Hart del cinc-Gents¡ sis-Gentsa la Gasa DuranSanti Torras ¡ T¡lló

Lafag urbana de la vila de Sabadell durant els segles xvt i xvII no destacava pre-

cisament per la sumptuositat dels seus edificis.

Fins on sabem, no sembla haver estat altra cosa que una més de les discretes

viles rurals emmurallades del Vallés; creuada per quatre carrers principals he-

retats del seu passat medieval llunyá, amb les cases de planta baixa arrombolla-

des al voltant de la muralla, les fonts d'aigua i I'església parroquial. Aquest fet,

perfectament acordat amb la vida monótona i estacíonal d'una població majo-

ritária de pagesos i paraires, no estalviava óbviament I'existéncia d'algunes po-

ques cases grans associades a I'opuléncia d'alguns -també pocs- llinatges vila-

tans afortunats. Com no podia ser d'altra manera, la majoria d'aquests casals

anunciaven l'estatus crescut dels seus propietaris mitjanqant el gruix, la llar-

gada i l'alqada de les quatre parets on s'albergaven. En una societat rigorosa-

ment estamental com eralacatalana d'época moderna, sobrepujar en categoria

la plebs empenyia al dispendi -no sempre grat- d'haver d'edificar una segona

planta espaiosa, destinada a fer perdre de vista (i olfacte) bestiar, greixos i jor-

nalers de temporada, confinats tots plegats a la foscor de les estances enllota-

des de la sempre bulliciosa planta baixa, ja que a pesar de ser residéncies d'unmajor rang social, cap d'elles se sostreia al tremp rural que exigia a tot assenta-

ment vilatá lligat a l'explotació de la terra, la suma d'autosuficiéncia i excedent

agrícola comerc ial ifzable.

Per a la gran majoria de població sabadellenca d'intramurs, les nissagues en-

noblides dels Meca, Sarriá o Calders devien representar, amb llurs casalicis cor-

responents, una elit social envejable; totes elles tenien ja a mitjan segle xvr una

residéncia principal a Barcelona que els permetia exposar-se públicament al

costat d'altres llinatges opulents de Catalunya. No cal dir que esdevenien el mi-rall on procuraven de mirar-s'hi altres famílies benestants de la vila, probables

pretendents delerosos d'obtenir algun dia qualsevol títol de noblesa prou lluent

per recórrer, en una o dues generacions, el camí florit cap al canvi d'estament.

lmatge del retaule en el seu

empfagament actual, 2412.

Juanma Peláez / Aiuntament de Sabadell

LA CASA DURAN DEL PEDREGAR 47

El retaule instal-lat a l'interior de !a capella de la Casa

Duran,1927

Francesc Casañas Riera / AHS

Els Feu, Arnella, Rifós i Oromir, entre d'altres, eren famí-

lies capaces d'arribar a emular en alguns aspectes domés-

tics la riquesa d'aquesta noblesa local. Sabem -per exem-

ple- que l'any 1538 Francesc Oromir va contractar Sebastii

Miquel, fuster de Sant Cugat, per obrar a la seva residén-

cia díverses portes i un sostre a imitació expressa del que

hi havia aleshores a la casa dels Meca.

En aquesta mateixa tessitura trobem el llinatge sabade-

llenc dels Duran, una famflia antiga que va comenqar a

despuntar económicament de manera decidida a I'entorn

de la segona meitat del segle xvl, a l'época del patriarcat

de foan Duran. Tot coincidint en el temps, els Calders van

engrandir i renovellar la seva casa familiar precisament

pels volts de I'any ry68,ino és improbable que foan Duran

se sentís aleshores impel.lit a augmentar també les pro-

porcions i l'aspecte del seu casal, potser amb la intenció

d'ocupar el protagonisme vilatá que la noblesa local, cada

cop més absentista, anava cedint progressivament, atre-

ta pel major profit de I'escenari barceloní. Com molt bé

Aspecte actual de la capella de la Casa Duran del

Pedregar,2008.

