fl/UU CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES 1 ANUNCIS

prens de subscripció . jBdidtf m p r e 2'50ptM. mci

J»rí*na\ï(fid6 mati í'SO . . p-gjjjtüa • • 3'30 n tmnestre Z t í i í x i T a i t ü x B * pjitf postal

, 8-60 f n

1 0 c è n t i m s

A„y X X X V I I . - N,0 9.8i5

REDACCIÓ I IMPREMTA Carrer de Ferlandlnn 7,9 i 11

i Prop * • 1* P l a ç a cUls Amfal^l T e l è f o n n u m 4 3 9 6 - A

A D M I N I S T R A C I Ó Rambla de St. Josep, 16. princifal

Telèfon 184 A Anuncis esqueles cominicats

i reclams a prens de tarifa.

Barcelona: Dimarts, i5 de novembre de 1927 E d i o i ó d e l m a t i

S U B S C R I P C I Ó P U B L I C A

de

6 , 3 4 6 O b l i g a c i o n s H i p o t e c à r i e s a l 6 p e r 1 0 0

lliures d'impostos presents a 96 per 100

de la

E l e c t r o - M e t a l ú r g i c a d e l E b r o , í A .

Havent estat sol·licitades en llur totalitat les Obli­gacions ofertes, es declara tancada la present subscripció.

B a r c e l o n a , 1 4 d e n o v e m b r e d e 1 9 2 7

S O C I E T A T A N Ò N I M A A R N U S - G A R I

(jual contenia 8.000 pessetes en m ç . tàUic. i de l'aBtnl'.lmaat Vemp' rta-ren segells .timbres i paper segelUf, i diverses joies d un valor apror i . mat de 30.000 pesseta».

A l lloc del uiccis >«»rn deixar abandonades les eines que íeren ser­vi r per al robatori

— roifo-GIleo-Ko'B-LecJtlnat. onra Inaryf'èucla. B. Domènech, ionrta de Sant Pau. TL

Ahir a la matinada, al carrer de la Cadena, va ocórrer un succés sag­nant, del qual van resultar ferits greus un subjecte Jcsionagut i l a dons Basflia Teroana i MiUrtn. de »: anys d'edat.

£11 i ella van ésser auxiliats al dispensari d 'Hota t r -nr í i í 1 t n seguit conduï ts : la Basllia a l'Hospital de la Santa Crea 1 el drscnncRin a! Clí­nic amb el oo \ \ f • d* 1 .«mbuiàncla.

El succés es va desenrotllar per una disputa, l el des.;n·'tfiit - - pel seu estat gravíssim no es va poder Iden-üflear qui ée — va donar una gani­vetada a la dona, i tot seguit es va ferir ell amb el mateix ganivet.

í

S o l e r i T o r r a G . "

B A N Q U E R S Rambla dels Estudis, 11 i 13, i Bonsuccés, 1 i 3

NEGOCIEM ELS CUPONS Cèdules Argentines i Uruguai 6 per JOO

Venciment I d e gener pròxim

Cambra cuirassada : Caixes de lloguer per a guardar valors, documents, joies i altres

objectes de valor. Coupartiments des de 2 2 pessetes anuals Pot visitar-se foft els dies feiners de nou a una i de dos

quarts de quatre a sis.

« « . • « « • ' ^ « « © « ^ « O O O O i O O O O i

Ultimes obres Històriques de més èxit

E L A R C H I D U Q U E E N M A D R I D (2 volums)

per Alfons D on vila Preu; 10 pessetes

De la Revolucíón a la Restauracíón (2 volums)

per Marqués de Lema Preu; 15 pessetes

Así llcgó a reínar Isabel la Catòlica per Fèlix de Llanos y Torríglía

Preu. lOpessete»

EM venda:

L L I B R E R I A C A 7 A L O N 1 A

P l a ç a C a t a l u n y a , 1 7

C a s a B A L T A

B a n y a Voa», 11. Oeoa Hoquerla, 8 TBlèfo.i 779 A

Només fixant-se en aquests preus, es hrà càrrec L de la gran economia que obtindrà comprant a

C a s a B a l t à

Articles econòmics PtM.

3 metres llana 90 cm. per 9 3 metres panyo tQ cm. per 15 •Í'SJ m. camussa 14 J cm. per 15

Articles de luxe p t « .

^SO metres douvetin per 3 m. panyo revés seda per 2,50 metres doavetin per

30 45 40

Ferros Polonesa anglesa a 1*75 pts. m. Fulgurant (seda) a i'75 » » Messalina negra a 3'— > » duquessa colors a 5'— > »

Panes i velluts Ftes. nu

6 ' -12'5'J

Pana colors 60 cm. a Pana colors afl cm. a Vell .ts seda coKrs I - çm. i s Velluts miro.r 10ü cm. a

•4- l'ncmcultura. Combat amb E l prole;tor àe ] ^ " ' ,flron2ers. ol ve-

C R E O T A L

L O C A L S

Aquest número de LA VEU J l OA-TALUNYA ha esta passat par M censura del Govern Civil

Observatori KetaorolAglo de l a OolTeraUat de Baroeloaa.—Dia 14 de novembre de 1927.

Hores a'observaciú: A las set, a les tretze i a les divuit.

Baròmetre a ü0 al nivell de la mar: milimetres 7650. 76 l 'g. 7d5'2; mllibars IC2J7, lOlQ'S. l O » ^ .

Termòmetre a l'ombra. Sec: S'O, IÓ'S, 8 7 . Humit: W, 7'0, 6'2.

Humitat tcentòsimes de saturació), 79 54 66

Dirécclis del vent: N , E S E . , O S O . Velocitat del vent: 3. 1.1. Estat del cel: Quasi serè. Q. tapat.

Nuvolós. Classes de núvols: C i . S t . F r . C u . , A l

S t . C i . S t Temperatures extremes a l'ombra:

màxima, 127; mínima, 5*0; id. prop de terra. s i .

üscil'lació termomètrica. T ' l . Tem­peratura mitja, 8'6.

Precipitació aquosa, des da l a s set del dia anterior a les set de la data: mm, d'espessor, o sigui litre per me­tre cúbic, i ' c .

Recorregut del vent en igual per ío­de: 16' km.

Observacions particulars: No-cap,

A primeres hores de la matinada de diumenge, Adela de Haro Santander va anar a la porta de la oasa que v i u . baixos del uúm. ï « «ie I'A-IUR ida d'Alfons X l l i . 1 vapr - tn inur qui de­manava, car havia sentit trusar. De íora-va contestar-li u m veu dient que era el seu marit qu? s'havia fel mal a una cama. La senyora, sense fer cap altra pregunta, va n t ' l r i en lloo de veure el seu mant es va topar amh dos descon3cit6, els quals la varen agafar P :l coll i l'obligaren a donar el diner que tenia.

La senyora de Haro els va donar 38 pessetes, i uls deíooneguts vaa demostrar el seu d^gust a la vegada que es varen apoderar -la diverses peces de roba.

La senyora de Haro va haver (Ta. nar al dispensari a curar-sc diver­ses erosions que l i feren al »0U-

Eis lladres van íugir .

T A P K E R I A S

« . B L A N C O B A N E U S cau n - j b . s.ju··-T·taM

- loies verit i l i le gcasle Cblcctis vuts dl totn clinu - Ullin, 41

Al carrer de la Ca<l?::c, xamfrà a l de Sant Antoni .le Pftdna. lloc «le mercadeig de totes les «"ÏPS dolentes, h i va haver ahir a la nit un fort es­càndol.

Ceferi Sabin rio' l ' lenet .de 37 anys esmoler d'ofici, va donar un rengle de cops de puny a a dona Lluï­sa Gonzàlez b i i r c j . de 23 aays, i 11 va produir contusions a la cara i al braç esquerre, que la van obligar anar al dispensari.

L'agressor va ésser detingut.

T E R d o r e i o s m i m

C»U.n - HM. J. JUto.-Ir

El governador ha imposat una mul­ta de 500 p e s s j i « a ' enipresn del Teatre Olympla p « acabar la funcic. després de l'hora ^glaoieutíinj i na altra de 100 PBÍWK S a Ji<Üta Serrano Velasco, per íf audol, 1 una altra de 85 pessetes » Càn.Vd U z à r r a g a Gnrblno. per Infraccil del règ-^n d'hostalatge.

Uns lladres varen entrar dianenge passat a la tarda a l'estanc del carrer de". Rosal, propietat de Francesc Co­lomé l Raventós. Pel tal d'entrar-hl, varen fer un forat a l'escala veïna del dit establiment.

Varen endure-se'n 'a caixa de ca­bals que bl havia a l primer pis, la

Senyora: Per a comprar bé i a baix nreu LLANES, SEDES, i».A-VES i VELLUT» de N O V E T A T , en lloc més tan Interessant com la

G a s a B a l t à

Banys Nous, I I i Cecs Boqueria, 2 - Telef. 779 A .

Francesc Segalíi Vergéi ha estat denunciat al Jutjat nunicipa". per haver donat mals irncti-s n vnrla Coll Morro al carrer del tíruch.

C a l l i c i d a M a s ó 1 p t a

Rogeli Renet tngles'i ha estat mos­segat per un gor» a Hospital ?t de Llobregat, i el seu es'at fou qualifi­cat de pronòstic reservat

Sadurnlna Fogafo, al carrer de Sant Pau, nüro. 8, causà lesions a Seraflna Ruiz Rec'o.

Emil i Porta Frelxinct ha estat mos­segat per un goe al carrer de la Verneda.

- E l coll Simplex Campeòn és prdetic.

Joana Díaz Herrero hn eítal 'art-bé mossegada per un gos al carrer de Marina, el jua l i i Ua rausat le­sions lleus.

Gumersinda Fernànd'íz rernlaqez. al carrer d'AIvarez, ba promogui un fort escàndol, per la qual n-ea fou denunciada al Jutja municipal.

També Vicens Ronicm ttrach ha promogut un eecàndol al carrer Am­ple, el qual fou r c r t i t a la Delega­ció del districte.

P I A N O S V ^ U ' a l

Antoni Torres Alvarez ha estat dc-

B A N C A M A R S A N S

Societat Anònima V A L O R S :: C U P O N S :: G I R S

C A N V I :: V I A T G E S R a m b l a C a n a l e t e s , 2 i 4 - B a r c e l o n a

NEGOCIEM ELS CUPONS Cèdules Argentines i Cèdules Uruguai 6 per 100

Venciment l . e r d* gener de 1928

I

C A M B R A C U I R A S S A D A amb compartiments de lloguer des de 22 pessetes anyals

Direcció telegràfica:

flEABSAffSBANK

Apartat de Correus n u n . 1 (4630 A

Telèfons números , .{4531 A. (4932 A.

N I T D E N A D A L A B E T L E M

E X P E D I C I Ó D E G R A N L U X E P E L -SIMPLON ORIENT EXPftESS" P U c o tlralUdiu 4 deMmbre de IM7 - 17 gener 1918 Travessant EUROPA, ASIA I ÀFRICA França , Itàlia, lu^oestiivia, Bulgària, Turquia Asiàt ica, Síria, Terra Santa, litcipte. El Ni l , Alt Egipte, etc. —Visita de l 'Alt Egipte per via Huvlal en la millor òpoca de l'any.

Deialls i incripcions:

V. I. E. Viatges * International Express * Plaça de Catalunya, 8, i Rda. Universitat, ?4 • Barcelona

tingut per cometre actes ImmoraLs al carrer Mqrldlana, c l qunl hb estat posat a disposició del jut iat de guàr­dia.

— C A L E F A C C I Ó I D E A L

E S T U F A J . M. B . Valònola: 348. - T e l è f o n 8. F . 747

A una parada dels Encants, Mart í Penyalba Monje ha pres 17 t 'ivallo-les a Margarida Plus íííguf. Fou po-sat a dteposlrió d?l "u t iu c-mpetenf.

L'auto-camló nüin. If.lTí. proplettit de don Evarist ImuOfa. a la Via Layetana agafà Magdalena Cartella Miguel 1 F rancés - Gusto Garfé, i eLn ha causat lesions greus a la primera 1 lleus al segon.

W T f C Amb una sola aplicació - / A V I O de la TINTURA W I N -T E R marca B E L L E S A , desapareixen les canes. En ne&;re castany.

A la Plaça de ^an Pau han p r > mogut un escàndol M d ' U Bonrdlto Gràcia i Justa Soro caslorlau, les qualg han estat denunefartss al Jutjat municipal.

La conferència an i rà a càrrec C'eln-qüents oradors i grans coneixedors de l'Obra dels Exercicis ParroquialP.

No h i falteu! Els creients, per a re-fermar la vostra fe; els qui no creuen, per a trobar-hi la pau de l'esperit.

-O-Illlll O-

Assageu

colls

iluixos

No s'ai-I *• tequen

les puntes.

Davant dsl mim. 95 d f l cabrer de Muntaner l i han pres una b!;úclota a Maximini Bulz Garcés, per un In­dividu desconegut.

Per acord del Comitè Executiu de l'Exposició de Barcelona, ha estat nomenat vocal del Coml* del Grup 18 del Certamen (Ensenyança», el director de l'Escola Superior per a la nona doctor don Un í s Segalà Es-lalella.

ILNCADONEi PANUUAS

H B L A N C O B A N t t t S

Vleents Gari. de W anys, natural I vel d'Esparraguera, t inguí u n atac d'embòUa cerebral

Fon portat al dispensari de la Cesa de la cmta-. on morí molt aviat.

Després, par ordre del Jutge, el ca­dàver fou traslladat al dipòsit Judi cial.

El vellet captaire Magf Ferrer, Ac 70 anys. fou atropellat al carrer de Balmes pel treu mim. 10. ascendent, de Sabadell, el qual el ferí de gra­vetat a diferents parts del cos.

Després d'asi-islit al dispensari, cl pacient ingressà a l'HospItai Clínic.

B i s b a t

—A Manresa es troba malalt de gra­vetat el sacerdot octogenari mossèn Francesc Homs de Prat.

—Ha estat nomenat rector-regent de Bellvey. el reverend senyor don Joan Blba 1 Miró. prevere.

—Per la construcció del temple parroquial de Villalba Saserra, s'han rebut fins ara 43.(M8'15 passetes.

—Segons llegim en el darrer fasci­cle de cLa Dustración del Clero», el Patriarca de les Indie?. doctor Mu-floz, qui es troba retirat a l Mones­tir del Sant Esperit del Mont (Va­lència), es tà un xic mil lor dc salut.

—Ha estat nomenat capellà-tinent de Sant Climent de Surrlba, mossèn Josep Bartroll .

—Diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, t ingué lloo, al Seminari

missional.

practicar diferents registres en al­guns domicilis, que si M no vun do­nar el resultat a Vobjecte que çs per seguia, foren ocupat» una navalla de grana dimensions I una pistola auto­màtica.

Les monedes de 30 rèn t ims ocupa des a la casa de Joan Muftoz Garola. feren pesades, observant se que te­nen una diferència en menys, res­pecte a les legitimes, de mig gram. i le-. de calderilla t ambé tenen una diferència d'un gram i mig .

U I Un

Nevada Ha calgut uíta forta neiada per !<•.-

comarques de la Plana de Vich, Gar­rotxa i Gulllerles. Le« muntanyes d'a­quells Indretè estan cot>·rt',s per una gruixuda capa de neu.

El fred que semim per acl és pro­ducte de tal nevada.

-O-llllll o-

Topadesde vehicles TOPEN UN TRAMVIA I UN CAMIÓ

A LA RAMBLA DE CATALUNYA. — DOS F E R I T S Ahir a la matinada a la Rambla <ie

Catalunya, xamfrà al carrer de ROÍ-selló, van topar un tramvia de la lí­nia 16 1 un camió propietat d'Enrií; Losacla. Del succés van resultar dos ferits: un «l'ells. Jacint Solà Tonsà , de 48 anys. conduitor del tramvia, qui té rontuslon* i erosions a la cuixa dreta, fron'- 1 mans masegamenl ge­neral, de pronòstic reservat, 1 l ' a l -Ire ÓÍ= JOMI nasas Pulgferrer. de 3'. anys, solter, qui anava com a viat­ger en el mental tramvia; té una for­ta contusió & la regió frontal. Tots dos van ésser auxillats al d l ípensa r i del carrer de Sepúlveda.

E l tramvia va resultar amb la pla-toforma .lavanfera compU-tamem d ' - -irocada i fora d-- la t i a . i el oa in 'ó ami) a lp ins desperfecte».

TOPADA D AUTOS A LA DIAGONAL — DIVER OS FERITS A la Diagonal, xamfrà al carner i l f

Montaner diumenge a la n i t van to-Conciliar,, una vetllada presidida pel Bisbe doctor Miralles, • par ^ h uutos propietat de Josep Mi-per a celebrar ja funció de la Beca j Ha, respectivament. Van resultar al-Mlsslonal «Sant Josep Oriol . , a la- i gtns ferits. vor de la clerecia Indígena que està ! Aquests t ó n els scguenls: namona Insti tuïda per les almolne* npÀoQMflS Zamora Sür per l'Apostolat Missional. A l dit acte. que fon públic, h l assistiren les per­sona i entitats que simpatitzen amb l'obra de les Missions. ,

-O inni-o-

Conferèncía de Manuel de Montoliu a la Joventut Catòlica

Dijous Kiaeat, a les- set del ves­pre, celebrarà aquesta Acadèmia (Rl-vadcnelra, 4) l a sessió Inaugural del present curs, amb una conferència .••obre «El nostre Joan Maragall», a càrreo del dislingn publkista doctor Manuel de Montoliu.

• Q O O -

Falsífícació de moneda

-aimii o-

-o-mm-o-

R e l i g i o s e s

Avui: Sants Eugeni, nisbe i màr t i r : Leopold, emperador, i Fèlix, bisbe. Demè: Sants Rufi, Marcel, Vaieri , Elpidi i Eustoqui, màr t i r s ,

(Quaranta hores. — Avui: A la pella de les Animes. Hores d'exposi­ció: De les vuit del matí, a les sis de la tarda.

Cort de Maria. — Avui : Nostra Dona del Tràns i t o d'Agost, a Santa Maria del Mar. — Demà: Nostra Dona

De poc temps a aquesta part, as venia notant la reorudènciu en la circulació de monedes d'una pesseta falses, i per això el cap superior de policia donà ordres al cap de la Bri­gada d 'Invest igació cr iminal porquè fossin vigilades le» persones sobre les quals es sospitivva que es dedica­ven a aquest tràfec.

A tal efecte, l'esmentat cap dictà les oportunes ordres al personal de la dita Brigada, i aquestes donaren per resultat que, dos agents que es­taven encarregats de la vigi lància de Bàrbara Mart in Gil aconseguiren de;enir-Ia en el moment en què por­tava en un mocador 100 monede* j . . , ^ 1 , 0 ^ que han contr ibuï t amb d una pesseta; totes falses i de dlfe- . ^ concar rènc la ^ brtllanUssir. rents encunyaraents, no sen?e que ^ aas0,it ^ aqlWfiU ExT,0,icio. aquella tractés de ter-se escàpola, | ,<a festa ^ per ngnrot i i invita-veient-se amb necessitat els funciona- 1 c56 pgraonal, havent estat tramfses

Ca- rU d'entaular-hi una veritable llnlta, a {ou els socis de VenWM orBanU-

ncltez. de 26 anys, domici­liada al carrer de Babllònia, torre. Presenlii fractura de la clavícula es querra 1 contusi gotieral; pronòstic gren. *

Montserrat Tarala Multé, d» 3S any?, domiciliada al carrre d'Ara­gó, l » . principal- té una ferida i n -cisa i contusió general; pronòst ic reServ.it.

Eulüla Bertran Tarala, de 9 anys. fil la dc l'antcriorj té diverses ferides de pronòstic reservat.

Josep Vila Sangre, espòl de la pr i ­mera, contusions lleus,

Joan Bertran Ortigo'ïa. espòs de la Montset rat. contusions i erosions lleus a la cama.

Els ferits són els que ocupaven l'au­to del senyor Vila 1 era oondtüt pel xofer Joan B'·rfran. I . atito va quedar t 'estroçat.

Tots els ferits van ésser a i tx i l l a l l al dispcti íarl de la Universitat. I V - . .prés foren traMIadats a l lurs domioi-lis. llevat de la Ramona Zamora qui va ésser conduïda a l'Hc^pifal ClintcC

La topa'la ocorregué a dos quarts de dotze de la nit.

L'Exposició de l'In-dústría Hotelera i de

rAlimentació Organitzat per l'Associació d'Hute-

Icrs l Similars de Catalunya, t indrà lloo aquesta nit . a dos quarts d'on­ze, al Majèstic Hotel Anglaterra, un bal'. de gala. a honor de les cases

do la qual un agent resultà amb una mossegada a una mà, dc la qual fou curat al dispesarl d'Hostafranchs.

Com que l'esmentada detinguda Jiavia estat vista que entrava a la casa núm. 89 del carrer de Consell do

de| Carmev a les Jeròntmes a Santa J Q,nt, 1 s'havia observat que d'aques-Anna, o a Santa Maria del Mar. [ ta casil j,avla on havia trel la

Adoració nocturna. — Avui: Torn | moneda falsa que l i fou ocupada, l'es-de bant Tarcts (a 1 església parroquial i mrntat, cap dc la Brigada, personal-de Sant Joan de Oràcta) . — Dema: j m r m praci icà un registre al segon Torn de Sant Lluís Gonçaga j segona po,.,,, e, qUa! registre

Vetlles en sufragi de les animes del | j onà ^ r reSuiiat l 'ocupació de &

i OFTALMOL^MALD ULLS

pessetes en moneder de O'flO i 24'9r en monedes de 0'05. Aquestes últ imes embolicades en un drap negre, im­pregnat d'una substància apropiada per a donar-hi la pàtina necessària perquè semblessin usades.

L'estadant d'aquest pis fou detin­gut i posat a disposició del Jutjat de guàrdia, junt amb tot l'ocupat • amb

Purgatori. — Avui: Torn de Santa Teresa, a la seva capella, Escorial, 155 (uràc ia) . — Demà: Torn de la Verge del Carme, a la mateixa ca­pella.

—Es comunica a les senyores asso­ciades de la Reial Arxiconfraria ce MM es Catòliques, que demà dia 16, tercer dimecres dol corrent, ce­lebrarà aquesta Aesoclncló a l es- . |a detinguda a la qual s'ha fet refe-glésia de Sant AgusU. els seus exer- rència^ L'estadant també Ja feia clcls mensuals amb missa de Comú- I t.·njps q^e es vigilava, i s'anomena nló a les vuit; i a la tarda, a los ; j03n Mufior García, cinc, la funció «te Reglament amb | practicar l'esmentat registre, plàtlea pel senyor director, doctor , resposa del dit subjecte, sense que don Pascual Llópex, degà. ! hn poguessin Impedir els funclona-

—La J. D. del Patronat Obrer de i rt9 que el practeaven, va l lançar , per Sant Miquel del Port, d'acord amb | una galeria que dóna a un pati Inte-la Lliga Parroquial de Perseverança j nor de la casa, un paquet, que de de Barcelona, d-5 la qual la nostra moment no es pogué especificar el parròquia forma una delegació, l a | que contenia, per causa dc l a foscor organitzat u n acte de propaganda 1 de la u l l 1 la gran p lu j&qne queia, Pro-Exerdcls per a di|ous. dia 17, a j pero el dia següent, inspeccionat el

a tois eis socis oe r enma i organit zadora i a w i í els expositors. Es In-síspensable per a assistir a l'esiueu-tada festa, el vestit de smoking 0 ne­gre.

Els cuncturentf seran ofcsequlan smb un esplèndid . l u n c h · .

Per encàrrec del Comit* executiu del celebrat certament s'avisa ala afe-nyors expositors que haguessin re­but les Invitacions per al ball de ga­la que se celebrarà aquesta nit al Ma-Jestic Hotel Anglaterra que es ser veixin acudir a les oficines de l'As-s o c i a ^ ó d'Hoiclers i Similars de Ca­talunya a reclamaries

PREMIS ALS OBRERS Es notifica a tots els obrers cui­

ner- qme foret» [ireniin'·! en el Con curs Culinari d'aquesta Exposició, que d e m à , dime res, a dos quari> de cluc de la tarda, t indrà Roc el repartimom de premis al local da l 'Associació d'Hotelers i Similars dc Catalunya, Graviuu, 1.

-o mm o*

- I

les deu de la vetlla. La finalitat d'aquest acte no ^s

altra que donar a conèixer en la no*, tra barriada ço que són els Exerci­cis Espirituals 1 els magnífics resul­tats que n 'obté la sociea tota "n els seus distints estaments Es l'obra que fundà l'Incansable ap iyo i dels nos­tres dies el reverend P. Francesc de Paula Vailet, S. J.

dit lloc. foren trobades algunes mo­nedes de dues pessetes, d'una l de 50 cèntims, totes falses, així com un revòlver sistema Velbdog, carre­gat amb cinc càpsules, per a l'us del qual. com és consegüent, no tenia aquell llicència n i guia de perti­nença.

Com a conseqüènola de tot això, l'inspector don Ricard Gordtàn va

El que diu el governador

EI governador ha dit que. sola la ji dciKia de l'alcalde, s'hu reunit la ponència del Patronat de l'Habi­tació per ta) de preparar els acords que s'ha de sotmetre al ple que es r eun i rà dissabte

Digué t ambé que bii.-;'.is reunit amb l'alcalde, el cap de la sesalO d'higiene de l'Ajuntament 1 ela se­nyors Cabestany 1 Jara per a tractar de la qüestió de les vaquencj.

ü g . 3. — Dimarts, 15 'àc novembre de 1927 Z A V E U D E C A T A L U N Y A

C a r n e t

d e l ' e s t u d i a n t

LA CÀTEDRA FRANCISOO VITÒRIA Dijous passat vlsangurft la càteftra

de Dret Internacional crM l'Associa-a ó Franclsoo Vitòria ha establert a U Un;v*rsliat do Sa «manco.

Aquesta cMedr» d» dedicada a un òe!s primers Internactooal í · te· , l'es­panyol P. Franclsco Vitòria {14S6·1SM) frare dominic, qui en les sevea «Ke-lectloaes nieologlcae» delínl el Dret internacional, cstaBU lea relacions entre els pobles cristians 1 els Infi­dels, exposà la teoria escolàstica de la Guerra, 1 l 'adaptà a la stiuació «l 'Espanya cn aquella època.

La ckutat elegid* per a Seu de l'es­mentada càtedra, ha eatat la ciutat m«s unlvereitària d'Espanya, la ciu­tat j e Salaotanca, destinada, segons el dominic P. Gevtno, a prevaler sobre !•« lastiturions actuals de La Hala i Ginebra.

T4, com a flnalitate, l'estudi del Dret Internacional, ajuntar els inter-nactonahstes de tols els països, i en eupeclal els hlspano-americans. reco­l l i r els treballs de l iHusire dominic, puMicar-los per totes les parts «jei món, l adapíar- los a la vida moder-na.proourant que les idees del P. V i ­tòria siguin realltendea en els nos­tres temps.

L'act» inaugural t ingué Hoc a la Universitat. Es descobrí una làpida dedicada al fundador del Dret Inter­nacional, 1 pronunciaren discursos el doctor EaperaM, rector de la UHi* versitat; senyors Brown Scott. Fer-nàndez i fedlna, Barbosa Magallanes, representant de la Universitat .de Lisboa; Sàncbez Maia, degà de la Facult-'t de Dret; Tfatiguas Messia, en nom de l'Associació Franclsco Vitòria. I «1 «enyor Cnllejo, en representació del Govern. Foren Investits doctors •honoris causa», en el dit acte, el senyor. Brown Scott, president de I ln s t i t u t de Dret Internacional ds Lausana, Fernàndez Medina, re­presentant de l'Uruguai a Madrid. I iniciador de l'Associació Franclsco Vitòria.

A l dia ee^oent en el claasire Fray I.uis «je Leon, s ' Inaugurà el curs. E3 doctor Brown Scott Uegl una con­ferència sobre l'origen espanyol de !a moderna escola del Dret interna-rtonal.

La inangurac ló de la càtedra Fran­clsco Vitòria es una bella iniciativa que fa pujar el nlve» cnlliural d'Es­panya als alls del núta .

MOVA A88OOIAOIO O'iSTUDIANTS Es rumoreja aquests dies sobre la

creació d ' u n » nova Associació d'Es-todlants; ena han assegurat que les seves finalitats, entre altres, són l'ob­tenir una reducció del servei mil i tar per ala estudiants, 1 que aquests obtinguin rebaixa en les entrades dels cinemes 1 en els bitllets dels tramvies.

CL CARNET D'IDENTITAT ESCOLAR

La Junta de Govern d'aqpiest* Uni­versitat, en l 'ú l t ima reunió celebra­da, acordà establir el cames d'iden­titat obligatori per a tots els estu-«Uants de centres docents oficials. Aqoest document por ta rà la fotogra­fia de l'alumne i la situació del sen grau acadèmic . Dintre de poc tempe quedarà confeccionat el model 1, una vegada sotmès a l 'aprovació de la Junta de Govern, es faré públic.

CRIDA A UN ESTUDIANT

Per la secretaria de la Facultat de Medicina es crida amb urgència per a un assumpte que l'Interessa l'a­lumne F. Víctor Freixas Layo.

LA SECCIÓ DE COMERÇ DE LA FE­DERACIÓ D'ESTUDIANTS CATO-LIOS

S'esta constituint la Secció de co­merç de la Federació Catalana d'Es­tudiants Catòlics; es prega alu alum­nes de l'Escola d'Aita Estudit Mer­cantils que aoudin a l'estaige sòcia), Rivadeneira, i , segon

fàbriques de l a conca potàssiea de Cntulunya,

En virtut d'aquest àcord, els se­nyors Josep M. Rubio, president de l'Oficina i del Consell Superior de Mineria-, Josep Quevedo, president del Consell Agronòniic; c l senyor baró d'Esponellà, president de r i i i s l l t m Agrícola de Sant Isi'lre; senyor com- " t» d^ Santo Maria «IP Pomés , en re-prp=enleció de la Diputació ae uar-cokna; August Galvez Caffero, er.gi-nvc i de mines, representant d^ls pro­ductors, 1 Agustí Marín, enginyer de mines, socreiari de l 'entitat esinenta-da. han visitat aquests dies les ex­plotacions que a Súr ia 1 Cardona té InstaUudes o en període d'Instal·lació la Societat Mines de potassa de Súria i Unió Espanyola d'Esplosius. Han queda 1 molt complaguis de la visi­ta, en la qual hap pogut apreciar la gran impor tància íque està adquirint In indús t r ia potàssiea a Espanya i el desenrotllament qua d'aquesta hora pot esperar-ne per a l'esdevenidor en relació amb el progrés de la riquesa i nacional.

D-; les dades comprovades en «ques ' ta visita, resulta qnc la produc­ció de sals potàsslques, tan interes­sant i tan necessària per al millora­ment de la nostra agrlculturai ha molt considerable amb relació a l'any darrer. Ha arribat a ésser de més de tres m i l tones mensuals a les mines de Sür la , ço que representa una pula molt considerable amb relació a i'an.

I anterior. 1 t&fi·T 1 I Fn quant al consum nacional, l'Otl-• cin« reguladora ha vist amb satlsfac-' cló que s'ha duplicat amb excés en

l 'any anterior, el que prova que els agricultors del pals s'han donat comp- , te de l'eflcàcla l conveniència de l 'ús dels fertilitzants potàssics, tan ex­tens la en altres polsos.

Les otàssíques úría

En compliment del que disposa el R. D. de la seva creació, i Oficina Re-gn'.ador* de la producció, fàbrica 1 venda de sals potàsslqtt?8. s'ha reunit darrerament a Madrid, 1 ha pres en­tre altres acords el d'encarregar a una comissió que visiti les mines i

Inauguració de la Casa Médtca de Repòs «Bonavista^

Diumenge fou Inaugurada la Casa Mòdica do Repòs •Bonavis ta· , situa­da al carrer del mateix nom del vel poble de Sant Just Desvern, dirigida pels doctors August l Jaume Pi I Su­nyer. Jacint Vilardell, Emil i Mira I Belarmí Rodríguez Arias. Es tracta diun tipus 40 clínica no conegut a la nostra ciutat, en la qual sl són abun­dants ( i moltes de primera qualitat) les clíniques dedicades a la cirurgia 1 a les especialitats quirúrgiques, com també els establiments dedicats a la cura dels malalts de la ment, no hl havia encara cap establiment privat consaprat exclusivament al diagnòst ic i Iradament de les malal­ties Internes, excloses les contagio­ses I l 'a l ienació mental.

La Casa de Repòs •Bonavis ta· està instal·lada en « n a vlUa de recent construcció, molt espaiosa, amb un hall central al qual donen totes les cambres del pis baix, 1 una galeria | per les cambres del pis alt. Res, n l I en la disposició de la casa. n l en l'amoblament de les cambres, recor­da en cap manera l'aspecte d'una casa habitada per malalts: hom creu més aviat trobar-se en un hotelet mo­dern i no massa jrran, com és fre­qüent veure en poblacions de tercer ordre de Suïssa o d'Anglaterra. A l ­gunes dependències, com la sala de lectura, el menjador, la peitta cape­lla I les cambres dels maTalte, són remarcables pel gust acurat que ha presidit Dur instal·lació. Aquest ambient de confort 1 luxe, I en no irabar-ee el malalt submergit en 1 at­mosfera habitual d'una clínica (jul-rúrglca . Innecessària en el cas de les malalties internes no contagioses, ha de contribuir molt a l'èxit dels trac­taments que s'hi emprenguin. Demés, els oialnlts poden disposar d'on es-palós Jardí, amb pista de tennis, l de dues terrasses, « n a al nivell del pis baix l l 'altra damunt redt f ld principal , amb jnstaHacions hldrote-ràplrines 1 g imnàs .

A la planla baixa, al dessota de la terrassa i del hall, h i ha Instal-lats els serveis mèdics, amb entrada independent, a prop 1 l luny alhora de les cambres dels malalts. Són remar­cables el laboratori clínic per anàlisi de la sang 1 d'excrerlons, la cambra de reconelxornent», el laboratori me-tabcllmètrlc, la Instal·lació de radlos-còpia i radiografia per usos diagnòs­tics, I els altres serveis auxiliars. La dlreerló de la Casa de Repòs està d'acord amb l'ínsfitut Curie, de Pa­rís, per a poder disposar de la quanti­tat necessària d 'emanació de Ràdlum,

renovada amb la freqúèncla conve­nient, per oi iractamem de determi­nades malalties de la nutrició.

En Uoc separat de la planta soter-rània h i ha ' l a cuina, departament essencial de la Casa de Ropò»; la cuina i r«alflce. anex estan orga-nlt-als en forma (|uo és possible la preparació » adminisiraoló als ma­lalts de racions calculadea 1 al i­ments cuinats a posta per al tracta­ment dietètic de les més variades malalties de l'aparell digestiu 1 de ia nutrició, amb tots els mètodes de control de les racions servides. Així hom p i t proporclnar al laboratori les dades necessàries por a aegjuir l'evolució de 's enra de cada un dels malalts 1 entrenar-los a subjectar-se al règ im inexcusable per a l lu r ade­quat tractament.

Prop de l'edifici principal h i ha un anex per cambres d6 més baix preu, 1 per alguns serveis auxiliars. Entre aquests és digne d'esment l'a­parell d'esterilització de l'aigua de beguda, com ho són, en general, to­tes les installacions sani tàr ies de la Casa de Repòs.

L'em planament de l a casa. voltada de jardins, amb un bonic panorama sobre del delta 1 la val l baixa del Llobregat, el velnaige de les munta­nyes de Sant Pare Màrtir, 1 la visió l lunyana <i« Barcelona, justifiquen c l nom de •Bonavista· que la casa té. No dubtem que la iniciativa l els sacrificis que els doctors Pi Sunyer (A, 1 J.), Mira, Vilardell i Rodríguez Arias s'han imposat per dotar Bar­celona d>un establiment de tanta uti­litat, seran de gran utilitat per als malalts que h l cerquin l lur curació, i que la Casa de Repòs, tot Just Inau-gurjda. assolirà l 'èxit • ! » m'iré!».

H l vam yeure el senyor Pere Raho-la 1 els Srs. Drs. A. PI 1 Sunyer, Ca-nasco Formlguera, J. Pi 1 Sunyer, Puche, Vilardell. Mira. Rodrígpez Arias, Guerra l Estapé, Bellldo, Riera Gallo, Gambayo, Trias 1 Pujol, Agu-llós. Mer I Gilell, Gallart. Rlbó Rius, Presa*, Rodríguez Morinl , Seix, Fer­rando, Grifols, Vila Abadal, San Ri­card, safoneda. Córdoba, Pijoan. Co-rachaa, Moragas, • Carreras, Garcia Tomell , P. Farreraa, 1 molts d'altres que lamentem no recordar. No cal dir que la Casa Repòs fon elogiada per la intel·lectualitat mèdica que assistí a l'acie inaugural. Així ma­teix ho fera nosaltres des de les pla­nes de LA VEU, després de la nostra visita a «Bonavista..

l 'Hospti*! CUBIC, al Cementin Nou. , i r cert calent que hora «^P'T8^* A les nou. ( a París durant els a:. s d -" ' "0 ' ° .

ANIVERSARIS Vlcents Maria de Gibert » h o m ^

Maria Soler Prous de Valdés. Mo- ^ Z ^ A ^ J ^ l'obra r l «1 15 de novembre de 1925. i emà, I J,"' és amb tot. extremada-a dos quarw d'onze, a la Casa de meat ^ ^ à l Es tracta, podríem Cantat. dJ d . ^ a múB,Pa profundement ln-

Eolàl la Esplnachs 1 Soler, vídua ÍT^a nob^raeni pensada i destra-de Josep Barjàn 1 Bellaíunt. Mori ^ mpnt eMrita, que apareix digna, en 13 de novembre de 1936. Avui. a les (0,3 moments, dels \ersos bclllssima, deu a Santa Maria de Badalona. I edmlrables. de Joan Maregall.

Administradors Benefactors nulalts i empleats de l'Hospital de la Santa Creu Sant Pau morts durant el darrer any. Avui. a les deu, a l'es­glésia de l'Hospital de la Santa Creu.

U n a Espiritual da la Mare de Déu de Montserrat

Es fa avinent als socis que l'assaig de cants es farà demà dimecres, en Uoc de dijous que venia efectuant-se.

Serà a dos quarts de vuit en pont.

Les .Pirenenques. foren ben can- , tades per Mercè Plantada I les acom­panyà el seu autor. Foren ben aco- , Uldes. .

A la segona part del programa el [ p r e n Saearra ens Magí pàgines Ino-blldshles de Maragall (»La vaca cejra». 1 •Goigs a la Verge de Núria.. «Les roses franques., «l-a Ü del comte Ar-nau., etc). El públic restà corprès, • embadalit.

Finalment, la senyora Plantada (ben acompanyada pel pianista Pere Vallrlbera), cantà un enfilall de can-flons (amb lletra. Ja no cal dlr-ho, d'En Maragalll. de Planàs. Buxó, Pu-l o l . Cumellas, Toldrà, Pérez Moya 1 Zamacois. Entre elles hl havia (volem dlr-ho), dues troballes, dues Joletes: •Jugant. 1 «La ginesta., d'En Fran­cesc Pujol. Les altres cançons eren també notables Esmentem, per exem­ple, les de Toldrà, Comellas 1 Zaraa-cols,

I la festa terminà amb el .Cant de la Senyera., d'En Lluís Mlllet, que l'Orfeó Català Interpretà. Caldrà d i r que fou subratllat amb francs 1 sicnlfíicaHns aplaudiments,

I 'n pilhlr nombrós I selectlsslm as­sistí a la sessió Maragall.

F. U .

— — 1

Un gran bé amb peüt esforç - ••

Les columnes d'aquest diari , tots els anys, quan s'acosta el fred, donen I

1 acolliment a una simpàtica petició de ' ] misericòrdia. La clerecia del barri I més indigent de la ciutat ens demana i

que fem arribar ais nostres llegidors | la seva pregàr ia de socors a favor d una Innnitat de parroquians seus desproveïts de robes I abric, sense mlt janç de defensa contra el fred, 1 que, per llargs mancaments de feina es troben sovint mancats del pa de cada dia, testimonis Impotents del sofriment de llurs fills.

E U sacerdots de la parròquia de Santa Mònica s'ofereixen a facilitar als veïns da Barcelona el compliment del deure mée, sagrat de l'almoina, servint de mitjancers per a portar-la a mans de qui més necessitat en té: vídues pobres amb fills petits, malalts sense assistència, vellets i invàlids, obrers que passen misèria per inter­mitències freqüents de treball, etc, > , tots els quals són una gran munió i £ S ana'S de 00513 6 13 oonsUtueixen el nucli potser més {

E l C o m í t ò c o t o n e r

Ahir a la tardg es va reunir el ple del Comitè Regrulad.·ir de la Indús­tr ia cotonera. Es donfi compte dels treballs fets durant el darrer trimes­tre l quedà aprovat e projecte d'a­mortització de maquinària .

O C K -

-o min o-

c

de

O o n a ' d C o l m a n 1

V i l m a B a n k y

E l s a r t i s t e s m é s r o m à n t i c s e n l a s e v a m é s i n t e n s a h i s t ò r i a d ' a m o r

E s una p e / ü c u l a d'«£ s A r l i s t s s Associats-

L ' A j u n t a m e n t

a c t u a l

El senyor Prim Ahir , com da cotum, el represen­

tant de la Cambra de la Propietat a la Comissió Municipal d'Eixampla, senyor Antoni Pr im i Desunvila, va acudir al despatx de la comissió es­mentada.

Avis de quintes Asserayalada la concentració dels

minyons corresponents a la primera crida del primer reemplaç de l'Exèr-cl», per ai dia 15 del corrent 1 Igno­rant-se on es troben Joan Botrul Sa­lomó, Miquel A. Marí Luna, Marian Molinos Ballesteros. Joan Riera L l l -sas, Manuel Trias insa. Josep Sop»-na Rlchard i Joaquim Díaz García, concurrents per la Secció del Distric­te V I U , pel present avís se'ls prega que el susdit dia 15, a les vtüt, com-[ arefi·uln a la Caixa de Recluta n-1-ne­ro 55, situada a les Casernes Noves del Parc d# la Ciutadella per a l lur dest inació al respectiu cos. Se'ls va avinent que de no prsentar-se seran declarats desertors de l'Exè'CIt.

Documents per a retirar S'interessa dels qui han pros part

en l 'óli tm concurs de provisió le places de mosso dej dispensari, que passin qualsevol dia feiner, de dotze a una pel Negociat Municipal d Higie­ne l Beneficència per a retirar els documents que acompanyaren les ins­tàncies .

Ei proveïment de llet Havent de portar-se a immediat

compliment les disposicions del regla­ment de Policia San i t à r i a per al pro­veïment de llot a la ciutat, les quals es refereixen a la prohibició de la venda del dit article a l'aire l l iure 0 en locals Inadequats, així com la reglamentació dels subministro a do­mic i l i , l'alcaldia ha circulat ordres perquè per tots els agents de la seva autoritat 1 els dependents dels serveis sanitaris es facin complir les Susdi­tes disposicions, no permetent l'ex-pendicló de et per la via pública, nl en portals, patis 0 altres locals no regla-m^ntats 1 amb caràcter exclusiu acon-diclonats a l'efecte; com tampoc el submlnlstre a domicili en altra for­ma que no sigui en ampolles tanca­des contenint la quantitat exacta.

Serveis d'hlgleno Durant el passat mes d'octubre fo­

ren prestats els següents serveis par l ' Inst i tut d'Higiene.- Inspeoclons per «Uerents conceptes, ï l l ; relnspocclons. 308; desinfenecions pep diferents con­ceptes, 1.665; desinfeccions per blan­queig, equivalents a 5267 tietres da superfície, 91; pcoes de robt trac­tada a les estufes, 1 MÀ; peses de rubn rentades. 3.144. peces de ro­ba destruïda* als forns orematoris. 100; ordre»1 trameees pel servei de va­cunació contra la verola, 1.497; vacu-nacions anllveroloses efeofuade». 14; paperetes de defunció classificades, 1.011; aclariments do diagnòstic dub­tós a les paperetes de defunció, 85.

nombrós d'aquella tríiglca barriada. Diuen els esmentats sacerdots que amb un petit sacrifici s'olleuglran molts dolors.

Aqu.-st petit sacrifici pot consistir en trametre a la rectoria (Portal da Santa Madrona, 4, davant les barra­ques de llibres vells):

Tota mena de robes usades, inservl-blcs, sobrants, passades de moda, etc, calçat, llits 1 altres mobles, matalas­sos, llençols 1 mantes, etc., que sovint fan nosa a casa 1 solament es guar­den per manca d'avinentesa de donar bï una destinació útil.

També sol·liciten almoines en me-tàUic amb què donar, socors urgents a persones famolenques 0 molt neces­sitades. Declara aquí la clerecia de Santa Mònica el seu viu aqralment per la generositat amb què Barcelona respon cada any a la seva petició da caritat. í l 'esperança que la «mslde-ració de l'augment de malestw pro-duíi en les classes humils la present cnsi de treball, farà créixer enguany encara més els donatius.

