional de CatalunyaGovern estatutari de Macià Governadors Generals de Catalunya Presidència accidental de Joan Casanovas Presidència de Companys

NA Període històric comprès entre el primer Governprovisional de la Generalitat i l'esclat de la GuerraCivil espanyola.

TG Segona República a Catalunya dc3880TE Govern Front d'Esquerres

Govern de la Generalitat Provisional de CatalunyaGovern estatutari de Macià Governadors Generals de Catalunya Presidència accidental de Joan Casanovas Presidència de Companys

Generals ts5209TG Caps ts5208

Gèneres literaris ts1505UP Narrativa

Obres de teatre Poesia

TG Literatura ts1500TE Narrativa

Obres de teatre Poesia

Germanor on5615NA Revista que aparegué el 15 de setembre de 1912 i,

amb una periodicitat variable (quinzenal, mensual imés tard, bimensual) i alguna interrupció, s'editàfins l'any 1962. La revista depenia del CentreCatalà de Santiago de Xile i estava dedicadafonamentalment a les arts i les lletres catalanes. Laseva etapa més important va ser a partir de l'any1940, quan va esdevenir tribuna dels escriptorscatalans exiliats. Joan Oliver es féu càrrecaleshores de la publicació, que després passà amans de Josep Maria Xicota i Domènec Guansé.Entre els seus col·laboradors es poden destacarJosep Carner, Carles Pi i Sunyer, XavierBenguerel, Francesc Trabal, Avel·lí Artís-Gener,Cèsar-August Jordana, Josep Ferrater i Móra,Francesc Madrid o Modest Parrera. DCEFID

TG Descriptors premsa a l'exili on2405

Germanor de Minyons de Muntanya on2591TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Gestió cultural ts5600TG Vida cultural ts1471

Gestió educativa ts5605UP Beques

TG Educació ts1607TE Beques

Gil-Robles Quiñones, José María on5465NA Salamanca 1898 - Madrid, 1980. Fundador i líder

d'Acción Popular (abril de 1931), que al 1933 esva integrar dins la CEDA. Durant el governpresidit per Lerroux va ocupar la cartera deGuerra, on va respectar la majoria de les reformesmilitars d'Azaña i va nombrar al general FranciscoFranco com a cap de l'Estat Major Central. Al'esclatar la Guerra Civil va exiliar-se a França,però en va ser expulsat, i llavors es va instal·lar aLisboa, des d'on va instar als seus partidaris arecolzar la Junta Nacional de Burgos. De tendènciamonàrquica alfonsina, va expressar el seu desacordamb la dictadura, i va entrar a formar part delConsell Privat de Joan de Borbó. El 1968 va sernomenat catedràtic de Dret polític de la Universitatd'Oviedo. Després de la mort de Franco va tornar ala política activa, formant part de l'Equip de laDemocràcia Cristiana, però va patir un estrepitòsfracàs a les primeres eleccions democràtiques de1977. DOGC


Giral, José on2092NA 1879-1962TG Descriptors de personatges públics on2070

Gitanos ts3396TG Grups socioculturals ts3395

Goded Llopis, Manuel on5492NA San Juan de Puerto Rico 1882 - Barcelona 1936.

Oficial de l'Exèrcit, diplomat d'Estat Major. El1931, amb la proclamació de la República, va serdesignat per Azaña, com a ministre de Guerra,


Pàgina: 134

cap de l'Estat Major Central. Al 1935, quan Gil-Robles va assumir la cartera de Guerra, va serinspector general de l'Exèrcit i director generald'Aeronàutica. En el moment de produir-se el copd'estat era governador militar de Balears i es vatraslladar a Barcelona per fer-se càrrec del'alçament, però va fracassar gràcies a l'esforç deles milícies obreres i la Guàrdia d'assalt i laGuàrdia Civil. Va ser detingut, sotmès a un judicisumaríssim, condemnat a mort i afusellat al fossatdel Castell de Montjuïc. DOGC


Gómez García-Ribera, Julián USE: Gorkin, Juliánon5493

Gonorrea ts808TG Malalties ts803

Gorkin, Julián on5493NA Benifairó de les Valls, València 1901 - Paris 1987.

Pseudònim de Julián Gómez Carcía-Ribera.Polític marxista, amic i traductor de l'escriptor rusMáximo Gorki. Militant primer del PSOE idesprés del PCE, va trencar amb l'estalinisme el1929. Cofundador del BOC i el POUM, del queva ser escollit secretari general al juliol de 1936.També va ser membre del Comitè Central deMilícies Antifeixistes. Denigrat per trotskista iacusat d'espia nacionalista per part delscomunistes, va ser detingut al juny de 1937, jutjati condemnat a 15 anys de presó. Va escapar de lapresó de Barcelona quan van entrar elsfranquistes, i va aconseguir exiliar-se a França iMèxic. Al 1948 va tornar a França i va serfundador i membre directiu del MovimentEuropeu. De 1953 al 1966 va ser secretari delCongrès per la Llibertat de la Cultura, i directorde l'agència de premsa "El Mundo" en espanyol.Al 1969 va ser escollit president del PEN Clubdels escriptors exiliats. DOGC


Govern Arias Navarro dc3826UP Atemptat ETA a Madrid 1974

Cicle de conferències Terceres Vies a Europa Conflicte homilia Antonio Añoveros Congrés de Cultura Catalana 1975 Eleccions sindicals 1975 Estat d'excepció 1975 Execució de Salvador Puig Antich Execució membres FRAP i ETA Festival Canet Rock 1975 Manifestació d'adhesió al règim 1975 Marxa Verda Mort de Franco Sis Hores de Cançó 1974 Sis Hores de Cançó 1975 Vaga general del Baix Llobregat desembre 1974 Vaga general del Baix Llobregat juliol 1974

NA 31/12/1973-01/07/1976TG Crisi del franquisme dc3596TE Atemptat ETA a Madrid 1974

Cicle de conferències Terceres Vies a Europa Conflicte homilia Antonio Añoveros Congrés de Cultura Catalana 1975 Eleccions sindicals 1975 Estat d'excepció 1975 Execució de Salvador Puig Antich

Execució membres FRAP i ETA Festival Canet Rock 1975 Manifestació d'adhesió al règim 1975 Marxa Verda Mort de Franco Sis Hores de Cançó 1974 Sis Hores de Cançó 1975 Vaga general del Baix Llobregat desembre 1974 Vaga general del Baix Llobregat juliol 1974

Govern Calvo Sotelo dc3870UP Concentració contra ingrés OTAN

Eleccions generals 1982 Entrada d'Espanya a l'OTAN

NA 23/02/1981 - 28/10/1982TG Transició democràtica a Espanya dc3843TE Concentració contra ingrés OTAN

Eleccions generals 1982 Entrada d'Espanya a l'OTAN

Govern central ts4902UP Ministeris

TG Administració estatal ts4886TE Ministeris

Govern Civil ts4965UP Govern Civil de Barcelona

Govern Civil de Girona Govern Civil de Lleida Govern Civil de Tarragona Governadors civils

TG Administració local ts4964TE Govern Civil de Barcelona

Govern Civil de Girona Govern Civil de Lleida Govern Civil de Tarragona Governadors civils

Govern Civil de Barcelona ts4966TG Govern Civil ts4965

Govern Civil de Girona ts4969TG Govern Civil ts4965

Govern Civil de Lleida ts4968TG Govern Civil ts4965

Govern Civil de Tarragona ts4967TG Govern Civil ts4965

Govern col·laboracionista de Vichy dc3624TG Ocupació de França dc3622

Govern d'Adolfo Suárez dc3847UP Dissolució Movimiento Nacional

Eleccions generals 1977 Legalització del PCE Legalització del PSUC Matança d'Atocha Mobilitzacions professors no numeraris Referèndum Ley para la Reforma Política Regulació dret vaga Supressió del TOP

NA 03/07/1976 - 15/06/1977TG Transició democràtica a Espanya dc3843


Pàgina: 135

TE Dissolució Movimiento Nacional Eleccions generals 1977 Legalització del PCE Legalització del PSUC Matança d'Atocha Mobilitzacions professors no numeraris Referèndum Ley para la Reforma Política Regulació dret vaga Supressió del TOP

Govern Dámaso Berenguer dc5035UP Insurrecció de Jaca

Pacte de Sant Sebastià NA 28/01/1930 - 13/02/1931TG Enfonsament de la monarquia dc5033TE Insurrecció de Jaca

Pacte de Sant Sebastià

Govern de Giral dc5065NA 19/07/1936 - 03/09/1936TG Zona republicana dc3878

Govern de la Generalitat ts4960UP Conselleries

TG Generalitat de Catalunya ts4955TE Conselleries

Govern de la Generalitat Provisional deCatalunya dc3886

UP Aixecament de TerrassaAixecament de l'Alt Llobregat Aprovació Estatut de Núria Divisió territorial 1932 Eleccions Parlament de Catalunya 1932 Manifest dels Trenta Referèndum Estatut 1931 Vaga general 1931

NA 28/04/1931-20/11/1932TG Generalitat Republicana dc5625TE Aixecament de Terrassa

Aixecament de l'Alt Llobregat Aprovació Estatut de Núria Divisió territorial 1932 Eleccions Parlament de Catalunya 1932 Manifest dels Trenta Referèndum Estatut 1931 Vaga general 1931

Govern de Largo Caballero dc5066UP Or de Moscou

Trasllat govern central a València NA 03/09/1936 -08/05/1937TG Zona republicana dc3878TE Or de Moscou

Trasllat govern central a València

Govern de Negrín dc5068UP Cop d'estat de Casado

Dimissió de Manuel Azaña com a president de laRepública Trasllat govern central a Barcelona Tretze punts de Negrín

NA 17/05/1937 -31/04/1939TG Zona republicana dc3878

TE Cop d'estat de Casado Dimissió de Manuel Azaña com a president de laRepública Trasllat govern central a Barcelona Tretze punts de Negrín

Govern del Front Popular dc273UP Amnistia presos 6 octubre

Assassinat de José Calvo Sotelo Assassinat del tinent Castillo Atemptat contra Luis Jiménez de Asúa Crema d'esglésies i convents 1936 Reinici reforma agrària

NA 16/02/1936 -18/07/1936TG Segona República a Espanya dc3881TE Amnistia presos 6 octubre

Assassinat de José Calvo Sotelo Assassinat del tinent Castillo Atemptat contra Luis Jiménez de Asúa Crema d'esglésies i convents 1936 Reinici reforma agrària

Govern dels propagandistes dc3594UP Acords militars d'Espanya-EUA

Admissió d'Espanya a l'OIT Admissió d'Espanya a l'ONU Canvi tàctic guerrillers PCE 1948 Concordat amb la Santa Seu Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952Eleccions municipals 1951 Eleccions municipals 1954 Eleccions sindicals 1954 Estat d'excepció 1956 Festes d'entronització de la Mare de Déu deMontserrat Indult 1947 Indult 1949 Indult 1952 Indult 1954 Manifest d'Estoril Manifestació d'adhesió al règim 1946 Pacte de San Juan de Luz Primer crèdit dels EUA Protesta estudiantil 1956 Referèndum 1947 Revocació sancions diplomàtiques de l'ONU Sancions diplomàtiques de l'ONU Vaga a Terrassa 1956 Vaga de tramvies 1951 Vaga general a Manresa Vaga general obrera 1951 Visita d'Eva Perón a Barcelona

NA 08/05/1945-25/02/1957TG Dictadura franquista dc20TE Acords militars d'Espanya-EUA

Admissió d'Espanya a l'OIT Admissió d'Espanya a l'ONU Canvi tàctic guerrillers PCE 1948 Concordat amb la Santa Seu Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952Eleccions municipals 1951 Eleccions municipals 1954 Eleccions sindicals 1954 Estat d'excepció 1956 Festes d'entronització de la Mare de Déu deMontserrat Indult 1947


Pàgina: 136

Indult 1949 Indult 1952 Indult 1954 Manifest d'Estoril Manifestació d'adhesió al règim 1946 Pacte de San Juan de Luz Primer crèdit dels EUA Protesta estudiantil 1956 Referèndum 1947 Revocació sancions diplomàtiques de l'ONU Sancions diplomàtiques de l'ONU Vaga a Terrassa 1956 Vaga de tramvies 1951 Vaga general a Manresa Vaga general obrera 1951 Visita d'Eva Perón a Barcelona

Govern dels tecnòcrates dc3595UP 25 años de Paz

Admissió d'Espanya a l'FMI i al Banc Mundial Admissió d'Espanya a l'OCDE Afusellament de Julián Grimau Amnistia 1966 Assalt estudiantil Rectorat Universitat deBarcelona 1969 Campanya Volem bisbes catalans Campanya contra Galinsoga Campanya de la P de protesta Conflicte Rockwell-Cerdans Congrés Sindical de Tarragona 1968 Declaracions de l'Abat Escarré Eleccions municipals 1957 Eleccions municipals 1958 Eleccions sindicals 1957 Eleccions sindicals 1960 Eleccions sindicals 1966 Eleccions sindicals 1971 Escàndol MATESA Estat d'excepció 1962 Estat d'excepció 1967 Estat d'excepció 1968 Estat d'excepció 1969 Estat d'excepció 1970 Execució Francisco Granados i Joaquín Delgado Festival Popular de Poesia Catalana al Price Fets del Palau Guerra d'Ifni IV Congrés del Moviment Europeu Incident bomba nuclear de Palomares Indult 1958 Indult 1961 Indult 1963 Indult 1964 Indult 1965 Indult 1971 Jornada de Reconciliació Nacional La Caputxinada Manifestació d'adhesió al règim 1969 Manifestació de capellans 1966 Mort d'Enrique Ruano Naixement Assemblea de Catalunya Onada de conflictes a Astúries 1962 Plan de Desarrollo 1964 Plan de Desarrollo 1967 Plan de Desarrollo 1971 Proclamació Joan Carles de Borbó successor deFranco

Procés de Burgos Referèndum 1966 Riuades de 1962 Sis Hores de Cançó 1971 Sis Hores de Cançó 1972 Tancada de Montserrat Vaga Nacional Pacífica del PSUC Vaga Universitat de Barcelona 1958 Vaga a la SEAT 1968 Vaga de l'AEG Vaga de la Harry Walker Vaga de la SAFA 1970 Vaga de la SEAT 1971 Vaga de la Siemens 1962 Vaga de tramvies 1957 Vaga indústria catalana 1958

NA 25/02/1957-20/12/1973TG Dictadura franquista dc20TE 25 años de Paz

Admissió d'Espanya a l'FMI i al Banc Mundial Admissió d'Espanya a l'OCDE Afusellament de Julián Grimau Amnistia 1966 Assalt estudiantil Rectorat Universitat de Barcelona1969 Campanya Volem bisbes catalans Campanya contra Galinsoga Campanya de la P de protesta Conflicte Rockwell-Cerdans Congrés Sindical de Tarragona 1968 Declaracions de l'Abat Escarré Eleccions municipals 1957 Eleccions municipals 1958 Eleccions sindicals 1957 Eleccions sindicals 1960 Eleccions sindicals 1966 Eleccions sindicals 1971 Escàndol MATESA Estat d'excepció 1962 Estat d'excepció 1967 Estat d'excepció 1968 Estat d'excepció 1969 Estat d'excepció 1970 Execució Francisco Granados i Joaquín Delgado Festival Popular de Poesia Catalana al Price Fets del Palau Guerra d'Ifni IV Congrés del Moviment Europeu Incident bomba nuclear de Palomares Indult 1958 Indult 1961 Indult 1963 Indult 1964 Indult 1965 Indult 1971 Jornada de Reconciliació Nacional La Caputxinada Manifestació d'adhesió al règim 1969 Manifestació de capellans 1966 Mort d'Enrique Ruano Naixement Assemblea de Catalunya Onada de conflictes a Astúries 1962 Plan de Desarrollo 1964 Plan de Desarrollo 1967 Plan de Desarrollo 1971 Proclamació Joan Carles de Borbó successor deFranco


Pàgina: 137

Procés de Burgos Referèndum 1966 Riuades de 1962 Sis Hores de Cançó 1971 Sis Hores de Cançó 1972 Tancada de Montserrat Vaga Nacional Pacífica del PSUC Vaga Universitat de Barcelona 1958 Vaga a la SEAT 1968 Vaga de l'AEG Vaga de la Harry Walker Vaga de la SAFA 1970 Vaga de la SEAT 1971 Vaga de la Siemens 1962 Vaga de tramvies 1957 Vaga indústria catalana 1958

Govern d'Irla dc3938UP Denúncia d'Irla a l'ONU

NA 14/09/1945 - 22/01/1948TG Generalitat a l'exili dc3874TE Denúncia d'Irla a l'ONU

Govern d'unitat antifeixista dc5054UP Dissolució CCMA

NA 26/09/1936-17/12/1936TG Guerra Civil a Catalunya dc3875TE Dissolució CCMA

Govern estatutari de Macià dc3887UP Mort de Francesc Macià

Vaga de transports a Barcelona 1933 NA 19/12/1932-25/12/1933TG Generalitat Republicana dc5625TE Mort de Francesc Macià

Vaga de transports a Barcelona 1933

Govern Front d'Esquerres dc3892UP Assassinat dels germans Badia

Olimpíada Popular a Barcelona Retorn de Lluís Companys a la presidència de laGeneralitat

NA 17/02/1936-17/07/1936TG Generalitat Republicana dc5625TE Assassinat dels germans Badia

Olimpíada Popular a Barcelona Retorn de Lluís Companys a la presidència de laGeneralitat

Govern Juan Bautista Aznar dc5036UP Eleccions municipals 1931

NA 13/02/1931-14/04/1931TG Enfonsament de la monarquia dc5033TE Eleccions municipals 1931

Govern militar ts5206TG Autoritats militars ts229

Govern monàrquic d'Arias Navarro dc3845UP Successos de Montejurra

NA 05/12/1975 - 01/07/1976TG Transició democràtica a Espanya dc3843

TE Successos de Montejurra

Govern provisional de la RepúblicaEspanyola dc270

UP Aprovació Constitució 1931Eleccions generals 1931

NA 14/04/1931-15/12/1931TG Segona República a Espanya dc3881TE Aprovació Constitució 1931

Eleccions generals 1931

Govern republicà a l'exili dc442TG Exili institucional dc5499

Govern República Catalana dc3885NA 15/04/1931-28/04/1931TG Segona República a Catalunya dc3880

Governadors civils ts4970TG Govern Civil ts4965

Governadors Generals de Catalunya dc3891NA Càrrec creat el 1934 pel govern de la República

després dels fets del sis d'octubre i de la suspensióde l’Estatut de Catalunya, per tal d’assumir elspoders prevists per aquest per al govern de laGeneralitat. Perdurà fins al febrer del 1936. Apartir de l’abril del 1935, els governadors generalsde Catalunya nomenaren i presidiren uns consellsde la Generalitat. (07/10/1934-17/02/1936) EC

TG Generalitat Republicana dc5625

Goytisolo Gay, Juan on5560NA Barcelona 1931. Escriptor. És el segon dels tres

germans Goytisolo, tots ells escriptors. Les sevesprimeres obres es caracteritzen per un continguttestimonial i crític sobre la Guerra Civil i l'exili.Des de 1956 va fixar la seva residència a Paris enun voluntari autoexili. La publicació a Mèxic de"Señas de identidad" (1966) prohibida per lacensura franquista, encetà un gir en la sevaproducció, una obra experimental i capdavanterade l'avantguarda narrativa que s'aprofundí amb"Reivindicación del conde don Julián" (1970) i"Juan sin tierra" (1975), on es manifestava la sevaruptura amb Espanya i la seva crítica als seusvalors culturals i, per extensió, als de tot el mónoccidental. Ha alternat la seva vida a França ambllargues estades al Magreb i ha impartir cursos anombroses universitats nord-americanes icanadenques. DCEFID


Gremi de Fabricants de Sabadell on2531TG Descriptors associacions patronals on2527

Grisos USE: Policia Nacional ts1000

Grup d'Advocats Joves on2507NA Agrupació dels advocats menors de 45 anys de

signe antifranquista dedicada a estudiar elsproblemes que afectaven a les promocions joves.El projecte de constitució del Grup es va aprovarel 22 de novembre de 1966. Entre els seus primersobjectius concrets hi havia l'organització d'un plade conferències patrocinades pel Col·legid'Advocats de Barcelona


Pàgina: 138

i d'un congrés de l'Associació Internacional deJoves Advocats. El congrés es va desenvoluparels dies 8-10 d'octubre de 1968 amb laparticipació de representants de 23 països al'estatge social del Col·legi d'Advocats deBarcelona. El grup va tenir representants en quasitotes les Comissions del Col·legi. De vegades lesseves iniciatives van estar envoltades depolèmica. Organitzaren periòdicament "Jornadasde Abogados Jóvenes" i publicaren un butlletí.DCEFID.


Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per alProgrés de l'Arquitectura Contemporània(GATCPAC) on2517

NA Associació creada a Barcelona, amb estatutsaprovats pel govern civil de Barcelona el 28 denovembre de 1930. La finalitat era de fomentar idivulgar l'arquitectura contemporània i lesindústries que hi eren relacionades. En foren socisdirectors J.Ll.Sert, Manuel Subiño, C.Alzamora,G.Rodríguez-Arias, R.Churruca, Torres i Clavé,Pere Armengou, Sixt Illescas, Jaume Mestres,J.B.Subirana, F.Fàbregas, R.Ribas i Seva, JosepGonzález i Esplugas i R.Duran i Reynals. Entreels socis industrials hi hagué Butsems, Catalanade Gas, Escofet, Siemens, Companyia delGramòfon SA, Erebus, Frigidaire, ASLAND,Galeries Syra i Companyia Roca de Radiadors. Elgrup participà en la creació del Sindicatd'Arquitectes de Catalunya, del qual Torres iClavé fou el secretari general. El GATCPAChagué d'interrompre les seves activitats pel marçdel 1939. EC

TG Descriptors associacions professionals on2505TR Descriptors d'obres del GATCPAC on5633

Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrésde l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)on2517

Grup de Periodistes Espanyols a l'Exili on2518TG Descriptors associacions professionals on2505

Grup Democràtic de Periodistes (GPD) on2508NA Agrupació de periodistes nascuda per l'abril de

1966 a Barcelona arran de la promulgació de lanova Llei de premsa i impremta, la qual s'haviaaprovat el 18 de març d'aquell mateix any. Alprincipi van configurar el Grup una dotzena deperiodistes entorn d'un document de quatre puntson es deia que lluitarien per la democratització dela professió, la transformació de l'Associació de laPremsa i que s'ajudarien mútuament en cas deproblemes. Atès el seu caràcter clandestí, el GPDes va anar ampliant gradualment, amb prudència.El GPD va esperonar candidatures a la Junta del'Associació de la Premsa de Barcelona i, a poc apoc, va anar guanyant terreny. El GPD va donarsuport a companys en situacions difícils, va lluitarperquè entressin en plantilla altres companys ensituació laboral irregular i va elaborar manifestossobre la situació periodística. Va subsisitir fins a1976, quan el final del franquisme i el període detransició van possibilitar altres formesd'organitzar-se. DCEFID.


Grup R on2540NA Associació d'arquitectes creada el 1951 a

Barcelona per Oriol Bohigas, Josep A.Coderch,Joaquim Gili, Josep M.Martorell, Antoni deMoragas, Josep Pratmarsó, Josep M.Sostres iManuel Valls, i autodissolta el 1961. El seuobjectiu fou d'inserir l'estudi de l'arquitectura dinsuna problemàtica artística, social i tècnica.Organitzà exposicions i conferències d'arquitecturai art i concursos de projectes arquitectònics a lesGaleries Laietanes (1952-58), participà a la QuartaBiennal de São Paulo (1956), i promogué lacreació del Centre d'Informació de Materials per al'Arquitectura i la Decoració de la Casa. El 1958 iel 1959 organitzà uns interessants cursets sobreeconomia i urbanisme i sociologia i urbanisme.EC.


Grupo Ponzán on5667NA Grup de resistents d’ideologia anarquista exiliats a

França que s’organitzà al voltant del dirigent de laCNT Francisco Ponzán Vidal. Durant la GuerraCivil molts d’ells s’havien integrat en el SIEP(Servicio de Inteligencia Especial Periférico) del’exèrcit de la República. Durant la Segona GuerraMundial els seus membres faran tasques de suportals aliats en les xarxes d'evasió i d’informació capa Espanya. També tindran vinculacions amb elmaquis. Font: Calvet Bellera, J i altres, Xarxesd’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, al’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona GuerraMundial, Garsineu edicions 2011.

TG Descriptors de grups de resistència a Françaon5666

TR Grupo Ponzán on5667Ponzán Vidal, Francisco on5668

Grupos de Trabajadores Extranjeros(GTE) ts4167

TG Companyies de treballadors ts2899

Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero deOctubre (GRAPO) on2606

NA Organització que és considerada el braç armat delPartido Comunista de España (Reconstituido),petit grup d'extrema esquerra fundat el 1975 apartir de l'antiga Organización Marxista Leninistade España, que existia des del 1969. Assolínotorietat al desembre de 1976, en segrestar elpresident del Consell d'Estat, Antonio María deOriol, i el general Emilio Villaescusa. Latrajectòria posterior del GRAPO estigué envoltadade misteris i sospites de manipulació. La policiadetingué els principals membres dels GRAPO alfebrer del 1977, però el grup continuà actuant. Pelfebrer del 1981 els presos del PCE(r) i els GRAPOcomençaren una vaga de fam que durà quatremesos. La dispersió dels presos del grup iniciada aljuny del 1987, donà lloc a una vaga de fam, que esrepetí al novembre del 1989. Al juny del 1995membres dels GRAPO segrestaren l'industrialaragonès Publio Cordón; els segrestadors forendetinguts el mateix any, però Cordón ha restatdesaparegut. A l'abril del 1997 el govern espanyoltornà a recuperar les converses amb presos delsGRAPO, que en 19999-2000 experimentà unacerta revifalla i s'atribuí diversos atemptats. EC.


Pàgina: 139


Grups de parentesc ts529UP Avis/àvies

Fills/filles Mares Pares

TG Grups humans ts519TE Avis/àvies

Fills/filles Mares Pares

Grups d'edat ts4941UP Edat adulta

Infància Joventut Vellesa

TG Grups humans ts519TE Edat adulta

Infància Joventut Vellesa

Grups humans ts519UP Grups d'edat

Grups de parentesc Grups segons estat social Grups segons sexe

TG Població ts516TE Grups d'edat

Grups de parentesc Grups segons estat social Grups segons sexe

Grups musicals ts3253TG Entitats i institucions artístiques ts3251TR Descriptors grups musicals on2612

Grups musicals ts3253

Grups segons estat social ts3444UP Casats/casades

Divorciats/divorciades Orfes/òrfenes Solters/solteres Vidus/vídues

TG Grups humans ts519TE Casats/casades

Divorciats/divorciades Orfes/òrfenes Solters/solteres Vidus/vídues

Grups segons sexe ts4942UP Dona

Home TG Grups humans ts519TE Dona

Home

Grups socials ts573UP Burgesia

Noblesa Obrers/obreres Oligarquia Pagesia

TG Estructura social ts568

TE Burgesia Noblesa Obrers/obreres Oligarquia Pagesia

Grups socioculturals ts3395UP Gitanos

TG Estructura social ts568TE Gitanos

TR Grups socioculturals ts3395Racisme ts615

Guarderies USE: Escoles bressol ts1634

Guàrdia Civil ts994TG Cossos policials ts993

Guàrdia d'Assalt ts997TG Cossos policials ts993

Guàrdies/vigilants dels centres de privació dellibertat ts5440

TG Cossos auxiliars de l'ordre públic ts1007

Guarner Vivancos, Vicente on5495NA Maó 1893 - Ciutat de Mèxic 1981. Oficial de

l'Exèrcit, arma d'Infanteria. Durant el seuaprenentatge militar va estar destinat a Maó, aBarcelona, on va travar amistat amb LluísCompanys, i a Madrid. Diplomat d'Estat Major,afiliat a la maçoneria, va prestar servei al Marroc.Amb la proclamació de la República va servir al'Estat Major de la divisió de Barcelona, i va sercomandant de la Guàrdia d'Assalt. Va ser un delsrepresentants de la UMRA a Catalunya. Per lesseves moderades simpaties catalanistes va serprocessat pels fets del 6 d'octubre de 1934 per"conspiració per a la rebel·lió", però la causa vaser sobreseguda ja que va demostrar que haviaromàs al quarter seguint instruccions dels caps. Vaser nomenat cap dels serveis d'Ordre Públic de laGeneralitat de Catalunya el 4 de juliol dl 1936. Al'esclatar la guerra, va romandre fidel a laRepública. Va ser conseller militar de les columnesanarquistes que varen sortir de Barcelona cap alfront d'Aragó, sotsecretari de Defensa de laGeneralitat i conseller del president Companys. Al'abril de 1937 va assumir el comandament de lesforces republicanes al front d'Aragó, i al juny del1938 va ser l'encarregat de la inspecció de lesBrigades Internacionals. Dies més tard, el governde Negrín el va designar director de l'Escolad'Estat Major de Barcelona i posteriorment agregatmilitar de la legació espanyola a Tànger, on estrobava al finalitzar la guerra. Va romandre a l'exilimarroquí i al 1941 es traslladà a Mèxic. DOGC


Guerra ts882UP Danys de guerra

Front Operacions militars Rereguarda Tàctica militar Tècniques militars


Pàgina: 140

Víctimes de guerra Xarxes d'evasió

TG Guerra i conseqüències de la guerra ts5523TE Danys de guerra

Front Operacions militars Rereguarda Tàctica militar Tècniques militars Víctimes de guerra Xarxes d'evasió

Guerra àrabo-israeliana USE: Guerra del YomKippur dc3704

Guerra Civil a Catalunya dc3875UP Afusellament de Goded i Burriel

Assassinat de Roldán Cortada Bombardeig de Granollers 1938 Creació del Comitè Central de MilíciesAntifeixistes Divisió territorial 1936 Execució de Carrasco i Formiguera Fets de la Fatarella Fets de maig 1937 Govern d'unitat antifeixista Primer Congrés Nacional de la Dona Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a laDefensa de la Cultura Successos de Bellver de Cerdanya Successos de la Garriga

NA 18/07/1936-10/02/1939TG Guerra Civil espanyola dc6TE Afusellament de Goded i Burriel

Assassinat de Roldán Cortada Bombardeig de Granollers 1938 Creació del Comitè Central de MilíciesAntifeixistes Divisió territorial 1936 Execució de Carrasco i Formiguera Fets de la Fatarella Fets de maig 1937 Govern d'unitat antifeixista Primer Congrés Nacional de la Dona Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a laDefensa de la Cultura Successos de Bellver de Cerdanya Successos de la Garriga

Guerra Civil a Espanya dc3876UP Zona rebel

Zona republicana NA 18/07/1936-01/04/1939TG Guerra Civil espanyola dc6TE Zona rebel

Zona republicana

Guerra Civil espanyola dc6UP Desenvolupament militar de la Guerra

Guerra Civil a Catalunya Guerra Civil a Espanya Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra

NA 18/07/1936-01/04/1939TE Desenvolupament militar de la Guerra

Guerra Civil a Catalunya Guerra Civil a Espanya Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerra

Guerra del Vietnam dc3652NA 1965-1974TG Guerra Freda dc3645

Guerra del Yom Kippur dc3704NA 06/10/1973-25/10/1973TG Conflictes arabo-israelians dc5645

Guerra dels Sis Dies dc3699NA 05/06/1967-10/06/1967TG Conflictes arabo-israelians dc5645

Guerra d'Ifni dc3788NA Novembre 1957- Març 1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Guerra Freda dc3645UP Construcció mur de Berlín

Crisi dels míssils de Cuba Dictadures militars a Amèrica Llatina Divisió d'Alemanya Guerra del Vietnam Invasió d'Hongria Invasió de Txecoslovàquia Mort de Stalin Mort del Che Guevara Pacte de Varsòvia Pla Marshall Primavera de Praga Revolució cubana Revolució sandinista Transicions democràtiques al sud d'Europa

NA Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que,en el període comprès entre el 1947 i el 1991,oposà d'una banda els EUA i el bloc occidental ide l'altra l'URSS i el bloc comunista. Tinguéperíodes d'enduriment (1947-63, 1979-86) alternatsamb altres de distensió i es caracterizà perl'absència d'enfrontaments directes entre les duesgrans potències, el creixent esforç d'armament iorganització militar, les nombroses crisis locals,els enfrontaments entre estats membres d'ambdósblocs i els incidents diplomàtics. En foren elsprincipals episodis la creació del Kominform(1947), de l'OTAN (1949), la divisió de Berlín(1948), la guerra de Corea (1950-53), la creaciódel pacte de Varsòvia (1955), l'erecció del mur aBerlín (1961) i l'intent d'invasió de Cuba, seguit del'establiment d'un règim comunista a l'illa (1961).Les diferències sovieticoxineses, les dificultats del'URSS i els EUA envers llurs aliats europeus i,sobretot, el temor a una destrucció total com aconseqüència d'una possible guerra nuclear(equilibri del terror) afavoriren, des delcomençament dels anys seixanta, un canvi en lesrelacions entre les dues superpotències, canvi quees materialitzà en l'acord sobre la suspensió de lesproves nuclears no subterrànies (1963), en eltractat de no-proliferació d'armes nuclears (1967) ien la confirmació del repartiment del món en zonesd'influència, d'acord amb les bases establertes aJalta el 1945. Aquest període de "coexistènciapacífica" restà truncat a partir del desembre del1979, amb la invasió de l'Afganistan per tropessoviètiques i, poc després, per l'accés a lapresidència dels EUA de Ronald Reagan (1981), elqual, amb la Iniciativa de Defensa


Pàgina: 141

Estratègica i el reforçament de les bases militars aEuropa occidental, rellançà el rearmament.Reagan, d'altra banda, també endurí la políticanord-americana envers els règims comunistes deLlatinoamèrica, Àfrica i Àsia, que culminà amb laintervenció directa a Grenada (1983) i els atacs aLíbia (1986). Per part del bloc soviètic, la crisipolonesa iniciada el 1981 contribuí a agreujar elclima de confrontació, i hom suspengué totes lesconverses sobre desarmament. En assolir lapresidència de l'URSS (1985), M.Gorbačov iniciàuna política de distensió, que tingué com aresultats més palpables la retirada soviètica del'Afganistan (1989) i un substancial avenç de lesnegociacions sobre desarmament (cimera deReykjavík el 1986, signatura dels acords STARTel 1991). La guerra freda, entesa com aenfrontament de potències que disputaven no tansols l'hegemonia, sinó també el model de societata establir a escala mundial, acabà el 1991 amb ladissolució de la Unió Soviètica, que havia estatprecedida per la del pacte de Varsòvia al febrerd'aquest any. EC.

TG Fets internacionals dc472TE Construcció mur de Berlín

Crisi dels míssils de Cuba Dictadures militars a Amèrica Llatina Divisió d'Alemanya Guerra del Vietnam Invasió d'Hongria Invasió de Txecoslovàquia Mort de Stalin Mort del Che Guevara Pacte de Varsòvia Pla Marshall Primavera de Praga Revolució cubana Revolució sandinista Transicions democràtiques al sud d'Europa

Guerra i conseqüències de la guerra ts5523UP Guerra

Postguerra Repressió

TE Guerra Postguerra Repressió

Guerrilla urbana ts2986TG Lluita armada ts2979

Guerrilleros de Cristo Rey on3666NA Denominació emprada per escamots ultradretans

integristes que actuaren violentament contramedis religiosos progressistes i manifestacionsculturals que consideraven contràries a la moralcatòlica. Llur lideratge s'associà a MarianoSánchez Covisa i haurien sorgit d'un grupd'adoració nocturna de l'església de LasCalatravas (Madrid) el 1969. Actius fins a inicisdels anys setanta, haurien comptat amb laconvivència de sectors dels cossos de seguretat. ACatalunya tingueren cert protagonisme, comtestimonià la destrucció dels murals del temple dePalau-Sator (febrer de 1969). DCEFID.

TG Descriptors organitzacions terroristes d'extremadreta on5622

Guies de Sant Jordi on2594TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Gutiérrez i Díaz, Antoni on2093NA Premià de Mar 1929 - Terrassa 2006. Metge i

polític. L'any 1959 entrà al PSUC després d'unaentrevista a l'exili amb Gregorio López Raimundoi Jordi Solé Tura, i va ser enquadrat en el Comitèd'Intel·lectuals de l'organització. Al desembre de1962, amb la caiguda de Pere Ardiaca, ell tambéfou detingut i jutjat en consell de guerra.Condemnat a 8 anys de presó, dels quals en vacomplir finalment 3, va ingressar al penal deBurgos, on va travar relació amb Julián Grimau. ABurgos passà a militar al PCE, i el 1965, en unmoment en què els responsables comunistes delpenal van ser apartats del Comitè Central i delComitè Executiu del PCE (per haver criticat la líniapolítica del partit), Antoni Gutiérrez fou elegitmembre del Comitè Central del PCE i nouresponsable de l'organització a Burgos. En llibertatdes de la tardor de 1965, va reingressar al PSUC,en què es féu càrrec de la política unitària i de latasca del partit a comarques. Va ser una època ones va crear la Taula Rodona i la ComissióCoordinadora de Forces Polítiques de Catalunya,que permeteren fer sortir el partit del seu aïllamentpolític; però també va ser una època de fortsenfrontaments amb Manuel Sacristán, un altremembre de la direcció del PSUC que finalment esva allunyar del partit. A l'estiu de 1970 va serascendit membre del Comitè Executiu del PCE.Per l'octubre de 1974, sortint d'una assemblea aSant Cugat del Vallès, patí una nova detenció, deresultes de la qual hagué de ser ingressat al'Hospital Clínic i que motivà una campanya per laseva llibertat. Va ser un dels impulsors de lacreació de l'Assemblea de Catalunya . Home fortde Santiago Carrillo a Catalunya, impulsà laintegració al PSUC de Bandera Roja i rebé laproposta de Gregorio López Raimundo de ser nousecretari general del PSUC en el III Congrès d1973, oferiment que rebutjà. Més tard, el 1977 vaser nomenat per aquest càrrec. DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Gutiérrez i Díaz, Antoni on2093



Pàgina: 142

HHabitatge ts2044

UP Cases rellogadesHabitatges protegits Habitatges públics Política d'habitatge Residències laborals

TG Habitatge i urbanisme ts1986TE Cases rellogades

Habitatges protegits Habitatges públics Política d'habitatge Residències laborals

Habitatge i urbanisme ts1986UP Habitatge

Urbanisme TG Societat ts515TE Habitatge

Urbanisme

Habitatges protegits ts2049UP Pisos de protecció oficial

TG Habitatge ts2044TE Pisos de protecció oficial

Habitatges públics ts2047UP Cases barates

Unitats Veïnals d'Absorció (UVA) TG Habitatge ts2044TE Cases barates

Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

Hàbits culturals ts738UP Estades a l'estranger

Estiueig Jocs Modes Vacances Viatges

TG Cultura ts1431TE Estades a l'estranger

Estiueig Jocs Modes Vacances Viatges

Handbol ts5423TG Esports ts733

Hebrew Immigrant Aid Society(HICEM) on2487


Helicòpters ts5010TG Transport aeri ts1412

Hermandad Nacional de Antiguos Combatientesen Tercios de Requetés on153

NA

Agrupació política d'antics membres dels Terços deRequetès que havien participat en la Guerra Civil.Fou creada el 1962. L'Hermandad fou unaimportant organització autònoma del Partit Carlíque, a través del seu president, acatà la líniaideològica basada en el socialisme d'autogestióglobal. DPPC.


Hermandad Nacional de Labradores yGanaderos ts5468


Hermandad Nacional del Maestrazgo on154NA Organització política tradicionalista fundada el

1961 a Ulldecona. Els seus adherents foren elsantics combatents en els Terços de Requetès ifamiliars addictes al règim. L'Hermandad defensàel tradicionalisme col·laborador del franquisme ipartidari de la promoció dinàstica de Don Alfonsde Borbó-Dampierre. En arribar la democràciaimpulsà inicialment una associació el 1975, elFrente Institucional, i des de 1976 el Partido SocialRegionalista (Unión Institucional). DPPC.


Hermandades Obreras de Acción Católica(HOAC) on2664

TG Acció Catòlica on2662

Hernández Saravia, Juan on5496NA Ledesma, Salamanca 1880 - Ciutat de Mèxic 1962.

Oficial de l'Exèrcit, arma d'Artilleria. Veterà delMarroc, perseguit per la dictadura de Primo deRivera per la seva significació republicana, ambl'arribada de la República va ser ajudant militard'Azaña quan aquest va ser ministre de Guerra(1931-1932). A l'esclatar la Guerra Civil es trobavaa la reserva, però va tornar al serveiimmediatament, dirigint pràcticament el ministeride Guerra, primer com a sotssecretari i despréscom a ministre en substitució del general CastellóPantoja. Va cessar del càrrec a l'arribar LargoCaballero al ministeri, però va ser ascendit ageneral i designat cap de l'Exèrcit de Llevant, alfront del qual va participar en les batalles de Teroli l'Ebre. Va ser cap del Grup d'Exèrcits de l'Est,però en va ser destituït quan Catalunya va caure enmans franquistes. Va passar a França amb elGovern, i va romandre junt al president Azaña aMontauban fins a la mort d'aquest al 1940.Després va exiliar-se a Mèxic fins a la seva mort.DOGC


Hernández, Jesús USE: Fàbregas i Guillén, Dídacon5550

Heterosexualitat ts3453TG Sexualitat ts3449

Higiene i seguretat laboral ts3206TG Condicions laborals ts3205

Himnes ts3104TG Simbologia política ts3100

Historiadors/historiadores ts3292


Pàgina: 143

TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectaclets1569

Hogar El Pinar on5448NA BarcelonaTG Descriptors hogares de Auxilio Social on5447

Hogares de Auxilio Social ts5473TG Auxilio Social ts4913TR Descriptors hogares de Auxilio Social on5447

Hogares de Auxilio Social ts5473

Home ts4947TG Grups segons sexe ts4942

Homenatge ts5593TG Vida social i pública ts689

Homicidis ts1791TG Delictes ts1788

Homofòbia ts617TG Problema social ts609TR Homofòbia ts617

Homosexualitat ts3451

Homosexualitat ts3451UP Gais

Lesbianes TG Sexualitat ts3449TE Gais

Lesbianes TR Homofòbia ts617

Homosexualitat ts3451

Horror USE: Por ts704

Horts ts1287TG Agricultura ts1285

Hospicis ts3493TG Equipaments d'assistència ts3492

Hospital central de Cadis on4013NA CádizTG Descriptors Hospitals de presoners a Cadis

on4580

Hospital central de Sevilla on4016NA SevillaTG Descriptors Hospitals de presoners a Sevilla

on4581

Hospital Clínic de Saragossa on3997NA ZaragozaTG Descriptors Hospitals de presoners a Saragossa

on4570

Hospital d'Alacant on4015NA Alicante/AlacantTG Descriptors Hospitals de presoners a Alacant

on4574

Hospital de Deusto on3998NA BilbaoTG Descriptors Hospitals de presoners a Biscaia

on4571

Hospital de Gernika on4018NA Gernika-Lumo

TG Descriptors Hospitals de presoners a Biscaiaon4571

Hospital de la Santa Creu on3999NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Hospitals de presoners a Barcelona

on4572

Hospital de Lleida on4000NA Lleida, SegriàTG Descriptors Hospitals de presoners a Lleida

on4573

Hospital de Monòver on4011NA Monóvar/MonòverTG Descriptors Hospitals de presoners a Alacant

on4574

Hospital de Novelda on4001NA NoveldaTG Descriptors Hospitals de presoners a Alacant

on4574

Hospital de presoners carrer Tallers on4005NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Hospitals de presoners a Barcelona

on4572

Hospital de presoners de Santander on4009NA SantanderTG Descriptors Hospitals de presoners a Cantàbria

on4578

Hospital de presoners de Saragossa on4010NA ZaragozaTG Descriptors Hospitals de presoners a Saragossa

on4570

Hospital de Varsòvia on2694TG Descriptors agrupacions dels exiliats on2691

Hospital d'Estella on4012NA Estella/LizarraTG Descriptors Hospitals de presoners a Navarra

on4579

Hospital militar de Liérganes on4006NA LiérganesTG Descriptors Hospitals de presoners a Cantàbria

on4578

Hospital militar de Pamplona on4014NA Pamplona/IruñaTG Descriptors Hospitals de presoners a Navarra

on4579

Hospital militar de presoners de Getafe on4003NA GetafeTG Descriptors Hospitals de presoners a Madrid

on4576

Hospital militar de Tarragona on4002NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Hospitals de presoners a Tarragona

on4575

Hospital militar de Tetuan on4017NA TetuánTG Descriptors Hospitals de presoners al Marroc

on4582


Pàgina: 144

Hospital militar Molinar de Carranza on4007NA Karrantza Harana/Valle de CarranzaTG Descriptors Hospitals de presoners a Biscaia

on4571

Hospital militar presoners de guerraZumaya on4008

NA ZumaiaTG Descriptors Hospitals de presoners a Guipúscoa

on4577

Hospital penitenciari d'Archena on3996NA ArchenaTG Descriptors Hospitals de presoners a Múrcia

on4569

Hospital penitenciari de Madrid on4004NA MadridTG Descriptors Hospitals de presoners a Madrid

on4576

Hospitals ts788UP Hospitals de sang

Hospitals psiquiàtrics TG Equipaments sanitaris ts787TE Hospitals de sang

Hospitals psiquiàtrics

Hospitals de presoners ts2898TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Descriptors Hospitals de presoners on2765

Hospitals de presoners ts2898

Hospitals de sang ts5527TG Hospitals ts788

Hospitals psiquiàtrics ts789TG Hospitals ts788

Hotel Ciment USE: Camp de concentració de la fàbricadel ciment on5431

Humiliació pública ts2920TG Repressió quotidiana ts2919

Humor i paròdies ts3236TG Art ts1521

Humoristes ts1586TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569


Pàgina: 145

IIbárruri Gómez, Dolores on5497

NA Gallarta, Biscaia 1895 - Madrid 1989. Políticacomunista i dirgent de PCE. Filla i esposa deminers, des de molt jove va participar a les lluitesobreres a Biscaia. Ella i el seu marit van ser delsprimers militants del PCE. Va col·laborar en dospublicacions bilbaines (La lucha de clases i Elminero vizcaíno), i al 1930 es va traslladà aMadrid per a ser redactora de Mundo Obrero. Elseu ascens dins la direcció comunista va ser moltràpid, arribant al buró polític al 1932 i al comintèexecutiu de la Komintern al 1935, després de laseva destacada actuació en defensa en la revoltadels miners d'Astúries a l'octubre de 1934. Ambel triomf del Front Popular de 1936 va serescollida diputada a les Corts. Amb l'esclat de laGuerra Civil, els seus inflamats discursos es vanconvertir en arengues als soldats i milicians,especialment per donar suport en la defensa deMadrid.Va sortir d'Espanya cap a l'exili al març de1939, junt amb els principals dirigentscomunistes. Després de passar per Argèlia iFrança, es va instal·lar a Moscú, on hi va viuremés de 30 anys. Des de Rússia va estar alcapdavant de Radio España Independiente des de1941 fins al 1954. Va ser secretària general delPCE des de 1942 fins al 1960, quan va serreemplaçada per Santiago Carrillo. Va serpresidenta des de 1960 fins a la seva mort. Vatornar a Espanya al 1977 i va ser escollidadiputada del PCE per Astúries a les primereseleccions democràtiques. Sempre es va mantenirfidel a la direcció del Kremlin, sense pretendremai innovar ni revisar cap actuació. DOGC


Iconografia franquista ts3105TG Simbologia política ts3100

Ideologies i doctrines polítiques ts1054UP Anarquisme

Col·lectivisme Cooperativisme Corporativisme Democràcia cristiana Feixisme Republicanisme Socialisme Tradicionalisme

TG Teoria política ts1015TE Anarquisme

Col·lectivisme Cooperativisme Corporativisme Democràcia cristiana Feixisme Republicanisme Socialisme Tradicionalisme

Igualtat de gènere ts5319TG Drets socials ts3570

Immersió lingüística ts3290TG Sociolingüística ts1494

Immigració ts545UP Immigració a Catalunya

Immigració extracomunitària TG Migració ts544TE Immigració a Catalunya

Immigració extracomunitària

Immigració a Catalunya ts3480UP Arribada a Catalunya

TG Immigració ts545TE Arribada a Catalunya

Immigració extracomunitària ts5317NA Immigració que té com a lloc de destinació

Catalunya i que prové d'altres països,especialment, del Marroc i l'est d'Europa. Aquestmoviment migratori tingué el seu inici a principisdel segle XXI.

TG Immigració ts545

Immobilisme polític ts3181TG Projectes final règim ts3178

Inadaptació social ts5591TG Socialització ts5588

Inauguracions ts694TG Vida social i pública ts689

Incentius i primes ts5362TG Control del treball ts5361

Incidència del turisme ts1378TG Turisme ts1376

Incident bomba nuclear de Palomares dc3809NA 17/01/1966TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Incidents de Begoña dc3766NA 16/08/1942TG Primer franquisme dc3593

Independència d'Algèria dc5657TG Descolonització dc5646

Independència de Tunísia dc5658TG Descolonització dc5646

Independentisme ts3132TG Nacionalisme ts1073

Indult ts1794TG Responsabilitat penal ts1792

Indult 1945 dc3767TG Primer franquisme dc3593

Indult 1947 dc3772TG Govern dels propagandistes dc3594

Indult 1949 dc3773NA 08/12/1949


Pàgina: 146

Indústria minera ts1302TG Indústria ts1299

Indústria surera ts5579TG Indústria ts1299

Indústria tèxtil ts1303TG Indústria ts1299

Infància ts4943TG Grups d'edat ts4941

Infantil, L' on2444NA El 19 de març de 1951, uns quants alumnes del

Seminari de Solsona van aconseguir confegir ipublicar una modestíssima revista anomenadaL'Infantil adreaçada a les criatures de la zonad'influència del Seminari. De temàtica eclesiàstica id'aparició mensual, es va mantenir fins l'any 1962.DCEFID.


Infants refugiats a l'URSS dc5248TG Refugiats de guerra dc3006

Infants refugiats a Mèxic dc5249TG Refugiats de guerra dc3006

Infermers/infermeres ts794TG Professionals de la sanitat ts792

Infraestructures d'aigües ts1967UP Embassaments

Pantans TG Obres públiques ts1963TE Embassaments

Pantans

Infraestructures de serveis ts5432NA Ens referim al clavegueram, l'electrificació,

l'enllumenat públic i la pavimentació, entred'altres.

TG Obres públiques ts1963

Infraestructures de transport ts1974UP Aeroports

Aeròdroms Camps d'aviació Estacions de ferrocarril Ponts Ports Túnels

TG Obres públiques ts1963TE Aeroports

Aeròdroms Camps d'aviació Estacions de ferrocarril Ponts Ports Túnels

Innovació tecnològica ts1601TG Tecnologia ts1593

Inserció laboral ts3213TG Política laboral ts1328

Inspección de Campos de Concentración dePrisioneros (ICCP) ts4198

TG Institucions penitenciàries ts5565


Indult 1952 dc3777NA 01/05/1952TG Govern dels propagandistes dc3594

Indult 1954 dc3782NA 25/07/1954TG Govern dels propagandistes dc3594

Indult 1958 dc3791NA 31/10/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595





Indult 1971 dc3819TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Indumentària militar ts859TG Equipament militar ts856

Indústria ts1299UP Indústria alimentària

Indústria de l'automòbil Indústria hidràulica Indústria metal·lúrgica Indústria minera Indústria surera Indústria tèxtil

TG Economia industrial ts1296TE Indústria alimentària

Indústria de l'automòbil Indústria hidràulica Indústria metal·lúrgica Indústria minera Indústria surera Indústria tèxtil

Indústria alimentària ts1301TG Indústria ts1299

Indústria de guerra ts1262TG Economia de guerra ts1260

Indústria de l'automòbil ts1300TG Indústria ts1299

Indústria hidràulica ts3225UP Centrals hidroelèctriques

TG Indústria ts1299TE Centrals hidroelèctriques

Indústria metal·lúrgica ts5420TG Indústria ts1299


Pàgina: 147

TR Inspección de Campos de Concentración dePrisioneros (ICCP) ts4198Repressió franquista ts2909

Instal·lacions militars ts827UP Casernes

TG Organització militar ts825TE Casernes

Institució Cultural del Centre d'InfluènciaCatòlica on5642


Institució de les Lletres Catalanes on5700TG Descriptors fundacions i institucions on2629

Institución Libre de Enseñanza on2655TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Institucions catòliques ts3359TG Catolicisme ts1664TR Descriptors institucions catòliques on2660

Institucions catòliques ts3359

Institucions penitenciàries ts5565UP Inspección de Campos de Concentración de

Prisioneros (ICCP)Jefatura de Campos de Concentración y BatallonesDisciplinarios (JCCBD) Juntas Pro-Presos Patronato Central de Nuestra Señora de la MercedPatronato Central para la Redención de Penas porel Trabajo Patronato San Pablo de Presos Servicio de Colonias Penitenciarias Militarizadas(SCPM) Servicio de Libertad Vigilada

TG Sistema penitenciari ts2960TE Inspección de Campos de Concentración de

Prisioneros (ICCP) Jefatura de Campos de Concentración y BatallonesDisciplinarios (JCCBD) Juntas Pro-Presos Patronato Central de Nuestra Señora de la MercedPatronato Central para la Redención de Penas porel Trabajo Patronato San Pablo de Presos Servicio de Colonias Penitenciarias Militarizadas(SCPM) Servicio de Libertad Vigilada

Institut Agrícola Català de Sant Isidre on2533TG Descriptors associacions patronals on2527

Institut Britànic de Barcelona on2632NA Delegació barcelonina del British Council

(instituït pel Ministeri d'Afers Estrangers de laGran Bretanya), fou fundat el 1943. El centretingué una bona acollida entre la intel·lectualitatbarcelonina i anà vencent el recel inicial envers lacultura catalana. DCEFID.


Institut Catòlic d'Estudis Socials deBarcelona on5690


Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) ts4993NA Organisme creat el 26 de maig de 1933 i adscrit

com a organisme autònom al departament depresidència per a alleujar la crisi de treballexistent. El 28 de març de 1934 es fongué amb elComissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrecseu les obres de la Casa Bloc. Publicà un Estudisobre la crisi de la indústria tèxtil (1936). EC.


Institut d'Estudis Catalans on2633NA Institució d'alta cultura, creada el mes de juliol de

1907 pel president de la Diputació de Barcelona,Enric Prat de la Riba. Ben aviat, i sota lapresidència d'Antoni Rubió i Lluch, excel·lí com laplataforma de referència per a tots els estudis decaràcter humanístic i científic d'alt nivell aCatalunya, en contraposició amb unes acadèmiesoficials (Reial Acadèmia de Bones Lletres, etc.) devida esllanguida i una universitat amb uns nivellsbaixíssims. Fins a la proclamació de la República iel desplegament de l'autogovern a partir de 1932,l'IEC es va erigir en el punt de referència delcatalanisme cultural i en la prova que era possiblegenerar productes culturals i científics d'alt nivelldes de la marginalitat estatal espanyola.Evidentment, l'any 1939, després de l'ocupaciófranquista de Catalunya, l'IEC va ser una de lesprimeres víctimes dels nous programes culturalsque els vencedors de la Guerra volien imposar idesenvolupar. Fou acusat de ser un fogar deseparatisme i d'irradiació antiespanyola.Tanmateix, els béns i patrimoni de l'IEC vanquedar en mans de la Diputació Provincial deBarcelona, a l'espera de la creació d'una entitat quepretenia substituir-lo partint del nou cànon culturali ideològic franquista. Aquesta fou l'InstitutoEspañol de Estudios Mediterráneos. Malgrat tot,l'any 1942, Josep Puig i Cadafalch i altres vellsmembres de l'IEC el van tornar a posar en marxaen la clandestinitat. Calgué esperar, però, fins a1976, ja mort el dictador, perquè l'IEC fosreconegut oficialment altra vegada. DCEFID.


Institut d'Estudis Nord-americans deBarcelona on2634

NA Es creà el 1951, per iniciativa de Josep Maria PoalBallarín i Josep Maria Bosch Aymerich, quen'atorgaren la presidència a Josep Maria Pi Sunyer.En l'inici, es desenvolupà força precàriament, peròel 1961, comptant ja amb la implicació del governamericà -cosa que provocà algunes dissensions-,se'n fixà la seu i s'anà expandint amb institucionsafins i altres delegacions, de les quals només esconserva la de Badalona. Disposà d'un butlletí dela segona meitat dels anys cinquanta. DCEFID.


Institut Francès de Barcelona on2635NA Creat al primer quart del segle XX per la

Universitat de Tolosa del Llenguadoc i sota elpatronatge conjunt del Ministeri d'Afers Estrangersi el Ministeri d'Educació Nacional, dins


Pàgina: 148

d'una àmplia xarxa internacional. S'escindí durantla Segona Guerra Mundial amb la fundació, enoposició a la línia pétainista de l'entitat oficial,d'una Associació Nacional d'Estudiants d'IdiomesEstrangers, vinculada a la Universitat d'Alger i alLondon Club. Reunificat, s'hi anaren constituïntdiversos cercles. Cal remarcar, també, lapublicació d'un butlletí, que fou creat el 1945 perla biblioteca de l'Institut Francès de Madrid peròque anà depassant aquest àmbit. S'establirenannexos de la delegació barcelonina en algunesciutats de Catalunya i es projectà també a lesIlles, mentre que València disposava d'una seupròpia. DCEFID.


Institut Goethe de Barcelona on2636NA L'Institut Goethe de Barcelona, dissolt un cop

acabada la Segona Guerra Mundial, es refundà alcomençament dels anys cinquanta. Com la restad'instituts alemanys, no depèn directament delgovern. A partir de mitjan anys seixanta, accentuàla seva aproximació a la cultura catalana il'oposició al Franquisme. El seu radi d'accióabasta Catalunya, les Balears, Andorra, Múrcia i,tancades les seus de València i Saragossa, el PaísValencià i Aragó. DCEFID.


Institut Industrial de Terrassa on2532TG Descriptors associacions patronals on2527

Institut Italià de Cultura de Barcelona on2637NA Es fundà el 1950, dins la xarxa instituïda el 1925

pel Ministeri d'Afers Estrangers italià, ievolucionà del predomini feixista a un marcatactivisme antifranquista. La seva àrea comprènCatalunya, les Balears, el País Valencià i Aragó.DCEFID.


Institut-Escola on2656TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Instituto de Reforma Agraria (IRA) ts5005TG Òrgans i institucions de l'Estat ts4953

Instituto Español de Estudios Mediterráneos(IEEM) ts5481

NA Entitat cultural. Pel juny de 1939, Ramón SerranoSuñer va anunciar la liquidació de l'Institutd'Estudis Catalans i la construcció d'un "grancentro de la cultura mediterránea". La base periniciar aquest procés va ser un informe tecnico-jurídic que arribava a la conclusió que, com quel'IEC havia deixat d'existir, se'n podia traspassar elpatrimoni a una nova entitat. Pel gener de 1940naixia, doncs, l'IEEM. Tot i els cinc milions depessetes en donacions diverses, el patrimoni del'IEC i tot el suport polític de les més altesinstàncies, a partir de 1942 l'IEEM va entrar enuna llarga agonia, envoltat de la ignorància imenyspreu de gairebé tothom i abandonat pels quihavien estat els seus padrins de bateig. DCEFID.


Instituto Nacional de Colonización ts4935TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Instituto Nacional de Emigración ts4937TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Instituto Nacional de Industria (INI) ts4934TG Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932

Instituto Nacional del Libro Español ts5482NA Organisme instituït per la dictadura franquista pel

maig de 1939 per substituir les cambres del llibreexistents fins aleshores (la de Barcelona i la deMadrid). Depenia del Ministeri de Governació i,segons el reglament (aprovat per l'abril de 1941),agrupava obligatòriament tots els professionals delllibre. Entre els seus objectius figurava eld'executar les consignes de la Dirección Generalde Propaganda i el de distribuir la quota de paperdestinat a l'edició. La fi de la dictadura comportà ladesaparició de l'Instituto i la resurecció de lescambres. DCEFID.


Instituts ts5323TG Equipaments educatius ts1633

Instrucció militar ts5563TG Administració militar ts824

Insurrecció de Jaca dc5037NA 12/12/1930TG Govern Dámaso Berenguer dc5035

Insurrecció militar a Barcelona dc3932NA Jornada considerada com l'inici de la Guerra Civil

a Catalunya. Iniciada la insurrecció de l'exèrcitespanyol d'Àfrica el dia anterior, la matinada deldiumenge 19 de juliol es revoltaren la majoria decasernes de Barcelona i els aquarteraments deLleida, la Seu d'Urgell, Girona, Figueres i Mataró.A Barcelona, on es jugaven l'èxit o el fracàs de lainsurrecció a Catalunya, els militars revoltatshagueren d'afrontar la resistència de la majoriad'organitzacions polítiques i sindicals, les forces deseguretat, les tropes d'intendència i d'aviació, fidelsa la República, i la guàrdia civil, que finalment esdecantà també a favor de la legalitat. La derrotadels militars, per una banda, i el protagonismepopular de la jornada, per una altra, van permetreun canvi d'hegemonia política i social, capitalitzatsobretot per la CNT. DHC.