Juanma Peláez / Ajuntament de Sabadell

ens explica nAssumpta Muset en aquestes mateixes pági-

nes, la Casa Duran, tal com la coneixem avui dia, fou el re-

sultat d'una molt llarga evolució patrimonial, inaugurada

per una perspicag concentració immobiliária, contindesprés per una extensa fase edificadora que ens ha

les dates de 1578, 1593 i 16o6 esculpides en diferents

dels portals de l'edifici, testimoni de les fases d'

successives. Totes elles comprenen el patriarcat

Duran, en inevitable correspondéncia amb I'inicia\nysabans pel seu pare foan (difunt el 4 de febrer de I'any 15

Cal adverlir, peró, que de moment no coneixem cap

inventari de la casa anterior al redactat I'any t629, arnb

motiu de la mort de )oan Duran, fill major i hereu de Feliu.

Hem de suposar que els interiors haurien assolit la má.xi-

ma esplendor al llarg del primer decenni del segle xvII,amb la data de I'any 16o6 com a probable fita conclusiva

de la part més essencial de la construcció, dilatada enca-

ra alguns anys més. Tot i amb aixó, no es pot dir que, pas-

sats vint-i-tres anys d'aquest esdeveniment, el dels Duran

Feliu

fóra un casalici poc o molt equiparable als dels llinatges

titulats de Sabadell. L'inventari de t6zg ens descriu uns

interiors forqa austers, mancats dels paraments més dis-

tintius de I'alta societat urbana de l'época, com ara els cor-

tinatges de seda, els miralls venecians, les cadires de bra-

qos amb clavetejat daurat, els tapissos flamencs, la pintura

de cavallet, els instruments musicals, els escriptoris itali-

ans o les estrades encatifades, mobles aleshores habituals

a I'interior de les millors cases barcelonines. Amb molta

probabilitat, I'abséncia d'aquesta mena de parament s'ex-

plicaria pel fet elemental que els propietaris mai haurien

topat amb I'avinentesa d'haver d'afigurar a repél els usos

i costums de I'alta societat urbana, tot essent precisament

habitants d'una vila essencialment rural. Els interiors de

la Casa Duran en época moderna obeien a la mera evidén-

cia que la prosperitat vilatana, ben entesa, es representava

amb millor contundéncia a la vista d'un celler imponent

que no pas amb la vida dAlexandre Magne teixida en una

série de cinc costosos draps de ras.

ta, I'inventari encara ens des-

distintius, com ara alguns lli-guardats a I'escrivania de la

planta baixa, ubicada al costat de I'escala principal (<<Item,

un llíbre d'estarnpa de full dit Epístolas y Evangelíos; Item, una

sort dellibres d'estudiar gramdtica>), prova que -almenys en

algun dels membres de Ia família- I'analfabetisme havía

estat desterrat. També dins d'una arquimesa, a I'interior

d'una cambra, trobem algunes imatges de pintura (<<Item,

una image de Nostra Senyora petita, pintada en un@ posteta (. . .)

Item, sinc quadretsredons,loun quadrat, de guix>), i dins d'una

llitotxa o sitial, tancat amb pany i clau, hi havia roba de

vestir -tant d'home com de dona- d'una certa distinció;

incloent-hi la roba de conseller sabadellenc, consistent en

una gramalla de raixa negra, insígnia i gorra amb cordó

de vel fi. A la mateixa llitotxa, dins d'una capsa pintada,

s'hi guardava la joieria familiar, formada per nombroses

peces entre les quals destaquen un calze, tretze culleres,

uns agnus i una campaneta, tot de plata, a més d'anells,

un collar d'or amb dues perles, una cadena d'or de 355 ma-

lles (distintiva d'un cárrec reial) i joiells diversos en forma

d'ocells, peixos i gerretes; tot plegat forqa adient al costum

de tesauritzar unaporció de la fortuna familiar en forma

d'or, plata i pedres precioses, probablement moltes d'elles

de carácter dotal i d'intensa cárrega dinistica.

EI gran retaule de la capella, conservat ara a Ca n Us-

trell, és I'ornament que més desentona en mig d'aquest

capteniment decoratit (<<un retaule fet de mig relleu de fustade albe y noguer ahont estd esculpida la santíssima Trinitat, y