- o ffllll O-

Homenatge a Soler i Rovirosa

Han quedat constituïts els Comi­tès qua han d'entendre en I home-natge a l'IUustre escenògraf, en la forma que s'expressa, menys el d'Ho­nor, que hom gestiona que sigui in­tegrat a base de corporacions de Ca­talunya :

Comitè executiu: Presidents, Ale­xandre Carduneté, president del Clr-col Artístic, I Josep Cleramunt; se-«.retarl general, Josep Maria Bnm-suelo.

Comissió monument: Alexandre Cardunets, Josep Maria Bonet del Rio. Ricard Canals, Frederic Murés, Joan Colom, Adrià Gual 1 Santiago Marcó.

Comissió d'espectacles: Adrià Gual, Avui dimarts s'estrenarà a les elo-Josep Mostres. Oleguer Junyent, Mau- , gants sales Fa t l i é^ Cinerna,^ Pa thé Ticl Vilumara, Salvador Alarma, Jo- i Palacc,

Està enllestint-se l'edició de la In­teressant obra i.Vnals de lHostaleria. que, ultra llibre de consulta, esde­vindrà el record permanent de l'es-posicló clausurada amb tant d'èxit dies enrera.

No es tracta d'un llibre d'anuncis com s'ba fel en altres ocasions, sinó d un recull de gran valor en els sen­tits de la història, e' folklore 1 la tècnicà, ultra la completa informa­ció.

Entre altres lnfere?sants treballs contindrà la Pareminlogla del men­jar i del beure, menjars 1 banquers cortisans en els regnats del Rel Mar­tí l 'Humà I de Felip 111; el que cv-lebrà en 1537 el capítol de l'Orde franciscana, a Cervera; Is llista dels menjurs de la taula reial catalana del segle XIV, extreta del «I.llbre del comprador de le Reina Maria de Luna», i un catàleg dels menjars 1 begudes populars a Catalunya, Valèn ela I Balears.

No hi mancarà una fantasia sobre Gargontua, ni el detall de ço que era l'hotel, a Suïssa, l'any 1750.

Ultra tots els documents relatius a l'EsposlcIó, detall de les festes rd». lltzades I de totes Us instal·lacions amb indicació de les que resultaren prémlades, hl figurarà una sèrie d'Interessants articles de tècnica Hos­talera, publicitat 1 turisme, escrits per les primeres autoritats en la ma­tèria.

Com que el tiratge serà limitat pel luxe de l'edició, 1 essent molts els exemplars demanats, hom prega a totes les persones que es trobin in­teressades per la l l t a obra. que s'a­pressin a trametre llur inscripció a l a Comissió editora.

a ,'50 1 a 1 pessetes. Programa

Artis. + 1 * 0

j í l s eine sentits

meravelIosament i n t e r p m ^ -

d-En Carles SqJdevUa

Bola do neu , a.tes de comèdia I el « ' " " i . I ^ ' N'OR O EL PROBLEMA DOMfc.ST.U S o m ? d T r a u t o r 1 dejs ariWes ra.

ï ^ o s e p M"ria f o l o ^ rorres, I A RONDALLA DEL MIRACLE-

TEMPLE DE LA OINEMATOQBAriA 1 ocal magnlflcament reformat 1 do-

uf" de to" confort Orquestra Dotraa-

V AVÜI. I TOTS ELS DIES tarda 1

nÍt' L'EXUT DELS EXlFS

El preu de la g'òría immortal creació de Víctor Me U -

elen (El Capità Fiaggi. Dolors JW RÍO (Charmaine), Edmund Lowe t l Sergen Qulrt). Superba creació na-rnetogrfttlca d'am-.r l guerra L oora mestra de la tràgica epopeia "»'"•.• dlol. EL PREU DE LA GLÒRIA ai Tlvoll afirmarà encara el lema de .Les gruns peHíWjes. nls P"1."? locals.. Abans (TEL PREU DE ^A GLOBIA es projectaran les peHidies UN PROFESSOR DE NATAOIO l NO­TICIARI FO.X mim. 37.

preferència (butaques platea sm-f l tntre) . l'SO pessetes. General buta­ques primer pis). 0'50 pessetes

Aviat, EL NEGRE ÍUB IEN1A ','ANIMA BDANCA, segons la noveUa l'Albert Insua.

TEATRE C A m "ROMEA" Graó companyia ViLA DAV1 Prlma-ra actriu: MARIA VII.A Primers ac­

tors DAVI I NOI.LA Avui tarda, a les cinc Pr.^us po­

pulars.

Un milionari del Pufxet Nit, a Ires quarts de dJU. CLL'B ES­

PORTIU CATALUNYA.

La barea vella - Bromes i vares Demà arda, a les cinc. UN MILíO-

N.ARl DEL PL1XET. Nit, LA BARCA VELLA 1 .UN MlLIOXARl DE POT-XET.

— 1

Teatre E l d o r a d o Companyia de sarsuela del

Mestre Serrano Avni dimarts, nit, a les deu .

L a s estre l las I l'obra de gran èxit.

LOS D E A R A t i O N Domà dimecres, tarda, a les sinç,

L AMÀLA SOMBRA 1 L-'S DE ARA­GÓN. Nit. a les deu. LA NtCHE DE REYES i LOS DE ARAC-'IN.

- O O O -

C i n e m e s

Teatre Po l iorama Direcció artística:

Empresa del Teatre Lara de ladrid Companyia de RICARD t-ALVU

Primera actriu, GLURIA BAYARDO Avui tarda, a un quart dc sis. Ul­

tima representació de la cor >dia de 1?*'" Benavente,

LOS INTEBESEB CBEADOS Nl, a les deu. Pritnera representa­

ció de la comèdia de Lluís Vérex de Guevara,

REINAR DESPUES DE MORIR Demà dimecres, tarda, a un quart

de als, LA VIDA ES SUERO

Nit, a les deu. REINAR DESPUES DC M^RIR

sefína Tàpies, Jaume Pahlssa, Ma­r i a Vila.

Comissió monografia: Oleguer J-t-nyent, Lluís Masriera, Santiago Mar­có, Marc Jesús Bertran i Apelles Mes­tres.

Comissió propaganda: Marc Jesús Bertran, Pere Casas Abarca, E. Fus­ter, Ribera Rovira. N. Vila, N. Lla­nes 1 Fernàndez d'Alonso.

Aquestes Comissions es reuneixen al circol Artístic per s portar a cap els treballs d 'organització del monu­ment.

-o mm o-

Relna Victòria i Miria la magnífica producció de la marca ale­manya Emeltca titulada cValència», basada en el conegut tcouplet. del mateix nom de l'inspirat mestre Pa­dil la.

L'assumpte de la pel·lícula, vibrant 1 ple d'interès, la casa editora ha voígut que cons^-rvi tot l'ambient que es desprèn del •couplet. original, 1 1 per això. sense reparar en Tenor- . me despesa que sigalficava, es tras ' lladà a Espanya per a filmar les se­ves escenes en ela mateixos llocs on es desenroilla l 'acció i amb una hon­radesa i noblesa que fins ara no . havíem vist en cap producció «stran, ' gira , ha sabut recollir de la bella terra andalusa els paisatges més bells, ]es costums d'aquest poble, les seves festes revetlles, plenes de l lum 1 alegria, amb les seves festes, ds braus, els Passos de setmana San­ta 1 tot el que h l ha de Uplc en aques­ta regió espanyola.

Com a protagonista figura la dan-sarlna espanyola Maria dei Albalcin, la qual realitza en aquesta cinta una creació sublim.

El paper de gitana, una dona f r i

-o mino-

O b i t u a r i

CNTBRRAMtfNrS Per a demà al mati h l ha assenya­

lats els següents: Caterina Mora. de 66 anys, rldua,

d"! carrer Borges, 6i. baixos, a l Ce­mentir i de sant Andreu. A les nou.

Natàlia García, de 78 anys, vídua, de! carrer Manso, 72, baixos, al Ce-mr-ntlri de Sant Gervasi. A les deu.

Maria SIstarè. de SS anys, casada, del carrer Cardenal Casafias, IB, en-tresol, al Cementiri Nou. A les onze.

Maria Torralba, de 29 anys, casa­da, del carrer Tarrós, 5 bis, segon, al Cementiri Nou. A les vuit.

Maria Lluïsa G6mez, de 66 anys, v ídua , del carrer Aragó, 199, tercer, al Cementiri Nou. À dos quarts d'onze.

Gonçal Martin, da 57 anys. solter, dc- ta Via Diagonal, 413, tercer, al Cementiri Nou. A l?s onze.

Josep Fernàndez, de sis anys, de

C o n c e r í s PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els poetes I els músics Sessió Maragall

La primera sessió del present curs, de les festes organitzades pels Con­certs Blaus per tal d'honorar els Poe-tea i els Músics nostree, fou dedica- , vola en certs moment, passlonai l da. han encertadament, a l 'alt poe- i venjativa en altres, troba en aques­

ta artista 1 expressió més sincera del personatge imaginat per l'autor 1 en tot moment ens admira amb l'ex-cr-Hent tasca personallssima.

Com a company seu figura l'actor alemany Oscar Marlo, apassionat I vehement, com requereix la Immen­sa passió que en ell desperta la frí­vola .Vnènc la . , es fa amn, des d'un principi, de la simpatia del públic 1 es revela eom nn dels millors t a lans de la pantalla.

UN MILIONARI DEL P U r \ E r de ROMEA, és ua nou ric, com nl han pocs.

Teatre Còmio Direcció artística Manuel SUdRANYES

ULTIMA SETMANA ULTIMES REPRESENTACIONS

de la famosa revista cn dos actes

Not - Y e t l del meravellós conte musical en vuit quadros, amb música dol meaire Pau Luna

H o x a n a L'obra cim d'èxit Immens. Triomf

d'interpretació d'EMPAR MIGUEL ÀN­GEL l ANSELM FERNÀNDEZ,

PREUS POPULARS Dimecres, 30 de novembre. Estrena

d'EUREKA, En aquest teatre funcio­na la calefacció central.

TEATRF NOU OHARIVARi 1

Revus) Espectacle original d»

GERMAlNE DE VAl.Ors, DE SAGARRA I JOSEP vi« P ^ Música dels mí·«ir?s· ' S

PADILLA. UI'.MON, y , - , -1 MARTI N L / VALIs 0S

Primera vedette wnanvoti

. ^ C Ü N ? 0 L Ü ^ ' G O Avui . dlmarta, a tres q ü u ^ .

representacions. v\nt el concm. CONSOL HIDALGO. CL\RFÏ ^ "· KERVA. INÜER J í ^ O . lES w ' ^ LliNGLA. ROSiTA f^RREH. r ^ TA GARZON. lOSF.P Vl iv"* S N*l SINET, RAFEL D U Z . MAN'l'pi , "' CIA, JOSEP TORRIN i d0 a giris I 15 üartlslea Intentaciop.í0'lf conjunt. ' · h i

EXIT EXTRAORDUJAr., de la formidable atracció nord . cana. nova a Europa- am*i·

8IX AMERICAN GlRUS Demà, dimecres, nit,

OHAR1 VARI y-, i M i ' t - ' « U ^ E ^ A

SIX AM6RICAN QIRI· Divendres, 18,

SEGONA VEBSíO DE CHAR,VAR|

Teatre Baroei0n Companyia de comèdia

AI-RORN REDONDO-VALI-Rn ^ Avui. dimarts, tarda a un m N

de sis. L ' ex l làa CHARLÉSTON car ?" tures escèniques dlstrlbmdps'.,, i ar-tes i orlsinalg de Lluís de-vaV!! Nit. a un quart d'onze La jo-,^5. còmica en tres a1 tes, de Pere vï 1 1 Seca i Pere p í r e z F^nànd^z i í T E L A . Demà. dimecres. tar.Ja riiAB LESTON. Ni l . LA TELA. ' "

D I I O Ü S N I T , Ü N I -A PROIEC C I O A < O L Y \PIA. D3L MAG N E ESD3V£NJ A E A T E S P Q R N U , E L M A T JH D3L CA vi-

P1ÜN \ T M U N >IAL' DE B JXA

D E f l P S a Y - f ü N N àY T O T S E L S I N C I D C N T S Dc L ' E M ) I O N \ N r C O ,BAT cflebrat al colossal estadi de

SOLBIER'S F I E L D DE XICAQ0

A LA P Mi LL D'a.Y 'l·U D"mà. més detalls d'aquesta ünlca

exhibició. Butaques de primera classe, 2 n«».

setes. Butaques de segona clese pessetes. Seient fix, 1 pesseta. Entra­da 0'àO pessetes.

Úes de demà quedarà obert el des-i e i x de ics localitats, sense aiigmetu

Ariatacràtics Saloai KÜÜ3AAL i CATALJWi

w m i H d i laoíliai m m . Orquest ra l o v e r » Torrea; AvuL dimarts. Insuperable pr>.

grama. NOTICLARI FOX. volum 3, número 38; gran èxit de i'tf. moclonant peUUcula de la selec­ció PRO-DIS-CO. EL SEU PRE­SONER, per la gmal artista Jetts Goudal; EL POLICIA núm. 999. còmica. I g rand iós èxit de la mig-nííica eomèdle d'embolio conjugal LA PRÏFERE1XO ROSSA, dt-sumpte de gran efecte còmic; portentosa creació del gran artis­ta Leon Holmes.

Dijous, estrena de dues grans prduccions. EL VESTIT D'ETI­QUETA, pel gran artista Adolph Menjou, 1 CORS I CONTRACTES, per la genial Blllie Dove.

AVUI, TARDA 1 NIT; Ronald Colman i Vilma Bankí

en V E N J A N Ç A G I T A N A

(Superproducció dels Artistes Ass clats) JACK PICKFORD. en

ELS CÒMICS OUE PASSEU Fi lm Metro-Goldwyn)

CÒMICA 1 REVISTA PARA.MOUNT

da, ben encertadament, a l 'alt poe­ta Joan Maragall. I en començar la sessió, En Josep Maria de Sagarra llegí un «Pòrtic, intereesant en cl qual ens parlà de l'autor homenatjat En­tre altres coses oportunes. Josep Ma­ria de Sagarra d igué , amb Justesa, que l'obra d'En Maragall. amb tot 1 ésser ben f i l la del seu temps, té prou qualitats per a servar-Se viva, avui l sempre, malgrat les »modes>; mal­grat els matisos que. un dia darrera l altre. van. naturalment, sorgint.

L'obra d'En Maragall és, en tot ca?, tan pura, que hauria de merèixer.

1 sembla, tothora, el respecte de tots i els comentadors. I el que diem de I la seva obra podria dlr-se, creiem, t de l'home. d'En Joan Maragall, l j del seu bell esperit... La realitat. I però no és sempre pura. Tots, aquests i dies, ho havem poeat, una vegada

més. fàcilment comprovar... Després del .Pòr i lc i qne llegí el

seu propi autor, o í rem les -Plrenen-ques. del poeta homenatjat, musi­cades per VIcents Maria do Gibert Es tracta d'un- bell cicle de cançons seriosament, Irn^udament escrites. Bes. aquí, d'efectes purament exte­riors, generalment 'àcl ls . nl de fór­mules ja massa conegudes. No, tot é» sentit I , a m H , ben bastit, L'am­bient general és, certament, un xic dlem-ne francès. Recorda, Innegable- ^

Tcrtrc Català Novetats Demà. nit. IOVEN1UT IORDIANA:

BOLA DE NEU 1 LEONOR

O E L PROBLEMA DOMÈSTIC ^spatxen vals; casa Vifiolai,

Foitaferrissa, 18. Telèfon 4700 A.

Dimecres, 30 de novembre E S l U t N ;

E U R E K \ H1PER RF.VUE al TEATRE COM1C

-<OOC5-

E s p e c t a c l e s

Gran Tratre del liceu Avui. WERTHER. — Demà l^AR

SALTAN' - Dijous, KITEGK ' _ Lis-snbte. RIGOLETTO. per FLRTA GIN •1111.1- i FRANCI. -Es despatxa à Comptaduria.

C a p í t o l C i n e m a PREFERIT PER LES FAMÍLIES

DE BON GL'ST ORQUESTRINA SURE

Avui. DIMARTS, dia de motU. Grandiós èxit del f i lm de gNH espectacle dols «Artistes Asso­

ciats, VENJANÇA GITANA. f « VILMA BANKY ' RONALD COL­MAN, una de les niés romàntiques històries d'amor pertada a j» pantaUa. ELS COMIS QUE P ^ ' SEN, p roducc ió de la METI1" GOLDWVN. -pel simpàtic JACK PIKCFORD . P A R l l D O M ^ / V " LAMPIE», còmica, dlvertldlssi-ma. — Dijous, sensacional « ' trena: LA DONA NUA, obra oe gran fons moral l de vigorós v gument, adaptac ió de 1« f f Vp noveUa de HBNRY BATAILl.b-Protagonistes: LOl ISE LAGBAA GE 1 IVAN PETROW1TX.

TELÈFON A 3»

HOMEA, és el sainet de més g m c a .

CAS» BEEIHDVEI. JOíW en1112 29. Rambla de les F io" - 18

Magatzem de Música Per a l , present curs de w

aquesta Casa recom1--' Pr'>fe5S''n,íui professors experts per a p"seny, "...u da Solfeig. Piano i a l i rw msir11"»81

Teatre CataU Novetats Companyia Catalma Direcció, j . Montor.i primera aitr iu, Jnsedna Tàpu» Primer acior. RBmon Martorf

Avui tarda, a les cinc. Localitats

Avui, dimarts. '-'rena de l i l'rggit W i gent ctlc l\ W -

bclla pelllcula EniUka

'La més bella en Inteipretada per la dansa í lna ELS DOS AMORS, per Natàlle

Lissanko I Jean Angelo. 6 L ARCA DE SOE, còmica.

i n T . r ^ r T r / s ^ • L S D E L T R E B A t ! 6 ^ ^

^òxiInam,!nt· 14 magnífio, «n. Perproduccló UFA, LA M U M à

_NÏV SAGRADA. meraveUoia

ife les teves florsl v «spanyola MARIà DALBAlCIN-

sló de les spleèndl .Us belleses J« la naturalesa.

PREUS: Pathe-Clnemn i V j ^ úm.-): 075; numeradi fefU tarda. l'50. Pa ihé-Pa lace : ^ l ' ca l , 0'3ü: preferènc ia 0G0. " f , na Victòria l Mina . O'W ^ festius tard», en ets ires 0'75 l i » .

P à g . 3. _ D i m a r t s . 15 de novembre de iQ-'?

o t í d e s _ _ d c J £ s t r 2 L n o c ï I

^ s i t u a c i ó p o l í t i c a

a H é x i c

tTíMpTAT C

1 — L'es-presldent genuni ahir fou objecte d'ua

U n discurs de Briand

a Naotes

EXALÇA L'OBRA DE LA •Amb motiu del « W t ofert per les' MV»-

L a s i tuac ió po l í t i ca

a Romania

rol"*gl^iien d ' m grup de d lirt*'- qren nançadps algunes bcm-Kuts Vr, el vehicle. Les bomiws

^ « n a la part anterior ae l'au-.,1 c»i",*rcn a *1uesl serlosc,s

ÏP®] ne·i El vidre del parabrises W fk A mldue». 1 'erlret> e> 8^-

f nbreàón * la en la qual , l.,„ren diversos talls. Oap easo P^eVtíl no tocà el cos del ge-

ELS DOCUMENTS SOBRE LA RENUN­CIA DEL PRÍNCEP CAROL Bucarest, M. — Segons noticies de

procedència oficial, els documents pu-, íUca,te »obre renúncia del príncep dir igia en auto ala f.vn, n eleJwion8 'eps'atlvçs. el se- ! p»™1 •»» al tron deraos-

»yor Briand, ministre de Neío-is tr*n d una manera def ln iüra que el istransers. ba pronuncUt un disriir* dlfunl F e " » n no desitjava el re-« a l c a m robra de ra cau EI sm^r 1 ,orn m * seu f i l l a Romania - Fa-?U ^ e n , ataMt en 61 se" S r s ' ' eis esperits pessimistes que davant

«ortr,9eV.01. ^ ^ « « " n e n t sei^e ^ . portància deixen entreveure Uurs le-mora d una nova guerra par]ant de rD " ^ v a manlíesta, I06 no perdria

i tom j bra.

[ w

proje k í L · i s «gent» de policia que en lD't\atoiní'bll segutan el del gc-

, dupararen diversos trets de ^ « r contra el grup l feriren de ^ . t dues persones que as cre'» "Hr »>I,orí de 1,a,eraPt*t· Un ,er-Pídividu fou detlnRat.

«Tiicia obrí immediatament una S c l ó per a tractar d'esbrinar

K S * té altre, ramlücaeions . K eneral Obregón. qui no perdé

Km"nlCnt Ia screnita,· i ,BS ,*· L ; del qual no tenen impor tància , P ' «i jeu camí vers la plaça de

i S f stmest espectacle també h i h.v L .1 «encral Calia», qui felicità a R^jn per haver sortit indemne de J J S t ó . _ Fabra. .1 REBELS ENVABIXEN UNA CIU-

1 pia M res uah presen(ar-la daVàn't iot |

ent |

Mort de l'explorador

Jordi Lodt - — • » ua>aiii ae ior

N món com girada definitivament cap ai camt de la pau 1 negant enèr- ' E8 TROBAT MORT AL MOMT TABLE /

r r d ^ S r i ï K ^ ^ c f ^ ; ? ^ - ) - E ' ^ - « « P a r a d o r f " J ^ J ' " e "egut que era precís ' mosfraMa tal com és. és a dir un 1 pals essencialment pacíf ic . {

Ha manifestat, evocant la seva obra 1 a la S. D. N., que experiments l'ale­gria aésser escoltat l de veure com l i era prestat ol concurs dels repre-senlants do totes los nacions per a la realiízaeió dols .propòsits de l'or-ganismc de Ginebra.

George Lodt. ha estat trobat mort a les gorges del mont Table.

Se suposa que devia passar-ll al­gun accident quan intentava escalar el cim.

E l s grans vols

L ' h i d r o a v i ó a l e m a n y 1220 UNA AVARIA

Horta 'Açores). 13. — Lhidroevlc a.fmany tfí. i W ) ; sofrí una avarin q .an es disposava a emprende el -.oi

direcció a Terranova. Pogué es ser reolcat flns la badia, on ?erà aparat. — Fabra

L V O c e l l T a n g o » ESPERANT QUE BL TEMPS MILLORI

Marsella, li. — L'aviador Paillard 1 el mecànic Leverslon. tripulants de l'avió «Ocell Tango», han reparat la cua ds l'aparell que sofrí algun des­perfecte durant el curs de l 'ú l lün ater­ratge. Han manifestat quo tan aviat com el temps millorí emprendran el vol, però no creoon que ei puguin, efectuar en 24 hores, puix que les condiclos meteorològiques són molt desfavorables 1 a més a més bufem forts veots del Nord-est. — Franyola.

S a n F r a n c i s c o - N o v a Z e l a n d a

LES CONDICIONS ATMOSFÈRIQUES BON DESFAVORABLES Nova York. 14. — Comuniquen de

San FranclSco que l'aviador capilà Frederic A. Gíles. qui tractava dc

TAT.- LLUITA AMB LES TROPES

DEL OOVERH «ort York, 14. — Una nombrosa

lirad» de rebels ha entrat a la ciutat lïanDpan, 1 han incendiat edificis Wilics, tallat les comunicacions 1 Cmejst la població. l·i l'arribada d« les tropes del Go-m S'enta'ilà un violent tiroteig i « . iliaren morts quaranta rebels. —

DIVERSES DETENCIONS | Mèxic, 14. — Amb motiu de l'atemp-

; contra el general Obreg(Jn, s'han Cacücat dlvereee detencions. — Fa-Li . •niSELLAMENT DEL GENERAL ]»»MCHEZ I EL SEU AJUDANT Ijlíxlc, 1* (Urgent). — Ahir foren l·iJKllants el general rebel Sànch^z | «1 seu ajudant de camp. — Fra-

E l tractat

franco-iugoes au

CLARACI0N8 D l MARIHKOVITX |p»ri$, 13. — El diari «Le Mat i? . Ba que, contràr iament a l rumor de f ç s'ban fet ressò alguns diar í. I ministre iugoeslau «enyor Mann-Tulft tomarà directament a Belgrtd. Lnv passar per Roma. Per a tractar d'un acord italo lug-

tlin, precisaria que la iniciativa txtl! del Govern Italià; en al qual lis és dc creure que el senyar MA pkoïitx estaria aleshores disposat t Bicutlí els termes d'aquest, amb I ssollnl. [Per la seva part, «Le Petit Journ.-!. plloa unes declaracions del mini -h de Negocis Estrangers dc lugocslft-lla, senyor Marinkovllx, el qual coc Iders possible un acord amb altres telons balcàniques, sempre dinu-j

l'esperit de Ginebra. J ligoeslària, acabà dient, no s'goft-n mal aliances defensives dirigides |<Dlr» altre». — Fabra.

L'aniversari de la i n -

| dependència d'Egipte

-HA MANIFESTACIÓ D'EBTUDIANTS - HOMENATGE A ZAQLUL BAIXA H Caire. 14. — Amb motiu de l'a-

prerserl de la Indopendèn-'ia d'E-ppte. els estudiants han organitzat

a manifestació qua ha recorregut principals vies la ciutat 1 &

!• l'ha dirigit a la tomba de Zaglul piià. on han dipositat mult i tud do Ifrooes 1 han entonat himnes paUo-

I Ee recordarà que ta nou anys Za-p l Baixà por tà a Londres la =eva pòrica petició d ' independència per

Egipte. — Franyola.

Ú p e r s e c u c i ó contra

els autonomistes

alsacians

«Es podrà d i r el quo es vulgui so­bra la meva política, però la positiva realitat és quo a Europa, encara re­voltada 1 inquieta. Ia pau s'ha man­tingut. Puc aflrmar que s'ha engran­dit en solidesa i en promeses de du­ració, i no puc assegurar el que han-ria succeït s í no hagués existit un organisme corn la S. D. N.. i homes com aquest servidor vostre, molt de­sitjós d econsagrar-se a l'obra de la pau; moll possible qiio certs esdeve­niments s haurien convertit en tragè- , oia. 1 que els pobles s'haurien Han- rany ela ingressos són de 33.394 un-

Mr. Lodt. havia estat el primer d'?*- ' prendre la sortida per a efectuar el seu raid San Francisco-Xova Zelanda, cn etape«. s'ha vist impedit de fer-lo per les pèssimes condicions atmosfè­riques. Hn manifestat, però. que em­prendrà ol vol tan avlnt com el temps mi l l o r i per efectuar les 9.300 millea que separen San Frnncisro de Hono-lulu, terme de la primera etapa_ — Franyola.

calar cl cim del Kalimnnjaro. — Fa bra.

E l s ingressos

de l 'Estat f rancès

DIVERSES XIFRES Paris, 14. — La xifra d'ingressos

do l'Estat en octubre ascendeix a 4.f57 milions, amb un augment de 27 milions en comparació amb el mes d'octubre de l'any passat 1 la pics vàlua de 103 milions sobre els càl--u!ts del pressupost.

Durant els deu primers mesos 'le

çat novament a lluites sagnanls.n Davant l 'emorló de l'auditori re­

cordà el senyor Briand com sota la seva presidència del Consell de la S D. N. . pogué impodir en 24 borps una guerra que estava ja desencade­nada als Balcans.

El ministre dc Negocis Estrangers ha estat aclamat en dir que h i ha qui labora per la pau malgrat d'es­tar convençut de què la guerra és Inevitable, i en aquest cas — ha afe­git — «s'organitra ia pau en forma fràgil i inestable 1 basta el menor esdevenimen sorgit entre els pobles per • llançar-los els uns contra els altres. SI organitzeu la pau no us avergonyiu d'això, i fen el neces­sari per a fer-la prou forta perquè mai pugui suscitar-se la guerra en­tre els pobles.

El ministre de Negocis Estrangers ha abordat l'obra realitzada a Gine­bra per a l'estabilització de la pau, i ha manifestat que res no tenia que di r contra els homes que amb ell signaren el pacte de I.ocarno, i d i u : «Proclama que homes com Luther, Serescmann i el canceller, que ha.-i guardat naturalment l'afecte vers Dur país, que es preocupen dels i n -

lions, amb un augment do sis ui i : milions 539 mil francs cn compara-

i cié amb le xifra de 1M6. 1 un supe­ràvit de mil 237 milinns sobre els càlculs del pressupost. — Fabra.

Mov'mant comunista

a l 'ÀrgeBlina

CREUS SUCCESSOS A BARRANQUI­LLA I BUENAVENTURAS. - COM­BATS AMB LES TROPES. — NOM­BROSOS MORTS. — EXTENSIÓ DEL MOVIMENT Buenos Aires, l i . — A Barranquilla

i Biienaventura shau desenrotllat ; gre.ie successos per haver-se produii i moviments comunistes.

Los tropes han estat cridados ar-! gentmont. i s'han produït seriosos ' combats entre l'exèrcit i els comn-: nittes. Han resultat 300 morts. EI mo­

viment s'ha estès a d'altres Repúbli­ques vetnes, especialment a la fron­tera de Bolívia 1 a Matto Grosso (Bra­sil) .

i El cap revolucionari Carles Preses es troba al Brasil reclutant homes

U n i n o v a g e s t a d e L i n d b e r g h

DE DETROIT A HOVA YORK EN OUES HORES T R E S QUARTS Nova York. 13. — Lindbergh ha rea­

litzat tina nova gesta: ha cobert la distància que separo la seva ciutat natal Detroit de Nova York en due?

U n a c u r i o s a o r g a n i t z a c i ó c o m e r c i í

L'altre dia, atrets per la importàn­cia de l'Exposició oberta al pübllc a la Casa Subirana, vàrem vis i tar ia altra vegada. No Insistirem en Vinle-rès de l'Exposició, ón canvi re­portarem el que. gai rebí en conversa particular, vàrem sentir de llavis de l a gerència de la Casa Subirana. Ho creiem de prou int«r ts anecdòtic pels nostres lectors i ens pemicwm aques­ta indiscreció. Vegeu el que vàrem sentir:

— ...T — No es tracta d'una coSa nova on

absolut. A l'estranger hi ha altres dues orgaaltzaclons similars a la nostra; són la ca*a Kenedy. de No­va York. 1 l a casa Burns Cates, de Londres: ambdues fundades a base d'editorial catòlica 1 avui proveïdo­res generals de la clerecia.

— ...T — Es cosa curiosa 1 digna de no­

tar-se que aquestes dues cases són, com la nostra, les úniques en el món •ditores d'Anuaris Eclesiàstics, ca­da una, dels seus països respectius.

— ...T — Evidentment, ja contiepció d'a­

quest negoci de Submínis t rc General és conseqüència d'haver editat durant molts anys les estadíst iques de In classe consumidora

Es pot dir que el servei material do fitibmlnistre és consoqüència dels ser­ve i ; realitzats durant molts anys per In nostra casa, 1 prestats amb ca- < l'altra, de primera autoritat en ma-ràcter de favor. Com vostès compre- i tèria de franciscaaisme; la tercera, nen, nosaltres estem acostumats a I la traducció castcrtlana d'una obra

sumldors, no segueu que quan a causa dc la com 'petència del canvi estranger el co merc americà no pot comprar a B * panya aquests consumidors *yst^* poden' continuar com^ant direaa ment articles a la nostra casa, amb avamatge sobre els Intermediaris re venedora d'aquelles terres.

— Sense parlar ara dete teixit» por hàbits, de les sedes de València » le» pintes, expencm per exemple cea tenars do dotroncs d'alça-rolls l d al­tres confeccions als grans seminaris d'Ultramar.

— ..T — Les Comunitats paguen sempre:

moltes vegades massa tard quan »ún de ferres tan llunyanes; aquesta 6*

i moltes vegades la dificultat que bi ha per arribar « operacions impor­tants.

— ...T — En el referent a les Missions ia

nostra acció és més aviat de como ditat per a elles que de negoci p^r a nosaltres; I ha estat una veritabíe HAstlma que el govern no accedís a la nostra demanda de permetre l'en

donar Uurs títols. N'hi ha pron amr» 1 trada mure de,s gèneres confecclo-dir que una d'elles és l 'obra cim d u-n » de les més grans figures polítiques de la segona meitat del segle passat;

seus fellgreso-i com correspon a la seva espiritual 1 paternal influència.

— ...T — Certament, estem convençuts que

aquesta classe de serveis auxiliari­en definitiva no seran un bon ne­goci, però creiem que havem d'es-cometre'ls.

— ...T — f.es edicloní? Les edicions Subi­

rana són frui t de l'energia de la casa matr iu , i independent de la nostra, la de l'editor don Eugeni Subirana, que í s la que es dedica especialment | a l'edició. Nosaltres solament som els concessionaris exclusius de les seves edicions i això Ja és bastant. -|

— Hs natural que del nostre mun­tatge es dedueixi un engrandlmetvt del negoci editorial. Poqiies vegades l 'Editorial Pontifícia de don Eugeni Subirana ha viscut un moment d'ac-tivitat tan intensa com el moment present. Actualment té en premsa, ul tra el contingent d'obres que po­dríem anomenar normals, cinc o sis obres que podem qualificar d'exoep-clonals. I-a discreció ens impedeix

respondre tota classe de consultes sobre procediments en tota classe df qüest ions Intaresants per a la clere­cia, a agenciar viatges per als Mis­sioners, a gestionar petits emprèstits per a obres parroquials i fins a in­tervenir en la col·locació de persones trameses a la ciutat amb recomana­ció dels rectors respectius.

— No solament pensem continuar prestant aquesta classe de serveis, si m') que desitgem organitzar-los pati-

clerecia 1 les comunitats trobin en nosaltres aquell muntatge auxiliar que

' teresoes de llur pàtria, que els de- I de tendència revolucionària. — Fra-' {ensen gustosos, han tfbrat amb lleial- • nyola.

lat. Res no tinc que reprotxar-los i no ran en el mateix camí. Tinc d'afe-du'Mo que el dia de demà persevera-gir. demés, per a ésser just i honrat,

: que ells, representants de la nació i vençuda, en venir a trobar-se amb

mi. representant de la nació victorio­sa, per a parlar do la pau, es veien obligals a far un gest que testimo­niava un valor cívic poc comú.»

j Al·ludint le recent signatura del Tractat franco-iugoeslau que en la pràctica estava convingut fa més de dos anys, ha dit <I senyor Briand: «No obstant he experimentat la tris­tesa de veure que encara, per con­sideracions de política interior, al­guns periòdics, pocs afortunadament, s'esforçaven en fer aoarèixer aquets TTçactat com "na espècie d'ame­naça contra un altre país i de nn-turalesa per a provocar la descon-

L'ex-president

a'Albània a Moscou

IMPORTANTS DECLARACIONS. — ADVOCA PER UNA FEDERACIÓ SO-VIETIOA DELS BALCANS Moscou. 14. — Hu arribat l'ex-pre-

sident de le República albanesa mon­senyor Fan Moll.

Inturrogut pels periodistes, monse­nyor Fan Noli ha manifestat la seva admiració per l'obra realitzada pe-s Soviets. *1 primor Estat obrer del món», pel qual el poble albanès sent gran simpa-la.

Hosiiecte d'All/ò -.ia ha dit que no serà possible l 'alliberació del pals mentre no es formi una feiifrecio ds

flanca de certs pobles Res mes lluny Mf. ^ E ^ h . i l cmiA a so. de la realital. L'opinió Jutjarà en co- 1 „,x,.„

hores I tres quarts, quan el tren més Ji*t| aynel)t·1 116 ^ ™,*'}era· J706 ,a ràpid tarda més de 14 hores.

Lindbergh, la presència del qual W» donat lloc a noves demostracions d'entusiasme per part de la població do Nova York. ha declarat que la seva vinguda a aquesta població obem tan sols al desig d'entrevlstar-se amb alguns magnats americans de l'avia­ció p°r a organitzar un servei co­mercia] aeri a les províncies de l'Oest. — Fabra.

L a c a t à s t r o f e d e « R e i n a F l i s a b e t h »

L'ESTAT DELS AVIADORS Chaumont. ü . — Els dos aviadors

belgues que t r ipulàvem l'avió «Reimi Eüsabctl i · , es van veure obligats a aterrar nmb violència, i estan forta-

1 rnent contusionats. El tinent Medaets M una ferida a la vèrtebra, la qual l 'obligarà a fer Ult durant algunes sotmanes. El tinent Verhaegen té

J una fractura a la mà esquerra. I el seu estat és més satisfactori, — Fa-

E i naufragi del

«Princ ipessa Mafaida»

LA MANERA COM ESTA ENFONSAT CONSTITUEIX UN P E R I L L PER A LA NAVEGACIÓ luenos Aires. 14. El capi tà del va­

por amenoà «Saint Antliony», rer^-re:x que en passar pel lloc de la Iftstrofe del «Principessa Mafalde... estigué a punt dc topar contra tes restes de l'esmentat vaixell, el qual, s ígons ha pogut comprovar, es ba a una profunditat de prup do 3i metres, en la posició de 17' 47.d*1 lati tud Sud per 38° de longitud Oest

L'esmentat capità assegura que la posició del vaixell naufragat consti­tueix un perill per a la navegació, — Fabra.

Nou emprès t i t i r l a n d è s

RECOLLIDA DE PERIÒDICS Estrasburg, u. — 'Amb motiu da la

•"hlbició dictada contra tres periò-its autonomistes alsacians la poh-r* h» practicat un registre als quio-^ P* 1 llibreries, 1 s'ha inoautat de >>tre mil exemplars. — Franyola.

L a falsif icació

t í t o l s hongaresos

INTENCIÓ D'UN EX-DIPLOMATI0 i,,?wt»_ 1*. — Inculoat en i'assump;.e

1 fals «slarapUlat dels litols hon-^os. ha estat detingut el senyor

La Caze. qui estava cn es-relacions amb Elumenslein. E l

"Sor u Caze havia pertangut a la 1 " « a consular i representat F r a n ç a

A acam 1 altres ciutats. — Fabra-"ECLARAOIONS DELS SENYORS

J^rts. 14 _ certes informacions Empres a propòsit de la falsiflca-ru ae l'estampliiat de Üiols honga-1-7 havien barrejat el nom del se-Km.L I:ynaId· wnador de l 'Ariògc iva i l 1 ,,eclaral » «Le Mat in , que ^ talment cert que havia estat r i -I jAr^ 'a ra r , però solament a tf iol 1 in* ^ U Caze, qui havia anat / i ^ u l , a r - l o sobre les formalitats V , a<nPll|a<ge de títols eslrangars 1, J ^ e r circular per F rança .

í "avi. Fa"oU <»ecl«ira 1»e La caz8 ! consultat sobre la formació I'A^S""11 destinat a reunir diverjos DjJr*' «le títols dels ferrocarrils * 16 J*1" a obtenir l lur revalortt-

^ - Fabra.

néixer tots els sous articles 1 si el panidisrae no la cega, aviat es com­pend ià àque cada un d'ells s'inspira en un pensament de pau.»

El discurs d'Arístides Bnand es creu que produirà saludable impres­sió en ésser divulgat a l'estranger, 1 molt especialment a Itàlia 1 Alema­nya.—Franyola.

E l viatge de Marx

i Stresemann

SORTIDA DE BERLÍN CTrlin, l i . - Els senyors Mars 1

Stresemann, sortiren cap a Viena. -

F8br8' ARRIBADA A VIENA Viena,

viè'íc. — labra.

Onada de fred a S u ï s s a

GRANS NEVADES. — ELS TURISTES . E S PREPAREN Ginebra. 14. — üna onada de fred

intensísslm es deixa sentir pe» lot Suïssa. A Ginebra els carrors han aparegut coberts d'una capa de 10 centímetres de neu, .Al sud de Suïs­sa el temporal de neu ba ocasionat l'enfonsament d'algunes granges. A Lugan. especlulTnent, ha caigut una nevada que ha i>reseptat proporcions desusades, fins al .punt que els ho­mes vells no en recorden una altra d'igual.

Els hotels do muntanya han rebut Ja nombrosos telegrames de turis-

SERA DE SET MILIONS DE LLIURES ESTERLINES Dublín 14. — El Govern de l'Estat

Lliure d'irlanda ha decidit emetre un nou emprèstit nacional per a finals del corrent mos. L'emprèstit serà ds set milions de lliures esterlines i tin­d rà les mateixes característiques que «Is precedents. — Fabra.

E l s Estats Generals dels

ex-combatents

francesos

treball, 1 els camperDls és cert quo vénen més blat ^ue abans ,ia la guer. ra, però paguen ilu-n vegades i (rítjn més car, per tots els altres objectes que compren.

A los fàbriques hi ha un 97 per 1.000 d'accidents l el ^on n valors efectius és menor que en 1924.

En el dit memorèndt im s'afege'\ que entre els c.-.mperols d'h:» fc-'mat una nova burgesia, n la qual el Go. vern no s'atrevclx atacar, en forma tal que el* nous Impostos no regei­xen per a ells.—Franyola.

g r a n ç o

UN AOORD ENTRE FRANÇA I UNA COMPANYIA HOLANDESA DE P£ TROLIS Paris, 13. — El ministre dc Marina

declarà quo estava mancada de lo j . imen t la informació publicada per u n diari flnancier, segons la qual s'ba­t i a arribat u un ' acord entre Frar,. a

la Companyia Holandesa, per a I * c :npra d« petrolis — Fabra

CASAMENT DEL PRÍNCEP XAVIER ( E BORBO Paris 13 — Ahir a L'gnères, con

i-Vigueren matrimoni el princèp Ka-^ier de Borbó de Parma amb la ar-l '-oreta Magdalena Borbó BDsset

Assistí a la boda l'ex-emperadriu Xita. — Fabra. A.EMPTAT CONTRA UNA PINTURA

C E L LOUVRE Paris, 13. — ijú dependent de car.

nl-seria, trobant se sen*e recurs 's,da ''.Ci buscar un m -tiu per a ingresse-a i \ pres-', on ' i donarien de meu-

Com 0 recurs pràct ic 1 ensems luo-ícnsiu , amb une navalla va fer dl»irsos telis a una de 'es telis .» Ur. aln. 411è estan "sposades al M -seu del Louvre. El quadro està eva luat en un milió de francs I es creu qu vodrà ésser fàcilment ar raniv .

i ubra.

11 — E Icanceller alemany . . , minietre de Necicls ' les de totes les naolons demanant que •nyor Marx 1 el n i s t r e d e ^ e g ^ ^ 1|ab)tacions Eg creu ^ en vista de l'hivern prematur s'avan­çarà Ja data per a la celebració dels concurs de i-skls. quo altres any!; so. lion començar al mes dc desembre. — Franyola.

E 'a íangers del Reich, senyor Strese-hànn han arribat a aquesta cap.(al. H , acompanyen diversos alts f u n c -naris de la cancelleria i dol ministe­r i de Negocis Estrangers.

Foren rebots pel canceller d'Austna monsenyor Scippel. per un represen-mn? doí president de la República, senyor H^nesch, 1 per diverses per^o-nalltats polítiques, - Fabra.

E l conflicte dels obrers

| de la tabacalera

alemanya

UN LOOAUT nerlín 14 - Fracassades les e?1-n .'.e ven'en realitzani se enfe

r ! ^ e n \ a n t s obrers i patrons dç

L a s i tuació a la Xina

CRAN DESORDRE A HANCAU, - TU­MULTS I SAQUEIGS Xang-Hai, 14. — Segons notícies re­

budes, a Hancau regna el desordre més espantós.

Ahir en aquella ciutat e i produï­ren seriosos tumults perquè «Is sol­dats, procedents de la província d» Hu-Nan. descobriren el cadàver de Unr general, que fa pocs dies féu es­canyar el general Tan Seng X i ea una disputa que tingueren sobre el

UN PROGRAMA DE REIVINDICA-CIOMS. — ORAN MANIFESTACIÓ Versalles, 13. — S'ha celebrat la ses­

sió plenària dels Estats generals ano­menats de la França soferta 1 a iJ\ oual assistiren més de 10.000 delega.Í. arribats de tots els Indrets de Fran­ça. Es calcula que altres 10.000 no I-ogueren entrar al recinte on se ce-ï ? t r a y a l'Assemblea. •

Tots els delegats són antics comba­tents 1 ferits en la gran guerra, e's q-.<als ban formulat un programa de reivindicacions, i la declaració més important fou 'que els ex-combatents

A l e m a n y a

LES ELECCIONS MUNICIPALS Bromen, 14. — En les eleccions mu­

nicipals, els socialistes han guanyat (luatre llocs: els comunistes un: els propietaris agrària, un; el bloc de

l 'origlnai de la qual és català, fruit d'un gran geni dej nostre planter de sacerdots que. acaba de trlunfar cla­morosament. HI ha t ambé en prepa­ració una altra obra cabdal i de mo­numental caràcter, única en el món fins ara, l que ee publ icarà en qua derns successius.

— En el que e5 retereix al «comerç del llibre» (que à> el que a nosal­tres ens Interessal és possible que d 'aquí uns quinze dies els podrem donar una notícia Sensacional. Amb els prestigis succeeix com amb els Ihomes: Déu els cria i ells s'ajunten.

