Taula de contingut

Tradició, ilusions y magia en BarcelonaON Barcelona - 30/12/2016

Música clàssica 2016: l’any que va acabar amb una ‘Elektra’ històricaAra - 31/12/2016

Concert de Sant EsteveDiari de Terrassa - 28/12/2016

Los premios Protagonistas de la Vida Menorquina superan los cien candidatosMenorca - 02/01/2017

El 2017 en 17 concertsLa Vanguardia Que Fem - 30/12/2016

Barcelona, un idilio con la música en 2017ABC Cataluña - 02/01/2017

UN LLIDRE INEDIT PER A RAIMONEl Mundo de Valencia Arts - 29/12/2016

Nova temporada de la Fundació ONCALa Vanguardia - Catalán - 29/12/2016

Secretos y homenajesEuropa Sur - 02/01/2017

Invencible fraternitatEl Periódico de Catalunya - Catalán - 02/01/2017

ConjursEl Periódico de Catalunya - Catalán - 02/01/2017

La bellesa recuperadaEl Punt Avui Catalunya Central - 02/01/2017

BarcelonaLa Vanguardia - Catalán - 02/01/2017

10 cites per a un 2017 d’alt voltatge políticAra - 02/01/2017

El cas Palau arriba a judiciAra - 02/01/2017

L'agendaEl Punt Avui - 02/01/2017

Un año de banquillo para CiUABC Cataluña - 02/01/2017

«Aquí estoy viviendo una segunda edad, disfrutando con lo que he aprendido»Ideal Granada - 31/12/2016

La ciutat de la nit sense fi

5

6

7

8

9

11

12

13

14

15

16

17

18

20

22

23

24

25

26

P.2

La Vanguardia Vivir - Catalán - 31/12/2016

Cant a la vidaLa Vanguardia - Catalán - 31/12/2016

L'agendaEl Punt Avui - 31/12/2016

... y Catalunya prepara la votación definitiva sobre la independenciaGara - 31/12/2016

Dar la gaita en BarcelonaON Barcelona - 30/12/2016

JOHANN STRAUSS – GRAN CONCIERTO DE AÑO NUEVOUrban - 30/12/2016

VALSES DE STRAUSSDiario de Mallorca Fin de Semana - 30/12/2016

Carlos Núñez, a GironaEl Punt Avui Girona - 30/12/2016

L'agendaEl Punt Avui - 30/12/2016

La tensión, o no, de 2017El Mundo de Catalunya - 30/12/2016

Música para despedir el añoABC - 30/12/2016

UNA ESTRELLA CELTA BRILLA EN EL PALAU DE LA MÚSICA20 Minutos Barcelona - 30/12/2016

Benjamin ClementineRock de Lux (RDL) - 01/01/2017

Madeleine peyrouxRock de Lux (RDL) - 01/01/2017

Rigalt i Granell van ser els autors dels vitralls del Carme de Peralada PatrimoniAra Comarques Gironines - 29/12/2016

Guia espiritual de la contraculturaAra Comarques Gironines - 29/12/2016

El Codi Penal com a alternativa a l''independentismeEl País Cataluña Quadern - 29/12/2016

La poètica política de Paco Ibáñez encén el PalauAra - 29/12/2016

L'agendaEl Punt Avui - 29/12/2016

CAPELLA DE 30 ANYS MINISTRERS, MUSICANT 800El Mundo de Valencia Arts - 29/12/2016

Los valses son para Año Nuevo

27

28

29

30

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

45

46

47

48

49

P.3

ABC - 29/12/2016

«No deixaré de cantar ni després de mort»El Periódico de Catalunya - Catalán - 28/12/2016

The need to avoid the trapEl Punt Avui - 28/12/2016

L'agendaEl Punt Avui - 28/12/2016

Resistència poèticaEl Punt Avui - 28/12/2016

Les cares de la notíciaEl Punt Avui - 28/12/2016

L'incansable IbànezLa Vanguardia - Catalán - 28/12/2016

ÓMNIUMLa Razón - 28/12/2016

EL AÑO CLAVE PARA EL DESAFIOEl Mundo Extra - 28/12/2016

Cataluña se cita con los tribunalesEl Mundo - 28/12/2016

51

52

53

54

55

56

57

58

59

P.4

NavldadyReyes es oempo de suef~s-ylme~osde Barcelona

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

416 CM² - 77%

14866 €

24

España

30 Diciembre, 2016

P.5

de Barrie Kosky ha sigut el hit multi-mèdia de l’any. Ara bé, que un arbre, Written on Skin de Benjamin, no ens amagui el bosc: la prudència segueix manant al coliseu de les Rambles.

Figures duplicades Al costat d’aquestes cites, hem tingut l’habitual desfilada de figures de to-ta mena: Valery Gergiev, Anne-Sophie Mutter, Juan Diego Flórez, Lang Lang, Daniel Barenboim, Phi-lippe Jaroussky o un Jonas Kaufmann abans de ser afectat per un nou atac de cancel·litis. Alguns noms els hem tingut per duplicat, però nin-gú es queixarà que John Eliot Gardi-ner i l’excels Cor Monteverdi tornes-sin amb la Passió segons sant Mateu de Bach després de la Missa en do me-nor de Mozart. Més curiosa va ser la doble visita de la poc assídua Filhar-mònica de Viena, encara que el pri-mer concert s’emmarqués dins la programació d’un creuer de luxe, un efecte gens indesitjable de la invasió turística de la ciutat. Fidel a la Schu-bertíada de Vilabertran, Matthias Goerne també s’ha deixat veure per

Barcelona amb un Winterreise que no va ser del gust de tothom, no per cul-pa del baríton alemany, escruixidor com sempre, sinó de les hipnòtiques projeccions dissenyades per William Kentridge.

Aniversaris varis Tot any té els seus aniversa-ris, i el 2016 hem tingut l’Any Granados (el centenari de la seva mort) amb resul-tats moderats: es-perem que el nou Any Granados (2017, 150è ani-versari del naixe-ment) vingui amb una mica més d’ale-gria. El Festival de Pe-ralada bufava 30 espel-mes refermant-se en la seva aposta per l’òpera i els grans noms de la lírica, l’Orquestra Camera Musicae ha arribat consolidada a la seva pri-mera dècada d’activitat, i l’Orfeó Ca-talà ha festejat els 125 anys amb un re-lleu en la seva direcció artística, amb

Simon Halsey, un referent en el sec-tor, assumint el repte de dur el cor cap a noves fites amb una forma de tre-ball, amb una presència més intermi-tent, diferent de la vigent fins ara. Ja que parlem de titularitats, Wagner i Strauss han sigut dues de les perles de l’etapa de Josep Pons al Liceu, men-tre que Kazushi Ono encara ha de dei-xar la seva empremta a l’OBC.

365 dies no donen prou perspec-tiva per visualitzar amb prou nitide-sa canvis tectònics, però a simple vista s’han detectat una profusió de concerts de bandes sonores (amb projecció de pel·lícules o sense) i una aposta més alta per la música antiga, amb els contratenors situats ja com a part de ple dret de l’star system vo-cal. Més motiu d’esperança és el sor-giment de noves iniciatives editori-als, com Ficta, Beltempo Records o Seed Music, que aposten per la mú-sica i els músics del país, un nou ci-cle com BCN Clàssics, o el petit fes-

tival que va engegar Vespres d’Arnadí, bon recorda-

tori que aquí la músi-ca antiga va molt més

enllà de la figura (excepcional, sens dubte) que rep la màxima atenció mediàtica i insti-tucional.

En acomiadar l’any que mor, és de

justícia recordar algu-nes de les defuncions

més significatives, perquè la clàssica també ha tingut morts sen-tides. Esmentem-ne només dues, Pi-erre Boulez i Nikolaus Harnoncourt, perquè, amb aportacions diametral-ment diferents, la seva desaparició marca el final d’una època.e

Música clàssica 2016: l’any que va acabar amb una ‘Elektra’ històrica

Gustavo Dudamel, John Eliot Gardiner, Iréne Theorin i Matthias Goerne, alguns dels noms destacats de l’any

Esperança Surten noves iniciatives editorials, com Ficta, Beltempo i Seed Music

Tendència S’ha detectat una profusió de concerts de bandes sonores i de música antiga

01. La magnífica Elektra amb què el Liceu ha tancat l’any. A. BOFILL 02. Gustavo Dudamel en una prèvia del Concert de Cap d’Any amb la Filharmònica de Viena. AFP

Crònica

La cronologia té a vegades aquestes coincidències: l’home que, oficiosament, va obrir l’any musical a Ca-talunya, Gustavo Duda-

mel, és el mateix que obrirà, urbi et orbi, el 2017. Per descomptat, els mi-lions d’espectadors que veuran el Concert de Cap d’Any de Viena no hauran d’enfrontar-se a la música de Messiaen, però cal preguntar-se si l’hedonisme dels valsos i polques de la família Strauss no és un plaer tan culpable com la voluptuositat exa-cerbada de la Turangalîla-Sympho-nie del compositor francès.

Si el 2016 començava amb nom de director d’orquestra veneçolà, ha aca-bat amb nom de mite grec: Elektra. Les representacions al Gran Teatre del Liceu de l’òpera de Strauss han tingut l’aire indiscutible de fita histò-rica gràcies a l’alineació perfecta d’obra, muntatge (de l’enyorat Patri-ce Chéreau), direcció musical i repar-timent (encapçalat per una abracada-brant Evelyn Herlitzius). Alegries d’aquesta mena, o la generada per un Capvespre dels déus amb què Iréne Theorin va dur de forma gloriosa el Ring wagnerià a la seva incendiària conclusió, són més remarcables en-cara atesa la mediocritat que sovint s’empara de les propostes de reperto-ri italià. Ben significatiu en aquest sentit és que la versió en concert de l’Otello de Rossini escombri en el re-cord les representacions de l’homò-nim verdià. D’altra banda, La flauta màgica en la desbordant producció

BARCELONAXAVIER CESTER

02

01

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

630 CM² - 75%

3022 €

46

España

31 Diciembre, 2016

P.6

Concert de Sant Esteve

Enguany, l’Orfeó Català ens ha obsequiat amb un concert de Sant Esteve de nivell universal. A la clo-enda, com sempre, el “Cant de la senyera”. Tot el públic, dempeus, i un mar d’estelades. I un crit unà-nime: “In- de- pen-dèn-ci-a”.

Tanmateix els catalans som tos-suts -la jota , val a dir-ho, jo ja la ballava de petit a Arnes (Terra Alta)-, la nostra llengua ha sobre-viscut amb nota als magnífics cas-tellà i francès, i, salvada la llengua, salvada la nació.

L’anglès? La meva experiència de rodamón em demostra, abas-tament, que és en el nostre uni-vers globalitzat una llengua de tot a cent.

Joan Martorell i Barberà

sección de cartas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

4141

Martes a sábados

115 CM² - 10%

53 €

16

España

28 Diciembre, 2016

P.7

REDACCIÓN

Ya son más de cien los candidatosa los premios Protagonistas de laVida Menorquina que convoca «EsDiari» con el objetivo de laureara aquellas personas o entidadesque durante el año han destaca-do en su categoría. En concreto,este certamen cuenta actualmen-te con 112 nominaciones.

Como novedad de esta edición,cabe recordar que será en la galadel 75 aniversario que celebra «EsDiari» el día 14 cuando se den aconocer los galardonados. La entre-ga de premios se realizará el mis-mo día de la cena de Sant Antoni,el día 16, como viene siendo habi-tual.

Los protagonistas se repartenen cuatro categorías, en relacióna su actividad. Serán homenajea-dos con este premio las personaso entidades que hayan destacadoen el ámbito social, económico,cultural y deportivo.

Las propuestas pueden presen-tarse hasta el domingo día 8 en lasoficinas de «Es Diari», tanto deMaó (calle Cap de Cavalleria, 5)como de Ciutadella (calle Beat Cas-tell Camps, 32) tras rellenar losboletos que incluyen los ejempla-res del periódico. Además, es posi-ble votar por correo electrónicoa través de la dirección protago-nistas@menorca.info o a travésdel formulario que puede encon-trar en la página web del periódi-co.

Sociales■ Xerra i xala■ II Cursa del Toro■ Asociación Española con-tra el Cáncer (AECC)■ Esclerosis Múltiple■ Fundació La Caixa■ Alcer Menorca■ Caixa Colonya■ Centre Catequístic deSant Miquel■ Amics de Punta Nati■ Lluís Camps, alcalde EsCastell por puesta en mar-cha planta desnitrificadora■ Cruz Roja■ Caritas■ ALBA■ GOB■ Debora Heyller■ Club Nàutic Ciutadella■ Alicia Sintes, profesora,por el descubrimiento de lasondas gravitacionales■ Esther Soler Monzó■ Ascome■ Emili de Balanzó■ Teatre Principal■ José Barber Allés «El mo-chilero»■ Colla de Geganters de

Llucmaçanes■ Sine Dolore■ Gregorio Martín Quetglas,catedràtic de Ciències de laComputació (Univ. de Valèn-cia)■ Mariona Carulla, presidentade l’Orfeó Català por el apoyoa iniciativas menorquinas.

Económicas■ Sa Canova■ 50 anys de Coinga■ El Paladar Delicatessen■ Artiem Hotels■ Metalúrgica Pons – LIM■ Fra Roger■ Planter de Joves Empresaris■ Viatges Magón, 25 anys■ Cercle d’Economía de Me-norca■ Fagme■ Toni Pons Faner■ Jaime Mascaró■ Vicente Cajuso■ Carolina Beltrán■ Ajuntament de Sant Lluís■ Sa Cooperativa del Camp■ Ashome■ Fundació La Caixa■ Queso Mahón-Menorca

■ IV Cursa Solidària Proide-ba Ciutat de Maó■ Baleària■ Banca March■ Binipreu■ Social Vane■ Cinemes Canal Salat■ Petit Maó■ Marcos Martín, promotorde Menorca Millennials■ Tomàs L. Serra Olives, eco-nomista■ Laurent Morel-Ruymen,promotor i emprenedor■ Pedro M. Pons Ester, eco-nomista menorquín que tra-baja en Nueva York.

Culturales■ Bep Marquès■ Escola de Música i Dansades Mercadal■ Escuela de adultos■ Candidatura Menorca Ta-laiótica■ Teatre Principal■ Orfeó Maonès■ Far Cultural■ Juan F. Camps Serra■ Miquel Àngel Limón■ Miquel Àngel Casasnovas

■ Simón Orfila, baix■ Societat Històrico-Ar-queològica Martí i Bella■ Ajuntament de Es Castell■ Joan Pons Pons■ Fundació Jaume III – Fo-ment Cultural Menorca■ Enciclopedia deMenorca■ Alberto Palatchi, regataMenorca Maxi■ Nan Ventura■ Ateneu de Maó■ Marco Mezquida■ Institut Menorquí d’Estu-dis – IME■ Francisco Fornals■ XVIIIè Menorca Jazz■ Debora Heyller■ Grup Filharmònic Ateneude Maó■ 25 anys Màgics Menorca

Deportivas■ CE Mercadal■ Club Nàutic Fornells■ Raül Riudavets■ Joan Bosch, entrenador detenis de Rafa Nadal y Moyá■ Georgia Mei Warren■ Jose Luís Portella Salord

■ Francisca Marquès Llo-rens

■ II Cursa del Toro

■ CD Menorca

■ Dosa CF

■ Alberto Palatchi, promo-tor de la regata MenorcaMaxi

■ Unió Excursionista Me-norquina

■ Paula Sintes Barber

■ Sergio Llull

■ Sergi Enrich

■ Menorca Nàutic

■ Pere Ponsetí

■ CD Migjorn

■ Sporting de Maó

■ Albert Torres

■ CD Alcázar

■ Club Tenis Mahón

■ Club Náutico Ciutadella

■ Javier Pujol,

■ IV Cursa solidària Proide-ba Ciutat de Maó

■ Club Volei Ciutadella

■ UDMahón

■ Álex Suárez

■ Hockey hierba Sant Lluís

■ Biel Medina

Los protagonistas propuestos por los lectores

Los premios Protagonistas de la VidaMenorquina superan los cien candidatos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LOCAL

28000

4140

Diario

404 CM² - 42%

758 €

8

España

2 Enero, 2017

P.8

E12017 en 17 concertsA LES PORTES DEL NOU ANY, REPASSEM LES CITES MCS DESTACADES OUE ESTAN PER VENIR

ORIOL RODRIGUEZ

Comencem l’any amb nousdesitjos, prop6sits i, el millorde tot, una programaci6 deconcerts que, una temporadarods, s’intueix extensa i all-versa. Segur que arab el pasde les setmanes i els mesoss’hi aniran sumant i confir-mant actuacions de rods ar-tistes i grups de rellev/mcianacional i internacional, per6ja podeu anar traient el boli il’agenda, perqu~ aquests s6nels 17 concerts que no us po-deu perdre aquest 2017.

IZAL14 DE GENER SANTJORDI CLUBCopacabana (2015), el seuquart llarg, ha erigit Izal enuna de les bandes del momentdel pop rock estatal. Els ma-drilenys enfilen un dels filtimscapitols de la seva gira de pre-sentaci6 al Palau Sant Jordi.

LAMBCHOP23 DE GENER. BARTS115% DE DESCOMPTELa banda de Kurt Wagner,imperdibles del country al-ternatiu, va finalitzar el2016 publicant un non tre-ball d’estudi, For Love OftenTurns Us Still, i comencen

el 2017 sortint a la carreteraper desxifrar-lo en directe.Barcelona ~s una de les sevesprimeres escales.

BIFFY (LYRO25 DE GENER SANTJORDI CLUBLa primera vegada que BiffyClyro van actuar a Barcelona,va ser en una sala Razzmata-zz 3 gaireb~ buida. Deu anysm~s tard, i a punt d’exhau-rir totes les entrades, recalenal Sant Jordi Club. En la sevanova visita sonaran els temesd’Ellipsis (2016).

CAGE THE ELEPHANT4 DE FEBRER. APOLOSdn de Kentucky, per6 te-nen m~s seg~aidors al RegneUnit que als Estats Units. Enla linia del rock vitaminatde Black Rebel MotorcycleClub, The Hives i The Strokes,els narcisistes Cage the Ele-phant porten a la sala Apolo elsen darrer llarg, TelIMe I’mPretty (2015).

BASTILLE5 DE FEBRER. SANTJORDI CLUBRecordant l’indle i el synthpop de la dbcada dels vuitan-ta, els brithnics Bastille vanarrasar arab el seu disc de de-but, Bad Blood (2013). Tres

anys desprds, continuen flirte-jant amb l’bxit gr~cies a wildWorld (2016), segon enregis-trament dels londinencs i mo-tiu de la seva visita a Barcelona.

NICK WATERHOUSE6 DE FEBRER. BIKINIVersi6 indie de Chris Isaak, elcalifornia Nick Waterhousetanca la seva trilogia disco-gr/~fica inici&tica arab Nev-er Twice (2016), magnificarelectura actualitzada de lesformes clAssiques del rhyt-hm’n’blues i el soul.

KASE.O10111 DE FEBRER. RAZZMATAZZ

l~s, indubtablement, I’MC derefer+ncia del hlp-hop esta-tal. Eix rotor de Violadoresdel Verso, el rimador de Sa-ragossa reviurh durant duesnits a la sala gran del Razz-matazz els versos que modu-len el seu darrer llarg en soil-tad, El clrculo (2016).

THE DANDY WARHOLS11 DE FEBRER. APOLOConvidat habitual en els nos-tres escenaris, Distortlund(2016) ds el nov& Mbum delsnord-americans The DandyWarhols. Molt probablementla millor refer~neia que ha

publicat la banda de Court-ney Taylor-Taylor en els dar-rers anys.

JOHN MAYALL21 DE FEBBER APOLOLlegenda del blues, el guitar-rista hrlt/mie, ~nima d’aqudlsThe Bluesbreakers de qu~van format part (o en qub vanparticipar) mfisics corn MickFleetwood, Aynsley Dunbar,Jack Bruce, Eric Clapton, Pe-ter Green i Miek Taylor, visi-ta Barcelona arab el Livin’ &Lovin’ The Blues Tour 2017.

KASE.O convida a passejar pel parad[s. FOTO: CEMMA DARBO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

QUE HACER

586000

131497

Semanal

771 CM² - 136%

38080 €

14-15

España

30 Diciembre, 2016

P.9

Bruno Mars tornar~ a Barcelona amb I’arribada del bon temps.

KORN18 DE MAR,C. SANT JORDI CLUBEls padrins (i supervivents)d’aquell so nu metal que vairrompre en escena a la mei-tat de la dbcada dels norantai que mesclava els sons m~sgreus del metal amb el hip-hop, han afegit un nou capitola la seva discografia, The Se-renity of Suffering (2 016).

STING21 DE MAR ,C. SANT JORDI CLUBNom imprescindible de lahistbria de la mfsica con-tempor~nia, Sting visitaBarcelona el pr6xim rues demart. E1 mtlsic brit~nic des-cobrir~ 57th & 9th (2016),diuen que el seu hlbum m6srocker des del Synchronicity(1983) de The Police.BRUNO MARS7 D’ABRIL. PALAU SANT JORDIl~s una de les grans estre-

Raimon s’acomiadar~ dels escenaris al Palau. Lambchop s6n els encarregats d’inaugurar el Festival Guitar BCN. FOTO: BILL STEBER

ELS AMICS DE LES ARTSESTAN A PUNT DE POSARDATA DE CADUCITAT ALSEU MUTISME EDITORIALAMB LA PUBLICACI0 DELA CONTINUACI0 DE’NOMI~S D’ENTRAR HI HASEMPRE EL DINOSAURE’

lies del moment. E128 denovembre passat el mfisicnord-americfi editava el seutercer Mbum d’estudi, 24KMagic, titol que focalitza-r/~ el concert que oferir~ aBarcelona a la primavera.

SIMPLE MINDS30 D’ABRIL. L’AUDITORI[!15% DE DESCOMPTEEls ja veterans Simple Mindshan descobert el seu vessantm6s acfistic en el disc SimpleMinds Acoustic (2016), col-leccid de grans bxits desendo-llats que tamb6 duen a escenaen la gira Acoustic Live ’17. Perfer m6s atractiva la vetllada,els de Glasgow tindran de te-lonera la seva compatriotaKT Tunstall.

ELS AMICS DE LES ARTS415 DE MAIG. BARTSFa tres anys que guarden si-lenci. Mutisme editorial a qubEls Amics de les Arts estana punt de posar data de ca-ducitat gr~cies a la publica-cid de la continuacid de No-mds d’entrar hi ha sempreel dinosaure (2014). Puntalsde1 nou pop catal~, a princi-pi de maig estrenaran el seu

nou disc a Barcelona amb dosconcerts a la sala BARTS.

RAIMONA PARTIR DELS DE MAIG.PALAU DE [A MOSICAVeu senyera de la Nova Can-46, el cantautor de X~tiva po-sa fi a la seva traject6ria ar-tlstica amb dotze concertsdurant el mes de maig al Pa-lau de la Mfisica. En aquestsrecitals repassarh les sevescan~ons m~s conegudes ijoies ocultes de1 seu reperto-ri, aixi corn composicions re-cents i alguna novetat.

TXARANGO12 DE MAIG. POBLE ESPANYOL1!!20% DE DESCOMPTE ALSABONAMENTSE1 Poble Espanyol acollir~ laprimera edici6 d’un Festi-val Cru~lla de Primaveraque tindr/~ corn a cap de car-tell Txarango. Destacat cornun dels grups actualment m~sinfluents de l’escena del mes-tissatge, Txarango interpre-taran per primera vegada endirecte els temes del seu es-perat tercer disc.

PM METHENY27 DE MAIG. BARTSPat Metheny clourfl l’edici6 del2017 del Festival Guitar BeNarab el seu primer concert aBarcelona en sis anys. Acom-panyat dels mfisics AntonioSfinchez, Linda Oh i GwilymSimcock, el guitarristanord-americ~ recrearfi l’espec-tacle de carficter intimista AnEvening with Pat Metheny.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

QUE HACER

586000

131497

Semanal

771 CM² - 136%

38080 €

14-15

España

30 Diciembre, 2016

P.10

ABC

BARCELONA

Raimon se despedirá de los escena-rios, Jarabe de Palo volverá tras la en-fermedad de Pau Donés y Maria del Mar Bonet celebrará 50 años de carre-ra en 2017, año en que pasarán por Bar-celona grandes artistas y grupos como Sting, Van Morrison, Status Quo, Jus-tice, Arcade Fire, Bruno Mars e Isabel Pantoja.

A falta de conocer el cartel comple-to del Sónar y de que algunas giras ve-raniegas muy esperadas desvelen las ciudades en las que recalarán, ya se sabe que durante los primeros días de junio Barcelona será la capital de la música, gracias al espectacular cartel que ha anunciado el Primavera Sound. Van Morrison, Grace Jones, Arcade Fire, Bon Iver, Frank Ocean, The xx, Aphex Twin, Slayer y Solange son sólo algu-nas de las 200 bandas que actuarán entre el 31 de mayo y el 4 de junio en este festival, que cada año consigue lo que imposible: superarse.

La 24ª edición del Sónar, que se ce-lebrará del 15 al 17 de junio, también promete, y ya se sabe que habrá más de 150 espectáculos, entre ellos los de Justice, Nicolas Jaar, Moderat, Eric Prydz, De La Soul, Nosaj Thing + Dai-to Manabe y Nina Kraviz, además de un concierto especial en el Auditori en el que Stargaze interpretará «Death Speaks», de David Lang.

«Bien de voz» Al margen de estos dos eventos de re-ferencia internacional, la ciudad de Barcelona es también sede de otros muchos festivales, como Mil·lenni, Sui-te Festival, Guitar BCN y Barnasants, que ya han anunciado sus respectivos carteles, encabezados por artistas como Simple Minds, Rick Astley, Ute Lem-per, Adamo, India Martínez o Loqui-llo.

Uno de estos festivales, Barnasants, acoge uno de los muchos conciertos con los que Maria del Mar Bonet cele-brará sus 50 primaveras como cantan-te, el que ofrecerá junto a Quico Pi de la Serra para recordar el disco que gra-baron juntos en 1979. En 2017 también será recordado como el año en el que Raimon se despidió de los escenarios con doce conciertos en el Palau de la Música de Barcelona durante cuatro fines de semana seguidos.

El cantautor de Xàtiva ha dicho que se retira «ahora» que se encuentra

«bien de voz», porque quiere «dejar un buen recuerdo» y, como dicen los ita-lianos, «finire in bellezza». Al margen de conmemoraciones, despedidas y festivales, muchos otros artistas in-cluyen en sus giras Barcelona, una ciu-dad que disputa la capitalidad a Ma-drid en lo que a música en directo se refiere.

De hecho algunos de los grandes, como Sting o Ariana Grande, han anun-ciado concierto en Barcelona y, de mo-mento, no pasan por Madrid, aunque también hay quien actúa en Madrid y no lo hace en Barcelona, como es el

caso de Guns N’Roses. Entre las giras que llegarán en 2017 a Barcelona tam-bién destacan la de Carlos Vives, Bru-no Mars, Placebo, Suzanne Vega e Isa-bel Pantoja, muy esperada por sus se-guidores tras el largo silencio al que se ha visto obligada por sus problemas con la ley, informa Efe.

Pero Barcelona no es el único polo de atracción musical de Cataluña, y así el festival Vida de Vilanova i la Gel-trú, Canet Rock de Canet de Mar, Rock Fest de Santa Coloma de Gramanet, Strenes de Girona, Festival Castell Pe-ralada, Cap Roig Festival y Tarraco Are-na Plaza (TAP) de Tarragona son bue-nos ejemplos. Aunque la mayoría de estos festivales se celebran en verano, algunos ya anunciaron su cartel antes de Navidades para aprovechar el tirón consumista de estas fiestas, como el caso de Vida, por el que pasarán The Flaming Lips y Fleet Foxes.

Cabe destacar el cartel de excepción que este año presenta el Rock Fest, con iconos como Deep Purple, Aerosmith, Europe o Ñu, y la presencia en Tarra-gona David Bisbal y Melendi.

EFE Raimon, en el Palau de la Música

Barcelona, un idilio con la música en 2017∑ Grandes nombres

internacionales y la despedida de Raimon, hitos de la temporada

abc.es/culturaABC LUNES, 2 DE ENERO DE 2017 CULTURA 51

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

9000

3179

Diario

473 CM² - 52%

2213 €

51

España

2 Enero, 2017

P.11

AI Liceu, el2012. LesIletrescensuradesde ’Diguemno’ i ’AI vent’.AlaUniversitatde Valencia,el 2009.DOCUMENTART /

E.M./MIGUELLORENZO

UN.LLIBREIN DIT PERA RAIMONE1 cantant per fi tO el treball de granformat que reivindica la seuatrajectOria dins de la canq6

PER MIOUEL HERNANDIS

Comenqa Antoni Batista elseu llibre sobre Raimonamb una cita contundentde l’expert de la NovaCanq6 Jordi Garcia Soler:<<El millor i m6s important

cantautor en catal~t de tots els temps>>. Itot i aix6, en la bibliografia de Raimonfaltava el gran format. Un treball queamb totes les dades i acompanyat debones imatges repassar~t la trajectbriadel de X~tiva.

Gongal L6pez-Pampl6, director literatide Bromera va trobar en este buitl’oportunitat per a celebrar de forma

especial el 30aniversati del’editotiald’Alzira. <<De totsels mtlsicsvalencians ambuna llarga iindiscutibletraject6ria,Raimon no teniaun gran llibrecom el t6 Serrat ialtres cantants>>,comenta.

<<El buit no eldetecte tant perposicionamentsideol6gics>>,aclarix l’editor,<<sin6 el d’unllibre que amb undesplegamentgran d’imatgesabordara la seuavida corn a artistaperqu~ jo crecque cal parlard’ell corn aartistm~. I aqb

ffltim, recalca, 6s el propbsit que volien<<ambles caracteristiques d’un de granformat, situar les aportacions deRaimom>. Si b6, reconeix que <<6s

possible que la manera habitual--que no6s exacta ni molt menys-- de referir-nosa Raimon 6s per la canq6 protesta,Raimon 6s molt m6s que aixb~. L6pez-Pampl6 considera que <¢6 una dimensi6artistica que este llibre pret6n subratllar>>.De forma que ajude a transmetre el quetenen <<clarissim els critics musicals i lespersones que ho havien de dir~, i aixiampliar el concepte que pesa massa al’imaginari coHectiu, <<sense renegard’all6, ni de bon tros~.

Quan el van comenqar a preparar lescoses anaven de cara. Tenia preparada lagira Raimon a casa i rebia honors per

part de les autotitats. E1 que noimaginaven 6s que seria la gira deretirada dels escenaris, un tancament queserh definitiu amb els 12 recitalsd’acomiadament que far~ el malg de2017 al Palau de la Mfisica Catalana.

l~s complicat fer un llibre sobre unafigura corn Raimon? <<La dificultat es veuen dos motius~>, respon L6pez-Pampl6,<<un, l’envergadura del llibre: 6s de granformat, que implica treballar amb un fortsfotogr~fic enorme per a triar les m6s de150 imatges que apareixen. Ealtra 6s quecalia fer una cosa que no f6ra repetitiva ique Raimon se sentira cbmode>~.

Per aconseguir-ho li van confiar eltreball a l’escriptor Antoni Batista, <~queel coneixia b6 i ja havia fet un treballbiogr/lfio~. Ara, a la part de les imatgesvan descobrir que el passat recent eram6s complicat d’accedir d’all6 que espodia pensar. <<Va ser molt interessantanar a l’arxiu de X~ttivm~, recorda, <dtrobar fotografies de quan era un xiquet ivore l’impacte de la iconografiafranquistm~. Nascut l’any 1940, comcantava a Quan jo vaig n&ixer, els anys 50s6n una ~poca en la qual es nota <<el pesde la dictadurm~ corn expliquen al llibre iper a reflectir-ho <<hem posat una fotod’uns xiquets davant d’un homenatge aJos6 Antonio,>. M6s endavant, venen lesconegudes dels anys 60 corn la del seuconcert el 18 de maig a la Facultatd’Econbmiques de Madrid plena de goma gore. I tamb6 <<algunes molt pocconegudes>~ que han trobat <<com una enqu~ apareixen uns homes netejant unapintada que deia ’Raimon, cerdo rojo’~perqu~ anava a actuar a Ribadesella.

E1 viatge al passat ambles imatgess’alterna amb altres <<radicalmentcontempor~nies, fetes per MiguelLorenzo,>, destaca, <~perqu~ per anosaltres era important disposar d’elles>>.

L6pez-Pampl6 es mostra satisfet peltreball aconseguit, <~ni tan sols nosaltreshaviem fet una cosa aixi>>, conclou.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

24000

4395

Semanal

632 CM² - 61%

2647 €

6

España

29 Diciembre, 2016

P.12

DIJOUS, 29 DESEMBRE 2016 E S P E C I A L I N F O R M A T I U Q U I N Z E N A L LAVANGUARDIA 57

La Fundació ONCA (Orquestra Nacional Clàssica d'Andor-ra), institució formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crè-dit Andorrà, ja té a punt la nova temporada, la número 24, enla qual l'objectiu continua sent acostar la música a la poblaciói fer-la arribar al màxim de col·lectius possible, sempre mante-nint el llistó de qualitat musical a tot el que proposen. En total, ital com va explicar el director artístic de l'ONCA, Gerard Claret,durant la presentació de la temporada, el 20 de desembre, per al2017 s'han programat 35 concerts i activitats.D'entre les novetats, destaca que per primera vegada l’ON-

CA convidarà un concertino director, Abel Tomàs, que dirigiràla formació en format cambra en la segona producció del ciclePetit Palau. A més, l’orquestra farà una gira de quatre concertsamb l’Escolania de Montserrat per interpretar una de les obresvocals més importants de Mozart: el Rèquiem. Actuaran, entred'altres, al Palau de la Música Catalana i a la basílica de SantaMaria deMontserrat.

Nova temporada dela Fundació ONCA

El 20 de desembre passat, el copríncep episcopal d'Andorra i arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vi-ves, va oferir la tradicional recepció de Nadal al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell. Davant de nom-broses autoritats polítiques andorranes (entre elles el cap de Govern, Toni Martí, els presidents detots els grups parlamentaris i el síndic general, VicençMateu), així com representants del teixit so-cial i empresarial, Vives va demanar, en el seu discurs, "promoure més la unitat per continuar sor-tint de la crisi i per ser encaramés transparents". El copríncep va destacar els passos fets enmatèriade transparència financera i lluita contra el blanqueig, així com la implementació del noumarc fis-cal, tot afegint que en el que s'ha de centrar el país és a aconseguir un bon acord d'associació ambla Unió Europea. Respectant les demandes europees, però que també siguin respectades "les espe-cificitats pròpies de la idiosincràsia d'Andorra, molt especialment el respecte a la seva sobirania".Al llarg del seu discurs, també va demanar diverses vegades mantenir la cohesió de país i fugir

"d'intents de divisió o contraposició malèvola", així com evitar "les maledicències, les sospites oels litigis que només desprestigien persones o iniciatives, que ens divideixen i donen una imatgedistorsionada del nostre país".La recepció va acabar amb una cantada de nadales i de l'himne nacional andorrà per part del

cor dels Petits Cantors del Principat d'Andorra, que aquest 2016 celebren els 25 primers anys de vi-da, sempre dirigits per CatherineMetayer. Establint un paral·lelisme amb el cor, el copríncep va de-manar que la societat andorrana camini junta, "que afini, que no es descoordini, que no tiri cadas-cú pel seu cantó".

