E l Consell de Mmísíres ha pres, entre altres, l'acord d'autoritzar els actes per a commemorar l'establiment de la República. Berenguer ha dit que s'hauien dedicat a exa­minar organismes per incor­porar-los al Ministeri que els

correspongui ü a E e a d e ; )

E D I C I Ó D E L M A T Í

Diuen de Madrid qae el coronel Par i els altres caps i oficials condemnats pels successos de Ciudad Real han arribat a Ma­drid, procedents de Pamplona on estaven detinguts després de llur condemna. Han tingut una

rebuda molt entusiasta

A n y X L . - N.0 10.509 Barcelona: Dissabte, 8 de febrer de J930 1 0 c è n t i m s

L ' A C T U A L I T A T P O L Í T I C A

«LOt MUERTOS QUE VOS MA-TAIS...» Sota l'eplgrat «A conttsAb de

part', ec"i· i Carles Soldevila a «La Publlei ta t · :

Entre els m i l fets o anuncis de fets que soUldteu la meva atenció en aquest moment històric n'hi ha un que s'enduu la palma. I m'hi consagro. {No voldreu pas que. em­briac de temes palpitaats, cal sui cn el periliós deliri de voler-los tractar iota alhora?

Els senyors Calvo Sotelo, Yan-gues 1 Aunds, tots tres ex-mintsires ds la Dictadura, han dat enlenent que van a la creació d'un nou partit que. entre altres, tindrA un raatK regionalista. Sentiu? regionalista.

Ja suposem que es tractarà d'un matlc coplosament aigualit i esteri­litzat, però només el fet que uns homes a penes desaferrats d'un po­der que no volia ni sentir parlar de cap mena de localisme, cuitin a ar­borar una etiqueta locallsta, és prou slgnlfloa|iu I eloqüent. Es, si més no, ei reconeixement rotund que les ideas que el cop d'Estat s'ha glo-rlnt m é s d'haver esvaït definitiva­ment subsisteixen, potser amb can­vis de direcció o de programa, puix ipie els anys 1 les seves lllçona no passen debades, però amb idèntica subst Ancià.

SI aquest fet ens semblés .Insufi­cient per a oemostrar la nostra tesi, aquí en teniu un altre. Circula la nova que els elements que fins ara han capitanejat la U. P. a Catalu­nya, organitzen un partit d'Acció Nacional amb el primordial objecte de combatre... el catalanisme.

Després d'aquests esedevenlmentf. que parlen prou clar per eslalvlar-nos comentari», un hom no pot es­tar-se de reconèixer que la tasca purificadora, sanejadora. redempto­ra i desinfectant de la Dictadura ha estat d'una eficiència realment ad­mirable.»

EL CRÈDIT DE CONFIANÇA Santiago Vinardell escriu a «El

Ula Grtflco». de Madrid, estant. • Asomarse a la oplnión publica

de la capital en el jnoraento en que f'Sta despierta de su ietargo forzoso, resulta un espectàculo Inolvidable.

Cierto que Madrid no se recat ó nunca de su deswníormidad con el ríglmen de excepclón.

Aquí no se dudó n i un solo ins-tante — no pueden decir lo mismo los habitantes de otras capitales — de que se iba resuletamente a res-lablecer la normalidad Jurídica y constitucional. En Madrid no ha existido la duda de si, slmpletm-nte, sa GUbstltuia una Dictadura por otra y se reernplnzaba a uu general por otre general. ;.ScnUdo pollUco mas agudizadoT... No. Més bien eonoci-miento directo de las persones. Don Diimaso Berenguer — tan retraido y d'screto — era conoddisimo. Su agu­da percepclón de horabre civil , na-dle la ponia en duda. EI redacte* màs modesto de la sección més hu-milde de cualquicr perlódico ma-drlleflo. podia escrlbir, sin consul-'tar a nadie, la biografia del actual presldente del Consejo de Ministres a base de estàs palabras: sencillcz, humlldad. afabilldad, entereza, ener­gia serenidad. civismo comprenslón. espfritn de Justícia, austerldad y frialdad imponente.

Todas las mlradas se clavaren, el dia memorable de las Inolvldables emociones, en la puerta del Palaclo de Orient*. La presencia del seflor Berenguer disipó tode recelo. Las "oces de la extrema derecha coinci-dieron con las de la extrema izquier-da. Y los hombres de las mós opues-tas tendències, que acababan de ponerse en pie para formar el íren^ te único de la civilidad ullrujada, apreciaren, sin discrepancias, que For aquella puerta salia el hombre adecuado para el momento preciso.

Sin ponerse de acuerdo. todos coincldleron eu conceder a don Dü-maso Berenguer, esponlàneamente. »n amplio crédito de confianza. •Sin reparar, por parte do los que sustentan Ideades republicauot en el hecho. conocidlslmo. ("e la inque-brantable lealtad alfonsina del se­flor Berenguer.

Desde el Inslante Inicial del civi-co armisticlo, la confianza del fren-te dnlco — que. perlodislicamente.

desde «El Socialista, a .E l Siglo Futnro· — va cada dia en aumento. ' •s hechos acrecientan esta confian-

Asl no "B de extrafiar qiic todos compartan la CIV.TVÍCCÍÓII de -lue «íl Onhinete Berenguer enmpl i ré sin J'oplezos el programa concreto qna '* estó encomendado. Un programa q·'e. aparentemente y desde lejos, Puede parecer humiíde; pero que y'sto de cerca, por los lesiig·is de los hondos cambic-s que impuso el rapricho. està erizado de diflculla-<,M y ha de tropezar con muchos obstéculcw. ObsMculos que. no hay que declrlo, sertn vencidis inoxo-•"ablemente.

El crédito de confianza a quo nlu-se hace patento a cada momento.

Aunque la reflex ión predomine en '« ruayoria. no faltan Impacientes ^ue quisieran.Imprimir a la implan-l·iclón del programa gubernarnental j 'n moviïràento uniformemente ace-'"ado. A lo mojor se trata de Indl-J^dnos que se han pasado eslns úlll-•|">s sei.o afio» ocullas en sus madri Rueras. perr, «hora se les hace tarde y quieren recuperar, en una sema-"a. lodo-lo perdido. Pues blen: a los

I Jj1" asj exponen su criterlo se lo» . ^ e callar en todas parles. Y son

mós exaltados do ayer. de pocas I S i S ! !ln,e,, d<'1 «'"rrnmbnmlciito de

k ,a<'ura· l"s que no sp recata-l ·an de su auda/, intervención directa

para contribuir a derribarla, los pri-meros en dar murstras, púbilcoman-te, de moderaclón y paciència com-placienie:

—Todo se andarà. A todo 9« Uega-n sin prisas. Cada dia hay un ne-cho concreto, si no hay varios, que nos demnestra que el crédito de con­fianza que le hemos concedido que­darà sHldado con creces.

En todo» lag segmentos polftleos. ladlcales o conservadores, se recoge la mlama impreslón. El seftor Be-renjnier cuenta con la asisteocla de la oplnión pública. l o s minlslros de su Gabinete la conquisten, a pul-so. con hechos. Ahore sí que sc pue­de afirmar eso de l a vuelta — franca, leal. sin tapujos y ain rodeos — a la normalidad.,

ALTA PRESTI01 CITACIÓ Sota aquast epigraf, diu •Majerlt»

a •Las Notlciasi: tMadrld. « (Por teléfono). — Us-

tedes recordaràn. sin duda, aquellos Ingenuos prestidigitadores, pasados hoy de mola. que ante los atónitos y maravlllados ojos de los espectado­res extraian del fondo de una chis-tera. un conejo, dos paiomas. ser-pentlnas, banderes y basta un trajo completo de chaqué.

Pues un fenómeno anAlogo de al­ta presti'digitación. de transformis-mo curloso se esf& produclendo estos dias pollticamente. Recordaran usle-des — perdón por invocar nueva-mente la memòria de mls paclentes lectores — aquel partldo apolitlco, sin concomitàncies con los antíguos gobernantes que precedieron a la Dictadura, partido, que segVin su mote o lema, trabajaba únicamente por la Pàtria y para la Patri». Hag-ta su nombre parecla querer afir­mar la Idea de patriotismo como ar.titética de la de política. Pues bien, de la noche a la maflana. mejor dicho. de un domingo a un martes, ese partldo pur pròpia con-fesión de su Jefe, se ha convertido er. partldo polltico y por boca de su órgano ea la Prensa pldo reiterada-monte que se celebren cuanto antes unas elecciones generales, elecció-es que, si mal no rcordamos. su jefe fué el primero en desterrar de todas las actividades de la vida es-pafiola.

Penómeno de alta prestldigitclón! Mutación ràpida e inasequible que sólo el alejamíento del poder pue­de explicar!

A esle propósito el general Beren­guer ha hecho unas declaraciones al rorresponsai en Madrid del diarlo paristno •L'Intransigeanl», manifes-laciones que son tan sabrosas quo no nos reslstimos al placer de re-produclarlas. Dice asi el geeral Be­renguer con fino liunj^rismo caba-lleroso:

•— Y las elecciones? — le preguntó ei periodista.

— Iremos a ellas, pero todavia no. No tenemos fecha. No se puede reha-cer la casa en un dia.

— El general Prlmo de Rivera ha dlcho que iba a hacer política.

— Està en su derocho. . — Y no me ha ocultado que con-taba raucho con la Unión Patriòti­ca. Cómo ve usted la Unión Patrió-Hca?

— Cómo la veoT Pero si no la veo. — Pues el general Prlmo de Rive-

ra ha dicho que podia contar con quinlentos mij hombres para las elec­ciones.

— SI el general Prlmo de Rivera lo ha dicho debe de ser verdad. Pero yo no esloy al corriente.»

ANTONI MARIA SBCRT M. Ferrà fa, a Publicitat»,

aquesta presentació d'Antoni Maria Sbert, català fidel de Mallorca, ar­ribat a Barcelona:

«Ell .telègraf i ia t r amès aquests dies la noticia del banquet organit­zat a honor d'Anionl Maria Sbert cl fundador i organitzador de les federacions d'estudiants.

Potser hagi sorprès a molts l'a­bast d'aquest acte, veritable home­natge de tots els elemenis més va­luosos d» la capital luallorquina. amb representacions dels pobles de l ' i l la n l'ex-esiUat.

No ens ha sorprès gens als que el coneixem Ant in i Maria Sbert. fill d'nna família patrícia i molt con­siderada dins la ciutat de Mallorca, és ell mateix, abnns que lot I per damunt de lot. un .gentletnan.. If-.noro — no me n'ha parlat mal. i fa molts d'anys que ens coneixem -quina sigui la seva fulla acadèmica; r - r ò c l que es pot assegurar és que ito é» n l ha estat mal precisament allò que se'n diu un estudiant re-nouer dels qui perden els cursos organitzant vagues sense solia I n " acaben la carrera. Tenia a punt d a-cabar la d'enginyer agrònom quan fou obllcat, 1 no pels seus pro­fessors, a í,usprendre-la per a fer tir, viatge que havia d'ésser a Fuerte Ventura 1 despiés va ésser a Cuen­ca... EI m r i u d aquest (viatge és í acmells que un home pot expli­car ben cara allti. MIB any desprs començava uns altres estudis a 1 Es­cola d'Enfriíyit ' í Industrials, privat ofirmlm-nt de cc-nflnuar a la d'A-gricuitura.

Els estudiant, entretant s'havien anat organitzant d'un cap a l'altre l'Espftnyü entorn d" la Federacfft, arr.h un dalor cii·ladà que foln "mns •ti.» envoríiví-v! «a to t . els claus-•-e.< I co'.·tdors n n e r s ' i n r i s . inrlós cl* le Pan"e| n.i ^ la Ir fusió d'a-miest espBrlt distava mnlf d'ésser esfrnnvn In presínr ln rt'Antml M. í?»>erf «n la rtlreerlA d r i moviment psr*'rMiinI. F^ra Intust no reeoné'Ter e| noWe re«» d'àlCinUl esp»ril= |ove« dc Madrid que han reaccionat da­

vant de certs espectacles amb nn valor decidit 1 amb una exemplar in­dependència. No ha estat menor la dei nostre amic en els momenta més crítics. Per això ha conegut la Presó Model 1 Im d« Torrelaguna i l 'exili 1 aquesta espècia de mort civil , arbitràriament decretada, que é« veu­re tancades per a ell les portes de totes les Universitats i Escoles Supe­riors espanyoles.

I per això, l'homenatge que II aca­ba de tributar Mallorca, la Mallor-Ci més autèntica, és quelcom més que un acte de simpatia a un estu­diant tétourdU que per carambola contribueix amb les seves capbulda-des a allò que tots desitjàvem: és una satisfacció solemne I nn tribut de Justícia a qui, amb plena cons­ciència del que feia. ha sabut encar­nar, en hores difícils i vergonyo­ses, la dignitat ciutadana.

Res del que representa dins Ma­llorca una engruna d'esperit no ha deixat d'assistir a la festa. HI eren les figures més prestigioses de la política antiga ds tots els partits fraternltzant amb els elements Intel-lectuals més nostres. Un exquisit poeta. En Joan Pons. 11 ha ofert el banquet amb paraules en què alena la dolça companyonia de l ' i ­deal, i En Gabriel Al ornar ha dit amb vlbranis paraules:

•Es per a mi una gran satisfacció adherlr-me a aquest homenatge, per­què hi veig una múltiple I eloqfient sígnifican^i. E n primer 11 os. vós. ciutadà Sbert. rescateu pecats tradi­cionals ds la nostra Mallorca tími­da, plena de seny, avesada a posar sordina a les més imperioses exal­tacions de l 'àntma. l o veig en vós l 'esperança I el començament d'una Mallorca cova, destinada a aportar a la ciutadania un to major, a fer-se ona personalitat col·lectiva, fidel a la veritable avlor. I digna, a un mateix temps, de l l m p u l s adalerat d'un Rr.mon Llutl I de l'energia d'un Joa-not Colom.i

L'ESPERIT UNIVERSITARI Antoni M. Sbert Massanet concre­

tà en aquesta forma, en un article que insereix .La Publicitat», el seu esperit universitari: • «Ja no serà, en endavant, la Uni­

versitat lloc de trànsit, nl sols font d'un dret facultatiu sota el qual els estudiants t rabàvem un «modus vl-vendl» I la vanitat de dlr-se cultu­rals. El nou esperit universitari, per la seva transcendència i per la seva naturalesa oberta a tothom — home

0 dona — .ïe bona voluntat, no com­prèn 1 aplega sols els que foren Un-matriculats als seus registres; molts no hi han estat mal i estan més arostats a la Universitat que altres que hi enterraren la seva Jovenesa.

Tractem de posar les fites d'aquest esperit. Per a nosaltres els fins cab­dals de la Universitat són els se­güents;

A) Promoure la divulgació 1 l'e­volució de la cultura amb un sentit de l'espai i del temps, és a dir. sense els motllos 1 programes que limiten • ] seu miratge universal 1 pttriflquen la ciència en definicions 1 relacions neo-dogmàtiques.

B) Crear una consciència 'nacio­nal i local sensible a tots els fets col·lectius i disposada per examinar-los amb un desig de coUaboractó i de cooperació.

C.) Promoure la formació d'intel-leotaials per l 'especulació que ha d'orientar totes les tècniques.

A les Facultats i Escoles especials pertany la formació dels tècnics pro­fessional i la Investigació pel pro­grés econòmic de la humanitat en general, vlnculant-lo especialment a l lur pals.

Aquest conüngnt é s . Independent del professionalisme, és a dir, de la filiació de l'estudiant segons la na­turalesa di.ls estudis. I , en canvi. Interessa a gent forana de la Uni­versitat, í és, fins 1 tot. nn progra­ma narionnl. perquè es desenrotlla amb un cos de doctrina social; l'e­volució per la cultura, la participa­ció de les masses a la vida nacio­nal, el •self-gouvemement·, la in-teirració d'nn tipus federal. No és un programa polític perquè no ég prou concret nl minuciós per a ésser-ho, però cap avenç polític no podrà es­devenir trobant el pals ben dispo­sat 1 preparat sl cl nostre progra­ma no e« realltw» 1 manca la l l i -hertat per « la dlvnlgacló I p"" * l'evolució d.» les Idees 1 la conscièn­cia nacional sensible als fets col-lertlus.»

LA VICTORIA DELS ESTUDIANTS Sansón Carrasco escriu, a «Las

Nnticias»: • Nadie pondrà en duda que en el

resurgimiento espafiol en pro de sus llberladeg los estudiantes han cons-tituldo la vanguardia inqulela, Inte-Ilgente y ardorosa que ha dado al irnste con la Dictadura.

Lo que no supieron hacer o no quisieron hacer. prudentemente. los partidos polítlcos y los m à , obli-ítarlos hombres dc izqulenln, lo han becho lo» estudiantes que. no des-nvritiendo su abolengo (fcnerco. no vacilaron en ponerse al frente de una sèrie de movimlenlos. que. de-hllilnndo ei bloaue eranltico del gt>-blemo dictatorial, ha Iraido como secuela el retorno a la normalidad v el resuwir del senllmlonfo de I I -horlad o'ie pnrería aletar^ado en la coneien'la rlurtadana.

Y que deb« • M b o M i a In» estu­diant»* esa ardlda mlslón d» van-pimrfH«ta« es f iMMMtlf l . sl «e r»-niprd^n | M «i·l'fi'des n^·en·.·xdas nor rr>«l todas In* T'nlversldndes «s^a-«n'as ptifindn fn* prpelsn rerrar las aolas para evitar que cada una de

ellas se convirtlese en unas Cortes de 1812 y donde la calda de la Dic­tadura era exigida como premisa obligada para el reslablecimiento de la tranqollldad pública.

l a buena semilla estudiantil no se ha pe»di.1n, no ha raído. COPIO fuera de teroer. en terreno rocoso, slno que "as entra flas populars* la han reclbldo y hoy ya tlenen notí­cia los eapafloles de manifestaclo-r.es ciudadanas que han reclamado — exlgldo mór bien. pues ejerclta-ban nn dereeho — la dimlslón de autorldades que la eran Ingrates.

A la generosa historia de lag ma-nffestacioneg estudlantlles. tan pró-(Mgas en movimientos deslnteresados y slmpàtlcos. hay que afladir las actltudes de ahora que habràn de quedar como recuerdo. que no se borre. en la memòria de todos los espafloles amantés de las llberlades pa trias.

Desde aquí imestra simpatia • los estudiantes que han sldo. como es tradicional en ellos. los clarlnes que han «ladr, la vor de asalto a la fortalezn qua parecla indestruc­tible de la Dictadura.»

CL SOMNI DE LA DICTADURA •Gariel» fomenta, a -La Vancnsr-

dla», la 11 de la dictadura en aques ta forma:

»La dictadura espailola haitermi-nado exactamente lo nuumo que la guerra mundial: con unos vencldos, pero sin vencedores. La oplnión ciu-dadana, que es el enemlgo natural de todo réglmen arbllrnrio, no le ha ganado, nj slquiera iibrado, a la dictadura espaftola ninguna gran batalla. Como !a Alemanla imperial, se ha ido gaslando por sí sola. an­te un enemlgo impotemu para derro­taria. Y sl al final ha raído, ello ;e debe a que, en el momento critico de su pròpia usura, el poder mo­derador le ha dado el empujón de grarla. Se ha repetido, una vet màs . la tleja historia de todos los que se slnUoron renovadores, dr-sde el Po­der, en la Rspafl* contemporànea.

Ta oplnión nacional, la inmensa mayoria de los espafloles, n l entra ni sale en estes vlcisitudes. Espana es un pueblo de espectadores. Mira como suben. mira camo salen los que Intentan reglrle; pero ella no se mueve por nada ni para nadie. I a política espaflola no es nunca. por lo tanto. un choque emre gran des masas de voluntodes y convlcciones populares. Es un Juego entre altas personalIdades y, en el mejor de los casos, una disputa de 'deologlas. En nlngún pafs conscltule habria slilo poslble el advenimlento de una dic­tadura, con la .'acilldad, con la na-turalldad Inverosímil como vlno en F.spafia hace sels aflos largos. En ninguna otra parte habria podido conduclrse y expresarse como lo ha vanido haciendo durant* ese perlorlo Pero tampoco en nlngún pueblo que no fuese el nuesiro, se hubiera po­dido marchar asl. tan suavememe. tan Insensiblemente. tan sosegada-menge.

De modo qua el gran (iroblema de Espafia signe en ple- el problema de hacer que el paf. sa estremezea de veras ante sus proplas r^ripeclas po-liticas. Si en Espafia hubo tvitas guerras civiles. durante el pasado siglo. tantas revoluciones, '.antas constituclones. es porque en reall-dad no ha habido nunce ninguna de verdad. Orindo estos grandes y me­morables trastornos ocurren en b»-río. se dan una sola vez. para slem-pre. o cuando menos para mncho tlempo. Los Estados Unldoe do Amè­rica han tenido una guerra civil , Francla e Inglatcrra una revoluclón; y eso les basta, porque lueron vlta-les. a fondo. Aquí las contam^s por dorenas, porqne slempre no fueron otra cosa que espasmos supcrflclales y convulsiones epldémicas: revolu­ciones sin pneblo. o sea pronnncla-mlentos; guerras clvile» sin alma. choqne de partides; c.mstltuclones sin conlenldo real. meros dlsfrace» a la moda del hszar ortranjero.

Porós dias hice, en vfspcras del hundlmlento de la dlciadura. algú-nos perlódicos de Madrid se entreta-nian preguniando cuàles habràn de ser los gohemantes d« maflana. ^Los Robernantes? Eso es lomnr las cosas nl revés. El m.lximo problema poll­Uco de Espafia no es un problema d* gobemantes, slno de gobernados. Sj los gobernados -egulmos slendo lo mlsmo q'«e íuimos, nuostros gober-names de maftana ssgulran slendo lo mlsmo que ayer. El error do vi-sión màs burdo comotído por la dictadora ospapflola iesapareclda. fué ese de suponer que Espafia era politicamenle un paí» admirable, pe­ro anvilecldo y explotado por unas asquerosag pandlllas de hombres po­lítlcos. Descarlando a fsios con sana Implacable, la dictadura creyó de buena fe que automíticaraente bro­taria del suelo espafiol, una voz llm-piado de canto* y abrolos. un mara-villoso plantel de patriotas capacita-dos para regir con grandeza al pals. Y no ha brotado nada, absolutamen-te nada. Nl podia brotar Porque los vlejos polítlcos no eran. como supu-so la dictadura, uu curedijo de znr-zas que ahogaban la vegeteción po­lítica natural del pals. sino la màs legitima expreslón de la flora irubcr-namental correspondler.ie • un ter­reno politicamenle miserable. Sl los gobemantes de Espafia eran malos, log gobernados resulieban muchisi-jno peores. Do tal flesto. tal flor, con la salvedad de que la flor es casi slempre lo mejor del tteslo. Los esfuerzos de la dictadura para sacar del terniflo espafiol otros productos polítlcos, han sldo un fracaso abso-luto. porque era como pedir peras a l olroo. De suerte que, terminada

ta dictadura, nos volremos a encon-trar, n | màs ni menos, con los mís-mos polítlcos de ames, y a ellos ha-brà que recurrlr para la gobema-ción del pals, mlanttas los goberna­dos que forman el terreno en abono, no den de sí otra cosa.

Uno de los màs grandes motlvos de estapor que el general Prlmo de Rivera lendrà mlentras viva, serà pensar retrospectlvamenle cómo le fué poslble hacer todo lo que ho he­cho durante sois afios. y cómo. al cabo de ellos, ec enconiró, de la no­che a la mofiana, con que ya no po­dia barer nada. Un Nàpolaón, «n Sanla Elena, no debló de tenor nun­ca. a pesar de su lumensa caída. la sensación de que todas sus grnnde-M S y glòria» habían sldo un sueflo. EI, en efecto. habla hecho vibrar hasia el dellrio el alma l·ntera de nn pueblo; y sj puso en conmoclón a todo el mundo, fué grscias a haber conmovldo antes, ha í t a las raíces. la «erra de Francla. El mlsmo Mu-solini. si maflana se hundiese desde lo alio de su pedestal, podria dudar de todo. menos de que tuvo en su pàtria un partldo formidable, dlscl-pltnado fArroaraentc, Incondicional. Pero a Prlmo de Rivera su exalta-clón Inesperada, su larga dictadura y su extraflo fln han de parecerle verdaderos fantasmes de sueflos. al constatar que vlno, ha durado y se ha marchado de la misma manera Inverosímil. sin que el pals le opu-slese la menor resistència nl le pres-tase nlngún dccidldo calor de cola-boraclón. Dictadura moatada al ai­re, llegada y desvaneclda como una racha de vlenlo. País de suefio. tam-blén, donde pasan tan enormes co­sas sin qn? cast nadie se conmueva. País que busca gobemantes, sin en-contrerlos Jamrts. porque en él Ics gobemantes se cansan Inútilmenta de buscar, a su ver. a los goberni-dos.»

IMPRESSIONS MADRILENYES Amb data del 5. el corns pon sal del

-Bmsl» a Madrl·l escriu-•El Goblemo es en la aclualidad

objeta de ardlentes sollcltudes, ve crecer a su alrededor las reclamacio-nes contra los actos de la dictadu­ra De la prudència del general Be­renguer y dé la de sus compafiero» es de esper/ir no pierdan la sereni­dad, para que sean ellos los que ordc'Mn y c-'-nallcen Ja corriente.

Convlene caminar a buen poso. es verdad. pero costltuiría equivoca-ción notòria convertir el pausado avance en carrera desenfrenada. To­do aqoe) qiin demandn quede des­truïda tan sólo en el decurso de una o dos semanas la obra que ha levantado la dictadura en s e ü afios y medio de gesdón. apadrina un descarno, conirlbuyendo con su ac­titud • que la confusión crezea y a que tamblén las dificultades no livlanas d<) !B geslión ministerial sa agiganten. h> màs prudente y al mis­mo tlempo patriótlco seria conser­var tranqilidad. abandonar el pm-rito de preclpitaclones. y depositar oenfianza flrmc en tes persona* que ahora tlenen a su cargo ei ejercicio del mnndo.

Comlenza a agitarse la cuestión relativa s la 'orma y manera de con­donar lag nmltas extraordinàr ies que la dictadura y sus delegades impu-sloron durante el pcrlodo de su man-do. Es perfectamente lógico y na­tural que aqucllos que. fueron ob-jeto de la cor.fiscación y sng amigo», aspiren a que se deshnpa. y a que vuelvan a so bolsillo los dineros que perdieron, clamando ademàspo r llegar a la soluclón de la manera mà» ràpida poslble. Clcrto que el abuso de poder debe ser reparado. pero no pareco oportuno venga la reparaclón sobre la marcha y a vir-tud de acto» gubematlvos. Existe nn p'eredente <fje a la reclama-<lón presenta coge de lleno: refiérese el cronista a lo que ocurrló en Es­pafia con las conflscaclones que de-cieló Fernando V i l en dafio de los olementos Ilbera1es del paf» desde su a m i . » s Valencià en 1814 hasta t l movlmlenlo de Cabern» de San Xnan. Las Cortes de IMO al 23 le-vantaron las sanciones y mnltas roa-lirando In obra de reparaclón y de Justícia. Inm·diafo ya el funciona-al^Bto d" la rpprespntBrión nacional, sólo ella dcMera rcsolver 1« dlfleul-tad. »egrtn la resolvió antaflo de modo equlfativo.

Clàmase a grl lo herldo, desde las protincias eslos dia», contra la con-tinuación de IBs Diputnclones y Aynntnmientos. Aquellos que sufrlc-ron debido a una «ignificaclón lii«-tórlcn úite quisieron «i loda costa conservar y los que »in ger persegui­d a por ratoncs polltlcas, no qi'lsle-n n confum'lr sus resnonsahillda-des con las de lo" dlrlatorlales, T>*r-meneclendo n'e'ados de la actuación de ello» en 1P^ oorporaciones. soll-cüan Bliínc.i·-i·mente la conclnsión de un estaco d.1 COSB» en fas esfe­ra-: ofli-'ale, reiiresenlntivo de lo mie fué. Unos ('imandan la anulacl ' ín de' Estatutn munlcinal. y como con-vmenc la \ ' ello la vipencla de la lay municlnnl. nara 'iBoer. con arre-crlo a e"a. (nean, el nomhramlento de cnneelal.v» InlTlnos. r otrn» so»-ll·n'·n el i-rll^rio de min el Colv'or-no no dpl\P <le Ipfluí las fnrlllflarf'·s rpip t 'ivo H rt'-··ti·'i·rB rinra enmpo-net j su k ' i -'o I im!l«c>onps v *viin-tao-lent".» dei-'etanitn el cese de lo» artit-)!!., r df·sl'-Tir·'d'i nara «nslitulr-]P» nnrmnnc: nu» l» »»i>n rn-nla»..

Pnr-'·ea r inlrral nuo •>! r.nhiornn se phsVptrn ('.•• Tirne-vler T'·ernmen-te v m r •m^·e·'ATi t o «T'mero m'B seguramenie ha de procurar es tener

a su dlsposiclón el informe de lo» nu-ívos gcbe iadores respecto a la sltuar.ló.i de la» provinclas, decldlen-do luego con arreglo a él en cada caso. f i r-omi-ramjento de goberna-dores no se harà esperar muchos dias.

EI movlmlenlo polltico in íc lado a rai- ds la calda de la dictadura va ca aumento. Lo« periódleos todos de Madrid, poseedoreg de signlflcaclón liberal, ban emprendido una carn pa­l a en cuyo desenvolvimlento cada uno acusa su temperamento para conmover a ta cludadanía. y hacer-u» comprender resulta indispensable sacuda la modorra y contribuya a proporcionar calor y vida a la agm-paeión de elementos. La tendència genera] de los diarlos es a que se constltnya un gran partldo liberal que sea garantia eflcaz al mlsmc tl tmpo del orden y del progreso. En resumen, lector, sólo se trata a principies de 1830. de llevar a la pràctica «mutatls mutandls» lo mis­mo que logró reaüzar en 1875 el Inolvidable pafrlclo don Antonlo Cà-novai del Castillo, el cual reunió bajo su dlrección política a elemen-to» procedente» de la revoluclón de I8fs tan drstacados como Romero Robledo y t^pez de Ayala y a per-sonalldades del partido moderado de tan relevante m^rito eomo Càrde-nas. Orovia. don Alejandro Castro, ei marqués df Mollng y don Fernan­do Alvarez.»

ELS SINDICATS LLIURES HOME­NATGEN EL CCNERAL BARRERA Retallwi de «La Vanguardia»: •Con motivo de haber sidu con­

cedida la medalla de oro del Traba-Jo al capitàn general de asta reglón. cuya intervención en probleinas so-clales slempre que ha tenido Jugar ha evidenciado la alteza de mlras. Imparclalidad y rectitud que le han inspirado. y cuyo Interès y afecto Omcia las clasas irabajad'oras ha demostraio repetldamente. la Confe-deración Nacional de Sindicatos U -bres de Espafia. dehldamenta anio-rlzada para ello por el sefior Earre-ra. se ha puesto en relaclón con la Ccmlsiòn organizadora de la suscrlp-ción para regalar el distlntlvo dc aquella medalla a nuc-stra primera autoridad militar y ba abierto tam-bfén llstas de suscrlpción a los mls­mo» efeclos. previnlendo a todo» sus atllladoji que por expresa volunfad del homenAjado, lo» dooatlvos no jJodràn exceder de velnticlnco cénfl-mo».»

DECLARACIONS DE SANOHEZ GUERRA

• Ei Dia Gràflco» publica la següent Informació de Madrid:

«Hemos celebrado una hreve en­trevista con el ex presldente del Consejo. sefior Sànehez Guerra, pa­ra conocer su actitud respecto al actual momento polítlco. Se negó a hacer manifestarlones a este respec­to. Y como inslsliéramos y le dljé-semos que se aseguraba que dentro df breves dia» so proponfa lanzar un manlflesto al pals explícando su ac­titud política para el futuro. con-testó:

•No he hecho en esle sentldo de­claraciones a nadie. aunque algún perlódico me las atrlbuya. No he hablado con nadla ni hablaré . ni menos he pensado en la publlcaclón de manlflesto alguno sobre el parti­cular. Soy enemlgo de lanzar frag-mentariamente en declaraciones pe­riodístiques apreciacions sobre m l l i nes de conducta nl sobre ml actua­ción política. He tenido cl propósi­to, que mantengo — afíadió — de pronunciar un dlseurso definiendo ml actitud y exponlendo de una mane­ra t iara y diàfana, ron la claridad que slempre ha presldido todos mls actos polltico». cnàl es mi manera do ver el momento polltico actual de Espafia y cuàl ml oplnión sobre el futuro. Pensé pronunciar este dls­eurso en Rarcelona; màs tarde tu-vc resuelto pronunctarlo en Valencià, y. después de reflexionar, he dec:-dldo pronunclarli. en Madrid, sin que la fecha de este acto pneda aún pre.-isàrsela a usled, pern. desde luego. sl le anticipo que ml conduc­ta política y ml ponsamiento sobre el porvenlr. qiicdorrtn expueslos dià-fanamente en ese dlseurso.

Por lo demàs — terminó — renun­cio a hacer todo género de declara-elones, pues me he nepado a ha-cérselas a personns de mi mayor afecto, que han venldo a reauerlrme para ello con destino a un gran perlódico de Madrid.»

ELS M«J0RS CONTRIBUENTS DE BARCELONÍ

El •Bulllclf OBclal» publIcB la III>.tn dels SjS malor» contribuent» de Barce­lona, complint el tràmit que disposa ta llei per a l'eleceló de senadors.

Primer van el» noms del» regidor» flctiials amb el càrrecs i títols corres­ponents.

Heu » a r i qui »ün els !56 majors contribuents. el< quals són a la llista només amb el nom I cognoms:

Salvador SBIIIB Torrent». Andreu Gili GnardiolB. Carles Casades Cò­dol». Joan Pich 1 Pon. Ramon Godó Ialiena. Martí Casal» Galceran. Joan Torras Puig. Pau Font Vall». Joan Giménez Sànchcz. Joan Coma Oros. Robert Robert Suris. Ramon Julià Roldós, Joan Viladot Oliva. Antoni Gasol Civit. Francesc l^cambrn IA-rambra. Josep Balcells Cortada. Ma­nuel de Sivatte Llopart. Eleulerl Chi-co Sànchex. Rafael Morató Sencsteva. Enric Julià Vllà. Pere Salisachs Gené. Francesc Rocamora Pi . Laureà More­no Morcillo. Josep Domènech de Ber-gue. Francesc Pons Pli». U u í s Roca­mora PI, Hermenegild Marsal Pons.

Jaume Ràfol» Mata. Carles Girona Fernèndez, Joan Fàbregas Soler. Jo­sep Montgai Nogués. Ignasi Coll Por taliella. Teodor Seebol. Josep Maria Tintoré Punyet. Tomàs MaUol Bosch. Salvador Slndreu Sufler. Pere Frei­xas Farigola. Josep Balcells Vallbona. Alexandre Font Pla. Josep Tar ré s Boada. Pere Gràcia Seguí. Marian Recolons Regordosa. Enric Cardona Planella. Joan Carsi Cai-si. Vicens So­fia» Soler. Lluís Rull Vlncia. Enric Cortés Bartre». Antoni Par Tusquets. Francesc Barberà Sagr is tà . Ba!i.i«ar de Bacardí Ribas. Heribert Pons Aro-la, Ròmul Bosch Catarlnen, Josep Ballvé Pelllcé, Pasqual Coll Porta be­lla. Josep Alfonso Fuster. Josep Suflol Casanovas. Miquel Sans Gran. Antoni Canti Casanovas. Miquel Sayraeh Ca rabasra. Josep E. d'Olano Loyzage Isidre Gasol Merquès. Joan. Buxera» Bulló. Ramon Mullora» Bernadée. Narcís Pla Dental. Josep Vendrell Sa­la. Joan Vilaplana Bataller. Josep San-glàs Alsina. Ramon Massó Marcer. Ramon Puig Font. Antoni Pons Aro-la. Ezequiel Dauner Foix. Joaquim ür lach Urtach. Xavier Girona Fernàn-dez. Jaume Huga» Comas. Ferran Pa­llarès Delsors. Joan Romaní Balada. Lluita Lamafia Arenas. Manuel Mata-grida Fontaner. Frederic Puignyr t f Rafal. Josep Farré Gispert. Benet Fer­rer Xlró, Francesc d'A. Gotzens. Unto Plaudiura Pon. Frederic B ad ell Roig. Carles Busqueta Casas. Ramon Fer-nàndez Valdés. Ferran Fabra Puig Víctor Valls Casades. Josep Armen teras Vlntró. Gabriel l.urta Palau Salvador Basseda Oliver. Joan Ot.« Lleó. Andreu Rosa Sala. Salvador Puiggròs Figuera». Pere Lacalle Sie­rra, Fèl ix Fages Vila. Felip Collde-forns Sanmanin. Lluls-Eduard Pelle-rin Hacbel. Joan Mnrsans Peix. Ja­cint Serra Bohigas. Josep Maria Grau Fontouberta. Lluís Pon» Tusquets. Jo­sep Pujol Colom. Teodor Pefiasco V i ­cens. Joan Cou Balbeny. Joan Vilella EstiviU. Carles Danès Solà . Albert Font Ginebra, Joaquim Masana Bru. Antoni Roramora Vidal. Baldomer Roca Oller. Manuel Alós Lobera, Teo-dosi Monte del Fraile. Enric Sagnier Vilavecchia. Àlvar Soldevila Vidal. Àngel Romero Peftalosa. Francesc Pons Pla. Antoni A. Vidal Serra. Emi­l i Vidal-Ribas Gfiell. Victorià de ta RIva Ruiz. Joaquim Mumbrú Ayme­rich. Joan Guitart Santasusana, M i ­quel Rodó Vergés. Santiago Gras Far­ré, Joan Pijuan Ventura. Josep Barba Ferran. Rosend Regàs Pompídó. Ma­ties Oos-Sontos Díaz. Jaume Torre» Grau. Camil Marta Julià Vilar. Ra­mon Esteve Ferran. Marc Rocamora Pujolà, Manuel Menacho Peiron. An­toni Vila Esteve. Pere Serra Puiggu-riguer. Joan Soler Garcés, Joan Alba-nell Vilardell . Ramon Bach Escofei. Joan Mopis Foniana. Joan M i r Pujol. Josep Vlllalonga Casafie». Rafael Roig Torres. Joan Pons Molina. Antoni I ' can PaUisa. Enric Coral Flotats. Ce­lestí Sagristà Aparicio. Josep Jover Vila. Sebastià Pon» Freixa. Emil i Ra-gull Alabau. Josep Noguera Prat, Jo­sep Alsina Castells. Antoni Correa Po­mar. Ramon Serra Roura, Jacint Gili Fité. Manuel Escuder Ferrer. Frederic Ellas de Molins, Pere Farta» Velasco. Francesc I-acmz Casamajó. Josep ^ . fiamata Nochetl. Joan Artigas-.'. Casa». Josep Claper» Berenguer. I ; . ; -mon Soler Vilabella. Josep Fontanai» Arater. Josep Clstaré Figarola. Joan Aleu Serrajordi. Tomàs Rosés Itbot-son. Josep Bach Escofet. Francesc Arola Barrera. August Ferrer Dalmau, Guillem Riba Verdú. Ricard Gay Llo­part. Alfons Piferrer Armengol. Magf de Negrevemis Feliu. Joan Josa Sa­les. Josep Torelló Catarineu. Victor Gay Llopart. Ignasi Calonge Costa, Joaquim Serra Feliu. Lluïs Esteve Ro-sell. Josep Claveguera March. Josep Gómez Sobra. Antoni Ambroa Carre­tero. Ramon Roca Mataró. Antoni Ri­cart Roger. Jaume Coll Escofet. Domè­nec Portusacs Torrens. Miquel Angvu-ra Vidal. Santiago Marti Segura. Jo­sep Creus Selva. Josep Miamau Na­vas. Ricard Cabol Montal. Josep Co»-tellà Rovira, Josep Fortier Cambn.. Francesc Carreras Candi. Agustí Ala-bart Massot. Nicolau Agustí Mafiosa. Sebastià Girol March. Joan Llopart Vilalta, Francesc Cbico Sànchex. Pas­qual Sayos Cantin, Àngel Batlló Bat-lló, Josep Llobet Gurl, Antoni Cabús Pifarré, Josep Ginabreda Arafló, An­toni Antic Fon'. Dalmau Domingo Purroy. Josep Escuder Muntada». Sal­vador Marsal Pons. Joaquim U a r g u é Juncà. Manuel Miró Vila. Josep Mar­sal Padrí». Manuel Ibàftez Navarro. Emili Sorra Mas. Antoni Vidal Saba­té. Pero Bach Escofet. Joa» RBUM-natxo Gallo. Manuel Decamps Soler, Bartomeu Tarrades Brutau. Antoni Masana Bru . Eusebi Farriols Dia;. Francesc Buscà Brozosa. Jeroni Gra-nell Manresn. Joan Francitorra Ma». Josep Rosa les Gutiérrez. Miquel Cas­tellanos Garrl-th. Antoni Lladó Blbé. Josep Segnlà Eslalelta. Anioni Barba Ferran. Joan Torné Garcia. Isidre Pe­fiasco Campassol. Bartomeu Com­panys Vicens. Jaume Valls Rovira. Ramon Vives Sabater. Joan Soler Garcés. Josep Vidal Llor. Antoni COÏ-ta Font. Josep Marté» Jov*. Marc \ V Indomiu Sanmar.f. Emili Portabella Barrera. Pere-Lluis Castells Vidal. Francesc Tusquets Prat. UuLs Fabra de .s·-ntiuenat,-Florenci Duran Prat. Manuel Moreno Casa». Artur Roche Pellort. Joaquim Serra Feliu. Vicens Vilalta Roca. Ricard Roca Plana. Víc­tor Aguiló Aymar. Magi Pladellorens Samsó. Manuel LIopls Ametller, Jau­me Sauret Marsal. Emil i JuncadeUs Vidal. Josep Carulla Cuyàs. Josep Ma­na Mata Jul ià i Pere Josep Gallart Folch.

PREPARANT LA REBUDA DEL 8R UNAMUNO

l > z l i r . en un 'olegrama de Bilbao que publica •Las Notlclas»

«Bilbao. 6.—Los «lamento» izquur-

2. — Dissabte ? i t febrer de 1930 L A V E U D E C A T A L U N Y A "

dlMaa t s U n organlzando una exp«(ll-«Mo «juo I r t «l d ia 11 tfi- í t b r e r o a I rúD. r. « p e r a r a don Miguel de Una-n u n o .

Son nain.iro»iblin«« las persona» que ts desp lazarén oon esie objeto. En (re •Uos i r t e l ex dlpmaUo por BUboo, don Indaleelo Prieto.

So «abe que don Miguel de Unamu-no. depués de Ir a Saiamanra para po^c^ionarse de su cargo. vendrà a Bilbao, donde dar* una coníercncla.» ^ROTPSTA POPULAR CONTRA L'A­

JUNTAMENT DE CASTELLÓ D i u u n telegruna de CastetM. inse­

r i t n «Las N o t M t a » : • Castellòn. C—A las sei» de la tarde

se IM reanido ei pleno del Ayunta-mienio, suspendiéndose la sestdn una hora después por haber invadtdo el püblico el salón de seslones, en mcdlo de manifesiaclones de desngrailo, cau-sando desperfectes al material, slllo-nes, etc.

En la calle se organtzd una mani-fcitaclOn con clr iot slmulniulo un en-tlerro que parl ló del domicilio de la L'nión Palr iót ica recorriendo la po-biación.

Fucrzas de la gunrdla c iv i l , infan­teria y caballeria recorren la.s calles, babiéndoee resiabiecldo el orden sin mes tnctdentes . ·

L'ACCIÓ CIUTADANA Pau Romevd escriu, a • £ ! Matí»: <EU baucs de l 'opiuló actuen

equosts dies, amb una general una-n i u . t a i , un ufany de reparac ió I Jus-licla, la KktLvtacció del qual es tro­ba a la base d'aquesta obra de pa­cificació <|ue el Govern, segons el i maiaix declara, ha vingut a realit­zar. La reposició recent de clno ca­tedrà t ics allunyats toia algun temps « 9 l'exercici de l lu r magisteri, ha e « a t acnüida com un senyal espe­rançado r . Peró sl no es vol pro­duir decepcions irri tants i perilloses, aquesta ac>:io reparadora 110 ba d'ad-ineire obstruccions locals u i a'ha de deturar a les altures de la noto-r.oiai per led l l ima i merescuda que i gul. La Jitfttoia és quelcom que no :. acredita per cap t i l o l especial i a la qual umen dret tots e l | cluta-(l.ink des dels més alts ois més bu> IUIÍB.

I-es arbitrarietats «Jesbridadr-s d'un tè$im d'excepció han produït quan­titat de situacions tant o més Injus­tes 1 doloroses que la dels clno ca-tedrat'cs esmentats, sense que hagin p rodu ï t el mateix grau d 'escàndol perqriò les víctimes perlanvlen a es­feres més modestes 0 senzillament a la massa nrdinàris: del vulgus. Hi ha hegnt trasllats de funcionaris pú­blics, sobretot en el ram que més contaries té emb tes lliures activi­tats de l'esperit, que han tingut l'e­fecte d'una depor tac ió ; hi ha hagut preti r i d o n i de drets indiscutibles qu? h.in amargnt d'ona manera revol-lar-i In fl d'una carrera humil I no­ble; h i ha hagut sancions draconia­nes imposades no Ja a una legitima manifes tació de] pensnmer.l. s inó al simple manteniment d'una dignitat professional.

