Post on 18-Jan-2023
1. IntervencIons arqueològIques programades
0015
Necròpolis de soN real (cemeNtiri de la puNta dels FeNicis)
JordI Hernández gascHdamIà ramIs BernadmargalIda munar grImaltBernat Burgaya martínez
DIPÒSIT LEGAL / PM 601-2010 | ISBN / 978-84-92603-43-5
MEMÒRIA Necròpolis de Son Real (Cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca) Codi del Museu de Mallorca: DA10/12 Del 4 al 17 d’octubre de 2010
Autors/es:
Jordi Hernández Gasch
Damià Ramis Bernad
Margalida Munar Grimalt
Bernat Burgaya Martínez
Data:
Palma, 26 d’octubre 2010 Revisat: 20 de febrer de 2013
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.1]
SUMARI
1. SITUACIÓ ................................................................................................................................... 3
2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC ......................................................................................... 3
3. CONTEXT ARQUEOLÒGIC ...................................................................................................... 4
4. ESTAT DEL JACIMENT I PATOLOGIES DE LES ESTRUCTURES ................................................. 6
5. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS ........................................................................................................ 7
6. FONAMENTS DE DRET .............................................................................................................. 9
7. TREBALLS REALITZATS ............................................................................................................... 9
8. METODOLOGIA ..................................................................................................................... 11
8.1. Metodologia d’excavació ....................................................................................... 11
8.2.- Metodologia de restauració d’estructures i de materials ................................. 11
9. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ........................................................... 12
9.1 Sectors .......................................................................................................................... 12
9.2 Materials arqueològics ............................................................................................... 16
10. RESULTATS DE LES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ .......................................................... 18
11. CONCLUSIONS ................................................................................................................... 34
12. PERSPECTIVES DE FUTUR .................................................................................................... 36
13. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 39
ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA
ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
ANNEX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA
ANNEX 4. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA
ANNEX 5. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
ANNEX 6. DIBUIXOS DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
ANNEX 7. FITXES DE RESTAURACIÓ DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.2]
FITXA TÈCNICA
Lloc de la intervenció Necròpolis de Son Real
Població i comarca Santa Margalida, Mallorca
Coordenades geodèsiques
Latitud: 39º45’18.05’’ N
Longitud: 3º10’55.61’’ E
Alçada: 3 m s.n.m.
Finançament Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca
Fundació per al desenvolupament sostenible de les Illes Balears
Direcció tècnica Jordi Hernández–Gasch, Damià Ramis Bernad, Margalida Munar Grimalt, Bernat Burgaya Martínez
Equip de treball Muns Anglada, Anna Maria Ardu, Juan Diego Coll, Jaume Gayà, Antoni Ferrer, Toni Gibello, Susana Gray, Patricia Murrieta, Beatriz Palomar, María José Rivas Antequera, Raquel Ruiz, Julià Sinning.
La campanya ha comptat amb el suport de:
Briga de Patrimoni del CIM
Taller ocupacional de construcció de paret seca de Son Real
Activitat autoritzada Excavació arqueològica i consolidació d’estructures
Dates d’execució Del 4 al 17 d’octubre de 2010
Paraules clau Necròpolis | edat del ferro | consolidació d’estructures
Resum La campanya d’excavació i consolidació a la necròpolis de la segona edat del ferro de Son Real de l’any 2010 ha permès continuar la recuperació monumental d’un sector del cementiri, tot intervenint en un total de 8 tombes. L’excavació arqueològica, a més, ha documentat l’estratigrafia romanent a l’exterior d’algunes sepultures, que es relaciona amb la construcció de les estructures, descobrint-ne una de nova (T 123a) amb restes encara d’una inhumació in situ molt degradada. S’ha escomès un desherbatge sencer de la necròpolis, un jaciment que a l’actualitat compta amb visitants de manera pràcticament constant.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.3]
1. SITUACIÓ
La necròpolis de Son Real es troba situada a la possessió del mateix nom, localitzada
en el terme de Santa Margalida, a tocar del nucli urbanitzat costaner de Can Picafort.
S’hi accedeix o bé pel litoral, des del torrent de Son Bauló, que desemboca a Can
Picafort, des d’on dista uns dos quilòmetres, o bé des de la carretera comarcal 712
que transita d’Alcúdia a Artà, tot desviant-se a l’alçada en què es troben les cases de
possessió de Son Real, seu de l’actual centre d’interpretació de la finca pública. Des
d’aquest punt s’inicia una pista forestal d’uns 1,5 km, en direcció a la mar, fins a arribar
a la Punta de Son Real que acull el jaciment.
2. MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC
El jaciment es troba al tram central de la badia d’Alcúdia que, juntament amb la de
Pollença, forma la gran badia septentrional delimitada per les estribacions de la serra
de Tramuntana al nord i la serra de Llevant a l’est. Al sud-oest s’obre a les comarques
naturals del Pla de Mallorca.
Aquesta zona de la badia es caracteritza per una plana àmplia entre la cota 0 i els 100
m d’alçada, únicament interrompuda pels torrents que trenquen la seva morfologia,
que, a l’àrea que ens ocupa, reben els noms de torrent de Son Bauló, torrent de Son
Real i torrent de Na Borja. Una mica al nord s’hi localitzen les restes d’un ecosistema
d’aiguamolls, S’Albufera, que fou molt més extensa en l’antiguitat. Aquesta zona
humida, contigua a la mar, quedava inundada per la pròpia mar com a
conseqüència de les terres baixes que la formaven. Tanmateix, no fou fins a la
glaciació de Riss que es formà el cordó litoral d’arena, experimentat períodes de
dessecació i d’inundacions, tot alternant-se les aigües dolces que provenien del Pla de
Sa Pobla i les salabroses, fins que fa uns dos mil cinc-cents anys S’Albufera finalitzà les
fases marines per passar a ser un medi lacustre. En aquest moment s’estengueren
espècies xeròfiles com l’ullastre, el pi, el llentiscle i les cistàcies.
Al sud de S’Albufera es localitza un altre paisatge que s’estén al llarg de diversos
quilòmetres, allà on no ha estat urbanitzat, format per una plataforma de dunes
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.4]
fixades. Aquests dipòsits eòlics, com és el propi Pinar de Son Real, sedimentats damunt
una plataforma de dunes fossilitzades (marès), estan coberts en l’actualitat de pi blanc
i una garriga de vidriells, farigola i esparreguera, entre d’altres, amb zones herbàcies
de plantatge i joncs. A primera línia de mar, abans d’iniciar-se el pinar, es troben cards,
lliris de mar i petits arbres com les savines, juntament amb restes d’alguer.
3. CONTEXT ARQUEOLÒGIC
A Mallorca, el nom de Son Real va unit inevitablement a l’arqueologia, a causa dels
nombrosos i significatius jaciments que, des de fa dècades, es coneixen dins els límits
d’aquesta possessió. Aquesta importància ha estat remarcada per diferents autors que
han treballat als seus jaciments.
L’àrea arqueològica de Son Real acull nombrosos jaciments de característiques
diverses, en relació a la conservació, importància arqueològica i patrimonial,
cronologia i adscripció cultural. Si bé n’existeixen d’altres, els més importants d’aquests
jaciments han estat investigats arqueològicament en diferents moments i a càrrec de
diversos investigadors: Es Figueral de Son Real per Guillem Rosselló-Bordoy i Joan
Camps, el Cementiri des Fenicis –nom amb el que també es coneix la necròpolis de
Son Real- i S’Illa de Porros per Miquel Tarradell, en els anys seixanta, i, a la segona
meitat dels noranta i en els anys dos mil, per Joan Sanmartí i Jordi Hernández-Gasch, i
Sa Punta des Patró per Magdalena Salas, juntament amb els dos darrers citats.
De banda dels jaciments esmentats, es coneixen tres coves artificials que
tipològicament s’adscriuen al període naviforme, tot i que en no haver-se excavat i
possiblement haver estat espoliades d’antic, no se’n pot extreure cap altra informació,
llevat del precedent que, a nivell funerari, constitueix per a les molt millors conegudes
necròpolis de l’edat del ferro de la zona.
El lloc funerari més antic, però, es remuntaria a la primera meitat del segon mil·lenni,
moment en el que s’ha de datar el dolmen de Son Real, un jaciment afectat d’espoli
que sortosament fou excavat en els darrers anys (Plantalamor et al. 2004). La
intervenció va permetre confirmar la seva cronologia i funcionalitat, tot i que sembla
que no es va finalitzar i que, per tant, mai va arribar a emprar-se. En aquest sentit, cal
recordar que les úniques estructures megalítiques conegudes a Mallorca es
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.5]
concentren en aquesta banda de la badia d’Alcúdia (Son Bauló i S’Aigua Dolça),
establint un nexe evident amb la població menorquina coetània o, com a mínim, amb
els mateixos fenòmens culturals.
Pel que fa a un dels jaciments més llargament excavats de la zona, el poblat de
navetiformes d’Es Figueral de Son Real, en els darrers anys ha estat rescatat de l’oblit
per diversos autors que l’han considerat com a poblat de transició entre el període
naviforme i el talaiòtic (Hernández-Gasch, Aramburu-Zabala 2005; Micó 2005), prenent
un paper central en l’evolució del poblat “dispers” (o aldea) d’estructures
navetiformes i construccions annexes al poblat agrupat al voltant d’un monument
central de tipus turriforme.
Respecte del món funerari de l’edat del ferro, la construcció de tombes monumentals i
cambres funeràries és un fenomen que es manifesta a les necròpolis de la badia
d’Alcúdia de Son Real i S’Illa des Porros, que constitueixen els dos jaciments més
investigats i publicats, en les seves distintes vessants, de la zona. Algunes de les
publicacions més rellevants en l’àmbit de l’arqueologia, a les que s’hi ha de sumar
d’altres d’aquest àmbit i una extensíssima bibliografia d’aspectes d’antropologia física,
són: Tarradell 1964; Tarradell, Hernández-Gasch 1998; Hernández-Gasch 1998, i
Hernández-Gasch et al., 1998 i 2005. Tots dos cementiris tenen com a característica
geogràfica la seva proximitat a la mar, essent localitzats en puntes o braços de terra
que caracteritzen aquell tram de litoral. En aquest sentit, és molt possible que S’Illa des
Porros fos una d’aquestes puntes, convertida en illot per causes naturals amb
posterioritat al seu ús com a necròpolis. Els primers enterraments a la zona, dels s. VIII-VII
aC, es realitzaren a la Punta des Fenicis en tombes que miniaturitzen edificis d’ús social
i significat simbòlic com són els talaiots de planta circular i quadrada. Al voltant del s.
