Les polítiques públiques de promoció i difusió de la societat de la informació a Europa

%�,�%.��/��,&+%�/��-�,��3�-�0��3-�%��-�%��0��3��,�9

N��N��*�-��C�*�L��U �:*

Les polítiques de promoció i difusió de la societat de la informació són, en totes les nacions industrials avança-des, un motor de la competitivitat econòmica, com també un incentiu per a la generació d’innovacions adreça-des a millorar l’eficiència administrativa i la qualitat de vida. Per això, l’objectiu d’aquest treball és facilitar unaanàlisi centrada en la identificació dels elements bàsics de les polítiques de promoció i difusió de la societat de lainformació (SI) com a sistemes de reforç del progrés tècnic, econòmic i social. L’estudi analitza un ampli conjuntde les principals polítiques públiques en aquest camp en diferents països de la Unió Europea. S’han pres com abase les iniciatives desenvolupades en vuit països i s’han considerat tant iniciatives estatals com programesd’acció promoguts per distints governs subestatals d’aquests països.

Sumari

1. El rol dels poders públics en la promoció de la societat de la informació

2. Les iniciatives de la UE cap a la societat de la informació

3. Les iniciatives estatals i regionals

4. Les àrees d’actuació

4.1 Internet per a tothom. Polítiques de promoció de l’accés

4.2 Iniciatives sobre govern en línia (e-government)

4.3 Iniciatives sobre aprenentatge virtual (e-learning)

4.4 Iniciatives sobre negocis electrònics (e-business)

5. Conclusions

��

GD

1 Aquest article és un resum de l’Estudi comparat sobre polítiques públiques de promoció i difusió de la societat de la informació, realitzat pel Grup deRecerca sobre Polítiques de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i enllestit el març de 2003, per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del DURSI de la Generali-tat de Catalunya. Per a finalitats comparatives la recerca es va fer sobre una selecció de països europeus sense incloure Espanya.* Grup de Recerca sobre Polítiques de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Departament de Ciències Polítiques i Socials, Universitat PompeuFabra, Barcelona.

9�� :�� :PH�� :��

Ja des de la dècada dels noranta, les activitats re-lacionades amb les noves tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC) s’han anat vinculantestretament amb el creixement econòmic i el pro-grés social, i les TIC s’han convertit en un requisitper operar de manera efectiva a l’actual mercatglobalitzat. A més, els diferents nivells de governhan anat assimilant, amb ritmes i graus diferents acada país, que la difusió de la societat de la infor-mació (SI) constitueix un element generador d’ ex-ternalitats positives en el conjunt econòmic i social.Alhora, també és responsabilitat pública garantirque aquest desenvolupament sigui equilibrat,sense que es generi una exclusió en l’accés i la uti-lització de les noves formes de vinculació ciutadà-govern, sigui per motius econòmics, socials, cultu-rals, o territorials. En aquest sentit, les polítiquespúbliques són l’esquema bàsic a través del qual espot configurar el procés de canvi i modernitzacióesmentat.

La intervenció pública en matèria de societat de lainformació es pot classificar en tres grans àreesd’actuació: regulació, promoció i difusió. Amb la re-gulació, els governs tracten de definir les regles deljoc en el qual es mouen els actors econòmics i so-cials al camp de les telecomunicacions i als serveisvinculats a la societat de la informació. S’hi inclouendes de les regles de la competència fins a la con-creció del que és públic i del que és privat, passantper la definició de les condicions per a la creaciód’empreses al mercat de les TIC o l’establiment degaranties de drets, com la propietat intel·lectual. Ensegon lloc, la intervenció pública en promoció trac-

ta de potenciar l’oferta de factors necessaris per aldesenvolupament de la nova economia. Les inicia-tives poden incloure des dels estímuls fiscals fins ala creació i gestió directa d’empreses, i l’impuls a laformació dels tècnics i emprenedors responsablesde controlar aquestes tecnologies. Finalment, a latercera àrea d’acció pública, la difusió, es tracta elproblema des del costat de la demanda: potenciarla demanda de nous serveis i utilitats perquè esprodueixi la massa crítica que faci que aquests si-guin profitosos i es generi un cercle virtuós d’apre-nentatge i creixement.

En aquest paper s’analitza una mostra d’iniciativesd’intervenció pública en l’àmbit de la societat de lainformació, el qual ha permès realitzar un examencorresponent a polítiques i actuacions de difusióde diversos països i regions europees que desta-quen per la seva creativitat i potencial d’innovació, iper la seva importància en la difusió social de la so-cietat de la informació. Pel que fa a l’elecció con-creta dels casos, s’ha optat per agregar un conjuntd’experiències que es poden considerar com a«bones pràctiques» i que asseguren la diversitatd’exemples d’actuacions públiques, tant pel que faa nivells governamentals com en les tipologies d’u-suaris i àrees a les quals s’orienten.

S’han seleccionat iniciatives que han funcionat oque estan funcionant amb eficàcia, i s’han priorit-zat les més madures i les que disposen d’un certbagatge d’aplicació temporal, la qual cosa garan-teix la seva consolidació com a procés d’acció pú-blica. Els països escollits s’indiquen a la taula 1,amb l’any de la seva planificació estratègica, elnom del marc estratègic vigent en l’actualitat i al-guns indicadors sobre el grau de desenvolupa-ment de la societat de la informació.

� �� ()�� "��"�� "��

GG

En el cas de les regions seleccionades s’ha adop-tat com a punt de partida l’evolució dels territorisque van ser part de les iniciatives pioneres europe-es RISI i IRISI2, a les quals s’han incorporat altresexperiències regionals innovadores. Es tractadoncs de casos en els quals es percep una relativaexperiència i consolidació dels programes d’acciópública en aquest àmbit, atès que les iniciativesd’actuació ja es van posar en marxa durant la se-gona meitat dels anys noranta.

Les regions seleccionades presenten un grau dediversitat força elevat. Així, hi ha els casos d’Ale-

manya i de Bèlgica, països on la forma federal delsseus estats atorga als seus governs subestatals unelevat grau d’autonomia política i de capacitatcompetencial, com també altres de països en elsquals les regions disposen d’un menor nivell d’au-tonomia, o que aquesta es troba en una fase emer-gent, com és el cas de França o d’Anglaterra. Noobstant això, la novetat de les polítiques adreça-des a impulsar la societat de la informació permetque regions amb un reduït nivell d’autonomia, sidisposen d’un lideratge i una voluntat d’impuls im-portant en aquest àmbit, puguin dur a terme inicia-tives prou significatives.

��

G8

2 Programes de promoció estratègica de la societat de la informació en els àmbits regionals, en el marc de les accions de desenvolupament territorial dela UE, desenvolupats experimentalment durant la segona meitat dels anys noranta a una vintena de regions de la UE.

��, � �� >�

Països Primera planificació estratègica

Darrer pla impulsat Serveis públics en línia1

Penetració d’internet a les

llars2

% escoles connectades2

Nombre de PC per cada 100

alumnes3

Alemanya 1996 Innovation und Arbeitsplätze in der Informationsgesellschaft des 21. Jahrhunderts (Innovació i llocs de treball a la societat de la informació del segle XXI) (1999-2005)

45,4% 40,9% 99% 04,1

Bèlgica 1994 Plan d’actions coordonnées pour la société de l’information au sein des authorités fédérales (1997)

42,5% 43,7% 93% 04,6

Finlàndia 1994 Tietoyhteiskunta-asiain neuvottelukunna raportti (Informe del Consell assessor per a la societat de la informació) (2001)

69,5% 53,7% 99% 12,0

França 1998 Pour une république numérique dans la société de l’information (2002)

61,5% 35,5% 89% 06,1

Irlanda 1997 Action Plan 84,7% 47,9% 99% 05,0

Països Baixos 1994 42,0% 65,5% 92% 05,4

Regne Unit 1995 UK Online Action Plan (2002) 62,9% 45,0% 99% 10,6

Suècia 1996 Information Society for All (2000) 81,4% 64,2% 99% 110, 1 Dades Eurobarometer (Abril 2002) 2 Dades Eurobarometer (Juny 2002) 3 Dades Eurobarometer (Març 2002)

#�% �� :��

Abans d’entrar en l’anàlisi de les experiències con-cretes, cal contextualitzar-les en el marc de la polí-tica europea de promoció de la societat de la infor-mació. A Europa, a partir de 1979 van aparèixer elsprimers texts que incorporaven la noció de societatde la informació a la agenda publica europea. Elsdocuments destacats són el Llibre verd de les tele-comunicacions (1987) i el llibre blanc Creixement,competitivitat i ocupació (1993). Després, a partirde les propostes del llibre blanc, el 1994 va aparèi-xer l’informe Europa i la Societat Global de la Infor-mació –més conegut com Informe Bangemann–,en el qual es proposava la liberalització dels serveisde telecomunicacions i l’impuls a la iniciativa priva-da com a factors desfermadors del desenvolupa-

ment de la societat de la informació, mentre ques’entenia que les instàncies europees havien decentrar-se en la creació d’un entorn regulador quefacilités el desenvolupament del sector.

En aquest camí, el 1994 la Comissió va dissenyarel Pla d’actuació Europa en marxa cap la societatde la informació, basat en quatre grans línies d’ac-tuació: l’adaptació de la regulació de les telecomu-nicacions per a la liberalització de les infraestructu-res i la introducció de la competència en elsmercats; la formació de les xarxes, serveis i aplica-cions de contingut a escala transeuropea; la ne-cessitat de fomentar l’impacte social i cultural de lasocietat de la informació; i finalment, en la progra-mació d’iniciatives concretes de promoció de lasocietat de la informació impulsades des de les ad-ministracions públiques.

