Aragó, 305, entresol - 08009 Barcelona

SOCIETAT CATALANA o·EGIPTOLOGIA

Any 2007 Núm 1 6

NILUS Butlleti de la Societat Catalana d'Egiptologia

Adrsça postat. Carrer d'Aragó, 305, entresol 08009 Barcelona Telèfon 93 457 81 20

Director. Josep Padró

Secretària: Maria Teresa Mascort

Consell de rsdacci6'. Andrés Ayén Núria Castellano Juan Antonio Merino Joan Miralles Concepció Piedrafita Esther Pons Marta Puvill Marta Saura Jaume Vivó

Ssccions: Bibliografia: Josep Padró, Juan Antonio Merino, Marta Puvill i Núria Rodríguez Corcoll Fonts greco-1/atines: Concepció Piedrafita Llocs d 'Egipte:

.· Núria Castellano Crònica de l'Antic Egipte: Josep Padró Crònica de l'Egiptologia: Josep Padró Noticiari egiptològic: Josep Padró Full Informatiu: Maria Teresa Mascort Jaume Vivó

Fotografia de Ja Coberta: Màscara de mòmia d'època romana. Làmina d'or amb incrustacions de vidre i pedres.

Fotografia de la darrera Coberta: Conjunt d'Osiris de bronze. Fotografies: Missió d'Oxirrinc

Edita: Ubrería MIZAR

Jmpressi6'. Graficas Irlanda, s.a.

ISSN 1133 - 5343 Oepò1it legat. B. 38263-1992

Sumari Editorial Quinze anys de la Missió Arqueològica d'Oxirrinc (1992-2007) Josep Padró

Memòria provisional dels treballs arqueològics duts a terme a Oxirrinc (EI-Bahnasa, província de Mínia) durant la campanya de 2007 __________ _ Josep Padró, Hassan lbrahim Amer, Núria Castellano,

Marguerite Erroux-Morfin, M' Luz Mangado, José Javier Martínez,

Maite Mascort, Esther Pons, Núria Rodrfguez, Eva Subías

Els màrtirs d'Oxirrinc _ ____________ _ Concepció Piedrafita

Bibliografia

3

5

15

Bibliografia Egiptològica Ibèrica (BEI): Anys 1978 i 2005 _ 23 Josep Padró, Luis Manuel de Araújo,

Juan Antonio Merino i Jaume Vivó.

Crònica de l'Antic Egipte, circa 2025-2001 a. c. Josep Padró

_____ 30

Crònica de l'Egiptologia, 1819-1820 _______ 31 Josep Padró

Noticiari egiptològic _ ___________ 32 Joan Bertran, Maite Mascort, Joan Miralles,

Josep Padró i Jaume Vivó

Memòria d'activitats culturals desenvolupades en el darrer curs 2006 - 2007 __________ 35 Joan Bertran i Reguera

Nllus es distribueix gratuïtament als socis de la Societat Catalana d'Egiptologia. Les entitats poden rebre Nllus per intercanvi amb publicacions similars, o com a socis institucionals, pagant la quota corresponent que comprèn l'import del butlletí i les despeses d'enviament La revista Nllus sotmet els originals que es presenten per ser publícats, al parer d'un mínim de dos avaluadors. La revista Nllus no s'identifica necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors, en els treballs publicats, que són de la completa responsabilitat dels seus respectius autors.

Els Màrtirs d'Oxirrinc per Concepció Piedrafita

Conferència Inaugural del curs 2004-2005 de la SCE, impartida el novembre de 2004 a Ja Universitat de Barcelona, ampliada i reestructurada de nou.

EL CRISTIANISME PRIMITIU A EGIPTE

El Cristianisme entra molt aviat i amb relativa facilitat a Egipte. El motiu pot ser amb bastant probabilitat el fet de què aquest és un país molt religiós i el terreny, per tant, ja està adobat. Recordem, també i com un punt més, per exemple, la potent comunitat jueva d'Alexandria que, en temps dels dos primers reis Ptolomeus, ja havia dut a terme la traducció al grec de l'antic Testament anomenada Versió dels Setanta, que serà la base per a la posterior traducció de tota la Bíblia al llatí, traducció de Sant Jeroni que és coneguda amb el nom de la Vulgata.

Segons la tradició, que podem creure o no, va ser el mateix Sant Marc, un dels dos evangelistes que no van conèixer ja Jesús i autor del segon Evangeli, un dels tres sinòptics, qui va evangelitzar, el primer, Egipte. Tenim a favor testimonis com Eusebi de Cesarea (Palestina) segles 111-IV) que en la seva Història Eclesiàstica, 11, 16, 1 presenta Marc com el primer enviat pels apòstols a Egipte i fundador de la comunitat cristiana d'Alexandria. Als escrits anomenats Constitucions Apostòliques, VII, 47 es diu que a Alexandria Marc va anomenar bisbe a Anià. També Sant Epifani en el seu llibre Adversus haereses (Contra els heretges), LI, 6, explica que Sant Marc després d'escriure el seu evangeli va ser enviat per Sant Pere a Egipte.

Però també tenim arguments en contra d'això. Per exemple, Sant Climent d'Alexandria (+215) no diu res sobre aquest fet i Orígenes (+254) tampoc, dos autors més propers en el temps que Eusebi, tal com podem veure. Així, doncs, el primer focus de Cristianisme és Alexandria i des d'aquí es va propagant cap a la Vall del Nil. Sant Mateu, 2, 13-15, dóna un breu relat de la fugida de la Sagrada Família a Egipte, on troba refugi. No cita, però, cap itinerari, però els evangelis apòcrifs citen llocs concrets i la tradició manté ciutats acollidores d'ella com Heracleòpolis Magna i Oxirrinc, entre d'altres. Per testimonis d'un papir del qual parla el pare O'Callaghan en el seu article a la nostra revista Ni/us, a començaments del segle II ja es llegia l'evangelí de Sant Joan a la Vall del Nil, a més de 1000 km d'on va ser escrit; aquest papir es va trobar a l'Alt Egipte i està datat cap a l'any 125.