en lo míg una image de Nostra Senyora>>); ni les dimensions

(2,5o x 3,5 rfl) ni el contingut monotemátic s'adiuen al que

solia ser habitual a moltes de les capelles privades vilata-

nes del cinc-cents i sis-cents catalá, moblades amb altarets

discrets, habitualment construits al voltant d'una modes-

ta escultura central de la Mare de Déu, acompanyada de

petites taules de pintura amb escenes del Nou Testament,

on es podien incloure en ocasions traces d'alguna advo-

cació local particularment estimada per la famflia, o, fins

i tot, algun retrat de carácter patriarcal sota la forma de

donants agenollats. El mateix espai arquitectónic és prou

angost per a una peqa d'aquestes dimensions, qüestió ara

com ara difícil d'interprelar, jaque no es pot descartar que

la capella pugui haver estat alterada al llarg del temps. En

qualsevol cas, I'inventari de úz9l'emplaqa al mateix in-

dret de I'hort on és avui dia, adossada perpendicular a

la f.aEana de ponent, tancant I'amplada interior de I'hort

conjuntament amb I'estanqa del pastador. Des d'aquest

pati exterior s'hi entrava per l'únic accés, una porta senzi-

lla desproveida de cap ornament de pedra picada. TaI com

la podem veure actualment, és una estanEa rectangular de

dimensions molt reduides, coberta amb una volta engui-

xada de rajola de pla que sembla voler imitar una mena de

cúpula fingida, potser aquest un element afegit en época

posterior a la construcció original, a fi de donar un efec-

te de més gran amplitud espacial. D'época contemporá-

nia s'han de considerar les cornises i motllures classicistes

a mitja algada que decoren els murs, segurament inspira-

des en les més discretes que hi hagué antigament, i que -forga malmeses- encara són visibles en fotografies anteri-

ors a les primeres restauracions de Ia casa.

La datade construcció de la capella ens és desconeguda.

El fet que a l'época els oratoris privats -a diferéncia de les

capelles sufragánies o eremitanes- no necessitessin cap lli-

céncia específica del bisbe, relativítza Ia notícia oferta per

Bosch i Cardellach segons la qual aquesta havia estat bene-

ida I'any L5g9 per tres canonges barcelonins, un dels quals

era bisbe (unes informacions, d'altra banda, no corrobora-

des amb posterioritat per cap altre estudiós). Els llibres de

registres Gratiarum de lArxiu Diocesá de Barcelona, on se

solien inscriure aquesta mena de prerrogatives, no ho cor-

roboren ni desmenteixen; així com tampoc és documen-

tada la preséncia de cap bisbe a Sabadell aquell any (en

canvi, sí que apareix documentada el z9 de juliol de 1586

I'estada del bisbe de Barcelona Dimas de Lloris, així com

una segona visita episcopal deu anys més tard). Tampoc

té ara com ara justificació eI fet que es tracti d'una estan-

Ea externa al cos principal de I'edifici, cosa que inicialment

LA CASA DURAN DEL PEDREGAR 49

ens hauria de fer pensar que en la planificació primera del

pis principal o bé no s'havia pensat tenir-hi dins cap orato-

ri, o bé existiren motius familiars inesperats que en varen

propiciar una construcció exterior de nova planta. El fet

que Feliu Duran fos nomenat procurador reial l'any 1578,

precisament la data esculpida a la llinda de I'hort, prdxi-ma a I'entrada de la capella, hauria pogut comportar que

I'augment d'autoritat personal fos exalgat -i alhora agra-

it- amb I'erecció d'aquest espai devot. De moment, peró,

ens hem de conformar amb les dates extremes de :575 a

t6o6. La primera es justifica pel fet que el n de maig de

575 elsjurats de Sabadell amonestessin Feliu Duran amb

la penyora d'haver de pagar un sou anual als administra-

dors de la candela de I'església parroquial pel tros de terra

comunal a tocar la muralla, apropiada durant les obres de

la seva casa, <enrerslo vall de Sabadell, una cana poch mós o

manco, al cantó del vall, faent puntal la tena ha presa effiers

mig jorn>>. Aquest fet, que coincideix amb I'entronització

de Feliu Duran com a cap de casa, posa data a una de les

fases primeres d'edificació.

Tret de I'entrada des de I'hort,la capella no presenta cap

altra obertura exterior. Aixd no obstant, segons I'inventa-

ri de I'any 1629, consta que en aquella época hi havia una

<vidriera>, segurament malmesa, ja que dessota I'altar se'n

guardaven alguns fragments (<<Item, desota de lo altar se ha

trobat tres vidres de la vidriera de dita capella. Item, tres filatsde fl de feno per a guarnir dits vidres>>), un terme que al meu

parer s'ha d'entendre com a sinónim de vitrall, destinat

a cloure alguna oberfura exterior que facilitava I'entrada

de claror natural. Si aquesta efectivament existí, avui dia

no nha quedat cap traqa; en canvi, sí que hi ha una fines-

tra baixa quadrada, d'ampit enrajolat de rajola valenciana,

oberta a I'estanqa contigua, probablement amb la funcióde reemplaqar la claror d'aquest antic vitrall, i alhora de