VI-V aC un nou tipus d’estructura (anomenada pels arqueòlegs micronaveta per
inspirar-se, tal vegada i a escala més reduïda, en les navetes d’enterrament
menorquines) es construí a totes dues necròpolis. Davant de l’illot, a Sa Punta des
Patró, sembla que en aquell moment existí s’hi realitzaren rituals sense que hi hagi la
certesa de què hi haguessin edificacions en aquell moment (Hernández-Gasch i
Sanmartí 2003). A partir del s. IV aC, les dues necròpolis divergiren quant a les
estructures que s’hi construïren. A Son Real, s’hi seguiren bastint tombes familiars o
individuals, tot i que de menor qualitat i amb elements reaprofitats de les sepultures
anteriors, mentre que a S’Illa des Porros s’hi construí la primera cambra d’enterrament
col·lectiu, de planta absidal (l’anomenat “cercle C”), a la que seguiren dues més
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.6]
durant els segles III-II aC (“cercles A i B”), així com diferents fosses ovals amb coberta
de pedra que ocuparen l’exterior de les cambres (sector SO). D’aquest moment
sembla datar la introducció d’un nou ritual d’enterrament, la cremació, que coexisteix
amb l’antic ritual inhumador (Piga et al. 2008 i 2010). Va ser en aquesta època que es
construí també un segon santuari a Sa Punta des Patró.
4. ESTAT DEL JACIMENT I PATOLOGIES DE LES ESTRUCTURES
La problemàtica generalitzada de les estructures de Son Real és la següent:
• Erosió més o menys intensa dels carreus de marès que componen les
estructures. Alguns d’aquests blocs es troben en un avançat estat de
disgregació i exfoliació atesa l’exposició als agents climàtics i a l’acció marina.
• Desplaçaments dels blocs que formen les estructures del seu lloc original. Molts
elements constitutius han estat desplaçats per motius antròpics o per la pròpia
erosió dels carreus.
• Fragmentació dels blocs de marès com a conseqüència d’un procés de
fisuració i exfoliació de la pedra.
• Descalçament dels grans blocs de pedra resultat de l’erosió i l’impacte del
públic visitant damunt les estructures.
• Fonamentació de gran part de les estructures sobre del sediment terrós. Això ha
provocat que, una vegada excavades i com a conseqüència del continu
impacte de l’aigua de pluja, s’apreciïn descalçaments dels paraments i, en
molts casos, enderrocament de gran part de l’estructura.
• Descohesió del reble intern de les estructures, la qual cosa ha produït que els
paraments siguin inestables i poc compactes.
• Disgregació del marès a causa de l’abundant crescuda de vegetació dins les
escletxes i fissures de la pròpia pedra.
• Brutícia generalitzada a tot el jaciment, especialment dins les tombes.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.7]
5. MOTIVACIÓ I OBJECTIUS
L’interès per part de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell Insular de
Mallorca i de la Fundació per al desenvolupament sostenible de les illes Balears per tal
de continuar amb la recuperació patrimonial d’un jaciment tan emblemàtic per a
Mallorca com és la necròpolis de Son Real ha motivat que l’esmentada Fundació hagi
encomanat als sotasignants de la present memòria la redacció d’un projecte
d’intervenció arqueològica (Ramis, Munar -inèdit) i l’execució dels treballs que aquí
s’exposen.
El temporal de l’any 2001 que destruí les cambres funeràries de S’Illa des Porros afectà
també a la necròpolis de Son Real, malmetent majoritàriament tombes situades a
l’extrem est del jaciment. Aquesta zona, que comprenia sepultures excavades durant
els anys seixanta i consolidades en els noranta, també conservava tombes sense
excavar situades sota una terrera. Les restes del que la mar no s’endugué van ser
intervingudes d’urgència l’any 2002 (Castrillo et al. –inèdit-; Hernández-Gasch et al.
2005). La represa dels treballs, després d’un hiatus de cinc anys, l’any 2007 es va
centrar en aquest sector NE per tal de consolidar la primera filera de sepultures que,
per la seva proximitat a la mar, es veien més desprotegides que la resta de tombes
situades a la part central del cementiri. A la campanya de l’any 2008 es va fixar com a
objectiu prosseguir la actuació en el sector NE i iniciar-la en el sector NO, així com
intervenir puntualment el sector SE (Hernández-Gasch, et al. 2010). A la següent
intervenció (2009) es va prosseguir la consolidació de les estructures del sector NO
situades en una segona línia respecte de la mar. Les tombes escollides permeteren
mantenir la continuat d’estructures consolidades i evitar excavar en punts molt
exposats als embats de la mar, que estan mínimament protegits per sediments, a
l’espera de què es realitzi una eventual obra que els minimitzés. Tanmateix, malgrat
que aquestes estructures estan relativament separades del rompent de les ones, quan
s’esdevenen forts temporals marítims, se segueixen desarticulant. De fet, en els tres
anys transcorreguts des de la consolidació de les sepultures més orientals s’han tornat
a veure afectades en divers grau, evidenciant de nou aquest problema insoluble sense
escometre obres d’enginyeria recomanades ja en els informes d’excavació dels anys
noranta.
Per a la campanya de 2010 s’ha proposat estendre la neteja del sector NO a la tomba
47, fortament colgada de sedimentació i blocs procedents de la coberta. També s’ha
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.8]
decidit actuar a nivell de consolidació al voltant del passadís que mena a T 67, en
concret entre les sepultura T 72, a la banda oest, i T 53, 55, 65, 66, a la banda est.
Finalment, s’han netejat de sedimentació i pedra el fons d’altres estructures com T 52,
54, 79 i 81.
Concretament, i a nivell de consolidació s’ha proposat realitzar les següents
actuacions a:
• T 47: Neteja, identificació de les grans lloses de coberta i absis i recol·locació
d’aquests elements al seu lloc d’origen.
• T 52: Neteja i consolidació de la coberta.
• T 53: Consolidació estructural de tot el parament.
• T 55: Neteja i consolidació estructural integral, incloent els fonaments de l’absis
que quedaven damunt sediment terrós i, per tant, corrien perill
d’enderrocament.
• T 65: Consolidació estructural d’un dels paraments, realitzant un fonament fins a
roca mare.
• T 66: Neteja i consolidació de la cresta i realització d’un forro intern per
sustentar els grans blocs de les filades superiors.
• T 72: Neteja i consolidació estructural integral, incloent la realització d’un forro
intern per sustentar les lloses de coberta.
Com a passa prèvia a la consolidació en totes les campanyes recents, s’ha fixat
també l’objectiu d’excavar els exteriors de les estructures a intervenir, atès que durant
els anys seixanta les excavacions del professor Tarradell s’havien centrat en el seu
interior. Aquesta delimitació implica, doncs, l’excavació i documentació
arqueològiques d’aquests espais, la qual cosa permet anar esgotant el potencial
sedimentològic del jaciment, aprofundir en el coneixement de la dinàmica evolutiva
de la necròpolis a partir de criteris estratigràfics i aportar novetats ens aspectes encara
no prou aclarits. L’excavació, de manera col·lateral però no menys important, permet
incrementar de manera notable l’extensió dels paraments que queden a vista,
millorant l’aspecte monumental de les estructures concretes i del jaciment en general.
En concret, per a la campanya que reportem, s’ha proposat excavar dues zones de
pas, l’anteriorment esmentat corredor que mena des de l’oest del cementeri a la T 67 i
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.9]
el tram adjacent al parament meridional de T 46, delimitat a sud pels absis de T 55, 56 i
57. En el primer cas, perquè es tracta de l’espai central de les tombes a restaurar, i en
el segon per tal de donar continuat a l’excavació de 2008 al voltant de la tomba 52,
traslladada d’antic a l’extinta Fundació Bryant d’Alcúdia.
Finalment, s’ha volgut realitzar un desherbatge complet de la necròpolis, un jaciment
que a l’actualitat compta amb visitants de manera pràcticament constant.
6. FONAMENTS DE DRET
La intervenció és de caràcter preventiu, atenent la Llei 12/1998, de 21 de desembre,
de patrimoni històric de les Illes Balears, i al Decret 144/2000, de 27 de octubre, pel qual
s’aprova el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques.
7. TREBALLS REALITZATS
La intervenció s’ha iniciat amb la neteja de vegetació de tot el jaciment i el
sanejament en profunditat dels sectors a intervenir (T 53, 54, 55, 65, 66 i 72) i d’altres
estructures (T 47, 52, 79 i 81).
La neteja ha consistit en la retirada de les herbes que creixen damunt el sòl i també
damunt les parets de les estructures i en l’eliminació del sediment aportat en el lapse
de temps transcorregut entre les excavacions dels anys seixanta o, fins i tot, dels anys
noranta i l’actualitat. Durant aquestes tasques s’han localitzat i reservat blocs i lloses de
pedra que, a partir de l’extens arxiu fotogràfic Tarradell1, s’han pogut determinar que
havien perdut el seu lloc d’origen. Aquest material constructiu provenia gairebé
sempre dels paraments de tombes adjacents al punt de troballa i la seva localització
ha permès que s’hagin pogut remuntar i consolidar. En aquest procés s’ha observat
que s’havien desplaçat majoritàriament els blocs que formen part de les dues filades
superiors i alguns blocs situats a la zona dels fonaments, per la qual cosa ha estat
necessari realitzar dos folres.
1 Agraïm novament a la Dra. Núria Tarradell la gentilesa de permetre’ns accedir a l’arxiu fotogràfic de Son Real del professor Miquel Tarradell, tots els negatius del qual van ser digitalitzats amb anterioritat a la campanya de 2008. Sense aquest excel·lent material fotogràfic la feina realitzada i la recuperació monumental del jaciment s’hauria vist significativament minvada.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.10]
A continuació s’han escomès les feines d’excavació arqueològica i de consolidació,
pròpiament dites.
Pel que fa a la intervenció arqueològica, els treballs d’excavació han implicat la
intervenció en diversos punts de la necròpolis, entre tombes excavades ja d’antic, que
han estat identificats com a “sectors”.