LES PERSECUCIONS CONTRA ELS CRISTIANS

La persecució contra els cristians a Egipte va ser terrible, com ho explica amb tot detall Eusebi, igual com ho va ser a d'altres contrades de l'Imperi Romà. Fem una mica d'història d'aquest fet. Les dites persecucions es van dur a terme durant els tres primers segles de l'Església i es van pràcticament acabar amb l'edicte de l'emperador Constantí el Gran a l'any 313. La primera va ser la de Neró (54-68) i

Sant Pere i Sant Pau. Va venir després la de Domicià (81-96), també a Roma, i aquest va fer matar fins i tot membres de la seva pròpia família, com ara el cònsol Flavi Clement i la seva neboda Flàvia Domitíla. Segons la tradició Sant Joan Evangelista va ser dut d'Èfes fins a Roma, va ser llençat a una caldera d'oli bullent, però va conservar la vida i va ser desterrat a l' illa de Patmos, en el Mar Egeu, on segons la mateixa tradició va escriure l'Apocalipsi. Després tenim la de Trajà (98-117) més universal però no excessivament dura. Plíni el Jove era governador de Bitínia i va deixar informació escrita, encare que breu; l'emperador li va donar l'ordre de no perseguir els cristians de forma expressa, però calia condemnar a mort els qui foren acusats davant del seu tribunal. Màrtírs importants d'aquesta persecució van ser el Papa Sant Climent, a Roma, com Sant Ignasi d'Antioquia dut a la urbs, on va morir sota l'atac de les feres; també Santa Felícitas i els seus set fills.

També l'emperador filòsof Marc Aureli (166-180) va renovar els edictes de persecució i durant aquesta van morir el cèlebres Màrtirs de Lió, a les Gàl.lies. Poc anys després Septimí Sever (193-211) en va organitzar una de molt forta i cruenta. Aquesta va arribar fins a la Península Ibèrica; a Lió va morir Sant Ireneu, a Cartago Perpètua i Felícitas.

exclusivament a Roma. Els màrtirs més notables van ser Foto 1: Columna pertanyent a l'antic tetrapilon d'Oxirrinc

l ..,J) " :: 15 D=-=-

Deci (249-251) en va decretar una altra, de molt dura. Es demanava als cristians retre culte a l'emperador i cremar encens davant les estàtues imperials; a Roma va morir el Papa Sant Fabià que és qui va dividir Roma en set vicaries, davant de les quals va posar un diaca; cada diaca tenia un sub-diaca com ajudant i un notarius o historiad·or regional, encarregat de redactar les Actes dels Màrtirs; a Pèrsia, Abdó i Senén i Santa Polònia. A Catània (Sicília) Santa Àgueda: a Tolosa, Sant Saturñí, coñègut també com a Cerni. Immediatament després Valerià (253-260) va seguir i a Roma va morir el Papa Sixte 11, Sant Llorenç i Sant Tarsici. A Hispània, a Tarragona, Sant Fructuós, Auguri i Eulogi; a Cartago, Sant Ciprià.

Finalment, i després d'uns anys de relativa tranquil.litat, va esdevenir-se l'última, que va ser la més llarga i sanguinària, sota l'emperador Dioclecià (284-305). Aquest va publicar quatre edictes: Destruir les esglésies; cremar els llibres sagrats dels cristians ; empresonar i matar bisbes i sacerdots; per últim, matar tots els cristians sense distinció de cap mena. Aquesta persecució va ser anomenada "L:Era dels Màrtirs" i es va agafar com a referència per a datar l'epigrafia grega cristiana.

La persecució de Dioclecià (sota l'anomenada Tetrarquia, amb Maximià com segon August i amb dos Cèsars, Constanci Clor, pare de Constantí el Gran, i Galerí) va ser terrible a tots els punts de l'Imperi, però citaré només dos llocs, Hispània i Egipte. A Hispània va ser la pitjor de totes: el prefecte Dacià va ser impacable; el poeta hispano­romà Prudenci ens ha deixat el testimoni dels martirs hispans i del seu valor. A Calahorra van ser martiritzats Emeteri i Celedoni; a León, Marcel; a Mèrida igual que a Barcelona, Eulàlía; a València, Vicenç; a Sevilla, Justa i Rufina; a Toledo, Llucaia (Leocadia, en castellà), a Saragossa, Engràcia i els anomenats "Innumerables martires de Zaragoza"; a Alcala de Henares, els nens Just i Pastor. Aquests entre els més coneguts.

A Egipte, es parla, entre totes les persecucions, de més de 3000 màrtirs. Això és testimoni, en molts casos directe, d'Eusebi. El santoral de Luis Carandell fa referència el dia 16 de febrer de Julià de Capadòcia i els cinc mil màrtirs d'Egipte. També en el Nuevo Año Cristiano de febrer, en el mateix dia es mencionen una sèrie de màrtirs que el 309 van morir per dur ajuda a una sèrie de màrtirs egipcis habitants a Cesarea. D'aquests màrtirs egipcis morts a Palestina i Fenícia també en parla Eusebi (Eusebi, HE, Vlll, 1-6). Dintre de l'última persecució, la de Dioclecià, tenim els màrtirs d'Oxirrinc. Adelantem el nom de 16 màrtirs oxirrinquites, datats a l'any 303: Marcel o Marcel.li, tribú; la seva dona Mannea o Mammea; Pere, Quiró, Ammon, Serapió, Joan, Babila, Meleci, bisbe, Ateògenes, Aristó Fest, Víctor, Susanna, Zoilíus, Domní i Memnó. La seva festa esta recollida a l'actual Martirologi Romà, sortit del Concili Vaticà 11, el dia 27 d'agost, però no dóna tots 16 noms, tal com fa en altres grups de sants dels quals només es cita el primer o els considerats més importants.

Però tenim problemes; res és mai fàcil. Per arribar a això que jo us dono resolt han hagut de passar molts segles.

ACTES DELS MÀRTIRS ANOMENADES TAMBÉ GESTA E

Recordarem als nostres lectors que l'expressió gestae habuntursignifica «tenim les actes». Les actes, però,

presenten certes dificultats. Comencem a tenir actes a partir del segle 11. En el cas d'Hispània tenim un «Pasionario Hispanico» llatí, però traduït al castellà. El poeta llatí Prudenci, en la seva obra Peristephanum, també traduït, parla de varis màrtirs. A Barcelona, a la Catedral, es· conserva un còdex sobre la passió de Santa Eulàlia de Barcelona, santa sobre la qual vaig treballar.

Tenim tres tipus d'actes.

Primer grup: Són les més segures. Tenim un cristià en un judici. Hi ha un Jutge i un magistrat públic anomenat notarius que copiava l'interrogatori literalment, afegia un petit exordi i alguna fòrmula final. Aquestes actes anaven a un arxiu públic judicial (Eusebi, H.l. V, 18, 185); en alguns casos els cristians van aconseguir còpies ells mateixos o sobornant els magistrats: els cristians d'lconi, a Pamfília, van pagar 200 dracmes al guardià de la presó per a obtenir el procés judicial de Tarac, Andrònic i Probus, màrtirs d'aquesta ciutat.