fer visible el retaule des de la <ressala> o menjador de diari.Tampoc hem conservat I'altar original que I'inventari

de t6z9 descriu cobert amb tovalles i un guadamassil fron-

tal, al damunt del qual hi havia una petita imatge de fesúsinfant vestida de tafetá, dos crucifixos i una petita peqa de

ferro que probablement servís de faristol (<item, sobre lo

ahar de dita capella h¡ ha lo següent: Primo, unas tovallas do-

lentas; ltem un jesuset petit ab un vestit de tffitd dolent,ltem,

una palla o fgura de Xpo crucifcat, petita.Item, altra palla axí

mateix, més gran.ltem, un panell de ferro petit, de pes de una

lliura. ltem un devant de altar de guadamassil, yellrr). No es

pot descartar la possibilitat que el crucifix més gran dels

dos esmentats a I'inventari sigui en realitat el que apareix

avui fixat a l'átic del retaule. Finalment, el text de 16z9 es-

menta I'existéncia d'una llintia d'oli penjada i lligada al

sostre amb una corriola (<Item,lo guarniment delldntia sens

bassina. Item, dalt en lo sostre de dita capella una corriola pe-

tita ab una corda delldntia>>). No s'hi esmenten en canvi al-

tres paraments usuals recóndits en aquests espais, com ara

els vestiments sacerdotals (casulla, estola i maniples), les

brandoneres de ciris o els missals, fet que no ha de signi-

ficar necessáriament un abandó del culte; com ja ha estat

dit, l'inventari de la joieria sí que recull I'existéncia d'un

calze amb patena i lligador, sens dubte usat durant els ofi-

cis privats de la capella (<<Primo, un cdlser ab sa patena de

plata, dinsla copa ós daurat, ab sa camisa olligador de tela>>).

El retaule

Tipológicament, el retaule és un tabernacle edicular

exempt, construit de fusta d'ilber i noguera, compost per

una única taula central de mig relleu on s'escenifica la Co-

ronació de la Verge, i una predel.la contínua on són repre-

sentats els quatre evangelistes. A les tres cares visibles de

cada pedestal sobresortint hi ha figurades de baix relleu

les imatges dels sants Bárbara, Joan Baptista, Feliu, Mi-quel, Antoni Abat i Margarida, enumerats aquí d'esquer-

ra a dreta. L arquitectura arquitravada, escrupolosament

concebuda segons el llenguatge classicista del Renaixe-

ment tardá, constitueix el pórtic físic a través del qual es

contempla I'escena principal, i esdevé alhora suport es-

tructural per a la resta d'imatges.

El pedestal, desproveit de plip{mesura aproximada-

ment un terq de I'alqada

na. El motllurat inferior,

ional al fust de la colum-

t a terra, és llis, igual que el

motllurat superior, de gola i esprimatxats. Sobre

el pedestal, centrada, hi descansa la base de la columna,

d'inspiració ática, amb els tors forqa pronunciats i una

escócia o motllura profunda, próxima al model de I'or-

dre dóric proposat per Serlio (r5+o), també desproveida

del plint corresponent (en aquest cas, peró, sembla que

la peEa es perdé amb el canvi d'ubicació). El fust és par-

tit i ornat al terg inferior amb decoració de grotesc fina-

ment dibuixada i rellevada, on es pren per motiu central el

geni alífer empeltat per les extremitats amb els brots con-

céntrics cargolats, disposats de forma simétrica, entrella-

qats amb una tija rectilínia, coronada al cim per una peti-

ta flor de lis i per un pámpol invertit a I'extrem inferior, a

tocar el cap del geni, que serveix d'eix geométric divisor.

