EIVISSA2013, núm. 54

(415) 3

EIVISSAInstitut d’Estudis Eivissencsoctubre de 2013 - núm. 54 - 3a època Preu 4 €

EIVISSA

Enric Ribes i Marí i Carles Torres TorresFelip Cirer Costa, Vicent Ferrer Mayans, JoanJosep Guasch Torres, Josep Maria López Garí,Jordi Salewski Pascual i Margalida Serra Sala.Jaume Fitó Pardo i Roser Marí Tur.Institut d’Estudis EivissencsCarrer de Pere Francès 12, 1r 2a • Apartat 578Telèfon i fax 971 312 775. 07800 EIVISSAwww.estudiseivissencs.catinfo@estudiseivissencs.catISS.: 1130 - 7803Dipòsit legal: I-137-2012Sanvergrafic, Pol. Ind. Can MascaróCarrer de Ponent, nau 6. 08756 La Palma de Cervelló (Barcelona)

President: Vicepresident:

Secretària:Vicesecretari:

Tresorer:Encarregat d’Informació i

Relacions:Vocals:

Directors: Consell de Redacció:

Correcció lingüística:Redacció i Administració:

Marià Serra PlanellsEnric Ribes i MaríMontserrat Montés Montés Joan Antoni Bonet TorresJosep Miquel Torres Tur

Jordi Salewski PascualAntoni Torres Riera Carles Torres TorresVicenç Ribas i CabedoFerran Nogués i TolnayJosep Antoni Ramon FerrerGerard Móra Ferragut

INSTITUT D’ESTUDIS EIVISSENCS

La revista EIVISSA ha rebut un ajut econòmic de l’Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa,

del Consell d’Eivissa i de l’Institut Ramon Muntaner

LA NOSTRA PORTADA:Quadre de Carles Guasch. Oli i tinta xinesa sobrepaper, 40 x 30 cm (2013).

1913. CRÒNICA D’UN ANY (I II). ANY DEL NAIXEMENT DE MARIÀ VILLANGÓMEZper Fanny Tur Riera 4

UN TEXT DE VILLANGÓMEZ D’INTERÈS SOCIOLINGÜÍSTICper Enric Ribes i Marí 7

EN RECORD DE MARIÀ VILLANGÓMEZper Pere Vilàs Gil 14

OBRA POÈTICA DE MARIÀ VILLANGÓMEZ: EDICIONS DEL MALL I EL FAR DE VIENA

per Jaume Marí i Prunella 16VILLANGÓMEZ, PORTA ENDINS. CORRECCIONS AL LLIBRE DIDÀCTIC «TIRURIT»

per Iolanda Bonet 20MARIÀ VILLANGÓMEZ, EN IMATGES

per Fanny Tur Riera 24CAPTIUS A EIVISSA (S XIII-XVI). LA IMPORTÀNCIA DELS LLIBRES D’OBRA EN L’ESTUDI DE LA CAPTIVITAT MEDIEVAL

per Antoni Ferrer Abárzuza 26SUOR DE LANA TURNER I ALTRES VERSOS

per Bartomeu Ribes Guasch i Toni Roca Pineda 35LA IMPLANTACIÓ DELS ESTUDIS OFICIALS DE MÚSICA A LES ILLES PITIÜSES

per Jaume Escandell Guasch 40L’ALÈ DE NIETZSCHE EN EL VITALISME DE JOAN MARAGALL

per Bernat Joan i Marí 48L’EIVISSENC JOSEP BORDAS, DIPUTAT CONSTITUENT DE 1931

per Felip Cirer Costa 51CONSEQÜÈNCIES D’UN TEMPORAL ESDEVENGUT EL FEBRER DE 1914: L’ENCALLAMENT DELS VAPORS HAAVIK I NAUTIK (I)

per David Ribas Ribas 60FORCA AMUNT I FORCA AVALL: APROXIMACIÓ A LA POESIA DE MN. JOSEP PLANELLS I BONET

per Marià Torres Torres 68BLASONS A DALT VILA: UNA HISTÒRIA CULTURAL D’EIVISSA

per María Dolores Tena Medialdea 76SANT SEBASTIÀ, GUARIDOR DE LA PESTA. UNA REPRESENTACIÓ DEL MÀRTIR TROBADA A EIVISSA (I)

per Benjamí Costa Ribas 86MANIFEST DE LA NIT DE SANT JOAN 2013 95

El fet que a Eivissa hi va havercaptius des de l’edat mitjana fins alsegle XIX és conegut des de fa temps.Els contes populars recorden aque-lla presència i així mateix la capti-vitat d’habitants de l’illa a terra demoros. Topònims com cas Catius, lapunta des Catius, el romanç de Lasegada del bon moro i d’altres enfan testimoni.2 Fins i tot s’ha propo-sat que l’últim senyor de captiusd’Espanya va ser un eivissenc,Josep Selleràs i Sorà, amo de MariaTeresa, alliberada per via testamen-tària juntament amb la seua fillal’any 1832.3 Pocs anys després d’a-quella data, el 1839, el papa GregoriXVI condemnà, prou tard però ambparaules exactes, l’esclavitud.4 Elmateix any el patró Ramon FerrerFerrer, natural d’Eivissa, va morira bord de la seua famosa goleta ano-menada La Amistad a mans delsnegres africans que transportava decontraban.5 El 1981 J. Marí Car-

dona va publicar un llistat de nomsde cinquanta captius entre 1531 i1781, a més d’un document de 1673que afirmava que els captius morosque hi havia a l’illa eren cent cin-quanta.6

