Download - Senyera i torxes obren la Diada

Avís a l’EstatMas alerta en la Diada que la visióuniformista i excloent d’Espanyareforça el catalanisme ■ P4

BadalonaEl govern diu queAlbiol ha vulneratla llei ■ P5

2,50€COMARQUES GIRONINES. Diumenge, 11 de setembre del 2011. ANY XXXVI. NÚM. 11092

P51

Club delSubscriptor

1110

43-1

0180

35L

1184

68-1

0412

16w

L’ENCAIX · Una setantena de personalitats de la societat civil opinen sobre l’actualrelació entre Catalunya i Espanya ATZUCAC · Coincideixen a indicar que està al límit

Adéu, Espanya?

Diverses poblacions de la demarcació van iniciar els actes de l’Onze de Setembre amb la tradicio-nal marxa de torxes, i a la plaça Catalunya de Girona es va hissar una senyera de cinc metres.

“Amb lallengua no hi hapactes iconcessions”Isabel-Clara SimóESCRIPTORA

“Siguemrealistes ifem-nosbelgues”

Ramon SolsonaESCRIPTOR I PERIODISTA

“Tard o d’horahaurem dedecidir”

Eudald CarbonellDIR. INSTITUT CATALÀ DEPALEOECOLOGIA

“Prouproclames, éshora deposar-s’hi”Miquel de PalolESCRIPTOR

“La defensadels serveispúblics és unalínia vermella”

Mònica TerribasPERIODISTA

“La qüestió éssi hi haurà unamajoriasignificativa”

Salvador CardúsPERIODISTA

“L’exposiciópedagògica hatingut un resultatminso”

Josep Maria SolerABAT DE MONTSERRAT

“Doncs no ensdeixaran capaltre remei”

Jaume OliverasESCRIPTOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Senyera i torxes obren la DiadaLa senyera a Girona, acompanyada d’estelades ■ LLUÍS SERRAT POLÍTICA, P20,21

PRESÈNCIA

11-S. Deu anys

Núria de Gispert

La DiadaNacional

Punt de Vista, 40

Els EUA reviuen elpitjor atemptat dela seva història

P42-46

Europa-Món

P69

El Barçaes quedasensegas iperddospunts

El 9

Arxiu Municipal de Girona. Punt Avui. Comarques gironines, El. 11/9/2011.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 20112 | Publicitat |

1422

41-1

0291

74w


| Publicitat | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011


PolíticaValora el nou atac ala llengua coincidintamb la Diada i el diaabans que comenciel curs escolar

El tribunal es vamostrar favorable enun pronunciament pocabans de la polèmicainterlocutòria

El TSJC vaavalar laimmersióal juliol

Entrevista ala presidentad’Òmnium,Muriel Casals

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 20114 |

Enmig d’una profunda cri-si, havent posat en marxaretallades per fer-hi front iimmersos en una espiralrecentralitzadora de l’Es-tat amb la reforma de laConstitució i la interlocu-tòria del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya perquè el castellà si-gui, també, llengua vehi-cular. És com arriba la pri-mera Diada Nacional d’Ar-tur Mas com a presidentde la Generalitat, que, enel missatge institucionalde l’Onze de Setembre, vavoler subratllar la impor-tància del moment.“Afrontem anys de trans-cendència històrica quemarcaran per molt tempsel rumb i el futur del nos-tre país”, va certificar.

Són temps fonamen-tals per a Catalunya peròtambé per a la seva relacióamb l’Estat, va subratllarMas. I més després d’epi-sodis com el de la recentreforma exprés de la Cons-titució pactada entre elPSOE i el PP, vista amb re-buig des de Catalunya. Elpresident va denunciarl’exclusió del catalanismed’una modificació que“trenca definitivament lesregles del joc” de la Transi-ció espanyola. “Suposa un

canvi profund del qualhem de prendre nota, i queòbviament no serà neutralni innocu en la relació en-tre Catalunya i l’Estat.”

La percepció de l’encaiximpossible i les “amena-ces” sobre l’autogovern ca-talà reforcen, segons Mas,el catalanisme transver-sal. “La visió uniformista iexcloent d’Espanya afecta

negativament tots els ca-talans. I això enforteix elcatalanisme, del signeideològic que sigui.”

En l’avís, Mas va inclou-re una defensa de la qües-tionada –pel TSJC peròtambé pel PP i Ciutadans–immersió lingüística comun instrument de cohesiósocial que té el suport moltmajoritari dels catalans. I

que “ningú pot pretendrecanviar”, alertava.

Crida a la confiançaMas va revestir d’una im-maculada solemnitat elseu discurs de la Diada, en-registrat a la galeria gòticade la Generalitat, just da-vant de l’escultura del ca-valler. Va haver-hi avisos icrides, en un moment de

malestar creixent per la ti-sorada del govern per ferfront a la crisi, sobretot ensanitat i educació. L’apel-lació, en aquest cas, és la“comprensió”. “És l’úniccamí per assegurar queles generacions més joves,els nostres fills i néts,podran gaudir com a mí-nim del mateix estat delbenestar que hem cons-

truït les darreres dèca-des”, va defensar davantels que l’acusen de posar fia les polítiques socials.

I l’altra gran crida ésa la confiança, en lademocràcia però sobre-tot en el fet que Catalu-nya se’n sortirà. I la fór-mula del president: “Éshora de creure en nosal-tres mateixos.” ■

A. Serrano / O.A-EtxearteBARCELONA

CONSTITUCIÓ Alerta que la visió uniformista i excloent d’Espanya reforça el catalanisme IMMERSIÓ Sosté que noes pot canviar un model amb consens majoritari RETALLADES Defensa la gestió del govern i demana “comprensió”

Mas avisa l’Estat

Artur Mas va fer ahir el seu primer missatge institucional de la Diada com a president de la Generalitat ■ JORDI BEDMAR

El de la resis-tència ferotgeen defensade la llengua.Aquestapodria ser

l’aposició de l’Onze de Setem-bre d’enguany. La DiadaNacional arriba en plena ofensi-va espanyolista contra la im-mersió lingüística i mentre es

gesta a les corts la reforma dela Constitució. Dos processosparal·lels que han accentuataquest agost la tendència recen-tralitzadora de l’Estat.

Nou cursb L’Onze inaugura un curspolític que serà clau per a laredefinició de l’horitzó nacionaldel país, després del cop de

porta del Constitucional ales aspiracions catalanesd’autogovern. CiU reclamaràel concert econòmic al nouexecutiu que sorgeixi de lesurnes el 20-N. I el fracàs ol’èxit del projecte marcaràl’horitzó nacional del paísper als pròxims anys, mentreles enquestes evidencien quel’independentisme no deixa

d’estendre’s al carrer.

L’examen ciutadàb La societat civil es manté al’espera i vigilant. ÒmniumCultural, vertebradora de lamanifestació del 10 de juliolde l’any passat, ja ha plantejatla objecció fiscal com aalternativa si el nou model definançament no prospera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un Onze de resistència

La Ciutadella va viure ahir lapreparació de la Diada ■ ACN

LesclausO.A-E.

Diada Nacional


| Política | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

1657

05-1

0417

15J

Av. de França, km 175 Sant Julià de Ramis (abans de la Costa Roja)

E S M O R Z A R S DE FORQUILLAM E N Ú D I A R IMARISCADES I CARTA M O LT ELABORADA

RESTAURANT-MARISQUERIA

OBERT CADA DIA a partir de les 7 h

Informació i reserves:

972 17 12 97 - [email protected]

ROSTISSERIA: Oberta cada dia de 12 a 4 de la tarda

1040

03-1

0389

62V

1660

90-1

0418

72J

Continua la contraofensi-va del govern en relació ala decisió de l’alcalde deBadalona, Xavier GarciaAlbiol, de suspendre els ac-tes institucionals de laDiada en el tercer munici-pi de Catalunya. El presi-dent de l’executiu, ArturMas, el portaveu del go-vern, Francesc Homs, i elconseller d’Interior, FelipPuig, van treure ahir delcalaix l’artilleria legislati-

va per reprendre el batlleen relació a la polèmica de-cisió que ha provocat unaonada d’indignació insti-tucional i política.

El president va assegu-rar que la festa nacionals’ha de celebrar amb totsels símbols i tota la digni-tat i amb “respecte a leslleis d’aquest país”. Puig vaadvertir Albiol que vulne-ra la legislació atès que l’11de setembre està regulat ireconegut legalment enuna norma aprovada pelParlament. L’esmentada

legislació, tal com va re-cordar Homs, “estableixquins són els símbols na-cionals del nostre país, co-mençant per la Diada”. “Jaque els del PP són tan afi-cionats a complir les lleis,també ara ho haurien defer”, va etzibar Homs.

Com a afegitó, el batllepopular, que va assegurarsentir-se “trist” pels fets,va ser desmentit per l’au-tor del cartell que anuncia-va la jornada festiva de l’11de setembre, Jordi Garcia,en el sentit que l’exclusió

del terme “nacional” va es-tar motivada per raons dedisseny. Aquest fet, junta-ment amb el trencamentde la tradicional enretira-da de la bandera espanyo-la de l’edifici consistorialdurant la Diada i la negati-va a celebrar la conferèn-cia institucional que cadaany l’ajuntament organit-zava amb Òmnium Cultu-ral, van ser les raons quevan empènyer els partitsde l’oposició (PSC, CiU iICV-EUiA) a desmarcar-sedels actes oficials, fet que

va utilitzar Albiol per justi-ficar la suspensió.

