BDIOIÓ VXniB PBSBKTXS

OAOA MJES EaBecrdc 10 e t s . P E N Í N S U L A :

V90 PTS. T r i m · · t r ·

XTNTÓ POST A L :

ABT HIII. - íHffl. 8.362 - DiTecires, 12 íe gener ie 1923 E d i c i ó d e l m a t i oacinesl ímoremta: M e l l e a 10 liU;- T e l è f c u m i

r

t

4 *

! fflOUEL S A L À I C O M A S

M E S T R E F U S T E R hm mort • r·<Ut de 68 anya a la vila d* Molina d * B e y

confortat amb tota ala Santa Sagramenta (A . C. 8.)

El seu germà Domènec, çe rmanes Dolora i Panla. germà 1 ger­mana política, nebots, cosins i parents tots, en innovar tan sen­tida pèrdua afs amics i coneguts, els demanen una oraciA per I entera repòs de la seva ànima i els assabenten que avui, di-vendrea, 12 del corrent, a dos quarts de deu del matí, tindrà lloc l'acte de l'enterrament i seguidament els funerals que se ce­

lebraran a l 'església parroquial de la dita vila

E L S I Q L O

D E L 8 A L 27 D E G E N E R

I M P O R T A N T S

D E S C O M P T E S

En cartells fixats a les respectives sec­cions s' anuncia la quantia del des­compte que correspon als seus articles

S e c c i ó d e ICltsaa de cotó canalé;

el parell, a ptes.

Torerea de cotó, punt angles; a ptes.

Mltjona llana canalé , gran novetat;

el parell, a ptes.

g è n e r e s d e p u n t

1

2 '75

2 '40

Mitges de seda, en ne­gre i color; Q í f i K

el parell, a ptes. 0 00

Mltjona de llana blancs: A < Q C el parell. a ptes. U í í ü

Mltjona de cotó color; A í C C el parell, a ptes. U J O

N O V E T A T

ARMILLES de llana, gran abric; una a pessetes 22'50. Gran assortiment en toreres, camisetes i pantalons de cotó afeipat, de molt abric per a senyora i senyor,

a preus molt reduïts Recomanem els vestits interiors de llana pura MED1CAL; c ^ ^ t ï r V e n d a e x c l u s i v a

B a n c a M a r s a n s , S . A . Valors - Cupons - Girs - Canvi - Cotons -Viatges

BawMa do Oanaletaa, 2-4 BAKCZL·OBA

Direcció telegràfica: M A B S A V B B A n C

Apartat da Corren» nàm. L i 4630 A.

Telèfons números . . .-,4631 A .

( 4632 A. S U C U R S A L A MADRID

Avinguda del Comte de Penalver, núm. 18

Ronda Uni-5 versitat, 20 | S

MARCA ^ O L " R E G I S T R A D A SfoíÉSATs C A R A M E L S I B O M B O N S

Es venen a les principals confiteries I colmados de Barcelona, Madrid B províncies. - J . BSBHABE. BARCELOHA.-Proveídor de la Reial Casa.

dels Hospitals de Paris. Pell i V e ­neri. Sant Pau, 23, principal, i . ' I > p . M o n t a f t ó

L A T O R f f l E N T À

e s t à a p u n t

d ' a r r i b a r

B a n c U R Q U I J 0 C A T A L À Pelayo, 42. - Barcelona

Magatzems: P laça de Braus vella de la Earceloneta.

AGENCIES A GIRONA I A M A T A R Ó

Operacions bancàries de totes classes Compra i venda de valors al comptat i execució d'ordres de Borsa. — Negociació i cobrament de cupons i títols amortitzats. — Custòdia de valors en dipòsit i en compte corrent. — Préstecs i obertures de crèdit en compte corrent. — Compra i venda de bitllets i monedes estrangeres. — Comptes corrents en pessetes i en monedes estrangeres. — Descomptes.— Acceptacions.— Domiciliacions i crèdits a les principals places del món. — Pagaments per a les im­portacions i exportacions. — Préstecs sobre mercaderies, sobre coneixements i sobre warrants. — Girs. — Ordres telegràfiques. — Assegurances de canvi.—Cartes de crèdit.

B a n c d e B a r c e l o n a

C e n t r a l i S u c u r s a l n ú m . 1

o · o -Negociem els cupons venciment ! . « del corrent, dels títols dels Den­

tes de l'Estat. Mancomunitat, Diputació, Municipi; d'Accions i Obligacions de Companyies de Ferrocarrils i Societats Comercials i Industrials.

P a s t a pectoral T Í N

l l a balsàmica per a cal-I W W mar la TOS i facill-

• ^ • • • • i tar l 'expectoracié

Antic preparat de) D r . A N D R E U Demani's a totes les farmàcies

S a b ó « L a O c a " Fabrloenl: i . ALERM - MATARÓ

qualitat superior

L O C A L S

Obaervatorl H e t e o r o l ò g l o da U Dnlveraitat da B a r c e l o n a . —Dia 11 de gener de 1923.

Hores d 'observació: A les set, a les tretze i a les divuit.

Baròmetre a 0° i al nivell de la mar: rsa'a. 7^:\ r56'4.

Termòmetre sec t>9. lO^ , 8*5. Termòmet re humit: 5'8. 8 4. SM. Humitat (centèsimes de saturació):

M.ttí, 59. Direcció del vent: NNO., SSO.. NO. Velocitat del vent en metres per se­

gon: 4, 4. 11. Estat del cel: Quasi tapat. Nuvolós .

Quasi s e r è . Classe de núvols: A l St.N.. C.St Fr.

K. . Fr .K. Temperatures extremes a l'ombra:

màxima, 12*1: minima. 67; minima prop del sol; 4'4.

Oacil ' lació tennomètr ica : 5'4. Temperatura mitja: 9 4. Precipitació aquosa, des de les «et

del mati del dia anterior a lea set del dia de la data, I '2 mm.

Recorregut del vent en igual pe r ío* de: 90 km.

Observacions particulars: No cap. El director. E. Alcobé.

Paraigües Cardus K í o ! A l passeig de Sant Joan, davant de l

carrer d'Auzies Maroh, un au tomòb i l topà amb un carro resultant amb una ferida Ueu al cap «1 xofer Rosend Juncà Forcada, de 84 anys.

Pou auxil iat a la casa de socors da la (Ronda de Sant Fer«.

E l I n d i o C A R M E . 24

O b e r t a l a S e c c i ó d ' O p o r t u n i t a t s

G r a n s r e b a i x e s

C O N T I N U A L A V E N D A D E

: R E T A L L S : P r e u f i x d e s de la s e v a : f u n d a c i ó ( a n y 1 8 7 0 ) :

Treballant a una fàbrica del carrer del Taulat Antoni Villagrasa Hernàn-ücz de 31 anys, caaau c i p iodul t 'ai-x e í a m e n t de tres dits de la ma dreta per haver-lo agafat una 'màquina .

Fou curat a l dispensari i despréa passà a l seu damiciU. '-

VaiTOllo? P O R C E L L A N A

I aUGIlCí J. Llorens. Rbla. Flors, 30. Al canrer de la Boqueiia un u rbà

reoonvlngué aquest mat í un ind iv idu per anar contra direcció amb una ca-rrelUla plena de sarrions buUs El reconvingut s ' ind ignà desmesurada­ment J tals foren la seva acUiud 1 ela sens crlte que l^a t i à es v e i é ' p r e c i s a t a demanar a u x i l i a un col-lega per a poder dominar rinfractor i conduir-lo a la delegació de policia.

C u r a c i ó r a d i c a l de F O z e n a (Fetor de l'alè) J O I E S VILANOVA u Dr Cusi i Vidal ^ e - | i ] ^ i M d e ' a ^ i * . ( ^ -.OOXa^ N A a > o r e -

n l ó , «

L·L£S. Passeig de Gràcia, 83. praL - TeL 3S74 A - i Per r e s s e n ü n m n t a anUcs qüest iona-

ï à g . 2. — D i v e n d r e s , 12 de gener ae 1923 Li» V E ü O S C A T A L U N Y A '

ren . i-'T.t- ma»nra<U al carrer Migdia aü home i ima «lona, mojors (l'edat/ l-^tiome. d'una irompada tlo-nada amb mà mestre, 0 niés ten úit. « b puny mís t re , a ixafà e l nas <la l a seva conrrlncamt la qual va barer d'anar al dispensari.

l / l rapravisui l>oxejador tfou detin­gut 1 conduü a la dolegaeió de poli­cia , on reconegué que «n'havia fet on xic moísai. La dona opinà et m u i n x

^.Vlar Blau», així mateix íii 4m Inie-rés per conèixer e l •.Two -Step». him­ne de la Penya Pinya.

La Secció d'Esports de la Jovontnt Nacionalista -Pau Claris», efecnwra el vinent diumenge, una visita a l'Escola Indostrial de Barceloou.

Lloc de reunió, local social, u les den del mat i .

J . U o f e m , H. F i a » , 8 9

A darrera hora de l 'a l i ra nU, im nw-nieiiprJ va irolUar al carrer de la Creu Coberta una dona que vagava sense n o i d n i gu ia demostrant que no te­n ia coióple·iites les facultats ínentals . •

L a va fer anar al quaneret on es | T« j i x e t ü a r que la di la dona era re- 1 ciamada pel seu mari t per soír l r . en eiec.e, de rampells de bogeria i toa-ver desaparegut al mat í del domic i l i Situat al carrer de Berenguer Vell . 6.

E l nou C. D. de la Secció d'Esporrs de la Joventut Nacionalista «P.iu Claris., ha quedat consimm com =*•-t'UeU:

President, En Ramon Sagnrra: se­cret;! n . En Joaquim Bar^nl ló; treso-icr, N'. \ntonl Coquard; cap de ma-terioL Bo JOSIH» ItosseU: vocal auxi­liar, En Manuel Gallego; vocal de futbol. £ a Francesc Salvador.

•Sangrà **** ,,· T , 1478 A. Lavabos Ala aparadors dels c o m e r ç s'exlii-

Iieixen els canells dels balls de dis-Iresse» que la Casa Aungeminu orga­nitza cada temporada de Carnaval al Teatre de Novetats i que constituei­xen la nota més distingida d'aquesie* fesics. £ 1 primer d'aquesis balls, el ^BnU Groc., es d o n a r à el dissabte de 2a .pròxima sesmana, dia 20 de l'-ac-

- L A L L E T FRESCA de vaca. Lacta, és la millor.

Ülumenge vinent, a les quatre de la tarda, t i nd rà lloo a l'Orfeó Grade í i c la s e r à r eg lamentà r i a Assemblea ge-beiaJ de fiouis.

El Consell d 'Adminis t rac ió de l a Caixa Postal d'Estalvis, amb el fl de propag-ar l'estalvi escolar. Jia acordat, corn en anys anteriors, donar 20 pre­mis, de 850 pessetes cada un. als BO mestres d'escola, directors de col-Je-gis 0 altres centres d'ensenyament i n s ü s . que tnés hagin lomentjv la di ta v i i i u t . entirc l lurs alumnes. A aquest efecte hauran de manifestar a l 'Ad-min i s í r ac iú general de la di ta Caixa del 15 «3 31 de gener actual, el nombre d'alumnes 0 asilats que t inguin a l l u r l ' à n e c i ei de les cartilles d'estalvi Que aquests hagin obeís, durant el tossat any de 1923 a la Caixa Postal.

Dintre del pis segon del n ú m . 2 del ftarrer de Sant Antoni de P à d u a , u n gos de la mestressa del pis, mossegà la noia de 13 anys Magdalena Mas-tret Palau, habitant al n ü m . 90, pis tercer, del carrer Nou, £ent-li ferides Ue pronòst ic reservat.

L'Acndèmia d'Higiene de Catalu-t y a . celebrarà sessió ord inàr ia avui , divendies, a d(js quarts de deu da In p i t , per a la renovació de la rneirai del* càrrecs de la seva Junta direc­t iva .

El Circol de la Unió .Mercantil His-pano-Americú, celebiara Junta gene-r a l o rd inàr ia domà. dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, en el seu kical social, plaça do Catalunya, nü-ptero 4. principal.

Diumenge vinent, la Penya Pinya, Celebrarà una íesia.

A les quatre' en punt de la tarda. 1 en el local de l-Aleneu Obrer d d dis-tricte 11 (MercaderSj 39 i 40, prnl . 1. Començarà el ball que serà amení t -f a t pér l'orquesirlna Joventut. Aques­ta orquestrma té en cartera un nom-bre crescut de ballables per cstren-ir, essent el més notable el Shirniny

E l I n d i o C A R M E , 24

O b e r t a l a S e c c i ó d ' O p o r t u n i t a t s

G r a n s r e b a i x e s

C O N T I N U A L A V E N D A D E

: R t£ T A L L S : P r e u f i x d e s d e l a s e v a : f u n d a c i ó ( a n y 1 8 " 0 ) :

La Oulnta de Salut L 'Aliança, com lot? els anys. celebrarà el Vinerit diu­menge, el seu novè banquet tradi­cional en honor dels senyors socis honoraris, protectors. Junta consul tíva, cos facultatiu i premsa, el qual t indrà lloc en el seu formós Palau de la Mutualitat del carrer de Coe-Uo. ntirn. :j21.

V i d a r e l i g i o s a

Avui : Sants Arcadi i Modest, màr­tirs, i Santa Taciana, màrtir. — Demà: Sants Gumersirid. prevere; Leonci. bis­be, i Sar.la Verònica, verge.

Quaranta hores; Avui , a l 'església

Íarroquisl dels Sants Just i Pastor, lores d'exposició: De dos quarts de

vuit del mati a dos quarts de sis de la tarda. — Demè, a l 'església parroquial de Sant Jaume.

La missa d'avui: S e t è dia de la in-fraoefava, color blanc. — La de demà: Octava Epifania del Senyor, color blanc.

Cor t de Maria: Avui , Nostra Dona del Pilar, a Sant Jaume. — Demà, Nos­tra Dona de la Victòria, 9 Sant Fran­cesc de Paula.

Adoració nocturna: Avui . Torn del Beal Salvador d Horta fa la parroquial de Santa Maria de J e s ú s , Grèc ia) .— Demfi, Torn de Sant Josep Or io l .

Vetlles en Sufragi de les ànimes del Purgatori: Avui . Torn de ia verge del Pilar, a le seva capella, Escorial, 155 ;Gràc i a ) .—Demà , Torn de Maria A u -xiliadora, a la mateixa capella.

—Par ròqu ia de Santa Maria d f l Mar. — E l diuioenge, dia U de 'ge­ner, es comenvara l 'Octavari de "la Mirterva amb els següen ts cultes: To­tes les tardes a les sis, resat el Ro­sari, es p o s a r à de manifest Sa Di­vina Majestat, es d i r à el Trisagi . de sp r í s la medi tac ió i els exeivkis

propis del dia. 1 d e · p r t s d*! cant de motetj per is capella de musica, p red ica rà el P. Francesc Ferrer, de l'Orde J« No3tr« Senyora de la Mer­

cè: seguidament es cantaran les ala-bancer- al San t í s s im Sagrament, acabant-se amb la reserva i adora-d ó del Nen Jesús.

Ei dUunenge, dia I I , úl t im de l'Oc-tavarl, a les vu l l , es ce lebrarà Mfssn de Comunió general, amb plà'Qe» p repa ra tò r i a , pel reverend rector doctor don Otione Eiada, Pvre. A les (ien h i banrA «flel- solemne auib exposició de Sa Divina Majestat, cantat per la capella de mús ics . pr=;-dicau: el matelN oradors dels Atares dies. Nostre Senyor q u è d a r à Oe ma­nifest flns la i imc id de la tarda, que començarà a tres quan.< de «is, can­tant-se e l Tcisagí seruflc al qual se­guiran eT* exercici* 'propU de l'Oc-tavari i e l sermó S cè r rec del ma­teix orador, i a c a b a r à amb la pro­cessó solemne per l ' interior del tem­ple, donant-se al flnai la benedicció del Sant í ss im Saglament.

El dilluns, dia 28, es dedicarà una funció de desagravls a Jesús Sacra­mental amb e l í mateixos cultes reli­giosos dels dies de l'Oc fa var i .

El dimarts. 23. a les deu. es cele­b r a r à un oflei de Dttunts cantat per la Rda. i 1. Comunitat en süfragl dels conf ra t í s de la Minerva.

—Apostolat de l 'Oraclò de Sant Joan Baptista (carrer de Bailén, Bar-celoneta. — Festa de pr inc ip i d'Any Nou. El segon diumenge -le gener, dia 14, ce lebra rà aquest Apostolat de l 'Oracld una so íemnlss ima festa que f a c o ^ t u i n à fer eh tms eis Apos­tolats del Oiòii: la Usts de pr incipi d'Any.

A l rnati, a les vuit . h l b a u r à so-lemnls*ima l'onniruO general amb plà t ica p repa ra tò r i a j acte de Con-sagrac iò de.ze^adoli i zeladores a i Sagrat Cor de Jesíis.

f e r la tarda, a les cinc, admiss íú de nous soeh 1 zeladors l Jura de la bandera fels mateixos. Acte de re-parici,-) a Jesús Sagramentat i s e rmó a cà r rec de rorador sagrat reverend doctor Joaquim Masdexexart, cate­drà t i c del Senúnar i . Es c a n t a r à so­lemne Te Deum d acciò de gràcies .

Com recordatori, es repartiran l l i -b re t í propis de l'Apostolat.

Es recomana l ' a ü l s t è n c i a s tots els socis i sòeies i a l«s seves famí­lies.

B i s b a t

l contribuiran a què pugui ésser ben completa la h i ï tò r i a de les relacion» de la nostra terra amb aquella que va escollir l a Immaculada per a apa­rèixer 's a la humi l Bernardeta.

—El pr imer n ú m e r o de I s notable revista «Catalunya Franciscana», que ba aparegut a Barcelona, redactada pels Menorets Caputxins. pnblTca el següent sumari:

•El nostre propòsit . .». per la R**-rtacciú. — «El Terç Orde Sacerdotal., pel P. Antoni Marta de Barcelona, — • Butlletí Oficial del Terç Orde.. L 'Hà­bit propi dels Terciaris», pel P. Jo-·'ep de Besalú. — «Als directors del T. O. i a tots els nostves Terciaris». — L'O-flei de l a Pas s iú del Senyor, segons Sant Francesca, pel P. Benet de San­ta Coloma — <El cant do l 'amor de Fra Jacopone de Tod; (segle X I I I ) . — De les onstres Missions. «Esperit mis-sional de l'Orde Seràtlc». per Fr. J. de S. — «Estadística de les nosuvs missic·ns·, — Secció Antonlana, pel P. Alfons Maria de Barcolons. — No­ticiari . De casa nostra.*

entitats adherides, a i x í com t-jtà aquells que s'interessen pel M**OTÍ4-Uaroent d'aqutsta nova inst-tució de cultura, poden concórrer a l'esmea-tsda excursió, essent el punt de reu­nió l 'estació dels ferrocarrils de Ca­talunya, a tres quarts de vui t . per sortir amb el tren de les v u i t La tomada s 'efectuarà a primeres ho­res del vespre.

E l Foment Exemaioniata de Ban»--lona íari aque*k d iumeng» ufi» ex­cursió, jauiameni usan e i üruj i Femi-nal . al fem del fonhjuter. Santa Creu d 'Oloniè . fSam, Bartomea de la Qua­dra i IPapioi, visitant el serrat de les-escletxes.

Sortida.a tres quarte de set per 1 es-ta-síó de S a r r i à (Plaça iC^taVnc^»).

ALS DEVOTS DE L A ^ R C E DE LOURDES El prec que fèiem en una de les

nostres darreres eJicions i que ens | plaa reproduir en la present, a tots els devots catalans de la Verge de l-ourdes, ès encaminat a aplegar, per tal de fer-ne una completa ressenya totes aquelles dades que es refereixin a les relacions de Catalunya amb Lourdes. Poc temps després de les aparicions de la Verge, ja sortien de la nostra t a rm devots romiatges, 1 en ells es cantaven cançons T himnes ben catalans. IAS relacions de totes aquelles festes i romiatges, és el que ara es voldria aplegar: fotografies de totes les imatges que la Verge Blanca té a Catalunya m 'h i ha moltes en Jardins de cases particulars). les que • h l ha a;s temples, etc. etc. T a m b é serín d 'un gran ín te fès poder obtenir revistes lourdeses que .van sortir, fa un. grapat d'anys, a Barcelona, a i x í cóm le? obres dels editors nostres, en­cara que s igu 'n escrites en castel là .

Totes aquestes dades, fotografies l UibreS. seran pregonament ag ra ïdes

—A la Casa Missió <le P a ü l s d'a­questa ciutat ha mort e l P. Superior, don Domène"- Valer! I Alsina.

Tra fill d'AVinyo. Als 16 anys va ingressar al novicial de la Congrega­ció, cursant els estudis a Madrid t exercint més tard una cà ted ra al Col-legi que els P a ü l s tenen a Figueres.

Fa tres anys que va ésser elega rector. Sacerdot de gran Talent i d'al­tes virtuts, era molt estfmat de tots eb que el tractaven. Com orador va assolir un for t prestlg? 1 com a con­fessor tenia molta anomenada

D. E. P. —Segueix fent l l i t l a roedià d'a­

questa Catedral, doctor Casaftas. —El director de les Congregacions

de la Immaculada i Purif icació de Nostra Senyora. P. Demetri Znrbl tu . ba comença t aquesta tarda u n cur­set de cultura religiosa al Foment de Cultura.

-S ' ha posseaslonat del cà r rec el nou Superior de la Casa Missió de Vicb, P. C l r l l Muntaner, el qual era Superior de la Casa Missió de Grà­cia 1 ha mlsslonat molts anys a Fer­nando Póo .

— El senyor vicari geberal del re-Terendissim patriarca cal Jeu del Cai­re (Egipte) avisa que han sórt i t d'a'-quella terra cap a Barcelona una banda de timadors que es fingeixen sacerdot» catòl ics I missioners. La qual cosa s ' av ï sa al públic amb l'ob-jccle que no es deixi sorpendre n ingú .

—Han estat r í aCca t s el Rnd. don Marian Casals, rector da Sant An­dreu de Palomar, i el Rnd. don V i -cens M. T r i a d ó . rector dels Àngels.

—El dia 18 del corrent c o m e n ç a r à una Santa Missió a la p a r r ò q u i a de Sant S a d u r n í de Noya. a c à r r e c dels PP. Josep BausllI i Josep M. Pijoan, S. J .

—Aquesta tarda han continuat reu­nits en conferència els Prelats d'a questa p rov ínc ia eclesiàstica, sota la pres idència del cardenal arquebisbe de Tarragona.

E x c u r s i o n i s m e

Diumenge vinent, a les deu del mat í , l 'Agrupació Excursionista J ú -piier» es r e u n i r à en Assemblea ge­neral o r d i n à r i a de socis..

Jove Aüàní ida» efectuarà el prop-vinent diumenge una excurs ió ins­tructiva a Sant Cugat l Rubí , viaXant l 'històric Monestir benedictí i les Es­coles Ribes, grup escolar de Rubt

Tots els socis de «Jove Atlànl lda» i

1

O b i t u a r i

E N T E R R A M E N T S .Vo Dolors Oros, vídxux de Martí i

Barjau. Avui . a les onze. TaplnerUi. n ú m . M . Par róqi í la dels Sants i.íst i Pastor.

£n Miquel Sala i Comas. Ha m o r t n l'edat de 68 ^nys. A v u i . a dos quarts de deu, t t o d r à Uoc ei sepeli u MOUDS de Rey.

FUNERALS JEn Florentí Manuel Castaflos i çM-

ltr,4ez. Mor i e ï 4 del CocWnt. Avu i , de deu a dylze. misses ois Joae-pets.

S'Enrujueia Trestena t Rodríguez, t'idm d'Rn Francesc de P. PUma» i Font. AÍTUÍ. de deu a dotze, misses a la pa r ròqu ia de Jesús.

H'Ignasi Javmandfeu i Ciaret, Mot í a Bueno? Aires el 8* de rwvemer? de I f f i Avu i , de dea a do t t» , mis­ses a l 'església de la Casa de ta Ca­ritat.

S'Enric Sagau i Ltera. Mor i el 89^ de desemibre de MBS. A v u i . or deu i dotze, mlsse* a Santa Anna.

ANIVERSARIS •Vo Vana Serra i floca, vídua d En

Salvador Bernardú. Mot í e l M de ge­ner de 19S2. Avui . de deo s done, misses als Franciscans.

N'Ignasi Sistach Pondevida. Mot í el M de gener de 1988. H.vul, mis­ses a les pa r ròqu ie s de Sant Francesc, Betlem i P i , 1 d e m à passat a les es­glésies de Nostra Senyora dea Tura í Hospital d'Olot.

PARTICIPACIONS DE DEFUNCIÓ En Domènec FaJeri i Alsina. Supe-

ro'.r dels PP. P a ü l s de Barcelona. Enterrat a&iT mat í .

£7» Jaume Ferrer i Cots. Ha mort a Anglesola.

Na Joaquima Grau l Berenguer, i!í-dua <rt'n Francesc PtlU. Enterrada ah i r tarda al Oementnrt Vall . •

La nena Carme Cardenal i Carde­nal.

So Bàrbara Bustos l Gon^àlez. daa de Castro. Ha mort a ^làloga.

Va KUssa Talls 1 Roàrigun, vídua cTEn Joan Zenon. Enterrada ahir a la tarda.

En Rafel Albert i Aielantado. En­terrat a í ú r a la tarda al CetncnUa de Les Corts.

En Jatsme Canals i Morro». Enterrat ahir a la tarda

En Joaquim Puerto del Pino. Enter­ra t aihir a la tanda.

Na Fecunda Matas BatalU, vidw dc N'Aleix Bomafià. Enterrada ahir mat í al ementin Nou.

Vo Sero/tna Ferrer i Roquer. Hs mor t a Sant Sadu rn í de ï toya a l 'edaí de 81 anys.

'ÇpaMmoüht

\icwre8< 2

D i l l u n s , 15 de g e n e r E S T R E N A d e S a l ó C a t a l u n y a

La pressa de Tabisme Ei drana cinematogràfic de més Intensa emoció

P R O G R A M A A J U R I A E S P E C I A L Exclus iva: 8ELECCINE, S . A.

L A V E U D E C A T A L D M X J Pag. 3. — DivendifcS, 12 de gcaer ik 1923

N O T Í C I E S D E L A P E N Í N S U L A

( T e l o g f r a m e s i o o n f o r ò n o i e s d « Z i A V H U )

DE PORTUGAL | Lisboa, 11.—Ha mort cotnW <le

Paio Dolumiar. — Hava*. Lisboa, 11. — L'emprèst . : i n iwio r

projactat pal Oovero po r tupu í s s e r à de tres o quatre milions da Uiares

l l ' interts es ta rà equiparat al que re­ben les divises en or estrangeres. —

Uiboe, U . — Ha marxat a Cascaes el president del Consell do mlnlstras. el qual r o m a n d r à a aquella població MM ú'n. per a refer se d'una rec«nt maloIUa. — Har&s MANIFCSTAOIONS DEL PRESIDENT ;

Madrid. 11. i tarda. > £1 president del Coaseü ha maiu-

tesia uquesta tarda que el «enyor Villanueva »ofrl ahir vespre un peilt reuoce» en la seva malaltia.

La í a m l i ' a bo atribueix als electes I que l 'baurlen pogut causar ans cat-xets que l i donaren dhlr.

Ha afegit que havia rebut un te- ' legrama de Morutalla donant compte que el Rel continuava sense novetat 1 a aquella possessió.

Ha enunciat, finalment, el cap del Ooverti, que aquesta nit as. ïstlrà a ufi banquet que se celebrurl a !B le-gac 'ó de Bèlgica. LA CAMPANYA OOHTRA EL JOC

En rebre avui els periodistes el mSo stre de ia Governació l'han te-ücltat aquells p- l tancamem de ïe* cases de Joc.

—En efecte — bo dit *1 duc d'Al-modóvar — adir vespre es va tancar r ú l u m casino que quedava: el de Passius.

Ja s'ha complert l'acord del Co­vem, puix el uovern adoptà l'acord •.••acabar amb el nV-n. del Joc i }o i be complert, tenim tota mena d'ala-bascas per al governador «"vil, se­nyor Navarro Reverter, qui amb tcx-.-md especial ba porlat tota la cam­panya, mereUtent ia més entusiasta reUeltacTó.

Ja he rebut aigrunes corfestneions n i<< ciK-uiar oltltna di r igida als go­vernadora, en les qiials em diuen aquests que la campanya contra ci Joc Mtà fli-abada larabè a Espanya.

Ha afeit i l que íi«vla re^ordal ies orj re» proíi Wtlves el governador de València, on sembla subsistia alga oa sala de joc. encarregant-l! que funcinnin els tribunal^, remetent-ll els aulurs üel delicte que es perse-gue t t

—Com Ja be d t mol 'e» vegades — ba acelwt dient el ministre — men­tre Jo sigui ministre de la Gorerna-ció no as turnaraxi a obrir aquestes casen, 0! cap altra FUtim-d'bi bé- oi tap altra.

D'ESTAT Ajuesf mal l han visitat el ministre

ü'Estot rambaLTs-'or 1» e l Ciinlstre de .Venezuela.

DEL. TREBALL Al mln l i t en Treball han facili­

tat aquest mall » segQeqt nota qfl-'-losa:

La Unió General de Treballadors s'ha d i r ig i t al mhis t re del Treball donant compte flels acords que rela­cionat» amb la legislació obrera pren­gué el XV Congres da la Unió Ge ne ral de Treballador*

Respecte algunes d« les matèriea a què es refereixen els dits aconl». estsva treballant Ja el ministeri del Treball 1 als organismes que en rta-penen, per a preparar els oportuns projectes de llei re.'erente a la signi­ficació que en pullUca «oclal W la concentració Uttx·ra!

Las a l u « s matèr ies ubjecte d'a-•íuesteg conclusions seran preíerent-iQ«at estudiades pel ministre í e l Tre-

el qual es proposa escoltar, res-Pwle d'aliat, a tots «is Interessos als qual» afecten las reformes proposa-de».

«EL DIARIO DEL PUEBLO» Per aquest mati estava anunciada

la so r t l í a del noo periód'ç «EI D'.a-rlo del Pueblo.. fundat per dlvereos redactor» separats Je «La L'.bertad»

La policia, p r ív i amen t 8%-lsoda. ha ifflpedu la sortida dels venedors, pro-dOlnl-sa violents Incidents al carrer

S'Ignoren els rootMs pels qtjnls simpideix la sortida del nou diari . «A B O»

I EL OISOURB D'EN GAMBO *A B Ci contmua avui comeniant

- i dlacur» del senyor Cambó. i co-awnço per rel*rir-s« a les parauiós ïelaUves a l'aranzel, oer « t tonar que

«1 poble ca ta là no ba «stat mai ta l miserable.

Creu que «1 senyor Cambó. en par­lar de la un tat econòmica d'Espa­nya es ta rà Ja arrepentit de i«s seves paraules, puix són la negativa de tota la propaganda catalanista con­tra Espanya

Afegeix que «n tap lloc d'Espanta s'ha dit mal que el poble ca ta là si­gui egoista 1 miserable. Això bo ba aaposat o imaginat el senyor Cambó.

£1 que es diu del poble ca ta là és que està «n^anya t l al·lucinat.

L i pregunta al senyor Cambó sl no •-reu que el que h i ba de realitat essencial en al problema vàta là és una qüestió econòmica.

La realitat ée aquesta: Un nucli d'ambiciosos, d'impacients, de neu­rastènics, moguts per ona exaltacció d'amor propi, cre'ent a Espanya de­caiguda, s'f.'u forjat l a IHusló de constituir 1 entronitzar un règim de privi legi .

Aíegoix que d» les nvj'íWi cartes de catalans que ha r<&ui en dedueix qu« al puL·le c&ia^à í e i ï i a c-nga-oyat amb Invencions d'ordre econò-mlc. feni-Jl creure que el diner que tramet Catalunya al mlnlst«ri de Fo­ment aquest 1 empra en obres a les i p r o v í n d o s holgazanos y hamponaa»; i , naturaluMiit. «! potMe, enganyat, creu veure la salvació en aques; se-pararisma i en aquesta federació que vol de>fer la unitat política de la pà-Cria. mentre declara, sagrada la onl-t a i econòmica.

A l'estudi d'aquest aspecte econò­mic—diu—hem invitat nosaltreç els (uiiious de catalans que senten l'or­gull d'ésser espanyola, però als ca­talans que crv'Uen en una Castella go­vernadora, -en una Espanya gandula, cal dlr-los que « n la guerra c i ­v i l que el senyor Cambó .prodiguè es cerca una Justificació davant d'Eu­ropa de moltes coses Inconfessables. 1 a aquesta guanre o lv l l 00 h i a n i r à Espanya, •perquè no vol encobrir la injustícia a què se la provoca amb una sola gota de sang, pe rquè , de-fetto, en el fl na iu ia l d'aqueua guerra, un tractat, un pacie obligat, potser aiub l a í ron tosa Intamvnció d'esniaa-gere. es cerco aquest règim de p r iv i -kg' , que neíessl ten per a viure «Is catalanires. que consenten «n man­tenir la unitat econòmica d'Eapenya després de destruir ia unitat p o i l -tlca.

Sereu german*. 0 pereu estrangers. Com a germans, l o w les reformes polít iques I admlriUaratlves que trans­formin Espanya 1 la curin dols seus mals, ens somblaran bones. Cosn a estrangers, lot llaç oconiViBlc es rom­prà entre Espunya í Catalunya. Aquesta és la reallúit .

L'asf^e ««üUiiieíUaJ que tardana­ment Invoca ei senyor Cambó és unu rosarrecció de rancors hls tór tcí feta onlflclatoent. El segle XfX «ns toavla uni t Reu guvemat amb en P r i m i amn en Cambó. com han governat e-'s andalusos i els gallec i . 1 entre tots no hem fe' una Espanya mil lor , per­què 00 bem íwgut o no n'hem sabut. t>.ncs no teniu res que reprotsar-noa,

Finatraent. reprodueLt parttgraJs de l ' a r ide titulat •£] espanol.. que pu­blica I t l l t l m n ó m e r o de tl.'Estat Çè-talè». 1 el comenta <»mb aquestes pa­raules:

• El concepte de la .ontrfbució de guerra que es propala lot sal^ï ï t qiM> uoa falsedat no ha estat desmentit pels senyor» Cambó l Ven­tosa, ex-mlTilstres de Finances d'E», panya. Nosaltres sol j diem a Catalu­nya; se fenganya cínicament, impú-dienment El» que escriuen aquestes ratlles saben que nvcnwn. Els que havent estat ministres de Flnunoes, com els senyor Cambó 1 Ventosa, no restableixen la ventat cUtvant del po­ble cata là , tTien compUcuat en aques­ta infame Uopoftura.»

MANIFESTACIONS DEL MINISTRE DE LA GUERRA

Madrid, U . 4'1& tarda. Aquesta tarda, en rebre «1 mlni»-

tre de la Guerra els periodistes, ha començat dient que donada la índole

. del ministeri, en el qual s'ha de con-i servar el conducte regular, general. 1 de l'ordre Jeràrquic, no podia man­

tenir diàlegs sobre totes les preyon-' tes que se 11 formulen en els jjeriò-i dics. Tota» 1«» at* i «s van resolent, I -ecoffent els t ràmit» reglamentaris.

Ha parlat J a í p r é s de l'assumpte d«is reclutes estudiants, que i b a

preçcupa t des que es posse^sionà de la oaitero. Per pròpia i /uciat lv» 1 sense requeriment de n l n f ó , ha dic tat una Reial ordre referent als alum­nes d'enginyer* agrònoms, endant per telèfon l 'atenció al ministre de F o mont i al director d Agricultura so­bre la fortae en què s'ha de prestar el servei, donant a la disposició ca­ràcter general.

Ha explicat ei ministre les dues classes de pròrroga que pot oonce dir-se als reclutes: una la que es for ; mula davant les comissions mixtes anaiià de l 'Ingrés en caixa, i uoa al­tra per a la qual estan auton trets els capitans generals després de la tncor poració a files, quan les c i rcumstàn­cies són normals.

Aquestes autoritzacions tvteu supri­mides -pel ?enyor Oerva, en funcions de ministre dé la Guerra, Vony 19^, 1 raüí lcades pel sanyor Svncbeí Gue­rra.

<No be de ovgtft — ibo dU ui m i ­nistre — que ies circumstàncies han mfUorat. perd j o 00 m'etrevelxo a declarar que són nwmals, peiquft en realitat no ho són. Per tant, a© puc derogar les disposicions dels meus aDWcessors.

Per a donar les majors íaoll t tats als estudiants he resolt, mi t jançant una Reial ordre, atUorltzar al c a m í d'a lecedó de cos. é^ a dir, que. per ererr.-ple. un estudiant de F í r m à c l a re­cluta podrà soUlcitar el t ra í l ln t 3 qualsevol de les poblacions on exis­teixi Facultat de Farmíflia, sempre que no existeixi on radiqui el soül-cltanL

Aquests beneficis «s l an extensius a tots- els estudiants dc Ces dlstlntee Facul'.a'.-· 1 Es'.oles especials.

Per a1. mil lor dret d 'oprfó es pro­posi pariar el sauycr Alaalà Zamo­ra ai.';. • el ministre d'tostruoció pú­blica, a Q que, d'acord amb els ca pitanu g^neivils, s 'a im^giu ete trà­mits de les wUlciíuds dels estu­diants.

Cna altra Bclal <>n,lre que aia d i r i ­git el ministre als capit axis generals es refereix a tractar de fonnal iuar els oenifleats d Instrucció.

•En el CM de comprovar-s» la ía i -«edat, a· tell·.'j escatés que els hagin t acü l ' a t ï « r a n cfausuradios i «a el reem'.Jaç pràx ' jn els reclutes de q^o-ta q-oe obtli^rulri certificats sens.' ha­ver íoniia'iluut llurs estudis, perdran e!? d re l i qu* actJMmem í è l s con-e-delx per aNreujar l lur scnel 0 fflcs a n * «Is p r i^ i l í^ i s cMíSe^Uenu.

LA «OAOBiAn CMadrld, u . S'tS tarda

La tGaceta. puUIloa; Reial ordre del ministeri de Finan­

ces pesoient la petició formuíada pel Comitè oaclu! dej U i b i e perquè es reglamenti la percepció per les Carn br&« Oficials del LJlbre de l ' a r t i l in d'no c-èntlm per •ïWm sobre L-IS pa-per, iper a i m p r ^ s i ó que a'imporiin al pals.

Una altra disposant que els coiner-clants i industrials indivlAjoís cem-presos en l epi^res C del ntlnwro i . de ia tar i la segona, de VancUe quar. le ia l lei relos» d* la oontr ibortó soíbre ntUHaís dC la r lquwa mobn.'.à· rla, presentin ihan» del 10 de fobrer pròx'.m a les ndmüiMlraclons de con­tribució de la «provincià» 0 als alcal­des de! punt de U 'y residència, si la tm^uesi ln Xora de la coplta'., una defCarac'ó ajustada al model nüui^-ro 1. que «s publica, «h lu qual cons­tin toies lee dad?s jue se-roentoQ

LES TINÈNCIES D'ALCALDIA (L'akalde, senyor B u u Oi'íyMi··z, ha

conferenciat amb el mlnlit,rc de la Ovveroadó so'.'re la provisió de ics tinències d'a-'caMJa.

SL MOTIU D'UNA PROHIBIOtO Sembla que el motiu d'haver estat

proíiiibida la venda del orrtDer núme­ro d «£' Dlar io del P>>>blo<, ha «stat per estar establerta la seva imprem­ta a una oasa de veïnat, sema previ co&santunent ia l 'Ajuntaimai

LA RIQUESA VINÍCOLA Kïs comission*'» per !•* Federacions

Caiól icox\sràr les ae Sarigossa. N» v a n » 1 la Rioja, han viBltat al dl-, rector general d'Aigrlct/hura. per a ozïiosar-U dWerstfl remets <a In crisi que trevessa la riquesa vinícola.

