113

19. LES BASSES TEMPORALSI L’HOME

ANTONI FERRER ROTGER

La relació entre les basses temporals i l’home és, sens dubte, un temacomplex. En el cas de Menorca, aquesta complexitat s’accentua a causa de les pecu-liaritats del paisatge i el poblament humà: la pràctica totalitat del territori menorquíes pot considerar un medi antropitzat, un entorn creat, al llarg dels darrersmil·lennis, en funció de les necessitats de les poblacions humanes que l’han habitat.Les basses temporals, evidentment, s’insereixen de ple en aquesta dinàmica.

Un dels principals problemes que han d’afrontar les comunitats humanesassentades als territoris que estan sota la influència del clima mediterrani són lesdificultats per garantir el subministrament d’aigua durant els mesos estivals. A Me-norca, aquesta circumstància es veu agreujada, en certa manera, per la seva limi-tada extensió i les seves característiques geològiques i orogràfiques.

L’illa es divideix, a nivell geològic, en dues parts ben diferenciades (Jansàet al., 1981): la meitat nord de Menorca, geològicament més antiga, està formadaper roques poc permeables, de manera que presenta, de cara a l’assentamenthumà, un problema greu: les aigües pluvials queden retingudes a la superfície, fentinhabitables les zones menys elevades durant bona part de l’any. No fou fins alsegle XVIII que moltes d’aquestes zones es dessecaren mitjançant la construcció decanals de drenatge (Juan, 1993). És per aquest motiu que, a moltes èpoques, unagran part de la població humana de l’illa s’ha concentrat a la meitat sud. En aquestazona, el substrat està format majoritàriament per roques calcàries miocèniquesconegudes com a marès, molt poroses i permeables. Aquí, per tant, es presenta elproblema contrari: l’aigua de pluja s’escola ràpidament cap al subsòl. Els correntsd’aigua superficials són pràcticament inexistents i la capa freàtica es troba, general-ment, a una certa fondària. Per a grups amb uns mitjans tècnics poc desenvolupats,accedir a aquestes aigües subterrànies exigeix, molts cops, una inversió de temps id’energia que amb prou feines es justifica, des d’un punt de vista estrictamenteconòmic, pels resultats obtinguts: en són un bon exemple, a Menorca, els pousprehistòrics de na Patarrà i Binimaimut (Plantalamor, 1991).

La recollida i l’emmagatzemament de l’aigua de pluja ha estat, en conse-qüència, una constant entre els diferents grups humans que han poblat l’illa, i les

1. Bassa Verda d’Algaiarens (Ciutadella)

Antoni Ferrer Rotger

basses temporals, com a contenidors d’aigua que són, han estat àmpliamentexplotades.

En funció de la seva gestió per part de l’ésser humà, podem dividir lesbasses temporals de Menorca en tres grups: basses naturals, basses antropitzadesi basses artificials.

BASSES NATURALS

En sentit estricte, no podem parlar de basses naturals no antropitzades. Ésevident que l’activitat humana ha d’haver afectat poc o molt, de forma directa oindirecta, totes les basses temporals menorquines. Malgrat tot, empraré aquestterme per referir-me a aquelles basses que no han estat alterades físicamentmitjançant la construcció de murs, l’ampliació de les seves dimensions o la cons-trucció de sistemes de recollida d’aigua.

La relació entre algunes d’aquestes basses temporals naturals i certs assen-taments prehistòrics és òbvia. El cas de la bassa Verda d’Algaiarens (Ciutadella)n’és un bon exemple: a pocs metres de la bassa s’hi troba una important agrupacióde navetes d’habitació. La manca d’estudis específics sobre aquest jaciment no

