Qfans Magatzems yri j ) i a - ARCA

09 191

í

01ARI C A T A L À 11L

^ • « o t , Not ic ies y Annifift

P R E O S D E S U a O R I P O l d

- l 'On W6 IK»,!,,!

Kdlcló ma «'»o p(M. wafc

• • e é a U M

Carrer SMellen.iOti i t , emna i (mor ui LA BAMBÚ)

M P R E M P T A J EMSdal lers , 10 bU, b«tXM

•dtclO del vaipr» - admelea M a n M Í moriuoriM fia» • les «U >1« u ludfc Fer i-Miria dei meu. OM • ÍM Ine « i l i mBünndc

j ^ y X X I n u m . 4 , 1 9 9 B a p e e l o n a : D i j o u s 1 2 d e J a n e p d e 1 9 1 1 E d i e i ó d e l V J S S F K f i ^ . SANT D E L DIA: Sants Zótich. RoT»t. Mod«ft, Citlulo y -40 «o ideU. mm.

|>«·o»iowfcTrT"'"sS1«·'·'lra-t l o a o » Seritoi-eo. oin. a« n · i r ( 1 o « a . - « M ) m M · JL IIIf lMUDirropulal t l · ls 8»al» .'usi » l-sslor. - Boree | «JBf. s*. . , /.^ nJ11" ">•!<. • ?f* 'í* al* 'aMIa . — A U Cgtoett pe^natHel "<» rtuTB*.» I * T«nll»i —OwN « • Marta: Nlrs. 8r«.

' — Demà: MtiÏL Srol aülavictorii'. a Et. F r a i i c M é ò ' í · f · ï · i ï T i . — A u « dia d* U infra-ooiara do Ki·lftnta: ooiof : " Uvn d» i.i K( K.II.ÍU, oolor i>!aaoh.—M·v··M Oisaarta. (tia i <. Toro t'e flont Josaph Oriol.

O b M P T a t o r l M e t e o r o l ó g l e l i d e l a U n l v a p a l t a l . - D i r a o t o r : E . A l e o b è — I t d a J a n e r HOBBa D OBSBRVACIO; » m«U j :i larda.—Bartmstrein» jral oireli dal mar 1 rr••.s. — T·mp·rai t t r^t l a í x l a a í - g o l : ISTS (

> ni m i . .rx ombra: l'H refl.—Taraperatora a t ' ambi : i r . — n o M · i · · t l borec —Alena araperada ao altlaiMNa; i'V.—Òraiia d'hun —mraeeJAdal r ea t N ÍN.N. i .—TeloclU» rtai Taot 18'k.—Riut i la i eet H".-^.—nürolr GlaMai; l i i>.—«anUlat O'l.

flortlda dal «oU r i í . - p o a t a . ('«'í.-Sortida da la Uoaa: l 'U U—íoaia: rta m.

mbra.-*.

ure; a<l s eng» ta reÇ In i n I

D . a R o s a S e r r a c a n t R e g a s o l viuda de Sebastià Mas .

1>* «art • i ^ d i t de 85 anyi l u T a a t r eba t e l i Sintt StfrtmanU

i a . c. • . •

PoUll lt/4"* a,,l«M· ülU Joan (tuianl' Uldra y Demisgo Ua* Sarrdcaol, fillM pliiuea aía ert&i (auseDl), neU, benoets. oeboU. cosine j deméa parenta, su-a0f»8>»|0 Ijí*"1 •'nlfha y coneguta la tinjuin preoaat ao Uura oraeiona y te n,era, demà Ifi a c,,a nJ01,1*!"'». Baix de Sant Pere. núm. 6ó, primer, p r i -Sleala oarr^ *n<lrt'8· • l re· t,e '* tarda, pera aeorapanyar al eadàrra a 11-

i^rro<ia]a] de SlQt ,)>re d8 )44 pualUa y d„prég t i cemeaUrl del Eat.

No'e conTlda p a r t i c u l a r m e n t

L a

E L 9 E K Y O R

O o n B e r n a t T o m à s G i m é n e z H A M O R T

«a. o. a

.V l »f«>:tp., í ^ l ' 0 ' (n«,Ma*·) 7 rah* social Hljoa de Bartolomé Racolone Jf"a oâcioria i ^Ïii2.h? ^ « " « f " " wnsil·lp p í r a u a . d» preûeo un w o r t eo 5ii'^M· "•onuoïa r i ^ , , c " • W i r demà . divonarts. a doa quarta d onro del m a ü .

•• '«•sui»! d00r ^Wpu'aeíO, -m, tarcor. 1.*, pera acompWar el C8dB»rf a la M>ncepci6y d'allí a l a seTB darrera estada (Cemoallrl Aoi m x

No'e c o n v i d a p a r t i c alar m e n t

^ _ _ J ^ n ^ t i i r o s , Comptes Corrents , Cambi de Monedes R A M B L A C A N A L E T E S , 2 )

P E U G E O T primera lüai'caíDlnoH

Lleugeres polides y elegants

GompUl tutorM n (OM mofat»

R « p p o s e n t a n t «

£1 dia on que una a ú s & irrtponant dc citalanisles. apartantse de la tàctica UML·òuti.d. va a>untar c(4ecsd\'uinent al idaal dc CataJunya el de repú-bhca. VA ferse inevitiWe'l planiojamínt dc ics relacaons ab els panus espanyols desdel puat de visti» de coUbo ració, cooperació o integració, cn un partit espanyol y j * T a una acció purament espanyola, cn que ha estat ab>ca-u i aquest problema per la darrera AsBamWo» de la Esquerra.

Mcntrcs la bandera euLúra Ja ctn no més la nadofulista, la de Catalunya, ds part3u. catalans catalanistes no tenien xis dc comú ab cb partiiis espanyols, no hi havia base per una integra-o ó . Eren a^nqxacions indepeadeats. que podien aliar se, pactar coalidons. quan quelcom dc les roivindicacians catalanes fos aoceptat y s 'hagués de treballar conjunta mem per conseguirho. però ecr-yjjit sempre cn tot lo deorfs Xa seva independència, IA llibertat d'acció plena y rompleia. • AUavnrs l'oliansa, la coalidó ab par

ats ospanyols, l u \ i a d "importar neces-àanament un progrés per la causa de Catalunya» m a invasió, una cxïensió del seu pensament pojhúch. Però. un cop prociamals altres principis, altres reirin-oicacions generals, ja ab els par t iu espanyols lu havia una basc estranya a Catalunya, cxtlranya al problema català, per entendres y fer acció oonjuma; ;a 1 "ideal de Catalunya podia quedar arrcoonat. posat dc banda, reduït a modalitat1 local; ja eia possible inlegrar-se a d in i d'un partit espanyol subgect^nt-so a la &cva direcció y disaplina.

V .uxò et* ]u que l i Jaa passat a .'n asquitra cataLuia. No ha empellàt en el partit republicà espanyol r is del seu nadcaialisine. no Is* obtingui: d'ell el t c-OLineixemenit. l 'acceptació dc dc Us reivmdicacians catalaniv; s"hi ha bumat-per ésser republicà, aoan a republicà >• ab vistes a tjrebaliar per ia jRejMiblkxi. Catalunya ha quedat enfora: no ha estat qüestió d'ella, n i dels seus intemsoa.

Y hem vist watmetres maxasanitaU' u semblant tàctica, que cs iaia abdicació dc tot el sentiment nankAaT^ta, no pas als evolucionistes y oporfun'stes procedents do la Lliga soUmcat1. sinó t.unbé a IKMUCS dc ia Umó Catalanista que v.> ren fer una primera duedencia pera *»i>-same a una ptusible in lcügeoaa ab forces poikiquce espanyola» feta A basc du conccsaioiuí aiMonoiUfctvs a Catalunya. Ajüs fan aquests homes avuy per la república, fo qi't- ahir cons^cravwi criminal'fet en íu t e r i s exclusiu dro la cansa «^vtalaiia

comiurc en el pervkndr Défe nsantse'l separat isnu:.

cwnpcndria la unió d ta ao l'ideal republicà: perqui mant pera la êva Naciraialit. ab.-ohuamcnt Uiure, por barre d\aui «letermüuula Conslituí peta'l dia de la separaciú. Cal i uixò encara no més pot dirse l doctriïsilment; perquè qui cs bò la seva patría y sigut c nacionalista, no sacrificarà dC la llibcrial naeicnal va entri: Monarquia rt RcpóWic demostraren els separatistes

icara s dcol nacioiudis-

•i qui de-IUVI vida

riu l'ideal i imenia A-ertir que ricnineut, n l do de-clivamcnt iv ride.U

com ho

xen Jes bones coses que'ns anuncien ?» — Mentrestant, lo millor que podèu fer

— l o millor que podem fer tots—es aju-darnos. Y si'ns avenim y'ns ajudem y p o sem alguna cosa en comú, l'escriptor, oi doctor, l'estudiant, els pedagogs y l s al'.res que's pjanyen, y'b altres que n i ran sols se planyen, y cl GtaBador humil que ara recuil sos planys. Tots podrem una mica més. Y, per mica més que pognem, ja podrem tant. que la Cultura serfi nostra.

_Y quan Ja Culiura sia nostra,- ic& de-v:nclrà fàcil.

X M N I C S

que treballa o al que va treballar t eoa i í enrera ? i fer pagar un tant per cent dd lo ques produeix o un tant i>or cent dd lo que e « à magatremat.'

Sogón. «Abcfs com aixls. a Ja llarga ef oà capital que paga tots d s unpcmw^ Pots som productors y consumidors .IÍIH».

I r a^pe rò oo cr Eas uns pro<

xen, son verat

la I -

p t r ramrtctar a mprengucren que indci)endenda do ui seu pals usa no

menys encara, poíser ol i S i l

Micanfe, ubuca. in Iri -n consti-rquía...

quan separatisme: quan, com ten

cl cas dels nacionalistes, se comença per declarar categòricament quc's vol mtm-tenir a Catalunya dintre d'Espam^», do-mananisc solamc-nt que l'Estai csijanyol l i reconegui'ls drets de la Naciunalitat.

Dintre d'aquest criteri, la barreja dels mot.- Nacionalisine y República ora un i:onira-scntit. Dc vojerse'l reconeixement de b Nacionalitat, iper què empenyarsa en refusarlo de la Monarquia, per oomp-tf> dc treballar pera aviv.'arlo d'aque-ta inciitres regeixi, sense perjudici d impo-sarlo a la Republicà, si demà s'implan-cs ' Y perquè ora un contra sentit «i tenia de produir y el raroduf cn la pne-tica. fent sacrificar al ideal^ republicà, un acost-itncnt a la rcalisa'-ió di.'! ideal

sia. t r a l'ideal

t in

t i r ia isme, is, d o no

ntactú d'ell havia d'c i , aicnitani d retiubl oiinirtc entre'ls dos

que era més general mata a l eta compnrtit més que per un petit nombre-

A.xfe ei ac-ntií republicà ha acabat ab

Pau Iglé&as y den Mel-rci a n 'aqucüs qui, per no >u radicais cn catuLmisme.

c^l'üat^ .i st-uararsc de

faiç.* y resistintee, però

Ha ruçoçü de su<xeír. d posaiblé ctkaa .... i — v •-

Lt Ivivía No ora

tiírïs d ^

raus h ' pc i-i S í ' l ' l i l

p i r t i l

en to-di, y

L l i g a Reg iona l i s ta

E l e c c i o n s fle s e i i a f l o r s Majors c-ODtrilinyeDts fle Barcelona

Exposada al públich la llista dels dois'-cents majors contribuyents de Barcelona pera sa rectificació anyal, tots ds veh'ms d'aquesta ciutat que paguin per quota directa al Tresor més do 2.793 pessetes anyals per bens o indústria que radiquin en aquest terme municipal, poden instar la seva inclusió, abans del dia 20 del corrent, sense més que acudir a les oficines de la L L I G A REGIONALISTA — Boters. número 4, principal, —provcíis de cèdula personal y el rebut d d primer trimestre de contribució del aoy 1910.

Recomanem ais nosircs amichs de fora dc Barcelona quo cuidin de veure si k s llistes de W respectives poblacions, que deuen ésser exposades al lloch de costum de les Cases Consistorials, estan conformes, y en cas contrari, fassin valer d s seus drets, podent consuüar a Ics ofcines de la L L I G A REGIONALISTA ds dubtes que se'ls hi ofereixin.

Tot impoEt ducior. aquest aixis d paga'l

Cada hú se

mateix grau.

quo }»roduci\en. son

.'s 'fà pagar a un nrcfc

per lo qu*

impost, peíj da hú mua

no pa;

de oíd Si d<

jn sobre al ert

et capha

que

^ j . A B A D A L Y C ' - A r a g O , 2 3 9 3 ^ 4 5

i g u a " E s t r e l l a " ^ ^ " t ^ a v l o h y ^ C a t a ^ * * " ï ^ ,a·nant 'a '8 de la SocitUU

irdolj i Ii«lf

e n c r a s a o l - B a r o o l o n a .

" L e R e n a r d B l a n c " deia senvora Torres y PosUael

. C*»-. '" ' £rilíer· •nWc,, «lepondeol de cLa.Sibèria») fran aseerut en Mopias ' 6 , 4 (",,^ ' , R·ml',» <»• Catalunya y Balmea).

L·A C A S A Q U B V E N M É S L I M I T A T

Qfans Magatzems

• • i

E l S i g l o

G r a n s

R e b a i x e s

• n a r t i c l e s d ' h i v e r o

D e s c o m p t e s d e 2 5 , 2 0 , 1 5 y 1 0

O c a s i o n s ~ è x c e p c i o n a l s

S o l s d e l 9 a l 2 1 d e j a n e r

un cntal.uu ta acatat f upaiivola, ( i*s del Nen tan sol» del la' primitiva í-icnificar.

Y C8 CÍÚ d'a „ un partit per A l ciMn-bi h mostrà dar! concepte cq potser que i quem. L'tdei Um el dret Im de ser P la forma de

raniainista \ inneaqui ntençà prc-sontiiA-ê com

rocs radical, niés prnr n uita agruistcio geaeial ida desdu Madrid, «enni a ta là . ni una orkoitació lit uliranaotonal EUt q to >idencia de la Llga volia

que no n'lu hli ftt\M ah l'.adop-

«3 <.. ablirse nols t ï fora bó blicans catalans hi portes^

ncara ou^ no pròpies. Ja atcci guessui contribuir a Tel.it'vamenl regionali pí'blica. Però onrreuu no l>a de ven r v no !

F i l o s o f i e s d e f o r a m

C 6 m s'ha de r e p a r t i r aquet presu-post d'ingressos. St'ls goveruantï volwi quo l'agrÍQul-

ftira progressi, que itrogressi tota nxaia de treball, han de suprimir tots ob inv

•nmnir et.» oonsinns toroiina lu pau lt? piUdc?» y els rtohs podrien viure ^rimint la co Iriburió d'utilrtats, nos ínria al home actiu que treballa v<lueÍK moll. cn bendia del que ndftÜ seu nqgoci y cn «reu pnch

y. <om mie aquest < carrega ab tot tjmpc

(|uc sols paga import ' « f B m l la producció acumulada.

_ün exemple: A les clutais riures son molr més cars que lanya, ponen carregats l 'iny* Mims y els pisos «ím més b é ; 1 home que va a jornal no de poder viure y no obstant hi ment quo a fO-„ scu píòduc','; jornal, g l>o la pagar ai seu i

Aquest ho carrega fabrica y aixís v.ui i posts fms qufc'ls cues»

gar u U Jlar! c ue no pagarki s cslalviarfa <n que ptasnesria vitarien les sot r ra arribar a cpw

un iinpost ijue <. a Barcdona. A en .iitgmcnt <k s'atun ia vinu i

'"arreir; a més jom:ii y

% un quo no p i t r i tatM.

la capital

aa perquè no ncwrvi,

to.-

U suh

a la ta al

molie ctnpleats y tndu^trics que son

r l timbre, no « i -, baivhp y socve-

•. .u- " -nient al gitinvi

Oi :i<

dia

opoli d»' . y dc

do in

ic governarso a s i n t a t v i x . i rçosament éndep-.-ruIrflvt » i • ííoeern (k-l o.n/unt dels

ponies en qut) la Nacionalitat inyû dc

4Íicaua-socialis;a<, lui vingut scioa-no més jK-r l'obli:. pels govern-- y

ârlament, dc tota salista-ció a les tdii acions de Catalunya.

C . m p a n y í a V i n í c o l a del Nort d 'Espanya

* B I L B A O - H A R O Immíllorablea tdojaa. Clareta, Btaneha y B·cun.oaoa.

Demanta ea tota ela Holala. Reatauraota y Coimadoa - Dlpóalt Ample, 21, B A R C E L O N A - T e l é f . - n 1885

w ? ? b s E s p i n à s |TusquetsvC"5.enC,& C·'Ur«· — FdirUm a $ » m • | Valors y cupocu,—fUmbla d d Centre. 0

yri j ) i a {L'or de la r e a c c i ó !

Dona gust Urgir els diaris radinaU S'arni y dc Madrid. No hi hà ningú jnitr de

bprréja, no més els leTrouKBtt*;, ells, els Instruments dels governs lliberal» dc h Monarouií . . . i colometes ignosoantesl-.; Aquest? diaslrt^ do dericaís ao sé còm se Ics am-glen... lompron als oonserva-dors, als sooialisti·s, als dc l 'Unió repu-blkana, als federals, als republicans que van pel seu compte, com çn Soriano y en Sol y Ortega: homes, diaris, associacions, comitè-., conjuncions, bodetats tJ>rero*.. I'or dc la reacdó . la n\à del jesuita, arriben a u * ;UT<IU...

t'.Hie surt un » dir mal den Ltiroux ? Comf>rat

íQue xiulen a n'en Lerroux? C^m-prat-.

í ' . 'ue no'l deixeu parlar? Gent comprada.

«Que l i canten 1c* qu:u*anta^ Poques ï-civonycs, comprats.

i Que U diuen les veritats sobre l Ajun-tament de Barcdona. cl seu esperit re-volucionarí. la seva actuació...? gt j i t mm-prada...

A Espanya, fora dels que segueixen a n'en Lerroux. tothom so vén. tothom es traïdor, tothom fa'l joch dels dericaís .

Jo no sé com va caure cn Maura y c o n ja no governa don Jaume, y com ja no hem dedarat la guerra a Itàlia y a França...

E í diner del clcro va voltant a n'en Lerroux: ja li té sia posat; es qüestió dc poques tatdi s

radicals s'iio creuen deuen riure de tanta

d d radica-

G L O S 4 R I

E L S P L A X Ï S • Si I ostè sapigocs Je» condicions en

que treballo, trobaria la amm feina qua-iteioici . d ) , la carta d'un jove escrip

tor, al qui tinch on la més alta c.·.tiina.) —Si que ho sé, cswnpanyl Y per això,

l>'1 nxò mateix, la vull perfecta. » perfeita l'iiauté. Vos podòu. Valor!

•obar ui

tot això; txedulirat bsinc. eb <iu»

• rli-i seus dians.

Qomprar Mula Mil

• • -i Hallé, estava a initg camí de

trobar un nou procediment rècmch, que'm sembla mie podria ésser utilíssim iM^ra rastudj dels centre* nerviosos. Però, a l yciur m ' I n calcut mtenomjire'ls meus treballs. Me fallen oervells. me falla ins-trumeutnl!^ 'D'wna conversa ab un favt doctor. esi>erança segura pera la nostra Cten. • i ) .

—No us desíl.»raticu I Ja trobarem la manera de quo us arribin cervdls y ine-Irumcntal. Demanèuho caula dut, cada dia. La Santa Insistència. Y si crcyèu que inich ajudiUMis, per poch que sia, ' i>iii | i tèu ab mi. Si cal quc's mogui un c s G i m l o l . c l mourem A

«Marxo content. Però, ^què volèu que fassi ab una pensió de vuit mesos?» (Uit estudiant qu i se'n va).

—Partiu, partiu!... Partir es lo més urgent.

« «I Llibres, llibres, ais manquen lli

bres I» (Tota la joventut, tots ds qui volen viurà vida espiritual

— l 'ns dies dc padencial Ja vjndràn ds llibres... Y, ara que'n pariom: què hi hà de l'oferiment que'l senyor ministre d'Instrucció pública va fernos l'estiu passat?

... <-óm veitf que ningú n d u rès. mlia semblat que calia trèurcn ia conversa.

El monoix'·li d'els iUSstos fa malbé m a indústria; c la malbé u

La redeo pr inúse , p pàticli.

Y ds ser p d mateix

«polí dds explosius ne

• dc puinocs deuria su-cr impo-t injust y anti-

d d Estat que s'exploten . t n<« han tle ser una font

d'ingress<»s, sinó un servey pcm utilitat pública.

Les mateixes duanes, que son convo-nients peni ajudar a certs coairens o m-dustrics. no l ó n de servir may de recurs peta fer diners.

El llegidor veurà justs ks meves afir-mnckms, però dirà «qui paga llavors ek quatreconts o dnchccnts milions que tof oixft puja?

Que no s'csgarriíi'l llegidor. I I o lian de pagar les contribucions directes, un impost cme quasi hauria d'ésser bobre ei capital.

Es una opinió molt jiohre per ésser meva. però fa moks anys que ia tindi y se'm reforça oan més la penso, y com més la discuteixo ab els amichs

L ' a c o n r i s -

compraria llavor de

it als quo

:Er hem po> bona vi

a fe

rics... t>Tii Jo, la n

en Úiiior oxcmple. Í

Quina oi AlejaiHlrt» d<·sfeirt «li

certs Itomas,

o r o » ' / Que no bo veu ou quo va f ab la m'ia I.» qi«i la ab el càpi

/'Jurí s'aguaiita nobrc un cast d l d'- cartes?

Que oo «iguln aixfs: que cruqum tai d primer convent de jesuitts que m J v i n y qüe demanin lo que irulguéi: no li vindria dc t es pcM>e4^« més o u m y s al or de la rcaoJo—

POt..

I Veu i I ai dei

ga a • i ; (>•. a Ht rom Però noy.

No dei -rò i m n g

ab

..vuy bau-

eNo hi hà més font dc n-

1 ho CM rès més que treball acutuular.

F I treball diari es la font, d Corrent, el riu de riquesa que's produeix oada dia; una gran part d'aquesta riquesa es destruïda pels consums, la sobrant nata en safreigs, estanys, lladis o mars; es d capital.

Els imposts podem trturels do les (S> rrents d'aigua o dels dipòsits. |*jd€ari ferlos pagar ai treball diari o al treball acumulat (capital}.

Si'ls fem pagar al treball ü a n . dis-rrunuim la potenda d'aquest treball; çi ds fem pagar al treball acumulat i capital no perjudiquem la producció dd treball ; lo úmeh que fem es castigar al capital, sobre tot si es inactiu: castiguem al treball que"s va prodeir fa t ens» , y que no pot minvar ja ca sa aaivitnt.

U r exemple: Tenim 10.000 pessetes què fer: si comprar carros

y dedimmos a iransçortar. un cafè y nervir al publich,

budons que hauríem dc pari ei n oït re ànim, y pot ser <-í\ n a no fer res y fas a capital senso interès, «un

., al veure que tenim dc per c/o. o ala 100 pics. a

rnaroni ràpï-lanuim a fer tre-

T r i p l e a l iansa y t r ip le entente. E l l l ibera l i sme y les a l iances ex ter iors .

A basc d'un texfo ofuiú*. publicsl pel dian anglès rEveniing Tímtjs . y quíl no s'ha confirmai ofictalnum. sc discuteix aquests dies ab gran calor ctttro'fc» més importants diaris curojieu». La g«m se pregunta si aque-l ai-ort, n*cut d è les entrevistes que a fi del any pa-.sat CXN lebmren a Poswamm els cmivjrador» Nicolau y Guillem, no perjudicarà a la ctnple enlente» francxhanglo-russa. <n benefici dc la Triplico au; tre italo aUsimnya

Això's lliga ab la política exterior alemanya, que de dos anys eníà està tota ella orientada en sentit pacifista, malgrat l 'agitadó dc certs clements pan-ger ministes. Els últims temps del a u ) II - . . . • — O .'• Ir.n. i . I , . r, «Il/t Kflll iter von nutow, > IOCI ia {íc>*if «IUIL I^V... mann-llollueg, ha t-lgut oc ÍU.I\i-vír ui fAroni-i/Mi v í r j f r t T n n r en minis concrots

arreglar lo dd Marroch ab França, nval-irtat les entremaliadures dds ..dv.xaftí acl grupu Manncsmann, y a n'aqoaV sentit d W e g l a r cada punt, se deu dd. segur la realisanó d"un acort ab Rússia A l'endemà de l'anexió de Ja Bosma.' Rússia era francament «-iienirga d'Alanak nya iier l'absoluta adhesió d'att,iet>ta >* la píJftira austríaca. A n aquesta « T e m p tat ha seguit d present tractat, despra OQ una llarga olaboració diplonvuica, que na semblat moltes vegades intcnvmpjda y que'Is dos ministres dels dos Estats han tornat cada cop a rependne. c Aixo sig-plica una dcbilitisactó de l'aliança frawji-russa ? Aquesta cs la pregunta que oïda part interessada s'esforça de respendrej

y no sa y ànim: si comp o si dei

Les ct car. infi

al»a se t r

Y si pa hem de p

s'allunya tan

quan tomi, es qui us guiarà,..