Albiol i els popularstambé va haver d’entomarahir les crítiques del PSCbadaloní i dels màxims di-rigents d’Esquerra i Inicia-tiva. Així, mentre l’exal-calde socialista de Bada-lona, Jordi Serra, titllavael batlle de “sectari” iERC, “d’hostil”, els eco-socialistes van recordarque és CiU que ha dut elpartit d’Alícia Sánchez-Camacho a la centralitatpolítica catalana. ■

a L’executiu avisa l’alcalde badaloní que la legislació protegeix la Diada perquè és símbol del paísa L’autor del cartell de la festa desmenteix Albiol i diu que li van ordenar treure el terme“nacional”

El govern adverteix Albiol quela suspensió vulnera la llei

Maria AltimiraBARCELONA

El polèmic alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, en una foto d’arxiu poc després d’assumir el comandament del govern municipal ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hi ha una llei queestableix quins sónels nostres símbolsnacionals, començantper la mateixa Diada”

Francesc HomsPORTAVEU DEL GOVERN

“No és unacoincidència que elPP faci el mateix quefeia el franquisme”

Joan PuigcercósPRESIDENT D’ERC

“El PP actua deforma sectària i norepresenta el conjunt[de la ciutadania]”

Jordi SerraEXALCALDE DE BADALONA (PSC)

Diada Nacional


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 20116 | Política |

Diada Nacional

Consens: la relació ambEspanya està al límitATZUCAC · Els torpedes a l’encaix de Catalunya en l’Estat (Estatut, finançament, infraestructures, autogovern, llengua)aboquen a l’adéu a Espanya? VUITANTENA · Personalitats de la societat i els columnistes d’El Punt Avui opinen

la futura. L’altre matís és que aquestes dues pàtries nosolament no s’oposen, sinó que es complementen i quel’esperança de la pàtria futura i definitiva ha d’impulsarels cristians a treballar per millorar la pàtria de la terra(Arrels). I és ben clar que aquí quan parlem de pàtria dela terra i de nació ens referim a Catalunya.

L’amor a Catalunya té res a veure amb la fe cristiana?Sí, perquè la fe cristiana no és un afer individual que inte-ressa només la pròpia salvació, sinó que té una dimensiócomunitària i projecta el creient més enllà de si mateix.L’amor al proïsme ha de ser un distintiu dels cristians iaquest amor s’expressa, en part, sota la forma de l’amoral propi país. En el primer dels documents citats, llegimaixò: “resulta fonamental per a nosaltres [els bisbes] co-mençar fent referència a l’amor a Catalunya, com a part iforma de l’amor al proïsme. Es tracta de la solidaritat bà-sica amb les persones del nostre entorn, no només en laseva dimensió individual, sinó també en la seva realitat

social: la família, el país, l’estament, etc.” (Arrels).A més, com que la persona humana és cos i

esperit i per tant participa alhora del con-cret i de l’universal, és bo recordar que

“Catalunya constitueix per a tots elsseus ciutadans la comunitat i la unitatcultural bàsiques, el seu punt, pertant, d’inserció en la cultura univer-sal” (Arrels). Tenir una pàtria i esti-

mar-la, però, no ha de reduir la fra-ternitat i la solidaritat amb els al-tres pobles, particularment amb

els que tenen arrels comunes.Quan l’Església parla d’això, es posaon no li toca o intenta recuperar situa-

cions d’influènciaja superades? De

cap manera.L’esfera políti-ca, entesa enel seu sentitetimològic –de

polis, del queafecta els ciu-tadans–, inte-ressa l’actituddels cris-

tians, que tenen el dret i el deure d’ocupar-se’n i depromoure-la d’acord amb la doctrina social de l’Esglésiaelaborada a partir dels valors de l’Evangeli. Evidentment,això deixant ben clara la distinció entre l’esfera política il’esfera religiosa, en un context de sana laïcitat i deixantals laics cristians el paper que els correspon en aquestcamp (Al servei..., n. 11).

Quin és el balanç d’aquests vint-i-cinc anys, desprésdel primer document episcopal que he esmentat i que in-vitava al diàleg i a la pedagogia sobre Catalunya? És difícilde fer, i no em pertoca a mi de fer-lo. Puc dir, però, quehem intentat treballar per explicar la nostra realitat alscatòlics dels altres pobles d’Espanya, per reforçar elsponts de relació i de comunió que ja existien o per crear-ne de nous. Hem intentat exposar sincerament i respec-tuosament la nostra realitat com a poble, d’una manerapedagògica, a creients i no creients, en diversos àmbitsde la societat. Ho hem fet amb més o menys encert,

però amb tota la bona voluntat. Tanmateix, el resultat ésmolt minso. Per això, la publicació recent d’opinions depersones notables del nostre país, que han treballat enaquesta mateixa línia i que expressen un sentiment decansament i d’atzucac, que es pregunten si no hem arri-bat, en certs punts, al límit de la dignitat personal i col-lectiva, fa pensar molt i desperta adhesions. És evidentque no correspon als pastors de l’Església optar per unaproposta determinada en l’àmbit de l’articulació política,però és bo recordar el que afirmen els bisbes de Catalu-nya quan, en el segon document que he esmentat, defen-sen que totes les opcions polítiques que es basin en elrespecte de la dignitat inalienable de les persones i delspobles i que recerquin amb paciència la pau i la justíciatenen legitimitat moral (Al servei..., n. 5).

No hem d’oblidar, és clar, que fins i tot en la millor ila més justa de les situacions polítiques i socials possi-bles per a Catalunya continuarà essent una exigènciaper als cristians viure amb més radicalitat i coherència elque prediquem, a fi que molts dels nostres coetanis pu-guin sentir-se atrets novament per Jesucrist i es desco-breixin convidats a formar part activa de la comunitatdels seus deixebles (Al servei..., n. 21). És una exigènciaen la nostra esperança de fruir de la pàtria futura. I és,també, una exigència contribuir a fer més humana, dignai habitable la nostra estimada pàtria a la terra.

ada època, cada any, l’11 de setembre és dife-rent, però també constatem que cada vegadacal començar de nou. En el context d’enguany,voldria oferir una breu reflexió a partir d’unespreguntes senzilles. Per respondre-les faig re-

ferència a dos documents dels bisbes de Catalunya queemmarquen els darrers vint-i-cinc anys de la nostra his-tòria: Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Al servei delnostre poble (2011), aquest darrer dedicat a commemo-rar i actualitzar aquell document tan important.

Tenen pàtria els cristians? Sí, com tothom, si bé ambun doble matís. D’una banda reconeixen una pàtria a laterra, que varia segons les nacions, les cultures, les iden-titats, i una pàtria al cel, és a dir un estatge etern més en-llà de la finitud d’aquesta terra en el qual són saciats enDéu els anhels més profunds del cor humà. La pàtria dela terra és camí, és pelegrinatge, és un tast provisional de

CLa pedagogia ha servit de poc

Abat de Montserrat

MossènJosepM. Soler

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hem intentat exposar la nostra realitat coma poble d’una manera pedagògica amb méso menys encert, però amb bona voluntat.Tanmateix, el resultat és molt minso.



1050

03-1

0300

68J



Jordi CerveraEscriptor

Encara que sigui una deci-sió complicada i difícil, nopots romandre a gust enun lloc on no et volen.Malgrat les mostres d’eu-fòria o de ràbia puntual,crec que no s’afronta el

debat amb rigor i seny i que, com la majoria de cosesque fan els polítics, s’utilitza com una arma en funciód’interessos concrets i puntuals. Per fer-ho bé, caluna societat madura i una classe política que no pen-si només en els beneficis personals o de partit i dis-posada a caure pel camí en benefici d’un ideal.

“El debat nos’afrontaamb rigori seny”

Josep HuguetEnginyer industrial

Per acabar amb el dèficitcrònic i tenir l’agilitat queno té Espanya per adap-tar-se a un canvi profundde civilització. Perquè Es-panya és un estat fallitque promou la irrespon-

sabilitat en contra de la governança, en tots els esca-lafons des dels ministeris fins als ajuntaments i ambuna obsessió per cosir amb infraestructures faraòni-ques el que no es pot. De tot això cal convèncer, allu-nyant-nos de friccions identitàries, més del 60% deciutadans que encara no aposten per l’estat propi.

“Aquest estatpromou lairresponsa-bilitat”

Diada Nacional

Jordi FontMembre del grup d’opinió Nou Cicle

Han desmentit el pacteconstituent, el pacte esta-tutari, el model lingüístic...Són uns insensats o bus-quen efectes calculats?Volen la radicalització il’encongiment del catala-

nisme. Volen que es faci aliè a la meitat dels catalans,per mirar de girar-los en favor de l’assimilació espa-nyola sobre Catalunya. Ens volen “valencianitzar”.Que la prudència no ens faci traïdors, però que lamanca de càlcul tampoc. No hi ha nació sense elconsens bàsic de la ciutadania.

“No hi hanació sense elconsens bàsicdel ciutadà”

Josep Ma. FonallerasEscriptor

Aquest és un país amoro-sit i manyac que encaraho seria més si Espanyano fes el que fa, automàti-cament, un corrector detextos que tinc a l’ordina-dor. Quan escric Espanya,

em surt “espanta”. Si fes manyagues i ens amorosís,em temo que ja ens estaria bé, però espanta i menys-prea, i cada cop més provoca rebuig i encén el corat-ge. Què vol dir, però, un camí sense retorn? No ha-víem quedat que espanta? Diu el diccionari: “Si el ca-vall s’espanta, bé l’haurem d’empaitar”. Ai!

“Espanya ésun país queespanta imenysprea”

e sol dir que no hi ha pitjor cec que el que novol veure-hi. Ho dic perquè la successiód’impactes negatius ha estat constant defa anys. I els atacs no responen pas a ma-niobres tàctiques, sinó que tenen a veure

amb allò que en podríem dir el projecte fundacionaldel nacionalisme espanyol, el projecte de fons decom volen i entenen Espanya. La LOAPA va ser la pri-mera advertència, i ja fa dies. Però sobretot, des delprocés de reforma de l’Estatut, això ha estat un noparar. I, tanmateix, la majoria dels nostres partits polí-tics han fet veure que no s’adonaven de res i han mi-rat cap a una altra banda, o han implorat –indigna-ment– que ens deixessin ser espanyols.