Així, s’ha excavat en dos sectors, el primer dels quals (sector 1) és un tram de 8 m de
longitud del passadís que mena a T 67, en concret entre les sepultura T 72, a la banda
oest, i T 54, 55, 65, 66, a la banda est. Ocupa una superfície aproximada de 8 m2. El
segon sector (sector 2) és prolongació del sector excavat l’any 2008 al voltant de la
tomba 52, coneguda per haver estat traslladada d’antic a l’extinta Fundació Bryant
d’Alcúdia. Corre paral·lel a mur S de T 46 i se situa entre aquesta tomba i els absis de T
55, 56 i 57. Aquest sector té una longitud de 3.3 m per una amplada mitjana de 0.8 m,
la qual cosa implica una àrea excavada de 2.65 m2 aproximadament.
L’excavació s’ha realitzat manualment, seguint els criteris arqueològics exposats a
l’apartat de metodologia, fins a exhaurir el sediment, és a dir, fins a arribar a la roca de
base.
Pel que fa a la intervenció de restauració, s’ha procedit a la reubicació dels elements
estructurals al seu lloc d’origen, a l’enganxat amb resina epoxídica dels elements
fragmentats i al calçat de tots els elements que conformen les filades superiors de les
tombes. La consolidació de les crestes s’ha realitzat mitjançant l’aplicació d’un morter
de calç. La calç emprada és de la marca “LA FARGE” i com a àrid s’ha emprat grava
del número 0 i sorra. Atès que no s’ha col·locat cap pedra que no sigui original i de la
qual no hi hagi documentació gràfica de les excavacions antigues, no s’ha realitzat
cordó de delimitació de zones originals i restaurades.
S’ha realitzat també la consolidació amb morter de calç d’algunes mancances
importants que afeblien les estructures, tant d’alguns forats existents als paraments
interns, com de les mancances puntuals de fonaments, observades a les zones en què
les estructures es troben sobre de sediment terrós o en d’altres en què el fonament
original ha desaparegut o es troba en molt mal estat de conservació. Aquest
fonament s’ha realitzat amb pedres de rebuig del propi jaciment i morter de calç.
S’ha actuat en totes les estructures especificades en l’apartat d’objectius.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.11]
8. METODOLOGIA
8.1. Metodologia d’excavació
Registre estratigràfic
La metodologia utilitzada per aquesta intervenció es basa en el mètode de registre
Harris / Carandini, a partir del qual, totes les dades són recollides en un model de fitxa
d’unitat estratigràfica (UE) on s’hi indica la descripció de cada unitat estratigràfica i la
seva relació física respecte de les adjacents. La base de dades s’ha realitzat amb el
programa Access (annex4).
Planimetria
Les restes han estat dibuixades a escala 1:20 per tal documentar a nivell gràfic les
estructures així com la disposició dels estrats. La planimetria ha estat tractada
informàticament amb FreeHand MX (annex3).
Documentació fotogràfica
Per tal de deixar una constància visual dels treballs realitzats, així com de les restes
aparegudes, s’ha realitzat un registre fotogràfic exhaustiu, utilitzant-se el format digital
(annex 2).
8.2.- Metodologia de restauració d’estructures i de materials
Criteris d’intervenció damunt el jaciment
Totes les intervencions portades a terme són reversibles. S’ha emprat un morter de calç
per tal de donar estabilitat a les estructures cercant que tingués una textura i coloració
semblant al sediment arenós que originalment les reblia. Només s’han reubicat al lloc
d’origen aquells elements prèviament identificats amb l’ajut de l’arxiu fotogràfic de les
antigues excavacions.
Registre
S’han realitzat fitxes del procés de conservació dels objectes i de les estructures
intervingudes en format Word 2007 (annex 6).
Embalatge de materials
L’embalatge de l’objecte de forma individual dins bossa de polietilè i compartiment
estanc.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.12]
Documentació fotogràfica
S’ha realitzat la documentació fotogràfica digital de l’estat inicial i final de les
estructures i objectes intervinguts.
9. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA
Els resultats obtinguts han permès documentar traces de diverses activitats en relació a
la construcció, manteniment i ús de la necropòlis. Això s’adiu amb el que es va poder
comprovar durant les intervencions anteriors realitzades al jaciment per Sanmartí,
Hernández-Gasch i Castrillo entre el 1998 i el 2002 i les actuals a càrrec d’Hernández-
Gasch, Ramis i Munar.
A continuació s’exposen els resultats de la intervenció en cada sector.
9.1 Sectors
Sector 1
El sector 1 se situa en el passadís que mena a T 67, en concret entre les sepultura T 72, a
la banda oest, i T 54, 55, 65, 66, a la banda est.
Es tracta de l’únic corredor clarament detectat cap a una (T 67) de les dues tombes
antigues de planta rectangular, que a més són les més clarament exemptes d’entre les
estructures de la necròpolis (T 67 i 68) (Hernández-Gasch 1998: 36). Tanmateix,
l’excavació que ara presentam ha permès demostrar que aquest corredor va ser
cegat per una sepultura de la que queden restes força malmeses (T 123a), ja en una
època relativament antiga.
Sota el nivell superficial (UE 1), format i/o alterat amb posterioritat a les excavacions de
Miquel Tarradell (UE 10), s’ha localitzat una estructura (UE 6) formada per un muret de
cinc filades, en secció de cercle de 0.75 x 0.50 m i aparentment de secció
troncopiramidal (només és observable al nord) entre les sepultures T 67 i 70. Els pocs
blocs i les nombroses lloses que la formen tenen una mida mitjana i petita. L’estructura
descrita es lliga i prolonga al nord en un mur del que resten dues o tres filades i que es
lliura a la T 66.
En conjunt aquesta estructura ha pogut ser interpretada a la llum de les restes
humanes localitzades al a UE 8 (vid. infra) com a la capçalera d’una tomba
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.13]
d’aprofitament de l’espai en forma micronaveta, les parets laterals de la qual la
formarien la T 54 i 66, pel nord-est, i la T 70 i 71, pel sud-oest. Aquest tipus té paral·lels en
T 22 i 49, tot i que el més proper és T 102a, atès que tampoc compte amb fosses
paral·leles que sí tenen els dos exemplars primer citats (Hernández-Gasch 1998: 48). 2 El
mur de tancament que s’hauria de trobar necessàriament a nord-oest entre T 54 i T 71
hauria desaparegut, com en d’altres casos documentats respecte de les tombes
d’aprofitament de l’espai (cf. T 122 i 123) (Hernández-Gasch, Ramis 2010).
No és possible esbrinar si va ser afectada pel retall de les excavacions antigues (UE 10),
tot i que sembla indicar-ho el fet que la UE 1 hi reposi directament.3
Per sota el retall UE 10 i de manera directament observable per sota la UE 1, s’estén la
UE 2. De composició arenosa, és pràcticament estèril, llevat d'un útil de ferro, algun
fragment de ceràmica i malacofauna. S’adossa a T 66, 67, 54, 70, 71, 65 i cobreix la UE
3. Es tracta d’un reble de gènesi indeterminada.
La UE 3 té una matriu sedimentària idèntica a la immediatament superior, conté grava
i fragments de mida petita i mitjana i lloses (37x26x5 cm) de marès, i es localitza en el
centre del sector, però no prop de les parets. A la base de l'estrat, lloses col·locades
planes que marquen un horitzó previ i el canvi de nivell. S’interpreta com a un reble,
format en part per material constructiu procedent de la destrucció de tombes (UE 19),
és a dir, de l’espoli de la pròpia T 123a o d’altres sepultures adjacents, com la T 54
saquejada en un moment proper a l’excavació (Tarradell, Hernández-Gasch 1998:
130).
La UE 3 cobreix la UE 4, un nivell de rebliment, probablement de formació antròpica,
que es distingeix no per les seves característiques sedimentàries, sinó per l’horitzó que
marquen les lloses planes caigudes o dipositades. Aquestes lloses pertanyen a l’estrat
superior, les quals en el moment de disposar-se necessàriament ho feren sobre un nivell
preexistent. La UE 3 està també damunt un nivell (UE 8, o més exactament del retall
que l’afectà -UE 19) que conté les úniques restes humanes recuperades. Es tracta
d’una deposició molt probablement primària, de la qual en resten principalment uns
2 Un altre exemplar, també sense fosses, s’ha documentat a la campanya de 2012 (T 124). 3 A l’excavació de l’any 2012 es va recol·locar una llosa de T 67, que fins aleshores era aguantada per un puntal, de manera que es va poder excavar l’espai a l’est de l’estructura UE 6 on aquest puntal descansava. La troballa d’un enterrament, col·locat en la posició encongida usual, permet interpretar que la capçalera de T 123a va servir també com a mur de tancament d’una altra sepultura d’aprofitament de l’espai (T 127) entre T 66 i T 67 (vid. Hernández-Gasch et al. -inèdit).
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.14]
quants ossos llargs i un crani, en molt mal estat de conservació, tot i que existeixen
també algunes restes disperses, com ara dents, un metacarp i restes de coxal.
Aquestes restes podrien correspondre a un mateix individu d’edat adulta, de sexe
indeterminable (com. pers. Cristina Rihuete). La disposició del crani, fèmur, húmer i radi
és coherent amb una posició encongida del cadàver, per la qual cosa és força segur
que es tracta d’una inhumació primària. L’individu va ser parcialment col·locat sobre
una llosa plana. A posteriori, puig que bona part de l’esquelet ha desaparegut, el
sediment i les restes degueren patir una remoció i va quedar finalment cobert per una
altra llosa. A una cota similar s’observaren d’altres lloses i pedres de mida petita, de
manera que en absència de diferències físiques quant a composició dels estrats, les UE
3 i 8 es poden distingir i representen dos moments separats en el temps per dues
accions més: la primera és la deposició intencional de la inhumació, a la que seguí, en
un moment indeterminat però segurament proper a les excavacions tarradellianes,
una segona que és l’excavació parcial del sediment (UE 19), que va provocar la
desaparició de bona part de l’esquelet (i probablement de la tomba d’aprofitament
de l’espai T 123a). Finalment, el rebaix (UE 19) es va cobrir amb més arena i pedra (UE
3), procedents segurament de la pròpia activitat espoliadora.
La troballa a poca distància d’un vaset cilíndric similar al tipus IV B de Pons
correspondria a l’únic objecte d’acompanyament de què es té constància en relació
a aquest enterrament.