«Y. què farem mentresiant s'acotnplt*-

1 indústria que f«n, com «i just, proba-Ivemeii trol'ansii 'jiia mdiisiria que'ns dotigui d màxim de bcnófid. un cafè

iaxfs aprofiíarem més ds mobles y d local, sense ten'T que pagar per dic-

Penseu bé. lectors meus, aquest punt. I L'impost ve a ésser rom una multa o un casrirh, es una càrrega pera'i que l'ha de pagar. {Què os lo que vos sembla mé» óiil a la sodetac? a'oria pagar 4

si:tu pe r a 'à . « dia ci manv

íestà a .Aigecíra?. Donada aquel·la si-

L A VEO DB CATALUNYA 12 janer de I9H \ 2

Atenta i< fhrUa

H e c u r a d o «mlaEniolnon Soatt i ni bqo qoe eM.b. tvkrmo lud . an«. JOÍC Maria de 6 «nos de edad luvo una pulmonia cuaodo tenia 2 y dcïde cntoocet le quedo d pdmoa à -

muy delicado. Eataba péUo. ddgadThn. delicado, co>-làndonos Rfande* esfuerxos lograr que comier». y pam coltoo de • • f c t lenia una propens íón a he-atorragiai nasaie* que todavia le detiEuban «aa. Ahora e*ta fuerte y a«iL juega al aire libre ma can-l anc y lat hemorràgia» ban cesa-do. . Creo que todo efio es debtdo • k Emulfioo Scott. T< r s< D Csnnf-O Tocst; Is-Ínsasa llifcoaíri (Cacem-. 35 Ittmro

M

No U j ú Ue l « arut <k lat patMMa e dc M pwirn. SM M poblkaa C«II>UMO«OI». f » i i i a w ^ r la i r^f i r iwcMa·Uprt tauc i«n lidh» d* obteacr na la E-nutóra Sou. lo «•J e» «bidi • l i ÍMCBM eiwrgis de im i r f f f dieiiti que han impaobí; twk fraevo-

E m n i s i ó n S c o t t •c «AiMafaal iiauaifaiinri de^—«»a>ab»a. kn·dUcMM· 4 UxUi MgacAv aWu ea^úoact qu« a «COM na «ITOCXÍM «n ta lofU. Higuo pro lCl u f di N pida b de ScoR dc oa «dwltf «CBk Ik» mwata* traïu W noi ttnaéa por D Cario* MWIA CaO* «( Vatod* J i i . Barodaa·.à can té* 4c 7i cli. co «J'OÏ par» cl IIU«D«C.

toadó, ia gent se jregunta quia paper POM vtd jngar, qutn proíit cerca Ruv sia en ses avemurcs d'aprox-njadó a Aie-Bianya. V st troba qoe J texte oficiós ' w refereix ais fírrocarrils deí Nort de prenia y d«l Bagdad; d*un cantó els afcmanys troben que no han tret bon MscJcat de Sa tasca íeta; cte francesos.' y sobre tot eís angiesos, més interes-tatn A l Assra, acusen als russos ( k trai-«ió y r>is russos neguen tma y altra <osa. EJs francesos f ns han parlat dc

Soc les personatiiars dirigents de la p> ika .'«»«sa s'esveren de» novissina re

fio ir en acr-ó del Hiberatksme, que's veu vecentment tant a França cota a AngLi-l íTra> y s apressen a cloare ab le ira-tfioanalista Àustria y la disciplinaria Alemanya una aliança guerrera y amori ària que sigui mur de "ontcnció pera'J Uíbe-l a l i sme ocridemal d'Europa. L a opsa cs |ma mica fantàstica, perquè ics contra-«fH'oens esMre ia potttica iuerior y ex-«enor son més que freqüents, constants. RvBsia no té més inconvenient qoe «questa diferencia en les idees pofr.Kjucs Usuals pera entendres ab Franca, y en «amb», topa ab ia expansió alemanya qoe l i suscita conflictes a diari a Livor-nia y ab els interessos austrà/rhs oposats ais russos, malgrat els nactes y ooo-ressions de Ru«sia ais Balkans.

Per aJtre cantó, les imeiigencies y ftrons sobre punts concrets no tenen rès fltie retrre ni perjud;qt>en a l'arqukootu-pa de Jes gran^ alíanf:es. H i hà recents «1 pacte angic-francès, franeb-espanyoi y el fraivíb-alemany sobre"' Marroch; els d'A usaria. Rússia y Aàemanya sobrels Bd.kaiks; els de Rus*:a y Anglaterra so-.fcpe a c c ó a ."Assa y a lgón akre. Per Jo tanr, en- ara qiwr les cramstandesí -fassie més verosstoi.' un cambl de posicions cn Ï Í política europea, no se'n pot aveaçar rès a base del acort que hem Voraentat.

*.

P o l í t i q u e s E n p lè desvari

eNu 1»Í« 'l' yera l'aktt dia ou« - E . i c krean i a perdoz f'esma K.. Però en l es nores traas'xarcgudeF d'allavorr encd, • E l Pro^rcsoB, ha avençaí tai pas m é s : a hores d'ara, * E i Progrcsor ja desva-areia. T.ims enem^hà ' / i han sortit al pobre diari ;erroux>3:a, que ja tomen-ça a pa'ir auurta perseeucoria. No pol ficar resguart cn'locb, ïcoav veure con-yerrida unn rosa m u i » fantasma enc-nwca-

A m v en i l o - ' h -.-.-r'vr.*f .V, Pmr rm.

I l (

ÍX

a do-[}<ucn

oóx

j x f r . — ^No E n el -Pett

tintis traus-nat un conte que tota Bar->:t.:in tramant

A- lerromis-rten barreja-(4X>sadi> dc

i_Í senyor L a tas: se dona

imbueixen » • is homes més > puguin jma--tuació intran-bpmcs de .·F.'.

iritat que en

tona .-onfiira pern. anr< fnt. ED \OL,·(.·S· desvaj Ves iea Dertuna'i·atí

POtlí.ra cmaov»! i Ocrva A> S S o r Pa-compte dc canes m si Verses re-uilldee «n < hores dc ia matinada «enoons maquiavéLqai knofens:'as y bon jan; g i n a n t : y se resum (•fa y nen iosissima ( P r o g i o o ^ ab t anu lemct.t. Per exemple:

| *No so>nas nosotros—diu »EI Pragrc-tüg S I » dlos (tots ds demés homes n'Espenya; los que estàn gritaudo en alia voz. (arriba las ostacasl Se quiere Ucvarnes al terreno de la violència, óní-loo en que cabé contestar las cternas caiuinnias qoe se rep ten oon moooío-Wa desesperants.

Vernivent, «El Progr«sc-. ho està de flevspcrat. Dir que isoa ellos los que estÀu grifando cu alta vos . ocvn si hi lü bagués al «nóo a lgú capàç de «cri-Bar en veu baixas, demostra que'ls b o toes d'íEl Progrcso» estàn tan deses-parats que ja no saben lo que's d uen.

P*»ó. francament, no n'hi hà per u n t i wj*k clar quel paiLt larrouxjsta està lassaat una ctruts do.'ôsa, pot), ben «n-at. es «HI les bores dc doíor quan

tonce torta demostren la seva for-». Y, m Mfoemt cus. <às tocoes d «EI

ircac: se mostren, ben altrament oue tapeoa homes forts. Wé» avw: se <&U «(Jl·· que çon rom criaruro rebeques •floe no saben mnf'wrrwê ft u

uibie destrucció do les joçvmtx, lins ara, els havien entretingut, en aquest oas no més hi hà I A «amí pera no enrabtarse: abswanrso de les iogumes. Y a n'això Is hoktnes d' iEi P)rct-gjeetn no s'hi avindrào may.

I n f o r m a c i ó Varlaa

»—*El'Diario de Lérida^ diu que ülll va guanyant terrer la idea de reconciliar les dóes forces catalanistes, la Lliga y la Unió Federal.

—En d Butlletí Ofidal d'aquesU 1*0-vinda corresponent' al dia 5 d'aquest mes, s'hi troba ioserta la . llista formada'l dia primer, dds senyors que per rahó de pertànyer fa tres o mes anys 8 la Societat Eoonòmca Barcelonina d 'Amichs del País. tnen dret a pmdre part cn la designació de com prom i sana pera la d e c o ó de senador per les Econòmiques de la regió.

Les reriamadoms respecte inclusiuihs o exclusxms de dita llista s'han da dirigir a la Secretaria do la corporadó abans referida, dins el p ' aç dds 20 dies quo Ü/.T.I la Hcy c l j c w a ! del Senat.

—E!s dements més égniï·caxs de la Joventut Conservadora dc Barodosta, ob-sequiaràn ab un íipat íntim que se celebrarà a la «Maison Doróe*, dtssante vinent, al ex-govemador dc Barcduna don Àngel O s s o r » y Gallardo, quo ha vingut a passar alguns dies a n aquesta cap: tal.

—Entrades y sort'dts: Anit va marxar a Madrid d senador

don Eoüh Junoy.—El- regidor, síavyor Marial, ha marxat a BrtBdes.—Han tornat do la seva exear&ió per la cetel d'Azur» d nostre enrunat amich tkm Francesch Ca»nh<».—lla tornat d d viat-ffL. do propaganda radical per Ics ro gioiks d d Nort , d diputar don £»TuiIà Ig lcs ias . -Han .marxat a Madr-d ds diputats don Lluis de Zulúeta y don loa-quim Salvatdla.—Ha tomat dc Madrid, marxant óessciju'da a Manresa, d senador senyor Soicr y March.

L l i b r e s ^ i m e i a irai y religiosa de

•na. 1910.

La lumccixló de la vida cristiana, cn aquea llibre dc «La primera formadó moral y r<'; gioaa tk> les aoycs*. nata-raJmen que, com diu ab moit de seny d prologuista do la nradocció catalana, no pot ésser pas una novetat no con* sentida en Jo substancial de ics coses rei .gioscs, ni tampoch se pot pendre com ona moddicació de Jcs permanents oricu-tarjons ascètiques deí Cristianisme. Pre-dsameBt (y encara son paraiucs d'dQ la caractenstica dc la obra d'aquest au tor es J ésser una sintesw» lluminosa de les dues grans oorrenis armòniques que circulen per la Iglesia y que en nos" rec

foren concretades en d mètode de Sant Ignasi y Tespcrit de Sant Frim-eesch dc Saks, Von per ona intensa disciplina, y per l'cstínuil do rcnorgla y per la formació amorosa de l'esperit, ralir-

Mes axjAi y tot, l'autor ha sabut UÍ-gar y entrorcar dc tan btfia faisó aq acs-tes dóes «spacal i sadons cn q j e s'havia desinadei.<ai la htcraiura ascètica, qiw la seva oonccpdó dc la pietat y de ia vida cristiana prfcn una nova organtaació: es a dir, «navas nó, car l'home cs velí y la concepció aquesta es pregonamem numana, real sta, Y gosem dir «buma naï, fins parlant d'una obra asdrtica, car lo sobrcnaiurai, h> d-ví, drcula nostrat

Ï' forrnajkf una sola vida y ànum ab o natura] y humà. L'armcóüa hiunana

y ckvtna diu bellissimament el prv-faa ael traductor, fons y substància del Criï ttamsme, que hem de rcalisar en aquest rtineran dc l'ànima a Deu. que es nostra existència damunt la terra, en nostra ascensió vers la eternitat, Ixmr serà d d tot acomplida, sovint se verifica do una manera desordenada, pera sobrepo-sarse'l sentit divi com una vesta volar, dera de nostra btananitat, la qual no's transfigura íntimament, intcgralraesir. en ia vida y doctrina dc Jesucrist ab tot l'esplendor de l'esperit qui vivifica y dc Ics obrers qui justifiquen.

Aauest •humanisme que batega cn 10-tes Ics planes dd llibre, sinó quc'l mot està avuy una mica desprestigiat y coll-tort per una tècnica herètica, ehricni que adulta dc la «immanència > dc l'encrúia moral dc l'home «complerta; cs a dir. de l'home format cn la plcnitiu de Clirisr, fóra d d qual l'esperit humà es afoliat y sense condicions dc vida y de moviment. •

Però encara té un altre valor aquest llibre y ej d d'una immediata d k a -cn. LVsEftd. Ia formació de l'esperit, veuicu que \·a pujanr, pujant, a vostres nBa d'Sticiosos dc .sobtar la flortecen UD. la eytloeïó drginal <fun esperit cn poocella. Y es (me rautor, l 'arquiteetç. no dona'l? plànols y que un altre jiuji l'obra. No, d l no se'n mou, y CE d l mateix qu i n>ena la construcció, y cs d l mateix qui, d 'ad d allà, va ubiquant-se y fcnwe prosenr a tots eè> iodis dc CH efa fa del csocr't. v dona aire aílít

als dits efi aque-1 d d sou ser mo»-

nu. En ascètica no's pot dir, ni'l sistema

tuidría mét fortuna <»ue cn altres arts; però, tot llog'nt, a v CE ad't?, per un cn-

sen-

sica Catalana ha pobli cal' ds programes dels sis concerts hisaòr.chs que tmdràn lk«ch a final del mes corrent. H i van intercalades ressenyes crioques dds artistes quels mterpreiaràn, aixfe com ds retrats dels mateixos y una curiosa re-produedó d'una fotografia de l'Albeniz y la seva ddxeple_Ciara Sansoni.

E l gran diari dc Mèxkh «El Impur-dab, en un dc sos números d d passat desembre publica d retrat del edebrat músuch vigatà cn Lluis Jordà y sota d d epígraf «EI premio dc 5.000 pesos por la cantata de la Indepcndcnda», diu lo següent (en castellà): «Per conductes particulars, ja que en les regions oficials

no SCYUÏ ha confirmat la oova; se sab quc l prem: de 5 000 pesos ofert p d Govern al autor de la nul or aCantata de la Independene-a* l'ha obtingui d mestre cn IJuis C. Jordà, que ja fa temps viu entre nosaltres y que tan omegui es per ses nanibrose^ y bclks conjp<> sicions musieds.

Com sc recordarà, d Jurat pera jutjar ds treballs dds composhorx que entraren en concurs, estigué fomut' per veritables cniinendcs europees, entre les quals hi havia en Massenct. Camil Saint-Saens y F d i p Pedrdl .» '

So la mo t satisfactori que's conf rmfe d triomf d d distingit muskh català.

Compai'ació eníi'e'ls coücnrsos de Barcelona y de Tarragona A B a r c e l o n a

A Bar·.dona, per la força dels Vúf» de ia majoria icrrouxisia, l'Ajunt.in: m va acordar (dc primera imeneó) acceptar les propostes den Gonçal dc Rivas y den Saus.

l-'> den Saus es una broma, perquè d'aigua nCíi té ni una gota v ningú pot donar lo que no té. A cambi d uns quants raihons dc pessetes, ddxaria que l 'Ajuntament lu busqués cn una fiíva se-va qut diu que n'ha de tenir > hom ds perits diuen quo uo n'hi poc haver.

L'altra proposta cs més extraordinara-

L i han proposat, o l i aconscJ'cn que, a xis com ara extrau per medi dds pous dc Moncada l'aigua filmada pura. pota-bíe. que s'escorre p d rthalwcg» del riu Bt-^s, podria anar a MontmeJÓ a pendre la que- rodola pds llits dels nuets Mopenl >• Congost y fer unes costoses obres de fàbrica pera ucrtarJa quasi al matcis llo-rh ahoait ara hi raja la que extrau dds esmentats pqus.

Es un «gran» negod pera Barcdona. L: proptxscn que. aixis com ara extrau unes a 'gü t s filtrades, potables a Montcada, vagi a reculbr les mateixes aigües Imputables a M o n u n d ó , a més sc gasti una milionada fent molts kilòmetres dc unducaó pera duries 60 metres «>:a

l'aqüeducte de Moncada. ycom a torna, deixaria embolicada ab un embull de plets que s'aiabarlcn cu contra dVJSa, de'xantla sense l'aigua impotable.

Per la pensada ckr proposar!: aquesï •gram. n é g o d , en Lcrroux, ds regidors Jcrroux;siv> y cn Gonçal de Rivas demanen un munt dc m-Jions de duros. De manera que'ns quedaríem sensels milions dc duros que Is hauríem <kma;t o deixat pendre, y sense l'aigua, que no'ns .'a dcxarirn pendre.

A T a r r a g o n a També tenen per resoldre'! problema

d d abast i ment d aigua potable. A Puig-tinyós. 1 Ajuntament de Tarragona lu té unes pertenencics mineres que «capten» aigiics potables de la conca d d nu Ca-yà. H i està fent (ara estan suspeses) obres d'eníondiment de pous y allarga» ment dc galeries, però no li donen d 'tap-dal que necesswa la ciutat y està inde-çis en fer o no fer allí !es costoses obres que J' aojnscUcn els perits cn aquests es tud».

En aouesta situació ha cridat on concurs y nan compareçu; tres .propostes:

La d d senyor Alasà ofercsx un ca{v dal dc 1.000 a 1.500 plomes, cn sa finca dd terme de Vilallonga, distant uns 7 kUòmctres dd aqüeducte, al preu de 150 pessetes per ploma, a satisfer en d moment d'teorgarac la e«crip»ur.\ dc compra a favor de.' Ajuiramem.

La d d senyor Rimbau. .cediria al Municipi la font que posseeix en sa finca d d terme de Mord í , per la cantitat dc 350.000 ptes.

Y la de don Joan Cabal K y Goyeneche, diputat de Solidaritat Catalana pd districte de Gandesa, que diu aixis:

Ab ànkn de coatriodr a la resolució d d problema del abastiment d'aigües potables que de temps immemorial té plantejat l'Ajuntament d'aquesta dotat, vaig olerir a n'aquesta Alcaldia, cn octubre d d any prop-passar, d manandal que possedxo a uns tres Idlòmetres de l a pobladó, per si la corporadó muniapal ho estimés digne d'estudi.

Fncara que's tractava d'una dèu coneguda d'antich y tenia sobre sa fcn portancia y calkat una knpresió personal molt favorable, vaig voler, abans que tot, assessorarme dd malaguanyat, geóledi doctor don Norbot Font y Sa-gué, qui, en lluminosissim ilietanien que vaig acocnpanyar ab l esmen'at oferiment y d d qual envio nova oopia, confirmà rient (fi ca y totalment les. meves suposicions. Mes, no satisfet encara, vaig acudir, en dese^nbre d - i matdx any. a una eminència per tots reconeeuda v

r. - | > unia en ai·iteria d'aigües, d doctor don Jaume Al mera. y aquest senyor, desprès d'una detinguda inspecció d d ioanantial y cstuili gculògich de la co-marca liont aquell radiçi , \a ometre rinforme d d que també s'aoompiaiiya itojàa y p d que quedà ratificada la opinió del doetor l en t y Sagué. tant en lo que's refereix a la importància com a ta abondanda y pcrnianenGia.de Ics aifiües.

E n poder ja d ima baic científic.! dc autoritat més que sufident, vaig determinar cmpendre'ls treballs .v tmseilais pds geòlochs pera cercar, ab fets pair pablcs y incontrmcnibles, la confirma-d ó pràctica de ses prediccions. Y, a i deac . Laix la d i reedó d d esmentat doctor Al mera y ab d concurs do la re-putada especialista Cars i y fills de Barcelona, se procedí cn ds mesos de ju-lic£ y agost darrers, a rcaLsar un sondeig do 0 35 m. dc diàmetre^ pera donar sortida al aigua captiva quels expressats doctors auguraven en ses dictàmens respecti ns, veyaitSe coronat aquest ensaig p d més raliç èxit, al extrem dc que, les màfpónes de que fins alia vores s havia disposat, resultaren molt insuí cients pca;a donar l'abast-ment a la quantitat d'aigua que sortia per, la nova perforació.

Això obligà a iascalar una puderusa bomba sistema «Pfdpfcrj, capaç pera un rendiment dc 1.200 a 1.600 litres per minut, o siguin uns dos m tons de h-

j tres ai dia. y jutgis quina serà l'ahon-I dam ia do la dèu, renxu en compte que, | fins scoee extraure doblo quantitat de * aigua, s'arribaria a donar sortida a ia

que arr ba actualment al pont, y que, scRons la opinió dds irud gents, es encara susceptible de nous augments.

EJ manant'ial a qne's fà referència, radica en una finca de ia meva propietat, adquirida per compra y degudament inscrita, siruada cn aquest terme municipal, partida «Enfermeriaa o «Mas de Garrig a , a uns cciu metres de la ca r re tó ra d'aquesta ciu'at a Reus y a vint metres sobre'l nivell d d mar.

De les condicions dc potabilitat de l'aigua se'n pot jutjar pels anàlisis que s'acompanyen, practicat rescentment algún d'dia y pel dictamen ornés per l ilustrat enginyer de mines don August dc Gàl-vez Cafti.'ro.

Això'm permet acudir al concurs convocar per l'Ajuntament, oíerkmli en les condicions qu«i de com6 acort s'estipulin un capdal de DOS M I L I O N S D E LITRES D I A R I S com minímum a conduir al dipòsit dc la «Olivar o a qualsevol alrrc punt dels voltants dc la pobladó,

per /adjunt projecte.

mesos, ab pròrroga d'alires tres, si fos precís, per contingències na previngudes qoe pogucsen presentarse.

La concesió's verificarà partint de les següents

Baaas 1. a Arrendament per trenta anys de

la cantitat d'aigua abans dtada o de la major que s'estipuli, fixantse'l preu d d arredament per ploma, que satisfaria l'Ajuntament por trimestres vensuts;

2. * Els gastes dc oonducció y entreteniment durant d període citat correrien a càrrech d d propietari;

3. » Transcorreguts els trenta anys, quedarien dc propietat d d Ajuntament les aigües objecte del arrendament, ab totes Tes obres de fabrica y màquines pera sa eilaboradó y conducció y una pareda de terreny al Iloch hont està situada la dòu.

Comparis la grandiosa, la enorme di-ferenda entre Ta proposta den Gonçal de Rivas a Barcdona y la del senyor Caballé a Tarragona.

Aquesta es la prupusidó noble y honrada d'un ciutadà que vo.' el bé de la seva crntaf.

A g i t a c i ó a P o r t u g a l

Se g F I C

mestre v penetrat, invisible de msa.

tan al dics. hi n •Jolcamont orc

a estones. Tot d'una aixeca rf cap y li demana parer.

Ab d llibre a la mà, un "ÜCUE, sens ado-narsen, enrahona all. Y no es que tingui la dàssica forma de diàlech entre mestre y detxepte, en que. aquest per fiedó, per dubte metòdich. aparenta ignorar les coses tnés elemental?, y fa cantar ai mestre aburridameot. No, no es això. Es una oanverça de cor a cor, en que'l det-xepio m'enterta moltes , fins a! punt do rostar ne agradat quan vevz que pro \a d<: vo;ar pt-j dia niaiebca y no cau. V d mestre, d germà gran, mentres tant fa. com qui's thítreu y s'ontreté, ab la rialleta als llalns. .nirant de cóa d'ull... Tot d'una 5 aixeta, corre- la nena ha caigut. No ha estat rès... l'ajuda a alcarse, tma ou-ida y tornar hi.

<V qui cs d germà gran? «Qui l'arquitecte? jQui l'autor?

Veusaqul quc l II bre corria pel món, anònim. Y fa poch s'ha fet batejar: h han posat...

Ens l'hem u/illat, a Catalunya^ Aneu a cAn Subirana y sentireu que

« s n a n m :—«Que tenen aquei! i i.bre dc mossèn Lloïs Carreras?*

M u s i c a l s Demà, divendres, t indrà lloch en d

Conservatori d d Liceu (Teane Pràctich) una fiaidó lírica a càrrech dels deixapies d d Conservatori. La primera part serà composta d'obres de Leonard. Leonca vallo, Mendeissonh. Santos, Poncbilli y Costa Nogueras. L a segona part serà composta pel segón quadre d d primer acte de «Alcesees y la tercera part serà composta p d «Fawia. La direcció c o

_ a càrrech d d mestre senyor Sàn-chex Gavagnach.

VòAuéfi 'aÈmü dd r & V dc U Mí-

(Dli L'AGENCIA HAVAS)

Els carrilaires Lisboa, 11 . 2'10 tarda,

alisa la vaga dc carrilaires. dl d 'Admtni5 t rac ió ha acor

dar accedir en part a les redamodons dels empl«als ferroviaris: p r ò acpiests. reun'ts en assamhW gcsvral h^r d cd t no a c pt r c cêsî n> pudals da ics

Fn sa conseqüència ha acordat la vaga general, desde'I rellevo d'avuy.

Ab tot, pera cd;ar dificultats, ban acordat no unpcdir la drcnladó del-? trens internadonals. Els dependents de comerg

Lisboa. 11. 2 25 tarda. Els dependents de domerç, cumplint

l'acort adoptat anit, per no haverse po-bltrat cl Decret anunciat sobre la regla-mentauó dd treball, haii vagat avuy y recorren d s carrers, obligant a tancar als establiments comercials.

E l ministre del Interior, Sr. Almcida, recorre Is carrerrs, cn cotxe descobert, deturantse a parlamentar ab els grüpus de dependents dd comerç vaguistes.

Aquests redamen la regulació do la jornada dc treball y protesten conl·ia la actual Uey de descans setmanal.

Sc proposen conseguir l'adhesió dds dependents dc comér;, dc les altres poblacions.

E l s carrers de Lisboa estan molt animats.

L'ordre cs oompict.

Contra la vaga Lisboa, 11, 2 30 taida.

Davant del ministeri d d Interior, ahcsur s'han reunit a mitgdia ds mimstres, s'hi han aplegat nombrosos grupus, fent una manifestació contra les vagues, que consideren promogudes ab fae polkichs pera crear dificultats al Govern provisio· noi.

Per ordre del Govern, d pervey poetal se fa ab automòvils.

Paralisació.—Colisions. Dimissió del ministre del Interior.

Lisbba, 11. e'IS tafda. E l servey de trens, tant naocnais com

internacionals, ha quedat sQsp<ís, desde aquest matí.

JDsnu" K * d dia s lw yfet go MIIM

E l s remats han aplaudit ab entusiasme ai senyor Alrodoa, pregaiaü que no abandoni la cartera.

En vies de solució Lisboa, 11, 8'10 nit.

ciació d'iiulustriais, d'acort ab ats dc còrners, ha íit íes boü'gueis. cs-KM, les nou dc la car ds establiments

eonncrs ha

a Lisboa y a tot

grupus, sobre tou al centre de la Capital, donant criw de jAbaix la vagal i Visca la RcpóbbCal

Això ha donat motru a vares oo'tsions ab ds partidaris dc la vaga, sobre tot ab la oomiMió de dependents dc comerç que rcoorre la població en auromòvil invitant a la vaga.