El pilot de ral·li Albert Llovera va fer, la setmanapassada, l'últim entrenament en altitud a Grand-valira, abans demarxar al Dakar. Llovera s’ha sot-mès a un exigent pla d’entrenaments per prepararla seva cinquena participació en la prova, que esdisputarà del 2 al 14 de gener al Paraguai, Bolíviai l'Argentina.El pilot andorrà, paraplègic, participarà en la

categoria de camions, i amb ell es desplaçaran unequip de dotze persones, entre l’entrenador, el co-pilot i l'staff tècnic. Llovera va explicar que arribaambmolt bona forma, tant mental com física, perencarar el ral·li més prestigiós del món.

L’edició de l’any passat va ser un dels momentsmés durs de la carrera esportiva del pilot andor-rà. Va arrossegar problemes físics i fins i tot va pa-tir anèmia. No obstant això, amb l’optimisme queel caracteritza, va afirmar que "sempre és un rep-te tornar al Dakar i acabar una de les proves mésdures del món dels ral·lis". Fa gairebé un any queentrena, compaginant "entrenaments al desert delMarroc amb sessions a Grandvalira amb altitudssuperiors als 2.000 metres". Aquests últims, va ex-plicar, "els he fet amb l’objectiu d’encarar amb lesmillors condicions les etapes de Bolívia, que sónles més dures, físicament".

El copríncep demana "unitat"

Llovera ja està a punt per al Dakar

El discurs de Nadal del copríncep al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell.

Albert Llovera a Grandvalira, abans demarxar al Dakar.

El concert de Santa Cecília a càrrec de la JONCA, al novembre.

SFG

Àlex Tena-Audiovisual

Grandvalira

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ANDORRA

586000

131497

Diario

227 CM² - 20%

5960 €

57

España

29 Diciembre, 2016

P.13

MAPADEMÚSICAS

Pablo J. Vayón

El pianista granadino Juan Car-los Garvayo (Motril, 1969) ad-mite que el día que conoció a Al-fred Brendel casi le da un ataqueal corazón. “Fue en el Conserva-torio Monteverdi de Bolzano. Yoestaba allí esperándolo, en unaula, y él se retrasó por un pro-blema de tráfico. Me comía la an-siedad. Me crie con Brendel, consus grabaciones de Beethoven,de Schubert... Para mí es algomás que una referencia, es unaleyenda, un mito. Y una referen-cia no sólo como intérprete, sinoen su acercamiento al hecho mu-sical. Es el músico que aspiro aser alguna vez, desde el punto devista del compromiso con la mú-sica, de fidelidad al texto, de se-riedad, de inquietud intelectual.Hacen mucha falta este tipo demúsicos, ahora que el márketingy la publicidad fabrican figuro-nes, de esos que hacen cuatro pi-ruetas y al mundo se le cae la ba-ba mirando”.

El encuentro había sido propi-ciado por Mauricio Sotelo, que ha-bía escrito una obra en homenajea Brendel y Liszt, Ancora un segre-to, para el Concurso de piano Bu-soni de Bolzano. “Ellos se conocie-ron en Berlín, por su estancia co-mo residentes en el Wisses-chaftskolleg, y hablaron muchosobre la Sonata en si menor deLiszt. Mauricio tuvo la idea de ha-cer esta obra en la que se fundie-ran los dos elementos, la obra deLiszt y el propio Brendel. El direc-tor del concurso, amigo común delos dos, dijo que la quería para Bol-zano. Mauricio propuso que la to-cara yo, y como Brendel es muy es-pecial, muy cuidadoso con todo loque tiene que ver con su figura, tu-ve que tocar para él, y de ahí surgióuna relación muy estrecha. Noshemos visto muchas veces, y ya esuna cosa muy familiar. A él le fas-cina la obra de Mauricio. Me hizotocársela tres veces seguidas. Ensu conferencia dice que es muchomás difícil que la de Liszt. Y es cier-to que es una obra muy compleja.Haber tenido la ocasión de traba-jarla con Brendel ha sido una ex-periencia maravillosa. Vive la mú-sica con pasión, y es una fuente desabiduría constante.”

En el Festival de Bolzano de2014 (el festival se alterna año aaño con el concurso) se ofreció unconcierto en el que Garvayo toca-ba la Sonata de Liszt y la obra deSotelo, pero antes Brendel diserta-ba sobre la pieza lisztiana, uno delos caballos de batalla de su carre-ra. “Aquello tuvo éxito, y lo hici-

mos otras cuatro veces. Decidimosgrabarlo, pero incluyendo una delas versiones discográficas de laobra de Liszt de las tres que Bren-del hizo a lo largo de su carrera. Yaque Decca acababa de publicaruna colección con todas sus graba-ciones para Philips [114 cedés],donde se incluían sus dos últimas

versiones, nos decidimos por laprimera, una grabación de 1958que editó el sello Vox. Alfred volvióa escucharla y le pareció que no es-taba mal. Compré a un coleccio-nista australiano un LP de la épo-ca, que estaba nuevo, sin abrir.Editamos a partir del LP, con algu-nas mezclas del CD, para eludir al-gunos roces del original”.

Paco Moyá, el productor grana-dino dueño de IBS, acogió el pro-yecto entusiasmado. “Yo grabéen diciembre de 2015 la obra deSotelo. En abril de este año nosfuimos a Londres y registramos laconferencia en la casa del propioBrendel, que la dio de corrido,haciendo directamente los ejem-plos en el piano, como si fuera lasituación real de la charla. Esteálbum es un regalo que le hace-mos para su cumpleaños, que esahora, en enero, una especie decelebración de la amistad entrelos tres. Cada encuentro con Al-fred es motivo de alegría, nosemociona muchísimo”.

A sus 85 años cumplidos, AlfredBrendel es en efecto toda una ins-titución de la música europea. In-térprete extraordinario, entreotros, de Beethoven y de Schu-bert, gran conocedor de la músi-ca de Liszt, pese a estar retiradode los escenarios desde 2008, nopierde contacto ni con los jóvenesintérpretes ni con los creadores nicon el público, gracias sobre todoa su notable producción ensayís-tica. Hablamos con él sobre esteúltimo proyecto.

–Ya en 1961 escribía usted so-bre la “incomprensión crónicade la figura de Liszt”. ¿Persistehoy día esta incomprensión?–La percepción de Liszt ha mejo-rado mucho. La biografía delmusicólogo británico AlanWalker ayudó a borrar la malainfluencia de otro libro británi-

co, el bastante malintencionadoLiszt, el hombre de ErnestNewman. Sin embargo, tan sólohace unos años Charles Rosendefendía a Liszt de manera pecu-liar situando su Fantasía sobreDon Juan en el centro de toda suobra. Si Liszt hubiera sido funda-mentalmente un compositor detranscripciones y paráfrasis, hoy

estaría tan olvidado como su ri-val de antaño, Sigismund Thal-berg. Por supuesto, todo el mun-do toca hoy su Sonata y la inter-pretación integral de los Étudesd’exécution transcendante se haconvertido en la nueva moda en-tre los jóvenes pianistas.–Ancora un segreto de Mauri-cio Sotelo reelabora materialde la Sonata de Liszt de unamanera muy personal. ¿Cómopercibe este diálogo entre am-bas obras?–Cuando conocí a Mauricio So-telo en Berlín, él ya había comen-zado a familiarizarse con la So-nata de Liszt y escuchaba mi úl-tima grabación de esta obra. Conrespecto a la relación de los com-positores actuales con obras delpasado, mirándolas a través deuna nueva lente para enrique-cerlas o para interferir con ellas,debo decir que es ya una prácti-ca muy estimada desde finales

del siglo pa-sado. Entrelos ejemplosmás afortu-nados suelocitar a Lucia-no Berio yHans Zen-der. Puedo

ver claramente la relación de laSonata de Liszt con la obra deSotelo; sin embargo, encuentromás complicado constatar la in-clusión de mi propia persona enel proceso.–¿Podría resumir su relación detoda una vida con España?–Mi primer encuentro con Españafue en los años 50, dentro de unautobús con el cual nos desplaza-mos desde Viena, lleno de muje-res pertenecientes a la Orquestade Cámara de Viena. Montserratestaba cubierto de nieve y en elvalle florecían los almendros. Po-co a poco fui incorporando otrasciudades españolas, incluyendoGranada, en cuyo festival salí alescenario solo para darme cuentahorrorizado de que no había ilu-minación sobre el piano. Madridy Barcelona se convirtieron en lu-gares habituales para tocar, conuna predilección especial por elPalau de la Música, hasta quearruinaron la acústica de esa pre-ciosa sala insertando un suelo depiedra. Una de mis más estrechasvinculaciones con España es la li-teraria: Don Quijote ha sido siem-pre para mí una de las obras lite-rarias más asombrosas y el origende la novela moderna. En el mun-do del cine, Buñuel ha sido uno demis cineastas favoritos al que se lesuman la temprana Cría cuervosde Saura y El espíritu de la colme-na de Erice. No olvido mi profun-da admiración por la pintura es-pañola, con Velázquez en la cima.Sus bodegones y sus retratos deenanos y mendigos siempre estánpresentes en mi mente.

● IBS Classical reúne en un álbum una conferencia de Alfred Brendel, su primera versiónde la ‘Sonata en si menor’ de Liszt y una obra de homenaje escrita por Mauricio Sotelo

MARINA GARVAYO

Alfred Brendel y Juan Carlos Garvayo en un reciente encuentro en Londres.

ClásicaANCORAUN SEGRETO

Alfred Brendel, conferenciante ypiano. Juan Carlos Garvayo, pianoIBS Classical

Secretos y homenajes

Haber podidotrabajar la obra deSotelo con Brendel hasido una experienciamaravillosa”

Juan Carlos GarvayoPianista

Si Liszt hubiera sidoautor de paráfrasisy transcripciones hoyestaría tan olvidadocomo Thalberg”

Alfred BrendelPianista

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y OCIO

13000

2319

Diario

691 CM² - 80%

1936 €

44

España

2 Enero, 2017

P.14

–Em pregunto com deu veure des d’aquí alguns conflictes bèl·lics dels quals parlava en aquells articles. Per exemple, la guerra de l’Iraq. –Allò va ser una gran mentida in-ventada per atacar un país. Seguei-xo pensant el mateix.

–¿I el Pròxim Orient? ¿Té cap solu-ció? –No, mentre Israel segueixi sent l’es-tat número 51 dels EUA.

–Vostè va dedicar molts assajos a parlar del Vaticà. ¿Com recorda la fi-gura de Joan Pau II? –Karol Wojtyla era un cas de vanitat escandalosa. Clamava al cel, mai he vist res igual. Recordo el dia que va re-unir 20.000 mexicans a Puebla, tots de classe obrera, i els va cridar: «¡El treball no és una maledicció, és una benedicció!». ¡I la gent l’ovacionava! Aquell dia va fer un gran regal al libe-

«¡Els Caïns i els Abels són per tot arreu! Però avui és més difícil que mai dir qui és Caín i qui és Abel»

«El futbol, el cine i les novel·les són les formes de control social més eficaces que té ara mateix el sistema»

Rafael Sánchez Ferlosio–¿El preocupa el futur que es tro-baran les pròximes generaci-ons? –El món camina cap a la destruc-ció, així que imagini-s’ho. El capi-talisme és un sistema que porta l’autodestrucció inscrita a l’inte-rior. Només ha de veure com està l’atmosfera, l’aire que respirem. En la teoria de jocs, els de resultat zero són aquells en què tot el que es guanya per un costat es perd per l’altre. El capitalisme pertany a aquest tipus, és un joc de resul-tat zero. Si se segueix estenent, el seu final és l’autodestrucció, tor-nar al zero.

–¿És evitable aquest destí? –Em fa preguntes que no sé res-pondre, ho sento.

–¿Segueix al dia l’actualitat? –El mínim. Continuo llegint di-aris, però no com abans. Ara em veig obligat a llegir amb una lu-pa de 80 diòptries i trigo molt, ai-xí que només miro els titulars i al-gunes notícies. Abans llegia sis di-aris al dia. Ara, a casa n’entren dos o tres, com a màxim.

–¿S’espavila a internet? –No, jo d’aparells tecnològics no en faig servir. Porto sempre un mòbil penjat al coll per si em tru-ca la família, però res més.

–¿I la literatura, la freqüenta? –La cultura és un instrument de control social. Avui, les seves màxi-mes expressions són l’esport, el ci-ne i la novel·la. El futbol i les novel-les són les formes de control soci-al més eficaces que té ara mateix el sistema. Fa molt que no llegeixo novel·les. No m’interessen, no hi veig qualitat, és impossible tornar a trobar un Franz Kafka.

–Entenc que tampoc va gaire al cine. –Fa més de 30 anys que no trepitjo una sala. El cine va donar tot el que podia donar de si en el passat i ara és impossible veure una pel·lícula de qualitat. Des de Tiempos moder-nos de Charlot, crec que no s’ha tor-nat a fer una pel·lícula igual. A ve-gades n’intento veure alguna a la tele, però no puc, els arguments són insuportables, pur verí.

–¿Són símptomes dels temps que corren?–No sé si són símptomes dels temps, o són els temps els que res-ponen a aquests símptomes. Més aviat crec que són els símptomes els que manen, els que definei-xen el temps.

–El desembre d’aquest any farà 90 anys. ¿Com ho afronta? –Amb normalitat, només és una xifra, a veure si hi arribo, tot i que a vegades dubto de si no convin-dria marxar abans.

–¿Què l’il·lusiona ara mateix?–Res en absolut. Tot és avorriment i vergonya.

ralisme. ¿Com que el treball és una be-nedicció? ¿I en què va quedar la male-dicció bíblica de guanyaràs el pa amb la suor del front?

–¿Com veu el Papa d’ara? –No estic segur que estigui a gust on és o que acabi dimitint. Joseph Rat-zinger és el més intel·ligent de tots tres. Per alguna cosa se’n va anar.

–Donald Trump governarà als EUA. ¿Què li sembla? –Diu que crearà feina i posarà en mar-xa la productivitat del seu país. Fixi-s’hi, és un keynesià. Bé, també es deia que John Maynard Keynes s’havia ins-pirat en Miguel Primo de Rivera, que va llançar al carrer un milió de sous per recuperar l’economia durant la seva dictadura.

–Molts veuen Trump com una ame-naça. ¿Vostè què n’opina? –Em fa por que acabi iniciant una guerra contra la Xina. Temo més tot el que pugui enredar al Pacífic que a l’Atlàntic.

LLL

cultura / espectacles 2 DE GENER DEL 2017 55DILLUNS

P ocs regals trobo més neces-saris en aquestes festes tan entranyables que els tres

volums de Ranciofacts, saga d’atro-citats contemporànies que Pedro Vera publica setmanalment a El Ju-eves i que recull en llibre l’editorial Astiberri, una de les més interes-sants del precari món del còmic es-panyol. Vera és un dibuixant murcià que ha fet del cutrerío i l’estupide-sa la raó de ser de la seva obra: on hi hagi un talòs, allà serà ell per as-senyalar-lo amb el dit i riure’s a la seva costa. Primer ho va fer a tra-vés dels seus personatges Ortega i Pacheco, dos analfabets orgullo-sos de ser-ho que protagonitzaven unes breus però intenses històri-es de dues pàgines i que fins i tot compten amb un grup a Facebo-ok, The Ortega & Pacheco Appreci-ation Society, al qual m’honra per-tànyer; i des de fa un temps, cana-litza l’horror i la fascinació que li produeixen les actituds més depri-ments del gènere humà en els Ran-ciofacts, el tercer tom dels quals ha vist la llum fa poc amb el subtítol de Rancio no, lo siguiente i la imat-

ge en portada de Bertín Osbor-ne i Arévalo (a la del primer, Efec-tiviwonder, hi havia un personatge sense identificar, i a la del segon, Mi puto cuñado, Tomás Roncero amb un davantal amb la frase «Sóc espa-nyol, ¿a què vols que et guanyi?»). Vera viu de la porqueria moral i per a la porqueria moral, extra-ient-ne una indubtable satisfac-ció, com ho demostren les sessi-ons maratonianes de pel·lícules de Terence Hill i Bud Spencer que ce-lebra al seu domicili i l’entrega ab-soluta a l’horror ètic i estètic que converteix en un joc de nens la ve-lla obsessió per la cultura porque-ria del gran Miguel Gallardo. La se-va visió de les coses és molt graci-osa i, a la vegada, descoratjadora. Per això els Ranciofacts s’han d’assa-borir en petites dosis: més de tres o quatre històries diàries poden su-mir-te en un estat depressiu, ja que la sobredosi de tonteria ingerida és de les que et deixen amb el som-riure congelat i desitjant una mi-ca de seny i/o bellesa, qualitats que no tenen cabuda a l’univers hila-rant, tot i que perjudicial, de Ve-ra, genuí forense gràfic de la nos-tra putrefacció moral. H

Ranci no, el següent

RAMÓN

De España

Pedro Vera és un genuí forense gràfic de la nostra putrefacció moral

deesi

Invencible fraternitatCRÒNICA Carlos Núñez va celebrar els 20 anys del seu primer disc amb un emotiu concert

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Carlos Núñez commemora aquests dies el 20è aniver-sari del seu primer disc, A irmandade das estrelas, a la

seva lliure manera: en lloc d’home-natjar-lo reproduint-ne cançó a can-çó, potser repescant alguns convi-dats il·lustres, trenca el motllo i ho substitueix per una celebració inte-gral, de portes obertes, del seu món cèltic donant canxa a un regiment de joves talents. La música d’arrel que ell va contribuir a elevar i popularit-zar segueix el seu camí, ens ve a dir. Així va ser divendres passat en el retorn al Palau de la Música, Festival del Mil·lenni, recital en la vigília del final d’any convertit ja en tradició. Com ho és també la seva arrasadora noció del concert més enllà del con-cert. Núñez és un entusiasta i no es limita a sortir a l’escenari a interpre-tar molt bé una sèrie de peces: en vol més, molt més: implicar cadascun dels assistents a l’espectacle i l’ofre-na. I si l’any passat va portar Paddy Moloney, de The Chieftains, aquesta vegada va convidar a escena violinis-tes, pandereteiras, acordionistes i gai-ters de l’arc celta i més enllà, ni més ni menys que 67 músics dels planters del folk. Talents com la violinista Antía Ameixeiras, que va posar llum a Ama-necer, i l’acordionista navarresa Itsa-so Elizagoien, enrolada en una de les cites a A irmandade das estrelas 2, com-

posta per a la recent pel·lícula Jota, de Carlos Saura. El grup femení Lilaina, amb les percussions ibèriques de Co-etus, a Cantigueiras; el trio Gelría, en-capçalat per la dolça veu d’Elena Tar-rats, a A lavandeira da noite, i la virtu-osa de la tenora, catalana del nord, Aurore Vizentini, a la Marcha de chiri-mías.

RITME I MÀGIA / Entre el públic hi havia Jordi Savall, la filla del qual, Arianna, es va sumar al concert ressaltant amb la seva arpa el fons oníric d’El mariner. Un anar i venir de còmplices i canvis anímics, sí, amb un Núñez més cen-trat en les flautes que en la gaita, i a di-rigir amb visible delit aquell festí de ritmes i escenes màgiques, d’impetu-osos reels, abanderats pel showman Jon Piltzke, i evocadors càntics com Guadalupe, en la veu de Pancho Álva-rez. Després de més de dues hores de concert, Núñez seguia traient-se co-nills del barret de copa: una tro-pa de gaiters de la Casa Galega de l’Hospitalet, versions de l’instru-ment asturianes i aragoneses, el sac de gemecs i una maleta usada com a percussió. Públic pujat a l’escena-ri i cantant el cor èpic de Theme for the green lands, i el director del festi-val, Martín Pérez, emplaçant Núñez a tornar l’any que estava a punt de co-mençar. «Barcelona és la nova capital de les músiques ibèriques», va procla-mar el gallec. Sobretot, cada 30 de de-sembre. H

33 Carlos Núñez, en un moment de la seva actuació al Palau.

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87909

Diario

415 CM² - 39%

9598 €

55

España

2 Enero, 2017

P.15

DILLUNS16 2 DE GENER DEL 2017

Veneçuela, el país suspèsL’erràtic i impopular Govern de Maduro treu partit d’una oposició avui perjudicada i dividida

Una crisi inacabable i alarmant

mica, la manipulació del sistema de canvi i de preus, les expro-piacions ineficaces de grans empreses, la caiguda en picat de la producció nacional i l’hostilitat en el sec-tor privat i la corrup-ció, entre d’altres, su-mades a la baixada del preu del petroli, única moneda de can-vi de Veneçuela, i a la fugida de les inversi-ons han desembocat en el sinistre panora-ma financer actual. Veneçuela ha aca-bat l’any enfonsada econòmicament i trencada social-ment, amb un creixent despresti-gi internacional, unes xifres de vi-olència rècord, un Govern erràtic i impopular i una oposició perju-dicada que no aconsegueix parlar amb una única veu.

SegonS la consultora Da-tanálisis, un 90% dels veneçolans senten que la situació del país és ne-gativa, un 78,5% assenyala Maduro com el culpable i un 80,5% vol un canvi de Govern. No obstant, con-cretar aquest anhel de canvi sem-bla una tasca titànica. Fa tan sols un any, bona part del país es per-metia el luxe de l’esperança. L’opo-sició veneçolana havia guanyat les eleccions parlamentàries i l’objec-tiu era la sortida del president per la via d’un referèndum revocato-ri que el Govern va aconseguir fi-nalment endarrerir gràcies a un cu-

«La meva mare s’està quedant molt prime-ta». La dolorosa frase, pronunciada per una periodista caraque-

nya, tradueix bona part de les an-goixes que afecten els veneçolans en els últims temps. Darrere l’invo-luntari aprimament d’aquesta àvia s’hi amaguen una pensió que perd valor cada dia, interminables hores d’espera en una fila per adquirir amb sort farina, arròs i llet, vergo-nyoses estafes al mercat negre d’ali-ments i un sentiment de desespe-rança, humiliació i impotència per-manents que ennuvolen l’aspecte d’un poble genuïnament alegre com el veneçolà. No importa si la senyora primeta és chavista o no, si creu en la revo-lució bolivariana o si surt al carrer a demanar la fi del Govern de Nico-lás Maduro. L’alarmant crisi de Ve-neçuela, el país amb les reserves de petroli més grans del món, ja no fa distincions i, voti qui voti, el ciu-tadà mitjà s’ha convertit en pobre sense quasi ni adonar-se’n. Les xifres parlen per si matei-xes: el Fons Monetari Internacio-nal (FMI) estima que el 2016 s’ha produït una contracció del 10% del PIB i una inflació descontrolada de més del 700%. Les raons de la deba-cle econòmica no daten d’ahir: un control extrem en matèria econò-

lebró polític catastròfic per a ells mateixos i per a l’oposició. L’Exe-cutiu de Maduro va optar per una repressió i un autoritarisme desco-neguts i la temuda paraula dictadu-ra va aparèixer en boca dels seus de-tractors, dins i fora de Veneçuela, a causa de la manca de respecte per la Constitució i els valors democrà-tics i l’intent d’aniquilar un poder legislatiu crític. Paral·lelament, l’oposició sem-bla més dividida i allunyada dels in-teressos del poble del que es creia. Diversos analistes assenyalen que les feixugueses, la falta de valentia i les escissions a la Mesa de la Uni-tat Democràtica (MUD), una coali-ció nascuda amb fins electorals, ha prolongat l’esperança de vida de l’impopular Govern de Maduro. Veneçuela ha acomiadat l’any paralitzada i suspesa en un mar d’incògnites. ¿Hi haurà eleccions

BEATRIZ

Lecumberriregionals el 2017? Ningú s’atre-veix a garantir-ho. La complicada situació econòmica va ser l’excu-sa esgrimida per les autoritats per endarrerir sine die aquests comi-cis previstos el 2016 en què les en-questes preveien un daltabaix es-trepitós del chavisme.

¿Se celebrarà un re-ferèndum revocatori? ¿Seran alli-berats els presos polítics? ¿Dona-rà fruits el diàleg entre Govern i alguns partits d’oposició ins-taurat amb la mediació del Vati-cà? Fins al moment els resultats d’aquestes converses han sigut es-cassos i entre els ciutadans se sent que la política va per un costat i els seus anhels i penúries, per un altre. El caos s’agreuja i en un to inusualment dur, l’Església vene-çolana ha instat Govern i oposi-ció a «posar-se del costat del poble que pateix». Mentrestant, la senyora prime-ta i altres desenes de milers de ciutadans també prims i desen-cantats es pregunten «fins quan», però no hi ha resposta. Els mesos passen, la crisi s’enquista i els ve-neçolans s’esforcen a no acostu-mar-se a viure a la deriva, però no hi ha un líder polític que encarni les seves esperances. Referint-se a la solució de la crisi econòmica, la paraula miracle s’ha escapat de la boca de Maduro. Més que la inter-venció divina, els veneçolans de-manen amb urgència responsabi-litat política. HPeriodista i autora del llibre ‘La revolu-

ción sentimental. Viaje periodístico por la

Venezuela de Chávez’.

MONRA

Gràcies al fet que vaig ser jove als anys 80 i 90 i vaig viure moltes nits, avui em moles-ten les borratxeres, el

soroll i les aglomeracions, i per ai-xò, des que va començar el segle XXI, prefereixo passar la nit de Cap d’Any a casa. Això no significa que em resulti indiferent. No em per-dria el raïm ni la copa de cava, sóc massa poruga o diguem-ne supers-ticiosa per suspendre el ritual. ¿I si els fats es cobressin la venjança? Pe-rò els rituals, com altres coses, a ve-gades es van construint sense que un mateix ni ho sàpiga ni ho deci-deixi, i el primer matí de l’any em vaig despertar molt aviat amb la imperiosa necessitat de netejar el saló i la cuina de dalt a baix, com si no pogués passar a l’any següent amb la brutícia de l’anterior. Mentre el mestre Gustavo Du-damel dirigia estupendament la Filharmònica de Viena, jo passa-va escombra i pal de fregar sota els mobles, no fos cas que se m’escapés una mica de pols del passat. No con-tenta amb això, vaig anar a buscar el cistell de la roba bruta i vaig po-sar la rentadora perquè pel clave-gueró desapareguessin també les llànties i les taques del cicle tem-poral que concloïa. He de dir que

els valsos vienesos em van semblar el ritme més adequat per a la nete-ja de la llar i de seguida vaig haver de treure’m la bata (no, encara no m’havia dutxat ni vestit, aquest se-ria el pas següent) i apagar la cale-facció, cosa que, m’imagino, el me-di ambient madrileny va agrair, ja que el matí s’havia llevat tan gela-dor com sec, el pitjor per a la conta-minació. Llavors vaig arribar a un racó on s’acumulaven unes fulles verdes i vermelles ja descolorides. Eren les restes de la ponsètia que la meva mare inexorablement em regala cada any sense adonar-se que ella té un do per a les plantes, però a mi, que sóc un desastre i o les ma-to de set o les ofego, aquella plan-ta m’obliga a enfrontar un dilema moral insuportable: vull que mo-ri d’una vegada perquè m’enfonsa veure-la morir lentament. Em vaig mirar la planta i llavors vaig com-prendre que hi ha coses que enca-ra que escombrem molt, arrossega-rem d’un any a l’altre. I a un altre i a un altre... Només cal aprendre a ac-ceptar-ho. H

Finestra d’auxili

Vull que la planta mori d’una vegada perquè m’enfonsa veure-la morir lentament

la ponsètia

ÁNGELES

GonzálezSinde

Dues mirades

conjurs

Però Madonna ha de saber que el seu arravatament contra el 2016 és tan convencional com ho són les fites amb què mirem de contro-lar el temps. El canvi d’un núme-ro serveix per encapsar les emoci-ons, les vivències, els sotracs i les defallences, les petites satisfacci-ons, els minúsculs instants de feli-citat. Ahir vam inaugurar un pres-tatge nou on, d’aquí a un any, hi tornarem a desar el de sempre. Al-gú haurà fet conjurs i potser hau-rà escrit un desig en un paper que s’haurà cremat. Necessitem pen-sar en la bondat d’aquests sorti-legis per fer front a la presència de l’esvaniment. «Caminem sense fi», deia David Le Breton, «per no arribar enlloc, tot just per oblidar el pas del temps i l’anar endavant lentament cap a la mort». H

Després de la mort de Geor-ge Michael, Madonna va escriure un tuit en què re-clamava «que aquest male-

ït 2016 foti el camp». Les seves pre-gàries han estat ateses i sembla que es confirma que ja l’hem deixat en-rere. És cert, i per això ho deia la cantant, que s’hi ha concentrat, en el camp de la música, desaparici-ons notables. L’espai sideral de Bowie i la seva elegància final, aquell abandonar l’escenari per la porta que du a una altra dimensió. O la fragilitat de Leonard Cohen, el testament en què ens va llegar les reflexions d’un que també se n’ana-va. O la pluja de color porpra amb què ens va amarar Prince, i també el pop del mateix Michael, l’uni-vers sonor de la nostra adoles-cència.

joSEp maria Fonalleras

rers, ¿oi, Millet? Es busca guionista amb molta imaginació, sentit de l’humor i de la justícia, capacitat de reflexió, empatia i coherència. L’èpica se-rà valorada únicament en funció de la seva efectivitat. Absteniu-vos els venedors de fum. Els especia-listes en personatges vestits amb malles i superpoders poden desis-tir de presentar-se. D’herois, en necessitem els justos. I res de vo-lar ni pujar per les parets. Millor tocar amb els peus a terra. Es busca guionista amb experi-ència a teixir bones històries. En realitat, es necessiten milions de bones històries. Una per a cadas-cun de nosaltres. Amb present, un gran futur i un lloc al món. El treball és ardu, però rendir-se no és una opció. H

Es busca guionista amb ur-gència. L’any ha comen-çat i és necessari donar diverses voltes de guió.

Després d’anys (dècades, segles, una eternitat…) d’escriptors amb predilecció per les trames bèl-liques, gore o de gàngsters, es ne-cessiten amants de les comèdies amb final feliç. O especialistes en relats fantàstics. O costumistes. O romàntics. El que sigui, però amb final feliç. També seran con-siderats els experts en pel·lícules de processos judicials. Entre els judicis que portem entre mans i els que han de venir –cas Palau, ITV o Pretòria– s’agrairia rigor i rapidesa. Els versats en drames carceraris també serien ben valo-rats. Massa senyors de la corrup-ció passejant-se pels nostres car-

el guionistaEmma Riverola

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

462000

87909

Diario

309 CM² - 29%

5599 €

16

España

2 Enero, 2017

P.16

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE GENER DEL 2017 | Catalunya Central | 29

l descobriment de les aigüessulfuroses a Tona, el 1875,va marcar un abans i un des-prés en la població del sud

d’Osona. La troballa dels pous, ambqualitats medicinals, va despertarl’interès de la societat benestant deBarcelona, fins al punt que moltesd’aquelles famílies que volien gaudirdels beneficis de l’aigua van acabarestablint la seva segona residència aTona. Havia nascut el fenomen del’estiueig, i amb aquest arribaven ala comarca les modes de la gran ciu-tat. En aquest context s’explical’origen de la torre Simón, situada al’extrem nord de la població i joia dela barriada a on es concentraven lesgrans torres senyorials –ben a proptrobem les torres Llussà, també degran interès arquitectònic– i elsserveis fets i pensats per als esti-uejants, com ara el casino, el des-aparegut balneari Roqueta o l’esglé-sia de la Salut, ara en decadència.Malgrat la bellesa i importància del’edifici, se’n troben pocs estudis i elmés extens i que s’ha consultat perescriure aquest article és el que vafer Marc Costa Sitjà anomenat Latorre Simón de Tona. Una joia del’arquitectura modernista.

Silueta urbana tonencaLa torre Simón va ser impulsadaper Francesc Simón el 1918, i l’en-carregat d’assumir-ne el disseny vaser tota una personalitat en l’arqui-tectura del moment: FrancescGuàrdia i Vial, gendre de Lluís Do-mènech i Montaner, i estret col·la-borador seu en obres tan emblemà-tiques com ara el Palau de la MúsicaCatalana. De fet, el vincle entreGuàrdia i Vial i un dels grans artis-tes del modernisme com Domènechi Montaner seria una de les clausper explicar que, ben entrat el segleXX, a Tona encara es construïssinedificis basats en un estil més propide finals del XIX.

La torre Simón és un edifici ambsoterrani, planta baixa i primer i se-gon pis. La planta és rectangular i hidestaquen les obertures porxades acada banda de la construcció. Pelque fa a les finestres, estan col·loca-des de manera simètrica i molt benrepartides per tota la façana princi-pal; això sí, a cada planta tenen undisseny diferent. El mateix passaamb les columnes que apreciem alllarg de la construcció, en què Guàr-dia i Vial va jugar amb les formes i

E

els materials. Pel que fa a caracte-rístiques dels modernisme, hi des-taca el maó vist a sota de la teulada.

En conjunt, l’element que mésdestaca en visualitzar la torre Si-món són les dues torres: una en for-ma quadrada i l’altre, molt més alta,en forma de punxa. Aquesta sego-na, visible des de molts punts ele-vats del municipi tonenc, recordaels castells del nord d’Europa. Defet, la coberta, d’un color brillant,

destaca i dona bellesa. A la fincatambé trobem altres característi-ques modernistes, com ara la forja.

El pas del tempsCom tants edificis emblemàtics, elpas del temps va maltractar aques-ta joia modernista. De fet, a l’inte-rior queden pocs elements originalsi el mobiliari inicial s’ha anat per-dent al llarg dels anys i a mesuraque hi passaven inquilins diversos.

