Revista de

Catalunya Fundada

per Antoni Rovira i Virgili

Dirigida

per Max Cahner

Nova etapa . J u 11y de 1 <J<J:!

NUMI EMILIA DEXTRE, UN COL-LABORADOR

BARCELONÍ DE L'EMPERADOR TEODOSI

MARC MAYER

La Barcelona dels segles IV i V presenta un indubtable interes puix que, malgrat la seva petita entitat urbana, fou el centre, o si més no, l'escenari d'una activitat ciutadana cultural notable.

Tot un seguit de fets donen relleu a aquesta petita Barcino de l'ú!tim ten; del segle IV i del primer del segle V. Mentrestant, l'Im­peri sofrent viura també moltes altres circumstancies crítiques, usurpacions i invasions. Es produira l'ascens de Teodosi i del seu clan hispanic; la partició de l'Imperi, a la seva mort, entre Honori i Arcadi. Honori, encara un nen, quedara en mans del general bar­bar i patrici de Teodosi: Estilicó. Aquest Imperi d'Occident ferit de mort veura encara la caiguda d'Estilicó, la presa de Roma pels gots, noves i contínues usurpacions, el redre<;ament de Gal-la Placídia per al seu fill Valentinia, Atila a les portes de Roma, i moltes altres facecies que el condueixen a la fragmentació i a la davallada que ja s'albirava propera malgrat la vigencia de la idea d'una Roma Ae­terna.

Barcino no és aliena a aquesta angoixa general i viu en la seva propia dimensió aquests problemes en un moment privilegiat com

42 cap altre per la notabilitat d'alguns deis seus fílls i deis seus habi­tants: la seva historia, excepcionalment intensa en aquella epoca, ho palesa ben clarament.

Paulí de Nola sera ordenat de sacerdot i des d'ella es comuni­cara amb Ausoni, el poeta de Bordeus, amb Sulpici Sever, i amb personatges tan rellevants com sant Jeroni . No mancaran bisbes d'una gran ortodoxia com Pacia i Lampi i en el canvi de segle he­retges com Vigilanci, que fou blasrnat pel mateix sant Jeroni .

Barcelona sera també, al inicis deis segles, una de les seus de !'usurpador que coneixem amb el nom de Maxim Tira, que hi en­cunyara fíns i tot moneda, i la mateixa Barcelona sera efímer es­tatge d'Ataülf i Gal-la Placídia. La futura emperadriu infamara un fil! , Teodosi, que també morira poc després, com ho féu també Ataülf, assassinat per Sarus, i, versemblantment, el seu successor Sigeric.

Un dels personatge potser més importants de la historia amiga de la ciutat de Barcelona és evidentment Dextre, fill de Pacía, el bisbe de la ciutat a la segona meitat del segle IV.

La historiografía barcelonesa ha dedicat pagines a l'erudit i sant bisbe de Barcelona, pero no ha estat així en el cas del seu fill , que ha passat per ella d'una manera que, en el millor deis casos, po­dríem titilar d'imprecisa.

Aquesta imprecisió no la trobem només en la historiografía de la ciutat ans també ho ha estat en la historia general del període teodosia, la qual se'n fa un resso fon;a escas.

Potser el fet més rellevant i signifícatiu per a aquest qüestió esta en la identifícació del Numi Emilia Dextre, esmentat en un pedes­tal de Barcelona, amb Dextre, fíll de Pacia.

El pedestal diu textualment:

•NVMMJO · AEM ILIANO

DEXTRO · V(JRO) · C{ LARISSIMO)

PROPTER · INSIGNIA

BENE · CESTI · PROCONS\ '­

LATVS · OMNES

ASIA · CONCESS..l.M

1 43 BENEFICIO· PRlNCIPALI

STATVAM · CONSECRAVIT •

que podem traduir com: 'A Numi Emilia Dextre, senador, en raó dels honors del seu proconsolat ben exercit, tota Asia li ha consa­grat aquesta estatua concedida per favor de l'emperador. '

La pe<;a es coneix des del segle XVI i fou publicada per E. Hüb­ner al Corpus inscriptionum latinarum (11, 4.512 i suppl. p. 982) i, fa menys anys, pel professor S. Mariner a les seves Inscripciones romanas de Barcelona (n. 33); tot i amb aixo, la identificació, bé que insinuada, fou admesa sempre amb moltes reserves.

