PUBLICACIONSDE LA PRESIDÈNCIA

Sèrie Major, 2

MEDITERRÀNIES:CIUTATSCIVITITZACIÓ I DESENVOTUPAMENT

CIVILISATION ET DEVELOPPEMENT

Antoni Riera

fosep GuitartSalvador Giner ("d.)

VITLE S MEDITERRANEENNE S :

lu slitrrlcl'þlstu clis

Cì¿rtal¿rns

Ciutats mediterrànies :

civil itzacií i desenvolup amentSeminari InternacionalBarcelona,1.6-1.8 de novembre de 201'l

Ville s rnéditer r arréenne s :

civilisation et dévelnppementC onféren ce InternationaleBarcelone , 1,6-1,8 novembre 201,1,

Antoni Riera, Josep Cuitart i Salvador Ciner ("d.)

Institutcl'Estudis

CatalanslEMed.

PUBLICACIONS DE LA pnUSrtÈNCIA (Sèrie Major) 2 / 2075

Biblioreca de Caralunya. Dades C[P

Ciutats mediterrànies : civilització i desenvolupamenr : seminari internacional, Barcelona, l6-1 8 de novembre de 201 I = Villes méditerranéennes :

civilisarion er développement: conférence inteinarionale, Ba¡celone, 16-18 novembre 2011. -

(Publicacions de la Presidència. Sèrie major; 2)

BibliograÊa. -

Js¡¡6s en caralà, francès, anglès i castellà

ISBN 9788499652689I. fuera i Melis, Antoni, 1944- ed. IL Guita¡r i Duran, Josep, 1946- ed. III. Giner, Salvador, 1934- ed. IV Institut d'Esrudis Catalans

V. Union académique internationale VI. Insritut Europeu de la Medirerrània VII. Títol: Villes méditerranéennes

VIII. Col.lecció: Publicacions de la Presidència. Sèrie major; 2

1. Ciurats - Medirerrània, Regió - Història -

Congressos 2. Culrura medirerrània - Hìsròria - Congressos

9rr.375(4-r3+6- 1 7)(09 l) (063)

008(4- i3+6- 17)(09 l) (063)

O dels autors dels textosA 2015,Institut d'Estudis Cacalans, Per a equesta edició

Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera edició: maig del 2015

Aquesta edició ha estat coordinada pel Gabinet de la Presidència de I'IEC

Disseny de la coberta: Azcunce I VenturaIl.lustració de la coberta: Joan-Alberr Ros i Tor¡es

Composr per Anglofort, SAImprès a Open Print, SLL

ISBN: 978-84 -9965-268-9Dipòsit Legal: B 13174-2015

Són rigo sense I'autorització escrita dels rirulars del copyrig/tt, la rcproducció roral o parcial d'aquesta obra per qualsevol procedimenr

i supoir, rafia i el rracrament inlormàric, Ia disrribució d'exempl:rrs.rnirjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial

.n braaa a través de xaqa relemàtica o d'Inrerner. Les inFrlccions d'rtquesrs d¡ers estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

Íuonx/ rNDEx

PREFACI I PREFACE

CONPPRÈNCIA INAUGURAL I CO NPNNNIICN INAU G URALE

De I'origine des modes de vie sédentaires à I'origine des villes en Méditerranée orientale

Janusz K. Koslowski

1. EL NAIXEMENT DE I-A. CIUTAI MEDITERRÀNIA: LA CONFIGURACIÓ DEL MODELI LES PRIMERES XARXES PORIUÀRIES AL MÓN ANTIC

I. LA NAISSANCE DE LAVILLE MEDITERRANEENNE: LA CONFIGURATTONDU MODÈLE ET LES 2uEMTERS nnSZ¿UX pORTUATRES DANS LE MONDE ANTIQUE

Introducció / Introduction

Les ciutats preromanes de la Mediterrània centreoccidental: algunes reflexions

Joan Sanmatí

Conferèncie s / Conferences

Naissance du modèle urbain grec dans l'Occident méditerranéenMichel Gtas

La genèse de la cité phénicienne en Méditerranée occidentale : les mythes et les faits

Mohamed Hassine Fa¡rtar

Aportacions al debat / Apports aa débat

The Physical Construction of an Iron Age City: a Case Study of Khirbet QeiyafaYosef Ga¡finkel

The First Cities of'Western EuropeAlessandro Guidi

La ville préromaine en Gaule méditerranéenneDominique Garcia

El urbanismo del sur de la península IbéricaMariano Totres

2. LEXPANSIÓ DEL MODEL DE CIUTAT MEDITERRÀNIA: D'ALE,XANDRE A ROMA

2. L'EXPANSION DU MODELE DE VILLE MEDITERRANEENNE : D'ALEXANDRE À ROME

Introducció / Introduction

Lexpansió del model de ciutat mediterrània: d'Alexandre a Roma

Josep Guitart i Duran

Conferèncie s / Conferences

Origine et évolution des modèles des villes romaines. Des formes de l'expansion républicaineà la fonctionnalité politique et économique impérialePaolo Sommella