El que ha canviat en aquesta història de bolero to-tal és que, finalment, una part significativa de la socie-tat catalana, la civil i la política –la religiosa viu alsllimbs i de militar no en tenim-, se n’ha atipat i vol tirarpel dret. No és tant un èxit de l’independentisme ca-talà com del separatisme espanyol: si no ens hi volen,bon vent! I la particularitat d’aquest pas és que difícil-ment té marxa enrere. El gruix de catalans que ja hanarribat a la conclusió que només queda la indepen-dència o un miserable i indigne anar tirant difícilmentse’n desdiran. I no tan sols pel pes de deixar de viuredesfullant la margarida amb allò del “m’estimen, nom’estimen”, sinó perquè és obvi que Espanya no faràcap gest, cap canvi de rumb, per evitar-ho.

Si concretem en partits, és una evidència que l’in-dependentisme ha envestit ERC passant-li per da-munt, que el PSC ha quedat desconcertat i sense ca-pacitat de resposta i que CiU, si bada, sortirà malpa-rat de la seva proposta estrella, però impossible, deconcert econòmic. ICV, en aquest tema, a la lluna. I elPP, l’únic que en pot treure un rendiment, molt limi-tat, però efectiu. L’independentisme, transversal, queva de l’esquerra més tronada fins al més pur neolibe-ralisme, ha desbordat la política catalana, que no sapcom reaccionar-hi sense perdre bous i esquelles.

La meva opinió és que l’experiència mostra quela gent som capaços d’aguantar el malviure de ma-nera indefinida. És allò dels maltractaments. Pertant, “l’anar tirant” és perfectament possible. Laqüestió, però, és saber si en algun moment hi hau-rà una majoria significativa que ja no vulgui perdremés temps mirant enrere, fent-se mala sang, de-manant perdó pel fet de ser catalans, i malvivinten un amor no correspost. Llavors, certament,ja no hi haurà retorn possible.

S

La qüestió éssi hi hauràuna majoriasignificativa

Periodista

SalvadorCardús

Francesc SanuyAdvocat i exconseller del govern

Catalunya, com el míticSísif sembla condemnadaa empènyer eternamentmuntanya amunt una ro-ca que quan arriba al cimtorna a rodolar avall. Sem-pre tornem a la casella ze-

ro del parxís a causa de la deslleialtat constitucional iestatutària del govern central. Un amic militar em vadir que si l’autonomia molestava, no calia la Brunete.N’hi havia prou amb l’acord PSOE-PP. Com està pas-sant als tribunals. Com deia un delegat de costes,nosaltres som els amos i ells només el masovers.

“Si molestemn’hi ha prouamb l’acordPSOE-PP”

Vicent PartalDirector de Vilaweb

Com diu Jean Lacoutureels periodistes som “elshistoriadors impacients” ijo tinc la sensació que desde l’aprovació del nou Es-tatut narrem en directe elprocés d’independència

del Principat –només del Principat, ai!–. Això és enpart per la persistència i els encerts de la nostra so-cietat, però també en bona part pels errors dels es-panyols. Cosa habitual: he viscut com a periodista di-versos processos d’independència i els errors de lametròpoli són sempre decisius. Confiem-hi, doncs.

“Els errors dela metròpolisón sempredecisius”

Imma TubellaRectora de la UOC

Fa temps que sense ado-nar-nos-en hem entrat enun camí sense retorn. Entot cas, que el camí senseretorn ens porti a algunabanda dependrà de l’ofer-ta de model de futur que

siguem capaços d’articular, del projecte nacionalatractiu que sapiguem construir, i dels llaços positius iigualitaris amb Espanya que sapiguem proposar. Peròsom un país que se sent confortable en les actituds deresistència. Resistència fins i tot a imaginar i a planifi-car la nostra llibertat, i això, per mi, és el més urgent.

“Planificarla nostrallibertat és elmés urgent”

Francesc TorralbaDirector de la càtedra Ethos (URL)

El somni d’una Espanyaplural, sensible a la diver-sitat cultural, lingüísticadels pobles de la pell debrau s’esvaeix. Molts ja fatemps que no veuen capencaix possible. S’adonen

que tota la pedagogia per explicar el fet singular deCatalunya, la seva identitat com a nació ha estat de-bades. És difícil imaginar l’escenari de futur, perquè laindignació catalana solament es transformarà enenergia creativa si hi ha un lideratge capaç de conver-tir el malestar en full de ruta versemblant i possible.

“El somni del’Espanyaplurals’esvaeix”



Diada Nacional

Jordi BadiaPeriodista

La independència no ésfruita madura. És clar quel’ofensiva desnacionalit-zadora d’Espanya n’apla-na el camí. Però ningú noens la regalarà. Dependràde si els nostres dirigents

volen i saben jugar aquesta partida. Les vies intermè-dies han fracassat: el federalisme, el peix al cove itots aquests intents estranys de voler-nos fer enten-dre, si ens entenen perfectament, home, aquest és elproblema. La disjuntiva és assimilació o independèn-cia, que vol dir rendir-nos o sobreviure com a nació.

“Les viesintermèdieshanfracassat”

Narcís OliveresExconseller i doctor en dret

El camí d’adéu el vàremafrontar l’endemà delsdecrets de Nova Planta,que van significar l’anne-xió de Catalunya a Caste-lla i la submissió a la lega-litat castellana. El proble-

ma entre Catalunya i Espanya no és un problemaintern de l’Estat espanyol. Els impactes són actesd’agressió i, com a tals, legitimen el trencament dela legalitat d’una annexió que ja era el resultat d’unaagressió. La brutalitat dels impactes és indicativaque estem arribant a la fi del camí.

“És indicatiuque estemarribant a lafi d’un camí”

Hèctor López BofillJurista, escriptor i professor de dret

La constatació que el paísno pot sobreviure dinsuna Espanya que actuacontra el benestar de laciutadania i contra laidentitat serà més inten-sa. Per emprendre el camí

de la ruptura cal que el sobiranisme, socialment he-gemònic, es traslladi a l’estament polític i que s’ac-cepti viure en un context de conflicte amb Espanyaque evidenciarà l’absència de cohesió a la societatcatalana, un conflicte accelerat per l’espanyolismeen la cursa embogida per assimilar Catalunya.

“Espanyaactua contrael benestardel ciutadà”

atalunya ha quedat fora de totes les onadessobiranistes que han permès la construccióde nous estats nacionals, a Europa, el darrersegle. Començà Noruega el 1905, vingué laprimera onada europea després de la I Guerra

Mundial, continuà després de la II, arribà el procés dedescolonització de la tutela britànica, francesa i portu-guesa, desaparegueren la URSS i Iugoslàvia, amb nousestats bàltics i balcànics, fins a Montenegro i Kosovo,ahir. I nosaltres, com sempre, a l’escapça. De tots els pa-ïsos que, el 1912, estudiava Rovira i Virgili, ja gairebé no-més quedem nosaltres, sense estat, i hem començat elsegle XXI com el XX: dependents d’Espanya.

Un estat serveix per a dues coses: per a assegurarunes cobertures públiques que facin possible el progrésdels ciutadans i, també, per a garantir l’expressió nacio-nal de la cultura de cada poble. Històricament, Espanya

mai no ha complert amb nosal-tres cap de les dues funcions,

ni en l’àmbit material, ni enel lingüísticocultural. La

voluntat democràticadel poble de Catalunyano ha estat mai respec-

Ctada per Espanya. Ni el projecte d’Estatut d’Autonomiade 1918, ni el de Núria (1931), ni el de Sau (1979), ni eldel Parlament (2005) han estat acollits sense modifica-cions, sinó que han estat sempre dràsticament alterats,reduïts o rebutjats.

Mentre Catalunya feia l’economia i Madrid la política,tot quedava calmat. Però ara, en plena globalització, Ma-drid ho fa tot i nosaltres hi hem de competir en inferiori-tat de mitjans, mantenint un dèficit fiscal escandalós isense poder adoptar les mesures que ens convenen. Jano es tracta, només, dels motius identitaris. Ara, tothom,al marge d’on hagi nascut, la llengua que parli o la classesocial, té motius per posar fi al mal negoci de la depen-dència, perquè Espanya no ens surt a compte. Hi ha mo-tius econòmics, culturals, jurídics, polítics, empresarials,lingüístics... Qui haurà d’explicar-se és qui defensi la con-tinuïtat de la situació actual. Però això ja no ho faran no-més els partits, ni segurament en seran els promotors.Serà la gent, la societat, les entitats, associacions, cam-bres, cercles, mitjans de comunicació, intel·lectuals, pa-tronals, sindicats, partits i institucions els protagonistes.Tenim ganes de ser bons veïns d’un estat que nomésens ofereix involució. Ja no ens queda res que no siguila secessió. Catalunya no pot perdre més trens.

No podem perdre més trens

Polític i escriptor

Josep-LluísCarod-Rovira

J.J. López BurniolNotari

El nacionalisme catalàporta des de sempre adintre seu, com tot nacio-nalisme, la pulsió inde-pendentista. En conse-qüència, aprofita qualse-vol esdeveniment que li

sigui favorable al servei del seu objectiu. Aquest pro-cés és com l’ària del tenor que tan sols pot culminarel crescendo amb l’èxtasi d’un do de pit –la indepen-dència– o amb el fracàs d’un gall –la frustració–.S’acosta inexorable el desenllaç. El resultat dependràdel tenor: de les seves condicions i de determinació.

“S’acostainexorableel desenllaçdel procès”

Miquel SellarèsPeriodista

Lluny queden aquells 11-Sdel 1976-1977, en els qualshi havia projecte, il·lusió ientesa per crear un nouEstat espanyol. 35 anysdesprés, les possibilitatsno existeixen i els ponts i

els camins han desaparegut. Es consolida l’Espanyaimperial, radial que ens col·loca al segle XXI en unanova etapa de la nostra nació. Ara, si no volem des-aparèixer, vist que se’ns vol anorrear, ens cal ser nor-mals, europeus amb un estat propi. Ara toca construirl’estat per deixar de ser invisibles i espoliats.