La resta del fust és decorat amb estries de mig bossell cir-cumdants en espiral; una petita punta de bossell emplena

50 QUADERNS DE PATRIMONI 11

de ma les estries a tall de collarí fingit, a fi d'emfa-

sitzar la un ínia divisória ornamental. Sobre un collarí promi-

nent s'assenta el capitell corinti d'ábac vignolesc, format per tres fileres de fu-

lles d'acant. L'arquitrau, correctament ajustat a I'ordre, és de tres faixes, amb els

dos astrágals corresponents dentats de manera discontinuada; el taló, en canvi,

té una decoració més profusa de dardells. Al llarg del fris es reprén la mateixa

ornamentació vegetal concéntrica del fust, en aquest cas en forma de sanefa si-

métrica convergent en un pámpol emplaEat al centre longitudinal que actua de

punt divisor. La cornisa té les dues faixes decorades també canónicament, I'una

amb dentellons quadrats i l'altra amb el motiu cllssic dels óvuls i dardells. Da-

munt d'aquestes faixes es projecten els elegants permódols estriats que supor-

ten dues faixes llises disposades de forma escalonada. L'entaulament el confor-

ma un frontó clássic corbat i entretallat, cargolat als vessants interiors en forma

de voluta, que inevitablement recorda la més estilitzada portada de la cape-

lla de Santa Bárbara de I'església parroquial de Vallfogona de Riucorb i altres

nombroses construccions siscentistes, emparentades amb les lámines de I'im-pliament difós tractat d'arquitectura de Vignola (ry62). L'átic consisteix en una

post llisa enfaixada, coronada per un frontó triangular de timpá llis. Fixada al

pla de la post es troba la talla del Crist crucificat. La dissimilitud d'aquest átic iIa talla del Crist amb la resta de I'obra i arquitectura del retaule sembla que ens

hagi de fer pensar en un afegit d'época posterior.

El retaule es complementa amb dos exuberants fistons verticals de baix re-

lleu de fulles i fruites encintades, que tot i no aparéixer esmentats a l'inventari

de I'any r:629, els podem admetre per originals; antigament complien la funció

de flanquejar l'altar, emplenant a tall de tornapuntes els buits laterals del front

Detall del fistó lateral del retaule de

la Gasa Duran decorat amb fruites,

2012.

Juanma Peláez / Ajuntament de Sabadell

Detall delfistó del retaule del

Mo¡restir de Poblet, amb una

decoració molt semblant a la del

retaule de la Casa Duran.

Emma Liaño,2007

gegular I'arrencada

LA CASA DURAN DEL PEDREGAR 5I

Predel.la del retaule. 2912.

Juanma Peláez / Aiuntament de Sabadell

de la capella, tal com es pot veure en alguna fotografia antiga d'aquesta estanqa,

amb el retaule encara al seu lloc.

Aquests elements ornamentals constitueixen en si mateixos una petita raresa

escultórica de gran singularitat, en tant que les fruites són aquí representades

amb la versemblanga suficient per identificar-les; d'aquesta manera s'hi poden

reconéixer prou clarament carrassos de raims, magranes, peres i codonys entre

altres fruits, com si es tractés d'una mena de precedent escultóric de Ia natu-

ra morta pintada, molt probablement al.lusiva tant a I'ofrena epifbnica com a

la possible diversitat frutícola de les explotacions rurals dels Duran; en qualse-

vol cas, admissible també com a parangó cristianitzat de la cornucópia clássica,

símbol d'abundáncia i fortuna dinástica. Com veurem més endavant, la seva

preséncia en aquest retaule ens podria aportar un argument significatiu a I'ho-

ra d'estudiar-ne I'autoria.

El plafó de la Coronació és tallat de mig relleu, amb la figura central de la

Verge quasi exempta i lleument desubicada de I'espai entremig delimitat per

la postura de les cames dels coronants. La posició canónicament més baixa de

la Verge es resol aquí ocultant part de les extremitats inferiors en els núvols de

querubins que circumden l'escena. L'anatomia del Crist és ben proporciona-

da i tractada amb gran aplom, mentre que la del Déu Pare presenta un tracla-

ment més rígid i d'escorq problemátic. Els plecs dels vestits són profusos i recti-

linis, ben distribuits peró de poca subtilesa en la traducció corporal, i amb llur

contrast clarobscurista emfasílzenl'efecte profundament classicitzantde tot el

conjunt. Abans de la restauració contemporánia, aquest plafó central presen-

tava grans clivellaments i mutilacions en la figura de Crist. La predel'la és in-