TG Insurrecció militar juliol 1936 dc3930

Insurrecció militar al Marroc dc3931NA 17/07/1936TG Insurrecció militar juliol 1936 dc3930

Insurrecció militar juliol 1936 dc3930UP Esclat i procés revolucionari

Insurrecció militar a Barcelona Insurrecció militar al Marroc

TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Esclat i procés revolucionari

Insurrecció militar a Barcelona Insurrecció militar al Marroc

Integració cultural USE: Arrelament cultural ts5344

Integració laboral ts5321TG Procés d'adaptació i convivència ts3468


Pàgina: 149

Integració social ts5589TG Socialització ts5588

Integrisme ts3143NA Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a

l'ensulsiada de l'Antic Règim, que identificava ipropugnava una determinada comprensió del fet ila doctrina cristians amb una estructura social delrègim de cristiandat. Refusant tot liberalisme, totainnovació espiritual i social, es nodria d'unnacionalisme violent i, alhora que defensava lasubmissió de l'estat a l'església, es distingia tantper l'anarquia respecte a l'ordre jeràrquic com peruna agressivitat de principi. Aquest correntdoctrinal de signe intransigent, que el 1888cristal·litzà a Espanya en un partit polític ditintegrista, tingué molta virulència al Principat deCatalunya. Arrelà gràcies a l'existència d'unamentalitat catòlica de base popular, pietista id'una absoluta intransigència amb el queconsiderava erroni, fomentada per mitjà depredicacions i grans pelegrinatges i campanyes enrevistes religiosopolítiques de molta difusió, comara "Revista Popular". Hi influí moltpoderosament El liberalismo es pecado (1884), deFèlix Sardà i Salvany. El partit nasqué arran del'escissió del grup d'"El Siglo Futuro", dirigit perRamón Nocedal, el qual renuncià a l'ortodòxiacarlina del pretendent Carles VII, en ésserdesautoritzat per aquest, i es refermà en unapretesa ortodòxia religiosa. Els periòdics"Semanario de Figueras", "El Norte Catalán", "ElIntegrista", "Semanario de Tortosa", "Diario deLérida" i d'altres, filials d'"El Siglo Futuro", ferencostat a Nocedal i foren expulsats del partit carlí,la qual cosa consumà l'escissió. El partit defensà aultrança la integritat de la veritat catòlica, es posàal marge del plet dinàstic i s'acollí a la protecciódel Sagrat Cor de Jesús. Llavors esdevingué unaversió espanyola dels corrents ultramuntans deLouis Veuillot i de "La Civiltà Cattolica" delsjesuïtes. El radicalisme integrista motivà una cartade plany de Lleó XIII al bisbe d'Urgell. Un delscapdavanters del corrent fou Segimon Pey iOrdeix, fundador de la revista "El Urbión", queamb "Revista Popular", "El Correo Catalán", "LaVespa" i altres mogueren una guerra civil entrecatòlics. Els atacs contra la jerarquia i contraJosep Torras i Bages, acusats de liberalisme, forenmolt virulents. Sardà i Salvany, però, proposà unAlto el fuego (1896), article que confirmà unaevolució més moderada d'ell mateix en laconferència ¿Integristas? (1899). La SolidaritatCatalana fou combatuda pels integristes, àdhucper alguns clergues que també eren catalanistes,com Gaietà Soler. La nova mentalitat delseclesiàstics catalanistes, amb implicacionsculturals, anà esbandint l'integrisme, que, noobstant això, s'ha perllongat fins avui en reductescom la revista "El Cruzado Español". EC.


Intelligence Service on5239TG Descriptors serveis secrets on2948

Intel·lectuals ts5615TG Cultura i educació ts1430

Interculturalitat ts5590TG Socialització ts5588

International Commission on2678TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

International Commission for War Refugees inGreat Britain, The on2676


Internats ts1650TG Equipaments educatius ts1633

Interpretacions musicals ts1551UP Cançons

Concerts Festivals de música Recitals

TG Música ts1536TE Cançons

Concerts Festivals de música Recitals

Interrogatoris ts2951TG Mètodes repressius ts2867

Intervenció internacional dc5503UP Ajut de l'URSS

Ajut italo-alemany Arribada de les Brigades Internacionals Comitè de No-Intervenció Retirada de les Brigades Internacionals

TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Ajut de l'URSS

Ajut italo-alemany Arribada de les Brigades Internacionals Comitè de No-Intervenció Retirada de les Brigades Internacionals

Intituto Escuela de Madrid on2657TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Invasió alemanya de l'URSS dc3630NA 1941TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió de Bèlgica dc3621NA 1939TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió de Dinamarca dc3618NA 1939TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió de Noruega dc3619NA 1939TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió de Polònia dc3616NA 1939TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió de Txecoslovàquia dc3654NA 1968TG Guerra Freda dc3645


Pàgina: 150

Invasió d'Holanda dc3620NA 1939TG Segona Guerra Mundial dc485

Invasió d'Hongria dc5184NA 1956TG Guerra Freda dc3645

Invasió Vall d'Aran dc5100NA La invasió de la Vall d'Aran fou l'ofensiva central

que va tenir com a marc geogràfic la Vall d'Aran,on el 16 d'octubre de 1944 s'inicà l' "OperaciónReconquista de España" -dirigida per VicenteLópez Tovar i auspiciada hegemònicament pelPartit Comunista d'Espanya-, la qual també va ferinfiltracions menors per altres passos de laserralada pirinenca. Es tractava d'establir ungovern provisional a la "zona alliberada". Elnombre de guerrillers entrats fou d'entre 3000 i4000, però el moviment resultà efímer. La reacciófranquista, amb un fort desplegament militar, ambreforços arribats d'Àfrica (divisió 41 provisional),fou ràpida i va aconseguir de desfer la temptativaen deu dies. El general Moscardó, capità generalde Catalunya, donà per conclosa la invasió el 2 denovembre. Les baixes totalitzades pels dosbàndols són divergents segons els autors. Lesxifres oficials parlen d'una trentena de morts perpart de l'Exèrcit, i de més d'un centenar entre elsguerrillers. DCEFID.

TG Primer franquisme dc3593

Investidura L. Calvo Sotelo dc3868NA 23/02/1981TG Segon govern UCD dc3863

Investigació científica ts1591TG Ciència ts1588

Irla i Bosch, Josep on5561NA Sant Feliu de Guíxols 1874 - Sant Rafael, França

1958. Polític. S'exilià a França el 1939 i, mortLluís Companys (1940), assumí la presidència dela Generalitat a l'exili fins l'any 1954. Formà elprimer i únic govern de la Generalitat a l'exili(1945) amb Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer,Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, JoanComorera, Manuel Serra i Moret i Pau Padró.aquest govern es disolgué el 22 de gener de 1948.A partir de llavors, vista la situació de divisió delsgrups polítics, Irla va mantenir, amb l'ajuda deVíctor Torres una mínima infraestructuraadministrativa. Pel maig de 1954 va anunciar aJosep Tarradellas, nomenat pocs dies abansconseller primer per ell mateix, que es veiaobligat a renunciar al càrrec i que es procedís al'elecció d'un nou president. El mateix any, al'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic,va ser elegit Tarradellas com a nou president de laGeneralitat. Josep Irla, considerat un polítichonest i sense ambició personal, va morir a Fraça4 anys després. DCEFID


Irurita Almándoz, Manuel on5499NA Larráinzar, Navarra 1876 - Montcada 1936.

Eclesiàstic, ordenat sacerdot el 1921,

designat bisbe de Lleida el 1926, i traslladat a ladiòcesi de Barcelona el 1930. Després del fracàsde l'aixecament militardel 1936 a Barcelona, elpalau episcopal va ser assaltat pels milicians el 21de juliol de 1936, però Irurita i un familiar vanaconseguir fugir i amagar-se a casa d'Antonio TorReixach, fins l'1 de desembre de 1936, quan vanser detinguts per una patrulla de control. Va serafusellat a la tàpia del cementiri de Moncada el 3de desembre de 1936. DOGC


Islam ts3349TG Religions ts1663

IV Congrés del Moviment Europeu dc5299NA 05/06/1962-08/06/1962TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Izquierda Republicana (IR) on170NA Partit polític espanyol de la Segona República,

fundat per l'abril del 1934 amb la unió d'AcciónRepublicana d'Azaña, els radicalsocialistes deMarcel·lí Domingo i l'ORGA de Casares Quiroga.El seu òrgan fou el diari "Política", i el 1935 pactàamb la Unión Republicana de Martínez Barrio iamb el Partido Nacional Republicano de SánchezRomán. El grup català, per diferenciar-sed'Esquerra Republicana de Catalunya, adoptà ladenominació de Partit Republicà d'Esquerra. EC.



Pàgina: 151

JJAEC: Junta Assessora pels Estudis enCatalà on5683

NA La Junta Assessora per als Estudis de Català fouun consorci format per l'Institut d'Estudis Catalansi la Comissió Delegada de Català d'ÒmniumCultural. Va ser creada al el 2 de juliol de 1961 enuna reunió que es va portar a terme a casa deJosep M. de Sagarra per part de l'Institut d'EstudisCatalans i Josep M. Casacuberta, Ramon Aramon,Pere Bohigas, J. V. Foix, Josep Miracle, EduardArtells i Joan Triadú i Font per part d'ÒmniumCultural. L'objectiu era organitzar cursos dellengua catalana i certificats a diversos nivellsamb la intenció d'habilitar un cos de professors dellengua catalana donant els primers certificats al1962. Amb el restabliment de la Generalitat al1978 es va crear el Servei d'Ensenyament enCatalà (SEDEC) que va passar a encarregar-se dela normalització lingüística mentre el JAECcol•labora amb la institució centrant la seva tascaen impartir docència i expedir títols de professoratper a l'ensenyament d'adults. Font: Viquipèdiahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Junta_Assessora_per_als_Estudis_de_Catal%C3%A0(05/07/2014)


Jefatura de Campos de Concentración yBatallones Disciplinarios (JCCBD) ts4199


Jefatura Provincial de FET y de las JONS deBarcelona ts4928

NA Organització provincial de Falange EspañolaTradicionalista y de las Juntas de OfensicaNacional Sindicalista (FET y de las JONS) i, mésendavant, del Movimiento, creada cap a la fi de1938, poc abans de l'entrada de les tropesfranquistes a la província i ciutat de Barcelona.Llastada per la política general de subordinaciódel partit a l'Estat i amb un pressupost molt reduït,la política d'enquadrament, control, mobilització ieducació de la població que la Jefaturateòricament havia d'exercir se'n va ressentir. Lamilitància va anar perdent consistència al llargdels anys i, sobretot, des de 1945. FET y de lasJONS comptà a Barcelona capital amb dos diaris,amb d'altres a capitals comarcals i diversesemissores de ràdio, fossin del Movimento,sindicals o del Frente de Juventudes. DCEFID.

TG Jefaturas Provinciales de FET y de las JONSts4927

Jefatura Provincial de FET y de las JONS deGirona ts4929

NA Organització provincial de Falange EspañolaTradicionalista y de las Juntas de OfensivaNacional Sindicalista (FET y de las JONS) i, mésendavant, del Movimiento, creada a partir delfebrer de 1939 sota la direcció de l'enginyerforestal Lluís de Prat Roure, de

tendència carlina. L'organisme es va caracteritzarper la durada curta dels seus caps. DCEFID.


Jefatura Provincial de FET y de las JONS deLleida ts4931

NA Organització provincial de Falange EspañolaTradicionalista y de las Juntas de OfensivaNacional Sindicalista (FET y de las JONS) i, mésendavant, del Movimento, creada a partir de l'abrilde 1938. El fet que Lleida fos una zona de guerraon els militars tenien el màxim comandamentdeterminà certa inestabilitat, reflectiva en l'escassacontinuïtat dels caps provincials. En els primersmoments, la Jefatura Provincial fou unconglomerat on confluïren, per conveniència ioportunisme tots els contraris a la República. Alspobles, els propietaris rurals i antics lligaires s'hiposaren al capdavant per exercir un control socialamb actituds virulentament caciquils. L'escassaconvicció ideològica fou decisiva, però, perquèaviat sovintegessin les destitucions i elsexpulsions. Les primeres energies de l'organitzaciós'adreçaren sobretot, a tasques repressores, cosàque creà intensos conflictes amb el Govern Civil,màxim responsable de l'ordre públic. Perduda totaautonomia a partir de 1943 i sense capacitat demaniobra, la Jefatura Provincial accentuà el procésde burocratització, paral·lelament al progressiuenvelliment de la militància del partit. Esdevinguébàsicament una plataforma de promoció personalque permeté certa presència en les delegacions del'Administració estatal i en l'OSE. A la resta de laprovíncia es reduí a alguns nuclis de la Noguera,on disposaven de camps de tir i ensinistrament.Des de la Jefatura Provincial mai no s'aconseguíhegemonitzar cap parcel·la de poder. En els últimsanys del règim, la Jefatura sols va ser el reducted'una minoria nostàlgica aglutinada entorn de laGuardia de Franco i d'un grup de jovesinvolucionistes que protagonitzaren alguns delsatemptats contra forces progressistes en elpostfranquisme. DCEFID.


Jefatura Provincial de FET y de las JONS deTarragona ts4930

NA Organització provincial de Falange EspañolaTradicionalista y de las Juntas de OfensivaNacional Sindicalista (FET y de las JONS) i, mésendavant, creada un cop ocupada la ciutat deTarragona, el 15 de gener de 1939, sota elcomandament de José María Fontana Tarrats.Fontana Tarrats es projectà en el càrrec com unhome de partit, intransigent amb les seves idees idefensor ferri de la doctrina de FET y de lasJONS. Tot i això, no aconseguí evitar que lesforces dissolvents de l'esquerra i de certes dretescrebantessin el partit. Per l'octubre de 1943, un copJosé María Fontana Tarrats fou allunyat de laprovíncia, i amb el càrrec de cap provincial deFET y de las JONS de Tarragona a les mans delgovernador civil, s'inicià una etapa ben diferent.D'entre els serveis i activitats de la Jefatura,destacarien les del Frente de Juventudes,Sindicatos, Sección Femenina, Educación Nacionali la Vicesecretaría de Educación Popular. DCEFID.


Pàgina: 152


Jefatura Provincial del Movimiento deBarcelona USE: Jefatura Provincial de FET y de lasJONS de Barcelona ts4928

Jefatura Provincial del Movimiento deGirona USE: Jefatura Provincial de FET y de las JONSde Girona ts4929

Jefatura Provincial del Movimiento deLleida USE: Jefatura Provincial de FET y de las JONSde Lleida ts4931

Jefatura Provincial del Movimiento deTarragona USE: Jefatura Provincial de FET y de lasJONS de Tarragona ts4930

Jefaturas Provinciales de FET y de lasJONS ts4927

UP Jefatura Provincial de FET y de las JONS deBarcelonaJefatura Provincial de FET y de las JONS deGirona Jefatura Provincial de FET y de las JONS deLleida Jefatura Provincial de FET y de las JONS deTarragona Jefe Provincial de FET y de las JONS


TE Jefatura Provincial de FET y de las JONS deBarcelona Jefatura Provincial de FET y de las JONS deGirona Jefatura Provincial de FET y de las JONS deLleida Jefatura Provincial de FET y de las JONS deTarragona Jefe Provincial de FET y de las JONS

Jefaturas Provinciales delMovimiento USE: Jefaturas Provinciales de FET y delas JONS ts4927

Jefe Provincial de FET y de las JONS ts5290TG Jefaturas Provinciales de FET y de las JONS

ts4927

Jefe Provincial del Movimiento USE: JefeProvincial de FET y de las JONS ts5290

Jesuïtes ts2382TG Ordes religiosos ts1693

Jocs ts3473TG Hàbits culturals ts738

Jocs Florals de la Llengua Catalana ts1502NA Certamen poètic d'origen medieval reinstaurat el

1859 i que constituí durant molts anys unaplataforma important per a la difusió de les ideesde la Renaixença impulsades en aquell moment i,en general, de la poesia vuitcentista. Ja al final desegle, aquesta via deixà de tenir el relleu quehavia tingut, però els Jocs Florals esmantingueren com a certamen literari anual demanera pràcticament ininterrompuda fins al

final de la Guerra Civil. No és estrany, per tant,que des de 1939, en un moment en què en moltsaspectes calia partir de zero, la represa dels JocsFlorals fos una de les prioritats literàries de l'exili.El certamen deixà d'estar associat amb la ciutat deBarcelona, i passà a denominar-se Jocs Florals dela Llengua Catalana. Es reemprengueren ja l'any1941, en la data tradicional del primer diumengede maig. Hi hagué convocatòries fins a 1977. ElsJocs volien ser sobretot una forma de difusió de laproducció literària, però al mateix tempsconstituïen un canal important de relació i lligamentre grups d'escriptors exiliats repartits perEuropa i Amèrica. En un primer moment (ladècada dels quaranta) els Jocs funcionaren com unaglutinador de l'activitat dels escriptors.Posteriorment, el paper del certamen es va anardevaluant, de manera parel·la a la pèrduad'importància de la literatura a l'exili encomparació amb la represa a l'interior. Des de finaldels anys seixanta, amb un exili literari ja moltresidual, el certamen constituí una via per aescriptors joves que, sempre des de l'interior,volien fer-se conèixer. DCEFID.

TG Certàmens literaris ts1501

Jornada de Reconciliació Nacional dc5118NA 05/05/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Jornada laboral ts3209TG Organització laboral ts3208

Jornades Catalanes de la Dona dc5149NA 30/05/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Jornades Llibertàries 1977 dc5160TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Jornalers/jornaleres ts3394TG Pagesia ts581

Joventut ts4944TG Grups d'edat ts4941

Joventut Comunista de Catalunya (JCC) on5449NA Organització juvenil del Partit Socialista Unificat

de Catalunya-, fundada el 1970 i continuadora del'antiga Joventut Socialista Unificada deCatalunya. Federada a la Unión de JuventudesComunistas de España, es defineix com aantinuclear i pacifista, amb especial preocupaciópels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com aòrgans de premsa més importants "Jove Guàrdia"(1971-76) i "Jovent" (1977-80). Des del 1980travessà una gravíssima crisi interna, en gran partparal·lela a les del PSUC i PCE, que li féu perdremolta de la militància i la presència social. EC.


Joventut Comunista Ibèrica on3661NA Organització juvenil del Partit Obrer d'Unificació

Marxista, dirigida per Germinal Vidal.TG Descriptors organitzacions juvenils partits polítics

on2600


Pàgina: 153

Joventut Obrera Catòlica (JOC) on2663TG Acció Catòlica on2662

Joventuts de la Lliga on3655TG Descriptors organitzacions juvenils partits polítics

on2600

Joventuts d'Esquerra Republicana Estat-Català(JEREC) on3656


Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català(JEREC) on223

NA Organització juvenil d'Esquerra Republicana deCatalunya que, més enllà de ser una fracció delpartit, pretengué d'actuar com una forçanacionalista catalana independent, en especial apartir de 1934. DPPC.


Joventuts Llibertàries de Catalunya on3658NA Organització juvenil anarquista constituïda l'any

1934. En 1932-33 els grups de joventutsllibertàries del Principat criticaren la FederacióIbèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual nos'incorporaren fins al novembre del 1936, perquèdificultava l'ingrés dels joves dins la FAI. Durantla guerra civil experimentaren un fort creixement(entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del1937). El primer secretari general fou Fidel Miró,substituït per Alfred Martínez, mort durant els fetsde maig del 1937; també hi tingueren un paperdestacat Armand del Moral i Josep Peirats.Malgrat haver constituït pel novembre del 1936un comitè d'enllaç amb les Joventuts SocialistesUnificades de Catalunya, foren especialmentcrítiques respecte a la collaboració amb el PSUC.Pel febrer del 1937 signaren amb la JoventutComunista Ibèrica (del POUM) i altres grupsmenors un Front de la Joventut Revolucionària,però finalment hagueren d'acceptar, a desgrat,l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista(abril del 1938). El seu òrgan de premsa fou"Ruta" (1936-38), dirigit, entre altres, per SantanaCalero. EC.


Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya(JSUC) on3659

NA Organització política de caràcter marxista ifrontpopulista, fundada el juny de 1936 de lafusió de les Joventuts Socialistes de Catalunya,que aplegaven les joventuts de la USC i del PCP,i les Juventudes Socialistas Unificadas, formadesper la Federació Catalana de les JJSS del PSOE iles Joventuts Comunistes de Catalunya. Nascudasota la influència de la mobilització antifeixista, ia l'aixopluc del PSUC, va ser la principalorganització juvenil de masses, amb més de50.000 adherits, i impulsora de l'Aliança Nacionalde la Joventut Antifeixista de Catalunya. Caldestacar el protagonisme de les noies tant enl'organització com en la direcció de les JSUC sotael símbol emblemàtic de Lina Odena, morta elsprimers dies de la Guerra Civil en el front deGranada. DHC.


Jubilació ts1343TG Política laboral ts1328

Judaisme ts1666TG Religions ts1663

Judici sumaríssim ts2953TG Judicis ts5368

Judicis ts5368UP Judici sumaríssim

TG Procediment judicial ts2968TE Judici sumaríssim

Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles(JARE) on2667

NA Organització d'ajuda als refugiats espanyolsnascuda l'estiu de 1939, de la mà d'IndalecioPrieto. La JARE es va organitzar amb duesdireccions bàsiques, una a Mèxic i una altra a París,i va començar a treballar en dues direccions:ajudant els refugiats a França a sortir dels camps,emigrar a Amèrica o situar-se en algun altre paísd'acollida; i creant institucions i centres a Mèxic,en els quals els refugiats poguessin començar unanova vida professional o disposar d'escoles per alsseus fills. La tasca de la JARE no es va estalviarles acusacions de mala gestió econòmica i, fins itot, malversació. L'any 1942 va ser intervingudapel govern de Mèxic, que va crear la CAFARE(Comisión Administradora del Fondo de Ayuda alos Refugiados Españoles). A França, la derrotadavant l'exèrcit alemany va interrompre lesactivitats de la JARE; Lluís Nicolau d'Olwer va serempresonat a Vichy i va ser el govern mexicà qui,mitjançant un acord d'agost de 1940, es va fercàrrec directament de l'ajuda i protecció delsrefugiats espanyols en l'anomenada "zona lliure".DCEFID.


Junta de Calificación y Censura dePelículas ts4936


Junta de Defensa Nacional dc5073UP Designació de Franco com a cap de l'Estat

NA 24/07/1936 - 01/10/1936TG Zona rebel dc3877TE Designació de Franco com a cap de l'Estat

Junta de Defensa Passiva de Catalunya ts4994TG Òrgans i institucions de la Generalitat ts4963

Junta de Liberación Española (JEL) on3934TG Descriptors plataformes polítiques on2601

Junta de Seguretat Interior de Catalunya ts4987NA setembre 1936TG Òrgans i institucions de la Generalitat ts4963


Pàgina: 154

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista(JONS) on156

NA Organització feixista constituïda a Madrid al'octubre de 1931. Postulà la creació d'un EstatNacionalsindicalista, amb sindicació única de totsels "productors", la dissolució dels partitsmarxistes i l'expansió imperial d'Espanya.Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-seamb Falange Española per crear Falange Españolade las JONS. DPPC.


Juntas Pro-Presos ts2965TG Institucions penitenciàries ts5565

Jurat d'empresa ts1338NA Institució creada a l'estat espanyol el 1947 per

encarrilar els problemes de les empreses i feraugmentar la producció, sense immiscir-se en ladirecció, a les empreses amb més de 50treballadors. Suprimit per l'estatut del treballadordel 1980, assumeixen la representació col·legiadadel conjunt dels treballadors, per a la defensa delsseus interessos, els comitès d'empresa. EC.

TG Negociació col·lectiva ts1335

Jurats mixtos ts3218TG Tribunals laborals ts3216

Juristes ts1843TG Professionals de la justícia ts1840

Justícia Democràtica on2509NA Moviment democràtic clandestí integrat per

jutges, magistrats, fiscals i altres membres delscossos tècnics de l'Administració de justícia queva iniciar-se a Barcelona al final dels anysseixanta i d'allà va estendre's a Madrid, Mallorca,València, Andalusia, etc. Defensà la justícia coma servei públic en el marc de l'estat democràtic isocial. El compromís democràtic dels seusmembres va expressar-se en actuacions favorablesa detinguts antifranquistes, en la instrucció dediligències contra la policia per maltractaments adetinguts, etc. Com a organització va participaren les instàncies unitàries de l'oposició. D'altrabanda, va expressar-se públicament per mitjà dedocuments escrits que tractaven fets específics delmoment (com el cas Matesa o el "procés 1001") obé analitzaven críticament la situació de lajustícia franquista. Amb el canvi polític, aCatalunya la plataforma va considerar que jahavia complert el seu paper, motiu pel qual apostàper dissoldre's dins d'una nova estructuraorganitzativa més operativa: un sindicatdemocràtic obert a tots els funcionaris del'Administració de justícia. D'aquesta maneras'inicià un procés de sindicació que es reproduí aGalícia, Mallorca i Astúries, i que suposà ladesaparició de Justícia Democràtica com a tal.Tanmateix, la negativa del Ministeri Fiscal aaprovar els estatus presentats des del nou Sindicatde l'Administració de Justícia de Catalunya(1978) frenà el procés. Poc després, l'article 127de la Constitució de 1978 va prohibir lasindicació de jutges, magistrats i fiscals.DCEFID.


Justícia militar ts850UP Delictes militars

TG Exèrcit ts823TE Delictes militars

TR Justícia militar ts850Tribunals militars ts5012

Jutges/jutgesses ts1845TG Professionals de la justícia ts1840

Jutjat Especial Militar d'ActivitatsExtremistes ts5264

NA El Jutjat Especial Militar d'Activitats Extremistesdirigit pel coronel Enrique Eymar (1958-1964) fouformat a propòsit de l'embranzida del movimentobrer i estudiantil dels anys 1956-1958. DCEFID.

TG Tribunals estatals ts5000TR Jutjat Especial Militar d'Activitats Extremistes

ts5264Repressió franquista ts2909


Pàgina: 155

KKommandos Lager (KL) ts4952

TG Camps de concentració nazis ts2886


Pàgina: 156

LLa Barraca on2623


La Campana de Gràcia on2455NA Setmanari satíric, republicà i anticlerical. Fou

fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 demaig de 1870, i amb el títol, suggerit per ValentíAlmirall, recordava els disturbis provocats peruna lleva de minyons, dos mesos abans, a la vilade Gràcia, durant els quals la campana de laparròquia no cessà de tocar. Fou editat durant mésde 64 anys (3 403 números, anomenats"batallades"). Nascut com a setmanari bilingüe,només emprà el castellà en algun escrit delsprimers anys. Políticament, primer fou afecte a Pii Margall, republicà moderat durant la PrimeraRepública, i seguidor de Castelar durant larestauració monàrquica. Més interessatprimerament per la política estatal que no per lacatalana, criticà les accions catalanistes, llevatdels Jocs Florals. Però anà modificant la sevaactitud i, com L'Esquella de la Torratxa, ajudà elmoviment de Solidaritat Catalana, blasmà ellerrouxisme i féu una política catalana d'esquerresentre la classe obrera, el seu públic majoritari.Des del 2 de juliol de 1932 fins a la seva mort,arran dels fets d'octubre del 1934, fou propietat del'Esquerra Republicana de Catalunya. Ladirigiren, entre d'altres, Antoni Serra, Josep Roca iRoca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, i hicol·laboraren escriptors i polítics com ara ValentíAlmirall, Frederic Soler, Conrad Roure, GabrielAlomar, Ángel Pestaña, Joan Puig i Ferreter, etc, iels dibuixants Tomàs Padró, Apel·les Mestres,Manuel Moliné, Josep Lluís Pellicer, LlorençBrunet, Pere Ynglada (Yda), Josep Costa(Picarol) i Ricard Opisso. EC.

TG Descriptors premsa satírica on2409

La Caputxinada dc5126NA Nom amb què fou coneguda popularment

l'assemblea constituent del SDEUB que tinguélloc entre el 9 i 11 de març de 1966 al conventdels pares caputxins de Sarrià (Barcelona). El dia9 de març començaren a entrar al convent els 450delegats de curs de les diferents facultats,acompanyats d'alguns periodistes, derepresentants d'estudiants vinguts de diversosllocs del món i d'un reduït grup de professorsadjunts encapçalats per Manuel Sacristán, XavierFolch i Jordi Solé Tura. Hores més tard, ensolidaritat amb els estudiants s'incoporà a l'acte unnodrit col·lectiu d'intel·lectuals antifranquistes. Lapolicia assetjà immediatament el convent exigintla fi de l'acte i la sortida dels presents. Després de42 hores de setge, en les quals els assistentstingueren temps de fundar el SDEUB, la policiadesallotjà violentament el convent sense permísde les autoritats eclesiàstiques, autoritzaciónecessària segons el Concordat de 1953.DCEFID.


La Ciutat de Repòs i de Vacances a Castelldefels ia Gavà on5640

TG Descriptors d'obres del GATCPAC on5633

La Esquella de la Torratxa on2456NA Setmanari humorístic republicà, de gran incidència

política i influència popular. L'editava la famíliaLópez, propietària de la Llibreria Espanyola i deLa Campana de Gràcia. Primer en sortiren quatrenúmeros solts, el 1872 i el 1874, per suplir LaCampana de Gràcia, suspesa governativament. El16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu,però mantingué ja la continuïtat. Escarnia la vidamunicipal i agradava a la classe mitjana.L'Esquella, segona publicació de més llarga duradaen català, arribà fins al número 3 097, del 6 degener de 1939. Hi col·laboraren gairebé tots elscaricaturistes, il·lustradors i humoristes catalans dequatre generacions. Aconseguits, el 1931, elsideals republicans que propugnava, entrà endecadència, però en esclatar la Guerra Civil del1936 i fer-se càrrec del setmanari el sindicat dedibuixants professionals tornà a ésser l'exempled'humorisme viu i combatiu que sempre haviaestat. Dirigida des de la fundació fins al 1907 perJosep Roca i Roca, tingué després la influènciaeditorial de Màrius Aguilar, Prudenci Bertrana,Francesc Madrid, Lluís Capdevila, Ramon Vinyes iPere Calders, entre altres. En foren articulistesconstants i principals Santiago Rusiñol, GabrielAlomar, Ramon Reventós, J.F.Guibernau, JosepBurgas i Francesc Curet. Entre els dibuixants esdestacaren Apel·les Mestres, Manuel Moliné,Marià Foix, Xavier Nogués, Isidre Nonell, JosepCosta (Picarol), Feliu Elias (Apa), Jaume Passarelli Ricard Opisso. El tiratge arribà als 35 000exemplars. Des del 1889 fins al 1925 edità unalmanac, que es publicà també el 1932. EC.

TG Descriptors premsa satírica on2409

La Humanitat on2458NA Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que

sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 enoposició al grup de "L'Opinió". Primer vespertí, el9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, jacom a òrgan oficial d'Esquerra Republicana deCatalunya. A més de Companys, en foren directorsJosep M. Massip, Marià Rubió i Tudurí, JosepM.Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i AntoniRoig i Guivernau. Suspès arran dels fets del 6d'octubre de 1934 i substituït momentàniament perLa Ciutat (novembre-desembre del 1934),reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del1939. Hi col·laboraren Antoni M.Sbert, AntoniRovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol,Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, etc. A l'exili,aparegué a Mèxic en 1942-49 i 1959-63. A mésd'antics col·laboradors hi escriviren també JoanLluhí, Josep Andreu i Abelló, Artur Bladé iDesumvila, Álvaro Albornoz, Indalecio Prieto,Diego Martínez Barrio, Vicenç Guarner, PereCoromines, Pere Calders i Agustí Cabruja (directordurant el segon període). En 1979 tingué unareaparició efímera. EC.

TG Descriptors premsa política on2410


Pàgina: 157

La Maquinista Terrestre i Marítima on5419TG Descriptors empreses on5395

La Nau on2419NA Diari en català, fundat i dirigit per Antoni Rovira

i Virgili, que aparegué a Barcelona com a vespertíl'1 d'octubre de 1927. Es transformà en diari delmatí el 2 d'octubre de 1929, i de nou en vespertíel 25 de novembre de 1931. Malgrat el prestigidel director i la brillant redacció que aplegà, noaconseguí d'arrelar en el públic i desaparegué el21 de gener de 1933. Es declarà liberal idemocràtic, amb finalitat informativa. En forenredactors i col·laboradors, entre altres, JosepM.Massip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet,Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiolsi Manuel Valldeperes. EC.


La Nostra Revista on2436NA Publicació mensual nascuda pel gener de 1946 a

la Ciutat de Mèxic. Impulsada per Avel·lí ArtísBalaguer, es proposà reunir la major part delsescriptors de l'exili i donar veu, sempre que fospossible, als autors que vivien a Catalunya. Encada exemplar s'alternaven assaigs històrics ipolítics amb textos literaris, informació cultural al'exili i cròniques de Catalunya sota elFranquisme. El darrer número, de setembre de1954, anunciava la mort del fundador i la volutnatdel seu fill de continuar la revista. No obstantaixò, per problemes de tipus legal amb lacapçalera lligats a l'herència, Tísner ni poguécontinuar editant i l'hagué de reiniciar amb unaltre títol: "La Nova Revista". DCEFID.


La Pasionaria USE: Ibárruri Gómez, Dolores on5497

La Pirenaica USE: Radio España Independienteon2461

La Publicitat on2450NA Diari en català, publicat a Barcelona de l'1

d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.Procedia de la transformació de l'antic diari encastellà La Publicidad arran de la seva adquisiciópel partit polític Acció Catalana. Inicialment foudirigit per Lluís Nicolau i d'Olwer (amb CarlesCapdevila com a redactor en cap), fins que fouobligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo deRivera; successivament el dirigiren Martí Esteve(1924-29), Carles Capdevila (1929-38) i AntoniVilà-Bisa (1938-39). Esdevingué el principalòrgan del catalanisme intel·lectual, i hicol·laboraren els millors escriptors dels PaïsosCatalans, com Antoni Rovira i Virgili, CarlesSoldevila (que popularitzà, amb el pseudònimMyself, els seus cèlebres Fulls de Dietari), JaumeBofill i Mates, Pompeu Fabra (que hi publicà lesseves Converses filològiques, aplegades més tarden volums), Tomàs Garcés, J. V. Foix, CarlesRiba, Martí de Riquer, Melcior Font, ArmandObiols, Àngel Ferran (secció de cinema), JoanTomàs i Sebastià Gasch (music-hall, circ, ballet),Baltasar Samper (crítica musical), Domènec deBellmunt, Carles Sentís, Josep M. Planas, etc.

, a més d'articles ocasionals dels més destacatspolítics, historiadors, crítics literaris i especialistescientífics catalans. Entre els corresponsals al'estranger sobresortiren Josep Carner, des dediversos països, Josep M. de Sagarra, des deBerlín, Josep M. Planas, des de París, Josep Pla,etc. El diari aconseguí de mantenir el seu tocatalanista durant la Dictadura de Primo de Rivera,però fou suspès arran dels fets del Sis d'Octubre(1934). Fou substituït per un diari titulat Mirador,sota la direcció nominal de Víctor Hurtado. L'1 degener de 1935 reaparegué La Publicitat. Durant laguerra civil de 1936-39 els seus tallers forendestruïts pel bombardeig del 18 de març de 1938 itraslladats a un local de la Rambla de Catalunya.L'entrada a Barcelona de les tropes de Francosuposà la seva desaparició definitiva. EC.

TG Descriptors premsa obrera on2408

La Retirada dc5250NA Nom popular donat al moment de la fugida, de

l'inici del camí cap a la frontera, cap a l'exili.TG Exili 1939 dc3592

La Trinca on2622NA Trio musical format el 1968 per Miquel Àngel

Pascual, Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Vanirrompre en el panorama musical amb cançons quede seguida es feren populars, com "La Trinca" i "Acolir pebrots". El 1974 organtizaren la primeraedició de les Sis Hores de Cançó a Canet. El 1976feren un gir cap a la cançó de sàtira política,d'humor amb connotacions escataològiques isexuals, etc., amb el suport de músiques de gènereadaptades que es feren molt populars i marcarentota la seva producció posterior, amb cançons degran èxit, moltes de les quals relacionades amb laTransició democràtica. DCEFID.


La Vanguardia on2428NA Diari en castellà, publicat a Barcelona des del

primer de febrer de 1881. Pels mitjans tècnics, eltiratge, els ingressos publicitaris i la capacitatinformativa és un dels més influents de l'Estatespanyol. Fou fundat pels germans Carles iBartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona elpartit liberal de Sagasta. Nomenaren directorJaume Andreu. Primer tingué una vida molt minsa,fins que el 1887 se'n féu càrrec Ramon de Godó iLallana, fill de Carles Godó i Pié. Nomenatdirector el periodista andalús Modesto SánchezOrtiz, amic de la majoria de joves escriptors iartistes barcelonins, li donà una gran agilitatinformativa i el tremp necessari perquè interessésa la burgesia catalana. Abandonada la filiació ambel partit liberal, el diari trià una posicióindependent, sempre respectuosa amb el poderconstituït (que ha mantingut fins ara). Milloràconstantment la impremta i comprà serveisespecials, tant en articles com en notíciesd'agència, fins a esdevenir el millor periòdicespanyol quant a possibilitats materials. Malgratque els empresaris eren hostils als partits catalans,sempre nomenaren directors que maldaren per norompre amb els sentiments i les aspiracions deCatalunya. M.Sánchez Ortiz incorporà com acol·laboradors Josep Yxart,


Pàgina: 158

Joan Sardà, Narcís Oller, Josep Coroleu, MiquelUtrillo, Santiago Rusiñol i d'altres escriptors. Fousucceït per una direcció tripartida: EzequielBoixet, Alfred Opisso i Miquel dels Sants Oliver.Aquest darrer es convertí en el veritable directorpolític, i lluità aferrissadament per assolir unaacció editorial de caire liberal i català. Hiincorporà les col·laboracions dels millorsescriptors de la Generació del 98 i les cròniquesfrancòfiles d'Agustí Calvet (Gaziel) durant laPrimera Guerra Mundial, en oposició a lapropietat, que era germanòfila. Mort Oliver(1920), enmig d'una vaga obrera que paralitzàmés d'un mes el diari, foren nomenats directorsManuel Rodríguez Codolà, Josep Escofet, DídacPriu i Gaziel, però finalment aquest restà com adirector únic, atesa la seva capacitat periodística il'empenta per a millorar contínuament els serveisinformatius i les tècniques impressores. A la mort,el 1931, de Ramón de Godó, el succedí com apropietari el seu fill Carles de Godó i Valls, comtede Godó. En esclatar la Guerra Civil Espanyola,Gaziel se n'anà a l'estranger, salvat per laGeneralitat, i el diari restà en mans d'un comitèanarquista. Tècnicament el dirigirensuccessivament María Luz Morales, Paulí Massipi Artur Pérez i Foriscot. Instal·lat el govern de laRepública a Barcelona, J.Negrín hi posà dedirector el seu secretari particular, VázquezOcaña. Acabada la guerra i recuperat el diari perla propietat, fou dirigit els primers mesos perManuel Aznar, amb Josep Pla a la sotsdirecció.Hom afegí a la capçalera del diari l'adjectiuEspañola. El govern de Franco designà com adirector el mateix 1939 Luis Martínez deGalinsoga, periodista madrileny que cobrí una deles etapes més tristes. Practicà sovint elperiodisme de denúncia personal i de l'elogiditiràmbic o servil (sobretot a Franco), imenystingué durant anys els catalans, totaprofitant-se de l'opressió política. L'any 1960 foucessat per una campanya popular que féu perillarel diari, i fou substituït per Manuel Aznar,ambiciós, hàbil diplomàtic i periodista de bonaploma, el qual aigualí la crisi i tornà el crèditpopular al diari. El succeí Xavier de Echarri iGamundi i, mort sobtadament aquest (1969), founou director Horacio Sáenz Guerrero (1969-83),al qual seguiren Lluís Foix (1983), Francesc Noy(1983-87) i Joan Tàpia (1987- 2000) i José Antich(des del 2000). A partir de la transició, augmentàl'atenció informativa envers els temes autonòmicsi augmentà el nombre de col·laboradors catalansen les seves pàgines d'opinió. El 1978 el diarirecuperà la capçalera original, sense l'adjectiuEspañola. L'any 1987 morí Carles de Godó, i elseu fill Xavier de Godó s'en féu càrrec de lapropietat. Els anys 1989 i 2007 el rotatiu canvià laseva imatge que comportà canvis en la globalitatdel disseny —a la capçalera, la creació d'unarevista central de color salmó o la introducció decolor a les pàgines, entre d'altres. La nova líniaeditorial del diari tendeix a atorgar importància ales notícies d'impacte i promou l'apropament deles informacions periodístiques a temes de laquotidianitat social i urbana. El 2004 traslladà laseva seu del carrer de Pelai de

Barcelona a l'avinguda de la Diagonal. L'any 2006,coincidint amb la celebració del 125 aniversari deldiari, l'ajuntament de Barcelona li concedí laMedalla d'Or de la ciutat. El 1995 creà l'ediciódigital, renovada el 2006, que permet entre d'altresla consulta de l'hemeroteca del diari des del 1881fins l'actualitat. EC.


La Veu de Catalunya on2417NA Diari en català (el de més llarga durada) que sortí a

Barcelona des de l'1 de gener de 1899 fins al 8 degener de 1937. La Veu, nom amb el qual eraconegut popularment, nasqué, però, com asetmanari literari i polític l'11 de gener de 1891,fundat per Narcís Verdaguer i Callís, JoaquimCabot i Rovira i Jaume Collell. El 1899 es convertíen diari, eminentment polític, defensor delprograma de la Lliga Regionalista, i n'assumí ladirecció Enric Prat de la Riba. A causa d'un articleeditorial, signat pel director, el diari fou suspès(maig del 1900 — març del 1901). Sortí, però, sotaels títols de La Creu de Catalunya i Diari deCatalunya. Pel març del 1902, a causa d'un article,reproduït a L'Indépendant de Perpinyà, fouempresonat Prat de la Riba, però fou alliberat pocsdies després sota la pressió popular. La nit del 25de novembre de 1905 militars de la guarnició deBarcelona n'assaltaren la redacció, irritats per unacaricatura de Junceda (publicada també al Cu-Cut!) que fou considerada insultant per a l'exèrcit.Aquest fet donà lloc a la llei de Jurisdiccions i, amés llarg terme, a la formació de la SolidaritatCatalana. Amb motiu de la convocatòria del'Assemblea de Parlamentaris (1917) founovament suspès perquè els parlamentaris notinguessin una tribuna pública escrita. F.Cambóprovà de fer-lo sortir amb el títol de La Veu deBarcelona, però el governador li ho prohibí. Ambtot, els subscriptors reberen un exemplar d'ElPoble Català (en realitat era La Veu), la qual cosaprovocà una advertència severa. Tanmateix,aparegué camuflat com a Baluard de Sitges i,davant una nova prohibició, tres dies després aVilanova i la Geltrú, amb el nom de Costa dePonent. Quan reaparegué (juliol del 1917), canviàel format i la presentació i fou publicat perEditorial Catalana. Al juliol del 1936 forenintervingudes les instal·lacions, tot i que continuàessent publicat, per bé que amb subtítols definidorsdels canvis d'orientació política: Diari del'autonomia i de la República, Diari antifeixistacontrolat pel Comitè Obrer i CNT-Diariantifeixista-AIT. A més d'Enric Prat de la Riba, eldirigiren Josep Morató i Grau, Joaquim Pellicena iCamacho i Ramon d'Abadal i de Vinyals. Entre elsprincipals redactors i col·laboradors tingué LluísDomènech i Montaner, Narcís Verdaguer i Callís,Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch,Francesc Cambó i Batlle, Raimon Casellas, JosepAladern, Francesc Matheu, Josep Carner (Bellafila,Caliban, Two), Eugeni d'Ors (Xènius), JaumeBofill i Mates (Puck, Guerau de Liost, One),Ferran Agulló (Pol), Josep M.Junoy, Josep Pla,Modest Sabaté, Miquel Capdevila, Farran iMayoral, etc. Cal destacar la importància de lesplanes literàries i de pensament, com la


Pàgina: 159

col·laboració diària de Xènius amb Glosari i elsversos de Josep Carner Rimes de l'hora. Publicavadues edicions diàries. La de la nit donà lloc a laformació d'un periòdic nou, La Veu del Vespre.EC.


La Veu del Vespre on2421NA Nom que prengué l'edició de la nit de La Veu de

Catalunya. Fou publicat a Barcelona del 2 demaig de 1933 al 31 de desembre de 1934, amb lainterrupció de quatre dies, motivada pels fetsd'octubre de 1934. El director, els redactors i elscol·laboradors eren els mateixos que els de LaVeu de Catalunya, bé que la informaciópredominava sobre els articles puramentdoctrinals. Deixà de sortir quan fou anunciadal'aparició de l'Instant. EC.


Laboratoris Almirall on5415TG Descriptors empreses on5395

Laïcisme ts3347TG Actituds i doctrines enfront de la religió ts3344

Largo Caballero, Francisco on2095NA 1869-1946TG Descriptors de personatges públics on2070

Laya Films on2627TG Descriptors productores de cinema on2626

Laye on2412NA Revista nascuda el 1950 com una publicació

oficial adreçada als doctors i llicenciats, editadaper la Delegación de Distrito de EducaciónNacional de Cataluña y Baleares. Fins al seutancament, l'any 1954, la revista publicà 24números, amb periodicitat irregular. Laincorporació d'una nova generació de joves a launiversitat va afavorir un procés d'oposició alrègim i a la seva política cultural que veié la lluma través d'algunes plataformes falangistes. Aquestés el cas de Laye, que passà de ser un butlletíoficial a ser una revista cultural d'interès generalgràcies al seu responsable, Francesc FarrerasValentí, i als aires liberalitzadors aportats pelministre d'Educació Nacional Joaquín Ruiz-Jiménez. A Laye hi conflueixen, en termesgenerals, un esperit crític laic i racionalista, unareivindicació de la modernitat i l'europeisme i unqüestionament de la funció de l'intel·lectual. Lespolèmiques provocades per algun dels articlespublicats van desencadenar el tancament d'unarevista que, especialment a partir del número 17,fou considerada pel règim, massa dissident.DCEFID.


Lectures ts739TG Activitats culturals ts3306

Legalització del PCE dc3849NA 09/04/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Legalització del PSUC dc5509NA 03/05/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Legalització d'ERC dc3864NA 02/08/1977TG Segon govern UCD dc3863

Legió Còndor ts3507NA Nom oficial, des del novembre de 1936, de les

forces aèries alemanyes que lluitaren a favor delgeneral Franco, en la Guerra Civil Espanyola de1936-39. Abans de la seva constitució oficial, jahavia estat especialment important l'ajut del'aviació alemanya al govern de Burgos: en unagran part foren avions alemanys els que efectuarenel primer pont aeri de la història, en transportar lestropes de Franco des d'Àfrica a Andalusia (més de13 000 soldats entre l'agost i l'octubre de 1936).Pel novembre foren incrementats els efectius del'aviació alemanya i fou constituïda la legióCòndor sota el comandament del general Hugo vonSperrle. La formaven quatre esquadrilles debombardeig, quatre de caça, una d'hidroavions dereconeixement, bateries antiaèries i uns 6 500homes, en gran part voluntaris, que eren rellevatsmolt sovint, puix que l'alt comandament alemanyla concebia més com a camp d'experimentació quecom a ajut als combatents. Hom ha calculat que hipassaren en total uns 16 000 homes. Participà en lamajoria de les accions decisives de la guerra ipracticà campanyes en massa de bombardeig en elfront del Nord (Durango, Guernica) i a Brunete,Belchite, Terol i a la batalla de l'Ebre. El 1937 elcomandament passà al general H. Volkmann, i el1938, al general Wolfram von Richthofen. Desprésde la victòria de Franco, els seus efectius forenrepatriats a Alemanya. EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505

Legislació ts4203UP Legislació de la Segona República

Legislació de la Transició Legislació de la zona rebel Legislació del Franquisme

TG Règim jurídic ts4200TE Legislació de la Segona República

Legislació de la Transició Legislació de la zona rebel Legislació del Franquisme

Legislació Crisi del franquisme ts4280UP Decreto-ley Antiterrorista

Decreto-ley de Asociaciones Políticas TG Legislació del Franquisme ts4205TE Decreto-ley Antiterrorista

Decreto-ley de Asociaciones Políticas

Legislació de la Segona República ts4204UP Legislació Generalitat republicana

Legislació governs centrals de la República TG Legislació ts4203TE Legislació Generalitat republicana

Legislació governs centrals de la República

Legislació de la Transició ts4206UP Legislació Generalitat de la Transició

Legislació governs centrals de la Transició TG Legislació ts4203TE Legislació Generalitat de la Transició

Legislació governs centrals de la Transició


Pàgina: 160

Legislació de la zona rebel ts5203UP Fuero del Trabajo

Ley de Responsabilidades Políticas Ley de Subsidios Familiares Normas para la depuración de los funcionariospúblicos

TG Legislació ts4203TE Fuero del Trabajo

Ley de Responsabilidades Políticas Ley de Subsidios Familiares Normas para la depuración de los funcionariospúblicos

Legislació del Franquisme ts4205UP Legislació Crisi del franquisme

Legislació Governs dels propagandistes Legislació Governs dels tecnòcrates Legislació Primer Franquisme

TG Legislació ts4203TE Legislació Crisi del franquisme

Legislació Governs dels propagandistes Legislació Governs dels tecnòcrates Legislació Primer Franquisme

Legislació Generalitat de la Transició ts4883UP Estatut de Sau

TG Legislació de la Transició ts4206TE Estatut de Sau

Legislació Generalitat republicana ts4207UP Decret d'Intervencions Especials

Decret de Col·lectivització i Control Obrerd'Indústries i Comerços Decret de Mobilització Civil Decret de Reforma Eugènica de l'Avortament Decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadorsde la Terra Decret de l'Exèrcit Popular de Catalunya Decret de la Interrupció Artificial de l'Embaràs Decrets de S'Agaró Estatut Interior de Catalunya del 1933 Estatut de Núria Llei Contractes de Conreu 1934 Llei de Contractes de Conreu 1936 Llei de Defensa del Patrimoni Artístic deCatalunya Llei de Sindicats Agrícoles

TG Legislació de la Segona República ts4204TE Decret d'Intervencions Especials

Decret de Col·lectivització i Control Obrerd'Indústries i Comerços Decret de Mobilització Civil Decret de Reforma Eugènica de l'Avortament Decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadorsde la Terra Decret de l'Exèrcit Popular de Catalunya Decret de la Interrupció Artificial de l'Embaràs Decrets de S'Agaró Estatut Interior de Catalunya del 1933 Estatut de Núria Llei Contractes de Conreu 1934 Llei de Contractes de Conreu 1936 Llei de Defensa del Patrimoni Artístic deCatalunya Llei de Sindicats Agrícoles

Legislació governs centrals de laRepública ts4208

UP Constitució 1931Estatut de Catalunya 1932 Ley de Amnistía 1934 Ley de Confesiones y Congregaciones religiosas Ley de Contratos de Trabajo Ley de Defensa de la República Ley de Jurados Mixtos Ley de Reclutamiento y Ascensos de la Oficialidaddel Ejército Ley de Reforma Agraria Ley del Divorcio

TG Legislació de la Segona República ts4204TE Constitució 1931

Estatut de Catalunya 1932 Ley de Amnistía 1934 Ley de Confesiones y Congregaciones religiosas Ley de Contratos de Trabajo Ley de Defensa de la República Ley de Jurados Mixtos Ley de Reclutamiento y Ascensos de la Oficialidaddel Ejército Ley de Reforma Agraria Ley del Divorcio

Legislació governs centrals de la Transició ts4283UP Constitució 1978

Estatut de Catalunya 1979 Estatuto de los Trabajadores Ley Sindical 1976 Ley de Amnistía 1977 Ley de Relaciones Laborales Ley para la Reforma Política

TG Legislació de la Transició ts4206TE Constitució 1978

Estatut de Catalunya 1979 Estatuto de los Trabajadores Ley Sindical 1976 Ley de Amnistía 1977 Ley de Relaciones Laborales Ley para la Reforma Política

Legislació Governs dels propagandistes ts4251UP Decreto-ley de Represión del Bandidaje y el

TerrorismoLey de Administración Local Ley de Arrendamientos Urbanos Ley de Bases de la Enseñanza Media y ProfesionalLey de Concentración Parcelaria Ley de Libertad Condicional Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado Ley de Viviendas Protegidas Ley de Viviendas de Renta Limitada

TG Legislació del Franquisme ts4205TE Decreto-ley de Represión del Bandidaje y el

Terrorismo Ley de Administración Local Ley de Arrendamientos Urbanos Ley de Bases de la Enseñanza Media y ProfesionalLey de Concentración Parcelaria Ley de Libertad Condicional Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado Ley de Viviendas Protegidas Ley de Viviendas de Renta Limitada

Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261


Pàgina: 161

Ley de Seguridad del Estado Ley de Unidad Sindical Plus de Cargas Familiares Reglamento de los contratos de trabajo

TG Legislació del Franquisme ts4205TE Causa General

Fuero de los Españoles Ley Constitutiva de las Cortes Ley constitutiva de los Sindicatos Agrícolas Ley de Bases de la Organización Sindical Ley de Bases del Régimen Local Ley de Bases del Trabajo Ley de Enseñanza General Ley de Incautación de Bienes de AntiguosSindicatos Marxistas y Anarquistas Ley de Ordenación Universitaria Ley de Rebelión Militar Ley de Referéndum Nacional Ley de Reglamentaciones Ley de Reorganización de la AdministraciónCentral del Estado Ley de Reorganización de los Servicios de Policía Ley de Represión de la Masonería y el ComunismoLey de Seguridad del Estado Ley de Unidad Sindical Plus de Cargas Familiares Reglamento de los contratos de trabajo

Legrain on5413TG Descriptors empreses on5395

Lemes ts3103TG Simbologia política ts3100

Lerroux García, Alejandro on2096NA 1864-1949TG Descriptors de personatges públics on2070

Lerrouxisme ts1044NA enominació aplicada especialment al confús ideari

que presidí la reorganització del republicanismeempresa per Lerroux els anys 1901-09 des deBarcelona. Les seves principals característiquesforen l'anticlericalisme, la propagandaantimonàrquica, l'espanyolisme i una peculiardemagògia obrerista, sovint enfrontada al'anarquisme. El lerrouxisme significà unasuperació de les antigues famílies republicanes ifacilità, juntament amb la Lliga Regionalista —béque des d'un angle diferent—, l'enfonsament delsistema polític dels partits dinàstics al Principat,després de desfer, el 1901, el caciquisme electoralde la Restauració. Aconseguí per al republicanismeuna renovació del suport obrer i es fonamentàorganitzativament en la multiplicació dels centresrepublicans (centres de fraternitat, en especial lacasa del poble de Barcelona, inaugurada el 1906),en la celebració de multitudinàries meriendasfraternales i en la creació de grups de JóvenesBárbaros. El moviment de la Solidaritat Catalana(1906), a part que provocà indirectamentl'exacerbació del seu espanyolisme, el dugué a laruptura amb el republicanisme moderat que haviaintentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, elmoviment de la Solidaritat Obrera li restà una bonapart del suport de la massa treballadora. Desprésde la seva participació en els fets de la Setmana

UP Acuerdos sobre emigración de trabajadoresespañoles a AlemaniaDecreto-ley de Ordenación Económica Decreto-ley para la Represión de la RebeliónMilitar, el Bandidaje y el Terrorismo Derechos Políticos, Profesionales y de Trabajo dela Mujer Ley Orgánica el Estado Ley Sindical 1971 Ley de Asociaciones Ley de Convenios Colectivos Ley de Enseñanzas Técnicas Ley de Libertad Religiosa Ley de Minas Ley de Orden Público Ley de Peligrosidad Social y Rehabilitación SocialLey de Prensa e Imprenta Ley de Principios Fundamentales del MovimientoNacional Ley de Reforma y de Desarrollo Agrario Ley de Secretos Profesionales Ley de la Seguridad Social Ley de viviendas subvencionadas

TG Legislació del Franquisme ts4205TE Acuerdos sobre emigración de trabajadores

españoles a Alemania Decreto-ley de Ordenación Económica Decreto-ley para la Represión de la RebeliónMilitar, el Bandidaje y el Terrorismo Derechos Políticos, Profesionales y de Trabajo dela Mujer Ley Orgánica el Estado Ley Sindical 1971 Ley de Asociaciones Ley de Convenios Colectivos Ley de Enseñanzas Técnicas Ley de Libertad Religiosa Ley de Minas Ley de Orden Público Ley de Peligrosidad Social y Rehabilitación SocialLey de Prensa e Imprenta Ley de Principios Fundamentales del MovimientoNacional Ley de Reforma y de Desarrollo Agrario Ley de Secretos Profesionales Ley de la Seguridad Social Ley de viviendas subvencionadas

Legislació Primer Franquisme ts4228UP Causa General

Fuero de los Españoles Ley Constitutiva de las Cortes Ley constitutiva de los Sindicatos Agrícolas Ley de Bases de la Organización Sindical Ley de Bases del Régimen Local Ley de Bases del Trabajo Ley de Enseñanza General Ley de Incautación de Bienes de AntiguosSindicatos Marxistas y Anarquistas Ley de Ordenación Universitaria Ley de Rebelión Militar Ley de Referéndum Nacional Ley de Reglamentaciones Ley de Reorganización de la AdministraciónCentral del Estado Ley de Reorganización de los Servicios de PolicíaLey de Represión de la Masonería y elComunismo


Pàgina: 162

Ley de Convenios Colectivos ts4264NA 24 abril 1958TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Defensa de la República ts4220NA octubre 1931TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de Enseñanza General ts4246NA 7 juliol 1945TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Enseñanzas Técnicas ts4263NA 20 juliol 1957TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Incautación de Bienes de AntiguosSindicatos Marxistas y Anarquistas ts4232

NA 23 setembre 1939TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Jurados Mixtos ts4222NA novembre 1931TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de la Seguridad Social ts4272NA 21 abril 1966TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Libertad Condicional ts4255NA 4 juliol 1949TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Libertad Religiosa ts4275NA 15 novembre 1968TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Minas ts4279NA 21 juliol 1973TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Orden Público ts4267NA 29 juliol 1959TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Ordenación Universitaria ts4244NA 29 juliol 1943TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Peligrosidad Social y RehabilitaciónSocial ts4276

NA 5 agost 1970TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Prensa e Imprenta ts4271NA 9 abril 1966TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Principios Fundamentales del MovimientoNacional ts4265

NA 17 maig 1958TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Rebelión Militar ts4243NA 2 març 1943TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Tràgica del juliol del 1909, Lerroux i el PartitRepublicà Radical prengueren diferentscaracterístiques i, perduda l'embranzida obreristaanterior, intentaren de configurar-se com un partitde classe mitjana ( Partit Republicà Radical). EC.


