:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
3
***
Tanemmirt i tamdukalt d tameɣnast nneɣ di tmurt Igennawen g wadrar n infusen
Lalla Asil
Af yal tinfas tebbiten g ussan imzura s ussan nneɣ, lemmi taxudma n tmaziɣt tkan drus
s ifasen n imeɣnasen imzura di amussu adelsan amaziɣ.
***
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
4
AGBUR
Asenfalaɣ s Iles in Tira
Agemmay n Tmaziɣt
:: Iḍrisen n Tsisawin ::
i. Tsisaw n Tanεuct
ii. Tsisaw n Bu Keccac
iii. Tsisaw n Tamedrart
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
6
Asenfalaɣ s Iles in Tira Asenfalaɣ yella di guda n tinfas neɣ tsisawin g tasekla n wugdud g dunnit. Dis manten yemmal belli awal af tinfas n asenfalaɣ ɣres anmek d yella aqdim s tiremt d umezruy aqbur d tasekla1 n utlay. Dis tɣawsa tella g tussna n tinfas emmalnas THERIANTHROPY2, anmek nnes cra itṣara il bunadem lemmi raht-nnes am zaylet neɣ elεaks zaylet teqqima am bunadem. Guda s tinfas d Asenfalaɣ di libya d yal llan di timurawen n tamazɣa nniḍen
war ssnen af ibaḍiyen d ajmuḍ nnsen, d imeqraren n tussna nnsen. Ass yemmlu dda Sεid Sifaw g iǧet n idlisen di isebtar-nnes af adelsan n wagdud neɣ iɣerfan. Temktit-nsen tella d yemmengec g awal-nsen. Ula awal ayed iṭenneṭ am fad n bunadem s amkan in amkan, ansi d alemmi ay bedd sah yekker d yemmet.
1 http://kab.wikipedia.org/wiki/Tasekla
2 http://en.wikipedia.org/wiki/Therianthropy
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
7
S tawalin iṭen s fus dda Sεid Sifaw s iǧet iḍrisen di adlis nnes “Aṣwaṭ
Munṭaṣef Allayl” g tzwart3 g asebter amezwar yewwa: … Daha tidet n tamettant tameqrant n agdud-uh . May yeqqim in agdud ? .. Nit s manis yemmut . D amezwar ad sestneg iman-iw .. Memmek ad nejjmeg ad ssedreg tansayt n agdud , temmari af aṭu d ical d ttun-tet iwdan nnes ?... Am ass-unaṭ d am ass-a tinfas tiqdimen ellan g temktit n yuddan nneɣ. Lemmi ad nari tasekla n utlay, awal nneɣ.
***
S fus: Maziɣ Buzaxxar
3 Tazrawt tid temmexwa s asebter n http://www.adrar.5u.com/New%20imal/TAZWART.htm
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
8
Agemmay n Tmaziɣt
Tiɣri ----- Tiɣra
Isekkilen elli sis-sen tselɣen tawalt mmal-nas Tiɣra , g tmaziɣt dis akuz n isekkilen.
Asekkil Isem-nnes Meqqer-
Meccek امازيغي -العربية Amedya
A A Aɣra Aɣra A-a أ Amaziɣ
I I Iɣri Iɣri I-i ئ –إ Idles
U U Uɣru Uɣru U-u ؤ –ُأ ul
Asekkil elli imesli-nnes yefsus ansi ulac lḥess, emmal-nas d Ilem, d mi ɣres am netta g
tεrabt.