L a guardià republicaiíU hi ha intervingut, disperçant als manifestants.

S han practicat varies detencions. L a vaga d'empleats dc comerç no es

general. Al centro de la capital se veuen algunes botigue» y ma&uucms obrelK.

Malgrat la revrv.i ofidal, s'ha sabut que'l mmisire dd Interior, senyor Almcida, ha presentat la dinnse ó.

Un grupu de ni. uní estants favorables al ministre ha acudit! al ministeri dd Interior, pregamli que no ddxi la cartera.

E l senyor Almdda h.! rebut a una comissió de dndi empleats de comerç, ab ds qoe ha conferencia^ detíngiidainent.

Forces de la guardià republicana patrullen per la capital, sobre tot a la part baixa.

l.a població a darrera hora de Ia tarda va recobrant cl seu aspecte normal. Obtimismes.—Tranquiiitat.

Lisboa. 11. 6'30 tarda. Els obrers ferroviaris esperen la oon-

tesiadó definitiva dd Consell d'adrai-nistradó de la companyia.

Observen una actitut pacifica, però's mostren intranzigents.

S'espera que ï a vaga de carrilair», quedi solucionada avuy matdx.

Totes les línies se troben cn perfecte estat. No s'ha registrat cap acte de «sa-botagc».

Els carrilaires d d Estat fan vaga únicament per solidaritat ab els seus companys de les altres línies.

El ministre dimissionari Lisboa, 11, 6'40 tarda.

E l senyor Almcida ba assistit a una reunió magna dds empleats de comers, ahont ha dedarat que desitjava cum-plir les seves promesos reglamentant les hores de treball, però les dificultats sus-dtades li han Hnpcdit cumpürles.

Ha afegit que ara parlava, com a particular, y que mentres ha ocupat d ministeri d d Interior ha procurat fer una pdfdca homa&t. taUnot y seasc POL-K ç w o n s · ' 5 - - - — ' ^ -

L'Assocució í l 'Associació dVi dec'dh obrir tot tablint, provisica nit com nora de

Una comissió .< anat al. ministeri d d Interior, a demanar al presidrn; d d Govcm piovisi«»ai. Tcò-fil Braga. que no acceptés la dimissió al senyor Almdda,

E l senyor Braga ds ha vnanifotat que «no eslava disposat, de cap .itanera, a acceptar la dimissió al benernèct. ministre scalyor Almeadar.

Els obrers ferroviaris han dumaiuu íílé altres gremis quo no s'àssoriessin al seu avivi ment, pera evitar la pertorbació de. ordre r

L'ordre «E » Portugal.. El Qovern

l.i->boa, 11. 11'20 ni t . Rçunit el Consell de ministres, Iia

tractat dc la dimissió d d senyor A l -meida-

En Ji.i<iiado Santos y altres, qudes de la societat revolucioinaria .dita dels «carbQnari'\ han anat al domicili d d mi-histr»- dimssionari, obl lgàndo a tomar al ministeri del Interior y varen fer avi-ntnt al Govern el seu desiqr de qué^l senyor Almeida continués en d amiisteri. "Tots ds altres nanistres l ian visitM;

també al dels Interior, pera demamírli que retiròs la dimissió.

El senyor Almdda ha dit que devanf de la insistència dels seus companys accedia a reservarse fins demà d donar una contes tadó definitiva.

En vista d'aquesta contes tadó hà con-tiimat cl Consell dc ministres, sense asîs-tirhi d d d Interior.

" E l Consdi ha acordat que. BÍI Senyor Alnu-ida nu ret ira demà i a seva dimissió, h i haurà CTÍSK totfal-

Varies noticies Lisboa, 11, 11'30 nit.

E l s empleats de comerç, reunits al Ateneu, han acordar dimar per acabada la vaga aixis que'l senyor Almeida rcori la dimissió.

£ 1 sud-exprés procedent del extranger i quedat deturaí a Pansp'llioza-

. üls carrilaires de Douro. Pavoa y Gia-maraes no s'han adherit a la vaga.

Els vaguistes ferroviaris permeten la eirculacio de trens que oondudxin que-vhircs a Lasboik

E l s serveys postals csiàn assegurats per les vies «crreEtroe y maritunes. Les companyies ferroviàries

Lisboa. 11, 11'60 nit. E l Consell d ' adronis t raòó de la com

panyia d d Nort y d d Esc ha fet saber •ils vaguistes que accedeix a los seves reclamacions, «empre que l*au'Tm nt que aqucítes implqum no atrodeixi dn 1.030 000 frandis; y calcnlant que les redamadons ícrmr ladet. pds obrers sitj-nifkruen un aucrnciu de gastos s qHjpor a 2 000.000 de franchs, propr«;a 1 nomenament d'um cocrrssió mixt», encarro-gada de fer ds a\lculs exactos y veure si es pcssible la avinunaa.

E h vaguinto han acceptat aquesta pro-posidó.

Ab tu., seguirà ' la vaga fins qvic l a comissió designada hagi donat el seu inüomia y l a solucto Kig i sigui aoccpuMla per abdnes paï ts .

Precaucions. — Els metalúr-gichs.

Lisboa, 12, 915 mati. Tots ds regiments de la guarnició

s'han declarar cn vaga. La masoneria y els «carbonaris estàn

d'acort en exigir que I senyor Almdda segueixi dcscinpmyant la cartera d d Interior.

L e s v a g u e s

E l s que t r e b a l l e n E l s dates que avuy ens han donal al

Govcm d vil respecte als Obrers quo han treballat, son ds següents:

E n ds mdls y magatzems d d port, 161 de la Societat de carboners, 390 dd Montepio de Sana Pere, 54 de ka Sodetat de bastaixos, 229 no associats y 1.301 esquiroís.

Al rooíl d d carbó hi havien ocupats de 500 a 600 carros, y afe demés moCs de 600 a 700.

A la e s tadó de França han «rebalkit 201 obrers y 31 carro», y a la d d Nort 77 obrers y 76 carros.

No hi b à c o a c c i o n s A l'hora que hem visitat al sovemador

ni ' l senyor Port ela, n i í quetc etmerior dc pdicla. tenien noeida dc que. ni hagués biga; cap ooacdó ni ogresió durant tot d matí.

Les precaudons avuy han sigut més quels dics anteriors.

El senyor Portda ha manifestat que estava dupueat a mantenir l'anire a oos-U de tot.

E l s d e s c a r r e g a d o r s da far ina E l Sindicat d'obrers dcs -.uTegadors

dc farina ha declarat la va-ra se<tur-dant al." deBcarregadcra dels demés rams.

Les c o n d u c t o r e s E l servey de oopducxorcs s'ha, r«aH,

sat avuy com de oostun^ ab esquirols. E l s v i d r i e r s

Hem rebia d següent1 docuimnv: ' Reunits-baix la meva prcs idénca , don Joan Vil d i a y Ksthr i l , gerent de ia rahò sodnl "Juan VUdla S. en C. Vídricria Barcelonesa::,, propiciaria dc la fàbnea de vidri d d Poble Nou, y els obrers que susciiuen cn representació dels seus con>. panys declaren quo. després de les varies entrevistes celebrades pera buscar una solució al conflicte que motivà d paro dds'treballs do dita tabricadó, han arribat a un acort baix les bascs següents:

Primera. Els quatre obrers despedlts y que donaren lloch al conflicte no scràn admesos a l treball.

Segona- Cont imaràn cn sos Hocbfe ds obrers que .durant la vaga han vingut treballant cn algunes seccions de la seva fòb.fen; y a mda que's posin en m r x a ds forns s 'anirà ocupant en BO> res pcahis càrrechs als que treballaven al esclatar la vaga. Si completat d personal quedés sobrant algun onrer, la c » a Vi -lella's oompromet a pèndrd 01 quant hi hagi trcoa 1 pera ocuparlo.

Tercera. A l ser dc nou admesos els àntidis obrers, recoliraràn lantiguitat que tenien abans dc la vaga.

Quarta. S'aprova pera'l treball dds obrers ndriers d Reglament que s'acompanya, del qual oueden cn poder dels interessats, exemplars degudament a u » nsats.

Quinta. Tant l'amo senyor Vilella com la representació dds obrers de la seva fàbrica desitgen oonsU ca aquesta acta d seü profood àgraiment al scayor governador y al senyor secretari daquiet Govern civil per l'interés que han pres pera la rcsoludó d'aquo>t aesumpu-— Barcelona U de janer de 1911.—M. Portda.—Per la Vidrierta Bardelonesa, J. Vüella,—President de la Sodrtat de Obrers Vidriera, Ramón EativüL—Pn» s»daif 4« l» r l l i r «n·Uft». F r m m -

«« Snriadis—Daa d Roda.—JopP ïh»1*! " « e ' , . . panv;

E l s e s c o m b r i a i r e s f Un Les desavinences quo mdícàvcmJKiunil.

nor.ncnt varen donar p T resuluíjK ig;,, anit ja vinguesssi carros d cs'onttj Ais res y quels carrers sc descmbrassAa o un bon xich dds plots d'esoc.nbraJfc^, quedant aleuns nois d?l tot. deí 11

A la tarda havien tingut una e ta ' l president de la Junta de R Socials senyor Ihiig d'Aspror, d dent d d gremi d hortolans y escoi res, qn representant d d senyor y Sulé yTarqir.teixa .nun > [n i Falqués, juera nambiar impresion

o u l é de qued servey. ab t

Els c-manar 1

o x f<

Aquestes bases havien de ser fades a una reunió de-pat.o:^ q i via de rdebrar ah'r ai vegire ak pil-dcK « 3 ,

Les' disposicions preses pera'l que avuy seguís la vaga eren giicnts:

Al matí- sortirien <il personal mt pal pera rccullií; les escombr-ufos j (ar ròs menats per soldats, de 8 al d d nuítf. y dc 1130 a 5'30 u r d a | aínl.ulanls. H i Iviuría lloclis fixt dipòiJi hom d personal hi fora a 11 v de 12*30 a 6'30, easaot • portades les escombraries a .uns Iirop. d d carrer de Palaud-uics. 1 rent del t ran via du San: Andreu ofert camions pera portaries de, unes finques de la part de cSa utilisantse també, on cas precís, i d ó marít ima d d Pardi .

Anit y aquest matí alguns diana donat per resolta la vaga d'osco res.

No hi hà tal cosa. Circnlcn ca' escombriaires, però es pca* m» esi guns patrons conformes ab la va^

Han començat a prestar servey d dats en la forma indicada. Per « ha bagut d'ésser cridat al ordre mal educat que s'ha permès dirigir mes inconvenient^ als soldats.

La teunió d'escombriaires amm §era ahir nit al Hospitalet no's va

rar. E l i carrers van quedant nets dc

en mica.

FS da

1P (DK L ' A o E N C i A H A V A S }

Polítlí E l Oovem de R -manfa

París, 11. 10»* Bukarest.—S'ha coist ;ut d no»!

binet, baix la presidenca M. qui s'encarrega u^nb^ dula oart) Hisenda.

De 1^ dc N e g o ó s cxlrongers «ncírregat M. wlayorescu. L a míé Ió militar f r n n c e s a

Pa.ls. 12. 12 46 main Oràn. — Ha arribat d. crea

Chaylas. condnitu al general 1 . a la missió miliar frau esa qoe va a .Nfdilla a cumplinutvar al Rey panya.

L a missió militar toma mol' 1 la seva estada a Melilla

E l R e y a M e l i l l a TPER T E L È F O N )

E x c u r s i ó a T r o s Fol^J Madrid, 11, 9 l K

Mdi l ln . — L a nh ha sigui mo»J roosa. E l dia s'ha presentat rrr*!F si bé fresch. t

A les vuh dd matí han sortit y d seu seguici cap a Idum, P*~ carretera. j

Algunes forces d'mfanterfa c i n ' pds punts cstratègiclis. pera v i g i l ^

Els periodistes y fotògrafs han «í sat una hora a l a sortida, percru··:'»r y d seu seguid van cn Automòvils a Is mart.

A l passar per les posicions U aclamava al monarca.

A les deu ban arribat ds a Ismart. E l Rey s'ha deeúrat templar d lloch abonr se va lli batalla de Taxdire. EI monarca oordat les peripècies d'aquell h cubrintse devam de les tombes d cementiri «hcmii reposen les víctinK'S qil·l·I! gloriós dia

Poch després dc les deu. t< ta va a cavall, després d'haver . fort de Ismart. que s'aixeca sobre" dommant la península dc Tres F f

L a expedido es molt numeto a. " ademés dd segu.d d d Rey hi la es<x>'tx reyal y dot esqovl Taxrlirt.

Les kila, '*; de Benisicar y Ben' en massa esperaven al monarca seva arribada el ro le j cn y aclai

Al devani d'dies figura E l Kalcft tich qude de l'barca,

t La polida indígena y moros flanquejaven la «gpedició cres'.cs y turons cotistaacinent.

El 'camí QE ample y segueix la dc Tres Forcas. per. terreny» drerosos y poch frrt» s.

Mdtes dònes y n.y- moren a les pones dc fes cascs.

ELs mdifitruls de tabach apro ocasió pera fer un boa negoci.

Se descendeix fins al torrent de/ Met.in. ahont Ir h.i bastanta aig

Passat d torrent comensa la .v fins al Morabito de Sili-Mctan.

EJ Rey y d seu seguici han j a ' a lasanen. t

E n d lloch ahont sc va deseni^ eii coadiai de Taxdirt, d-jn Alff l i"! llegit la inscripció de la Ihpida a I f t " moria dels mons en aquella acCWJ

EJ genera; Jordana lia expli at * ^ totes les íaces de! combat, esce eLmonarca ab viu imcréa.

D'al i . à cavall; ha marxat a J l ahont lia revistat la companyia guarnidó y les noves instalao* tes. inclòs la tdegràfica, erdcnaitf/ comtmiqués ab lasanen. prevcnjWfl dos esquadrons dd regiment d<} • d:rt coronessin aqud'< iuron=.

AJ. passar per Taxdirt l autinno*^ conduia al general Boscb, s'ha és d fanch. tenint que u è u r d dats. ,(-

Durant aquestia excursió, d s t í ^ ^ nalejas ha demostrat ser un CKC^9H net y ha donat proves d'una reS'"^ física admirab'c. U

En totes les posicions vki{ad4dH nombre de moros ad ama ven al fl ^

E2 senyor Arias dc Aliranda "^m fins a Punta de Ncgri. emba creuer «Caioiuftaa. y desdè allí » ladat a la posició dc lasanen

A les quatre de la tarda ha» ds expedicionaris a Melilla.

EI general Tontée ha marxat havcmJo despedit les autoritatâ

L a excursió regia se prorit**1 dos dies. . ^

E2 Rey dsirarà demà les naSJ Ai p a ü a r d Rey en auton^ #

un çarrer. ha ebsen at que *»

Oi

«-I

• i

eífi

»4'

•1 H »3

4 (

« t

< ' Af

ü

Sa

http://pcrnianenGia.de

1911 12 janer de 1911 L A V E U D E CATALUNYA

aja Ç? PÎa aíravessarfo. pel tanch. E i Rey .pua tc: pujar ai auiomòvil y l'ha acom-l'·'n.vai d seu domicili,

i i j A . r , ^ Íova í««fi»t»a<la. V de disúnKwla. r r f í l - r a cWTcga! al Rey un memorMJ.

,âà. , ·rrcols "«'''tars se diu quel Rey ^ ^ ^ c r i d a ! aJ capità d'iiifan:t-rfa iloa Jo

- SjfVh RtqmJme y li ha promès gestionar - n i r A w V " 1 ^ 6 dc ía Guerra que se li com-^ j ^ ™ » creu dc M a i a Crisiina per l'as-

f l l j r Ha ar:':b;u (j tranôrt «Almirante Lo-- sJ^r." t l s se«s tripulants diuen que varen 3 « ! f ^ ^ a punt de naufragar.

V a r i e s noticies » Moiiiu c-, „ Madrid, 12. 2 tard*.

' . U d , ™!Íw-,oi-s detalls do U proieo

l ^ L 1 ( J * Perllongarà la swa es-^ ^ d a dos dies . l o * .^ücuJats.

J ^ J ^ A d c m AJfau* a AdaOai. pus-Al 1 Nado«'·

' hímn.Votel. 'raperi-a va odebraf anit ab qucls dcJegiate h t ^ n a -

^g^y—'luÏM'uu a U oomisstó do Ut « P a n s i a d OnWi, quo J»a pon-

1 1 » ^ * pora ls .-norts aa La canv

^ • o r Castd va oferir HunawwO:-t _ ^ dirigir una edonOcnt **•

- C a ^ K * 1 * ^ U dei OTèrdC. de rictówT3 Co,ncrç >' ^ Cons!rts

! E ^ . V J C^ltoli diUeOto!' d'sEl C<* f r ^ i l • ,V-'pran, v-a agrair en aeo-

! o ^ . ^ r.' 0,*»q a y va fer vots

«Tn/^ , " . ^ " ^ - a v^ dopar leB gra-

r v*nQftr mrquo va sabernuo

I B S W U Í L · ^ rçsdU l a a » on JKMÏ 'r -anatejas.

v à q ^ ^ ,*G*bar ^ ûdiTioaCS y

«^íd^1^ Warina-ls qurfos y of f «quiat H 1>au do Taxd.rt han oi»-^ 'quei : , ' ^ ^ d a , ab un esplòndit eyal et a ^ oooipixys dc la escolta

« í ^ g . > r-ôordat U pàgina gta> al TMM. w <1 aMies qua Iva d·-mat nom

Ha ~£!S, ,ne, lr· H l h ? ^ 1 ^ « « e r a i Ari / . in .

04 hagut brindis paoiòtkí is .

B o r s a

*2i?ntti del or •«MM , iw·us do cotnprt»

1M__ ' - l ' U ^ " " • r - ? . r ' • — - f a •

B 0 3 R 8 A

>^fcMfDU«-K- GLR0S

Deutes del fiiitat y del afJnioír OpTictop» mo»f P«p«r l l a «% UUUM II _

I • *. *•»•••"* • • • • . c

• » o

«TU) W N M M U '

w t t t M - m M'W

kjttj ^ ^ ' . ^ « « . IM'M IN'M

a c • M ' M

M ' *í »)

• '-n·I». MI.

M ' U

« ' M W

uo-

1 M ' U M" M ' • l ' M

1 M ' M ' U M'M M ' U

M '

. • r n iM'tc UTM MT'M

M'tS N'n

N -U mm M'l» i r n

M ' U M'TI

• U '

* •SSSL'^r·.·,', - . I M ;

0 b « 9 a c i o n B c o m p t a t

•r i s . . ^ . ^ ^ J - . »»M M' M ' M . . 1 É J S W W ? · « M * · ·

• ^ U " ? ? ^ ^ IM M - • ^r,; i,-.-;

M'fcj , . . i'030» 2

«••<». MW. t O , H (, yj

M t » r A c c l o n 3 c ò m p u t

I W u i

Tt* n'w »«' IM'M

M ' M » '

& s

Sí M ' « ' wtt n-M'tS M 'M

W M l a r M ' M M*

*7'M M'n

M ' M M*9 M '

I M ' M

" · M r . c M « ^ n 8 11 m e s « n u'n J i M H'M »»• M'M

B o r s a deB|a<lr.

I í * ï ï «2" put. TC<,W^· *• »- M7. al*. «y.'oo . UAr ma. ^ M ' u

1(1 'K^···yV. . . . . . ~~'"mmm U l l " ^ u t oâ, V ^ L ^ g L ^ r · · • - - M«'

1 '•Mirói 'lifc ÍÜ,*

D a r r e r a h o r a ' " "

- «• - 1*7 •e·

• M ' M - M r

4c, C, « M M'M

n . . . *'» «"'. 'I ,lr rar- S ' n

B o r s a de P a r i s 4

M-ní

1 ?Sl~,»0.,^.0L >«• C l *

M ' U ^ r x " 0 " " " »•« «*>•

• m i . ^ J J V · - · · · · · · ~ ~ ~ - . « t r ^•--^7%^.:::: —— ' «"••'•««MaVòi ÍUOÜÍU PÜÜ " : :

Gambi* f · o i U U U p»l Banoa de P r M t a m a j DMeomptea

B o r s a de N o v a Y o r k Cotííació de Ltmdrtn

Acoloot f»rro-carril AtchlMa. , . . 1M' • • Baiiimora 10*'71 • • Cb-sa.îks. . . . . H,t7 • • üntoa Paoiae. . . . 177'«i > > Ultourt iUBM* . . . 7*' » Trust (teí Aeart M H

B o r s a de L o n d r e s LOUOTM 11

CooiolKIat an(cl«t *U» «f. M ' H UruxuaíS I / : •) 7» U Hanrta ísponea* i f , w _

» rii»»a 57 , U4 'n Vannitisla S . . . > . . . M'W (»lombU3*r M 17

L e s s e s s i o n s d'avuy — Aquest marí sobre d'Interior a

84'93V4. se ía 95Vt y se tanca a diner.

De Norts s'obro a W ¥ K se fa_ 36, se pnja a 60. y se tanca a 91-55, diner.

S obre d'Aiacants a 95.50, se fa 40, se puja a 75. y se tanca a 95 55. paper.

Sc tanca d' Andalusos a 5870 tes a 102,30. y d'Espanyol de Cuba, a 106'6O. . . ,

De la tanca d'alur, a Los c.ncn, a nat-questa, se millora 0'02 d'inttrier, 0'10 de Norts y 010 de Plates.

Elis Ala cants fan lo mateix. — Comeocém aquesta tarda per co

nèixer de Madrid, dol Banch, 84·971 De Borsa, desprós. 85 entera.

I Aquí s obre a 84V7, se fa fins a 85'01' i y se tanca ab paper a 84'97 Vi.

París obre: Exterior. 94·43; Nom, 403 Vi. Alacants. 42L Desprta 404 y 422 ab 272 d'Andalusos.

S obre de Norts. a 91'55, se puja fins a 80. y se tanca a 9170. diner.

D'Aiacants s'obre a 95'65' y se puja fins a 95 90. tancaathi ab paner.

Se cotisen de tanca: Andaaiaoe, 59; Prèstams y Descomptes. 17 V i : CoJo-nials. 64 V«: Plates, 103'15. (De Madrid venen 514.)

Banch Espanyo* de Cuba, 108. De París. 505. Sembla que la millora d'aquest paper se deu a l'éxit ab que al mercat dc París se ootisa VemÉHao de les ac-CTODS del nou Banch Teiritorial de Cuba, assumpte en cl que hi està directament interessat <à Banch Espanyol,

Municipis, comptat, 94 1/8. Reforma, 92. De ics demés obligacions, s'opera: AI-

manscs 4 95 3/8; Nort Osca 96 Víi; Sant Joan, 80 5/8 ; 2 Vt Fiança, 60 a 59 7 8; Arizas. 105 V* a 106: Alacants 4 Vli. 103; Alacants 4 •,!», 95; AlmanscS adherides, 79 »/i y 79 3/8: Prioritat Orense, 76: Vasch-Asturiana dal 6 105 V»; Electricitat 5 102 V«: del 4. 95; Taba chs Filipines. 100 Vi y Cotxes y Autu-mòx-iis, 98.

Accions Banch Barcelona^ 84 V», y General de Telèfons, interès fixo, 100.

Franchs, 7'55 a 770. Lihtres, 27'24. A les cinch tanca'l Borsí: Interior,

84'95. p. ; Norts. 91155, p. ; Alacants, 9575, d.: Colonials, 6475. o p ; y Plates, 103'60. diner.

De la tanca del demati a n'aquesta. sc fa igual d'Interior, sa jnHlorti O'IO de Norts y Alacants. y l'30 dc Plates.

Coneixem de Madrid: Plates. 514; Norts, 91'80; Alacants, 95'85; Franchs, 7 60. Ò A R R E R D E R E N D A 84'97.

París tanca: Exterior. 94 50; MflVts, 421; Alacants, 403, y Andalusos, 271.

Es 0'25 més d'Exfcnor y igual de carrils.

Fent la paritat ab franchs a 7'60, resulta que estem 0 38 sobro cambi, dc Norts. 0"40 d'Aiacants y 070 d'Ancbr lusos, que tancaren a Borsa, a 59.

Les Rendes tanquen: 97'60 la Francesa, (O'IS més}; 105*60 la Russa del 906 (O'OS més); 104"55 la d d 909 (0 05 menys); 93'65 la Turca (0'05 més), y 90'80 la d d Brasil (O IS més).

Fora Gold-ficlds, que unca 143, igual que ahir. venen Ics MÍRCÒ mi l lo rada : dc e franchs el Río Tintrt n e B , de I I les dc Be«rs. 475, y du 1 Rand-mu;«s, 218.

E l Bancfa Espanyol deJ Ria de U Pla ta. 477 (6 franchs més), y el de Cuba, 505 (10 mésl

Nacional Mexicà 3 franchs rrrfs, 193. — E l BarxJh d'Anglaterra no ha Bucal

el desooaxpt» avuy. Conteiúa tonaitlo al 4 Vi pec 100.

Reblcy.

Y T E L E F O N E M E S

O E " L A V E U DE C A T A L U N Y A "

'CPER TELEFONJ

ReotiflOMeló Madrid. 11, 9'15 nit.

. m ^{nyor Alorino lia estat avuy td " • M t c r i de la G o v c m a d ó y l u orégat ««.l (•eriodislcs que dcs,noiia·i>iii U i\o tioia donada i>ei' la praupsa aonserva-dora de que l crèdit de 500.000 pessetes q n e's va otorgar pora abenaons sa-lutju-M-s estig-ui agocat.

D'aquest crèdit ne queda VBI rc iunent do 43.000 pessetes.

Els gas tos se rtfercijoin tots a matc-" a j . t^r o l poiintL·ií. owotavtf no ha oor •nroçat a dc\ ongur hairra fins aquest *nti>. E l s oarr iUlres .

