La perspectiva de cicle vital

any 47 2008Preu: 5’35 €189

DiaGnÒstic La paradoxa de l'educació a Catalunya: entre el fracàs escolar i la sobrequalifi cació? Pau Miret | Joves i mercat de treball. Malestar juvenil o malestar generacional? Toni Salvadó | Joves i estructura social Rafael Merino | L'efecte edat i l'efecte generació en la participació i el posicionament polític dels joves catalans Isaac González i Sheila González | Relacions familiars, personals i d'intimitat entre sexes i generacions Cristina Brullet i Pau Marí-Klose | Okupació i autogestió: una pràctica política juvenil? Robert González | eXPeriÈncies Polítiques de la cultura juvenil Carles Feixa | Les polítiques d'ocupació juvenil de l'esquerra plural a França Juan Manuel Patón | L'enquesta deliberativa sobre l'oci nocturn juvenil a Còrdova Laia Jorba | Polítiques afectivosexuals i reproductives per a adolescents i joves Laia Herrera | Emancipar-se necessita sostre Dolors Clavell i Ricard Fernández | entreVista Conversa sobre la participació juvenil entre Gemma Galdón, Miquel López i Tània Pérez. Maria de la Fuente | DiÀLeG Vulnerabilitat social juvenil o vulne-rabilitat social generacional? Pau Serracant | La perspectiva del cicle vital Elena Sintes i Sergio Porcel | recursOs

JOVes:mÉs enLLÀ DeL tÒPic

Presentació

El present número de la revista Nous Horitzons tracta, monogràficament, el tema de la joventut. La definició dels i les joves com a grup social és un fet en constant revisió i debat tant en l’àmbit acadèmic com social, i això té importants repercussions polítiques. ¿És la gent jove més, menys o igual de solidària, formada, compromesa, que la resta de grups d’edat? ¿Són els joves, com a tals, objecte de discriminació o reprodueixen –i pateixen les conseqüències de– les relacions socials, afectives i econòmiques del conjunt de la societat?¿És un període de transició en la ubicació de les persones en una o altra posició de l’estructura socioeconòmica o més aviat es pot definir com a un grup que genera formes pròpies culturals o polítiques que cal afavorir? El present número afronta algunes d’aquestes preguntes i debats, actualitzant-los a partir de la presentació de la temàtica des de diversos àmbits, de l’apunt sobre polítiques públiques i també de perspectives d’activismes diversos. Les qüestions que podeu llegir a continuació són fruit no només de la tasca de l’equip habitual de la revista, sinó també de l’especial col·laboració de Toni Salvadó, a qui cal agrair l’esforç en l’orientació i assessorament per a la confecció del número que teniu a les mans.

Els articles continguts a la secció de Diagnosi es pregunten sobre l’actual situació i les condicions en què les persones joves participen i surten del sistema educatiu, la posició que aquestes persones ocupen en l’estructura social en el seu conjunt i, en concret, sobre les característiques de la seva participació en un mercat de treball i unes formes familiars que conformen un context radicalment diferent al de la generació dels seus pares i mares; així mateix, es planteja l’especificitat d’alguns fenòmens que han estat relacionats amb aquesta etapa de la vida, en l’àmbit cultural, de lleure o polític.

A la secció d’Experiències podrem llegir sobre algunes polítiques públiques que han impactat en la vida de la gent jove, i que han intervingut sobre fenòmens associats a la joventut, com les bandes urbanes, el botellón, l’inici de les relacions sexuals o l’accés a un habitatge. La secció Diàleg ens apropa al debat que travessa el conjunt de la resta dels articles: el que planteja si la situació de la gent jove és interpretable principalment com un moment determinat de la vida, o si més aviat respon a les transformacions socials i econòmiques a les que una generació ha hagut de fer front, i que ja ha creat un determinat impacte de per vida en aquesta generació. Per concloure, es presenta una Entrevista a tres bandes, amb joves activistes de moviments que entenen “la joventut” de forma diversa en el seu si, i que conclou la panoràmica del número 189 de la revista Nous Horitzons, que esperem, com és habitual, que sigui del vostre interès

Maria de la Fuente, directora

Consell de redacció:Dolors Camats, Jesús Contre-ras, Núria Foj, Joan Font, Ricard Gomà, Jesús Hernàndez, Alfons Labrador, Roger Morales, Sara Moreno, Montserrat Pi, Daniel Polo, Marc Rius, Raül Romeva.

Correu electrònic:[email protected]

Directora:Maria de la Fuente

Administració:Ciutat, 708002 BarcelonaTel. 93 301 06 12

Edita:Fundació Nous Horitzons

Disseny:El espacio

Maquetació:Àngels Manent

Correccions:Àngels ManentMercè CanalsMartine Fernández

Impremta: Cevagraf, S.C.C.L

Subscripcions:Dpt. de Subscripcions,Nous Horitzons.Tel. 93 301 06 12

Subscripció:per un any (4 números):Espanya: 21$Resta del móm: s´afegiran les despeses de correuDispòsit legal: B-37.808/77ISSN: 0213-1366NH és membre de l'APPEC

sumarisumari

6

1927

34

626875

DiaGnÒstic

La paradoxa de l'educació a Catalunya: entre el fracàs

escolar i la sobrequalificació? | Pau Miret

Joves i mercat de treball. Malestar juvenil o malestar

generacional? | Toni Salvadó

Joves i estructura social | Rafael Merino

L'efecte edat i l'efecte generació en la participació

i el posicionament polític dels joves catalans

Isaac González i Sheila González

Relacions familiars, personals i d'intimitat entre

sexes i generacions | Cristina Brullet i Pau Mari-Klose

Okupació i autogestió: una pràctica política juvenil?

Robert González

eXPeriÈncies

Polítiques de la cultura juvenil | Carles Feixa

Les polítiques d'ocupació juvenil de l'esquerra

plural a França | Juan M. Paton L'enquesta deliberativa sobre l'oci nocturn juvenil a

Còrdova | Laia Jorba

Polítiques afectivosexuals i reproductives per a

adolescents i joves | Laia Herrera

Emancipar-se necessita sostre

Dolors Clavell i Ricard Fernández

entreVista

Conversa sobre la participació juvenil entre

Gemma Galdón, Miquel López i Tània Pérez.

Maria de la Fuente

DiÀLeG: forever young?

Vulnerabilitat social juvenil o vulnerabilitat social

generacional? | Pau Serracant

La perspectiva del cicle vital

Elena Sintes i Sergio Porcel

recursOs

40

86

51

92

102

116

123136

DDDD

iaG

nÒ

sti

c

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

d La trajectòria educativa dels joves a CatalunyaEls llindars de l’edat en què es pot certificar el final de la joventut i el consegüent pas a la vida adulta mai han estat gaire clars i varien en funció de les circum-stàncies conjunturals de cada període històric. L’Or-ganització Mundial de la Salut (OMS), per exemple, fixa com a població jove el grup d’edat dels 10 als 24 anys, una franja que comença i acaba massa aviat per aplicar-la a la joventut a Catalunya avui en dia. Certa-ment, la transició del món jove a l’adult no és instan-tània, sinó un procés rere l’objectiu d’aconseguir una autonomia domiciliar, financera i familiar. Tanmateix, el nostre interès aquí no és analitzar tots els aspectes de l’emancipació juvenil a l’actualitat a Catalunya, sinó només una dimensió específica del concepte, la de la trajectòria educativa i la vinculació entre l’escola i el treball. Per aquest motiu, els llindars d’edat són més fàcils d’assumir, ja que la llei dicta que ningú pot aban-donar l’escola i començar a treballar abans de complir els 16 anys i l’experiència ens diu que avui en dia són molts pocs els que encara no han realitzat la transició de l’escola a la feina abans dels 25 anys, tot i que n’hi ha, com veurem més endavant. En definitiva, la fines-tra d’edat que presentem aquí discorre, en aquesta pri-mera anàlisi, dels 16 als 24 anys, ambdós inclosos, tot i que algunes vegades, quan calgui, mirarem una mica més enllà. La font de dades de la que beurem potser no és la més convenient, ja que es tracta d’una fotografia estàtica i no podem apreciar el moviment de la població jove ni dins del sistema escolar ni el salt des de l’escola a la feina, però és la que tenim més a mà: es tracta de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per a Catalunya del quart trimestre de 2007. Combinarem, per una banda, informació sobre el nivell d’instrucció, sobre si la persona es trobava estudiant o no i, en cas negatiu per aquest darrer aspecte, mirarem quan va deixar els estudis i, per l’altra banda, observarem la seva relació amb el mercat de treball.

La ParaDOXa De L’eDucació a cataLunya: entre eL fracÀs escOLar i La sObrequaLificació?

d

Pau Miret. Investigador en el programa «Ramón y Cajal» del Ministeri d’Educació i Ciència, en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i associat al Centre d’Estudis Demogràfics. Especialista en anàlisi demogràfica de la transició de la joventut a la vida adulta. [email protected]

TAULA 1

Població de 16 a 24 anys segons nivell d'instrucció. Catalunya, 2007

16-24 anys acumulada 16 anys 17 anys 18 anys 21 anys

Infr

aqua

lifica

ts

analfabets 0,8 0,8 0,8 0,7

primaris incomplets 1,9 2,7 1,7 3,0 19,3 12,5

primaris complets 15,3 17,9 40,7 17,8

programes d'inserció 0,0 18,0

1a secundària 0,8 18,8 0,9 1,2 0,9 0,3

1a secundària (titular) 34,0 52,9 56,7 73,2 38,5 29,7

mit

jans

batxillerat 26,5 79,3 2,4 31,3

FP (grau mitjà) 8,7 88,0 1,5 31,9 12,0

mitjà (música i dansa) 0,1 88,1 7,7

garantia social 0,1 88,1

inserció amb secundària 0,1 88,2

FP (grau superior) 5,9 94,2 8,6

títols propis, no postg. 0,5 94,7 1,7 0,4

1r cicle universitat 3,2 97,9 3,7

2n universitat 2,1 100,0 0,9

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

N = 688.473

Font: elaboració pròpia a partir de l'epa, quart trimestre de 2007

Respecte al nivell d’instrucció, és trist com-provar com l’analfabetisme encara no ha estat era-dicat entre els joves catalans (taula 1), ja que un 0’8% de la població entre 16 i 24 anys resident a Catalunya el 2007 era analfabeta (en números absoluts, pràcticament 5 500 joves). A aquest per-centatge cal afegir-hi el percentatge dels joves amb estudis primaris incomplets, atès que els 16 anys eren ja edat d’haver acabat, si més no, una educació primària: en definitiva, podem avaluar en un 2’7% el nivell de fracàs escolar actual a Catalunya, sem-pre i quan definim aquest concepte com el fet de no haver acabat l’educació primària amb 16 anys o més. Voldríem recordar que amb la Llei d’ordena-

ció del sistema educatiu (LOGSE) de 1990, l’educa-ció primària acaba als 11 anys, el primer cicle de la secundària als 13 anys i la secundària completa als 15 anys. Aquest circumloqui pretén mostrar que les persones que amb 16 anys o més no tenen si més no la primera etapa de l’educació secundària és per-què anaven endarrerides o estaven ja fora del currí-culum educatiu que la LOGSE havia planificat com d’obligatori compliment. Doncs bé, pràcticament un de cada cinc joves entre els 16 i els 24 anys es trobava en aquesta situació a Catalunya a finals del 2007, és a dir, presentava un estat d’infraqualifica-ció que l’acompanyaria al llarg del seu periple vital i, en especial, a l’inici de la seva trajectòria laboral.

d

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Tota la resta de graus educatius, des de la secun-dària en endavant, podien incrementar-se amb el temps, a mesura que el jove es fes gran. Així, per exemple, és probable que un noi o una noia que amb 18 anys estigués al primer any d’universi-tat, tres anys més tard, si tot anava rodat, hagués acabat la carrera en la qual estava involucrat. D’aquesta manera, el gràfic 1 pot ser interpretat com el ritme de finalització dels estudis actual-ment a Catalunya, mitjançant el qual veiem que un 13’4% dels joves de 24 anys encara no havia acabat d’estudiar. En aquesta cadència podem observar moltes més coses, com el fet que la distribució no comença exactament al 100%, sinó que a Catalunya hi ha un nombre no insig-

Font: elaboració pròpia a partir de l'EPA, quart trimestre de 2007

GRÀFIC 1 Percentatge de població que està estudiant

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

nificant de joves que mai van entrar al sistema educatiu, que coincideix amb els analfabets, un 0’7%. També hi ha una proporció important que va manifestar que havia abandonat l’escola abans de l’edat legal per començar a treballar, en con-cret, un 5’7% havia deixat d’estudiar abans dels 14 anys, un 10’9% abans dels 15 anys i un 12’9% abans dels 16 anys; a més, un 13’7% ho va deixar tot just complerts els 16 anys, cosa que ens diu que un de cada quatre joves a Catalunya avui en dia pengen els estudis a més tardar a l’edat míni-ma legal per deixar d’estudiar i començar a tre-ballar, als 16 anys, quedant-se com a molt amb el nivell d’instrucció que es pot aconseguir a aques-ta edat, que és actualment l’educació secundària

d

Pràcticament un de cada cinc joves entre els 16 i els 24 anys presentava un estat d’infraqualificació que l’acompanyaria al llarg del seu periple vital i, en especial, a l’inici de la seva trajectòria laboral.”

obligatòria, l’ESO. De fet, les sortides del sistema educatiu als 16 anys representen a Catalunya la taxa més alta en tota la biografia escolar.

Per a qui prefereixi veure el got força ple i no parcialment buit, es pot afirmar que tres de cada quatre joves catalans continuen la seva educació més enllà del nivell obligatori, però nosaltres no podem deixar de pensar en aquest u de cada quatre que oferirà al mercat de treball com a màxim un grau educatiu obligatori i, en conseqüència, haurà de competir per treballs de menor categoria socioprofessional (tot i que en breu descobrirem que no sempre és així).

La majoria d’edat, els 18 anys, coincideix habitualment amb el primer any d’universitat o amb la realització d’un cicle formatiu de grau superior. A aquesta edat continuaven el seu curs educatiu un 57’5% dels joves, cosa que ens porta a considerar que un 15’8% s’havien mantingut estudiant entre els 16 i els 18 anys, però ho havi-en deixat aleshores, això sí, amb un títol de bat-xillerat o de formació professional sota el braç: una proporció deu punts percentuals inferior a la dels que tenien com a màxim una educació pri-mària (o l’ESO), una distància desproporcionada que dóna fe d’una de les característiques de la societat catalana actual, a saber, la debilitat del segment mitjà de l’escala educativa, debilitat en relació tant als nivells més baixos com als superi-ors. En efecte, continuava estudiant als 20 anys, edat en què normalment s’acaba una carrera de cicle curt, quasi la meitat de la població catala-na, als 21 anys un 41’7%, als 22 anys un 34’3% i fins i tot als 24 anys, com ja havíem enunciat, un 13’5% dels joves romanien dins del sistema educatiu formal.

En tractar-se d’una mostra transversal, no podem elaborar pròpiament les pautes longitu-dinals d’educació, perquè el model de la persona

[...] el 22'8% dels joves de 17 anys no havien assolit ni tan sols el perceptiu nivell d'esO, una dada certament preocupant per la seva aparatositat.”

que el 2007 tenia més de 21 anys (nascuts abans de l’any 1987) pot no coincidir amb el futur de la persona que, per exemple, tenia 16 anys i, en conseqüència, havia nascut l’any 1991. Amb aquesta recança proposem analitzar el gràfic 2, que presenta els diferents graus educatius per edat, com si es tractés realment d’informació longitudinal.

Així, anem a interpretar aquest gràfic 2 com si es tractés d’una cohort real que anés assolint al llarg de la seva vida uns determinats nivells d’instrucció. Aquesta història comença així als 17 anys, el punt àlgid per als joves que havien acabat l’ESO, que en la font de dades que estem utilitzant s’anomena «primera etapa de la secundària» (la segona serà el batxillerat o la formació professional de grau mitjà). Veiem així que el 73’2% gaudien del títol de l’ESO, el 2’3% del batxillerat i l’1’5% de la formació professi-onal. La resta, el 22’8% dels joves de 17 anys, no havien assolit ni tan sols el preceptiu nivell d’ESO amb el certificat corresponent. Una dada certament preocupant per la seva aparatosi-tat. És aquest l’actual abast del fracàs escolar a Catalunya? Molt ens temem que així sigui, ja que l’ESO és, com les seves sigles indiques, un nivell d’instrucció legalment «obligatori» i el fet de no assolir-lo suposa un fracàs d’aquesta lega-litat, i que aquest fracàs afecti a quasi un de cada quatre joves implica una greu irresponsabilitat per part del sistema educatiu català.

El percentatge dels joves que han acabat l’ESO i disposen del títol corresponent va des-cendint en paral·lel a l’augment del batxillerat o la formació professional de grau mitjà, com és natural. Així, amb 19 anys, han acabat el batxillerat pràcticament la meitat dels joves (en concret, el 47’9%) i més de l’11’5% han escollit i finalitzat amb èxit la via de la formació profes-

d11


GRÀFIC 2 Nivells d'instrucció assolits per edat

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26

1a etapa secundària (ESO)

Batxillerat

FP (mitjà)

FP (superior)

1r cicle universitat

2n universitat

sional. La dada sobre la formació professional de gramitjà es mantindrà força constant més enllà dels 20 anys, motiu pel qual podem considerar que aquest grau d’instrucció correspon a l’es-tació final del currículum educatiu de dotze de cada cent joves catalans. En contrast, la propor-ció amb el batxillerat va reduint-se, òbviament, alhora que augmenta la continuació tradicional d’aquesta via educativa, la universitat i, a més, la d’una nova via oberta no fa gaire i que sem-bla que té una bona sortida, a saber, la dels cicles superiors de formació professional. Comptat i debatut, tot sembla indicar que estem davant d’una estratègia en què la formació professional com a opció educativa afecta un reduït 12% dels joves, i pren força el pas del batxillerat a cicles formatius de cicle superior, i també els joves que s’aturen amb el seu títol de batxillerat, no sabem

si de forma temporal o permanent: així, a partir dels 24 anys, la població amb el batxillerat com a màxim nivell d’instrucció s’estabilitza en el 20%. En definitiva, al voltant del 15% dels joves no aca-ben l’ESO amb el títol corresponent, el 25% es queden a nivell de l’ESO i no continuen el peri-ple educatiu (si més no durant la seva joventut), el 12% l’acaben i es planten amb una formació professional de cicle mitjà i el 20% deixen d’es-tudiar un cop han acabat el batxillerat. Això ens deixa actualment a Catalunya quasi un 30% d’in-dividus que van més enllà de l’educació mitjana i accedeixen a cicles formatius superiors o a la universitat. Si hem de parlar de «sobrequalifica-ció», vol dir que el mercat de treball a Catalunya no ofereix llocs adients i suficients per a aquest percentatge de joves que es llança més enllà d’una educació mitjana i assoleix amb èxit una

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

d12 educació superior, que percebem també al gràfic 2 com es reparteix a parts iguals en tres parts: 1) els cicles formatius superiors, 2) la diplomatura o l’enginyeria tècnica i 3) la llicenciatura, l’engi-nyeria superior o l’arquitectura.

Nivell d’instrucció, mercat de treball i categoria professionalAnem a assumir que als 25 anys s’havia assolit el nivell màxim d’estudis, considerant una car-rera universitària de cicle llarg com el grau més elevat en aquest sentit. En una concepció àmplia de la joventut, l’allargarem fins als 34 anys, considerant a partir d’ara la població resident a Catalunya a finals del 2007 entre els 25 i els 34 anys. La taula 2 mostra la situació d’aquests joves adults en relació a l’activitat: la panoràmica que ens dibuixa no pot ser més clara, fins i tot si apli-quem tècniques estadístiques per assegurar-nos de fins on podem arribar en les nostres afirma-cions (en aquest sentit, hem ressaltat en negreta els percentatges estadísticament significatius).

L’1’2% dels joves de 25-34 anys estaven fora del mercat de treball (inactius) i encara eren estudiants. Entre aquesta petita proporció, però, eren pràcticament inexistents aquells que tenien com a màxim una primera etapa de secundària i destacaven els que havien arribat fins al batxille-rat: un substantiu 2’3% dels posseïdors d’aquest títol no estaven vinculats amb el mercat de tre-ball però sí amb el sistema educatiu, cosa que demostra que tenir el batxillerat acabat sempre va bé per si en el futur decideixes emprendre una carrera universitària o un cicle formatiu de grau superior. La resta de percentatges no són apreciables, ja sigui perquè tenim molts pocs casos o bé perquè la proporció observada no és diferent a la del total de Catalunya.

d13

TAULA 2

Població segons el nivell d'instrucció i relació amb l'activitat.

estudiants inactius buscant

primera feina

aturats subocupats ocupats TOTAL

1a etapa secundària 0,0 21,2 1,3 8,1 7,3 62,1 100,0

1a etapa secundària (ESO)

0,2 11,7 0,2 6,2 5,4 76,3 100,0

FP mitjà 1,4 7,3 0,0 4,9 4,2 82,2 100,0

batxillerat 2,3 8,7 0,2 4,0 8,3 76,5 100,0

FP superior 0,6 7,1 0,0 4,0 4,0 84,3 100,0

1r cicle universitat 1,7 4,4 1,2 2,8 2,9 86,9 100,0

2n cicle universitat 2,2 3,9 0,3 2,7 1,9 89,2 100,0

Total 1,2 9,5 0,4 4,8 5,1 79,2 100,0


En segon lloc, veiem com a major nivell d’instrucció, menor probabilitat d’estar en inac-tivitat laboral sense ser estudiant, conjunt com-posat pels que es dediquen en exclusivitat a l’eco-nomia domèstica (mestresses de casa) o estan fora del mercat laboral per algun motiu com pugui ser una invalidesa permanent. Aquest per-centatge per al total de Catalunya arriba al 9’5%, però ascendeix al 21’2% entre qui no té cap títol escolar o al més moderat però significatiu 11’7% per a qui ha acabat la primera etapa de la secun-dària o l’ESO sense continuar més enllà; en con-trast, disminueix a la meitat per a qui té estudis superiors. Es tracta d’una associació que vincula estretament i directament els estudis realitzats i la participació en el mercat de treball, tot i que pot haver-hi una variable espúria, insondable, que relacioni els que menys estudien amb els de major inactivitat.

Fa temps es va publicar un llibre titulat La universitat, fàbrica d’aturats 1, que incideix en el problema de la sobrequalificació i les altes taxes d’atur que –segons els autors– havia provocat la massiva entrada dels joves a la universitat. La situació actual és molt diferent, si més no pel que respecta a la desocupació: l’atur entre els joves adults de 25 a 34 anys es troba al voltant del 5%, un valor certament minso. Tanmateix, mentre que aquest volum dobla quan ens referim als joves sense estudis, és la meitat en el cas dels uni-versitaris de c cicle llarg. Tot i que els altres per-centatges no són estadísticament significatius, es percep amb claredat que a major nivell d’instruc-ció, menor atur, i per això podem dir que –en tot cas– la universitat és una «fàbrica d’ocupats», tot i que pugui donar-se una sobrequalificació dels mateixos en els llocs de treball que ocupen (més endavant tractarem aquest detall).

d14

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

entre qui té menys de la primera etapa de secundària, l'ocupació és disset punts percentuals inferior a la general; en contrast, accedir a un grau superior assegurava una alta proporció d'ocupació, major quan més elevat és el nivell d'instrucció aconseguit."

El concepte de «subocupats» a l’Enquesta de Població Activa engloba a la persona que, tot i estar ocupada, manté una jornada laboral infe-rior a l’habitual (és una definició similar a la de treballadors a temps parcial). El total de subocu-pació a Catalunya s’avalua en un 5%, i no és sig-nificativament diferent entre els diferents nivells d’instrucció assolits, a excepció d’aquells amb una carrera universitària, que estan subocupats en un 2%, fet que corrobora la lògica que fins ara s’ha anat desvelant entre el grau educatiu i la participació laboral: a major nivell d’instrucció major vinculació amb el mercat de treball.

En analitzar la proporció d’ocupats segons el nivell d’instrucció, acabem de confir-mar aquest argument: entre qui té menys de la primera etapa de secundària, l’ocupació és dis-set punts percentuals inferior a la general (atès que la població en aquest estadi educatiu està molt més inactiva i aturada que en el total), una diferència significativa; en contrast, accedir a un grau superior assegurava una alta proporció d’ocupació, major quan més elevat és el nivell d’instrucció aconseguit. Sens dubte, tornem a concloure, a major grau educatiu, major proba-bilitat d’estar treballant.

Per acabar, us demanem fer una ullada a la taula 3, la qual presenta l’encreuament entre el nivell d’instrucció assolit per la població de 25-34 anys i la categoria professional de la persona que tenia feina o, en cas de no tenir-la en aquest moment, de l’última categoria professional tin-guda. Cal assenyalar un altre cop que en trac-tar-se d’una fotografia estàtica no sabem com s’havia arribat a la situació present, però tot i així les associacions que es presenten també condu-eixen a conclusions precises (aquí també mos-trem en negreta les proporcions significativa-ment diferents al total català i en cursiva aquelles

d15TAULA 3.

Població segons categoria professional i nivell d'instrucció

1a etapa

secundària

1a etapa

secundària

(ESO)

FP

mitjà

batxillerat FP

superior

1r cicle

univer.

2n cicle

univer.

Total

empresaris agrarisamb assalariats

59,8 40,2 100.0

empresaris no agraris senseassalariats

13,6 37,1 19,7 19 8,3 0,8 1,4 100.0

directors i gerentsno agraris, incloentadministració

14,0 9,0 22,1 54,9 100,0

professionals i/o tècnics no autònoms

0,1 2,2 3,5 8,4 14,3 28,2 43,4 100,0

professionals en admó. pública

9,8 90,2 100,0

treballadors ad-mtius i comercials

3,1 19,4 10,1 21,8 22,6 10,3 12,7 100,0

treballadors dels serveis

17,6 29,5 10,8 26,2 9,3 4,1 2,4 100,0

contramestres i ca-patassos no agraris

4,2 21,6 23.2 9,7 5,3 36,0 100,0

operaris qualificatsno agraris

19,5 35,7 14,9 13,0 15,0 0,6 1,3 100,0

operaris no qualifi-cats no agraris

33,3 29,7 12,3 19,5 3,8 1,4 100,0

Total 10,9 21,9 10,3 16,7 14,3 10,6 15,4 100,0


proporcions per a les quals no tenim prou casos per sustentar-les). En efecte, la realitat ocupa-cional presenta uns vincles poderosos que ens indiquen que a major nivell d’instrucció, major categoria professional. Certament, algunes cate-gories no aporten informació per falta de casos, i, per tant, no podem dir res sobre els joves

empresaris agraris, però sí podem parlar sobre els seus treballadors, els jornalers, que majorità-riament no tenien estudis formals, ni tan sols el certificat de la primera etapa de secundària (els altres percentatges, però, tampoc presenten un nombre prou elevat de casos).

d1

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

en efecte, la realitat ocupacional presenta uns vincles poderosos que ens indiquen que a major nivell d'instrucció, major categoria professional.”

De la mateixa manera, també podem afir-mar que la probabilitat de ser un professional autònom és el doble que el total general per als universitaris: mentre que hi ha a Catalunya un 11% de diplomats i un 15% de llicenciats, entre els professionals autònoms aquestes proporcions són del 21 i el 36%. Tanmateix, per ser un empre-sari millor no estudiar més enllà de l’educació obligatòria, ja que els que es queden a la primera etapa de la secundària o com a molt accedeixen a una formació professional de grau mitjà tenen el doble de probabilitats de ser joves empresaris, tant entre els que tenen assalariats com entre els que no en tenen. Curiosa troballa, no? I és que qui estudia més extensament no acaba d’empre-sari, sinó de director o gerent en una empresa no agrària, sigui privada o pública. Tres quartes parts dels components d’aquesta categoria professi-onal tenen un títol universitari (una proporció molt superior al del total de Catalunya, on només una quarta part té titulació universitària).

Entrem ara en una categoria professio-nal a partir de la qual per fi tenim un nombre considerable de casos i podem parlar amb major propietat. Es tracta de la dels professionals o els tècnics que treballen per compte d’altri. La pro-babilitat de pertànyer a aquest grup era significa-tivament major com major era el grau educatiu d’un individu, una lògica pròpia quasi en exclu-siva d’aquesta categoria professional, que indica un altre cop la ferma relació entre nivell d’ins-trucció i nivell professional.

Per analitzar les categories de treballadors no manuals ens fixarem en l’àmbit administra-tiu i comercial, per una banda, i en l’àmbit dels serveis, per l’altra. Els primers es concentren sig-nificativament entre els posseïdors d’un batxille-rat però que no van continuar estudiant, i també entre els que sí va anar més enllà però per la via

Podem inferir per a què servia majoritàriament un batxillerat: per tenir més probabilitats de treballar en el sector terciari en lloc de fer-ho en el secundari. ”

d1de la formació professional de cicle superior. Cal-dria profunditzar en la investigació de quin tipus de feines estem parlant, però en principi aquest col·lectiu se’ns presenta com a certament sobre-qualificat, si ho jutgem pel sector professional on es troben ubicats. Per altra banda, els treba-lladors dels serveis mostren una menor qualifi-cació educativa que els administratius i comerci-als, amb un percentatge significativament elevat entre els que tenien com a màxim la primera etapa de la secundària, i també entre els que teni-en un batxillerat: definitivament, quedar-se amb aquest grau educatiu avui en dia no pronostica res de bo en la trajectòria laboral d’un individu.

Finalment, ens fixarem en els treballa-dors de la indústria, altrament coneguts com a operaris, que es divideixen en qualificats i no qualificats, en funció de les característiques del lloc de treball que ocupen. Tant uns com altres destaquen pel baix nivell d’instrucció que es demanda, majoritàriament cobert per qui té com a màxim una primera etapa de secundària: en efecte, entre els joves adults de 25 a 34 anys que no tenen cap títol escolar, hi trobem que un de cada cinc que són operaris qualificats i un de cada tres són operaris no qualificats. A més, entre els que tenien complerta la primera etapa de secundària, són operaris dos de cada tres, un qualificat i un altre no qualificat. Inferim així per a què servia majoritàriament un batxillerat: per tenir més probabilitats de treballar en el sector terciari en lloc de fer-ho en el secundari.

d1

no hem trobat en aquesta anàlisi cap indicador de què els universitaris estiguin en llocs per als quals no es demanda la seva alta qualificació.”

ConclusionsPercebem amb preocupació les elevades propor-cions entre la població jove que no arriba a tenir una educació obligatòria o que penja els estudis a la mínima edat legal per poder fer-ho. La societat catalana, en aquest sentit, no ha estat gaire reei-xida. Tot i així ens ha sorprès trobar-nos amb una gran quantitat d’empresaris amb aquest nivell de qualificació, com si sortir de l’escola el més aviat possible i enfrontar-se ben jove al mercat de tre-ball potenciés la dimensió emprenedora. També tornem a comprovar el paper lamentable que juga l’educació mitjana, en especial en la forma del batxillerat sense continuació, ja que només serveix per salvar-se del treball industrial i dedi-car-se a feines en l’àmbit administratiu, comer-cial o de serveis. Finalment, no hem trobat en aquesta anàlisi cap indicador de què els universi-taris estiguin en llocs per als quals no es deman-da la seva alta qualificació, ans al contrari, estan majoritàriament presents en càrrecs directius i de gerència i en el de professionals i similars.

Cal, tanmateix, una anàlisi més aprofun-dida d’aquestes dades, ja que hi ha variables que no hem pogut introduir en el nostre model, com la de gènere. A més, la perspectiva històrica no ha estat utilitzada en absolut. També queden moltes preguntes a l’aire, com per exemple quin tipus d’empresaris són els joves de baix nivell d’instrucció. Però fins aquí hem pogut arribar•

1 De Miguel, A. [et al.]. La Universidad, fábrica de parados Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1979.

d1Aquest article pretén fer una ràpida síntesi de la situació laboral de la joventut catalana actual i de les seves implicacions econòmiques, residenci-als i socials. En bona mesura sintetitza recerques més detallades que he realitzat darrerament, ja sigui en solitari (Salvadó, 2005, d’on procedeixen el gruix de les dades citades) o en col·laboració (Salvadó i Serracant, 2003). Us remeto a aques-tes publicacions per ampliar continguts, buscar dades addicionals, fonts o nova bibliografia.

1. En el mercat de treball: tres dimensions de malestar juvenilEls indicadors de deprivació laboral juvenil són prou coneguts en totes les dimensions d’anàlisi clàssiques: activitat, ocupació, atur, temporali-tat... En lloc de fer-ne un repàs exhaustiu aquí, us proposo analitzar els tres efectes subjacents que, al meu parer, sintetitzen aquesta deprivació: la subocupació, la precarietat i l’exclusió.

Subocupació: la rendibilitat laboral decreixent dels estudisMalgrat el que es podria inferir dels discursos tecnòfils de moda, la proporció de joves ocupats en llocs tècnics, d’operari qualificat i de direcció és clarament inferior al dels adults. Inversament, els i les joves treballen més com a personal no qualificat, en llocs administratius i en feines del sector de serveis i del comerç.

L’explicació tradicional d’aquesta menor professionalitat eren les mancances de qualifica-ció dels joves. És un raonament propi de proces-sos de qualificació que es donaven bàsicament en el propi lloc de treball. Avui, però, el discurs socialment hegemònic afirma que l’àmbit bàsic de qualificació és un altre: el sistema educatiu. I aquí entra el component «dramàtic» del tema: els joves actuals són, amb diferència, la gene-

ració més formada en la història d’aquest país i, en canvi, no poden accedir als llocs de treball qualificats i de qualitat que (segons el discurs hegemònic citat) els hi correspondrien. A Salva-dó (2005) es presenten indicadors per quantifi-car les diverses dimensions on es dóna aquesta pèrdua de valor dels títols més academicistes: la inserció laboral, la correspondència entre la titu-lació i la feina que es realitza, el nivell retributiu, l’estabilitat laboral assolida i, finalment, la satis-facció subjectiva amb la feina.

Com explicar aquesta dissonància? Proba-blement assumint que el paradigma del capital humà s’equivocava quan posava l’accent en l’ofer-ta de qualificacions com a factor clau. Potser hau-rem d’assumir que el factor clau és la demanda, i aquí el que trobem és una escassa qualificació professional dels nous llocs de treball creats en el darrer cicle expansiu espanyol (Recio, 2002) i una creixent proletarització dels perfils tècnics ocupats per joves (Subirats [et al.], 2002). Precarietat.... O precarietats?Com altres economies mediterrànies, la nostra s’ha caracteritzat històricament per una àmplia presència de segments laborals desregulats. Pro-bablement la forma més clàssica al respecte ha estat l’ocupació informal. És un model en relatiu retrocés en les darreres dècades que, tot i això, encara significa el 4% de l’ocupació dels joves catalans. (Casal [et al.], 2004). Normalment són situacions percebudes com a transitòries i molt característiques de feines d’acompanyament als estudis i de primeres insercions.

Si la informalitat ha tendit a anar a la baixa en les darreres dècades, la temporalitat li ha pres el relleu com a fórmula bàsica de flexi-bilitat. Així, des dels anys 1980, al nostre país s’han generalitzat fórmules laborals precàries

JOVes i mercatDe trebaLL. maLestar JuVeniL O maLestar GeneraciOnaL?

Toni Salvadó, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i màster en Gestió Pública (ambdues titulacions a la UAB) Actualment desenvolupa la seva tasca professional principal en la Unitat de Diagnosi, Seguiment i Avaluació del Servei de Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona. Anteriorment ha treballat de tècnic en diversos observatoris territorials del mercat de treball i en l’Enquesta Metropolitana de Barcelona. Col·labora habitualment amb l’Observatori de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, especialment en temes de joves i treball. [email protected]

d20 que han provocat que la taxa espanyola de tem-poralitat dupliqui la mitjana de l’OCDE. Els joves han estat els principals afectats per aquesta situa-ció, amb un 46% de contractes temporals el 2005, per només un 17% dels adults.

Tradicionalment s’ha mirat de justificar la temporalitat juvenil amb una lògica d’apre-nentatge. Però, realment estem parlant d’una fase transitòria en la vida laboral dels joves? Si aquest fos el cas, seria previsible constatar un parell de circumstàncies que ara mateix no es donen:

–Caldria imaginar un ús intensiu dels contractes amb aquest fi ja previstos en la nos-tra legislació, com els de pràctiques, formació o relleu. En realitat, aquests suposen tot just un 1% del total de contractacions temporals signa-des pels joves. En canvi, els contractes precaris hegemònics són els que es justifiquen per una pretesa temporalitat del lloc de treball: obra i ser-vei, eventual, circumstàncies de la producció...

–Si la temporalitat juvenil fos realment un problema d’iniciació, s’aniria resolent a mesura que el jove adquirís antiguitat en el mercat de treball. Enquestes recents ens mostren, però, que bona part dels treballadors que ingressen joves i en precari al mercat de treball no s’estabilitzen amb els anys, tampoc quan han sobrepassat la trentena i per tant teòricament deixen de ser joves. (Salvadó, 1998) Si la temporalitat s’allarga indefi-nidament caldrà pensar en ella no tant com a una iniciació al món laboral sinó mes aviat com el pro-blema estructural d’una generació. Aprofundirem en aquest tema al final de l’article.

Sens dubte la temporalitat és la vessant més coneguda de la precarietat laboral però no és pas l’única. N’hi ha d’altres i algunes de ben dramàti-ques al nostre país, com ara la sinistralitat laboral. Fins i tot es podrien considerar precaritzadores

bona part dels treballadors que ingressen joves i en precari al mercat de treball no s'estabilitzen amb els anys, tampoc quan han sobrepassat la trentena i per tant teòricament deixen de ser joves.”

d21

fórmules incentivades per les polítiques d’ocu-pació com el treball a temps parcial (freqüent entre els joves i no desitjat en un de cada dos casos, Ramon i Sintes, 2003) o bé l’autoocupa-ció. Aquesta darrera fórmula està menys este-sa entre els joves (el 8,5% dels ocupats front el 21% d’adults), probablement per la dificultat de tirar-la endavant quan manquen recursos com ara capital inicial o experiència professional. Tot i que l’imaginari juvenil no veu especialment malament l’autoocupació, des d’una perspecti-va més estructuralista se sol analitzar en termes d’externalització i, per tant, com a una forma més de precarització.

A banda de condicions laborals i con-tractuals, la precarietat també té un component d’acció col·lectiva... o més aviat de dificultat per desenvolupar-la. A partir de l’estudi d’afiliació d’una de les principals centrals sindicals catala-nes (Jódar [et al.], 2004), podem apuntar alguns indicadors al respecte:

–Si bé els i les joves són el 28% dels ocupats catalans, només representen un 12% dels afiliats.

–La presència de joves encara és més baixa quan considerem l’assumpció de respon-sabilitats sindicals. Els menors de 35 anys supo-sen un 25% dels afiliats, per només un 13% dels que tenen responsabilitats sindicals d’empresa, i encara només un 8,6% dels quadres superiors.

Probablement cal entendre aquestes dades a partir de l’escassa percepció per part dels joves dels elements estructurals subjacents a les seves dificultats laborals (Albaigés, 2003; Sánchez, 2004). En el seu lloc hi trobaríem una concepció individualista i meritocràtica de les relacions laborals –discursos del tipus «cal espa-vilar-se sol». Tampoc no trobem massa estratègi-es alternatives; com a molt, es manifesten aïlla-

dament episodis d’absentisme, incompliment de la jornada, treball a ritme lent, robatoris o petits sabotatges. No serien accions estratègiques, sinó purament reactives, en un marc de relacions laborals on no sempre es troba espai per negoci-ar el dissens. (Ortiz i Miró, 2001).