17

r9

35

39

47

56

61

66

75

85

88

6

Ports of the Roman MediterraneanSimon Keay

Aportacions al debat / Apports au dêbat

Les villes de l'orient romain

Jean-Chatles Balty

Tàrraco

Josep MariaMacias i Isabel Rodà

INDEX/ INDEX

3. LES CIUTATS DE LALTA EDAT MITJANA

3. LESVILLES DU HAUTMOYENÂGE

Introducció / Introduction

Les ciutats de I'alta edat mitjanaGaspar Feliu

Conferèncie s / C onferences

Lévolution des villes méditerranéennes en occident, depuis la fin du monde romainjusqu à l'époque carolingienneStefano Gasparri

Imágenes de una ciudad islámica: Córdoba en los textos árabes de al-ÁndalusManuelaMa¡ín

Aportacions al debat / Apports au d¿bat

Carolingian and Comital BarcelonaPhilip Bad<s

Ciudades bizantinas (siglos ru-vtu)Inmaculada Pérez

La ciudad de la antigüedad tardía. Algunos puntos de reflexiónGisela Ripoll

4. LES CIUTÄIS A LA BAIXA EDAT MITJANA. I: CIUTATS COMERCIALS I CIUTATSMANUFACTURERES

4. LES VILLES DU BAS MOYEN-ÂGE. I : VILLES COMMERCIALES ETVILLESMANUFACTURIÈRES

I ntroducció / Introduction

Les ciutats a la baixa edat mitjana. El comerç, la manufactura i les finances

Antoni Riera

Conferèncie s / Co nferences

Villes portuaires d'Italie et de la Méditerranée orientaleMichel Bala¡d

Les villes du bas Moyen-Âge : les villes manufacturièresRoberto Gteci

Aportacions al debat / Apports au débøt

A Special Type of oUrban Siteo in the 13th Cenrury Levant? The Case of Margat (Qal'at al-Marqab)Balázs Major

98

tt7

119

r33

r36

r45

r55

158

161

175

179

186

195

INDEX/ INDEX

Les ciutats de I'Imperi bizantí en la baixa edat mitjanaErnest Ma¡cos

Comerç i manufactura a les ciutats catalanes de la baixa edat mitjana. El cas de BarcelonaM. Teresa Fertet

Les villes des pays de I'Europe méditerranéenne au bas Moyen Âg. , .rp".. et pouvoirFlocel Sabaté

5. LES CIUTATS ALABAIXAEDAI MITJANA. II: LES CIUTATS DEL CONEIXEMENTI DE LAFE

5. LES VILLES DU BAS MOYEN-ÂGE, II : LES VILLES DU SAVOIR ET DE LA FOI

Introducció / [ntroduction

Mediterranean Cities of Knowledge and Faith in the Late Middle Ages

Jon Arrizabalaga

Täula rodona / Thble rond¿

Le réseau des universités et les itinéraires delaperegrinatio acad¿ntica

JacquesVetger

Medicine in the Medieval Urban Mediterranean'\V'orldMichael R. McVaugh

Pilgrimage as Shared Experience among Muslims and Jews in the Medieval Islamic \ØorldJosef Med

The role of Greek émigrés in east-west cultural communication before and after the fall of Constantinople

Jonathan Harris

6. LES CIUTAIS INDUSTRTALS I LAMODERNITAT

6. LESWLLES TNDUSTRIELLES ET LA MODERNITE

Introducció / Introduction

Les ciutats industrials i la modernitatSalvador Giner

Conferèncie s / Conferences

Gramsci and the Mediterranean City: Modernity, Urbanism, Spontaneiry and Civil SocietyLilaLeontidou

Structure urbaine et politique coloniale au MaghrebAbderrahmane Rachik

Aportacions al, debat / Apports au dlbat'Was the Mediterranean City Condemned to Lagging Behind?Paolo Perulli

7. PPÍTNC: REFLEXIONS SOBRE LA CONTEMPORANEÏTAT

7. Épttocun ' nnptnxto\s 9URLE coNT:EMPoRAtN

Tâula rodona / Thble rondz

Ciutats i territoris. La intermediació urbana

Josep M. Llop

r99

202

208

215

217

222

228

23r

237

238

247

255

259

Poques ciutats de la Mediterrània occidenral mante-nen viya la petjada romana com Tarragona, antiga ca-pital de la prouincia Hispønia Citerior, en el seu rempsla més extensa de tot I'Imperi. La ciutat actual es debatcontínuament enrre el respecte al seu passat i la projec-ció del seu futur, però, nogensmenys, troba en el seupresent patrimonial la millor eina de projecció inrerna-cional, a la vegada que constirueix el millor referenridentitari. Fruit d'aquesra realitat, una extense llista demonuments tarragonins està inclosa en la UNESCOVorld Heritage List (2000), i a Tarragona se celeb¡enanualment les Jornades de Reconstrucció Històrica deTønacoViuø, que la converteixen durant uns dies en lareFerència mundial de la pedagogia i la socialització dela cultura clàssica (figures 1 i 2).