Per la banda est del sector 1, a la UE 4 si va localitzar un cau de rata recent, ja que
s’havia preservat buit, llevat de la presència d’uns plàstics, entre els quals una bossa
d’un aperitiu. La qüestió realment interessant és que el rosegador va penetrar a través
de la fossa S de T 67. En efecte, s’ha pogut observar com les dues fosses de T 67
ultrapassen els límits de la sepultura, per la qual cosa la fossa N (UE 13) va ser reblerta
per arena i pedra de mida petita (UE 18), mentre que la fossa S va ser omplerta per
arena, que no s’ha pogut distingir de la UE 4. El reble per l’interior de la tomba és
clarament visible i està parcialment format per pedres del parament intern. Per salvar
el buit que havia produït les dues rases, es van col·locar a la base del parament extern
algunes lloses planes que regularitzen el nivell. Al damunt s’hi van situar els magnífics
carreus de T 67.
Aquest fet no només denota una previsió errònia quant a l’excavació de les fosses
paral·leles, sinó que permet documentar que la primera activitat constructiva en
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.15]
relació a una sepultura, de banda de la neteja de la superfície fins a cercar la roca de
base (UE 20), era la realització de les dues rasses. Amb anterioritat s’havia pogut
determinar que aquesta activitat era anterior a la construcció de les parets respecte
de les tombes 22, 32, 35 i 36, com sigui que s’endinsaven també per sota dels murs
(Hernández-Gasch 1998: 49).
En aquesta banda est del sector 1, la UE 4 se situa sobre un nivell tal vegada de
formació natural (UE 9), retallat per tres dels quadre costats (UE 11), probablement per
les neteges fins a la roca de base per tal de construir les tombes 20, 67 i segurament 66.
S’endinsa per sota un mur entre T 66 i 20. Essent tombes efectuades en moments
diferents, segurament es tracti de diversos retalls, la seqüència dels quals ara no és
directament observable, per la qual cosa reben un sol número d’unitat estratigràfica.
Aquest nivell se situa damunt un nivell de formació clarament natural producte de la
disgregació de la duna fòssil (UE 12).
Finalment per la banda sud, la UE 8 cobria un estrat arenós (UE 14) de color daurat,
amb grava i pedruscall, estèril de material arqueològic. Per la seva composició i pel fet
que s’adossi a les sepultures T 54, 70 i 71, sembla un reble antròpic. Per dessota un nivell
sorrenc de color gris (UE 15), de molt poca potència i sense materials, cobria
directament la roca de base (UE 20). Aquest nivell probablement es va formar amb
com a conseqüència de l'activitat constructiva, després d’efectuar la neteja fins a
roca per tal de construir les tombes.
D’altra banda, s’ha pogut documentar la fomentació de la tomba T 55 (UE 17),
formada per dues rengleres de lloses i blocs de mida petita (30x18x15 cm) i mitjana
(60x52x23; 40x28x16 cm) fins a tres filades, la qual sembla, atès que no s’ha excavat el
jaciment adjacent a l’esmentada fonamentació, que descansa damunt la UE 3.
Sector 2
Paral·lel al mur S de T 46 i situat entre aquesta tomba i els absis de T 55, 56 i 57, el sector
2 ha proporcionat una estratigrafia senzilla i poc potent.
Després d'enretirar un nivell de terra vegetal (UE 1) format i/o alterat amb posterioritat a
les excavacions dels anys seixanta (UE 10), s’ha excavat un nivell d'arena que contenia
grava i que era estèril de material arqueològic (UE 7), que tal vegada documenti un
moment d'inactivitat. Cobria un altre nivell (UE 16) que només ha pogut ser distingit per
relacions estratigràfiques respecte de les estructures circumdants. Així, mentre que la
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.16]
UE 16 va ser formada amb anterioritat a la construcció de les tombes 55 i 56, les quals
s’assenten al seu damunt, la UE 7 s’entrega i és posterior a aquestes sepultures. No
sembla possible l’existència d’un retall en el sediment arenós, com sigui que aquest
sistema constructiu no ha estat mai documentat, a no ser per netejar fins a la
plataforma rocosa i assentar en ferm. Finalment, la UE 16 descansava damunt la roca
de base (UE 20) i s’adossava a la fonamentació de T 46, restaurada a la campanya de
2008. Malauradament no ha proporcionat materials arqueològics que haurien ofert, en
cas de tenir cronologia precisa, una data post quem per a aquesta sepultura.
L’escassetat de la sedimentació assenyala fins a quin punt aprofundiren les
excavacions antigues en aquesta zona.
9.2 Materials arqueològics
Els materials recuperats, tant les restes òssies humanes i de fauna com els objectes,
durant la campanya de 2010 a la necròpolis de Son Real són extraordinàriament
escassos, com és habitual en els espais entre tombes anteriorment excavats.
Quant a les restes humanes, s’ha recuperat un crani en molt mal estat de conservació i
restes d’ossos llargs també molt degradats sota un nivell de reble (UE 3), es tracta
d’una inhumació primària d’un individu adult d’una sepultura d’aprofitament de
l’espai inspirada en les micronavetes (T 123a), la qual va ser parcialment destruïda en
una època indeterminada, tot i que possiblement recent.
Pel que fa a la fauna terrestre, les restes escadusseres poden tenir el mateix origen,
mentre que, pel que fa a la malacofauna, poden acompanyar al sediment de matriu
sorrenca i no respondre, per tant, a una inclusió d’origen antròpic.
Les restes ceràmiques es redueixen a fragments de ceràmica de la segona edat del
ferro, amb desgreixant de calcita. El petit tassó cilíndric (n.i. DA12/12-8-18) acompanya
la inhumació esmentada. No s’ha detectat cap fragment a torn. Aquest vas cilíndric
(té parets rectes) de mida molt petit (diàmetre de vora: 63 mm), no té peu diferenciat,
presenta un fons lleugerament realçat i un botó en el terç superior a mode de topall o
simplement decoratiu. És similar a la forma IVB de Pons (inèdit). De fet, aquest subtipus
prové d’un únic exemplar localitzat al Museu Regional d’Artà entre el material de Son
Marí (n.i. 40) i està descrit com a vas ovoide globular de mida petita (Pons, inèdit: 27).
El context deposicional dels materials de Son Marí se situen, segons Guerrero, en el
primer quart del s. I a.n.e. (Guerrero 1983). Les seves dimensions petites i la manca de
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.17]
repeu de l’exemplar de Son Real l’apropen també al vas TSB 9/90, localitzat al petit
assentament del Turó de Ses Beies (Camps, Vallespir 1998: fig. 94), si bé en aquest cas
es tracta més aviat d’un vas troncocònic de parets rectes. El context d’aparició en el
nivells d’abandonament de l’habitació 3, permet datar-lo també del primer quart del
s. I a.n.e. Vasos molt petits, considerats de fireta, han aparegut també a la veïna
necròpolis de s’Illa des Porros en els contextos tardans de les inhumacions en fossa del
sector sud-oest del cementiri (ca. s. II a.n.e.). Tanmateix, cal remarcar que cap
d’aquests exemplars presenta el botó descrit a l’espècimen de Son Real, ni té un perfil
tan marcadament cilíndric. Atesa la tipologia de T. 123a, que imita, com s’ha
esmentat, el tipus micronaveta, atès el fet que la sepultura se situa a tocar de
vertaderes micronavetes (llevat T 67 i 68) i atesa la manca de materials tardans
(relativament freqüents a la necròpolis), és possible situar, amb totes les reserves, T
123a, la seva inhumació i el propi tassonet n.i. DA12/12-8-18 a la segona fase del
cementiri (SR II), datada ca. s. VI-V a.n.e.
Finalment, els elements metàl·lics han estat encara més rars, apareixent només un
fragment de tija de ferro, de difícil atribució funcional i relativament freqüent a les
tombes de Son Real i a s’Illot des Porros. La seva troballa a un nivell probablement
alterat i aïllada indica que és producte d’una remoció del contingut d’alguna
sepultura, com la pròpia T 123a o T 54.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.18]
10. RESULTATS DE LES TASQUES DE CONSOLIDACIÓ
A continuació s’exposen els resultats de la intervenció de restauració de cada tomba,
que recull la numeració que originàriament va donar Miquel Tarradell durant les
antigues campanyes d’excavació.
Tasques de consolidació realitzades durant la campanya de 2010.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.19]
T 47
Tomba molt tapada de sediment que durant aquesta campanya s’ha buidat i netejat.
S’ha tornat a col·locar i falcar una de les grans lloses de l’absis i s’han identificat
diverses lloses més de la coberta en espera de ser col·locades la propera campanya.
Planta de situació de la tomba 47 dins el jaciment.
INTERVENCIONS REALITZADES
• Buidatge i neteja del sediment terrós i dels blocs caiguts de l’interior de la
tomba.
• Identificació de les lloses que componen l’absis de la tomba.
• Reubicació i falcat en sec d’un dels grans blocs de l’absis.
Reubicació i falcat d’un dels blocs de l’absis de T 47.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.20]
Reubicació i falcat d’un dels blocs de l’absis de T 47.
Fotografia inicial de T 47.
Fotografia final de T 47.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.21]
T 52 i T 53
T 52
Aquesta sepultura, que actualment al Museu de Mallorca, conserva en el jaciment
només part de la filada inferior. Es tracta de diverses lloses de mida reduïda disposades
en una trajectòria absidal directament a sobre de la roca mare.
T 53
Es tracta de les restes d’un parament que pertanyen a una tomba (T 53) que estaria
adossada a la micronaveta 54 i a la 52 (actualment exposada al museu de Mallorca i
que va ser trasllada durant els anys seixanta a la Fundació Bryant d’Alcúdia).
La tomba només conserva part del parament, el qual es troba totalment esbaldregat.
La identificació dels elements constitutius originals ha estat pràcticament impossible en
tractar-se d’un parament de pedra petita molt erosionada. Per tant, s’ha realitzat un
sanejament dels murs fins a cota original conservada i posteriorment només s’ha refet
la filada superior a mode de filada de sacrifici per poder aplicar el morter.
Planta de situació de les tombes 52 (dalt) i 53 (baix) dins el jaciment.
INTERVENCIONS REALITZADES
T 52
• Neteja del sediment terrós i fixat de les lloses amb morter de calç.
T 53
• Identificació de les pedres que pertanyen al mur.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.22]
• Neteja de tot el sediment terrós de la zona.
• Consolidació de la darrera filada conservada aplicant a sobre una filada de
sacrifici amb morter de calç per impedir la caiguda de les filades inferiors que
són originals.
• Reposició d’una llosa que es troba en vertical adossada al parament extern de
la micronaveta 54. Aquesta llosa no és original però és similar a la que hi havia i
era indispensable per sustentar el mur muntat a sobre.