Exclusió: l’atur... i l’altre atur (NEET)La desocupació és un tret clàssic del mercat de treball capitalista, sovint interpretat a partir de la necessitat de contenir demandes laborals. El cas dels joves del nostre país en va ser un exemple extrem fins als anys 1990 i va servir per justificar una bona part de les successives reformes desre-guladores. Actualment la situació és menys dra-màtica que dècades enrere, la qual cosa ha creat un optimisme que ens agradaria matisar:

–Independentment de la conjuntu-ra, l’atur juvenil es manté en nivells impor-tants –una taxa del 12% l’any 2005– i sempre dobla àmpliament l’adult, que era del 5% el mateix any.

–Però, a més, la desocupació dels joves és especialment sensible als cicles econòmics. Si analitzem el darrer, trobem que l’atur juvenil va millorar substancialment en la fase expansi-va dels anys 1990, però també és el que més va empitjorat en l’alentiment d’inicis de la dècada actual. Els joves assumeixen, així, el rol clàssic d’exèrcit de reserva laboral: són reclutats quan hi ha necessitats d’un plus de mà d’obra i són rebut-jats quan hi ha excedents per descens d’activitat.

–Tradicionalment, les taxes d’atur juvenil catalanes han estat per sobre de la mitjana comu-nitària però en els darrers anys s’estan equiparant. Això no obstant, l’esmentada taxa del 12% encara està lluny del 8% que tenen Dinamarca, Irlanda o els Països Baixos, països que a més gaudeixen d’unes taxes de temporalitat clarament inferiors.

d22

Un aspecte important per valorar les con-seqüències socials de la falta de feina és la pro-tecció social que es dóna a les persones que estan en aquesta situació. Enquestes recents apunten taxes de cobertura francament baixes: tot just un de cada cinc joves que es consideraven en situ-ació d’atur cobraven alguna prestació o subsidi. (Ramon i Sintes, 2003).

És obvi que les dades d’atur presentades no esgoten el conjunt d’exclosos del mercat labo-ral. Cal tenir en compte una altra categoria, prou àmplia i heterogènia, que apareix en les estadís-tiques sota l’epígraf de «inactius». D’aquests, podem deixar de banda els que s’autodefineixen amb un rol social no laboral però sí substantiu (estudiants, mestresses de llar, etc.). Descartats aquests, encara trobem un romanent important d’altres inactius no contemplats en cap categoria

un aspecte important per valorar les conseqüències socials de la falta de feina és la protecció social que es dóna a les persones que estan en aquesta situació: tot just un de cada cinc joves que es consideraven en situació d'atur cobraven alguna prestació o subsidi.”

d23

perquè no assumeixen cap rol específic. Tradi-cionalment s’havia conegut aquest col·lectiu com a «desanimats», si bé ens sembla més des-criptiu l’acrònim anglosaxó «joves NEET» (not in employment, education or training, que no treballen, no estudien o no s’estan formant). Segons el cens de 2001, a Catalunya hi havia 55 000 joves en aquesta situació, dels quals només una desena part s’associen a situacions de disminució.

2. del malestar laboral al malestar vitalEn les societats capitalistes, la presència en el món laboral i la seva qualitat constitueix un fac-tor bàsic d’inclusió social. L’endarreriment de l’accés dels joves al mercat de treball (redundant en tots els períodes recents d’escassetat d’ocu-pació) implica dilacions i precaritzacions dels processos de construcció de la pròpia identitat com a persona. Aquí ens centrarem en dues de les vessants d’aquesta mancança també relacio-nades entre si: per una banda, la impossibilitat d’assolir un nivell suficient d’ingressos i, per l’altra, les dificultats per accedir a un habitatge i formar una llar de destinació.

Dóna per viure?Segons la darrera enquesta feta a la joventut catalana (Casal [et al.], 2004), dues terceres parts dels joves ocupats catalans cobraven menys de 900 euros mensuals, i la meitat no arriben als 600. Recerques més especialitzades, com Hidal-go i Pérez (2004), ens donen més claus d’anàlisi al respecte:

–L’edat és un factor de discriminació sala-rial fins i tot més important que el sexe. Per altra banda, la igualtat salarial entre gèneres és més gran entre els joves que no pas entre els adults.

–En els anys considerats, els salaris dels joves es van estancar, cosa que no va passar amb els salaris dels adults, de manera que les diferències relatives es van accentuar.

–Aquestes diferències entre joves i adults s’expliquen sobretot pel fet d’estar ocu-pats en empreses amb nivells salarials dife-rents, més que no pas per pràctiques de dis-criminació directa per raó d’edat dins d’una mateixa categoria i empresa.

–Quan es produeix, aquesta discrimina-ció salarial per edat és més marcada als serveis que no pas a la indústria o a la construcció.

–Una altra conclusió a la que arriben Hidalgo i Pérez és que la correlació entre temporalitat i salaris baixos és molt marcada. Es reforçaria, per tant, la tesi de Cano (1997) segons la qual són dues dimensions d’un mateix procés precaritzador.

Dóna per emancipar-se?Segons l’enquesta als joves de Catalunya, l’any 2002 el 82% de les persones de quinze a vint-i-nou anys no estaven emancipades. Les impli-cacions d’aquesta situació sobre l’autonomia personal dels joves i el reforçament dels rols patriarcals en les llars són òbvies.

Les dades mostren una previsible asso-ciació entre l’esmentat retard i la situació labo-ral dels joves: les taxes d’emancipació dels ocupats estables són del 24% mentre que cor-responen a un 14% en els precaris i els aturats. (Ramon i Sintes, 2003). Tot i l’evident corre-lació, la modèstia de les taxes d’emancipació de totes les situacions d’ocupació plantejades –estables i temporals– denota que el problema emancipatori té altres causes a banda de l’es-cassetat o la precarietat de la feina juvenil.

d24 I, òbviament, aquí entrem en l’altre gran factor explicatiu del retard emancipatori: l’accés a l’habitatge. La primera dada a considerar és, lògi-cament, l’increment dels preus que està vivint el nostre país des d’inicis dels noranta, amb una marcada acceleració des de finals d’aquella dècada. Per donar una dada, si prenem com a base 100 el preu mitjà de 1987 a Catalunya, el 2003 l’escala esmentada se situava prop de 600 (OBJOVI, 2006).

És ben cert que el preu de l’habitatge, per si sol, no és un indicador massa precís de les possibilitats d’accés al mateix. Resulta bas-tant més afinat posar en relació aquest preu amb les possibilitats adquisitives de la població jove. Certament, durant els noranta l’increment de preus semblaven anar per darrera dels incre-ments de renda dels joves. Lamentablement, el pati sembla haver-se complicat molt més en la dècada actual per la conjugació de dos factors ja esmentats: l’acceleració de la inflació de preus i el refredament econòmic, amb unes conseqüèn-cies d’estancament d’ocupació i de salaris espe-cialment perceptibles entre els joves. Segons les mateixes fonts del paràgraf anterior, l’adquisició de l’habitatge ja exigiria el 55,8% dels ingressos d’una persona jove i el 43% dels d’una llar amb el mateix perfil.

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

[...] L'adquisició de l'habitatge ja exigiria el 55'8% dels ingressos d'una persona jove i el 43% dels d'una llar amb el mateix perfil.”

3. Malestar juvenil o malestar generacional? Forever youngCom interpretar les diferents dimensions depri-vatòries analitzades fins al moment? A Salvadó i Serracant (2003) (teniu resum a la fi d’aquest mateix monogràfic) miràvem de confrontar dues possibles respostes a aquesta pregunta. Una d’elles és socialment hegemònica i, al nostre parer, clarament legitimatòria. L’anomenarem hipòtesi edatària. L’altra és més “clandestina” i francament incòmoda sociopolíticament; l’ano-menarem hipòtesi generacional.

d25

L’efecte edat i el seu ús legitimatoriLa percepció dels problemes esmentats com a pro-blemes juvenils (i per tant associats a una deter-minada etapa edatària) és, com hem dit, àmplia-ment hegemònica en diferents nivells socials:

–D’entrada hi ha un discurs popular en aquest sentit molt arrelat. Són reflexions del tipus «tots hem passat per aquesta etapa».

–A nivell acadèmic trobem una assump-ció de millora sociolaboral amb els anys (experi-ència, carrera, etc.). Conceptes com ara «transi-ció de la joventut –a l’edat adulta» només tenen sentit des del supòsit d’una deprivació de caire temporal. Quin és el problema d’aquest para-digma? Doncs que no acaba de quadrar amb les dades. Les deprivacions cada cop s’allarguen més en la biografia dels individus. En conseqüència, anem arrossegant l’etiqueta jove fins a edats cada cop menys assumibles (avui ja es planteja fins als trenta-cinc) El concepte de joventut esdevé, per tant, un artifici ad-hoc cada cop més mancat d’utilitat analítica.

–A nivell polític, la lògica edatària també és clarament hegemònica en tant que posse-eix una fortalesa legitimatòria evident: si les deprivacions són mers problemes transitoris ja es resoldran (gairebé de forma espontània) a mesura que els joves «es vagin consolidant» sociolaboralment. En definitiva és un discurs que naturalitza desigualtats socials a partir d’un factor purament demogràfic (l’edat) Noti’s que aquesta «desdramatització» encaixa i justifica un marc competencial preexistent: unes polítiques de joventut centrades de forma gairebé exclusi-va en l’àmbit del lleure i fortament mancades de dimensió socioeconòmica (polítiques laborals, d’habitatge, etc.) Apostes d’aquesta mena com les «polítiques afirmatives» han estat justificades des d’una pretesa «nova condició juvenil» que ve

a ser la «positivització lúdica» de les deprivacions generacionals esmentades.

L’efecte generació: cròniques de la veritat ocultaSi les dades cada cop encaixen menys amb l’es-tès supòsit de la deprivació per raons d’edat, tal vegada sigui el moment de plantejar-nos una hipòtesi alternativa. Serracant la formula en els següents termes: «la precarietat vital dels joves no deriva tant de la seva edat com de la seva ads-cripció a una generació a la qual se li han canvi-at les regles del joc, sobretot en l’àmbit laboral» (2001; 106). En cas d’acceptar això, quines impli-cacions tindria?

–No estaríem parlant d’una «fase vital», sinó d’un estigma de per vida.

–Tindria poc sentit parlar de transicions edatàries i, per contra, hauríem de parlar de pro-cessos de mobilitat social descendent en clau generacional (Petras,1996).

–Com apunta aquest darrer autor, tindrí-em noves claus per entendre certa permissivitat domèstica dels pares respecte als joves, ara inter-pretable com a símptoma de mala consciència sociogeneracional.

–Esmentar finalment l’existència d’au-tors que, tot i que reconeixen el component més estructural que transitori de la deprivació, ho justifiquen apel·lant a un cert «pacte gene-racional implícit» (Garrido; 1996). No comment•

d2

–ALBAIGÉS, B., [et al.]. Crisi del treball i emergència de noves formes de subjectivitat laboral en els joves. Barcelona: Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya, 2003. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/estudis10.htm

–CACHÓN, L. La dimensió classe social. Taller joves i estructura social, ponència presentada al Tercer Congrés de la Joventut de Catalunya, 2003. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/docs/Cohesio%20social.pdf

–CANO, E. . Canvi socioeconòmic i precarització laboral en el sistema capitalista. Tesi doctoral. València: Universitat de València, 1997.

–CASAL, J. «Modos emergentes de transición a la vida adulta en el umbral del siglo XXI: aproximación sucesiva, precariedad y desestructuración». A: REIS. Núm. 75, (juliol-setembre), 1996.

–CASAL, J., [et al.]. Enquesta a la joventut de Catalunya 2002. 2004. Pendent de publicació.

–GARRIDO, L. «La temporalidad, pacto intergeneracional o imposición». A: La duración del contrato de trabajo. Madrid: CES, 1996. P. 47-74.

–HIDALGO, A., i PÉREZ, S. Aspectos salariales de los jóvenes trabajadores. Madrid: Injuve, 2004.

–JÓDAR, P. [et al.] «El sindicato hacia dentro. La relación entre la organización y los trabajadores desde el análisis de la afiliación». A: Papers. Revista de Sociologia. Núm. 72. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.

–ORTIZ, D. i MIRÓ, I. Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat. Barcelona: Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, 2001. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/estudis5.htm

–PETRAS, J. «Padres e hijos: dos generaciones de trabajadores españoles». A: Ajoblanco. Núm. 3. 1996

–RAMON, A. i SINTES, E. Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, 2003.

–RECIO, A. («Activitat econòmica i mercat de treball». A: Giner (dir.). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Informe general. 2002. Disponible a: http://campus.uab.es/iermb/enquesta2000/IG/IV.pdf

–SALVADÓ, T. Les condicions de vida dels joves metropolitans. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans / Diputació de Barcelona, 1998.

–SALVADÓ, T. i SERRACANT, P. Forever young. ¿Vulnerabilitat social juvenil o vulnerabilitat social generacional?, ponència presentada al Quart Congrés Català de Sociologia. 2003. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/docs/salvado%20serracant.PDF

–SALVADÓ, T. Capítol «Treball» a: MIRET, P. [et al.] Informe sobre la Joventut Catalana 2005, 2005. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/estudis17.htm

–SERRACANT, P. Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Barcelona: Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, 2001. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/estudis6.htm

–SERRACANT, P. La sobrequalificació entre els joves catalans. Barcelona: Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, 2005. Disponible a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/aporta27.htm

–SUBIRATS, M., SÁNCHEZ, C. i DOMÍNGUEZ, M. «Classes socials i estratificació». A: GINER (dir.). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Informe general. 2002. Disponible a: http://www.blues.uab.es/iemb

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

d2

Ubicar els joves en l’estructura social no és un tema fàcil. Bàsicament tenim dos tipus de pro-blemes, un conceptual i un altre metodològic. Tenim problemes per definir el concepte de joventut, i el canvi social d’una societat industri-al relativament estable a una societat postindus-trial, del coneixement, del risc, informacional o com se li vulgui dir, ha agreujat considerable-ment els esforços teòrics per entendre el jovent. Tenim problemes per mesurar, per operativitzar els conceptes. Tot i que és un problema més general de les ciències socials, els estudis sobre l’estructura social tenen la gran dificultat de pas-sar del concepte (classe social) als indicadors (les variables que les defineixen), i els estudis sobre els joves, sobretot aquells que es basen en enquestes, sempre tenen el problema de definir l’univers i la mostra, és a dir, qui és jove per pas-sar-li un qüestionari. La solució convencional, que és agafar una franja d’edat, és això, una con-venció que no resol el problema. A més, aquesta franja s’ha anat eixamplant progressivament en les últimes dècades. Dedicarem el primer apar-tat a fer una reflexió sobre els problemes de tipus teòric, i el segon el dedicarem a comentar amb més detall els problemes metodològics. Al tercer apartat comentarem una aproximació que vam fer a l’enquesta als joves de 2002, en la qual vam intentar superar algunes de les limitacions que explicarem. Finalment, acabarem amb algunes conclusions pertinents per a l’acció política.

Joves i estructura social: dificultats teòriquesLa sociologia de la joventut s’ha desenvolupat des dels anys 60 bàsicament al voltant de dos grans paradigmes.1 El primer és el paradigma del cicle vital, sorgit del corrent funcionalista que va

dominar la sociologia durant els anys 40 i 50. Segons aquesta perspectiva, la joventut es una etapa de la vida en la qual l’objectiu bàsic és l’ad-quisició del rol adult, i aquesta adquisició estava codificada pels rituals de pas, tan estudiats per l’antropologia cultural. L’adscripció a una classe social era un atribut de l’estat adult i, mentre no s’hi arribava, aquesta adscripció venia definida per la família d’origen. L’allargament de l’etapa de la joventut, el desdibuixament dels rituals de pas o les activitats dels joves que es distanciaven de la recerca dels atributs adults van ser vistos com a focus de desviació social i anòmia. En definitiva, la joventut va començar a problema-titzar-se.

L’aparició dels moviments juvenils als anys 60 va donar lloc a una nova perspectiva que en podríem dir conflictualista, de clares influèn-cies marxistes. Es va començar a posar èmfasi en la distància entre els joves i els adults, com si fossin grups diferents i enfrontats. D’aquí el concepte de conflicte generacional o fins i tot l’etiqueta del jovent com a nova classe soci-al. A partir d’aquest tipus d’anàlisi es va donar importància al concepte de generació, és a dir, a l’atribució de valors i conductes similars a una cohort d’edat. Aquests valors s’associen al canvi social, en positiu o en negatiu, i han tingut un gran èxit mediàtic amb l’ús d’etiquetes com ara “generació X” o “Y”.

Bona part dels discursos teòrics i polítics sobre el jovent han girat al voltant d’aquests dos paradigmes, amb actualitzacions més o menys reeixides. L’any 2005 es va publicar un llibre que va tenir un ressò mediàtic molt important, Guapos y pobres, del publicista Alfredo Ruiz, que utilitzava el concepte de nova classe social per als coneguts com a mileuristes, joves amb

JOVes i estructura sOciaL

Rafael Merino és professor agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, professor de sociologia a les titulacions d’Educació Social i al màster de formació del professorat de secundària. Investigador del Grup de Recerca Educació i Treball, del Departament de Sociologia de la UAB. Línies de recerca: sociologia de la joventut, transició de l’escola al treball, reformes educatives i ensenyament secundari, formació professional. [email protected]

d2

formació superior però amb feines precàries i de baixa remuneració. No cal dir que l’ús del concep-te de classe social és abusiu, però insisteix en la idea que els joves responen a nous patrons que els distancien dels adults. Pel que fa a la dimensió empírica d’aquesta nova classe, en farem alguna reflexió al tercer apartat.

Aquests dos paradigmes, en principi opo-sats, tenen en comú dues limitacions importants. La primera és una certa externalització de l’estruc-tura social, és a dir, com si els joves no en formes-sin part, o fossin un col·lectiu a part. La segona és la tendència a l’homogenització dels joves, és a dir, s’accentua allò que els fa iguals però en canvi posen en segon lloc allò que els diferencia internament. D’aquesta homogenització s’abusa sovint en els estudis sobre els joves i en les seves repercussions mediàtiques, quan a partir d’afir-macions del tipus “els joves són...” s’oblida que alguns joves són així però d’altres no, i que moltes característiques que s’atribueixen als joves són en realitat característiques que es poden atribuir a la societat en el seu conjunt.

Per tant, el repte teòric seria internalitzar els joves en l’estructura social i donar compte de la diversitat interna. Per això hem proposat una

definició de la joventut com a procés biogràfic d’enclassament. Procés biogràfic perquè els joves no realitzen la transició a la vida adulta ni enlluernats pel que significa ser adult ni de forma gregària com a part d’un col·lectiu, sinó que hi ha una construcció activa, una pressa de decisions que en funció de les constriccions però també de les oportunitats van dibuixant un camí. I enclassament perquè la joventut no és un compàs d’espera o un espai buit, sinó que allò que fan els joves, als estudis, a la feina, al temps lliure, té conseqüències per a l’adquisi-ció d’una posició social. Aquesta perspectiva teòrica, però, té unes implicacions metodològi-ques molt importants, que passem a analitzar a continuació.

Joves i estructura social: dificultats metodològiquesLa construcció empírica d’indicadors d’estruc-tura social ha estat sempre una tasca difícil per a la sociologia. L’ocupació ha estat un dels ele-ments clau en la construcció de tipologies que donen una idea de l’estructura social. Però això ha comportat problemes per a la classificació de persones que no tenien una ocupació definida o l’activitat de les quals no passava pel mercat de treball remunerat. Això ha passat amb les dones “inactives” i també passa amb els joves, ja que els fenòmens que van sacsejar el mercat de treball els anys 70 i 80 (atur massiu, retard en l’accés, desregulació, nous processos de qualifi-cació) van dificultar la definició d’una ocupació per part de molts joves. També s’utilitzen altres variables, com ara el nivell d’estudis o la renda, però gairebé sempre en relació amb la posició ocupada en el mercat de treball, en referència a la qualificació i al nivell de responsabilitat.

d2

afirmacions del tipus "els joves són..." obliden que alguns joves són així però d'altres no, i que moltes característiques que s'atribueixen als joves són en realitat característiques que es poden atribuir a la societat en el seu conjunt.”La segona gran dificultat ve perquè la

majoria d’estudis utilitzen dades sincròniques per analitzar l’estructura social. Però en el cas dels joves aquestes dades del moment tenen un valor analític escàs, perquè els canvis sovintegen i cal copsar-los amb altres estratègies metodològi-ques. Per això, i en coherència amb la perspectiva biogràfica, entenem que l’anàlisi de la joventut passa per la reconstrucció dels itineraris i les trajectòries que descriuen els joves. Per posar un exemple, no és tan important la situació d’atur o de contracte precari com la presència de situaci-ons d’atur o contractes precaris en els itineraris laborals fets pels individus i les probabilitats de què aquestes situacions es donin en el futur. Per això, la perspectiva longitudinal copsa millor la realitat dels joves, tot i que també té algunes limi-tacions (és més difícil i costós). A l’enquesta als joves de 2002 vam realitzar una aproximació a aquesta perspectiva i vam intentar recollir empí-ricament els itineraris dels joves i situar-los en relació amb l’estructura social. Anem a veure-ho.

Joves i estructura social: anàlisi empíricaTot i que l’objectiu de l’enquesta als joves de Catalunya 20022 no era l’estudi de l’estructura social, sí que a partir de les dades obtingudes es va fer una aproximació en funció de les dades familiars per obtenir la posició d’origen, amb la combinació de l’ocupació i el nivell d’estudis del pare i de la mare. I això ens va permetre relaci-onar l’origen social amb dos dels itineraris clau per entendre la transició dels joves: els itineraris d’emancipació familiar i els itineraris laborals. Es tracta més d’un exercici heurístic que d’una defi-nició empírica acurada, perquè el tamany de la mostra era reduït i perquè, insistim, l’objectiu de

l’enquesta tampoc no era l’estudi de l’estructura social. L’anàlisi es va aplicar als joves que tenien entre 26 i 29 anys, perquè la majoria feia temps que havien deixat d’estudiar i ja portaven uns quants anys d’inserció en el mercat de treball. Abans de comentar les dades cal, però, fer una advertència: en aquest tipus d’estudis, fets per mostreig aleatori però amb participació voluntà-ria dels individus, els grups amb situacions més complicades difícilment apareixen a la mostra final, per la qual cosa cal aclarir que les trajectò-ries més desestructurades queden infrarepresen-tades. A tall d’exemple, a la mostra pràcticament no hi van sortir joves d’origen immigrant.

Dit això, anem a veure les dades que rela-cionen origen social i itineraris d’emancipació i de trajectòries laborals:

No tenim espai per desenvolupar en detall com s’han construït les tipologies, que es poden consultar a l’Enquesta als joves de Catalunya 2002. Per fer entenedora la taula, direm que la posició familiar d’origen té quatre grups, que hem etiquetat com a classe baixa, mitjana baixa, mitjana alta i alta. Com totes les tipologies i les etiquetes, tenen els seus problemes i la seva dosi d’arbitrarietat i convenció. A la classe baixa tro-bem els joves que tenen pares amb feines poc o gens qualificades i pocs estudis. A la classe mitjana baixa trobem els joves que tenen pares amb feines qualificades, amb o sense estudis. A la classe mitjana alta trobem els joves amb pares amb feines tècniques i de responsabilitat, nor-malment amb estudis mitjans o superiors. I a la classe alta trobem joves amb pares que tenen feines de responsabilitat i de gestió, normalment amb estudis superiors. Pel que fa a l’emanci-pació, hem triat l’edat en la qual els joves van marxar de casa. És una simplificació, ja que cada cop existeix més un itinerari d’emancipació, no

TAULA 1

Posició familiar d'origen, emancipació i mobilitat laboral

Posició familiar d'origen (sig = 114)

baixa mitjana

baixa

mitjana

alta

alta

abans dels 25

anys

23 19 24 27

entre els 25 i

els 29

16 28 37 20

no assolida 100(209)

100(257)

100(51)

100(68)

Posició familiar d'origen (sig = 000)

baixa mitjana

baixa

mitjana

alta

alta

baixa

qualificació

54 46 16 36

qualificació

des de baix

16 17 12 14

qualificació

des de mig

2 4 3 16

mitjana alta

qualificació

24 26 59 25

desqualificació 4 6 9 9

100(141)

100(184)

100(32)

100(44)

Font: Enquesta als joves de Catalunya 2002.

sempre marcat per una data irreversible d’aban-dó de la llar familiar, però encara sintetitza bé un punt d’inflexió important. Pel que fa a l’iti-nerari laboral, hem agafat diversos moments al llarg de la vida laboral i hem comparat si la feina desenvolupada anava creixent en dificul-tat i responsabilitat o no, per això són itineraris de mobilitat. Una altra limitació és que totes aquestes dades són declaracions dels individus; per tant, hem de tenir en compte que poden existir biaixos de memòria o d’adequació a l’ho-ra d’omplir un qüestionari.

Aquestes dades (i d’altres analitzades a l’enquesta) ens mostren un panorama complex. Respecte a l’emancipació, hi ha un fenomen general que és el retard, que afecta tots els grups socials. Si bé la relació global no és significativa estadísticament, sí que el fet de tenir entre 26 i 29 anys i pertànyer a la classe baixa dóna més probabilitats d’estar a la llar paterna. Però també els fills de classes mitjanes estan experimentant un retard en l’emancipació. Respecte als itine-raris laborals, el fet de tenir un origen social de feines poc qualificades dóna més probabilitats de tenir feines poc qualificades (més del 50%), però també trobem que una quarta part se situa en itineraris de qualificació elevada, segurament pel paper que juguen els estudis i també algunes oportunitats que ofereixen algunes feines. I pot-ser l’element que més crida l’atenció és que un percentatge important de joves de famílies de classe mitjana (aquí cal ser molt prudents, ja que les submostres són molt petites) tenen itinera-ris d’inserció laboral de baixa qualificació i, molt probablement, amb condicions laborals dolentes (contractació, salari...). Segurament l’auge i la presència mediàtica i social del discurs “mileu-rista” i d’algunes accions col·lectives recents en el tema de l’habitatge provenen d’aquest grup

de joves. És una hipòtesi que no podem com-provar amb les dades de què disposem, però en tot cas convé no oblidar que representen una part, i relativament petita, del conjunt. El dis-curs mileurista té dues conseqüències al meu entendre negatives: de nou l’homogenització dels joves, i això vol dir que no es para atenció a molts joves (sobretot noies) amb poca formació i amb feines subalternes que ja els agradaria ser mileuristes, ni a molts joves amb molta formació que entren en el segment primari del mercat de treball amb bones condicions i perspectives de futur. I la segona és que pot desenfocar algunes de les polítiques que intenten ajudar els joves. Però això vegem-ho a l’últim apartat.

un percentatge important de joves de famílies de classe mitjana tenen itineraris d'inserció laboral de baixa qualificació.”

ConclusionsL’estudi de l’estructura social és l’estudi de les desigualtats socials, és a dir, el repartiment desi-gual dels recursos i de les oportunitats en funció dels atributs socials dels individus. En aquest sentit, l’edat ha estat històricament un eix de des-igualtat que marcava l’accés a aquests recursos i la distribució de tasques i rols. L’allargament de la joventut de les darreres dècades a les societats desenvolupades ha provocat, d’una banda, que les ciències socials hagin de repensar el mateix concepte de joventut i el d’estructura social, però per altra banda ha provocat l’aparició d’un discurs que emfatitza l’edat com a eix de fractu-ra social i, així, es parla de la jovenització de la pobresa o de l’exclusió dels joves. Però els joves pobres o exclosos no ho són perquè siguin joves, sinó perquè tenen unes condicions molt compli-cades d’accés als recursos socials o perquè han construït itineraris de desestructuració (fracàs escolar, bloqueig laboral, experiències negatives en el lleure...). Sí que és veritat que l’allargament de la joventut ha fet que apareguin fenòmens de precarietat a mig termini que abans no es dona-ven. Però és un efecte edat que no té perquè pas-sar a ser un efecte generació. És a dir, els joves es passen més anys formant-se, els costa obtenir un contracte indefinit i els costa molt trobar un pis i emancipar-se, però finalment un gruix impor-tant van assolint aquestes fites. Però cal evitar la fal·làcia ecològica i pensar que tots els joves pas-sen per aquestes dificultats pel fet de ser joves. És a dir, cal parar atenció a la heterogeneïtat interna, a les desigualtats dintre del col·lectiu. No és el mateix estudiar la joventut com a eix de desigualtat social que els joves en les desigualtats socials. En aquest sentit, els itineraris formatius curts i de fracàs, la circulació pels segments més

una conseqüència del discurs mileurista és l’homogeïnització dels joves. això vol dir que no es para atenció a molts joves (sobre tot noies) amb poca formació i amb feines subalternes que ja els agradaria ser mileuristes.”

d33

subordinats i precaris del mercat de treball i les escasses oportunitats dels entorns famili-ars i territorials més empobrits són els espais on treballar per a una redistribució dels recur-sos i de les oportunitats. La disminució de les desigualtats socials no passa per polítiques de joventut genèriques; més aviat, aquest tipus de polítiques poden causar l’efecte contrari, en ser aprofitades pels joves amb més recursos socials i culturals (aquest és l’efecte pervers més cone-gut de les polítiques de discriminació positiva basades en accions definides per a col·lectius, que disminueixen les desigualtats respecte a altres col·lectius però a costa d’augmentar les desigualtats internes). La disminució de les desigualtats passa per polítiques socials que permetin que els joves amb itineraris d’exclu-sió puguin redreçar el seu rumb i orientar-los cap a trajectòries més inclusives•

1 Hi ha una reflexió més aprofundida d’aquestes qüestions a Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M, “Aportacions teòriques i metodològiques a la sociologia de la joventut des de la perspectiva de la transició”, a Papers. Revista de Sociologia, n. 79, pp. 21-48, 2006.

2 Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004) Enquesta als joves de Catalunya 2002, Secretaria General de Joventut, Col·lecció estudis núm. 13.

d34

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

L’efecte eDat i L’efecte Generació en La ParticiPació i eL POsiciOnament POLític DeLs JOVes cataLans*

«Qui no és d’esquerres als vint anys és que no té cor, i qui no és de dretes als quaranta, és que no té cap». Qui més qui menys ha sentit alguna vegada l’anterior dita. Més enllà del contingut qüestiona-ble de la mateixa, el cert és que explica algunes de les transicions polítiques d’una part considerable de l’elit política catalana. Durant la transició, bona part dels joves més compromesos políticament van formar-se dins del PSUC o bé dins de forma-cions polítiques comunistes més minoritàries, per després anar adoptant posicions polítiques més conservadores. Es podria pensar que aquest fet és indicatiu de transicions polítiques genera-litzades, però és més aviat un fenomen explicat per les característiques històriques d’un moment determinat –el de la transició espanyola–, i entre un grup minoritari del jovent –aquell política-ment més actiu i enquadrat políticament dins de la universitat, una universitat força més minori-tària que la d’avui i de difícil accés pel gruix de la classe treballadora. Per tant, aquesta frase podria explicar els canvis en l’adhesió política d’un grup molt determinat dels joves.

Alhora, però, el cert és que durant els anys 1980 un partit com el PSUC –després Ini-ciativa– va perdre una part del seu pes polític, en bona mesura a causa d’un desplaçament de la seva massa de votants a mans del PSC, un flux de la massa de votants que es manifesta clarís-simament en el canvi de color polític de bona part dels ajuntaments de l’anomenat «cinturó vermell». Aquest desplaçament també podria ser considerat un clar indici de la realitat que s’ama-ga rere la frase que enceta aquest article. De fet, és un indici força potent, atès que afecta un volum de votants important i d’elevada transver-salitat de classe. Però més que en termes de con-servadorisme, aquesta fluctuació té més a veure,

a parer nostre, amb una certa pragmatització del vot, després que els diferents partits s’haguessin configurat, a escala estatal, com a majoritaris i minoritaris i, per tant, com a referència dels par-tits «d’esquerra» i de «dreta» per aquell electorat menys militant.

Les fluctuacions en les adscripcions de l’esquerra cap a la dreta no són un procés gene-racional, si més no, no ho han estat fins ara, excepte en unes minories –això sí, unes minori-es especialment significades.

Malgrat, això, el cert és que la dita, com passa sovint amb aquestes frases, es construeix sobre elements reals. El més clar d’ells és que a Espanya, però sobretot a Catalunya, la majoria dels joves se senten d’esquerres. El fenomen és especialment accentuat en el cas dels joves amb un sentiment d’adscripció nacional catalanista. Entre aquests, la immensa majoria es posiciona a l’esquerra en l’espectre ideològic. Ser d’esquer-ra és, entre els joves catalans, i sobretot entre els joves catalanistes, una mena de posició gai-rebé «donada per descomptat». Només els joves més desafectes amb la política, aquells a qui els queda més lluny –normalment, joves de famílies amb un baix capital cultural, o bé aquells encara menors d’edat amb una cosmovisió més infantil que juvenil– tenen una posició diferent i numè-ricament molt significativa: són joves que no volen i, sobretot, que no saben posicionar-se en l’eix esquerra-dreta.

En tot cas, aquest posicionament hege-mònic a l’esquerra és indicatiu, precisament, del fet que aquesta associació de «ser d’esquerres» a una vinculació emocional i forta, pròpia del fanatisme irreflexiu que a voltes s’associa amb la joventut és molt més que qüestionable. Com ha passat sempre, els joves políticament compro-

Isaac Gonzàlez. Sociòleg. És professor dels estudis d’humanitats de la UOC i col·labora amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Va coordinar la investigació Joves, participació i política de l’IGOP. [email protected] Sheila González Motos. Politòloga. És investigadora de l’IGOP. Les seves àrees bàsiques de recerca són l’educació, la participació i la immigració. [email protected]

mesos són una minoria i, en canvi, aquest posi-cionament majoritari a l’esquerra és una vincu-lació no problematitzada, gairebé com un acte reflex. En bona mesura, molts joves es posici-onen a l’esquerra perquè és allò “normal”, no perquè el cor, indomable, els hi empeny.

Que Convergència i Unió sigui el partit d’inequívoca adscripció catalanista que obté més vots sembla assenyalar que, efectivament, en la mesura que les persones creixen, tendei-xen a votar més a la dreta –tot i que ens haurí-em de plantejar si això significa tenir més cap. Sovint s’ha considerat que l’èxit electoral d’ERC des del tombant d’esquerra s’explica en bona mesura pels vots que va pescar entre l’electorat desencantat de Convergència. En canvi, hi ha altres factors claus en l’èxit que tingué Esquer-ra. En primer lloc, una certa fluctuació de vot entre ERC i Iniciativa per Catalunya gràcies a la preeminència d’un discurs polític que des-pullava els ciments ideològics d’ERC dels seus elements de major essencialisme nacionalista –sense que això signifiqués desvincular-se de les reivindicacions nacionalistes. Aquest dis-curs polític va fer que ERC s’incorporés a la short list1 de partits que cal considerar com a destinataris de vot per una part de l’electorat posicionat a l’esquerra (part d’ell electorat jove, part d’ell provinent d’entorns castellanopar-lants), En segon terme, el flux de vots entre CiU i ERC respon a un canvi generacional entre els votants d’orientació catalanista, atès que una part de l’electorat més envellit, adscrit a CiU, va sent desplaçat per les noves generacions de votants catalanistes, que veuen ERC com a refe-rent «natural».

Seria fer política ficció predir si aquest electorat juvenil adscrit a posicions d’esquerra

es farà conservador amb el pas dels anys. No sabem si l’efecte del posicionament a l’esquerra és un efecte edat –reversible amb el temps– o bé un efecte generació –que ens parla d’un posicio-nament generacional que es mantindrà invari-able. Si ens fixéssim en què ha passat històrica-ment, contradient l’afirmació de la dita popular, hauríem de suposar que l’efecte generació és més potent que l’efecte edat i que, per tant, aquestes tendències es consolidaran. El cert és, però, que el panorama històric ha canviat en les darreres dècades, i els posicionaments dels joves respecte la política, també.

Un altre lloc comú respecte el posiciona-ment polític dels joves és que «passen» d’això de la política. Certament molts joves es mostren desencantats amb la política, però sobretot amb la política entesa com a joc d’interessos i de con-flictes entre els diferents partits polítics. Amb això, però, no sembla que es diferenciïn massa de la majoria dels ciutadans. El desencantament és transversal. Un indici que s’assenyala com a

* Aquest article s’inspira en les conclusions de la recerca Joves, participació i política (IGOP. Joves, Participació i política. Barcelona: Secretaria General de la Joventut, 2007), en la qual van participar els dos autors.

d35

demostratiu del «passotisme» juvenil és la seva baixa participació electoral. Bona part dels son-deigs postelectorals dels darrers temps mostren com els joves són un col·lectiu que participa menys en les escomeses electorals. El fet és, però, que el percentatge de joves que no participen no és molt més baix que el d’adults en les campa-nyes marcades per la baixa participació –per exemple, el referèndum de l’estatut o les darreres eleccions autonòmiques. En canvi, en les campa-nyes electorals que han mobilitzat l’electorat, els joves s’han sentit tan cridats a participar com els adults. A l’enquesta realitzada per a l’estudi Joves, participació i política2, un 85% dels joves amb possibilitats d’haver votat a les eleccions generals del 2004 afirmaven haver exercit el seu dret de vot. Podem suposar que el percentatge és un xic inflat respecte a la realitat, però en tot cas és indi-catiu que la gran majoria dels joves es van sentir apel·lats a votar en aquelles circumstàncies.

Això ens fa sostenir la hipòtesi que el comportament electoral dels joves, més que per la seva passivitat, es caracteritza pel fet de ser especialment fluctuant. Segons el nostre parer, aquest sí que és un primer indici d’un canvi en la cultura política de la ciutadania. Un canvi del qual els joves, en tant que individus no influïts per característiques de la cultura política precedent, en són el màxim exponent i que es caracteritza pel pas d’una vinculació política de base moral a una vinculació política de base apel·lativa.

La dita sobre les adscripcions ideològi-ques als vint i als quaranta anys defensa la idea que els individus als vint anys actuen emocio-nalment (amb el cor), mentre que als quaranta actuen reflexivament (amb el cap). De fet, però, el que caracteritza sobretot les formes de vin-culació política més tradicionals, i per tant més identificables amb els adults, és la base moral

bona part dels sondeigs postelectorals dels darrers temps mostren com els joves són un col·lectiu que participa menys en les escomeses electorals.”

d3d3que sustenta aquests vincles. Tant el fet d’anar a votar –entre la majoria dels ciutadans–- com les adhesions de militància –entre la minoria més compromesa– es caracteritzava per estar sotme-sa a llaços d’obligació moral amb què l’individu acceptava formar part d’uns engranatges polítics que rebien la seva legitimitat moral des de fora. S’ha de votar. S’ha de militar. S’accepta la subor-dinació a aquests principis normatius més enllà de la comprensió o motivació que desperta cada campanya electoral concreta o cada acte de mobi-lització engegat per determinat partit polític. Per tant, la participació política dels adults –tant dels més políticament actius com dels que es limiten a votar– no es caracteritza per la reflexivitat, sinó pels llaços d’obligació que els lliguen a certes institucions socials (i entenem per institució tant un partit polític com l’acte d’anar a votar). Duent l’argument a l’extrem, podríem defensar que en la participació política tradicional hi ha una certa «suspensió de sentit», és a dir, una acceptació no meditada dels camps d’acció política en els quals s’és un actor clarament secundari.

Per contra, la participació política dels joves és paradigmàtica d’un canvi d’orientació significativa. Cada vegada més, els joves actuen en funció de si se senten apel·lats a fer-ho, tot jugant un paper principal en l’actuació, i no per la suposada obligació moral de participar. No es participa perquè s’ha de fer, sinó perquè es vol. El canvi comporta una revisió profunda de les lògiques de la mobilització política, però no és indicatiu d’una disminució de la importància de la implicació política. Els joves amb un alt grau de compromís polític són tan minoritaris com els adults, però el tipus d’implicació ha canviat. El jove d’avui es resigna menys a ser un engranatge d’una màquina (un partit polític, per exemple) que no controla i en la qual se sent part

clarament subordinada. En l’esmentada recerca definim aquest canvi com el pas de «l’activisme de militància» a «l’activisme d’impacte». Els joves compromesos necessiten sentir que el seu paper en l’actuació política és protagonista, que la seva veu és respectada. En bona mesura això els pot allunyar de formacions excessivament rígides i burocratitzades (com ara els partits polítics). Alhora, estan menys disposats a accep-tar el que hem anomenat «suspensió de sentit» respecte el propi activisme, cal trobar-li el què a cada actuació. La necessitat de trobar significació directa s’associa a certes preferències en l’activis-me: les accions de base pedagogitzadora, aque-lles que entronquen una dimensió lúdica amb una dimensió política o les accions que poden generar un impacte cognitiu entre aquells que en són receptors.