Ben recentment, A.H. M Iones, J. R. Martindale i J. Morris, en confegir el seu cataleg prosopografic de l'Imperi Roma tarda, esta­bleixen sense cap mena de dubte la identificació del Dextre de la inscripció de Barcelona amb el fill del bisbe i situen entre el 379 i el 387 la data del seu proconsolat d'Á.sia, bo i indicant que proba­blement seguí Teodosi a l'Orient abans d 'esdevenir preconsol. La cronologia és, dones, definitivament teodosiana i no del segle !Il. com s 'havia pretes anteriorment.

La Realenzyclopadie de Pauly-Wissowa, en un article d'O. Seeck, separava encara tots dos personatges. També ho féu A. Ba­lil en la seva magnífica historica de la Barcelona romana.

Prudencia historica?, dubte metodologic? , el fet clar és que el Dextre d~ la inscripció barcelonina era considerat com un gover­nador d'Asia homonim d 'altres Dextres, com el fill de Pacía.

La coincidencia, pero, és prou clara i cal demanar-nos altra­ment per que els ciutadans d'Á.sia Menor havien de fer erigir un mo­nument a Numi Emilia Dextre en el forum de la ciutat de Barcelona.

La carrera de Dextre, després del proconsolat d'Á.sia, s'albirava més que notable i si no volem creure que fos de Barcelona, fins i tot podem pensar que tenia un nou carrec a Hispania i que els asia­tics es volien garantir la seva protecció per al futur . Tot aixo po­dría ésser cert, pero roman la qüestió per que fou la petita Barce­lona la ciutat triada per tal de retre honors a l'ex-governador d'A­sia i no ho fou, per exemple, la capital de la província, Tarraco.

Un fet es fa de seguida evident: els habitants d 'Á.sia volgueren

44 honorar Dextre en una ciutat que li era especialment agradosa: la seva propia patria.

La cronologia de la inscripció no ofereix gaires problemes ni des d'un punt de vista paleografic ni des de l'optica del carrec po­lític de Dextre a Asia; s'accepta una datació entorn de l'any 387, moment en el qual accedí a la categoria de comes rei priuatae per a l'Orient, carrec no esmenta en la inscripció.

Ell mateix dedica una altra inscripció a Efes durant el seu man­dat coma proconsol. Es tracta de la publicada a AE 1967, 479: «B(onae) F(ortunae), Theodosio nobilissimae memoriae uiro, d(o­mini) n(ostri) Thedosii Aug(usti) patri Numm(ius ) Aemilianus, u(ir) c(larissimus) proc(onsul) Asiae, dedicauit ». Com podem veu­re es tracta d'una dedicatoria del nostre Dextre a Teodosi , al pare ja mort de }'emperador Teodosi, magíster equitum entre 369 i 375 , fet que el vincula clarament amb el clan dinastic hispa; gaudeix de la protecció d'eix clan, al qua! serveix amb dedicació, tal com ens ho demostra el fet que li sigui oferta una estatua beneficio prin­cipali, com esmenta la inscripció barcelonesa; és a dir per gracia de !'emperador.

Si aquesta és la cronología i sabem que Pacía de Barcelona -bisbe i conseqüentment barceloní d'acord amb el costum de ]'e­poca- tingué un fill que porta per nom Dextre, la relació no pot ésser més obvia.

V egem, pero, el que sabem de Dextre, fill de Pacía, a part la carrera oficial, a fi de centrar encara més la qüestió.