Entres ke mes ores apuntades fign-raa;

La ïupress tó 0 t raneformació de l'tmpoat de oonsmos en totes les po­blacions.

Que es recapti de F i a n ç a ona In­terpretació l leial del tractat comercial 1 en cas que resisteix al seu com­pliment es denunci í el tractat

Que s'autoritzi ais eoQlten i ca­ber» cooperatives dels sindicats la dest inació de Uurs vins amb on i m ­post del 50 par 100 del tribut sobre alcohols vlnícs.

Que es procurin arranjaments co­mercials per a l 'exportació dels nos­tres vins i que pèl ministeri d'Estat S'aproflf! la circumstancia de qu* e l : Estat i Vuit-; van a modificar Ja Ue l

es posi de nou en vigor el Decret de l 'any 19U, que autoritzava els Sindicats a nomenar verificadors encarregats de denunciar l'adultera­ció dels nostres SQCV

Que es dictin Uels protectores dels cellers cooperatius.

t Analmant que no s'autoritzi la impor tac ió de més blat •••.• moro. per constar als comissionats que una gran part de 1' mportat es destina a destl-lac ló .

El director d'Agricultura ha ofert traslladar les peticions del» ugraTls e l ministre de Foment, el qual no ha pogut rebre els comissionats

EPIDÈMIA El doctor Lafora publica un article

en c£l Sol* donant la veu d'alerta per haver-se .presentat una epidèmic de parà l i s i infant i l a Chinobon, po­ble de la província de Madrid.

Fins ara van atacats nous nens de parà l i s i parcial, en diferents mem­bres del cos.

Excita ei director de Sanitat a q u è odoirti mesures profilàctiques.

COMANDAMENT Madrid, 11, S'ao a ï t

El Rei ba signat an Decret de Ouet-ra. conferint el comandament del re. gtment Uancer^ de ia Reina. u t lm. 2, de cavaUaila. a i ««iv·nel'-de la di ta arma. don Guillem Klrpalr lk O f a m l .

L'ESTAT D'EN VILLANUEVA Les notfries que la premsa del mnti

ha acollit referent al curs de la ma la l t ia del senyor Vlüpnue%u han con-trfbun que hagin estat moltes les per­sonalitats poiltlques que han acul l t a l domicili del malalt, per a infor-mar-ae del seu estat.

Dissortadament. U-- noves d'avui no són nxUlore.

£1 senyor Villanueva fou anit paa-sada operat novament en el mawix b raç ialectaL. el qual ha eetat objec­te an te r íomien t de diferents interven­cions quirúrgiques .

A n à passada »e celebrà consulta de metges, à m b o«s*8tèaclu dels .-enyors Huertas I Giménez, no assistint-bl el metge de capçalera , senyor Ergueta. per eslar malalt.

Després de la consulta fou quan «s féu la nova operació qui rúrgica .

El doctor Huertas ha disposat que eè donin al senyor VUlanneva algu­nes injeccions de sobilmat per a com­batre la infecció de la sang.

Aquest t m i a m e o t ba ccmvoçat avui.

La temperatura ' lol malalt oscil·lava arut entre 38 graus t £9*3.

A l domicili del seriyor Villanueva es reben cartes i telegrames en g raó nombre interessont-se pel seu estat.

EL BANC D'ESPANYA Demo segui rà celebrant-se Con*;!!

al Ba;i.; d'Espanya, per a eAfüínuar l'examen deia ar t lc lw del Reglament q u i falta aprovoj.

NOTES DE LPALAU Madrid U , n i t

Demà és esporada al Palau, on ocu­parà les habitacions anomenades del duc de Gènova, la princesa Salm Salm.

—Aquest mat i sflia passojar per la població la Reina donya Viítórta, aoojnpanyada del» s^us germans els marquesos de Carisbroolie.

--SfcStan enllestint al clos de Do-Oana els t^epura t ta» per a la caoen» que se calebrara a lionor del Ret

Els dies assenyalats per a la cace­ra són del í i al £8 del corrent me-»,

vmbe l Rei hi assistiran r i n ' a n i rton I Alfons, fili de l ' infant don Carles, ' els príncep» dou Ranler 1 don Gabriel

de Borbón. i alguns crrlstòontes, eo-rte aquests el duc d- Tarifa, el daJkïft-dinacaU «1 m a t q u è s da Viana, a l

comte de Gavia. «1 comte d* Maoeda l els senyora Garvey i Medina Oar vey

A LA PRESÓ •El Jutge del districte del Centre, ai

qual Instrueix el sumari pel robator i trets al Centre Asturlú. ba decretat l'empresonament deb tr-;: detinguu,

NOVA AINTA La nova Junta Directiva d«r l'Asso­

ciació de Reg'stradors de la Propi--tat, ha quedat const i tu ïda en ia forma «egQenL

President, don Francesc Verau-3 t Gazapo; vicepsesident. don Carles MJ-rla Bru del Hlerro: tresorer í director del Butlletí, don Narcís Aparició i Lovlch; secretari, 3on Fre i l r rk Bas 1 R'bas. vocals: don Josep Gooxàlez Pledia, don Vicens Cantos Figuerola, don Antoni Fe rnàodez MonJafión don Feliu Carazón l don Crescencl Merino.

NOO TEATRE Ahir vj* slgnar-se l'escriptura Je

venda de la resta del solar d'OAate. d'uns 20,000 peus, u una entitat, la qual es proposa coostruir-hi un lor-móe teatre,

EL PA •EU gocialiste3 han presentat a l 'A-

Juntament una moció, encam'nada a embaratlr e l pa, tota vegada que el preu de la far ina ba baixat de S2 a 67 pessetes.

LES INDÚSTRIES PESQUERES • l a d r i d , U . XM-JO n i t .

Han a n í b a i a Madrid el president del Comitè Executiu de la Confede­ració d ' i ndús t r i e s pesqueres a Espa­nya, senyor Solana, 1 el vocal don Marian de Onegòrlo. per ta l de re­unir el ple . comença r l 'o iganiuacio dvuna Assemblea mafna, en la qnol estafan representats, ultra els arma •IOTS, els exportadors, el* conservers, la matineria. etc. 1 tes indús t r ies de­rivades.

De seguida s'entreviataran aqueixos seoyore amb «1 ministre de Foment, per a d o n a r l i compta de l l u r propdMt

i recaptar-ne l 'ajtíi oficTal. Amb el mateix fi visitaran t ambé el

presldani del Consell i e l ministre •w .Marina.

El senyor Solana ba comença t de rebre adhesions de tots els pons, 1 l i anoni leo que ies associacions que pertanyeu a la Confederació van de­signant els delegats per a l'Assera-biea que ea prepara

També ha arribat a Madr id el vo­cal del Comi tè i representant de Vigo, don Venanci Mateo, 1 s'espera la prompta arribada dels represan tants de La Corunya.

BL COMITÈ OFICIAL DEL LLIBRE Pel tuinls tui i de Ftnanoes s'ha JK

tal ona Halal Ordre disposant d'a­cord amb la petició luemulada pdi Comitè Oficial del Llebre, que de bon « n t u n restin incorporats a aquesta Uel de pressupostos els aoburia sobre paper nacional 1 estranger, establerts en I article pr imer del R. Decret da la Pres idènc ia del Consell de Minis­tres, de 12 de maig de 1982, x la cun-cesslo a les Cambres Oficials del L i . bre dele arbi t r is 1 lea subvencions als preus dels papens nacionals destinats à red ic ló l e t tponac ió út Libre» d^ terminals per i 'anicla s isè del referit Reial Decret

En la part disposi vi va ordena que la l iquidació .: cobrament d» l ' a rb i t r i d'un cèn t im per quilo sobre ei paper Importat, s'efectuí (e t les Onahcs dt-i Regnu i que les quantitats recaptades •s posin mensu^lmem a d7sposicio del representejn de lea Cambres Ofi clals del LUbíe.

CIRCULAR DE LA FISCALIA DEL SUPREM Per ta l d 'aclanr ck^udasnent ço

qtie es pertany ü r^giífi de les dewn-clons que prscUqtna les aotorl iat t ea sublectes la presó dels quals no est'gul definida com a conseqüènc ia de debae subjecte a responsabilitat ligil. el fiscal del T r l h w i a l Suprem ha cregut opor tú diciar la següen t ctrcolar. a c l a r t s ï e; precejte c : . : , tQCloaAt. segons d qual cap espanyol i esuanger podrà £ssei d e t i c g ü : .0 «mp^so t t a t sf&o en cas d» leliofe

P.-Tmer. — à s qm. so l leLun quin­zena 0 una altru Jetanc'o en v i r tu t d'acort gí/vwrnauu s'entendran equí parats als altre? detinguts 0 presos a dlaDoMci& de - l a - jo r l sd l cc ló onhr iu

Pig. 4. — Divendres, 12 de •gener de igïj 4tt Uf iU fifi C A í f a i H J M Tia. i . pei tanï. lusp^-clonaruii els ex i .-i'iii riis parliculfirs .de- cada un. pí r si resulta Ü no complen e! uu-rnero 1 .Je la Reial OrUre de Graó »

i Ju5ti<na. tgua3 cxaniiíii '.uraJl dels l l ibres registres previnguta en el nü-mero 2.

Segon. — Si pel seu aspecte algun detingut o pres dels qui trobin a l'es-talilitnent, es veu que és menor de 15 onys. es p roced i rà a comprovar l'edat f e r ia documentac ió que obra ert rexpedlenl. 1 si a ixò no fós pos­sible, s'acud rà, per la via tní-s rà-p íd a al jutge municipal 'lel lloc del seu ualxemem, per tul que expedeixi la cèniiltaoMj relathtt als llibres del RfglStreTflvll. Si tampoc aquest mit­j à d..na r ts i í l ia i . procediran a reque-r.r l evamen faa t l t a fu

(.•^•mprovada la menoria d'edat, pro-c i i rn ian de fompl i r en t-ontlnent ço q-je dii^xisa ia ÜHÍ eapolaj referent a . In piPró Jels menors d edat..

"1 i r : er. — Qualse^U^ Infracció que noti fle ço que en la repetida Reial Ordre e i rT>:ina, recorrerà a) jutge o

' :tat superior qu«» procedeixi a la ComisSé de visita perquè es íaci cons. tar en l 'aéta quíi s ' a ixeca rà sense t r i -« a n ç a .

Quart. — T a m b é se'n d o n a r à comp­te al ministre de Gràcia i Just ícia a ïs efectes governatius procedents.

Deipés, «i hi h a g u é s deiinguts cen-Se eís locunienLs que -expressa el nú­mero 1 de la Réial Ordre, el funcio­n a r i de! ministeri fiscal que ass'siei-x i a la visita o que comprovi el fet per deniïncia de qualsevol c iu t adà o (!<> la premsa d ià r i a , formularà la de­n ú n c i a per detenció a rb i t rà r ia , defi­n ida 1 cast gnda, respectivament, en els article» 210 1 213 del Codi Penal,

Quan, per t a ó de la persona resulti ^competent per a oouèixer de la de­tenció un ui lranal superior que esti­gu i adscrit, *s t r a m e t r à la di l igència de l'informc de la causa al fiscal a l gual correspongui.

M u n i c i p i

ELS DINERS DEL COMITÈ BENÈ­FIC SOCIAL E l senyor Alcalde ha disposat el se-

jgüent reparüjn«-nt de les 15,000 pesse­tes rebudes del Comitè Benèfic Social per a atencions de la beneflcéntla inunictpal.

•Caixa de pensions de l 'Associació d'Qbiers l Empleats municiix-iis, 6.300 pessetes: VloUtepio de Bombers, 6.000 .pessetes; Human i t à r i a de la Guà rd i a Urbana, 6.000 peseetes- -Mon-tepio del Cos de Serenos, 5.000 pesse­tes; Caixa per a la Vellesa 'Secci-j (muntada de la ^uurd ia -üitoana), UüuO pessetes; Hostiínuí d'intecciosos, S4tQu pessetes; Cajíilnes escolars de l 'Ajun­tament. 1.000 pessetes;iCoraissió nuui i -cipal de Beneficència, 11.500 pessetes.

ffELEFO.VS PÚBLICS ALS CARR£HS S'ba soUicitat de l'Ajuntament pèr-

taUi per s collocai ielèfons en la via públicu i barriades apartades del cenkre. pcv a às del pitblk mi i janvani uti nnui.jst estipendl. ;i g ra tu ï t s en cas d 'úKeudi ral i v m funcionen en diver­ses ctutals de l'estranger.

Per v ia d'assaig es proposen ins-tallar-ne quatre en les rambles I on altre al carrer de Corts.

VISITA D'UN ORÍ EO SOTS Ha visitat al senyor alcalde el còn-

! sol de Su ïssa Fred A, E. Nipell anun-1 ciant-U que en la p ròx ima pasqua | visi tarà Barcelona la Important inas-! sa choral suïssa tltuHada -.Manner

Chor>. composta de 2o0 executants,

BALLET DAMUNT E L GEL També l'tia visitai l'empresari del

Teatre Tlvol l don Joan Palmer in-vitani·lo a l'especiac le que s ínaugu-ra rà arvui a l esraentat Coliseu.

Í A PEDRA DEL MUNICIPI La Comi&slo de fouient ha acor­

dat destinar 2.000 pessetes a l'obten­ció de voreres i l igules d t la pedra que s'extreu d t l'ala sud de la mun­tanya de Montjuïc. CONTRA EL P R I V I U «..I

DE LA SORRA Elevar dictamen a l'Ajuntament

oposant-se a la sol·licitud de concesr sió. amb caràc íe r d'exclusiva, per extreure sorra per un període de 20 any-; de ie-> platees de mar a Barce­lona en la trama compresa entre el port i l a desembocadura del r i u Be­sòs, la qual soHlcilud ha e<iat anun­ciada al BoletI Oficial,

MOCIONS ACORDADES •Foren preses en consideració les se-

güenis mocions: dels senyors Cara-rach 1 Iglesias, perqu* es gestioni dels propietaris afectats per la perllonga-cíó del carrer de Vllapiscina, la ces­sió dels terreny;» necessaris per a l'o­bertura de la mateixa fins la de Ma-ladetta.

Perquè es destinin 2.000 pessetes a la conservació de l'afermat del passeig de Fabra i Puig i altres 2.000 a la col-locació d ç voreres i rlgoles al carrer de Sant Hipòlit.

Dels senyors San tamar ía , Escolà i Massot: perquè es destinin 2,000 pes­setes per a l'empedrat del carrer de l 'Ar t ; altres 2.000 per a la de VJnyals altres 2,000 per a la del Telèfon I al­tres 2.000 per a de Sales l Ferrer.

De la festa dels R e i s

A L POBLE NOU El Pomell de Joventut «Júnior . , del

Poble Nou, anà a repariir les jogui­nes recollides pels seus pomell..'stes, enire els infants de l 'Asi l de Sant Raíel l Asi l de la Protecció a la In­fància, els quals quedaren força con­tents 1 feren gran festa de la pro­fusió de joguines amb les quals fo­ren obsequ7ats.

Q ü e s t i o n s s o c i a l s

EL LOCAUT OE CALELLA E l governador ba manifestat que

després de celebrar d'verse» conferèn­cies entre patrons i obrers dé Calella, considerava que havia arribat l'hora d'intervenir per tal de procurar una solució al locaut.

Demà. el senyor Raventós a n i r à a Calella. eei«4»raiit converses amb els obrers i els patrons,

ELS TÈXTIL» La Camíbra dp Directors. iMa.Jofd<«iks

1 iOoiitraim<*s1re.« de l ' V n TÈCKH con voca a ona reun ió tot el personal dinectiu de filatura del pla de Bar­celona, I el de les comarques veines que depcii^LTin de cup delegació forana, (Oer ta'l de discutir el projpc-te de Conveni de Treballi redactat per les ponènc ies üe la Cambra I de la Federació Texiü d». Catalunya,

A l'ensems es d o n a r à compte de la s i tuac ió del* conflictes que hl Iha peu dents de resolució amb les casei Co­rnellà, Soler I Companyia i Àlvar Sol­devila.

L'esmentada r e u n i ó t ' n d r à lloc diumenge vltiont, dia 14, a les deu del mai i , a l'eslatigie s-xtal de la Cambra OPrincesa, JU. pr ln . ipafl).

DE L'ASSALT A UN TREN A les quane d 'ohir tarda es cons­

ti tuí a la presó l'oficial criminalista del Jutjat de I " Raroeloneta, En iPere \ Jorba, per a conipllmoniar la lliber­tat del detingut Josep M. Botella Moya. acordada pel Jutge de resnien-tat Jtiija^. senyor Màrquez Caballero.

El detingut, que és un dels suposats complicats en l'assalt i robatori a un tren al Poble Nou. es posarà en llibertat sense mi t j ança r cap flani,u.

Sembla, que aquesta llibenat obeeix a u n llarg estudi de l a causa, fet pel nou jutge senyor Màrquez Caballero. 1 del qual no l ian resultat cSnrecs su­ficients per a continuar detingut en Josep M . Botella Moya.

Aivriat es practicaran algunes d i l i ­gències, a les quals es concedeix i m ­por tància .

A h i r mati se ce lebrà a la secció quarta d'aquesta Audiènc ia una vista a porta tancada, per apel·lació conlira l'aute de procesament i presó sense fiança, dictat an duta 16 de seteitibre darrer, pel Jutjat de la Barceioneta. Secretaria de don Alexandre Simarro, contira el metge que practicà la pr i ­mera cura a Ramon Recasens, un dels principals autors del robatori 1 assalt a un tren, esdevingut el d ia pr imer de l'esmentat mes a l 'estaviò de Poble Noy,

Fins d 'aquí a tres dies no es co-

B a n c a Tusquets ,S .A . CANVI — VALORS — CUPONS Bambla del Cmtrt, número 9

x^ixeià oficialment ei resultat d« la sentdncta dictada per l e Sala de Dret, però, d iu un rumor ctivulat pel Palau de Justícia, que la Sala a c o r d a r à que es rev oqui l aut* de presó substituint el de pròcessaonenf l assenyalant per a la llibertat, provisional de S i m ó Solà Gandia, la fiança metàl·lica de 10,000 pessetes.

UNA ESCOLA PER ALS FILLS DELS NEGOCIANTS PEIXATERS Un grup d'Industrials 1 comer­

ciants de peix íreso. ha proposat la creació d'una escola d'ensenyament pr imari per als dos sexes que s'adap ta a les condicions de vida d'equestes activitats.

Aquesta escola classiflearà els alum­nes segons l l u r edat i desenTotlla-ments físic i juental. en els grups se­güents :

Orups maternal l de pàrvuls Grups d'ensenyaments elementals. Grups d'ensenyaments superiors 1

d 'aplicació. Qraps d ' avença t s i retrassuta. Grups d'anormals. Grups d'adults, dl i ims 1 nocturns. L'ejcola es iar i dotada de tallers,

museus, laboratoris, gabinet psico-pe-dagogic, dispensari, biblioteca, banys. Jardí botànic, camps de treball 1 de joc, etc.

Responent d e m é s al propòsit de què el nen romangui a l'escola, sota rac-cfó tutelar de llurs mestres, tot el dia, se la d o t a r à d'una cautlpa 011 els alttmnes oblindran una alimenta­ció 'reparadora. De la mateixa manera se la do ta rà d'un guarda-robes. perquè píigui vestir i ca lçar els nens que ho necessi l i n.

ELS PELLAIRES EI vinanl diumenge, a dos quarts

d'onze del niai i . t-s reuniran eii As-semblen general, al domicili del Sin­dicat .Lliure del cairrer de Guàrd ia . 14. els obrers ipellalres. Tractaran sobre el següent ordre del dia: Lectura i aprovació dé l acta anterior. Aprova­ció dels comptes. Organització com­pleta de l 'Ofici, Règim a seguir d'a-qui endavant, Assortbpte de les quo­tes, Nomenan»ent de càrrec? do Junta i de Comissió Mixta. Assumptes ge­nerals,

ELS BARBERS •La Comissió Mixta de patrons i ofi­

cials barbers b a recordat als patrons l 'obligació que tenen d* proveir-se d'un exemplar de la llei l ireglament de la Junta local do Reformes So­cials iqne regula la jornada meroan-tiU com t a m b é des llibres de vistes I registre d'oflcials.

DENUNCIA 'En v i r tu t de denuncia del mluisie-

1} fl*jal, s han inslpuít d i l igènc ies per caldumia als cossos de la g u à r d i a ci­v i l i ipollcia, contra diversçs oradors que van pondre part en l'assemblea de l 'ar i fabr i l celebrada a Sallent el dia 23 de Jr -.i-uibre darrer.

VAGA •Diuen de Mani efa que .s'iian deila-

rai ea vaga els aprenenis.de La í ^ w . ca d© calçat de don Josep Molso, eU quals demanen augment de sou.

P e r l'ensenyament ca ta là

En e l darrer ConseU Directiu d» l 'Associació Protectora de l'Ense­n y a n ç a Catalana, celebrat el dia de setembre últim, foren presentats l acceptats els següen ts soda: el col-lectln amb caràc te r honorari. Ajun­tament de Manresa, i els col·lectius amb caràc te r numerari, l 'Associació Mutual Catalana Germanor de Men­doza, Centre Beg^nalis ta d'Arenys de Mar i la Joventut Nacionalista de Sitges: i els sòcia Individuals se­güents : 87 de Barcelona. 2 de Sant Martí , un de Badalona, un de Bala­guer. 9 de Camprodon, un de Capsa-nes. un de Castelló d 'Empúr ies . 6 de Granollers del Vallès, un d'Hospita-l e i de Llobtegai, i de Pa lamós , un de Pallaresos, un de Pulgreig. 11 de Sa­badell. 8 de Sant Celoni, ün de Sant Pere de Ribes, g d« Sar r ià . 3 de Óeu d'Urgell . 3 de Sitges, S de Terrassa. 8'de Teyà. un de Valls, un Je Madrid. 6 d Assumpc'ó rPoraguai). 4 de Con­cepció Xile , 1 15 de Mendoza (Ar­gentina: loiai, 170 socis.

Havent In a Camprodon I a Sant Celoni nombre suficient de socis pçr a eonistituir la Comissió Delegada, s ' acordà delegar els socis més antics perquè facin les gestions neçessàr 'es per a 1 onsiituir-les.

En el darrer ConseU directiu de l'Associació Protectora de l'Ense­n y a n ç a Catalana celebrat el dia 30 del passat mes de desembre, es va­ren peudre els següen ts acords:

I.a Comissió tècnica proposa els següents : tenint en compte la petició del senyor En Manuel Rlbus, cohee-dlr- l l algunes taules de les proce­dents de les Escoles Catalanes dels districtes I I 1 VI ; atendre a la soUi-citud dol Casal Català, de Caldetes. concedint-li una subvehció: passar a la Comissió Editorial la indicació del senyor Paruue i l» referent a l a publicació d'unes fulles de material escolar, contenint una sèrie de foto­grafies a posta per a auxil iar l'ense­nyament de la nostra Història. El Consell ratifica els dits acords: i pren nota de la proposta que es faci tot el possible per a apressar la catalanit­zació de Lleyda i Tortosa.

S'agraeixen els següents donatius: 150 pessetes del Casino Regionalista de la Bordeta i 12 pessetes ie\ Grup Excursionista «La Tral la»,

N e c r o l ò g i c a

Ha mort, a Barcelona, N'a Dolors Cé»S, ïLda.a d« Mar t i i Barjad.

lEiü uiia senyora pWna de virtuas crist ïaí ies, en les quals havia pujat l u %va íamiüia,

D. £ . P, i rebin tols els seus el nos-txe condol, espei-lalment el sça fill, l'areTc Josep M.» Màr t l i Gras.

FolletO úe LA VEÜ DE CATALÜHTA P5 12 GENER 1223

L A F E B R E D ' O R t íovel ' Ia de costums del nostre temps

PSR

N a r c í s O l l e r

(Reservats tols els dre's) PRIMERA PART

L A P U J A D A

Perd sl a la darrera volta Prínci­pe guanyà l'aventat^e, üa dolorosa bratizlda de Rat-Pemt i Pimpetle l o u i aú t i l . Un clarnoreíg enorane, (barre­jat aavíb l'espetec d'unlversaL aiplau-dlouent, a ssenya là el Lriomf del cavall guanyador, que passà com un reíllet davant de la trtbuna. escortait per sos competidors, engegats encara per ï a branz.ida. Tots els oors s'eixam­plaren, i la gent m é s nem·losa cal­g u é asseguda als bancs, lassa 1 pe­sant oom de plom, P e r ò precapte s'ai-zeoà de nou. per aplaudir tfrenèlica al t omar el vencedor, ja al pas, suat 1 panteixant com il'ensalbona^ ctcvall. Mu l t l im l d'homes abandonaren eí cios. I s tribuna, ourrem oi despatx de pos-

tes. Llavors els comentaris, el can­v i d'impressions, discussions sobre el temps emprat, si era en dos minut» vtat-l-cínc o en dos minuts vint-l-sis que bavlen els cavalls recorregut els dos m i l metres; in fl, sobre els atractius de l'espectacle, i sl aquest arrelaria a Barcelona o no.

lLa dona d'En Jordi e sdev ingué «ota freda al saber que havia perdut. En Foix i iEn Rodon es miraren i «seüa-flren a riure. «Hem fet un pa com unes hòsties». I parlaren de tornar a posar-dii. contra el parer de la Cata-r tna 1 la senyora Vonlura, poc ami­gues que eren de perdre.

iEn mig d'aqueil brogit de conver­ses i regirament de persones inquie­tes, la Delflneta. repeferada l a c a l ­ma, agaiíà els binocles i començà a conteniiplar el que fins ora no bavia r i s t , deixant que la PauGeta l la MonL serrat seguissin ocupant-se de la no­blesa i de les dones de m ó n ; que la Catarina i la senyora Ventura par­lessin de criodee, planxadbres i tou-gaderes, 1 que En Rodon 1 En Foix eiií-oiniessln a l ex-serraller la impor­t ànc i a que t indr ia el i terrocarrü de Vilanlu.

D'aqueiles altures estant, la Delflne-í a bo vela to t : l'extensa pista, l'am-ple tuTf. ajnb son gor imix de car-rua tg«6 ; l a negror del públ ic de pesseta: tot aquedl panorama íresc i serè pel c a n t ó de migjorn, amb la faixa lUlavtesUna del imar. un ibosc de màstii-: daurats raitllant suaument les blancors de la Barceloneta. enfonsa­da en els confins de Llevant ; tropi­cal i calent de to a l'esquerra, on les serralades del .LWbregat i Ctíll-«etola eagal^aven dins d'ona encesa

boira d'or, que feia flaimejar els cam-panerets diEeplugues 1 Sant Just .Des­vern al mig de l u u í a n o s a vecdor de la plano, i anaoarava el caseriu de Pedralbes, S a r r i à , Les Corts, Sant Ger-vasl, escaonpats a vols per la "Païda de Sant Pere M à r t i r i e! Tibidabo, Núvols tous i arr·dbolats de l l u m es­plendorosa esmaltaven ací i aülà la blavor del cel, l l a n ç a n t grans laques dVxnbra a les vessants més properes, lent ressaltar amtb v i u contrast els br i l l s espurnejants de la claror en­lluernadora que l e r l a les pedreres de MontjukJh, els enlairats no Ivori ns d'a­quest, sa «orra encasrteuada dal t de murs illargulssíms, i dant major po­t ènc i a als tocs brillants de les fume­res i edificis escampats entre la gran massa wrdesa de l'extens pla. Era formós, g r a n d i ó s , briliantissim, dig-ne d'una ciutat poderosa. Pel pensa­ment de la noia Foix t ravessà , amí» bau d ' enyorança , el record u'aguell oncle que, artista, hauria, segura­ment, dlsfnifUrt davant d allò.

Llavors dir igí la míPaida a les t r i ­bunes. Veia ga i rebé , a tothom d'es­quena, d'escors. a vol d'OMül, tot un bosc de Ibarrets d'estiu, rics. e^eu-mosos, alegres, amb els destells «ne-tàllice dels carabbm irlsats rampant per les glasses, les plomes i les flors. Sos nl ls reconegueran, fins a íx l . no­més que ipel contorn i pel oo'or dei calbeUl, la concur rènc ia de tote els llocs escollits, gran nombre de conel-xences seves, les mateixes (Llepis, a boix, amb En Mas 1 el Baró. que. dret. apoiada.la barba en .les mans plegades damunt el puny del bastó, els b ïanqu í s s íms punys d* la camisa cenyint al guant de Suècia, esoolta

va, de cara a ella, sense n i sospiiar que «dia el mirava. 1 aínib el íréd n ieuyspreu·de qu i s'allunya d'un ene­mic, rev l rà ics ulleres vèrs la t r i in i -na de' costat. Bona cosa ané* de co­neguts bi tonia ei«;ana. -Àigmtó, drets, de liiitu a ella, la saludaren. í optre mig d'aquella espessedai de gent. de sobte, descobrí l'enoorcara't clatell de son oosi. 'Ena ben bé ITEHaidl, m i g ta­pat per un icítoiiche de patllk negre, ornat de roselles i «spigite-s. La que e! duia parlava ami) el secretari dlEn Fo ix ; ambdós estaven molt acosta-dets, 1 ella, la Delflna, coneixia el contorn de d'espanílla, la ros sor del cabell de i a Jove. F ixà les ulleres, egpià ima estona tots eOs moviments 1 amb agradable sorpresa veié que era M31e. Blandhe. «Pobra xioma. tant de temps sense veure-I'o.» Son primer Impuls ifoii cridar-la, anar-la a saludar, I com en mig de l'ale-gna c o n n m i q u é s la t robaí la a sa mare en veu tan alta que la Paule-ta ho senti, aquesta s 'a ixecà 1, com­provat el í e í , es ipiedà de pedra, exclamant eittre dents:

— E l meu f i l l à rab aquèsrta desver gonyida?,,, Xiimplet; no valdria fiés que no ai>andones«s la desmínj iü ld del meu costat? —

Avingut, j a En Foix a regalar a sa muller la casa de la plaça del iRego-mir. en -la forma ai-onsedljula per l a senyora M ò n i c a , ma! que l i sembles sin tmmot ívades l puerils les raons que d&ven aquestes dones per a jus­

tificar lan estranya ctitubinació. con­vidà uti dia ia vella a esiuòrzar 1 per anar a firmar l'escrtiptura a pr i ­mera bora de la tarda.

P e r ò aqwlk t vellla tossuda, en ésser a baix al portal, on «ile esperava un tandau obert, fieu una rebeqiteria de criatura davant del porter, dels cot­xers, de «i ieuts d'En Foix que entra­ven o eixien de la oasa. _ -

— On me voleu fer pujar? Daï-l d'a­quest cotxe? Aih. no, no ilil pujo j ó l Això no és per a m l ,

— Vaja, mare, no s igui o ü t l ; pugi , dona. pugi .

— .Déu me'n guard i Maria Sanus-s imal

— Penò dooal . . . — Ah . no, no, n o i iNo us W em­

penyeu, que no h l pujaré . Pusceu-h» vosivlires. que j o Ja h i an i ré i\ peu. A cal notari ens trobarem, No és pas gaire l luny. Ja ens hi trtíbarem, j a — repeti la volia, est renyem-se la mantellina amo una mu i desTent^e, a CÇQ>S de colzes, de la seva filla que la mcfl'ia retenir.

— Mare, qu<. som al carrer, que la geni ens trrlra!.,. Vaja, pugi. dona. piígi . No favi aquesta ridiculssa da­vant del senvei. —

P e r ò com que la vella pegú estre­bada i fugi escorrent-se vorere amunt, £ n Foix 1 la Catarlua no tingueren m é s remei que desistir, pujant el lun-dau bon xic maHhumonats.

— J à m'bo temia — extikkiuà ella, Q l'arrencar els cavaflls,

— Per què no feies tancar el o o t « T — No veus que. desprès , bem d'a­

nar a passeig? I qu i bavla de pensar que es des ta mare vergonya de venir amb nosaltres?

Cià VEU DE CATALÜNSA

L E S T E R R E S C A T A L A N E S

G I R O N A

(Conferència dé Us 9"*5 d« la nif)

Pagament d'una nòmina Ordenat pel president d'aquesta

DIpuLacio el pagament de la nòmina íormada per satisfer les onual í ta ls 191-1 i 191.ri de l 'cíoalafó de niíatres i mestresses de les comarques gironi­nes compresoe en 1P» relanious pre­sentades a Ie» oficines d'aquesta de­pendència el 31 de desembre dc 1916 i el 20 d'abril de 1921, es ta present que el pagament de referència es far t efectiu del 15 al :«> de l'actual en la caixa d'aquesta Diputació.

Explosió d'un motor. — Un mort I un ferit

Davant del far de Sant Sebastià s'és esdevinguda una greu desgrà­cia.

Passava per aquell indret una nau dc vela. i . degut a la força del cor­rent, les veles resultaven inútils per a pnder avançar . S 'Intentà de fer funcionar el motor, i aquest es va re-beutar, reeultant mort el maquinista i ferit greument l'ajadaut.

La nau vira, I a n à a refugiar-se al port do Pa lamós , donant compte del desgraciat accident al comandant de Marina.

Pel tresor art íst ic de Catalunya L'Ateneu de Girona ha soUlcitat

del senyor Bisbe d'aquesta diòcesi, la creació d'no museu diocesà on puguin conservarse les joies històri­ques, arqueològiques i art íst iques I que es troben escampades per les es- ! glésies, monestirs i capelles d'aquest i bisbat.

La Diputació Demà, a les nou dol mati , e» reuni­

r à la Comissió Provincial, i a lae ; onze celebrarà sessió la Diputació.

L a C o s t a ARENYS DE MA». — .vmb un ple a

vessar, el quadro d ramà t i c del Cen­tre Begionallsia, va representar el diumenge passat remoctonant dra­ma «El rector de Vallfogona».

Es va notar un bon xic la falta d'assaig, puig l'obra eu cap moment va arribar a despertar, en el públic, l ' in terès i l'expcotacio.

Sobresorttrcn, en els seus papers dc Bector i Eudalt, els joves Solà 1 Miró, i en els d'Angela i Benet, les aficionades senyoretes Maria Batlle i Dolor» Granpera. que foren els pa­pers més ben interpretats.

— Sovintegen les reunions de fut­bol, 1 els nostres cquipiers Ja s'estan entrenant, a l'efecte de poder presen­tar un bon club així que s'acabin les obres que es realitzen al magnífic camp d'esporta de la Joventut Na­cionalista.

—Él nostre amic En Salvador Bosch ha obert un Important establiment de merceria.

Li desitgem força prosperitat. ARGENTONA. — Aínb gran esplen­

dor s'ha celebrat a aquesta ivíblacló, la festa major de! gloriós patró Sant J u l i à

El d i a 7, a les deu del inati. l'or­questra La Catalana, de Granollers, al so d'una airosa m a r x a a n à a la Casa de la Vila a cercar les autori­tats per a assistir als solemnes oficis que es van celebrar a llaor del Sant.

L'església, molt beu exornada, amb abundor de l lum. estava plena de gom s gom; les autoritats ocuparen un lloc preferent al presbiUrl..

Amh acompanyament de Is part de corda de l'orquestra abans esmenta­da i ha rmòni t im. fou cantada, d'una manera mestr ívola, per chor de Filles de Mariru la missa de la Immaculada, de Ravanello.

L'lUustre pr ior de Terrassa, doctor Jn?ep Molera. va desglossar amb senti­da .paraula la vida del San'.

Hem dé f«r un especial esment de la interpretació meravellosa de l'«A-ria», de Bach, per part de l'orquestra La Catalana.

A les onze hi h a g u é un interessant •partit de (futbol .-entre l 'Argentona F. C. (segon equipi ! l ' infanti l del Mata ró C D., guanyant aquest darrer per dos gols a zero. A la tarda es j ugà un altre partit entre els primers equips del Vilassar F. C. i l'Argento­na F. C . davant d'una concurrència molt nombrosa.

Maljrrat 1» resistència que feren els nostres, ds vi làssanencs aconsegui-ren niarear tres gols contra 'in

A les cine e* van onv·rK.ar aJ Fo­

ment Argentonès, ü a ï t e ftaDs. amb una animació ex t raord inàr ia : 1 a l c i ­nema Glò r i a escollides funcions de c ine

A la lüt . ball al Foment Argcntonès, amenitzat per l'orquestra La Catala­na: al cinema Glòria, davant d 'una selecta concurrència , la ^ m p a n V i a Ir is , d* Mataró, posà en escena l ' i n -teressanl drama de Camprodon -Flor de uu dia» I la divertida pepsa «La Dtlède nova», assolint nvovescuts aplaudiments, tots els que prengue­ren part «n la representació.

El d i a 8. a les deu del mat í . ofl.-.i amb adoració de les relíquies de Sant Jul ià .

A !€5 tloww, gran dansa tfpic» al Foment Argentonés, l luint , les dami­sel·les Uurs millors abillaments: fo­ren obsequlades ami» íortuosos pre­sents. toU-í les que t u assistiren.

A la tarda i a la ni t . grans balls a l Foment Argentonès, on abundaren moll els forasters. A l cinema Glòria es projectà, erttre altres, la interes­sant peUicuIa 'La. V^irge boja», alter­nant amb diferents atraccions el due-to «Los Antonetis».

A les nou de la ni t . amb Is pre­sència de U» autoritats, es douà a la sala de sessions de la Casa de la Vila, un important concert a càr rec de l'orquestra La Catalana.

L a S a m a r r a IGUALADA. — Com els altres anys,

t ingué lloc la festa dels Beis, orga­nitzada pel Centre Catòlic d'Obrers, eixint la cavalcada, a !a vigília, pels carrers de la ciutat a distribuir els encàrrecs per a la mainada.

Els sants monarques d'Orient, pre­cedits dels seus patges i heralds, amb un àngel sembraren tot el vespre l'a­nimació, acompanyats d'una nodrida música. Abans, però, I feta l'adora­ció de l 'Infant Jesús, en el pòrt ic de la parroquial major , obsequiaren amb joguines els nens i nenes pobres que acudiren al Centre.

Un aplnudiraent a aquesta societat i als que en semblant afer 11 pres­ten nuxi l i , _per tal de mantenir la simpàtica festa, que és l'alegria dels infants i de les llars.

Alguns dies abans circulà Impresa la «t^rída dels Beis.. composició cn vers, original de l 'il-lustrat jove An­toni Godó Valls.

— També í s de lloar l'acte benèfic efectuat pel Centre Tradicionalista qui. organitzndor del Nadal d'd Pobre, va repartir pa ! a r ròs «Is po­bres de la ciutat, fent així una obra de misericòrdia. Demés, va ce­lebrar la festa de la Monarquia Tra­dicional, amb missa dn comunió, a l 'església de la Divina Pastora, i a la tarda, una ext raordinàr ia audició de sardanes a les sales del centre.

— Al camp d'esports de la Joven­tut Nacionalista jugaren un partit de futbol en Gomis F. C contra l'e­quip local, i al camp de l'Aieueu h i va jugar el segon equip del Marti-nenc.

Darrerament, amidaren ses forces al primer camp. una selecció del H. C D. Espanyol i e! Catalónia. eixint-ne victoriós el Caialonia per vui t gols contra un.

— EU vint chors de la Visita Do­micil iària de la Sagrada Famíl ia ho-noraren llurs patrons amb diver­sos actes religiosos, sobresortint for­ça el sòlemne ofici, cantat a la par­roquial de Santa Maria, per la ca­pella de música, amb elements de la capital, entre altres el tenor don Ma­rian Mayral. director de l 'Orfeó de Betlem.

En la funció de la tarda, que va ésser concorregudíssima, hl va pre­dicar el doctor don Josep Maria Llo­vera, prevere, canonge de IH Catedral de Bareelona. sentant la tesi que Igualada en l'esdevenidor serà ço que siguin les famílies igualadines.

—El moviment parroquial de l 'any passat a aquesta ciutat, és el se­güent:

Par ròquia de Santa Maria; Naixe­ments, 178; enterraments. 112; matri­monis, 8L

Parròquia de la Soledat: Naixe­ments, 67; enterraments. 74: matrimo­nis. 25. Unificant les dades, resulta una diferència de 29 a favor dels nascuts.