Entre els joves menys compromesos –la gran majoria–, el canvi de paradigma afec-ta sobretot que les adhesions a les institucions polítiques –ja siguin partits concrets, ja siguin manifestacions sindicals o eleccions– no deriven de les obligacions morals interioritzades, sinó de l’apel·lació personal que, en cada contingència, aquestes institucions fan als individus. Es par-ticipa políticament quan les circumstàncies fan que participar sigui vist com un fet rellevant, i no pas sistemàticament. En el cas de les elecci-ons, cal que una persona se senti protagonista de canvis significatius per considerar-se apel·lada a votar. Val a dir que, sovint, aquesta apel·lació mobilitzadora pot ser més reactiva que proposi-tiva, sobretot en un context de forta desafecció política. La mobilització en contra de pot ser més efectiva, si bé cal que el moment ho afavoreixi. En el cas de les eleccions del 2004 bona part dels joves catalans que van anar a votar ho feren en contra del PP, per derrocar-lo, en base sobretot

cada vegada més, els joves actuen en funció de si se senten apel·lats a fer-ho, tot jugant un paper principal en l'actuació, i no per la suposada obligació moral de participar.”

d3

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

a allò que va ser interpretat com dues mentides irrefutables: la justificació que va fer que Espanya s’impliqués a la guerra d’Iraq i la gestió que va fer el PP de l’atemptat de l’11 de març a Madrid.

En aquest canvi de paradigma en l’adhesió política hi juga un paper fonamental la tendència a fer una lectura en termes morals de la política. Els individus no són objecte d’obligacions políti-ques a participar, però sí que se situen com a jut-ges morals del camp de joc polític. Més enllà de fer-ne valoracions ètiques, el cert és que aquesta interpretació en clau moral de la política és un dels elements causants de la desafecció política tant de joves com d’adults. El pragmatisme que afecta l’acció de govern, contraposat a la grandi-loqüència retòrica dels partits, és un dels eixos del malestar moral de la política. Els polítics són valorats negativament i la política no és vista com un món al qual s’hi dediquen altruïstament, sinó que del polític se’n desconfia, per sistema, per-què es mou en un escenari que afavoreix l’aprofi-tament personal i l’engany.

En aquesta lectura de la política hi tenen més a perdre els partits situats a l’esquerra de l’espectre ideològic, sobretot quan assumeixen responsabilitats de govern. En primer lloc, perquè una part important del seu electorat és integrat pels joves. En segon lloc, perquè en ser partits menys associats a posicionaments pragmàtics i conservadors –adscrits al que Max Weber anome-nava l’ètica de les responsabilitats–, i més a l’ètica de les conviccions, és més fàcil que siguin san-cionats moralment amb duresa quan les seves accions són vistes com a incongruents respecte el seu discurs. A mode d’exemple, l’assumpció de responsabilitats en la Conselleria d’Interior per part d’Iniciativa està sotmesa a l’espasa de Dàmocles d’aquesta mena de sancions morals. A escala local, l’emergència de les CUP –les candi

datures d’unitat popular– que en alguns munici-pis s’han nodrit d’antics electors d’ERC, pot ser interpretada en els mateixos termes.

A partir d’aquest conjunt de reflexions podem reprendre la pregunta que ens fèiem sobre si l’adscripció juvenil a l’esquerra és més un efecte d’edat o de generació. D’una banda, l’adscripció juvenil a l’esquerra només configura un bloc partidista sòlid en els contextos electorals que faciliten que aquesta adscripció ideològica pugui vehicular mobilitzacions massives. Ja hem vist com el vot juvenil és car i exigent, i la praxi quotidiana de govern el sol desenganyar.

D’altra banda, hi ha un element estructu-ral que cal considerar. Entre els joves, la política és un vector clau en la construcció del mapa dels joves més distants o més propers a un mateix. Sentir-se implicat políticament és un identifica-dor juvenil clau que diferencia els joves que se’n senten d’aquells que no ho estan. Val a dir que en aquesta construcció de la identitat juvenil no cal un grau d’implicació política gens elevat. Només una minoria de joves són activistes polítics, però en canvi són força els que se senten implicats políticament. Haver participat a alguna mani-festació és suficient per posicionar-se com a jove implicat. En bona mesura hi ha una correlació clara entre ser jove universitari de classe mitjana i sentir-se políticament implicat –i posicionar-se a l’esquerra de l’eix ideològic– i, per contra, entre ser un jove sense estudis i treballador manual i «passar» de la política. Els joves que «passen» tendeixen a veure les diferències amb els altres com una qüestió de classe social, mentre que els joves «compromesos» llegeixen la diferència en termes ideològics. Es dóna, per tant, una curiosa paradoxa: els joves de classe mitjana d’esquerra s’oposen als joves d’adscripció obrera que «pas-sen» de la política.

d3Per tant, cada vegada hi ha més volum de joves que, per la seva adscripció estructural, poden viure el tipus de transició de l’esquerra a la dreta que abans era exclusiva d’unes minori-es. Avui dia són més els joves de classe mitjana amb estudis universitaris posicionats a l’esquer-ra que, en la seva trajectòria personal, es poden anar veient interpel·lats per l’argumentari dels partits liberals o conservadors. Ser d’esquerres és un marcador identitari juvenil que, entre segons quins joves, pot veure’s modificat amb l’edat. En aquest sentit, també pot passar que l’orientació més conservadora del vot no sigui viscuda com a una renúncia a un posicionament d’esquerres, sobretot en un context en què els partits són cada vegada més qüestionats com a vehiculadors dels grans principis politicoideològics•

1 El concepte "short list" és emprat en el món del màrqueting i de la publicitat per referir-se a aquell llistat mental de marques que el consumidor té en compte a l’hora de comprar. Hi ha unes marques que es planteja comprar i altres que ni considera. Amb els partits polítics, la majoria de l’electorat té una short list, compassada per zero partits (l’electorat que mai vota), un o dos partits. En molts casos, la decisió que l’elector pren té a veure amb si va votar o no, però hi ha qui també decideix a quin partit votar.

2 IGOP. Joves, participació i política. Barcelona: Secretaria General de la Joventut, 2007.

3 Aquesta diferenciació estructural entre el comportament electoral dels joves universitaris i de classe mitjana i els joves que no han estudiat i de baix estatus social és només una tendència estadística. Val a dir, però, que en l’imaginari dels joves la correlació és més forta que una realitat que, de fet, ens indica que la gran majoria de joves, tenen un grau de participació política baix.

d40

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

reLaciOns famiLiars, PersOnaLs i D’intimitat entre seXes i GeneraciOns

La família de tall patriarcal s’està transformant en profunditat1 cap a noves maneres més diverses i complexes d’entendre les relacions entre sexes i entre generacions. La conseqüència d’aquesta transició és que l’acolliment, la cura i l’atenció a la vida humana ja no es vertebra únicament entorn de la xarxa familiar i de les dones. Avui, les relacions d’amistat i d’intimitat prenen més protagonisme a les nostres vides i, a més de les solidaritats i reciprocitats de cura que cadascú pot desitjar obtenir i donar en el marc de les seves relacions familiars, ens cal comptar cada vegada més amb una bona xarxa de serveis comunita-ris i de proximitat. L’extensió de la cooperació i la coresponsabilitat de la cura –entre homes i dones, infants, joves i adults, a la vida privada, i entre els particulars i les institucions i serveis socials comunitaris i de proximitat–, és la clau per poder resoldre els reptes socials del futur benestar relacional .2

A Catalunya, en els darrers quinze anys han augmentat de manera notable i significativa les parelles de fet, les separacions i els divorcis, la monoparentalitat, les famílies reconstituïdes i les adopcions internacionals. S’ha legitimat i legalitzat el matrimoni homosexual i, en conse-qüència, les famílies homoparentals. Tot plegat ha anat acompanyat de l’augment continuat de l’activitat laboral de les mares, de noves dinàmi-ques de criança i educació dels infants, del retard en l’emancipació dels joves, de l’envelliment de la població i d’una societat cada vegada més mul-ticultural, on les desigualtats es mantenen i, en algunes dimensions, fins i tot s’incrementen.

Els canvis han estat molt ràpids i intensos. I en aquest context de transició social s’han apro-vat importants reformes legislatives sobre les relacions familiars i el parentiu (divorci, unions de fet, transmissió del cognom per via femeni-

na, reproducció assistida, adopcions, matrimoni homosexual, etc.). També hi ha hagut noves ini-ciatives polítiques que afecten de manera directa les relacions entre sexes i entre generacions, dins i fora de les famílies, entre les quals cal desta-car la Llei d’Igualtat, la Llei de l’Autonomia i la Dependència i la Llei catalana de Serveis Socials. L’objectiu d’aquest article és aportar algunes evi-dències i breus reflexions sobre aquest conjunt de canvis, que d’una o altra manera afecten les vides de tots els homes i dones de Catalunya, a totes les etapes de la seva biografia personal.

Noves dinàmiques en la formació de les famílies L’any 1976 es va iniciar a Catalunya una davalla-da progressiva i continuada de naixements, que va durar més de dues dècades i va portar a una pèrdua molt important de població jove. L’any 1976 van néixer 110.336 criatures; l’any 1996 ho van fer 54.858, menys de la meitat. Al mateix temps, s’anà incrementant l’edat mitjana de les mares: l’any 1975 era de 27,91 anys, i l’any 1996 de 30,46 anys. En conseqüència, avui les famíli-es joves tenen menys fills, hi ha més fills únics, les mares i pares primerencs són més grans i hi ha més llars de parelles joves sense fills.

Però l’any 1997 s’inicià un canvi de ten-dència, que probablement continuarà uns quants anys més. La remuntada fou deguda a que mol-tes dones joves que havien nascut a finals dels anys seixanta i inicis dels setanta i que havien retardat la decisió de tenir fills, van decidir ser mares entorn dels 30 anys d’edat. Així, des de l’any 2000 la major freqüència de naixements s’ha desplaçat de la franja de mares de 25 a 29 anys a la de 30 a 35 anys. Per altra banda, en els darrers anys l’increment més intens de la natali-tat a Catalunya ho ha estat per causa de les cria-

Dra. Cristina Brullet, professora titular de la UAB. Ensenya Sociologia de l’Educació, de la Família i Mètodes Qualitatius. Investiga sobre relacions de gènere, transformacions familiars, relacions entre família i escola, estratègies parentals de criança i polítiques socials i familiars. És investigadora de l’Institut d’Infància i Món Urbà. [email protected]. Pau Marí-Klose, professor Associat de la UB. Director Metodològic del Panel de Famílies i Infància de l'Institut d’Infància i Món Urbà. [email protected]

d41tures de mares estrangeres que, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, ja representen el 30 % de totes les nascudes l’any 2005.

Tanmateix, tot i el canvi de tendència, el context continua posant les coses difícils als homes i dones joves que volen formar una famí-lia pròpia i tenir fills. L’allargament de les carreres educatives, les dificultats d’inserció en el mercat laboral, les altes taxes de precarietat laboral dins del col·lectiu més jove, l’encariment del preu de l’habitatge i la manca de polítiques de regulació del temps, d’escoles bressol i de serveis comu-nitaris per a la petita infància, configuren un escenari on l’expectativa i el desig de convivèn-cia i fecunditat són posposats una i altra vegada. Molts joves es veuen obligats a romandre a casa dels seus pares, malgrat que totes les enquestes expressen que la gran majoria voldria viure de forma independent i, preferentment, amb la seva parella. Això repercuteix clarament en les seves pautes de fecunditat. Per terme mitjà, els homes i les dones de 25 a 34 anys han tingut la meitat de fills que els agradaria tenir, situació que contrasta amb la d’altres països europeus: a Dinamarca han tingut el 80% del nombre de fills que desitgen, i a Suècia, França, Bèlgica, Alemanya i Finlàndia, el 70%. Es tracta d’Es-tats que, a diferència del nostre, compten amb polítiques consolidades de suport tant als joves que es volen emancipar com a les famílies joves amb fills en què ambdós membres de la parella treballen: ajuts econòmics per accedir al primer habitatge, polítiques de temps que afavoreixen la conciliació de vida laboral i familiar amb llicèn-cies i permisos parentals generosos en temps i compensacions econòmiques, i serveis diversos d’atenció a la petita infància.

Els canvis en els ritmes d’emancipació i fecunditat han vingut acompanyats de noves

pràctiques de formació de parelles i famílies. Han augmentat les parelles de fet que decidei-xen tenir fills sense casar-se. Entre 1991 i 2001 les llars formades per parelles de fet han passat de 54.000 a 130.000, amb un increment del 138%. Correlativament, ha crescut el percen-tatge de fills nascuts fora del matrimoni: l’any 2005 ja eren el 30% de tots els nascuts. La gran majoria ho són de parelles de fet, però també s’incrementa el nombre de mares que els han tingut voluntàriament o involuntàriament sense tenir una parella estable. La gent es casa molt menys i més tard, i entorn d’una tercera part de qui opta per casar-se ho fa després d’una etapa de convivència en parella de fet. L’any 1975 la taxa de nupcialitat era de 8,4 matrimonis per mil habitants; l’any 2006, de 4,7. Entre 1980 i 2006 l’increment de la mitjana d’edat de les per-sones que es casen va ser de més de 7 anys.

L’anàlisi en detall de la nupcialitat mos-tra també l’increment del matrimoni civil, dels matrimonis mixtos segons nacionalitat i dels matrimonis en segones o terceres núpcies. L’any 2005, a Catalunya, 57 de cada 100 matri-monis ho van ser només per la via civil; en 21 de cada 100 un cònjuge, al menys, estava prèvi-ament divorciat; i en 12 de cada 100 un dels dos era de nacionalitat estrangera. Però en matèria de casaments i de formació de famílies, la nove-tat més substantiva ha estat l’aprovació legal l’1 de juliol de 2005 del matrimoni homosexual a Espanya. Des d’un punt de vista antropològic, aquest nou dret civil representa un canvi d’una transcendència sense precedents, perquè qüesti-ona de manera radical l’arrel naturalista del sis-tema familiar occidental i la idea que tot infant solament pot tenir un sol pare i una sola mare. Des d’aquella data i fins al final de l’any 2006 hi ha hagut 4.929 matrimonis del mateix sexe, dels

d42

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

quals 1.206 a Catalunya i, d’aquests, 381 entre dues dones (32%). El matrimoni homosexual ha suposat el reconeixement legal de les famílies homoparentals, una realitat que era cada vegada més visible però que quedava fora del dret civil.

També cal destacar l’augment de les sepa-racions, divorcis i separacions de fet, tot i que continuem tenint una de les taxes més baixes de divorcialitat de la Unió Europea. L’any 1998 hi va haver 19.104 ruptures legals (divorcis, separa-cions, nul·litats) a Catalunya i l’any 2005 ja en van ser 26.312. En set anys l’increment ha estat del 37%. A aquestes xifres s’haurien d’afegir les

ruptures de les parelles de fet, que no queden registrades. Amb la reforma del divorci de l’any 2005 s’han reduït les separacions i han crescut els divorcis. Un element important a tenir en compte és que la via de l’acord entre la parella ja és molt majoritària, i Catalunya és la Comuni-tat Autònoma amb més ruptures consensuades: 7 de cada 10. El fet que vagin acompanyades de la negociació i el pacte és favorable, en principi, a unes transicions familiars menys conflictives. En tot cas, l’increment de les ruptures –legals i de fet– ha fet créixer el nombre de llars monopa-rentals i el de llars amb famílies reconstituïdes.

d434 La majoria de les monoparentals (8 de cada 10) estan encapçalades per la mare. Això no vol dir necessàriament que els infants, adolescents i joves que viuen en llars i nuclis monoparen-tals tinguin un únic progenitor o un únic adult que se’n ocupa. Segons demostren les dades del Panel de Famílies i Infància5, que realitza l’Insti-tut d’Infància i Món Urbà sobre una mostra de 3.000 llars a Catalunya amb menors de 12 a 16 anys, la majoria dels progenitors no residents a la llar on habitualment viu l’infant mantenen con-tacte amb el seus fills i filles i, al voltant d’un terç, intervé activament en la seva criança i educació.

El notable increment de les ruptures d’unions conjugals no només ha fet augmen-tar les llars monoparentals i unipersonals sinó que també, a mitjà i llarg termini, fa créixer el nombre de llars de famílies reconstituïdes o mix-tes, en què poden haver-hi fills no comuns de parelles anteriors. Tot i que són llars difícils de comptabilitzar, el Panel d’Infància i Famílies del CIIMU informa, per exemple, que un 6% de les llars catalanes on hi viuen menors de 12 a 16 anys ja són reconstituïdes. Aquestes famílies poden plantejar situacions ben complexes, tant pel que fa a l’organització de la vida quotidiana dels infants i joves –que sovint viuen entre dues llars– com pel que fa a la manera de donar nom a les noves relacions de parentiu. Per exemple, ¿Quin ha de ser l’estatus de l’adult o adulta no progenitor que exerceix dia a dia una funció molt pròxima a la parental? O, ¿Què passa amb els nous “avis i àvies”, pares de la nova parella del pare o de la mare, amb qui els infants poden arri-bar a establir intensos vincles afectius, i rebre’n importants atencions de cura? Són situacions que tot just s’estan començant a investigar a la nostra societat. En tot cas, tal com ja es fa a d’al-

tres països occidentals, les transicions familiars es comencen a tractar a la nostra societat dins de la normalitat dels trajectes de vida i, en general, els adults, infants i joves s’esforcen en construir noves estabilitats i equilibris afectius i emocio-nals. Amb el temps també caldrà regular els drets i deures que generen a la pràctica aquests nous tipus de relacions, vincles i xarxes familiars.

Nous reptes educatius i de criança dins de les famílies jovesEn aquest context de canvi, la diversitat i la com-plexitat del context educatiu dels infants i joves s’intensifica. En els darrers anys hi ha més mares i pares que fan treball remunerat fora de la llar; més infants que s’escolaritzen a edats molt pri-merenques; més fills únics o amb molt pocs germans o germanes; una major mobilitat resi-dencial, que dificulta les relacions amb la família extensa malgrat que s’hi mantenen els vincles; s’han creat nous espais educatius comunitaris formals i informals; i s’incrementa dia a dia la interacció dels infants i joves amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Tot plegat ha resituat el lloc de la família en els processos de socialització i s’han incrementat les incerteses sobre com afrontar una bona criança i una bona educació des de les famílies, l’esco-la i la comunitat. També cal comptar amb què en les darrers anys s’ha intensificat l’arribada de persones, famílies, infants i joves de nacionalitat estrangera. La nostra societat és cada vegada més multicultural i no solament a les grans ciutats. Entre 1991 i 2001, el nombre de llars amb totes les persones de nacionalitat estrangera ha pas-sat de 14.900 a 65.300, i les llars amb algunes persones de nacionalitat estrangera, de 37.000 a 125.000.

es configura un escenari on l'expectativa i el desig de convivència i fecunditat són posposats una i altra vegada.”

El repte col·lectiu és aconseguir que les famílies i les escoles comparteixin uns valors cívics comuns de tall democràtic i es recone-guin mútuament la seva autoritat i confiança en un marc, com s’ha vist més amunt, de fre-qüents transicions familiars i de creixent diver-sitat en les formes i estils de vida. El Pacte Nacional per l’Educació (2005), els Projectes Educatius de Ciutat o els Plans Educatius d’En-torn reclamen una major cooperació i corres-ponsabilitat educativa entre famílies, escoles

i serveis comunitaris. Són iniciatives a escala autonòmica, local i fins i tot de barri, perquè és en les relacions de proximitat on les xarxes edu-catives poden actuar amb més efectivitat. Les famílies, s’hi diu, en qualsevol de les seves for-mes, continuen dotant els infants de la primera identitat individual i social, i es troben a la base del vincle social. Per tant, al mateix temps que les nostres societats avancen en els processos de individualització i universalització dels drets de ciutadania, també han d’avançar en el suport a la construcció i reforçament dels vincles desitjats i necessaris entre individus adults i joves, en les xarxes familiars, d’amistat i comunitàries.

Ara bé, amb independència de la forma familiar que s’adopti, les relacions familiars no són unívoques ni són garantia de felicitat. Tam-poc ho eren en el passat. Si bé, en general, la família és un lloc d’amor i generositat, d’apre-nentatge, de cura de la salut, de garantia enfront la precarietat i de protecció enfront de l’exclusió, també pot ser lloc d’opressió i explotació, d’ofe-gament de l’individu, de violència contra el més dèbil i, per tant, generadora de ruptura amb el vincle social. Aquest és el cas de les persones –sobre tot dones, infants i gent gran maltracta-da– sotmeses a la violència domèstica i patriar-cal que tot just ara es comença a afrontar des de l’àmbit públic. Encara que les relacions perso-nals i familiars formin part de la privacitat i la intimitat, cal una regulació i intervenció demo-cràtica de l’Estat i de la societat civil que penalitzi les persones agressores, proposi accions previ-sores i doni suport efectiu a qui pateix relacions contràries a la dignitat humana. El debat sobre aquesta problemàtica ha estat molt intens en els darrers anys; n’ha augmentat la visibilitat i s’es-tan fent més denúncies a mesura que hi ha més

el repte col·lectiu és aconseguir que les famílies i les escoles comparteixin uns valors cívics comuns de tall democràtic i es reconeguin mútuament la seva autoritat i confiança en un marc de freqüents transicions familiars i de creixent diversitat en les formes i estils de vida.”

d45garanties de protecció, tot i que continuen sent encara insuficients. En tot cas, el major coneixe-ment i comprensió del problema també ha por-tat a noves iniciatives legislatives i en polítiques socials (Observatorio Estatal de la violencia sobre la mujer; Llei de mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere; Programa inter-departamental per a l’abordatge de les violències contra les dones de l’ICD; Avantprojecte de Llei catalana contra la violència masclista, etc.). Així mateix, a Catalunya s’han desenvolupat campa-nyes en els mitjans de comunicació dirigides als joves, nois i noies, per lluitar contra les relaci-ons amoroses abusives a l’adolescència, així com diversos tallers dins i fora dels instituts per faci-litar la detecció i assertivitat davant de comporta-ments sexuals no desitjats per la parella.7

Mares i pares joves en el mercat laboralL’any 2004, 76 de cada 100 dones de Catalunya d’entre 25 i 54 anys constaven com a actives al mercat de treball, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). I segons el Cens de 2001 (INE), el conjunt de dones joves de 30 a 34 anys (fran-ja d’edat en què s’acumulen més naixements) ja tenien una taxa mitjana d’activitat del 79%, que s’apropa al 90% quan no tenen fills i que es manté molt alta quan en tenen (un 84% si no tenen parella i un 73% si viuen en parella). Les taxes es mantenen altes després de tenir dos fills (73% i 62%), i més de la meitat de les mares amb tres fills es mantenen laboralment actives. Aquest comportament trenca la tendèn-cia encara dominant fa una dècada, quan moltes dones joves abandonaven el mercat laboral en el moment en què assumien responsabilitats de criança. Però és un fet evident que, actualment, les dificultats per conciliar la criança d’un nadó

i el treball remunerat porta a moltes dones a demanar el subsidi d’atur .

Però la voluntat de les dones joves de mantenir-se en el mercat de treball tot i tenir responsabilitats de criança els comporta l’acu-mulació de càrregues laborals i familiars. Segons dades del Panel de Famílies i Infància del CIIMU, les mares amb fills adolescents dediquen al vol-tant de 23 hores setmanals de mitjana a tasques domèstiques, el triple que els pares. Ara bé, quan la mare treballa fora de la llar a jornada comple-ta, dedica menys hores a les feines de la llar (19 hores), mentre que s’incrementen les aportades per altres persones de la família (parella, fills i filles, àvies i avis), o es mercantilitzen. En efecte, un 15% de les llars estudiades on la mare treba-lla, la persona que s’ocupa principalment de la neteja ha estat contractada.

La voluntat de les dones joves de mantenir-se en el mercat de treball tot i tenir responsabilitats de criança els comporta l'acumulació de càrregues laborals i familiars.”

d4

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Però malgrat que es manté l’estructura de desigualtat sexual en la responsabilitat sobre les tasques domèstiques, hi ha també indicis empírics clars de l’emergència de nous per-fils d’homes joves, compromesos en la criança de les seves criatures i el repartiment igualita-ri d’experiències i rols a l’esfera domèstica.9 Segons dades del Panel de Famílies i Infància, prop del 20% dels pares van coresponsabilitzar-se en condicions d’igualtat amb la seva parella de la criança dels seus fills i filles quan d’entre zero i tres anys; i també ens indiquen que hi ha una sèrie d’activitats domèstiques i familiars en les quals s’està implicant un percentatge signi-ficatiu d’homes (entre un terç i la meitat) com a coresponsables, com ara anar a comprar, tenir cura dels infants en cas de malaltia i entrevistar-se o reunir-se amb el professorat. Cal remarcar que els pares que més temps hi dediquen són aquells que gaudeixen de millors condicions laborals per fer-ho, com ho són els assalariats del sector públic on, ni que sigui de manera tímida, es disposa de millors mesures per conciliar la vida familiar i laboral.10

En els darrers anys s’està avançant en el camp de les polítiques socials dirigides a facili-tar a homes i dones una millor gestió i equilibri entre els temps de treball, els temps familiars i els temps personals.11 Un estudi encara en

procés sobre l’impacte de la Llei de conciliació catalana aporta una dada insòlita: l’any 2006, una major proporció de pares que de mares s’ha acollit a la reducció de la jornada –sense pèrdua d’ingressos– per tenir cura del seu fill menor d’un any. 12

L’aportació econòmica que realitzen les dones incrementa el poder adquisitiu de la famí-lia i redueix el risc de pobresa a la llar. Entre la gran majoria de parelles joves, l’aportació econò-mica d’ambdós és una condició sine qua non per a l’emancipació. Segons dades de l’Encuesta de Con-diciones de Vida 200, analitzades en els primers resultats de l’Informe d’Inclusió Social realitzat pel CIIMU, una vegada descomptats els costos de l’habitatge, més de dos terceres parts dels joves de 26 a 35 anys que viuen amb els seus pares seri-en pobres si anessin a viure amb la seva parella i només un dels dos fes treball remunerat.1 Si a més tinguessin un fill o filla, el 80% d’aques-tes llars es trobarien sota el llindar de la pobresa. Però aquest risc de pobresa es reduiria significa-tivament en el cas que els dos treballessin. Una situació semblant es dóna actualment a Espanya a les llars de parelles joves ja emancipades i amb fills. Mentre el 13% de les llars amb infants de 5 a 16 anys on els dos progenitors treballen es troben sota el llindar de la pobresa, el percentat-ge s’incrementa extraordinàriament quan només el pare té una feina remunerada (el 34% són pobres) i encara més si només té feina la mare (el 48% són pobres). Dit d’altra manera, en la socie-tat actual el model familiar tradicional (basat en el “pare guanyador de pa”) és clarament disfun-cional: per una banda, entra en contradicció amb el desig de la immensa majoria de les dones joves de participar activament en el mercat laboral i, per altra, exposa els col·lectius més joves a riscs molts elevats d’exclusió econòmica.14

Hi ha indicis empírics clars de l'emergència de nous perfils d'homes joves, compromesos en la criança de les seves criatures i el repartiment igualitari d'experiències i rols a l'esfera domèstica.”

d4(65-75) són ara considerats adults d’edat avan-çada, i solament són considerades vells depen-dents aquelles persones que han perdut la seva autonomia a edats molt avançades. Les noves etapes de la vida mostren també nous estils de vida quotidiana: s’escurça la infància, s’avança l’adolescència i la joventut s’allarga fins els tren-ta anys. La vida de la gent gran i jubilada s’obre a noves oportunitats i experiències vitals.

Altres efectes són menys evidents, però no deixen de tenir gran importància. És previsi-ble que, amb l’increment de la població de 65 anys i més, pugui ser cada vegada més costós pels Estats del Benestar assumir compromisos adquirits amb aquests col·lectius. En les darre-res dècades, al nostre i a d’altres països desenvo-lupats s’han incrementat tant les taxes de cober-tura com la generositat del sistema de pensions. També s’ha universalitzat l’assistència sanitària pública –de la que són beneficiàries principals les persones grans–, que estén els tractaments

Relacions intergeneracionals en una societat envellidaEn el futur pròxim, l’envelliment de la població és un del reptes més importants als quals s’en-fronta la nostra societat. El creixement continuat de l’esperança de vida i la reducció de la natali-tat han fet augmentar de forma extraordinària l’índex d’envelliment; és a dir, la proporció de població de 65 i més anys per cada 100 infants de 0 a 15 anys. L’any 2006 aquesta proporció a Catalunya ja era de 108/100. Es pronostica que la població de 65 i més anys, que avui representa al voltant del 18% de la població, pugui arribar al 30% el 2050.15

L’allargament de la vida té unes impli-cacions socials i econòmiques extraordinàries, algunes de les quals afecten directament els col·lectius més joves. Un dels efectes més evi-dents és el rejoveniment del cicle vital. Els abans considerats ‘adults joves’ (25-35 anys) avui són considerats joves; els abans considerats ‘vells’

d4

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

costosos. Entre 1960 i finals de la dècada dels 90, la despesa pública dedicada a pensions en els països de l’OCDE ha passat del 4,5% a repre-sentar més del 9% del PIB; el pressupost dedi-cat a atenció sanitària s’ha incrementat del 2,5 al 6%. L’increment de les situacions de depen-dència i el compromís financer que Estats com el nostre estan assumint per tal de garantir el dret universal i subjectiu a rebre atenció comu-nitària i pública aprofundiran la tendència dels Estats del Benestar a convertir-se en allò que John Myles anomena “Estats Providència per a la gent gran”.1

Hi ha autors que observen aquest procés amb preocupació. Assenyalen que les polítiques socials de les quals es beneficia fonamentalment la gent gran absorbeixen una quantitat cada vegada més important de recur-sos, mentre que els programes dirigits a les per-sones més joves (suport a l’emancipació i a les noves famílies, polítiques educatives, polítiques actives de treball) reben una atenció molt més limitada per part dels governs. A Estats com el nostre, més de dos terceres parts del pres-supost destinat a política social es dediquen a capítols amb clara vocació de servei a persones d’edat avançada, mentre que els recursos per als col·lectius més joves romanen insuficients per fer front a les seves noves necessitats i ris-cos d’exclusió: l’encariment dels preus de l’ha-bitatge, els reptes de la conciliació, els riscs de les ruptures i transicions familiars, la pobresa familiar que afecta els infants de manera molt preocupant, etc. En aquestes condicions, es diu, l’envelliment de l’electorat pot reforçar el biaix dels Estats del Benestar a favor de la gent gran.

També hi ha qui hi veu en aquesta situació les llavors d’un conflicte inter-generaci-

onal, que enfrontaria col·lectius situats a distin-tes etapes del cicle vital per recursos escassos. Les evidències sobre que es pugui produir un conflicte d’aquestes característiques són limita-des, però cal tenir-les en compte. A diversos paï-sos s’ha incrementat el grau de mobilització del col·lectius joves en defensa de polítiques que els afavoreixen (beques, suport a l’habitatge) i en contra de pràctiques polítiques i sindicals que ignoren les seves inquietuds i demandes. Alhora, s’aixequen cada vegada més veus que, des del món acadèmic i social, reclamen més atenció als problemes dels infants i dels joves.

Sens dubte, la millor situació per pre-venir aquests conflictes és el manteniment del vincle intergeneracional i les normes de suport i reciprocitat en equitat entre dones i homes dins de les famílies. El contacte familiar, quan és desitjat, nodreix actituds i disposicions favo-rables a la solidaritat intergeneracional a escala social. Una falsa creença o interpretació errònia davant dels canvis familiars és que la família ampliada o extensa ja no està activa. De fet, la xarxa de parents s’ha fet més “estreta” perquè es tenen pocs o cap germà o germana i, per tant, amb el temps tampoc es tenen cunyats o cunya-des, oncles i cosins. Però en canvi les famílies s’han fet més “llargues” perquè augmenten els anys de vida i això permet que puguin coexistir al mateix temps fins a cinc generacions d’una mateixa família. D’aquí que, malgrat el que diuen els tòpics, les solidaritats entre genera-cions d’una mateixa família s’han intensificat molt sovint, sent les dones d’entre cinquanta i seixanta anys i més les principals protagonis-tes en mantenir-les. Entre besavis, avis, pares, fills i néts s’intercanvien recursos temporals i econòmics, i es practica l’ajuda mútua en cas

d4En síntesiLes transformacions de les relacions d’intimitat, personals i familiars s’han estès i expressat amb rotunditat en els darrers quinze anys. Els canvis afecten les legalitats i legitimitats, les relacions de poder entre sexes i generacions i l’organitza-ció de les responsabilitats individuals a la vida quotidiana. Però les famílies es mantenen com a primer marc de relació social on té lloc la repro-ducció, l’acolliment i la cura de la vida humana, malgrat que estigui canviant el seu sistema de relacions i obligacions. Les pràctiques familiars s’allunyen dels models normatius imposats en el passat –ja fos per l’Estat o per l’Església– i tendei-xen a ser, o a voler ser, més electives, més nego-ciades, més democràtiques i més diverses. Les dinàmiques i els trajectes familiars són menys estables perquè la seva continuïtat es basa en la cerca d’un equilibri afectiu entre la parella i molt menys, com en el passat, en la cerca de segure-tats econòmiques, la cerca d’estatus social o en voler donar continuïtat a un llinatge.

En tot cas, i com a efecte paradoxal d’aques-ta major fragilitat, avui els vincles familiars i les xarxes d’amistat són molt valorats, tal com cons-taten tots els estudis d’opinió. Les persones pro-ven de mantenir, malgrat les ruptures de parella, les transicions familiars i les dificultats d’ordre divers, els seus compromisos i responsabilitats de cura als fills i filles, als ascendents i també a les amistats més íntimes. Una altra qüestió és fins a quin punt la complexitat de la vida actu-al, les noves incerteses laborals, les desigualtats socials i la manca de respostes polítiques sufi-cients i adequades davant les noves necessitats i realitats poden fer més difícil l’exercici d’unes responsabilitats que avui són més electives i menys obligades que en el passat•

de malaltia, cura d’infants, ajuda domèstica o altres situacions. És a dir, la família extensa, ara “llarga i estreta”, és ben diferent de la del passat, però continua sent un agent actiu en la creació de vincle i benestar personal i social.

Cal matisar la idea que a Occident anem cap a un món atomitzat, ple de soli-taris joves o grans sense vincles, disposats a enfrontar-se per recursos limitats. Hi ha més persones grans que viuen soles perquè tenen més autonomia econòmica i residencial que en el passat, i perquè volen mantenir la seva autonomia personal. Que visquin sols o soles no significa que no tinguin relacions de confi-ança més o menys quotidianes amb amistats i familiars o amb la comunitat. Cal, en efecte, matisar molt la idea que s’està abandonant a les persones grans. La gran majoria d’aquestes mantenen contactes regulars amb familiars i reben cura i atencions, ja sigui de manera pre-sencial, telefònica o delegada. Les evidències de què disposem també ens indiquen que, en la seva gran majoria, els joves són partidaris de garantir el dret de les persones grans a una pensió adequada i donen suport a l’extensió de drets de ciutadania als col·lectius en situ-ació de dependència.17 Sabem, així mateix, que a falta de recursos públics, les transmis-sions intergeneracionals de recursos financers dins de la família continuen sent claus per a l’emancipació i el sosteniment de moltes famílies joves.1 També tenen una importància capital els serveis de cura als néts que oferei-xen àvies i avis quan els dos progenitors treba-llen. En aquestes condicions és difícil que al nostre país puguin arrelar les llavors d’allò que alguns han anomenat “conflicte intergenera-cional pels recursos”.

d50

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

1 BRULLET, C. (2006) Cap a un sistema familiar postpatriarcal? A: E. BODELÓN I P. GIMÉNEZ, Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques locals. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 217- 223

2 BRULLET, C (2008, en premsa) Vida quotidiana i cura dels altres: afrontant el canvi i la complexitat familiar. A: BORJA DE RIQUER (dir) Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Edicions 62.

3 MARÍ-KLOSE, PAU I MARGA MARÍ-KLOSE (2006). Edad del Cambio. Jóvenes en los circuitos de solidaridad intergeneracional. Madrid: CIS.

4 L’augment de les llars monoparentals s’explica sobre tot per les ruptures d’unió, però és un fenomen internament molt dispar perquè s’hi pot accedir també per opció lliure de la mare, per viduïtat, adopció, reproducció assistida, emigració, empresonament, o abandonament familiar.

5 MARÍ-KLOSE, P.; GÓMEZ-GRANELL, C.; BRULLET, C.; ESCAPA, S. (2008) Els Temps de les famílies: Anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància del CIIMU. Barcelona: Departament d’Acció Social i Ciutadania - Generalitat de Catalunya.

6 BRULLET, C. i L. TORRABADELLA (2002) Infants i famílies: Situacions i condicions de vida. A: CIIMU, La infància i les famílies a inicis del segle XXI. Informe 2002. Vol. 1. Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà- Observatori de la Infància i la Família

7 IZARRA. M., PINTO, M.J. ARROYO, L. (2008) Parejas adolescentes: del amor y sus límites. A: BRULLET, C.; GÓMEZ-GRANELL, C. et Alt. (2008). Malestares. Infancia, adolescencia, familias. Barcelona: Graó-CIIMU.

8 BRULLET, C. y ROCA (2008) Tener y cuidar hijos. Estrategias, redes sociales y políticas de apoyo a la crianza. A: BRULLET, C.; GÓMEZ-GRANELL, C. et alt. idem

9 ALBERDI, I. I ESCARIO, P. (2007) Los hombres jóvenes y la paternidad. Bilbao: Fundación BBVA; BRULLET, C. y ROCA (2008) idem.

10 MARI-KLOSE, P.; C. GòMEZ-GRANELL; C. BRULLET i S. ESCAPA (2008), idem.

11 Llei 4/2005 de 18 de febrer de 2005, per a la igualtat efectiva de dones i homes amplia i millora de manera

substancial la llei anterior de 1999 a favor de la conciliació de la vida laboral i familiar. A Catalunya, cal destacar el Pla Estratègic per a la gestió dels temps a Catalunya –que està impulsant la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania– i la Llei catalana 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació, que afecta només als treballadors de l’Administració Pública.

12 ESCOBEDO, A. I NAVARRO, L. (2007) Estudi i avaluació exploratòria de l’ús i impactes de les mesures contemplades per la legislació relativa a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de l’Administració de la generalitat de Catalunya. Informe de resultats 200-200. Barcelona: Gen. de Catalunya – Sec. Grl. de polítiques familiars del Dept. d’Acció Social i Ciutadania. Avenç de resultats a : http://eapc.es/documents/2007/iop_doc.htm

13 MARI-KLOSE, P.; M. MARI-KLOSE; C. SÁNCHEZ; LL. FLAQUER; L. NAVARRO (2008). Informe de l’Inclusió Social a Espanya 200. Primers Resultats. Barcelona: CIIMU- Obra Social de la Caixa de Catalunya.

14 A la meitat de les llars amb infants de 6 a 15 anys en situació de pobresa a Espanya, només el pare té treball remunerat.

15 La població de més de 80 anys, avui el 4%, pot arribar a conformar el 10% l’any 2050.

16 MYLES, JOHN (1984), Old Age in the Welfare State: The Political Economy of Public Pensions. Boston: Little Brown.

17 MARI-KLOSE, P I M. MARÍ-KLOSE (2008), idem.

18 MEIL, GERARDO (2001), “Hogares nucleares y familias plurigeneracionales”, a VVAA Estructura y Cambio Social. Madrid: CIS:

OKuPació i autOGestió: una PrÀctica POLítica JuVeniL?