Roma ya ocupar aquesr enclavamenr ibèric I'any2IB aC, per tallar la rereguarda d'Anníbal, qui es di-rigiria, amenaçadoramenr, al'urbs en el context de laSegona Guerra Púnica. Els cònsols Escipions van des-embarcar a Empúries, colònia massaliota i aliada de

t/

i't",, ^

¡1.

APORTACIONS AI DEBAT / APPORTS AU DEBAT

TARRACO

Josrn Menre Mecres r Iseen RooÀInstitut Català d'Arqueologia Clàssica,

Llniversitat Autònoma de Barcelona

Roma, i des d'allí es van dirigir cap al sud triant el turócostaner de Tarragona

-de 82 metres d'altitud màxi-

ma- com un emplaçament militar òptim. Es üacravad'un indret idoni, ja ocupar des del segle vraC perl'antiga Kesse

-possible capital de la Kessetània ibèri-

ca-, que satisfeia totes les necessitats estratègiques delmoment: posició elevada que dominava una badia na-tural, proximitat de recursos hídrics i excel.lents co-municacions amb les rures terrestres, tant del rerepaíscom de la mítica Via Hercúlia.,{ixí es van iniciar nousegles d'història clàssica repleta de fites que han deixatpetjada en la fesomia urbana actual i en la història delsPaïsos Catalans.

Tarragona preserva la primera muralla romanaconstruïda fora d'Itàlia, l'escukura (figura 3) (Grünha-gen, 1976; Pina, 2003) i la inscripció més anrigues(CILII211,4,841) de la península lbèrica, a més de, al'amÊteatre, un dels textos epigràfics més extensos delmón romà (RIT 84=CiLII2l14,92I).Enel seu actualcentre històric es üoben magníficament conservats un

S

j.ê1..iN

FIcune l. Planta arqueològica deTarragona, exrrer de Macias eta|.2007.

120 It t\l l' r\1,\llli\ r\!i\( llr\S I ISÀBELRODA

'.!ir .â- ''

,Ë:-l 'L/

l

í{tuli'

Frcun,c2. MaquerapedagògicadeTàrracoenel s. II.Recreaciódelvtburbiumidelazonaportuària,arxiuCla¡mont.

tl"'

circ, inusualment construït en posició intramurs, i Iaplaça de representació del Concilium Prouincirte

-qveanem coneixent com a Fòrum Provincial- constitu-eix la segona plaça més gran de tot I'Imperi. Fins avui

s'han documentat uns divuit conjunts termals -pú-blics o privat5- i a Tàrraco arribaren, com a ciutat

portuària, nombroses religions. Tàrraco fou capdavan-

tera en el desenvolupament del cul¡e imperial iniciatamb August, però també en I'adopció del cristianisme.

La seva necròpoli paleocristiana és el millor exemple

occidental del culte martirial tardà. La Passio Fructuosi(Fàbrega, 1955, p. 183-186) constitueix un episodifonamental en la història del cristianisme primitiu, il'església tarraconense fou essencial en l'extensió i lagesrió d'aquesta nova fe.

Mostra de tota aquesta vitalitat és l'ingent corpus

epigràfic, integrat per més de mil quatre-centes ins-cripcions recuperades a la ciutat i el seu territori, que

converteix Tàrraco en la ciutat hispànica més generosa

en aquest aspecte (RIT i CILil'¿l14).Tot aquest patrimoni històric prové d'un primer

nucli militaritzat, taI com va recorclar Plini el Vell(uTarracoScipionum oPxts>, a Nltturdlit Flistorit, lII,4, 4), que podem reconèixer en lrr nrtrrllll clc lrr citrtlt,construïda en dues fases (r. 200 i I 50- 100 rr(l). A 'l'rtr-

ragona es conserven tres torres (figura 4), una porta idiverses posteruløe.Latorre de Minerva té un relleu i un

text en honor a la deessa que li dóna nom, a més de dos

rostres esculpics en el sòcol amb una funció apotropai-

ca. Als inicis, Tàrraco podria haver estat una ciuitas

aliada, ja que no trobem estratigrafies que indiquin epi-

sodis violents. També sabem que el 206 aC els piscatores

tarragonins van inspeccionar per als romans les defen-

ses portuàries cartaginese s de Qart Hadash (fu:::ura Cør-

tbøgo Noua). Poc coneixem de la ciutat republicana,

llevat de les seves defenses i un projecte d'urbanitzaciórealitzat a la fi del segle rr, coincidint amb l'ampliació de

la muralla. D'aquest moment s'ha constatat el traçat de

la claveguera principal de la ciutat, la construcció del

fonrm i la definició d'una xarxa urbana d'insuløe d'I per

2 achts. A més, s'ha documentat un cunintlus i una gran

font pública de tradició hel'lenística que, durant una

reforma altoimperial, va ser tancada i decorada amb

caps de lleons en pedra (Tàrraco i I'aigua,2005).La ciutat participà activament en la política de

l'Imperi. Així, en el segle r aC, Tàrraco erigí un mo-nlrment en honor de Pompeu, segurament després

de la seva victòria sobre Sertori I'any 71 aC (RITI =CIL II2lI4, 991). Però, arran de la Guerra Civil,clesprés va prendre partit per Cèsar i el dors d'aques-