T — L'enquadernació no és empresa

nostra Es fi l ial i Independent, períi representada comercialment per nos­altres. Les <En(iua.lernaclons Subira­na. S. A.. formen una empresa di ferent. com acabem de dir . encara q u e í pròpiament a ella pertany la paternitat de tot el conjunt. Es una enquadernac ió Ja his tòrica a totes tes coUeccíons bibllòflles importants d'Espanya. L'origen de ia Casa Subl-r a n i fou un petit taller d'enquaderna­cions Insfallat a la Plaça de Sant Jaume.

— ...T — La botiga de] carrer de la Porla-

ferrissa és el bressol on tots hem nascut.

— ...T — Naturalment que hl cont inuarà, si

D i u vol, fins que ens treguin per causa d'una de les grans vies pro­jectades. Aquella botiga és la nos­tra casa pairal. 1 la nostra eran b i bllotcca, amb seguretat, una de le* m é s variades i riques en llibres re­ligiosos.

— ...T — El negoci dels altres rams dife­

rents del llibre començà a assajar-se deu fer uns dos anys. f

— El consum de IeS Comunitats 1 de los Escoles i CoUegis és molt im portant. El de les parròquies és petit sí considerem cada una d'elles en par­ticular. No obstant, convindria orien­tar 1 elevar el to en tot el que es re­fereix a donatius per a les parrò­quies -— En t{>t ol que es raferelx a qíie?.

tions d'art, de bon gust i de li túrgia hi ha molt a íe r encara. Hauran vist que en el nostre Mostruari exhibim. Junt als articles moderns. coUeccicis monogràfiques da fotografies de l 'art religiós clàssic en el qual som tan i rics. Pretenem que els que hagin da j í t r una compra, un present, es do- I cumcntln I guiïn per l'evocació d'a- | quelles obres que sempre es constdí- , roran perfectes. El mateix fem nmb «•Is artistes col·laboradors nostivs. ' D'aquesta manera, i a poc a poc. | esperem aportar el nostra granet Jc sr r ra a l'obra del renaixement ti-t ir t lc cristià, ínl iada per Sa Sa,i-ttdat el Papa plus X I en les seves recents disposicions sobre la insni'c-i ló de tota obra de caràcter religiój.

— Les dificultats són nombr>S!s. les dretes perd quatre llocs; els de- •, Tal vegada també els perills Han dc mòcrates. dos i «1 partit del centre ; l<nlr eh compte que la nostra cllen-no ha sofert cap variació en el resul­tat. — Fabra.

UH NOU TIPU8 DE VAIXELL RÀPID Berlín. 14.—L'enginyer d'Hamburg

senyor Boike ha terminat la cons­trucció del model d'un navi l i que té la forma d'un Immens torpedíner, de 30 metres de l larg i quatre de dià­metre, I que proveït de quatre mo­tors podrà recórrer les 3.000 milles que separen Boston de Xerburg en 40 hores.

Aquest vapor podrà assolir una ve­locitat de 150 quilòmetres per hora. 1 no presenta en ia seva snperBcle cap oberiur.-. que pugui atenuar la seva velocitat resistint l'aire. Podrà transportar deu passatgers amb sols quatre homes de tr ipulaclóó.

La construcció del p r imer vaixell

U I , - és la més honrada, però tam:ié rjoltes vegades la més necessita i v Aixo fóra per si sol un gran obv i tcle des del punt de vista del ne-{.oci «I descuidàvem les necessàries Itavisions.

— ..? — La primera finalitat del nost'e

mostruari és la da formar els nos-Wto agents ofertors 1 viatjants r- r un mètodo essencialment obloc'-lu; d ^ p r é s la d'orientar la nostra ispe-cml clientela perquè sàp iga comn ar Lé i provelr-se bé. Hauran vist qu"-. on el nostre mostruari s'exposen tam­bé fotografies dels grans m-intatic>< ra-derns que h l ha el nos t^ o a í v i tf-tem «sperant rebre grans coUe;-cUns de muntatges estranger» n ia -cíi.nats amb l'escola.

j ^ n d S ' S o a l e r a ^ i c^s "de ' í a ' c ímpany i . - Tang Saig Xi abans de '

Hannan saquejà tots els Bancs, emportant-se ei diner qne hi

a ^ r d Vn ^ Z ^

clarar el mí í obrer, «o tot el R e í h . - Fabrn

L e s lluites religioses

a l'índia

uNA VAOA A NEW DERHI H _ Els elements m·l·

sulmans NeW„?esïkn"declarat en vaga £ t « e c u t a t un musulmà l ' u

haver estat execiiu»'__"^ ^ ^

ni ha ordre complet - Fabra.

trobà — Fabra. HANCAU HA CAIGUT EN PODER DE

LES TROPES DE NANQUIN Xang-Hai. U . — La ciutat de Han­

cau, on els extremistes cahtonesos havien establert l lur govern, ha cal­gut en poder de les tropes de Nan-quin — Franyola.

t Londres. 14. — Comuniquen de Xang-Hai al •Daily Chronlcle> que les tropes dc Nanquin han entrat a Hancau sense dispar un tret. — Fo-

j bra

amb l'escola, la higlíme i important fou que els ex-combatents d'aquest llpus serà començada aviat 1 1,<>conomia A o m ^ a . han decidit solemnement participar , i « , creu qiK e]s primers assaigs els " "•*

por ta rà a cap entre IB costa alema­nya l el cap de Finisterre la pròxi­ma primavera—Franyola. DIU QUE ES PREPAREM PROCES­

SOS PER ALTA TRAÏCIÓ Berlín, 14. — El periòdic «Montago

Mnrgen» assegura que els tribunals de l 'Imperi preparen diversos proce-sos per alta traírló. Un d'ells s#rà incoat contra un col·laborador del «Menschelt. I un allre contra el se­cretari general de ta Ll iga dels Drets do l'Home senyor Russgult. Així ma­teix s'Instniiran procesos de la ma­teixa naturalesa contra el general Von Seenaich I contr» diversos re­dactors dels periòdics demòcrates «LJI Gaseta de Francfort» i el «Berliner Tageblatt".—Franyola.

dc- la vida activa del país . Després de U Asacmblea, els allí re­

units celebraren una manifestació, la qual resul tà irapíinent. Desfilaren més de 3.000 banderes.

E1 senyor Poinc.aré, en nom dal Go-•vern, dirigí la p.iraula als assistents i els assegurà que els desigs exn >-sats pr aquells on llurs demandes, seran atesos 1 que l'esforç dels r ü -nlstres an i rà dirigit en el sentit qu* tetes les esperances pqgades en el de-f.r.itiu ressorgiment de França siguin ei. el dia de demà una immortal 50* luat. — Fabra.

L ' o p o s i c i ó r u s s a

contra Stal in

1

i

ESTADÍSTIQUES IMPORTANTS Berlín, 14. — Els r^presenlanU de

l'opoelcl russa oomrc s ta l in han pu-tilicat un meinoràn lum <n el qual os posa dc manlt-'s: la critica situa­ció que travessa R-·iS'a.

Segons el dit •ncriWindiim hi ho a Rússia 2 niilious d» dom-s eensa

R ú s s i a COMISSARI DE CORREUS R E L L E ­

VAT ' Berlín, 14. — Comuniquen d" Mos­

cou «stant. que el comissari gene­ra l de Correus l Telègrafs ha ís tat

: rellevat de les seves tucions. - Fa j bra.

la modernil.i-f ur. gran nombre d'escoles rel.glo­ses a Espanya no són conegudes su-fleientmenf; 1 és una llàstima, ptr-què després s'acostuma parlar sense coneixement dc causa,

— ...T — Hi he entre nosaltres un gran

nombre d'establiments benèfics,- dc caràcter r e lu iós , que poden compe­t i r amb tots Uurs' similars estria gers. tant en qüest ió d'higiene com er. InitaHacIons mèdiques.

— ...T — D'ací poc temps es podrà com-

provav en la nostra Exposició-Mos-truari . amb cl testimoni do les re­produccions fotogràfiques que exV-bírem. aquesta Importància extraor­dinàr ia dels establiments religiós s del nostre pals, tant en el que «i, refereix a l'ensenyament com a l'a*.

nats cn els Orfenats xinesos i In­dis, regits per missioners espanyols Aquest franqueig no podria ésser per al psls sinó una riquesa; no mai una càrrega,

- . . . t — També ens dediquem a construc­

cions. Fa Ja alguns mesos que co­mençàrem els negocis cn aquest ram importantissim.

— ...T — No ho creguin, ha estat la secció

més fàcil de muntar. Des que anunciàrem els nostres propòsits ra-bérem ofertes dc moltes cascs con* tructores de diferents llocs d'Espan/a per a realitzar els negocis de cons­trucció de caràc ter religiós amb in ­tervenció nostra.

— ...T — Per a tot e l que es refereix en

aquest ram a la gran demarcació del centre d'Espanya es constituí espe­cialment a Madrid la Societat «Agro-màn. Ltda», amb la qual estem rea-lizant actualment sis obres, tres de le» quals de força importància . Es un detall curiós i signillcatiu que ei primer contracte signat en aquesta secció fos amb la Nunciatura Apostò­lica per al revocament 1 decoració dc l 'església pontifícia de Sant Miquel, do Madrid, que s 'està terminant.

— ...T — En el rara d instaUacions la In i ­

ciació dels negocis ha estat sorpra-1 nent. La primera gran InstaUació ob­

tinguda per la nostra casa fou la da la maquinàr ia per a rentar la ro­ba de l'Hospital de Sant Pau, d'a-

1 questa ciutat, instal·lació que reailt-1 zem amb als a-reditats constructors

•Carbonell l Companyia». Actual­ment, estem muntant una clínica a Barcelona, l en vies de solució d i ­ferents 1 complexes Instal·lacions da cuines 1 cl íniques a províncies.

—Es veritat. Hem rebut, indicacions per a encarregar-nos üi ' 'o'^güiiitza-c ló d'una gran exhibició religiosa, de caràcter semioficial, peti' no N 'm de­cidit res en concret encara, per qüestions de delicadesa. Perquè r 'ha de tenir en compto q u i soc- uiia en­titat essencialment mercantil. 1. per tant. tenim roblIe;a.·ió dp f . a n de tota la nostra energia el benefici lò­gic I proporcionat al capital que ad­ministrem.

—...T —Mai no ens negarem a res que pu­

gui i · · r en benefici de l'Esglesia l del seus ministres I lnst;tuciins mentre no sia on rerjudíci dels In­teressos dels nnstras as'ocia<«. El dia que perdéssim aquesta forca d'orga. nlfzacló mercantil. s 'h : r i r . i perdut també la força ;IIO representem en tots els altres pl.ms més tEsencialt i més elevats.

—...T —La inaugurac ió 'ou. -videntment,

un èxit. Estem molt s-itisfets de tote i especialment as r^ í t s al senyor Bis­be, el nostre veni ' - ib l» prelat, qu" amb tant d'afecte vo!gué venir a beneir els nostres locals, malgrat trobar-se en plena visiía pastoral.

—...7 —Els expositors, co/u han vi«t vos­

tès, són les primeres signatures Ue la nostra produoc'ó. el n^sfe nord és la suma constant de prestigis Així

j ho mereix el nostre especialíssim mer-: cat. Solament ma.-qiics de primera

categoria, —...T —Alguns són molt antics nmlcs

de la Cisa, amb ocasió d'aquells ser­veis de favor que p n s t à v e m als nos­tres clients d'Amèrloa. Tals. el mar­quès de Muller, amb els seus vins de missa, l els altres, els escultors ima-giners de Barcelona.

—...T —L'orgue és de la casa Elelzgaray

I Companyia. d ' A z ^ t l a /Guipúscoa,, successora de l 'antiga fàbrica d'Am*-zua. Aquest orgue, co mtot urgua, no està fabricat (per d i H i o aixlí ú ' i ica-ment en una sola localitat. La indús­tr ia de l'orgue és molt complexa, i aprofita elements •'0 Vt arreu. Es pot dir que fins ía poc temps no ce fabricaven els tubs a Espanya Elelzgaray estabU el primer gran muntatge per a la n i fabricació en la Península. Ei> canvi els teclats sols es construeixen perfectament a Barcelona; 1 altre tant podr íem di r de molts dels vanadissuns elements que conté aquesta mc-av-íllosa caixa harmònica . Es pol dir quo estant la nostra casa gai rebé fusionada amb la Casa Elelzjra'ay, U primera m-ddstria òrgan era d'Espanyi s'ha ca-talanitrat. puix »n aqnisa actuen paral·lelament els artlfeixs i la indús­tria barcelonina amb la Indústria l els artífexs de Bascònia.

—...t —Per Nadal s'inaug J r i . ' i un gran

orgue, do doble importimcla l u e «1 nostre, que estem acabant per a nn dds grans es ln t i imenís d'ensenyan­ça dels voltauls •> Rarcelona. Ac­tualment tenim ' n pro-.eo'e l estudi d'altres set més per a diversos ponts do Catalunya.

i

sislèncla i serveis clínics. ' I —Com pod xx ítm I-BLET, _ ± f I únicament de la nostra pròpia or-— Les nostres relacions amb Amè- ! «*nUza<:i<>· J» 1ue ^ «•'W""!» no

rica ten.-n una Importància posltlvn l'havem de conquerir, perquà ja i a ce caràcter «ocial 1 mercantil oer a 1 Wi'm'· 1 en el coneixement de le» s?-1 economia d f l pals. ' I v * neceselfats la nostra casa porta

f I vuianta cinc anys l ' exper iència .

— Cal tenir en compte que els nos-1 ANTONI SERRAT

t tg . 4. — rHmarts, 15 d* novemÇre de 1927 r. V E U D E C A T i L Ü N Y I

I

I

L e s e l e c c i o n s

d e l a C a m b r a d e l a P r o p i e t a t

La candi Jatura de Renovació obté vint-i-un llocs i la oficiosa un, aconseguit pet piocediments individuals

L a s i t u a c i ó a c t u a l

Són derrotats els senyors Antoni Prim, Joan ütmyó, Andreu Garriga i Bachs, i d'alires

UNA ANIMACIÓ EKTBAORDtHARlA A !e* eleccions -U'arn fa ire« jiiy»

per a í lep i r I * n M t i t ir.··nbre* dlrecUu» de la Camtra de la Propic­iat acudiren a voíar una . ; . " , ! de penonee. NI els i r ia Ji-tiUi h i au i -ren U)fs. Hom has-ié d··'fnpll·· la uo-cumantaflld atefc·ia'rM x i t r i t (anttiett-ques per a no rostir en rMMvd da. vant de la SopíT'.nrit.il.

Diumenge votaran 850 propietaris reaU

La diferència In p o t l v * el deelg de renovar la Camtru l i i inivlu indivi­du que parlava u r o n do U Cam­t r a des do la eeva fiíadacU i 00 dei­xa al tra craa de r -vc - j qu* e; de­plorable efecU rjx'.frb de l 'edillcl de U Pia^a de l'Angeí.

Calia que la Car.ihri 0^ ia Propie­tat fo» com iae e'.trea corpcreci·tnï econòmiques ciuulai>es ' ei r ' · m e r pas està donat. Ei rl 'rne de Barc lo-na h l ha batepat ai·iD Intya. La re.'-u depàn, ara, de l 'ec t jaciò racces-Hva.

ALDARULL A »RIMEPA HORA Dues candidatures b l havia on

l lu i t a : A. La Renovadora. B. L Oflclosa. C Els aprofliats 1 Pis entrebanca-

í o r s . La candidatura Funovadora no ex­

t r e m à la cosa: ropoctava 8 del» noms antics de la Junto. perú h l po*ava 11 nomb nous.

La candidatura tradlc'.onnl 0 ofi­ciosa portava a In reel·ici·i t an ois que cessaven. u M H n M «!» difunts per penone* del mateix t a

En notar els rleipona oft·-l··*.·» qa* la Ualta era una T»ri*8i. 1.1 h n / u é un esverament indescriptible La Imatge de les eleccions del Dr Riv bert aparegué a in memòria Je la gent madura, la qual inVrvenu. en la banda viva. Hl haguA oi gen d ' v gresslò del mí i .n? M «g^t». el can­didat que s'aprofita i . . la l'sfeta del caciquisme.

A la porta es situaren els reparti­dors de candidatures amb cartells fete a correculta.

El senyor Plch. president d" la Cam­bra, havia ofert Impnrclal'.tat.

Els elements oficiosos e» vltuaren • rescala. i canviaven, am!) pr- tex­tos, les candldatures.

La maniobra fou vista i co'ai'nça-ren els Incidents.

Aviat h l hagué empentes Ela agents i n v i ^ f l V t c n a l l i des­

tacats franqnlHIuarsn els èntme. Un dels elementf de la candi l-.tu-

ra de Renovació, el senyor Al?atn. reqnert el senyor ^Icn pcrq'i* evites qne el dlpntat provtncl'U senyjr Fra-T*1 1 RotfrtgJi^z de Lac:n. m r..bre de la Junta, es dediques a fer pro papanda. El prec M e'ect* i el se­nyor Traval resté al primer i t s .

On familiar del j'-'nyor Pr'.·n »•»-gué d ' íaser cridat ï a n a é enírgica-ment a Tordre.

En vista del qne p a 9 « a w M'en requerits tres DOttó· perquè done: ein fe de les anomalies oue hi pí»-gnés haver. Foren els senyors l'sa-torre. Forn Contera I Arenet. Fou com posar oli a un l lum.

LA VOTXL·lO El brogit era extraordinnrl. De tant en tant r l senyar «>ich feia

nu dl curset r e c o m m m t cnlms. A la sala d·netes l i l havia lc« rts '

urnes amb els tres individus de la ] Mesa de cada una a! darrera.

Les senyores t o t votàveu ho feien amb nna capacitació exempta f-e ner-vlosltat que era Jn cx ímple per als j bomas.

L l n t e r è s es ta^ con^n i ra t ea la 1 categoria cinquena, per on es presen­tava el senyor Prim. F i havia 'ma cua enorme.

A quart* de vuit e« eonflilulren ]»< Meses. A les Oxm es «HOCA la votació 1 a les quatre s acub* rescni. t ln l de la cateiroria ( inqueni . que fou l 'ól t lm.

CL8 RESULTATS Categoria primera

Vo-s

Josep Bach 1 Escofot. r enora í ló . 140 Rafel Morató '. Roig • '3° Rafel Torrent ! Garr'KvU·s • 11* Joan Plch 1 Pon. . • 114

Triomfaren aques's q ü i m - Oblln-cueren vnls: Francesc Carrera» O n i l , ofl. lóí . 36 Ferran Rocamora, espontani. . 8 Josep Parel lad», • Josep d Olano 'conte de F I

gols), espontani. . . . , Categoria segona

Elegit* els quatre, vite: Antoni Pr im Des^imvlla, ottuó». '10 Francusc Uar t ino i . (d. . . . IOTI Esteve Marlne i Prat-, » . . . 97 Francesc Vidal 1 Gi l . M . . . . a7 Comte de Caralt. ««[.oncani 35

Aqueeta mesa fo-i la d* 1 «zcitació mentre seguia l 'ereUíió del sufragi, per t«l com ara candi'l »t el eeny··r Prim, però d'una fanijuiH'.fU par*-dlslaca durant 1 Mcrui .ni , te nt lebo-rlós per cert.

El senyor Anioni Prim era votat t a m M en candldatn'es en què ana­va sol 1 de vegades acoD<r.:a.vut dei senyor Martínez.

El nom dol comte de Cnra't fJosep de Caralt 1 Sain;, acompanyat de noms oficiosos, ^ra p - a contorbir electors amb la confiwl^ que feia anb al candidat senyor lan-»*! de Carut i Sala.

El senyor Burrull anav i també a la candidatura •vflr'oftt.

Presidia aquesta n c « rex-roman»-nomsta de Sant Marti , -euj-or Utret, el qual, dies enrer i, assegurà ^ue no sortiria cap candidat t 'n io de ics espiritualitats pairà1».

Categoria sisena vot*

Frederic Blsno 1 t'uj.·»!, oficies. Josep Vidal 1 Barraq!'.*, renova­

ció . . . . Ramon Domingo 1 Ba^inea, :d. Isidre Bassa I Sog.vra • { , . Llorenç Sanjuan 1 Llampalles.

Ídem Elegit» els cinc, l obt.ngu'ren vots:

Domènec Canti i Canals, renova­ció

Joan (ïrinyó i Favuos. oíinós. Andreu Garriga I Ba-.hs, id . . Joan R. Coll i Batge. fd . . . Andreu Solé 1 Cap lev.lo. fd..

El senyor Fredor'.j T09nc era vo­tat cn una candidalnn cn la quul anaven els noms l'a-'e^nl.». í r.wian-cades les amistats aconseguí conir en primer terme l iMi t r a el" seus rom-

W W tS

47

M o r t d e l ' e x - c o r o n e l M à r q u e z

Ahir, a dos quarts de deu dt \ mati, es va efectuar l'enterrament de l'ex-coronel d'Infanteria senyor Benet Màrçuex Mart ínez, mòrl u ni t ae diss&bte, a l seu domicili del carrer de P r o v e n » , núm. 352. a l'edat de 6» anys.

L'ex-coronel Màrquez fon el p r i ­mer President de les Juntes de De­fensa militars, 1 t ingué l a n v 1317 u n moment de gran popularitat. Arribà a í s se r l'arM'-re dels destins dels governs de Madrid. El seu po­der, però, fou ben efímer, pocs me- \ sos després, essent mlnlslra de la Guerra el senyor La Clervs, els ma­teixos companys del corona! Màr­quez 11 formaren tribunal d'honor 1 el foragitaren de l'exèrcit. Aleshores passà a Cuba amb un càrrec co­mercial Eícrlvl UQ llibre amb les seves memòries dels dies històric» que visqué. T o m à després a Barce­lona, on ha residit des d'alesbores. negligit | oblidat de tothom.

La seva mort evoca el record dels darrers deu anys de la his tòr ia d'Es­panya.

Madrid, U . — To's els periòdics dediquen solts necrològics al coronel don Benet Mààrquez, mort a B t - -celona, í recorden la seva actuació al davant de la pr'mera junta de Defnesa de l 'Arma J'infanterla.

L ' e x e r c i c i d e l a c e n s u r a a S a b a d e l l

Al Negociat de Premsa de l 'Ajun­tament de Sabedell ban t ramés als diaris de la localitat la següent nota:

• Inlerrretando rapciosamente ia alta ralsión depuradora de la prè­via Censura, que ü- ne normas jus las y precises en cuanto a su actua-olón, normes dlotadas por qulen i·iie-de e Interpretades por la Alcal­dia y Delegaclón encargadn de ujer-oerla con toda justícia 1 lealtad, ha habldo qulen, slrvlendo sus intereses personales j de taeción. ha creido que coartando la censura el llher-tlnaje de grupltos, su acclón local nu se avenia a las onentaolones ge-ncralns del Gobiemo. Craso error. Lo que implde e Imptdlrà siemere la censura ademès de lo que és bàsico en su actuación, es aquelles noticlas y sneltos que no responden a on fln Informativo. s inó a la voluntad y deseo de su redactor u copiador, mu-ch tó veces simple recortador, con el únlco y exclusivo fln de molestar liersonai 0 instituciones que por su caràcter representativo han de tener

panys oficiosos ani.ven a l'algur.. Aquesta secció ocasion"! l'avalot fl- } slempre cl m à z i m o d*, respeto n i r

nal. j su ipróplo prestigio. La censura nun-I ca ha de convertirse en juguete de | la pasión: su ecuanimldad y alteza

de mlras han de ser su norma esen-

vets

PROTESTES DH-S VENÇUTS Els escrutinis havien anat com una

seda; el senyor Prim era .-.consolat per tres bones ^nim-íe on un 'euò: el • notari senyor Aren- ï . sanse pre t ' . es j bavls aixeca l a c t i de la secció si­sena I la docura·vita, r , eitava l'esta a punt de signar. senvor GHnyó

j Uns deia que dRavi content de n -j eortlr. 1 A no se sap qui se 11 acudi mirar

el llibre d'electors i s'adona qu» el 1 senyor Domingo Radmios tenia el

nom creuat per u n í ratUa vJr.noll«. perquè sembla qve hs\Ja -lat tras-lladut durant Tany — sortosament per ell — a una caiegori.i superior.

I Ja estigué armai ."avalot. El carac(erlt/at d'irrotat ollciós

senyor Clnvera, hcJS1 de PHrtit, c^m el senyor Prim. vol'-a que hem «ro-c lamíe en compte d -1 s ínyor nodri­es el senyor Grlnyó. Afí ett. mal­grat cl seu empat amb dos aliros l'e- 1 nyors, es sumà . " I criteri rinsiUL El senyor Prim s'hi a ju i .ü

Els elements r e ïu .M J·.·rs npliceven 1 el mercat de fViUf d- la imatge apropiada del que aJil passava.

Aleshores el sctvor í o f n Marí, d" la Junta de Govc-n. secundat pW pre­sident senyor Plch. van treure a re­l l u i r els textos hgàSs qu.> diuen cl que cal fer en m o i r . v i u semblants. I

El cenyor Joan ï o r n e U : e& féu s-n-flr i digué: i

—La Mesa n i tó facultats per a fer deflulcions. Les eves funcions són aulomàtlq^es 1 ha de cimputar els vots i fer ieg proclamacions tal com surten de l ' u n a . EU que 00 fs l lgu ln conformes pod^) p'Me··tar 1 fer el recurs i la J au la Í* • Govern re­soldrà conforma u ' i Uol KJ qu i t.o ha de fer-se ós c ó n / w t l r la «ela d'ac. tes de la Cambra d? la "."—•pietat an un aplec de maru- i"yere*.

Després d'aquesti .IHp.'ca del nyor Fornells, els protestant* «'apai­vagaren 1 anan-a a reauorlr un dels notaris perquè d o n í * 'e i?c l ' n -tat del llibre d ttecturs en al cas del senyor Badrlnes.

BXCLAMAOIOHS El senyor Prim dl r i i r" 1 s* a un

grup de propietaris del carrer B^lme* els digué.

—El que heu fet t'O pagareu m i b pessetes.

I En rèplica el senyar Turall . do Sar-j r là . digué:

—Al món a UtADH guanyep» i a estones perdem, p í ' > el qtit ha tin­gut la direcció de '.1 ca^t 1"* d rttser

1 ial.» U n a n o t a d e G r à c i a i

J u s t í c i a d e s m e n t e l n o ­m e n a m e n t d e l D r . E i j o c o m a r q u e b i s b e d e B u r ­g o s i u n a a l t r a n o t a d e s ­m e n t i n t l ' i n d u l t p e l s i n ­

c u l p a t s d ' i n m o r a l í t a t Madrid, l . — Ai ministeri de Grà­

cia i Jusffcli han facilitat una nota desmentint el nomenament del bisbe de Madrid, doctor Eijo. per a l'ar­quebisbat de Burgos, t una altra des­mentit que els reus condemnats P'.r delictes que afecten a la moralitat pt'ibllca siguin Indultats a proposta del Govern.

Aquesta úl t ima nota consigna que cn prop de dos anys que porta d'e-xis tè iuia aquest Govern, sols s'ha commutat un reu d'abusos deshoues-tos, la pena que se l i havia impo­sat de presó correcdoiwl per ia d'el-x l l l .

R e t o r n d e l S r . Y a n g u a s L a p r ò x i m a l a b o r d e l ' A s ­

s e m b l e a Mdrld, 14. — Avui ha arril 'at de

Bilbao ul president de 1 Assemblea Consultiva, senyor ï m g u a ' qui en parlar amb un periodtsu bilbaí sc-bre la pròxima labor do l'Assemblea, ha dit que s 'està Reparant ia lahor per als plens ' l aqucsi m «

En aquests hiN haurà dues bofes 1 mitja de precs 1 preguntes, alltí com d'interpeUaoions, després mitja hora de descane, i les tres h o W 'estants per a la disoussió de dictàmens de les seccions.

Oa les imerpel·lacions n 'hi ha accep­tades dues al orejUiant del ('.oi*ell I una al minUrr» d'huirncci J Públi­ca i Belles Arts.

També n 'hl ha una altra de Gràcia I Justícia i nnu ^Ifr» de F 'ment.

Respecte a projectes * discutir se­guiran en l'ordre d*i diu el de l ' i n -quillnat 1 el de «ab Intestato».

Per als altres plens s h a u r à d'anar esperant que les ser:10Di acnbln l lur treball.

Després de la nvwllficacif'· aprova, da, d'acord amb el Govern, <.n el reglamen de l'As<emblaa. es conce­dirà la paraula en In·er.wiiaclons

blea, ha contebtat qtM el moment culminant de la seva lai,or s ' r à quan es presenti el dlctai-nn de Ics lleis • on^Utuent*. perquè t i nd rà excep­cional importància.

Està clar que aqufsla serà labor de mefos, tal vegad* d'anye, perquè es tracta d'assumptes , r e s l r ao r iU ià -rla In tpor iànela DESPATX AM" DON ALFONS I VI­

SITES Madrid, U . — Des del Palau cl

President es dl r lg l ai mlnlstcr'. d'Es­tat, on rebé la visita dels ambaiza dorj d'Anglaterra 1 dels Estats L'nits 1 del ministre a Dinamarca.

El president sotmeté e la signatu­ra del rol decrets admetent la dimis­sió del secretari de primera de l'am­baixada marquès de Villar, nome­nant-lo per a Toqulo i diverses car­tes de cancelleria

D e c r e t s s i g n a t s Madrid. U . — Signatura de Gràcia

1 Justícia: Decret Jubilant a don Ferran Càn-

dldo oadalso 1 Manzano, cap supe­rior d'Administració.

ídem ld«m s don Josep Escolar 1 a don Crispll Garcia Vargas.

Promovent a cap d'administració de segona classe « don Josep Picasso.

Ide midem de tercera a don Eduard T o m l b a .

Nomenant biibe de Burgos a don Rafel Rnlanzà Navarro, bisbe «TOlIlar d* Toledo. i ' l . m ardlaea de la de Tarragona a don Ildefons Serrano, canonge de Se gura (León),

Nomenant mestre d'escola de San­tiago a don Josep Méndez, canonge d'Astorga

Ídem íde mde Tanrona a don tg-nasl Asenjo. magistral de l'esmen­tada Catedral.

ídem ««nonge de Tarazona a don Agustí Carulo, ,,rector de Barbastre.

Idem conseller d'Ordes Militars n don Lluís Roca de Togores. duc de Béjar.

V i s i t e s a l m i n i s t r e d e l T r e b a l l

Madrid. U . — El senyor Aunós ha rebut aquest mati una comissió d'o­brers de la Indústria tèxtil de Bar­celona 1 el cònsol d'Espanya a Bue-nos Aires, senyor Prieto del Río.

C a u s a a l S u p r e m c o n t r a u n a l f ere s

Madrid, M. — Aquest mai i es cons­ti tuí la sala de Justícia de! Tr ibu­nal Suprem per a veure 1 fallar la causa seguida contra un alferes de l'escala de reserva del regiment d 'Al-buera, a qui s'acusa de falsifica­ció d'un xec de 11,000 pessetes «jue féu efectives i que estaven destina­des al Nadal del Soldat, per a repar­t i r entre els individus de tropa del batalló expedicionari d'açuell regí-menL

En descobrir-se 6! fel, se 11 formà I consell de guerra i , Melilla, •; se'l

condemnà com autor d una estafi, a 12 anys 1 6,000 pessetes de multa.

Com que la pena imposada porta­va implícita la separació del servei, la causa vingué al Suprem I avui el fiscal de la sala de justícia, senyor 1 Bancs.

Respecte al primer extrem, e*pU cà i l s fonament» de la pan Inte* nacional \ diu que les disputes en.'O les melons han de p o ^ f * ' ? ; nenl-se a la llei qtw SBn".ïïenfh,1 genis, corolarl del drci p o f " ' ^ mà, havent en tot nomeni, tant « ciutadà com l'Estat, de respectar la

" o e d a í à que és Ifclt a tot cristià prohibeix l'Evengell: 1 e 5»** l'exercici de les formes r e rq"è * * * * nsete dedica un reeorl als tomos·» Sarons 1 defensor* de 1

Diu que • l'Estat és a leclarar la guerra, 1 a defensar-se d"lnjür:es, co",;*• ri • ! principi de qu f '» puguin deelarar-h f ' ^ a ! en ,^ * ' J* Ullen atendre m i l al progrés per-

Tfinalment, diu que '« ^ à j ' ' ha dvsser extermini nut sinó fins a obtenir 1 fuer de -a Sac·.ó aue c^nsiaorava i n j u r l ^

per « terminar fiu & grans tret-„n pet*l estudi analític de les eo-"io, de Frnnces de Vitòria, çonsldc-rant-io com nnlclador de les mo-rlerne» teories del Iret <"» lff·n"·

Durant la seva dlSsoV"8ci6 fon molt aplaudit l al final felicitat L e s s e c c i o n s

de l ' A s s e m b l e a

Madrid, 14- - U de celebrar-sc aquests tarda a .a . 4 c l 6 primera d l l'Assemblea, que eníén el les -Lleis Constituents, ha estat sospesa per haver d assistir el president, eenyer Yanguas, » I * » -dèmla de Jurlaprudòncla. on féu ta presentació de Mister Scott, qui pro­nuncià una conferència sobre «Les idees de Franclsco de Vitòria 1 la

La S?ccló nowne. .ProAucció 1 Co­merç. , presidida pel general Hermo-ta, es reuní per a estudiar un pro-jecie del ministre del Treball, sobre modificacions de!* privilegis indus­trials 1 comercials. Es refereix a les marques, patents, noms comercials, etcètera.

Es reuní en l'Assemblea la Secció de Règim de la Propietat, que pre­sideix cl comte de L i z à m g a .

A la sessió d'avui es donà lecttira de l ' iníorme de la Secció, que és la mateixa ponència, sense cap modifl-cacló.

I Substancialment, en la ponència es conserva el mateix esperit j e l decret

' de lloguers actua', amb algunes mo-dlflcarions que no modlflqi'jen Tes-mentat decret.

—També quedà reunida, sota la presidència de! senyor Corral, la Sec­ció 11, Revisió de Crèdits.

La tasca a què s'ha dedicat ha es­tat la de revisar els expedients arri­bats complets a la Secció, un cop s'ha acabat l'estul dels incomplets, tramesos per al seu ulterior Informe sis departaments d'origen.

—A les sis en punt quedà reunida la Secció 15. Reorganització adminis­tri 1 va 1 Comptabilitat de l'Estat, que presideix el general Vallespinosa

L'objecte de !a reunió era continuar I l'estudi «lel projecte sobre prescrip­

cions deis dipòsits constltuits en e'.s

M m >

— Així. diu que li amp'IT solament aquesta /o/o del peiX| al moment'de treure'l de l'aigua?

— Bé, si... peiò io vo'dria que ampliés solament el peix.

N o t í c i e s d e l a P e n í n s u l

I LA NOVEL·LISTA OPEFA0A|

Madrid, 14. — La noveUisi ta Espina ha esta operada a cawi va de Madrid, ü ' n n a lesió que J a la vista pel» doctor CntresaiJ

ECLESIÀSTIC VIATI0AT Madrid. 14. — Es troba .nalai·l

Madrid EL «PRINOIPB ALFONSO» ARRIBA

A CARTAGENA. - ACTES DIVER­SOS Madrid 14.—Ahir. a les deu del

, . ' . ? > . r - U . n n n n el creuer 1 «O"""»! »»• — f iruDQ .Tialjii

panyants es dirigiren a les Drassane=, on visitaren el .Cervantes. I el «Oa-ray., contratorpediners adquirits per la" República Argentina.

Visità després les dependències dels astlUer* l marxà a la Construntora Naval, i examinà el submari en construcció «C L. O.», on fou rebut pels obrers amb aplaudiments.

Visità després els destroiers nord emericans i la base de submarins. 1 després, invitat per l'Infant don Al­fons, ma rxà als Alcszares. on pre-senció alguns vols.

A les dues de la tarda t o m à a l'Arsenal i esmorzà a bord del «Prín­cipe Alfonso..

Bemat Bardajero.

E L S OBJECTES ROBATS PER BANDA QUE OPERAVA ALS TPJ D E L NORD Madrid, 14 -» A la Direcció Oel

gureat facilitareu avui una nosil laciò de nombrosos objectet ròJ per la banda de lladres que robtl els equipatges en les diverses J del Nord

Els agents de la brigada quí| realitzat el servei detingueren a. xandre Sansldrlan Maestre, del anys, casat, guarda-fròns dels \ \ carrils del Nord que freslasa

j servei unes vegades a la Unia

El ministre' de la Governació, ge- | drid-Corunya 1 altres on la ,1.

Piquer, ha demanat k confirmació de la sentència d'acord amb el con­sell de guerra.

El capità d'infantena, senyor Luis Fernàndez, defensor del p roced i t . Informà en el sentit de demanar l'ab-solncló per al seu patrocinat, per falta de proves.

La causa quedà vista per a sen-tènclà.

U n a n o t a d e l m i n i s t e r i d e M a r i n a e x p r e s s a l a s a ­t i s f a c c i ó d e D . A l t o n * p e l s e u v i a t g e a b o r d d e l

« P r í n c i p e A ! f o n s o > Madrid, 14. — A l Ministeri de M t -

riua han facilitat una nota donant compte que don Alfons ha volgut expressar en foyna molt expressiva la seva satisfacció pel viatge fet a bord del creuer «Príncipe Alfonso», vaixell que ha qualificat de model per lots els concepies

Don Alfons ha fet un especial es­ment del viatge Cartógena-Alacant, efecmat a una velocitat de 34 milles amb una forca' a les màquines de 82,000 cavalls.

Cal advertir que ei vaixell, segons coniracte. no havia dc retre urta ve-Iccitst superior a 33 milles i a 80,000 cavalls de forca.

En les proves ja assoli 35 milles, amb 84,000 cavalls, 1 ara, sense les mateixes condicions de personal . F-peclalllzat, que és corrent posar en

I les operacions de proves, n i amb el c a r t ó especial que en els dits c>-

I sos s'empra, s'ha excedit també •» J les condicions contractades.

i L a c o n f e r è n c i a d e M i s t e r j * S c o t t s o b r e « L a d o c t r i n a

de V i t ò r i a i l a Q u e r r a Madrid, 14. — A l'Acadèmia de Ju-

nls que vulguin e^ticser alguna Idea, risprudèncla donà aquesta tarda

Antoni Jansana . Llop. r t reno- I * * * * * * T Z r S V Ï Ï T El definit polític senyor Clavora

replicà: — D'aquí tres anys u» emp'ae -m

Joaquim Borràs l Ferrer, td. . 42 Surten aquests P*. I U y > vo»-

Manuel Uo;ampo 1 'ïoley oficiós. IS Categoria teicera

Vots

Salvador Sellés I nsrrt, renova­ció «ï

Frederic Elirs l X i o l n t . Id 73 Josep Canyameres 1 Escrigués.

Ídem 73 Joan A Mai ï e b r i . W. . . 7S

Elegits els quatre. I obtingueren vots; Jaume Santomà Ravenvte, odclc* if-Josep Gausachs i -•• i iyol . . . so Joan Ctavera I Vilar, .1. . . . JC Adrià Rossell ! f.acai·tb.·a, ví. . üS

Categoria quarta Vois

Andreu Gassó 1 Vldul, renovaaló. 130 Jaume Mans i C a p i r i a , írt l í l

^qui no hl hegué mUta ^e^auè no es Stgufe que hora f ' I i i rèr i l* i-er a n j U i r \et> el .-.tots

tategona SiAflMM V o s

Tomàti Barruu 1 '8qii?s, renova­ció • . ^

Agusd Giralt ! I U I W S . d • * * ] Tomis Cniells I «r** . IS- . . 114 Vgnasi de Ca-::lt i à i · i . Id. . . UO

I Turell contesta: —No veieu que a ics ' l^cclons nrò-

xim^s no en sort i rà m "n dels t m tres?

LA PROCLAMACIÓ Pujaren a l'estrada e] senyor Plch

1 el secretari senyor r.ardelds En vernàcul ei senyor ptch féu

doner compte de l'elecció 1 proclamà

però «ois per deu minuts En quant a la «iMcussió dels dic­

tàmens hau rà que ajustar-se al que disposa el reglament.

Preguntat obbre quan creia que se­ria el moment culminant de l'Assem-

Categoria tarcora: Josep Marí Car­retero I Antoni Carbó 1 Solé.

Catfgvrl* quarta: Pere Boscn i Glm-pera. Josep Cara rac h i Mauri | Àngel Mur I Estanya

Categoria cinquena.- Pelal Rubert 1 Artegrin. Ignasi V \ j \ \ l Folguc-ra

seva anunciada conferència sobre el tema «Les doctrines de Francesc de Vitòria sobre la guerra., el oresl-

j dent de l 'Institut de nret Inlemacio-I nal de Lausans, Mr. Brown Scott,

davant d enontbrosa i selecta conour-rènc-la.

Presidí el ministre d" Instrucció Pú­blica 1 seleren als costats del con­ferenciant el presldoot de 1 Assem­blea, el ministre de Gràcia i Justí­cia, els ambaixadors dels Estats Unlls. Franca 1 Itàlia, el ministre de l'Uruguai I els senyors Cierva 1 Clemente de Diego.

Féu la presentació del «onferen-

J u n t a G e n e r a l de l Q r u p 1 d e D e m o c r à c i í » C r i s t i a n a f

Madr:d, U . — Ha celebrat Junta j general el Grup de Democràcia cris-t.aua.

r.nire els acords adoptats figura el d ' i na gran Setmana Social Agrària, en la (jual s'estudiaran les qüestions relatives al camp. Vuit de les seves sessions seran dedicades a l'estudi dels problemes socials agraris, plan- j lejats a les regions espanyoles.

Aquesta Setmana es celebrarà a ' úüims de maig vinent.

Es tractà també dels mitjans eco­nòmics del Grup, de la seva actitud davant l'Assemblea Nacional, de la 1 que han d'observar els dibersos sec­tors de l'Acció Social Agrària.

. Finalment, es féu la renovació do ia J,unta directiva del Grup, la qual i quedà constituïda d'aquesia manera- '

President. Severí Aznar; vice-pre- ' sldem, Armand Castrovlejo. I Jnno-

• cenei Jiménez; secretari. Antoni Ma-seda Bousa; Bibliotecari censor de publicacions del Grup, Àlvar López de Nufiez; tresorer. Pere Sangro j 1 Ros de Olano; vocals: Maxlmilià Ar-boleia. Joan Zaragueta i Leopold Ca'- 1 vo Sotelo, I

A s s a s i n a t de l j u t g e m u - | n i c i ^ a i de B u s t o s d o n P a u L u e n g a

Astorga. 14. — A les tres de "a tnr- 1 dal diumenge, el caporal de Some­tents de Castrillo de las Piedras Ma­rian Sorbndo telefonejà a la guàr-dia civil d'aquest lloc comunlcant-ll que al poble de Bustos a 8 quiiòiue-tres d'aquesta ciutat. Ajuntament de Valderrey. havia estat assassinat el Jutse municipal de l'esmentat poble

De sftfrulda sortiren en autom^bii

u ? J J T T n { * \ P O M E 61 JUT8E d,i°*-n rt ,J,a Buard"1 f ' iv" d'Astorga, oe ics diligències practicades se san

que Faust í Marín, vel de Tejedo I p r« iden t que fou do la junta ad. minlstratlva de l'esmentat poble dis­cutí, fa bastant temps, amb el vcca| Ferran Martínez sobre un compte l disparà un tre conra aquest, sense fer blanc.

Proc.·.ssal per dienar, el dia que se C*'*bnrav? >• vista de la causa w t r " tornA n 1 I «"..est tornà a disparar contra el primer l tame"r féu blanc. 1

*18* *aJ* c?"8» ^

nefal Martínez Anldo. que havia arr i ­bat en el tren correu, s'unl a la co­mitiva. 1 marxà als Alcazares.

En torner fou obsequiat amb un esforzsr per l'Ajuntament, a l qual concorregueren les autoritats de tols el» ordres.

A la terminació marxà al senyor Martínez Anldo sl «Príncipe Al'on-so>. que marxà cap a Alacant • les quatre de la tarda.

Don Alfons i els acompanyants, a bord del «Príncipe Alfonso», arriba­ren a Alacant a Ics set del matL

A bord fou complimentat per les

dr id4n)n . que està complicat, m ha comès diferents robatoris d'ei patgee.

Els agnets. segons ha maniMíl CQOliSmrl qu» dirigeix el servi, ;ruelxen la plta a altres dlvennsi pleate complicats també en e ^ robatoris.

Al mateix temps continuen se a la Direcció de SegnretM nóneles de nersnnes r^rtii'tl'il»? I haver-los desaparegut obje-tes i | ner en els viatges mie ban realil per lee esmentades línies flels'te^ carrils del Nord.

autoritats. . En un bot es dlrlgl don Alfons amb T o cifiiRrií') 31 MSTÍQ

els seus acompanyants, al desembar-cador del Reial Club de Regates on les autoritats i altres personalitats el ' L 'ESTAT complimentaren.

DE L E S NBC.OCIACI PER AL RECAT DE SEGREST,

Don Alfons acceptà un to que se 11 \ Larraix, 14. — Ei genera! Frend oferí al Reial Club de Regates, con- i j €j coronel Duclos, que ' versant amb dlver-os socis 1 mos- portat a cap lat negociacions trant-se complagut del viatge que ha- i^missar i del caid rebel Ben Di via realitzat. 6obre el rescal ^ i w fines d« 1

Desf^rés revUlà la companyia del ^nye,. Arnaul han arrlabat a regiment de la Prin:esa núm. 4. que 11 rendí honors, l a ia tropa d'alum­nes d'Escoles Salesianes, que també es trobava formada.