El De uiris illustribus de Sant Jeroni conté una biografia de sant Pacía, bisbe de Barcelona, i en un deis últims capítols hi ha una biografia de Dextre, de qui indica que és fill de Pacia i que fou cla­rus ad saeculum et Christifidei deditus , ésa dir: ' destacat a la vida civil i entregat a la fe de Crist' diu també que va escriure una His­toria omnimoda adre\:ada i dedicada al mateix Jeroni, a les mans del qua!, malgrat tot, no havia encara arribat.

Dextre fou no tan sois un magistrat o, millor, en aquell mo­ment, un funcionari d'alta categoría, ans fou també un home preo­cupat per la cultura i d'instrucció elevada, un digne fill de Pacia de Barcelona.

45 El símptoma més significatiu de la seva valua literaria, paraHe­

la a la seva posició social, és el fet que sant Jeroni dediqués el De uiris illustribus precisament ad Dextrum praetorio praefectum, bo i recordant la insistencia de Dextre per tal que Jeroni fos el Suetoni cristia. Aquesta informació no solament ens arriba en el proleg del De uiris illustribus , sinó que sant Jeroni ens ho recorda de nou en la seva Apología contra Rufi, on destaca la seva amistat, < cum Dex­ter amicus meus, qui praefecturam administrauit praetori~ me ro­gasset, ut auctorum nostrae religionis ei indicem texerem> ('puix que el meu amic Dextre que va ser prefecte del pretori em va de­manar que li establís un índex dels autors de la nostra religió' ).

És prou palesa, dones, la consideració de Jeroni per Dextre, fill de Pacia. Per la seva biografía sabem que fou un alt funcionari. com el mateix Jeroni recorda insistentment; havia estat prefecte del pretori, havia en darrer terme assolit un deis graus més alts d'una carrera administrativa i política del seu temps. La relació entre Dextre i sant Jeroni degué tenir segurament el seu origen a Roma. quan aquest últim era conseller del papa hispa Damas.

Si identifiquem el Dextre, fill de Pacía, del De uiri.s illustribus de Jeroni, amb el Dextre recordat per les altres fonts , com s'ha fet en els últims temps, podem reconstruir la seva carrera mitjan­c;ant les dades que ens proporcionen les inscripcions i fins tot algun papir.

No tenim notícies de la seva trajectoria fins entorn deis anys 379/385, quan sabem que fou proconsol d 'Á.sia. Hem de creure que assolí aquest canee després de seguir Teodosi a l'Orient i, més tard. i en virtut de la confianc;a imperial, que destaca també la inscrip­ció de Barcelona, fou comes reí priuatae pera l'Orient, ésa dir, ad­ministrador del patrimoni de !'emperador, el 387; posteriorment. com ens recorden les citacions del Codi Teodosia, fou prefecte del pretori d'ltalia sota Honori, per la qual cosa hem de pensar en el seu retorn a Italia en el decurs del 394, car la primera citació é del 18 de marc; de l'any 395 com a prefecte del pretori . o en ce­nim cap notícia més després de l'últim esment al Codi Teodosia el novembre d 'aquell any i les referencies que en fa sant Jeroni .

Hem d'afegir ara que la inscripció de Barcelona que esmenta

46 el seu proconsolat d 'Á.sia sembla d'abans del 387, car aquest agral­ment fou anterior al seu carrec de comes de 387, el qual, d'altra manera, seria esmentat; aixo pot indicar un hiatus en la seva car­rera que no podem reconstruir. Evidentment els carrecs que l'an­tecediren es callen davant la importancia del proconsolat, sobretot per als dedicants, que no deixen d'esmentar el reconeixement im­perial, amb la qual cosa es podia esperar ja la prefectura del pre­tori, que corona efectivament la seva carrera. També podríem pen­sar que la inscripció data del moment del seu abandó d'Á.sia pera ésser prefecte del pretori, per la qual cosa aquest no s 'esmentaria i els asiatics recordarien només el carrec oficial de govern provin­cial; el beneficium principale aleshores seria d'Honori i no Teodo­si, sota qui governa Asia, raó per la qual creiem més útil deixar de banda aquesta possibilitat.