El 1995, a Captius, sarraïns,persones de talla. Sobre l’esclavituda l’Eivissa medieval, vaig tractar laqüestió intuïtivament, de maneraque els resultats d’aquell treball, toti que s’encaminaven en la direcciócorrecta, foren molt limitats. Vaigtornar-hi en un capítol d’El Llibredel mostassaf d’Eivissa. La vilad’Eivissa a la baixa edat mitjana(2002), on, més enllà d’assenyalarl’excepcionalment abundosa legisla-ció municipal sobre captius presenten aquella font, tampoc no vaigsaber explicar bé la mecànica de l’a-nomenada esclavitud.7 BartomeuEscandell Bonet va afrontar la in-terpretació de les notícies de captiusque trobava als documents insularsmedievals. Referint-se als primers

temps després de la conquesta,afirma que «lo normal era que lamayoría de la antigua poblaciónmusulmana fuera desposeída de suspropiedades y, si permaneció en lasislas, fuera en condición de cauti-vos».8 De tot allò que es va organit-zar després del 8 d’agost de 1235,dia de la conquesta —més que no desant Ciriac—,9 se n'haurà de parlaren una altra ocasió.Poca cosa més se sabia i no res

de l’ús que es feia dels captius i, pertant, de les causes últimes que feienfuncionar la complexa i arriscadamecànica de la captura, comercialit-zació i tinença de persones. Ara,però, crec, la qüestió està molt mésclara a nivell insular gràcies a l’es-tudi del registre documental de lacaptivitat medieval i una part deld’època moderna referit a l’illa d'Ei-vissa.10 Més clar, també, a nivellgeneral gràcies al que Claude Mei-llassoux va deixar sòlidament esta-blert al seu llibre Anthropologie del’esclavage. Le ventre de fer et d’ar-gent (1986) i al potent context ela-borat fa més estona per Charles

26 (438)

1. Aquest text és el resum d’un dels aspectesabordats a la meua tesi doctoral «Captius o“esclaus” a Eivissa (s. XIII-XVI)», dirigidapel professor Miquel Barceló i defensada ala Universitat Autònoma de Barcelona elmaig de 2011.

2. RIBES, E. (1999). «Punta des Catiu»,«canal des Catius», «penyes des Catius», En-ciclopèdia d’Eivissa i Formentera, vol. 3, p.71.

3. PLANELLS RIPOLL, Joan (2011). «Josep Se-lleres Sorà, l’últim propietari d’esclaus a Es-panya?», El Pitiús 2012, Institut d’EstudisEivissencs, Eivissa, p. 152-155.

4. LUCENA SALMORAL, Manuel (2005). Regu-lación de la esclavitud negra en las coloniasde América Española (1503-1886). Docu-mentos para su estudio, Universidad de Al-calá, Universidad de Murcia, p. 308-310.

5. ZEUSKE, Michael & GARCÍA MARTÍNEZ,Orlando (2009). «La Amistad de Cuba:

Ramón Ferrer, contrabando de esclavos,cautividad y modernidad atlántica»,Caribbean Studies 37, 1, 119-187. «Rethin-king the Case of the Schooner Amistad: Con-traband and Complicity after 1808/1820»,Slavery & Abolicionism: A Journal of Slaveand Post-Slave Studies, 2013. FERRER ABÁR-ZUZA, Antoni & PLANELLS RIPOLL, Joan &VILÀS GIL, Pere (2012). «El patró RamonFerrer i el comerç negrer al Carib a la pri-mera meitat del segle XIX», Fites, núm. 12,p. 30-41.

6. MARÍ CARDONA, Joan (1981). Els Llibresd’entreveniments, col·lecció «Illes Pitiüses»,II, Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa, p.320-332.

7. Historiogràficament ha triomfat el nomd’esclavitud i d’esclau, però les fonts es refe-reixen majoritàriament a captivitat i cap-tius, que són les formes que seguiré ací.

8. ESCANDELL BONET, Bartolomé (1994).Ibiza y Formentera en la Corona de Aragón(siglos XIII-XVIII), Palma: El Tall, p. 310.

9. Posar l’accent en el sant, com en generales fa des de les institucions, resta, en la ma-teixa proporció, importància al fet que va serel dia de la conquesta catalana.

10. FERRER ABÁRZUZA, Antoni (2011). Cap-tius i senyors de captius a Eivissa (s. XIII-XVI). Una contribució al debat sobrel’esclavitud medieval, Publicacions de laUniversitat de València, València, enpremsa. FERRER ABÁRZUZA, A. (en premsa)«Captives or ‘slaves’ and their Masters in Ei-vissa (Balearic Islands, West MediterraneanSea). 13th-16th Centuries».

Captius a Eivissa (s XIII-XVI)La importància dels llibres d’obra en l’estudi de la captivitat medieval1

per Antoni Ferrer Abárzuza

Verlinden en els seus dos volumsL’esclavage dans l’Europe médié-vale (1955, 1977) i en altres treballsd’aquest autor.Els documents estudiats, quasi

tots els de l’Arxiu Històric d’Eivissa(AHE) per al lapse entre la con-questa del segle XIII i el final delsegle XVI, una mostra dels custo-diats a l’Arxiu del Regne de Ma-llorca (ARM), alguns de l’Arxiu dela Corona d’Aragó (ACA) i una partdels publicats de l’Arxiu del Regnede València, contenen un total de1.702 esments a captius. Dividintel llarg període de 365 anys entre1235 i 1600, en lapses de cinquantaanys, resulta que el nombre de cap-tius tinguts a l’illa no excedí en capmoment els dos-cents, com s’ha dit.El 1373 se’n compten 68, esmen-tats sobretot en una única font d’a-quell any.11 El 1423, un documentafirma que n’hi havia 150 fentfeina a les salines12 i el 1561 s’enu-meren 60 captius ocupats en laconstrucció de la fortificació; elsmateixos que hi havia el 1590 a lamateixa obra.13 S’ha d’advertir quea Eivissa no s’han conservat proto-cols notarials anteriors al 1600 i,per tant, aquestes xifres s’han ob-tingut sobretot de fonts munici-pals, especialment de llibres d’obrai de comptabilitat.La població total de l’illa es cal-