S'acomiadà de les autoritats i ocu­pà el cotxe regí, que fou enganxat al tren exprés, 1 sortí cap a Madrid a dos quarts de vuit de la tarda

DOM ALFONS A MADRID

bat per a celebrar una conferíflj amb el resident general 1 Infon lo del resultat de les seves gsM i dsprés tornar al poblat de Beo. Ial per « mer-se càrrec de les i ' l

Respecte els altres, o sia els !aj llars de Mr. Steeg. se sap que en terr i tori resident del cald Ben 1 cer; no es tenen noticies d'ens i sl nora el curs que segualxen les claclons.

CAIGUDA D'UN OOXE DES D] T E R R A P L E . TOTS ELS PAS8J QERS F E R I T S . - í . 0 0 0 REOUITf Larraix, 14. — Un cotxe de l'e""

sa de t ransport» de viatgers Je 1 sablanca a Teluen cnigué des oi te r rap lè prop d'Arcila I re '1'4! greument ferits tots els viaipers. I

AKjuests han estat trasllo'l»0!

Madrid, 11.—En l'exprés d'Andalu­sia arribíi aquest mati a Madrid, a dos quarts de nou, don Alfons amb el ministre de la Governació i demés personalitats del seguici.

Per a rebre'l acudiren a l'estació la reina donya Cristina, el príncep d'Astúries, El Govern en ple, les au­toritats civils i mi l l t an j nombrosos caps i oflcials de l'exèrcit.

Des de l'estació es dirigí a Palau en automòbil.

El president del Consell na .cudlt ^ f ' ^ . d B , ; ^ U · ^ * * a Pala,! a dos quarta d'onze del ma, " p " ™ f i ^ i r - , el Sn» a V K de, ^ ^ t ^ r í S n ^

En s o ^ r h , lI„?fiS.?.f- ' ^ 1»edà completament d H * A ^ / r v a ^ e n ^ a r r v l ï ï e . ^ J ^ * * * * *

Ha dit també que havia otmès a ' l Aauert CMTI . fnn el íiue condol G ftc a , justícia, Fomem. Flnance. robatori d'una joieria a Tetuan

r>om& , * • - A l n m s h vapors de la corap''" doT m?.í .Vln'1rJin." ha (llt * el8 Transmedl terrà - ta han portat do»11 dos mini.tres de torn, que són als reclutes que a'Ineorporsran a l s « n^nH ""V..1 Gov"n» í l6 . P- r a -e- de la guarnic ió de Larraix. pendre el despatx ordinari amb rel. p j

Ha afegit que el dia 21 rebrà p o- " O r t U ^ a l bab!»ment d"n Alfons el mlnlptre d* relacions exteriors de l'Argentina, loetnr Gallardo, al qual nbsemrtarè amb un esmorzar o nn dinar. ! Lisboa. 14. - A *í f l**i f 'wí ' i2 H T 2 "~iha Cftr','n";,t ^^n» - awls- «panne . s'ha vist obligat d* l nre rt-mft n y·^mnrr.rw T-e =P P,.'». rar, a les proximitats de 0 » ^ ^ « - • l In!nl»,·f» d'Estat • honor un avió .Junkers». a bord M

viatjaven diversos pn»» '^11-

ATERRATCE FORQOS ,

els triomfants. Els presents «etaven P-re Jané 1 G a l o f r é * prcse v ' „ L L „1°nÍ,„e,^ I coa*'"·™* 1 commi ta nen, m,» u deecobens. llevat d . l s»uyor Ulsít . «í cnlegorla sisena: Antoni Domènech ' « l " » ^ 8enyor ^ ^ ^ q ,„ f lrai"w4 " 'ribunal a la Preeó d e ^ i qui anava amb I Salvat. Toribl Siljar i Caselles. Llu- I el» espanyols deuen gratitud a

Era un quart de cinc. | ^ V|v l.es portes de la Cambra, lan'-íi- i mans

des s les dues, sobrlren l en mig d'nn temps rúfol hom sortí cap a un dinar que, com digué ei senyor Pich. ja no sabia si ora sopar. COM RESTA LA JUNTA DE GOVERN

DE IA CAMBRA Ultra els -22 elegits, «Is qu*ls

ho són per sis anys — salvant algu­na alteració estatutària d'ordre total •provincial, que h ha en perspectiva — resten per tra» ai y* els scgflei ts, procedents del tr ienni a n t · r i v

Categoria primera: Emili Ragnll Alabeu, Romà Traval Rodríguez de Locln I Albert Lleó i Mo-era.

Categoria segona; Josep Martí i Castells 1 Agustí Culllla 1 GIL

on sortí fa dos dleg iKrenclat

de la Rambla de Catalunya, els da Sarr ià l els Censafaris eren molt fc-llclials per la v c O r i a .

Hom ha vist que avui per avui les entitats de barriadi, tan n o n . b r o » ? , que presideixen el senyor Prim i Traval Rodríguez da Lacln I que aquests dies ban sortit al peu de ma-nlfcsos, són una enti'.úqui·í.

Els veïns del carrer de Balmes ban respost als que els preeldl fumant faeeclosamenf.

L'n vocal d 'El rami 'U 1 dos r t g \ . dors I uns quanta correliglonarig der­rotats ha estat ta ré.'Mica.

aspectes torta.

El conferenciant llegí la seva dls-serlació •en correcte castellà.

Tingué per base la primera i se­gona lliçó que sobre Dret Interna­cional explicava Francesc de Vitò­ria en la seva e^tarira: I després

, d'exposar les teories d aquell filòsof, ' les anà analitzant, i Exposà els quatre punts cardinals

d'elles sobre la guerra, que són: tractament dels drets de la guerra, sl és lícita la guerra; quan 1 qui té autoritat per a declarar-la, 1 las cau-

I ses çue la justifiquen.

IHesTiar ^ * m ™ ™ ^ ' í ' , " 5 " i *l ^ n y o r Luengo

ta r r t S . nt m ï e * ' 1 *

x alia ( fén un horrible tall al I t i tM J U M I seccionà la Jugular, | e i lgué

FI « thn tea i de w.em.j, f,Igt rt fon detlnsml a Canirliros

La vfclma era germ^. de l'intendent del Palau Reial de Pertralvcs i de don Manuel Luengo ; de don i m i j

| cap de partit conservador d'Astorga

de Mr. comt. LA CASA DE LA MARE PATOUOA oi*""1rií· ^ - El M-he de M U r i d ahir n la tarda InanetirS. a i,n p , . lau m carrer de Martín de \ m Ha. r;tòii;nanomen"dB· ^ r t c ' «

Hl aíslstf «j p-ovemador. També ^ assistiren a1(nm„ (,ame5 assoclnrlons e e t M i ^ M

E HOFT6-Vc,0.".1- OO0TO,, vo"»-, BFRTIA. — PETn«íw np LA COMfS«IO ESPANYOLA

L'accident no fta UnguL dament, conseqQéncles sols tres des MMatgen I a" l lofs sofriren U M g e A i r',n'u.".,|;Mij|

L'aparell ha resultat amb I " cl tren d'aterratge romuut.*.''"

— - — O m u <

EI Mestre Nicol^ Ahir els dodtors Clara I I0*", , .

i sembla probable. fa 40 dies de r a « l d e D ' í

" • r a ta comissió esnun^i !re' precisament els 40 dl*»' , MMiren K w Z t a n í r T C l h^ W hagut una completa eur»rír.,, ' l » "a . Argentina F™nMVn?V'rra· (>u· « • haver de retardar » , cions. ¥ T W * 9 f W » » 1 altre, aa. m a S t n de l 'embenalí*

1 s'ha retardat la curació.

V E Ü D E C A T A C U N Y * p j g . 5. — Dimarts , 15 dc novembre fe 1927

E a ' g g u c í e É C a f a r u D q a !

p E R C A T I S E S E S T R A N Y E S A L A V O L U N T A T N O S -

^ N 0 P O D E M P U B L I C A R A V U I L ' A R T I C L E D E F O N S

nTTK T E N Í E M P R E P A R A T

L a c r i a n ç a d i f í c i l

EN on artic,e a o « l è s ' d,ntl d'ari liberal, trobo unes qnantes dades interessants. Dnrant els primers tres quarts del segle

passat, la pol í t ica b r i t a D c a no tou, en cap gratt substancial, popular ni democràt ica; es m a n t i n g u é en un clos tancat, i sobretot del 1846 gl 1870. « , s s*"5 debats. tot i sovint d'alta qualitat inteUectual no giraren s inó «1 volt de punts relativaii|ent inimportants, com a so­bretot concebuts per al joc interessant de personalitats antagòniques qae s'hi l lu ï en . Palmerston cridà l 'op in ió pública en ajut seu no-fflés en necessitar-ne el concurs i Cladstone fou el primer que for­mulà la seva pol í t ica en vista d'aspiracions populars. U n a part molt important de la classe obrera i totes les dones romangueren privats del vot fins a 1918. E l gabinet de Gladstone en 1869 va é s ser el primer en el qual homes mancats de t í t o l s aristocràtics jugaren pa-pjrs cabdals. I hom diu que el govern de MacDonald en 1924 fou fI primer que no c o n t i n g u é membres educats en el rusc arxipatrici i arxitradicional d 'Eton .

No cal s i n ó obrir u n manual d 'h is tòr ia pol í t ica francesa per a troba' al país de la m é s apassionant revo luc ió moderna altres mar­ques d'un è x o d e p e n ó s i entrebancat cap a la democràcia durant el segle X I X . H o m recordaria el menyspreu de Napoleó pels cossos Heliberants; L l n í s X V I I I i la seya Cambra — diguem-ne Assem­blea — t ln trouvab le» ; Carles X i les «ordenances i de Polignac tper g la salut de l ' E s t a t » , pedró t ípic de rcaccionarisme ; el mateix rei liberal L l u í s F e l i p , recolzant en els electors «censitaris» (només 200.000) persones), i negador persistent del sufragi universa l ; el cop d'Estatdc Napo'.eó cl Petit , supressor del règ im parlamencari, i des­prés inventor de la curiosa combinació d'admetre el sufragi universal, però mi t jançar t llistes oficials de «candidats agradables» al govern, i privant c l Cos legislatiu de! dret d'ir. iciativa; els o r í g e n s franca­ment dret ís t ics de l a T e r c e r a R e p ú b l i c a , amb Thier s dient que «la repób'ica serà conservadora, o no serà», G r é v y que mai no volgué que la república fes por a n i n g ú » , i el Gambetta més ac iençat , au­tor d'aquesla perla : «Sóc a la vegada conservador i radical» . I hom recordarà encara les nrovatures de Mac Mahon i de Bonlanger, la mort deies dretes tovdcfensant una falsif icació (afer Drcyfus) i l'adveniment d'una democràc ia que, per una universal incre ïble acumulació d'errors, debutà amb una fanàticd guerra religiosa.

TOSEP C A R N E R

A Q U E S T N U M E R O D E « L A V E U D E C A T A L U N Y A . H A j

E S T A T P A S S A T P E R L A C E N S U R A D E L G O V E R N C I V I L .

D E P A R I S E S T A N T

A l c a p d e d e u a n y s d e s o v i e t i s m e

Volent realitzar un viatge per pu­ra distracetú i per esperit de cuüo.->::at, aile a tota Idea de guany j a iota veUeitai de lucre, 1 àilimic sense cap mena de prejudici poiiuc, a qui se U aoudiíla avui anar a passar tres setmanes a Rússia. Això ha fet tm amic nostre, ca·.a.à de Batcelona, a! qual, naturalment, en passar per Paris, de retorn de Moscou 1 Lenin­grad, hem interrogat. També nos siires no tenim .partl-pnsi 1 repro­duïm acl, per creure-: s intete^sauis, !es respostes que Tamlc ens ha fet.

—El poble rus, 11 hem preguntat, està sausfet del canvi polític l so­cial sofert en aqiuests darrers dea anys? Dóna Rússia la knpreesiú d'un Poble UlureT

—El poble rus. l'obrer i el mujik, han assolit, realment, un relatiu mi­llorament de la seva condició. Ac i tualment, a Rússia hom no coneix ^tre estament social que l'clement treballador. I «la dirigents es pre­ocupen d'aixecar «1 sou nivell mtel-leciuals. Arreu s'han creat escoles on l'obrer pot fer l perfeccionar la seva Instrucció. Un canvi així. per 'an:, si més no, ha satisfet la massa sota l'aspecte moral. Com que el pals

va empobrir molt a conseqüència •le la guerra, de la revolució 1. dar­rerament, del bloqueig qne se 11 va Oposar; tothom ha de lluitar, per viure d'una faisó moll modesta, l

sous dels treballadors són bai­xos 1 en molls casos ins·ifl'·ients. Tot •unb tot. com que l'obrer ha passat. * cop l volta, d'un estat gaireté de «rviíisme a una situació dom'.nado-n. en la qual ell dirigeix els destins ^ Pals, això U dóna la Il·lusió Tue ha assolit els seus Ideals. L'obrer. Pel que he pogut veure, té poques satisfaccions materials, però té la satisfacció d'havsr guanyat una vlo-toria moral. I com qae els gover­nants, no solament mantenen, slnò T'e fomenten l'ambient de reivInJí-caelfl proletària, e!s obrers es creuen !*llCcs. Altrament, cl poble no dóna P3' la Impressió d'un poble Ulure, "''^no el devia donar en Icmps dels ^ar«. Moltes de les llibertats d'era p"1. només, en el paper, en l i lle-

<1P1B decreta dé l'Esiàl. E l fons «l&tl; fa l'ànima russa, però, rtes-Pr.s de scirles de servi'isme, es ble-W ««ats resignadament a la dicta ^ r a actual.

—Pot venli1; sobtadament, un canvi * r*glm a Rússia Amb quin espe-

guaiten els nussos l'estrangert —Avui per avui. al meu entendre,

no pot pensar «n on canvi de ^?lm a base d'un acte de força. La in 1 ura <,e', 1u€ manen seria

^aplacablemem terrible. L'element lue és el més nombrós, és

JCtcte ai g0vern Qüant a l'antiga romAOÇr&cla a la cIass« n1"!3"3' han

mís tan polvoritzades I dislocades,

hàh °a'nar{"«'«s por les misèries que *n ha2iit de sofrir, qne no volen ni

• nnr parlar de res que pugui me-^ un nou trasbals al país, car avitil.

eno ys' poi,en subsistir en pau. Ela ,,„ 'f* rtel règim no creuen pas en

« canvi produït pels refugiats a Wru.íaag-r 0 encoratjat per les po-

sstrangeres. Amb llur íatalis- 1

me racial els desposseïts pel sovietis­me es resignen à la situació actwal. Els dirigents, però, temen una in­tervenció estrangera. 1 per això man­tenen en peu de guerra un exèrcit de mig milió d'homes molt ben equi­pats I molt ben organitzats. E l ma­teix poble creu en aquesta Interven­ció 1 sent desvetllar-se en ell un sen­timent patriòtic desconegut abans de la revojudó. Evidentment, es senten més russos que abans. I a mesura qf-ie prenen consciència de llur nacio­nalitat I de llnr forea. acullen amb més recel el que ve de l'estranger, sobretot sl presumen que aquest es­tranger els mira amb menyspreu 0 amb hostilitat. Per altra part. són

, molt acollidors, i fins diré que l'e­lement oficial sembla voler-se atrau-

. re es forasters I protegir el turisme. I —Què més encara? I —*s cosa sabuda que Rússia so­

freix encara una gran crisi econò­mica. Per manca de tècnics i de pri­meres matèries, molt poca cosa f'ha apariat de tot e! que van. des'ru'r la guerra j la revolució. Es cert. però que de do? anys ençà, hl ha gran activitat I que l'obrer treballa amb més consciència. La societat, pel què he pogut veure, camina lentament vers ufia democràcia burgesa, car molls dels principis en què es basa awi l . la societat russa, són Impossi­bles d'establir en tota llur puresa. Sobretot, n'hi ha que troben més di­ficultats erf l'habitud moral de la gent que en l'estrlcta realitat. I hom nn eanvla de cop la psicologia d'un poWe.

Ara que la V. D. S. S. celebra el desè arilversarl 3e la revolució d'oç-tubre. bl Impressió que porta de Rússia nquest turista català, perso­na, per altra banda, molt culte I in-lelfleent, és una dada a tenir en compte.

ZENON

V I D A L I T E R À R I A

EL TEATRE OE QUIMERA

Cal assenyalar als ínllclons d'«El Sol-, do Madrid, un article d'E Gó­mez Baquero sobre Àngel Guimerà I el teatre català.

UN DISCURS PE JOAQUIM RUVRA • Recuii». el benemèrit setmanari

dlníormació comar.^J de Blancs. Insereix el notable discurs pronun­ciat per Joaquim Ruyia. «davant del poble., en descobrir l i Creu recorda-tóría de la Santa Missió LA BIOGRAFIA DE SANT VI0EN8

FERRER Carles Salvador publica al .Dlario

de Castellóm una nota sohre la -lo-grafla de Sant Vicens Ferrer, per Francesc Almtíla 1 V'ves.

.VALLESPIR» A Ceret i dirigida pels senyors

Afiqoel Aritaud i Carles Rouslllon K o m e n c a t a Pul,1,car ff .,,nam'0V" « v i s t a literària i artística amh el títol de «Vallespir..

B R E V I A R I CRJTI c

ÍOAN ARU8. E L DOLÇ «tEPOS. (Bl-BLIOTBOA L'TERARIA)

I Lo lectura d'aquest llibre ea el

qual el nostre Joan Anís ha aplegat una selecció de tota la seva obra poè­tica deixa una impressió que justlflca plenament el títol que II ha donat Es efectivament un ritme dolça­ment reposat, ritme d'una mar d'onades amples, el que produeix l'e­moció lírica del íoeta d'un cap a 1 altre de l a seva obra. Som Uuny del frenesí líric d'aquells poetes que Im­posen vlctorlosament la llei del seu somni personal a les Impressions re­budes del món extern. Joan Arús es ' deixa bressar dolçament per la plà­cida maror de les seves sensacions l les amanyaga amb una carícia amo-rosa. Ell es defineix més d'una vega­da com una sonora caixa de resso­nància on la vida quotidiana reflec- 1 telx fidelment la seva suau vibració, i "Tol jo m'iie lornai harmonia - sóc arbre de fina remon; i en un altre lloc diu: .mon cor és una campana sonorat. Joan Arús, qui començà es- ; sent un poeta de cançons, no ha per- 1 dut mal, malgrat la seva darrera evo- I locló, aquesta fiuèncía d'agradoses I • blaves sonoritats amb què tradueix la [ vibració de tot ço que el volta. Troba en la natura un simbolisme fàcl! I | nlàfan on encarna entocions ben con- • creies, unes emocions limitades pel cercle de la seva vida quotidiana. E l , centre dc la seva poesia és la dona, en tots els seus aspectes ncbles: la donzella, l'amiga, la promesa, l'es­posa, la mare. referida sempre a la personal experiència del poeta. Ue- i vat d'algunes digressions en què can- ! ta el desencís de les coses, el cór­rer del temps, la mort 1 el sentiment religiós, la Inspiració del nostre poe­ta gira constantment al voltant de tetes les íormes nobles del sentiment eròtic. La constància d'aquest tema, juntament amb la blana musicalitat i l'enginy graciós dels seus ritmes, do­nen a la seva poesia un aire t'obado-resc que de vegades es plasma en belles composicions, com T'IdiUi de la rosa», on sona un eco de ta pas-tcrelia provençal. Oe la cançó de fàcil musicalitat ha passat En Joan ; Arús a una fase IdíUIca de sentit ja ' més objectiu 1 d'uha notable valor de­corativa, representada excel·lentment per la poesia «Veig una noia qui porta una rosa a la mà».

L'obra, en conjunt, té, però, un franc caràcter subjectiu; és m a poe­sia domèstica, en la qual el poeta ar­riba ílns a veure la natura com una prolongació de la llar. Es una poesia domèstica en quatre cicles: adolescència, amor nuvldl. amor con­jugal, paternitat. Els ciclfs dp l'amor conjugal i de lo paternitat són els que han produït les més belles 1 definiti­ves composicions; «Sonets, a l'esposa»', «La mare l l'Infant», «Ets tres cants de l'amor», I «La simple joia»; aques­ta darrera, sobretot, és on el «dolç repòs» característic de la lírica del nostre poeta ha cristaUltzat en la for­ma més noble i més pura.

Cap al final del recull s'acusa fran­cament una evolució notaWa en el temperament po. tlc de Joan Arü-. L'adolescent'cançon.'r··e, caulor empe-dernlí de «les clares amigues», "-a après de la vida un més serè 1 pre­gon contemplar la beutat del món t els seus ulls ban adquirit una su­perior acultat d'observació; as lliu­ra amb aire més confiat l més segur de sí mateix a les Improssions de la natura I produeix aquella bella visió (lel «Tapís», l aquella evocació tan suggestiva de la «Balada» l aquell •Poema d'un mall de setembre», en què el poeta ha sabut copsar en tota pa frescor nativa la gràcia del pai­satge, enquadrada en la visió do­mèstica que el pceta té sempre de ta natura. De més a més. en la d.i-reia part del recull, ja apunta un ranvl dc to. un 10 més pregonament Ifilc. La «Solitud», on aquest nou to va enllaçat a l'intens drematlsme d'una escena viscuda, marca tota una fe-rmida possibilitat en i'obra esdeve­nidora del nostre poita. Algunes ve pades també ens sobta oa esforç de st.peració lírica i el souim dol pceia s-uilila vol.ir marcar l i s tmoctonít vingudes del món extern, que en la primera part 110 fan més que roïsn-uar en la seva ànima. Ja .v un -entlt líric superior »rl qi»e 11 h i dictat aui-esis dos versos, panant d) l 'S-rf*a;

Talment diria que Jo fbe creat del somni de la meva jovencsa.

La poesia de Joan Arús tendeix a Imensiflcar-se i a purificar se. Els perills que l'han 'amonaçat l encara l'amenacen, són la difusió i el pro-saisme. En general, la poesia d'Arús pi.ca d'un llenguatge excessivament lògic; imatges 1 senUmmte hi són de vegades massa explicats i les imat­ges són massa cruament aUegòriques; manca una mica de fusió de la me­tàfora amb l'emoció, 1 el treball de comparació és massa extern i visi­ble. D'altra banda, el temperament de! nostre poeta, que naturalment s'a­bandona a l'espontaneïtat del doll musical que produeix l'emoció lírica, cau massa fàcilment alguns cops en una expressió difusa I vactllant. Plcuen els versos i les estrofes — b"lls versos 1 belles estrofes — torren-

! cialment; però, l'emoció lírica no ar­riba molts cops a solidi tlcar-se en un cristall d'arestes fixes i forma deflnl-

| tiva. Joan Arús ha dit d'ell:

[ ser* l'arbre després de la tempesta I i al lluny el vent serà tot ple de ml

I Això ve a ésser la fórmula de la dispersió lírica; I no hl ha lírica forta sense el contrari de la disper­sió, això és la concentració. El dia que faci de la concentració 'Urlca una llei inexorable del seu tempera­ment, aquest conjunt de magnifiques qualitats del nostre Joan Arús bri­llaran amb un esclat nou 1 sorpre­nent Sols 11 oal seguir l'ovolucló que ja apunta efi la darrera part del seu present recull.

M. DE MOMOUU

L A V E U D E _ ^ R A M B L A L E S E S T R E N E S C O M E N T A R I S D E L D I A

H I V E R N . . No, el tema no í s n.'u. V* l'una i

boca a 1 altra. Es l actualitav Par- I lar de l'hivern, deí fred sobtat, ós la conversa obligada. Cada any suc- j ceeix ei mateix. Coses tan velles com ol fred l la calor, cada vegada que oe preteoten ens semblen noves. Aquesta confusió l'home la sofreix en moltes coses.

He sentit malparlar de l'hlvem, M ha sabut greu Es possible que el inalparlador dngués MÓ. Elu mancats de llar, d'abrigall i àdhuc els que tenen perellons, comprenc que no simpatitzin amb aquesta estació de l'any.

Cert, a l'estla tota cuca viu; però l'hivern és propici a la flor màxima: la Intel·ligència.

Qui no ha llegit, ha sentit dir í àdhuc ha dit que l'hivern és la mort de la naturalesaT Hauríem de parlar-ne. I en parl'ireln, és clar.

Les panes d'agafar un to transcen­dental ha fet dir tota una antologia de mals acndits. I nataralment. la mort de la naturalesa és d'una traus-cendèncla que fa escruixir El pceta sent bufar el vent. veu caure les fu­lles, contempla ^Is arbres (Irspulla. deté i. al las!, les U^grahes li cauen cars avall. L a cosa en un no res esdevé patètica.

Em sembla que no n'W h» per tant, ni per molt meny-:. En primer lloc, perquè la suposada mort és un error. La naturalesa no expira; el que fa és treure's totes les farama-llee do damunt. Canvia de vestit I do pentinat. Es presenta amb una «tenuen més senzilla.

Avui ens sembla que l'hivern és l'època més discreta de la natura. Dit Ien que desenganyada dels posats joganers i de les pompes, hn supera tot 1 esdevé serena.

Paisatge d'estiu: tofes. líuies gras­ses. Imprecises, íiorltxons tò'bols. de-vessall de llum. Paisatge d'hivern; brancatge damunt de l'Infinit, colors en to menor, precisió en Ics línies, horitzons de cristall, clarors atenua­des.

Sl per cas, l'hivern és el gran bany de la naturalesa. De dia. la blavor del cel; de nit, l'estellada. brillen més.

Hl ha qui l'aspantcn les nits dhl-vern. Precisament és quan el [nor que produeix el .laambulor és més

intens. Els sentits s'afinen. L'agilitat de percepció es centnpllca.

L'estiu és Inflat, camina a poc a poc. esbufega; l'hivern és eixerit, brinca, crida ! dringa.

ROGER

L ' A N I V E R S A R I D E C A N A L E J A S

Amb ocasió de l'aniversari de l'as­sassinat de Canalejas, «La .Voz va-lenclana» ha publicat els segü'iits pensaments de dos ex-preeidents del Consell de ministres:

«Al transcurrtr del tlempo, y a ca­da nuevo anlversario de la muerte del graa demòcrata, me pregunto: Sl vivlera, jqué harla? Qulzàs íu4 pa'a él el braze aseslno, brazo pladoso.— Conde de Romariones, ex-iTCM ente del Consejo de ministros.»

•Canalejas conslderó slempre que la Monarquia tradicional hereditària y representativa 3e Espafia, y mà­xima d- sde su restauracíón última, se aslenta fundamentalmente en que. al ransmltlrse investlduras del Poder publico, los juramentos prestades y la actuaclón de los gobemantes eor-respondan ante todo con eficàcia a guardar y hacer guardar las leyee fundamentales paccionadas entte la Corona y el Parlamento. — Joaqnin Sànchez de Toca, ex-presldente del Consejo de ministres.»

N O T I C I A R I D ' A R T

í A S A I U T D E Í S E N Y O R

Q S S O R I O 1 G A L L A R D O

Ha estat malalt de cera g4veta». a Madrid, l'ex-niinlstre senyor An^el Ossorio l Gallardo.

Sort'^wient la malaltia ha vf-sen-tat una millora bastant remarcable.

—A l'«A B C», de Madrid, un arti­cle d'Antoni Méndez Casal atribueix al pintor flamenc renaixentista Joan de Gossart 0 de Mahuse tma gran taula que existeix a l'avantsala re.--toral del Collegi valencià del Pa­triarca, que el senyor Elies Tormo. en la seva «Guia '.e Levante». supo­sava obra de Martín Meemskerck. I,a taula esmentada rEj.rcsenta, segons tradició del CoUegi, «Sams en el temple», ^erò le senyor Méndez Ca­sal creu que pot éssar una interpre­tació renaixnteista de . Crisi a casa de Pilat».

D E M À :

C O Í - L A B O R A C I O D ' A L T U R A

per

P R U D E N C I B E R T R A N A

D I J O U S :

í A M O R T

D E L R E I P E R E E L G R A N per

L L O R E N Ç R I B E R

D I V E N D R E S :

L A S Í M P L I C I T A T A R T Í S T I C A

per

J O S E P M . C A P D E V I L A

A V I A T :

L ' A f U T D E Í S E S T A T S U N I 1 S A L A 1 N D U S I R I A A L E M A N Y A r A L A R E C O N S ­T R U C C I Ó D ' E U R O P A

pel

D R . F È L I X D E U T S C H President de la Societat Genera'

d '^ lec rici'at d ' A l c u - i u v a

I M P O R T À N C I A D E L A T E Í R G R A R A S E N S E F U S E N L ' A E R O N À U T I C A

ner

C . D . C H A M B E R L I N

NOVETATS. — «Bola de nou», oom»-dia en tres actes, I «Leonor o al problema dom*»licu, larsa en un acte de Carles Soldevila L'assumpte de la primera obra és

un d'aq-«lls assumptes que. ultra -ia-ser poc clàsti s. no arriben a Inte-rffssar fortament l'espectador. Dlv'r-Ut ho és. No hl ha pas dubte que narrat com una anècdota picant en una tonúlla d'amics, sobretot sl el protagonista era un conegut, o bé aprofitat per a un conte humorístic, tindria una acceptació molt més en­tusiasta q n e « m a lea tauKs. 1 això 110 vol pas dir que a «Bola de neu. no se li lés un acolliment ben afec­tuós 1 sincer la nit de l'estrena, però tots sabem que desprès del soroll dels aplaudiments unànimes ve la petita critica confidencial, la xiuxejsda de tu a tu, i ací es. troba ei secret deis èxits definitius. Vegem en quft con­sisteix «Bola de neu».

Un crític d'art, de signatura auto­ritzada, fomenta la dèria pictòrica , d'un smi amic, amb la muller del qual Ió relacions secretes. " El crtMfc sosté contra tothom l'e*

cel·lencla da les pintures de l'amlo aficionat. Entretant, l'amic aflcionit. distret amb les seves cabòries, no destorba gens el crític traïdor i la muller perjura. Ells frueixen d'Jna illbertat que els fa ditxósos. I la bola de new comença a rodar 1 a créixer. Entorn d'un artxlo insimer. |ero encomiàstic, on es demostra la ge­nialitat de l'artista i el sentit de mo­dernitat i simbolisme dels seus «bu­nyols», es-forma un nucli d'admlm-dors. Ve una exposició, que és un gran èxit. La majoria dels quadros són venuts l plouen les felicltaclms do tots indrets.

La bola va rodant. Després d'a­questa exposició, com sl diguéssim .entre els de casa, en fa una altra a Paris. 1 torna dc Paris triomfant, consagrat definitivament, com tots els que tornen de la Meca de l'art •1-·s-prés d'un èxit. A Paris hon reeixit, per sobre les pintures, els diners es­merçats en propaganda; porò «1 P'n-tor està convençut que és ' u gran home I no sols ell sinó els que co­neixien el tripijoc del fals amic l àdhuc — voleu cosa més terrible — la mateixa esposa, esca del pocat

E l crític, pensant senyar-se s'ha tret els ulls. Ara ós ell. l'únic que nega les facultats de l'artista. Quar. cerca el testimoni dels qui I havien combatut 1 se n'havien mofat_ els troba convertits en .admiradors, 1 quan tracta de renovar amb r«aml-ga» les relacions suspeses a causa de l'absència, l a troba reconquerida per l'espòs aureolat de glòria.

Tot això és humà, lògic, graciós. 1 molt més. amanit amb la subtilesa 1 finor irònica d'En Soldevila. Ara. ben mirat, és possible que les peri­pècies que determina l'anècdcita no tinguin prou força sugestlva per a produir una sensació dè plenitud 1 d'excel·lència a la majoria del pú­blic. «Bola de neu», fa l'efe.tè d'un àpat exquisit però no suculent. Hom se'n va del teatre amb gana. Tres actes curts, i no tots massa substan­cioses, esgoten la matèria que ma­nipula el comediògraf, l no és que el oçunedlògraf no sàpiga "stlrar-la 1 rej/artir-la. és que en rcnlllat ia cosa no dóna més del q ie pot do nar.

Fetes aquestes reserves, cal qne di­guem, tot seguit, que per al nostre gust, és En Soldevila, entre els |o-ves empassats da la prosa narrativa al teatre, un dels qui té un sentit més clar del que ha d'ésser la co­mèdia, 1 una agili'at més engresca­dora pej fer dialogar i moure els personatges. E n Soldevila, coneix la gent mediocre i la porta a les taules amb un esperit satíric exlraordlna- 1 rl Podrà haÇer-hl algú més que doni una major transcendència als assumptes, però difícilment qu* -s faci escoltar amb la satisfacló quo escolteu En Soldevila, per boca dels seus tipus arrabassats de la vida, i graciosament descriptius de llur | petitesa espiritual. j

Tant ahir en «Els milions de l'on-ele», com avui en «Bola de neo» — menys atrevida i interessant, pero potser més equilibrada — trobem sempre l'observador fred. l'escorco-llador sistemàtic, qui sap enllamhiir | amb el seu tracte civil I actuar de caricaturista de sota mà.

Potser En Soldevila no sTiagl pro­posat mal suscitar dubtes de cons­ciència, nl plantejar problemes mo­rals, nl menys determinar disc is-slons literàries. El l agafa el tema que U sembla bo per esmerçar tes seves dots d'humorista i amb tota serenor, com qui jugo un joc d'enginy, cons­trueix l'ibra posant hi «i just per a produir l'efecte desitjat.

Precisament per ésser sobri no sap dissimular la poca consistència de l'anècdota.

Es molt possible que «Bola de neu., revestida d'alguns episodis M-larants hagués convençut del tot. L'n tècnic de vodevil hauria procedit d'aquesta guisa; però En Soldevila, per un excés d'honradesa o per no posseir encara la picardia d'un gat vell, ha obrat altrament

La facècia en un acte que s'estre­nà després de «Edo de neu., 0 s'gui •Leonor 0 el problema domèstic., en-rlolà enormement l'audllorl. Es el cas d'una família d'inútils i pusil-làn'mes, a qui una criada despòtica ha arribat a dominar de tal mane­ra que la sola presumpció que va a acomiadar se els manté en un estat de pànic grotesc.

En «Leonor, trobem les qualitats essencials d'En Soldevila.

Aquesta caricatura, com a tai cen­tè alguna exageració en la sïluMu dels personatges. El caràcter mes exagerat I inversemblant és la se­nyora que ve a prendre informe= do •Leonor, i fineix per cantaries ól i -re.,- amb una oratòria de m'ting a les senyores de la casa.

Els amics de l'art ponderat I se­lecte potser acusin En Scldovia d'haver fet massa gruixuda la fa­cècia, pero és Innegable que cou'^

• una grossa quantitat d'enginy. De totes maneres ni qUe estj, ^ t0.

bre Iota discussió, tnnt sl es tracta dc «Leonor» com sl es tracta de l'altra obra o de les precedents del rnalelx autor, és la qualitat subtil, bella 1 afillgranniln del diàleg. C.il Insistir sobre això perquè aquest dià­leg d'En Soldevila, per sl sol. és ]n pr<u ner fer anar al teatre el tms exigent l -dlvertlr-lo una bella es-

I trna. I Los dues obres varen ésser Inter I pretnde-s emb Jostesa pels intellig pts

actors de Novetats. F.n Bula de nou».

^ D u L f r 7 De tols e's comentaris que han estat fets a l 'en-O R I E N T l ^ de. d e s è ^ ^ s a r i dei triomf sov iè t i c , cal de-O C C I D E N T duir Dn erseI]yanient essencial . I és que en el fons de la cris i que travessa actualment el r è g i m bolxevista^no hi ba s i n ó un ahre aspecte de la l luita secular entre l 'Orient 1 1 O c ­cident.

L a r e v o l u c i ó russa és b à s i c a m e n t oriental en el fons de renun­cia i sacrifici que c o n t é la idea de la renovació del m ó n m i t j a u ç a n t el patiment de R ú s s i a . Contra aquest patiment i aquest sacrifici doctrinari reacciona 'a pagesia russa creant una petita burgesia que camina lentament envers la democràc ia .

T o t l'esdevenidor immediat de R ú s s i a d e p è n , doncs, del predo­mini que hi guanyin l 'Orient o l'Occident que s'hi barregen. S i v e n ç la idea oriental, la R ú s s i a es v incu larà definitivament a l ' À s i a -S i triomfa la idea occidental, l a R ú s s i a reprendrà el seu c o m e r ç po­l í t i c amb l ' E n r o p a .

Aquestes ducs forces divergents actuen sobre un poble immens f m i s t e r i ó s , on, fa deu anys, l a noblesa, com a classe social , pos­s e ï a la propietat i exercia el poder. A r a , p e r ò , el poder ha passat a la classe treballadora i la propietat als pagesos. Aques .a d i v i s i ó del poder t de l a propietat é s una altra m a n i f e s t a c i ó de la l lu i ta en­tre l 'Orient i l 'Occident, car e! comunisme fabril respon a una con­c e p c i ó oriental i la propietat individual de la terra a nua c o n c e p c i ó occidental. E l comunisme sov iè t i c é s una idea confosa i vaga i la propietat territorial és una i d e í concreta i precisa. E s per a i x ò que mentre cl poder sov iè t i c es resumeix en u n a inconcrec ió c a ò t i c a , la propietat p a g e s í v o l a cerca nna so luc ió democrà t i ca .

L a v ic tòr ia ulterior no sembla pas dubtosa. A m b la lenti nd pròpia de la immensitat geogràf i ca i l'endarreriment h i s t ò r i c de R ú s s i a , la idea democràt i ca i occidental de pagesia conquer irà a poc a poc la consc iènc ia públ ica .

BUTLLETÍ INTERNACIONAL 13 d e n o v e m b r e d e 1 9 2 7

p r PRORT F M A ^ S n,ate*xos diaris francesos que constant-L·L r ^ U ü l . L · M A - ment afirmen la i n e x i s t è n c i a del problema

D ' A L S A C I À - d ' A l s à c i a , elogien amb fervor les mesures que acaba de jirendre el govern dc P a r í s per a combatre el moviment autonomista, suara reprès amb una certa empenta com a propa­ganda preelecioral.

E l Consell de Ministres ha prohibit, la p u b l i c a c i ó i c i r c u l a c i ó dels tres per iòdics autonomistes d 'A l sàc ia : ía W a k r h e i t , l ' ò r g a n de Zorn de Bulach , j a snspesa, que a.tuava principalment a pagesia, i treballava, segons diuen els diaris de P a r í s amb una evident exa­gerac ió , per a sublevar les poblacions rurals ; la Z n k u n f t , que fo­mentava el descontent particularista emre els funcionaris, i la VolksslUne, de m o s s è n Fasshauer , que realitzava la seva propagan­da entre la c W e d a .

E s curiosa la co inc idència que per iòd icament ens diguin el dia­r i s de P a r í s que la q ü e s t i ó d ' A l s à c i a no existeix i amb la mateixa periodicitat hagin de donar compte o d'incidents esdevinguts en aquell pa í s o de mesures preser pel govern francès per a resoldre l'inexistent problema.

T o t s els amics lleials de la F r a n ç a i tots els admiradors s in­cers de l a seva cultura desitjarien que el problema d' .Msàcia fos resolt en l ' ú n i c a forma possible, é s a d ir , amb l 'apl icac ió intel-ligent i cordial en aquell pa í s dels principis que regulen els drets de les minories de l lengua, raça o r e l i g i ó , principis adoptais de fa i só u n à n i m e a la L l i g a de Nacions, amb el vot concurrent de la representac ió francesa.

Dissortadament, el Uengua'-ge de certs diaris francesos és mas­sa incomprensiu i masst: bel·licós. H i trobem la repet ic ió de tòp ics qne tenim prou sabuts. I fins i tot hem ensopegat amb una frase que té precedents l lunyans i evoca una o c a s i ó inoblidable : un diar i parisenc, en donar compte de l'acord del Consell de Minis tres , diu textualment: « A v u i é s un bon dia per a F r a n ç a . Fe l ic i tcm-nos-en .»

E l sol fet que per iòd icament calgui prendre mesures per a re­soldre l a q ü e s t i ó d 'A l sàc ia demostra que persisteix el problema. Desitgem cordialment que F r a n ç a en trobi el desllorigador i que la q ü e s t i ó d ' A l s à c i a sigui resc!ia defini>ivamcnt en forma que contri­bueixi a consolidar la pau d 'Europa.

E n P a u C a s a l s m a r x a

d e t o u r n é e a l ' e s i i a n g e r

En el vapor «Franca FusSIo» s'em­barcà abans d'ahir cap a Itàlia, acompanyat de la seva i^tliugfda es­posa, el mestre Pau Cualà, per a comançar l'exteusa tournée hivernal de cada any. Ha estat acomiadat afectuosament per la seva orq usirs, la Junta del Patronat 1 bon nom­bre d'amics. |

L'Insigne artista començarà diri­gint a Roma l'orquestra de l'Augus-teo, on ha estat nomenat acadèmic de Santa Cecília. Ia primera Ir-ïtitu-cló musicaa dUtàlln. Desprès fara diversos recitals de violoncel 1 con­certs mib orquestra a Florència. Ro­ma. Milà. Ginebra, V'evy, Zurl3, Pa­rís i Londres.

A la capital d'Anglaterra es detura­rà alguns dies per a preparar de­gudament els concerts que ha de di­rigir amb l'Orquestra Simfònica com elf qu1? II valgueren tan grandiós èxit l'any dàrrer. Farà, demés. r"ci-tals i concerta amb orquestra a Lon­dres i altres ciutats britàniques, i a mitjan desemtre s embarcarà cap a l'Amèrica del Nord per actuar «enso repòs als Estate Units l Canadà fins a fi de febrer. ^ ,

De retorn a Europa donarà pel m's de mnrç una llarga tanda d audicions per Alemanya l Àustria I a l'abril tornarà a la nostra ciutat r e a co- | mencar fot senult amb la seva Or­questra la preparació dels concerts do Primavera.

nosilcem « l'IHufifre mestre que la s^rt * salut més completes l'anorn-panyin, com fins ara. tot l'hivern perquè pugui nrnseepuir amb el ma­teix delit la important missió cultufal que amb tant d'èxit ve acomplint.

les senyores Tftples Fornés l Mode­ra, i el senyors Aymerich i Gimb'-r. •nat es dístlnclreis c··p'·c'.fllinent. F-n «Leonor», les senyore? Raró, Xat-irt 1 Gay íaq esta darrera fent de pro­tagonista I caracteritzant la a la O"'-feccló, a desgrat de no dir més Tia escasses pj·raules), i els senyors Ar-merlch I Porrefio compartiren els nrlamllmenis amb l'autor

En Carles Soldevila va ésser cri­dat al proscenl al final d'aquesta obra, coftj Ja ho havia esl»t cn els dus líltims a les de l oltre, 1 rCiut smb ovacions 'sinceri*.

P» B.

"ELS POLÍTICS" Manuel de MontoLu. a les «Plàtl-

cas l.Iterarias». que publica a «El Debaté», de Madrid, s'ocupa del lli­bre nou de Lluís Duran l Ventosa

A «La Almudaina, de palma do Mallorca. Francesc V dal I BurJIls. en un article escrit en català, CJ-menta I explica el contingut de «Els Polítics».

Diu en començar: • La Política, en el sentit prlsll .Iti

mot, o sigui l'art le governat Üu pobles, hauria d'Interessar a totlmm. Ningú no pot racionalment de.sen-tendrc-se'n. A cada Individu, com a petit engranatge que és de la mà­quina social, II pertoca ^intervenir, més o m nys indlréciamènl, en els afers públics.

Negligir aquesta Intervenció és tant com renunciar l'atribució, treballo-ment conquerida, de controlar t fis­calitzar la funció gove-narnental; fem com acceptar t.d sistema ooll-tíc par <absurd que sigui; tant con resignar-se a ésser ramat.

Mai no es repetirà bastant que a un pals on no hi hagi una veri'alile consciència política, >.i bona part do la coUectivItat defugi d'Interessar-c on la <re publica» 1 consideri el r.nt «política» com a sinònim do uon fastigosa, diffcllmcíot es podrà aconso guir la possessió de les caracterís­tiques d'un gran poble

SI tanmateix entre nosaltres pre­domina un altre criteri, el de que ia polílica és només m sistema de viu­re, de comandar o d'enriqulrse 1. sense més raons, -ns decantem d'In­tervenir en la cosa púb'lca; si .iln-gu no ve a donnr-n.s el verltaMe concepte d'aquella 1 r j ens pro 1. 1-pem do cercar-lo, aoomodant-nns a un estat d'error o d indiferèn .-.u constants, tinguem per segur que l'ensopiment s'esdevlndrà , la II ir-ga en definitiva nM'la o en una perversió clutaiiana Incurable, de Tacteristliues I de c useqüèneles tan greus que on tot moment els ooMns drets I les nostres llibertats estarien aleshores a mercè de qualsevol, cl més fort o el més audaç.»

