LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

INTRODUCCIÓ• La Revolució Industrial va ser el resultat d’un conjunt de canvis que van afectar a totes les estructures socials: la població, la producció agrícola, el comerç, els transports i l’ús de les màquines.

• Va ser el pas d’una economia agrària a una economia industrial.

• La màquina de vapor (James Watt, 1769)va tenir un paper molt important en aquesta revolució ja que es va aplicar als transports, als telers i a altres màquines.

• Es van generar noves formes de treball: el treball en fàbrica.

• La Revolució Industrial va donar lloc al Capitalisme.

• http://www.dipity.com/christinaw1/Industrial-Revolution/?mode=fs

QUÈ VA SUPOSAR LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?

La població i les ciutats van créixer: manteniment de la natalitat, disminució de la mortalitat.

Augment de la producció agrícola i ramadera gràcies a l’ús de la maquinària i noves tècniques de conreu (sistema Norfolk, rotació quadrimestral, estabulació dels ramats...)

Augment dels intercanvis en el comerç.

Millores en els transports: van circular més productes en menys temps.

Ús de les màquines per produir: naixement de les fàbriques i desaparició dels tallers.

ON VA COMENÇAR?

Mapa de l'inici de la Revolució Industrial

•

• Va començar al Regne Unit Unit el segle XVIII, any

• 1750.

•

QUÈ LA VA IMPULSAR?• Principalment la va impulsar la màquina de vapor creada per James Watt l’any 1769 que convertia el vapor en energia mecànica.

Màquina de Vapor

Màquina de vapor de James Watt, procedent de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre,exposada al vestíbul de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid.

Fonts Textuals

Màquina de Vapor “Dos són els motius que m'han impulsat a oferir-vos el meu suport; el meu afecte cap a Vostè i el fet que tinc un projecte rendible i genial. He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més avantatjosa possible, requeriria diners, una adequada realització i una àmplia publicitat, i que la millor manera que el seu invent sigui considerat en la seva justa mesura i perquè se li faci justícia, seria el de sostreure la part executiva del projecte de les mans d'aquesta multitud d'enginyers empírics que, per ignorància, falta d'experiència i dels necessaris incentius, serien responsables d'un treball dolent i descuidat: i tots ells són errors que afectarien la reputació del invent. Per obviar i obtenir el màxim benefici, la meva idea és instal.lar una manufactura a prop de la meva, a la vora del nostre canal, on podria posar tot el necessari per a la realització de les màquines. Amb aquesta fàbrica podrem subministrar a tot el món màquines de qualsevol mida. Amb aquests mitjans i amb la vostra assistència podrem contractar i ensenyar a algun bon obrer (donant-li instruments molt millors que els que li proporcionaria qualsevol altre, per produir una sola màquina) i podrem posar a punt el seu invent amb un cost inferior en un vint per cent que amb qualsevol altre sistema i amb una diferència pel que fa a la precisió, similar a la que hi ha entre el producte d'un ferrer i el d'un constructor d'instruments matemàtics. Arribats a aquest punt, no tindria sentit produir només per a tres comtats sinó que seria més convenient produir per a tot el món.”Carta de Matthew Boulton, industrial, a James Watt, inventor de la màquina de vapor. 7 de febrer de 1769.

Document núm. 1

Document núm. 2Gran Bretanya (1750-1850)

•Al segle XVIII, Anglaterra es beneficia de circumstàncies excepcionalment favorables per al desenvolupament del maquinisme, característica essencial de la Revolució Industrial: •- Fort augment de la població (de 6.000.000 a 28.000.000 entre 1750 i 1850) •- Creixement de la producció i de la productivitat agrícola •- Domini del comerç mundial que assegura l’afluència de matèries primeres (cotó) •- Acumulació de capital que s'inverteix hàbilment en la indústria •- Maduresa intel·lectual favorable a l'eclosió de nombrosos invents •Les regions riques en hulla o properes als grans ports es converteixen en centres industrials de primer ordre, units entre si per canals, des de 1760 i, després, per via fèrria a partir de 1825. •Les indústries tèxtils són les primeres a beneficiar-se dels invents (llançadora de John Kay, 1733; filadora de Richard Arkwright, 1768 ...) i experimenten un ràpid creixement (producció llanera i cotonera que creix en un 150 per 100 al segle XVIII). •La posada a punt del procediment de fosa amb coc per Abraham Darby (1709-1713) i la màquina de vapor de James Watt (1769) forgen la fortuna de les indústries carboníferes i siderúrgiques. •Amb més d'un segle d'antelació sobre els altres països, Anglaterra passa de l'edat artesanal a l'era industrial. Capaç de produir articles de bona qualitat molt més barats, s'enriqueix i es converteix en 'el taller del món'. La seva preponderància no té competència fins el 1914.