Robert González. Nascut a Lleida l’any 1975, es llicencià en Ciències Polítiques i en Sociologia a la UAB. Ha col·laborat en diverses investigacions de l’IGOP i actualment finalitza la seva tesi doctoral sobre el moviment per l’okupació a l’Estat espanyol. [email protected]

d51Aquest article pretén reflexionar sobre un dels tòpics més estesos en parlar d’okupació i espais autogestionats, i és el d’associar aquestes pràctiques a la condició juvenil. La precarietat i poca estabilitat de les okupacions, la radicalitat ideològica i la forta implicació militant que plantegen, podrien ser una primera explicació intuïtiva de la conformació d’aquest tòpic. Ara bé, també l’associació, com veurem, de qualsevol fenomen social a la condició juvenil pot servir per deslegitimar-lo i prendre-li seriositat. En tot cas, per saber si l’okupació és o no una pràctica juvenil, caldrà que la definim i posteriorment vegem des de quins àmbits es diu que només els joves okupen, i contrastar aquestos discursos amb els dels mateixos okupes.

Per fer l’article em basaré en la meva pròpia tesi doctoral, que m’ha permès entrevistar més de quaranta persones pertanyents al món de l’okupació arreu de l’Estat en els darrers sis anys. També en la meva trajectòria doctoral he entrevistat a nombrosos càrrecs institucio-nals i he participat en anàlisi de premsa sobre el moviment okupa, la qual cosa em permetrà veure com des de les institucions i els mitjans de comunicació oficials han consolidat la iden-tificació entre okupes i joves.

Què és okupar? Els moviments per l’okupació segueixen sent, sobretot a Barcelona, però també a Madrid, Bilbao, Vitòria-Gasteiz, Màlaga, Terrassa i altres grans ciutats de l’Estat espanyol, una de les principals veus crítiques envers l’emergent

urbanisme capitalista. Des del seu sorgiment a principis dels 80, amb bastant retard respecte de les seves homòlogues europees, les pràctiques okupes han teixit unes consistents xarxes socials de contracultura que aglutinen les seves forces entorn de l’accés directe a l’habitatge i als espais de sociabilitat fora de la lògica mercantilista.

Les pràctiques d’okupació que sorgeixen a Europa als anys 70 poden considerar-se un moviment social. Ara bé, què és okupar? Pel sociòleg i exmembre actiu del moviment okupa holandès Hans Pruijt (2003 i 2004) la resposta és ben senzilla: okupar és viure en (o usar d’una altra manera) immobles sense el consentiment del seu propietari. Podríem afegir, tal com apun-ta Miguel Martínez López (2004), que es tracta d’un moviment que se centra en l’accés directe a un bé urbà escàs (l’habitatge i els espais de soci-abilitat) i la seva defensa legítima.

De tota manera, existeixen i conviuen diverses pràctiques d’okupació. Per sentit comú, podríem distingir, en primer lloc, aquelles que es dediquen a satisfer una necessitat d’habitat-ge de les que es converteixen en Centres Socials Okupats (des d’ara CSO), on realitzar tot tipus d’activitats contraculturals en un espai públic no estatal, fora de les lògiques burocratitzades (de l’Estat) o mercantilitzades (del sector privat).

No és fàcil comptabilitzar el nombre d’okupacions que existeixen, degut a l’heteroge-neïtat del propi moviment i la poca duració de la majoria d’elles. D’altra banda, qui és un okupa? Qui viu en un espai okupat? Qui participa de les activitats d’un centre social? En tot cas, aquells que identifiquem com a okupes són aquells que d’alguna manera podem incloure en l’àrea del moviment per l’okupació. Segons dades de l’As-semblea d’Okupes de Barcelona existien, l’any 2004, 155 okupacions en l’àrea metropolitana

d52

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

de Barcelona (El Punt, 12/10/2004), de les quals una trentena s’utilitzaven com a centre social de manera habitual, si fem cas de la publicació setmanal d’activitats del moviment (Infousurpa). En aquests quatre anys, malgrat els continus desallotjaments i noves okupacions, no sembla haver canviat gaire aquesta xifra.

En tot cas, a aquests CSO cal afegir el res-sorgir dels ateneus, especialment a Catalunya, motivat per la iniciativa d’activistes del moviment de les okupacions. El centre social Arran, al barri de Sants (Barcelona), fou el més matiner, i l’Ate-neu Candela de Terrassa, potser el més clarament alineat amb la resistència global. Actualment a Sants, espais com la llibreria distribuïdora La Ciutat Invisible, el restaurant Terra d’Escudella o La Teteria, són alguns exemples d’autogestió en locals no okupats, als quals cal sumar-hi La Maranya a Lleida, Julia Romera a Santa Coloma, La Màquia a Girona, La Rosa de Foc i La Quimera (aquest darrer amb antics membres del CSO Les Naus) al barri de Gràcia (Barcelona), el Kasumay al barri de la Ribera (avui desaparegut), El Brot al

barri de Sant Andreu (amb antics membres del CSO El Palomar, també desaparegut avui). D’al-tra banda i al mateix temps, sectors molt pròxims a l’okupació també han consolidat els seus ate-neus en l’àmbit de l’esquerra independentista: La Torna al barri de Gràcia, Can Capablanca a Sabadell, La Falcata a Lleida i algunes desenes més a pobles i ciutats de tot el territori català.

Així doncs, les persones que conformen aquestes experiències d’okupació i/o d’autoges-tió conformaran l’univers de joves i no tan joves que em proposo analitzar en aquest article.

“Joves okupes violents?”: els discursos de la premsa i el poder en la construcció mediàtica de l’okupa.L’any 2002, un grup de tres investigadors de l’IGOP vàrem analitzar més de cinc-centes peces de premsa sobre el moviment okupa català cor-responents a cinc diaris d’entre els anys 1996 i 20011. De la seva anàlisi pormenoritzada vam extreure que la representació majoritària del mili-tant del moviment per l’okupació és estereotipa-da i sovint estigmatitzada amb l’ús d’etiquetes que, al marge del seu significat etimològic, per a una gran part de la població tenen una càrrega pejorativa. El perfil que s’acostuma a presentar és la d’un “jove anormal”, usant etiquetes com “radical”, “antisistema”, “alternatiu”; d’altres el fan formar part d’una “tribu urbana”, o el que és el mateix, formar part d’un d’aquells grups “problemàtics i sovint violents”, com els skinhe-ads, els ultres del futbol, etc. En canvi, destaquen per la seva absència el conceptes de caire neutre o positiu com “activistes” o “militants”: el primer només és usat en quatre ocasions, representant l’irrisori percentatge del 0,7% dels casos, mentre que el segon només apareix en dues ocasions, i només una fa referència a un “militant okupa”.

La representació majoritària del militant del moviment per l'okupació és estereotipada i sovint estigmatitzada amb l'ús d'etiquetes que, per a una gran part de la població, tenen una càrrega pejorativa.”

Un exemple sobre la visió dels okupes com a una tribu urbana el trobem en el següent reportatge:

-El País de 24 d’octubre de 1999: “Hijos de la Ira”. A la introducció es diu:Es difícil definirlos con precisión. Son los jóvenes anti. Los que se rebelan contra las empresas de traba-jo temporal, los que okupan viviendas abandonadas. Pero lo que despierta inquietud es el tono cada vez más violento de sus protestas. El último estallido del pasado 12 de octubre en Barcelona ha puesto al descubierto un movimiento de miles de jóvenes con ideas diversas, anarquistas, comunistas o genérica-mente antifascistas. En la otra orilla, los jóvenes de estética skin, de ideología ultra, desafían a las ciuda-des con su actitud violenta.

L’associació de l’okupa com a jove va més enllà del fet empíric per convertir-se en part del perfil periodístic del que és un okupa. Així, l’ús que se’n fa és superior al fet empíric, usant-se sovint gairebé com a sinònim: “un okupa és un jove que...”. Per això, sovint s’usen ambdues paraules indistintament en la mateixa redacció, i ja al marge de les persones, al marge de l’edat que efectivament tinguin els activistes de qui es parla. També les altres etiquetes són usades de forma indistinta per fer referència als activistes i als militants del moviment: “els radicals”, “els antisistema”, etc.

En termes quantitatius, la nostra anàlisi va revelar com gairebé en un 60% de les peces sobre el moviment per l’okupació es fa una asso-ciació explícita entre “okupa” i “jove”.

L'associació de l'okupa com a jove va més enllà del fet empíric per convertir-se en part del perfil periodístic del que és un okupa.”

d54

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

TAULA 1

Identificació entre okupes i joves

identificació explícita entre okupes i joves freqüència percentatge

no 245 42,5

si 332 57,5

Font: BARRANCO, Oriol, GONZÁLEZ, Robert i MARTÍ, Marc: "La construcció mediàtica del movi-ment okupa", ponència en el Setè Congrés de l'Associació Catalana de Sociologia, Reus 2003.

Si l’okupa queda associat amb el jove, s’ha de tenir present que la imatge que del jove generalitza la premsa és negativa. Almenys aquesta és la conclusió que es desprèn de l’estu-di coordinat per Xavier Giró sobre la imatge dels joves a la premsa escrita. Segons els autors de l’estudi, aquesta imatge negativa sobre el jovent no prové tant de les generalitzacions gratuïtes sobre el jovent com de la multiplicació de textos informatius negatius sobre joves a les seves pla-nes. És a dir, es naturalitza que els joves sem-blin “violents”, “alcohòlics” o “consumistes”, perquè la majoria de notícies sobre el jovent només fan referència a aquests aspectes.2

També en moltes ocasions s’etiqueta com a “okupa” tota aquella persona que en un moment determinat participa en alguna de les activitats extraordinàries que el moviment organitza (manifestacions, concentracions, festes). D’aquesta manera, acostumen a que-dar sota l’etiqueta gent de diverses edats (i no només joves), tant okupes com persones que els donen suport.3

Finalment, cal assenyalar que en aquests discursos presents a la premsa hi tro-bàvem un predomini de les fonts políticoinsti-tucionals i policials, com podem observar en la taula següent.

TAULA 2

Discurs predominant sobre l'okupació a la premsa catalana

procedència de la font de les peces analitzades freqüència percentatge

políticoinstitucional 79 13,7

moviment okupa 34 5,9

altres moviments socials 14 2,4

periodística 272 47,1

opinió personal 79 13,7

policia 99 17,2

Font: BARRANCO, Oriol, GONZÁLEZ, Robert i MARTÍ, Marc: "La construcció mediàtica del movi-ment okupa", ponència en el Setè Congrés de l'Associació Catalana de Sociologia, Reus 2003.

d55Les polítiques de joventut i el moviment per l’okupació.Al llarg dels darrers vint anys d’existència del moviment per l’okupació a Catalunya, les àrees de Joventut han estat les úniques permeables. A moltes de les entrevistes realitzades durant la meva trajectòria doctoral, alguns responsables polítics relacionen la “problemàtica” okupa amb inquietuds pròpies d’aquesta etapa de la vida. Els informes que s’han fet des de les diverses administracions també tipifiquen els okupes com a joves. Finalment, la temàtica okupa va ser portada al Parlament de Catalunya pels respon-sables de l’àrea de Joventut dels partits d’esquer-res, com fou el cas, en el seu moment, d’Ignasi Riera, d’ICV, de Fidel Lora, d’EUiA o de Joan Ridao, d’ERC.

Com el fenomen és considerat juvenil, l’administració només s’ha plantejat la resolució del conflicte a través de les seves àrees de Joven-tut i no de les d’Habitatge, Treball o Participació Ciutadana, per exemple. Així doncs, després de ser debatuda i refusada una petició de despena-lització de l’okupació presentada per Fidel Lora al Parlament, el govern de la Generalitat va encar-regar a la Secretaria General de la Joventut la creació d’una Comissió per tractar el tema. Des dels ajuntaments de municipis amb presència important del moviment, com el de Barcelona, també s’ha abordat el tema des de les regidories de Joventut.

A més a més, aquestes polítiques perifè-riques de Joventut han tendit en els darrers anys a apostar per les polítiques afirmatives, amb una visió del jove que afavoreix l’entrada del movi-ment okupa en l’agenda política. Així doncs, i seguint el fil de l’argumentació, com que han estat les àrees de Joventut les més receptives al fenomen okupa, i com que aquestes àrees han

realitzat bàsicament polítiques perifèriques, és en aquest tipus de polítiques on el moviment ha tingut més impacte. Les demandes i formes d’organització del moviment per l’okupació han trobat resposta en certa adaptació de l’adminis-tració i del teixit associatiu a aquesta nova rea-litat emergent a través de la modificació de les línies d’actuació explicitades en els seus projec-tes. Per exemple, la Llei d’Associacions aprovada pel Parlament inclou el reconeixement legal de l’associacionisme no formal.

Paradoxalment, a l’estudi ja esmentat coordinat per Ricard Gomà (2003) veiem que degut al caràcter de les polítiques de Joventut al nostre país, majoritàriament afirmatives, perifè-riques i explícites, i degut a la caracterització del moviment per l’okupació en tant que fenomen juvenil per part de les administracions i “l’opinió pública”, l’impacte del moviment s’havia produït essencialment en aquest tipus de polítiques.

La dificultat d’incidir en polítiques nucle-ars respon al fet que polítiques com l’habitatge jove no es fan des de Joventut sinó des d’altres àrees més tancades a considerar el moviment okupa com a un interlocutor vàlid, com per exemple les d’Habitatge.

d5Fins a quina edat és jove un okupa? Algunes conclusions sobre la relació entre okupació i condició juvenil.

Fins ara hem vist que per als mitjans de comuni-cació i per a les institucions públiques, els oku-pes són un fenomen estrictament juvenil. Ara bé, què és el jovent? El jovent és una categoria socialment construïda i històricament mutable que defineix un grup social que, com a tal, osten-ta una posició en l’espai social. Aquest grup soci-al s’estableix a partir de diversos paràmetres, el més significatiu dels quals, tot i que no l’únic, és l’edat. Actualment entenem que són joves aque-lles persones que tenen entre 16 i 29 anys.

Si donem un cop d’ull a la història recent de l’okupació a Catalunya, podem parlar com a mínim de tres generacions d’okupes. La prime-ra, que començava la seva activitat en el barri de Gràcia a mitjans dels 80 i consolidava les seves xarxes amb okupacions emblemàtiques com la de l’Ateneu de Korneyà, o les posteriors dels primers 90 de l’Hamsa al barri de Sants de Barcelona o La Vaqueria a l’Hospitalet de Llobregat. Una segona, epicentrada en l’okupació i posterior desallotjament del Cinema Princesa l’any 1996, i que protagonitzà el creixement i moment de més importància política del moviment. I finalment, les noves generacions d’okupes, que a partir de l’any 2001 s’han incorporat a aquesta pràctica en mig d’un nou cicle de mobilització internacional protagonitzat per l’anomenat “moviment anti-globalització”. Els i les activistes de les dos pri-meres generacions superen amb escreix els 30 anys, i molts d’ells continuen vinculats als espais d’autogestió. Són encara joves?

En les darreres dècades, com a resultat de la reforma educativa, s’ha produït un canvi en la segmentació d’edats i cal considerar joves els

nois i noies a partir de 12 anys. D’altra banda, hi ha individus de menys de 29 anys que ja no són considerats “joves” pel fet que, malgrat l’edat, ocupen una posició social diferent de la resta del grup “joves”. Finalment, cada cop més persones que superen els 30 són objecte de Plans de Joventut o de modes i cultures juve-nils. Així doncs, en la mesura que la joventut és una condició social (una condició que ens ator-ga una posició respecte de l’estructura social), l’edat no és determinant per a definir-la.4

Partint d’aquesta base, i deixant de banda doncs l’edat com a tret definitori de la joventut, ens trobem amb un altre entrebanc a l’hora de definir els okupes com a joves, que fa que molts d’ells, en les entrevistes realitza-des, defugin aquesta etiqueta. I és el fet que els paradigmes dominants sobre joventut han con-siderat aquesta etapa com a una transició cap a l’edat adulta, i el jove com a un adult incom-plet, sigui per la seva immaduresa, per la seva precarietat laboral o vital o perquè encara no ha conformat una família. Com hem vist, l’etique-ta “jove” és utilitzada per la premsa per estig-matitzar el moviment, i per les institucions per defugir els problemes socials d’un segment creixent de la població.

Des d’aquesta perspectiva adultocràtica i paternalista es defineixen els joves com a allò que no són però que han d’arribar a ser: adults. Des d’aquesta visió un o una jove deixarà de ser-ho en la mesura que acompleixi amb èxit els processos de transició al món adult. Aquests processos han estat identificats com a aquells que comporten l’assumpció de les responsabi-litats pròpies del món adult. Aquestes, segons Enrique Gil Calvo, són les següents: productiva (assignació d’un estatus ocupacional), conju-gal (assignació d’una parella sexual estable),

si donem un cop d'ull a la història recent de l'okupació a catalunya, podem parlar com a mínim de tres generacions d'okupes.”

d5

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

domèstica (assignació d’un domicili propi) i parental (assignació d’una prole dependent).

Però també podem analitzar el jovent des d’una perspectiva no adultocràtica. Des d’aques-ta perspectiva, alguns autors (com el citat David Brunet) entenen que cal passar del concepte de transició al concepte d’emancipació. Enten-dríem per emancipació el guany de la capacitat d’autodeterminació o decisió sobre l’evolució de la pròpia vida. És a dir, emancipar-se voldria dir decidir plenament amb autonomia, indepen-dència i responsabilitat la pròpia trajectòria vital. És en aquest sentit que la joventut és una etapa d’emancipació, en què es produeix una subjecti-vació respecte de la infantesa. La joventut com a categoria sociològica és una transició, però no una transició cap a un model concret d’adult socialment determinat, sinó cap a una capacitat de decidir sobre els diferents aspectes de la vida de l’individu en la societat en la qual es troba immers. La joventut no es defineix, per tant, en negatiu, com a allò que no és, sinó en positiu, com a allò que és: el procés pel qual un individu s’afirma com a tal en el context social 5.

Per la seva banda, les institucions socials busquen la seva reproducció fixant uns patrons més o menys clars de transició i limitant la capa-citat d’emancipació dels individus. La joventut és un moment clau de socialització on es posen a prova els mecanismes de control social. Aquesta etapa, com a període d’incertesa o indefinició, és un moment crític, font de possibles mutacions de l’estructura d’una societat. Si el moviment okupa i les pràctiques autogestives pretenen efectiva-ment canviar aquest sistema, aprofundir en les seves crisis, viure en els marges, transformar la societat, podem considerar que es troben en una situació d’eterna joventut. Els okupes són joves, per tant, amb independència de la seva edat. Però

no ho són pel fet de ser uns adults incomplets, sinó perquè volen construir la llibertat i defugir per tant la reproducció d’un sistema social injust, insolidari i individualista.

De fet, les comunitats okupes, al contra-ri del que es defensa sovint des dels tòpics, no són només l’aixopluc de joves rebels, que amb el temps arribaran a l’edat adulta oblidant aquesta experiència, sinó que, juntament amb els espais autogestionats més estables, formen part d’una xarxa de resistència a l’imaginari conservador i poruc del pensament únic neoliberal. A més, alguns autors com Ángel Calle sostenen que en un context de retrocés de l’Estat del Benestar, l’autogestió genera mecanismes efectius de llui-ta contra l’exclusió social 6. Per concloure d’al-gun mode, podem subratllar que les comunitats autogestionades –tant si són espais okupats, de propietat o de lloguer–, actuen com a element de cohesió, la qual cosa ens permet evitar les conno-tacions pejoratives que el paradigma adultocràtic posa sobre el concepte de joventut i afirmar que l’okupació és un moviment juvenil des d’una perspectiva emancipadora•

d5

1 Aquesta anàlisi formava part de l’obra col·lectiva: GOMÀ, Ricard (coord) et.alt., Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya, Barcelona: Col-lecció Estudis, Observatori de la Joventut, Secretaria General de la Joventut, Generalitat de Catalunya, 2004.

2 L’estudi de GIRÓ, Xavier (coord.) “La imatge dels joves a la premsa escrita” de 1999, mostra que el 54,26% dels textos sobre joves parlaven d’aspectes negatius i només en parlaven positivament un 24,13%, mentre que els que ho feien de forma neutra eren un 21,61%. Existeix un article de Juan Manuel Jarque i Muñoz, un membre de l’equip investigador, que realitza una breu exposició d’algunes de les conclusions a la revista Illacrua Núm. 97, de març de 2002.

3 BARRANCO, Oriol, GONZÁLEZ, Robert i MARTÍ, Marc. “La construcció mediàtica del moviment okupa”, ponència en el Setè Congrés de l’Associació Catalana de Sociologia, Reus, 2003.

4 BRUNET, David. “Ciutadania, transició i emancipació”, manuscrit, Barcelona: 2001.

5 Ibidem.

6 CALLE, Ángel, “Okupaciones. Un movimiento contra las desigualdades materiales y expresivas”, a Tezanos (ed.), Tendencias en desigualdad y exclusión social. Madrid, Sistema, 2005.

eeeeee e

eX

Pe

riÈ

nc

es

nO

us

HO

rit

ZO

ns

187

-188

| 20

08

POLítiques De La cuLtura JuVeniL

En aquest article vull defensar un canvi de para-digma en l’estudi de les relacions entre joven-tut, cultura i política que es pot resumir en la seqüència següent: de les «cultures polítiques (de la joventut)» a les «polítiques de la cultura (juvenil)». En el primer cas, l’acció pública se centra en difondre en el territori de la joventut (escola, associacions, lleure) les directrius polí-tiques hegemòniques en cada moment (siguin autoritàries i per tant monolítiques o bé demo-cràtiques i per tant plurals), definit un terreny clàssic on les anomenades polítiques «integrals» o de «transició» prioritzen la política com a espai de cohesió social. En el segon cas, l’acció pública és permeable a les noves necessitats i llenguat-ges que provenen de la cultura juvenil, definint un nou terreny de joc on les anomenades «polí-tiques afirmatives» prioritzen la cultura com a espai d’innovació social. La primera perspectiva és «adultocèntrica» (son les institucions adultes les que defineixen les regles del joc i construei-xen culturalment la joventut) i «politicocèntrica» (les polítiques culturals estan mediatitzades per les relacions de poder). La segona perspectiva es «intergeneracional» (les regles del joc no es pressuposen sinó que es practiquen en l’àmbit de la interacció entre les generacions) i «culturo-cèntrica» (la cultura és un terreny fonamental en la redefinició de l’esfera pública i per tant en la praxi de les noves identitats ciutadanes).

En aquest article il·lustraré aquest canvi de perspectiva amb una experiència concreta que he tingut ocasió de resseguir a Barcelona durant els darrers tres anys: la transformació de les ano-menades «bandes llatines» en organitzacions juvenils. Però abans, per situar teòricament el debat, evocaré unes reflexions d’Antonio Gram-sci que fins a cert punt anticipen aquest canvi de paradigma1.

La qüestió dels joves "La crisi consisteix en el fet que el vell mor i el nou no pot néixer: en aquest interregne es verifiquen els fenò-mens patològics més variats […]. A aquest paràgraf han de vincular-se algunes observacions fetes sobre l’anomenada «qüestió dels joves» determinada per la «crisi d’autoritat» de les velles generacions dirigents i per l’impediment mecànic que s’exerceix sobre qui podria dirigir per tal que desenvolupin la seva missió".

GRAMSCI, A. Quaderni del Carcere.

Torí, Eunaudi, 1975.

En el primer dels vint-i-vuit quaderns de presó, redactat entre 1929 i 1930, Antonio Gramsci va incloure un seguit de textos entorn l’anomena-da «Quistione dei giovani». El pensador italià considerava que sovint la preocupació que sobre aquesta qüestió emergia en la Itàlia de Mussoli-ni era unilateral, tendenciosa i idealista. Moltes enquestes sobre la «nova generació», per exem-ple, «donen raó del mode de pensar de qui les ha promogut». Si bé hi ha moltes «qüestions juvenils» dues són essencials: «1) La generació “vella” acompleix sempre l’educació dels “joves”; hi haurà conflicte, discòrdia, etc., però es tracta de fenòmens superficials, inherents a cada obra educativa... a menys que no es tracti d’interfe-rències de classe, és a dir, els “joves” (o una part important d’ells) de la classe dirigent (entesa en el sentit més ample, no només econòmic, sinó politicomoral) es rebel·len i passen a la classe progressiva que ha esdevingut històricament capaç de prendre el poder […] 2) Quan el feno-men assumeix un caràcter “nacional”, és a dir no apareix obertament la interferència de classe, llavors la qüestió es complica i esdevé caòtica. Els “joves” estan en estat de rebel·lió permanent, perquè persisteixen les seves causes profundes,

E2

Carles Feixa (Lleida, 1962) és doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i Honoris Causa per la de Manizales (Colòmbia). En l’actualitat és professor titular a la Universitat de Lleida. Ha estat investigador visitant en centres acadèmics de Roma, Mèxic, París, Buenos Aires i Berkeley. S’ha especialitzat en l’estudi de les cultures juvenils, amb investigacions sobre el terreny a Catalunya i Mèxic. [email protected]

sense que sigui permesa l’anàlisi, la crítica i la superació (no conceptual i abstracta, sinó his-tòrica i real)»2.

Gramsci reconeix que en aquestes situ-acions el conflicte generacional pot assumir formes com ara «el misticisme, el sensua-lisme, la indiferència moral, degeneracions patològiques psíquiques i físiques, etc.», però no les atribueix a la naturalesa interna de la joventut, sinó als contextos històrics canvi-ants, que determinen l’emergència de «cri-sis d’autoritat». Des d’aquesta perspectiva, el moviment obrer ha de mostrar-se sensible al patrimoni d’experiències i de valors renova-dors, generats per les noves generacions, per-què constitueixen un índex privilegiat de les necessitats emergents en la societat. El mèrit de l’autor rau en reconèixer una especificitat a la problemàtica juvenil, reconeixement insò-lit en aquells anys en les rengles del marxis-me, sense per això negar les «interferències de classe» que determinen el marc en què la qüestió es planteja i es resol (i per tant, criticant les visions psicologistes i idealistes predominants).3

El joc de missatges contradictoris en què es configuren les cultures juvenils ens condueix al segon dels escenaris abordats per Gramsci: la relació entre joventut i «crisis d’autoritat». L’autor descriu aquelles situaci-ons en què la comunicació intergeneracional s’esquerda, i els joves apareixen «en un estat de rebel·lió permanent». En la mesura en què «el vell mor i el nou no pot néixer», i en la mesura en què la política s’expressa en termes culturals, les diverses formes de contestació i dissidència dels joves, els canvis en les seves formes de vida i valors, poden ser interpretats com un dels índexs privilegiats que posen de

manifest l’abast de les crisis d’autoritat. Les ins-tàncies hegemòniques les poden descriure en termes «d’onada de materialisme», «dissolució moral», i les noves generacions poden ser vistes com a responsables de l’anòmia social. Són situ-acions que anuncien «possibilitat (i necessitat) de formació d’una nova cultura»4. Una nova cul-tura que pressuposa un nou camp de forces en l’exercici de l’hegemonia.

Catalan Kings?El 14 de setembre de 2006 es va presentar en un casal de joves de Barcelona, davant d’una audi-ència atònita, una nova entitat juvenil recent-ment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat: l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya. L’acte no hauria des-pertat massa interès si no fos perquè tal nom evocava una cosa gairebé diabòlica: la perillosa banda dels Latin Kings. A la cita van acudir gaire-

¶Entrada

¶Texto primer parafo ¶Texto parafos

siguientes ¶Articulo subtitulos¶Texto primer parafo

¶Texto parafos siguientes

bé un centenar de periodistes de tots els mitjans de comunicació (incloent totes les televisions i algun corresponsal estranger), que van presen-ciar la sortida de l’armari d’un grapat de reis i reines, amb la seva presidenta Queen Melody al capdavant. En acabar l’acte els responsables del Consell de la Joventut comentaven irònicament que les activitats de la resta d’associacions juve-nils de Barcelona mai no havien despertat tant interès. Què havia succeït perquè una perillosa banda de criminals s’hagués convertit en una innòcua associació cultural? Eren els mateixos que als Estats Units integraven un gang crimi-nalitzat i a Madrid un jutge es proposava decla-rar «associació il·lícita»? Què hi havia darrere d’aquesta escenografia de groc i negre, collarets i corones?

Durant el 2005 vàrem estar investigant l’impacte d’aquestes noves «bandes» entre els joves d’origen llatinoamericà, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.5 A més de recollir el testimoni de mig centenar joves llatins, i d’altres adults amb els que interactuen (professors, famí-lies, educadors socials, associacions, periodistes, policies, etc.), el treball de camp ens va permetre entrar en contacte amb líders de les «franquícies» locals de Latin Kings i Ñetas i obtenir informaci-ons indirectes d’altres grups també presents a Barcelona, com ara Vatos Locos, Panteras Negras i Maras Salvatruchas. El que va fer possible acce-dir a ells va ser una carta de presentació que ens van enviar des de Nova York tres investigadors sobre organitzacions del carrer de joves llatins (Marcia Esparza, David Brotherton i Luis Barri-os, un pastor anglicà compromès fa temps amb ells i considerat com el seu guia espiritual). El novembre de 2005 es va presentar públicament l’estudi al Centre de Cultura Contemporània, en

què havia succeït perquè una perillosa banda de criminals s'hagués convertit en una innòcua associació cultural? eren els mateixos que als estats units integraven un gang criminalitzat i a madrid un jutge es proposava declarar "associació il·lícita"?”

unes jornades que tenen un gran impacte. El diumenge anterior, amb motiu de la presència a Barcelona del pare Barrios i d’altres investiga-dors dels Estats Units, l’Equador i Itàlia, vàrem assistir junt amb l’adjunt al Síndic de Greuges i algunes autoritats municipals a un emocionant encontre (que ells denominen Universal) amb uns dos-cents reis i reines llatins de diverses ciutats espanyoles, en el qual a més de cridar «Amor de Rey!», escoltar oracions del líder de l’Equador, i veure com alguns «príncipes» eren batejats, aquests hermanitos i hermanitas (equa-torians, colombians, dominicans, argentins, però també catalans i fins i tot marroquins) manifestaren les seves queixes per ser confosos amb criminals i els seus desigs de progrés per-sonal i social. A la tarda ens vàrem reunir amb una delegació de l’Associació Ñeta, a la qual el pare Barrios va portar un missatge del liderat de Nova York. Tots els vam convidar al semi-nari, ja que enteníem que no en podíem parlar sense ells. Alguns van acudir i es van barrejar amb investigadors, educadors, polítics, policies i treballadors socials: una reina llatina i un líder ñeta van sortir a la llum pública i van manifes-tar la seva condemna de la violència i els seus desigs d’iniciar un procés de conversió en enti-tats legals i/o en moviments juvenils.

Després del seminari es va iniciar un pro-cés complex però extraordinàriament interes-sant. Els Latin Kings van començar a portar a la pràctica el seu projecte de ser reconeguts com a associació: amb l’assessorament de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, van redactar uns estatuts que havien de ser fidels als seus princi-pis i a les lleis catalanes. Durant diversos mesos van discutir l’esborrany en reunions de base (anomenades capítols) i en assemblees (dites

universals). Això va coincidir en el temps amb el debat entorn l’Estatut de Catalunya, el que va conduir a situacions divertides. Per exemple, la denominació de l’associació: al principi els com-ponents del grup no entenien per què no podien utilitzar el nom oficial (Totpoderosa Nació dels Reis i Reines Llatins). Mentre els assessors legals els asseguraven que el nom no feia la cosa, l’ar-gument definitiu per a ells va ser saber que tam-poc Catalunya no havia estat oficialment recone-guda com a nació en l’Estatut aprovat a Madrid. Un diumenge de maig de 2006, Joan Cabot, un capellà compromès fa temps amb el col·lectiu immigrant i que ha col·laborat amb els reis i rei-nes, després d’assistir a la votació definitiva, em va enviar un SMS que deia: «No sé si tindrem Estatut, però ja tenim estatuts!». Poc després es van presentar al registre d’associacions, i eren finalment reconeguts pel departament de justí-cia a finals de juliol de 2006.

de bandes a organitzacions juvenilsQuè implica aquest reconeixement? Pot trans-formar-se una banda juvenil en organització cultural? Segons els assessors jurídics que han intervingut en el tema, més que de «legalització» s’hauria de parlar de «constitució d’associació» (ja que els Latin Kings no eren abans il·legals, sinó en tot cas alegals, com la major part dels grups juvenils). Però més important que aquest reconeixement jurídic és la dinàmica social que el procés ha alliberat: unes identitats fins ara proscrites passen a ser acceptades; l’estigma es converteix en emblema. Els nois i les noies que fins ara havien d’ocultar la seva pertinença als Latin Kings poden sortir de la clandestinitat (la qual cosa no deixa de guardar certa similitud amb processos anteriorment viscuts per grups polí-

E5

tics o religiosos prohibits). El simple procés ja ha tingut efectes positius. Els actes de violència s’han reduït i han augmentat els socials i cultu-rals: campionats esportius, representacions tea-trals, elaboració d’un documental (La Vida Real) i fins i tot l’enregistrament d’un CD de música hip-hop i reaggueton (presentat durant les festes de la Mercè del 2006). El pròxim projecte és un disc conjunt amb els Ñetas (que han viscut un procés semblant i es van constituir com a associ-ació cultural i esportiva l’abril del 2007).

L’experiència de Barcelona no resol tots els problemes d’aquests joves (doncs com tot migrant estan sotmesos a tensions jurídiques, familiars, educatives i laborals que una petita associació no pot solucionar), però sí que obre una via d’interacció amb la societat d’acollida. El més interessant del procés ha estat les seves implicacions transnacionals. Als Estats Units, on en els anys 1990 es van donar intents en la mateixa direcció, tant els portaveus de les agru-pacions com algunes institucions observen amb interès el desenvolupament dels esdeveniments. A l’Equador, on des del 2000 hi ha intents de donar una via d’expressió a les colles i nacions juvenils (que allà són centenars), l’alcalde de Quito recolza el procés de reconeixement (i el president Correa els acaba de rebre). I a Gèno-va, el ministre italià de la solidaritat va reunir-se amb els líders d’ambdós grups, que han passat de ser a la presó a iniciar un diàleg entre ells i amb les institucions, al·ludint explícitament a l’experiència de Barcelona. Simultàniament, a Madrid hi ha hagut un procés per associació il·lícita a un altre grup de Latin Kings (la sentèn-cia està recorreguda) i les tensions internes al si dels grups han tornat a reaparèixer (la clandes-tinitat té també els seus avantatges). El juny de 2006 els Latin Kings van organitzar una visita a Montserrat, amb l’ajuda de Joan Cabot, rector de la parròquia del Poble Sec. Allí van ser rebuts per un monjo que els va explicar el significat del monestir per a Catalunya i els rituals de la vida monàstica. Durant un dia un centenar de reis i reines de groc i negre van barrejar-se amb pele-grins, turistes i membres de colles castelleres. La nació dels reis i reines va confluir, encara que fos simbòlicament, amb la nació catalana, que de grat o per força ha estat sempre mestissa.6

els nois i les noies que fins ara havien d'ocultar la seva pertinença als Latin Kings poden sortir de la clandestinitat. el simple procés ja ha tingut efectes positius.”

Reflexions finalsL’experiència de l’Associació Cultural de Reis i Reines Llatins de Catalunya evoca altres moments de confluència entre polítiques públi-ques i emergència de cultura juvenil, com ara la transició democràtica (amb les mogudes posthip-pies i punks), els anys 1990 (amb els moviments okupa i skinhead) i els anys 2000 (amb el feno-men de les raves i l’altermundialisme). En tots aquests casos, les administracions han tendit a reaccionar amb suspicàcia, fent-se ressò de les pors socials dominants, tot combinant mesures directament repressives (representades, en el cas dels Latin Kings, per la declaració d’associació il·lícita promoguda per la comunitat de Madrid), i mesures de cooptació i assimilació (que son les que algunes administracions han interpretat que s’havia de fer amb els Latin Kings catalans). Hi ha però una tercera via, la que sense idealitzar aquestes expressions reconeix les seves possi-bilitats de canvi a partir de la cultura, un canvi no tant en els grups en si sinó en el seu entorn social. Un canvi, al capdavall, de les polítiques culturals de la joventut a les polítiques de la cul-tura juvenil•

1 Per entendre les bases teòriques d’aquest text, remeto a un dels primers articles que vaig publicar, precisament en aquesta mateixa revista, fa exactament vint anys. FEIXA, C., «Més enllà d’Eboli. Gramsci i l’antropologia italiana (I i II)», Nous Horitzons. Barcelona. Núm. 105, p. 28-41, 1987; i núm. 107, p. 21-32, 1988.

2 GRAMSCI, A. Quaderni del Carcere. Torí: Einaudi, 1975. P. 115.

3 Ibid. p. 116.

4 Ibid., p. 312.

5 FEIXA. C. (dir); PORZIO L.; RECIO C. (coords). Jóvenes latinos en Barcelona. Espacio público y cultura urbana. Barcelona: Anthropos i Ajuntament de Barcelona, 2006.

6 Una explicació més detallada d’aquesta experiència la podeu trobar a FEIXA C. i BARRIOS L. «¿Bandas latinas o asociaciones juveniles? Los reyes y reinas latinos de Cataluña». A: Informe 2007 sobre el racismo en el Estado español. Barcelona: SOS Racismo, Icaria, 2007, p. 94-98.

E

E

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Les POLítiques D'OcuPació JuVeniL De L'esquerra PLuraL a franÇaNOUS SERVEIS, OCUPACIONS JOVES

Tot i que no disposem aquí d’espai suficient per desenvolupar arguments amb gaire profunditat, introduirem algunes reflexions sense les quals difícilment podríem acomodar la nostra con-tribució a aquest volum. Sigui dit, doncs, que partim de la conceptualització de la «joventut» com a període vital en què les persones («joves») accedeixen progressivament als drets que garan-teixen l’autonomia i promouen l’assoliment de la plena ciutadania.

A països com el nostre, aquest període vital esdevé problematitzat quan el reconeixe-ment formal de drets no comporta la dotació dels recursos d’ordre material que són neces-saris per garantir la seva viabilitat pràctica. Cal cridar l’atenció sobre el fet que la perspectiva de les necessitats juvenils «transicionals» ens obliga a ampliar successivament les franges d’edat constitutives del concepte de “joventut”, havent ja arribat fins als 34 1. I és que l’elasticitat d’aquest concepte en l’àmbit de la gestió pública, augmenta en la mateixa mesura en què –amb un mateix grau de desenvolupament de l’estat del benestar– els canvis socials i demogràfics retar-den l’accés de les persones a la plena ciutadania, és a dir, a l’exercici efectiu (fàctic) de drets que només han estat reconeguts constitucionalment i legalment2. D’una banda, sembla prou clar que «les polítiques de joventut» –i parlem de països com el nostre on la cobertura general de l’estat del benestar és molt feble– no poden consistir més que en la dotació de recursos materials (regulacions, prestacions, serveis) que permetin l’exercici efectiu d’aquests drets. De l’altra, és ben cert que les persones sovint arrosseguem una vida precària molt més enllà de la franja d’edats a la qual podríem legítimament referir-nos-hi com a «joventut»3. Virtualment, tots els investi-gadors i professionals especialitzats en joventut

estem d’acord en reclamar intervencions adreça-des a optimitzar les oportunitats d’emancipació des d’una concepció integral de les necessitats i els problemes juvenils. Tanmateix, hi ha una qüestió ben òbvia sobre la qual no s’acostuma a insistir prou, ja sigui per causa d’una ingènua «deformació professional» dels qui treballem en aquest sector o d’una actitud directa i conscient de corporativisme tècnic. A saber, que les oportu-nitats reals d’emancipació de les persones joves cal abordar-les en estricta dependència amb el volum global de recursos públics destinats a la satisfacció de les necessitats socials generals. Així, sembla ben evident que l’emancipació juvenil és més ràpida, més fàcil i menys traumàtica, no tant en aquells països on es fan «bones polítiques de joventut», sinó en aquells països on les necessi-tats socials generals gaudeixen d’una cobertura més àmplia (polítiques públiques d’habitatge, regulacions laborals favorables als treballadors i les treballadores, etc.). No hi ha cap país on el desenvolupament sectorial de les polítiques de joventut –aïlladament o assumint la vergonyosa funció de «pepito grillo», envers altres sectors de política pública, en una dinàmica de dura com-petència per assolir una distribució favorable de l’escassa despesa social– hagi impactat de mane-ra rellevant sobre les condicions per a l’accés de les persones joves a la ciutadania plena. Allà on la gent viu millor –i els països nòrdics són aquí ja un exemple recurrent– els i les joves gaudeixen de millors oportunitats d’emancipació. I allà on l’emancipació juvenil es fa més difícil i tardana, és el conjunt de la població –la població jove, però també la gent gran, la gent discapacitada, els treballadors nouvinguts o les dones solteres amb càrregues familiars (només alguns exem-ples)– qui pateix dificultats per exercir els drets que la plena ciutadania hauria de comportar.