� �� ()�� "��"�� "��

G=

��, � �� >�

Països Regions Primera planificació Iniciativaeuropea

Planificació vigent

Alemanya Bremen Brise (1998) RISI Bremen in t.i.m.e. (2001-2005)

Flandes TechnologienotaVlaanderen 2002(1994)

EFl@nders – Digitaal Actieplan Vlaanderen(1999-2004)

Lieja FASIL (1997) RISI Forcer l’Avenir par la Société de l’Information en région de Liege(2ª fase del projecte FASIL 2000)

Bèlgica

Valònia Déclaration dePolitique Régionale(1997)

Contrat d’Avenir pour la Wallonie (2000)

Finlàndia Carèlia del Nord 1998 RISI OSKU

Migdia-Pirineus Teleparc(1997)

RISI Programme d'Actions Régional pour la Société de l'Information(PARSI) 2000-2006

França

Nord-Pas de Calais 1994 RISI Projectes diversos com: Meditani, Declired, Edunet i Transacarte

Escòcia Digital Scotland (1998) Connecting Scotland

Irlanda del Nord Information AgeInitiative

The Information Age Initiative(2000)

Regne Unit

Gal·les WIS(1998)

RISI Wales Information Society (WIS)

Font: Elaboració pròpia

El 1999, la Comissió va revisar les actuacions du-tes a terme fins al moment i es va plantejar comuna de les seves màximes prioritats el desenvolu-pament a Europa de la societat de la informació,cosa que es va plasmar al Programa eEurope: AnInformation Society for All. A través d’un procés dedefinició consensuat i coordinat, es varen plantejarper primera vegada objectius concrets, compromi-sos d’actuació, i terminis per al seu desenvolupa-ment, de comú acord amb els estats membres. Estractava d’un ampli pla d’acció que utilitzava unmètode obert de coordinació amb els estats, inclo-ent-hi una avaluació comparativa de les iniciativesnacionals. Fins al moment, en el marc de la pro-posta eEurope, s’han realitzat dos plans d’acció(2000-02 i 2002-2005). Ambdós plans perseguei-xen la potenciació i l’assentament d’unes basesper a una societat de la informació no excloent, toti que prioritzen accions en terrenys molt diferents,partint del nivell d’utilització de l’ús de les TIC de-tectat a Europa des de l’any 2000.

La política d’impuls de la UE en matèria de socie-tat de la informació se centra a afavorir la coordi-nació de les polítiques dels estats membres al vol-tant de fins comuns, integrant les accionspolítiques que es desenvolupen en múltiples con-textos: local, nacional i supraestatal. Per tant, espoden definir dos camps diferenciats de compe-tència: en primer lloc, el supraestatal (competèn-cia de la UE) que es desenvolupa a través de lageneració d’incentius, propostes de coordinació,

iniciatives de benchmarking, o de suports especí-fics en el desenvolupament de les regions menysafavorides i, en segon lloc, els àmbits nacionals,regionals i locals on cada país de la UE decideixcom ha de planificar i implementar les seves inicia-tives cara a assolir els objectius d’actuació con-sensuals. Així, a nivell europeu s’ha fugit d’un estild’acció política dirigista, que comportaria la impo-sició d’unes directives de compliment obligat a leslegislacions nacionals i el desenvolupament d’unasèrie de programes finançats directament ambpressupostos de la Unió.

�% �� 5��

L’examen dels processos de planificació que tantdes d’una perspectiva estatal com regional s’hananat produint a cadascun dels territoris seleccio-nats ha estat un element de referència bàsic perentendre la consolidació de l’acció pública per im-pulsar la societat de la informació, que podem tro-bar a cada un dels països o regions. A la taula 3trobem un resum de les característiques dels pro-cessos de planificació als diferents territoris analit-zats i les tendències que apunten.

En les polítiques de promoció de la societat de lainformació, tant estats com regions comparteixenalgunes característiques generals. Així, per exem-ple, en l’inici dels plans d’actuació sectorials en lamatèria, presenten dues fórmules bàsiques d’ac-ció (no excloents entre elles): la promoció a travésd’iniciatives sectorials i les planificacions estratègi-ques generals.

Cal destacar que, a finals dels anys noranta, latendència assenyalava el predomini de les planifi-cacions globals a tots els nivells de govern, senseque això impedís que també es posessin en mar-xa o es gestionessin actuacions puntuals destina-

��

G>

%�:��;��@��:"�� A�� '�� :��;��!" �� '�� H� �� "��

� �� ()�� "��"�� "��

G?

��35��

País/regió Objectius dels primers plans Tendències en la planificació

Alemanya Augment de les aplicacions tecnològiques i orientació delserveis públics cap al govern en línia.

Hi ha accions dins el marc de la planificació global iplanificacions sectorials amb l’objectiu de l’extensió del’accés i la promoció econòmica.

Bremen Millorar infraestructures i capacitació de joves. Disseny de planificació estratègica centrada a potenciarl’economia de les noves tecnologies.

Bèlgica Facilitar l’accés a les TIC i incrementar la coordinació de lesadministracions públiques.

Tendència a concedir un gran protagonisme a les regionsen el desenvolupament d’estratègies i plans sobre lasocietat de la informació.

Flandes Orientació al client dels serveis públics, augment delnombre de PC a les escoles i política d’innovacions.

Planificacions estratègiques per impulsar les aplicacionsmultimèdia i formació per a PIME.

Valònia Aconseguir la simplificació administrativa i desenvoluparla societat de la informació com a eina de progrés regional.

Planificacions estratègiques, amb molta flexibilitat iavaluacions. La societat de la informació en el marc deldesenvolupament regional.

Lieja Desenvolupament d’accions específiques a curt termini comla connexió de centres de recerca i serveis de valor afegitper a empreses.

Es manté la concepció de la societat de la informació com aeina de desenvolupament regional i el disseny d’accionsamb objectius a curt i mitjà termini.

Finlàndia Desenvolupament de les TIC com a sector capdavanterde la indústria i com a instrument de renovació dels sectorspúblic i privat.

Ampliació de les polítiques cap a altres sectors socials.Es destaquen les polítiques de promoció de l’accés i latendència a la avaluació i reformulació d’iniciatives.

Carèlia del Nord Desenvolupar les àrees rurals. Planificacions a l’àrea de l’accés i de l’aprenentatge.

França Accelerar la difusió de la societat de la informació i impulsarla modernització administrativa.

Planificacions flexibles i amb el compromís dels diferentsactors socials.

Nord - Pas deCalais

Es destaca la promoció turística, l’educació i el comerçelectrònic.

Planificació en àmbits concrets: educació, cultura, comerçelectrònic i transport.

Migdia-Pirineus Facilitar el repoblament de zones rurals amb la creaciód’ocupació i l’apropament de serveis públics.

Planificacions globals vinculades al desenvolupamentregional. Les TIC es veuen com a eines per resoldreproblemes específics.

Irlanda Accelerar l’accés, economia electrònica, govern en líniai formació continuada.

Tendència a desenvolupar polítiques sectorials: governen línia, comerç electrònic i aprenentatge en línia.

Països Baixos Estimular el comerç electrònic i govern en línia. Desenvolupament d’accions en comerç electrònic i governen línia.

Regne Unit Reforçar àrees claus: govern en línia, comerç electrònic;continguts i competitivitat.

Accions dirigides a àrees clau de la societat de lainformació rol del govern complementari al mercat.

Escòcia

Aposta per un desenvolupament integrat amb iniciatives engovern en línia, inclusió, economia del coneixement,educació i comerç electrònic.

Es manté la tendència a la planificació centrada en àreescom govern en línia, inclusió, economia, educació i comerçelectrònic.

Gal·les Aconseguir una prosperitat econòmica més elevada;millorar els serveis públics i la imatge de Gal·les.

Actuació sobre àrees prioritàries i aplicar iniciatives entresector públic i privat.

Irlanda del Nord Augmentar confiança per estimular negocis electrònics iocupacions tecnològiques.

Accions per estimular negocis electrònics i ocupacionstecnològiques.

Suècia Potenciar la seguretat de les transaccions i els intercanvisen línia; creació d’infraestructures i formació en tecnologiesde la informació i la comunicació.

Aposta per la seguretat de les transaccions a la xarxa.Participació ciutadana per la millora de serveis electrònics.


des a àrees específiques i al marge dels plans es-tratègics. No obstant això, durant els primersanys de la dècada del 2000, tant per part delsgoverns centrals, com de les regions, sembla po-sar-se més èmfasi en la importància de realitzaractuacions pragmàtiques i flexibles, susceptiblesde ser reformulades, sense que es prioritzi tant laseva incorporació en un marc de planificació es-tratègica global, encara que també força païsoscontinuen formulant grans plans estratègics si-multàniament.

Tot i així, en la línia esmentada, prenen cada vega-da més rellevància els compromisos concretsd’actuació dels actors implicats en els programessectorials de societat de la informació, i això esde-vé un factor clau d’èxit. D’altra banda, si en un pri-mer moment les noves tecnologies es vinculaven ala liberalització dels mercats de comunicacions, lapromoció del negocis electrònics i l’impuls als sec-tors industrials de les tecnologies de la informació ila comunicació, en els últims anys -bé sigui ambplanificacions estratègiques o bé sectorials- haguanyat pes l’objectiu d’estendre les polítiques dela societat de la informació a tota la societat, ambiniciatives que des de diverses àrees d’acció públi-ca promouen l’accés a la xarxa i la seva utilitzacióper a finalitats molt diverses.