r

TÀRRACO

ta mateixa inscripció fou aprofitat per una de novaper a homenegar Muci Escèvola (Êgura 5) (RIT2=CILIP|L4,988), qui segurament fou el deductorde la colònia, Íang etorgat amb tota probabilitat perCèsar el 49 aC. Al final de la conquesta de tota lapenínsula, August residí a la ciutat entre els anys 26 i25 aC i, per tant, Tàrraco fou la seu imperial oficiosadurant aquest temps. L'any 25 aC es van donar, errò-niament, per acabades les guerres càntabres i amb els

militars veterans es va fundar Augusta Emèrita (Mè-rida), que després seria la capital de la Hispània Lu-sitània. Però les hostilitats no acabaren i, I'any 19 aC,August va enviar el seu millor general, Agripa, qui vaacabar definitivament la resistència i va iniciar totseguit un ambiciós projecte de reestructuració delnord peninsular (Rodà, 1998, 2005 i 2006) . Es defi-niren les tres províncies hispanes: Lusitània, amb ca-pital a Augusta Emèrita; Bètica, amb capital a Còr-dova, i la Citerior, la més pròxima a Roma, ambcapital a Tàrraco. Hispània Citerior és el nom queconsta en la documentació altoimperial i només ambla reforma administrativa del segle rrr dC passaria a

denominar-se Hispønia Tarraconensis. Des de la Tar-ragona romana es governava el nord de Portugal,Galícia, bona part de la Meseta Êns a una part deI'actual Andalusia oriental.

La capital fou una ciutat opulentissimasegons Pom-poni Mela (De chorographia,Il,5) i, malgrat d'això, nofou una ciutat populosa, ja que es calcula que devia te-ni¡ uns vint mil habitants. Va arribar aproximadamenta les vuitanta o noranra hectàrees d'exrensió, divididesentre una zona intramurs (55-60 ha), una extensa àreasuburbial (10-15ha) i una zona portuària (10-15ha)de superfïcie imprecisa pel fet que es desconeix el tan-cament meridional de la muralla. Destaca elp ortus Tar-

FIcun¡.3. Detall del relleude Minerva en la torrehomònima, primera fase

consüuctiva,

raconis com a realitat urbana i econòmica, tal com tes-tiÂquen els vestigis arqueològics i les escasses fonrsrelatives a les riqueses de la comarca. Marcial va apun-tar que els vins de Tàrraco eren millors que els de laCampània i tan bons com els d'Etrúria (Epi.grammata,

XIII, 18;-V\I,56,3), i Plini va elogiar els teixits de lli

FIcun¡,4. Torre de I'arquebisbe perrenyenr a la primera Fase

consuuctiva i recrescuda en època medieval,

t

fjr;/\ii\'/( )

Frcusl 5. Inscripcióopistogràfica amb doble

dedicatòria (Pompeu Magne

i Muci Escèvola), arxiuMNAT.

blanquejats per les aigües del riu veí (Naturalis Histo-

,¡a,XIX,10). El territori (ager) de Tàrraco també era

observem una reducció del nombre de vil'les i, ia a

l'època visigoda, I'aparició de concentracions indefini-

d.s d. poblãció que prefiguren el model territorial me-

dieval. El territoii de Tàrraco va comPtar amb nom-

broses uillae amb elements compositius homogenis

amb la resta d'Hispània: domus, balnea, celln'euinariae'

torcularia, horrea,.tc. E.t destaquem la vil'la de la Llosa

ment, la vil.la romana dels Munts (Tarrars, 2003; Trrr-

rats et a|.,1998 i 2000). Aquesta úrltima és ltr vil'lrr nrés

extensa i millor conservada que avtri cottcixctrl i' a Itlit-

jan segle II dC, fou la residènciir dc Ctitts Vtl¿riu¡ Aui-'ns,

dlumv\r de Tàrraco (RIT 352=(llt' II'/ I /t' l215;

RIT3 5 3 = CIL IP I I 4, 1233 r RIT 3 5 4=CIL]lr2 I ú, r23 4;

zuT 923=CILII2l14,2308=IRAT 34). Als Munts es

conserven diversos conjunts termals, una extensa resi-

dència i una àrea rústica i, excepcionalment, un mitreu

de trenta metres de longitud. S'han recuperat diverses

estàtues, entre les quals, una d'Antinous' Totes aques-

tes evidències han zuggerit als seus excavadors que algu-

nes reformes de la vil'la devien tenir relació amb I'esta-

da de l'emperador Adrià a Tàrraco durant I'hivern del

122-123. Ño hi ha evidències directes, però resulta

temptador imaginar-ho. A uns vint quilòmetres de

Tàriaco es conserva I'arc de Berà, manat construir sobre

direcció en I'activitat edilícia. D'una banda, la dotació

dels mitjans propis d'una capital provincial i, de l'altra'

el desenvoluPament d'un programa urbanístic a imat-

TARRACO t23

de l'àrea residencial intramurs projectada durant I'ei-xample de la muralla republicana. A la part baixa es