I acaba així : I «Tot això dóna sens dubte unn «n-• toritat indiscutible n. lautor per a

desenrotllar una matèria tan dítlcll com perillosa, aulorltzant-io, a més a m^s, • escriure'ns ois bons consells que en gran nombre, escampats de­licadament per les pàgines del Ht-

1 tre, ajuden a,fer-o més dolç, més I Interessant 1 més agradable.»

fS?» 6. — Dimarts , 15 de novembre de 1927 L A V E U D E C A T A L U N Y A

De les terres catalanes V A L E N C I À l i r a i n ile coM de! Conser-

utorí de terrassa a igu. Lladres forpresos par la guàrdia olvll València. I * . — .A les C'UÍÍ le £1 concert donat el dia 11 de l'ac-

Baatinada, tres maKac·nrs saltaren un tual al teatre de l'Ateneu I^ualadi xalet pròxim a la cipital, propietat | per la UQVÇJJ orquestra de Corda del de lacaDelat ramader Antoni Mar- 1 conservatori de Terrassa, composta xal, amb inieiielo dr robar U caixa ^3 30 executanu d'ambdòs sexes, as-de cabal». I foren sorpresos per la ^ ^ compigt, definitiu. | és guàrdli civil, a ta q- al, cn Uimar-ios qae ia tasca meritlssima dels seus l'·alto· foren foc. La benemèrita re- components ho mereix completament

cal comprendre l'esforç que aques­ta obra requereix), ja que tots estan at/tiindats del foc diví, germlnador de les grans gestes. El sou mestre-di-reclor. Joaquim pecanins. és la fogue-ra gegantina i flamejant que ha propagat de manera avassalladora als seus deixebles ardits aquest foc Incx-

pcUl l'agreesiò l resultà ferit greu un dels lladres i mort J'aitrn. fugint el tercer, el qual uo ha pogut ésser agafat.

Casualment, dos Individus del So­metent olren divendres, a la nit. a una taverna dels voltants d'aquesii ciutat, la conversa que sostenien a-guns Individus, sesons la qual es . tingible de l art. del Dlvl Art 'Ha sa-proposaven donar un cop de mà d>i rant ia matinada de diumenge a un xalet situat a l'extrem de la ciutat, a la sortida del carai de Torrem 1 que és propietat del contractista de bestiar 1 ex empresari de la plaça de braus don Artur MarsaL

El xalet forma part d'una finca x-tensi&sima en la qual hi ha installa-

bn; amb la seva lennesa de caràcter inculcar als seus seguidors aquella disciplina que tot ho venç. aquell amo; que tot ho divinitza, 1 aquella contiança que fa l'obra planera, per gran que aquesta sigui, i que mostra un carai radiant i lluminós, obra (avui que dissortadament està tot rublert de materialisme) doblement digna de

des diverses quadres i nombrosos fi0,in(ra perquè eleva l'esperit als ini-corrals. En aquests es guarden dlà 8lals i estimula ia massa eixorca i riament centenars do cape de bestiar dormida. bcvl, porqul 1 de llana. { ^ ^ n t de la seva Orquestra, sa-

Com que el dissabte es cobren -quan- l M „ „ „ „ , les obrej ia de-tltats d'Importància, puix els senyors ^ p u t u d temàtica 1 la m-s con-Warsal són proveïdors de València 1 vinCent expressió, ritme, la tendresa. Barcelona principalment suposavea lB ^ A e s * melòdica, de tot el qual que en el despatx instal·lat en el xa- ^ u e i x els secrets, le. hi hauria una crescuda suma. I Í M * «imiiA. o**-»^* . > eig

Els somctenlstes donaren compte de la conversa escoltada al tinent c<o la guàrdia civil senyor Onrubia, el qual a les onze de la mt es presemà acompanyat d'un sergent 1 una pare­lla. S'entrevistaren amb el senyor . Marsal, que es trobava malalt al l i ' t 1 atte per una ftlla, i posats d'acord amb els dos alls dels dits senyors, que són els que artuaímant estan al front del negoci, prengueren les de­gudes precaucions per impedir que eií lladre* poguessin fugir.

An.agats en determinats Uoce els guàrdies civils, veieren a les quatre de la matinada que un subjecte ^al ta va \<T una paret qoa.dóna al carai de Torn r-. 1 :,; vegada a l'interior de la flnex l'individu obri la porteti.

Fet això entraren dos subjectes mes. El primer ee dirigí vers el fons

de la quadra, mentre els altres d-is es disposaren a espanyar la por» del despatx, utilitzant palanquetes.

En aquell moment el tinent de la guàrdia civil Mrtí del seu amagatall.

En donar-los l'alto, els lladres ta­ren alguns dispara de pistola

Seguidament emprengueren la fu­gida.

La guàrdia civil repel·lí l'agressió dels lladres.

Dn «tels assaltanls fou greument ' ferit d'un dispar en el moment en j què es disposava a franquejar la i porta d'entrada a la finca

Un altre oatgué mortalment ferit uns passos més enllà

L'altre subjecte aconseguí desapa­rèixer

També ee donà ordre al cotxe am­bulància de Sanitat, però com q'ie tardava en arribar es traslladà el fe­rit en un carro propietat del senyar Marsal. Morí a les vuit del matí. sense haver pogut prestar declaració.

El tinent de la guàrdia civil segui leò recerques per aconseguir la ideu-tlflcacló dels lladres morte.

Fou detinguda la verdulera Glòria Berrocal natura] de Jaén. domicilia­da a València, al carrer de Jesús, la qual portada al dipòsit judicial declarà que un dels morts era el se. germà Rafel, de 23 any*, natural de Jacn. 1 que l'altre, s'anomenava só» Herraez, de t \ anys d'edat, na­tural d'un poble de la província de Cuenca.

Continuen les recerques per esbri­nar on és el malfactor que aconse­guí fugir.

Es sospita que es tracta d'una ban­da de lladres perfectament organit­zada La comunicació del tinent de la guàr­

dia civil, L'enterrament València. 14. — El tinent de la guàr­

dia civil senyor Onrubia. en donar compte a la Superioritat del succés esdevingut durant la matinada an­terior, digué que l'intent d'assalt el conegué per confidència dels somete-nistesc Hilari Ferris i Enric Espingo. amb els quals, en nnió dels sergents Planet. Trompeta, Esteban 1 dos guàr dies segons. San Martin 1 Pereda, esppraren l'arrbiada dels assaltadors.

Un cop aquests estaven a l'interior de la tluca. els donaren r«altol.. Es repel·lí l'agressió. I dos dels lladres, com és sabut, moriren.

AI lloc del sucéca foren recollides algunes eines per al robatori.

De la diligència d'autòpsia ha re­sultat que un dels morts tenia una írida per arma de foc al front amb destrucció de la massa encefàlica, i l'altre presentava una bala amb ori­fici d'enrtada per l 'ull dret i de sor­tida pel temporal esquerre La dlli g- ncla d'aufòr la la portaren a cap els metges del regiment de Mallorca Antoni Martínez I el de Victòria Eugè­nia Enric Amat.

A les tree de la tarda s'ha efectuat 1 enterrament. Els cadàvers reberen sepultura aj cmontiri civil.

P a l l a r s A l t TREMP. — Van avançant-se els tre­

ballí d explanacló del Uoc on s'ha d emplaçar l ostacló d-i ferrocarril .V.guora-Pallaresa: hi ha molts obrers que treballen en el tros de Scllés a Tremp. 1 es creu que dintre poc mís d'un any quedarà completament aca­bada l e.xplanacló de la via flns aquesta ciutat.

L'èxit sorollós de Pecanins l scu^ músics, fou compartit molt es­pecialment per la notabillssima pia­nista si,nyoreta Matilde Vivé. molt equilibrada i sempre justa en les so­noritats.

La primera part del programa fou dedicada a Haendel i Mozart: «Mi­nut- en «re major», de Haendel, 1 «Serenata» en «sol major», de Mozart. tan melodlós i tan exquifit.

La segona a Corelll i a J. S. Bach. Del primer, '.Concerto grosso. nilme-ro VHI, en -sol menor», i del segon •Concert» en «re major». Bach tan se­rè, tan espiritual i tan pur com sem­pre.

Ole-Olsen I Brahms ocuparen la ter­cera part del programa. Ole-Olsen. gran músic francès del segle XVIII cridà extraordinàriament l'atenció amn «Petite sulte», en cinc temps, per ronglnalilat de la seva música ri­ca d'Inspirats motius, 1 com a pre­cursor de les noves modalitats instru­mentals. Brahams amb «Dansa Hon­garesa» sabé entusiasmar la sala. que unànime esclatà en xardorosos i vl-brants aplaudiments.

Es bisaren algunes composicions 1 per acallar I s clamoroses ovacions del nombrós i selecte auditori es posà com a últim número i fora de pro­grama, «Aria», de Bach.

I Aquesta gran manifestació artística que ens ha mostrat l'Orquestra de Corda del conservatori de Terrassa,

I hom creu que hauria d'ésser per tots . nosaltres. I especialment per als raó-| slcs igualadins. un bell exemple a se-' gulr. unlut-nos tols, però fugint abans

de tot partidisme l de petites mires, tenint sempre present els fruits sabó-roslssims qu una obra d'aquesta na­turalesa ens podria proporcionar.

R. GABARRO I CAMPMAJO

M A N R E S A

Noves diverses Han estat llicenciats 250 minyons

que prestaven llur servei com'a sol­dats de quota al Batalló de Caçadors da Reus número 16 de guarnició s Manresa.

— Ha estat molt comentada la di­missió del senyor Ramon Vila del càrrec de tinent d'akalde de la veï­na \ i l« de Súria. S'Ignoren els mo­tius de la dimissió.

— Hem vist el número de la popu­lar revista «Ave Maria», que amb tant d'èxit veu la- llum a la nostra ciutat. Com sempre, resulta una P'J-blicació molt escaient i de gran pro flt. Amb joia ens assabentem que ja ha assolit un tiratge de 5.450 exem­plars per edició, ço que vol dir, que l'esforç dels redactors 1 editors í» ben acollit erreu de la nostra Cata­lunya on la revista «Ave Maria» éé-campanya les eeves fulles benfacio-res.

— En la seva darrera sessió la Cambra de Comerç va tractar del mercat dominical. Lamentà que no sigui concedit a la ciutat mentre fB concedeix a altres.

També es va tractar de la R. 0 convocant elc-cions per renovar la meitat de la Junta i acordaren ac -u-sellar bé els que vulguin presentar candidatures.

— Ha estat molt sentida en aques­ta ciutat la mort de donya Gertrudis Vives 1 Vich, vídua de Pere Perera puix era una dama de grans merei-xements, molt bona. i emparentada amb distingides famílies :oanrcsa-nes. Per això a l'enterrament I fu­nerals celebrats a Barcelona aeu dlren tants manresans a palesar amb nosaltres a la família el sentiment per tan sensible pèrdua, A. C S.

— El farmacèutic manresà. resident • Barcelona. En Francesc Puigplq ié Raurich. ha fet encàrrec a la '«sa Jorba perquè reparteixi als presos l persones més n^essltades una almoi­na que segons ens diuen és de força consideració.

L l u s s a n è s SANT QUIRZE DE BESORA. - En

la sessió haguda a Casa de la Vila divendres passat, s'aconseguí que es vo'és una subvenció de 2,000 pessetes p-r al Col·legi popular. Diem s'acon-

—Hom ha començat la collita de Ics seKuí. puix va venir lot just. Hom iives' .?.ue ^ c''rf a1ues' >ny aerà , comprèn l'actitud d'alguns regidors

que votaren en contra, perquè l'o­bra meritosa de l'esmentat Col·legi es ben palesa, i amb un esdevenidor brIUant.

—S'hagué de sufocar un incendi de­clarat al garalge del vel Josep Igle-SHS (a) «Pepet de les tartanes». Hi acudiren les bombes de les fàbriques, i així pogué ésser dominat Es cre­maren, però, dos camions, i ocasionà a més. altres pcrjudlcLs. El propietari es produí algunes cremades a la ca­ra, que per sort. no són greus.

—Diumenge passat tingué Uoc la conclusió del Novenari d'Animes, 1 Ws els actes s veieren molt concor­reguts.

—La setmana passada fou verlta-blem-'nt desgraciada. Dues dónes es trencaren una cama' I una altra el braç.

T A R R A G O N A

Home mort per una pectra duspresa Una pedra, que feia tres lones de

pes. es va despendre dissabte passat, a les tres de la tarda, de la pedrera que hl ha al terme municipal de Pradell j Uoc conegut per Pas .del X'.txo, agafà dessota a Vicens Mar­tínez 1 Burrlana, qui morí a l'acte.

Un auto cremat Ai quilòmetre 74 de la carretera de

Tarragona u Lleyda i terme de VaU-raoU, la guàrdia civil va trobar un

j automòhU encès 1 abandonat. I El vehicle va cremar-se totalment. j Hon. diu que era una camioneta. ( que servia per al repartiment del

pa dc! Forn del CUr.e. Altre* noves

Es molt visitada l'exposicio de ca-rlcaïures i dibuixo» que el Jove ar-

' tista J. Roig ha instal·lat a: Centre i industrial.

Entre les caricatures figuren le» de personalitats molt conegudes a Tar­ragona, la qual cosa consülaelx un encert del dibuixant, per tot» reco­negut.

El senyor Roig ha estat molt feli­citat.

—Per a mitjan mes de desembre vi­nent s'anoncia en aquesta Audiència la celebració del judici d'una causa procedent del Jutjat de Gandesa, per assassinat comès a la Pobla de Mas­saluca.

El fiscal demana tres penes de mort.

—Un representant de la compa­nyia d'aigües de La Granja, visità l'alcalde, senyor Segura, 1 l'Invità a visitar els seus pous arteslans a fl que es doné» compte del caudal d'al-gües que brollen dels dits pous, el qual es considera més que suficient per al proveïment de Tarragona; s'ha ofert en bones condicions a l'Ajun­tament.

Probablemena. un dels dies de la setmana entrant anirà a visitar els dits pous una comissió de l'A-Jnntament per a presenciar l'afora-ment.

—Per moure escàndol, cinta Pa-Ilaiesa l Tortosa fou penyorada amb 15 pessetes.

L L E Y D A I I fred

I La Pinperatura ha baixat extraor-

I dinànament durant les darrere» vint-i-quatre hores.

Durant la mt passada ha caigut una forta gelada,

i La temperatura màxima durant les i darreres vint-l-quatre hores ha estat ' <k 10 graus, 1 la mínima de tres

graus sota zero. Mena agredida per un «Iml

A la casa de socors fou assistida 1 la nena de vuit anys. Anna Arias,

la qual presentava contusions a la cama, produïdes per un simi d'una •irowpe» ambulant que e» troba en aquesta cliutat.

Altras noves Mitjançant una reial ordre del Mi­

nisteri dei Treball, s'ha ordenat a aquesta Direcció d'Estadística que es formi la del cens dels amos que , hi havia des del primer del corrent, 1 a'.s efecte» de poder inplantar els comitès paritaris.

—La Diputació està efectuant els treballs de confecció del padró de les cídules personals de l'any que ve, per tal de procefllr directament al cobrament de l'Impost la mateixa corporació.

—Al poble d'Algwalre ha sortit a concurs la plaça de farmacèutic, amb la relrlbueló de 2.500 pessetes anyals com a mínim.

—El personal de la secció de vies í obres de la Diputació, fa treballs dc camp i d'estudi per confeccionar el camí veïnal de la carretera de Lleyda a Puigcerdà a Peramola.

S e r v e i M e t e o r o l ò g i c

d e C a t a l u n y a

Situació eeneral «tmosfèrioa d'Euro* pa a ics «et here» del dia 14 de no­vembre de 1927 Les altes pressions de l'occident

europeu continuen situades a l'oest d* França l a les Illes Britàniques.

A les costes d'Itàlia hl ha el cen­tre d'un nucli tempestuós, que durant les passades Jt hores, donà lloc a m-il temps, amb algunes pluges a Ics costem mediterrànies d'Espanya.

Plou al Marroc, al Canal de la Mà­nega i a les costes alemanyes del mar Bàltic.

Neva abundantment a tot l'Europa Central.

El fred continua accentuant-se a tot el nostre Continent. Ctlal del tem pa « Catalunya a lea

vull hore» El temps és bo. Predomina cel se­

rè | venis freds del sector nord. Durant les últimes 24 hores es re­

gistraren lleugeres pluges, motivades per una extensa tempesta que al llarg de la costa creuava del sud-oest al nord-oest.

El fred és intens a tota la regió, amo les mínimes als següents Uocs: 8 graus sola zero a l'Estangent; 7 graus sota zero a Ribes l Capdella, • 4 graus sota zero. a Pobla de Se­gur.

Al cim del Munlseny nevà Ueuge-rament.

À n g e l R ' u ' z í P a b l o

A les onze de la nit passada ha mor: a la nostra ciutat el conegut es­criptor don Àngel Ruiz 1 Pablo. Feia alguns temps que paUa d'urèmla l de deu o dotze dies ença s'havia agreujat fins al pum del fatal desenllaç.

El senyor Ruiz 1 Pablo havia nav eut a Villacarlos (Menorca) el 26 dc gener do 1SS5: Cridà l'atenció avl"t per ses «Poesies» en què predomina­va la nota reUglrsa 1 els quadros de costusm. També escriví en es panyol diverses obres, novel·les i l l i ­bres de costums l viatges.

Com historiador publicà l'any 1«0 la història de la Junta Particular de Comercio de Barcelona», editada per la Cambro de Coaerç.

Però la característica especial de Ruiz 1 Pablo fou l'article de diari. Col·laborà en diversos Jiari» de P.».!-ma de MaUorca. Barcelona i Madnd, i donà a sos escrita un to de conser­vador intel·ligent.

Últimament repartia la seva col·la­boració entre els diaris «La Vangaíir-dla». de. Barcelona, i «El Debaté», de Madrid.

Als seus fills, especialment els no­tables periodistes don Josep Maria Ruiz Manem, d'«EI So!», de Madrid. 1 anUc redactor de LA VEU DE CA­TALUNYA, i Jaume, de «La Vanguar-di«». a'ompanyem en llur pena i e'.s fem present nostre més afectuós con-dol.

o m m o •

E l viatge de Marx

i Stresemann

BANQUET. — DISCURSOS DE SEI-PEL I MARX

' Viena. 14. — Monsenyor Seipel ha donat un àpat a honor dels senyors Marx, Stresemann i seguici d'amb­dós.

Durant l'acte, monsenyor Seipel pronuncià un discurs posant de re­lleu l'afecte amistós i simpatia càli­da d'Austria, vers els senyors Marx i Stresemann no sols per llur actua­ció política sinó per llurs persones.

' Mentre no sigui la conflança BU els veïns la base del progrés d'E-'-ropa, no hi haurà pau veritable i du­rable.

Hn la seva contesta, el senyor Mirx manifestà que estava d'acord amb el seu col·lega austríac per afirmar el moviment ascenslonuí d'Alemanya l Àustria.

Observem — digué — que ambdós països s'aparten del passat turbulent que han travessat, per entrar en una era de treball i progrés.

L'Idealisme que anima Alemanvi i Àustria ha d'ensenyar als pobles el camí de Uur alliberació. — Fa­bra.

E l s grans vols

V o l d e C o s t e s COSTES I LE BRIX ARRIBEN A MON­

TEVIDEO Montevideo. 14. — Han arribat a

aquesta capital, essent aclamadissims, els aviadors Costes i Le Brix.

1 cap da poc d'arribar, foren rébuts pel president de la República qui els felicità per la brillen tosa de llur tra­vessia de rAtlàntic. — Fabra

HIDRO DESTROQAT AL RIN Colònia, 14. — Unhidroavió, tripu­

lat pe Icapita aviad «• courtney, i el qual anaven tres passatgers, que havia amarat en el Rin, després d'ha­ver efectuat el viatge Londres-Colò-nia, ha estat emportat pel corrent i ürat contra uns vaixells.

L'aparell ha quedat trossejat, però el pilot i els passatgers resultaren, üonosament, lUesos.—Fabra.

L a s i tuació a la Xina

SAQUEIGS A HANCAU Hancau. 14. — La soldadesca s'ha

lliurat al robatori i saqueja nombro­sos magatzems.

Al barri de les concessions, la tran quiUitat és completa. — Fabra.

Darreres informacions

I t à l i a

ELS DUCS DE PUGLIE A TRÍPOLI Nàpols, 14. — Els ducs de Puglie

sortiran avui a bord de l'^Ancona», en direcció a Trípoli, on de moment, h'tti flxat Uur residència. — Fabra. RETORN DEL CARDENAL ASOALESI

Roma_ 14. — L'·lmpero» manifesta estar informat de què el Cardenal Ascalcsl que arribà ahir a Roma, per unes quantes hores, es dirigí al Va­ticà, on els eminents prelats el feren objecte de llurs telicitacions per tro­bar-lo completament restablert de la Indisposició passatgera que l'afectà recentment Ja és sabut que ei car-

J denel Ascalesl es va veure Impedit, ' per la dita causa, d'assistir a la boda

del duc de Puglia. Ahir a la nit ma teix sortí cap a Nàpols el Cardenal. — Franyola.

R o m a n i a

Onv ci.a collita eliundnsa.

—Ha estat nomenat regidor de l'A­juntament <!•• Tremp, i diputat pro­vincial corjwrallu. l'advocat senyor Conrad Cortada Barri.

—Es digna dc lloança l'obra que esta fent el Jutge d'Instruco^ d aquest partit Judicial, senyor Pau Balsells. I es hores que el seu càrrec U dei­xa lliures, les dedica a l'ensenya­ment d idiomes a una vintena d'a­lumnes. Fa repartir pels mateixos deixebles le» quotes .jue paguen men­sualment als malalts dol Sant Hospi­tal • als presos.

—Avint 'l'^diiran acabades le» obres d" restauració de la farmàcia d'a-qu'Sia ciutat de Josep Solé Palou, que pef cert serà de le» millors pel B é jus t de la MVI^ decoració i es-

-o nim o-

faióï local.

C o m i a t i l t l C i r c M n

' La Direcció del Circ Krone ha fet ' públic el seu agraïment per les aten I cioos rebudes 1 la impressió agrada-

bilísslma que s'emporten de Barce­lona.

També fa constar el seu disgust por haver-se vist obligat a abaudonar el seu projecte de viatge per Espanya. Elà impostos que el Circ hauria de satisfer semblen tan exceslus a la Di­recció que tem farien perillar l'èxit de l'empresa. Ultra això hi ha les despeses de transport per ferrocarril, que costen a Espanya 100 marcs més pe,- quilòmetre que en tots els altres

I països que el Circ ha visitat^

YORCA DECIDIT CONTRA EL GO­VERN. — DIU QUE ESTA D'ACORD AMB EL GENERAL AVERESCU Bucarest, 14. — Segqns els periò­

dics, el professor senyor Yorga ha dirigit una 'a important personalitat una carta oferint-li els seus serveis per a realitzar una aedó comú en­caminada a treure l'actual govern.

El senyor Yorga afirma cn la dita carta que està d'acord amb cl ge-neral Averesco. - Segons cl diari independent «Ade-

varu!». aquest n orri no està encara ulllmat. — Fabra. LA DECLARACIÓ DELS TESTIMONIS

DE LA DEFENSA AL PROCÉS MANCILESOU Bucarest, ;S — A l'audiència d'a­

questa tarda el procés Mancilescu. han declarat els testimonis de la de-fensa. sense que s'hagi produït cap incident.

Falten encara per declarar 17 tes­timonis.

Es creu que es celebrarà sessió a la nit. i qu« «i veredicte es conetx-í-rà a primeres bors de la matinada.— Fabra. ES AJORNAT INDEFINIDAMENT EL

CONGRES DELS AGRARIS Bucarest, 14. — El partit nacional

agrari ha decidit ajornar indeflnidv ment la reunió del seu Congres ge­neral que s'havia de celebrar, com ja s'havia anunciat a Alba Julta. — Fabra.

Accident del treball Treballant en una obra del carrer

de la Lleialtat, i en ensorrar-se una paret, van pendre mal el mestre oe cases AUce Rounsé 1 Masdéu, de 3= anys, i el paleta Manuel Ferrer I Es­padà, de 45.

El primer sofrí commoció cerebral | fort masogament general. 1 el se­gon, commoció vícoral I també raa-segaraent general.' , . , .Foren assistits al dispensari del carrer de Roser.

Nena terida en caure Jugant amb altres nenes de la seva

edat, Isidora Sàncbez. de 7 anys caigué escales avaU dc casa seva. Bassegoda, 73.

La nena, en caure, es produí una ferida contusa al parietal dret 1 uno fona contusió traumàtica abdominal.

Fou auxiliada al dispensari munici­pal d'Hoslafranchs, i després fou con dulda a l'Hospital Cllntc.

L a c r i s i d e l t r e b a l l a A s t ú r i e s

Oviedo. 14. — Al Centre Obrer ha celebrat una assemblea la Federació de societat», per atractar de la crisi del treball.

Acordaren nomenar una comissió qoe faci els cens dels obrers atu­ra:* i fer una campanya per a enfor­tir e's quadros d'organilzacfó.

També s'acordà visitar el governa­dor de la província, president de la Diputació provincial i l'alçale perquè aquestes corporacions obliguin els contractistes a abonar el Jornal mí­nim i la Jornada de vull hores.

Pe últim s'acordà demanar a l'Es-tot un anticip d'un mill''' de pessetes per a normalitzar els treballs de les fàbriques militars.

C o m v e r s a d e P r i m o d e R i v e r a a m b e l s p e r i o d i s ­t e s . — V i s i t e s . — B a n q u e t . — C a m v i s d e G o v e r n a d o r s — L ' e x p e d i e n t d e r e s p o n ­s a b i l i t a t s d e s d e l ' a n y 1909

Madrid, 14. — Prop de les deu de la nit abandonà el presient del Con-sel; el seu despatx oficial del Palau dc Bonavista, Junt amb el seu secre­tari, senyor Cuesta.

L'esperaven alguns periodistes, 1 el President sextrà en veure'ls, i els preguntà si tenien algunes notícies, perquè ell no en tenia cap.

—Ja saben — dilgué — que vaig des­patxar amb el rel, a qui vaig posar nombrosos decrets a la signatura, que ja hauran estat facilitats pels Departammis respectius. Pfll demés, he rebut les visites de dos ombaixa-d TS. el d'Anglaterra i el dels Estats Units.

El d'Anglaterra es troba molt satis-tei del seu viatge pel Marroc, on ha esta: jnolt atès per Ics autoritats, les quals li facilitaren tots els mitjans possibles perquè la seva estada allí 11 resultés com niés obsequlada millor.

Quedà encisat dc la seva excursió a Xauan, per aquell terreny tan ecci-dentat, 1. segons m'ha dit, ha com­près ara més que mai les dificultats que l'exèrcit hagué de vèncer en tota la campanya

Aquesta tarda — seguí dient — he assisUt a la representació de Maria del Mar», de Joan Ignasi Luca de Tena, que m'invità el dia que vaig visitar 'el quadro <le Salaverria i ara he vlngu de donar una volta, a veure sl hl aa quelcom de particular. No hl és. Demà penso assistir al banquet amb el qual obsequiem a Brown Scott després a un te a casa del duc d'Alba, a honor del mateix senyor, 1 a la nit. a l'hora de costum, em reuniré en Consell amb els meus companys de Govern.

A continuació, s'expressà en aquests termes:

-Avui he sgnat una reial ordre trametent a l'Assemblea Nacional 1 a la Coml siA que s'ocupa d'això, l'ex­pedient de responsabilitats des de l'any 9 Jo crec que des d'aqüosta data s'ha de dir que arrenca l'etapa caracerlstlca d'Espanya. Des d'alesho­res es pot dir que tot, fins el dia obeeix a unes mateixes causes. Des de la pèrdua de les colònies, vingué una etapa dolorosa de reconstrucció, en 'n qual ens recollírem 1 donarem exemple, com el dels pressupostos de Villaverde. Foren 10 anys que Ja no ens pertanyen A l'any 9 sorgiren les lluites doloroses del Marroc, Tem-baiv dels reservistes 1 tantes altres coses que estan encara en la memò­ria de tothom. *

No es tracta amb aquest traro»tl-mrnt de l'expedien de responsabili-als d'anar contra les persones, sinó de d"sentranvar quina part tingué en toies r.qnclls calamitats el sistema polític, les classes que en aquells SUCCPS«05 intervingueren, la premsa el Parlamen. I . en fl, com dic rbans el sistema polític, per a deduir-ne d'squesl estudi detingut i fet amb la major sinceritat possible les ense­nyances per al present i per a l'es­devenidor.

Un altre periodista pregunta al president si, com e» deia, seria sig­nada av^t una extensa combinició de governadors.

'-Extensa, no — . onleslà - . D^mè es signaran els dos nomenaments d Àvila i Ciudad Real. En el primer d'^qncixos Governs flg irava un fun­cionari expert, però que es troba molt malamnt ede «niut; 1 en «1 de Ciud- | Real han eidevlngut uns pe­tits Incidents, i rer aix6 hem nome­nat nou govrenador Fs possible, no obstant, que e» faci .iu»icom per pas-sar un gov rnador a un altre càrr-j però no té importància nl cap a bast polític.

l e s i n t e r p e l · l a c i o n s a l s p ' e n s d ' a q u e s t m e s d e l ' A s s e m b l e a

Madrid, 14. - Heu s ací les ínfer-peüaclons ja anunciades 1 accepta­des per als quatre plens d'aquest mes:

Senyora marquesa de ia Rambla, al ministre d'Instrucció Pública, so-fcre IFnsneyamenl d-l Catecisme a ise Escoles.

Don Qulntllíà Sa'difia. sobre dos decrets do la Presidència l dn°s dtv rosídon. de Gràcia I Justícia. En aqueíta Interpretació i.fervlndraii el president del Consell • don Gal Pmte

Senyoreta Díaz de Rabaneda. 'n-terpellacló al prseldert sobre el pro­blema de 1 absentisme 1 l'emigració.

çenVor Sàlnz Rodríguez. *1 ral-nwro de Foment, s-bre les foto^ò-

./rleoles al ministre de Foment. Resident de l - ^ ^ ^ 8 ' » ' f

.ueriraent dels perí<'l ties, man fe • ?4 Cuesta nit que en les inte.pel-ucions esVocedlrà a un torn corn i Mif hi de deu minats, però que

L a m «rxa d e M r . S c o t t «,HrM 14 - Aquesta nit ha

res. v l oiisequia el u»-^ ^ ^ c a L d^s . u c ^ , . ba. i . . ja nit. marxar « Paris-L a d e i x a d e l S r . C o l l a s o

a c c e p t a d a

ra. més necessitada d'aquesta, a Bar-celona.

E!s esclaus de Birmània

EXPEDIOIONr P«R ACONSEGUIR L'ALLIBERAMENT «ancoon 14 — Pròximament sera

env^nna ' e xped i c ió , ^ ^ o ^ te de completar l'emancipació dets esclaus de la Birmània del NonL

Una altra expedició anirà auat, a les muntanyes de Naga, a fi d impo­sar les mesures que siguin necessà­ries per a suprimir en absolut ia pràctica dels sacrificis humans —Fa­bra.

Conferències dels sucres

DEFENSARAN LA POLÍTICA SUCRE­RA OE CUBA París, 14.— Han terminat els seu»

trebaüs' les Conferències celebrades aquests ültims dies a Paris mtre personalitats de la indústria Sucre­ra d'Alemanya, Polònia. Txecoeslo-vàquia i Cuba.

En virtut dels acords adoptats, la indústria sucrera dels esmentats paï­sos defensarà la política cubana que tendeix a normalitzar i estabilitzar les relacions entre la producció i el consum del sucre en tot el món. — Fabra.

Explos ió a P i t t s b u r g

Í0 MORTS I 500 FERITS Pittsburg. 14. — A conseqüència de

l'explosió d'un gasòmetre que conte­nia cinc milions de peus cúbics de gas han resultat vint morta l cinc cents ferití. — Fabra.

Cuiners francesos

preparar la del Duce amb el *.„ Marinkovitx. Pel contrari, es din y0r el ministre de Negocis Estranger, V?6 goeslau es dirigirà amb preferència Londres. I el corresponsal ^ .I1 •Stsrapa. comunica al seu peri^ que el dit viatge té gran ImportC: 1 assegura saber de font fid.-riíZ'' que els motius que indueixen e' m'' nlstre serbl a visitar la cap·/ai glcsa estan explicats per poriar ^ dit senyor una mlsaió políiico-an.*' ciera. Afegeix que; tractarà amn „i senyor Pere Bark. ex-mlnlstre d» * nances rüs 1 director do l'·Ang·ofn lerratlonal Bank. sobre la coiiocach de capitals britànica a IugoesI5via quai cosa d'ésser cert. explicaria l'in terès amb què la premsa iugoslava segueix els comentaris de h britàm

; ca sobre la signatura del tractat fian : co-lugoeslau. — Franyola.

Mori de l'explorador

noruec P r e s gaard

HAVIA ESTAT OOMPANV DE NAN-SEN Londrs, 14 — Comuniquen d'Oslo

que ha mort als 47 anys el conegut explorador de les regions àriiqu^ capità Prestgaard, que flus fa poc exercí el càrrec d'agregat naval nu ruec a Londres.

El capità Prestgaard prengué part en diverses expedicions polars, la més cèlebre de les quals fou la rea­litzada en 1903 a bord del tPram., amb el qual en companyia de l'ex! plorador Nnnsen arribà fins a illes del Rel Eduard. — Franyola

F r a n ç a

a Londres

UN AGRICULTOR TROBA EL CADÀ­VER D'UN SOLDAT DE LA GRAN GUERRA Beims, 14 — Un agricultor que tr*-

baUava la terra prop de Coulommís la Montagne, ha vist amb emoció que la seva arada posava al desco­bert el cadàver d'un soldat francès mort en la gran guerra, l'anell nup clal i placa d'identitat del qual oor-taven el nom d'Antoni V'.ncent, de! reemplaç de 1909. — Franyola.

GRANS FREDS ARREU parís, 14. — Les noticies rebudes

dels departaments assenyalen fre'í intensos a tota la nació, A l'Auvèr ma la capa de neu és superior a 40 centímetres, i la tcmperatUTe 13 graus sota zero. — Franyola ES PROCESSAT EL BANQUER 80-

YANDAL ! Paris. 14. — El banquer senyor Bo-j yandal ha estat conduït davant dtl í jutge d'instrucció encarregat del pro

cés relatiu als títols hongaresos. El dit banquet ha estat sotmès u

IIÍI llarg interrogatori. Després s'hú . decretat la seva presó. 1 El jutge d'instrucció ha procedit a

aixecar els segells 1 a la lectuí^ d'ol guns documents davant del senyor Bluraensteln. — Fabra. INAUGURACIÓ DEL TELÈFON PA-

RIS-PRAGA París, 14. — Avui s'ha procedit a

j Inaugurar la línia telefòni c subter ' rània directa entre París I Praga. -• Fabra.

UN GRAN BANQUET EN PREPARA­CIÓ. - SERAN REBUTS PEL R l l I-ondres. 14. — S'anuncia la pro.

pera arriba Ja d'una delegació de cul. ners f'ancesos els quals seran hos­tes de Uurs compatriotes 1 d i Uurs col·legues londinencs.

La federació de cuiners de Londres els obsequiarà amb un banquet en un dels principals hotels de la capi­tal, que constituirà nna ofcra nieitrj de l'art culinari, i seran rebuts en el palau de Bucklngham. pel *en president honorari, el rei Jordi V.— Franyola,

G r a n B r e t a n y a

TRES TERRATRÈMOLS Londres, 14 — L'Observatori del Ml

nisteri d'Aeronàutica anuncia que ha registrat aquest matí tres terratrèmols a una distància de 3.600 mi lles, pro­bablement a l'Oceà Àrtic. — Fabra.

A l e m a n y a

ATERRATGE VIOLENT D'UN AVIC POSTAL. - UN FERIT Berlín, 14. — Un tel- ï raaa de

Waldenburg, 'anuncia que un avio postal de la Unia Praga-Varsòvia ha aterrat tiolentment prop Niederpfaiz-brunn. L'aparell es capgirà i es des­truí completament.

El pilot ha resultat ferit.—Franyola. ELS ESQUERRANS TRIOMFEN EN

ELECCIONS MUNICIPALS Berlín, 11. — Les eleccions muni­

cipals celebrades a Erema i altres ciutats alemanyes del Nord. han coas-tltult un èxU per als partits de l'ef-querra. — Fabra.

P a l e s t i n a

E l t r a c i n

i r a n c o - í u g o e s l a u

INFORMACIÓ ANGLESA SOBRE LA SITUACIÓ

! Londres, 12. _ El corresponsal de Hao.ir,,S,m nS r Guette·· a Belgrad, declara saber de font autoritzada aue la sortida sobtada cap a Roma íiel general Brodero, ha estat deguda a a possibilitat que es celebri una ei.-

trevista entre Mussolini i Mannko-i . nar atlUMt de Paris anWH eT'tr,eyist* "tat fortament tànks C?Dlres franc,-'?os 1 í>r<-

i S'assegura, per altra part. que al-Ro^aeéex1n^ÍnH,re ^" 'Po téndar l a i J ^ l : 1ïp?sà recentment ai Duce la ian S , 1 6 I61 Pacte ^nco-lügo * q"e C nhlr^ M"SS0"nl Tr£t«ï ™m n° .^"S'derava aqiust

n ^ n T a <llriglt con"-a ella celbrTr*:6, Mt&nlc • B ^ r a d ha

« a ^ b T s e ^ ^ T

serbl e11 SObre 61 Paot« '«"ço-

AN.RA AD,LONQDURE8MA,"H,(OV,

esMmost?en eIs c<!n,res P011""

lugoeslava aue fn L ^ L la prems* natura d e t ' t ^ t a t ^ ^ ^ ' * Sl*-» de m a m S S l " ^ ^ no

B^grad! S e r a B r i ï ? ™ * m i * « nut . V,1^ Hr,u orodero hagués tnr

« ^ 9X00 el »enyor Mussolini

, UN DONATIU DE ROüKEFERLLt PER A UN MUSEU ARUEOLOGIC Jerusalem. 14. — El filantrop müio

narl senyor Rockefeller ha donat deo milions de dòlars per a le creació del Museu Arqueològic de Palestina-Ja s'han adquirit els solars per a i'e-diflcacló 1 d'un moment a l'altre es començaran les obres. — Franyola.

E s t a t s C / m to

GRAN TEMPESTA AL MIDWE8T. -j MORTS i FERITS | Nova Pork. 14. — Una violenta 'tan-

pesta s'ha desencadenat damunt »i el Mldwest americà. La violència de l'huracà ha causat danys moll im­portants. Hl ha dues persones mor-tei 1 algunes de ferides. — r8bra

, INCENDI A UN HOTEL DE XICAGO — MORTS I FERITS

! Xicago, 14. — Durant l'incendi d'un hotel, han mort vuit persones i l'b»0 resultat 14 de ferides. — Fabra. UN NOU RADIO DEL «BETA». -

DETALLS DE L'ACCIDENT i Nova York, 14. — S'ha rebut un nou

radlograma del vaixell petroler j ta!, que anteriorment havia i ' * " . " , el senyal «s O. S... ner l"csP *7 d una caldern, anunciant que el rill ho desaparegut, i que en ara g"8 lentament, el vaixell ha prosse?'»' el seu camí vers aquest port Pc,s,' rlors ràdios del 'Bola» anunnen q" l'explosió matà tres tripulants i c3^ sà cremades greus a altres. Un d f"

i fou recollit a bord dei destrucor j •Ammaen·. _ Franyola

BOUIÀ v i a

LA INSTRUCCIÓ OE L'GXERCIJ. ' UNA PROTESTA ^ELS MINlST*' DE FRANCA I t \NCLATEBB* Santiago de XUe. |4. - El diari «1*

Naclón. diu que els mlü*"-65 '„ França I Anglaterra a La P6*1, _% protestat prop del Govern " o ' ' j . contra l'emplu d'oflclal i sots-oflet"' alemanys com a instructors d- 1es rit balivià. „.

Sembla que e! Govern d.' La ^ contestat que aquests oOcials no ' j * ja súbdits alemanys perquè es noc' naLtzarn en la ciutat Uiure de u ^

, zlo. Fabra,

L A V E U D E C A T A L V N Y A P à g . 7. — Dimarts , 15 "de novembre d e i í W

L A D I A D A E S P O R T I V A M a r í t i m s

BECATES A V I L A

i [f'^'o» "tongada de regales ds j n un trajecte de tres míllus.

fora del pon. El vent era i'rta°Saua lleuger· 61 qUal rüla 1 llevant, amb bastaiu .le mar

•Ponent., tripulat per P r e „ e r , senyoreta Massaguó Ferrer 1

««'^t el Club Marítim celebra •Oufí.. triíalat per M. Ferrer i ^1-ZMe. 01JT-T. ,o„nioc .u nyorela Massagué '"rrer 1 e--Mar Negre., tripulat per Bertrèn

1 senyoreta Bigorda. ésAMl,arqueSt P^g^ma tan escaient, es segur que el Club organitzador

• U n t a n t d'intensitat a mesura ' J veurà curuU d'aquella concur-el matí. ! ^ l a selecta que tan fembellelx els

¥11 XÀe de creuers lleugers, sols : de les seves peculiars festes e* * t r í n la sortida el .Porla. i el

'^ l ' conservà tota la volta, gua-?1 ^Tat». la que el Jurat hissà

D i a 1 3 d e n o v e m b r e d e 1 9 2 7

C a m p i o n a t d e C a t a l u n y a d e f u t b o l

R E S U L T A T D E L S P A R T I T S

W ,1 regata. JaqueelJun * "esa d'es ursament de pandes recor-

E. P. ï. XX ANIVERSARI DEL 0. N. B.

IMumenge se celebrà, amb un èslt esclatant, el vintè cap d'anv de la

If·.Sirvana.. menat pel seu pro- ' fundació d ^ benemèrit Dub de Na I 0 . , c^ar Torre«is._Mab^la seja ,aci6 Barcelona, sota un pmgran^

^ i els senyors Peradejordí 1 Es- mou escalfSt l'digne de ú ' t e t f e ^ " ' u e l ocorregut en 30 minuts. lat ^ la diada '· « ^ les.m-

f & . amb el seu P/opletari Duj I Heu-s-ad el8 resuitatS:

' í ^ J Z ^ H S J\%'r ! JNT,CNT DE RECOR(» tos 200 metres, ;L,e en 33 minuts. Havent et «Nir. ia senyo^^ Mari L1 v ^ « n y » 1 .les proves· quea3 ^ 1^1 assoli el seu desi^ t l t S

de is segons i ej deixà establert en 3 m. 35 s. 3-10.

,lDvIdor de la regata, i . després que els anteriors, es

^ 1» sorüda als tres creuers pe-ti* - •- -Corredisses 1 «Inés.. iSeclt'i j is poca estona, per raó de la í! momentsi la pluja que queia, Len per retirar-se. m I^'ileU anterfors, no feren la re-

fmestes dues proves se celobrnrnn iprtxim diumenge, si el temps ho •nne'.

N0U YACHT DE REGATES I Acaba d'arribar a le palanca del

uaritlm el vuit metras de fòrmu-"ntenacional. ex-AUóse da V. de Ma-

G R U P A

Espanyol -Barce lona . . . . a a i Gràcia - Sans o a j Badalona - Europa i a 2 Sabadell - Terrassa 2 a o

G R U P B í ú p i t e r - M a n r e s a 5 a 2 l l u r o - Sant Andreu o a 2 Atlè t ic - G i m n à s t i c 4 3 2 Lleyda - Mart inenc 1 a 2

P U N T U A C I Ó

Espanyol 12 punts Europa 10 » Barcelona 8 » ' Sabadell 8 » Badalona 4 » Sans 4 » Terrassa 2 » G r à c i a o »

Mart inenc 10 pums . Manresa 8 » S. A n d r e u 8 » At lè t ic 6 » G i m n à s t i c 5 » Júp i te r 4 l l u r o 4 Lleyda 1

» »

GRACIA U. E. DE SANS Mentre l'Espanyol i el Barcelona i-s

disputaven el cap, h i havia uus equips que per llur manera de jugar, es pot dir que es disputaven a cua. Són els dos equips que encapçalen aquestes ratUes. 1 ha estat guanyada pel Gràcia. El Sans, o l'ombra del i 2a ia penva K M. resOrvado per a

"ir el priDMr c.orredors júniors £ neòfUs, peró no

A t l è t i q u e s

VOLTA A BARCELONA Diumenge havia d'efecluar-sc

aquesta carrera a peu que organít-

ESPANYOL•BARCELONA Ja s"Ua efectuat i resolt la corape

L'Aotío record, de 3 m. 50 s. 5*) el detentava la senyoreta Lucrecià Mufioz Reja.

menu í L r o ^ i , ^ re€mPlaÇa- «ncia que durant tants de dies ha ri/metres es presentaven a la S s GonzàS ' p a U t ' u r^ '5 ne" l * vibrac10 1 ^ neKuU en fpTrò degut'a les maleUcs el d e l x a r e T e ^ / m u 7 T qU€ ^ «««'a multimd ciutadana. Ja

r .„.n,inr« T,« fei·iín »» « . „ " ; , ,, „ s· 7'10· 1 ha passat la febre de les prèvies dis-F £ ^ 1 1 I6" ! ousslons. de les apologies apasslona-

^ i , Par 15 oblinguts to™ ' des; i ja s'haa esvaït, també, els dub-r ^ r f i ! :n „, 165 > Incertiluds. S'ha celebrat la Gonzàloz, 2 m. 34 s 4-5; gegalà. gran batalla i n'ha sortit un

2 m s m 38 *' 1 BrUl1' venced0'· 1 un vençuL Vencedor. l'Es-TnmKA o« . .. panyol: vençut, el Barcelona, lògic.

rregué 1 equip . compost inevitable, aqiuest desenUaçí Ja inten-involucri ' la

1. El gol enardelx els ja no són més que una cosa vulgar, 1 barcelonistes i l Espanyni e.s comple- la qual, per la suggestió que encara

' lament acorralat; malgrat tot. ningú el nom de l'ex màgic exerceix en al-

Sans que ara juga, en fer gol, s'ha desensoplt un xic, 1 ha aconseguit dos gols més que han lle­vat al Gràcia tota probabilitat per ara. de sortir de la fatídica cua. Tots dos equips han jugat malament, pe­rò el Sans. sobretot a la segona part, ho ha fet menys malament, i aixó ha estat, naturalment, la causa de la seva victòria. De totes maneres, ha estat un partit que s'ha desenrotllat en molts moments a trompada serà, amb l'equiescència de l'àrbítre, car no castigava amb el rigor que calia les faltes, algunes de molt mal In­tencionades, de tots els Jugadors. Sl no s'ha vist gaire futbol, en canvi s'ha vist tot allò que ara és de rigor en els partits de futbol; boca. «sprints. darrera un jugador rmentre la pilota és fora de joc o a l'altra banda del camp), per tomar un co? de puny. 0 un cop de neu, 0 una tra-veta, etc. etc. (En aquests etcèteres poseu-hl totes les lUegalitats,. I és que els àrbitres actuals arriben a fer

jur pogué portar-se a cap perquè les au­toritats competents no autoritzaren el circuli previst pels organitzadors.