Francesc Simón, l’impulsor, va mo-rir el 1923, just l’any en què es vaacabar la construcció, i va deixar lafinca als seus fills. Segons s’explicaen el treball de recerca fet per MarcCosta i Sitjà, la família Simón vaacabar venent l’edifici cap als anysseixanta a unes monges, que hi vanconstruir una residència per a in-fants i on també es feien tasqueshospitalàries. Als setanta, la torre

va tornar a mans particulars i eldesús va degradar molt l’edifici. Fi-nalment, als vuitanta, la famíliaRos hi va fer una gran rehabilitacióper poder-hi viure. Era la recupera-ció de la bellesa de la torre Simón.Des de fa setze anys, a la finca hi haun dels restaurants més populars iconeguts de la comarca d’Osona: laTorre Simón. El negoci ha donat vi-da i utilitat a una de les joies arqui-tectòniques del poble. ■

MODERNISME Aquest estil artístic va aterrar a Tona a principi del segle XX gràcies al fenomen de l’estiueig, i la torreSimón n’és un clar exemple GUÀRDIA I VIAL L’arquitecte, gendre i estret col·laborador de Domènech i Muntaner, vadissenyar l’edifici RECUPERAT Després d’uns anys de decadència, la torre Simón mostra de nou la seva esplendor

Any deconstruccióEntre el 1918 i el1923

ArquitecteFrancesc Guàrdiai Vial

EstilModernisme

Utilització inicialResidènciaparticular de lafamília Simón

Utilització actualRestaurant. Alllarg dels anys,també ha estathospital militar ihospital infantil.

AdreçaCarrer DoctorBayés, 75, 08551Tona (Barcelona)

G. FreixaTONA

La bellesa recuperada

Detall escultòric situat a la façana principal de la torre Simón. La forja i els treballsamb pedra també són presents a l’edifici ■ G.F.

Vista general de la torre Simón a Tona. Ben a prop es troben les torres Llussà, també dissenyades per Guàrdia i Vial ■ G.F.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Francesc Simón, impulsorde la torre, no la va podergaudir, ja que va morir l’anyen què es va acabar d’aixecar

Torre Simon Tona (Osona)Edifici emblemàtic

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

Diario

1073 CM² - 100%

4903 €

29

España

2 Enero, 2017

P.17

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

www.lavanguardia.cat Número 48.593 1,30 euros

Lesmorts ala carreteracauenun 13%aCatalunyaVIURE 3

DILLUNS, 2 DE GENER DEL 2017

14,95 €DVD I DOBLE CDDEL 25è ANIVERSARI ‘SUPER3’

JA AL SEU QUIOSC

œMas és l’encarregat dedilucidar aquest gener siel president serà candidat

Els socialdemòcratesconclouen el pacte ambel PPE per posar accentprogressista a la UE

Finlàndiaassajala renda

bàsica ambaturats

El grup socialdemòcrata del Par-lament Europeu considera tren-cat el pacte amb els conservadorsdel PPE per temor dels seus efec-tes electorals i per “posar un ac-cent progressista en algunes deles batalles que hi haurà dins laUnióEuropea”. INTERNACIONAL 6

OZAN KOSE / AFP

Tràgic primer dia de l’any a Istanbul. Els familiars van acomiadar ahir AyhanArikone, una de les 39 víctimesmortals de l’atac terrorista perpetrat per un individu a primera hora del dia 1 de gener a la discoteca Reina

El país nòrdicobre un debatd’abast globalECONOMIA 50

ElPDECat vol aclarir aviatel futur dePuigdemont

Fi de la ‘grancoalició’ deconservadorsi socialistes al’Eurocambra

œLes tensions en l’antigaCDC s’accentuen en clausuccessòria POLÍTICA 14

Un terroristamata 39 persones la nit de Cap d’Any, 24 d’elles estrangeres, en un club d’Istanbul

El president turc, Recep TayyipErdogan, va vincular l’atac ter-rorista de la nit de Cap d’Any enuna sala de festes d’Istanbul a la

situacióde la regió, i vaprometre“eliminar” totes les amenaces al’estabilitat de Turquia “al seulloc d’origen”.Ungrandesplega-

ment policial busca el terroristaque va irrompre a la discotecaReina d’Istanbul i vametrallar laclientela que celebrava el canvi

d’any.Elbalançprovisional ésde39 morts, 24 dels quals estran-gers, majoritàriament de païsosàrabs. INTERNACIONAL 3 i 4

Erdoganpromet “eliminar” qualsevolamenaça aTurquia després de l’atac

Barcelonaenllesteix unacord sobreallotjamentsturísticsGovern i oposició

intenten adequar lesllicències a la situacióde cada barriVIURE 1 i 2

Un aniversari perredescobrir el ‘Gernika’

CULTURA 30 i 31

2017: ambelsdits creuatsENRIC JULIANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

586000

131497

Diario

1315 CM² - 116%

34568 €

1,14

España

2 Enero, 2017

P.18

14 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DILLUNS, 2 GENER 2017

Pressupostos.Desprésdel’aturadanadalenca, elGo-vernreprendrà lanegociaciódelspressupostosamblaCUP.Eldebatpera l’aprova-ciódelscomptesespreveuperalpledel8de febrer. Sinohihapressupostos,Puigde-montvaamenaçarambelec-cions.

El judici del 9-N i el Palau.ArturMas, IreneRigau iJoanaOrtegas’asseurana laban-quetael6de febrerper laconsultadel9-N.Enparal·leles tramita lacausacontraCarmeForcadell.L’antigaCDCcontinuaràals tribunalsalmarç, ambel judiciperl’espolidelPalaude laMúsica.

El partit de Colau.L’escenapolíticacatalana tindràal’abrilunanova formacióqueaglutinarà ICV,EUiA,PodemiBComú, laqual tindràAdaColaucomareferent.

El referèndum.El fullde rutaaprovatperJxSí i laCUPpreveu l’aprovacióde les lleisdedesconnexióal juliol, inclo-ent-hi laqueproclama laconstituciódeCatalunyacomarepública, i la convocatòriad’unreferèndumla segonaquinzenadesetembre. La res-postadelGoverncentral acadapasdel sobiranismepodriacondicionarel calen-dari.

El PDECat pressiona Puigdemontperquè aclareixi el seu futur al generEl partit deixa enmans deMas la interpel·lació al president sobre una candidatura

ÀLEX GARCIA / ARXIU

Carles Puigdemont i ArturMas, en la imatge en el congrés fundacional del PDECat, participen en la fixació de l’estratègia del partit

ISABEL GARCIA PAGANBarcelona

Això no toca. Almés pur estil pujo-lià. És el que ve a respondreCarlesPuigdemont quan es posa sobre lataula la possibilitat que encapçaliunacandidaturadelPDECaten lespròximes eleccions catalanes. Unscomicis que, segons el full de rutaindependentista, se situarienabans del març del 2018, hauriende ser de caràcter constituent i enquè les perspectives electorals delseupartit no sónprecisament fala-gueres, segons les últimes enques-tes. El problema del president ésque a l’antiga Convergència tot-hom es resisteix a acceptar la sevanegativa inicial, encara que en pa-ral·lel s’hagi obert una desacom-plexadabatalla successòriaquedi-namita el relleu de lideratge en lanova formació.La nova direcció del partit és

conscient que Puigdemont és elmillor valor electoral però la paci-ència del nou projecte té límits.“No podem estar esfullant la mar-garida eternament”, afirmen. En-caraque lanegativadelpresidentaostentar el lideratge electoral de laformació ha estat reiterada per ac-tiva iperpassiva,ArturMasté l’en-càrrec explícit del partit quepresi-deix d’interpel·lar directamentPuigdemont sobre la qüestió ambl’objectiud’aclarirelseufuturpolí-ticelspròximsdies.Lapreguntanoés cap altra que aclarir si vol sercandidat.I,silarespostaésno,quinpapervol tenirenelpartit.El president considera que

aquest debat no ha d’estar sobre lataula, ja que no es treballa oficial-ment amb un escenari d’avança-mentelectoral, i fins i totelmolestaquedirigentsdelpartit responguin

a preguntes sobre la qüestió. I, en-cara que la consigna oficiosa és noparlargairesobrelacandidatura,lapressió al PDECat és inevitable.“Em presentaré només si aquestafeina que tinc encarregada no s’haacabat”ésfinsaral’únicaconcessiópúblicadelpresident.La setmana que ve es compleix

un any del “pas al costat” de Masque va conduir Puigdemont a la

presidènciade laGeneralitat i, tot ique la condició que va posar va serprecisament que es tractava d’un“encàrrec temporal” que va quan-tificarenalvoltantdels18mesos,alPDECatafirmenquenomésellssa-benenquinstermesesvadesenvo-lupar aquella conversa. “Mas és elmés indicat i legitimat”perplante-jar la qüestió obertament al presi-dent, segons fontsdelpartit.

rà l’any amb l’execució d’un ERO itéprevistposarenmarxaunasèriededebats ideològics que alimentinladeclaració fundacionaldelpartitaprovada al juliol i per als quals ladirecció busca un format que evi-denciï la transversalitatdelprojec-te. Al febrer arribarà la campanyaproreferèndumialmarçunconsellnacional aprovarà el reglamentelectoral intern.Aleshores, “lesco-seshauriendeserclares”, afirmen.El calendari electoral està en

mans de Puigdemont, però viucondicionat per laCUP i la respos-ta del Govern espanyol a cada pasdelprocéssobiranista.Elpresidentvaamenaçardeconvocareleccionssi els anticapitalistes no donen su-port als pressupostos i ni el PDE-Cat ni ERCno donen per garantitsels comptes. No obstant això, lamanerad’enfrontar-se a aquest es-cenari evidencia diferències entreels socis del Govern. El partit delpresident està obsessionat a pre-servar les seves línies vermelles,mentre els republicans recordenque es necessiten “sí o sí” els votsdelscupaires.“No és qüestió de desitjos, és el

que hi ha”, afirmen. Encara quetambé reparteixen responsabili-tats: “seria una gravíssima irres-ponsabilitat malbaratar aquestaoportunitat”. No obstant això, elseu diagnòstic és diàfan: “La vota-cióde laqüestiódeconfiançanovaresoldre el pressupost” i Puigde-montvautilitzarelcomodídelrefe-rèndum sense garanties de conti-nuïtat de la legislatura per part delaCUP.ERCtransitaamblesenquestesa

favor però rebutja qualsevol esce-nari d’avançament electoral. L’ar-gumentoficialésquenocelebrarelreferèndum seria una frustracióper al bloc independentista i tin-dria conseqüències a les urnes. Pe-rò és que unes eleccions antici-pades per “circumstàncies sobre-vingudes” –a conseqüència de lareacció de l’Estat davant el full deruta sobiranista– podria obrir eldebat d’una nova candidatura uni-tària del sobiranisme de la qualERCnovolni sentir-neparlar.Pri-mer perquè el PDECat voldria queelcapdellistafoselpresidentPuig-demont, la valoració del qual és si-milar a la d’Oriol Junqueras, i se-gon perquè evitaria novament laimatge de sorpasso entre republi-cans i exconvergents.L’equip de Junqueras prefereix

no aventurar escenaris i “no córrermés del compte”, ni tan sols amb elreferèndum.Tampocal’horadede-cidir ladata, encaraquesónconsci-entsqueunainhabilitacióde lapre-sidenta del Parlament, Carme For-cadell, situa l’independentisme enun escenari de caixa o faixa i potobligar a accelerar el procés. Noobstant això, marquen distànciesambl’estratègiadelaCUP,lessevesmicrodesobediències i la crema defotos,ialertendelsriscosdedescon-certar la gent amb moviments tàc-tics. És on situen l’operació per in-corporar els comuns a la defensaunitària d’un referèndum, i queERC només considera una via pa-ral·lelaa laposadaenmarxapelGo-vern. “Calactuarambresponsabili-tat”, subratllen.I l’operació diàleg? Junqueras

donaperfetquedesprésdel’atura-danadalenca la vicepresidenta So-raya Sáenz de Santamaría respon-drà formalment a la seva carta ofe-rint una reunió a Barcelona. Noexisteixen condicions per a la citaperò “l’experiència ens diu que nopodemesperarres”, conclouena lavicepresidència.

NohihadubtesquePuigdemonttéellideratgemoraldelprocéssobi-ranistaihadeculminarelfullderu-ta previst, però alhora considerenqueel suspens sobresiestàdisposatasercandidatalapresidènciaenleseleccions“confoniofereixunasen-saciódeprovisionalitat”enelpartit.Els plans de consolidació de la di-reccióxoquenambl’absènciad’unabasa electoral i si Puigdemont esmanté en la seva negativa, encaraquecreixilapressió–“nollançaremlatovallolafàcilment”–,obligaatre-ballarenparal·lelenlaconsolidacióde nous lideratges perquè “madu-rin políticament”. El plantejamentés assumible si se situa l’examendela viabilitat del PDECat en les elec-cions municipals del 2019, peròcontinua sense resoldre la incògni-tadeleseleccionscatalanes.La batalla interna ja és servida.

L’últimxocpelquefaa lesdeclara-cionsdelapresidentadelaDiputa-ciódeBarcelona,MercèConesa,vatornaraevidenciar les tensionsen-tre antigues famílies convergents.Conesa va verbalitzar el quemoltsexconvergents assumeixen, que elreferèndumpodriaserunimpossi-ble, la qual cosa va desencadenarun intercanvi de retrets intern quemolts van llegir en clau postcon-gressual i que va acabar tallant elmateix Puigdemont. L’alcaldessade Sant Cugat és una de les figuresamb autoritat en el partit, encaraqueenlallistasuccessòriatambésesitua la consellera de Presidència,Neus Munté, amb la seva estretaaliançaambJordiTurull; o el sem-pre aspirant Santi Vila. El futur deMasésunaaltraincògnitaquel’ex-president es resisteix a aclarir enesperad’esdeveniments.Amb unes perspectives electo-

ralsalabaixa,elPDECatcomença-

L ’ESCENARI

El dirigent haexpressat malestarper la insistència sobrela seva candidatura

EL NOU PARTIT

Les tensions al partites disparen en claupostcongressuali successòria

ELS SOCIS

ERC rebutja unescenari d’avançamentelectoral i crida ala responsabilitat

2017, més enllàdel referèndum

L’escenari polític de l’any que ve

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

586000

131497

Diario

1315 CM² - 116%

34568 €

1,14

España

2 Enero, 2017

P.19

Del referèndum al cas Palau: 10 cites

polítiques que marcaran el 2017

P 04-05

CARL

OS P

ÉREZ

DE

ROZA

S / E

FE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

95000

12978

Diario

361 CM² - 43%

1914 €

1,4

España

2 Enero, 2017

P.20

L’any decisiu del procés? De la llei de desconnexió al referèndum

La segona quinzena de setembre està marcada en vermell als calendaris del Palau de la Generalitat: és la data tri-ada per fer el referèndum sobre la in-dependència, que Carles Puigdemont vol convocar “sense excuses ni dilaci-ons”. Abans, però, el procés donarà moltes voltes durant el 2017. El Pac-te Nacional pel Referèndum, creat just abans d’acabar l’any, aposta per una consulta pactada amb l’Estat, i té el compromís d’iniciar una campanya a Espanya i al món per demanar la vo-tació. No obstant, la confiança dels in-dependentistes és nul·la i, sense la confluència d’esquerres –que no ac-cepta, de moment, la via unilateral–, faran via. A l’estiu el procés pot entrar en fase decisiva, amb l’aprovació de les tres lleis de desconnexió: sobre la seguretat social, la hisenda pròpia i el règim jurídic. Aquesta última és la clau de volta. El primer article procla-ma Catalunya com una “República de

dret, democràtica, i social” i, a més de garantir que no hi hagi buits legals en la desconnexió, ha de ser l’empara le-gal per al referèndum. Tots els actors del procés, però, accepten que quan s’aprovi la llei de desconnexió hi hau-rà un punt de no retorn en el xoc amb l’Estat. Tot i que la republicana Mar-ta Rovira apuntava obertament que la llei era “inimpugnable”, el dubte és fins on arribarà l’Estat: si més enllà de dur-la als tribunals intentarà impe-dir-ne la votació. En cas que el govern espanyol seguís la pauta habitual i es limités a remetre-la al Constitucional, l’enigma seria què farà Mariano Rajoy si el Govern convoca el referèndum. L’Estat no vol repetir la inacció del 9-N i voldrà aturar la votació. Passi el que passi, l’esgotament del procés i la determinació del Govern anticipen un any de tensió i amb sortida a l’atzucac. Cap a quina direcció? El 2017 dictarà sentència.e

Q

10 cites per a un 2017 d’alt

voltatge polític Si el 2016 ja va ser intens, amb un canvi a la

Generalitat i la repetició de les eleccions espanyoles, l’any que comença no donarà treva: el

procés marcarà l’agenda des del Parlament i els tribunals, mentre a Espanya els partits posaran

ordre intern després d’un llarg cicle electoral

01C. CALDERER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

95000

12978

Diario

361 CM² - 43%

1914 €

1,4

España

2 Enero, 2017

P.21

El cas Palau arriba a judici

Després de set anys d’investigació, aquest març començarà el judici del cas Palau, una causa que durarà quatre mesos. En el judici s’interro-garan els acusats, Fèlix Millet i Jor-di Montull, per a qui la fiscalia de-mana 27 anys i mig de presó, i tam-bé l’extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, que s’enfronta a set anys i mig de presó. CDC també seu-rà al banc dels acusats. El fiscal creu que el partit es va embutxacar 6,6 milions d’euros en “comissions il·lí-cites”. El judici se celebrarà a la Ciu-tat de la Justícia, una instal·lació que va construir Ferrovial. El jutge també haurà de decidir si aquella adjudicació es va fer a partir d’una comissió il·legal.e

07PERE TORDERA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

95000

12978

Diario

84 CM² - 10%

445 €

5

España

2 Enero, 2017

P.22

| Apunts | 41EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 DE GENER DEL 2017

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Magdalena Abakano-wicz’. La galeria Marlbo-rought (c/ Enric Grana-dos, 68) exposa un reculld’obres de l’escultora po-lonesa des del 1987 fins al’actualitat.

BARCELONAEXPOSICIÓPessebre de Nadal. ElJardí Botànic (c/ DoctorFont i Quer, 2) obre lesportes del seu tradicionalpessebre de Nadal.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Hogarth, Goya, Baga-ria, Nogués. Mestresde la sàtira i la carica-tura’. El Palau Antigui-tats (c/ de Gràcia, 1) ésescenari de l’exposiciód’obres caricaturesquesd’aquests quatre artistes.

BARCELONATALLER‘Deixalles mutants’. ElCaixaForum organitza untaller per donar nova vidaals objectes no utilitzats.

L’agenda

Any nou amb StraussHipermerc’art by MoritzBARCELONAMERCAT D’ARTLa Fàbrica Moritz és el marc del mercat d’art ambpetites obres originals a preus assequibles.

BARCELONA18.00 CONCERTEl Palau de la Música ofereix el Gran concert d’AnyNou amb l’Strauss Festival Orchestra.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande Solucions d’ahir

Encreuats (8.784)( )D I D A T G E P E R B O CI R I S A N U A A R P AF A C E C I E S I D E A LA T S A R S N O E L FM A I D E I C I D I S RA S M A I M O N E S S ET A B A X A L O O X I D

F O L R E O I B L E SF I B L A E S R A R E SI A I B O L M O R E AG N A I X E R E M S O CU S A R I V O R I S C IR A D I A D A E C O I C AO C A S I O A S S U M I R

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.987)

Sudoku

1…TxPA!;2.DxD (res no salva)2…TxC mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

Horitzontals:1. Arreus ma-nuals per a un servei determi-nat. Impulsades a certes accions. 2. Cares infe-riors dels filons. Do ofert a una divinitat. Dos de dos. 3. Violenta irritació contra algú. Societats literàries o bé r e c r e a t i v e s . Mancat de justí-cia. 4. Grans gàbies per als ocells. Circumda el mugró del pit. 5. Mig diàmetre. E s g a r r a p a t s amb ungles agu-des. Faci servir com cal. De dia. 6. Acció de fer entrar una cosa en una altra. Cridòria. Ruc, més que ruc. 7. Gairebé són set però no són sis. Guarda al lloc que pertoca. Caients de les veles. 8. Òrgan reproductor femení. Llimar fora de l’aigua. Avi capicua. 9. Tall de certs instruments d’acer. Lliguem a la pastisseria. Prefix que ha deixat d’ésser. 10. Remugant tibetà. En quin moment. Successió de contraccions. 11. Alfabet alifat. Qualitat de poc greix. Tanca el bar. 12. La fi del món. Ajut a l’estudiant. Cos en combustió. Capi-cua estrany. 13. En direcció d’ací allà. Condemna algú fora del territori. 14. Seus de mala manera. Descàrrega d’una arma. Que imita l’eco.

Verticals: 1. Deixes el país per motius polí-tics. Plantes enfi-ladisses. 2. Capí-tol de l’Alcorà. Malmetre’s per la boira, les plantes. No ens mostra cap roba. 3. Antic giny de guerra per a tirar pedres grosses. Que pot ésser tocat. 4. Acaben un vers. Fortament indig-nades. Crits de les ovelles i cabres. 5. Vocal llatina. Un ocell molt cap-sigrany. Mai no escriu sense la U. Calci pel gos. 6. Embrutats com si fossin porcs. Vidre d’augment per al detectiu.

Creu cristiana. 7. Entre la base i el capitell d’una columna. Camp sembrat d’alls. Dit amputat. 8. Exorbitant, que surt dels límits. Societat descone-guda. Que produeix llana. 9. Ens petoneja. L’àcid de l’orina. Mossegada curta. 10. Preposició en vena. Somera. Dret, en posició vertical. 11. Àvies. Insignificants, poc importants. Enmig de la Meca. 12. Lluna creixent. Acte propi d’un noi o noia. Her-ba que fa rotar malament. 13. Regidor d’un muni-cipi. Aprofitàvem la cadira lliure. Indoeuropeu al bell mig de París. 14. Suros produïts pels arbres. Instrument musical de percussió.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.785) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.988)

Blanques juguen i guanyen. La posiciód’avui sembla incerta i difícil, però realmentles peces blanques, molt actives, es trobenen condicions de construir un atac eficaçque no té defensa satisfactòria.

� � � �� ��� �

� � � ���� � �

� � ���� � �

� � � �� � � �

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

117000

23138

Diario

268 CM² - 25%

2053 €

41

España

2 Enero, 2017

P.23

JANOT GUIL

BARCELONA

El pasado 27 de diciembre, a propósi-

to de la detención del concejal de Vic

(Barcelona) Joan Coma, de la CUP, la

portavoz de la Generalitat, Neus Mun-

té, cargaba de nuevo contra la «judi-

cialización» del proceso secesionista

catalán y acusaba al Estado de prepa-

rar un «vergonzante calendario judi-cial» en 2017 para el independentis-

mo. Aludía Munté a los juicios contra

cargos o excargos electos independen-

tistas que han desafiado al Gobierno

y a la justicia. Como el de Artur Mas

por la consulta del 9-N.

No obstante, el calificativo de «ver-

gonzante» también podría aplicarse a

a casos de corrupción política que tam-

bién orillarán este año en los tribuna-

les y que tiene a la antigua CiU como

protagonista. Como el caso Palau.

Mientras otros, como el macrocaso Pu-

jol, siguen en fase de instrucción.

En relación al conflicto indepen-

dentista, el principal juicio está seña-

lado para el 6 de febrero en el Tribu-

nal Superior de Justicia de Cataluña.

Será el que llevará al banquillo por de-

sobediencia y prevaricación al expre-

sidente Artur Mas y a las exconsejeras

Irene Rigau y Joana Ortega por orga-

nizar la consulta secesionista del 9-N

desoyendo la prohibición del Tribunal

Constitucional. Fiscalía pide diez años

de inhabilitación para Mas y nueve

para Rigau y Ortega.

Pero la cosa no acaba aquí. En 2017

es previsible que concluyan las ins-

trucciones y vayan a juicio dos otros

casos sonados relacionados con la de-

sobediencia soberanista. Por un lado,

el proceso a la presidenta del Parla-

mento catalán, Carme Forcadell, tam-

bién acusada de desobediencia y pre-

varicación por hacer oídos sordos al TC y permitir tramitar las conclusio-

nes rupturistas de la comisón parla-

mentaria de estudio del proceso cons-

tituyente. Por otro, el previsible juicio

-si no hay archivo- en la Audiencia Na-

cional contra el concejal en Vic de la

CUP, Joan Coma, quien afronta la pena

más alta entre los distintos procesa-

dos por la causa independentista. A

Coma se le acusa de un delito de inci-

tación a la sedición, que acarrea una

pena de entre 2 a 8 años de cárcel.

También «en capilla» está el excon-

sejero de la Generalitat Francesc Homs,

del PDeCAT, investigado por el 9-N

pero por el Tribunal Supremo por su

condición de aforado. El alto tribunal

dio por cerrada esta semana la instruc-

ción del caso.

El año judicial en Cataluña arran-

cará primero con vistas a la corrup-

ción. En enero se celebrará el juicio

por un caso de financiación irregular

que salpica a Unió, un partido en fase

de refundación, sino derribo, tras ver-

se fuera del Congreso y del Parlament

y en concurso de acreedores por una

deuda de 22 millones de euros. Tras

pactar en 2013 una sentencia de con-

formidad como partícipe a título lu-

crativo en el caso Pallerols, Unió afron-

ta el caso contra Catalunya i Territo-

ri, la antigua fundación vinculada al

partido. Fiscalía acusa a los antiguos

responsables de esta fundación de va-

ciar sus arcas y concluye que Unió se

benefició de ello.

Palau, Pretoria... En marzo, un mes después del juicio

a Mas por el 9-N, comenzarán dos ma-

crojuicios con la antigua Convergèn-

cia de protagonista. El caso Palau en

la Audiencia de Barcelona, en el que

CDC está acusada de financiarse con

6,6 millones de euros desviados del

Palau de la Música con la connivencia

de sus antiguos responsables. Félix

Millet y Jordi Montull. CDC, que vio

embargada su sede por esta causa, de-

berá responder como partícipe a títu-

lo lucrativo. Además, el fiscal pide sie-

te años y medio de cárcel para su an-

tiguo tesorero, Daniel Osàcar.

En paralelo al caso Palau, pero en

la Audiencia Nacional, también llega-

rá a juicio en marzo la Operación Pre-

toria, una trama de corrupción urba-

nística con 11 procesados. Entre ellos,

miembros del PSC, como el exdiputa-

do Luis García o el exalcalde de Santa

Coloma de Gramanet, Bartomeu Mu-

ñoz, así como excargos de CDC de los

gobiernos de Jordi Pujol: Macià Alave-

dra o Lluís Prenafeta.

La corrupción seguirá en el banqui-

llo en mayo, con la vista por el caso

Adigsa, el que destapó las comisiones

del 3 por ciento por adjudicación de

obras o servicios que también han apa-

recido en el caso Teyco, aún en instruc-

ción. Varios excargos de la Generali-

tat de Pujol están acusados. Finalmen-

te, en octubre llegará a los tribunales

el caso ACM. El expolio de la Asocia-

ción Catalana de Municipios a manos

de quienes fueron sus máximos diri-

gentes, Josep Maria Matas y Xavier

Solà, ambos vinculados a CDC.

Un año de banquillo para CiU∑ El juicio a Artur Mas

por la consulta del 9-N o el caso Palau, hitos judiciales de 2017

ABC Llach, Junqueras, Puigdemont, Homs, Mas y Pascal, en Madrid

Caso Pretoria La Audiencia Nacional verá en marzo el juicio por el caso Pretoria, destapado en el año 2009. Entre los procesados, hay excargos del PSC, como el exdiputa-do Luis García, y de los gobiernos de la Convergèn-cia de Jordi Pujol, como Lluís Prenafeta y Macià Alavedra.

Caso Adigsa

Para mayo se prevé el juicio por el caso Adigsa, el primero por el que se acuñó la expresión del «3 por ciento» que salpicó a la Convergència, en alusión a las comisiones que se embolsaban a cambio de la concesión de obras públi-cas. Entre los acusados, varios excargos del gobier-no de Pujol.

Caso Unió

Tras el caso Pallerols juzgado en 2014, el partido que lideró Josep Duran Lleida afronta en enero un nuevo juicio relacionado con su presunta financia-ción irregular. La Fiscalía cree que Unió se benefició del desvío de fondos de su fundación afín, Catalunya i Territori.

Caso 9-N

El 6 de febrero arranca el juicio por la consulta independentista del 9 de noviembre de 2014. El expresidente de la Genera-litat Artur Mas afronta una pena de inhabilitación de 10 años. Las exconsejeras Irene Rigau y sus exconse-jeras, de 9 años de inhabili-tación.

Caso Palau

Después de siete años de instrucción, a partir del 1 de marzo, y hasta junio, se juzgará el expolio del Palau de la Música y la financia-ción irregular de Con-vergència, a la que se acusa de desviar 6,6 millones de euros de la entidad cultural con la complicidad de Fèlix Millet y Jordi Montull.

���� ���� ������

�'�*�� �������������������� ��� � �#���������&������������������ ���� �� ������� ���� ����

�������� ����� ������������ ������������������ �����������������

��������

���������� �������������������� �� ��� �� ������������������� ����)�)�)�!���(�����&���#���!�����& �" �)�)�)�!� �#���������&�����������!�����&

�� ������������ ���� ������� ��� ����������������� ���� ������� ���� ������ ��������� ����

��������������������� ��� ���� ��������������

oJ9FNCLN y ON LNCN> ON ;A(" S GN< (; K

�����

����

������

��� ��

�����

������

������

������

����

������ ���������� ��� ������������� ���� ������ ������� ���� �� ������������ ������ ���� ���������� �� ������������������

� �#���$�����&����

0.% /' $,/4/'%,*'$25 #"+ &2(1'-) ,!2$2'/)+

abc.es/espanaABC LUNES, 2 DE ENERO DE 2017 ESPAÑA 21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

9000

3179

Diario

746 CM² - 82%

3489 €

21

España

2 Enero, 2017

P.24

El que fuera director musical de David Bustamante se ha convertido en un cotizado músico de estudio y conciertos

:: JOSÉ ANTONIO MUÑOZ GRANADA. Pablo Fernández es un auténtico aventurero de la música. Su familia vive en Guadix, y él es li-cenciado en Biología por la Univer-sidad de Granada, aunque sus derro-teros existenciales le llevaron a ser durante ocho años director musical de las giras de David Bustamante. Cuando dio por terminado ese pe-riodo, y tras trabajar con otras mu-chas figuras de la música española, se marchó a Los Ángeles, donde hoy sigue acompañando a un buen nú-mero de artistas, entre ellos a leyen-das del rock melódico. Dice sentir-se feliz, aunque esté tan lejos de casa. –¿Qué papel prefiere, el de músi-co de estudio o el de gira? –Sin duda, prefiero el de músico de estudio. El ambiente allí siempre me ha parecido muy creativo e in-teresante. También te permite apro-vechar mejor el tiempo y una vida más ‘saludable’, quizás. –¿A qué artistas ha acompañado durante su estancia en EE UU? –En EE.UU. he acompañado a leyen-das como Robert Tepper, y en fecha reciente estoy trabajando con una artista de Nueva York con mucho futuro, a la que estamos preparan-do para su lanzamiento, y cuyo nom-bre no puedo revelar por motivos contractuales. También he acompa-ñado en gira a artistas de música cris-tiana, que aquí tienen una gran re-percusión. –¿Con quiénes ha grabado? –Empecé a grabar, profesionalmen-te, en estudio, cuando tenía 16 años.

Han sido muchos discos, y todos ellas importantes para mí. Imagino que el hecho de ser más popular la per-sona para la que grabas, hace que la sesión sea más «importante». Entre otros, David Bustamante (a quien le compuse algunos temas), Manuel Carrasco, Rafa Martín, Pablo Perea... También he grabado las bandas so-naras de programas de televisión como ‘Hell’s kitchen’, ‘Gran Herma-no’ o ‘Supernanny’, y bandas sono-ras de películas como ‘Sólo quími-ca’. –¿Cuál es el lugar más exótico en el que ha tocado, y los más emble-máticos? –Quizá un antiguo castillo de los za-res en la frontera entre Finlandia y Rusia, quizás... Mariehann, una isla preciosa que se encuentra en el mar, entre Finlandia y Suecia. Por supues-

to, tocar a diario en un barco de 11 plantas, sobre los mares helados del Báltico, para mí fue muy exótico. Y más para mi edad, en ese momen-to. En cuanto a lugares emblemáti-cos, quizá el Whisky a Go Go, un lo-cal histórico de Los Ángeles, en el que han tocado desde The Byrds, a The Doors, pasando por Van Halen y muchos más.

Trotamundos –¿Y en España? –¡En todos lados! Palacio de Depor-tes de la Comunidad, Palau de la Mú-sica Catalana, Cuartel del Conde Du-que, pabellones, plazas de toros, cam-pos de fútbol... De todo. Aprendí mu-chísimo. –¿Qué significan para usted Gua-dix y Granada? –Dos lugares en los que crecí y me formé como persona. Y lo digo aho-ra que estoy en una ‘segunda edad’, en la que estoy saboreando más todo lo vivido y aprendido. Guadix me ha dado el gusto por la tranquilidad, apre-ciar el contacto personal y la pasión por conocer más allá de lo que tienes a tu alrededor. Granada fue mi ciu-dad en época más adulta y el ambien-te universitario fue una fase dentro de mi gran aprendizaje. –¿A qué músico le gustaría acom-pañar en alguna ocasión? –Me gustan muchos artistas y en muy diversos estilos, es difícil nombrar sólo unos pocos. De cualquier forma, aquí van: James Taylor, Lyle Mays, Chick Corea, TOTO, Jeff Porcaro, Eros Ramazzotti... Y por último, un mú-sico al que admiro profundamente y tengo la suerte de conocer personal-mente, Otmaro Ruiz. Un ejemplo fascinante de unión entre la cultura musical latina y anglosajona. –¿Hay más músicos granadinos y españoles en su área de trabajo con los que tenga contacto? –Sí. Evidentemente, ser del mismo país es algo que une inmediatamen-te, y siempre es comentado cuando alguien de España llega ‘nuevo’ a la ciudad. O amigos te dicen: «Toqué con alguien de España hace unos días». Aunque LA es una ciudad muy grande, rápida y exigente, y, por des-gracia, no tengo el tiempo que me gustaría tener para cultivar esos con-tactos, siempre es divertido compar-tir un rato de música con ellos.

«Aquí estoy viviendo una segunda edad, disfrutando con lo que he aprendido»

El músico granadino Pablo Fernández, en el ‘downtown’ de Los Ángeles. :: ERYCK VIZCAINO

Pablo Fernández Músico granadino residente en Los Ángeles (EE UU)

A la izquierda, cuando acompañaba a Bustamante. :: FRANCIS J. CANO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

113000

14514

Diario

531 CM² - 59%

4023 €

56

España

31 Diciembre, 2016

P.25

31 DESEMBRE 2016 - 1 GENER 2017 VIURE LA VANGUARDIA 3

ClUTADANS

Un llibre recorre els llocs, els oficis i els locals de la Barcelona nocturna del passat

La ciutat de la ni: se se fi

Records dela nit. A la dreta,un dels exclusiusbanquets deI’hotel Ritz. A sota,dones al cabaretHollywood espe-rant que els clientsles treguin a ballar.AI costat, elsserenos, un oficique s’ha extingit JOSEP M. SAGARRA PLANA / AFB / EDITORIAL EFAD(~S

vol gust; com el cinema va irrom-pre amb forga a la ciutat, perme-tent a un pfiblic heterogeni somi-ar amb aventures ex6tiques,galants i belleses de Hollywood;com van triomfar els cabarets,els cafbs concert i els quioscos debegudes; els locals per ballar iaquells en qub la mercaderia erael sexe.