Lesbianes ts3454TG Homosexualitat ts3451

Ley Constitutiva de las Cortes ts4240NA 17 juliol 1942TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley constitutiva de los SindicatosAgrícolas ts4236

NA 17 novembre 1940TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Administración Local ts4254NA 1948TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Amnistía 1934 ts4227NA abril 1934TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de Amnistía 1977 ts4287NA 14 octubre 1977TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Ley de Arrendamientos Urbanos ts4260NA 22 desembre 1955TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Asociaciones ts4270NA 11 desembre 1964TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Bases de la Enseñanza Media yProfesional ts4256

NA 16 juliol 1949TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Bases de la Organización Sindical ts4237NA 6 desembre 1940TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Bases del Régimen Local ts4248NA 17 juliol 1945TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Bases del Trabajo ts4242NA 16 octubre 1942TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Concentración Parcelaria ts4257NA 20 desembre 1950TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Confesiones y Congregacionesreligiosas ts4226

NA juny 1933TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de Contratos de Trabajo ts4221NA novembre 1931TG Legislació governs centrals de la República

ts4208


Pàgina: 163

Ley de Reclutamiento y Ascensos de laOficialidad del Ejército ts4223

NA setembre 1932TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de Referéndum Nacional ts4249NA 22 octubre 1945TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Reforma Agraria ts4224NA setembre 1932TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley de Reforma y de Desarrollo Agrario ts4278NA 12 gener 1973TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Reglamentaciones ts4241NA 6 octubre 1942TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Relaciones Laborales ts4284NA abril 1976TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Ley de Reorganización de la AdministraciónCentral del Estado ts4231

NA 8 agost 1939TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Reorganización de los Servicios dePolicía ts4238

NA 8 març 1941TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Represión de la Masonería y elComunismo ts4235

NA 1 març 1940TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Responsabilidades Políticas ts4230NA 9 febrer 1939TG Legislació de la zona rebel ts5203

Ley de Secretos Profesionales ts4274NA abril 1968TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley de Seguridad del Estado ts4239NA 29 març 1941TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Subsidios Familiares ts5205NA 1938TG Legislació de la zona rebel ts5203

Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado ts4253NA 1947TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Unidad Sindical ts4234NA 26 gener 1940TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Ley de Viviendas de Renta Limitada ts4258NA 20 desembre 1950TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de Viviendas Protegidas ts4259NA 16 juliol 1954TG Legislació Governs dels propagandistes ts4251

Ley de viviendas subvencionadas ts4262NA 1957TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley del Divorcio ts4225NA 02/02/1933TG Legislació governs centrals de la República

ts4208

Ley Orgánica el Estado ts4273NA 22 novembre 1967TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley para la Reforma Política ts4286NA 1977TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

Ley Sindical 1971 ts4277NA 17 febrer 1971TG Legislació Governs dels tecnòcrates ts4261

Ley Sindical 1976 ts4285NA 30 març 1976TG Legislació governs centrals de la Transició

ts4283

L'Humanité on5704NA Diari fundat per Jean Jaurès (1904) com a òrgan

del partit socialista francès. En escindir-se aquestel 1920, el diari passà a la majoria i esdevinguél’òrgan del partit comunista francès. Reduït a laclandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, noreaparegué normalment fins a l’agost del 1944. EC


Liceu Francès on5709TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Líders sindicals ts3432TG Personal sindicats ts5560TR Frutos i Gras, Francisco on5364

Fàbregas i Guillén, Dídac on5550García Sánchez, Cipriano on5558García-Nieto i París, Joan Nepomucè on5336Gutiérrez i Díaz, Antoni on2093Lluís i Facerias, Josep on5563Líders sindicals ts3432López Bulla, José Luís on5564Murcia Ros, Manuel on5569Nin i Pérez, Andreu on2104Peiró Belis, Joan on5514Pestaña, Núñez, Ángel on5516Vidiella i Franch, Rafael on5604

Línia Alpina USE: Construcció línia Maginot dc3617

Línia de defensa dels Pirineus USE: Organitzaciódefensiva dels Pirineus ts5235

Línia Sigfrid USE: Construcció línia Maginot dc3617

Líster Forján, Enrique on2097NA 1907-1994


Pàgina: 164


Literatura ts1500UP Certàmens literaris

Gèneres literaris Literatura infantil Literatura popular

TG Llengua i literatura ts1492TE Certàmens literaris

Gèneres literaris Literatura infantil Literatura popular

Literatura infantil ts1513TG Literatura ts1500

Literatura popular ts1514TG Literatura ts1500

Litúrgia USE: Culte religiós ts1681

Llach i Grande, Lluís on5562NA Verges 1948. Cantant. El 1967 entrà a formar part

d'Els Setze Jutges amb el número 16. De 1968 ésel primer disc senzill, editat per Concèntric. Elseguiren altres senzills que inclogueren cançonstan emblemàtiques com "Cal que neixin flors acada instant", "El bandoler" i "L'estaca" que ambel temps es convertí en un himne de lluitaantifranquista. El 1971, tot i que tenia prohibitcantar als Països Catalans, publicà un nou senzillamb "Cels trencats". El 1972 aparegué "Com unarbre nu", el seu primer elapé pensat com a tal,que conté cançons que tindrien molts problemesamb la censura ("La gallineta", "A les cinquantaestrelles",etc). Amb "Viatge a Ítaca" (1975) vabatre tots els rècords de vendes a l'Estat espanyol.Després de múltples prohibicions, pel gener de1976 pogué tornar a cantar a Catalunya, amb tresrecitals multitudinaris al Palau d'Esports deBarcelona, dels quals sorgí el disc"Barcelona,gener de 1976". En la mateixa línia deresistència cívica, "Campanades a morts" (1977),oratori escrit per la mort d'uns manifestants a lesmans de policies, fou un altre èxit de vendes aescala estatal. DCEFID


Llaugí, Raimon USE: Vila i Capdevila, Ramonon5605

Llegat de la lluita ts5314TG Organització de l'acció ts3389

Llegat de la migració ts3486NA Valoració del procés migratori, de la trajectòria

personal i familiar, de la trajectòria laboral i deles condicions de vida i dels possibles canvis enla identitat personal.

TG Migració ts544

Llegat de l'exili dc5253UP Fills i néts de l'exili

TG Exili 1939 dc3592TE Fills i néts de l'exili

Llei Contractes de Conreu 1934 ts4209NA Llei que, aprovada pel Parlament de Catalunya el

21 de març de 1934 per unanimitat amb l'absènciade diputats de la Lliga, corregia els abusoscontractuals, molt especialment de la rabassamorta, i preconitzava de manera moderada ireformista l'accés dels pagesos a la propietat de laterra conreada. De fet, la llei reforçava la propietatprivada de la terra davant els correntscol·lectivistes o socialitzadors. Tot amb tot, lacampanya en contra organitzada per l'InstitutAgrícola català de Sant Isidre, emparada per laLliga, i la seva impugnació davant el Tribunal deGaranties Constitucionals de la Repúblicapolaritzaren el clima social i polític lligant lesreivindicacions pageses a les nacionalsd'autogovern i les socials dels treballadors. DHC.

TG Legislació Generalitat republicana ts4207TR Anul·lació Llei de Contractes de Conreu dc5175

Llei Contractes de Conreu 1934 ts4209

Llei de Contractes de Conreu 1936 ts4212TG Legislació Generalitat republicana ts4207

Llei de Defensa del Patrimoni Artístic deCatalunya ts4211

NA Llei promulgada per la Generalitat de Catalunya el3 de juliol de 1934, per a protegir tots els bénsmobles i immobles d'interès artístic, històric,científic i arqueològic de Catalunya, exceptuantles obres d'autors vivents i les que no tinguessinencara 50 anys d'antiguitat. Fou publicada alButlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya eldia 5 de juliol. En virtut del seu article 23 laGeneralitat s'emparà el 21 de juliol de 1936 de totsels edificis religiosos, mesura que frenà en part lesdestruccions portades a terme per l'extremaesquerra com a resposta a l'aixecament militar. EC.


Llei de Sindicats Agrícoles ts4210NA Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de

març de 1934, essent conseller d'economia iagricultura J.Comorera, segons la qual lasindicació no era obligatòria. Els sindicatsconstituïts s'hi havien d'acollir i remetre llursestatuts i reglament al Consell Superior de laCooperació, i els que es constituïssin ho havien defer en una assemblea general, en la qual s'establienels estatuts i l'acta de la qual s'havia de trametretambé al Consell Superior. EC.


Llengua catalana ts1496UP Varietats dialectals

TG Llengua i llenguatge ts1493TE Varietats dialectals

Llengua francesa ts5466TG Llengua i llenguatge ts1493

Llengua i literatura ts1492UP Literatura

Llengua i llenguatge TG Cultura i educació ts1430


Pàgina: 165

TE Literatura Llengua i llenguatge

Llengua i llenguatge ts1493UP Llengua catalana

Llengua francesa Política lingüística Sociolingüística

TG Llengua i literatura ts1492TE Llengua catalana

Llengua francesa Política lingüística Sociolingüística

Lleva del biberó ts5047TG Lleves ts833

Llevadors/llevadores ts795TG Professionals de la sanitat ts792

Lleves ts833UP Lleva del biberó

TG Reclutament ts828TE Lleva del biberó

Llibertat d'associació ts3581TG Drets polítics ts3571

Llibertat de circulació ts3574TG Drets de l'individu ts3567

Llibertat de reunió ts3584TG Drets polítics ts3571

Llibertat d'expressió ts3582TG Drets polítics ts3571

Llibertat d'informació ts3583TG Drets polítics ts3571

Llibertat d'opinió ts3575TG Drets de l'individu ts3567

Llibertat religiosa ts3576TG Drets de l'individu ts3567

Llibertat sexual ts3577TG Drets de l'individu ts3567

Llibertat sindical ts3588TG Drets socials ts3570

Lliga Catalana on158NA Nom que adoptà la Lliga Regionalista el 1933

quan es reorganitzà. DPPC.TG Descriptors partits polítics on212

Lliga Comunista Revolucionària on124NA Organització marxista revolucionària, d'àmbit

estatal, fundada el 1971. La perspectiva inicial dederrocament de la dictadura mitjançant una vagageneral insurreccional que obrís el camí a larevolució es rectificà posteriorment amb ladefensa de la ruptura radical amb el franquismecom a primer pas de la lluita pel socialisme. Lainsistència en la independència de classecomportà l'autoexclusió

d'organismes com l'Assemblea de Catalunya, tot ique el partit defensava el dret a l'autodeterminació.Tingué presència significativa en el movimentobrer i estudiantil i, també contribuí a l'impuls delmoviment feminista. Durant els anys vuitanta secentrà en el treball dins dels moviments socials.DCEFID.


Lliga Regionalista on157NA Partit catalanista fundat el 1901 que fou majoritari

en la dreta catalana fins el 1936 i predominant enla vida política de Catalunya entre el 1914 i el1923. Aglutinà els sectors conservadorsregionalistes i catòlics, sota el lideratge social dela burgesia industrial i dels propietaris agraris, ambuna àmplia presència entre professionals liberals,comerciants i classes mitjanes i un rellevant suportdel clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nomde Lliga Catalana. DPPC.


Lliurecanvisme ts3230TG Política comercial ts1241

Lloc de destinació ts3466TG Migració ts544

Lluhí Vallescà, Joan on5501NA Barcelona 1897 - Ciutat de Mèxic 1944. Advocat i

polític republicà. Fundador i director del diariL'Opinió (1928- 1929). També va ser un delsfundadors d'Esquerra Republicana (1931) i varesultar escollit diputat a les Corts en el primergovern de la República. Al 1932 va ser escollitdiputat al Parlament de Catalunya, un cop aprovatl'estatut d'autonomia. Primer conseller del governde la Generalitat amb el president Macià (1931-1932), i després va ser conseller d'Obres Públiquesi de Justicia (1934). Implicat en els fets del 6d'octubre de 1934, va ser condemnat a cadenaperpètua, i amnistiat després de la victòria delFront Popular. De nou va ser conseller de Justicia, idesprés ministre de Treball, Sanitat i PrevisióSocial durant el govern de Casares Quiroga, i deComunicacions i Marina Mercant durant l'efímergovern de Martínez Barrio. Durant la guerra va sercònsol general a Tolouse. Va exiliar-se a Mèxic.DOGC


Lluís i Facerias, Josep on5563NA Barcelona 1920 - 1957. Guerriller, més conegut

com a "Facerias". Membre del sindicat de la fustade la CNT i militant de les Joventuts Llibertàriesabans del juliol de 1936, durant la guerra s'afegí ala columna Ascaso i lluità en el front d'Aragó. Foufet presoner abans de la caiguda de Catalunya irestà en camps de concentració, presons iestabliments militars fins a 1945. En recobrar lallibertat, s'incorporà a la lluita clandestina. Fousecretari de defensa del Comitè Regional de laFedeació Ibèrica de Joventuts Llibertàries.Detingut a l'agost de 1946 amb altres companys,estigué empresonat durant 10 mesos. El 1947s'incorporà al Moviment Llibertari de resistència iparticipà en l'atemptat frustrat contra el comissaride la policia Eduardo Quintela.


Pàgina: 166

Entre 1948 i 1951 va fer un seguit de viatges a uncostat i l'altre dels Pirineus i nombroses accionsarmades a Barcelona contra bancs, joieries,empreses, cases de cites i personalitatsfranquistes. Alhora va fer sabotatges, col·locàexplosius en edificis públics i desplegà accions depropaganda. El 1952 s'instal·là a Itàlia, on féu unallarga estada i col·laborà amb grups anarquistesd'acció. Després d'haver fracassat una entesa ambQuico Sabaté -amb qui havia col·laboratocasionalment-, el 17 d'agost de 1957 ,acompanyat de l'italià Goliardo Fiaschi i de LuisAgustín Vicente, entrà novament a Catalunya. El30 de setembre va ser mort per la policia en unaemboscada al barri de Sant Andreu de Barcelona,pressumptament a causa d'una confidència.DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Lluís i Facerias, Josep on5563


Lluita armada ts2979UP Guerrilla urbana

Maquis TG Oposició política ts2977TE Guerrilla urbana

Maquis

Lluita de classes ts3148TG Socialisme ts1075

Lluita i oposició clandestina ts2994UP Desarticulacions policials

Enfocament de la lluita Participació dels catòlics en l'antifranquisme

TG Oposició política ts2977TE Desarticulacions policials

Enfocament de la lluita Participació dels catòlics en l'antifranquisme

Lluita nacional ts3126TG Catalanisme ts1029

Lluita obrera USE: Conflictivitat obrera ts3372

Lluita successió Irla dc3940UP Eleccions successió Irla

TG Generalitat a l'exili dc3874TE Eleccions successió Irla

López Bulla, José Luís on5564NA Granada 1943. Treballador d'arts gràfiques,

sindicalista i polític. Arribà a Mataró l'any 1965.Després d'entrar en contacte amb el PSUC, i ambmotiu de les eleccions sindicals de 1966, en lesquals fou escollit enllaç sindical de l'empresa ontreballava, s'incorporà al moviment de CCOOmataronines. El 1967 formà part de la ComissióObrera Nacional de Catalunya (CONC). Aquellmateix any va ser detingut per activitats sindicalsi fou jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic. Foudetingut 18 ocasions per activitats relacionadesamb CCOO, i 3 vegades processat per associacióil·lícita i reunió no pacífica. La caiguda de lacoordinadora general de CCOO, de la

qual va aconseguir escapolir-se juntament ambCipriano Garcia i Armando Varo, va comportarque es fes càrrec de la CONC a partir de 1972, ique col·laborés en la reconstrucció de l'esmentadacoordinadora general de CCOO. L'any 1978, en elprimer procés congressual, va ser elegit secretarigeneral del nou sindicat Confederació Sindical deComissions Obreres de Catalunya. Durant aquestperiode va compaginar l'activitat sindical ambresponsabilitats de direcció en el PSUC i en elPCE. Tanmateix, defensà l'autonomia del sindicat iel seu enfortiment com a subjecte crític. DCEFID

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Líders sindicals ts3432

López Bulla, José Luís on5564Sindicalistes ts3433

López i Raimundo, Gregori on2098NA Tauste, Saragossa 1914 - Barcelona 2007. Polític.

Fou el principal dirigent del PSUC al llarg de lesdècades dels anys seixanta i setanta. Amb laproclamació de la República es traslladà aBarcelona amb el seu germà. Ingressà a lesJoventuts Socialistes l'any 1935. Després de lamort del seu germà Antonio, membre del ComitèCentral de Milícies Antifeixistes, s'incorporàdefinitivament a la Joventut Socialista Unificadade Catalunya (JSUC), i pel setembre del mateixany, al PSUC. En la III Conferència del'Organització juvenil fou elegit membre delComitè Nacional i proposat pel Comitè Executiu,proposta que no acceptà, perquè preferí assumir ladirecció de la Joventut pel al X Cos de l'Exèrcit.Pel març de 1938, amb la caiguda del frontd'Aragó, tornà a Barcelona i assumí laresponsabilitat de la propaganda en el ComitèExecutiu de la JSUC. Acabada la guerra fouinternat al camp de presoners de Sant Cebrià, d'onfugí clandestinament per incorporar-se a ladirecció de la JSUC a París, i posteriorment, aMèxic. L'any 1947 la direcció del PSUC el designàper tornar clandestinament al país com a secretarigeneral de la delegació del Comitè Central al'interior. Acusat d'organitzar la vaga de tramviesde Barcelona de 1951, fou detingut el mes de juny, juntament amb bona part de la direcció.Condemnat a 4 anys de presó, el 1954 fou alliberatamb la condició de no residir a Espanya, i foudeportat a Mèxic. Ràpidamnet tornà a França i enel I congrés del PSUC, de 1956, fou escollit pelComitè Executiu com a responsable del treball al'interior, i assumí de facto les responsabilitatspròpies de secretari general, en aquells momentsJosep Moix que es trobava a Txecoslovàquia. En elII Congrés del PSUC, el 1965, fou nomenatoficialment per a aquest càrrec. Des de la sevatornada clandestina a Catalunya, el 1960, dirigídirectament el partit a l'interior en el moment deldesplegament en el camps del moviments socials.La seva capacitat de lideratge d'un partit clandestíel portà a esdevenir un mite entre la pròpiamilitància i l'antifranquisme català. DCEFID


López i Rodó, Laureà on2099NA Barcelona 1920 - Madrid 2000. Catedràtic de dret

administratiu. El 1956 el ministre de Justícia,


Pàgina: 167

Antonio Iturmendi, demanà el seu assessoramentper bastir l'oposició al procés institucionalitzadorde caràcter falangista patrocinat per José LuísArrese. Els seus informes van ser recollits perLuis Carrero Blanco, ministre subsecretari de laPresidència, i López Rodó passà a l'àread'influència de Carrero Blanco com a secretarigeneral tècnic de la Presidència. Des d'aquest llocclau en l'estructura administrativa del règim,López Rodó inicià la seva tasca de reforma del'aparell de l'estat amb l'elaboració de la Llei derègim jurídic de l'Administració de l'Estat (1957),la Llei de procediment administratiu (1958), laLlei de funcionaris civils de l'Estat (1964), etc. El1973 en formar-se el govern presidit per CarreroBlanco, López Rodó fou nomenat ministred'Afers Exteriors. Dues línies d'actuació guiarenla seva política: aconseguir la integraciód'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea iguarir les cada vegada més malmeses relacionsdel règim amb el Vaticà. Amb la mort de CarreroBlanco , aquestes línies van quedarinterrompudes, i l'estrella de López Rodócomençà a eclipsar-se. El seu nomenament com aambaixador a Àustria el 1974 ha de ser entès comuna prova de menysteniment del president AriasNavarro envers un competidor que havia caigut endesgràcia. DCEFID



Pàgina: 168

MMà d'Obra Obrera Immigrada (MOI) dc3626

TG Resistència francesa dc488

Machado Ruiz, Antonio on5502NA Sevilla 1875 - Cotlliure, França 1939. Poeta i

escriptor de la generació del 98. Catedràtic defrancès a l'institut de Soria, va ampliar els seusestudis a Paris (1910- 1911). Membre de la ReialAcadèmia Espanyola des de 1927, va seguirexercint de catedràtic d'institut a Baeza, Segovia iMadrid. A l'esclatar la Guerra Civil va manifestarla seva adhesió a la República, i va seguir elgovern primer a València i després a Barcelona.Durant aquest temps va col·laborar moltactivament en la revista Hora de España i el diariLa Vanguardia. Els seus poemes estan recollits enPoesías de la guerra. El 1937 va publicar aBarcelona un petit llibre titulat En guerra, enprosa i vers, on va incloure alguns textos depropaganda i altres dictats per les circumstànciesbèl·liques, com el dedicat a l'assassinat de Lorca,El crimen fue en Granada. Va abandonarBarcelona el 22 de gener de 1939 i va exiliar-se aFrança, acompanyat de la seva mare i entremig degrans penalitats i malalt. Es va instal·lar aCotlliure, on va morir el 22 de febrer de 1939, ion descansen les seves despulles. DOGC


Magistratures de Treball ts3217TG Tribunals laborals ts3216

Maig Francès 1968 dc5186TG Revoltes estudiantils 1968 dc3700

Malalties ts803UP Diabetis

Diftèria Gonorrea Malalties mentals Malalties professionals Paludisme Raquitisme Sarna Sífilis Tuberculosi Verola

TG Salut ts798TE Diabetis

Diftèria Gonorrea Malalties mentals Malalties professionals Paludisme Raquitisme Sarna Sífilis Tuberculosi Verola

Malalties mentals ts3499TG Malalties ts803

Malalties professionals ts5357TG Malalties ts803

Manifest de Lausana dc5102NA 19/03/1945TG Primer franquisme dc3593

Manifest dels Trenta dc3897NA Escrit signat per trenta anarcosindicalistes de

Catalunya a l'agost del 1931. Significà un esforçper a fixar una posició constructiva envers el paperdel moviment obrer dins la Segona República ialhora era tot un programa contra el predomini dela FAI dins la CNT. Hom assenyalava els recursosde poder i resistència de l'estat i de la classecapitalista i recriminava els intents d'unes minoriesenfront de la seva proposta d'una preparaciósindical a llarg terme. El manifest sembla que fouredactat per Àngel Pestaña, i entre els signants caldestacar Joan López, Agustí Gibanel, RicardFornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón,Joaquim Cortès, Pere Massoni, Francesc Arias,Roldán Cortada, Sebastià Clara, Joan Peiró, PereCané, Espartaco Puig, Marià Prat, etc. De fet, però,el manifest fou superat pels esdeveniments (vagageneral de la construcció al setembre del 1931,insurrecció de l'alt Llobregat al gener del 1932,etc) i no pogué evitar una gradual marginació delsector més sindicalista de la CNT, els anomenatsSindicats d'Oposició. EC.

TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunyadc3886

Manifest d'Estoril dc5107NA 07/04/1947TG Govern dels propagandistes dc3594

Manifestació amnistia per la dona dc5166NA desembre 1977TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Manifestació contra la Ley de PeligrosidadSocial dc5165

NA 10/11/1977TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Manifestació contra les violacions dc5163NA 18/09/1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Manifestació d'adhesió al règim 1946 dc3769NA El Franquisme requerí l'adhesió activa de la

societat catalana en tres ocasions. La primera, el10 de desembre de 1946, responia a l'aïllamentinternacional del règim i reproduïa el model demobilització oficialista de la manifestació deMadrid del dia abans. Tota activitat fou suspesa icentenars de camions convergien a Barcelona desd'altres indrets de Catalunya. La manifestació sortíde la Gran Via-Passeig de Gràcia i acabà a laCapitania General. Al casticisme dels eslògans,característic de les manifestacions arreu d'Espanya,s'hi afegia a Barcelona l'ús del català a lespancartes. DCEFID.



Pàgina: 169


població catalana en tres ocasions. La de 1969fou la segona. Tingué lloc en el marc de l'estatd'excepció provocat pel moviment estudiantil.Poc abans, a la Universitat de Barcelona s'haviaassaltat el Rectorat i s'havia llançat el bust deFranco per la finestra, a més de substituir labandera espanyola de la façana per una roba roja.Així doncs, l'alcalde convocà una manifestació dedesagreujament a la bandera espanyola per al dia26 de gener, 30è aniversari de l'entrada de lestropes franquistes a Barcelona. La manifestació,que segons la premsa comptà amb l'adhesiód'associacions com l'Ateneu Barcelonès o elFutbol Club Barcleona i en la qual es reproduíl'ús del català a les pancartes, entroncavadirectament amb la victòria franquista: es llegí elcomunicat de guerra del 1939 i s'hissà la banderade la façana de la Universitat. Aquesta litúrgia dela victòria es combinava amb nous discursos delegitimació, com la referència del governadorcivil als joves sense estretors econòmiques que,tot i això, no reconeixien el benestar generalaconseguit pel règim. DCEFID.



població catalana en tres ocasions. L'any 1975 foula tercera vegada. Es produí en el context debunquerització repressiva dels darrers mesos devida del Caudillo. Dies després de la famosamanifestació de l'1 d'octubre de 1975 a Madrid,els sectors ultres convocaren un homenatge a lesforces d'ordre públic a la plaça de Sant Jaume. El10 d'octubre, grups com les Hermandades deLegionarios i Alféreces Provisionalesprotagonitzaren aquesta manifestació d'unes15.000 persones, segons Tele/eXprés. El noualcalde, Joaquim Viola, tancà l'acte amb un "ViscaCatalunya espanyola!", però els grups mésradicalitzats es dirigiren a Capitania General, ondemanaren la presa del poder per l'Exèrcit, i méstard provocaren aldarulls de signe antieuropeu,com ara l'intent d'assalt a la delegació d'AirFrance o l'atac a tres cotxes francesos i und'alemany. DCEFID.


Manifestació de capellans 1966 dc5128NA Concentració i manifestació del voltant d'un

centenar de clergues, vestits amb sotana, que vatenir lloc l'11 maig 1966 davant de la JefaturaSuperior de la Policia, a la Via Laietana deBarcelona, i que va acabar amb una brutalintervenció policial. Tot vingué de la decisiód'alguns capellans d'anar a fer una visitacol·lectiva al comissari en cap de la BrigadaPolítico-social per tal d'interessar-se per lasituació d'un detingut, Joaquim Boix, sobre elqual es tenia la certesa que havia estat torturat enles dependències policials després de ser detingut.DCEFID.


Manifestació de les bicicletes USE: Vaga a Terrassa1956 dc5142

Manifestacions ts595TG Formes de protesta ts589

Manifestacions folklòriques de carrer ts3296UP Castellers

Gegants TG Tradicions populars ts1445TE Castellers

Gegants

Manifestacions pro-amnistia 1976 dc5153NA 01/02/1976-08/02/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Manifests polítics ts3066TG Propaganda política ts3064

Manobres ts1305TG Oficis de la construcció i la indústria ts1304

Maoisme ts3153NA Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes

per Mao Zedong. Segons la intenció d'aquest, elmaoisme no és cap doctrina constituïda, com és arael marxisme o el leninisme; el terme reflecteix mésaviat la influència que han tingut les concepcionsde Mao Zedong en determinats sectors delsmoviments d'esquerra d'Occident. Aquestesconcepcions es palesaren amb motiu de lacontrovèrsia sinosoviètica (1960-64), que obrí ungran debat internacional sobre els problemes del'edificació del socialisme i provocà diversesescissions en els partits comunistes de tot arreu; iencara fou més important l'aparició, el 1965, de laRevolució Cultural, seguida per una influènciacreixent del maoisme en el moviment estudiantíeuropeu i en altres sectors més atrets perl'originalitat de l'experiència xinesa que no per unatradició molt sovint discutida. Temes fonamentalsde la doctrina maoista són el reconeixement delpoble com a força principal de la revolució i de lahistòria (els comunistes han d'afavorir elprotagonisme de les classes treballadores, però nopoden substituir-les), l'acceptació del fet que lapresa del poder pel proletariat és inevitablementviolenta (les classes dirigents no es retirenespontàniament), la necessitat que la lluita declasses sigui mantinguda després d'aquesta presadel poder polític tot el temps que dura laconstrucció del socialisme (la vella ideologia nodesapareix immediatament) i l'exigència que ladictadura del proletariat sigui prolongada fins aarribar a una societat sense classes, però quealeshores garanteixi les llibertats polítiques, comés ara el dret a la lliure expressió (dazibaos ocartells murals) i el de vaga. EC.

TG Comunisme ts1059

Maquis ts2984NA El concepte de maquis és un gal·licisme usat per

designar el moviment de resistència armada alFranquisme. Al principi, foren petits grups que noacceptaren la derrota de 1939 i que, per tal desobreviure, s'amagaren a la muntanya i actuaren demanera espontània, al marge de les organitzacionspolítiques o sindicals, amb un armament precari.La primera incursió de què hom té notícia, des


Pàgina: 170

de l'altra banda de la frontera, és del 8 de febrerde 1941, quan els guàrdies civils d'Espolla vanintercanviar un tiroteig amb un grup d'elementsarmats als quals feren un mort. L'etapa més activade la guerrilla va ser preparada per a l'estiu de1944, arran de la derrota dels ocupants alemanysal sud de França i del desembarcament deNormandia. L'ofensiva central va tenir com amarc geogràfic la Vall d'Aran, on el 16 d'octubres'inicià l' "Operación Reconquista de España". Apartir d'aleshores, de la lluita a camp obert elmaquis passà a l'actuació per mitjà de petits grupsinfiltrats que actuaren sense la connexiónecessària amb les forces de l'interior. En general,a les muntanyes de Catalunya no va haver-hiagrupacions guerrilleres, si exceptuem els intentsde crear una zona, al sud-oest de Tarragona, enconnexió amb la guerrilla valenciana i aragonesa.Però en les zones rurals del Berguedà i el Bages,fins al començament dels anys cinquanta, elsgrups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila, quevivien a cavall de la frontera francoespanyola,feren anar de bòlit la Guàrdia Civil pelssabotatges i els cops econòmics a empresaris icol·laboradors de la dictadura. El principi de laguerra freda va servir, tanmateix, per consolidarel règim franquista com a aliat natural delsEEUU. Per això, el 1948, els comunistesreconegueren que la tàctica guerrillera no era uncamí viable i decidiren abandonar-la. El 1952, laGuàrdia Civil donà per liquidat el moviment, peròdurant onze anys, encara, l'actuació personal d'unsquants llibertaris irreductibles (Quico Sabaté,Josep Lluís Facerias, Ramon Vila, etc.), sensesuport orgànic i ratllant la marginació, vaprolongar la lluita amb cops econòmics osabotatges fins que foren abatuts per les forcesd'ordre públic. En la lluita contra la guerrilla, elrègim -a part, de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil- esvalgué de la Polícia Armada, les forces de FET yde las JONS i el sometent, que fou reorganitzat el1945 i estès a tot l'Estat. DCEFID.

TG Lluita armada ts2979

Maragall i Mira, Pasqual on5566NA Barcelona 1941. Economista i polític. Nét del

poeta Joan Maragall i fill del filòsof JordiMaragall, de jove particià en el moviment escolta.Estudià ciències econòmiques i de dret a laUniversitat de Barcelona, on fou un dels líders dela Nova Esquerra Universitària. Per l'octubre de1959 intervingué en la constitució de l'AssociacióDemocràtica Popular de Catalunya, antecedentimmediat del FOC. Al final de 1962, fugint de larepressió, es refugià a l'abadia de Montserrat juntamb Alfons Barceló, i posteriorment passà unsmesos a París, on va col·laborar en l'editorialRuedo Ibérico. A partir de 1963 i fins a la sevadissolució el 1970, formà part del ComitèExecutiu del FOC. El 1966 fou nomenat membredel Comitè Confederal del Frente de LiberaciónPopular. Després de la desaparició del FOC, fouun dels principals impulsors de ConvergènciaSocialista de Catalunya. DCEFID


Marc de l'Estat ts3090UP Marc polític de l'Estat

Marc social de l'Estat

TG Acció política ts1078TE Marc polític de l'Estat

Marc social de l'Estat

Marc polític de l'Estat ts5194UP Estat confessional

Estat de dret Estat de les autonomies Estat descentralitzat Estat federal Estat laic Estat unitari

TG Marc de l'Estat ts3090TE Estat confessional

Estat de dret Estat de les autonomies Estat descentralitzat Estat federal Estat laic Estat unitari

Marc social de l'Estat ts5195UP Estat assistencial

Estat del benestar TG Marc de l'Estat ts3090TE Estat assistencial

Estat del benestar

Mares ts530TG Grups de parentesc ts529

Marginació social ts611UP Mendicitat

Pobresa Prostitució

TG Problema social ts609TE Mendicitat

Pobresa Prostitució

Mariscals ts5210TG Caps ts5208

Martín Villa, Rodolfo on5567NA Santa María del Páramo, Lleó 1934. Enginyer

industrial i polític. Vinculat des de ben jove al'activitat política dins del règim, fou cap nacionaldel Sindicato Español Universitario (1962-1964) icap del Sindicato Español de Artes Gráficas (1964-1965). El 1965 va ser designat delegat provincialde l'Organización Sindical Española a Barcelona,en uns moments en què es produïa l'articulació deles Comissions Obreres. Posteriorment, ocupà elcàrrec de director general d'Indústries Tèxtils,Alimentàries i Diverses (1966-1969) i el desecretari general de l'Organización SindicalEspañola (1969-1973). El 1974 fou nomenatgovernador civil de Barcelona , càrrec que ocupàfins el desembre de 1975. Martín Villa, ambl'objectiu de trencar la unitat d'acció de l'oposició,impulsà la creació d'un Consell Regional deCatalunya on tinguessin cabuda els elements mésmoderats del país. DCEFID


Martínez Barrio, Diego on2101NA 1883-1962TG Descriptors de personatges públics on2070


Pàgina: 171

Marxa de la llibertat dc5155NA Mobiltizació feta a peu i amb diverses columnes

que va recórrer, a l'estiu de 1976, el Principat, elPaís Valencià i la Catalunya Nord, per impulsar lademocratització del país i la llibertat. Va serconvocada sota el lema "Poble català, posa't acaminar", i va ser prohibida pel ministre deGovernació, Manuel Fraga. Gaudí d'unaimportant participació, tot i la duresa amb què foureprimida durant els dos mesos en què es va fer.Fou una de les accions més importants perreclamar la ruptura democràtica amb elFranquisme. DHC.

TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Marxa sobre Roma dc5635NA 22/04/1922TG Període d'entreguerres a Itàlia dc5634

Marxa Verda dc3833NA 06/11/1975-26/02/1976TG Govern Arias Navarro dc3826

Marxisme ts1070UP Marxisme-leninisme

Trotskisme TG Comunisme ts1059TE Marxisme-leninisme

Trotskisme

Marxisme-leninisme ts1071NA Variant del marxisme, fruit de l'elaboració que en

féu Lenin. Aplicat a la construcció del socialismea l'URSS, es caracteritzava per la prioritat donadaa la pràctica revolucionària, que es realitzava através de l'organització revolucionària delproletariat en el partit comunista. Sovint hom veiéen les deformacions burocràtiques de l'URSS unaconseqüència de les concepcions leninistes sobrela relació entre la classe proletària i el partit. Defet, hom seguí anomenant marxisme leninisme ladoctrina oficial emanada dels estamentsburocràtics de l'URSS després de la mort deLenin fins a la perestrojka (1985). EC.

TG Marxisme ts1070

Masies ts1291TG Explotacions agrícoles ts1290

Masoveria ts3563TG Contractes de conreu ts1773

Masovers/masoveres ts3393TG Pagesia ts581

Matances ts5050TG Mètodes repressius ts2867

Matança d'Atocha dc3854NA 24/01/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Matança de Badajoz dc5084NA 14/08/1936TG Primeres campanyes de la Guerra dc5082

Matança de Paracuellos del Jarama dc5086NA 07/11/1936TG Primeres campanyes de la Guerra dc5082

Material y Construcciones, SA(MACOSA) on5418

NA Empresa metal·lúrgica. El seu origen es remunta ala Societat Material per a Ferrocarrils iConstruccions S.A., que es va escripturar al finalde 1881 a Barcelona. En foren els impulsors iprincipals accionistes els germans Manuel, Ignasi iCasimir Girona, i el fill del primer. Fou unimportant establiment, radicat al Poblenou, dedicata la construcció de material mòbil ferroviari. Teniaun capital de 10.000.000 de pessetes. El 1947 esva fusionar amb Construccions Devís, creada aValència el 1898, i així es constituí Material yConstrucciones S.A., coneguda per MACOSA.DHC.


Matèries d'estudi i recursos educatius ts5608TG Educació ts1607

Matèries i programes d'estudi ts5609UP Ensenyament de la música

TG Educació ts1607TE Ensenyament de la música

Maternitats ts3495TG Equipaments sanitaris ts787

Matrimoni ts1691NA Casament (pendent de decisió)TG Sagraments ts1688

Matrimoni civil ts1759TG Secularització de la societat ts3328

Maçoneria USE: Francmaçoneria ts3133

Maños, Los on2801TG Descriptors guerrilla urbana on2799

Mecenatge ts5570TG Cultura ts1431

Medi social ts674UP Condicions de vida

Conducta emotiva Problema social Vida privada Vida quotidiana Vida social i pública

TG Societat ts515TE Condicions de vida

Conducta emotiva Problema social Vida privada Vida quotidiana Vida social i pública

Medicaments USE: Medicines ts814

Medicina ts812UP Medicina d'empresa

Medicines TG Salut ts798TE Medicina d'empresa

Medicines


Pàgina: 172

Medicina d'empresa ts5355TG Medicina ts812

Medicines ts814UP Penicil·lina

TG Medicina ts812TE Penicil·lina

Mendicitat ts612TG Marginació social ts611

Menestrals ts5375TG Obrers/obreres ts5374

Mercat de capitals ts1391UP Borsa

Capital estranger Divises

TG Finances ts1388TE Borsa

Capital estranger Divises

Mercat de treball ts1321TG Economia del treball ts1317

Mercat laboral USE: Mercat de treball ts1321

Mercat negre ts3198UP Estraperlo

TG Economia submergida ts3195TE Estraperlo

Mercats ts5433TG Comerç ts1361

Mestres ts1658TG Agents del sistema educatiu ts1657

Mestresses de casa ts3222TG Categories laborals ts1345

Metges/metgesses ts793UP Metges/Metgesses d'empresa

TG Professionals de la sanitat ts792TE Metges/Metgesses d'empresa

Metges/Metgesses d'empresa ts5360TG Metges/metgesses ts793

Mètodes repressius ts2867UP Agressions sexuals

Amenaces Assassinats Condemnes a mort Confiscació béns patrimonials Càrregues policials Càstigs Denúncies Detencions Empresonaments Escorcolls Espoliació documental Execucions

Experiments humans Expropiació béns patrimonials Expulsions i desterraments Interrogatoris Matances Requises Tortures Trasllat Treballs forçats

TG Repressió ts2866TE Agressions sexuals

Amenaces Assassinats Condemnes a mort Confiscació béns patrimonials Càrregues policials Càstigs Denúncies Detencions Empresonaments Escorcolls Espoliació documental Execucions Experiments humans Expropiació béns patrimonials Expulsions i desterraments Interrogatoris Matances Requises Tortures Trasllat Treballs forçats

Metralla USE: Restes de guerra ts910

Metro ts3234TG Transport ferroviari ts1416

Miaja Menant, José on5503NA Oviedo 1878 - Ciutat de Mèxic 1958. Oficial de

l'Exèrcit, arma d'Infanteria. Veterà de lescampanyes d'Àfrica. Tenia fama de serconservador per estar afiliat a la UME, tot i quetambé ho era de la maçoneria. Al produir-se el copd'estat, estava destinat a Madrid al capdavant de laprimera brigada d'infanteria, i va ser designatministre de Guerra durant el govern de MartínezBarrio. Largo Caballero va confiar-li la resistènciade la capital al capdavant de la Junta de Defensa,mentre el govern es traslladava a València. Madridva resistir a l'ofensiva de Franco, i Miaja es vaconvertir en un heroi, enaltit pels diarisgovernamentals. Després de la dissolució de laJunta de Defensa (abril 1937), va ser cap del'exèrcit del Centre i va participar en les principalsbatalles de la periferia de Madrid. Després de lacaiguda de Catalunya, el 8 de febrer de 1939 va sernomenat cap suprem de les forces de terra, mar iaire i delegat del govern a la zona central, i l'11 delmateix mes va ser ascendit a tinent general. Vaestar a favor del cop d'estat contra el govern deNegrín i va acceptar el càrrec de president delConsell Nacional de Defensa, amb l'esperança denegociar la pau amb Franco. Va sortir d'Espanya ies va exiliar a diversos països com Algèria,França, Cuba i finalment Mèxic. Va presidir elMoviment d'Alliberament Espanyol. DOGC



Pàgina: 173

Mientras Tanto on5706NA La revista Mientras Tanto és una publicació de

ciències socials fundada per Manuel Sacristan iGiulia Adinolfi al 1979. El comité orial originariel formaren, entre d'altres, el mateix ManuelSacristan, Giulia Adinolfi, Miguel Candel oFrancisco Fernández-Buey, tots ellscol•laboradors en la també revista dirigida perManuel Sacristan, Materiales. Dins el context dela transició, aquesta publicació va defensarposicions properes a la ruptura política,defensades per part del PSUC enfront a les tesisproperes a l'eurocomunisme, com posa demanifest diferents articles de Fernández-Buey. Lapublicació ha anat evolucionant fins encabir altrestemes d'interès de l'esquerra política enfocats desde la perspectiva econòmica, històrica, de gènereo ecològica. En l'actualitat s'a mitjançant lafundació Giulia Adinolfi-Manuel Sacristán iIcària orial essent en format imprès (ISSN 0210-8259) i digital ( ISSN 2014-7317). Font:Viquipèdia.https://ca.wikipedia.org/wiki/Revista_Mientras_Tanto


Migració ts544UP Corrent migratori

Decisió de migrar Emigració Immigració Llegat de la migració Lloc de destinació Procés d'adaptació i convivència Trencament social i cultural

TG Població ts516TE Corrent migratori

Decisió de migrar Emigració Immigració Llegat de la migració Lloc de destinació Procés d'adaptació i convivència Trencament social i cultural

Migració forçada ts5584TG Decisió de migrar ts3482

Migració laboral ts5585TG Decisió de migrar ts3482

Milicians/milicianes ts5233TG Milícies populars ts5231

Milícies Alpines on5443NA Milícies que es formaren espontàniament en

iniciar-se la Guerra Civil per membres de grupsdel món esportiu, com la Unió Excursionista deCatalunya, els Boy Scouts de Catalunya, id'Entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular, elCADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, elFNEC i alguns membres d'Estat Català i deNosaltres Sols. Les Milícies Alpines s'oferiren alComitè de Milícies Antifeixistes per cobrir elfront nord d'Aragó (agost del 1936), difícil per laseva muntanyositat, i foren posades a les ordresde l'oficial de complement Josep M.Benet i deCaparà (amb el grau de comandant) i del capità

Carles Balaguer; la unitat fou rebatejada amb elnom de Milícies Pirinenques. Poc després reberenl'ordre d'organitzar-se segons el sistema militartradicional (setembre del 1936); la unitat restà sotala dependència directa de la Generalitat deCatalunya. EC.

TG Descriptors Milícies populars on960

Milícies Pirinenques USE: Milícies Alpines on5443

Milícies populars ts5231UP Milicians/milicianes

NA Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de1936-39 a forces compostes per elements civilsarmats que generalment diposaren d'assessorsmilitars i foren organitzades pels grups políticsd'esquerra i les organitzacions sindicals. Tinguerenen els primers mesos un important paper, puix quepermeteren de fer cara a la rebel·lió militar. AlPrincipat, hom intentà de centralitzar l'esforç deguerra a través del Comitè de MilíciesAntifeixistes, però, de fet, cada agrupació políticacreà les pròpies columnes. Les organitzades pelsanarcosindicalistes, comandades una per Durruti(amb Pérez Farràs com a assessor militar) i l'altraper Antoni Ortiz, que marxaren al front d'Aragó el23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per lesdel POUM, manades per Josep Rovira i JordiArquer, i del PSUC (Lluís del Barrio i ÀngelEstivill) i posteriorment la columna Macià-Companys (sota el comandament de Pérez-Salas).Altres columnes de milícies foren les anarquistesAscaso, Aguiluchos i Rojo y Negro, les MilíciesAlpines (influïdes per ERC) o la del capità Bayo,que intentà la reconquesta de les Balears. Al PaísValencià, juntament amb l'existència d'un ComitèExecutiu Popular, foren especialment notòries lesmilícies organitzades per la CNT i els anarquistes(columna Torres-Benedito, Columna de Hierro,Fernández Bujande, etc), que intervingueren en elfront de Terol. Tanmateix, tant per raons polítiquescom d'eficàcia militar, hi hagué aviat per part delgovern —de la República i de la Generalitat—diferents intents de militarització. La Generalitat,fracassat l'intent de creació d'un Exèrcit Popular deCatalunya pel desembre del 1936, acordà laimplantació del comandament únic i laincorporació de les milícies catalanes a l'ExèrcitPopular creat pel govern republicà central perdecret de l'octubre del 1936 (febrer del 1937). EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505TE Milicians/milicianes

Milícies universitàries ts5549TG Servei militar obligatori ts830

Militància política ts3060TG Activitats polítiques ts3099

Militància sindical ts3429TG Acció sindical ts3426

Militarització societat ts3534TG Rereguarda ts957

Militars ts5228TG Personal militar ts5227


Pàgina: 174

Miners ts1308TG Oficis de la construcció i la indústria ts1304

Ministeris ts4903UP Ministres

TG Govern central ts4902TE Ministres

Ministres ts4904TG Ministeris ts4903

Minyons Escoltes on2593TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Miravitlles i Navarra, Jaume on5504NA Figueres 1906 - Barcelona 1988. Periodista,

escriptor i polític. Exiliat durant la dictadura dePrimo de Rivera, va retornar a Espanya el 1930 iva començar a militar al BOC, però va escindir-se'n a l'abril del 1934 per ingressar a ERC. Ambl'esclat de la Guerra Civil, va ser membre delComitè de Milícies Antifeixistes en representaciód'ERC, i comissari de Propaganda de laGeneralitat de Catalunya fins el final de la guerra.Es va refugiar a França, Mèxic i finalment a NovaYork, on va prosseguir la seva activitatperiodística en diverses publicacions. Va tornar aEspanya al 1963, exercint de periodista endiversos mitjans de Barcelona i Madrid. DOGC


Missa ts1682TG Culte religiós ts1681

Mítings ts3065TG Propaganda política ts3064

Mitjans de comunicació ts746UP Premsa

Ràdio Televisió

TG Comunicació social ts745TE Premsa

Ràdio Televisió

Mitjans de transport ts1411UP Transport aeri

Transport ferroviari Transport marítim Transport per carretera

TG Transports i comunicacions ts1401TE Transport aeri

Transport ferroviari Transport marítim Transport per carretera

Mobilitat laboral ts3210TG Organització laboral ts3208

Mobilitzacions professors no numeraris dc3853TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Modes ts741TG Hàbits culturals ts738

Modrego, Gregorio on5697NA Arquebisbe de Barcelona (1942-1967)TG Descriptors de personatges públics on2070

Moix i Regàs, Josep on5505NA Sabadell 1899 - Praga 1973. Sindicalista i polític

comunista. Va començar com a militant de laCNT, membre del sindicat tèxtil de Sabadell, i esva unir al grup dels Trenta, però al 1932 va trencaramb els anarquistes per a militar a la UGT, i mésendavant es va unir al PSUC. Director general deTreball de la Generalitat durant la Guerra Civil, al1938 va ser designat ministre de Treball iAssistència Social en el govern de Negrín,substituint a Jaume Aiguader. Va exiliar-se aFrança, la URSS i altres països d'Europa oriental.Va substituir a Joan Comorera com a secretarigeneral del PSUC al 1947, i al 1957 en va ser elpresident fins a la seva mort. DOGC


Mola Vidal, Emilio on5506NA Plantas, Santa Clara, Cuba 1887 - Alcocero,

Burgos 1937. Oficial de l'Exèrcit, armad'Infanteria. Va ascendir dins de l'escalafó militaren les campanyes a l'Àfrica. Durant el govern detransició de Dámaso Berenguer (1930-1931) va serdirector general de Seguretat, on va desplegar unagran activitat contra els elements republicans. Ambla proclamació de la República va ser apartat delservei, detingut i empresonat quan Azaña eraministre de la Guerra, tot i que va ser amnistiat al1934 pel govern de Lerroux i es va reincorporar al'Exèrcit commandant les tropes del Marroc. El1936, amb la victòria del Front Popular a les urnesva ser destituït i traslladat a Pamplona. Va serl'autèntic cervell de la conspiració, tant militarcom civil, i va dirigir l'alçament des de Pamplona,on va arribar a una entesa fonamental amb elscarlistes. Tot i que actuava com a delegat delgeneral Sanjurjo, sempre va ser considerat eldirector de l'alçament militar. A l'abril de 1936 vaposar en marxa els seus plans i va escriure la sevaprimera "instrucció reservada" en la que promoviauna dictadura militar per "restablir l'ordre públic".Va firmar aquesta i d'altres instruccions com "elDirector". Es van anar concretant els plans derebel·lió, preparat per a principis de juliol, però ladata s'anava ajornant per falta de coordinació ialtres incidents. L'assassinat de Calvo Sotelo el 13de juliol va acabar amb els dubtes d'alguns delsconjurats, com ara el mateix Franco. Després del'alçament del 18 de juliol, va dirigir l'acció delsinsurrectes i va assumir el comandament de la VIDivisió, amb seu a Burgos. Amb la mortaccidental del general Sanjurjo, cap nominal de lainsurrecció, la seva autoritat va quedar encara mésreforçada. Membre de la Junta de DefensaNacional i cap de l'Exèrcit del Nord. Tot i mostrar-se en un inici reticent, va acabar sent un delsprincipals valedors de la candidatura de Franco. Vamorir en un accident d'aviació el 3 de juny de1937 quan es dirigia de Vitòria a Burgos. DOGC


Molas i Batllori, Isidre on5568NA Barcelona 1940. Doctor en dret, catedràtic de


Pàgina: 175

dret constitucional i politòleg, especialista enpartits polítics. Començà la trajectòria docent a lacàtedra de dret polític amb Manuel Jiménez deParga, on defensà la tesi doctoral sobre la LligaRegionalista- Lliga Catalana, que va significar unpunt d'arrencada en la incipient ciència políticacatalana. Va ser un dels impulsors de la Facultatde Dret de la recent creada Universitat Autònomade Barcelona. Com a polític, militàclandestinament en el FOC, va ser detingut(1960) i complí condemna a les presons deMadrid i Sòria. En el tardofranquisme propicià lacreació de Convergència Socialista de Catalunya,i va formar part del grup creador i dirigent delPartit Socialista de Catalunya-Congrés. Durant elperíode constituent va ser un dels tècnicsassessors dels ponents constitucionals, i un delsredactors de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.Fou diputat al Parlament de Catalunya en leslegislatures de 1980 i 1984 i, en ambdues,vicepresident de la cambra. DCEFID


Moles i Ormella, Joan on2102NA 1871-1945TG Descriptors de personatges públics on2070

Món islàmic dc5649UP Revolució iraniana

TG Fets internacionals dc472TE Revolució iraniana

Monarca ts4889TG Cap de l'Estat ts4887

Monarquia ts5457TG Sistemes polítics ts5454

Monarquisme ts3134UP Oposició monàrquica al franquisme

TG Estratègies i moviments polítics ts1021TE Oposició monàrquica al franquisme

Monestirs ts1694TG Comunitats religioses ts1692

Monges ts3333TG Clergat ts1696

Montjuïc, barri de on2702TG Descriptors de barris de barraques on2698

Montseny i Mañé, Federica on5508NA Madrid 1905 - Toulouse 1994. Dirigent

anarquista. Filla d'escriptors catalans anarquistes,des de molt jove ja va col·laborar al diariSolidaridad Obrera. Va ser una destacada militantde la CNT-FAI des de 1931, aliant-se amb lasecció més radical (Durruti, Garcia Oliver), encontra dels trentistes. Va ser la primera dona queva ocupar una cartera ministerial a Espanya, la deSanitat i Assistència Social en el govern de LargoCaballero. Durant els fets de maig del 1937 aBarcelona, que provocaren la caiguda del governde Largo Caballero, va defensar als homes

del POUM de les insídies creades pels comunistes.Després es va oposar a tornar al govern. Exiliada aToulouse des de 1939, perseguida per la policia, laseva extradició va ser denegada, però va haver deviure sota vigilància fins al 1944 i es va convertiren tot un referent per a tot el moviment anarquista.Va tornar a Espanya el 1977, però no va participarmai més a la vida política. DOGC


Monumentalisme ts3241TG Corrents arquitectònics ts3237

Mort de Francesc Macià dc3903NA 25/12/1933TG Govern estatutari de Macià dc3887

Mort de Franco dc3834NA 20 novembre 1975TG Govern Arias Navarro dc3826

Mort de Stalin dc3693NA 05/03/1953TG Guerra Freda dc3645

Mort del Che Guevara dc3653NA 09/10/1967TG Guerra Freda dc3645

Mort d'Enrique Ruano dc5295NA 20/01/1969TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Morts a les cunetes ts3542TG Víctimes de guerra ts911

Morts civils ts3540TG Víctimes de guerra ts911

Morts en combat ts3541TG Víctimes de guerra ts911

Mossens USE: Capellans ts1697

Mossos d'Esquadra ts996TG Cossos policials ts993

Moviment antimilitarista ts5187TG Moviments socials ts622

Moviment Comunista de Catalunya(MCC) on125

NA Secció catalana del Movimiento Comunista deEspaña, fundada entre desembre de 1971 i generde 1972. L'MCE celebrà el primer congrés a l'estiude 1975. Fou aleshores quan es transformà enMoviment Comunista de Catalunya, tot esdevenintuna mena de federació de partits sobirans. L'MCCparticipà en l'Assemblea de Catalunya des de1974. DCEFID.


Moviment ecologista ts3402TG Moviments socials ts622

Moviment escolta USE: Escoltisme ts4172

Moviment estudiantil ts633UP Proletarització estudiantil

TG Moviments socials ts622


Pàgina: 176

TE Proletarització estudiantil

Moviment feminista ts635UP Alliberament de la dona

TG Moviments socials ts622TE Alliberament de la dona

TR Feminisme ts5283Moviment feminista ts635

Moviment hippy ts5188TG Moviments socials ts622

Moviment juvenil ts628TG Moviments socials ts622

Moviment Llibertari Espanyol (MLE) on3674NA Denominació aplicada al conjunt de les

organitzacions de la CNT, FAI i FIJL, aparegudadurant la guerra civil, fruit de la seva estretacol·laboració. Un primer consell de l'MLE esconstituí el 1939 a Perpinyà; en formaren partM.R.Vázquez, G.Esgleas, G.da Sousa iF.Montseny, entre d'altres, i fou desorganitzatarran de l'ocupació alemanya de França (1940).EC.


Moviment obrer ts623TG Moviments socials ts622

Moviment pacifista ts3400TG Moviments socials ts622

Moviment pagès ts5470TG Moviments socials ts622

Moviment Scout Catòlic on5680TG Descriptors agrupacions escoltes on2590

Moviment sindical USE: Sindicalisme ts1051

Moviment Socialista de Catalunya (MSC) on126NA Organització política formada el 14 de gener de

1945 a partir d'una proposta de Josep Roviradurant la primera conferència del POUM.L'objectiu era crear una plataforma unitària onconvergissin els diferents grups marxistes noleninistes de Catalunya. DCEFID.


Moviment veïnal ts630TG Moviments socials ts622

Moviments socials ts622UP Moviment antimilitarista

Moviment ecologista Moviment estudiantil Moviment feminista Moviment hippy Moviment juvenil Moviment obrer Moviment pacifista Moviment pagès Moviment veïnal

TG Dinàmica social ts585

TE Moviment antimilitarista Moviment ecologista Moviment estudiantil Moviment feminista Moviment hippy Moviment juvenil Moviment obrer Moviment pacifista Moviment pagès Moviment veïnal

Movimiento Democrático de Mujeres on2480TG Descriptors associacions de dones on2475

Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) on159NA Grup constituït a Barcelona al desembre de 1971.

S'inscrigué confusament en el món ideològic delconsellisme i del situacionisme. Es definí com unaorganització comunista revolucionària i tinguésimpatia per l'acció directa i l'activisme anarquista.A l'agost de 1973 es dissolgué com a organitzaciópolíticomilitar i al setembre diversos militantsforen detinguts i un d'ells, Salvador Puig Antich,fou executat el març de 1974. DPPC.


Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) on2608NA Organització revolucionària sorgida a Barcelona el

1972 que intentava d'amalgamar marxisme ianarquisme. Defensava l'ús de la violència i atracàdiversos bancs. Perseguit per la policia,s'autodissolgué el 1975. N'havien estat militantsdestacats Salvador Puig i Antich i Oriol Solé iSugranyes, mort per la guàrdia civil el 1976. DHC.


Mujeres Libres on2431TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

Mundo Obrero on2451NA Diari i òrgan informatiu del Partido Comunista de

España. Fundat com a publicació independent(agost del 1930), es convertí en diari i òrgan oficialdel PCE (novembre del 1931); fou suspès desprésdels fets d'octubre del 1934 i reaparegué pel generdel 1936. Suprimit el 1939, es mantingué com apublicació clandestina fins el 1978. Fins el 1980fou publicat com a diari i, posteriorment, com asetmanari. EC.


Municions ts858TG Equipament militar ts856

Murcia Ros, Manuel on5569NA Oriola 1942 - Barcelona 1982. Treballador del

metall i sindicalista. Arribà a Barcelona l'any 1945i l'any 1960 va començar a treballar a l'empresa delmetall Febersa. Va militar a la Joventut ObreraCatòlica entre 1959 i 1962. L'any 1966 va serescollit enllaç sindical a Febersa, i fou president dela Unión de Técnicos y Trabajadores del metall deSant Adrià de Besòs. Aquell mateix any passà amilitar al FOC i en fou un dels principals dirigentsobrers. Participà en la creació de la ComissióObrera de Barcelona pel novembre de 1964, i fou


Pàgina: 177

membre de la Coordinadora del Metall deBarcelona. Es va anar distanciant del FOC a midaque l'organització es va anar es composant, iimpulsà, juntament amb José Antonio Díaz-Valcárcel la revista "¿Qué hacer?". Tanmateixaquesta publicació va ser substituïda per "Nuestraclase: Comissiones Obreras" com a butlletí delmoviment que adoptà el nom de Plataformes deComissions Obreres. Paral·lelament, Murcia, Díasi Fàbregas participaren en la creació delsanomenats Círculos de Formación de Cuadros,llavor del que posteriorment va ser l'Organizaciónde Izquierda Comunista. Aviat, però, es produí eltrencament amb Plataformes de ComissionsObreres, fet que portà Manuel Murcia a formarels Grupos Obreros Autónomos (GOA), detendència anarquista. Això coincidí en el tempsamb la seva entrada a l'empresa barcelonesa HarryWalker, on va liderar una vaga de gran duresa peldesembre de 1970. Va ser en els GOA on vadesenvolupar la major part de la seva militànciasindical posterior, fins que a la Transició esvinculà a la CNT. DCEFID


Murcia Ros, Manuel on5569Sindicalistes ts3433

Museus ts3272TG Entitats i institucions culturals ts3266TR Descriptors museus on2653

Museus ts3272

Music-hall USE: Espectacles ts1560

Música ts1536UP Estils musicals

Interpretacions musicals TG Art ts1521TE Estils musicals

Interpretacions musicals

Música clàssica ts1544TG Estils musicals ts1539

Música militar ts847TG Administració militar ts824

Música pop ts1543TG Estils musicals ts1539

Música popular ts3304TG Estils musicals ts1539

Música religiosa ts3343TG Estils musicals ts1539

Música rock ts3243TG Estils musicals ts1539

Músics ts1580TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Muñoz Grandes, Agustín on5671NA Madrid 1896-1970. Militar i polític espanyol,

ministre de Franco, participà durant la GuerraCivil en el bàndol franquista i en l'ofensiva contraCatalunya. Ministre de Franco, fou

el responsable de la formació de la División Azul.Tot i la seva identificació amb el règim nazi (foucondecorat per Hitler), seguí ocupant càrrecspolítics i militars de primer nivell, pràcticamentfins als últims anys de la seva vida. Viquipèdia(07/03/2014)

TG Descriptors de personatges públics on2070TR División Azul ts5193

Muñoz Grandes, Agustín on5671


Pàgina: 178

NNacionalisme ts1073

UP CatalanismeEspanyolisme Independentisme

TG Estratègies i moviments polítics ts1021TE Catalanisme

Espanyolisme Independentisme

Nacionalització ts1231TG Política econòmica ts1229

Nacionalització ts1085TG Política envers els refugiats i els exiliats ts1083

Nacionalsocialisme USE: Nazisme ts3159

Nadal ts1679TG Festes religioses ts1677

Nadal i Farreras, Joaquim on5437TG Descriptors de personatges públics on2070

Naixement Assemblea de Catalunya dc5296NA 07/11/1971TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Narrativa ts1506TG Gèneres literaris ts1505

National Joint Committe for Spanish Relief,The on2674


Nazisme ts3159NA Nom amb què habitualment és conegut el

nacionalsocialisme. Conjunt de doctrines delNationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei(NSDAP) (Partit Obrer NacionalsocialistaAlemany), el qual, dirigit per Adolf Hitler,dominà Alemanya del 1933 al 1945. El DeutscheArbeiterpartei (DAP) (Partit Obrer Alemany),fundat pel gener del 1919 per Anton Drexler,prengué un any després el nom deNationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei,vulgarment conegut com a partit nazi i, alhora, enun programa de 25 punts redactat per Drexler,Feder i Hitler, explicità públicament els seusobjectius. La "bíblia nazi" fou, però, el llibreMein Kampf ('La meva lluita'), de Hitler, del qual,en el decenni de 1930-40, foren impresos milionsd'exemplars. Les obres d'Alfred Rosenberg DerMythe des zwanzigsten Jahrhunderts ('El mite dels. XX'), etc., i l'activitat publicística de JosephPaul Goebbels, ministre de propaganda i educaciópopular des del març del 1933, contribuïrenpoderosament a la divulgació de la ideologia nazi.S'hi palesava la influència d'autors i de correntsde pensament heterogenis i sovint contradictoris:el racisme derivava de Joseph-Arthur Gobineau

(Essai sur l'inégalité des races humaines) i deHouston Stewart Chamberlain (Die Grundlagendes neunzehnten Jahrshunderts ['Els fonaments dels. XIX']); les regles geograficomilitars per al'estratègia imperialista procedien de la geopolíticade Karl Haushofer; la idea d'un Tercer Reich erauna contribució de Moeller van der Brück; del'estat major de l'exèrcit prussià i de Maquiavel,Hegel, Fichte, Schopenhauer i Nietzsche, nosempre ben compresos, arrencaven l'apologia de laviolència i de la guerra i la concepció de l'estat;l'antisemitisme es fonamentava en els anomenatsDie Protokolle der Weisen von Zion ('Protocolsdels savis de Sió'), etc. Hitler, en la recerca d'unresponsable de la desfeta del 1918, acusà els jueusd'haver contaminat el poble alemany amb sangimpura i d'haver propagat doctrines (liberalisme,marxisme, etc.) que havien afeblit l'esperitnacional. Propugnà, doncs, la recuperació de lapuresa germànica o ària eliminant tots els elementsque havien mirat de corrompre-la, el retorn a lestradicions peculiars del poble alemany i laconquesta per a aquest poble del lebensraum oespai vital. Calia, per consegüent, un estat fort,totalitari, el poder del qual no recolzés en unamajoria parlamentària, sinó en el poble, entès comuna unitat, la voluntat del qual era interpretada perun capitost carismàtic o Führer. Al començ, elNSDAP reclamà la unió de tots els homes de parlaalemanya en un únic estat, l'anul·lació dels tractatsde Versalles i de Saint-Germain, el rearmament i laformació d'un poderós exèrcit, la restricció de laciutadania i dels drets cívics a la població de sanggermànica, la reforma agrària, la participació delsobrers en els guanys de la indústria, lanacionalització de les grans empreses, etc.L'oportunisme i l'ambició de poder de Hitler ferenque, a partir del 1929, per obtenir l'ajut de laburgesia industrial i financera i, alhora, l'adhesiódels milions de treballadors afectats per la crisieconòmica desfermada aquell any, el partitsubstituís els ambigus i demagògics propòsitssocialitzants per la promesa de posar fi a ladesocupació forçosa, i que accentués els decaràcter ultranacionalista. El partit nazi, que a leseleccions del 1924 i el 1928 havia aconseguit unreduït nombre d'escons en el Reichstag, hiincrementà la presència pel setembre del 1930 (107escons), i el 1932 esdevingué el partit amb mésrepresentants (230 diputats sobre 608, pel juliol del1932; i 196 sobre 584 quatre mesos després). Perònomés gràcies a l'aliança amb les altres forces dedreta (nacionalistes, etc.) i a la inhibició dels grupsde centre, els nazis pogueren assolir el poder:designació de Hitler com a canceller el 30 degener de 1933. Des d'aquest moment, amb vista ala guerra que donà al poble alemany el seu espaivital i a la gran indústria nous mercats per a la sevacreixent producció, i mentre es transformaval'estructura estatal d'acord amb les directriusesbossades, Hitler i els seus col·laboradorsprocediren a la planificació de l'economia:establiren un programa d'obres públiques id'armament que donà ocupació als obrers sensefeina i que comportà un fortíssim endeutament del'estat, dictaren disposicions per a assegurarl'autosuficiència d'Alemanya en productes


Pàgina: 179

agraris, promogueren la creació o l'ampliació deKonzerne i càrtels, mantingueren els salarisrelativament baixos, privaren els obrers de llursorganitzacions defensives (dissolució delssindicats, etc.) i els integraren, juntament amb elsempresaris, en el Deutsche Arbeitsfront (FrontAlemany del Treball), etc. Malgrat la sevacondemna del capitalisme, el nazisme adoptà unapolítica econòmica totalment sotmesa alsinteressos del gran capital monopolista, senseconcessions a favor de les classes populars. EC.