Segon grup: les actes han estat escrites per testimonis oculars o per aquells que ho van sentir explicar els primers. Valor segur i valor històric. Així tenim el martiri de Sant Policarp d'Esmirna; També són d'aquest grup les actes sobre la persecució de 177 màrtirs de Viena del Delfinat i Lió, a França.

Tercer grup: Actes molt més modernes, molt menys fiables, històricament parlant. Són redaccions posteriors fetes sobre fragments d'actes, reduccions o escrits més antics; aleshores s'amplifica tota la passió i apareixen ornamentacions de nova invenció; s'afegeixen tòpics com la multiplicació dels turments i la seva acumulació; apareixen col.loquis o diàlegs molts durs que mantenen el(s) màrtir(s) i els jutges. Quan l'acta és més moderna, la seva autenticitat és més dubtosa.

Dom Thierry Ruinart ha publícat 41 actes que podem, i que ell dóna, com autèntiques. Entre d'altres, la de Sant Ciprià, a Cartago, que és un acta proconsular; la de Sant Policarp d'Esmirna, que la dóna Eusebi. També ho són les de Santa Perpètua i Felícitas ; la de Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i els seus dos diaques ; També la de Sant Fileas i Filomor, en grec. Aquest llibre està traduït al castellà. Parlem tot seguit de les llengües de les actes. A l'església Oriental la majoria van ser escrites en grec i després es van traduir al llatí. A l'església Occidental es van escriure directament en llatí. Moltes s'han conservat en manuscrits que coneixem i conservem en gran part i dels quals han sortit les edicions modernes. Tenim molta literatura sobre les actes i moltes edicions en llengües modernes (francès, anglès), però poques en castellà i cap en català.

Passem ara a la traducció de l'acta dels màrtirs d'Oxirrinc, que estava escrita en grec i va ser traduïda al llatí com es diu al manuscrit Cluniacensis.

ACTA SANCTORUM (1868)

AUGUSTI ; tomus VI. pp. 14-15

De Sanctís Martyribus Marcel/o seu Marcellíno Tribuno, et uxore eius Mammea vel Mamnea, Petro, Chirone, Ammone, Serapione, Joanne, Babila, Meletio episcopo, Atheogene, Aristone Festo, Victore, Susanna, Zoilio, Domnino et Memnone. In Aegypto.

l -" " ::::: 16 )\ D= -

Foto 2: Genet amb una palma a la mà de la tomba núm. 11.

(Agost; sobre els sants màrtirs Marcel o Marcel.H tribú, i la seva dona Mammea o Mamnea, Pere, Quiró, Amon, Serapió, Joan, Bàbila, Meleci bisbe, Ateògenes, Aristó Fest, Víctor, Susanna, Zoilius, Domní i Memnó)

ACTA

AUTOR JULIÀ PRESBÍTER

Del manuscrit Trevirinsis col.lacionat amb -el Cluniacensis.

Autor de la forma final de l'acta: Daniel Papebroch, un Bolandista primitiu del segle XVII.

1) A Egipte van ser coronats els Sants en el consulat segon de Dioclecià i Maximià, els més cruels perseguidors, en el mes d'agost, en la sisena Calenda de setembre sota el prefecte Culcià. Els noms auténtics dels màrtirs són aquests: Pere, un soldat molt devot, Quiró, Amon i Serapió, clergues, i Marcel, tribú, i la seva dona Mammea, i els seus fills Joan i Bàbila : i Meleci, bisbe, i Ateògenes i Aristó, (o Aristó Fest), i Víctor i Susanna i Zoilius i Domní i Memnó. l..'.acusació d'aquests va ser feta per Heró i Acaci, (acusació de què) eren cristians, davant del prefecte tot dient: "Aquests són els únics en la ciutat oxirrinquena que contradiuen el precepte imperial, i són impius en la religió dels nostres déus, i desprecien el teu tribunal, en no obeir el teu mandat".

2) El prefecte després d'oir aquestes coses, tot seguit envià esbirros amb ordres de què de la ciutat d'Oxirrinc, lligats amb cadenes foren conduïts cap a la casa en la ciutat on vivia !'abans mencionat prefecte. Així doncs, van arribar davant del tribunal del prefecte Culcià i aquest diu: "Aquests són adoradors d'una religió impía, es burlen dels decrets del Cèsar, desprecien el tribunal de la meva autoritat i abdiquen de la veneració dels nostres déus i guarden/practiquen un culte seu". Així doncs els beats màrtirs van escoltar aquests mots blasfems i van exclamar

unànimement com amb una sola boca, segurs de la misericòrdia de Crist i van dir: "Tu actues de forma impia, tu que anomenes reis els tirans, tu que veneres obres de pedra i fusta fetes per mans d'homes, habitacles dels dimonis, tu que davant del Déu suprem que té l'esperit a la seva mà, impiu et mostres, Déu que és prou potent per a subvertir els vostres consells i esborrar-los, tu que penses que els dimonis deuen ser venerats per a perdició vostra".

3) Després d'escoltar això, Culcià, ple d'ira i d'indignació va dir: "No penseu pas que vosaltres no sereu castigats ràpidament per aquestes paraules injurioses; que els vostres ossos seran ungits per donetes amb bàlsams i amb diversos pigments i aromes. També aquells que abans que vosaltres van ser empresonats, que utilitzaren els mateixos mots tot pensant que això els podria ser útil gràcies a la seva xerrameca, aquests van ser devorats per les flames. Ara, doncs, dexeiu-vos de tota desídia i desesperació, acosteu-vos a l'altar i immoleu (feu sacrificis) als déus immortals de manera que sortiu curulls dels màxims honors i podeu aplacar el rei i quedeu units a l'aliança de les meves amistats". Llavors el beat Marcel, amb els seus socis, va dir: "Nosaltres som cristians i tenim un Déu dominador/senyor, que va fer el cel i la terra, el mar i totes les coses que hi ha en ells ; que és potent per a alliberar-nos de la teva bogeria i de la malícia del vostre pare el diable: doncs no ens és permès accedir als vostres impius consells ni immolar als dimonis contra el nostre Déu creador''.

4) Culcià va dir: "Ja que es resisteixen i no volen obeir els preceptes imperials, lligats de peus i mans, amb argolles al coll, els poseu en la part interior de la presó, els vigileu curosament i porteu-los a l'estadi per a què siguin devorats per les bèsties, perquè han blasfemat contra els déus i han anomenat els reis tirans: i s'han burlat de l'ordre del meu tribunal''. l..'.endemà tot el poble realment va anar a l'estadi, per a veure triumfants els sants màrtirs. El prefecte Culcià va veure això i va dir: " Conduïu aquests que abominen i desprecien els déus. Hierius va dir: "Estan a punt". Van ser conduïts a l'estadi i Culcià els diu: "Què us plau, Marcel? Heus aquí que ara sereu llençats a les bèsties per a què les vostres carns siguin devorades. Per tant mediteu i accepteu els preceptes imperials per a no morir.