divisa, amb la representació contínua dels evangelistes, aconipanyats dels atri-

buts iconográfics corresponents (Lluc amb el bou, Joan amb l'águila, Mateu

amb l'ángel i Marc amb el lleó), esculpits també sobre un fons de núvols re-

52 QUADERNS DE PATBIMONI 11

cargolats. L'aspecte sever, amb aires de sarcófag paleocris-

tiá, en referma igualment aquesta mateixa declaració de

romanitat. EI treball d'escultura és en conjunt d'alta qua-

litat, i s'ha d'atribuir a un mestre molt familiaritzal arnb

la millor estética del Renaixement italiá tardá, plausible-

ment al marge del conegut gravat de la Coronació de la

Verge dAgostino Carracci de tant éxit entre els artistes ca-

talans del darrer cinc-cents i de bona part del sis-cents, tot

i que alguns mestres d'aquesta época -especialment pin-

tors- preferien representar Crist sostenint la corona amb

la má esqueffa, fet que excusava la torsió anatómica, a la

vegada que devia estalviar als escultors menys dotats d'ex-

cavar molta profunditat en els relleus. De moment ni I'es-

cena de la Coronació ni la predel'Ia amb els evangelistes

tenen ara com ara un exacte referent calcográfic identificat.

Flipótesis sobre !'autonia

La recerca fins ara feta al voltant d'aquesta peqa tan nota-

ble del nostre patrimoni escultóric renaixentista no ens ha

aportat encara cap dada concloent sobre I'autoria. La pér-

dua d'una gran part del patrimoni documental de la Casa

Duran del Pedregar, sumada als buits dels arxius de pro-

tocols, tant sabadellenc com barceloní, dificulta prou I'ob-

tenció d'alguna prova determinant. Aquest inconvenient,

peró, no ens impedeix I'exposició dels arguments que en

primera instáncia podrien assenyalar I'escultor Andreu

Ramírez com un dels candidats plausibles -tot sigui dit-,amb I'advertiment rotund que I'autoria d'aquesta obra

és avui una qúestíó encara del tot oberta i pendent d'una

análisi més acurada.

L'element que més directament podria apuntar la inter-

venció d'aquest mestre pintor i escultor, establert en épo-

ques diferents a Barcelona i Tarragona, és I'estreta analo-

gía existent entre la traqa arquitectdnica del retaule Duran

i la del Sant Sepulcre d'alabastre de la capella de I'abat

)oan de Guimerá a Poblet (ri8o). També en aquesta matei-

xa obra, com ja ha estat advertit per diferents estudiosos,

hi apareix en el timpá el motiu dels querubins intercalats

en un fons de núvols enroscats. No tots els especialistes,

peró, valoren d'igual manera aquestes analogies. El tracta-

ment dels drapatges a les figures de Poblet, per exemple, és

forqa distant al del retaule sabadellenc, i encara s'hi podri-

en mesurar altres elements estilístics i conceptuals prou

diferenciats. Per harmonitzar-los ens caldria postular pot-

ser la intervenció d'ajudants o la distinta matéria (fusta

i alabastre) amb qué són confeccionades ambdues obres.

Tret del sepulcre de I'abat Guimerá, no coneixem ara com

ara cap altra obra atribuible amb seguretat a Ramírez que

ens pugui servir de referent fiable. Sóc de I'opinió, malgrat

tot, que I'análisi d'una atribució plausible a aquest escul-

tor podria tenir a favor el tema ja esmentat dels núvols re-

cargolats farcits amb caps de querubins, un motiu aquest

LA CASA DURAN DEL PEDREGAR 53

Ens cal admetre ambtota evidéncia queItautoria d'aquestaobra s'escapoleix deles dades obiectivesconegudes, a

I'espera de troballesfutures que enspermetin corrcboraro descartar laparticipació d'unescultor proucompetent, comsemblava haver estatRamírez

que ben bé podria haver estat captat del retaule major del monestir de Poblet,

una obra de I'escultor Damiá Forment i del seu obrador (tSzZ). EI motiu apareix

de manera ben manifesta al plafó central del segon pis, flanquejant una imatge

enérgica del Crist Salvador; també hi és present de manera més discreta en el

relleu de la Resurrecció, disposant la base on recolza un Déu Pare. Si Ramírez

-com és de suposar- coneixia bé aquest gran retaule d'alabastre, encara po-

dríem argumentar que els dos fistons de fruites de I'altar sabadellenc en reali-

tat haurien estat concebuts a imitació dels que originalment hi havia al retau-

le major de Poblet. En tal cas, potser sense tenir-ne plena consciéncia, Ramírez

hauria estat copiant un element ben polémic al seu temps, destinat original-

ment a dissimular una pífia arquitectónica.