E

Juan Manuel Patón. Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració (UPF). Tècnic d’ocupació juvenil al Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona. Màster en polítiques públiques i socials i màster interuniversitari en estudis i polítiques de [email protected]

Opinem, en coherència, que a països com el nostre –deficients en polítiques de benestar– és en extrem ingenu pretendre donar resposta al problema de l’emancipació cercant models de referència –estudis comparatius, classificacions academicistes, anàlisis precises de bones pràc-tiques– o impulsant apostes metodològiques de caràcter merament tecnicoprocedimental (transversalitat, interdepartamentalitat, partici-pació jove). Ni la investigació social més rigo-rosa ni les més optimitzades tècniques de ges-tió pública aportaran per si soles més recursos per a l’emancipació, si no s’acompanyen d’una legislació laboral favorable als treballadors i les treballadores (protecció de l’ocupació, contracta-ció estable), un fort compromís en política soci-al i un bon finançament d’aquestes polítiques en el marc d’un sistema fiscal exigent i progres-siu. Així, si be és cert que allà on les necessitats juvenils estan millor cobertes és on té lloc un compromís més clar amb la satisfacció col-lectiva –i cobertura global– de les necessitats socials generals, també ho és que el major grau de desenvolupament dels estats del benestar ha estat una derivació directa i inequívoca de la força històrica i el pes social i institucional rela-tiu de les esquerres.

La «bona pràctica» que proposem tenir present ens permet reforçar algunes de les idees anteriors, raó per la qual ha estat triada entre les moltes experiències a què podíem haver fer referència. Es tracta d’un exemple clar de dota-ció massiva de recursos públics per garantir l’exercici efectiu del dret al treball per part de les persones joves. Un programa adreçat a l’am-pliació de les oportunitats d’emancipació, arti-culat en base a una idea de transversalitat que va molt més enllà del recurs metodològic mera-ment formal i que promou l’assumpció de com-

promisos reals de part dels diversos agents soci-als implicats. Un programa que explícitament aposta per la satisfacció col·lectiva de necessitats socials generals –no només juvenils– i que es plantejava com a objectiu principal l’expansió de les polítiques de benestar i l’ampliació de l’es-pai per a la prestació no mercantil de serveis a les persones. Un programa, d’altra banda, que va ser adoptat amb la garantia que atorguen les mesures de caràcter legislatiu. Ja hem defensat en altres ocasions la importància que un desen-volupament sectorial autònom de determinades polítiques (ocupació, habitatge) pot tenir per facilitar l’emancipació de la gent jove, indepen-dentment del “model” de benestar característic4. Així, la bona pràctica sobre la qual us cridem l’atenció no ha tingut lloc a un país que gaudeixi d’un desenvolupament màxim del seu sistema de benestar, com ara Suècia o Finlàndia. Es tracta d’un programa sectorial –en l’àmbit específic de les polítiques d’ocupació– que va ser implemen-tat per un govern plural de les esquerres, a un país com França. Un programa que, tot sigui dit,

es tracta d'un programa sectorial –en l'àmbit específic de les polítiques d'ocupació– que va ser implementat per un govern plural de les esquerres, a un país com frança. un programa que, tot sigui dit, va ser retirat de manera fulminant per la dreta a partir de l'any 2002”

va ser retirat de manera fulminant per la dreta a partir de l’any 20025.

Amb mesures com la coneguda Llei de les trenta-cinc hores i altres iniciatives, el govern de l’esquerra plural a França –és a dir, la siner-gia entre socialistes, comunistes i verds, entre 1997 i 2002– va donar lloc a experiències inte-ressants i inèdites en matèria d’ocupació, entre les quals hem escollit el programa Nouveaux services, emplois Jeunes (NSEJ, Nous serveis, llocs de treball per a joves), pel fet que s’adreçava a les persones menors de vint-i-sis anys. Aques-ta iniciativa –a primera vista molt simple, però complexa en la seva articulació i en el seu procés d’implementació– va consistir en un programa de subvencions estatals per a la contractació en règim laboral de persones d’entre setze i vint-i-vinc anys, durant un període de cinc anys, en els sectors públic, parapúblic i no lucratiu. Aquestes subvencions eren equivalents al 80% del sala-ri mínim i se situaven, per tant, al voltant dels 16.000 euros per any i ocupació creada.

Tot i que França presenta una llarga tra-jectòria en la implementació de polítiques acti-

ves d’ocupació adreçades al sector associatiu i no mercantil –de fet, aquestes arrenquen als anys 1970– el programa NSEJ ha estat l’experi-ència de major abast entre les que s’han dut a la pràctica a aquest país en els darrers vint-i-cinc anys. El volum de recursos públics mobilitzats, la durada de les contractacions realitzades sota el programa, la diversitat de beneficiaris, la plurali-tat d’objectius i l’èxit en els assoliments situen el programa NSEJ com a una iniciativa experimen-tal sense precedents a França i, sobretot, sense cap punt raonable de comparació amb cap de les polítiques d’ocupació juvenil desenvolupades al nostre país, com els plans d’ocupació o els pro-grames de formació en context laboral (escoles tallers, cases d’ofici o tallers d’ocupació). Val a dir, per ser justos, que aquest programa va ser aprovat a l’octubre del 1997 amb el suport de la majoria parlamentària de l’esquerra plural (socia-listes, comunistes i verds) i que el seu abast i grau de compromís va ser molt més important –tant des del punt de vista quantitatiu com des del punt de vista qualitatiu– del que en principi recollia el programa electoral del Partit Socialista francès.

L’aposta del programa en termes quan-titatius, va ser clara i fàcilment avaluable: crear 350.000 nous llocs de treball accessibles a les per-sones joves, incidint directament sobre els costos de la mà d’obra mitjançant l’atorgament de sub-vencions estatals als agents socials participants. Així, fins a la seva retirada per part dels governs de la dreta, el programa NSEJ va donar accés a l’ocupació remunerada a aproximadament, uns 410.000 joves6. Aquests joves van ser contractats pels ajuntaments i altres autoritats locals, orga-nismes públics no governamentals, organismes privats, organitzacions no lucratives (associaci-ons de voluntariat, fundacions, associacions de previsió, sindicats, comitès d’empresa, etc.), així

E1com també per empreses privades dedicades a la prestació de serveis de caràcter públic. La imple-mentació del programa va ser, a més, extraordi-nàriament ràpida7.

Des del punt de vista qualitatiu, el progra-ma NSEJ, en coherència amb la seva denomina-ció i amb la seva dimensió estratègica explícita, va operar a dos nivells diferents i plenament complementaris. Així, d’una banda, va fixar objectius relacionats amb el foment de l’ocu-pabilitat individual dels beneficiaris, facilitant l’adquisició d’experiència laboral pràctica en un entorn professional real i dins la lògica de la for-mació en context laboral. Des d’aquest punt de vista, el programa contemplava la professionalit-zació dels joves a partir de les tasques i les fun-cions desenvolupades durant el període de con-tractació. Primerament, la professionalització va tenir lloc a través de la impartició de formació professional específica en el marc del programa, de la qual es va poder beneficiar prop d’un 40% dels i les joves participants. En segon lloc, es va impulsar una millora de la posició relativa de les persones joves envers les xarxes socials d’accés a la professió. En tercer lloc, la mera contractació durant un llarg període de cinc anys va aportar per si mateixa –dins una lògica netament «cre-dencialista» o «curricular i formal»– millores en la posició relativa dels joves beneficiaris8. El model de referència per a la potenciació de l’ocupabilitat va ser, en aquest cas, el de les «ocu-pacions trampolí» (emplois-tremplin)9. Un segon bloc d’objectius es vinculaven amb la satisfacció –en molts casos inèdita– de necessitats socials latents o emergents, sovint mancades de cober-tura per la dificultat d’identificar la viabilitat de determinats serveis o prestacions sense una ofer-ta experimental prèvia susceptible d’explicitar les dimensions de la demanda. En el llenguatge

comú de les polítiques d’ocupació, la referèn-cia per a aquest conjunt d’objectius no és una altra que l’explotació de «nous filons», aplica-da al desenvolupament de l’estat del benestar i les polítiques de medi ambient10. El model va ser, en aquest cas, el de la creació experimen-tal de llocs de treball vinculats a la prestació de nous serveis.

Va ser la combinació sinèrgica entre la millora de l’ocupabilitat subjectiva, l’explota-ció de nous filons d’ocupació i l’aprofitament de les oportunitats brindades per la innovació, la que va facilitar una aposta molt nítida –tot i que difícilment avaluable– per la creació de llocs de treball potencialment estables. De fet, un dels objectius declarats –no necessària-ment el més important– va ser facilitar el man-teniment del lloc de treball ocupat fins i tot després de la finalització del contracte de cinc anys i del sosteniment «artificial» dels serveis mitjançant el programa de subvencions11. En la nostra opinió, el punt més fort del programa NSEJ va ser precisament l’impuls al sorgiment de demanda social addicional, a través d’una oferta de serveis –en aquest cas, incentivada per fortes subvencions públiques– afavoridora de l’emergència de nous mercats en l’àmbit de l’atenció a les persones, la cultura, l’esport, el medi ambient, la mediació social, la seguretat pública i molts altres. El programa NSEJ mos-tra amb prou claredat com la millor política d’ocupació és aquella que vincula la creació de nous llocs de treball a la satisfacció col·lectiva de les necessitats de les persones, promovent un eixamplament progressiu de l’Estat del Benestar i garantint l’atenció als problemes i els reptes mediambientals. Quan gaudeixen dels recursos i la potència necessària en el seu procés d’implementació, aquesta mena

E2

nO

us

HO

rit

ZO

ns

187

-188

| 20

08

el programa nseJ mostra amb prou claredat com la millor política d'ocupació és aquella que vincula la creació de nous llocs de treball a la satisfacció col·lectiva de les necessitats de les persones, promovent un eixamplament progressiu de l'estat del benestar i garantint l'atenció als problemes i els reptes mediambientals.”

de programes no només faciliten una reducció significativa de l’atur –incidint sobre els grups socials amb menors facilitats d’accés al mercat de treball, com és el cas de les persones joves– sinó que també permeten fer front al fenomen de la sobrequalificació (juvenil) i promouen de manera simultània –qüestió en absolut secun-dària– una optimització en les taxes d’ocupació de col·lectius fins al moment situats al marge de la població laboralment activa. Es tracta de polítiques que garanteixen noves oportunitats ocupacionals reals mitjançant la creació neta de llocs de treball.

Donada la gran dimensió qualitativa i quantitativa del programa, la seva falta de con-tinuïtat –a partir de la derrota del govern de l’esquerra plural i l’adveniment de la dreta– va generar una situació de molta incertesa. La solu-ció adoptada per l’esquerra plural –a les regi-ons on socialistes, comunistes i verds sostenen la majoria governamental (març de 2008)– va ser la reconversió del NSEJ en un nou progra-ma anomenat «Emplois-Tremplin» (ocupacions trampolí). Aquesta iniciativa ha permès cobrir el forat deixat pel programa NSEJ a regions com Illa de França i Roine-Alps. El nou programa ha estat modificat i millorat en alguns aspectes, però segueix en la mateixa línia tant pel que fa al vessant de creació de noves oportunitats ocupa-cionals com pel que fa a la potenciació de nous projectes en l’àmbit del benestar i l’ecologia. No es tracta ara ja, però, únicament d’una experi-ència en matèria d’ocupació juvenil. Així, tant a Illa de França com a Roine-Alps, les persones joves d’entre setze i vint-i-set anys d’edat roma-nen com a col·lectiu destinatari juntament amb les persones discapacitades, les persones a l’atur majors de quaranta-cinc anys, els beneficiaris de renda mínima d’inserció i altres col·lectius amb

dificultats d’accés al mercat laboral. Val a dir que, lluny de constituir un pas enrere en l’atenció de les necessitats dels joves, l’ampliació dels col-lectius atesos implica una versió més integrada del programa. Tant a Roine-Alps com a Illa de França, el programa dels Emplois-Tremplin rep avui dia un gran impuls i gaudeix d’un compro-mís financer molt important, amb la persistent oposició dels partits polítics de la dreta. Val a dir que, en ambdós casos, la responsabilitat sobre les polítiques d’ocupació l’ostenta el Partit Comunis-ta francès, tot i que el mèrit sobre la iniciativa en la proposta d’aquests programes correspon al Partit Socialista12.

És sorprenent observar com l’impuls d’aquesta mena d’iniciatives –que entren dins la lògica socialdemòcrata tradicional del foment de l’ocupació vinculada a l’expansió de l’estat del benestar– no gaudeixen avui dia de suports sufi-cients al nostre país. Es tracta de programes que precisen de polítiques fiscals avançades i d’un major compromís amb la despesa social. Massa sovint és l’esquerra transformadora qui defensa aquests posicionaments en solitari. Mentrestant, altres es dediquen a governar malbaratant supe-ràvits pressupostaris•

E31 Amb el temps va prenent força la nostra sospita

que quelcom grinyola al marc «estratègic» de les nostres polítiques de joventut, des del moment que no hi ha cap altre país d’Europa en què es pugui atribuir l’adjectiu «jove» a una persona de trenta o trenta-cinc anys. No hi ha cap altre país on s’adrecin polítiques socials a persones d’aquestes edats sota el títol –o dins del marc estratègic– de les «polítiques de joventut».

2 PATÓN CASAS, J. M. Joves adults i polítiques de joventut a Europa. Barcelona: Secretaria General de Joventut, 2003. En línia a: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/estudis15.htm

3 És ja recurrent –fins al punt que ha estat inclosa a la darrera revisió del Pla Nacional de Joventut de Catalunya– la referència a l’anomenat «efecte generació» per explicar l’allargament de la joventut i la persistent situació de precarietat de les persones a mesura que avancen en la seva trajectòria vital. Aquest punt de vista és explícitament oposat a aquell altre que –des d’una perspectiva més conservadora– interpreta la precarietat vital de les persones joves com a «conjuntural», en relació directa i exclusiva amb el fet de pertànyer a una determinada franja d’edat o restar en situació «de transició» a l’espera de la inserció definitiva dins del món dels adults. Serracant i Salvadó s’hi han referit insistentment a multitud de treballs i conferències. Les seves aportacions constitueixen una denúncia de la fal·làcia segons la qual els joves abandonaran la situació de precarietat vital a mesura que deixin de ser joves, és a dir, a mesura que aprofitin les oportunitats obertes –a la pràctica, inexistents en molts casos– per un desenvolupament biogràfic ascendent.

4 PATÓN CASAS, J. M. «Emancipación juvenil y políticas de vivienda en Europa». A: Arquitectura, Ciudad y Entorno (ACE). Any II, núm. 5 Octubre, p. 523-554. Disponible en línia a: http://www-cpsv.upc.es/ace/Numeros/iNumero05.htm

5 Totes les referències utilitzades per l’elaboració d’aquest article estan disponibles en línia. La majoria d’aquestes referències són autoria de Bernard Gomel. Disponibles en línia a: http://www.cee-recherche.fr/fr/fiches_chercheurs/gomel.htm

6 La seva retirada va ser una de les primeres mesures del govern Raffarin. El finançament es va reduir gradualment, ja a partir del pressupost de 2003, fins a la seva total desaparició.

7 Només dos anys després de l’arribada de l’esquerra plural al poder –és a dir, a l’abril del 1999– i només en les federacions i clubs esportius, el programa NSEJ va donar lloc a la creació d’11 509 nous llocs de treball.

8 Cal tenir present com aquesta millora en l’ocupabilitat es produeix normalment al marge de l’adquisició de competències reals, en donar peu a què els joves siguin «vistos com a ocupables» en base a la demostrabilitat «formal» d’experiència laboral i professional prèvia.

9 Emplois-tremplin és precisament el nom amb el qual els governs regionals de les esquerres han donat continuïtat al programa NSEJ.

10 Val a dir que la presència d’un «projecte d’innovació» –adreçat a la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió comunitària– va operar com a condició per a la creació de llocs de treball i per a la contractació amb les empreses i les entitats participants.

11 Així, en alguns casos, el programa va respondre també a la funció de «cantera», consistent en la detecció i l’anticipació davant necessitats futures en l’àmbit dels recursos humans, sobretot les derivades del processos de jubilació. Aquest objectiu va operar en llocs de treball creats dins del sector públic pròpiament dit, principalment a la policia.

12 Vegeu, si voleu obtenir més informació: http://www.iledefrance.fr/emplois-tremplin

L'enquesta DeLiberatiVasObre L'Oci nOcturn JuVeniLa cÒrDOVa

Còrdova és una de les moltes ciutats on se celebren de forma assídua botellons, un fenomen que tot i existir ja de temps ençà, ha agafat rellevància mediàtica en els darrers anys i ha despertat l’interès per la vida dels joves i les seves pautes d’oci i de consum. d’una banda, el botelló es llegeix com una forma descontrolada d’oci en el qual es consumeix alcohol abusivament, pauta que s’estén progressivament entre una població cada vegada més jove, el que duu a la preocupació cap a futurs comportaments adictius. d’altra banda, els joves reclamen un espai propi per relacionar-se i expressar-se lliurement. Les interpretacions contraposades en el marc d’un debat mediàtic, però també en la conjuntura de les discussions a la Junta d’Andalusia amb l’objectiu de tramitar un marc regulador pel fenomen, va convertir el tema del botelló en un dels millors candidats per portar endavant una enquesta deliberativa, una metodologia interessant per abordar temes potencialment conflictius. L’experiència va ser dissenyada i dirigida per l’Institut d’Estudis Socials Avançats d’Andalusia (IESA/CSIC) i el Centre d’Investigacions Sociològiques de Madrid (CIS).

1. Què és una enquesta deliberativa?L’enquesta deliberativa va ser proposada per James Fishkin1 el 1988, i aplicada per primera vegada a Manchester el 1994 per tractar el tema del crim. Des d’aleshores, s’han desenvolupat al voltant d’una cinquantena d’experiències arreu del món, principalment als Estats Units, Gran Bretanya i Austràlia, i s’han tocat temes relacio-

nats principalment amb les polítiques públiques, com ara la seguretat ciutadana, el comportament electoral, etc. L’experiència desenvolupada a Còrdova a finals del 2006 va ser pionera a Espa-nya. Posteriorment, l’octubre de 2007, es va rea-litzar la primera enquesta deliberativa de caire supranacional, “Tomorrow’s Europe” que es va centrar en el debat de la identitat europea.

L’enquesta deliberativa és una experiència participativa que persegueix un doble objectiu: en primera instància i de forma descriptiva, pretén tenir una fotografia de les percepcions de la ciu-tadania entorn del tema tractat –el botelló– i, en segona instància, pretén obtenir informació quali-ficada una vegada satisfets els requisits d’informa-ció completa i de debat en profunditat. En aquest darrer sentit, pretén analitzar que pensarien els ciutadans si tinguessin a l’abast tota la informa-ció disponible i poguessin discutir i debatre els punts de vista de les contraparts. Per tant, és una forma específica d’enquesta d’opinió que incorpo-ra fòrums de discussió.

Aquesta metodologia parteix d’una idea molt senzilla que es desenvolupa en diverses fases, típicament en tres: enquesta, deliberació i reenquesta. Així, en primer lloc, es fa una prime-ra enquesta, normalment nominal i presencial, a partir d’una mostra representativa de la població de referència. En segon lloc, es convida els enques-tats a la participació en uns fòrums deliberatius en els que debaten cara a cara amb la resta de partici-pants durant un temps limitat, combinant aquests debats grupals amb sessions plenàries informa-tives d’experts en la matèria. Finalment, en aca-bar el procés deliberatiu, els participants tornen a respondre l’enquesta inicial, aquesta vegada de forma autoadministrada, amb l’objectiu de mesu-rar l’impacte que el procés deliberatiu hagi tingut en les opinions i percepcions dels participants.

Laia Jorba és doctora en ciències polítiques i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investiga sobre la qualitat de la democràcia i la participació, l’impacte de les noves tecnologies en la política, etc. Ha fet la tesi doctoral sobre deliberació[email protected]

E5

¶Entrada




Aquest disseny permet obtenir un tipus de dades força diferents al de les enquestes tradici-onals, dades que són informades i reflexionades. Així, la principal diferència entre una enquesta tradicional i una enquesta deliberativa, a més del disseny, és de caire cognitiu, és a dir, les opinions i preferències finals que s’obtenen en el primer cas tenen una major probabilitat de ser expres-sades i construïdes ad hoc; mentre que en l’en-questa deliberativa es dóna temps suficient i s’es-timula els individus perquè formin i transformin les seves preferències a la llum de la informació disponible i el contacte amb els altres2.

Així doncs, el disseny d’aquesta metodo-logia permet no solament potenciar la formació i transformació de les preferències i obtenir una opinió agregada representativa i informada, sinó també mesurar els canvis d’opinió que es donen a nivell individual. De fet, aquestes transformaci-ons s’han donat de forma força sistemàtica i per-sistent al llarg de les experiències dutes a terme fins avui dia3. A més, es tracta d’un disseny qua-siexperimental4, que permet fer observacions per a diferents grups aleatòriament seleccionats en dos moments, com a mínima abans i després de la celebració dels fòrums, quelcom que permet llegir una certa relació causal entre la deliberació i els canvis observats5.

2. L’enquesta deliberativa a CòrdovaCom tota enquesta deliberativa, la que es va des-envolupar a Còrdova va constar de tres fases: a) l’enquesta predeliberativa –realitzada a una mos-tra representativa de la població de Còrdova–, desenvolupada entre setembre i octubre de 2006 (1210 enquestes); b) el fòrum deliberatiu, cele-brat els dies 17 i 18 de novembre del mateix any, on es van combinar sessions plenàries informati-ves d’experts i actors implicats en el botelló amb sessions de debat en divuit grups petits, d’entre sis i nou participants distribuïts aleatòriament; c) i l’enquesta postdeliberativa als participants en el fòrum (136 enquestes)6. D’una forma més deta-llada, la programació del fòrum deliberatiu es va concretar tal i com mostra la taula següent:

en l’enquesta deliberativa es dóna temps suficient i s’estimula els individus perquè formin i transformin les seves preferències a la llum de la informació disponible i el contacte amb els altres.”

ETAULA 1

Programa del Fòrum Deliberatiu

Div

endr

es 1

7 de

nov

embr

e

18.00 h Inscripció dels participants

18.30 h Presentació insititucional de l'esdeveniment

19.00 h Primera Sessió –El botelló des del punt de vista de qui el practica. Jorge Ruiz Ruiz (IESA/CSIC) –El botelló, un nou problema? Teresa Laespada (Institut Deusto de Drogodependències) –Alternatives al botelló: les diferents opcions de gestió. Artemio Baigorri (Universitat d’Extremadura)

Dis

sabt

e 18

de

nove

mbr

e 9.30 h Grups de treball: detecció d'arguments a favor i en contra respecte el botelló, el bote-llòdrom i la prohibició.

11.30 h Pausa cafè

12.00 h Segona Sessió– La perspectiva dels joves. Antonio Torres (Consell de la Joventut de Còrdova)– La perspectiva dels veïns. José Luis Gómez Arroyo (Federació d'Associacions de Veïns Al-Zahara) i Luis Beltrán (president de l'Associació de Veïns Nueva Ciudad Jardín)– Repercussions sociosanitàries del botelló. Rafael Gómez Galán (Universitat d'Extremadura)

14.00 h Dinar

16.00 h Grups de treball: repàs dels arguments generals i preparació de dubtes

17.30 h Tercera Sessió –Ronda de preguntes a experts i aclariments

19.00 h Segon qüestionari i tancament

E Vegem doncs ara quines eren les opinions dels cordovesos abans i després de la celebració d’aquest fòrum.

3. El fenomen del botelló: les opinions dels participants abans i després de la deliberacióEl botelló ha estat definit com a “una reunió massiva de joves –principalment de setze a vint-i-quatre anys– en espais oberts de lliure accés per combinar i beure la beguda adquirida prè-viament en comerços, escoltar música i parlar”7. Tot i que l’expressió actual dels botellons com a pràctica d’oci nocturn juvenil té components nous, en general es poden trobar línies de conti-nuïtat amb els antics “guateques” i altres pautes de consum d’alcohol a l’aire lliure; els problemes derivats de totes aquestes formes d’oci massives solen ser comuns i compartits.

La ràpida expansió del fenomen i la inca-pacitat d’oferir una solució vàlida per a les parts implicades i amb interessos sovint contraposats entre els joves que practiquen el botelló i la resta de ciutadans, especialment veïns, va portar a la dècada de 1990 a una creixent conflictivitat i a un debat social centrat en el desordre públic. Així, d’una banda, els veïns defensaven el seu dret a descansar i gaudir en tranquil·litat dels espais públics, assenyalant que havien de patir trobades massives gairebé diàries amb les consegüents baralles, sorolls, brutícia, etc. De l’altra, els joves reclamaven espais propis per a divertir-se.

A finals dels anys 1990 van començar a publicar-se un conjunt d’estudis per analitzar els perfils de les persones que assistien als bote-llons, estudiar-ne les causes, les problemàtiques derivades i les possibles vies d’acció i gestió. Pel que fa als perfils dels participants, es va apun-tar que només una minoria de joves, contra el

que se sol percebre en les ciutats on es practica el botelló, acudeixen de forma fixa a aquestes tro-bades, essent un 28% els que declaren haver-ho fet ocasionalment, enfront dels 22% que decla-ren fer-ho de forma diària i un 18% que diuen no haver-hi anat mai. Solen ser joves, més nois que noies, amb un nivell educatiu alt, la immensa majoria dels quals viuen amb els seus pares, en el si d’una família de classe mitjana8.

De causes se n’han apuntat vàries i molt diverses: tant sociòlegs com psicòlegs clínics i psiquiatres apunten a la necessitat de trobada dels joves que viuen en una societat fonamental-ment individualista en la que fins i tot la comuni-cació dins les pròpies famílies és escassa9. Així, el botelló es convertiria en un espai de socialització lliure de normes. El botelló, a més, tindria una funció expressiva, creadora de comunitat, però sobretot d’autoidentificació dels joves dins d’un grup de referència, esdevenint una pràctica ritu-alista rellevant per als joves10. De fet, com apun-ten Baigorri i Fernández11, molt joves parlen dels botellons com espais creats per ells mateixos, autogestionats, en els que poden ser plenament lliures i del que en sortiran quan “siguin grans” o visquin en parella, és a dir, que hi ha un reconei-xement explícit de ser una activitat que pertany a un moment concret de la trajectòria vital.

Una altra raó apuntada pels propis joves, que és en realitat la primera de les que solen manifestar de manera espontània, és la manca de capacitat econòmica per assumir el cost de les begudes alcohòliques en els espais institu-cionalitzats per a la venda legal i consum d’al-cohol com poden ser els bars o les discoteques. En aquest sentit, Pallarès12 apunta a la necessitat dels joves d’expandir-se i esplaiar-se ràpidament quan cada vegada es té menys temps per a fer-ho, és a dir, els temps d’oci estan concentrats en els

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Les formes de gestió que han tingut les diferents comunitats autònomes entorn del problema van des de la prohibició a la regulació dels espais de trobada i la promoció d'alternatives.”

caps de setmana donat que les jornades laborals i escolars cada vegada són més llargues.

Finalment, com apunta Laespada13, vivim en una cultura en què l’alcohol està associat a la festa, mentre que les famílies es desentenen d’una educació que també ha de passar per soci-alitzar els joves d’una forma apropiada en el consum responsable de l’alcohol , tenint com a conseqüència que els joves acaben reproduint les pautes de consum i comportament dels adults i, específicament, dels familiars propers.

Així doncs, les causes són múltiples i la gestió de les mateixes requereix també un enfo-cament multidisciplinar, sobretot orientat a resol-dre el problema d’ordre públic –vandalisme, vio-lència, encaix d’interessos en conflicte–, i també el deteriorament de la sanitat pública –consum acumulat de drogues, conductes socials de risc, alcoholisme en menors, etc. Els grups implicats són diversos, des dels propis adolescents a les famílies, els facultatius i sanitaris, els professi-onals de l’educació, els empresaris de l’alcohol i els encarregats de bars, pubs i discoteques, les grans superfícies que subministren alcohol i, finalment, els cossos de seguretat. Es tracta, per tant, d’un fenomen més complex del que a priori podria semblar.

Les formes de gestió que han tingut les diferents comunitats autònomes entorn del pro-blema van des de la prohibició a la regulació dels espais de trobada i la promoció d’alternatives14. Tant la prohibició com la regulació estan donant resultats ambivalents; mentre que en el primer cas s’incrementa la presència policíaca, però s’acaben activant constantment focus de bote-llons nous, en el segon cas, en què es regularit-zen botellòdroms i es doten d’infraestructures, equipaments i serveis –transport públic gratuït, serveis sanitaris i de seguretat, etc.–, s’ha iniciat

un nou debat entorn de la necessitat de desti-nar recursos públics a aquestes activitats. Menys conegudes i amb resultats desiguals, són les mesures orientades a promoure l’oci alternatiu i les campanyes de divulgació i conscienciació del consum excessiu d’alcohol, entre elles, la promoció de begudes no alcohòliques amb pre-mis simbòlics com entrades per al cinema o el teatre per als que no consumeixen alcohol en el botelló, com s’ha vingut fent a Còrdova des de gairebé l’inici. Solen ser mesures esporàdiques i parcials l’èxit de les quals depèn en gran mesura de les condicions del context.

L’enquesta deliberativa a Còrdova, per tant, s’ha emmarcat en aquest debat ampli i muldimensional. Com hem comentat anterior-ment, a banda de donar una lectura del que els enquestats perceben del fenomen, l’interès de l’enquesta deliberativa és veure fins a quin punt, asseient diferents perfils de ciutadans junts i donant-los temps suficient per debatre i infor-mació diversa i de qualitat, arriben a canviar les seves percepcions i cap a quina direcció ho fan. En aquest cas hi ha resultats molt interessants, com veurem tot seguit.

4. Opinions i percepcions abans i després dels fòrums deliberatiusEn general, l’enquesta deliberativa ha donat com a resultat canvis significatius en relació a les opi-nions dels individus després de la deliberació15. En primer lloc, la deliberació ha reduït dràstica-ment i de forma significativa la percepció nega-tiva dels botellons. En aquest sentit, i comparant les mitjanes, es passa d’una puntuació de 3 en l’escala 0-10 a una mitjana de 6 després de la deliberació. El canvi és espectacular, com pot apreciar-se en el gràfic 1, en què un 47% dels entrevistats abans del fòrum (t1) tenia una opinió

molt negativa cap al botelló, mentre que aquesta opinió només era sostinguda per un 11% després del fòrum (t2). Per tant, les posicions que surten més reforçades són les que se situen en valors moderats o indiferents, passant del 18% en el t1 per a la valoració del 5 en l’escala 0-10, al 34% en el t2. En segon lloc, les percepcions positives del botelló també han sortit reforçades, percepci-ons que prèviament a les deliberacions eren més aviat inexistents.

GRÀFIC 1Percepció sobre els botellons en una escala on el 0 representa una percepció molt negativa i el 10 molt positiva

Percepció del botelló

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Percentatges

Enquesta prèvia

Enquesta posterior

E0

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

La percepció del botelló va molt lligada a les raons per a la seva realització; és a dir, en la mesura que es reconeixen les necessitats i la diversitat de motius per assistir-hi, la percepció del botelló, com hem vist anteriorment, canvia moltíssim. Talment es pot veure en el gràfic 2, la majoria dels enquestats en la primera onada, el 54%, considerava que la principal raó per assistir a aquestes trobades era de caire econòmic, és a dir, que resultava més barat el consum d’alcohol. Aquesta opinió queda reforçada per la segona raó per anar al botelló, que apunta a la facilitat en el consum d’alcohol, amb un 13% de suport. S’obvia-ven així, altres funcions expressives del fenomen.

El dibuix canvia radicalment, després de la realització dels fòrums deliberatius, en els quals els joves pogueren expressar les seves pròpies raons per anar a aquestes trobades. Així, en l’enquesta posterior, t2, la resposta amb major suport entre els participants era la diversió que hi trobaven, un 20%, juntament amb la possibilitat de conèixer gent nova, amb un 19% de suport. En tercer lloc, un 13% dels participants apuntava a la manca d’alternatives d’oci nocturn per als joves. Veiem doncs que el significat o allò que representa el botelló agafa una major complexitat i dimensionalitat per als participants al fòrum.

GRÀFIC 2Principal raó per anar al botelló

0 10 20 30 40 50 60

És divertit

És fàcil conèixer a gent nova

És agradable estar a l'aire lliure

És fàcil beure alcohol

És més barat

És més fàcil deshinibir-se

Hi ha poques alternatives d'oci per a joves

És un espai propi, lliure de normes o adults

Altres

Percentatges

Enquesta t1

Enquesta t2

E1

E2 Aquestes transformacions tenen un impacte molt i molt rellevant en la identificació dels principals problemes associats al botelló. Com es pot veure en el gràfic 3, es passa d’iden-tificar uns problemes a recalcar-ne uns altres: mentre que en la primera enquesta s’apuntaven sobretot problemes de brutícia, un 23%; soroll i violència, amb un 17% per a cadascuna de les problemàtiques; alhora que també el consum excessiu d’alcohol, un 22%; en la segona enques-ta aquesta darrera problemàtica és rellevant per a un 37% dels participants, a qui també els preocu-pa la presència de menors, un 19%; i en menor mesura el soroll, un 12%. Per tant, es redueix la sensació de conflicte i augmenta la preocupació per la salut dels joves. Es pot dir que el fòrum deliberatiu ha permès reconvertir la percepció dels participants d’un conflicte articulat al vol-tant de l’eix de l’ordre públic, a ser interpretat en termes de salut pública, talment es pot apreciar al gràfic 4.

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

En coherència al que s’ha vingut expo-sant, també s’observa una moderació de les pos-tures a l’hora de parlar de les formes de gestionar el botelló: si bé en general no es veuen massa clares les alternatives, el que sí que s’observa és una davallada molt rellevant en el suport a les mesures prohibicionistes, en la majoria de casos adduint que no resoldria els problemes sinó que els aniria traslladant. Com es pot veure en el gràfic 5, la prohibició total dels botellons no es contempla com a una mesura eficaç i el seu suport entre els participants baixa en un 25%, passant del 35% de suport de l’enquesta prèvia, t1, al 9% en la segona enquesta. Contràriament, abans del fòrum un 21% diu estar totalment en desacord amb la mesura prohibicionista, men-tre que és un 64% el que hi està en desacord després del fòrum.

E3

GRÀFIC 4Principal problema associat al botelló (II)

0

20

40

60

80

100

120

Problemes d'ordre públic Problemes de salut pública Altres

Enquesta t1

Enquesta t2

GRÀFIC 3Principal problema associat al botelló (I)

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Soroll

Brutícia / Acumulació de brossa

Violència / Lluites

Problemes i conflictes amb els veïns

Consum excessiu d'alcohol

Consum de drogues

Conducció sota els efectes de l'alcohol

Falta de respecte

Presència de menors

Altres

Percentatges

Enquesta t1

Enquesta t2

¶Entrada




GRÀFIC 5Està d’acord amb què el botelló es prohibeixi totalment?E4

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

0

10

20

30

40

50

60

70

Totalment endesacord (0-1)

En desacord (2-4)

Ni acord nidesacord (5)

D'acord (6-8) Molt d'acord (9-10)

Enquesta t1

Enquesta t2

5. Reflexions de l’experiènciaCom hem pogut veure, els resultats de l’enques-ta deliberativa indiquen un contrast significa-tiu, substantiu i sistemàtic de les opinions i les preferències de la ciutadania abans i després de la celebració dels fòrums deliberatius. Aquest canvi, si tenim en compte la magnitud, la inten-sitat i el contingut del mateix, no pot deixar sinó d’estar relacionat en gran mesura amb la delibe-ració, malgrat que altres elements puguin haver-hi influït16. En canvi, sí que és difícil destriar dos efectes que estan entrelligats amb la deliberació: l’impacte de la informació rebuda i l’intercan-vi de raons que els altres participants apunten per sostenir les seves preferències. Al llarg del fòrum deliberatiu els participants van poder adquirir i consultar informació de molt diverses fonts, alhora que debatre, escoltar i intercanviar arguments amb altres persones diferents.

En general, els canvis s’orienten a una lectura més complexa del fenomen, en apun-tar raons més diverses per a la seva celebració, quelcom que modera la percepció negativa del mateix. En segon lloc, és molt important el canvi en la interpretació del problema, que passa a lle-gir-se en termes de salut pública, més que no pas en termes d’ordre públic, pel que s’ha minimit-zat el conflicte potencial derivat del botelló. Això, necessàriament, comporta que les solucions i l’abordatge del problema siguin més complexes i que es concebi la prohibició com una mesura no eficaç. En definitiva, l’enquesta deliberativa ha enriquit la percepció dels ciutadans i ha permès la comprensió mútua de les necessitats dels dife-rents grups implicats•

E5

1 Vegeu entre d’altres escrits de l’autor: Democracy and Deliberation: New Directions for Democratic Reform. New Haven: Yale University Press, 1991.; The Voice of the People: Public Opinion and Democracy. New Haven: Yale University Press, 1995.; i amb Robert Luskin, “Experimenting with a Democratic Ideal: Deliberative Polling and Public Opinion”. A: Acta Politica, núm. 40 (3). 2005. (p. 284-298).

2 BRADBURN, Norman M. “Polls: Deliberative and Non-Deliberative”, treball presentat a Annual Meting of the American Association for Public Opinion Research. St. Louis, Montana: 1998.

3 “Executive Summary (1994-2002)”, Center for Deliberative Polling. Disponible a: http://cdd.stanford.edu/polls/docs/summary/#results.

4 Per a la definició i les característiques dels processos quasi-experimentals, vegeu CAMPBELL, Donald T. i STANLEY, Julian C. Diseños experimentales y cuasiexperimentales en la investigación social. Buenos Aires: Amorrotu, 2001.

5 Aquí s’han de tenir en compte alguns elements de matís, els principals dels quals són la participació voluntària als fòrums, la història o el context d’opinió que envolta l’experiència i que pot haver influït entre les diferents observacions i, finalment, la variació en l’instrumental de mesura atès que les enquestes normalment s’administren de forma diferent cada vegada. Amb aquestes precaucions, es poden analitzar els resultats del fòrum com a producte de l’impacte de la deliberació.

6 A més, es va fer una tercera onada d’enquesta realitzada quatre mesos després de la realització del fòrum al conjunt de participants i a una submostra dels que no hi van participar (211 enquestes). Tanmateix, aquí només es contrasten els resultats de la primera i la segona enquesta.

7 BAIGORRI, Artemio i FERNÁNDEZ, Ramón. Botellón, un conflicto postmoderno. Barcelona: Icaria, 2004. (p. 95).

8 Supra nota 7, p. 125-126. Les dades són d’un estudi desenvolupat a la comunitat autònoma d’Extremadura.

9 PALLARÉS, Pilar F. 2002. “Alarma en el ocio juvenil: pistas para entender el botellón”. Extremadura: Observatorio Extremeño de la Juventud. Disponible

a: www.aidex.es/observatorio/temas/botellon/pistas.htm.