—La secular i decaiguda fira que tots els anys se celebra pels Beis s'ha vist honorada amb algunes pa­rades de quincallerla. Joguines i ro­bes en la rambla de Sant Isidre. Sembla que les transaccions no foren moltes, doncs per haver calgut un lleuger ruixat a la matinada, no bai­xaren els pagesos del coniorn amb l 'abundància d'altres vegades.

T A R R A G O N A

{Conlerincia dr Ifi 9 de Ic mt)

El teatre <M Balneari, da Tortoea, <*e»tn*H per un Incendi

Anit passada, a due quant d'onze, va posar-se foc al teatre del Bal­neari, situat al ban i dels Bemoll na dc la ciutat de Tortosa.

Hi acudi una gran gentada, > de se­guida es va veure que era impossi­ble dc sufocar el foc. davant les pro­porcions que aquest prenia D'una hora l luuy es veien les flames, que s 'enlairàveu a mva dc 5ft metres.

Tot l'edlftci quedà destruït , íent-sc pujar .les pèrdues a més de 100.000 pessetes, t l mobiliari l l a part edi­ficada estaven assegurats.

Tothom esta que el foc va ésser casual.

£J teatre del Balneari era propietat d'En Manuel Porcar. d" Bareelona

El govanador Ha arribat, dr retorn de Mallorca

el guvarnador c ivi l , qui h^t tornat a possessionar-se del càr tec .

El Club Nàutic Aqu&sta entitat cfc-jxiiltva ha co­

mençat elb treballs d 'organi tzació dels campionats d'Espanya dc rem.

Pe.r a la celebració d'aquesls cam-pionats s'ba assenyalat la propvincut diada da Sant Pere.

També es tracta de oelebrar unes regates Internacioiials d'outrigere el dia primer de ju l iM priS.virn.

Bestiar sacnneat El passat més de desembre foren

i sacriflrats a llescor.xador d'aquesta c m , tat 284 caps de bestiar boví, 571 ifiol-[ tons I 291 porcs.

En concepte d'srbitris municipals 1 foren recaptades 30.651 pessetes, ! amb un augment dc 3.211 en compa­

ració amb la recaptació feta l 'any passat, el mateix rnes dc desembre.

Altre» novea ' Aquesin tarda s'és Iniciat on 'n-

ceudi a .la casa n ú m e r o 16 del carrer de la Merceria

j N'han resultat cremades algunes pe-ces^e roba.

Un bomber, ajudat d U n g u à r d i a en poco momentè ban apàgà t el fòc.

— Avui a migdia s'ba reunit l 'A-juntament tm'tant de l'allislaifitnit dels reclutes de l'actual reemplaç-

— El governador civi l ha convocat la D i p u t a d ó per al dia 16 d^ l'actual

— Es a Tortosa l'inspector d'Higie­ne pecuàr ia En Juan Montserrat, P«f a inspeccionar el bestiar d'aquella' co­marca.

Les conferències d'Educa­ció General a Figueres

U n a v e u d ' a l e r t a

La Comissió d 'Educació General reali tzà el cicle de conferencies que sobre temes d'higiene havia orga-

1 nlteat a Figueres, d'acord i a petició I dc l'Ajuntament de la bella ciutat i empordanesa | Les conferències han estat celebra-I des a la sala d'actes de la Biblioteca i Popular, assistint-hi molt nombrosa I concurrència , que no hi cabia i ves­

sava notablement vers la sala de lec­tura. Quant a l'esperit de la concur-

renaia i a la seva contextura, po­dem d i r que era d 'al lò més selecte de Figueres, en tots els ordres, obrers, homes de carrera, fabricants. Honorables dames i senyoretes flgue. renques, també hi feien p re sènc ia L'AJmitament ha d'estar-ne satisfet l'aquests actes, que sent í rem elogiar en termes abundants.

La primera de les esmentades con­ferències a n à a càrrec d'En Bicàrd Giralt Casadesús, arquitecte, parlant de la higiene de la ciutat, tractant el tema amb ampl tud de dades, damos-tracloos i comparacions, posant de relleu la impor tància cabdal que per la vida collectiva té la bona condícia dels carrers | de les cases i d» la terra: del sòl i del subsòl,

i L« segona de les conferències a n à a càr rec del biòleg En Jesúí- Maria Bellido. el qual p a r l i dé la higiene

de r ind tv ldn 1 de ta realització de campanyes s a n í t à n e s per a salva­guardar la salut t l a vida dels du -tadanu, remarcant el que eu aquest ordre han fet, en diferents països, i l'assenyalada in t e rvendó de perso­nalitats catalanes.

La darrera a n à a càr rec del metge publicista N'Ermengol Puig ^ Sats, el qiial parlà d'higiene moral, i l lus-trada !a conferència amb projeccions lluminoses, igual que les dues ante­riors.

Donat el caire especial d'aquest darrer tema d'higiene i el desenrot­llament que d'ell en féu el confe­renciant durant dues hores, voldríem fer-ne una més llarga al·lusió. De pri­mer, el doctor Puig I Sais pa r l à dels vtets coneguts amb el nom de tòxicomanies. com per exemple: al­coholisme, tabac, raorflnnfflia, 1 al­tres, fent veure les gravíssimes con­seqüències d'aquests vicis, tant en l'economia biològica de l ' ind iv id i i . com en la seva economia moral; i no sols en l ' Individu, s inó t ambé en la família i en la societat: els trans-toms nerviosos que moltes vegades acaben en bogeria i que tant de con­tingent donen als manicomis; lea h e r è n d e s funestíssimes que repercu­teixen en successives generacions, ei-xlnf-ne fllls degenerats, epilèptics, idiotes, tnberculosos, en forma tal , da vegades, que a la tercera genera­ció resta la família totalment extin­gida.

Acabat aquest capítol, en t rà el con­ferenciant més amplament i mes profundament, en cl caire dels vicis i de la higiene sexual. Els llargs es­tudis que el doctor Puig porta fets cn aquesta matèr ia , l i serviren per a demostrar, de faisó colpidora, les terribles conseqüències dels v ids se­xuals. La seva veu ressonà com una foníss ima veu d'alerta, car la situa­ció social en què , en aquest punt de vista es troba Catalunya, fa feredat.

La immorali tat sexual té un expo­nent dels més t ra ïdors en la baixa de la mortalitat: els matrimonis no donen fllls. Estudià s intè t icament l'estat de les diverses regionE de Ca­talunya M aquest particular, fent-ne veure les més tarades j establint pro­fitoses comparances.

Pe rò l'aspecte general de casa nos­tra és tan greu, que tret de França , Catalunya es la nació que té nata­litat més baixa, és a dir. que s'acos­ta mnli a l'estat alannant de la veï­na Bepública. on tantes veus 1 tan­tes campanyes, tantes associacions l publicacions s'han realitzat j s'estan realitzant davant l'angoixosa escas-sedat de naixements

Evidencià els perills que per a Ca­talunya representa al problema cab­dal de la poca natalitat, i més tenint en compte el gran corrent immigra­tori que cap s la nostra terra es pro­dueix constantment d'individus i fa­mílies d'altres nacionalitats.

Acabà et doctor Puig j sais amb una sèrie de consells i exhortacions de caire moral i patr iòt ic , que com­moguéreu inic-iisamcm, per a com­batre la vasta i pregona malura que 81 no hi poséssim esment, portaria al nostre poble en fatal perIU iTe destrucció, d ' impotència i d'anorrea­ment.

L L E Y D A (Conferència de U$ 9'30 de la nit)

Una nova associació Amb el títol d'Emper i Defensa do

les famílies s'ha ooostíuiit eu aques­ta dutat , havent estat ja inscrita eo aquest Govern civi l , una associació de par?s i tutors de BUb,

L'objectiu d'aquesta uova entitat és vetllar per la protecció i deleusa dels interessos deis qu i la constitueixen, en tot a l lò que atany a ia salut i edu-caoió física, moral i inteUectual del jovent, procurant d'eliminar tot obs­tacle a la preparació, a i'esludl i a tot allò que calgui per a fer deia fllls uns ciutadans perfectes.

En els treballs realitzats.,per la Co­missió organitzadora d'aqueela enti­tat sembla que ha obtingut una aco­llida favorable, puix que ja sou a centenars les famílies inscrites, vis­ta la finalitat de la nova associació i l ' ínfima quota que es papa.

El c<Hlegi d'apotScaris Abaios d a h i r va ivunir-fe la Junta

de govern del coDegl d'apotecaris da lerres de Clçyda.

Va tractar d'assumptes de fir&fnH i assenyalà el dia 2S d d corrent per a ia celebració de l'assemblea gencTal.

Altres noves El governador dvil ha com·ocat

la Diputació per al dia 12, per a «-e-lebrar la sessió d'obertura de l'ac­tual període semestral.

— Es •roba malalt el .primer i> n··nt d'alcalde Joan Becasens.

M o n t s e n y SANT CELONI. — La industriosa i

r ial lera vila de Sant Celoni, cap í ca­sal de la comarca del Montseny, tre­balla i s'engrandeix amb passos ben gegantins.

Les noves indúst r ies ú l t i m a m e n t e-i .blertes, amb la bona adminis­t rac ió que la majoria nacionalista ha posat dins el nostre .Ajuntament, han fet que el poblo tot despertés a la realitat i emprengués una via ben ampla de grandesa, de cultura, de treball i de progrés .

— Els amos vaquers de la nostra v i ­la s'han legalment associat havent designat com a president de la Socie­tat el regidor nacionalista En Bla i Deulofeu.

— La popujar orquestra Art Musi­cal, d'aquesta localtat, es transforma ma des de la vinent temporada, amb cobla de sardanes, havent contractat per l'esmentat motin reputats profes-sors de ttple i tenora del baix Em­pordà .

No cal dir les moltes felicitacions que de tot arreu ha rebut l'esmen­tada orquestra, i especialment de l'entusiasta a g r u p a d ó sardanista del Clrcol La Constància, que tan han f«t per a propagar a la nostra n i a la bella dansa catalan»

Alt Empordà FIGUERES. — Ha estat rur f .v el se­

güent telegrama al presidem del Con. sell de ministres:

•Pares soldats que representem co­missió aquesta comarca, vistes f lau-sibl'-s orientacions Govern I prescin­dint in jus t íc ia actua#ló consentidora per envers els nostres fllls. exposem:

•Primer. — Demostrar el per j iu l id i falta d'equitai en retenir a LAfrica reclutes quom del 20 i 21, mentre els de les mateixes condicions i cirrams-t è n d e s de la península, sense haver sOfflW penalitiits campanya, j a estan Ufoençtàts.

Segon. — Fer-nos ressò elamorei? regnant sobre abandó fortalesa Cas-teli de Sant Ferran daquesta, on en 1 lloc de dos batallons d'infa merla, no. més hi ha cent seixanta bomes comp­tant-hi assistents, ordenances i altra personal exempt dc servei per ocupa-qions especials.

Això constitueix ser iós per i l l ja que V. S. no ignora que dins del Castell s'allotgen un miler de penats cadena perpètua , sense perjudici dels t r t s» lladats de1 Penal de Santofla, per ésser donat dc baixa. Ciutat i pobles inclòs els de nació veïna, davant pos­sibilitat altres irevoltes I evasi ins, confien novemem Govern prompte re­solució evitar espectacle i lametiia-blcs conseqüències per manca pne. visió.

Tercer. — Que batal ló Sant Quinti *7, té el n ú m e r o u per a la repaina - 'ó i Oovern Sànohez Guerra, amb Indig. nació de. tothom, repaitrià Sicíl ia que tenia n ú m e r o cinc.

Es parla ara d'una altra pre ter ic lò , que d'ésser certa, aixecaria protestes j a que no seria just «repatriar Aragó que actualment té el número dos 1 que novament es de ixa rà a terres africa­nes al Sant Quintí amfb el n ú m e r o u que es troba al Marroc des del dia 3 de setembre de 1921, mentre Arag4 ar r ibà desp rés .

'Per tot l'exposat, demanem repa­triació bata l ló Sant Quinti 47, de- i -nant-lo novament Castell Sant Kcr-ran desguarnit, on tanta falta fa da. vam eventual peri l l gran nombre re­closos que constitueixen constant auw-u a ç a ciutat i qomarca.

Carles Cusi de iMiquelet (senador .i«l Beialme), Mart í Homans, Josep Prats, Bicard Ca r r é , Francesc Lagresa, lEste-ve Vilanova. Francesc Bru . Euric Bosa. f ïrancesc Biera Torrent. Jusep Tauler. Bafel Serrats. Joan Slqués . — iComíssió Central, de Figueres,.

Joan Casanovas (sots-comtesló da L'Armanteraj, Josep Bàtlle ( ld . id . do Terrades), Joan Mallart ( M . id. d lis-polla), Joaquim Ju l ià (Id. i d . de Cas-teíló d"EmpririePÏ. Pau Pujol ' Id. i d l d», Perslada), Pere G'isò (Id, id . da Vilanova dc la Muga). Mlon.-; i, •. got ' I d . i d . de Darniusl , Àngel Pr i . gola (Id. id . de B o r r a s s à ) . .

P à g . 6. >— D i t m d r c s , T2 d e gener a e T923 . V E O D E C A T A L U U Y é

N O T I C I E S D E L ' E S T R A N G E R

L a travessia de! S à h a r a

en a u i o m ò b i l Lis tejcgramo* ens «Duen <m« la

caravana d 'automòbi ls que sortt <5e Tuggnrt. departament dc Constantí-no del Sàhara orienta], el d l» 19 da •ieeemtiTa passat. b« eir ihat el d ia 7 '>« gener a Tombuctu, desprée de re-• í r r e r la darrera etapa en 27 hores -enfe cap porade

La travessia del Sanarà ha estat de 2 500 quUdmeLr·s d'im temtor l sen­se aigua, sense c«mins i aosb ia M H · sola com a «frica gala

Els automMnle han recorregut la regió d* l 'Adrar, país montanyeac, -! pot anomfnar-se muntanya una elevació de terreny do 700 mewee. Pétò aquells 700 metree ha calgut recórrer-lo* per collades 6ucc#88ive» l bslxar-les per dolces pendeatr. se-guhtt pistes rocoses i mal t raçades ! corrent damunt de roques dure» , foses per l'acció de la calor Sota els raigs de to l cremant, els ardits au omobillctes ban pasfat pel goig i per '.'incertitud de paisatges fani&stlcs. a t ravós dels quals sois una admi rabie eang (reda permet rà conèixer ej c a m í

Les poblacions que hahiten l 'Adrar p6n Tuargs, destructors d-eslades 1 de c a m i n í , ferotpes i malilats, que no volea tocttr de la seva pròpia r ^ pió. Sols otaiioen els europeus—que detesten—quan MtjUl ben segurs que no podrà ésser «xsrc iaa cap ropre-sàl la sobre ells. Sòo bells homes, de complexió pèl-llda 1 amb els ulis blaus Sóo musulmans i {«osceetren ramats de èabres 1 de h e n í . essent remarca­bles directora de comelis. Tenen una classe nebk; Us ; • . „. i una classe müjo . els ImraQí. sota d* los-i n a í s h l ha la classe d'esclats 0 t-* bsj'lea. procedent* generalment de « p t a r e s i que execultn tots els txe-balls materiaia

Encara que ela exploradors 00 bo-ïan 4? í à n w res d'aquets iadlgi-

t -s. no deixa d 'ésser menys remar-tablo l lu r prodigiós rata dc S j00 q<u-l o m ^ e s en ple desert

Entre rí Uoo d'Io-Salab 1 el de Kl-da le a u « i o l·laartrAudonm-Ou^rei} ha recorregut I£0» qjnionioircs « trs-^'és ai m a s s » mun tanyós de I Hcggar i fl terrible i r j t w u í o bc Pots de i« Sod. sense poder esperar el meuor proveïmeai oi ei menor picors Aq'teM; t emtor i ba etiot eecerregut malgrat una \1elen' tempesta ue sorra que leia. impossible i% vwibiUtat

£ 0 ambs r «1 petit uoc de KldoL perdut entre la verdor. e$ v » proveir d'aigua i d« dàt i ls . Desprès da tro­bar pel camí nua sèrie de pons, de cc-nstnjc-'ió DiOlt amiga i anteriors a la dominació deie Touaregs. arriba­ren a Bonreni on trobarleti inscrtp· done I dibuixo». Da Bwirem • Tom-bouctu era la darrera etapa. Bourem és no Uoe «itnat sobre «_ TalemN que üs on «flivsi· del Higtsr. D<tranl l'estiu « n ^ t riu t i tan sec ».oai e} de­sert quan DO venen pln^ee a ençtj lr e l ssy Uh Però durant TDivern t I * eo-taM de le.- pluges, tota la plana que f \ separa de! Mger est» recoberta per

' Ics eigtw?.

E/urem é.« trn poble tncoíor . twJ» m i construï t aiab una argila molt singular i que presenta t r e í colors ben raoroii, que *ón el violoto, el ro&a i «1 i i o n ^ ço q(ie d ó n a a aqttfS-« p e ü t a agloaJéracló un caràcter ber particuÏM- un aij·o·y* clar i Joló». Hom veu des da Qiólt Ihuiy eqncft Uoe. coj.locaj damunt d'una coUads : que pevelx de parada a les caravanes i .i'.: transport* del Níger.

AquesU regió est* flWa la mfluin-ets trar.fie!!» 1 pot considerat f* coni c iv i l iua i 'o A mes del lloc dc Bou-rem h i b t toia una rengleja d altres lloc6 miU^ra- ^

Enlr*. Bom·era I Towbouctu la talO' »io autímcoMUM» ha passat r rop de l í llocs europeus «íue son eis | i i in i t . »vanç*U de Tombouctií. Aqu>a>i« re-(fio de l'AdíW pW ' in deien, pu ix hem hl troi)» cra:,i'cs tr»í6» dXj-na cKil i i jació anterior. Hl ba una *èrle de rester de eontcrucrions que marquen be^er -Àta ío tma i potentò agiomeracioné. Hom pot suposar tam­bé que »o un» Opoca ind^e rminad i . • l i r i u * de l ' A d i v toctan un règim eon&tent. 1 que la t.-rra lenJ! permi·úa ahme'.lHT una nombrosa poirtocio Horn pensa potser ; al(fi»a subterrà­n i a a la superfície per a d^iar al pals l a seva «ntlga piosperltau

En una vuitena de dies. antomO-

L ' E s t a t l l i u r e d ' I r l a n d a

El dilema d'Irlanda : L'Estat lliure o la « recon­questa » anglesa. — La guerra civil

Ratlflcat per rel d'Anglatorra el dia 6 de desembre passai c l uactat de Londres d'Igual data le W?.L l'Estót l l iure d l r i anda {6aon»at Slrann) ha •mtrat en 'uncions ae&ie cap cerimò­nia ofldaJ 1 sense que ol poble mani-TeMés púb l i cament la seva Joia. Aquestes són les «stranyeses—esortu ï. M. Globet sa el seu interessant es-TOdl publicat a «Le-Temps—del destí d l r l a n d o : després de IU) anys de UuU tes per l ' abrogació de la u n i ó amb la Gran Bnvanys. quan aquesta unio ha estat flnairoent rompuda, el poble i r landès ports «1 dol d "una guerra c iv i l en la qual les armes que serv.-nen per 3 crear l'Estat l l iu re són gi­rades contra d'ell. Els enemics d l r -landa creuen veure amb a i x ò una de­mostració de l lur tesi favorita segons la qual els Irlandesos no poden go­vern ar-oe ella mateixos. I els especta­dors estrangers. TinUres i la simpatia dels quals per aquest poble no s'han afeblit durant segles, quasi n i es do­nen compe del canvi operat

Això és degut a q u è es coneix ma­lament a Irlanda pe rquè té una po­lítica tan complexa com dife ieni de les po l í t iques hab.fual». Es perquft els fets de guerra 0 de revolució són més fàcils d'explicar l Impressionen més que no pas el treball s i lenciós amb ei qual s'organitza un Estat. Com­bats i emboscades, afusellament^ i execucions; des de í a els mesos el continent no sap quasi a'tra cosa d I r ­landa. E! vot de la Const i tució no ha despertat més l 'atenció que la des-truccli'· d 'un petit pon» de íerrocar-r lL

E! per íode que acaba de tancar-se esta delimitat « s o c a m e n t per l'elec­ció del 16 de funy. l el reconeixement oficial de l'Estat Uiure el 6 de desem­bre. Es ei temps de la tercera Dall í P a r t a m - m ^ . (partode obfcuf i del

qnol els documento són esca&soe per a deduir-ne censures o elogis.

ifiopreseawm-no» {l'estat d i r i e n de ta l com era la primavera de l 'any pas­sat. Els al l iberador» de l a p à t r i a són dividits: per un cost*», els p a r t i d a n í del tractat accepten una autonomia de Domini, no com la realitzado de l lu í ideal, s inó perqui1 no creuen pos­sible obtenir m é s acrualmant ï p e r q u è coasideran que l'estatut d'ara és su­ficient per 3 permet i» Is organitzar la vida nacional Por l 'altre costat els republicans creuen que no ta ha res fet mentre !'Irlanda no t ingui una completa independència

No obstant, tots reconeixen la ne­cessita 1 de treballar de comú acord, i *n òquerfl ímiüt . l a Dail . el d ia 20 de maig. i poc després la Convenció del Sinn-Fein, ratlOqueo el pac'-- amb el qual Coü ins i de Valora havieo

convingut posar terme a la guerra c i v i l , evitar una Uuita electoral i de­manar al pais que a p r o v é s l lu r pro­jecte d un govern de • oallcló encar­regat dc p'cpaieT nou eetatut polí­tic, I els résultatf de resgrutlni són favorable.' a aquest pacte de paclfl-coció.

Pevò ht ha e ïaments difícils de d i ^ t lnç l r qtle són a···lu.· pels do^ bàn­dols- E l govern provlslcnal ba dc comptar amb e! govern de Londres l e! govern de LoúdreS amb els toris i els ulsferlons. Els nepubllcans te­nen a l lu r CHr.ierra els soldats de Rory O'Connor atrinxerats ol palau de jus t íc ia , als ' F o u r - C o u m » de Du­blín. Pocs dicí . després de l'eleccio, l 'exèrcit del govern provisional ata­cà els «Four-couns» i son presos el 30 de j u r y . E l p r t o e í de ju l io l , dia que harvla d 'ésser oberta la tereera Dall . e l carrer O'Connell es troba en el mateix estat que per la Pasqua de 1916 i es desenrotlla una setmana de batalla, d ' ínoendl I de dwtrucció. En Uoc de l'entesa decidida el 20 de maig, é s la guerra c i v i l que continua encara avui .

Aquests son els esdeveniments co­neguts, però (pian hom podrà desco­brir-ne les causes profundes? Ço que hom à a p és que el 26 de juny . a la Cambra dels Comuns de Londres, en el moment en q u è Anglaterra passa* va per l 'emoció causada per l'assas­sinat del mariscal sjr Henry WUson

Gr do? homes de noms Irlandesos, oyd Gèorge a m e n a ç à Irlanda amb

una --reconquesta» si no volia restar dins l ' imperi b r i t àn i c i admetre la p o p a r a d ó del nord-est de l'Ulster. Winston Churchil l va d i r a la matei­xa *e&sió que el govern br i tàn ic con­sideraria violat per Ir landa el tractat del 6 de desembre d« 1821 i actuaria en conseqüència , sl al frovorn provi­sional no posava un 11 ImmedijA als dis'timbis causals pels «irregulare».

Por altra part, el president Cos gra­va d e c l a r à l'onze d« «etembre a la Daii que Rory O'Connor havia fet saber que vol ia l lamíar Anglaiorra al desafiament de reconquerir l ' Ir landa, i que Miquel CoOins havia ju i ja t la l lu i ta interior menys nefasta per al pa í s que na pas ia «Ttacoaquests> an­glesa. Era en aquest dilema que é s col·locat el govern provisional.

-Unlc.'>mcnt els irlandesos tenen dret 3 d i r la t r i a qtte «le convenia fer. Pe rò ço que to l* poden constatar és que les jomadeS de juoy- ju l io l 11)22, com la n i t dç] 6 de desembre de 1921. terwi per origen • u l i i u a t u m E · pre-pwets pelí enemics reaccionaris i or . in^l í te* de ITrlanda, i que tant el govern provisional r o m els plenipo­tenciaris de Londres hagueren de pen-drr decisions brusques per a evitar

les catàstrofes amb les quals el pa í s era amenaça t .

I aved tenim els dos principis eo presència. Els partidaris "del tractat volea treure el mi l lo r partit possible d'aquest instrument par a organitzar un paiír fatigat de lluites* cruels i impacient d eposar-se a la feina.

Els republicans, com ho va escriure ErsUine Chlldors la vigília de la seva ffl'.'rt «sostenen que una nocU..aa te el dret de renunciar a ,'a *«>. Inde­pendència proclamada í"estol t^ , 1 que ans una minoria u ti d'o-posar-se per les armes a una joj re­min c-la •.

Aixo éa la guerra. I el» Tepublicans són empesos a l sud-oest i uure cob dil ls fets presoners. Ersklne Chüdere , la mtel-ligència. orgammajors del par­t i t , que podia ésser molt úti l en la pau, fineix davant un pelotó d'execu­ció després d'haver acumulat les ru­nes, sense que el seu sacrifici hagi tingut altre resulta» que el testimoni d« la sinceritat de les serves oonvlc-ó o n s .

Després de la guerra, ve la «gue­r r i l la" , amb aquesta conseqüència que pinta George Russell en la seva re­cent «Lletra oberta als republicans Irlandesos»: '"El bandoler, el brutal , el pervertit, tots usen !a violència 1 es col·loquen sola l 'ègida de l'Ideal dels republicans. I aquests, mennre em­pr in la força 1 la' «guerriUe». no po­dran evitar que el poble «Is atrlbuei-xl la r e sponsaa iü t a t dels actes d'a­questa mala gent*.

En un temps en q u è sols mans po­tents podien d i r i g i r el pais, els pri­mers cabdills van desa par a l ieni . Els governamentals, eo menys de deu dies de diferència , perderen l'estiu passat Griffítb i Coillns. Els republi­cans ban perdut Cfiilders 1 els seus principals uoctlnents. No obstant, al­tres els substitueixen. En els exèrc i t s celtes no hi ha hagut mai un Uoc pe­rillós sense ocupar. La imatge no és pas massa forta. Cap- i r l andès pot ésser avui home d'Estat sl no ha fet el sacriflcl de la seva vida, m é s en­cara, sl no es t à disposat a tancar els alls s l els seus ulls l'escandalitzen. Cap d'aquests'cabdills, de I t i n o de l'aitre partit, no sap si veu rà la cla­ror del dja següent o bé si h a u r à de condemnar aquells que més vol . car hi ba moltes famíl ies que són d i n -dides entre els p a r ü i s enemic».

Coi a aouesta homes tina energia, que cap tmibíc'.ó. cap luteies no po­drien donar i que sols pot, venir d'uua te política quasi incomprensible per aquell que no sba infiltrat llarga­ment dins l ' a tmúifera galolca flns a fer-ne en certa manera una mentali­tat irlandesa.

blla sortits d'Alger han reoomgut 3*500 qu i lòmet res . JfiXh ^onco. no ca] passar més temps per anar de kUrsel l» a Torabouctu que per d i r . gir-se de Buenos Aires a Bordeos.

La missió anava i>er camins a tra­v é s de les immnnaita·s desertes. goianl-.H! els conductors per la brüi x r f * j tan avia'- tegulea una pista c o n el l l i t sec 1 rocós d'un torrem com sfcalonaveo les mumanyes de sona. tao aviat mogudet com duies, • m b fons de ptedres.

QugD no b l havia ruta, aquesta era reemplaçada pels traotorf ï per les hand^ í sene fl de Uurs ongues Ke-grene-Hin-stin. veritables camins de OCutxú que ss desenrotllen sota els cotxes a mesura que aquests avancen.

Cfàcles a aquesta invenció genial, el raid formidable constdcrai ftnfc fa poc >emps com Iropoefible. é s avui una realitaf-. La mly&lo Haardt. i Au-doDin-Dubiell s'ha fet. mci eixedora de l ' admirac ió de la oivllització.

França i Espanya Paris. I ! —La Comissió d'Assump

tes Estrangers ds la Cambra de 31-puiats. er r eun ió celebrada ahir soto la presldènols dei senyor I^-guee. ha acordat preguntar al senyor Ma­gellan sobre la seva manera de pen­sar respecto de la oreacló d'una Casa de F r a n ç a a Madrid.—Havae.

L'actitud dels Estats Units

WasblngMm. 11 — Tip 'i* sessió d'a­h i r de: Senat el senyor Reed pronun­cià un discurs en el t ron teon del qua! d ' m a n à que fos crtdot a W a t i -

n el representant efiette dels Es­tats ü n i f s a la Comissió de Pwara-c lwif . senyor Boytíen. — Havas.

Wasídn^Wic. u . — E l Govern ha or-dvnat a! g«oerai Alleo q u é estigui preparat per 3 embarcar 3 Ambers 0 a Brema 'es tropes americanes d'o­cupac ió . — Havas.

Amnistia a Turquia Coosuntinoble. 11 — Es té noticia

qija el Goiern dlVngnra ha adcpwn la dec i r ló de concedir una amnistia ou la qual l l i estaran oompresot «te Indtvidtis que iafreixen penes de ca­ràc ter polític J coBdemnatt peis t r i bunals provincials indeipendentï. ~ Hav-ss

La Societat de les Nacions Ginebra. U —La Cmaiss ló que oD'-éo

en el t ràfec de Topi, en la seva quar­ta scs.- ó. discut í eo l ' t írdre del dia la qües t ió referent a l ' ex teas tó del sistema d'invectigactd de la Importa­ció 1 exportaoià .

Al mateix tçmpt e x a m l n é els resul-

tats da les diferente '.Dveetlgaclóns empreses des que se celebrè la ter­cera Kes&ió.—jBay&s.

Gir.rhra. 11.--Ha començat la cin­quena s c ^ l d plena del Comitè d ' l l i -gisue d« la Societat ds Nacions, as-slstim-hi per primera vegada ol tàem-bfe do' d i t Comitè doctor Noclii, de r jns ' i tu t de malalties tropicals d Ham-

: wu-g. Ei m é s sort int de la p r i m a » sessió

fou la presencia dc-1 doctor Scmyacb. ko. comissari d'Higiene dc la Bu^sta

: soviètica qua. procedent de Moscou, ba vingut sxpresoment amb l'objec­ta d' infonnnr sobre els esforços fets a Rüssia pel Comitè d'Higiene wos-oovlta.

•En la pròx ima sessió serà. elegit iSo t tAn del Comitè el representant dol Servei d Higiene nord-omet icà i dospres «s t r ac t a rà de la ooUahoracio que ba de prestar l'Oflclna sanitaris [ mtcmacionai de Washington ol Co­m i t è d'Hlglenc de la Societat de Ma- . mon».—Havae.

El correu aeri d'Ajaccio Ajaccio, U - — L'atviO que r e a ü i z a

al servei postal entre Ajaocio l An- ' tilles a t e r r à violentament, aconse- 1 qüència d'un desperfecte a ia màqu i ­na. Dels cinc pessaigTS que porta­va a bord. quatre moriran 1 l 'altre quedà greument fOTlt. — Havas 1

F o r c e s franco - belgnes

ocupen Essen Berlín, li — El canceller do llm-perl ba fet davant de la Ccmleetó da Negocis Estrangnre· de la Cambra

ona exposició detallada de les nego­ciacions de què ba esta: objeow. des dels seus començameois , la qQestió

I dc les reparacions, recordant que els 1 al ats han rebutjot o b e ü n o d a m · i t

lea p r o p o s l d o t » feies per Alemanya. El senyor Cuno ha crIUcat en ol

seu discurs ta polít ica seguida par França i Bèlgica, ofirnuiol que aques I tes potènc;lee han violat el Tractat

' de Versalles, afegint que el Goveru alemany no es l imi tar ia a rebutjar qualsevol acte de violència 1 que notmeara la seva protesta a tots les potències.

Declara el oanoeOer que eà covem de! Belch suspendrà t o l tràmit en !a qflcsttó de les reparacions, eü ço qn •,: refeUelx a F r a n ç a i BèlgTce. Insistiu 1 que totes les met>ures qw-puguin dignificar que Alemanya es­t a r à subjocte a aquelles potències i que esuguin en contra de la seva capac í i a t econòmica, irobaran una ac­titud ferma i reíolfa en contra, pol pobH lemany.

El canceller acabà dient que la nnl-tat i la dignitat eirapos^n «vol més que mol.

Segons notícies que ÉMMfVMI crè­dit , entre les mesures projectades pel Govern Alemany abaos de presentar-se-li la nota francesa, ht ha la pu­blicació d'una proclama declarant que el Tractat de Versalles no existeix Jf 1 anunciant la renúnc ia del Reich a empendre cap taldativa on les ne­gociacions amb l'Enteme. 1 El Relchstag celebrarà sessió dis­sabte. — Havas.

P a r í s . 11. — EI «Peti t Journal» anuncia que avui les tropes france­ses efoctuoron l l u r entrada a Essen. conforme oi pla preestablert.

L ' ·Echo • de Paris» d ia que el to­tal de les forces franceses que m tenrtndran en aquesta cperacl*. se­rà d'uns dlvlrtó.

A les dites tropes d'ocupació s'hi t m l r t un destacament belga.

I.'objecte de la dita operació és ga­rantir la seguretat dels enginyers francesos, belgnes 1 t tal lan» encar­regats d'efectuar el control de la producc ió de carbó.

Aquesta primera fase de l 'ocupació queda rà acabada e les tres de !s tar­do. — Havaa

Sant Quintin, 11. — Ahtr foren de­tinguts tres membres del partit co­munista, senyors Jasob, Senan 1 La-sot. La dfta detenció s'efectua «D

1 baixar del tren ijue a r r ibà procedent ; d Essen. — Havas

OoWenza. U.—Segons notícies «Jè | pruneres hores d'aquest mat í l'avenc

de les tropes franco-belgaes cap a la ribera dreta del R b l n . ^ s direcció ol ftuhr. s 'efectuà normalment—Havas

Londvos. V.. a les lï'K.—Les tropes franceses han ocupai Essen —Havas

Paris, l i íOflcal).—Les tropes fran­ceses han sortit, a la matinada amb direcció a Essen. A primeres hores de la tarda ocuparan Bruckhaussen, Es­sen. Wardon 1 Batirtgen

Coiçpoo^.a les tropes d'ocupació d'ies dlvjsicnis d'Infanteria i una de eevaUerta al comandament dol ce-ner^i Henrsy 1 sota la direcció del genes-al Degoutte.

Un destacament belga acompanya les tropt* franceses

Les unitats franceses de g n a m l c l ó a les poblacions de '.a frontera reem­p laça r an a Renàn ia les tropes q t » ban marxat al Buhr.—Havae.

Parls, 11 — Han estat detinguts cie co rann í s»» Chevalter 1 Plchon, «D tor­nar del Congres Moscou, on anaren valentes de passapor t» falsos—Ha­vas.

Pans. 11— Telegrafien d* Duesel-dorf a «Le Journal» que «Í pot asse­gurar que ta «Kohlensyndlca»» he de­cidi t tralladar et sen domicil i social a Hacabtirg en \!r tu» d'oidre expres­sa rebuda de Berlín l en contra de l'o plnió dels representaints obrers.— Havas

Paris, U-—Les tropes fipdMMl han ocupat Eesen.—Havas.

Borlío, U . - Tota la premsa, sen­se excepció, comenta amb violència la nota f rancsa l ' o h l r . — Havas.

Magünola , 11- — La premsa d'aques­ta ciutat comenta extecsameat ei fet dbaver eetat cridat l'ambaixador d'A-lemanya a Paris i la retirada de lee tropes nordamer icanés . — Havaa.

L A VEÜ DE CATALÜNY» haaàxm, U . — Q gaaiaet broAniü

f - " m m l t par % «s tudíar la situa-CJO r*a<l» per l 'ocupació dal Rur par les tropes frunjo-ueígaes i per la r e ü r a d » de leo tropes nord-amerv caníe .

•Us cfroola oaeta l» no ea conside­ra probable que cl Govern re t i r i les tropes del Rin. — Havas.

Parí», 11. — Ei prosident de l a Cambra dels diputat*, M . Ranl Pe-rei . en el d l seure prorranda* durant la aeesiaó d'obertura ba declarat que França ha «stat eampre fidel a totes les sex-es aliances, pero que actual-ment H era impossible de ler novee opressions a .\1 em anys

Lee dlf icul tau financeres del Rslcli. ha aleglt. són rugisseras. perd els drets de França són imprescrlpttbles. —Havas.

Badia. U . — L'ambatxador d'Ale­manya a Roma no se r à cridat pel Govem. — Havas.

Berlín, l i . - Ha estat coavoca* ei B-irhrtaíf per «HesaMe. — Havas.

Coblenza, 11.—A la rona iïue aca­ba d ésser ocupada per les tropes fran-co-belguo* h i ha completa tranqmUi-tet

.NO e'ba interromput el treball en cap fàbrica.

No h l ha hagnt eap tofuMM. — Havas.

Pans. 11. — L'ambaixador d'Ale­manya, von Mayer. ba sortit cap a Berün . m Munich.

L'ambaixada alemanya no ha fet cap comunicació al Govem francès. Per consegüent no hi ba ruptura di ­plomàtica.—Uavae.

Brussel·les U . — Els destacaments be)<riie< qm acompanyen les tropes franceses cap a l Rur han començat d ' avançar aquest m a t i

No es t ó notícia de cap incidint.— Havas.

©usseMort. U — U n destacament francí» en t r i a la una de la tarda a Essen. I altres tropes írancoibeSgoes s'esteWlren a la part exterior de la vila.

Es confvrma que la missió de con­trol I les autoritats militars i in­dústr ia 'S del Rur celebraran una re-uniA aquesta n i t

El gen oral Dejouí te ha dictat ordres concernents a l a policia i a l mante­niment de l'ordre, així oom a la circu­lació de la premsa, correus, telègrafs, a .- i munjckms.

Les Infraooioas greus seran jutjades per on CMISÍOI de guerra i les més lleus seran castigades amb presó o multa. — Havas.

Mort del Rei Constantí Palerm6, 11.-Acaba de morir l'ex-

rai CoiWanil de Grècia.—Hava*. Pa lemo. 1L — L ex-rei Constami.

d« Grècia ha mort sobtadament aquest mad. a les onze. a conseqüència d'u­na h e m o r r à g i a ce rebia!. — Havas.

L a posició d'Itàlia Roma. t l . — Segons el «Corriere

d Itàlia», el gabinet i ta l ià ba t ramès per telegrama a Paris ona proposició preconluant que davant l'isolament voluntari adoptat per Anglaterra, ós ell moment oportú per a im-ltar l'Ale­manya a què presti la seva coopera­ció per a la solució definiriva de la qüestió de ics reparacions. —Havas.

L'aviació anglesa Londres. U . - Per indicació del

ministre d 'Aeronàutica, Sir Sarauei Hc>rïn, ba estat adquirit pel Govern de la Gran Brerany^ 1 aerap& mlis pode­rós dal m ó n . .Aquest apardll. que po­drà desenrotllar considcTaWe·s veloci­tat», va pur-'eit d'un motor do m i ! cavalls de fo rça — Havas.

Incident a la frontera rumano-bongaresa

Bucarest, 11. — Segons tm comuni­ta t ofletal. u i destacamefit mi l i ta r hongarès ha franquejat la frontera a la regió d'Arad, retlrant-se després d 'hawr sostingut un tiroteig amb Ics t repés romaneses destacades a aquell Uoc, — Havas.

Els treballadors de Lodz Varsòvia, I I — Els obrers de nom­

broses fàbriques tèxtils de Lodï e--tan disposat» » anar a la vaga. recla­mant l'augment de sous en un M por cent. — Havas.