P r e e a u o i o n · . S i r ^ V ' ^ > > r A dc la taida. que tote i S ^ ^ L * 1 » directora da x u l v a ^ ^ ' Í E ? ^ . «M«>mri« d'Espanta IKS·A pandre alguna n.çoauoon·. Per ^ els obron csppnyofe d 'aqu»*»

^ vaguistes de PomigalT^nw-sbr tMx^n çn u .-aatcixA aadcut

E l .niruhtro ha oonnaiioac a tots ds gv-»vemadars do provinoics ko noticies que sobro U vagaa tenia y als de Cà-oere, Badaftn y Paotavecbu pera dc.na-'laUni ouel Unguin al oonxsnc de U jiarxa de la vaga.

Les .rudes que l mnlstra do la G o vomadó ha adoptat ab ajquetit moiiu les lia comunicades al pnesident müerí dfcl Corts d l . senyor Salvador, y hau lUeres-out la seva aprovació.

E n Garriga y Massó Madrid. 12. 12'30 outin^la.

Ha arribat d senyen Garriga pera .t>-snimptee particulars. L ' U . F . N. R .

y la C o n j u n c i ó tEspafía Nueva» reprodueix l'acoct de

l'Anamblea de la Unió Federal rdatiu al seu ingrés en la Conjunció republicà-na-socíalista y diu que a la Con funció SIM uneixen ds que senten cnDuw.)(>me pd cngranxhment de la pàtria, lo que pot rodJisamc a base dc cultura y mo-r.kKtaD.

Sobre! matrri acort ha dcoaukat la op<-oié a don Mdquiadcs Alvarez.

—Crech quo«J'això—ha dk—ens n'ocuparem en la reunió que cefebrarà ddnà d Comitè do la Coniunció rcpuí>ücana-aocialssu. . Creu el senyor Alvares que no hi hà 'monniMtihíliLats en PideaJ, >* que tos « s partits repui>licans volen 1 auomomía •a inaíor o naenor grau. -JH-tenyor Alvarcz ha tingut: frases de m . ^ ? ? ^ J * ' * l'actual mnorla par'a-

n ^ l ^ r J T ^ d,ent seva tor-SMa al Congré, no deu mariaise B i ministre de Marina dï l Munde». publica lo següent rda-

Marina de tomar suptedament de Me-HU. Farà prap d\*i mes ds moJ estos tri-

pulants del cCartos V», per coaithicee dd governador de Valencià y d d .icu f tt Ca-nalejas, solicitaren quel baroo anès al Ferrol, pera passar allí les fustes de Nadal ab les seves familiat

E l quefc de la esquadra. gcn-.TaJ Puente, era oposat a n'això, por que'l eCar-los V» os c l millor baroo de nostra enquadra y devia estar en oondickms d'anar ab els deniós a Mehlla.

Aixís ho va fer veure al ministre, peró fou desatí», y d baroo va anar al Ferrol.

Això va donar lloch a disar^tos en-t r e l minisue y d gcnoral l 'uenl», y aquest va escriure a n*aqudl dóe» cartes, que quedaren sense oontrslar.

Esunt al Ferrol d general Puante, fou autorisat pera anar a Mdilfc aco.n-panyant al Rey y va marxar a Màlag-a en d cGiralda»,

Fa alusió a lo ouo hag'i pogut ocórrer en d viatge y diu que hi hagué un* tercera carca redactada en trrmcs da gran duresa.

Diu el general Puui«o On la ú ' J t iU carta, segons beu, sontít asst-gurar, que per més que tampodi espera ara tenir contestació, toma a escriure per satisfer impulsos dc la seva oenviencia y advertirli que do la carta ne dirigeix varies (.OQKS, pci'a'l seu cor» ixcatmi, a alKims gencnOs.

E n efecte, Ics «âes han sïût eïu-iad«aj a un capità general exvnímscro de la Guerra, a un tinent general que ocupa un devat càrrech prop dd Rey, a un altre general del exèrcit ex pnaident dd Senat y a un general do Marina ex-ministre conswvador.

Com fina! d'aquesta informació pakan afegir que la carta es molt sustaucàosa y «D ella's parla, no sabom rebdaaanrho ab què, de Ics .-narine» da guerra .del Brasil y do Porrugal.

Conte un altre naragraf la cartn on que diu que l concepte do la dsciptiiia militar no pot apondres a ks aules, per-que'l sou contàxeaKint txigenx una llarga pràctica dc vida militar.

Per últim, se dol irònioament rautoa* de la carta de que l'hagi obligat per* anar dc Mahó a Màlaga a passar p d Fenol. Sobre la oonf erenela den

Fervàn Agul ló . «El Mundà) r t p r o d u e » li&ms par*

grafs, y els avncnta, de la conferon·àa donada a Horta p d senyor Agulló, subratllant les frases on quo parla do la conveniència de formar un gran p u r i t pol icdi eispanyoL

Dedica grans elogis al senyor AgulU'i, tnostrantse conforme ab ds seus judicis y concedint los gran knportvnaa, na sols per lo que signifiqiK'U, sinó per «jr emosos p t l secretari de la Lhga y priu-citjnl redactor de L A V E U D E CAT.V L U N V A .

Afegdx que pera la f o m u d ó d'aquest partit pels catalans, quo son mescreo on • iesida política, lo psitner que's no-cessita cs la predicadó ab l'exemple; per lo tant ds caCafcms «veuen presta»-tarso serens y unies y tt-iwn qvs extirpar d caciquisme, que a B.UXMOI» es el lerrouxisme.

Lo ijrimer pcra ls catalans efl fa victorià dcctoral; cl reojJjraaKnt de la ciutadana personalitat, mi lg ivBxIud»; y després desbordaree per l!jpanya en apostolat.

Aixís se tomaria al punc fonamencd de quan en Sakneràn y en Cambó varen formar aquella solidaritat thn mal cov-npresa. quo podis enoennran a veure, o no volgueren veure, que tancava els gèrmens d'una efectiva regeoeraiQó en la política ospuiyola.

Tal volta si a tJcmps. quan sc va iniciar la noble incursió propagandista y Ga-Etcia y Valen d a s'unien en sentiment ais catalans; quan unes dccLaradons d e n Cambrt a un per iòdidK de MALiga. erai arullides al» g iano simp^xTÍOi per U opinió andalusa, slbigués contuMMC aqunst c a m í , moltes tristes ases que han ocorregut no s'haurien registrar, n i s'iiau ría perdut íemps. forces y cntifeiaisme. E n Soriano y en L e r r o u x

A darrera liora oc la tarda ha arr ibaí al Congres d comte de Ronvuaones y ha manifestat als periodistes que acabava de rebre una carta en que l senyor Soriano li demanava que sotmeti* a tai tribunal format pels quefos de ies nano-rics, la qüestió peodenc entro di t diputat y cl senyor Lerrow.

E l president del Congrés s'ha abbtin-Rut de fer cap indicació respecte a ies seves determinacions succ«<sivo6. per no recordar cap antecedent parlamentar; que l i serveixi do norma pera pondra acort en assumptes d'aquesta naDuralcsa. L*Ajuntament de Madrid

E l regidor lliberal y tinent alcaklc se-n>w Aragón, ha sigut nomenaí jutge d un poble d'Avila,, càrrech que ha jurat ja sense que per això hagi renunciat racta dc regidor.

Com que això està en cendra de ta Ucy es probabic aue rAjuntamenn trao-tt «l· l assumirte en U sessió d d diwndreSL,

Si'l senyor Aragón deixés dc ser te-gidor. ds republicans tindrien nvv.ioria en cl municipi.

C r i m m i s t e r i ó s E l criat de Torrijos qomiínúa intrigant

a la <4MIÜÚ pública. E l periòdiav? publiquen c x t ^ ^ ' K wr

formacions on que la fantasia omplo vanes txiluamce, paiiaíit do pisues >" anòniüns. que aquests, «n ytintat. cais-teixen. perquè a les redaccions soYv rebien mnits tots ds dies. ab els què'S mareja ais pcriodi.-WB líusoduu: pasteíi.

L a policia madrilenya lia enuat cuiv-bé en fundons. assogurantse, a última h • , quo s'ha trobat \ma pista ab la quc'a lograrà averiguar qui ora la via-Umíi.

Es aventurat rtciJlir tt»ts ds ntuors que droultn, alguns dc erayetat; per lo quo'ls passem prr ait. íimitanilnos a recuilir algunes versions do l « que donen i·l i penòdi>Ji8 y que poden tenir ÍWAÍ o menys rdado ab d suooía quo tant apassiona.

Un perwVdioh de la i i i pova una s'ran orgia celebrada a una f í i m en que fou tirada pcx una fiaestra una taour·tïer

Jue's va negar u sortir al canipi on crajo o Eva,

E l enardx pcriòdidi aluddx u m b é a la desapariciíi l un coatximoiu franote, el qual va dunar un gran escàndot

Relata tunl*- una escena dc matçnis-me registrat en d Teatre do Varietòs (Pilncipc Alfonso) en que un baiLui va .vnenassar ab matar n una ouplecista, ab la que tenia relacions IntimcE, si no anava . i trebaJI,ir ab c!l a Toíedo, % lo que l'artista va accedir pel terror.

Y per últim d susdit penòdich recali una conversa ab uns mossos d'una cèlebre f nca que refereixen que fa u n pa-rdl dc mcscfc v-u-cn anar a caçar una joves anstócrafces portant en sa companyia sis a set dòiuu.

Diuen que'ls senyorets e'embewralxa-ven y allavor.- fi-yen veritaMes fdlonics ab h-s dònos.

Un dia s'embarcaren en u n Linxò y un dels senyorets borratxos sembla qui- va tirar a l'aigua a una d'aquelles dotees, entro rialLules dels demés.

L a nojra va comensar a raanotej.ir jr a cridar, perquè s'enfonava, y va potlcr .igtifarse a un rem, rebent allavon d'a-qudls un terrible cop al cap, que li va produir taui aumne lesió y inünediauv-ment va desaparèixer sota l'aigua,

Ab d natural espant, ds senyorets «e varen tirar ai aigua pera salvar u la infdis d ó n a , y nadant la varen trobar.

Posada soòre la Iwrca, se va veure que tenia una grare ferida al cap. de la quo sortia sanch cn abuiKLincia. Con- , unida a tecca, yegeren que era ca«fc.vTe. l

Sc varen emportar d oos cap a la finca y no han toenat dts, ds que això conten, a sabeme rès.

SupQAcn que portarien d cadavre a Madrid, perquè aixis ho manifestaren ds senyorets, no H«I»C donarlos abans alguns duros de propina y advertirlos que no diguessin rès al poble, perquè ho passarien molt malament.

—Els periodistes madrilenys que havien anat a TorrljTs pera fer informació d'aquest succés, han tomat pera protes-tar devant dd ministre de la Governació de que l'alcalde d d poble de Mon-taibàn, proper al Uocfa d d succés, ds ha seqüestral ds idegramcs perquè no vol que's parli dd succés.

L a «Gaeeta» Madrid. 12, 10 okatt.

L a cGacota» publica: Rcyal ordre disposant se fixi a Barce

lona La residència de les oficines de la oonassió dels ferrocarrils transpiri -nenchs. - , i j - I T M ^ . I ' m •yîu.

Altra sobre adqtàs idó de maquinaria agrícola pcrals estabLmcnte d eosenyan-sa y experimentadó y comissió Tsome-nada pera assessorar ien jondidocis que deu retarír dit mawriai De Huelva

Hudva.—El director de U» mines do Riotinto ha dirigit un,i oranuiiiotció al gcnem.·tfior CJVÜ protestant dc quel penòdich rLa VOK d d Minera exciti rater. tat personal contra'l quefc de drtSv om-

Eresa, y amen as sant, cas de pcrsisfiir i campanya» ab trasladar a Ricoin-

ta ds (ül'cis Y cbpòsns de material do Hudva, lo que causaria grans ^èidues a la poblànó. Entre aooialistes

y lerrouxistes Bilbao.—La Junta m-aiiajui d d psr-

rtt republicà, en reunió odebrada anit. va acordar pmtemr contra la oonductu que observaren ets socialistes ab en Uo-rronx. y sotmetre lassisrîtc a una assamblaa què'S celebrarà d próxan dr> meoge.

El oonatè socialista, a .a vegada, també reunit onc. va abordar nrlegrafiar a n'en Pau Iglesias, reiteramli la sev» adhesió, y edebrar d 2 de febrer pròxim un míting monstre en d frentó F^fckaldu-na. ab assistència d d quefe d d parnt, que's trobarà en aquesta ab mouu de la inauguradó de la iCasa de Puebio» en d burri de Pudveca

Entrels radicals ha causat aVjvrWrdtv d a la noticia de rarrib.vla d m Pau Igle-íiaS,

Els rad reals han rebut Una oomura.. a-d ó de Barcelona oferim enviar oradors ratScals pera otganisar tai míting pú-b í c h de propaganda.

Acordaren ds dd pank en aq'a&r.a acceptar l'oferiment y ressonar de la companyia dd ferrocan-'l la orgarusadó de un tren espedol en d ouo ía a m bar i a i d major noiQbre pt)®ible de rarficuls de Catalunya. A Valeneia els bianquers

tenen m i s è r i a : s Saragossa fan vaga. VALENCIÀ.—L'na aormsbió d 'obren

blanaucrs sense trcbull ha aofiatai dd akoMc autorisacié pera demanar cantar

L'aicakle na ho ha ocriond* y en vw-ta dîxò ds obrera han dea dit rionaT funcrons do teatre pera obtenir algún, recurs-

SARAGOSSA.—Els obrera bianquei^, apo-ats pels sabafe» y similars, con-tinúa» scetenint les Scvos preeansxns.

E l conflicte segudx igual. Alguns obrera han sigut dtnunoajs petí

exercir coaccions. També'ls paletes segudxan cn vaga. Els patrons detitjjor. sotmetre l'assump-

ie al fallo d d crbunol a rb i tn l . L'alcalde intervindrà en l'asrjnpee aB

la esperansa de lograr ts i acort entre abdúcs pans. £1 viatge den R u i z V a l a -rino.

Madrid. 12, 4^5 &rda. E l ministre de Gr . ida y Justícia ha

visitat avuy. en eon despatx, al presï-dent aitjeri d d ConscL, senyor Salvador, pera donarll compte del seu p r > jectao viatge a Batcckma ab l'objecto dc « a u g u r a r d Mtucu Socul.

E l aenycar Rufz Valarino ens ha mani-festaí que, salvant quaJsevci camwiEfen-da. d dissapte marxarà a la Ciutat C'^ntal. £1 oonveni abel Marrooli

E l senyor Garda Prtcto ha oonferm-dac ab d senyor Saivodor. a qui ha mana r i e u que d e m à KO ratificarà d trao tat ab el Marroch, firmat a París per E i Mokri v el senyor l'é re i Cobailerov Estudis artistlohs

E I ministre dc Insnnscdó Pública ha « n c e d i t alemes sii>veucwns pera que varis iodividuus organisin e^tudir* artís-tichs a l'exCranger.

Notes de Foment E I senyor Gasset ens ha .usaft^tac

<fia a Portugal porsiseeix U vaga general de ferroviaris.

E l s vaguistes han rcrwsrtaíw als sets companys que deixin drcular ds trens que'a dingcLxin a La ftxmPcra espanyof la, cidusiva.iionl ab la correbi«oodm-oa, però qua no permetin la sortida d'aitros trens si no se soluactna t txn-fbeto.

—En d dosptux dd avmstro do Va-ment s'han reunit avuy, presidits p d senyor Gasset, el director d'Obres pai-bliquos, l'enginyer quefe de la pn>vcn-da, d governador y l'aicaldo pera donar impuls als treballs de la provincià ab l'obiecte dc sahidomar u, crisis obrera.

D e l P o r t Jan ta d'abrea

En la sessió últimament cddn-ada, presidida per don Ròtuul Bosch y Arsma. foren aprovades varka çague».

Entre'U assumptes do més iinpnrtan· da tractats ea cita sessió, figuren les mides adoptades IKT la Junci y per l'autxiritat de Marina, pera avitar que la extracció de sorra do la platja anome. nada dc l'AstiUer pugui uorjudicar la eslobilitat de la bateria del mntidx nom y demés edifitacions <sv dita wxna enclavades: la cooperadó prostad.» al Anm-tament d'aquesta ciutat, pera contribuir a solucionar el conflicte do l'aglomera-d ó d'es<:oinbrerfL,s en t-ls cantns ab nt> riu de la vaga dclv oncarregals da recull nies ; la concessió de fadlitats al ASÒII Naval Ebponyol. pera que pugui conseguir més utilirote d d permís que se .li té donat, pera la oolocació. a bene f i d del matdx. d'anuncis a ies portes dels coberts; l 'aprovadó d d projecte neta cambi d 'cmpíissament do l'edifia 'CRS-t i i t i t a dipòsit de bots. qui.- lu de orms-truirae en ds mplk d d d i d i flo&uil; y l'acon de ti'euro a pública subosta'b restes de la llanxa -cbanta Rita-, a t ia dd fons del mor.

E n L-i mateixa sesbió so feu constar en arta I viu sendmeírt ab que dita Junta havia vist d «ces» d d vocal don Frau casco de P. Verges, per haver simit disolt el Consell r r o m o a l d'Agricultu-m y Renuder ía , al quo representava <n d sl de la mateixa

—£1 vapor sSaint Paul» ha airibat. pror cedint do Marsella, ab càrrega genoml, amamant al moll do BanjdoOB.

—PronOedent de Val cada ha arribat d vapor cVioento Lamada< . que ha descarregar les diversn; awcadnfee que por-lava al moll dd Dipòsit.

—De Palma ha ambat d vapor dai-mc UP, que fa'L viatR«s tàpifl* de Bor-octoa» a U capital àfi tUU-arca-

N E R V I S

La «pilepti*. hUUrUmt. eomtmUiò**. vérticA*. trmolors, r*<Unut%U és cap. iiuomnU. mifratta. ntnraíyits rtlfldtt. palpilacúmt <U etr. detxwuixementt. «n/tel. ptrdiM de «MWTM y daméa aconlnnu narvloace, aa curen ««mpia prenent VacrailiUl E L · I X I R B R T R a N . V e n d a : F a r m a o l a B e r t r A . i , P. J u n ueroa Z

Ha amarrat al moll de les Dressancs. —Al moll de Muralla ha sigut amorrat

d vapor eslsla de Menorca», que ha arribat dc Mahó.

— E l vapor pescaire sMercè». ha pujat al didi peta netejar fondos.

D i n à m i c a a t m o s f è r i c a

Bl Utnpi pers demà < l'Swopa ctntrsl

Ahir va pioure a Algèria. Cerdenj-a, Tirreno y Sidlia cap a Greda. l a tempesta d d mar d d Nort cs arribada ai BàJiidi oriental ab phijcs y nevades.

S'ha opera', d .cambi de regisme ctm-nen tal que pronosticava, quedant tota

Europa baix un regisme dc baixes pnes--.ions, Acíúa una Torta borrasca sobre Bèlgica, que ha originat un segment d -dònich sobre la Gírootda; quals dos meteors ait eren fendament ies a·jfucs d d Cantibrich, AdànKch •hèrich y mar d d Nort. ab pbijodes 4 lea terres propere-i als mars, que seràn segurament núvol a • i - desdc les regions centrals francesa cap al interior contincniai.

Un altre centre taupoâts actua so-brel Tirreno. ab plujiwies cap a Itàlia mendiooaJ.

Encara que manquen els (degnaues d d A lànliui > Anglatara, WUOM que demà coatinuarà la forta per torbadó dd Cantàbrich. ab nevades y pèuje» en d»-recció a França,

Tamfaéé perstatirà àa Tm&xu». d'Italia meridional ab plujcb abundo., '» en di-r e e d ó al Jònich, 7 a la vegada naixerà un centre tempestuós al golf de G é n o va, oorrínt-se «a dixecdó aï .Adriàtich nort.

La vessant occeànica espanyola quedarà ab grans onades y piujes, dintre d d sistema d d Can:àbricE y La ves-ssant meduerrania, dintre la penorba-b a d ó d d matdx mar ab nuvolades j fins pluics, si's forma un segment c i d ó -nkdi sobre 1 Duero, que no puch assegurar per desconèixer la situació a Azo res y Madera. En ds Pirineus son probables nevades.

D P U I G .

D i p u t a c i ó La Comissió Provincià], en sessió da

ahir, va despatxar ds següenK assump-tee:

De la Secdó de Governació.—Rocurs d'alçada interposat per l'Alaaidia de Borga jontra un aOort dd Ajuntaoient de dita població, referent a la orgamsa-i ó de la Junta dd Htvpútal do la .m-teixa.

Circular als ajoaHflB dete noMcs tap de partit judioia' pera que remetia da I M H t e i carcjelaris.

De la Secció d Hisenda.—infbr.np ÍOT hro varia recursos d'alciada mrerposaf per don Francs*» Ganaga y altres centra acorts dd AjunOMicnt de Baraei» na, rdatiu» * la exaidó dd a r i » » sobro aispecoó dc motor>,

ídtcn .-obro altres rccxirsn, a n à k d c JM antoriors, infioposata per deft Rafaon Vkaró y alm».

Rcdamadocis fottirulades per vana rebina de SabatfcU cncna't repoititncni; general format per l'Ajuntament de Saiw Q<iir79 de Terrassa, pera oubrir d dè< t i i t dd sou pra>THir.t d'aquest any.

U L T I M A H O R A E D I C I Ó D E L V E S P R E : 2 P * T I R A T G E

S e s s i ó d e l i j E í a i n e n t Ccwneosa la saxóó a les S'4S. Prerl-

deoda dd ' senyor Scnaclanu S'aprova l'acta de l'anterior. Se dona oompte d\m telegrama, dei

alcalde <f Ibiça, agraint ek obsequia fri-butats a i expedició que \a aenir el dja de Cap d'Any.

L"Alcaldia soiidta un o^cür pera a'.en-dr» als gastos que origina la vaga f escombriaire».

Se reuneix U gonuoíió 1 Hisatv'ti oera dictaminar,

N e c r o l ò g i c a E l president dona coaQUc de la mort

d d senyor Sanliehy, a qu» dedica, frases molt laudatòries pas seus sentiments cantat.IES. r de la dedoió dbe l'Airajdla de reotuni Is honors aotrespcocnta a m a^raide en exercia.

Com a ce«nplem»ní. j e u noc-^ân que consti en acta d sentiment do a Corporació nrvirfddpai, y que una comissió de regidors conruniqui l'acort a la •ajrihft.

Aixís s'acorda per uranimsat. U n a d e n u n c i a

£ 1 senyor Morros pregunta què hi hà de la dcnunida qua va fer sobra mal ser-v w al'dispensan d d Poble Nom.

E l senyor Janssens —La cjonassió va. delegar al yenyor CorreOC pesa quo vibris UOA informado.

D senyor Morct».—Ab aquckta resposta m'he quedar ONH abans.

E l senyor Carreté.—L'informació s'*-tà fent: quan estigui llesta, 3 sabtà ' l resultat el sgp.yor Morra».

Aquest se docteT» satisfet L a ca la

Ei senyor Nua lar'. pregunta st s'ha presentat una iiMran>aa dds venedors do cals. guix y d ment, oferint fer un concert. V

E l senyor LladlS diu que la •nnu,-«ió encara no ha sigut oxonunada, si bé oreu perillós decidir ris, havent-hi un recurs presentat contra l'acort. aprovant ei ooncert ab d senyor Ome-des.

E l senyor NuaJart oreu, ai contrari, que essen: m é s Inneficiosa ia segona pruposidó, s'hauria de deixar cOrrer ei reoBS.

E l senvx» Lladó, visibiemcnt narttül diu que Is autors d'aquesoa prapefeidó son. probablement,, ds que posaven peti-quins pds oarreia, y en aquest cus. ea probable que s'acordi cobrar ab fidat».

E l senyor Carreras demana que oons-tin en jacti aquestes paraulen.

E l senyor Soriano ala oposa, perquè k) dit pd senyor Lladó o u es ceïdab. (Exdamadons).

E l preadent diu que tot lo que% dia a la seBtàó Ita da oonaar aa acta.

Segueix la sessió.

L a visita del ministre E l senyor Albó (don Romónj ha re

but una cute de don /oseph. Maluquer y Salvador participnntL que ab tota seguretat d ministre, junt ab ds demés representants que han promès la neva assistència a la maugtradó dd Museu Social, sortiràn de Madrid ab l'exprés dd dissapte a l matf.

Per la que tocu .Us adfes y resfles a que asbistirAn dus ^cnyxxm, ens ha dic dofc Rornóti Albó qo» per ara no hi havia iwagama fonnat y que úni-• amem so sobta que'l diuaunjro al matí antrien a !A mauguradó dd Museu, a la t an ta a l a seBóto y luadi qu/ls hi detSaari l"A<-iden»a de Jurisprialancia y d ddluns a TarragciU. abent t l p a * gurarà una micuisal de b. Caixa de l'en-abcics per l a vellesa.

L a c o l e c c i ó C a s e l l a s A proposta del senyor Pérez Carrasco,

La directiva de TAiearaanó de la Prcnip-sa diària ha acaudat ofioar a la Junta dc Museus que veuria ob nsolt g tB t que t'ultimtssin .wuúaacttulament los « s a o n s pera Lx compra dc la caleexió dc dib»x-xas de n.-Mre mallvutrj* company cn Rnimon Casdlas (q. a, C s.).

Realment to t lum opuia que etwiv-é nwlt que U d usat adquireixi fui vaüosa aojeccàó.

E l s escombriaires Una comissió d'escombriarícs hb, n«r

ufcsudl al senyor Smadora qia? avycn la vaaa resolia, tomant oot al Beu estan dabans.

E l seny-or Serradora ha dit que tot lo que no fos una comuiioadó escrita d d gremi, ha considcwa eenso cap var lar.

Una e x p l o s i ó A quarts d una d'aquesta flaida te'ha

presenta! al disvesan d'Hostafranchs Jo seph Codina C e r a » , de 15 anys, habitant oirrcr ds Sarrià, 49 baixos Aquest noy presentava ferides a la mà «fcnwra y ull dret, que haa sigut calificadcs com do gravetat pel metgo de guardià.

Segons ha decSarat. li ha fet impensadament explosió m aanó de Cerra plè dc pólvora que diu quo havia carregat fa tres anys a Mataró.