produí la monumentalització de la façana marítima,de la qual destaca el rearre, unes termes públiques alcostat de la via de connexió entre la ciutat i el port i,al costat del vell fòrum republicà, unforum ødiectumcompost per una plaça i una basílica jurídica (figura 9).L'estatuària ens indica la presència d'un programa ico-nogràfic de la dinastia julioclàudia i I'arqueologia deta-lla una reforma del vell temple capirolí (Domingo erø1.,2004). La part elevada de la ciutat és un recinted'aproximadament dinou hectàrees i constitueix unbuit arqueològic quant a l'època republicana. Es pre-sumeix una funció bàsicament militar en el context dela conquesta hispànica i, a partir del període augusreu,s'observa un procés de monumentalizació que es rela-ciona amb el paper pioner de Tàrraco en l'acceptaciódel culte imperial que ens esmenren les fonts històri-ques. Quan es va comunicar aAugust que a Mitilene es

va consagrar un temple dedicat a ell, s'esmenta la ciutatde Tàrraco com una de les ciutats on ja es pracricava elculte a l'emperador. A més, Quintilià (Institutio Orato-riø,Yl,77) ens explica l'anècdota, recollida en emis-sions monetàries, sobre la miraculosa aparició d'unapalmera a l'altar d'August. Ell, en assabentar-se'n, varespondre que li meravellava el fet, però també era unsigne que I'altar no s'emprava gaire, ja que, en cas afir-matiu, el foc sagrat hauria impedit el creixemenrd'aquesta planta (Ruiz de Arbulo, 2009).

Actualment desconeixem la ubicació precisad'aquest altar, però sí que podem apunrar que el tem-ple d'August, autorirzar per Tiberi, es troba sota I'ac-tual catedral medieval, sobre la base de prospeccionsgeofísiques i excavacions arqueològiques recents (Ma-cias et a1.,2012). El primer any del regnar de Tiberi,una delegació de tarragonins es va desplaçar a Romaper sol.licitar l'autorització per a consrruir un templeen honor del divinitzat August. Tiberi va donar el seupermís i, segons Tàcit, aquesta iniciativa va constituirun (omnes provincias exemplum, (Annals, I, 7 8) . Laconstrucció, tot just planificada o començada, foucommemorada en monedes encunyades a Tàrraco querepresenten un temple octàstil (figures 10-12), docu-mentat per recents prospeccions geofisiques realitzadesen la catedral i que han propiciat la realització d'exca-vacions arqueològiques, que han confirmar la conser-vació d'una gran plataforma d'uns vint-i-set metresd'amplada, suficients per a suporrar un temple d'aques-tes característiques. També sabem que Adrià va fer res-tau¡ar la uaedes Augusti, (Espartià, Hadrianus, 12,3) ique Septimi Sever va somiar que <primosibidici, uttemplum Tarraconense Augusti, quodiamlabebatur,restitueret) (Espartià, Septimius Seuerus, 3, 4-5) .

Aquestes troballes, a més de la identiÊcació d'unprimer tèmenos i de diversos fragmenrs de decoracióarquitectònica, ens fan creure que ens trobem, com a

Frcun¡.6. Lampadari de bronze de la vil.la romana de la Llosa,arxiu Digivisión.

ge de Roma com a prova d'adhesió al nou ordre esta-

6lertpelprincepsi, comno, com un mitjà de promocióde les magistratures locals i provincials.

A partir d'August detectem una intensa reforma dela xarxa viària periurbana, nous accessos a la ciutat iI'inici del desenvolupament urbanísric dels suburbisi de la zona portuària. Possiblemenr es ve produir enaquest moment la construcció d'un dels aqüeductes dela ciutat (figura 8) i també va Ênalizar la urbanització

l()Slil' lvl\l{lA ñlÂ(llAS I ISABEL RODA

FIcun-n 7. Restitució iofogrir-fica de l'arc de Berà, arxiu Digivisión.

Frcunr8. Aqüeductedelponrdcl Dirtlrlc.lttr,tttt clstrcb,tllstlctcst¡rr¡nrci<irecenrs.

rÀRR¡cor25

5

Frcur¡e 9. Visra general dela basílica del ñrum de lacolònia.

Còrdova, davanr una consrrucció mimètica del templede Mars Ultor del Forum Augttrtum deRoma. La inves_tigació actual tendeix a creure en una primera mo_numenralizació d'època julioclàudia qr.r.ì" conduir aun segon projecte conegur com la seu del Conci/iumPror.tinciøe Hispøniae Citerioriso fòrum provincial, elqual va rransformar la totalitat de l'àrea, però possible-ment respecranr el temple dberià primigeni. Així, du-rant la dinastia flàvia va Ê,nalitzar u" gr""" projecte im_perial de dotze hectàrees d'extensió qrr. .r,o" manteniren ús fins a l'inici del segle v, quan el crisdanisme i leslimitacions econòmiques del cãntext van propiciar_ne

Frcun¡ 10. Planta i resritucìó infogràficaProuinciae, a partir de N[acias et ¿/.2007, f¡cun'r 11. Fragmenr de clipeus de Jípitcr-r\rrrrrrri l)(,r,tirrìycrìr a

l'àric del porticar sagrat (Macias ,t n/. )t) I .r.) .

del Conciliutnarxiu Digivisión.

