Lògiques sonores. El significat musical com a pacte cultural (Universitat Autònoma de Barcelona,...
27
-
Upload
tecnocampus -
Category
Documents
-
view
3 -
download
0
Transcript of Lògiques sonores. El significat musical com a pacte cultural (Universitat Autònoma de Barcelona,...
És la música un llenguatge universal?
REDES: “Música, emociones y neurociencia”. Data d’emisió: 09/10/2011.
Els patrons sonors d’Occident són un model universal?
Els patrons sonors d’Occident són un model universal?
Què hi diu l’etnomusicologia?
DE LA MUSICOLOGIA COMPARADA A L’ETNOMUSICOLOGIA
Breu recorregut històric
MARC CONTEXTUAL PRÈVI
Colonialisme Revolució industrial El paper de la burgesia en els nous models de recepció: La construcció de la subjectivitat burgesa (Cook) La concepció romàntica de la música com a art total
El cànon i el museu imaginari de la música El paper de la tecnologia Edison (+Charles Cross!!) i el fonògraf De la pianola al gramòfon (disc). La difusió massiva de la música (XX).
ESCOLA DE BERLÍN
Carl Stumf Curt Sachs
E. V. Hornbostel
PARAULES CLAU:
MÈTODE COMPARATIU NO TREBALL DE CAMP PRISMA EVOLUCIONISTA
ESCOLA AMERICANA
[Franz Boas] Frances Desmore George Herzog
PARAULES CLAU:
RELATIVISME CULTURAL PRISMA ANTROPOLÒGIC
VOLUNTAT PRESERVACIONISTA
CAP A UN CANVI DE PARADIGMA
1950’s: Voluntat de definir MÚSICA de forma
TRANSCULTURAL, tasca improbable donat que cada cultura l’entén en termes diferents.
Si no podem definir música transculturalment no podem definir científicament l’etnomusicologia.
A no ser que...
Si no podem definir música transculturalment no podem definir científicament l’etnomusicologia.
A no ser que... aquesta faci referència als processos i no a la
música en si mateixa...
Procés vs objecte L’estudi del procés és indissociable del context
1960’s: Alan Merriam: The Anthropology of Music John Blacking: How musical is man?
La perspectiva culturalista aplicada a l’estudi de la música “culta” occidental
1980’s: New Musicology
Cap als 80’s tal canvi de paradigma implica una sèrie de discursos que es radicalitzen per somoure la consciència i el pensament establert:
Christoper Small: “al costat del gamelan indonesi, la música culta occidental és un joc de nens” (Música, sociedad y educación. 1980)
Susan McLary: “El punt culminant […] de la 9ª de Beethoven és un dels moments més terribles de la música ja que ens descriu la ràbia assassina d'un violador” (Feminine endings. 1991)
SOBRE LES LÒGIQUES SONORES A OCCIDENT
EL PES DE LES FUNCIONS TONALS
EL GAMELAN INDONESI
Xoc de paradigmes sonors = xoc de paradigmes culturals
PRINCIPIS ORGANITZATIUS
• ESTRUCTURA • BALUNGAN
• FUNCIONS • TESSITURA
SISTEMES D’AFINACIÓ
Escales utilitzades: Slendro i Pelog
(algunes) implicacions de l’escala Slendro:
Equidistància =
NO FUNCIONS TONALS NO TENSIÓ -‐ RESOLUCIÓ
ESTRUCTURA SOCIAL
Esdeveniment de cohesió social No professionalització Tothom toca el gamelan
Concepció circular del temps
ESTRUCTURA SONORA
No hi ha solistes (balungan) Els rols sonors són intercanviables
No hi ha tensió-‐resolució No hi ha “escolta guiada” No hi ha percepció lineal del so
Algunes reflexions
� Anàlisi cultural vs formal: complementaris! � Utilitat condicionada de les nostres eines analítiques.
� La perspectiva antropològica és imprescindible per: � Diluir, relativitzar (sovint aniquilar)les distorsions ideològiques.
� Entendre el marc ideacional (èmic). � Crear un marc estructural (ètic).
BLACKING, John [1994 (1973)]: Fins a quin punt l’home és músic? Vic: Eumo
CÁMARA DE LANDA, Enrique (2003): Etnomusicología, Madrid: ICCM
COOK, Nicholas (2000): Music: a very short introduction. Oxford University Press
MARTÍ, Josep (1990): Más allá del arte. Sant Cugat del Vallès: Deriva
McLARY, Susan (1991): Feminine endings. Minneapolis: University of Minnesota Press
MERRIAM, Alan (1964): The Anthropology of music. Northwestern University Press
SCARNECCHIA, Paolo (1998): Música popular y música culta. Barcelona: Icaria