Un municipal ba anat a dk doaacïí y ha rcoullit alguns fragments dd canó de fama. narfecdue al w à &

E i pacient es al Hosptaü do U

Un noy mort A la una do la t rò ta . el noy G^baei

Manin Asensio, de 7 anys, que viu al t>--s icgon dd número 10 <ad carrer de r.Kurora. s'esteva jugant ai renaH j ba í-entse arrepenjat a la banana, ha ptr dut el balons y ha Qaigul daltabaix del aelobert.

E l vchi d d pis hom. ccciespòn aoutka ha rcculltt al potaw. v l'ha portat a tot» pressa al dapensan d d carrer den Bar» nora, però quan l'ha v u | d metge, ia ha«ia mort.

es tat d'un ferit Hem òngua ocasió de v n « o y enrab»

nar ob nestre amidi don Eloy Deloudiaw robricant de punflet de G r a ó * íodl per uns vaguistes d dimecres. Lia ferida fau preriuída per m a boja dc rvnòí-ver Lebd. auo l i entrà per la cuia» >" sortí pd OM do ta cama. Per sorr la ferida va W y a no sohrevmdre enm plvcadons se curarà aviat.

L a t ragèd ia den Viurà Fa alguns dies cpiefe treballa ja en ds

ensaigs de la «agodta den Xavier Vrun, titnlana svLes flames dd Goig>. Aqueixa obm s 'estrenarà molt aviat, precedida à s la correspcnetNC prova d'ensaig, en «i Teatre d d CcnJe de Propietaris de Ckfc oa. A la estrena en púbiích en s ^ a r S i a' tres l'epruaenCHJïeDS quo !»'anucaciarln a son temps. íneerpMarà dita fara taw . imjn::: ia ;«c·J>roua. -lirig-ida per don Gran B uix-des. 7 de la que formen parf els senyora Torninwió, FVrrer, Illa M les sení-orca Castejón Xiíneo, Cotó, y altres,

A tnés figurarà en i obra una nodrida oompnr?eria. S estrenaràn quatre dox»-tadetu ativcs d d jenarur Jiménez t So&.

t P E R T E L E F O N I

Del cr im de Torr i jos Madrid. 12, 5'15, tarda.

La prempea segueix ranplmt cotata nça ab conjectures >• fanflàslcs sabcaT crim do Tomjoe.

L'eac-qurfo sêrinr de pdiefa aanyoa Méndez Aloms, a qm tai periotíwa ha «tAwy^na*- ol seu parer sobre aqusa misteriós suocés, ha manifesVat que al aes jUdki la vicdnaa deu ser una dcn»«i«i-daine.

Ha cisaff a n a amg^rt.ste franc et» .utomenada Bena Bcooir, que va actuar l'any passaS al CUre-hall de la OM-ckad Dinesal y que per oontronctats amo-roses se va tirar un «ret a Una capat-Ha, soírint vau grave ferida

Després se'n va anar de Marit** ea companyia dc Maria Teresa-Dagnat. Sen. se que se'n sapigufiB rès mes.

Boref Madrid, 12. I I I tarda—Al -corro» 39

cotisa: Interior fi de mes. ffcVJ.

ïïlés del Extranger França y Bepanya

Paris. 12. 10"20 marí-E I isParis-Joumab. ax un anido f iau-

dMiL dhi que faria ardents vots pera l'èxU dels espuivols al Mam-ch, si lu prcon>sa espanyola deixés d'atacar a Franca <n d moment en que's o m s i r i n la conqus-ta espanyola oomplcta dd Rit, ao n*-lodó de l"Acta de Algrcirv.. Elecció presidencial

Paris. 12. I'4S tarda. San Salvador.—Ei doctor Manuel d e

Anuifo ha sigut elegit president do la República del Salvador, «per un período de 4 anys, a pa r t i r d d primer de jac»* dc 1911

M E R C A T S D E C 0 T 0 rrfaraawf ftsitiun

ptr D. í. J S S 9 4t Baralmu I t <a JaiiardaUIl

M e r e a t S o L·lrsrpool

D a · e m h r a - J a n · r . Jaoar-Pabrar . . Mars-Abrt l . . . Malg-Juay . . . J u l l o l - A g o i t . . , Agot l -SeUmbro. . Oci u bre-No ve m bra

TiUgrama 19-/5. Vaodaa 12.000

Olapoolbla . . . • JaDar-Pabrar. . 1 • I f a ra -Abr lU . . . • Valg-Juny.

T-Sl Tet TO

M i

Tftt

Alta Batea

—•01 —•01

— 01 —•01 - '01

-•03

M a r a a t d « N o r a Y o r k

Jaaat

Ju l io l Tan

Janer Mari jul iol

Obre

un un M - M

AU* — 10 —•01 -•01

flM&MSanMr• IM u 14-68 —•— 14-91

un

Baica

-•01

- '00 - • 0 » - •os - -03

N e g o c i e m V a l o r s y C u p o n s

EMli de £ . Mas SSDCU. R b U - Contia tt

LA V E U D E CATALUNYA 12 janer ilelSjl

N O T I C I E S P E BARCELONA

tp|>.-UT«í5 ri F.OJ.

mnwnt i>·jní?atLi.·ía; Ahir vn rcunrrso al Pala»» l ïpïcíf ir i] ,

f l TnlwnAJ rfo SfimAc: pera la r^·HjvRC'·i Hc ll'covi^'es m·stj-i··r-afe.

— -l-a CoiTiptiidorai-. Petriuc^, 4. Per r t í o ima d í l lucaJ IÍÍJIÉJA ses cxisicn-tics a incitat de preo^ i

lA «'amsa de Us co«lhulic*àonb altamesu IÍUMKVSCS w m IA pr.pietat éd&tmts eft-i r t ' l R. D . iBtblknl- sobre rcglamentactó

Ics contribu·àcus d'^dífiem y sobrs, y la llcy resccíitnienc aprovada p^r les, <XalS A <;::< !;•.:• r« i . r . •>cy:i'ls KkfEra-wnts itii&iXs .'thir per la Cambra de la rrcpietítf. se ;ra<£a ciurc 'k propictar* jíc fríOnudar t l inoviïnent gtïicral do pro-i t i t e iniciat per íoí ts Us Cambres d'Es-f«nya. A n'aípieí t f i o to f-ntlrà Uorli »l vin«ni d i l imi i una rcimió macua dc pro i ie ia iú en la Cambra Ofaüal d'aques-•b càutati «Í-JC'S c«W>r.<.rà junt&menf! .ib W f s Ics enptrtt-. s-m'lar- d. p ro î^lMris. _ _ _ _ _ _

— Els t f cc l t i dc l'augiti-nt (L- coii'.ri-tnXpó qpe'l GreMJ de FaxinacfcuUchs ha ír·'iposat a ra<rcdiftjda 'Famwcia Ajnar-f é h . Plaça Santa Agna, 9. s'han dcLxat sesiCr ja d'una manera ràpida y favo-•feblc. Él «le^pats do rcoep'ftís y 'd 'esçpa-Tkíis ba augmcnlar consickrabknu-Tir dc alíTims dies a n'aquesta banda, degut

sens dubte, a la imporlanna que fcKla. farmàcia "ha roercscuut del Grum •ííe Fannac'utichs dc Barcdtoaa.

E l proper diumenge, dia 15 del co-near, a íes deu del maij, sc reunirà en hmta generaj la Societat Espanyola de Ap .vltura. al Foment de! ' ireball Na-cionai.

Dris mosscò d'Esquadra. Els de Torelló han detingut a íiualrc

vehins dc Sani Pere, per furt ue 20 ipfonsons dc rQure y 120 kilos de boix «pie destinaven a treballs de torner.

F-is d'Odena, passant per la palanca •éc can Roca, van recuJlir y aussilâr a un pobre veil dc 70 anys que estava rnirg esmortuií de fret.

Els de Borredà comuniquen que la nena Marta Cortina, d é 2 anys. jugant a rentar roba a la bassa dc la Rieretn, va caure a l'aigua y sc va negar.

EJs dc Saiu Vicens dels Horts participen baversc calat foch a una casa, oca-«•onam pèrdues per 180 ptes.

Els del Porc ban denunciat a un ma-*imo!iii interf quc's va barallar a la platja de Pescadors, ocasioiwn; un grau es-

Dc La Garriga diuen que'l Jutjat rns-lirucis- dilgencics sobre la disputa o.co-treguda entre'J quefe dc la estació y (Tarquiítctc municipal. •—Si a V . l i cau el cabelL no esperi ser eaívo; usi «Fulmeip. Vena, en perf. y dgs.

A la platja dc la Catalana del Gas, un carro que abocava desfeies, aJ rc-eoíar, ha caigut d'un torraplè, agafant a »m home que buscava resics aprofiía-bles.

Ha mori ab el cap aixafat, ignoram-x •(i>í es. —Pobresa dc sanch se cura ab Ostra na.

c l soci d/*i Juli Soler y Sar ta ló dong? r.'i i r .-• ;; , .P\. . i -*w-.r. 'L/ s V.dlr d'A-«MrWA y- d'Aiso (Ph inc í s d'Orca).-, Sc-y-i il·r·ir.i·);» .:b {wnjcccidBs fot&graÍH •

•Swk sc pçr7»ieirè as&ti-.tthi . '•. — * del mateix Ccnírc._

— "No bi iih di bililar, con ni raquitisme que resisteixi al

rrnfia. >cdos.

Havent torna a IiaJia l profe

d'fatsdi a d'Eco-

norola Pííitjca del_ Foment del Treball Kacional, don Guillem Graell, han co-muraçat les- lliçons dc dita assignatura, »íue ;encn l lo ' h els dies y horei dc cos-VwK, i

— Tot cemerdaut deu adoptar i Is Segells dc Cauchú flenible';, paternals, dc la Manufactura ds Segell*?. Grabats, JWÉrfs. Sr. BCCJ. Plaça Real, 14- Su-«vrsat: Rambla Cetitre, 31. TeK 2,402.

"AJ Centre lïxcitrsloriisía dc Catalunya, demà divendres, a ics deu dc! vestjft-,

fOtsvttt, la s<Aa festa patrunal au un solemne Ofici que's celebrarà a I«5 onze ««cl taaii a la Casa Piovincu.1 d* Ca-iMà», enlairant les gloncs del Patró el canonge doctoir ï t a s . ' A Ics d m do !a nj.: tindrà Jíorb a «Là Bobcmia Moder-l 'sia: un ball dc sc ic íaf .

—Eo modern y ir./íi.'·btc coafr.í la pos-ir.t·: ó, -Ostravií}:: V i concentrat d'çcttes.

Dissaptc vinent, a d a quart- dc quatre dc la tarda, se ccle-jrarà Ja Juòta anyal rcglamentaiia dei Institut AfiTi'col Català dc Sani Isiire.

El vocal tre-orer don LkuS Pons y Tue-quet-í p r í - l ü t a r à a la JurnSJ els comptes del è s t r c ld ani'c-ricr y t l piesupott de gastes pera'i .corrent

E l secretari general don, Jaume Mas-pjo0s y Camarasa llegirà la Wçmí^ria dels ircliaus fèalHatB per rinscinj: durant l'any.

Se renevaràn par- :j'm< nt '•l· &rtéchs de la Junta Directiva. —Tos sc cura Disctndes ptetorals Roselló

Se pos;1. en coneixement dels socis del Fonent del Treball Nacional que formen p: i t de la Secdó d'Indústria, que l v inwt dissafrte. a les tires de la t^rtla. tindrà Jlcrh ta elecció de Ja Mesa dc dita Sw-<íó ; y als que formen part dc la Secció d'Agricultura y Propietat, que'l mateix dia. a les sis de la tarda, tàndrà Uocb la e le fdó de la Mesa d'aqucsla Secció.

— L a deeoloració dels Uabis y genives, de la cara y de la pell, en la cloro-ancnua, desaparnx ab el Dina-mògeno S4íz de Carlos, que es tò-nich-rcconstituycnt.

La Direcció de la Caixa d'Estalvis y Montcpio dc Barcelona (Cetiir.i! avisa als que hi tinguin robes empenyade^ Us dates d empenyo o renovament du le; quals siguin anteriors al 31 dc mar>> últim inclusiu y correspunguin als res-guarts númeroè del 13.035 al 30.205 in-cliisiuis, jK-ra que se serveixin passar a redimir o prorrogar ds seus prèstams, puix que «e l o contrari se procedirà a la venda dels mateixes en públich encant el dijous, 26 dc janer.

La Cambra Ofidal de bi Propietat ha enviat telegrames al Govern y al Parlament protestant per la contradicció rsistent ai t rc l'arUclc 9 do la R. O. del ministeri d'Hisenda, establint la forma de fixar cl producte fntegre «Fris edificis y SO'IOÏÏ! y els articles 9 y 11 de la Uey de Contribui-ió industrial.

A quarts d'una d'aquesta maiiiuida bi ba hagur ima forta aiarmai a la Rambla dc Santa Mònica per haverse vist grans flamarades de fodi que son ien dc la casa aboni es'.ài; nsialats cl <;-neniatògraí y la fotografia N;ipoIeóii, io qiial era dcût a haverse inflamat una bomlxina plena d'àcíts.

Hi hana' i idit els bomb?^ del qjarte-ret dc la plaça de Santa Agna, J i ta bomba-autoroòvü, la qual no ha hagut de fund'mar. perquè l'iiurendi ha ~igut •ofocat pel r-.Tsooal y vt-hins de la casa.

Les pèrdues no s.>a dc gaire imi?.jrt;m-cia.

DE FORA —La ooUa de caçadiirs de HqitalHch

que. j t o t ab cl» dc Raminyó y Orsavi-n y i . s'han fet populars ptr la caça del poreb sei'.glar. han vist coronaft d è>vit ds seus esforços d'enseayar gosRos per aquesta classe de caceres. El «Ua 7 del cerrent, el famós tirador IJor«i>i Fu-Dà va tirar, ab un acerf envejabl*». a un interessant cxcniplar, quo, j>e.;at al 'anibar a Ho*<aJrich, va fer el pis dc 96 kilos. p'Mjucs vegades vfet trarMiu

'se <lc Kcnglars. La boíla Ja f o r m i n ç.'g,

stn\K?rs Salva«lor Roviía- Josetîl Ljeoiti y J'esmeníalí FuUà dc H<fci'.ijj icïii, tat Hatvnel Fflnt. M . i j u f l Oltcr y PaAm» • 'Saàkayò y Vicens Pignaíclli, d f Ox ía'íinyà.

— E l pro'^viricnl drornenge d fa 15, a lès deu tlel !»iati, «Sadià Hocbl ,d «Casino dol Foment, dc Igu3la<'.v IÍX i n * pcvfantl mi l in^ dc p-optigauda agy'oit?, w í a i r ^ a t . de ton i flb la «(Unió OC Viti-o»l!ors dc CafuiJiíoy. -, per Cambra Agrwçâ d'aqt'dla ciiKatl En dir actte, tpK promet revestir e^G^jcienal )mj:*>T· •an«.ia, hi porlaràn els renyes's don Ra-món Rilx,-;. dc<n Jcnn Parcllada Navc-rhn, òan Joscph Mana BxrKifliÈs, Joan M i ^ r d y O&é/t y Joçcph Fuig de la Bcllacasja.

—La Cambra dc Comerç dc P.dma dc M jJJcTca t u publicat c l número d d seu Butlletí comjspcnent al mes do d o sembre que conté, adeiwés de la, ressenya dds actes d'aqudla. corpuració, varies note- d'mteríis pera'Is industrials y comcrci.inls.

Societat Barce lon ina

tTAmichs de la I n s t r u c c i ó

Veredicte M m m te Wifl I remi primer. Se concedí!:.: al tema:

'Saivad A los niüii? y habra menos honi-bres narn ronegir y castigan;. - Accér-sit: aU kines «Bcccaria·) y «Lnbort •.

Freny segon. Nu s concedeix. — Accèssit al U-raa: -IEI l u c n cjcraplo es la moral en acción). — Menció hcní.rífi-ca a.t lema: «La envidia rufn mortifica».

Premi tercer. Sc concedeix ni lenia: «Vo sembrería librefi nor totla la t iemu. — Accèssit primer, a l lema: «Literatura1 pwa infants?, y accèssit segon, al lema: Vcrdad, virtud y ciaridadí;. Prenu quart. — No's ooncedeix. i —

Accèssit al lema: t inter folia fructus». Premi quint. — Sc concedeix al lema:

(Don Pedró de Alróniara García», i — Ai cèssit al lema: La disdpUna escolar '.

Premi sisè. Se conceleix al k m a : «Clarídad». — Accèssit al lema: i Hay ba-.tantcs cabezas que'son libros.v — Mencions honorífiques als lemes: (Labor im-probus omnia vinoit» y tFiat laxw.

Premi séptinï. Dcse-I. l 'remi octau. Desort. Premi nové. Sc concedeix al Irma:

«Los anaifabt-tce son los incducadosi'. — A'ct-ssit al lema: 'Pedagogia y Hadon-da*. — Mendcm lv:ïif>rlfiques als lemes: 'Cultura», 'Los mitines pcdagógiccs) y "Radicalismo seco».

Premi 10. Desert. Premi 11. No's concedí v. Piemi 12, Sc concedeix al Um;.; «Ni

laboru p4 r la estuntaj paoniroj >. — Menció honorílica al lema: ;Es uccesaiio cnsenar a l niüo >.

Premi 13. Se concedeix a hs noycs y DOJ-S Teresa Llobft, Teresa Isern, Jo-seph Maria Ribaí , JosM:h Ribas Jcsepba \"cniLira.. Joan Rubió, Maifa Canals, Ji> sepha Aug«S. Santiago Clnpí-i; Franwfc·h Garcia. .Maigncrida Barrio, FranciscoBa-Uesté. Afina. i\íayans. Pere Xandri, Joaquim Coll.vos y Joan Serra.

Prenu 14. No's concedeix. — Accèssit: a don Francesch Sala y Dculcfca. — Distindosis vari««: :» les n.,yt8 y noys Juli Canuda». Joseph Castellà, Emil i So* ms, Eduart Panicrllo. Rodridi Sanz. Jo-sepba Tuca, Carme Batista y Joaqmm. Ni'vas.

V preirn 15. Se conrtddH al noi Joaquim Navas. — Accèssit: a la m ya Carme Batiste. - •

híSa 2.»—Menor quaoHa. AudictKMi. IjDganl'S: Adela do Monivjt·i y Pere v Uaffdeü'.

Wenar quantia. HíSspítia*. LitigaRlis: Eal tasaí Sídvà y S«deia t Fousr Carn mai».

Aüdtencúi Prt>vin«"iaï. — Seoció prv-mera. — Tres in- idenlf-. Aodj·mcia·. Airo-pdl=. amonacci y e^taia.

Prn.-.cssaiB; }. F., Mt S. y J. A . S* • •' ó segoiut. — Dos orals. Oesl y

V ilariova. Aicnii .! y pcrjudiCK. Prc-, e»-891»: P. U . y J. A.

Seeció ;e»erta. — Un oral. Lknja. Processa;: M . S. T .

T r i b u n a l s R e n y a l a m e n t s p e r a d e m à

Audicnda Tcrriioria.'. Sa'i i .» - M * -)• quar.ua. Igualada. LkiganK: Joeepli

M u n i c i p i Demà tornarà a poiscssionarse dcTAl-

caldía l marquès de Marianao.

AcorCs presos per Ja comissió dc Foment.

Aprovar cl projccïc de mod'íicarió dc frmques del en- — u .m' ía t Vergara-Balmes y passarho a informe d'Ensaose pera la

• -iTucció d'aceres. ^provar el projecte dc pavimeiuai de

serradures de suro—silenciós.—pera 'a baisa«ía dc Sani Miquel y carrer d'A-

Dwègar a un facubatiu pera que's po d';; ab J'autoritat nu 'üa r sobre la

dcsapaiició d'una, barraca deJ carrer den Trmiarantana, adossada al quarter dc Sant Agustí.

I evçnir al partiçul^; que reivindica la propietat sobre un iroç d d carrer den rataraoUkoa, que ensenyi'ls tltuls. sense per així» suspendre Jes obns.

Passar a Ja Junia de Musèus la pe-io de don Ll iu- Olande. pera quc'1

nomenin intèrprote dds Museus. Aprovar una compra d'exlimors d'in-

cehdís, votant on contra els senyors Carreras y Sanírra ,

Fer un projecte cotnpiiejneniari pera a abar dc rcru'ar tots ds carros.

ArregJar la Travessera cnlrc l'Esiru-rial y l'Escorxador dc Gràçia.

Deuegar Ja pc iv ' ó ci<; don Emili Mon-leys de que sigui reconeguda una ela-vaguera de sa propietat, pçrque hi bà perill de mort pèra tiui sTii tiqui.

Denegar Ja peiició de construcció d'a-Ü.-. i a pei;i oeres devaat dc Jes Sales d'Albcrch del carrer de Balboa (Barccloncta), per ser obligai 'ó d d propktari.

Netejar ab luigen·.'fa Ja riera de la Llacuna.

Passar a iníormc Ja insianca pera empedrar d carrer de. Bicioa de los Hc-rreros.

Reproduir d mateix diciauiín subrc'ls salvavides tranviaris. noeucm les com-

dc Riera y Joan Coma. Tnçidcní . Reus. Litigants: Brfgída Ro-

dra y Antouia Afanofir-en .

Aprova, en Consi·.ibri del 13 dc desembre'l padró dd xybiiri sobre •. ES y cor i iries, corresponent a 1910. sc fà púbi idi que cs.à exposa: a PAdmin^: . ció d'Imposts, al eiectc de qut.-ls intc-ressatí puguin soliciíai les rcctificaci ms tiue -.TCÍ;'.:!!! ockmimes dintre dc 10 dics. a comptar de ïdc Ja pabl icadó del anun-d ai iBê i ia Ofiçiab, en ]a bitcllgcn-da que Jes inscrpdopfi no rcclamadvc en d . plaç sc ilndríui per feriries \ consentides. •.• • "

I-.n Li êssi'i cekbraí la per l'Acadiinia i l d Ços Mèdich Altiuicipal pçra la neonr

ió de càrredis . fi>r,ai eltvrlts per ima-

presitíeiit primer: oon l erc Ribas 1 uji-rl, tresorer, y don AJbi r;. Koca, bibliotecari, quedant censljoiida la Daectívà e-v la següent forma: Prts'der.t. d..cU.r don Lhd? Comenge; vigpresident prmver.dúc tor den Joaquim Teixidr>r; vis-ptésidcni sevon. do.;tor do i Jcnquim lloms y Pe-

nud Corachan: spc.ri.tan dai ics , dçcxcn' do»i Ji .-eiili Maríu Grau y Bbmdi; DÍDIÍQ-!• i - t r i , doctor don A l b t u Rioca, y àcxTyèr, i • i • tan. doctor don Ferran Casp.

J E l s c a p t a i r e s

Dimint la wimera desiesna de! Bsife vïrti ser reekdlit? per la roixla 322 cawaires— 84 dc BariTlona,—cnt/e'Js quals bi h à :

Un trinxemirc do 7 anys, roqullit la n i f de Reys domww: B VOI p « i a l . ab on sabre de twa a les manis morades del fret.

Dos germans dc 12 y 8 anyv, abandonats pel seu pjare (pic ke'n va anar de Barcelona.

U n noyet »lc 9 QWys, abaMlonat tai»-bí- pck sew puresi que deun sfcr juns desveiônyits de mfixía rofxjnr, pcrque-al sen cfklaís. a l a comitesarta van dir «que ja fe.vTm I»1BIÍ ab- tenm altres doe f i m a pensió a un golegi d«ls millcrs:), cosa que es mclTwla perque estàn alber-gtils a la Casa de Caritat.

Diies dones malaUiefe repatfiadf^ ptels cjònsuls tsr-anyols de Nova York y. Mar-sella.

Un cego y mitg t>dh, qjue ha vingut de Valencià a peu, ab crosscB y sol.

Un tal Benjamí Carbó Ibàriez, pw-piclart agricultor d'iglevuela del Cid (Terol).

Manuel WariaiCÀ Silvesta-c, que temps passat va ser sorprès robant cancasdes dc plom dc la Reforma, y, pnrtar al jutjar, et van deixar anar desseguida, per lo qual l'home acunsdla als uemé*; captaires que ««val m í s robar que cap-tara.

• n es-saígeait dek famoso-s Voluntaris dc la República de 1873. que s dedica a escriure poesies pera la prcmpea ebria-a.

Uns esguerrat? que, al veure la ronda, van anencar a córrer abandonant un mocador, a tall dc safata, vd> cèntims.

Una famdia dc 7- iodividuus que s'havia inhalat a una dc les cases de la Reforma.

Un v d l de 80 nriys. que acabava de fugir del Hospici, y l'home, tot pxnedit, diu ara ab l làgr imes als ulls:

—Va ser una calaverada d d poch seny. |Si's poguessin fer les coses dúes vedades I . . .

Es evident que quan se vagi fent més gran, anirà posant enteniment.

moro . rAnni

raer «Hi cen4«d.j LnsciBuuigoi. - SW*",' >ro |irc·:«nioc»iV(loJ'iiicoiiJi>í'raD)i· .II'IJ»"

Wil, o nn quarl dfi dou. Primer «BI Co rjrt» ' i seroDiimo».—Beirón: PreïeniocW la e·f BfllBls TINA PA11R1

Sedespalso a Coraptadurla netalai tinài lue» l'uncions fle FnftGOLINA.

EL DO HA DO —TMIrs d» Calahinve. — CO* nyla NIBVBS Bt'AHEZ. - N i l , a le-, noo:l'

treu»'» «CMM 'le cblcoiu y la (nticiosa wAtU1 tresaciM.

Pon

QÉNIO Y FIGUR - SHASDIÓB írsrr

IA. . .