5) Per la salut dels emperadors que si no accepteu immolar als déus immortals, els vostres ossos, despulles fetes per les feres, les cremaré amb foc » . Llavors el beat Marcel va dir amb forta veu de manera que tothom ho sentís. " Oh impiu!, desgraciat! No has llegit o escoltat allò que està escrit? Allò que Déu va dir al diable el vostre pare: No tentaràs el Senyor el teu Déu? l jo així et dic: no tentaràs el Senyor el teu Déu ni els seus servents". El prefecte va dir: "No em marevello molt de la vostra xerrameca, perquè, malgrat que us he tingut en consideració, momentàneament discrepo de vosaltres, tot esperant la vostra conversió i el vostre arrepentiment. Així, doncs, respecteu-vos vosaltres mateixos i avergonyiu-vos de venerar un home crucificat, fa uns anys, danyat fins a la mort, mort, sepultat sota Ponç Pilat, les gestes del qual, allí on va ser escoltat i dut a la mort, ronamen fins el moment present; De quina manera us pot donar protecció aquell que no va poder auxiliar-se a si mateix"?

6) Li va dir Pere: "Para! l avisa els qui són cecs com tu, que aniràs a la teva perdició amb ells. Doncs així està escrit: Si un cec es dut per un altre cec, ambdós cauen en

l -" " : 17 º=-

el fossar. Considera la teva perdició i avisa't tu mateix. Déu és el nostre garant, en el nom d'ell, que tu, indigne, penses que ets un home pur, soportarem tots els turments. Doncs ell mateix per la nostra salvació, al final del segle es va dignar néixer com un home i prendre la forma de servent per a què nosaltres els homes, caiguts a terra per l'enveja del diable, obligats per molts errors, la seva dreta ens aixequés i il.luminés la ceguesa del nostre cor». El prefecte Culcià va dir : « No tinc temps per a la vostra multiplicitat de mots ; però us aviso això que ara és pertinent. Immoleu als déus immortals i renegau d'aquell que considereu Déu. Perquè si no, desconjuntaré les vostres ànimes amb torments ». Llavors el sant bisbe Meleci i l'innocent Joan, plens de l'Esperit Sant van dir : « Allunya't de nosaltres, no negarem el nom del Senyor ni el de nostre déu Jesucrist, que és el Verb del Déu vivent abans de la creació del món, de la mateixa substància que el Pare, qui va treure la nostra fragilitat i ruïna, coses que ens arribaven per culpa del teu pare el diable: ell s'ha dignat a il.luninar-nos amb la seva glòria. Si vols fer alguna cosa, fes-la; no vulguis espantar­nos amb les teves paraules; perquè de cap manera volem escoltar-te."

7) Llavors, curull de furor i d'indignació el prefecte Culcià va dir que les bèsties foren tretes per a devorar els Sants. Quan el manaire de l'arena va sentir això, tot volent complaure el prefecte, va seleccionar quatre osses molt salvatges; Aquestes es van acostar amb gran ímpetu, però al punt van córrer als peus dels .Sants i van començar a llepar les plantes dels peus d'ells igual que mansois anyells. Quan el prefecte veié això va ordenar que foren consumits pel foc tot dient: "Com que les bèsties han estat amansides per art de màgia, que siguin cremats pel foc. Foren duts troncs i preparada la foguera i, col.locats els Sants (en ella). es va encendre el foc per sota. Llavors el beat Pere estengué les mans cap al cel (doncs com un senyal de Déu les seves mans es van deslligar, mans que havien estat lligades amb cordes) i digué:

8) "Et donem gràcies, Senyor Déu, Pare del teu fill unigènit, tu que t'has dignat a fer-nos participar de la santa confessió del seu místic calze, en el nom del nostre Senyor Jesucrist: (te les donem) perquè en aquesta hora venim com holocaust de sacrifici sota la teva mirada". Després de dir això, com a un senyal de Déu, la flama del foc es va dispersar per aquí i per allà, tal com el vent fuig, fugia sense persegir ningú. Llavors aixecant les mans a l'hora van dir: "Ets beneït Senyor, Senyor Déu, que vas fer grans meravelles tu sol, que en aquesta hora has mostrat que eres protector dels teus servents i dels qui temen el teu nom, que sanes els arrepentíts de cor i acceptes els seus arrepentiments. Mira des del teu excels habitacle i salva les ànimes, tu que has frenat la ràbia de les bèsties, que has fet fugir el foc amb la celeste rosada i volar lluny les flames : Protegeix els qui esperen en tu per a glòria del teu nom i lloança dels teus servents i per a confusió dels infidels que no volen creure en les teves meravelles. 11.lumina també la ceguesa del seu cor per a què reconeixin que tu ets el Déu vertader i vivent.

9) Llavors Culcià furibund, amb una bogeria pròpia d'una dona, va dir : « Veig que aquests homes han canviat la feresa de les bèsties amb algun truc i han fet fugir el conjunt de les flames: ordeno que siguin ferits amb l'espasa i per últim, que els seus cossos siguin cremats amb foc: veuré de què els serveixen la seva religió i la seva intenció". Van ser obeïdes les seves ordres i els Sants van anar cap

als seus desitjats vots. Així doncs els beats Màrtirs van morir tot posant els seus caps sota les espases, en la sisena Calenda de setembre: i foren traslladades les seves religioses relíquies al territori de la ciutat Oxirrinquena, en una finca anomenada Stypsoches. Jo, el presbíter Julià, he donat aquestes relíquies junt amb aquests escrits a la venerable diaconissa Yssicia, i he escrit per mà del meu fill Stelechus, en la finca de Rastoces a causa de la debilitat dels meus ulls.

(traducció de C. Piedrafita)

PROBLEMÀTICA QUE ES VA ANAR ARROSSEGANT DURANT SEGLES FINS EL SEGLE XX.

Els martirs d'Oxirrinc per a ésser finalment reconeguts com a tals i oxirrinquites han passat un segon i autèntic "calvari" que ha durat segles. No sabem d'on ha sortit el problema però es negava que fòssin 16, i el que és pitjor, es deia que eren del Pont i no d'Egipte. També surten unes relacions filials que no tenim a l'acta.

Si miren l'acta aquesta és clara i contundent; Egipte, Oxirrinc, 16/17 noms. Però això es va anant embolicant i no sabem d'on va sortir el problema. Per a parlar d'aquest tema cal mencionar la llarga i complicada història dels Martirologis occidentals. També n'hi ha d'orientals escrits en grec i en copte. Però a nosaltres ens interessen ara els Martirologis occidentals escrits en llatí.