Trobem molt encertada la suspen­sió, i fóra de desitjar que, per qu-: correspongui, no es permetés cele­brar curses a peu per l'interior do la nostra ciutat, els carrers i places de la qual són tothora coivcorre-gudíssims, amb evident penll pels jovea que cultiven aquest esport tan bell... fel a ple aire.

Malgrat tol, sembla que els orga­nitzadors pretenen celebrar la matei­xa cursa, el vinent diumenge, encara que modificant considerablement el recorregut

.Veurem.

ven més disposats a aconseguir la victòria, i desenrotllaren un joc nu-s acoblat i més perillós per al contrari, però. amb tot. no mostraren més su-

perdre cada dia més l'esperança dc '. perlorltat que el Badalona, malgrai llur millorament. Cal. en bé de l'es- j d'haver aconseguit el gol que fou re­port, dels jugadors, del públic i dels • but amb delirants mostres d'entu-

qúència dels fets no constituís una mateixos àrbitres, que s'arrenqui dels ' siasme per part dels seus partidaris advf:tincla digna de tenir en comp- ! oaraps de futbol, de la manera que que, la veritat sigui dita. Ja comen-i . Avui. Samliler, físicament, no pol • sigui i calgui qui caigui, el joc brut, rendir, com a davanter, més del que . el Joc Indesitjable, el Joc iUegal. rendeix. 4 ens hem ocupat tant de | . •

no xuta i tot Intent mor als pous de . guns sectors, no hl ha la franquesa la defensa relallsta. Cal advertir que de voler reconèixer, com si 1 elo-tot l'equip de l'Espanydl és replegat a la defensa. Un darrer perill fa tron tollar el mareb blau-grana Una es­capada de Ventolrà qui Ulnra la pi­lota a ©raraas; aquest avança flus davant le Plattko 1 falla lamentable- Samltler, per la Influència, gairebé | • d puiol ment. El gol es preveia irremeiable, decisiva, que exerceix en 1 equip j cl=ü j s.aüneeren aixi:

per Vila. Manyans, üaldús, Heit- tarem ua anàlisi que mann, Zwiller i Valdés .. . i, resnosta

[imenacionai, ex-auoseaa v^oewa- , seguidament es corregué la Inte I esp ^ , ÍB, Herriot, actualemont de nom reSsanti3slma preva de reemDlara ^ • ' ^ L & l T J : ^ \ i ^ I ™ ^ tO per 33P en la quaWsTuS- ' àasta yachtsman Vicens Ylla. Es un bell yacht de 16,60 metres

leslora, 2.60 de mànega 1 1,90 de Lntal amb armaní^ht de marconl, a

d'un pal de 17 metres i una v&-de 30 metres quadrats,

f a nou yacht ha cridat fortament lüíiidó dels Intel·ligents per la seva

uidiosa coberta I esveltesa de les itres Unies. \MBÍ aquesta nova imitat de rego-& el Club Marítim posseeix un nou

lichi d'aquesta mena, i cal fell-irne cordialment el nou prople-

REGATES A REM B pròxim diumenge dia 20, 8'e-

[jetuarà en algúes del nostre port, organitzades pel Comitè de Rem, Reial Club Marítim, unes imi-or-

kals regates reservades per a remers j

L'enorme expectació despertada per aquest encontre es traduí en un ple

r e a i r c o l S ^ 0 " ^ ^ 1 ^ ^ T S i r a " m r ^ a u s ^ PNo A S d r S a p e r T o v r S r r * ninf ni ia in8rata per^liva Vria,. S a í S c S ? ! S S z ^ nl Ia CrUeSa irrevereQt de de1 T ^ Z ^ T Í T Z i 0 T ^ - ^ mlnu,s aban8,.de ,·hora ^ res dle C^b de NatSó j ^ ^ ^ 1 ^ ^ ^

o d o — — | és acollit amb una gran ovació; es

Sindicat de Periodistes

Encara nous i persistents atacs dels blau-grana... sense al xut resolutiu l el partit fineix. Espanyol, 2; Barcelo­na, L Una gran ovació acomiada els vencedors.

Ha vençut el millor equip sobre el terreny? Estem convençuts que els més fervoroses partidaris del bàndol vencedor respondran que no. Havíem proclamat hns ara que l'Espanyol constituïa la força més sencera i ca­pacitada de totes les que es dispjula-veu l'actual campionat Cal rectlfl car la nostra apreciació? Si hagués-

l, Gràcia: Urtach, Milà, Ros, Loyola, blau-grana; abans, per a aquest a la victòria; ara. , RolgT'bblols, "cuchy. Gordi Sagues,

Diguem, per a completar la visió \ ™ * \ . pJCUS)X ' ~ de possibilitats de victòria de l'Es- U. E. de Sans-. Casanovas, Domtn-panyol i del Barcelona, que les de- ' « , ' Moliné, Soligó. Anglès. Calvït. fenses dels dos equips es produïren xorredellor, BesoU. Valls, Gallard i en un pla l'igualtat, si, descomptem creixells. aquells breus moments inicials de 1 ' m desconcert d6 la blau-grana; que la j , • • • • < de mitjos fou netament superior la ' Durant la primera part, ni lun m del Barcelona l que en el Joc de pre- altre equip s'han imposat; uolser " paracló malgrat els defectes capitals Sans s'ha vist més bregat 1 més pa-apuntats, la davantera barcelonista rlllós, encara que sense coordinac.o eclipsà completament l'espanyolista, i sense bellesa en el joc. Els incidents

han començat quan en una ocasió

La Junta dlre'tiva del Sindicat de Periodistes Esportius, recorda a aquells dels seus companys que de­sitgin ingressar al Sindicat, que les sol·licituds s'hauran de presentar, a tot tirar, per tot el dia 30 de l'ac­tual, subscrites per cinc socis, i acom­panyades dels drets d'entrada.

Els goels que aquell dia no luiiiofs 1 debutants I hagin satisfet l'import de les quotes I Es primers correran en ontrlggers, pendents de pagament, seran conií

els segons en iols de mar i derats baixa en el Sindicat, de cón-

L01 m uuauo ny ia ia tuv i ÍSI uosuca- • Apreciales, doncs, toies les prece- - — ... slm de qualifica» l'Espanyol per l ac- dents observacions de circumstàncies. Vells s'ha trobat sol aavanl w**™*

sentar-se l'Espanyol pocs minuts des- [ tuacló que diumenge ens brindà, no apareix lògic. Inevitable el desen- í aquest sha llançat ais peus " " J " " prés d'haver-ho efectuat el seu con- j ni ha cap dubte que la rectificació llaç que tingué el partit? Cal persis- Rador sansenc 1 ,ots «Jos i i ^ " arLa trincant. En el públic hl ba una vl- , s'Imposaria. Diumenge, ni el conjunt tir a qualificar l'Espanyol com l'e- Per ,eJ1n;a· ''rlacn na " ess^ 1

nl les IndivUualltats espanyolistes no qulp ntfs potent 1 capacitat dels que tirat del ^ P«ò ha reapareg^ de exhibiren cap cosa transcendental ni : es disputen el campionat de Cala *>8^a. L * ™ ™ - ^ * * * * solament remarcable, llevat l'acció lunya? ^ " f ^ l a nl immensa de Portas en el primer Considerem tógic. inevitable el W- " f /nn ' V T , ' ^ C ^ t«mn» noi n.ríi» ·7.M««. 'o , , ! . , , .,„.> r-.„^iri r^m-^n.r» Aní». Iota, abans d ésser copsada per \aus.

| També s'efectuarae unes rega-psr a canots de passeig, palro-

fcejades per senyoretes, I En conjunt, sembla que l'èxit mes iran ha coronat, cn principi, els lloa-pies esforços d'aquell Comitè ^ue

at treballa per l'enaltiment del nos-esport a Catalunya. Ja que les

Kripcions rebudes fins avui rebas-tfj en molL les assolides jemai pels mierlors Comitès de rem del Club

hialisla. 1 Heu's aquí els bots 1 Uurs tripula-cioos que correran el pròxim dlu-iieng«: A les onze del mati. — Iols de mar. 1 quatre remers, en punta i timoner

[(debutants). •Ranzínl». tripulat per Omedes,

faillem, Jordenl 1 Pasqual, timoner. IW.

•Menellc, tripulat per Tàplas, Bo-Campins, Guardiola, timoner.

[t'enas. •Florinda», tripulat per Rabella, «mlngi) 1. Aragón, Domingo I I , II-"ner eBrtràn •Morató., tripulat per Prim, Allcr, tòeUví, Pous l timoner. Roig. A dos quarts de dotze. — üntrig-

formltat amb el que disposen els ta-tatuls.

H o c k e y

CAMPIONAT DE CATALUNYA A Terrassa, on feia bon temps, diu­

menge jugaren els equips Univer sitarl-Terrossj, 1 guanyà el primer per 2 a 0.

Els altres partits de primera cate­goria no es feren per causa de la pluja.

Dels de segona jugaren també a Terrassa els locals contra els Gale-nos. 1 quedaren empatats, sense ha­ver fet cap gol.-

Universitari B. 0; Júnior A, 8. Polo, 1; Barcelona A, 3. Els Galenos B, cediren els punts al

Barcelona. UN ENCONTRE AMISTÓS

En cl camp del Reial Polo Jockey Club tingué lloc diumenge un parüi de Hockey entre els primers equips del .Júnior. í del «Polo., els quals habien d ejugar de campionat, però

bració expectant inenarrable. Amb cinc minuts de retard .sobre

1 hora fixada, apareix l'àrbítre, se­nyor Nelcón, 1 a les seves ordres s'ar­rengleren així els equips:

Espanyol: Zamora, Saprisa, Porta», Trabal. Solé, Kàiser, Ventolrà, Ora-mac, Estrada. Padrón 1 Comas.

Barcelona: Plattko, Walker. Mas, Bosch. Castillo, Carulla, Piera, Sa­mltler, Sastra, Arocha I Sagi. - Comença la pugna l , al minut escàs de joc. entre Estrada, Walter l Platt­ko sé brindat a l'Espanyol el primer gol de la tarda. Un gol tan insuls

i poca-sòlía, que nl té la; virtut de pro-

temps del partit. Zamora, exceptua una magistral Intervenció en re­

pel·lir una pilota vinguda de «còr­ner», no es veié obligat a cap jugada difícil; l'únic xut de qualitat que l i fou llançat, perforà la seva xarxa. No pretenem regatejar les qualitats Immenses de Zamora; però consta tem el fet. Saprisa féu una actuació en extrem i-regular. Al costat de co­ses genials, comptades, però. acusà deficiències 1 lesencerts evldenfís

sultet que registrà l eocontre única- M i l ^ Seguida. ment í exelusivenent atesa la Unia ^ a ^aDomingo qui va per terra, d'atac que el Barcelona engiponà. ^ 1 d'un COP de peu de Pascual. Culns entrenadorsl Quines Gomis | ^ ^ R V en una topada amb Tor-

' redeflor, cau aparatosament. 1 és re­tirat del camp. El Gràcia, doncs, j u

vocar l'entusiasme 1 els aplaudlm. nts slms: Trabal, només existí en el pri de] nucli afortunat. Però «s gol l ! mer temps 1 encara no es destacà beu radiant apareix I ' l al marcador. ! massa,- Solé. «ctuà amb regularitat-La lluita té un calent apacible l cor algunes vegades amb molta brillan- 1 rect. • • i . i : nc tne.-li'na ol i3ugw*ca 1 tesa; però. gloSalment, estigué infe- ' nl emociona. Tan aviat la pilota ron- I rlor al que en ell és habitual; Kai-

amb caràcter amistós.

9 quatre rems, en punta i tlmo- degm al mal llsIlU del temps 1 d acord eJ?f a lUIllor8: ' amb els se;is dos rapitans, se celebrà

•sedé., tripulat per Riera, Mal-| % , PeUicer 1 Berlnger, Umoner,

•Qui sap»...., tripulat per Haus-pwnn. Batalla, Masquila i Torcas. Itiraoner, Bové. 1'Dorls., tripulat per Terrats. Cam-JWnyà, Marti 1 Presas timoner. La-parca. |t'l'lises·, tripulat per Murguía. Es-l ' ^ i . Eertrèn 1 Noelle, timoner, lAtue.

da pels dominis de Plattko com pels de Zamora; però l'atac espanyolista, tot i produir-se deficient-nent. dóna més sensació de perill, tant per la de­cisió 1 rapidesa dels seus components

1 com per la Inseguretat i nervi ris-me que dominen la defensa blau-grana. En un avanç Pieru-Samiller, Zamora surt en fals l Samitier xuta fortament, sense gaire malícia, peró, i e| cap de- Trabal actua de providèn­cia .Altrament l'empat semblava Ja aconseguit; I s'hauria pogut aconse­guir si Samitier hagués Intervingut amb més serenitat i decisió. Amb in termltèncles de domini^ d'un I atre bàndol es va desenrotllant la pugna ensopidota I vulgar. El públic no tro­ba l'ocasió d •-xteriorltzar-se. A]s quinze müiuts de joc aconsegueix l'Espanyol el segon gol Una fallada dc Mas que aprofita Ventolrà per a posar la pilota als peus d'Estrada, qui no té més quo deaviar-la a la xarxa.

ser, Incansable, tenaclssim; fou l'ú­nic de la Unia mitja que en tot mo­ment advení la seva presència; Ven tolrà, forjà el segon gol; però en la quasi totalitat del partit passà des­apercebut; Oramas, una calamliat; en

sions Esportives Quant a la potència i capacitat del

bàndol espanyolista, sl fos per l'ac­tuació- global que dilumenge ens brindà, l'acceptaríem amb reserves; però hi lia el íci dc sis parlils jugats amb sis victòries conquerides 1 amb un sol gol en contra, l això, lanma. téix diu alguna cosa. Serà 0 no serà, l'Espauyol, l'equip més potent 1 ca­pacitat; però flns ara no hl ha bagul nim:ú que hagi d'mostrat, en el ter reny dels resultats, major potència i capacitat que ell.

EI senyor Melcón féu un arbitrat­ge ex-cel·lent; no solament impedí «1 Joc Indesitjable, sinó que punl la in­tenció d'emprar-Io. Es mostrà com petent i equànime 1 solament el veié-rem «distret, en una ocasió que un

è! segon temps apagat, físicament, en , Jugador espanyolista aclarí, amb les absolut; Estrada.. Estrada, tingui la , mans 1 dintre l'àrea fatídica, una si xamba de marcar els dos gols i . lle- 1 tuacló compromesa.

Guanyaren els del .Polo. per 2 gols ^ r f o S ^ o t ^ ó " ^ : al·Tsr0segons equips del «Barcelona. \ ^ f ' i ' ^ " 6 3 1 f gon'contratempV'l

l del -Polo. també efectuaren un I ^àcies al corat*R '«"«ens de Caru-Interessant encontre, el qual fou gua­nyat pels barcelonistes, per 3 gols a un

UN ENCONTRE A POLO A| camp especial de polo, del Reial

polo Jockey Club, es jugà un impor-

11a. Castillo. Bosch, Arocha i Sagi, el Barcelona domina intensament l les ocailons angunioses planen la-munt del marc espanyolista; però la poca rapidesa de l'atac blau-grana. especialment de l'ala Samlticr-Piera. d'una banda. í la tasca superba de

A '«5 quatre de la farda. - «Canots Par»" d'aquest esport entre els , portas. de l'altra. fa Inútil tot intent Ide passeig, patronetets per senyore-

•Mars., tripulat per Barberà I sa-p r t i a Halacren. • I 'O.nthòle.. tripulat per Sastre. I

I «Íúpiter., tripulat per Durany l se-pfeia Durany. |jCarlll·· tripulat per Otin I senyo-lK» Altabos,

següents equips: Blancs: Comte Caldes da Montbuy,

Joan Claudi Güell 1 baró de GüeU. Vermells:- Patrici Satrústegui. com­

te de Sant Mique] de Castellar i Ber­nat Cinnamond

Guanyaren els primers per 9 gols a set.

Acluaiín J'àrbilres els senyors Ar­tur Loveday 1 Paulí de la Cruz.

Alguns detalls d'interès. Contra l'Es­panyol foren tirades vuií «còrners.. Contra el Barcelona, una.

A Sastre l i foren passades durant tot el partit dues 0 tres pilotes pels seus interiors. De Samitier en rebi; una eu tota la tarda.

val d'una passada exceUent de cap a Padrón, en un- moment de compro mía per al marc blau-grana. Ja no •respirà, més en tot l'encontre;. Pa­drón, realitzà qualques jragades ha-bilíssimes, personalfssimes; però tampoc, ni de molt, estigué al nivell del seu prestigi; Comas, Uançà dos o tres centres en tota la tarda 1 enca­ra Imprecisos I . . . prou.

e l ' B Í S n X r S a ^ é " ? - I ^ a ^ T ^ g T é í T Z ÏÏ^ett

ga tota la segona part amb deu ju­gadors. El marcador, no s'ha estre­nat, però podem dir que ha estat per miracle, perquè hem vist en dues c^a-sions, almenys, per banda.' que e". gol era tan imminent, que costava més de tirar-lo a fora que a dintre, i , no obstant, no entrava.

A la segona part, prova de sortir Milà, però ha de rotlrar-se altra vol­ta ja abans de començar el joc. Ai­xò, doncs, el Gràcia, amb deu juga­dors, va sucumbint de mica eu mica a la pressió sansenca. veiem, però, uns moments que una arren-ada del Gràcia no és gol perquè la desgràcia se'ls ha posat entremig. 1 el primer gol del Sans no es fa ja esperar. Es castiguen unes mans a mig camp Tira Domingo la pilota ben dirigida al pit de Gallard, qui d'un xut mag­ne l'encasta a la xarxa d'Uriach. El Joc, però, és brut, gairebé innoble. El Sans domina un xic i es veu- de seguida una puntada de peu de Mi­là a l'esquena de Gallard. Fregues dels .menagers», 1 cop franc contra el Gràcia. Quan Gallard s'alça, lira la falta Soligó, ben dirigit el tret a l'angle, que Urlach treu difícilment.

La tàctica de l'Espanyol, aconse gults els dos gols, fou de replegar se > abans que la pilota toqui a terrw, tot l'equip a cobrir les espatlles de <^vet l'encoloma a la xarxa. El f *

vant d'un mosaic així per dues cau­ses úniques; per tuns moments, els Inicials de la pugna. d« confusió i l'iodeclsló de la defensa i perquè, lal com la presentà diumenge, la se­va Unia f·'atac és d'absoluta Ineficà­cia. La Unia d'atac b!au-grna, for­mada amb els elements que diumen­ge l'Integraren, es subdivideix així: Piera i samitier formen una ala desUigada completament de la resta

tre d'atac guardaven una posició avançada pet a fugir quan hi havia ocasió.

dominí, que l'àrbítre no dóna per và lld no sabem per què. Però després.

Dura-nt el primer temps, Zamora I 1 lfay,et.a ^ % ^ " ^ quan lattko només antraron en Joc quatre ! davan . U " a c i e s P d ' ^ a ! a « . r ^ ' cinc vegades 1 no pas d fícilment. és_cas''?,íld;i ' A ^ f ! ^ ' l . 1 ^

Plattko o cinc vegades 1 no pas En el segon. Zamora intervingué tres vegades; Plattko. una.

L'ala Samitier-Piera. féu, durant tot el partit, el mateix joc; invarla ble,, estereotipat. Passada de Sami

d i la línia, juguen ells dos I prou; i tíer a Piera, set 0 vull 0 deu rega-Sastre. al centre, no es veu secun- ' '^'K3 d'aquests, per a donar lloc a

Usa les Pe'« ' « ' r ^ ' r l · l ' ^ T H AM-i·Avia .6: LINJB-.ÍIGH, BERLÍN, BYRD . 1 A , L · ^ * ,.5" llurs tusiòrics vols transatlànt.cs. Eletldes també entre « ' « f a ' ires marques, oer a equips ^ ".r5 cotxes, per més de :» ï ™ * . ™ tors d auto^òbi.s ais E-ta *JJ" 5 i per més de l < dels Pr,n';^'s consfuetors anglesos i francesos.

Venda «l majo'5

I íOCItOAQ MIMA • d

BARCELONA Ros-llón. 193 MADRID: FeínAndez df l« Hot V

da perforació de la xarxa rcialísta. Un ben combinat avanç barcelonista és resolt sense eficàcia per un xut in­oportú I maj dirigit de Samltler. qui en lloc de lliurar la pilota a Sastre, excellentment col-locat per a rebre-la. la llança a les mana de Zamora. Sastre féu un gest evident dc disgust; puix la seva col·locació era Immillo rablc per a Intentar e] gol sense gai­re esforç. Altrament. Ia situació dels jugadors demanava que la pilota fos passada a Sastre, completament des­marcat i sol davant de Zamora. Creiem que perdé el Barcelona, una ocasió excel·lent de marcar. Per equi­vocar Samltler la concepccló de la jugada. Amb atacs mansoís a una l altra porta, els quals rares vegades exlgeix?n la Intervenció dels portere respectius, s'escolen els minuts del primer temps, sense gaire interès, sense gaires jugades remarcables l sense variació en·el marcador. Espa­nyol. 2; Barcelona, 0.

El segon temps tingué una sola característica; dominí complet del Barcelona 1 ajguna que altra fugida perillosa del davant espanyolista. El domini dels blau grana fou però, constantment de Joc de preparació i Iniciat i mantingut, sempre, per l'ac­ció superba, plena d'entusiasme, de coratge i de decisió de Carulla, Cas-UIlo i Bosch, ben secundats per Wal-ter i Mas. En la davantera, tot fou combinució. filigrana i . . . prudència. En coronar les Jugades, tot fou Inep.

dat per ningú; és un element isolat que fa el quo pot, sl no... se'l des­torba; Arocha, amb menys reinci­dència 1 sistematització que Samltler. lambé prescindeix lel centre davant ter 1 amb molta freqüència de l'ex frem; va per eu 1 santes pasqües; Sa­gí, amb uns costats alxl, forçosa ment s'ha de deslligar de la Unia i diumenge se'n deslligà més del que càlid. De manera que una Unia «-ue hauria d'estar formada per cinc ele­ments en mútua inteHigèncía,. dege

què tot l'equip espanyolista s'abo­qués a la porta. , i flnalment.s un

xima falla_ que Gallard té cura de transformar en gol. Subsisteix el do­mini del Sans, 1 poques coses es veuen del Gràcia, llevat dels deses­perats esforços de Roig, I alguna que altra arren-ada de Pascual. Es veuen encara uns xuts de Gallard, Creixells 1 tcsoll, que han esglaiat els graclencs, però que el pal tenia cura que no fossin gols, llevat de

centre ras. retarlat. que sempre. In 1 i^xain. que Uriech ha tret. encara varlablement. anà a parar als peus d'un contrari, per trobar-se, Samltler, fora del seu lloc.

Quan Arocha marcà el gol baroelo nisla. trigà llarga estona a aparèixer al marcador el corresponent 1. Segu­rament que, convençut de la invulne-rabilltat del seu marc, no el tenia, l'Espanyol, preparat.

Com a comparació, cal esmentar que el reserva barcelonista triomfà

que difícilment. I amb el res iltat dc tres gols a zero, a favor del Sans, ha acabat aquest partit, un dels mss accidentats que hem presenciat.

S'han tirat sis còrners contra f l Gràcia i tres contra el Sans.

Del Gràcia, els sobresortlnts. han estat, per aquest ordre-. Roig, Uriacfi, Pascuol, Milà i Ros, en l'estona que nera en cinc elements que formen

Tiatre línies completament desUiga- ! d<!l * l'Espanyol per vuit gols a dos. "a jugat, des les unes de les altres- una de Constituïen l'equip blau grana.- Llo- De' Sans, Soligó, Gallard i Casano bipersonal, Piera i Samitier 1 tres ' rens· EUas· Dordal, Torralba. San- vas. Tots els altres han fet discrets l'Individuals: Sast-e. Arocha'i Saei 1 cl,0. P0"34- Escaich, López. Ramon, esforços per assolir la victòria. Per aquesta deplorable desmembració 1 García í Parera, El trio Ramon. Gar- | ano,ar·J?er<?· eï trebaU de no guanyà diumenge, el Barcelona, l'encontre amb l'Espanyol; per aquells moments Inicials de descon­cert de la defensa, el perdé. De cap manera, ni una cosa n | l'altra pel Joc desenrotllat per l'Espanyol. 'Amb nI· vilar· Bul· -Cabrer^ 1 Rolríguez. ma Unia d'afac integrada per Piera, Davant la composició d'aquesls j Ramon. Sastre, García 0 Arocha í equips l del resultat de l'cnpontre, el ' Sagi 0 Parera, la victòria hauria re- | kc,or Pot fer deduccions i opinar sultat barcelonista. 1 com l i sembli.

Admetent I tot els dos gols d'a­vantatge de l'Espanyol. S'observarà que només excloem Samltler de la Unia.

Eefectlvament. Esperàvem aquest partit per a pronunciar nos sobre Samitier com a davanter. Després dc vista la seva actuació ens decantem a creure que, transitòriament o de-

cía i Parera, actuà d'iuna manera for mldable. posant càtedra de futbol «associació». L'equip espanyolista era Integrat per: Solà, Bermejo, Gonzà-lez. Tomàs 11, Tomàs I . Caicedo. Rí-

CORRBCUITA

ütud I Innocència Així l'esforç ma- j flnítívament. el lloc de Samltler no gistral dejs mil los portant sempre el joc davant dels dominis le Zamo­ra, esdevingui completament Inútil.

és a l'atac. No dubtem ni de la seva lleialtat, nl del seu entusiasme, nl del seu amor als colors que defèn

Menys en una ocasió; en aqueUa sa: posem a discussió les seves fa-que Arocha. en recollir uoa passa- . cultais I aquestes, aviui. se'ns pre da de Sagi. xuta sense prevencions I ) senten en franca decadència. El ren-encoloma |a pilota a la xarxa espa. | dlment de Samltler. el geni fntbolís-nyollsta. Passà aqueUa entre els dos . tic de Samltler. capaços, temps enllà, peus de Zamora Fou als vlnt-l-dos J de decidir, ells sols. un panlt, avui

Ultra-nous són els guants

confeccionats amb pelis e x ò t i q u e s

El Saxs el m é s <smait> Meix

Passeig da Or io la , 42 Banya Nous 13

de Crel-xeUs que. amb un braç impossibili­tat, per una lesió de temps enrera, ha volgut jugar aquest partit, i uo eren pas les menys perlloses les se­ves arrencades.

J. CASTELL \ BADALONA•EUROPA

Després de l'actuació de l'Europa al camp badaloní, havem de convenir que l'equip blanc de Gràcia eslè situat en un pla molt inferior al d'al­tres anys.

A jutjar per la pobríssima actua-CKI que portà a cap, podem afirmar sense reserves que l'Europa, en el present campionat, no anirà molt lluny.

Durant tot el primer temps, un par-Ut dolent a tot ser-ho, puix en cap ocasió mostrà seguretat en l'atac ni ardidesa en la nulta. Totes ses 11-c'.es mostraren una desarticulació t nnUltat completa.

En el primer temps entraren un gol quo fou obra de Jugada poc vistosa; tal volta fou més a conseqüC-n-ci-- d'una mala avinensa de* Vlflas, en desmarcar tot sovint el seu lloc.

Al segon temps, semblà que Juga-

çaven a passar una angúnia sem­blant a la que passaren el diumenge passat al camp del Gràcia.

A un equip de talla de l'Europa, l i havem de censurar que quan comença a veure-que les coses no l i surten al seu profit, posa en joc tota un.i colla de violències, de les quals no ha de treure | cap resultat posi tlu, fora que aquest es tomi contra seu, puix diumenge, e) Bada­lona U contestà violència per violèn­cia i , perquè no dir-ho, flns hl ha-cla 1 flns hl hagué moments en qu* aquest superà aquell.

El adalona també començà amb un joc insuls, apàticl'l també fatal d'u-vlnentesa en la línia central. Ber Iran. qui. per lesió de Gol. ve ocu­pant el lloc de mig centre, durant tot el primer temps estigué completa­ment apagat, i Vlfias desmarcà for­ça. Davant d'això, la davantera no pogué coronar cap jugada, i anaren aguantant flns aconseguir l'empat. Al segon temps mostraren ganes de superar els contraris, la quul cosa eLs fou fàcil d'aconseguir. Bertràn t Vlfias feren un joc més pràctic, i servi als davanters que portaven els atacs a estrellar davant l'actua­ció bona de Florença. En un moment flaquejaren un xic. I en una Inde­cisió de Martín l'Europa aconseguí vènce'ls.

De totes maneres, dolent com de­mostrà ésser diumenge l'Europa, si el Badalona, en lloc de contesar a les violències amb violències. hagU'"-procurat fer el seu Joc, tenim el plo convenciment que la victòria l i hauria somrigut, però manera ina­dequada com es compartà seguim l'Europa pel cam. perniciós de la violència, 11 restà efectivitat a les Jugsdes. Una bona prova del que diem fou que Forgas, qui havia començat molt bé, en perdre la sere­nitat, no fu res de bo, si 11 Uevem les dues tirades a gol.

El millor del Badalona fou la por­ta, el parell de defenses, sobretot Samsó. Torruella l l'ala Castro i San-guesa. Tejedor no n'endevinà ni una. malgrat el molts esforços.

De l'Europa també sobresortiren la porta l la defensa, i dels mitjos Mau­rici 1 Gamis. De la davantera ni un, puix el gols que estraren no podien ésser fallats.

AU tres minuts d'haver sortit l'Eu­ropa. Alcàzar tirà un xut que Ros u dures penes desvià amb les mans. 1 Bestlt arriba a temps a fusellar-lo.

Castro desféu l'empat als 22 minuts, amb un bell gol, aconseguit des­prés d'un seguit de passades dels contraris.

Quan faltaven nou minuts per a flnir ren:ontre. Gros aconseguí el de la victòria que aprofità amb una fa­llada de Martín.

Es tiraren sis còrners contra el Badalona per tres contra l'Europa.

Arribas tingué cura de l'arbitratge i ho féu molt imparcial, l en part pogué aconseguir que el joc no de­generés en Hulla agressiva entre tols els contendents.

Per l'Europa jugaren: Florenza, Bl-gueras. Alcorisa. Maurici, Pelaó, Ga­mis, Pellicer, MarUnez, Gros, B·'stli 1 Alcàzar, i pel Badalona: Ros, Sam­só Martin, Torruella, Bertran. Vlflas. Sangüesa. Castro, Forgas, Ferrer i Tejedor UI.

QUIMARRET

SABADELL•TERRASSA L'enconlre Jugat pels a ^ p s repic-

sentants de futbol de les dues ciutats veïnes, gairebé podem dir que, com a partit de camlponat, ha estat dels més lolents. Pel que al Sabadell alany, tot j vencedor en aquesta par­tida, algun dels seus elements, pre­cisament dels màs qualificats, no es comportaren pas da faisó que fes recorlar actuacions passades.

Malgrat Juga- el Sabadell el pitjor dels sens partits de campionat, supe­rà, encara que no de molt, al Ter rassa. degut al joc de la seva davan­tera, sempre més precisa 1 perillosa en el seu Joc. El domini de l'encon­tre anà gairebé iot molt repar­tit, i d'haver pogut jugar a la davan

E l m i l l o r e l o g i \

d e l p e t i t

é s l ' o p i n i ó

d e l s s e u s p o s s e ï d o r s

P à ? 8. — D i m a r t s , 15 ï íe novembre de 1027 C ' / l V E U D E C A T A L O N T . T t

tera egar«itca algun «Uinent absent ea aquest partit, hauria pogut cau­sar un disgui í ai Sabadell, da jugar | 1 VBalta el quart, g o f molt dubtós! aquesi com bo leu diumenge. s en On enrenou a la perla del SUa-

Comença l'eacoaire lent un íred > nftstic.

Un gol per bàndol s'ha marcat al ; segon temps. A l v a m pel Gi.nnàstio. }

fla; pela i eia jugadore no porten m-jencic de ter disireure el públic del iseu emredorament poriam l'emocio a les seves jugaaes. so molí avançada la prunera part, en un atac del Sa baiell, Tena ai encasta la pnoia a la xarxa de Sai>ai«r U'un tnagniue xui a la cui ja volta segueix i enoonire amb domini mòlt altèrliai. però el

^joc és insípid, i acaba el primer ' -«mps amií et mateix resultat.

Tampoc c. segon temps ofereix caires emoilus. nus que, en un cobe­jós auc del Sabadell. obDga «1 ^ r -rassa a oedlr «corneí», que molt ben tirada per Tena I ofereix al seu ger­m à ocasió d'encastar novament ;a pilota a ia xarxa del Terrassa Aquest nou gol semda desveiüar ona mica més d Sabadell, el qual Juga ara amb més empenta, pe rò s'aca­ba i'encontre sense que es modifiqui al xesuliat.

Com hem dit. els dos equips en líulla han íei una exhibició de fut­bol molt trista. Del Terrassa, els ml-Uom han estat la lefensa i la porta Discrets els mitjos. Quant als davan tars, s'ha acostat moltes vegades a

En una entrada molt lletja de Bra-gulat a Pasqual, porter de l'atlètic, s'escometen aquesta dos Jugadors. L 'àrbt t re els tren del tefreny de ;oc, i passa Sànchez, davanter centre de l'Atlètic, a 'a p o r t t A .

L'arbitratge, 1 càr rec de Castillo, bé, potser massa r igorós amb Pas-f | ia! , porter do l'Atlètic, en treure'l ] del camp.

Els eqaips: Atlètic: Pasqual. Pujol, solà, Pera- 1

ferrer, Carol, Sa lomó, Pastor, Cone- { sa. Sànchez, Vilalta i Alahruda.

Gimnàstic: Sandhuja, Bosch, Virgi­l i , Samà . Moi.ifurt, OIW, Delgado, Do­mingo, Bragulat, Alvarez i Ccírrons.

/ BELL

LLEYDA • MART'NENO El partit de diumenge ha estat molt

mogut i portat a un gran tren, enca­ra que ens creiem que el Club visi­tant tenia més combinació 1 compe­netració.

No ha guanya el que ha dominat m é s ; molt al contrari. Sols que la son a estat per als visitants.

- . Els locals han jugat d'una manéra -a porta del Sabadell, però sempre I esplèndida, amb coratge, corr-cció t na mancat l'home precís, l en gene- \ una ferma forca de voluntat, la qual ral el sau joc ha peca: d'innocent. I cosa ha fef qiie el Joc fos favorahle.

El SabadeU té una tan ponderada perc la sort no. Unia de mitjos, que p a r ü t rera E1 domini en la primera part, ha Unea de parilt, v e n ^ mmaiu amo rtfguianiat nan uommai ets UBJUBHUIS pwr i^iui- 1 gai rebé Perfecta. Diumenge trencà la plet eeva ponderació l Mart i ens ofert i El primer gol ha estat marcat pels

Aragó

Llevant: Cabo. Torrjgrosa. Savall. pascual. Puig, HUario, Marlo, Ra-nón Rubio, Dzo 1 Orriols. Castrtló, 5; Eaportlng, 0. Elx. 3; Burjasot, 0. Saguntl 5; Jnvenal, 3.

StSldNET

E L S CAMPIONATS REGIONALS A LA PENÍNSULA

Centre Racing A lètic, 2 a 1; L'nló-Gímnàs-

tlca. S a l . Biscaia

Sestao - Atlètic. 0 a 3.

í>àfria - Ibèrta, 1 a 5. Galícia

Celta Eirifia, 7 a J; Deporthi Co runya - Sporthig, 5 a 0; Racing del Ferrol - En-Jern, 6a 3.

Extremadura Badajoz - Esoort Club Badajoz, 1 a a.

TORNEIG DELS CAMPIONS Sant Sebastià

R. Societat-R. Madrid, 5 a 1.

f O R N E I C DELS «LLIQUISTESi Santander

Racing - SporUng de Gijón, S a l . Racing - Allètio

Madrid, 14. — Havia despertat gran emoció el part i t Ric lng Atlètic, pe rquè s'esperava que els chamberi-lencs confirmessin u la tarda d'ahir les gran esperances que P';r l lurs

mitjos, la qual, partit m a ! estat altemani. sl bé a la segona ' « « u a c l o n s P r a d e s havien desper-ma actuant amb regularitat han dominat ete lleydatans per com- , s.esperava ^ RUr3 part tnlW que

espolsarien els atlètics l'upEtla que nn - exh ib lc lóde joedesmenjat i l p T | fOMM.' aprofttanrArmengol un ien- '' a<1e1mo,f?n· '• ^ ( ^ l d l r l e n a tic. Tena l , ra l l re mig a l i , no féu ' tre res de Cunill. Desprís els locals ^ J ^ ^ n n dete sous grans partits,, però sem- , t a n marci t l'empat, obra de P a i è s . ™ent conqueriren en temporades pas-

El partit no defraudà les esperan-tots els e ncontres passats, t ingué una pal i ha sortit fora. E i gol de la viciò-ï a r d a desírri^iaiílssiïna. • ria cl Marllnenc l 'ha obtingut en una

La aavantera Jugà cobejosa i plena escapada amb un xut d'Armengol, d i volunt-t . 1 tenint en conipte que tirat a uns IS metres, qua en Prena ï c t ingué, com altres vedades, el de- feta no ha fet res per aturar-lo, con-gut ajut dels seus miijos, es pot con • Hant segurament ainb la vista, siderar aquesta ilnla com la més bo- i L'àrbitre Pons regular, encertat na en aquest encontre. j principalment a la primera part, po-

Comorera. qui t ingué a càrrec sau T<> cr'?c I " * unes mans dintre l 'àrea i'arbitratge, ho féu molt bé. A les de càstig del Manincnc (no una ve-eeves ordres, els equips s'alinearen gada, s'nó due» o tres), es poden do-t i x . : , nnr per no vistes, però una veritable

SabadeU: Carceller, Devesa, Sorrl i traveta feta a Buira. no pot passar,

De totes maneres, esportivament, no pot dir-ie'n mal, ja que hi hagué ii .i'.a entre els seus concursants, des del començament Uns en arribar a la meta, 1

Heu's aci els resultats obtinguts: Primer. V t m s Cebrlàn, de sego- 1

na categoria (TJ. E. de S.), en 5 ho- ] res, 5 m. ' |

Segon. Joan Múrcia, de segona ca­tegoria 'C. C. de S. M.), en 5 hores cinc minuts.

Tercer. Pere Sant, de segona c • tegorla 'Sabadell), en 3 b. 5 m .

Quart. Manuel Manlnez. del F. C B., en 5 horee 5 m.

Cinquè. Josep Maria Pal larès Sisè. Claudi Zenón. Setè. Garpar Calvo. Vuitè. Joan Munné.

.Novè. Joan Maten. 10. JOsep Solà. 11. Josep Poralre. 12. Josep Borràs. 13. Eebià Villanueva. U Isidro Pujal. 15. Josep Sant. La classiflca"ló per categortes oor-

respongué: Segona categoria: Vicens Cebrlàn. Tercera categoria: Garpar Calvo. Néòftts: Josep casamada.

AL VELÒDROM DtL MORELL Resultà brillant la cursa* ciclleta a

l'americana que se celebrà al Morell amb moiíu de la setè Ff>Íta Major.

El'resultat definitiu de la festa fou; Primer: Sans - Eír «nyjl. 31 Punts,

360 voltes. Segon: Alblfiana - Far 'éc, d'Alaoant

27 punts, 360 volies, Tercer: Bacl-ero . M ifcia, 16 punts- I Al'res equips que DO esmentem per

córrer sense complir el reglament i anar vestits de carrer, feroh una de­ficient aciiarió.

VELÒDROM DEL PASSEIG MATA Diumenge a ' i a l i rda se celebià

dues hores Individual a l 'auierlcaïm que foren guanyades per Josep Ma­ria Sans, primer; B a ' h í r i , segon; Al

contra Lnnc R i p o l l ^ ,a: ua Secció "•"ona- - y u a "

en una tauleta pròxima. Acceptada la proposta amb entusiasme, tots eis Secciü segona. Uo . bascos s'aixecaren com un so home y i o l a f Í L v ^ a í per a «es í anaren en comissió a oferir a la , ^ altre8i assenyalat per » senvora Balet el bellisíiro ramell en mig dels iplaudiments de tot» els reunits El senyor 3alet (pare), c

bet dies. ^Ccló tercera, t Hospittü; ü n oral p e f ^ u r i e s contra ventura Morales,

respongué a l 'atenció amb unes am- ^senyalal per a ««« d ' ^ · ^ ^ ^ 3 . polles de xampany exquisit. g6C0ÍÓ quarta. - No té asseu?

Entretant s'anava descabdellant un exquisidisslm memi. curosament ser­vit com correspon a ia fama del Mes­tre Munlé. •chef. i nsubstiiulble. Tot­hom va quedar ne altóment satls'et com de l'esplendidesa del servei, la bellefsa de la taiula 1 !a tria aouradà dels vins servits.

Després de curt-s paraules del se­nyor Allende regraciant l'obsequi i lloant l'esport basc, acabà la festa a l'espaiosa terrassa, on els bascos no es cansaren de lloar e] belllsslm es­pectacle de la plana liarcelomna, el qual. d'allf « S t M . s'albira plena­ment.

Fou una bella festa.

ments-TRIBUNAL INDUSTRIAL

ivaniiuAicis a teS de.'u. - Nume-• per reclamació de saians ae

l . ? J : V . ' J L u m üranau coutra el pa-

Diumenge al vespre va Principal cn Marcellno,

Jugar «1 aparellat

« 1 comra el Palró s' A· Bar'y.s, ,

ela recapta tòr ia 1 de contem invariablement que encara nn " nen per al cobrament, de nelí se'ls presenten amb zecàrree ^ ver franscorrguet el termini 'rPer acordà cridar l 'atenció dels o ,1^ ' ' respongui, perquè es posi t«Ü." fals abusos de l'Agència e i !^" Ei senyor secretari general r « ^ lo tasca p repara tò r i a que DPI TL-nal d'oficines s'ha reaUtzat a! ter,'; « u de la p ròx ima revisirt , ^ làrta, 1 most rà els fltjprs ft?,r*!:Z quals es resumeixen totes les í que ha estat d' interès recollí íes rent la vigència de l ' a r a n « i , •íu· mació sobre nomenclatura 1 '"t-d'altres aranzels estrangers « 4 ;S tlques, càlcul comparatiu dé !. ""^ tetges de protecció, etc.; j "'! densa, finalment, :ot això en "

Ui

T d e l ' o ^ r i a l v a d o r Torre5 contra el patró Jaum9_fa^n i ! « ; pe ra-

amb Larrüscaln i «nlnt faixa blava. A 1*s.0^e· ft,arl5 de l'obrer Joan contra els germans Cazalls. amb faa- ^ " ^ ^ / ^ p atró Modest Rl-xa vermella. Sabaté couvr» w r

El panlt fod molt disputa: i es van cart.

fitxes, que permeten tenir ta per a la discussió totes i V a 1" que poden ésser d'Interès en el d'aquesta. Bl senyor Gual Vm"^ exposà la seva opinió sobre ! « pectíves que presenta la revlgí*18'' sima 1 ex$-!ícà la fornia P'' s'han resumit, ordenat 1 documlJr" les peticions que ha tramitat ei r' ' mant amh mntiïl rtft lo w .-. .. 1

veure freqüents variacions. A l CJ-mençament dominaren intensament els vermells, els quals arribaren a assoUr un avantatge de 7 punts, pe-rò cap al punt 14. els blaus reacció

A u n «uart de d o t z e . - N ú m - i m per reclamació de salaris de 1 o-brer Rosend Cambra contra el patró Antoni Fuster. A d o s quar ts_dedi0t? - Nünie.

s'acosten a la respectable xtir* Àl'' miler. ' * a U|i

Després d'informar-se minúcia ment alyuns senyors de ia jun,;. .1"

naren, i assoliren igualar, i després ro x m : per reclamació d6,9*1^, n f d'un plloteig molt Igaalat, guenyaren robrer Josep Salvadó contra

Els atlítics jugaren m ï i i miUcr, hífiana, tercer; tíómoz. quart; Mur-actuaoii'DS que en llurs antór lo ' s

d'aquesta tempora'la. Els del Racing, rosponent a l'afec- ]

tuosa simpatia amb que l'afleiò ma-drilenya conempla el seu merltort ! ressentir-se de les lesions sofertes a l . esforç, donaran de si, tto et q-te d'ells MoreU.

eia, cinquè; BargalM sisè. Torres d'Alacant, es retirà a mitja

cursa. Espaflol no p r t n g u í la sortida per

bi .' V'vrt l . Llum i. Tina 1, Font, Ber­tran. Tena PI, Virgi l i 1 Pérez.