L'esquadra anglesa de l'Atlàntic

I^ondres, I I . — D i u el «Moroing Post. que ahir sort í de Pòr t land la Bota de l 'AUàntlc. composta de etne cul raça ta . quatre creuers i esquadre. te? de •OWmrlns 1 con t r a lonpòüne r í

.aquesta esquadra farà un creuer ge tres mesos per a igües cspanyole».

1 va proveïda do queviures í munl-cioa» per a s ís mesos, a fi d'estar d:»posada per « qualsevol eventuali­tat- — fiava*

Anexions a Hongria Budapest, 1L — Ahir s'efectuà la

u n i ó ollcíal a Hongria de vu i t po­blacions sotmeses, després de 18 me­sos do règim aus t r í ac—Havas .

Explosió d'una mina prop d'Hidenburg

Breslaru. 11. — Com a conseqüèift la de l'explosió esdevinguda en una mina prop d'Hidenburg, han quedat sepul­t a * 45 minaire». feQ»*e ooiiu» tre­ball» per . vetve ei és poésible sar-v n k i , — Haras.

El procés contra Cachin Paris. 11. — Cl ministre de Justücla

ha rebut una comunicació del fiscal general demanant que sigui aixecada la Immunitat parlamentaria al di­putat comunista per Paris, M . Ca-ohln. — Havas.

Els lituans cap a Memel Mem*l. t l . — Les tropes lituanes

avancflti sobre aquesta capital. — Ha­vas.

La guerra civil d'Irlanda Sllgo. I I . — S'han produít greus

disturbis. El foc de fuselleria a la durat i a

l 'estació, és violentlsslm. Due trens de passatgers han estat

incendiat». — Havas.

Els radicals socialistes francesos i la situació

Par í» . I I . — E l partit radical socia­lista ba aprovat una resolució en U qual es fa constar ".a mala fe. de­mostrada pel Reldb en la qüest ió de Ics reparocione i la Insu&ièoc ia del projecte presentat pel delegat angles senyor Bradbury. é"insistetx aixima-telx an la neoewitst d'arribar el m é s aviat poíslble a un acord aDgkr<f ranco-annerteà, sdbre la totalitat del» as­sumpte 3 pendents i a una eolució es-senclalmant econòmica del probloma de les reparacions.

Aquesta resolució kraplioa l 'abstenció del partit radical en la votació sobre polít ica e-starlor. de la Cambra d«l« Diputats. — Hava».

Poincaré parla a les Cambres

Par i» . 13 — Ea President de> Consell de Mintetree. senyor Poíacaré, ha ex-p o » t a la Cambra e! pla proposat posat a Va Cambra el pla propoeat a títol de solució final i que posava terme a te <a*c» de te Comissió de Itemractons. i de«prés d i u :

«•Un trtbima! l u M M I no podia, sen­se ella, decidir una nova amputac ió dol» nostres crèdits.*

Paria a cont inuació de lee condi­cions en què Anglaterra proposava concedir una mora tò r ia a Alemanya, sense cap sanció prevista çontna alia, sl no M ha unanimitat enftre eha aliats. — fiaràs.

Explica que F r a n ç a , que havia an­ticipat Ja cent m i l milions a Alema­nya, no pod: apermetre que aqucsua tornés a recuperar la seva hegemo­nia econòmica i índuslr la l , mentre qu França è s i à airulnada.

Sl el pla a n g l è i hagués triomfat.

hauria portal aqualxa mol t p ròx ima suprem àr ia del Batcli

Continu afonoalant criaques del pla anglès entre un àn imes aplaudi-menta de l la Cambra i declara que no podia admetre que Anglaterra 1 Fraara puguin sotmetre el desacord

sobre les reparacions a un Comitè arbitral de banquers, puix per po­derosos que siguin «Is floanflen. lu-ternactonals. ne se'ls pot confiar la sort d : tot un pobla

Fln» per a > Í qüestions Internacio­nals, els 'Govvrens no poden de'xar al» fiuanciare intercionate que siguin els amos de resoMrelea.

Afirma que DO sfui romput l 'alian­ça, perque descansa sobre records In­esborrables 1 interessos permauenla, i afegeix:

Els dos Governs ertan convençuts de la necessitat de salvaguradar l'cs-mentada a l iança.

Recorda la recent comprovació dels mancaments comesos per Alemanya en el» l l iurament» de fustes I carbó, i fa ressaltar que Alemanya pre tengué queel.s preus oferts a Ktol de repara­ció eren molt baixos; doncs, bé : des­prés s'ofeitlen aqueixes m a t è r i e s a prens lafertors.

La nota de 1'.Agència Wolf f declara amb gran claredat que Alemanya es negava a facilitar carbó de cok a tí­tol de reparacions, però sl acceptava remetre'l a canvi de pirltes.

Demostra que Alemanya <iu« pot produir formidables quantitats d'azoe. es negava en Absolut a íacilí tar-Io a

B o r s a d e P a v i a

4 per 100 Interior Espanyol » 100 Exterior »

Accions Nord d'Espanya Alacant

» Andalusos Renda russa 5 per 100

» 4 I t f per 100 Brasil 4 per IClO Fanc Espanyol Rio Plata Renda francesa 3 per 100 Accions Rio Tinto

OO'OO 000*00 fWl'Oo O:.0'ÜO 000 QO OOO'OO 00000 000*00 53800

X'M) 22*10

OAWvia c a L'CITRAMOCM facilitats per la casa S«LCR I TO­

RRA GERMAHt, Rambla deia Eatu ais. IS. i BOMUCMS. 1. PREUS DE COMPRA:

Billlela: France»o». 4350 > Anglesos, 2fl'G0 » Ualian», 3:-25 > Belgues, 3Q'SS » Suïssos . 120*50

» Portuguesos, 0*22 » Alemanys, 0 0 9 » Austr íacs , 0*015 » Holandesos, 2'42 » Russos, 0*00

> Grecs, 00*00 s Sueca 1*55 » Noi nega: 1*06 » Dinamarca, l ' IS • Romania, 3*75 » Turquia. 00*00 > Estats-Unita, 6*28 » C a n s d è , e'Có » Argentins. 2'30 » Uruguaià. ^ l O t XMeu», O'ÒS » Brasilera O'òO » Boiitríaus, 1*35 » Peruans, JO'OO » Paraguai» , 0'10 » Venezuela, OO'OO > Japonesos, 2 80 » Algerina, è * » » Egír-te, Í 9 W » Filipines, 273

F r a n ç a que en tenia gran necessitat. fent despr í s ressaltar el fet de q u è Alemanya rebutgés el vast programa elaborat pel Govem í r ancès . concer­nent a l'empraiment ó«l material i de la ma d'obra alemanyes.

Cita el» articles del Tractat que do­nen dret ai Govern per a pendre san­cions, i recorda one el senyor Cham-berlain reconegué formalment aquest dret. i . per tanr, els enginyers í ran-oftsos. HaH.ins t belgues són avui a Essen.

La Cambra, dreta, ovaciona els am­baixadors de Bèlgica i Itàlia que as­sisteixen a la sessió en la tr ibuna d i ­plomàtica.

£ 1 senyor ttelncar* d iu que F r a a ç a no vol sonlr-se del Tractat l que eh-tra al P u r per a defensar els tateres-sos comuns dels aliats.

Fa al lusló a la retirada dels and us de la Kohlomsyndicat d'Essen. pro­bablement perquè contenien proves de les faltes del Reich. I es refereix a l fet d ' I b e r estat cridats a Ber l ín els ambaixadors d'Alemanya, declarant que totes aquestes amenaces són inü-tlls, 1 que sl Alemanya insisteix a no complir els seus compromisos, el Tractat autoritza l a prolongació de l 'acció francesa

Fa ressaltar que no és just inter­pretar la retirada de les tropes ame­ricanes com protesta contra l 'enira-da de França al Rur. dient que ,1a decissló nord-amorlcana es tà proea ja fa temps I que la pròpia Alema­nya la que d e m a n à el mantani-uieot d'aquestes tropes en el seu ter­r i to r i .

També d e d a r é , el senyor Po incaré . que l 'ocupació de França no té ca­ràcter mil i tar , sinó que es tracta sim­plement de garantitzor la missió dels enginyers.

Reconeix que l 'absència d'Angla­terra de pendre fiances f a rà menys productiva aquesta acció, però més val un rendiment poc considerable que no tenir res.

No volem empobrir Alemanya, si­nó que es tracta d'obtenir al lò que raonablement es pugui aconseguir: primer fustes i carbons i després mesures de sanejament financler.

Estarem sempre disposats a parlar amb Alemanya i mol t especialment a ajudar-la per al emprèsti t exterior.

El senyor Po incaré acaba dient: estic convençut d'haver respós als vols del poble francès, posant fi a la massa llarga sèrie de concessions i conservem els drets que el Tractat concedeix a Franca després de la victòr ia . — Havas.

Par íe . U . — El President del Con. fcell, senyor Po incaré ha fet al Se­nat declaracions idèntiques a les que havia fet a la Cambra d» Diputat». — Havas.

Parts. I I . — El Senat ha votat per unanimitat l ' ·a t f ieaage· del discurs pronunciat pel President d«l Consell senyor Polncaaré . — Havas.

Paris, 11. — Després d'acavar el discurs pronunciat a la Cambra de diputats pel senyor Poincaré , feu ü s de la paraula el senyor Blnm, per a exposar la trsi socialista tocant a les reparacions, provocant violents Incidents entre els lemcnts de la dreta 1 el» de l'extrema esquerra.

EI senyor Lafont, comunista, pro­test* contra la polí t ica del Govem.

El senyor P o i n c a r é demani l'ajor­nament de les interpelacions sobre pol í t ica exterior fins el m«s de fe­brer pròxim, t, atribuint al seu vot la signifleacto de confiança, la Cam­bra M t a per 4W vots oomrs <S j ' a -jornamen; í i n s 1 d ia 2 de fetrer.— Havas.

A l'Asil de Sant Rafef de L e s Corts

Enguanv. com cada any. r e f t í e m S de Rel», uua selecció bondadosa na famílies, s'ha donat cita a l 'Asil do Sant Rafel, per a cloure en la canUB 1 el consol les festes familiars, dites feste» dels somnis. '

A lee pobrisslnibs neue* asilades. da Ics quals tenen cura les monges p * cients 1 heroiques, se les va obce-qniar amb joguines 1 u n bereuar. t u -ira l'obsequi espiritual de la repre­sentació d-: la llegenda de Sant N I - | colau. ordenada i dir igida pel mes-tre Llongueras, tan amic dels infanta 1 els humils-

Els petits actors, cantaires 1 ba* llaires, eren els filis gentils de les f a ' mflieg abans dite?.

Així mateix va muntar-se un í í c e * n a r l . on s'hi van donar unes gracio-s íss lmes escenes de titelles, impro-vitzades amb gran encert, pels filla d 'un regidor, un cirui 'cià 1 un advo­cat conegudlssims.

Tant la llegenda de ant Nicolau com les escenes de titelles, feren le» delícies d« 1c" astlades- ' « quals t1n> gueren una tarda d'oblit de les se* ves dolors. |

U n escriptor, que entre el públic cs trobava, vaS d i r en unes ratlles la ' idea d'una dama honorable d 'oferir un piano a l 'As t l , perquè a les nenes restés la consolació 1 l 'espirltualitnl» de la música, do la qual tan amants en són els sofrints, principalment els orbs, | nna subscripció va néixer do seguida, que ha deixat a punt de co­b r i r la quantitat necessàr ia p e r q u è sigui realitat aviat la idea del va­l u ó s present.

A entrada de fosc, els visitants, quíl ja sót\ considerats familiars de la Ca­sa benèfica, s'acomiadaren, empor-

I tant se'n aquelles benediccions, dc les I quals tan necessitades en són Ics ! l lars pròsperes , car en els llocs dc j dolor 1 misèr ia Déu tothora ja hi é s .

U n i n c e n d i

VaMra ni t . del taller de serrar fusfc» Í«I carrer de Valladolid, i . « n sortia una gran fiimarada, ço que motiva ra la rma del ve ïna l .

E l sereno obri la porta i n ngü go­sava entrar dins per por d'asflxiar-se, fins que el veí Ramon Gavaldà Va Ocar-s* dins i aleshores fou car-cat el lloc del foc.

Oesppte revisar tíl talier v a n veure que l ' iucendi era en un munt •te eerreduras de dins ei forat en e l qual hi ba et motor.

Sol» va cremar-se aquell munt da serradures-

E L P R O B L E M A D E L M A R R O C WtB L 'BX·MIïn· 'rM NÀCTONM-ISTÍ

F R A N C E S C C A M B Ó

Discurs i articles del nostre eminent leader sobre el problema que més pre­ocupa actualment l'opinió del pa ís .

De venda en tot» els kioscos.

Preu: 0*30 ptaa. i 'exemplar·

C o m a n d e s a r E d i t o r i a ! C a t a l a n a :

E s c u d e l l e r s , 1 0 , e n t r e s o l B a r c e l o n a

P u b l i c a c i o n s r e b u d e j

— iE l* Blaus», orgue del Centre Ex-curslonlsta.

— 'Mercurio». Revista Comercial Ibero-Amerícana. núm. iS7.

— «El Finuucioro», n ú m . 116, — •La Semaua Fínancieta». núme­

ro 475. — «Qoleiin da la C à m a r a de Come*

clo de Sabadel l» , núm. 136. --«Revista de Economia y H a i ^ e í

d a » . nüm. t> — ' E l Trabajo Nacional., n ü m . 132' — «EI Productor Hispano·.vmevicr

n o » , núm 55. —'La I n d ú s t r i a Cspafiola». núffl. Q\ — 'La Actaa l ídad F inanc ic ra» . n t>

mero 1051. — «La i W a r l a i . n ú m . Sí. - •Rev i s t a de los Tribunaies' , nti-

mero 5t. — «La Taqulgrafla*. n ü m . 137 — «Ibérica», revista dedicada al

p rogrés de l«s oiències. publica au »| seu número 439 el següent sumat"':

•El salto dc Pobla día í e g u r . — Ho-n*enalo a D. R. Beltràn y Róspldc — Conferencia dei Dv. Lozano en Pari-!». — Fàbrica de oveltc d? rletno. — A m Pliaolón del S e d i c i ó dc i v i a c i ó n m l -' ' • la r : Argentina. El puerto dc çàbo-taje en Ólivos. ~ Brasil . La mar ina mercant* :AJ polo à i ú c o en avlón. — Infliienclft " i * ! medio attibiente eo la fal la hutnatia. — fA laboratorio de acüs t ica 'Wal iace sab ine» . _ El to-nelaje mundia l . — iEl e j e r c i à v mode-rado y la « a n g r e . — ^ 1 papei de alu-mlnio . — Camparta a favor de lo» lahoratoirtos do investlgaoloncs ; Lti-» angmias d«l lago de Carucsdo y del r í o Sil (Ponferrada, prov . ^a L e ó n ; . A . Gandòlfi- — Las piedras sopulcru les romana* da La Bureba ^Burgos E Jalbay. S J. : Bibliografia Tètji. P«-'atnrai « ^ « n a s y Qavias 'ic ca- ' v* í* i t r e . ' ^ ^ -

Pàlg. 8. — Divendres, T2 3e gener dc 1923 CA' V E U D E C A T A L U N Y »

Q J M i MAOIONALISTA OATALA D'AVIS08 I NOTIOIM

Dioendres, 12 de gener de 1923

De Madid estant

C o m e n t a r i s a i d i s c u r s d ' E n C a m b ó

Fa unes dues setmanes, un perio­dista barceloní, acabat d'arribar a Madrid, romania meravellat de què a q u í ningú, enflloc, paries de Cata­lunya , del problema català.

— Es estrany deia —. Saralda que no se'n preocupen, que no en tenen percepció, que no saben n i tan sols que existeix. Es veu que no tenen &I10 prenen amb tndifemcia.

— Us erreu, amic — vaig d i r - l i . Els preocupa força.

A h i r ens t robàrem altra volta el periodista barceloní 1 jo . EI meu amic estava meravellat, quas ibé atuit . de tant sentir parlar de Ca­talunya, «los catalanes» del pro­blema català 1, naturalment!, dels aranzels.

— Ja veig que teníeu r a ó — va dJr-me. M'havia errat. Ara com­prenc que no solament interessa aqui el problema català, s inó que. à d h u c , sembla ésser-ne una de les m é s fortes, serioses i transcenden­tals preocupacions.

— Eil També ara us erreu. No és pas això.

— Doncs, no ho entenc — repre-pia ell, desorientat.

— 'Vcorth'·neu-vos pensant que eüls tampoc ho entenen massa.

Ço que el meu amic no reeixia a entendre era. no obstant, fàcilment entenedor. NI el l l a rg silenci abso­lut que va observar a les primeries ers manifestació d'una indiferència albsoluta. ni aquesta bellugadissa i cr idòr ia d'ara palesen un in terès se­r i ó s 1 racial, amb voluntat d'arribar a la total coneixença. A l cap d'avall — i r è x p e n è n c i a ens tfa nscar aques­ta af i rmació — l'actualitat del pro­blema, l ' interès que avui sembla desvetllar, és purament fortuït 1 cir­cumstancial — com tantes altres ve­gades — del tot semblant al que l'o­p in ió i , àdhuc el Govern, esmercen en considerar el problema del Marroc quan esdevé un Annual . el probema del Joc quan es tanca qualque •Cir­culo», la política quan h l ha crisi, la cursa de morts quan h i ha «cogida» 1 mort, la qüestió mi l i tar , quan les Juntes criden, etc.. etc.

A I cap i a la f i , aquesta incapa­citat d 'atenció permanent i fecunda aquesta secular desídia vers els pro­blemes vius. aquesta insensibilitat sol atulda. en breus instants, quan l 'actualitat d algun fet aïllat, 0 d'una anècdota passatgera la remou, és i ba estat el pitjor de tots els mals en la qüest ió catalana. D 'aquí provenen les sorpreses i arrenquen els astora­ments. Mentre la santa badoqueria elha embenat dUJls, el problema v i u . el fet biològic, el p rocés social han seguit sa via. Per a ixò . quan «ells» se'n tomen a adoi ía r se'n meravellen com s i . en comptes d'assistir a un per íode de procés evolutiu, assistis­sin a un naixement. Per a ixò . tam­bé, a lgú ha pogut escriure avui ma­teix — amb una sinceritat que seria subtil si la ingenu ï ta t que palesa no la fes graciosa — que el problema ca t a l à és més aguditzat després de cada nou ajornament, de cada nova di lació . . Ja es comprèn que aquestes dues paraules: «ajornament», .d i la­ció», no han existit en el problema ca ta l à , virtualment 1 catalanesca-ment considerat; no són. en veritat, altra cosa que les badades de la gent d ' aqu í , desentenent-se en molts mo­ments de la consideració del proble­ma, atreta la seva atenció per l'ac­tual i ta t diumenjadora de la «cogida de Galllto», ti c l «desastre de Ma-rruecos», «la dest l tución de Anído», o per aquella al tra platxeria, faisó de coses que es tanca en la periodís­tica pregunta: «Qué passa?», o «Otra yez las JuntasT».

Totes aquestes badades temporals Blmptomàtiques. s'han tancat en una badada màxima, f i l l a naturalment d'aquella desconeixença, d'aquella desor ientació i d'aquell poc acurat estudi que totes juntes palesaven: la de no haver-se apressat a resoldre ha rmònicamen t , cordialment, amb efi­càcia 1 fermança, el problema cata­là en el moment just, en l 'ocasió pre-cis»; és a dir én no haver riscat una solució amb els polítics que. repre­sentaven Catalunya, davant les i n ­

negables manifestacions d'un extre­misme desesperat. les darreres mani­festacions normalitzades d'una polí­tica d 'harmoni tzac ió i concòrdia.

Val a fer l 'excepció del comte de Romanones, que va intentar — per mitjans més o menys encertats — l 'aprovació d'un Estatut. P e r ò ja ha demostrat En Cambó en el seu darrer discurs mestrtvol, que si a Ca­talunya fracassà aquest intent, no fou per culpa dels homes de la Lliga.

I encara al que ell ha dit j o h i po­dria afegir quelcom, si no em cre­gués obligat a callar coses que m'han estat assabentades com en d ipò t í t de confiança.

Cal no oblidar res de tot a ixò per a entendre bé el «to» i , sobretot, el «sentit» dels comentaris que suara ha desvetllat a Madrid el darrer dis­curs del nostre cabdill il-lustre i que els corresponsals s 'àpressen a comu­nicar a Barcelona.

Per a destriar-ne tota la signlfl-cança, cal també heure esment a tot­hora de l'essencial diferència que se­para, en tractar de la incomprens ió , la incapacitat, la lleugeresa i la co­moditat. Aquestes tres categories ens donen normes per a classificar bona part dels comentaris, donant-los així la l lur valor respectiva.

• • • Tot ço que precedeix, ens permet

deixar de banda la sorpresa palesa­da per la generalitat de la premsa i dels polítics de Madrid, en trobar-se amb què — ves. qui ho di r ia , després de tant enrenou! — el problema ca­ta là , no sols es v iu . sinó que «ept^ m à s agudizado». mòlt semblant a la de l'home que. després de portar moltes hores una bomba explosiva a la mà . s ' adonés de qué podia es­clatar! Ia hem vist a quina causa obeeix aquesta «sorpresa».

Una conclusió, gairebé u n à n i m e es­tableixen els comentaristes; la clare­dat, la precis ió, amb què l'ex-minis-tre de Finances ha definit la s i tuació política actual dels homes i de les doctrines de la Lliga. Una vegada més els termes del problema han restat ben plantejats i concrets, defi­nint-se una política catalana i cata­lanista, allunyada del separatisme v i ­rulent de r«A B C». i del separatis­me exasperat d'alguns catalans. (Des­prés parlarem d'això. 1

Una vegada més s'ha d u a Espa-nya l 'ún ica paraula salvadora, s'ha assenyalat a Espanya l 'únic camí . També, en aquesta ocasió s e r à en­debades?

No podem pas contestar amb ab­soluta oertepa Cal judicar per les apar iències Mentre A a Pnenea», òr­gan periodís t ic del m a r q u è s d'AUiu-cerpas — avui cap del Govern con­centrat — declara que «el Ultimo dis­curs© del «leader» r e g i o n a ü a t a ba evidenciado la realidad de una po­lítica que no se resuelve en l a es-peranza de una solución a rmónica , n i siquiera en el temor de un rom-pimiento funesto •: l '«Heraldo de Ma­drid», tan l l iga t al pensament polí­t ic del comte de Bomanones — avui ministre del Govern conoentrau —diu.-• El Sr. Cambó recordaba en su dis-curso la ponènc ia parlamentaria que en 1919 quiso crear el ó rgano adecua-do a las aspirac'ones regionaUstas, y hay que i r de nuevo con u rgènc ia por ese camino de conceslones auto-nómicas . que arranca de la entrada misma de los principios llberales »

/Per 1* *eva banda da. Època», òr­gan d'una mena de cosa que anome­nen partit conservador, que encara aspira a t omar a governar, s 'ent re té a fer petits equilibris maquiavè l ics . No interessa massa, però. La pobre es tà molt xaruga, cal donar-l) per la banda

Com es veu. ei no són falagueres to­tes les ressonàncies , no hi ipas man­ca absoluta de possibilitats. Mentre en resti una. el deure no és dubtós n i la vaciUació deu ésser permesa

Malgrat tot el que s'hagi afirmat en contrari — i després parlarem tam­bé d 'a ixò — el camí recorregut és prou fermança per a no disculpar el desmai i bon es t ímul pej^ a seguir

Tampoc aquí , com a Barcelona, han mancat, com és natural, aquells comentaristes que amb una certa fruïció de caçadfTfs amb pamny re­treuen a naustre oallxMll caSàlanísta contradiccions i rectificacions. Cal­d r à que en parlem un xic.

En primer terme, separem ço que pertany al procediment 1 ço que es relaciona amb la doctrina. D'altra faTsó. ens exposar íem a presentar, com els caçador* esmentats, ratolins ooen bèsties groeses.

Una doctrina política, sl n ó és un pur idealisme abstracte — 1 sl ho los, j a no seria polí t ica — aspira a ésser realitzada, a «devenir». a --transcen-dir», a reeixir del seu propòsit . Les realitats que «n aquest esforç són per a devenir. es van produint 1 la fai­só com aquestes realitats es van preparant i adaptant, constitueixen la xarxa de procediments d'aquella polít ica El procediment serà , doncs, la manera d'anar fent possibles aque­lles realitats, de fer-les després pro­fitoses . permanents- Ço assolit, és e! t r iomf de la doctrina.

Per tant, n ingú podria sostenir se­riosament que cap poll t i ra viva t in ­gui que regraciar rectificacions de procediments, a m u d a n ç a de tàctica, precisament en defensa 1 puresa de la doctr'na. Concretant, a Catalunya potser la única pol í t ica que podria lliurar-se de rèctíficaclons i canvis tàct ics fora la del «tot o res». 1 en­cara seria discutible i potser hem de veure ben aviat 1» feblesa de l'afir­mació . No crec. demés , que es pu­guin retreure a favor d'aquesta po­lítica n : la més petita concessió au­tonòmica , n i la m é s minsa satislec-ció ideològica.

No em vu l l . doncs, aturar en esca-t l r si h l ha hagut o no Iniciacions de possible* canv.è de tàctica políti­ca en el darrer parlament d'En Cam­bó. Sortosament la seva doctrina po­lít ica ha reeixit adrear realitats que poden obligar a fer-ne.

Ço no prostitueix n i ataca la pur i -tat de la doctrina I en la doctrina, l 'essència ideològica segueix essent i la mateixa. La mateixa de les prime­res propagandes, la mateixa emesa al Parlament, als baftes de. Ia oposi-cifi i del Govern, la mateixa cridada als quatre vents d'Espanya a Donos­tia i a Covadongo, la mateixa que c o n s a g r à en la seva (órmula de •l'Espanya gran» en el seu testament polític el gran ordenador de Cata íunya.

Preciaament perquè no hl ha -varia­ció , rectificació substanc'al. ha estat : possible que ee separessin de la L l i ­ga, fidels al pensament d'En Cambó, j homes, amarats de catalanisme, que volien un canvi, una rectificació Si en una mateixa doctrina hi caben diversos procediments, també dintre d 'un mateix ideal hi caben doctrines diverses. Però el que ba etdevingul és que cap de .les doctrines podia do 1 blegar-se davant de l 'a l t ra . fondre's I ep ella. perquè la nova agrupació 1 polít ica n e u í a de creure en la ne- 1 cessitat d 'un canvi, de la urgència j.miinediaFJ del quaj no h à rcc lx i l a convèncer els de la vella agrupac ió benemèr i ta

I t ingui 's en compte que aquesta rectificació o canvi era quelcom més q u è una varlaf ió de procediment, per­q u è feria el cor ipaiteii de la doc­t r ina .

avençant .

En una paraula. 1 per a d^r-ho pel seu noín : «s vol ia que la Lliga es fes separatista, que En Cambó pre­d iqués 1 p r ac t iqués la politKa sopa­rà tista.

Hem arribat amb a i x ò al rovell de l 'ou <}e l a qüest ió. I . ve ràmen t . n ' h i ha per 3 sucar-hí pa. Penso que avTat estarem entesos

En parlar de separatisme, com doc­t r ina polí t ica, establirem dos punts d'albir , (deixant, naturalment, de bandà . la facècia de «A B C»): el separatisme com Ideal polític i el se­paratisme com a poss?ble solució del problema c a t a l à Es a d i r . una dis­t inc ió semblant a la que es pot esta­b l i r parlant óe les formes de govern i que s'arrela en la diferència de cri ter i amb què es judica la seva essenc'alitat ideològica i la conve­niència de preferir una entre totes, per a la seva Implantac ió .

Per tant, à d h u c tenint el separa­tisme com un ideal polí t ic penfeote, com la fórmula definitiva, caldria pr imer examinar-ne la c o n c l è n d a en els moments actuals : immediatament successius. Darrera nostre les possibi­l i t a * poden donar encara nombre ínflntt de generactons. Cal pensar-h i . tant per a no de!xar-le<: en un endarreriment funest, com per • no impossibilitar la l lu r ac tuació ven-turosa, amb errades nostres irreme-diables.

En una paraula: per a decidir-se per al separatisme, cal preguntar-se primer: el separatisme fóra una so­

lució per a Catalunya? Catalunya en reelxlria mil lorada 1 triomfant? L l MHywé, per tant, a Caía luny»?

Sols havent-se contestat amb tota consciència sa t i s fac tòr iament aques­tes preguntes, tan d'espatlles a Es­panya com volgueu. hom pot een-tir-se separatista sense deixar d'és­ser patriota de Catalunya

Pe rquè m'atreveixo a dir-vos a tots, amics de l'una 1 r . i i t ra banda, que el separatisme pot arribar a ésser un pecat contra la pà t r ia catalana en­cara que, ideològicament tingui ,0-tes les categories 1 tots els respec­tes d'una teoria lícita, pura, per­fecta

No és cap enfora, sinó cap endins que hem de mirar per a declarar-nos o no separatistes. Fóra , a més de ridícul, c r iminal , que per eoctre-mar -les idees absolutistes, els ex­tremistes ideològics, tot declarant-nos al cap de tot del darrer extrem, tot declarant-nos separatistes, de i ­xéssim d 'ésser catalanistes deixés­sim de complir aquell deure, contret en el mateix instant que t inguérem el goig Í l 'honra de néixer sota el cel cata là , de servir en tot i per tot i sempre, a la dolça mare Caialu-nva.

El problema és aquest. No ped ésser catalanista, cal éèser separatista. Pot­ser al contrari: per ésser catalanis­tes, no podem avui ésser separatis­tes. Els enigmes de] demà altres els deexl í raran .

Aquesta doctrina sembla despen­dre's de la darrera mestrivola ex­posició feta per En Cambó. No In­tentaré pas fer-ne el comentari que, per altra part, no el necessita. Sols afegiré que quan aquí . a Madnd. algú em pregunta perquè no sóc se­paratista, jo contesto sempre:

— Pe rquè crec que el separatisme no és avui una solució per a Cata­lunya, No crec que I j convingut-D'altra manera, sl cregués el con­trar i , ho fóra. No en dubtí .

Un altre punt eucara. Es fonamen­ta l'actual doctrina separatista en la raó , entre altres, de què la L l i g a la política patrocinada 1 realitzada durant tants d'anys pels homes de la L l i g a ha fracassat Es injust portar fins a aquest punt de false­jament, l 'ardor propagandís t ic .

Sí les coses han evolucionat tant, que àdhuc en el mateix Parlament espanyol, ava'otat davant les mam-festecions de l ' i llustre doctor Bo-bert. s'ha pogut anys després procla­mar, sense escàndol de n ingú la l i -cltud dc les idees separatistes; si h a estat possible que Catalunya as­solís per la iMancomnnitat no sols tlibertats econòmiques , s inó aquella ferma escola de cultura 1 de cata­lanitat de q u è han sortit els homes més catalanescament avença t s d'a­vui ; sl el problema català ha pres estat de consciència collectiva; si l ' àn ima^de Catalunya està capacita­da per a entendre la glòria 1 el deu­re de les seves destinacions; sl ha estat possible que homes de la L l i ­ga es l lencin avui prou forts i prou catalaiutzats a l a defensa de l ' I ­deal ca ta là : ei els ò rgans d'expres­sió, de cultura catalana, en ple re­naixement r emorós i l luminós han llençat la seva «aleluia» a tots els vents del m ó n l no serà tot, un xic almenys, fill de l 'obra perseverant l rublena de catalanitat de la Lliga?

Cal desconèixer les veritats fona­mentals, cal voler oblidar-les, per a no conèixer-ho.

Bé ha fet En Cambó aBUdint en el seu discurs a aquesta tasca acom­plerta venturosament

De moltes maneres ell , els homes de la Lliga, la Lliga mateixa han servit a Catalunya.

Semblen properes les eleccions ge­nerals Catalunya caldrà que doni express ió públ ica del seu sentiment, manifes tació de la seva consciència coUectlva.

Sols ens cal desitjar, del fons de tot de la nostra àn ima catalana que siguin quines siguin les Incidències i les iiuites. els resultats i les victò­ries emtre tots h à g i m cont r ibuï t a fer més viva , m é s forta, més abran­dada que ma i la catalanitat dels ca­talans.

Ço és el senyal, la força j l a glò­r ia .

Pol í t icament , és de gran conve­niència que la Ll iga pugui dur al Parlament — i caldria que ho t ingui en compte en t r i a r els candidats — homes que per la seva catalana no­blesa, per la seva cultura, pel con-venciment dels seus ideologismes pa­triòtics puguin cridar a Espanya-

— No som separatistes, pe rquè som massa catalanistes per a ser-bo.

10-1-S3. Bafel MABQU1NA

L e s I d e e s i l e s I m a t g e s

LA GRAS VOLOUTAT 1 LA ÏNTRASSIGESCIA UENÜDA . Una sirie de petites inírqnsígincUs.

no constitueix pas, com alguns supo­sen, una gran rxAuntat.

Ans al contrari, m Vna gran voluntat is, precisameni,

la negocià de tota una sèrie de pèlites intransigències.

lOStr MARÍA JUNOY

P o l í t i q u e s

MÍTING D'ESQUERRA A VILAFRANCA

A Vilafranca del Penedès , diumen­ge vinent, se ce lebra rà un mí t i ng ' d 'afirmació nacionalista, a les onze. del mat í , al Teatre Principal.

Faran ús de la paraula N'E. Isern l Dalmau, En Josep Biera i PuqU. En Ventura GassoU N'Antoni Rovira i V i r g i l i , i el diputat En Francesc Macià.

E L S L L I B E R A L S BARCELONINS

El Comitè del partit lliberal del districte V, d'aquesta ciutat, ha que­dat const i tuï t en la següent forma:

Presidents honoraris, comte de Bo­manones 1 don Frederic Schwartz: president, don Josep Cuscó; vice- . presidents, don Antoni López Gari-gl ío i don Blai Mala-Gol; tresorer, Armengol Alba Pons; secretaris, don Antoni Adelantado 1 don Josep Mar­tínez; vocals, don Herminl Castafier Monchl l l , don Jaume Maflà, don Jo­sep Folch, don Josep Biera don Jo­sep Barceló Pal le jà , don Vicens Mín­guez Gimeno, don Marcel! Panadés Batlla, don Josep de Cabo. don Lluís . Tarruella, don Francesc Miret Malet í don Josep Juanl.

E L S ESTUDIANTS I LA SUPRES­SIÓ DE LA PESTA DE SANT TOMÀS

Amb assistència de nombre^os es-t'iii.-ints pertanyents a totes les Fa­cultats, t ingué Üoc a l 'Agrupació Es­colar Tradicionalista, la reunió con-, vocada per a fer palesa la protesta per la disposició del ministre d ins-tracció, suprimint la festa oficial de Sant Tomàs .

Es llegiren bon nombre d'adhesions rebudes, i es donà compte dels va luosos oferiments rebuts de diferents entitats escolars de Barcelona, per a secundar la campanya empresa pela estudiants jaumins.

Es prengué l'acord de celebrar dos actes públics de protesta. L 'un d'aflr-macló tradicionalista en l'estatge so. cial de. l 'Agrupació, i l 'altre en un important local, prenent-hi part ora­dors de totes les entitats escolars.

Per a l 'organi tzació dels dos actes, es n o m e n à la següent comissió que la componen els estudiants Josep M. Junyent. Salvador Vilallonga. Jo­sep M . Marqués . Joaquim Isern, Mar­t i Casals, Carles Bach. Ramon Gas-sió i Ramon Solsona.

T R E S NACIONALISTES DE CALE­LLA EN E L BANC D E L S ACUSATS

Una imputació falsa de coacció e ler tor i l per part dels elements prou coneguts de la «U. M N.«, que no s'aveniren a què el í nacionalistes, l eg í t imament guanyada, poguessin tenir majoria a l 'Ajuntament d« Ca-lella. motivà que ahir tinguessin de seure en el banc dels acusats tres homes honrats.

L'advocat, En Frederic Frigola Pa­lau, defensà en un br i l lant parla­ment als processats, mereixent l'a-provacló de 1 anmobrosa concurrèn­cia assistent al judic i .

SORTINTS

Sortí ahir cap a Madrid, el sena­dor En Josep Daurel la

C u l t u r a Diumenge vineíit , dia 14, a do»

quarts de dótae del m a t í , Mr. A. Pe­t i t , prelfessor a l ' Inst i tut (Pasteur do­narà, una conferència püh l i ca amb projeccions sobre l^aObra Post-Pasten-riana» a la sala del Consell de la Mancomunitat de Catalunya

(L'entrada se r à l l iure .

Giti i L E U D IS Q A X X X T C H n ySg. 9. — IPCogadres, 12 ge gener <X tq iS

i B u t l l e t í i n t e r n a c i o n a l

11 de g e n e r de 1923

1 Altena MritMi

1 " i % ' Dnbooerti&t

L'OCÜPACIO V E S S E N

Segons d i n Corríem d'Itàlia, a l a mate ixa b o r a qao les tropes franceses i belgues entren a Essen, el govern de Musso l in i prcjpo&a al de F r a n ç a que,

davant l i s o l a m e n t voiuntairi d 'Angla te r ra , s igui inv i t ada Alemanya a o íen i r l a seva coope rac ió per a resoldre dcftrat ivamenl l 'afer de les rqparacloDe.

N o t à v e m dies enrera que F r a n ç a no podia subst i tuir ef icaçment l ' íaaiança amb Angla te r ra s i n ó a r r i ban t a una t n t e U i g è n d a amb Ale­manya . Aquesta sembla é s s e r la tesi de Mussdl ini . P e r ò F r a n ç a , per a enteridTe's efectivament amb el seu enemic do 1870 i de 1914, hau r i a de renunciar a la t à c t i c a d ' imped i r l a Tecons to tudó econò­mica i financiera d 'Alemanya. I , a r a com ara , F r a n ç a sembla m é s preocupada en aifeHlir Alemanya que no pas en cobrar efls seus c rè ­di ts . Aquesta ha estat, fonamentalment, la causa -de l ' ac t i tud d ' A n ­gla ter ra , p r o u coneguda.

A B e r l í n , pe rò , dnuen que s l F r a n ç a creu que d e s p r é s de l ' ocu-pao ió d'Essen pot entrar en negociacions directes amb el govern ale­many , s'eqirivoca totaflment. Alemanya no t r a c t a r à de l 'afer de les rapauaclons s i n ó amb els a l ia ts coUefctivament, i considera l 'ocupa-oió d'Bssen com u n aote de v io lènc ia injust i f icada, és» a d i r , com u n a veritable iníra-cció del Tractait de Verealle«. .

Mentrestant, les tropes franceses, que passaren a la una de l a mat inada de dil luns peo- Còlònia , s ó n j a a Essen. Sembla que l a oom-c e n t r a c i ó s"ba eleotuat a tes envistes «de DUsseldorf i que les tropes invasores han a r r iba t a Essen, seguint l a ru t a Rath, Ke l tw ig i Wer-den. A Düsee ldorf ea concentraren t a m b é els enginyers civiile f ran­cesos que ban d'encarregar-se de cont ro la r les mines del Rubr , els a u t o m ò b i l s b l inda t s i les forces de cavalleria que havien d'acom­panya r l ' expedic ió .

L ' o c u p a c i ó d'Essen é s , doncs, u n f e t C o m e n ç a a ra una etapa pe r i l l o s í s s ima per a l a p a u d 'Europa . E l marc, l a rehabilitació del quaü é s considerada per lots els t è c n i c s com a base indispensable de qualsevol sistema per a referí les flnanoes alemanyes i fac i l i tar c l pagament de les reparacions, descendeix r à p i d a m e n t , cont inuant l a mate ixa cursa envers l 'abisme que seguiren les corones.

Baldamant les tropes franceses h a g i n pogut ocupar Essen sense r e s i s t è n c i a , «fl fet que les ú n i q u e s forces annadea que Alemanya t é a l R u h r s ign in els v u i t m i l homes de l a p o l i d a verda, constitueix un per i l l imminent . D'aquests v u i t m i l homes, dos m i l són destinats a Essen. Cada i n d i v i d u d'aquesta f o r ç a t é una p i s to la ; cada tres-, un fuse l l ; cada v in t , u n revòlver a u t o m à t i c ; i cada m i l , una arae-t ra l ladora .