10 Supra nota 9.

11 Supra nota 7, p. 123-124.

12 Supra nota 9.

13 LAESPADA, Teresa. El botellón: ¿un nuevo problema?, conferencia en el marco de los foros de la encuesta deliberativa realizada por CIS-IESA/CSIC. Córdoba: 2006.

14 La venda i el consum de begudes alcohòliques al carrer, exceptuant les festes locals, estan prohibits a nou comunitats autònomes, entre elles Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid i València, mentre que Andalusia, Aragó i Múrcia han optat per la regulació. Més enllà de les normatives autonòmiques, cada ajuntament intenta adaptar-la a la seva realitat, amb major o menor compliment de la llei i amb major o menor connivència de les forces de seguretat.

15 Es donen canvis significatius al 0,01 en comparar les mitjanes mitjançant la prova t abans i després de la deliberació.

16 Talment la motivació dels propis participants per a la participació, que pot haver fet que aquests s’informessin o estiguessin més atents al debat públic i mediàtic al voltant del fenomen després de la primera onada d’enquesta i abans de la celebració dels fòrums.

E

POLítiques afectiVOseXuaLs i rePrODuctiVes Per a aDOLescents i JOVes: El CENtRE d’ANtICONCEPCIó I SExUAlItAt (CEJAS)

Massa cops el discurs que gira al voltant de les polítiques sexuals dirigides a l’adolescència i a la gent jove es centren en entendre la sexu-alitat com a un problema. D’aquí que moltes vegades es parli de la reducció del risc: el risc a una malaltia de transmissió sexual, el risc a un embaràs no desitjat, etc. La majoria de les propostes educatives i assistencials de les diferents institucions segueix posant l’accent en els aspectes preventius, que tot i ser molt importants, desplacen altres elements com una major capacitat d’autonomia, decisió i responsabilitat per als joves mateixos. Calen polítiques d’educació sexual que s’enfoquin des d’una doble perspectiva: des de la vessant afectiva i del plaer i des de la vessant de la pre-venció1, per caminar cap a una sexualitat salu-dable, fomentant una educació sexual des de la qual es contempli la promoció del plaer i l’autonomia de cada jove per decidir. A més, aquestes polítiques s’han de definir a partir de les necessitats d’aquests col·lectius i no pas des de la visió que tenen els adults sobre les seves necessitats. I a la vegada, cal adequar els serveis a la idiosincràsia dels i les joves quant a accessibilitat, immediatesa i confidencialitat.

Els adolescents i la gent jove no són un col·lectiu homogeni; per tant, és important l’atenció personalitzada, sense oblidar la gran influència que n’exerceix «el grup», la seva relació amb els amics i les amigues i la seva situació familiar i social. Cada vegada hi ha més acord, per part dels diferents col·lectius professionals i institucions en contacte amb el món juvenil, en la visió dels adolescents i dels joves com a un grup de població amb unes necessitats específiques d’atenció, espe-cialment en el terreny de la salut afectivosexu-

al. Així, en l’àmbit de la salut pública, s’han posat en marxa diferents campanyes, serveis o programes que intenten acostar la preven-ció a la gent jove.

La tipologia de recursos en matèria de salut sexual i reproductiva (prevenció de l’embaràs, d’infeccions de transmissió sexual, etc.) que solen oferir les institucions són un reflex del discurs hegemònic existent sobre la sexualitat en la nostra cultura: sexista, geni-talista, heterocèntric i coitocèntric.2 I aquesta manera d’entendre la sexualitat es tradueix en unes polítiques centrades en la prevenció de riscos. La reproducció segueix sent el marc de referència a l’hora de presentar la sexua-litat. I per tant, les polítiques que es porten a terme es centren en l’anticoncepció. És a dir, hi ha una presència dels genitals i s’obli-da la resta del cos. A més, en les polítiques sexuals també es dóna un biaix de gènere, sobretot pel que fa a l’atenció més que no pas a la informació. La salut sexual i reproductiva només arriba a les dones, que en són usuàri-es en un 90% del qual només un 19% es fa acompanyar de les seves parelles (en aquest cas masculines). D’aquí que no podem parlar d’una política sexual universal, perquè una part n’està exclosa.

La necessitat d’uns serveis específics de salut sexual i reproductiva per a adolescents i joves no recau tant en el fet que les seves necessitats siguin diferents a les dels adults, sinó en el fet que els i les joves reben un mis-satge social que els “hipersexualitza”, però a la vegada existeix una negació de la seva sexuali-tat, caient sempre en les opcions preventives i moralitzants (advertint-los de les nefastes conseqüències dels seus actes).

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Laia Herrera. Ha estat vinculada al moviment associatiu juvenil de Barcelona, i és membre de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i de Dones amb Iniciativa. Actualment és assessora de la regidoria de Joventut i Dones de l’ajuntament de Barcelona. [email protected]

El sexe, element clau de la identitat juvenilÉs evident que, segons l’etapa del cicle de vida en què ens trobem, tenim un univers sexual diferent. De fet, l’univers sexual d’un adolescent i d’un jove no té res a veure amb l’univers sexual d’una per-sona adulta. En els primers cicles de la vida sexual dels adolescents i dels joves el sexe té un valor i un significat més col·lectiu que no pas individual, com seria el cas de les persones adultes3.

En qualsevol cas, és evident que les per-sones adultes marquen pautes de comportament sobre la població més jove. Alguns autors asse-nyalen que moltes de les representacions socials d’adults i joves es comporten com a vasos comu-nicants. Els adults projecten i construeixen el seu propi univers, creen i senten determinades imat-ges del món jove, i els joves acaben assumint com a propi el món que projecten els adults. Així, molts adolescents i joves presenten alguns aspec-tes de la seva identitat sexual semblants a les dels seus pares i les seves mares.

La necessitat d’iniciar-se sexualment es veu impulsada pels canvis biofisiològics (impuls), pel canvi psicològic que condiciona la disposició de l’acció (motiu) i pel discurs social que estableix allò que pot ser desitjat per homes o per dones (l’anhel)4. Una iniciació que és diferent segons el gènere, ja que (com veurem) les aspira-cions sexuals són diferents i han estat definides des de l’organització sociocultural dels rols de gènere. En aquest sentit, les primeres relacions són percebudes de forma diferent per part de nois i noies. L’objectiu per a ambdós és no fracassar, i per als nois això passa per cercar aquella relació més accessible i per a les noies aquell noi més gran. En ambdós casos, la primera relació suposa el pas al món adult 5.

Val a dir que la valoració social sobre la pèrdua de la virginitat ha deixat de tenir tant de pes socialment. Ja no té aquell significat estigma-titzador que durant molt de temps n’era inherent quan aquesta pèrdua es donava fora dels cànons tradicionals. Malgrat tot, és cert que continua sent un ritual iniciàtic amb força transcendència social i per a la pròpia identitat juvenil. Suposa, com hem dit anteriorment, un canvi d’estatus, una etapa de diferenciació respecte els altres, els que “no ho han fet encara”.

En qualsevol cas, la situació és la següent: segons les dades del darrer informe de Salut Públi-ca en matèria de salut sexual de 2008, l’edat d’ini-ci dels adolescents i joves del segle XXI d’ambdós sexes no ha parat de decréixer en els darrers anys. A Barcelona augmenta el percentage de joves que ha tingut relacions coitals a secundària. Això és similar al que passa a la resta de l’Estat, segons l’enquesta periòdica de l’Instituto de la Juventud feta a joves de 15 a 29 anys. Tot i això, l’edat mitja-na a l’Estat de la primera relació amb penetració es situa entre els 17 i els 18 anys.

Tanmateix, la proporció d’adolescents sexualment actius de l’Estat espanyol i de Barcelona és molt inferior al de la resta de paï-sos de renda alta. A Barcelona, a 4t d’ESO és del 26%, i als EUA del 44% al mateix curs.

D’acord amb la darrera enquesta europea de salut escolar disponible, de 2002, Espanya es situa entre els últims països en percentatge d’adolescents sexualment actius i entre els pri-mers en fer servir preservatius, en els pocs casos en què es mantenen relacions coitals abans dels 15 anys. Potser l’explicació es troba en el fet que infants i adolescents segueixen models de socialització sexuals que veuen al cinema, a les revistes, a la televisió, etc., uns models adults. En aquest escenari s’escurça l’etapa infantil per donar lloc a una adolescència que copia el com-portament sexual dels grans.

El sexe i els gèneres: el sexe com a escenari de les relacions de poderCom ja he dit anteriorment, existeixen diferèn-cies de gènere respecte a homes i dones i l’ini-ci de relacions sexuals. Els nois prioritzen els aspectes físics com el plaer, l’excitació o l’atractiu físic, així com la limitació dels recursos (no dei-xar passar l’oportunitat), mentre que les noies prioritzen les condicions afectives i relacionals. Aquesta situació ha estat definida per alguns experts i expertes com a la llosa dels estereotips6 .

Per un costat, els nois es veuen atrapats en un model estereotipat masculí que molts cops genera frustració: ells han d’estar, o així es sobreentén, “sempre a punt”; han de cercar constantment aventures sexuals que demostrin el seu desig constant.

Pel que fa a les noies, es troben amb una doble paradoxa: per una banda no ha de semblar que són “fàcils” perquè no sembli que juguen

espanya es situa entre els últims països en percentatge d’adolescents sexualment actius i entre els primers en fer servir preservatius, en els pocs casos en què es mantenen relacions coitals abans dels 15 anys.”

Eamb elles, però, a la vegada, tampoc poden “fer-se les estretes”, perquè llavors no tindran cap oportunitat d’establir una relació 7. Totes aques-tes diferències de gènere evidencien la pervivèn-cia de l’estereotip.

Malgrat tot, no podem negar que les dones han modificat substancialment el seu comportament sexual al llarg de les darreres dècades i que, per tant, gaudeixen d’una major llibertat sexual; uns canvis de comportaments i actituds entre les dones que no s’han donat entre els homes. En qualsevol cas, existeix una tensió entre el que es desitja fer i el que senten que s’es-pera dels uns i de les altres. Algunes recerques afirmen que les noies assumeixen el sexe, però encara en el marc de relacions estables i amb la por a ser abandonades: “Por ejemplo, en el ritual de la conquista para un encuentro sexual, se vive una auténtica lucha de poder. Unos quieren pero no siempre pueden, y otras pueden siempre pero no siempre quieren. Es un tira y afloja que condiciona a chicos y chicas. A ellos, porque se sienten depen-dientes de ellas para llevar a cabo sus deseos, y a ellas porque se mueven entre el miedo al abandono si no ceden y la crítica si lo hacen. Ambos parecen estar atrapados en una especie de batalla en la que no sólo están en juego las capacidades o habilidades para llegar a la relación sexual sino que, más bien, la lucha y la tensión devienen del encorsetamiento del discurso social de lo que puede ser o no realizado desde unos roles de género que impiden actuar libre-mente y sin contradicciones”8.

Contracepció, naixements i interrupció voluntària de l’embaràsCom és de sobres conegut, els preservatius són el mètode recomanat per l’OMS per a joves, ja que protegeixen alhora dels embarassos i de les infeccions de transmissió sexual. Degut a l’epi-

dèmia del VIH/SIDA ha hagut un canvi genera-cional en l’ús de preservatius a Espanya en les últimes dècades, segons l’Encuesta de hábitos sexuales del Ministeri de Sanitat-INE. Els joves utilitzen els preservatius de forma majoritària i des de la primera relació. A Barcelona també és així. Tanmateix, resta un percentage que no l’utilitza sempre, que utilitza mètodes incorrec-tes o que no en fa servir cap. D’altra banda, a Barcelona un 6% de les noies de 4t d’ESO decla-ren haver pres “la pastilla de l’endemà”.

Les taxes de fecunditat i interrupció volun-tària de l’embaràs a Espanya i a Catalunya es tro-ben entre les més baixes del món, però el patró de fertilitat de les noies nouvingudes de països de renda baixa està modificant aquesta situació. En el cas de Barcelona, l’embaràs adolescent s’ha incrementat lentament durant la dècada dels 90. Des de l’any 2000, el total i les IVE romanen estables. Però allò que augmenta en els últims anys són els naixements en adolescents immi-grades, que tenen una taxa d’embaràs que pràc-ticament triplica la de les autòctones i, a més, recorren menys a l’IVE. Les normes culturals i reproductives de molts d’aquests països afavorei-xen l’embaràs adolescent, i és esperable que aquí presentin patrons diferents als locals.

relacions sexuals com a part del complex entra-mat de les relacions socials i que tenen un clar impacte en termes de salut, benestar i relacions de poder. En aquest sentit, les polítiques públi-ques no poden deixar d’estar amatents a com les transformacions socials modifiquen i a la vegada són modificades per les relacions sexuals entre les persones que formen part d‘una determina-da societat. L’accel·leració amb què els canvis es produeixen a les nostres societats indiquen, doncs, la necessitat constant d’una posta al dia de les polítiques sexuals, en l’horitzó d’afavorir que l’inici de les relacions sexuals es produeixi amb patrons de relacions humanes lliures, salu-dables i amb el màxim de benestar•

1 HERRERA L., (2006) Reflexions en femení. L’autonomia de les dones joves. Diputació de Barcelona.

2 MÉNDEZ., S. (2003) Educación sexual en la sociedad de consumo. . A Juventud y Sexualidad, Revista de Estudios de Juventud.

3 HERNÁN, H., RAMOS, M Y FERNÁNDEZ, A (2001). Salud y juventud. Madrid, Consejo de la Juventud.

4 VVAA (2005)., Jóvenes y sexo El estereotipo que obliga y el rito que identifica. Madrid, INJUVE

5 VVAA (2003) Diferencias de género en motivación sexual. Revista Psicothema, 2003.Vol. 15, número 3.



8 VVAA (2005), Jóvenes y sexo. El estereotipo que obliga y el rito que identifica. Madrid,

9 Centre d’Anticoncepció i Sexualitat (CEJAS): http://www.centrejove.org

E0

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Des de la seva posada en marxa, el ceJas s’ha anat constituint en espai referencial d’atenció a la gent jove, però també de formació i de recerca sobre els seus hàbits, actituds i problemes.”

El Centre d’Anticoncepció i Sexualitat-CEJAS de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears9 Un dels centres de referència de la nostra ciutat pel que fa a les polítiques de sexualitat dirigides a gent jove és el Centre d’Anticoncepció i Sexualitat-CEJAS. Nascut l’any 1991, de la mà de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, és un servei d’atenció específica a adolescents i joves que, des d’una visió pluridisciplinar i d’atenció global, pretén adaptar-se a les seves necessitats i inquietuds en relació amb la salut sexual i l’edu-cació per a la prevenció i l’autonomia dels i les joves. Des de la seva posada en marxa, s’ha anat constituint en espai referencial d’atenció a la gent jove, però també de formació i de recerca sobre els seus hàbits, actituds i problemes. Entre les seves activitats i recursos destaquen:

–El servei d’atenció directa: entrevista per-sonal, consulta telefònica i/o consulta a través del web (www.centrejove.org).

–Les activitats educatives per a joves. Tallers d’educació per a la salut afectivosexual.

–Les activitats educatives per a professionals. –Els treballs d’investigació i recerca.–Les activitats comunitàries de prevenció.

L’educació afectivosexual és un element fonamental de la salut sexual i, per tant, un aspec-te central de la salut de les persones. En els dar-rers anys s’han superat molts dels tabús i estere-otips de gènere vinculats a imaginaris molts cops sexistes i patriarcals. El CEJAS és un exemple clar d’un abordatge que no es limita a fer polítiques reactives, d’atenció directa, sinó proactives, amb la vessant investigadora, educativa, preventiva i comunitària. Ja fa anys que sabem que un enfo-cament polític transformador implica abordar les

E2

emanciPar-se necessita sOstreINICIS d’UNA NOVA POlítICA d’hAbItAtgE PER A JOVES A CAtAlUNyA

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

La coincidència entre la crisi econòmica i la transició política –entre 1975 i 1985– va transformar radicalment la nostra percepció del món i, entre altres coses, va augmentar en uns cinc anys l’edat d’emancipació.”

1.- Una generació bloquejadaEls autors d’aquest article tenim en comú haver nascut l’any 1961. Som doncs baby boomers, fills de la primera onada de l’esclat demogràfic espanyol (1957-1966), especialment intens a Catalunya a causa de la immigració i que va tenir una segona fase entre l’any 1967 i la crisi econò-mica de 19761. La nostra generació va inaugurar l’EGB i el BUP, ho va tenir molt difícil per trobar feina i, això sí, si trobàvem feina ho teníem bas-tant fàcil per trobar un habitatge de lloguer. I, si estalviàvem uns quants anys, fins i tot ho teníem fàcil per adquirir un pis. La nostra vida corres-ponia a una generació límit –Miguel Ríos dixit–, entre els somnis dels nostres germans grans i les decepcions dels nostres germans petits. La coincidència entre la crisi econòmica i la tran-sició política –entre 1975 i 1985– va transformar radicalment la nostra percepció del món i, entre altres coses, va augmentar en uns cinc anys l’edat d’emancipació del conhort al qual pertanyem. L’any 1985, amb ocasió de l’Any Internacional de

la Joventut, l’Informe sobre la juventut encarre-gat per l’Institut de la Joventut espanyol parlava d’una generació bloquejada2.

Vint anys després, seguim parlant d’una generació bloquejada. Els últims baby boomers passen ja dels trenta anys. Formen una gene-ració formada acadèmicament, amb alts índexs d’accés a l’ensenyament superior. Tenen també relativament fàcil l’entrada al món laboral; això sí, amb contractes precaris, feines per sota de les seves qualificacions i horaris infernals –aquests aspectes poden ser l’objecte d’un altre article–. Però vet aquí que no poden accedir a l’habitatge ni en lloguer ni, menys encara, en compraven-da. L’augment exorbitant dels preus de l’habitat-ge entre 1995 i 2006 ha convertit en demanda insolvent bona part de les classes populars i mit-janes, i ha deixat l’accés a aquest bé de primera necessitat únicament en mans o bé d’aquells que ja tenen un habitatge i volen millorar guanyant metres quadrats, qualitat o zona; o bé senzilla-ment d’aquells que perceben fortes rendes. Per tant, és evident que la majoria dels i les joves en queden al marge i no veuen la possibilitat d’ob-tenir un espai on desenvolupar el seu propi pro-jecte de vida3. D’altra banda, l’oferta en lloguer ha anat minvant i encarint-se, de manera que aquesta opció, majoritària en les generacions prèvies4, ha anat perdent atractiu.

En la nostra opinió, aquestes dificultats són encara més determinants en l’augment de l’edat mitjana d’emancipació i, posteriorment, de reproducció de les persones joves catalanes, que els problemes existents al mercat de treball.

S’entén, doncs, que l’article 40.4 de l’Es-tatut d’Autonomia de 2006 –tant aprofitat per a la picabaralla política com desconegut en el seu contingut– es refereixi tan directament a l’eman-cipació, amb aquesta literalitat: «Els poders

E3públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facili-tant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural». El que, en canvi, no podem comprendre ni acceptar és que els poders públics hagin trigat tant en iniciar polítiques específiques destinades a promoure l’accés dels joves a un habitatge assequible5.

En tot cas, és interessant mencionar algu-nes de les actuacions que han estat capdavante-res en el nostre país a l’hora de donar un tomb en l’enfocament del que ha de ser la política pública d’habitatge. Han estat els passos incipients d’un camí que després s’ha anat ampliant –més len-tament del que voldríem– i que recentment ha donat lloc a, entre altres, l’aprovació de la nova Llei del dret a l’habitatge. Avui per avui són insòlitament i desgraciadament desconegudes les previsions innovadores d’aquesta legislació, però segur que el temps li reconeixerà el seu valor pioner i arriscat, que servirà de referència en el procés de reflexió que l’habitatge mereix en un país com el nostre i també en el context de l’Estat espanyol.

Així doncs, en els següents apartats ana-litzem els pros i els contres de les primeres expe-riències que van marcar un punt d’inflexió en la concepció de la política pública d’habitatge a Catalunya i que –junt amb altres mesures que calen incorporar a l’agenda política– hauran de ser objecte d’un major aprofundiment analític i pràctic en els propers anys.

2.- de les Vores del cinturó a l’habitatge dotacionalEntre els anys 1995 i 1997, el Patronat Munici-pal de l’Habitatge de Barcelona va tirar endavant

les promocions anomenades «Vores de les Ron-des», realitzades sobre terrenys sobrants després de la construcció de les Rondes Litoral i de Dalt. En aquell moment, la regidoria d’habitatge de Barcelona, en mans d’ICV, va sorprendre tothom en apostar per un lloguer a preus baixos per a joves menors de 30 anys amb rendes modestes. No s’havia dut a terme cap experiència similar fins al moment. L’èxit de demanda i posterior-ment d’administració de les sis promocions, que sumen 463 habitatges6, va ser immediat.

Les condicions dels contractes inclouen el seu caràcter de rotació, no sols per no privatitzar indefinidament l’ús dels immobles, sinó sobre-tot per mantenir un parc estable d’habitatge assequible, que permeti satisfer les necessitats de les generacions futures. Posteriorment, es va ampliar a 35 anys el límit d’edat i es va permetre la pròrroga dels contractes si aquesta es feia per sota d’aquesta edat. Una característica dels pisos és la seva tipologia, amb una o dues habitacions.

La clau urbanística sobre la qual es van autoritzar aquestes promocions va ser l’anome-nada 10hj. La decisió no va estar exempta de polèmica, perquè la normativa urbanística del moment generava confusió entre el nou ús i el dels sòls destinats a equipament, la qual cosa podia eventualment provocar que l’atenció a les necessitats d’habitatge d’emancipació anessin en detriment de l’existència d’espais d’equipa-

Dolors Clavell, advocada urbanista, és diputada al Parlament de Catalunya des de l’any 2003, on ha estat ponent relatora de la nova Llei del dret a l’habitatge

[email protected] Ricard Fernández, economista, va ser coordinador general de la Joventut Comunista de Catalunya (1984-1985) i ha estat secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya al primer govern catalanista i d’esquerres (2003-2006). [email protected]

L’augment exorbitant dels preus de l’habitatge entre 1995 i 2006 ha convertit en demanda insolvent bona part de les classes populars i mitjanes, i ha deixat l’accés a aquest bé de primera necessitat únicament en mans d’aquells que ja tenen un habitatge o bé d'aquells que perceben fortes rendes.”

E4

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

ment comunitari també molt necessaris per a la ciutat7. Aquesta i altres consideracions molt més injustificables van ser causa de polèmica el novembre de 2007, en el debat «L’habitatge a Barcelona» organitzat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona. Tanmateix, els arguments a favor8 van subratllar el caràcter públic i de tran-sició d’aquests pisos, enfocament que ha culmi-nat amb la regulació continguda en la nova Llei del dret a l’habitatge. La idea essencial seria que, davant l’existència d’una demanda insatisfeta tan elevada i diversa d’habitatges com la que s’ha vin-gut acumulant a Catalunya, s’han de mobilitzar totes les vies possibles per anar satisfent aquesta demanda. I entre aquestes vies no pot rebutjar-se la dels habitatges conceptuats com a una dotació que genera la ciutat per atendre necessitats tem-porals d’emancipació.

3.- L’habitatge dotacionalL’experiència de les Vores va tenir continuïtat a Barcelona i a altres ciutats de la seva àrea metro-

cal seguir reivindicant que totes les administracions posin totes les mesures al seu abast per aconseguir que catalunya tingui un autèntic parc general d'habitatges a preu limitat, un parc divers, suficient, integrat, de prestigi i estable. [...] no és concebible un mercat de lloguer liberalitzat sense que en paral·lel es posin en marxa ajuts al lloguer per a les persones que no poden fer front als preus generats en aquest mercat.”

E5politana, on es va anar generalitzant el model tot i la precària base urbanística existent en aquell moment i la falta de recursos pel lloguer en els successius plans d’habitatge.

Finalment, segons ja hem apuntat anteri-orment, el primer govern tripartit va tirar enda-vant la important modificació de la Llei d’urba-nisme que, en l’article 34.39, estableix el següent: «El planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. El sis-tema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatges destinades a satisfer els requeriments tempo-rals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aques-tes polítiques s’han d’especificar en la memòria social del planejament urbanístic».

Es tracta, doncs, de crear un nou siste-ma urbanístic, diferenciable dels equipaments comunitaris com a conseqüència del seu destí a habitatges per a joves o bé per a gent gran o amb problemes assistencials específics.

El mateix fa la Llei del dret a l’habitatge10, aprovada l’any 2007, que en el seu article 18 es refereix a aquests habitatges dotacionals i insis-teix en la seva «titularitat pública» i facilita sis-temes de cessió pública i privada i sistemes de gestió concertada a través del «dret de superfície o la concessió administrativa».

Aquestes noves normatives i els forts incre-ments de l’ajut públic derivats del Pla pel dret a l’habitatge11 des de l’any 2004, han permès que avui un terç del nou habitatge social a Catalunya es faci en aquest règim i que milers de joves esti-guin accedint a l’habitatge dotacional de lloguer. I encara seran més eficaces amb el desplegament del Pacte nacional de l’habitatge, que té com a pri-

mer dels seus cinc reptes el de «millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves». Sols a la ciu-tat de Barcelona ja hi ha en funcionament 2.744 habitatges per a joves12.

Tanmateix, cal reconèixer que l’habitatge dotacional no resol el greu problema de dificultat d’accés a l’habitatge del país si no va acompanyat de la corresponent política general de creació d’un parc estable d’habitatges a preu assequible. Així, si quan la persona jove emancipada ha de fina-litzar l’ús de l’habitatge dotacional no pot de cap manera enfrontar el preu del lloguer o compra en el mercat, l’ajut a la seva emancipació residen-cial es converteix en una mena de somni satisfet només temporalment fins acabar retornant a casa dels pares. Per aquest motiu cal seguir reivindi-cant que totes les administracions posin totes les mesures al seu abast –avui contingudes en la Llei i el Pacte pel dret a l’habitatge– per aconseguir que Catalunya tingui un autèntic parc general d’habitatges a preu limitat, un parc divers, sufi-cient, integrat, de prestigi i estable. Només així podrà assolir-se el canvi estructural que precisa el nostre mercat immobiliari, massa anys condicio-nat per l’única influència dels sectors beneficiats pels desorbitats beneficis generats per una espe-culació immobiliària sense control ni límits.

4.- Els ajuts al lloguerMés enllà de la producció específica d’habitatge de lloguer per a joves, en els últims anys també s’ha ajudat a pagar les rendes de lloguer, com-pensant parcialment una legislació fiscal que sols treballa en favor de la propietat13. Interessa comentar que no és concebible un mercat de lloguer liberalitzat, com l’iniciat a Espanya l’any 1985 amb el famós Decret Boyer, sense que en paral·lel es posin en marxa ajuts al lloguer per a les persones que no poden fer front als preus

generats en aquest mercat. Així ho han fet i ho fan tots els països europeus que van liberalitzar els seus mercats, i així s’ha vingut obviant aques-ta política a Espanya i Catalunya –incomprensi-blement– des dels anys 80.

També és important assenyalar que la mesura dels ajuts al lloguer ha de fer-se de la forma més selectiva possible, ja que hi ha un consens general entre els fiscalistes que han estudiat el tema en el sentit que, com més gene-ral i indiscriminat sigui un ajut a qui accedeix a un habitatge, més probable serà que aquest ajut quedi absorbit pels preus en el mercat14.

Els ajuts al lloguer van començar a ser implantats a Catalunya l’any 2004, mitjançant el ja citat Pla pel dret a l’habitatge. Són ajuts de fins a 2.880 euros anuals per a joves menors de 35 anys, i es fixen en funció dels seus ingressos familiars i de les rendes del lloguer que paguen. L’escassetat de la dotació pressupostària ha fet que l’any 2007 sols se n’hagin beneficiat 4.444 joves15. A més, cal reconèixer les dificultats de la maquinària administrativa per assumir totes les innovacions que s’estan plantejant en matè-ria d’habitatge16. El temps millora i agilitza els

mecanismes, però amb un punt de partida cer-tament deficient.

Molt recentment, poc abans de les elecci-ons, el Ministeri d’Habitatge espanyol ha iniciat un programa similar d’ajuts, tot i que més res-trictiu en les edats, entre 22 i 30 anys. Al nos-tre criteri, aquests ajuts incorren en l’error de ser excessivament generals –perill que siguin absorbits pels preus del mercat– i d’haver estat plantejats més com a mesura de lluïment puntu-al que com a una acció estructural. També estem pendents de noves desgravacions a l’IRPF que reequilibrin el tracte fiscal del lloguer respecte del de la propietat.

A més, els ajuntaments i la Generalitat han mobilitzat en els darrers anys habitatges desocupats a través de la Xarxa de Mediació per al lloguer social i de les borses d’habitatge jove. En concret, entre l’any 2006 i 2007 se n’han beneficiat 6.588 unitats familiars. L’objectiu, segons dades recents fetes públiques pel conse-ller de Medi Ambient i Habitatge, és que l’any 2008 unes 30.000 llars puguin acollir-se als ajuts al pagament del lloguer.

5.- deures pendents, ja previstos legalment: de la masoveria urbana a l’autopromocióTot i que la tasca realitzada fins ara és impor-tant, és evident que estem lluny de resoldre el problema, en especial des del punt de vista més estructural18. Sens dubte, hi ha molt més sòl qualificat com a protegit que abans. Hi ha més instruments legals i més finançament. I hi ha un Pacte nacional de l’habitatge que posa els ciments per promoure 160.000 habitatges protegits en els pròxims anys, la major part dels quals seran per a les noves generacions. Hi ha una llei que defen-sa obertament una major intervenció pública en

els ajuntaments i la Generalitat han mobilitzat en els darrers anys habitatges desocupats a través de la Xarxa de mediació per al lloguer social i de les borses d’habitatge jove. en concret, entre l’any 2006 i 2007 se n’han beneficiat 6.588 unitats familiars."

Efavor dels més desfavorits. Però tot això té efectes a mig termini, ineludiblement. De fet, avui un jove de 18 anys pot tenir més esperances que un de 28. S’han perdut uns anys preciosos per la inòpia i la passivitat dels anteriors governs, tant a Barcelona com a Madrid, i també per la manca de reconeixement per part de molta gent respec-te a la necessitat d’incidir en el mercat immobili-ari en defensa dels interessos de la ciutadania.

I queden deures pendents en altres àmbits, entre els quals en volem subratllar dos:a) La masoveria urbanaJa fa anys que diversos col·lectius de joves han reivindicat el reconeixement de la possibilitat d’ocupar habitatges a canvi de la seva rehabili-tació i el seu manteniment. Aquesta fórmula, anomenada per les pròpies persones impulsores com a masoveria urbana per tal d’assimilar-la al tracte entre propietari i conreador que es dóna al món rural, ha estat específicament inclosa en la nova Llei del dret a l’habitatge. Així, en el seu art. 42.3 s’assenyala: «S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en mal estat per ser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, l’oferta de subrogació de l’Administració en l’execució de les obres i el suport públic a contractes de maso-veria urbana». Alhora, la Llei inclou els habitat-ges cedits en règim de masoveria urbana entre aquells que cal considerar «habitatges destinats a polítiques socials» (art. 73).

Entenem que a Catalunya, on existeix un gran nombre d’habitatges que no es lloguen pel seu mal estat de conservació –sovint propietat de persones grans que no es troben en condici-ons d’enfrontar l’enrenou que representa fer les obres–, l’oferiment d’ocupació a canvi de reha-bilitació i manteniment ha de ser una via que desencalli determinades operacions de lloguer.

En conseqüència, animem tothom qui pugui sentir-se atret per aquesta possibilitat a tenir-la en consideració, coneixedors del suport legal que actualment té la proposta.b) L’autopromocióTambé com a experiència innovadora, hi ha un conjunt de persones joves que fa temps venen plantejant que a Catalunya s’adoptin models cooperatius on l’habitatge sigui un bé d’ús i no una mera inversió. Sota aquest enfocament, es proposa l’existència de comunitats de veïns que enfrontin una promoció pròpia conjuntament i que, pagant el cost inicial de construcció de l’ha-bitatge –cost que es pot recuperar si hi ha una transmissió posterior–, no pretenguin especular amb aquest bé sinó centrar-se en el gaudiment del seu ús. Interessa assenyalar que aquesta idea és equiparable a les experiències dutes a terme en altres països europeus i també de fora d’Eu-ropa. En especial, és destacable el model Andel escandinau19.

I, novament, la Llei del dret a l’habitatge ha acollit la possibilitat de l’autopromoció per a la simple cessió d’ús, quan en l’art. 68.1.e) considera com a actuacions susceptibles de ser protegides l’oferta i la posada en el mercat d’ha-bitatges privats per destinar-los a lloguer o altres formes de cessió d’ús. Igualment, en l’art. 80.7 es preveu: «Els habitatges promoguts en règim cooperatiu de cessió d’ús, si compleixen els requisits que fixa la normativa per als habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer, són considerats com aquests en els plans d’habitatge, sens perjudici que la dita normativa reconegui les diverses formes de cessió d’ús com a règim específic». Amb això es deixa la porta oberta a què la posta en marxa d’aquestes experiències pugui requerir alguna adaptació normativa actu-alment no prevista i, precisament amb aquesta

finalitat, la disposició addicional 18a.2 de la Llei conté el següent: «Les administracions públiques o els ens que en depenen i les societats coopera-tives d’habitatges o la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya poden establir qual-sevol de les modalitats de col·laboració a què fa referència la Llei 18/2002, per tal de complir amb l’objecte i les finalitats de la present llei, incloent-hi el foment de noves formes de cessió d’ús d’ha-bitatges destinats a polítiques socials».

En tot cas, creiem que el millor que pot passar perquè puguem parlar d’autopromoció a Catalunya és que es posi en marxa un cas expe-rimentalment. Només així podrem apreciar si la legislació vigent és suficient per donar resposta als requeriments que sorgeixin en una operació d’aquestes característiques i quins criteris pràctics hem d’adoptar. Per tant, és el moment de plante-jar-se l’aplicació d’una experiència concreta, i per això s’està treballant amb la idea que la transfor-mació que es duu a terme a Cerdanyola del Vallès per part de l’Institut Català del Sòl pugui ser la primera etapa d’aquest procés, que pot engrescar moltes persones joves a viure d’una altra manera en relació al seu habitatge.

Amb aquest resum d’accions treballades en els últims anys hem volgut fer palès que, malgrat la insatisfacció que ens genera que un tema tan transcendent com l’habitatge hagi estat obviat de les polítiques públiques, hi ha un ampli marge per a la reflexió constructiva. Hem d’esten-dre el coneixement i l’estudi de totes les possibi-litats que se’ns obren al davant, ja que només així podrem construir una alternativa seriosa als anys de passivitat –a vegades ingènua, a voltes inte-ressada– que han caracteritzat el país en matèria d’habitatge. Per fer això és imprescindible l’apor-tació de les persones joves, avui interessades en aquest camp de treball, ja que cal recnèixer que en les generacions més grans no hi ha massa experts i especialistes. Els qui subscrivim aquest article tenim l’honor de poder dir que, junt amb altres companys i companyes d’aventura tant a llocs de govern com des de la societat civil, sí que hem treballat el tema des de fa anys, primer en un gairebé absolut desert d’idees20, però més endavant podent apreciar que mica en mica es va produint una evolució conceptual interessantís-sima, que volem interpretar amb esperança. En seguirem parlant•

E

2007. Aquest text normatiu va ser el primer de Catalunya que va referir-se al «dret a l’habitatge», més enllà de l’estricte concepte d’«habitatge» utilitzat19 Per aprofundir en aquesta modalitat, recomanem el núm. 3 de Finestra Oberta, publicació editada per la Fundació Jaume Bofill, que conté un treball de febrer de 2004 de Raül Tormo, sota el títol «Andel, el model escandinau d’accés a l’habitatge».

12 Segons la mesura de Govern de compromisos pel Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016, Regidoria d’Habitatge, novembre de 2007.

13 Veure el punt 2 de l’article de Ricard Fernández al monogràfic de Nous Horitzons sobre habitatge, núm. 176, 2004.

14 La prova més evident d’aquesta regla és el fort increment que es va produir en els preus de compra a Espanya i Catalunya quan es van reduir substancialment els tipus d’interès hipotecaris. És a dir, la reducció de tipus, en tant que generalitzada, va quedar absorbida pels preus del mercat.

15 Segons informació de l’informe de seguiment del Pacte nacional de l’habitatge de 15 de gener de 2008.

16 Sense que s’hagi de considerar una «justificació», cal dir que Catalunya no ha tingut política pròpia d’habitatge fins l’any 2004, amb la qual cosa les dificultats per posar en marxa tot l’entramat de circuits i mecanismes necessaris per endegar aquesta política són elevades.

17 De les quals, 3 454 són de lloguer jove, segons l’informe de seguiment del PNH.

18 Creiem que la política més estructural que cal adoptar passa per l’autèntica consecució d’un parc social d’habitatges, és a dir, habitatges que per una o altre via tinguin un preu limitat. Atès que aquesta opció no és immediata sinó que es van aconseguint resultats progressivament, mentrestant no podem donar l’esquena a altres mesures no tant estructurals però que permetin mantenir una posició activa per part dels poders públics, com són els simples ajuts econòmics a l’accés.

19 Per aprofundir en aquesta modalitat, recomanem el núm. 3 de Finestra Oberta, publicació editada per la Fundació Jaume Bofill, que conté un treball de febrer de 2004 de Raül Tormo, sota el títol «Andel, el model escandinau d’accés a l’habitatge».

20 Entre les excepcions hem de destacar els esforços d’estudi i reivindicatius dels consells de la joventut de Catalunya i d’Espanya, els estudis de Carme Trilla per a la Generalitat de Catalunya i pel Consell de la Joventut d’Espanya i l’opuscle L’emancipació dels joves catalans. El camí que cal recórrer de Jordi Serrano i altres, editat pel Moviment Laic i Progressista el 2004.

1 Per fixar conceptes demogràfics, recomanem l’estudi Demografia i habitatge a Espanya i a les comunitats autònomes, elaborat pel professor Joan Oliver i editat per Caixa de Catalunya el febrer de 2005.

2 L’Informe de juventud en España va ser editat pel Ministeri de Cultura a Madrid l’any 1985.

3 Qui vulgui dades, pot recórrer a l’Observatori de l’Habitatge del Consell de la Joventut d’Espanya o a l’estudi Els joves catalans i l’habitatge 1999-200 de Carme Trilla, editat per la Secretaria de la Joventut de la Generalitat el 2004.

4 Qüestionem la idea estesa que als catalans i als espanyols ens caracteritzaria una espècie de desig genètic per viure en propietat i no en lloguer, donat que en els anys en què el lloguer era estable com a conseqüència de la protecció de la Llei d’arrendaments urbans als arrendataris, una gran part de la població vivia en règim de lloguer. En concret, el 30% dels barcelonins vivien en lloguer el 1975: el doble que tres dècades després!

5 D’especialment greu i imprudent ha de ser qualificada la primera liberalització del mercat de lloguer (1985), sense acompanyar-la de mesures en política d’habitatge que mitiguessin els efectes d’exclusió previsibles que produiria sobre les persones i les famílies de menors recursos. En lloc d’això, es van mantenir accions públiques més dirigides a garantir una demanda estable al sector de la promoció i la construcció d’habitatges (subvenció dels tipus d’interès hipotecaris i desgravacions fiscals generalitzades) que a satisfer a la ciutadania necessitada d’habitatge.

6 Les promocions estan situades al carrer Tiana, al passeig de Santa Coloma, a la Vall d’Hebron, al carrer Veciana, a l’avinguda de l’Hospital Militar i al carrer Gomis.

7 Cal dir que aquesta preocupació inicial ha estat posteriorment resolta, mitjançant la modificació que el nou govern catalanista i d’esquerres va realitzar l’any 2004 en la Llei d’urbanisme. D’aquesta forma, avui queda clar que l’habitatge dotacional és un nou sistema urbanístic, que no pot significar una reducció dels espais d’equipament necessaris en funció de la població resident en un determinat àmbit.