A Barcelona, la nit era classis-ta, com en els exclusius banquetsde l’hotel Ritz o els distingits so-pars a La Rosaleda; o s6rdida,com en els prostlbuls i les taver-nes del barri xino. I sobretot bar-reja en llocs com La Criolla, onanava la gent d’upa i la gent demala vida; uns buscant una doside canalleo i d’altres perseguintimpregnar-se del que passava dela Gran Via cap amunt. Tamb4 4sballs elegants, tom els de la Mai-son Dor4e, i noies disposades aballar amb qualsevol client encabarets i balls taxi, on es com-praven nfimeros per accedir ambcompanyia a la pista.

Per les p/~gines del llibre hidesfilen fantasmes del passat,corn el cinema Kursaal, la salaOlympia (on s’organitzaven desde vetllades musicals fins a circ icombats de boxa), i el teatre Ta-lia, despr4s Martlnez Soria i araun solar. Tamb6 ens adonem de

La nit tm tr/msitentre la mem6riai la fantasia en qubels locals neixeni desapareixen

JOSEP M. SAGARRA PLANA / AFB / EDITORIAL EFAD(~S

SANTIAGO TAR|NBarcelona

Els primers reportersgr/~fics que van cre-uar les praderies ex-plicaven que els si-oux no es deixaven

fer fotos perqu~ creien que lesc~tmeres els robaven l’~tnima. Elsindis pressentien que aquellesm~quines eren m~giques, i teni-en ra6. Una foto no 6s la repro-ducci6 imm6bil d’un segon: cap-ta l’ess&ncia de llocs, moments ipersones. En les instantfiniesqueden les mirades, els gestos, ifins i tot es pot aventurar qu& fa-ran els que hi queden retrats.Ara, el llibre Barcelona nocturnareuneix 239 fotos i els seus tex-tos per explicar l’esperit de laBarcelona que apareix quans’amaga el sol, la ciutat de la nitsense ft.

Lluls Permanyer retrata aBarcelona nocturna les hores de

la reina penombra. Arrenca elsanys en qu& Europa era un campde batalla amb la Primera GuerraMundial i arriba fins a l’~pocadel franquisme. Els textos des-criuen escenes, persones, llocsque perduren i d’altres que handesaparegut, i oficis extingits,tots units en la nit.

L’obra comenga amb una in-novaci6 tecnol6gica que va can-viar el paisatge: la iHuminaci6el&ctrica, que va irrompre a laciutat els anys vint del segle pas-sat i que va aportar una visi6 to-talment diferent de, per exem-pie, el port o la Rambla, i que varealgar monuments com el Palaude la Mfisica i l’arc de Triomf.Aquest aveng va arribar al seu&xtasi amb l’Exposici6 lnterna-cional del 29, i va convertir enicones les fonts de Bu’igas i elPalau Nacional.

La nit ~s luxe i mis&ria, ~s clas-sista i mestissa, 4s diversi6 i pati-ment. I de ve~ades, tot alhora. La

nit 4s el glamur del Liceu i laprostituci6 mds vii, ds el teatreintellectual i el vodevil m~s es-bojarrat, el ball m4s convencio-nal i el m~s provocador. Tot aix6queda dibuixat en aquesta obra,una ioieta de l’orfebre de la cr6-

AUTOR DESCONEGUT / AFB / EDITORIAL EFAD(~S

nica ciutadana barcelonina, deLluis Permanyer.

A Barcelona nocturna veiemcom al Liceu no nom4s s’hi anavaa escoltar kries, sin6 a passejarl’eleg~ncia; com el Paral.lel vaconcitar diversions per a ~ualse-

passats esplendorosos, com el del’Arnau, ara una ru’/na decadent,i el Caf6 Espanyol, la terrassa delqual no 4s ni l’ombra del que vaser. I s’homenatja tots aquellsque converteixen la nit en un es-pai per a tothom: forners, cam-brers, personal de neteja, taxis-tes, cuiners, i es recorda algunofici ja desaparegut, com el desereno.

En la nit hi ha milionaris, tru-ans, pijos, presumits, perdularis,dones de mala nota i individussense cap; hi ha artistes, b~r-mans, periodistes i homes de ne-gocis. La nit 4s un transit continuentre la mem6ria i la fantasia;s’acaba quan surt el sol, de la ma-teixa manera que la biografia dellocs i locals es va esvaint amb elsanys evaporant-se en la boirinadel record. No es pot proclamarque qualsevol temps passat vaser millor: tots tenen el seu pre-sent. Per6 sempre queda la me-m6ria del periodista i del fot6-graf. E1 cap sioux Cavall Boig vamatar el general Custer, per6maies va atrevir a enfrontar-se auna c~mera fotogr~fica: teniapor del seu encanteri. Per6 grhci-es a aquesta m~gia i a la ploma del’escriptor avui podem rememo-rar la Barcelona nocturna. Can-vien els gustos, canvia la gent,canvia la manera de divertir-se,per6 encara viu la Barcelona dela nit sense fi.o

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

586000

131497

Diario

1134 CM² - 100%

29800 €

3

España

31 Diciembre, 2016

P.26

L’AGENDA

Cant alavidaBARCELONA Redacci6

E1 Teatre Nacional de Cata-lunya acull aquest diumengel’flltima funci6 del nou 6xit deldirector Angel Llficer: Molt so-roll per no res. Ll~cer simaaquesta famosa com~dia deShakespeare en l’~poca dauradadel cinema popular americadels anys cinquanta i transfor-ma el roman~ dels amants de Si-cilia en l’ebullici6 d’un plat6 quediluirfi la frontera entre la reali-tat i la ficciC. Amb un reparti-ment encap~alat per David Ver-daguer i Silvia Abril, l’obra trac-ta temes cam el desig, l’orgull,l’amor i les inseguretats, tot aritme de la mflsica en directe deCole Porter.e

MOLT SOROLLPER NO RESTEATRE NACIONAL DECATALUNYA. 2.8 HORES

Aquesta adaptaci6 se situaen l’~poca daurada delcinema popular amerie/t

31 de desembre

BARCELONA ClUTATGnoma. La Cia. Pea Green Boatpresenta un espectacle mhgic detitelles. Recomanat a partir de 3anys.Solo Lo Puntual Putxinel.lis de Barce-lona. Allada Vermeil, 25 (22 hares).20 auras.

Festa de lap #Any 2016. 28a edi-ci6 d’aquesta festa de Cap d’Anyamb campanades, rai"m, cotill6,la millor m~sica i tres espais.Poble Esponyol de Barcelona. Av.Francesc Ferret i Cu~rdia, 23 (de22.30 o 6 hares). 35 auras.

Festa de lap d’Any. Sopar gratui"t,concert de funk i festa.xx/// Cuitorros. R/cart, 23 (de 22.45a 4.30 hare5).

M~sica cubana. Concert de Son dela Rambla. 22 euros.Harlem Jazz Club. Comtessa deSobrodiel, 8 (23 hares).

Drop-Art’16. Oltima jornadad’aquest festival internacionalde reciclatge artistic de Catalunya.CCCB. Centre de Cultura Contempor~-nia de Barcelona. Nlontalegre, 5(d’22 o 20 hares).

Festa de lap #Any. Festa a ritmede m~sica electrbnica.Antic Teatre. Verdaguer i Call/s, 22(de 23.30 a 5.30 hares). 20 euros.

1 de gener

BARCELONA CIUTATEl somriure de Mozart. Concertde carill6 a c~rrec d’Anna MariaRevert& Gratuit.Car/lid de/Palau de la ~eneralitat.Pla,co Sant Jaume (22 hares).

Gran Concert d’Any Nou. Concerta c~rrec de l’Strauss Festival Or-chestra i l’Strauss Festival DanceEnsemble. De 27 a 54 euros.Palau de la M~sica (21 hares).

OIMBRILS (Baix Camp)Arsenic i puntes de coixi.Representaci6 d’aquesta obra deJoseph Kesseling.Teatre del Cosal Porroquiol de I’Esgl~-sia de Sant Pare. Pla,ca de I’Esgl~siade Sont Pere, sin (19.30 hares). auras.

L’ESCALA (AIt Empord~)Festival classics L’Escala-Emp,~ries.Concert a c~rrec del quartet vocalmasculi O Man Pais.Alfol/ de Io So/. A/foil de la Sol, 6 (29hares). 22 auras.

Sl VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA P~,GINA 0 A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE A: WWW.UlVANGUARDIA.COM/AdENDA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

586000

131497

Diario

318 CM² - 28%

7840 €

62

España

31 Diciembre, 2016

P.27

EL PUNT AVUIDISSABTE, 31 DE DESEMBRE DEL 201654 | Apunts |

BARCELONA00.00 REVETLLA‘New Years Eve. NitsaClub: DJ Fra + ShelbyGrey + DJ Kosmos +Dafoe’ La sala Apolo or-ganitza una Nitsa especialper Cap d’Any. L’entradainclou accés a la sala [2]de l’Apolo.

BARCELONA00.00 REVETLLA‘DJ Cabana & DJ Keri-to’. Los Tarantos es vesti-ran d’anys 80 i 90 en la se-va revetlla de Cap d’Any.

BARCELONA21.00 CONCERT‘Víctor Puertas & TheMellow Tones’. La salaMilano (Ronda Universi-tat, 35) rep aquests dosartistes de jazz i blues.

BARCELONA22.30 REVETLLA‘This must be the pla-ce’. La sala Razzmatazzorganitza la seva habitualfesta de Cap d’Any ambAmable&Gato i Legote-que com a DJ principalsde la nit.

L’agenda

Gran concert d’Any NouLa revetlla de l’Antic TeatreBARCELONA00.00 REVETLLAL’Antic Teatre organitza una festa de música elec-trònica amb els DJ Carles López, Baroxmix i Spy.

BARCELONA 17.00/18.00 CONCERTL’Strauss Festival Orchestra ofereix el concert es-pecial d’Any Nou del Palau de la Música.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Horitzontals:1. El que hom fa pagar a la dida. Part afilada d’un cisell o escarpra. 2. Pinta l’arc de tots colors. Des-pullada. La toca-va el mut dels Marx. 3. Coses que es fan o es diuen per diver-tir fent riure. És perfecte per a tots. 4. Compàs obert. Empera-dors russos. De cap manera. Esperit escandi-nau del bosc. 5. Ni ahir, ni avui, ni demà. Occi-sions de Déu o d’un déu. Marca registrada. 6. Carta tramposa. Unes que tot ho fan lentament. Tinc força set. 7. Conversa sobre l’osset. M’esbargeixo com un infant. Combinació de l’oxigen i un altre element. 8. Casteller a la pinya d’un castell. Audibles. 9. Obertura a una sèquia per treure’n aigua. Una forma de ser. Estranyes. 10. Avi capicua. Gran vas per als cereals. Bru de pell. Cim nevat. 11. En guàrdia. Arribàrem a aquest món. Esdevinc un esclop. 12. Fer servir com cal. Substàn-cies dels ullals dels elefants. A punt d’assolir el cim. 13. Transmesa per ràdio. Una que imita bé l’eco. 14. Si és bona ens cal aprofitar-la. Prendre sobre si ma-teix certes responsabilitats.

Verticals: 1. Han dit mal d’algú danyant la seva reputació. Simulo o fingeixo. 2. Exèrcit republi-cà irlandès. Pro-nunciació confu-sa. O de patates o de gemecs. 3. Lle-geixi el que altres han d’escriure. Revestida de fil, la bobina. 4. Uns que són ben rucs. Martell de pica-pedrer. Uns que són indoeuro-peus. 5. Farcida de medalles no desitjades. Minis-tre del culte jueu. Mitjan maig. 6. Cap de Govern. S’hi enfadà molt. Combino qualse-vol element amb

l’oxigen. 7. La que fa no sé quants. Puja l’Eva fins a l’àtic amb l’ascensor. 8. Acció de fer servir una cosa. Gran estàtua de Rodes. Extrems d’un racó. Anarquia. 9. De Viena o de pessic. No sembla ni un noi, però sí que l’és. Pures, sense mescles. 10. Euskadi. La seva tintura desinfecta. Que contenen brom. 11. Unitat de dosi absorbida de radiacions. Aïllar. Remuneració. 12. Aglomerants roig negrencs. Vi blanc de la Frontera. Inici impossible. 13. Mineral amb quantitats variables d’aigua. Un dels deu primers. Matà. 14. Sensació de fred i de calor alhora. Satisfer plenament gana i set.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.784) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.987)

Negres juguen i guanyen. El rei blanc alracó, amb l’enroc desfet, no pot resistirl’atac eficaç de les negres. Es tracta ara detrobar la continuació, gens difícil, que portaa un convincent mat en dues jugades.

� � ������ ���

� � � �� � � ��

��� � �� ����

� ��� �� � ����

Solucions d’ahir

Encreuats (8.783)( )I N T E R N E S C O P A RN U E S A T I S O R E T AS O R D I D A A R B R E ST R U D A M I N I M PA T I I R O I G T E B IR E E R I G I R R A T AA I S N O T A D A E R AS E I O N S A P A M A T

S I M I S A N I T N UP R A D R E E D I T A RA R A E F O R S A R M AR O D E S A I A R D A DE B E N R U A H E U R ER O S A D E S B O S S E S

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.986)

Sudoku

1…DxT!;2.PxD - A5C + ;3.R1D - T8R mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

117000

23138

Diario

311 CM² - 29%

1984 €

54

España

31 Diciembre, 2016

P.28

Beñat ZALDUA | BARCELONA

Catalunya lleva varias nochevie-jas augurando nuevos años his-tóricos, por lo que anunciar que2017 será la fecha de la culmina-ción del proceso independentis-ta puesto en marcha en 2012puede sonar a cuento de la le-chera. Pero así lo será si final-mente se acaba cumpliendo lapromesa formulada por el presi-dent, Carles Puigdemont, duran-te la cuestión de confianza a laque se sometió en setiembre:«O referéndum o referéndum».

El plebiscito, fijado en princi-pio para setiembre, será un ca-mino de obstáculos desde iniciode año, al que se entra con lospresupuestos del Govern en ple-na tramitación parlamentaria.La aprobación de las cuentaselaboradas por el vicepresidentey líder de ERC, Oriol Junqueras,son la condición que Junts pel Sípone para convocar el referén-

dum, algo que saca de quicio ala CUP, único grupo en disposi-ción de aprobar unos presu-puestos que incluyen varias par-tidas para el plebiscito. Undinero que, en caso de aproba-ción definitiva de las cuentas,llevará a Madrid a impugnar elpresupuesto ante el TribunalConstitucional (TC). Así lo advir-tieron al menos los letrados delParlament.

La fecha de esta eliminatoriaen la larga carrera hacia el refe-réndum es, según el calendarioactual, el 8 y 9 de febrero. Se tra-ta de la misma semana en la queel expresident Artur Mas, la ex-vicepresidenta Joana Ortega y laexconsellera de Educación IreneRigau serán juzgados por el Tri-bunal Superior de Justicia de Ca-talunya (TSJC), acusados de losdelitos de desobediencia y pre-varicación por la organizacióndel proceso participativo del 9de noviembre de 2014. Semana

de alto voltaje, por lo tanto, estasegunda de febrero.

Como apunte derivado, pocodespués se celebrará el juiciopor el «caso Palau», en el que seinvestiga la supuesta financia-ción ilegal de CDC en la épocaen la que Mas era secretario ge-neral de la formación. La artille-ría unionista se prepara, portanto, para tratar de ligar denuevo independentismo y co-rrupción, estrategia hasta ahoranefasta para sus intereses, yaque, lejos de debilitar al inde-pendentismo, no ha conseguidosino decantarlo hacia el lado deERC y, en menor medida, la CUP.

¿Escalada represiva?

La judicialización emprendidapor Madrid tiene difícil marchaatrás, como demuestra el propiojuicio a los responsables de po-ner unas urnas de cartón el 9N.En este sentido, la fugaz e irriso-ria «Operación Diálogo» de

Moncloa ha sido señalada ya co-mo la preparación del terrenopara decisiones más drásticas.Hasta dónde llegará la deriva re-presiva del Estado español esuna de las grandes incógnitas de2017. En la lista de denunciadoso apercibidos están ya la presi-denta del Parlament, Carme For-cadell, y los miembros de la me-sa de la institución. También losmiembros del Govern.

La judicialización de la políti-ca es otro de los hándicaps delcamino hacia el referéndum,aunque llegado el caso puedeconvertirse en el combustibledefinitivo para lograr la interna-cionalización del proceso inde-pendentista, escenario en el quese jugará, llegado el caso, la par-tida definitiva. ¿Se atreverá elEstado a inhabilitar a Forcadell,a suspender la Mesa del Parla-ment o a intervenir la Generali-tat? De momento, sin demasia-do ruido y por lo que puedapasar, la Ley de transitoriedadjurídica avanza y la Asamblea deElectos de Catalunya (AECat)agrupa ya a varios de miles decargos electos de todo el país.

A la espera de los comunes

Si nada se rompe antes, acele-rando irremediablemente losacontecimientos, Catalunya vol-verá de las escasas vacacionesestivales con el referéndum enel calendario de setiembre. Sal-vo milagro poco esperado a díade hoy, tendrá que ser un plebis-cito convocado obedeciendo lalegalidad catalana (según el dic-cionario de JxSí), es decir, deso-bedeciendo la ley española (enlenguaje de la CUP). Algo quepone en un brete al tercer sectorpresente en la cumbre en la queel pasado 23 de diciembre seconstituyó el Pacto Nacional porel Referéndum: el entorno de laalcaldesa de Barcelona, Ada Co-lau, también conocido como loscomunes. El consenso se haconstruido hasta ahora en tornoal referéndum pactado, perocuando este caiga por su propiopeso los comunes deberán to-mar una decisión que marcaráirremediablemente el devenirde este entorno como partidopolítico (la nueva formación na-cerá en primavera).

También está por ver, y no esuna cuestión menor, cómo con-sigue el Govern dotar a un refe-réndum unilateral de las garan-tías necesarias para que seareconocido internacionalmente,sin olvidar que, una vez puestaslas urnas, deben ser más de lamitad de los catalanes los quevoten a favor de la secesión, algoque tampoco está claro a día dehoy. Son algunas de las incógni-tas que genera un año que, his-tórico o no, volverá a ser trepi-dante en Catalunya.

CONDICIONANTES

El papel que adopte elEstado y la posición queasuman los comunes deAda Colau son dos de losgrandes condicionantesde un referéndum quedeberá ser unilateral yvinculante, con lascomplicaciones queconlleva, si no se quiereacabar repitiendo un 9N.

CATALUNYA

2017 se presenta en Catalunya como el añodel «referéndum o referéndum», según laformulación del propio president Puigde-

mont; el curso en el que un plebiscito vincu-lante debe aclarar si hay mayoría indepen-dentista o no. No será un camino de rosas.

... y Catalunya prepara la votacióndefinitiva sobre la independencia

Imagen de la concentración esta semana en apoyo a Joan Coma, concejal de Vic procesado en la Audiencia Nacional española por un delito de sedición. Josep LAGO I AFP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

85000

Diario

918 CM² - 82%

7872 €

15

España

31 Diciembre, 2016

P.29

Pasado y presente:6sabes que existe lagaRa catalana? CarlosN~i~ez va mas all,i:<<Barcelona es la nueva6apital de las mtisicasib~dcas~>. E1 artis/acierra el a~o, de nuevo,en el Palau de la M~sica

Cos seguidores m~s ac~rrimos de Car-los NO~ez saben, desde hace m~s de unlustro, d~nde danl su O.ltimo conciertodel afro: en eIPalau de la M~sica Catala-ha. KMuchos medios de comunicacidnse quedan fascinados por esta tradiciOnde terminar la gira aqui. Y siemprepli¢o que tiene toda la l~gica: Barcelonaes la nueva capital de las m0.sieas ib4-ricas. Cuando empec~, la m,/sica cel-ta estaba muy en boga y el epicentroera Galicia. Pero se ha desplazado a Ca-talunya. Y se lo ha ganado a pulso pothacer las cosas bien,,, asegura el gai-tero m~s mtemacional. La cita serai eldfa 30 y, esta vez, cuenta con un plusespecial: la celebraci~n el 20~ aniver-sario de su primer disco, A ~nnandudedas estrelas.

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

886 CM² - 164%

31662 €

34-35

España

30 Diciembre, 2016

P.30

Durante todo el tour, Nfifiez se ba-ce acompafiar pot basra 75 artistas,los mismos con los que ha grabadonueva pelicula de Carlos Saura, Lo 3"o-to. La representadGn catalanaes bn-llante: la genial orquesta de percusio-nes ib@ricas Coetus, dirigida pot AleixTobias (con sede en Barcelona); Auto-re VizenOni, lamas joven compositorapara cobla catalana, que tocara la teno-ray el flabioh la vocalista (y actriz) Ele-na Tartars (Ventdelpl~, Mar i cel, L’avar),que lidera el trio galaico-catalan Gelria,y Gerard Airs. que sabe to car la gaita

~i.’5~C DE GENE,S’La gaita catalana

Se diferencia de lasgallegas en que todos ’Potes’los tubos est~.n colo~:adoshacia abajo

~._.~ ’Bufador’Sirve para hinchar el saco

lbufador’

SacoEsta hechode piel

’Bunes’Cada unode los tubosde mad~.raque proetucen elsonido continuodel instramento

@aita

Puntem

’Grail’ (puntero)Tubo de maderaque produce ]a melodia

llega, escocesa, catalana... ~<bii suefio esj untar algfin tea a todas las gaitas de Ca-talunya con sus instrumentos tradicio-hales: tenoras, flabioles, grallas.. Ins-tmmentos que perduran desde la EdadMedia, algo que no ha sucedido en otrospaises como Inglaterra que, pot desgra-cia han permitido que se perdieran,,.

eLQu~ diferencia hay entre la gaita ca-talana y la gallega? ,,En los ron¢os, queen la eatalana caen hacia abajo>,, ilustra.En Barcelona, Nfifiez insite en que haymuybuenos ins~-umemistas y profeso-res. ,,Vizenfini misma s~ que esta com-pletando sus estudios en el ESMUC,,.

Si estais dispuestos a iniciaros, a dar lagaita literalmente, se imparten clasesen el Centro Gallego (rambla de los Ca-putxins, 35-37). E1 primer gmpo musi-cal surgido ahi data de 1892, Lonxe daTerra Tambi~n pod~is ira la Casa Ga-lega (Santa Eulhlia, 2, en L’Hospitalet).Fundada en 1987, cuenta con bandapropia, formada por alumnos avanza-dos. ¥ otto centro a tenet en cuenta es laA. C. Toxos e Xestas (Bronze, 7), en fun-cionamiento desde 1977 (<El aho que

y estamos viendo cGmo feste)arlo ca-peando la c[isis~>, explica Iose Are s, pre-sidente de la asociacidn. Reconoce queaprender a tocarla <<es bastante dificil,porque requiere el control del aire>>. ~(Atodo el que viene le invitamos a probarantes con el punteiro,,. 6Y cuanto cues-tauna gaita? ,(Nosotros tenemos, perosi quieten una propia, pue s entre 2.000y 4.000 euros>,.

En primavera, Carlos Nflfiez se ira denuevo a Estados Unidos, donde actu6pot primera vez con The Chieftains. ~A1plmcipio me veian como aun marcianoporque no entendian c6mo un espafiolhacia este estilo que asocian a Irlanday Escocia: pero. ahora, el pfiblico ya sa-be que hay tradiciGn celta en todos lospueblos del Medit~mtneo>,. Barcelona,adem~ls, es capital. --

35

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

886 CM² - 164%

31662 €

34-35

España

30 Diciembre, 2016

P.31

¿DÓNDE?¿QUÉ?

¿CUÁNDO?

JOHANN STRAUSS – GRAN CONCIERTO DE AÑO NUEVO

¿DÓNDE? ¿QUÉ? ¿QUIÉN?

¿CUÁNDO?

¿DÓNDE?¿QUÉ?

¿CUÁNDO?

¿DÓNDE? ¿QUÉ?

¿CUÁNDO?

CONCIERTO

¿DÓNDE? SALA ITURBI DEL PALAU DE LA MÚSICA .¿QUÉ? CONCIERTO. ¿QUIÉN? STRAUSSFESTIVAL ORCHESTRA. ¿CUÁNDO? DÍA 30 DICIEMBRE, A LAS 21 HORAS.

El programa, inspirado en la tradicional cita musical que cada año se celebra enViena, incluye los títulos más conocidos del rey del vals, Napoleón, Fiesta de lasflores, El vals del emperador o Champagne. No faltará el vals más célebre detodos, El Bello Danubio azul, ni la marcha Radetzky que, acompasada por laspalmas del público, suele cerrar la velada.

¿

¿

Urban

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

Semanal

62 CM² - 12%

174 €

8

España

30 Diciembre, 2016

P.32

El Concert d’Any Nou dela Orquestra Simfònica de lesIlles Balears sigue una tradiciónextendida por todo el continenteeuropeo, el de comenzar el añohaciendo llegar los mejoresdeseos a través de la música. Losvalses de Strauss serán losprotagonistas de esta velada quetendrá un marcado carácterfestivo y que se desarrollará elmismo día en el Teatre

Principal de Palma y al díasiguiente, en Manacor (ver fichade la derecha).

Palma volverá a celebrar estafiesta pero con la Strauss FestivalOrchestra, al día siguiente, en elAuditòrium de Palma, otro delos espacios que lleva décadasponiéndole música al AñoNuevo. El programa, inspiradoen la tradicional cita musical quecada año se celebra en Viena,incluye los títulos más conocidosdel rey del vals, como Napoleón,Fiesta de las flores, El vals delemperador o Champagne. Nofaltará el vals más célebre detodos, El Bello Danubio azul, nila marcha Radetzky que,acompasada por las palmas del

público, suele cerrar la velada.Se trata de una producción

avalada por años de éxito ycinco millones de espectadoresen todo el mundo. Estaproducción ha recibido grandesovaciones en las grandes salas detoda Europa, como elMusikverein de Viena, laPhilarmonie de Berlín, elAuditorium Parco della Musicade Roma o el Palau de la Música.

CLÁSICA. Lugar: TeatrePrincipal de Palma, el domingodía 1, a las 20 horas, a cargo desa Simfónica. En el Auditòriumde Palma, el día 2 con laStrauss Festival Orchestra. Alas 21.00.

���

El concierto de Año Nuevo del Auditòrium, una cita recomendada para los amantes de la música.

VALSES DE STRAUSSMÚSICA // PALMA

La Simfònica de Balears yla Strauss FestivalOrchestra actúan en elPrincipal y el Auditòrium,respectivamente

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

96000

12451

Semanal

321 CM² - 28%

1299 €

3

España

30 Diciembre, 2016

P.33

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE DESEMBRE DEL 2016 CULTURA I ESPECTACLES | Comarques Gironines | 25

1730

92-1

1289

40®

El gaiter gallec Carlos Núñezva omplir ahir a la nit la salasimfònica de l’Auditori de Gi-rona, en un concert en què vatornar a reunir músics de di-ferents tradicions sonores,dins la gira nadalenca com-

memorativa del 20è aniver-sari del seu primer disc, A Ir-mandade das Estrelas. Avui,Núñez tancarà l’any amb unaltre ple al Palau de la MúsicaCatalana, dins del FestivalMil·lenni. ■ JOAN SABATER

MÚSICA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carlos Núñez, a Girona

La nova programació del’Ateneu Bar de Banyolesaposta especialment peltalent local, amb músicsbanyolins o vinculats alPla de l’Estany com ara lajove rapera Mc Sylvia (9 defebrer); el duet d’home-natge als Beatles Straw-berry Friends (27 d’abril);Hardwoods, un altre duetque combina el banjo, elviolí i la fídula simpàtica(11 de maig) i el tàndemformat pel belga VincentLens i el banyolí Panxii Ba-dii, que el 9 de març pre-sentaran el projecte 5dies, 5 cançons, 1 disc, 1concert, entre el folk, elpop i l’emo rock. El 8 dejuny tindrà lloc el concertde The Madurets, un grupsorgit de la trobada casuala l’Escola Municipal deMúsica de Banyoles d’unspares que van decidir po-sar-se a estudiar un ins-trument. El seu repertoriinclou versions de Joy Di-vision, Depeche Mode,The Cure i Adrià Puntí.

Des de Tortellà torna-ran a l’Ateneu Bar els jovesTortellinis, ara per pre-

sentar-hi el seu primerdisc, el 23 de febrer, i desde Camprodon arribaranMoi Aussi el 30 de març.

L’Ateneu Bar obrirà laseva programació del2017 amb Niño, tot un re-ferent de la música elec-trònica estatal, que hi ac-tuarà el 26 de gener en unconcert organitzat amb lacol·laboració del festivalL’Estrany. El 25 de maig hiactuarà Saphie Wells &The Swing Cats, dins delFemJazz! XXIII Festivald’Emergències Musicals,organitzat pel Taller deMúsica de Banyoles. Tam-bé emmarcades dins del

festival internacional defolk Ethno Catalonia s’hanprogramat a l’Ateneu Barles actuacions de Roba Es-tesa (9 de juliol) i el sextetdel guitarrista flamencJuan Antonio López (10de juliol). La Marató musi-cal s’ha traslladat al 23 demarç i la programació escompletarà amb les ses-sions mensuals d’El Docu-mental del Mes i de MúsicaPunxada, cicle en el qualDavid Juan, Núria Valentí,J. Pagès J., Salvador Àngeli Arminda Dehesa punxa-ran la música que més elsapassiona. Totes les activi-tats són gratuïtes. ■

a Hi actuaran músics vinculats al Pla de l’Estany com araMc Sylvia, The Madurets, Strawberry Friends i Hardwoods

L’Ateneu Bar apostapels sons de l’estany

X. CastillónBANYOLES

Mc Sylvia, durant una actuació ■ ARXIU

Un estudi de la Universi-tat de Liverpool revela queés possible detectar malal-ties neurològiques en ar-tistes mitjançant una anà-lisi fractal dels seus qua-dres. Així s’ha constatatper exemple amb Salva-dor Dalí, a qui van diagnos-ticar Parkinson el 1980, a76 anys. L’anàlisi fractaldemostra que alguna cosava canviar a la seva pinturaquan en tenia una cin-quantena. Els investiga-dors han examinat 2.092quadres de set artistes, in-closos també Picasso, Cha-gall, Monet, James Brooksi De Kooning –tots dos vanpatir Alzheimer– i Morris-seau, que també va ser víc-tima de Parkinson. ■ EFE

Analitzen al’obra de Dalíels seus canvisneurològics

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GIRONA

62000

9191

Diario

118 CM² - 11%

539 €

25

España

30 Diciembre, 2016

P.34

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE DESEMBRE DEL 201646 | Apunts |

BARCELONA21.00 CONCERT‘Carlos Núñez. La festade Cap d’Any’. El gaitergallec actua al Palau de laMúsica com ja és habitualcada 30 de desembre.

BARCELONA00.00 CONCERTRebelmadiaq + MapuxeSound + Nyahbingi So-und. Els espanyolsamants del so jamaicàofereixen una sessió dereggae al BoombasticClub (Rambla, 33).

BARCELONA20.00 CONCERTLendakaris Muertos.Els de Pamplona porten elseu punk a la sala Apolo,on presenten el seu àlbumCicatriz en la matrix.

BARCELONA21.00 CONCERTLuca Tondena Trio. ElBig Bang Bar (c. d’En Bo-tella, 7) ofereix una jamsession de jazz conduïdapel grup de Luca TondenaWassyli Kandinsky i Ra-miro Rosa.

L’agenda

Calum Heaslip, a la sala BikiniTribut a Paco de LucíaBARCELONA12.00 CONCERTDos ballarins i els músics Barcelona Guitar Trio fanun tribut a Paco de Lucía al Palau de la Música.

BARCELONA 21.00 CONCERTL’adolescent i exconcursant de La Voz Kids presen-ta el seu àlbum Staying Alive a la sala Bikini.

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Situades ben endins. Envoltar una força ene-miga tallant-li la retirada. 2. Qua-litat mostrada a pèl. Insecte tam-bé anomenat papaorelles. 3. Repugnantment bruta. Ofereixen bones ombres. 4. Creu cristia-na. Herba o mata mancada de poliment. El capicua més petit. Fòsfor. 5. Inciti els gossos a envestir. Ver-mell ja tirant a groc. Ni fred ni calent. 6. Tornar a elevar algú a certa condició. De claveguera o de biblioteca. 7. Es queixen com els uis. Assenyala-da per tal d’ésser advertida. Va ser en temps ante-rior. 8. M’ho conec bé. Àtoms ben carregats. Mesu-ra amb la mà ben oberta. 9. Mamífers primats capi-cua. A la nit d’avui. Despullat. 10. Pàrquing. Donar a l’inrevés. Fer una nova edició del best-seller. 11. En aquest moment. Antics magistrats espartans. La blanca té un bon tall. 12. Rodament de cap. No arri-ba al metre. De dia i no de nit. 13. Fusta negra del piano. Desfilada típica de carnestoltes. Haver. 14. Humitats de color de rosa. Saquets per a guardar tota mena d’objectes.

Verticals: 1. Demanaràs allò que consideres just. L’opinió més sincera del pare. 2. Lligo com el mariner. Fustes resinoses de pins. Li prenc el setè manament. 3. Unes que tenen aspecte de terra. Estan empipades. 4. Esvair o dissi-par. Comença a imaginar. Nena sense principis. 5. Incursió sobre territori enemic. No oïdes o no sentides. Cinc-cents romans. 6. La fi del món. Petites dargues per a caçar dra-gons. Realitzaré amb dues notes.

7. Una grega a la maleta. Escoltats per tothom. Robar fora del bar. Usar a mitges. 8. Tot ho afirma. El punt que tot ho veu. Companyia d’alta volada. 9. Un canari en ple assaig. La sireneta de Copen-hague. Barcelona. 10. Banya usada com a instru-ment de vent. Lleuger de moviments. Camí de Rhodèsia. 11. Cavitat del crani ocupada per l’ull. Excitades, certes passions. 12. Li donem llibertat per fer i desfer. Forats per als botons. 13. Dates del tot il·limitades. Conjunt de baranes. Segona en música. 14. Produeixi certa sensació de raspor. Desocupades i amb poc esperit.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.783) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.986)

Negres juguen i guanyen. Posició fàcil iinteressant en què el bàndol negre, malgratque té la dama amenaçada, s’imposa ambautoritat i elegància, castigant la posició delrei adversari al centre.