Com és ben sabut, Damiá Forment va haver d'acarar un plet estrident pel re-

taule de Poblet; un error en les mesures havia fet encongir dramáticament I'ar-

quitectura del cos principal, amb Ia qual cosa, un cop posat en obra, els nín-

xols quedaven petits per allotjar les escultures de més dimensió i les andanes

no ocupaven pas tota I'amplada de la capgalera de l'església, tal com li reclama-

va el contracte signat amb el monestir. Forment va mirar de dissimular aquest

defecte delator, que deixava al descobert una porció de les parets del fons de la

capqalera, emplenant els buits laterals amb dos grans fistons de fruites aplanats

contra el mur, justificats pel dictat del contracte que li reclamava Ia confecció

d'un guardapols (<<als costats de d¡t retaule a de aver una polcera a quada part, enla

qual polcera a de tenir uns festons al romano de fruyta e fulles"). Lógicament, el que

se li demanava al contracte era un guardapols que complís la seva funció tra-

dicional, sobresortint esbiaixat respecte al pla d'un retaule encaixat completa-

ment ala capEalera, i proporcionat al sócol que en aquest cas sí que cobria cor-

rectament tota I'amplada.

Malauradament, no disposem d'un punt de comparació idoni: els fistons ori-

ginals de Forment varen ésser reemplagats cap a I'any 167o pels que veiem avui

dia (obra dels escultors Grau de Manresa); tot i amb aixó, aquest mateix motiu

ornamental, més simplificat, és present al pla de les pilastres del segon pis, itambé hi és a l'arquitectura del plafó del Crist Salvador. Com en el cas sabade-

llenc, les fruites són bellament identificables i disposades a partir d'un criteri si-

milar: relligades per un extrem, farcides amb rams de fulles i encintades en ma-

nolls regulars. Tant si I'origen en fou I'altar pobletá com algun altre de menys

evident, el cert és que al llarg del primer quart del segle xvII aquest element

tan peculiar s'acabaria difonent per la retaulística catalana de manera simpto-

mática; els anomenats <penjants>> són presents en molts dels contractes notari-

als de retaules avui desapareguts; d'ací que totes aquestes analogies amb I'altar

sabadellenc calgui prendre-les amb forEa cautela, ja que de moment -a pesar

de I'avinentesa- no esdevenen pas del tot concloents per al cas que ens ocuPa.

Si la comp aració formal no resulta suficient per a una atribució segura, cal

dir que I'estudi documental de moment tampoc no I'exclou. Ramírez és enca-

ra tota una personalitat esquiva en el panorama artístic catalá del cinc-cents; de

moment és documentat en un lapse prou curt de temps, entre I'any :.576, quan

apareix a Poblet confeccionant un nou cadirat per al cor de I'església (aleshores

tot just destruit per un incendi), i I'any r58o, en qué signáel contracte del Sant

Sepulcre de I'abat Guimerá. Que aquestes dues obres fossin del mateix promo-

tor ens podria indicar potser que en aquella época fos el protegé d'un abat especi-

54 QUADERNS DE PAIRIMONI 11

l'

i

I

I

alment emprenedor. Tot i amb aixd,l'escultor i pintor s'es-

tablí a Barcelona des del3o de juny de 1576 (quan prengué

un aprenent) fins -aproximadament- el mes de desembre

de I'any g79, dataen qué signá un debitori a un batifuller;el r58o ja era de nou a terres tarragonines. Si el retaule de

la Coronació és obra de Ramírez o del seu taller, és plau-

sible imaginar que fos contractat durant els anys d'estada

de I'artista a la capital del Principat, época que coincideix

amb eI nomenament de Feliu Duran en el cárrec de pro-

curador reial I'any 1578, ofici exercit fins al r58o (l'ocuparia

per segona vegada entre els anys :587 ítSSg). És igualment

revelador que les advocacions representades al pedestal

incloguin alguns patronímics familiars (foan, Feliu i Mar-

garida, nom aquest darrer de la muller, Margarida Bellso-

ley, amb qui s'havia casat I'any 569), cosa que en princi-pi acostaria I'encárrec a l'época del seu patriarcat- També

sabem que des del mes de maig de I'any ry77 Rarnírez viviaa Barcelona, al carrer de la Cucurulla, en una casa admi-