“Es consolidal’Espanyaimperiali radial”

Miquel BergaProfessor de literatura anglesa UPF

Mentre el pes electoraldels partits independen-tistes perd gas, l’horitzód’una separació d’Espa-nya va semblant mésplausible. El problema noés tant l’”adéu” sinó orga-

nitzar de manera convenient el comiat. Espanya non’és massa entusiasta i en el marc de la UE no s’arti-cula cap mena d’interlocució. Si Escòcia fes un pasendavant davant les seves condicions favorables, Ca-talunya entraria, de manera natural, en llista d’esperaen la percepció de catalans, espanyols i europeus.

“El problemano és l’adéusinó com ferel comiat”

Ramon SolsonaPeriodista

Com que la web dels reisd’Espanya (Casa-real.com) és bilingüe,es pot llegir en espanyoli en anglès. La dels reisde Bèlgica (Monar-chie.be), en canvi, ofereix

quatre opcions: francès, neerlandès, alemany i an-glès. Les dues primeres són les llengües majoritàries,mentre que l’alemany només el parla un nombre tanreduït de belgues que no arriba a l’1%. A aquestes al-tures, al setembre del 2011, deixem-nos d’històriesi siguem realistes. Fem-nos belgues.

“Siguemrealistes ifem-nosbelgues”

Montserrat NebreraCatedràtica de dret constitucional

L’imaginari col·lectiu cata-là ja incorpora l’indepen-dentisme, perquè les se-ves raons són moltes iabasten tots els fronts,dels sentimentals alsmés materialistes. Davant

un projecte, Espanya, que no ha estat capaç de sercomú, presidit per mercenaris i on sols queda unacarta: la classe política catalana, escandalitzada undia i cohabitadora el següent, sap que contra algúel poder sempre viu millor, i juga a tibar la cordade les raons sense trencar-la.

“Espanya noha sabut ferun projectecomú”



1446

51-1

0419

28w

a revolució científicotècni-ca ha transformat i trans-formarà de manera radi-cal les relacions socialshumanes. Igual que la bur-

gesia catalana va ser capaç de socia-litzar Catalunya quan la revolució in-dustrial a principis del s. XX, fentparticipar a través del procés de re-catalanització la majoria de la pobla-ció, ara és possible que hagi arribatel moment de tornar a actuar peruna nova estructura social de lanostra nació. L’interrogant és comdes de Catalunya el catalanismepot socialitzar la darrera i més im-portant revolució que hi hahagut en l’evolució hu-mana, perquè se-gons com apli-quem el ca-talanis-

L me com a ideologia cohesionadora,trobarem el camí de repensar lanostra identitat nacional.

El catalanisme del S. XXI, tal comexplico al meu llibre El catalanismeevolutiu, a través de la seva refunda-ció, ha de demostrar que pot contri-buir en les noves idees que han decaracteritzar la nostra espècie, comsón el progrés conscient i l’evolucióresponsable. Hem d’assolir el tecno-catalanisme, que no és altre que lanostra particular consciència críticad’espècie al nostre territori, Catalu-nya. Amb vocació internacional i enperspectiva universal, defensem el

catalanisme de la interdependèn-cia, de la tolerància, de la inclu-

sió, de la integració, de la di-versitat, del coneixement

científic i del pen-sament crític;

en conclusió, el catalanisme concep-tual. Un catalanisme on l’esquerra, elcomunisme, el socialisme i l’anar-quisme en siguin les bases socialsque ajudin les classes populars al’emancipació. Una construcció del’esquerra social i del catalanismea partir d’una consciència universalrigorosa, crítica i solidària.

L’ordre del catalanisme (interde-pendentisme, solidarisme, federalis-me i autonomisme) és un arbre queté molt bones arrels. La convergèn-cia social ens ha d’assegurar que elnostre poble pugui decidir amb lli-bertat allò que vol ser. El principi del’autodeterminació és un principi de-mocràtic que no pot ser negat. Tardo d’hora haurem de decidir. Per aixònomés falta voluntat, perseverança,consistència i una actitud ferma. Esla població qui ho ha de determinar.

Catalanisme evolutiu

Director de l’Institut Català de Paleoecologia Humanai Evolució Social

EudaldCarbonell

Josep M. Solé i SabatéCatedràtic d’Història Contemporània

Espanya actua de formaidèntica com ho ha fet enaltres moments de la his-tòria en períodes de deca-dència. Traspassa fora desi molts dels problemesque té. Des d’econòmics,

a culturals, lingüístics o de cohesió nacional. Busca,inventa un enemic exterior per fer-se forta interior-ment. L’únic que aconseguirà serà engruixir les filesdels qui no en vulguin ser les víctimes. Tant d’indeci-ses per raons d’origen, per prudència, fins a aquellesque hi sumaran, a tots els greuges, l’espoli fiscal.

“Espanyabusca unenemic perfer-se forta”

Joan Abril EspañolFilòleg

Cada dia, l’espanyolismeens serveix en safata unfeix de raons per avançarcap a un estat propi. Lasocietat civil ja ha engegatel tret de sortida, que s’hade vehicular amb totes les

armes polítiques que tenim a l’abast, per la via pacífi-ca i amb el suport internacional. Estem cansats de dirque tot és possible. Ni un minut més de menyspreucontra la llengua i la cultura del nostre país. En un en-torn de crisi, el procés cap a la independència ja noté aturador. Escalfem motors. Adéu, Espanya!

“Estemcansats dedir que totés possible”

Jordi LlavinaEscriptor

¿Calen més raons, enca-ra? El sentiment sempren’ha exhibit un munt, peròdes de fa massa temps lafreda raó en va tan plena,de raons, que sobreïx.¿Què ens reté, doncs?

¿Quin oprobi més hem de patir? ¿Qui hi ha, tan il·lús,que encara somiï el federalisme? (des d’aquí, esclar.Des d’allà, ningú). ¿Qui, des d’aquí, pot argüir que larelació amb Espanya té futur? Moltes parelles quedeien que s’estimaven tant!... però al final s’han se-parat. Qüestió de supervivència. I de dignitat.

“La raó en vatan plena, deraons, quesobreïx”

Isabel Clara-SimóEscriptora

Catalunya és capaç d’en-tomar-ho gairebé tot. Hapassat per humiliacions iespolis; ha protestat con-tra sentències lesives; hasuportat l’estructura ra-dial anticatalana; ha

aplaudit jerarques indignes; ha participat, a contra-cor, en esdeveniments esportius que només se sus-tenten en les forces de Catalunya. Però la llengua, no.Qui conegui l’ànima catalana, sap que amb la llengua,no. Que aquí no hi ha pactes ni concessions. Amb lallengua no s’hi juga. Ho haurien de saber.

“Amb lallengua no hiha pactes niconcessions”

Quim BruguéCatedràtic de ciència política

Les relacions Catalunya-Espanya han perdut ri-quesa i matisos. Cada copestan més polaritzades:blanc-negre, amb mi-con-tra mi, nosaltres-ells. Aixíl’adéu Espanya esdevin-

drà inevitable. Potser és una oportunitat per als cata-lans, però em fa patir. Està basada en l’enfrontamenti això és una mala notícia. La polarització condueix ala simplicitat, mentre que allò que necessitem ésmolta intel·ligència. No sé quin serà el futur de Cata-lunya, però no pot ser en blanc o negre.

“Lesrelacionshan perdutriquesa”

Diada Nacional



1184

51-1

0400

71J

n servei públic de mit-jans esdevé impres-cindible per a la cohe-sió social i la qualitatinformativa del país

quan és capaç dia a dia de liderar lainformació i plantejar els debats so-cials que preocupen la seva ciuta-dania. Quan TV3, el juny del 2010,va emetre el documental Adéu, Es-panya?, de Dolors Genovès, vacomplir amb aquesta funció. Unany després, els fets de la nostraactualitat quotidiana demostrenque el debat que plantejava és benviu. Catalunya travessa des de fauns anys un procés de reflexió cadavegada més estès socialment sobrela seva relació política, econòmica ijurídica amb Espanya. Aquest de-bat, lluny de ser un foc d’encenalls,es percep cada vegada amb més in-sistència i més raonadament, almarge d’emocions i sentiments. Elciutadà del país, immers com estàen un procés de sacrificis personalsderivats de la situació econòmica idels condicionants polítics que de-terminen les decisions preses mésenllà del nostre govern i del nostreParlament, es planteja si el cost demantenir la vinculació amb Espanyava en detriment de la seva qualitatde vida i del seu benestar. És un in-

Uterrogant legítim, que s’expressa demanera calidoscòpica en tots i ca-dascun dels àmbits de la nostra ac-tivitat, també la mediàtica, on la for-ça, la cobertura i la potència degrups mediàtics d’àmbit estatal fanmés necessària que mai una es-tructura de mitjans en català quemantingui la cohesió social al vol-tant de la nostra identitat, teixitpropi, cultura, iniciativa empresariali llengua. No cal recordar els moltssenyals i conflictes oberts que tena-llen la pervivència d’un entorn mi-noritzat per la internacionalització iels criteris de rendibilitat que sem-pre s’imposen per damunt dels cri-teris de rendibilitat social.