8 Defensats al debat citat per Ricard Fernández com a gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.

9 L’article correspon al Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, actualment en vigor, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

10 Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

11 Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-

en

tre

Vis

ta

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E102

cOnVersa sObre La ParticiPació JuVeniL

Tània Pérez

Gemma Galdon

Miquel López

E103

cOnVersa sObre La ParticiPació JuVeniL

Miquel “Micky” López, 23 anys. Estudiant de la llicenciatura de Dret i de la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses a l’UAB. És escolta: forma part de l’Agrupament Scout Rabindranath Tagore (al barri de l’Hospital Clínic, a Barcelona) des dels 8 anys, i ara com a Cap d’Agrupament. Està implicat ,ara com a vicepresident, a la federació d’associacionisme educatiu Acció Escolta de Catalunya, que fa transformació social a través d’agrupar i impulsar “caus” escoltes , i també participa i ha participat en d’altres iniciatives juvenils, com la representació internacional de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), el treball com a membre del Consell Assessor de Joventut del Consell d’Europa en nom del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), l’impuls de l’Associació de Joves Estudiants de l’Institut Montserrat (AJEIM) i la representació estudiantil com a conseller escolar.

Tània Pérez, 26 anys. Nascuda a Montmeló. Estudiant de Relacions Laborals. Afiliada a CCOO des de l’any 2000, moment en què va començar a col·laborar amb la Unió Comarcal del Vallès Oriental. Des de l'Assemblea Nacional d’ACCIÓ JOVE, al 2004, forma part de l’Equip Coordinador Nacional d’ACCIÓ JOVE com a responsable d’Organització i Recusos. L’any 2005 va formar part del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona.

Gemma Galdon, 32 anys. Té una llicenciatura en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i un postgrau en Història d’Àfrica de la Universitat de Barcelona. Ha participat en les bases internacionals i els moviments socials com a activista des de fa més d’una dècada, i ha escrit extensament sobre el tema. En els últims anys ha treballat en qüestions relacionades amb la democràcia participativa i la societat civil mundial en el Transnational Institute a Amsterdam. Ara està de nou a la seva ciutat natal estudiant les qüestions relacionades amb els moviments de dissidència cultural i xarxes. És col·laboradorà habitual de diverses publicacions a nivell català, espanyol i europeu.

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E104Ω Maria de la Fuente: Penseu que existeixen algunes formes de participació o algunes

estructures que siguin més amables per a la participació dels joves i que puguin ser més

permeables a la participació de la gent jove?

Gemma Galdon: Com més oberta sigui l’entitat, l’estructura i la forma de treballar, és evident que serà més interessant per a la gent jove. Si augmenten les oportunitats per entrar en els seus espais de quotidianitat, més interessant seran per a la gent jove. Això no descarta un tipus d’organitzacions en concret, més aviat elimina les que treballen en espais molt concrets que estan allunyats dels joves. Dintre de les organitzacions de joves, se’n troben que tenen funcionaments molt arcaics i molt tancats i d’altres molt obertes. El que comparteixen és el fet de treballar en els espais de quotidianitat. Cap organització que no estigui als instituts, a les universitats, als llocs d’esplais serà capaç d’atraure l’interès dels joves. Quan ets jove valores molt més la dinàmica sobre els teus amics, sobre el teu entorn immediat. Quan ets més gran intervens més com a individu, però amb setze o disset anys o vint i pocs, és important que el teu activisme formi part d’un grup social, que sigui un espai de creació d’identitat col·lectiva.

Tània Pérez: Precisament perquè si no trobes alguna cosa que t’interessa no t’impliques. Per exemple, hi ha molta gent jove que s’afilia a CCOO, perquè la feina és una cosa que afecta a tothom. A partir dels setze o dels vint anys ens incorporem al mercat de treball, i això ens afecta a tots en menor o major mesura. Actualment hi ha més de vint-i-tres mil persones menors de trenta anys afiliades a Comissions Obreres que participen d’una manera o d’una altra. N’hi ha que s’impliquen en major o menor mesura. El nombre de delegats menors de trenta anys és bastant elevat, i, per a mi, és la manera més important de participar al sindicat. D’altra banda, dins de CCOO «joventut» és una feina transversal, com ho pot ser la secretaria de la dona. No està departamentalitzada i no s’hi participa a través d’una única via, sinó que intentem introduir la temàtica de la joventut a tots els àmbits que tracta el sindicat.

Ω Maria de la Fuente: : Hi ha una forma de participació jove diferenciada de l’adulta?

Gemma Galdon: Al meu parer, l’únic que diferencia la participació dels joves –i estem fent sempre generalitzacions– és una certa disponibilitat de temps i la flexibilitat. I en temes de moviments socials obre un camp molt ampli. Quan comences a treballar amb gent de quaranta o cinquanta anys es plantegen importants problemes de disponibilitat de temps, per càrregues laborals, familiars, etc. En canvi, amb la gent jove tens un component de disponibilitat i d’il·lusió evident. La gran diferència és el temps. Per això, des dels moviments socials hem fet una aposta, a diferència dels partits polítics i dels sindicats, per no separar la militància jove de la militància més gran. Ens interessa que hi hagi un diàleg entre la gent que porta més temps i la gent més jove. Sovint també detectàvem que l’aparell jove és més un apèndix de l’organització que un membre de propi

Maria de la Fuente Directora de la revista Nous Horitzons [email protected]

E105dret. A més a més, se li acaba atribuint una mena de radicalisme en les demandes que com a grup o institució no es poden acceptar. Actuant d’aquesta manera compleixen davant de la militància, però se’n desfan com a compromís polític. Des del meu punt de vista, no és casualitat que des dels moviments socials no s’hagi produït mai aquest trencament i, de fet, és un moviment bastant intergeneracional, el que genera espais de transmissió de coneixements.

Tània Pérez: No entraré a valorar el que fan la resta d’organitzacions i em centraré en Acció Jove. Aquesta organització reuneix els joves del sindicat, no hi ha cap membre d’AJ que no sigui de CCOO. Tots participem en les decisions que es prenen des del sindicat i totes les propostes presentades des d’AJ s’avalen a través de l’aprovació en els òrgans del sindicat que siguin oportuns. Si em baso en l’experiència de la gent amb la que he treballat al sindicat, penso que les persones joves també som molt geloses de la nostra vida personal. Per exemple, si s’organitzen unes jornades de tres dies, costa que la gent jove s’hi apunti, perquè ha de passar nits fora de casa i la gent pensa en la seva parella.

Miquel López: A Acció Escolta de Catalunya, els militants cobreixen un ampli espectre d’edats: engloben des d’infants de sis anys a joves de vint, vint-i-cinc o fins i tot trenta anys que porten els projectes locals, que són els agrupaments escoltes. A partir dels trenta anys comences a ser col·laborador o savi expert, pots ser assessor o membre del consell de redacció d’una revista. És a dir que el gran gruix de persones són joves. Al meu parer, sí que tenen una forma especial de participar; va molt més enllà del temps. Moltes vegades es recrimina als moviments juvenils la inexperiència, és un tema bastant recurrent. I pot ser fins i tot positiu: de vegades, el fet de tenir experiència permet haver viscut situacions similars i saber com enfrontar-s’hi, però sovint activa en el nostre cervell unes preconcepcions brutals que provoquen la pèrdua de la capacitat de ser innovador i creatiu. Sovint, haver de fer front a un problema o als projectes i als reptes de la comunitat des del punt de vista d’una persona de setze anys, permet fer-ho de manera més creativa i amb més il·lusió, potser pel fet d’enfrontar-se a una novetat o un inici. En canvi, en el cas d’un adult, de vegades existeix una rutina en la que han marcat el camí que cal seguir.

Gemma Galdón: Penso que tens tota la raó, però també és important mantenir la tensió sense trencar-la. La gent jove pot aportar molt bones idees, però es pot anar convertint en una continua «reinvenció de la sopa d’all». És a dir, la gent jove tendeix a pensar o a sentir que no ha existit res abans d’ells i conseqüentment que ho inventa tot de nou. Una dinàmica que es dóna en els moviments socials és un cert desconeixement del que ha passat històricament. Com ara, en el cas d’aquest país, la lluita històrica contra el franquisme. És veritat que hi ha una part de la creativitat del jovent associada a la idea que és possible canviar les coses i és molt important no portar llasts, fins i tot personals, del que pot haver succeït en el passat… Però cal no caure en aquesta idea de que tot comenci en nosaltres.

Tània Pérez: Al meu parer, en totes les organitzacions és molt important el tema del relleu i del coneixement de les persones que hi havia i que marxen. El relleu ho és, però penso que les persones joves ens enfrontem a la realitat en la que vivim, i no és la mateixa la que ens trobem nosaltres que

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E10

la que ens van deixar. Malgrat l’herència que ens puguin donar i moltes coses que ens puguin explicar, segurament la situació que estem patint nosaltres no és la mateixa. En el món del treball es veu molt clarament: avui en dia ningú comença a treballar en una empresa i es jubila treballant a la mateixa empresa. És imprescindible reinventar i aportar novetats.

Miquel López: No es tracta de rebutjar l’experiència. És evident que els infants i els joves no són els únics actors que han de participar en aquesta societat i, per tant, aquest equilibri i les diferents aportacions de tothom permetran que l’esforç i la creativitat sense experiència quedin compensats. Aleshores, sí és important que la joventut que vol participar ho faci en el mateix fòrum que la resta de la gent. Els joves volen participar i poden participar, i ho fan de manera diferent, és cert, però això no implica que haguem d’estar en un fòrum diferent o pensar en els projectes comunitaris en un altre lloc que no sigui el comunitari. Evidentment, ens hem de compensar amb tots els punts positius que tots tinguem.

Ω Maria de la Fuente: Cap dels tres ha fet referència a un dels elements que normalment

es tracta quan es parla de la forma de participar de la gent jove (de vegades de manera

estereotipada), el de les noves tecnologies.

Gemma Galdón: En els moviments socials no existeix una separació entre joves i grans. És un espai que treballa molt amb noves tecnologies i es fa difícil saber la diferència entre la manera com les utilitzo jo o ho fa el meu veí. Els moviments socials són uns espais amb un grau molt elevat de tecnologització, pel fet de ser moviments globals que requereixen una coordinació constant que només es pot fer mitjançant les noves tecnologies.

De totes formes, aquest és un debat que hem tingut durant molt de temps. A principis de segle es produeix una mena d’hipèrbole entorn de les noves tecnologies, sembla que amb les noves tecnologies ja no necessitem les velles formes de participació, però, al meu parer, de seguida ens adonem que cal fer reunions, enganxar cartells als carrer, fer fotocòpies, sinó no arribes a ningú. Les noves tecnologies serveixen per comunicar-nos entre els superactivistes, que és molt important, perquè es tracta de grups molt reduïts i a l’escala transnacional, però per comunicar-te amb els veïns de barri, per exemple, amb les mogudes locals, l’únic que funciona és el cartell al carrer, això és indiscutible.

Tània Pérez: A Acció Jove és una discussió que tenim moltes vegades. Distribuïm per correu electrònic, però hem vist que realment és el que succeeix. No té res a veure rebre un correu electrònic que rebre una carta a casa teva o veure un cartell penjat, té més pes. Aquesta és l’experiència que hem tingut fins ara. I en el cas de les mobilitzacions està clar, al final el cartell és el que queda més.

Miquel López: En el cas d‘Acció Escolta els caps d’escolta són monitors de disset, divuit, dinou, vint i vint-i-cinc anys que durant la setmana tenen les seves obligacions. Evidentment, les noves tecnologies permeten una coordinació molt més eficient. Respecte dels infants i els joves, sí que hi ha certa diferència. Ells venen d’un món on el fet de tenir el teu propi bloc és normal i, per tant, tenen eines i una predisposició per utilitzar totes aquestes tecnologies a fi d’intentar orientar els

E10

nostres objectius de la transformació social, l’educació en el lleure, etc. Però pensem que és un error la nova tecnologia per a la nova tecnologia. Nosaltres no fem implicació social perquè som joves, sinó perquè creiem en un determinat model de societat, d’implicació i de relacions entre les persones.

Gemma Galdón: Les noves tecnologies són una nova forma més de comunicació. Però encara no és possible manifestar-se a través de la Wiki i, per tant, des del meu punt de vista, hi ha tota una part de la participació que ens obliga a referir-nos constantment a les formes més antigues d’organització. Encara necessitem, per crear col·lectivitat, conèixer amb qui treballes i treballar conjuntament i trobar-nos a l’esplai el dissabte o a les reunions el dijous al vespre. La manifestació és la nostra forma de trobar-nos plegats i l’acte de prendre el carrer col·lectivament és igual actualment que al segle XIX i al segle XV.

Ω Maria de la Fuente: Com veieu l’actual moment participatiu de la gent jove?

Miquel López: Un error molt comú és confondre el fet de que els infants i els joves participem o no de la societat amb el fet que estiguem directament involucrats en la política, en els mitjans de comunicació i en el ritme de la política diària. El fet de no identificar-se o fins i tot no creure en un tipus de participació com és participar en unes eleccions no s’ha de confondre amb el fet que no existeixin altres formes de participació, altres maneres d’incidir en el teu barri, en la teva escala de veïns, en el teu centre de treball, etc. Probablement, això no crida l’atenció dels mitjans de comunicació que, al meu parer, tenen un paper molt important en el fet de dir que els infants i els joves avui en dia no participen perquè disposen de totes aquestes noves tecnologies i d’oportunitats d’obtenir un oci fàcil a través del consumisme. El que passa és que el nivell de participació dels infants i dels joves no està tant malament com ens volen fer creure. Si veus les enquestes i diuen que del grau d’abstenció més alt un sector importantíssim és la joventut, i ho associes al fet que no estan participant, et pots deprimir una mica. Però aquesta no és la realitat de la participació en els moviments socials, en relació amb l’educació, amb el lleure, amb els sindicats, amb les associacions d’estudiants, etc.

Gemma Galdón: Estem en un bon moment. No tenim formes de mesurar el nivell de participació dels joves perquè, al meu parer, es participa de maneres molt diferents i de formes moltes vegades contraintuïtives, formes que no esperaríem. Si m’he de guiar per l’assistència a assemblees i la participació en mogudes, la gent jove hi és tant present ara com fa deu anys o com fa més, pel que m’expliquen. I si calgués destacar alguna cosa és que em sembla que estem superant un moment d’una certa apatia, sobretot en la franja adolescent. Es produeix un cert despertar i un pensament diferent, veig més esperit crític ara que potser fa cinc anys, tot i que és molt difícil copsar-ho. De fet, de vegades no tenim la capacitat d’arribar a la gent i incloure’ls quan venen i s’acaba produint un procés de selecció natural, però gent que s’implica no en falta.

Tània Pérez: Estic d’acord. La situació sobre la manca de participació dels joves no és tant dramàtica com l’exposen. No ho comparteixo. Seria bo com a mínim tenir més perspectiva sobre el que és participar... Al meu parer, participar no és anar un dia a dipositar una butlleta dins d’una

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E10urna. Hi ha tota la resta de feina que es fa durant tots els altres dies de l’any. Hi ha molta gent que s’hi implica. No necessàriament t’has d’implicar en una campanya electoral. Potser pots participar a l’associació de veïns o un altre tipus de projecte. Té la mateixa importància i és molt difícil de mesurar i quantificar. Sincerament, no sé com estan les enquestes de participació.

Miquel López: Sí que és veritat que determinats tipus de participació, les més compromeses, no estan a l’abast de tots els joves. Per les implicacions que comporta ser monitor o cap escolta, has de tenir en compte la teva emancipació i subsistència. Però, a més a més, sovint és el propi entorn o l’administració la que limita el teu potencial de participació o el que pots arribar a assolir en la teva organització. Per exemple, l’establiment d’unes normatives que semblen exigir-te un cúmul de formació per poder-te emportar els infants i els joves a la muntanya. O bé, haver de competir amb altres propostes empresarials. És molt difícil, perquè hi haurà persones que poden dedicar les seves hores remunerades a fer projectes o serveis contractats per l’administració, mentre que els joves que pensen que podrien dedicar una part del seu temps a participar més activament no reben la mateixa ajuda ni el mateix reconeixement per part d’aquest entorn; moltes vegades surten perjudicats pel fet d’entrar en aquesta iniciativa. Si entenem que existeix una estructura o una iniciativa que servirà a les altres persones i també et servirà com a persona participant, com a projecte de creixement, doncs hauria de ser una opció preferent enfront d’una altra opció que el que fa és fer diners. Moltes vegades la primera que no ho té clar és l’administració.

Tània Pérez: El que estàs dient és que les administracions en general tendeixen a desincentivar la participació.

Miquel López: Al meu parer, moltes vegades l’administració confon la participació amb el fet que un grup de joves posi per una fotografia.

Tània Pérez: A l’administració li pot suposar un problema tenir uns joves organitzats. Moltes vegades sí que es veu com un problema tenir joves organitzats que et puguin dir el que estàs fent bé o malament, i això es veu clarament en els consells de joventut dels municipis mitjans o petits.

Gemma Galdón: Per això, des dels moviments socials tenim molt clar el rebuig, no només als espais formals, sinó també als que depenen d’aquest tipus d’ajudes. És inevitable que el fet de dependre d’aquest tipus de complicitats porti a exigir-te que abandonis part del teus principis o del que tu voldries ser. En el moment en el que es pot gestionar la participació, tens el poder de decidir si algú pot participar o no, i això és molt perillós. Moltes vegades s’argumenta el següent: «jo fomentaré la participació mentre no em suposi un problema, i en el moment en què em pot suposar un problema la deixo de fomentar».

Ω Maria de la Fuente: I com valoraríeu la situació actual de les entitats juvenils?

Concretament, el cas dels consells de participació existeix l’interrogant sobre quina

capacitat tenen de representació de la població juvenil. I en referència als moviments

E10socials, en concret els d’antiglobalització, hi pot haver la percepció després d’uns anys de

molta efervescència d’una certa davallada?

Tània Pérez: En relació a les taules de joventut, consells i altres organismes, representen els joves associats, que no són ni de bon tros la majoria de la gent jove. Representen entitats de joves o grups d’entitats. A més a més, sovint les entitats de base amb joves associats no tenen ni idea del que és el Consell Nacional de Joventut (CNJ) o el Consell de Joventut de Barcelona (CJB). El problema es planteja quan, des dels espais de govern, se li dóna legitimitat per parlar en nom de qui no representen...

Ω Maria de la Fuente: Llavors, no seria l'interlocutor adecuat per a la negociació de les

polítiques que afecten la gent jove?

Tània Pérez: Al meu parer, des del Consell Nacional s’està fent feina en el sentit d’ampliar-lo i portar-lo al territori perquè hi puguin participar totes les entitats... Tot plegat em sembla molt bé, però el fet és que hi ha molts joves que ni tan sols saben de l’existència del Consell Nacional de la Joventut. Per això, penso que sí és un interlocutor vàlid, però hem de saber fins a on arriba. I des del meu punt de vista, el seu límit es troba aquí, en els joves associats.

Miquel López: Responent a la pregunta «és representatiu tot el col·lectiu de joves associats de la joventut?», evidentment que no del tot, però també em plantejo que si algú vol intentar fer alguna cosa, probablement crearà una associació. És a dir, s’ajuntarà amb dues persones més i acordarà uns objectius. És difícil imaginar que una persona que vol participar en els projectes comunitaris no trobi una associació o no en creï una si no la troba, perquè és a les seves mans incidir en la societat. Però per una altra banda, la persona que demani l’opinió a un consell de joventut hauria de saber que està format per associacions. No són els joves els que participen directament en aquest consell, sinó les associacions. Ara bé, les associacions són un dels mitjans més potents per aconseguir els teus objectius… Per tant, tot i que no es poden considerar interlocutors globals de la joventut, són una veu important que canalitza la de milers de joves associats.

Gemma Galdón: Em sembla que són espais legítims sempre i quan es reconeguin les seves limitacions. El problema és que en la societat actual, en la que hi ha una separació enorme entre la població i els governants, una gran deslegitimització dels polítics i una inexistència de mecanismes de participació que no sigui el vot cada quatre anys, quan el governant realment vol una opinió és dirigeix només als espais formals, formalitzats, finançats, etc., i s’oblida de moltes altres realitats que li són incòmodes i que, a més a més, no han creat mecanismes fàcils. És el cas, per exemple, del moviment antiglobalització a qui demanaven: «qui us representa?», i en sentir la seva resposta «Ningú», els deien «doncs no parlem amb vosaltres». Hi ha tanta heterogeneïtat en els moviments socials que és molt complicat enviar un representant, enviar una sola veu; això també té les seves limitacions. Però, al meu parer, és interessant que des de l’exercici de la col·lectivitat ens afrontem a realitats que van canviant i que són difícils d’encapsular en una reunió al voltant d’una taula. El fet de prendre el CJB o el CNJC com a model per a la interlocució amb els joves em sembla pervers,

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E110 és una forma per part de l’Ajuntament (en el cas del CJB) de no haver d‘escoltar d’altres veus. Hauríem de lluitar entre tots perquè existissin mecanismes de participació en les decisions sobre la política i la vida quotidiana de la gent en els que es pogués participar i no només cada quatre anys, sinó que tinguéssim formes a nivell dels barris o d’organització local... estem molt lluny que això s’aconsegueixi.

Miquel López: Al meu parer són espais legítims, són una veu important sempre i quan se’n garanteixi la independència, i això no és fàcil. Costa imaginar algú que doni diners i després digui que en facis el que vulguis. Però no penso que la realitat que hi ha al darrera dels consells sigui necessàriament la de fer la gara-gara a l’Administració que gestiona els diners de tots.

Tània Pérez: No sé si és el que passa, però en tot cas no ho hauria de ser. Entre altres coses, perquè en els consells no hi ha una única veu, hi ha la veu de totes les entitats que formen part del consell i la persona que parla ha de fer-ho en nom de totes aquestes entitats, perquè sinó al final del dia les entitats li diran que havien acordat una determinada cosa i no ho ha dit, o bé que ha dit el que li ha vingut de gust i no hi estan d’acord.

Gemma Galdón: Jo conec el Consell de la Joventut de Barcelona, i allà s’hi veuen dinàmiques diverses que es creen i, evidentment, poden haver-hi veus molt dissonants, però a fora n’hi ha que encara són molt més dissonants. I aquestes veus també haurien d’estar representades. No pot ser que aquestes altres veus depenguin de la bondat de la persona que està en el cercle formal per ser representats.

Ω Maria de la Fuente: diríeu que aquestes altres veus són les que estan en els moviments

socials? Com valoreu l’actual moment del moviment antiglobalització?

Gemma Galdón: Em sembla important recordar que els moviments socials són molt més amplis que el moviment antiglobalització. En relació al moment actual, penso que ens falta una mica de perspectiva, ja que estem parlant de processos molt recents. De fet, l’última onada que anomenem antiglobalització comença el 1999, és a dir que no han passat deu anys des de que va començar. Tot just estem entenen quines dinàmiques porten els anys noranta, l’esclat que suposa... Per tant, ens falta una mica de perspectiva. Però si es té això en compte, sí que és evident que després del 2004 es produeix una davallada brutal i no s’han d’amagar les coses. Disminueix la capacitat de mobilització, però a més a més la idea de la direcció que ha de prendre el moviment, perquè, al meu parer, el moviment topa amb alguna cosa que potser podrien haver evitat si haguessin parlat amb gent més gran; ho haguessin sabut ja quan començaven: Les enquestes parlaven d’un 92%, un 95%, un 98% d’opinió popular en contra de la guerra, i per a nosaltres era inconcebible que amb aquest grau de mobilització del procés col·lectiu el poder pogués restar impassible. I ho va fer. Hi ha un abans i un després. No podem seguir sent ingenus en relació al que ens enfrontem. A Gènova ja havíem vist el grau de violència que pot desplegar l’Estat en contra de moviments socials alternatius. El 2004 ens en adonem encara molt més; encara que siguem pacífics, el fet

E111d’aconseguir una majoria en contra d’una opció política o d’una decisió del poder no té perquè canviar les coses. És un cop molt fort que ens obliga a repensar-ho tot. Això és el que ha passat des d’aleshores.

Ω Maria de la Fuente: Consideres que aquelles manifestacions no van tenir un impacte?

Gemma Galdón: Sí que en van tenir, però no van canviar res a nivell polític. Des del moviment, del que sí que ens adonem des de ben aviat és que necessitem victòries concretes. La victòria del moviment antiglobalització és sobretot simbòlica. I és molt important obtenir victòries simbòliques. Sense aquestes victòries no aconsegueixes canviar la forma de pensar, no aconsegueixes crear il·lusió. Però de la victòria simbòlica no se’n pot viure durant molt de temps. Cal que comencis a canviar coses, cal que aconsegueixis canvis en la vida quotidiana de la gent. Cal que obtinguis victòries en polítiques concretes.

Miquel López: L’escoltisme és obvi que s’ha de basar en la presència local i en les accions que els infants i els joves poden percebre directament en el seu entorn. Ara bé, sovint penso que l’aspecte positiu d’aquestes estructures –no sé si formals o informals– és que poden mobilitzar moltíssima gent alhora. Grans organitzacions com l’escoltisme, l’organització juvenil més gran del planeta (hi ha vint-i-vuit milions d’escoltes arreu del món), juguen un paper important per fer possible un altre món. Caldria donar passes en aquesta direcció, el que passa és que potser sí que existeix aquesta barrera. Tal i com la plantejàvem a nivell local de Barcelona o de Catalunya, al meu parer aquesta barrera també existeix a l’escala mundial. També tinc la impressió que hi ha unes grans organitzacions que porten fins i tot cent anys i són xarxes immenses, alhora que hi ha aquest immens moviment social alterglobalitzador, però nodrit o composat per milers de petits nuclis que per tant dificulten la relació entre una banda i l’altra. És una situació similar a la que esmentàvem abans, sobre la relació d’associacions, d’organitzacions o de moviments que estan entorn d’una plataforma comuna i els que decideixen seguir organitzats fora d’aquesta plataforma. Hauríem de veure com es pot compatibilitzar i coordinar aquesta diversitat també a l’escala mundial.

Gemma Galdón: Com deia abans, una de les coses que em sembla més interessant del moment en el que ens trobem com a moviments socials és aquesta consciència del territori com a ens que hem de defensar. Per exemple, el referent de la campanya contra el transvasament de l’Ebre, amb el lema «Per una nova cultura de l’aigua». Aquesta capacitat de que alhora que generes protesta, generes alternativa penso que té molta potencialitat en els moviments socials actuals. Pel que fa al tema del decreixement, la crítica a un sistema depredador que es menja tot el que es troba davant i la capacitat de plantejar alternatives sostenibles de viure la teva quotidianitat. Em sembla que en això sí que hi ha clarament un abans i un després del 2004 i que segurament les vies que estem explorant ara mateix poden ser molt més fèrtils pel fet no només de generar la denúncia, sinó també la llavor del món que volem construir. Si aconseguim aplicar, mitjançant la pràctica, la voluntat de treball a les noves generacions, podrem viure en un món millor que el que tenim ara.

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

E112 Miquel López: Crec que aquesta aportació també l’hem de portar als joves, no als nostres, sinó als que no participen, per veure l’impacte que podria significar el fet que participin i acabin defensant unes idees i uns fets que tindran implicacions palpables. És molt important que els joves que no participen ho vegin, i és responsabilitat tant dels moviments i de les associacions, com de tothom, perquè és un tema de salut social. És important que vegin que el fet de participar té conseqüències per a les seves vides.

Gemma Galdón: A nivell social, ara pensava en «la niña del Rajoy». Quin exemple millor de que la joventut té un paper molt important a nivell social. Si tenim una societat en la qual la joventut no és capaç de plantejar reptes i d’il·lusionar-se per projectes alternatius, segurament tenim una societat morta. En aquest sentit, la importància específica del jovent és brutal. Tan brutal que el Rajoy n’ha fet l’emblema de la seva campanya. Per tant, aquests moviments, aquests espais, són imprescindibles.

DiÀ

LeG

DiÀ

LeG

Aquest article és una versió abreujada de la ponència amb el mateix títol presentada per Antoni Salvadó i jo mateix en el Quart Congrés Català de Sociologia celebrat a Reus l’abril de 2003. Per motius de concisió, l’article es concentrarà en l’argumentació sense aturar-se massa en dades ni referències bibliogràfiques. Si algú desitja ampliar-lo en algun d’aquests sentits, el remetem a la publicació digital de la ponència i a la bibliografia annexa.

1. La diagnosi: vulnerabilitat socialDurant la dècada passada es varen formular diver-ses anàlisis sobre els canvis socials actuals que tendien a coincidir en una qüestió: el retorn de la incertesa i la vulnerabilitat en la posició social dels individus, especialment dels joves. Intenta-rem veure fins a quin punt aquesta apreciació es correspon amb la situació dels joves catalans, en relació als àmbits que més directament es vin-culen a les seves possibilitats d’assolir una vida autònoma: el treball i l’habitatge.

Tot i que en els darrers anys la precarietat en el treball substitueix paulatinament la proble-màtica de l’atur, cal no oblidar que actualment

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

dI11

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Forever young.

VuLnerabiLitat sOciaL JuVeniL O VuLnerabiLitat sOciaLGeneraciOnaL?

L’allargament actual del període d’escolarització no respon tant a una transformació positiva de l’estructura ocupacional, sinó a les dificultats d’inserció laboral en un context precaritzat.”

la desocupació encara és una característica fona-mental del mercat de treball juvenil. No només parlem d’un atur juvenil permanentment alt, sinó que a més a més duplica el de la població no jove i és més elevat que el de la mitjana de la Unió Europea1.

Darrerament, però, tenir una feina ja no garanteix ni estabilitat ni benestar econòmic. La precarietat laboral va més enllà de la temporalitat i inclou altres aspectes: els ingressos, la protecció social i les condicions de treball. Pel que fa a la temporalitat, succeeix el mateix que amb l’atur, els joves catalans la pateixen en una proporció molt superior als adults i als joves de la Unió Europea2. La temporalitat està estretament lliga-da als ingressos. El 61% dels joves amb feines inestables guanyen menys de 700 euros al mes (130.000 ptes.), xifra que baixa fins al 35% entre els joves amb feines estables3. La discontinuï-tat en el treball també afecta la protecció social dels treballadors i les persones a l’atur, ja que la durada de la prestació per desocupació depèn del temps treballat. Finalment, la darrera dimensió de la precarietat laboral fa referència a les condi-cions de treball, atès que els joves amb contractes temporals (o sense contracte) tenen una posició de feblesa davant l’empresa, que es tradueix de diferents maneres: baixa sindicació, flexibilitat horària imposada, individualització de les relaci-ons laborals, sinistralitat elevada, etc.

Finalment, és important esmentar els vin-cles entre formació i treball: l’allargament actual del període d’escolarització no respon tant a una transformació positiva de l’estructura ocupacio-nal (Recio a Subirats, 2002), sinó a les dificultats d’inserció laboral en un context precaritzat (Ser-racant, 2001). Aquest fet està provocant l’emer-gència del fenomen de la sobrequalificació. Bona part dels joves ocupats no utilitzen ni els conei-

xements ni les qualificacions adquirides en la realització de les seves ocupacions4.

Pel que fa a l’habitatge, la combinació de les dificultats dels joves en el mercat de treball (atur, precarietat i subocupació) i l’escalada dels preus de l’habitatge ha tingut un efecte devasta-dor sobre l’emancipació dels joves. El 82% dels joves de 15 a 29 anys viu amb els pares; entre els joves de 25 a 29 anys, la xifra assoleix el 58% (Trilla, 2003).

Les dificultats per assolir la inserció labo-ral i l’emancipació familiar sens dubte han de tenir algun impacte sobre els valors i les actituds dels joves sotmesos a aquesta situació. En aquest sentit, el reforçament del materialisme i l’indivi-dualisme (Estradé [et al.], 2002), el distanciament respecte al treball (Miró i Ortiz, 2001) i l’assump-ció d’actituds presentistes (Petras, 1996) serien alguns dels canvis apuntats per diversos autors.

2. Efectes subjacents: cicle, edat o generació?Com interpretar la deprivació juvenil que aca-bem de descriure? La resposta és menys òbvia del que podríem pensar d’entrada. La sociologia de les edats sol plantejar tres models d’anàlisi. Dos d’ells són, a més, discursos hegemònics tant a nivell popular com institucional: l’efecte cicle econòmic i l’efecte «edat». Finalment hi ha un tercer factor menys reconegut però, al nostre parer, molt explicatiu: l’efecte generació o cohort. A continuació els veurem amb cert deteniment.a. L’efecte cicle econòmicCom altres tendències socials, la vulnerabilitat jove és particularment visible en períodes reces-sius (per exemple els inicis dels anys 1990 ana-litzats a Salvadó,1998). Noti’s l’efecte «tranquil-litzador» d’aquesta constatació: si l’exclusió juvenil se’n derivés exclusivament, estaríem

Pau Serracant és sociòleg especialitzat en temes de joventut. Des de l’any 2000 treballa com a coordinador de recerca de l’Observatori Català de la Joventut. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la joventut de Catalunya. [email protected]

dI11

davant d’un problema que afecta tots els seg-ments d’edat («mal de muchos...») i seria tem-poral, ja que en una economia de cicles les fases d’estancament s’acaben.

Durant el període recent, però, el nostre país ha viscut la conjuntura més expansiva de la seva història recent. Al nostre parer, algunes de les recerques realitzades en aquest període no han tingut gens present aquesta particularitat i, com a conseqüència, han sobreestimat la millo-ra de determinats indicadors de situació juvenil en els darrers anys, fins al punt d’interpretar-los gairebé com a millores estructurals (per exem-ple Ramon, A. i Sintes, 2002). Existeixen moltes raons per matisar aquest optimisme:

–Fins i tot en el període més expansiu del cicle econòmic hi havia indicadors juvenils que no milloraven, com ara els nivells de subocupa-ció, l’edat d’emancipació, etc.

–Si comparem els joves amb la població de mitjana edat, veiem que les diferències relati-ves no disminueixen, per molt bona que sigui la conjuntura econòmica.

–Si comparem la situació descrita en el zenit del cicle expansiu (any 2000) amb la de tres anys després (amb un context econòmic força més alentit, si bé encara no recessiu) tro-bem que són els joves els que més han degradat la seva posició laboral. Si en el col·lectiu dels adults l’increment de l’atur d’aquests darrers anys no ha arribat a destruir llocs de treball, entre els menors de 25 anys sí que s’ha produït una davallada neta d’ocupats.b . L’efecte edatDe les tres visions enumerades a l’inici d’aquest epígraf, aquesta és probablement la més arrela-da. En aquest cas assumiríem que la vulnerabili-tat del jovent es deriva de la seva poca antiguitat o experiència en el mercat de treball i que amb

Els discursos polítics sobre el tema no són menys heterogenis que els acadèmics (Giménez, L. i Llopart, I, 2002), però són igualment coinci-dents en la centralitat edatària. Això fa que, fins i tot les versions crítiques (tesi de l’adultocràcia) acabin resultant legitimadores; es naturalitzen diferències socials a partir d’un factor purament demogràfic (l’edat) i es disfressa una explotació social com un mer problema de transicions a l’edat adulta.

Com a exemple extrem de discurs polític legitimador tenim les anomenades «polítiques afirmatives» (Ajuntament de Barcelona, 1999). Es parteix de la diagnosi d’una «nova condició juvenil» que ampliaria les possibilitats vitals d’actuació i d’experimentació i explicaria un gir hedonista, relacional i presentista en els valors dels joves.

Probablement sí que estigui emergint una certa identitat juvenil més centrada en l’esfera de l’oci que en les esferes laborals i familiars, però aquest fenomen no es pot deslligar d’unes cau-ses socials ben evidents. Per una banda, la pro-longació de l’escolarització, la precarietat laboral i la formació de llar de destinació dificulten la vinculació de la identitat amb el món del treball (o de la família) i, per altra banda, faciliten que s’estructuri al voltant de l’esfera de l’oci i del con-sum. La pregunta hauria de ser: els joves real-ment han triat això o simplement miren de pair-ho el millor que poden?

Probablement estem davant d’un exemple típic del que anomenem «preferències adaptati-ves» en sociologia (Elster, 1988): els subjectes aparten com a «no significatius» o fins i tot «no desitjables» objectius que, en realitat, són sim-plement «no assolibles». Per altra banda, quan deixem la recerca sobre imaginaris abstractes i

nO

us

HO

rit

ZO

ns

187

-188

| 20

08

els anys s’anirà corregint. En el fons es percep la inserció social com un sistema de cues. És una explicació molt arrelada en el «sentit comú popu-lar», són discursos del tipus «tots hem passat per aquesta etapa». Això no obstant, intentarem seguir la presentació d’aquest discurs en diversos àmbits institucionalitzats on té clara preeminèn-cia, bàsicament en l’anàlisi acadèmica i les políti-ques públiques.

El discurs acadèmic que analitza la condi-ció juvenil té una àmplia diversitat de perspecti-ves, però també una clara coincidència implícita en l’anàlisi edatària. Conceptes com el de «tran-sició» pressuposen una millora amb els anys (experiència, carrera professional, credencials...), i per tant es treballa la hipòtesi d’una deprivació temporal. A diferència del sexe o la classe social, que són categories fortament immobilistes, l’edat és una variable mòbil per definició.

Com veurem més endavant, el problema sorgeix quan les dades empíriques no ens acaben d’encaixar amb aquest discurs. Ras i curt: bona part dels joves que van ingressar en el mercat de treball en precari durant la dècada de 1990 no han deixat la precarietat amb els anys, quan ja han depassat àmpliament la trentena5. La precarietat és l’indicador més clar però en podríem apuntar molts més, tant laborals com socials.

La principal conseqüència d’aquesta dis-sonància entre marcs teòrics i dades empíriques és la devaluació analítica del concepte de jove que esdevé un artifici totalment «ad hoc» i per tant escassament explicatiu. Ara mateix, el dilema de les recerques sobre joventut és expandir la cate-goria «jove» tot acompanyant aquesta generació «forever young» (avui ja hi ha recerques sobre el tema que arriben fins a la població de 35 anys) o bé deixar fora de l’anàlisi part de l’objecte d’estudi.

dI11

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

Probablement sí que estigui emergint una certa identitat juvenil més centrada en l’esfera de l’oci que en les esferes laborals i familiars, però aquest fenomen no es pot deslligar d’unes causes socials ben evidents.”

d’una etapa juvenil i que en uns anys «es dissol-dran» i, per tant, els usuaris deixaran de ser un col·lectiu d’atenció preferent un cop «deixin de ser joves».c. L’efecte generacióTot i la seva hegemonia popular, acadèmica i polí-tica, ens sembla qüestionable que la tesi edatista expliqui la totalitat de la deprivació descrita en el primer epígraf d’aquest article. En aquest apartat volem llençar una hipòtesi alternativa: la precari-etat vital dels joves no deriva tant de la seva edat com de la seva adscripció a una generació a la qual s’han canviat les regles del joc, sobretot en l’àmbit laboral.