nistrada per |oan Bonet, notari i secretari del Sant Ofici,

circumstá.ncia que casaria prou bé amb el fet que Feliu

Duran hagués exercit durant un temps el ci.rrec de fami-

liar de la Inquisició a Sabadell (sembla, peró, que hi re-

nunciá el úoz). Una altra coincidéncia, feble peró digna

d'esment, és el fet que Feliu Duran i el seu germá faumeapareguin esmentats en la documentació del notari bar-

celoní faume Sastre (major), amb el qual Ramírez va sig-

nar una procura i dos debitoris els arrys r57g i r58o. El rz de

maig de I'any ryTz,laurne Duran, pagés de Sabadell, sig-

nava un arrendament a Álvaro de Meca, monjo del mones-

tir de Sant Cugat, sota testimoni del seu sogre, Pere Cas-

tellar, fuster de Sabadell;t i.123 d'agost de I'any 1576 Feliu

Duran, conjuntament amb Antic i Esteve Feu (aleshores

carnisser de Sabadell), signava un document de procura;z

tot i que no ho puguem considerar una dada determinant(ja I'any ry49lafamília havia comprat un censal per mitjá

d'aquest mateix notari barceloní), ara com ara aquesta és

la máxima proximitat que els documents permeten em-

plagar el patriarca Feliu Duran de I'escultor Andreu Ra-

mírez-

Al marge de I'argumentació presentada fins aquí, els

indicis que puguin fonamentar amb criteri suficient una

altra possibilitat d'atribució resulten de moment forga

més inconsistents (cosa gens renyida, peró, amb la veraci-

tat). Sabem, per exemple, que pels volts de I'any 1598 I'es-

cultor francés Gallart Puig residia aleshores a Sabadell, on

Arxiu Histdric de Protocols de Barce[ona (AHPB), Jaume Sastre {menori,

Protocollum, 1 57 1 -1 57 2. 368/6. sld.

AHPts, Jaume Sastre {menor}, Protocollum, 1575-1577. 368/9, s/d.

va contraure matrimoni. Puig treballava a I'altar major de

I'església de Llerona, on -entre els anys úr9 i 16zr- obrir

eI retaule de Santa Margarida, tot i que en aquella época

ja constava com a habitant de Granollers. La poca entitat

que té ara com ara aquest artista en el que coneíxem de

I'escultura catalana del darrer terq del segle xvr fa que no

puguem fer altra cosa que donar-ne mer testimoni.

Conseqúentment amb tot I'exposat fins ara, ens cal ad-

metre amb tota evídéncia que I'autoria d'aquesta obra

s'escapoleix de les dades objectives conegudes, a I'espe-

ra de troballes futures que ens permetin corroborar o des-

cartar la participació d'un escultor prou competent, com

semblava haver estat Ramírez; de la mateixa manera que

resten sense resposta satisfactdria els interrogants plante-jats per algunes evidéncies iconogrifiques, com ara el sen-

tit que pels Duran devia tenir l'episodi mateix de la Coro-

nació de la Verge, representada de manera monumental isolemne, a primera vista inadequat al sentiment tradicio-

nal de recolliment pietós doméstic, més reconfortat amb

les coses menudes, allunyades de I'estridéncia respirada

per una escena d'aquesta naturalesa, digna d'espaís arqui-

tectónics públics espaíosos, al voltant dels quals es desen-

volupava I'aparat devot destinat a harmonitzar ordre te-

ológic i capteniment social. No hi desentona en canvi la

ubíqüitat de Feliu Duran, home polémic, geniüt i torfuós

en el govern municipal; capaq d'arriscar una fortuna nego-

ciant amb holandesos; dissortat en haver de sofrir I'assas-

sinat del seu fill menor Melcior, en ple dia, a I'interior de

I'escrivania de Sabadell, mort d'un tret de pedrenyal dis-

parat a boca de canó per un home a cara descoberta, que

tot cridant <<A carn, a carn!>> resolia cruament una venjan-

qa familiar, ignota per a nosaltres. fa vell, el 16o8, tot sor-

tint d'un consell municipal, s'acarava a bastonades amb

I'home que durant la reunió havia gosat dir públicament

que Duran es bevia la sang dels pobres, a causa del ma-

neig immisericordíós d'una venda de quarteres de blat pú-

blic en benefici propi. Davant I'esfereiment dels testimo-

nis, entre crits i empentes, el vell i encara enérgic Duran

bramá aI rostre del seu adversari acoquinat= <<De on mebec

jo la sang dels pobres?,

LA CASA DURAN DEL PEDREGAR 55