Terrassa: Sabaté, Tendó. MassagitiV

,Ton!)uan. Canals, casas I Bosoh. E. L I .

JUPITER • MANRESA

ee podia esperar, l aconseguiren la victòr ia sob/e «U seti í adversaris, nrab cl resultat de dos a uri.

Els del Racing, mostraren una ma­jor cohesió, especialment la Jínlc

d'atac. Marttaren els gols- Palacios Ma-

alxò és intolerable. El senyor Pons ! molt bé que cregui evitar penals

M jsagué. : involuntaris però ira vetes no. Que

h, l -veiérem bones jugades d'un I altres, , A les ordres del dit senyor, s'han : especialment en als de l ' tqulp cham- . prEr"Srredo-F'

a l i n e à Pel Martinenc Prats Marín, berllenc, en la qual segui reaiitzaiíf * Mr,reons camorera. Corominas. Pons. una tasca pràMlca la l'nia mitj , per-

Amb un temps no gaire bo le ce- Lapcna 'Monieón, Weis. Armengol i fectamint compenetrada enre sl. 1 b rà l 'ann -iat tiarflt entre el Jü- • .-..nin i ainb 165 restantó.

LA CARRERA DE TAADDR DE MA­DRID Madrid, 14.—1^ carrera ciclista de

Tardor., celebrada ahir per la I Veloctpèdica Espanyola, fou un veri­table Vla-Crucis per als corredors que i hl participaren. |

Un fred iniensíssira, acompanyat de ! pluja i neu es deixà sentir des de les i

el partit per 40 a 36. En Marcellno, ai començament, es­

tigué una mica Insegur. De pres molt ben ajudat per En Larrus'aln, es i va afinar, I la seva cistella, de ve- j rltable «vlrlnós», va fer prodigis ams ' la püota. Fou molt ovacionat.

M o t o r

lebrà .plter 1 el Manresa. Veritablement fou molt discutit.

Els equips s'alh.earen en la se güent forma:

JOplter: Nsspleda. Ortiz, Solé. Pèi-ró , Caaitcó, Fort, Gonzàlez, Diego, Canals, Pons i LavIIIà.

Manresa: Corrons. Mauri . Martí I, Delgado. Martí H. Tort, Gabaldà. Picaso, Rosell, Pous i Guix.

Comença la primera part dominant el Jflplter, que a'ò 15 minuts aconse­gueix el primer ^o l . Aquest és fet per Pons. d una magnífica centrada que U féu GonzAlez. . A la poca estona fan el segon, en­trat per Lavllia. d'una ecorner» tira­da pe rGonzdlez.

Poc abans de finalitzar la mitja part. marquen el primer gol 'Is man-resans, 1 de seguida el segon passat per Guix.

Comenra là segona part amb molt Tentusiasme, i Ponf, que esligué ad­mirable teta la tarda, es féu càrrec de la pilota, cnu l i és Ulurada per Gonzàlez, i fa el tercer gol. La lluita 1 segueix sense incidents, i una altra ovació assenyala que un altre gol s'ha fet. també per Pons, i als set minuts el cinquè, aquest obra de I Gonzàlez d'una centrada de Canals.

Els jugadors dal Júpl ter tingueren nna tarda esplèndida en combina­ció de Joc.

Es tiraren quatre còrners n favor del Manresa i tres a favor del Jüpl-ter.

El panl t és arbitrat per Sauri que féb molt bon papór.

Sense Incidents. V VIECO

H.URO-SANT ANDREU Camp bnlt i tarda freda. A més els

dos eqaips r-ns obsequiaren amb un joc molt pobre. Una desgana general en els Jugadors llurcnce, 1 moh de c iratge en el Soni Andreu, però el Joc, repetim, fou dolent.

La Uulta fon entre la davantera fo­rana I la dofenpa motaronlna, Sobre-sortí l a brillant tasca del

Cunill . Pel Uevda; Prenafeta, MarU, Mou-

na, Cnlàtayut. Largner. Molinero Marngues. Bordalba, Miquel, Buira 1 Pz,rès.

A VALENCIÀ Valencià, 1; Llevant 1

Aquest partit que s'havia denomi­nat «de la més gran emoció' , tal com avui està el campionat regional, ba resultat un més dels vulgars, ja que

Là davantera del Raoius íugft més que la dels contrasls, en la qi^ai Herrera, no s'eateaia amb els seue Interiors, i sense r.matar cap centre dels que 11 arribaven.

Trlana 1 els extrems, foren els que mi l lo r paper feren, ja "jue Gnlapa no arribava a 1c pilota en molts moments en els quals havia d'hiver posut un xic més i í i i m a en la ju-gnda

Els mitjos atlètics, molt baixos m el resultat l el joc rcolttzai estan »n j q u ^ , , ^ ^ c0lltrarls, prtrtwtn-n poc il·lògica 1 fàlsa contraposició.

Comença el partit amb un gran do- ( m i n i dels blancs, els quals puguen bé, pe rò Sonso saber fer « " f a r la pl - , Iota a la porta, unes vegades per falta de direcció 1 les més per fa- 1 talltat. ,

Montes, l sobretot Ròdenas, des-aprofiten dues o tres ocasions de marcaf.

La línia mitja del València Juga pletòricament, i Cubells, d'extrem, ho fa colossaiment.

per fi. Montes, queda sol davant ^ la portà contrària i xuta ainb sere- ; nilat. ja que Cabo np juga ni toca ,

la passada pei eota 1 doblada, als seus davanters.

Olaso, en la defensa, no raUà a la seva acostumada altica.

Compliren Galdós 1 M^seguer, ja que el gol que l i f i u Palacios era imparable i l 'altrs molt m*8.

En el eegon temps, decaigué molt la qualitat 'lel joc, i en Instants, pocs per sor, s 'apsl là un xla a la violència, més o menvs disfressada, però que Bayana nq deLxà passar a major grau.

Els equlpe s'al-nearen de la se. güent mauora:

Atl&tlç: Messeguer, Galdós, ülftso. pilota, AIXÍ eí , » el primer gol fl • z » ArcQelles, l 'únic), per al València. L ovació é9 . Triana_ Hp^era ; c ^ ^ ^ olasa sorollosa.

Segueixen presslonant els blancs 1 entremig de lots es destaca Monl-;s. no j a per saber-ne sinó per cobe­jança i fàcultatà què deien que ja U mamaven. .

El llevant pressiona uns momen's. i observem que Cubells passa a in­terior. Salvador a extrem i Rey a mig dreta; 1 és que Salvador deixa­va sol a Orrolòls 1 aquest feia molt

Ra··ing: Loces, CasMUa, Calco, Mo­reno, Reverter, Ateca, Gonzalo, Mo­r in , Palacios, Valder'ama. Navarrc.

L'arbitratge de Pere Bayana. bo.

Unió - Gimnàstloa Al camp de la Unió l sota l arlil-

tratge de Carcer, jugaren al mat í , la Unió i ia OImnas'.cà.

Els equips es pres^nu-en de la se-pOenl manera:

de joc perquè l i ' l facilitaven, ja que i Gimn4stfra. ^ v^lmageda. Ser-Ramon està malalt 1 fluix. . r{m0i SMTOS> Roj0i EÍZWUTTI. Salas. Ramon està

Ara és Puig <íul. picant un cop franc, va a parar a mans de Pe­dret, al qual s'escapa la pilota perquè sigui el primer gol per al Llevant, 1 també l 'úl t im.

I així acaba la primera part, la qual ha estat la mil lor 1 l 'única uo-na també.

Reapareixen els jugadors i ja no

Faes, Cela Mart ín, i Salas. Unió- Vidal, Fl >rs:. 2ugà·.aga, Me-

j

Els corredors, aterrats pel fred, aina ren quedant-se en els primers qui- í lòmetres del trajecte.

Dels 13 participants només Telm ' -Garcia i Manuel FemSndez contínua- '

i ren amb estoicisme el recorregut per ; Fpçnearral , Alcobendas. Sant Sebas- j liàn de los Reyes. Sant Agustí, El

; Molar, Torrelaguna, Fuansanz I tor nant per la carretera de França al punt de^parlida.

Tèlm Garcia aconseguí anar aj ris-vant, però després a Alcobendas l 'u-trépà Fernàndez, i anaren junts fins

j pocs meties de la meta, on Telm • Garcia s 'assegurà l'avantatge. I XcHB García t a rdà 3 hores, 37 mi-; nuls I 10 segons en els 108 quilò,

metres: Manuel Fernàndez tardà set segons més.

Telm hagué d'ósser atès a l 'arriba da per la Creu Roja.

•

P i l o t a B a s c a

III ANIVERSARI DEL CLUB BASCO-NIA Malgrat el dia desagradable que féu

diumenge al malf, una nombrosa con­currència acudi al íro'ritó del Princi­pal Palace, atreta pel bell programa confeccionat a base de la vingilda dels jugadors bilbaïns senyors Alien-da i Araquistain, per a donar major solemnitat al tercer aniversari d'una vida pletòrica d'esdeveniments espor­tius i de propagació del beU esport de la pilota basca.

El prira«r partit fon disputat a «re-monte», el qual interessa cada dia més als nostres aftelonats i públic, entre Ifurra-l.oroa i Àquirrerenta-Hor-maeche, l guanyaren fàcllmet els primers por 30 a 16.

Seguí un altre p i r t l t a mà entre Unamuno-Hemàridez i Abaunz-Aldeco, 1 la victòria fou per als primers per

i , rn..M. T m , , „ S a » , desprès d un partit molf dis-

sort? la brillant lasca del defensa ! h 0 f ^ amb el coratge d'abans. Ju- I Te d r e u matarnni Mas, sens dubte el ; Suen "s^gurant-se per a marcar un ' ^ mil lor element amb què compta 1T-l·iro Dn senyor defensà!

L;i ratlla riiilja andreuenoa moll, però molt superior a la mataronlna. 1 Bnu. Font i Batet, foren els qui gua­nyaren el partit; «empro con'llngue-reu amb rermesa els cinc davanters contraria, i - serviren a la perfecció l 'ur ratlla d'atac. El més fluix de l 'Kuro. el Ires mitjos completament apagats. Nosaltres, tot i confessant que on Coll és un bon extrem dreta, el tornaríem, sense pensar-ho gens, a la' ratlla mitja, que és on verlta-blemenl fa falta.

La prunera purt pcabà amb 1 a 0. a favor del Sant Andreu, d'una afu-seliada de Ferrer. Repsès U Joc, I als 2>J minut», en Prats aconseguí el se-ffnn d'una valenta capcinadu.

I. àrbitre, senyor Aramlniru, Impar­cial i amb molla vlsla. Féu un gran arbitratge.

Ms equips eren: Bruguera, Clausella Rafà, Bau,

Frnt, Balot. Pueyo. Sala, Ferrer. Prats i JUÍIIÍZ. pel Sant Andreu.

L l i u r o es formà com segilolx: fiïmsp. Màs, Comas. Benlanachs,

' nard. Gironès. Coll, Canet, Llor­ca, Escuder i Roca.

El públ i : molt coriecle. tant els panHaris dels uns rom dels altres.

ERGO ATLÈTIC • GIMNÀSTIC

L'AMèlic s'ha apuntat una nova vlci.friB al seu camp, on fins ara és

in ami Aquest Club mode^tisslm. aemfcla fugir de! poriU que l ' àny pas-- -. i : portà a cdrrèr la t ragèd.a d'a­nar per poc al gnip de promoció.

EÍ loc ' n e.-rat liaitant co:upetit. ' L'AtUètic nn matcat / res gols an el

primor loi i iiimiiastic"Nin, L'extrem dreta Pastor, d'uu bon

xut a la mitj.i volta, ha fet el pri­mer. Conesa el segon, en una arren­cada ludivldiial , i d'Un bon xut a

Alabcdrn el tercer. Bragulat ba uia.-cai ei del Gimnàst ic .

rial, un <le Mar t in i l'al'-re de San­tos. Terminà la prlmdrà port. amb

a zero. r ic nue efs í a r à tmanvar sense més i En 61 epf!0n i")?0'"?" Un *\c. xic que eis í a r à guanyar sense mes j I ^ J Q , ^ ^ , ^ acansCg„:!.en

Altra vegada Ròdenas. q ^ és tot • ^ m l n a r , malgrat ^ue Fosrana 1 Vlc-voluntat, perf. poc afortunat, pwd ; t ^ o . hagueren de retlrir-se le^c-dues magnifiques ocasions de refor­çar el marcador.

Res més de particular ocorre, nó que el València per falta de de­cisió a xutar 1 de' vegades de sort, perd el partit (que a això equival l'empatar en son camp), malgrat da jugar molt mes 1 millor.

Rubio, Savall, Torregrosa I c l poc .que ha actuat cabo. són els millors dels Llevantins.

Cubells. Montes, ,Rey, Molina (so­bre lots) Amorós i la defensa, es des- : lacaren dels valencianistes. !

Arbitrà prou bé. deixant de veure i equivocant-se alguna vegada, Escar- . t in .

Els equips eren formats així: València: Pedret, Roca. Reyes. Rey

(Salvador), Molian. Aniorós, Salva­dor íCnbell»), Cubells 'Salvador), Montes, Ròdenas i Sànchez.

U

Vencereu els de 1» Ooló, Per tros a un.

C i c l i s m e

CAMPIONAT D8 BARCELONA Organitzat pel C. C Sant Marti,

s'efectuà, diumenge, ranunclada car­rera pel Compionat barceloní cV cllsta.

Tenim entès que l 'crganitzoeló, malgrat la bona voluntat dels seus promotors, deixà molt que desitjar, per ia qual htfm diu sl el C C-de Sant Marti no estava en condi­cions de portar a cap una tan gran carrera com aquesta.

d T Z è À . l ^ l T , t r ^ J l T w ' ^ Risau-Amat 1 Joan Bo Rovirosa. | anotar dos bons xuts parats per V i - , <Jominaren elg prlmers ^

ren per 35 a !0. A seguit v ingué el «clou» de la ma­

tinal; el partit a pala entre els bil­baïns Allende-Araquistaln i ifilguez-Ubarrechena del C. B. Els forasters demostraren una marcada superiori­tat, fent un joc entès 1 brillant en cals moment. Guanyaren amb faci l i la t els bübaïns per 45 a 30, i escol­taren sovint llargs aplaudimenta.

Fora de programa, els professionals Echaniz-Echarri jugaren contra Una-muno-Alealey ua partit que resultA molt entretingut. El guanyaren els darrers per íS a 88 punts

Acabat el partit, una cinquantena d© socis es dir igiren en autos cap al nou restaurant de la FOni del Lleó, on fon ofert un dinar als jugn-dors forasters. 1-a gran sala del res­taurant oferia un marc beUíssim, ata­peït de t r iadíssima concurrència (mal­grat -=| mal temps), per la bella festa de cofraternitat oferta als famosos bascos.

En comentar el dinar, el senyrfr endoya, en nom del Club Bascònia, oferí el dinar als forasters en bells paràgrafs, lloant d« passada la be-Ua obra portada a cap pel president de. cJiuh, senyor Balet, no solament en bé del club. Sinó principalment a favor del major expandiment del bell esport de la pilota basca. Fou molt ovacionat.

En començar ej dinar, el qnlntet Verdura u r a a honor dels forasters €[ «Guemikakc Arbola», que fou es­coltat a peu dret per tots els concur­rents, i després alguns zorzikos i can­çons catalanes, e-xeculats d'una ma­nera exq·iisida. que foren sorollosa­ment aplaudits.

després foren lliurades als bascos les in.siímies dal club i unes artísti­ques medalles en recordança de la íesla. i els bascos, en agraïment a les molies atenolos que el club els ha dispensat lurant llur estada entre nosaltres, proposaren que el contra Je flors que adornava la taula pre­sidencial fo? t ramès a la senyora mare del "senyor Balet, que dinava

i \

MILLORIA

Es troba força millo 'al de les fe­rides que sofrí en uo greu accident vora-Oigas, en R a M rtianchi. presti­giós volant srecordm·au» del decorre-gut Barcelona . Madrid

Mol desitgem podsr donar aviat la nova d'un tota! restabliment del se­nyor Blanchl.

UN COMITÈ Ha gstat constituït seta la presi­

dència del marquès de Foronda, el Comitè orgr'nzador dd Saló Automò­bil barceloní qi'c h i de coincidir amb l'Exposició general en prepara­ció a Monljuich.

Hàh estat designats els presidents d'anteriors comitès org.iTi'iz&dors de pretèrtis «Salons», acotupanyats de nous alemefits.

Integren el grup organitzador del Saló Automòbil de iWa. cl m a q u é s de' Foronda don Ett&bi F'-rtraad i Serra, el conseller rte la Hlsjano-Spïssa senyor GaUar. don Magí Ma-thaü, senyor OlzaMe, don Gaspar Rosés, don Wií red Ricart, don Al­fons Llobei don B-ilfnsar Fiol. se­nyors Farré, Kloin, Tcr*a I com no podia ésser alrament, secrera-i ha estat designat don ' ar.'e "l-ijíerrer, l'actiu i intelllgcnt sscretarl d? la «Cambra de l'Auíomòbil de Cat-Hu-nya», animador cxtraonllnari d'a­questa mena de manifastuclons.

UN BLOÚK? Es paria aquests dies en els Unes

de reunió de pereoius relacionada14 amb el negoci autoiiiòbll de Parce-lona, d'una possible intelltgèncla en­tre diverses marques de reconeguda primera categeria pe- - . . i i " donar una superior expansió als afers.

Es evident que ia unió fa la for­ça, així hom no dau pas estranyar que comercinalfi üesïis i inrelligents cerquin un apropa-'tent dels interes­sos llurs per tal de treure un major

• rendiment, ultra del diner de les energies esmerça-los en els negocis.

Tenim exemples dintre del mateix ram d'afers do aii'ians resulats, que per virtut d'un arranjament, han passat a ésser negocis i tuportamís-

• sime que produeixen uns guanys que I mai hom podia semmirh i per nr t ja

d'una soUdarita Ce m-'i.-ques.

UNA OUIA Dintre pocs dies ts posarà a la

venda a les llibreries )a interessant guia, que per a l'especialitat automò­bil ha editat el cR. Automòbil Club de Catalunya, per u l le facilitar l'excursió a lloos tan huls i pinton s-cos com euolou la VaU d'Aran.

Aquesta guia, .•icuradament Impre­sa, està il·lustrada amb nombrosos 1 bells gravats, ulra un mapa Cel re­corregut descrit. Una esplèndida por­tada a tot color. oriijUial ü en Ra­mon Baixeras, dóna un to eipeolai i atracttvol, al llibr.-! al qual augu­rem un èxit. Realment el mereix

UN NOU MONSTRE? Hom recordarà que el major aS.

glès Seegrare obtú-çue a Paltn Beach, " «record» del món «íe v docilat en

tró Salvador Antonio. Jurels: patrons Sayol. Orteu 1 Vila,

obrers BonetO, Montoliu i Gaya, ROBATORI A UN ESTANC

D'umeuge a la tarda, aproauuu la circumsiànci'a de trobar-se al Teatre Victòria Ja mestiessa de i'esianc es-tabiert ai carrer de Rosal juhiauient amb la seva íamilla i una serventa, els Uadres obriren un forat pèl pati, entraren a I'esianc í s'emponaran ia caixa de cabals en un sac, i per ;a porta del catfer sortireu sense ésser molestats.

El flü polític de la mestressa en un intermedi soni a donar una volta, i va veure que M havia molla gent da­vant l'estanc 1 s'adonà del rabaton.

Després d'electuai el recompte per la mestressa, q)ue es diu Franciscà Coloma Raventós, aquesta trobà a faltar ia dita caixa que contenia 16.000 pessetes en metàUio, 18.000 pes­setes en un resguard de valors de l'Estat i 4.000 pesseies en plata, di­verses joies i monedes d'or, ei valor de les quals de moment no pogué precisar.

Del calaix d*1 tauleU també s'em­portaren els Uadres efectes timbrats de gran valor i cent pessetes en plata.

A l'interior de la botiga hi havia una pale^ueta, un filaberqul 1 altres eines pròpies per a! robatori.

UN ALTRE ROBATODI Al domicili de Matilde Font, que

es troba malalta i paràHtlcS al car­rer de la Cadena, penetrà un sub­jecte que s'emportà 40 galUnes i JÍS pessetes que hi havia en un calaix.

PER FER CÓRRER MONEDA FALSA ingressà als calabossos dèl Jutjat,

Bàrbara Serrano Millàn, per haver estat aousada de dedicar-se a l'cx-pendició de moneda falsa.

ENGANYIFA A la Plaça de la Catedral, dos des­

coneguts Umaren pèl procediment de les misses, a Carme AbeUa, 1.125 pessetes.

el

í Y a n o m e p i c a !

El p i c o r cont inuo, unas veces en o n stt io, o t ras en o t ro , es una s e n s a c i ó n cx l raord inar iamente desagradable. U n frasco de

M í i í é a l M < & i y c * "

basta pa ra hacer desapaiccer í o d o picor. La eficàcia del Mitigal en toda clase de picor cutèneo, así como en todas las enfermedades porasitorias de ia piel (espe-dalmente cn la sarna) ha sido confirmada por los médlcos. Pida Vd. uno de los Interesanfes follefos expllcatlvos que se reparten cn todas las farmàcies, e | U s e V d . t a m b i é n M i t i g a l !

automòbil, pUotant un cotxe especial «Sumbeam» de 1 'J00 c. v.

Sembla qiie tainba una casa angle-sa que euara obtenia — enc vra que sols per breus dies - el record -lel món de velocitat d'un avio en ocasió de la olàsstca «Copa Sneider», pre­para un cotxe sspeCitil per tal d'ar­ribar a una voloc'-it superior a l'aconseguida per Ssejjrave

Per altra bandn itídla ha rescatat per ella el record del món de velo. ciat aèria amb un mo^ir nacional «Flat..

Pel que s'ha dit, hom dedueix que la Bnlta per la suprema :1a de í a ve-lochat a l'aire, H terra i a l'aigua continua ferma i potser amb més esr clat que mai.

Hom està lluny, m'o Uuny, de po der indicar una veooitit D.àxima asso. lible.

-O-mill o -

T r i b u n a l s

ASSENYALAMENTS PER AVUI

E I F o m e n t d e l T r e b a l l

El conveni comercial amb fíomania. — Els productes espanyols a Grè­cia. — La recaptació de eonfrt-ftuciotM, — Ttedottí preparatoris de la revisió aramelàr la . — L'ex­portació de taronges per ferrocar­r i l . — Sobre un etpedtent d'ins' tallacló de maquinàrUi. — La in­dústria sedera i el Comitè Regu­lador de la Prorfuccid Intustrial

Es reuní la Junla Directiva del Fo­ment del Treball Nacional, sota la presidència de don Salvi Iborra. i acordà testimoniar el condol de la Corporació per la mort del vocal don Joan Morelló.

Després de donar compte la Pre­sidència dels actes a qnè havia es­tat invitat el Foment, amb motiu de l'estada dels reis a Barcelona, 1 de l'assistència a aquests, es donà lec­tura a la comunicació rebuda del Ministeri d'Estat en la qual es diu que les gestions realttzades a instàn­cia del Foment per atendre la pe-Ucló dels industrials del nostre país dedicats a la fabricació de botons 1 encaminades a què aquesta merca­deria fruís de la reducció de tarifes a Romania, han donat el resultat de­sitjat, puix la Comissió de Duanes ha pres en oonsideraoió la proposta. En conse<ïtlèncla, i un cop obtingu­da l'aprovació del parlament, com s'espera, l'entrada dels botons espa­nyols a Romania satisfarà 450 i S'í lei paper, en comptes de 1,000 1 1,800, que ara paguen-

La secretaria informà sobre* les re­clamacions rebudes de diversos ex­portadors a Grècia i es plany que s'apliquessin a les nostres procedòn-cles els drets més elevats d'aqueU Aranzel, així com sobre les gesti-ms fetes en conseqüèn';ia per a evitar aquest perjudici a l'exportació es­panyola. En primer Uoc, el ministre d'Estat aclarí que els drets que s'a­pliquessin eren els convinguts en el canvi de notes amb Espanya l que les diferències que trobessin els nos­tres exportadors obeïen a què el Go-yern grec havia flxut. des del mes a agost, el canvi oficial del Dracma or per a la liquidació dels drets de duana en forma que implicava unà veritable elevació dels dits drets.

Prorrogat el conveni, per nou can­vi de notes, fins el 15 de desembre pròxim, sba aconseguit incloure ou els beneficis del dit conveni les pa­nes compreses en la partida 286 de i aranzel grec i que sói objecto d'ex-porlació des del nostre país .

ment amb motiu de la revisió i ,

''Ju

«* «>

senyor secretari general.Tde^omnr' var que, malgrat el nombre de rV cions tramitades, totes estan dpH.1" gudament estudiades classifica^"/ perquè cap no pugui ser descuida,!.' s 'aprovà per unanlmllat un e.™^' stu vot de gràcies per al dit ,ri i el personal a les seves ordres o.i treball realitzat 1 la copiosa dn^, menuicló reunida.

Es resolgué <ïue el Foment de'en si la petició formulada per i9 p^ , ració d'expertadors dr taronla neí què les comandes per ferrocarril j'a quest fruit es facin envasant-lo en caixes, nmb la qual cosa s'evitarien els Inconvenients del dererlorom«iit i pèrdua de bona quantitat de íni(. ta 1 la lentitud en le? operacions de càrrega i descàrrega inherent a ics trameses a granel.

I A Jvnta es tudià amb la nv-dot atenció l ' in íorme que havia de Jo. I nar-se, a Instància del senyor direc-1 tor general de l'Economia Naclomi sobre la reclamació formulada .-on-tra la concessió d'un permís d'la«. tallacló de maquinàr ia , que el Comitè Begu'ador de la Producció Induslriai acordà, sense trametre'l a la trami­tació ord inàr ia . Després d'analitzar els textos legals en què es re^ss la resolució i els antecedents del cas, la Junta resolgué informar qne no I era impugnable aquella resoluclfl, qu | s'havia acomodat . n tot a les cultats del Comitè I que més bé re-1 n i ; a sentar el saludable precsdenl d'abreujar els tràmits l dlflculMti quan solament es tracti de mdírn!. nes de caràc ter complementari, é! a dir de les que no poden augmentar directament !a jSfodtlCCld dels ar.i-cles do venda per al mercat.

A propòsit del funcionament del dit | Comitè Regulador de la Produc, Industrial, el vocí l representant de 1 les indústr ies sederes en el si de la Junta, senyor Borrell, féu constot | la seva protesta de què les pstlebn·' de maqu inà r i a per a la dita indils-tria se sotmetessin al mateix proc?-1 dlment dilatori que altres, que esta­ven en condicions diferents, ja qn» ] trobant-se la Indústr ia sedera en ple desenrotllament I sense que pu-1 gtíl dir-se que la seva producció ar­riba a la saturació det mercat, som-bla que el més convenient és pslltr • lar la implantació de la nova ma­quinàr ia , en comptes d'entorpir ia, I per aumentar així la riquesa nacio­nal, sense perjudici i-er a ningü. U Junta acordà donar eMat oficial a n protesta del senyor Boirell.

- < Z 5 0 0

M u s i c a l s

E L TENOR T'NO FOLGAR Aquest celebrat tenor acaba d'asso-1

hr wrollosos èxits en la seva prime­ra actuació per la península, al cos-1 tat d'Ofèlia Nieto.

Amb «Manon. .Barbleri . I «Tojca-I va presentar-se als públics de SaW Sebastià. BUbao, Santander. Corunya, Vigo, Valladolid i saragossà, i le critiques de tots els diaris de les po­blacions oh ha actuat U dediquen calorosos elogis, i no dub*611 a I03'

I lificar-lo de «dlvoi. Ens es grà t reproduir alguns f W

ments dels Judicis que la seva actua-, ció ha merescut dels crítics mu i-

cals de les poblacions esmentades: —•El PueUo Vasco., de Sant Seo& i

fià, comentant «Manon», dluí . •Amb Ofella Nieto, va compartir el

triomf, en primer terme, el te"1" T' no Folgar. La seva veu no és r631' ment ex t raord inàr ia , però el que es | extraordinari és ooça oanta.

Ho feia ahir per primera ^ S 8 ™ ' Espanya. Demostrà amb gust socre-sortint, que és nn dels tenors de m»

: depurada escola. Hi ha moments ^ ! els quals el «divo. es revela amb P"

cisa grandesa. ,. Considerem insuperable com can

la famosfssima romança del .Somu'·· Va haver de repetir-la soBlclwt •>•; una ovaoló sorollosa. OfèUa Nieto ^ feUcltà en escena i l 'aplaudí am» pübllc. I en igual tessitura feccló es mant ingué en cl traiis«u-deh cinc actes. . ^ . . i

Ha a r r ü w t un tenor que emplea"1 els teatres..

—El «Faro de Vigo., d iu: . j . •Davant d'aquest cantant ens " u

cobrim respectuosament. La seva no és molta, però U pertany en ^ solut. En fa el que vol.. •

A més, és dúctil la manera aej gar. i així passà de la suaviW l'acte segon a la modalitat 116 .lt8| trast del tercer amb una natura' ext raordinàr ia .

AUDIÈNCIA lERRI'l GRIAL

Audiència. — Pobresa: Francesc Es-cardó contra Clement sacrlsià.

Sala segona. — Barcelonela. — Ma­jor quantia: Companyia l'Alcohols contra Joan Fort.

Llotja. Major quantia: josèp d'Haro contra 1EI Dia. s. A. d'As<e-guranceS.

.VniENCIA PROVINCIAL Secció primera. - Nord j Drassa-

res mcldències surgldes amb m r t lu del dit conveni i de la corras-^ondència cursada sobre aquest par-

Són nombroses les queixes rebudes 0e,?e?tJsobre ta f a ï ü è n c i a amb

sos n i r 1"'1UBlrlals « veuen sorpre

Podria haver fet ús de recu ^ d'escola i no va voler. En a'M ^

iciirso5 aixè

fer bé, 1 l i T o u donat un c in- l^ te superior d 'expressió d r a m à i ^ * ,

F-r bon cantant i per bon a"'* II tributaren ahir sorolloses i ^ cudísslmes ovacions.. . cíl- j

—Heraldo de Aragón, fen' 1°. ei ticH de l 'actuació de Folgar • Barbierl. diB a i · I :

IBI tenor Folpar fou u ° ^ í f mo exquisidament interpretat. En ' ^ meni va saber fer amb la semiSií\: düclil els malabarismes V1* "fioV va concebre. I no tan sols va ]e5 far en aquest aspecte, sinó ' ^ notes accentuades, a tota v . «Malcdltti ante via.... .

vlv»

' L'opinió de la premsa deJ ' . f o r Saragossa coincideix en absoiu ^ firma les referències que ia pjial-<le Folgar, al qua. felicitem c ^ ; meni per la seva brillant avtu»

L A V E O D B C A T A L U N Y A P à g . 9. — D i m a r t s , ^5 * novembre <k 1937

E C O N O M I A I F I N A N C E S E l n o u a r a n z e l d e C u b a

j d t r a c t a t c o m e r c i a l a m b E s p a n y a

d'Economta Americana l ^ A - K i a M c * ) do Barcelona. Ja <H» ° ivdicló oficial del nou araa-

nusneí de la República de de. . . . «1 tramet aauestes Un-n «"j tDS en tramet aquestes Un

'•"'ai DOU§ aranrels s'Bha adoptat ! • "Je tari'* 1 «eleblert oom a

in»,1 (

d bisK» 0 general la mfnima. F i fnrm»d» la màxima pel doble deutes d-aqneUa.

r í «ou aranMl no és solament flv r í t a M ' l » . demé"· 1111 P"1"-*;iMM»de la prodacció naclooal, es-•!J3 ^nb tormes*. però també amb rfunris El Podar Executin queda K n autoritzat per aplicar la tari-

msxima, tolalment o parcialment. í f l t compresos entre aquella i 1 «rifa mínima, als paísos «rie no «niessin concertats tractats o ar-.tiinents de comerç amb Cuba; que 11 secrdessln el tracte de nació més

Eí.torlií« 0 flue- P61- prohibicions.

L.irlícl'W8 0 »P1,caci6 d · «Jro's 0 . f", excessives, causes In greu perju- i K | sis interessos cubans (situació Emiesta darrera en la qual es trobo. Jo Espanya 1 França). També l'Exe- ,

? n " r s r o £ . M ^ ^ ^

Algüe, minera!.. - En l'aranze! aní. or cubà aquesta franqui-2s a1la„ge?era1' éí » dir per a

aigües minerals de tota prcioedèn-tHhnu enor (lal nou waniel. als

espanyolea són els següents: dp, f 5 5 ^ " " ' a naturals, carbona-M n 0 : Tarlfa «Wnima. iure. s '04

Aigües mkiedíüi amacials Tarifa mfmma, l l t ^ $ 009. « f 6 ™ 1 . aU, *nvasos· el no" a-an.

Mahons ordinària sense vldrlar T t i ï ^ ? r ' l m ^ * a Cuba!

'a nova tarifa, ei tribut general per a les procndèncÍPs no e l

B O R S A D E B A R C E L O N A VALORS A TIRMA

1 4 D E N O V E M B R E D E 1 9 2 7

Se*«6 lel nan al Cuino Hír:antll, a fl de me« S opera de Vords de I T a ' ^ a JOG'as 1 a lOVSi, Atacants de I04'50 104 Anda usos a 67 •Q ., Orenses Je MMO a i3'80, Transversal a 42'0u. accions C.rt .A.O.E. Je nS' í l'OJ a 700*00, E x -a

plos as a 115 i üeule Inlenor a TO'jió. ^ ^ e a a i ó de 5or*a, a fi Ja msa: i s ta le ^ords da 106'üi a ;0»' n i t I06'I5, Alacant* Ja I0I'30 a 104*15, Orenses de 3370 a 33 »a 1 a a i · ió . Trana/eraal a I] "SJ l a 41 ' /S, accions ordln iri.-a lïaa a 110*00 i a 13.'25. acetona J . H . \ . ú d . de , ^ a 7 100. «Chade» sèrie ú (noves) a 140'iò 1 a 140*0 , Explosius de i l5' .5 a I IS'òò i a 116*50, l Üe^te Intenor a

j 70 4873 i a WSO. • .„.1??rr"r· » - AI Casino Mercantil, a fl de mes: S'ha fet de N'orh a lD5'J5i a l| 5,80 Alacants a

10ï*9,, Orenses de iJ'40 a 33-10, Transversal a 41*25, F.üplnes a 3J1 \M 1 a 30*JÜ, acciona C . H A ,0 . e . a 7ASJO, i üeute Interior a 7ü'4o.

lAdlclM ' í u · í , , * í ! " ' 0 , r í e · n , a " ,1'·,· v l ·en , · " 0ub· en « de «etemhre de 1M5, e el* del nou aranzel Inferiors a aquells

Aranzel antic Drets «ad valoremi

Lietlle». . • • • • • 0*00 %

ifts. . < . . .

llpxs sequea

imot. • . • • • » • • Lnnes de caça fili i marisc conservats. .

SI'M % SS'nu %

32-50 X,

Drets per 100 q u i l o * hnses. t V P , |Av?llaues 1 nons. . • . . I 195 jstanyes. . . . . . . S 195 Oli íol lva: t 3"00. amb envasos do

t a i fusta 0 llauna; I 3'75. amb am-hollei ^

Snro 1 les seves manufaefures: 1(0 en brut o planxes; $ 4*60 fflaaa-kicmrat.

Drets per haotolltra Alfrnardcnts, licors cordials 1 com-

hoMs esplrltuosos compreaus en la Iprtida 876 dels aranzels: Envasats

cascos, barrils 0 mitjos barrils. Ü 27'óO.

B. En ampolles, garrafes 0 envasos Kiolilanis. • W20. C Whl?l<y, rom. ginebra, en cas-

ta. barrils o mitjos barrils, t 23'W. D En ampolles, etc. S M'Oü. NOTA: No s'Inclouen, per abreujar.

|tU addicionals de 1905 1906. En blancs, in-'lús els generosos I

W» els negres o blancs de pogtre 0 ft licor: En cascos, barrils 0 mitjos Nrrtls. • 1700

> ampolles, flascons garraíea o en-Iwsos semblants, S íó'OO

•Alires vins: En cascos, elc. $ Í'SO.

I&i ampolles, etc.. t Í3 00.

L·o s'inclou l'Impost especial de 1905.) •Edra natural en ampolles, $ S'!».

Tarifa mínima de l'aranzel actual

100 quilos, • z oo Al natural, amb envasos majors de 8 quilos. 100 quilos «l'OO; amb envasos de 8 quilos o menys, 1 quilo S O'OS; plenes, adobadea 0 en altra forma i en qualsevol envàs, 1 quilo $ 0 » .

1 quilo 8 012 1 quilo 8 0'18

40 % ad valorem 25 % ad valorem

I quilo, 8- D'SO, O'aO, 0'20, I O'IZ, -segons classe, més un dret de 20 % ad valorem. ^

100 qullas, 8 3 00 100 quilos, 8 l'SO 100 quilos, $ 2 00

No varia

No varia

A. 8 60 00

B. 8 9000

c. s ae-oo D. 8 36 00

A Blancs 0 negres en barrils, mitjos birrils 0 anàlegs, 8 T00 Hec.

B. En ampolles, garrafes o enva­sos semblants, 8 20 00 Hec.

C. Generosos, dolços 0 secs 1 ver­mut en barrils 0 semblants, 8 IS'OO hecfolitres. D. En ampolles, etc., 8 84·00 hecto-lltres.

8 9'00 hectoHtre

ptlu pot establir recàrrecs compensa-Wn. en ela casos de primes a Tex-•ponacid 0 de qualsevol classe de J-Duniplng., que poguessin causar Berlurtci n la producció de] pals, així forn també en els casos de baixa ex-jKssivt dels .pi€us d'nn article, per Pepreciació de la moneda en «1 pala I " Producció; 1 en sentit contrari,

P*f 'al de fomentar les exportacions, j™et el non sistema duaner de la pablica un règim de devolució de

I b t ar8nielarls. si bé solament prar-pabje pej mateix importador, per la •«Nelxa duana 1 dintre dels sis me-|»s »P(íQente a la Introducció de la ptrca^ria a1ïí beneficiada.

r-om ho declarà «n son moment la pmissirt Tècnica Aranzelària cuba-P». cl nou aranzel s'ha concebut com •• instrument de defensa I expnnsló, r ® * oblidar per alxó l'imperatlu fls-f'i; en aquesta orientació. Ics Na··lons •'"ers les quals l lnterès nocional cd l r conipeHelx a nefrociar. són les insu-|a's del Caribe, Mèxic, C*ntre-Ame-I"1». Clómbia. Venezuela. rirruguai I lArpentlna. ultra els Estats Units I . ^ Amèrica, el Tractat de reci-

l'n J de ,a <'ua,· de ,903· seg1»611 i-n vi^r. l Espanya, França, Itàlia

•xnglaterra. Im?reffrent a Espanya, el Tractat co­it;, . so^scrlt el 15 de Juliol prop-Irn, 1 ' P0"8' vlpor fa pocs dies, I ' " w i a el règim duaner al quaj l , " 1uedat sotmeses les exportacions ll'mMyn'eB 8 Ia Grnn An,"la. T^im·

4a'Usl del qual, comparatiu amb

ARTICLES EM REGIM OE NAOIO MES AFAVORIDA Referlnt-nos als que foren empor­

tats n Cuba. per Espanya, en 1026, per valor superior a 100.000 pessetes, ano­tem a continuació els drets 1 tendèn­cies resultants del nou aranzel en vi­gor:

Vidre buit comú 0 ordinari. 100 quijos, S 2; teules, 100 quilos. 8 1; rajoles l mosaics, 100 quilos. 8 l'SO: piperia armada. 100 quilos. 8 l'SO; piperla desarmada, 100 quilos, 8 O'W. O'SO, 0'80 1 1, «egeus peces; calçat (per parell, segons classe, 0'50, 0'40. 0'30 I 10 % ad-valorem; plom pobre

•galàpagos*. 100 quilos. 8 0'50: «ui terres i Instruments de corda, 40 % ad-valorem; sabó comd, 100 quilos, 8 5 m4s 10 % ad-valorem; perfume­ria l essències, quilo 8 1 ó l'óO i 20 ó 40 % ad-valorem; paper de fumar, 50 % advalorem: llibres, 100 quijos,-8 1 '(els oficiala de text, lliures); «Jar-cia. i cordlllerla, W0 quilos, 8 WSO ó 0 SO; llana en floca. 15 % ad-valorem: panyos de llana, amb barreja o sen­se "barreja, 50 % ad-valorem; per nlls, 100 quilos, 8 8 i 10: mantega de vaca. 100 quilos. 8 12 I 15, arròs, 100 quilos, amb pell, 8 0'84. sense, S l'SO; alls I cebes. 100 quilos, 8 133; conserves de fruites, quilo 8 0'16 I 0'12; embotits, quilo. 8 Ü-IB. 0 20, 0'24, 1 040, segon·' classe; dolços, quilo, 8 040 i CSO; pasta de sopa, 100 quilos. S G 1 7,50; espardenyes, dot-zena, 8 120 I 15 % ad-valorem.

Els articles de ferro 1 les manufac-

T o t e s l e s 7 s e n y o r e s h a n d e s a b e r :

q u e l a c a s a q u e v e n a m b

b e n e f i c i m é s l i m i t a t

L l a n e s , P a n y o s í N o v e l a í s

d ' a l t a q u a l i t a t p e r a

A b r i c s í V c s t í i s

' é s

OOVÍTUIOÍO o i MOMaoaa a a r a A N i a R U lasoa, 113*35 islsjaes, 82*23 Uivas. 2**^1 lires, 32*10, dòlars. V i u orno» arientinv 2*51; marca "raaca, 23 30:

• r , l'41. VAL O M AL COMPTAT

Diputació de Barcelona « %, a 100*00. Municipis 6 %. 11926., de 9 . ' 7 i a 98*15. Mumcípia 6 % Tranaf. dai P'. c Sarri*, a 98*50. AJuniamem de Sevilla -iiHO. a 99*50199*25. A J u n u u u c u í de Sevilla .1923. * a '9*23 AJmeoi de Sevilla 6 % lExpoelcló., a 99*25. Ajuntament d» Ulrona 6 % a 99,25. AJUBiameni de Sabadell 8 %. a 99*21. Banc Hlpotecarj d'Uruguai • a 113*50 Generat Tranviaa Barceloaa 8 %, * a 98*50. Tramviea da Barcelona 8 . A. 8 %, de 99*35 a 99*00 societat GaUega d F.leclrlcitat 6 • a I00 5U Bon» SteL GaUega d Electricltat, • a 98'50.

m él aMMm OMalai C.» Hlapano-Marroqu Gas 1 Elee. 8 %, a 9S,25. Foreía Motrlua 6 % tlMS» a J375 Hldro-Eièctrlca Ibèrica 6 %. * a 99*A0. Algues da València 6 % .1926., * a 102*00. Elèctrica de Tenerife, a ^6*75. Barcelona Tractlon 6 % .1327., a 100''0. Bona ciment «Grlffi» 7 ^ • a gsHXX Bon» Miae» de Potassa de Súria. • a 99*75 i IGOm Bons Unió Salloera 6 %, a Qi'nO, Grana Motin» Bascog 8 % a8rS0. FabrlCddó Mecànica dai Vidre a 94*50. \cc. Pref. Tramviea de Barcelona * a 103*25.

F , C Catalans 7 "lo pref., a 101 *00.

OEUTB8 OI L ' I S T A T

faMflot 9 . I : : :

• 1 _

f : : : • • • •

\mortlt. S't, A , . , > UW 1! . . . • 0 . . , » D . . . • K . . . > V , . ,

\ nórtit . 5 0l« * , , , > 1W7 seiueB . . . • impostos U . . .

U . . . » E • • • • p . . .