En cas que aquesta hipòtesi fos correcta, la perspectiva de futur seria molt més preocu-pant: la vulnerabilitat social de les generacions que han ingressat en el mercat de treball en l’eta-pa postfordista no seria simplement una «fase vital» de vulnerabilitat juvenil, sinó un estigma que probablement els acompanya al llarg de tot el seu cicle vital. Des d’aquesta perspectiva, tindria poc sentit parlar de transicions edatàries i, per contra, s’hauria de parlar de processos de mobi-litat social descendent. En paraules de J. Petras: «Dues generacions de mobilitat ascendent hau-rien arribat a la seva fi» (1996). Segons el mateix autor, hi hauria alguna mena de percepció difusa d’aquesta situació per part dels pares. Això gene-raria una certa mala consciència que explicaria una creixent permissivitat amb els fills (períodes d’emancipació dilatats fins i tot quan no hi ha justificació econòmica evident, recolzament eco-nòmic, amplis nivells d’autonomia dins la llar paterna respecte a la vida privada dels fills, fins i tot quan entra en conflicte amb els valor dels progenitors...).

busquem opinions sobre les condicions reals de vida i treball, veiem fins a quin punt és epidèr-mic el distanciament juvenil dels objectius vitals «tradicionals», tant si ho mesurem en l’assump-ció de rols productius com conjugals i parentals (veure, respectivament, Salvadó i Flaquer, tots dos a Estradé, 2002)

En definitiva, al nostre parer, el paradigma de la «nova identitat juvenil» és, bàsicament, una positivització ad-hoc de la deprivació social juve-nil descrita en el primer epígraf d’aquest article. Políticament, aquesta positivització no és gens innocent: si s’accepta la voluntat juvenil d’acce-dir a fites vitals com la feina estable o l’habitatge, les administracions tenen un conflicte sobre la taula. En canvi, si la deprivació social juvenil és purament una fase vital transitòria, ja es curarà sola. Si a més és «una espera divertida», per què queixar-se? Noti’s que aquest discurs suposa una clara legitimació d’una divisió competencial pre-existent i molt pròpia del nostre país: unes àrees de joventut centrades bàsicament en la gestió del lleure juvenil i poc actives en àrees d’inserció laboral, de formació o d’habitatge.

Fins i tot les poques polítiques juvenils realitzades al nostre país en clau social i com-pensatòria també tenen una lògica bàsicament edatària. Per il·lustrar-ho, prendrem una actu-ació emblemàtica en aquest sentit com són les promocions de pisos de lloguer per a joves que realitza l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de facilitar l’accés a un habitatge assequible a joves de la ciutat per tal de fer possible la seva eman-cipació familiar. Volem aturar-nos en la limitació de l’estada dels inquilins a un màxim de 5 anys per tal de facilitar la rotació dels pisos. Implícita-ment s’està assumint que les deprivacions soci-als sobre les que s’actua són temporals, pròpies

dI11

3. Quins joves?Com assenyalen Furlong i Cartmel (2001), els joves del capitalisme postfordista es diferenci-en de les generacions anteriors per una creixent complexitat i diversificació de les trajectòries socials. A Catalunya, l’aportació més elaborada en aquesta línia és la de Casal (1996), que con-

sidera que en el context actual de «capitalisme informacional» estem assistint a la multiplicació de les trajectòries juvenils, abans homogènies. Concretament, Casal parla de dos models reces-sius de transició a la vida adulta (l’èxit precoç i les trajectòries obreres) i de tres models emer-gents (aproximacions successives, trajectòries en la precarietat i trajectòries desestructurades). Els tres models emergents estan marcats per la pre-carietat, però el primer, a diferència dels altres, pressuposa l’assoliment de la inserció sociola-boral. Són els joves que deixen de ser joves. En canvi, les trajectòries en la precarietat o deses-tructurades són les que nosaltres hem batejat amb l’epítet (potser frívol) de «forever young».

Aquest trencament de l’homogeneïtat en les trajectòries juvenils afecta el conjunt dels joves i té un contingut, per tant, interclassista. Ara bé, això no implica que les diferències internes entre el col·lectiu jove hagin disminuït. En la ponència que és la base d’aquest article, s’analitzen els pro-cessos d’inserció laboral i domiciliar dels joves a partir de dues variables, el nivell d’instrucció del propi jove i la categoria socioeconòmica del pare. Els resultats ens mostren el que apuntàvem a nivell teòric: que la diversitat creixent de tra-jectòries juvenils no implica la desaparició de la influència de l’origen social. Concretament, totes les variables analitzades (relació amb l’activitat, tipus de contracte, ingressos i emancipació) són molt favorables, als 20 anys, els joves amb un nivell d’instrucció i un origen social baixos. Als 27 anys, però, aquesta situació s’ha revertit o està a punt de fer-ho en totes aquestes variables. Per tant, si per una banda és cert que s’ha produït una diversificació de les trajectòries d’inserció sociolaboral, també ho és per altra banda que bona part dels itineraris que segueixen els joves tenen un marcat component de classe•

dI120

aquest trencament de l’homogeneïtat en les trajectòries juvenils afecta el conjunt dels joves i té un contingut, per tant, interclassista. ara bé, això no implica que les diferències internes entre el col·lectiu jove hagin disminuït.”

1 L’atur afecta el 15% de la població catalana de 16 a 29 anys i el 8% de la població major de 29 anys; l’atur juvenil català supera en cinc punts la mitjana europea. Font: Enquesta de Població Activa 2002 (Institut d’Estadística de Catalunya) i Labour Force Survey 2002 (Eurostat).

2 La temporalitat afecta el 43% de la població catalana de 16 a 29 anys i el 13% de la població major de 29 anys; la temporalitat juvenil catalana supera en vint punts la mitjana europea. Font: Enquesta de Població Activa 2002 (Institut d’Estadística de Catalunya) i Labour Force Survey 2002 (Eurostat).

3 Font: Enquesta als joves de Catalunya 2002. Observatori Català de la Joventut, Secretaria General de Joventut.

4 Per exemple, tot i que el nivell d’instrucció dels joves és clarament superior al de la població no jove, els que treballen en ocupacions directives, professionals i tècniques són el 21% dels primers i el 33% dels segons; mentre que el 13% dels joves treballen en feines sense qualificar i només el 10% dels majors de 29 anys ho fan. Font: Enquesta de Població Activa, 2002. Institut d’Estadística de Catalunya.

5 Les diferents edicions de l’Enquesta Metropolitana constitueixen un bon indicador en aquest sentit. Veure, per exemple, Subirats, M [et al.] (2002) i Salvadó (1998).

dI121

FOREVER yOUNg?

La PersPectiVa DeL cicLe VitaL

Elena Sintes és doctora en sociologia. Ha investigat sobre usos del temps, desigualtats de gènere, condicions de vida i hàbits de la població, consum i pràctiques culturals, i usos lingüístics, entre d’altres [email protected] Porcel és doctorand en sociologia i màster en tècniques d’investigació social aplicada (TISA). Les seves línies de recerca se centren en els mètodes d’investigació social, la sociologia de la joventut i la sociologia [email protected]

dI123

1. La perspectiva de cicle vital i la doble funció de l’edatLa joventut s’ha configurat com un dels objectes d’investigació sociològica més debatuts en les darreres dècades. Des de l’aparició de les deno-minades «polítiques de joventut», els intents per definir els «problemes juvenils» han estat constants. Però els contextos històrics canvi-ants i les imatges culturals sobre el fet juvenil predominants en cada moment, han contribuït, en gran part, a generar múltiples mirades sobre aquesta qüestió1. La volatilitat del concepte de joventut dificulta el consens sobre els criteris pel seu estudi. Què és la joventut? Quan comen-ça i quan acaba? Es tracta realment d’una etapa de la vida o és més adient parlar d’una gene-ració? Aquestes preguntes admeten respostes diferents, i fan dels joves un objecte d’estudi extraordinàriament complex, susceptible de ser abordat des de punts de vista diversos.

En el terreny de la sociologia, la perspec-tiva de cicle vital, vinculada al funcionalisme, és un dels principals paradigmes teòrics en l’estudi de la joventut. Amb un plantejament especialment discordant amb la perspectiva de generacions, de tradició marxista, l’enfocament cíclic continua demostrant una gran solvència a l’hora d’explicar les circumstàncies socials que envolten els joves. La perspectiva de cicle vital concep la joventut com a una etapa de la vida que transcorre entre el fi de la infantesa i la con-secució de l’emancipació plena. Pels defensors d’aquesta teoria, la transició de la condició de jove a la condició d’adult va lligada a l’adquisi-ció de determinats rols socials relacionats amb el treball, la família i l’estatus social. Aquesta transició implicaria, per tant, una transformació substancial en les condicions de vida i els com-portaments dels individus.

Precisament, l’existència d’aquesta tran-sició de la joventut a l’adultesa és la principal controvèrsia entre la perspectiva de cicle vital i la perspectiva de generacions. Els generacionis-tes consideren que els individus nascuts apro-ximadament en la mateixa època comparteixen una sèrie d’experiències històriques que els configuren com a grup social (generació) i que els elements que els caracteritzen cristal·litzen i persisteixen durant la resta de la vida.

Continuant amb el plantejament de l’en-focament cíclic, en la mesura en què la transició de joves a adults es produeix en un moment con-cret de la vida dels individus, és lògic pensar que l’edat juga un paper determinant sobre la realitat social dels joves. En aquest cas, les diferències observables entre els diferents grups d’edat estan associades a les etapes vitals en què es troben els individus. Els generacionistes, per contra, no reconeixen aquesta capacitat explicativa de l’edat i atribueixen les diferències als contextos socials en què s’han originat les generacions.

Tot i així, ambdues perspectives coinci-deixen en un aspecte. Tant si la variable expli-cativa és l’edat, com si ho és el context històric, el col·lectiu de joves és considerat molt sovint com un tot homogeni, sense matisos interns. Però, són tots els joves iguals? Evidentment, la resposta és no. De fet, la perspectiva biogràfica o de transició social, de gran importància en els últims anys, apareix com a una alternativa teòrica en aquest sentit. Aquesta perspectiva se centra en l’anàlisi del procés d’inserció social i professional dels joves i en la transició a la vida adulta, prestant una atenció especial en la dife-renciació interna del grup d’edat2. L’Enquesta als joves de Catalunya 20023, realitzada des d’aquest enfocament, fa palesa l’existència d’aquesta heterogeneïtat juvenil.

Amb tot, des d’una interpretació cíclica es pot assumir l’heterogeneïtat interna dels joves, sense que això signifiqui obviar les diferències que impliquen les relacions d’edat defensades en el seu plantejament inicial. L’estratègia que aquesta perspectiva adopta per tal d’assolir aques-ta fita és examinar les relacions entre l’edat i altres variables, com ara la classe social, el nivell d’estudis acabats, el gènere, el lloc de naixement, el territori de residència, etc. D’aquesta manera, es considera que els joves tenen trets en comú inherents a la seva condició, però que hi ha d’al-tres aspectes socials i econòmics que estableixen desigualtats entre ells.

Així, l’edat continua aportant un valor ana-lític clau per a la perspectiva cíclica, alhora que s’assumeix que no és l’única variable explicativa. L’edat desenvoluparia, doncs, una doble funció en aquest plantejament. D’una banda, com a eina d’anàlisi i, d’altra, com a variable filtre, perquè aïlla el col·lectiu de joves de la resta de la població i permet la seva anàlisi a partir d’altres aspectes.

Un dels principals problemes amb què s’enfronta aquesta perspectiva és la delimitació del tram d’edat que defineix i diferencia el col-lectiu juvenil. Com s’assenyala a l’inici d’aquest article, la joventut no té uns límits d’edat precisos. Es tracta d’una construcció social condicionada pels elements que defineixen el concepte joventut en cada moment històric. Aquesta cita de Salva-

dor Cardús i Joan Estruch4 és força explícita en aquest sentit:

La joventut és un problema per definició. [...] És un grup d’edat (els joves) d’una gran plastici-tat: és especialment sensible als canvis històrics, que contínuament modelen el grup, les seves aspiracions i imatges; té uns límits tan poc definits que és difí-cil situar els individus concrets, ni que fos un a un dintre del grup; aquests límits varien per tipus de grups socials, per les activitats concretes dels indi-vidus del grup –si treballen o estudien, per exem-ple–, i fins depenen de variables psicològiques –de maduresa– individuals. Ens trobem amb un grup d’edat que no és possible d’acotar a partir, precisa-ment, d’edats preestablertes ni de criteris unànimes. I no per incapacitat del científic social, sinó per les mateixes característiques d’allò que s’estudia. (Car-dús, S. i Estruch, J., 194).

Davant d’aquesta dificultat, el repte con-sisteix en què les edats que defineixen en cada moment la població jove s’ajustin al màxim als processos que marquen l’inici i el final de la joventut. El límit d’edat més problemàtic de definir acostuma a ser el superior, és a dir, el que evidencia el final de la joventut. L’assoliment de l’emancipació domiciliària, d’unes condicions laborals més o menys estables i la configuració de la família pròpia, considerats com a elements clau en la transició de la joventut a l’adultesa, són aspectes extremadament sensibles al con-text social.

De fet, actualment, es pot constatar un endarreriment rellevant en l’assoliment d’aques-tes situacions, la qual cosa genera un allarga-ment de la «joventut». Això no vol dir, però, que es tracti d’una generació de joves que ho seran «per sempre», sinó que la categoria social de joventut ocupa un període biogràfic més extens en relació a generacions anteriors.

dI125Fruit d’aquesta situació, la precarietat sor-geix com una nova síndrome que afecta al con-junt de la població i, en especial, als sectors soci-als més febles: joves, dones i immigrants. Aquest fenomen social de gran complexitat es podria definir com un conjunt de condicions o efectes que s’originen a partir dels estats d’incertesa, el dèficit de recursos i la fragilitat social, generats aquests últims com a conseqüència de la degra-dació del treball en el context postfordista.

La incertesa es troba estretament relacio-nada amb la fragmentació de la història de vida, provocada, en gran part, per la temporalitat o la intermitència del treball. Aquesta trenca amb la idea de linealitat de la vida moderna o fordista. El fet de no poder pensar a llarg termini degut al fet que el treball es presenta com un objecte eventual obliga els precaris a viure en el present, en la immediatesa, sense capacitat de planificar8. El dèficit de recursos es pot entendre també com a una conseqüència de la degradació del treball, lligada essencialment els ingressos baixos i a la pèrdua de poder adquisitiu. Per últim, la reduc-ció de la «protecció social», aspecte remarcat per Cano9, es refereix a la intempèrie jurídica sota la qual es troben molts treballadors en el context actual. La mancança de drets com a conseqüèn-cia de la desregulació en l’àmbit laboral genera una gran fragilitat i inseguretat dels precaris a nivell social.

Cal afegir, però, que hi ha d’altres aspec-tes que incideixen en el fet de ser precari o no. El nivell d’estudis, el capital social o l’origen social dels individus són algunes de les qüestions que operen també en aquest sentit. La precarietat no es manifesta de manera uniforme sobre els indi-vidus que la pateixen. La gravetat dels seus efec-tes varia en funció de la intensitat amb què es presenten en la vida dels precaris les tres dimen

El procés que temps enrere caracteritza-va el pas de la joventut a l’adultesa i els elements que delimitaven ambdós períodes vitals ha esde-vingut una seqüència complexa. Les trajectòries se segmenten en múltiples itineraris biogrà-fics que perden la linealitat que caracteritzava tradicionalment el pas a la condició adulta. A més, aquesta transformació es produeix en un entorn condicionat per l’increment de la incer-tesa i l’emergència de la individualització com a experiència de vida5.

El context social, doncs, interfereix en la definició de joventut transformant-la, però en cap cas desvirtua la utilitat de l’edat en la com-prensió del fet juvenil, ja que, més tard o més d’hora, es produeix la transició de la joventut a l'edat adulta. A continuació, a partir de la revisió d’algunes dades, s’intenta demostrar la capaci-tat explicativa de l’edat per si sola i en relació amb d'altres variables.

2. de l’atur a la precarietat com a tret juvenil i altres condicionants de la situació laboral dels jovesSón diversos els autors que ubiquen l’actual con-text econòmic com a resultat de la segona gran transformació del capitalisme, amb un balanç no gaire positiu des del punt de vista de la qua-litat de les relacions laborals6. La crisi del treball i del model social que va tenir lloc a l’Europa occidental a mitjans dels anys 1970 van desen-cadenar una sèrie de canvis en el sistema capita-lista que van posar fi a l’antic model fordista7. El resultat ha estat la configuració d’un nou model socioeconòmic denominat postfordista, que es caracteritza, a grans trets, per la desregulació laboral, la competència sense límit, l’exaltació de la flexibilitat, els sous baixos i la pèrdua de drets dels treballadors.

sions descrites anteriorment: incertesa, dèficit de recursos i fragilitat social10. Per tant, no es pot dir que tots els joves són precaris, ni que aquells que ho són pateixen la precarietat en les matei-xes condicions. En aquest sentit, el context social condiciona i redefineix de manera notable la situ-ació laboral dels i de les joves, però no és l’únic factor determinant.

A nivell espanyol, dues dècades de successi-ves reformes de regulació institucional del mercat de treball no han aconseguit equilibrar les necessi-tats de flexibilitat de les empreses i de seguretat per als treballadors. Les continues i nombroses refor-mes jurídiques que s’han portat a terme en matè-ria juvenil, destinades a afavorir la situació laboral d’aquest col·lectiu, són un símptoma clar del fra-càs en la formulació i l’aplicació d’elles mateixes11. En general, la temporalitat, els ingressos baixos i la desprotecció social, elements estructuradors de la precarietat, són els problemes principals del col-lectiu de joves en l’àmbit laboral.

A Catalunya, la temporalitat dels joves es presenta en xifres inferiors a la mitjana espanyola, però es continua situant per sobre dels registres europeus. L’evolució dels últims anys presenta una elevada estabilitat de les xifres de temporali-tat, després d’un període de descens en què la taxa de temporalitat ha passat de situar-se en valors propers al 80% a mitjans dels anys 1990 fins als valors entorn al 45% en l’actualitat12. Si als vuitan-ta l’atur era el principal problema de la joventut, a partir dels noranta ho és la precarietat laboral.

Tot i així, segons les dades de la taula 1, es detecta un canvi de tendència important de la tem-poralitat laboral a mesura que avança l’edat dels joves. En el període 2001-2005, la temporalitat es redueix al voltant del 15% entre la població que supera els trenta anys, gairebé 30 punts per sota de la població d’entre setze i vint-i-nou anys.

L’evolució dels últims anys presenta una elevada estabilitat de les xifres de temporalitat, després d’un període de descens en què la taxa de temporalitat ha passat de situar-se en valors propers al 80% a mitjans dels anys 1990 fins als valors entorn al 45% en l’actualitat.”

dI12Però, com es deia abans, la realitat juvenil no és homogènia. Un dels elements que permet als joves diferenciar-se laboralment i que genera oportunitats per assolir una millor posició en el mercat de treball és el nivell educatiu. Així, tot i que sovint s’ha posat en qüestió el «valor de mer-cat» de la formació i s’ha denunciat l’excessiva sobrequalificació d’una part dels joves, l’educació segueix influint en la consecució d’una posició laboral més avantatjosa. Un bon indicador n’és el temps mig fins a trobar la primera ocupació. Segons dades de l’INE, els joves que han fina-litzat estudis primaris en els darrers deu anys triguen una mitjana de 39,6 mesos a trobar una primera ocupació significativa13. Aquest temps es redueix entre els joves amb més nivell de forma-ció, essent de 37,2 mesos per als que han finalit-zat la primera etapa de secundària, 31,7 mesos els que han assolit la segona etapa de secundària i 21,9 mesos els que han acabat estudis superi-ors. L’educació apareix, doncs, com una defensa davant un context de precarietat laboral. Furlong i Cartmel14 insisteixen en la importància del capi-tal formatiu i social en les trajectòries d’inserció:

"Certament, en general, els nivells de des-ocupació han augmentat, però podem constatar que la major part dels joves que es troben en situ-ació d’atur durant un període de temps conside-rable prové de la classe treballadora. A la Gran Bretanya, nou mesos després de l’acabament del període d’escolarització obligatòria, només el 2% dels joves amb pares ocupats en professions liberals estan en l’atur, proporció que augmenta fins al 10% entre els fills de treballadors manu-als. Les estadístiques de la UE palesen inequívo-cament que les qualificacions escolars encara són un escut protector contra l’atur de llarga durada. Per tant, l’evolució dels mercats laborals indica, un cop més, que així com les experiències s’han

diversificat i han guanyat complexitat, els resultats finals es mantenen estructurats i són altament previsibles". (Furlong, A. i Cartmel, F. 2001)

Respecte a les dades relatives als ingressos econòmics, s’observa que el guany salarial mitjà també augmenta amb l’edat, si bé cal analitzar les dades disponibles amb algunes puntualitzacions. Les xifres globals situen els ingressos salarials de les persones de menys de vint anys al voltant dels 10 172 euros l’any 2004, quantitat que creix fins als 14 .582 € en el tram de vint a vint-i-nou anys i fins als 20 112 € entre els trenta i els trenta-nou anys. Cal, però, tenir en compte que els ingressos estan subjectes a molts condicionants entre els quals té una rellevància especial el tipus de jorna-da, ja que treballar amb jornades parcials és un fenomen freqüent entre els més joves. El guany mitjà per hora i treballador evita aquest biaix. Amb tot, s’observa un creixement dels ingressos a mesura que avança l’edat: de 5,1 €/hora de les persones de setze a dinou anys, a 6,8 €/hora dels de vint a vint-i-nou i 9,0 €/hora dels de trenta a trenta-nou anys.

dI12

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

TAULA 2

Guany salarial mitjà, per grups d'edat. Catalunya, 2002 i 2004.

home dona Catalunya

16-19 anys guany salarial mitjàguany mitjà per hora i treballador

11.2635,3

8.0044,9

10.1725,1


16.0677,4

13.0856,2

14.5826,8


23.3539,7

16.5287,9

20.1129,0

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta d’estructura salarial. INE.NOTA: Les dades del guany salarial mitjà corresponen a l’any 2004, i les del guanyper hora i treballador, al 2002.

TAULA 1

Població ocupada assalariada segons tipus de contracte, per grups d’edat. Catalunya, 2001-2005

2001 2002 2003 2004 2005

16-29 anys indefinittemporal

53,246,8

56,743,3

58,141,9

58,341,7

54,145,9

30 i més anys indefinittemporal

8515

86,213,8

85,714,3

85,714,3

83,216,8

Total indefinittemporal

7525

77,422,6

7822

78,121,9

75,224,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa. IEC.

dI123. L’emancipació domiciliària, una qüestió generacional?L’endarreriment en l’emancipació de la llar fami-liar és un dels temes que ha ocupat més pàgines de recerca de la sociologia de la joventut, sobretot a partir de la constatació que els joves s’emanci-pen a una edat molt més tardana a Catalunya i a Espanya que a la resta d’Europa15. Aquest fet s’ha atribuït a un ampli ventall de factors: des de la incidència de les elevades taxes d’atur juvenil dels anys noranta fins a l’allargament del perío-de de formació, la precarietat laboral, la manca de recursos econòmics suficients i l’elevat cost de l’habitatge en l’actualitat. Les múltiples anà-lisis que s’han realitzat sobre aquesta qüestió posen de relleu que, efectivament, tots aquests fenòmens incideixen en els processos d’emanci-pació dels joves, però cap d’ells té suficient valor explicatiu per ell sol.

La principal dificultat rau en què la joven-tut, tal i com hem insistit en el decurs de l’ar-ticle, és un col·lectiu divers. Amb tot, cal tenir en compte que l’emancipació no ha estat sempre conseqüència de les mateixes causes objectives

ni tampoc de les mateixes aspiracions ni valors socials. Les condicions d’emancipació dels joves són diferents a les que van viure les generaci-ons anteriors, així com tampoc no són iguals les formes de convivència familiar ni el valor que s’atribueix al treball ni a la realització i el creixe-ment personal.

El conjunt d’interpretacions sobre el pro-cés d’emancipació residencial mantenen, però, una relació estreta amb l’edat, i tots els elements que s’assenyalen com a factors explicatius deri-ven, tard o d’hora, en l’emancipació efectiva. Com indica Pau Miret16, «el pes de l’edat és el factor que influencia de forma més contundent el fet d’estar emancipat de la família d’origen: com és d’esperar, a mesura que et fas gran, dis-minueix la probabilitat de romandre al domicili patern» (Miret, P., 2005). Les dades següents mostren com, a mesura que avança l’edat, la proporció d’individus emancipats augmenta de manera progressiva, llevat del grup de gent gran (seixanta-cinc i més anys) que mostra un retro-cés lleuger i trenca aquesta tendència.

dI130

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Homes

Dones

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més

Emancipat

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens 2001. IEC.

GRÀFIC 1

Població emancipada segons grup d'edat. Catalunya 2001

GRÀFIC 2

Població d'entre 20 i 34 anys emancipada segons sexe. Catalunya 1986-2006.

FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa. IEC.

Tot i així, a l’hora de sortir de la llar fami-liar, els joves tenen comportaments diferents segons múltiples factors, entre els quals hi ha la seva situació laboral i el nivell d’ingressos, el nivell formatiu o el seu sexe, per exemple.

Tenir un lloc de treball estable i uns ingressos que garanteixin l’autonomia econòmi-ca són dues de les condicions que romanen més associades el fet d’estar emancipat. Els apartats anteriors han permès veure que l’edat juga un paper rellevant en el procés d’inserció i estabilit-zació en el mercat de treball. En conseqüència, l’emancipació domiciliària ressegueix un itinera-ri similar. En aquesta línia, Anna García Masiá i Josep Roca Cladera17, assenyalen la situació labo-ral com un dels elements diferenciadors més importants entre els joves emancipats i els joves no emancipats:

[…] "a diferència de la mostra emancipada, la que no ho està té una situació més precària pel que fa al món laboral, una taxa d’ocupació més baixa, […] menors ingressos i categories inferi-ors a llurs coetanis emancipats". [...] (Garcia, A. i Roca, J., 2007)

Un altre element que permet explicar el procés d’emancipació és el nivell de formació. En aquest cas, sembla que la prolongació del temps de formació influeix de forma decisiva en el retardament de l’emancipació18. Una vegada que els individus superen les edats en què han finalitzat els estudis universitaris i comencen a inserir-se en el mercat laboral aquestes diferèn-cies es dilueixen.

"Tenint en compte el nivell d’estudis, es detecta que la població amb una formació aca-dèmica menor s’emancipa abans que la que prolonga la seva vida formativa, ja que el primer col·lectiu s’insereix abans al mercat de treball

[...] mentre que el 32% dels joves que han acabat els estudis primaris estan emancipats, només ho està el 19,4% dels universitaris". (Ramon, A. i Sintes, E., 2002)

També es donen pautes de comportament diferent entre homes i dones, ja que les dones tendeixen a emancipar-se abans que els homes. A la taula 4, es pot observar com aquesta tendèn-cia ha estat constant en els darrers vint anys. A més, aquesta sèrie de dades també fa visible que en els últims anys, el volum de població emanci-pada d’entre vint i trenta-quatre anys ha tornat a situar-se als nivells de mitjans dels vuitanta.

A tall de conclusió, la perspectiva de cicle vital aporta elements de gran valor interpretatiu sobre la casuística de la realitat juvenil i permet observar els canvis derivats de l’edat en la vivèn-cia de la joventut i en el procés de transició cap a l’adultesa•

dI131

dI132

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

1 SOUTO, S. «Juventud, Teoría e Historia: La formación de un sujeto social y de un objeto de análisis». A: Historia Actual Online, núm. 13. Cádiz: Asociación de Historia Actual (AHA). Universidad de Cádiz, 2007, p. 171-192; i FEIXA, C. La joventut com a metàfora. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut, 1993.

2 CASAL, J. «Modos emergentes de transición a la vida adulta en el umbral del siglo XXI: aproximación sucesiva, precariedad y desestructuración». A: Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS). Núm. 75. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 1996, p. 295-316.

3 CASAL, J.; GARCIA, M.; MERINO, R.; QUESADA, M. GRUP DE RECERCA EDUCACIÓ I TREBALL UAB (GRET). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Itineraris educatius, laboral i familiars. Barcelona: Secretaria de Joventut. Observatori Català de la Joventut, 2004.

4 CARDÚS, S. i ESTRUCH, J. Les enquestes a la joventut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General de Joventut, 1984.

5 BAUMAN, Z. Life in Fragments. Essays in Postmodern Morality. Oxford: Blackwell, 1995.

6 BOLTANSKY, L. i CHIAPELLO, E. El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal, 2002.

7 El model econòmic fordista, vigent aproximadament des dels anys 1930 fins els 1970, reunia els trets següents: l’especialització del treball, les polítiques d’acord entre sindicats i patrons, la reducció de costos i l’augment de la circulació de la mercaderia (expansió interclassista del mercat) amb un interès clar per l’augment del poder adquisitiu dels assalariats.

8 SENNET, R. La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama, 2000.

9 CANO, E. Canvi socioeconòmic i precarització laboral en el sistema capitalista, [tesi doctoral]. Universitat de València, 1997.

10 PORCERL, S. Subjectivitats precàries dels joves graduats. [Text sense publicar].

11 LÓPEZ, M.; LOPE, A.i VERD, J.M. El empleo subvencionado: entre las políticas activas de empleo y la mutación del salario. [Text sense publicar].

12 Vegeu la taula 1.

13 Es considera una ocupació significativa aquella que té una durada mínima de sis mesos i una jornada mínima de 20 hores setmanals.

14 FURLONG, A. i CARTMEL, F. Els contextos canviants de la joventut. Barcelona: Secretaria General de Joventut, 2001.

15 GIL CALVO, E. «Emancipación tardía y estrategia familiar». Revista de Estudios de Juventud, núm. 58: Emancipación y familia. Madrid: INJUVE, 2002.

16 MIRET, P. «Una visió de la joventut a Catalunya» A: AADD. Estructura social i desigualtats a Catalunya, Volum II Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2005.

17 GARCÍA, A. i ROCA, J. «Determinants de l’emancipació». A: ACE (Arquitecture, City and Environment), núm. 5. Barcelona: Centre de Política de Sòl i Valoracions. Universitat Politècnica de Catalunya. P. 345-360.

18 RAMON, A. i SINTES, E. Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Diputació de Barcelona i Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana. 2002.

¶Entrada




re

cu

rs

Os

R13

nO

us

HO

rit

ZO

ns

187

-188

| 20

08

1. domingo Comas: Las políticas de juventud en

la España democràtica. (Injuve, 2007). Aquest estudi, a pesar del seu títol, no tracta solament sobre les polítiques de joventut, enteses com el desenvolupament d’actuacions que persegueixen el compliment del mandat constitucional de la promoció de la participació política, social, econòmica i cultural dels joves, obstinació per cert en el qual ofereix un bon nombre de referències i d’anàlisis sociohistòric. A més d’aquesta finalitat primera, l’estudi fa una immersió en el controvertit camp de les competències i, per tant, de la coordinació institucional entre els diferents nivells de l’administració, així com d’aquesta amb el àmbit associatiu i amb els consells de joventut; però també ens acosta la visió, l’opinió i la imatge que tenen qui treballen amb i per als joves, respecte de la seva pròpia tasca i de la qual ocupen les entitats i institucions el treball de les quals es dirigeix a la població jove.

2. Silvia Luque i Jordi Serrano: L’estat de la joventut a

Catalunya 2007. (Institut d’Anàlisis Socials i Polítiques Públiques. Col·lecció Polítiques de Joventut, 3. MLP Edicions, 2007).L’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guàrdia va publicar l’últim trimestre del 2007 L’estat de la joventut a

Catalunya 2007 on es recullen dades de la situació dels joves catalans i es fa una pinzellada als elements clau de les polítiques de joventut (educació, ocupació, habitatge i participació). S’aporten dades contrastades sobre la pobresa de l’Estat del Benestar català, i de com això afecta els joves. Educació, les dades econòmiques sostenen que el nivell d’estudis és clau per accedir a llocs de treball amb millors condicions econòmiques, però també mostra desigualtats en perjudici de les dones. Ocupació, es parla d’un descens de les taxes d’atur juvenil però no d’augment de l’ocupació sinó d’un descens del nombre de joves. Habitatge, es reprèn una idea estratègica: arribar a tenir un 10% del parc d’habitatge de lloguer social. Participació dels joves (21% el 1998) es planteja recuperar les “186 propostes per a la promoció de l’associacionisme juvenil de Catalunya” per contrastar-ne els canvis.

3 . Federico Javaloy et. Alt: Bienestar y felicidad de

la juventud española. (Injuve, 2007). Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat del País Basc, s’ha plantejat dues preguntes: són feliços els joves espanyols? quines característiques diferencien als joves feliços dels que no ho són? Per a això, en una enquesta estatal, s’ha inclòs diverses escales que mesuren la felicitat igual que una àmplia sèrie de qüestions tant de caràcter personal com referents a les relacions socials, el temps lliure i els valors dels joves. Un estudi d’aquesta envergadura centrat en la felicitat amb caràcter monogràfic, és la primera vegada que es fa a l’Estat Espanyol. L’estudi és trencador i amenaça la línia de flotació d’un bon nombre de tòpics i mites sobre la felicitat, en particular fa caure els que es refereixen a la impossibilitat l’estudi científic d’aquest tema, a l’afirmació que la felicitat incrementa l’hedonisme i l’egoisme de la joventut i la suposició que la felicitat és un luxe burgès sense utilitat ni beneficis socials.

4 . Antoni Serra Ramoneda: Educació superior i treball

a Catalunya : anàlisi dels factors d’inserció laboral (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, 2007). Fruit de l’anàlisi en profunditat de les dades resultants de la segona enquesta d’inserció laboral dels graduats catalans, constitueix una eina per a la definició de millores en la política universitària que aconsegueixi una major eficiència dels recursos aplicats i un equilibri més satisfactori entre necessitats socials i preferències individuals, ja que l’educació especialitzada és el vehicle imprescindible per a aconseguir uns recursos humans capaços de donar resposta als nous reptes de la producció i desenvolupament de les societats avançades.

PUBLICACIONS

732 54 61

R135 . Isaac Gonzàlez i Balletbó (coord) et al.: Participació,

política i joves. Una aproximació a les pràctiques

polítiques, la participació social i l’afecció política de la

joventut catalana. (IGOP, 2008). Aquest estudi és una recerca que ofereix una visió global de la participació juvenil però que respecta les seves múltiples vessants; o, dit d’una altra manera, la fotografia final respon a múltiples retrats parcials. Es va fer un esforç per tal d’aconseguir que la població d’origen estranger estigués adequadament representada en la mostra de l’estudi. L’estudi ofereix una visió comprensiva de la participació juvenil, fruit de la combinació de metodologies de recerca qualitatives -realització de grups de discussió- i quantitatives -realització d’una enquesta-. Finalment, la recerca aconsegueix vincular la temàtica d’estudi amb els processos globals de transformació de la nostra societat; d’aquesta manera, s’evita el que podríem anomenar “efecte microscopi”, que apareix quan s’analitza un determinat col·lectiu —com ara el jove— aïllant-lo de la societat en què viu i de la qual és fruit.

6. Miret, P et al.: Informe sobre la joventut al 2005

(Observatori Català de la Joventut, Secretaria General de Joventut, 2005). Estat de la qüestió sobre la realitat juvenil catalana realitzada per diferents experts en matèria de joventut. L’estudi s’estructura en vuit capítols: Població, Educació, Treball, Habitatge, Cultura, Salut, Participació i Cohesió social, cadascun dels quals consta d’una introducció, una anàlisi interelacionada sobre la realitat juvenil i les intervencions de les administracions i unes conclusions i recomanacions. L’estudi s’ha elaborat a partir de la selecció i anàlisi de les fonts estadístiques secundàries més adients per al coneixement de cada temàtica, amb l’objectiu d’identificar i comprendre les principals tendències en l’evolució de la situació dels i les joves a Catalunya.

7. World Youth Report 2007. Young People’s Transition to

Adulthood: Progress and Challenges. (Nacions Unides, 2007. El treball “World Youth Report 2007. Young People.s Transition to Adulthood: Progress and Challenges” insta als responsables de les polítiques públiques a enfrontar com qüestió de prioritat els obstacles que segueixen limitant la participació dels joves en el desenvolupament de les seves societats. L’informe manté que els joves no estan esperant solucions passivament, sinó que les estan buscant activament. Si se’ls proporciona un entorn habilitant que inclogui l’accés a una educació de qualitat, oportunitats d’ocupació decent i serveis de salut, els joves poden fer contribucions signicatives al desenvolupament d’un món del qual seran ells els responsables en les dècades futures.

E13

nO

us

HO

rit

ZO

ns

189

| 20

08

aLGuns recursOs Per saber-ne mÉs...

http://gencat.net/joventut/observatori L’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria de Joventut es dedica a l’estudi, l’anàlisi i la reflexió al voltant del món juvenil català, per tal de:

- Conèixer i comprendre la realitat juvenil catalana, - Contribuir a orientar i actualitzar les polítiques de joventut i les actuacions que, des de les administracions públiques i la societat civil, es fan adreçades a la joventut, - Enfortir i dinamitzar la xarxa d’investigadors sobre temes de joventut que existeix a Catalunya, --Afavorir i promoure la formació de joves investigadors en temes de joventut, - - Potenciar i enfortir les relacions internacionals amb altres centres d’investigació i de reflexió sobre la joventut.

http://www.youth-partnership.net/youth-partnership/index.html Pagina cogestionada per les àrees de joventut del Consell d’Europa i la Comissió Europea per tal de posar en comú tots els recursos de documentació recerca de joventut a Europa.

http://www.youthforum.org/ El Fòrum Europeu de la Joventut treballa per a incentivar als joves a participar activament en la configuració d’Europa, de les societats on viuen, i en la millora de les condicions de vida dels joves com ciutadans europeus en el món d’avui. El Fòrum Europeu de la Joventut defensa els interessos de tots els i les joves a Europa. Com a plataforma, és l’òrgan de representació de les seves organitzacions membres envers les institucions i col·laboradors que operen en l’àmbit de la joventut a nivell europeu.

www.mlp.cat Espai a la xarxa que agrupa l’activitat de les entitats membres del Moviment laic progressita: Espais catalans (ESPLAC), Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya, L’Escola lliure el Sol, Fundació Ferrer i Guàrdia, Fundació Terra, Entorn sccl, Cooperació. L’MLP es defineix com una eina per a una transformació en profunditat de la societat partint de la base de l’ideari laic i progressista. En el terreny de l’acció política i social, l’MLP reivindica la salvaguarda de la dignitat humana i l’autoderminació de les persones contra qualsevol

limitació o pressió injusta. L’MLP està compromès amb un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, de la tolerància, de la diferència, dels drets humans i de la ciutadania.

http://www.cnjc.cat/ Com a plataforma independent, crítica, plural i democràtica, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya té com a objectius bàsics fomentar l’associacionisme juvenil i, en general, la participació democràtica, fer de pont entre la gent jove i els poders públics per millorar la situació juvenil, promoure les relacions entre les entitats juvenils, la coordinació i el dinamisme de les entitats juvenils, impulsar informes i estudis propis sobre matèries relacionades amb la joventut i projectar l’activitat del moviment associatiu català en l’àmbit internacional.

http://www.cjb.cat/ El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) és la plataforma interassociativa que coordina i representa les principals entitats juvenils de la ciutat. El CJB va néixer l’any 1980 com un instrument democràtic de participació i d’acció juvenil, per promoure el creixement d’un associacionisme fort i articulat.

LLOCS A INtERNEt

Quina fiscalitat per

a quins drets?

Els nous reptes de les

classes treballadores

Es pot sobreviure a

aquest creixement?

Procés a Euskadi.

Quina sortida?

Convivència, espai públic

i ciutadania responsable

Estimat Guti

Temps, vida quotidiana i ciutat

Democràcia inacabada?

Cultura(s),cohesió,coneixement, creació

E13

EE179

180

181

182183184

Quina fi scalitat per

a quins drets?

Els nous reptes de les

classes treballadores

Es pot sobreviure a

aquest creixement?

Procés a Euskadi.

Quina sortida?

Convivència, espai públic

i ciutadania responsable

Estimat Guti

Darrers nÚmerOs PubLicats

Temps, vida quotidiana i ciutat

Democràcia inacabada?

Cultura(s),cohesió,coneixement, creació

185186 187-188

Nom i cognoms

Adreça CP

Població País

Sr./Sra. Director/a del banc o caixa

Nom del/la titular

Nif Núm. De compte

Entitat Oficina Control

Data

Fundació Nous HoritzonsC/ Ciutat, 7 08002 Barcelona.

O bé per fax, amb la referència «Nous Horitzons», al número 93 412 42 52.

O bé per correu electrònic a: [email protected]

www.noushoritzons.catc/Ciutat 7, 08002 Barcelona

La perspectiva de cicle vital

Documents

Transcript of La perspectiva de cicle vital