F% gairen.» Impossible que els en-rr.rre^ats de desfer aquestes Injustl-f.i"8 t lneuin esm-mt dc totes en la tola'lfnt 1 dintre el terme brou qu* reclamen les clrcumsfflndes. Heu's «cf, doncs, u n cemp obert des d'a­ra l sense ajornament a l 'a rc ló clu'a-dana. Cooperar a una paclflcació ge-nerel ml t la r ran t la denúncia , no se-••rnla i sota la protecció de l ' .inonl· ml ta t . s inó franca 1 pública de lots els casos (rno demanen reparació 1 que pnr nur poca notorietat podrien romnnrtre en un oblit inlnst.» OCR LA SUPRESSIÓ CB L K 8 FU­

LLES O F I C I A L S

Llegim a . E l Di luv io . : • La Prensa madrilefla pide que

desaparezcan los periódleos del lu-uos

Eslamos rompletemente de acuer !o. Dlrhas publtcaclones no responden

a nlngtln in tersés púbi lco. No hay nlngnna razón para que

ee pennita quebrantar el descanso dominical a dt l f ini l r .adas publicació ne.·.

Sl el Goblpmo eve n»cesarIo dar n conocer los Uinps algimns notl-clae. puede hacep-Io. como onles. por medlo de una simple hoja co-locnda en los sitlos públlcos.»

L'ACTITUD DELS JAUMIN8 El Consell Tradicionalista de Cata­

lunya ha publicat la següent decla­rac ió que insereix «El Corrco Ca-tulan»:

'No escapan a la considcraclón de esle Consejo Regional la solemnldad y la gravedad del prssente momenlo polltlco espa^ol.

No era secreto para nadle que sl-gulera con aiencldn los pasos y ac-tuac ión de la pasada Di.-tadura. que elle. por su proplo impulso, se pre-clpltaba al abismo; era ya imposlbie que no se pusieran barreras que 1m-ptl lesen el desbordamlento del estado dictatorial , que Hegó a ser omnipo-tonte en todos los Ordenes de la vida er-paflola.

A la dictadura del general «oflor Pr lmo de Rivera ha seguldo un Go-blemo presldldo por ei general sn-flor Berer.fftier. quo ha mcrccldo la colaboraclón directa. 0 Imllrecta de personalide tes notables de diferentes sectores polltlcos; y este Goblerno, del cuel esfamos por c m p l c t o dls-tanclados cu ideas y actuaclón. aun-que nos merezea respeto, va pr in-eipalmente a reslablecer el crédl to raonetario y la normalidad constitu­cional, y a revisar la actuaclón de U anterior dictadura. No he mos de ser nosotros los que le pongamos obsltcnlos en ese camino.

Tampoco ba de ser la r .omunlón Tradicionalista la que, en estos mo-mentos 7 a semejanza da los dem&s partides, ha de l lamar a los suyoa a tambor batlenle para que se reor-ganlcen. Nos basta recomendur a ntiastros e&rrellgionartos que ost. n atentos desde sua poslclones de boy. El r ég imeo de du tadura que cayó, h a b í a pusado por sobre nuestra Co-m u n l ó n , aunque infiriéndola a lgón agravio (que lendremos muy en cuen. ta] , s tn deslroxar nlnguno de sua nervio»; porque nuestra Causa no ca da persor-a» n l de Inwreses. slno d* Ideas y de programa, y contra estos nada pudo la Dictadura que f asó , ni las que puedan sucoderla.

La Ineficàcia de la Dictadura es maniriesta: Creyó deshacer • y anl-

ÜU lo» partldos politlees que des-gobemeron a Espofla. y a l dusapa-recer, no *ólo reverdecen log que exlsilan, slno que, para mayor des­gracia de la Pà t r i a , aparecen otros: y èstoe t aquéllos. como ún ica pa­nacea qu« ba de curar nuesuoo ma-l * * , lo Oaa todo a una» elecelohes laglslatlvas «brutal inente· alnceras,

íabc como sei I n n l a dón-conduclrno»

ntras se deaarrolU ese es-

peetàculo, que en verdad nos entrls-tece; que entendemos no ha de COD-duclr al supremo bien de la Pà t r ia , que se dlce perseguir, nosotros. y con nosotros todos nuestrog queridos co-rellglonarios. abrazadog con més fsr-v r que mir.ca a nuestra Handera, màs y mAs conv·oncidos de que no or nosotros, pero sj en nuestro Pro­grama, esta Tlnculada la salvaclón ri·pfda y efleax de Espaóa . estarrmos etentos al desarrollo de los raenos para Intervenir cómo y cuando los ln>reses de DIos. la Pàtr ia y el Rey lo reclam'n .

LES MULTES EXTRARECLAMEN-TARIES Retallem d'«El Progreso»: •Una de las demandes mAs Justos

que deben bacerse al Goblerno ac­tual e* la de que reuunrle a la fa­cultat que fe abogó la Dictadura de no ajustarse a túnpruna norma do derecho cn matèr ia de imposiclón de multos.

Los poderes fjecuüvo. gubernnti-vo y municipal alteramr. toda» las disposiciones que sobro •.•st« particu­lar re-cínn en ma tè r i a do cusntfa, y el primero de ellos llego a imponer-las en penalidad tan onerosa, que e^ulvolla de hecbu ai restabieciroien-to dc la conf lscadón de bienes, cas­t iga ya aboüdo en todos los códigos modemos y cuya'extsteniria hny que bnscnr en siglos pasados.

El castigo a la persona no dpbe al-canzar a su famíl ia , a la privaclón de bienes que son del patrlm nio co-mün.

Anlta de la dictadura, las faculta­des guberns t ívas alcamaban impo-ner mnltas legolc» de Wü pesetts, y las tnnnicipnles, en malcria de faltar a l i s •Ordooanzas· , se Umitaban a 50.

A part ir del -n-jovo réglmen» ya extlnto, goberuadores, alcaldes, con-Jejal-vs, jnrados y cuontos tenian au-torldad para imponer sanciones de dlnero, las ejercieron segón les plu-go apreclarlo. que debta pagarse por las .faltas. cnmetldas.

Fn este punto fueron frecuonies las gubernatlvas de miles dc pesetas y los municipales de centenares de pe setas.

Constituyeron. para no pocos par-ticulares y para muchos industriales pcqueúos en su mayor ía . un castigo excesivo y la ruina en ocasionos.

I lay que restablocer la equldad po-nlondo cl castigo de acuerdo con la falta

Y, dosde luepo, suprimir en absolu-fo el que el opinar contra el Gobler­no so estlme deíl to merucedor de la pérdldn dc lns bienes, para toda una família.

De ning-.'in modo debe «nadle» tener la facultat de Imponer multes a Ojo de buen cubero.

Nosotros creemos que es urgente que el Goblerno devuelva esle me­nester a la legalldad del «viejo ré-gimeni.

Y como medida reparadora prèvia , devolver lambién las cantidades que, en concepto da multas extrarregla-mentarios, pogaron injustamente muchos honrades cludndanos duran-te el poríodo de dictadura.»

DECLARACIONS D l LLUÍS COM­PANYS Diu «El Diluvio»: • Heraos tenido ocaslón de conver­

sar con el ex diputado don Luls Companys, cuya Intensa vida políti­ca es bien conoclda, preguntAndole si tenia comacto o noticia de los propósitos y elemento» que organl-zan ei Panido Nacional Agrario y la nueva agrupac ión del partido co­ta Irtn de izquierdas de que han ha-blado estos úl t lmos dlas algunes ga-cetlllas de Prensa.

—No »é nada de ello ni me Intere-sa. n i creo que a la postre Interese a nadie.

A propósito de todo esto ha afla-dido el sefior Companys es da ob­servar cómo una sèrie de genie tra­ïa nhora de aparecar. de reaparecer y de sltuarse. Es la vioja política.. . En el campo monArqulco, analizando anfecedentes. algunos de ellos no ronocidos del püblico, .v observa es­te fenómeno respecto de persenas que aparecleron Inquietas, pero que hnn haliado ya el reposo a sus afa-nes en el tiblo remanso de la situa-clón actual; esas gontes son los lor l -tos reales de que nos bablaba dfas pasados Royo Villanova en un sala-do articulo. Se H a m i r à n llbcrates o conservadores, que para el ca«o va a dar lo mismo, y tondron por jefos n Romanones y Bugallal, proponlén-dose continuar la historia de Espa-fla, la historia que no puede n i debe repetlrse. En pugna de caràc ter y da condlción con esa clase de hombres se destacan basta el presonle la figu­ra de SAncbez Guerra y la de Villa-nuva, Burgos Mazo. Bfeloulades A l -varez v Ossorlo y Gallardo.

- Í . . . 1 —SI; lambién en las Izquierdas hay

muchos que se disponen a continuar el viejo juego, como si 1 ada huMe-se ocurrido. Caliaron y *c manluvie-ron qulelecitos mlentras duró la dic­tadura, pero ahora aparecen y se agi-tan con declaraclones y actos en los que se ve de ifcjos que sólo l i a l an do sltuarse en vista a poslbDIdades electorales.

—iCuéndo cree ustcd que se cele-b r a r à n las elecdonesT

—No plcnso en ello. Lo ünlco que me intercsa es mantener el contacto con aquelles hombres a los que an-tes, recluldo en m l capllllta. no co-nocía bien y que durante la dictadu­ra, por automAtico Impnlso de t i g n l -dad civi l cnmplieron slempre con su deber Ademàs, cuando se convoquen lns elecclones se podrA Jnzgar. Es evldente que sl so desea honradamen-te que prevalga la voluntad nnclonnl, se nccesltarA una propaganda kin cortapisas cn la que pueda enjulclar-se todo. De no ser asl, es que se tra-ta, como supongo, de volver a discu-r n r por la enebarcado carretera por In que Kspafla tba antes del goipe de Esiado.

- Í . . . T —Tengo una fe clega en el t r iunfo

da los ideales republicanus. El pro-ceso de los pueblos te opera con fltijos y reflujos, pero con una tra­j ec tò r i a directriz. Los republlcanos tenemos la obllgación de acompafisr-lo con nuestra dignidad. dsndo la sensaclón da que somos una garan­tia de Justícia y de orden.

- Í . . . T —Soy partldario resuelto de la In-

tellgencia de las Izquierdas En este respecto suscribo lo que decla ayer. en «EI Diluvio». Àngel Samlilancat.»

QONQAL DE REPARAZ

Llegim a «La Publicitat»t •Per desacord amb el cr i ter i N »

temal pel «Rtario de Barcelona-, ex­posant que potser no és Prou con­venient la supress ió total de la c«n-

D o n R a m o n C u m e l l a s i R í b ó

ha mort cristianament als 58 anys ( A O S.)

Els qui el loren: cermans los 'p i FJvIra, zennans polítics Anna Msint Vendrell i Josep M.* Ca-llau nebots i lamilia tota, en assubemar els amics i conet-K de mn irreparable oerdua, el» demanen un pia-dóa recorJ per a la seva ànnna i ens vns que es dignin assistir a l'enterrament que t indrà av"1. ' . ' ' " « « e . a le·» ien mati, oer acum-anyar el ca lév .T des de la casa mortuòria . Cor t» Catalanes. a . e s g l é s i a parroquial dels Àngels i U al i a la seva darrera estada, Cementiri dVsplugue» de L l o b r e í a t .

NO ES CONVIDA PARTICULARMENT

in-, sha separat de la redacció del dit d iar i l'escriptor Gonçal do Re-paraz (Gervaslo del Cerro). que feia trenta un snys que escrivia en el degà dels diaris barcelonins,»

L'ALCALDE DE VILANOVA HA REI­TERAT LA DIMISSIÓ El governador Inicr i ha dit que

l'alcalde de Vilanova 11 ha reiterat la dimissió, però que 11 ha aconsellat que romangui al sou lloo pe rquè no hi ha instruccions del Govern.

ELS ACTES DE SABADELL SUSPE­SOS També ha dit el governodor Interí

que havia suspès els actes da Sa­badell que havien de celebrar-se diu­menge, als quals havia promès la seva ass is tència el senyor Mllans del Bosch.

LA LLIÇA REGIONALISTA Ha celebrat sessió la Junta Direc­

tiva de la Lliga Regionalista, sota la pres idència del senyor Pei'e Raho-.a, per Indisposició del senyor Ra­mon d'Abadal. a la qual assistiran la majoria dels senyor» que la cons­titueixen.

Després d« la part administrativa, es procedí a fixar «1 cri teri per a l 'admissió de socis nous l reintegra-c b dels que s'han donat de baixa aquests darrers anys. El criteri que fou aprovat és molt restrictiu.

I , en compliment d'aquest acoiM. seràn admesos més de vint socis nous, en reingresaran set o vuit l seran rebutjades altra» tantes peti­cions.

Segons f l s Estatuts, tota proposta d'Jngrès de soci, sigui de número , adjunt o Jove, ha d'anar signada per dos socis.

El secretari general donà compte dé l'estndl fel del cens electoral de Barcelona. Va actuar de secretari el sienyor Ferran de Segarra, que ho és de la Junta Directiva.

La sessió va durar dues hores llar­gues.

L'ASSOCIACIC DE LA PREMSA DC TARRAGONA I LA CENSURA El President del Consell de Minis­

tres, general Berenguer, contestà di­vendres el telegrama que va dlrtg'.r-II el president da l'Associació de la Premsa de Tarragona demanant-li que slggtil aixecada la censura nrè-vla. amb un altre en què diu que estudiarà aquest assumpte amb amor. UNA DECLARACIÓ DE L'ESQUER­

RA REPUBLICANA Amb d a u del 6, l'Esquerra Repu­

blicana ha publicat la següent de­claració:

•Els delegats del partit republ icà català. d'Acció Republicana 1 dels re­publicans federuls de Barcelona, que formen el Directori de l'Esquerra Re­publicana de Catalunya e» creuen «n el deure d'exposar Ileialment al nos­tre p'-blc el judici que han format dels recenti fets pollUcs l da le» perspectives de l'esdevenidor pròxim.

Hem de constatar, en primer lloc, que la f i del Govern dictatorial del general Pr lmo de Rivera ve a con­firmar les lliçons de la Història, les quals demostren que no pot ésser durador cap règim que no recone­gui els principis bàsics de la lliber­tat moderna. Per això el canvi polí­tic esdevingut a Espanya té un va­lor que va més enllà de les fronte­res, l és un esforç per a la concep­ció democràt ica 1 liberal de l'Estat, tan combatuda en l 'Europa de la post-guerra I contra la qual s'ha vol­gut a lçar una altra concepció que pretén ésser novlssima 1 en r e a l l l i t no és s inó una adaptació del vell rè;:im d'absolutisme.

Creiem que el nou camí obert amb la const i tució del nou Govern Beren­guer, només serà eficaç »1 arriba al seu natural terme, que ha d 'ésser la res tauració completa de leg elemen­tals llibertats democràt iques I la as» unió de Corts lliurement elegides I amb plenes facultats.

Remarquem que la simple rel inida del dictador no esborra el record del temps de la Dictadura. I que l ó o ne-^ i c e s s à r i e s Urtes les reparacions de dret l totos las justes sanciona.

Enteuem que el problema cabdal éj» ara el de donar una sòlida 1 permanent garantia a les llibertats individuals • populars, que no po­den estar sotmeses a les cont ingèn­cies de l a polí t l ja variable n l als poders personals. Dels esdeveniments dels anys darrers han sortit enfor­tides ies noflre-s conviccions de II-l e r e K àe demòcrates 1 de republi­cans.

Afirmem, per últim, que la sim­ple res tauració constitucional seria insuficient per a resoldre el» pro­blemes plantejats. Juntament amb el proMema de la Hlhertat Individual , s'ha de resoldre el problema rollec-tlu dels pables nmb personalitat prò­pia, partint del reconeixement de la voluntat d'aquests pobles. 1 s'ha d-* dnntir amples vies jur íd iques M moviment obrer, a fi d 'acostar-no» o un r è s l n de major Justícia i d'e-vi lar les 'lesvlaclons doloroses d'al-ttes temns.

L'Esqnerra Republicana do Catalu­nya creu que. en les noves cireums-liinclos polí t iques, el seu Ideari de llibertat Individual I col·lectiva és el qua representa més genu ïnamen t 'es aspiracions del nostre pobie, 1 per això. amb les millors esperances per els dies esdcvtnldors. Invi ta a aple-fKirse al seu entorn el» rifttadans d'ilees democràt iques I esquerrls-tcs.» UNA NOTA DCLS SINDICALISTES

Ha estat publicada la nota M -

gienL •La s l tuaclón política creada por

la caida de l a dictadura p e n u i t l r à h lo* trabajadores organlzana con arreglo a las prerrogatlvas que con­certa la ConslUución del T». En tal sentida Interpreta este organismo las maolfestaclonee hachas por al jefe del Goblerno.

Entendiéndolo asf. la C. N. T., (Confederació Nacional del Treball), cree que »e b a b r à n acabado, por tnnto, la coacclón y las dlfirultade.» que las autoridades oponlan.a la or-ganlzaclón de los Slndicatos que la Int·.·in'aban. Que no se la considera­rà en plano «Ustinto que a los par­tldos polltlcos y demàs entldade» so-ciales.

Porqua seria u n desatino persistir en el error de considerar al margen de la ley a una organizaclón que representó ep un perlodo reclente la màx ima voluntad y la confianza de los trabajadores de Espafla.

De ello debe tomar nota ol Go­blerno del general Berenguer sl óe vrdad aspira a que la llbertad e.tls-ta y a que todos lo» cludidaro* espaúoles gocen por Igual del res-tebloclmlento de la normal Idad.

Por la Confederaclón Nacional del Trabajo. — E l Comitè.»

ELS REPUBLICANS DE LLEYOA Llegim a «La Naa>: •A la capital lleydatann s'bl ce­

lebrà diumenge passat utm Impor­tant r eun ió de representant# de to­tes les organitzacions qui1 el p ' .r t l t republicà ca t a l à compta en ag'.i.ii'es comarques.

La reunió fou molt nombrosa 1 h i hagué gran entusiasm». Fou unà­nime el parar de propagar intensa­ment la Idealltaf de l'Esquerra Re­publicana de Catalunya. la constitu­ció de la qual fou ratificada també imAnimement.

Com a resultat de la reunió 1 als efecles de constituir un organisme que en representació de le» comar­ques Ucydatanes mantingui relació permanent amb el Directori de l'Es­querra Republicana 1 pugui asses­sorar a aquest en tot allò que es re­fereix a la dita «província», fou no­menat un Comitè compost de les se­güents prestigioses personalitats: Pa­re Mins i Alfred Perenya. ex-conse-Ilers de la Mancomunitat de Catalu­nya.- Ramon Riu I Vendrell, expre-sident de !a Diputació; Humbert Tor­res 1 Ricard Palacín , ex-alcalde» de Lleyda.

A m é s dels acords esmentats, totes les entitats presents decidiren con­tribuir a les despeses do la Secreta­r ia Permanent de ITsquorra Repu­blicana de Catalunya,.

LA GESTIÓ DE GUADALHORCE Retallem de «EI Sol . de Madrid: «El Instituto de Ingenleros Clviles

—agrupaejón en que se reunen toda suerle de Ingenleros de las diver-sas especialidades—ha organizado on banquete en honor del exmlnlstro de Fomento sefior conde d« Gua­dalhorce. En u n principio, delermi-nado colega—muy afleionado a epjs-copar definiendo lo que e» bueno y lo que es malo, y basta al sentido intimo de todas las coaas—lanzó sus campanas ol vuelo reclamando algo mAs: un homenaje nacional para el mlnís t ro sln par de la Dictadura que. al parecer. ba sacado a Espafla de la càbjla para incorporada a l mun-do civiiizado. Sin embargo, iu 'go pareció recoger velas, anunciando con titulares a cuatro columnes, que ei banquete careceria do sentido po-litico y - • :a sólo on acto de com-paAerlsmo.

Rcducido el Agape a estàs modes tas proporciones, no es tà m a l . Slem­pre es loable apretar loa lazos d camaraderia. y no seremo» nosotros quienea echemo» en cara a todo un amplio sector de lo» monalmeme obligado» a asjstlr al banquete, que hayan demostrado su reconocimlen to a qulen con generosldad sln we-cedentes «n nuestra historia política tan tas ocasiones depa ró a »u» com pafieros de carrera.

Porque. en síntesis, ésles es ai jul-

Contra t o d o s l o s d o l o r e s no hay rema^ie da a c e l ò n tan r à p i d a como laa tablataa da

C Í 3 F I / 1 S P I R 1 A A Sus afectoa son t a m b l é n Inaupa-rables an las nauralglaa, doloraa da muelBs, de oidoa y do laa slanas, asl como t a m b l é n an los que acompanan a las moteatlaa

p e r i ò d i c a » da laa aanoraa. Aumanta al blenastar, daa-peja al cerebro y no ataca el corazdn n l los riftonas.

Desconflad da las tablataa aueltaa.

clo que, a nuesuio entender, ha de merecer en su dia el paso del con-<la de Guadalhorce por al minlstsrlo da Fomento: un paralso—efimero an muchos casos—para Ingenleros. hom­bres de Empresa, contratlsta».. . ; un purgalorio pana el pal», en gene­ra^ que ha empezado a sufriraa ya, y qua ba de penaise aún mà» an lo suceslvo.

En alguna ocasjón lo hemos esbo-zado, dentro del estrecho margen que nos permltló la hormétlea cen­sura que basta ayer hemos padacl-do, especlalmente apretada cuando se acometfa este caso particular, sln duda por la especial Idiosincràsia del enjulciado. s i n perjulcio de iue en u n anàl is is mjnucioso se rea que muchas de las reallzactones del conde de Guadalhorce han constltuldo un puro despllfarro para el pals, el 'xa-men de conjunto de su obra—im'.ca crít ica que podlamos esbozar.

Hemos de tener ocaslón de demos-trarlo estudlando a la luz pública los prindpales proyectos de la ver-dadera selva de planes lanzada en estos afins por el conde da Guada­lhorce. Por hoy, forzoso es llmltar-se a afirmar que en su conjunto. sln que de)e de haber una parte dig­na de encomlo, ha constltuldo un factor esendalslmo de la deprecia-d ó n que actualmente sufra la pesa-ta—que pesa como una losa sobre el pals entero—comprometlendo gra­vem ente el éxllo de qulene» tienen que recoger esa «grandiosa» herèn­cia y se han de ver precisades a car­iar por lo sano. defraudar muchas esperanzas y lanzar al paro a Em­preses y obre nos. Nada mA» lajos. por lo tanto. de la justícia, qua el pretender convertir al conde de Gua­dalhorce en nn slmbolo lel perfecte mln í s t ro de Fomento.

No teman su» ami gos que vaya a quedar su nombre prestamante o»-curo. Por desgracia, sus sucesores y el país entero han de tener de-masladas ocasiones de recordarlo.»

PEL BON NOM D'ESPANYA A L'ESTRANGER

Llegim a La Libenaú . de Madrid: «En el «Diario Espaflol», da La Ha-

bana. encontramos un articulo pu-blicado con fecha 8 de enero del afio actual, en el que sa comenta una interviu con Prlmo da Rivera. qua el Sr. Zaydín, periodista cubano que an-duvo por aquí no hace mucho. pu-bllcó en el .Excelsior» da la capital de Cuba.

La glosa qua de esa Intervlú hace •Diario Espafiol». no tlene despor-d l d o . Por ella sabemos que, en opl-nlón de don Miguel Prlmo de Ri­vera. Jiménez de Asúa ee •un estu-dlante aprovechado»: Marafión, •un Imitador de los sablo» alemanes», y que Unamuno, Ortega y Gasset y Valle-Inclàn padecen •Indlgestlón de intelectualidad».

Ei comentarista lamenta que estàs oplnlones hayan sido manifestadas ante un periodista extranjero. que las ha hecho públicas en un diario Inmediatamente de llegar a su pals.

Con justificada amargura se duele el presügloso colega •Diario Espa­fiol» de que sean puestos en ridiculo los verdaderos valores de Espafla que traspasan las fronteras.»

LA NECESSITAT DE LA CRISI Sota aquest epígraf, el senyor Jo­

sep M. Salaverria ha publicat un ar­ticle que comença amb els següents p a r à g r a f s :

•Los que pasaban la otra noche por d centro de Madrid (la noche de esa dia cn que Prlmo de Ri­vera obandonaba ei poder), cuentan que la gente se entregaba a grandes expansiones da Jubilo, que se abra-zaban los amlgos en calles y cafès y que semejaba, en efecto, que un peso enorme o unas ligaduras incòmodes desaparedan de pronto de encima dc los cuerpos de la multi tud. Era ei mlsmo en que el conde de Romano­nes dlcen que e x c l a m ó ; (Pareca un suefioI

Seis afios largos de clima igual, sin la tormenta o el ohubasco de una crisis, para los habitantes de la metròpoli de EspaAa tesultaban. aleciívamenia, insoportables. Hay te rrl torios en Amèrica donde la atmos­fera es tan clara, el clima tan in­variable, la rotación da los dias tan normal y suava, que algunes perso­na» «dolecen de graves entermeda-de» nerviosa». Sogün esto. los habi­tantes de Madrid es Indudable que necesitan un clima polltico seme-jante al clima fisico que reina en la comarca, con a l te radone» brus­cos, con camblos Imprevistos y gran­des difebendas de temperatura. Un clima eminentementa constitucional, én una palobra.»

UN INCIDENT CURIÓS.—LA DETEN­CIÓ DEL «ENYOR ESTRADA A VALENCIÀ Llegim a Heraldo de Torloia: •Per la premsa valenciana conei­

xem detalls d'un curiós Incident ocor­regut fa alguns mesos a la ciutat del Túr i a .

Trobant-sa encara processat el se­nyor Sànchez Guerra, un dia va ob­tenir permís per fer-ll una visita un amic de la família de l'iHustre po­lític.

Acabada la visita, sortí aquell al carrer, on uns policies el detingue­ren, amb tot 1 les seves protestes, per ordre del comissari senyor Marti Bàguena.

La detenció durà unes quantes ho­res, i causà la natural Indignació del detingut, el qual la Jutjà ente­rament a rb i t r à r i a

F,l curiós del cas és que, l'amic de la tamllla Sànchez Guerra, al qual es féu víctima d'aquella de­

tenció, és al senyor Estrada, actual ministre de Justícia I Culte.»

L'ALCALDE DE MASSALFASSAR Llegim a La Vot Valenefana. de

di jous: «Esta msfiana. segtn notldas que

recitilmos en ei vecino puablo de Massalfassar, ba ocurrido un incl-denta que ba motivado la Interven-ción de la benemèri ta .

El alcalde de la expresada pobla-d ó n . que goza de las antipatias da todos. qulere aferrarse de tal modo al cargo. que d veclndarlo sa ha reunido hoy. pidlendo a gritos la di -mlslón de la autoridad municipal.

E l alcalde parece sej que ba -con-testàdo a la comlsión que ha subl-do a vcrle. que todo antes que la dimisión. (Este personajillo ee de «El rey que rabió»).

Entonces, el veclndarlo se ba d l -rigido a un campo próxlmo a la po-blación, propledad del alcalde, pren-dléndola fuego a unas barracas de cebollas.

Ha tntervenldo la Guardia civil , lo-gran*do apaciguar los ànimos.

Como es consiguiente. el veclnda­r lo hàllase indignadisimo con la ac­ti tud de ese alcalde, que no es d-Zalamea, precisamente.»

Sembla que el Govern, veient com sovintegen arreu d'Espanya els Incl dents d'aquesta mana. s 'apressarà a nomenar els nous Ajuntaments.

EL CASINO D'ACRICULTURA I UN RETRAT OS PRIMO D l RIVERA Retallem també da «La Voz Va­

lenciana.: «.Estos dias. nuestra aristocràtica

Sociedad d^ Agricultura, està anima-dís lma. se ha pianteado un proble­ma curioso.

La mayor ía de los socios plden que el retrato de Prlmo de Rivera que figura- en el sa lón principal, desaparezea de a l l i .

Los antiguos de la U. P. (UUll-oad Perpetua), se oponen a elb». Los comentarlos son para todos los gus­tos.

Y el presldente. sefior marquès de Vlllagracla. enemlgo de cuestlones. parece que ha encontrado la solu-clón: en el sa lón rectantlsimamente restanrado, hacen falta unas peque-flas reformes, y para lievarlas a ca­bo, se qu l t a rà el retrato d» Prlmo, que pesarà. . . a otro sltio.

Asl nos lo cuentan y asl lo ded-mos, a titulo de curiosldad.»

de Parades, don Joan Navarro n verter, m a r q u è s del Real Te!^ í · don Àngel Aznar, don Àngel L'rzaiT comte de Sagasta, don Rafael drade. don Josep Prado Palartr, don Lluis Sllvela. oomte de sam Lluís, don Josep Marina, don p». qual Amat, comte de López Moto don Alexandre Rosselló, don Anton' Tovar, don Josep Olaguer Feliu i marquès de Portago.

UNA MI8URA ATINADA Amb aquest títol diu «La Llbert»ij

de Madrid: •Don Eduardo Callejo. o sea el QU»

fué mlnístro de Instrucción pubu,-; con la Dictadura, ha pedldo i» ex cedencla en su cargo de eatedrií,. co de la ün lve r s idad de Valladolid según saben nuestros lectores haberlr. publicado en nuestro miuij. ro del domlngo.

Esta retirada de Callejo a la privada es elocuentislma.

Callejo estima que las aula» «„ necesitan de él y se va. y hace bien. Acaso haya pensado que nnerta se m

« -—-~ "ien. Acaso haya pensado que puede dar. s« mits impor tància liamèndose M.

inistro que catedràllco. Sean las que fueren las raxoneí a

que obedezea su declslón, no» par», ce ésta su única medida acenad\ en Instrucción pública.

Reunió de l'Associació d'empreres periodis-tiques

Ahir t ingué lloc la reunió genotm de l'Associació d'Empreses Periodl». Uques da Catalunya. Entre altres, es prengueren els següents acords, per unanimitat:

Primer: Dirigir-se al ministre dfi Treball, cridant-li l 'atenció sobre i» manera com e» realitza la ins-peccló da la sortida de periòdics la tarda dels dilluns, contra l'esperit i la lletra de la Llei 1 dels acords del Comitè Parl tari de Premsa.

Segon: Adreçar-se al president del Consell da Ministres sol·licitant nor­mes per a la Censura, en cas de no ésser suprimida, com és el desig unà­nime.

L'ABAST DEL DECRET D'AMNISTIA Consultats alguns advocats sobre

l'abast del decret d'amnistia, ban emès la següent o p i n i ó :

•L'expectació produïda par l'anun­ci del decret d'amnistia publicat al dia 6 l l ' angúnia amb què desgra­ciades famílies esperen el remei le­gal d'una afllctlva situació, ha estat causa de contradictòries Interpreta­cions respecte l'abast de l'esmentat decret.

Ben ponderat el text d'aquest de­cret, sembla que. malauradament, queden excloses de l'amnistia no po­ques causes promogudes durant el temps de la Dictadura.

Els articles del docret són suficient­ment clars per no donar lloc a dub­tes, tant respecte de les Inclusions com de les exclusions, excepció feta del primer apartat de l'article pri­mer, d qual, pel tecnicisme de la re­dacció, podria originar confusions.

Els delictes de rebel·lió i sedició co­mú, mencionats en el primer pa­ràgraf, són els previstos en els arti­cles 8*3 i 850 del Codi penal de l'any 1870. 1 en els articles 283 1 289 del Codi penal promulgat per la Dicta­dura. El delicte de sedició mil i tar és d castigat en l'artlcla 243 del Codi de Justícia militar.

Per delictes connexos hau d'ésser entesos els que puguin haver estat realitzats amb ocasió dels anteriors o s imul tàniament amb els mateixos, segons ho defineix l'article 17 de la l lei d 'Enjuéiclament criminal.

Respecte el segon apartat de l'ar­ticle primer del decret d'amnistia és manifesta l'excepció dels delictes o Imputacions de delicte» contra la In­tegritat de la P à t r i a

No vénen, per tant. compreses en l'amnistia decretada, la causa dita de Garraf, per la qual extingeixen condemna alguns joves estudiants i obrers. I les nombroses causes ins­truïdes en v i r tut de la llei de juris­diccions l del R. D. de la Dictadura de 18 de setembre do l'any I9t& ano­menat de repressió del separatisme, a le's quals es troben subjectes di­ferents persones extingint condemna 0 residint actualment a l'estranger.»

1 ELS DELEGATS GOVERNATIUS •Heraldo de Madrid», pregunta. ;Qué hay de los dolegados guber-

nativosT ;CuAntos sonT ;Dónde y có­mo actnanT

He aqu í tres preguntes que con-vendria quedasen contestadas cuau-to antes.

{Han presentado ya la dimisión? {Por qué no se les destituye inme-dlatamenteT |A paciflcarl |A pacifi-car!, LA SUPRESSIÓ DE L'IMPOST D'U­TILITATS

Ha estat tramès el següent tele­grama:

«Excmo. sefior Presldente Consejo Mlnlsfros. — Madrid:

Unlón Obrera S. A. F. A, Fàbrica seda RIanes, respeluosamente salú-dale y ruega supreslón Impuesto Uti-lidades saiarios obreres qua merma tngresos eventuales sin compensa-Clón ni garantia alguna, constltu yendo gravamen Ineoportable.— Pre sldentes Secciones: Aldama, Bacar-diL Roger.»

En el mateix sentit ha telegrafiat la societat d'obrers Impressors «La Solidària».

L'ALCALDIA D'HOSPITALET Signada per un crescut nombre

d entltwts, propietaris I incliistrlals da la veïna ciutat d'Hospitalet, ha estat tramesa una raonada instàn­cia al senyor President del Consell de Ministres, ministre de Governació I Ministre de Treball 1 Previsió, en la qqal, després de felicitar a l'ac­tual Govern que ve a posar f l a la Dictadura, se II demana la destitució de l'actual alcalde senvor Tomàs Giménez Bornabé, l 'actuació del qual ha produït genera! descontent, 1 la reposició de la Junta de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana que per ordre governativa va ésser des­tituïda fa temps.

ELS EX-MINISTRES MORTS DU­RANT EL PERÍODE OB LA DIC­TADURA

n&SS ei. ,emps 1u« hl ha8ut '« Dictadura han mort 23 ex ministres. Són els següents:

pon Antoni Maura. don Rafael Gas set. don Ramon Aufion. don Llorenç Domínguez Pasqual, don Fauslí Rol

Les' expropiacions del Montseny

AqQesis dies s'observa una pres»» extraondlnàrla a tramitar expedient» d'expropiació forçosa relacionats amb la muntanya del Montseny 1 ei HU Patronat que, com és sabut, depèn de la Diputació.

Davant la darnera disposició del ministeri Berenguer suspenent els acords d'fndole econòmica presos des del 28 de gener pessat pep )*» Diputacions l .Ajuntaments, sembla natural que també restessin en si­tuació espectant le» accions que afec­ten Interessos d-els particulars, J que necessiten terminis per a poder ésser recorreguts.

Afers de la naturalesa dels esmen­tats, són evidentment dels que al seu dia ha de resoldre la pròxlmi corporació provindal que substllu!-r à la present. En algun departament oficial ja s'ha fet així. donant la be­guda satisfacció al que aconsella I» més elemental delicadesa.

Itàlia i els separatistes croates

Part de la premsa Italiana fa, com es natural, campanya a favor de les reivindicacions croates contra lugo-eslàvla; és a dir; contra la domina­ció aènbla. Els articles que publiquen diaris com «Tribuna» l «Stampa-, són calcatg en la protesta qua Kos-cintlo I Krozicvic han presentat a la Lliga de les Nacions.

En aquesta protesta, ela represen­tants del» separatistes croates. « planyen de ies violències del Govern unitari de lugoeslàvia en suprimir l 'exhlbldó de la bandera 1 dels em­blemes croates, en dissoldre la/so­cietat de cultura croata, an la subs­titució da l ' idioma croata pel sarbi a les escoles, en la falsificació de I» història, en els atemptats contra el* diputats croates, etc.. etc. Tot aixo en contraposició del contingut del tractat de Saint Germain. que pres­criu la formació d'un Estat d» croa­tes, serbis I eslovens (lugoesiàvi»'. amb el respecte al dret a la vida dels tres pobles units sota una maleir, corona.

Es aquesta la història de la ma­joria dels Estats que no obeeixen « im sentit nacional, sl no que reunei­xen pobles de raça 1 d'idioma, costums 1 de dret diferents, llàll»-veïna de lugoeslàvia. atia i pro11" geix aquestos divergències, que sto naturals, sobrdot quan un dels com-penents té la força per a dominar. Itàlia no defensa el dret indiscutible, contractual dels croates; iquè so lij j dóna! Ataca Ingoeslàvia en proíl' prol. Però això afavoreix la camp»-nya separatista, com la cnni1nf,& dels Estats Linits a favor de la de Cub»; com Àustria, a malgrat de fets d'ahir, protegeix els teroiesos; com Anglatan» atavorí Portugal. El» moviments paratlstes. quan tenen a llur f·v0|; un Estat fort, fan molt camí; q"»* resten isolat» o tenen en contrs »' Estats veïns, són molt difícils » prosperar. Per aquesta raó, la ff»^ cofüia dels separatistes catalans 'f* Incompatible amb llur ideal.

Els títols amb què els diaris '•*' lians encapçalen llurs artio-contra Sèrbia, diuen, per t**™?:.. •Documents sobre la ferocitat sf bla». «La C r o à d a marlirltzada»: 5 ° -com es veu. apcllacions al sentn leral , d'humanitat, del món. .

•Ara. la Lliga de les Nadons nau. dc resoldre sobre la P''0,c8la:,I,Jiij passarà si els representants ó ' » es posen a favor dels *-·Pfr'l': » croates? Heu's ací un perill ï* la peu europea. ^

El mateix conflicte es presenta m els eslovens.

Q ü e s t i o n s socials

INSTITUT «PRO OBRERS SENSE TREBALL Convocada per aquest institut. 1 *

semblca general reglamentària ^ t indrà Uoc d e m à diumenge a ie> ze del ma t í . a l primer pis de I» «JJ

da !«» Catalanes, els socis d,a |J™^rií(Píf número M2 del carrer ^ÜV*

que no hagin rebut convoca^-- ^ canvi de domicil i o altre V * -

rfrim,., c • — • * — ! pregats d'assistir a l'esmentau» „ drigmz^Sampedro. don Didac Arias ' U. per ta l de prendre par» * ue Miranda, dou Vicens San tamar ía | susdita assemblea.

L A V E U D E C A T A L U N Y A

D l AMI CATALÀ D'AVUOS NOTICIES ANUNCIS

R E D A C C I Ó I IMPREMTA CARR-X OS FERLANDIHA, T, • | n

(Tr*P U Plaça deia A n - e ü ) TCLEfOS NÚH. I f l f l

A D M I N I S T R A C I Ó IIAMBLA D " SANT JOSaP. 18, PRINCTAl

TEtÍFOM NUM. tJ!7J

AaoBcU, « q a e l a , conaBleat i ! rcalana • p r e u da larUa

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

PestamU . . . . . . . Ï'SO - t r imcri r t A a M c a I r u i p l a · · , . . B' t» • Unl« podal, . . . . . íí 'OO * "

L O C A L S

Observatori Meteorològic de la Dnl •ersltat de Barcelona. — Dia 7 de febrer de 1930.

Hores d'observació: A lee set, a les tretze 1 a les divuit.

Baròmetre a zero 1 al nivell del mar. MlUlmetres: TM-O, TX-O. 75T4. t u j é b m i woe-ft, 10079, ioo9,8. '

Termòmetre a l'ombra. Sec: 6'5. lO'O, VS. Humi t : 4·S, f i . V i .

Humitat (centèsünes de saturació): 68. 56. &

Vent. Direcció: O.. N. O., N. N. 0 . Velocitat: *. 2, 1.

Estat del cel: Cobert, cobert, ne-TUlÓS.

Classe de núvo l s : Al-St, Nb St Cu; SvCn; Al-Cu. Svcu.

Temperatures extremes a l'ombra. Màxima: 101. Mínima: 6'8. ídem prop del aò l : 5'0.

Oscil·lació termomètr lca : 4'3. Tem­peratura mi t ja : T9.

Precipitació aquosa, recollit a les set hores: O'O; a les divuit hores: O'O; mm. d'espessor: O'O.

Recorreírut del vent en Igual pe­ríode: 180 quilòmetres.

Per tal de complaure les moltes persones que ho han sol·licitat, al se­nyor Josep Maria Puig 1 Roig ens comunica que demà de tres a vuit de la tarda, ensenyarà amb ca­ràcter públic el pessebre que exposa al seu domicili , carrer de Verdi, 109. tercer, segona (Grècia).

— DiumenRe dia 9.—Partit de Lliga ARENAS-B ARCELONA. - -ervei de transport més ràpid i econòmic per anar • l 'ESTADl I a l 'EXPuSICIO.

METRO TRANSVERSAL Trena cada dos minuta i mig.—Ana­

da i tomada Fia^a üeCatalunya-Flaça d'Eapunya, 0*20 pies.

Són a Barcelona el general Brous-saud 1 el coronel Romleu, de l'exàrclt francès, els quals han vingut a visi­tar l 'Ezposlcló.

Per avui, dissabte, a les deu de la nit, 1 continuant la tasca de divul­gació entre els lleydatans residents a Barcelona, de les coses més reeixides de lea nostres terres, ha estat orga­nitzada una funció de teatre en la qual serà posada en escena l'obra del poeta segarrenc J. Iglesias Gulzard • H Vlstalre». comèdia en 3 actes que tan bell èxit assoli quan fou estrena­da, anys ha, al Teatre Romea.

No cal ponderar les altes qualitats del president del dit Casal per a fer comprendre a tols els lleydatans com seria Just aprofitar aquesuTavi-nantesa per a tributar al senyor Igle­sias un homenatge d'admlraoló 1 sim­patia.

— Demaneu en colmados OANNELONI marca «OAMARERO»

els únics que no es trenquen

EI programa de la primera excursió matinal de divulgació en autocar, és el següent :

Sortida. A dos quarts de nou del mati de Viatges Catalònla, Rambla del Centr^. 37.

Visita al Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Visita a les esglésies romàniques de Terrassa.

A les dotze. Sardanes al Jardins del Clrcol Egarenc de Terrassa, organit­zades pel Foment de la Sardana de Terrassa en obsequi als excursionis­tes.

A la una, sortida de Terrassa. La visita als monuments romànics

de Sant Cugat 1 Terrassa serà comen-Iflda per Eduard Serra 1 Roura.

Pressupost de l 'excursió 7'50 pes­setes.

— Posfo-üiloo-Koia-l.erltlnai, onra Inape'duola. B. Domènech, oada de Sant Pau, 71.

Dimarts passat t ingué lloc a la Cam­bra Oficial de la Propietat Urbana ima reunió de propietaris dels ter­renys compresos entre el Revolt de la Paella seguint la carretera de la Habassada fins a l'acabament del boae de Marti 1 Codolà 1 des de la 'arena de la muntanya fins a baix els torrents.

La Comissió elegida donà compte dels seus treballs 1 l 'Interès que han í a posar tot« els propietaris per acon­seguir el milloramenl d^ls terrenys ^'aquella privilegiada orientació. S'a­bordà la constitució d'una Còmissló I es donà lectura dels Estatuts que. després de petites esmenes foren apro­vats per unanimitat.

Seguidament es procedí a nomenar la Junta directiva. Foren designats per aclamació els senyos: Ignasi Pa-yàs. president; Emi l i Batlle, vice-presídent ; Francesc Camp&ny. secre­t a r i ; Marian Linares, tresorer; Josep CunllL comptador; Domènec Elia>. Francesc Alegret. Entreni Ramon 1 Miquel.Aldrufeu, vocals.

— Diumenge, dia 9 —Partit de Lliga ARENA>·BARCEI.O.'JA. - Servei de transport més ràpid i econòmic per anar a fES i A U l 1 a l'EXHOSI IO.

METRO TRANSVER A L Trens cada dos minuts I raig.-Ana­

da i tomada Plaça de Catalunya-Plaça d'Espanya, uVSpies.

El Consell directiu de l'tAssoclacló de l'Arbre de Noel» ha quedat cons­tituït, després de celebrada la Junta general, de la forma següent:

President honorari. Príncep d'As­tú r i e s ; president, Josep Cirera 1 Es­cala; vlce presldent. Josep Colomer Glrbau; secretari, Manuel Ferreres Adel l ; vlee-secretari. Lluís Prats Va­l lés; tresorer, Rosend Boadella Vi la ; comptador. Joan Galtés Cucurella; vocals: Agustí Batlle Fabregat, Jacint Tort 1 Daniel. Francesc de P. Dardet Casaraada. Magí Vllaregut Valls. Hans T. MóUer. Pere Batallé Mouxart.

Demà diumenge, a la tarda, tin­d rà lloo. al gran saló del Palau Na­cional, un concert vocal 1 Instru­mental.

La llorejada societat coral «La Vio­leta de Clavé». formada per 130 can­taires, i dirigida pel mestre Pere Jor­dà, tantes vegades premiada als con­cursos de «Caramelles», cantarà di­verses obres de Mendelshonn. Clavé 1 Morera.

La famosa «Cobla Barcelona Albert Mar t l i . donarà una audició de sar­danes dels mestres Carreta, Toldrà. Català. Lamote de Grlgnon (fill) 1 En­ric Casals.

L'organista senyor Sunyé ! Slntes executarà a l'orgu* composicions de Bossl. Boelünann 1 Glgout.

Institut de Cultura 1 Biblioteca Popular de la Dona. — Secció per­manent de Religió 1 Culte. — Diu­menge, dia 9, a les vuit-. Missa de Comunió amb cants, reglamentària de la Confraria de .Stra. Sra. de Montserrat.

Secció permanent de Biblioteca circulant i pública. — Avui j demà. de lea als a les vuit del vespre i d'onze a dotze del mall. respectivament, reunió de los lectores dirigides que han seguit el trimes­tre novembre, desembre, gener, 1 admissió de les qua desitgin Ingres-sar-hl.

Secció permanent de relació 1 tre­ball. — Fem avinent que avui, a les clno en punt de la tarda, tin­dran lloc les eliminatòries correspo­nents al present mes. Preguem a totes les senyoretes qua desitgin col-lorar-s« d'empleades d'escriptori, que no hl manquin, puix del eon-trarl no podrien ésser coUocades per nosaltres.