cula en 2.500 persones per a la se-gona meitat del segle XIV i en 9.213segons una dada de 1646.14 Aques-tes xifres de població total noméssón orientatives, el realment impor-tant per a la qüestió de la captivitatés que se sap que el 1467, segons elLlibre de l’escrivà de la sal d’aquellany, hi hagué 334 caps de famíliaamb dret a percebre sal (un dret quetenien tots els ciutadans de l’illa desdel segle XIII)15 i que 48 d’ells, el14 %, s’han documentat com a se-nyors d’algun captiu. El 1568 s’ob-

serva una situació semblant, peròamb una població total més cres-cuda. Així, segons el Llibre de l’es-tim d’aquell any —el primer delsconservats d’aquesta sèrie—, de 952caps de família amb béns i rendessuperiors a les 50 lliures, i per tantsubjectes a obligacions tributàries(els de renda menor eren conside-rats pobres), 86 eren senyors de cap-tius; això és el 9 % del total. Sis’afina més, resulta que 394 d’a-quells 952 caps de família —el 41 %—eren habitants de la vila; entre ells,77 apareixen com a senyors de cap-tius. Això vol dir que quasi el 20 %

dels residents a la vila tenien cap-tius. A la pagesia només 9 caps defamília eren senyors de captius, elque representa l’1’6 % dels foravi-lers.L’esmentat Llibre de l’escrivà de

la sal de 1467-1468 ens permet cre-uar dos tipus de dades. D’una bandas’han obtingut els noms de sei-xanta-tres senyors de captius docu-mentats en aquella segona meitatdel segle XV, i, de l’altra, la dita fontens permet saber quin era el graude riquesa dels habitants de dret del’illa. Aquesta operació permet cons-truir el següent quadre:

(439) 27

En el Llibre de clavaria de

1373-1374consten els

comptes de ladespesa feta

en la reparaciód’un tram de la

murada que s’havia desprès i

caigut al raval,concretament a

la portella de Nicolau Ferrer

(foto: Antoni Ferrer

Abárzuza).

11. Arxiu Històric d’Eivissa (AHE), Llibre de clavaria de 1373-1374.

12. RUBIO VELA, Agustí (1985) Epistolari de la València medieval, Institut Interuniversitari de Filologia i Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat, 2 vol., vol 2, doc. 100, p. 276-278. Agraeixo al professor J. Torró haver-me donat la referència d’aquesta notícia.

13. AHE, Llibre de salaris de les murades, 1561; Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Patrimoni, registre 2474.

14. ACA, Consell d’Aragó, llig. 1.037.

15. FERRER ABÁRZUZA, Antoni (en premsa). «Los catius y mules ab los quals se fa lo axercici de traure la sal. Les salines d’Eivissa, de 1235fins a la pesta Negra», Randa.

28 (440)

Des del final del segle XIII, i pro-bablement des de 1267, es feia unrepartiment de la sal entre tots elscaps de família de l’illa proporcionala la seua riquesa estimada. Aquellsistema garantia la participació enl’extracció de sal de la totalitat delshabitants, ja que la sal era valuosa,però s’havia de comercialitzar engrans quantitats. Així, la columnade l’esquerra indica el nombre demodins adjudicats a cada cap de fa-mília. Els modins equivalien, apro-ximadament, a una tona de pes.Com més rics eren els caps de famí-lia, més sal rebien, de manera queel Llibre de l’escrivà permet visua-litzar la jerarquia de riquesa dels ei-vissencs d’aleshores. Com es potveure, el percentatge de senyors decaptius documentats a cada esglaóde riquesa baixa a mesura que des-cendim cap als menys acabalats. Laconclusió és, per tant, que tenir cap-tius era cosa dels prohoms rics de lavila.Si volem tenir una visió més ge-

neral, que abasti tot el període estu-diat, podem veure el quadre 2, quemostra el nombre de senyors i se-

nyores de captius documentats cadacinquanta anys des de 1300 fins a1600.Hi podem veure que els que te-

nien captius eren uns pocs, unes de-senes, en cada període històric.Només a partir de 1500, quan la po-blació de l’illa també era major, se’ndocumenten més d’un centenar.Tot i que s’hauria d’explicar més

bé d’on s’obtenen aquestes xifres i larepercussió que té sobre elles lamajor o menor abundància de fontshistòriques de cada època, no empuc estendre més en aquesta qües-tió. No obstant això, però, era im-portant oferir les magnituds dins deles quals ens movem quan es parlade captius a Eivissa.Si hom observa la darrera co-

lumna de la dreta, s’adonarà queaquells prohoms senyors de captiusno tenien grans colles d’hòmens,sinó que, en general, es limitaven atenir-ne un o dos. Tenir captius eracar, complicat i una inversió que,per insegura, esdevenia perillosa.La seua rendibilitat depenia de lacapacitat del propietari per tenir-losocupats en produccions que fossin

susceptibles de ser dutes al mercat.Els captius es compraven amb mo-neda i havien de produir necessà-riament moneda per poder-losamortitzar, mantenir i substituirquan arribava el moment. La meuaintenció en aquest article és, justa-ment, centrar-me en els treballs alsquals els senyors obligaven els seuscaptius.

Feines de captiusGeneralment, els estudis sobre

captivitat medieval han tengut coma font d’informació els protocols no-tarials, sobretot els contractes decompravenda, els inventaris i elstestaments. El fet que a Eivissa noes conservin aquesta mena de docu-ments per al període estudiat (n’hiha a partir del 1600) va fer que esprocurassin substituir per fonts al-ternatives. El que en un principi eraun problema es va convertir en lapossibilitat d’observar des d’un altrecaire tota la qüestió.L’Arxiu Històric d’Eivissa con-

serva alguns exemplars de les sè-ries de comptabilitat municipalanomenades llibres de clavaria i lli-bres de l’obrer. Aquests manuscritscontenen els comptes detallats deles despeses fetes en diferentsobres municipals dels segles XIV, XVi XVI. En altres arxius es trobenfonts que també inclouen aquesttipus de registres de la monedagastada en obra pública. Són espe-cialment coneguts els comptes deles reparacions i reformes fetes alcastell d’Eivissa al final del segleXV i començ del XVI, perquè Caro-lina Tur Serra els va estudiar i pu-

modins

48-40

36-28

24-16

14-4

Total

ciutadans

12

72

161

89

334

amb captius

5

15

19

9

48

% amb captius

42

21

12

10

14

núm. de modins

532

2.120

3.261

983

6.896

Quadre 1. Senyors amb captius.