El document de Barcelona és un punt d'ancoratge molt impor­tant per a reconstruir la identitat de Dextre com a home del seu temps que surt d'una aristocracia local, possiblement terratinent, i arriba als més alts carrecs en uns moments de crisi i en cerres llu­nyanes, sense perdre en cap moment l'arrelament envers la seva zona d'origen.

Aixo es fa especialment evident en el moment de Teodosi, que manté una relació fluida amb el seu país d'origen i unes relacions estretes amb la seva famílía, que exerceix un control sobre un am­bit que va molt més enlla de Cauca, la zona d'origen de Teodosi. La vall del Duero, amb la seva riquesa agrícola i una prosperitat que ens fan palesa vil·les com les de La Olmeda, la de La Quinta­nilla de la Cueza o la de Dueñas, ens mostra un control gairebé feu­dal de grans propietaris i territoris que, en el cas de la família de Teodosi, arribaven fins a la Betica.

Recordem que !'historiador Orosi ens dira que en temps d'Ho­nori els parents de Teodosi equiparen un exercit amb els seus pro­pis recursos per evitar l?entrada a Hispania de forces d'usurpadors com Constanci III i el seu fill Constant, contra els quals lluitaren amb exit a Lusitania, encara que la seva sort canvia en apropar-se als Pirineus. No és aquí el moment d'ocupar-nos dels parents de Teodosi i de la tris ta fi de Dídim i V erinia i de l 'exili deis seus dos

47 germans Teodosiol i Lagodi. Els dos primers moriren l'any 409 a mans de !'usurpador Constantí III; Teodosiol es refugia a Italia prop d'Honori, i Lagodi prop de Teodosi 11 a Orient.

A la zona costanera no tenim documentació, ara com ara, per a aquest tipus de propietaris i menys encara en la zona propera a Tarraco i Barcino, per més que les refeccions tardanes de la viHa deis Munts a Altafulla en donin una idea de gran potencia econo­mica, com ens la dóna també la de Sencelles, a Constantí, que ha estat fins i tot recentment interpretada una altra vegada com a pro­pietat imperial i mausoleu de Constant 11.

Pensem, pero, que en el moment de puixan<;a d'un hispanic com Teodosi, profundament compromes amb la seva patria d'origen i amb la seva família, trobem ensem l 'ascens social i funcionarial de Dextre; per aixo podem deixar de suposar-li vinculacions personals amb !'emperador o amb la nova família imperial, com fou el cas de Cinegi Matern, prefecte del pretori d 'Orient des del 384 fins el 388, data aproximada de la seva mort, per a qui s 'ha proposat la viHa romana de Carranque (Toledo) com una de les seves propíe­tats . Cal, a més, tenir present que la seva carrera comen<;a a ésser documentada sobre la protecció de Teodosi i acaba d'una manera totalment normal entorn de l'any 395 sota l'emperador Honori; si més no, no tenim cap tipus de incidencia registrada a les fonts, sen­se haver estat consol.

Degué comen<;ar Dextre la seva carrera abans del regnat de Teo­dosi? Molt probablement sí. El que no sabem és si amb la desgra­cia de Flavi Teodosi, el pare de Teodosi, <legué tornar, com ho féu el futur emperador, als seus dominis familiars hispanics i no sa­bem tampoc si seguí !'emperador el 378 en ésser cridat per Gracia per oeosar-se als barbars a 11-líria. El fet segur és que fou procon­sol d'Asia sota aquest emperador i que fou prefecte del pretori l'any mateix de la mort de Teodosi i que no tenim notícies de la seva car­rera posterior. El fet que sant Jeroni el recordi en la dedicatoria del seu De uiris illustribus com a prefecte del pretori és una clara in­terpolació, puix que l'obra comen<;a a circular l'any 392 i Dextre no tingué aquest carrec fins el 394. Molt possiblement aixo fou un aclariment posterior sobre qui era Dextre, del qual no s'esmenta

48 cap carrec en la biografia continguda en l'obra. Com hem vist, es podia obtenir la informació del mateix sant Jeroni, dins l'Apologia contra Rufí, sense haver de recórrer a altres fonts.