�� �������� ����

� � �� � �

��� � � � �

�� � � � ����

Solucions d’ahir

Encreuats (8.782)( )T A F O I P A G A M E N TR E A B S O L T S A B OA R E A R A R S R E R ES I N C E R A U G E N D ST A T F I G U E R A E TO S A O A R C A A G AS O P R O V E I F R E

L L E S C O A F E R M AC I A R A T E E R A SA V I S O S L I E N E SB A C R I U A D E S T ER I A L L O S E R A D E SI R L A N I F E R E R TT E L A R A I M A G I N A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.985)

Sudoku

1…A6D +!;2.R1R-T8A mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

117000

23138

Diario

268 CM² - 25%

1710 €

46

España

30 Diciembre, 2016

P.35

ELAPUNTE ALEX SALMON

La tension, o no, de 2017TODO EL mundo dice que este 2017 serfi de mucha tensi6n en Catalufia.Es cierto que los acontecimientos que nos llegan asi lo indican. Juicio porel 9-N, juicio por el caso Palau, juicio por Pretoria, caducidad del supues-to proceso en septiembre con posibles elecciones -o lo que sea-, en resu-men, unos meses de intensidad informativa.

Sin embargo, y aunque no ponga en duda que los seguidores de estostemas tienen intensidad asegurada, la sociedad se muestra cada vez milsalejada de estas cuestiones. Digo, perd6n, una mayoria de la sociedad, sinespecificar, que despu6s algunos se acogen a la posibilidad de que cual-quier sociedad es un solo pueblo. Y como que no. Asi que este 2017 que es-tgt a punto de comenzar depararfi dos vertientes algo contradictorias: porun lado, la desmedida informaci6n sobre la independencia y sus interiori-dades, y pot otra, la desconexi6n, no del pals, sino de la cuestiOn. Una co-sa serfi id6ntica a 2016: ni un lado ni el otro estfin en sintonia, lo que con-vierte la pol~mica en algo mucho mils anodino. Claro que, si el pr6ximoafio debe ser concluyente en cuanto alas propuestas que pretende llevara cabo el Govern, tambi~n lo serfi para el Gobierno. Mientras, feliz aflo.

@alexsalmonbcn l alex.salmon@elmundo.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

25000

8047

Diario

135 CM² - 13%

800 €

5

España

30 Diciembre, 2016

P.36

∑Los Secretos El grupo de Álvaro Urquijo garanti-za unos directos repletos de emoción y hermosas canciones que forman parte de la historia del pop español. Esta misma noche estarán en el Auditorio de Zaragoza.

∑Mäbu La sala Azkena de Bilbao es el escenario escogido por Mäbu y su pop envolvente para despedir el año. Así que este viernes presentan en su tierra su recién publicado álbum «Buenaventura».

∑New York Ska-Jazz Ensemble Freddie Rocksteady Reiter y su combo creado en 1994 visitan España en los primeros compases de 2017 para alegrarnos este nuevo comienzo con ese sonido que parte de composiciones jazzísticas para

llevarlas hasta los acentos jamai-canos. Su gira española atraviesa la sala Marearock de Alicante el día 1, la Sala King Kong de Zarago-za el 2, y el Kafé Antzokia de Bilbao el 3. Traen consigo además nuevo disco, «Live In Gouvy».

Más conciertos

P. M. PITA

Desde 1991, La Rioja tiene

el honor de celebrar el

primer festival del año.

Bajo el epígrafe de Esce-

nario de Culturas Con-

temporáneas, la música

es la principal protagonista, con las di-

ferentes bandas y artistas afrontando

el reto de hacer entrar en calor al pú-

blico en estos primeros e invernales

días de enero, pero también hay mues-

tras de teatro, danza, pintura y cine.

Las principales actuaciones tendrán

lugar en el Palacio de Deportes de La

Rioja. Allí, el viernes 6 de enero se da-

rán cita The Owl Project, Elefantes y

Love Of Lesbian. Los primeros son los

ganadores de la anterior edición de la

Guerra de Bandas, por lo que abrirán

a las 22.00 la noche con su rock elec-

trónico de influencia británica. Por su

parte, Elefantes llegan con «Nueve can-

ciones de amor y una esperanza», un

disco monográfico y desgarrador de-

dicado a ese delicado órgano llamado

corazón. Los últimos en aparecer se-

rán Love Of Lesbian, un grupo que pa-

rece abonado a todo festival que se pre-

cie. «El poeta Halley» es su más recien-

te entrega, un álbum en el que vuelven

a dejar constancia de que son unos au-

ténticos magos a la hora de combinar

alegrías y melancolías.

Un día después, el sábado 7, por el mis-

mo escenario aparecerán dos de las

bandas más populares del pop espa-

ñol: Amaral con su sonido guitarrero,

y La Pegatina & Friends con su abra-

sador y colorista combinado de rum-

ba y ska. De telonero estará Talisco con

sus divertidas melodías bailables.

Las mañanas de los días 2, 3 y 4 ten-

drán un aire más tranquilo con, respec-

tivamente, Alice Wonder, Iseo y Pája-ro Sunrise. Son las llamadas

Matinales con «Estrella»,

en la sala Wine Fandan-

go. Pasado el medio-

día se organizan las

sesiones Vermú To-

rero, en las Bodegas

Franco-Españolas, con Tempo Phobia y

John Berkhout (día 3),

Frank y Morgan (4), y

Pan Total y Delafé (7).

En el ciclo Café Cantante, en

el Círculo Logroñés, se podrá escuchar

el folk-pop delicado a la par que atre-

vido de Bambikina (día 2); a Nora Nor-man, que parece llevar el soul en la

sangre (3); y la particular propuesta

de Marta Fernández Calvo, que aúna

gastronomía y música (4). De los Con-

ciertos en las Bodegas, también en las

Bodegas Franco-Españolas, las prin-

cipales propuestas son las de 7 Notas 7 Colores (lunes, 2) y Los Bengala (3).

Festival Actual Un buen comienzo

Música

Love Of Lesbian, Amaral, Elefantes y La Pegatina, en el ciclo más madrugador

ABC

Festival Actual 2017

∑ Logroño. Diversos escenarios de la

ciudad. Del 2 al 7 de enero

ABC

No puede haber salida y entra-

da del año que se precie sin

su banda sonora. Música para

bailar y festejar por todo lo alto la

ocasión. Y los sonidos celtas son

muy apropiados para ello. Así que

el gaitero Carlos Núñez, dentro del

18 Festival Mil·lenni, propone iniciar

la celebración el día 30, en el Palau

de la Música Catalana, con ese soni-

do que invita a la danza. Se esperan,

además, invitados especiales.

Ya en la propia noche del día 31,

la sala El Sol de Madrid contará con

dos actuaciones con mucho swing

y música surf, como son las de Los Mambo Jambo y El Twanguero. El

Gruta 77 en cambio se inclina por

los sonidos arrabaleros de El Com-bolinga en un concierto muy espe-

cial que conmemora el veinte ani-

versario de la banda, con su forma-

ción original.

Los que buscan sonidos electró-

nicos pueden dirigir sus pasos ha-

cia La Cubierta, en Leganés (Ma-drid), donde se celebra el día 1, a

partir de las 19.00 horas, la segun-

da edición del Wan Festival, con al-

gunos de los DJ más insignes del

momento, como Luciano, Marco Ca-

rola, Paco Osuna y Richie Hawtin.

Música para despedir el año

ABC Carlos Núñez

Richie Hawtin

ABC

Love Of Lesbian, una de las bandas estelares del festival riojano

Arriba, Bambikina. A la derecha, Nora Norman. Debajo, el grupo Elefantes

abc.es ABC VIERNES, 30 DE DICIEMBRE DE 2016 ABCdelOCIO 63

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

453000

110644

Diario

162 CM² - 22%

7105 €

63

España

30 Diciembre, 2016

P.37

10 20MINUTOS

R. B.

●

Datos prácticos

● R. B.

Dades pràctiques

● MERITXELL BAYARRI

Dades pràctiques

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

180000

78783

Lunes a viernes

315 CM² - 35%

4734 €

10

España

30 Diciembre, 2016

P.38

BENJAMIN CLEMENTINEPalau de la M~sica,BarCelona, 22 de novlembre

Pocas cosas puede uno experi-rnentar en directo tan conmo-vedoras camo un concierto deBenjamin Clementlne. Viene conIns deberes hechos hasta la fecha, dos discos cortos y uno lar-go, Lodos ellos sin macula Ins EPS"Cornerstone" (2013) y "GloriousYou" (2014) y el ~lbum "At LeastFor Now" (2015)- yen el escena-rio recita la lecci6n con un domi-nio absoLl[o o, mejor dicho, conun don y una naturalidad que sedan de forma muy excepcional

suele hace( sentado ante el pianode cola en un taburete alto, des-calzo y con casaca, y arropado aratos por el chelo de Barbara LeLiepvre y la bateria de Alexis BOS-sard. Pero eso no es Io impor~anteL0 importante es c0mo ribs hizosentir que sus temas sonaban porpnmera vez y Io hacian parasotros, que London ribs Ilamaba("London"), que estamos solos una caja de piedra ("Cornersto-ne"), que la decisibn y la lecci6nson nuestras (’~,dios")..

Fue rab~oso, lirico, espiritual,mundano. Grit0, ribs encogi0 consu falsete, nos hizo escuchar lapulsaci6n m~s tenue posible deuna tecla y repiti0 frases comb a~practicara techno ("The PeopleAnd r’). Dijo que le gustaba el es-pacio y que las musas de la pared(del escultor Eusebi Arnau) pare-clan estar tocando la misrna m~-sica que ~1 Mir6 a Ins ojos a Insespectadores, uno pot uno. NOSconfes0 que le 8usta el flamencoChapurre0 en castellanotros rnuchos contentos por el arri-vedemi’3 La ovacibn, merecida,fue la rn~s larga en la que jam~s

Debe resenarse que actu0, comb he participad& LLORENI; ROVIRA$

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Mensual

100 CM² - 15%

675 €

8

España

1 Enero, 2017

P.39

MADELEINE PEYROUXPalau de la M~sica, Barcelona,25 de novlembre

Una nocne de otorqe quedo resueltala incogrlita ~Lle se eernia sobre Ma-deleine Peyroux Definitivamer~te, lacompositora r~orteamertcana no i~ac£jazz. B£suelto el interrogante, se aclar~ o[ro: es una ca~l[ante ~otaDle. De-

muestra sentirse comoda viajando perlos recovecos de quien se tiene per tro-vadora y hace suyos soaidos propiosdel country & western Por el camino,defiende con razOn y coraz6n cancio-neros prop,os y ajenos.Acom~enada de contrabajo y guita-

rra el6ctrica, Peyroux actuO sentadaante uqa sala Ilena "Yo toco tresg#-neros canciones de amor, l~tues y can-oonespara t~eben que son las imp~r-tantes" ReciD,Q una cerrada ovacioncome prenda a un elegante Duque decanciones: algur~as tristes; ova& melan-colicas Peyroux en estado pure Ochod,scos en veinte afros refrendan su ta-lento y profes,onalidadA partir de una vocalization transpa-

rente, Madeleine purltea de sar~gre yten unas letras anudadas per el doloECome la blueswoman que asegura setpuede actuar en cualquier festival dejaz~ que se prec;e (en este case, el deBarcelona). Pete, al ~nterpretar "Agua debeber" en la lengua ongir]al del inmortalTom Jobim proeza rqunca acometidaper Sinatra o Dianne Reeves demuestra que puede lucirse en cualquier es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Mensual

93 CM² - 14%

630 €

10

España

1 Enero, 2017

P.40

Rigalt i Granell van ser els autors dels vitralls del Carme de Peralada

Patrimoni

Fruit de les seves visites periòdi-ques al fons dels Rocabertí de l’Ar-xiu de Mallorca, l’arxivera i biblio-tecària del castell de Peralada, Inés Padrosa, ha pogut documentar que els vitralls que hi ha a l’església del Carme de Peralada els va fer el taller Rigalt i Granell de Barcelona. Es tracta d’una descoberta sorprenent que permet saber que aquest va ser un dels primers encàrrecs que va re-bre el prestigiós taller modernista barceloní, que també va fer els vi-tralls del Palau de la Música Cata-lana, l’Hospital de Sant Pau i la Ca-sa Lleó i Morera, entre molts altres. Posteriorment Rigalt i Granell van treballar sovint amb l’arquitecte gi-roní Rafael Masó i van fer els vitralls d’altres esglésies, alguns dels quals es van destruir durant la Guerra Ci-vil. Padrosa, autora de la foto de dalt, en què es veu la rosassa de l’es-glésia del Carme, ha estudiat la res-ta d’artistes i artesans que van par-ticipar en la reforma d’aquest con-vent de finals del segle XIX. “És un apartat que no s’havia tractat mai i ens permet saber com va anar i a qui van encarregar els Rocabertí la re-construcció del convent, que estava en un estat ruïnós”, diu Padrosa, que també destaca els treballs de la Casa Orsola, Solà i Cia per al terra hidràulic, dels mosaistes Luigi Pe-llerini i Gian-Domenico Facchina, del tallista de sants, Miguel Caste-llanas, i dels germans Gómez, de Gi-rona, pels treballs de fusteria i que també van ser els autors d’executar l’altar i el mobiliari a l’entorn de l’absis.e

Ara Comarques Gironines

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LES CLAUS DEL DIA

95000

12978

Semanal

101 CM² - 12%

534 €

7

España

29 Diciembre, 2016

P.41

P 04-05

DAMIÀ ESCUDER El místic revoltat

N.S.

UN DELS PRIMERS ‘HIPPIES’

Es recupera la memòria d’un dels impulsors de la lluita no-violenta

per la independència de Catalunya

El món de la contracultura el considera un guia espiritual i l’introductor de l’LSD al país

Ara Comarques Gironines

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

95000

12978

Semanal

1781 CM² - 212%

9434 €

1,4-5

España

29 Diciembre, 2016

P.42

Guia espiritual de la contracultura

mil·límetres manifestacions contra la Guerra del Vietnam.

Amb un peu a Girona i l’altre a Barcelona, des d’on viatjava a dife-rents països presentant-se com a ambaixador de la Catalunya sotme-sa per la dictadura, va ser un místic revoltat que va exercir una notable influència en diferents àmbits de la resistència antifranquista.

Pacifista i ecologista Amic de Jordi Pujol fins que no va veure clara la seva relació amb Ban-ca Catalana i d’Oriol Solé Sugranyes fins que el militant anarquista va morir assassinat per la Guardia Ci-

vil, va esdevenir una peça clau del Front Obrer de Catalunya, l’Assem-blea de Catalunya, Pax Christi, la Marxa de la Llibertat, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, la Taula de Girona i altres iniciati-ves a les quals va aportar les seves conviccions pacifistes i ecologistes.

Torturat en presons franquistes Després de participar en els Fets del Palau de la Música el maig del 1960, va ser estomacat pel franquisme. Tot i això, la tortura del règim feixis-ta no va poder impedir que tota la vi-da fos un conspirador indomestica-ble en un estat permanent d’agita-

Damià Escuder va ser un pensador i artista ‘hippy’ admirat pel seu caràcter visionari i universalista

ció de consciències i un precursor de l’acció no-violenta com a forma de lluita per la independència de Catalunya. Isidre Molas, que va compartir presó amb ell i Nicolás Sartorius, el recorda com un home extremament generós i intel·ligent.

Hippy universalista i visionari amb una vivència religiosa molt personal, les seves reflexions ja van despertar l’admiració d’Eugenio Trías el 1970 al llibre Filosofía y car-naval, i les lloances de Josep Maria Carandell l’octubre del 1977 en un reportatge per a TVE sobre la Cata-lunya subterrània. Eren sovint con-signes de profeta que escampava als quatre vents.

Rellegides ara, resulten especial-ment lúcides les referides a Catalu-nya: “Es manté encara la mateixa estructura de cacics retrògrads i ineptes. L’únic que diferencia els espanyols d’esquerres dels de dre-tes és que els primers volen un ca-pitalisme d’estat i els segons un d’iniciativa privada. En nom de l’imperi, matarien els catalans i els bascos. Som com nens del Vietnam marcats pel napalm. Sóc l’únic que no es pot ser: un català d’esquerres que vol ser lliure. Per molt que to-ta la vida hem sofert racisme i geno-

Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) va ser una de les personalitats més singulars, ex-travagants i irreductibles de la Ca-talunya de la segona meitat del segle XX. Guia espiritual de Lluís Racio-nero, Pau Riba, Jaume Sisa i altres referents de la contracultura, va despertar l’admiració d’Eugenio Trías, Josep Maria Carandell i molts altres intel·lectuals. En l’àm-bit polític, va impulsar amb Lluís Maria Xirinacs la no-violència com a forma de lluita per la independèn-cia de Catalunya.

“No comprenc, però intueixo”, confessava Escuder, després de pro-tagonitzar un dels primers happe-nings documentats al país. Va ser el novembre del 1970 a La Gàbia, una galeria d’art molt oberta als nous temps a la Girona resclosida de l’època. Hi va mostrar en una expo-sició la seva dimensió d’artista plàs-tic, una de les múltiples facetes del seu esperit extraordinàriament in-quiet. Abans ja havia experimentat en el cinema documental i havia fil-mat a Londres en format de vuit

GIRONAANDREU CASAMITJANA

Mestre Racionero, Riba i Sisa el recorden com el guru més influent

01

Ara Comarques Gironines

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

95000

12978

Semanal

1781 CM² - 212%

9434 €

1,4-5

España

29 Diciembre, 2016

P.43

cidi, el nostre país sempre ha tingut un nucli que és com el tronc d’un arbre del qual no han pogut tallar les arrels ni impedir que rebrotés. Catalunya morirà si no aconse-gueix la independència”.

Amb Joan Oró i Ricardo Bofill Més que un pensador amb molta obra publicada, Escuder va ser un savi de mestratge oral interperso-nal. Va deixar el seu testimoni so-bretot als que van saber adonar-se que no era un orat, sinó un il·lumi-nat. Químic, filòsof, economista, poeta, pintor, cineasta un-derground i artista de la pau d’espe-rit, va investigar amb Joan Oró, va treballar al taller de Ricardo Bofill a la recerca de la ciutat ideal, va re-dactar entrades científiques per a l’enciclopèdia Salvat Català, va es-criure articles a Serra d’Or i Ajo-blanco, va viure amb Pau Riba a Formentera en una casa sense electricitat i va compartir una co-muna a Barcelona amb Lluís Raci-onero, que l’evoca en diversos lli-bres com un dels introductors de l’LSD i la psicodèlia als Països Ca-talans als anys 60. Riba i Racione-ro, com Sisa, el reconeixen com el seu guia espiritual.e

01. Damià Escuder el 2000. 02. Damià Escuder als anys 70. 03. Dibuix de Lluís Güell del 1974 imaginant Damià Escuder el 2014. 04. Damià

Escuder vist per Lluís Bosch Martí. JOSEP MARIA OLIVERAS / N.S.

Vivint en un 600 pintat de colors al mig de Barcelona“S’obria a la consciència còsmica amb les seves enlluernadores fan-tasies per rebentar el sistema en una catar-si alliberadora des del seu optimisme incom-bustible”, afirma Jordi Sobrequés sobre Da-mià Escuder, a qui atri-bueix més facilitat per deixar anar sermons que no pas per obrir-se a establir converses.

L’instint provocador d’Escuder el va dur a viure en un Seat 600 pintat de colors aparcat a la vorera del que ara és la plaça de Francesc Ma-cià de Barcelona, on im-partia la seva doctrina als que l’anaven a veure. Cuinava amb un fogonet dins el 600 i quan havia de desplaçar-se arrenca-va el cotxe en sentit con-trari a l’indicat pels se-nyals de trànsit i provocava un ca-os colossal. “Ei! És que sóc de Giro-

na!”, recorda Sobrequés que cridava Escuder men-tre esclatava a riure.

Era, efectivament, de Girona. El seu pare, que es deia Damià Es-cuder com ell, va ser el creador del butlletí del GEiEG quan l’entitat es va convertir en una de les més importants de l’esport català, va jugar a futbol amb el Girona a l’època glori-osa dels partits del camp de Vista Alegre, treballava de compta-ble a Dalmau Carles Pla i era el corrector de la revista Presèn-cia. La seva mare, Amor Lladó, era mestra d’escola. El seu germà, Joan Es-cuder, és metge i ha sigut president del

GEiEG. L’inefable Damià Escuder era, com el presenta Pau Riba, un català universal.

03

04

02

Ara Comarques Gironines

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

95000

12978

Semanal

1781 CM² - 212%

9434 €

1,4-5

España

29 Diciembre, 2016

P.44

El sobiranisme donael cop de gràcia a lafractura de la patronal

L es tensions que arrossega el mapa patronalcatalà han acabat d’esclatar aquest any. Lesprofundes diferències entre organitzacions,

que fins i tot han acabat als tribunals, s’han agreu-jat per casos de corrupció i mala gestió en algunesentitats i sobretot pel clima polític que viu Catalu-nya. La principal batalla és ara dins de la patronalFoment del Treball, que té dues setmanes per deci-dir si expulsa la Cecot, en considerar que s’extrali-mitava en el seu àmbit territorial. L’abisme que hihavia entre el president de Foment, Joaquim GaydeMontellà, i el de Cecot, Antoni Abad, s’ha fetmésgran després que Abad hagi anunciat que aspira ala presidència de la gran patronal.

El conflicte entre les dues organitzacions ve delluny. Directius de Foment recorden que el 2010 ungrup d’empresaris de l’entorn nacionalista del lob-by Femcat ja va intentar disputar la presidència aJoan Rosell. Aleshores, Abad va donar suport pri-merament a aquella candidatura, considerada pelmón patronal com un submarí de Convergència,tot i que a darrera hora se’n va desdir i va posar-seal costat de Rosell. Les ferides, però, no van quedartancades.

Foment acusa la Cecot d’anar més enllà del seuàmbit territorial, la qual cosa ha causat malestaren altres entitats de la patronal, mentre que elsvallesans creuen que l’entitat que presideix Gay deMontellà hauria de ser més transparent i renovar-se. Però les fonts consultades parlen també d’unproblema polític. Foment ha decidit desmarcar-sedel Pacte pel Dret a Decidir i segueix reclamantuna millora del finançament i de les inversions. Amés, manté una batalla amb la Generalitat per lesquotes de representativitat que dona a les patro-nals i que determinen el seu pes en els òrgansinstitucionals.

Abad, en canvi, s’ha afegit a la cimera per al dreta decidir i manté unes relacions excel·lents amb elgovern català. La seva antiga militància a Conver-gència fa que molts dirigents vegin en la seva

pretensió de presidir Foment un nou intent delmón sobiranista d’assolir ambel control de la patro-nal. El govern d’Artur Mas, recorden alguns direc-tius, ja va tractar de buscar un candidat alternatiuquan l’exministre Josep Piqué va accedir a la presi-dència del Cercle d’Economia.

L’enfrontament entre Foment i la Cecot ha estatla cirereta de lamala època que viuen les patronalscatalanes. La falta d’entesa entre Fepime, l’entitatde petites i mitjanes empreses de Foment, i Pimecva fer impossible l’enèsim intent de fusió. Però, amés, la gran patronal ha patit dues crisis que hansacsejat dues importants entitats que la componen.D’una banda, l’expresident de la Unió PatronalMetal·lúrgica, Antoni Marsal —un dels que van im-pulsar la candidatura alternativa a Rosell el 2010—,ha estat condemnat a gairebé sis anys de presó perhaver saquejat fons de l’organització. I de l’altra, undels cops més forts ha estat la desaparició de laConfederació de Comerç de Catalunya. Els seusmembres han deixat caure l’entitat després de lapresumptamala gestió del seu ex-secretari general,Miquel Àngel Fraile.

Nomenys important, però, és el fet que les patro-nals segueixen sense posar fil a l’agulla al procés derenovació de les cúpules que sí que han fet elssindicats. De moment, Josep Gonzàlez, que tambéva ser assetjat pel sector independentista de Pimec,va decidir limitar els mandats després de més dedues dècades al capdavant de la patronal.

V a ser necessari tenir un cadàver sobre lataula per evidenciar la impostura de lesadministracions públiques i les compa-

nyies elèctriques en la lluita contra la pobresaenergètica que des de fa anys denuncien lesentitats socials. La mort de la Rosa, una donagran vulnerable de Reus que va morir al novem-bre asfixiada per l’incendi que van provocarunes espelmes, ha derivat en una batalla legalque posa de manifest l’abisme entre el discursoficial de la lluita contra la pobresa i la durarealitat a la qual s’han d’enfrontar milers defamílies. Una xifra que, per cert, ningú ha quan-tificat després de cinc anys d’agenda mediàtica.La Generalitat diu que des del 2013 ha evitat elstalls en gairebé 39.000 llars.

Diversos grups de bombers ja havien alertatde l’augment de casos en què la falta de submi-nistrament o la necessitat d’estalvi empenyienles famílies a recórrer a mètodes insegurs perescalfar la casa. El Parlament, gràcies a una ini-ciativa legislativa popular, va aprovar el 2015

una llei contra la pobresa energètica que incloïael principi de precaució. Aquest principi obligales companyies a consultar els serveis socialsabans de fer un tall. Tot i els intents del PP, queva voler recórrer la norma, el Tribunal Constitu-cional la va avalar, a diferència del que ha passatamb altres iniciatives legislatives. No obstantaixò, aquest dic de contenció va fracassar amb laRosa: Gas Natural diu que el consistori no li vacomunicar mai la situació de pobresa, i l’Ajunta-ment, tot i que atenia la víctima, no sabia que nopodia pagar el rebut.

Fins ara ni l’Ajuntament, ni la Generalitat nil’empresa han fet un exercici, almenys públic,de reflexió sobre els fets. El Govern català diu,amb raó, que l’empresa va desobeir la llei, peròcalla respecte al guant de seda amb què tradi-cionalment havia tractat les subministradores.Gas Natural defensa que la llei era inaplicablesense un reglament, però va portar als tribu-nals les respectives guies d’implementació quevan publicar els governs català i barceloní. Lesempreses creuen que ja fan prou pagant el bosocial.

Les empreses tampoc han volgut compartirmai amb el govern les seves dades, que servirienper entendre millor el fenomen i poder lluitarcontra la pobresa energètica. Com tampocningú els ho ha demanat. D’altra banda, a ningúse li escapa la dura situació dels serveis socialsmunicipals, saturats encara pels efectes de lacrisi. Per què no es feia un seguiment exhaustiua una dona gran vulnerable de Reus? La Genera-litat es resisteix a fer públic el nombre de factu-res de persones vulnerables té al calaix i a quantascendeix el milionari deute amb les elèctri-ques, si bé per a l’any que s’acaba hi va destinaruna partida de cinc milions d’euros, després decorregir un pla en què només va gastar el 22%del pressupost.

I només fins aquest any la capital catalana i laDiputació de Barcelona, entre d’altres, han co-mençat a fer polítiques contra la pobresa energè-tica més enllà de pagar factures, com les visitesa domicilis per revisar els consums i millorarl’eficiència. Tot i que el tema és una de les armesllancívoles favorites per lluitar contra el governcentral, la lluita contra la pobresa energèticasegueix estant en la penombra.

E l diputat Benet Salellas es vantava al generque la CUP havia enviat Artur Mas a lapaperera de la història, però tot apunta

que caldrà un tren, ara que s’aproxima l’anunciatxoc definitiu, per portar al jutjat les desenes decàrrecs públics que poden acabar inhabilitats el2017 per defensar la causa independentista. Sem-bla que el Govern del PP se n’adona ara, que es vapassar de frenada activant l’aparell judicial i lafiscalia que tot ho afina, però potser és massatard. El dret penal és com una piconadora: licosta arrencar, és lent, però resulta quasi impara-ble quan es posa en marxa i no hi entén de supo-sades operacions de diàleg.

El 2017 serà l’any dels judicis contra l’indepen-dentisme, un combustible indispensable que desegur alimentarà la locomotora sobiranista icohesionarà des dels anticapitalistes fins als libe-rals, ara que el trajecte s’acaba. El calendaris’estrenarà el 6 de febrer, quan l’expresident dela Generalitat Mas seurà a la banqueta amb lesexconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per ha-ver organitzat el procés participatiu del 9-N i no

fer cas de la suspensió ordenada pel TribunalConstitucional. Se’ls acusa de desobediència iprevaricació i afronten penes d’inhabilitació d’en-tre nou i deu anys. Per aquest mateix motiu hi haun altre front judicial obert al Tribunal Supremcontra Francesc Homs, ara diputat del PDECat.Aquest procés va més lent, però pràcticament jas’ha acabat la investigació i no seria estrany quehi hagi també judici a finals del 2017.

Si la foto de Mas a la banqueta resultarà inèdi-ta des que hi ha autonomia, no ho serà menys eldia que hi segui la presidenta del Parlament, Car-me Forcadell, acusada també de desobeir el Tri-bunal Constitucional per haver permès la votacióde les conclusions de la comissió del procés cons-tituent. La causa judicial contra ella també estàpràcticament acabada i ningú dubta que hihaurà judici i que la condemna entra dintre deles previsions. Tant, que diverses veus del sobira-nisme ja han reclamat que no es deixi buida laseva cadira si finalment és condemnada i ques’acceleri la celebració de l’anunciat referèndum.

Amés, hi ha un reguitzell de causes que afecta-ran també la cohesió del sobiranisme, com ja esva veure amb la detenció de l’alcaldessa de Ber-

ga, Montse Venturós (CUP). Al tercer intent eljutge li va prendre declaració per no retirar l’este-lada de l’Ajuntament dos dies que hi va havereleccions. La causa també està enllestida i quedaper veure si acaba o no en judici. El mateix passaamb el regidor de Vic de la CUP Joan Coma,acusat de sedició després de ser denunciat pelxenòfob Josep Anglada, o amb els cinc membresd’aquesta formació acusats de cremar fotos delRei. O amb els regidors de Badalona que vanobrir l’Ajuntament el 12 passat d’octubre.

El 2017, però, serà també l’any del judici con-tra els casos de corrupció que afecten CiU, aque-lla federació que va governar Catalunya i que esfinançava il·legalment amb comissions. El cas Pa-lau, el cas Adigsa o el de l’Associació de Munici-pis de Catalunya també aniran a judici. De bensegur, sense tanta èpica ni tant d’interès delsmitjans públics de la Generalitat.

L ’any 2016 va començar com va acabar: ambvertigen polític sobre les volcàniques, tensesi esgotadores negociacions entre Junts pel Sí

i la CUP per desencallar la investidura de la presi-dència de laGeneralitat. Després de diverses assem-blees dels cupaires rebutjant el nom d’Artur Mascom a president —inclosa l’estrambòtica del 28 dedesembre que va acabar amb el mític empat a 1.515vots—, el procés independentista semblava estavadat i beneït un 8 de gener. Jordi Sànchez, presidentde l’Assemblea Nacional Catalana, va dir aquell ves-pre que encara era viu “un fil d’esperança” —el ter-mini acabava el dia 10— després d’una reunió a laseude l’entitat, al carrerMarina deBarcelona. Aque-lla nit gairebé es van creuar l’ecosocialista JoanCoscubiela, sorprès amb la bossa d’escombraries—viu al barri i anava al súper— i Carles Puigde-mont, llavors alcalde de Girona, que va desfilar sen-se voler parlar. 48 hores després, era investit, inextremis, com a 130è president de la Generalitat.

Amb menys èpica, menys romanticisme i

menys metàfores marineres que Mas però amb elpedigrí ser un independentista de soca-rel, Puigde-mont condueix amb fermesa el procés i vol coronar-lo convocant un referèndum encara que sigui sen-se permís de l’Estat. El procés ha viscut aquests 12mesos a sobre d’una muntanya russa i ha conclòsque ja no s’hi val el resultat del 27-S, sinó que l’únicdesllorigador és anar a les urnes amb una votació—no com el 9-N— vinculant.

El camí, fins aquí, ha estat ple d’entrebancs i eldesenllaç es dibuixa com un signe interrogant ge-gant per l’oposició frontal de l’Estat. Però Puigde-mont ja hi està acostumat, perquè des que va sernomenat ha fet una carrera d’obstacles. Culer comés, el 22 de maig, el dia que el Barça jugava la finalde Copa, va saber que la CUP trencava el pacte delegislatura amb Junts pel Sí. Els cupaires es vansentir amb les mans lliures i van refusar tramitarels pressupostos. Junts pel Sí ho va entomar comuna traïció. Ràpid de reflexos i periodista com és,Puigdemont es va treure un as de la màniga i, mal-grat l’estupefacció de part dels seus —“Què fa! S’hasuïcidat!”, es va sentir al Parlament—, va anunciar

que se sotmetria a una qüestió de confiança al set-embre, lligada als pressupostos, i que hi hauria elec-cions si la perdia. El moviment va deixar glaçada laCUP, que va evitar a corre-cuita la pròpia escissió iamb el seu suport va garantir una tardor tranquil·-la. Però ara som a l’hivern i tornen les desavinen-ces. Només dos —i en té 10— dels seus diputats vanvotar el 20 de desembre a favor de tramitar elscomptes. L’any començarà, per tant, amb l’ull posatal 28 de gener, quan prengui una decisió definitiva.La tensió hi és, i així ho va il·lustrar la diputadaEulàlia Reguant quan va regalar a Oriol Junque-ras el llibre L’hora dels voltors, que descriu l’esta-fa de la crisi, de l’exdiputat Josep Manel Busque-ta. La CUP dubta, a més, de la lleialtat dels Mossosd’Esquadra amb el procés després de les detencionsde cupaires. Però, malgrat tot, les dues parts esnecessiten i, probablement, encara que in extre-mis, seguiran sent aliats pel bé de procés. El go-vern central vol moure fitxa, però Puigdemontvol arribar fins al final i ha impulsat una campan-ya pel referèndum acordat. Com acabi la història,això ja ho escriurà aquest 2017.