B s p e o t a o l e s

PRINCIPAL. - Teatre Català Avuy,iUJont: M l . s leanou.—TorlullaCatalani·la. nriiiBnt 6xU: i.o nova romedia ou 4 actes. 4e!i senyors LafciT«i'« y Riisirol,

BL DALTABAIX Cjm?aiart) la fuuclú ab la 'icmoJia <La torra r.iiatos.— D:IUJ y dlïïaplo nll , y dlcmenee. larc.a yn lh^Kl unllahulxí. — Dilluns, eslreun «Gla i t n -calOîRis riiauoe , Juli Vallmitjaua. —«Kra An-g«i», -la V. Xavier IÍCJO.—Doîatx • compta'l iria. # ^ H ^ N TBATRB DEL LIOBU. — Da ..a rassal

i i r r i íe. i . * retie.eut·ci·J de >• mBgnír.ca y grernUosa obra « «'Rnaer .1 Maonlrl Cantorl dl Korln^crâ% illrlglda i x r l'emiDonl m^Mre Hnu-cineiii. — ScSi· j fa l iaa coaipUieuria.

TBATRKROUEA. - DlSgapte, IntURcrOl. - No-labie COÍUI auyia de deciaicoct1).—Bitreoa del

drama eu i tetes LES PHBEONS DE N0VS

le &ran fotU u l .'imiji^ú de Parit, y estrena de !a fanta-ic •!» Joseph Biircas

OMORBE D'AMOR Dlunieuee. lar.io y nií, el mateix proarama. — Se d-sy.iUa a eompiadurts. 'JpKATRB TIVOM. — 0«t oli ei.tra.ia, BO cOoUms; en L'opereta en tres Bütca

El Conde de Luxemburgo f íev les senyorote-; Ameia y Condol portella (Gtie-

llo) y »U senyora aoinero, nainoa y Vl·ial.—Nil, a Ics nou cn pv;ni. miaen

El Conde de Luxemburgo Segon: Ksuena a Haroelonn do In luimornde c-V luioii-Uiica eu uu a.-w ili \ iJi . i8 en L i|ii8>iieE, oti-

•'.e Carlos ariiiotie», Hnrtcn Alveraz y meí-l*e s^nano

El trust de los Tenorios j decoïiicous novè», Melrerla, snardarropla, tol conuïnilt <'xr'í·,,saiar"l P»ra ••••irsia ol-ra.— Aviat «Caroey cnretai--.

7 d * » Companyia <·«mi;!i·;.riea diiiglda per Euilll DU-»Dl y Jn.ià Vlvui, de in que formen p?rt los uri-mores ilpie? l ' illa Veteeco y Pllnr Marli. — M m l , •Uvondrej, 13 janer VAl. Tarda, a dosq-ianade cinch, gran uiiillníe eilraordiiiarla de mode.

ilT<:n.ii»*. Tarda, a s mall»o·,. B'iWo.i general, aò céuls.

Demi) dlveodrea, 41a de Uodai «Coaaa do cl»1 y <06iito y Klgum. — Dlssaiile: Eslreua da I*: mena en mi acte, «Lo eterno».— Sa daipt"» Compiadurla,

TBATRB NOU.-Dama. dlvendKf. Tardi.' quatre, senzilla, lo ci'mUiiM. «La cama n>

per Amparo Gull'en y Pepa VIna». — A lat tf* doble. 30 cenliws. l'opereta eu tres actea

1:1 Conde de Luxemburg;' el millor de Barcelona.—All, a un duart do' funcid sencera, 30 céntlras. Primer: «Abre» puertot.—SegOn:

El anfs de las habas I Tercer D'trena a Barcelona do l 'Iiumora»' ulch-unca en un acta y I ijuadrea,

E l trust de los Tenorioí dalt aenyora Arniches, O.' Alvarax y masirs SJ no. Decorat nou y espli-ndlt; vesliiail ri(l ' ' ' /I En ensalg. «Denltei cobrador». — Se despsw comptadurla.

TEATRE IMPRRI. - Dami, diTandrai. lar* dos quarts de sia. L'operetu en ires «ot*

gran t x l f LA NOVIA MILLONARll.

Preus: LioUes, 3 ptes. Bulaqu(U,0'i&, sayeni iiearrai. O'Ji — M l a den ^tioiis ia dau. R1 de l'opcreie en Ires actiu

L a Princesa del Dollaf debutant en dita obra la moUopianilda y s»l lica .lira , 1

MARIA MORATÓ Preus: l.lotue». « ptes. Buiaques, l ; SeyeHl*! KBner.'i. B'JO.—UUetple, tarda, a IÍOÍ quarts m «La lílnoeM dol Doliar*. — Nil, o dos quan deu. Primer Reiiross de la he r iuo» íri-ii»"»' íeruians Ouintero «P.l PaUulllo>. —Sesdn: L^ reia del dia ii.a novia mlllonoria».

Gran Cafè-Restaurant de NovetaU Concerta tot* ela dies Munner, Pont. Tormo, a 7 tarda y de ff l/ t a la ult.

R p a n . ASMIU, li.—TotsaU d ius í í • espectacles do VarlatonH

da.a les3 i;í. - NÜ, T ms"' ENTHADA 1.1,11 RB

1 ~

ÍS pels raputaM proree >. Valls y Sabaler. Da n

E d è n Concert R a l m * < l'ancid extra infanHl.

O d i a u a i f l i c a «l a l'rlniyra poslara»; Corvanlcs: «Saharaeen una lablai y Lol lMS van las. n ï n r a m a En auldmeles: .El MuiBUBta lOfJ UlOrama _ RH DCUCOÏCS. Bíirmies: cEI m ped»; «H··Tlalu Pcthé»: íAftrlplu.iï y altres.—W da de maqn naa y llofc-ier dep· l t co i ·*

FRONTÓ COMTAL. — ATUJ. n l l . a le« Iraordloart DOTIIL —Vonnel.a: '•anrit-. > j

naca. — Blaus: xabarln r Salsrar. — Lloiae"; 5 eniríi·le». •.•tes.; l u i t a i i i m arvti ·le·.·aDt«,| grafia, an-í entrada feneiai, 4 ptes.; eniraiW mer pis, una pesseta.

ANTIGA

R A B A S S A L E T

Servey de cotxea Oesde'l Tibidabo. J

D I V E R S I O N S PARTICÜLAf» '

TERTÚLIA CATALANISTA. - T » * ! » * eipal . — Avuv. droui- 1I.8 Uirra oelsjij

y iBI DalUbetxi, obra nova den Husluül, " * cuUlilaiíslt Exacucld eameradlsiM.a per» nyoren Morera. S Im» T dei·i'i^ " l u l c i i . — Gili. Hospital, >«; L lngenl, JUurlcl.. Baixada da in Pratd, 8 y Pomar, nambl* " talunyo, HO. j

E l s q u e t i n g u i n to

tovnvHl· «• LA VKU DB C A f é L U ^

D E C L O R A T D E P O T A S S A COMPRIMIDA—Se venen en totes les farmacie-

Eficaces c o n t r a les A N S I N E 3 . G R U P , R O N a U E R A . , P U D O R D E L Y I N F L A M A C I O N S D E L A G O L i . — L e s P A S T I L L E S N I E L K . calOj l a i r r i t a c i ó p r u d u i d a p e r l ' e x c o s s i u iks de l tabach, y s o n ind i spe i* . b l e s a l e s p e r s o n e s q u e f a n sofar i ra sa g o l a u n t r e b a l l f a d i g ó s , espaci ' m e n t e l s o r a d o r a y c a n t a n t s . — P e r a e v i t a r i m i t ACions y í a l s i f i c a c i ^ y c o m a g a r a n t i a d e l l e g i t i m i t a t , a x i g ó i x i s en c a d a capsa c l se l lo p r é s e n t i n t a r o j a ) de l s d i p o s i t a r i ? J . U r i a c b y C M o n c a d a , 2 0 B a r c o l J ,

A v i s o s P l a n n c üngues. proacotea alKOes. i er-1 i c i ' i u s , n)),o4 motora.

P1SLAÏO. NUU. iil SüGON, PRIMERA

iftatxlllerat S M 8 e e S ^ « M ïaul Pranoascb. odiu. 2, principal. P A I I A { < ejW V·ra Ineovor y roilinos de • W w » * «fa les mi» produoiuoi y de

:.!.,,,-:r.'...

Yeü a fl'iiDa casa a MolleFBsa per la Sape-iKcriia-U. ren el rar,; cl diu

A P R O F I T E U S E MtlTiries d escriure do Iota i i a t o j u í í j

iuar ' iu« ab inirautía. a (juai»evo'. <»m. CL.VRIE, BS rRKSSOL. SlfóOIlA

neu dai mai II pob e, la 1 l·la a lo P.i

racs laxo itai paísy aTlrau£<i <J.a Avícola Bsr.:olone

prai coiicj* lixd y dos

L l o g u e r s

Botiga Bruc!), 01:111. HI) PIANOS S piev. r.l lue*. 1. 1 liddcry reparador

irrer -lel

ar. <tf Ai K Kx-ali-Idi; l 'jns

V e n d e s

Extensió de terreny iSe'Vi^'SÍ tar.H'flsla. iú ilei tranvia. prop del Poble Mou. VmWi «n i pam», carrer empedrat, tllurecento?. ço yen moll barslo jon io por aoiare, faiïOJa an» 45') pa'.ns. tuiut: •losienct). Passoige (''Uícudelicrí, ni'im. a, principal. Da 4 a do la tarda.

Qnmliac lui uanc.sy d'ocaalú. seTer.eo V W H e b 0 UCÍUCII caJSBllli. B.-.rMi·o. R

Jtclri·n CSttíi 1 i t -Um. ilaiO do •j··s·Mnl·re -11-

Z > T A H I A n-dll M p«r 01 durM. r M t % X * \ 9 rnu ew. <5. primer.

C o m p r e s A l h ^ Ï A a «r, pi«>%. plsu. mone-MMMtZJKSS» am y (ieuladure*. ae pavocn |.re'it melt alU, carrer CarUPu..! UUBCa^, Ddccero <L boiiïa. .'onopu N j u o i .

V A P O R S R I U S Y T O R R E S L Í N I A D E L M A R R O C H

A B S E R V E Y F I X O Y R E G U L A R E N T R E L S P O R T S D E B a r c e l o n a , V a l e n c i à , M e l i l l a , C h a i a r i n e s , C e u t a , G i b r a l t a r ,

T à n g e r , L a r a c b e , R a b a t , Casab lanca , M a z a g à n , Saffl y M o g a d o r . ÍCTÍ , .1 d'aij'iftíu para d!t« porlí "SI •!"•'» '5 de {aú**el vapor €•*•.)» lyol

C A R T A G E N A » «.-m copiia di 1 i ia, atmetaui C4r<en y pami^sr» psn diu portjy eu de Or.'.n yArseL

La cirresa deu o u r al mdll eW dl«H 11 y 11 d • i mer. Pera IO!J.;I M i l d'iai jrra >* •Hriíai·te alí seu I;«II".Í íïuyj.-» 0 « « · « · · · r a a t ? i

^. eu •;.) — i ra·paiacio r.uraerol.

SKNSK IN rBRHS ADULANT i r, ^ .taua «M roboj, inya--, inoblfe». "onerós y ait.-c-* ·>w·Bf • aan aiiU>ri-oda D-I uovern y sarau.idaJB dlpdsllcorMicooenL—III h i «linpû p n-'i^J Mercaders, 10, prah, pronm l'U';» A "

Fàbrica de Flors, Corones y Plantes A n t l o a C « a a . — T. G 3 í T A * — « • a l l » , 1 » > t i .

r - M • . r m l Hc " e n l l 'r 111 l l D I l u D S l d Viu»vy a-me?«niMr • M M i i v u v i l * njoiate ncrywsz*, sa ' • n r · B radlcjjriií·ot Sbi'CadelB PeelA Aot icp j leoUca dai docior S a n n a i g a · L

\ A n è m i a , UlpOail»: Dr. .\ Mica,

Clorasta. T 1 • : • r.'-rji lotai lat ma-^•lliai da pobro-HI <• fuanící, ae oi» rea radloelaaaa

TíKn ' .l 'Extrm·c· v · · a n · d t o y · n t imi rtcecor t i a a a i l g u · L

Dada Dr. Marit, R )!! la i L Antoni. •«. •in J

: F O R A P E L M O I X Í ]UePOL.Voa ooaaaBTiOBB DB r n A N c u u e c ^ a «n « o s a a ^ t a v . i * D*]

«najMiotpart del cae. mota an arrela y no lorna dajriir. ÜJ irrltiT c a t i i \ia«>s'. if, BKnlaaufiUarim· « a atayoraa qna fiana pal moiaiTerkOi 1 la » oran», Jif'. * % V & g & * S S ~ * ~ , P* oa r rwu p c ««"wa4 . . n ^ i

«'•o P M I · I M o n l i u » · M · «e« iw muiuo j oa aeaoi aa wrre».

M A Q U I N E S , U f l L S ¥ F E E M M E M f S D E P R E C I S I Ó

F B A H C S S C 0 L à T B E T f - P a s s a t g e H a i o z , B A B . 1,

E N P R O F I T V O S T R E E Z Í G I U S E M P R E

LES VERITABLES

P a s t i l l e s V A L D A que nos poikn vendre

DO més que en C A P S E S Je Pi». 1 £ 0

POilTAVT EL NOM

V A U D A

SC SE US P R O P O S É S V a remey aü l l cr ,

Uo remoy tan bò, Un remey à m é s ben préa.

C r « y é u , e n p r o l i t v o s t r e , q u e

JVO l i / R É S C O M

L E S P A S T I L L E S V A L D A Pexe «•irc· UU unjjotu «»m<M ae gacUr

LES VERITABLES lea qoe's nnn> S O L A M E N T co CAPSES

i i-i x íf u . MÜ V A L D A fftí- r rt .inf nUM fSMtUl CL

BARCELONA

f ci«.oin J K..£.iiypioi DOW* ^•iK^fOoaaa.

C ò m s e c u r e n l e s M I G R A N Y E S Y N E U R À L G I C S I.a cilule ctrebral irniada piaiiueí.i les neu-

ralgiea, mi$;r8D>'0, rodainenls de esp, la inca-pacilalde ireballar, de rellexionar, elc; ce lo-c.iliia en el crani, passant ul oslúiaacü y pro-•iuiol gasos, ljat>iuelK y T^mila: el malalt so lioba alluvors mi loral al Iraura li-juitr, paró ela pociía dies apareix !a crials; el paciont sab •lue 1« VÒUJÍU indl'iuen el U del atac!) y els espera ab impacleocia. Eo la dOno nerviosa. «I període uiecstrual Jcapeilarj la cii«i« men-tica no's calmi son cerebre. Toies UA espe-ds l iu t s tendeixen a caimar, y cap tendeix a c u r a i - : ÍOÍH lo V A L E R O L I N A M O N -R E A L . posseeix d·.·iesla propiciat; seguiu els cousell· quo indi-iuen sos prospectes y Teun-u ilesapari ixer aqueslea afeccions, que tant amarguea ia vida -io ta Hninaoltsl.

Més de de i mi! casos curais radicalment ab la

Y a l e r o i l n a M o n r e a l i»

Una eenjorau de vinUdói)auys,«]ae palia ned-, ralglescrudelii Icjra trea anya, no poeta «lornuC ui uudrirse; icai» l'csMmachy la med il.i iirlt.ttfí: la tracta vou cem ant;nlca, naclla car», frrro. iio*

'l'nua y j/raus pu-iscit? pol camp, clc. Tol ai»».! empitjorava la írrilaci.; del cilóinach y mi iltiloí fau' presciiuro K-piïs absolut una dics, alimonW ció d'ous, llets, sopes j feculas; passals vuil dies, sorlir y oouar paaseigi; Curis y afegirpeix blanoBj «Is Tuít dies. carns do gallina, eírvolli y ijuelcu» de vedella; un selio de V A L E R O L I N A tota e» dies: OD cosa d'un snaa cMrà per camplet.

COR senjora dequaranla doaanya patia fa temP* mal de cap y bosqaelg, dormia pofh y toni*

I nalpltacionn y gonoa curada eu nuinxcdles a» fa V A L E R O L I N A M O N R E A L ,

toi; tesi l «

Aitia ionyow do tronin UeK any-i val» Lre-scnur.! I.i V A L C n O L l N

ti.üi f«rl naaiAA a a » , Colora ia matriu y ilispepsis: porla-sa « l a » ) ! mnym paUnf. tot conse-iiienuad'una eruixüOy "ilssBÍ*. , »o!» «li JiW allnieniaci-l senst vi ni cavu. y ou »lul -ires enrada.

,yn naiiii freii 101U1 m\vrmmy·m. eslOmacti miatAlr BO dormia: CUIÍ en «inlnzodleí ob el mateix traclareeni. — Dem.-neu per i»" lu; Péroa veiosi·oy ü*—Barcoione; Andraa Uriaoh, Vidal y Riba». Hambia deies Klore. I .

E M P R E S A D E P O M P E S F Ú N E B R E S

E6IPCIA Societat A n ò n i m a

La lliesílÚIlOílailt S'Espanya, 20 snmft aD M É I Ceütral, PelafO, W, leléfOD 1,113. - Economia veritat en e l s preus r i f i n i ' E O I P C I A é» l'i'tolea funeraiia que poasaolx Qambra de Dealníecoió, no serrlnl cap arloíaclo senso quo sigat

I l a l l U préfUment •loulufociai —NOTA Tols eltserveya d'aquesta Bmpresa seriïn desinlocUts graluilauioal a doiuicill.

L A V E U O B C A T A L U N Y A 12 janer de 19'i

Artística de LA VEU e x c a u a c i o n s y t r o b a l l e s . - f l r t a n t i c b y m o d e r n . - P e d a g o g i a a r t í s t i c a . - I D u s e u s y C o l e c c i o n s , - í I r t n a c i o n a l

y e x t r a n g e n - C u r i o s i t a t s b a r c e l o n i n e s . - R e s s e n y a d e c o n f e r e n c i e s . - e x p o s i c i o n s l o c a l s y f o r a s t e r e s , - O b r e s y e s c o l e s ,

tirtij

A i

n o t i c i e s d e c o n c u r s o s y d e t o t l o q u e p u g u i i n t e r e s s a r a l s a r t i s t e s y a l s i n d u s t r i a l s d ' a r t

• '3·, 5 6 ^

Inionor. — Dibuix de toma tugorit per lt leclort. (Orlgiotl dc l'elumne k. Soler, ds l'BscoJa Roraclam)

A r t d ' i n f a n t s

icifl íe la Escola Heraciaoa

al Faâisâtala

- E l s fabricants de joguines de Nurcm-'jerg, y també'ls de Paris, perb'la de «Vcmocrg ea espookd, havien caigut .xaJgun temps en aquesta banda m la mala d cria d'aplicir el criten estètich

realisme a la indústria dels d>e-><«>. En Uodi dc Ics nines, convanf ioiinJe y bufonts, que som avesatjs fl reuro, i'tnsk dels nostres anys iníantívols, tiquelis fabriaents reproduïen, per ma-•lera mmuGosa y fidel, cn els p tits ca-aarrons de aurró o tk. nasía. els trcQs de ben dubtosa h-euiat queia rnodols rius solen furnin;^. N'o més dnts d» •roses y llirs, sinó grogors nmlaltLssts;

K ttfés cabelleres rinxolades, d'or o nit, sinó IB» cabellots imcassos y

ftwojs. aplaçats al demunt del crani; -no més arrodonides y fones galtes, sinó mairricics y penjaments; no més ulfe oberts y graciós somriure, smó porpinos duast caiguts, sovint ganyota dolorosa. }' a roltes, — loh profanadól — el -dieu d'una llàgrima a neitg tsetcí de son baixar.„ EI resultat de la lemp-nnva no ha pogut esser més paotife.

Tothora s'ha acordat sobre ia repug-

tar, ab sos colors precisító, ab aquoit tmrado — (ab aquest mirada tan fa-truliarl — que os la forma de cada tm y que es ahont nesideix d secret da la seva gustosuat estètioa. Lo quo cn les arts gràfiques s'ha denominat rl ;unbient9 es d pabdló que ha oobort moltes inSc-riors rnercadertee. Ha estat la juBtificadó còmoda d'ima ímpotenda do constatur, onginada a son tont cn una impotcfir eia d'esguardar y Ilunyaoamcnt tn m a evague d'ame- quo dótocava maladfvo-lament d sabor do la vida lluny dels objectes do la vida. L'impressionisme cs a la pintura, lo t/ue'l linsme a la litemlinu. i Quo fàcil, quo premia de sensibilitats mediocrea <• fadieadcs l'esfumar la descripció cn nlmfces do sub-jecüvismc y emodó w<mnkidoral Que difícil al contrari, tom a profà dds bells punts d'equilibri y de salvir mental, traduir en extricres paraides d contorn precís de les Coaw, fugint tant dc la mi-'•" ia mcsQuina com dc l'dectista on-botramcoti Stcndhal. <pii volia arribar a n aquest au p-m» de pisf eodó y d honradesa artisiK.·a. mOt^c mm han d'esser cilares y lacòniouw ks defotfdort cat> tingudes en If» llr ys, llegia cada deraatí, pera entranarse a esoriítrc, uns (Cjuante passatges dd Còdich Napoloóa. També son conegudes ks iltssons d'estil quo Maupassant en st« jo-.icncses rebla de son mestre Flaubert, qui tant l'estiroa-

rtunt va educu-lo. E i da-ixla ab grossos mamsicriïs. v» y tant

xeble oom Cn <fue tu molt de hora fhmi fasis; rl n ds csâi ^ rava, imp locava al f d'un arm.' un full di

b (lev; deaci in

nsc mirarios gaire bé. quatre bwins y els tl-al fodt; desjBtfe CJ> fovincd front per front lormandía; L donava

I. alhora au-•-soriume ien d'aquest ar

mari, me sents? T)e rès més qie d'a quest armari... Maupassant no ti igué perquè penedirson mes tan d'aquustes males estones. Berò d gmn modd d'afirió y d'enamorament poèiidi per les coses leals cs, enlreTa moderns, f ket he — al menys un dels varis GcK-the quels poden Oiraptar, d mòllor. Hi ha poesies goefhianes cpie. d'objert:\-es que han restat, se diria que tentn, adenwfe do música, duresa y mat» rial c tors do l'cAlmnnadi dèls i

qui lian p lydu

DIDIUS U'imiuciO d'ua moael (origiaal del alumne C. Gubera, de

I'BMOU Horacieoe)

ílanoa duo inspiraven els ta Is produo-tcs. Tothom, y les criaturos on primor terme, lian rebutjat ab tota la força de •wn disgust innavadó tan dissortada, votant cn cambi cn cada ocasió, ab pro-lerenoas apassionades, y crits snuqui-vodis de simpatia, y HUÍSM" d'Osgoarl!, por la persistcaicia dc l'antidi ordro dc •yKC3 y regisme.

Vol dir que la reproduoció fotogràfica dc la natura, nonstitula un greu erro Aplicat a l'art dels infants, — o a l'art peca'ls infants, — que ha d'e&er cn d fons la mateixa cosa. Però lu lià cn la idealisadó, o millor dit. ca d sui> letlivismc impresionista un altre perdi, de quc'iis adonèm munys depnsa»a, per-oue. Uuny dc repugnarnos, afalaga una de les Madenctca de la nostra moderna icnsisüitat, tendència no per mabua menys superficialment atractiva. Ja ha vfcm convingui cn que'l rontmücisrruï cas ha fet molt de ntal a tots. Lo que va anomenar Flaubert, ab wn mat ddi-nidu «l'cduci/:i6 sentimental* s'ha tra-omt a la llarga, no ja tan sols per una romda d'adequació ab les cosos, binó ,-»cr una imjwssibilitat de veure do les

Els «h-oucentiateb» s a tots oU eontmguis. goe.thi.ma,

roses, de vóure h ab son contorn d son contorn detr ab la seva crua

coses com dics son, init en l'ospay y ab

cn l'ordre d'idoee, saborosa fsustantín-

hon imaginat per dmsa: cD E l JCipiter de Wrimnr, cn vditàt se complagué cn els objectes otmerds, rom si dc les seves mans fossin obra. Y, bnn mirat, quan un home stn complau fins aquest punt, els objeqtes passen a esser, cn cert sentit creació seva. producte seu.

Auris cal veure cn Cíoctlie no tan sob un alt model d'art, sinó un ah modd d'eduotció. -Son exemple pot esser no menys aprofitat que cn la literatura, en la penagogLi.

Jo en pedagogia hi sorh i<von llcch, y no sabria dir què cosa lia dc pèndres .'Oir. ridt-al do la educació artística, ni com l'idea' <lc la educació pd l'art. Mes. a jud :ar pe/ lo que h; «viro desde'í caníó de la p»;xolagva, tan nodu ha d'es-Ser a l'esperi, infanti, y per lo tant, al del homes futurs, d projudid veris-tà, ab sa mesquineta y notarial preocupació dds detalls n'mis, com la tendència impresionista. ab son lirisme fàcil, al dels homes futurs, d prejudici verfe-l'erfecte». El primer dona un accent pr> sàJch a la educadó; la segona ia fà sen-r-mentai y desorbitada. Y repeteixo lo dn més amunt: d perill verisia, ja,—ab k> que avuy s'Iui jiortat Uuny la crítica dd n atura! isme y ab lo ouc la Uetjor dds resultats devé rewdadora^-mo .es tant de témer com l'ahrc perih... Aquí ten u aquesta Expowció inte·íssa'rHíssiïna que dels treballs fets par sos ahimnes ha tingut la Escola Horaciana al lloch dd P'ayans Català. Res més sugesthi y simpàttch; res més revelador d'un bell idcai en els mestres d'aquesta escola, y àdhuc d'un heroisme — d'un heroisme

ffubiidüt que cs d míriíorl,—posat al servey dc l'ideal. S'hi comprèn que la educació artística s'ha inspirat dmsaquella casa un esperit ampla y gaurós. Res de copies mesquines y aborridores d'innobles guixos; res de clàmínesv estúpides per model; res do fotogràfica reproducció dd natural; cap pedanteria precepcista, imposant regles, que poden servir més tart a la educació tècnica dds qui hagin d'ésser professional Is d'a rr, però que resten extranys als generals fins pedagògidis...i Molt bé: la prosa cs, donens, evitada. i Ha pogut cvliarso ij.·ual-mextt i'altrc escull, cl dd lirisme? Np m'atreviria a dir que si.