Amorti t . 5 " i , A . , • Í9i7 ami) B . . , > Impo·uw O . . , > 0 . . , » K . . ,

P . , . Goata FonoTUrl a A

• • • a a

w u ro-ss M'i»

•TQ'fi •ro'sa TO'M 86'80 «•85

•SS'SO «*70 M'M » ' U m't» Ú 7i

• 3-43 93-SS

•»rr» •iS-SO u ' n 02'65 13-n JS'SO

I r n M M

•lOSMO 102 85

•tOS'M •IOJ-OÍ •1M7ü

1U :0 lOS'ic lOS-M

•104-11 •lüS-ZO •KM'OO

•no «•1 .

101-o lo re li).» 00

OBLIOACION· AMB OA RANTIA OE L ESTAT.

l e BareeMoa . la CAdlt de i i l jün Mosel «a Manila d* 3«TUU » D

• B. «. r le rarrasona

CIIIXB l 'Eml - í* ! , • • » *!, • • l ' U

OrSUt tjoe»! « • ! .

M'75 •94'25 'IDO'/S ·B7·(Ki •9B'53 •H't,0 •SS-Oi 92' 0

•tria •iir»5

'IIOSO IOOMS

( R e p r o d u c c ' ó del Bu t l l e t í oHolal) AJUNTAMENTS

I DIPUTACIONS

'irnlatons S*]. Monl·lpi nmeatf*

• ua* a . • . • um 0 , , , • m o u . . . • uit B . • . • i t i i | < • • • u i » P , • . • UM B . . . • UI» B . . . a UIT H , , , • UI8 B . . . • U U B . • > • mo B , , . • u n t *u . . • u n Bx»o. .

BUaawuim . . . 190J , , , U U . , .

0OOJ Hetorm» , . Monuial u a i a f a · · k

• V«i 'noi» il "i, hUa·-, ProTlaolaU ti·|,

Oten l*olo •UUKU·· . . • u a s B u t u í utl

• tna JAU* OMdU Oom.

.1 ' i r K as'r» 83 15

•82 SO •83 40 •83 00 « '50

• l i 03 •82 85 •K'M • w n •82 rs

M ss 00 98 76 99 85

*.8 H 15 00

Ml 50 •84'25 wrat l l i ' N 9J 05

'87 35 •Sl'tO •98'00 •81 00 •77 00 •83 00

Ataca' MpuU

DEUTES ESTRANGERS

CMOIM Argreneme·a·U l a i p r è a l A o i t r i M * A

* B, • • .. C

So* imp. Mama < *b Lleute Aritautl 6 " I , . .

r62 f.l'OO 100'00 100'25 •8T7J 102 65

FERROCARRILS, AUTO-MOBILB I TRAMVIES .

Bof4 E*p»oy» I . * * . , • • t ' a . . • • a** . . • • a » » . . • • & . • « . .

Ea~«elat9 Pamplona • Prlorltai Barcelona , í egOna a Medina • ia túr ies I * hipoteca •

a» . . . • a* . , ,

Lierda a Bona , « • • Villalba • f'eroTt* . • KapeclaU Almansa . . Almanaaa Valencià ad. Uluea Sani Joan , Alsuua I S a n Joaa. • '.toca a França . • * Nord especial 8 t » . • •

« Vaianolaue» . •

75'75 73 25

•74 33 •73 65 74 Ï5

•74' 75 •7Í-C0

71'25 •73'00 72'00

•73'00 78-80 81 75

•86-75 •78'50 •76'75 •91-25 88 75

104 75 •101 50

• f . • . • . • O • 8 • T . . . . • rranca USI . . • • 1878 . . • DlrnetM . . • Han. a Hoda, ,

QèrdoOa a SeMIl*. , . Badaloa I * I . AadaJaaoa I • rarlaOIa

• I • l . • i * TU laola • IW7, | » | * • «Bebadina* • UI8. t > • u n t ' u .

• . V C Catalao. 8 1 . \9U·

f C U Caulanra I " i .

r C Uramallera 8 "u • «MQU larn t •k.

Oran ilatrupolllA I % Madrid • Araaó I *W M tac I fortOKal 1*1. M ('ao I Ponnital. r a i Manraaa a Berna 6 «i» Me llua a Sa lamanea Mairopoll t» r r . u i i·i» Oreuae A U. ü D E - »

» Q I H prior. . . F C « a r r l A S ' ú . , . TAneer a Fea n , . r a i l . Dar.d 7 "u.. . . Oral TraniT l «u . .

• • 8 1 . . . Tram» St And rea . . rramrta · · ·v l l l aa ·b -

• llrauada 8 " I , | AIQUBS, CANALS, GAb

I ELECTRICITAT Alfüw HneiTa . - u . . | lC1t8

71'!0 •82 24 81 50

•ara 88-75 81*11

•80'2a e7'8J

•36'00 103'15 lOD'Si lUÍ'/5 •63'.0 54-00

•55'i 0 •02'76 va-ss 1«.*2J 44-36 »i 'à» 42' 0 81 76

-W 76 •82 2. •US'75 luO-OO 84 00 80'aO 8860 98 Í0

•IDZ-Sb *72'£· 93-Ú0

•100 00 88'50 24 2t t i i i l 68 05 81 CO

•42-50 •7Ü-0O

•IOfl'10 103'(i0

•loa-oo •79-7» •91'25 •r7'ou

•100 00 I7'C0

Ai»ue . Valencià 8 *Ir Barcïluneea Klect líOT

• » 1906 • • 1918 • » 1918 a • mo.

Canal UrsalL Catalana Uaa E. . . .

• • G'S •lo .'

SUp Amer

Ooop

l-Ble. 8 • Boa*.

Finia Elfte. • I , Manreaana Kcer.

•gs'oo •34'00 •94 8' 98-7»

•100-40 •84 60 •8» 25 •88-5" io2,;o 997..

102-00 •107-00

9S'0« •96'50

Elee. l'*n. I Gas Leboo ; Knargia Klaciric* » 3» I ,

lOO^ tJu-50 •99 03 «-•o

I0I'3J W m •88*00 •Su'00 •92*7» I T ' U • • l ' U

• « l ' r l 1917» lOi'OO 181*1»

INDUSTRIES VARIES

8 1 . • • Bons

etecirlca Cinca 6 1 . AiKuaa Uaroolona 6*U

• » C 6 • • D 8 %

General Ke^adUu 8 * I . Maüi.niiiinad'Eleo «"i, Prod Foroea Hotr 8 * ] .

. . . 7 1 , M O U . R i i a n u Ebre

I « 1 . Boaa

i raai ReiadluB l.lerant 8*1 SeTilUo» d Ela» 8 " U C'nlrt Gieoi < aialanra.

Coaalnia Narai s V • • • l l i t . • • Bona

frainaillntlca l *i. • «T . • a n . i s a • 11 IS >l»

ODIO Naval l.ieiant . i Imem «San*» ia . . . . « roa fl. A.. ' l ' U . . . . A F'irua Andaloala 8 * l . Aalaodft 'U

: K , : : . Com - Anxll lar da F -C Carboni Herirs Colònia a i l pU» I . . Couit I Parlmenta 6 * I . Coutirucoluaa Klào 8*1. Coloraola I Kiploa. 8 'I. foBWDI d'Obra» 4 Uï ' ; ,

• • 8 *U . Bolel Rita 7 % . Iliillera l'>panyola U a n u f a c i n r e · l · Snro. Jlec.mlca VelluleraB*!, Minat Potaaia Súria ï° | . Pro^lu-iea M w l •ISïí· Feneria Moderna I • L OaiOSaliosra. Haltera l-lapaorola'iaïCn

A00I0N8 Catalana Oa» a. D . .

• • * B . . . • . F 6*1,

Blap Amer d 'Ble» • » • aC.

('.* r ixnirnel l terrf tnla Hullera KBpanyola. Clinenl «Asland», . .

* . • preí. a «sansoa».. - .

Espanya liuiustrlal . , Fumem d'Obres. . , . Ilispano Sulaàa . • • (Intel Ultr. I *!, . . . . C·TIII· Tast* Baoiooal

i . i i » 10O'»O W i 8 101'35

•lOa'15 100 85 •98'UO •98 OJ lül'OO '9Voa •84'50 •là'òC •us·so •J8'85 n t m

•1 O'SO •M'S •91'7» •99'00 •S8'H •lo·so

l i l · H 97·Í5 99 26

•M'O) 102'»5 •8915 M'25

•tarM 'lOO'M

•117'00 m ' M »8'25

'4 '00 745" 00 lOS'OO lOO'OO ni 'Co •JS'Sj •48-00 ira-oo I5b'80 ·i2·00 M'75

B a valors laaanyaiaia amb asterisc no nan Ungut coutzactó. uaiaam constatatl'úlllm canvia guia del Uagidor.

tures dacer, han estat objecte de mo­dificacions encaminades a abaratir les mercaderies primes a afavorir la Indústria siderúrgica de Cuba. L a llauna en blanc, sense manufaciurar, s'ha reduït, per exemple, de 8 l'50' els 100 quilos, que tributava per l'a-razel anterlar a 8 010 els 100 quilos; Ja maufacturada ha estat recorre-gada

En matèries adobades, en extrac­tes I olis essencial», en colors, tints 1 vernissos, es protegeix lee indús­tries nacionals; es recarreguen el£ àcids cítric 1 acètic, la sal comú per a protegir la Indústria de Matanzas, Camaguey 1 Orient 1 els - productes farmacèutica anomenats de patent. La possibilitat de crear en c] pafs IJI Indústria tèxtil del cotó ha estat ate­sa, rebaixant a tipus quasi nominals els trib-its sobre la matèria prima 1 els fils. Per als fils en fusets, bo­bines 1 carretells. S'ha fiet també en la tera una modificació substancial. En els tributs de teixits s'ha procu rat una petita reducció en els usats per ]es classes pobres del país 1 un augment compensador en el? més fins. Als teixits de cotó per a la fabricació de yacs per a envasar sucre refinat, se'ls Imposen drets mínims i es re-carreguen les confeccions.

Als mobles I altres manufactures defusta se'ls Imposen drets mix­tos, part específics I part ad-valorem. dominant en ells el criteri proteccio­nista; 1 en aparells I maquinària es mantonen els anteriors drets, Ue-vat en aleuneS maquinàries de coure; ek de les màquines de cosir 1 apa­rells ejèclrlcs l les seves accessòries, s'han rebaixat.

t i n g u e u - h o p r e s e n t p e r a l e s

v o s t r e s c o i n p r e s d e l e m p o r . d a

M O V ' M E N T DEL PORT

Dia 13. VAIXELLS ENTRATS

Yacht a vela de plaer danèa «Ful-aar>,> d'Alacant I Palma, amb el seu eç-uip.

Vapor «Capitàn Segarra», de Car-dlff i l.iverpool, amb carbó 1 càrrega general.

Vapor noruec «BrKia. de Boston, amb patates per a sembrar.

Vapor «Generallfea, de Gijón, amb carbó mineral.

Vapor «J. i . Slster», de València, amb 306 passatgers l càrrega gene­ral.

Vapor Itellà «Franca Fassló., de Gènova, amb 15 passatgers 1 càrrega divresa.

Pailebot «Isabel Vanrell., de Pal­ma, amb efectes. «

Vapor correu «Rey Jalme Ha, de Palma, amb 12* passutgers, càrrega 1 correspondència.

Vapor «Manuel Espaliu*, de Pal­ma, amb gasolina.

Vapor «Cabo Torlflana., de Sm-lander 1 escales, amb càrrega gene­ral.

Llagut «Enrlque., de Oosas, amb marbre.

Vapor «Paulina., do Palma, amb afectes militars.

Vapor noruec «Alix.. de Newcastle, amb carbó mineral.

Vatpor noruec «Fldalgo», de Car-dlff, amb carbó minrael.

Vapor suec vValència.. de Harno-sand l escales, amb fusta.

Vapor correu «Reina Maria Cristi­na., de Bilbao, en llast.

Vapor «Pérez Pujol», de Port-Tol-bot, amb carbó mineral.

Vapor anglès «City o» Valencià*, de Bombay 1 escales, amb càrrega ge­neral. Vapor anglès «Plnzón.. d'Anvers i escales, amb càrrega diversa. Vapor «Tom», de Cardlff, amb car­

bó mineral

VAIXELLS SORTITS Vapor «Delfln., amb passatge 1

càrrega general, cap a Alacant, rega general I de trànsit, cup " Va-

Vapor «Capitan Sgearra», amb càr-lèncla.

Vapor Italià «Franca Fassio.. amb passatge 1 càrrega diversa, cap a Gè­nova.

Vapor alemany «Amalfl», amb càr­rega general 1 de trànsit, cap a Gè­nova.

Vapor correu «Monte Toro», amb passatge, càrrega i correspondència, cap a Alcúdia 1 Mabó.

DlaM. VAIXELLS ENTRATS

Vapor «Salazar., de Glasgow, amb carbó mineral- \

Vapor noruec «San T e l m c , de Ber­gen I es-ales, amb càrrega genenl.

Pailebot «Pedró Oliver», de Palma, amb efectes.

Vapor Italià «Slclliano», de Flu-me, amb fusta.

Vapor noruec «Tore larl». de Gè­nova 1 escales, amb càrrega general.

Pailebot «Miquel Morall-, de Sant Feliu, en llast.

Vapor correu «Mahón». de Mahó 1 Alcúdia, amb 16 passatgers, amb càrrega I correspondència.

Llagut «Peplta», de Palamós en llast.

Vapor «Betis», de Castelló, amb ••àr· rega diversa.

Vapor anglès «AUrlsten», d'Andro-sand 1 escales, amb bacallà.

Vapor noruec «Brusse Jorl», d'An-vere i Londres, amb càrrega general i de trànsit.

VAIXELLS SORTITS Vapor noruec «San Telmo», de tràn.

slt, cap a Marsella. Vapor «J. J. Slster», amb passatge

1 càrrega diversa, cap a València. Vapor anglès «Elva Seed», en llast.,

eap a Sant Felou. Vapor correu Rey Jalme 11», amb

passatge, càrrega 1 correspondència, cap a Palma.

Vapor pesquer «Maria Dolores», amb el seu equip, cap a la mar.

Vapor Italià «Tltniíia». amb pinta ! de ferro, cap a Rotterdam. I Vapor anglès «City of Valencià», i de trànsit, cep a Liverpool. I Vapor noruec «Tore Jarl». amb càr­

rega general I de trànsit, cap a Far-^ ragona, Londres 1 Anvers.

I N F M V U C I D O P i a \ L P \ 3 I U r A " ) \ P E L

C e n t r i C n o i í r i i i l i r ^ e l c v n

Livaraoo'

Disponible r'mur».'

Novembre ianar vtarç Mai* Juliol Sete.nbre

t a a a »

11.21

I % »

10.65 10.61 to. .r 10.33

Obar lara

0.00

Non, 1U.3' 10.3 i I0.dí 10 >?• Non

a a f a a i a l · « r a · a

0.0D

1 0 . « 10.3» U 3 i

l i 57 1U.3Í

T A 4 0 »

I I . I S

lo.sr i

\u.S7 n . 5 J 10.28

Van le» ^0T> Bi ro«i»r< 0.1""'

Havra Novembre Desembre Uener Keorer M w . AJTII Mdl« Juny Juliol A íos t Setembre Uctubre

c a l a r i a . i i a . » ' -a 1*4 i J

674 «1? 636 697 687

817 «65 di5 6 iJ 853 6I>

000 ow 884 614 643 881 eas 861 863 65> 6>3 7*8

S i l 66J 65J 854 t»7 657 857 855 855 85U 644 644

linpan J h t à n i c •or . iaaar Mmrj MUll Ja lel

Anterior 10.87 10.83 lO.B.· 10.30 1011 lanca 10.34 IO.06 U .S i lu.jJ 10 43

Cotó SJI.IOI aalarlar raao»

Gener Març Uener

Sakall. Sa^eli. Un er

18 6i l i . i l H.ÍO 18. 2 N 90 1177

Alexandria

Futurs: Aatiowun

l i a a n t r a Fenrar

43.57

I iaraaM* d^aar

• Sakellardh V 3' 25 37 Í7

A j r l l

29 12

Desembre Fajrer A ' n l .>IJVÍ nJrs Qener Mar;

C0.J0 Ou.OJ 0 . 0 CU.0J Ou. JO 00 J J

Pailebot «Carmen Flores», amb efectes, cap a Alacant.

Vapor «Vlrgen de Àfrica», amb pa», satge 1 càrrega general, cap a Cas­telló.

Pailebot «Villa de Calella», amb eíectes, cap a Alacant.

Pailboet «Rslmunlo Lulio», amb efectes, caj) a Palma

TRÀFEC DE PASSATGE I CARREGA —Procedent de Cardlff 1 Liverpool

entrà a aquest port el vapor «Capl-tàn Segarra», amb l£9 tones de OJur-rega general I una partida da caroó mineral per a Valèi'cia, vere on sor­tí després de descarregar.

—En viatge' ràpid arribà al nos. tre port, diumenge passat, al ma­tí de València, el vapor «J. J. Sls­ter», amb 306 passatgers i algunes partides d'oll, arròs, vi. monjefse. ca­cauet, drogues, mobles, joguines, conserves, filats, patates sebes 1 fruita. Aquest vaixell tomà ahir a la nit a la seva procedència.

—A dos quarls de set de la tarda arribà dissabte al nostre port. amb un dia de retard a causa del tem-

NovaYorK

Dlapouibla Futurs:

Nove.n'sre Deae iure Qener Març. Mau Juliol

Caaa* aatarlar

20.3:)

19. üi I9.ÍJ1

30 Ió 3a3) 20.2J

oaoo

03.00 19.78 1933 20.1)5 20.15 20. J3

00.00

oaoo 19.71 XH.Ià 19 94 StJ 10 I9.ití

r » . . v

23 05

19.87 I '.H5 I '.71 19 89 3 .Ui 19.9Í

Nova O r i a i i .

lOlSjOil.Oiv; Put un:

Gener Harç Maia; Juliol Octu >re

-•AD . .a iar tar

23.03

20.11 20. i5 20.24 2J.10 19.13

JO.OO

19.9) 23.10 2). lo 11.95 U0.0J

00.03

oao3 oaoo 00. OJ 00.03 oaoo

19.65

19 94 2 . .02 2o. -6 IH 90 19 10

Arriba Je» als ports Jel» 2»tat8 Jitlts: 71.303 H contra lí.OOO 3 | . a » a » » • des ie l** i ' d ^ J i t - 4.JÍO.300 3|. contra

5.Br2,'30u ü|. T n i i í t e r e í K i u i 07 l|2

Meroai de J a r o j l o n a ü la i . iooi. "BlÍ « n / r»t»« 'ta*. n > ' 3 i . h 5 H » l'l>no»t lel Ce-nitè. Bureau: Ja 'coitra i lnurs: 1 >5.333 contr» )).J33. ^ r o U i c i ó ; OJ^JO.000

131, Ken-liment per acre. OOÚ'O Barcelona. 14 de novembré de 1027

poral, el vapor italià «;• ranca f asilo», amb 15 passatgers 1 W tones de càr^ rega general. Diumenge, a lee deu del mati, tornà a la seva procedència.

—De Palma, a l'hora d lilnerari, arribà el vapor correu «Rey Jaime i HI», amb 124 passatgres, la corres- | pondèncla l 127 tones de porc, bo- | nlats, formatge, pell*, pernils, mon- j getes porcs engralxats. Bl dit va- 1 xell tornà ahir a la nit a Palma.

— E l vapor «Manuel Espaliu» porti de Palma 350 tones de gasolina en bidons, que descarrag i al mon de Po-nent, E.

—Procedent de Santander I esca­les del seu tlnerarl entrà en aquest port el vapor «Cabo Torlfiana», amb 425 tones de mongeíe*, olives, vi i ferro, çue descarregà al moll del Rebalx.

—De Port-Talbot portà el vapor • Pérez Pujol» 1.400 tones de carbó mineral, que descarrega al moll de Ponent, N.

—Arribà ahir al mati de Mahó 1 Al­cúdia el vapor correu «Mabón», amb 16 passatgers, la correspondència i 43 wnes de caça. pells, ferreteria, formatge, ons. pel·lícules, esparde­nyes l porcs engreixa's. El dit vai­xell sortirà aquesta tarda cap a Elblssa.

S A L V A M E N T DE LA GOLETA « P E ­DRÓ» Dissabte, a les sev do a tarda, fou

posada a flor d'algai .a R -ICM «Pe­dró» que, com '«i.-ordran els nostres lectore. s'enfonsà ol canal dels molls

d'Espanya 1 Barcelona r l a i u M port, de resultes de la coUtsló amb el va­por «Freixas 11».

L'operació es portà a cap amb au-xlll de les càbries de 85, 40 I 70 to­nes de les Obres lal Port 1 en una sola hissada. HI UiX·."'iuitui> desprès

I el vaíxell-bomba «De*-*» pe' a ireurc i l'aigua dels departaments del vaixell, i que fou remolcat després flns al moll | de Llevant. < Al front del materlar dotant hi ha­

via el propi enginyer director de les Obres del Port don Josep Ayxelà, 1

j totes les operacions es portaren a c%p I atenent les encertades dispost Ions I de l'exfer: capataç del Reia! Monto-I pio de Sant Pere Pescador, don Joan

Roig, en les quals Intervlnguéé tam-bé, com a tècnic, el capità de ta ma­rina mercant don Victorià Bonet Nombrós públic s'estacionà a la l'or-t" de la Pau per a presenciar l'ope­ració de posar a flor d'elgue la go­leta «Pedró».

Ahir al matí va ésser pujat al dic el vaixell per a sofrir reconeixement general.

TELEGRAMES SEMAFORlCS Diu el vigia del Semàfor de Cap

Bagur que en aquellos costes ha reg­nat vent N. fresc i tràngol, el -el 1 els horitzons coberts 1 plujoses.

El de Bajoll comunica que el vent ha estat S. O. fluix, la mar rulla 1 el cel l els horitzons nebulosos.

EI de Tarifa ba tekgratiat que en aquells voltants ba bufat vent 5. O fluix, la mar amb tràngol, el cel cobert I els horitzons plujosos.

Pelleteria U SIBÈRIA

M a r c a r e f U t r a d a

J o s e p T i c 5 R e b e r t

C a s a f u n d a d a l ' a n y 1891

L a m é s i m p o t t a n t J ' E s p a n y a

R a m b l a C a t a u n y * . 1 5 , i C o r t s , 6 2 4

L a casa q u e t é i n ^ i t e i t a b l e ' - n . ' n t m é s è x i t per la seva e l e g à n c i a i e s m e r a J a e x e ­

c u c i ó dels s e u s m o i e l s p r o c e J c n t s J e les m i l l o r s f irmes J e 'aris, Lo idras i Nova York

L a m § 3 a l t m q u m l i t a t i e l s p r e u s m ^ a v e i u ï t s

c n i o t a c l a s s e i c p e l l s d e l a x : j a b r i c » , c . x i r p c i , r e n a r d s , e t c , e t c .

E n l a n o s t r a s a c c i í e s i i c ' i l B O i i r t n i c i ' ^ r ? , " , eaplén li 1 de oelh

Iotes clissem jui i tats , anl com lambé una e -an col·lecció l'abrics econònlcs d'un I<U*I eiqmait l a oreu* seu-se conoetència, Jegui a la nostra qualitat ie faoritants i unjorta lora Xrectes amb ;asa pròpia al Oaaadà .

D e m a n e u e l c a t à l e c d e l a p r e s e n t t e m p o r a d a

Les ps'.ls, com les joies, han d 'ésser adquirides en casa acreditada i de tota c o n f i a n ç a

\

m. — D í m í r t ? , j \ 3* t w n r t n ^ i g 'ét 1957

9

L A V E U D E C A T A L U N Y A

L a T , S . F .

DímarU IS de novembre

E L MES INTERESSANT WW; «Dalibor» òpera (Eslut-

g&rd). tí'OO: Un programa de Con­

curs (Madrid).

BARCELONA. - Baato Barcelona (344.8). 11 00; Campanades horàries d* la Catedral. 17 30: Cotitzacions dels mercat» iDiernaclouals 1 canvis da valors. 1T40: Quintet Radio. 18*10: c.Modes» 1 «Temes úll'.s», per nolea de l 'iasiltut -le Cultura t B;-bioiioteca popular de la Doua. Tou els treballs seran llegits per la SrU. Balaguer. 20 40; Curs d 'anslès .

?100: Campanades horàries de la Cbtcdral. Serval meteorolòi tc , . ' / ( f i : CotiizaeloD» de valors 1 monedes. Lltimes noticies. ^ 10. Quintet Ra-• l ' ^ - I W: C«nfer>··"ia s^b e .T.8 pen­ic del hnrnpa: El t lmo de los brl-llantcs». per Segon Holmes. « r » : Durant cl primer intermedi: Butlloí: quinzenal snni íar i . 81 50: Quintet Bu-dio. 55-00: Tancament de mercats. 22 0<»: Senyora Olivar Escotó. Pia­nista «companyan t : Arseni Papell. SS'ÍO: EI concertista de guitarra Gon­ça l 'Gonza l ez In t e rp re t a rà : •Mtamt-to» (Sor); «Serena ta . (Mas Barga-116: .Nocturn» (Mas); «Mazurca. (Tàr rega) ; .Capricho à rabe . (Tàr­rega).

Radio Catalana '46íi. M*»: Curs d 'anglès. 2r00: Meteoro'.ogla de Ca­talunya. Cotitzacions de Borsa. Crò­nica d'art, esports i modes. Continua la lectura d lea novel·la de Franlesi Arola Sala. A les deu en punt de la nit . Concert: Maria Pérez (tlple):

Ramon Pradell fbarlfon); Joaquim Constans (violinista). Orquestra R v dlo Catalana. f 1

PENÍNSULA. - HadrUt. Valc Ra­d i í (3751. i r45: Informacions prào-tlques. Cotitzacions de Borsa. No­ticies de premsa. U'OO a 15*30: Lucy Renée (mezzo-soprano). Orques­tra Artés. Borsa del treball. Noticií? j de premsa. 19 00: Orquestra, s o r » - i Mijsica de ball. Transmiss ió de IPS I orquestres PlzarrO j Robínsiín, de I l'Alcàzar. 2130: Cors d 'anglès. üt'Oi: ' Emissió retransmesa por les es tacioní de Sant Sebastià i Bilbao. Cotitza­cions de Borsa. Notiír.les de premsa. «El programa d t l Radioient». primer dels seleccionats per * Concurs, pre­sentat per donya Maria Pedrazn. (Soci número «728 de la Unió d© Ra-dlolents). Orqoesira d- l 'estació d i r i ­gida per don Josep Maria Franco. •Casse-Xolssette». suite (Tschaíkows-

l kv ; Mana . Dansa de la fada Gra-jea. Dansa rusa (trepak). Dansa àrab .

Dansa xlna. Dansa dels militars. Cant Indi de l 'òpera .Sadko. (Rims-Ky-Korsakoff, Pantomima de «La? Golondrinas* (Usandlzaga). Massa co­ral de Madrid, dl rígida pel mestre Benito. «Cançons F0Pulars espanyo­les.. «Asl cantan los chlcos. (Gurldi?. Lluís Medina. «Cançó de la campa­na» (SchlUer>f traducció d'Haruen-busch), «Elegia a la muerte de su padre» (Jordi Mnrique). «Egmont., música d'escena escriti per a la tra­gèdia de Goetbe, per Beethoven. Poe­ma d'Eduard Marquina. Interpretat per Isabel Petersdor.', Lluís Medina i l'orquestra de l'estació. Nollcies .d'última hora. — Rllhao (415). Sl ' iS: Campanades horàries Sant del dia. BntlIeH meteorològic, Cotitzacions de Borsa 22 00; Es radiarà c'. programa de Mvidriü.

FANÇA. - Parfs (P. P.). (3S0.»). Sl'00: La música de Chabrier. Una comèdia musical. Una marxa, per l'orquestra. — Tolo*a (389.6z). I z ' l f :

Un vals. I S ^ : «Ay. *7. «V- KJ®; Concert U'IS; Cotiísacloos .-"m r-clals i agrícoles. O " » : Conferència sobre agrtcoltura. « 0 0 : Concert.

GRAN BRETANYA. - íonilres (36ó). | i Daventry (1.6001. 1000: Hora oüt .a l de Greenwlch Pronòstic del temps. ll'OO: Quartet Davcniry. 12 00 a 1» ou. La banda, soprano, baríton 1 tenor U'30: Música elemental. 15-15: Curs elemental de francès. Interval musi­cal. 16W: L'O^juestra. 17'00: Prcpa rallus d'hivern pe' a les abelles. Sessió infantil . W-"»: L'orquestra. 1830: Hora oacial de Greenwlchi Pronòstic del temps. Butlletí generel de noticies. La banda. 1900: .«tl» primers automòbils. . 50 00; Pronòs-alc del temps. Butlletí general ce notícies. Critica miisl-al. 21'40; ( i n ­cert per la banda unlliar. Ballades. — Daventry /Experimental) (4911. 15'00: Retransraissl3 d'orgue. WW: La banda militar. Un baríton. 1 7 » : _ Sessió infantil . 18'30: Pronòstic de.

" s u i S S l · - Cinema Í7WI l í f e C u ' s ' S canvis.

^ Z l * « T 5 S r m a i o n ^ dl-^ s t ^ í r o g r i m a do Lausana l m : Noticies. 21'30; f ^ í ansmlss ió de les P ^ c i p ^ ^

S e m e n i n a . 20 00; Orquestra ^ O .

P'?rnA0LIA - B ^ " 'M9,· ,3'00: tic^s UOO: Tancament de Borsa. S i a r i Stefanl. W*'- Wmes no-

tíeíes. Canvis. 1715: Conr i Instrumental dlurn. IS"» ^ ^ tura. Curs de radloeiectricii .^'cL. informacions. ao'SO: Hora ticlari StefanL Canvis. \ j Reuansmiss ló d'un teatre- V del llibre. Ultimes COIÍCÍBH' 1215: Noticies. 17'00: Senvar, ^ tura. i rnO: Orquestrir.a i w 1 1 0 ^ cats. Canvis. IS'lò: SsesM^8' Agricultura. Notlcise. 20·i5. ^'íi'J d'obertura. Informacions ao'tó8"11'»! oficial, Aetransmissió d'unn M Tvoliciari Stefanl. ^ret,1

GERMANIA. - BitutgaT<, 16'15: Concert. 20 00: «Daiihf, (375'1 ra en tres actes. - Hamburn'M 1615: Llegendes de l'Esba fiH Notes his tòr iques dl eteatíe m 17^I 2115: «Lieders». 82'JO: NotH« ^ tualltat. — Langenberg 13^0, «Maria Magdalena», drama ctes. - t r tps tc (365.8). iens. , " i melons. 18'05: Sessió íemenimi iü,0l «Titus. . òpera de Mozart

GUIA BARCELONINA d e LA VEU DE CATALUNYA A C A D È M I E S

BASSA. Batxillerat. R. Catalunya, 113

O O X B B Ç , I D I O M E S . • Galileu, 102

Cola. Comerç, Idiomes. P. Àngel, 10.

P r a o t l c a Layetana, 57, FontaDella, 4

A C A D t M J E S DE D i B U X i P I S I L R A

rlmer

S E

S E R P E N T I N E S Papereta • Bolaa d* neu

Cera, 25. » i 29. - Telèfon 3919 A.

ARTICLES D'ESPORT

San roma Cicles eeporta Baime», 62

ARTICLES DE XARXA

Casa Borru l l PI Olles. 9. HamaqtMa. rjosse». futbol, tennis, cortines, «to.

C A L Ç A 7 S

A C I D PER ACUMULADORS

RISIIK pv h tnn • l i i i r l i , 11 • I . I N I

' ARTICLES DE VIATCE

Suecesaor J. Bonastre. Uúrta. S*

A D R O G U E R I E S

Pf l I l IQCDUni antiferment i conser-b u n o e n f U L vaiQT per a vins-ez-querra. Portal Nou. ib, i Jrogues.

A G E N C I E S D ' A N U N C I S

Agència Rotdòa Rambla Estudia, i .

CATALUNYA IMPERIAL. Aragú. 179

A Q B t i C l b S DE N E G O C I S

r r n m »'*SS*«»TSIMSS*TJK V . L U U L L J POR TA/EAR15 SA 19 Pr*L

A I G L B S M I N E R A L S

QO. 0. S e r r a . C. Cent, 233. T . 2 » 3 A

A N À L I S I

A N À L I S I S [TOTÍ PBQDuCTeS PíiAYQ 5 |

A R M O S I V M S

C EsUdel la . - Martínez de la Rosa, 58

A RQUITECTES

Xavier Turull Ventosa, Diputació. t78 I . Pradera Boiey. R. Argent na. 1K>. Joaep Bort 1 Gensana. Corts. 539.

A k l i C L t S Pbh A PESTES

Casa MniaL-Muntaner, 83.-T. 1083 Q .

A U T O M Ò B I L S

M D f \ Q de pistó, de totes K » ^ ^ ^ midee, per a autos.

Josep Oomaa 1 Oomp." — dailén, 19

A I I T R Eaoola C h a a f f e a n H U I U Mallorca. 125 tocant Villarroel

B. BORD\S~'GASULLA Reparació d'automòbils. Especialitat en els Elizal le. Casp, 174, xamf Cerdenya

C A I X E S E Q U I P A T G E per auto­m ò b i l - 8 art res. - V U U r r o s l , 7 i

Les millors reparacions, i econòmiques Ta l l e rC«hre r · .P rovança ,3 l2 T. 1290G

M o n m à f i r c 8 meitat de preu Fort n C U l l l d l l b » s. A . • E. Granados, 85

Pi n f p t i e's aufos 8 'a NIh·oeel·lo· t n i c U iot»; duració min raa tres

anys. — .JQllt - Casanova, 44 i 48.

S e í « r r « - P I . Tetuan. 20 -Tel . 259 S. P.

B A N C S l B A N Q U E R S

Soter l Tona Ga.. Rambla Estudia IS

B A S C U L E S

P I R F Q N A T Bàscules de totes menes r i D C n n A I Parlament, 9. T . 36.« A.

BRODATS I PLISATS

Brufau Mozó. — PI. U . principal

CADENES PER A CAMlO

Casanellas l CortadelUs. Casanova, 50. Tèl. 3118 A.

C A I X E S I A R Q U E S

Les més econòmiques. Mallorca, US.

Ooma Orapé preus econòmics, sec­ció d'adobs. AÍallorca, número 328.

' C A L Ç , O M E S T S I G O Í X ^

\ m m j g i g l t P«ri.<• • j - » I M i i .

C A R T O N A T G E S BAENA. VUadomat. número 173.

CENTRES D'ESPECIFICS CASA SEGALA R Flnra. 11 T SS-A

C E R A M I C A

ESCL·LIOR LAP/DAR/

1 1 Corls, « 8 , xamfrà Calàbr ia-T. U U H .

ESCULTURES RELIGIOSES GOM ARA R Catalunya 71. T. U7> U Imatgea. Altars. Oratòria. Via Cruels

G È N E R E S D E P U N T

DEU R A L E T S B E N GAS'T ATS

~ GRANGES AVÍCOLES

w -» .Í " i > y - C E « A %' • t -

C O M P R E S S O K S D ' A I R E

Fins 30 atfres 360 ptes Ofereixo per neumàUca aaro^raf i all. uso*. Lluís Regordosa. B. Granados 3*. T. 1834-G.

Z Ó N S T R U C T Ó R T ^ O B R É S C A Í S Í - r o t í E ; - x v . e r s Fan-cionl - Hu?uet — Pelayo, 1, l.e

C O À T S T R U C C I O D E C A R R U A T G E S

Ballester. Carrets reosrl P. Triomf, 37

C O N S ' i R U C C l n N S M E T À L · L I Q U E S

CARBONELL. Portes oadolades Ser-rallena d'obres Carme. 77. T . 17t4 A.

C O T i L · L E R i E S

Au Oorset Elegant. PL Sta. Anna, 4.

D E 5 i N F £ C T / l N T 5

L I S O L V A L I E S j ^ g g ^

E L E C T R I C I T A T '

O. ROSCLL. Calàbria. 95. T. 1592 H.

ELEVACIÓ D'AIGÜES BOMBES OC TOT E t MINES

Alfons Carbona Escudellen. 35

E S P E C I F I C S H tFo rward . neteja la sang

amb rapidesa meravellosa

ERUPCIONS ^ X ^ X D E L S N E N S trvUWK CABAtxERO.-»

MAV1 ASDí|,ò8í,í herb€s· 1 1 f \ r % AllZja8 Marchi ,9

P O T O G R A B A T S

Badal I Carnals • Paris, 201-T. 2261 G .

FOTOGRAVATS N. COLL S A U E T I Arsha. 7. telèf. S478 A

FOTO GRAVAT 8 T. PI TOMÀS Villarroel, 7. Tel. 871 A.

F U S T E S

Oàblea pera caça. i d'altres classes, en fusta -C . Torras-Clot 12S-T. i28 S M .

FUI M Castellví. Ribas, L T. 411 8. P.

G O M A I C A U T X Ú

M E T G E S

H O / P I T A L E / - C L I N I C A /

1 i

D E M A N E U P R E U d e

C O T O N S

G L A S S E S

í B E N E S a

" P R O D U C T E S T U S E L L " FABRICANTS

Ronda San» Pere, U

BII I·ll lflBarcelonïsa Pollets Prat l l t l l U L i l u - · o n a l a . V a i - i a s i " P-H

LAMPARBS I FAS ALS DE FERRO BOR]Al

Sant ' Man , 7 tocant S:il neron C A S A R O M E U

L L I B R E R I E S Subirana Portaferrlssa. 14. T. 1579 A

L L I B R E S D ' O C A S I Ó saiagua. Compra-venda Palla, 13 1 13

MAGATZEM DE FERROS F. de Miquel Mateu. — Àngels, 3, 5 i 7

MA QUINES DE COSIR FRISTER i ROSBMANN de Berlín, lea mei sòlides. Muntaner. L TeL 5161 A

M A Q U I N A R I A F. de Miquel Maten Àngela. 3. 5 l 7.

MA Q 6INB S ntSCRURb

Molt barates. Nou St. Francesc, 40, pr l .

D r O. M o r a s a a Malalties de la fan*, oell i Kenüo.-ririàrieSa UaJíum. Portàferrissa, 18, enll. U e 4 a 6 1 8 a a

Dr. M. M a F ' r « r . - Cirur^a general

Operacions. V.es •"V.63-/ n f ? a 9 n y í 68, de 3 a 6. Asalto, 4, de 7 a 9.

U C O U I U C Tractament sense bra-n t l t i l l u O gu-rs ni ooerac ió . — Dr. B i L A a C T ^ a . Plaça Tetuan, 10.

P. Bosch 1 So là . Ràdium Raig X , Diatèrraia, Passeig de Gràcia, 83.

M. tleTW i B a l e T Metge- Cirurgià Bailèn, 64, pral. ^ e 2 a 4 i de< a 9 .

MainHIes dels *0***w mèneo Roura. Corts. 814. primer.

i D r . C A E L L cialista •

1 aaUl t l e s del « e o t e - l a n s + % Eczemes-Fisures, etc. •

| A L M O U R ^ N E S J i Tractaments No operatorla. * f Ifo dolorosos i de raüca l cu- | • ració. « I Salmerón, 41 De 4 a 6 • % 4.4.4,4.4»»+ * * * * * * * * * * * * * * * *

MIRALLS 1 L L b h B S

\ M. UrrÉ» Canialó, J. C. - Raslii Martli. 3

M A R B R I S T E S Pau Galléa Diputació. B . T. 74» H.

M A R F I L S

Capdevi la 1 Oran. — Canuda, 33.

M E T G E S

Clínica. Vies urinàries, ulIlli JIIIII Matriu, Medicina general.

Riera .iaixa, i l , Je l i a 1 i de 8 a d

CLÍNICA HOMEOPÀTICA. — Plaça del sol. 3, G Medicina, cirurgia Es­pecialitats Electroteràpla. — consul-tea per corren trametent aagaU.

^líniPÍ ^ O l l i r i Vies urinàries, malrla, JIIIIIÜJ JKJUIJ aifllis. Rbla Centre. 14

Or.Oarratoa Forml^aora Provença, 326

D» BOADA tÏÏSul^ " I A I S S I ?

DOCTOR CARULLA. Ties onnarta* Unlò, 10. D a U a l t d e t a S

M O B L E S

Balmes, 70. T. 1653 G

ATORNONS

B C A M I n dobles americans. Jo-. r A N L U vellanos. I - T . i433 A.

H O M A R ^bg^3l;píats· «EL REY DE LAS OAMASs

GALMES 1 Companyia Ripoll, 13 i BO

SDOR. A. P U G I T . Mobles de tota ma­na. Especialitat en mobles oficines sistema americà. Diputació. 401.

M O B L E S D ' O C A S 1 0

T A I I FRQ 7 1 Liquidem sis dormi-i H L L L n - , • I tor isal millor lor postor

M O S I C A - P I A N O S Ibfirta MuticaL Canuda. 45 Barcelona

O P I ICA

Ojtica. - - Fàbrica, Pe t r i l to l . min 9

O L 7 S F I N S D ' O L I V A

Arrufat Collita de Borges. Raek. 81.

P A P E R S P l N T i T Pera Esptnàa. — Salmaroa, ut

Vda Bertran. C Casaflaa, a r

PATENTS I MARQUEs

A . Pasqoal C . Cent. 304, p l T r ^ à ^ l

Agència Duran. Pelayo. 34. T. ün

Agencia General. Rbla CaDtiel^

P I N T U R A COLA •UCINA*

pintura al tremp, sense rtm

| M Q R ^ . REGOMIB 6 • S»(CI·IIT>T fi

PINI^:-^ai PREPARADES BARATJ BOT, 16. ENTRANT PER CANUQ

P R O D ü C J E S QL·lM/Cj Companyia Anònima de Ptoau Química Montcada, 23 TeUf. j | Aclds putlsslros | comercials, iroilt per a acumuladors.

Q U A D R E S La Pinacoteca ema . 644 ben.

S A S T R E R I E ' , J . Oomtnsaaz . A plassos des 5 ptes. setmanals. Trafalgar, 5, 1,J

I . MONEREO. URUKLL. U Vestí ta onl' 'rmai k MrmMil

6 - - i . ï ï a S ssssSsa 7 I P O Q R A f IBS

TIP. d M P O . Ü J.vl, 3. A. FerlaaJiM,!

T U B S V E L L S

Tubes vells par a tanquea, aigua, i parrsta. etc. Solanot i«púl»Mi.

V I N S I V E R M U T 1

VI de préstec. El millor rl de Demaneu-lo en colmadoa 1

X A M P A N Y S

Xampany Impcrlum. Natural U i Jaume Eaiare FoatraM.

Per annneiar-ee a IB G m

ctlonnut dc L A V t o DI C4T4

N T A ; A d m i n i s t r a c i ó dal

S e c c i ó de P o b U c i U t . BAMMI |

les F l o r s . n é m . tf>

/ 0 5 R A M

••ui^iiiiiMtitiii.i| imimj lliijiiiiliimi.iii^.ifiiiiimiim|ir

O S R A M

a m p a m O s p a m - S o

e s w v i p o C / J Q m q j o ' P e f e c i o é u à

e i n o m b r e m o d e m o e m p l e a p a m

v i i n n a s , e s c a p a m i e s y r ó i u l / D S .

O S R A M '

O F E R T E S

S ' c n b a l c n m o b l e s •Itao* auautairu «L'iilòc trios B oDsUdora», \» ». Og,r lona. Arasd, m. Telèf, «16 A SOtra Balrut l Rambla ds Ca ataan

V E N D E S

L L O G U E R S

P i a n o s 81'0«ai"'»»iife-n. 18. <wirM<oL O. BIKOKU

G r a n m a g a t z e m sm!" habitació

i pnmer pis per a llogar

DIBJ feinera da trea a iot.

P R É S T E C S

O I R E B • **** M

Paperetes Montepio , J O I E S . G E N E R E S ,

A U T O M Ò B I L S . Des­compte factures.

UNIU . aa. p R i w a p A L

P r o p i e t a r i s . D i n e r

V E N C , C O M P R O I C A N V I O

aparells f o t o g r à f i c s Discoa! fonógrafs S « n t P a o , 3 5

T s l è f o n 2 4 0 6 A .

P I A N O S

OE CORDES CREUADES AMB MARC 01 FERRO

Sublim marca

R.MARISTAHY Casa fundada el 1870

A L C O M P T A T PLASSOS • LLOGUER

[18.PlaçaCaíaliinya.l8

P R O P A G A !

A P A R A D O R !

'* O O M F E R ' J

ARAMOFONS 1 Dl,' .

J. JOLEÍ. • A ^ ' Y c i t . ' I carrer P e r n » n d o j J ^ J

Casa C l a r a m ^ l Fkbrloa d* ^Sf^J ' rM l'B. Tot. ool»'»^. f , 1 , * ! raL «lHoi" ' 'Çï^ji l'li f | taajot ootó aa,lf l ' í l'gO. Import»»»* *,·|,l,„ a ratr·n·aar*

| P e r a edifica

t robareu columne v igues i íàcene* ferro als grans ^

gatzems

LA FAVJR'T^ i U r g e l l , 4 * 4 7 ^

^ ^ ^ ^ ^ ^

Piano color en ^ Cura C*r í«^ '

( T r e n c a t j