El Codi Penal com a alternativaa l’independentisme

LLUÍS PELLICER

Les diferències polítiques eleven el conflicteentre la Cecot i Foment, que també ha viscutla dissolució de l’organització de comerciants

CAMILO S. BAQUEROCRISI SOCIAL

Un president‘in extremis’ persalvar el procéssobiranista

2. QUADERN 29/12/2016

ÀNGELS PIÑOL

El sobiranisme afronta el 2017 amb un atapeït calendari de judicisi causes contra càrrecs públics que poden acabar inhabilitats

OFENSIVA JUDICIAL

CANVI DE PRESIDENT

PERE RÍOS

ECONOMIA

Pobresaenergètica enla penombra

El 2016 va començaramb un canvi defons a les regnes dela política aCatalunya: Artur Mass’apartava i CarlesPuigdemont esconvertia en el 130èpresident de laGeneralitat. / A. GARCÍA

Puigdemont, investit a l’últimminut després d’arribar a unpacte amb la CUP, ha mostrat laseva determinació per convocarun referèndum independentista

Fins ara el 2016 haestat l’any en quèmés polítics catalans—com ara CarmeForcadell— han estatinvestigats percauses judicialsamb el procésindependentistade fons. / A.GARCÍA

29/12/2016 QUADERN. 3

Les crisis neixen,creixen i exploten.Una cosa així hapassat amb elconflicte obert entreles patronalscatalanes, amb elpresident de la Cecot,Antoni Abad, alcapdavant. / J. SÁNCHEZ

La mort de la Rosa, la dona grande Reus que va morir d’asfíxia,va evidenciar la inacció de lacompanyia i les administracions

La mort de la Rosaper l’asfíxia pel fumd’un incendi causatper espelmes vaposar cara i nom ala pobresaenergètica queafecta centenars defamílies. / M. MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

101000

20657

Semanal

532 CM² - 47%

5052 €

2

España

29 Diciembre, 2016

P.45

La poètica política de Paco Ibáñez encén el Palau

anys, no va deixar lloc per a la sor-presa: “Aquest no és un concert més, és el punt de partida per avi-sar que ja n’hi ha prou”. Procla-mes incendiàries i viatges entre segles, de Blas de Otero (Nos que-da la palabra) a Quevedo (Es amarga la verdad), de l’Arcipres-te de Hita (Aristóteles dijo) al Ro-mancero Viejo (El romance de Abenámar).

Tango i flamenc Després de reivindicar les vir-tuts del bilingüisme i cantar en gallec i èuscar (més tard ho faria en català, interpretant un poe-ma de Joan Margarit), entraria a escena un segon guitarrista, Ma-rio Mas, amb qui Ibáñez es posa-ria flamenc per interpretar Si tu vienes a la romería de Federico García Lorca. El concert encara-va, tancat en l’estructura d’aren-ga política (amb velades críti-ques al PSOE) seguida de cançó, la part final, amb record al Che Guevara a Soldadito de Bolivia, la celebrada La poesía es una ar-ma cargada de futuro de Gabri-el Celaya i l’entrada de César Stroscio al bandoneó, amb qui Ibáñez cantaria Escucha, aban-donada o el tango de Yo seré a tu lado de l’argentina Alfonsina Storni.

Amb el cansament evident d’una persona de més de vuitan-ta anys que supera les dues hores d’actuació, Ibáñez va mantenir figura i veu amb una dignitat ad-mirable. Per acabar, esclar, el clí-max amb El lobito bueno, Me lo decía mi abuelito i ¡A galopar!e

Paco Ibáñez, vestit de negre impol·lut, al concert del Palau de la Música. CÈLIA ATSET

El cantautor repassa la seva llarga trajectòria

MÚSICA

Crònica

Va haver-hi una època, no fa gaires anys, que el dis-curs i la retòrica de Paco Ibáñez semblaven el souvenir resultant d’un

passat ideat per remoure conscièn-cies. Ara el panorama és ben dife-rent, i fins i tot el cap de l’oposició de facto del govern espanyol tanca alguns dels seus mítings amb les antigues cançons del valencià. Con-nectat, sobretot espiritualment, amb tota una nova generació de l’esquerra transformadora, Ibáñez presentava ahir a Barcelona el seu repertori més polític en el marc del Festival del Mil·lenni.

Vestit de negre impol·lut, Paco Ibáñez va sortir a l’escenari del Pa-lau de la Música disposat a repassar part dels seus més de cinquanta anys de trajectòria, una volta histò-rica per alguns dels grans noms de la lírica espanyola, començant per Goy tisolo, de qui el cantautor va re-citar En tiempos de ignominia como ahora a tall d’introducció. “La gent n’està tan farta, de suportar cana-lles, que ja pot escoltar aquesta can-çó”. Amb aquesta afectuosa saluta-ció Ibáñez entomaria la guitarra per començar amb Vientres sentados de Luis Cernuda (“Contra vosotros to-dos, contra vuestras leyes, contra vuestra moral, contra vuestro dios”, cantava el fil de veu del valencià).

Per si algú encara no havia entès el que anava a veure, Ibáñez, de 82

BARCELONAJORDI GARRIGÓS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

344 CM² - 41%

1824 €

31

España

29 Diciembre, 2016

P.46

EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE DESEMBRE DEL 201638 | Apunts |

BARCELONA21.00 CONCERTAra Malikian. El violinis-ta Ara Malikian torna alPalau de la Música ambun disc i espectacle nou,La increíble historia deViolín.

TERRASSA19.00 CINEMA‘La vida soñada de losángeles’. Dins el cicle Elcinema i les dones es pro-jecta aquest film d’ÉrickZonca, a la sala JoaquimVancells.

BARCELONA13.30 TALLER‘Ja vénen els Reis!’. Ta-ller al Museu d’Història deCatalunya per conèixerl’origen de la celebraciódels Reis Mags d’Orient iles tradicions que acom-panyen la festa.

BARCELONA20.00 CONCERTSarah Kramer. La gui-tarrista, trompetista icantant Sarah Krameractua a la sala ArtTe(c/ Muntaner, 83).

L’agenda

Nadales a L’AuditoriL’art flamenc de Pepe MotosBARCELONA20.00/22.00 FLAMENCEl cantaor Pepe Motos presenta Kódigo Flamencoa la sala Jamboree.

BARCELONA16.00/18.30 CONCERTEl Quartet Mèlt presenta un espectacle amb nada-les d’arreu del món.

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Expressió que indica una sor-presa molt agra-dable. Sortida d’efectiu regis-trada. 2. El torna a remetre dels seus pecats. Ens purifica perquè és sa i bo. 3. Zona de penal. Són estranys. Nota musical que es repeteix pel darrere. 4. Exempt de tota h i p o c r e s i a . Quantitats a les quals se n’hi afe-geixen d’altres. 5. Capicua que guaita. Ens ofe-reix fruits una mica fleumes. Exèrcit de terra. 6. Cercle viciós. Avinentesa. De Noè o de l’Aliança. Oficial otomà. 7. Es deixa escoltar de sobte. Prengué les mesures necessàries a un fi. Entre accelerador i embraga-ment. 8. Tallo el pa de pagès. Es ratifica en el seu càrrec. 9. Remar endarrere. Gairebé un ateu. Si no vols pols no hi vagis. La sinuosa. 10. Notícies que adverteixen. Típic cognom xinès. Nenes sense prin-cipis. 11. Cop violent. Revingudes d’aigües al Mares-me. Berenar londinenc. 12. Propens a riure per tot. Batudes agrícoles. 13. En el punt de mira. Que pro-dueix llana. Molt rígid. 14. Revestirà de bona tela. Pensa en un món una mica millor.

Verticals: 1. En ocasions ens els tirem pel cap. El petit de la cabra. 2. Com-panyia de molt alta volada. Vene-dor d’olives, farci-des o no. 3. Els qui fan. Una gos-sa molt espacial. Cadira sense potes. 4. Ombrí-vol, que no hi toca el sol. Tens els pares disper-sos. Allà, també. 5. Pis sense porta d’entrada. Magis-trats espartans que defensaven interessos del poble. Guarnir per les vores. 6. Lloc on munyir ovelles. Provoca tot un seguit de

maldecaps. 7. Homenot sense desnivells. Ocell de potes palmades. Utilitzi de la millor manera. 8. Fer venir quelcom devers si mateix. Comença a elaborar. Ens fa fora del cinema. 9. En guàrdia. Pell emprada en guanteria a Estocolm. Inventem. 10. Carta tramposa. Menjar de gallines. La virtut de ferro. Consonant equívoca. 11. Puja o baixa segons la Lluna. Qualitat del lleó. Cap de Govern. 12. Fusta negra del piano. Gairebé tocant. Prefix de déu. 13. Fem rumb cap al nord. Que no té prin-cipi ni tampoc fi. 14. Creu cristiana. S’hi troba, ara mateix. Descarrega cops contra algú.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.782) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.985)

Negres juguen i guanyen. Presentem undesenllaç molt elemental del tema tàcticd’escac doble, gairebé sempre letal. Notindreu massa problemes per trobar elcamí que porta a un mat en dues jugades.

�� � ���� � � ��

��� � �� ���

� � � ���� � �� ��� � ����

Solucions d’ahir

Encreuats (8.781)( )B A L I N S F A L C A R EO P I N I O S C A O B E SV O R E L L A R C R A C SA C P O A L E R A S U AD A L T R A S E R E T SA D I A R B A B E S I X

A B O I R A U C A AA A B S T E M I A N A LB O N E T A E X O R D I SO P T I L A T C I A RN I N O I E G E S D E LA L I E A D E S I O G AN I A R E E S C O R R E CT O I S S E S A M A S S A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.984)

Sudoku

1.T5R! - D2D (la millordefensa) 2.TxT + - DxT; 3.P7D!- DxP; 4.D8C + - R2T;5.D8TR +! - CxD; 6.T7C mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

117000

23138

Diario

268 CM² - 25%

1710 €

38

España

29 Diciembre, 2016

P.47

CAPELLA DE 3O ANYSMINISTRERS, MUSICANT 800Carles Magraner, el seu director, ha rescatat i dif6s en1.200 concerts un llegat que ha arreplegat en 53 discospropis i en diverses participacions, recopilatoris i cds

PERALEXIS MOYAFOTO DE BIELALINO

Capella de Ministrerscomplir/~ 30 anys al2017, un aniversarien el qual celebrarh

,la seua pres~ncia enpresfigiosos

auditofis nacionals i internacionalsamb un projecte que ha donat acon~ixer, amb rigor i sensibilitat,un patrimoni musical que abastades de l’Edat Mitjana al segleXVIII. En este temps esta formaci6,dirigida per Carles Magraner(Almussafes, ValSncia), ha rescatati dif6s un llegat que ha arreplegaten 53 discos propis i en diversesparticipacions, recopilatoris i cdspromocionals.

Magraner, music61eg, violinista,violoncel.lista i violagambista, creuque <¢ls aniversaris s6n semprepunts d’inflexi6, una celebraci6 iuna reflexi6 en la qual et pares apensar on vull portar esta naw~.Desitja que estiguen els elementsque han confluit en esta travessia,amb un equip que no solamentpensa en el 2017 perqu~ j a treballaamb vistes al 2021. <<Tenim unsobjectius molt dars que volemaconseguir>~ aprofitant l’impuls quesuposen <<els ~xits internacionals".

De la tasca desenvolupada enestos anys, amb uns 1.200 concertsrealitzats, es mostra satisfet perqu~tenen <¢m pfiblic que t6 inter6s enescoltar el que has feb> i asseguraque <<mal ens hem acomodat i aq6requerix un esforq molt gram>. Haintentat <<fer repertoris als qualss’incorpore pfiblio> i, il.lustra:ha gent que descobrix am discos deCapella de Ministrers que tenen 20o 30 anys, aix6 6s molt gratificanb>.Beatriz Traver, gestora cultural de laformaci6, pensa que <<6s un treballd’obertura, no un producte cttlte oelifistm~ i subratlla que <too coneixbarreres d’edat o de dasse sociab>.

E1 mfisic valencih estfi convenqutque <<este 6s un viatge que fas solperqu~ les grans decisions sempreles prens tu encara que escoltes icompartisques>>. Sobre si canviariaalguna cosa, diu que <<el passat 6s elpassat, la saviesa que hui tens nosen gens comparada amb la dedemN~ i revela que <<Capella deMinistrers no sefia el que 6s si nohaguera fingut la impaci~ncia o eixaavidesa que tens amb trenta anys,hui en dia les coses s6n m6sreflexives>~.

Mdsica, hist~ria i educaci~La il.lusi6 segueix intacta <<acicelebrem cada disc i cada concertque fem, el dia que no la tinga pera fer un concert em dedicar~ a unaltra cosa>>. Eany 2017 serfi moltintens, a tenor del calendari iiniciatives que van presentar en elMonestir de Sant Miquel dels Reis(Valencia) recentment, i pret~nimpulsar m~s, si cap, la vessantmusical i cultural, patrimonial ihist6fica i la social i educativa.<<Eixos pilars s6n necessaris i hasde fer moltes activitats>~ per a laseua <<difusi6 entre mel6mans oamants de la mfisicm~. Magranerconsidera que <da pres~nciaintemacional fa que sapiguem quisom, perqu~ quan toques a casaeres acceptat d’una manera o unaaltra, i valorat per la premsm~.

La mfisica ~s un canal perqu~<,pots abordar un relat sobre el SantGfial a Valencia, el m6n andalusi,pots explicar tantes coses de lanostm hist6fia des de la mfisicab>Esth convenqut que <d’educaci6 i ladifusi6 s6n pilars molt importants,hi ha tant que mostrar al pfiblic jovei adultb> i confessa que <roll6 quepretenc 6s arribar a molta m6s genb>i aprofitar que <da nau funciona anivell professional i en la diversitatde programes>~.

La Ruta de la Seda a la Xina i al Jap~Amb motiu de la declaraci6 deValencia coma Ciutat de la Seda2016, Capella de Ministrers vaoferir, ahir, un magnific concert, LaRuta de la Seda, Orient i elMediterrani, en la Llotja deValencia, organitzat per l’Ag~nciaValenciana de Turisme. <<Volemconnectar la mfisica amb la realitatque vivim, el treball de l’int~rpret~s connectar eixe repertorb~ nosols fer un producte fruit de lainvesfigaci6 hist6fica.

<,A mi m’interessa molt m~sexplicar una hist6fia de valors,comunicaci6 i intercanvis culturalsen qu~ la mfisica es manifesta corn adialeg i un es veja reflectib>, apuntaMagraner, qui creu primordial que<<all6 que fem tinga unatranscendSncia social, no solamentctfltumb> perqu~ <<all6 bonic d’aq6 ~sque tu vages a Xina o al Marroc i elsinteresse el que estks fenb>. Per aTraver, ~da mfisica 6s una einaintercultural extraordin~ria, no

coneix obstacles, idiomes, ideesreligioses.., arriba a tots>>. Capella deMinistrers t~ previst fer un llibre-disc amb este treball, que espresentar~ a l’abril, i una gimintemacional que li portarh a paisosd’Europa oriental i Asia, on tenenprevist anar a la Xina i al Jap6.

El grup musical va participar enl’acte de tancament de l’Any Llull alTeatre Nacional de Catalunya arabMafia del Mar Bonet i altresdestacades figures de l’escenacatalana el passat 13 de desembre.Magraner afirma que <<ha sigut unaexperi~ncia singular i Onica)> en laqual Capella de Ministrersclausurava amb ~xit esteesdeveniment <<despr6s de quasi dosanys treballant amb Ramon Hull,amb 3 llibres-discs, 30 concerts i 10paisos amb este repertorb~ i ambmolta satisfacci6 per <(una propostamusical contemporfinia basada enelements tradicionals ipatrimonials>~.

El Llibre VermeilLa formaci6 valenciana comenqar/~l’aniversari amb un dels repertorism6s celebrats i interpretats pelgrup, E1 Llibre Vermell deMontserrat, amb el qual aniran alPalau de la Mfisica de ValSncia (22de gener), Palau de la MfisicaCatalana (30 de gener), i l’Auditori de Castell6 (11 de marq),entre altres auditoris, en unsconcerts en els quals participaranel Cor Lluis Vic i l’Escolania de laVerge dels Desemparats deValencia. <d~s una visi6mediterrhnia del llibre quevinculem a la Corona d’Arag6, unespectacle que agrada molb~.

Este treball va ser un puntd’inflexi6 en el grup, <<en l’any 2000valg decidir ampliar el repertori, serm6s intemacional, professional iabordar el repertori de l’EdatMitjana)>. Este va ser el primertreball publicat per un segelldiscogrfific propi amb unadistribuci6 intemacional en 28paisos, del qual es van realitzar m6sde 40 concerts (EUA, Franqa,Suissa...).

Morella, UIMP i la Sibil’laEn 2017 estarh present al Festivalde Mfisica Antiga dels Pirineus,Festival de Mfisica Antiga i Barrocade Peniscola, Early Music Morella o

Serenates al Claustre de la Nau aValencia, i en diverses ciutatsespanyoles (Madrid, Santander,Conca, Torrent...). Seguir/~ ambpropostes com l’Acad~mia deMfisica Medieval i Renaixentista aMorella, el Seminari de MfisiquesHistbriques de la UIMP a Santandero la creaci6 d’un nou workshopmusical pel di/~leg intercultural enValencia, gr~cies a l’InstitutEuropeu de la Mediterr/~nia. <<Unvessant molt important 6scomunicar amb la gent que devegades t~ pot d’acostar-se al’artista perb no al pedagog, semblaque la dist~ncia siga menorah.

Capella de Ministrers oferir& ElCant de la Sibil.la, un dramaparalitflrgic medieval al voltant delnaixement de Crist i implantat perJaume I, recuperat per Magraner enla Catedral de Valencia fa cinc anys,despr6s de 500 sense realitzar-se.<<Diguerem, aq6 ha de representar-se com una tradid6 valenciana ques’ha perdub> despr6s d’unainvestigaci6 en els manuscrits de lacatedral.

Fundaci~ Capella de MinistrersUn dels principals projectes en esteaniversari 6s la creaci6 de laFundaci6 Cultural Capella deMinistrers, un Centre Internacionalper a la Mfisica que t6 una missi6m6s col.lectiva de recuperaci6,salvaguarda i difusi6 del patrimonimusical per a <<administrar unllegat, una manera de fer les coses iagrupar el que hem fet en 30 anys imantenir-ho>~. Magraner consideraque facilita una eina perqu~ siga<<un projecte de continuitab> perqu~<¢ncara que s’acabe la forqa fisica ola salut d’una persona hi ha gentmolt capacitada per a seguir i peraix6 cal generar estructures comesta)~ per a promoure unitatsartistiques com una orquestrabarroca i un cor de cambra.

Una instituci6 <(per a parlar de lanostra Corona d’Arag6, del nostrepassat, dels vincles Orient iOccident, de les influ~ndes culturalsdel Mediterrani, de la Corona deCastella...)>. En estos eixosgeogrfifics es mou per6 <<no tanqueles portes ares)) per a ser aixi punt d’uni6 <centre el nord i el sud,l’est i oest)) perqu~ ((crec que hauriem de desaprofitar-ho des delpunt de vista culturab).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

24000

4395

Semanal

725 CM² - 70%

3038 €

13

España

29 Diciembre, 2016

P.48

JULIO BRAVO

MADRID

El Concierto de Año Nue-vo en Viena (que se cele-bra cada mediodía del 1 de enero en el impresio-nante Musikverein de la capital austríaca) se ha

convertido en las últimas décadas en todo un acontecimiento internacional gracias a su retransmisión televisiva, al tiempo que en una auténtica mar-ca. A pesar de sus precios –llegan a costar más de mil euros– las entradas están cotizadísimas y se agotan des-de meses antes: a finales del mes de enero concluye el plazo para solicitar entradas para el concierto del año si-guiente. La actuación de la Filarmó-nica de Viena –que este año contará con la batuta del venezolano Gustavo Dudamel, que dirigirá obras de Franz Lehár, Johann Strauss Sr., Johann

Strauss La Festival Strauss Orchestra se multiplica para ofrecer conciertos en toda España en diciembre y enero

Strauss Jr., Josef Strauss, Fran von Suppé y Otto Nicolai– ha creado es-cuela, y muchas orquestas y audito-rios de todo el mundo organizan con-ciertos a su imagen y semejanza, con el repertorio de valses de la familia Strauss como columna vertebral.

Es el caso de ciudades como Lon-dres o Berlín, que celebran respectivos conciertos de Fin de Año. El Barbican Centre de la capital británica acoge sen-dos conciertos el día de Fin de Año y el día de Año Nuevo. En el primero, Chris-topher Warren-Green dirige a la Royal Philharmonic Orches-tra en un concierto compues-to por valses y polkas que cuenta con la soprano Anita Watson y los Johann Strauss Dancers; al día siguiente, le toca el turno a la London Concert Or-chestra, bajo la dirección de Anthony Inglis, y con el tenor

Viena El venezolano Gustavo Dudamel dirigirá el Concierto de Año Nuevo en la capital austríaca

ABC

El tradicional concierto de la Filarmónica de Viena tiene cada vez más imitadores en todo el mundo

Adrian Dwyer y el barítono James Cle-verton como solistas. El programa in-cluye arias de ópera y piezas del reper-torio clásico muy populares.

La Orquesta Filarmónica de Berlín (que tradicionalmente ha competido con la Filarmónica de Viena por el ho-norífico título de mejor orquesta del mundo) despide el año con un concier-to bajo la batuta de su titular, Sir Si-mon Rattle, y la participación como solista del joven pianista ruso Daniil Trifonov.

En España, la fiebre de los valses se extiende a lo largo de los meses de di-ciembre y enero por todo el país de la mano de la Strauss Festival Orches-tra. No se trata de una formación al ni-

vel de las citadas anteriormente, pero se multiplica para llevar a distintas ciudades, incluso en el mismo día, las melodías más populares de la familia Strauss y de compositores similares. La orquesta ofrece un espectáculo que incluye también la actuación de un ba-llet.

Pero no será esta formación la úni-ca que traiga los valses y las polkas a los escenarios españoles. En el Audi-torio Nacional, en Madrid, se celebra hoy un concierto, organizado por la Fundación Excelentia, de la Orquesta Clásica Santa Cecilia, bajo la dirección de Vladimir Kulenovic; en el progra-ma, además del repertorio vienés, se ofrecen oberturas de ópera. Y maña-na, en el propio Auditorio, será la Or-questa y Coro Filarmonía, bajo la ba-tuta de Pascual Osa, quien dedique una velada a la familia Strauss.

Pero no solo de valses vive el Fin de Año. La ópera es la protagonista de un concierto también organizado por la Fundación Excelentia mañana en el propio Auditorio, en el que Miquel Or-tega dirige a la Orquesta Clásica San-ta Cecilia, con la soprano Carmen So-lís, el tenor Vicenç Esteve y el baríto-no José Julián Frontal como solistas.

Los valses son para Año Nuevo

48 CULTURA abc.es/cultura JUEVES, 29 DE DICIEMBRE DE 2016 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

453000

110644

Diario

913 CM² - 124%

38116 €

48-49

España

29 Diciembre, 2016

P.49

Calendario

Viena 31-XII y 1-I. Musikverein. Orquesta Filarmónica de Viena. Director: Gustavo Dudamel.

Berlín 31-XII. Philarmonie. Orquesta Filarmónica de Berlín. Solista: Daniil Trifonov (piano). Director: Sir Simon Rattle.

Londres 31-XII. Barbican Centre. Royal Philharmonic Orchestra. Solistas: Anita Watson (soprano). Johann Strauss Dancers. Director: Chris-topher Warren-Green.

Madrid 29-I. Auditorio Nacional. Orquesta Clásica Santa Cecilia. Director: Vladimir Kulenovic. 30-XII. Auditorio Nacional. Orquesta Clásica Santa Cecilia. Solistas: Carmen Solís (soprano), Vicenç Esteve (tenor) y José Julián Frontal (barítono). Director: Miquel Ortega. 30-XII. Auditorio Nacional. Orquesta y Coro Filarmonía. Director: Pascual Osa.

Gira de la Strauss Festival Orchestra

29-XII: Teatro Nuevo Apolo (Madrid). Auditorio Palacio de Congresos (Zaragoza), Centro Social Afundación (Ponteve-dra). 30-XII: Auditorio y Palacio de Congresos (Gerona), Palacio de la Ópera (La Coruña). Palau de la Música (Valencia). 31-XII al 4-I: Palau de la Música Catalana (Barcelona). 1-I: Palacio Euskalduna (Bilbao). Gran Teatro del Liceo (Barcelo-na). Palacio de Congresos y Exposiciones (Granada). 2-I: Auditorio Nacional, Madrid. Auditorium (Palma de Mallor-ca). Palacio de Festivales (Santander). Nuevo Teatro Infanta Leonor (Jaén). 3-I: Teatro Palacio de la Audiencia (Soria). Teatro Auditorio (San Lorenzo de El Escorial, Ma-drid). 4-I: Palacio Kursaal (San Sebastián). Teatro López de Ayala (Badajoz). 6-I: Palacio de Congresos (Huesca). Gran Teatro (Cáceres). 7-I. Palau de la Música Catalana (Barcelona). Auditorio Nacional (Madrid). Teatro Auditorio Buero Vallejo (Guadalajara). 8-I: Teatro Gayarre (Pamplona). 10-I: Teatro Circo (Albacete). Auditorio (Ferrol, La Coruña). 12-I: Auditorio Nacional, Madrid. ABC Un momento de «El señor de los anillos», con la orquesta en vivo

C. FRAILE / J. BRAVO

MADRID

Al igual que en su día pasó con el gos-

pel, ya plenamente integrado en

nuestra cartelera de conciertos, la

música de cine en directo va cami-no de convertirse en un clásico na-

videño. Con la nostalgia que despier-

ta en los padres, más la ilusión que

aviva en los niños, se convierte en

un gran plan para estos días. Sube a

categoría de perfecto, si a todo ello

unimos la proyección simultánea de

las películas de las que se interpre-

ta la banda sonora.

Hoy y mañana, el Teatro de la Zar-

zuela festeja el XXXV aniversario del

mítico filme «E.T., el extraterrestre»,

de Steven Spielberg (que ha cumpli-

do recientemente los 70 años). El ci-

neasta, junto con el compositor John

Williams, su músico de cabecera y

autor de la banda sonora del filme,

son los productores y promotores de

un concierto en el que la película se

ofrece con el acompañamiento de

una orquesta sinfónica. En este caso,

será la Barbieri Symphony Orches-

tra, bajo la dirección del joven Bru-

no Axel, quien interprete la banda

sonora del filme. «Básicamente –dice

Axel–, es una sinfonía; la música ocu-

pa el 75 por ciento de la película, y

en la partitura se ven tanto la maes-

tría de Williams como sus influen-

cias. En ella están Beethoven, Mahler

o Prokofiev». El gran reto de este con-

cierto está, según el director, en la

sincronización entre la pantalla y la

orquesta, situada en el escenario

delante de aquella. «Hay que tener una gran exactitud

para que la música acom-

pañe a las imágenes, ya

que no hay margen para

la variación. Hay ciertas

dosis de esclavitud en

cuanto a los tempi en esta

interpretación, que podría-

mos comparar con la de una ópe-

ra», añade Axel, un músico sevilla-

no que ha velado armas especialmen-

te en el mundo del flamenco y de la

escena.

Los días 3 y 4 de enero le toca el

turno al joven mago más famoso del

mundo. El Barclaycard Center de Ma-

drid acoge «Harry Potter y la piedra

filosofal en concierto». Todo lo que

toca el personaje creado por la escri-

tora J.K. Rowling embruja, pero aho-

ra se ha vuelto todavía más podero-

so gracias al reciente estreno en ci-

nes de «Animales fantásticos y dón-

de encontrarlos» y de la publicación

de «Harry Potter y el legado maldi-

to» (Salamandra), octavo título de la

saga. De nuevo John Williams es el

artífice del hechizo que ejerce la ban-

da sonora original. Será interpreta-

da en directo por la Orquesta Santa

Cecilia, compuesta por más de 100

músicos y dirigida por Justin Freer,

que se coordinará al milímetro con

la proyección de «Harry Potter y

la piedra filosofal», que se po-drá ver en una pantalla de

más de 200 metros cua-

drados en alta definición,

a la que se añaden cua-

tro videomarcadores ins-

talados en las esquinas.

Por último, el 7 y 8 de

enero, más de doscientos mú-

sicos de la Orquesta y Coro Na-

cionales de España interpretarán en

directo la banda sonora original de

«El señor de los anillos: las dos to-

rres» en el Auditorio Nacional, den-

tro del ciclo «Cine, música y videojue-

gos». Compuesta por Howard Shore,

la partitura se verá aderezada con la

emisión de la segunda entrega de la

famosa trilogía cinematográfica del

universo de Tolkien. Se podrá ver al

tiempo que se escucha la música, en

una pantalla gigante en el escenario.

La música, la gran protagonista de la película de la Navidad∑ Las proyecciones con

la orquesta en directo se convierten en una tradición en España

CINE

«E.T.», «Harry Potter»

y «El señor de los anillos» se

ofrecerán con música en

vivo

CULTURA 49ABC JUEVES, 29 DE DICIEMBRE DE 2016abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

453000

110644

Diario

913 CM² - 124%

38116 €

48-49

España

29 Diciembre, 2016

P.50

espectacles DIMECRES52 28 DE DESEMBRE DEL 2016

Any de passions encara em-botellades, el que deixem enrere, de passions sacse-

jades el proper, i vés a saber quan saltarà el tap. En tot cas, que no ens agafi desprevinguts, ni amb els Himnes homèrics ni cap altra mena d’èpica a la mà, sinó més aviat amb una mirada bar-roca. Si us fa mania l’immens Pedro Calderón de la Barca, sempre podeu recórrer a Willi-am Shakespeare, sobretot ara que, no hauríem de deixar d’in-sistir-hi, s’han publicat les tra-duccions que n’ha fet Joan Se-llent. Justament el volum es clou amb una versió del llarg poema Venus i Adonais, que podem usar de tònic preparatori dels ànims. Pels que encara no s’han abo-cat al poema: un cop descrits els vaivens del rebuig del més bell dels homes a la més seductora i amorosa de les femelles, com-provada i molt plorada la mort del jove a mans, o més ben dit per l’ullal d’un senglar, la de-

essa Venus es retira per sempre dels afers mundanals, no sense abans proferir una maledicció fatídica que conté la més pre-cisa formulació de les passions humanes. Tot Shakespeare és, més que un tractat, un emmotllador de les passions humanes. Si des d’Homer fins a ell, les passions campaven i arrossegaven com alegres cavalls desbocats, amb ell, i després d’ell fins ara, s’obre un espai de desconfiança entre cadascú i les seves passions. Da-vant del cadàver del pur Ado-nais, Venus converteix els sen-timents amorosos humans, fins aleshores sòlids, en fràgils, in-constants i fraudulents, insepa-rables del dol, clements i alhora intolerants, i més tèrbols quan semblen més planers. Per extensió, aquesta és la na-turalesa de tots els sentiments i més si es converteixen en pas-sions. És evident que no en po-dem prescindir, però farem san-tament si eixamplem la bretxa que ens permet no ser-ne víc-times, sota pena d’aproximar-nos, ni que sigui metafòrica-ment, a la que el mateix Sha-kespeare anomena «tomba de reis i reina de les tombes». Feliç 2017, que ho serà enca-ra més si anem alerta. H

Any de passions

XAVIER

Bru de Sala

Hauríem d’eixamplar la bretxa que ens permet no ser les seves víctimes

deesi

JOAN PUIG

33 A casa 8El músic Paco Ibáñez, a casa seva, a Barcelona.

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Paco Ibáñez invoca Rafael Alberti i José Agustín Goytisolo a ¡A galopar! En tiempos de ignominia, el recital que presenta aquesta nit al Palau de la Música Catalana (21.00 hores), dins del 18è Festival del Mil·lenni. Amb 82 anys complerts fa un mes, el cantautor «bascovalencià cata-lanofrancès», com es presenta, ele-va el to mogut pel convuls estat del món.

–Així que el cavall no es cansa de galopar. –Amb el que està passant no pots fer com si res. Aquesta frivolitat, aquesta obscenitat que estem vi-vint… No sé com es pot aguantar. I veure com tanta gent es queda a ca-sa veient el puto futbol, i l’handbol, i el ciclisme, i les motos… Aquesta co-lla d’analfabets milionaris, com els va venir a dir Hollande en el seu lli-bre. Així que ja ho veu, una altra ve-gada a la quadra, a buscar el cavall, i a galopar.

–Després de la gira Vivencias, ¿ara mira més cap enfora? –Apuntaré cap aquí, encara que tot està relacionat i qualsevol can-çó que tingui potència poètica és revolucionària: Le temps des cerises, preciosa, suau, es va convertir en un himne de la comuna de París. I avui estem vivint uns moments ina- guantables, gairebé de pànic.

–Ho diu vostè, que ha viscut guerres i postguerres. ¿No està curat d’es-pants? –Però ¿com es pot relativitzar el que està passant? Som una altra vegada on érem. Ho vaig veure quan allò de Srebrenica: 8.000 paios afusellats i l’endemà tothom veient Miguel In-durain pujant el Tourmalet. D’aquí em ve aquest odi a l’esport, o a la manera com l’utilitzen. Ara amb Sí-ria és el mateix. Jo ara aniré a cantar apuntant al que és urgent, perquè la gent en prengui consciència.

–¿Sobre què, exactament? –Sobre que l’altre també existeix. Hem de tenir un agraïment i una solidaritat cap als altres per existir. Un sentiment, una emoció, i des-prés cultura, i creació…

–¿La victòria de Donald Trump és el detonant d’aquest recital? –Bé, el trompeta és el resultat de tot el que ha anat passant sense que ens en adonéssim. Aquesta vulgaritat… Que, per un altre costat, representa molt bé el seu país. Els Estats Units són això. El país més salvatge que hi ha al món.

–¿No hi ha actuat mai? –Mai hi he posat els peus ni els po-

saré. I, bé, després hi ha els xinesos i els russos. Tres potències que… ¡pre-parem-nos!

–¿No és la història del món, que sem-pre hi hagi un imperi o un altre? –Bé, doncs lluitarem contra ells. Qui lluita no està mort. ¿Que sempre ha sigut així? Doncs ens hi hem d’opo-sar, ¡no acceptar-ho! Canviar les co-ses com va fer Gandhi, sense ni un tret. Ens fa falta un Gandhi global.

–¿I Europa? –¿La Unió Europea? ¿Què és? ¿On ens porta? Si és inexistent, no té ni veu ni vot. Els anglesos se n’aniran i els desitjo que visquin feliços i es mengin un bon rosbif: la veritat, mai m’han interessat. Encara que allà sí que vaig estar a punt d’actu-ar una vegada.

–¿A punt? ¿Què va passar? –Deu fer més de 40 anys. Joaquín Sa-bina em va organitzar un concert a Londres, en una universitat. Va arri-bar el dia del recital, tot preparat, i hi vaig anar amb la meva guitarra… ¡i no va venir ni el bidell!

–Es va suspendre. –És clar, ¡si no va venir ningú! Si té l’ocasió de veure Sabina, recordi-l’hi. Vam riure tant…

–Aquest any ha actuat al Perú i a l’Uruguai. –Públics que responen a l’emoció, com el d’aquí, i que tenen curiositat. A Montevideo va sortir Daniel Vigli-etti a cantar amb mi i va venir José Mujica [expresident de l’Uruguai] amb la seva dona.

–¿Se salva Mujica del seu recel glo-bal cap als polítics? –És dels pocs, sí. Igual que ara, a Catalunya, sento confiança cap a Ada Colau i Carles Puigdemont. Colau és una dona amb sensibilitat, capaç d’adonar-se de moltes coses. I Puigdemont crec que és el millor president que ha tingut Catalunya.