Gajrebé totes les obres que s'han reunit a la esjiosíinó son paisatges. Això ho crech fatal Jío més d'imaginar un nin ab una carpeta, un paper y les dnes dd dibuix devant un paisatge, ja m'ompïï d'aprensions: perquè hi veig HTcmcya-Hcment el rrn-stre al darrera, par-ant al noy cn un llenguatge inspirat, florit cn panteisme, dc la Natura, de la grandesa de la Natura, de la poesia de la Natura, d'aquells famosos milions de kilòmetres que'ns separen de les estrelles, y d'altres coses parescudes, les més apropòsit pera susdtar ia «vague d'ame»... E l paisatge es, cntrc'ls genres péctòrichs, el li-rien, d sentimental, l'impresionista per cxcdcncia. La incapadiat do veure les coses, dc precisar sos contorns, dc gustaries y de veure en la divina marave-ila de sa estructura'l secret de la bellesa, se refugia naturalment cn el paisatge. Per aixòl sigle XIX ha estat d sigíc dd paisatge; contrastant ab això, y cxpl·.·.an'. això, la seva terrible mediocritat çn la osculpturd. Méntree no hj lià pobie ni gairebé regió que no pugui presentar, dintre d'aqud.' s;gie. una lluïda escola de paisatgistes, nums com els d'tai Carpeaux o d'un Alfred Stcvenis resten sditaris y excepcionals; y encara

SÒQ interès: un lleó. un soldat, tma criatura, ua tes* dc flors, un senyor ab la seva copalta, ab d sou jaibriçh. ab les seves botine» ab dos braços, clúes mans y cinch dits a cada una do les mans. Es que. malgrat tot, aquestos fi guretes son ilummíides ab tons francha y enters, verts, venndls, grochs. dç més valor decoratiu, diguis lo que's vulgui, que'Is tons neutres y csmonuits que ha volgut cu và imposanios La mèsíiu'uieria d'esperit de la ornamentació modtjna. E s que'l gust pds ojjjcctcs cs genuí y naturaüsskn cn la niatura. mcaitrcs que d gust per lirisme es tm ella. t retre Ics oscepdons malaltívoles, ndvrntici y ar.-ufi los... Aquest anarse.n els ulls dds infants daircra Irs aboniinabtcs imatges de propag.inda ospetantísta, ttto'la ahi rès als mestres dc La HoracLiua?

Si que'Is diu, y si que him començat a aprofitar la lliçó y que l'aprofitaran més cada dia. Homes joves y oberts, no procedeixen segons dogma, sinó quo cerquen cn cada cosa lo m llur y no's cansen de cercar y de reoercar. Saben cpic una escola cs cosa feta talment, cruc no son tan soLs cn dia'ls mestres els qm ensenyen als alumnes, smó també Is alumnes els qui ensenyen als mestres. Jo estich segur de que cn la seva ensenyança artística, cn els dos aspectes dc ensenyança dc l'art y d'ensenyança per l'art, concediran cada dia major plaça a l'objectiu. a lo concret y pre' ís; y pr«-feriràn als paisatges. La copia dc coses, o la invendó de incéiuios mitologies, o l'art decoratiu; y fugiràn dc l'iaipre-sionismé ab tan bon cr ceri y tanta ventura, com dd realisme han fugit. Cal no oblklar que ics obretes dd Fayans brea destinades a obsequi als protectors de la Escola; cs natur.J. cn dp-cunstandee aixís, cscuilir ds productes de awllor .'ispeuto y que més probabilitats tiuguin d'esser txsiservats y pea-

L'igiesia de Sant f e r e de les Puelles restaurada Bla ilocuioeale sobre aquesta iRlesia aon eboadeuls. La primera acta dc consagració es del9ir> L'iRleeie s'etsecà aprop de l'elrl de l'enlica capella de Sant Sadurní, fora Ics muralles de Parcelona. — I.anr Wf., fou malmeaa por Almauçor, y al cap de sia anye era de nou restaurada. Abans da la crema del Juliol de U'10, ao quedava sencer me,- que'l cimbori eb lea sevei trompea caraclerialinuee, les coluranfs del» angle» y restes dels mur» que doterminea Is pleata on furma de creu. Aquesta planta ha sl ut, a travea drl temp», IranaformadiMima. — Ara ha sigut reaieurnrta perrarqultecle doo KduNrt Mercader, ab molls esforso» econ'xnichs per pari de la Juota d'Obrea j dels bous parroquians.

Dioula de lama «uRaru par la lociura uei conte oen naunon t aafiia* onaucta aa rooie» (Or: jlaal de l'alumna j . Oeuiasues de l'Sacoti Horadtaa>

|Dcu sab la diferencia que hi ha do Carpeaux y de S·evens. no ja a I ! i. o a Dona'.dlo. sino adbucb al matdx bl.-ismadis, m .\n·c>nio Canova, de plena in^íiració se!centistat... Ei? paisatges dds noys do l'Horat-ana estàn íorsosa-ment imbuits d'una emoció pantdsado-ra malsana. S'hi endevina una exacerbació dc ia sensibilitat que quasi fa por. Produeixen ban efecte; aiçún d'd is, massa bon eferte. Una romanr.ca visió de / onjiuit els inonda de pocs Sa. L'n cultiu no rigurosament honest tal volta, y sens dubte no massa pedagògich, dc Li facilitat d'improvisació tan emtnonta en la nostra raça, d» oona sovint un brillant aspeae de solidesa. Més que obres de nin, y, per conseqüent, dc primitiu, sc dirien à voltes obres do pintor «n decadència dc facultats. Els primitius, ds sejva'.gcs,—la evolucó psíquica dds quals reprodueix l'infant, segons s'ha dit,— amen instintivament les figures com-rotes, ds contorns precisos, a s colors çrús y enters, distribuïts en ihiminaaons definides. Son ela afadigats. da dcculents ds qui's complauen en d nutg-tò, cm, la esfumatura y en la vaguetat.

Tocant a les sales dd Ateneu E n -dclopèdich Popular,, que donen xopluch a la Escola Horaciana, s'K» txoL-x una altra habitadó ab destí ai conreu de la llengua internacional Esperanto. Decora les parets d'aquesta hab:tadó, ade-més d.-; estàndart de la verda escm-lla. una sèrie de cartdis ilustrats ab figuretes que recorden les dete velts re-doün'i colorits de -ía-unal^cerla d'í^pt oal. £ 1 dibuix d'aquests cartdls es v> IÍSSKII. La bona intènríó de propa£.uida lii justifica únicament l'absontia de bon gust... Aixls els pedagoahs hecataans. vigilants sempre pd be dds seus ten .Ires ddxeplcs, cureu dc qm aquasts. al atra-vessar- la CMQSJTJL esperantista. no só entretinguin massa estona cn la contemplació... Però. al jo denianarlos-ho ab previsió do l'afirmaiiva, m'han hagut de confessar quo als paòns X;ODCS, sels hi van ds ulls darrera Us vlissiatts imatge». Es que, malgrat tot, on dirs se reprodueixen objectes, objectes clan., concrets, ab contona procís, retallats en í'espay. al pruner esguart oognascibhs Es Que. malgrat t*. troben allí lo que, naiur.iLaoiit, oxdu sa aviosttat. reté

jats als «nurs. Però en d '-òs dc la escola s'acokiiplcixen trebals ben menys efectistes però de més gran valor iteiool'V t'idi. D'aquests últims avuy la PAGINA de LA YEiLi ne rei»rodueix alguns: unes escenes Uiurcwnent inspirades per un dictat; tm test. adOBrablement re-vdador de la vistó infanüvtíla d'una cosa real. Jo donaria per aquest test, por aquest sol test, al. U se\ a barhra valentia, ab la seia VnM Qspra y Sa-Lorosa, tots ds paisatges ntfslidis. tots ds dars do lluna, totes les menes do vast horitzó, tots els rrepusdes d'e.n-palagosa mdançdia.

Eugtmi D ORS.

— — —

S a n i P e r e j e j e s M e s Hi liagué uns dics plens d'inquieïut

y de. temor, després d aquella setmana dd juliol.

La nova dc que Sant Pere cremava, fou pera'ls qui estimen les coses de! art, tan punyenta, tan aguda com aquella de la crema dels retaules de Sant Antoni... y si cab, més punyenta encara, perquè Sant Pere, ab cl seu cunbon, o» nm cas únich a Catalunya, y un cas excep-donal entrc'ls models arqueologichs do occident.

Jo me'n recordo com si fos ara, de l'ànsia que'ns donàrem cn aquesta casa, ahont d mestre Casellas hl ha infundit l'amor y el respecte per les coscti dd art, per les runes de Sant Porc Y aquella inquietut viví&iima den lîig y Ca-dafalcli. y aquell anar y venir do tots nosaltres, tement, cada dia. que s'esfondrés d cimbori.

S'hauria dit, al véurens moguts U'a-qudl excrany frenesí, que ab l'igksia enrunada ens hi anava un troç d'hisenda; y talment ens semblava aixls a nosaltres mateixos, y ho tra cn realitat, car un troç dd passat quCs perdi, ép com perdre un troç de la nostra casa uv tal.

Y com que l'inquictut. molt sovou es injusta, no ns cutreteníem pas cn esou dnnyar qains eren d^ plans truc portava l aruo·b.'cce nstauraickc, » *i ki havia ar-

N U

Dibuix estructural de la l^leeia da Sani Pere de les Pnellaa

quitecte restaurador, y sen» pcrïsarnns-lii. pcrque'ns eixia del viu (de la nostra anima, i àrem sortir on d nostre diari, donant un gran crit d'enguma, per-qac la volta s'esfondrava, y anàvxan a perdre un troç dels més cstinatfc. dds més escassos dc la nostra arqueologia.

Per això, quan ab d mestre Casellas liaguerem fcits proiu visites d'incògnit a Sant Pere. y luiguèrctn organisat un torn a'iMpecció atantbàmia a iet, obres y «n Puig y CoeLdaldi liavla vist idav-emirecte, y liavkn parlat dic lo quo cala fer, ens va i-ctur oom una mena dia repós... però un repòs inquiet encara, que'ns feya sovint anar pds volto del temple a veure què lu Coycn. Y ora dor lorosa sovint la tomada, perquè ks velles parets tfaqudl munt dc runes, no semblaven pas parets fermes pera aguantar d pes dd oimbori... y era un dia una arcada que s'obria, y un altre dia una paret que s'inclinava, lo que'ns tenia enguniats de pensar epie'l tdmbat de Sant Pere, deixaria d'ésser un exemple VOL pom passar a óeficr una refe-ronoa històrica, de la qual, anys a venir, ptiriarien detalladarucsit ds Ubrcs sabi» de l'Iiiatoria dc la nostra arquiteotura.

Però heusaqul que un dia. sobtada-mçnt, al entrar ca Casellas a la redao-dó, va dirnos ab aire d'una gran alegria, ab la vehcmoacia que ckanana una Rian noticia... ^ No ho sabèu ?.. i Sane Pere no s'enderroca!... Y pochs mom nta ^j^^^^jurata^frMO t pi -na^ ^Mitit

den ocaI . Prou que ho sabíem nosaltres (y ells

E3

dd art pobíet, ab totes les iiupc Cions, y sovint ab totes les manques sentit en la construedó, do la Uóg. de naixeipcnt, en oue's cau pi rep formes importades. Hi havia tot ol r ten de la premnença, tota l'ondidada l l de Ics evolucions y de les tmntfoç^l cions. Tot el gran pas eid (triant al 00; cident. E l cas d'una forma, d'ima «i: truciura uasplantada... y totes les gnrf-coses profondes, «attensíssinu'- ir.e aï» vol dir.

Aaucst era'l nostre SaiU Pere; a'iud|| es el Sant Pere que ende, les cngunS dc moltes nits desvctlladts, ba i innJl a solidesa, l'arquitecte don Eduan Mcí cader. . J

EI lemple, t,ü <..>m t- ala. a>|ui ! teiií* E l cunbori cs cl mateix, aguanlaV m molts esforços y de moltes engujiies. cami>anar dd damunt, probablemeoto dd sigle XII , feta ab aprofitalls d'a riors construccions, segons en Puij Cadaïakh, va haverse det tirar i te pcrquc'l seu pés no fís caure la cüa La planta, hèusda dibuixada prinàf ment, ab sos quatre braços extesos; cil dc vèurcla, d cîiden les adhesi èpic a ttavers dd temps han exigides necessitats parroquials. Les culutdDM hèuscles també aprofitades les qito bfl na ment ho han pogut ésser. Les altn| son noves.

La parròquia ha celebrat ab festes seva rcsluuradó. Els saexídols, nb seu bou zd dc pastors, han anat casa en casa a demanar altnoincb. VMtriíids han sigut costosos. Val , diners uguantar aquestes runeis mm una casa nova... però. gràcies a Dau, iglesia cs al seu Uoch.

Jo vaig ser hi en ds dies dc la inauugural de les obres, y els olwxxs els càpdlans me parlaren dd gran forç que hagueren de fer... y amigai nient, me feren uu rettot ju-i OeBjL nostr .• • camiiànyes: d retret de

- i* kf

ens ho perdonin sa de la parroç ;unorós d'aquell tcete senyor Mr re:foriiia. í-niruP-i'j

ni la seva terurno;-Qoset d'

cn

tes y cel a compe que deix viu quo"

Après

9 per La gent telo pel senyor rector, •dn .. pr.T l'anqui-r, . i'oivssnt etu i.t delicat tr ball que nostn» d inspecció

Però ní I sou íe a enon prous para (ç sabíem masses lii liaviem enfcoidit storia. En Puig y es dc la seva hts-. romàaica a Canta la vida dd veU aïlles dc la fr«né-

ixura, y en els borralls de plnn-runure- i, en-, exa dtnvada roasaa idre la v.dúa ehH esettHilur. pura s?im do tcnirlu aquest i interès

B portava fns a l mld caJcsa. el procés de les importacions

liavla i y entre les

•mpolica

de Ics formes d'urt. establertes cn l'cs-basM d'ima realitat Us-J'iníhiencits ehrl Orient •m cn aquella cúpula un vhi del moment (ia la «re .en romànich, |>era is de nosaltres en aqneils

' 'TO W il seu :h cs-

•tkidi y sobre Ics tórü.i. la línia al Occident, exemple nia -a

I. ad

monwnLs d angoixa, que |a cúpula cauria o so so llooh. L'ohr.i den Puig y rava fentso, y cn d ambient) de simpatia y d'interé> quc's formava entre nosaltres, al volt dc la sova obra, la oúpula de Sant Pere devonía un. element d'ao-tualitat. Alguna cpsa que'ne» podia des-apard-M-r. !• om de viu, de nfill viu cn aquell mon de Inistoda, que en Puig. aí> tot el tr' ball d'una i-ida portava pal-pitant, com un urganismo vibradiç. cn cl plé'dds nostres dies.

No era ja la fetxa dc la consagració la que'ns mtrrcswa: ni la seva major a menor antiguitat; era l'objecte. resultat dc tol un procés sotxal-faft»-tfitkh; era pOtsei lc^ ' onseqüencies estètiques qiK' s derivaven del eos. Era la forma de la «úpula. nnuiuseçncia de les grari:. tradicions arquitectòniques del Orient, que arribam de lluny, dc molt lluny, a Catalunya, ab toia la rusrqucsa

(juo Mo cn lUinou eiiirnaa ha ineJelal. rcnlno donacld o rACiderola 'Ao PÍUC» I

Aris de Sabadell, 1

cut dei .irt du Barcelona, aio bavia dítl nat un e L·iu pera la restauració dd UeÉfl pic... Y jq varcig pensar, eum hauria »*l eut glorkea pera la oiutar, una e.tpU • dc taller tn taUcr, d'estudi '.on cstialt «Ic easií en casà, dc circol cn drooLl pera Ics runes dc Sant Pcro.

Però'ls esforços, ds sacriict» no liaí i acabat, y encara hi hà temps dc fcrliA Per això, cn Flama, desde aquest» oBfl lumnes demana avuy a tots els calar buis cvmiolis dc les relíquies de Cata-i lunya.

liUn.i grada de caritat, per" les ri*' ncs dC Sant Pere II

FLAUTA

C r ò n i c a

L Expos i c ió Internacional d'Ari Un d'aouests el i os so publ dàrk d Kdf W

glaoient de la pròxima Exiíosidó Intxjd «• nacional d'Art, emal data isaMgural dí

I senyalada'l 23 d'abril vmont. ^ « " " l Les tasques fetes fins ara ptt* la GdpB A

Mli

A.I

: (S. .•i.-». ' . ^

£ 1 oimbori de l'iglosta da Sant Pere Ki citabori eeohra de data dubtosa; polsar do la rctlauraci quc's va fer al tomple, al com •ni/.ar el slKle t. Ofereix ua* far na vuliab^da, aosianinue sobre trompes còmq·ie·· K. cacnitaarr que hi havia sobre'l cimbori aemMa OUP era oura dol si o xu. fola da i»** tenals d'aatenors construcnooa, «prontau. Kl rerorilc«inpaji.ir va enJerrocarsc a f' que'i se-i pèe no yuafes al cunbori. Ba aquest, aa eteiapl· úuioti a ('aialun/a- 4.

file://t:/-es

12 janer Í9U L A V E U D E C A T A L U N Y A

G a l e r i e s d e l F a y a n s C a l a l à

Grani aaloBS p t r t Exposiclom art í i t iquai

S . e n C

W , e l l a D " ·rll«l>qa·· y VaizallM - Majóliquea - Plaaa •Idrlade·-Bajolea - CrteUlltria •»onx6e y altrei meislla a r l l a l l c t i — Perfumaria, marea «Perfv»merie «ox F l e u r »

T E L È F O N 1S84 B A R C E L O N A C O R T S , O l f t

ard».» rua n»

V í c t o r B r o s a D E C O R A D O R

Altars, Bones. M t a c i o i ï s , etc.

P I E T A T , 4

S a l ó d ' A n t i g u i t a t s C O M P R A Y V E N D A

A jueaia ceaa •barca tot el ram d'anU-gOitala.

Bamalta, bromea. marfite. vacot y ichet aougoea, ae paguen • bon preu.

P a s a a t g e d e l a P a u , I O b l a , S.^ Dol/i d'onad a % l d'ona y de l/'l de Quatre a S/4 sia

l ^ w - ^ L s ^ j m ^ , : Í ^ T

f e r r e r ^ Ü s i ( p r t s - M ^ ^ Z ^ L 9 N ^ '

P R I M E R A M E D A L L A : B A R C E L O N A 1507 ( j ^ p p r C M l í

L o n d r e s , 4907

G r a n p r e m í M a d r i d , 1907

G r a n p r e m i Saragossa , 4908

G r a n p r e m i V e n è c i a . 1908

G r a n C o p a V e n è c i a , 1908

G r a n p r e m i P a r í s , 1903

Membre del Jurat

0 : H

B A R C E B i A

m G r a n d P r i x < & -

B r u s e i e s 1 9 1 0 BnONÏBS DB BklA

C Ó R C E G A D E V A N T B R U C H

B A R C E L O N A

T ^ U . L E R E S : C a r r e r 5 a m à , 8 « •Fora ccnoors)

P a r i s , 1 9 0 9

1

P e r e R e i g

y F i l l

M O B L E S ¥ D E C O R A C I Ó P A 5 Ò E I 6 D E G R A C I A , 2 7

CASA FLSDADA BM 1852 B A R C E L O N A

toniííl·0^í™2,aôr'a. son los de noiuej-g ^ t t d d Conutè d-honor, la pr<«V al .ÍL3OIloraf,·1 dol crual s'ha donat y a T ^ f ? del COJISCÜ d r tnmistrrs

A m ^ * 1 d,In5tn»·^ó PúiAoa y Bo-

e a t l o ^ ^ l * ^ ^ « " ^ ^ oaipar.il al

rjarwto. ^•·1 senyor nsirrpitís de M *

J g j U voca]., hj (igyrcn Ics awluntafc S v i ? 3 - d.e la óuiiit . Son vocals fcfco-

nneras d'alcalde, d s oònsuls. ets dt-S X L ' . V smadors per Baroeloaia, cL·· S ^ J d e a , tís oaimsaris o i iate de I s ïes oTm,CQnrwrren,s· ^3 exjncsidcnrs do

oreanisadoreB d 'a lwa «x-S E r S S f e í ^ ^ J 1 * ^ de Mitscus. CKKI.., el m TK&Tns m alars oxpos-*,,:<í> vtsT»,lI2,':í' de Coanüas com a "F4^ ^Jnlv.·^Sv^l, do la Ejpo-

Iwcs .o i , . , A,,*!? .1888, eb d reao.-s y el d t ó Arts y A r i i " t ^ c

es , E | Bnisu " pr0íl*«ai local

JUndteda D 2 A^ ' a i e r r a , don Ale-«u M ^ ï . . ^ ^ J « a l a , i n F U T ^

tó^sul ^ y V ' Knaw. Russ-a, el

al U COCBWSÍÓ anjanisadoraam, yêxtranger a sol.ctar la oanarrrmcwk 2 ? Pfnap.ils artistes. Els ooiauss.onab «wiaràa i r a n ça, Bèlgica, Anglaterra» " ^ " a y Alemanya. Jg*** Paris, per medi d d Comkè iJP^W russos, procuraran la aon<i> riai-

«« Rússia a La nostra Exposiaó.

^ P r ò x i m a e x p o s i c i ó d e l F a y a n s

^ b x ^ a ^ T ^ ^Kuns dies Crida l'a-

^ « I x S io ^ ^ cada artista La d d cciKrc Vobablancnf scri des-

l f c ? ^ N e s t o r ^ h;nirà' .» niés d d q-ua-» e que nq ra ésser admès a Bnades

Peca, .mperdonable d'ésser 5 ^ ^ retrat den C r ^

,0Ía de ^ Ani'wsioos y varis

^ w A í ^ p r ^ ç m a r ò to nwh £ £ £ J A- 80,5 d * m « « . y i S-

«'««dfe! ^ - " ^ " q u e ç , junt ab alguns

C o n f e r e n c i a d a r t

^ de U C S ^ T Í 6 ' ^ j e r , re-

/ ^ " c ímim, don ^ •^creadüT d*51 •">a conferencia -ü r^ í í GuaJ. donarà

La COn("V»>rw" ^ c w t ^ U u m i n S ^ ^ * ^"«Tada ab pro-

Q w n c n r s d · t a u l e a d · f l o r t a t a

n e m vist «fe r»^ ; , ^ fal to S ï r ^ " ' « ^ ^ e m quel

E l projecic prennM%, «i

M imprecís, y les flor^pgSdSf Z

g u o o i m . Sia oora sia, es un d d T p o d S

• » Ï S 8 pre8f1,a· y * a ò es molt. ^ « o a r a deaem estar al juraa, v al

. A b les a d h ^ ^ " ^ " 1 ; -te»* de.cap n t a n e r a 1 ^ ^ , ^ ^

n ^ u ü o e n t ; parlem n U é s ^ ^ t ^ a r m „ v,eyent tal voltant de U f ^ V T

4 & / ab les qS ta B i n i ^ f fW,?ta ««amplarit d s e u ^

h J i S J d a f Pobre veia... ds ceiat ainfe

^ » de « 0 ^ L Í 0 L P S ? Ç « ' « de dra-r e m f w , aqtwT<, p r í r f ^ ^ T 5 , ^ ^

a Barcdcna les ocecs sol'si ferse a mit je», y s i està bé qoe's fassi un oonnor i per una taula de florista, no estarà bé que deixin fer arbitraries ampliacions a d projecte com, sens dubte, deixaràn fer al Passeig dc Gracia, l o mateix que a la Rambla.

• Això de la bellesa pública ee una oosa que està mhig apuntada a les ordenances municipals,, en Ics quaH «s molt d i f k i l pensar en tot, y Cünvindria que a més dc Ics ordenances hi hagués una persona de sentia comú qwe so'n cuidés.

Tot això es lo que'os siêreLt d cao· curs celebrat, p d qnc tnnac ur« elogi ben merescut.

E l s m u s e u s a m e r i c a n s D'un ariidc publicat fa pochs d i c fier

M . Llins Kian, en una important ilustra-«BÚ francesa, n'extractarem ds segii n n par.igrafs que coosiderèm matèria força interessant.

«L'originalhat dels mvmnr, nort-amoi-oms, no consisteix pas solament on ds piocediments singulars d 'arrçglo de l-s ooieccions, de class.f .c. c 6 de 1 « ser es y presentació de les o b n » ri art, ismó que tamlié tenen els yanquis, la imncupa-o ó nobdÍKsima dc procurar q t e ois museus constaueixm voritablcn carres de cultura popular.

La majoria dels conservadors ddts tro-seus amerkami nm volm pas que la casa que'la hi han confiada, aiaui «ina d'aquestes (rodes nucròpoCs, oont sols d s sabis bi aprofiten. Ells o rade ren qtte la vkla d'un mueeu, DO'S mesura pas p d número y p d valor de les adquisicions, sind per 1 dicaoa dc la neva mtluencia SOCELÍ. y pera que la pugui acomplio, procuren qitc'l museu, sia c a n I iKÍcsia y com I'CSCOIM. un focus d'ensenyament, nont d pitble hi afini la w a senaibüitat y h seva imaginació.

Adunata concepció doTpaper accSal d d museu, ha provocat ids Estats Units una uiviativa moll oriainaJ. que owwterx, ea posar a la dispomVV» defe visitants un cos de proíemors quo s'encamnearà de domrlort «xmferenaes.

E l Museu de Bdles Artà da M f e f e ha instituït ja ! esmentat cos de professors, y desde fa un màs, venen derant les seves conferencies als grupus do vi-sitants quc's formen per Tes sales del Museu JI

Comentant l'implaiuació d'aquest nou y dicassissim servei, d ButUaí del Mu-seu de Boston, anota l'augment qanei-derable do cuocorrents, com anota també les protestes del encèrrit de «deenoncs*, que a les portes del Museu « p e r a v a n l'entrada d d estranger, pera ferh a bon preu l ' exp lkadó que pot fer u n «oca-ronca. Per oert, que entro aquests .cioo roneso, hi havia un jove amencà, que havia près tal amor al ofid, que reconeguts els sens fsrudis, ha sigut nometiaf pn» •es «or.