A l'ensems preguem a les senyore­tes taquíerafes que no manquin a la conferència que per a llurs pràc­tiques t indré lloc avui. a les vuit del vespre. La del present mes serà a càrrec de don Francesc Barberà, I el tema serà «El Comercio en la Edad Medla..

Secció permanent d" Economia I Proveïments . — Llista <le la setma­na.— Dilluns. Spaguettt a la mila­nesa, 1 Ous a la turca; dimarts, tar-taletcs de llagostins a la Newburg; dimecres, costelles d'anyell a la Charleroy; dijous, collf.or sorpresa 1 patates mimosa; divendres, «boca-dlüos* de posta de full i acabament de la llèngua escarlata; dissabte, •tortadai alemanya. — Classes de la tarda. — Dimecres, ous «carignan» 1 savarina oriental; dissabte, tume-dos royal i bordura a la Pompadour.

Secció permanent d'esports i ex­cursions. — Diumenge, dia 9. s'e­fectuarà l'excursió a l'ermita de la Salut, S'hl ani rà per Rubí 1 es tor­n a r à per La Floresta.

Secció permanent de ceremonial 1 festes. — Diumenge, da 9. la lliçó de danses populars catalanes, en lloc d'ésser a dos quart dè deu del matí . serà a les sis de la tarda.

Ha estat cursat al President del Consell de Ministres el segqent tele­grama:

«Cambra oficial Hotelera d'Espanya a President del Consell de Ministres. — Madrid. — Respectuosament, pre­guem que Intervingui abús Compa-nla Telefònica, que amenassa termini urgentísstm deixar sense co­municació cafès i restaurants que es neguen a canviar Uurs telèfons corrents per aparells de previ paga­ment, en condicions desvantatjoses perals dits establiments. — Miquel Regès, president.»

dat permetrehl la visita tots els dies festius, de deu a dotze, fins & nou avis.

H j ^ 3 . — Dissabte, S de febrer de 1930

L'Agrupació Espanyola da Mestres Directors Coneertadors celebrarà de­mà diumenge, a les deu del mati i al seu estatge social (Ferran, 30. principal) l'assemblea general ordi­nària, sola el següent ordre del dia:

Lectura I aprovació de l'acta an­terior. Lectura de la Memòria anyal. Lectura 1 aprovació de l'estat da comptes. Preca i preguntes. Rínova-ció de part de la Junta directiva corrcspincnt

L'Administració de VHospltal de la Santa Creu 1 Sant Pau ha acor-

S E G U E I X A M B E X I T

la popular 1 original

Q u i n z e n a b l a n c a

dels ORANS M A G A T Z E M S

E L B A R A T O

Això demostra que el públic sap apreciar els avantatges que s'obtenen comp. ant ara

L L E N C E R I A

gèneres blancs i milers d'arffcles corrents

La Secció X «Ram do l'Aigua) del Sindicat General de Tècnica dc Ca­talunya, celebrà Junta general ordi­nària . Es renovaren els càrrecs de la seva Junta Directiva, iu qual que­d à constituïda pels senyor» següents: President. Josep Barnlla; vlce-presl-dent, Joan Lletja; secretari. Pasqual Esteve; tresorer. Josep Mells; comp­tador, Domènec Molins, i vocals. Jo­sep Miró. Antoni Ribas. Josep Mu-ja l 1 Francesc Humà.

— Per a comprar a bon preu aneu a la Joieria Magriilà • Tallerj, 41 Joies vsritable ocasió

£1 Sindicat General de Tècnic* de Catalunya s'ha d i r ig i t al ministre de Finances, per tal d'inleressar-li la total AnuUaoló da l'impost d 'utl l l-tats que tan greument perjudica ela Jornals de la classe obrera afectada pel dit impost.

La força del Cos de Mossos de l'Equadra, de Vallvldrera, & l'asa-bentar se de que a Les Planes un Individu havia estat víctima d'un ro­batori, per part de dot subjectes, es posà en moviment | logrà detenir en el viarany anomenat costa da Vallvldrera, » dos Joves, els quals, una vegada interrogats, digueren anomenar-sa Enric Alonso Collar, natural de Cangas del Narceo (Ovie­do), 1 Adolf Monreal Verdes, natu­ral d'aquesta capital, ambdós de di­nou anys 1 veïna d« Barcelona L'na vegada escorcollats, a .'Enric sa U trobaren 310 pessetes. «1 qual digué que eren seves. Portats a Les Pla­nes 1 a la presència del perjudicat, Francesc Donotln. de 30 anys, natu­ral de la província de Bohèmia Txe-coeslovàqula), els reconegué 1 mani­festa que en un estal·ltment a'ha-vla fet amic amb els detinguts, on prengueren unes copes marxaren després cap a Les Planes, on pren­gueren unas altres copes. Després anaren al bosc 1 sembla que 11 do­naren un narcòtic, es quedà dormit i U robaren la cartera amb la quan­titat ja dita. Els dits Individus, decla­rats auors del robatori de diner, fó­reu posats a la disposició del Jut­jat d lnstrnccló de guàrdia . Junt amb la dita quantat.

- M o s t A r n a n t e u per a malalts i sans.

R e l i g i o s e s

Sants d'avui: Sant Joan de Mata. ftll da Provença 1 fundador dels Frl-nltarts. 1 Sant Juvenci, btebe.

Sants de d e m à : Sant Círil A1«-xandrl, bisbe 1 dr. Santa Apolònla, verge 1 màrtir . Sant Jocunde, com-pat ró de Vilafranca.

Quaranta hores: Avui i demà. a Santü Mònica.

Parròquia de Sant Pere. — Demà diumenge, misses resades cada mit­ja hora, de sis a una. A dos quarts de set. missa 1 réa del sant rosari per als difunts pobres de In parrò-Tula A les set, explicació de l'evan-geli pel Rnd. P. ecònom. A Ho* quarts da vuit, exercicis del set diu­menges (segon) de dlcats a Sant Jo­sep. A los vuit. Comunió general de la Lliga Parroquial de Perseverança, amb plàtica preparatòria. A les nou. «Missa d'infants». A les deu, missa cantada per la Rnda. Comunitat A dos quarts d'una, plàtica doctrina!.

Tarda, a dos quarts de quatre, en­senyament del catecisme als nens 1 nenes de la parròquia . A les sis. rés del sant rosarK A dos quarts do set, l'Apostolat de l'Oració celebrarà la seva funció mensual reglamentà­ria amb exposició de S. D. M.. t r l -sagl cantat per l'escolania parro­quial i el poble fldel, acte de con­sagració al Sagrat Cor de Jesús, ser­mó pel P. Salvador de Solsona, ca­putxí, solemne benedicció i reserva.

—Església de la Mare de Déu de Pompeia — Devoció dels quinze dís-

>. :• . dedicats a la Mare de Déu de Pompeia: A dos quarts de set de la tarda exposició del Santíssim, rosari, exercicis del tercer dissabte amb cant d'A%'emarles. reserva i be­nedicció. Seguidament es cantaran la salve 1 Goigs a la Mare de Déu d ; Pompeia Ara: ara la festa amb el besamans a la santa Imatge.

Demà diumenge. l'Aesoclacló dal Vla-Crucls Vivent 1 Perpetu 1 Cos de Portents del Sant Crist. celebrarà la seva festa mensual amb els següents cultes: A les vuit del rmitl, missa du coipunló general. A Ics deu. mis­sa major, cantada. Tarda, a les sis. rosari, brau exercici dels set dlu-meuges a Sant Josep, vla-crucis so­lemne amb assistència del Cos de Pcrtants, sermó a càrrec del Rnd. P. Zaoerles de Llorens i adoració dc U Imatge dc Jesua crucificat.

—Trasllats d'un Terç Orde, — El Tenç Orde de Sant Francesc. • que Qns ara era erigit canònicament a l'església do l'Hospital de la Santa Creu, celebrarà demà diumenge la seva funció Inaugural a la n o m es­glésia de l'Hospital de la Santa C-evi 1 Sant Pau. on ha estat canònica­ment traslladat.

Amb ta l motiu cefebrarà. a les vuit del matí. missa cantada de Co­munió general, amb plàtica pel Rnd. P. Tomàs de Barcelona, director.

A la tarda, a dos quarts de cinc. funció reglamentària amb sermó a càrrec del Rnd. P. Josep de Besalú, comissari provincial.

La part de cant. matí I tarda, aní-rt a càrrec fie la «Srhola Cantorum de la Pia Unió de Sant Miquel Ar­càngel», sota la direcció del mestre Pérez Moya. ^

La Junta es complau a convidar tots els altres Ordes Terceres de Barrelona. per tal que els acompa­nyin en tan solemne acte.

—Parròquia dc la Purlsslma Con­cepció. — Demà diumenge, dia 9, se celebraran misses cada mitja l'o­ra, de dos quarts de sis a una, in­clusives. A les set. missa do Comu­nió general de les alumnes de l 'Ev cola Dominical. A dos quarts üc vuit 1 a les onze. plàtica parroquial pel Rnd. P. ecònom. A les vuit. mis-s i de Comunió general de les Filles de Maria, amb plàtica a càrrec del Rnd. doctor Esteve Monegal, preve­re. A les nou. cinquè dels set diu­menge» a Sant Josep. A les deu. missa cantada. A dos quarts de dot­ze, visita a Nostra Dona de Mont­serrat. A les dotze, salutació maria­

na 1 M n t do la salve per les Filles do Maria.

Tarda, a dos quarts de quatre, j n -senyament del catecisme. A les sis. rosari amb exposició de S. D. M. , estació major benedicció i reserva.

- P a r r ò q u i a de Sant Cugat. — De­mà diumenge, a les vuit del mat í . missa de Comunió per a l'Apostolat de l'Oració, Congregació de Jesús Crucificat ' exeicítants. A les deu, oflcl de Mlnerva 1 processó. A dos quarts de dotte. oaffCisma per a nenes. A les vuit 1 a les dotze, homi­l ia 1 plàt ica doctrinal, respectiva­ment, a càrrec del senyor ecònom.

Tarda, a lea tres. catecisme. A dos quarta de set. esposlc!''' del Santís­sim, rosari, set diumenges a Sant Josep, trisagl l exercici» a! Sagrat Cor de Jesús.

—BasUtca de Santa Maria de 'a Mar. — Demà dlumenw. dia *. la primera missa serà a les cinc. S-ï'n diran després cada mitja hora, do sis a dotze. A dos quarts de set. missa de Comunió general per a l servei domèstic 1 obreres, amb Ins­trucció doctrinal a càrrec del Rnd. P. Jaume Oliveres. A las deu, oflcl conventual, amb Homilia que farà el -Bnd. doctor Joan Llombart. re­gent. A dos quarts de dotze, visita espiritual a la Mare de Déu de Mont­serrat A les dotze, exercicis de la novena a la Mare de Déu de Lour­des 1 prèdica doctrinal pel senyor r«gent.

Tarda, a les tres, ensenyament ne! catecisme. A dos quarts de cinc, so-l-'mne vln-crucls per la secció tíe Portants del Sant Crlst, amb cant da les estacions 1 adoració de la annte imatge.

Dimarts, festa de la Mare de Déu de Lourdes: A les dau. oflei solem­ne, cantat per la Rnda. Comunitat A les dotze, exercicis de l'últim d u d« la novena dedicada a la Verge blanca.

—Congregació Mariana del Magis­teri. — Aquesta Congregació celebra­rà els seus cultes mensuals demà diu­menge, dia 9 d'aquest mes, a la ca­pella Interior de Maria Beparadora. A les vuit del mati, mi^sa de Comu­nió general. I a do» quarts de set del vespre el recés com de costum.

—El Centre Cultural de la Parrò­quia de Sant Pere de les PueHes. efectuarà demà diumenge, a les nou del mati. una visita col·lectiva a la Companyia Telefònica Nacional d'Es­panya, en el seu nou domicili de la Plaça de Catalunya, on seran mos­trats a tota els visitants les Instal-laclons del servei automàtic que fun­ciona a la nostra ciutat. Es poden agregar les famílies 1 els amics dels socis qui desitgin aprofttar-se de tan Important visita.

Lloc de r eun ió : a tres quarts de nou, a la plaça de Catalunya, da­vant mateix de l'esmentat edifici.

—Parròquia do Sant Just I Sant Pastor. — Demà, dia 9, segon dlu-meng-í de mes. l'Associació del Vla-crucls Perpetu i Vivent, canònica­ment establerta en aquesta parrò­quia, pract icarà solemnement l'exer-eivl del Viacrucls. amb els càntic» de costum: actuarà el Cos Infantil de Portents del Sant Crisi, a tres quarts de sis de la tarda.

Hl haurà prèdica. 1 s 'acabarà re­sant cinc parenostres a Jesús cruci­ficat.

A les vuit del mati h l hau rà Co­munió reglamentària, en unió de la Lliga de Persevcràncla 1 devots del Purísslm Cor de "Maria.

—Parròquia de Snnt Josep Oriol. — Demà diumenge, hi haurà misses a

les hores de costum. A la de les set explicació de l'Evangeli del dia. A la de les vuit. la Pla Unió de Sant Jo­sep Oriol I la Lligo de Perseverèn-cla tindran Comunió general regla­mentària , a la qual són convidats tots ela socis I devots del Sant Tau-maturg. Mentre dura rà la missa, es faran els exerclris del segon dels Set Diumenges <le Sant Josep. La dé lea deu serà cantada.

A do» quart» de quatre de la tarda. Catecisme. A dos quarta de set Ro­sari l funció del segon dels Sat Diu­menges de Sant Josep, amb exposició dl Santíssim. I tot seguit funció men­sual de la Pla Unió de Sant Josep Oriol, amb adoració de la veneranda Relíquia.

Demà diumenge, la Congregació de Filles de Maria de Nostra Dona de Iq Mercè, t indrà missa de Comu­nió general amb prèdica preparatò­ria, a les vuit del matí.

L ' E X P O S I C I Ó D E B A R C E L O N A

Actes que pro jec ta « A c c i ó F e m e n i n a » ^rab m o t i u de la seva p r ò x i m a E x p o s i c i ó iNdcional de i T r e b a l l de ia

dona esp nyola Nombrosos són ela actes que pro­

jecta Acció Femenina da Barcelona, amb ocasió de l'Exposició Naclonai Uel Treball de la Dona Espanyola que la pròpia «:ntitat orijanltra al Palau d'Alfons XIU de l'Exposició.

El programa dels esmentats actes l integra una eèrle d'Interessants con­ferències, concerts, recitals, elc., que, sota el títol du 'Cicle de la Dona Espanyola», es desenrotllaran a l'es­mentat Palau, per l'ordre següent:

Primer. — Les santes. Les rem..?. Les doctores. Les mistiquee. Les óe-roïnes. Les aoclulegues. Les literates. Les poetesses. Les músiques. Las pin­tores. Les mestres, Les religioses. Les obreres, etc.. etc. (Estudis i co­mentaris).

Amb projeccions Segon. — Les. dones d'Espanya,

Ahir 1 avui. La catalana. La caste­llana. La valeii.''ana. L'aragonesa. L'andalusa. La murciana. L'extreme­nya, la gallega. La lleonesa La mun-tanyesa. La basea. L'asturiana La navarresa. Les illenques: Balears 1 Canàries (usos i costums).

Tercer. — Història del brodat a Espnnya. El vestit regional. Els bro­dats. El feminisme. Les obre» so­cials. I a beneficència. La poesia. Les belles arts. I a puericultura, L'amia tot L'escola. L'amor. I A pàtria. La í n n a soltera. La casada. La r ldua. La mare fldeal» 1 deures). I^s In-dúsirles femenines. Economia domès-tlen, Hlglen'í. Els esports.

Quart. — A'idlclons per dones, pianistes, artistes, guitarristes, cla-vlcerohs'lstes, orrontsies. cantatrlu». viol'nistes. elc que interrre'nran es-col'ldo,; caneons nomiinr» d'Fsnanva 'reirtonal. de bressol 1 InfantMsV diverses rondes 1 tocs Int·r· ·sants . exercicis de rí tmica i plàstica.

S a r d a n e s

Demà diumenge, d'onze a una dul migdia, a l'esplanada de l'estació de dalt de tot del Funicular de Mont-juicb. la Cobla Barcelona Albert Marti executarà el següent progra­ma de sardanes:

«Saltlronant». Botat. •Tardoral». Lluí» M. Mlllet. «Sol ixent.. Toldrà. •Toc d'oració». Pep Ventura. •El cavaller Enamorat». Manén». • Dalt les Gabarres». Carreta.

El Foment Sardanístic Andreuenc donarà una ballada de sardanes de­m à diumenge, a les onze del maU. Serà interpretada per la Cobla La Principal Barcelonina. Tindrà lloc als jardins del seu estatge, carrer de Sant Andreu, número 146.

Aval dissabte, a les deu de la nit. el Foment Sardaníst ic d'Horta dona­rà una selecta audició de sardanes, la qual ani rà a càrrec de la Cobla Canigó. 1 t indrà Uoc al seu domicili social: Santes Creus. 2.

Heu-vos ací el programa: •Il·lusió perduda». Saderra. •Vollolne»», Bou. •La Plaça del Firal». Xaxu. •Gentil morencta». Bonaterra. •Les campanes de Figueres», Sans. { •Cantant la festa». Rlmbau.

Cursos , C u l t u r a

i C o n f e r è n c i e s

A la sessió pública que l'Acadèmia Calasàncla celebrarà avui dissabte a un quart de vuit del vespre, el re­verend P. Adolf Roger, rector del R. Col·legi de les Escoles Pies de Sar­rià, donarà una conferència sobra el tema: l A m o r subllme. — Amor ba-Juno».

Avui dissabte, a les set de la tarda l'Agrupament Escolar de l'Acadèmia I Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (Llúria 7. prat.), celebra­rà la segona sessió del prefent me», en la qual el doctor Josep Córdoba descabdellarà al tema: «El mal ro­màntic»

La conferència serà pública.

C A R N E T D E

L ' E S T U D I A N T

L ' I N S T I T U T FEMENÍ Conforma a l que es d.sposa en la

Direcció General d'Ensenyameat Su­perior 1 Secundari en i» de gene." ultlm, la Gaseta de Madrid del dia 2 dt febrer, le8 alumnes d'ensenya­ment ollcial i col·legiades del Batxi­llerat Elemental que desitgin tras lladar la matricula a l 'instuut de %t gona ensui.yança infantessa Maria Cristina, nauran de soUicitar-ho dels rtspecilus lustltuta, on cursin l lu ís enudis, durant els quinze dies se­güents al Je la Inserció a la Gaseta de Madrid de l'esmentada disposició.

Al mateix temps, s'admetran, d'on­ze a dotze dels dies feiners, a la secretaria d'aquest Centre docent carrer de Dalmases, 7 fabans Cuyàs). Sarrià, les Instàncies dirigides al se­nyor Comissari Repl. de les alumne» densenyanra no ofldal (lliures) que desitgin acudir a les classes com a oients.

M e r c a t s

MERCAT DE BARCELONA

Dia 25 d* gener de 1030

Cotització oflclal del» preus cor­rents de cereals i altres articles que facilita la Junta Sindical del Col·legi d'Agents de Car.vi l Borsa de la plaça de Barcelona

Blat Cnnaeal Castella (nou), da « a «'óO.

Blat de la Mancha Candea!, a 48. Blat d'Aragó, de 50 a 5 1 » . Blat de Navarra, de 50 a SK. Blat d'UrgeU. a 53 Blat de la Comarca, a 53. Extremadura blanquets, a «"Tà. Extremadura Crucher, da 48'5q a

«'75. Blat da Lleyda fnon). a 53. Pessetes lla 100 quilos «obra vagó

d'origen. Farlne» Elaboració per cilindre». Farina extra blanca superior, a 70;

blanca corrent, de 64 a 65; núm 3, de 45 a 48; núm. 4, a 43'35; segones a 36'60; terceres, a 30; quartes, de 26'50 a 27 pessetes el» 100 quilos.

Núm. 4 de 31» a *>; segones, a 83: terceres, a 29; quartes, a 27 pessetes ela 100 quilos.

Porgadures. — Segó. a 5; segonet a 5 pessetes els 100 quilos.

Arròs Benlloch zero. do 52 a 53; ídem ídem floret. de 56 a 57; Ídem Idem selecte flor, de 59 a GO; ídem ídem Idem superior (Granza). de 61 • 62; fdem Ídem matisat corrent da 65 a 56; Idem Idem Idem selecte, de 57 a 58; Ídem Ídem Ídem extra, de 59 a 40; Idem Bomba corrent da 85 a 86; Idem Idem superior, d t 97 a W; ídem Idem pur axtra d» 105 a 106 pessetes els 100 quilos.

Garrofes Vinaroç. de 1904 a 20-23; rcures. de IfBB a :r85; Mallorca, a 14'«8; Eivissa, a 14'88; Tarragona, a 19'94: València, a 18'45.

Escalola de Sevilla, classe corrent, d* 83 a 85; de Sevilla, bona garbe­l lada de 85 a 87.

Civada d'Extremadura, da 3T50 a 38'50.

Veces de Navarra, de 50 » 51; da Màlaga, de 49 a 50: de Castella, de 47 a 48: cantalludes. a 46; ver­des, de 4050 a 41·30; franceses, da «8 a 49.

Ordi d'Extremadura de 37 50 a SS'SO; d'Urgell, de 36-50 a 3T50: de la Segarra, de 37 a 38; de Castella, classe corrent, de 38 a 39: de la co­marca, de 36 a 37; de Lleyda. de Í4'50 a 35-50 pessetes els 100 quilo».

Faves d-Extrcmadura. de 47 a 4T50; d'Itàlia, corrents, de 46 a 46·50; de Mallorca, de 46-50 a 47; de Tunis, dc 48 a 46 50; d'Oran, de 46 a 46 50: de Mahó per a sembrar, de 75 a 79: del Prat, de 45 a 46 pessetes els 100 quilos.

Favons Sevilla, a 4S: de Xereç. de 49 a 50; San. de 46'50 a 47-. Kenltra. de 4550 a 46; Phllippevllle. de 47-50 a 48; d'Itàlia, ttns. de 46 a 47 pes­setes els 100 quilos.

Moresc Plata disponible aobre car­

ro, de 3T50 a SS'SO; moresc Danubi, sobre carro, de 36 a 37.

Mil l estranger, de 40 a 42; de U comarca, da 48 a 50.

Erps del pals, de 41 a 42. pessetes l'bectòlitre. Patates, de 22 a 23 pessetes al qq. Alls, de 2 a 4 pessetes el forc. Cebes, a menachs. de 750 a 8*50

pessetes el quintà mètric. Aviram. — Gallines, de 17 a 2:-.

pollastres, de 12 a 14; conills, de 9 a 10; ànec», de 18 a 19 pessetes el parell; oques, de 18 a 19 pies. una

Ous. de 2-75 a 3; 30 dotzenes, de 91 a 92-50.

Olis. de 12335 a «01'S5 pessetes l'hectòlitre.

Userda, de 8 a 8*75. Civada granada, de 6'25 a 6*7(1. Palla de 5 a VSft Pessetes el quintà mètric . Bestiar. — De llana, de l l e t a 45;

de l'any, s 40; ovelles, a 60 pesse­tes una.

Porqul (grassos), de 27 a 27-80 pes­setes els 10 quilos (pes viu) .

Krulte». — Mercat assortit Verdures 1 hortallses. — Abundants barates. Planter. — Abundant 1 a bon preu Mercat una mica esguerrat pel

temps plujós. Erps del país. de 42-50 a 43. Llavors do cànem estranger, de

60 a 65. Pessetes els 100 quilos. Cigrons d'Andalusia, blanca, r.ú-

meros 48 50. a 98: Ídem Idem Ídem 54-56. a 86; Idem fdem Ídem 58-60. a 78: Idem Iden pelons. de 90 a 'OO; Castella snnertnrs. de 13S a ITO: Idem mitiens. de 125 a 140: d 'Orin , corrents, a 88, Idem mltlana. a 9 ; ídem superiors, a ne: Moruns nú­mero 29. a 75 pessetes el» 100 qul'os

Moniretes Va l ènda Pinet, de 115 a *1S; 5'onqiilllna (noves), de 114 a 116; Tranqulllon (noves), a 117; de Mallorca (noves), de 121 a 123: de Castella, corrents, (noves), de 130 a 13?; Castella superiors (noves), de 130 a 13?; Cocorrose» Castella (noves), de 100 a 105; Cocorrose* Itàlia, d» 93 a 95; perles Galícia (noves), de 90 a 92: mitjanes Galícia (noves), de 10" a '10 pessetes el» 100 quilos.

Fesol» estrangers, a 90: de Caste­lla, de 106 a 108; de Girona, de 160 a 165 pessetes el» 100 quilos.

Llenties, de 90 a 118. Guixes de 39 a 40. Tossals (nous), de 42'50 a 43'50:

vell», de 44 a 44-50. Garroflns. de 41 a 42.

Pesseie» els 100 qu'lns

MERCAT VINÍCOLA DE BAflCELONA

Dia 25 de gener de 1930 Informació facilitada pyr l'Assoc'a-

cló de Magatzemistes da Vins de Barcelona.

Preus per grau I hectolltre 1 mer-cadorla posada en celler del colliter.

Penedès blanc, a 2-10; negre, a 8; rosat 2.

Camp de Tarragona blanc, a 2-?0; negre, a 2-10.

Conca de Barberà blanc, a 2; na gre. a 1-90.

Priorat negre a 2-25. Vilanova I Geltrú negre, a 5 Igualada blanc, a 2; negre, a l ^ Martorell blanc, a 210. Manxa blanc, a 2; negre, a 2. Mlstela blanca, a 3; mlstela ne­

gre, a 3-10. Moscatell. a 3-25. (Prohibida la reproducció al no

s-esmenta la procedència).

MERCAT OE FIGUERES

Dia 25 de gener de 1930 Blat de primera, de 36-25 a 37-50. Ordi. de 23-75 a 25. Civada, de -8-75 a 20. Moresc. de 28'7à a 30 »• Mongetes, de 100 a 105. Fesol», de l ï r s o a 190. Faves, de 2S·75 a 30, Veces, de 36 25 a 37 50.

MERCAT D'ARBOS Dia 2! de gener de 1930

Ous, a 3 pessetes la dotzena. Aviram. — Conills, de 8 a 10; ga­

llines, de 15 a 20; pollastres, de 12 a '5 ; ànecs, do 12 a 18 pessetes el parell.

Porc»- de 60 a 70 pessetes un. Garrofes, a 8 pessetes els 40 quilos Ordi. a 37 Rlat a 50. Paesetes els 100 quilos. VI blanc, a ITS; negre, a r50 pes­

setes graus i carga. Moresc, a 41. Erps. * 43. Favons. a 4*. Pessote» el» 100 qullot.

ADOBS

Dia. 3 de gener de 19*1.

Informació fecllllada per la casa Aïlnbs Esplnàs. S. A.:

Preu» votitzats per partida da va­gó complet

Superfosfats d-oa I8.2U per too d-àc!d fosfòrio 1 1.2 itar 100 atot ... ._ ._ ... „ ISDO Snperfosfat de calç. 18?0

per lou d'àcid fosfòrlc solubre I2M0 Bupwfnem H» afcir HCIR

per 100 d-àcld fcafòric soluble i roo SiirerroRfnt rt» eai,- tv iS

pe- 100 d àrld fosfOrtc soluble 1000 Sui rai d-aroonlac. 20-21 per

100 azot 85-50 Nitrat de aosa. t5'l6 per I O

azo'. js-oo NHrat de calc. 15 16 per too

azot 1 28 per 100 de calç ... _ 36'50 Sulfat da potassa (M.w per

100 enulvalent a 49/50 i»r 100 pclassa pura ^ „ . ... 34-00

d o r u r de potassa. 80/85 pe» 100. equivalent a 50/51 oer 100 potassa pura _ ... 28*00

Sulfat de ferro en gra _ _ 13*50 Sulfat de ferra en pol» — ~. 14*50 MMèria orgànica còrnia n a

lural in>ii per to* «znt ! 2/3 per ICO d-àcid fosfòrio — ~. 85 00

Adob «Sant Jordi» núm. 1 119 per 100 azot 9/11 d à r l d fosfòrio ( 5'6 per 100 i,otassa iper sac de 70 quilo») t r50

Adob «Sant Jordi» núm 2, 8;6 per 100 azoi. 6/7 per IdO d-àcld fosfòrlc I t/3 per 110 po­tassa iper sas de 70 quilos) 19-50

Clonamlda de calci. 19/20 per 100 azot l 60 per 103 calç 52-50

Fruites. — Bon mercat en abun­dància, varietats i preus Cares les blnes.

Verdures 1 hortallses. — Abundants l a preus regulars.

Planter — Abundant \ a boa tvrau. Bona concurrència a totes les sec­

cions.

B o r s a d e l a P r o p i e t a t I m m o b i l i a r i * *

L L O G U E R S Llogo botiga aspl. estatge. Monis-

irol 30, prup Ba.lau. Visible de 10 a I . Sateta per despatx, costat R amo la.

en pral. 60 ptes. Raó : sagnstans, 1, porteria, do 4 a 7.

Llogo 0 venc torra 4 habitacions t j a rd t Rbla del Carmel. 32- Horta.

Bonic xalet a Sant CuD'at •tavant camp golf. voltat da bosc, .onstiuc-cló moderna i compost da planta baixa, pl» 1 soiarranls, amb 5 dor­mitoris, sala. menjador, haU. rebe­dor, gran cuina, cambra de bany. esplèndid jardí, horta amb molts ar­bres fruiters 1 alguns departaments per a er a d aviram, es lloga en bo­nes condicions a família reduïda . Baò: Francolí. 59. segon, segona

Casa nova. grans magatzems per llogar, propis per a indúst r ia . Còr­sega. 435.

Casa nova. grats maRalz-iras per llogar. Rosselló. 193. , Casa nova. pisos moderns, molt da

sol, de 9X) a ZV) ptes. Rosselló. 1K. Premià de Mar. casa gran per a

llogar i una altra per a vendre. Rao; Martí. 74.

Llogo solar tancat amb coberta. R Consell a Cent. 277. pral primera

PIsets luxosament amoblata. as­censor, telèf. baiya es 1107a n 1 o t persones. 45 drs Còrsega. 3*7. po r t entre Llúria l Bnich.

Torre per Ilojar. Espera·iça. A. Sarr ià . Visible dissabte i diumenge. De quatre a cinc.

Dlac-onnl. 432. prop P. Gràcia, pl» tercer, amb ascensor, situació es-plènd'da. llotruer mòdfe.

E« lloga pis amb r a r e l ç e » gran pati, propi r e r a lardl. Raó; Capella 8. primer, primera

Pis nou om*» totes les comoditats. I io-^ . romte Asalto. 48.

Es l l n w kwel per a Indústria amb força hldràullivi. Instat. ta ' Ieç mec. Inf Rbla. S. Cirle», Vi Tarracnna.

Segon p's no duros. Bruch. 74. pmo carrer Corts

Per Parar: M^ ratzem. 45 duret mes. V I l l a n f L 51.

F I N Q U E S P E R V E m * ? E Ocasió- FI nen. nrjrels vendre com

mé« aviat tn i l 'o r : e« d i p a ' à a molt bor preu: »!tvaeió immlMorab!»: Vall-enrea (part aftaV Dóna a dos car­rers. Duran I Borrell. 10. I Font del Remei. 13. Consta de bonica torre, amb totes comoditats. I sis pisos i botlea llocats. Baòr Boters. 2 Tracte directe; no re« d-lntermertlarls.

Es ven solnr de 3.98* mts 2. equl-vnMnts n l 'w 'V» PUTI» al currer da Mèxic. Illndant amb l-Rxpti·IrlA: hl ha edificis IndP 'Ms l» de cowtme-ció eTcel·lent ( f^rliment artaptah!»» a «nmlsevol ús Raó- Munianer. IS.

Crè íit Aorari, S. A. Cort» « » prlftBHWrt Beee· 'nna

Comprem finques rtsfiqnes

O b i t u a r i

E N T E I > R A M E ; ; T S Per a aquest matí h i ha assenya­

lats els següents; uu.ii .ciu JUQIL'I I Fahré. Ramon I

Cajal. 99. A les v u i t Miquel Canut i Clavé. Cadena, 7

bis. A I i deu. Francesc Corona 1 Gallàn, Sevilla.

35. A les deu Ramon Cumellas l Rlbó. Corts Ca­

talanes, 572. A les deu. Emília Ll^nch 1 Fàbregas . Hospi­

tal. 131. A dos quarta d'onze. . Filomena Oriol 1 Fornello, Aglà.

6 A les onze Josepa Aleere 1 Pila. Rambla de Ca­

talunya. 3. A les onze. Empar Fe311p 1 Bodl. Clot. 27.

A les deu. Angola Felez I Aced. Riera Sant

Gervas'. 2. A les vuit. Josep Tedo l Andrés. Sadurn í . 3.

A les deu. Pau Busom 1 Fornos. Bonalra. 3.

A les onze. Josep Laurl l Giménez. Hospital

Clínic. A es deu. Per a la tard* h' ha aaaenyaleta

el< MMMnt·! Alfred Astori I MitMI. Consell da

CeCnt. 331. A les tres. Tsresa Gost 1 Gener. Boqueria.

20 A les tres. jose-^ Hairta PT! l Boix. Portafer-

ris«a. 6. * les tres. Ra'aela fTrsarta i H^tatef. Hosp'tal

rifn 'e. A aiinrts de tres. Dolors VMal I Porta. Rocafort. 65.

A dos quarts de quatre.

FUNERALS Carme Avellà l de Guzmàn. Mori el

dia 31 de gener Avtd, 1 dos quarta d'onze, a Sant Jaume.

Joan Gassol Tórrents. Mori el 25 de crn ' r . Avui. a d"s quarts d'on-xe a la Casa de Caritat

Teatre Cata'à Novetats

Dilluns, dimarts i divendres de I» setmana que ve, els nostres subs­criptors 1 llegidors tindran dret a la rebaixa en ol preu ua les buta­ques per a les funcions de la n i t

Teatre Cala à Romea Dilluns, dimarts l divendres de la

setmana que ve. els nostres subs­criptors 1 llegidors tindran dret a la rebaixa en el preu -le les buta­ques per a les funcions d» la nit.

S U B S C ^ I V U VOS A i L A VEU DE CATALUNYA»

]GN ÍUS:NYA

1 0 . . _ -tors no subscriptors

Presentant sis contrasenyes com aquesta (de 6 números con­secutius) a i A d m i m v r a c l ó de LA VEU DE CATALIAVA se Is donaran 2 butlletins pet a obte n i í . a les gulxetes dei» Teatrt>s Romea o Novetats. 4 butaques al preu de 2.M pies., cada ona

P»?. 4. — Dissabte 8 de febrer de ^30 L A V E U D E C A T A L U N Y A

V I D A L I T E R À R I A D I E T A R I E S C È N I C

f ' b - • j í i ú l

í I

1 1

UN S E G O N A N I V E R S A R I Llegim al darrer nilmeTT> de «La

Nostra Terra», da Mal lo rc í :

•Amb el present n ú m e r o comença al tercer any d'aquesta publlracW. Hepsssant «I contengvt del apgon v > lum. els nostres lectors podran com-provar que reston complides les nos­tres promeses.

•La Nostra Terra», en arribar al segon aniversari d« la seva «xis'.èn-cia, ha contret un non deure de gra­t i tud envers els seus lector», la premsa 1 el públ ic en general, per les deferències de qaé han estat objec­te i per les Uoasces que se 11 han re­tut EI nostre número de desembre passat, dedicat a celebrar el VTl» Can-t a n a í i de la Conquista de Mallorca, ha trobat eco propici en tots <U esiaments, l alxo, que ha estat per nosaltres motiu d'Intensa salísfnceló. ens mou a donar les grteies 1 a prometre, per endavant, un n r u -JS-forç, una nova embranzida en la pu­blicació d'aque>ta Revista, a H aa-conlentar com cal, tots els seus pro­tectors.

Algú ' h i ha qui es dol dels nostres èxi ts i de l 'acceptació que hem irobni en el públic Però , en canvi, els ele­ments solvents se'u plauen i se n'a-lagren. 1 aquest guany ena en i-om-pensa força. Ja sabera — tolhnm els «ap—els motius que ens empenyeren a publicar «La Nostra re.Ta» 1 no és estrany qne cert factor, mal ier i : per la seva pr.Spin r o n s c i W i a . ha-gnés desitjat l desitgi el nost-j fra­càs . Per ara. aquest fracàs, desit­jat per una ínfjma minoria sense impor tànc ia , no s'albira. Pel contra­r i , com m í s va. m í s ens sentim re­confortats per les demostracions pu­bliques d ' ag radança , 1 el nostre es­per i t ens empeny a'se>gujr endavant en la nostra tasca.

Comença el non any amb be'ls auspicis per a !a nostra Revista. A ITioritzú. sembla que hi ha claria­nes 1 que prest serem Il·luminats pel sol que nejx. Per a llavors tenim una canera masella d'original per oferir al nostre públic.

•La Nostra Terra», que en la s«va tasca s'ha vist obligada a conireu-re's en si mMí-Ixa. espera, amb afany, el dia de dumà per deslliurar-se del llastre que l 'oprimeix i que l'atura, per desplegar totes les s- ves veles al vent I fendlr la mar que l'enre-volta.

Pe rò , aquesta publ icació , respecte al mil lornui . ..t ilel seu tiratge, no vol prometre rés; es l lmlfarà a les seves posslbilliats naturals i farà, en benefici dels seug subscriptors, tot quant bonament pugui. Le nos­tra Revista, avui per avui, i fent bé els compte?, pot sostenir-se .TO-nòmjcaroent ; els seus ingressos co­breixen les seves deapes^s. però no deixen marge a la iniciat iva 1 al millorament que desitja ells ma­teixa.

Aquesta Revjsta no fou fundada per cap empresa mercantil, sinó per un grup d'amics. rteíHJnsos de fer quelcom en benefici de Mallorca, I é» per a ixò que no cerca cl guany material i s l solament el guany moral .

Per les matcjxes raons, si fossin majors les entiHides. majors serien t a m b é les seves millores de tiratge. Sl cada un del» nostres aubscripto-s ens apor tés una nova subscripció, podr íem desenrotllar amb tot esplen­dor el nostre programo. Estem se­gurs que els nostres lectors-amlcs a i x i ho faran. I que podrem cloure l 'any que comença amb el nostre pro­grama realitzat.

Començan t de bell nou la nostra

Per VAhnanacco LeIUrario". de 1980, la UteratUTa espanyola és Hm-botilzable amt- aquest gravat. Bl eUmi no is nou. La utilUzacló, estric­tament Uterúria, del tòpic ja t i més novetat. La Informació tilerdrto-fei­x is ta de l'almanac li terari i tat ia ttengany 16, en tma pila de coses, aquest mateix criteri "giovaniV.. . Això, a desgrat d'esmentar única­ment m les lletres catalanes Fran­cesc Trabal i Joan Oliver, dos avtors novtstlms.

tasca, el terrer any de publicació, « l a Nostra Terra» envia als seus iec-tosï «na salutació plena d ' agra ïment

I el» emplaça a retrobar-nos d ' aqu í nn any al pòr t ic d'un nou volum, deíprSs d'haver deixat endarrerfe el tro» més dolent del camí empres.»

AUTORS, LLIBRES, PROJECTES «La Nostra Terra», de Mallorca, cn

el seu darrer número , publica el se­güent siunaPl:

Segon Aniversari.—Meditació d'Es-tr t lca Lul·liana. Josep Ensenyat. — L'Heroi (de Màxim Gorkl), M. M . -Serra 1 Pastor, trad. — I Cant dels Cans. Tl Cant dels Llops (d 'Metan-dre P«6f l ) , Jaume Grau Casas, trad. — Mateu Obrador Bennàsser (con­t inuació) , Antoni Pons. — Una obra Inèdi ta de Jacint Grau. — Notes so­bre València, Artur Perucho. — Di ­buix. E. Salvà de I.'Allapassa. — Lle­t ra de Barcelona, F. V. B. — Els L l i -bres-Les Arts. — Reculls de fora. — Noticiari.

Josep Pla té l l iurats a López Uau-sà s els primers capítols del tercer volum de «Cambó», quú té ga i rebé acabat.

Atesa la gran actualitat del nostre gran polític, cl l l ibre é» força espe­rat..

• • *

Josep Pla ha escrit uns nou» ca­pítols i un pròleg a la seva «Vida de Manolo, contada per ell mateix».

Aquesta segona edició, que sor t i rà molt aviat, fo rmarà part de la B i ­blioteca Catalònia. •

« « Cal recordar que la primera edició

d'aquest llibre fou UmUadtasIma i da luxe.

«L'Esteit, de València, acaba d e-dl tar la darrea novella d'Artur Pe-n-cho, titulada «icar 0 la impotèn­cia».

Els dos darrers volums que aca­ba de publicar la Col·lecció Popular Barcino. són «Resum de seografla de Catalunya», de Pau Vila (volum Ui ) l «Exercicis de g ramàt ica Ca­talana», per Jeroni Marvà (formació de paraules).

Un dia d'aquesta. Editorial Poliglo­ta, publ icarà el prospecte anunciant la sera CoUecciò Blava, lectura se­lecta per a les noies de Catalunya.

REVISTA DE REVISTES «Diem...», la nova revista que sor­

t i rà el dia 15 d'aquest mes, publica­rà un article inèdi t de Cristòfor de Domènech.

•

En el seu darrer número, «Revista de Catalunya», publica una nova sec­ció ben remarcable, titulada «Llibres 1 Idees».

«Caoeta Catalana», de «La Gaceta Literària», en el seu darrer n ú m e r o pi>bllca unes notes critiques de Joan Chabàs, de ba lanç de la novella a Catalunya I sobre l '«Eplstolari . , de Joan Maragall.

l es composiclon» originals, que lle­g i rà Sebastià Sànchez Juan al eeu recital da diumenge al Cinema Rlal-to, són les primeres composicions de «Cua de gall» i d'·Elegles», els seu» llibres darrerament publicat».

M O N F E M E N Í

Q U A T R E C E M S CIN-QUANTA MIL DÒLARS A B A N S QUE EMMARL

D A S S E A Détroll ha t ingut Uoc f» pocs

dies un prorés sorollós. Es tracta d'nn senyor que va donar

paraula de matr imoni a una noia. i ara se n h a desdit. El Jurat ha de­manat la quantitat de quatre cents cinquanta m i l dòlars d'indcmnltza-cló per incompliment de la promesa feta a la núvia .

El Jurat que ha demanat aquest veredicte, era integrat per vuit do­nes 1 quatre homes. I.a majoria, doncs, va imposar el tr iomf en el procée. 1 va fer quc la núvia rebés la quantitat demanada com a in­demni tzac ió .

Aquesta quantitat per Incompli­ment de promesa matrimonial, ha estat la m í s crescuda que han con­cedit els tribunals dels Estat» Unit» fins ara.

Kl promès era un ind iv idu Immen­sament ric, qi i j s'havia dedicat a la compra I venda de cases.

Aquest senyor vo al·legat, davant el Tribunal , ttue preferia donar els quatre cent» cinquanta m i l dòlars a casar-se amb la seva promesa.

—Però, per que, això? — l i féu el Jutge.

Mireu.- el promotali-e, el festeig, les relacions o el l u s vulgueu dir-tne. són u n » mena de tren per ar . ibar a l'es-t a r i ó matr imonial . Si el» vagons (la núv ia ) no segueixen au.b rccularl-tat 1 amor lo m à q u i n a (el nuvi) ; i l l a m à q u i n a arroswsa t l s vagons i aquests es desgavellen er. un virat­ge, 1 es desienyelxeu orob ia pluja, 1 s'enllustren segr-n» el sol 1 la lluna, no representen Ja una iirtvtn viable per al •matrimoni, em Hembla... 1 ve l ' iMicBtombe. UD pont feble, una ne­vada, un rnc re l l t a la via fan des-earrtlar el tren. • bon» n u vtola... Prefereixo pagar els dòlar» que em

dieu. que no pas casar-me amb una dona que seria ella qu | arros«ega-rln la màqu ina mentre Jo faria de vagó...»

Rigorosament autòntio LLUCIETA C A N Y A

N 0 2 I C I A R 1 «La -omarca do Vloh* dedica la pà­

gina de «Belles Lletres, a l 'admira­ble poetessa mallorquina senyora Maria Antònia Salvà.

Mossèn Pere Verdaguer, prevere, hi diu unes belles paraules perlila-des 1 justlssimes. Ens plau reproduir uns pa ràgra f s interessant» de la sevo hàbil cloma:

.La cura intel·ligent do la forma i l ' espontaneï ta t candorosa del poeta rares vegades s'han bcsai amb tan­ta efusió l amb tanta llarguesa com damunt el front benauii t de la I I -lustre dama mallorquina Maria An­tònia Salvà. Vocació poètica vera, gust estètic ins t in t iu , estudi constant i profund -Jel llenguatge, possessió d un vaiuoslsslrr, patrimoni dialec­tal xuclat dc l'ogre Oe la terro I après din» l'ambient famil iar 1 comarcal ens semblen els principal» determi­nant» de la g ràc ia inefable amb què ens ve envolta l'obra t'» la nostra poetessa. Ella, a més, j a r a l 'olda a la l lei de la mé» pura musicalitat poètica I , d'una folsó deliciosa, hi adapta la seva veu. Si so? ull» 1 son estre »ón avo»a'>s > copsar de l'o»-peotacie de la natura, la vi»ió gen­t i l és . tanmateix, perquè a sa invo­cació amorosa j cristiana mal la be­llesa no e» mostra esquiva. D'aquest arbre de qualitats «n surt el frui t meravello», una tècnica segura, sà­via 1 amable. Maria Antònia Sa lvà és la poetessa de la serenor primave­ral. La seva poesia no «ap l"» gé-brors parnasslar.es n i crema les nlps en la í lnma del romanticisme exaltat, ans es m a n t é en una digna osciUactO equidistant. En unes e£-

L E S E S T R E N E S BARCELONA. — «El pàjaro «in ala»»,

comèdia en tres actes de Manuel Linares Rlva». Una pobra senyoreta rural que ha

l legit molts llibres, gràcies als quals ha viatjat per lot el món, sent àn­sies de volar. Pe rò està condemnada a restar a l poble, car la seva situa­ció econòmica no l i permet de viure altrament quo curant de la seva hi­senda en companyia de l 'àvia.