–¿Paco Ibáñez, alabant un presi-dent convergent? –Pot ser convergent o divergent, ai-xò no m’interessa, però veig que té cultura i una visió en profunditat, i que defensa els catalans en els seus drets.

–El maig passat va tornar a Madrid després de 14 anys. Tres nits al Tea-tro Nuevo Apolo. ¿Com va anar? –Vaig actuar amb quatre poetes, Luis García Montero, Bernardo At-xaga, Antonio García Teijeiro i Joan Margarit, i s’hi va reunir el poble, aplaudint al recitar i cantar en cas-tellà, en eusquera, en gallec i en ca-talà. Va ser molt bonic. Sempre he tingut simpatia per Madrid. «Qué bi-en resistes, Madrid, de las bombas se ríen los madrileños…». Quan es van tornar anticatalans, això va ser el divor-ci per a mi. Doncs vaig cantar Bar-ques de paper, de Salvador Espriu, en català, i ara al Palau de la Música intentaré aquesta cançó dels emi-grants, de Margarit i Enric Barbat, Els qui vénen: «Han carregat maletes i farcells / la llarga nit arrossega la son...» [canta]. ¿Què li sembla? ¿No riu ni res?

–¡Per favor! L’animo a cantar-la al Palau. –Bé… A mi aquesta cançó em feia plorar.

–Deu saber que el seu col·lega Raimon ho deixa l’any que ve. ¿En-tén la seva decisió? –No gaire, jo em moriria el dia que no pogués seguir cantant. Fins i tot després de mort no deixaré de can-tar, ¿comprèn? ¡És veritat! Cantar és la nostra saba, el nostre aliment. Ai-xí que això dels recitals de comiat, no, això amb mi no ho veurà. Si te-nia ganes de veure-ho, està perdent el temps [riu]. Jo, després de mort ja m’acomiadaré. H

«No deixaré de cantar ni després de mort»PACO IBÁÑEZ Cantautor, torna al Palau amb el recital ‘¡A galopar!’

«Trump és elresultat de tot el que ha anat passant sense que ens en adonéssim. Aquesta vulgaritat...»

«Colau és sensible, s’adona de moltes coses. I Puigdemont és el millor president que ha tingut Catalunya»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87909

Diario

862 CM² - 81%

15638 €

52

España

28 Diciembre, 2016

P.51

| 47EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 2016

Every day Catalonia Today offers readers this summary of the most important news from El Punt Avui, all in English.

www.cataloniatoday.cat

English chat onEl Punt Avui TVA chance to see repeatviewings of our Englishchat shows Small Talkwith Nicole Millar andCatalan Connectionswith Marcela Topor.

Today from 10.00 and 15.30

POINT MADE

The need to avoid the trap

Carles Sabaté

Real estate signs are springing up everywhere like mushrooms. Thereal estate market is back and in some cases at full throttle, as isthe case with rents in Barcelona, shooting up due to tourism press-ure. These are symptoms that the economy is improving, but weshould not forget that the green shoots are so tender that we couldend up with a desert if the 2016 improvement is not consolidatedamong all social classes. If economic improvement does not reachthe chronic poor, they will remain poor until their retirement andinto old age. The effects of the crisis lengthen this exponentially,because one of the reasons why the economy is afloat is that manypeople have had rights, wages, their health...

FACES OF THE DAYSPANISH NATIONAL COURT JUDGE

Ismael MorenoWithout due causeThe arrest of Vic councillor Joan Coma to bring him be-fore the National Court is the latest lamentable episode inthe sedition case against Catalan public officials.+-=

+-=

SINGER-SONGWRITER

Paco IbáñezThe power of poetryIbáñez will tomorrow fill La Palau de la Música in Barce-lona with his Millennium Festival concert, where he willalso incorporate old poems into his set.

Japanese Prime MinisterShinzo Abe landed atPearl Harbor in Hawaiiyesterday, the scene of anattack that shook theUnited States 75 yearsago, to demonstrate “theimmense power of recon-ciliation.”

At a time when DonaldTrump’s unpredictableand contradictory state-ments about his futurediplomatic orientationsare piling up, Abe and Bar-ack Obama used the occa-sion to highlight theuniqueness of the alliancebetween Washington andTokyo.

Planned for months inthe utmost secrecy, the

lightning raid on PearlHarbor - it only lasted twohours - left more than2,400 dead and precipi-tated the US’ entry intoWorld War II.

Abe’s visit is the firsttime a Japanese primeminister has gone to theUSS Arizona memorial,built in the early 1960s tohonour the 1,177 Ameri-cans who died when thebattleship was destroyedby Japanese aircraft.

With this final meetingbetween the two sta-tesmen in the middle ofthe Pacific, seven monthson from Obama’s visit toHiroshima, Obama andAbe wished to commem-orate two events thatmarked the beginning andend of the confrontation

between the US and im-perial Japan, pay their re-spects to the victims andshow unity.

Before Abe, three Jap-anese heads of govern-ment had visited PearlHarbor since the war, butnone had participated in aceremony to pay homageto the victims.

Abe did not go with theintention of apologising,but to project to the fu-ture. “We have a responsi-bility to look history in theeye,” Obama had pro-claimed in Japan, whilecalling for “a world with-out nuclear weapons.”

His successor, DonaldTrump, surprised manylast week when he did notexclude relaunching “anarms race.” ■

a Abe pays tribute to victims of Japanese attack on PearlHarbor 75 years ago and meets president Obama

“The power ofreconciliation”

StaffHONOLULU (HAWAII)

Japanese Prime Minister Shinzo Abe after laying a wreath yesterday ■ H. GENTRY/REUTERS

The Lottery of Catalonia hassold €25 million worth oftickets to be distributed in thisSaturday’s draw. Known as LaGrossa de Cap d’Any, the drawwill be made live on TV3 onSaturday at 12 p.m. and awarda first prize of €20,000 forevery euro played (€100,000for each ticket with the win-ning number), a second prizeof €6,500 per euro played(€32,500 per ticket) and athird of €3,000 per europlayed (€15,000 per ticket).Each ticket still costs €5,which is the lottery’s greatestappeal. ■ M. R.

Government sellsassets to pay forBarcelona Metro

Abertis acquirestwo motorways inIndia

BARCELONA

End of yearlottery to handout €25 million

BUSINESS CATALAN LOTTERY

The Catalan Government andBarcelona City Council havesigned a sale and purchaseagreement that will see thecouncil pay the government€40 million, to be allocated tocompleting Foneria and FocCisell stations on the south-ern section of Line 10 of theMetro. Line 10 runs from Ba-dalona to Zona Franca andshares much of its route withLine 9, which starts in SantaColoma and ends at Barce-lona airport. The agreement isthe result of a deal betweenmayor Colau and presidentPuigdemont. ■ J. PANYELLA

Abertis has strengthened itsposition in the Asian marketwith the purchase of two newmotorways in India, the Cata-lan company announced yes-terday. The operation, whichhas a cost of €128 million,comes after an agreementbetween Abertis and thefunds MSIIPL and SMIT, con-trolled by Macquarie andState Bank of India. The twohighways, the NH-44 (58 km)and the NH-45 (94 km), arelocated in the states of TamilNadu and Telangana, regionswith above average economicgrowth. ■ EVA G. PAGÁN

CATALAN ECONOMY

Growth in Catalan GDP exceedsexpectations to end year at 3.4%The economy is not an exactscience, but if we look at themacroeconomic figures forthe last 18 months comparedwith those of previousperiods, the crisis now ap-pears to be receding. CatalanGDP growth has exceeded allexpectations this year andcomponents such as exportsand domestic consumptionare performing well. Entrepre-neurship is also booming andprices have bounced backduring the recession.

Economic sectors whichhave struggled in recentyears, like real estate, whichtriggered the initial decline,are picking up again. In Cata-lonia as a whole the numberof new homes constructedbetween January and Sept-ember rose by 41.2% com-pared to the same period for2015. Sales also increased at

a rate of 20% and prices areon the up in cities with moredemand.

Sales of durable goods likecars are also signs that buyerconfidence has returned, withan increase in registrations of11% in Catalonia by Nov-ember, and 1.1 million carssold this year.

Uncertainties remain, how-ever, especially with regard toemployment, where the fig-ures allow for optimism due toa decline in the number of un-employed, but work condi-tions mean that qualitativelythis may be more a miragethan a truly solid foundation.■ M. M. / E.G.P. / B. R. / J.P.

Cars manufactured in Barcelona and ready for export, justone of Catalonia’s economic drivers ■ ALBERT SALAMÉ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

117000

23138

Diario

236 CM² - 22%

1806 €

47

España

28 Diciembre, 2016

P.52

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 201642 | Apunts |

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA21.00 CONCERTGabriel Gorce. El can-tant Gabriel Gorce actuaen directe a la sala AlfaBar del carrer Gran deGràcia, 36.

BARCELONA22.30 CONCERTJV & 2Moons. La vetera-na sala Harlem Jazz Club(C/ Comtessa de Sobra-diel, 8) presenta aquestaactuació de blues i reggaea càrrec d’un tàndem ha-bitual.

BARCELONA17.00 CONTES‘Contes de Nadal’. Elsparticipants coneixeran através de contes màgicsd’arreu del món quines al-tres formes hi ha de cele-brar el Nadal. Al Museud’Història de Catalunya.

BARCELONA18.00 CONCERT/CIRCTortell Poltrona & Al-bert Pla. El pallasso i elmúsic presenten el seu es-pectacle Projecte PP aL’Auditori.

L’agenda

Los Zigarros, pur rockLa poesia de Paco IbáñezBARCELONA21.00 CONCERTEl veterà cantautor Paco Ibáñez actua al Palau de laMúsica Catalana.

BARCELONA21.00 CONCERTEl grup Los Zigarros presenten el seu rock’n’roll,amb arrels als anys 60, 70 i 80, a Apolo.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Bales de cali-bre molt petit. Evitaré que la taula segueix ballant. 2. Tenaç en la seva opi-nió. Arbres de fusta vermello-sa. 3. Fer les vores dels pan-talons. Fallides comercials. 4. Símbol químic anterior a Crist. Banc dels càn-tirs o poals. S’ho té guanyat. 5. A la part més ele-vada. Corriols, camins estrets. 6. Marcar el millor dia al calendari. Àvies vistes amb ulls d’infants. Surt així. 7. Una mica abnegat. Escoltar tot el discurs polític. Seguit d’estampes en la vida del senyor Esteve. Gronxador de perfil. 8. Àustria. S’absté de begudes alcohòli-ques. A tocar de l’anus. 9. Vela supletòria que s’afegia a una altra. Introduccions literàries. 10. Es decideixi finalment. Molt dilatat. Remar endarrere. 11. Enmig de la màniga. Fas actes com si encara fossis un noi. Contracció al delta. 12. Estrany, sense relació amb d’altres. En un temps passat pròxim al present. Disciplina hindú. 13. Faré el niu d’amor. Indret per on s’escorre l’aigua. 14. Ovelles no bones per a la cria. Acumula en massa.

Verticals: 1. Ramada de bous en gran nombre. Pagant els deutes pen-dents. 2. Humilia-da, mancada de tot esperit. Aràc-nid de potes llar-gues i fines, molt caminadores. 3. Lliri sense pun-tes. Bevent un glopet de vi. Avi capicua. 4. Una sense aptitud per d e t e r m i n a d e s coses. Fabricants de beines per a espases. 5. Fibra tèxtil resistent i elàstica. Que fa pendent. Cercle viciós. Forma de ser. 6. Revestir el terra amb lloses o rajoles. Xuta a

Sicília. Euskadi. 7. Bossa de xarxa fixada a l’extrem de la canya. Antics poetes grecs. 8. Fluor. Comen-ta un Parenostre. Especialistes en salut. 9. L’inici de l’accident. Part d’un terreny que ha estat rebaixat. Incentiu o causa de malifetes. 10. Enver-nissareu amb resina. Cos deforme. Una mica d’ombra. 11. Motor humà. Contracti a preu fet. Forta indignació. 12. Distància a la qual arribem a tocar. Camins ramaders. 13. Refusi d’admetre’l com a jutge. Renoves i ventiles l’habitació de l’adolescent. 14. Sap pluralitzar. Vesteixen espat-lles femenines. Vernís dur i brillant.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.781) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.984)

Blanques juguen i guanyen. Esnecessiten uns bons coneixements delsescacs i força inspiració per trobar el camídel triomf en aquesta complexa i difícilposició.

� �������� ����� ���� � � �

� � � �� � � �

� � ���� � � �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.780)( )G R E G A P I X A R A D AA E R A C I O O V A L E MB U R L A D O R A C C I OI N I B O A E R I A RA I D A N D I S O I O SI A I A I R A C U N D AR O L L A O R I S S AE S T I L G U I X B I T

E S N O V A N T B E S OO M A C I A S I L A NP A R T A R N R A T SO D I L L U I R A N U PS E C T A A M A C A L LA S S O T S E S T A B L E

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.983)

Sudoku

1.T3C! - DxT;2.D8CD i les negresabandonen.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

117000

23138

Diario

268 CM² - 25%

1710 €

42

España

28 Diciembre, 2016

P.53

EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 201638 | Cultura i Espectacles |

Camisa negra, despenti-nat i somrient, Paco Ibá-ñez ens rep al seu àtic del’eixample barceloní, unpis ampli, amb una terras-sa amb una olivera autèn-tica de Jaén, com el poemade Miguel Hernández de laseva famosa cançó. Entrel’ascensor i la porta, en unplafó trobem retrats d’Al-berti, Lorca, Quevedo, Va-llejo, Góngora... Tota la ca-sa és plena de poesia. So-bre la taula, pulcramentordenats, hi ha llibres deTanizaki, Atxaga, haikusd’amor... I entre la seleccióde discos, en destaca enprimer pla el Somethin’Else de Cannobball Adder-ley. Paco Ibáñez ompliràavui el Palau de la Música,dins del Festival Mil·lenni,en el concert combatiu Entemps d’ignomínia a esca-la planetària, que iniciaràamb un poema de LuisCernuda, que em recitad’una tirada desprésd’abraçar-me i saludar-meen català, quan he apare-gut a la sala rere de la sevacompanya Júlia, vestidade blanc. Paco es mostracordial en veure el matí ra-diant, divendres, dia del’entrevista. Denuncia laposició hipòcrita d’Europadavant el desastre d’Alep iuna societat dominada ab-solutament per les multi-nacionals. Critica amb du-resa la dictadura de la tele-visió, la cultura escombra-ries i el paper que tenen elBarça i el Madrid en la alie-nació de la gent.

De seguida es desmarcade la política i entrem en elreialme de la poesia, on sesent més còmode. Em diuque cantarà Poema paraJulia de José Agustín Goy-tisolo perquè “tota la poe-sia té aquesta dimensiód’alliberament, amb inde-pendència de si el poemaés intimista o de combat”.Quan li pregunto si LuisCernuda ha quedat obli-dat, em respon que ho haestat tota la poesia quan ésprecisament “el que mésnecessita la gent formada iamb inquietuds”: “El diaque la gent entengui que el

que han de fer és activarels seus cervells i apagar laputa televisió de merda,haurà començat la trans-formació. L’esport s’haconvertit en el menjaco-cos oficial, tant pels vint-i-dos petimetres que col-pegen una pilota o aquestscretins que, sobre una mo-to, intenten córrer mésque els seus companys.L’esport és com la tapado-ra de tota la resta, la nova

religió, el futbol és com elnou Déu”.

L’enerva i li fa pujar el tola desgràcia dels refugiatsde la capital cultural de Sí-ria, Alep, el paper de les po-tències, d’Iran, “és una co-sa dels grans financersque manen, no els que ma-nen sinó els que tenen elcomandament...” Aquí rei-tera el seu compromísamb el vers de Gabriel Ce-laya, “estamos tocandofondo”, que ha esdevingutun clàssic del seu reperto-ri, tant com l’esmentatGoytisolo, l’Arcipreste deHita, León Felipe, AntonioMachado, Gloria Fuertes,José Ángel Valente, Alber-ti, Lorca, Góngora, MiguelHernández i les cèlebrescobles de Jorge Manrique,que mig país se sap de me-mòria. Entre algun ex-abrupte, insisteix que to-

quem fons perquè cada dia“es produeix l’obscenitatdels bombardejos sobreAlep, cent Gernika diaris iningú no diu ni piu“.

Tossut i entranyable,abans d’entrar, a l’ascen-sor, una veïna seva, anda-lusa i jove, m’ha dit que ésuna persona encantadora,cosa que trenca aquest as-pecte geniüt i introvertit,de tòpic. Paco afirma queno podem oblidar que lacultura no es pot distan-

ciar del compromís, que laresistència personal ha deser el primer pas cap a lacol·lectiva i que no podemquedar-nos de braços ple-gats instal·lats en la indife-rència: “Europa és una es-pectadora. La poesia hau-ria de ser l’arma pacíficade la resistència. Jo sócpartidari de Gandhi, sensedisparar ni un tret. Ni vio-lència ni genis militars.Només hem de dispararcontra l’estupidesa i la in-tolerància militar. Cridara revelar-se contra aquestestat de coses, contra l’as-sassinat massiu d’una po-blació veïna indefensa. Noens podem quedar de bra-ços plegats de maneracontemplativa.”

Paco no para ni un mo-ment, tot i que fa poc ques’ha llevat, acusa els pas-sius de complicitat, abans

de demanar-li a la sevacompanya Júlia un poemade Joan Margarit del can-çoner. Me’l canta en un ca-talà immaculat, com si fosuna marxa guerrillera. Enté dubtes, però tots dos lidiem que sona perfecte. Laseva dicció és més lírica,malgrat el to greu de veucaracterístic, que tantspoemes va convertir enhimnes. Es queixa que noli deixen parlar en catalàquan el reconeixen, i queaixí resulta impossibleaprendre’l: “Això és l’hòs-tia –em diu en català–. Elcatalà em costa, però esticdisposat a parlar-lo petiqui peti. He cantat en basc–la seva mare ho era– i engallec, i ho faré en català.Aquest tema de Margaritsobre els emigrants és tanfort i actual que el cantaréamb tot el cor”. ■

Paco Ibáñez actua aquesta nit al Palau de la Música en un concert combatiu, onels vells poemes s’alternaran amb l’inicial de Luis Cernuda i el de Joan Margarit

Resistència poèticaDavid CastilloBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Paco Ibáñez, un barceloní més, interpretarà al Palau un poema ben actual de Joan Margarit sobre l’emigració ■ AFT

28.12a les 21 h, al Palau, Paco Iba-ñez estarà acompanyat deMario Mas a la guitarra i Cé-sar Stroscio al bandoneó.

“Sóc partidari deGandhi, sensedisparar ni untret, noméscontral’estupidesa”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

117000

23138

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

38

España

28 Diciembre, 2016

P.54

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 2016

http://epa.cat/c/e9yhgh

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.Direcció Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), EduardVillacé (Agències), Maria Àngels Taulats (Setmanaris), Jo-sep Sánchez (L’Esportiu) i Carles Gri (Serveis al Lector).Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Joan Saro-la (Sistemes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Hu-mans: Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch.Producció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor.Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Masó (Societat), Joan Ventura (Informació Cultural), Xevi Sala (Opinió,Formats Especials i coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ramon Roca (L’Econòmic i Informació econòmica), Mi-quel Riera (Presència, Tancament i Informació internacional), Joan Rueda (Ciutats i Informació local), Lluís Martínez(coordinació amb El Punt Avui Televisió).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano (Política), Carles Sabaté (Societat),Jaume Vidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), JordiMolins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oli-veira (Barçakids), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques), Gem-ma Busquets (Comunicació), Narcís Genís, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

adreço a vosaltres. Sí, sí, avosaltres. Perdeu la por.Sortiu de l’armari. Mos-

treu-vos com sou. Reconèixer-ho és fà-cil. Sabeu que quan es prenen certesopcions es perden amics, fins i tot fa-mília. Però en definitiva és la vostraopció i els altres l’han de respectar. Jan’hi ha prou de fer veure el que no sou.No us podeu pas sentir còmodes ne-gant la vostra realitat. Movent-vos enaquesta ambigüitat que fa que la gentno sàpiga si sou carn o peix. A horesd’ara, en aquest segle XXI, i a Catalu-nya, ningú us increparà (bé, només elshooligans habituals de Twitter). I aEspanya, com que n’hi ha tants o méscom vosaltres, la comunitat us rebràamb els braços oberts. Jo fa temps quehauria fet el pas. Hi haurà molta gentque no us entendrà? Segur. Però aran’hi ha molta que tampoc us entén. Undia dieu que sou una cosa i l’endemà,una altra. Tant se us pot veure en una

M’ “Ja n’hi ha proude fer veure el queno sou. No uspodeu pas sentircòmodes negantla vostra realitat

manifestació de rebuig com alçantl’única bandera que, a hores d’ara, re-presenta una certa realitat. Totes lestàctiques tenen un final. I la vostra jafa llufa. Al final de tant marejar la per-diu, aquesta no sap ni on és. De veri-tat, dir-ho és fàcil. Potser us fa vergo-nya perquè decebreu algú, però no es

pot viure per fer content tothom. Re-petiu amb mi: “No vull la independèn-cia de Catalunya.” Un altre cop, peròara amb més ànim i a poc a poc: “No.Vull. La. Inde. Pendència. De. Catalu-nya.” Eh que ha estat fàcil! Amics co-muns, us hem de poder comptar. Iaquest joc és dual, binari, com la vida.Va de 0 i 1, de sí o no, del yin i el yang,de blanc o negre, de caixa o faixa. Queno voleu que us comptin amb el bàndolde la “dreta”? Però si ja hi són els delPSC i els del PSOE! Ah, que sou nous.Que sou la nova esquerra... Ja està! Di-gueu que vosaltres el que voleu és re-formar tot Espanya! Però deixeu detocar-nos els nassos. El referèndum tédata i no té dia i hora perquè el governno s’ha volgut passar. Aneu fent via,que així els vostres col·legues que pen-sen de manera diferent es podran es-cindir i tindrem la fotografia comple-ta. I si no us agrada... ho sento molt.És la vida. Ens veurem a les urnes!

La perdiu no sap ni on ésAndreu Mas/ amas@elpuntavui.cat

A la tres

DesclotVicent Sanchis

La gent, persobre de la llei

vui, exactament i precisament avui, Mariano Rajoyes dirigirà als espanyols per dir-los que la llei no pot

estar per sobre de la gent. Ni a Espanya ni enlloc. Si hi haun país a Espanya que se sent nacionalment diferent,apel·lar a les lleis “de tots” per reduir-lo, per humiliar-lo iper subjugar-lo, dirà Rajoy, és un parany i un abús.També proclamarà que no hi ha unitats ni constitucionssagrades, sinó la dignitat i la confraternitat delsterritoris que només poden continuar plegats si així hodecideixen els seus habitants. Igualment Rajoy farà

saber a tots els espanyols i al seu reique els tribunals no es poden ferservir com a ariet contra ladiscrepància democràtica, i que laseparació de poders és molt méssagrada que cap integritatterritorial, encara que es tracti de la

nació més antiga de la via làctia. El president espanyol,en el discurs que farà avui, dirà encara als espanyols queaviat es dirigirà al PSOE perquè mai de la vida els dosgrans partits espanyols tornin a unir-se per esclafar lesminories. Continuarà dient-los que s’ha acabat que lapremsa que li és afí desbudelli els qui no pensin com ell ique queden abolides la Falange i el Movimiento. MarianoRajoy rematarà la feina proclamant que rehabilitaràtotes les víctimes dels quaranta anys de dictadurafranquista i fent un cant a la llibertat, a la igualtat i a lafraternitat de la gent, per sobre de falses consignes.Això dirà avui Rajoy. I Ada Colau podrà pactar amb ellfinalment el referèndum que ens cal.

A

Rajoy faràsaber que elstribunals nosón un ariet

Les cares de la notícia

L’operació de venda de patrimoni immobiliari fir-mada pel vicepresident i l’alcaldessa Colau dona-rà al govern pressupost per impulsar la L10 delmetro i a Barcelona nous espais per a equipa-ments a banda de desencallar el deute de la Ge-neralitat amb alguns ajuntaments.

JUTGE DE L’AUDIENCIA NACIONAL

Posar fil a l’agulla

La detenció del regidor de Vic Joan Coma per por-tar-lo a declarar a l’Audiencia Nacional és l’últim i la-mentable episodi d’un cas insòlit, com és l’acusacióde sedició per defensar la declaració del Parlamentdel 9-N en un ple municipal. La credibilitat, ja molttocada, de l’Audiencia en surt perdent.

-+=

-+=

La força de la poesiaPaco Ibáñez

Una causa sense causaIsmael Moreno

-+=

Oriol Junqueras

El cantautor omplirà demà el Palau de la Música,dins el Festival Mil·lenni, amb un concert comba-tiu (En temps d’ignomínia a escala planetària), ona banda de reivindicar el paper de la poesia, alter-narà els vells poemes amb un d’inicial de LuisCernuda i un altre de Joan Margarit.

CANTAUTOR

VICEPRESIDENT DEL GOVERN

El 2016 ha estat un bon anyper a l’economia catalana.

Bon any, segons les grans xifres. ElPIB creix, el consum privat aug-menta, la inflació s’estanca i l’aturdisminueix. Aquests bons resultatss’expliquen perquè l’economia ca-talana és sòlida, dinàmica i flexiblefins i tot en temps de crisi. Ha apro-fitat l’època dolenta per obrir mer-cats a l’exterior. També han ajudatforça alguns factors que eren forade l’àmbit d’actuació del govern es-panyol, que és qui determina lesgrans línies. Per exemple, uns tipusd’interès baixos i un preu del petrolideprimit. Però el principal factorque ha permès guanyar competiti-vitat a l’economia catalana i que ex-plica aquesta recuperació de lesgrans xifres és el de les retalladessalarials. En èpoques passades, elsgoverns entomaven les crisis deva-luant la moneda. Com que això araja no és possible, perquè la paritatla determina el BCE, s’ha de recór-rer a altres fórmules. La més fàcil ésabaixar salaris.

L’aparent paradoxa és queaquesta millora general dels indica-dors econòmics conviu amb els pit-jors efectes de la crisi. Durant el2016 han continuat els desnona-ments, la pobresa energètica ésquelcom més que una anècdota i hiha més famílies que depenen de lesbeques menjador perquè els seusfills puguin fer un àpat calent al dia.És a dir, que aquesta millora del’economia no arriba a tothom. Hiha moltes persones que s’han em-pobrit durant la crisi, i que és difícilque se’n surtin. Hi ha gent que tre-balla, però que és pobra. Però can-viar-ho és possible. N’hi ha prouque Catalunya pugui fer la seva prò-pia política. Ara per ara, és impossi-ble. Cada cop que s’intenta fer algu-na cosa en favor de qui ho passamalament, apareix un tribunal es-panyol prohibint-ho.

Tothom hade rebreels beneficis

EDITORIAL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

117000

23138

Diario

215 CM² - 20%

1642 €

3

España

28 Diciembre, 2016

P.55

36 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DIMECRES, 28 DESEMBRE 2016

Comèdia 16.15 18.20 20.20 22.20Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

nVerdi HD 18.10 22.30 12.00cVerdi HD 16.00 20.20cYelmo Cines Icaria 15.45 17.55 20.05

Los exámenes 12 ADIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: C. MUNGIU. INT.: ADRIAN TITIENI.

Drama: Romeo Aldea, que viu en un petit poble de Transsilvània,ha instruït la seva filla Eliza perquè marxi a l’estranger. L’Eliza, queha aconseguit una beca per estudiar al Regne Unit, ha de passarels exàmens finals. No obstant això, el dia previ al primer examenescrit, un incident posa en perill els seus resultats. 128 min.cMéliès 18.00

María (y los demás) 7 AESPANYA. 2016. DIR.: NELY REGUERA. INT.: BÁRBARA LENNIE.

Comèdia dramàtica: Des que va morir la seva mare, la Maríaha tingut cura del seu pare i dels seus germans. Responsablei controladora, sempre ha estat el pilar de la família i se’n sentorgullosa. Per això, quan el seu pare anuncia que es casa ambla Cachita, la seva simpàtica infermera, la María sent que el seumón s’ensorra. Ha arribat el moment d’atrevir-se a viure la sevapròpia vida. 96 min.Balmes Multicines 22.30Renoir Floridablanca 16.15 20.15Verdi Park HD 16.00

Michelle & Obama APTAEUA. 2016. DIR.: RICHARD TANNE. INT.: PARKER SAWYERS.

Comèdia romàntica: La pel·lícula recrea l’estiu de 1989 a Chicago,en el qual el futur president dels Estats Units, Barack Obama, vatenir la seva primera cita amb la que seria la primera dama, Miche-lle. 86 min.cCinemes Maldà 15.00Cinesa Heron City 3D 16.00

1898, los últimos de Filipinas 12 AESPANYA. 2016. DIR.: SALVADOR CALVO. INT.: LUIS TOSAR.

Aventura: A finals del segle XIX, Espanya va entrar en guerraamb els Estats Units i va patir la derrota que va suposar la pèr-dua de les últimes colònies. A un llogaret filipí, on hi havia unmoviment d’insurrecció, els comandaments espanyols no vancreure que la guerra hagués acabat i la van seguir durant un anymés. No era una qüestió heroica sinó simplement de tancamentmental. 129 min.Arenas de Barcelona 17.00

Oh, quina joia! APTAESPANYA. 2016. DIR.: VENTURA PONS. INT.: PEDRO RUIZ.

Comèdia: El Berenguer és de Valls i des de petit ha volgut ser ac-tor. Amb l’Ovidi, company de teatre, mira de trobar el seu lloc enl’escena, però la cosa no acaba de rutllar. Llavors es troba amb unbitllet per viatjar a Los Angeles, on en sis dies i cinc nits busca unsecret enterrat durant molts anys. Allà l’espera Ann Joy, una actriuapareguda per brillar encara més agafada de la seva mà. 90 min.C Cinemes Texas 20.10 22.00

Operación Anthropoid 16 AEUA. 2016. DIR.: SEAN ELLIS. INT.: JAMIE DORNAN.

Bèl·lica: L’Operació Anthropoid és el nom d’una missió que prete-nia atemptar contra Reinhard Heydrich. Entre desembre de 1941 ijuny de 1942, un grup de comandaments txecs entrenats al RegneUnit van executar el pla que Winston Churchill i el seu gabinet vanordir per assassinar el successor virtual de Hitler. 120 min.Bosque Multicines 22.15

cCinemes Girona 19.45Cinesa Diagonal Mar 19.10 21.45Comèdia 16.20 19.30 22.05Gran Sarrià Multicines 16.10 19.05 22.00

Paterson APTADIV. PAÏSOS. 2016. DIR.: JIM JARMUSCH. INT.: ADAM DRIVER.

Drama: El Paterson és un conductor d’autobús a la ciutat de Pater-son, Nova Jersey. Cada dia, segueix una rutina simple: fa la sevaruta diària, observant la ciutat a través del seu parabrisa i sentintfragments de converses fugaces al voltant; escriu poemes enun quadern; treu a passejar el gos; va al mateix bar a prendresempre la mateixa cervesa, i se’n va a casa amb la seva dona, laLaura. 113 min.cBalmes Multicines 16.30 19.20 22.00Boliche 20.05 22.10

cBoliche 18.00Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05

cRenoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45cYelmo Cines Icaria 16.35 19.00 21.30

¡Qué bello es vivir! APTAEUA. 1946. DIR.: FRANK CAPRA. INT.: JAMES STEWART.

Drama: George Bailey és un home de negocis desesperat i frustratque decideix posar fi a la seva vida. Llavors un àngel, el Clarence,baixa a la terra i li mostra el que seria de Bedford Falls, de la sevafamília i dels seus amics si ell no hagués nascut. 129 min.c Filmoteca de Catalunya 17.00

Rogue One: una historia de Star Wars 7 AEUA. 2016. DIR.: GARETH EDWARDS. INT.: FELICITY JONES.

Acció: En una època de conflictes, un grup d’herois inversemblantsemprèn una missió per robar els plànols de l’Estrella de la Mort,l’arma de destrucció definitiva de l’Imperi. Aquest esdevenimentreuneix gent corrent que tria fer coses extraordinàries i, sense serencara conscients, està formant part d’alguna cosa més gran queells mateixos. 133 min.Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.45Arenas de Barcelona 18.00 20.40

¶Arenas de Barcelona 19.30 22.10Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.00 19.00 22.00cBalmes Multicines 18.00 20.45Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.20 18.30 20.00 22.00Cinesa Diagonal 18.00 19.10 20.40

¶Cinesa Diagonal 17.10 22.45cCinesa Diagonal 15.45Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.00 19.45 21.25 22.35Cinesa Diagonal Mar 16.55 19.10 20.40 22.00

¶Cinesa Diagonal Mar 17.10 20.00Cinesa Heron City 3D 16.20 18.00 19.50 22.00Cinesa Heron City 3D 17.00 19.10 20.40

¶Cinesa Heron City 3D 17.10 20.00Cinesa La Maquinista 16.45 19.35 21.30Cinesa La Maquinista 18.00 20.40 22.25

¶Cinesa La Maquinista 16.20 19.10 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00

¶Glòries Multicines 17.50 20.30Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.50

¶Palau Balaña Multicines 17.50 20.30cPhenomena 22.30 12.00cRenoir Floridablanca 16.00 19.00 22.00cVerdi HD 16.30 19.15 22.00 12.00cYelmo Cines Icaria 15.45 18.30 21.15cYelmo Cines Icaria 17.15 20.00 22.45cYelmo Cines Icaria 16.30 19.15 22.00

Set dies de maig 13 AEUA. 1964. DIR.: JOHN FRANKENHEIMER. INT.: BURT LANCASTER.

Thriller: El president nord-americà fa una proposta a favor deldesarmament nuclear que no agrada ni a amplis sectors socials nitampoc a determinats comandaments de l’exèrcit, que conspirencontra ell. Un altre militar, lleial al president, descobreix la conspi-ració i intenta aturar l’imminent cop d’estat. 118 min.n Filmoteca de Catalunya 21.30

Sully 7 AEUA. 2016. DIR.: CLINT EASTWOOD. INT.: TOM HANKS.

Drama: El 15 de gener de 2009, el Capità Sullenberger va fer ama-rar el seu avió avariat sobre les aigües del riu Hudson, salvant lavida de les 155 persones a bord. No obstant això, mentre el Sullyera aclamat, es desenvolupava una investigació que amenaçava dedestruir la seva carrera. 96 min.Arenas de Barcelona 21.45

cBalmes Multicines 16.00

Tarde para la ira 16 AESPANYA. 2016. DIR.: RAÚL ARÉVALO. INT.: ANTONIO DE LA TORRE.