En relació amb els governs subestatals que s’ana-litzen, es detecta una tendència a mantenir les pla-

nificacions globals (més que en un pla estatal),moltes vegades vinculades a estratègies més am-plies de desenvolupament regional. És a dir, s’ob-serva que hi ha una coordinació més gran -i en al-guns casos centralització- i un nivell més alt decompromís dels actors amb els diferents projectesd’actuació. Afavoreix aquesta tendència la disper-sió competencial més elevada dels nivells adminis-tratius estatals en relació amb els regionals, mésvinculats a la prestació de serveis, cosa que dificul-ta en el marc estatal el desenvolupament d’unaplanificació estratègica global i integrada.

Quant a la importància de l’experiència prèvia en eldesenvolupament d’acció, polítiques de promociói difusió de la societat de la informació, es pot es-mentar que la majoria dels països que presentenmillors indicadors en la penetració de la societat dela informació van iniciar les seves actuacions du-rant els primers anys de la dècada dels noranta.Cal destacar que alguns, com Finlàndia i els PaïsosBaixos, van elaborar estratègies globals estreta-ment lligades al sector industrial de les tecnologiesde la informació i de la comunicació, mentre d’al-tres, com el Regne Unit o França, van emfatitzar eldesenvolupament d’iniciatives sectorials mes àm-plies. També es destaca que els primers impulsoses van connectar amb els canvis al marc regulatiu,en particular amb el procés de liberalització de lestelecomunicacions.

Finalment, en el cas de les regions, també cal es-mentar que no tots els plans estratègics de la se-gona meitat dels noranta, finançats per la UE ambles iniciatives RISI i IRISI, han derivat en la continuï-tat o l’èxit de les polítiques de promoció de la so-cietat de la informació, tot i que s’hi observen forçaexperiències amb èxit. En tot cas, cal assenyalartambé que, a escala regional, en els casos selec-cionats, sí que s’ha observat una confluència denecessitats d’actuació pública que han incentivat

��

8$

%� ��R�� :�T�� !" :� � �� '�� : � �� '�� "�� "�� :�� E� � ��A��

el sosteniment de les actuacions de política públi-ca envers la societat de la informació, bàsicamentnecessitats relacionades amb la cohesió social, lalluita contra l’èxode rural o la generació de mésllocs de treball.

Actualment, les àrees sectorials d’interès i els grausde desenvolupament de les actuacions públiques

difereixen entre estats i entre regions a l’interior decada estat, també hi ha una gran pluralitat de fór-mules d’actuació. Les àrees d’acció comunes entots els casos són: govern en línia, negocis electrò-nics (orientat a la promoció del comerç electrònic i ales PIME), aprenentatge virtual, promoció de l’ac-cés a internet i en alguns casos àrees com salut,transport o teletreball. Les tendències apunten a

� �� ()�� "��"�� "��

89

��8, � ��

Institució Creació/durada Tipusd’actuació

Principals funcions Organisme alqual fa l’informe

Participació d’altressectors

Valònia (Bèlgica)

Agence Wallonne desTélécommunications(AWT)

Decret delParlament.Creada el 1999per un períodede quatre anys.

Específica per ala societat de lainformació i lestelecomuni-cacions.

No és un organisme de controlo regulació, sinó que la sevamissió és servir per al dissenyde projectes en el marc de laseva competència; també s’hande difondre les pràctiques ambvalor demostratiu i observar iavaluar les accions en marxa.

Al Govern El Consell Director dela AWT reuneix elsprincipals sectorseconòmics, polítics isocials de la regió.

Finlàndia

Tietoyhteiskunta-asiainneuvottelukunta

(Consell Assessor pera la Societat de laInformació)

Va ser creat el1996 i es renovacada tres anys.

Específica per ala societat de lainformació.

Definir els objectius del governelectrònic, conèixer lesexpectatives dels ciutadans ide les empreses sobre elsserveis en línia i treballar per ala promoció de la SI a totes lesàrees, inclòs eldesenvolupament rural.

Es reporta alGovern.

Es formen grups detreball específics ambrepresentats delssectors interessats.

Irlanda

Information SocietySteering Committe

Va ser creat pelgovern el 1996,com a cosconsultiu, per unperíode de tresanys (renovable).


Identificar benchmarks per aldesenvolupament de la societatde la informació i donarassistència a agències estatalsi privades, gestionar projectes irecomanar mesures, estimulariniciatives en l’àmbit local iregional.

Al Taoiseach

(oficina del primerministre).

És un cos consultiuque compta ambparticipació pública iprivada.

Lieja (Bèlgica)

SPI+SOCRAN

Va ser creada el1960 per aimpulsar i gestionarprojectes dedesenvolupamenteconòmic regional.

Per al desenvolu-pament local, laformació i lapromoció de lasocietat de lainformació.

La agència per aldesenvolupament per a laprovíncia de Lieja va sercreada a la dècada dels 60 perpromoure els projectes dedesenvolupament regional.

Es reporta algovern.

Per a la gestió delFASIL es va crear unòrgan específic quereuneix elsrepresentants dediferents sectors.

Regne Unit

e-Minister

Xarxa ministerial

Grup de governs

Partenariat de lasocietat de lainformació

Va ser creada el2000 amb elcompromís delgovern i a iniciativadel primer ministre.


Per a la promoció del governelectrònic i el comerç electrònics’han creat una sèried’institucions que actuen encoordinació en determinadesactivitats.

Primer ministre. Xarxa que assegurauna visió compartida icoherent en totes lesaccions del governsobre societat de lainformació.


potenciar la interacció de les polítiques relatives alsdiferents sectors d’acció pública, ja sigui en el seudisseny i finançament, com en la implementacióposterior.

La coordinació institucional de les iniciatives públi-ques de promoció de la societat de la informacióés un dels factors claus per assegurar l’èxit de l’ac-ció pública. Per això, per avaluar la gestió i la im-plementació dels plans d’acció cal analitzar l’es-tructura institucional de coordinació present en lanostra selecció de casos.

En abordar les estratègies de planificació a tots elscasos seleccionats s’han identificat nombroses ins-titucions de coordinació, que fan la tasca de garantirla implicació dels diferents agents institucionals iexercir un cert lideratge en l’impuls de les polítiques.Les institucions descrites a la taula 4 han estat selec-cionades per mostrar les diferents formes d’actua-ció tant en l’àmbit regional com a les administracionscentrals. Els diferents casos que s’han analitzat per-meten detectar alguns elements comuns:

- En el cas de les planificacions estratègiques glo-bals, la tendència és clarament orientada a la ins-titucionalització de la intervenció de represen-tants de diferents sectors socials (Lieja, Valònia).En els casos de planificacions sectorials, espe-cialment les orientades a la modernització del’acció administrativa, on es prima la promociódel govern en línia, es detecta una voluntat direc-tora més gran per part del departaments i unitatsespecialitzades (Regne Unit i Irlanda).

- Les institucions de coordinació del desenvolupa-ment de la societat de la informació en un sentitampli compten sovint amb el suport d’empreses,agents socials i institucions, tant públiques comciutadanes, la qual cosa és un incentiu per a laparticipació oberta dels sectors socials en els

processos de definició i d’implementació de lesaccions públiques.

- La direcció de les institucions de coordinació dela promoció de la societat de la informació acos-tuma a estar desvinculada de la jerarquia directadel govern, motiu pel qual tenen una indepen-dència d’actuació més gran, fora de les típiquespressions polítiques conjunturals. Aquesta mesu-ra s’acompanya amb mecanismes de tutela perpart de les instàncies governamentals, a travésde representants o mitjançant règims estatutarisque obliguen a reportar periòdicament l’actuaciódavant de les autoritats de govern.

- L’estil de funcionament d’aquestes institucions decoordinació mostra una clara tendència en la utilit-zació de tècniques d’auditoria i avaluació, enfoca-des a la reformulació de les polítiques que es duena terme. Aquestes institucions presenten un rolcentral pel que fa a la coordinació i participació en-tre departaments d’una mateixa administració pú-blica o entre diferents nivells institucionals o admi-nistratius.

D�% �J� ��"��

A partir de l’estudi dels processos de planificacióque s’han desenvolupat en cadascun dels territorisseleccionats, s’ha organitzat l’anàlisi de les iniciati-ves concretes identificades sobre la base de lessegüents categories:

1) Iniciatives vinculades amb la promoció de l’ac-cés.

2) Estratègies sobre govern en línia .3) Iniciatives vinculades al concepte d’aprenentat-

ge virtual 4) Iniciatives sobre negocis electrònics, amb les

quals s’inclouen les polítiques orientades a la

��

8#

promoció econòmica, a l’impuls a les PIME, alcomerç electrònic i al teletreball.

En primer lloc, les polítiques de promoció de l’ac-cés busquen disminuir els problemes de desigual-tat que es generen entre col·lectius socials quanta les possibilitats d’utilització de les tecnologiesde la informació i la comunicació, tant pel seu ac-cés com per les habilitats d’ús. Es tracta de pos-sibilitar que raons territorials, econòmiques, so-cials, educatives o culturals deixin de constituirobstacles perquè els ciutadans utilitzin les TIC. Esvol combatre l’efecte multiplicador que la des-igualtat en l’accés pot presentar: la distància entreels segments poblacionals «inforics» i «infopo-bres» pot augmentar exponencialment, si no hi hauna acció pública que possibiliti l’existència demecanismes de compensació per als col·lectiusmés desafavorits.