A més , té relacions amb el f i l l del propietari més ric de la contrada. El xicot l'estima com un boig, però sols l i parla de «embradurc» i de creuaments de bestiar. Agreujà la si­tuació d'aquesta pubilla l 'arribada d 'un cosí enginyer de camins, qui ve a fer els estudi» per obrir una auto­via. Ia qual. segons ell . ha de dur la civili tzació i la prosperitat al l lo­garret. L'enginyer, amb la seva vèr-bola galant i lo» seves narracions de viatges, arbora més la fantasia de la cosina. Pe rò ensems desvetlla la ge­losia feréstega del promès 1 la mal-volença dels pagesos, que no espe­ren cap avantatge de l'auto-vla i ei miren (com a tants d'altres portadors de progrés i cultura dels quals par­len comediògrafs i noveUistes). com un enemic, i estan disposats a ]u-gar-ll una mala passada, vltud» (la cosina) l la fes volar amb

En Linares Rivas no ha volgut que aquest enginyer s 'enamorés d ' ·Escla-l'avloneta que abans, en una con­versa fantasiosa 1 alegre, ha esmen­tat com el vehicle Ideal per al eeu viatge de bodes. El foraster com­prèn , . l 'àvia l'ajudo a compren­dre-ho, que destorba. 1 deixa cl po­ble.

•Esclavitud» es casarà amb l'hereu I v iu rà ll igada a la terra, fins que ella mateixa es converteixi en terra.

Nosaltres no sabem pas el què pot aconseguir, a Villanueva de los Infantes — que és el poble on pas­sa l 'acció (sl no anem errats) d '·El pàjaro sln alas» — una dona de ta­lent casada amb un home de llar­gues rendes, que està enamorat d'ella com un boig. Diríem, però. que amb una mica de diplomàcia 1 repartint, amb seny, els seus afalacs, el mateix podria anar a córrer inóa amb el pa­gès que amb l'enginyer. Més amb ei pagès, que sap acumular els diners, que amb l'altre. qui, segons confessió pròpia , els l lença. Un «pàjaro «in alas» que disposi de pessetes 1 d'un home encisat per a fer-se-les com­prar, r a i l Els de plànyer , senyor Linares Rlva», són els «pàjaros sln alas» engabiats per la misèr ia , que no saben francès n i anglès, n i dispo­sen de llibres n i d'una àvia bona i amable, n i d 'un mar i t hisendat, amo d'un poble, com la protagonista de la seva comèdia .

En f i , el senyor Linares Rivas s'ba donat el gust de construir uua obra per a repetir els tòpics que sobre l'ensopiment dels pobles l la bruta­litat, ndustesa i Ignorància irreduc­tible de llur» habitants, ban d i t abans que ell una pila d'autors cèlebres.

Però. a d i r veritat. En Linares Ri­vas sap Jugar les frases apib la per­fecció que un bon mestre d'esgri­ma sap Jugar el floret. A voltes fe­reix, a voltes es contenta amb fer pessigolles, I sempre ens admira per l 'agilitat dels seus molinets prosà-dlcs.

No hi ha pos dubte que el dià­leg d'·El pó ja ro sln alas» té un ' es­pecial encís que el públic frueix sen­se grans capteniments.

•El pà ja ro sln alas> va ésser molt ben representat per la companyia del Barcelona. La senyora Carme Díaz va Jugar el seu paper d'«Esclavltud» amb un aire malencòntc molt interessant i smb una emoció colpidora en le» escenes més intenses.

El senyor Simó Raso féu nn pa­gès malgcn iü t a la perfecció, i la senyora Sànchez, amb els senyor» Bardem, Ariflo I Vlcents Soler, reei­xiren del conjunt que, com Ja hem dit abans, fou exceHenL Per a tota h i hagué aplaudiment» sorollosos.

El decorat de l'obra, molt l l umi ­nós i de gran efecte.

P. B.

JVOTÍCÍARZ «CoMoadla» de Pa r í s , fent-se rwíSÓ

de l 'activitat teatral de Barcelona, dóna compte de la recent ac tuació al Liceu d'Anna Paulova, 1 de l'estrena a Novetat» de r«AbIsme», de Carme MonturioL D'aquesta obra dju que té un viu interès psicològic; la seva au­

tora afegeix, dóna proves d'un re­marcable talent d'escriptor 1 d'autor d ramàt ic .

La Soeoió de Deolamac'ó de l'Es­bart Folklore de Catalunya celebrarà diumenge vinent una sessió teatral, que t i nd rà Uoc al Teatre Escola (enr-T T Consell de Cent. !64).

Es representarà «Mar I Cel», de Gui­merà, amb el següent repartiment:

«Blanca»», senyoreta Maria Font; •Sald», Antoni Parés ; «Carles», An­toni Vilardebó: «Ferran», Joan Parés; •Joanot», Manuel Mingo; «Hasscn». Ramon Sagarra; «Malek»», Rafael Folch; «Osman», Antoni Vilar; «Ma-homel». Guillem Jordi: «Guillem», Joan Estela; «Roc», Antoni Alsina

Corsari», marinera i soldats. Interpretació del diàleg d'Avell Ar-

Us «Mati de festa», per la senyoreta Font J el senyor Rafael Folch.

Direcció: Antoni Parés Vives.

L'Empresa del Tçatre Ooya. desitja-sa de donar el màxlmum de varietat al» seus espectacles, ha pogut com­binar tres ún iques funcion» per avui i demà diumenge, «tarda I nit, amb la companyia còmlco-dramàtlca do', popular autor 1 actor Gastó A. Mímtua abans de sortir a la seva pròxima t o u m é e per la regió cata­lana.

Les obres que representarà en aquestes funcions la dita companyia seran el sainet barceloní, tres vega­des centenari, en quatre actes. «Un milionari del Putxet» I l'inferessaqt «i lnet en quatre actes «La Mary Pick-ford del carrer de l'Hospital».

La companyia, compoeta d'ex-ceUent» element» del teatre català, í omiada excluelvament per a la re­presentació d'aquestes obres, inclou la novetat da córrer el protagonista de le» dites obres e càrrec del seu aulor, qui les representarà per pri­mera vegada a Ba'.'celons.

Es esperada amb gran expectació l'obra de costum», en do» actes, lle­tra del «Pastor Poeta» I música del mestre Leopold Magenlf: ' E I rulse-flor del buer to». que s 'es t renarà la vinent setmana al Teatre Apolo.

Sl una oomèd 'a com «L'home que faltava» pogués tenir simbolisme, aquest resultaria sumainent falaguer per a les nostre» feministes, perquè en l'obra de Gandera «I.'home que faltava», és una dona, encarnada per Maria Vi la .

«Ania». inquieta 1 coratjosa, però guardant a l fons de la seva àn ima veritables tresor» de tendixir femeni­na, expressa la dona 1930 que no tem ia vida. pe rò que en l ' int tant su­prem no abdica dels furs de la aeva feminitat.

• • *

«M'ss Baroelonetan, In darrera co­mèdia de l'IUustre Santiago Rossi­nyol estrenada al Teatre Cata là No­vetats, ha constituït un èxit per al seu autor l intèrpret».

La nit del dillun». nit de l'estrena, el teatre estava completament ple l presentava un assola brlUantfssim

La nova comèdia de Ros»inyol en­tra en el públic dos do le» primeres escenes. I tant el» moments còmics 1 le* sà t i res que abunden en l'obra, com «Is episodis sentimentals, foren molt celebrat» pel públic.

Santiago Rossinyol hagué de pre-»enlar-se a escena molles vegades al flnal del» tres actes, entre aplau­diments, 1 en acabar la representa­ció es veié obligat a parlar donant les «gràcies ai públic.

En le» funcions d'avm a la nit l djumenge tarda l ni t . es repressn-ta rà «Miss Barceloneta».

Al Taatre Hou reposen l'obra ben coneguda «Los do» sargento» franco-se»», el repartiment de la qual é» el »cpQent:

«Guillermo», Enric Borràs : «Sone*. Enriqueta Torres; .Laura», Laura Bo­vé; «Roberto» Enric Guitart; .Valmo-re», Uuls Torner: «El Desconocldo». Francesc VJIlagómez: «Valentin». Joa­quim Montero; «Giistavo». Joaquim Parrefio: «Jnan». Gaspar Furquet; .Adolfo». noia Manollta Pérez ; E l Mavor», Ramon Tort; •Olclal». Ri­card Martfez 1 «Andrés», Cebrià -.r-

^ • o b r a asseguren que serà muntada « m b tota propietat.

trofe» que brollen dolces, sense es­forç, d'una senzillesa exquisida, ala­da, en» diu ço que el bentlraent U dicta. 1, encara, un fons de bonesa Ingènua «rtna ol gust de selecció de le» Imatges que. amb profusió I es-calentment. hom encasta en el bloc Ü» la m a t è r i a poètica. Maria Antò­nia Sa lvà é» una enamorada del camp 1 dels treball» geòrpic» que s'Ih descabdellen. El mas pairal, amb tot el complex d'activitats que hl flo­regen, troba en ella i'apologlsla do­cumentada I fina. Flxeu-vos en la sincera 1 lervont confet'.ió· «E* a dins la pagesla-que el meu cor s'hi troba a pler.. I ha estat, oertoment, la fidel s-guldora de le» pròpies orientacions cordial», s'és endmsada en l ' àn ima de les coses humil» 1 la seva perspicàcia ha sabut trobar-hi la veritable essència poètica. '

Consells oullnarl»". Són extrets del llibre «L« Cuina Catalana».

«Arròs d'o»lnfat·. S·enro»selxen a l 'olla 200 ó 300 gram» de carn de hou o de vedella, ben mogra; s'hi sofregeixen 150 grams de ceba pica­da i 100 grams de pernil o cansala­da viada (sl es'vol. es pot suprimir a ixò) : una cullerada de v i ranci i un xic de canyella. Es t f saltar fiïs que és cuit. 1 es cola el suc.

A la cassola es fa, amb l lard , un sofregit de lomàtecs-, i , ben cuit, s'hl posa el brou do l'estofat, 200 grams de pèsols i els 400 d 'arròs, deixant ho sofregir bé. S'hl t i ra l'aigua. 1 a mig bull ir , l a vianda estofada, tal com és, 0 tr lnxada.

A l ' A j u n t a m e n t

Acta polític per a diumenge Diu una nota oficiosa de l 'Alcaldia: «Ha estado en la Alcaldia una nu-

irida comis lón de propielario» del Campo de Grassol. con objeto de recordar oi Alcalde sertor Baròn de Viver que va a procedarse al repar-lo de Ubretas y bonos para los po­

bres de la barriada con motivo de la inauguroclón de los j a rd lne» cons-truldos en el Pa»eo de San Juan.

La citada Comtsión liabla solicita-do ser presentada al Baró nde Viver por el marqués de Casa Plnzón. qulen osl 10 ha hecho.

Lo» comisionado» han manifesta-do »u deseo de que sea el Alcalde q.ulen persnnalmente boga al ra­pa rto.

Han venido también con los co-mlslonados alguno» do lo» emplea­des que van a culdarse de log ban-cos-hlblloleca que han sldo estable-cido» en dlcho paseo. Eso» emploa-dos van unlformado» y lleven unos brazale» en lo» cuale». con letra v i ­sible, aparece. bordada en plata, la pà labra «Lectura», a fln de «n»* ^ públlco sepa a qulen tlene que dl-rlglr»e para utlllzar tales bibliote­ca» . . .

T a m b i é n han sldo presentada» al Sr. Alcalde las ayas munlclnales, atavlndns con vistosos uniformes, la» cuales cu ldaràn de los nlflos que jue-guen en aqnello» larrtlnes. A tal efreto y en prevlsl^n de la posiM-lldnd de que la» crintiirn». rtnrnnte m» luegos. piiedan snfr'r almln pe-queflo acrldenle. van provi«!tn« d" un p=Uichn rtila-lo d» los elem'·n'os 'ndl í i iensabtes para reaUrar ad'cnn-dam^n**» un» rr lmera n tn» y ban »Mo a d i o ' t r n d " psra el idóneo des-PTT.T.OIO de tsles menesfere».

El AVild» «:r Rarrtn d» Viver «nlu-dA a fale» nronI«f<»rio« r M í e l M dlfllm<·"te »1 m n m · · ' · » do fn^n P'n-r ó r v r ^ m l · ' ó n de T·nsam'he. por Iftn f e l W i fnfpfifl''»» •

Concurs

Fins ei dia 90 da l 'arfnal. B'admé-tran al Ne<?oc'»t de r u l l u r a rrnrm-ü r l o n s oer a r a d o u l s l r l ó del impe­r ia l 1 mpm·t·re e · r^ lnr necessari a IM e«eo1n« m"n''*lP»l«

n» deu A u n í . e» donaran » MW oflrlne<; d" l ' e s^ ·n tn t N ^ n r l M tn»* «In detall» mte sliniln nerp«·nrl« al« lndii«tr 'ai« ni» a»nU TIUÍU! Infr»»-sar prendre part en aquest concurs.

N O T E S D E L . D I A

L L E G I N T

L A P R E M S A

E L S E N Y E N L L I B E R T A T Jaumo'Bofill remarca, a La Publi-

citat, que el seny polític ha fet que coincideixin, aquests dies, prohoms '. diaris en general, en aconsellar al» dirigents oficials de la cosa pública nna actuació normalitzadora, ferma, sl. però graduada.

Perft aqneita elrcuinapevcM aclual recorili t u prvcauclom M t qui eoni«n<«ii • «ortir d» c u » dwpréi d un ttkmpol que t«U p«rlUdt de irnmltar. t'n born diria que dretei 1 Mquerre» 1 'jlm.in» Teurten de »n«t que nn etoreiimc purltlqui* kmblti I tocomi d* rcllquio neUn-de*, de corqulns cntaíurau. d'ombre» «rrlvole» propenses « ou» reencarnscld DOTlsiïns». Al «•pds««a é> nn clemertil i iul int de raatrm cld ço que e!s í«, ara com ara, u a pnrtScador<. Xosallrea roldrlem per a t o u ei» »tctor« poll-lics, al mé» no per als costrea, que aquest* « c tual neinra de eonralíscent» ir» ron»trts , aa el moment de la plena llibertat externa «i in­terna» d'aeluacld, cn una ennobtldora m»ura d'atleiea.

La polltlo* és pmselltlime, I el salatge dels altrea mal podria comengar aense un autodoml-nl. La ilriittat fruitosa t» contencld. Mitja dntiena d'anjis d« rncuUat rerhalista podrien ésser un preeMi reactiu per • la gi>nt d* bon t i u t : fln» aembla qm el* actuals fOTcrnams ca complauen a ««porgar Dura actes d* margi­nal literatura. Per6 no tothom seria capaç d'e» talTlar le« paraules 1 els erlu I d* defugir la rontandèacU sorollosa. Tant o mé» qn* «1 perill U'agcnti provocador»—qn*. let I fet, haurien d'IuflUrar-·e-eal etltar el perill o, sl més no, la nosa dels temperament» pnrvoeadori 1 pro-vocaMe*. L'home que a'avta amb Impnls BO calculat I per»onall!ílm. que segueixi «smercant le» acTta nlstírliiut» ranxsdes en et» deports domlnlcala o en Ics renrines domèstlqu*» o en «Is alttts «Ulberadors esplaia que I I Mrrlr·n per a destngnr-sc durant aquesta mitja dolxena d'anys d'heroisme implícit: però que no pre­tengui fer política, perqnk el pertorbador fs cl coutramotllo del polític. O, almenys, qu* BO precagut fer-U entremig dels qui donen al parlar clar I català la plenitud del nostre pai­satge i ela matiso» flnl*atms d« la nostra llum. Els qui tinguin la vaalUt d'una >ou esquei­xada poden exhibir-la ala celoberts de Uur casa. Que no aspirin a donar Dur to als qui no s'hl avenen, com una vantraa trontolia-dori qu« Intervenen còmodament del cher o de la galeria estanu

Cua expetil'ncla més llarga qne I n anteriors ens ha confirmat en la creença que molts radi­calismes do la pmdèucla o de la fortltud sdn exponent de feblesa o tapadora d'una olla de convenlòncles. Sovint l'eítridfncia a'afna en pro­vincià catalonese o en tòpics de mentalitat ad­versa. Sovint l'espatutxl'verbal té aontaetci d« claudicat, I l'integrlsta, debclador del proïsme, practica, a casa cava, un règim BO vegetarià.

81 per altra cou ne, ens repugnarien ela ra­dicalismes pel que tenen d'exolisme encoma­nin. La nnitra gent no tol ésser BaUvanral escumosa: tot el seu àcid carbònic és provin­cià. Ara que totes le» baluernes estan deetn-fladea I que cap piula no piula, éi l'hora d* ponderar al que valien i el que probablement tornarien a valer les Insolències sobre segur i els escarafalls sense densitat. I , en constatar-ho, hem do salvar, nobiement, les {toques ex­cepcions en les oiinls, si hs fallat l'èxit o l'en­certada orlentacid, no ha defallit l'*sp*rlt de sacrifici.

E L S PERILÍ S A. Ilovira i Vi rg i l i , a La Nau. c r i d í

l 'a tenció de tots envers els perill» qua ens sotgen.

Com en tots els períodes d'emoeloai I eas-vis, corren fa dies per Barcelona veus volants 1 mot» d'ordre, d'un caràcter més o menys In­flamat. Molts del qui fan córrer aquestes veu» I fan ens d'aquests mots d'ordre són homes de bona fe, esperits generosos, entusiastes d» cau­ses nobles. Però en circumstàncies «l»( cul tenir compte de dos perills: el de les lnlr:..tive« iso­lades I el de la Intervenció d'cIetucnU sospi­tosos.

E» DB recurs |a vell en la història d» l«s lluites polítiques I aocials. la utflltiacló dels sentiments del poble per a promoure deter­minats actes passionals qne serrelxlD, no pas la causa que aparentment aa vol defenur, sinó la causn contrària. La feina dals tèrbols ele­ments provocadors ha estat sovint funesta a les millors canses, quan no hl ha hagut entre els entuslaates prou discerniment per a des­cobrir el parany.

Kn algunes ocasions es fa difícil de conèixer l'origen veritable de certes Iniciatives, Klngü no sap dir exactament d'on han sortit, nl qui les dirigeix, ni qui Ics patrocina. En aquestes condicions, tant pol tractar-se d'un impuls d'homes de cor com d'una maniobra Ideada pela pitlors enemics. Per això sempre ís arris­cat a« sumor-ss lleugerament a aquestea ini­ciatives. Els qui tenen de le» lluites polítiques I socials nna mtlclent ezpérièncla, saben pro bé que cal vigilar molt per aquest eant4.

La Premsa catalana d« Barcelona, qoe arni representa matisos distints del sentimsnt po­pular, ha eolueidlt ara a senyalar aquests pe­rill». En l'apreciació d'elguns aspeetoa de l'ac­tual moment polltlo I de les orientacions futu­res, hl pot haver a casa nostra parers diver­sos, igualment lleials 1 respeotahle». Però tota hem de coincidir en la defensa contra el perill

Sua representen les tniclativee incontrolada* o 'origen desconegut. Les persones responsables I auturltsades I

«Is organismes representatius, senten els ma­teixos anhels idealistes I Justiciers de l'ànima popular. I la garantia d» aerletal I d'auteatl-citat de les Iniciatives radica en el fet de dl-manar d'aquests elements o d'ésser per ells acollides. Sense ahò . la gent va a les palpen­tes, I cn mig de ta foscor és fàcil qu« actuïn ets adversaris, interéssat* a provocar incidents d'Indole especial, qne després «proflt«ri«n b«l-xament contra els incaut. | oontra els mé* ín­tims sentiments del poble.

E l i qnl cauen en exaltacions Innecessàries I «xtenpnrànles no demostren pas fortltud ni coratge. Són mes forts i més coratjosos «la qui comencen per ruh t i r 1 dominar la pròpia exal­tació temperamental. El coratge dels home» no és una « ma ostentació, nl un gromull de paraules vl·..·.n·.r·. nl na seguit de gestos fre­nètics. Però fins «Is homes verament coratjo­sos que són propicis a exaltar-se. han de pro­curar que Uur impetuositat no sigui contrapro­duent I nn calgui, per orbesa passional, ea els paranys arterament praparats.

D R E T E S I E S Q U E R R E S P O I I T I Q U E S

Carler Cardó escriu, a El Mati, que té raó LA VEU DE CATALUNYA quan qualifica de vuitcentista la classifica cló da dretes l esquerres, 1 quan diu que ésser de dreta o d'esquerra, sense res més . no és ésser gran cosa.

A nosaltras, aquestes denomtnarlonj ja fa temps que no «ns diuen res, tot I que des de fa un «•sl* es volen posar com a bàsiques cn la cloaslncacló do partits I d'Idearis. La per­sistència en aquest ertíert purament verb«l de diferenciació traeix una incomprensió profun­da del» temps moderna- A base d'cltk són mol-tea les vegades que ens hem trobat en con-tradiccló—és clar que apirent—«mb notaltre» na td ins : d* dreta dea d'un aspecte determi­nat, «sa sentim d'esquerra o d* centre des d'un altre, talment qua a la pregunta de si som dretes o esquerre», no sabríem contestar sense ua seguit de distincions I «aplicacions qua, més que un InUnt d'sutoclassiacaeló, po­lirien semblar una evasiva confuslonàrla.

Rn el fons de tot, què vol dir dreta I què vol dir esquerra? Després d'eliminar Iotes les posicions responent» a la defenia d'interessos matorials o de situacions privllegiade», toUs le» tendències purament temperamentals al eonfonnlsuie o al desordre, totes IM actituds purament nominalistes, hem arribat a un resi-du qne creiem qno pot reunir lea conformitats da tot» els qui volen donar un sentit concret a le* paraules. En la Mgna constant qne hl haurà «emitre al món eitre la necessitat inelu­dible de l'autoritat I el dret tmpmcrlptible de la llibertat, dreta és tota tendència a reforçar la primera, «squerra t o u tendència a eixam­plar la segona. Entre aquesta dos elements Igualment necessaris, però de direcció antagò­nica, hl haurà tempre un equilibri Inestable. IW d'un compromís nascut d'una espècie de capitulació mútua. El punt on ea Bxarà aquest compromís s'escaurà mé» encà o més enllà, s'a­tansarà més a I'UB o « l'altre dels dos pols oposats-Urania absoluta o anarquU. tota dos Impossibles—, segons piedominin en cada temps I en cada lloc les forcet socials qne malden per polaritiar els corrents d'opinld envers l'un o anvers l'altre. Els que polaritxaran envers l'en-robustimrnt de l'autoritat seran dea dreta; cl» qu» polarltaaran envers l'eixamplament de la llibertat seran d'esqnerra.

81 eas posem d'acord sobra aquesta definició. I BO bo trol.em pas difleli. podrem escalir amb sentit » un partit, o un diari, o «a terme» mé» pnrs, una doctrin». s'ha de ciusiRcar oom • i i . ' .o..0?w "· «"l0""»- I «noara llavors , caldri «ubdlvl·llr la qüestió en tantes altres i com són «Is dlverso» camps on es desplega la nulta Ineesfant de ta humanitat. Flxanl nos en el» tres qne creiem principiïs, podríem parlar de dretes I esquerre» polítiques, dretes 1 es­querres socials | dretes l esquerres religioses.

L ' a r r i b a d a d e T e s t u d i a n t

s e n y o r S b e r t a B a r c e l o n a

Interessants declaracions del President de la F . U. E .

Peró despré» tornaré a Barceior, T T " 6 168 ,ï0est)0n« dè

^ - Q u é e n d l e u d . roc^ momajit

— Estic d'acord que col an , com mé» aviat mil lor a una dé Corts. Pe rò també crec qu* i - ' ' Cort» no tindran cap eficàcia ai „ e ressuscitat l'expedient F'icasso i ,

no a'exlgelxen responaabií l tau da te', el que ha passat durant aquests si. any». a

—Penseu dedlcar-vog a la politica» — La meva polít ica na de con«i3

t i r a fomentar la idea de l'nnivar s i t a r i sm· federal.

—Però us inclinareu cap a la dre. ta o cap a l'esquerra?

A l«» set del mati, possible hora d'arribada del vapor correu de f a i -mn. al moll de Sant Beltran, hl M» via mé» animació que de costum. Ultra el» empleat» de la Transmedi-te r ràn ia , els carrabiners, els descar­regadors i le» per»one8 que espera­ren algun familiar, e» velen colles de Jove» que, en contradicció amb el f ied una mica viu, discutien aca­loradament .

A tre» quart» de vuit o les vuit, l ' animació era m é s grossa. Els grups de Joves s'havia convertit en una gran gernació i , a mé» a més, tot l'hangar.de la Companyia havia es­tat ocupat per forces de seguretat a peu I a cavall.

Entre el» estudiant» allí reunits per a e»perar l lur company Sbert «» feien comentari» de tota mena, pre­dominant l 'esperança que la vida univers i tàr ia i tota la del çnis entra­r à d'una manera definitiva en una absoluta normalitat.

Pe rò com que el» comentaris d'a­quest I d'altra ondre era poca co»a per a expressar la satisfacció pel retorn del senyor Sbert, avia: per damunt la mult i tud e» veieren vo­leiar bandere» de la F. U. E.

Ara_ com que els comentari» 1 le» banderes encara no eren considera­des un mitjà expressiu prou eflcaç, l'element estudiantil cuità a Impro­visar amb cartó j llistons, uns gran» cartell» que deien, l 'un redactat en ca ta là l l 'altre en ca»t€llà:

«La F. U. E. do Catalunya 1 Ba­lear» saluda fratemalment el cama­rada Sbert.

.Visca la Unió Federal d'Estu­diants Hispànics!

«Visca la Universitat Ulurel» i l 'altre:

• «La F. U. E. de Catalu/la 1 Ba-leares abraza a Sbert.

•Honor 1 libertodl •Urra Sbertl!»

L'ARRIBADA A u n quart de nou es Veié avan­

çar, per entremig del» altre» vaixell» ancorats el «Rey Jalme l«, que por­tava Sbert del eeu confinament.

Tan bon punt el sRey Jalme I» fou divlsnt per la multitud d'estudiants estacionat» al moll, el» crits Ja no cessaren. I el boleler de banderes tampoc.

Mentre es feien les operacions d'atracament, I sobretot quan el» e»-tudlants » 'adonaren de la presència del company esperat a la coberta dul

'vapor, l,entu»la»me fou Indescripti­ble Tothom aplaudia 1 cridava.

Un cop fou posada la passarel·la, al» primer» d'entrar a bord del «R^y Jaime I» foren els periodiste» 1 els repòrter» fotogràfic».

El senyor Sbert el» va rebre visi­blement emocionat 1 va respondre amb paraules d'afecte « la benvin­guda que 11 era donada en nom de la premsa barcelonina.

Canvlade» aqueRies »alutaclonB, el senyor Sbert, acompanyat dels perio­diste». hagué de lIlurai«*B a man» del» reporter» gràfica.

Complert aqueat tribut a la popula­ritat, el senyor Sbert de»emh»rcà. La »eva presència a la passareUa fou re­buda amb crits do .Visca la F. U. E.l» «Visca la llibertat unlversltàrial» «Visca Sbert-» «Visca el federallsmel» I d 'altre» de tant o més expressius, però sense que arribin a reclamar la intervenció del» guardador» d» l'or­dre.

No cal d i r qu» el »enyor Sbert va rebre moltes abraçade». La primera, potser, va é»6er la del senyor E»-crlch. L'emoció del fins ara confinat per la Dictadura era vi»lble en veu­re's rodejat de tots aquell» Jove» que representaven la totalitat de le» Fa­cultat».

Mentre es produïen les natural» ex-pansion» entre l'arribat 1 el» que l'es­peraven, va córrep la veu qne calla acompanyar a peu el senyor Sbert. «A peu fln» a l'Hotel Regina!». «Per la Rambla!», e» sentia cridar.

Però hom canvià de parer i lla­vor» »'organlUà una comitiva de ta­xi», materialment carregats d'e»tu-diants I ornamentat» amb banderes de la F. U. E,

La corrua de taxi» es dirigí cap a la Rambla 1 la gent més o menys matinera es sentia complaguda I com alleujada d'un pes en sentir que, fi­nalment, la Joventut podia tomar a ésser expansiva.

UNA ESTONA D l CONVERSA AMB EL SENYOR SBERT

Un cop installat el senyor Sbert a l'Hotel, I de»pré» d'haVerlI donat el temp» Just de fer la seva «tollet-te», sol·licitàrem d'ell una entrevis­ta. El senyor Sbert, amablllsslm, ens va rebre da geguida.

La conversa fou ràpida. — «A les onze em vindran a cercar el» meu» company» i encara ho d'escriure al­gunes cartes», — ens digué el senyor Sbert — I va ésser nna mica deslli­gada. Es desenrotllà com segueix:

—Estareu gaires dies a BaroelonaT —Fln» dimarts. —Anireu a Madrid? —De moment tornané a Palme. —Per molt de temps? —\o ho puc dir perquè llavor» ja

estaré a les ordres de la Federació. — I tornareu a Barcelona? —Tampoc ho puc assegurar. Potser

la Federació creurà convenient qne

w v ^ ^ s w ^ s ^ ^ w ^ v ^ v w v s ^ ^ r ^ s

Creiem que avui <s Impossible de claasinear «ap doctrina, o grup, o tendència col·lectiva, de dreta o d'esqnerra d'una falsd genera], com­prenent en la classlflcacld les tres qüestions esmentades.

Parla, després, de l 'actitud de l'Es­glésia davant d'aquests problemes I conclou:

L'Església, dones, en política, no ét dreta nl •«querra. Igualment conviu amb monarquies que «mb repúbliques, amb pobles governats autocràtlcament, com la Itàlia d'ara I l'Es-pinya dels sis anys darrers, que amb pobles governats demncrktlcamrnt com Franca I Ira reprtbU-iDM sud-amerlcanes. Aqnestea qüestions la tenen ben indiferent, atenta com està a la «eva mlsild espiritual, deixant, «mb expressió del seu Dlvf Mestre, que «Is mort» enterrin el» seus morts. Imposa nomí» robediència a les «ntoritats leglllmes. qualsevol qne sigui l'ori gen Immediat de Uur poder Tota altra togertn-c.« és estranya a la seva mlasló, | comprome­tria la seva ladependtncla i al» s«ua alta int» I S 0 5 , í í * t * ™ · n " " « lue totes lea Institu­cions poiltmues. Per «ix» creiem greument com prometedor per . l'E.giésla tot intent de fu­sió entre ella I un sisUau, qualsevol qne «Igul, de govera.ment polltle. Ho sostenim ara. hó •Mt·nl·m, tant com era Uetible, en temps de .Itcudur.. I ho sostindrem en temps de demo­cràcia tot I qne la d«mocràcia-l ara parlem

ííl r» ípo,n,Th"t,,t P·'·onal-merelx tota la nostra preferència.

En» hem allargat massa I caldrà deixar per a demà 1 acabament d'aquest article. vagi a València I d'allí a Madrid.

cap —Crec, en resposta a la vo»tra pr«.

gunta, que cal treballar perquè genyament l l iure aigul un fet w aviat.

—De quan daten el» treball» de l» F, U. E.?

—De l'any 1927. Aban», des de l'any 19!0. hl havia 1'AS»OPI«IÓ d'Engi. nyers I Arquitecte» de Madrid.

—E»colteu; respecte a l'actitud qu» segons dieu haur í eu d'adoptar lej futures Cort», no h l veieu cap dlfl-cuitat?

— Dlflculteí» Sabeu què? Jo crec que a le» altures h l hauria d'haver el volor cívic d'exposar-se a guanyar o perdre. En aquest cos la vlèiò-rla, Uelalment obtinguda, tindria un po»ltiu valor.

—Confieu en l'eficàcia dels partit» d'esquerra?

—El» estimo; però trobo que a tots plegats els falta disciplina.

— Quant da temp» heu estat detin­gut?

Avui fa onze mesos que per pri­mera vegada vaig ingressar a la presó de Madrid. La primera vega­da vaig estar detingut una aotmana. de Madrid vaig passar a Cuenca I de Cuenca a Palma. La segona ve­gada em van tenir un mos Incomu­nicat, després em van traslladar a Torrelaguna. 1 d'allí , el dia 27 ds Juny. confinat cap a Mallorca.

— ;En» haveu parlat d'un erup d'acció...

—En efecte. Hl ha el propòsit de constituir un grup d'acció format no tan sol» per estudiant» avançat» «n els e»tudl», s inó també por pioles-eor». El formar aque»t grup no voldrà d i r renunciar a cap creença n l a cap afiliació política. D'altra banda, cal emprendre com més aviat mHlor la tasca de dignificar d'una manera definitiva la condldé d'estudiant. Vu l l dir que l'ésser ev tudiant no vulgui d i r tarambanada. Ja que els grups polític» no han volgut preocupar-se mal del» estu­diants, els estudiants e» preocupa­ran d'ells. Aquí, com a tot arreu del món, cal que la intervenció del» es­tudiants en la vida pública sigui una cosa d'aquelles que e» fan »en· l i r .

— I respecte el problema social? —Espero que el sentit coHectlvisia

ar re larà cada dia més. Però també eepero que una bona entesa enire el» Intel·lectual» I l'obrerisme farà Impossible instaurar una injustícia en nom da la Justícia. Es dir, que la compenetració dé tot» plegat», del» obrers InteUectua!» I dels obrers manuals, ImpidolsI la instauraeié de oap més dictadura, tant si és ver­mella com blanca o de color de rosa. Sóc del» qui creuen quo la finalitat mai no Justifica els mitjans.

I com que — ho hem dit ]a abans — el senyor Sbert era reclamat per altre» obllgadon», per força hagué­rem de donor per acabada la con­versa.

Que »lgul Ien vingut a Barcelona l'InteHlgent cata là de Mallorca, se­nyor Sbert.

LA REBUDA A LA UNIVERSITAT A les onze en punt arribà »

la Universitat la comitiva de taxis que acompanyava Sbert des d» la seva arribada a Barcelona. Venien del Regina Hotel, on el viatger ha­via reposat una breu estona.

En arribar Sbert a la Universitat, començà una gron ovació qua e» pot dir que l 'ha acomponyat tota l'eatona, llevat dols moment» preci­sos dels discursos.

Al capdamunt de l'escala d'honor de la Universitat. s'Improvisà 1» tribuna. Va parlar primer el presi­dent de la U. F. A. Va començar el »eu parlament en cata là : «EstudlanW de Catalunya. — digué — i sonà una salva d'aplaudiments. Be5-lablert el silenci, continuà el « u parlament.

El» — estudiant» — digué — so™ ma»»a Jove» per a parlar de feB qu» passin o puguin paasar » 1» bls-tòrla. Nosaltres bem d» treballar d« cara a l'esdevenidor. Un esdeveni­dor de ciutadania i de reacció de '* consciència coUectiva nnlversitàri»-

Acabà referinl-se a l'ú» de W llengües hlspànique» que han d'«-ser germanes en llur ú», com I1" »ón també en l lu r origen, i n ­vocà per una gran estructurar'' de la nova Espanya, començan' nognltre» per una gran compre"5" entre le» Associacions d'estudiants-

LA SALUTACIÓ DEL RECTOR Acabat» els aplaudiment», I m " '

tre els estudiant» aplaudien Sbe"-ell entrà a saludar el B«cl0,r' acompanyat del president de la U . E. de Barcelona. I d'altres rm*-bres dirigents. F.i doctor Díaz ag* l'alenctó del senyor Sbert I S J niflcà que els estudiant tenen toW; le» seve» simpaties. Acabà aieo-que el» esliirli&nls han d'inspirar !• seva actuació en la ijObftsa, P»'"' moni de la Joventut. 1 en el» W · " de la pàtr ia i de la cultura.

Després, el senyor Sbert 1 els seo companys anaren al Clínic van repetir-se les mani Test ai-ions slmnatia vers el president de » U. E.

Aquest número

T-A V E U D E CATALUNYA ha estat passat per la censuf*

del Govern civil

L A V E U D E C A T A L U N Y A p|g . 5. _ Dissabt:, 8 de febrer dt 1930

H a ^ c a d e S C a í a r ü r x í a

AQUEST NUMERO DE «LA V E U DE C A T A L U N Y A . HA ESTAT PASSAT PER LA CENSURA DEL GOVERN C I V I L

L e s q ü e s t i o n s m u n i c i p a l s

i l o p i n i ó p ú b l i c a

Francament'emprès el camí de la normalitat política, s'apropa al dia en què l'administració de les corporacions locals passarà a mans dels representant» de! poble.

'Si* anys i mig de règim d'excepció, de silenci for^t , de fis­calització nul·la, han portat a l'opinió una desorientació i una igno­rància absolutes respecte al veritable estat de l'administració mu­nicipal. El ciutadà, que no té cap dada certa i positiva i que descon­fia de les que oficialment i sense cap control han estat publicades, es llança a barrejar xifres fantàstiques, a fer hipòtesis catastròfi-qaes, i a suposar abusos i extralimitacions en cada acord, cn cada obra i en cada acte dels que durant aquest període extralega! han exercit per designació del Govern els càrrecs que sols el poble po­dia vàlidament atorgar.

Una revisió de tot el passat ha de fer-sc, Indubtablement, pels qni, legítimament i en règim de normalitat constitucional, vagin a regir l'administració municipal en data ben propera, per tal de dir a l'opinió la veritat de tot, i de fer l'inventari complet d'aquesta herència, de la qual hauran de rendir comptes després.

Però cal que aquesta revisió i aquest inventari siguin facili­tats i preparats pels actuals administradors de la ciutat.

En règim normal, la fiscalització s'exerceix constantment i cada dia per l'opinió pública. La premsa, d'una part, i les oposicions, d'nna altra, obliguen els que governen a dir la veritat i a no ama­gar res del que interessa la generalitat dels ciutadans. Es com si els comptes es rendissin diàriament; i , en finir els regidors en llurs ràrrecs, ja gairebé no tenen res a dir, perquè han anat explicant llur gestió a cada moment en què l'opiuió h» comentat o censurat llurs actes.

Però aquest règim dc crítica pública no ha existit durant més de sis anys, i quan un mandatari no ha donat comptes al seu mandat mentre actuava els ha de donar en el moment en què s'acaba la seva gestió. Els actuals regidors no han rebut del poble cap mandat, però, de fet, han administrat i regit els seus cabals i cl seu patrimoni. Cal, doncs, que compleixin, explicant el que han fet i com ho han fet. El ciutadà barceloní té dret a saber-ho per a judicar, i aprovar o desaprovar, si cal, aquella gestió.

Es més. Aquesta explicació és necessària per evitar prejudi­cis i desviacions en la revisió posterior, qne si s'ha de fer a cegues pot resultar parcial o equivocada, I hem de creure que cap dels que fins ara ban administrat el Municipi barceloní ha fet res que es tingui d'amagar ni ha actuat en forma que no pugui pública­ment exposar.

Tots recordem fins a quin punt s'han proclamat les excel·lèn­cies d'aquest règim, ja finit, d'administració sense control, i com s'han ponderat els beneficis qne la ciutat ha obtingut durant aquest període en què ha estat privada de parlar i de fiscalitzar.

Es l'hora, doncs, de demostrar amb dades i amb xifres els avantatges assolits i les millores realitzades, per a fer callar els crítics de cafè i els ciutadans malesllcngücs.

Després de sis anys llargs de govern municipal, les xifres po­den ésser aclaparadores i eloqüents, i en exposar-les a la pública consideració sols satisfacció han de sentir els qui t»nts cops han repetit que han salvat la ciutat d'una desfeta.

No som nosaltres els indicats per a marcar el que cal que di­gnin i expliquin. Ells, més que ningú, saben què han fet i quins són els èxits obtinguts. L'opinió voldria que se l i expliqués tot, però això fóra excessiu i fins cansaria. Massa d'alegries i satisfac­cions seguides també aclaparen. Per bé de tothom, creiem que n'hi hauria prou amb la publicació de les següents dades :

Xifres dels ingressos i despeses del pressupost des de 1923 fins avui.

Xifres del dèficit o del superàvit obtingut en cada pressupost, en liquidar-lo, dins el mateix període.

Deute municipal en circulació en 1 d'octubre de 1923 i avui dia. Import dels avals donats per l'Ajuntament des de 1933. Deutes contrets per l'Ajuntament amb el Banc d'Espanya i

que no estan cancel·lats. Import de les quantitats necessàries per al servei d'interessos

i amortització del Deute municipal, des de 1923 fins avui, expres­sant amb la deguda separació les xifres de cada any.

Nombre d'empleats i obrers municipals en 1923 i en 1 de ge­ner de 1930.

Xifra global dels sous, jornals, pensions, jubilacions, gratifi­cacions i participacions en la recaptació, de tot el personal m u n i ­cipal en cada ptessupost, des de l'any 1923-24 fins a l'actual.

Quantitats totals pagades per l'Ajuntament per a l'Exposkió, expressant les que ha ingressat pel mateix concepte.

Cost total de les obres de la Plaça de Catalunya, de la Dia­gonal, del Palau Reial i de Casa la Ciutat.

Cost total de les obres del ferrocarril de Sarrià que s'han pa­gat i estan pendents de pagament, a càrrec del Municipi.

Quantitats invertides fins avui per la ciutat en les expropia­cions i obres del Pbrt Franc.

Inversió detallada que es donarà als 50 milions de la subven­ció de l'Estat per a l'Exposició.

Relació de les grans obres realitzades amb expressió de l'im­port de cada una i de si s'han adjudicat directament, per concurs 0 per subhasta.

Xifres globals de totes les quantitats despeses des del dia 1 d'octnbre de 1923 fins avui, en homenatges, banquets, viatges, automòbils, subscripcions oficials i manifestacions públiques.

Avantatges, drets, privilegis, cessions i subvencions obtingudes gratuïtament de l'Estat a favor del Municipi o de la ciutat.

Perquè l'opinió pugui començar a orientar-se, capacitant-se per a judicar després i fer justícia, n'hi hauria prou, dc moment, amb la publicació dc les dades apuntades. Amb elles podran fer-se com­paracions i apreciar-se en conjunt els resultats de tot un sistema e govern municipal. /

Algú que sen al costat nostre, mentre anem escrivint aques tes ratlles, ens diu que perdem el temps perquè cap d'aquelles da­des serà publicada ; però no ho creiem pas així i esperem confiats que el poble de Barce'ona rebrà una infonuació completa dels ac­tuals regidors governatius.

Si realment llur gestió ha estat bona per « 1« ciutat, ells són els interessats a demostrar-ho, i no cal pensar qne vulguin amagar la prova dc IKirs èxits. Si no ho fessin així, caldria pen-•• t que tenen raó els qjii diuen que les xifres desmentirien totes k s paraules que hem sentit repetir durant més de sis anys.

V I D A E C O N Ò M I C A

S o b r e f i n a n c e s l o c a l s

La tendència dels governs, no sot­mesos al control públic, de Illuntr-se a despeses exagerades, és a dir. sen­se tenir en compte la capacitat eco­nòmica de la col·lectivitat, que assa-nyalévem en la nota anterior, es ma­nifesta també en les corporacions lo­cals que, sigui per pertànyer als paï­sos on estan establerts aquells go­verns, sigui per altres raona, es veuen iRualment Lliures del control pú­blic.

Aquest fet el podem veure com­provat en les finances locals espa­nyoles, italianes l . fins 1 lot. nord-amerlcanes.

De 1923 a 1929. els municipis espa­nyols ban realitzat emlstlon* per un valor global de 568 milions da pes­setes, ï les Diputacions durant el pe­ríode 1925-1929 per valor de U7 mi­lions. Temut en compte les realit­zades pel Banc de Crèdit Local, les emissions totals dels Ajuntaments i Diputacions espanyols s'han desen­volupat en els anys 1923 a 1929 com segueix:

Mlüou d* ptM.

ina 1924 1925 1926 1927 1928 1929

9 27 71

190 15S 198 312

TOTAL . . 965 Com hom veu. l'augment ha estat,

durant aquest període, particular­ment el darrer any. veritablement formidable, l a càrrega tributària que aquest augment suposa, és fàcil d'on-devlnar. I la seva importància pa­lesa la necessitat ineludible de po­sar f l a rincrement de despeses que n'és la causa.

A Itàlia, totes les grans cíutaLs. a excepció te Nàpols 1 Brèscia. es tro­ben en situació financlera difícil. Heu-vos aci per algunes d'elles la proporció d'Ingrcí ^s a despeses en els pressupostos de l'any 1928:

I n g m u » M per

Tori . Milà . Gènova Roma

7* 77 >3 34

Es a dir. que cn als pressupostos respectius h l ha un fort excedent do despeses sobre Ingressos.

La cansa d'aquest estat de coses cal cercar-la en l'Increment alarmant que els darrers anys han experimentat les despeses locals italianes. De 1982 a 1929. aquest Increment ha estat, en efecte, de més de 4 mlHiards de lires. 1 s'ha t raduït an un augment de t r i ­buts que ha esdevingut ]a Insupor­table per al contribuent.

Ea per a ixò que Mussollnl. d l r lg ln l -se fa poca dies als governadors de província, els indicava la convenlén ela de limitar les despeses a les que són normals de l'administració. Tota als treballs d'embelliment I que no responen a una necessitat urgent han d'ésser postergats.

També a la d 'a Amèrica hl ha ciutat que as troba en serioses difi­cultats flnancieres.

A Xlcago la dictadura administra­tiva del seu batlle ha col·locat las nnances munlclpa!», com les del com­tat, en una situació que els matei­xos ciutadans clarifiquen de deses­perada. El deute de la du la t s'eleva, en efecte, a 2«í milions de dòlars ; les banques que fins ara havien pres­tat l lur ajut a la municipalitat, as refusen, ara. d'avançar cap més dO-lar, 1 l'Ajuntamem de Xlcago no pot pagar els aeus funcionaris, n l les in­fermeres dels hospitals, nl els mes­tres de les seves escoles. I s'ha vlat obligat a tancar nquestes, per no poder comprar combustible per a la calefacció...