Ha arribat el moment de plante-jar si els sacrificis que fa necessà-riament el sector públic en aquestaetapa han d’anar acompanyats delcompromís del nostre teixit econò-mic privat per ajudar-nos a sostenirel blindatge necessari de la nostraidentitat i dels nostres valors demo-cràtics. Això vol dir que la iniciativaprivada del país no únicament rein-verteixi els beneficis sobre la nostraeconomia, sinó que també faci cos-tat a les institucions i serveis quedefensen aquesta identitat. Sabemque aquest és un compromís que jaassumeixen moltes de les nostres

empreses, i que gràcies a elles, sesostenen suports socials i econò-mics on no arriba l’administració.Ara més que mai, la defensa delsnostres serveis públics imprescin-dibles ha de marcar les línies ver-melles que no hauria de traspassarun mercat més potent i més prote-git jurídicament que el nostre. Hemestat molts anys lluitant pel reco-neixement dels nostres mínims,dels nostres “innegociables”, i lacrisi no es pot endur per davant elspocs instruments que tenim per ex-pressar-nos i defensar el que som:una societat positiva i valenta queno es deixa seduir únicament per lamaniobra més rendible. En resum,que la riquesa que generem, la quepodem administrar ara, la que nodepèn de decisions polítiques, esquedi a casa i ens ajudi a no perdreels espais de llibertat que hemconstruït, perquè si un dia, la res-posta a l’Adéu, Espanya? és sí –i ai-xò ho han de deci-dir els ciuta-dans– ens ha detrobar amb lesestructurespròpies, im-prescindibles,ben fortes.

Blindem els “innegociables”

Periodista

Mònica Terribas

Jaume Oliveras i CostaEscriptor

No ens deixaran altre re-mei. Aquest és un país pe-tit, una terra de marca iun mil·lenari camp de tro-bada; vol ser un país dia-logant, solidari i partícipd’un projecte europeu de

llarg abast. És una nació orgullosa de la seva història icultura. Igual entre iguals, sense necessitat de renun-ciar a res. Durant anys hem estat sotmesos als desig-nis de qui només ens estima pels propis interessos.Potser ha arribat l’hora de dir adéu a qui no ens ac-cepta com som i només imposa la raó de la força.

“Doncs noens deixarancap altreremei”

Josep Maria BallarínCapellà i escriptor

No tenim remei! Ens vamdeixar ensarronar perl’Azaña amb el primer Es-tatut. Més ens van ensarro-nar, cantant democràciesamb el “café para todos”.I ningú dels nostres no

ens va preguntar ni ens va dir qui es calava el pollastre.Cada cop ens han collat més. Els d’enllà, quan es tractad’“unidad”, fan conxorxes tan impensables com l’alian-ça entre socialistes i nostàlgics d’aquell home. No tenimmés sortida que la independència. Però els nostrespolítics, partits, no saben anar a l’una.

“Ens hemdeixatensarronarsovint”

Diada Nacional



333020-1039960V

a democràcia és també un estatsocial, un radiografia en un mo-ment donat, una barreja desentiments i d’interessos, unasuma de voluntats i una certa

idea sobre el que es vol fer des d’un puntde vista col·lectiu. La successió d’impac-tes negatius que s’han produït en tantsàmbits de la relació entre Catalunya i Es-panya en els últims anys no és un feno-men nou. Ha sovintejat els últims dos se-gles, especialment quan el catalanismepolític, social i econòmic ha volgut tenir

veu pròpia i

L decisiva en les institucions de l’Estat.Una mirada ràpida a les hemeroteques

de l’any 1932 ens mostra com la premsamadrilenya, el diari Abc sempre ha estatfidel a l’ideari anticatalanista, tractavaCatalunya arran de l’aprovació de l’Esta-tut. Azaña deia que l’entesa amb Catalu-nya era possible i Ortega veia del tot im-probable l’avinentesa i es quedava ambla famosa conllevancia.

Quan comença l’onada de pressionscontra el fet català que avui està concen-trada en la llengua i en l’immersió lingüísti-ca a l’escola que ha donat uns resultatssatisfactoris en els gairebé trenta anysde vigència? Penso que es pot situar enla carta que el president Pujol escriu aJosé Maria Aznar el desembre del 2001dient-li que les relacions entre el governde Catalunya i el d’Espanya han deixat deser positives. Pujol havia donat suport alPP des de 1996 i també des del 2000amb majoria absoluta.

Va començar un gir antinacionalista delgovern central que, en la seva aliança amb

l’estratègia de Bush per combatre el terro-risme internacional, va insinuar que els na-cionalismes bascos i catalans eren perjudi-cials per a la idea d’unitat espanyola i en-torpien la lluita contra ETA. Gairebé tot elque ve des d’aleshores és negatiu per als

interessos de Catalunya. Quan Zapateroes compromet a defensar l’Estatut quevingui aprovat pel Parlament de Catalunya,la qüestió es converteix en un tema de de-bat per afeblir el nou govern que surt des-prés dels atemptats de l’11 de març del2004. El govern socialista acaba cedint a

les pressions populars en l’aprovació del’Estatut al Tribunal Constitucional, el fi-nançament, les infraestructures, l’educa-ció i sempre amb la vella dèria de no voleracceptar la llengua catalana com la pròpiade Catalunya i la que necessita més suportpel fet de trobar-se en clar desavantatgerespecte al castellà, especialment a Barce-lona i la seva àrea d’influència.

El sentiment d’allunyament d’Espanyaha crescut notablement en aquests temps.És un sentiment compartit per moltscatalans que comencen a pensar si valla pena continuar en aquestes condicionsi si no ha arribat l’hora d’emprendre uncamí de no-retorn respecte a la rupturaamb l’Estat espanyol.

La política, però, no és qüestió de senti-ments solament. Hi ha interessos, pors iuna incertesa sobre com Europa rebriauna decisió unilateral d’aquesta magnitud.En tot cas, penso que si es vol anar enaquesta direcció, s’ha de fer amb intel·li-gència, fer-ho bé, parlant i fent veure queCatalunya no pot continuar en aquesta si-tuació. Catalunya ha d’anar més a Europa,i molt especialment a França, per presen-tar un projecte madur i viable. Veig impro-bable que el camí de no-retorn es puguifer en contra de Madrid i de París.

Cal un projecte madur i viable

Periodista

Lluís Foix

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si es vol anar en aquestadirecció, s’ha de fer veure queCatalunya no pot continuar enaquesta situació, presentantun projecte madur i viable. Is’ha d’anar més a Europa,molt especialment a França

Martí GironellEscriptor i periodista

De tant anar a la font, elcàntir es trenca. Ha arri-bat l’hora de partir peres.Fa temps que ens hi em-penyen i, de fet, senseque ells vulguin ens aju-den a encarar el camí. Les

atzagaiades que ens claven no són entrebancs sinóoportunitats, arguments sòlids per tirar pel dret. Noens diuen que en temps de crisi el millor és empren-dre? No som un país d’emprenedors? Doncs ara és elmoment d’emprendre la més gran de les empreses:volar pel nostre compte.

“De tant anara la font, elcàntir estrenca”

Manuel CuyàsPeriodista

Sí, però no sé pas si ho ar-ribarem a veure. S’ha depensar que en aquest paísamb més Hamlets que aDinamarca, els adéus sónllargs i sempre provisio-nals. Ho han demos-

trat Ferran Adrià, Sopa de Cabra, Lluís Llach i araúltimament el mateix Jordi Pujol. L’“Adéu Espanya”de Maragall que ara hem recuperat té cent anys. Elpresident Mas diu que com a pas previ intentaremun nou finançament. Que se’n desenganyi. No enspagaran pas la independència.

“En aquestpaís elsadéus sónprovisionals”

Miquel de PalolEscriptor

La resposta òbvia és quesí, que per reducció a lesmés elementals necessi-tats civils ja hi han portat,i ho reconeixen pensadorsi agents que fins fa poc novolien ni sentir parlar de

secessió. Cal, ja, mirar endavant, quin país es vol, dequins recursos es disposa per arribar-hi: estan el tei-xit civil i el sectors socials preparats i cohesionats?En l’hora de les dificultats i els sacrificis, s’està dispo-sat a assumir-los? S’ha treballat la diplomàcia exte-rior? Prou proclames, és hora de posar-s’hi.

“Prouproclames,és hora deposar-s’hi”

Diada Nacional



8616

82-1

0392

34V

ultura és coneixement adquiritper via no genètica. No és el queportem a sobre de fàbrica sinó elque aprenem en la rutina diàriade viure. La cultura és el que

mengem i bevem, lamúsica que es-

coltem, lescoses de

què ensriem, elllenguat-ge quefem ser-vir... La

cultura és elconjunt dels

nostres cos-tums, de les

nos-tres

tra-

C dicions... La cultura és un èxit històric queactualitzem cada dia. Compartir una cultu-ra és compartir sobretot temps.

Podem destil·lar moltes teories però lacultura és el que es practica. I si un hàbitcultural persevera en el temps, en principies diria que és perquè ens ajuda a sobre-viure amb la incertesa que ens toca a cadamoment de la història. I aquí és on cal feruna distinció entre costum i tradició. Totsdos conceptes tenen a veure amb la ideade persistir, on persistir potser sigui un si-nònim radical d’existir. Sí, perquè no es potexistir sense persistir i, menys encara, per-sistir sense existir. Diguem que un costumés l’hàbit que persisteix perquè encara ésútil per viure, per sobreviure i per conviure.Segons aquesta definició els costums sónbons costums perquè, a la llarga, els malscostums es queden a la cuneta de la histò-ria. En canvi, jo reservaria el terme tradicióper allò que persisteix perquè és portador

d’una identitat col·lectiva, encara que ja notingui cap funció a bregar contra la incerte-sa del moment i del lloc. Una tradició seriadoncs un costum caducat, una conservade costum gairebé sempre de costós man-teniment. Un costum persevera per boncostum. Una tradició en canvi perseveranomés per tradició. Una paella valenciana

persevera per bon costum. Llançar unacabra viva des d’un campanar durantles festes d’un poble, per així morir-se deriure, només es pot fer per tradició.