L l e g a t s

AVUV anot.m els seguens. y bo fera pet v a m exemplar <fjc puguin omir etir Uc nosairn^. aquestes ^vrKr^cs dona Q008.

poch, ha llegat al Museu d d Lonvrr, dos vanos pmtaus per Detaillo.

Dc h mateixa don adora, d Mns··u do ViTsailIe, ha rebut un quadre d d mateu pintor, y el de Climy, ua braodut indi, y un retrat ab la firma dc Gervex.

L estatuaire Justín Chrysjst imo. San-son, mort fa pochs dies, ea son tasta ment funda un premi do 1000 franchs. destinat al jove osctdptor que guanyi d segón Uoch a le? oporicioop d d premi de Roma.

Per altra bartd?. ha llegar 3000 frvndvj a la Sodetat d'Amichs del v d l castell de Nemours, hont hi hà instnlat m Mu-seu, al qual ddxa ademés les aewcs Qt> kccioni de tapioeries, vidres, fayans, estàtues, e tc ; y 10.000 franchs encara, per la Sodctar d'Arristga da ja funda-«ió Jaylor.

E n P icasao a P a r t s A la galeria Voli arri de Paris, ha estat

oberta fins ara. una exposició de dbuix/xi y pintures d d nostre artista P. Ruu Picasso, qm ha obtingut un bon ès i t de part dc la crítica parisenca.

E l n ú m e r o de - C i u t a t * Ens arriba a íes mans, ab tots els

seus atres de cosa puicra y amorosament çuidada. d. número ertraordioari S « 5 ^ , R?,S· d o ^ t als infants, que tat»W cat reyista dc Terrassa « S a -

T ^ S ^ ' i f f Ü S Í ? hcm de parlar de j j ^ ™ « p t t a q u e 8 t e s coíumnes. y al fer-

ânes P e r ò , parlem d d n ú S ^ g ^ d d j M w i a a K de T e n i m « fe> na massa llarga pera ésser encaixada m la brevetat d'un solt de ^ n k i T

numero de «Ciutat? es imprès a * * 2 f ! ^ . a , ' ú n p m n p t a Marcet y Fi-

rraasa Darrera la snnpiidtat degant d<· í a c o b o n a . presideix d número una. tn-« r o m a reproduinr d quadre de Han CUrUq"eírf?)reaenca'i Naixement

Otraní fuü. passem a la capsa!era, que

« s S S . < í , Í U í sumar, d d text, que

na d ^ a n t u w a exqufaida. . l l m e d S S dc » a l e g r i u » o m * M t W n M o S

tista y ara cscuJptor mo»en, Ramón Garriga •/ Boixader... y ara un gravat que omple una plana, reproduint c! dibuix, apnnt pera « L a M a d o n a ; de Miquel An-

Seguint end:ns, venen uns versos do l'Alexandre Galí ; un artide dcíidós q t » S'anomena «Els visitants dc ma cambra?, firmat per i 'Eladi Homs, ab una ilustració den Rafd Benet. «El gegant y la princesa^, den Fcrràn y Mayoral. U n «Cap dc nova:, dibuixat per én Joan Uimona, que ocupa tota una pJana; y nn magní rch anide. magnitxh a tot serho, de l'Eugem d'Ors, qne se'n dia «L'amar aJ oficií, y es l'excmpio de la vida den Bcmat PaJissy.

Seguim encara: «Escenes d'iniams». versos bdMsstms den Manuel de Mon-t d i u : una reproducció d'una nota de oo-kxr den Ra ld Benet; on dei .aós escrit d d gran prosista Joaquim Rinra, anomenat «Una observació»; «Abraham Lirscom noys, escrit per en Rucabado, d'ilustració. on csplduli:, un superb retrat de nena pintat d'aqudl grau pintor terrassench que's deya Francesch Torras, magníficament reprodu*; usi arti-det bdhsshn den Lópet Picó; una cançó d'Infants, ab gestos ritmichs, don Morera, ab notes explica.ives den Llon-tnipras; un gravat reproduint un dibuix alegòrich dels Reys. den Joseph Are-gayj y un conte den R a í d Beoet Vaiv ceds, titulat «Blanca neu», ab una ilus-tració d d propi au:or.

14 cstampació a duc, tintes es acu-radissima. Les planes o.-iades ab vermell produeixen un bdl cfe·te,

L'inspirador d'aquest númerc*. dedicat als noys es segons fan constar en e) colofó del numero, d nostre R a n ó u Rucabado.

Bdla obra han feta l'inspíradcr y ds que l'han portada a terme.

E s t u d i s U n i v e r s i t a r i s C a t a l a n s Disaptc vinent tindrà Uoch ai Ateneu

una conferencia de don Raimon d'Aba-dol iiMUgtvant una sèrie de cursets, extensió iBiivcrskaria dc la Càtedra dTHis-toria d d A r t dds Estudis Univcilsitaris Catalans.

Aquests cursets se donaran en «Lversos Uochs dc la c u u t , entitats dc cultura y centres d'ensenyança, do enracter essencialment popular.

Els cursos s c r à n : «Historia dc l l ia-b t a d ó humanaa. a càrrech dea Lltss Folch; «Concepte d d Aru y dds artistes», a càrrech d d Kstcve Moncgal; «L'aro en tots ds pobles y en tous les cpoqmsi, a càrrech den Manuel Amaod; «Benve-nuto CeQmix, a càrrech den Joseph Lico-nart; \Hàstoria d d tdxitíJ. a càrrech den Joaquim Fdd i l y Torres.

Els cursos comensaràn d e s p è s de U conferencia inaugural, senyalantse pCT medi dc la prempsa. d dia, hora y lloçb de sa odebració, y d programa de cada oenferenda.

£ 1 p l a n de l G o v e r n C i v i l y e ls p l a n s de l g o v e r n a d o r

E l senyor Portda volia obr'r una p«*to al b d l mitg d'una pintura, y atent ab les persona que l i dinaren consell de no ferhc. no bo va fer... Però d senyor Poitda no està prou oòraodo a casa seva y ab tons ets respectes per la P·ncura, oont'nua creyeno que la porta l i f-irla m o t servey. Nosal.res també ho cr ycm que la porta li faria servey. però cr y tn a>ilcmés que hi hà altres mocLs de fer Ja casa còmoda. ' .

Y bo creyem perquè ens resistim a creure que'l senyor Carles I I I se fós una casa incòmola. Crcyentho afarfs estem convrnsuts de oue'l govern xdor ha d'estudiar hs comotlitits que hi havia en d pl.m prim t o del edifici y tomar les ocner. ni seu } uch.

Sabem, y l i alabem molt d gusti, que per oónsdl d'un bon conseller sc proposa ferho aiiçfe y es de creure qu?, idet el plan prim.thi. ja no hi haorà a Barcelona cap més governador rcfonmsrd, que sc proposi esmenar )a p'ana aJ Rey Carles 111 y al seu arquitecte, que D ï « els tingm en glòria.

R e v i s t a N o v a Aviat se puU;carà cn aquest'a durat,

ab «1 rimi «MVSEVMt», una revista de art amid i y modern, espanyo! y extra»-ger, per oompiet deslligada <te tota p»-blicació anterior y d'axciusivism^ dc cap dasse. Publicz-stes nacionals y d'altres país os quo s'han distaigk cn l'cs-tudi do los coses d an: ligmrarim oi t rc ls oolaboradors, assegurant aixís conèixer, tant lo que's pensa entre nosaltres, oom fóra d'Espanya. Cada mknero constarà do quaranta pàgines y d'urç o varis suplements «n colors.

La casa Thomas es la ovearregada de la impressió d'aquest^ revista, to qual permet ocncebx fundades esperances OP quo serà presentada ab aqucU esmeroy hon gust, propis dc quant surt dds t w culs de tan important casa.

S o c i e t a t A r t í s t i c a y l i t e r à r i a de C a t a l u n y a

AMuy, a Ien sis de la carta, ia Soc*» tat Artística y Literària de Catalunya matururarà sa Exposrdó anyal exnaar-dinana de pintura al Saló Parés.

Vioms Borràs Abdla. Pnmer: EJ Quinto. —Joan Brull . Seg^n: Marma. Tercer: Paisaje. Quan: Bkmdma.—Alexandre de Cabanyes. Omni: P ín«U. S s è : SoL—Francasoo Casanovas. Setè: Rosina.—Ag.ipit Casas AbatOk Vuitè: Paisaje. Novè : Paisajei-HMaraid. Felra de Lomus-10: La femta-Wariàn Firetcr 11: Cammo de la VaBo do LBL—<Fran-cisco Galofré Oller. 12: R e t r à » de U Sra. de Liepman.—Enrch Galwey. 13: Paisaie (hivern). 14: Pa»aje «tardor^— Joseph de Marti Garcés. 15: W a Vella (Toma). 161 Calla de Burano (Veneoa*. •»4àasi OVycr W fiufuiw»- 18-

de Maig. 191 Paisaje aknendns.—Sonar ventura Puig. 20: Paisaie Otnéo '«en-« r o n s Paris).—Romàn Ribera. 2 1 : U n pintor siglo XVI! .—Antoni Ros y G ü d l 22: Mannà. 23: Paisaje.—Tlomas Sans. 24: Sol de posta. 25: Tonrs; •sttmva-des.—Joseph M.» Tamburira. 26: Flores do Otoóo. 87: Chula.—Aureb Tolosa. 28: Paisaje. 29: Flores—Modest UrgcU. 30: L o de siemvre. 3 1 : L o de siempre. 32: l>o de siempre.—Ricart Urgell. 33: Taller de D. C. Vàsques (aptun-te). 34: Interior do Igiesa. 35: Gallo. —Carles Vàzqoez. 86: EJ puftao de m-sas.—Joseph M.» -XirA 87: llvro et Leandre.

E l s t è c n i c h s y e n T o r r e s - G a r o i a La Junta de Museus, al rebre d d

Ajuntament efe fr «<» den Torres Carda, pera si cre» «aprofitabies» pera entrar al Museu, va dir oiictalment «que les pnrures dccor.itvea, que son fetes en vs te i a un Uoch d·.·tercnnai, rcs(K> nent a la utl i tat d d Il·ich, y al sentit de lo que cn d llooh so ta. sols estàn bé en d Uoch p ; l qual ban s ^ t fetes.

i lMolt béII L I p i . i c p i e s t è t eb es b -En conseqütncia, com que'l Museu

no os d seu .1 jch, aquf los hi toruon. l|.Més bé I I ...però aqd no hi bà prin

cipis... estít ichs. {Hont son les prnturos?.,. Rii nch...

—Central; vol fer d favor de posarme cooiunicadó ab d Palau de fiullcs Arts ?...

Riiinch... ^Patau de BeUn» A n a t —SI, senyor,.. — T e n í " «qui les pntures den T o m "

Gjmifti..... (Susponsio.) — Espcns, que bo preguntaré. —Escolti... pregunti si l e VSKH, y

si's poden venir a veure.

' — V E U D E C A T A L U N Y A . ' —Digui. —Les piiBuns sou aq«u, pau ara 0K-

t a i cap a Casa la CratalL — ^ o i ? . . . ^__r__ •—Quo lea tenim, |>?rò com que tunim

ordre de tornaries, en aquost moment la aunpl.pi.

—tMdt bé... fan bt... grades y per-dom.

£1 redanor surt: dc la in$resnnC4 y va Fernando amunt. Passa per devant do Casa la Gratat y salada m m a bon ciutadà, baixa'l carrer de Jaome I , y Princesa. Veu tm homo ab uns lotíkB... i Serà'l que porta les pmenres? E i segueix... y l'home's fíca a una botiga de robes... No e n l ds ta pintures.

EU redactor topa ab vn artista, y Ji dh i :

—Gla, í què tai?... iTrdtel lee força? —Pse... anar fent Ep aquell moment passa en Vinaixa.

(Hmbndi.1

• l i r a e x p o s i c i ó a o à n R e i g Pera 1 dia 15 està anunciada a a n

R d g una nova exposició de pintwa ant iga

A l oatidedi d'aquesb expesidó Ü« quadres premiats dc ta odeocio Mootuya ha hà noms molt Ueminera. que si respo nen al vakr de les pintares podem a » o gurar que la exposició estarà bé de debò.

L a c o l e e e l ó P a s c ó H i hà coses que no volen soroll y la

odecció Pascó n'es una; y ho es, perquè si'n parléssim massa potser s ·a ' ina ootn-prador al exinuigcr, y no convé.

Avuy sols direm que s'estàn fent una esplèndits catàlechs de ta coccció y que un dia o altre s'haurà de començar H buscar la numera de compraria; feina aquesta que ja sabem tocs que p'hauna de començar.

C l S a l ó de l e s A r t s y de l s A r t i s t e s EI d(a 18 de febrer s'inaugurarà al

Favans Català la segona expobidó d d Saló de les Arts y dds Artistes, que estarà dedicada cxdus.vamenti a d buxoè.

Ademés dels joves expoabors d d any pa «tat •hi bauràn obres den Joan y co Joseph Llimona, den Baixeras, den Cla-rà, den Sen, den Galvaoy y d'alguns joves que han augmentat les llistes de membres d d saló.

Durant la exposició se odebraràn a la sala d d Fayans varies oonferencMfe sobro ooises d'art y de literatura, pogtaent avençar per endevant que l'Ors, cn Carner y en Pujols h i predicaràn.

E x p o s i c i ó P a s q u a l a c à n P a r é s E l dia 18 de febrer l ' Ivo Pasqcsai obri

r à a can Parés ora exposició de paisatges olotine.

L'exposició den Pasqual ompUrà tota la sala y promet ésser, c o n totes les d d pintor, mteressantisrama. .

Olot es terra de paisatges b d l a V en Pasqual ha v s c u llarga oemporada en aquelles terrea. . „ „

Esperem quadres nds bdfc que is ï » r satgee.

E l l e D O W j e l i s i l e r Durant ds tres prsnKSS nesoS r k í

any 1885, el gran arasia amencà Ja m m Mao>N«ii-WhiBder, ab d tfrd que eocapsala aquestes radies, »a demor ia seva famosa oonfereoraa a Lnndres. Cambridge y Oxford.

Y com que ja abans de M mort d d •eu autor, ooarreguda a Chdsoa ILmv drea) pel j u h d de 1003, havia deymguJ ram la versió «me de b oanferesiaa nada feta cn 1888 Stéphane Maxlaiméo, harem cregut oportú nepantame. a nx» n e n de curioettzt, ds p f t a i p a b % p a »

Veieelsaquí : •

-Sí ; 1 À n . d'un quant tiemps a n'aques-u banda s'ha canvcrtiC mercès als escrits y a la discusaó que i'han vulgar risat. en una espede de Uoch comú pera l'iwra de peaidrel thè .

I L'art va p d carrer I V àdhuc sc l íai cuitar pera que s'agregin a socials companyies, en ( t anoEt radó do cultura y da refinament.

Si la faaiiliaritar pot ésser causa dc menyspreu, segurament que l ' A r t o lo que per Art s 'entén gentralmcnt, ja ha

•assolit d grau més baix d'imimitai ab '.erthom.

A la gent sa l'ha aburrxha ab tbtes k s fonnes d'art; a ia gent se l'ha obli-gitda a scporlarfc por tots ds medis. Se u ba marcat te manera, d'asf·marlo y còm havia de ferbo pera conviure ab d L L a gent ha vvst anvadiJa la seva casa per la prèdica; d mobiliari, plè de paper escrit; fms la seva vestidura, plena ò e preceptes, a l extrem do

Jac. fóra de si. esfareida y rubK-na dds ubtes y d d malestar quo causa una

sugesnó sonso mot u. se venja de tal intrusió y envia a possdg els falsos profetes que, tot rcvestuwso de ridiool. han cobert de descrètLt d matax nom do la BcHesa. _

IAh, senyores y scnycrsl s'h» -ifa_ mat l'art, que res té que ro»"^ ao aquis-tes pràctiques. L ' A " *? una arvinimC ri'MswaiUd asacnoa, més ava: retreta, a la qui no agrada gens exhibir>e y la qual per res se prqposa mliorar els demés.

Ehvmjtat tancada, en cBa matdxa, egoistameatt ocupada en la seva persona, sense cap dcsi'.g d'ensen>-ar a mn-gú, cercant y trobant lo BeH en qual-sevoL Hoch y en qualsevol època, cxxn h va passar oi seu gran saocrdot Rom-brandt, al veure una grandesa pJito-resca y una noble digroiat eu d barri dds jueus d'Amsterdam, na deplorant raay que Is seus vduns ao fossa gr·.·chs.

L o mateix varen fer d Tinnonetto y d Verocese, entre'b venodans, DO en-treterantse a mudar k s ds brocats de seda per clàssiques draperíes.

Igual també, a te Cort de Febp I V . va fer Vdà iqoez . ab ta míanres farcides d'feíladeB faldes ooi iâ tè i jques . que. en ccncqjte d'obras d'art, valen tant oom els propis marbres d'Egira.

Aquests grans homes no oren pas reformadors na t m í c n pas i'encàrroch de portar un milteramont ai estat d d pròxim. No'ls ofasedia cap més preocupació quc'ls productes mateixos, y plens do la pra-â d d saber propi, no desitjaven modificar d sou meoi- Forts en la revo-1*30 dc les üeys d d art que culrivar ven, varen, en d dcsenrodlamem de U obra respectiva afamar aquesta Bellesa real que pera ells ora matern de sogure-CaC y de triomf, oom ha es pera l'astrònom d verificar un resultat previst segons els seus càlculs liumnoeos. Fent ho a i x t e d m ó n dds artistes cs&iva compto tammt separat d d món d'aqueüs semblants seus que confonen d sentuaaoC

R E N A R T & C . " fim assortit en objectes d ' a r t , fa

br icac ió de la casa, propis pera regals

Reproduccions, e l à s s í e b y modern

Retrats, obres d 'ar t dels grans mestres

Exposició de reproduccions fotogràfiques al c a r b ó

G r a ò a t s , H a r o b t y motllures d 'art

2 7 1 , D i p u t a c i ó , 2 7 1 «entre ClarU y Passeig de Grada)

C m e r s d e M i p i l a í s DB ,

F r a n c f s c o L l o r e n s B o o fa P l a ç a N o v a , 9 y 11

= B A R C E L O N A

y la poesia y pera Is quals na l u h à obra perfecta BI no cupliqa una ven-tatge social o altra.

L'Humanitat ocupa 1 Hoch del Art , y les creaoons s'excusen p r l'ut I tat que donen. La BrUcsa s oontón ab refica-ia, y devant d'una obra artística, to prvner que a un espectador se U acut pregun tarsc es lo següent QUln b é poc £er nos això? . .

D'aquí sc segueix que la nataesa do l'acció, en aquesta vida. so Biga desesperadament ab d mòr.t de V d x . i que la descru. y que aixís te gent adamrers una manera de m.rar, com a diguéssim, no una pintura en dte mateixa, sinó una pntura a t ravers» d'algún fet humà que. baix d punt dc vista sociai, ha de perfecdonar o oa pcrfecdotvu1 l'estat mental o morat dds espectadors. Pcrxò es que s'ha ambat a « n o r a parlar d'una pintura que «deva» > d d ••devers del plat or, y aixís tambó d'una obra artística que's presenta pi<«a da pensament; / d ' U n plafó pummoa •dico ratius.» .

Una creença pr^d lcua, tnda «BC-mada per tots aquells quo insenyen, es la de qac hi ha certs periodes qua han sigut especialment artísdchs, > que dctcrmmals pobles, molt fàcils d'ano mtaiar, varen ésser més que altres amanís d d Art .

També se'ns diu quo'ls gre-chs, dom a n a a ó , varen ésser ds adorad<irs dc la Bellesa, y que al siglc X V l'Art va arribar a fer prtsa en ta mukkut.

Que'is grans mestres vivien bau. un peu d'iotdigenda comuna ab ets seus patrons o mecenes; que tols els italians d d primer temps eren artistes; y que era fen càrrech de te cosa bella In <pw la fcya produir.

Doochs, esodtou aia 10 rt»e us meu.: de període ardsdch may n*> h i hagut.

May hi ha hagut poble aman» d d Art . A I caoaBnçament, l l M u e sortia fada

jnrn. l 'un a te baaUa, faltre a la cacera, sense mnyrar d quin anarva a cav-ar d camp.- A l óltim va trobarsc un home, ben diferent dds demés, que va rentar prop de ta tendes, m m ; íes dò-nes, d qual ab una estdla encesa traçava en uua carabassa extram s dibuixos.

Acueist home, que no w t t i a cap plaer per les ocupaaons dds sens germans, aquest home que no's curava poch m molt de te oonquosta. aqaest dibuixant d'extranys modds. aquest inventor de OCBCS belles, qoe ovirava en te natura cunoses oorves (com s oviren figures en d foch), aquest somniador apart n ésser d pnmer aróata quo va haverla.

Y quan eb trebaUadors «amaven d d catnp o de més enllà, agafaven la ca-n ^ r r " y tu bebfen.

Y vOTaqd que, ab d Ueníat a n-saiiBesB home artista se a l s va agreKar \BI a t B A T « t a » d o f f f e «e> Hmta lwn ver

L l i b r e r i a N a c i o n a l = Y E X T R A N G E R A = 7 2 , R a m b l a de C a t a l u n y a , 7 2

UMvanl 4el «toaiiin·iildeu O.ivtt Gran BMorUI rn llibres d'ori da darrera publieació. — Rapraduceioua da quadra*.

la natura y escul·lits pds deus. Y b m prompte, tots plegats, ab te terra _ ha-onda varen oonfeadonar fermes per ' l ea ní de Ics dc la carabassa; y aegpas un poder de creació, patrvuotri d d artista, varen sobrepassar te sugesnó penc-sosa de te naturataa, y va néixer d pnmer vas, b d l en la seva ptnpowió.

Y la gent d d camp penava y teníaf set; y ds hèroes tomaven de vieconcs noves, peta gaudirse y ddeotarso y tots varen beure igualment ca efc vast» dds arristts. Però, al beure en aqudls vasi« destrament ocnfecoonaK, per res tenien en compte l'orgull d d oonfeodonador ni comprenien L· gferia que aqudl pa sa va en La seva oonfeodó. BcWen m la copa per d l feta, però na te triaven pse No era per s d e c o ó que te prenien. No era per concsenda que tíngueaste do que era hermasa, | Z r a perquo n ó n i a havia d'altra I

Y d temps, en on estat de cuitarà, superior, va portar més possbiicat da luxe, y va succeir queia homes habi taren cases grans y doemkn ea bas i Uns y menjaven, asseguts, a taula. E n visa de to qual. l'artista, junt ab d s sens operaris, va bastir palaus y ds va poblar de mobles, bells da pwjpqrCW y encantadors a la vista.

Y d poble va viure entro maravdlcS d'Art, servin&c d'obros mestres pera beure y pera menjar perquo pon» semblants usos no's trobava pas ros més; oom no bi havia oonstrucaó lletja peni habitació. Res d'artide d 'és quotUf^ res d'article de. neocssitoC res (fànicía de luxe, que no hagués sort t d d díbuir del .uestre y no fos oonstruit pals M M obrers.

Y d poblo no se'n enterava pas y «ni una paraula tenia per dir en aw* blant afen.

Aixfc la Greda, per ta força do ta coses, y no per cap doorió, va viure encremitg d" la Bd-ew y \ ' \ f í Kafrrrm va regnar. E l poderós guerrer no s'h io rta a r r a t a» mav a oferir tai proà&W pera construir d temple de Pa'as Atbo nea, oam d sajrrai pneta no hauria may nrosentat un p lUid pera la oé tausodQ de les eathpn.te». _

f '«atiiainin era mrtwtegvt, y d * in lottanae». no estava encara rodejait dd

l . lüs t r r ia va anar esoShintse V te' conquesta v'a aconpanyar la dvilisacií. L 'Art , o millor dir, eb pro lactes artfe-tichs, que, de encoatrada a ercnnrrar da, ds vencedors portaven ab vençuts, varen escamparse a Vet aneu, y la o» -tura espiritual, ab ds sens uar*. »S> cobrir la .superfície do la terra, de manera que tots ds pobïrs varen oonfr nuar servimsc de l o que únicament l'ar-tiata pruduia.

Y ds sigte varen pasîr acceptar* semblant» costums, y IUnivers va óasen mcaxdat de ooses belles, fins al dia o i quo va vcmr una dasso nma, que va desüxibrir d bon pnou y va prevwiro te fortuna en la fabricació d'art des fa l s» .

Aleshores varen broilar a la vida ta Itecnpant, lo comú y la « a u n d o p o .

EU gust d d axnerdant va subpíaii tar la ciència d d artista, y to q«o era fill dc mil y miï generacksis, a (Xfaa de temps, va posarso ahre cup de moda y atabores va enoisar Ics mutetuts, IKT-que ora fet segens d seu proiu ospent. y tàs grans y ds menuts. I bome d estar y l'esclau. ho rajv'U pendre tal oam s« d s d è r i a .

Y rocupocaó d d av l s í a s ' e c b p s M k j í d manufacmrer y d detallba» poau- o d seu Hoch. ^ Jf_

Y ben lltun- ja dds vasos d l m dia ds hèroes varen abocar d liquir y d varen beure en oepes. ab tot onmueuMnt do causa, ara fent notar lescíat d d nou abjecte «psnBúa, ara mostrantbo orgu Itaos de la seva vaJoa.

Y d poble, desde aqudl punt; va pendre rooít te paraula cn aquest assutnp te, y tothom va restame aaósfet. V Butnmgbom y Mandiesicr varen a l ç a r é poderoses, y l 'Ar t va rdegarao a ta icngutt dc trmee vdte

http://oaipar.il

Qfans Magatzems yri j ) i a - ARCA

Documents

Transcript of Qfans Magatzems yri j ) i a - ARCA