115

LES BASSES TEMPORALS I L’HOME

permet situar-lo cronològicament de forma precisa, però aquest tipus d’habitatgeses poden situar, de forma genèrica, al segon mil·lenni aC. La densitat de la vegetacióque cobreix actualment la zona no permet fer un recompte exacte del nombre d’es-tructures existents, però se’n distingeixen, com a mínim, cinc. El vessant nord de lapetita elevació on es drecen les navetes, que presenta un pendent un poc més suauque els altres costats, està delimitat per un mur d’aparell ciclopi, i forma així unrecinte ben protegit. Hi ha indicis que els grups humans que van bastir aquestspetits poblats tenien una economia basada en la ramaderia de caprins i, en menormesura, en el conreu de cereals. No hi ha indicis, ni en aquesta època ni durant elperíode talaiòtic, que es practiqués una agricultura amb irrigació. Les seves neces-sitats hídriques devien ser, per tant, prou baixes per poder-les satisfer, en gran part,amb l’aigua de les basses temporals. Cal tenir en compte que la bassa Verdad’Algaiarens es troba sobre terrenys força impermeables i que té, d’altra banda,unes dimensions considerables: en anys plujosos, conserva aigua durant bona partde l’any.

Hi ha altres indrets on s’observa una associació entre navetes d’habitaciói basses temporals naturals. Un d’ells és el cap costaner de cala Morell (Ciutadella):al centre del poblat hi ha dues depressions intercomunicades, aparentment natu-rals, que s’han interpretat com les possibles reserves d’aigua del poblat (Juan iPlantalamor, 1996). Actualment es troben parcialment reblertes de sediment,però la vegetació que creix al seu interior sembla indicar que encara retenenl’aigua de pluja.

BASSES ANTROPITZADES

Les basses naturals antropitzades constitueixen el grup més nombrós dinsde la classificació anteriorment proposada. Un dels millors exemples és la bassades Mal Lloc, a Son Toni Martí (Ciutadella). Aquesta bassa està dividida en tresparts per dues parets seques que la travessen de banda a banda. La funciód’aquesta compartimentació era, segurament, controlar els moviments del bestiarque s’hi portava a abeurar. Establir una cronologia per a aquest tipus d’estructuresés molt difícil, però la tècnica constructiva no ens inclina a pensar que els murssiguin gaire antics. A uns vint metres de la bassa hi trobam una petita elevació forti-ficada, amb murs construïts amb pedres de grans dimensions. Tot i que no s’ob-serven, en superfície, restes de ceràmica o altres elements que puguin ajudar aestablir una cronologia més precisa, no hi ha dubte que es tracta d’un establimentprehistòric. No gaire lluny, hi ha les restes de dues navetes d’habitació (Mascaró,1978). Igual que a la bassa Verda d’Algaiarens, la relació amb la bassa temporal,que s’utilitzaria com a reserva d’aigua, és evident.

Un cas similar el trobam a la bassa de Son Gornés (Ferreries). A tocar dela bassa s’hi observen algunes estructures de pedra, de difícil interpretació a causa

3. Bassa de sa Talaia, de Torrenova d'en Lozano (Ciutadella)

2. Bassa des Mal Lloc, a Son Toni Martí (Ciutadella)

4. Una altra de les basses de Torrenova d'en Lozano

LES BASSES TEMPORALS I L’HOME

del seu mal estat de conservació. Relativament a prop, també sobre una petitaelevació, es dreça un petit talaiot.

És força significatiu que tots els petits assentaments que s’han esmentatfins ara, vinculats a basses temporals poc o gens remodelades, són a la meitat nordde l’illa, geològicament més antiga.

La bassa de Torrellafuda (Ciutadella) és un cas bastant diferent. Està situada,com totes les que s’esmentaran a continuació, a la zona de migjorn, geològicamentmés recent. En aquest cas, el jaciment que s’hi troba associat és un poblat talaiòtictípic (amb un gran talaiot, recinte de taula, cases de planta circular, restes de mura-des, coves artificials...). La ceràmica que s’observa en superfície permet afirmar queel lloc fou ocupat, almenys, fins a època romana. La bassa, de grans dimensions,és aproximadament a uns cent metres del poblat. És probable que hagi patitmodificacions en època relativament recent: està totalment envoltada per un murcircular de pedra seca, molt ben construït. Aquesta paret presenta quatre entrades,possiblement per permetre-hi l’accés del bestiar domèstic des de les diferentstanques i per treure’n aigua de reg.