TG Feixisme ts1066

Negociació col·lectiva ts1335UP Comitè d'empresa

Convenis col·lectius Jurat d'empresa

TG Relacions laborals ts1329TE Comitè d'empresa

Convenis col·lectius Jurat d'empresa

Negrín López, Juan on5509NA Las Palmas de Gran Canaria 1892 - Paris 1956.

Polític socialista i professor universitari. Vaestudiar medicina a Leipzig (Alemanya), i va serdeixeble de Ramon y Cajal, convertint-se en unfisiòleg de renom internacional, investigador icatedràtic de la Universitat de Madrid des de1922. Afiliat al PSOE durant la dictadura dePrimo de Rivera (1929), al proclamar-se laRepública va ser escollit diputat per Las Palmasal 1931, reescollit al 1933 i 1936. Amb el governde Largo Caballero va ser designat ministred'Hisenda el 4 de setembre de 1936. Una setmanadesprés de prendre possessió del càrrec, davantles amenaces que pesaven sobre Madrid, va posaren pràctica el decret reservat del govern per atraslladar l'or del Banc d'Espanya fins a la URSS.La controvertida decisió va ser adoptada pelgovern espanyol després d'un acord ambl'embaixador soviètic, Marcel Rosenberg, i el capde la NKVD a Espanya, Aleksandr Orlov.Després dels fets de maig del 1937, que varendeterminar la caiguda de Largo Caballero, Negrínva ser designat cap de govern, amb el suport delpresident Azaña i d'Indalecio Prieto. La primeragran crisi del seu mandat va venir per les derrotesmilitars, com ara la pèrdua de Teruel, o la Batallade l'Ebre. Negrín va forçar la dimissió de Prietocom a ministre de Defensa, i la va assumir ellmateix. També va haver de fer front a la retiradade les Brigades Internacionals. La caiguda deBarcelona i la desfeta de tota Catalunya encaravan agreujar més la situació; tanmateix, a l'últimasessió de les Corts reunides al Castell de Figueres(1 de febrer de 1939) va seguir defensant laindependència d'Espanya i va insistir en seguirresistint. Va entrar a França el 9 de febrer, vareunir el govern a Toulouse, i al dia següent varetornar a Alacant amb el propòsit d'organitzar ienfortir la resistència. La seva política durant elmes de febrer va ser controvertida i gens clara. El26 o 27 de febrer va celebrar a l'aeròdrom de LosLlanos (Albacete) una reunió decisiva amb elsprincipals comandaments de l'Exèrcit republicà,als qui va explicar el fracàs de les negociacions

de pau amb Franco. Tot i això, ell va manifestar laseva voluntat de continuar la lluita, quan en canvila majoria es van pronunciar a favor d'una pauinmediata, adduint escassetat de material idesmoralització de les tropes. Per sortir del pas, vaordenar diferents ascensos militars. Al març vatornar a trobar-se amb diversos militars, que li vanreiterar els seus arguments en contra de seguir lalluita. La resposta va ser un canvi en elscomandaments militars, ascendint a militarscomunistes, desició que va precipitar "la guerracivil dins la guerra civil". El general Casado es vasollevar i es va constituir a Madrid un ConsellNacional de Defensa, presidit per Miaja, quereivindicà tot el poder a la zona republicana, peracabar amb la guerra mitjançant negociacions.Negrín va intentar arribar a un acord amb Casado,però tot i així va acabar abandonant Espanya ipresidint allà el govern a l'exili fins al 1945.Després de la II Guerra Mundial va tornar a lesseves activitats profesionals i d'investigació a GranBretanya. Va presentar la seva dimissió davant lesCorts a la capital mexicana (17 d'agost de 1945),essent substituït per José Giral. Al 1946 va serexpulsat del PSOE, suposadament per indisciplina.Després de la seva mort, seguint les instruccionsdel seu testament, el seu fill Rómulo Negrín vaentregar al consolat d'Espanya a Paris tots elsdocuments conservats pel seu pare relatius aldipòsit de l'or del Banc d'Espanya a Moscú.Aquesta disposició va ser jutjada com ainadmisible pel govern republicà a l'exili, que hova interpretar com una absolució de Franco.DOGC


Neoruralisme feixista ts3136TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Nicolau i d'Olwer, Lluís on5570NA Barcelona 1888 - Ciutat de Mèxic 1961.

Historiador de la cultura i polític, integrant de la"generació de l'Institut" . Membre fundador del'Institut d'Estudis Catalans, va participar també enla creació d'Acció catalana (1922) i en vaesdevenir un dels líders més importants. Ministred'Economia en el govern provisional de laRepública, durant la Guerra Civil va sergovernador del Banc d'Espanya. Es va exiliar aFrança, on va presidir la Junta de Auxilio a losRepublicanos Españoles. L'any 1945 es traslladà aMèxic, on va actuar com a ambaixador de laRepública Espanyola davant del governllatinoamericà. L'any 1950 va deixar aquest càrrecoficial i, progressivament, es va anar apartant de lapràctica política de l'exili republicà. Va reprendreels seus treballs d'història de la cultura i d'històrialiterària i es va convertir en un referent polític,cultural i moral per al conjunt de l'exili català.DCEFID


Nin i Pérez, Andreu on2104NA 1892-1937TG Descriptors de personatges públics on2070TR Líders sindicals ts3432

Nin i Pérez, Andreu on2104Sindicalistes ts3433


Pàgina: 180

Nit de Santa Llúcia on5694TG Descriptors de premis i guardons on5692

Nit dels Ganivets Llargs dc5639NA 30/06/1934TG Tercer Reich dc5632

Nit dels Vidres Trencats dc5641NA 09/11/1938TG Tercer Reich dc5632

Niños de Morelia, Los USE: Infants refugiats a Mèxicdc5249

Niños de Rusia, Los USE: Infants refugiats a l'URSSdc5248

Noblesa ts575TG Grups socials ts573

Noblesa rural USE: Noblesa ts575

Noblesa urbana USE: Noblesa ts575

Nodrisses ts796TG Professionals de la sanitat ts792

Nomenament de Benito Mussolini dc5636NA Nomenament com a President del Consell de

Ministres (30/10/1922)TG Període d'entreguerres a Itàlia dc5634

Normalització lingüística ts1498TG Política lingüística ts1497

Normas para la depuración de los funcionariospúblicos ts4229

NA 10 febrer 1939TG Legislació de la zona rebel ts5203

Nostàlgia ts1TG Conducta emotiva ts698

Notaris/notàries ts1847TG Professionals de la justícia ts1840

Noticiaris ts5014TG Comunicació social ts745

Nous horitzons on2437NA Revista essencialment cultural, de bell antuvi

clandestina i impresa a Mèxic, que veié la llum ala darreria de 1960 sota els auspicis d'un grupd'intel·lectuals del PSUC que operaven des deParís. Constituïa una plataforma d'expressióideològica que es distribuïa majoritàriament al'interior i que, des d'una òptica d'anàlisi marxista,centrava el seu interès en la cultura, la filosofia,la història, l'economia i la política per tal de fer-seressò crític de la vida quotidiana del país iesdevenir un mitjà de penetració de les idees delPSUC. DCEFID.


Nova Cançó ts1541NA Moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà

una cançó cantada en català als Països Catalans.Va ser un gènere nou de clares arrels franceses iarticulat com a moviment entorn de lareivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics

de caire democràtic. Aparegué a la segona meitatde la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grupformat per consell de Josep Benet i de Joan iMaurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol,Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals el 1956compongueren unes primeres cançons en català,fet que responia a un clima tant universitari com deles diferents classes socials catalanes. EC.

TG Cançó protesta ts1540

Nova Economia ts1261NA Conjunt de mesures de política econòmica

elaborades durant la guerra civil conjuntament pelConsell d'Economia i per les conselleries de caireeconòmic de la Generalitat de Catalunya. Tenienper objectiu transformar d'una manera gradual elmode de producció capitalista en un nou sistemaeconòmic presidit per la idea d'igualtat per a uns(anarcosindicalistes) i concretat en una economiasocialista per a d'altres (marxistes). Les mesuresresultaren d'una síntesi de les propostes de lesdiferents formacions polítiques que participaren algovern de la Generalitat i tendiren a lasocialització davant una situació canviant queimposava la guerra. Així, mesos després del'aprovació del decret de col·lectivitzacions, laconselleria d'economia decretà un conjunt demesures, com per exemple, la regulació delsconsells generals d'indústria i la creació de laComissió Reguladora de Preus, entre d'altres,dirigides a un major control i coordinació del'economia per part dels òrgans de govern. EC.

TG Política econòmica ts1229

Nova Esquerra Universitària on5711NA Nova Esquerra Universitària va ser una formació

política clandestina de dissidència estudiantilcreada en el 1958 per joves que no havien viscutdirectament la Guerra Civil i emmarcada en elsprimers moviments d'oposició al franquismegestats en l'interior del país al final de la dècada de1950. En aquesta organització s'hi troben elementsdel catolicisme social que giraven al voltant de larevista El Ciervo com podrien ser Alfons CarlesComín i Ros o Josep Antoni González i Casanova,amb joves estudiants, entre els quals destaquenXavier Folch o Manuel Vázquez Montalbán, i unsector obrer provinent de la Joventut ObreraCristiana (JOC) i Hermandad Obrera de AccióCatólica (HOAC). Aquest grup entra a forma part,a partir de 1959, del Frente de Liberación Popular,fundant així l'Associació Democràtica Popular deCatalunya de la qual, Nova Esquerra Universitàriaen quedarà com a secció estudiantil. L'organitzacióromandrà activa fins que a partir del 1962 lesdiferents cèl•lules estudiantils del FLP passaran aformar part del sector universitari de la mateixaorganització. Font: Viquipèdia.https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Esquerra_Universit%C3%A0ria(10/06/2014)


Noves fortunes ts3229TG Finances ts1388

Novicis ts5618TG Clergat ts1696


Pàgina: 181

Nuevo Estado ts4905UP Falange Española Tradicionalista y de las JONS

(FET y de las JONS)Òrgans i institucions del Nuevo Estado

TG Administració estatal ts4886TE Falange Española Tradicionalista y de las JONS

(FET y de las JONS) Òrgans i institucions del Nuevo Estado

TR Nuevo Estado ts4905Repressió franquista ts2909

Núñez González, Miguel on5571NA Madrid 1920- Barcelona 2008. Militant de la

Federació Universitària Espanyola i de lesJoventuts Socialistes Unificades, participà a laguerra com a milicià de la cultura i comissaripolític. Al 1943 s'incorporà als grups d'UniónNacional de Madrid i participà en la creació de laJuventud Combatiente. Per escapar-se d'unabatuda policial fugí a Barcelona, on entrà encontacte amb el PSUC i organitzà la lluitaguerrillera com a responsable polític, l'any 1944,de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya. Mésendavant s'integrà en la nova comissió politico-militar del partit i col·laborà en la redacció iedició del diari "Ejército y Democracia". Va estarbuscat per la policia durant molts anys, cosa quel'obligà a sortir de Barcelona en diversesocasions. Va ser detingut a l'abril de 1958, desprésde les vagues del mes de març, i va ser torturat isotmès a tres judicis sumaríssims consecutius queel comdemnaren a 55 anys de presó. Alliberat el1967, aconseguí legalitzar la seva situaciópersonal i s'incorporà novament a la militànciaclandestina com a responsable del PSUC aBarcelona, la qual cosa li permeté relacionar-seamb les personalitats més rellevants del'antifranquisme cultural, polític i social.Col·laborà en la constitució de l'Assemblea deCatalunya i conduí les negociacions per a laincorporació del grup Bandera Roja. Al final de1975, pogué regularitzar la seva situació personalamb l'obtenció de la legalitat. DCEFID



Pàgina: 182

OObiols i Germà, Raimon on5572

NA Barcelona 1940. Polític socialista. Va començar amilitar en el Moviment Socialista de Catalunya(MSC) l'any 1957, quan iniciava els estudis degeologia a la Universitat de Barcelona; vaesdevenir-ne el líder en l'àmbit universitari iprengue part en el moviment Febrer-62, unaplataforma unitària que a la universitat aplegaval'MSC i el FOC. Un cop llicenciat, va exercircoma professor a la Facultat de Geològiques finsque en fou expulsat per haver participat el 1966 ala Caputxinada. No va poder tornar a la docènciafins el 1974. En plena crisi de l'MSC, va assistiral congrés de Tolosa de Llenguadoc de l'any 1966i hi va fer costat al sector marxista encapçalat perJoan Reventós i als militants d'UGT. A partir de1971 va prendre part en l'Assemblea deCatalunya. El 1974 fou un dels impulsors de lacreació de Convergència Socialista de Catalunya,de la qual en va esdevenir un dels principalsdirigents. DCEFID


Objecció de consciència ts3578TG Drets de l'individu ts3567

Objectes de culte ts1686UP Relíquies

TG Pràctica religiosa ts1669TE Relíquies

Obra Sindical de Educación y Descanso ts4925TG Obras Sindicales ts4922

Obra Sindical de Hogar y Arquitectura ts4923TG Obras Sindicales ts4922

Obra Sindical del 18 de Julio ts4924TG Obras Sindicales ts4922

Obras Sindicales ts4922UP Obra Sindical de Educación y Descanso

Obra Sindical de Hogar y Arquitectura Obra Sindical del 18 de Julio

TG Organización Sindical Española (OSE) ts4915TE Obra Sindical de Educación y Descanso

Obra Sindical de Hogar y Arquitectura Obra Sindical del 18 de Julio

Obrers/obreres ts5374UP Menestrals

Obrers/obreres agrícoles Obrers/obreres industrials

TG Grups socials ts573TE Menestrals

Obrers/obreres agrícoles Obrers/obreres industrials

Obrers/obreres agrícoles ts5376

UP Veremadors/veremadores

TG Obrers/obreres ts5374TE Veremadors/veremadores

Obrers/obreres industrials ts576TG Obrers/obreres ts5374

Obres de teatre ts1510TG Gèneres literaris ts1505

Obres públiques ts1963UP Infraestructures d'aigües

Infraestructures de serveis Infraestructures de transport Plans d'infraestructures

TG Administració pública ts1848TE Infraestructures d'aigües

Infraestructures de serveis Infraestructures de transport Plans d'infraestructures

Oci i lleure ts714UP Esport

TG Societat ts515TE Esport

Ocupació ts3212TG Política laboral ts1328

Ocupació de França dc3622UP França lliure

França ocupada Govern col·laboracionista de Vichy

TG Segona Guerra Mundial dc485TE França lliure

França ocupada Govern col·laboracionista de Vichy

Odi ts701TG Conducta emotiva ts698

Ofensiva exèrcit franquista sobre Biscaia dc5088NA 31/03/1937-01/07/1937TG Campanya del Nord dc5087

Ofensiva sobre Catalunya dc3968UP Caiguda de Barcelona

Caiguda de Girona Caiguda de Tarragona

NA 23/12/1938-09/02/1939TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Caiguda de Barcelona

Caiguda de Girona Caiguda de Tarragona

Office of Strategic Services (OSS) on5240TG Descriptors serveis secrets on2948

Oficials ts5211UP Alferes

Capitans Comandants Coronels Tinents Tinents coronels


Pàgina: 183

TG Exèrcit de terra ts5207TE Alferes

Capitans Comandants Coronels Tinents Tinents coronels

Oficis de la construcció i la indústria ts1304UP Fusters

Manobres Miners Paletes Teixidors

TG Economia industrial ts1296TE Fusters

Manobres Miners Paletes Teixidors

Oficis del comerç i serveis ts5595UP Agents comercials

TG Comerç, serveis i turisme ts1360TE Agents comercials

Oligarquia ts580TG Grups socials ts573

Olimpíada Popular a Barcelona dc3910NA 19/07/1936-26/07/1936TG Govern Front d'Esquerres dc3892

Oliver i Sellarès, Joan on5573NA Sabadell 1899 - Barcelona 1986. Escriptor, com a

poeta va usar el pseudònim de Pere Quart. Es vaexiliar primer a França després a Xile, i varetornar a Catalunya l'any 1948. Les seves obresdurant la postguerra s'apropen al postsimbolisme ial realisme històric, i recuperaren la seva veu mésirònica i desinhibida. D'altra banda, per tal desuperar la censura franquista i amb voluntat dedignificar l'escena comercial i convertir-se en unautor dramàtic professional, Oliver escriví pecesde teatre de bulevard. Igualment, esdevingué undels homes més actius del primer intent decreació d'un teatre independent en català, ambl'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963).Com a articulista va col·laborar en les revistes"Destino" i "Serra d'Or" i en el diari "Avui". Vaparticipar en la Caputxinada de 1966, el festivalPopular Poesia Catalana al Price de 1970 i laTancada a Montserrat de 1970, convertint-se aixíen un dels intel·lectuals emblemàtics del'antifranquisme a Catalunya. DCEFID


Òmnium Cultural on2641NA Entitat cultural fundada l'any 1961 per un grup de

financers i empresaris catalans encapçalats perLluís Carulla i Joan B. Cendrós. En l'origen, estractava d'una entitat de caràcter civil, que voliafer de paraigua d'activitats culturals disperses.Entre el desembre de 1963 i l'octubre de 1967,l'entitat va restar inactiva a causa de la

rpohibició de les autoritats franquistes. A partird'aquesta darrera data reprengué l'activitat iintensificà la seva vocació de mecenatge totajudant premis i festes literàries i altres activitatsde caire cultural i educatives. Des d'un boncomençament, Òmnium Cultural no es limità a latasca estrictament cultural o pedagògica, sinó queva prendre un accentuat perfil polític, com nopodia ser d'altra manera sota la dictadurafranquista, que manté ja en democràcia i que elporta sovint a posicionar-se públicament sobreqüestions que van més enllà del seu àmbitd'actuació fundacional. DCEFID.

TG Descriptors entitats culturals on5619

Onada de conflictes a Astúries 1962 dc5124NA Febrer-Abril 1962TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Onze de Setembre ts3302NA Nom amb què és coneguda la rendició de

Barcelona, esdevinguda l'11 de setembre de 1714,després del setge de catorze mesos de durada a quèfou sotmesa per l'exèrcit de Felip V de Castella, ala fi de la guerra de Successió. El setge fou iniciata les ordres del duc de Pòpuli, substituït per JamesFitzJames, duc de Berwick, pel juliol del 1714.Aquest començà una sèrie d'atacs als baluards dela ciutat que minaren lentament la solidesa de lesseves defenses, febrilment reparades i cada copmés precàriament controlades per les forcescatalanes, a les ordres del conseller en cap, RafaelCasanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics.Commemoració de l'Onze de Setembre de 1936 alFossar de les Moreres. Al centre, sobre la tarima,Lluís Companys (esquerra) i Joan Casanovas(dreta) - © Fototeca.cat La ciutat hagué decapitular, fet que significà, en paraules de SalvadorSanpere i Miquel, "la fi de la nació catalana",l'abolició de les constitucions del Principat (demanera semblant com ja ho havien estat les delsregnes de València i d'Aragó i ho serien les deMallorca) i el sotmetiment de Catalunya alsesquemes rígidament centralistes i autoritaris de lamonarquia de Felip V amb la implantació deldecret de Nova Planta. El nom d'Onze de Setembreha restat com a símbol de la desfeta catalana queculminà el procés de decadència iniciat des de launió del regne catalanoaragonès a Castella. Des dela fi del s. XIX la diada fou commemorada aBarcelona amb ofrenes florals al monument deRafael Casanova (a la cruïlla de la Ronda de SantPere amb el carrer d'Alí Bei), i ambmanifestacions que sovint foren reprimides per lesautoritats governatives durant els anys de lamonarquia, i totalment prohibides després de laguerra civil de 1936-39, amb la retirada delmonument, bé que el seu emplaçament continuàessent escenari de concentracions il·legals encommemoració d'aquesta data. El 1976 founovament permesa la celebració pública del fet enun míting amb més de cent mil assistents a SantBoi de Llobregat, on és enterrat Rafael Casanova.A partir d'aquí, i un cop reposat el monument alpatrici a la seva ubicació tradicional, lacommemoració unitària de la Diada Nacional deCatalunya retornà a Barcelona, on aplegà,


Pàgina: 184

el 1977, un milió de ciutadans en una de lesmanifestacions més grans de la postguerraeuropea, i xifres menors, però molt importants elsanys successius; des del 1980, el Parlament catalàdeclarà festiva la data de l'11 de setembre, que haperdut una part del seu contingut reivindicatiu.Paral·lelament, a comptar del 1977, lesorganitzacions i grups adscrits al'independentisme o al nacionalisme radical hanestablert el costum de concentrar-se i celebrar unacte polític, el matí de la Diada, a l'entorn delFossar de les Moreres. EC.

TG Festes nacionals ts3301

Onze de Setembre a Barcelona 1977 dc5161NA 11/09/1977TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Onze de Setembre a Sant Boi 1976 dc5151NA 11/09/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Òpera ts1545TG Estils musicals ts1539

Operació Boléro Paprika ts3547TG Col·laboracions policials ts3545

Operació Galàxia dc3861NA 16/11/1978TG Primer govern UCD dc3856

Operació Husky USE: Desembarcament aliat a Sicíliadc3634

Operació Overlord USE: Desembarcament aliat aNormandia dc3635

Operación Reconquista de España USE: InvasióVall d'Aran dc5100

Operacions militars ts895UP Batalla

Bombardeig TG Guerra ts882TE Batalla

Bombardeig

Opinió, L' on2457NA Setmanari d'esquerra publicat a Barcelona des del

18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic deJoan Casanelles. Dirigit, successivament, per JoanLluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independentde qualsevol partit, comptà amb la col·laboraciód'importants escriptors, publicistes i polítics -J.M. de Sagarra, Carles Soldevila, Marcel·líDomingo, J. Aiguader, Serra i Moret, ÀngelPestaña, Jordi Arquer, etc.- i esdevingué desprésòrgan d'un nou nucli polític (el conegut com agrup de ''L'Opinió'), de signe republicà,federalista i socialitzant, integrat, entre d'altres,per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J.Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931fou un dels tres grups fundadors de l'EsquerraRepublicana de Catalunya. Suspesa la sevapublicació del 13 de setembre de 1929 al 2 demaig de l'any següent, per a les immediateseleccions municipals fou convertit en diari, depresentació molt precària,

del 6 al 12 d'abril; proclamada la República, deixàde publicar-se fins a la seva sortida definitiva coma quotidià el 4 de juny de 1931. Malgrat el subtítolde Diari d'Esquerra Republicana de Catalunya, eldiari, dirigit primer per A. Xirau i després per J.Ventalló, i el grup que l'inspirava, mantinguerensempre una línia política pròpia que aviat entrà enconflicte amb l'orientació aleshores dominant dinsl'Esquerra; expulsats d'aquesta (setembre del 1933)els homes de L'Opinió, el diari representà la novaorganització creada per Lluhí, el PartitNacionalista Republicà d'Esquerra, fins que,suspès per l'autoritat militar el 10 d'octubre de1934, desaparegué definitivament. EC.

TG Descriptors premsa política on2410

Oposició al règim franquista USE: Antifranquismets1024

Oposició monàrquica al franquisme ts5113NA L'oposició monàrquica al Franquisme no existí mai

de forma col·lectiva, si bé individualment, o en elmarc de grups molt petits, sí que hi hagué presesde posició clarament contràries a la dictadura. ACatalunya, el sector monàrquic més gran (integratpels sectors ennoblits majoritàriament en el regnatd'Alfons XIII) es va mantenir en els rengles delFranquisme durant els primers anys de ladictadura, en dura pugna amb els falangistes i elsfranquistes estrictes. Si bé Milà i Camps, comte deMontseny, president de la primera DiputacióProvincial de Barcelona (1939), semblavarepresentar un nucli potent dins l'heterogeneïtat delFranquisme, el seu cessament per ordre de SerranoSuñer (setembre de 1939) va deixar escapçataquest sector i en va fer evident l'enorme debilitat.Des d'aquests moments, el borbonisme oficial vaquedar al marge no tan sols del repartiment i lagestió del poder polític a Catalunya, sinó també dela dinàmica de l'antifranquisme. El seu activismees va reduir a una "oposició de saló", la prova mésclara de la qual fou la nul·la activitat pública icompromesa dels anomenats consellers catalansdel Consell Privat de Joan de Borbó, que no vanpassar d'unes quantes reunions, consultes iredacció d'informes els anys seixanta fins a ladissolució del Consell, l'any 1969. Cal esperar ales vagues de 1956-1957 per trobar elementsmonàrquics obertament compromesos ambl'antifranquisme. A títol individual, aquestselements apostaren clarament per una monarquiademocràtica. Tanmateix, tot i crear alguna petitaorganització, com ara Acció Monàrquica Catalana,la veritat és que els monàrquics sempre vanrepresentar una clara minoria dins l'antifranquisme.DCEFID.

TG Monarquisme ts3134

Oposició política ts2977UP Lluita armada

Lluita i oposició clandestina TG Acció política ts1078TE Lluita armada

Lluita i oposició clandestina

Opus Dei on2661NA Institució de l'Església catòlica. Tot i que segons la

versió oficial, Josemaría Escrivá de Balaguer va


Pàgina: 185

fundar l'Opus Dei l'any 1928, la veritat és que noaparegué en la vida pública espanyola fins alsprimers anys del Franquisme. La seva implantacióinicial fou a Madrid. La incipient organitzacióobtingué l'any 1941 un primer reconeixementjurídic com a institució diocesana del bisbat deMadrid. En aquestes mateixes dates va començarla seva activitat a Barcelona. Els primers catalansde l'Opus Dei van ser tots joves universitaris. Elfet provocà una agra polèmica , atiada pelsjesuïtes, els quals gaudien d'una posicióhegemònica en la formació de les elits catòliques.En el conflicte, l'Opus Dei es revelà com a menysaferrissadament franquista que els jesuïtes i com amenys triomfalista que Acció Catòlica. Els jovesde l'Opus trobaren aleshores un cert recer aMontserrat, sota l'abadiat d'Aureli Maria Escarré.A partir de l'any 1947, i sobretot durant la dècadadels cinquanta, l'organització passà a Catalunyaper un procés de notable expansió, coincidentd'altra banda amb la seva progressivainternacionalització. Jurídicament, deixà de ser unorganisme diocesà i esdevingué un institut secularreconegut per la Santa Seu. Organitzativament, vaconèixer canvis estructurals, amb l'admissió depersones casades al costat de membres numerarisamb compromís de celibat. Això comportà com aconseqüència una gradual implantació fora del'àmbit estrictament universitari, la consolidaciódel discurs legitimador respecte a la "santificaciódel treball" en qualsevol ocupació professional, lapenetració en els mons de la política, del'Administració pública, de les empreses i de lesfinances i dels mitjans de comunicació, il'obertura d'escoles pròpies. Actualment, l'OpusDei té una influència social notable, exercidabàsicament a través de l'activitat professional delsseus membres i d'organitzacions pròpies,especialment col·legis i cases de recés. Unes 80000 persones d'arreu del món formen partd'aquesta prelatura. Durant el pontificat de JoanPau II adquirí un lloc preponderant en el si del'Església catòlica. El 26 de juny de 2005 homcommemorà el 30è aniversari de la mort del seufundador, Josemaría Escrivá de Balaguer, i encelebrà la canonització. DCEFID.

TG Descriptors institucions catòliques on2660

Or de Moscou dc5519TG Govern de Largo Caballero dc5066

Or de Negrín USE: Or de Moscou dc5519

Or i Flama on5686TG Descriptors premsa cultural on2401

Ordes religiosos ts1693UP Benedictins

Franciscans Jesuïtes

TG Comunitats religioses ts1692TE Benedictins

Franciscans Jesuïtes

Ordnungspolizei (ORPO) ts5032TG Geheime Staatspolizei (GESTAPO) ts3548

Ordre públic ts991UP Actuacions policials

Cossos auxiliars de l'ordre públic Cossos policials Repressió policial Seguretat ciutadana

TG Defensa i ordre públic ts5546TE Actuacions policials

Cossos auxiliars de l'ordre públic Cossos policials Repressió policial Seguretat ciutadana

Orfeó Català on2617NA Entitat coral fundada l'any 1891 pel músic Lluís

Millet i Pagès i pel compositor Amadeu Vives iRoig. Des del principi es caracteritzà per unamarcada tendència nacionalista que convertíl'Orfeó Català en referent del catalanisme polític.Va ser precisament la trajectòria catalanista la que,durant els anys posteriors a la Guerra Civil,condemnà l'Orfeó a un dels moments més difícilsde la seva història, és a dir, durant tota la dictaduradel general Franco. Tanmateix, al llarg d'aquestsanys l'Orfeó Català continuà mantenint una posicióestratègica en la vida social catalana. Fidel alsseus ideals, doncs, les ires del règim el sotmeterenmés d'un cop a censures i pressions de tota mena.A més de l'actitud política, l'Orfeó Català destacatambé per l'alta qualitat artística i la diversitat delsseus repertoris, que el situaren entre les formacionsmusicals més rellevants del període. DCEFID.


Orfeó Català de Mèxic on2618NA Institució social i cultural fundada el 1906 a la

Ciutat de Mèxic com a continuació del CentreCatalà de Mèxic. En els primers anys impulsà lesactivitats habituals de qualsevol centred'emigrants: massa coral, grup de teatre, xerrades,celebració de festes del país d'origen, clubesportiu, grup excursionista, etc. Durant la GuerraCivil se solidaritzà amb els republicans i, des deljuny de 1939, rebé els primers grups de refugiatscatalans, que hi van aportar una revifallaimportantíssima: el nombre de socis va augmentar,es consolidaren les seccions existents i se'n vancrear de noves. L'Orfeó edità llibres, organitzà trescelebracions dels Jocs Florals de la LlenguaCatalana i ha continuat publicant, amb alts ibaixos, una revista portaveu de la institució.DCEFID.


Orfeons ts3255TG Agrupacions musicals ts3254TR Descriptors orfeons on2614

Orfeons ts3255

Orfes/òrfenes ts4872TG Grups segons estat social ts3444

Orfes/òrfenes de guerra ts5236TG Víctimes de guerra ts911

Organismes internacionals ts1087TG Política internacional ts1082


Pàgina: 186

Organització administrativa de l'Estat ts4885UP Administració autonòmica

Administració estatal Administració local

TG Organització de l'Estat i règim jurídic ts1730TE Administració autonòmica

Administració estatal Administració local

Organització de l'acció ts3389UP Assemblees

Clandestinitat Comitès Cèl·lules d'acció Fugues Llegat de la lluita Reunions

TG Conflictivitat social ts587TE Assemblees

Clandestinitat Comitès Cèl·lules d'acció Fugues Llegat de la lluita Reunions

Organització de les Nacions Unides(ONU) on2596

TG Descriptors organismes internacionals on2595

Organització de l'Església ts1722UP Concilis

Congressos eucarístics Divisió eclesiàstica

TG Església ts1702TE Concilis

Congressos eucarístics Divisió eclesiàstica

Organització de l'Estat i règim jurídic ts1730UP Administració pública

Dret i règim jurídic Organització administrativa de l'Estat

TE Administració pública Dret i règim jurídic Organització administrativa de l'Estat

Organització defensiva dels Pirineus ts5235TG Postguerra ts955

Organització del transport ts1421UP Transport de mercaderies

Transport de viatgers Transport públic Transport urbà

TG Transports i comunicacions ts1401TE Transport de mercaderies

Transport de viatgers Transport públic Transport urbà

Organització eclesiàstica USE: Organització del'Església ts1722

Organització laboral ts3208UP Jornada laboral

Mobilitat laboral TG Condicions laborals ts3205

TE Jornada laboral Mobilitat laboral

Organització militar ts825UP Abastament militar

Instal·lacions militars Reclutament

TG Administració militar ts824TE Abastament militar

Instal·lacions militars Reclutament

Organització Nacional de la JoventutCatalana on2500


Organització política ts5562TG Activitats polítiques ts3099

Organització sindical ts3422TG Acció sindical ts3426

Organitzacions juvenils partits polítics ts3073TG Agrupacions polítiques ts3070TR Descriptors organitzacions juvenils partits polítics

on2600Organitzacions juvenils partits polítics ts3073

Organitzacions terroristes ts3120TG Terrorisme ts3118TR Descriptors organitzacions terroristes on2603

Organitzacions terroristes ts3120

Organización de la Izquierda Comunista deEspaña (OICE) on58

NA Organització marxista revolucionària constituïda el1974 a partir de la fusió dels Círculos ObrerosComunistas amb els Núcleos Obreros Comunistasdel País Basc. Des de la defensa d'un programaclarament anticapitalista, i sense renunciar a laconstrucció d'un partit revolucionari,l'Organización posà l'accent en la necessitatd'autoorganització de la classe obrera. D'àmbitestatal, un dels territoris on comptà amb mésimplantació fou Catalunya. DCEFID.


Organización Juvenil Española (OJE) ts4914TG Falange Española Tradicionalista y de las JONS

(FET y de las JONS) ts4906

Organización Revolucionaria de Trabajadores(ORT) on127

NA Partit fundat pel gener de 1970 a Madrid. ABarcelona es constituí el 1971 a partir delsCírculos de Formación de Cuadros i de lesPlataformes de Comissions Obreres. El 1974,l'abandó de l'ideari cristià i l'adopció del maoismeprovocà el trencament de la direcció inicial.Participà en l'Assamblea de Catalunya peròdiscrepà de certs elements de la Transició i formàpart de les Comissions Obreres. DCEFID.


Organización Sindical Española (OSE) ts4915UP Obras Sindicales

NA Sistema sindical creat


Pàgina: 187

Òrgans i institucions de l'Estat ts4953UP Instituto de Reforma Agraria (IRA)

TG Administració estatal ts4886TE Instituto de Reforma Agraria (IRA)

Òrgans i institucions del Nuevo Estado ts4932UP Associacions de caps de família

Associacions polítiques franquistes Biblioteca Central Fiscalía de Tasas Instituto Español de Estudios Mediterráneos(IEEM) Instituto Nacional de Colonización Instituto Nacional de Emigración Instituto Nacional de Industria (INI) Instituto Nacional del Libro Español Junta de Calificación y Censura de Películas Servicio Nacional de Regiones Devastadas yReparaciones Servicios de Ocupación

TG Nuevo Estado ts4905TE Associacions de caps de família

Associacions polítiques franquistes Biblioteca Central Fiscalía de Tasas Instituto Español de Estudios Mediterráneos(IEEM) Instituto Nacional de Colonización Instituto Nacional de Emigración Instituto Nacional de Industria (INI) Instituto Nacional del Libro Español Junta de Calificación y Censura de Películas Servicio Nacional de Regiones Devastadas yReparaciones Servicios de Ocupación

Orquestra Pau Casals on5716NA Agrupació simfònica fundada per Pau Casals l’any

1920, a Barcelona, amb l’ajut econòmic dediversos mecenes. Dirigida pel mateix Casals,celebrà tandes de concerts de primavera o bé detardor. Actuà habitualment al Palau de la MúsicaCatalana i al Gran Teatre del Liceu. El repertoriinclogué principalment obres de J.S. Bach i delssimfonistes alemanys del s XIX i donà a conèixerobres de Juli Garreta i d’altres autors catalans, comPedrell, Pahissa, Toldrà, etc. Hi col•laboraren granssolistes i directors internacionals, comS.Kussevitzki, Richard Strauss i Igor Stravinsky.Deixà d’actuar a la darreria de l’any 1938. EC

TG Descriptors orquestres on2615

Orquestres ts3256TG Agrupacions musicals ts3254TR Descriptors orquestres on2615

Orquestres ts3256

Orwell, George on5510NA Motihari, India 1903 - Londres, 1950. Pseudònim

d'Eric Arthur Blair. Escriptor britànic. Va estudiar al'elitista col·legi d'Eton, on va rebre una preparaciócastrense, i va ser oficial de la policia britànica aBirmània. Militant del partit laborista Independent,que es considerava comunista però no marxista, vaarribar a Barcelona al desembre de 1936 ver

amb la intenció de materialitzar el punt 9è deFalange Española Tradicionalista y de las Juntasde Ofensiva Nacional Sindicalista, que declarava:"Concebimos España, en lo económico, como ungigantesco sindicato de productores"; responiatambé a l'articulat del Fuero del Trabajo, quedefinia el sindicat vertical com un "instrumentodel Estado". El seu desplegament legislatiu es vafer a partir de dues lleis: la Llei sobre unitatsindical i la Llei de bases de l'organizaciónsindical. Pel que fa a la primera, tenia un marcatcaràcter repressiu atès que liquidava elsindicalisme contrari al règim i no controlat peraquest tot il·legalitzant qualsevol organisme nointegrat dins de l'OSE. La segona desenvolupavala institució, estructurant-la en les centralesnacional-sindicalistas, encarregades d'enquadrarels productors sobre la base del principi de"Unidad, Totalidad y Jerarquía", i els sindicatosnacionales, per a les diferents activitatseconòmiques. La tercera peça de l'OSE eren lesobras sindicales. Malgrat les proclames doctrinalsi polítiques i les disposicions legals, el paper del'OSE en l'elaboració i l'aplicació de les polítiqueseconòmiques i socials fou molt secundari; encanvi, l'enquadrament i el control delstreballadors va ser efectiu. Tanmateix, el marcformal de negociació col·lectiva establert el 1958va obrir una nova etapa, que comportava un balód'oxigen per a l'aparell verticalista que li vapermetre sortir de l'ostracisme polític al quall'havia condemnat el règim. Cal destacar que finsel 1971, el sindicat vertical s'anomenà CentralNacional Sindicalista (CNS) i que fou a partird'aquesta data que prengué el nom d'OSE.DCEFID.


TE Obras Sindicales

Òrgans i institucions de la Generalitat ts4963UP Comissariat de Propaganda de la Generalitat

Comissió d'Indústries de Guerra de la Generalitat Comissió de Responsabilitats Comitè Central de Milícies Antifeixistes deCatalunya (CCMA) Consell de Cultura de la Generalitat Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) Escola Popular de Guerra de Catalunya Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) Junta de Defensa Passiva de Catalunya Junta de Seguretat Interior de Catalunya Servei de Biblioteques al Front Servei de Cultura al Front

TG Generalitat de Catalunya ts4955TE Comissariat de Propaganda de la Generalitat

Comissió d'Indústries de Guerra de la Generalitat Comissió de Responsabilitats Comitè Central de Milícies Antifeixistes deCatalunya (CCMA) Consell de Cultura de la Generalitat Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) Escola Popular de Guerra de Catalunya Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) Junta de Defensa Passiva de Catalunya Junta de Seguretat Interior de Catalunya Servei de Biblioteques al Front Servei de Cultura al Front


Pàgina: 188

a incorporar-se a la lluita a favor de la República.Va quedar enquadrat dins de les milícies delPOUM, amb les que va combatre al frontd'Aragó. Va tornar a Barcelona coincidint amb elsfets de maig de 1937, durant els quals vaparticipar al costat dels anarquistes. Després vatornar al front i va ser ferit de gravetat. Sentint-seperseguit pels estalinistes, va abandonar Espanyaal juny de 1937, però hi va tornar al febrer de1938. La seva experiència a Barcelona durant elsprimers mesos de guerra està recollida al seullibre "Homenatge a Catalunya". DOGC



Pàgina: 189

PPacifisme ts3137

NA Doctrina i moviment partidaris de la supressió dela guerra com a mitjà de resoldre els conflictesinternacionals. El pacifisme, fonamentat de bonprincipi en idees religioses, es remunta al s XIX,amb la creació de societats per a la pau a NovaYork (1815), Londres (1816), París (1821) iGinebra (1830). El 1843 se celebrà a Londres elprimer congrés internacional per a la pau. A la fidel s XIX el moviment pacifista rebé un nou idefinitiu impuls en ésser incorporades lestendències pacifistes a l'ideari dels partitssocialistes i de les organitzacions obreres, quepreconitzaren la supressió del servei militarobligatori i el desarmament de les potències.Creada a Berna (1892) l'oficina internacional dela pau, la conferència de l'Haia (1899) donàorigen al tribunal internacional d'arbitratge. L'èxitescàs aconseguit per la Societat de les NacionsUnides i, més tard, per l'ONU a l'hora de garantirla pau mundial ha fet que el pacifisme continuïessent una aspiració encara viva, que ha conegut aEuropa una revifalla espectacular des del 1979,amb l'augment de la tensió de l'Est i l'Oest i delrisc d'una guerra nuclear limitada o general. Caldistingir el pacifisme de la no-violència i del'objecció de consciència, per tal com el primerrepresenta un rebuig global de la guerra com amitjà de resoldre les diferències entre els pobles,mentre que la no-violència i l'objecció deconsciència representen un pas més de cara a laconcreció d'aquest ideal pacifista. EC.


Pacte de la fam ts2926TG Repressió quotidiana ts2919

Pacte de Munic dc3614NA 30/09/1938TG Tercer Reich dc5632

Pacte de París dc3956NA 23/02/1957TG Presidència Tarradellas a l'exili dc3941

Pacte de San Juan de Luz dc5108NA 30/08/1948TG Govern dels propagandistes dc3594

Pacte de Sant Sebastià dc5038NA 17/08/1930TG Govern Dámaso Berenguer dc5035

Pacte de Varsòvia dc3649NA 1955TG Guerra Freda dc3645

Pacte germano-soviètic USE: Pacte Molotov-Ribbentrop dc3615

Pacte Molotov-Ribbentrop dc3615NA 23/08/1939

TG Tercer Reich dc5632

Pactes de la Moncloa dc3858NA 25/10/1977TG Primer govern UCD dc3856

Pagesia ts581UP Jornalers/jornaleres

Masovers/masoveres Pagesos/pageses Rabassaires

TG Grups socials ts573TE Jornalers/jornaleres

Masovers/masoveres Pagesos/pageses Rabassaires

Pagesos/pageses ts582TG Pagesia ts581

Pájaro Loco USE: Fàbregas i Guillén, Dídac on5550

Palestra on2499TG Descriptors associacions juvenils on2498

Paletes ts1306TG Oficis de la construcció i la indústria ts1304

Pallach i Carolà, Josep on2105NA Figueres 1920 - L'Hospitalet de Llobregat 1977.

Polític socialista i pedagog. En la seva joventut vamilitar en el BOC i el POUM, i s'exilià a França el1939. En començar la guerra mundial va formarpart del grup d'evasió organitzat per Josep Rovira iCanals i del Front del a Llibertat. Va tornar al'interior clandestinament el 1942, i pel novembrede 1943 fou escollit membre de primer ComitèExecutiu del POUM en la clandestinitat. El 1944va ser detingut i empresonat a la presó de Salt, finsque el 1946 en va fugir. Un cop establert a França,va militar al MSC i fou director del seu òrganportaveu "Endavant" (1948-1967). Durant lasegona meitat dels anys cinquanta va mantenirunes tenses relacions amb el PSOE i la UGT al'exili, les quals van abocar al trencament derelacions el 1962 i a l'impuls, per part de Pallach il'MSC, d'una nova UGT que no reconeixia lalegimitat de la direcció de Toulouse i que va fercostat a l'Aliança Sindical Obrera, de la qualPallach també fou impulsor. El 1966 va serprocessat en rebel·lia com a membre d'aquestadarrera organització. Quan l'MSC es va trencar, vacrear el secretariat d'Orientació de la DemocràciaSocial catalana. El 1970 va tornar a Catalunya i vaintentar liderar el sector moderat de l'oposició. El1974 va fundar el Reagrupament Democràtic iSocialista, amb la intenció de vertebrar unsocialsme moderat i catalanista. DCEFID


Pallassos/pallasses ts1582TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Paludisme ts811TG Malalties ts803

Pàmies Bertran, Teresa on5577NA


Pàgina: 190

Balaguer 1919 - Granada 2012. Escriptora, filladel dirigent marxista Tomàs Pàmies. Dirigent deles Joventuts Socialistes Unificades de Catalunyai cofundadora de l'Aliança Nacional de la DonaJove durant la Guerra Civil. S'exilià a França,Cuba, Santo Domingo Mèxic, Belgrad, Praga iparís. Durant l'exili a la República Txeca , exercíde redactora de les emissions en català i castellàde Ràdio Praga. Membre del PSUC i companyade Gregorio López Raimundo. Al 1971 tornà aCatalunya i inicià una intensa activitatperiodística i literària. Va col·laborar enpublicacions com "Serra d'Or", "Oriflama","Canigó", "Presència" o "Avui". DCEFID


Pànic USE: Por ts704

Pantans ts1968TG Infraestructures d'aigües ts1967

Parceria ts1774TG Contractes de conreu ts1773

Pares ts531TG Grups de parentesc ts529

Parlament de Catalunya ts4956UP Parlamentaris/parlamentàries

President del Parlament TG Generalitat de Catalunya ts4955TE Parlamentaris/parlamentàries

President del Parlament

Parlamentaris/parlamentàries ts4958TG Parlament de Catalunya ts4956

Parròquies ts1726TG Divisió eclesiàstica ts1725

Participació dels catòlics enl'antifranquisme ts3315

UP Aixopluc parròquiesDiàleg entre catòlics i marxistes

TG Lluita i oposició clandestina ts2994TE Aixopluc parròquies

Diàleg entre catòlics i marxistes

Participació social ts636UP Associacions

Ateneus llibertaris Ateneus obrers Ateneus populars Casals Casals catalans Casinos Col·legis professionals Sindicats

TG Dinàmica social ts585TE Associacions

Ateneus llibertaris Ateneus obrers Ateneus populars Casals Casals catalans Casinos Col·legis professionals Sindicats

Partido Agrario Español (PAE) on174NA Partit fundat al gener de 1934 pels diputats de la

minoria agrària. Al setembre del mateix any se'nconstituí una secció a Barcelona, al gener de 1935s'organitzà a Lleida i al juny ho féu a Reus. DPPC.


Partido Comunista de Espanya (PCE) on160NA Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis

del PSOE partidaris de la Revolució Russa. ACatalunya, aquest PCE tingué un impacte escàsentre els socialistes. De fet, el PCE no tingué unapresència real a Catalunya fins a la incorporaciód'Andreu Nin, Joaquim Maurín i Hilari Arlandis,que havien promogut entre 1921 i 1922 comitèssindicalistes revolucionaris. DPPC.


Partido Comunista de España (Marxista-Leninista)-Frente Revolucionario Antifascista yPatriótico (PCE (m-l)) on129

NA Partit marxista leninista constituït per l'octubre de1964 a Brusel·les a partir de la unió de diversosgrups maoistes de l'interior i de l'exili escindits delPartit Comunista de Espanya. Els seus lídersproposaren la constitució d'un front democràticnacional revolucionari i la guerra popular contra ladictadura "ianquifranquista" per a la realitzaciód'una democràcia popular antiimperialista iantioligàrquica. El partit va tenir una escassapresència a Catalunya, amb tan sols petits nuclis demilitants a Barcelona, l'Hospitalet i el VallèsOccidental. DCEFID.


Partido del Trabajo de España (PTE) on5425NA Nova definició del Partido Comunista de españa

(Internacional) adoptada el febrer de 1975 per talde poder incorporar-se a la Junta Democràtica.Proposà la realització d'un front antifeixista i esreclamà seguidor del marxisme de Mao Zedong.Les seves joventuts s'organitzaven en la JoveGuàrdia roja, que publicava "Venceremos" (1977-1979). Molas, Isidre (ed.), Diccionari dels partitspolítics de Catalunya, segle XX.


Partido Español Nacional Sindicalista(PENS) on130

NA Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968.Difongué un pensament afí a la ultradreta"tradicional": defensa de la unitat d'Espanya,anticomunisme i oposició a l'Opus Dei i alstecnòcrates. Evolucionà vers un paneuropeismeneofeixista antiimperialista, i anaren minvant lesreflexions nazis i racistes. De militància moltescassa, adquirí notorietat per les seves accionsviolentes, especialment contra llibreries ieditorials. Es dissolgué el 1974. DCEFID.


Partido Popular (PP) on161NA Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom

de Partido Unido de Alianza Popular i conegutcom Alianza Popular. Canvià el seu nom pel dePartido Popular en el seu IX Congrés Nacional(1989). És el partit parlamentari situat


Pàgina: 191

més a la dreta de l'espectre polític. Els seusvotants es manifesten majoritàriament ubicats enel segment de la dreta i centredreta. DPPC.


Partido Republicano Radical (PRR) on162NA Organització política d'àmbit espanyol constituïda

formalment el 1908 sota l'impuls i la direcciód'Alejandro Lerroux. Des del punt de vistadoctrinal, el lerrouxisme descansava sobre tresingredients bàsics: l'obrerisme, l'anticlericalisme il'anticatalanisme. DPPC.


Partido Socialista Obrero Español(PSOE) on173

NA Organització política fundada a Madrid l'any 1879per nuclis marxistes expulsats de la FederacióRegional Espanyola de la Primera Internacional.El seu portaveu fou "El Socialista" (1886). El ICongrés tingué lloc a Barcelona (1888), pocs diesdesprés de la constitució, també a Barcelona, dela Unió General de Treballadors, sindicatd'inspiració socialista. El nou partit s'implantà enels medis obrers de Madrid, el País Basc iAstúries. EC.


Partit Agrari de Catalunya (PAC) on175NA Partit constituït a l'abril de 1931 a Barcelona amb

l'objectiu de defensar els interessos agrícoles deCatalunya. Al novembre de 1934 la majoria delpartit s'incorporà a Acció Popular Catalana.DPPC.


Partit Carlí de Catalunya (PCC) on164NA Secció catalana del Partit Carlí, originat per la

reorganització de la Comunió Tradicionalista. Laseva ideologia es basa en la concepció d'unasocietat pluralista, en un sistema de socialismed'autogestió global en el marc d'un estatdemocràtic i federal. DPPC.


Partit Comunista Català (PCC) on5713NA Partit fundat al novembre de 1928 a Lleida per

iniciativa d’un grup de marxistes i catalanistesformats a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, alsquals s’afegiren elements radicalitzats d’EstatCatalà. Pretenia establir la dictadura delproletariat i defensà el dret d’autodeterminació.Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com unobjectiu més del seu programa de reivindicacionssocials, per portar el proletariat català a unaàmplia federació amb el proletariat de les altresnacionalitats peninsulars dintre de la futura “Unióde Repúbliques Socialistes de Iberia”. (J. Arquer,Treball, 21/IV/1930). Realitzà una importantactivitat propagandista a través d’ateneus popularsi aconseguí la direcció del CADCI gràcies a unaentesa amb Estat Català- Partit Proletari. Elsdirigents foren: Jordi Arquer, Domènec Ramon iAmadeu Bernadó. Al març de 1931 es fusionàamb la Federació Comunista catalano-balear idonà lloc al Bloc Obrer i Camperol. Un grupliderat per Bernardó, organitzat amb el nom“Treball, tendència”, no acceptà la fusió i fundàEsquerra Republicana i Antiimperialista. DPPC


Partit Comunista d'Espanya (Internacional)(PCE(i)) on131

NA Partit comunista fundat a Lieja (Bèlgica) pel febrerde 1969. Es definia com a marxista, leninista,proletari, antifeixista i seguidor del pensament deMao Tse-Tung. Atregué a les seves files una partimportant dels sectors més radicalitzats delmoviment estudiantil antifranquista. El partit patídues escissions. L'any 1975 ingressà a l'Assembleade Catalunya i hagué de canviar el nom pel dePartido del Trabajo de España com a condició perintegrar-se en la Junta Democrática de España.DCEFID.


Partit Comunista d'Espanya (Internacional)-Línia Proletària (PCE(i)l-p) on220

NA Escissió del Partit Comunista d'Espanya(Internacional) produïda el 1971. DCEFID.


Partit Comunista d'Espanya (Internacionalista)(PCE (ista)) on221

NA Escissió del Partit Comunista d'Espanya(Internacional) produïda pocs mesos després de laseva fundació. DCEFID.


Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) on165

NA Partit socialista fundat el 1978 per la unificació detres partits: el Partit Socialista de Catalunya(Congrés), el Partit Socialista de Catalunya(Reagrupament) i la Federació Socialista deCatalunya (PSOE). DPPC.


Partit Obrer d'Unificació Marxista(POUM) on2059

NA Partit comunista de caràcter heterodox, constituït aBarcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol i la IzquierdaComunista de España. Volia esdevenir unaalternativa tant a la socialdemocràcia com al'estalinisme, reivindicava les essències leninistesde la primera etapa de la revolució soviètica i esmanifestava obertament antiestalinista i crític ambel trotskisme. Defensava un programa polític quedefinia el caràcter democraticosocialista de larevolució, l'enfortiment de les aliances obreres il'autodeterminació nacional. DPPC:


Partit Socialista d'Alliberament Nacional(PSAN) on222

NA Partit nascut el 1969 com a resultat d'una escissióprotagonitzada l'any abans pel sector més jove delFront Nacional de Catalunya. Influït pelsmoviments d'alliberament nacional del TercerMón, el PSAN es definia com un partit socialistarevolucionari que proclamava la necessitat de laindependència dels Països Catalans i del doblealliberament nacional i de classe. El PSANparticipà activament en les instàncies unitàriesantifranquistes i muntà importants campanyesd'agitació. DCEFID.



Pàgina: 192

Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC) on140

NA Partit creat el 1936, per la integració de quatreorganitzacions polítiques d'àmbit català:Federació Catalana del PSOE, Partit Comunistade Catalunya, Unió Socialista de Catalunya iPartit Català Proletari. En posar en primer plal'exigència de guanyar la guerra i de restaurar lanormalitat republicana, el PSUC conegué undesenvolupament espectacular al llarg delconflicte. DPPC.


Partits polítics ts3072TG Agrupacions polítiques ts3070TR Descriptors partits polítics on212

Partits polítics ts3072

Parvularis ts1635TG Equipaments educatius ts1633

Paseos ts5258TG Execucions ts5255

Passadors ts5280TG Xarxes d'evasió ts2978

Passaports ts1959TG Documents d'identitat ts1955

Passió ts1564TG Teatre popular ts1562

Pastoral Col·lectiva bisbes en suport delssollevats dc5077

NA 01/07/1937TG Zona rebel dc3877

Pastorets ts1563TG Teatre popular ts1562

Pat O'Leary on2793TG Descriptors xarxes d'evasió on2791

Paternalisme empresaris ts3215TG Repressió patronal ts3219

Patrimoni cultural ts1473UP Conservació del patrimoni

Patrimoni històric i artístic TG Vida cultural ts1471TE Conservació del patrimoni

Patrimoni històric i artístic

Patrimoni històric i artístic ts1474TG Patrimoni cultural ts1473

Patronato Central de Nuestra Señora de laMerced ts5265

NA Nom que rep el Patronato Central para laRedención de Penas por el Trabajo des de l'abrilde 1939.


Patronato Central para la Redención de Penaspor el Trabajo ts2964


Patronato San Pablo de Presos ts2967NA 26/07/1943


Patum de Berga ts3299TG Festes populars ts1455

Pax Christi on5646NA Organització internacional catòlica per a la pau. De

primer fou un simple moviment nascut a Lorda(1945), en ocasió d’una assemblea de catòlicsfrancesos i alemanys. La primera finalitat depregar per la pau entre els pobles s’anàtransformant també en acció concreta. El 1950PaxChristi es convertí en una associacióinternacional, que té per finalitat difondre l’esperitde pau evangèlica i formar els catòlics amb vista allurs deures internacionals. Periòdicamentorganitza assemblees internacionals, marxespacífiques, treballs en comú, etc. A Catalunya,ultra un compromís polític i una acció de denúnciade tortures, està unida a grups d’objectors deconsciència i, entre altres actes, organitzà (estiu del1976) la Marxa de la Llibertat per terres catalanes.EC.