126 l{ ì\lll' trlÅll l lvlÀ( llÂS I ISABEL RODA

el desmantellament. Amb aquests treballs es va erigir

un santuari superior amb una planta que recorda la del

Forum Pacis, però amb un Porticat decorat seguint el

patró iconogràfic del Forum Augustum; en destaquen

els grans clipeus amb el cap de Júpiter-Ammó.La plaça inferior abraçava unes sis hectàrees i cons-

tituïa un recinte de representació, on es concentraven

els monuments en honor als personatges més il'lustres.

Trobem múltiples pedestals de sacerdots encarregats

del culte imperial, que demostren la vitalitat d'aquesta

institució a Tàrraco i la seva importància com un dels

motors de lavida municipal i com a mitjà de promociópersonal i política. En efecte, en cap altra ciutar com

Tàtr".o no es documenta la mobilitat social, amb una

amb eftgies, craters monumentals, etcètera (Koppel iRodà, 1996).

Tancava la part alta de la ciutat el circ, construit en

temps de Domicià i que s'estenia de costat e costat de

la muralla republicana. Confrontat amb una ramifica-

amb la construcció d'un amfiteatre estable finançat pel

sacerdot del culte imperial -flamen

(CIL \2114,1109). L'edifici va ser embellit per Heliogàbal I'any

221, segons sabem per la gran inscripció que coronava

el podiurn i que ha estat genialment restituïdrr per G.

Alföldy (CIL 12 I 14, 921) (figura I 5).

Frcuu 12. Maqueta del

temple d'August sobre la planta

de la caredral medieval (Macias

et al.2012).

A partir de finals del segle II detectem les primeres

evidències regressives: abandó de les estructures Pro-ductives de les vil'les i, a la ciutat, abandó del teatre,

d' horreøurbans i de part de la periftria urbana, a més de

la inutilització del sistema d'evacuació de residus i, com

a fruit d'un marc general, Ia reducció de certes pràcti-

Frcu¡.¡ 13. A¡cada de la façana monumental del circ.

TÀRRACO

S

t) ùlt

Frcum 14. Extremoccidental del circ romà,

arxiu Codex.

ques decorâtives com els paviments musivaris, I'escul-tura i les dedicatòries epigràfiques, i més inrervencio-nisme dels governadors provincials en relació amb les

pràctiques evergèdques. A això cal sumar l'impacte delsaqueig de la invasió franca de mitjan segle ru i, méstard, la reforma de Dioclecià, que va suposar una frag-mentació i una pèrdua territorial de l'antiga HispaniaCiterior. La construcció d'unes rermes públiques simè-triques, del tipus anomenar termes imperia/s, va suposarl'últim esforç urbà cenrrar en la consrrucció d'un granequipament urbà per a la ciutat i el seu port (Êgura 16)

Frcune 1 5. Vista aèria de

1'amfiteatre amb les dues esglésies

construïdes a I'arena.

--åq-.-t\

(Macias, 2004). Però ja es traca d'un edifici que reciclàmaterials arquitectònics procedents d'alres construcci-ons i que mostra clares limitacions econòmiques en laseva construcció. Es també un període de transforma-ció ideològica i d'expansió del cristianisme. El primerbisbe hispànic es documenra a Tàrraco mitjançantla Passio Fructuosi, un rexr que narra la damnøtio aduiaicornburiurz del bisbe Fructuós i els seus diaquesAuguri i Eulogi (Fàbrega, 1955, p.183-186). Aquestfet és fonamental en el desenvolupamenr del cristianis-me després de l'edicre de tolerància, QUafl el culte mar-

åIf, I

t28 It )sl l' ñlr\lìl lvl¿\(llAS I ISABEL RODA

FIcun¡. 16. Detall de les termes públiques del carrer de Sant

Miquel (Macias 2004).

tirial va comportar la formació d'una de les tumuløtio-nes ad sanctls més importants de I'occident mediterranii la construcció d'un ampli conjunt cristià del qual ac-

tualment coneixem dues basíliques i nombrosos edificis(López, 2006) (figures 17 i 18). Al mateix temps, es va

desenvolupar, a partir del segle IV, un extens barrisuburbà de caire portuari que es va mantenir fins a la

irrupció del món islàmic a I'inici del segle vIII. La nova

ciutat es caracteritzà per la partició del nucli altoimpe-rial, tot reduint l'àrea habitada, ciue es trobava integra-

da per una part encastellada dins de les antigues estruc-

tures del fòrum provincial, i una àrea portuària dinàmi-ca i activa durant tot el període visigot.