E E Ilem Ilem E-e - Ekker
Targalt ----- Tirgalin
Tirgalin mmẓun-ent in (3) taggayin elli netninat :-
Asekkil Isem-nnes Meqqer-
Meccek امازيغي -العربية Amedya
B B Yab Yab B-b ب Bugel
C C Yac Yac C-c ش Acal
D D Yad Yad D-d د Udem
F F Yaf Yaf F-f ف Fus
G G Yag Yag G-g گ Agu
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
9
v Yav Yaɣ -ɣ غ Aɣrum
H H Yah Yah H-h هـ Ahil
J J Yaj Yaj J-j ج Jujef
K K Yak Yak K-k ك Kamur
L L Yal Yal L-l ل Ilel
M M Yam Yam M-m م Amur
N N Yan Yan N-n ن Anu
Q Q Yaq Yaq Q-q ق Agerdac
R R Yar Yar R-r ر Yur
S S Yas Yas S-s س Asirem
T T Yat Yat T-t ت Tirit
W W Yaw Yaw W-w و Azgen-ɣri
X X Yax Yax X-x خ Ixef
Y Y Yay Yay Y-y ي Azgen-ɣri
Z Z Yaz Yaz Z-z ز Zaw
Asekkil s imesli yeẓẓay mmal-nas uffay, elli netnin :-
Asekkil Isem-nnes Meqqer-
Meccek امازيغي -العربية Amedya
ç Ẓ Yaç Yaẓ Ẓ-ẓ مفخم -ز Iẓi
Ä Ḍ Yaä Yaḍ Ḍ-ḍ مفخم -د ḍar
Ï Ṭ Yaï Yaṭ Ṭ- ṭ مفخم -ت ṭiṭ
à Ṣ Yaã Yaṣ Ṣ-ṣ مفخم -س ṣari
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
10
Dis isekkilen mi d ineṣliyen g tutlayt n tmaziɣt, maca s tazrirt n tutlayt Tarabt , d mmal-
nasen ankaran, elli netnin:-
Asekkil Isem-nnes Meqqer-
Meccek امازيغي -العربية Amedya
o Σ Yao Yaε Σ-ε ع Σudi
P Ḥ yaP Yaḥ Ḥ-ḥ ح Maḥuḍ
S fus: Madɣis Buzaxxar
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
12
Tsisaw n Tanεuct (I)
Dis sent n tinuṭin salma d slima eddrent di taddart uğut ɣersent ara meckunet u tali
ṭarwa n salma yetqebbeḥ d yetturar d yettetkulef, tekker temlas slima may wuh acbih
ṭarwa-nnem sah ameklub eṭṭef ṭarwa-nnem I may neɣ ul tessned-c at rebbid?tekker
salma testɣayeṭ yerxa d teṭṭef ṭarwa-nnes d temmek tefkas tefkas d nit yetεayeṭ d slima
yiha ula bet at-ḥuz d teğas tugat di ṭarwa-nnes ansi yemmt, u tali tṣar salma yiha d
acicew zeṭṭaf (tanεuct) d teqqim tennaɣ di imeckanen illi eṭṭsen berra s ilɣiṭ-nnes.
***
Tsisaw n Tanεuct (II)
Dis tameṭṭut tugur in islan d tewwi d ides ṭarwa-nnes, ṭarwa-nnes yeqqim yetturar d
yetqebbeḥ am nit am imckanen, u tali telmas tameṭṭut in imi-nnes eṭṭef ṭarwa-nnem
may si mammek nit yused d nit yetqebbeḥ, u tali tekker imi-nnes tecxer dis d temlas a
yerkaḥ, bucil ameckan wel yeslac tawalt d tekker imi-nnes teṭṭeft d teqqim tuggat dis d
tugat d tugat.
D in tisednan yih wel bantec ad ḥezzunt d in bucil ih, yetεayeṭ eqqimunt eḍḍasunt ɣfes
mammek tuggat di ṭarwa-nnes, teṭṭar-as nit d terrni tewwet ṭarwa-nnes s elɣiṭ, ansi
ṭarwa-nnes yemmet agar ifassen-nnes, d tisednan wellucunt eḍḍasunt d čemtent dis,
tekker tameṭṭut tεayeṭ d tenzeɣ tamelfa-nnes d tkeber in tamelfa yih d tudentet ukkul-
nnes d tṣar d acicew ẓeṭṭef d qbel nettfar temlasent elli may awennenɣ ara nekmet d
ackem teddjaɣ tettεayṭmet d neči eḍḍaseɣ am mammek cekmet tiru, d tewwla teffar d
si ass yih mani attaf ameckan yeṭṭes ḍiyeṭ d afuj neɣ in berra attas at feṭfeṭ ɣfes d
ayaṭen ussan d ayemmet.