De tota manera, si seguim el fil històric, hem de començar per Eusebi de Cesarea, bisbe de la dita ciutat de Palestina que va viure entre els segles lll·lV. Va ser testimoni directe de martiris a Cesarea i Egipte. En la seva obra Història de l'Església, dóna les primeres actes. Sospitós d'Arrianisme va ésser excomunicat però al Concili de Nicea va tornar a l'ortodoxia. Parla molt dels màrtirs d'Egipte, però dóna pocs noms concrets (Eusebi, VIII, 13, 7). Fa una descripció acurada dels martiris que van patir els cristians egipcis, alguns abominables contra la dignitat de les dones. Ens parla de la persecució a Alexandria, a tota la regió del Nord i a la Tebaida (Eusebi, VIII, capítols 8 i 9 sencers). No parla en concret dels màrtirs d'Oxirrinc, però parla del prefecte Culcià (Hl, IX, 11.4) (Kov11.Kulvóç), igual que en parla d'ell Sant Epifani (Contra els heretges, Ill, 141, 4, on diu que Culcià era prefecte de la Tebaida) i exactament igual que a l'acta fragmentària en grec de Fileas, considerada una de les autèntiques (The acts of the Christian martyrs, ed. H. Musurillo, Oxford, Clarendon Press, 1972). Eusebi (Hl, VIII, capítol 1 O sencer) parla del màrtir Fileas i de la carta que aquest va adreçar els tmuites, habitants de la ciutat egípcia de Tmuit, exhortant-los a soportar els torments en nom de Crist.

Després d'Eusebi, hem de passar als martirologis d'Occident tot fent una ràpida visió de conjunt i triant els més importants. El primer martirologi sería el atribuït a Sant Jeroni (s. lV-V), el traductor al llatí de la Bíblia coneguda com la Vulgata. Sembla clar que el problema de l'autor o autors és molt complex, i fins i tot les fonts d'on ha sortit (Eusebi, calendaris d'esglésies, tradicions orals o escrites encara fresques ... ). Sembla escrit en grec i traduït al llatí; sembla que al segle VI arriba a Auxerre (França) i allí n donaran la forma final amb noves adicions. De la versió d'Auxerre deriven tots els manuscrits existents.

l o,/) " :=: 18 D= -

Després ja tenim els anomenats Martirologis Històrics, amb autor autèntic i que el1s trobem a partir del segle VIII: Martirologi de Beda el Venerable (Anglaterra) (+735); Martirologi de Florus de Lió (França) (+860); Martirologi d'Adó de Viena del Delfinat (França) (+875); Martirologi d'Usuard (França) (+877); El Martirologi Romà, sortit del Concili de Trento, fet sota la guia del Cardenal Baroni ( 1538-1607) vigent fins el Martí rologi Romà sortit del Concili Vaticà 11, definitiu a partir del 2001 .

Quins són els problemes? Els martirologis no coincideixen cap d'ells en les mateixes coses; un dóna una data, uns noms, un lloc, que l'altre canvia. El més greu és que els sants d'Oxirrinc acaben passant al Pont, i així es diu al Martirologi Romà de Baroni, on a més a més desapareix Oxirrinc i surt la vila de Tomis; els noms dels Sants no són els mateixos, presenten variants; també el tribú Marcel o Marcel.lí i la seva dona Mammea o Mamnea no sempre tenen els mateixos fills; i fins i tot el càrrec eclesiàstic dels martirs o l'ofici no concorden en cap martirologi. Apareix una vila anomenada Thomis o Tomis o Tuma i desapareix Oxirrinc. El Martirologi de Baroni (Concili de Trento) acumula tots els errors i es parla de Tomis en lloc d'Oxirrinc i del Pont en lloc d'Egipte, com hem dit i es redueix en nombre de sants: 'Tomis ín Ponto sanctorum Martyrum Marcelliní tribuni et uxoris eius Manneae, et filiorum Joannis, Serapionis et Petri (edició del Martyrologium Romanum, Romae, 1913, p. 165 i el mateix en l'edició de 1948).

Des del segle IX, doncs, s 'acaba imposant el Martirologi d'Usuard del qual tenim moltíssims manuscrits, per exemple només a París més de 60. Hem de dir que fins i tot existeix, procedent de Poblet, un llibre miniat del segle XV, que és un llibre sortit de les primeres fornades de la impremta; és una autèntica joia. El Cardenal Baroni es basa en el Martirologi d'Usuard, que es va imprimint durant molt de temps.

Ara ja cal passar als Bol.landistes. Qui són aquests personatges? El nom deriva de Jean Bolland, anomenat Bollandus. Éra un jesuïta (Lieja 1592-Anvers 1665) que va succeir Héribert Rosweyde en una gran tasca hagiogràfica. Els Bol.landistes són un grup d'investigadors eclesiàstics, la majoria jesuïtes, que van treballar des del segle XVII en la compilació de les vides dels Sants denominada ACTA SANCTORUM. H. Rosweyde fa fer la primera recopilació de material com actes antigues, santorals, calendaris diversos i locals, etc. i va revisar i va aplicar la crítica textual al material existent (1607). Jean Bolland al 1630 va continuar l'obra i va donar més amplitud al projecte. G. Henschen va seguir i després i amb D. Papebroch van arribar fins el mes de març, amb 8 volums (1688). l...'.obra general va arribar fins el 1770, en el més d'octubre.

Aquesta immensa tasca, tota en llatí, amb actes, comentaris, anotacions, serà contirnuada per jesuïtes belgues amb seu a Brussel.les (1837). Des de 1882 es publica també la revista Analecta Bollandiana i des de 1886 es publiquen els Subsidia Hagiographica. També existeix (1898-191 O) una Bibliotheca Hagiographica latina, graeca et orienta/is, amb informació complementària sobre manuscrits, bibliografies sobre els manuscrits, etc. Torno a repetir que cal llegir llatí i grec per a seguir tots aquests llibres i revistes.

Tornant a les ACTA SANCTORUM, en el més d'agost, tomus VI, publicat per J. Pinio, G. Cupero i J.

Stiltingo, l'any 1868, tenim els màrtirs d'Oxirrinc. Es parla de tota la problemàtica generada pels martirologis, es dona l'acta llatina col.lacionada dels dos manuscrits que ja hem citat i ja es deixa clar que els màrtirs són d'Egipte, d'Oxirrinc, i que els noms no tenen raó d'ésser canviats ni reduïts i que no es veu cap raó per dubtar de l'autenticitat de l'acta. També es confirma la data de celebració del 27 d'agost. l a partir d'aquí nosaltres pensem que els redactors del Martirologi Romà Postconciliar Vaticà 11, redactat a partir de 1969 i fins a 2001, el vigent ara, han acceptat aquesta sol.lució.