El segle v repres€nta la consolidació definitiva de la

ciutat cristiana i de la seu metropolitana, La correspon-

dència entre Sant Agustí i Consenci de l'any 419 reflec-

teix I'existència d'un epicospi, un monestir, la cance-

lleria eclesiàstica, etc. Però el fet més important és la

transformació, a partir dels inicis del segle v, del recinte

sacre i de la gran plaça del Conciliurn Prouinciae. En el

seu interior trobem evidències de l'espoli de les seves

pavimentacions, escombreres intramurs i restes d'es-

tructures domèstiques. Després de segles d'esplendor, la

Tàrraco imperial va deixar pas a la Tarracona visigoda,

una ciutat en procés d'adaptació i redimensió a una

nova realitat econòmica i geopolítica. D urbs mirall de

Frcun¡ 17. Planimetriadelsuburbi cristià de Tàrraco(Lôpe22006).

T,{.RR-A.CO t29

L)

FIcu¡¡¡ 18. Visra aèria cle labasílica lunerària del parc cenrral,

alxiu Àngel RiÍà.

Roma va evolucionar a una ciurar periêrica els princi-pals actius de la qual van ser la inèrcia històrica, la con-clició portuària i la seu merropoliran a. Tørracona va de-.senvolupar una gran transformació urbanística en elsegle vr, fruit del procés d'implantació crisriana als anricsespais de poder imperial. Fou l'última muració urbanís-cica d'una ciurar on l'arqueologia actual insisreix a recu-perar els buits que presenra la documentació històrica.

Bibliografia

Arr'öroy, G. Die römischen Inschrijìen uon Tarrøco.Berlín: \Øalrer de Gruyter, 1925.

- Fòrum, núm. B (1991): Tàrraco [Tarragona: MuseuNacional Arqueològic de Tarragonal. fReed. de:Pøuþs Realencyclopàdie der c/assisclten Altertumswis-senschafi (RE). Supl. xv. Munic, 19ZBl

- InscriptionesHispaniaeLatinae. Part l4: Conuentus-Tørraconensis. Fasc. 2: Colonia lulia Urbs Triutn-

phalis Tarrøco.Berlin; Nova York: \Øalter de Gruy-ter, 2071. (Corpus Inscriptionum Latinarum; 2)

AqurruÉ, X.; DupnÉ, X., Messó, J; Rurz oe ARruro,J. Tànaco. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Ca-talunya, 1999 (Guies del Museu d'Arqueologia deCatalunya).

CILl^I'zl14, Vegeu Arpörtv, 201 l.DourNco, J.; Fv, I.; Man, R.; Rulz rE Aruuro, J.

uProgramas arquitectónicos de época augustea yflavia en Tárraco,. A: R¡¡.r¡rro, S.F. (ed.). La deco-ración rtrquitectónica en lø¡ ciudødes romønas deOccidente: Actas del Congreso Internacional cele-brado en Carragena enrre los días 8 y 10 de octubrede 2003.Múrcia: (Jniversidad de Mtlrcia, 2004,p.69-81.

DulnÉ, X. L'arc romà de Berà. Barcelona: Institutd'Es-rudis Catalans: Consejo Superior de Investigacio-nes Científicas,1994.

I

t. rLt---

DupnÉ, X. (ed.) Løs Cøpitales Prouinciale¡ de Hispartirt.Vol. 3: Tarragonø: Colonia Iulia (Jrbs TriuntphalisTanaco. Roma: L'Erma, 2004, p. 55-72.

FÀrnrce, A. Pasionario bisprínico. Vol. rr. Barcelona;Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cien-tíficas. Instituro Enrique Flórez, 1955.

Gonosrror, D. Inscripcions romaner de I'ager Tørraco-nensis, Tarragona: Institur Català d'ArqueologiaClàssica, 2006 (Documenta; 16).

GnüNHecaN, \(/. nBemerkungenzum Minerva-Reliefin der Stadtmauer von Tarragonar. Madrider Mit-teilungen, núm. l7 (I97 6), p. 209-225.

IRAT, vegeu Gonosrror, 2010KollEL, E. M. uFigura de Bacus infant com a Lampa-

dòfor,. A: GlncÍe, M. let. a[). Lø uil.lø romana delø Llosa: Deu ønys d'inuestigació ørqueològica. Cam-brils:Ajuntamenr de Cambrils, 2001, p. 135-140.

Korpnr, E. M.; RooÀ, I. uEscukura decorativa de lazona no¡oriental del Conventus Tarraconensisr. A:Actas II Reunión sobre Escultura Romøna en Hispø-niø (Tarragona, 1995). Tarragona: Museu Nacio-nal Arqueològic de Tarragona: Port de Tarragona,1996,p.135-181.

Lopnz Vrr-e.n, J. Les basíliques pøleouistianes del subur-bi occidental de Tàrraco. El temple se?tentrional i elcomplex martirial de Sant Fntctuós.Tanagona: Ins-titut Ca¡alà d'Arqueologia Clàssica, 2006 (Docu-menta;4).

Mecms,I. M. (ed.). Les termes públiques de l'àrea por-nùriø de Tàrrøco: Caner de Sant Mic¡ue/ de Tørrrt-gonø. Tarrasona: Insticur Català d'ArqueologiaClàssica, 2004.(Documenra; 2).