L a i m p o r t à n c i a d'Eseen é s enorme, no solament com a Doc on rauen les famoses f à b r i q u e s K r u p p , s i n ó t a m b é com a residència del Sindicat de C a r b ó que controla el preu i l a d i s t r i b u c i ó d'aquest oom-bustible a to ta l ' A l e m a n y a Es pe r a ixò que l ' o c u p a d ó d'Essen per les foroes franceses porta una p e r t o r b a d ó t a n g reu a tota l'econo­m i a g e r m à n i c a . A Essen resideixen, en v i r t u t del Tracta t de Ver-ealles. l a Comiss ió Francesa del C a r b ó i l a C o m i s t i ó In tera l iada de l Deearmament de 1» .casa Krupp . L a p o b l a d ó é s de m i g mi l i ó d 'ha­bitants, que viuen, g a i r e b é tots, de les i n d ú s t r i e s mmeros i s i de rú r ­giques.

H e r r SchSffer. el batlle d'Essen, b a remarcat que a l a urbs m a i no h i havia hagut cap g u a m i d ó . No té casernes n i edificis f à d l -ment adaptables per als soldats n i l a cavalleria. L a cr is i de l 'ha-b i t a d ó és j a m o l t aguda à Essen. E l bat l le no pot ara t robar habi­t a c i ó pe r a catorze rorl persones que l a necessiten, madgrat t e n i r j a al lotjats o b l i g a t ò r i a m e n t un nombre comsiiderable de ciutadans amb l a m a j o r i a de les famiMcs de l a urbs . Es clar que, en aquestes cir­c u m s t à n c i e s , l a p r e s è n d a d 'un nombre Impor tan t de tropes estran­geres a la c iu ta t selrà una causa continua de friccions desagrada­bles.

L ' a d à t u d dels treballadora del R o h r constitueix u n alltre pe r i l l . Sembla que declararan la vaga general abans de consentir treballaa-sota l a inspecció d 'autor i ta ts estrangeres. I , encara que renuncies­sin a l a vaga generall és probable que cQ rendiment e í e d i u de l l u r t reba l l m i n v a r i a e x t r a o r d i n à r i a m e n t .

JOAQUIM P E L L I C E N A I C A M A C H O

Dietari històric

12 gener de 1853

S'INAUGURA EL TEATRE uCIRCO BARCELONÈS»

Amb un ball de màscares s inaugu­rà aquest local en un solar del car­rer de Montserrat, tocant al carrer de Sania Madrona, On esUQueren es­tablertes la impremta Oliveras i Ga-barrà i la casa de Kennet.

Tenia forma de ferradura t u n sot pis de llotges, sostingut, com iajnpit d'aquestes, per columnes al ferro co­lat, adornat tot amb reUeu.<. escultò­rics. On joc de columnes, també de ferro i sene, aguantaven la teulada, amb amples claraboies centrals l al costat que donaven llum per a les fun­cions diürnes.

Fou autor del projecte i direttor l'artpüíccte. Antoni Rovira l frías. fun­dador del COs de Bombers municipals, i volgué crear un lloc per a especta­cles de declamació, cant, equitació, coreografia i gímnàilíca. Mentre es construta, els diumenges hl donaven balls una societat de pagesos de les hortes de Sant Beltran, «om si per tradició fos deditat a aquests espec­tacles que foren famosos, els dies de Carnestoltes, el darrer terç dèl se­gle XIX.

En els seus ioniençamenls tenia cafè. saló de descans l i/n lerradet, i actuaren en el teatre la companyia eqüestre d'En Pnice i una de declama-ctó francesa, l'espanyola del Liceu {la qual aprofitava els dies que en aquell es feia òpera), lots els fenò­mens i curiositats que. oci venten, els comediants germans CatalUia i la Ma­tilde Dies; i, en cremar-se el Liceu, s'hl dónà òpera, fins a la reconstruc­ció del teatre.

Quan vingué a Barcelona la famo­sa artista italiana Adelaida Bistort, donà una curta temporada al iCirco Barcelonès*, prenent el teatre com a titòl el seu nom.

On Incemti -el destruí també l'any 1862, i. en reedtflcar lo. tal còm ara és, amb més pisos, se li tornà cl nom vell, representant-se en la funció inau. gural el drama «Don Jalme el Con­quistador», de VAntoni Altadlll

El desplaçament de. la ciutat l'ha reduit en nostra dies a un petit col-Useu de barriada, no restant res del seu vell esplendor.

ESPIGOLAIBE

G o v e r n c i v i l

E L GUARDA FERIT

Aquest m a t í . el goverüadòr . acom­panyat del cap superior de policia, va visitar el caporal de seguretat Dí­dac Garcia, ferit en els successos del diumenge al carrer de la Portafer-rissa.

Bia metges l i van treure l a M a que tenia encastada al genoll.

LES FORÚES » £ SEGURETAT

Ahir a la tard%. a les quntre. a l 'A­vinguda de la couecciò aoológica del Parc, el governador cívtl revistà e l material 1 personal afècte de les sec­cions ciclistes i motoristes de la J* . fatura> de Policia.

E l senyor Ravemós acudi a l'esnien-tat lloc acompanyat del seu í l l don Manuel i personal de la seva Secreta­ria pairtícular.

També assisiiren a l 'ade «1 cap su­perior senyór Borrué amb el seu se-creiari part icular t inent senyor Tió. els caps i alguns oficials de la Coman­dància de Seguretat i diversos comis­saris i inspectors del cos de policia.

iLa secció d d i s t a , composta de cin­quanta quatre Individus amb les m à . quines, evolucionà a les ordres del seu cap, tinent de seguretat senyor Valle.

Tantbé realitza diversos exercicis la secció motorista, formada per vui t motocicletes amb slde-car, anant en cadascuna el personal que se li té as­signat, compost d'un motorista i tres agents.

Una vegada teiminats els exercicis el senyor Borrué i els oficials d« se­guretat, caps de les seccions, explica­ren al senyor Raventós «Is serveis que tenen è n e o m a n a i s 1 alguns detalls con­cernents ai fuBckmainenit de les motocicletes, cocsrruides en fòrma adequada per a la més gran segure­tat del peràona l de vigi lància que h i presta servei.

N o t e s d e l a G e n e r a l i t a t

EL PRESIDENT La tarda d aiiir el senyor Puig i Ca.

daíalr t i va rebre els repòrters , mani­festant-los que el Consell s'havia de­dicat, en general, en les seísiuiis dar­reres a l'estudi del pressupost, el qual es deixarà enllestit, proba­blement en les sessions de la semia-na entrant, car s'ha de passar a la Comissió dtetaminadora 1 s'ha d l m -pr imir per a repartir-lo entre els d i ­putats, abans de l'Assemblea.

Aquesta —ha dit el President — probablement se ce lebrarà a darrers de febrer.

Els altres assumptes despatxats pel Consell són de t ràmi t , 1 d'ells s'en facil i tarà, com de costum, noia ofi­ciosa a la premsa

Ha d i t que la Mancomunitat va d i r ig i r un telegrama al Oovern de­nunciant l 'existència de la glosope-da a Ripnllet, encara que no havia fet la inspeedó de Sanitat i que el Govern, en resposta del telegrama havia enviat un delegat a aquella població.

Parlant del Centenari d'En Pasteur va m a n l í e s t a r que la Mancomunitat h i havia estat invitada oficialment i que assistiria als actes que se celo-bressla. Un d 'd ls consist irà en una conferència que es donarà a la sala d'actes de la Mancomunitat, per un professor de l ' Inst i tut Pasteur, estudiant l'obra realitzada desprès de la mort del gran savi en en el seu Ins t i tu t

LA GLOSOPEDA Advertida la presidènclà de la Man

comunitat de l 'extensió d'una epidè­mia de glosopeda a Mollet, propa­gada des de fa més d'un mes, sense que s'hi hagi posat remei, n'assaben­tà el ministre de Foment, el qual ha ordenat obrir un expedient per a depurar les responsabilitats en q u è hagi pogut incórrer l'Inspeclor pe-cu^ri .

A FAVOR DELS SOLDATS Pel senyor president de la M a n ­

comunitat ba estat t ramès el segUent telegrama:

«Èxcm senyor president del Con­sell de ministres. — Madrid — Acce­dint prec mares soldats quota re^m-plaç 1920 1 1921. que serveixen exèr­cit Àfrica i han complert amb ex­cés temps reglamentari servei a fi­les, exposo a V. E. desig d'aquelles que siguin repatriats llurs fills, entenent que c i rcumstàncies ac­tuals aconsellen resolució favorable indicada petició. — E l saluda afec-tuosament. J Puig 1 Cadafalch •

VISITA A L'ALCALDE Albans d'Eíhir. el senyor Puig i Ca-

defalch estigué a Casa la Ciutat com­plimentant el senyor alcalde.

VISITES Han visitat el senyor Puig i Ca­

dafalch en el seu despatx de la pre­s idència de la Mancomunitat de Ca­talunya:

El rector de Ciurana, amb el se­nyor Gay; l'arquitecte senyor Mes­tres, autor del projecte de l 'Hospital de Lleyda; don Josep M de Falgue­ra, amb la Junta de Conservació ücl Recinte Arqueològic de ToSsa, j una Comissió de l 'Ajuntament d'aquella població: don Enric Salvadó, compta­dor de l'Ajuntament de Manresa: dón Jeroni Martorell, director del Servei de Cofiservació i Catalogació de la Mancomunitat: don Narcís Oller: l a senyoreta Casadevall; els senyors doctor Trens, Lluís Ronet. Ll imona i Moragas, dels Amics de l 'Ar t L i ­tú rg ic : Mr Bertrand. director de l ' Inst i tut F rancès a Barcelona. Cam-palans, Pi 1 Sunyer i Sol. del Co­mi tè del Centenari de Pasteur, i don Alexandre Gall, secretari del Depar­tament d'Ensenyament Pr imar i i se­cundari del Consell de Pedagogia.

PER LA SANITAT PECUÀRIA De la pres idència del Consell de

Ministres, han comunicat a les ofici­nes de la Mancomunitat,, que pel m i ­nistre de Foment ha estat ordenat ins t ru i r un expedient per a esbrinar les responsabilitats que puguin exi-glr-se per no haver estat denuncia­da oportunament l 'existència de glo­sopeda a Mollet, procedent de bestiar embarcat a Barcelona.

L'ESPORT EN ELS ESTABLIMENTS DE BENEFICÈNCIA DE LA MAN­COMUNI "TAT Dels establiments de beneficència

de Girona, comuniquen al senyor President que l'equip de futbol de la Casa de Misericòrdia d'aqueUa ciu­ta t va jugar durant les pajsades fes­tes uns partits amb els equips de S a r r i à de Ter i Cassà de la Selva,

guanyant-los per 2 a 1. i 2 a 0 gol*, respectivament. LA CRÒNICA OFICIAL DE LA M AK*

COMUNITAT Ha aparegut el niinvero de la «CrO»

n l fa Oíi·-.ial'dp la Mancomurnial cm» responent al mes de novembre prop-passat Ultra el test ordinari qu<| conté els acords- del Consell 1 l'ac­tuació dels diferents organismes 1 ijistitucions de la Mancorauuitat. fa . sereix en aquest- n ú m e r " uns gra­vat* de la perçpeettva general i uUea* ta dels jardins de l'Hnppllal d ^ Llevda. perspectiva I plnnta dels J a » dins de la Casa de Carilal a Horta, estat de les'obres de reparació del clmhori-campanar del nnal monestití dc Santa Maria de Vallbona de les Monges, r la façana principal de l'Escola de Teixits de Punt de C » net de Mar. -i

ELS BAI .LEIS r .M, TIVOL! Ha visitat al President, l 'empresa»

T l del Teatre T iv . i l i , d^-n J-'an Pal-mer, per a invitar-lo a la inaugura­ció del gran ballet sobre gel. que sí! ce lebrarà avui n la nit.

COMISSIÓ PROVINCIAL La Comissió Provincial hu despat­

xat els següents assumptes: j Assenyalament dels preus dels ar­

ticles de subtuinistre per al mes de desembre últ im

Inlorme en l'expedieiit relatiu S l 'autori tzació spl-Ucitads per l 'Ajun­tament de Mediona per a contractai* amb la Societat Fills de Francesc Gómis. el servei de la l lum ptibllca de la localitat.

UNA LLETRA DE LA VÍDUA A L ­MIRALL El diputat por Figueres don Ramort

Noguer i Comet ha rebut de la se­nyora vldua de Valentí Almi ra l l . 14 lletra següent :

•Barcelona. « dp gttM* 1988; Senyor En Ram-m Noguer i Cometi

Molt honorable senyor: Es molt difí­cil per a m i . sabor expressar la m è . va satisfacció i agra ïment alhora, ert assahentar-me per «La Publicttat·J de la seva magnifica t enèrgica caria que s'ha dignat adreçar a l'alcalde de Perelada. acusant-lo per la ?ev« dtibtosa. conducta vers el vergonyós acte perpretat en el dit poble, pp.r una mà cr iminal , com és la destruc­ció de la l àp ida per mi erigida en el di t Uoo. per a honorar la bona memòr ia del meu plorat mar i t Ert Valentí A lmi ra l l Llozer, \ per a ho­nor dels fills de Perelada

Consti que encara que Jo sóc filla de la província dc Màlaga, estimo Catalunya tant 0 més que si en fos d'ella, puix he t ingut per mestre el meu mari t i n'estic molt orgullosa.

A vostè, com a diputat t ver repre­sentant de l 'Empordà; que ha sa­but tan vi r i lment protestar d'un ict tan indigne i que tan apena el meu cor. l 'h i regracio amb tota l 'ànirna.

Rebi. doncs, les més expressiva* gràc ies I el testimoni del meu pro­fund agra ïment . — Rosalia Po'ma.i

ELS OONCURSOS HE (BESTIWR Insistint en la campanya a ' a v o ï

del restaibliímem dels CoRcursoe da hcsliar. íhan remès comunicacions n\ President de l Consall de iMinistres l e í entitats s e g ü e n t s :

Sindicat .Agrícola Caftylic.de Santa Coloma de 'Ouerníl; Sindicat A ^ r i -oola i Caixa 'RJiraJ de Sanc Boa del Llobregat; Sindical .Agrícola de Ter­rassa; Sindicat Ajgrfctíla tie l à Oon-» ca de Barba rà : -Sindicat Agrícola I Cafata Ru ra rde Sant Jordi, de l'uiíg-vert de L l eyda : Lltga de l'Arbre Fru i ­ter, de Santa Mar ia de Palautordera ;• Federació de Sindicats A^jriícOles d e í Camp de Tarragona; Sindical de VI - ' nyaters de Montblanch; Sindicat Agrí­cola de Masnou; •rfi·ndk·at Ajjricolíi dc Santpedor: Sindicat IXgriicoUi d'A­gramunt; Sindiçsat Agrícola d'Isona;' Federació Catò l ica Aigriíria de Seu d'Urgell ; SinKUoat' Ajo-ricola de San'. Isidre, de Bo t ; Sindicat i Cambra Agrícola de Vich; Sindicat Agrícola de Cornudella; Sindicat Agrícola de Bellvís: Sindical Agrícola de Mont-gay; Sindicat Agrícola Catòlic do Riudecols; Centre Agrícola de f ln-gostera: Centre d'Agricultors de Ma­ta ró I sa comarca; Cambra Agrícola de Reus.

S a r d a n e s

P«ER A A V U I Nit. 3 les deu. — A l'estatge de l'A-

grupaç ió Sardanista Barcelona la nr>. table cobla .La Municipal Olotma-, hi d o n a r à una escollida audició de sardanes.

P à g , ï b . t h v e à d r e í , 12 n€ gener 3 e 1935 L A V E U D E C A T A L U N x a

D A R R E R E S I N F O R M A C I O N S B A R C E L O N A i. Comencen a la Rambla les obres del Metropolità

^ l i pn.s5ff(1a conwnçoren les obn*» V'«.'xoavaci4 de la ipart i-entrai ílo la RamWa (>Is E í r ao l s jv>r a la cens-tn icc ió u lne í del Mítropoit i»,

Es plwitnrMi le» val to . qije tan-B'!"!! el clos 011 han de f«r-s« le» obre*. Com es tfifuA, aqtieMes obres • ( . faran a troço» 1 el primer comprí-n fle? de davant üe la porta de l a casa tocwiil ai Caíè Continental fins a da-Ir^Dl del carrer dç Tallers, quedant Un bon espai entre le* valies i els ferbipt pyr nia vianant*.

També resta tU«m el troç de dalt Üe la Rambla, on t«nen coMum da ieunlr-so els íutbolisle».

P E N Í N S U L A COMUMICAT OFICIAL DEL MARROC

•Madrid. Ü ' M matinada CJVDUUÍ, ai 'cflciai de liuerife úcl

Hiu 11 de peiM-r; • El general encarregat de! comanda-

HietM i despatx pail iclpa a aquest m i -Bisteri:

No res dc nou.» > SOBRE LA QÜESTIÓ CATALANA

WnforTnaciimes» d l t i . parlant de la HIIPIMÍÚ catalana, que els e»tT*roistes Ot Vm 1 l alu-e bàndol han enveri­nat el diàleg, i ja 55 hora d oposar els fiesoordanientn d« la passió suloida la lòxic-a Inflexible I c l fred raonament.

-Vha ftféRBat de bon antuvi, com a h n p e r a ü u nacional i geocrMc. la i m i ­tat d'iispanya; p e r ò aefuesla i n i t a l no Xiecessita J>asar-se en un centralisme • b s o r b e ï u incompatible amb la vibra-Ciú dc Tesperií. regional.

íiense nacessllat de paraules. «1 que tai c» reconèixer la indiscutible varie­tat del te i r i to i i ibèr ic , sense deixar dc inan t i i i i r Ta nn i ía i nacional, i o ix i |)udreiii trobar una Bla de ia nova C^pajíya.

f s indiscull-bla que. entre totes k s regions espanyoles, Catalunya acusa tina personalilai deün lda i inconfu-iiibie, que no seria just negar i que t ' ha fet creditora de regir-s« amb cer­ta uidapendència, que pot tóniï l a Seva expressió en un organisme autò­nom.

negaiejar a Catalunya tan legitima asp i rac ió , equival a engrossir k s fi­leres d'aquest odiós separatisme que eols defensen a Catalunya, o m é s ben d ' a Barceiona, uns quants intrigants encegats per la pasa ió o estimulats per l ' interès, . 'Deixant a pa ï t aquesta secta antics-

panyola i snticatalana. entaulem «I d ià leg amb els autonomistes en e l Uírreny dc la i ra tenial concòrdia, sen-6e tractes despectius, sense atacs In­justos, sense plantejar dilemes í r re-durCbles encaminats a exacerbar les passions. Fora una l làs t ima que. per una mesquina qüest ió d'amor propj, es desplomés ço que a coslu de tan gros í l larg sacrifici s'és aconseg-uíí. Cui sap si aquesta autonomia resol-d i à el problema ca t a l à en la forma en quà el gran Maragall invitava tot­hom a ésser espanyol de la uova Es­panya.

El mateix periòdic recull impres­sions de la comissió sévi l lana que tu arribat avui a Madrid proceflem de Barcelona I que se'n torna a Sevilla.

Diu <fij« «Is comissionats vénen mol t satisfets de l lu r sojorn a Bar-(jelona. I afegeix:

Els representants d'ambdues Expo-feicions eiipanyolcs. la de Sevilla i l a dc Barcelorui. han te\ pública afir-Diac.'ó d'espanyolisme vertader, arab nnKus oferiments i cl mateix pro-p ò » t . Una'vegada m é s els fets han estat més eloqüents que la literatura f els discursos. Els catalans, dmtre Dur aparent rudesa, son francs, oberts i lleials; peró exigeixen, a ixò i-í, que se'ls pagui en la mateixa tnoneda.

Ço que podriem dir-ne pacte entre Bcvllla i BarceJona enclou una gran ensenyanva i es tà ple d'encoratja­dores ponibtll tats per als polítics Que (Aplffuon acostar-se a Cetalunva 9)i In forma fraternal 1 cordial que Un- han fet els representants de 8e-p i l l *

A tiosJii'fes no en» es t r a l l a el re­

sultat, i notem que la visi ta te quel­com de providencial en aquests mo-ments d apassionament. Creiem que ba sigut un gtan encert i recoma­nem el proredtrocnt als cspanjrols que solen acostar-se a l lars germans de Catalunya amb un feix de pre-ludiois i una incapacitat d'incow-prens ' ó exa·.·erbada. per lectures més escalfadores de cap que els mateixos llibres de cavalleria

DIPLOMÀTIC FRANCC$ Ha arribat a Madrid, precedent de

Paris, el diplomàtic franeM M. Fr-bourg. ponent de la comissió dicta-minadora del projecte relatiu a la creació de la Casa dc Veliziquez d'a­questa Cort.

Persona versada en tot ço quo afecta les relacions franco-etpanyo-les en les qüest ions medi te r ràn ies , el .«enyor Fribourg, fou encarregat de la ponència íobre el tractat que posà fl a les qüest ions pendents en­tre Espanya 1 Pranctt, I és un grau amic dc la nostra uacio que ba de facilitar, tant com pugni, l'obra d 'aproximació entre a m b d ó s paísos en ma tè r i e s fnteHectuals i artlsti ques.

Es diu que M. Fribourg m a r x a r à després a Bobat amb l'objecle de v i ­sitar c l mariscal Lyautey.

IMPOSICIÓ DE MEDALLES M I L I ­TARS' Teluan, — A les dues de la tarda

d'avui, s'ha celebrat en el campa­ment general, amb tota solemnitat, l'actc d'Imposar la medalla mi l i ta r al general Castro Girona, al coman­dant Pena, al capi tà Castelló, al t i ­nent moro. dc forces regulars Braim-ben-Arsalla. al tinent de regulars Gregori Benito i al sergent d'engi­nyers Juli Bago.

El general Martínez Peralta impo­sà la medalla ois condecorats.

A lon t inuac ió p r o n u n c i à un pa­triòtic discurs exalçant la miss ió do l 'exèrcit.

Pròviament . havien estat llegides k s ordres, en v i r tu t de les quals es concedeixen los condecoracions i fets d armee que es premien amb la medalla.

l e p r e s dc l'acte de la Imposició s'han donat visques a Espanya, al Rei. a l 'Exèrci t i a la mis s ió enco­manada ací a l'AfrTca.

Desprès, k s tropes que formaren en l'acte. desfilaren davant dels generals Castro Girona i Mar t ínez Peralta, i els caps i oficials condecorats.

Les tropes que formaren en l ' ack foren, un bata l ló del regiment de Si­cília, un altre da Segorbe. un es­quad ró de Cavalleria de Vitòr ia , for­ces d'arti l leria i l a rachalla xerlflana.

NOTES DE SEVILLA Sevilla. — Cn l 'exprés ha arribat

l ' infant don Ferran, quo vó a fer una visita d'insípecció als serveis de re­munta d'aquesta zona.

A l 'estació l'esperaven l ' infant don Carles i totes k s auloritafs.

A les tres de la tarda tia marxat a Xereç. a visitar aquell dipòsi t , con­tinuant el viatge pels restants establi­ments de la regió.

—El governador continua celebrant conferències amb k s autoritats per a arribar a l'embaratiment dc k s sub­sistències.

Vol implantar ia fórmula que v i ­geix a l'AJunlamcot de Sant Sebas t i à , en rWut de la qual es fixa mensual­ment el preu del pa.

LLOYO GEORGE Màlaga. — Bera uo sojetn de tres

dies a cio:et de Ronda, retorn* a tógecire» U o y d Oeorige.

Aquest en'-Sà una afectao.-issima carta a Taloalde d'aquella localitat ex­pressant-:! el seu pro:and reconeixe­ment i sdneera gratitud al poble de Ronda 1 al Govern espanyo] per les atencions rebudes.

Sabem que Lloyd George ba fet cn la iut lmltat d.H-erees preguntes rcla-oíonudeii amb Espanya.

Ha preguntat si es pagaven molts impòsi ts , mostrant gran >estranyusa quan se l i iha dit que gaíreUé tols (vsiatvea a c à r r e c de la classe mitja-Ha d u que a Anglaterra pagaven tota per igual 1 au U ipropopció deguda.

S l i a intereesat, tanifoó. vivament, per la riquesa agrícola, minera l in -1 dustrlal d^spanya 1 desenroaiameut i d'aguesta en tota els aspectes de l'ac­t ivi ta t .

Pregunta, t a m b é , si eren ncrobrosos els «lemente socialistci. i a quam OM-cànd ia el contiingcni de soldats a i l ­les. .

En ta 5?.es mtcreiaant» p raguntc» .

derivà la conversa lex-presuient del Consell de ministres anglè* sofcre l ' a í -tuacio d Espanya al StarMc i els nos­tres conjpromlsóe tn teraac íooals .

Kn a r r&ar a npiem punt d i^ué que Espanya té trlli uaa missió indiseuti-We t ooe es tà yegiu- que eortir-t airosa de sa oottesa.

Termina dient que poss ïKement no t o m a r à a la elu'at de Ronda amb la sers eeposs i fUla, oom era <•! seu deeig, per haver de m a n a r a Cewa. Tetuan t Melilla, le» quals places vo l conAlxer amb ml«r*í WWWÜB.

C L COMERÇ AMB L AROENTINA Càdu,—>E1 comeretiant de Càdiz, An-

gel iRajuants, es ta i ler i a Buenos i^mes. ha <l;rigit una expoaiciò a la Camibra de Comerç (Espanyola p regam-ü que geMiona la modif icac ió del Codi mer­cant i l argentí en e l n n t u de w i « r 1% t rami tac ió deia pleta que origina el deixar de ctxnpte sneroaderies nn-ponades. els quals filets se solucio­nen als tres anys. no podent, entre­tant, els comerciants venedors dispo­sar dc le* m e r c a é · e í e · . i s'arruba a perdre tMalmenc la <c·usa del di latat magatzematge.

Demana qu- es permeti la venda d'aqucllc» mercadeck^ en subhasta publica evitant s* e l x l les considera­bles pèrdues que els venedors espa­nyola sofreixen,

GcstiooMfreaUtzades conjunteuient. pel governador i l'alcalde ban donat per resultat te rebaixa de cinc. cèn­tims del preu del pà que k s clasees populars podran a d i u l r l r a 55 cèn­t ims quilo,

EN CIEBVA A MÚRCIA MUrcie. — Ua arr ibat l'ex-mimstre

don Joan de in Cierva, acompanyat de diversos .dtpuiata i senadors cor­religionaris.

També arribaren V'ex-ministre se-nyor Alaestre 1 nombroees comissions dc tota la • p o v m c i a · i ^ r a assistir al banquet cn houor de don Isidor la Oierva.

A l 'estació bi bavia una gran gen­tada que ba reb-.u a dem Joan de la Cierva amb emutotastes nsques.

DtA de 1 es tac ió s'ba d i r ig i t a l Cir-col f^n í i ·n 'ador . que estava abarrotat de correllgianaris daaitjosoe de sen­t i r el dlscurj d«4 senyor Oerra.

E l diputat per Múrc ia doni' Emil) Díaz de Bevehga. nresldent del Cir-col. ha prommclat nlp-unes paraules per a dedicar uua sa lu tac ió aJ senyor Cie r ra i Car. protestes de f( conser­vadora. . i dir , finalment, que el se­nyor Cierva gran en l'austariiat l en el sacriflt i i sap vèncer ics prò­pies passions.

Estem orgullosos — acaba dient — de tenir da cabdill un home. aixi . .

EL TEMPORAL AL NORD San Sebasua. — ContmUa el tem­

poral for» en tota la costa. Des de Gustaria sortiren aquest

mat í cap a Ondarroa. en camions au­tomòbils , els mariners que s'havien refugiat en aquell port en nombre de 350.

A ú l t i m a hora de la matinada re­calaren 23 vaporets m é s d'Ondarroa que fugien del temporal.

El personal dels pesquers fou ob­sequiat per la Junta de la Casa Al­berg 1 es troben molt beu atesos.

Uns altres vaporets d'Ondarroa passaren la major part de la nit ca-pajant c l temporal davant del seu port on pogueren entrar a primera hora del mati .

Es temia per la sort dels vaporets de Bermco. peró aquests, en lloc de refugiar-se a Guetàr ia . feren ruta vers Patajes en fondejaren sense no­vetat.

ELS PRESONERS Meli l la . — L'oflcta! senyor Navar­

ro, flll dél general qiic esta captiu a Aydi r . ha sojornat alguns dies a Alhuccnias, i . per conducte d'uns in­dígenes que a les nits solen acudir a la p laça , l i ha t r amès dues cartes.

No ha tingut cciutcsla. pe iú aquells Indígenes U ban assegurat que el general segueix bé,

A Alhucemas continua cl moro Dris Ben Said k s negociacions per a l rescat, i , segons diu, van per bon camí .

Sembla que es confia d'obtenir, al final, el desitjat resultat u^lflcant les altres gestions que es realitzen.

na l ínia a è r i a de Catablan-a i Da-katr amb desviació a Cabo Jubi. Tene­rife i Las Palmas.

Després de k s observacions prac­ticades, nau acordat ampliar 'es es-calea dc la l ínia fixant aterrissatg* -i Arcila, a m é s a més dels lloc» abans esmenta's.

Le c o m k a i ó tia VKÍUÍ k s atnori-tats. conferenciant . i m b e l Capítol tn-aular per a tractar d'alguns detalls re­lacionats amb la implan tac ió de la imta-

L'empresa ié «1 propòsit dc cealu-zar oi pr imer viatge d'act a dos me sòs. si no fur t alguna dificultat im­prevista.

Avui u l t i m a r à l'assumpte del camp d'aterrlssatge 1 de seguida marxa­rà rap a Las Palmas.

UN MORT TeiicrUe. — Quan anit passada tor­

nava l'obrer Eugeni GofczAkl en una llanxa del vaipor 'Reina ^'Ictoria Eu­gènia», en un ió d'alguns industrials que es dediquen a vendre mercaderies a bord dels. vaixells, en arribar als molls els quardajurats van voler In-v<>stigarel qne duia.

Com que l'obrar Manuel Gonzàlez oposà alguna resistència, fou detin­gut pel g u a r d i à Isaac Gonzàlez, en-taulant-se entre l 'un i l 'altre ima l l u i ­ta que donà per resultat qne el guàr­dia d i sparés damunt del Manuel, fent el projectil blanc sdbre l 'Eugeni, el qual mor i a la casa dc socors al cap de poca estona.

L'agressor fou det ingut UN SUOOE8

A darrera hora de la tarda d'ahir, es trobaven al domicil i d 'Unió Ciuta­dana. Josep Ortufla. flll del president de la l ' n ió i Josep Remartlnez els quals començaren a boxar. de broma,

, i acabaren pegant-se cops « m b gran ' violèuc'a.

Bemanlnez es t r agué un reWilvcr, amb el propòsi t de pegar el seu cón-ir.tioarit, segons ha declarat en el Jut­jat, però l 'arma se l i engegà i el pro­jectil tocà al senyor Onuflà, qui re-

Bültà ftrit de l avantbrac. amb orif ici d'entrada i sortida, de pronòstic re­servat. _

E L TEMPS Durant les darreres vinU-quatre ho­

res 1 » plogut molt a Cantàbr ia l Ga Ic^a

També s'han registrat pluges d'es­cassa Impor tància a Navarra t Aragó.

L a temperatura m à x i m a d'ahir fou de 50 graus a Algecires i la m í n i m a d'avui, t ia estat de 1 graus sota zero, a Terol.

A Madrid. l« kmperatnra m à x i m a d'ahir fou de 7'3, l l a m í n i m a d'avui, de V i.

Temps probable pnr a demà: Cantà brla ; Galícia, xàfecs , t el testam d'Espanya, tendència a millorar.

NOTIS DE OADIZ Madrid, 13, 2 matinada.

Càdiz —Procedent de la drassana de la Carraca ha sortit cap al Ma­rroc el canoner « M a n a de Molina».

El dissabte a r r i b a r à a aquesta ciu­tat, procedent de Mel i l le . l ' infant Don Felip de Borbo. que m a r x a r à a Larratx en ;'• isia de Menorca», per a unirse a les forces indígenes.

El vapor •femandez Silvestre», Ba dut de Tanger molta repatriats.

L' infant Don Ferran ba girat una visita d ' inspecció, a Jerez de Ix Frontera, als establimenta de c r i a ' cavallar.

CONTRA EL JOC Leon. — EI governador ha prohibi t

el joc en tots els centres 1 societat». No es Juga en tota la «província».

TRIPULACIONS SALVADES Bilbao. — Han arribat a distinta

ports k s nans pesqueres que la n i t anterior foren sorpreses pel temporal.

Eren 43 vapors. Els Upul&nts, en l lu r majoria, fian

arribat a Bilbao en camions i en els trens.

Tots s'han salvat-S'han desenrotllat escenes de jó la

entre las famílies.

uiimiiiiiiiiitiiiuiiiiMiiiiiHiiniiiiiiiiiimiiiiuiniii.nm

Opinions d'altri

Els p r o l t a s peninsulars

Folco Test ena ha escrit « t k paso por Espafla» una sèrie d 'an icks que ha començat de ptSilicar «La Nadón» . de Buenos Aires. Del primer ex t rè iem:

•Luego, con l a objetividad exigida por la impor tànc ia del asunto, que constituye el problema capital para Espsi>a. hablaaemos del •movimlento autonomista (notese que yo no escri-bo ui ia pakbra : Independència , ni aquella otra. tnuoho m à s fuerie: Sc paración: hay palabras que uno no oe atreve a escxtbirlas, de m k d o a lo que exipreean). que litierve en las dos regiones productoras de Etípaiia: Galí­cia y Cataluna.

En ese movlmiento. de que se calla lo màs posible. y m à s se calla cuanto m é s el fantasma toma cu^rpo. se ocul­ta una gran t ragèd ia y una m à s gran-de resurracción. Y. contrariameute a lo que piensan, o srmulan pensar los atàxií^is, ese movimlento no se r à el dcomembramiento de Es pana. s e r à la desart iculación de sus miemlíros an­quilosades.»

LÍNIES AÈRIES Tenerife. — Ha arr ibat a aquesta

capital una comissió de tècnics de k s linlcs aèries. Latecceré.

Vénen a í í t ' i d l a r re.-taWiment d'u-

Amos. MÜSPÜS l'Bililicleiiiies

Prortnolai Arqueològic. — Obert de les onze del mati a la una da la tar­da: Capella de Sarna Àga ta Plaça del Ral. U a la una d* la tarda 1 da les qua fre a les set de la tarda: Casa da la Ciutat.

Museu Pedagòg ic da Ciències Netu-rals de L. Soler PujoL—Plaça Bea", número Ift.

—Especial de Patologia Vegetal del Consell de Foment, (Aragó, n ú m e r o B7, principal). P ú b l i c Tot» ala dlea feiners, de deu a una 1 de quabe a ment t ambé es pot vleitar els dim lestica

—Del Consell de Foment .Aragó, n ú m e r o 287, principal).-argriouUura, Indús ' r la . comerç 1 Patologia vegeioL Pública. Tots el» dies felnen, da d e l a una I de quatre a sis del a t a rda eiv rliÍJmenges.

Especial da Mineralogia, Pe tro g r a r i , P&leontologia 1 ConqtillJologla, dt

to Sacietat da n è n c l e s Natural» «Club Muntanyenc». Prlucesa. 14. prt-Boer — Obert d'onze • una i d» etna

'Arquitectura: Escola d'Arquitectu­ra — Segon pla d» la l ' n i versi l a t a onze de la vetlla.

D'Història Natoral d» l a Univers*-tot EdUtcl da la UuUarsUaL

Artístic I Arqueològla de Barcalo· • a — Q^ert de ia» nou del mati a la una da la tarda 1 da i es tres fins a

Municipal: Obert de ies deu del ma De la Catedral: P laça de la Cata-

dral . De la Corona d 'Aragó: C a m r dels

Comte» d» Barcelona Centre ExcurtlonUta de Catalunya rrer uel Parad í s ) . — Oberta de aié

la tanda a dea quarta de nou del vespre.

Biblioteca del Consell de Pedagtv gla. — Urgell, 187. — Oberta, da U a 1 del mati, I de 4 a 7 da la tarda EI» diumenge*, de 11 a 1 del mat í . Aquesta Biblioteca 6a c i rculant

Episcopal: Palau Episcopal. D'onze e una del matf.

Dels Museus Artística (esnodal 4» Art ) : Oberta de les deu Sal mati a la una de la tarda. Museu Arqueolfr f i c : Palau Refal del Parc.

De la (tnlvarsttal. Edifici d» la U i * v a n i t a t

BlbUotec» especialitzada «0 mata­ries textU». Escola d ' Indús t r ies Tèx­t i ls d» la Universitat Industrial (Ur­gell, 187), oberta, de dau a dotsa Serva: cle préstec.

Arút —Oberta de deu a una del matf, I da set a neu del vespre. Pas­seig de Sant Joan SS. principal .

— Institut de Cultura 1 Biblioteca Popular de l a Dona. — Dc l«a deu dos quarts d'una del matf. de k s cinc a dos quarts de nou de la tar da, ela dies feiners: de k s deu d«. mati a dos quarts de sis de la tar­da, els diumenges. Els dilluns, al mat í . roman tancada.

Biblioteca dal Poble. — Sostloguila per l 'Atoociació de la Premsa Diària. Canuda, 13, primer. — Oberta al ; M h'.ic tots els dies feiners, e sis 3 nou de la ni t , 1 els festins, no diumenges, de deu a dotze dol mat i .

Del Reial Patrimoni; Palau d» la Dloutacló.

Provincial L'nlversIUrta. — "berta *• do» auaxw de deu d»l ma n a dos quarts de d u u d* la tarda: Eiiitlcl de la Universitat.

Biblioteca pública de Sant .Andreu de Palomar (Santa Marta, 18 l SO).— Oberta de ies vuit a las deu dal ves­pre.

L A V E O D E C A T A L U N Y A

agina Musical de L A V E U 1 2 d e s r e n e r

d e 1 9 2 3

' 7 1

i n n o u o r g u e a M o n t s e r r a t

Coincidint amb lee lonnoscs let-es de Nadal, celabradcs amb tanta

foicmnltat a l Monestir de Montóe r v . h» t ingut Uoc 1 entrena d'un nou orgue coastruit al presbiteri de

j U SasOica. especialment dedicat a | i acompanyament del can» dels ec-Irclan ala qne s'acotden als peus ma-I t m o s de la Verga Bruna per a can |far tes seves lloances.

Pe tampe era secada la msuflcien-jcia de l'instrument dcsUnat a sem-iMant objecte: el Uoe que ocuparà I dirrerantent l 'altar major ara molt I reduït í Torgue no podia eixamplar-I f . sense perjudicar la col·locació del cbor t n l a ü t u . El problema només to­nia uoa solució, assats d i í í d l ; pero els monjos, sempre disposats a qaal-

| sevol sacrifici que representi una positiva contr ibució a la grandiosa obra de renovació integral de la oasa pairal dels catalans, no ban dubtat 0 empendre els treballs necessarir per a obtenir tal solució. Aquesta D9 era al tra que perforar eJ mur de grulxàr ia considerable que separa resglesta de la cambra dels ex-vots. tota mataix del tron da la Mare de Déu. i cn íond i r desprès en la roca w * . Les obres es portaren a --ap malgrat la gran dificultat i es dispo­sava, a la 0. d'no espai bastant g raó per a robre el complicat organisme d'on orgue de regulars dimensions.

La tonsiruccio de l ' instramenl fou encomanada al signor Silvio P u i g g:na, orgueaer de Gènova, qui siha fnt uoa merescuda reputació a Ità­l ia fent-hi nombrosos orgues, alguns de veritable importància, com es el del Duomo de Mi là Instal·lat fa al­gun» mesoe a Montserrat, el senyor Puggina ba anat realitzant la seva obra pacientment i amorosa, valent-te, per a l 'elaboració i ajust de bon nombre de peces, dels elements i ta­llers del Monestir mateix: pot dir-se doncs, que l'orgue és ben roontse-rrat l .