Fotografia anterior al procés de consolidació de T 52.
Fotografia anterior al procés de consolidació de T 53.
Fotografies de l’abans i el després del procés de consolidació de les dues tombes.
T 53
T 52
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.23]
T 54
Es tracta d’una micronaveta bastant ben conservada a la que s’ha realitzat un cordó
de contenció de les lloses que formen la part superior de la coberta.
També s’ha realitzat una neteja en profunditat del sediment arenós del seu interior.
Planta de situació de la tomba 54 dins el jaciment.
INTERVENCIONS REALITZADES
• Neteja del sediment arenós.
• Realització d’un cordó de morter de calç a les lloses que formen la part superior
de la coberta.
Fotografia anterior al procés de neteja i consolidació de T 54.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.24]
Fotografia posterior al procés de neteja i consolidació de T 54.
T 55
Estructura construïda aprofitant els paraments de les dues navetes adjacents que són
anteriors. Aquesta estructura es troba muntada a la part de l’absis sobre sediment
arenós. Està realitzada amb blocs de dimensions considerables. A l’interior s’ha trobat
una gran llosa que formaria part de la coberta i que ja fou identificada en el moment
de l’excavació. Ateses les grans dimensions de la llosa i atès el fet que no disposam de
documentació gràfica que ens indiqui el seu lloc d’origen s’ha tornat a deixar dins
l’estructura.
Aquesta tomba va ser consolidada en la part de l’absis durant els darrers anys de la
dècada dels seixanta aplicant petits punts de ciment mallorquí entre els blocs.
Planta de situació de la tomba 55 dins el jaciment.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.25]
INTERVENCIONS REALITZADES
• Identificació de totes les lloses caigudes dins la tomba i que pertanyien a la
capçalera de l’estructura.
• Neteja de tot el sediment terrós de l’interior de la tomba.
• Consolidació de la capçalera amb els blocs anteriorment identificats emprant
a tal fi un morter de calç.
• Consolidació estructural dels fonaments de la zona de l’absis fins a roca mare.
Fotografia prèvia al procés de consolidació de T 55.
Fotografia posterior al procés de consolidació de T 55.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.26]
Manca de fonamentació fins a roca de base a la zona de l’absis de T 55.
Fonaments de la zona de l’absis de T 55 realitzats fins a roca de base.
T 65
Es tracta del parament situat a l’extrem oest de la tomba que es trobava reposant
sobre sediment terrós. Consisteix en diverses filades de blocs tallats en forma
semilenticular que havien col·lapsat a causa de la manca de fonaments.
Aquest mur es troba adossat a l’absis una micronaveta on es pot apreciar el retall
practicat per encaixar-hi els blocs.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.27]
Planta de situació de la tomba 65 dins el jaciment.
INTERVENCIONS REALITZADES
• Desmuntatge controlat de les filades de blocs.
• Sanejat del mur.
• Realització d’un fonament fins a roca mare amb morter de calç i maresos de
rebuig de les terreres.
• Remuntatge dels blocs de les filades superiors.
• Fixat dels blocs superiors amb morter de calç.
Fotografia prèvia al procés de consolidació de T 65.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.28]
Fotografia posterior al procés de consolidació de T 65.
T 66
Es tracta d’una tomba de forma quadrangular que presenta la filada superior
realitzada amb grans lloses més o menys escairades i molt erosionades atesa la
disgregació molt activa del marès.
A la seva banda interior es conserva part d’un folre original o, si més no, un petit pilar
que sustentaria les lloses superiors del parament oest de la tomba. Actualment, és
indispensable reforçar aquest folre per tal de sustentar els blocs de les filades superiors,
ja que no es recolzen sobre cap estructura sòlida.
Planta de situació de la tomba 66 dins el jaciment.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.29]
Fotografia de l’arxiu Tarradell on es pot apreciar el pilar o restes del folre que donaria
solidesa i sustentaria les filades superiors realitzades amb grans blocs de T 66.
INTERVENCIONS REALITZADES
• Neteja de la tomba de la terra superficial i vegetació.
• Realització del folre interior del parament oest de l’estructura muntat amb
morter de calç i emprant maresos de rebuig de les terreres.
• Consolidació estàtica dels grans blocs amb morter de calç i falcats per evitar
que basculin.
Fotografia anterior al procés de consolidació de T 66.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.30]
Fotografia posterior al procés de consolidació de T 66.
Estat del folre intern de T 66 amb anterioritat al procés de consolidació.
Detall del folre intern realitzat per a sustentar les lloses de les filades superiors de T 66.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.31]
T 72
Tomba quadrangular que comparteix el parament sud amb la micronaveta 71 a la
qual es troba adossada.
Aquesta tomba va ser netejada i consolidada d’urgència l’any 2000. En aquells
moments es van identificar algunes de les lloses de l’absis i es va posar un puntal de
fusta per evitar que una de les lloses de la coberta caigués.
El seu parament est es troba en molt mal estat de conservació, atès l’avançat procés
de disgregació dels blocs. Això ha fet que les filades superiors no s’assentin damunt
cap element sòlid.
La gran llosa que travessa la tomba a l’absis es troba figurada i amenaça col·lapse en
qualsevol moment. Aquest fet es veu agreujat per la quantitat de pes de les lloses que
hi reposen.
A l’interior de la tomba s’ha trobat una gran llosa quadrada que forma part de la
coberta. Durant aquesta intervenció, per manca de mitjans per extreure-la s’ha deixat
recolzada a l’interior, però amb la previsió de tornar-la a col·locar al seu lloc d’origen
en un futur proper. Enguany i en previsió de poder finalitzar definitivament la
restauració de la tomba, s’ha deixat assegurada amb puntals de fusta per evitar
qualsevulla desgràcia.
Planta de situació de la tomba 72 dins el jaciment.
INTERVENCIONS REALITZADES
• Neteja de la tomba del sediment terrós i de la vegetació
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.32]
• Identificació dels blocs caiguts a l’interior de la tomba. D’aquesta manera
s’han tornat a reubicar tres lloses que formen part de l’absis i s’ha deixat
recolzada a l’interior una gran llosa que forma part de la coberta a l’espera de
la seva reposició.
• Realització d’un folre al parament nord per tal d’evitar l’erosió del parament
original i sustentar millor les lloses de coberta. S’ha realitzat amb morter de calç i
maresos de rebuig de les terreres.
• Consolidació amb morter de calç de les lloses identificades.
• Apuntalat provisional de les lloses de l’absis per tal d’evitar el seu col·lapse.
La fletxa vermella indica la gran llosa de l’absis de T 72 que es trobava fisurada i
amenaçava col·lapse. La fletxa blanca indica el folre realitzat al parament nord.
Fotografia prèvia al procés de consolidació de T 72.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.33]
Fotografia posterior al procés de consolidació de T 72.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.34]
11. CONCLUSIONS
La intervenció arqueològica a la necròpolis de Son Real de l’any 2010 ha permès
avançar en la recuperació monumental del jaciment i en el coneixement que en
tenim.
A nivell de restauració s’ha intervingut en diferent mesura en 8 estructures que són
exemples típics de la problemàtica de conservació que presenta el jaciment. Gràcies
a l’arxiu fotogràfic Tarradell ha estat possible reconèixer els blocs i lloses caiguts,
recuperar-los i restituir-los, tornant les tombes a l’estat que presentaven en el moment
del seu descobriment. També s’ha dut a terme la consolidació de crestes i la restitució
o construcció de fonaments, en cas que fos absolutament necessari.
A nivell d’excavació, la intervenció ha permès deixar al descobert paraments que
estaven pràcticament amagats, amb les repercussions que té aquest fet de cara a la
musealització del jaciment i recuperar informacions que resumim a continuació.
D’una banda, la intervenció ha permès documentar un fet que excepcionalment
havia estat observat per Miquel Tarradell, com ara és que algunes tombes mostren
clarament que les fosses que contenen van ser realitzades amb anterioritat a la
construcció dels paraments de l’estructura. És a dir, la construcció d’una nova
sepultura o, si més no d’algunes, s’inicià amb la neteja dels sediments fins atènyer la
plataforma rocosa i amb l’excavació de dues fosses paral·leles. Encara que no hi ha
evidència arqueològica al respecte és de suposar que aquest acte constructiu
s’acompanyaria d’algun ritual. Tal vegada, això expliqui que moltes apareguessin
buides en el moment de la seva excavació, ja que en el lapse de temps entre la
construcció i el primer ús es pogueren reblir.
D’altra banda, l’excavació ha documentat el que probablement s’hagi d’interpretar
com a restes de d’espolis o excavacions precedents. En aquest sentit sembla que es
poden interpretar els blocs i lloses localitzats en l’espai central del sector 1 excavat.
Que l’acumulació de pedra no és un enderroc ho demostra el fet que entremig
d’aquests blocs s’hi hagin trobat les restes del que en principi es va interpretar com a
una deposició secundària (bàsicament un crani i alguns ossos llargs, tots els quals en
molt mal estat de conservació) els quals procedirien de la neteja d’alguna sepultura
presumiblement en el moment d’efectuar una nova inhumació. Aquestes restes
esquelètiques s’acompanyaven d’un tassonet sencer de ceràmica a mà. L’anàlisi que
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.35]
de les pròpies restes i de la documentació arqueològica en va fer Cristina Rihuete
(com. pers. 2011) ha permès precisar que moltes de les restes, sinó totes, podrien
pertànyer a un mateix individu adult de sexe indeterminable i que la posició del crani,
de l’húmer, del fèmur i del radi són coherents amb una posició flexionada del cadàver.
Això ens porta a considerar finalment que es tracta d’una inhumació primària i a
intepretar el mur corb UE 6 com a capçalera d’una tomba d’aprofitament de l’espai
inspirada en el tipus micronaveta(T 123a). El mur de tanca de la sepultura va
desaparèixer, tal vegada per una excavació efectuada en un moment indeterminat,
però no corresponent ni posterior a l’excavació de Miquel Tarradell, atès que el nivell
superficial contemporani és perfectament distingible. Aquesta excavació degué
provocar també l’extracció de part de l’esquelet. Com a conseqüència només amb
posterioritat a remoció de terres es va abocar el sediment i les lloses que cobrien les
restes encara in situ. La desaparició de mur en tombes de poca entitat com la que ens
ocupa s’ha pogut comprovar en intervencions anteriors (cf. T 122 i 123) (Hernández-
Gasch, Ramis 2010).