Mncns, J.M.;Fv, L; Prñor, L.; Mrnó, M. T.; Gur-rART, J. Planimetria Arqueològicrt rlc Tàrraco.Tar-ragona: Insritur Català c1'Ar-clrrcologia Clàssica,2007 (Atles d'Arqueologia urblnl <lc Catalunya;2) (Treballs d'Arqueologia Urban:r; l) (l)ocumen-a;5)'

t

130 It t\l l' ltlÂl{lr\ lvlÂ( llÂS I ISABEL RODA

Mlcres, J. M.; MeNcHoN, J. J.; Muñoz, l\.'l'ùrntru:Guia ørqueològica uintal: Rccon¡trttcció t,irltt,tl rlrI'urb i e/s seus uoltants. Reus: f)igivisi<in, 2(X)5.

Mecles, J. M.; Muñoz, A.; Pgñ,r, A.t lì¿rptoru, M.;Terxerr, I. 'Praesidium, Templutn ct licclc¡it': Lcs

interaencions arqueològiques a la C¿tcdr¿l dc 'l'¿rnt-

gona (2010-2011): Memòriø d'una exposiciti tcm-

pornl. Tarraqona: Institut Català cl'AtqtreologiaClàssica: Ajuntament de Tarragona. Conselleria de

Patrimoni Histò¡ic, 2012.Mar, R.; Ruiz de Arbulo, J. Tørrøgonrt romana. Repú-

blica i altimperi (anys 218 aC-265 dc),lHistì:ria de

Tarragona vol. I, Tàrraco Clàssica i Prehistòrica,Ed. Pagès, 2011, p. 207 -538.

Mar, R.; Ruiz de Arbulo, J.; Vivó, D.; Beltran, J. A.Tarraco. Arquitectetra y urbønismo de una caPitalprouincial rlmltnø. Vol 1. De la Tørrøgona ibérica ø

la construccitin del temPlo de Augusto, Documentsd'Arqueologia Clàssica 5, Tarragona, 2012.

Prue, F. uMinerva, custosurbis de Roma y de Tarra-cor. Arcltiuo Espanol de Arqueología, num. 76(2003), p.111-119.

Rrr, vegeu Arpörov, 1975RooÀ, I. oBarcelona: De Ia seva fundació al segle w

dCr. A: BnrrnÁN DE HERIDIA, J. (dir.). De Børcino

a Børcinona (segles t-vtt): Les restes ørqueològiques

de la plaça del Rei de Børcelona. Barcelona: Museud'Història de la Ciutat,2001, p. 22-3L

- uEl papel de Agripa en la trama urbana de la His-pania augustear. A: Roonícu¡z CouvrrNBno, A.(coord.). Los orígenes de la ciudad en el noroestehis'

pdnico (Lugo 1996). Vol. I. Lugo: Diputación Pro-vincial de Lugo, 1998, p. 275-293.

- ((La figura de Agripa en Hispania,'. A: PÉnnz GoN-z.irnz, C.; Iru.nn¡cut, E. Arqueología militar ro-

mana en Europa = Roman Militøry Archaeologt in

Europe (Segovia, 2001). lValladolid]:Junta de Cas-

tilla y León. Consejería de Cultura y Turismo;Segovia: Universidad Internacional SEK, 2005,p.319-33r.

- (Las guerrâs cántabras y la reorganización del nortede Hispania: fuentes literarias, epigrafía y arqueo-

logia, = nThe Cantabrian \Øarsandthere organiza'tion of north Hispania: berween literary sollrces,

epigraphy and archaeologyu. A: MoRrrro, A.(ed.). El ejército rornano en Hispania. Guía arqueló-

gica= Tbe Roman Army in Hispania. An Archaeolo-

gicøl Guide. Lleó: Universidad de León, 2006,p.55-66.

Rurz o¡ A-t.¡uro, J. nEl altar y el templo de Augustoen la ColoniaTarraco. Estado de Ia cuestiónr. A:

Nocu¡n¡,, J. M. (ed.).F¿ra Hispaniae: Paisaje urba'no, ørquitectura, Progrømtts decoratiuos y culto im-perial en los foros de las ciudades bispanorromønas(Lorca, 2002). Múrcia: Universidad de Murcia:Museo Arqueológico de Murcia,2009 (Monogra-

fias del Museo Arqueológico de Murcia; J), p. 155-1 89,

Tàrraco i l'aigua. Tarragona: Museu Nacional Arqueo-lògic de Tarragona, 2005.

Tennels, F. nla terra sigillata i les primeres fases

d'ocupació de la vil.la romana dels Munts (Altafu-

lIa)r. Reuista dArqueologia de Ponent, núm. 13

(2003), p.3t5-335.Terners, F.; M¡.clts, J. M.; R¡voN, E.; RruorÀ, J. A.

uExcavacions a l'àrea residencial de la vil.la romana

dels Munts (Altafulla, Tarragonès)r. Ernpúries,

núm. 51 (1998), p.197-225.

- j\1¡çv¿5 excavaciones en el área residencial de lavilla romana de Els Munts (Altafulla, ager Tarrøco'nensi), estudio preliminaru. Mødrider Mineilun-gen, n(tm. 4l (2000), p.358-379.