1300-1350

1351-1400

1401-1450

1451-1500

1501-1550

1551-1600

senyors decaptius

36

55

42

59

95

156

senyores decaptius

4

2

3

4

7

15

total de senyors

40

57

45

63

102

171

captius

61

94

67

83

94

337

captives

13

16

16

28

80

94

total de captius

74

110

83

111

174

431

captius persenyor

1’8

1’9

1’8

1’7

1’7

2’5

Quadre 2. Resum del nombre de senyors de captius entre 1300 i 1600. Total de senyors i senyores de captius, total de captius de senyor cone-gut, mitjana de captius per senyor.

blicar.16 A l’Arxiu de la Corona d’A-ragó es conserven els salaris pagatsper a la construcció de les muradesrenaixentistes. Un sol quadern, re-latiu a tres mesos de 1561, es trobaa l’Històric d’Eivissa. Podeu veu-re’n una anàlisi en el disc compactede les actes del congrés internacio-nal Fortificació i frontera marí-tima, organitzat per l’Ajuntamentd’Eivissa el 2005.17

La inesperada utilitat d’aquesttipus de font comptable per a l’es-tudi de la captivitat rau en el fetque permeten quantificar el nombrede jornals que feien els treballadorslliures i els captius, conèixer les fei-nes de què s’encarregaven uns i al-tres i analitzar la composició de lescolles. En resum, serveixen d’indi-cador per sospesar què significava,en volum de feina feta, la presènciade captius a l’illa. Aquesta possibi-litat d’expressar en xifres l’ús delscaptius no és possible en cap altrafont. De fet, coneixem bé que elscaptius treien la sal de les salines,cavaven i veremaven les vinyes delsseus senyors, espesses sobretot alsplans de Vila i de ses Salines; quellauraven i segaven camps de ce-real, que traginaven llenya i totaclasse d’objectes, carregaven i des-carregaven vaixells... Cap d’aqueststreballs de captius, però, no pot serquantificat en nombre d’hòmenspresents i jornals fets per cada un.Només els llibres d’obres ofereixenaquesta oportunitat.Podem veure un exemple del

tipus d’informació que contenenaquestes fonts i de la manera comes pot tractar per obtenir-ne conei-xement útil. Es tracta d’una de lesobres que Guillem Albert va super-

visar durant l’anyada que va serclavari de la Universitat, el 1373-1374. Una part del pressupostanual de la institució s’invertia enfer obres, sobretot de mantenimentdels edificis públics. En el Llibre declavaria de 1373-1374 s’han indivi-dualitzat deu obres diferents, tot ique les més petites s’han acumulati comptat com una de sola. L’exem-ple que s’exposa són els comptes dela despesa feta en la reparació d’untram de la murada que s’havia des-près i caigut al raval, concretamenta la portella de Nicolau Ferrer.Aquest és el text que conté la font:

(441) 29

16. TUR SERRA, Carolina. «Comptes d’obresdel castell d’Eivissa (1475-1502)» a FERRERABÁRZUZA, Antoni & TUR SERRA, Carolina(2003). Estudi històric i arqueològic del Cas-tell d’Eivissa. II. Documents escrits, col·lec-ció «Quaderns d’Arqueologia Pitiüsa», 8,Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa,Consell Insular d’Eivissa, p. 12-73.

17. FERRER ABÁRZUZA, Antoni (2005) «Elstreballadors de les muralles renaixentistesd’Eivissa. Un llibre de salaris de 1561», CÁ-MARA, Alicia & COBOS, Fernando (coord.)(2005). Congreso Internacional: Fortifica-ción y frontera marítima, Eivissa: Ajunta-ment d’Eivissa.

Detall d’una de les pàgines del Llibre de clavaria, on apareixen despeses relacionades ambels captius (Arxiu Històric d’Eivissa, Llibre de clavaria de 1373-1374, f 5r).

«Ítem, costà un tros de mur quiera caygut a l’Arabat, a la portellad’en Micolau Ffarer, vint-e-çis lliu-res, setza sous, IIII, segons que·sseguex:

En Franch picaperes entra cap-sar pera e peredar féu XVII jornals araó de V sous, munta IIII lliures, Vsous.

En Parer féu en capsar pera eparedar XVI jorns a raó de V sous,munta IIII lliures.

En Garsia picaperes féu en ser-car pedres e capsar III jorns e Iª ter-siade, munta XVII sous.

En Costa, setmaner, féu entrecavar et garbalar terra e aydar a laobra XVIII jornals a raó de III sous,munta II lliures, XVI sous.

Ítem, una fembre d’en Bonanatféu a la dita obra XII jorns a raó deXVI dinés, munta XVI sous.

Ítem, I catiu d’en Moner ab IIàsens qui tirà pedres, terra et calsXIIII jorns a raó de III sous VI diners,munta II lliures, VIIII sous.

Ítem, agem I catiu d’en Pere dePau ab II àzans II jorns a raó de IIIsous VI, munta VII sous.

Ítem, agem II àzens d’en GuillemCastayó II jorns a raó de II sous,munta IIII sous.

Ítem, agem I bort d’en Corder delRabat qui·ns aydà en l’obra VIIIIjorns a raó de II sous, munta XVIIIsous.