Georges Duby "Atlas Histórico Mundial" pàg. 144 (1989)

QUINES APLICACIONS VA TENIR LA MÀQUINA DE VAPOR?

• Bombar aigua a les mines de carbó i de ferro.

• Donar força motriu a les locomotores i als vaixells.

• Per al transport industrial.• Va substituir les rodes hidràuliques de les filadores i els telers.

Vaixell de Vapor

Vaixell de vapor navegant pel riu Mississipi (EUA), el desembre de 1898

QUINS CANVIS SOCIALS ES VAN PRODUIR?

• Aparició d’una nova classe social: el proletariat industrial.

• Van sorgir el marxisme i l’anarquisme: -No a la propietat privada. -Sí a la propietat col·lectiva. -Fi de la societat capitalista. -Establiment de la societat comunista.

• Escasetat d’habitatges i en males condicions.• Jornades laborals molt llargues.• Treball infantil.• Analfabetisme elevat.

Fàbrica textil

Nens treballant en una Fàbrica Tèxtil a la ciutat de Lawrence, Massachusetts (EUA), 1912

EN QUÈ ES FONAMENTA EL CAPITALISME?

• El Capitalisme es caracteritza per:

-La defensa de la propietat privada.

-El benefici individual. -La competència entre empreses.

Document núm. 3Capitalisme

• Classe obrera “En què consisteix, doncs, l'alienació del treball? Primerament en que el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; en que en el seu treball, el treballador no s'afirma, sinó que es nega, no se sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual lliure, sinó que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit. Per això el treballador només se sent en si fora del treball, i en el treball fora de si. Se sent realitzat quan no treballa i quan treballa no se sent realitzat. El seu treball no és, així, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d'una necessitat, sinó només un mitjà per satisfer les necessitats fora de la feina. El seu caràcter estrany s'evidencia clarament en el fet que en el moment que no existeix una coacció física o de qualsevol altre tipus es fuig del treball com de la pesta. El treball extern, el treball en que l'home s'aliena, és un treball d’autosacrifici, d'ascetisme. En darrer terme, per al treballador es mostra l'exterioritat del treball, en que aquest no és seu, sinó d'un altre, que no li pertany, en que quan està treballant no es pertany a si mateix, sinó a un altre. (...) Pertany a un altre, és la pèrdua de si mateix.”

• Karl Marx “Manuscrits I” pàg. 109 (1844, publicats pòstumament l’any 1932 amb el títol “Manuscrits econòmico-filosòfics” anomenats també “Quaderns de París”)

PER QUÈ ES PARLA D’ALIENACIÓ DEL TREBALL?

• Perquè el capitalista compra amb diners el treball dels obrers i els obrers canvien la seva força de treball per un sou. La força de treball per a l’obrer és la seva manera de subsistir.

• El treball no és voluntari sinó forçat.

• El treball en el que l’home s’aliena és un treball d’autosacrifisi.

Document núm. 4Capitalisme

• Capitalisme “Però l'home necessita gairebé constantment l'ajut dels seus semblants, i és inútil pensar que l'atendrien per la seva sola benevolència. (...) No és per la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner, que nosaltres ens procurem el nostre menjar, més aviat és la diligència que presten als seus interessos. Nosaltres no ens adrecem a la seva humanitat, sinó al seu egoisme; i no és de les nostres necessitats que els parlem, és sempre del seu profit. (...) la major part d'aquestes necessitats de moment es satisfan, com les dels altres homes, per tracte, per intercanvi i per la compra-venda.”

Adam Smith “La Riquesa de les Nacions” Vol.I pàg.23 (1776)

Fragment de la pel·lícula "Tiempos Modernos" de Charles Chaplin (1936) que tracta sobre la

industrialització.

• http://youtu.be/S0W0RNSzIeU