Ens podríem preguntar si la política d'Estilicó no tingué res a veure amb l'allunyament de Dextre de l'escena política des del 395. Els objectius de la política del patrici vandal i de la seva muller Se­rena, neboda de Teodosi, no foren coincidents amb tota certesa amb els interessos del clan hispanic.

Tornem, pero, als orígens. Dextre <legué sortir, dones, de l'am­bit de notables de Barcino, el benestar economic dels quals reflectí Pacia, el seu pare, en un dels seus tractats: la Paraenesis ad pae­nitentiam (Exhortació a la penitencia, 10, 3): •No us falten retirs bé siguin camperols o marítims, vi de bona qualitat i festins opí­pars i elements per a fer la vellesa més agradosa. >

La seva família fou sens dubte notable i aixo ho manifesta el fet de l'elecció popular del seu pare Pacia coma bisbe, d'acord amb el que era habitual a l'epoca, que permetia d'elegir un seglar de prestigi que era ordenat de prevere i consagrat bisbe, malgrat les circumstancies familiars, la qual cosa alterava la convivencia deis esposos, en el cas dels casats, de manera que el bisbe s'adaptava al nou estat i la seva dona gaudia d'una gran consideració.

No sabem, pero, si Pacia fou també membre de la família Num­mia o bé si entremig hi ha una adopció que vincula Dextre amb aquesta il·lustre família consular que dóna, entre altres, els consols del 335 i del 345; una tercera possibilitat podria ésser, menys pro­bablement, que es tractés d'una simple homonímia amb aquesta noble família.

Pensem que hi ha manuscrits que anomenen Pacia Pacatianus , amb la qual cosa el ventall de possibilitats per a vincular Pacia amb un cursus il·lustre s'obriria encara més i justificaría la brillant carrera del seu fill.

Pacia, si parem esment en la carrera del seu propi fill Dextre, tingué un prestigi i un resso més enlla dels límits de Barcino, fins i tot no fóra desencaminat suposar-li una certa carrera administra­tiva i política previa a l'episcopat.

Amb aixo s'entendria millor un fet cert que no ha deixat de des-

49 torbar els comentaristes: el seu combat com a bisbe del novacia­nisme, evidentment extern a la seva diocesi, i també la seva cor­respondencia amb Sempronia, destinada a un ambit més ampli que el de la seva irradiació pastoral. El fet que Jeroni l'inclogui en el De uiris illustribus com «in Pyrenaei iugis Barcelonae episcopus, castitate et eloquentia, et tam uita, quan sermone clarus> ('bisbe de Barcelona als Pirineus, de castedat i eloqüencia reconegudes, i famós tant per la seva vida exemplar com pel seu discurs' ) és un factor més que destaca la seva importancia personal enfront de la modestia relativa de la seva seu. Pacia morí abans de l'any 392, data de la publicació del De uiris de sant Jeroni.

-L 'any 393 era bisbe de Barcelona Lampi, que ordena de sacer­dot Paulí de Nola. Pacia no pogué veure, dones, la prefectura del seu fill Dextre; molt probablement, pero, sí que va veure els ho­nors que li reté la província d'Á.sia després del proconsolat, que de­gueren ser anteriors al 388, la qual cosa és útil per a datar els lí­mits del bisbat de Pacía, potser destinatari indirecte deis honors si, com pensem, el seu fill va tenir interesa perpetuar-los a la seva ciu­tat natal , malgrat les distancies, potser precisament per raó del seu pare.