En segon lloc, s’analitzen iniciatives d’administra-ció (o govern) en línia, orientades a estimular l’úsde les TIC, a partir de dos marcs fonamentals:primer, augmentant la quantitat i qualitat d’infor-mació electrònica a l’abast de ciutadans i empre-ses, facilitant l’accés a les nombroses bases dedades de què disposa l’Administració pública,desenvolupant també més serveis administratiusde prestació directa al ciutadà en línia. Segon, uti-litzant la capacitat de la Administració en la de-manda de béns i serveis per convertir-se en unusuari «model» de les TIC, que fomenti la incorpo-ració en els actors socials i les empreses d’a-questes tecnologies.

En tercer lloc, s’aprofundeix l’examen d’accionsrelatives a la millora de les habilitats i les eines de lasocietat de la informació, directament relacionadesamb la formació a través de la xarxa, l’aprenentat-ge virtual, o bé amb l’impuls a la formació presen-cial. L’educació és una de les principals estratègies

de promoció de la societat de la informació que esdesenvolupen en els diferents països del nostreentorn: equipant i connectant escoles, instituts iuniversitats, millorant la formació del professorat,desenvolupant tècniques pedagògiques virtuals,fomentant xarxes d’escoles i educació no presen-cial.

El darrer conjunt d’iniciatives que s’estudien es potenglobar en el terme genèric de negocis electrò-nics. Es tracta de tota una variada gamma de pro-grames que tenen per objectiu genèric fomentar elcreixement econòmic a partir de la introducció in-tensiva en el sistema productiu de les TIC. Dinsd’aquest grup hi ha accions dirigides a facilitar ales petites i mitjanes empreses (PIME) l’accés a laxarxa dels seus productes i la incorporació de sis-temes informàtics i habilitats de coneixements i be-neficis fiscals específics. Una segona línia estàconstituïda pels programes que impulsen el co-merç electrònic i generen una confiança més granals agents socials a través de mecanismes de se-guretat a la xarxa, signatura electrònica o dretsdels consumidors en línia entre d’altres. Per últim,hi ha les iniciatives relatives al món del treball i lasocietat de la informació. Aquí es veuran tant pro-grames específics de polítiques laborals, com ini-ciatives per fomentar la creació d’ocupació a tra-vés del teletreball.

� �� ()�� "��"�� "��

8

% �:��;��!" �� :�� @��B�H"�'!" ��"�� :��H� � �� 5"��'��!" �5 � � � �� "��!"�� :��H��@"��Q�� 5� �� "��'��

Les iniciatives que s’examinen en aquests quatregrans blocs presenten una variada gamma deconfiguracions d’actuació pública, entre les qualses poden identificar la planificació estratègica, elsprogrames sectorials i intersectorials, i les actua-cions singulars. La planificació estratègica es ca-racteritza per una actuació pública fonamentadaen la participació rellevant dels agents socials en ladefinició i implementació de les propostes d’ac-tuació, com també per un grau de complexitatmés elevat, ja sigui per la continuïtat de la planifi-cació (amb accions per un període de temps) oper la incorporació d’iniciatives en moltes àreessectorials diferents. Les iniciatives consideradescom a programa sectorial impliquen una unitatd’actuació amb cert grau de complexitat i es dife-rencien dels plans en el fet que aquests integrenmúltiples actuacions, o fins i tot múltiples progra-mes. El caràcter de programa intersectorial es de-riva de les seves implicacions sobre dos o méssectors de polítiques públiques. En el cas de lesactuacions singulars es tracta d’iniciatives de difu-sió o promoció relativament simples i ben delimita-des, sense que pressuposin un desenvolupamentcontinuat en el temps, com en el cas dels progra-mes.

D�9�� : ��C��,��;��!" �� :�� B�

Atesa la gran quantitat i la relativa similitud entre elsprojectes implementats, se n’han seleccionat unsquants tenint en compte els criteris següents: indi-cadors d’èxit per països -segons les dades del2002 els Països Baixos són els líders en penetraciód’Internet a les llars-, experiència de treball -Finlàn-dia ha desenvolupat una política de difusió a partird’instal·lar centres públics d’accés en institucionsescolars i biblioteques des de principis dels anysnoranta-, Valònia presenta similituds amb el casde Catalunya en l’ús d’una llengua pròpia dins del

país i en el punt de partida per al desplegament dela societat de la informació.

A més dels criteris esmentats, s’han consideratde més importància aquelles iniciatives que pre-sentaven alguna originalitat, com en el cas neer-landès el traspàs d’equips reutilitzables d’empre-ses a escoles, presons, centres comunitaris, etc.o que responen a necessitats concretes, com enel cas de la regió francesa de Migdia-Pirineus, enel qual un dels eixos de l’estratègia de promocióés integrar els sectors rurals a la societat de la in-formació.

Un primer recorregut per les iniciatives implemen-tades als diferents països i regions de la UE permetfer una divisió bàsica, basada en les característi-ques de les polítiques de promoció de l’accés. Així,es poden diferenciar les unitats de govern que pro-mouen l’accés en el marc de planificacions globalsde les que opten per les iniciatives singulars o sec-torials, destacant que, en alguns casos, confluei-xen ambdues formes d’actuació.

Una segona divisió pot fer-se sobre les modalitatsde promoció: hi ha polítiques destinades a impul-sar la penetració d’internet a les llars i altres dedestinades a la creació de centres públics d’accési formació. Entre les primeres, les accions solen serde foment a la compra d’equips i/o la reducció detarifes de connexió (això acostuma a no estar a l’a-bast dels governs regionals). Entre les segones, lacreació de centres públics inclouen, com es veurà,un ventall de possibilitats:

- Promoció de l’accés a les llars: A través de plans de compra d’ordinadors od’accés gratuït o de baix cost, principalmentdestinats a llars, ja sigui a llars en general o asectors de baixos recursos. En el primer exem-ple la política té un doble objectiu ja que també

��

8D

dóna un estímul a la indústria i pot ser un meca-nisme de promoció econòmica.

- Creació de centres d’accés públic:Aquí les possibilitats varien en funció del con-text. A les regions que tenen àrees territorials demuntanya els centres d’accés públic apuntenprincipalment a evitar els desequilibris territorialstractant de contrarestar les migracions i gene-rant jaciments d’ocupació i millora de la qualitatde vida (Migdia-Pirineus). En molts casos hi hauna política activa d’utilització de centres pú-blics, entre els quals les biblioteques semblenser un dels llocs destacats (Finlàndia). També estroben nombrosos centres en els quals l’accéses dirigeix a col·lectius específics com podenser la formació d’aturats, la integració dels jo-

ves, els ancians o les dones. Els centres s’o-rienten també a espais geogràfics on es con-centra població de baixos recursos de maneraque esdevenen un mecanisme sòlid per lluitarcontra la desigualtat.

Tot el que s’ha exposat anteriorment indica quela promoció de l’accés en moltes ocasions és uninstrument per assolir objectius transversals. Enaquest sentit, pot estar estretament relacionadaamb les polítiques d’equilibri territorial, formacióper a l’ocupació i aprenentatge virtual. Explicataixò, cal aclarir que la promoció de l’accés nos’esgota en aquestes àrees transversals, sinóque també té la seva especificitat: aconseguir unnivell suficient d’inclusió i el desenvolupamentd’habilitats mínimes d’ús de les tecnologies de

� �� ()�� "��"�� "��

8G

��/, � �� ?�

País/regió Nom de la iniciativa Tipus d’iniciativa Exemples de promoció

Alemanya Diferents actuacions perpromoure l’accés de ladona a les tecnologies deinformació i lacomunicació

Iniciativestransversals

Creació de centres per donar formació a les dones. Respon a les necessitatsd’accés de les persones usuàries i es dirigeix al desenvolupament de la donaal camp de les tecnologies de informació i la comunicació. Les àrees claus enles quals s’està treballant són: accés; educació extracurricular; educacióvocacional i contínua; carreres i món del treball.

Bèlgica Internet au service descitoyens (1998)

Acció singular Tarifa plana per a hospitals, biblioteques, universitats i escoles. Aquestainiciativa comporta l’ampliació de l’accés i ha d’acompanyar-se amb unapolítica de difusió dintre d’aquestes institucions.

Valònia Contrat d’avenir(2001-2004)

Planificacióestratègica

Centres d’ocupació que posen en contacte l’oferta i la demanda de treball ipromouen la formació i el suport als aturats.

Lieja FASIL 1998-2001 Planificacióestratègica

Estratègia global d’estímul a la inversió en TIC, amb un alt grau de coordinació,la qual cosa permet treballar amb orientació a diferents grups.

Finlàndia Suomi tietoyhteiskunnaksi(Finlàndia com a societatde la informació) (2000)

Actuacióintersectorial

Centres públics d’accés des de biblioteques i altres institucions públiques.Permeten arribar a col·lectius específics i atendre les seves demandes. Laplanificació coordinada d’aquests centres d’accés és un mecanisme quefacilita la lluita contra la divisió digital.

Migdia -Pirineus

PARSI 2002-2006 Planificacióestratègica

Creació d’una xarxa d’espais públics multimèdia. El principal desafiament delprojecte se centra a reduir els problemes propis d’una àrea rural, àmbit en elqual la penetració d’internet apareix com un instrument de canvi moltimportant.