Un bon costum aliè a la nostra identitatcol·lectiva no ofèn, senzillament s’adoptaamb molt de gust. En canvi, una tradicióencarregada de vetllar per la puresa d’unaidentitat col·lectiva inquieta qualsevolidentitat diferent. Ens acostem a l’essènciade la qüestió perquè, què és la puresa?La puresa és només una barreja de refe-rència. Les tradicions protegeixen puresesencara que ja no vinguin al cas, mentreque els costums inventen les noves pure-ses recentment descobertes. Curiosa-ment, les fílies es transmeten per costumi les fòbies per tradició.

La relació entre Catalunya i Espanyaés la de dos grans cultures. Perquès’admirin mútuament potser n’hi haprou a centrar els costums i centrifugarles tradicions. I si s’acosta algú amb elsbraços oberts al crit ¡ets dels nostres!fem una ràpida ullada al voltant... no si-gui que encara puguem sortir fugint.

Costums i tradicions

Físic, professor i primer director del CosmoCaixa

Jorge Wagensberg

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Perquè [Catalunya i Espanya]s’admirin mútuamentpotser n’hi ha prou acentrar els costums icentrifugar les tradicions

Diada Nacional



Sílvia SolerEscriptora

Seguint les normes méselementals de les rela-cions amoroses, Catalu-nya no té altre remei quedir adéu a Espanya. Enuna parella, si un dels dosdemostra amb fets que

no estima l’altre, la relació no té futur. Catalunya jano té altre remei que trencar aquest lligam que la de-grada i li impedeix anar endavant. D’això, cada diaque passa hi ha més gent convençuda. I, tanmateix,no veig en la classe política ni la decisió, ni el coratge,ni les ganes, de conduir el país per aquest nou camí.

“Catalunyano té altreremei quedir adéu”

Agustí PonsPeriodista i escriptor

Quan els catalans hemplantejat una relació deforça amb Espanya hemperdut. El pèssim plante-jament de la reforma del’Estatut ha fet aflorar lanostra vulnerabilitat. L’ex-

periència ens hauria de servir per no treure més elsgegants si ens veiem obligats a guardar-los així quecomença a ploure. Això no vol dir que no sobrin raonsper voler un canvi en la relació amb Espanya. Aquestcanvi arribarà fins allà on arribi el compromís real, ino només nominal, de cadascun de nosaltres.

“El canviarribarà finson arribi elcompromís”

Diada Nacional

Víctor BatalléEscriptor

No crec que la indepen-dència sigui una alternati-va real a aquella “Catalu-nya possible” de fa trentaanys i que encara els par-tits catalans no sabengestionar. No parlar amb

el veí podria ser una opció, des de la fortalesa que notenim. Espanya seguirà en el seu negoci, aquell quehan vingut fent des de sempre. Només amb intel·li-gència i una planificació a llarg termini podríem igua-lar la balança. Guanyar? Home, si un català és presi-dent dels EUA, potser. Si ho és de la Xina, segur.

“Només ambintel·ligènciai planificacióigualaríem”

Lluís MuntadaEscriptor

No. Perquè el vici de totgovern autonomista ésplantejar la independèncianomés com a amenaça osimulacre. Perquè el cata-lanisme encara no ha fetels deures i no ha difós un

projecte convincent de cohesió de la societat catala-na. Perquè els professionals i amateurs de l’espanyo-lisme aprofitaran qualsevol bretxa per confrontar in-ternament la nostra societat. I perquè encara no s’hafet l’exercici democràtic elemental d’acceptar quel’autodeterminació és un debat legítim.

“L’autodeterminació ésun debatlegítim”

Matthew TreeEscriptor

Fa temps que ens hi hanestat portant: segles! Hiha dies que em llevo sen-se poder creure que viscen un país encara no inde-pendent. A més, els litigisinterminables entre els

governs català i espanyol han fet gastar una fortunaen advocats, només per anar fent la viu-viu fins a lapropera. Deixem que els advocats descansin, doncs, icomportem-nos –com diu l’escriptor escocès Alas-dair Gray sobre la independència del seu país– “comsi visquéssim els primers dies d’una nació millor”.

“Fa seglesque enshi estanportant”

Agustí ColominesDirector de la Fundació CatDem

Des de l’intent de reformade l’Estatut, l’encaix deCatalunya a Espanya éscada vegada més difícil. Elfracàs d’aquella reforma,seguida del desencís demolts catalanistes que

van defensar el sí a l’Estatut, ha anat acompanyadad’una interpretació restrictiva de l’autogovern català.El pacte PSOE-PP per reformar la Constitució avisaque els partits espanyols plantejaran batalla per re-tornar al centralisme de sempre. Només queda avan-çar tant com es pugui cap a la sobirania.

“L’encaix aEspanya éscada vegadamés difícil”

Josep GifreuProfessor de comunicació a la UPF

L’encaix de la nació cata-lana al Regne d’Espanyaja s’ha demostrat inviableen dictadura i en demo-cràcia. Per què continuarsotmesos si podem acon-seguir per vies democràti-

ques el reconeixement com a nació lliure en l’Europaunida. No cal ser un dels grans estats: bastaria recla-mar el que tenen nacions com Montenegro, Eslovà-quia, Lituània i Dinamarca. El 20-N, tindria sentit pro-moure una Solidaritat Catalana amb l’encàrrec denegociar un referèndum per la independència.

“La preguntaés per quècontinuarsotmesos?”

Xavier GarciaEscriptor i periodista

Ai, l’adéu a Espanya! Ma-ragall ja en parlava fa mésde 100 anys, i al seu nét,per insinuar-ho, el vandescavalcar del PSC-PSOE en fa cinc o sis. Ésuna vella història. Com ho

hem de fer? Llàstima que s’hagi associat sempre Es-panya amb Madrid, llàstima, igualment, de l’associa-ció –igualment interessada– entre Catalunya i Barce-lona. Una confederació de ciutadans decents, aixòpotser és el que caldria. Entre independència i sub-missió, una interdependència activa i crítica.

“Caldria unaconfederacióde ciutadansdecents”

Enric RocaCoordinador general d’Edu21

Cal que continuem fentcamí, amb més convicciói ambició que mai. La lli-bertat no es concedeix,es guanya. Fem camí,sense rancúnia i senseperdre temps en el dubte,

la recança o la por. Eduquem els nostres infants ijoves des de l’assumpció de valors forts: la voluntat,la fortalesa, el patriotisme i la responsabilitat. Fem-ho de forma intel·ligent i serena perquè l’horitzó delpaís sigui la llibertat i la plena sobirania, objectiude tots els pobles amb dignitat.

“La llibertatno esconcedeix,es guanya”

Manuel MiliánPeriodista i consultor d’empreses

No sóc partidari de les con-frontacions, sempre sónviolentes i tenen una con-clusió incerta. La situacióens porta a una negociacióferma dels punts clau delconflicte amb el govern

d’Espanya. Revisió del finançament que iguali Catalu-nya amb el País Basc, negociació per la compensacióde les infraestructures imprescindibles i un pacte de noutilització del català. Sóc partidari d’una negociació demàxims, però també que arrenqui el procés d’indepen-dència. Crec en el federalisme i en la confederació.

“Cal unanegociació demàxims ambEspanya”

Elisenda PaluzieDegana de la Facultat d’Economia (UB)

Si volem que la nació ca-talana sobrevisqui no hiha altra alternativa que laindependència. Ens cal unEstat català per ser un po-ble normal com els altrespobles del món i, per tant,

amb la nostra llengua pròpia, el català, com a llenguaoficial d’ús normal arreu, i amb les inversions públi-ques necessàries per al benestar dels ciutadans i lacompetitivitat de les empreses. Deixem d’autoenga-nyar-nos, la convivència amb Espanya no és possible.Cada hora que hi restem és una hora perduda.

“Cal un Estatcatalà per serun poblenormal”

Vicent SanchisPeriodista

És el que dictarien els in-teressos d’aquest país i elque convindria als cata-lans. El problema és queentre Catalunya i Espanyael no-retorn és un camíque mai no ha pres ningú.

Més aviat el solc que segueixen els catalans és el dela sènia. El burro es passa la vida pegant-li voltes sen-se remei. Catalunya mai ha estat capaç de desferl’empat: ni Espanya l’assimila ni ella és capaç d’anar-se’n. I no es trenca ara malgrat que hi ha una pila decauses objectives que ho fan cada dia més necessari.

“El camídel no-retornno l’ha presmai ningú”



1110

01-1

0416

65V

1043

29-9

8619

0G

www.pretencarbo.com - [email protected]/ de la Creu, 19

Tel. 972 76 80 03 / 649 85 58 62 - Fax 972 76 84 1017143 JAFRE (Girona)

Estructures i tancaments prefabricats deformigó per a naus industrials i agrícoles,cobertes amb xapa tipus sandvitx

i amb fibrociment

1187

96/9

2293

3FTENS PROBLEMES AMB L’ALCOHOL

•Truca’ns i t’ajudarem•Tel. 689 01 38 44

Horari: de 19 a 22 hores.

Assumpció CantalozellaEscriptora

La independència, amb unEstat català unit a Europa,és l’únic camí possible percontinuar pervivint com apaís. Amb l’atac contun-dent i directe al nostre po-ble, el panorama ha apare-

gut a plena claror del dia: Espanya no entén un estatamb nacions diverses. Catalunya se sap Nació. La solu-ció passa per la política. Només el decantament defini-tiu de CiU, al costat d’ERC, SI, Rcat, ICV cap a l’obten-ció d’un estat propi, pot salvar la nostra Nació. Conti-nuar dins l’Estat espanyol significa “adéu Catalunya”.

“Dins l’Estatespanyolés ‹adéuCatalunya›”

Josep M. ComajuncosaProfessor d’economia d’Esade

La crisi ha fet evidentsels problemes econòmicsper a l’encaix de Catalu-nya a l’Estat. El mal finan-çament impedeix ferpolítiques anticícliques iaixò deriva en retallades

draconianes amb greus efectes socials. El recurs aldeute està ara fortament limitat per l’Estat i aixòobliga a fer retallades addicionals. El peix que esmossega la cua. A més, la política d’infraestructuresrealitzada des de la incorporació a la UE ha ajudatpoc a la capacitat exportadora catalana.