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
14
Tsisaw n Bu-keccac (I)
Wuh emlun dis ateras dima nit iεagel deffer leḥyuṭ yessal may imalun yuwdan, af iṭu-
nnes d nit ireqqeb di yudan d itebi d ilwayes-nnsen, u tali rebbi yigit d bu-kecac d
yeqqim dima di leḥyuṭ ireqqeb d isel d yudan.
Tsisaw n Bu-keccac (II)
Dis nilti ɣres tiɣaṭen erxant d dima ɣres leḥlib yemkeddes d yesbaεzek dis dima d wel
yefkic in yuwdan, nilti yeh ikan ačiw yugur yemlu iğ ad εawmaɣ di leḥlib neεla id ṣaraɣ
mellel neči ɣri leḥlib yerxa, yugur yečar tbala s leḥlib d yekmu dis s yεawem, in nilti yeh
rebbi yesxeṭt d yeget di bu-kecac.
:: Tinfas d Asenfalaɣ 2014
16
Tsisaw n Tameddrart
Dis tawessart ɣres idrimen yerxa d ɣres ṭarwa uğun u tali tebbit d tuɣased tameṭṭut,
tawessart ih tɣs ṭarwa-nnes ansi xlaṣ d wel ɣrec kanc nit, bucil ih tameṭṭut-nnes
teffɣased uğut tamcumt d u tɣic imi-nnes, d dima d nit temmalas I may idrim ukkul in
imi-nnek?, I may u teqqimunc ɣrek?, may cek mec aterras neɣ may?, d nit teqsa di bucil
af imi-nnes d tkerreht dis, bucil ih yugur yesslu tawalt tameṭṭut-nnes d yemmlas in imi-
nnes as tefked idrim ukkul, mu tameṭṭut-nnes atεayer dis, u tali tefkas imi-nnes idrim
ukkul d wel ihannac ɣfes ṭarwa-nnes, d ussan d teḥkem dis tameṭṭut-nnes d temmlas
kan mec teffkas imi-nnes gaji-nnes s atraweḥ in taddart n yun-nnes d as ntemmel
mammek imi-nnes etteg ɣfes mammek tɣes. Yugur in imi-nnes d yemmlas effeɣ s gaji
neɣsit neč d tameṭṭut-inu, u tali tesstɣayeṭ tawessart yerxa d tufu ṭarwa-nnes maεac
yettsugur dis d ul yessalec xlaf di tawalt n tameṭṭut-nnes, elli as-temmel ɣfes at-tig.
D teffeɣ tawessart s gaji d teffka-sent d tṣar teṭṭes di lemmas n taddart, d ussan d nit
teṭṭes di lemmas ih ḍeyṭ tesstaqat, tekker tugur in tasaɣet n εla at-essu d si tewwla d
tekkmu in taddart tetta illi gaji-nnes ekksunast mu teɣu ɣfes u tali tugur in twalla n gaji-
nnes d si tuṭa mani in Tsinan tesslu ṭarwa-nnes yemmlas in tameṭṭut-nnes (neči xlaṣ
dahceɣ sis in imi yuha, lemmi at-temmet d aɣen tfuk w eccer-nnes) d tameṭṭut-nnes
teskerkes ɣfes d temmals d awal wel yezεamec af imi-nnes d nit yettṣedeq, u tali
tesslasen mammek tfahamen elli at-sefɣen d idsen ad serḥen d at ğun d amkan maqtuε
wel dic ḥad anda at-temmet s laẓ d fad. U tali texlaε tawessart d tmerjit tussah-nnes af
ṭarwa-nnes mammek iṣar sah d mammek isel awal af imi-nnes d yuked ɣfes, teffeɣ
tawessart ih s taddart d temmak teggur teggur d ettali di taḥfufay ansi tettbaεed af
tmura d tekmu agar sen letryc meqqurt di taḥfaft d teεgel nit tesstɣayeṭ ansi temmet
dus, d si temmet iɣsan-nnes ṣarun d tamedrart d si ass ih d tamedrart telbed agar
tɣuɣaṭ di taḥqaft.