PaïsosBaixos

De Digitale Delta Diferents accions,singulars isectorials

Incentius fiscals perquè les empreses renovin els seus equips i siguin utilitzatsa les escoles, institucions, presons, etc. Aquest és un mecanisme de granimportància per promoure la implantació de les tecnologies de la informació ila comunicació a un cost relativament baix.


la informació i la comunicació per part de tota lapoblació.

Un bon patró de funcionament sembla ser prestarsuport i estimular l’activitat d’organitzacions so-cials que també tinguin com a objectius l’extensióde l’accés dels ciutadans a la xarxa. Per exemple,la iniciativa CAIT (Irlanda) avalua i atorga finança-ment a projectes que són creats i gestionats peractors públics i privats, o el pla De Digitale Delta(Països Baixos), que integra, dóna suport i coordi-na les activitats de promoció, i obre la gestió de laxarxa de biblioteques públiques. La diversitatd’actuacions de promoció evidencia la necessitatd’un compromís per part de diferents departa-ments de l’Administració que intervenen en el pro-cés. D’altra banda, el finançament del sector pri-vat també pot ser un factor clau, per exempleamb l’aportació de recursos, com maquinari i pro-gramari.

D�#�� H� 5�� ;��V '5�� S

Les iniciatives a l’entorn del govern en línia responena dos grans claus d’acció: la modernització adminis-trativa i la democratització. En aquest sentit, es potdir que les tecnologies de la informació i la comuni-cació són una eina de treball per aprofitar problemesen la prestació de serveis públics, com també perencarar processos de reforma administrativa i lluitarcontra la desvalorització de la política i els polítics.

Les potencialitats del govern en línia es poden sin-tetitzar en les línies següents:

- Potenciar la transformació de les formes de tre-ball, procediments i gestió en les administracionspúbliques.

- Generar una eficiència i una efectivitat més gransen la provisió de serveis a la ciutadania: amb ser-

veis en línia, simplificació de tràmits, bases dedades accessibles per al ciutadà, etc.

- Millorar els serveis a les empreses: també ambtràmits en línia, simplificació de procediments irapidesa en la gestió.

- Utilitzar les possibilitats de les TIC per construir unaimatge de transparència de l’estat i lluitar contra lacorrupció: amb bases de dades, possibilitat de ferreclamacions i denúncies, accés a la informació.

- Potenciar las xarxes ciutadanes: donant poder através de la informació, donant suport ales inicia-tives ciutadanes i estimulant accions que millorinla qualitat de vida.

Una primera identificació de nombroses iniciativesimplementades a la Unió Europea evidencia queles àrees d’actuació en matèria de govern en líniasón múltiples, tant pel que fa al funcionament in-tern de l’Administració pública (posar informacióen xarxa, formar el personal, millorar les infraes-tructures) com cap enfora (en la relació amb elsusuaris en general o cap a col·lectius específics).Hi ha casos en els quals el desenvolupament de lamodernització administrativa i la posada en xarxadels serveis als ciutadans i a les empreses parteixd’una planificació estratègica amb una direccióunívoca i d’altra banda, hi ha casos en els quals elsprojectes sorgeixen a partir de les iniciatives delsdiferents departaments, amb una conscienciaciódels representants de cada àrea administrativa so-bre la importància de la introducció intensiva del’ús de les TIC. En ambdós casos, l’èxit de l’estra-tègia s’incrementa en augmentar la interacció i co-ordinació entre departaments, ja que d’aquestamanera s’evita la superposició de procediments ies facilita el disseny conjunt d’una manera d’actuarunificada (formularis, requisits, processos, etc.) Per exemple, a Irlanda juga un paper important lacreació de models únics per a la relació ciutadà-ad-ministració i la creació de portals amb accés a totesles entitats governamentals. Ara bé, com abans s’ha

��

88

comentat, és necessària una política complementà-ria o paral·lela de difusió de l’accés a Internet i d’im-puls a la generació d’habilitats per part dels usuaris,a més de la promoció dels avantatges de les TIC.Així, per exemple, si bé Irlanda ha desenvolupat undels models més avançats d’incorporació dels seusserveis públics en xarxa, presenta uns percentatgesd’utilització baixos en el marc de la UE.

Algunes de les accions més usuals en l’àrea delgovern en línia són les que s’orienten a la creació

d’intranets per a connexió de diferents unitats ad-ministratives, a l’establiment de serveis en línia(model e-Europe), la renovació d’equips, la infor-matització i la formació personal.

D� �� H� �:� � ��5 ��;��V '� ��5S

La promoció de l’aprenentatge virtual té com aparticularitat ser un camp en el qual intervenennombrosos actors, atès que la formació es pot

� �� ()�� "��"�� "��

8=

��;, � ��

Estat/regió Nom de la iniciativa Institució impulsora Tipus d’iniciativa

Alemanya BundOnline 2005(2002-2005)

Administració federal Planificació estratègica amb molta interacció entre l’àmbit local iel federal.

Valònia(Bèlgica)

Contrat d’avenir(2001-2004)

Agence Wallonne desTélécommunications

Planificació estratègica que es proposa desenvolupar accions allarg termini i amb objectius progressius, amb fort contingutd’avaluació i seguiment.

Finlàndia Kohti hallittua murrosta –julkiset palvelut uudellavuosituhannella(Serveis públics en el noumilenni) (2002-2003)

Primer ministre

Consell Assessor per a laSocietat de la Informació

Planificació estratègica que integra projectes caracteritzats perla seva diversitat sectorial, però amb una estratègia d’acciócoordinada.

França Programme d’actiongouvernémental pour lasociété de l‘information(PAGSI)Maisons de ServicesPubliques (MSP)

Ministère de la FonctionPublique et de la Réformede l’Etat

Comitè Interministériel pourla Société de l’Information(CISI)

Planificació estratègica que destaca l’objectiu d’impulsar eldesenvolupament local amb l’especial col·laboració del ComitèInterministériel de l’Aménagement et du Developpement duTerritoire (CIADT).

Irlanda Action Plan (1999)Agència Reach, BASIS,OASI, Comhairle

Information SocietyCommision

Actuacions estratègiques i sectorials per posar serveis delgovern en xarxa. Hi ha una agència (Reach) que té una funcióclau com a coordinadora i assessora dels diferentsdepartaments.

PaïsosBaixos

Contract met de Toekomst(Contracte amb el futur)(2000)

Ministre encarregat de lapolítica urbana i de laintegració de minoriesètniques

Planificació estratègica que proposa construir el governelectrònic a partir d’un debat que reuneix els diferents sectorssocials i amb una política flexible, però decidida.

Regne Unit Electronic Service Delivery:spring (2000)e-Government strategy(2000)

Primer ministre Actuacions sectorials de modernització de l’Administraciópública. La forma d’actuació ha estat la posada en marxad’iniciatives a partir d’una profunda anàlisi de les demandessocials.

Suècia StatensInternethandelssystem(Sistema estatal d’accés ainternet)

Agència de Serveis Legals,Administratius i Financers

Sistema d’e-procurement que permet tenir accés a diferentsbases de dades dels subministradors i permet accedir afactures i al sistema financer.


orientar a col·lectius molt diferents: estudiants (engeneral o en algun nivell educatiu en particular),treballadors, col·lectius específics, etc. Aquestaraó explica la diversitat trobada tant a les institu-cions que participen a la promoció i gestió d’inicia-tives sobre aprenentatge virtual com en la rellevàn-cia i l’abast dels projectes desenvolupats. S’haoptat per seleccionar iniciatives amb la intenciód’il·lustrar la major part de l’heterogeneïtat existent,així que les accions descrites no esgoten les ac-tuacions de l’Administració pública, sinó que no-més en són una mostra.

Les activitats de promoció de l’aprenentatge vir-tual es poden dividir bàsicament en dos tipus

d’actuacions que en general són complementà-ries, una pertany a l’àmbit de les infraestructures,mentre l’altra s’inscriu a l’àrea dels continguts. Ales actuacions basades en les infraestructures espoden destacar dos tipus d’accions: d’una bandaaquelles que pretenen l’abaratiment dels costosde connexió i, fins i tot, es plantegen la connexiógratuïta a la xarxa per als centres educatius; i, d’al-tra banda, les accions dirigides a la compra d’e-quips per part dels centres amb l’objectiu d’assolirun nombre de PC per alumne prèviament esta-blert. Moltes polítiques d’aprenentatge virtual sóntransversals tracten l’accés i la promoció de lesTIC en àmbits vinculats a l’aprenentatge. Aixòocorre en el cas de les polítiques de connexions

��

8>

��@, � ��

Estat/regió Nom de la iniciativa Tipusd’iniciativa

Exemples de promoció

Bremen Educació d’adults virtual

Die ´Mediathek‘

´TELiS-INTRA´

Aprendre per a la llibertat

Actuacionstransversals

Utilització de les TIC per donar educació a presons. Els límits del projecte sónde seguretat: no es permet als usuaris utilitzar la xarxa sinó que es treballa apartir d’una intranet.

Bèlgica Campagne de sensibilisationaux opportunités d’emploisdans le secteur des TIC

Acció singular Centres d’excel·lència amb l’objectiu de desenvolupar continguts i promourel’aprenentatge i l’adquisició d’habilitats per a la ocupació, els centres s’hanconvertit en proveïdors d’aprenentatge per a empreses i institucionsd’educació.