Ítem, agem una fembra del ditCorder qui·ns aydà a la dita obra araó de XVIII dinés, IIII jorns, muntaVI sous.

Ítem, logam una fembra de naFranquesa IIII jorns a raó de XVIdinés, munta V sous, IIII diners.

Ítem, logam ne Pina V jorns araó de XVI dinés, munta VI sous, VIIIIdiners.

Ítem, logam una fembra d’enCompany VIII jorns a raó de XVIdinés, munta X sous, VIII diners.

Ítem, logam I hom d’en Canalsab I aza per tirar aygua a raó de IIIsous V jorns, munta XV sous.

Ítem, d’altra part costà ayguaque compram dels ayguadés perpartides IIII sous.

Ítem, costaren II libans per obsde la obra, IIII sous.

Ítem, costaren V barcades depedra que portà ab le barcha d’enNadal de la Penya XXVI sous.

Ítem, costà cals qui entrà en ladita obra, so és XXXI quarteres a naSavila e XV quarteres de la dona Gi-

El mes d’abril o maig havia fetuna maltempsada de llevant quehavia desfet el pont o moll de la vilai causat danys al Carregador de lasal. El clavari Albert la va anome-nar «la gran fortuna» o la «fortunade llevant» (una de les accepcions defortuna és ‘tempesta, especialmenta la mar’). La temporalada va ser lacausa de diferents desperfectes ques’hagueren de reparar, entre ells eldit tros de murada. Per la maneracom està redactat el text semblaclar que el tram de mur caigut per-tanyia al recinte de la vila mitjanai que va precipitar-se sobre el Raval,contigu i situat a cota inferior. Ambtot, la portella d’en Nicolau Ferrerno ha pogut ser ubicada.El mestres de l’obra varen ser

Franc i Garcia, picapedres —picape-drers que en diríem—, i en Parer.Franc va fer disset jornals de «cap-sar pera e paredar» i Parer en va ferun menys. Capçar, que és la formacorrecta, significa ‘treballar elscaps’; per extensió s’ha d’entendreque els mestres carejaven les pedresi paredaven, és a dir, les col·locavenal seu lloc. Garcia «féu en sercar pe-dres e capsar» tres jornals i un terç;la seua feina, per tant, va ser triarles pedres que s’havien de dur a l’o-bra i també, com els altres, carejar-les. La pedra que trià Garcia no eraa prop, ja que la portaren a la vila abord d’una barca. A més delsmestres hi hagué el següent per-sonal: el setmaner Costa, una fem-bra d’en Bonanat, un captiu d’enMoner, un captiu d’en Pere de Pau,un bord i una fembra d’en Corderdel Raval, una altra fembra, aques-ta de na Franquesa, una altra d’enCompany, un home d’en Canals i naPina, segurament una alforra o set-manera. Aquesta llista de personals’ha d’explicar.

Setmaners eren els captius enprocés d’enfranquiment. És a dir,per la raó que fos, generalmentperquè anaven agafant anys, elsseus senyors els havien sotmès a uncontracte d’alforria (paraula queprové de l’àrab al-ḥurr, ‘lliure’), quesolia fer-se davant notari. La volun-tat dels senyors de captius detreure’s de damunt els captius en-vellits els va portar a establiraquest sistema. El contracte obliga-va el captiu a pagar una quantitatsetmanal —d’ací el nom de setmanerdels captius posats en aquesta si-tuació— fins a eixugar la xifra esti-pulada en l’escriptura pública. Des

del moment que el captiu era trans-format en setmaner deixava deviure a casa del seu senyor, d’ali-mentar-s’hi i vestir-s’hi, de maneraque esdevenia com un jornaler ambl’obligació del pagament setmanal ide buscar-se repaire, aliment i roba.El contracte d’alforria, a més, in-cloïa una sèrie —quatre, cinc o més—d’avaladors que garantien l’even-tual incompliment de les obliga-cions monetàries del setmanerenvers el seu senyor. Aquests avala-dors solien ser també setmaners.D’aquesta manera uns setmanerseren avaladors dels altres i es for-mava una xarxa de vigilànciamútua perquè la fugida o l’impaga-ment d’un d’ells perjudicava laresta. El temps de durada d’aquestasituació, és a dir, el temps que elssetmaners necessitaven per pagarcompletament al seu senyor, era

variable. A Eivissa, en concret, noho sabem perquè no tenim docu-ments notarials, però a Barcelona eltemps que requerien oscil·lava en-tre els tres i els dotze anys. El fet ésque aquest procediment de posar ensetmana els captius originava l’exis-tència d’un grup de setmaners a lavila sempre disposats a fer tot tipusde feina. En el cas de les captives,una solució a l’estretor de la situacióa la qual es veien abocades, era laprostitució. Pel que s’ha vist, elnombre de setmaners i setmaneresse situava en cada moment entre elsdeu i els vint. Aquesta manera degestionar els captius va ser freqüentels segles XIV i XV però es fa rara omés difícilment detectable el XVI.Els captius que assolien la llibertateren anomenats alforres i, poste-riorment, llibertins i lliberts. L’as-soliment de l’estatus de personeslliures —tot i que no de ciutadans—els permetia abandonar l’illa, peròla Universitat tenia imposat un«dret de captius enfranquits» quedificultava el seu retorn a casa i elsmantenia més temps formant partd’aquell grup de jornalers a precari.El dit Costa, per tant, i probable-

ment na Pina, eren setmaners. Con-tràriament als setmaners, els cap-tius no eren al·ludits pel seu nomsinó pel del seu senyor. Les donesdesignades com fembres també erencaptives i el bord era el fill d’unacaptiva, una persona nascuda encaptivitat, independentment de quien fos el pare. El procediment permantenir o, eventualment, fer créi-xer el nombre de captius era la com-pra de nous exemplars. Els corsarisi mercaders s’encarregaven de pro-veir-ne. Els corsaris els portaven delnord d’Àfrica i, quan existia, d’al-Andalus. Per la seua banda, elsmercaders duien captius orientals:turcs, grecs, russos, albanesos... es-laus en general, però aquests noeren tan abundosos a Eivissa. Inter-mitentment també arribaven cap-tius sards, presos per les hostsreials quan hi havia rebel·lions con-tra el domini catalanoaragonèsd’aquella illa.La captura i comercialització de

persones era, per tant, el sistema dereproduir els contingents captius

30 (442)

laberta a raó de XX dinés, munta IIIlliures XVI sous VIII diners.