L 'auster pedestal amb inscripció destinat a suportar una esta­tua de Dextre al forum de Barcino és un document important per a la historia política i cultural del seu moment i ens porta un tes­timoni directe i de primera ma d'un barceloní iJ.lustre, com aquell altre Luci Minici Natal Quadroni Ver, de qui un altre pedestal que ens documentava, al segle 11, una deixa a la ciutat indicava amb orgull que ho feia colonis Barcinonen(sibus) ex Hispania citeriore apud quos natus sum ('als colons barcelonins de la Hispania cite­rior, entre els quals sóc nat').

Molts anys més tard -pero abans que Barcelona hagués rebut els gots amb Ataülf i Gal-la Placídia, i hagués sofert la usurpació de Maxim, suportat per Geronci- el forum de Barcino veié un al­tre cop com els habitants d'una província situada al confí oposat de l'lmperi honoraven Dextre a la seva ciutat nadiua.

Només una petita curiositat per tal de cloure aquestes pagines. En la prestigiosa <Patrología Latina>, de Migne (vol. XXXI, París

50 1846), podem trobar encara un Flauii Lucii Dextri Barcinonensis Chronicon omnimodae historiae que és encapc;alat per una carta d'Orosi. Es tracta evidentment d'una referencia al nostre Dextre i a la Historia omnímoda recordada per sant Jeroni. Hi ha fins i tot un comentari erudit fet per fra Francisco Vivar: tot plegat una fal­sificació ben feta sortida de la ma de Jerónimo Román de la Hi­guera al segle XVII i publicada per primera vegada a Lió el 1627. Aixo ha continuat causant decebedores expectatives en els més cre­duls fins a les portes del nostre temps, malgrat que, des del mo­ment en que foren publicades, foren suspectes i reberen la crítica de personatges de la talla d'un Nicolás Antonio o d'un Maians i Sis­ear. De tota manera representa una interessant i fins i tot divertida continuació de l'interes envers el nostre Dextre, que forma ja tam­bé pan de la seva trajectoria en la historiografia.

Nota bibliografica

Els textos citats al llarg de l'article só11 els següents: A. Balil, Colonia lulia Au­gusta Paterna Faventia Barcino (Madrid, CSIC 1964); J.B. Bury, History of the Later Roman Empire from the Death of Theodosius I to the Death of Justinian (A.D. 395 to A.D. 565), 2 vols. (Londres 1923 ); V. Chapot, La province romaine preconsulaire d'Asie depuis les origines jusqu'a la fin du Haut-Empire (Roma 1967, reimpr. ); A. Chastagnol, Les espagnols dans l 'aristocratie gouvernamenta­le a l'époque de Théodose, dins Les empereurs romains d 'Espagne (París 1965 ), ps. 269-290; E. Demougeot, De l'unité a la division de l 'Empire romain 395-410. Essai sur le gouvernement imperial (París 1951); S. Elbern, Usurpationen im spiit­romischen Reich (Bonn 1984); K.G. Holum, Theodosian Empresses. Women and Imperial Dominion in Late Antiquity (Berkeley 1982), A.H.M. Jones, The Later Roman Empire 284-602. A Social Econornic and Administrative Survey, 3 vols. (Oxford 1964); A. H. M. Jones, J. R. Martindale, J. Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. I, A.D. 260-395 (Cambridge 1971); S. Mariner, Inscripciones romanas de Barcelona, •Monumenta Historica Barcinonensia >, I, •Pub!. del Museo de Historia de la Ciudad >, 27 (Barcelona, Delegación de Servi­cios de Cultura, 1973); J. Mathews, Political Lije and Culture in late Roman So­ciety (Londres 1985 );J. Mathews, Western Aristocracies and Imperial Court. A.D. 365-425 (Oxford 1975); O. Seeck, Geschichte des Untergangs der antiken Welt, vol. V (Berlín 1913); J. Sobrequés (dir. }, Historia de Barcelona, vol. I (Barcelona 1991 }; E. Stein, Histoire du Bas-Empire (ed. francesa J. R. Palanque}, vol. I (Pa­rís 1959).