Valònia Contrat d’Avenir Planificacióestratègica

Programa cyber-écoles (instal·lació d’ordinadors, adaptació del coneixement,creació de centres i xarxes). Es va considerar com una prioritat la implicaciódels joves en la societat de la informació.

Finlàndia

Carèliadel Nord

Estratègia d’Ensenyamenti Recerca

Aprendre a la Carèlia delNord

Projecte OSKU

Estratègicanacional

Estratègicainterregional

Id.

El Projecte OSKU i l’Aprendre a la Carèlia del Nord són iniciatives a escalaregional, amb suport dels governs locals.

Regne Unit National Grid for Learning

LearnDirect

Estratègica

Actuaciósectorial

Creació de centres destinats a engegar projectes d’aprenentatge orientats adiferents usuaris. Els centres organitzen activitats dins l’espai físic i també pertreballar a distància, totes dues estratègies amb objectius i destinatarisdiversificats. La utilització de llocs preexistents a l’espai públic combiblioteques, clubs o esglésies facilita la participació dels ciutadans.

Suècia Una societat de la informacióper a tothom (2000)

Planificacióestratègica

Hi ha línies estratègiques per potenciar l’ús de les noves tecnologies alscentres educatius a partir de la posada en xarxa de continguts per partd’universitats i centres d’educació superior i el desenvolupament de plansespecials de formació sobre TIC.


gratuïtes o de baix cost per a instituts educatius icentres d’investigació. A més, pel que fa als con-tinguts, les polítiques s’orienten a la posada enxarxa d’espais educatius en general o amb orien-tacions específiques (per nivell educatiu, àread’estudi, etc.); la creació d’universitats virtuals; lacreació de continguts i formació de professorat iestudiants en l’ús de les TIC i la formació decol·lectius específics. Una de les millors estratè-gies de difusió, tendeix a ésser aquella que incor-pora l’ús de les TIC en el conjunt d’activitats «nor-mals» del centres educatius. En la mateixa línia i

per aconseguir un increment de la massa críticade personal format amb habilitats per treballar enla «nova economia», també es poden incentivarprogrames universitaris en aquesta matèria, vincu-lats directament amb empreses del sector.

D�D�� H� � 5�� <��V 'H"�� S

Es pot assenyalar l’existència d’una certa homoge-neïtat en els objectius generals dels negocis electrò-nics o comerç electrònic, en el tipus d’iniciatives

� �� ()�� "��"�� "��

8?

��A6�� =�� (&�B�*

País/regió Nom de la iniciativa Institució impulsora Exemples de promoció

Alemanya Lernet Adolf Grimme Institut Models de formació vocacional basats en necessitats formatives iformació contínua, especialitzada per sectors; cooperació entreempreses, comunitat científica i experts.

Valònia(Bèlgica)

Guia de bonespràctiques en negociselectrònics

Agence Wallone deTelecommunications-(AWT)

Aplicació interactiva a la web amb aplicació personalitzada i ambinformació sobre negocis electrònics.

Irlanda Usher Agència de DesenvolupamentRegional (RDAs)

e-Business Support Organisations

Campanya de difusió i d’assistència a PIME no connectades aInternet.

Reunions informatives en quinze oficines regionals equipades ambPC.

Cursos de formació.

SME Campaign Ministeri d’Afers Econòmics- Empresa Syntens

Campanya de difusió i d’assistència a PIME no connectades ainternet.

Free Workshops andConsultin g hours

Ministeri d’Afers Econòmics- Empresa Syntens

Reunions informatives en quinze oficines regionals equipades ambPC’s.

PaïsosBaixos

The Electronic Deliveryof MandatoryInformation (EHD)

Ministeri d’Afers Econòmics- Empresa Syntens

Recurs d’informació a les PIME per facilitar i simplificar-los els tràmitsadministratius.

To E or Not to E. NIAA

Primer ministre -Secretariad’Estat

Sessions fetes a diferents regions, de dues hores i amb funcionamentflexible en la participació i l’organització, com també d’execuciódescentralitzada, amb un alt grau de formació pràctica i ambpresència d’incentius per a la participació.

Regne Unit

Succeeding in the 21stCentury.

NIAA

Primer ministre -Secretariad’Estat

Sessions informatives sobre temes de negocis electrònics.

Ready Steady TradeOnline

Scottish Enterprise Pont entre el sector comercial i les PIME per facilitar el plantejament il’aplicació de solucions pràctiques en comerç electrònic

Escòcia

Supply Chain andProcurement

Scottish Enterprise Catalitzadors de projectes per PIME, a partir de la col·laboració entrePIME, empreses tecnològiques, proveïdors i clients.


desenvolupades als diferents països i també certadisparitat entre el grau de desenvolupament d’a-quests serveis. Els criteris d’agrupació de les iniciati-ves seleccionades ha estat el següent: iniciatives di-rigides a les PIME, comerç electrònic i teletreball. Enles iniciatives per a PIME s’inclouen accions que te-nen per objectiu informar i difondre l’ús de les TIC aaquest tipus d’empreses. A l’apartat de comerçelectrònic s’han inclòs casos dirigits a facilitar la in-formació en l’àrea de la contractació entre les em-preses i l’Administració pública, iniciatives dirigides ala formació en comerç electrònic i aplicacions a sec-tors concrets. Per últim a l’apartat de teletreball s’-han analitzat projectes que intenten estimular lesocupacions en aquesta modalitat, experiènciesconcretes de teletreball i portals públics de cerca defeina.

Els programes dirigits a les PIME comporten, engran part, accions de formació i assessorament.S’han de destacar dos tipus d’iniciatives: aquellesque se celebren en un espai físic concret, ja siguiun local habilitat amb equips tecnològics o, fins itot, a les empreses, mitjançant la visita d’experts, iaquelles iniciatives caracteritzades per ésser apli-cacions telemàtiques, com és el cas de les guiesintel·ligents, aplicades en regions com Valònia.

El primer tipus d’iniciatives s’han desenvolupat for-ça al Regne Unit (en particular a Escòcia i a la regióde North East) i a Irlanda, on resulta especialmentinteressant l’estudi dels negocis electrònics pelseu nivell de maduresa. Aquest tipus de progra-mes es caracteritzen per celebrar-se en localitatsproperes a les empreses del sector i desenvolupar-se en un període curt de temps i per minimitzar elcost d’hores de feina perdudes, que en el cas deles PIME pot arribar a ser un obstacle per partici-par-hi. Les trobades adopten el format de tallers,conferència o reunions, depenent de la quantitatde públic i del tema a tractar, depenent del nivell

d’especialització. Les sessions centrades en difu-sió i divulgació de les TIC solen adoptar un caràc-ter de conferència o reunió, mentre que els tallerstreballen temes sectorials o aplicacions més con-cretes com l’assessorament en gestió de les TIC.

La flexibilitat és un dels objectius principals d’a-quest tipus de projectes. A nivell de programacióles PIME poden decidir el lloc i hora dels cursos.També el contingut de les matèries s’adequa a lesnecessitats reals de les empreses. A més, s’ha dedestacar que algunes de les accions preveuen in-centius, com connexions a un preu reduït, xecs pera l’adquisició d’equips o serveis informàtics d’em-preses tecnològiques de la regió, assistència tècni-ca gratuïta per estimular l’ús de les TIC en aquellscasos d’empreses més reticents a emprar les tec-nologies de la informació.

El segon tipus d’iniciatives dirigides a les PIME,mitjançant aplicacions telemàtiques accessiblesdes de qualsevol lloc, té com a objectiu empreseso usuaris ja connectats a la xarxa i amb certes ha-bilitats tecnològiques. Aquest tipus d’aplicacionstenen en compte tant la dimensió d’accés a la in-formació, com la formació i les consultes persona-litzades. Aquests programes són comuns als paï-sos centreuropeus com Bèlgica i Alemanya.Concretament, dins d’aquest grup destaquen lesguies intel·ligents, caracteritzades per oferir infor-mació detallada sobre tipus d’aplicacions de lesTIC a un negoci o sobre experiències d’empresesdel sector i ofereixen la possibilitat de fer consultesa experts via Internet sobre solucions adaptades al’empresa en funció de les seves característiques(mida, sector econòmic, tipus de béns i clients).Aquest és el cas de la guia intel·ligent aplicat a laregió de Valònia.

També hi ha aplicacions electròniques que afavo-reixen una gestió, recollida i distribució millors de la

��

=$

informació entre les PIME i l’Administració pública.Aquestes accions, com el projecte ElektronischeHeerendiensten3 (EHD) dels Països Baixos, ajudena simplificar els tràmits administratius de les PIME,i estalviar temps i costos de gestió. D’altra banda,les accions telemàtiques centrades en la formacióes dirigeixen principalment a un tipus de personalespecialitzat i a sectors molt concrets. En el cas deLernet, a Alemanya, s’ofereixen solucions en rela-ció amb els negocis electrònics a PIME de la in-dústria de la fusta i del metall.