Finalment, volem destacar que any rera any es constata un increment del nombre de
visitants a la necròpolis, per la qual cosa esdevé urgent acabar amb la consolidació,
excavació i musealització, és a dir, l’adequació per a la visita, del jaciment per motius
de seguretat dels propis visitants, de les restes descobertes i pel seu aprofitament
social.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.36]
12. PERSPECTIVES DE FUTUR
La proposta present és el resultat de l’experiència dels membres de l’equip de treball
que actualment fa feina a Son Real, alguns dels quals compten amb quinze anys de
feina damunt dels jaciments de la zona, en concret, a la pròpia necròpolis de Son Real
de la Punta dels Fenicis, a la desapareguda necròpolis de l’Illot dels Porros i als
santuaris de la Punta des Patró.
Per tal d’arribar a l’objectiu final de convertir la necròpolis de Son Real en un jaciment
musealitzat que sigui interpretable i adequat per a la visita, integrant-se en una xarxa
de jaciments musealitzats, que tinguin com a nucli vertebrador l’actual Centre
d’Interpretació situat a les cases de possessió de Son Real, proposem les següents
mesures i actuacions:
1. Intervencions arqueològiques
• Enretirada de les terreres de l’excavació dels anys seixanta que
dificulten la visió del jaciment quan el visitant s’hi apropa des de terra i
que amb tota probabilitat encara amaguen alguna tomba intacta per
excavar.
• Realització de rases pel contorn immediat per descartar la presència de
jaciment arqueològic.
• Excavació arqueològica de les noves tombes que es localitzin.
• Excavació arqueològica, tal i com s’ha anat fent des del 1998, dels
espais entre tombes. De banda de localitzar nous enterraments,
materials i proporcionar dades sobre la tècnica i el moment de
construcció de les sepultures, aporta una vista del conjunt funerari
notablement més monumental, en guanyar alçada tots els paraments,
que “recreixen” respecte del que s’observa a l’actualitat.
• Consolidació de les estructures excavades fins a l’actualitat i de les
noves tombes que es localitzin, segons els criteris i procediments emprats
per l’equip de restauració de Son Real i que es recullen en el present
informe. Excepcionalment, algunes sepultures han estat pràcticament
desmuntades en el lapse de temps transcorregut des de la seva
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.37]
excavació fins a l’actualitat. La documentació fotogràfica disponible i
el fet que les pedres que les formaven romanguin a les proximitats fa
possible el remuntatge de dites tombes.
• Consolidació dels materials que es troben a l’antiga Fundació Bryant
d’Alcúdia, amb el propòsit que poguessin ser dipositats en les
instal·lacions de la finca pública de Son Real,4 per a la qual cosa
aquestes haurien de gaudir de les condicions que contempla la
legislació vigent.
2. Actuacions d’enginyeria per tal de minimitzar o suavitzar l’impacte de les ones
damunt el monument (tipus dic submarí o altres a determinar per tècnics
competents).
3. Musealització
• Senyalització d’itineraris per al recorregut entre tombes. A partir de
petites barreres físiques, graves en terra de diferents colors, o d’altres.
• Construcció d’una o dues petites torretes de fusta o alumini amb poc
impacte visual però que proporcionin una visió “aèria” del jaciment.
Aquesta mesura i l’anterior, junt a l’alçada guanyada per a les
estructures, atesa l’excavació del sediment circumdant, minimitzarien la
possibilitat que el públic visitant circulés per damunt dels murs. En aquest
sentit, es desaconsella una mesura protectora com és el tancament de
la necròpolis –que d’altra banda no evitaria els actes vandàlics- i es
recomana aquesta mesura més proactiva.
4. Senyalèctica. Panells i retolació que aporti informació sobre les estructures, fins i
tot de manera tematitzada (p.e.: “La tomba del guerrer” o “La tomba
desapareguda”, és a dir, la que es troba a l’actualitat al Museu de Mallorca).
5. Publicació dels resultats de les excavacions arqueològiques en curs i dels
treballs de restauració tant a nivell especialitzat com de divulgació, tal i com
s’ha anat fent amb les intervencions prèvies, dels anys seixanta fins a l’any 2008.
6. Manteniment. La gestió del jaciment ha d’incorporar aquest punts tant
important en l’àmbit de:
4 A l’actualitat (2012) aquests materials es troben en els magatzems del Museu de Mallorca.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.38]
• Neteja periòdica de deixalles i d’herbes.
• Consolidació d’elements que es vagin degradant i manteniment dels
morters de calç.
• Substitució de senyalèctica.
Aquestes són les mesures que amb caràcter general considerem necessàries.
Tanmateix les actuacions concretes que es proposen, sobretot les que s’escapen
estrictament de l’àmbit de l’excavació i investigació arqueològica i de la restauració,
són suggeriments que han de comptar amb el concurs necessari d’experts en d’altres
matèries.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.39]
13. BIBLIOGRAFIA
Aramburu-Zabala, J., Hernández-Gasch, J. (coord.) 2005: Memoria de las
excavaciones arqueológicas en el poblado talayótico de Ses Païsses (Artà –Mallorca).
Campañas 1999-2000. Estudio de los materiales de las campañas de la misión hipano-
italiana 1959-1963, http://www.arqueobalear.es/articulos/Excavaciones_SP99-00.pdf
[Data de consulta: 01-01-13].
Camps, J., Vallespir, A. 1998: Excavacions a Santa Ponça. Mallorca. El Turó de les
Abelles, Consell de Mallorca, Palma.
Castrillo, M., Sanmartí, J., Hernández-Gasch, J., Salas, M. (inèdit): Informe preliminar
sobre els treballs d’excavació arqueològica duts a terme a la Necròpolis de la Punta
des Fenicis (Son Real, Santa Margalida) en la campanya de 2002.
Guerrero, V.M. 1983: "El santuario talayótico de "Son Marí" (Mallorca)", Bolletí de la
Societat Arqueològica Luliana, XXXIX (837), Palma, p. 293-336.
Hernández-Gasch, J. 1998: Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. II:
Estudio arqueológico y análisis social. Barcelona, 243 p.
Hernández-Gasch, J. 2000a: ”Son Real, parc arqueològic de Mallorca”, Talayots.com,
http://perso.wanadoo.es/chanches/portal/firma/parc.htm [Data de consulta: 01-01-
13].
Hernández-Gasch, J. 2000b: ”Son Real, una visita a la prehistòria mallorquina”, en
Itineraris des de Can Picafort. Santa Margalida.
Hernández-Gasch, J. Aramburu-Zabala, J., 2005: ”Murallas de la edad del hierro en la
cultura talayótica. El recinto fortificado de Ses Païsses (Artà, Mallorca)”, Trabajos de
Prehistoria, 62 (2), Madrid, p. 125-150.
Hernández-Gasch, J. Munar Grimalt, M., Burgaya Martínez, B., Cardona López, F.
(inèdit): Informe preliminar de la intervenció arqueològica a la necròpolis de Son Real
(cementiri de la Punta dels Fenicis) (Santa Margalida, Mallorca), codi del M.M.
DA12/12, del 2 al 27 de Juliol de 2012.
Hernández-Gasch, J., Nadal, J., Malgosa A., Alesán, A., Juan, J. 2003: ”Economic
Strategies and Limited Resources in the Balearic Insular Ecosystem: The Myth of an
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.40]
Indigenous Animal Farming Society in the First Millennium BC”, a W.H. Waldren, Deia
Conference of Prehistory: World Islands in Prehistory. International Insular Investigations
(V: Deia: 2001). Oxford: British Archaeological Reports (Western Mediterranean Series),
p. 275-291.
Hernández-Gasch, J., Ramis Bernad, D. 2010: “Economia funerària de l’edat del ferro
de les Illes Balears. L’ús diacrònic del sacrifici de bòvids en el santuari i les necròpolis de
l’àrea de Son Real (Mallorca)”, Saguntum, 42. València, p. 71-86.
Hernández-Gasch, J., Ramis Bernad, D., Munar Grimalt, M., Burgaya Martínez, B. 2010:
“Necròpolis de Son Real (Cementiri de la punta dels Fenicis), Santa Margalida,
Mallorca”, MPC08, Memòria del Patrimoni Cultural. Intervencions autoritzades pel
Consell de Mallorca. Cd.
Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., 1999: ”El santuari de Sa Punta des Patró a l’àrea
cultual de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Avenç de resultats”, Mayurqa, 25,
Palma, p. 113-138.
Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., 2003: ”El santuari talaiòtic de Sa Punta des Patró
(Santa Margalida, Mallorca)”, Tribuna d’arqueologia 2000. Barcelona, p. 85-97.
Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Malgosa A., Alesán, A. 1998: ”La necròpolis
talaiòtica de S’Illot des Porros”, Pyrenae, 29. Barcelona, p. 69-95.
Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Velaza, J., 2002 ”El bol púnico esgrafiado con
epígrafe latino del santuario talayótico de Sa Punta des Patró (Mallorca)”, Sylloge
Epigraphica Barcinonensis, 4. Barcelona, p. 57-66.
Piga, G., Hernández-Gasch, J., Malgosa, A., Enzo, S. 2008: “La coexistencia de la
inhumación y la incineración en la Mallorca protohistórica: Los ritos funerarios en la
necrópolis de S’Illot des Porros”, Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae. An International
Journal of Archaeology, Pisa-Roma, p. 133-149.
Piga, G., Hernandez-Gasch, J., Malgosa, A., Ganadu, M.L., Enzo, S. 2010: “Cremation
practices coexisting at the S’Illot des Porros Necropolis during the Second Iron Age in
the Balearic Islands (Spain)”,HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 61, p. 440–
452.
��Intervenció arqueològica Necròpolis de Son Real Santa Margalida, Mallorca Campanya de 2010
Memòria [p.41]
Plantalamor, Ll.; Marquès, J.; Ramis, D.; Moll Pelegrí, I., Villalonga, S. 2004: Son Real:
Santa Margalida (Mallorca): informe de l’excavació arqueològica al sepulcre
megalític. Menorca: Treballs del Museu de Menorca, 27.
Pons, G. (inèdit): Estudi de les ceràmiques indígenes del període talaiòtic final, Memòria
de Llicenciatura llegida la Universitat de les Illes Balears, Palma, 1985.
Ramis, D., Munar, M. (inèdit): Projecte d’intervenció arqueològica i de consolidació de
la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). Any 2010.