Consta de dos tMÍatt m^nnals 1 un de pedals, aquest de l 'extensló regla­mentàr ia de 30 notes, essent e! sis­tema tubular. La presentació de la consola és tan acurada com engi­nyosa; només com a moble fa goig de mi ra r - l a Onant a l'artista. M tro­ba grans facniïsis per a rexecuoló. La regls t ració es per plaquetes a Joc de palano», tenint tnda placa un disc corresponent, també a movlmen-de palanca que permet la preparació d'una reglstracló l l iure que en t ra rà en acció a voluntat mi t jançant e ïs botonete «ad boc.. Amb plaquetes, i amb pedals de comblnsció . |«oden acoblar-se els taclats 1 el «pedalier*, obtenir-se l'octava baixa I l 'or la va alta del segon teclat al primer, l'oc-tava alta del primer al mateix pri­mer, i'octava alta del pedal al pe­d a l Cada teclat, mi t jançant botons, adquireix an tomàt i camant una gra­dació de sonorMítf; plano, mig-fort. fort, tortlssim. Mitjançant diferents pedals s'obte una registració mitja amb e] tHol de Coneertal, així com el M a el Fortissim general, « t e

^ ea's «qui la Uisia de jocs del nou c r g M .

Primer teclat: I . Principal de 16 peu», f . PrlDcipel de a

Octava de i . Cu i íue rA de ?. Flauta de 8. Flauta harmònica de i . Dulciana de 8. l'ndaBJarlg de 8. Trooitíe·a de 8. Ple de i files.

£*gon teclat: 11 Prtcipal v io l i de a.

Bordó de 8. Flauta de i

I I . Viola d'amor de B. IS. Veu celeste de 8. 1Ç. Concert de violins de 8. Teclat dels Pedals: 17. Contrabaix de 18 (per trans-

mis&IA). 18. Sots-baix de 18 rper transmls-

• ló) . (Beal»i. 19- B t l s har raènle de 8 (per t ran i

missió) . .'Real»'; L'orgue és lot expressiu, amb per­

sianes independents per s cada te­clat manual. La disposició iaterior és excel·lent, dintre de l'espai rela-t n amant estret de què s'ha disposat, podent-se arribar a totes les üeves parts amb (aciUtat per als efectee d nflnació, conservació, e í c Tots els detalls de mecanisme són pe^ecta-

3. I -b. 6. i . 6. P-10.

I?. IS.

ment entesos i palesen la inventiva del constructor. T a m b é mit jançant enginyoses disposicions l'alimenta­ció d'aire té garantida la seva regu laritat i bona distr ibució en les diío-rents seccions de l'orgue.

L'instrument és t ransposï tor , po dent-sc pujar i baixar fins a im to i mig . amb la sola press ió de sis bo-tonets amb mecanisme n e u m à t í c La tasca de l'acompanyant en moments determinats i ImprevlEtos—cants do romeries, per exemple—es alxf bon íacl l l lada.

El bon funcionamom del uou or­gue i la seva valor art ís t ica tocant a qualilst de so—plenitud de conjunt; suavilat. avellutai, mordent rique­sa de timbres, segons els Jocs—que­daren perfectament acreditats I me-resqueren elogis i aprovacions unà­nimes en els actes inaugurals, qne ens plau detallar a continuació.

El 21 de desembre, a quarts (Tonze del matf. després de rof lc i . el reve­rend P. Abat Dom Antoni M. Marcet. revestit de capa pluvial i acompa­nyat processonalment de la Comuni­tat J l'Escolania, b a i x à al presbiteri de l 'Església 1 benei Vlnstrume.ut. Acte seguit es càn tà l 'ant i íona gre­goriana fto solemne) »Alma Redemp-torts Mater>, alternant els versets els monjos i els escolans 1 amb acom­panyament d'orgue, a càrrec de l 'or­ganista del Monestir. Dom Bernat M. Vilar . Dignem tot seguit que aquest monjo, tan dextre com modest artis­ta, un dels millors deixebles d'orgue del mestre Gibert es distin si no so­lament en aquest acte de benedicció que clogué amb una delitosa pàgina de ScarlattL s inó també en les .ves­pres pontificals celebrades solemne­ment la tarda de la mateixa vteflia de Nadal i en altres actes d'aquelles diades.

El uostre benvolgut amic el mestre Vicens M. de Gibert, havia rebut ITionrosa comanda de donar els re­citals Inaugurals damunt el nou or­gue.

En consonància amb el caràcter dc la festa i les diades en què s'esqueia, el mestre Gibert combinà uns pro­grames verament exquisits. Per al primer rtyUal, que t ingué Uoc el ma­teix dia dc la bènodlcdó . a les dotze, 1 dedicà especialment al reverend Pa­re Abat i revenuda Comunitat dispo­sà una primera part d'obres de ca­ràc ter religiós, m é s ben dit ma r ia l . reservant la segona part a obres pu­rament de concert com segueix:

Primera part. «Salve Regina». Aguilera de Heredia; 'Magnificat-· iDuet de la cantata mim 10 . Bach: «Ora pro nobis». Llszt; «Romiatge a Lourdes». Gigout; ^Ave Maria». MaX Begor; «Salm X V U I " , Marcello.

S'·jrona part. «Tiento», Pere Al­bert Vi la : «Final de la sonatina en mi», Fra Antoni Soler fantic escolà de Monlscrrati; «Bocet en re bemoll», Schumann: « C o n t a b ü e » , César Franch: •Preludi i fuga en do me­nor», «Largo de la Sonata V», «Pre­ludi i fuga en do major», Bach.

El segon recital se celebrà el dia de Nadal a la farda. El concertista al dedicà a l'Escolania de la Mare de Déu. 1 formà el programa d una sè­rie ben «tractivola de peces nada­lenques.

Primera part- «Salve Regina». Cabezon; «Toccata pasioral», Pachel-bel: «Allegretto pastoral». Frescobal-di ; «Musette». Dandrieu; «Tres cho-rals de Nadal. Fuga «Glòria In Ex-celsls Deo». Bach.

Segona part. -inianto», Fra Anto­n i Soler; «Pastoral». Mojsisovícs; «Musette-. Bossi; -Vettes Nadales», César Ftanoh; •Vilancet· , Gurídi ; «Quasi marxa» . L'sandizag»; «Nadal», mossèn Romeu; «Sol solet» ígloesa d 'un cant de mainada), Gibert-

El distingit mestre una vegeda més dona prova del seu domini de l 'instrument, del seo clar mecanisme i puresa d'estil, i Ongué l'encert de posar de manifest les qualitats pecu­liars 1 les posslbUilats de combina­cions del nou orgue- Aquest sola els seus dits experts, donà la sensació d'una vera obra d'art, 1 les obres executades produ'ren un electe i m ­millorable. De propis llavis del mes­tre Gibert sentirem expressar el plaer que l i havia causat tocar un orgue tan obedient al tacte 1 de tan belles sonoritats.

Tant l'orgucner sonyor P u g g i n i

tee enhorabones, a Bwnca d'aplaudi­ments impropis del Uoc sagrat tal com n'eren mereixedors, f o r en «txl mateix molt felicitats els monjo». 1 molt especlelmenl l lur capdavanter el reverendlsslm Pnro Abat » qu i os deuen tantes iniciatives endreçades a augmentar el prestigi dol benamat Monestir de Montserrat. JoleU glo­riós de la nostra Catalunya rassor-gent. - í . c.

L e s pensions

del nostre Aj imlament

L'Ajuntament de Barcelona pen­siona algun cop mta d'un Jove m'J-slo. per tal que el suedll artista pugui anar a perfeccionar «Is MO» estudis, fora de casa. Aquestes pen­sions tón certament oportuMs i po­den esdevenir, no h | ha cap dubtr. ben plenes d'eficàcia Caldria, pen \ que els art stes afavorits »T»o me­reixin. Caldria, demés. qu« la pens ió oferta fos sempre aprofitada. Ara bé: és un fet conegut que, llevat d t le» poques pensions que «s donen als alumnes de la nostra Escola Mu­nicipal de Música que. en vir tut d'un concurs, han estat mereixedors del premi, es concedeLxen moltes de les esmentades pensions sense cap garantia d 'ésser merescudes n i apro­fitades. Sabem d'aigua artista que. després d'haver estat pensionat no s'ha mogut de Barcelona Altres ban anat a l l à l i a . . t han ingressat «Q qualsevol companyia d 'òpera , ele Ncftsón aquestes, evidentment les,fi-naUtats que persegueix. on crear fes seves generoses i ben oportunes pen­sions, el nostre Ajuntament. Cal­dria, doncs, rompre, decididament amb certa t radic ió i organitzar, or­denar les pensions que ens ocupen. El que ens permeten avui d'asse­nyalar és ben fàcil de dur a bou terme, ja que el nostre Ajuntament compta amb una Comissió de Cultu­r a La qual, assessorada pels ele­ments de les Corporacions musicals

] del Municipi , podria ben orientar i I ben ordenar les pensions ofertes «Is i artisiea *> I A la susdita Comissió 'qne fàntes

proves ba ja donades d'amor a la ciutat) ert drecera, doncs, avui , amb tots els respectes, el nostre prec. Preo que respon a un desig que tots els amadors de. l o nostres valors com-partiran, creiem, sense cop objec­ció.

L a r e s t a u r a c i ó

d e l c o n t r a p à s l l a r g

Molt cm plau d'haver vist a LA VEU del 28 de novembre, edició del vespre, la respora cortès i viva. (pje el senyor Baurtcb dóna al meu arti­cle del 4 d'ocmbio en aquest d iar i . Jo entenc que les polèmiques ho ban d'ésser de vives, la qual cosa vol d i r que unse perdre ma i de vista la jus­tícia i la cortesia, trom ha de posar-hi el cap i l 'amor propi . Pero. quan aquest darrer h i és posat exagerada­ment un h o m corre el periU de de­fensar, oo una causa donada, s inó el personal amor propi.

I a ixò U pasta al meu contrincant, qui. fugint de ço que va promoure la polèmica, involucra una sèrie de coses totalment accidentals, per a no fer tan punyents les cooiesslops que. a] començ de l'article, es veu obll-gal a fer. abriuoa: per U precisió Incontrovertible de les unevas cites, l o be defensat la primacia de là ciutat d« Banyoles en Is r e s t au rac ió del cont rapàs l larg, p r imàc ia que, si oo negada rodonament. s'amagava i es feia «1 buit al seu entorn: «U defensa solament l a seva ac tuac ió persona) en ço que anomena «segons restau­ració». Jo, en Is ballada del coDirs-p è s a Banyoles, confesso qt»* res hi be fet ni cap g^>rl8 me'n pei-uiuy; ell ho atribueix to i a major honra i glò­ria del Comitè i del seu assetS'-r tèc­n i c Jo be defensat la Just ícia; ell l 'Amor propi .

SI volgués respondre una iper una t les inexactituds que l 'article del meu cona'iucant conté i a les izupu tac ions que indegudament «m fa. ne oesswarla m i g diar i . Pe rò . oom que

com el mestre Gibert, reberen mol- j crec que no tinc «l d f r t d 'àbusar . n l

del d'-ari. n i del» Uegidors. em eoncra-taré s tractar eolament d 'une» p o q u " coses. • encara, així . P0t»er resaW Uarg l pesat. Perdonin-rotio tets, per tjna v e g a í a . j a que és •Tiest «J meu darrer an lc la en aquesta polèmica .

Fera nl-nòria- Vaig "Wire a LA v t u del 4 ! de Juliol un « - c m en el qual es dola qua per l'AUin»1' Empor­danès s'anava a la res taurac ió del Confrapàs. que, segons data Tescriu havia de ser el Uarg. El t i de j u l i o l (VEU del 2di escrivia uoa carta ober­ta al president de l'Ateneu Emporda­nès feUcitanl·lo per la iniciativa. 1 en .«•uns l'innovava del quv Ja fvta anys « 'havia (et a Banyoles, on es po­dien a d r e ç a r por a iot el que calgués 1 ofennune en el que pogués i n u -rcssar-los El I d'agost publicà L \ VEU un esorií diem que * l'Ateocu s'h: -havia oonstimin un Comitè per a U res taurac ió de] Cont rapàs . donant als noms de l í senyors que cl compo­nien, «Sbent director coieogràflc ei se­nyor Rigail i asssssor tècnic ei »«• nyor Baurich; que havtan començat « ü assaigs del > Cont rapàs Sardà», (abans era «l Uarg). quo per la u r -dor vtnenta (to passada; es proposa­ven prcsentar-lo al pdblio. 1 «oferint1 tota mena de facilitats» als que vol­guessin contribuir s la seva restau­ració. E l 10 d'agost sortia a «Las No-U'·las· un article de «Salvatore» al peu del quai.W havia tma noia, que deia que. en v i r tu t d'una tnfoni iacló «motivada pels seus escrits» —- cosa

Sie no és oerte. car Jo no en oonei-a cap — sabia que a Banyoles ha­

vien «intentat» reproduir el Contra­p è s Uarg. El 18 d 'àg01" . VEU pu-bli·^a la T^spoet» que el secretari de! C-imlíè d ó n a a la meva carta del 2< j u l i o l , l a qual. si bé signada pel se­nyor Camóï , Jo d i r i a , per Visttl, que està dictada per u n * altra peraore del Comitè . De pr imer antuvi, em fa sabar q u è al ssnyor Baurich é s VI-oiciad&r de l a nova temptativa 1 que torma part de] Comitè, i en altres d i ­ferents llocs torna a parlar del se­nyor Baurich. 1 sols d'ell t m «üu qne tots eUs sabien Ja la ballada del Contrapàs a Banyoles i que «Us, per de moment n i Intenten ressuscitar e] Contrapès llarg, s inó el «Contrapàs. Sardà»; I acaba oferint-me un lloc al Comitè i pregant-me una resposta en la mateixa VEU-

Ed q u è quedem? De la ballada del Cont rapès a Banyoles, va assabentar-se'n ei Comite per la informació a la qual d i u que van donar Uoc «Is «rt i-des del seu assessor tècnic a «Las Nou iías». segons «U al là va «scriuro. o bé ja ho sabien tot d'abans, com deia a LA VXU el seoretari del Comi­tè? Ouln dels dos íenj-ors ey4 *n el cert?

Deferent amb tel senyor, ti respo­nia el Í 3 d'agost fVEU del í d e a^iem-

| bre) fenf-ü les observociens qua 1» seva caria em suggeria, i at'abava declinant l'honor de. per tànj 'e r al Co­mite: en primor l loc, pe rquè no m'ho

I permetien les meves ocupacions. 1 en 1 segon lloc pe rquè , nrcwopont-se dlls

restaurar e! Con ' rapà? S a r d à 1 no al l larg, jo no estava docnmwitat res-fe^rte al Sardà- I tornava a dUr-los

• que. si els podia ajudar, sempre tu estava disposa».

1 Ve e l dia 7 de setwnbr*. i 5urt a «Las Noflcta!» «queU article oo sa-firma que Torroella de Montgrf és qui ba donat «la primera contr ibució pü-Wlca i p ràc t ica , a la ressuiracoió de.l Conteapàs— dins d'uns sola del lo­cal del Sindicat Agrícola, on va ser ballat per uns quanta veUets. Aquí

i t ambé es aUa on es diu que e l Con-I t r a p à s executat procedia de l ' a rx iu d« j to cobla d'En Pop Ventura L'auter

d'aquest article sahia el 7 de setam ; bre «1 nom d* l'autor del Con t rapès l tocat? Segons d i u en l'article del 28

novembre, cap aJ final, no ho sabia, però deia que, en vista del neguit líj que jo demostrava en el meu article del 1D de setembre ÍVEU del 3 d'oc-tubre). i iav:ii demanat una aclariment a Torroaila 1 que d'allà U havien pç,p. post quo. sl bft procedia de 2a cotOa d'En Pop. la portifura deia «Contrapàs Uarg d'En F. Carré». Això després del me'J article publicat el 3 <roctubrc:

I ritat? Doncs Jo afirmo, i «I meu can-' t r incant no gosarà a negar-ho, per-! què ho puc provar, que el d i a l í de

setembre, a tot estirar, o sia quatre dies després d ' aparè ixer to seva aftr-

| m a c l ó a «Las Notiotos% ei! sèb ia Ja i que el cont rapàs tocat s Torroella era ' el que s'havia ballat a Banyoles l 'any

1907 i que- era instrumentat por en Francesc Carré. Ho sabia Ja el d ia 7? No puc provor-ho. Po rò el cert é s que a Torroeüa n hi havia m é s de quatre que ho sabien él mateix dia

que es va tocar, que crec que fou — no fio asseguro — a l 55 d'agost.

Aleshores va ésser quan vaig veu­re que no as discutia amb" la bona volguda, i a ixò em va moure a et-criure el meu article .Insistint-, del 19 de setembre (VEU del 3 d'oc-u bre). que be obligat el meu contrln cant a confessar ço que tant l i h* costat

Però . encara, en to resposta del V* de novembre, pot més en ell l ' a rwr propi que to Justícia, i Uavors inven­ta la teoria de to «segona restaut* clo-. de la qual es proclama àn ima i bn'·. No veu que. amb semblants teo­ries, pot venir un altre i proclamar-se «leader» de la tercera o quana tts-tauraftjó i enderrocar-lo del pedestal que ell mateix s'aixeca?

Comprenc que h i hagi qui vagi darrera 18 glòria, i és una legitima 1 noble aspiració l'aseolir la: pero ai­x ò no dóna dret ni u arreconar aque l l í qui amb mitjans cscasisslms han donat un fort rendiment, seuso comitès n l assessors tècnics, ni mes-tres de coreografia, n l tnmpoc a pre­tendre que lot el que es faci és per­q u è existeix un Comitè, l ' ànima d d qual sembla éi.scr el meu contrin­cant

1, cn aquest sentit, resulta deliciós el f inal del seu article, atribuint con» s èxit del Comite la ballada de con­t r a p à s a Banyoles del diu ?6 d'octu bre d'enguany, veritablement, VH ésser un èxit positiu per al nostre folklore, però negatiu per s l'asses­sor tècnic del Comitè. Perquè c.s va baUar el con t rapàs a Banyoles.' Doncs, precisament perquè el meu coutrmcant no voUà confessar el me era de Uel l de just ícia que confeb •éfu

I 'ns quants barcelonins, que se­guien da prop to neutra polèiuni i . veient com el meu cori'rincant s'obs-ttnava a no loolessar m-t I ras un • cosa evident, anaren s trobar un re gidor de Barcelona, que sabien qn0 estava en relació d'aislstat amb el baUle d» Banyoles, i l i pregaren que e ícr lv ls al d i t senyor perquè es ba­l l ' s c l con t rapès per to festa nvijur, amb tot Uuiment. tel com s'hàvia ba-Uat l 'any 1907. I demostrar així a lot hom. no amb paraules, sinó amh fets, la priraHCto que Banyoles po dia ostentar en aquesta qOes'l··· El batUe i l i Banyoles v* reunir els veüs contrapassistes. els quals contesta i en dient que ara era f l e s t i ó que ho f s eln els joves; I . com que el temps e n curt es va posar f i l a l 'agulla de -c-gulda. Es formà una coli-i de Jo^ es 1 noietts 1 es prepararen per a assa Jar-lo, Pe rò . 1 to müficà on era. qui te tenis? Sols tenien els papers de cobla- Es va demanar la reducoió per piano a En Carre. que ara ^ lu a Barcelona. El l no la tenia, pero s;i bla que una còpia, signada per d ! estava en mans d'un membre del Co-mtiè , que estiuejava per l 'Empordà; se U TO pregar que to I r a m e t é s pur a poder assajar. Ja que no en fenien d'altra Atentament Bn Carré VB T'­pondre que l'.envlava a un »Uro membre del Comltè.qu9 era el que U hi havia deixada, i que :i( |iiell la hi faria a mans- En Carré va escriuré

, a aquest darrer... I to reducció no vc nia. Sola. molt pocs dies abans del

i dia qne s'Uavto de ballar. Í» 11 va • d i r que se U posaria H la seva dispo

s i d ó , quan Ja no Ui havia temps ma­terial per a assajar. Es que aigu d- dintre el Comitè tenia interès que no és baUés a Banyolc*? Són nqt)oSlés les faclUfato (?) tjue brindaven cn ics seves notes oficioses? E» a ixò fonv.-n

| tar to seva difusió? 1, no obstant es ^a baUar, l es va

I ballar bé. malgrat els eo t rabàuc í . gràcies a to previs ió del qm eícrn aquestes ratUes, oue 5uarda^^ ami-molt afecte una còpia de to tonada

i I mercès * En Palmada, que cj to ' earva sxoSb «1 tTlalbloI. t a to bona vo

luntot de l'Hostench 1 de tot?, amb l0 , dics l'aprengueren, fent-lo, no en | una saleta 1 alcova, com ho van fer

e To r roeüa , s inó . com és de Uel, com ho exigeix una tan grandiosa dansa, a to gran p laça da to ciutat de Ba nyoles. el 96 d'octubre, aplaudit per milers de persones I ballat en roig d'un sUenci sepulcral, que verament Imposava-

Amants de les coses de to nostra torra h i a n à r e m expressament dc Barcelona i altres Indrets, sols per a veuré ' l ballar- So sabem que h i a n é s cap membre d'aquest Comitè. <pe tant diu que trtíbàUa. per to resteu ració del con t rapàs .

''hg. r z . — D i v e n d r e s , 12 de g e n e r d e 1923 L A V E U D a C A T A L U M Y A

f"l nií-u contrlrtcant em diu que do-' no nn pas cn fuls fl.trnt me en cl seu

•w: ! t vodaii . F i n í se en «I vedat d'altri vol dir que és ficar-se allà on nn hnm no (t. dr;-' Pm'.. com que jo crec que tothom en M ppr a exer­cir la crítica públií-smem, sobre alio que pübl lcarwii i s'escriu, o no sé de lògica o en criticar la «Sardana del cunirapas numero l . no m'he fi­cat en cap vednl, s inó que he caçat en camp ll iure, amb llicència i sense fura. 111 reclam.

Ja ynig d i r que jo no era nf mü-9ie ui tAonic musical; i és endebades que wúÉfot atonlir-me aaïb nna eru­dició ttiUsièai que serà . i és sens dub­te, molt superior a la meva; mes no crec Jo q w s'hagi d'haver estudiat tècnKa musical, n i les llets de Ke-plrr per a conèixer que el ritme del <ontrapee l larg és ben diferent d t í de la sardana. Com tampoc cal haver esiudiat ei batxillerat per veure que és un disbarat gramatical dels gro». sos allí1) de la •Tècnica ballable del Contrapès , posat amb capitals 1 com a capçalera de l'arttcle publicat a «Las Noticia»* el dia lu de setembre d'enguany. •

I com que no quedo convençut , i n -s i s i m o a creure amb tot eonvencl-ment per la meva pari. que folklòri· cament, tant com és iaudable com­pondre sardanes sobre motius de can­çons populars, ée reprovable el fer-ho sobre motius d'altres balls, ó i a lg r a l Biemn contrapassos. I perquè a ix í bo crec. així ho dic; si vaig errat pi t jor per ml .

Segons tinc ent^s. ara el C o m t » s"' upa a crear com si a iguéss ím una espècie de tipus de contrapfts que se­rà el rjiie -;s t r a ' t a r à de popularitzar Nn >r si serií un contrapès ^ s e m 0 de •laboratori»; no sé si la d i í t r ibu-clé de dretes i esquerres d'aqiM>si oon-irap'is serà la tradicional en algun indret dc Catalunya o bé si serà una de lantuè fantasies e-ireogràflques. Bo serà quev quan això es faci. el Co­mitè i en particular ei seu assessor tècnic, ens i l - lusir in reP!>ecte d'on l'han (rel i a qui l'han vist ballar, perquè els maliciosos no puguin creu­re que ós un (on t r apàs l larg «ad 11-hi tnm.. Sigui rom sigui, els p o r t a r à una gran feinada, si volen fer una rosa iirrcgladeta. Sembla que el ca­m í més curt hauria estat popularit­zi! r el ballat a Banyoles, ja que, u l ­tra tenir la garantia u'haver sigut Iwll. ' it per vell* encara vivents, esté Ja instrumenta^ n'hi na c'iples es­campades i fins "s'ha publicai com e« balla, amb la corresponent distribu­c i ó en dretes i esquerres.

Això hauria estat la cosa més lò-gi^a 1 la més curta, sl solament s'ha-gues atès a la divulgació del gran

'bal l català. Però , per dissort, pot m é s |Ia passió que la lògica. El con t rapès l l a rg restuurat a Banyoles, no se'l vd i considerar viable; tiS lu desgràc ia de no per tànyer n la «segona restau­ració», i , per tant. no porta el se­gell ni té el «placet. de l'assessor tècnic del Comitè: condició precisa.

irinseca. teneïu, d e m é s , una valor d'exemplaritat.

Havem rebut el primer número d* «Ri vista Muzlcala Ocúítanai , trut-

l le i i de la 4ChoraJe Déodat d* S*ve-«kJ», deToulouse L'article qu» encap­çala la publicació esmentada, ée pàr a nosaltres ben s impàt ic i afalagador. El n imam del susdit treball. En Josep Boyer «redactor en cap de la «Revis­ta .Muzicaia Occitana»}, expressa idees ben semblants a les que defensem i havem sempre defensat nosaltres. Més encara: com exemple a seguir, l 'articulista esmenta ben netament l 'a 'c tuació dels nosires orfeons. Cal agrair certament els mols agradl-vols que En Josep Bayer endreça als nostre* homes i a les nostres institu-cions.

Diu. entre altres coses, el redacto.' en cap de la Revista Musica!! occitana:

••Carles Bordes. Uufe Millet, Anto-nin Pereosc. Déodat de Séveràc. ens

j han donat una doctrina i ensenyat I --is mitjans de realitzar-la. Deixebles

fidel», seguirem llurs petjades i ens aixoplugarem sota l lu r patronatge».

Diu també En Josep -boyer: \ «Carles Bordes i Lluí? Mi l le l han donat maduresa al mètode . Abans que tota una entitat que servlr-vos d'exemple: a Par í s , «Les chanteurs de Salnt-Gervale», a Barcelona. l'Orfeó Català. Seguidament un mi t jà de di­fusió: «La Tribuna d í &alnt Cervals» la «Bevisia Musical Catalana». En. fl, els viatges de propagtuiaa.

La valor d'un mètode es judica pels sous resultats. A França , el l ha susci­tat el moviment del qual ban sortit amb un refinament ben marcat del gust musical, la Schola Cantorum. de Par í s , i en les províncies, nombroses entitats ÍUiades. de tes quals les més plenes de vida són. sense cap dubte, les que floreixen r n e.I pa í s basc. on elles han arrelat dina d un ambient netament popular. A Catalunya. l'Or­feó Cata là ha fet né ixer un è lxam d'innombrables entitais que han es­devingut l 'omament i l 'o rgul l no so­lament de la capital i de les grans v i ­les s inó flns i tol de les humils vile-tes provincianes.

En veritat, el moviment ha estat ben fecimde a Catalunya perquè ha irobat en la idea regionalista un fer­ment d 'activitat I tarahé perquè ha esiat fundat prinoíipaliiient damunt dels element» populars, talment com •icabem ja d'assenyalar-ho en el país basc».

Desitgem a la «Bevista Muzicala Oc­citana» i a la «Ghoral^ Déodat de Sé­veràc» germanes nostre.-., molts anys de vida fde vida victoriosa! I d-slt-gera que l lur «credo». l lu r ideal—que és el nostre ideal i el nostre credo— •robi en terres de F r a n ç a i sobretot de la Catalunya francesa, un ambient ben a propòsit per tal de ben florir, de ben íruitor!

Per tal de comraemoi.u· dignament "1 centenari de César Franck. el Con­servatori de Lieja organi tzà un ünpòr-ant concert sota la direcció del mos-

sembla. perquè es doni bel-ligeràn- tre Sylvaln Dupuis. director de l'es eia a tot allò que a i Contrapds per- ' mental efinservatori. Figurava f n c l tany. programa una obra cabdal de César

I si penso mal, que Déu era per- | Fan^k: «Les Béalltndesv. Ar-Msiiren doni , com també demano perdó, cn , & la bella sessió commemorativa, l a acomiadar-men als pacients lectors tji>e han volgut seguir aquesta ja l lar­ga i pesada polèmica.

JOAK TO FIRA I VÏMRNAO Ciutat do Barcelona, 17 de desem­

bre de 1922.

N o t i c i a r i Ultra el premi de m i l pessetes del

I I I Concurs Eusebi Pai.vot i Uagus-fera. que ha gu-inyat N'Ednord Tol­d r à amb els sens .Sis Sonets, per a v io l i i piano, s'han concedit dos ••'c· cèssi ts de 500 pessetes als compositors Ju l i Carreta i Tomàs Buxó.

Havem rebut el «Suplement a l'ex­traordinari dedicat & la música a Sa­badell», que publ icà «Garba», l'excel-lent revista saba delir nen. HI figuren blograflef. curosament escrites, dels següents músics : , MofíMUi Jaume Bo-farull . F.useM Bosch. F^uel Bosch. Jo­sep Bivsch. rebr ià Cabnné, Cassià' i.a-sademont. Pere Casanovas, ftlossèn Miquel Ferrer. Joan Gurabír t , Josep Masllovet, Mossèn Frederic Múset Ferrer. Mossèn Josep Muset Ferrer, Antoni Oller, Joaquim Oller, Joan Pa­dró. Josep Planas Argemí, Josep Plans Josep Pujol. Mateu Rifà. Joan Roca Buxadé. Mossèn Angei Rodnmilans. CaMor Vila i Francesc Vila.

Mai podrem alabar com es merfA-3t-_n aquesta n.ena d'interessants pu­blicacions ja que. u lua l lu r valor i f l - I

Reina de Bèlgica, el i·iinlslre o'Ins-truccló pública de F r a n ç a , el mestre Rabaur, clc.

Ultra el concert que acabem de re­cordar, la ciutat de Lieja (on nasqué ' , com Ja és sabut, l 'autor de «Psyche»), celebrà altres actes importants en re-cordança de César Franck, que s'efec­tuaren els dies 11 i 12 del passat na«s.

A Lieja, en fl. s'ha inaugurat, un bonic monument aixecat en honorança de l'autor de «Rebecci»-. Aquest mo­nument, obra de l escultor Fix Mas-seau. ha estat donat a Lieja pels ad­miradors francesos dc! vell mestrp. Al peu del bonic monu.nent. hom hl llegeix els següent» mots: «Ofert per la ciutat de Par í s . 00 ell visqu.'. a la ciutat de Lieja, on ell va néixer».

l ltra «Les Béalltudes», s 'executà també a Lieja, «Rébecch». «Hulda», la «Simfonia en re menor», els «Djlnns» i les «Variacions simfòniques».

El dissabte dia 10 del passat desem­bre s 'efectuà a l 'església de Santa CIotiMe de Paris, una bella sessió njusical. en recordonça, també, de Cè­sar Fronelc. L'autur del -Preludi cho-ral 1 fuga» havia es.at mestre de ca- ' pella l organista dt I esmeniada es­glésia. Les seves iu i , rov i ï tac ions , en cl temple que ens uoupa, eren famo­ses. Els deixebles de César Franck les recorden encara. Ei propi Franz Liszt sort í un dia meravellat, despris 1 d'oir a César Franck I f l nom de J. S Bach sor t í dels seus llavis, en I voler expressar la impressió que aca- ' bava de sentir.

En la important sessid que reoor- I

dem, Eugeni Gigout (l'organista que els sfldocats barcelonins han aplau­d i t m é s d'un cop;, tocà l'orgue. Eu­geni Gigout fou gran amic de César Franck 1 un dels admirables «Cbo-rals» que va e·cr iure l 'autor de la •Simfonia en re menor- (el 'Coral en m l . fon dedicat a l taleotos organista.

S'anunola la representació a Wie«-baden. d'una ò p e r a d* Cyr l l Scott: «L'alquimista».

Ha estat creat a »?r l ín nn Conser­vatori rus. on 6 ' éus·n>arà, ultra ia música, l a r t coreogràfic, damàivc 1 cinematogràfic. Molls aelt. professors procedeixen dels conservatoris de Moscou i dé Petrograd.

•M. de Hofmanhsthal, que organit­zà els festival» Mozart. de Salzburg, es proposa crear à l t res fesüvals con-bagrats a Gluck. Beethowen. Weber, Wagner, eto. Els'susdits festivals s'or­ganitzaran amb tota regularitat i s'e­fectuaran a Salzburg.

Amb «I nora d« «Ghilde internacio­nal de oomposltorsi. s'ha creat a Ber­lín u n à societat do compositors ultra-modems.

Formen ja part de la dita societat, els mestres Busonl, Petri. Varesse, Van Dieren. étc .

La novella entitat organi tzarà im­portants concerts els programes dels qnals seran enviats à les associacions estrangeres adherides a la «Glillde» de Berlín.

Maurici Rav«l escriu ara una «fóe-rle».

Obre» q u é s'estrenaran aquest hi ­vern a Itàlia: «Debora e laele». Ptz-zetti». «Belfügor», de Bespiglil; fScala, de Ml lan i : «U Pr ínc ipe et Nureúba», de Bianchinl (Venècia); "La Monace-11a delí» fOnlana». de Mulè (Triestre); «La Tempesta», de Latmada (Teatre dal Verme, de Miíà) ; «La Grazia». dc Micbeiti (Roma)-

Ei Jurat del concurs d'obres líri­ques, creat a I tà l ia , per l'Estat i en el qual figuraven els mestres G! Puc-c in i , F. Aífano. F. Cilea. A. Gascó i B. Molinart , ha concedit els dos pre­mis de 50.000 lires a les dues obres: «Gloconda e i l suo Re», del mestre Jachlno, i «Morenita», del mestre Per-slco.

rf t lm, farà conèixer en dues lliçons les c làusu les d 'exoneració de responsa­bili tat en als coneixements d'embar­cament

L'Associació Catalana d'Estodlants vol donar tota mena de facilitats per ta l que la Inscripció a aquests cur­sets slguj nodrida. Car. reunint com reuneixen la doble garantia de la sel-leccló quant a professors 1 temes, seria de doldre, una mat r ícu la escassa, des­prés que tothom demana una exten­sió complementàr ia de les ensenyan­ces que es donen s la Universitat Tot aquell, doncs, que vulgui ins-CTjure's, que passi per l'estatge so­cia l /Méndez Núfiezl 3 \ tenint en compte que el primer ctirsèt comen­ça rà el 19 del mes actual, a les aules

I de la Facultat, si ja s'ha obtingut l 'autori tzació deguda, qual cosa s'es-

' tà t rami tant

De Societat

Eís cursets de Dret de rAssociació Catalana

d'Estudiants Acaben de publicar se els progra­

mes dels ciirsets que,' sobre m a u í n - s ju r íd iqués diverses, organitza en­guany aquesta Associació.

Hèu ' s aquí una bélla ocasió pe rquè els estudiosos puguin estendre el camp' de llurs coneixemems a base de Dret ca ta là . Dret Public 1 Marí­t im, Poques vegades a la Catalana 11 h a u r à estai possible aconseguir un més gran inierès en tots els caires d 'aquest» cursets.

A ; x i tenim que En Kamon Coll l Rodés, ton conegut i estimat a la nos­tra Universitat, de la qual R'és pro­fessor auxi l iar , d o n a r à quatre MtyOQS sobre la Successió in tes tàda en Dret r i v f l c a t a l à fem ensems una erfuea comparada ' d e l obra del Tribunal Supixan d j Justícia.

En Francesc Maspons i Anglasell, l ' insigne auior de «El nostre Dret fa-mllinr» i d'altres obres meritisslmes —darreranient ha publicat uns Dic­t à m e n s plens de Uunnnosa doctiua —èxplanarà . en quatre lliçons, un cur­set preparatori per a l'estudi de les nostres Institucions Encara perdura cn el record de molts q je avui exer­ceixen la professió d'advocat l 'erudl-c ló i la olaredat de concepte amb q·uè ei senyor Maspons sabé tractar aques­ta matèr ia , anys enrera, en una avi­nentesa anàloga .

El prest igiós professor de l'Escola de Funcionarlss En Josep MafTà PI i Sunyer, dedicat preferentment al Dret Públ ic , n ' exposarà els -eus principis moderns en ^ss IMçons.

I per a. En vjfi^as Soié de Sojo, os-péciali tzat en qúost ions de Dret ma-

j L a T o s e s c u r a ! La T o s pot ésse r ia causa de la T l -

• l a . El Peo tora l D a r m o y cura d'una manera radical la I o « . Bronquit is , A s m a , Catarros , G r i p p e , I r r i t a ­c ions de 1» gola , Mala l t i es del pit, etc. Venda: Segala, Rbla. Flors, 14.

D'Hamburg ha arribat En Ramon Surlftach-OUer.

A l 'església de la Bonanova, el bis­be de Lieyda, doctor Miralles, ha ba­tejat un fill del matr imoni Macifc-Gassol.

Ha donat a l lum una noia la se­nyora Pol i Vldal-Topete de Macpher-son.

Surten cap a Paris En Ramon d'A-rola» i filla Dolors.

Cap a l'estranger surten els marque­sos de Vilanova 1 Geltrú i els seus germans els senyors Mata-Coll.

La senyora de Bosch i Labrús 1 fi­l la Rafela surten cap a Su ï ssa .

Són a Madr 'd Maria Antònia i Joa­quim Villalonga, fills de la baronesa de Maldà.

Sort í cap a P a r í s el ves-comte de Güell.

Segueix vegent-se molt concorregut el Teatre del Liceu.

Per al dimarts vinent s'anuncia la reposició de l 'òpera de Mozart «Les Noces de Figaró», i per al dijous la r resentac ió del tenor Cario Hacket, el qual ve precedit de gran fama. Debutarà amb «Tosca» i després can­tarà «EI barber de Sevilla» l «Ma-nnn». Per tal moVu es prumeten nits brillaniissimes a la sala d'especta­cles del nostra teatre de l 'òpera.

Donades les simpaties que la So-Otetal italiana «Oante ASigmrt* gau­deix, promet ésser concorregut c l ball per im-ltació que la dita enittat. do-

l narà la nit del 20 deS corrent al Ma-i iestic Hotel Anglaterra a ieneiflai de ; les seves institucions culturals gratui-1 tes per a alumnes de tota nacionalilait.

F1VE

Dels afores

H O R T A «La Vonguardia Obrera»

Aquesta societat cooperativa d'Hor­ta acaba de bastir un edifici gran­diós i magnífic. Aprofitaüt la diada de Reis ha volgut inaugurar la gran sala de festes del seu nou local, amb un programa força suggestiu l amarat d'amor a les coses nostrades, publi­cat tot ell on cata là .

EI dia 6. a la tarda, t ingué lloc una vetllada, amb una primera part l i le-ràr la molt l luïda, i emplenant la se­gona amb unes triadisslrnes cançons d'Infants, entre les quals sobresorü • El dormilega», d'En Llongueras. cantades 1 executades pels nens i ne­nes de l'Escola, sota la direcció del mestre Marimon.

A la ni t . després d'un aplaudit con-aert per «La L i r a Hortensç». ii'. ha­gué ball inolt nn imal

L 'endémà a la arda, dia 7. l'Or­feó « l a Violeta Horiense» d o n à un concert aplandidfssim. sota la direc­ció del mateix mestre Marimon. Can­taren: «El pardal» , ' E l mestre i la viudeta», «L'hereu Riera», «Cançó de NadaU», «Els tres tambors». «Sota de l'olm», i les sardanes «La earéra» (eslrenai. «Les fulles seques-. «Lés neiif. que e» fonon-. «La sardana de les monges». -La Sardana d» la Pà­tria- i la nadala «Saltant I ballant» del seu director.

D'espectaclei Presentació de la companyia

CobeAa • Oliver

Dimecres, a la n i t , va fer la sev^ presentació al Coya la company! Coberta - Oliver, posant en escena le comèdies «Retazo» I «Sln palabr la protagonista de les quals fou senyoreta Carmela Oliver.