En la categoria de comerç electrònic poden distin-gir-se cinc tipus d’accions: les accions informati-ves, les formatives, les de provisió de continguts,les que premien les millors iniciatives a l’àrea delcomerç electrònic i les accions aplicades a un sec-tor concret. Les accions formatives i informativeses desenvolupen en espais físics localitzats. La di-ferència entre les informatives i les formatives ésque les informatives tenen un caràcter més gene-ral, normalment consisteixen a explicar a una co-munitat empresarial els avantatges i beneficis del’aplicació del comerç electrònic en termes de pro-ductivitat i vendes. La finalitat és superar reticèn-cies i difondre l’ús de les TIC vinculat al comerçelectrònic. Com a exemple es pot fer referència alprojecte First Steps que té com a finalitat ajudar acomprendre els avantatge del comerç electrònicals empresaris d’Escòcia. En canvi, les formativesconsisteixen en cursos molt més concrets com es-tratègies en comerç electrònic; habilitats comer-cials per a empleats de sectors econòmics con-crets, etc.

Dintre de les accions informatives cal destacar quea més de les conferències s’han posat en pràcticaexperiències com el proveïment electrònic (e-pro-

curement), que consisteix a millorar les transac-cions entre els proveïdors i l’Administració pública.Els proveïdors, mitjançant les aplicacions electròni-ques, poden accedir a les ofertes convocades perl’Administració pública i aquesta crea bases de da-des amb la informació sobre els possibles proveï-dors per a cada tipus d’oferta. Aquest tipus d’ac-cions resulten significatives des del punt de vistad’augmentar la transparència i l’eficiència en la re-lació entre el sector públic i el sector privat en laprovisió de béns i serveis. Com a projectes desta-cats dintre d’aquesta àrea es poden mencionar elProjecte Government Supplier Information Databa-se (G-SID) desenvolupat al Regne Unit, i el projecteProcurement de l’Agence Nationale de l’Emploi aFrança.

En el cas de les accions orientades a la provisióde continguts, s’ha de comentar que aquestesofereixen a les empreses materials, presents en laxarxa, informació sobre experiències prèvies, bi-blioteques de temes relacionats amb el comerçelectrònic, enquestes i dades realitzades a ex-perts i usuaris de les TIC que poden ser útils perdetectar tendències en cada mercat sectorial. Lesaccions tenen un paper destacat, ja que serveixen

� �� ()�� "��"�� "��

=9

3 Lliurament electrònic d’informació normativa.

*�C��:�� <��!" �!" ��'� �I �"��5 �� H"��'�� ,��@��'�� :PH�� !" �R"� � ��:�� J��"�� ,�� :�� 5 ��

no només per estimular la creativitat i la innovacióa la recerca d’aplicacions de el comerç electrònicals negocis, sinó que també són un gran incentiuperquè les empreses es donin a conèixer en l’àm-bit regional i nacional. La iniciativa d’aquest tipusque hem seleccionat ha estat Electrophees, queestimula la competència per aconseguir un millorprojecte en comerç electrònic. Per últim, com ainiciativa aplicada a un sector de l’economia espot citar el projecte turisme electrònic (e-tourism)a Escòcia, que consisteix a establir uns criteris es-tàndard per als establiments hotelers i a ajudar aincorporar a la xarxa tots els serveis que oferei-xen.

Dins de la categoria del teletreball, les iniciativesque s’han seleccionat són de tres tipus, les ac-cions dirigides a la difusió i promoció del teletreball,les experiències pràctiques en teletreball i els por-tals públics per cercar feina.

Les accions de difusió i promoció del teletreballtenen com a finalitat donar a conèixer els avan-tatges i beneficis d’aquest mètode de treball ales empreses. Com a exemple es pot destacarl’acció Awareness Campaign (Irlanda), destina-da a estudiar i donar a conèixer a aquest tipusd’iniciatives als gestors de les empreses.Aquesta acció ha estat desenvolupada i aplica-

��

=#

��., � �� "� � ��

Estat/regió Nom de la iniciativa Exemples de promoció

Procurement Certamen sobre projectes de comerç electrònic amb incentius econòmics i socials.França

Electrophees Contractació de proveïdors. Facilita l’accés a la informació de les empreses i dóna méstransparència a les relacions entre sector públic i sector privat.

GigaPort - Virtual Port Serveis en línia per a les empreses.

Giga Transaction Services Treball d’investigació amb la cooperació entre empreses, universitats i entitats financeres.

PaïsosBaixos

Project HBD/HBA(*) Cursos de formació especialitzats.

Regne Unit Government SupplierInformation Database(G-SID)

Creació de bases de dades amb possibles proveïdors de l’Administració pública. Ha implicatel canvi de mentalitat dels proveïdors i ha tingut una gran acceptació.

First Steps Tallers adaptats a necessitats de sectors específics per proporcionar guia pràctica perestimular aplicació i integració en comerç electrònic.

Digital Advantage Taller de treball per al desenvolupament d’habilitats relacionades amb comerç electrònic.

e-business Development Establiment de serveis estàndard per millorar el sector.

Tourism - various Formació en comerç electrònic per proveir habilitats i coneixements especialitzats d’acord ambles necessitats.

e-business through e-learning

Programa sobre disseminació de dades i ús d’Internet, que proveeix informació de sector denegoci per àrees geogràfiques

Rural e-business centresfeasibility study

Programa d’investigació al camp, per determinar la viabilitat del comerç electrònic en àreesrurals.

e-business SupplierCommunications

Xarxa internacional de telecomunicacions per facilitar a les comunitats de negocis localsconnectar-se a les xarxes internacionals.

ATLAS Project - AchieverProgramme

Programa de formació sobre habilitat del comerç electrònic.

Escòcia

Plataforma de coneixement d’alta qualitat tecnològica que ofereix el seus serveis a companyiesi institucions.

(*) Hoofdbedrijfschap Detailhandel / Hoofdbedrijfschap Ambachten (Federació holandesa del petit comerç / Federació holandesa d’artesans).Font: Elaboració pròpia

e-business skills

da a Irlanda pel Ministeri de Ciència, Tecnologiai Comerç.

En el marc de les experiències pràctiques en tele-treball es pot destacar com a iniciativa representa-tiva l’aplicada a l’Administració pública federal bel-ga. Aquesta iniciativa s’ha sotmès a un procésd’avaluació i s’ha contrastat el seu èxit tant pel quefa a la satisfacció dels empleats respecte a les con-dicions de treball, com en relació amb els respon-sables, que van assenyalar un increment de la pro-ductivitat.

Finalment, pel que fa a les accions de creació deportals electrònics per cercar feina, s’han desta-cat tres iniciatives: el Service to Employers andJobseekers d’Irlanda; Job Matching Service deFrança i Stellen-Information-Service (SIS) a Ale-manya. Aquestes iniciatives han estat força des-envolupades tradicionalment pel sector privat,però en l’actualitat un dels elements més innova-dors és la possibilitat que des del sector públics’ofereixin aquest tipus de serveis. Les experièn-cies analitzades mostren que la posada en funcio-nament d’instruments de recerca de feina efec-

tius, amb gran volum d’informació i recursos, te-nen una gran acceptació a nivell d’ús per part dela ciutadania.

Per acabar, és important assenyalar que a totesaquestes iniciatives han jugat un paper de primerordre empreses especialitzades en TIC, que en lamajoria de casos han estat les encarregades d’a-plicar i gestionar el projecte. A la taula 10 es resu-meixen les característiques de les iniciatives selec-cionades.

G��"��

Una primera evidència en abordar l’anàlisi de lespolítiques de promoció de la societat de la infor-mació és la seva diversitat, la varietat d’àreesd’actuació i, per consegüent, la diversitat de resul-tats. Un exemple d’aquesta diversitat s’observa enel fet que, mentre França presenta un bon nivell deserveis públics en línia (61,5%), els seus indica-dors de penetració d’internet a les llars són relati-vament baixos (35,5% enfront del 47,9% d’Irlandao el 47% del Regne Unit). D’altra banda, els països

� �� ()�� "��"�� "��

=

�� )��

País/regió Nom de la iniciativa Institució impulsora Exemples de promoció

Alemanya Stellen-Information-Service(SIS)

Bundesanstalt fürArbeit

Portal públic de recerca de feina i de personal per a les empreses, queconcentra tots els serveis relacionats amb el mercat de treball en unapàgina web.

Bèlgica Teletreball: Projecte-pilotRégie des Bâtiments

Ministère fédéral del'emploi et du travail

Experiència pilot amb participació d’administracions, empreses,universitats i societat civil, per desenvolupar línies mestres de negoci ipromoció del teletreball.

França Job Matching Service Agence Nationale del’Emploi (ANPE)

Portal públic de recerca de feina i de personal per a les empreses.

The e-work Action Forum

e-work awarenessCampaign

Department ofScience, Technologyand Commerce

Mecanisme de seguiment i d’avaluació sobre iniciatives en teletreball.

Campanya dirigida a gestors i decisors públics per desenvolupar líniesmestres de negoci i promoció del teletreball.

Irlanda

Service to Employers andJobseekers

Training & EmploymentAuthority (FAS)

Portal de recerca de feina i personal per a les empreses que ofereix unagran varietat de serveis per als usuaris.


nòrdics semblen presentar bons indicadors en to-tes les àrees, però fins i tot entre ells hi ha certa di-versitat. Així, Finlàndia presenta un índex de ser-veis públics en línia del 69,5% i de penetraciód’internet a les llars del 53,7%, enfront del 81,4% iel 64% de Suècia en els mateixos àmbits (vegeutaula 1). Això mostra que el desenvolupamentd’infraestructures i la renda disponible condicio-nen el progrés de la societat de la informació, peròno la determinen, i que la política pública pot jugarun rol certament destacat en la promoció equili-brada de les noves tecnologies i la seva difusió ge-neralitzada.