I a situació s'ha fet cada dia més greu; darrerameni s'han produït ma­nifestacions comunistes 1 s'han llan­çat diverses bombes (Xlcago. però, està Ja acostumada a això darrer). Finalment, per a sortir del caos, ha calgut formar un comitè da ciuta­dans per tal d'exercir un control ab­solut sobre els actes da la munici­palitat.

Ela casos que. a propòsit dc les f i ­nances locals, acabem d'examinar,

com al de las finances piibUquae d'Ità-Ha qua examinàrem en la nota an­terior, proven sols uua mateixa cosa. En l 'absència d'un control conscient 1 eficaç da l'oplnló prtbllca. les temp-tactona a llançar-se a tota mena da despeses són massa fortes 1 massa nombroses perquè els administradors dels cabals públics puguin resistir­ies Hl haurà , sens dubta, excepcions. Però mal no es podrà dir. amb més veritat que en aquest cas, que con­firmen la regla.

XAVIER RIBO.

L ' A M N I S T I A

El present moment, com tota els da transició 1 transformació política, Iia donat lloc a esperar fonamonta-dament una ampla amnistia. S'oape-rava el decret per raons de dret 1 de tradició polí t ica històrica, amb visible desig 1 creient d-ue fóra do grans amplitud, sense excepcions de cap mena en afers polítics o social*, és a dir, que per Justícia 1 per grà­cia fóra el Dret restablert o har­monitzat L'esperança es fonamama-vn no sols en el que hem dit. alnó també en actes del govern del ge­neral Berenguer, que tot seguit va av.nistlar l'estudiant senyor Sbirt 1 als artiller» i pa í s ans de Segòvia exiliats a Osca, i retornà a Uurs cà­tedres els profeasors que en foren separats pel govern anterior.

Ha arribat el reial decret-llat n'am­nistia, signat el dia 6 de l'actual i que aparegué a la iGaceta da Ma-dr id i el dia 6. El govern, d'acord amb el que estableix l'artlcla 54 du la Constitució, mit jançant el seu President 1 amb el parer del Consell de «Ministres, proposa l'amo ista. els termes de la qual cal reconèixer que no són pas gaire amples, sobretot pel seu criteri l lmitat iu. en no for ni esment de causes 1 procediments que per imperi del Dret creiem que havien d'ésser, no Ja inclosos a l'am­nistia, sinó objecte d'una escrupolosa, atlnada 1 urgent revisió. Manté ex­cepcions que responen a conceptes polítics anacrònics i no abasta fets que. sigui qualsovulla el criteri que a cadascú mer<>lxcn. és evident que foren Ulls de l'estat d'exoepcló.

El decret conoedelz indult total als acusats o condemnats per rebel-Iló, sedició comú o militar I ala de negligència a què et refereixen els articles 376 i 277 del Codi de Justícia mi l i t a r : als castigats per riesobe-dència quan aquesta hagi oonslstit on infracció d'exllt Imposat gover-natlvament; ala que «haguessin i -sat amb Infraoclóó de les disposi­cions especials que fan referànola a aquests casos en l'Exèrcit l en la Marina. L'alliberament de tots «Is aíectats p í r aquests casos serà Im­mediat. S'amnistia també tols «Is castigats amb correctius militars per mancaments lleus totes les .•?«-ponssbllltats exigibles en les lleis de reclutament de l 'exèrcit; as decla­ren extingits els arrestos 1 exilLs com a oonseqúèncla de mesura go­vernativa presa per les autoritats militars I civils de qualsevol classe; es concedeix el reingrés a l'escala activa als caps I oficials de l'arma d'artilleria. I procedents d'ella, jne .haguessin estat separats del servei per acord governatiu, 1 es conce­deix també a- reingrés a l 'Acadèmia d'Artilleria a tots els alumnes que en foren baixa desprès del primor de desembre de 1928.

Queden amnistiats lambé totalment els delictes d'impremta 1 els eome-•»os n!it>Brç:oi<t la patranVi en re­unions, manlfostaclons, espectacles públics o actes semblants. Bespecte a aquest punt ben poca transcendèn­cia pot tenir el decret d e u r à s de tant temps do censura 1 de supressió total de les llibertats constitucionals, perquè, no havent estat lliura n i l 'emissió del pensament nl per es­crit nl de pnrnula. n l les reunions, mnl s'ha pogut mancar en aquests punts, que, d'exlstlr algun que altre fas isolat Ja va ésser sesoll I com­près per decrets d'Indult anteriors al d'aquesfa amnistio.

Celebrem 1 aplaudim el decret e i tot al seu contingut, que afecta d'u­na manera tan precisa Interessos 1 drets respectables, però no podem compendre com ha vingut presidit 1 caracterlizat per un sol caire. Tan sols amb ücglr-lo n ' M ha prou per compendre què és el que diu i què és tot el que no diu. Això és, que

per a res no afecta tota una altra sèrie de Tets, procediments amb què van ésser enjulclats 1 persones 1 i n ­teressos afectats i perjudicat».

No é», doncs, una amnistia ampla 9 de general exculpació, sinó una

mesura concreta 1 caracteritzada per la singularitat dels ^teclats, py rò l'amnlsUa ha estat donada així. 1, avui par avui. no pol fer-se altra cosa que acceptar els fets tal com són i esperar confiadament

Cal tenir an compto que d'ençà del 13 da setembre de 1B23 S'han Ins­truït una pila de procedlmenia da caire especial. Que per raons de tor­ça l excepció, que havien d'ésser apreciades dlnleres públic, apartant-se de normes bàsiques substancials, s'han seguit processos amb canv's da Jurisdiccions, declarant-se la retro-actlvltat de lleis penals an perjudici dels acusats, agreujant-se qualifica-clons 1 penes, desconeixent-se drets legítims de defensa i altres coses que van destruir totalment l'assèn-cla del procediment que és la ga­rantia per a tothom. A conseqüència de tot això, qua no va podar ésser eOcaÇment combatut, quedaren fora de la l lum una sèrie de fets 1 ante­cedent» que no poden ésser esbor­rats amb un senzill decret d'oblit o amnistia, que. de vegades, és mtse-rlcordlós o Just l d'altree. Ingrat o Incomplet

L'amnistia és el camí rapldlssim d'oblidar 1 íe r desaparèixer «1 de­licte i lat seves consaqQènclet. Da dret, és com si «1 delicte no hagués existit. De fet. és el camí que porta Inmediats alliberaments, l . pér t an t la Joia l pau a gran nombre de gent El reial decret-liel d'nmnlstla .tol dia 5 oblida en veritat molts deltc-l u 1 mancaments. La generositat, obligada a no fer remarcar més e's fels, el porta a oblidar tot quant entenem ç u e és inoblidable.

En el seu article vuit* estableix que en el seu dia se'n donarà comp­te a les Corts. Sortosament, aquesta declaració ens dóna bona i confiada esperança d'un possible millorament dels termes de l'emnlstla. Quan això arribi, és de creure que es t in­drà en compte que moltes vegadis oonv*, és necessari, per emèri t de Jnetlcla, demanar quelcom més que una amnistia. Cal la revisió. Amb aquesta i referlnl-se a procediments oxc-pclonaK sTU trobaran força elements dignes d'ésser tinguts c n consideració i que no foren apre-oiats cn el cas senzill 1 pràctic d'u­na amnistia, que. en esborrar fins el dsllcl« mateix, esborra també ol fot, la forma en qnè va ésser enju-dlcial 1 Iotes les seves conseqOènclM.

Qui ha sofen mesos o anys d'em­presonament per causa t sentència excepcional, mereix no que tot des­aparegui — puix qne no han flesapa-regut en va els temps que mal no re­cobrarà, passats potser en el mil lor d« la seva Joventut — : mereix molt més, mereix, com a home 1 cluladà. I és satisfacció deguda als principis ètics fonamentals del dret pur, que as fart la Unm clara I cs revisi 1 re­solgui lliurement 1 Jurídicament tot quant va ésser tèrbol I no Jurídic o excepcional. Val molt la llibertat d'un home. però val més la seva dignitat. L per tant. 11 *s força més estima­ble qne sa II tael Jnsttcla, tard o d'hora, que no pas gràrla o perdó.

Així com, per recent declaració ml-rlslerlol, seran revisades totes les disposicions del poder públic dicta­des als darrers anys, a tt 1 efecte do restablir ol rtglm normal l Jurídic

no obstant la trama de situa­cions l drets creats —. pere sacriB-cant-ho tot c la normalitat de l 'or-dro legal, cai revisar especialment amb més cura I raó els actes l pro­cessos, com els esmentats.

B. RODA VENTURA

A L D I A

Un llibre Alguns aaaics m'atien a preparar

la publicació d'un llibre contenint tota» les cròniques escrites. Impreses i no publicades, del u de setembre d; 1983 fina a la caiguda de la Dic­tadura. .\ tu hauria d'afegir encara tres o quatre d'aquesta daftart dies. Formaria un llibre de més de sis centes plana» ben amples 1 11»-tra petita.

Aquests centenars de cròniques, es­crites sabent que havien d'ésser re­visades per la censura — primer la mil i tar 1. despré», la civi l — ho fo­ren, n a t u r a ï m e n t amb tot el compte possible perquè passessin, atenent que cada una d'elles, da no passar, costava a l 'administració de LA

VET DE CATALUNYA unaa pessetes llançades, i al cronista una tasca perduda, com la de qui tira un tret que no arriba a l'objecte apuntat. Això é« «olg per a d i r que la tasoa dels senyors censors ha estat feta amb tot el seny posat en el deure que tenien encomanat per Uurs su­perior».

No «*c amic de publicar reculls d* cròniques volandere» que reflectei­xin o intentin reflectir el suocés o el problema dei d i a Per això be resistit sempre la Invitació a editar llibres contenlnt-Iea. encara que t'es-collitsln eciiradament i per a ixò re-•Istatso ara la temptació de publicar lej censurades i les mutilades.

No em faria cap por publicar-les: no hl trobaria cap tribunal un dello-i ' d'impremta, n l una calumnia, nl una Injúria, n l un atac a tot quant defensen el Codi penal, algunes Uels extraordinàries . 1 « k RR. DD. Ueia I lea RR. OO. de la Dictadura. De tot procés, si algú l'intentava, n'eixiria absolt segurament

A més, en cap de les cròniques no hl havia publicitat da negocis brut*, nl assenyalament de profiU personals, nl bescantava ningú per negocis privats... n l prohibiu. No vu l l dir Jo que en alguna no hl hagués co­ses tractades amb eufemismes, que en altres no hl hagués estampat punts suspensius; que algun conta no tingués una mica de mala Inten­ció, que alguna lloança no foa feu amb un punt d'ironia... Però, totat no res. La censura ha tingut el cri­teri d« condemnar molles coses al buit del silenci, do l'inexistent El llibre, repeteixo, fóra en defensa del compliment del deure — un xic ex­tremat potser, s! ei deure consent aquest adjectiu — dels tenyors cen­sors. I . encara que no els guardo cap rancúnia, no vul l fer-los. tam­poc, aquest favor que no me l'agral-rlen potser.

Quedem que no publico el l l i ­bre: pert quar. la censura serà mét benèvola o ejuan s estableixi la l l i ­bertat absoluta o nomét la condicio­nada a una taula d'assumptes, prè­viament establerta pei Covorn. no sé si sabré estar-me'n per estalviar fei­na, ara que en començo a tenir massa, de publicar alguna de let cròniques censurades o mutilades.

Serveixi aquesta, amb permís del» senyors censors, de resposta alt amics qne em demanen la preoara-cló del llibre.

POL

L A V E V D E LA RAMBLA

L a j o v e n t u t

Aquests rlarrers temps la Jo­ventut ha estat objecte d una espa­cial atenció. Potser una mica Im-bults. tots plegats, per la famosa dè­ria dels homes vells I delt homes nous. es pretenia trobar entre la gent Jove els futurs orientadors. Ha bas­ta t però, quo les aigvlos hagin arri­bat—o gairebé arribat —al seu nor­mal nivell, per veurà amb claredat merldlana que el dilema no consis­tia entre homes vell» I homes nous. sinó entre incapacltate i capacitats. I qua la cosa é» ben certa, el temps encara ho pa ten t luurà millor.

..Vol d i r això que ara el concun de la Joventut Ja no interessat Nin­gú no bo ha d i t ; 1. per bé que ac­tualment la varietat de lemes obligui a prescindir d'alguns, és Indubtable que tothom té en molt de compta la reserva d'energia — energia ne­cessària tobretot per a la renovació — que aquesta Joventut tlgnlflea.

Precisament ha estat Pau Romeva qui, do» d'·El Mati., ha Indicat — 1 aclarim que no citem oonceptet exactes — la conveniència que elt partiu polítics no prescindeixin de la Joventut.

Bstom d'acord amb rar t lcul isU del col·lega. EU par t iu poliUca. per egois­me propi, han de voler atreure't el concurs d'aquells qui compensen a bastament la Inexperiència amb l 'cniuslasin· .

Però, al nostre enUndre, al per la sava banda els paruts política han de procurar atreure't la Joventut la Joventut U m b é ha da procurar acos­tar-se als par t iu polítics.

En altres paraules: ai volem que mal mét no as pugui repetir un pe­ríode vergonyós oom el que va del IS da setembre de l'any 19SS al 28 da gener de l'any 1930. cal que cap ciutadà no entengui que la labor deü altres justi i ica la teva abs tenc ió : cal que de politict en signem tou . No s'hl val, en nom d'una elevació qne és la disfressa d'una peresa, quan no d'una fa tu ï ta t disculpar-se amb la labor pròpia per tancar elt nUt davant unes r e a l l u u que a tou ent interessen per un igual. L'home de ciència. l'arUsta. el flnancler. ol comerciant l'obrer, han de procurar qne els problemes Immanents de la professió l lur no ofeguin la cons­ciència del ciutadà. Els qui no ho facin a lxi . que no parlin després, so-U el pes de la tirania, de Uibertatt nl de dignitat.

I di t això, queda ontèt quo ol deu­re primordial de la joventut en aquesU moments de màxima trans­cendència per a la nostra pàtr ia , és sltuar-ta allí on el seu honrat sentir el pom Que cadascú t r i l segons les seves Intimes conviccions, que cadas­cú aporti el seu esforç a les orienta­cions que cregui més justes o de ma­jor oportunitat per la causa coHec-tlva. Però cap home Jove, qua da debò sigui Jove i home. ha de vo­ler esperar, tancat en la seva torro de vori . que els altres el vagin a cer­car, i menys, enenra, qua elt altres facin una feina que ell també té l'o-bllgacló de lar.

ROGER.

L a g e s t i ó d e l s a f e r s l o c a l s

Els nostres lectors ja coneixen la R. O,, dictada recentment pel Govern i tramesa als secretaris i interventors municipal» i pro­vincials, on s'acorda deixar en suspens totes les disposicions dc caràcter econòmic adoptades des del dia aS de gener, data de la caiguda de la DicUdura, que comprometin crèdits dels pressa-postos i hagin excedit de les atencions corrents del servei, úniques que podran atendre d'ara endavant i mentre dnri la interinitat pre­sent. També queden en suspens tots els acords declaratoris de dreta que no tinguin una peremptorietat i una urgència paleses.

Sigui la que sigui la posició adoptada davant del Govern ac­tual i alguns dels seus primers actes, tothom coincidirà a elogiar sense reserves la dispfwició esmentada. Ha calgut qne vingués la intervenció del poder públic a evitar el que la més elemental ètica política no havia pogut eludir. Calia impedir que continuessin disposant arbitràriament dels cabals públics els que no temen cap representació popular.

Una de les primeres coses que caldrà fer, en ésser restaurada la normalitat jurídica i constitucional, objecte únic i declarat d'a-qnest Govern, és obligar que rendeixin comptes els que han gosat administrar ela interessos públics sense qne ningú els en donés antoritzadó.

Els Ajuntaments i les Diputacions populars tenien l'avantatge d nn origen democràtic i d'nna constant fiscalització. Elegits pel poble, el cos electoral exercia sempre damunt d'ells el seu control ineludible. Tenien, a més a més, el contrast de les oposicions i de la premsa.

Els Ajuntaments i les Diputacions de la Dictadura han actuat sense cap mena de mandat popular. No han representat ningú. No han estat sotmesos a cap mena de fiscalització. N i ban tingut una oposició qne els vigilés i demanés comptes de llur gestió, ni una premsa lliure que pogués discutir i comentar llurs acords.

En aquestes circumstàncies no és pas cosa estranya qne l'ad­ministració municipal i provincial hagi tingnt les mateixes carac­terístiques d'absència de control i de mètode que l'administració estatal, sintetitzada inevitablement en la depreciació de la pesseta. Segons dades oficials i qne seran oportunament debatudes, exami­nades i revisades, el deute públic d'Ajuntaments i Diputacions ha augmentat aquests darrers anys en uns mil milions de pessetes.

De moment, calia deturar aquesta disbauxa. Això era el més urgent i això és el que s'ha aconseguit amb la R. O. esmentada.

El Govern mereix lloances pel seu gest, que assenyala el co­mençament d'nna nova etapa en l'administració provincial i mu­nicipal.

L a r e s t a u r a c i ó d e l ' o r d r e

Gairebé l'únic argument que esgrimien, abans del 28 de gener de 1930, els pocs defensors de la Dictadura instaurada el 13 dc setembre de 1923, era que, durant aquests ris any», quatre mesos i tretze dies, havia estat mantingut l'ordre públic.

No anem ara a examinar aquesta afirmació ni a discutir els esdeveniments de tota mena que es desenrotllaren des dels tràgics episodis de Vera de Bidasoa, encara no prou esbrinats, fins a l a sublevació de Ciudad Real, liquidada ara amb una amnistia. Una cosa és que els diaris no en parlessin sempre, perqnè no podien, i que l'opinió pública no se n'assabeutés, per manca d'elements d'in­formació, i una altra cosa que no sncce!» res. ftecisament durant aquests sis anys han passat les coses més greus que es recorden a Espanya en iot el qne va de segle. El Cos d'Artilleria dissolt dues vegades en menys de quatre anys, les Universitats tancades dues vegades en menys d'un any, capitans generals i tinents general» de l'exèrcit arrestats i detinguts per la Guàrdia civil, ex-president» del Consell de Ministres detinguts, processats i multats.

Repetim, però. qne ni és ara el nostre propòsit, ni és aqnest el moment oportú per a fer el balanç de la Dictadara en aqnest punt de l'ordre públic. p

N'h i ha prou, d'altra banda, amb llegir els decrets publicats a la Gacela de M a d r i d aquests darrers den dies per a comprovar fins a quin punt la Dictadura havia pertorbat l'ordre jurídic, molt més greu i molt més important encara que l'ordre material.

Ha calgut restablir els preceptes que regulen la comptabilitat de l'Estat. Ha calgut iniciar la revisió de tots els actes adminis­tratius de la Dictadura. Ha calgut restituir estudiants i catedrà­tics a llurs drets acadèmics. Ha calgut reobrir totes les Universi­tats del regne. Ha caigut reintegrar a llur cos els caps i oficials d'artilleria que en foren arbitràriament foragitats. Ha calgut dei­xar sense efecte les disposicions que vulneraven les plantilles de la marina de guerra. Ha calgut donar una amnistia per a liquidar «tuacions improrrogables. Ha calgut restaurar institucions de cultura i corporacions professionala en llur normalitat. La Dicta­dura no ha pogut sobreviure a l'estat d'esperit de les gnamiciona d'Andalusia i a l'actitud dels estudiants.

Fa vuit dies que la Gaceta d t M a d r i d no para d'inserir decrets on són restaurats alguns drets vulnerats per la Dictadura i cm és restablert l'ordre jurídic pertorbat pel règim anterior. I encara aquesta feixuga tasca no és acabada. E l Govern actual atén. tan sols els casos més urgents. Després vindrà la revisió definitiva qne emprendran les Corts.

Es, doncs, evident qne la Dictadura no era l'ordre sinó tot el contrari. I és oer això qne la primera tasca del Govern nou ha estat, i és encara, el restabliment de l'ordre, de l'ordre material i de l'ordre jurídic.

C o n í e r è n c i a d e L l í u s N i c o l a u c T O I w e r

a l a « F u n d a c i ó p e r a T e s t u d i d e l e s a r t s

i d e l e s c i v i l i t z a c i o n s d e l a M e d i t e r r à n i a

> o c c i d e n t a l » d e P a r i s Prossegueixen, amb l'èxit qne van

començar, les tasques de la «Funda­ció per a l'estudi de les arts i dc les civllltzaelon» de la Mediterrània occidental., de Paria (Fundació Cambó).

Després d'' les tret conferènclat donades pel nostre Il·lustre amic se­nyor Puig 1 Cadafalch. sobre el te­ma «El primer art romànic», ahir do­n à la primera—de les tres que a càr-

• rec seu són anunciades — el senyor 1 Lluís Nicolau d'OIwer. j AquetU oonUrèncla. Igual que les

anteriors, fou donada a la Sorbona, i el «enyor Uuis Nicolau d'Olwer fou

presenUt aj nombrós i docte audi­tori amb paraules de fervorós elogi par la seva obra.

Kl teifta general d'aquestes confe­rències es la civilització catalana ala segles X I Xf.

La primera conferència el senyor Liuls Nicolau d'Olwor la dedicà a l'estudi del toma: «El quadre histò­ric.

Començà per traçar una Hnla dels vlslgods l dels francs; estudià els efectes de la conquesta à rabe ; pa»là d i la dispersió 1 es referí a la In­fluència exercida per la cort de enr-lemany.

Seguidament el conferenciant trac­tà de la conquesta grega, de la Mar­

ca Hispànica , dels comtes hereditaris 1 propietaris, del final de l'època ca­rolíngia I de l'afebliment progressiu de la dominació franca.

Passà després a tractar de la Ca­talunya Independent referint-ae al règim Jurídic i social i a l'obra le­gislativa de Ramon Berenguer I .

Estudià lamh • Ics classes feudals de rèpe>ca, les. altres classes laiques i la gran constitució de l'any 1060.

Finalment cl docte conferenciant estudià l'estat de l 'Esglés ia de la clerecia «ocular, els blabas. les l lu i ­tes amb Roma. els monestirs: féu una ampla referència a la solució da cont'nuitat entre els moneelir» vlsl-goUcs i els monestirs romànics , i acabà parlant de la manumiss ló pro­gressiva de Roma.

El eonferonclant va cloure la sev» bri l lant dissertació amb un resum dd tot» els punis expnsau.

EI senyor l l u í s Nicolau d'Olwor va escoltar entuslssUs aplauffltncnU I va rebre molles felicitacions.

En aquesta primera niç*. a la qual ha assistit nn nombrós públic t o m a t en majoria per erudita, el senyor d'Olwer ha t raçat la Historia tona-

I mental de Catalunya l ha Iniciat l l'estudi de ta Literatura aatalana, el I quai tema serà tractat en la segona I conferencia.

í%g. 6. — Dissabte, 8 dc febrer de 1930 L A V E U D E C A T A L U N Y A

D e s p r é s d e l a D i c t a d u r a

L'escala única d'ascensos en el cos general de l'Ar­

mada Madrid . 7. — La -Ooseta» d'avui

publica, enlre altres, les següents diM'í Ml ÍO!:S :

Derret-llei establint que l'escala tinica d'ascensos nl cos general de l 'Arniada Mguin per rigorosa anügu i -tat. Queden exceptuats els càrrecs de cap i tà general, contralmirall . capità de nav i l i i capità de corbeta que ho seran per elecció.

Oficials generals de l'Ar­mada reintegrats.— Cinc contraalmir.dls honoraris

Madrid 7. — Ha estat disposat que els oficials generals de l 'Armada que havien passat a la reserva sense ha­ver complert l'edad r eg l amen tà r i a si­guin reintegreu als seus llocs amb el n ú m e r o d'ordre que els correspon­gui a l 'escalafó.

Que els cinc capitans generals de l 'Armada qua en v i r tu t del decret de 9 de gener passaren als anomenats serveis de terra, ho siguin com a oon-tralmlral ls honoraris.

Els estatuts dels Col·legis Mèdics.— Les operacions de canvi amb l'estranger

La «Gaseta» publica unes disposi­cions aprovant els estatuts dels Col-lepls Mèdics.

Disposant que eessl com a cap del gabinet dc censura de Madrid el t i ­nent coronel don Celedoni Iglesias.

Deixant sense efecte la Reial ordre do 6 de m a r ç de 1924 1 altres disposi­cions referents a operadones de can­v i amb l'estranger 1 suprimeix les Comissions que operaves» a Madrid, Barcelona i Bilbao e n j g r t u t del de­cret d'11 de març dc- 1921.

Una gran coalició d'extre­ma liberal dintre el camp

monàrquic Madrid, 7. — Al Casino de Madrid

es reuniren abans d'ahir, amb el se­nyor Sànchez Guerra, diversos ex-ml-nistres i personalitats dels partits conservador i l iberal .

Sembla que el senyor -Sànchez Gue­rra els exposà el propósi» de formar part d'una gran clalició d'extrema 11-I eral. dintre el camp monàrqu ic . Ani­ran amb ell a aquesta Organització els senyors Bergamln. Burgos Mazo, P ln léo i d'altres. També en formaran part els senyors .Alba. m a r q u è s d'Al-hucemas i d'altres grups extrems, à d h u c dels de fora el camp monàr­quic, que estiguin d'acord amb el nou parti t .

El senyor Sànchez Guerra esperava que l i ar r ibés l amnistla decretada ahir, per ta l de començar immedia­tament una activa campanya política dintre aquestes tendències .

L a direcció del Timbre Madrid, 6. — El senyor Amado ha

d imi t i t al càrrec de director del Tim­bre.

Serà substi tuï t pel senyor Espila.

De l'entrevista del senyor Cambó amb el senyor OssOrio i Gallardo

Madrid. 7.— El senyor Ossorio i Ga­llardo, parlant ani t passada de l'en­trevista que celebrà ahir amb el se­nyor Cambó, respecte la consUtudó del gran partit nacional de què es pal·la aquests darrers dies, ha dit que. davant les discrepàncies d 'opinió que trobava amb aqueixa organització, havia acabat totalment, en tot allò que l i atany, les gestions que realit­zava el senyor Cambó.

Cridat per aquest, avui a r r iba rà a Madrid, procedent de Santander, el senyor Josep Ruano.

Els mauristes de Madrid i la situac ó actual

Madrid. 7. — Iresidi ts pel senyor Goicoechea, es reuniren ahir els Co­mitès maurisle? de Madrid, per t i l d'estudiar )a s i tuació polí t ica actual.

La reorganització de la U. P.- Canvi de nom.- Els ex-ministres formaran el Consell director.- E l gene­ral Primo de Rivera al

marge de la direcció Madrid . 7. — Sembla que en re­

organitzar la «Unión Pa t r iò t i ca , es t r ac t a rà de formar un partit, el qual s e r à d i r ig i t peu un Consell Integrat per tots els ministres del darrer Go­vern. Aquest Consell d e s i g n a r à el Co-eüllè nirector.

La Unió Pat r iò t ica canv i a r à l'ac-loaJ nom, per un de part i t , el qual no ha estat encara acordat, però que t i n d r à el mateix lema que l'actual Ln ló Pa t r iò t ica .

sembla que el genernl Prlmo de Rivera r o m a n d r à , en curta forma, al marge do la direcció d'aquest par­tit .

Abans d'ahir 1 ahir es reuniren els senyors Calvo Sotelo, Y-mguas > Au-nòs , els quals formeu part cle la p o n è n c i a designada :»el marquès «l'Estella I els ex-mlnistres, per tal d'estudiar les nases del i rograma de l l u r futura ac tuació pop'.itica.

Aquestes bases i un manifest que amb tota seguretat s e r à adreçat a l 'opinió , seran estudiats en una a l ­tra r e u n i ó que se ce l ec ra rà d 'ací poc.

Don Alfons telegrafia al President de Mèxic Madrid . 7. — El rei ha lelegraflal

al president de Mèxic, senyor Ortiz Rubio, desi t lant-ü un prompte resta­bliment.

«No passa res i que duri» diu el cap del Govern \ fadr id . 7. — A les àeu dol mall , ha

arribat a Palau el general Beron-gucr.

\ i cap de poc han arr ibat els mi­nistres de Justícia, Ecoutraia i Tre­ball.

EI president n'ha sortit a tres quarts de dotze. Ha d i t als pertodis-

-tes que havia eMat so la ra ín t una con­versa amh el Bel.

- N o s'ha acordot res - ha afegit • Així» vol dir qut no passa res. El

què cal. és que seguim molta dies a ixí .

Els ministres han sortit a la una de la tarda.

Cinc dimissions admeses i un sol nomenament

Madrid, 7. — El senyor Wals ha d i t als periodistes ijue havia sotmès a la signatura del Rel un decret creant la sots-secretaria del seu mi­nisteri, t nomenant per a ocupar-la el senyor Josep de Pau Soraluce, el qual és també cap de la Direcció d'Aranzels i Valoracions. També ha signat — ha afegit — d'altres cinc decrets admetent ja dimissió dels quatre directors genera)*; d'Econo-mla i del sots-director d Indústr ia , i un altre suspenent el decret referent als serveis agro-pecuaris. Amb a ixò queda rectificat tot el que s'na dit referent a nomenaments sense el de­gut coneixement de la tealitat.

«Com pot veure — ha seguit dient «1 senyor Wals _ en pleguen cinc 1 no més se'n nomena un. No cal que faci elogis del nou sots-secretari per­què vostès ja el coneixen. Es un fun­cionari diplomàtic de la carrera con-sular 1 1 duc al ministeri per íal que m'ajudi a coUaborar en la rcon. ganltzacló del Deportament..

Audiència militar de Don Alfons

Madrid. 7. — El Rel ha rebut una nombrosa audiència miljtar, en la qual h i havia el general López Po-zas I altres generals, caps i oficials.

La presidència de la Junta de Colonització

Madrid. 7. — El Ministre del Tre­ball ha dit que havia sotmès a la signatura règia un decret admetent la d imiss ió del general Hermosa, com a president de la Junta, de Co­lonització. «Aquest càr rec — 'ha dit — queda sense proveir, car l'organis­me està pendent d'estudi per decidir si ha de seguir un cop reorganitzat 0 w ha de desaparè ixer .

Desp tx del cap del Govern

Madrid, 7. — El President del Con­sell ha rebut ei s índic de la Borsa de Madrid, senyor Pelaez, amb una comiss ió del Collegi d'Agents de

Canvi i Borsa; el senyor Joan March 1 el marquès de Sotelo; aquest dar­rer, amb l'objecte de refermar-11 la seva dimissió del càr rec d'alcalde de València.

T a m b é ha rebut una comissió del Banc d'Espanya.

Després de rebre d'altres visites, ei general Berenguer ha baixat al pati petit del Ministeri i , davant el micròfon, ba pronunciat, en an­glès, les següents paraules;

•Es un plaer per a m i , donar a conèixer, mi t jançant el cinematò­graf parlant, que regna a Espanya la pau més absoluta i l a prosperitat. Amb la confiança del Rel i dels meus compatriotes, espero arribar a mantenir ei més gran estat de pau 1 de benestar a la meva Pàt r ia , tot el temps que em proposo gover­nar.,

T.a provisió d'alts càrrecs al ministeri

de la Governació Madrid, 7. — E l Ministre de la Go­

vernació ha rebut, a dos quarts de dues de la tarda, els periodistes, als quals ba dit que no hi havia res resolt respecte el nomenament d'alts càr recs del seu Departament. «Es una tasca feixuga — ha dit — i cal estudiar-la molt. s i es té en compte que, tot i anant a ocupar-los alguns homes polítics, no h i duran la repre­sentació de cap partit I sí eolament l lur col·laboració personal. Aquest Go­vern no és tampoc un gabinet de partit, car s'ocupa solament de com­pl i r un manament i ho farà amb la més gran bona fe i amb la màx ima voluntat.»

Presa de possessió del nou sots-secretari de! rai

nistre de Justícia Madrid. 7. — Avui ai migdia s'ha

posseslonat del seu càrrec ei nou sots-secretari del ministeri de Justí­cia, don Antoni Taboada.

Li donà possessió el ministre, el qual pronuncià un discurs elogiant la tasca del director d'Asumptes Ju­dicials i eclesiàstics senyor Garcia del Valle, què deixa nl ministeri una estela d'home de bé.

Del nou sots-secretari, afegí, res no en puc dir , j a que un germà no hn d'elogiar els seus germans.

El senyor Taboada es most rà sa­tisfet pel nomenament, dient que po­s a r à a cont inuació tot el sel zel l desig de treballar, comptant a més amb l 'auxi l i del personal.

Afegí que, a més de les funcions peculiars del seu càrrec, a judarà el ministre en aquella revisió de què p a r l à ei dia de la seva presa de pos­sessió.

Acabà dient que el senyor Estrada en nomenar el nou fiscal del Tribu­nal Suprem I en fer el nomenament per a la sots-secretaria, ret tribut a la gra família Judicial de la qual procedeix. . .

El senyor Garcia dc] Valle dona després íes gràcies pels elogis de què havia estat objecte per part del mi-

" A ' l ' ac t e de la presa d« Possessió del 8enyor Taboada. assistí tot 1 alt personal del ministeri .

Declaracions del sots-se­cretari de la Presidència

Madrid, 7. - El sots-secretari de la Pres idència ha rebut « ^ f ^ g i els ha dls que en els periòdics oficials s'insereixen ^ d i r lg lde , als Fiscals de les Audièn-c esg pera l 'aplicació de ramnlst ia.

Referint-se als rumors que « r c u -,en relatius al g ™ e r ^ Jue la qüestió del presoners, digué que. desgraciadament, el g c 1 6 ™ 1 , . 8 ' ' ^ tro no existeix i rue, quant als preso­ners no creia que n'ht b . g u ^ cap, pe rò , per si n 'h l hagués algun en­cara, quan passi per Madrid el Re­sident Reneral f rancès es posarà d a-cord amb eU por al nomenament a u-na comissió hispano-franecsa que s > n r n r r e g a r à de fer una visita al Sàha ra , nmb l'objecte de fer esbnna-clons sobre el particular.

Dimissió del Rector de l'Universitat de Valladolid

Valladolid, 7. — Amb caràcter irre­vocable ha d imi t i t al càrrec de rector de la Universitat don Josep Maria Gonzàfez Echavarri,

Signatura de Foment Han estat signats els següents de­

crets d'aquest Minis ter i : Acceptant la dimissió dels directors

de Monts, senyor Elorrieta. i de M i ­nes, senyor Fuentes Pila. i nomenant director general de Mines Rafael Gar eia Ormaechea.

Signatura de Treball Madrid. 7. — Han estat signats els

decrets següents d'aquest Minis ter i : Concedint la Medalla de plata del

Treball al secretari del Comitè pari-tari de Premsa de Madrid don Marian Gonzàlez Rothwos.

Aquesta concessió es fa a proposia de l'esmentat Comitè paritari per a premiar els treballs que realitza i els que va realitzar amb motiu de l 'Ex­posició de Premsa celebrada recent­ment a Sevilla.

Consell de Ministres A L'ENTRADA ü VISITA DE LER-

ROUX A BERENGUER :: LA RE­NOVACIÓ DELS AJUNTAMENTS «: EL WOU SOTS-SECRETARI D'ECONOMIA Madrid. 7. — A lea set de la tar­

da arr ibà el general Berenguer a la Pres idència .

Rebé les visites del nou Fiscal del Suprem 1 del Governador c iv i l de Barcelona, senyor Milans del Bosch.

També ha rebut el Cap del Go­vern la Junta Nacional de l 'Aliança Republicana, presidida per Alexan­dre Lerroux.

En sortir, de l'emrevisla, cl senyor Lerroux p a r l à amb els periodistes i els digué que havia exposat al ge­neral Berenguer els actes commemo­ratius de la República que s'orga­nitzaven pel dia 11 de l'actual.

El senyor Lerroux va fer reure al President que en situacions políti­ques molt més restrictives que la present, havia estat permesa la cele­bració d'actes semblants.

El general Berenguer — digué el senyor Lerrpux — em contestà que en el Consell d'aquesta tarda es tractaria d'aquesta qüestió. També i i he parlat de qüestions polít iques i he recollit el rumor de què el Go­vern es proposa renovar els Ajunta­ments a base dels major» contri­buents i representants d'entitats eco­nòmiques i culturals. L i he fet veu­re que hi ha forces polítiques, com ara la republicana, que d'aquesta manera amb prou feines tindran re­presentació eu el Ajuntaments, i II hs fet constar la meva protesta si s'arriba a procedir d'aquesta mane­ra, ja que això, a més, portaria com a conseqüència la violència en los properes eleccions.

El general Berenguer m'ha contes­tat que havia estat nomenada una ponència composla per dos ministres per tal que distamini sobre la qües­t ió i que, segons el resultat d'aques­ta enquesta, procedirà el Govern.

A l ministre de Governació l i pre­guntaren els periodistes, a l'entrada del Consell, sl portava nomenaments de governadors.

Contestà que encara no hi havia res.

senyor Argflelles digué que par­i r ria al Consell de qüestions d 'Hi­senda, però que no portava res en concret.

E l ministre p regun tà als periodis­tes sl sabien amb qui havia confe­renciat avui el senyor Cambà i sl aquest marxava a Barcelona 1 quan pensava tornar.

Els periodistes II digueren que l'ex-minlstre regionelista es proposa marxar d e m à a Barcelona 1 que.' segons havia dit . tornaria a Madrid al cep d'uns quans dies.

Ei Ministre d"Economia digué que havia pres possessió de !a sots-secre­taria d'Economia el senyor Pan de Soraluce, el qual havia pronunciat unes poques paraules, dient que mal grat le* desgràcies de família que acaba de tenir, s'havia vist obligat a acceptar al càr rec donada l'amis­tat que el l l iga amb el senyor Sals.

A LA SORTIDA, BERENGUER DIU QUE HAN ESTAT AUTORITZATS ELS ACTES PER A COMMEMO­RAR L l i DE FEBRER Madrid. 7.— El Consell de Minis­

tres acabà a dos quarts de den del vespre.

Mitja hora abans havia sortit el ministre de Just ícia i Culte, dient que l i calia resoldre un afer urgent al Ministeri i que els altres conse-'llers restaven reunits.

En sortir el general Berenguer, d i ­gué-

— Toat l'estona d'hem dedicada a examinar organismes per tal d' in-corporar-los als ministeris que els correspongui Per tal de seguir trac­tant d'aquesta qüestió, ca ldrà cele­brar consells molt sovint.

L I fou preguntat si havia estat acordada l 'autori tzació dels actes de commemoració de la República el dia 11 de febrer i contestà que sl, però amb algunes condicions. Sem­bla — digué — que es tracta (Tiln àpat 1 no hi ha hagut cap dificul­tat en autoritzar-lo.

LA NOTA OFICIOSA El ministre de l'Economia ha faci­

li tat la següent nota oficiosa; Els ministres han Informat sobre

el resultat de l'estudi que han fet dels serveis fle llurs respectius de­partaments 1 a proposta del de Fi­nances s'ha acordat que presentin un pla de conjunt, per tal d'harmo­nitzar les funcions divergents i con­traposades I suprimir els serveia dels que no siguin considerats ab­solutament necessaris, per tal de re­duir d'aquesta manera les despeses del pressupost.

A proposta del Ministre de Tre-ball . i inspirat pel mateix criteri d'austeritat, s 'acordà suspendre tot acord d ' invitació per a Congressos internacionals a Espanya que no res-pc-nguln a una necessitat de sana política internacional.

S 'aprovà nna Reial Ordre, a pro­posta del ministre de la Governació donant instruccions ais governadors civils per tal que aprovin els regla­ments de les associacions escolars.

AMPLIACIÓ DEL CONSELL Madrid, 7. — Poques notes I d'escàs

interès ofereix l ' ampüacló del Con-

Notes econòmiques i financieres

E l Deute públic d'Espanya Total del Deute públic a Espanya

el primer d'abri] de 1923: Milions de Ptes.

Deute de l'Estat U.6Í0.8 Obligacions del Tresor. . 3.433.6

TofaL . 15.074.Í

D'aquests quinze mil setanta qua­tre milions quatre centes mi l pesse­tes, se n'haa dc rebaixar ans dotze milions que s'amortitzaren en el se­gon semestre de 1923, per les lleis d emissions.

Deute emès des de 13 de setembre de J923, fins a 31 de desembre ds 1929:

Milions de Ptes Obligacions del Tresor-. . L79I.8 Deute amortitzable per a

pagament* del Pressu­post extraordinari . . . 1.225.0

Deute amortitzable de l'Es­tat per atencions de la Caixa ferroviària . . . 1.300.0

Deute amortitzable de l'Es­tat per a consolidació d'Obligacions del Tresor 5.608.3

Id., id.. Deute Interior . . 3.115.5 Emprèstit or 504.5

D e l e s t e r r e s c a t a l a n e s

Total. . IS.544.6 A deduir el valor nominal

dels dos Deutes; el conso­lidat i el convertit. . . 8.624.8

Total líquid amb què ha augmentat el Deute pú­blic durant la Dictadura 4.980.3

Quatre m i l nou cants vint milions tres centes mi l pessetes

A aquest grapat de milions s'hi hauria d'afegir els que repre­senten els «avals , del Tresor, per capital i interessos, que no tenim da­des per calcular, però que segura­ment passen de tres cents milions.

Sl la Dictadura ens ha resultat do­lenta, en canvi ens ha sortit... una mica cara.

E l petroli brut als Estats Units A fi de desembre passat, l'existèn­

cia de petroli brut als Eatats Units pujava a 68.206.000 barrils.

Les fallides als Estats Units Durant el mes passat h i va haver

als Estats Units 251.753 suspensions de pagaments.

La revista d'on prenem acpiestes dades no diu a quan pugen aquestes fallides.

D I V E R S E S

E l meteoròleg català Dionis Puig, mort fa alguns anys. havia fet estu­dis 1 s'havia preocupat d'una ma­nera apassionada del que ell ano­menava la «pluja artiflcial·.

Aquestes dues paraules: «pluja ar-tiBcíal». encapçalen la noticia d'un invent 1 la noticia ve d'Holanda.

Un enginyer holandès. M. Erraat, afirma haveir descobert ia manera de produir la pluja artificial. L 'In­vent consisteix a l lançar des d'un avió, volant per damunt els núvols, glaç polvoritzat. Dos m i l quilos d'a­quest glaç poden produir 40.000 l i ­tres d'aigua

Pròximament , sola la direcció del professor Teron. (le la Universitat de Leyde. es faran, sobre Zuydereée, experiments d'aquesta pluja artifi­cial, els quals són revestits d'una ext raord inàr ia importància.

Si aquests experiments donen un resultat pràct ic — diu un periòdic, holandès — fóra per a l 'agricultura una descoberta de t ranscendència considerable, les conseqüències de la qual serien incalculables per a la preducció agrícola. 1 l 'aviació t in­dria una gran part en la realitza­ció de la descoberta.

La teoria de la pluja artificial sembla que es va iniciar o fomentar a Catalunya, 0 acl s'han fet remar­cables estudis.

Ara mateix tenim notícies que aviat s 'es t renarà en un dels teatres de Barcelona una comèdia catalana, i entre les descobertes 0 motius que fan jugar als seus personatges, hi figuren la pluja artificial, 3a desco­berta d'nn estel, la mort fingida, una herènc ia singular i molt dlscuUda i una sèrie de divertídíssims inci­dents.

Enguany t indrà lloc la commemo­ració del centenari de Ja m à q u i n a de cosir.

La primera màquina de cosir que va resoldre satisfactòriament el pro­blema del cosit mecànic fou cons­truïda pel francès Bartomeu Thl-monnlcr, que va néixer l 'any C793 a Abresle.

El seu primer aparell cl va cons­truir molt tosc i imperfecte. Cosia amb punts excessivament llargs 1 fàcils de descosir.

Els sastres de Paris, tement la competència de la nova m à q u i n a , assaltaren una nit el taller de l ' In­ventor 1 cansaren enormes danys.

Thlmonler quedà a r ru ïna t per l'ac­ció dels sastres 1 visqué tres anys en la misèr ia , fins que va poder construir l a mateijta m à q u i n a en metall i es va traslladar a Angla­terra, on vengué la patent. Els an­glesos revengueren l'invent als ame­ricans, els quals perfeccionaren rà­pidament l a màquina de cosir, i l'escamparen pertot el món.

Un polític castellà, parlant d'a­quest centenari, ha dit, particular­ment, a uns amics:

—•Este aflo, debido a lo que està ocorrlendo y a la celebración del centenario de la màqu ina de coser. Creo que todo serà cuestión de co­ser y cantar.,

sell d'aquesta nit, potser principal­ment perquè els ministres es tan­caren en una impenetrable reserva.

En linles generals, es pot d i r que la primera part de la reunió fou consumida pel ministre de Treball, el qual exposà la slutacló en què ha trobat aquest Departament.

Féu constar el seu propòsit que els funcionaris es reintegrin a l lurs di­verses dependències, i que cessin les agregacions.

El ministre del Treball es proposa examinar detingudament el funciona ment dels Comitès parltaris.

La ponència designada per a exa­minar els organismes creats per la Dictadura, intensificarà la seva tas-

T A R R A G O N A

Moviment del port Entrades: els vapors «Castellón».

procedent de Sundvall. de trànsit; «Axpe Mendi . de Barcelona, i «Aya Mendi». de Bilbao, amb càrrega ge­neral.

Despatxades: els vapors «Itnrri Ri-pa», cap a Sèle, amb v i ; «Axpe Men­di •, cap a Bilbao: «Aya Mendli , cap a Barcelona, i cValència., t ambé cap a Barcelona, amb càrrega general.

Cremades greus A Tortosa, en encendre un llum

de gas, a la veïna d'aquella pobla­ció Dolors Piquer i Cussó. de 70 anys, se l i encengué la roba.

La dissortada velleta sofri diveíses cremades de caràcter greu. Fou tras­lladada a l'Hospital.

Tapada A Santa B!irbarai l'auto nfimero

31.347 B. conduït pel seu propietari, va envestir, en voler travessar la carretera, a dins d el'esmentada po­blació, el carro propietat de Josep Margalet, d'Amposta,

Amdós vehicles resultaren seriosa­ment avariats.