Ítem, costaren II fustz de quèfem bastiment que me levan, de por-tar et tornar I sou, costà una gerraVIII dinés, costà una pala I sou,costaren sanayes V sous. Suma pertot XXVI lliures, VIII sous, VI diners.»18

18. AHE, Llibre de clavaria de 1373-1374, f.5r-v.

Setmaners eren els captius

en procés d’enfranquiment.Els setmaners novivien a casa del

senyor, ni s’hi alimentaven

ni vestien

d’Eivissa i d’arreu. Només mar-ginalment, els fills de les captivesincrementaven aquells grups. Lacaptura de persones adultes evitavahaver de sostenir els riscos i costosde la reproducció humana. L’altamortalitat infantil i de les maresarran de complicacions en el partfeia que la cria de persones en cap-tivitat no fos viable. Els corsaris se-leccionaven la gent que capturaven,homes i dones fets i drets que es po-dien posar a treballar només tocarport. Aquesta és la causa de l’èxitsecular de la captivitat i de la pos-terior esclavitud atlàntica.Tornant a l’obra de la murada, la

distribució de la feina entre elsmembres de la colla fou la següent:el setmaner Costa cavà terra, lagarbellà i també ajudà a l’obra, totdurant divuit jornals a tres sous (36diners) el jornal. El fet que s’utilit-zàs terra garbellada indica que lapasta amb què es travava el murera un fang reforçat amb calç. Lacalç fou comprada a unes senyoresanomenades sa Vila i Gilaberta. SaVila havia de ser la dona d’Arnau saVila, batle de l’arquebisbe de Tar-ragona a Eivissa i documentat coma senyor de captius en el mateix lli-bre de clavaria. En concret, teniatres captius tàrtars.19 Aquella calç,per tant, fou elaborada i trans-portada per mitjà de captius. Lafembra d’en Bonanat treballà dotzedies a l’obra, però si els hòmens co-braven trenta-sis diners, ella encobrà setze al dia. El mateix salariva percebre la fembra de na Fran-quesa, però hi va fer només quatredies. La captiva d’en Companycobrà el mateix al dia i va fer vuitjornals, igual que Pina, que va fer-ne cinc. La fembra d’en Corder delRabat, en canvi, cobrà divuit dinersper jornal i en va fer quatre, peròmentre que de les altres es diu queferen els jornals a l’obra, d’aquestadona es diu que ajudà a l’obra. Nos’especifica més la feina que ferenles dones. En el cas del captiu d’enMoner, en canvi, es deixa clar quetraginà pedres, terra i calç amb dosàsens durant catorze dies a raó de

quaranta-dos diners el jornal, inclòsel lloguer dels àsens. Igualment, elcaptiu de Pere de Pau traginà ambdos àsens durant dos dies pelmateix salari. Un dels dos, però,guià dos àsens més, llogats aGuillem Castelló, jurat, durant dosdies. Un altre captiu, un hom d’enCanals, es dedicà a traginar l’aiguaamb un ase durant cinc dies i en-cara se’n comprà més als aiguaders.Sobre aquests traginers d’aigua, elLlibre del mostassaf, una font delssegles XIV i XV, contempla la possi-bilitat que fossin, també, captius.Juntament amb el citat setmanerCosta, les quatre fembres i na Pina,que no traginaven material sinó queestaven a l’obra, hi hagué un bordd’en Corder del Rabat que ajudà al’obra a raó de vint-i-quatre diners.El salari i el fet que es digui queajudà —com la fembra d’en Corder—indica quasi amb seguretat que estractava d’un jovenet, la col·labo-

ració del qual no es considerava ques’hagués de pagar igual que la d’unadult.L’obra necessità de parats o bas-

timents per poder aixecar el mur.Així, es pagaren dos llibants ocordes gruixades i dos fusts otaules. El clavari anotà que per bas-taixar els dos fusts i tornar-los alseu lloc li cobraren dos sous; sensdubte aquell transport el feren bas-taixos setmaners, però l’esment ésmassa poc concret. El clavari tambépagà una pala que costà un sou i unnombre indeterminat de senallesd’espart. Per conèixer la magnitudde l’obra es pot realitzar l’equivalèn-cia en el sistema mètric decimal deles quarteres de calç que hi en-traren. El pes específic de la calç ésaproximadament d’un quilògramper litre. El Llibre del mostassafafirma que la mesura usada per a lacalç era la mitja quartera i que eraigual que la del forment però més

(443) 31

Una de les

pàgines del Llibre de

clavaria de1373-1374,

que conté lacomptabilitat

municipal, ion apareixen

despeses relacionades

amb els captius (Arxiu

Històric d’Eivissa, Llibre de clavaria,

f 5r).