La bassa de sa Talaia, de Torrenova d’en Lozano (Ciutadella), és a pocsmetres d’un dels tres talaiots del poblat. Es tracta d’una bassa en forma de L, forçagran: 13 metres de llarg i 1,6 de fondària (Mascaró, 1978). És possible que sigui el

6. Bassa de Torrellafuda (Ciutadella)

5. Bassa de Son Sivineta (Ciutadella)

119

LES BASSES TEMPORALS I L’HOME

producte de l’ampliació d’una depressió natural de la roca. Actualment, està deli-mitada per un mur de pedra seca. Dins de la mateixa finca, no gaire lluny, hi haaltres basses més petites, que també semblen basses naturals ampliades per la màde l’home. Al costat d’una d’elles s’hi aprecien diverses tombes antropomorfes,excavades a la roca, possiblement tardoantigues o medievals. Algunes d’aquestestombes estan parcialment retallades per la bassa, de manera que aquesta (oalmenys la seva darrera ampliació) ha de ser posterior a les tombes.

Amb unes característiques molt semblants a aquesta darrera bassa, la deSon Sivineta (Ciutadella) sembla també un forat natural de la roca, eixamplat entemps recents per abeurar el bestiar.

El cocó d’en Melis, as Calafat (Ferreries), es pot enquadrar també dins dela categoria de depressions naturals modificades per l’activitat humana: es tractad’un forat de dimensions reduïdes, tapat parcialment amb lloses de pedra i situaten una zona boscosa. No s’aprecien, a l’entorn immediat, restes arqueològiques,però a tota la zona dels voltants hi abunden les restes d’època recent: forns de calç,barraques i casetes de calciner i carboner. És possible que l’ús del cocó com adipòsit d’aigua (i la construcció de la seva coberta) es pugui relacionar ambaquestes activitats, que implicaven la presència d’un bon nombre de persones albosc durant llargs períodes de l’any. També podria ser que aquest cocó estiguésrelacionat amb la caça d’ocells a l’aguait. Aquesta és una modalitat de caça benconeguda a Menorca ja que, durant l’estiu, l’escassetat de punts d’aigua fa quemoltes espècies es congreguin a llocs concrets. El topònim de la bassa, que fareferència a un antropònim, pot fer referència a aquest origen recent. No es potdescartar, malgrat tot, que aquesta estructura sigui més antiga.

Els cocons des Sementer de sa Creu, a Santa Rosa (Ciutadella), semblentambé depressions naturals modificades per la mà de l’home. Entre alguns d’ellss’hi observen, fins i tot, petits canals excavats a la roca. Es troben escampats peruna zona rocosa força gran, aïllats o en petits grups, i presenten mides diverses: elsmés grans fan devers 1,5 metres de diàmetre. No gaire enfora dels cocons hi ha ungrup de coves artificials, amb capades de moro (forats artificials, possiblement ambfunció ritual, que es troben a les parets rocoses de les necròpolis talaiòtiques). Elscocons, per tant, es podrien posar en relació amb aquest conjunt funerari.

BASSES ARTIFICIALS

Al poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella) trobam una bassa excavadaa la roca, que conserva restes d’una coberta de grans lloses de pedra i està envoltadaper un mur de pedra seca. Es fa difícil dir si va ser concebuda com a dipòsit d’aiguaja en època talaiòtica o si és una modificació a posteriori. Cal tenir en compte que elpoblat de Torretrencada està molt alterat per l’activitat humana d’èpoques poste-riors. Just al costat de la bassa, per exemple, s’hi observen algunes sepultures antro-

120

7. Cocons de Binicodrell de Baix (es Migjorn Gran)

LES BASSES TEMPORALS I L’HOME

pomorfes excavades a la roca, possiblement tardoantigues o medievals. Ja en èpocacontemporània, algunes de les lloses que formaven part de les estructures talaiòti-ques del poblat es van reutilitzar per construir una taula i uns bancs.