Pecat i confessió ts1685TG Culte religiós ts1681

Pedagogs/pedagogues ts3287TG Agents del sistema educatiu ts1657

Peirats Valls, Josep on5512NA Vall d'Uxó, Castelló 1908 - Burriana, Castelló

1989. Periodista, escriptor i militant anarquista. Vaser un dels fundadors de les Joventuts Llibertàries(1932), redactor i director del diari SolidaridadObrera durant la República i la Guerra Civil.Algunes de les seves col·laboracions periodístiquesvan ser firmades amb el pseudònim de FelipeAláiz. Al 1933 va ser secretari de la seccióbarcelonina de la FAI. Amb l'esclat de la GuerraCivil, es va pronunciar contra la participació delsanarquistes en el govern de Largo Caballero.Exiliat al 1939, va recórrer diversos païsosd'Amèrica Llatina i va tornar a França al 1947. Vaser secretari del comitè nacional de la CNT isecretari general de l'Organització Intercontinentalde la CNT (1950-1961). Director del setmanariCNT (1953-1959) i col·laborador del Frentelibertario (1970-1977). DOGC


Peiró Belis, Joan on5514NA Barcelona 1887 - Paterna, València 1942. Dirigent

anarquista. Obrer del vidre, va ser un delsfundadors de la federació de societats obreres deBarcelona (1915). Entre 1928-1929 va ser secretarigeneral de la CNT, i va tractar de resumir ladoctrina i trajectòria del sindicat al llibre"Trajectòria de la Confederació Nacional delTreball" (Barcelona, 1925). Firmant del Manifestdels Trenta (agost 1931), va ser els principalinstigador ideològic del trentisme. Com a dirigentde la Federació Sindicalista Llibertària, va defensarla corrent del trentisme a travès de les pàgines deSolidaridad Obrera, diari del que va ser directorentre 1930-1931. Durant els primers mesos de la


Pàgina: 193

Període d'entreguerres dc5628UP Crisi econòmica 1929

Període d'entreguerres a Alemanya Període d'entreguerres a França Període d'entreguerres a Itàlia Període d'entreguerres a l'URSS Període d'entreguerres a Àustria

TG Fets internacionals dc472TE Crisi econòmica 1929

Període d'entreguerres a Alemanya Període d'entreguerres a França Període d'entreguerres a Itàlia Període d'entreguerres a l'URSS Període d'entreguerres a Àustria

Període d'entreguerres a Alemanya dc5630UP Pujada Hitler al poder

Tercer Reich república de Weimar

TG Període d'entreguerres dc5628TE Pujada Hitler al poder

Tercer Reich república de Weimar

Període d'entreguerres a Àustria dc5629UP Assassinat de Dollfuss

Pujada Dollfuss a la cancelleria d'Àustria TG Període d'entreguerres dc5628TE Assassinat de Dollfuss

Pujada Dollfuss a la cancelleria d'Àustria

Període d'entreguerres a França dc5633UP Construcció línia Maginot

Dimissió Govern Front Popular Francès Victòria del Front Popular a França

TG Període d'entreguerres dc5628TE Construcció línia Maginot

Dimissió Govern Front Popular Francès Victòria del Front Popular a França

Període d'entreguerres a Itàlia dc5634UP Marxa sobre Roma

Nomenament de Benito Mussolini TG Període d'entreguerres dc5628TE Marxa sobre Roma

Nomenament de Benito Mussolini

Període d'entreguerres a l'URSS dc5637UP Processos de Moscou

TG Període d'entreguerres dc5628TE Processos de Moscou

Periodisme ts774UP Fotoperiodisme

TG Comunicació social ts745TE Fotoperiodisme

Periodistes ts3367TG Professionals de la comunicació social ts3366

Permissivitat folklore català ts5029TG Repressió cultura catalana ts2913

Persecució dels homosexuals ts2938TG Repressió social ts2927

Guerra Civil va denunciar la repressióincontrolada a la rereguarda. Va ser ministred'Indústria en el govern de Largo Caballero.Exiliat a França des de 1939, col·laborà amb laJunta de Auxilio a los Refugiados españoles, peròfou detingut per la Gestapo i entregat a lesautoritats franquistes. Jutjat i condemnat a mort,va ser afusellat el 24 de juliol de 1942. DOGC


Peiró Belis, Joan on5514Sindicalistes ts3433

Pelegero, Ramon USE: Raimon on5583

Pen Club Català on2539NA Branca catalana del PEN (Poets', Essayists',

Novelists') Club Internacional, fundada el 19d'abril de 1922 amb el propòsit de participar enl'associació internacional i de projectar les lletrescatalanes des d'una visió oberta i moderna, a mésd'establir lligams i projectes conjunts amb altresliteratures del món. Ben aviat aconseguí l'adhesiódels escriptors catalans més rellevants i organitzàa Barcelona, el 1935, el tretzè CongrésInternacional del PEN Club Internacional. Amb lavictòria franquista, el PEN Club Català entrà enuna etapa d'itinerància i exili. El 4 de febrer de1973 es realitzà a Barcelona una assembleaclandestina de reorganització. DCEFID.


Pena de mort USE: Condemnes a mort ts2955

Penes ts1796TG Responsabilitat penal ts1792

Penicil·lina ts815TG Medicines ts814

Pensament polític ts5553TG Teoria política ts1015

Pérez-Salas García, Jesús on5515NA Sevilla 1892 - ¿?. Oficial de l'Exèrcit, arma

d'Infanteria. Va prestar servei al Marroc i adiverses guarnicions de la península. Conspiradorcontra la dictadura de Primo de Rivera, a l'arribarla República va formar part del gabinet militard'Azaña quan aquest era ministre de Guerra. Vaser cap superior de Policia de Barcelona (1933) icomissari general de Sometents (1934). Al'esclatar la Guerra Civil, era cap de la comissariad'Ordre Públic de la Generalitat i va mantenir-sefidel a la República, contribuint decisivament a ala derrota de l'alçament a Barcelona. Va comandarla columna Macià-Companys al front d'Aragó,que posteriorment es va convertir en la divisió 30.Designat sotssecretari del ministre de DefensaNacional al març de 1938, en va ser destituït unmes després per la renúncia d'Indalcio Prieto coma ministre. Va acabar la guerra com a coronel, alcapdavant del cos de l'exèrcit del Grup d'Exèrcitsde la Regió Oriental (GERO) que combaté a lacampanya de Catalunya. Va passar la frontera capa França el 5 de febrer de 1939 acompanyat delpresident Companys. Exiliat primer a França idesprés a Mèxic. No va retornar mai a Espanya.DOGC



Pàgina: 194

Persecucions religioses ts2970UP Assassinats de religiosos/religioses

Crema i saqueig d'esglésies TG Repressió revolucionària ts5262TE Assassinats de religiosos/religioses

Crema i saqueig d'esglésies

Personal militar ts5227UP Militars

TG Exèrcit ts823TE Militars

Personal sindicats ts5560UP Delegats sindicals

Enllaços sindicals Líders sindicals Sindicalistes

TG Acció sindical ts3426TE Delegats sindicals

Enllaços sindicals Líders sindicals Sindicalistes

Personatges de la cultura, les arts il'espectacle ts1569

UP Actors/actriusArquitectes Artistes Bibliotecaris/bibliotecàries Cantants Cantautors/cantautores Crítics Directors/directores de cinema Directors/directores de teatre Editors/editores Escriptors/escriptores Escultors/escultores Filòlegs/Filòlogues Folklòriques Historiadors/historiadores Humoristes Músics Pallassos/pallasses Pintors/pintores Poetes/poetesses Toreros Traductors

TG Cultura i educació ts1430TE Actors/actrius

Arquitectes Artistes Bibliotecaris/bibliotecàries Cantants Cantautors/cantautores Crítics Directors/directores de cinema Directors/directores de teatre Editors/editores Escriptors/escriptores Escultors/escultores Filòlegs/Filòlogues Folklòriques Historiadors/historiadores Humoristes Músics

Pallassos/pallasses Pintors/pintores Poetes/poetesses Toreros Traductors

Pesca ts1295TG Economia pesquera ts1294

Pestaña, Núñez, Ángel on5516NA Santo Tomás de las Ollas, León 1886 - Barcelona,

1937. Polític anarquista, rellotger de professió.Perseguit per les seves activitats sindicals, va haverd'exiliar-se i no va retornar a Espanya fins al 1914per a instal·lar-se a Barcelona, on va col·laboraramb Salvador Seguí i escrigué al diari SolidaridadObrera, que va acabar dirigint al 1917; així comtambé a la revista Tierra y Libertad. Dirigent, comSeguí, de la corrent reformista dins del'anarcosindicalisme, cosa que el va enfrontar alsadoctrinaments de la FAI. Al 1929 va ser greumentferit a Manresa per uns pistolers dels sindicatslliures, el que va provocar una forta campanyacontra el pistolerisme i inclús la destitució delgeneral Martínez Anido com a governador civil deBarcelona. Amb la proclamació de la República vadonar suport al Manifest dels Trenta, on escriticava la preponderancia de la FAI en elmoviment llibertari, i que va significant la sevaexpulsió de l'organització confederal. Al 1933 vafundar el Partit Sindicalista, que es va adherir al1936 al Front Popular. Va ser escollit diputat perCadis. A l'esclatar la Guerra Civil va ser designatsubcomissari general de Guerra i, reconciliant-seamb els seus antics companys de lluita sindical, vareingressar a la CNT. DOGC


Pestaña, Núñez, Ángel on5516Sindicalistes ts3433

Pi i Sunyer, Carles on5517NA Barcelona 1888 - Caracas, Venezuela 1971.

Economista, enginyer i escriptor. Dirigent d'AccióCatalana Republicana, al 1932 va passar a militar aERC. Diputat a les Corts al 1931 i al Parlament deCatalunya al 1932, va ser conseller d'Hisenda iministre de Treball al govern de Martínez Barrio.Escollit alcalde de Barcelona al febrer de 1934, vadonar suport a la revolta d'octubre, fet pel qual vaser processat i empresonat. Després del triomf delFront Popular de 1936 , va ser escollit de noualcalde de la ciutat comtal, fins que va ser designatconseller de Cultura de la Generalitat al juny de1937. Exiliat des de que va caure Catalunya enmans franquistes, va presidir el Consell Nacionalde Catalunya (1941-1945). DOGC


Picasso USE: Ruiz i Picasso, Pablo on5441

Pich i Pon, Joan on2106NA 1878-1937TG Descriptors de personatges públics on2070

Pintades de parets ts599TG Formes de protesta ts589


Pàgina: 195

Pintors/pintores ts1575TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Pintura ts1529TG Belles arts ts1524

Pisos de protecció oficial ts2050TG Habitatges protegits ts2049

Pla de Distribució en Zones del TerritoriCatalà ts4189

TG Política d'habitatge de la Segona Repúblicats4188

Pla Macià ts4190TG Política d'habitatge de la Segona República

ts4188

Pla Marshall dc3644NA Nom amb què és conegut l'European Recovery

Program (ERP), programa nord-americà d'ajudaeconòmica a Europa, aprovat el 2 d'abril de 1948,segons una idea de George Marshall. Fonamentaten la temença de solucions polítiques oposadesals principis democràtics liberals, la seva finalitatera de finançar la reconstrucció de les economiesdels estats de l'Europa occidental mitjançantpréstecs i cessions per valor de 12 000 milions dedòlars en un terme de quatre anys. Durant aquestperíode, el PNB dels seus principals beneficiaris—la Gran Bretanya, la RF d'Alemanya, Itàlia iFrança— experimentà un creixement d'un 15 a un20%. L'Estat espanyol en restà exclòs. EC.

TG Guerra Freda dc3645

Pla Tarradellas USE: Decrets de S'Agaró ts5182

Pla y Deniel, Enric on5518NA Barcelona 1876 - Toledo 1968. Eclesiàstic. Va

estudiar al Seminari de Barcelona, canonge de lacatedral de la ciutat i professor del seminari.Consagrat bisbe d'Àvila al 1919 i de Salamancaal 1935, es va adherir ràpidament a la rebel·liómilitar del 18 de juliol de 1936, fins al punt queva cedir el seu palau episcopal a Franco perquèl'usés com a quarter general. Va defensar lalegimitat de l'alçament militar en una famosacarta pastoral titulada "Las dos ciudades"(setembre de 1936, on assegurava que el conflictees revestia externament de guerra civil, però que"es en realidad una Cruzada" amb "los hijos deCaín". També va firmar la carta pastoralcol·lectiva a favor de la causa nacionalista (1 dejuliol d 1937). A l'acabar la guerra va ser designatarquebisbe de Toledo i primat d'Espanya al 1941,i va ser elevat a cardenal al 1946. DOGC


Plan de Badajoz ts3478TG Polítiques demogràfiques ts3477

Plan de Desarrollo 1964 dc3803TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Plan de Desarrollo 1967 dc3811TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Plan de Desarrollo 1971 dc3818NA 09/05/1971TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Plan de Estabilización y LiberalizaciónEconómico USE: Decreto-ley de Ordenación Económicats3795

Plan de supresión del barraquismo 1961 ts4185TG Política d'habitatge franquista ts4184

Plan nacional de la vivienda 1955 ts4187TG Política d'habitatge franquista ts4184

Planes de urgencia social ts4186TG Política d'habitatge franquista ts4184

Planificació urbanística ts2035UP Plans d'ordenació municipal

Plans d'ordenació provincial Rehabilitació de barris Renovació urbana

TG Urbanisme ts1997TE Plans d'ordenació municipal

Plans d'ordenació provincial Rehabilitació de barris Renovació urbana

Plans d'infraestructures ts1985TG Obres públiques ts1963

Plans d'ordenació municipal ts2036TG Planificació urbanística ts2035

Plans d'ordenació provincial ts2037TG Planificació urbanística ts2035

Plasticel on5417TG Descriptors empreses on5395

Plataformes polítiques ts2397TG Agrupacions polítiques ts3070TR Descriptors plataformes polítiques on2601

Plataformes polítiques ts2397

Plus de Cargas Familiares ts4250NA 1945TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Població ts516UP Evolució demogràfica

Grups humans Migració

TG Societat ts515TE Evolució demogràfica

Grups humans Migració

Pobles de colonització ts5298TG Polítiques demogràfiques ts3477TR Descriptors de pobles de colonització on5631

Pobles de colonització ts5298

Pobresa ts613TG Marginació social ts611

Poder local ts5561TG Poder polític ts5356


Pàgina: 196

Poder polític ts5356UP Poder local

TG Vida política ts1110TE Poder local

Poesia ts1509TG Gèneres literaris ts1505

Poetes/poetesses ts1571TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Policia ts5238TG Cossos policials ts993

Policia armada ts3550TG Cossos policials ts993

Policia francesa ts3551UP Gendarmeria Nacional

TG Cossos policials ts993TE Gendarmeria Nacional

Policia judicial ts999TG Cossos policials ts993

Policia militar ts845TG Administració militar ts824

Policia Nacional ts1000UP Brigada político-social

TG Cossos policials ts993TE Brigada político-social

Policia política ts1005UP Geheime Staatspolizei (GESTAPO)

TG Cossos policials ts993TE Geheime Staatspolizei (GESTAPO)

Polígons industrials ts3590TG Zones industrials ts2012

Política ts1014UP Acció política

Teoria política TE Acció política

Teoria política

Política agrària ts1237UP Reforma agrària

Repartiment de terres TG Política econòmica ts1229TE Reforma agrària

Repartiment de terres

Política científica ts1590TG Ciència ts1588

Política comercial ts1241UP Lliurecanvisme

Proteccionisme TG Política econòmica ts1229

TE Lliurecanvisme Proteccionisme

Política cultural ts1432TG Cultura ts1431

Política cultural franquista ts5263UP Política de reeducació i socialització

Repressió cultura catalana Repressió lingüística

TG Repressió cultural ts2910TE Política de reeducació i socialització

Repressió cultura catalana Repressió lingüística

Política de reeducació i socialització ts4168NA Utilitzar acompanyat del decriptor que detalli el

subjecte al qual va destinada la política dereeducació i control. Per exemple: dones, infants,presos polítics.

TG Política cultural franquista ts5263

Política d'habitatge ts2045UP Política d'habitatge de la Segona República

Política d'habitatge franquista TG Habitatge ts2044TE Política d'habitatge de la Segona República

Política d'habitatge franquista

Política d'habitatge de la SegonaRepública ts4188

UP Pla MaciàPla de Distribució en Zones del Territori Català

TG Política d'habitatge ts2045TE Pla Macià

Pla de Distribució en Zones del Territori Català TR Descriptors d'obres del GATCPAC on5633

Política d'habitatge de la Segona República ts4188

Política d'habitatge franquista ts4184UP Plan de supresión del barraquismo 1961

Plan nacional de la vivienda 1955 Planes de urgencia social

TG Política d'habitatge ts2045TE Plan de supresión del barraquismo 1961

Plan nacional de la vivienda 1955 Planes de urgencia social

Política econòmica ts1229UP Autarquia

Col·lectivització Desarrollismo Estatització Nacionalització Nova Economia Política agrària Política comercial Política financera Política industrial Política monetària Política turística Socialització

TG Economia ts1228TE Autarquia

Col·lectivització Desarrollismo Estatització Nacionalització


Pàgina: 197

Nova Economia Política agrària Política comercial Política financera Política industrial Política monetària Política turística Socialització

Política educativa ts1608UP Alfabetització

Educació per a la dona Ensenyament en català Escolarització Reforma educativa Renovació pedagògica

TG Educació ts1607TE Alfabetització

Educació per a la dona Ensenyament en català Escolarització Reforma educativa Renovació pedagògica

Política envers els refugiats i els exiliats ts1083UP Deportació

Extradició Nacionalització Repatriació

TG Política interior ts1081TE Deportació

Extradició Nacionalització Repatriació

Política exterior ts4880UP División Azul

TG Àmbits d'actuació política ts1080TE División Azul

Política financera ts1244TG Política econòmica ts1229

Política industrial ts1240TG Política econòmica ts1229

Política interior ts1081UP Política envers els refugiats i els exiliats

Polítiques migratòries governs TG Àmbits d'actuació política ts1080TE Política envers els refugiats i els exiliats

Polítiques migratòries governs

Política internacional ts1082UP Cooperació internacional

Organismes internacionals Relacions internacionals

TG Àmbits d'actuació política ts1080TE Cooperació internacional

Organismes internacionals Relacions internacionals

Política laboral ts1328UP Ascens laboral

Atur Inserció laboral Jubilació

Ocupació TG Economia del treball ts1317TE Ascens laboral

Atur Inserció laboral Jubilació Ocupació

Política lingüística ts1497UP Normalització lingüística

TG Llengua i llenguatge ts1493TE Normalització lingüística

Política monetària ts1246TG Política econòmica ts1229

Política sanitària ts786TG Sistema sanitari ts785

Política social ts3491UP Assistència social

TG Benestar social ts559TE Assistència social

Política turística ts1243TG Política econòmica ts1229

Polítics ts4177TG Vida política ts1110

Polítiques demogràfiques ts3477UP Plan de Badajoz

Pobles de colonització Repoblament rural

TG Evolució demogràfica ts534TE Plan de Badajoz

Pobles de colonització Repoblament rural

Polítiques migratòries governs ts3045UP Assistencialisme

Desallotjaments Desnonaments Empadronament Expulsió Retorn

TG Política interior ts1081TE Assistencialisme

Desallotjaments Desnonaments Empadronament Expulsió Retorn

Ponts ts1975TG Infraestructures de transport ts1974

Ponzán Vidal, Francisco on5668NA Oviedo, 30/01/1911. Buzet (França) 17/08/1944.

Mestre deixeble de Ramon Acín, membre de laCNT, participa durant la Guerra Civil en larevolució, formant part del Consell Regional deDefensa d'Aragó, posteriorment formarà part delSIEP (Servicio de Información


Pàgina: 198

Especial Periférica) i ja a l'exili forma el GrupoPonzán, de suport a la resistència i a les xarxesd'evasió aliades durant la Segona Guerra Mundial.

TG Descriptors de personatges públics on2070TR Grupo Ponzán on5667

Ponzán Vidal, Francisco on5668

Populisme ts3138NA Corrent ideològic i polític que diu voler defensar

els interessos del poble. Es nodreix d'unsdiscursos i d'unes pràctiques polítiques moltatractives, però que, veritablement, no resolend'arrel els problemes de les classes populars. EC.


Por ts704TG Conducta emotiva ts698

Port pesquer de Huelva on4625NA HuelvaTG Descriptors Presons a Huelva on4624

Portela Valladares, Manuel on2108NA 1866-1952TG Descriptors de personatges públics on2070

Ports ts1976TG Infraestructures de transport ts1974

Posicionaments polítics durant elfranquisme ts3171

UP AdhesióAperturisme Connivència Dissentiment

TG Teoria política ts1015TE Adhesió

Aperturisme Connivència Dissentiment

Postguerra ts955UP Organització defensiva dels Pirineus

Reparacions de guerra TG Guerra i conseqüències de la guerra ts5523TE Organització defensiva dels Pirineus

Reparacions de guerra

Pràctica religiosa ts1669UP Creences religioses

Culte religiós Devoció Discriminació religiosa Festes religioses Objectes de culte Sagraments Vots eclesiàstics

TG Religió ts1662TE Creences religioses

Culte religiós Devoció Discriminació religiosa Festes religioses Objectes de culte Sagraments Vots eclesiàstics

Precarietat i explotació laboral ts3211TG Condicions laborals ts3205

Predicació ts3319UP Santa Misión

TG Apostolat ts1713TE Santa Misión

Prefectura de Policia de Barcelona on4027NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Prefectura de Policia de Sabadell on4035NA Sabadell, Vallès OccidentalTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Prefectura de Policia de Tarragona on4036NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Prefectura de Policia de Tortosa on4033NA Tortosa, Baix EbreTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes on5693TG Descriptors de premis i guardons on5692

Premis i guardons ts5592TG Vida social i pública ts689

Premis literaris USE: Certàmens literaris ts1501

Premsa ts747UP Agències de premsa

Premsa a l'exili Premsa clandestina Premsa cultural Premsa de dones i feminista Premsa de successos Premsa en català Premsa general Premsa infantil Premsa obrera Premsa política Premsa satírica

TG Mitjans de comunicació ts746TE Agències de premsa

Premsa a l'exili Premsa clandestina Premsa cultural Premsa de dones i feminista Premsa de successos Premsa en català Premsa general Premsa infantil Premsa obrera Premsa política Premsa satírica

TR Descriptors premsa on2399Premsa ts747

Premsa a l'exili ts3362TG Premsa ts747TR Descriptors premsa a l'exili on2405

Premsa a l'exili ts3362

Premsa clandestina ts752TG Premsa ts747TR Descriptors premsa clandestina on2400

Premsa clandestina ts752


Pàgina: 199

Premsa cultural ts754TG Premsa ts747TR Descriptors premsa cultural on2401

Premsa cultural ts754

Premsa de dones i feminista ts3361TG Premsa ts747TR Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404Premsa de dones i feminista ts3361

Premsa de successos ts3363TG Premsa ts747TR Descriptors de premsa de successos on2406

Premsa de successos ts3363

Premsa en català ts753TG Premsa ts747

Premsa general ts749TG Premsa ts747TR Descriptors premsa general on2403

Premsa general ts749

Premsa infantil ts757TG Premsa ts747TR Descriptors premsa infantil on2407

Premsa infantil ts757

Premsa obrera ts750TG Premsa ts747TR Descriptors premsa obrera on2408

Premsa obrera ts750

Premsa política ts751TG Premsa ts747TR Descriptors premsa política on2410

Premsa política ts751

Premsa satírica ts3364TG Premsa ts747TR Descriptors premsa satírica on2409

Premsa satírica ts3364

Presència on5446NA Setmanari fundat a Girona el 10 d'abril de 1965

per Manuel Bonmatí, que dirigí els primers trenta-nou números. Substituït per Carmen Alcalde, alcapdavant d'un grup d'intel·lectuals barcelonins,continuà fins el 1968 amb moltes dificultatsadministratives, malgrat que era redactat gairebétot en castellà. En el número 103 agafà el relleuun grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó,i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie desancions i una suspensió de dos anys i mig (1971-74). El 1978 passà a periodicitat mensual. Des delsetembre del 1979 fins a l'octubre del 1982 foudirigida per Pere Madrenys i Caballé. Novamentsetmanari, des del 1982 passà a ser distribuït coma suplement setmanal d'El Punt, i posteriormentd'altres revistes comarcals, i es convertí en lapublicació catalana més llegida (60 000exemplars el 1994). Posteriorment, tornà aampliar el nombre de lectors a partir del 2001(uns 95 000 el 2010) esdevenir també suplementsetmanal d'altres diaris dels Països Catalans: Diarid'Andorra, Diari de Balears, el 9Nou i Avui. EC.


Presidència accidental de JoanCasanovas dc3888

NA 25/12/1933-31/12/1933TG Generalitat Republicana dc5625

Presidència de Companys dc3890UP Eleccions municipals 1934

Fets del sis d'octubre Sortida minoria Lliga del Parlament

NA 03/01/1934 - 07/10/1934TG Generalitat Republicana dc5625TE Eleccions municipals 1934

Fets del sis d'octubre Sortida minoria Lliga del Parlament

Presidència interina d'Irla dc3937UP Congrés d'ERC a Tolosa

Deu punts de Montpeller NA 20/11/1940 - 14/09/1945TG Generalitat a l'exili dc3874TE Congrés d'ERC a Tolosa

Deu punts de Montpeller

Presidència Tarradellas a l'exili dc3941UP Pacte de París

NA 07/08/1954TG Generalitat a l'exili dc3874TE Pacte de París

President de la Diputació ts5006TG Diputació Provincial ts4971

President de la Generalitat ts4959TG Generalitat de Catalunya ts4955

President de la República ts4893TG Cap de l'Estat ts4887

President de les Corts ts4895TG Congrés dels Diputats ts4894

President del govern ts4901TG Administració estatal ts4886

President del Parlament ts4957TG Parlament de Catalunya ts4956

President del Senat ts4899TG Senat ts4898

Presó Anguiano on4839NA LogroñoTG Descriptors Presons a La Rioja on4836

Presó central de Totana on4792NA TotanaTG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Presó Concordatoria de Zamora on4838NA ZamoraTG Descriptors Presons a Zamora on4630

Presó Convent de les Adoratrius deGirona on4089

NA Girona, GironèsTG Descriptors Presons a Girona on4597


Pàgina: 200

Presó d'Àger on4615NA Àger, NogueraTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó d'Alacant on4614NA Alicante/AlacantTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Presó d'Albacete on4791NA AlbaceteTG Descriptors Presons a Albacete on4649

Presó d'Albolote on4790NA GranadaTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó d'Alcalá de Henares on4683NA Alcalá de HenaresTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó d'Alcanar on4789NA Montsià, TarragonaTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó d'Alcanyís on4788NA AlcañizTG Descriptors Presons a Terol on4786

Presó d'Alcázar de San Juan on4626NA Alcázar de San JuanTG Descriptors Presons a Ciudad Real on4621

Presó d'Alcoi on4612NA Alcoy/AlcoiTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Presó d'Aliaga on4787NA AliagaTG Descriptors Presons a Terol on4786

Presó d'Almadén on4622NA AlmadénTG Descriptors Presons a Ciudad Real on4621

Presó d'Almendralejo on4778NA AlmendralejoTG Descriptors Presons a Badajoz on4687

Presó d'Almeria on4667NA AlmeríaTG Descriptors Presons a Almeria on4666

Presó d'Almudévar on4728NA AlmudévarTG Descriptors Presons a Huelva on4624

Presó d'Alzira on4785NA ValènciaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó d'Amorebieta on4675NA Amorebieta-EtxanoTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó d'Antequera on4793NA AntequeraTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó d'Aranjuez on4783NA AranjuezTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó d'Archidona on4782NA ArchidonaTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó d'Arenys de Mar on4091NA Arenys de Mar, MaresmeTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó d'Arévalo on4674NA ArévaloTG Descriptors Presons a Àvila on4672

Presó d'Astorga on4781NA AstorgaTG Descriptors Presons a Lleó on4691

Presó d'Ateca on4780NA AtecaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó d'Àvila on4673NA ÁvilaTG Descriptors Presons a Àvila on4672

Presó d'Avilés on4671NA AvilésTG Descriptors Presons a Astúries on4670

Presó de A Coruña on4618NA Coruña (A)TG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Presó de Badajoz on4779NA BadajozTG Descriptors Presons a Badajoz on4687

Presó de Badalona on4085NA Badalona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Baena on4801NA BaenaTG Descriptors Presons a Còrdova on4716

Presó de Balaguer on4090NA Balaguer, NogueraTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Barbastro on4805NA HuescaTG Descriptors Presons a Osca on4770

Presó de Basauri on4645NA BasauriTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó de Baza on4804NA BazaTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó de Belchite on4584TG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó de Belmonte on4802NA BelmonteTG Descriptors Presons a Conca on4744

Presó de Benicarló on4697NA BenicarlóTG Descriptors Presons a Castelló on4619


Pàgina: 201

Presó de Berga on4083NA Berga, BerguedàTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Bilbao on4794NA BilbaoTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó de Blanes on4084NA Blanes, SelvaTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Burgo de Osma on4678NA Burgo de Osma-Ciudad de OsmaTG Descriptors Presons a Sòria on4604

Presó de Burgos on4807NA BurgosTG Descriptors Presons a Burgos on4742

Presó de Burriana on4620NA Borriana/BurrianaTG Descriptors Presons a Castelló on4619

Presó de Càceres on4703NA CáceresTG Descriptors Presons a Càceres on4664

Presó de Cadis on4702NA CádizTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó de Calatayud on4800NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó de Caldes de Malavella on4076NA Caldes de Malavella, SelvaTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Caldes de Montbui on4086NA Caldes de Montbui, Vallès OrientalTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Campillo on4686NA Campillo (El)TG Descriptors Presons a Huelva on4624

Presó de Camposancos on4617NA Guarda (A)TG Descriptors Presons a Pontevedra on4616

Presó de Caravaca on4696NA Caravaca de la CruzTG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Presó de Cardona on4087NA Cardona, BagesTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Cartagena on4798NA CartagenaTG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Presó de Castelló de la Plana on4705NA Castellón de la Plana/Castelló de la PlanaTG Descriptors Presons a Castelló on4619

Presó de Celanova on4797NA CelanovaTG Descriptors Presons a Ourense on4796

Presó de Cervera on4795NA Cervera, SegarraTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Ceuta on4776NA CeutaTG Descriptors Presons a Ceuta on4607

Presó de Chelva on4835NA ValènciaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Chinchilla on4693NA Chinchilla de Monte-AragónTG Descriptors Presons a Albacete on4649

Presó de Cieza on4754NA CiezaTG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Presó de Cisne on4784NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Ciudad Real on4761NA Ciudad RealTG Descriptors Presons a Ciudad Real on4621

Presó de Ciudad Rodrigo on4760NA Ciudad RodrigoTG Descriptors Presons a Salamanca on4632

Presó de Colmenar Viejo on4759NA Colmenar ViejoTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Comendadoras on4758NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Conca on4755NA CuencaTG Descriptors Presons a Conca on4744

Presó de Conde de Peñalver on4757NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Corbera de Llobregat on4056NA Corbera de Llobregat, Baix LlobregatTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Corbera d'Ebre on4059NA Corbera d'Ebre, Terra AltaTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Còrdova on4730NA CórdobaTG Descriptors Presons a Còrdova on4716

Presó de Cuéllar on4704NA CuéllarTG Descriptors Presons a Segòvia on4641

Presó de Daimiel on4763NA DaimielTG Descriptors Presons a Ciudad Real on4621

Presó de Don Benito on4753NA Don BenitoTG Descriptors Presons a Badajoz on4687


Pàgina: 202

Presó de dones de Durango on4752NA DurangoTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó de dones de la Trinitat on4070NA Barcelona; BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de dones de les Corts on4074NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de dones de Tarragona on4058NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de dones Saturraran on4751NA MutrikuTG Descriptors Presons a Guipúscoa on4668

Presó de Dueso on4750NA SantoñaTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de Falset on4093NA Falset, PrioratTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Figueirido on4756NA PontevedraTG Descriptors Presons a Pontevedra on4616

Presó de Figueres on4092NA Figueres, Alt EmpordàTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Flix on4775NA Flix, Ribera d'EbreTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Formentera on4774NA FormenteraTG Descriptors Presons a les Illes Balears on4706

Presó de Fraga on4773NA FragaTG Descriptors Presons a Osca on4770

Presó de Fuente Obejuna on4772NA Fuente ObejunaTG Descriptors Presons a Còrdova on4716

Presó de Fuerte Rapitan on4771NA JacaTG Descriptors Presons a Osca on4770

Presó de Gandesa on4060NA Gandesa, Terra AltaTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Gandia on4769NA GandiaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de García-Aldave on4777NA CeutaTG Descriptors Presons a Ceuta on4607

Presó de Gardeny on4094NA Lleida, SegriàTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Gaucín on4726NA GaucínTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó de Gijón on4724NA GijónTG Descriptors Presons a Astúries on4670

Presó de Girona on4062NA Girona, GironèsTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Granada on4767NA GranadaTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó de Granollers on4061NA Granollers, Vallès OrientalTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Guadalajara on4766NA GuadalajaraTG Descriptors Presons a Guadalajara on4747

Presó de Guadarrama on4765NA GuadarramaTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Guadix on4823NA GuadixTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó de Huelva on4762NA HuelvaTG Descriptors Presons a Huelva on4624

Presó de Huéscar on4722NA HuéscarTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó de Jaca on4849NA JacaTG Descriptors Presons a Osca on4770

Presó de Jaén on4690NA JaénTG Descriptors Presons a Jaén on4654

Presó de La Carraca on4701NA CádizTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó de La Escollera on4848NA FerrolTG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Presó de La Moraleda on4847NA Moraleda de ZafayonaTG Descriptors Presons a Granada on4721

Presó de La Moraleja on4846NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de la Puncha on4069NA Tarrgona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de la Seu d'Urgell on4052NA Seu d'Urgell, la; Alt UrgellTG Descriptors Presons a Lleida on4586


Pàgina: 203

Presó de La Tabacalera on4842NA BilbaoTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó de la Vega del Pas on4720NA Vega del PasTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de La Vidriera on4695NA AvilésTG Descriptors Presons a Astúries on4670

Presó de Larrinaga on4851NA BilbaoTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó de Las Palmas de Gran Canaria on4676NA Palmas de Gran Canaria (Las)TG Descriptors Presons a Las Palmas on4609

Presó de Las Ventas on4844NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de les Borges Blanques on4072NA Borges Blanques, les; GarriguesTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de les Carmelitas on4073NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de les Oblatas on4063NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Linares on4843NA LinaresTG Descriptors Presons a Jaén on4654

Presó de Lleida on4075NA Lleida, SegriàTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Lleó on4692NA LeónTG Descriptors Presons a Lleó on4691

Presó de Llíria on4734NA LlíriaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Logronyo on4858NA LogroñoTG Descriptors Presons a La Rioja on4836

Presó de Lugo on4861NA LugoTG Descriptors Presons a Lugo on4860

Presó de Madrid on4845NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Màlaga on4732NA MálagaTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó de Manresa on4064NA Manresa, BagesTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Martos on4866NA MartosTG Descriptors Presons a Jaén on4654

Presó de Mas de las Matas on4865NA Mas de las MatasTG Descriptors Presons a Terol on4786

Presó de Mataró on4049NA Mataró, MaresmeTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Melilla on4864NA MelillaTG Descriptors Presons a Melilla on4811

Presó de Mérida on4689NA MéridaTG Descriptors Presons a Badajoz on4687

Presó de Mieres on4862NA Mieres, GarrotxaTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Montblanc on4067NA Montblanc, Conca de BarberàTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Montilla on4859NA MontillaTG Descriptors Presons a Còrdova on4716

Presó de Móra d'Ebre on4053NA Móra d'Ebre, Ribera d'EbreTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Múrcia on4590TG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Presó de Nanclares de Oca on4719NA Iruña Oka/Iruña de OcaTG Descriptors Presons a Àlaba on4684

Presó de Palau de les Missions on4066NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Palència on4853NA PalenciaTG Descriptors Presons a Palència on4852

Presó de Palma de Mallorca on4707NA PalmaTG Descriptors Presons a les Illes Balears on4706

Presó de Palma del Río on4717NA Palma del RíoTG Descriptors Presons a Còrdova on4716

Presó de Pamplona on4735NA Pamplona/IruñaTG Descriptors Presons a Navarra on4714

Presó de Partit de Bande on4841NA BandeTG Descriptors Presons a Ourense on4796

Presó de Partit de Valdepeñas on4817NA ValdepeñasTG Descriptors Presons a Ciudad Real on4621


Pàgina: 204

Presó de Partit de Vélez-Málaga on4729NA Vélez-MálagaTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó de Picassent on4815NA PicassentTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Pilats de Tarragona USE: Presó deTarragona on4637

Presó de Poble Nou on4071NA Barcelona; BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Ponent on4822NA Lleida, SegriàTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Pontevedra on4821NA PontevedraTG Descriptors Presons a Pontevedra on4616

Presó de Porlier on4820NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Porta-Coeli on4712NA SerraTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Portbou on4819NA Portbou, Alt EmpordàTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Potes on4818NA PotesTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de Puerto de Santa María on4711NA Puerto de Santa María (El)TG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó de Puigcerdà on4736NA Puigcerdà, CerdanyaTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Quatre Torres on4079NA BarcelonaTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Reinosa on4808NA ReinosaTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de Remedio de Llíria on4733NA LlíriaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Reus on4816NA Reus, Baix CampTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Ribera del Fresno on4840NA Ribera del FresnoTG Descriptors Presons a Badajoz on4687

Presó de Ripoll on4824NA Ripoll, RipollèsTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Ronda on4814NA RondaTG Descriptors Presons a Màlaga on4725

Presó de Roquetes on4813NA Roquetes, Baix EbreTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Rostrogordo on4812NA MelillaTG Descriptors Presons a Melilla on4811

Presó de Rota on4810NA RotaTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó de Sabadell on4081NA Sabadell, Vallès OccidentalTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Salamanca on4809NA SalamancaTG Descriptors Presons a Salamanca on4632

Presó de San Anton on4832NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de San Fernando on4834NA San FernandoTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó de San Juan de Mozarrifar on4710NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó de San Martín de Valdeiglesias on4709NA San Martín de ValdeiglesiasTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de San Miguel de Orihuela on4737NA OrihuelaTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Presó de Sant Agustí on4694NA Castelló d'Empúries, Alt EmpordàTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Sant Elies on4077NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Sant Feliu de Guíxols on4055NA Sant Feliu de Guíxols, Baix EmpordàTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó de Sant Feliu de Llobregat on4078NA Sant Feliu de Llobregat, Baix LlobregatTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Sant Miquel dels Reis on4708NA ValènciaTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Sant Sebastià on4680NA Donostia-San SebastiánTG Descriptors Presons a Guipúscoa on4668

Presó de Santa Clara on4830NA ValènciaTG Descriptors Presons a València on4661


Pàgina: 205

Presó de Santa Cruz de Tenerife on4829NA Santa Cruz de TenerifeTG Descriptors Presons a les Canàries on4828

Presó de Santa Engracia on4827NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Santa Isabel de Santiago on4826NA Santiago de CompostelaTG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Presó de Santa Maria del Puig on4739NA PuigTG Descriptors Presons a València on4661

Presó de Santa Rita on4749NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Santander on4613NA SantanderTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de Santiago de Compostel·la on4764NA Santiago de CompostelaTG Descriptors Presons a A Coruña on4593

Presó de Santo Domingo on4688NA MéridaTG Descriptors Presons a Badajoz on4687

Presó de Saragossa on4646NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó de Segòvia on4642NA SegoviaTG Descriptors Presons a Segòvia on4641

Presó de Seròs on4718NA Seròs, SegriàTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Sevilla on4640NA SevillaTG Descriptors Presons a Sevilla on4639

Presó de Sigüenza on4748NA SigüenzaTG Descriptors Presons a Guadalajara on4747

Presó de Sogorb on4643NA SegorbeTG Descriptors Presons a Castelló on4619

Presó de Solsona on4041NA Solsona, SolsonèsTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Sòria on4638NA SoriaTG Descriptors Presons a Sòria on4604

Presó de Sort on4040NA Sort, Pallars SobiràTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Talavera de la Reina on4628NA Talavera de la ReinaTG Descriptors Presons a Toledo on4627

Presó de Tarragona on4637NA Tarragona, TarragonèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Tàrrega on4021NA Tàrrega, UrgellTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Terrassa on4042NA Terrassa, Vallès OccidentalTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Tetuan on4591NA TetuánTG Descriptors Presons al Marroc on4587

Presó de Tivissa on4037NA TivissaTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Toledo on4634NA ToledoTG Descriptors Presons a Toledo on4627

Presó de Topas on4633NA TopasTG Descriptors Presons a Salamanca on4632

Presó de Torelló on4803NA Torelló, OsonaTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Toro on4631NA ToroTG Descriptors Presons a Zamora on4630

Presó de Torrelavega on4629NA TorrelavegaTG Descriptors Presons a Cantàbria on4595

Presó de Torrero on4656NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó de Torrijos on4658NA TorrijosTG Descriptors Presons a Toledo on4627

Presó de Tortosa on4039NA Tortosa, Baix EbreTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Tremp on4047NA Tremp, Pallars JussàTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Trujillo on4665NA TrujilloTG Descriptors Presons a Càceres on4664

Presó de Valdemanco on4831NA ValdemancoTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Valdenoceda on4743NA Merindad de ValdivielsoTG Descriptors Presons a Burgos on4742

Presó de València on4662NA ValènciaTG Descriptors Presons a València on4661


Pàgina: 206

Presó de Valladolid on4660NA ValladolidTG Descriptors Presons a Valladolid on4659

Presó de Valls on4045NA Valls, Alt CampTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó de Valvanera on4837NA La RiojaTG Descriptors Presons a La Rioja on4836

Presó de Via Laietana on5340NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Vic on4043NA Vic, OsonaTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Victoria Kent on4657NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Viella on4050NA Vielha e Mijaran, Val d'AranTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Vila-real on4653NA Vila-realTG Descriptors Presons a Castelló on4619

Presó de Vilafranca del Penedès on4048NA Vilafranca del Penedès, Alt PenedèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Vilanova i la Geltrú on4051NA Vilanova i la Geltrú, GarrafTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó de Villabona on4669NA VillabonaTG Descriptors Presons a Guipúscoa on4668

Presó de Villacarrillo on4655NA VillacarrilloTG Descriptors Presons a Jaén on4654

Presó de Villarrobledo on4741NA VillarrobledoTG Descriptors Presons a Albacete on4649

Presó de Vinaixa on4044NA Vinaixa, GarriguesTG Descriptors Presons a Lleida on4586

Presó de Vinaròs on4679NA VinaròsTG Descriptors Presons a Castelló on4619

Presó de Vitòria on4685NA Vitoria-GasteizTG Descriptors Presons a Àlaba on4684

Presó de Yeserías on4652NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Yeste on4650NA YesteTG Descriptors Presons a Albacete on4649

Presó de Yeste on4651NA YesteTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presó de Zamora on4648NA ZamoraTG Descriptors Presons a Zamora on4630

Presó de Zuera on4592TG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó del Pont d'Armentera on4713NA Pont d'Armentera, el; Alt CampTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó del Seminari de Girona on5350TG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó del Vendrell on4057NA Vendrell, el; Baix PenedèsTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó d'Elx on4677NA Elche/ElxTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Presó d'Estella on4715NA Estella/LizarraTG Descriptors Presons a Navarra on4714

Presó d'Estepa on4768NA EstepaTG Descriptors Presons a Sevilla on4639

Presó d'Eyses on5723TG Descriptors Presons a França on5722

Presó d'Hellín on4681NA HellínTG Descriptors Presons a Albacete on4649

Presó d'Herrera de la Mancha on4723NA HerreraTG Descriptors Presons a Sevilla on4639

Presó d'Igualada on4068NA Igualada, AnoiaTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó d'Irun on4850NA IrunTG Descriptors Presons a Guipúscoa on4668

Presó d'Ocaña on4857NA ToledoTG Descriptors Presons a Toledo on4627

Presó d'Olot on4065NA Olot, GarrotxaTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó d'Orduña on4682NA Urduña/OrduñaTG Descriptors Presons a Biscaia on4644

Presó d'Oriola on4856NA OrihuelaTG Descriptors Presons a Alacant on4611

Presó d'Osca on4806NA Huesca


Pàgina: 207

TG Descriptors Presons a Osca on4770

Presó d'Ourense on4855NA OurenseTG Descriptors Presons a Ourense on4796

Presó d'Oviedo on4854NA OviedoTG Descriptors Presons a Astúries on4670

Presó d'Úbeda on4746NA ÚbedaTG Descriptors Presons a Jaén on4654

Presó d'Uclés on4745NA UclésTG Descriptors Presons a Conca on4744

Presó d'Ulldecona on4663NA Ulldecona, MontsiàTG Descriptors Presons a Tarragona on4599

Presó El Ingenio on4825NA AlmeríaTG Descriptors Presons a Almeria on4666

Presó europea de Tànger on4588NA TàngerTG Descriptors Presons al Marroc on4587

Presó Illes Saltés on4833NA HuelvaTG Descriptors Presons a Huelva on4624

Presó militar Castell de San Fernando on4032NA FigueresTG Descriptors Presons a Girona on4597

Presó militar castell de Santa Catalina on4700NA CádizTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó militar d'Algesires on4636NA AlgecirasTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó militar de Cadis on4699NA CádizTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó militar de Casería de Ossio on4698NA CádizTG Descriptors Presons a Cadis on4635

Presó militar de Gando on4610NA Telde, Gran CanariaTG Descriptors Presons a Las Palmas on4609

Presó militar de la Mola on4731NA MaóTG Descriptors Presons a les Illes Balears on4706

Presó militar de Menorca on4740NA MaóTG Descriptors Presons a les Illes Balears on4706

Presó militar de Saragossa on4603NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presó militar de Sòria on4605NA SoriaTG Descriptors Presons a Sòria on4604

Presó militar d'Hacho on4608NA CeutaTG Descriptors Presons a Ceuta on4607

Presó Model on4082NA Barcelona, BarcelonèsTG Descriptors Presons a Barcelona on4585

Presó Príncipe de Asturias on4602NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presoners de guerra ts3539TG Víctimes de guerra ts911

Presons ts2900UP Presons de dones

Reformatoris TG Centres de privació de llibertat ts2884TE Presons de dones

Reformatoris TR Descriptors Presons on2767

Presons ts2900

Presons de Carabanchel on4799NA MadridTG Descriptors Presons a Madrid on4601

Presons de dones ts4192TG Presons ts2900

Presons de menors de Saragossa on4863NA ZaragozaTG Descriptors Presons a Saragossa on4583

Presons habilitades ts4120TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Descriptors Presons habilitades on4119

Presons habilitades ts4120

Presos polítics ts4169TG Repressió política ts2943

Prieto Tuero, Indalecio on5519NA Oviedo 1883 - Ciutat de Mèxic 1962. Polític i

dirigent del PSOE. Tipògraf i periodista del diari"El Liberal" de Bilbao, del que va arribar a serdirector i propietari. Diputat biscaí, va ingressar alPSOE al 1919, dins del qual va organitzar unacorrent significada pel seu pragmatisme i bonadisposició a col·laborar amb l'esquerra burgesa. Vaser el representant socialista al Pacte de SantSebastià, i també va ser membre del ComitèRevolucionari republicà. Al proclamar-se laRepública va ser ministre d'Hisenda (1931) idesprés ministre d'Obres Públiques (1931-1932),on va desenvolupar el seu pla de modernització decarreteres, ferrocarrils i pantans. Diputat a totes leslegislatures republicanes. Per la seva implicació enels preparatius de la insurrecció obrera de 1934 vahaver d'exiliar-se a França, però en va tornar al1936 amb el triomf del Front Popular a les urnes.Va pactar amb Azaña la destitució d'Alcalà-Zamora com a president de la República, i va estar


Pàgina: 208

disposat formalment a accepatr aquest càrrec perreeditar una coalició republicano-socialista.Tanmateix, va haver de desistir davant la fortaoposició del sector socialista més proper a LargoCaballero. Així, el grup parlamentari socialista ales Corts es va pronunciar abrumadrament encontra de la seva candidatura. Finalment va serlargo Caballero qui va assumir la presidència delgovern el 4 de setembre de 1936, on Prieto vaacceptar la cartera de Marina i Aire. Durant lacrisi governamental oberta pels fets de maig del1937 a Barcelona, es va alinear amb elscomunistes en contra de Largo Caballero i vapropugnar davant Azaña la candidatura de JuanNegrín com a cap de govern. Negrín, al'aconseguir la presidència, va nomenar Prietoministre de Defensa Nacional, tot i que el va ferdimitir a l'abril de 1938 per pressions delscomunistes. A finals de 1938 va realitzar una girade propaganda per diversos països americans. Laguerra va acabar quan estava a l'estranger, i es vainstal·lar a Mèxic. Va ser escollit per a succeïr aNicolau d'Olwer com a president de la Juntad'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), i esva fer càrrec del tresor transportat des de França aMèxic en el iot "Vita" compost per or, joies idiners procedents d'incautacions realitzadesdurant la guerra. Des de Mèxic va desplegar unatrepidant activitat a favor dels refugiats, peròtambé en contra de Negrín, que seguia ostentantla direcció del govern a l'exili. El novembre de1943 va subscriure l'acta fundacional de la JuntaEspañola de Liberación, que proposava reestablirla República aprofitant la derrota de les potènciestotalitàries a la II Guerra Mundial. Davant elfracàs d'aquesta iniciativa, al 1948 es va establir aSaint-Jean-de-Luz i va signar, en nom del PSOEun pacte amb les forces monàrquiques partidariesde la restauració de la monarquia en la persona deJuan de Borbón y Battenberg, encapçalats per Gil-Robles. Va realitzar diversos viatges entre Mèxic iFrança abans de morir a la seva casa de Mèxic el12 de febrer de 1962. DOGC


Primavera de Praga dc5185NA 1968TG Guerra Freda dc3645

Primer Congrés Nacional de la Dona dc5063NA 06/11/1937-07/11/1937TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Primer crèdit dels EUA dc3774NA 01/08/1950TG Govern dels propagandistes dc3594

Primer franquisme dc3593UP Afusellament de Julián Zugazagoitia

Afusellament de Lluís Companys Aturada a La Maquinista Terrestre i Marítima Entrevista Franco-Hitler Entrevista Franco-Mussolini Entrevista Franco-Oliveira Salazar Entrevista Franco-Pétain Enviament de la División Azul Execució de Joan Peiró Incidents de Begoña Indult 1945

Invasió Vall d'Aran Manifest de Lausana Retorn de la División Azul Visita de Franco a Barcelona 1942

NA 01/04/1939-08/05/1945TG Dictadura franquista dc20TE Afusellament de Julián Zugazagoitia

Afusellament de Lluís Companys Aturada a La Maquinista Terrestre i Marítima Entrevista Franco-Hitler Entrevista Franco-Mussolini Entrevista Franco-Oliveira Salazar Entrevista Franco-Pétain Enviament de la División Azul Execució de Joan Peiró Incidents de Begoña Indult 1945 Invasió Vall d'Aran Manifest de Lausana Retorn de la División Azul Visita de Franco a Barcelona 1942

Primer govern UCD dc3856UP Aprovació Constitució 1978

Aprovació Estatut de Catalunya 1979 Atemptat Papus Eleccions generals 1979 Operació Galàxia Pactes de la Moncloa Reunió Tarradellas i Suárez

NA 15/06/1977-01/03/1979TG Transició democràtica a Espanya dc3843TE Aprovació Constitució 1978

Aprovació Estatut de Catalunya 1979 Atemptat Papus Eleccions generals 1979 Operació Galàxia Pactes de la Moncloa Reunió Tarradellas i Suárez

Primera Columna del POUM USE: Columna Leninon971

Primera Línea del SEU ts4910TG Sindicato Español Universitario (SEU) ts4908

Primeres campanyes de la Guerra dc5082UP Expedició de Bayo

Final del setge de l'Alcázar de Toledo Matança de Badajoz Matança de Paracuellos del Jarama

TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Expedició de Bayo

Final del setge de l'Alcázar de Toledo Matança de Badajoz Matança de Paracuellos del Jarama

Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, JoséAntonio on5520

NA Madrid 1903 - Alacant 1936. Polític i fundador dela Falange Española (FE). Tercer marquèsd'Estella. Fill primogènit del dictador MiguelPrimo de Rivera. Advocat en exercici a Madrid, vaentrar a la política al 1930 per a reivindicar lamemoria i l'honradesa del seu pare des de la UniónMonárquica Nacional. Al proclamar-se laRepública va presentarse a les eleccions de les


Pàgina: 209

Corts com a independent, però no en va sortirescollit. Juntament amb Manuel Delgado Barretova fundar el setmanari "El Fascio" al 1933, peròal primer número va quedar censurat. Després vacrear el Movimiento Español Sindicalista (MES)amb el suport de Rafael Sánchez Mazas il'aviador Ruiz de Alda, un grupuscle quecombinava l'antimarxisme amb lesreivindicacions socials. El 29 d'octubre de 1933va organitzar un acte al teatre Comedia deMadrid, considerat com el fundacional deFalange Española. El seu discurs estigmatitzavatant el liberalisme com el socialisme, i feia unaanàlisi d'un programa de 27 punts (reduïts en 26pel franquisme) amb l'objectiu de construir unEstat autoritari i nacionalsindicalista. Va sortirescollit diputat per Cadis a les elecions de 1933.El 4 de març de 1934 FE es va fusionar amb lesJONS en un acte a Valladolid, per crear FE y delas JONS, concebut com un moviment oantipartit. Al mateix any va signar un pacte ambRenovación Española en el qual acceptava l'ajudaeconòmica d'aquesta per armar les milíciesfalangistes. També va dirigir una carta a Franco,alertant d'un suposat cop de força de l'esquerra iels separatistes catalans, just la vigília dels fetsd'octubrede 1934. El 4 d'octubre va ser proclamatcap nacional de FE y de las JONS. El triomf delFront Popular a les eleccions de 1936 significàuna gran derrota per a Falange, i això desembocàen un augment de violència política que vadesbordar al govern. Falange es va estructurar iva formar els seus propis esquadrons de la morten confrontació amb l'esquerra. Després del'atemptat frustat, comès per joves falangistes,contra el líder socialista i vicepresident de lesCorts Luis Jiménez de Asúa, que va resultar il·lès,però li va costar la vida al seu escorta, JoséAntonio va ser detingut per tinença il·lícitad'armes. Tres dies més tard es va il·legalitzar elpartit. Falange es va convertir en un grupclandestí, però la seva militància no va parar decréixer. Al llarg de 1936 va mantenir contacteamb el general Mola, recolzant l'alçament militar,tot i que amb condicions. El 5 de juny va sertraslladat a la presó d'Alacant junt amb el seugermà Miguel. Després de l'esclat de la guerra, vaser acusat d'estar en connivència amb els militarsi processat per rebel·lió militar. Jutjat i condemnata mort, va ser afusellat el 20 de novembre de1936 al pati de la presó d'Alacant. Durant casi unany,l a seva mort va ser ocultada en la zona rebel,on se l'invocava com "el Ausente". Les sevesrestes varen ser traslladades al monestir de ElEscorial a l'octubre de 1939, i posteriorment alValle de los Caídos (1959). DOGC


Prisión militar de Marina on4600NA CartagenaTG Descriptors Presons a Múrcia on4589

Problema d'habitatge ts3435UP Autoconstrucció d'habitatges

Barraquisme Coves Suburbis

TG Problema social ts609

TE Autoconstrucció d'habitatges Barraquisme Coves Suburbis

Problema social ts609UP Analfabetisme

Delinqüència Discriminació social Fam Homofòbia Marginació social Problema d'habitatge Promiscuïtat Racisme Suïcidis Violència domèstica

TG Medi social ts674TE Analfabetisme

Delinqüència Discriminació social Fam Homofòbia Marginació social Problema d'habitatge Promiscuïtat Racisme Suïcidis Violència domèstica

Procediment judicial ts2968UP Judicis

TG Administració judicial ts4999TE Judicis

Procés 1001 dc5306NA 20/12/1973TG Crisi del franquisme dc3596

Procés d'adaptació i convivència ts3468UP Arrelament cultural

Integració laboral Relacions de veïnatge

TG Migració ts544TE Arrelament cultural

Integració laboral Relacions de veïnatge

Procés de Burgos dc3817NA Vista d'un consell de guerrra, iniciat el 3 de

desembre de 1970 a la ciutat castellana de Burgos,contra 16 militants de l'organització armadaindependentista basca Euzkadi Ta Askatasuna(ETA). Aquest judici es convertiria en un delsmoments crítics del tardofranquisme a causa de lesaccions de protesta organitzades per les forces del'oposició democràtica. La protesta s'articulà alvoltant de diversos punts: la denúncia de les 6penes de mort que la fiscalia demanava i del'absència de garanties legals, a més del seucaràcter militar 31 anys després de la Guerra Civili 6 després de la celebració dels "25 Años de Paz";les reivindicacions nacionals dins de l'EstatEspanyol, etc. Lògicament fou al País Basc on elconsell de guerra va tenir més


Pàgina: 210

repercussió social i on les accions de protestaforen més generalitzades, però pel que fa a la restad'Espanya fou sens dubte a Catalunya on lesprotestes adquiriren un major nivell i, com aconseqüència, marcaren una fita en la construcciód'una oposició unitària civicopolítica. El governva respondre, el 15 de desembre, amb lasuspensió del dret d'habeas corpus a tot l'Estatdurant sis mesos. El consell de Burgos acabà el28 de desembre amb les 6 penes de mortsol·licitades, però dos dies després Franco lescommutà. DCEFID.


Procés de politització ts3059TG Vida política ts1110

Processó ts1684TG Culte religiós ts1681

Processos de Moscou dc3611NA 1936-1938TG Període d'entreguerres a l'URSS dc5637

Proclamació de la Segona RepúblicaEspanyola dc269

NA 14/04/1931TG Segona República a Espanya dc3881

Proclamació Estat Català dc3884NA 14/04/1931TG Segona República a Catalunya dc3880

Proclamació Joan Carles de Borbó successor deFranco dc3816


Procuradors ts1844TG Professionals de la justícia ts1840

Procuradors/procuradores a Corts ts4897TG Congrés dels Diputats ts4894

Productores de cinema ts3259TG Entitats i institucions artístiques ts3251TR Descriptors productores de cinema on2626

Productores de cinema ts3259

Professionals de la comunicació social ts3366UP Corresponsals

Fotoperiodistes Periodistes

TG Comunicació social ts745TE Corresponsals

Fotoperiodistes Periodistes

Professionals de la justícia ts1840UP Advocats/advocades

Fiscals Juristes Jutges/jutgesses Notaris/notàries Procuradors

TG Administració judicial ts4999TE Advocats/advocades

Fiscals Juristes Jutges/jutgesses

Notaris/notàries Procuradors

Professionals de la sanitat ts792UP Infermers/infermeres

Llevadors/llevadores Metges/metgesses Nodrisses Psicòlegs/psicòlogues Psiquiatres

TG Sanitat ts784TE Infermers/infermeres

Llevadors/llevadores Metges/metgesses Nodrisses Psicòlegs/psicòlogues Psiquiatres

Professionals de la tecnologia ts5603UP Enginyers

TG Tecnologies interdisciplinàries ts5598TE Enginyers

Professors/professores ts1659TG Agents del sistema educatiu ts1657

Pròfugs ts854TG Delictes militars ts853

Programa electoral ts1146TG Sistema electoral ts1137

Programes radiofònics ts765UP Consultoris radiofònics femenins

Radionovel·les TG Ràdio ts762TE Consultoris radiofònics femenins

Radionovel·les TR Descriptors programes radiofònics on1

Programes radiofònics ts765

Programes televisius ts770TG Televisió ts768TR Descriptors programes televisius on2466

Programes televisius ts770

Projectes final règim ts3178UP Immobilisme polític

Reforma política Ruptura política

TG Teoria política ts1015TE Immobilisme polític

Reforma política Ruptura política

Proletariat USE: Obrers/obreres industrials ts576

Proletarització estudiantil ts3397TG Moviment estudiantil ts633

Promiscuïtat ts3443TG Problema social ts609

Propaganda política ts3064UP Manifests polítics

Mítings TG Vida política ts1110


Pàgina: 211

TE Manifests polítics Mítings

Propietat ts1763UP Béns comunals

Béns mobles Propietat de la terra Propietat intel·lectual Propietat rural Propietat urbana

TG Dret de la propietat ts1762TE Béns comunals

Béns mobles Propietat de la terra Propietat intel·lectual Propietat rural Propietat urbana

Propietat de la terra ts1764TG Propietat ts1763

Propietat eclesiàstica ts1706TG Administració de l'Església ts1705

Propietat intel·lectual ts1769TG Propietat ts1763

Propietat rural ts1767TG Propietat ts1763

Propietat urbana ts1768TG Propietat ts1763

Prostitució ts614TG Marginació social ts611

Proteccionisme ts1242TG Política comercial ts1241

Protesta ts5581TG Formes de protesta ts589

Protesta estudiantil 1956 dc5111TG Govern dels propagandistes dc3594

Psicòlegs/psicòlogues ts3497TG Professionals de la sanitat ts792

Psiquiatres ts3496TG Professionals de la sanitat ts792

Puig Antich, Salvador on5579NA Barcelona 1948 - 1974. Incorporat el 1967 a

CCOO de barri. Puig Antich simultanejava lafeina d'oficinista amb els estudis de batxillerat. El1971 s'integrà al Movimiento Ibérico deLiberación, grup sorgit d'un seguit de rupturesproduïdes en sectors obrers de Barcelona. El 25de setembre de 1973, durant la seva detenció, esproduí un tiroteig en què morí un policia. El 8 degener de 1974 començà un consell de guerra,marcat per irregularitats judicials. Condemnat amort, fou l'últim executat del franquisme pelgarrot vil, el 2 de març de 1974 a la presó Modelde Barcelona. DCEFID


Pujada Dollfuss a la cancelleriad'Àustria dc3608

NA 1932

TG Període d'entreguerres a Àustria dc5629

Pujada Hitler al poder dc3609NA 05/03/1933TG Període d'entreguerres a Alemanya dc5630

Pujol i Soley, Jordi on5580NA Barcelona 1930. Estudià a l'Escola Alemanya i a la

Facultat de Medicina de la UB. Membre del grupTorras i Bages i, més endavant de la Confraria dela Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia,esdevingué un exponent destacat del noucatolicisme catalanista de postguerra. Va ser undels creadors i dirigents del col·lectiu CC (1954),tot i que paral·lelament, desplegà amb elements del'Acadèmia de la Llengua Catalana tasques decaire més activista. Entre aquestes destaca, a partirde l'octubre de 1959, la campanya contra elperiodista Luis Martínez de Galinsoga, director dela Vaguardia, i el manifest "Us presentem elgeneral Franco" (abril 1960), com tambél'organització dels anomenats Fets del Palau de laMúsica. Detingut el 21 de maig de 1960 com apromotor d'aquestes activitats, torturat i sotmès aconsell de guerra sumaríssim pel juny, Pujol va sercondemnat a 7 anys de presó. Després del'empresonament es decantà per impulsariniciatives, infraestructures i empreses desensibilització catalana. El gran instrument tàcitd'aquesta tasca fou Banca Catalana, creada el1959, i eines o resultats concrets van ser, entred'altres, la Gran Enciclopèdia Catalana, l'EditorialLavínia, el Centre d'Informació, Recerca iPromocions, El Centre d'Estudis i Planificació,l'Institut Català d'Immigració, les EdicionsCatalanes de París. El 1974 impulsà la crida a crearuna àmplia convergència de centreesquerra itemptativa, el projecte es concretà el novembre delmateix any en una Convergència Democràtica deCatalunya de límits imprecisos i estructurafederativa que, pel març de 1976, es constituí coma partit i elegí Jordi Pujol com a secretari general.DCEFID



Pàgina: 212

QQuaderns de l'exili on2439

NA Revista publicada a Mèxic entre els anys 1943 i1947 per Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, RaimonGalí i Josep M. Ametlla, que formaven un delsgrups més combatents de l'exili. El grup preteniareplantejar les bases ideològiques i tàctiques delnacionalisme català: adoptaven una perspectivaantropològica, defensaven la creació d'un exèrcitcom a garantia de la integritat territorial del país irebutjaven el culturalisme, al qual atribuïen moltsdels mals que havien portat a la Guerra Civil.Joan Sales i Raimon Galí van anar fent decantarla revista cap al confessionalisme i a l'assumpcióde la tradició catòlica. Amb això, el grup haviacomençat a desfer-se fins que, en acabar laSegons Guerra Mundial, va decidir tancar larevista i tornar a Catalunya, on creia que caliatraslladar la lluita. DCEFID.