El públic, que era molt n o m b r ó s j rebé a la jove artista amb gran sint-patia, aplaudint-la emusiàst i rameint

Canneta Oliver està d o t a d í magnifiques facultats per a l'escena.! En les dues obres esmentades, qual s'ajusten a les condicions personaUI de l 'actriu, es mos t rà intenoíonada.1 expressiva, gentil l picardiosa. m o l i l segura de sl mateixa com la més ox-l perimentada de les ingènues que tre-l pitgen els proscenis. En ocasions v a l intensíilcar-se perfectament amb e l l seu paper i en altres h l donà un I cert aire d ramàt ic que no encaixava! del tot amb el ca ràc te r del perso.] natge.

La senyoreta Carmeta Oliver eal molt Jove. i el que sigui capaç de dramatitzar a la seva edat. tal ve. gnda resulti nn bon auguri per a | l'esdevenidor.

De totes maneres, la fama que por­ta de Madrid la senyoreta Oliver, no j és del tot injustificada.

L i aconsellem estudi i perseveran­ça 1 un estalvi prudent dels seus dots remarcables. — P. B.

Una estrena d'En Millàs - Raurell Demà passat, diumenge, es farà

a l 'Anditòrium de Gràcia Orfeó Gracienc;. per la notable companyia de declamació dc. la qual forma part la eminent actriu Mercè Nicolau, l'estrena d'una comèdia en i n » a o tes. deguda al Uorojat poeta i dis-tingit comediògraf senyor Millàs Raurell. que porta per títol, «La flde-l i l a t d 'Elena».

En aquesta nova obra del senyor Millàs Raurell, solament hi interve­nen tres personatges: Elena, Narcís i Avell, que seran Interpretats res­pectivament per la senyora Nicolau i els senyors Morera i Molinas.

Entre els elements inlellcctuals, l 'anunci d'aquesta estrena ha des-pertat un viu inierès.

I A companyia de Bueno» Aires Mut-flo-Aílppl. que í a r à a Barce lonà la seva prosemació dissabte, 13 dis gener, «1 teatre Mou, és la més ge­nu ïna representació de! teaíre argen­tí . E l «gènere menut» a rgemí , que és el que conreen els artistes por-tenys Enric Muiflo i Elies Alippi , en­clou tot el salbor d'aquella terra pinto­resca i cosmopolita. Ei sainet ccrio-]|o> és reflex fidel de costums, exposi­c ió de tipus variadissims 1 arca on es tónquen els tresors de la mús ica , del ball i de la par la tipics. Estudia e! sainet a rgen t í la v id» del. pal·lia baix, ajrtb els seus amor» i les seves tristeses i alegries. La vida campero­la, barreja de duresa i poètica teo» dresa; 1 l 'original ambient de «caibai-rets», «milongas» l «garzonleres», amb l l u r escola de sers traigi-oòmios, pro» ducte del tèrbot medi originat per la mescla dc races, costums i passione, en el gres oi de la immensa urbs por-tenya.

T é el sainet allí culters pondera t i entre tíls quals sobresurten JosenJ Gonzàlez. Castillo, Enric Garcia, Va. lloso, Carles M. PacJheco. Albert No-vion. Vacarezza, Gayol 1 m e * » al­tres. La companyia 'Muirto-AUppj, do­n a r à a conèixer a Barcelona el més selecte de les obres del gènere que foren més aplaudides durant '."filtim lustre a Bnenos A t r e^ tractant-se de q u è els tres aspectes del gènere esUe guln ampflament representat». T i n ­dran preferència aqueflles obres on puguin intercalar-s'ihi cançons l dan­ses populars argentines, vist que la» melodies d'aquest pa í s obtenen sem­pre gran acollida entre nosaltres.

Oissalble s ' i naugura rà la tempo­rada amb la llegenda «crtoSla» «Ei u l t imi . Gaucibo» i l'aplaudida tíbra •La boiTaahera del tango».

En Cassimir Onas í a dema el sau beneflei a Eldorado.

Es l'Ortas un cas únic d ' b o n r a d e » artíst ica, de gràc ia Immltable, com ho demostra en tots els tipus que in­terpreta en la sarsuela 1 en el sai­net. Per ell no hl ha cftrra ftuixa: totes sdn bones í per totes •obté è x i t

TA programa elegit per l'Ortas és d'obres en tótes les quals í a crea»-cions:

A la tarda farà «iPepe Conde n A mént l r de las Estrella*» t a 1« ní» «El rótterro de la «ardlna». «Los ch> rros del Oro* i <fta coeta azul».

CX VEU DE C A T A C U N a * P ï g . I ^ . — D i v e n d r e s , 12 de gener de 1933

T ò n i c a Hispano - Africana )uè és El-Raisuni? Per a què serveix? Com s'usa?

. El Relsuli estil de moda. Es de la Jnies poljjitaat acnialliat parlar d'ell. l i son molts els qui n'escriuen, enca-Ira <iue. per als qui \o!en sabéK ^ l·i.Jlo'r fora mw no éacilvlftsln. J Qui M el Raisuii; Pit a QQ* s.-r-IveLX? Com s'hi» d u*ar? .S ancrfiiena IHaisull w Raisuni?

Itiieresbam-, pfegtàile». per.> fonnu-lüuUes per la curlosiiïLl tiispüiiu amb

J j j jnenUiJ j lè retard. Pa :<U anys !a seva Mai ' tua l l i a t hauria estat oportuniB » •

IPci·C· que era ças demauar a quaJse-Ivoi J^i» okgcstres die la Regència, a

í c a n o v u s o a Sagasta. un xic d ateu I dC» per als negocis Yahala I —yèbsda? I què és aixòï —hauria fireguntat amb estranyesa.

I 1. a peots ccmienvada l'explica. 16 \%xt I jaformant, el gran home p<;>sava

tota la seva at-eució a desembaras-Bur-se de la -lata- alirícaaisia.

1 i mateix, «cicuctaroefn. succ«íc a les redaccions -lols periòdics. Bm consta per dolorpsa experiència per-s·.ii^l. pe iquà harlfe estw el mes gran «lateiva d* ,J t~orl en el periode pre­històric (o d? les caíe 'mes) de l'aíri-> anislM.

Però l 'ün lca manera de conèixer aquesta difícil assignaiura era. haver la caineiH/ada llavore (i encara lla­vors JH emprenguérem el curs endar­rerits» de manera que. en iniciar ara l'estudi atropella.lujnerit, 110 aconse­guim passar de principiants, i ens íem un garbuix, sóbretoi qiian assli»-t lo i a un acte en el qual intervenen els francesos. doctOPMS ja en la ma tà r la .quan nosaltres no sabíem encara ni que tal matèr ia exist ís .

Encara no comencem de parlar o d'actyar que ja ens ban enganyat.

Aquesta , és la causa de les nostres constants íbatzegadei.

I I

El nom del personatge 'berberlsc és Muley Ahined ben Mohantmed ben AJiílal-la Er-Raisiuii Kl-Yunsi el Ala-m l ElJ·ídrlsi El-Hasani. Vulguirment se l coneix a iot el Nord del Marroc j ier E l 'Haisuli. .

Nasqué a Zlnat. muntanyola del Fash (provlnciA de Tènger ) quç a la vista <fc Tanger atateJx s'atxeca. m p a l'any 1370. i é s molt cert que des­cendeix de Muley Abd-es-.Salam ben Mexlx. I que entronca amb els «chor-la> (1) de Guazan í, llevat error de gençalogiA, amb Idris ben .Abdal-là, el fundador de l 'Imperi del Murroc. el <iuul. a son tom i autènttcannent, •les-.endia del (Profeta >jahoma pe·r la quarta filla d'aquest. Palma es Zohra.

Feina inUi i l la del genealogista efu-d i t que s 'èmestés a trobar faltes 0 laisedcts en la genealogia Raisulia-na. E l moro hi creu i contra la fe ao lü valen raonamems. En canvi é« mol l cert qu« t ambé tots els habitants de la t íarbla , del Klot, del fahei l àél Fash, i no diguem rés dels del Yèbel ia p a n els Bení-Aròs, que són de l a seva mateixa casta), Kben que el Chw·if ès un .bandoler i això, per mes OfterlI que Sigui, no 11 h«j i ^ r donen, perquè e l m a r r o q u í té tina ànMnu molt complicada que el pobre espanyol m é s o menys africanista. i radicalment ignorant d'aquestes psi­cologies estranyes, no còmprèn n i compendra mai .

Presisameiit a desxifrar aquesta xa-Tada, per a l'indesslfnible. rau tota la substància del pnxbleina. i no crec que b i hagi n ingú , per llest que si­gui, que pugui deseutranyar-la amb menys de deu anys de convivència directa 1 Intima* amb el moro, par­lant l lurs l lengües l confoneut-se amb d l «n costums, per a Inspirar-li alguna conf iança

Entre els polítics que allà a Ma­dr id pontifiquen cum africanlstes Tnuxmis í, i em te e|* qu i els guien i aconsellen? En ccneixen algun da-

Vejum a n oom raonn l'africanlsta primeria que, trifllat en un tlo-' poli-Mç, agafa «1 problema i es disposa a 'resoidt ir'l d una grapada genl»l.

— t l Itaisuli es un Cherlt, I a ixò val lam tom dir =aiii FI rnoro" Ja se sap que r* lernL·lement lanatlv. Es­sent fanàtic o b d r à c e ^ a m ç m el sant v i u . tal cum tiauila obeït a Santiago, o a qualsevol alire, un pagè- espa­nyol dels passats temps, o com polser obeiria en els temps actuals. Oespréa. •1 aconsegKiso que el Cherif mani per ml . seré obeit per tot» i s'han acabat els conflict·s.

P«írç çwioHem el mvutaoiyès marro­qu í 1 camparem:

—El Clierlf serà tan sant com vul­gueu, però és també molt lladre ^s-zurrah toezzefj. 'Per a mi la primera cosa que hi ba a l món és el meu bestiar: elis meus moltons, les meves vaques, els meu» vedells. Desprès vé­nen el meu blat i ordi , el dora I al­tres coses bones que els meus camps produeixi'n Desprès véneii les dones ^ o sempre en plural) i els fills. 61 ei «.'herif em ileva tontribuciomi, el pagaré mentre nu pygui fer ^Itra «.o-sa. Sabré fer el pobre, el mesquí; pe j fò. sl vol robur-mç, el mato, si puc. d'una escopeiíula. S í . per Déu! el matol

Toies aquestes i/tieUioos latents ran sumant-se i . si un diu es concerten. ; els fusells parlen 1 adéu Cherif!

El moro no obeeix sepurument s inó dos frens: l ' interès 1 la força iEl seu fanatisme mai no el por tarà a e*il-mar j respectar el feble. 1 molt menys a sotmetrc-s'hi. n i tampoc a seguir el I qui no pugui donar-!; algun guany. I Si el Pfofcia reifsnsdlès no es deixa­r ia saquejar per el l .

iRecordl's que el propi Muley Idris ben Abdal·Ià, autenilc parent'de Ma-homa. va ésser lybut ami) fredor per les poblacions del .Marroc en ple se­gle V I I I . i que el Soldà, encara que Cherif, cobra sl pot!

Per t«m, disposar d t i n Oier l f és bona cosa. pero no basta, i cal sa­ber-lo mafiejer pe rquè el seu prestigi no es gasti. Gastat, deixa de servir i pot ésser perjudicial 1 tot.

P e r ú aquest maneig és predsament l 'ú l t ima assignatura dei doctorat a í r l -canista!

I I I

Els marroquis veneren tres classes de sants: els morts amb fama de san­tedat: els vius que l 'han guanyada per l lurs Virtuts i fervor religiós. I t'ls qui la posseeixen heretada per des­cendir del Profeta. No hi l i a altra noblesa s inó aquesta, i la més gran és rúUlma .

Els sants morts tenen Olurs ermi­tes, lloc venerat que no falta en cap poble. Cada un d'aquests sanis fa mirades. Té t ambé el seu • m u s a m · , o romeria a la qual acudeo els de­vots, i on es tracten, en ocasions, els negods pol í t ics . Ds vegades «is mi­nyons es barallen sobre quin sant és m é s miicaculós i l a romeria acaba a trets.

Ue tols aquests sants el més vene­rat és Muley Abd-Salam ben Mix ix . enterrat al c im del Yebel Aiam.

<Perú, com que la hislúria del pa­t ró dels Beni-Aró» té molt que contar, faig punt 4 la deixo per un altre d ia .

GOMÇAL Dt REPAJIA2

(1) Ühorta és «I plural de Cherif.

Els Fornells de Joventut fliiiiiwiiiiiuiiiiiiiiiiii<i;iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiin

dicció de les noves banderes dels Po-meils.

A l Palau de la -Música Catalana, a dos qya/rts de quatre dc la tarda, fes­ta nadalenca.

Primera part—1. El P. de J. «Coro­na de Poned l lnes» , de Molins de R d . sola la direcció de Na Maria Estel Serro, can ta rà cançons amb gestos.

I I . Espectacle nadalenc en un acte. original d'En Josep M. Folch i To­rres, 1 muslcnt pel mestre En -Marian Mayral «El Miracle de Nadal». Serà representat pel P. de 1. «Diví Budú».

I I I . l a comèdia lírica en un acte i dos quadres d'En Josep M. Folch 1 Torres, 1 musicat d'F.n Marian Muy-n»l. «l.a carta dels Reis., representa­da pel Poraell de Joventut del Centre Social de Betlem, amb la cooperació de notables actrius. F ina l i t za rà amb

LA FESTA DELS 800 P0MELL8 Heu's aquí el programu de la «Fes­

ta dels 800 Pumells. que es celebrarà diumenge vinent a Barcdona:

A Santa Anm^ al ma t í . a dos qnaris de nou. solemne missa i comunió que ce lebrarà el iiinX. Ma. Morc .<aníellu, c o n » ller de! P. de J <Fe. Esperança i Caniat . . i predicarA el Dr. En Carles Cardo, canonge de la nostra Seu.

Durant la missa i comunió , de-roetitis pomdllstes cantaran escollits motels.

E n penyora d^ respecte a l SantU-slm. les damisel·les aniran cofades amb caputxa.

Després de la missl es farà la bene-

ballei» populat^ dirigits per £ n Joan Blai

Segona part.—I. Solemnlal entrada de les panderes dels PomelN als •cords de IHi inne de ;a Joventut, contat per r o r í ^ o del Céhtre Social de Be^em i els p(íHi«HI*les. amb acompanyament d'Ogue, d i r ig in t d conjunt el mestre Bn Marian Mayral . autor de la mtisK-a.

II Pivientacio de le* banderes del* Ponidls al pode de Catalunya.

U I . Parlament pel fundador dels Pomells de Joventut de Catalunya, En Josep M. Folch 1 Torres.

Tercera pari.—Coii\ert per l 'Otleò del Censre Social de Betlem.

Final i tzarà lu fosta amb l 'Himne deels Poiiíells de J.j\»nlnt, caniat per l 'Orleó i :ponielllstes.

l e s IgcaUtau per al feítivul de la tarda e$ despatxeti d e í del d ia 9 de gener, de ires e set d^ la torda, al magatzem de música «Úalò Miisical Espanyola», concessionari Francesc •Martí. Portal de l"Àngel, l 1 5- Les en­trades generals solament seran des-patxàdes el mateix dl? d« la festa a la taquilla del Palau d« la Música Catalana.

El Poraell de Joventut «Bona Ger­manor, celebrarà una festa religio­sa piitriotica en honor als Pomells de Joventut de Badalona, que s'han dig­nat honorar-lo amb nua visita de germanor

El programa és com segm-ix: Al mati, a un quart d« vuit: reunió

dels pomelllstes bun-donins, amb llurs banderes, a l ··siutio de França per a rebre als Pomells de Badalo­na, seguint-se en comitiva per la Granvia Layçiana . fins a la capella dç la Vçrge de l'Ajuda 1 carrer Baix de Sunt Pere. J8). on. a les v\üi se celebrarà una solefruie missa de Co­munió.

A Ics deu: en el local del «Círcpl Barceloní d'Obrers de Sant Josep. (Duran i Bns. D). |it t indrà lloc una interessant vetllada.

L a campanya del Marroc

• PBIS .SOOJDATS DE OUOTA (El governador va rebre ahir ia vi­

sita d'mm cotnitisló de lusee de s d -date de quota d a i ' i u i y 1981. la qual l i l i a demanat A mateix que 11 va demanar !a mmísfcló de mares dels mateixos soklà ts : a ixò és, que faci arribar aH Oovern la necessitat que hl ba que els susdits .soldats siguin repatriats.

lEl goveraador v* osertr í e r el que l i damaaaiveo.

O^M>

Homenatge a Pasteur A quarts de sis de la tarda t i nd rà

lloc a la Universitat Industrial , una sessió Acadèmica organity.ada pels directors de les Escoles de la Man­comunitat de Caiaiunya, en home-natge a Pasteur, en ocasió del cen­tenari de la seva naixença.

El professor doctor Leandre Cer­vera e s tud ia rà Pasteur com a bfò-leg; M. A. Bertrand. director de l'Ins­titut F rancès a Barcelona, par la rà sobre la vida del savi. i el doctor Jo­sep A g d l , director de l'InstiUít de Química, d isser tarà sobre l'obra çlen Uflca de Pasteur.

L'Associació Catalana d'Estudiants

F.n tornar a les seves tasques cultu­rals reprenent el curs ac&dèmic, l'As-«ociac^ó Catalana d'Estudiants segui­rà la consuetud de donar tots els dis­sabtes, a les ^et de la Velllu, al seu estatge social 'Meudez-Núiiez, 3 prin­cipal, segona) lectures l i teràries .

La primera d'enguany t indrà lloc el 13 del corrent, i a n i r à a càrrec del jove poeta i estudiant En Carles Fà-ges de ClimenL

L'assis tència a aquestes sessionç és públtca.

• • • Aquesta Acadèmia inaugurar^ les

•evej tasques ei propv'nent dilluns. <tia 15, amh la conferència del cate­dràt ic En Josep Maria Trias de Bes, sobre «L'Autonomia Univers i tàr ia . .

L'acte t indrà lloc a l'Ateneu Bar­celonès, a les deu de la vetlla del susdit dia. Hom diu què serà de moltó impor tància per als afers unl . versi t a r s.

L ' O r d e n a c i ó B a n c à r i a Cap a la creació

de les Caixes de Compensació Bancària (La aiel d w d e n e d ó bancàr ia de 89

dé desembre de 1921 disposà que en l a capitalitat de cada jooa Pancir r l a que es t-onsiituls podia e*ta3>llr-sllil una Caixa de Compensació emre els Bat.cí 1 banquers insçru- .

•E«i votar-&í el projecte de l lei sTW ufegi una a ü d k l o Uei senyor ©uga-llal per la qual sautoriteavti d Go­vern per exceptuar de i ' impo* d d tlmtire de l'Esmt d s . xecs creuats. Aquesta aduhdó té tma gran impor­tànc ia per tal com. mercès a d ia . és possiTole que ia d r c u l a d ó de xecs prengui una gran volada l això ca-balmept ès el que es necessita per arribar a senUr la necessitat de la creació de les Caixes de compensa-ciu que tants de ibeneftds ha de dur a la vida del cròdl» i afl sistema eco­nòmic del pals en general.

Ara el Govern « c a l » de publicar un R. D. excepluant de l'Uiíposi dol t im­bre els xçcs creuats mentre es cops-üt -udxiu dintre de tres mesos lea Cai-xc i de compensació i a dies vagin d s susditíi xecs. pagani-se per compe/»-sa< lo.

S -nibla. doncs, que per fi es va a l 'oítatlUment de li's Caixes de com-ptMsadO que aquest R. D. aounena Ei nores de w f ü p e n s a d ò .

A 'Espanya no hi ha altres iprece-denis d'aquesta inst i tució que els pu-raments leaals. El R. D. de 30 de m a r ç de I W fou ia primera disposi­ció legal sobre aquesta matèr ia 1 no a r r i b à a •implantar-se. D'ençà de lla­vors fins a la l le i d 'ordenació ban­c à r i a no se nlhavla parlat més a la •Gaceta».

SI l'esperit que iinfoimà la llei d'or-d e n a d ó Bantdria. quant a la Banca privada, reix. ço és . sl es fuig d i m a vegada d'aquesta si tuació anà rqu ica de la Banca privada, d'aquest encas-t d i a m e m isolodor que fa que d s Bancs es mi r in els uns als altres com a enemics en lloc de veure qnje els uns sòn els coUaUwradors dels aiires 1 que c d una certa solidaritat cori^jcatlva profitosa per lots d l s . éts

| evjde/rt que les Camlbres de cvmpen-'•. soció no solamení es constituiran,

s inó que àdtutc assoliran una gran ; fcmportànda. L'estalvi de letruoe 1 de

dlnor que representa l lu r funclona-1 ment • ée raonablement a (ba-itament

perquè ds Bancs s'apleguin d'uh cop en aquestes Instlluclons. Quant als

• que diuen que la compensació ban-! càr ia solament re t j en polsos de

gran prosperitat econòmica com An­glaterra, Estats Units i d Japó, es­tan equivocats, car per bé que no sola la í o r m a de Beiujues, sí, d -

i menys sota la de Casubres o Caixes, j la tenen establerta una m u n i ó de i països, d'una Eoonomia menys flofei-I xent que la d'aquells Estats, com

França , Itàlia, Portugal 1 Irlanda.

H l ha dos sistemes de cosnpensa-e.ió bancària . L'un consisteix en aple. gurrse els representants dds distints Bancs i pagar amb moneda llurs deu­tes, un cop compensats fins a l là on si­gui possüble. ço és. un cop tesiais d s crèdits . L'aitre. més penfeçie. consis­teix en el següent : cada Banç con. tri-buelx atrtb un .peüt capital a í o r m^r un compte corrent de la Cotuora de Compensació amb el Banc de ITEs-tat. En ] f Cambra de a in ipensacló quotidianament, els empleats dels Bancs es presenten, als uns als altres, els xecs que acrediten i un ooç a%y

mals els orèdiïs de cada Banc con­tra tols els altres, aíxi com cis deu­te* de cada Banc a favor dels dtres. cada Banc treu la d t f e rènda que ÍU ba entre la suma general que l ia de cobrar dels altres Bancs en conjunt i la títwna genera* que deu a tois d s al ires Bancs Feta aquesta operació, si el Banc resulta creditor ll iura una ordre visada per l'Inspector de la Cambra de compensació a! Banc de ItEsta'. a fi que acrediti en el compte oortent d d Banc particular la suma que lots els altres Bancs, en conjunt, {un cop feta l 'operació de resta es­mentada) 11 deuen. E l Banc de ITEs-ta l per complir a ixò b d d a el con^pte corrent que amb ell Be l a Cambra de compensació. CEn el cas contrari, o sigui en el cas de q u è un Banc mem­bre de la ambra de ccmpensació de­gu i més d d que acrediti contra ela altres Bancj lueanbres de lu Cambra, en conjunt. Umra una ordre d Banc de ITEstal per tal que aquest "tregui la suma que deu aque, del compte corrent del Battc particular 1 la sen­t i en e| compte eorreirt que amb d Banc de llEstai té la Cambra de com­pensació. Aquest compte corrent da l a Cambra de compensació, ao pot quedar mai en descobert, car la quan­titat que en fuig és sempre igual a la quantitat que Ibi entra, é s un comp­te corrent que no fa cap moviment, puix la minva que sofreix pel crèdi t d 'un Banc ve comipensuiau per l'aug-Oient que h l opona d t r e o attxes Bancs, puix si hi l ia u n Banc cre­di tor d'un altre o dtres, aquest o aquests l i són deutors per unes quan­titats, en conjunt, eJtactaraewt iguals a la que aqudt acredita.

Amb aquest sistoma de compensació bancàr ia , doncs, els xecs es oonnpen-sen fins aWa on es pot i quant a iles quantiots sobreres, no compensa­bles, es pagueu sense necessitat ni d'una peça de clncr-cènUaus, car, com hem explicat, d pagament es fa mit­jançant ordres d d Banc deutor 1 del Banc creditor al Banç de l'Estat; en e! primer cas. per lal que ei Banc de l'Esiat .Iraílladi sumes del oompte corrent del Banc deutor all caiiyite corrent de la Canibra de cumpeusa-d ó i en el segi'ii per a d que d 'Banc de lEsiait faci I vjpercaíó inversa, o sia per t d que t rasl ladi sumes d d comp­te corrent de la Cambra de compensa­ció al compte corrent d d Banc credi­tor.

Això slmpllfloa d s pagaments d'una manera que sembla talment un roi-rade; t tnuKia la feina dels Bancs dthaver d'anjir a cobrar a cada un dels ul'iitres Bancs i de rebre d seu torn la visità dels empleats de cada un dçls altres Baties que tenen xecs contra ells; els ,pemi>et utili tzar pro-ductlvament le* grans quantitats en metàllic i btillets. que altrament hau­rien de tenir sempre a ma per fer els el sistema econínmic, en disminuir pagamenls, I beneficia en general tot la c ú c u l a d ó de moneda meUUlica o en bifllels, en fer-ne d lsmluul r la quantitat necessàr ia .

Ultra aquesta aventatges. les Cam­bres de compensació s ó a una garan­tia pels Bancs amb bona administra­ció l pels seus clients, car (finubllnt com estableix u n agrupament de tota els Bancs que a desgrat d^ésser ben portats, es troben en uri moineni ('..;-terminat en una situació greu produï­da per aldarulls, temences o irises noves respecte a la l lur s i tuació.

R. NEGRE B A L E T

fiiiiiiiiiiiiiiiiiiinimiiiimiimimiiiiiiiiiiiiim^^

Reial Acafemia de Ciépcies i Aris OBSERVATORI FABRA

'Secció Metaorològica I tismlca

Setmana del 1 • ! 8 de gener de 1923, a les 8 hores

, Estació Meteorològica Temperatura màxima, 9'6 graus el

die 1, n les 15 h. Temperatura mínima, 1*8 graus el

dia 9, a les 7 h. M xima velocitat absoluta del vent,

22 metres per segon el dia 6, a les 13 h. 15 m. d d W N W .

Pluja total en roiliiraetres, 197 els dies 3 í 6.

Sa turac ió de l'aire 0 hores en total . Humitat relativa inferior a 50 per

1C0. 32 lioras en t o t d

Humitat r e b l i v a mínima, 2T per 100 el dia 7, a les 18 h.

Estació slsmica Durant tota la setmana no s'ha re*

gistrat cap te r ra t rèmol . El director de la Secció, D r . Font-

se ré . . .

L a Universitat S'ha possesdonat accidentalment

d d deganat dc la Facultat de Cièn­cies el doctor S i m ó Vila.

—En compliment d'una sentència del Tr ibunal Suprem, per R. O. s'ha disposat tramitar per concurs la pro­visió de la cà tedra de Ps'cologia Ex-perlmentd de lu Universitat de Ma­drid .

Pàg . 14. I h v e o d r t ? , 12 de gener dc 1923 L A V fi U D E C A T A L U N Y A

V I D A MARÍTIMA I C O M E R C I A L U \ IL'VTA DEL POBT

En 1 i lh íma sessió weiabraiía per la Jun'^ de! Pon. preitdida aocldenia'.-m e n per don rraocr·sc d A Banrt -uA, cntrv eH diversos à&suiupta} U a c vai; figuren els se^Aents:

Firma el £8 del passat desemure de 1 e f -ijptuí a de pròr ruga da r re iu l a -ínem per deu anys. del» Magatzems Generals de Comerv e la So«J»tat re-ÜLI i Docs de Barcelona

Oficis dc g ràc ies de la Cunura de <-vrnwç ; Navegació d'aquesta datait i de UMíiociacl* de NavegacK. LUu-

EípauyMiU fespect* a l 'actuaclú ae la dlia Junta, cooperant «ficaclssl. xnamen! a lu campanya portada a eajj .»n «tncenadement per la Dlrec--ic Sanilai .siarluma en pro de !a •iestaiiizario en molls 1 coberts.

i a aconseguit mantenir del tol ittf e'. nci tr» port.

Hesoluciò lavoraUe a una Ins tància <l« la Corif.afiy:^ ITanamedlterràiUa per a poder descarregar als molla il Espanya, junt als coberts que iiUUua. -wu quaiteerol altra orerca-<l?riu ^iu.uana. sense que es consenti cap venda a l 'engrts 1 a la menada. 2e» impoitants part ide» de taromja'de que ;6n portadores els vapors de l a < ituJa cou»p»u>la.

AcutxuiA la dtia la indicada Junta pas ià u vleitar corpotat«vament ei nou governador c iv i l , senyor Ra­ventós, par a oferir- l i els seus respec­tes com autoritat superior de la >pro-Alncia. i president nat de la d i ta Oopporacló. canviaalt-sc amb a i u e t f rnotiu frases de mutu orerimsnt 1 «Tu-ï lva cbrrespondèncis .

Moviment del P o r t el dia 11

VAIXELLS ENTRATS: Vapor espanyol »Ramón«. de Mà­

laga i escales, amb càrrega general 1 8K passatgers

Vapor espanyol «Rey Jalme l ; de Palma, amb càr rega general l 108 passatgers.

Vapor ««panyol «Ríta· . ile Marse-ila, amb eàr rega general 1 36 pasjat-

« e r s Vapor espanyol «Cabo Hueriaí» , de

.Santander 1 escales, amb càr rega ge­neral l 6 pa saTgers.

Vapor espanyol «MercurlO'. de Oi-36n, amb cart)6.

Vapor espanyol «Santo-Firme». de Aviléf. amb carbó.

Vapor espanyol «Canalejas", de

València, amb càr rega general 1 pas­satge.

Llagut espanyol -Tereía», d* Sant Carles, amb sal 1 a r rò s

Llagut espanyol -Dos ABMgas Al-faques», de Vlnaroç. amb garroles

Vapor alemany «Nosal», d'Ham burg, amb càr rega general

Vapor espanyol « V U l a n · a l · , de Cartagena 1 escales, amb cà r rega ge­neral l passatge.

VAIXELLS DESPATXATS: Veler Italià «Marcel B en llast,

cap a Bona. Pailebot espanyul <Ram6n Frei­

xas», amb cà r rega general, cap a Ciutadella

VAIXELLS SORTITS Vapor espanyol >Sanla Cristina»,

amb e! seu equip, cap a la mar. Vapor anglès • •Por thminster· . de

t ràns i t , cap a València Vapor espanyol •Alliambra-. amb

càr rega general cap a Meli l la l es­cales

Vapor espanyol «Menorquin», amb cà r rega general, cap a Pasaje% 1 es­cales.

Vapor amer icà • Minnequa-, amb fusta, en trànsi t , cap a Alacant l escales

Vapor espanyol t .vmpurias». S» t rànsi t , cap u Tarragona.

Vapor e^anyo l 'Cabo Menor», amb c à r r e g a general, cap a Bilbao i escales.

Vapur norueg •HavdrcU, en llast, cap a València.

Vapor espanyol 'Carolina E. Pé­rez», on llast, t ap a Màlaga

Vapor norueg «Segòvia», amb càr­rega general 1 t ràns i t , cap a Gè­nova

Vapor espanyol "Rey Jaime n», amb cà r rega general, cap a Mabú.

B O R S A D E B A R C E L O N A dtfr COHuació única dal Col (egl d'AgenU de Canvi | Borsa I «1 Marcat iL·irs da Veior»

•ESBIONS D t L DIA. - A l mati. a le Sala de ContractacioDf del Casino Mercantil, a fi de mes: Es fa de Nord» de /o -Wa ÍO'IÜ i s ro - i j . Aiai.aiit3 de «o 'Aia ^U O-Ji a / O - í J . Andalusos a 5JVO 1 a ao'tO i C à c e r e s variable a 34-*5 i a , 4 "0

A la tarda, • la Casa Llotja. Es fa de Nords de 70-30 a TO^S, Alacant» a 71/20 i a 70'15. Andalusos e 55'eO, accions „ ^eLe?f, ' ' 3 : . ^ l o n i ^ V ' " ^ · ? e , e 5 a · t o ü 0 · F i l ^ Metro-trausversai de 116-25 a 116-6ula 116-25, i Gran Metropol i tà de 13r50 a 132-00,

coti tzació de «rxlars Iraotat» al ooaipiat l na Im jrlU eneara t a al Bul·liaf Oficia1 Barcelona Trsctkmand Light Power 7 ^ «1921», ' • 100*00 i 00*0. Barcelona Traction and Ligln Power 7 "io. • a lO"^X^ Barceíonesa de Navegació 6 " j ^ . a <»• i Onxo. Obligacions Espanyola Colonització * a B ' t O .

A L C O M P T A T (ReproduTt del Butiien Ufiaal» 1.-•• v. :ei/r«r nat U - uu-jo

» v. octubre 11*3 A • 10 35 » v. » lifi» B 102-tS Cdn RBU 6*:, • t3'bS a j o n t a m e n u i OipotAoions

Grans Molins Bascos 6 "u , • • QCPSO, Mines de Potassa ^Süria» 7 " l ^ , * a 9975. Municipis de l 'Exposició 6 per 100, fl WSOlShTS.

Oaaela f a r u . s · o , sabitcai Londrea xsa publicat Sarna, zac. . . . Viena.. . . . . . a e m » , sec 0énaT» ,zec . . . Z a i t c b . s · c . . . Ha?» York. xec . . Corona»lueque». Mrl».. 30350 Coron»» tuegu*». LoDJr. -.u 15

oacrangren 4 75 » 7 3 0 03 o-uts

. Sl 64

'eo .0 1133 Otata* Sstat

70 85 Ï O . » r.'e» TV tO :r:0 • 0'7G • rra rea) es^s bS-SD M'M HTS 8<'75 tT'oa Ü SÍ

t c. I g.

• J a. *•

• B.

i % > a > r. * o.i a,

u i . » ^ .V. » a • »

t taoiripi u n ISO*

£, U' 70 M. ayrs

L·K l 'NIO DE VINYATERS 1 L'ALCOHOL INDUSTRIAL

Presidint Cn Faustl S lmo Amorós celebra sessï6 el Consell de la Cua-federació Agrícola "Cnio de Vifcul -ters de t ^ t a l u n y a » . prenent posses­sió del seu òtrrM En Feliu Roig Ventosa.

Foren objecte d'estudi, ul tra diver­sos assumptes d'ordre interior, les mesores íegal i a adoptar, en conti-nuaciú de la campanya Ta algun tetnp? iniciada contra l 'ús del» ulco-boU industrials en l ' encapça lament dels vins 1 ús dels Uqu'ds destlnatt

1. M ' t l

C. M-80 » D. • 65-25 • K. • ÍJT» „ » K. • SS'ÍS

Tro», v. juliul A • 101 00 » v. t • B • l l i ' M

• v. iWüur }HK A 10 50 • V. ]B!M Ü 10 30

• ». tabrac Kfü A ' 1M .0

• 1906 » 1M* V • WM a. • JtM G. » IMt D. » IVU B. » E • I t U ?. • W.li B. • l í l l U. • i*it a » uia a » tvia H.

aortnxn IMJV • Uwl » » I I

Bo noi ii·ioitut Dipuiane 4,

• al » u

UaocinBuui idi u

c u s » creoncuiu. Obliga ci OB»

roí ma Baiona» ' H M » * nos. BS O'i

_ » a» ueinia. • i » . - » foriaa Seviii», • IOÍ-OO PoriQUOn UiUk . 1 SS'SJ

S o r r o o a r r i l » I t r acav loa Hora tMV.·u**. - b r u » • » . • » .

Fampioci oac sc-o» monia t tiuoao. ti- s * í l ó r i e « . uiy. • SI'S

* Liaida Baua • gi-oa

' 7/ oO • 77-7Í

77-7» 1»M 79 85 n >5 70 0} • ra^ • 7J·75 7525 • 78-25 1 ro-oo n-so • 78 00 S4'/5 88.0 85 03 M'M ' 78 03 • 77-81 - 77-08 73 00 72-40 72 M

> BotcoTia B. Almansa

• aini<DaBi<t. » • noad. a Bani Joaa. » A.'aaau», »_ Oacu P.

alac»t< V hlpoi. • 4. ; t » n. • & » K » Fraao* uu » • l«H a Diraota.

U'fl.aeA. B. L, „ » 01 H-eriOi. »«.·Cà'.iP"'í'iB»l vioi aoirona,

» t 1.' .ip.' aoaalusiia. 1 "s'-

* » 1 , à u s . F.-U. aoaaaia GroLTra»*»"-»*'.

» w . Traí»'- S;. Au-irr^ K.CtMiWKfl V. F.·C.oauL • % J..-C. Ca aimi • 1 uj -Algaa . Ü » . 1 tBiocmol t»»

B.·BiKOl. 1506. 8 ,5 •- BS' * S * iSf" * * u n

àMttaa daraa. • as-B Baiaisnaaaa & TJ-OJ uauuoa^aa v. 7,·oi

» • uoa-ia 83-rs rianoNUlna, , 103-23 Hnaríta KianL »'L » s j 'H 1

» c t , 8;aa

74- 8 75·75 83 sa • 4o-00 83- 80 t r r s .8 00 K c> - M*fl 78 48 8S'7i 83 33 75- 81 84- 7« SS'HS • 5/-S8 62'23 48'78 aMJ 53 25 • 71-75 • 32 0) • 46 01 52-a 8J7Í n - i t 77 38 • 83 75 • ÏJ JO > I04-50 80*00 95-5

Donoi 1* » •*•. i . t-1.11 Cloca e-u í-roco. Poreaa U. Refc Uoraal « «t, hUp. Amer. U-K. s 'i ,

' • Boao-Vorlaa

Twwnuiulloat",. * 38 75 uanai DraoiU T.Killpinea i»e» AataDu « •. ,

MM 87 75 t i M • 9rCH) W3S • 100 00

• 6>a ' íd'TS • 94-58 • IO -ZS • 8>'0J • 9310 • 8J-38 • rn-rs «75 • t m • 82 oa

t n iü Vi Orarà, dartena Berga. a.Ka>Büta i{jre, OoaaL Naval»"/. CoaaL iPuíl. í Aat-Uariluua» ^ Ü. Ha^auitia ·9*t« ÍJ-can ca VB.Iuter .í·f, • 98 03 A.F.iraa Aada'.u la»»!, • Bi'Ol Teneria .M IIHVÜJÍ 7 " i^ • B/'SÍ

Acoioaa Saaaa BoncBarOsioaa. ^ u . «O'OO Baui. d Kapaara * S17·0» BSDC de rurratM, • 8*31 tieaiuuooiu, • 1 ooo BaccHiap. IMIIÜUI • 844'78

WmMtéà S.-c M l ' t

1 AiacaukiHa». 8-8-70 > A&tl·uu&o», - * SJ-iO

BulU* B!|>au}oia, ' 170*00 » ». arBK0,ora •Boo·aa » • prot. • SS'S»

C Hlsp. A. Eleci. s. A. '83 63 » • • », U. • 1j« Jl

Biy u>a lai lat lr lal « M • oj « a s a i s i raieioaa, • sa-as toalnaulai faidroaa Bi- 0 Ai'.Ootnjv' V^i. . . "IS-l-Ol

Satraaa-eraa Banc 1:. Rio Plata. * tt3*i5

meK Et taoca

Centre Cotoner de Barcelona iNToawAoid n t . R e i i r r o A

TELEGRAMES OFICJ.ALS DEL DIA D'AVUI

L i y e r p o o l

Dleponible . Fallir»:

Gener . . M a r ç . . , Ma ig . . . Juliol. . . Oetabra. .