El Nuevo Año Cristiano, ed. José A. Martínez Puche, en el volum corresponent a agost, en la p. 675 diu: "Marcelino, tribuno, su mujer Manea y su hijo Juan, Serapión, clérigo, y Pedro, soldado (+303), todos ellos martires de Oxirrinco (Egipto)", (2002, tercera edició, Madrid).

EL MÀRTIR APA EPIMA

Tenim un altre sant màrtir del nomus d'Oxirrinc. De la seva llarguíssima passió, mort i enterrament es conserven dues actes escrites en copte. Els estudiosos confirmen que primer les dues van ser escrites en grec i posteriorment traduïdes al copte. La primera acta copta i més antiga és la escrita en copte sahídic i la firma un Julià, un personatge una mica misteriós que en el moment dels fets sembla que no era cristià però els defensava gràcies a una germana seva que sí que ho era. La segona acta copta està escrita en copte bohaíric, la firma el mateix Julià i és una versió reduïda de la primera. Georgius Zoega dóna aquesta segona acta en copte i l'acompanya d'una versió llatina. De la lectura de les dues es fa una passió o millor un resum de la vida i martiri d'Epima que està recollit en un Sinaxari antic del temps de la dominació àrab, per tant relativament més modern que les versions coptes, que ve a ésser com un santoral nostre de l'església grega i oriental, i d'aquest donem la traducció una mica lliure i més reduïda però sense trair l'original.

"En aquest dia (2 de juliol) va tenir lloc el martiri del sant apa Epima, un habitant del poble de Pancoleus, del nomus de EI-Bahnasa. Aquests sant era un home ric, que estimava els pobres. Era un cap de la seva vila. El Messies se li aparegué en mig d'una gran llum, el saludà i el va ordenar d'anar a dir al governador pagà que ell era cristià. Va repartir els seus béns als pobres i va anar a EI-Bahnasa. Va confessar la seva fe davant de Culcià qui en saber que ell era el cap de Pancoleus li va demanar els vasos sagrats de l'església de la seva vila i li ordenà adorar els ídols. Es va negar el sant a les dues coses i Culcià va ordenar que li tallessin la llengua. Va ésser tallada però el Senyor la va guarir. Va ser sotmès a d'altres torments però el Senyor el va desllíurar de tots. Culcià, cansat, el va enviar al seu col.lega i governador d'Alexandria per a què el Judiqués i castigués ell. Un cop allí, apa Epima, després de guarir gent, va patir diversos torments com arrencar-li les ungles, passejar-lo lligat amb cadenes per la ciutat, llençar-lo al foc d'unes termes, i lligat amb una gran pedra llençar-lo al mar, i d'altre cop llançar-lo a un foc, i el governador d'Alexandria irritat per haver fet el ridícul davant dels alexandrins, el va enviar un altre cop a l'Alt Egipte. Després d'una altra sèrie de torments, finalment li van tallar el cap amb una espasa i obtingué així la corona del martiri. Els servents de Julià (d'Aqfahs) van agafar el seu cos i el van dur al seu poble on

l -8" : 19 º=-

el van enterrar. Que la seva pregària resti entre nosaltres. Amen".

Comparant les dues versions coptes veiem que el màrtir Epima és també de l'època de Dioclecià, que va patir sota Culcià a Oxirrinc, ciutat que en les actes surt amb el seu nom egipci, és a dir Pemdje, el nom faraònic d'Oxirrinc. També per una de les dues actes ( la publicada perT. Mina, p. 48) sabem que "El sant apa Epima ... va entrar a la ciutat de Pemdje. Va sentir dir que el governador (Culcià) estava sentat davant del tribunal a l'Aquil.leion (' el temple d'Aquil.les), davant del tetràpilon, escoltant alguns cristians"; aquí tenim, doncs, la menció del tetràpilon d'Oxirrinc. Sembla que apa Epima hauria mort al final del segle Ill, una mica abans que els altres 16/17 màrtirs, que ho haurien fet al 303, per tant al començament del segle IV.

Sobre els pas d'actes escrites en grec i pasades al copte podeu veure l'últim volum dels Oxyrhynchus Papyri, volum 70, del 2006, pp. 1-3 amb molta bibliografia i el papir molt fragmentari n11 4759 amb la passió de Sant Pamun, amb les làmines II i Ill, papirs de la dita passió.

Tenim també notícia, per documentació copta i àrab, del martiri de molts cristians a Oxirrinc, documentació procedent de la mateixa Oxirrinc. Aquestes notícies, amb l'última redacción del tema i amb bibliografia antiga i nova, les tenim a l'article de Sarah Clackson, Coptíc Oxyrhynchus, (2007) a la pàgina 335, on parla dels Cristianisme a Oxirrinc, de les persecucions i del martiri i posterior culte d'aquests cristians a la ciutat oxirrinquita.

Així acabem el nostre treball que ens ha obligat a fer una síntesi i una sel.lecció de tot el munt de material que es va haver de recollir i llegir i traduir per arribar a aquest punt i final. Esperem que, malgrat que "me he dejado en el tintero" moltes coses, el conjunt del nostre escrit sigui intel.lígible i aporti dades per a l'estudi del jaciment d'Oxirrinc.

TEXT LLATÍ DE L'ACTA DELS 16 MÀRTIRS OXIRRINCUITES

Acta Auctore Juliano presbytero. Ex. Ms. Trevirensi collato cum Cluniacensi.

1. In Aegypto coronati sunt Sancti consulatu Diocletiani iterum et Maximiani crudelissimorum persecutorum, mense Augusto, sexto Kalendarum Septembnium sub praeside Cultiano. Nomina vero martyrum haec sunt: Petri devotissimi militis, et Chironis, Ammonis, et Serapionis clericorum, et Marcelli tribuni, et conjugis ejus Mammeae, et filiorum Joannis et Babilae : et Miletius episcopus, et Atheogenes, et Ariston, et Festus, et Víctor, et Susanna, et Zoylius, et Domninus, et Memnon, Horum accusatio facta est apud praesidem ab Herone et Acatio, eo quod essent Christiani, dicentium : Hi soli sunt in Oxirinchena civitate, qui contradicunt imperiali precepto, et impii sunt in religione deorum, et tribubal tuum contemnunt, non acquiescentes jussioni tuae.