Quaderns de vida cristiana on5689TG Descriptors premsa cristiana on5687

Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics iSocials on2438

NA Revista fundada a Perpinyà pel gener de 1945 perun grup d'exiliats afins al món d'Acció Catalana imolt crítics amb la línia oficial de l'exili polític,monopolitzada per Esquerra Republicana deCatalunya. De periodicitat mensual, va durar finsal juny de 1947 i ben aviat es va caracteritzar perla seva ambició informativa i el seu realisme. Enl'aspecte polític, tan reflectia les discussions quees produïren en el món de l'exili com l'evolucióde la dictadura franquista. Aportà, també,nombrosa informació exonòmica i cultural. Va seruna animadora del debat dels anys 1946 i 1947 alvoltant de la possible col·laboració amb elementsde l'interior aprofitant una mínima descompressióde la dictadura en qüestions culturals. DCEFID.


Quart, Pere USE: Oliver i Sellarès, Joan on5573

Quarta Columna USE: Columna Macià-Companyson974

Queipo de Llano Sierra, Gonzalo on5521NA Tordesillas, Valladolid 1875 - Sevilla 1951.

Oficial de l'Exèrcit, arma de Cavalleria.Veterà enles campanyes de Cuba i Marroc. Reputat pel seurepublicanisme, va ser desterrat durant ladictadura de Primo de Rivera i va passar a lareserva. Al 1930 va dirigir la frustada insurrecciórepublicana a l'aeròdrom de Cuatro Vientos deMadrid, i es va haver d'exiliar a França. Alproclamar-se la República va tornar al serveiactiu i nomenat cap de la Primera Regió Militar(Madrid), donant suport a les reformes militarsd'Azaña. Va ascendir a general de divisió i

després va assumir la direcció del Quarter Militardel president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, que era el seu consogre. Al 1933 va serrelegat d'aquest càrrec per fer uns comentarisdesfavorables al govern que podien comprometrela imparcialitat del cap d'Estat. El van nomenarDirector General de Carabiners, i al 1936 es vaentrevistar amb el general Mola a Pamplona per ala rebel·lió, assumint el comandament de lainsurrecció a Sevilla. Al produir-se l'alçament estrobava a Huelva, on va telegrafiar al govern perposar-se enganyosament a la seva disposició.Després es va traslladar a Sevilla i allí va aixecar-se contra els caps militars que van mantenir-sefidels a la República. Paral·lelament va declararl'estat de guerra, es va proclamar general en cap del'Exèrcit del Sud i des del mateix dia 18 de juliol,va començar unes xerrades radiofòniques perRadio Sevilla que es van fer famoses, plenes dementides, argúcies i fanfarronades. Aquestsdiscursos eren publicats al dia seguent pel diarABC. Durant les reunions que els caps militarsinsurrectes van celebrar per escollir generalíssim,va rebutjar a Mola i va donar suport a Franco, tot ique hi tenia una suposada animadversió personalcap a ell. L'1 d'octubre de 1936 Franco el vaconfirmar coma cap de l'Exèrcit del Sud, i allà varestar tota la guerra. Al finalitzar el conflicte vatenir diversos enfrontaments amb Franco, i va serenviat a presidir una misió militar a Itàlia entre1939 i 1942, sembla ser com a maniobra perallunyar-lo d'Espanya. Va passar a la reserva al1943. DOGC


Qüestions de vida cristiana on5688TG Descriptors premsa cristiana on5687

Quinta columna USE: Cinquena columna ts989

Quinta del biberó USE: Lleva del biberó ts5047

Quinto Regimiento USE: Cinquè Regiment de MilíciesPopulars on3522


Pàgina: 213


Ràdio Barcelona on2463NA Emissora fundada a Barcelona el 14 de novembre

de 1924 per membres de l'Associació Nacional deRadiodifusió, com Josep Maria de Guillén-Garcia iGómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà, EduardSolà i Guardiola i Pau Llorens. El seu distintiu ésEAJ-1, que indica la seva qualitat de primeraemissora dels Països Catalans i de tot l'Estatespanyol. Les seves emissions esdevingueren totseguit molt populars; hi contribuí des dels primersmesos el locutor Josep Torres i Vilalta (Toreski),creador del cèlebre personatge infantil "Míliu".Alhora, publicà la revista Ràdio Barcelona (1924-38). El 1926 l'emissora fou englobada per UniónRadio de Madrid i anomenada uns quants anysUnión Radio Barcelona. Després de la Guerra Civilde 1936-39 fou rebatejada unes setmanes amb elnom de Radio España 1 i totalment castellanitzada.Els anys cinquanta pogué retransmetre obres deteatre en català i el locutor E. Casademont creà elpersonatge "Pau Pi", a semblança del "Míliu" de"Toreski", que reintroduïa el català a laprogramació. El 1963 creà el programa en catalàRadioscope, de Salvador Escamilla. Posteriormentha dedicat diversos espais a programes en català.


Radio España Independiente on2461TG Descriptors emissores de ràdio on2460

Radio Nacional de España (RNE) on2462NA Organisme de radiodifusió de l'Estat espanyol.

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934,quan es promulgà la llei de radiodifusió, però laguerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, ques'instal·là a Salamanca la primera emissora. Elcreixement a les altres províncies de l'estat foumolt ràpid. Les emissores que l'integraven forenpropietat de l'estat, que monopolitzà, així, lainformació del país. El 1973, juntament ambTelevisión Española constituí l'ens públicRadiotelevisión Española.


Radiodifusió USE: Ràdio ts762

Radionovel·les ts766TG Programes radiofònics ts765

Raimon on5583NA Xàtiva 1940. El seu nom real és Ramon Pelegero.

Cantant. Debutà a Barcelona com a cantautor l'any1962 i el 1963 va treure el primer disc, a Edigsa,amb la mítica cançó "Al vent". Triomfà,conjuntamnt amb Salomé, al Festival de CanciónMediterránea amb "Se'n va anar", però de seguidaoptà per una línia de cançó clarament compromesa.El 1966 protagonitzà un recital històric a l'InstitutQuímic de Sarrià , primer acte massiu de la cançócatalana, i actuà per primera vegada a París i aAlemanya. Aquest mateix any aparegué el disc"Cançons de la roda del temps", amb musicacionsde poemes de Salvador Espriu. El 1969 inicià amb"Veles e vents" la musicació de clàssics catalans.Durant anys, a l'Estat espanyol els seus recitals

RRabassa morta ts1775

TG Contractes de conreu ts1773

Rabassaires ts583TG Pagesia ts581

Racionalisme ts3238TG Corrents arquitectònics ts3237

Racionament ts4878TG Economia de subsistència ts3185

Racisme ts615TG Problema social ts609TR Grups socioculturals ts3395

Racisme ts615

Radicalisme USE: Lerrouxisme ts1044

Ràdio ts762UP Emissores de ràdio

Programes radiofònics TG Mitjans de comunicació ts746TE Emissores de ràdio

Programes radiofònics TR Descriptors de ràdio on5621

Ràdio ts762

Ràdio Associació de Catalunya on2464NA Emissora radiofònica fundada a Barcelona el 23

de desembre de 1929, amb el distintiu EAJ-15. Laseva creació fou una resposta a l'absorció deRàdio Barcelona per Unión Radio de Madrid,afavorida per la Dictadura de Primo de Rivera.Ràdio Associació, presidida per Jaume Rosquelles(des del 1931), esdevingué molt popular i el 1933inaugurà el seu nou local a la Rambla delsEstudis de Barcelona. El 1934 organitzà les festescommemoratives del desè aniversari de laradiodifusió catalana (el 1924 havia estat fundadaa Barcelona l'Associació Nacional deRadiodifusió). Formà una cadena radiofònicaintegrada per Ràdio Girona, Ràdio Lleida i RàdioTarragona. Entre les transmissions destacadesd'aquells anys figuraren la de l'òpera El giravoltde maig, de Toldrà, les dels concerts del'Orquestra Pau Casals, les internacionals des delTeatro alla Scala de Milà, i del Maggio MusicaleFiorentino, etc. El 1934 l'emissora adquirí unsterrenys a Viladecans per a ampliar lesinstal·lacions, i una emissora nova i més potent.Alhora l'empresa es convertí en una societatcooperativa. El 1935 promogué la publicació deldiari català L'Instant. El 1936 l'emissora fouintervinguda per la Generalitat de Catalunya. El1939 fou convertida en Radio España deBarcelona per les forces d'ocupació de Franco. El1980 es constituí una cooperativa que traspassàels drets de gestió a la Generalitat de Catalunya iRàdio Associació tornà a emetre a partir del 2d'abril de 1984, a l'empara de la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió. EC.


Pàgina: 214

foren suspesos o prohibits per la censurafranquista. Cançons com "Al vent", "Diguem no","D'un temps, d'un país", "Inici de càntic en eltemple" i "País Basc" es convertiren en autènticshimnes de lluita antifranquista. DCEFID


Ramaderia ts1292TG Economia agrària ts1284

Raquitisme ts804TG Malalties ts803

Reaccionarisme ts3140TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Reagrupament Democràtic i Socialista(RDS) on60

NA Partit polític fundat sota l'impuls de Josep Pallachi Carolà el 10 de novembre de 1974. El model aseguir per la formació era el de lasocialdemocràcia europea del moment. Formà partdel Consell de Forces Polítiques, i pel maig de1976 es va transformar en el Partit Socialista deCatalunya-Reagrupament. DCEFID.


Reagrupament familiar ts3460TG Vida familiar ts707

Recitals ts3244TG Interpretacions musicals ts1551

Reclutament ts828UP Exempcions

Lleves Servei militar

TG Organització militar ts825TE Exempcions

Lleves Servei militar

Reclutes ts5226TG Tropa ts5223

Reconeixement del Govern de Franco per partd'Anglaterra i França dc5490


Reconeixement diplomàtic del Vaticà aFranco dc5078


Reconstrucció de pobles ts3532TG Reparacions de guerra ts956

Recorregut de l'exili dc5251NA Descripció del recorregut vital de la persona des

de que marxa del seu país fins que s'instal·ladefinitivament.

TG Exili 1939 dc3592

Rectors ts3335TG Clergat ts1696

Rectors de parròquia USE: Capellans ts1697

Rectors d'universitat ts5611TG Agents del sistema educatiu ts1657

Referèndum 1947 dc3771NA 07/07/1947. En dues ocasions durant la dictadura

del general Franciso Franco, els ciutadans varenser cridats a les urnes de forma generalitzada enaplicació de la Llei de referèndum de 1945. Laprimera vegada fou l'any 1947, amb motiu de laratificació de la Llei de successió. La maquinàriaque endegà el règim fou intensa: propagandaasfixiant a favor del sí -imprimint-hi un caràcter desí a Franco- i prohibició i repressió de qualsevolaltra opció possible -tant el no com l'abstenció. Dela mateixa manera, el règim cercà la mobilitzaciómassiva dels addictes per garantir el resultatdesitjat de participació gairebé plena i aprovaciómassiva. Fou un moment per comprovar l'estat desalut de la cohesió interna del Franquisme. L'any1947, el context era molt delicat, car la pressiódiplomàtica exercida per l'ONU, combinada ambla remuntada de l'oposició -inclosa l'oposicióarmada-, donà peu al govern a plantejarseriosament que el que s'hi jugava, en elreferèndum, era la continuïtat del règim. DCEFID.


Referèndum 1966 dc3810NA En dues ocasions durant la dictadura del general

Franciso Franco, els ciutadans varen ser cridats ales urnes de forma generalitzada en aplicació de laLlei de referèndum de 1945. La segona vegada fouel desembre de l'any 1966, amb motiu de laratificació de la Llei orgànica de l'Estat. Lamaquinària que endegà el règim fou intensa:propaganda asfixiant a favor del sí -imprimint-hiun caràcter de sí a Franco- i prohibició i repressióde qualsevol altra opció possible -tant el no coml'abstenció. De la mateixa manera, el règim cercàla mobilització massiva dels addictes per garantirel resultat desitjat de participació gairebé plena iaprovació massiva. Fou un moment per comprovarl'estat de salut de la cohesió interna delFranquisme. L'any 1966, el govern franquistapodia, a diferència de l'any 1947, plantejar lescoses com una necessària mobilització per garantirel futur del sistema després de la mort del dictador;era un moment de menys tensió. DCEFID.


Referèndum Estatut 1931 dc3894NA Juliol 1931TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Referèndum Ley para la ReformaPolítica dc3848

NA 15/12/1976TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Reforma agrària ts1238TG Política agrària ts1237

Reforma educativa ts1616TG Política educativa ts1608

Reforma política ts3179TG Projectes final règim ts3178

Reformatoris ts5574NA Establiment penitenciari per a menors d'edat.

DIEC.


Pàgina: 215

TG Presons ts2900

Refugiats a Andorra dc3008UP Refugiats franquistes a Andorra

Refugiats republicans a Andorra TG Refugiats de guerra dc3006TE Refugiats franquistes a Andorra

Refugiats republicans a Andorra

Refugiats a Catalunya dc3009TG Refugiats de guerra dc3006

Refugiats a França dc3011UP Refugiats franquistes a França

Refugiats republicans a França TG Refugiats de guerra dc3006TE Refugiats franquistes a França

Refugiats republicans a França

Refugiats a Gènova dc3010TG Refugiats de guerra dc3006

Refugiats a la zona franquista dc3014UP Catalans de Burgos

TG Refugiats de guerra dc3006TE Catalans de Burgos

Refugiats de guerra dc3006UP Comitès d'ajuda als refugiats

Espais d'acollida dels refugiats Evacuació de la població Infants refugiats a Mèxic Infants refugiats a l'URSS Refugiats a Andorra Refugiats a Catalunya Refugiats a França Refugiats a Gènova Refugiats a la zona franquista Retorn dels refugiats Vida dels refugiats

TG Refugiats, desplaçats i exiliats durant la Guerradc5500

TE Comitès d'ajuda als refugiats Espais d'acollida dels refugiats Evacuació de la població Infants refugiats a Mèxic Infants refugiats a l'URSS Refugiats a Andorra Refugiats a Catalunya Refugiats a França Refugiats a Gènova Refugiats a la zona franquista Retorn dels refugiats Vida dels refugiats

Refugiats franquistes a Andorra dc5244TG Refugiats a Andorra dc3008

Refugiats franquistes a França dc5246TG Refugiats a França dc3011

Refugiats republicans a Andorra dc5245TG Refugiats a Andorra dc3008

Refugiats republicans a França dc5247TG Refugiats a França dc3011

Refugiats, desplaçats i exiliats durant laGuerra dc5500

UP DesplaçatsExili 1936 Refugiats de guerra

TG Guerra Civil espanyola dc6TE Desplaçats

Exili 1936 Refugiats de guerra

Refugis antiaeris ts3501TG Defensa passiva ts820

Regidors/regidores ts5229TG Ajuntament ts4976

Règim jurídic ts4200UP Drets i privilegis

Legislació TG Dret i règim jurídic ts1731TE Drets i privilegis

Legislació

Regiment Pirinenc Número 1 deCatalunya ts3520

NA Nom que rebé, des del novembre del 1936, launitat militar sorgida de les Milícies Alpines.Aquestes milícies es formaren espontàniament eniniciar-se la Guerra Civil. Poc després reberenl'ordre d'organitzar-se segons el sistema militartradicional (setembre del 1936); la unitat restà sotala dependència directa de la Generalitat deCatalunya. Hom organitzà un batalló encarregat dereprimir el contraban a la frontera amb l'Estatfrancès. En les seves missions pels Pirineus forenatacats per les forces del Cojo de Màlaga,aleshores establert a Puigcerdà de manera semi-independent. Després dels fets de Maig del 1937(durant els quals es distingiren diversos dels seusmembres en la custòdia de la Generalitat), fouincorporat a l'Exèrcit Popular i fou la base de lamilitarització de les Brigades 72, 130 i 102, queformaren la Divisió 43, esdevinguda cèlebre enrestar tres mesos isolada a l'anomenada bossa deBielsa (març-juny del 1938). EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505

Regional Planning USE: Pla de Distribució en Zonesdel Territori Català ts4189

Reglamento de los contratos de trabajo ts4245NA 27 gener 1944TG Legislació Primer Franquisme ts4228

Regulació dret vaga dc3851NA 04/03/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847

Rehabilitació de barris ts2038TG Planificació urbanística ts2035

Rehabilitació urbana USE: Renovació urbana ts2039

Reial Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona on2642

NA Institució cultural creada al segle XVIII, la qualtingué una discreta actuació durant el Franquisme.Va reprendre les seves activitats pel març de


Pàgina: 216

1939 sota la presidència de l'historiador FerranValls i Taberner. Si bé tingué una política decooptació de membres ideològicament més pluralque l'Institut d'Estudis Catalans, hi predominarengent de tarannà conservador i de tendènciescientífiques força tradicionals. Durant els anysseixanta i setanta hi hagué un notable incrementde la presència com a membres de catedràticsuniversitaris, tot i que les metodologiescientífiques més innovadores continuaven sent-himolt poc representades. Durant molt de tempss'emprà el castellà com a llengua oficial de lacorporació, però arran del discurs d'ingrés deJordi Rubió i Balaguer (abril 1957) s'anà fent, demanera gradual, un ús més freqüent del català. Lainstitució publicà regularment el "Boletín de laReal Academia de Buenas Letras" i algunesmonografies de recerca. DCEFID.


Reial Club Esportiu Espanyol on2585TG Descriptors clubs esportius on2583

Reinici reforma agrària dc5181TG Govern del Front Popular dc273

Reivindicacions estudiantils ts5025TG Conflictivitat estudiantil ts3373

Reivindicacions laborals ts3377TG Conflictivitat laboral ts3375

Reivindicacions obreres ts5026TG Conflictivitat obrera ts3372

Reivindicacions polítiques ts3063TG Activitats polítiques ts3099

Reivindicacions veïnals ts3376TG Conflictivitat veïnal ts3374

Relacions de veïnatge ts5387TG Procés d'adaptació i convivència ts3468

Relacions Església-Estat ts3326TG Església i societat ts1707

Relacions familiars ts712UP Abandonament família

Ambient familiar TG Vida familiar ts707TE Abandonament família

Ambient familiar

Relacions internacionals ts1088TG Política internacional ts1082

Relacions interpersonals ts697UP Adulteri

Sexualitat TG Vida privada ts696TE Adulteri

Sexualitat

Relacions laborals ts1329UP Acomiadament de treballadors

Contractació laboral Control del treball Negociació col·lectiva Repressió patronal Tribunals laborals

TG Economia del treball ts1317TE Acomiadament de treballadors

Contractació laboral Control del treball Negociació col·lectiva Repressió patronal Tribunals laborals

Religió ts1662UP Clergat

Comunitats religioses Pràctica religiosa Religions Secularització del clergat

TG Religió i església ts1661TE Clergat

Comunitats religioses Pràctica religiosa Religions Secularització del clergat

Religió i església ts1661UP Església

Religió TE Església

Religió

Religions ts1663UP Actituds i doctrines enfront de la religió

Catolicisme Islam Judaisme

TG Religió ts1662TE Actituds i doctrines enfront de la religió

Catolicisme Islam Judaisme

Religiositat popular ts1673TG Creences religioses ts1672

Relíquies ts1687TG Objectes de culte ts1686

Renovació pedagògica ts1617TG Política educativa ts1608

Renovació teològica i litúrgica ts3357TG Catolicisme renovador ts3356

Renovació urbana ts2039TG Planificació urbanística ts2035

Renovación Española (RE) on172NA Grup polític constituït per Antonio Goicochea,

José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, condede Vallellano, etc., a Madrid pel març del 1933. AlPrincipat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca idesprés de la Dreta de Catalunya. L’assumpció dela defensa dels interessos agraris per part de laLliga en dificultà enormement l’extensió i fora deBarcelona sols tingué una certa presència a Girona,a Terrassa i a Arenys de Mar. Pel novembre del1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pelfebrer del 1936 obtingué un lloc dins el FrontCatalà d’Ordre. Participà, d’altra banda, enl’aixecament militar del 19 de juliol de 1936. EC.



Pàgina: 217

Reparacions de guerra ts956UP Reconstrucció de pobles

TG Postguerra ts955TE Reconstrucció de pobles

Repartiment de terres ts1239TG Política agrària ts1237

Repartiment d'octavetes ts600TG Formes de protesta ts589

Repatriació ts3056TG Política envers els refugiats i els exiliats ts1083

Repoblament rural ts3479TG Polítiques demogràfiques ts3477

Repressió ts2866UP Centres de privació de llibertat

Mètodes repressius Repressió franquista Repressió zona republicana

TG Guerra i conseqüències de la guerra ts5523TE Centres de privació de llibertat

Mètodes repressius Repressió franquista Repressió zona republicana

Repressió a la rereguarda republicana ts2969TG Repressió zona republicana ts5441

Repressió cultura catalana ts2913UP Permissivitat folklore català

TG Política cultural franquista ts5263TE Permissivitat folklore català

Repressió cultural ts2910UP Censura

Política cultural franquista TG Repressió franquista ts2909TE Censura

Política cultural franquista

Repressió econòmica ts2942TG Repressió franquista ts2909

Repressió fet migratori ts2936TG Repressió social ts2927

Repressió franquista ts2909UP Repressió cultural

Repressió econòmica Repressió política Repressió quotidiana Repressió social

NA 1936-1975TG Repressió ts2866TE Repressió cultural

Repressió econòmica Repressió política Repressió quotidiana Repressió social

TR Inspección de Campos de Concentración dePrisioneros (ICCP) ts4198Jutjat Especial Militar d'Activitats Extremistests5264Nuevo Estado ts4905Repressió franquista ts2909Tribunal Especial de la Masonería y el Comunismots2957Tribunal Regional de Responsabilidades Políticasts2959Tribunal de Orden Público ts2958

Repressió lingüística ts2912TG Política cultural franquista ts5263

Repressió malalts mentals ts2935TG Repressió social ts2927

Repressió patronal ts3219UP Paternalisme empresaris

Sancions laborals Tancament patronal

TG Relacions laborals ts1329TE Paternalisme empresaris

Sancions laborals Tancament patronal

Repressió policial ts992TG Ordre públic ts991

Repressió política ts2943UP Depuració política

Presos polítics TG Repressió franquista ts2909TE Depuració política

Presos polítics

Repressió quotidiana ts2919UP Humiliació pública

Pacte de la fam TG Repressió franquista ts2909TE Humiliació pública

Pacte de la fam

Repressió revolucionària ts5262UP Persecucions religioses

TG Repressió zona republicana ts5441TE Persecucions religioses

Repressió social ts2927UP Coacció moral

Control social Entrada tropes franquistes Persecució dels homosexuals Repressió fet migratori Repressió malalts mentals Segrests d'infants republicans

TG Repressió franquista ts2909TE Coacció moral

Control social Entrada tropes franquistes Persecució dels homosexuals Repressió fet migratori Repressió malalts mentals Segrests d'infants republicans


Pàgina: 218

Repressió zona republicana ts5441UP Repressió a la rereguarda republicana

Repressió revolucionària TG Repressió ts2866TE Repressió a la rereguarda republicana

Repressió revolucionària

República ts5458TG Sistemes polítics ts5454

república de Weimar dc5631NA 09/11/1918-23/03/1933TG Període d'entreguerres a Alemanya dc5630

Republicanisme ts1074NA Doctrina i actitud política pròpia dels partidaris de

la república com a forma de govern. Vinculat ales doctrines de Locke, Montesquieu i Rousseau, ials conceptes de sobirania nacional i liberalisme,el republicanisme tingué les primeresmaterialitzacions en forma d'estat al món americà(1776-1824) i en la Primera República francesa(1792). En el context de les revolucions liberalsburgeses va ser una reivindicació populardemocràtica, contraposada a la defensa de lamonarquia que feren les classes de l'antic règim.A l'Estat espanyol, el republicanisme primerences manifestà com a influència de la RevolucióFrancesa, i posteriorment, encara que minoritari,en la lluita del liberalisme contra l'absolutisme. ACatalunya, el primer teòric del republicanismefou Abdó Terrades (1840). Aviat elrepublicanisme es va identificar amb les idees delsocialsme utòpic i de l'incipient moviment obrer.Durant la Restauració, fou majoritàriamentfederalista, tal com ho palesà la proclamació del'Estat Català (1873), com també la propaganda,els òrgans d'expressió i la naturalesa de lesorganitzacions republicanes. La irrupció, sobretot,a Barcelona, del republicanisme de Lerroux,centralista, provocà les vacil·lacions delsfederalistes en l'estratègia d'afirmar l'especificitatdel republicanisme català i la necessitat decomptar amb l'espanyol en la lluita contra lamonarquia i la Dictadura de Primo de Rivera. Laproclamació de la Segona República catapultà elrepublicanisme català com a hegemònic, encaraque aquest hagué de renunciar, obligadament, ales conviccions federalistes, excloses de laConstitució de 1931. Durant el Franquisme, elrepublicanisme català, llevat d'opcions moltminoritàries, s'integrà a les diverses plataformesunitàries antifranquistes que sorgiren al Principat.Actualment, encarna una reivindicació ideològicaque ha tingut escàs ressò electoral. DHC.


Requetés ts5550TG Carlisme ts1026TR Requetés ts5550

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserratts3512

Requises ts5261TG Mètodes repressius ts2867

Rereguarda ts957

UP Militarització societatRereguarda franquista Rereguarda republicana

TG Guerra ts882TE Militarització societat

Rereguarda franquista Rereguarda republicana

Rereguarda franquista ts5567TG Rereguarda ts957

Rereguarda republicana ts5566TG Rereguarda ts957

Residències d'estudiants ts1651TG Equipaments educatius ts1633

Residències laborals ts5407TG Habitatge ts2044

Resistència cultural ts2996UP Compromís intel·lectual antifeixista

TG Cultura ts1431TE Compromís intel·lectual antifeixista

Resistència francesa dc488UP Forces Franceses de l'Interior (FFI)

Franctiradors Partisans (FTP) Mà d'Obra Obrera Immigrada (MOI)

NA La resistència francesa és el nom genèric delmoviment que va lluitar contra el Govern de Vichyi l’ocupació nazi de França durant la SegonaGuerra Mundial. Va començar amb petits grupsd’homes que prengueren armes i van arribar a seralguns milers. Sabotejaven ponts i línies deferrocarrils, organitzaven evasions de presoners illuitaven contra la Gestapo. EC.

TG França lliure dc3625TE Forces Franceses de l'Interior (FFI)

Franctiradors Partisans (FTP) Mà d'Obra Obrera Immigrada (MOI)

Responsabilitat penal ts1792UP Amnistia

Indult Penes

TG Dret penal ts1787TE Amnistia

Indult Penes

Ressorgiment on2440NA Revista impresa en català a Buenos Aires. En va

sortir el primer número l'any 1916 i el darrer és del'any 1972, cosa que la converteix en la revista demés durada de la premsa catalana feta a l'estranger.En el primer número s'anunciaven els objectiusbàsics: l'estudi de la llengua, la literatura i lahistòria de Catalunya i del paper al món de lanació catalana. La seva línia ideològica fou ladefensa de l'independentisme, però estava oberta atota mena de col·laboracions sempre que fossin decaire nacional. Es publicaven cròniques deCatalunya, comentaris nacionalistes, diversesnotícies polítiques i textos de crítica i de creacióliterària. Amb la derrota republicana


Pàgina: 219

integrà a la nòmina dels col·laboradors bona partde la comunitat catalana exiliada. DCEFID.


Restabliment Capitania General dc5081NA 03/03/1939TG Zona rebel dc3877

Restes de guerra ts910NA Bombes, metralla. explosius.TG Danys de guerra ts908

Retirada de les Brigades Internacionals dc5070NA 21/09/1938TG Intervenció internacional dc5503

Retorn ts3047TG Polítiques migratòries governs ts3045

Retorn de la División Azul dc5099NA 03/11/1943TG Primer franquisme dc3593

Retorn de Lluís Companys a la presidència de laGeneralitat dc5487

NA 29/02/1936TG Govern Front d'Esquerres dc3892

Retorn dels exiliats dc3039TG Exili 1939 dc3592

Retorn dels refugiats dc5449TG Refugiats de guerra dc3006

Retorn Tarradellas dc5164NA 23/10/1977TG Generalitat provisional de Tarradellas dc3838

Reunió Tarradellas i Suárez dc3857NA 28/06/1977TG Primer govern UCD dc3856

Reunions ts3391TG Organització de l'acció ts3389

Reventós i Carner, Joan on2110NA Barcelona 1927-2004. Polític socialista. El 1950

es va llicenciar en dret a la UB, on va començar amilitar en el moviment estiudiantil catalanistaformant part del grup Torras i Bages i de laFederació Nacional d'Estudiants de Catalunya. El1949 va ingressar en el MSC i va prendre partactivament en els actes de caire catalanista que esvan portar a terme durant la celebració del 35èCongrés Eucarístic Internacional de 1952. A partirde la detenció de Ramon Porqueras el 1953, vaesdevenir el màxim responsable de l'organirtzacióa l'interior. El 1958 va ser detingut al costatd'altres 16 socialistes catalans en una àmpliaonada repressiva arreu de l'estat, però al cap d'unmes va ser alliberat en llibertat condicional.Tanmateix, aquesta detenció va motivar la sevaexpulsió de la facultat de Dret i Econòmiques dela UB, on treballava com a professor. El 1966 vaencapçalar el sector marxista no leninista del'MSC a l'interior, procliu a actuar en laclandestinitat amb els comunistes i a intervenirsindicalment en els rengles de CCOO, la qualcosa va motivar el trencament amb el grupsocialdemòcrata de l'exili liderat per

Josep Pallach. El 1974, el sector de Reventós i deRaimon Obiols, es convertí en ConvergènciaSocialista de Catalunya, on també s'aplegarenantics militars del FOC, Força Socialista Federal ialtres col·lectius de socialistes independents. Elseu objectiu era la formació d'un partit polític queajuntés tots els socialistes catalans. Pel maig de1975 va participar en el cicle "Terceres vies aEuropa" amb la conferència " Socialisme isocialisme democràtic" en què va definir elprojecte polític del partit, va diferenciar el seuprojecte del de Josep Pallach i va apostar per unanova política de construcció del socialisme basadaen la unitat amb els comunistes. DCEFID


Revetlles ts1457TG Festes populars ts1455

Revisionisme ts1061NA Nom amb què hom designa les posicions que

partint del marxisme n'expressen una revisió en elsaspectes filosòfics, econòmics i polítics. Aquestterme fou emprat a la fi del s. XIX pels marxistesortodoxos per a designar les teories d'EduardBernstein, que plantejaven un procés deconstrucció del socialisme basat en el reformismepolític i contrari a les tesis revolucionàries delmarxisme. Tingué, doncs, inicialment un sentitpejoratiu. El revisionisme negà la "teoria del'esfondrament" (Zusammenbruchstheorie) basant-se en la capacitat d'adaptació del capitalisme per asuperar i evitar les crisis. En conseqüència, traguéimportància a la lluita de classes i plantejà unaconquesta gradual del poder polític mitjançantmètodes democràtics i una millora de la condicióobrera gràcies a l'acció sindical dels treballadors.L'actuació parlamentària dels socialistes haviad'aconseguir la promulgació d'una legislació socialcom més va més avançada i la creació d'unsserveis socials com més va més amplis. Aquestprocés havia de portar, segons aquesta teoria, a unasuperació pacífica de les contradiccionscapitalistes i a una transformació gradual delcapitalisme en el socialisme, sense traumes niruptures. En el terreny filosòfic, el revisionismesuposà l'abandó del materialisme dialèctic i elretorn a l'idealisme kantià. Malgrat l'oposició a lesseves tesis, encapçalada per K. Kautsky i RosaLuxemburg, el revisionisme arrelà fortament en lapràctica de la socialdemocràcia alemanya i en lad'altres partits socialistes europeus(socialdemocràcia). EC.

TG Comunisme ts1059

Revista de Catalunya on2414NA Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona

(1924) per Antoni Rovira i Virgili. Nasqué durantla Dictadura de Primo de Rivera com una tribunad'expansió i de defensa de l'alta cultura catalana.Tenia més de cent planes i hi apareguerenmemorables estudis i assaigs de Rovira i Virgili,Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla,Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs,Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer,etc. Suspesa per raons econòmiques el 1929, fourepresa pel setembre del 1930 (fins al desembre del1930), sota la direcció de Ferran


Pàgina: 220

Soldevila. A banda dels antics i assiduscol·laboradors, hi escriviren, entre d'altres,Manuel Brunet, Nicolau d'Olwer, BaltasarSamper, i a les seccions de lletres, art i teatre,s'afegiren les d'economia i cròniques dels PaïsosCatalans. Cal remarcar el número dedicat a laproclamació de la República Catalana.Interrompuda novament per les mateixesdificultats, fou represa el 1934 —cinc números—,sota el patrocini de la Generalitat i la direcció,implícita, de J.V.Foix. Entre els nouscol·laboradors cal destacar Andreu Nin, Puig iFerrater, J.M.Miquel i Vergés, Martí de Riquer iJoan Teixidor. Els fets del 6 d'octubre de 1934 enprivaren la sortida i no retornà fins el 1938 —dotze números d'unes cent cinquanta planescadascun—, sota el patrocini de la Institució deles Lletres Catalanes, tres directors —Rovira iVirgili, Ferran Soldevila i Serra i Húnter— i unredactor en cap molt eficaç: Armand Obiols.Aquesta etapa, tan brillant i de concentraciónacional, fou succeïda per cinc números a l'exili—1939-40, París—, patrocinats per la FundacióRamon Llull, on hom manté el to d'alta cultura ihi ha algunes col·laboracions més de ciències. LaGestapo en destruí el número 99, a punt de sortiri dedicat a Lluís Vives. A Mèxic, aparegué unnúmero triple, 99-100-101 (gener-febrer-març,1943), publicat per Antoni M. Sbert, exiliat enaquest país, amb col·laboracions de Josep Carner,Pere Bosch i Gimpera, A. Bladé Desumvila,Ferran Soldevila, Ventura Gassol, J. Serra iHunter, Antoni Xirau i altres. La represa a París,també gràcies a la Fundació Ramon Llull, tinguénomés tres sortides (1947), amb Obiols com acoordinador i sense minva de qualitat. Encaraaparegué el número 105 a São Paulo (1956),gràcies al col·leccionista de pintura SalvadorRiera, per bé que el contingut original fou enviatdes de Catalunya, preparat sobretot per JoanTriadú, Max Cahner i Albert Manent, ambcol·laboracions de Carles Riba, Josep Trueta,Ferran Soldevila, Jordi Rubió i escrita per RafaelTasis. El número 106 es publicà a Mèxic (1967),però també fou preparat a Barcelona. Per l'octubredel 1986 s'inicià una nova etapa de la revista, sotala direcció de Max Cahner. EC.


Revista Materiales on5705NA La Revista Materiales va ser una publicació

fundada per Manuel Sacristan al 1977 i veiè eldarrer número al 1978. El comité orial elformaven, entre d'altres, Rafael Argullol, MariaJosé Aubet, Francisco Fernández-Buey, JavierPérez Royo, Julian Ariza o Daniel Lacalle, elsquals la gestionaven mitjançant l'empresaMateriales S.A de Estudio y Publicaciones.Estretament vinculada al PSUC, més a lesformacions de base que no pas a la direcció, s'haconsiderat que aquesta publicació reflecteixl'evolució del pensament de Sacristan des d'unesposicions de revisió de les postures heterodoxesdel marxisme cap a una visió més práctica,enfocada a resoldre els problemes que elcapitalisme provoca. Aquesta evolució ideològicaes va acabar plasmant amb l'abandonament

de la publicació per fundar Mientras Tanto ambGiulia Adinolfi, Miguel Candel o FranciscoFernández-Buey. Font: Viquipèdiahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Revista_Materiales(05/07/2014)


Revista Treball on5707NA Treball va ser un diari nascut el 21 de juliol del

1936, tot just començada la Guerra CivilEspanyola i fou creat pel Partit Socialista Unificatde Catalunya (PSUC). Durant la dictadura, va serpublicat clandestinament primer a l’interior idesprés des de França, ja en forma de revista.Actualment es manté com a revista oficiald’Iniciativa per Catalunya Verds. Durant els seusinterromputs 75 anys d’història, s’ha publicatíntegrament en català. Va ser fundat pel comitèd’enllaç del que sortiria el PSUC, fruit de la unióde quatre partits (Unió Socialista de Catalunya,Partit Comunista de Catalunya, Partit Català iProletari i la Federació Catalana del PSOE). Eldiari publicà el seu primer número el 21 de julioldel 1936, tres dies després de l’inici de la GuerraCivil Espanyola. Apareix primerament amb elsubtítol “Diari dels treballadors de la ciutat i delcamp”, tot i que aquesta definició és substituïdal’any 1937 per “Òrgan central del Partit SocialistaUnificat de Catalunya”. Treball actuava com amitjà de comunicació portaveu del PSUC, la qualcosa determinava el seu estil. A l’obra “Catàleg de200 anys de premsa” (dirigida pel periodista iescriptor Josep Maria Huertas) es defineix el diaricom una publicació “amb tots els defectes d’undiari oficial de partit i més en temps de guerra”.Durant els anys de guerra, oferia informaciópuntual del que succeïa al front, amb un toapassionat i buscant la implicació dels militants,que eren els qui venien els exemplars del diari pelspobles. S’imprimia als tallers del diari El Matí(vinculat a Unió Democràtica de Catalunya), quehavien estat requisats. L’escriptor Vicenç Riera iLlorca explica així la confiscació del diari El Matí:«L’endemà [de l’ocupació] es va presentar a laimpremta Pere Ardiaca: s’havia constituït el partit il’havien nomenat director del diari. Vaig deixar lafeina a mans seves. Amb la capçalera de Treball esva fer un dels diaris de més circulació a Catalunya,durant la Guerra. Mai no m’he explicat perquè esva procedir a la confiscació d’El Matí, que eral’òrgan d’un partit que feia la guerra amb laRepública.» La primera fase de la publicació vadurar dos anys i mig: l’últim número va veure lallum el 25 de gener de 1939. Amb l’arribada de lestropes franquistes a Barcelona, Treball va cessar laseva activitat, després d’ésser una de lespublicacions de més tirada de la ciutat en guerra,juntament amb La Vanguardia i La Humanitat. Ungrup de militants del PSUC empresonats, entre elsquals es trobava Josep Solé Barberà, van intentarrevifar la revista. Ho van aconseguir l’any 1945,aprofitant el descontrol que regnava a la Model perimprimir-ne uns quants números a la impremta dela presó. Seria ja en forma de revista, ambperiodicitat mensual. Posteriorment, es va publicar,sempre de forma clandestina, a un taller del Poble-sec. La tirada era d’uns 3.000


Pàgina: 221

exemplars, que es repartien per tot el territori deCatalunya. El descobriment de l’activitat de laimpremta per part de la policia l’any 1947 vaacabar amb la detenció dels responsables, entreels quals es trobava el director de la revista,Joaquim Puig i Pidemunt. Puig i Pidemunt va serafusellat pel règim el 17 de febrer de 1949, acausa de la seva militància comunista, juntamentamb Ángel Carrero Sancho, Pere ValverdeFuentes i Numen Mestre Ferrando, tots tresmembres de l’Agrupació Guerrillera deCatalunya, a la que també pertanyia Puig. Abansdel seu afusellament, havia estat substituït alcapdavant de Treball per Josep Raventós. Sota ladirecció del propi Raventós es va recuperar larevista, amb la col•laboració de l’impressorAntoni Ara. La detenció d’ambdós l’any 1951 vaavortar de nou la publicació de Treball. D’uncaràcter marcadament comunista, contundentmentcontrari a la Dictadura del general FranciscoFranco, mantenia la falç i el martell com a símbola la capçalera, juntament amb el títol de lapublicació. Més endavant, i encara durant ladictadura, Treball es va mantenir en laclandestinitat, però ja coordinat des de França:primer sota la direcció de Francesc Vicens a partirdel 1959 i amb Josep M. Cendrós i LeonorBornau des del 1962. L’any 1972 marca l’inici dela bimensualitat de la publicació, amb JoaquimSampere com a director. No serà fins a l’11d’octubre de 1976, coincidint amb l’edició 450,que Treball passarà a publicar-se amb unaperiodicitat setmanal. A l’abril del 1977, ambJoan Busquets ja al capdavant, es podrà tornar avendre als quioscos, coincidint amb la legalitzaciódel PSUC. Treball en continuava essent el diarioficial, com ho demostra el subtítol quecontinuava a la capçalera (“Òrgan central delPartit Socialista Unificat de Catalunya”),juntament amb una altra consigna: “Proletaris detots els països: uniu-vos!”, que havia figuratinvariablement des de l’any 1946. En aquestanova etapa com a publicació no prohibida niclandestina, Treball es van convertir en eltermòmetre de l’estat del PSUC, que va viureimportants tensions internes. L’any 2001,Iniciativa per Catalunya Verds, la federaciópolítica fundada l’any 1987 sota l’impuls delPSUC, recupera l’històric nom per a la sevarevista. Així, Treball es manté amb vida, com apublicació d’ICV. Manté el seu nom original, tot ique sota l’epítet “La Revista d’Iniciativa perCatalunya Verds”. Disposa d’una doble versió, enpaper (amb un cost d’1,05 euros) i en versiódigital (de consulta gratuïta al web d’ICV). Elmarç de 2010 va començar a publicar-se sota lallicència Creative Commons. Des de la tardor de2013, simultàniament a l'aparició del nº213 del'edició de paper, Treball disposa d'un web propiamb el domini revistatreball.cat[1] on hi desgranaels continguts de l'edició de paper i inclou novespropostes adreçades als lectors d'Internet. Font:Viquipèdiahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Treball_(PSUC)(20/06/2014)


Revistes USE: Espectacles ts1560

Revocació sancions diplomàtiques del'ONU dc3775

NA 04/11/1950TG Govern dels propagandistes dc3594

Revolta a Casas Viejas dc3917NA Aixecament camperol de caràcter anarquista que

tingué lloc al poble de Casas Viejas (MedinaSidonia, Cadis) pel gener del 1933. Aldescontentament per la política social de laRepública, s'afegí la decepció per part delproletariat rural davant la llei de bases de laReforma Agrària (1932). El mateix gener del 1933hi hagué incidents i vagues en diversos indrets delPrincipat, del País Valencià, d'Aragó i d'Andalusia;al poble de Casas Viejas, de règim latifundista iamb un predomini absolut de la CNT entre elsbracers (uns 500), el dia 11 hi fou declarat elcomunisme llibertari i hom intentà d'assetjar lacaserna de la guàrdia civil. Els revoltats forenaviat dispersats per la mateixa guàrdia civil,reforçada per un grup de guàrdies d'assalt, dirigitspel capità Manuel Rojas. Un grup de pagesos, a lanit, resistiren amb un dels caps, el vell Curro Cruz,dins la seva barraca, que fou cremada a lamatinada i on moriren tots; foren fets, a l'atzar,entre la població, 14 presoners, que forenimmediatament afusellats. Tot i el descrèdit quel'arbitrària repressió representà per a Azaña, aquestobtingué la confiança parlamentària pel març. Elcapità Rojas fou jutjat i condemnat a presó durantel Bienni Negre. EC.

TG Bienni reformista dc3882

Revoltes estudiantils 1968 dc3700UP Maig Francès 1968

TG Fets internacionals dc472TE Maig Francès 1968

Revolució a Astúries dc3921NA 05/10/1934-18/10/1934TG Vaga general 1934 dc3920

Revolució cubana dc3696NA 26/07/1953 - 01/01/1959TG Guerra Freda dc3645

Revolució dels Clavells dc3705NA 25/04/1974TG Transicions democràtiques al sud d'Europa

dc5647

Revolució iraniana dc3709NA 1978 - 1979TG Món islàmic dc5649

Revolució llibertària ts5199TG Anarquisme ts1057

Revolució nicaragüense USE: Revolució sandinistadc5461

Revolució sandinista dc5461NA 1979-1990TG Guerra Freda dc3645


Pàgina: 222

Revolució social ts5200TG Socialisme ts1075

Rialles on5685TG Descriptors d’entitats promotores d’espectacles

on5684

Riba i Bracons, Carles on5585NA Barcelona 1893 - 1959. Escriptor i humanista.

L'any 1939 es va exiliar amb la seva dona,Clementina Arderiu, i tres fills, a França. Vaviure, amb altres intel·ectuals, a Boissy-la-Rivièrei a l'Isle -Adam. L'ocupació alemanya l'empenyé afugir amb la familia cap a Bordeus, Montpeller ial final decidiren tornar a Catalunya l'any 1943.Una vegada a Barcelona, Riba reprengué la feinaa la Fundació Bernat Metge (de la qual foudirector l'any 1958) però no pogué exercir ladocència. Això no obstant, serví de pont amb lacultura d'abans de la guerra, féu de guia de lajoventut i actuà com a portaveu obligadamentoficiós de la literatura catalana. DCEFID


Ripo USE: Fàbregas i Guillén, Dídac on5550

Riuades de 1962 dc3800NA 25/09/1962TG Govern dels tecnòcrates dc3595TR Aiguats ts5446

Riuades de 1962 dc3800

Robatoris ts1789TG Delictes ts1788

Roca i Junyent, Miquel on5587NA Cauderan, França 1940. Advocat i polític. Nascut

a l'exili, fill del dirigent d'Unió Democràtica deCatalunya Joan Baptista Roca i Caball, tornà aBarcelona el 1941. Des de finals dels anyscinquanta s'incorporà al moviment estudiantilantifranquista, passà per les joventuts del partitpatern i milità en el FOC durant tota la trajectòriad'aquest grup (1961-1969) mentre exercia com aprofessor a la Universitat de Dret de la UB finsque el 1966 en va ser expulsat per raonspolítiques. Defensor dels processats davant delTOP, articulista a "Destino", "Serra d'Or" o "ElCorreo Catalán". El 1974 es vinculà al projecte decreació d' "una convergència democràtica decentreesquerra" que impulsava Jordi Pujol. QuanConvergència Democràtica de Catalunya escosntituí formalment en un partit polític, Roca enva ser designat secretari general adjunt. DCEFID


Rodoreda i Gurgui, Mercè on5588NA Barcelona 1908 - Girona 1983. Escriptora.

Personatge destacat en el front cultural durant laguerra, va passar a França el 1939, on es varefugiar amb d'altres intel·lectuals a Tolosa deLlenguadoc i Roissy-en-Brie. Entre 1946 i 1954s'establí a París, on col·laborà en revistes de l'exili("Revista de Catalunya", "La Nostra Revista","Lletres") amb contes i poesia, gènere que livalgué diferents guardons als Jocs Florals (en lesedicions de Londres,

París i Montevideo). Establerta a Ginebra desde1954, reprengué la seva carrera novel·lística. "Laplaça del Diamant" (1962) posa la història recenten la veu d'un personatge humil que en sofreix lesconseqüències, i ha esdevingut un dels textosliteraris sobre la Guerra Civil més originals iuniversalment difosos. Als anys setanta retornà aCatalunya, on continuà la seva etapa de majoresplendor literària. Durant l'exili es va allunyarprogressivament dels cercles polítics, i vadesvincular-se'n totalment al repatriar-se. DCEFID


Rodríguez Ocaña, Fernando on5426TG Descriptors de personatges públics on2070

Rojo Lluch, Vicente on5522NA Font de la Figuera, València 1894 - Madrid 1966.

Oficial d'Infanteria, general en cap de l'Estat Majorde l'Exèrcit republicà. Veterà de les campanyes delMarroc, professor de Tàctica de l'Acadèmiad'Infanteria de Toledo. Catòlic practicant, va sermembre de la UME. A l'inici de la guerra estavadestinat a l'Escola Superior de Guerra de Madrid,on era profesor, i va ser adscrit a l'Estat Major delministeri el 20 de juliol. Al setembre de 1936 vaentrar a l'Alcázar de Toledo per aconseguir larendició dels insurrectes, però va fracassar en laseva proposta. Al novembre del mateix any va sernomenat cap de l'Estat Major de la Junta deDefensa de Madrid. L'èxit de la defensa, els seusmodals inalterables, les seves bones relacions ambels comunistes i el comandament amb les BrigadesInternacionlas van elevar el seu prestigi dins del'Exèrcit Popular, pel que va ser condecorat amb laPlaca Llorejada de Madrid i promogut a coronel.Després de la batalla de Jarama, les forces deMadrid es van reorganitzar i fusionar en l'Exèrcitdel Centre, del que va ser designat cap de l'EstatMajor. Al 1937 va ser nomenat cap de l'EstatMajor de la Defensa per ordre del ministre deDefensa Nacional, Indalecio Prieto. Ascendit ageneral al setembre de 1937, va dirigir les forcesgovernamentals en les ofensives de Brunete, Teroli l'Ebre, totes elles derrotes republicanes. Alproduir-se l'esfondrament de Catalunya va passarcap a França. Va enviar uns informes al presidentAzaña i al cap de govern Juan Negrín oncomunicava que la guerra estava irremeiablementperduda, i per tant aconsellava negociar larendició. Els partidaris d Negrín i els comunistes livan retreure que no tornés a Espanya perorganitzar la defensa. De França va marxar aArgentina i després a Bolivia, on va ser professor al'Escola Militar de Cochabamba. Va tornar amb laseva familia a Espanya al 1957, previa mediaciód'un jesuïta i un bisbe bolivians, i va ser sotmès aun consell de guerra i condemnat a 30 anys depresó, però indultat inmediatament. DOGC


Rovira i Canals, Josep on5589NA Rubí 1902 - Boulogne-sur-Seine, França 1968.

Polític socialista. Manobre d'ofici, va militar en elmoviment catalanista radical, en el Partit CatalàProletari, en el BOC i en el POUM. Pel juliol de1936 va representar aquest partit en el Comitè deMilícies Antifeixistes i fou el cap de la columna


Pàgina: 223

Lenin al Front d'Aragó, posteriorment 29 divisióde l'exèrcit popular. Detingut després dels fet demaig de 1937, aviat fou alliberat i passà a actuaren la clandestinitat. Empresonat de nou perl'octubre de 1938, fou alliberat la vigília del'ocupació de Barcelona i es va exiliar a França. Apartir de la invasió alemanya va actuar en laResistència i va crear i dirigir amb ThereseMitrani un servei que depenia dels anglesos, elgrup Martin, que facilitava el pas a Espanya deperseguits i aviadors aliats abatuts a França. Uncop alliberada França, va formar part delsmilitants del POUM que, a partir de la conferènciadel novembre de 1944, van decidir de crear elMSC. Rovira va esdevenir membre del Consellde Coordinació de l'MSC fins a 1949-1950, quanfou substituït al capdavant de l'organització perJosep Pallach i el moviment es va estructurar coma partit, fet davant del qual es va mostrar crític.Un cop fundat el partit, fou un ferm defensor dela seva participació en el pla sindical mitjançantla UGT, la qual cosa es va concretar a partir de1947. Després de la II Guerra Mundial es vaestablir a París, i només va tornar a Catalunyal'any 1947 quan el seu pare es trobava greumentmalalt a Barcelona. DCEFID


Rubió i Balaguer, Jordi on5695TG Descriptors de personatges públics on2070

Ruedo Ibérico on2645TG Descriptors editorials on2644

Ruiz i Picasso, Pablo on5441TG Descriptors de personatges públics on2070

Ruptura política ts3180TG Projectes final règim ts3178

Ruralisme ts3141TG Estratègies i moviments polítics ts1021


Pàgina: 224

SSabaté i Llopart, Francesc on5590

NA L'Hospitalet de Llobregat 1914 - Sant Celoni1960. Guerriller. Conegut com a Quico Sabaté,Vinculat des de la Segona República a grupsd'acció anarquista (Los Novatos), participà enaccions armades i no es presentà a fer el serveimilitar. Actuà al front d'Aragó amb la columna deLos Aguiluchos. El 1938, acusat d'espionatge, vaser tancat a la Model de Barcelona i a Vic, d'ons'escapolí. A l'acabar la guerra s'exilià a França,on fou internat al camp de Vernet. Retornàperiòdicament a Catalunya a partir de l'octubre de1945, i va fer-se famós per les seves accionsagosarades i espectaculars. Detingut a Françal'any 1949, fou acusat d'un atracament a unafàbrica i empresonat a Lió i confinat a Dijon finsel 1955. Mancat del suport orgànic de la CNT,prolongà la lluita amb diveross atracaments aBarcelona, comsesos entre 1955 i 1957, i elllançament de proclames contra el franquisme. Laseva darrera entrada pel desembre de 1959, juntamb quatre companys, protagonitzà escenes defaula quan fou encerclat en el mas Clarà de laMota i, després de salvar el cordó de guàrdiescivils i de matar un tinent, viatjà en tren a Fornellsde la Selva fins a Sant Celoni, on finalment, el 5de gener de 1960, fou mort per un membre delsometent. DCEFID


Sabaté, Quico USE: Sabaté i Llopart, Francesc on5590

Sabotatges ts3379TG Formes de protesta ts589

Sacas ts5259TG Execucions ts5255

Sacerdots USE: Capellans ts1697

Sagraments ts1688UP Baptisme

Comunió Matrimoni

TG Pràctica religiosa ts1669TE Baptisme

Comunió Matrimoni

Salaris ts3207TG Condicions laborals ts3205

Salconduits ts1957UP Salconduits de la Generalitat

Salconduits franquistes Salconduits zones especials

TG Documentació administrativa ts1954TE Salconduits de la Generalitat

Salconduits franquistes Salconduits zones especials

Salconduits de la Generalitat ts1958TG Salconduits ts1957

Salconduits franquistes ts3558TG Salconduits ts1957

Salconduits zones especials ts3559TG Salconduits ts1957

Sales i Vallès, Joan on5592NA Barcelona 1912- 1983. Novel·lista i editor.

Activista polític i cultural des de molt jove, es vallicenciar en dret, però mai no exercí. El 1936ingressà a l'Escola de Guerra de la Generalitat i,com a oficial, va combatre a l'exèrcit republicà.S'exilià el 1939 i, fugit d'un camp de concentració,es traslladà a París. Després va viure 2 anys a laRepública Dominicana fins que va passar a Mèxic.Allí s'incorporà a la redacció del "Full Català" i,amb Ferran de Pol i altres creà la revista"Quaderns de l'Exili", del qual va ser el màximideòleg i, a més, s'encarregà del procés decorrecció i d'impressió. Tornà a Catalunya l'any1948 i s'incorporà a l'editorial Ariel. Amb JoanOliver i Xavier Benguerel, creà la col·lecció "ElClub dels Novel·listes", que va passar a dirigir ensolitari el 1958, en separar-se d'Aymà. Sales vaimprimir un segell molt personal a la col·lecció,incorporant autors de referència e la novel·lacatòlica, corrent al qual ell mateix s'aproximà ambla novel·la "Incerta glòria" premi Joanot Martorellde 1955, publicada parcialment, per culpa de lacensura, el 1956, i progressivament ampliada.Editor de Mercè Rodoreda i de Llorenç Villalonga,entre molts d'altres, sempre polèmic i combatiu,tendí a imposar els seus criteris lingüístics iliteraris. DCEFID


Salut ts798UP Alimentació

Epidèmies Malalties Medicina Salut mental

TG Sanitat ts784TE Alimentació

Epidèmies Malalties Medicina Salut mental

Salut mental ts3500TG Salut ts798

Samaranch i Torelló, Joan Antoni on5593NA Barcelona 1920 - 2010. Fill de la burgesia

barcelonina del sector tèxtil, Joan AntoniSamaranch féu de la vinculació a la política i al'esport la seva plataforma personal. Protagonistadels primers èxits esportius del règim com aseleccionador d'hoquei, el 1954 entrà en elconsistori barceloní. Va ser cap provincial deDeportes de FET y de las JONS (1956); membredel Comitè Olímpic Internacional -COI- (1966);president del Comitè Olímpic Espanyol (1967);procurador a Corts (1967)conseller nacional


Pàgina: 225

de FET y de las JONS (1967); president de laDiputació Provincial de Barcelona (1973);vicepresident del COI (1974); ambaixador a laUnió Soviètica (1977-1980); president del COI(1980); i president de "La Caixa" posteriorment.Aquest dos àmbits d'actuació (política i esport) escompletaven amb una creixent presència endiferents consells d'administració dins del mónempresarial i financer. DCEFID


Samper i Ibáñez, Ricard on2111NA 1881-1938TG Descriptors de personatges públics on2070

Sanatoris ts791TG Equipaments sanitaris ts787

Sánchez Mazas, Rafael on5523NA Madrid 1894 - 1966. Escriptor i polític falangista.

Va col·laborar a diaris com El Sol i ABC, i lesseves cròniques des d'Itàlia, narrant l'auge delfascisme al poder, van contribuir a popularitzar aEspnya la figura de Mussolini. Amic personal deJosé Antonio Primo de Rivera, va ser un delsprimers militants de Falange Española. Va formarpart de les primeres Junta de Mando Nacional iJunta Política de FE y de las JONS. Durant laGuerra Civil va restar empresonat en zonarepublicana, i al final del conflicte, quan l'exèrcitrepublicà retrocedia a Catalunya cap a la fronterafrancesa, va sobreviure a l'afusellament massiu depresoners amb els que marxava, episodi novel·latper Javier Cercas a "Soldados de Salamina".Després de la guerra va ser ministre sense cartera(agost 1939 - agost 1940), conseller nacional delMovimiento i procurador a les Corts. Membrenumerari de la Real Acadeia Espanyola (1941), vaestar considerat com l'escriptor més important dela Falange. DOGC


Sancions diplomàtiques de l'ONU dc3768NA 09/02/1946TG Govern dels propagandistes dc3594

Sancions laborals ts5009TG Repressió patronal ts3219

Sanitat ts784UP Professionals de la sanitat

Salut Sistema sanitari

TG Societat ts515TE Professionals de la sanitat

Salut Sistema sanitari

Sanitat militar ts846TG Administració militar ts824

Sanjurjada USE: Cop d'estat de Sanjurjo dc3915

Sanjurjo Sacanell, José on5524NA Pamplona 1872 - Cascais, Portugal 1936. Oficial

de l'Exèrcit, arma d'Infanteria. Va fer carreramilitar al Marroc, on es va fer famós per la sevaintrepidesa, fins al punt d'apodar-lo "El León delRif" i obtenint el títol nobiliari de

marquès del Rif. Director general de la GuàrdiaCivil el 14 d'abril de 1931, no va fer res per frenarels fets que van portar a la proclamació de laRepública, tot i que tenia fama de simpatitzar ambAlfons XIII. Tanmateix, el 10 d'agost de 1932, sentdirector general dels Carabiners, va protagonitzaruna insurrecció militar contra el Govern, coincidintamb el disgust dels cercles conservadors davantl'aprovació de l'Estatut d'Autonomia català i la lleide reforma agrària. Condemnat a mort per rebel·liómilitar, se li va conmutar la pena al 1934 pelgovern de Lerroux. Llavors es va exiliar aPortugal, des d'on va col·laborar amb el generalMola per preparar un alçament militar.En unprincipi estava aprevist que actués com a capvisible dels sollevats, i en tot cas, com a cap delgovern militar. El 20 de juliol de 1936 tenia previsttraslladar-se en una avioneta des de Portugal fins aPamplona, per posar-se al cap dels rebels, però al'enlairar-se va patir un accident i va resultar mort.Les seves restes mortals van ser traslladades aEspanya al 1939. DOGC


Sant Oleguer, Coves de on2697TG Descriptors de coves on2696

Santa Misión ts3320NA Denominació emprada per a cadascuna de les

campanyes sistemàtiques de predicació en unapoblació, que solien durar uns quants dies, ambactes diaris centrats en sermons sobre el pecat i lamort, amb confessions generals i amb la comuniócom a cloenda. Tradicionalment, se'n solienencarregar un parell de predicadors, bàsicament,d'ordres religiosos i especialitzats, amb resos delrosari, processons, etc., que paralitzaven la vidaquotidiana de la població. Amb una teatralitatbarroca i apocalíptica, s'animava a la penitència is'utilitzava la por al foc etern per mantenirl'obediència a l'Església i al control social i moralde les poblacions. Durant els anys quaranta icinquanta, les missions populars foren utilitzadescom a representació del significat delnacionalcatolicisme: així, significaven unamobilització religiosa que es convertia en políticadins dels paràmatres ideologicoculturals i moralsde la dictadura. A part de la presència als temples ial carrer, les missions utilitzaren, durant aquestaèpoca, la premsa i les emissions de la ràdio. ElConcili Vaticà II i els canvis economicosocials i decostums dels anys seixanta van eliminar aquestapràctica i, amb ella, bona part de la teatralitatreligiosa nacionalcatòlica imperant fins aquellmoment. DCEFID.