En relació amb les planificacions, tal com s’haavançat més amunt, cal comentar que el seu des-envolupament ha canviat al llarg dels darrersanys. Es poden esmentar, tanmateix, algunes lí-nies comunes. En els països que s’han estudiat hihauria tres etapes diferenciades. Una primera, ca-racteritzada per la gran diversitat de configura-cions: un grup de països realitzen planificacionsglobals estretament lligades al desenvolupamentde les indústries relacionades amb les tecnologiesde la informació i la comunicació (Finlàndia, Suè-cia) mentre en altres els ministeris són els encar-regats d’engegar actuacions sectorials en lesquals les noves tecnologies compleixen un rolpredominant (França, Regne Unit). Aquesta etapaes va caracteritzar també pel debat entorn delprocés de liberalització de les telecomunicacionsimpulsat des de la UE, debat al qual van quedar

lligades les primeres passes de la promoció de lasocietat de la formació virtual, amb una nova defi-nició del rol de l’Estat en aquest àmbit. En una se-gona etapa, a finals dels anys noranta, la tendèn-cia a impulsar planificacions globals es difon i entots els casos es troben iniciatives dissenyadesestratègicament i incorporades a àrees de treballdefinides (aprenentatge virtual, negocis electrò-nics, govern en línia), amb alts nivells de coordina-ció entre departaments. Per últim un tercer perío-de, que es l’actual, es caracteritza per l’avaluaciósistemàtica i la reformulació d’objectius, per lapràctica del benchmarking i una nova tendència aposar èmfasi en planificacions sectorials més es-pecífiques.

Les primeres regions europees que van empren-dre actuacions en el camp de la societat de la in-formació ho van fer sota l’estímul de la UE, encaraque, és clar, la participació local en el procés vaser central i el rol de les institucions supranacio-nals es va centrar més aviat en el seu finançamenti impuls. En alguns casos, com el de Bremen, aAlemanya, les actuacions es desenvolupen d’a-cord amb objectius específics, com la promocióeconòmica a partir de la utilització de les TIC,mentre que en casos com el de Valònia (Bèlgica)o Migdia-Pirineus (França) la societat de la infor-mació s’integra a una estratègia general per laqual s’intenta millorar la situació de la zona i delsseus habitants. En aquest sentit, hem de ressaltarque en els últims anys existeix un alt grau de con-vergència dels diferents països desenvolupatsrespecte a les iniciatives relatives a aquestes líniesd’acció. Això és, en bona part, el resultat de la«transferència de polítiques», és a dir, de l’apre-nentatge que cada Administració fa de les expe-riències comparades que es mostren en aquestsector, a través de l’adopció a escala nacional olocal d’aquells exemples d’intervenció pública queen altres països han resultat reeixits.

��

=D

�� ":�� @�� "��"� � � �� :��H� �� :��5�B�� : �<�� '� ��

En relació amb les fórmules institucionals desenvo-lupades per a la coordinació del procés de posadaen marxa de les iniciatives polítiques sobre societatde la informació, s’ha de dir que en els casos ana-litzats mostren diferents possibilitats per aconse-guir la transversalitat de les actuacions polítiquesde promoció de la societat de la informació. Desde la coordinació liderada per un departament go-vernamental, on l’òrgan encarregat de la promociósigui, per exemple, l’oficina de la presidència o delprimer ministre, o els ministeris d’economia i edu-cació, fins a la creació d’instàncies horitzontals decoordinació de nova planta. En aquest sentit, s’havist que s’han promogut en molts casos la creaciód’institucions noves que expressen també una vo-luntat participativa, no sols de les instàncies gover-

namentals, sinó també de la resta d’agents so-cials. Això, atesa la relativa novetat d’aquestes ini-ciatives polítiques, pot incrementar les possibilitatsd’èxit de la planificació, en facilitar un compromísmés gran dels diferents agents que es responsabi-litzaran en el procés d’implementació de la política.

La participació de diferents sectors socials és, amés, un avantatge per altres raons: d’una bandapromou la generació de recursos per part del sec-tor privat (a través dels patronats de les funda-cions) i, d’una altra, dóna resposta a l’adaptació anecessitats específiques i es poden consensuarobjectius a llarg termini, obtenint d’aquesta mane-ra el compromís ferm dels actors implicats, cosaque millora les possibilitats d’èxit de la política.

� �� ()�� "��"�� "��

=G

� � �A��

UUnniióó EEuurrooppeeaa

European Commision. Information Society website: http://europa.eu.int/information_society/index_en.htm

Innovative Actions. European regional development funds 1994-1999:http://europa.eu.int/comm/regional_policy/innovation/innovating/infosoc.htm

Regional Information Society Initiatives (RISI/IRISI): http://europa.eu.int/ISPO/risi/

AAlleemmaannyyaa

Programa Innovation und Arbeitsplätze in der Informationsgesellschaft des 21. Jahrhunderts (Innovació i llocs de treball en la societat de la in-formació del segle XXI): http://www.bmwi.de/Homepage/download/english/innovation_and_jobs.pdf

Programa de govern en línia BundOnline 2005: www.bundonline2005.de

Projecte Lernet de negocis electrònics per a petites i mitjanes empreses: http://www.lernet-info.de/

BBèèllggiiccaa

Portal federal: http://www.belgium.be/eportal/

FFiinnllàànnddiiaa

Portal amb accions (en finès) Tietoyhteiskunta-asiain neuvottelukunta (Societat de la informació finlandesa): http://www.infosoc.fi

Pla Public Services in the New Millennium. Programme of Action to Promote Online Government, 2002 - 2003 (en anglès): http://www.info-soc.fi/PublicServices.pdf

Report of the Information Society Advisory Board 2001(en anglès): http://www.infosoc.fi/pdf/report2001.pdf

Finland as an Information Society. The report of the Information Society Advisory Board to the Government 2000 (en anglès): http://www.info-soc.fi/information_society.pdf

TIEKE, Tietoyhteiskunnan kehittämiskeskus ry (Centre de desenvolupament de la societat de la informació finlandesa) (en finès):http://www.tieke.fi/

Portal en anglès sobre la societat de la informació finlandesa: http://e.finland.fi/

FFrraannççaa

Projecte Pagsi: http://www.adminet.com/literacy/pagsi/

L’action de l’Etat pour le devéloppement de la société de la Information (portal amb accions): http://www.internet.gouv.fr/francais/

PPaaïïssooss BBaaiixxooss

Pla De Digitale Delta: http://www.minez.nl/publicaties/pdfs/06R04.pdf

Agència Gigaport (portal amb informació i accions): http://www.gigaport.nl/

RReeggnnee UUnniitt

The office of e-envoy: http://www.e-envoy.gov.uk/Home/Homepage/fs/en

UK Online (Portal): http://www.ukonline.gov.uk/Home/Homepage/fs/en

Projecte Usher per promocionar el comerç electrònic entre les petites i mitjanes empreses: http://www.usherproject.org.uk

IIrrllaannddaa

Information Society Commission (portal amb accions): http://www.isc.ie

Building the knowledge society: http://www.isc.ie/downloads/know.pdf

Agència Reach (connecting people and public services): http://www.reach.ie/

Projecte e-work forum per la promoció del teletreball: http://www.entemp.ie/press01/160501.htm

Projecte e-work awareness Campaign: http://www.entemp.ie/press00/130400c.htm

��

=8

BBrreemmeenn ((AAlleemmaannyyaa))

Projecte Brise: http://www.bremen.de/brise

Projecte Bremen in t.i.m.e.: http://www.bremen-in-time.de/

EEssccòòcciiaa ((RReeggnnee UUnniitt))

Digital Scotland: http://www.scotland.gov.uk/digitalscotland/

Agència Scotland Enterprise: http://www.ecommerce-scotland.org

Projecte Digital Adavantage: http://www.ecommerce-scotland.org/digital_advantage.htm

Projecte Atlas: http://www.ecommerce-scotland.org/community/files/infrastructure/ProjectATLASFactSheet.pdf

GGaall··lleess ((RReeggnnee UUnniitt))

Wales Information Society: http://www.wda.co.uk/en/technology_and_innovation/wales_information_society.cfm

Welsh Development Agency: http://www.wda.co.uk/

MMiiggddiiaa--PPiirriinneeuuss ((FFrraannççaa))

Projecte Teleparc: http://www.teleparc.net/

Programme d’Action Régional pour la Société de l’Information (PARSI 2002-2006) http://www.creatif-public.net/programme/mp/pagsi.php3

NNoorrdd PPaass ddee CCaallaaiiss ((FFrraannççaa))

Informe sobre la regió digital: http://www.cr-npdc.fr/regionumerique/msi.htm

PPrroovvíínncciiaa ddee LLiieejjaa ((BBèèllggiiccaa))

Projecte Fasil: www.fasil.be

VVaallòònniiaa ((BBèèllggiiccaa))

Planificació Contrat d’Avenir: http://avenir.wallonie.be/

Serveis econòmics oferts pel Govern Regional de Valònia: http://mrw.wallonie.be/dgee/dpe/dia/fr/01Nouveau-Site/01Services/Ser-Accueil/Ser_Accueil.htm

Projecte Electrophees pel desenvolupament i l’estímul del comerç electrònic: http://www.limousin.drire.gouv.fr/di/electrophees%202000.html

� �� ()�� "��"�� "��

==

Les polítiques públiques de promoció i difusió de la societat de la informació a Europa

Documents

Transcript of Les polítiques públiques de promoció i difusió de la societat de la informació a Europa