2. Cumque haec audisset praeses, statim jussis apparitoribus praecepit, ut de Oxyryncho civitate ferro vincti, ad domum in civitate, ubi supradictus praeses degebat, adducerentur. Cum igitur ante tribunal Cultiani praesidis venissent, ait : lsti sunt impiae religionis cuitores, qui decreta

Foto 3: Àguila amb creu de vida al bec de la casa funerària

caesaris contemnunt, et tribunal meae ditionis despiciunt, et deorum venerationem abdicant, et culturam sperunt. Cum

igitur hujusmodi beati Martyres blasphemiarum verba audissent, exclamaverunt unanimiter tamquam ex uno ore, securi de Christi misericordia, et dixerunt : Tu impia agis, qui tyrannos reges appellas, et lapides et ligna opera manuum hominum, habitacula daemonum veneraris, et in Deum summum, qui spiritum in manu tenet, impius existis, qui potens est subvertere consilía vestra, et in momento delere, qui daemones putatis esse venerandos ad vestram perditionem.

3. Cum haec igitur Cultianus auddisset, repletus ira et indignatione dixit: Ne putetis, vos per haec injuriarum verba velocius esse plectendos; ut ossa vestra balsamo et diversis pigmentis et aromatibus a mulierculis perungantur. Nam et illi, qui ante vos comprehensi sunt, hujusmodi verbis usi sunt, putantes sibi aliquid ex verbositate posse conduci, quos vorans flamma consumsit. Nunc igitur relinquentes omnem desidiam, et desperationem, accedite ad aram et immolate diis immortalibus, ut honoribus maximis cumulemini, et regi placera possitis, et in mearum amicitiarum foedere conjungí. Tunc beatus Marcellus cum sociis dixit: Nos Christiani sumus, et dominatorem nostri habemus Deum, qui fecit caelum, et terram, mare, et omnia quae in eis sunt; qui potens est liberare nos de insania tua, et malitia patris vestri diaboli: nec enim fas est, ut impiis vestris acquiescamus consiliis, et immolemus daemonibus ad injuriam creatoris Domini nostri.

4. Cultianus dixit: Quia resistunt, et praeceptis lmperialibus obedire nolunt, ligantes manus et pedes eorum, et in collo boias imponentes, in interiore parte carceris collocate, et maturius vigllantes, deducite eos in stadio, ut a bestiis consumantur, quia deos blasphemavenmt, et reges

l - \\ - 20 º==

tyrannos dixerunt : et ditionis meae tribunal contempserunt. In crastino vero die omnis populus convenit ad stadium, ut triumphantes sanctos Martyres viderent, Et cum vidisset praeses Cultianus dixit: Adducite illos detestandos, et contemptores deorum. Hierius dixit: Praesto sunt. Et cum inducti fuissent in stadio ;dicit ad eos Cultianus : Quid igitur vobis placuit, Marcelle, ecce nunc subruendi astis ad bestias, ut devorentur cames vestrae. Evigilate itaque et acquiescite praeceptis imperialibus, ut non pereatis.

5. Per salutem irnperatorum, quod si non acquieveritis immolara diis immortalibus, ossa vestra, quae a feris derelicta fuerint, igni cremabo. Tunc beatus Marcellus dixit grandi voce, ut atiam omnes audirent: O impie, et infausta, non legisti, aut atiam audisti, quod scriptum est, dicente Domino ad patrem vestrum diabolum: Non tentabis Dominum Deum tuum ? Et ego itaque dico tibi: non tentabis Dominum Deum tuum, et famulos ejus. Cultianus praeses dixit: Non magnopere miror verbositates vestras, quia paecens vobis parumper differo, exspectans et conversionem vestram et poenitudinem. Parcite itaque vobis et erubescite, qui hominem crucifixum colitis, ante paucos annos ad mortem damnatum, mortuum, et sepultum Pontio Pilato, cujus et gesta, ubi auditus est, et addictus morti, usque ad praesens manent; et hunc Deum dicitis, et colitis et invocatis, et quomodo vobis potest ferre praesidium, qui sibi auxili u m ferre non potuit ? .

6. Cui Petrus dixit: Vade, et mone caecos similes tui, cum quibus in perditionem ibis. Sic enim scriptum est : Sic caecus caeco ducatum praebet, utrique in foveam cadunt. Considera itaque perditionem tuam et temetipsum mone. Nobis autem praestet Deus, pro nomine illius, quem tu indignus putas hominem purum esse, omnia tormenta perferre. lpse enim propter nostram salutem in fine saeouli homo dignatus est nasci et formam servi suscipere, ut nos homines, invidia diaboli in terra jacentes, et variïs erroribus obligatos, dextera sua erigeret, et caecitatem cordis nostri illuminaret. Cultianus praeses dixit: Multiplicationes verborum vestrorum non opus habeo : sed hoc, quod ad rem pertinet, moneo. lmmolate diis immortalibus, et abnegate illum, quem Deum putatis. Ouod si nolueritis, extorquebo per tormenta animas vestras. Tunc sanctus Milecius episcopus et innocens Joannes, repleti Spiritu sancto dixerunt : Dei nostri Jesu Christi, qui est Verbum Dei vivi ante constitutionem mundi, unius substantiae com Patre, qui nostram fragilitatem et ruinam erexit, quae per pairem tuum diabolum nobis aocidit : et gloria sua nos illuminare dignatus est.. Siquid autem faoere disponis, facito ; et verbis tuis terrera noli : quia in nulla parta audire te disponimus.

7. Tunc repletus est furore, et indignatione Cultianus praeses, et dixit, ut bestiae dimitterentur ad devorandos Sanctos. Quod cum audisset principes arenae, volens placera praesidi, divisit quatuor ursas saevas nimis; quae cum magno ímpetu venissent, statim corruerunt ad pedes Sanctorum, et lambere coeperunt vestigia eorurn tamquam agni mansuetí. Cumque vidiset hoc praeses, praecepit, ut in igni consumerentur, dicens: Etsi bestiae magica arte mansuetae fuerint, ab igne crementur. Cumque allata fuissent ligna, et rogus structus fuisset, impositis Sanctis, ignis suppositus est. Tunc beatus Petrus expandens manus ad caelum (notu enim Dei solutae fuerunt manus eorum, quae funibus erant constrictae) dixit :

8. Gratias tibi agimus, Domine Deus, Pater unigeniti Filii tui, qui fecisti caelum et terram, qui nos dignatus es

participes esse mystici hujus calicis sanctae confessionis pro nomine Domini nostri Jesu Christi: ut et in hac hora inveniamur tamquam holocaustum sacrificii in conspectu tuo. Cumque haec dixisset, flamma Ignis natu Dei huc illuoque diffusa est, tamquam ventus aufugit, fugiens nemine persequente. Tunc pariter levantes manus suas, dixerunt : Benedictues es, Domine Deus, qui fecisti mirabilia magna solus, qui in hac hora ostendisti, quod protector sis servorum tuorum, et timentium nomen tuum, qui sanas contritos corde et alligas contritiones eorum. Respice de exoelso habitaculo tuo salvans animas, qui rabiem bestiarum fraenasti , qui caelestis rore ignem fugasti et flammas avolare fecisti : protege sperantes in te ad gloriam nominis tui et laudem servorum tuorum, et ad contusionem infidelium, qui mirabilibus tuis credere nolunt. lllumina autem caecitatem cordis íllorum, ut agnoscant te verum et viventem Deum.