TG Predicació ts3319

Sardana ts1448TG Danses populars ts1447

Sarna ts3498TG Malalties ts803

Sarsuela ts1546TG Estils musicals ts1539

Sbert i Massanet, Antoni Maria on5594NA Palma de Mallorca 1901 - Ciutat de Mèxic 1980.


Pàgina: 226

Dirigent estudiantil i polític, vinculat alrepublicanisme catalanista, va destacar com alíder de la Federació Universitària Espanyoladurant la dictadura de Primo de Rivera i, a partirde 1931, en les files d'ERC. Durant la GuerraCivil va ocupar la Conselleria de Cultura durantuns mesos, i va crear la Junta de RelacionsCulturals, origen de la Fundació Ramon Llull. Elfebrer de 1939 partí cap a l'exili, convertit en undels homes forts de l'aparell politicocultural quela Presidència de la Gereralitat, encapçalada perLluís Companys, posà en funcionament ambl'objectiu fonamental de mantenir la cohesió delcol·lectiu de catalans exiliats a França i d'altrespaïsos. Des del seu càrrec de delegat de laFundació, Sbert es responsabilitzà de la gestió del'ajuda material i cultural als refugiats i, doncs,intervingué en la creació i el manteniment deresidències i nuclis d'acollida per a intel·lectuals,professors, escriptors, artistes, etc. Des de París,Sbert bastí una organització entre cultural iassistencial, vinculada a la Laietana Office (nomque rebia la Presidència de la Generalitat perraons de seguretat) i impulsà, amb intel·lectuals ipolítics catalans i francesos, la Fundació RamonLlull. L'any 1942 va fugir cap a Mèxic davant lesamenaces de ser extradit a Espanya. A Mèxicimpulsà la Junta Española de Liberación, unembrió del futur govern de la Segona República al'exili i, a més a més, es convertí en l'home deconfiança de Tarradellas dins de l'ERCreorganitzada a Mèxic. DCEFID


Sección Femenina ts4911UP Auxilio Social

Servicio Social NA Secció femenina del partit de FE de las JONS,

nascuda el 1934, quan un petit grup de donesfalangistes de Madrid constituí, amb el beneplàcitde José Antonio Primo de Rivera, la primeraagrupació femenina del partit amb la intenciód'ocupar-se de l'assistència als companysempresonats i llurs familiars, de recollir dinersper ajudar-los i de realitzar missions depropaganda i d'enllaç. En el transcurs de laGuerra, a més, dugueren a terme activitatsbenèfiques en l'Auxilio Social i exerciren com ainfermeres juntament amb les carlinesenquadrades en "Frentes y Hospitales". Durant elFranquisme, es dedicà a alliçonar la poblaciófemenina sobre quin havia de ser el seu papersocial -com a peça clau de l'engranatge familiar- isocialitzador -com a transmissora de les essènciesreligioses i polítiques-. Recolzada en els principismés ortodoxos del nacionalsindicalisme i delnacionalcatolicisme, quedà institucionalitzadacom a eina de control i formació de les dones iesdevingué un dels pilars propagandístics mésemblemàtics del sistema a través d'activitats coml'educació física i, sobretot, els "Coros y Danzas".A la vegada, la Sección Femenina serví per suplirles nombroses mancances sanitàries centrades enla lluita contra la mortalitat infantil. DCEFID.


TE Auxilio Social Servicio Social

Seccions de les fàbriques ts5358TG Fàbriques ts5346

Secularització de la societat ts3328UP Divorci

Matrimoni civil Secularització dels cementiris Unions lliures

TG Església i societat ts1707TE Divorci

Matrimoni civil Secularització dels cementiris Unions lliures

Secularització del clergat ts5472TG Religió ts1662

Secularització dels cementiris ts3332TG Secularització de la societat ts3328

Segon Congrés Internacional d'Escriptors per ala Defensa de la Cultura dc5062

NA 4-18/07/1937TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Segon govern UCD dc3863UP Cop d'estat de Tejero

Dimissió Adolfo Suárez Eleccions municipals 1979 Investidura L. Calvo Sotelo Legalització d'ERC

NA 05/04/1979 - 23/02/1981TG Transició democràtica a Espanya dc3843TE Cop d'estat de Tejero

Dimissió Adolfo Suárez Eleccions municipals 1979 Investidura L. Calvo Sotelo Legalització d'ERC

Segona Guerra Mundial dc485UP Alliberament camps d'extermini nazis

Alliberament de París Atac japonès a Pearl Harbour Batalla de Stalingrad Bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki Capitulació d'Alemanya Carta de l'Atlàntic Conferència de Jalta Derrota potències de l'Eix Desembarcament aliat a Normandia Desembarcament aliat a Sicília Entrada dels EUA a la Guerra Invasió alemanya de l'URSS Invasió d'Holanda Invasió de Bèlgica Invasió de Dinamarca Invasió de Noruega Invasió de Polònia Ocupació de França

NA 01/09/1939 - 02/09/1945TG Fets internacionals dc472TE Alliberament camps d'extermini nazis

Alliberament de París Atac japonès a Pearl Harbour Batalla de Stalingrad Bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki Capitulació d'Alemanya Carta de l'Atlàntic


Pàgina: 227

Conferència de Jalta Derrota potències de l'Eix Desembarcament aliat a Normandia Desembarcament aliat a Sicília Entrada dels EUA a la Guerra Invasió alemanya de l'URSS Invasió d'Holanda Invasió de Bèlgica Invasió de Dinamarca Invasió de Noruega Invasió de Polònia Ocupació de França

Segona República USE: Segona República espanyoladc230

Segona República a Catalunya dc3880UP Generalitat Republicana

Govern República Catalana Proclamació Estat Català

TG Segona República espanyola dc230TE Generalitat Republicana

Govern República Catalana Proclamació Estat Català

Segona República a Catalunya USE: SegonaRepública a Catalunya dc3880

Segona República a Espanya USE: SegonaRepública a Espanya dc3881

Segona República a Espanya dc3881UP Bienni radical-cedista

Bienni reformista Govern del Front Popular Govern provisional de la República Espanyola Proclamació de la Segona República Espanyola

TG Segona República espanyola dc230TE Bienni radical-cedista

Bienni reformista Govern del Front Popular Govern provisional de la República Espanyola Proclamació de la Segona República Espanyola

Segona República espanyola dc230UP Segona República a Catalunya

Segona República a Espanya NA 14/04/1931-17/07/1936TE Segona República a Catalunya

Segona República a Espanya

Segregació social USE: Discriminació social ts618

Segrests d'infants republicans ts2940TG Repressió social ts2927

Segudes ts596TG Formes de protesta ts589

Seguretat ciutadana ts1010UP Cossos de seguretat ciutadana

TG Ordre públic ts991TE Cossos de seguretat ciutadana

Seguretat social ts5363TG Benestar social ts559

Sellarès i Perelló, Miquel on5595NA Barcelona 1946. Polític i periodista. Sent estudiant

a la Facultat de Filosofia i Lletres es mobilitzàcontra el Sindicato Español Universitario, va serdetingut per primera vegada el 1965 i, l'anysegüent, actuà en la campanya "Volem bisbescatalans!", a més de prendre part en l'assembleaconstitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiantsde la UB. Havent cooperat amb el Front Nacionalde Catalunya i, després, amb el Partit Socialistad'Alliberament Nacional, entrà en contacte ambJordi Pujol a través de la campanya "Català al'escola" i s'incorporà al Centre d'Informació,Recerca i Promocions en qualitat de secretaritècnic. El 1973 va ser un dels membres de laComissió permanent de l'Assemblea de Catalunyaque varen ser detinguts a l'esglésisa barcelonina deSanta Maria Mitjancera i reclosos a la presó de laModel. El 1974 va esdevenir membre de lacomissió d'enllaç de l'Assemblea. El novembre de1974 va ser un dels participants en la reuniófundacional de Covergència Democràtica deCatalunya a Montserrat i membre del primerSecretariat del partit, tingué un paper destacat enl'articulació del sector dels "pujolistes"d'aquestpartit en el Grup d'Acció al Servei de Catalunya,del qual exercí com a secretari i responsable de larevista del grup, "Catalunya Democràtica". L'any1976 particpà en el miting per l'amnistia organitzatper l'Assemblea de Catalunya al Palau d'Esports deBarcelona. DCEFID


Seminaristes ts5471TG Clergat ts1696

Senadors/senadores ts4900TG Senat ts4898

Senat ts4898UP President del Senat

Senadors/senadores TG Corts Generals ts4890TE President del Senat

Senadors/senadores

Serenos USE: Vigilants nocturns ts1008

Sergent ts5222TG Sotsoficials ts5218

Sergent primer ts5221TG Sotsoficials ts5218

Serra d'Or on2415NA Revista d'alta cultura en llengua catalana nascuda

l'any 1959 amb el suport de l'abadia de Montserrati impulsada per Max Cahner i Ramon Bastardes.En pocs anys, Serra d'Or aconseguí milers desubscriptors i esdevingué una referència obligadaper a lectors i autors. L'objectiu de la publicació enaquells anys era el de substituir o representar lespublicacions possibles en català fins al'adveniment de la normalització lingüística.Llenguatge insinuat, tendències compensades entrediferents sectors i intents conciliadors per part dela direcció marcaren la possibilitat


Pàgina: 228

de continuar amb tan sols mínimes baralles.Cristians i marxistes, socialdemòcrates,socialistes, tots amb un lloc dins de la revista,reproduïen un joc de discussió democràtica.Actualment, la revista es continua publicant.DCEFID.


Serra i Serra, Narcís on5596NA Barcelona 1943. Economista. Milità en el FOC

des de 1962 fins a la segona conferència de ladarreria de 1964, moment en què abandonàl'organització junt amb Miquel Roca, decebutamb el programa radical aprovat per la direcció.Entre 1972 i 1977 fou professor de teoriaeconòmica a la UAB. El 1974 fou un delsprincipals impulsors de Convergència Socialistade Catalunya, antecedent del PSC. DCEFID


Serradell i Pérez, Josep on5597NA Canals 1916 - Barcelona 2004. Impressor d'ofici i

dirigent comunista. Inicià la seva activitat políticaa la UGT, participà en la fundació de la JoventutSocialista de Tortosa i, després dels Fets d'octubrede 1934, ingressà a la Joventut Comunista; el1936 esdevingué secretari general de les JSUC deTortosa. Després del seu pas pel front d'Aragó,ingressà a l'Escola de Guerra, on adquirí el graude tinent. El 1939 va exiliar-se a França, Cuba ifinalment Mèxic, on fou incorporat a la direccióde les JSUC. L'any 1943 arribà clandestinament aBarcelona i l'any següent assumí la Delegació delComitè Central del PSUC a l'interior, fins que fousubstituït per Gregorio López Raimundo cap el1947. Fins el 1957 va romandre a França exercintresponsabilitats organitzatives, en les quals es vacaracteritzar per la seva actitud depuradora defidelitats en un context ple de sospites i recelespolítics que acabà amb l'exclusió o la marginacióde diversos i valuosos militants comunistes. En elprimer congrés del PSUC celebrat per l'octubre de1956 fou elegit membre del Comitè Executiu. Enser detingut Emilià Fàbregas, nou responsable delPSUC a l'interior, fou enviat a Barcelona com aresponsable de l'organització, responsablilitat queexercí fins a la legalització del partit, el 1977. Esva oposar des de sempre a la revisió de lesrelacions del PSUC i el PCE amb el PartitComunista de la Unió Soviètica, va ser l'únicmembre del Comitè Central que desaprovà lacondemna oficial del PSUC a la invasió deTxecoslovàqia per les tropes del Pacte deVarsòvia. Va acabar sent expulsat del partit i, el1981, va crear el Partit dels Comunistes deCatalunya. DCEFID


Serrahima i Bofill, Maurici on2112NA Barcelona 1902-1979. Advocat, polític i escriptor.

Durant la Segona República va destacar en lesfiles d'Unió Democràtica de Catalunya i en eldiari "El Matí". Va tenir un paper molt actiu en laguerra ajudant sacerdots i altres personesperseguides i col·laborant en iniciatives a favorde la pau civil. El 1939 va haver d'exiliar-se aTolosa de Llenguadoc, però el 1940 tornà aBarcelona i reprengué la seva feina

d'advocat. A la vegada, s'implicà en lareorganització d'UDC i en nombroses activitatsculturals, civils i religioses de caràcter catalanista.DCEFID


Serrano Suñer, Ramón on5525NA Cartagena 1901 - Madrid 2003. Polític i jurista.

Membre de l'Associación Católica Nacional dePropagandistas (ACNP). Al 1924 va guanyar lesoposicions d'advocat de l'Estat. Es va iniciar a lapolítica com a dirigent de las Juventudes deAcción Popular (JAP) i va ser escollit diputat de laCEDA a les eleccions de 1933 i les del 1936. Amicde José Antonio Primo de Rivera, els dos vanestudiar junts a la facultat de Dret de Madrid.Destinat com a advocat a Saragossa, allà vaconèixer a Franco, i a la seva cunyada, Zita Polo,amb la qui es va casar i va tenir 6 fills. L'alçamentmilitar el va sorprendre a Madrid. Detingut sensemanament judicial, tot i la inmunitat parlamentària,i empresonat a la Modelo, va ser hospitalitzat al'octubre de 1936 gràcies a la intervenció d'unconegut d'Indalecio Prieto. Va aconseguir fugir del'hospital i de la zona republicana per passar a lazona nacionalista al març de 1937. Un cop aSalamanca, es va retrobar amb la seva dona i es vaconvertir en el conseller civil més escoltat perFranco i en el promotor de la unificació de lesforces polítiques del bàndol nacional. Degut a laseva creixent influència va ser començat a conèixercom "El Cuñadísimo". Està considerat l'impulsordel decret d'unificació de FET y de las JONS. Vaser ministre de l'Interior en el primer Govern deFranco (1 de febrer de 1938) i després ministred'Afers Exteriors a l'octubre de 1940, iniciant unapolítica de clara aproximació a l'Eix que vaculminar amb l'entrevista de Franco amb Hitler aHendaia (23 d'octubre de 1940), i també vaacompanyar a Franco en les seves entrevistes ambMussolini i Pétain. El seu antisemitisme va afloraren discursos i alguns escrits. Va ser destituït elsetembre de 1942 pels incidents a la basílica deBegoña (Bilbao) entre falangistes i carlistes, peòcoincidint, sobretot, amb el començament de lesderrotes d'Alemanya, el declivi del Tercer Reich ila necessitat d'un canvi en al política exterior delfranquisme. Des de llavors va quedarcompletament al marge de la política i es vadedicar amb èxit a la advocacia. Membre de laReal Academia de Jurisprudencia y Lesgislación.DOGC


Serrat, Joan Manuel on5598NA Barcelona 1943. Cantautor. Es va fer conèixer al

programa "Radioscope" i entrà a Els Setze Jutgesamb el número 13. El 1967 publicà "Joan ManuelSerrat" el primer elapé. El 1968 acceptà derepresentar Espanya al Festival d'Eurovisió cantanten castellà i, malgrat que finalment va renunciar-hi,aquest fet creà una primera gran crisi en elmoviment de la Nova Cançó. El 1969 musicà "Lapaloma", un poema de Rafael Alberti i tot depoemes d'Antonio Machado publicats a "Dedicadoa Antonio Machado". a partir d'aquest moment,Serrat alternà la producció en català i en castellà


Pàgina: 229

amb un clar decantament cap a aquesta darrerallengua. Això li permeté iniciar llargues imultitudinàries gires americanes, en les qualssempre cantà també cançons en català. Lesmusicacions tingueren continuïtat amb discosdedicats a Miguel Hernández (1972) i a JoanSalvat-Papasseit (1977). El 1975 féu unesdeclaracions molt polèmiques sobre elsafusellaments de membres d'ETA i s'haguéd'exiliar durant uns mesos. DCEFID


Servei d'Ajut de la Generalitat on2689TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Servei de Biblioteques al Front ts4991NA Organisme dependent del departament de cultura

de la Generalitat, creat per iniciativa d'AntoniM.Sbert el 1937. El seu objectiu era el de regularel trasllat de llibres al front, mitjançant una xarxade biblioteques ambulants connectada amb ladirecció tècnica de Biblioteques Populars de laGeneralitat. EC.


Servei de Cultura al Front ts4992NA setembre 1937TG Òrgans i institucions de la Generalitat ts4963

Servei de Recepció i Distribució d'Articles de laGeneralitat on2688


Servei dels Cens de la Generalitat on2690TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Servei domèstic ts3224TG Treball domèstic ts3223

Servei militar ts829UP Servei militar obligatori

Servei militar voluntari TG Reclutament ts828TE Servei militar obligatori

Servei militar voluntari

Servei militar obligatori ts830UP Milícies universitàries

TG Servei militar ts829TE Milícies universitàries

Servei militar voluntari ts831TG Servei militar ts829

Serveis secrets ts987UP Cinquena columna

Confidents Espies

TG Defensa i ordre públic ts5546TE Cinquena columna

Confidents Espies

Serveis Secrets de Franco USE: Servicio Exterior deInformación (SEI) on3555

Servicio Central de Documentación(SECED) on5630

TG Descriptors serveis secrets on2948

Servicio Comercial de la Industria TextilAlgodonera on2510

NA Organisme representatiu dels industrials cotoners,conegut com a SECEA. Tenia àmbit estatal,autonomia plena, àdhuc financera, i només depeniadel president del Sindciato Nacional Textil. ElSECEA va esdevenir l'òrgan indiscutible derepresentació dels industrials cotoners. Aplegavatots els noms significatius de la indústria cotonerai actuava com a veritable organització patronal, iesmerçava una atenció especial en la relació ambels ministeris econòmics. La política de relacionslaborals dels industrials restava en mans dels seusrepresentants en l'estructura verticalista, tot i que, amés de l'àmplia coincidència nominal, lesdecisions transcendents es prenien al SECEA.DCEFID.


Servicio de Colonias Penitenciarias Militarizadas(SCPM) ts4197


Servicio de Evacuación de RepublicanosEspañoles (SERE) on2668

NA Organització d'ajuda als refugiats republicanscreada pel darrer govern, presidit per Juan Negrín.El SERE estava sota control de la facció"negrinista" del PSOE i dels comunistes, la qualcosa va provocar un rebuig notable i polèmiquesinacabables entre els diferents sectors republicans.Acusat de sectari i d'ajudar només els seussimpatitzants, a l'estiu de 1939 li va néixer uncompetidor notable: la Junta de Auxilio a losRepublicanos Españoles (JARE). DCEFID.


Servicio de Información Militar (SIM) on5241TG Descriptors serveis secrets on2948

Servicio de Libertad Vigilada ts2966NA 22/05/1943TG Institucions penitenciàries ts5565

Servicio Exterior de Información (SEI) on3555TG Descriptors serveis secrets on2948

Servicio Nacional de Regiones Devastadas yReparaciones ts4933

NA El Servicio Nacional de Regiones Devastadas yReparaciones fou creat el 1938 en el si delMinisteri de l'Interior. El 1939 es convertí en unaDirecció General. Fou concebuda per a lareconstrucció de les zones més afectades per laGuerra. Desenvolupà aquesta tasca mitjançant els"decretos de adopción" de les localitats mésdanyades pels combats. Els poders conferits al'Estat per aquest decret li permetien expropiar elsterrenys, béns i drets de tots classe, a la vegadaque sobre el paper es responsalitzava delrestabliment dels serveis corresponents a l'Estat i al'Església, als serveis de caire provincial


Pàgina: 230

i als de caire municipal, com també es reservavala potestat de construir habitatges de vendareduïda i prioritzava la construcció de grupsescolars. En aquest sentit, fou un instrument dedifusió ideològica sistemàticament utilitzat durantla postguerra, el qual admetia la conservació depart o de la totalitat de les runes d'algunespoblacions imputant sense complexos lesdestruccions a l'exèrcit republicà i utilitzant elspresos polítics per acomplir la seva activitatreconstructiva. Practicà un model arquitectònictancat i reaccionari, una resposta desfasada al'arquitectura moderna d'abans de la Guerra, quemai no arribà a assolir l'anhelat estil "nacional".Reflectia clarament la preferència del règim permantenir una economia agrària a través de lapotenciació d'infraestructures agrícoles, posant frea l'èxode rural i menystenint les necessitatsindustrials. Els càlculs més optimistes han arribata fixar en quasi 400 les localitats d'arreud'Espanya que foren adoptades, fins que l'any1957 el Servicio de Regiones Devastadas esdissolgué dins el Ministeri de l'Habitatge.DCEFID.


Servicio Social ts4912NA El "Servicio Social", implantat per l'octubre de

1937, consistia a fer sis mesos de prestació social,requisit obligatori per a totes les dones quevolguessin obtenir una qualificació professional otreballar en els serveis públics. El "ServicioSocial" estava adreçat a les dones entre 17 i 35anys i era considerat un "deber nacional". Desprésd'una sèrie de disputes entre l'Auxilio Social i laSección Femenina per capitalitzar aquest servei,quedà adscrit a Sección Femenina des deldesembre de 1939. DCEFID.

TG Sección Femenina ts4911

Servicios de Ocupación ts5492NA El 26 de gener de 1939, Franco sotmetia

Barcelona a un règim especial d'ocupació.L'especificitat rojo-separatista de la ciutat i lanecessitat d'organitzar la repressió, exercir elcontrol i imposar el Nuevo Estado, escompletaven amb la necessitat de garantir l'ordreentre els vencedors i impedir les pugnespolítiques internes. El general Eliseo ÁlvarezArenas fou nomenat cap dels Servicios deOcupación. Quan ocupà el càrrec, dictà lesnormes que havien de regir aquest règim especial:incorporà Barcelona a l'estat de guerra, detallà elsàmbits d'intervenció de les autoritats i elsmaterials que s'havien de requisar, ordenà elfuncionament immediat de les fàbriques i tallers ila recuperació del material de les organitzacionsexistents fins llavors (per tal d'utilitzar-los en lesposteriors depuracions), suspengué els funcionarisde l'Administració i prohibí les activitatspolítiques al marge de FET y de las JONS. Vaimplantar la censura de premsa, blindà l'ordrepúblic i va detallar els actes que passaven a lajurisdicció militar: la difusió de notícies falses,l'acaparament i entorpiment de la circulació de lesmercaderies i la celebració de reunions imanifestacions. Tot i que anuncià el respecte

a l'ús del català en l'àmbit familiar, impulsà unveritable projecte de liquidació cultural id'espanyolització. DCEFID.


Setge de Madrid dc5659UP Batalla de Guadalajara

Batalla del Jarama NA 23/11/1936-28/03/1939TG Desenvolupament militar de la Guerra dc3883TE Batalla de Guadalajara

Batalla del Jarama

Setmana Santa ts1678TG Festes religioses ts1677

Sexualitat ts3449UP Bisexualitat

Heterosexualitat Homosexualitat Transsexualitat

TG Relacions interpersonals ts697TE Bisexualitat

Heterosexualitat Homosexualitat Transsexualitat

Sicherheitspolizei (SIPO) ts3549TG Geheime Staatspolizei (GESTAPO) ts3548

Sífilis ts807TG Malalties ts803

Simbologia política ts3100UP Banderes

Himnes Iconografia franquista Lemes

TG Vida política ts1110TE Banderes

Himnes Iconografia franquista Lemes

Sindicalisme ts1051TG Estratègies i moviments polítics ts1021

Sindicalistes ts3433TG Personal sindicats ts5560TR Frutos i Gras, Francisco on5364

Fàbregas i Guillén, Dídac on5550García Sánchez, Cipriano on5558García-Nieto i París, Joan Nepomucè on5336Gutiérrez i Díaz, Antoni on2093Lluís i Facerias, Josep on5563López Bulla, José Luís on5564Murcia Ros, Manuel on5569Nin i Pérez, Andreu on2104Peiró Belis, Joan on5514Pestaña, Núñez, Ángel on5516Sindicalistes ts3433Vidiella i Franch, Rafael on5604

Sindicat Democràtic d'Estudiants de laUniversitat de Barcelona (SDEUB) on3683

NA Organització estudiantil que tingué poc més de dosanys de vida -fundada pel març de 1966 ipràcticament dissolta pel maig de 1968-,


Pàgina: 231

la rellevància del qual no prové de l'acció que foucapaç de desenvolupar, sinó de la seva mateixaexistència. Fou durant els anys seixanta l'únicaorganització que precipità el trencament del SEUi que marcà l'inici de l'absoluta pèrduad'hegemonia del règim dins la universitat. Alprincipi de 1966, començà un procés assemblearide discussió dels estatuts que havia de tenir el nousindicat; finalment, el 9 de març es constituí alconvent dels caputxins de Sarrià el SDEUB, elprimer de tot Espanya. La seva mateixaconstitució, amb l'assetjament policial que el vaacompanyar en l'episodi conegut com laCaputxinada, es convertí en un acte d'afirmacióantifranquista. A partir d'aquest moment, elSDEUB es va fer hegemònic en l'espaiuniversitari i va organitzar mobilitzacionsconstants. DCEFID.

TG Descriptors sindicats d'estudiants on3682

Sindicat vertical USE: Organización Sindical Española(OSE) ts4915

Sindicato Español Universitario (SEU) ts4908UP Falanges Juveniles de Franco

Primera Línea del SEU NA Sindicat creat a Madrid el 21 de novembre de

1933. Un cop finalitzada la Guerra, el SEU eral'única organització estudiantil legal. I el 1943 esva establir l'afiliació obligatòria de tots elsestudiants universitaris. El sindicat es va dedicar,d'una banda, a tasques repressives, i de l'altra, aactivitats de caràcter burocràtic i assistencial(beques, menjadors, esports, etc.), i també cultural(revistes, teatre, cinefòrum, etc.). El SEU vadesaparèixer el 1967. DCEFID.


TE Falanges Juveniles de Franco Primera Línea del SEU

Sindicats ts3416UP Acció sindical

Sindicats agrícoles Sindicats catòlics Sindicats d'estudiants Sindicats de mestres Sindicats obrers

TG Participació social ts636TE Acció sindical

Sindicats agrícoles Sindicats catòlics Sindicats d'estudiants Sindicats de mestres Sindicats obrers

TR Descriptors sindicats on2567Sindicats ts3416

Sindicats agrícoles ts3418TG Sindicats ts3416TR Descriptors sindicats agrícoles on2575

Sindicats agrícoles ts3418

Sindicats catòlics ts3419TG Sindicats ts3416TR Descriptors sindicats catòlics on3676

Sindicats catòlics ts3419

Sindicats de mestres ts3420TG Sindicats ts3416TR Descriptors sindicats de mestres on3678

Sindicats de mestres ts3420

Sindicats d'estudiants ts3421TG Sindicats ts3416TR Descriptors sindicats d'estudiants on3682

Sindicats d'estudiants ts3421

Sindicats obrers ts3417TG Sindicats ts3416TR Descriptors sindicats obrers on2568

Sindicats obrers ts3417

Sis hores de Canet 1971 USE: Sis Hores de Cançó1971 dc5136






Sis Hores de Cançó 1971 dc5136NA 18/09/1971, Canet de MarTG Govern dels tecnòcrates dc3595

Sis Hores de Cançó 1972 dc5137TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Sis Hores de Cançó 1973 dc5304NA 07/07/1973TG Crisi del franquisme dc3596

Sis Hores de Cançó 1974 dc5307NA 31/08/1974TG Govern Arias Navarro dc3826

Sis Hores de Cançó 1975 dc5308NA 12/07/1975TG Govern Arias Navarro dc3826

Sis Hores de Cançó 1976 dc5147NA 24/07/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Sistema bancari ts1394UP Activitat financera

Bancs Caixes d'estalvis

TG Finances ts1388TE Activitat financera

Bancs Caixes d'estalvis

Sistema educatiu ts1624UP Educació d'adults

Educació especial Ensenyament nocturn Ensenyament preescolar


Pàgina: 232

Ensenyament primari Ensenyament secundari Ensenyament universitari Formació d'educadors

TG Educació ts1607TE Educació d'adults

Educació especial Ensenyament nocturn Ensenyament preescolar Ensenyament primari Ensenyament secundari Ensenyament universitari Formació d'educadors

Sistema electoral ts1137UP Campanyes electorals

Candidatures electorals Programa electoral

TG Vida política ts1110TE Campanyes electorals

Candidatures electorals Programa electoral

Sistema penitenciari ts2960UP Institucions penitenciàries

TG Dret penal ts1787TE Institucions penitenciàries

Sistema sanitari ts785UP Equipaments sanitaris

Política sanitària TG Sanitat ts784TE Equipaments sanitaris

Política sanitària

Sistemes jurídics ts1741UP Dret constitucional

Dret de la propietat Dret dels contractes Dret laboral Dret penal

TG Dret i règim jurídic ts1731TE Dret constitucional

Dret de la propietat Dret dels contractes Dret laboral Dret penal

Sistemes polítics ts5454UP Democràcia

Dictadura Monarquia República

TG Teoria política ts1015TE Democràcia

Dictadura Monarquia República

Socialdemocràcia ts3156TG Socialisme ts1075

Socialisme ts1075UP Comunisme

Consciència de classe Lluita de classes

Revolució social Socialdemocràcia Socialisme contemporani Socialisme utòpic

NA Conjunt de doctrines que, en oposició al'individualisme, propugnen una reforma radical del'organització de la societat per la supressió de lesclasses socials mitjançant la col·lectivitzacuó delsmitjans de producció, de canvi i de distribució(col·lectivisme) (col·lectivització). EC.

TG Ideologies i doctrines polítiques ts1054TE Comunisme

Consciència de classe Lluita de classes Revolució social Socialdemocràcia Socialisme contemporani Socialisme utòpic

Socialisme contemporani ts3158TG Socialisme ts1075

Socialisme utòpic ts3157NA Fase inicial de l'evolució del pensament i de

l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica deles estructures i relacions socials vigents i ladescripció teòrica d'un futur sistema social"perfecte", harmònic i basat en la igualtat de totsels homes. Encara que el terme fou divulgat perMarx per blasmar alguns pensadors del s. XIX,com Owen o Fourier i, en general, tots elssocialistes no marxistes, la tradició de l'utopismesocialista o comunista es remunta a la Repúblicade Plató, i fou continuada pels escritsrenaixentistes de Thomas More, de Campanella ide Winstanley; igualment, a França del s.XVIIIdiversos autors —Meslier, Morelly, Mably—proposaren diferents formes de societat comunistaigualitària, que, en certa manera, tractà de portar ala pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiraciódels Iguals del 1796. Tanmateix, el socialismeutòpic modern es desenvolupà plenament al llargdel s. XIX i com a reacció contra lesconseqüències més brutals per a la classe obrera —desarrelament, sobreexplotació— del'individualisme polític i del liberalisme econòmic.A França, Saint-Simon fou sobretot l'apologista dela nova societat industrial i el teòric de laplanificació economicosocial, però els seusdeixebles Saint-Amand Bazard i Pierre Lerouxdesenvoluparen les aportacions socialistes delsaintsimonisme; Charles Fourier i Victor ProsperConsidérant denunciaren el caràcter alienant de lasocietat capitalista i proposaren com a alternatival'organització falansteriana; Étienne Cabetpropugnà un comunisme pacifista, i Louis Blanc,Pierre-Joseph Proudhon, Philippe Joseph Buchez,Pecqueur, Flora Tristan i Louis-Auguste Blanquitambé feren la crítica de l'industrialisme des deposicions reformistes o revolucionàries. A la GranBretanya el col·lectivisme de Spence, elpreanarquisme de William Godwin i, sobretot, lesdoctrines de Robert Owen representen aquestaetapa utopista, que a Alemanya presidí eldramaturg George Büchner i continuaren WilhelmWeitling i Johann Philipp Becker. Malgrat


Pàgina: 233

les realitzacions i els èxits puntuals, capd'aquestes teories no reeixí a modificar l'evolucióde la societat capitalista naixent, i totes forensubmergides, des dels anys 1860-70, perl'expansió del marxisme. EC.

TG Socialisme ts1075

Socialització ts5588UP Inadaptació social

Integració social Interculturalitat

TG Dinàmica social ts585TE Inadaptació social

Integració social Interculturalitat

Socialització ts3231TG Política econòmica ts1229

Sociedad Española de Automóviles de Turismo(SEAT) on5453


Societat ts515UP Benestar social

Comunicació social Dinàmica social Estructura social Habitatge i urbanisme Medi social Oci i lleure Població Sanitat Territori

TE Benestar social Comunicació social Dinàmica social Estructura social Habitatge i urbanisme Medi social Oci i lleure Població Sanitat Territori

Societat Anònima de Fibres Artificials(SAFA) on5416


Societat d'Explotació Forestal FernándezValledor i Cia. on2693

TG Descriptors agrupacions dels exiliats on2691

Sociolingüística ts1494UP Bilingüisme

Immersió lingüística Ús social del català

TG Llengua i llenguatge ts1493TE Bilingüisme

Immersió lingüística Ús social del català

Sociologia política ts3082UP Clientalisme

Comportament electoral Corrupció política Demagògia política

TG Vida política ts1110

TE Clientalisme Comportament electoral Corrupció política Demagògia política

Soldats ts5225TG Tropa ts5223

Soldats desertors USE: Desertors ts855

Soldats pròfugs USE: Pròfugs ts854

Solé i Barberà, Josep on2113NA Llívia 1913 - Barcelona 1988. Advocat i polític. A

la vegada que cursava els seus estudis de dret a laUniversitat de Barcelona, exercí de professor denoturn a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i s'afilià alBOC. Un cop acabats els estudis començà atreballar com a passant al despatx de Pere Comas iJosep Andreu Abelló, època en què va deixar elBOC per militar a les JSUC, organització quedirigí a Reus. Empresonat pels fets d'octubre de1934, durant la Guerra Civil esdevingué jutge deprimera instància a Reus i, més endavant, comissaride brigada. Tot i ser condemnat a mort el 1941, lapena no s'executà però va ser desterrat deBarcelona a Reus el 1944. Quatre anys després vatornar a la ciutat comtal i aconseguí la rehabilitacióper exercir l'advocacia. El 1959 va defensarMiguel Núñez davant d'un consell de guerra, iaquest fet va comportar-li la prohibició decontinuar exercint la defensa davant d'un tribunalmilitar, però també va comportar el seu retorn a lamilitància política, ara a les files del PSUC. Apartir de llavors compaginà la militànciaclandestina amb una activitat perllongada com aadvocat defensor en el TOP. Fou el representantdels comunistes en la constitució de la TaulaRodona i en el Consell de Forces Polítiques deCatalunya. Com a defensor dels incriminats en elconsell de guerra de Burgos el 1970, es vaconstituir en un dels protagonistes de la Tancadade Montserrat en contra del procés. Finalment,l'abril de 1975, representà el PSUC, encara que deforma encoberta, en el marc de les conferènciessobre les terceres vies a Europa. DCEFID


Solé i Sabarís, Felip on2114NA 1915-2005TG Descriptors de personatges públics on2070

Solé Tura, Jordi on5599NA Mollet del Vallès 1930 - Barcelona 2009. Professor

d'universitat i polític. Quan acabà la llicenciaturaen dret (1958) s'incorporà com a ajudant de càtedrade Manuel Jiménez de Parga. El 1956 ingressà alPSUC . Com a responsable de l'organitzacióuniversitària, participà activament en lareorganització del front estudiantil del partit a launiversitat. L'activitat clandestina l'obligà a exiliar-se el 1960 a París i a Bucarest, on treballà com alocutor de Radio España Independiente i fou elresponsable de les emissions en català. Expulsatdel PSUC per adscriure's a les tesis de FernandoClaudín Torres, Jorge Semprún i Francesc VicensGiralt, el 1965 participà en la formació


Pàgina: 234

del Sindicat Democràtic d'Estudiants de laUniversitat de Barcelona i en l'organització delsprofessors no numeraris. Fou expulsat de laUniversitat durant dos anys, que aprofità perestudiar a París amb Pierre Vilar. Féu la tesidoctoral sobre Prat de la Riba (1967), en la qualrediscutí els orígens del catalanisme i que esconvertí en el llibre "Catalanisme i revolucióburgesa", d'indubtable influència en els cerclesantifranquistes. El 1968 fou un dels impulsors idirigents de Bandera Roja, i el 1974 va promourel'entrada d'aquesta organització a les files delPSUC. Arran de la fusió entrà a formar part delComitè Central i del Comitè Executiu del PSUC.Diputat a les Corts, formà part de la ponènciaconstitucional en representació del PCE-PSUC.Defensà les tesis de l'eurocomunisme enfront elsprosoviètics. Durant la transició ocupà diversoscàrrecs polítics i universitaris. El 1986 abandonàla militància comunista i passà al PSC-PSOE. Fouministre de cultura entre 1991-1993. DCEFID


Solidaridad Nacional on2429NA Diari falangista nascut a Barcelona el 14 de febrer

de 1939 amb el número 4, per recordar que jal'any 1936 havien sortit tres números d'una revistaque duia aquest nom. Aquest fet, a més, esprestava a una confusió interessada. En efecte, nocal oblidar que el diari de la ConfederacióNacional del Treball, es deia Solidaridad Obrera;el nou diari falangista va saber mantenir aquestsobrenom per aprofitar-ne la popularitat. Perquèla confusió fos més gran, l'edifici i la maquinàriade Solidaridad Obrera van ser confiscats.Solidaridad Nacional sempre va tenir un tiratgebaix. Finalment, va desaparèixer el 16 de juny de1979, quan el govern va decidir tancar els anticsdiaris falangistes que no van ser comprats perempreses privades. DCEFID.


Solidaridad Obrera on2449NA Òrgan de premsa de la federació de societats

obreres del mateix nom que aparegué a Barcelonacom a setmanari el 19 d'octubre de 1907. Haviad'ésser fins el 1939 el més important periòdic delsindicalisme del Principat. Pogué aparèixergràcies al suport financer de Francesc Ferrer iGuàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 dejuliol de 1909, hi col·laboraren anarquistes,sindicalistes i socialistes. Fou dirigit inicialmentper Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors JosepCassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, TomàsHerreros, Miguel V.Moreno, Grau i AnselmoLorenzo; Antoni Badia i Matamala n'eral'administrador. A partir del setembre del 1908passà de fet a ésser l'òrgan de la ConfederacióRegional de Solidaritat Obrera de Catalunya. Laseva segona època (febrer del 1910 — setembredel 1911) acompanyà el procés de fundació de laCNT i el director fou Joaquim Bueso, quesubstituí Tomàs Herreros. Una tercera èpocas'inicià pel maig del 1913, i pogué prolongar-sefins al febrer del 1919, suspesa la seva publicacióarran de la vaga de La Canadenca. Presidí lareorganització de la Confederació Regional

Catalana i després, a partir del 1915, de la mateixaCNT. Passà a ésser diari al començament del 1916,i en el cos de redacció figuraren Andreu Cuadros,Manuel Andreu, Josep Negre, Josep Borobio,Agustí Castellà i Ángel Pestaña. Aquest, directordesprés de la vaga revolucionària de l'agost del1917, assolí un gran èxit professional en publicaruna sèrie de documents que posaren de manifest larelació de Bravo Portillo amb l'espionatgealemany. Fou en aquest període que el periòdicassolí difusió a tot l'Estat espanyol; era, a mésd'òrgan de la Confederació Regional del Treball deCatalunya, el portaveu de la CNT, subtítol que noabandonà fins el 1939. No pogué reaparèixer finsel 5 de març de 1923, i aviat tornà a ésser dirigitper Pestaña, que retrobà la tirada anterior de 15000-30 000 exemplars. La Dictadura de Primo deRivera n'obligà de nou la suspensió, primertemporal (octubre-desembre del 1923) i desprésdefinitiva (maig del 1924). La reaparició no esproduí fins el 31 d'agost de 1930, en temps delgeneral Berenguer. Joan Peiró en fou el director iSebastià Clara, Pere Foix, Ramon Magre i EusebiC.Carbó els redactors. El domini sindicalista sobreel periòdic —amb una tirada d'uns 50 000exemplars— es mantingué sota la direcció de Clara(novembre del 1930 — juny del 1931), i de nou dePeiró, fins que per l'octubre del 1931 aquestprovocà la dimissió de tota la redacció (amb Clara,Magre, Fornells, Gibanel, Alfaradre) davant lesacusacions de conxorxa amb Esquerra Republicanafetes per la FAI. Es produí llavors un canvid'orientació, amb l'ascens a la direcció de FelipeAlaiz, el qual es confirmà amb Llibert Callejas(juliol del 1932 — juliol del 1933), després d'untímid intent de concòrdia envers els trentistesportat a terme per Josep Robusté (març-juliol del1932). Succeí a Callejas Manuel Villar (juliol del1933 — 1936), de nou Callejas (1936), i a partirdel juliol del 1936 Jacinto Toryho; pel maig del1938 se'n féu càrrec Josep Viadiu. Durant aquestperíode, les principals suspensions del diari esproduïren arran dels putsche revolucionarisdesencadenats en 1932-33 (així, en gener-febrerdel 1932, gener del 1933, desembre del 1933-abrildel 1934) i de la repressió que se seguí dels fetsd'Octubre de 1934 (així, en octubre-desembre del1934 i maig-juliol del 1935). "Solidaridad Obrera"es publicà a Barcelona fins el 24 de gener de 1939.Després els seus tallers foren presos per editar"Solidaridad Nacional". El seu prestigi, així com larepressió a Barcelona, provocà la multiplicaciód'òrgans obrers arreu de l'Estat espanyol amb lamateixa denominació: Gijón (1909-10, 1916,1918-26), Bilbao (1919-20), València (1919-23),Sevilla (1920), Vigo (1920 i 1922), la Corunya(1920-25), Santiago de Compostel·la (1925), etc.A l'exili, i a partir de l'any 1944, la CNT"apolítica" féu aparèixer de nou "SolidaridadObrera", i posteriorment també, a París, GómezPeláez i després Joan Ferrer publicaren unsuplement literari (gener del 1954-desembre del1961). Finalment, hom féu aparèixer de nou aBarcelona, clandestinament, una publicació amb elmateix nom com a òrgan de la ConfederacióRegional del Treball de Catalunya (1976),continuant altres moments anteriors de publicació


Pàgina: 235

clandestina a l'interior de l'Estat espanyol. A partirde la legalització de la CNT, es publicàregularment, amb periodicitat quinzenal i tinguéun tiratge de 20 000 exemplars i una difusiód'àmbit estatal. Arran de l'escissió cenetista del1980, el sector "històric" n'ha continuat lapublicació a Barcelona, bé que amb pocairradiació, mentre que els "renovadors" editen,des del 1981, una altra "Solidaridad obrera" aValència, portaveu del Comitè Nacional de laConfederació. EC.


Solidaritat Catalana on3670NA Plataforma política nascuda pel gener de 1945. La

situació a la darreria de 1944, amb la complexitatdel panorama polític de l'exili, va fer decidirJosep Tarradellas, secretari general d'ERC, a ferun cop d'efecte. En aquells moments, l'exili catalàmostrava unes divisions preocupants. Així doncs,Tarradellas va plantejar la possibilitat d'un granpacte unitari, basat fonamentalment en unprograma legalista (recuperació de la República ide l'autonomia de 1932, reconeixement delpresident de la Generalitat i de la institució, etc.)que deixés les portes obertes a futuresmodificacions. D'aquí va néixer SolidaritatCatalana, una plataforma unitària que,teòricament, agrupava ERC, Acció Catalana,Estat Català, Front Nacional de Catalunya, elsrepublicans de la Liga Catalana, UnióDemocràtica de Catalunya i Front de la Llibertat.En quedaven fora les centrals sindicals, el ConsellNacional de Catalunya i els comunistes. Pelsetembre de 1945, amb la formació del primergovern a l'exili i la desaparició del ConsellNacional de Catalunya, Solidaritat Catalanapràcticament havia quedat dissolta. DCEFID.


Solidaritat civil USE: Xarxes de solidaritat ts3385

Solidaritat de classe USE: Xarxes de solidaritatts3385

Solidaritat d'Obrers Catalans (SOC) on2572NA Organització sindical creada pel juliol de 1958

amb el nom de Sindicats d'Obrers Cristians deCatalunya a partir de militants de l'ala esquerra dela Unió Democràtica de Catalunya, del movimentescolta, de la Joventut Obrera Catòlica i d'anticsmembres de la Unió de Treballadors Cristians deCatalunya. L'any 1961, amb la incorporació d'unactiu grup de la Germandat Obrera d'AccióCatòlica, va abandonar l'apel·latiu confessional,va evolucionar cap a posicions socialitzants i vaactuar com un veritable sindicat clandestí. El1962 va prendre part en la fundació de l'AliançaSindical Obrera, i el 1964 va ser present en lafundació del moviment Comissions Obreres,encara que poc després se'n va desvincular.Celebrà el primer congrés el 1962 i el segon el1970, en un context de forta crisi interna que vaculminar en una escissió el 1971. Aquest fet vadeterminar una situació de paràlisi que es vaperllongar durant l'etapa final del Franquisme.DCEFID.


Solidaritat Intel·lectual Republicana on2547TG Descriptors associacions culturals on2534

Solters/solteres ts3446TG Grups segons estat social ts3444

Sometent ts1009NA Organització de gent armada no professional

creada en època moderna i inspirada en l’anticsagramental o sometent suprimit amb el decret deNova Planta (1716). A la fi de la guerra civil, ellsometent restà dissolt, fins que el 1945 foureorganitzat amb la finalitat principal de combatreels maquis. El 1978, el sometent fou desarmat ireduït a simple agrupació civil. EC.

TG Cossos auxiliars de l'ordre públic ts1007

Somorostro, barri del on2699TG Descriptors de barris de barraques on2698

Sortida minoria d'ERC de les Corts dc3922NA 08/06/1934TG Bienni radical-cedista dc272

Sortida minoria Lliga del Parlament dc3906NA La Lliga Catalana, abandona el Parlament de

Catalunya, després de les tensions durant leseleccions municipals de 1934 (18/01/1934) DPPC

TG Presidència de Companys dc3890

Sotsoficials ts5218UP Brigada

Sergent Sergent primer Sotstinents

TG Exèrcit de terra ts5207TE Brigada

Sergent Sergent primer Sotstinents

Sotstinents ts5219TG Sotsoficials ts5218

Spanish Medical Aid on2680TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Spanish Refugee Aid (SRA) on2682TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Special Operations Executive (OSE) on5242TG Descriptors serveis secrets on2948

Stammlagers (STALAGS) ts2902TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Descriptors Stammlagers (STALAGS) on2769

Stammlagers (STALAGS) ts2902

Subsistència alimentària ts3188TG Economia de subsistència ts3185

Suburbis ts3441UP Barris marginals

TG Problema d'habitatge ts3435TE Barris marginals


Pàgina: 236

Successos de Bellver de Cerdanya dc5060NA 27/04/1937TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Successos de la Garriga dc5057NA 01/01/1937TG Guerra Civil a Catalunya dc3875

Successos de Montejurra dc3846NA 09/05/1976TG Govern monàrquic d'Arias Navarro dc3845

Suïcidis ts3434TG Problema social ts609

Supressió del TOP dc3850NA 05/01/1977TG Govern d'Adolfo Suárez dc3847


Pàgina: 237

TTàctica militar ts899

UP Campanyes militarsDefensa de places

TG Guerra ts882TE Campanyes militars

Defensa de places

Talión on2803TG Descriptors guerrilla urbana on2799

Tall de carreteres ts5326TG Formes de protesta ts589

Tancada de Montserrat dc5132NA Principal acte de mobilització de l'oposició

antifranquista catalana amb motiu del consell deguerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA.Aquesta tancada, organitzada per sectors pròximsal PSUC, s'inicià el 12 de desembre de 1970 almonestir de Montserrat, on es van reunir uns 300intel·lectuals catalans, des d'escriptors a cantants,passant per pintors, actors, periodistes, cineastes ialtres persones de reconegut compromís polític.Tots es reuniren per debatre sobre el futur polítcdel país i constituïren l'Assemblea Permanentd'Intel·lectuals Catalans, que aprovà un manifesten què expressava la seva denúncia més severa delcaràcter repressiu i totalitari del règim franquista.La Tancada de Montserrat s'acabà dos dies méstard atesa l'amenaça d'un assalt policíac almonestir. Als participants en aquesta acció elssuposà fortes sancions, multes governatives,retirada de passaports i prohibicions d'actuar enpúblic. La Tancada de Montserrat tingué un granressò internacional i contribuí a fer que les penescapitals dictades contra sis condemnats de Burgosfossin commutades, uns dies més tard, per Franco.A més a més, va servir per mostrar l'àmpliasolidaritat existent amb la lluita del poble basc i ladiversitat i representativitat del moviment catalàd'oposició al règim franquista, que ja anava mésenllà de l'estricta lluita clandestina. DCEFID.


Tancades ts597TG Formes de protesta ts589

Tancament patronal ts3221TG Repressió patronal ts3219

Taro, Gerda on5526TG Descriptors de personatges públics on2070

Tarradellas i Joan, Josep on5529NA Cervelló 1899 - Barcelona 1988. Polític, president

de la Generalitat de Catalunya. Militant delcatalanisme radical durant la seva joventut, vaanar evolucionant cap a postures més moderades.Va ser un dels fundadors de la JoventutNacionalista La Falç, però també d'EsquerraRepublicana de Catalunya al març de 1931, d'on

va ser escollit secretari general. Diputat a les CortsConstituents (1931) i membre del govern de laGeneralitat presidit per Francesc Macià (1932)Diputat en el primer Parlament de Catalunya(1932) i director del diari "L'Opinió". A l'esclatarla Guerra Civil es va oferir inmediatament alpresident Companys i va ser designat conseller deServeis Públics. Exiliat a França des de 1939, vaser escollit pesident de la Generalitat al 1954 aMèxic. Va residir successivament a Paris i a Saint-Martin-le-Beau, on va mantenir la legimitat com apresident, tot i que mai va voler constituir ungovern a l'exili. Amb el reestabliment de lademocràcia al 1977, va rebre el suport delsparlamentaris catalans i va tornar a Catalunya coma president de la Generalitat provisional el 23d'octubre de 1977, després d'una difícil negociaciói un acord amb el govern d'Adolfo Suárez. Vacesar coma president després de les primereseleccions autonòmiques, on va sortir elegitpresident Jordi Pujol per Convergència (1980).DOGC


Taula de canvi on5702NA Taula de canvi va ser una revista teòrico-política i

cultural fundada i dirigida per Alfons CarlesComín i Ros al 1976. La publicació va arribar a lafi amb el número extra al 1981, un any després dela mort del seu fundador. La idea va començar agestar-se en el 1974 aprofitant el clima de certatolerància informativa que es va viure en l’etapaen que Ricardo de la Cierva va estar al capdavantde la direcció general de cultura del Ministeriod’Informació i Turisme. No obstant, un darrer girinvolucionista del règim franquista va provocarque la revista no veiés la llum fins al 1976, desprésde la mort de Franco. L’objectiu de la publicacióera reivindicar-se com un altaveu del grupdissident Bandera Roja. Un cop aquest grup es vaintegrar dins del PSUC, la revista es va orientar enuna plataforma on les diferents sensibilitats delpartit podessin participar en igualtat de condicions.Aquesta mateixa combinació d'elements diversosva provocar la creació d'un espai ideològic propi iuna forma innovadora de plantejar la dicotomiaentre reforma i ruptura present en els debats del'època. Malgrat la seva curta durada, no va trobarsolució de continuïtat després de la mort del seufundador, es referenciada per molts estudiososdemostrant l’impacte que va tenir malgrat la curtaexistència. Font: Viquipèdia.http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_de_Canvi_(revista)(05/07/2014)


Taula Rodona on3671NA Organisme de coordinació dels partits

antifranquistes, organitzat després de laCaputxinada (març de 1966) amb la intenciód'ajudar els represaliats per aquell, episodi. LaTaula Rodona fou la primera organització unitàriaque va integrar totes les forces polítiques senseexclusió. Per primera vegada des de 1939,confluïen en una mateixa taula democracristians,comunistes, socialistes, independentistes,nacionalistes independents de diverses


Pàgina: 238

tendències, grups d'entitats civils legals, etc. Així,s'inicià una nova etapa de política unitària que, toti els alts i baixos habituals en el procés polític delluita contra el règim franquista, va mantenir laseva continuïtat amb formes diferents: TaulaRodona (1966), Comissió Coordinadora de ForcesPolítiques de Catalunya (1969), Assemblea deCatalunya (1971) i el Consell de ForcesPolítiques de Catalunya (1975). DCEFID.


Tauromàquia ts1468UP Correbous

Curses de braus TG Tradicions populars ts1445TE Correbous

Curses de braus

Teatre ts1561UP Teatre amateur

Teatre comercial Teatre independent Teatre oficial Teatre popular Teatre reivindicatiu Teatre universitari

TG Art ts1521TE Teatre amateur

Teatre comercial Teatre independent Teatre oficial Teatre popular Teatre reivindicatiu Teatre universitari

Teatre amateur ts1565TG Teatre ts1561

Teatre comercial ts3247TG Teatre ts1561

Teatre independent ts3249TG Teatre ts1561

Teatre oficial ts3245TG Teatre ts1561

Teatre popular ts1562UP Passió

Pastorets TG Teatre ts1561TE Passió

Pastorets

Teatre reivindicatiu ts1566TG Teatre ts1561

Teatre universitari ts3250TG Teatre ts1561

Tècnics/tècniques ts5353TG Assalariats/assalariades ts1346

Tècniques militars ts904UP Enginyeria militar

TG Guerra ts882TE Enginyeria militar

Tecnologia ts1593UP Desenvolupament tecnològic

Innovació tecnològica Tecnologia a la llar

TG Ciència i tecnologia ts1587TE Desenvolupament tecnològic

Innovació tecnològica Tecnologia a la llar

Tecnologia a la llar ts3260TG Tecnologia ts1593

Tecnologia i ciències aplicades ts5597UP Tecnologies interdisciplinàries

TG Ciència i tecnologia ts1587TE Tecnologies interdisciplinàries

Tecnologies interdisciplinàries ts5598UP Disseny

Professionals de la tecnologia TG Tecnologia i ciències aplicades ts5597TE Disseny

Professionals de la tecnologia

Teixidors ts1309TG Oficis de la construcció i la indústria ts1304

Tele/Exprés on5616NA Primer diari d'iniciativa privada nascut a Barcelona

el 1964, que va ser possible gràcies a les bonesrelacions dels seu promotor, el banquer i industrialJaume Castells Lastortas, amb el règim franquista.Diari de tarda, va donar molta importància alsespectacles i als esports. Va deixar de publicar-seel 1980.DCEFID


Telèfon ts1404TG Comunicacions ts1402

Telègraf ts1405TG Comunicacions ts1402

Televisió ts768UP Programes televisius

TG Mitjans de comunicació ts746TE Programes televisius

Tendència política ts3163UP Centre polític

Dreta política Esquerra política Extrema dreta Extrema esquerra

TG Teoria política ts1015TE Centre polític

Dreta política Esquerra política Extrema dreta Extrema esquerra

Teologia de l'alliberament ts3358TG Catolicisme renovador ts3356


Pàgina: 239

Terror USE: Por ts704

Terrorisme ts3118UP Atemptats terroristes

Organitzacions terroristes TG Acció política ts1078TE Atemptats terroristes

Organitzacions terroristes

Tertúlies i debats ts3310TG Activitats culturals ts3306

Terç de Requetès de la Mare de Déu deMontserrat ts3512

NA Unitat militar organitzada a la zona franquista pelgener del 1937 i formada bàsicament per catalansfugitius de la zona republicana. Disposava de 180homes quan es distingí en la defensa de Codo(batalla de Belchite). Reorganitzat i amb elsefectius d'un batalló, operà a la comarca de LaSerena i participà en la batalla de l'Ebre (enquadraten la 74 Divisió), en els sectors de Vilalba delsArcs, on lliurà uns duríssims combats, i deGandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total316 morts. Hi ha un monument commemoratiu alsmorts del Terç a l'antiga posició dels QuatreCamins, i un altre, erigit també per la Germandatdel Terç, als soldats republicans morts a la posiciódita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altremonument, amb una capella funerària que contéles despulles dels membres del Terç morts a laguerra i on es conserva la bandera del Terç, fouerigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.EC.

TG Forces i cossos militars de la Guerra civil ts3505TR Requetés ts5550

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserratts3512

Testaments ts1771TG Transmissió de béns ts1770

Tifus ts802TG Epidèmies ts801

Tinents ts5216TG Oficials ts5211

Tinents coronels ts5213TG Oficials ts5211

Tipus de turisme ts1379UP Turisme cultural

Turisme de masses TG Turisme ts1376TE Turisme cultural

Turisme de masses

Tipus d'educació ts3273UP Coeducació

Educació diferenciada Educació en el lleure Educació familiar Educació laica Educació privada Educació pública Educació religiosa Ensenyament de llengües Escola nova

Teoria política ts1015UP Estratègies i moviments polítics

Ideologies i doctrines polítiques Pensament polític Posicionaments polítics durant el franquisme Projectes final règim Sistemes polítics Tendència política

TG Política ts1014TE Estratègies i moviments polítics

Ideologies i doctrines polítiques Pensament polític Posicionaments polítics durant el franquisme Projectes final règim Sistemes polítics Tendència política

Tercer Reich USE: Tercer Reich dc5632

Tercer Reich dc5632UP Anschluss

Nit dels Ganivets Llargs Nit dels Vidres Trencats Pacte Molotov-Ribbentrop Pacte de Munic

NA 31/03/1933-08/05/1945TG Període d'entreguerres a Alemanya dc5630TE Anschluss

Nit dels Ganivets Llargs Nit dels Vidres Trencats Pacte Molotov-Ribbentrop Pacte de Munic

Terme candidat onomàstic on5458

Terme candidat temàtic ts5505

Terra Lliure on2607NA Organització revolucionària catalana clandestina,

creada el 1979 per la fusió de sectorsd'Independentistes dels Països Catalans amb elsgrups armats de l'Exèrcit Popular Català (creat el1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).Inicià l'activitat armada el 1980, però després dediverses dissensions internes i fracassos s'extingíel 1985. El mateix any es refundà i passà a teniruna relació més estreta amb el Moviment deDefensa de la Terra i amb el Partit Socialistad'Alliberament Nacional. El 1988 incrementà lesseves activitats, amb atemptats contra organismesoficials i diverses empreses, fins que el 1991 unsector majoritari renuncià a la lluita armada is'integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya.Pere Bascompte, que havia estat el màximdirigent de l'organització, entrà a militar dinsd'ERC, tot i que el 1992 en presentà la baixa. Alsetembre del 1995 es dissolgué la III Assembleade Terra Lliure, formada per sectors del'independentisme català que no havien acceptatla dissolució del 1991. EC.