“La crisiha fet evidentel mal encaixeconòmic”

Diada Nacional

Maria Mercè RocaEscriptora

El diari m’ofereix finsa 500 caràcters perrespondre la pregunta,i me’n sobren la meitat.La resposta és sí, rotun-dament i clara. Nomésque l’enunciat correcte

és “ens porten” i no “ens portaran”, perquè totaixò ja està passant, ja hi som. No cal donar-himés voltes. Estem a punt.

“Això ja estàpassant;estem apunt”

Antoni DalmauEscriptor

Tant per la voluntat crei-xent dels catalans comper l’actitud dels espa-nyols. Però el camí és in-cert i complicat i exigiriaun suport popular mésgran a Catalunya del que

té. És clar, però, que els defensors del realisme polítici els partidaris del gradualisme (federalisme, perexemple) cada cop som menys i més descreguts...

“El camíés incert icomplicat,i cal suport”

Jaume ReixachCapellà i escriptor

Al meu entendre, sí.Raons: 1) Per no viureagenollats ni eternamentemprenyats. 2) Per poderser tal com som. 3) Per-què no som quatre gats.4) Perquè els drets són

els que són. 5) Perquè tots visquem en pau, és millorestar separats. I el malson s’haurà acabat.

“Perquè totsvisquem enpau, millorseparats”

Josep Maria UyàDoctor en filologia i ensenyant

Dependrà de quanta gentvulgui dir adéu. Aquest ésun país que ha estat colo-nitzat des del segle XV.Els partits grans, CiU iPSC, tenen dues ànimes, iel nou vot al PP neix de la

por. L’“adéu” no sobrepassa en vot real el 20%. Lapor i el mercantilisme natural del català opaca allòque es necessita per a la independència: valor, deter-minació i idees clares. Això queda molt lluny de l’àni-ma dels habitants de Catalunya. Emprenyats, tot elque vulguem, però temorencs. No ens ho creiem.

“Dependràde quantagent vulguidir adéu"



Rita MarzoaPeriodista

Sí. I aquesta afirmació volser tan positiva i lògicacom la raó i les poques ga-nes d’enfrontament que téen aquests moments lameva persona. Una micaesgotada d’haver de justi-

ficar què sóc, episodis com els dels darrers mesos nofan més que subratllar que, des del respecte a qualse-vol altra identitat, l’espanyola no és pas la meva.M’emocionen Amy Winehouse, Silvio Rodríguez oBattiato en les seves llengües, fins i tot estimo encastellà. Però sóc qui sóc, una humil catalana.

“Sí, i és unaafirmaciótan lògicacom la raó”

Isabel LlaugerDirectora de comunicació

No hauria de ser així. Elque és cert, però, és queno es pot admetre que elgovern de l’Estat es re-plantegi i qüestioni, demanera reiterada, allò quepertany als drets de Cata-

lunya. Incomplir acords i utilitzar la polarització i l’en-frontament doctrinari per infravalorar l’essència de laidentitat i els valors democràtics pels quals es regeixCatalunya és inadmissible. Només amb una negocia-ció responsable, l’Estat podrà redreçar una situacióque ha deixat un pòsit de desconfiança excessiu.

“Hi haun pòsit dedesconfiançaexcessiu”

Xavier MuñozEmpresari

Què vol dir afrontar el ca-mí sense retorn? Emsembla un objectiu volun-tarista sense cap mena depossibilitat sociològica.Tot menys amenaces,amb objectius maximalis-

tes, a curt termini. Són tan impossibles que esdeve-nen falses. En el catalanisme fa falta un nou treball debase, de barri, de societat civil organitzada, de solu-cions davant la crisi, d’èxits aconseguits a la maneradel país. Que els polítics se sentin recolzats. Anarfent, denunciant durament. Pensar en Europa.

“Fa falta unnou treballde base,de barri”

J.J. Navarro ArisaPeriodista

La classe política espa-nyola, pressionada perla crisi i les urgèncieselectoralistes, persisteixen la seva miopia enversCatalunya. A l’habitualnegligència en matèria

de finançament o d’infraestructures, hi afegeix araun nou intent d’arraconar la llengua catalana enl’àmbit de l’educació, un element cabdal de la identi-tat i la convivència de Catalunya. Tot això marca unrumb de secessió que pot arribar a un punt en quèel trencament sigui inevitable.

“Tot aixòmarcaun rumbde secessió”

Carles CastellanosProfessor de la UAB

Portaran a fer general laconvicció que ens cal unEstat, una república cata-lana independent. Però laconvicció s’haurà de feracció: mobilitzar-nosunits en una assemblea

nacional catalana. Prou autonomisme, donar suportnomés a partits independentistes. Assumir plena-ment els drets culturals, lingüístics i socials (educa-ció, sanitat, vellesa, habitatge, etc.). Convèncer tot-hom que la república independent és la millor mane-ra d’organitzar-nos, que hi tenim dret i ho podem fer.

“Portaran ala conviccióque ens calun estat”

M. Dolors RenauPsicòloga

El PP ataca el nostre Esta-tut, la llengua i l’educació.Però les aliances políti-ques actuals no tendeixena cap trencament. Catalu-nya ha construït la sevaidentitat amb ciutadans

d’origen divers: una divisió feriria el nostre teixit so-cial. Els polítics han de negociar sense ruptures, enun moment en què el que preocupa a la majoria deles persones són els problemes socials i econòmics.Aquests no s’arreglarien dient “adéu”, que manca derealisme i margina moltes sensibilitats ciutadanes.

“S’ha denegociarsenseruptures”

Núria EsponellàEscriptora

Tot sembla indicar queestem en una cruïlla his-tòrica i això probablementens enfrontarà a la neces-sitat de prendre una de-terminació en aquest sen-tit. El procés ja s’ha iniciat

en alguns sectors, però encara no té un abast sufi-cientment ampli i ens podria conduir a una confron-tació social no desitjable. Dependrà també de si elspartits polítics que representen una majoria de ciuta-dans opten per aquesta possibilitat i saben estar al’altura del lideratge que necessitem.

“Tot indicaque estem enuna cruïllahistòrica”

David MurilloProfessor d’Esade

No n’hi ha prou amb in-dignar-se per tallar ambEspanya. El catalanismepolític ha de tenir encompte l’entramat de re-lacions afectives, interes-sos i poder real a l’hora de

plantejar un procés de secessió. Això demana unaestratègia raonada, debat i una generació de consen-sos per aconseguir alguna cosa més que una flama-rada com la del 6 d’octubre. De raons no en falten,sobretot d’econòmiques. Cal bastir aliances i compli-citats, perseverança, voluntat i idees. Som a l’inici.

“Cal bastiraliances icomplicitats.Som a l’inici”

Joan F. MiraEscriptor

Certament, els impactesnegatius són continus iforts, i contribueixen aafeblir els lligams entreCatalunya i Espanya:els lligams sentimentals i els racionals. Ara bé,

els camins sense retorn cap a la independèncianomés es poden recórrer si els segueix una majoriaconsistent i convençuda dels ciutadans d’un país,i això, en el cas de Catalunya, encara no és cert niprobable. Però ho serà, si els “impactes negatius”continuen com fins ara.

“Ho serà siels impactesnegatiuscontinuen”

Joaquim CoelloEnginyer

Les dificultats no podenser causa de canvis radi-cals. S’ha de lluitar ambtemps i convicció per su-perar-les. És el balanç en-tre un camí i l’altre el queha de portar a la decisió de

continuar o canviar el rumb perquè invertir en un ne-goci sense sortida és llençar els diners. Les dificultatsque es plantegen, Estatut, llengua i les que es planteja-ran de nou, finançament, infraestructures, s’han depoder negociar amb llibertat. Negociar sense alternati-ves porta a la dependència i a la subsidiarietat.

“S’ha delluitar ambtemps iconvicció”

Jordi CabréPeriodista i escriptor

Es tracta de dos projectesidentitaris i polítics in-compatibles. El que veiemara és la constatació d’unxoc que no s’arrossegades de cap 1714, sinó coma mínim des de temps de

Quevedo (el nostre himne nacional no es refereix aun simple avalot de segadors). Espanya rebutja laidentitat catalana i Catalunya se sent massa diferentd’Espanya. Com en tot divorci, el més important noés saber “qui va començar” sinó constatar que elspunts de trobada són sota mínims. Marxar o morir.

“El xocs’arrossegades de tempsde Quevedo”

Antoni SeguraCatedràtic d’història contemporània

El seguit d’esdevenimentsnegatius (des de la sen-tència de l’Estatut a la re-cent interlocutòria sobrela llengua passant pelsproblemes de finança-ment i infraestructures)

provoca una creixent desafecció política envers Es-panya com recullen les enquestes d’opinió. Es podriaarribar al punt de no-retorn. El problema és que la so-cietat va per davant (consultes) dels partits polítics i,fruit de les desavinences partidistes, l’independentis-me té més presència social que no parlamentària.

“La societatcivil va perdavant delspolítics”

Diada Nacional



1070

73-1

0385

10w



1280

69-1

0420

42w

Diada Nacional

Xavier CortadellasEscriptor

Hi ha tantes gotes que fanvessar el got, que cada diahi ha més catalans conven-çuts que no té sentit per-dre el temps discutint ambels espanyols per cadascu-na d’aquestes gotes. Fa

massa anys, que als catalans no ens aturen els tancs,sinó la nostra ingenuïtat, la nostra por, i, sobretot, lanostra incapacitat de fer pinya i la convicció en nosal-tres mateixos. S’arriba més fàcilment al lloc on es volanar si es mira endavant i no pas enrere. No cal moles-tar-se a dir adéu a qui et vexa i t’ignora.