19. AHE, Llibre de clavaria de 1373-1374, f.7v i 12r.

gran una mesura per quartera.Així, una quartera de calç con-tendria uns 105 litres i si es pren a0’8 kg el litre de calç per evitar l’ex-cés en el càlcul, resulta que unaquartera de calç equivalia aproxi-madament a 84 kg. D’acord ambaquestes proporcions i equivalèn-cies les quaranta-sis quarteres com-prades per a l’obra equivalien a uns3.864 kg de calç.L’organització de la feina va ser

la següent: dos mestres hi foren pre-sents durant tota la duració de l’o-bra, més un que hi fou només tresdies. Tot el transport i l’acció de ser-vir i donar manobre als mestres lafeien captius. El setmaner Costa foullogat primer, abans d’acudir elmestre, perquè anàs preparantterra per a la trava del mur. Semblaque no la cavava a peu d’obra per-què els traginers n’hagueren de por-tar almenys una part de més lluny.El dit Costa i alguna de les captives,probablement la d’en Bonanat, des-enrunaren el mur caigut, tot sepa-

rant les pedres i el material que leslligava. En total, de personal lliurenomés hi hagué els mestres, elsquals feren 36 jornals i un terç, elque representa el 31 % dels jornalsde l’obra. Els captius en feren 81, el69 % del total de jornals que costàde fer l’obra. Si es tenen en compteels jornals dels cinc àsens que ferenfeina a l’obra i que foren guiats percaptius, aquests percentatges són el26 % de lliures i el 74 % de captiusi animals.Aquest exemple ens mostra el

mètode o procediment seguit peranalitzar detalladament les obres ipoder extreure’n l’organització quecontenen els assentaments compta-bles de la despesa realitzada i, so-bretot, la comparació dels jornalsfets per lliures amb els fets pels cap-tius i setmaners i la seua qualitat.L’anàlisi de les obres contengudesen el dit Llibre de clavaria de 1373-1375 (obres núm. 1 a 10) i en el Lli-bre de clavaria de 1417-1418 (obres,11 a 17), Llibre de clavaria de 1483-

1484 (obres 18 a 25), Llibre de l’o-brer de 1489-1490 (obra 40), Llibrede clavaria de 1493-1494 (obres 41a 45) i alguns dels anys dels comp-tes d’obres del castell d’Eivissaentre 1475 i 1502 (obres 26 a 39) hapermès elaborar el quadre 3 (pàginasegüent).Els resultats totals mostren que

la gran majoria de jornals treballatsen totes aquestes obres foren fetsper setmaners, el 48 %; els captiusen feren el 19 %, i els hòmens lliu-res, el 33 %. S’ha de tenir en comp-te, però, que la qualitat de la feinad’uns (captius i setmaners) i altres(lliures) no era la mateixa. Els pri-mers eren destinats sobretot altragí i transport de material deconstrucció, mentre que els lliureseren els mestres de l’obra i algunfadrí o mosso que els ajudava men-tre aprenia l’ofici.La importància del grup de set-

maners en aquestes obres públiquesindica dues coses. La primera ésque no hi havia un grup de jornalers

32 (444)

El tram de mur caigut al qual es refereix el Llibre de clavaria de 1373-1374, pertanyia al recinte de la vila mitjana i va precipitar-se sobre el Raval,contigu i situat a cota inferior. Amb tot, la portella d’en Nicolau Ferrer no ha pogut ser ubicada.

(445) 33

Quadre 3. Captius i setmaners documentats en obres entre 1373 i 1502.

1373-

1502

obres

1373/1

1373/2

1373/3

1373/4

1373/5

1373/6

1373/7

1373/8

1373/9

1373/10

1417/11

1417/12

1417/13

1417/14

1417/15

1417/16

1417/17

1483/18

1483/19

1483/20

1483/21

1483/22

1483/23

1483/24

1483/25

1486/26

1487/27

1489/28

1490/29

1491/30

1492/31

1495/32

1496/33

1497/34

1498/35

1499/36

1500/37

1501/38

1502/39

1489/40

1493/41

1493/42

1493/43

1493/44

1493/45

TOTALS

Durada

dies

13

18

4

4

5

4

3

±3

9

2

2

23

1

1

1

(6)

(3)

4

7

3

6

10

72

17

119

-

-

±43

-

-

-

-

-

-

±21

±23

-

-

-

121

4

6

18

10

121

núm.

2

3

1

4

5

4

1

2

3

1

1

3

1

1

1

6

3

2

2

2

2

2

2

2

2

3

2

4

1

1

3

2

2

3

1

1

4

3

1

2

2

1

1

1

1

jornals

(2-5)

36

5

13

16

16

1

5

22

2

2

50

1

1

1

6

3

3

15

9

9

24

138

33

231

40

29

72

12

27

17

24

36

32

15

23

29

28

53

122

6

3

12

10

84

1.232

núm.

5

9

2

-

2

8

1

-

10

4

-

2

1

1

1

-

6

-

-

-

-

-

11

-

11

3

6

8

4

4

4

3

3

9

9

4

1

4

1

-

1

-

5

2

-

jornals

13

63

9

-

3

17

3

-

31

7

-

46

1

1

1

-

11

-

-

-

-

-

87

-

87

33

37

78

24

24

16

27

6

17

26

15

5

17

1

-

4

-

5

2

-

717

núm.

3

1

-

-

2

12

2

5

6

-

5

1

-

2

1

-

3

2

2

2

4

4

4

3

8

-

3

2

1

1

3

4

4

4

4

4

7

-

4

4

3

4

4

3

5

jornals

7

18

-

-

7

94

2

4

24

-

10

7

-

2

1

-

2

8

14

5

22

33

212

47

341

-

17

1

4

4

39

56

72

48

74

72

33

-

26

323

8

13

67

64

353

1.781

núm.

2

5

1

-

-

1

3

-

-

3

-

3

1

-

-

-

1

-

-

-

-

-

5

-

2

6

5

4

4

5

6

5

16

7

11

4

5

1

-

2

-

-

1

-

jornals

3

21

4

-

-

4

3

-

-

3

-

45

1

-

-

-

1

-

-

-

-

-

5

-

32

36

26

12

8

11

54

12

36

22

21

11

21

1

-

3

-

-

1

-

397

núm.