Territori ts5448UP Desastres naturals

TG Societat ts515TE Desastres naturals


Pàgina: 240

Formació autodidacta TG Educació ts1607TE Coeducació

Educació diferenciada Educació en el lleure Educació familiar Educació laica Educació privada Educació pública Educació religiosa Ensenyament de llengües Escola nova Formació autodidacta

Tísner on5536NA Barcelona 1912 - 2000. Escriptor, pintor i

dibuixant, el seu nom real era Avel·lí Artís-Gener.Abans de la guerra va treballar com a periodista a"L'Opinió", "La Rambla", "La Publicitat", i com aninotarire al "Be negre" "L'Esquella de laTorratxa" i "La Campana de Gràcia". Durant laguerra va ser oficial de l'estat major de l'exèrcitrepublicà. Juntament amb el seu pare i la majoriadels seus germans es va exiliar a França i desprésa Mèxic. allí es dedicà al dibuix publicitari, va fernombroses exposicions pictòriques i treballà coma escenògraf per al cinema i la televisió. Com aescriptor i ninotaire, va col·laborar en diversesrevistes de l'exili, sobretot "la Nostra Revista"L'any 1965 va tornar a Barcelona, i ben aviats'incorporà a Tele/eXprés com a redactor. Vaparticipar activament en la recuperació del PENClub Català i, més tard, en la fundació del'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -de la qual fou president del 1990- 1994.Igualment col·laborà en la campanya de lanormalització lingüística tot creant-ne el dibuixdel personatge emblemàtic, la Norma. La sevaobra literària evoquen i valoren l'experiència de laguerra civil i, sobretot, de l'exili. L'any 1982 foucandidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra, iel 1997 fou guardonat amb el Premi d'Honor deles Lletres Catalanes. DCEFID


Titisme ts3154NA Nom donat a la forma en què Tito dirigí el

comunisme a Iugoslàvia. EC.TG Comunisme ts1059

Títols nobiliaris ts4202TG Drets i privilegis ts4201

TOP USE: Tribunal de Orden Público ts2958

Toreros ts1583TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Toros USE: Tauromàquia ts1468

Tortures ts2874TG Mètodes repressius ts2867

Trabal i Benessat, Francesc on5600NA Sabadell 1899 - Santiago de Xile 1957. Secretari

de la Institució de les Lletres Catalanes durant laguerra, organitzà amb Carles Pi i Sunyer, el

23 de gener de 1939, la retirada dels escriptors. Uncop a França gestionà l'acolliment de refugiats iintervingué en l'organització de la residència deRoissy-en-Brie, on s'albergaren Joan Oliver,Armand Obiols, Cèsar-August Jordana, MercèRodoreda, Xavier Benguerel, Anna Murià,Domènec Guansé, Sebastià Gasch, Pere Calders iAgustí Bartra; i procurà, com havia fet durant laguerra, engegar projectes culturals col·lectius. Laseva actuació es caracteritzà pel propòsit de donarcontinuïtat a la cultura catalana en les novescircumstàncies, com revelen diverses iniciativesamb els comitès francesos d'ajut als intel·lectuals,amb els escriptors occitans, amb el PEN Club oamb alguns cercles culturals dels Estats Units,britànics, belgues i llatinoamericans; iespecialment amb el Centre Català de Santiago deXile, gràcies al qual ell mateix, Oliver, Benguerel,Jordana i Guansé s'embarcaren en el vaixellFlorida pel desembre de 1939. A Xile, Trabals'incorporà a l'Agrupació Patriòtica Catalana,creada durant la Guerra Civil. Muntà la innovadoraeditorial en castellà "Rapa Nui", de llibresinfantils. Col·laborà a "Catalunya", "Germanor" i a"La Nostra Revista". Contrari a la repatriaciómentre es mantingués la dictadura franquista iprogressivament desplaçat dels nuclis culturals del'exili, va morir a Santiago el 1957. DCEFID


Tractat de Roma dc3695NA Acord signat a Roma el 1957, que creà la

Comunitat Econòmica Europea Unió Europea. EC.TG Creació organismes internacionals dc5642

Tractorades 1976 dc5152TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Tradicionalisme ts1077NA Doctrina política que defensa la sobirania reial

exercida a través de les institucions pròpies de lasocietat foral i estamental. A l'Estat espanyol fouadoptada pel carlisme i significava el rebuig de lesidees liberals sorgides durant la guerra contraNapoleó i el retorn a la monarquia absoluta,basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica,el dret diví de la monarquia i, per tant, la defensaaferrissada de la religió catòlica i de les sevesinstitucions, idees que ja es troben presents en elsmoviments reialistes del Trienni Liberal i en laguerra dels Malcontents, al Principat.Posteriorment, aquesta doctrina cercà unajustificació històrica en la identificació de lamonarquia absoluta amb una suposada monarquiatradicional medieval, pel fet de la pervivència,encara que inoperant, d'algunes institucionstradicionals, com les corts castellanes. Aquestaidentificació (que historiadors com F.SuárezVerdeguer i la seva escola han volgut situar enl'origen del carlisme i fins i tot en el del Manifiestode los persas) es completà amb el reconeixementdels furs o lleis tradicionals dels diferents regnesde la monarquia hispànica, fet que explicarial'arrelament del tradicionalisme als Països Catalansi al País Basc. De fet, però, no fou fins a la terceraguerra Carlina que hom creà institucions com laDiputació General de Catalunya que comportessinl'aplicació d'aquests principis. Arran de la


Pàgina: 241

crisi del carlisme causada per l'actitud liberal delpretendent Joan de Borbó i de Bragança (1862),Maria Teresa de Portugal, la seva madrastra —ivídua del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó—, formulà, en una cèlebre carta (1864), la tesi dela doble legitimitat (d'origen miguelista)necessària per a la successió al tron: la d'origen ila que ella anomenà d'exercici. Després de latercera guerra Carlina, el tradicionalisme cercàuna base doctrinal més intel·lectual; Juan Vázquezde Mella recollí les idees dels pensadorsneocatòlics i elaborà un esquema doctrinal pròximal feixisme, que no fou acceptat per determinatssectors carlins i que ha estat considerat precursor,en part, de l'anomenat Movimiento Nacional. EC.


Tradicions populars ts1445UP Danses populars

Festes Gastronomia local Manifestacions folklòriques de carrer Tauromàquia

TG Cultura i educació ts1430TE Danses populars

Festes Gastronomia local Manifestacions folklòriques de carrer Tauromàquia

Traductors ts5620TG Personatges de la cultura, les arts i l'espectacle

ts1569

Tramvia ts3233TG Transport ferroviari ts1416

Transgressió cultural ts3263TG Cultura i societat ts5538

Transició democràtica dc350UP Transició democràtica a Catalunya

Transició democràtica a Espanya NA 20/11/1975-20/03/1980TE Transició democràtica a Catalunya

Transició democràtica a Espanya

Transició democràtica a Catalunya dc3836UP Campanya Llibertat, Amnistia i Estatut

d'AutonomiaCampanya Salvem la Devesa Campanya Volem l'Estatut 1977 Concentració demanda llei divorci 1977 Festival Canet Rock 1976 Festival Canet Rock 1977 Festival feminista al Teatre Grec Generalitat provisional de Tarradellas Jornades Catalanes de la Dona Jornades Llibertàries 1977 Manifestacions pro-amnistia 1976 Manifestació contra les violacions Marxa de la llibertat Onze de Setembre a Barcelona 1977 Onze de Setembre a Sant Boi 1976 Sis Hores de Cançó 1976 Tractorades 1976 Vaga general de Sabadell Vaga general del Baix Llobregat 1976

NA 20/11/1975-20/03/1980

TG Transició democràtica dc350TE Campanya Llibertat, Amnistia i Estatut

d'Autonomia Campanya Salvem la Devesa Campanya Volem l'Estatut 1977 Concentració demanda llei divorci 1977 Festival Canet Rock 1976 Festival Canet Rock 1977 Festival feminista al Teatre Grec Generalitat provisional de Tarradellas Jornades Catalanes de la Dona Jornades Llibertàries 1977 Manifestacions pro-amnistia 1976 Manifestació contra les violacions Marxa de la llibertat Onze de Setembre a Barcelona 1977 Onze de Setembre a Sant Boi 1976 Sis Hores de Cançó 1976 Tractorades 1976 Vaga general de Sabadell Vaga general del Baix Llobregat 1976

Transició democràtica a Espanya dc3843UP Coronació Joan Carles I

Govern Calvo Sotelo Govern d'Adolfo Suárez Govern monàrquic d'Arias Navarro Primer govern UCD Segon govern UCD

TG Transició democràtica dc350TE Coronació Joan Carles I

Govern Calvo Sotelo Govern d'Adolfo Suárez Govern monàrquic d'Arias Navarro Primer govern UCD Segon govern UCD

Transicions democràtiques al sudd'Europa dc5647

UP Caiguda de la Dictadura dels CoronelsRevolució dels Clavells

TG Guerra Freda dc3645TE Caiguda de la Dictadura dels Coronels

Revolució dels Clavells

Transmissió de béns ts1770UP Testaments

TG Dret de la propietat ts1762TE Testaments

Transport aeri ts1412UP Avions

Helicòpters TG Mitjans de transport ts1411TE Avions

Helicòpters

Transport de mercaderies ts1422TG Organització del transport ts1421

Transport de viatgers ts1423TG Organització del transport ts1421

Transport ferroviari ts1416


Pàgina: 242

UP FunicularsMetro Tramvia Trens

TG Mitjans de transport ts1411TE Funiculars

Metro Tramvia Trens

Transport marítim ts1414UP Vaixells

TG Mitjans de transport ts1411TE Vaixells

Transport militar ts848TG Administració militar ts824

Transport per carretera ts1419UP Automòbils

TG Mitjans de transport ts1411TE Automòbils

Transport públic ts1424TG Organització del transport ts1421

Transport urbà ts1429TG Organització del transport ts1421

Transports i comunicacions ts1401UP Comunicacions

Mitjans de transport Organització del transport

TG Economia ts1228TE Comunicacions

Mitjans de transport Organització del transport

Transsexualitat ts5189TG Sexualitat ts3449

Trasllat ts5575TG Mètodes repressius ts2867

Trasllat govern central a Barcelona dc5069NA 31/10/1937TG Govern de Negrín dc5068

Trasllat govern central a València dc5067NA 06/11/1936TG Govern de Largo Caballero dc5066

Treball ts182UP Treball domèstic

Treball femení Treball infantil

TG Economia del treball ts1317TE Treball domèstic

Treball femení Treball infantil

Treball al camp USE: Activitats agrícoles ts1288

Treball domèstic ts3223UP Servei domèstic

TG Treball ts182TE Servei domèstic

Treball femení ts1340TG Treball ts182

Treball infantil ts1339TG Treball ts182

Treball lent ts5366TG Formes de protesta ts589

Treballadors autònoms/treballadoresautònomes ts1348

TG Categories laborals ts1345

Treballs forçats ts2881TG Mètodes repressius ts2867

Trencament familiar ts3459TG Vida familiar ts707

Trencament social i cultural ts5311TG Migració ts544

Trens ts1417TG Transport ferroviari ts1416

Trentisme ts3146NA Tendència moderada que es configurà en el si de la

CNT. En el seu enfrontament amb la FAI elstrentistes foren desplaçats dels comitès confederalsi van perdre influència. Van fer diversos intentsd'organització constituint ateneus sindicalistes illibertaris i posteriorment la Federació SindicalistaLlibertària, per contrarestar la influència de la FAI.L'actitud bel·ligerant en favor dels trentistesadoptada per la federació local de Sabadell obligàtots els sindicats catalans a definir-se. El 1932 elstrentistes foren expulsats i es va produir l'escissióde la Confederació Regional Catalana i laconstitució dels Sindicats d'Oposició (juny 1933).DHC.


Tretze punts de Negrín dc5071NA 05/04/1938TG Govern de Negrín dc5068

Triadú, Joan on5698TG Descriptors de personatges públics on2070

Tribunal de Cassació de Catalunya ts5003NA 02/03/1934TG Tribunals autonòmics ts5001

Tribunal de Garanties Constitucionals ts5004TG Tribunals estatals ts5000

Tribunal de Orden Público ts2958NA El Tribunal de Orden Público és un tribunal

especial que actuà entre 1964 i 1977. Suposà unintent de desmilitarització de la repressió totposant uns certs límits a la jurisdicció militar, tot ique sense eliminar-ne la preeminència ni abolir elsjudicis militiars a civils. Comportà el tancamentd'altres tribunals especials, i va escenificar unajurisdicció especial ordinària per atendre


Pàgina: 243

els detinguts per activitats contra el règimvinculades amb l'exercici de les llibertatsdemocràtiques. DCEFID.

TG Tribunals estatals ts5000TR Repressió franquista ts2909

Tribunal de Orden Público ts2958

Tribunal Especial de la Masonería y elComunismo ts2957

NA La Llei de repressió de la maçoneria i elcomunisme va crear el "Tribunal Especial de laMasonería y el Comunismo" (1940-1964) presiditper un general de l'Exèrcit i format per unmembre del partit únic i dos magistrats, que podiasancionar amb penes de fins a 30 anys els acusatsde difondre els idearis maçons o comunistes.DCEFID.


Tribunal Especial de la Masonería y el Comunismots2957

Tribunal Regional de ResponsabilidadesPolíticas ts2959

NA La Llei de Responsabilitats Polítiques va suposarla creació d'una jurisdicció especial (1939-1945),el "Tribunal Regional de ResponsabilidadesPolíticas". Aquest Tribunal actuava contra els queno havien mantingut una clara adhesió alMovimiento, penalitzava les actituds polítiquesdes de 1934 i imposava sancions econòmiquesque permeteren una veritable espoliaciópatrimonial. El Tribunal estava format permembres de l'Exèrcit, de la magistratura i delpartit únic. DCEFID.


Tribunal Regional de Responsabilidades Políticasts2959

Tribunals autonòmics ts5001UP Tribunal de Cassació de Catalunya

TG Administració judicial ts4999TE Tribunal de Cassació de Catalunya

Tribunals estatals ts5000UP Jutjat Especial Militar d'Activitats Extremistes

Tribunal Especial de la Masonería y el ComunismoTribunal Regional de Responsabilidades Políticas Tribunal de Garanties Constitucionals Tribunal de Orden Público

TG Administració judicial ts4999TE Jutjat Especial Militar d'Activitats Extremistes

Tribunal Especial de la Masonería y el ComunismoTribunal Regional de Responsabilidades Políticas Tribunal de Garanties Constitucionals Tribunal de Orden Público

Tribunals laborals ts3216UP Jurats mixtos

Magistratures de Treball TG Relacions laborals ts1329TE Jurats mixtos

Magistratures de Treball

Tribunals militars ts5012

UP Consell de guerra

TG Administració judicial ts4999TE Consell de guerra

TR Justícia militar ts850Tribunals militars ts5012

Tribus urbanes ts1443TG Contracultura ts1441

Trinxeres ts906TG Enginyeria militar ts905

Tropa ts5223UP Caporals

Reclutes Soldats

TG Exèrcit de terra ts5207TE Caporals

Reclutes Soldats

Trotskisme ts1072TG Marxisme ts1070

Trueta i Raspall, Josep on5601NA Barcelona 1897 - 1977. Llicenciat en medicina per

la Universitat de Barcelona l'any 1921. Poc abansde la Guerra Civil substituí el difunt Enric Ribas iRibas, cap de servei a l'Hospital de la Santa Creu iSant Pau. Assajà amb èxit el nou tractament defractures entre els ferits per bombardeigs i elssoldats arribats del front de batalla. Acabada laguerra va passar a França i, immediatament, aGran Bretanya, on el govern el reclamava per laseva experiència mèdica i l'èxit de l'anomenat"mètode Trueta" en el tractament de les ferides deguerra. Es va incorporar a la Universitat d'Oxford,de la qual, el 1949, fou designat catedràticd'ortopèdia. Entre 1940-1945 va formar part, aLondres, del Consell Nacional de Catalunya. L'any1946, com un compromís personal amb el seu país,publicà "The spirit of Catalonia". Va tornar aBarcelona l'any 1967, una vegada jubilat. DCEFID


Tuberculosi ts810TG Malalties ts803

Túnels ts1977TG Infraestructures de transport ts1974

Turisme ts1376UP Incidència del turisme

Tipus de turisme TG Comerç, serveis i turisme ts1360TE Incidència del turisme

Tipus de turisme

Turisme cultural ts1381TG Tipus de turisme ts1379

Turisme de masses ts1380TG Tipus de turisme ts1379

Txeca de la plaça de Berenguer el Gran on2778TG Descriptors Txeques on2764


Pàgina: 244

Txeca de La Tamarita on2779TG Descriptors Txeques on2764

Txeca de l’Hotel Colón on2782TG Descriptors Txeques on2764

Txeca de Sant Elies on2783TG Descriptors Txeques on2764

Txeca de Vallmajor on2784TG Descriptors Txeques on2764

Txeca del Banc d’Espanya on2780TG Descriptors Txeques on2764

Txeca del Cercle Eqüestre on2781TG Descriptors Txeques on2764

Txeques ts2897TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Descriptors Txeques on2764

Txeques ts2897


Pàgina: 245

UUdina Cortiles, José on5644


Ultradreta USE: Extrema dreta ts225

Underground USE: Contracultura ts1441

UNESCO on5676TG Descriptors organismes internacionals on2595

Unió de Dones de Catalunya on2477TG Descriptors associacions de dones on2475

Unió de Dones Espanyoles Antifeixistes(UMEA) on2476


Unió de Pagesos on2576NA Sindicat creat el 3 de novembre de 1974 en una

casa de colònies de Pontons. En aquella primeraassamblea destacaven els delegats de lescomarques meridionals i de ponent, puntsd'arrencada del nou sindicat. La Unió de Pagesosrecollia les experiències organitzatives i de lluitaque, des de la darreria de la dècada dels anysseixanta, s'estaven produïnt al camp català. Entreles primeres d'aquestes experiències cal destacarles Comissions Pageses (1968), articulades pelPSUC, la renovació del front comarcal del MSC ol'aparició dels Comitès Populars de Pagesos,inspirats en el socialisme que liderava JosepPallach. A més, aquells anys havien començat aaparèixer en el camp català alguns fronts de lluitaque van mobilitzar sectors de la pagesia: lamobilització dels colons de les terres del clergatde la catedral de Lleida, la mobilització contra laquota discriminatòria de la Seguretat SocialAgrària, la mobilització contra l'anomenada quotadel vi o la deguda als problemes del sector del'oli, entre d'altres. Des d'aquesta perspectiva calconsiderar, també, els primers moviments a favorde la democratització del sindicalisme oficial i,potser encara més interessant, de les cooperatives.D'altra banda, molts dels joves pagesos havienestudiat fora dels pobles i havien connectat amb lalluita antifranquista. Caldria sumar-hi, encara, elsjoves formats a l'Escola d'Agricultura deBarcelona i el paper de la Joventut d'Acció RuralCatòlica. Aquests sectors i aquestes experiènciesvan ser, doncs, les que van confluir en la creacióde la Unió de Pagesos. El sindicat, que esproposava aplegar tots els sectors del camp català,tant pagesos com ramaders i propietaris, es definiacom a unitari, democràtic i políticament pluralista.D'altra banda, es va incorporar tot seguit al'Assemblea de Catalunya, sumant-se, així, alconjunt de la lluita antifranquista. El 18 de generde 1976, el sindicat va fer la II assemblea,esdeveniment que es va aprofitar per sortir de laclandestinitat. Durant aquells primers

mesos de 1976, la Unió de Pagesos s'anavadesenvolupant a mesura que les mobilitzacionspageses es multiplicaven. DCEFID.


Unió de Professors Universitaris Espanyols al'Exili on2519


Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors delCamp de Catalunya (UR) on2578

NA Sindicat de viticultors no propietaris sorgit aCatalunya l'any 1922. Com a Federació deSindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinàdiverses entitats camperoles d'àmbit local ocomarcal, davant la crisi vinícola desuperproducció i la baixa de preus subsegüents a laPrimera Guerra Mundial. Intentava d'enquadrar nosols els rabassaires, sinó també parcers iarrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès deMartorell F.Riera i Claramunt, amb els políticsrepublicans Lluís Companys, A.Aragay, P.Estartúsi E.Ventós. El seu òrgan de premsa era La Terra.Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura,el nou règim republicà permeté un ràpiddesenvolupament de la Unió, que arribà el 1932als 21 542 afiliats i esdevingué la central sindicalmajoritària al camp català. Estretament vinculada al'Esquerra Republicana, canalitzà lesreivindicacions agràries sota un programa radical,però no revolucionari, defensor de l'explotaciófamiliar, autònoma i hereditària, i s'enfrontà al'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. En 1933-34, davant les dilacions a resoldre la qüestiórabassaire (llei de Contractes de Conreu), esdistancià d'ERC, radicalitzà la seva línia i entrà al'Aliança Obrera. Colpejada per la repressióposterior al Sis d'Octubre, prengué un caràctercooperatiu i mutualista. Participà amb dos diputats—P.Padró i Canyelles i J.Calvet i Móra— en elFront d'Esquerres de Catalunya, tot accentuantl'acostament a la Unió Socialista de Catalunya. Desdel juliol del 1936 estigué present al Comitè deMilícies Antifeixistes, al govern de la Generalitat ia tots els òrgans de poder a Catalunya, i s'oposà alcol·lectivisme de la CNT, seguint la línia políticamarcada per ERC i el PSUC. Assumí el control dela Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, i, algener del 1937, fosa amb les altres entitats agràriesdel país, esdevingué la Federació de SindicatsAgrícoles, única de Catalunya. EC.


Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya(USAC) on2580

NA Poderosa associació de cooperatives agrícolesfundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931. Foupresidida, successivament, per F.Santacana (1931),C.Jordà (1931-35), P.Cabot (1935) i F.Zuleta(1936), el seu òrgan de premsa era La Pagesia(agost del 1932 — desembre del 1936), i teniadiverses seccions especialitzades: cereals, fruites iverdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters deCatalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i perpetits propietaris, pretenia d'ésser una entitatapolítica, exclusivament econòmica i preocupadanomés per la revaloració dels productes del camp il'augment de la producció agrària;


Pàgina: 246

intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entrerabassaires i grans propietaris, però, obligada apronunciar-se, la seva moderació mostrà ques'atansava més als propietaris que no pas alsparcers. Al juliol del 1936 restà sota el control dela Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors delCamp de Catalunya, bo i conservant unaautonomia teòrica, que perdé al gener del 1937 enintegrar-se en la Federació de Sindicats Agrícolesde Catalunya. EC.


Unió de Treballadors Cristians de Catalunya(UTCC) on3677

NA Organització sindical catòlica fundada aBarcelona el 26 d'octubre de 1934, que aplegavaentitats obreres cristianes preexistents, sota lapresidència d'E.Escamilla i Pich, substituït méstard per A.Gallego. De filiaciódemocratacristiana, defensava la doctrina socialde l'Església i estava estretament connectada ambel partit Unió Democràtica de Catalunya,mantenint també relacions amb l'obrerisme catòliceuropeu. Encapçalada per J.Farré i Escamilla,T.Porta, M.Surribas i Zanuy i d'altres,desenvolupà una considerable activitat, i el 1935tenia tres mil afiliats, especialment en el sectoragrícola i de dependents i empleats de comerç.Creà l'Editorial Obrera Lleó XIII i publicà elsetmanari bilingüe Defensa Obrera (22 dedesembre de 1934 — 18 de juliol de 1936), dirigitper Arcadi de Larrea i Palacín. EC.

TG Descriptors sindicats catòlics on3676

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) on166NA Partit català de tendència democratacristiana creat

al novembre de 1931. Un segment minoritari dejoves decidí organitzar-se en el terreny polític per,des d'una posició democràtica i nacionalista senseequívocs, defensar els "principis cristians", "laconcepció espiritualista de la societat" i els dretsdels creients, que consideraven lesionats per lalegislació republicana. DPPC.


Unió d'Intel·lectuals Espanyols a França on2548TG Descriptors associacions culturals on2534

Unió Excursionista de Barcelona on2588TG Descriptors entitats excursionistes on2586

Unió Excursionista de Catalunya (UEC) on2589TG Descriptors entitats excursionistes on2586

Unió General de Treballadors (UGT) on2574NA Central sindical de l'Estat espanyol. El congrés

fundacional, per iniciativa del Centre Obrer deMataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14d'agost de 1888, amb assistència de 25 delegatsque representaven 41 societats obreres deCatalunya (Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu),Castelló i Madrid, bàsicament. El primer consellestatal fou presidit per A.García Quejido.Formada inicialment per 29 societats i uns 3 300afiliats, no aconseguí d'implantar-se a Catalunya,però sí a Madrid (hi acollia la meitat dels seusafiliats), al País Basc (on destacà el seu dirigentF.Perezagua) i Astúries. Fou un sindicat

de classe, democràtic, moderat, disciplinat,d'ideologia socialista i molt influït pel PartidoSocialista Obrero Español. Utilitzà la tàctica de lesvagues pacífiques i ben organitzades per aaconseguir millores en la condició del proletariat;conjuntament amb el PSOE, creà associacionsassistencials i de resistència, cooperatives deconsum i cases del poble. Malgrat l'oposició deldirigent ugetista català J.Comaposada, el 1899 elconsell estatal es traslladà a Madrid, on P.Iglesiasocupà la presidència i García Quejido la secretariageneral. La UGT s'organitzà inicialment enfederacions d'oficis i el 1925 adoptà el sistemaactual de federacions d'indústria. El 1890 celebràper primer cop l'u de maig. El seu creixement foulent, però mantingut: 29 000 afiliats l'any 1901, 57000 el 1905, 78 000 el 1911, 148 000 el 1913, 211000 el 1920, fins a arribar a 277 000 el 1930. Eraconstituïda en la seva major part per obrersindustrials. La seva línia reformista l'enfrontà ambels anarquistes, bé que hi aconseguí algunesenteses, com ara la que protagonitzà A.Fabra iRibas el 1909 a Catalunya durant la SetmanaTràgica. En alguns moments prengué actitudsclarament revolucionàries, com per exemple arrande la convocatòria de la vaga general del 1917. Enla dècada del 1910 augmentà la seva influènciaentre el proletariat miner, on destacaren els seusdirigents M.Llaneza i R.González Peña; a partir del1920 inicià la seva penetració en els mediscamperols d'Andalusia. Després de l'escissiócomunista del PSOE (1921), es consolidà la líniareformista, impulsada per F.Largo Caballero iJ.Besteiro. Malgrat condemnar el cop d'estat delgeneral Primo de Rivera, el seu secretari generalLargo Caballero fou secretari d'estat i la UGTaprofità la tolerància de què gaudí per part deldictador i el fet d'ésser l'única central sindical en lalegalitat per a intervenir en els comitès paritaris,consolidar-ne l'organització i estendre'n lainfluència en les zones rurals d'Extremadura,Castella i Aragó. Es negà, en contra del parer deJ.Besteiro, a participar en l'Assemblea Nacionalcreada pel dictador, i s'uní al movimentrevolucionari que dugué la República. Un fruitd'aquesta influència en els medis camperols fou lacreació, el 1930, de la Federació Nacional deTreballadors de la Terra (FNTT), que aconseguí uncreixement espectacular (dels 36 000 afiliatsinicials a més de 451 000 l'any 1933). Eninstaurar-se la República, la UGT era la centralsindical més influent, i el seu creixement augmentàde manera considerable, fins al punt de sobrepassarel milió d'afiliats l'any 1932. Tanmateix, no forenateses les seves reivindicacions pels primersgoverns de la República, que comptaven ambparticipació socialista, i això afavorí la sevaradicalització. En produir-se la victòria electoralde les dretes (1933), s'hi imposà la línia d'unitatproletària defensada aleshores per LargoCaballero, que fou elegit secretari general al generdel 1934. La UGT formà part de l'Aliança Obrera,que tingué la seva màxima realització a Astúries,on impulsà, amb la col·laboració de la CNT,l'aixecament revolucionari de l'octubre del 1934;malgrat el fracàs del moviment, el prestigi de laUGT en sortí enrobustit. El 1935 s'hi incorporà


Pàgina: 247

la Confederació General del Treball Unitària,d'influència comunista. Participà en el FrontPopular del 1936, però es negà a formar part delgovern i buscà una aliança amb la CNT. Enproduir-se la insurrecció militar del juliol del1936, la UGT, juntament amb la CNT, tingué unpaper decisiu en la victòria republicana a lesprincipals ciutats de l'Estat espanyol, i formà partdels organismes revolucionaris que es crearen enels primers dies de la Guerra Civil. Més tard, enformar-se el govern Largo Caballero, la UGTdonà suport a la legalitat republicana. Durant laguerra, la influència comunista hi cresqué, i unanova directiva, presidida per R.González Peña,donà suport al govern Negrín. Amb la victòria delgeneral Franco, la UGT fou declarada il·legal, elseu patrimoni confiscat i la seva organitzaciódestruïda. Es reorganitzà a l'exili i, malgrat larepressió a què fou sotmesa a l'interior del país,subsistí en la clandestinitat i formà part dediversos organismes de l'oposició democràtica alrègim franquista. Fou membre de la FederacióSindical Mundial i, més tard, de la ConfederacióInternacional de Sindicats Lliures, a través de laqual denuncià davant de la OIT la violació delsdrets sindicals per part del govern franquista. El1961 formà l'Aliança Sindical amb la CNT i, alPaís Basc, amb la Solidaritat de TreballadorsBascs. Es negà a participar en el moviment de lesComissions Obreres i demanà el boicot a leseleccions sindicals organitzades per la CNS. Mortel dictador, fou legalitzada (1977) i aconseguí unressorgiment espectacular: al final del mateix anysuperava la xifra d'1 300 000 afiliats, notablementimplantada als Països Catalans, Andalusia, PaísBasc i Madrid. La seva estratègia es basà enl'establiment d'acords marc amb la gran patronal(CEDE) i amb el govern, sobretot des de l'accésdels socialistes al poder (1982). La sevavinculació al PSOE es veié greument afectadaarran de la dimissió de N.Redondo i altres càrrecssindicals de llur escó parlamentari (1977) i,sobretot, arran de la convocatòria de diversesvagues generals, juntament amb ComissionsObreres, com a protesta per la política econòmicadel govern socialista (1988, 1992 i 1994). En1976-94 en fou el secretari general NicolásRedondo i, a partir d'aquest darrer any, CándidoMéndez, el qual inicià un apropament a lapatronal i al govern. La relació amb el govern esdeteriorà a partir del 1999, any en què el PP assolíla majoria absoluta; el 2002 impulsà unaconvocatòria de vaga general juntament ambComissions Obreres en rebuig a la política socialdel PP. És el segon sindicat espanyol quant anombre de militants i el primer des del 1982,quant a delegats sindicals. EC.


Unió Militar Republicana Antifeixista on2514TG Descriptors associacions professionals on2505

Unió Mundial d'Organitzacions FemeninesCatòliques on2481


Unió Sindical Obrera de Catalunya(USO) on2573

NA

Sindicat creat el 1960 al País Basc i Astúries permilitants de la Joventut Obrera Catòlica, que vatenir presència a Catalunya des de l'any 1965 apartir de l'actuació d'elements d'inspiració cristianade la mateixa JOC i de la GOAC. En la cartafundacional (1961), es definia com un "sindicatsocialista i autogestionari" sense fer cap referènciaconfessional. Mantenia una actitud crítica respectea l'actuació de les centrals sindicals històriquessota el Franquisme, i plantejava un sindicalisme detarannà pragmàtic, independent dels partits políticsi superador de la Guerra Civil, defensor d'unsocialisme renovat, partidari d'una actuació directaa les fàbriques i en la negociació de convenis, aixícom de participar en les eleccions sindicals. Elsseus dos grans eixos foren l'autonomia il'autogestió. El notable èxit de la USO es va basaren el caire nou i dinàmic, amb voluntat de teniruna incidència quotidiana als centres de treball, laqual cosa representava un model especialmentatractiu per als treballadors joves atès que estractava d'un sindicalisme capaç d'adaptar-se a lesnoves realitats de la classe treballadora. Partidaride plantejaments de tipus unitari, entre 1966 i 1968va participar en el moviment de CCOO, fins quese'n va separar per l'estreta dependència d'aquestsrespecte als comunistes. Al final de la dictadura, ides d'un punt de vista quantitatiu, representava lasegona força sindical de Catalunya. DCEFID.


Unión de Centro Democrático (UCD) on176NA Partit polític espanyol creat al maig del 1977, a

l'entorn de l'aleshores president del govern, AdolfoSuárez González. Coalició electoral de centredretaformada entre els sectors "evolucionistes" delfranquisme i alguns grups de l'oposiciódemocràtica més moderada. Malgrat la conversióformal en partit unificat (octubre del 1978) i lavictòria electoral del 1979 (34% dels vots), la UCDno aconseguí cohesionar les diverses famíliespolítiques i clans personalistes que englobava, nielaborar un programa original més enllà del tòpiccentrisme i de l'oportunisme, elevat a norma degovern. Les disputes internes pel poder, i elsfracassos en els comicis autonòmics del 1980 alPaís Basc i a Catalunya menaren a la crisi delgener del 1981. EC.


Unión Extremeña de Sant Boi deLlobregat on5330


Unión Militar Democrática (UMD) on2513NA Organització fundada clandestinament el 19

d'agost/1 de setembre de 1974 a Barcelona per ungrup de 12 oficials demòcrates, dos dels qualsprocedien de Madrid, agrupats al voltant del capitàJuli Busquets. Pel gener de 1975 publicaren unmanifest que exposava la seva aposta per laruptura democràtica, definia l'aportació militar a lalluita per la llibertat i la justícia social idenunciava la manipulació que el franquisme haviafet de l'Exèrcit. El 15 de febrer de 1975 vanaconseguir que 28 caps i oficials reunits a laCapitania General de Catalunya reclamessinpúblicament un canvi polític. Era


Pàgina: 248

UVA Cinc Roses on5627NA Sant Boi del LlobregatTG Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

on5626

UVA Pomar on5628NA BadalonaTG Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

on5626

UVA Sant Cosme on5629NA El Prat del LlobregatTG Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

on5626

la primera vegada que succeïa un fet semblantdins l'exèrcit franquista. La UMD arribà a tenir200 afiliats. Poc després començaren lesdetencions a Barcelona, a Madrid, etc. Tanmateix,el 9 d'octubre el capità Domínguez explicava, enroda de premsa a París, els objectius democràticsde la UMD. Els detinguts foren jutjats en consellsde guerra (1976), condemnats per sedició militar iexpulsats de l'Exèrcit. L'organització vadissoldre's una setmana després de les eleccionsdel juny de 1977 en considerar que s'havienacomplert els objectius. Els condemnats, però,quedaren exclosos de l'amnistia d'aquell any.DCEFID.


Unión Militar Española (UME) on2515TG Descriptors associacions professionals on2505

Unión Nacional Española (UNE) on3933TG Descriptors plataformes polítiques on2601

Unions lliures ts3331TG Secularització de la societat ts3328

Unitarian Service Committee on2681TG Descriptors d'Organismes i comitès d'ajuda als

refugiats on2666

Unitats Veïnals d'Absorció (UVA) ts4179TG Habitatges públics ts2047TR Descriptors Unitats Veïnals d'Absorció (UVA)

on5626Unitats Veïnals d'Absorció (UVA) ts4179

Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) on2658


Universitat Catalana d’Estiu on5691TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Universitat de Barcelona (UB) on2659TG Descriptors entitats i institucions educatives

on2654

Universitats ts200UP Facultats

Universitats laborals TG Equipaments educatius ts1633TE Facultats

Universitats laborals

Universitats laborals ts3286TG Universitats ts200

Urbanisme ts1997UP Creixement urbà

Especulació urbanística Estructura urbana Planificació urbanística

TG Habitatge i urbanisme ts1986TE Creixement urbà

Especulació urbanística Estructura urbana Planificació urbanística

Ús social del català ts3289TG Sociolingüística ts1494


Pàgina: 249

VVacances ts742

TG Hàbits culturals ts738

Vaga ts3381UP Vaga de braços caiguts

Vaga de fam Vaga de zel Vaga general

TG Formes de protesta ts589TE Vaga de braços caiguts

Vaga de fam Vaga de zel Vaga general

Vaga a la SEAT 1968 dc5494NA 14/05/1968TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga a Terrassa 1956 dc5142NA 16/01/1956TG Govern dels propagandistes dc3594

Vaga de braços caiguts ts3383TG Vaga ts3381

Vaga de fam ts3382TG Vaga ts3381

Vaga de la Harry Walker dc5135NA Desembre 1970TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga de la SAFA 1970 dc5370NA El 20 d'agost de 1970 la tensió puja a la SAFA

(Societat Anònima de Fibres Artificials) desprésdels 10 minuts d'aturada que CCOO convoca perla mort, a Granada, de tres obrers a mans de lapolicia, i després de l’anunci oficial deltrencament del conveni que s'havia signat, elGovern autoritza només una pujada salarial de11% en comptes del 20% que s'havia obtingut del'empresa. El moviment obrer s'ha fet fort a laSAFA i la Direcció amenaça els líders. ManuelRuiz és acomiadat. Es convoca una vaga que téressó en altres sectors de la població, l'empresarespon ràpidament amb un tancament patronal,els obrers del torn de la tarda no poden decidir fervaga, ja es troben la fàbrica raneada. La policiareacciona amb violència, impedeix alstreballadors tancar-se dintre del poble i elsempaita. La policia va tenir ocupat el poble durantdeu dies i va reprimir tot el moviment ambdetencions, etc. El dia 16, l'empresa va acomiadarels líders més destacats. Al judici es va dictaminarl'acomiadament improcedent d'11 dels 16.L'empresa, per tal de desarticular el moviment, vadecidir acomiadar-los a tots, i 14 dels 16 vandecidir repartir-se els diners de lesindemnitzacions. Aquesta vaga va ser un punt dereferència per al moviment obrer, a causa delseguiment massiu que va tenir i l'exemple que

va representar per a alrres treballadors itreballadores que veien les millores obtingudes perla cohesió que mostraven. La vaga va tenir un granimpacte a Blanes, fins al punt que aquesta poblacióes va convertir en el bressol del moviment obrer aGirona i a part del Maresme. Martínez, Francisco,“El naixement del sindicalisme a la SAFA deBlanes”, dins de Revista de Girona, núm. 184,setembre-octubre 1997.


Vaga de la SEAT 1971 dc5134NA 18/10/1971TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga de la Siemens 1962 dc5123NA 14/09/1962TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga de l'AEG dc5133NA Abril 1970TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga de tramvies 1951 dc5109NA Episodi fonamental de la lluita contra la dictadura,

desenvolupat a Barcelona, durant la primavera de1951. L'origen immediat és la decisió del Consellde Ministres del 19 de desembre de 1950 d'apujar20 cèntims els bitllets del tramvia de Barcelona,una mesura impopular, i més tenint en compte queel mateix increment havia quedat en suspens aMadrid. Al principi de febrer circularen uns fullsvolants anònims que convidaven els ciutadans a nofer ús del tramvia a partir del començament delmes següent. Durant tot el febrer es produïrenenfrontaments entre la policia i grups d'estudiants,es multiplicaren els fulls volants, es feren malbéalguns tramvies i van aparèixer multitud depasquins editats per un comitè de vaga. Cap a la fid'aquest mes, es van produir algunesmanifestacions que acabaren amb violentescàrregues policials, al mateix temps que esregistrava un descens progressiu del nombred'usuaris, cosa que evidenciava un malestargeneralitzat que no afectava exclusivament alssectors populars. Davant la greu situació que esvivia a la ciutat, entre el 3 i el 5 de març escelebraren reunions entre diversos representantsd'entitats econòmiques, el delegat provincial deSindicatos, un representant de l'Ajutnament, elpresident de la companyia de tramvies i elgovernador civil, reunions que acordaren restablirles tarifes. Davant l'èxit obtingut amb el boicot, laprotesta per la carestia de la vida i els baixossalaris es canalitzà vers una vaga general el mateixany 1951. DCEFID.


Vaga de tramvies 1957 dc5115TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga de transports a Barcelona 1933 dc3904NA Vaga general al transport urbà de Barcelona,

convocada pel Sindicato Único de la Rama delTransporte (SURT) vinculat a la CNT (18/11/1933-13/12/1933)

TG Govern estatutari de Macià dc3887

Vaga de zel ts3384TG Vaga ts3381


Pàgina: 250

Vaga general ts588TG Vaga ts3381

Vaga general 1931 dc3895NA Agost-setembre 1931TG Govern de la Generalitat Provisional de Catalunya

dc3886

Vaga general 1934 dc3920UP Revolució a Astúries

NA 05/10/1934-19/10/1934TG Bienni radical-cedista dc272TE Revolució a Astúries

Vaga general a Manresa dc5103NA 25/01/1946 esclata un conflicte a la fàbrica

Bertran i Serra de Manresa, que acabageneralitzant-se a tota la ciutat i escampant-se aaltres localitats. Les vagues se succeiran al llargde tot l'any.


Vaga general de l'ensenyament 1973 dc5303NA Amb l'espoleta d'una taula de complements

salarials clarament discriminatòria per als mestresd'escola respecte a la resta de cossos docents, eldia 25 de gener es reuniren 500 mestres als localsdel Servicio Español de Magisterio queconvocaren una vaga per al dia 26 de gener,confirmada per una reunió posterior de 4000docents. Després de quatre dies de vagues, el 30de gener el govern va decretar una pujada salarialque, conjuntament amb les pressions de lesautoritats, conduí a la fi de la vaga sis diesdesprés. De tota manera, aquesta pujada satisféutan sols les demandes dels mestres funcionaris,però en quedaven al marge els interins i elscontractats, que tornaren al conflicte el 14 demarç amb una nova vaga, que durà fins el dia 20 ique no donà els fruits desitjats. Cal destacar que al'inici de la dècada dels anys setanta el conflicteva deixar de ser patrimoni dels treballadorsindustrials per estendre's com a motor de lamillora social a la resta de sectors assalariats decoll blanc. En aquest context, l'ensenyament ambla incorporació de tota una nova generació deprofessors provinents de la militància estudiantildels anys seixanta, conjuntament amb el noupaper que el dret a l'educació prenia el marc delmoviment veïnal, es convertí en un dels principalspols de conflicte amb el règim. DCEFID.

TG Crisi del franquisme dc3596

Vaga general de Sabadell dc5150NA 26/02/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Vaga general del Baix Llobregat 1976 dc5154NA 19/01/1976-29/01/1976TG Transició democràtica a Catalunya dc3836

Vaga general del Baix Llobregat desembre1974 dc5310

NA Vaga general contra la carestia de vida.TG Govern Arias Navarro dc3826

Vaga general del Baix Llobregat juliol1974 dc5309

NA Vaga general en solidaritat amb els treballadorsd'Elsa i Solvay.


Vaga general obrera 1951 dc5110NA Davant l'èxit obtingut amb la Vaga de tramvies de

1951, la protesta per la carestia de vida i els baixossalaris es canalitzà vers una vaga general. El 6 demarç es convocà una assemblea d'enllaçossindicals en els locals de la Central NacionalSindicalista de Barcelona en el decurs del qual eldelegat provincial de Sindicatos va atribuir a laseva bona gestió el retorn a les antigues tarifes deltramvia. Els enllaços, entre els quals hi havia moltsmembres de l'oposició antifranquista escollits a leseleccions sindicals de 1950, van aconseguirexpulsar els jerarques del sindicat i apropiar-se delcontrol de l'assemblea, de la qual acabà sorgint laconsigna de convocar una vaga general per al 12de març contra la carestia de vida i demanant lallibertat dels detinguts durant el boicot. Laconvocatòria es va difondre ràpidament, i el 12 demarç la vaga es va estendre des dels barrisindustrials fins al centre de la ciutat. Durant elsdies següents, les aturades van continuar a lesfàbriques del cinturó industrial de Barcelona i finsi tot s'estengueren al Baix Llobregat, al Vallès i alBages, i van atènyer xifres properes als 300.000obrers en vaga. Finalment, el conflicte se saldàamb un mort, dotzenes de ferits i nombrosesdetencions, com també amb una àmplia renovaciódel personal polític de la ciutat fruit de ladestitució de les principals autoritats. Tanmateix,les mobilitzacions de Catalunya es van estendre elsmesos següents per diferents punts de la geografiaespanyola, especialment a Euskadi i a la capital del'Estat, i varen incidir notablement en el canviministerial de juliol de 1951. DCEFID.


Vaga indústria catalana 1958 dc5117NA 25/03/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga Nacional Pacífica del PSUC dc5119NA 18/06/1959TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaga Universitat de Barcelona 1958 dc5116NA 21/03/1958TG Govern dels tecnòcrates dc3595

Vaixell Argentina on3687TG Descriptors Vaixells-presó on2768

Vaixell Hospital de Refugiats de Marsella on4157TG Descriptors Camps de concentració francesos

on2755

Vaixell Plus Ultra on3686TG Descriptors Vaixells-presó on2768

Vaixell Río Segre on3685TG Descriptors Vaixells-presó on2768

Vaixell Uruguay on2785TG Descriptors Vaixells-presó on2768


Pàgina: 251

Vaixell Villa de Madrid on2788TG Descriptors Vaixells-presó on2768

Vaixells ts1415TG Transport marítim ts1414

Vaixells-presó ts2901TG Centres de privació de llibertat ts2884TR Descriptors Vaixells-presó on2768

Vaixells-presó ts2901

Varietats USE: Espectacles ts1560

Varietats dialectals ts3291TG Llengua catalana ts1496

Vázquez Montalbán, Manuel on5602NA Barcelona 1939 - Bangkok 2003. Escriptor.

Notablement compromès amb la lluitaantifranquista. Estudià Filosofia i Lletres aBarcelona i Periodisme a Barcelona i Madrid, i esvinculà a la Nova Esquerra Universitària, al FOCi al Frente de Liberación Popular, del qual vaarribar a ser membre del comitè executiu (1959).El 1960 ingressà al PSUC i pel maig de 1962 foudetingut, sotmès a un consell de guerra i estiguéempresonat a Lleida fins a l'octubre de 1963.Posteriorment tingué càrrecs de responsabilitat enel PSUC. Fou un prolífic escriptor que va conrearamb notable èxit el periodisme, la novel·la,l'assaig i la poesia, preferentment en llenguacastellana, i esdevingué un dels intel·lectualsd'esquerres de major prestigi de la segona meitatdel s. XX. Col·laborà en revistes com "Siglo XX"i "Triunfo" on es donà a conèixer amb lapublicació de la "Crónica sentimental de España"(estiu de 1969). En els seus articles signavanormalment amb pseudònims, com ara SixtoCámara o Luís Dávila. També va escriure a"Tele/Exprés (1970-1971), "El Hermano lobo"(1973-1974) i va codirigir la revista d'humorpolític "Por favor" (1974-1978). DCEFID


Vellesa ts4946TG Grups d'edat ts4941

Verema ts1289TG Activitats agrícoles ts1288

Veremadors/veremadores ts5377TG Obrers/obreres agrícoles ts5376

Vergés i Mundó, Oriol on5332TG Descriptors de personatges públics on2070

Verola ts805TG Malalties ts803

VI Brigada Regional de InvestigaciónSocial USE: Brigada político-social ts1001

Viatges ts743TG Hàbits culturals ts738

Vicaris ts3334TG Clergat ts1696

Vicens Vives, Jaume on5664TG Descriptors de personatges públics on2070

TR Editorial Vicens Vives on5614Vicens Vives, Jaume on5664

Vicens Vives, Jaume on5603NA Girona 1910 - Lió, França 1960. Historiador,

pertanyent a la familia que portava l'editorialTeide. El 1939 fou depurat, apartat de launiversitat i traslladat fora de Catalunya. L'any1947 va retornar a la universitat, i el 1950 acudí alCongrés Internacional de Ciències Històriques deParís, que va significar el principi de l'hegemoniainternacional de l'escola d'Annales. A partird'aleshores Vicens esdevingué capdavanter del'obertura internacional de la historiografiacatalana i espanyola, que va tenir com ainstruments el Centre d'Estudis HistòricsInternacionals. El 1954 va publicar l'estudihistoriogràfic "Notícia de Catalunya", que el vareconciliar amb el públic catalanista. Vicenss'havia abocat aleshores al conreu de lahistoriografia contemporània i a un creixentactivisme polític, amb la voluntat d'elaborar uncoixí intel·lectual que permetés assentar les baseshistòriques sòlides el redreç polític del país quans'acabés la dictadura. Inicià, doncs, un acostamentals sectors catalanistes i antifranquistes. Casa sevaes convertí en un lloc de trobada entre sectorsoberturistes del règim (particularment el nucliopusdeista d'Arbor) i l'oposició. Va tenir un paperactiu en la vaga de tramvies de 1957, establí unabona relació amb l'abat de Montserrat Aureli MariaEscarré, i ja en els últims mesos de vida va entraren contacte amb el president de la Generalitat al'exili, Josep Tarradellas. Des de 1953 va liderarintel·lectualment un grup de joves de la burgesiaindustrial, que s'agruparen el Club Comodín,després Cercle d'Economia. DCEFID


Víctimes de guerra ts911UP Desapareguts

Ferits de guerra Morts a les cunetes Morts civils Morts en combat Orfes/òrfenes de guerra Presoners de guerra Vídues de guerra

TG Guerra ts882TE Desapareguts

Ferits de guerra Morts a les cunetes Morts civils Morts en combat Orfes/òrfenes de guerra Presoners de guerra Vídues de guerra

Victòria del Front Popular dc3925NA 16/02/1936TG Eleccions generals 1936 dc3924

Victòria del Front Popular a França dc3612NA 1936TG Període d'entreguerres a França dc5633

Victòria front d'esquerres USE: Victòria del FrontPopular dc3925


Pàgina: 252

Vida cultural ts1471UP Activitats culturals

Edició de publicacions Finançament de la cultura Gestió cultural Patrimoni cultural

TG Cultura i educació ts1430TE Activitats culturals

Edició de publicacions Finançament de la cultura Gestió cultural Patrimoni cultural

Vida dels refugiats dc3015TG Refugiats de guerra dc3006

Vida estudiantil ts1619TG Educació ts1607

Vida familiar ts707UP Família

Reagrupament familiar Relacions familiars Trencament familiar

TG Vida privada ts696TE Família

Reagrupament familiar Relacions familiars Trencament familiar

Vida laboral ts1341TG Economia del treball ts1317

Vida política ts1110UP Activitats polítiques

Agrupacions polítiques Poder polític Polítics Procés de politització Propaganda política Simbologia política Sistema electoral Sociologia política

TG Acció política ts1078TE Activitats polítiques

Agrupacions polítiques Poder polític Polítics Procés de politització Propaganda política Simbologia política Sistema electoral Sociologia política

Vida privada ts696UP Relacions interpersonals

Vida familiar TG Medi social ts674TE Relacions interpersonals

Vida familiar

Vida quotidiana ts681UP Anecdotari

TG Medi social ts674TE Anecdotari

Vida social i pública ts689UP Actes oficials

Exèquies Festes oficials Homenatge Inauguracions Premis i guardons Visites oficials

TG Medi social ts674TE Actes oficials

Exèquies Festes oficials Homenatge Inauguracions Premis i guardons Visites oficials

Vidal i Barraquer, Francesc on5530NA Cambrils 1868 - Friburg, Suïssa 1943. Eclesiàstic.

Doctor en dret, es va ordenar sacerdot al 1899. Vafer tota la seva carrera a la diòcesi de Tarragona,on va ser canonge, assessor jurídic i arquebisbedes de 1919. Nomenat cardenal al 1921. Vaexpressar les seves simpaties per la dictadura dePrimo de Rivera, i durant la República va manteniruna actitud menys militant. Amb l'esclat de laGuerra Civil, donat que la seva vida corria perill,va refugiar-se a Poblet, però va haver d'abandonarel monestir quan va saber que els milicians anavena buscar-lo. Va aconseguir sortir d'Espanya i es varefugiar primer a Roma, i després a Friburg, desd'on sembla que va realitzar algunes gestionsdiscretes per aconseguir la pau. Es va negar asignar la pastoral col·lectiva dels bisbes espanyolsen favor de la causa nacionalista, al·legant quenomés serviria per exacerbar la repressió contra elclero. D'acord amb les seves últimes voluntats, lesseves restes mortals van ser traslladades aTarragona al 1978. DOGC


Vidiella i Franch, Rafael on5604NA Tortosa 1890 - Barcelona 1982. Tipògraf, dirigent

sindical i polític. El 1910 ingressà a la UGT, i l'anysegüent s'afilià a la recent constituïda CNT.Perseguit per la dictadura de Primo de Rivera,s'instal·là a París entre 1924 i 1926 tot representantla CNT en el comitè que coordinava l'oposició al'exili. El 1932 manifestà el seu desacord ambl'antiparlamentarisme del sector anarquista de laCNT i s'afilià a la UGT i al PSOE, del qual fouescollit president de la Federació Catalana. Alcrear-se el PSUC en va ser membre del ComitèCentral, i formà part del Govern de la Generalitatcom a conseller de Comunicacions, Justícia iProveïments, Treball i Obres Públiques. Fouresponsable d'investigació en el Comitè Central deMilícies Antifeixistes i membre de la Junta deSeguretat. El 1937 fou elegit president de la UGT.L'any 1939 va exiliar-se a Moscou, i representà elPSUC en la Internacional Comunista. El 1945,instal·lat ja a París, va dirigir el periòdic del partit,"Lluita". En el 1949-1950, durant la polèmicagenerada a l'entorn de Joan Comorera, Vidiella endefensà la seva expulsió i es mostrà partidari de ladissolució del PSUC en el PCE. El


Pàgina: 253

Visites pastorals ts1716TG Apostolat ts1713

Vots eclesiàstics ts3339UP Celibat

TG Pràctica religiosa ts1669TE Celibat

1956, residint a Budapest, fou nomenat membredel Comitè Executiu del PSUC en el seu Icongrés. El 1976 retornà de l'exili. DCEFID


Sindicalistes ts3433Vidiella i Franch, Rafael on5604

Vídues de guerra ts5237TG Víctimes de guerra ts911

Vidus/vídues ts3447TG Grups segons estat social ts3444

Vigilants nocturns ts1008TG Cossos auxiliars de l'ordre públic ts1007

Vila i Capdevila, Ramon on5605NA Peguera 1908 - Castellnou de Bages 1963.

Guerriller. Treballà a la zona minera de Fígols.Afiliat a la CNT, el 1932 participà activament enla insurrecció de l'Alt Llobregat i fou empresonata Barcelona i Manresa. Durant la Guerra Civilformà part de la Columna de Ferroi lluità en la153 Brigada Mixta. Exiliat el 1939, passà pelscamps de Sant Cebrià i Argelers. Des de 1944actuà en la resistència, on fou conegut com elcapità Raimon Llaugí. Sobresortí en el sabotatgede vies de comunicació i en l'alliberament depoblacions de l'Alta Viena i dels reductesalemanys que van resistir fins el maig de 1945.Alliberada França de l'ocupació nazi, continuà lalluita a l'altra banda dels Pirineus, a les ordres dela CNT. Va viure a cavall de la frontera, guià agrups d'acció que actuaren a Barcelona i es moguépel Berguedà, el Bages i Osona, on causà diversossabotatges a les línies de conducció elèctrica i ales vies de tren. Morí a mans de la Guàrdia Civilquan retornava a França després d'haver fet cauretorretes d'alta tensió a Rajadell. Fou l'últim maquicatalà i, pràcticament, l'últim d'Espanya. DCEFID


Villar i Palasí, Josep Lluís on2116NA 1922TG Descriptors de personatges públics on2070

Vindicación Feminista on2434TG Descriptors de premsa de dones i feminista

on2404

Viola i Sauret, Joaquim on2117NA 1913-1978TG Descriptors de personatges públics on2070

Violacions ts2876TG Agressions sexuals ts2875

Violència domèstica ts5007TG Problema social ts609

Visita de Franco a Barcelona 1942 dc3765NA 25/01/1942TG Primer franquisme dc3593

Visita d'Eva Perón a Barcelona dc3770NA 08/06/1947TG Govern dels propagandistes dc3594

Visites oficials ts691TG Vida social i pública ts689


Pàgina: 254

WWi-Wi on2794

TG Descriptors xarxes d'evasió on2791


Pàgina: 255

XXarxes de solidaritat ts3385

TG Formes de protesta ts589

Xarxes d'evasió ts2978UP Evadits

Passadors Xarxes d'evasió de civils Xarxes d'evasió de militars

TG Guerra ts882TE Evadits

Passadors Xarxes d'evasió de civils Xarxes d'evasió de militars

Xarxes d'evasió de civils ts2980TG Xarxes d'evasió ts2978

Xarxes d'evasió de militars ts2981TG Xarxes d'evasió ts2978

Xirgu i Subirà, Margarida on5608NA Molins de Rei 1888 - Montevideo 1969. Actriu

catalana formada en el teatre d'aficionats, debutàprofessionalment el 1906 amb Mar i Cel, d'ÀngelGuimerà, al Teatre Romea. Durant la SegonaRepública, es vinculà amb els cenaclesintel·lectuals espanyols progressistes i participàdel moviment de renovació de l'escenarepublicana. Es convertí en una de les actrius méscarismàtiques de l'escena catalana i espanyola depreguerra. Quan va esclatar la Guerra Civil estrobava de gira sud-americana, i es significàpúblicament a favor de la legitimitat de laRepública i n'esdevingué una "ambaixadoracultural". Exiliada a l'Amèrica del Sud, on vadesenvolupar una intensa tasca com a actriu,directora i pedagoga en diversos països. El 1941va ser condemnada pel Tribunal deResponsabilitats Polítiques del règim a laconfiscació de tots els seus béns i a l'estranyamenta perpetuïtat. El mateix any s'establí a Xile, onfundà una escola d'art dramàtic. Des de 1949 finsa 1957, alternà la direcció d'aquesta l'escola deMontevideo amb la codirecció estable de laComèdia Nacional d'Uruguay, amb la qual cosaprojectà la seva influència arreu del continent. El1956, l'Agrupació d'Intel·lectuals Demòcratesespanyols organitzà un homenatge en honor seupresidit per Casona i Alberti. DCEFID



Pàgina: 256

YYagüe Blanco, Juan on5531

NA San Leonardo, Soria 1891 - Burgos 1952. Oficialde l'Exèrcit, arma d'Infanteria. Veterà de lescampanyes del Marroc. Va comandar la Legió enla repressió d'Astúries a l'octubre de 1934. Amicpersonal de José Antonio Primo de Rivera i afiliata la Falange des de 1933. Al febrer de 1936 va serdesignat cap de la segona bandera de la Legió,amb el grau de tinent coronel, a Ceuta, des d'onva començar a actuar com enllaç del general Molaen la conspiració contra el govern republicà. El 17de juliol va encapçalar la rebel·lió militar a Ceuta,que va triomfar sense dificultats, i es va fer càrrecde la direcció suprema de la Legió. Traslladatamb les seves tropes a Sevilla, es va posar al frontde les columnes que iniciaren la marxa sobreMadrid. Considerat com un bon cap tàctic mésque estratega. El 14 d'agost va entrar amb lesseves tropes a Badajoz, després d'una acarnissadabatalla i moltes baixes per part dels dos bàndols.Un cop a la ciutat es van entregar a una brutalrepressió que va passar a la història com un delspitjors crims de guerra. Va tenir un primerenfrontament amb Franco quan aquest li vaordenar que ajornés l'atac contra Madrid per adesviar-se i alliberar als sitiats a l'Alcázar deToledo. Dos dies després va ser substituït pelcoronel José Enrique Varela. Va ser rehabilitat aprincipis d'octubre i se li va encarregar elcomandament de les columnes que marxaven capa Madrid. Ascendit a general al 1937, comandà elcos de l'exèrcit marroquí, al front del qual vaentrar a Barcelona el 26 de gener de 1939.Nomenat ministre de l'Aire el 9 d'agost de 1939,va cesar del càrrec al 1940, i ja no va tornar aocupar cap càrrec polític. Ascendit a tinentgeneral al 1943, va ser capità general de la VIRegió (Burgos). Franco li va concedir a títolpòstum el marquesat de San Leonardo de Yagüe.DOGC



Pàgina: 257

ZZona nacional USE: Zona rebel dc3877

Zona rebel dc3877UP Abolició Estatut de Catalunya

Acords Bérard-Jordana Creació del Partit Únic Entrevista Franco i Ciano Junta de Defensa Nacional Pastoral Col·lectiva bisbes en suport dels sollevatsReconeixement del Govern de Franco per partd'Anglaterra i França Reconeixement diplomàtic del Vaticà a Franco Restabliment Capitania General

TG Guerra Civil a Espanya dc3876TE Abolició Estatut de Catalunya

Acords Bérard-Jordana Creació del Partit Únic Entrevista Franco i Ciano Junta de Defensa Nacional Pastoral Col·lectiva bisbes en suport dels sollevatsReconeixement del Govern de Franco per partd'Anglaterra i França Reconeixement diplomàtic del Vaticà a Franco Restabliment Capitania General

Zona republicana dc3878UP Govern de Giral

Govern de Largo Caballero Govern de Negrín

TG Guerra Civil a Espanya dc3876TE Govern de Giral

Govern de Largo Caballero Govern de Negrín

Zones industrials ts2012UP Polígons industrials

TG Estructura urbana ts1999TE Polígons industrials


Pàgina: 258

118 de juliol USE: Insurrecció militar juliol 1936dc3930


Pàgina: 259

223 F USE: Cop d'estat de Tejero dc3869

25 años de Paz dc3804NA Ambiciosa campanya de propaganda, engegada

l'any 1964 amb motiu dels vint-i-cinc anys delfinal de la Guerra Civil. La coincidència de ladata amb les bones perspectives econòmiquesgenerals donà al Ministeri d'Informació i Turismela idea de celebrar tant el bon momentsocioeconòmic espanyol com la pretesa evoluciópositiva que a partir de 1939 havia marcat totesles esferes de la vida pública. Es va obriroficialment l'1 d'abril -Día de la Victoria- i ellema de "25 Años de Paz" entroncava amb un delstòpics més apreciats per la propaganda del règimdes del primer moment: el de l'absència deconflictivitat social. El conjunt de la campanya vatenir dimensions espectaculars, atès que fou total'Administració territorial de l'Estat que va sermobilitzada. Igualment, les ambaixades mésrellevants varen ser les encarregades de portar elmateix missatge més enllà de les fronteres.DCEFID.



Pàgina: 260

335è Congrés Eucarístic Internacional deBarcelona USE: Congrés Eucarístic Internacional deBarcelona 1952 dc3778


Pàgina: 261

Tesaurus alfabètic Memorial Democràtic

Documents

Transcript of Tesaurus alfabètic Memorial Democràtic