Sanmartí, J., Hernández-Gasch, J, Salas, M. 2002: “El comerç protohistòric al nord de
l’illa de Mallorca”, Cypsela, 14. Girona, p. 107-124.
Tarradell, M., 1964: “La necrópolis de Son Real y la Illa dels Porros (Mallorca)”,
Excavaciones Arqueológicas en España, 24, Madrid, p. 3–31.
Tarradell, M., Hernández-Gasch, J. 1998: Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del
hierro. I: Catálogo e inventarios. Barcelona, 223 p.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 1. Estat previ del jaciment amb anterioritat a la intervenció de 2010.
FOTO 2. Estat previ del jaciment amb anterioritat a la intervenció de 2010.
FOTO 3. Tasques de desherbatge.
FOTO 4. Neteja de la tomba 47, a l’interior de la qual s’hi trobava abocat algun gran bloc.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 5. Treballs de restauració.
FOTO 6. Treballs d’excavació.
FOTO 7. La intervenció com a atractiu dels nombrosos visitants a la necròpolis.
FOTO 8. Apuntalament d’estructures .
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 9. Sector 1, UE 1.
FOTO 10. Secor 1. Punxó de ferro de la UE 2.
FOTO 11. Sector 1, UE 3.Abocament de blocs i lloses.
FOTO 12. Sector 1, UE 4. Al fons, micronaveta 20
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 13. Sector 1, UE 5. Cau de rata a través de la fossa sud de T 67. Plàstic trobat a l’interior
del cau.
FOTO 14. Sector 1, UE 6. Capçalera de la tomba d’aprofitament de l’espai T 123a.
FOTO 15. Sector 1, estructura UE 6. Capçalera de la tomba d’aprofitament de l’espai T 123a
FOTO 16. Sector 1, estrat UE 9 i retall UE 11.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 17. Sector 1, retall UE 11, efectuat en relació fonamentació micronaveta T 20 .
FOTO 18. Sector 1, UE 8. Restes òssies humanes en deposició primària i tassonet cilíndric (encerclat) a T 123a.
FOTO 19. Sector 1, UE 8. Restes humanes en deposició primària, numerades segons s’han extret.
FOTO 20. Sector 1, UE 8. Lloses sota la inhumació.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 21. Sector 1, UE 15 i fonaments de les sepultures T. 70 i 71.
FOTO 22. Sector 1, UE 20 (roca de base) damunt de la qual s’assenten els fonaments de les sepultures T. 70 i 71.
FOTO 23. Sector 1, UE 12 i retalls de les fosses de T 67. La fossa nord (fletxa de l’esquerra) reblerta per UE 18.
FOTO 24. Sector 1, UE 17, fonament de T 55.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 25. Sector 2, UE 7.
FOTO 26. Sector 2, UE 12 i fonament de la micronaveta T 46.
FOTO 27. Sector 2, UE 12 i, per dessota T. 56, UE 16.
FOTO 28. Sector 2, UE 16 per sota els fonaments de T 55 i 56.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
FOTO 29. T 47 un cop neta.
FOTO 30. Neteja de T 79.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA
40@=
2A
2
40?=
40?B
40?@40??
40?>
40==
40=? 4078
40=>
40>840>9
40>7
40@>
40>C
DA
D
40?7
40E9
!"#$%&'!(&)
;
!*+,-%(&./01*/(!0,*2&
3/2!420#2,52&.1267898
1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(
%.123'$.1&/'4)$*.%
%&2!.#*4,.2)56.*7.'-)*)$.6@
/)07#$/')H0.I.7/'&/&78.0&J'%)''/)00&#*/
C F'D
!"#$%&'!(&)
!
!*+,-%(&./01*/(!0,*2&
3/2!420#2,52&.1267898
1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(
%.123'$.1&/'4)$*.%
%&2!.#*4,.2)56.*7)/'.0#7.%)/8)'9':7';!<=:'>)/?@A
'8)'B'>%$)7.A
C ;'D
:;@E!
:;@B!:;@E9 :;@B<
40=>
40>8
40>9
40?@
40==
:!@C;
:;@FB
:;@E;
:;@9<
:!@C<:;@9C
:;@E!
!
40=>
40>8
40>9
40?@
40==
:;@EC:;@EG
:!@C< :;@E!
:!@C<:;@EG
:;@BG
:;@E<
:!@C<
:;@EF
:;@EB
:;@E9
:;@E9
!
>2KLMNOMKP2Q'!CCBA
!"#$%&'!(&)
<
!*+,-%(&./01*/(!0,*2&
3/2!420#2,52&.1267898
1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(
%.123'$.1&/'4)$*.%
%&2!.#*4,.2)56.*7)/'.0#7.%)/
7'F<'>)/?@A'8)';G'>7'FFA''>%$)7.A
C ;'D
!
40?7 40?B
:;@F<
:!@C9
:;@;R
:;@RC
:;@EC
:;@R;:!@;!
:;@9<
:;@GF
:!@!!
:;@G!
40?=
40??
!"#$%&'!(&)
!
!*+,-%(&./01*/(!0,*2&
3/2!420#2,52&.1267898
1.,*++.:02,;<*(&-5.+2)"#$%&'()$*+*%),'-./0(
%.123'$.1&/'4)$*.%
%&2!.#*4,.2)/)00&#*/'.5.6'2'4546 7 8'9
4078
:)'8 :)'8
:)'; :)'; :)';:)'< :)'<
:)'! :)'=:)'8!
:)'8>:)'>:)'8;
*#')?0@
:)'87
:)'A
:)'8B
:)';7
:)'8:)'B
:)'8A:)'8;
:)';7
58C>
5;C>
5;'9
58C>
5;C>
5;'9
.6.
464
:)'8D :)'8D
:)''':E2FGF'HIFJGF2KJLM2NG'IHO29HEFLJ2G
:) :)'HIFJPNFPJGQ
:)''':E2FGF'HIFJGF2KJLM2NG'EHKGF2RG
&&*5*!12
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 4. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 01TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. SorrencaCOMPOSICIÓ ORG. VegetalCOMPACTACIÓ Mitjana COLOR Marró foscINCLUSIONS (-10%) Pedra de mida petita i mitjanaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 10, 6
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Nivell superficial format amb posterioritat a les excavacions dels anys seixantes
CRONOL. Segona meitat s. XX
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 02TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. SorrencaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR ataronjatINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS Pràcticament estèril (tret d'un útil de ferro, algun fr.cer. i malacofauna)
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 3
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T 66, 67, 54, 70, 71, 65
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Reble de gènesi indeterminada
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER 10
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 03TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) Picadís, fragments de mida petita i mitjana i lloses (37x26x5 cmDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS Pedra en el centre del sector ( no prop de les parets). A la base
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 4, 19, (3)
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T 66, 67, 54, 70, 71
IGUAL A
COBERT PER 2, 17?
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Interpretat inicialment com a horitzó constructiu format per material de rebuig. Es tracta segurament del subproducte d'una excavació (espoli)
CRONOL. s. XX
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 04TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) GravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 9
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T 65, 66, 67, 54, 70, 71
IGUAL A
COBERT PER 3, 8?
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Nivell de rebliment, probablement de formació antròpica.
CRONOL. Indeterminada
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 05TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA 4
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Cau de rata. Hi ha aparegut plàstics tipus bossa d'snacks. Prové de la fossa sud de T.67
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 06TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ MurFET/ESTRUC. T 123a
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA En secció de cercle, qu FORMA SECCIÓ Aparentment troncopirami
DIMESIONS 0,75 x 0.50 mBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURA MurMATERIAL CONSTR. Blocs i sobretot lloses de mida mitjana (40x20x12; 47x32x7 cm) i petiTIPUS D'OBRA Paret secaALTRES DADES TÈCNIQUES 5 filades
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T. 66, 67 i 70
IGUAL A
COBERT PER 1
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Mur adossat a tres sepultures que configura la capçalera d'una possible tomba absidal (micronaveta). En relació a la inhumació SR 2010/1
CRONOL. SR II / ca. S. V a.n.e.
PLANTES SíSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER 10?
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 07TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 2DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR DauratINCLUSIONS (-10%) Picadís de marèsDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF 2,13 POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS Estèril (patella: inclusió natural?)
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 16
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Reble de gènesi indeterminada, que tal vegada documenti un moment d'inactivitat.
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER 10
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 08TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR MarróINCLUSIONS (-10%) Lloses planes de mida mitjana i petitaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HeterogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS Tassonet cilíndric sencer
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC. SensePOSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM. Restes humanes seleccionades i dipositades en un feix, parcialment col·
COBREIX 14
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T. 54, 70, 71
IGUAL A
COBERT PER (3)
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Deposició primària d'una inhumació (en molt mal estat de conservació), del que resten crani, fèmur, húmer i radi coherents amb una posició encongida i pertanyents a un individu adult. Altres restes disperses (dents, metacarpi i restes de coxal).
CRONOL. SR II / ca. S. V a.n.e.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER 19
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 09TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) GravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER 4
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Nivell tal vegada de formació natural.
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER 11
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 10TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA 2, 7
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Retall efectuat per les excavacions antigues afectant els nivells prehistòrics, damunt el qual es forma la UE 1.
CRONOL. Anys seixanta del s. XX
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 11TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA 9
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Retall antròpic tal vegada en relació a la construcció de les tombes SR 20, 66 i 67
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 12TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. Matriu arenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR vermellósINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Producte possiblement de la disgregació de la duna fòssil
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 13TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC. Fossa N de
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA 20
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER 18
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Retall de la fossa N de T 67
CRONOL. SR I (s. VII-VI a.n.e.)
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 14TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) grava i pedruscall abundantDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS Sense materials
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 15
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T. 54, 70, 71
IGUAL A
COBERT PER 8
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Nivell de reble contra les estructures circumdants
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 15TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR grisINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS Sense materials
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 20
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER 14
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Nivell probablement format amb com a conseqüència de l'activitat constructiva.
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 16TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 2DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Baixa COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) grava i pedra de mida petitaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS Idèntica a UE9, però format amb anterioritat a T.55 i 56
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA T. 46
IGUAL A
COBERT PER 7, T. 55 i 56
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Reble efectuat amb posterioritat a la construcció de T 46 i amb anterioritat a la construcció de T. 55 i 56.
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 17TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ FonamentFET/ESTRUC. T 55
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURA FonamentMATERIAL CONSTR. Pedra de mida mitjana (60x52x23; 40x28x16 cm) i petita (30x18x15 TIPUS D'OBRA En secALTRES DADES TÈCNIQUES 3 filades
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX 3
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Fonamentació del mur de façana de T 55
CRONOL.