Els cocons de Binicodrell de Baix (es Migjorn Gran) són bastant diferents delsaltres cocons que s’han esmentat amb anterioritat. Són depressions, en aparença,totalment artificials, bastant regulars, excavades a la roca en una zona plana.Presenten canals que els comuniquen, de manera que podria tractar-se d’un sistemade decantació d’aigües pluvials semblant al que hi ha al poblat de Torre d’en Galmés(Alaior). En aquell cas, una sèrie de cocons interconnectats serveixen per decantar elssediments abans que l’aigua de pluja entri en una cisterna. És possible que aquí hihagués també una cisterna excavada a la roca, però el lloc va ser utilitzat com apedrera en èpoques posteriors, i el conjunt està malmès. Al camp de conreu adjacents’observen, en superfície, una gran quantitat de fragments de ceràmica talaiòtica i,sobretot, islàmica medieval. A pocs metres, excavada a la paret del barranc proper, hiha una enorme cova d’enterrament talaiòtica reaprofitada com a refugi per al bestiar.

Tenim encara altres exemples de basses artificials prehistòriques: un delsmés curiosos és el de la necròpolis de cala Morell. Davant de les coves 9 i 10, unesexcavacions arqueològiques (Juan, 1999) van treure a la llum uns espais excavatsa la roca (d’uns 4 metres de costat i aproximadament 1 metre de profunditat) que

8. Bassa davant d’una cova talaiòtica a la necròpolis de cala Morell

Antoni Ferrer Rotger

es van designar patis. Per la banda més llunyana a l’entrada de la cova, el desnivellentre aquest espai excavat i el nivell natural de la roca se salva amb uns esglaons.L’entrada de la cova, en canvi, queda situada a una certa altura, sense cap elementque hi faciliti l’accés. El fet és que aquests espais funcionen, en l’actualitat, com abasses temporals, i conserven aigua durant bona part de l’any. És temptador pensarque foren excavats, ja en el seu moment, amb la intenció que s’omplissin d’aigua,i que aquesta tingués algun significat simbòlic en els rituals funeraris talaiòtics.

CONCLUSIONS

És ben poc allò que es pot dir a partir d’una anàlisi tan superficial i parcialde les evidències d’activitat humana relacionades amb les basses temporals.Podem afirmar, malgrat tot, que la relació entre les basses temporals i l’ésser humàha estat, en gran part, recíproca. L’home ha eixamplat moltes de les basses tempo-rals ja existents, n’ha excavat de noves i, potser més important, les ha anat buidantde sediments, evitant el seu rebliment. Aquest fet ha d’haver estat especialmentimportant en aquelles basses que són enmig de camps de conreu, on la pluja potarrossegar fàcilment la terra llaurada.

L’ésser humà, per tant, ha freqüentat aquests ecosistemes i ha interactuatamb ells durant totes les èpoques, d’ençà de la seva arribada a Menorca. Els vaaprofitar per aprovisionar-se d’aigua potable (per a ell i per al seu bestiar), per treu-re’n aigua per regar i per caçar-hi els ocells que hi anaven a beure; però també elsva integrar, possiblement, dins el seu univers simbòlic.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Jansà, A.; Jansà, X.; Llompart, C.; Mercadal, B.; Obrador, A.; Rossell, J.; Trilla, J.1981. Enciclopèdia de Menorca. Tom I: Geografia Física. Obra Cultural deMenorca, Maó.

Juan Benejam, G. 1993. El poblament de Menorca, de la prehistòria a la baixa roma-nitat (aproximació a una proposta d’anàlisi de distribució espacial). Treballsdel Museu de Menorca, 13. Maó.

Juan Benejam, G. i Plantalamor Massanet, Ll. 1996. L’aixecament planimètric delcap costaner de Cala’n Morell (Ciutadella-Menorca). Treballs del Museu deMenorca, 15. Maó.

Juan Benejam, G. 1999. “Les coves 9 i 10 de Cala Morell i els seus patis”.Mayurqa,25. Palma de Mallorca.

Mascaró Passarius, J. 1978. Geografia e Historia de Menorca. Ciutadella de Menorca.Plantalamor Massanet, Ll. 1991. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Me-

norca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.