Sortosament, n ingú no prengué mal.

Altres noves A l'indret conegut per Glorieta dels

Banys ha estat trobat el cadàver d'un home, «1 .qual, una vegada re­conegut, ha resultat ésser Agustí Roi­gé i Roigé, conegut per «L'Agusti-net», de 51 anysi molt popular en aquesta ciutat, qúi. segons el comu­nicat facultatiu, ha traspassat de mon natural.

—El dia 10 d'aquest mes celebrarà junta general per a la renovació dels càrrecs , la Congregació de la Pur íss ima Sang.

—Ha estat t ramès al ministre del Treball el telegrama següent;

•Associació d'hotelers i similars i Gremi de cafeters le Tarragona pre­guen a V. E. que suspengui el co­mitè pari tar i interlocal de la nostra

indúst r ia de Catalunya, mentre s'es­tudia un organisme més just I equi­tatiu per als interessos • Patronals. Signat. Prlmatesta i Miró, presi­dent.»

L L E Y D A Caigula

A la plaça de la Sal va caurà Leòncía Martínez, de 46 anys, 1 es ferí de consideració.

Altres noves Dijous fou inaugurat el nou ser­

vei d'Hcminació elèctrica als carrers do Danoys i adjacents.

—La subhasta dels trebaDs d'ins-taHocló del servei d 'aigües potables de Pantlcosa ha estat adjudicada a "un contractista d'obres d'aquesta ciutat.

- A v u i h ! hau rà mercat agrícola a Manresana i a Guixes.

G I R O N A

Doble atropellament Al quilòmetre 41 de la carretera

il-í Girona a Olot, una camioneta, conduïda per Miquel Solà, ctropellà els carreters Joan Serra I Benet Tor-das, I els causà ferides d'importàn­cia a djverses parts del cos.

Agressor detingut A Bassegoda ha estat detingut el

rubdlt portuguès Antoni Méndez, de 37 anys, autor de l 'agressió i feri­des al seu compatriota Joaquim Ro-qué, de 31 anys.

El fet esdevinggué dies enrera a les rodalies de la casa de pagès La Mugre, del terme municipal le Bas­segoda.

Altres noves Ha estat ajornada per avui, dis­

sabte, ia reunió que ahir havia de celebrar l'Associació de Periodiste? d'aquesta capital. En aquesta reunió es t rac ta rà de rass is tèncla de l'en­titat a l'Exposició de Premsa que se celebrarà a Barcelona.

- E l Centre d'Unió Republican, d'aquest ciutat prepara els seus sa ions per a les vinents festes de i_ar nestoltes.

Demà, dlumenggag. h i haurà do» grans balls.

—L'anunci del proper concert au» l'Arquestra Sünfònlca i l'orfeó Caiits de Pà t r ia han de donar al teatr» Principal de la nostra ciutat, ha des­vetllat un gran interès.

Servei Meteorològic de Catalunya

Situació general atmotrèrioa d'Euro­pa a les sat hores dei dia 7 ^

febrer de 1930 A Itàlia radica avui el centre prin-

clpai de pertorbació atmosfèrica. 1 que motiva vents fredg del primer quadrant a tot Europja i pluges I ne­vades a les costes del mar del Nord. .Alemanya i centre d'Europa.

Les altes pressions es troben al Nord de les Illes Bri tàniques i com que l lur tendència és a fer-se cap a Alemanya, probable que recrui el fred en el nostre con­tinent, persistint els vents det Nord l Nord-Oest.

A la Península Ibèrica el temps és variable, dominant cel clar pel centre 1 València i boirós per la res­ta, i plugues pel vessant cantàbric. Estat del temps a Catalunya a les

vui t hores Regna en tota la regió temps rú­

fol j fred amb cel clar al Sud do la província de Lleyda, i boirós per la resta.

Al Plreneu i a la província de Tar­ragona bufen avui vents forts del quart quadrant.

Durant les últ imes 34 hones creua­ren diverses borrasques de Nord-Oest a' Sud-Oest pel mar, davant del Ros-

' selló i Empordà, determinant aiguats I i alguna pedregada a Girona.

La temperatura mín ima al llac Estangent ha estat de 10 graus sota zero i a Capdella de 5 graus sota

i zero.

ca per tal d'ultimar-la aviat i in­formar respecte del dit examen.

Hom té la impressió que seran bas­tants els organismes creats pel Go­vern del general Primo de Rivera. que desaparcLxeran.

El ministre de Finances ha reco­manat als seus companys que adop­tin un criteri de gran austeritat en les despeses de llurs respectius De­partament, a f i dlntroduir les mà­ximes economits possibles.

Per a la substitució dels Ajunta­ments es procedirà d'una manera au­tomàtica i general.

A tal efecte, una ponència cons­tituïda pels ministres de la Gover­nació, do Justícia i de Foment re­dactarà les bases relatives a la for­ma en què s'ha de procedir a la subs­titució.

Tornen de Pamplona els caps i oficials d'artilleria condemnats pels succes­

sos de Ciudad Real "Madrid. 7. — Amb l 'exprés d'Irun

han arrilbat aquest matí , procedents de Pamplona, on complien condem­na, els caps i oficials d'artilleria castigats pels successos de Ciudad Itpol, compresos en l'amnistia oon-cedida pel Govern.

Aquests caps oficials s ó n : el co­ronel senyor Joaquim Paz; els co­mandants senyors Ignasi Goicoechea, Rogell Lacaci 1 Anibal Mo l tò ; 'Is capitans senyors Francesc Wecio, Alexandre Zamorro, Andreu Soria­no, Joaquim Pomeres, Joaquim Mar-lir le . Màr ius Barral, Bonaventura Herrero i Cebrià Pacheco, i els t i ­nents senyors Felip Palou. Josep Méndez . E m i l i Casal, Josep Cifuen­tes. Jesús Cifuentes. Josep Femàn-dez. Josep Crespo. Joan Sànchez. Fèlix Sànchez, Josep Sauquillo 1 Tirs Wazleta.

A '.'eetacló els esperaven nombro­sos caps i oficials d 'Artil leria i al­tres armes.

En aturar-se el tren a l'andana es­clatà una gran ovació i se sentiren molls visques.

Els amnistiats han estat masegats a abraçades i estretes de mans per llurs companys. Sortiren de l'esta­ció en mig d'un nodridlssim grup d'amics.

El coronel Paz, parlant amb els periodistes, d igué :

—-Nosaltres esperàvem l'amnistia d'un moment a l'altre. Ara compli­rem, com sempre, omb la nostra obligació mil i tar . Incorporat nova­ment a l'Exèrcit, ocuparé amb sa­tisfacció el lloc que em designi el Govern. Potser demani que se'm des­tini a Canàries , w^a v<ïpada que ja em resten pocs anys de servei actiu.

Durant tot el dia d'avui han estat moltes les persones que han sortit de la Presó Model, beneficiades per l 'amnistia

El que diu el comte de Caralt

Madrid. 7. — Amb cl segon exprés, t o m à aquest vespre a Barcelona si president de la Cambra de ia Indús­tria. Comte de Caralt. el qual, com ja diguérem, ha fet durant aquests dies diverses visites als centres mi­nisterials.

Abans que marxés, ens ha estat possible parlar-hi uns moments:

—En les entrevistes que he cele­brat aquests dies — ens ha dit — han quedat enllestits els treballs pre­liminars dels afers que determina­ren el meu viatge a la Cort.

Ahir vaig celebrar una altra en­trevista amb el general Berenguer. Par là rem de diversos problemes in­dustrials.

Els ministres estnn enfeinats ara estudiant els diversos afers de llurs respectius Departaments.

Etn cal tomar a Madrid abans de fi de mes. Aleshores t indré ocasió de rependre les converses iniciades aquests dies. De totes maneres, puc confirmar la impressió optimista ja manifestada dies enrera.

També he visitat — he continuat dient — el ministre del Treball, se­nyor Sangro. amb el qual he par­lat, entre altres coses, dels Comitès Paritaris. Jo he exposat al ministre el meu criteri «obre l 'organització corporativa. Jo crec que els Comitès Parltaris poden prestar un bon ser-

vel sl s'avenen a no fer sinó ailò que represeta l lur finalitat essencial : l'arbitratge. Els altres aspecte com és la regulació del treball, salaris, la Jornada horàr ia , etc.. corresponen a l legislador, qui. en dictar una dis­posició, té en compte tots els aspec­tes, tant el característic de cada i n ­dústr ia o professió com el relatiu a l'economia general del país . Les qüest ions de comiat i altres sem­blants corresponen als Tribunals in­dustrials, l a tasca dels quals cal re­conèixer que ha estat molt eficaç.

Per ú l t im, hem preguntat al Com­te de Caralt si h i havia res de nou sobre c l pretingut ressorgiment de l 'antiga Unió Monàrquica i

—No puc negar — ens ba dit — que tàmbé m'he ocupat d'aquesta qües­tió. De totes maneres, crec que és massa aviat encara per parlar-ne. La meva opinió, però, és que una agrupació semblant, dp vastissima concepció, podria ésser molt benefi­ciosa, puix que h i caferia tothom qui coincidís amb aquests dos punts es­sencials: Pàtr ia i Monarquia.

ssorio a San Sebastian Com creu que podrien és­ser fetes les eleccions.— La revisió de l'obra de la dictadura.—Els contactes

amb Cambó Sant Sebastià. 7. — El senyor Os­

sorio i Gallardo ha arribat aquest mati per tal de donar una confe­rència a l'Ateneu Guipuscoà, sobre e! tema «Civilitat».

Ha estat rebut a l 'estació pel pre­sident de l'entitat organitzadora i molts advocats.

Preguntat sobre la formació del partit que se suposa organitzat per ell i els senyors Cambó i Comte de la Mortera, ha d i t ;

—No en sé res d'aquest partit. Fa uns dies vaig tenir l'honor de re­bre cl senyor Cambó a casa meva. 1 era pa r l à de punts i temes de Go­vern, però no em digué un mot so­bre cap mena de partit.

En marxar l i vaig preguntar—con­t inuà dient el senyor Ossorio — què podríem dir als periodistes sobre el partit. El senyor Cambó es posà a riure i d igué: «—Això és una broma.»

De manera que Jo no sé res d'a­questa qüestió — afegí el senyor Os­sorio.

imerrotgat sobre la manera de po­der-se arribar a la r.orinalilal. ha dit que amb unes eleccions locals, per a la qual cosa caldria arbitrar comis­sions gestores en Ajuntaments 1 Di­putacions, per tal que les comissions no fossin presidides ni per les per­sones actuals, n i per les altres que el Govern nomeni.

Es podria designar, per exemple — afegí — dintre de poc, comissions de tres, cinc 0 set persones que fossin precisament els qui haguessin acon­seguit major nombre de vots en els deu anys darrers.

Sobre si les noves Corts caldrà que t inguin caràcter de constituents, el senyor Ossorio I Gallardo ha d i t :

—Ha vingut sostenint que no cal reformar la Constitució; el que cal reformar a Espanya són les llets or­gàniques, però fins a tal punt ha ar­ribat la inconsciència de la Dicta­dura, 1 dels seus usuaris, que el po­ble Ja no consentirà unes Corts sen­se revisió del sistema polític ac­tual.

Pel que fa a la revisió de l'obra de la Dictadura, considera que no cal sols fer una revisió, sinó un en-judiciament sever i exigent. No n 'hi ha prou — ha dit — amb desfer les etzagaiades, sinó que cal punir llurs autors, per tal d'evitar que tinguem Cops d'Estat cada vuit dies.

Parlant de la possibilitat de donar la seva signatura a un manifest que també se suposa signat pel senyor Cambó, e! senyor Ossorio ha decla­rat que no en veu pas la necessitat Jo he coincidit i coincideixo encara amb el senyor Cambó en moltes co­ses - afegí - : però actualment el nostre criteri sobre els procediments de Govern té molts punts de diver­gència. De manera que. ara per ara. no arribo a comprendre quin docu­ment podríem signar els dos plegats, cosa que no vol dir que no poguem coincidir en altres ocasions i en al­

tres qüestions, com moltes vegades ens ha passat.

Del Govern actual diu que l i me­reix el més gran respecte, ja que està format per persones honorables i de recta intenció. La revisió del passat — ha dit — l'està fent amb fermesa i de pressa, cosa que i i està guanyant moltes simpaties.

Preguntat per la seva possible col-laboració en l'actual Govern, 0 bé si, al contrari, es reserva per a les pro­peres eleccions, ens ha dit el senyor Ossorio:

—Jo sóc un home de carrer; un enamorat de les tasques professio­nals, de la conferència, del llibre, del diari, dol contacte amb les mul­tituds. Ningú no pensa amb m i com a possible governant, n i tan sols tinc jo el més petit desig de governar. Es natural que ho faria si les cir­cumstàncies ho demanessin, de la mateixa manera que sé complir amb tots els deures, però de ganes... |de ga­nes només en tinc de continuar es­sent un «salvatge» de bon humor 1

La situació de l'Ateneu de Madrid

Madrid, — A la PresidèncíB ha es tat avui una comissió de l'Ateneu de Madrid, r*r tal de demanar unu audiència del ministre d'Instrucció pública, en la qual es proposen de­manar-li que sigui decretada l'ober­tura d'aquest centre de cultura, tota vegada que són molt cis socis que utilitzen la biblioteca de l'Aleneu per llurs estudis universitaris.

I a comissió manifestà als perio­distes que iu junta nomenada pel darrer Govern els priva d'entrar a i'Atene'.i, I que si no se'ls atén d'una manera oficial, es veuran obligats s pendre una decisió o altra per inl de poder entrar al local. Demana­ran al ministre la destitució d'aques­ta Junta.

Es probable que la comissió sigui rebuda demà pel duc d'Alba.

Homenatge Pompeu Fabra

Recaptació del Comitè Organitzador Suma anterior 8l.li37'50 El Matí 290'-La Nau L359'2j l a Nau del? Esports . . . 1.152'— La Publicitat mSÜ'SS 3.A VEU DE CATALUNYA . 4.826·85 Llibreria Verdaguer. . . . , 25 —

25'— .V— à'— 5 ' -5 ' -D'— r -

-1

2.V-

50'-

2 5 -25'-2 ' -2 ' -3'— r -2 ' -2 ' -S— s -2 ' -2 ' -r -r -2 ' -0'—

Penya Rin Josep Tosquelles . . . . . Josep M. Picas . . . . . Joan Serra Agustí Grau Domènec Latorre Solé . . Teresa Gaya Capdevila . . Montserrat Latorra Gaya . Jaume Vinardel l . . . . • Lluís Coll i Calvet-. . . . F. Cuito . « Centre Excursionista de

Bages Obrador de Joieria Sunyer; B. Sunyer F. Solà J. Albiol. . J. Padrós S. Oliva M. Simón A. Pomar . • J. Pujol J. García A. Paz J. Llagostera E. Petrus J. Solé . . . i F. Masriera A. Tuflí Senyoreta P. Sunyei1. . . Senyora D. jordana de Ban-

tulà Senyoreta V. Arquer . . • R. Salat M. Romero

TotaL . • •

1 ' -2 ' -V r i ' -

99.749'15

Ha quedat tancada la f | s c t l p ^ El Comitè Organitzador de 1 Home -ge a Pompeu Fabra prega a j 0 ^ ' ; , . persones 1 entitats que hagin l l i t aportacions, que vulguin tre-les Immediatament a In F"r'n.4I1 Bernat Metge (Via Loyetana, 3»- , o bé al doctor J. Bor··alleres Í A ' ^ '

I Barcelonès) carrer de la Canuda.

C A V E U D E C A T A C Ü N Y À " Píg. 7. — Dissabte. 8 de icSrtr de 1930

N o t e s s e t m a n a l s d e l c i n e m a

e s g r a n s e m p r e s e s

C o n s t r u c t o r e s d ' a p a r e l i s

p e r a fi m s s o n o r s

pi públic que assisteix encuriosit Tgj «eslons de projecció da aims

'.nors coneix ben poc l 'organització f la producció dels aparells necessa-'. per a l'edició i projecló de peUl-

' : ^ Abans del cinema sonor eren -giudes les principals empreses

I dició de fllms que es disputaven Tj^nnDonia dins la Indústria. Avui I jelles ban passat a segon terme

j-.s « r i t ab l e s àrbitres de la situació I n la •Werstern Electric, i la «Ra­i l , , Corporation», empreses ameri-lyjes. i el grup alemany-holandCs iKucheumeisier-Klaugaim Tobis». Hi

1 ona Dulta aferrissada per a la ..rens» de les patejts i per a la pos-.^sió d'excluslves. Ho veurem a tra-.5 de la Informació que fa poc ba ablleat un diari alemany. La .Western Elèctric» és controla-

ja per 1'«American Telephon and í^grapb», 1* gegantina empresa

americana. Ja fa anys, abans que s'Iniciés el nim sonor, les dues em­preses arribaren a un acord per a la fabricació de material telegràfic i telefònic. La «Western» va obtenir de fet, sl no de dret, el monopoli de la producció d'aquells aparells desti­nats a les vlnl-l-quatre filials de i'«American», astenses per tot el món. A canvi d'aquella concessió es va comprometre a no utilitzar altre sis­tema que ei Bell.

Donarà Idea de la Impor t i - - la te la «Werstern» el fet que durant l'any I9i8 féu vendes per valor de Í88 mi­lions de dòlars, 1 en 19S9 haurà arri­bat a més de *00 milions. Ocupa 77.000 obrera, l quan quedi llesta la fàbrica que es construeix a Baltimo­re, que s 'unirà a les que funcionen a Hawrhorne 1 a Kerney. el seu per­sonal serà de HXt.OOO a 110.000 treba­lladors l empleats. La producció anyal que podrà assolir-se serà d'una valor de 510 milions de dòlars.

Actualment són de sis a set rail les persones empleades a la «Vers-tem» en la nova Indústria del film sonor 1 les vendes durant l'any pas­sat a«so!iren la xifra de W milions de dòlors. Com pot veure's, és poca

O I L L U N S

P a r í s í R í a l t o

E S T R E N A

I L U S I O N E S

Una encisadora comèdia d'amor i humorisme per

L i l i a n H a r v c y i W e r n c r T v c t t c r e r

P r o d u c c i ó U . P . A .

Fémina Passeig de Gràcia. 23

G r a n s e t m a n a c ò m i c a

La primera pel·lícula totalment parlada en espanyol

L a d r o n e s

per S tan L a u r e l i O l i v e r H a r d y

La divertida comèdia

E s p e j i s m o s

per M a r i ó n D a v i c s i W í l l í a m H a m c s

M e t r o - d o l d w y n - M a y © r

• I I I I I I 1 H — I I I W I I I H I I T I

K u r s a a l i C a t a l u n y a I

L a s m e n t i r à s

de

N i n a P e t r o w n a

Interpretació cim de

B R I G I T T E H E L M

Producció U F / \

Mentida: arma de totes les edats en lluites de l'amor... sacrifici sublim

quan la dicta el cor

cosa comparat amb el total da ne­gocis de l'empresa. Però la nova in-oústra progressa ràpidament com bo demostra que a fi de 1927 les sales de cinema en les quals era Ins­tal·lat el dispositiu de reproducció elèctrica «Westem· sols arribaven a 136 1 totes als Estats Units; a la fl de 1928 Ja n'hi havia 1.0t« als Es­tats UnUs i 13 a l'estranger; a la n do Juliol de 1959 eren 1.233 1 263. res­pectivament. I a començaments de novembre passat eran S.812 l 793. Sei­xanta cases d'edició tenen Ja Ins­tal·lacions per a fllms sonors dels dos sistemes, Vitalphoae 1 Movle-tone.

Des dels començaments de la fa­bricació d'aparells per a fllms so­nors la «Western» va encarregar a la flllal .Electrical Research Pro­ducts, que Ungués cura da la part comercial. A part de les oflclnas dels Kstata Units compta amb 24 sucur sals a l'estranger, tretze de les quals són constituïdes en societate autòno­mes. H l ha encara una altra empre­sa creada entre l'.EIeclricaJ» 1 la «Crèdit Alliance Corporation», q u i tè cura de concedir terminis per al pagament de les installacions.

Les recerques tècniques es fan als laboratoris de la societat «Heli Tele­phon» Laboratories», controlada per 1'* American Telepbon and Tele-graph» 1 la •Westen» . però aviat serà creada una secció especialltaa-da en els treballs del film sonor.

Encara que ela començos d'aquest als Estats Units arrenquen de les re­cerques l experiències d'Edison 1 de lee de Forest, flns l 'any 1926 no fo­ren aconseguits els primers resul­tats tangibles per la «Werstern.. la qual oferi el procediment a les em­preses d'edició de fllms; però, com que les provatures fetes no havlan donat resultat, el reberen amb es­cepticisme, llevat de la «Warner Bro­thers», empresa que. no acnpant un lloc primer en l'edició de fllms, es llançà a l'aventura. Dels dos siste­mes esmentats trià el «Vltaphone», que consisteix en el registro separat del so 1 de la Imatge, assegurant-se'n l'excluslve.

El primer fllm sonor íou presentat per l'agost da 1926. No contenia cap diàleg sinó tan sols un acompànya-ment musical. Com que l'òxit no fou gaire positiu, les dbipreses rivals de la «Warner» persistiren en l'absten­ció. Però aviat la «General Electric» l la «Westlnghousa. anunciaren que havien trobat un procediment més perfeccionat que els de la «Western». Aquesta, esverada per la possible competència, aconseguí modtfloar el contracte amb la «Warner» an f i sentit de què no tingués l'excluslva del sistema «Vltaphone».

L'any 1927 la Fox entaulà nego­ciacions amb la .Western», parquè

I~M a l U U E I dia ha estat d u r i us p r e p a r e u a u n a nit de r e p ò s que t a n t a falta us fa. P e r ò temeu a l l ò de c a d a n i t d u e s h o r e s estossegant , sofocant-vos, s e n s e aga far el s ò n . U s h e u p a s s a t e l d ia fumant , i la vostra gola i rr i tada , a m b l'escalfor del llit, é s e s c o m e s a d e forts acces sos de Tos . P u i x coneixeu el peril l , preveniu-vos . T i n g u e u a v i n e n t u n a c a p -se ta de P A S T I L L E S del D r . A N D R E U , e f i c a c í s s i m e s c o n t r a tota m e n a de T o s . C a d a nit, e n colgar-vos, p r e n e u u n a P a s t i l l a i d e i x e u -la fondre a la boca. E n r e s u l t a r à u n gran c a l m a n t p e r l a v o s t r a gola i els vos tres bronquis , i p o d r e u d e s c a n s a r t r a n q u i l

F u m e u s i u s p l a u . P e r o p r e v e n i u - v o s a m b

P a s t i l l e s

d e i D r . A n d r e u

los recerques que feia la primera s basa de l'Inventor Caso, no podien continuar per entrar (Uns de les pa­tents de la segona. A lx l la Fox acabà per adquirir el sistema «Mowletone..

mateixa peUicula. A lx l les coses, a començaments de

1928 es produí un fet Important. Les grans empreses d 'edldó de fllms crearen una comissió encarregada d'examinar 1 comparar els procedl-ntents de la «Western», de la «Gene­ral Elèctric» i de la «Westlnghouse.. La comissió es decidí a favor de la • Western» i féu comandos per va­lor d'alguns milions da dòlars* Al mateix temps que les empreses d'e-

1

J O L S O N

cantant en «Jazz» «Todo depende de ti>, «Sonny boy» (fillet meu), etc, famoses en tot cl món

D I L L U N S E S T R E N A « 1

T T M V O I L K Es una producció WARNER BROS VITAPHONE de les

EXCLUSIVES DIANA

C a p í t o l í L í d o C i n e

Gran ixit de la producció

R E X I N G R A M

L A S T R E S

P A S I O N E S

per

• • — • • • • I

A L I C E T E R R Y i Ivan Petrowítch

D I N E R , A M O R l R E L I G I Ó les tres grans passions de la humanitat

UNITED AKTISTS

Cada producció una meravella d'art

dició feien aquestes comandes, es començà també a instal·lar aparulls do projecció a les sales. La «Wes­tern» no pogué atendre de seguida totes aquestes comandes I . per altra

que Implica el registre del so en la , banda, els preus eren molt cars. puix el més petit apareU de reproducció, llogat per deu anys. costava 6.000 dòlars. Això determinà que moltes altres empreses peUtes fessin prova­tures però actualment gairebé totea han quedat eUmlnades.

En canvi la *\ estem, adquirí ona posició preponderant al mercat nord-americà. Però la «Generala Electric» i la «Westlnghouse» no es donaren per vençudes l a començamenta de 1088. d'acord amb la «Radio Corpo­ration of America», fundaren la «R. C. A. Photophon luc» per tal d'ex plotar els aparells d'aqueUes. Aques­ta empresa, gràcies a la .Radio Cor­poration» pot disposar da les sales da cinema del grup .Kalth Albee Theeter». Per altra fcanda ha entrat en relació amb el grup d'edició «Film Booklng Offlce». Igual que la «Ves-tem», la «Photophone» no ven els aparells sinó que ela lloga per deu anys 1 els seus preus, en genera!, són Inferiors als de la «Western». Fa poc ha començat de llogar on aparell de projecció per a sales pe­tites qun costa 2.995 dòlars. Bs d'un rnOdel que s'adapta als dos sistemes de registre.

Hl ba encara una altra empresa americana a tenir en compte, e» tracta del grup «Schlesinger» que s'ha posat d'acord amb la .General Talklng Plclures Corp», de Nova York, a qual ha adquirit les patento de la «Da Forest Phonofllms». Fa­brica aparells de registre i do pro­jecció, però la «eva posició no és clara perquè les altrea empreses 11 nan obert processos per usurpació de patent.

Fina ara la .Westrn» té una si­tuació preponderant als Estate Units A Europa ha de l lui tar amb les se­ves rivals americanes i amb el grup alemany-ïiolanrtès « u c h c o m e i s t e r . . La ^ a d i o Corporatlons. ha aconse­guit bones posicions a la Gian Bre­tanya i a França.

L E S E S T R E N E S

«RAPSÒDIA H O N C A R I S A *

•Rapsòdia hongaresa» ha estat el darrer gran èxit de la U. F. A. Erich Pom mer tingué un dels encerts més culminants en la seva carrera fent aquest fllm. d'una placidesa que de fet constitueix el més gran valor ci­nematogràfic de la peUicula. La tra­ma amorosa serveix només per do­nar plàstica a un cant poètic a la terra, reivindicant els seus drets.a sse-nyelant el ceml de retorn al camp. la quietud d'esperit I la transcendèn­cia de l'obra que realllxa el progrés. Dos elements bonics Juguen en l'ac­ció. El pagès i el militar, f a ten­dència pacifista d'aquest fllm dóna a tota l'acció un sentit Jdeològlc, airb tma sinceritat I expressió visual com mai s'havia vist en cinema.

Tota la primera part de la ueHl-cula és integrada per escenes de pa­gesia del oamp hongarès. Blat. cam­panes, l'acabament de la Jornada, en fan el tema essencial que els pro­tagonistes animen amb uns moments resolts amb gràcia veritablement « • t raont inàrla . Aqu*st tema de treba­llar la terra és retrobat al flnal amb una plàstica d'ègloga encisadora.

Seguint l'acció argumental aparei­xen l'enfilall de les Imatges amara­des de Upltme 1 de coses verament populars. Czardet: les conçons malen-cóllqnes tocades per tzigani, l sobre­tot la festa del blat, el tros més sia. ecr I més reeixit dè cinema que ha estat fet en aquests darrers temps. Conté una emoció continguda 1 rea-littada amb un realisme molt no­table.

El fllm que s'exhibeix al Tivoll ha estat muntat a Amèrica. Les exigèn­cies comercials de la casa que el pre­sentà a Nova York, — la Paramount — escurçà considerablement les es­cenes de camp. La sonoritat és reei­xida, de les millors, si no la millor que s'ha presentat al nostre públic. Els canvis d'escena, les cançons cam­peroles, els temes musicals de lea grans obreg clàssiques hongareses, es retroben, donant un relleu gran al moment del fllm.

La pel·lícula té totes les caracte­

rístiques de la producció Potnmer. Es a més. realitzada per un pintor. Hans Schwarz. Això es veu de l luny en les escenes culminants de la pel-Ifeula. La fotografia 1 Joc de cambra es deu a Hoffmann. el gran .cazne-raman. alemany. La interpretació brlUant. a càrrec da Wll ly Fristcb. Dltc Parbo i molt especialment Sil Dagover

«PILL ROJAv. - Edició Paramount. interpretaeló: Rlohard Dlx.

Aquesta peUicula és sllentuosa, i es dóna alColiseura amb disc, passat després de feta ia peHfcala. La so­noritat, doncs, es redueix a'un acom­panyament musical l a una canro-neta que de tant en tant trenca l'ac­ció donanl·li un tint romàntic . La pel·lícula, però. no és pas romànt i ­ca. Es senzillament Ingènua.

Ea en realitat una fantasia entorn la clvllltzarló dels Indis americans. Realitzada amb gust decoraUu 1 a l'estU d'una gran producció de pr i ­mera categoria. E l que h l ha és que l'acció no respon a la presentació 1 a la bellesa del paisatge, 1 el fllm tan aviat es concreta al tema de la lluita dels Indis amb els Iriaoc, com passa a donar nos a conèixer una història d'amor, i flnalment lot va a parar a la recerca de petnoll. Es. tot plegat, excessivament forçat 1 excessiu.

Ja hem dit que le presentació ho supera tot. Hl ha paisatge, rar. fo­tografiat amb encert, triat amb gust. La interpretació és discreta i res més. Les escenes amb tecnjcolor des­taquen molt de colors I de claredat.

« L t t M I N T I O E S O l NINA PETROWNA"

l'na altra produoció Ericb Pommer dirigida per Hans Schwarx 1 fotogra­fiada per CarI Hoffmann. En aquest fllm. l'estil de Schawans arriba al màximum. Es una obra culminant de romanticisme cinematogràfic, en la qual ariben al màximum les tendèn­cies modernes de ia peUicula silen­ciosa.

El pealitzador analitza visualment

als estats anímics dels seus perso-natges. A tal fl e» val especialment del joc de la cambra i da la succes-sió dels printers termes. Aquella sim­fonia de les coses que tant han pro­pugnat els leoritzedora del tUm ea troba en aquesta peUicula plena ment assolida. El fons, l ' a r t i sa . el tema de l oscflBa. ta un lot qne s«-zuvix amb mesiíra el ritmí de la pel·lícula. .Los mentides òe Mna Pe­trowna» constitueix una pel·lícula transcendunial ea U històr ia del ftlm 1 cm sembla que U S'ra importàn­cia no ha estat oagudamau; >-opscda pell nostres crlM-;».

Briptte Kelm dó.-a en 1 qc.eM Blto la seca creació mfixlma. Al costa*. d'eUa aetua Franx Lederer, sensible­ment Just eo el seu personatge. Se­gueix Wemlnh Ward discret i prou. perquè la peUicula es redueix no més a les inqutetnts d'aquests trea personatga» i a una blMórla d'amor molt beca i molt Jeliceda qua co­mença 1 aoeba entre flor»

«LLADRES».—Producció Metro Cold-wyn. Interpretaeló: Stand Lauronco-Ollver Hardy Aqueats artistes s'emporten un ho-

nor inesborrable. Han presentat lu primera pel·lícula totalment paris.I en espanyol. Això és quelcom d'ordre històric qua certament està per da­munt de les seves comicitats. S l la pel·lícula no tingués gràcia, cosa to­talment impossible tractant-se d'a-questg sritsiea i d'un fllm prodolt per Ral Roach. serraria igualment aquest mèrit.

Tothom coneix aquests artistes I sup 11 urestil personal, la comicitat Incomparable de llurs UobaUes. Cal correspondre a l lur gentilesa amb un aplaudiment cordial que sigui d'ho­menatge a tol quant en silenciós fe­ren flns ara • està molt a lo el que puguin fer en parlat.

CLOSE V. P.

LavshN C r t u t . V i i t f t , 1

S'ha posat a la venda el número de FEBRER del

D ' A C I I D A L L A

P r e u : l ' 5 0 P E S S E T E S

Administració i venda:

L L I B R E R I A C A T A L O N I A Plaça de Catalunya, 17. - BARCELONA

Ja heu adquirit el n ú m e r o E X T R A O R ­D I N A R I dedicat a r E X P O S I C I O . . . ?

S o l e r i T o r r a G .

B A N Q U E R S

Rambla dels Estudis, 11 113,1 Bonsuccés. 1 i 3

a n s

Es complauen a oferir a llur distingida clientela, i al públic en general, el servei que lé cstableu de CAIXES DE LLOGUER per a guardar valors, documents, joies i altres objectes de valor a la CAMBRA CUIRASSADA instal·lada amb tots els avenços moderns, disposant de comnartiments des de 22 ptes. anuals lliure d'impostos.

Aquesta Cambra cuinissada es caracteritza per ésser una de les més espaioses i per disposar de cabines par­ticulars anexes per al serve1 deis senyors abonats.

Es pot visitar tols els dies feiners de 9 a 1 i de S'üO a 6.

T 8 g . 8. — D-ssabte. 8 de febrer de 1930 V E U D E C A T A L U N Y A

M a r í t i m a i C o m e r c i a l

B O R S A D E _ B A R C E L O N A

7 D E F E B R E R D E 1930 VALORS A TERMIt

Set t iú - M mati. »; Casino Mercantíl: Nord» HOSO-'as. AlacaaU lOfiO-'SO, Transversal Wíò-SO. Banc de Catalunya m s o - t i . Colonial 118,50-118·00, Gas «S'oo, Sucreres eo'OO, M g ü n ÍSZ·OO-·ÍÒ, Mines Rlf 129;»-12900. Filipines MfrOO. C.H.AJ).E. SWOOèaSOO. Peüxíll» IS'OS.

Sessió de lo tordo, a Borsa: Nords IMr^loyeo, .Mac&nts lOi'lO-Iftj^o. Andalusos «S'SO, Oransw 3roo-'25. Transversal 49'30. Banc l'e Catalunya Í:09W"so. Colonial l i a w 50. Aigües SSi'tio-ïW00,'Hulleres 14700. Filipines iSl-OO-lWnfl, C.H.A.D.E. eZO'n esO'OO, Explosius 24rOO-Stó·50, Minas Rlí 15900-127' . Felgueras yTHWh», Sucreres 66'00, Petrolis. lí-OO-'Oft.

Darrera se i i t à de ta tarda, al Casino Mercant!!: Nords IM'IO. Andalosos e2·!0, colonial 118Ï0, Trans­versal ISBO-'TS, AlgOes JSO'OO, Explosius m'OO, FiUpinss M3'CO-M2'0O. C.H.A.D.E. ffiS'OO.

OOTITZAOIO D l MONEDES ESTRANGERES Franoa. jr99; soissos, M n S ; belgues. WS1»; Ulnree. S?'»,- lira», S^SS: dòlars, -'685:

fln»' «'82; marc» or. v m . pesos argen-

Hlet·fMuo·l· Mi •utiien oneiai) VALORS AL OOMfTATt

»CUT«B DB k ' U Y A V

• II

í Avoriil.

> . . .

• • •

v •

Amortit. 5 *u A > 1937 «MMeB > impMtM U

. ueTatpb H • Importo- Ç * D

» Í*U·199B·. . » s · u · i s a ' · . .

Denis F·frevlar lJ·r»

TS'SO ra-sa

* « • «

•TS-ÍI

M'Ü U;M

•S'IB H ' M «•7a M i M'tO

•aa1» •B-SI trio

M ' M •«>§• •JO'K

•W'M • M i l I M t l

•iiraï i i m

•tocai líl'IO tOI'OS n n o u m NI 'N

•t007s WH

•«TM •WH Wfi n ' n

I N 'H

HadaloBi í *!,

A/UMTAMIMT· I MPUTAOIOMS

• r · n 7300

•?fl'0B •;8'0J VS'/l n v n •re'N VS'SO VB'K

77 00 •ra:o .s-ra

# 1 1 »» •35'24 •30'n 81 • «

102'»

S' H •ea «• 0

M'SD 82'QQ

•M'OH • m » •M'ao et-si.

oairras H T R A N O B B S

« i n t B . • «18 fl . , .

: g í : : :

. J . J ? •• - •

bUjn. PreTlaalals e»), Dlpataeie Bareei. a*].

I DBLIQA0I0N8 AMB QA

RAHTIA OB L ' E S T A í .

••l'I» W N •Sí'M

• vAdis. . ,

. CMKl 1 5

- •

Oanta Aieenti 6 *\. .

t ' ü •tor-N •iM-OO •ITO'OO

• l ' H • W ' I i

Lee»! » •!, I

w n 1 S ' H

*10Í'U !. "

« '8 ' 52'8D er-je

rSWnOOAHRILS, AUTO MÒBILS I TRAMVIES

•rí'M 7Í·I0

•TS'TÍ n'io TS'iO 74·ÏJ

W M 7»'li

w n

• n ' n 7»'75 tl'JO ri ts

•ri ' í s •o'e; M'te

líS'S: 1«0'7»

£:: : BteMUl» Pamplona. . Prioritat barosloBB. • tegovta • Mèdloo. . . Sfirtee ufhipoiMa. .

• Sí • • • • Si» • m't

vUulhaa BMavU ! I RlpaolaU Almaiwa • AlmacM a VattaeU tA. HIUM Sant J o u , . i waaii11 aaM joaa. . Ü M a França. , . i • « * T O 2 a ü E : : A l » a Santander . . . I

K • • • . . • • •

D • > • • 9 • » • • • • M • - i · • • • • m l ' IW. ' * • • IsTl , . • Directe* . . • EWU • Bada, ,

OòHIobt a SeriUa. i ,

* n S ü ? * l L» taríaM» • I-* • ' l . . • A'varlaU» • ••' * • jSabtdfoa*.' • ttis.l·u. .

«kW.-9. Cauuni r > • • • » «ItU»

r.<e « t O U a J n T a l ' u 11 .

E.-C OranaUen ( «b • •amidarti i "u U Vatropoluíi i «to H«4rtA • Aragó • 1»

ü. Cto I Portarti.T·u B. Cla. I Portnr»!, rar Manreu a Bsrg» 5 1» . B·diaaaSaiamBB·a. , UeirotioUi* r»»iu. 6 OrtuusA-B. C.D.

• O I H. prlot, , , «MTlkí·U . . ,

TàDg·r a PMeTfe • . Taxb David T'w • « > B n L Tramv. * % . .

• • t 1 , , M Tnmr. BV Acilrta , . TruBTtei SatUlt t *<• . Tramv. Bara. S.A.<*u I

> Oraoada 8 * i , j

M ' H , Bi'JO; 84'7j,

•aa-ca ' M'CB

•78'Üu 79*50

•85-iP §7'60

iB'Ss l a o= IS'UÜ 1

•52'0» I •»7'Í0 I •M'SO I 87-75 1

•MI·H ; •4« ;o ec t-j.

•«ï 5*1 •cí'OOl •ai*»! 7S·76 I

•artoi •sa'zs . •as'oa |

84'(0 •KS-OO •Si'tü D 'CO

•.8 00 •li-«8 H·Ol

•37'S'í •Sí'»

•47-5» ' •31'tO KO'SJ :

•i.vco. 73*7$

•a8'!B •.•..'*M

•101'W 1(J0*CD

Kaargin ïïmillija 6 1 , • • * • » Bona

Elè iTlà» Cltica ( • l , . . iB(Mi bareelon. 1 «i.

. » C8 • » D 6 «I,

aensr»: BlIMdtaU i n , MahorQiiic«d'EloO-80i, PnxL Forca Uotr. 8

• • • T^U t C. CL Beriinu Etro. Baffidliu Uavanl e i .

• • B o u Se*Uiaaa d'E!so. 8 "I» . CnlA Blèct. t'DiBlurfc

H 'C-, IBI'13

•i:i*:-tte·tt •M'Ü IBí'íi •22*00 •M*75 •04*1)0 M'SO

•«*75 100'74

101*58 W9>

INDUSTRIBB VARIBB

AICUS8, 0ABAL8, OA6 I BLCOTRIBITAT

l'jp. Elee. i a u Lotoa | Alcflas Uaelva « *b . i AlgOM •a iane l · • 1... BanataUMa Blaoi tWI.

• • uoe. • • ISll. • • IDlS. »_ » H n

Casal D r n U . . , , . CaUlacs O u K. , . ,

• • F. . . . • . O, . • • Boaa . .

Aatar. d'Sis. S ' Í , > • Bou.

010 Klke. í ' u

•1"00 li^'oa •89*50 •M*Sj •S'ïí lll'CO •81*70 83'?: 8i*7t

1C4'C0 •102*76 US'50 I

•tl.i·N)' t f t t

•Si'.5

Transatltatlc» 4 "lo I92B > 6 «I» 19Ï0 » B0!. 1982 • 6 11-2 5J » 6 0|0 19Ï8 • 5 0u 19í8

TranmP'l lorrinla. Bons ü. NBVBI LleT.mt S'L, A. Forn» Àndalari» ( n . ABUndS'i. . . , .

Com • AaziUuS·F . -C Çarboiu Bsrea . . . CotODlB BOefi < «b • . ÇOML I PavlmoDU S *1, Cousirnoelon» KIM. 8 ' I . Cnlofsmil KIEIOB. 8 1 , romnnt d'Obre» 4 irí»!,

* SL1' ' Hotel RItBf «li. . Hiillsre Eíptnyolà . . UAaofaotiirsB So (Joro. H«oàalo« Vel latera 8 °!, Kiues Potuan Súria 7°|, Prodostea Pirelli « m i . tMana Modonuí f *L Ua'dSallMr·. . . Hcli8r»;·;«pBnroIa(IMr.) i M·tt.· de i.'oDitrncc'.ó. I

AOOIONB F, ü. Aran* nendsnta . Praf. T " i , Traoir. Barc. Fnslcular Monljaloii . Catalana Qaa

• •

atop. Amer. i · t ü t . * ' 1 ' . • _ • • a -a

fra namefU t trriuUB, ilallcra ijipotyolfc . , Ciment «Aaland., , .

• p r t l • «Santo».. , .

Lipanya Induurtal , , foment d 'Obr» . , , Huipauo Snlraa. . . • l!o:«l liít» 8 . , , ; Oewp·T·lB··B··lo^al

» • ord'.nr. . Unlfl SaUnera . . . Foïd.Moiot Ibèrica. ,

•51*7! ' si'Ofl IBO-SO 94'Bo

*l:0'«íi 84*75

'100*011 8»'50

'lOO*»-! 88*25

w H •lorta

91*00 78'Ell •uii'ai

94* 75 14*03

'ISB·B B'co «0*0

•ICÏ'OO MW

•IWBO •ífl-O." •40'00 tos-se lOI^S 101*7» lOÏ'O-•M'HO 82*30

165*25 IM'M 140*0-3

• \ :ym 1 !'60

•635*00 •eíc'o; •231*00 •i2j*eo •177'ÍQ lOS'O" MS'M 2:0*6-: 188*03 n ' N

I ' ( ' l5 •woo •140 00

Canvií operat* MI valora M M m e n i a la Cotiuaoló ORoNB.

Ajuntament ae Giren» i % . a , • w o o AjuMamant de Sab&deD 6 % . . • 93'úO Ajuntament de Sevilla «iw». . • àA'iO Ajimfament de Ser i lU «198». . , • BM0 Ajuntament de Granada 6 % . . , • dJ'SO Ajuntament de Granollar» í % . , , • ^ ' 7 6 Ajuntaunent de Ueyda, 5 i per tflS. • 97*50 Banc Hipotecari d'Druguai . . . • 134'00 F. C. Catalans pfrt. 7 % . . . . * Sl'CO Generaiw Tramvies Barea'.ona * % , ' 100W Barcelona Tracilon fl % « ^ a . IOl'OO Bons de l'ExpoilolA « X . . . • 9875 Clnematogràfloa Verdaguer . . . • SAX0 Societat Gallega d'Electriottat S %. • 102*50 indortrtal Química de SaragoaflA. • SS'SO Bons Societat Gallega d'Electricitat. • 102*00 C * Httpano-Man·ogui Gae 1 Elac. 6 %. • 99'25 Forces Motrius « % .1W8, . . . . • »3'0ü CoBstrucdona l pavünenia 6 «ft «IMS^ • «4,00 Ajuntament de Tarragona 5 % . . . • K'50 Aigües de valtoela S % 19Í6 . . j . • !0i'50 COnstruoclonn immobillèrles S. A. 6% • 99*26

l CWules Cooperativa Funcionaris AlgOes da València 6 % OWíla. « . Mines da Barruelo 5 i % . . . . . Prc-tlunle» Pirelli, 8 % . . . . Bons Fabricació Mecftnica vidre 6 % Grans Molins Bascos S % . < . Bons Ciment «Griffl» 7 %. . , , Bons Mines Potassa de sdrla . . Aeri de SL Sebastià - Miramar. . , Electró ^MetaUúrgioa de t'Ebre • . lilas del Guadalquivir La atda da Barcelona 6 % . . . . Emprèstit de costa Rica. Patronat de l'Habitació. 5 i | % . . Bons Unió Salinera, 6 per 100. . . Regadius da Llevant • " > % . . . . . Fabricació Mecànica del Vidre 6 % •-aragossana d'I'rbaïiitJiftcló B % . Companyia Genera! del Suro . . . Ajuntament de Santander 5 i . L a Hlspano Suïssa 6 % . . . .

101'00 10.'00 87'50 93*03

.•D'ÇO 9975

101*00 S9'00

1C075 Sü'OO 9 "CO

130'00 96*60

101' S275 9673 91*30 9S75 9 ^

100':5

0

Els valors aesenyalats amb aatarlc Ho Han tingut cotització. Dtlzem consUtat l'últim canvi a gnla del llegidor.

MOVIMENT DEL PORT

D l * 7. ENTRADES

Vapor grec .ItaltOB». de Brlba, amb carregament de cereals.

• PAilebot «San Antonio-. de Ciuta­della, amb electes.

Pallebot «Eatela», de Palma, amb càrrega general.