PLANTES SíSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 18TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ EstratFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL. ArenosaCOMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Mitjana COLOR dauratINCLUSIONS (-10%) pedra de mida petita i gravaDISTRIBUCIÓ COMP/INCL HomogèniaALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX 13
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Reble de la fossa N de T. 67 (per l'exterior de la tomba)
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 19TIPUS NegativaÀMBIT/SECTOR 1DEFINICIÓ RetallFET/ESTRUC. T 123a
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA 8
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER 3
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Espoli possiblement ocorregut en un moment proper a l'excavació (com succeix amb T54) que va afectar T 123a i la inhumació SR2010-1
CRONOL. s. XX
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
CODI Museu Mallorca DA 10/12U.E. 20TIPUS PositivaÀMBIT/SECTOR TotsDEFINICIÓ GeològicFET/ESTRUC.
COMPOSICIÓ GEOL.COMPOSICIÓ ORG.COMPACTACIÓ Alta COLORINCLUSIONS (-10%)DISTRIBUCIÓ COMP/INCLALTRES OBSERVACIONS
FORMA PLANTA FORMA SECCIÓ
DIMESIONSBASE OBSERVACIONS PARET
Z SUP Z INF POTÈNCIA DIMENSIONS MÀX.
ORIENTACIÓFIABILITAT/CONSERV.
OBSERVACIONSMATERIALS
TIPUS ESTRUCTURAMATERIAL CONSTR.TIPUS D'OBRAALTRES DADES TÈCNIQUES
Nº INHUM. ESTRUCTURA VINC.POSICIÓ
ORIENTACIÓCONSERV.
ALTRES ELEM.
COBREIX
FARCEIX
TALLA
S'ADOSSA
IGUAL A
COBERT PER
FARCIT PER
SE LI ADOSSA
COMPARABLE
INTERPRET. Plataforma de la duna fòssil. Nivell geològic.
CRONOL.
PLANTESSECCIO Sí NOM
DATA
MOSTRES
TALLAT PER
JACIMENT Necròpolis de Son RealMUNICIPI Santa Margalida
FOTO Sí
ANY 2010
cmm s.n.m.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 5. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
SRIntervenció arqueològica
Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ABREVIACIONS DEL CAMP CLASSE
COMUNES DE SEGONA EDAT DEL FERRO
CERMA Ceràmica a mà
VAS CILIND. Vas cilíndric
ALTRES ELEMENTS (EL)
ELMET Elements metall
FAUNA I RESTES HUMANES
FAUNM Fauna marina
FAUNT Fauna terrestre
HUMAN Restes humanes
INVENTARI DE MATERIALS: Codi del Museu de Mallorca: DA10/12
Núm. Classe Forma Tipus NR
Intervenció arqueològica a la Necròpolis de Son Real - Santa Margalida Campanya de 2010
UE ObservacionsNMI
1 CERMA INFORME INDETERMIN Desgreixant calcita1 1 8
9 FAUNM COPINYA Cerithium vulgatum1 1 1
10 FAUNM COPINYA Cerithium vulgatum1 1 1
11 FAUNM COPINYA Cerithium vulgatum1 1 1
12 FAUNM COPINYA Monodonta Turbinata1 1 1
13 FAUNM COPINYA Monodonta Turbinata1 1 1
14 FAUNM COPINYA Patella aspera1 1 1
15 FAUNM COPINYA Patella aspera1 1 1
16 FAUNM COPINYA Arca Noae1 1 1
17 FAUNM COPINYA Conus mediterraneus1 1 1
4 FAUNT FÈMUR Dret. Conill adult1 1
5 FAUNT HÚMER Dret. Caprí domèstic neonat1 1
6 FAUNT MAXILAR Esquerra. Caprí domèstic.1 1
7 FAUNT VÈRTEBRA Apofisi neural. Caprí1 1
8 FAUNT DENT INDETERMIN1 1
2 HUMAN FÈMUR Proximal1 1 1
3 HUMAN FALANGE Distal I dreta1 0 1
1 CERMA INFORME INDETERMIN Desgreixant calcita2 1 2
7 ELMET PUNXÓ Ferro2 1 1
2 FAUNM COPINYA Spondylus Gaederopus2 1 1
3 FAUNM COPINYA Thais Haemastoma2 1 1
4 FAUNM COPINYA Acanthocardia Tuberculata2 1 1
5 FAUNM COPINYA Acanthocardia Tuberculata2 1 1
6 FAUNM COPINYA Monodonta Turbinata2 1 1
1 FAUNM COPINYA Patella aspera3 1 1
Inventari de materials - pàgina 1 de 2
Núm. Classe Forma Tipus NR
Intervenció arqueològica a la Necròpolis de Son Real - Santa Margalida Campanya de 2010
UE ObservacionsNMI
1 CERMA INFORME INDETERMIN Desgreixant calcita4 1 1
2 FAUNM COPINYA Patella aspera4 1 1
1 FAUNM COPINYA Patella aspera7 1 1
18 CERMA VAS CILIND. IVB (Pons 2Conserva un botó cilíndric insert a modus de suport. Similar a vas TSB 9/90 i Sma-408 1 1
1 HUMAN CRANI Adult. Posició flexionada coherent en relació húmer, fèmur i radi.8 1 12
2 HUMAN HÚMER Dret. Mateix individu que n.i. 8, gràcil8 0 2
3 HUMAN INDETERMIN Os llarg avantbraç, possiblement cúbit.8 0 6
4 HUMAN COXAL8 0 5
5 HUMAN METACARPI8 0 1
6 HUMAN FÈMUR Dret8 0 1
7 HUMAN FÈMURPossiblement esquerra. No es pot saber si és el contralateral del mateix individu que n.i.68 0 1
8 HUMAN HÚMER Esquerra. Mateix individu que n.i. 2, gràcil8 0 2
9 HUMAN TÍBIA Lateralitat indeterminada8 0 1
10 HUMAN INDETERMIN Os llarg8 0 5
12 HUMAN RADI Aparegut en excavar el crani, coherent amb posició flexionada8 0 1
13 HUMAN COXAL8 0 5
14 HUMAN DENT 1M Inferior dret. + 35 a, per desgast dentari8 0 1
15 HUMAN DENT 2M Inferior dret. + 35 a, per desgast dentari8 0 1
16 HUMAN INCISSIU Superior dret8 0
17 HUMAN INFORME Estelles8 0 26
Inventari de materials - pàgina 2 de 2
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 6. DIBUIXOS DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
LÀMINA: 1
INTERVENCIÓ: NECRÒPOLIS DE SON REAL CODI: DA 12/12
ANY: 2010 MUNICIPI: SANTA MARGALIDA
DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA: JORDI HERNÁNDEZ-GASCH, DAMIÀ RAMIS BERNAD
DIBUIX DE MATERIALS: JHG
MATERIAL: CERÀMICA UE: 8
5 cm0 2.5
DA 12/12-8-18 Ø 63 mm
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
ANNEX 7. FITXES DE RESTAURACIÓ DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
Punta de ferro
Necròpolis de Son Real, Mallorca.
SR 10, sector 1, UE 2, N.i. 7, M.M DA 10/12-2-7
Dimensions: 104 mm. llarg
Pes després de la restauració: 5 g.
Tipologia/cronologia:
Decoració/Llegenda: No
Estat de conservació: Dolent
Restauradora: M. Munar i B. Burgaya
Dates de la intervenció: juny de 2011
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE
Barreta de ferro de secció quadrada acabada en punta
OBSERVACIONS
No es pot afirmar que sigui una punta de fletxa.
PATOLOGIES
• Capa superficial de concreció terrosa.
• Erosió generalitzada de la superfície metàl·lica degut a la humitat.
• Corrosió del metall tipus hidròxid ferrós i hidròxid fèrric.
• Fragmentació de l’objecte.
TRACTAMENT DE CONSERVACIÓ
• Documentació fotogràfica de l’objecte abans de ser intervingut.
• Neteja mecànica amb torn elèctric de la superfície metàl·lica.
• Enganxat dels fragments amb cianocrilat.
• Inhibició de la corrosió amb àcid tànic al 4 % en alcohol aplicat en pinzell.
• Capa de protecció final amb cera microcristal·lina “renaissance”
• Documentació fotogràfica i realització de fitxes del procés de conservació.
• Embalatge de l’objecte de forma individual dins capça de plàstic hermètica i
niu de eta fouam.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
Fotografia anterior al procés de consolidació del metall.
Fotografia posterior al procés de consolidació del metall.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
Tassonet de ceràmica
Necròpolis de Son Real
SR 10, SECTOR 1, UE 8, N.i. 18, M.M. DA 10/12-8-18
Dimensions: 67 mm. Ø x 45 mm.
Pes després de la restauració: 109 g.
Tipologia/cronologia:
Decoració/Llegenda: Sí (un botó a la paret)
Estat de conservació: Regular
Restauradora: M. Munar i B. Burgaya
Dates de la intervenció: juny de 2011
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE
Tassonet de ceràmica sense nansa de parets verticals i realitzat a mà. Com a única
decoració presenta un petit botó. La paret presenta mancança de material constitutiu
al costat de la boca.
OBSERVACIONS
La pasta es troba en un avançat estat de disgregació i les parets presenten
mancança de material constitutiu atesos els processos d’exfoliació de la pasta.
PATOLOGIES
• Capa superficial de concreció terrosa.
• Fragmentació de l’objecte. El botó de decoració s’havia desprès.
• Exfoliació de la superfície ceràmica.
• Disgregació de la pasta.
TRACTAMENT DE CONSERVACIÓ
• Documentació fotogràfica de l’objecte abans de ser intervingut.
• Neteja mecànica amb sec amb raspall.
• Enganxat del botó amb adhesiu nitrocel·lulòsic.
• Consolidació de la pasta per immersió dins solució de Primal Ac-33 al 4 % en
aigua.
SRIntervenció arqueològica Necròpolis de Son Real
Santa Margalida, Mallorca
Campanya de 2010
Memòria [ANNEXOS]
• Documentació fotogràfica i realització de fitxes del procés de conservació.
• Embalatge de l’objecte de forma individual dins capça de plàstic hermètica i
niu de eta fouam.
Fotografia anterior al procés de consolidació de la ceràmica.
Fotografia posterior al procés de consolidació de la ceràmica.