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

2

1

-

1

2

2

2

2

4

2

4

-

-

-

2

2

2

-

-

-

-

1

-

-

-

6

-

2

2

2-4

6

jornals

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

2

1

-

1

7

9

6

11

24

151

39

-

-

-

8

4

32

-

-

-

-

1

-

-

-

430

-

9

60

25

321

820

núm. i jornals de treballadors lliures

núm. i jornals de captius

núm. i jornals de setmaners

animals guiats per captius

animals guiats per setmaners

lliures que, en principi i suposada-ment haurien estat d’origen pagès ofills dels menestrals de la vila. Lapagesia d’Eivissa no produïa enaquells temps un excedent demo-gràfic que fos enviat a la vila a tre-ballar a jornal. Aquest fenomen noes detecta fins posteriorment, en elsegle XVI, quan l’esment a mossos esfa constant a les fonts. La segona ésque els senyors de captius llogavenels seus hòmens i dones per a lesobres públiques, però de manera li-mitada. Ja s’ha vist que el gruix dela feina era cosa dels setmaners.Això significa que els senyors decaptius tenien suficients maneresde tenir ocupats i productius elsseus hòmens i podien evitar llogar-los a tercers o, almenys, a la Univer-sitat. S’ha de tenir present que elssetmaners eren uns treballadorsmés segurs pel que s’ha dit del con-trol que establien entre ells arrandels contractes d’alforria que els lli-gaven i, també, que la seua situacióprecària els portava a acceptar tottipus de feines. Les obres eren llocsperillosos i els senyors devien esti-mar-se més no deixar els seus cap-tius en mans d’altri i fent feina perl’alçada dels parats i de les mura-des. No debades, els Furs de Valèn-cia (un corpus de legislació medie-val del regne de València) contem-plaven el cas hipotètic d’un captiuprestat que moria o es feia malmentre feia feina en una obra: «si·lte presté que en pla obràs o feésobra e tu lo fist obrar en alt e d’a-quella altea és caegut per colpa detu, o d’altra manera per vellea deles pertxes o de les cordes car malfossen ligades, lo dan haurà presm’es tengut de retre tu a qui·lpresté».20

Certament, les obres públiqueseren un ús marginal o molt margi-nal dels captius mentre que per alssetmaners era una manera freqüentde guanyar un jornal. Essent així,quina utilitat poden tenir els llibresd’obra per a l’estudi dels captius?D’una banda sabem que la majorpart de la feina no qualificada

(transport i preparació de materialssobretot) la feien captius i setma-ners, mai no persones lliures. La co-lonització d’Eivissa a partir de 1235no havia generat encara, els seglesXIV i XV, excedents de població alcamp que migrassin cap a la vila.L’agricultura no pagesa, és a dir laque dirigien els prohoms, destinadaa l’especulació mercantil, i les altresactivitats de les quals obtenienlucre, com l’exportació de sal, erenrealitzades, en absència de jorna-lers lliures, gràcies als captius.

Aquest fet apareix expressat clara-ment a fonts coetànies. El 1335 elsprohoms afirmaren que necessita-ven els captius per fer les feines jaque «altras personas franchas no s'itròpian»; ho repetiren el 1580: «porhazerse todo ello con esclavos y nohallarse otros que lo agan»;21 nova-ment, el 1623: «los naturals nopoden estar sens los dits catius»; en-cara el 1654: «que tenemos ley a los

esclavos moros, que son necesariospara recoger las frutas, conserva-ción de las viñas, acarrear a los al-macenes de la Universidad los tri-gos, arroz, aceites y otro víveres quevienen de fuera; son necesarios paratodo, por falta que hay en esta islade servicio, pues no se hallan deninguna manera personas que asueldo quieran servir».22 El 1663, unparticular, senyor de captius, esgri-mia el mateix argument per recupe-rar el seu captiu empresonat: «perefecte de no trobar-se peons ni quitreballa».23 Aquest tipus d’organit-zació social diguem-ne doble: unaagricultura practicada al camp perpagesos i una altra als plans de Vilai de ses Salines, on hi havia les ter-res dels senyors de vila, treballadesper captius, es forma arran de laconquesta de 1235.Abans s’ha vist que els senyors

de captius eren, sobretot, els mésrics de l’illa, residents a la vila. Coms’ha dit, el seu estudi detallat de-mostra que sobretot concentravenles seues propietats rústiques al plade Vila i al pla de ses Salines. Elsprohoms, per definició, no treballa-ven amb les seues mans. El 1623 eldocument tot just ara citat ho ex-pressa ben clarament: «los huns perser vells, altres perquè no estanaveats al treball». Essent així, enefecte, com ells mateixos afirmarentantes vegades, necessitaven elscaptius. La tinença de captius eracosa d’uns pocs prohoms de la vila,entre el 10 % i el 15 % de la poblacióde l’illa. Ells, amb els diners que pa-gaven per aquelles persones agafa-des lluny i portades a fer feina aEivissa, alimentaven tota la mecà-nica de la captivitat: els corsaris quecada estiu emprenien expedicions,el mercat de captius de la plaça, lafeina dels captius que produïa bénscomercialitzables, el guany dels se-nyors de captius, el bandejamentdels captius vells o la seua posadaen setmana i, finalment, la comprade nous exemplars. Aquest cicleperdurà a Eivissa entre el segle XIIIi el XIX, amb un màxim que abraçaels segles centrals d’aquest període.

ANTONI FERRER ABÁRZUZAUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA <

34 (446)

20. COLON, Germà & GARCIA, Arcadi (ed.)(1983). Furs de València, Barcelona: Edito-rial Barcino, vol. IV, p. 116.

21. AHE, Llibre de la cadena, f. 136r.

22. MACABICH, Isidor (1967). Historia deIbiza, vol. I, p. 446-447.

23. AHPE, Sant Ofici, 4.010,1. ed. MARÍ CAR-DONA, J. (1990). Sant Ofici, p. 140.

Les activitatslucratives

dels prohoms eren realitzades,

en absència de jornalers lliures,

gràcies als captius, mentre que

els setmaners es dedicaven més

a l’obra pública