Paileíiút .Farnando Gaset», de VI-naroç, anib afeolcs.

Pailobot .Concha Glménex», da Va­lència, amb efectes.

Pallebot .Asunción. , de Santa Po-«la. amb sal. - Pallebot .Marina», de Santa Pola,

iimb sal. ~ Pallebot .Marina», de Santa Pola.

w!iinb sal. Paikbot «Luls Mainlano», d'Agul­

la?, amb mineral. I^lieliot «Puerto de Alcudia», de

MarseOa, nmb oftrrefa general. i l^gul «t'speranza», de San Pedró

i' Pínaínr amb sal. Pallebot .Vlrgen Dolorosa». d'AI-

ciuli». amb carrega genornl. Pallebot ..Sfilinero». de Ssn Pedró

:le'. Plnafar, amb sal. Vapor - l a Gnardia., de Marsella

1 esCales. nmb càrrega eeneral. \Bpor correu «Rey Jaimo de

Palnin. amb ó<! pnsi-ntgers i càrrega

* r a p n - c órren .Mnnle Torot. de Mahfi. amb 17 passatgers l càrrega

- general. | £ A'apor ei. ÍLS «Cervanles». de Glas-

!.gou. amb càrrega general. Vapor Italià eMarlselda». de Ba-

*loum I escales, amb gasolina. , Vapor pesquer «Orata». de Clrlla-

Vvechla. amb el seu equip } Vapor ..Morisca», de Vallcarca,

•amb ciment, Vapor «Maria Mercedes», de Pal­

m a amb 7 passatgers 1 càrrega ge­neral.

Vapor «Virgen de Àfrica», de Cas­telló I escales, amb càrrega general.

SORTIDES Vapor anglè» «Ponzano». cap a

valència, a n * càrrega general l tràn­sit

Vapor d a i í » «Danrild», d§ trànsit, oap a Valànoia.

V Vapor «Morisca», en llast, cap a Vilanova.

Vapor correu «Rey Jalme T». cap .amb passatge l càrrega general.

Vapor correu «Mahón». cap a Mahó. •mb passatge 1 càrrega general.

Vapor ajifti*» •Cervaatas·. cap a Sala, amb càrrega general.

Vapor italià «Paganini», amb càr­rega general, cap a Gènova 1 esca-laa.

Vapor .Freixas 111», cap a Roses i esoales, amb càrrega generaL

Vapor «Cabo Corona», cap a Bil­bao i seales amb càrrega general.

Vapor pesquer "Orata». de nacio­nalitat Italiana, cap a la mar.

Vapor «Maria Mercedes»», cap a Palma, amb passatge i càrrega ge­neral.

Vapor «Sodnpe», en llast, cap a Huelva.

Vapor .Àngela», en llast, oap a Gi­jón.

•Pallebot «Puerto de Alcudia», amb efectes, cap a 'Palma.

NOTICIES Procedent de Palma entrà a la se­

va bora d'itlnernrl al vapor correu .Rey Jaime 1». ar»l> 56 passatgers, la correspondència 1 càrrega diver­sa entre la qual hi ba 212 caps de bestiar de llana, 26 caixes d'ous, 110 gàbies d'aviram, 7 caixes de peL\ fresc, 400 lones de carbó mineral i litres efectes. Aquest correu sorti ahir vespre cap al port de procedèn­cia.

— E l vapor »MarlB Mercedes, arri­bat ahir mati e les set, ha portat 7 passatgers 1 molta càrrega general entre l a qual hl ha 81 cap de bestiar de llana, S5 gàWes d'nviram i altres efectes que, com de costum, descar­rega al moll d'Espanya.

—Da Bralba arriba n primeres ho­res del mati el vapor grec .Itakos».

" I A F O R A T

E M P R E S A N A C I O N A L

I N F O R M E S C O M E R C I A L S

I

i

BARCELONA PlewSO» Caialur^nOt-

BILBAO SEVILLA 6mivVlaL. 2. Alfons XH. 27. • MAODlO VALENCIÀ '

amb 5.500 tones de moresc i blat que descarrega al moll de la Barcelo­neta,

— E l vapor italià «Mariseda, que arribà aquest mati de Batoum, Jatats i Constantinoble ha portat S.000 to­nes de petroli que descarrega al moll de Ponent.

—Procedent de Castelló 1 Vlnaroç arribà el vapor «Vlrgen de Alrlca». amb 8 passatgers 1 càrrega general que consistebt en oli d'oliva, garro-los. pedra industrial, llimones, ta­ronges, olis, mongetes 1 altres efec­tes qua descarrega al moll d Espanya.

M e r c a t de c e r e a l s

LLOTJA Dia 7 de gener.

Continua encalmadlsslm el mercat de cereals sense qua a'asaenyall al camí pel qual pugui sortlr-se d'aques­ta paralització.

Les mesures a prendrs que s'Indi­quen per paft d'elements interessats en aquest problema les orelam tan descabelladet que mereixen comen­tari a part .

No són aconsellt&les mesures ex­tremes 1 comprometedores per al desenrotllament normal dels negocis que v^nen Indicades en algunes publi-caclos de caràcter cerealista. Sl aquest any hl ha superàvit no fóra molt aventurar dir que les condi­cions especials atmosfèriques que ac­tualment vivim podrien comprome­tre la collita propera, que hem cre­gut que es preparava sota els mi­llors auspicis.

S'ha de prevenir qualsevol contin­gència desfavorable, majorment amb les notícies que de l'estranger arri­ben sobre el resultat de llurs colli­tes.

En hlats les operacions són nul·les i en els altres cereals continuen els preus assenyalats en anteriors res­senyes.

.Arribades de mercaderies, per les diferents estacions, el dia d'ahir:

Par la del Nord: 4 vagons de fa­rina, 1 blat, 4 .ordi.

Per la M. S. A.: 1 vagó de farina, 14 blat

B a n e a N o n e l l CANVIS VALORS CUPONS • GIRS

Rambla del Centre, 10

INFORMACIÓ OFICIAL FACILITADA PEL

Centre Cotoner ds Barcelona

Liverp»»!

Disoonlb. Febrer Maiç Maig Juliol Octubre Ciener Novemb.

8

I I

?.70 9.25 8.31 3.41 &53 3.62 868 0 00

H

No-n 8.38 >>,40 8.53 H.63 8.75 0.00

s fl b S 3

S.30 a»4 -.45 8.55 8.64 9.70 0.00

8.6" 3.2-> 8.Í1 8 42 8.51 .«.61 8.87 0.00

Vendes: 3.000 conlra S.CO'. Bi .

Sakel Marc Noverabr.

ü p p e t Març

Cortí / m -per l B r i ­tànic i Dl -versos Msrç Maig juliol Octubre Uener

13.02 13.30

12.97 13 30

9.95 Nom

8.24 6.23 8.38 8.46 S.5I

13.10 13.33

10.00

8.23 8.27 834 S.45 8.00

Nova York

DIsponH, Febrer Març Maig Juliol Octubre Novembr. Desembr.

15.75 15.56 i 00.00 15.6/' 15.9,1 18.06 16.30 OJ.OO 16.45

15.74 16,M 16.15 I6'3t> 00 00 16.45

00.no 15.86 13.92 16.11 16.33 00.00 16.45

15.20 15.00 15.15 15.3Ü I W . 15 82 or.co IO.OÍ

Nov> Orloana

Disponib.

M a r ç Maig Juliol Octubre Desembr

15.27

15.41 15.72 15.93 16, 5 18.24

15,5-1 15.78 18.00 16.20 00.00

1475

14.9 15.17 11M0 15 6:i 13.74

Alexandria

Ashmonni

Febrer Abril Juny Agost

Sahallartai

Març Maig juliol Novembre

Tanoa anterior

19,00 19 43 1 i.65 19.55

27.57 27.9fi 2S .n 27.25

'•• --r'-irj

Nom iy 48 19.50 IJ.30

27,52 27.80 27.S0 28.70

•l'aR-,-1

19.02 19.46 \ Q M

27.55 27.75 27.78 26.99

Hsvre

Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembr Desembr ü e n e r

533 529 530 532 631

"535 535 5 « 541 541 542 542

Bombay Bensíoc Març

Oomra Març Maig Broac/u Abril-Maig

190

226 231

272

184

221 227

263

191

22ft 238

272

Arribades als ports dels Estats Units: 11.0GJ B| . contra 34.000 B | .

Arribades als ports dels Eatats Units: des del 1." d'agost: 7.480.000 B|con­tra 8. 54.000 B | I ransferència. 4,36 lf2.

Mercat de Barcelona Disoonible: Qood. Midd. Texas Univ.: pessetes, 164'03.

Reoresentant l'actual impost dd Co­mitè Regulador ds la indústria Cotons ra la quantitat de pessetes 5.30 per 50 quilos nets de cotó , la cotització base Good MidJIing Texas 15/16, resulta pessetes 169'JO els 60 quilos.

Barcelona, 7 de febrer da 1930,

B l a t s , C a f è s í S u c r e s {CoilUatloBi de la caia Do rea I FeJlo)

7 de febrer da 1930 BLATS Winnipeg

Mes

Maiij Juliol Octu.

i anca aocerlor 125 7(8 i 27 fiíK 128 1(3

Obert'ira 124 1|2

Tanes

128 3iS 123 1|4 US 3i9

Xicego

116 3|S 12U 3)4 121 5|3

115 3|8 116 nio 120 5l8 121 5|d

Clverpael

8.4 0|0 8.7 J|4

8.4 114 B.3 5|8

Buenos Airai

Febrer Març

MORESO Xloaso

Març Maig Juliol

83 0|0 91 5li 93 318

87 7l8 88 0|0 92 0|ü 93 0(8

Buanoa Aire)

Gener M Mg

SUCRE Londres

9.3 Cp 9.9 M4

mare. í).2 l|4 9.4 112

Nova Tara

rtrE Bl HBV'

Març Maig Juliol

OCOCO 00 i.OO 0OJ.00

258.53 261.00 247.25 239.00

L a c t u a l i t a t e s p o r t i v a !

F u t b o í L'EUROPA A BILBAO

Ahir a a tarda, en el ràpid, va sortir cap a Bilbao l'equip de l'Eu-repa. al qual, com ós sabut, ha de jugar demà. diumenge, al camp de Sar. Mamés, contra l'Atlètic Club.

Formen l'expedició; Florenza, Al­tés, Vlgueras, Aloorlia, Soligó, La-yola. Gàmlz, Gironès, Ramonzuelo, Ctstit, çros, Ciorrtia l Alcàrar.

Els acompanyen el president del club, don Joan Matas, 1 l'entrenador stnyor Btrooy.

DEMA, AL OAMP DEL QUINARDO Demà a la tarda, ea jugarà, al

comp del Guinardó, un interessant partit d'entrenament entre el pri­mer equip del Santfelluenc Futbol Club 1 el reserva de l'Europa.

E n aquest partit debutaran Ifiesta, el guardameta que fins la poc per­tanyia al Barcelona, 1 el davanter centre ç u e fou del Sans. Miró, amb­dós recentment ingressats a les file­res de l'Europa.

L'equip de sant Feliu del Llobre­gat desitja enfrontar-se amb el fon conjunt europeu que se 11 oposarà, 1 que estarà integrat per: Iflesta,, Peix, ftàflez, Iranzo, Cortea, Flaquè, Pellicà, Carmona, Miró. Galtés i Colls.

L'àrbttre d'aquest encontre serà don Manuel Gauado, del col·legi de la Lliga Amateur de la F. C de F.A.

E l partit començarà a dos quarts dc quatre de la tarda, i durant ei dit partit es donaran noticies del què a Bilbao jugarà el titular contra l'At­lètic.

DEMA, A L'ESTADI, ES JUGARÀ E L PARTIT ARENES-BARCELOHA Aquests dies, amb motiu del partit

que han de jugar demà, diumenge, a l'Estadi, contra el F . C. Barcelona, els jugadors de l'Arenes Club han estat sobmesos a un acurat treball de preparació l adaptació a la tèc­nica adequada. Aquesta tasca ha es­

tat realitzaria sota les ordres i el control do l'ex-jugador del F . C. Bar­celona, Josep Planas. A part d'això, la moral dels jugadors bilbains és perfecta, 1 vénen disposats a erec-tuar una Lona actuació davant dels Jugadors blnu-grana.

Segons les nostres referències, l'A­renes desplaçarà a la nostra ciutat segurament el mateix equip que el passat diumenge tan brillant resul­tat obtingué contra ITrun. En aquest cas. l'equip estaria integrat de la se­güent manera:

Zarraonandla, Llanfada. Arieta. Cllaurre, Urrestl, Bilbao, Saro. Ríve-ro, Gurruchaga, Menchaca 1 J. Bil­bao.

Ultra la vàlua de les altres Unies d'aquest equip, cal remarcar la d'a­tac, de completa cohesió, eobresor-tlnt tambà la facilitat de tots ells com a bons xutadors.

Per aquest motiu, les línies defen­sives blau grana hauran de treballar do ferm per tai de contenir la im­petuositat d'aquells Jugadors.

Respecte l'equip del F. C. Barcelo­na, sembla que la seva composició serà la mateLxa del partit del passat diumenge amb la Reial Societat; i'ú-nlca variació serà la de Mnrtl per ZazalO. passant aquell ai sea lloc habitual de mig, al costat d'Arocba 1 Arnau.

Aquest partit començarà a dos quarts de quatre de la tarda. Molt abans sortiran autòmnlbus de la Pla­ça de Catalunya, els quals arribaran fins s les portes de l'Estadi, sense necessitat ie fer cap transbord, grà­cies a les facilitats donades per l'em­presa de Locomoció i Transports de l'Exposició.

ORAOIA-TERRASSA Domà, diumenge, a les 310 de la

tarda, es ceiebrarà al camp del Grà­cia F . CM entra els primers equips delg dits clubs, un interessant en­contre corresponent al torneig par a poder classMcar-se per prendre part en els partits de promoció que s'han de jugar contra els de la cua de la primera categoria.

Com que les forces d'amhdós con­trincants sor. molt Igualades, es creu que el dit partit serà emocionant 1 competit, car els do.s equips posaran tol el seu entusiasme en la lluita per adjiid!cnr-se la victòria.

Els socis dsl F . C. Barcelona po­dran presenciar l'encontre abonant solament Ja mitja entrada.

E x c u r s i o n i s m e

L'Agmpocló Excursionista Jüpiter efectuarà demà una sortida a La Mo­lina por' fer pràctiques d'esquís.

I A seva secció de Minyons de Mun­tanya farà una excursió a Santa Creu d'Olorde. Tornada, per Les Planes.

La Secció d'Esports i Excursions del Casal dels Llulsos de Gràcia efectua'Jà demà les següents sortides:

Els esquiadors anjran a La Moli­na a fer pràctiques d'esquí 1 pre­senciar els Campionats de Catalu­nya Ifons).

Olran la missa de les quatre a l'església del PI.

Els atletes i excursionistes infan­tils faran una excursió ai Turó de Montcada, amb el següent Itinerari: Ermita del Carmel, Horta. Turó de Montcada Font de la Mitja Costa l Sant Cugat del Vallès.

Olraa la missa de les sis a la par­ròquia de Sant Joan.

L'Agrupació Excursionista «Jovent d'Ara. Tarà demA una sortida fami­liar a La Conrarfa. amb el següent iiinprari: Badalona, I.a Conreiia. Tu­ró Galceran, Castell Ruf 1 Montmeló.

Reunió: a dos quarts de set del mati a l'estació de França.

T a secció d'ArsIu, delegacions d'Ar-q w ï l o g i a J Folklore del Centre Ex­cursionista «Rafel de Casanova» té organlliada per a demà, diumpngge. una excursió a les Serres de Sant Amaní, amb el següent itinerari: Ri­bas, Bruguera. Coll de Pau, Coll de Jou. Serra de Sant Amant, Santua­ri de Vidabona 1 Ripoll.

Reunió: a los quarts de cinc del mati a l'estació del Nord.

Le Secció d'Esports de Neu efec-

Diumenge. dia 9. — Part;t de Lliga A' íENES·BARCELONA.—Servei de frans-'orf més ríinid i e-onòmic ner anar a PESTA Dl i a l 'EXPOSIClO.

METRO T R , , N S V E R i A L Trens cada dos m'niits i mig. —Ana­

da i tornala Pla a de atalmiia-Flaça d'Espanya. 0*25 ptes.

tuarà nna sortida d'entrenament a les pistes de La Molina.

Reunió, a dos quarts de cinc del mati a l'estació del Nord.

E l Club Excursionista de Gràcia té anunciats per a demà els següents actes:

Secció d'Esports de Neu. — Assis­tir als Campionats d'skís quo se ce­lebraran a les pistes de La Molina.

Sortida, a les cinc lel mati per l'estació dol Nonl.

Secció d'Estudis.—Excursió a Puig Madrona, amb el següent Itinerari: Vallvldrera, Santa Creu d'Olorde, Puig Colcípa, Can Mtllet, Puig Cas­tellví, Can Campderrós, La Rabassa, Puig Madrona, Valldoreix, Sant Cu­gat del Vallès.

Sortida: a les sjs del mati per l'es­tació de Gràcia (Ferrocarrils de Ca­talunya)-

Secció de Fotogrela. — Excursió da migdia per les voreres del Llobre­gat.

Sortida: a les vujt del mati pel Baixador del Passeig de Gràcia, f

A les set del vespre. Inauguració d'una exposició de fotografies pels consocis Joan PJ Muntaner 1 Frede-dlc Alberlc.

Aquesta exposició restarà oberta fins el dia 20.

L'Agrupació Excursionista i«Taga-raanent. ha orbanltzat, per als dies 8 I 9 una excursió al Montseny, amb el sapüeni itinerorl: Balenyà, Font de la Pomareta, Matagalls, La Cas-tanva. Coll Fòrmic. El Brull 1 Serra.

Be'nnió: estació del Nord, à ses Í0'45 del dia 8.

niumenge. dia — Partit de Llièa A R ^ N E S - B A R C P L O N A —Servei de tran-r>ort més rànld I econòmic ner anar a T E S T A Dl I a P E X P O S I C I O .

M E T R O T R A N S V E R S A L Trens cada dos minuts i m:g — Ana-

dn I tornada Pinça da Catalunyo-Plaça d'Espanya, l-*2j pies.

A t l è t i q u e s LA SELECCIÓ CATALANA EN E L CAMPIONAT D'ESPANYA DE 0R0S6

E n la darrera reunió celebrada, el Comitè Federal de la Federació Ca­talana d'Atletisme va desilguar els homes que hauran de representar Ca­talunya en la propera competició peninsular de cross-country que se celebrarà a Vigo el dia 23 d'aquest mes.

L'esmentada selecció serà formada per Reliegos, Mestres, Castelló, Cu-tlè, Bellmunt, Hernàndoz, Farré i Mengot, qu esón els que en les dar­reres proves es classificaren en mi­llors llocs.

Sabem, per referències m,= , I lament de Vigo té aaen»., despeses d'aquest c a m p i ó " " ' * 1 pressupost de 4.000 peLt»* ' ^ 'U nifestat, encara, qu» en Per«lÍ duirse dèficit, t o ^ ^ a e i

La prova serà c e l e b ^ ^ ·

P i l o t a B a s c a

P,«-OTA A MA Els partits de pilota . mi i

ran jugats demà al Fromt ^ n enire els senyora socU d à à , > ^ nista són els ssgoema- 1 ^

Primer partit, a les den - , Portales j Salvador ( v ? ^ . ^ tra Segalà I | Raullei

Segon partit: tAotà i . l.a.Us • Segon partÚ: u P T l te , meus) contra M ^ ^ ' " ' ' V (blaus). » 1 Lópe2 .

Tercer partit: Ballester | ; = e l l s ) contra Ribalta ^

Quart partit (de campionat Rosslch 1 Seguer frSffi ^ % llurt* l Roura (blaus).

FRONTÓ NOVETATS

Partits per a demà, diumenir.. Concurs m categoria

Pruner partit a cistella, a 4n i A tres quan. de dea. ^ " P ^ l

Riera 1 Serraclara (vermeli.i tra Oller 1 Gimeno (blaus). '

Concurs l i categoria i Segon partit a cistella a 40 ru» Sunyer i E. Bó (vermeilsj M

Lobo i Valies (blaus). ' infantil, ooncuns

Tercer partit a clsteUa a « m.nh I Erdoza 11 i Cbarroalde ( 4 ^

contra Gobriellto i SalsamJSl (blaus).

Conours I categoria Quart partit a clsteUa. a 40 pom, I Blas i Mas (vermells) contra J MI

1 Parera (blaus)^ 1 T Categoria

Llopart I Trinchet (vermells) conl tra I . M. Jaumà i Rovlrosa {blaujj.l

CLUB BAfSOONlA

Hen'g ací els partits de Concml que se celebraran demà. diumennl al Frontó Principal Palnce, entre tiil senyors socis d'aquest Club: I

Primer partit, a cistella, grup B . J Bernabé 1 López contra Rosal 1 BsrJ nié. I

Segon partit, a pala, grup A. J Ubarrechena I Goiburu contra Arfcl laiz I Gurrja. I

Tercer panll, a oistella, grtç B - I Patau i Steegmann contra Renom J Ródenas. [

Quart, partit, a cistella, grup A.-I L . Recnlde i TJntoré contra Giménel i Steegmann.

E l festival oomenççarà a ies dsl del matlí.

N e c r o l ò g i c a

NECROLÒGICA Després de llarga i penosa malal­

tia ha mort on aquesta ciutat l'an-tlo industrial don Pere Demausse Caminal. Home d'afable caràcter, no tenia enemics. Anys enrera havia ajudat força als nostres amics en les aiulies de l'antic districte setè.

Trametem l'expressió del nostre oondol a la seve família, 1 especial­ment als nebots, dos coneguts ar­tistes, ben amlcg nostres, ITUitstre pintor Josep Mompou, que amb aquest motiu ha tornat procipitada-meni de Paris, 1 l'eminent piüsic Frederic Mompou. que fa algun temps es troba a Barcelona.

T r í b u n a l s

ASSENYALAMENTS PER AVUI AUDIÈNCIA TERRITORIAL

Sala primera. — Major quantia: C. Felip contra T, Curto.

Sala segona. — No té assenyala­ments.

Sala del Contenciós. — Fall Tribu­nal Econòmic. — Banc Urquijo Ca­talà contra l'Adrainistrucló.

AUDIÈNCIA PROVINCIAL Secció pprimera. — Audiència: Cn

oral per estafa contra J. Pallàs. Secció segona. — Oest: Un orni per

homicidi per imprüdèncià contra Josep M. Torrent.

Secció tercera. — Sud: Un oral per lesions contra Enric Gutiérrez.

Secció quarta. — Universitat: Un oral per furt contra Amadeu Badia.

TRIBUNAL INDUSTRIAL Judicis a dos quarts d'onze. — Nú­

mero 1.479; pper acciden del treball de l'obrer Antoni fomàs centra el patró Joan Marquedas i Múiuo Re­gional.

A tres quarts d'onze. — Süm. 1.382; pper accident del treball de l'obrer Joan Navarro conlra el patró Josep M. Bes.

A les onze. — Niim. I 475; per re­clamació de salaris de l'obrer Josep A. Ruiz contra el patró Tomàs Za-mora.

Jurats: patrons Ferré. Costs 1 Vila; obrers GaUp, Guinovart l Ruiiz.

PER FURT A la Secció primera se celebrà uh

judici per furt d'una corlera amb 325 pessetes a un comerciant del car­rer de Tapineria, contra Ramon Car­reras. La pena demanada per al pro­cessat pel üscal, fou la de quatre mesós de presó.

PER LESIONS A la Secció segona el processat Ra­

fel Monge es cóníormà amb la pma de dos mesos de presó i mil pes­setes d'indemnització per un delicte de lesions.

PER PEGAR A UN GUARDIA Coraparegué davant el tribunal do

la Secció tercera Àngela Martínez, acusada d'haver pegat a un guàrdia de seguretat en el clnemi Catalunya per motius insignificants.

E l fiscal soUicilà per a la processa­da la pena d'un any de presó l mil pessetes de multa.

PER INJURIEA . A la Secció quarta se celebrà nn Judici per injúries contra l'ex-secre-tarl del Jutjat municipal de Sant Cu­gat del Vallès, Alfons Masgrau, el qual insultà el Julge.

E l fiscal demanà per al pprocessat

la pena d'un any de presó 1 diw| mil essetes de multa.

L'ESTAFA A LA COMISSIÓ MUTll El Jutge del districte de Lloijs »l

gueix las recerques per a esbnaiíl tot quant es referlx a l'estafada d»l coberta a la Comissió Mixta del 7» I ball.

Han estat nomenats pèrits meitaJ (Os perquè facin una rerísló i i § Uibres per assabentar-sa a guant ja el desfalc.

Sembla que l'acusat i processat 1 rebeldia, Vicens Vilalta, (fue sa sui» sa que és a l'extrnnger. ha dit en Uíj tra dirigida a un particular que més ha estafat unes fiO.000 pessfl res i que les altres deuen obrar a | poaar de la casa.

Él Jutge féu una Inspecció a la ell sa 1 troDà a mancar, entre altral coses, els comprovants dels tranufrl ments de les entrades als Bancs n l l'esmenfada Comissió tenia coinpw| corrents.

L'ENQANVIFA DE LES MISSES A Castnia Amorós, a la SasraJíl

Família, dos individus li «timaraj pel procediment da les misses. l | pessetes que portava.

LA OESORAOIA E L PERSEOUÜX Albert Doollllet ha presentat al Hl|

jat una denúncia per DKVST estat « I tima, a la TPUSIÓ on s'estatja, i ' I ^ fort de rones.

El denunciant fa alguns mesnf rpl en una altra pensió li furtaren t3ií| bé la roba qu» lenla.

L'ENGANYIFA DE L'BMPLEU Ppr' un procurador d'açnest A)*!

lament ha estat presentada al Wi'l de guardià una querella conlra í ' l individus, un d'ells agent de neel cis que desaparegué fa poc de Btfl celona, en la qual l'acusa d'ns"!» ! temptativa contra els denunci»*! per haver cobrar i ofert cArrecs J » | l'esmentada corporació simultni r | nir Influènela amb elements f casa.

-í- B -: •

S o c i e t a t Barcelonina

d ' A m i c s d e !a Instruccií

E n aquesta entitat ba üní^JJj recentment una reunió deia elelTil que formen la seva Junta de Oc^t i prengueren l'acord de f ^ J | dre tot seguit les seves t 8 * ^ , cietàrles que en altres èpoq"^ vien estat molt actives i f**^ bles i que darrerament, duran-icmps, ha estat precís tenir-'», peses, car no havia estat P*^ descabdeUar-les amb rampl""1-calia fer-ho, per tal que » • d'acord llur acció amb ' -que infonnà la intensa a01"* j -havia realitzat anterionneW « la Associació en la nostra ci"

Resultat de l'acord que estn ha estat confeccionar un P16^-» ball que consisteix en la • cló d'una sèrie d'actee P"^S«& s'aniran anunciant oportuna^. J qm ^niran destinats a jf.ii dlvertos problemes d'ensenyai 1 tualràent plantejats al n0*1!,. V * per a la millor solució c ^ . f É« necesari orientar I PR*1' ^ gudnment l'opinió P ' ^ ' n ^ Í4 d'interessor-ia novament en ;! d'edneadó que pnsuln n'e^ na manera molt dlrec«^____^

" AUTORITZEU L E S Vi •= .pi QUALS m S PPF,r,UF.tl ^ mO. AMB ITN SFHEIX O -1ÍATDBA QUE ENS SIGUI ^

L A V E U D E C A T A L U N Y A Pàg. g. — Dissabte. 8 de febrer de 1930

L a desaparició del generat Kutepov

SECL'INT LA P « T A DE L AUTOMO-BIL VERMELL paris. 7. — En vista de les decla-

riCions feies per un hoteler de Cha-i,nu Benard. el dlrecior del servei de polida delegat dos Inspectors per qui surtin Immediatament cap a ia jggiò ds Lolret, per tal de comprovar leMCtlutd de les declaracions de l eimentat hoteler 1 recollir dades res-ptcte «1 suposat pas del taxi rer-fnell, en el qual. com és sabut, sa suposa que íou segrestat el general Kutfpov. — Fabra.

NOMENAMENT D UN MTOB ESPECIAL

parli. 7. — A consaqttèncla d* la (|.'mlncia rebuda pel Jutjat 1 segons ois primers resullat» de la informa­ció realitzada per la policia ra«pecte U desaparició del generat Kutlepov.

procurador de la República ha nomenat un jutge d'insirucclO per obrir una lüíonnacld contra X. per violència 1 segrestament.

Kl Jutge prendr& decleraciA a tots ell primers testimonia. — Fabra.»

La situació a Palestina CL PROOEB D'HEBRON

CONTRA NOU ÀRABS Jerusalem, 7. — Durant le's sessions

d«l procés d'Hebrou contra nou Àrabs eeusats d'assassinat 1 pillatge, va quedar demostrat que durant els fets del mes d'agost últim un à rab ano­menat Zytoon salvà la r lda a 40 jueus. — Fabra.

La Conterència nava! LES DECLARACIONS DE STIMSON

— LES PROPOSIOIONS ANGLESES _ L'ACTITUD DEL JAPO

Toqtilc, 7. — Als centres oficials Vobserva certa reticència respecte Ics declaracions del delegat nord-aínerlcà a la Conferència naval rc-nyor Sllinson, donant a grnns trsts t l pla de la paritat amb la Gran Bre-lanya.

Respecte la proposició d'Anglater­ra nnullant la proporció de 5, 3 l 1 respecte els cuirassats, als centres navals Japonesos es diu que això destruirà l 'equilibri de la marina del Jepó.

Aquestes proposicions «n la forma en què han estat presentades, no es creu pas que signin acceptades pel Japó I en aquest sentit augmenta el moviment d'o-pinló als cercles auto-rllzals.

Per altra banda es creu que les pro­posicions nord-americancs sobrepas­sen el quadre dels poders concedits als delegats 1 que per tant haurien rt't'ssen examinades pel Govern en pi-. — Fabra.

ELS SUBMARIK8 I L'HUMANITARISME

Parfs. 7. — «Le Petit Parlslen», en parlar de la proposició feta per An-Klaterra d'abolir en absolut l 'ús dels Mibmarlns, diu que totes les volies fórmules humani tàr ies contra aque­lla arma ser-au Veritat, però ningú no podrà demostrar que sigui m í s hu-bumanltari enfonzar una embarcació per mitjà d'un torpede l lançat per un submarí que s( és l lençat per un cuirassat, un creuer o un avió o vo­lat per una mina. — Fabra.

TARDIEU TORNA A PARI8 Paris, 7. — El senyor Tardieu ha

tomat nvul a Paris, per tal d'assls-ür als debats de la Cambra france­sa. Espera tornar a Londres el dia 10, desprès de presidir un Consell que ha da celebrar amb els seus col·legues. — Fabra. MEMORÀNDUM DE LA DELEGACIÓ

BRITÀNICA

Londres. 7. — El primer ministre, senyor MacDonald, ha publicat un memoràndum on exposa la pollUca segunda pel Govern d'Anglaterra a la Conferència Navat per a la re­ducció d'armaments.

El document preconitza la llmita-<'>ó de flotes i el programa de cons-inicclbns navals.

Es necessari posar fl a la compe­tència en els armaments, la qual cosa eliminaria una de les princi­pals causes de les guerres, 1 s'esta-bHria la pau sobre sòlides bases.

La sola Igualtat de tonatge 1 del nombre de vaixells no és prou — •llu cl document. .

Cal assegurar l'equilibri dels es­tabliment* navals t s'exigeix l'adop­ció de programes fonamentals en la dispersió de territoris.

El conveni general que resulti de la Conferència Naval h a u r à d'e*lar

I "n vigor flns n l'any 1036. En aquest " lys una nova Conferència exami­narà novament la q·üestló del des-armament naval, tenint en compte les circumstàncies que existeixen

| respecte les relacions Internacionals. La Delegació anglesa proposa que

l'acord es prengui sobre lo base d í l tonatge global i la disminució dels

I navilis, separadament de los dlver-|ses uategorios. així corn també so-p re el tonatge de cada nació, en ca-1"* categoria.

Aquestes han d'ésser les següen ts : ICutrassais, porta-avions, creuers, des-ItrHciors submarms.

Anglaterra s'oposa a les transfe-|rencle8 de tonatge per als culras-"ats. porla-avions 1 submarins; està, Però. disposada a transigir amb les transferències de creuers armats Canons de 6 a 8 pulgades. tenint sn compte les necessitats del pals.

Ijjqtuori ia snh ssodojd crraiui í luv l'Ç cuirassats que el Tractat de Was-[•Ingion fixà per a cada potència es p e l efectiu en un termini de C8 mc-fos. des de la data de la ratlflcacló Pels acords que resultin de l'actuol f-onferèncla Naval.

Anglaterra preconitza la reducció rn "1 desplaçament dels cuirassats [e 3i a « 000 tones I del calibre dels | « o n » d'aquestes unitats, de 16 a p Pulgades, nlxí com t n m t é l'aus-™ n l del temps de servei (de iü a f «nys). I Anglaien-a sembla també disposa-|a a reduir el tonatge dels seus lor-| " í r » sl les iiltres potències reduel-TTl·lh con»,r"ccl^ "lels submarins,

I •muc arriba a demanar que, com

a màxim, s'emprin aquests %orph Uers com arma defensiva.

Respecte els destructors, el» con­ductors de -flotes hauran de reduir-se a 1850 tones. 1 els torplllers a 1500.

Per últim, «1 document proposa que ei tonatge dels vaixells porta-av ons es flxl per a Anglaterra I els Esmts Units, a 100.000 en compte de 130.000. — Fabra. L'EXPOSIOIO D'STIMSON BEN RE­

BUDA PELS ITALIANS

Londres 7 - E l senyor Grandi, mi­nistre d Afers Estrangers d'Itàlia ha visitat avui «1 senyor Gibson.

La Delegació Italiana ha compro­vat, amb satisfacció, que l'exposició feta darrerament pel senyor Stlmson s'acosta força al punt de vista Italià. — Fabra.

L I S CONCESSIONS ANGLESES Londres, 7. — Als clrcote polítics de

la Conferència es manifesta que sl les proposicions contingudes al Me­moràndum britànic són acceptades, resultaria una disminució de dnc navilis en el termini de 18 mesos, la qual cosa representaria la màxi­ma concessió que Anglaterra estaria disposada a fer per al manteniment da l 'equilibri de forces, sense perdre de vista els seus interessos 1 la seva seguretat. — Fabra.

TARDIEU CAP A PARIS T.onlres. 7. — Aquest mati ha mar­

xat cap a Paris el cap del Govern francès, senyor Tardieu. — Fabra. REUNIÓ DE LA DELEGACIÓ FRAN­

CESA Londres, 7. — E l senyor Brland

s'ha reunit avui amb tots els mem­bres de la Delegació francesa, amb objecte d'examinar la comunicació del senyor Stlmson l el Memoràn­dum britànic. — Fabra.

LA DELEGACIÓ ITALIANA SATIS­FETA DEL MEMORÀNDUM BRI­TÀNIC Londres, 7 . — L a delegació Italia­

na ha fet una declaració a la qual manifesta considera com satisfactori el Memoràndum britànic, en primer lloc, perquè ofereix una ajuda a U bona marxa de la Conferencia l ar­riba a fets reals. I . en segon lloc. perquè els principis que hí són ex­posats, corresponen a la Idea Ita­liana respecte la qüestió dels con­tingents 1 de la paritat. — Fabra.

ACORD PER L'ADOPOIO D'UN MÈ­TODE Londres. 7.— Als efreols autorit­

zats de la Conferència, hom asse­gura que a la reunió celebrada avui pels experts, s'ha arribat a un acord respecte l'adopció d'un mètode par­ticular per a la limitació d'arma­ments.

Hom diu que es tracta d'una re-íundlció de la primera proposició francesa, la qual suggeria que cada Pol^ncia j U lliure de repartir el to­natge de " l a cafesorla. i la propo-siclí anglesa, la qual preconitzava que el tona )..•. per categories, sia rapar.tt an-o arreglo a ur: base pre viaswat f r a / a .

Sembla que Itàlia ha mantingut les seves reserves.

La Delegació Japonesa es negà a fer cap comentari, el mateix respecte la declaració Stlmson, que referent al Memoràndum britànic. — Fabra.

La conquista de l'aire OIRIER I WEIS ATERREN A ALEP

Paris. 7. — El ministeri de l'Ai-Te comunica que Glrier i Wels varen aterrar a Alep ahir a les tres de la tarda, 1 han sortit avui a dos quarts de vuit del mati capa Roma. — Fa­bra.

L'atemptat contra Ortiz Rubio

UNA SEGONA OPERACIÓ. — FRAN­CA MILLORA Nova York. 7. — De Mèxic U diuen

a l'Associeted Press que ahir el pre­sident senyor Ortiz Rubio sofrí una segona operació per a extreure-ll els fragments de la bala que l i havia penetrat a la mandíbula. El presi­dent sofrí molt bé aquesta interven­ció i el seu estat és de franca mi­llora. — Fabra.

La s i t r e i ó política a Mèxic

DOS ALCALDES ASSASSINATS A TAMPIOO

Tampico. 7. — L'alcalde sortint 1 l'alcalde entrant de la ciutat d'Alta­mira foren assasslnala on una res­ta que Se celebrava o llur honor

Fins ara no es dóna cap raó d'a­quest doble crim. — Fabra.

Itàlia i Àustria DESPRÈS DE LA 9I0NATURA

DEL TRACTAT Roma, 7. — Després de la signatu­

ra del Tractat d'amistat entre Àus­tria I Itàlja, solucionant vells con­flictes entre ambdues nacions. Mus-solínl ha declarat que les necessitats econòmiques comuns han contribuït a harmonitzar els Interessos polltjcs entre els dos països. — Fabra. E L CANCELLER AUSTRÍAC REBUT

PEL REI Roma, 7. — El rel ha rebut en

audiència al canceller austríac, se­nyor Schober.—Fabra.

E1 vics-president dei Brasil

ES FERIT A TRETS PER UN DES­CONEGUT Rio de Janeiro, 7. — Diuen de Be­

llo Horizonte, que un desconegut ha engegat tres trets contra al senyor Mello Glana, vlce president deia Re­pública, el qual ha resultat lleuge­rament ferit. — Fabra.

Londres, 7. — Diuen de Rio Ja­neiro a l'Agència Reuter que a Bello

Horlionte el senyor Mello Glana. ^•ce-president de la República del Brasil, on individu l U a fet víctima d'un atemptat, del qual n'ha sortit el senyor Mello amb ferides de re­vòlver al cap, al cou 1 a l'esquena. — Fabra

L'ATEMPTAT HA PRODUÏT OIINO MORTS I QUINZE FERITS Londrc,. 7. — Diuen de Rio Janei­

ro que en ratempiat comès avui contra el Vlce-presldent del Brasil, han resultat mortes cloc persones, entre I t t quals el Secretari del Vlce-presiden». | quinze de ferides.

Hom Ignora en quina forma n i estat comès l'atemptat. -Fabra.

La vaga femenina de Nova Yo.k

TOPADA DE VAGUISTES m*a York. 7. - Amb motiu de la

vaga del ram de coslJores. ahir *s produí una topada entre vaguistes femenines de la l 'nió Nacional de cosldone* l les afllladïs al partit co­munista. La policia es veié obligada a practicar diverses detencions.—Fa­bra.

La crisi bursàtil als Estats Units

N o t í c i e s

d e l a P e n í n s u l a

M a d r i d

LA REDUCCIÓ DEL DESCOMPTE CAUSA BON EFEOTE Nova York. 7. — La reducció del t i ­

pus del descompte al ; % fixat pel Federal Reserve ha causat molt bon efecte al pals. Es considera com un nou pas a la normalització dels n*-gacls bursàtlls. — Fabra.

Egipte i Gran Bretanya LA CAMBRA EGÍPCIA VOTA A FA­

VOR D'UN TRACTAT El Caire. 7 — La Cambra ha au­

toritzat el Govern — només hi ha hagut cinc vot» en contra — perquè el primer ministre negocií un tractat amb Anphterra. a base de les pro­posicions Lrltànlques. — Fabra.

E l deute públic otomà UN DESMENTIMBNT SOBRE LA

QÜESTIÓ DEL DEUTE EXTERIOR Paris, 7. — El Consell del Deute

públic otomà publica una nota dient que ha pregat telegràficament sl mi­nistre de finances a Ankara, perquè desmenteixi ràpidament totes les In-formacbns estrangeres en les quals suposaven a Turquia la intenció de suspendre els pagaments del deute exterior, pel termini de cinc anys. — Fabra.

La Constitució de l'índia DECLARACIONS ENÈRGIQUES DEL

VIRREI Luclcnow, 7. — En un discurs pro­

nunciat davant nombrós auditori, el virrei ha manifestat que Anglaterra no persegueix altre objecte que el dc col·locar l ' índia sota el mateix peu d'autonomia de què frueixen els al­tres Dominis. 1 ha afegit que. mal­grat tot. el que puguin fer els ex­tremistes, e\ Govern anglès està de­terminat a aplicar en absolut la llei i mantenir l'ordre a iot preu.—Far bra.

La Ciutat del Vaticà CONDECORACIÓ FRANCESA AL CAR­

DENAL GASPARRI Roïna. 7. — El Cardenal Gasparri.

Secretari d'Estai dol Vaticà, ha es­tat promogut amb la Gran Creu de la Legió d Honor.

El Govern francès, que sap que dln-tr* poc cessarà a. la Direcció de la Secretaria d'Estat del Vaticà, ha vol­gut donar-ll una prov& d'efecte i la seva estimació. — Fabra. AUDIÈNCIA DEL SANT PARE I TU-

RATTI Roma. 7. El Papa ha rebut en

audiència especial al senyor Turattl. — Fabra. EL CAHCILLER AUSTRÍAC REBUT

PEL SANT PARE Ciutat del Vaticà, 7. — El Papa ha

rebut en audiència el CanclIIer aus­tríac senyor Schober. el qual ha v i ­sitat després el Cardenal Gasparri.— Fabra.

F r a n ç a

DETALLS SOBRE LA MISSIÓ QOU-L E T T E

Taris. 7 —La missió Goulette. des­prés d'haver sortit de Tananarive el dia 6. a les dues. va aterrar a Qui-limane a les S'ÍO, després de traves­sar le canal de Moçamblque, traves­sia que fou molt difícil a causa d»l mal temps. A les lO'ls sortia cap « Ellsabethville, on va arribar a les 18'30. Avui ha de sortir en direcció al llac Leopold. Durant aquest viat­ge cercarà en l'eix de la seva ruta l'avió de la missió Calllol. — Fabra.

MORT DEL POETA DOROHAIN Paris, 7. — De resultes de les fe­

rides sofertes en un accident ri au-lomòbll. ha mort el poeta Dorphaln. — Ftbra. h L'ESQUERRA RADICAL NO VOL CON­

TACTES AMB LA DRETA Paris, 7. — Quinze membres de

l'esquerra radical han redactat un manifest al quol diuen, especialment, que rebuljen tota perticipacló a lu formació eventual d'una delegació a la qual entrin elements de dreta.

Afegeixen que s'esforçaran en as­solir a la Cambra una majoria re­publicana 1 laica i que i.'csltjeu man­tenir estret contacte per « una col-laboracló efecUva amb tots els grups d'esquerra. — Fabra.

í t à l i a IMPREMTA CLANDESTINA A LI-

VORNO Roma, 7. — Telegrafien de Llvomo

a «La Tribuna, que la policia ha

EN UN ACCIDENT AUTOMOBILÍSTIC HA MORT L'EMPRESARI DEL CIRC PRICE Madrid, 7.—A dos quarts de doue

venia en direcció a Madrid, en au­tomòbil de la seva propietat, el co­negut empresari de! Circ prlce, se­nyor Leonard Part», amb la seva muller. Maria Dl Falco,

Menava un cotxe un mecànic. A la sortida del poble de Navalmo-

ral. a 191 quilòmetres de Madrid, es creuà a la carretera un tronc de mules. El xofer volgué frenar i 11 esclataren els neumàtlc». Això oca­sionà el bolc de l'automòbU.

El senyor Paris mon instantània­ment 1 la seva muller resulta gravu-slmament ferida. El xofer també re­sulta feriL

Una camioneta que passava pel lloc de l'accident dugué el mort I els ferits a Madrid.

El Padàver del senyor Paris ha estat portat al dipòsit judicial l l a senyora Di Falco ha Ingressat a un sanatori. FUNERALS PER LA REINA MARIA

CRISTINA Madrid. 7.—Aquest mati, a l'Esco-

rlal, ha tingut lloc l'honicnatge dels ferits d'Africa a la Reina donya Ma­ria Cristina.

A dos quarts de noti han sortit de Capitania diversos autòmnlbus que conduïen ela caps 1 oScials ferits de la guarnició de Madrid 1 els re­presentants de les províncies vin­guts expressament per aquest acte.

A dos çua r t s d'onze s'ha dit a l'es­glésia del Monestir un funeral al qual ha assltlt l'Infant do Alfons en representació del Rel.

A la presidència hi figuraven tam­bé el general Prlmo de Rivera. el capità general do l'Armada 1 ois ge­neral» Sanjurjo, Vallejo 1 Saro.

El temple estava pl« de gom a gom. 1 entre la concurrència hl ha­via les autoritats civils l militar* de Madrid l l'Escorial l nombrosos caps l oficials.

Durant l'acte han evolucionat ds-mnnt de! Monestir diversos avions militars l lançant rams ds violat.

Després ha tingut lloo l'aete d'ho­menatge, dipositant una magniflea corona de bronre. que els ferits en campanya ofrenen a la lielna Cris­tina.

Seguidament els expedicionaris han emprès el viatge de retorn a Madrid

N o v e s del M a r r o c

EL OENERAL SILVESTRE NO VIU.— E L S PRESONERS Madrid. 7. — El Sots-secretarl de

la Presidència ho rebut els periodis­tes 1 els ha dit que en els diaris ofi­cials es publiquen les Instruccions adreçades als Fiscals de les Audièn­cies per a l 'aplicació de l'amnistia.