Thriller: Madrid, agost del 2007. El Curro entra a la presó des-prés de participar en l’atracament d’una joieria. Vuit anys des-prés, es troba amb una situació inesperada i a un desconegut,el José, que el porta a enfrontar-se a fantasmes del passat ienfonsar-se en l’abisme de la venjança. 92 min.Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00

The Neon Demon 18 ADINAMARCA. 2016. DIR.: NICOLAS WINDING. INT.: ELLE FANNING.

Terror: Una noia jove desembarca a Los Angeles amb el somnid’esdevenir model. El seu ascens fulgurant i la seva puresa sus-citen gelosia i cobdícia. Algunes noies es rendeixen davant d’ella,però altres estan disposades a tot per robar-li la bellesa. 118 min.

cCinemes Maldà 22.10

Trolls APTAEUA. 2016. DIR.: MIKE MITCHELL, WALT DOHRN.

Animació: El film descobreix un sorprenent i colorit món poblatper personatges divertidíssims i inoblidables, i explica la històriadels excessivament optimistes trolls, amb una cançó constant alsllavis, i els còmicament pessimistes Bergens, que només són fe-liços amb un troll a l’estómac. 92 min.Arenas de Barcelona 15.40 17.40Bosque Multicines 16.00Cinesa Diagonal 15.50Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15Cinesa Heron City 3D 15.45 17.55Cinesa La Maquinista 16.00Glòries Multicines 15.45 17.35

Un monstre em ve a veure 12 AEUA, ESPANYA. 2016. DIR.: J. A. BAYONA. INT.: S. WEAVER.

Drama: Connor O’Malley ha desenvolupat un món de fantasiaque li permet superar les seves pors. A través de la finestra dela seva habitació, el protagonista pot albirar un arbre que s’hamantingut en peu des de fa milers d’anys. Uns minuts desprésde la mitjanit, el Connor es desperta i es troba un monstre a lafinestra. Però no és el monstre que ell esperava. 108 min.Arenas de Barcelona 22.10Cinesa Diagonal Mar 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 20.10 22.35

Vaiana APTAEUA. 2016. DIR.: RON CLEMENTS, JOHN MUSKER I DON HALL.

Animació: La Vaiana, una adolescent aventurera, s’embarca enuna audaç missió per salvar el seu poble. Amb l’ajuda de l’abanspoderós semidéu Maui, inicia un viatge ple d’acció durant el quales troba amb enormes monstres i obstacles impossibles. Durantel periple, la Vaiana segueix la recerca que van emprendre els seusavantpassats i descobreix el que sempre havia buscat: la seva prò-pia identitat. 107 min.Arenas de Barcelona 17.00 19.30Aribau Club 16.00 18.10

cBalmes Multicines 16.10Bosque Multicines 16.10 19.05

C Cinemes Girona 17.00Cinesa Diagonal 16.00 18.15Cinesa Diagonal Mar 15.45 18.10 20.30Cinesa Heron City 3D 16.00 18.20 20.45Cinesa La Maquinista 15.50 18.10 20.30Glòries Multicines 15.45 18.05

C Palau Balaña Multicines 16.10 19.05C Verdi Kids HD 16.00 11.30cVerdi Park HD 18.05cYelmo Cines Icaria 17.00

Villaviciosa de al Lado 16 AESPANYA. 2016. DIR.: NACHO G. VELILLA. INT.: CARMEN MACHI.

Comèdia: En Villaviciosa de al Lado, alguns veïns han tingut la sortde guanyar el primer premi de la loteria. El problema és que el lo-cal que repartia les participacions és el Club Momentos, un bar decambreres. El dilema sorgeix entre els agraciats: han de triar entreser milionaris però carregant amb l’etiqueta de “puters”, o seguiren números vermells, però amb una moral irreprotxable. 91 min.Arenas de Barcelona 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Bosque Multicines 20.20Cinesa Diagonal 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 17.00 20.50 22.50Cinesa Heron City 3D 16.10 18.10 20.10 22.10Cinesa La Maquinista 15.50 18.10 20.20 22.20Glòries Multicines 20.15 22.15Palau Balaña Multicines 16.00 17.55 19.55 22.05

Yo, Daniel Blake 12 ADIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: KEN LOACH. INT.: DAVE JOHNS.

Drama: Víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, un fuster an-glès de 59 anys, es veu obligat, per primera vegada a la vida, a recó-rrer a prestacions socials per sobreviure. No obstant això, tot i queel metge li ha prohibit treballar, l’administració l’obliga a buscar unafeinasi nodesitja rebreunasanció. Enunaes lessevesvisites al cen-tre assistencial, el Daniel es creua amb la Katie, unamare soltera dedosnensques’havistobligadaaacceptarunallotjamenta450kmdela seva ciutat per evitar que l’enviïn a una llar d’acollida. 100 min.cCinemes Maldà 20.30cMéliès 16.10cVerdi HD 20.30

PEL·LÍCULES BARCELONAM/G M/G M/G

Barcelona ciutat

LaMarianna i l’arracada perduda.Taller de teatre per descobrir laBarcelona de fa 300 anys a travésde les aventures de la Marianna,que va creuar la ciutat per tornaruna arracada a una dona.El Born Centre Cultural. Plaça Comer-cial, 12 (de 10 a 14 hores). 7 euros.

Moltes maneres demirar el món.Què feien els pintors cubistes? Visitade l’exposició i taller.Museu Picasso. Montcada, 23(d’11 a 13 hores). 3 euros.

Lamàgia del Nadal. Activitats fami-liars nadalenques com tallers,contes, màgia, ball i titelles.La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92(de 16 a 19.30 hores). 8 euros.

Contes de Nadal de les germanesBaldufa. Tanaka Teatre ofereix unespectacle de teatre i titelles perdescobrir l’origen i les tradicionsde Nadal i altres celebracions delmón. Humor per a petits i grans.Museu d’Història de Catalunya. PlaçaPau Vila, 3 (17 hores). Gratuït.

A d’atzar. Activitat familiar. Quinmoviment et suggereix una obrad’art?

Fundació Antoni Tàpies. Aragó, 255(17 hores). 4 euros.

‘Tejados demusgo’ i ‘Escrito enfemenino singular’. Presentació delnou poemari de José Luis Labad idel les histories de dones escritesper Julia de Castro.Sala Àmbit Cultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel (19 hores).

Allò que va passar a Cardós. Bere-nar literari al voltant d’un llibreèpic i vibrant, un nou clàssic, ambi-entat a la vall de Cardós.El Born Centre de Cultura i Memòria.Pl. Comercial, 12 (19 hores). 7 euros.

DocsBarcelona del Mes. Projecciódel documental Una llar al món,un any d’escola de nens refugiats aDinamarca.Teatre de Sarrià. Pare Miquel deSarrià, 8 (20.30 hores). 3 euros.

MATARÓ (Maresme)NewOrleans Christmas Party. Ves-pre de dixieland amb el quintetformat per Ivó Oller, trompeta;Joan Massats, trombó; Lluís Muri-llas, guitarra; Queralt Camps,contrabaix, i Oriol González, bate-ria.El Públic. Xammar, 6, bis (20.30 h).12 euros.

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE A:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

L’incansable Ibáñez

VICENÇ LLURBA

BARCELONA Redacció

Paco Ibáñez torna a Barcelona,per segona vegada aquest any,amb el Festival Mil·leni. Als 82anys el músic continua oferintconcerts d’altíssima qualitat enquè no falten mai els seus gransreferents culturals, entre elsquals Lorca, Alberti, Góngora iQuevedo. A l’actuació d’aquestanit estarà acompanyat deMarioMas a la guitarra i de CésarStroscio al bandoneó. El con-cert disposarà d’un espai escè-nic creat per a l’ocasió i dis-senyat per FredericAmat. El re-pertori estarà compost pels seusgrans clàssics i es presentarà untema inèdit, Vientres sentados,que obrirà el concert.

PACO IBÁÑEZPALAU DE LA MÚSICA21 HORESDE 18 A 48 EUROS

Elrepertoriconstaràdelsseusgransclàssics id’untemainèdit, ‘Vientressentados’

EL GORDO

SUPER ONCESUPER 10 TRIO 7/39

ONCE

27 de desembre2-3-4-9-10-14-15

18-19-20-23-25-26-2841-51-65-67-69-74

Pot acumulat per al següent sorteig:El Gordo, 11.800.000 euros. Primitiva, 11.300.000 euros. Bono Loto, 1.000.000 euros.7/39, 5.195.060,84 euros. 6/49+Plus, 9.220.000,00 euros. 6/49, 4.660.000,00 euros.

Eurojackpot, 90.000.000 euros. Euromillones, 17.000.000 euros.

27 de desembre4-5-7-8-10-14-17-24-28-29

37-38-40-43-48-49-57-63-65-67Diana: 65

27 de desembre

272

LOTTO 6/49 PRIMITIVA

24 de desembreCombinació guanyadora26-29-31-34-36-40

Complem.: 49 Reint.:9Joker: 2094996

Guanyadors Euros6+R...................– ....................... –6 .......................– .......................–5+C...................6 ........43.662,745...................146 ..........3.887,784 ...............8.043 ............. 114,003............164.445 ..................8,00

BONO LOTO

27 de desembreCombinació guanyadora12-13-22-23-47-48

Complem.: 5 Reint.:1

Guanyadors Euros6........................– ...................... –5+C....................2 .......82.727,745......................75 .........1.103,044 ................4.180 .............. 31,343...............78.845 .................4,00

27 de desembre19052 Sèrie ‘La Paga’: 022

EUROMILLONES

27 de desembreCombinació guanyadora

Números: 3-22-25-32-39Estrelles: 7 - 12

Guanyadors: Euros:5+2..................1 .......25.251.858,005+1..................3 ..............251.503,365+0..................2 ................87.867,004+2................14 ..................6.139,774+1..............497 ..................... 184,483+2..............795 ..................... 160,984+0...........1.218 ....................... 59,592+2.........11.807 ....................... 28,313+1.........22.240 ....................... 15,893+0.........54.968 ....................... 12,161+2.........61.594 ....................... 15,352+1.......326.595 ......................... 8,692+0.......811.831 ......................... 4,29

EUROJACKPOT

23 de desembreCombinació guanyadora

13-27-30-42-46Sols: 3 - 4

Guanyadors: Euros:5+2 .................– ........................–5+1.................4 ........662.337,805 .....................6 ........155.844,204+2...............72 ............4.329,004+1..........1.390 ...............201,804 ..............2.002 ...............108,903+2..........3.109 .................60,102+2........44.188 .................21,803+1........58.727 .................15,903 ............85.122 .................15,701+2 .... 237.236 ...................10,202+1 .... 817.074 .....................7,20

25 de desembreCombinació guanyadora

9-18-19-45-53Número clau (reint.): 6

Guanyadors Euros5+1..................– .......................–5+0.................– .......................–4+1...............23 ........... 9.629,934+0.............179 .............. 222,093+1.............989 ................45,943+0..........9.312 ................15,862+1 ........15.973 ..................7,112+0 ......145.801 ..................3,000+1 ......282.551 ..................1,50

CUPONAZO

23 de desembre9.000.000 €

51905Sèrie:029

100.000 € Sèrie13931................................ 01031373................................ 03038016................................ 02651788................................ 08170651................................ 12978570................................ 047

26 de desembreCombinació guanyadora3-10-13-25-31-33-34

Reint.:2

Guanyadors:7 ................ –6 ................ –5 .............. 56

Euros:...................... –...................... –............ 107,14

Guanyadors:4 ................916

Reint. ......8.520

Euros:.......... 10,00

............ 1,00

21 de desembreCombinació guanyadora

1-8-14-20-25-32Complem.:44

Num Plus.: 4 Reint.: 9Jòquer: 496725

Guanyadors Euros6+Plus...............– .......................–6.......................– .......................–5+C+Plus...........– .......................–5+C...................– .......................–5+Plus...............– .......................–5.......................– .......................–4+Plus.............37 ................62,654.....................78 ................31,323+Plus...........552 ................11,473................1.385 ..................5,73

24 de desembreCombinació guanyadora3-17-21-32-39-43Complem.:24

Num Plus.: 6 Reint.: 1Jòquer: 349044

Guanyadors Euros6+Plus .............. – ....................... –6.......................– ....................... –5+C+Plus...........– ....................... –5+C...................– ....................... –5+Plus .............. – .......................–5.......................1 ........... 1.290,734+Plus ............ 36 ................ 71,214.....................73 ................ 35,603+Plus...........601 ................ 12,113................1.354 ..................6,05

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

131497

Diario

386 CM² - 34%

9520 €

36

España

28 Diciembre, 2016

P.56

LAS CARAS DE LA NOTICIA

OPINIÓN

PABLO, SUSANA, ÍÑIGO, PEDRO... SIEMPRE MARIANO«...Y VOLVIERON CANTANDO»

Julián CABRERA

Si hay algo donde el tiempo pone las cosas en su sitio, eso es la política, pero antes suele sucederse un nada despreciable elenco de aciertos más o menos planifi cados y de errores a veces de bulto. En tan sólo un año, el transcurrido desde que renunciara a una imposible investidura «pasan-do la presión» a Sánchez he escucha-do menospreciar la capacidad estra-tégica de Rajoy a propósito de su desesperante tendencia a «hacerse el muerto» a los mismos que des-pués venían a resaltar su magistral capacidad para «reblandecer» a los adversarios en pos de esa investidu-

ra que acabó cayendo como fruta madura. No me cabe ninguna duda de que las cosas no habrían derivado a la situación actual si el perfi l del lí-der del PP hubiera sido otro, de igual manera que con otros referentes en la izquierda los derroteros habrían sido probablemente muy distintos en nuestro devenir político.

Suele ocurrir que un punto de in-fl exion producto de cálculos erró-neos deriva en una sucesión de dis-lates hasta el desastre fi nal, y ese punto tuvo mucho que ver con aque-lla comparecencia lejana no tanto en el tiempo como por lo mucho suce-dido despues a cargo de un Pablo Iglesias que convencido de lo inevi-table del «sorpasso» optó por dina-mitar cualquier posibilidad de go-bierno de «progreso» escenifi cando toda una humillación al PSOE y a su

líder –«para Sánchez ser presidente es una sonrisa del destino»– aquella mañana del 22 de enero.

Hoy el PP hace cálculos de gobier-no pero no aparta la mirada de esas otras cuentas que le brindan las en-cuestas. Rajoy gestiona su condición de incontestable, sucediéndose a sí mismo y ya preparando esa agenda internacional que tanto cautivaba a sus antecesores en la Moncloa cuan-do se sentían seguros en el patio doméstico, y por si fuera poco tiene la capacidad de mediar indirecta-mente en la pugna por la supremacía de la izquierda entre Podemos y so-cialistas precisamente a cuenta del control sobre la respiración asistida de estos últimos. La crisis de gobier-no en Canarias en la que los popula-res pueden colocar en la presidencia a un socialista es el más reciente e

A VER SI 2017 NOS TRAE, FRUTO DE ALGUNA TENTACIÓN, OTRA CONSULTA AL ELECTORADO

EL PP HACE CÁLCULOS DE GOBIERNO, PERO NO APARTA LA MIRADA DE LAS ENCUESTAS

indicativo episodio. PSOE y Pode-mos se contemplan mutuamente confi ados en rentabilizar la descar-nada crisis interna del de enfrente, pero la realidad de su día a día lo que brinda es la incógnita a propósito de a quién le acabarán saltando más las costuras. Errejon e Iglesias ya lucen las navajas en la plaza pública de las redes sociales y «Vistalegre 2» huele a akelarre. Susana Díaz sigue sin ver sufi ciente agua en la piscina de la Secretaría General socialista, a Sán-chez se le escapan los adeptos entre estaciones de servicio –a este paso no le van a quedar ni los «maquis» de su postguerra– y para colmo ni pare-ce estar ni se espera a un tercer tapa-do. A ver si va a resultar que 2017 nos trae, fruto de alguna tentación, otra consulta al electorado no precisa-mente demoscópica por aquello de «dar forma» al nuevo panorama. Al fi n y al cabo, siempre quedará Mariano.

Tatiana Solovieva

Productora de los montajes del Ballet Imperial

El Ballet Imperial Ruso ofrece desde ayer en los Teatros Lope de Vega y de la Luz Philips en Madrid representaciones de los clásicos «El Cascanueces» y «El lago de los cisnes» en las que colaborarán jóvenes promesas de la danza. Una cita de interés.

Luca de Meo

Presidente de Seat

La fi rma automovilística española Seat y sus trabajadores han do-nado 2,3 toneladas de alimentos, además de 180 juguetes a Cruz Roja Española en el marco de la campaña «Somos Seat, somos solidarios». Un gran gesto de cercanía con los necesitados.

Francisco Reynés

Vpte. y consejero delegado de Abertis

Abertis ha alcanzado un acuerdo para la compra de dos autopistas en India, la NH-44 y la NH-45, por 128 millones de euros, lo que re-presenta la entrada del grupo de infraestructuras español en este mercado. La operación refuerza el liderazgo de Abertis.

Andoni Ortuzar

Presidente del PNV

El PNV recibió en su sede central a Juan María Olano y Antton López Ruiz, «Kubati», como responsables de una campaña en apoyo a los reclusos de ETA. Tratar a «Kubati», un asesino en serie fanático, como una persona normal es inmoral y repugnante.

Arkaitz Rodríguez

Portavoz de Sortu

Sortu recuerda a los presos las condiciones de ETA para pedir benefi cios penitenciarios: ni arre-pentimiento ni colaboración en el esclarecimiento de asesinatos. Según su portavoz, eso responde a un «relato de vencedores y ven-cidos». Pues claro. Y de Justicia.

ÓMNIUMCLAVES

Josep Ramon BOSCH

Ómnium Cultural fue fundada en 1961 por Fèlix Millet i Maristany, un banque-ro y ex combatiente franquista, promo-tor del nacionalismo catalán católico que huyó a Burgos en 1936, al ver ame-nazada su vida por la CNT, los otrora radicales socios del separatismo bur-gués que gobernaba con ERC. Millet fue un personaje clave en la llamada sociedad catalana, la que se defi nía como «Las 400 personas, que nos en-contramos en todas partes y siempre somos los mismos». Millet estuvo de-trás de toda actividad cultural catala-nista en el franquismo, con cargos di-rectivos en el Orfeó Català, Palau de la

Música Catalana, el Barça, La Caixa, «Comissió Abat Oliva», el Liceu o en la Fundació Pau Casals. Entre los prime-ros miembros de «Ómnium Cultural» destacaba un personaje pintoresco que respondía al nombre de Joan Bap-tista Cendrós, un barbero de Sants que se hizo millonario con el invento del masaje Floïd, cuya fortuna la invirtió en la «Banca Catalana» de su amigo Jordi Pujol, a la que dio el nombre inspirán-dose en la «Banque Suïsse» y fue uno de los directivos incluidos en la quere-lla que el ministerio fi scal presentó contra antiguos responsables de la entidad. Su nieto es el conocido propa-gandista y empresario David Madí, asesor durante años de Artur Mas, al que consideraba «mi colaborador más cercano, más valiente y más querido». Madí es señalado por todos los que conocen las interioridades de la políti-ca catalana como el responsable del diseño del «Prusés separatista». Inven-tor de la expresión «derecho a decidir»,

COMO EN 1936 VEREMOS A LOS RICOS BURGUESES HUIR DEL MONSTRUO QUE HAN CREADO

ESTÁN BUSCANDO QUE SORAYA LES FACILITE UN BURGOS DONDE VIVIR

miembro del consejo asesor de Ende-sa, vicepresidente de Applus, consultor de Deloitte, propietario de consultoras y de un restaurante de lujo en la sexta planta del Gran Teatro del Liceo. El exponente de la nueva burguesía radi-calizada. Ómnium nació como instru-mento para defender la lengua, la cultura catalana y el restablecimiento de las instituciones políticas de auto-gobierno, incentivando la producción cultural en catalán a través de la crea-ción de premios literarios. Tras la muerte de Franco se convirtió en una asociación promotora del nacionalis-mo cada vez más ultra, con 50.000 so-cios, una plantilla formada por más de medio centenar de personas y un mí-nimo de 30 sedes. Una organización que olvidó sus orígenes culturales y se convirtió en un agente de propaganda y agitación separatista, fi nanciada ge-nerosamente por las Administraciones públicas. En abril del 2005 adquirió por tres millones de euros un edifi cio en la

calle de la Diputació de Barcelona, entre 2005 y 2010 recibió 10,5 millones de euros en subvenciones a través de diferentes ayudas y convenios pluri-anuales del Gobierno catalán, entre 2011 y 2013 la cifra se dispararía a más de 13 millones de euros y en 2014, en pleno proceso separatista, ingresó más de 6,6 millones de euros. Ómnium se convirtió en la organización de referen-cia para el separatismo junto a la ANC, y en vinculación directa con Acció Cultural del País Valencià en la Comu-nidad Valenciana y la Obra Cultural Balear en las Islas Baleares, en el marco de la Federación Llull. Los nuevos so-cios del separatismo burgués, aliados con ERC, han mudado de la CNT a la CUP y agitan las aguas desde «Om-nium Cultural» y la ANC. Y como en 1936, veremos a los ricos burgueses huir cobardemente del monstruo que ellos han creado. Están buscando que Soraya les facilite un Burgos donde vi-vir. Deberían darles ajo y agua.

4 Miércoles. 28 de diciembre de 2016 • LA RAZÓN

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

250000

79396

Diario

352 CM² - 34%

8509 €

4

España

28 Diciembre, 2016

P.57

EL MUNDO. MIÉRCOLES 28 DE DICIEMBRE DE 2016110 AGENDA

EL AÑO CLAVE PARA EL DESAFÍO Los frentes judiciales y la amenaza del referéndum marcan la agenda catalana

CAROL ÁLVAREZ

Cataluña se enfrenta en 2017 a un momento decisivo tras meses de marear la perdiz entre amenazas y pasos atrás de un Govern que in-siste en que llevará a cabo un refe-réndum para que todos los catala-nes se expresen en votación sobre la hoja de ruta independentista.

El camino que inició Artur Mas como president, al convocar la con-sulta del 9-N en 2014, ha llevado a esta otra encrucijada, de mucho mayor calado, al enfrentarse abier-tamente a la respuesta sin fisuras que ha dado el Constitucional en repetidas fases del procés: un refe-réndum independentista es ilegal con las normas actuales. Carles Puigdemont, que lleva ahora el tes-tigo por obra y gracia de los diez diputados antisistema de la CUP, deberá emplearse a fondo para ob-tener de nuevo su apoyo en febre-ro, en el debate parlamentario defi-nitivo de los presupuestos. Las

ta, o bien afrontar las consecuencias de su fracaso. Está por ver, en cual-quier caso, la factura que puede pa-sar a los comunes su defensa del de-recho a decidir sin mojarse sobre la independencia, y es que una tesitu-ra similar noqueó a los socialistas catalanes en cuanto entraron en el debate. El PSC de Maragall y Mon-tilla es hoy la segunda fuerza de la oposición tras Ciudadanos. De ha-ber elecciones en Cataluña, también se verá si el pinchazo que sufrió el líder del partido, Albert Rivera, tras cambiar sus apoyos de Pedro Sán-chez a Mariano Rajoy en cuestión de meses, restarán las expectativas naranjas en el Parlament. El PSC tiene ahí una oportunidad para cre-cer, tras su golpe en la mesa contra la Ejecutiva en protesta por permitir la investidura de Rajoy, y también el PP en Cataluña, en un momento en que debe ajustar su estrategia de acuerdo con los nuevos aires que da el Gobierno de Rajoy.

Su mediación puede desencallar el conflicto

Cataluña. Transferencias en infraestructuras, por un lado, y la

mejora del modelo de financiación, que los procesos electorales

en España han convertido en una asignatura pendiente por lo

espinoso de tomar medidas que puedan entenderse como

concesiones, pueden ser la piedra angular sobre la que desactivar

el victimismo catalán. El papel del nuevo delegado del Gobierno en

Cataluña, Enric Millo, será decisivo para apuntalar esta estrategia,

y está por ver si conduce también a cambios en la estructura del

Partido Popular en Cataluña, ahora dirigido por Xavier García

Albiol, o se afianza. / C. A.

La vicepresidenta del Gobierno tiene el timón de la negociación

con el Govern, y de su pericia dependerá si llega a buen puerto

su objetivo. Aunque la vía judicial entorpece el nuevo talante

que pretende imprimir a esta misión, porque alimenta el agravio

que utilizan los independentistas para defender sus posiciones,

en su mano está limar asperezas a partir de mejoras

esencialmente económicas largamente reclamadas desde

cuentas catalanas vuelven a depen-der del voto en asamblea de los ra-dicales, que tomarán su decisión el 28 de enero, y que reclaman mayor carga fiscal para las rentas altas y la creación de medidas impositivas que graven la riqueza.

La antigua Convergència, ahora refundada como Partit Democràta Català (PDeCAT), sufrirá, si cede, un nuevo revés en su intento de en-sanchar sus bases diezmadas tras el giro independentista y los escánda-los judiciales que han debilitado al partido que conforma Gobierno junto a ERC. La agenda judicial es-tará estrechamente ligada a la polí-tica en el primer semestre de 2017: a la conocida causa abierta al ex president de la Generalitat y las ex conselleras Irene Rigau y Joana Or-tega bajo la acusación de prevarica-ción por su actuación en orden a garantizar la celebración del 9-N, se suma el proceso que se sigue con-tra el ex conseller Francesc Homs,

que deberá dar explicaciones ante el Supremo al estar aforado en Las Cortes, por su participación activa en la organización del refrendo de marras, y contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha seguido sus pasos al permitir la tramitación y posterior aprobación de una resolución que daba segui-miento al plan independentista cu-yo camino el TC ha vedado.

Incluso las causas abiertas por la quema de fotos del Rey por parte de varios antisistema, así como el acto de desobediencia del 12 de Octubre, con la apertura del Ayuntamiento de Badalona, pese a la expresa prohibición judicial, pueden dar nuevos elementos de agitación al panorama político en Cataluña.

Ya de menos alcance, pero con riesgo evidente de desgaste en las fi-las de los ex nacionalistas, hay otros dos procesos judiciales previstos pa-ra mayo: el de Fèlix Millet, artífice confeso del desvío de dinero públi-

co del Palau de la Música, que está acusado de alimentar a CDC como intermediario en las comisiones por obras que adjudicaba el Govern, y el de Lluís Prenafeta y Macià Alave-dra, ex hombres fuertes de Pujol, acusados de tráfico de influencias en el caso Pretoria, de corrupción urbanística.

Oriol Junqueras tiene el viento de cara este 2017. Sigue capitalizando el apoyo de los independentistas en los sondeos; su apuesta sólida por el referéndum en septiembre ,o inclu-so su avance a antes del verano, puede catapultarlo como primera fuerza política en el Parlament en las próximas elecciones. El otro gran eje que puede hacer sombra a los independentistas es el que con-forma el partido de alcance autonó-mico ahora en gestación de Ada Co-lau. Haya o no referéndum, las elec-ciones catalanas están en el horizonte para, o bien seguir el pul-so de la hoja de ruta independentis-

EL RETO DE SÁENZ DE SANTAMARÍA

EEn 2017, el Govern parece decidido a llevar a cabo el referéndum para que los catalanes se expresen sobre el proceso independentista. / AFP PHOTO/ ATTILA KISBENEDEK

EL AVISPERO INDEPENDENTISTA2017 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

761000

134016

Variable

725 CM² - 70%

28000 €

10

España

28 Diciembre, 2016

P.58

EL MUNDO. MIÉRCOLES 28 DE DICIEMBRE DE 2016

9

i ESPAÑA

GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA El año próximo será una buena oca-sión para confirmar o desmontar mitos que habitualmente aparecen respecto al mundo judicial. Premi-sas como «la Justicia lenta no es Justicia», «están condenados por la pena del telediario» o «la Justicia es-tá politizada» volverán a escuchar-se, ya que coinciden los juicios por casos que llevan años de tramita-ción y que afectan directamente a la corrupción política.

Está previsto que la Audiencia de Barcelona celebre juicios por el ca-so Palau, el caso Adigsa, por el des-vío de dinero de la Fundación Cata-lunya i Territori o contra los ex res-ponsables de la Associació Catalana de Municipis. En la Audiencia Na-cional se seguirá el juicio por el ca-so Pretoria, mientras que el Tribu-nal Superior de Justicia de Catalu-ña (TSJC) juzgará la presunta desobediencia por el 9-N del ex presidente Artur Mas. Esta activi-dad judicial afectará directamente a la política catalana por el desgas-te que sufran los partidos procesa-dos por corrupción en sus filas co-mo por la primera cita del sobera-nismo con un proceso penal.

En enero, la Sección 6 de la Au-diencia de Barcelona comenzará a juzgar a los ex responsables de la Fundación Catalunya i Territori, afín a Unió Democràtica de Cata-lunya. La Fiscalía pide para los principales acusados penas que van entre ocho y 17 años de pri-sión. El Ministerio Público conside-ra que los procesados presunta-

mente usaron esta fundación para crear un entramado financiero inte-grado por una treintena de empre-sas de poca actividad que pertene-cían al grupo empresarial IMS, que supuestamente desvió fondos de la entidad; en concreto unos 61.500 euros en beneficio del partido.

Mientras dure este juicio, la se-mana del 6 al 10 de febrero se ha fi-jado una de las vistas orales más mediáticas que se esperan para el año próximo. El TSJC celebrará el juicio contra Mas, la ex vicepresi-denta Joana Ortega y la ex conselle-ra Irene Rigau, por los presuntos delitos de prevaricación y desobe-diencia por haber organizado el proceso participativo del 9 de no-viembre de 2014, pese a la suspen-sión que hizo el Tribunal Constitu-

cional días antes de estas votacio-nes. Se enfrentan a una pena de 10 años de inhabilitación para cargo público así como a una multa. Sin duda será el juicio que más impac-to tenga en la política catalana ya que por primera vez un cargo públi-co afrontará posibles consecuencias penales por tomar una decisión re-lacionada con el independentismo.

Marzo será el mes de inicio de los juicios con más duración y que tra-tarán los casos de corrupción más conocidos. Tras años de investiga-ción, empezará en la Audiencia de Barcelona el proceso contra los ex responsables del Palau de la Músi-ca, Fèlix Millet y Jordi Montull, por el desvío de dinero de la institución cultural. En su mayoría, los fondos fueron para pagar gastos persona-

les de los principales acusados aun-que también se juzga si CDC se fi-nanció presuntamente de forma irregular con unos seis millones de euros a partir del cobro de comisio-nes a cambio de la adjudicación de obra pública. El juicio acabará en junio y se celebrará en la Ciudad de la Justicia, ya que hay 16 procesa-dos más los responsables civiles y los partícipes a título lucrativo. To-dos con sus abogados.

A partir del 13 de marzo y duran-te seis meses, la Audiencia Nacional juzgará a 11 procesados por el caso Pretoria, entre los que están ex miembros del PSC, como el ex di-putado Luis García, o ex cargos de CDC de los gobiernos de Jordi Pu-jol como Macià Alavedra o Lluís Prenafeta. Se escruta el pago de co-misiones a cambio de operaciones urbanísticas en municipios como Santa Coloma de Gramenet o Ba-dalona. Siete empresarios y ex car-gos de la antigua empresa pública de vivienda Adigsa, vinculados a CDC, serán juzgados en mayo en la Audiencia de Barcelona por pre-suntamente cobrar comisiones, en algunos casos de hasta el 20%, por adjudicar a dedo obras de rehabili-tación de pisos de protección ofi-cial. El fiscal pide penas entre los 18 meses a los 10 años de cárcel. En octubre, la Sección 21 de la Au-diencia de Barcelona juzgará a los ex cargos de la Associació Catala-na de Municipis Josep Maria Matas y Francesc Xavier Solà (CDC), por supuestamente desviar casi un mi-llón de euros de la entidad.

que pudo hacer algo similar, de nuevo junto a Isolux y a su ex pre-sidente e íntimo amigo Luis Delso, en el referido país africano.

«Fruto de la colaboración en el ámbito administrativo entre Uni-dades de Inteligencia Financiera se ha recibido una comunicación procedente del Financial Intelli-gence Centre de Ghana», ha ad-vertido la Policía Judicial al juez José de la Mata. Explica la Udef al magistrado de la Audiencia Nacio-nal que dicho organismo ha «re-portado» a las autoridades españo-las que Isolux «remitió una canti-dad de 100.104,71 euros a la sociedad Centurion Ghana Limi-ted, con domicilio en Ghana, que tiene como socios a Genevieve Ocansey y Ayuk NJ».

«Cuando la entidad financiera receptora de los fondos en Ghana con nombre GT Bank Ghana cues-tionó a los apoderados de Centu-rion Ghana Limited por el origen de los fondos, adujeron que no es-taban esperando ese ingreso», pro-sigue uno de los últimos informes policiales aportados a la causa.

«Las consultas de investigación llevadas a cabo por la Unidad de Inteligencia Africana descubrie-ron que Ayuk NJ estuvo en prisión en los Estados Unidos por fraude y falsificación y que Centurion Ghana Limited ha estado investi-gado por introducir ilegalmente 2.496.300 dólares en el territorio del país».

«Las únicas diligencias de inves-tigación que esta instrucción poli-cial puede realizar con las fuentes disponibles», señala la Udef, «con-sisten en la acreditación de que, efectivamente, la sociedad Centu-rion Ghana Limited figura dada de alta en la contabilidad del Grupo Isolux como proveedor con el nú-mero 116635».

Por último apunta la Policía Ju-dicial que «siendo Ghana una juris-dicción que ha aparecido en el transcurso del presente procedi-miento, en cuyo territorio el Grupo Isolux habría acometido obras pú-blicas y en cuyo proceso de licita-ción acorde con los informes emi-tidos se alegó la intermediación de Jordi Pujol Ferrusola, para motivar pagos a sus sociedades, y tratándo-se la operativa descrita de una po-siblemente asociada a la corrup-ción, se participa de la misma a su juzgado a los efectos que dispon-ga», concluye.

Ghana denuncia a la Policía española una nueva operación bajo sospecha

Detectan el desvío de fondos de socios de Pujol Jr. a un ex presidiario

Precio para 2 personas en habitación doble, válido para mayores de 60 años hasta el 27 de diciembre de 2017.Consulta Paradores incluidos en la promoción, fechas de excepción, planes de financiación y condiciones.Plazas limitadas. Gastos de gestión (8€ por reserva) no incluidos. Es un producto de Club de Vacaciones.C.I.C.MA 59, HERMOSILLA 112 - MADRID.

260€

El mejor regalo de NavidadTarjeta Pass Seniors ParadoresViajeros + 60

3 nochesPago en3 meses

2

Desayunoincluido

, Precio porhabitación

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, agradece los apoyos el día de su declaración ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. JORDI SOTERAS

Cataluña se cita con los tribunales En 2017 se celebrarán seis procesos judiciales en los que están implicados ex cargos públicos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

761000

134016

Diario

777 CM² - 75%

33225 €

9

España

28 Diciembre, 2016

P.59