9. Tunc effeminata, insania furibundus Cultianus, dixit: Video hos homines, et bestiarum feritatem clrcumventionibus quibusdam mutasse, et flammarum globos fugasse : praecipio, ut gladio feriantur, et sic demum corpora eorum igne crementur: videbo, quid illis prosit religio et intentio sua. Quibus jussa complentibus, Sancti ad optata vota pervenerunt. Consummati sunt igitur beati Martyres, cervices suas gladiis supponentes, sexto Kalendas Septembris: et asportatae sunt religiosae reliquiae eorum in territorium Oxyrhynchenae civitatis, in possesione vocabulo Stypsoches. Ego Julianus presbyter dedi has reliquias cum his exemplaribus venerandae diaconissae Yssiciae, et scripsi per manum filii mei Stelechi in possessione Rastoces propter infirmitatem oculorum meorum.

BIBLIOGRAFIA SOBRE ELS MÀRTIRS D'OXIRRINC.

Fonts antigues • Eusebío de Cesarea, Historia Eclesiastica, ed. de Argimiro Velasco-Delgado O.P.. Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid, 1996 (5ena. edició l 21 reimpressió en 2003), (te><t bilfngOe, grec-castellà), n9 612. • Aurelio Prudencio, Obras Completas, Biblioteca de Autores Cristianos,

Madrid, 1950; Peristefanon, pp. 473·734.

Bibliografia general introductòria • A. K. Bowman et alii (eds), Oxyrhynchus. A ciyy and its texts. Graeco-Aoman Memoirs ol the Egypt Explorations Society, nº 93. Londres, 2007. • Femand Cabrol et Henri Lec:lercq, Dictlonnaire d'Arçheó/ogie Chrétienne et de Liturgle, Paris, 1926, sub voclbus, Actes des martyrs; Égypte; Expansion du Christlanisme; lnscriptions grecques chrétiennes et inscriptions tatines chrétiennes; Martyrologe. • K. Delahye. Les Martyrs d'Egipte, 1930. • La lglesia de Jesucristo: su historia y su líturgia, Editorial Luis Vives, Zaragoza, 1954. • Bemardlno uorca, Aicardo García·Vllloslada y Juan Marra Laboa. Historia de la lglesis Católlca;Vol. l: Edad Antigua l Vot 11: Edad Media, Biblioteca de Autores cristianos, Madrid, 1991-1999. • José A. Martlnez Puche (director), Nuevo Año Cristiano, Febrero, EDIBESA, Madrid, 2002 (31edición) • José A. Martínez Puche (director), Nuevo Año Cristiano, Agosto, EDIBESA, Madrid, 2002 (3' edición). • Josep O'Callaghan, Origen del Cristianisme a Egipte, Nílus, 3, 1994, pp. 4-6. • El santoral de Luis Carande/1, te><to de Luis Carandell y dibujos de Alfonso Ortuño. Maeva Ediciones, Barcelona, 1997, segunda edición.

Bibliografia sobre les Actes dels Màrtirs cristians en general • Les véritables Actes des martyrs reculllis, revus et corrigés sur plusieurs ancians manuscrits, sous le litre de Acta primorum msrtyrum sincera et selecta, par D. Thierry Aulnart. et traduits en lrançais, 2 vot In 8", Paris, 1708 ... 3 vols. In 8", Peris, 1825. (No hi ha les actes dels mà.rtirs d'Oxirrinc; llíbre utilitzat pels possíbles paral.les) • Las Actas verdaderas de tos martíres ... publicadas ..• por Teod. Auinart .... nueva ed. En castellano aumentada con tas actas de otros santos martires españoles e ilustradas, con la traducción de la ... obra de los tormentos de los

l .,.¡¡" : 21 D= -

mflrtires, por Ant. Galonio, 3 vols. In 4°, Madrid, 1844, + 60 gravados. - ldem en 1864, con nuevas adiciones. - Daniel Ruiz Bueno (editor), Actas de tos Mi1rtires, Biblioteca de Autores Crlstianos, Madrid, 2003 (text bilingüe), n• 75. (Aquest llibre està basat sobre \ò. \';\)\~w:.\(:) ~ ò.~~~ ~~ ,~~«1 ~~\~ò.~. ~\ \ò.~\ \ò.m~ 'i)\%~%~\ò. \%~ 'ò.~%~ dels màrtirs d'Oxirrlnc, però ha estat utilitzat pels parsi.les amb d'altres actes de màrtirs) . • The acts of the Christian martyrs, (ed. H. Musurillo), Oxford Clarendon Press, Oxford, 1972. (tampoc conté les dels màrtirs oxírrlnquites).

Bibliografia sobre els martirologis - Don H. Quentin, Les Martyrologes hístoriques du Moyen Age, Paris, 1908. - J. P. Migne, Patrologia Latina,1-61 vols. Paris, 1857-1886. - Martirologi de Beda, n• 94 • Martirologi d'Adó, n• 123 - Martirologi d'Usuard, n• 123 i 124

Els Bol.landistes · Bol.landistes, Acta Sanctorum, Agost; el volum n• 6 del mes d'agost, fet per Joanne Pinio, Guilielmo Cupero et Joanne Stiltingo, Paris, 1868.

Màrtirs d 'Oxirrinc recollits a manuscrits coptes · Sarah Clackson, Coplfc Oxyrhyncus, a Oxyrhynchus. A city and its texts. Graeco-Roman Memoirs ol the Egypt Exploration Society, n• 93. Londres, 2007, pp.332-341. · Togo Mina, Le Martyre d'Apa Ep/ma, Le Caire, 1937. • Georgius Zoega, Catalogus codicum Copticcrum manu scriptorum, qui in Museo Borgiano Ve/Itris adservantur. In-Iol. Romae, 1810. Republicat posteriorment •avec une introduction historique et des notes b'1bliographiques par Joseph-Marle Sauget". Georg Olms Verlag Hildesheim-New York, 1973.

Pintura representant en Jonàs i la balena en el moment de la troballa.

! ..,.¡; \\ = 22 º= =