Parlant d Is rumor» que corren so­bre el general Silvestre l la qoestló dels presoners, dlgu* que. raalhaura-dament, el general Silvestre no v iu l que. pel que fa als presoners, no creia que n'hi hagués cap. però per sl bixi no fos, quan passà per Ma-drld el Resident general francès es tractà amb ell de] nomenament d'una comissió hispano-francesa que s'en­carregarà de fer una visita al Sàha­ra per tal de practicar recerques.

descobert ura impremta clandestina a la qnal s imprimien títols falsoe de l'Estat.

Han estat practicades tres deten­cions.—Fabra.

G r a n B r e t a n y a

LA LLEI DEL TREBALL A L I S MI­NES Londres, 7. — La Cambra dels Co­

muns s'ha pronunciat respecta una clàusula presentada pels conserva­dors sobre la llei del treball a les mines 1 la Jornada de set hores I mitja. L« votació e's fou contrària per 292 vots contra 197, — Fabra.

À u s t r i a

ELS OBRERS SENSE FEINA Viena. 7. — cl nombre d'obrers

sense feina puja, a Àustria, a 380.000. — Fabra.

C a n a d à

E L OOVERN ADQUIRIRÀ LA COLLI­TA DEL BLAT Ottawa, f. — Es creu probable

que el Govern canadenc compri to­ta la collita de blat a fi d'evitar una baixa de preus que podria do­nar lloc a un desastre financler. — Fabra.

L'ENTRADA DE VINS ESPANYOLS Ottawa, 7, — D'acord amb el regla­

ment de dret» de duanes. • i . vins do procedència espanyola, embota-Uatz, a \nglaterra, seguiran fruint de ia « r i fa intermèdia.—Fabra.

U r u g u a i

LA COLLITA DEL BLAT Montevideu, 7. — La Cambra hà

votat una llei autoiltxai-.t el Govern per a comprar la collita del blat del pals durant cinc anys. sl pren d'ara que és de cinc pesoc.

La mesura té per objecte evitar l'envilllment del preu d'aquell ce­real. — Fabra.

E s t a t s U n i t s

EXPLOSIÓ A UN DIPÒSIT DE PE­TROLI Nova York. 7. — A Bayona, extrem

de Jersey City. féu explosió un gran dipòsit de petroli, on estaven em-magauemats dlverfos milers de bar­rils. La detonació fou sorollosa l va causar un gros pànic arreu de la població. Sortosament 110 h l hagué desgràcies personals. — Fabra.

EXPLOSIÓ A UNA MINA Saltlakclty. 7. — A conseqüència

d'una explosió esdevinguda a una mina de Standarvllle, han quedat sepultats £0 minaires. Anit passada havien estat retirats sis cadàvers l

Darreres informacions C a i g u d a m o r t a l

A les cinc de la tarda, d'ahir, tre­ballant a les obres que s'estan efec­tuant al Museu d 'Art, l'encarregat Àngel Bermüdez. da 38 anys. va cau­re d'una alçada considerable.

Fou conduït a la Casa de Socors, de la Ronda d8 Sant Pere. on mor t

L'exportació de vins es­panyols a França

Madrid 7 — El secretari d'Afers Exteriors, senyor Palacios, ha con­ferenciat aquesta tarda amb el mi­nistre 1 sots-secretarl d'Economia, so­bre el problema é-s l'exportació de vins espanyols a França.

El senyor Wals havia celebrat Ja algunes converses amb diverses per­sones que Intervenen en el proveï­ment do carn a Madrid, per tal de

altres obres encara amb vida. — FUírB.

EL COMERÇ EXTERIOR Washington, 7. — Segons estadís­

tiques que ban estat pubUcades. les compres efectnades per diversos paï­sos europeus al l Estat Units, durant l'any I9í9. han excedit en 200 ml l l -lions de lliures esterlines, les com­pres que Nord Amèrica ba fet als mateixos països. — Fabra.

resoldre ràpidament el problema de l'escassedat que es deixa sentir aquests dies.

L'almirall Rivera cridat a Madrid

Cartagena. 7. — Cridat pel minis­tre de Marina, ha marxat s Madrid el capità general del Departament, almirall Rivera.

E l Sr. Estrada a Màlaga Madrid. 7. — Aquesta nit ha sor­

tit cap a Màlaga, el ministre de Ju< tlcla. D. Josep Estrada.

L'entrada d'Unamuno Madrid. 7. — S'assegura que el se­

nyor L'namuno farà la seva entrada demà diumenge, pel pont Internacio­nal, a les sis de la tarda. I s'afegeix que es dirigirà a peu fins a I rún .

Es preparen diversos actes per a Uomenatjar-lo.

Els regidors destituïts per la dictadura

València, 7. — Aquest mati han ce­lebrat una reunió 28 ex-regldors de • Ajuntament d'aquesta capital, sus­pesos en pujar la Dictadura.

Acordaren demanar la revisió de l'expedient governatiu Incoat com a

O C ? G a s e t a s e t m a n a l d e L i t e r a t u r a , À r t ,

C i è n c i e s í E s p o r t s , ò r g a n d e l ' a c ­

t i v i t a t i n t e l · l e c t u a l d e l s P a í l s o s d ' O c

Corresponeu. si us plau, amb la vostra subscripció a l'èxit d'aquest periòdic, el qual obre un camp vastíssim i nou a les letres catalanes. Ompliu el present butlletí i trameteu-lo sig­nat a: «OC», Via Layetana, número 28, 5 ." , A. Barcelona

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

En

dé. carrer num

ois 1 1 — » as agrairà la tramtsa ae ta gaseta «OC» / el cobra •

mení 1 • • •• • (i) d* ía seca subscripció,

dc m , . » . l u . ! — — , . . ! de d 192!.

Signatura,

(Trlmeilral, •emeitral 0 annal).

P R E U : 14 pessetes l 'any

T O T S C O N E I X I E N

L ' i G N A S I I G L E S I A S

p e r ò n i n g ú t a n b é c o m e l

g r a n p o e t a M a r a g a i l : v e g e u

c o m e l d e f i n i a :

«Mire-seT és un home alt que es corba per abraçar els méc netits: és una cara ferrenys qne sempre esta a pont d* plorar de bonJat, de plànyer a lgú; perquè ell ha vist el dolor de la vora...

...t qui coneix al lolor |a te obertes les oortes le' cor del noble, i qui el sap plànyer ja se'l poi lenit per ben guanyat Perquè el poble té un «(ran ins­tint per a conèixer quins són els seua i, a la curta o a la llarga, els tria bé

...perquè el seu tresor de simpatia és tan abundat, ,ue ni un moment noi amagar-lo. i a les quatre paraules que teniu amb ell o amb les seves obres, sa­beu de >eguida amb qui parleu.

Fer aixo, de tots els poetes catalans, ell és el més popular, i aixó és justí ­cia del poble.

I Jo voldria qne agiesta jntifcla foi cada dia tnéi eSciç , mi l activa, que el pobla trobés eo r i g l é i l · i el seu heroi compleL*

loan Maragail E l millor homenatge qut oodem fer a la memòria lel nostre benvolgut

Porta és tenir a la nostra biblioteca la col ler. ió

O b r e s completes d'Ignasi Iglesias el segon volum de les quals ha sort t ja i conté:

Ei poeta dels hnmUt, de Joan Maragail. EU conscleati, drama en 1 actes. E l cor del pobla, comèl a dramàtica en 1 a-tes (tercera edició). Tres treballa en un sol volum. Pran: 5 peuelei

Ea ven a totes les bones llibreries

Butlletí per a trametre al oosire llibrer O a EDICIONS MLMORA. Pro-vença, 210 - Barcelona.

5r. Llibrer

IrametCm, considerant-me svbsaiplor, el segon colom de les OBRtS COMPLETES ' iüSkSilGLE lEÓ amb la rebaixa . un 10 oer 100 sobre el oreu de venda, tnré el pagameru oer caaa volum a Cacic que em serà lliurat.

En

resultat d'una Inspecoló que practica el Municipi.

Els reunits acordaren demanar MUk bé qne es faci ara una altra Ins­pecció que comprengui tot el temps que ha ocupat el poder la Wctadu ra, per tal d'exlglr responsabilitats.

Entrevista de C a m b ó i Qoicoe<:hea.-Declaracions d'aquest sobre l'entrevista

Madrid. — El senyor Cambó ha ce­lebrat avui una conferència amb e! senyor Goicoechea.

Aquest, parlant amb els periodis­tes sobre aquesta entrevista, ha dit que no es Uactava de la formació de cap partit, sinó de veure la manera de coincidir en l apreciaria del mo­ment polltlo i dels problemes mes importants.

—Hem decidit — ha dit el senyor Goicoechea — sobretot en el que cal fer en aquest Interregne per tal de preparar la perfecta normalitat cons­titucional. Opina Cambó que unes eleccions generals molt properes, abans no es puguin organitzar !t» forces r>o,í||que«I podrien portar un greu trasbals al pals. 1 per això creu que conv'ndrla ajornar les elecclonj- I que el Govern actual continués en l'exercici de la facultat legislativa flns mie calguts 1 fos oportú corjulfar 1 opinió públ ica . Sl no es fa així , fóra possible que so-brevlnguessln transloms que justifi­quessin la tornada de la díefartura-

El senyor Goicoechea acabà la con­versa dient que amb el senyor Cam­bó. estan d'acord ell, el comte de ía Morters el senyor Sllló. 1 discrepa essencialment, pel que es refereix a lea eleccions, el senyor Ossorio I Ga­llardo.

El senyor CamSó rebrà avui els periodistes

Madrid. — l'ex-mlnlstre senyor Francesc Cambó. ha fet saber aques­ta nit als periodistes que no po­rtent rebre pnrflculamient tots els que 11 havien demanat una entrevista du­rant aquests dies. demà t indrà molt d» gust de rebre als reporters polí­tics, a dos quarts de set de la tarda.

A darrera hora da la tarda el «e-nyor cambó ha conferenciat amb el eenyor Plorc de Lemus.

H ^ m Irxíoí l "lolíü^ees

Biblioteca de la Cambra de Comero. Oberta els dies feiners, de dos r ia r t s de deu a la una. 1 da dos quarts de quatre a les vuit. I els diumenges de ien a una.

Arxiu Municipal Administratiu 'ae-gon Pla le Casa la Ciutat) — Obert al públlo de dna quarts ae deu a dea quarts d r dues. els dies retnen.

Arxiu de la Corona (TAragó — A l'edlfld del seu nom. carrer deia Comtes de Barcelona. ! Obert de lea /alt del mati a les dnea de la tarda. I de les deu a les dotze per a laa visites dels turistes.

Ela dies festius podrà ésser visitat sols de deu a onze. I avisant du­rant les hores hàbils de qualsevol d'a anterior.

D'ArquIteceurar Bscols d'ArquItoc. lura Segon pla de la Universitat

EI Museu romandrà tancat les dia-d*s més assenyalades

Provincial Universitària^ Oberta 4a dos quarta de deu del mati a doa quarts de dues ds la tarda. E/llflcl de la Universitat

Eepeclals de Mineralogia. Petrogra. fia. Paleontologia 1 Conqulllografla. de la Societat le Ciències Naturals.

Arús: Oberta de deu a una del ma-H. I de set a nou del vespre. Passeig de Sant Joan. M. principal .

Biblioteca dc l 'Inatltm de Flsiolo. gla 'Facultat de Medldna): Especia­litzada en Fisiologia. Biologia i Bio­química Tota els dies feinera, de deu a una.

A r d u Hletórlc de la Ciutat — BW bltoteca Massana Casa de l'Ardiaca, de Ciències i Arts- Bambla dM» E» Carrer de Santa Llúcia, t de deu a una

Museu Pedagògic de Ciències Na­turals de L. Soler Pujol Pla Reial. núm. !0

Museus Arllstlos del Parc: Tots «la dies. de deu a una I da ires a ala, llevat els dilluns (neteja de l'edlfl-eli. I els divendres (festa setmanal

el personali. Biblioteca pública de Sant Andreu

de Palomar Oberta ds les vu l l a les deu del vesnre Santa Maria. 18 i W.

Provincial arqueològic: Obert os les onze del mati a la una de la tarda

nel Consell de í.iment- Agnculra-a. Indústria. Com-rç patalogi» ve­

getal Pública Tol« als dia» feinera, de deu a una. 1 ae quatre a si» de la tarda, els diumenges. Aragó. 287. principal.

Inatltut de Cultura I Biblioteca Po­pular de la Dona: de lea dea e dos quarts de nou del vespre, ala dies .'elners; de les deu del mati a dos quarts da als da la tarda, els diumenges Els dilluns al mati ès

Ds la Catedral: Placa de la Cate­dral. Obert de let Jeu del maU a la una de la tarda, i de •*< clno a lej vuit del vespre, llevat deia dia menges, de deu a una.

L a T . S . F .

Diísatle « «fe febrer

EL MES INTERESSANT 2000: Des del Teatre de la Sca-

la. (Milà i Tort.) 2200: Música de ball. (Ham­

burg.)

Qui oiu

BARCELONA. — Radio Barcelona (3*9). K'OO: Campanades horàr ies de la Catedral. Servei meteorològic. 13'00: Tancament del Borsl del mat i . Tr io Ibèrta. Noticies de pramfe. Sextet ITJO: Música. 18'00: Cotltzn-cions dels mercats Internacionals l canvi ds valors. Tancament de do tà* .

H g . ro. — Dissabte , 8 de fetrer de 1930 L A V E U D E C A T A L U N Y A

9 0 - 2 0 C u r s elemantai d'alemany, t l : Campanades horàries de la Catedral. Servei meteorològic. Noticies prenia. Cotitzacions de monedes l valors. Tancamenl del Borsi de la tarda. CotiUarions dels mercats agrícoles

ramaders, sroü: Orquestra. Í 2 i « : Notícies de premsa. « 0 5 : Selecció d una sarsuela.

Radio Catalana (t68). «'OO: Cotít-lacions del Borsl de la tarda. Audició de discos escolliu. En els Intermedis: Noticies de premsa.

PENÍNSULA.—Madr/d. Dnlo Radio U t í i . iZ'OO: Cotitzacions de Bors*. 12*15: Senyala horArles. 1400: Se­nyals horàries. Música. WSS: No­ticies de premsa. 1700: Música de ball. 2025-. Notícies d ú l t l m a hora. R 0 O : Senyals horàries. Noticies d'última hora.

FRANÇA — Parfs. Radio - París n.7»4). W M : Concert simfònic. IVOO: Borsa. 16'30: Música de ball 20'30: Notícies deporllves. ÍV30: Discos. — Torre Bl/ / í l (1.488). I T t í : Informa­cions. Transmissió del concert Pas-deloup. 19"0: Meteorologia, w a j : Resultats, carreres. L'hora Longines. Política estrangera. La dona I la llei. Vida humorística. L a sitnacló polí­tica. Ultimes notfcle. SOXM: Teatre. — Tolosa (830). 13"00: Noticies. IffOO: Música de ball. 18tS: Garla histò­rica. IS^Si: Tangos. 1900: Música. 19'00: Selecció d'operetes. 22'15: No­tícies.

GRAN BRETANYA.—tondre» f356 3l 1 Davenlry (1.554.4) lO'SO: Senyals horàries. 13'00: Música lleugera. 16"25: Orquestra. 19'30: Orquestra. t2'35: Ballables des de l'HMelMay Falr — Davenlry (Experimentat) (479.2). SPPIS: Concert Instrumental. tíFíi: Ballables. WOO: Selecció de cançons. 18'45: Concert vooal. Sl'lOí Concert instrumental 1 vocal.

BÈLGICA — BrusteHei (511.9). 1700: Sessió Trl-Ergen. 1830: L'hora popular Colúmbia. CO'15: concert.

2100: Crònica d'actualitat 81'05: Concert. M'IS: Ultimes noticies.

ITÀLIA. — Boma (447.f>). 915: In­formacions. U'UO: Quintet Borsa Notícies. Quintet. 1740: Informacions. Cnnvl». Comunicació agrícola. 18'SO: Hora oficial. Concert instrumental I vocal. il'SO: Servei atmosfèric. De­ports. a'.'40: Canvis. Meteorologia. Hora oDcial. 22'05: Concert insiru-mcnial. Ballables. Ultimes notícies. — A/lld (526.3). V M : Informacions. 12"25: Sessió musical. IS'SO: Concert. 1815: Quintet. IS'-»: Conferència. 18'50: Informacions. SI'SO: Meteoro­logia Varietats. 2r30: Hora oficial. Roransmlssló d'òpera. Informacions. — Tort (2T2). 1600: Concert 1830. Concert. 19"30: Senyals horàries. :9'3ò: Concert pel quintet. aO'OO: Transmls sIÓ d una òpera des dol teatre Scala 2Í'30: Notícies.

GERMANIA. — Hamburg (372 ). i r i S : Onyuestra. 1900: Música de ball. ta'OO: Música de ball des del cabaret «El Trocadero». — Leipztc (259). 17'20: Senyals horàries. IS'OO: Música de ball des de Berlín. Notícies — Langenoerg {473i. 6'00 a T00: Con­cert. VVS: Discos. l l 'IO: Música me­cànica. :2'00: Concert. — Estutgard (360). 18'30: Orquestra. «l'SO: Música de ball.

T X E C O E S L O V A Q U I A . - P r a j a (486,2) 18'05: Programa popular. I9'30: Mú­sica de ball. 2l'00: Senvals horàrle» 21'20: Música de ball des del cafè Lloyd. 22'00: Programa des del cafè de Praga.

E s p e c t a c l e s

T e a t r e Català Novelüic Companyln cnlalmn. Plreccld .C. taplovila;

rtvul, dissabte, tarda, a. r.lr.c. Programa de gratí broma

UN CAK D E TBOÇI

V I S I T E U

les e s ^ é s i e s r o m à n ^ u e * : de T e r r a s s i aprofitant l'excursió m tinal de demà cn autocar organlzada per V I A T G E S C A T A L O N I A , Rambla del Mig, j r . Telèfon • · m x

Pren: 7'50 peiielci .

E x p o s i c i ó d e B a r c e l o n a d e 1 9 3 0

Oberta des de les deu Jel meli fins a les nou de la nit. Preu d'entrada: 2':0 ptes.

P a l a u • i i d n s f c r i x l s Oberts al públic de deu u una del matí i de tres a vuit de la tarda

G r a n P a r c d ' A t r a c o i o n s

P a b s l l ó R - i a l Obert de deu a una del matí i de Ires a set de la tarda.

Entra la gratuïta E l públic p o d r à contemplar els Jocs d'aigua d'onze a una del mati

i de 4 a tls de U tarda Brollador Uum'nót i cascada en combinaclon s l í ernades

de 6 a vnlt del vespre.

E s t a d i Diumeuge. dia f), a dos quarts quitrc tiRAM P A R T I T D E F U T ­B O L , corresponen; al Campionat Nacional >le Ll i^a , primera ilivisió, entre els primers equips de

l'ARENAS CLUB DE GUECHO i F. C. BARCELONA § (Per a detalls vedi's anunci apart)

oels rels de la rlsa Aymerich. Galce­ran l Gim'K-iii.it.

NU. a les deu. Proqrama Rossinyol, I éxli deia èxits

MIS8 BARCELONETA majns intcrp'i·iació 1 presentació I GENTE RH'.N.

Demà. a dos quarts dc qQ;|tre. A riure i apladdl.- L'AL'CV D'EN PA TUI'ET de Kolcli I Torres. \ tres iiunris de sis 1 o les rten. 2 grans èstts. 2 M1SS BARCELONETA 1 CEN­TÈ B1EN. (

Es despatxa a compladurla.

Teatre Català ^omea COMPANYIA VII.A-DAVI

Avui, dlssnbte, tarda, a les cloc. Nit, a les deu. El major èxit de r lur .

L'home que faltava Demà. tarda. » dos quarts de

quiitre LA PHI.NCES\ BLANCA-NEUS. Ei millor espectacle del Teatre d'In-lants. A tr<!s (iiinrts de sis, 1 nit a les deu, l'èxit dels èxlta de riure

I/honae que faltava

T e a t p e N o u Compan> la anroàtlca dirigida par

EHPIC BORRÀS Primera acirm. ENHlQUETA TORRES

Aval, dissabte, tarda, a ;e3 clac. Darr.ira d-:! grandiós inelodra-nu es-peciacular en >'lnc actes i un epl'eg

MARIA ANTONIETA • LA REVOLUOION FRANCESA tGt, a un quart d'onze. La reposlcl·i

més imponant de la temporada. E l drama sensacional en tres actes LOS DOS 8ARQENT03 FRANCESES

Demà, tarla. Programa mal vist. II actes per ENRIC BORRÀS. E L REGISTRO L E LA POUOIA I LOS DOS SARGENTOS FRANCESES.

Nit LOS DOS SARGENTOS FRAN­CESES.

L'home que fa'-ava el veurà tot Barcelona

T K A ï R E A P O L · O Companyia lírica de Saus de Cabaíia Primer ncUjr i director Pere Segur

Avui. dissabte, tarda, a dos quarts de cinc

LAS COLONORINAS canleda per primera vegada a Bar-celòfia per Lluís Fabregat.

Nit, DON OWNTIN E L AMARGAO I «1 gran èxit de la temporada.

C - I M P J L N S l a n . Ò'amft. tarda. LA MARCHA D E CA-

D1Z. DON QUINTIN E L AMARGAO 1 N't, a les deu. Primer 1 segon act'-s

de MUGA 1

OMPANELA Dijous, a la nit, estrena a Espanya

de l'obra de «pnslor Poetat 1 música del mestre Magenli

El ruíscftor de la huerta

T e tpo S a i - e e l o n a Companyia de comèdia Carme Díaz

Avui, dissabte, tarda, n un quart de sis. Nit, a >m quart d'onx*. la pre­ciosa comèdia en tres -icles de Mamifl Linares Rlvas, E L PAJARO SIN ALÀS. Demft, diumenge, tarda I nit E J , PA­JARO SIN ALÀS.

T e a t r e P o l i o r a m a Companyia ci'.mlca SEPÚLVEDA

1 MORA A \ u l , dissabte, tarda, a on quart de

sis l ni t n u n quart d'onze E L SOM-BRERO D E COI'A. Demft, diuraenge, tanla. a dos quarts de quatre,':N Ml-LLO.N. A '68 sis 1 nit a un quart d'on­ze E L SOMBBERO DE COPA.

Avui. tarda l nit a ROMEA

Lliomr que faltava Demà taida i nit, a ROMEA

L'home qu • faltava tothom a riure amb l'èxit dels èxits

T e a t r e G o y a 3 ÚNIQUES FUNCIONS

Avui, dissabte 1 demà diumenge, tarda i nit ppr la companyia de

GASTON A MANTUA Primera actriu ROSARI COSCOLM

l'obra tres vegades cantonàrla UN MILIONARI DEL PUTXET

Avui, dissabte, cit, a les deu HN MII.IONMM P E L P U T X E T

Fi de festa. Pnmern sortida del novel tenor J . R I B A amb un escollit acte •le concert.

Demà. tar-ía, a Its quatre. UN MI­LIONARI D E L PUTXET.

Nit, a les deu en punt LA M-ARY PUCKFORD P E L CARRER

D E L'HOSPITAL Tarda 1 nit n de festa a càrrec de l eminent tenor J. RIBA. Preus econòmics. Butanue* platea 3 pesictes. Seient fixe 150 pessetes.

O L·Y M P I A Avui, dissabte, tarda, a dos qucrls

de cinc. Nit, a les deu. Tot el magne programa: L E S 4 c.LEMANDOS. LO? 6 W XLASI'S, RAE F.T I.F PORT. ROB C1MSE et C», BAMON PRIETO'S CÜMEDY OIRCUS. THE • MARPOSA nnd COMPANY, LOS 10 DEBLARS. ANTONET T BEBY, E L S 6 OSSOS SAVIIS 1 els

110 lleons de Schncider Al c a í è oonsumaclons selectes.

Piespula als cons-imldors. Concerts estollits. Vermouts amb exteua* carta de tapes.

T e a t r e T a I i a Companyia de vodevil 1 Teatre Mo­

dern. Primera actriu: Mercè Nico­lau. Director M. Salvat Primeres ac­

triu» Visito López 1 Dolors Pla. Pri­mers actors: s, s i c n a 1 M. Giménez Sales.

Avui. dissabte, tarda, a dos quarts de cluc. Butaques platea 1 pta. Ca-tel a benefici del púhlic. cinc act<«. Es­trena en aquest teatre del vodevil tn dos actes

UNA DONA D'E?1PENTA I l'estupend vodevil en tres ncíes

PER TENIR UN F I L L O LA POMADA MIRACULOSA

Nit. a un quart d onzt Sensacional èxit de

M A Y A Demà. <Uumeni,'e, tarda i nit MAYA.

F R O N T Ó N O V E T A T S Corts, 638 1 Casp. U

Telèt 1*10» Avui. dlisabie, a un iiunrt de cinc

de la tarda. Funció nüm. 12. Segor. partit:

Cazalis I - Arriola contra Gabriel-

Larrinaga NU, a un quart d'onze. Funció nÉ-

mero 13. Extraordinari partit:

Larruscain - Teodoro contra

Ramos - Marce' ina Detalls per cartells. Pròxim debut de

Guíi lermo • Irigoyen il

Palau de la M ú s i c a Catalana SEGON CONCERT. Demà. diumen­

ge, a dos quarts de. sis de la tarda. ORQUESTRA PAU CASALS

POGRAMA: J. S. BACH, •Suite en si menor. .MOZART. •Slnlonla en do

mayor. fi.» audició) . V. D'INDY •S 'ivenir. pi·iTna simfònic fL» au­dició). DEBI'S-Y, «Rondes de prln-tenips.. TNESCO, .Rapsòdia r u m i n a . n ú m e r o 1.

Direcció: PAU CASALS L o c i l l t i t s : tUnló Musical Espanyo­

la». Passeig de Gràcia, 54, (Aragó).

GOING HOME OH MA íY HJMBLE YOU.vSElF HONEY AIN'. GOíN

1 altre* moltes cançons negres seran iiiterpretadi.'S pels

F A M O S O S R À S T O B S

N E G R E S D ' ü T I Ü A ( ^íssissíppí)

I*.» mé- Interessnnts cançons negres pels seus millors in tèrpre ts . Única ocaslc d -idmiíar a Barcelona aquests famosos artistes,

Dííiuos pròx'm, nit Palau de la Música Catalana. Lo­

calitats: l-ntó Musical E s p a n t a , Pa.-si·ig de G r ü c ü . 5i (Aragó)," De quatre a set

C i n e m a D i o r a m a Programa per Rvçd, dissabte, dia 8. Extraordi í inr l i selecte programa:

• EL SEDUCTOR., per Clalre Wind-sor 1 Roy O'Arcy: . L A BATALLA DE LOS SEXOSw, per Don Alvaradc per Ana Q. Nllsor. 1 Francis X. Bush-man; NOTIOl.VRI FOX 1 còmica.

D e m l . diumenge, grans sessions. NU, ex t raord inàr ies estrenes.

, Triomf - Marina - Cine Kou Avui . .AMORES PROHIB1DOS., per l lamon Ncvarro; la divertida crdllèdla -EL RïflA DEL B^RRíO c HINO.. per Johny Hlnes; «UN PL'NTO OBSCURO., per LUlan Harvey; la còmica «AMORES Y CIIARLE6T0N. 1 Actualitats Gau-mont.

C l N à £ P A R Í S Telèfon 1Í.M4 • Orq. V, Qranadet

Avui. dlssable, tarda, a les •'30. Nit, & les 9'30. Revista Gaumont, «LA SESOMTA Y SU CHOraUR.. per Jnck Trever. Còmica I el gran èxit de LEON MATHOT I RENE H E R I B E L EN .

P A S 1 0 N E S Domà. grnn matinal. Es despetxa i a la taquilla per a la sessió nu- j merada le de- sis tarda.

TIVOLI CINE SONOR

amb aparell «PHOTOHPONE» Avui, dissabte, tarda, a les cinc. Nit

a les deu. La cinta sonora Verda­guer 'Producció FUls National) « ÏO QUIERO UN MlI.I .ONAniO.. per AU-ce White 1 Jock Mulhall . Noticiari Fos Movletone n ú m . 17 B. I la pel-licula sonora producció cim de la U. Pi \.

(RAPSÒDIA HUCARAs per LI j Dagover, Dita Parlo 1 Wil ly Fritsch. Es despatxa sense recàrrec, per a demà. dlumege, matinal a les 11; tarda, a les 3'30 i a les 6'15 I ni t a les 10. Darreres projeccions d'a­quest programa. Dilluns estrena de u n sensacional programa sonor. Es­trena (Je «EL LOCO CANTOR., per Al Jolson.

OINE SONOR amb aparell aWES TERN E L E C T R I C l

Avui, dlssahte. extraordinari èxit del nou programa sonor. Tarda, ses­sió continua de 4 a 8. amb el següent horari: Diari Hearts Metrotone (4 1 6'!0). L a cinta sonora M. G. M. «Es-pejlsmos.. per Marlon Davies i Wl-Illam Halnes (*'20 i 6'30) 1 la cinta sonora còmica de la M. G M. «Ladro-nes.. parlada amb castellà pels gra­c iosa cümlcs Stan I-aurel i Oliver Hardy (5'1S 1 7'15). Nit. a les 10. «Es-pejlsmos.. Diari Metrotone 1 «Ladr» nes». Es despatxa sense recàrrec per a les sessions de demà .tarda, a ies 3'30 1 a les B (especial) I nit a les 10.

Kursaa'-Catalanya (Espectacle Cinaeei

Avui. dissabte, a les 4'30 i a les 9 m E l fllm Fox .Viva la amblción». per Víctor Mc Laglen, Leatrice Joy. Cll-de Cook I J. Farroll Mc Donald. Re­portatge Verdaguer. L a cinta U. F , A. «LAS MENTIRÀS DE NINA P E -TROWA., Brlgine Helm Franz Lede-rer 1 Wanc-ich Wliar.

Demà, diumenge, matinal, tarda i n!t darreres projeccions d'aquest pro­grama.

Capito!-Lido CinClll#l íEspecwciea Clrug.,

.V.·ul, dissabte, tarda » 1 , . a les 9-30. Cinta còmica, ü ri 30 " l ' daguer .Ante todo el deber ' · v5r. les Murray i Charles DeUn.1** ^ ta Paramount; la cinta . W ;"<»»-Associats .U^S TUES P K J ^ per ivan Petrovlch i Allr* í

Demà. diumenge, m a i C ^ . ' nit l'esmentat programa. I

ls ior Pathé Palacc - F.xcel,

Míria (Espectacles Cinassi

Avui. dlssahte, gran r,r„ l a cinta M. G. M. - E l c o m p 1 " ^ » rel de la risa Buster Keaton ^ m m i Dorothy Sebast!^ nE PUb'-dlós fllm Fox «Estrellas ^ i -per Janet Gaynor i Chari« c-05*1' còmica I Revista Paramoum tTn]-

Al Pathí Palace 1 Excelsio, ^ aquest programa, el fllm p . ^ oltri • La mujer de Moscou., per píí"0'*' grl. Po1a N».

DemA, matina] 1 i«rda aran» -gram es. Nit. estrenes. p^

Monumenta' - Bohemi. Irl» Park - Pedró

(Espectacles Clnaes) A w \ . dissabte, dia 8. La

sa cinta Ino sonora) Verdaguer T falgar.. per Corinne Grlffiu, 1 v t ï t Varconi; 1« cinta M. G. M. uMuSSí en seco.. per Karl Dane | JeMi » thnr; còmica, dibuixos 1 Dlart M . I - '

Demà, matina] I tarda grans nr?' grames. Nit, estrenes. p

Diana - Comtal-WdlkyrU Poyal

Avui, dissabte. d!a 8. E l fllm Fc-«Con una mujer me basta.. per La Roque 1 Marcellne Day; u cln-j Verdaguer «Ràíagas parlslnas.. «er Lols Wllson. Ollve Brook l E . ^ Mamer, cèmlca, dibuixos 1 Notlcisri Fox,

Dànè. matinal 1 tarda grans pn>. gran.es. Nit, estrenes.

Argentina - Barcelona Colon

(Espectacles Clnass) Avui, dissabte, dia 8. La ctate

Gaumont «La chica del coro., per Bessie Love i Allan Forrest; la clnti Importacions «Pasiones de Orleme· per Paulina Stark 1 Kanset Arlan; còmica, dlbulxoa 1 Actualitats Gan. mont.

Al Barcelona, ultra aquest progra­ma, reprlse de la cinta Verdaguer .El Jockey de la victorià», per Mary As­tor i Wllllam CoUler.

Demà, matinal i tarda grans pro­grames. Nit, estrenes.

P R É S T E C S

J O I E S PAPERETES MONTEPIO

Màquines, au tomòbi l s Paguem alts p reus

<!NIO. 28. P R I M C i P A I

L L O G U E R S

P i o n n e i» Uoi{iwt •!« dita-( w u u a rín»" pratB.Uruet

o.* IS. aamatol. C. BIEOKi'

V E N D E S

M A G A T Z E M Es iraspui*. Dlptusetò. SW.

Per a edificar trobareu columnes, vigues i jàcenes de ferro als grans Ma­

gatzems

LA FAVJRITA Urgell, 45,47 i 49

V E N C , C O M P R O I C A N V I O

aparells fotogràfic-Discos I fonògrtfs Sant Pau, 35 T e l è f o n 15,435

CAIXES • tii, neutó tot aeer, <iei do t-W passetaa. UnUoroa, nrtmsro 13&, Intsrlor.

Piano Estela Bernareggi Orasit. po3 aaat I raodsniUz*' d'oxcarlentes vaaí, per 1000 pies. Bepúlre'la, 170, D rimar, segona. De 8 a 9 del vespre.

G a s a Claramunt yftlirlo» de Tèosraa 'la puat Mttgea sedn i m Ootó Cti; Al l'Só, Tota oolora en sa la aatt>-raL Mltiont aaa cotó O'ilr. iii J'SO: tanyor ootó )'3V. «1 1'»; seda fantaata l'tó; «Tjarreiei taayor D'ió. Importaata eomptad a ravaaadorau üt-•elLaL

4*^^^^ fr^^^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

R E P A R A C I O H E /

M À Q . P A R A C O / E * r.ü6TAVO WDNHAOeN 1 C |

GUIA B A R C E L O N I N A DE L A V E U D E CATALUNYA A C A D E U I E S

Acadèmia Prtctloo. FontaneUa, 4

'ACADÈMIES DE DIBOIX l PINTÜBA

Bai.xas. PI. >. primer

HiiBiac p v j i l r n i • f m n ; t , i • 1. 32.878

À u v cTcÀ f T

Andreu 1 Barber (S,). P. Gràcia. 41.

Armlsen (Joaquim) P. de Gràcia. 93.

Barberà (Miguel). Aragó, 273, primer.

Bertran, Bassols, Dàlmates. Claris i \ .

Bulart i Rlalp (Al.) Dalmes, 10.

Carulla I Marti (&.). R. S. Pere. 44, f>L

Cervera (Càndid). Trafalgar. 5, pi. Z.'

Danè* Casaboscb (A.) Trafalgar, 25.

Degollada (].). Trafalgar, 19, ler. :.•

Delgar (R.). Pèrit Mercantil. També actua a l'estranger. Ballén U. T. 52390

Duran I Ventosa (LI.). Duran I Bas, l

Garriga I Mass* (I.). Provença, -312-

Oinesta I Pons (J. M.) Trafalgar, 8.1."

Qual Montardlt (J.) Mallorca. 333. pl.

taumandreu (A.). Diputació, 272, ont.

Jover 1 Nunell (1.1.). Dlpulacló, 292, pi.

Llampallas (N.). Trafalgar, 19, ler 1.»

Liutosella (Josep). Gravlna. 8. I.«

Matheu (Josep). Ample, núni. 20, L *

Maynèe l Gaspar (E.) Valencià. 286. 1 -

Miralbell (Joaquim). Balmes. 13, pral

Noguer I Oomat (R ), C. Cent, 3fií>. pl.

Nogués (Pau M.) P. de Gràcia, 8 0 . 1 -

OlMr 1 Rabassa (J.) Trafalgar. 54. L *

p i t Sufler (3. M.). València. 229 pl

Pau l Sabater U M.]. Diputació, 221.

Puig de la BeUacasa (U). Garls. «6

Rahola l Mollnas (P.). Trafalgar 12.1

Riba (Jaume de) Portaferrlssa, 25,

Segarra (F. de). Pl . Catalunya, 17.

Sansalvador (Antoni). Llúrla, 74, L "

Trias de Bes (J. M.) C. de Cent, 391.

Vallès 1 Pujals (Joan). Corts, 630, pl.

Vila Vidal fE.). Amlay March, 5. pl.

A G E N C I E S ' P E V I A T G E S

Viatges Marsans. Rambla Canalctes, t

•Vlalss Hispània*. Ramula Estudis. 11

ARTICLES U t S C R l P T O R I

C A S A M I Q U E L H O R T A - Avinyó, 7

A R T I C L E S D ' E S P O R T

L-MsISI, Cicle». 8ipwïl.-BliliíE8,62

A R T Í C L È S ^ D E P E L L

Casa Tomàs Pérez. Ellsabets. 2 I 4. (Junt al Bonsuccés). T. I7S12. Immens assortit en borses l carteres per a se­nyora I senyor. Articles per colleglal.

^ i l S S e G D B - 4 S C E S

BÀLTICA. Inc. Mar. Acc. Corts. .WT. Es demanen agents per a Catalunya

Cantàbria. Incendis: R. .Catalunya, 66

El Nortea. Inc. Acc Rda. 8, Pere, 84 Es demanen agents per a Catalunya.

«El pervenir de los hllosa. Interessa als pares le família. FontaneUa, 9.

U t f f l l l l l ComP * Fspanyofa. Inc. [ ü l r . l l i n Acc. Transp. Pelayo. 50

«La Provldence». Pelayo, 7. Telf. 19633

iTho Legal». Incendis. P Grada, 73

Winterthur. Acoidenis. P. de Gràola 4

B A S C S l B A N Q b t R S

Uanca Marsans S A. R. Canaletea, 2

íRZAES I GORINA. PI Boquerla. t

Ranc Hipotecari d Espanya. Plaça «m Catalunva. mim. 9.

B A R B t R J E S

D A D I C marca deslllons amer cans r A H I O Expos i c ió : Ramalleras, 16

B I L L A R S

B J L U R S SOLER v ^ o g

C A I X E S / A R Q U E S

Tot cer, des de 1M Ptes. Mallorca, IZS

CALÇATS

RAPI D «AGO» - Joaquim Pou. i

Ràpid «Rama'ieres/·. — Ramalleres, S.

C E N T R E S D ' E S P E C Í F I C S

CASA S E O A L V R Flors. 14 T. 13 384

CENTRAL D ESPECÍFICS, Pelayo, '.G

Farmàcia Ma n Arumi. R Canau-ies, 1

C I S T E L L B B I E S

Hereva P. Casafranoa. Argentera, 14-U

c c m s c a o N s

PíK·fl T l i r i i i r í Especialitat per a U a S a l l i a U r i nens. Peir l íxol . ! ?

El Modelo. Maria Miquel. Hospital, 116 Fixar-se. hl ha Z tendes mateix núm

C O b f - 1 1 E R , E S

Bons Panellets. Vives. Sans, H

P. Gràcia, 68 Claris . n.048

COP/fcS t CIBCOLABS

Q V i a uayetana , 61 T e l è f o n n . " t U U

COTILLAÜIES

Cotilles novetat. Boters. 12. Tel . 18805

O- ROSELL- Calibrla. 95. T . 30 642

P. Sabastlà. (Tras Palau, 4. T. 18241). Inslallacions, llum, força, calefacció.

£ S P E C i P / C S

SARNA m i i n r i A M ^ t s c u ^ c e a r t i s a M a

D t U S N*Nft IMAMH CABALLERO.«•

FABRICA DE CABLES P A C E R

Rnpert Anglada. Carrer Ample, 13

Pi4 B U A C / B S

VILARDELL. Corts, xamfrà Claris.

F O I O G R A V A T S

Badal I Camat». Paris, 201. T. 74.071

FOTOGRAVATS N. C O I X SA14ETI Archa. 7. telèf. 18.664

FOTOQRAVATS T. P l TOMA1 Villarroel, 7. Tsl 33.967

FULLES D'AFAITAB

AVESTA. gran caUtat. Lllbreterla, 9

G O M A l C A U T X Ú

" A B A R C E L O N A

drsprés de visitar l 'Exposició' cai anar al

i com -rar els arlicles de goma que us cal ui i amb a ixò us gua-nyartu el viatge.»

Aquesta afrmació esta caçada al vol per un uels nostres viat­jants de Catalunya.

Cautxú Caiali Corts Catalanes, 615

(entre Paiseig ce Oràcla I Claris] S U C U R S A L

Passeig de Qraciít, 127 (en els jartinets)

F !' S T E S FIU M. CasteUvt. Ribas, í. T. 54.997.

GRASGES

Granja Bertran. Princesa, 38. T. 11746

GR VNJA PERICII . Balmea, 7. T. 21231

Granja de la Mercè. Ampla 15. T. 10515

GRANJA D E L PAS. — Aragó, 273.

GRAVADORS

ROCA. Bbla. Sta. Mònica. 11. Tel, I922Í

H E R B O L A R I S

HERBOLARI MOOEL. , Tallers, S3

M O B L E S

H O T E L S

Hotel Barcelona. Casanova, 172. Te­lèfons 73U50 — 73055 — 73059

Pensió Beltràn. Carme, 61 principal.

Pensió Guasch. Avinyó, 37, praL

Pensió .Las Dellcias» P. Nacional, 32.

L L I B R E R I E S

«Renaixement». Corts, 423, Tlf. 30087

ü M m D'ART s a a s s g

L L I B K b S D ' O C A S I O

Baiague. Compra-venda. Palla. 13 1 U

Compro tota mana llibres. Aribau. 17

U A G A T Z E M D E F E R R O S

F . de Miquel Mateu. — Àngels, 3, 5 1 ?

M A Q U I N A R I J l

P. de Miijue, Mateu Àngels. S. 5 t 7

J M Q Ü I N U S D E C O S I R

FRISTER I ROSSMANH de Berlín, les més solides. Muntaner. I . Tel 30.924

M E T G , E S

l |jn[T|? O r . C a r r a s o o F o r m i s a e r a Ji l lJ l l l l ] Provença, 323

í r f u n a Fetg;e. I xamen amb tTalga lOlülliaü X. — Villarroel. . le i a ti.

Lluïa MM Riu*. Malalties -els •ssoa. — Layetaia, 51. Da tres a cluc.

en 654 Í b n i M Taller i magatzem fundat

• I H i a I8&2. Balmes, 70- T l . 7 U

Mobles per a oficines. V, Layetana65

M \ n h m \ m

MOBLES ECONÒMICS Banys Nous 19

G . Í I O M A R ^ 4

L ' E C O NO MÏA R ^ t n i 3

U Ü S l ] Ç A * P l · A N O S

B. Parramon, Carme, 8, 1." Tel. 13964

N A T L R A L I S T E S

Vídua LI, Soler Pujol. Pl. Reial, 1C

O L I S I S A B O N S

Casa Castells, Call, 26. Telèfon «645.

OUS I POLLERIA

Ous frescos. Servei domlc. Quintana. 2

P A P E R S P I N T A T S

P. EsplnAs. Saimeron, 13*136. T. 78.118

PASTES PEB A SOPA

Camil Riera. Fàbrica, Carretes, 10

Taia fillinari Rbla Flors, :'7.Ta!larine8 W g ÜUiíiflll Kaviolls. Canalons del dia

P A T E N T S I M A R Q U E S

Agència Duràn. Pelayo. 34. T. 15554.

P E O R F i S i M A R B R E S

Pau Gallés Diputació, 82. T. SO.SIS,

P E R E L M E R / E S

Perfumeria Viladrosa. P. de Gràcia, 75

" P E B I T S ^ U E B C A N T I L S '

Francltorra (M.) V. I.ayetana 23, 2" C.

Sala Ronflil (J.), Advocat. Perit Merc. Callgraf. Muntaner. 15, 1.« 11. S0859

PINTORS DECORADORS

Cera, 10. T. 21136. Pressupost grsüi.

p ^ s ' s T E C S

Préstecs sobre mercaderies, Comp.1 Nacional de Crèdit. Vergars, 6. k

PROCURADORS

Martorell I Sandíumenge, Urtrla. K-'

Vergés (Josep M.»), Cervantes, 6. I '

Vliaregut (J.). València. 280-1 T.fljjf

P R O D U C T E S Q L / M l C J

Companyia AnOnlma de PrBdu^!, Qulmict. Corta. 639, praL Telèf. » g Aclds putlsslms i comercials. Irollt per a a c u m a l a d o r s ^ ^ ^ ^

Q ü A D R 0 ^ _ _ _ _ ^

La Pinacoteca. P. Gràcia 34. Expoí*

V. Garcia Slmon.-B. Cata^°y^j !

RELLOTGERIES I

Cent. de ReUotges Suïssos. Jauinel^

RESTAURANT8

U Casa Vasca. Pge. Madoz. 3. T. ^

Rt ESPASA. Bonsuccés. j P ^ J ^ J ^

T A S J ^ E R J L S _ _ ^

I_a Tèxtil Ç a t a l a n a j ^ P K ^ A n K ^ ^ '

TINTORERIES H. 0.

Quatre cantons. Pere IV. 19' T-

Tlntcrerla Heglà. Vllamari 26-

J / F O G R A E t Z j l ^ TIP EMPORIUM. S. A. FeríandlD»^11

AUTO TRAMSPORT-BARCfL0^ V.ALENCIA 212 - T»LT' '

> Í N S / OI.fS

Gispert Colllter. Freíxures «-

ANTIGA CASA S E L L S . Duc Vici**

Per anunclar-vos a la ^'".jH»4 - 1A1 *t ..jt • onina OB «-» * ^ U - - - | 17

demaneu condicions i i» * mlnlstraclO del diari: B·""""' Flors, núm, 16.

m m