Toaaa aatotM»

15.30

14.70 USA 14-3. •4.14 U í í !

Obtlasat mm

OO.Oi)

14.80 14.62 14.44 14^3 13.33

Begoo toioankaa

M M

14.78 14.60 14.41 14.19 13.35

Quart l · l a g r a a i a

OO.OC

00.00 00.00 00.00 00.00 OO.tXt

>. Í 'S ,'a'':'r3 Basenyalat» amb osterisc no han tingut cot i lzscíó. Deixem constatat l'últita canvi per u ,

^ S S S X ^ S ^ S ^ S 9 M e r " n , i , ' ^ d06 <,"^,6 '* ^ B ' " c i n c de arda, . fi d ,

Diterfin,,. , , de IJO operoclon» e term» n i l í !2.n.CB óJ]úr,a j^c ínc iie la tarda a la d'aqucsi mati, es baisa ' * 15 de Nords 10*20 d'Alacants D » la del n atí . a la de les eme dc la larda d'avui, es i aioa 0 üo ue Nords. rtiacanrs.

mamiMt

Baroelona. 12 de gener de IvSS. — L'aürnlnlHtrador general.- Josep .Maria Tallada.

TAHOA 00.00

00.00 00.00 OC/X» 00.10

A l t x a n d r i a

Foturs Ashmotnil

a Sakel lar idís

rabrar

'JT95 Ganor 31.G5

Abri l

28.20

BCar,

Jumel

M a r ç . M a i g .

Taaa» j Obr iaMt antarUt ; »»»l

1&3S 16.56

00.(0 0Ü.U)

Oü.tO OOXU

J l o v a Y o r k

DUponibld, . PuturB.*

Gener . . • M a r ç . . . . Maig . . , . .luliol. . . . Ocrnbre. . •

Tsaa* aatarlor

23.*;

26.71 K M 2r.6i 24 90

ObrUaaBt aval Baa en lalaarosa TAMOA

00.00

26.55 26 75

oaoo

00.00

28.72 26.92 27 W 2ti.7ü CÍ'.OO

00.00 00.00 Ou.uO ÜU.U0 OU.UO ÜO.UO

N o v a O r i e a n s

DUponlble. , . Futur»: «lener , . , .

Març • a ^ - • • . . Juliol, . . . .. •Octubre . . , .

aatal·lor

26.93

26.33 26-48 26.4S

Cbrlaiaot *rul

00.00

oaoo 00.00 00,00 00.00 00.00

Bagon talo

00.00 00.00 oe.00 OvI.OC 00.00 00.00

«a rce tono . ü <M gentr dt t923.

a begudes, en extrlcte conipiíniont de la l«gi<lacl6 vigent i com un dels mitjans per aiuuuar la crisi vinícola, evitant ai.xl que pesin en el cuertat d'oferta del vl prupde tres milions i m ig d'bectOiltu·s a tiuà. regular­ment equival la producció de l'alco-bol industrial a Lspanya. procedent, en sa major pari, ue grans d'Uapor-tació estrangera.

A l 'eíocte, s 'acoraà, entre alues ex­trems, continuar lutensiflcaut la pro­paganda eacrita, e.vteaenl·la a la res­ta d» la peolnaola. aiitjanvant la dl -rusio de cartells. loliets i fulles sol-te* Així mateix s'organiUaran mi tlngs i •.onferíncleà uls Centres de coaiarques .vlnlcol*^ que ofortuna-m é m 1 successlvamen! «eran anun­ciades.

Corresponent ai» propòsi ts mani - ' festats ptiblKainent pel governador c iv i l de Barcelona, sobre persecució de fals'.floacron» i adulteracions deia vins. es va pendre l'aeord de visl-tar-lo a fl de relterar-U la coopera­ció de la L". T C. pvr al necessari cnmpUmeni do l a» legislació vigent ea la mai·lr ia <[u->, de (el. resulta en moltes ocasloos. perrectamant obli­dat

4 > « 4 )

A n u n c i s O f i c i a l s

COOPERATIVA DC FLUID ELECTRIC (Plaça de Catalunya, 9)

Aquesta Societat posa en tocelxe-ment d«U teneüors d'acclon» de la Sèrie D. que íoren canviades per les de ia Societat Espanyola de Construccions Elòctr 'ques. gue a part ir del dia 16 del corrent es procedirà, per mediació dels Bancs de Catalunya. Espanyol del Rio de la Plata. Espanyol de Crodit 1 L'rqul-]o Català, al pagament del cupó nú-macQ 3 i i ' fflport SÏ.SO pessetes, 0 sia •-1 dividend del 7 i per cent del va­lor nominal de Ica accions, l l iu re d'impostos, (.orrcsponrnt a .''exercici d« ItfSt

Barcelono. l u Oc gener de 1923. — £1 secretari general. Francesc Ripoll .

Els esports

CRÈDIT I DOOKt DC BARCELONA Rs convooa els senyors cotnp'.e-cor-

reniicte» d'aquMla Sacietat a la Junia que se ce l eb ra rà el d a 25 del present mes. a les quatre de la tarda, al lo­cal àoc'çd (Passatge del Comerç, 7J, a l'obJetU dViegit . cooiplimenian*. l ' anlc le U dels Estwuw Socials, un rvprusentiíiii. e: qual. junt amb do» acclontstea elegits per la Junta gene­ral , bauxan >Je comprovar »1 l 'apli-cacto que la Societat ba donat als saldos deia comptes «orreut» és çon-íwrme a ço que disposa i'arUcle W. ii«Ü nüài·ixoa ^atatuta.

ELS CAMPIONATS DE TENNIS DEL MON Per un telegrama que acaba de re­

bre el Comitè execuUu d'aquests campionats, s'ba t ingut confirmació de l'arribada d'un equip de cinc Ju­gadors, entre ells dues senyoretes, deslgnot» oficialment per la Federa­ció polonesa La in tervenció ' oficial, per primera vegada, d'aquesta na Cid. iiu despertat en els etreols tgn nistlc» ur«a foosmouia·iu expe t to í ló que. sens dubte, es conver t i r à nn jus­tificat t·r.uislu-·iii·.·, s l l ' sc taació dal díi equip respoo a h uiformos que sobre ei mateix ten Ini.

Igualment, per part d«l Poldhlu-ben, de Dinamarca. «6 connnna la tramesa d'un fort equip, en ei qual hl van cumpreso» el» vencedor» re-ct-uti dtia campionats sobre pistes

cobertes d'aquella naclo. Alxó, unit à la sogureiai dc que p e n d r à part en els nostres cauiplouats del mon el francès Coi·lmt. vencedor de les nos­tre» primeres raquutes. 1 titular d'a­questa classe dc campionats, expli­ca el gran en'uslasme que PÍ mani­fest'i entre el» nosires esportistes.

Una de fes pbies dei Grau Palau de la Indús t r ia queda avui llesta dels treballs de fusteria, prooodlm-se ie-guidameni a donor-ll un bany de « •> íor verd. per la qual coaa. tènint en compte que a les 48 hores quedarà llesta definitivament pel Comitè executiu dels campionats s'adopten totes aquelles dlsposlciona amb l ob-Jecte de què »eguidamerit puguin co mençnr els entrenaments.

L 'assis tència aisegurada da le3 pri­meres rnquete» mundials, obliga a fer tot el p<n»slble perquè els noatre» estiguin en condíciyrw ela ratificar els t r i omís aconseguits l 'any passat en ela seu» Viatges per l'estranger, 1 sobretot a procurar que davant de la figura d'un Cocbet, tant an Oomar

| com l'Alonso, puguin acreditar amh un.*! ressonant vn.·i·'irio la seva rea-

! poctlva vàlua , posada en dubte amb els resultats çon t r adu io r l s dels cam-pionms de Drussel-lea i de l 'ú l tün match França-Espanya a Bordeua.

Ha estat adoptada Ja la data per al tancament d 'admiss ió d'inscripcions, que podran ésser rebudes fins a les set del dia 28 de l'actual, • la secre­taria general, establerta a l'Hotel RUí. procedint-je aquesta mateixa setmana al repartlmenl de le» fulles d inacripcló 1 a lu d e f l a r a t i ó pdbb-ca de les cof»diiiuna que han de re­unir ela conrú r san t s de b. nostra na­ció. Dc-mes, es va adoptar l 'ocord de Confiar l arbitratge tècnic n M. Rú-frotvs, que va nçiuar de Jutpe àrbi­tre en *ïi ú l t ims cumpiofiaia da) món de VVimbledon.

RFJAL MOYO CLUB ftp. CATALUNYA Inscripcions a là 'Prova de Regula­

r i t a t Baftejona-Suraauae»-

V E U D E C A T A L U N Y A Pig. 15. — Divendres, 13 de gener d e i ç j j

.viwóclUrWí: Joset- W. Cefdelui. Mo - j .oue : Pere Prat», lodi&n; Ignasi

^lacaya, Indlan. Autocides: Francesc Santi gosa, Da-

|viJ; fisteve Cait íclus. LeTyc. Side<ars: X. X . . Pà t r i a : Antoni ne-

, jtn, Indlan; P«re PI, Indlan: fius'.a-j'ol Siidupe. Indian: Vioana Carr ión,

| >. x Van concretant-se les Inscripcions

l i ^ r a .-wuesta carrera que el Re.al iMoto CIUD de ç«ta»nnya por t a rà a la I . ; àrt ica e b dtes 2. 3 i i de l vinent Iroes de febrer, i és segar que abans |<lel d ia 1J que te rminarà l a in ícr ipc ió

1 drws senzills, podrem publicar una I llista nombrosa dels que amb llurs I r-utuslasmes volen demostnir en ul-jires regions la impor tànc ia que el (iDotorMne le a raialunya.

Entre els inscrits figura la nioto-Icidetn P à t r i a , de onsmicclO espà-| nyola. que debuta en aquesta carre­

ra. 1 segons als que bon comprovat les seves excellents condicions, de­mostrarà paipablement qne pot com­petir tranquil·lament amb altres d'a-ctredítadee maixpies, esperant el seu constructor, rentuslasta motorista don Antoni Serra, que els resultats que ba d'obtenir en aquesta dura prova, l'a­creditaran com un dels m é s tions vehicles de la nostra indús t r i a Ntuiio-n a l

Per a tractar de diversos assumptes relacionats amb rorgan i txac ló d'a-qnesta carrera en ço que a Saragos­sa e* pertany, ha ví ta t aquests dies en aquesta capital el vocal d'aquell SO'.Í-<onUtè. don Vicens ü v n z à t e i . qui ba manifestat l'entusiasme que regna en la capital aragonesa amb mot iu de la prova, puix d o n a r à lloc a que ressor­geixi potent el motorisme. quelcom decaigut en aquella regió per manca de manlfe<ta^lona

M u s i c a l s Avui , a les deu de la ni t . al Cen­

tre Bscurslnonlsta de Catalunya, el senyor D. Ezequiel Mar t in donarà una sessió amb iUustracions musicals so­bre «Cançons nadalenques», per e l l armonlttadea 1 cantades per la se­nyoreta Montserrat Gallart.

Preguem a toies les entitata fede­rades a la Unió de Societats Chorals t Orfeons Clavé que no haguessin re­but avis per l'Assemblea que t indrà lloo diumenge, U del corrent, a les deu del mati , a l'estatge de «Catalu­nya Npva», carrer de Sant Sünpllcl , firtm 6, principal, es donin per av:-sadea

£1 notable Oríeó de Sana d o n a r à diu­menge vinent, a le§ cinc de la t a r d a un concert a la sala d'actes de la Casa de Caritat en m c t l u d haver-toi instal·lat l 'artiatlc pessetore.

E l programa, que fet escullidjeȟn, es desenrotfllara com segueix:

Pnkmera p a n : < d Cant de la Se-nvera-, RíHlet; «Sant Josep l la Mare dè Déu», Péree (Moya; «El dimoni es-cnat», CtJUMfllas Ribó; «Cançó de Na­dal», Pé rez Moya; 4La Filadora». La-pe-. t a ; 4£2 can í dels oc^Uà», P a i ú s s a ; «Sota de l'Clip», Mcrera

Segona par t : 4.a eatdana de le; monges». Morera; «Oto Jesucrist». Bach; «l.V·cellet», Mendelssoflmn; «Sardana de la tPàtrla». iMorera.

E s p e c t a c l e s

G r a n T e a t r e de l L i c e u Demà: Darrem r·pr—antaci» de i ó-

pera « t s MESTRES CANTAIRES. — Diumenge, tarda: MADAMA BUT-TERrLY: ProUgonlsta. CARME BAl" BONAPLATA. — Dimarts: Reposició de l 'òpera de Mozart, LES NUOES DE FIGARÓ. — Dijous. 18: Primera sor­tida del dlvo tenor,

OARLO HAOKBT 1 de la celebrada sopran ü . avLD.VS-SAIÇ.'EHEDESCHI.

P r i n c i p a l P a l a c e Plaça del Teatre. S11: TàU. UtS 1 «798a

dc la fastuosa revista de gran es­pectacle,

C R I - C R I per baver estat contractada per ala teatres

Apolo, de València Reina Victòria, de Madrid

AVUI, DIVENDRt-v nit, a IM oau,

CRI-ORI amb les del'cioaea escenes de |

IDIL-LI DE NINOTS i el nou quadro

La TEVA DANSA i la MEVA

H. R, anà Mrs. JACKSOK 1 prenent port cn la representació els formidables dansar'm s russos \.\Í>1\ JOHNSON i K ALPERuFF

DIUMENGE, DIA 14, Comiat de la Companyia

Teatre Català BOMBA Telèfon 3500 A. — Avui , divendres,

tarda, a les c.nc: El magnífic progra­ma d« Teatre Selecte: els d(» éxl ts EL PAQl'EBOT «TiENACITY» t CIVI­LITZATS, TANMAXHIXl . \U: Comiat del colós ERMETE ZACCONI. amb les seves grans creacuns TRISTI AMORl

I D PIETRO OARUSO. — Demà, dis­sabte, tarda: La comèdia en dos ac te í de gran broma. QUA.N ELLF.s VOLEN l a V I L I T Z A T S , TANMATELX! N'it: EL PAQLEBOT «TENAiCITY» 1 C l V l -L1TZATS, T.AMNLATF.IX! (Aqnésta funció. »i bè fora d'abonament, és organitzada per la distingida < Tertúlia Catalanista, per a complaure diversos senyors abonats que üo soüi-clten.) — Diumenge, tarda, a les tres: ELS PASTORETS O L ADVENIMENT DE L'INF/V-NT JESÚS, amb l ambada dels Saots Rels d'Orient. G A S P A B . MELCIOR ISALTASAR, qulobseqvüa. ran ela nans i nenes qne cencorr n a l'espectacle. A dos quarts de sis: La famosa comèdia u En Frederic Soler L A CREU DE LA MASIA, triomf d ' in­terpre tació i la comèdia de gran bro­ma, L'ESPERIT DE LA CUNYADA Nií: LA CREU DE LA MASIA 1 LA CASAMENTERA. — Dilluns. Tercera Vetllada de Teatre Selecte: SANTS I DIABLES. d'En Pous i Pagès . — Es despatxa a Comptadurln.

Teatre Tívolí Espectacle Iris-Palmer

Avui, divendres, avui, a les deu de la nit.

Debut, debut a Europa de C H A R L O T T E

amb el seu prodigiós

Teatre de Novetats Avui , divendres. 13 gener de 1923.

Tarda, a les cinc. Nit . a les deu-, tercera i quarta representació final del Movisslm espectacular d'èxll mundial l'opereta ciDemaiograflea sistema

NOTO-FILM BERLÍN en 5 actes M I S S V E N U S

dir igida per l 'actor de la formosa partitura.

Mira. HANS AlLBOUT adaptació espanyola, cantada per no. tables artistes l ír ics. Cbor general. Nodrida orquestra, sota la direcció del mestre Font. TOTS ELS NÚMEROS DE MUSICA I GRANDIOSOS FINALS D'ACTE SON OVACIONATS. CANTABLES DE -MO­DA EN TOTA EUROPA. GRANS BA­LLABLES. IL·LUSIÓ PERFECTA. -Tots els dies, dues representacions: Tarda, les cinc, i nit . a les den. — NOTA IMPORTANT: l.a naturalesa de l'especsacle impedeix satisfer la natural ins is tència del ptibllc, dema­nant la repetició d'alguns números musicals. — UNA ALTRA: Desprès dels segon i quart actes, interme­dis de 15 minuts. — PREUS: Entrada general, uno pesseta—Es despatxa a Comptaduria

Tarda: Butaca amb entrada. DUES PESSETES. Nit: Butaca amb entrada, pessetes 2'M.

Aviat: Estrena de l'opereta cinema­togràfica

«.A PROHIBICIÜN DEL BESO

E L D O R A D O Companyia de aanuela

ORTAS I S LEONI8 t í QALLEQO Avui , divendres: Benefici de CASSl-

MIR ORTAS. Qrandiosos programes. Tarda, a les cinc. El bonic entremè» IÍPLANCUAÜ El sainet en dos actw. dMdl t s en sis quadros de Muüoz Seca I Pérez Fernàndez . música del mestre Amadeu Vives, PEPE CONDE O E L MENTIR DE LAS ESTRFLLAS. Nit. a les deu; L 'ent remès nPLAN-CHAII Reestrena del sainet en un acte lletra de Ramos òiar tm. mús ica del mestre Rafel Calleja. EL ENT1EBRO D E L A SARDINA. Reestrena de l'en-t r emè t deia Germans Qulntero. L O S C U O R R 0 6 DEL ORO. Reestrena de l'opereta en un acte. dividit en qua­tre quadro», original de Miquel Ml-hura t Ricard Gonzaier, música del mestre Ramon L6p*z Montenegro. LA COSTA AZUL. — Demà, dissabte, tar­da E L CAPBICHITO. LOS OUAPOS í L A C O S T A AZUL Nit: LA NINA DE L O S BESOS. E L ENTIERRO D E L A SARDINA 1 L A COSTA A Z U L - U a -msïige: C O M I A T D E U CO>lP.ANSti

Dirsctor a r t í s t ic : PAÜL H , CHECKOW

Director iTomiïesira: JOSEP E S F B I Ü

P R I M E R A P A R T

OBERTURA «ROYAL VAGABOND». Goetol.

UNA I-SCENA t>'m-VERM A SA1XT WO-R1TZ. Listz.

LA XICOTA, s e n y o r e U Bertrud Ehrich, Frie-

I

II

111

IV

VI

VII

VIII

IX

X

XI

XII

Teatre Català B O H E A Avui . div*ndes, n ^ : COMIAT del

colós da l'escena E R M E T E Z A C C O N I

amb le* seves dues grans creacions TRISTI AMORl i D. PIETRO 0ARU80

Es despatxa a Comptaduria

Teatre de Novetats Vuit elegants

B A L L S D E D I S F R E S S E S \UR1GEMMA-C \SADO Ulsiabte, 5!0 de gener

BALL CROC Localitats: Ca«a Anrigemma. Fernan­do. 03. i a ia taquilla del teatre

B L D 0 B A D 0 T G ü R N É E de la simpàtica artista

P I L A R A L O N S O Debut, di l l iuu, 15 de g?iier

•nicf. AlARXA MILITAR, se­

nyor _ PAUL KREC-KQN, c-ampió del món, Taubert.

PIERROT I PIERRIT-T E , scnx-oireteis Dora Wi^ber i Elsie D«k-sen, Wolff-Ferrari.

t TRUEHLIXGSSTIM-MEN» (Veu de Prima­vera). LA CHARLOT­T E , l'única al món,

^StrauSl.' GAVOTÀ. Mar* de coa-

ixait, Karagafloff. F L I R T E O m PRLNLA-

VERA, senvoretes Dora WiscBéf, ElsJe Derksen 5 KHEOKOW. NVald-torfel.

* L A LUCIERNAGA., LA CHARLOTTE, De-libes. !L ite

NINES DE LLANA, se­nyoretes Elsie - Racow, Hilde Rosenthal, Bety Ruckert i Marta Kollet, Goetzl.

PARODLA EXCÈNTRI­CA, senyors Harras i Charles, Kora.

DANSA APATXE, LA CHARLOTTE i K R E -OKOW, Offenbach.

SEGONA PART Per a donar repòs als artistes

del B A L L E T SOBRE G E L , hi haurà un acte còmic pels jongleurs mundials TATO I MAY.

T E R C E R A PART

SCHEHERAZADE Mdsica: N. RTMSKY-KOR-

SAKOFF. Coreografia «í JAN T R O -

JANCWSSKI. : Director artístic: PAUL H.

KRECKOW. Repartiment : S heherazade ,

LA C H A R L O T T E ; Schariar Pascha, Ktut Neuxnann; Se in Bnider, Dora Vischer ; Seia Be-gleiter, Elsie Derksen; Alter Eu-nuche, Bob Lacage; Goldeve Sklave, PAUL H. KRECKOVV ; primera baiadera, Gertrud Ehi-rich; baiaderes. Elsie Raekow, Betty Ruckert, Hilde Rosenthal, Ella Kre -kow, Alice Spisck, Frit-zi Rogge, Wanda Wiocordí ; es­claves, Gertrud Lensicki, Marg BcU, Marta Kolkt, Claiw ToeU-ke, Grete Karvay, Gerda Plau-man ; esclaus, soldats, etc.

Vestuari: HUGO BARUCH & C.% Berlín-Nova York.

Decoret* GERMANS TA­RAZONA, pintoii d« l'Hjpò-dçom de Nora Yoík.

Teatre Català R O H E A Telèfon SSW) A — aoiunn, 11: Ter­

cera Vetllada Selecta: La comèdia en tres actes, original d'En Josep Pous i FagèS:

S A N T S I D I A B L E S

T B T À ' T R E T N O U Espectacle* Empresa Fraga

S. A. Urtnü. d^iubte. 13 de gener, a les

deu da la n i t . BSOEV'KNLMENT TEA­TRAL. Debut de la gran Comtanviu AiV<ntina MUINO-AI.1PF1. ESTRl'.NA A i:.\RCELONA de la legcMda cnti l ia cn cinc quadros. E i . ILT1MO (íAL-CUC. i la famosa obra ca « e ^ q u v droa, LA BORRACHERX DLL TANGO Balls l cançons t ípiques. Payada de cci-ir^punt, videlínes i la l l s : «.Vi •.'•» i ... l í a m b r a . i GRAN l'LIUCON NA-c l ' NAL.

Esivctucle TIO:» a Bartc-iona. Origi­nalitat. Art . No falleu al debut d'a­questa important companyia.

T E A T R E i D O M I C / tn í , divendres, n i t . a dos quarts

de -Jeu. LA DAMA DE LAS CAME-H A S ;cinc actesi; LA TORNADA D'EN NANÍJU i l I ' I - P I !

C I R C P A L 1 S S E Marquès del Duero. cantOBoda

Comte Asalio

L'eiiiibícíó í e feres més p a ilel m 32 Ossos. 6 Elefants. 10 Lleons, 8 ' T l .

gres reals, 17 Simis. 32 Cavalls, Camells. Búfals, ew., etc.

Conuuieu les ovacions de l n ú m e r q mes t·mocionanl que cu coneix,

E L S CODONAS E l valent domplador FI^CHER amM

els seus

Ferotges Tigres reals El giup més impres-'ionant del <n<>u|

E l s 2 0 ó s s o s polars i altres fonnidaJ.'k·s atraccions.

Cada ni t . a les deu,

colossals funcion? OUOLS. iDI-ïSABTES 1 1DIUMEN.

GES. Oran» matln^e», a dos quarta de t inc.

Cada dia. a les deu dol mall 1 d les vuit de la u'n. visita al PAUO ZOOLÒGIC. I - \ COL-LECCIO DE UE> RES MES N01ABLE DEL MON.

Gran Teatre Espanyol Companyia de vodevil Josep Sanlpere

A v u i . divendres, l i de gener. Tarda, a les l luc . LES DONES DF. TOTh- >M N :, a Ics <lou. NOVES 1 VELLES TEMPTACIONS DE SANTPSilE.

T e a t r e P o l i o r a m a Companyia de comèdia

GUell - Tudela - Afquerino • Cortès Avui . divendres. t « r d x a les cinc.

MATINER POM LAR. Bl 'TACA PLA­TEA, UNA PESSETA. L'èxit veritable en tres actes, de don Josep Fe rnàn-dez del Vil lar ,

E L CLAVO Nit, a les deu- POPULAR. BUTACA PLATEA. DUES PESSETES, REPRE­SA do la farsa còmica en tres actes, d'Henneguanl i Mitchell, adap tac lú de Frederic Repara?.

RESERVADO DE SENOftAS Demà, dissabte. (Populo-r. Tarda.

LOS FRESCOS. Nit. «ESERVADO DE SESOa\s . — Diumenge, tarda, a dos quarts de quatre. Primera secció. E L ARDID. A les sis, secckt especial i n i t , a les deu, RESERVADO Dr. SE-NORAS.

Es despatxa a Comptaduria. — Te­lèfon « 3 ' . A.

T E A T R E GOYA Companyia de Comèdia

Oobe f i a -O l ive r Avui , divendres, tarda, a les cinc.

MATIN EE. A PREUS POPULARS

R E T A Z O SIN P A L A B R A S NU. a I c i deu. ESTRENA DE

L A C H 1 Q U 1 L L A protagonista

C A R M E T A

P A L A C E C I N E Oran Saló da Meda

Avui, divendres, tarda i ni t . Ea. p lènd ids programes: La formosa peUl< cula. LA DIOSA DF. BROAiDWAYJ •MONERffiS. cWnica: primer capí tol del g rand iós fllm. dividi t en quatre jornades. EJ-S F i l US DE LES TENE-bhES. i ESTItENA de la grandiosa v e U í t u l a EL SECRET DEL PBINCEïJ S I M M , per Lewls Stone.

S a l ó C a t a l u n y a Gran Cine de Moda

Notable sextet Jordà. — Avui , d l . vendres. moda selecta, estrena: •For · ep contra força», precioslssima comè· dia. Exlt g rand iós , tr iomf colossal' del Programa Ajuria «L'apatxe», úl· l t lma creació de la genial artista Do-, rotty Dalton: «Viatge del p r íncep da Qtfesf (tercera Jornada!, de g r a n i Interès, l la de broma continua: • TO. maset conqueridor». — Dilluns, gran.] dlós esdeveniment del Reial Progra*! ma Ajurla, «La presa de l 'abisme». i assumpte d ' Interès i gran e m o c i ó , ' salvament d 'un submari a l fons deij mar, i naulragl d'un trunsatl int ic en , alta mar, d'una realitat mat v i s ta . - . Aviat, l a grandiosa exclusiva: «El pe» t l t lord», dues Jornades (Artistes As» sociats), la mès gran creació de Marjt Pickford. |

S a l a y E o l i a n P I L L DE PAUL IZABAL

33 - Passeig de Gràcia --35 AVIS

Tenint en preparac ió grans festí» vals per a commemorar

EL CINQUÈ CENTENARI dels seus concerts, se suspenen e!| ordinnris dels divendres, fins a la ce. lebració dels concerts-fesllvals. erï els quals pendran part els més cele. brats artistes nacionals i estrangers, segons s ' anunc i a r à oportunament.

La Direcció.

Qran Teatre del Bosch Demà, dissabte. 13 de gener. PrlTuer

BALL DE DISFRESSES. — Valor en premis per a aquesi ball, W3 pessetes, per u ies disfresses que m è s es dis­t ingeixin au4> l lurs vestHa. Estrena de rica catifa. Ext ra l l luminacló . 45 PROFESeíORS OE AU SICA, 45. — Venda de localitats: Venli , 38 (Crista-l lè r ia) . 1 TEATIUi BOSC (Conserge). Telèfon *77 G.

B L O O R A D O : A d é u • E s p a n y a

L E O P O L D FRÉGOLI 10 UWXCS DIES

Frontó Principal Palace AN'ui. divendres, tarda, a u n quar l

de cinc, dos escollits partits a cisto» l la . Nit. a un quart d'onze, dos gran. dlosos partits a cistella: BARRENE-CHEA l GARAGARZA contra JALMB i SAL8AMENDI. Desprès se'n jugar^ un altre per aplaudits pelotaris. '

B O X A

I R I S - P A R K ATUI, d i y e i i t e a i i i n i ü a r l í 'ouze,

Vetllada popular Entrada general, 2 ptea. timbre inclòs, JULIUS-URDE; A R A C I L - S A R R I O N J

ü rtasun - Fabregat; Sancho·S. Anderson;

Americà-Frediani ELDORADO: Pròxima setmana

Extraordin&ries sessions d'ait

LEOPOLD FBÉQ0L1 • PIÜB ALONSO T e p r a m a p - S i t g e s PARC H O T E L , deliciosa carreters

asfaltada. — Telèfon U i .

E D E N C O N C E R T AÍÜUO. ÍÍ. — Exlt de QLORIA Q I L

REY, conconetlsta; LOU JAHOT, ba. UazUta; RAM0HA ROVIRA, caru;one. ttsta- T«ts sis dies AperlMt • Oàrt> cing Qran Tabarií t Ameriea.

.'ïg. 16. — l>ivçn3fÇs, 12 cfé gener Sé TÇ J i *

DOLOR D E RONYONSI. Lumbac - Dolors Reuma - Gota

fi Enflsema. Vàríces, Coneesflons, Ofec, Flébitis, Arterio-csclorosL

Totes les vostres m o l è s t i e s , el cor que bat m a s s a de praeea, els ofe

jgaments emflsematosos al m é s pe-11 e s f o r ç , els dolors a l 'espatlla,

l l a fatiga general, les venes massa I inflades, les pertorbacions u r l n i -Ir l e* I congestlves, les cr i s i s reu-j m à t t q u e s I goto ses. indiquen c la -Irament que l a sang e s t à emmetzl-1 nada per una p r o d u c c i ó excessl-j v a d 'àc id úr ic . E n les dones, les I menstruacions penoses, aqueixes [ p è r d u e s blanques, les migranyes

epetides, l a n e u r a s t è n l a aguda 0afirmeu t a m b é que l a sang, en-

iralda per aqueix mateix vari , é s assa espessa, c ircu la malament i

ne el nodriment dels diferents or-|gues é s defectuosa. E l tractament

l 'artrit isme i de totes les seves aanifestacions ha d'estar en rela­

c ió amb l a causa , i posseir, per [tant, o n a a c c i ó depuratlva. tonlfl-

nt o modiOcadora. E l

Depuratíu R I C H E L E T | sens cap dubte, constitueix l'agent " 'e p o d e r ó s que pot oposar-se a

i n t o x i c a c i ó de l 'organisme, en t a t de la seva a c c i ó sobre l a

nutr ic ió , I de l a m a n e r a com aju-[la a l ' e l i m i n a c i ó dels residus. E l s

I f e n ó m e n s ooi^estius desapareixen l a m b rapidesa. Ics art iculacions es I t o n i e n flexibles, els dolors minven l i les amenaces de c o n g e s t i ó 0 de I p o r à l i s i s 'a l lunyen deOnitivament 10n la seva a c c i ó s'exerceix e n ç a I r a amb major força é s en el trac-I tament de les manifestacions ex-I f e m e s de l 'artrit isme potser menys l i lo loroses , p e r ò molt ostenslblels |\cne8, granal lades, herpes, ecze-Imes, v é r i c e s psoriasl , l lagues. úl-Iceres . vartcoses. flebitis, a lx l com I e n tots els rasos d'accidents slfl-l lftlcs.

C a d a flascó v a acompanyat d'un fascicle i l · lus trat . E s ven en totes les bones f a r m à c i e s i drogueries. Laborator i L . R I C H E L E T , de Se-dan. 6. R u e de Belfort, Bayonne ( F r a n ç a ) .

R e s u l t a t s e g u r

C a t a r r o d e l s n o i s XfAxiti-catarral B O R B O N E T , (s el reriuble específic acre-

oltat per a curar en pocs dius la Coqueluche. lirouqoitU <!• rota to ena de toe de let> criatures.

c i t c Farmàcia de l'aofor, Cordon, 44: Doctur An-b l l i . dreu i J . Vlladouiat. Bombi» de lat Flor». D i p ò

M t S D E 8 . 0 0 0 P E R S O N E S

jolent justi/icar aval la perfecció amb que aqnesta c i sa fa exameziB visuals per a l'apUcacU de lentes o ulleres. Sl vostè te alenn detecto de retracció, no dubti: vagi tot seguit a

« L A Ò P T I C A M È D I C A L » en, amb aparells matemàtics , l i diran els cristalls qne vosfé hecesslta (Jorn aquesta uperaclú <•« per a ynsté de molt inte­rès, no esperi a demà. vln<ui avui i (juedarera molt honrats en •errir-lo.

C a r l e s T u t u s a u s O p t i c - F a b r i c a n t B o q u e r l a , aa B a n r l e h , 2

B A R C E L O N A

Si voleu conservaria vos­tra salut i allargar la

vostra vida, beveu

C a f è d e s c a f e ï n a t H a g

que té l'excel·lent aroma del cafè natural pur i no exerceix cap mena d'in­fluència sobre el O O P i

els nervis De venda:

Passeig de Gràcia, 99

V E G E T A L X 8EH8E COLA

Salut : Força : Vigor : Joventut

HISTOGÉNIC P U I G J O F R E

Lldealdel·recoDBtUaenU.RefaabiliUdesdele·

Írfmetea doeis ela organismes agotatspar la ÜBBRGDLLS1. ANÈMIA . NEÜRASTENIA i

d e m é s aleccione CONSUNTIVES Vintanya d'èxll.— PREMIAT pel Congró* In»

ternadonalde la Tubarcaloalde 1910. Demani" s a totes l e s f a r m à c i e s

No poder assaborir les delícies dd ben menjar PER TENIR M A L A DENTADURA

és una d'aquelles petites peses que ens ían estar molt sovint consirosos

« 3

m • 1 '

L a boca es conserva fo r t a i sana a m b l 'ós ron t inna t d e

A i g u a

V O L C A f i L'oxigen que des­prèn al posar-se en contacte amb les dents i genives, des­trueix totalment eb microbis que cor­quen la dentadura

FARMÀCIES PRINCIPALi

Dtposifari» , j . U R I A C H I C B r u c h , 4 9

E S A e T O S , «ISJeia rdpldamenle osando

T A B L E T A S

G A B A

MRfescantes. deslnfectantes, soberanss Contra la TOS y afecciones do la gargantíi

ftodueto d . U S. A. GABA. B A S I L E A (Suln>. fftitu *a lodss Us l i r m « * s .

L'atractiu dels mobles de Jonc i Mèdula

M.-.rca

Eh models originals i artístics creats per la «Manufacture Parisitnne» completen la decoració interior d'una llar elegant.

P a s s e i g d e G r à c i a , 1 1 5 B a r c e l o n a Telèfon 686 Q.

F à b r i c a d e F l o r s , C o r o n e s i P l a n t e s Tot al qne'a necessita per a fer-Iea

Antiga Casa T . COSTAS. Palla. 13 t 16, praL

D e m a n d e s Assumpte de

grau reudimeut. uou a lispa-nya, busco soci amb 2,00u ties-se»e?. Escrlnre al númer.) M K tim-iv-.·t iileal •lli-ivin.ucv. Rbla de les Flors. 16 lADuneid',.

Escrivent auxiliar (alto, d*SO a 60 auf Í . No UI ba sou é s . Virrciua. Ldcripiori, 3.

Empleu es facilita en Importauu coses comerclalü i de banca. Ari ban, 71, 3.er, 2* De 10 a 1 i de 4 a 7.

Cobraments Mencarre ío del cobrament

de subscripcions i quotes de tota mena d'entitats a tot Cata­lunya.

Condicions especials per a la província de Barcelona.

J . GeooTan Oicinetla», 32. baixo*.

Derpetaareu la memòria dels * tamlllars que estimen, fent-vus reproduir les fotusTaiïos aue tinguoa al taller du Repro-

ucclons 1 Ampliacions de J Castell. Sant Antoni, 4i, Barce­lona (Sans;.

Matrimoni jove I -jus.- fills, desltia porteria. Inmilllorables referències. Es­criure a L A V E U . núm. 10.IS8.

Capi t a l i s t e s 81 en ,enlu efectiu dis­ponible podeu col locar-Io en excel·lents condicions i en ne-y de (;ran rendiment si el cediu a boa preu. Ofertes s P.

núm. 1751, «LA VEO».

les acceptaria jove amb refe­rències. Escriure: «LA VEC», número lAi,

Professor iemaiolsolfeli a'ofereü: Consell de Cent, 391

V i a t j a n t acceptaria encàrrecs pobles de la provincià celona. Escriure a la «VEÜ», núm. 165-

Tenedor de llibres amb bones referències s-'oferelx nua o dues bores diàries. Escriure a «LA V E U " , núm. 150

A V I S O S

T e l e g r a m e s Cablegrames, Radis

(servei oficial) telefoneraes. Es cursen immediatament servint-se de la

EMPRESA IDEAL D ' I N F O R M A C I Ó Estalviareu temps i mo­lèsties. Rambla de les Flors, 16, baixos.

C O P I E S C i r c u l a r s reproduïdes en l'aparell

M D L T I G K A P H

LES HES PEBFECTES Casa Garcia Boares 38, Rambla Catalunya

Telèfon *335 A.

F I N Q U E S I . T O B N É . C o r r e d o r P. Prat de la K l b a , » . - S a r r U

Telèfon 6357 6 ,

L anunci més eficaç i econòmic és 1 ins-ta l · la ta les .p i s sarres dels boi­xos de

rEmpresaliealfi'Morinaciò Rambla Flora , 16. baixos

Admoiem anuncis per a tots els periòdics.

Grans descomptes

D i s p e s e s Senyor a dormir

Còrsega, 290, quart, primera.

R e p r e s e n t a n t

local per a cada plaça de BARCELONA, GIRONA, TARRAGONA,

MANRESA, LLEYDA i V1CH Important empresa industrial necessita persona del país, activa, séria, ben relacionada amb el comerç d'ultramarins i colonials a l'engròs i a la menuda, per a treballar a la comissió en les places indicades. —Sol·licituds detallant expe­riència ram, cases ja representades i referèn­

cies a l'apartat núm. 148, València

V e n d e s Diversos mobles

isabelles, quadtos de bones fir­mes i altres objectes, venc- Ra-melleres, 11, botiga.

Dormitori complet caoba, venc. Cabanyes. 25, primer, primera.

Màquines Típograph Oferim en immillorables con­

dicions alennes màquines de compondre «Xlpopraph» Són moderoes I a punt ae funcio­nar.

Dlrigir-se a P. A., número 13, 'l'aquesta Administració.

J o i e s d ' o c a s i ó Safates i serveis de placa, a

pes. Compro or, plata, plati, brillants i perlea

Jolsrlaa d« i . MàSes BamtHa de les Flor*,SA

I Cardenal ri iafiss . 8-

L l o g u e r s Piset 4 durot.

tocant Princesa canviaria per un altre fins a l i Raó. Same-Uetes, 2, escriptori.

Gran local rir a llofrar prop de la Plai u

bl·pauya. Raó: Mitjà de Sant Pere. 79, proi.. 2." De 8 a 6.

Bonica torre Sids. a Sant Qerrosi, disponi­ble. H i ba Jordi, gàbia, etc.Raó: Ramalleres. 2. baixos.

Amb jardí desitjo torre o pl» p. tramvia (fim' a :ió ds./ F'criure a inicials Z. M. Empresa Ideal d'Informa­ció. Ramola de les Flors, u -16 (.Anuncis).

Pisos facilitem ràpidament des de 40. £0 a 80 pe.-soio', Aribaa. 71, tercer, se­gona, de -0 a 11 de 4 a 7.

5.000 pessetes cedeixo pis emmoblat 7 babiía-ckms, 30 duros lloguer. Cotts, núm, fe segon, segona.

t i o n r v c *le lloguer de dlíe-i d l i u a ronu preiib. Itruch

' 78, enuesol. C B I E Q E R .

Botiga magatzem E a llogar. Consell de Cent.

entre Passeig de Cràcia i Claris,

R i r · i f l í · í a compraria nua I J I C I C I C t a ej, ^iUíl \ qne sigui do pinyó lliure Fer ofertes per escrit a <LA VEC», numero 10.835.

v i ' I S T E R E S S A comprar éí i"* quadern de «Mínsrva», ti­tulat «L'edat do pedra» de J -Boach Gimpera Oferir-lo al mi-mero 30.001 de «LA VEU»-

P è r d u e s K l d i a s i s

es va perdre agulla nena, amb perla 1 brlllauts Se gratificarà sa devolució, Corts, «88, teieer.