“Fa anys queals catalansens atura lanostra por”

Josep Maria BalcellsPeriodista i exdiputat

Trobar camins per refer-mar la nostra identitat na-cional no implica la ruptu-ra. Espanya ha estat elmarc històric de convi-vència dels pobles de lapell de brau. Si el model

autonòmic dissenyat amb el pacte constitucional del78 no dóna per a més, cal reivindicar una altra es-tructura. En una Europa farcida d’interdependències,l’aposta per un estat federal plurinacional és la queté més recorregut. És un camí que Catalunya nopot fer sola i l’ha de fer amb cohesió interna.

“Calreivindicaruna altraestructura”

Josep Maria PasqualEditor i periodista

Si l’adéu de Catalunya al’Estat espanyol ha de te-nir a veure amb els im-pactes negatius, com areacció, veig improbableque anem pel bon camí, jaque els impactes negatius

són històrics i han estat permanents en els últimstres segles. Amb l’agreujant que abans els impactesnegatius eren de dubtosa legalitat i ara tenen fona-ment legal. Més aviat s’afrontarà un camí sense re-torn on la pertinença a Catalunya sigui un valor afegitper als ciutadans, d’aplicació pràctica quotidiana.

“Veigimprobableque anem pelbon camí”

Santiago VilanovaPeriodista i president Una sola terra

La situació és un fracàsdels polítics que van ac-ceptar una transició de-mocràtica deixant intac-tes les oligarquies fran-quistes. L’estat de les au-tonomies erosiona i espo-

lia la nostra nació, empobrida i endeutada per dis-bauxes, estafes i evasions. Cal dir adéu a Espanya sivolem instruments polítics per pujar al tren de l’eco-nomia ecològica i adreçar la casa que amenaça ruïna.

“L’Estatautonòmic haerosionat lanostra nació”

Abel MarinéProfessor emèrit de nutrició (UB)

El nacionalisme espanyol,totalment desinhibit, haaconseguit que Espanya,per a molts catalans, nonomés no sigui la seva na-ció, sinó una constant im-posició per part d’un jaco-

binisme espanyol prepotent i excloent, que no toleradiferències allà on entén que és casa seva. Ja deia M.Aurèlia Capmany que ser català és car, però ja ho ésmassa. A aquest pas, la sortida és l’allunyament.

“Ser catalàés car, peròara ja hoés massa”

Manuel Parés i MaicasDoctor en dret

Em preocupa la manca desensibilitat catalana d’unapart de la burgesia catala-na, l’actitud poc compro-mesa amb Catalunya d’in-tel·lectuals catalans i lamanca de líders. Per què

no reaccionem davant la malèvola actitud contra Ca-talunya d’institucions espanyoles, del poder judicial ide bona part de la ciutadania? Si la societat i els seusdirigents no reaccionen, ho veig molt difícil.

“Si la societatcatalana noreacciona, hoveig difícil”



8653

06-1

0417

74w



1190

01-1

0420

40J

L’atac a la llenguaendureix laresposta ciutadana

A. Puig / D. ChicanoGIRONA

Centenars de gironins esvan concentrar ahir a lesescales de la catedral deGirona, primer, i a la plaçadel Vi, després, per partici-par en la marxa de torxesorganitzada per ÒmniumCultural en el marc delsactes de commemoracióde la Diada, en què els ei-xos sobre els quals va pivo-tar la manifestació van serels habituals, però amb unenduriment clar del to re-lacionat amb els darrersatacs a la llengua. El mani-fest inclou la reclamació

a Una desena de poblacions gironines van celebrar ahirmarxes de torxes, i a la capital ja oneja una senyera gegant

inequívoca del dret a deci-dir, i a favor de la indepen-dència del país. Desprésd’escoltar uns quants te-mes del cantant solsonèsRoger Mas amb la façanade la catedral com a marc,la marxa es va dirigir cap ala plaça de l’Ajuntament,on es va procedir a la cre-ma simbòlica del Decretde Nova Planta del 1714 i ala lectura d’un manifest, elqual remarcava el mo-ment “important i deci-siu” en què es troba el país,“immers en una segonatransició”. El comunicatassenyalava que les rela-cions amb Espanya es tro-

ben en un punt de “no re-torn”, i enunciava trescondicions indispensablesper fer avançar el país: Elmodel d’immersió i la nos-tra llengua no poden patirmés atacs, mantenint elcatalà com a llengua vehi-cular a l’escola; en els pro-pers quatre anys, Catalu-nya ha d’aconseguir re-captar els seus impostos ideterminar la seva políti-ca econòmica (concerteconòmic), apel·lant a launitat política per aconse-guir-ho i recorrent a la in-submissió fiscal com a úl-tim recurs, i reivindicar eldret a decidir i la celebra-

ció oficial d’un referèn-dum vinculant sobre això.D’altra banda, ahir al ves-pre l’ADAC va penjar albalcó de la seva seu a Giro-na, una pancarta de noumetres de longitud en què

es pot llegir una llegendaprou contundent: “N’es-tem fins als collons: INDE-PENDÈNCIA!”.

Ahir també es van cele-brar marxes de torxes, enquè no van faltar les hissa-

des de bandera i lecturesde manifestos, a les pobla-cions de la Cellera de Ter,Olot, Sant Feliu de Guí-xols, Blanes, Hostalric, Fi-gueres, Santa Coloma deFarners, Salt i Amer.

Diada Nacional



1660

99-1

0421

18J

És una empresa avalada per més de 20 anys d’experiència en l’estudi i realització de projectes i muntatgesd’instal·lacions de cuines professionals per a col·lectivitats, restauració ihoteleria.

Posem a la vostra disposició:• El nostre gabinet tècnic per a l’estudi i realització de projectes• El nostre taller per a la fabricació de tot tipus de mobiliari a mida d’acer inoxidable• El nostre servei d’assistència tècnica i muntatges

Ens trobareu a: Gran Via Corts Catalanes, 289, esc. dreta, entl. 08014 BCN Telèfon 93 453 62 43 A/e: [email protected]

Cambresfrigorífiques

Rebost Preparacions

Cocció Distribució -autoservei

Rentat de vaixella

Hissada de la senyeraD’altra banda, al matí esva celebrar la hissada de lasenyera a la plaça Catalu-nya. Un acte promogut pelnou govern de la ciutat ique va comptar amb la

participació de pràctica-ment tots els colors polí-tics (CiU, el PSC, el PP, laCUP i Reagrupament) i detots els regidors, a excep-ció dels dos d’ICV. Tambéhi van ser convidats repre-

sentants d’institucionscom la Diputació i la Gene-ralitat, i personalitats vin-culades al món econòmic icultural de la ciutat.

La plaça es va omplir perseguir aquest acte, senzill i

de curta durada, però car-regat de simbolisme. Un re-presentant dels Mossosd’Esquadra i un altre de laPolicia Municipal van serels encarregats d’hissar labandera (de 5 metres de

llarg i 3 d’amplada) mentrela cobla Ciutat de Gironainterpretava el Cant de laSenyera. Mentrestant elstres regidors de la CUP,i altres membres de laformació independentista,

van alçar estelades i pan-cartes en què s’hi podiallegir: “A la plaça Catalunyahi volem l’estelada”. Uncop la senyera va ser hissa-da, M. Teresa Cros va llegirel poema La nostra bande-ra, escrit per Joan Maragallel maig del 1903. I l’actees va cloure amb el cantd’Els segadors. Al final,crits d’independència d’al-guns assistents van serofegats pel presentadorde l’acte, en donar pas auna audició de sardanes.

“Creiem que Girona,com una de les capitals na-cionals d’aquest país queés, havia de tenir en un llocdestacat la senyera”, afir-mava ahir l’alcalde de Giro-na, Carles Puigdemont, i vaafegir: “hem fet un acte in-tegrador, a l’alçada de laciutat i del país”. A l’altreextrem, un dels grups queva mostrar el seu disgust vaser la CUP, pel fet que enl’acte hi fossin presents re-presentants dels cossospolicials, “especialment del’espanyol”. La senyeraonejarà tot l’any a la plaçai ha estat elaborada a laciutat de Girona especial-ment per aquest acte. ■

La marxa de torxes a Girona va reunir centenars depersones, a la foto de l’esquerra. A dalt, l’hissada de lasenyera a la plaça Catalunya. Al costat, la pancarta del’ADAC i l’estelada a l’Ajuntament de Santa Pau ■ LL.S. / T.S



1350

32-1

0236

62V

Contradiccions del Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC), que,poc abans de la interlo-cutòria del 2 de setembre,en què dóna dos mesos a laGeneralitat perquè elcastellà sigui també la llen-gua vehicular a l’ensenya-ment, dictava una sentèn-cia en què es mostrava fa-vorable a la immersió lin-güística. En aquell cas, el18 de juliol, el TSJC avala-va que ho fos el català, con-cretament, en el segon ci-cle d’educació infantil, és a

dir, dels tres als sis anys.El tribunal, segons in-

formava ahir EuropaPress, va desestimar ales-hores un recurs contra elsarticles lingüístics del de-cret que regula aquest ci-cle, entre els quals el que fi-

xa que el català és lallengua vehicular. “Resul-ta perfectament legítimque sigui el centre de gra-vetat d’aquest model debilingüisme”, sentenciael TSJC, i fixa com alímit que “no es determinil’exclusió del castellà coma llengua docent de mane-ra que en quedi garantitel coneixement”.

Amb dosis de navega-ció, però, la resolució deljuliol argumentava que elfet que l’Estatut reconeguiexplícitament i única-ment que el català és lallengua vehicular i d’apre-nentatge en l’ensenya-

ment no exclou el castellà.“Amb la menció del catalàno es priva el castellà de lacondició de llengua vehi-cular.” I recordava que elTribunal Constitucional,en la sentència contra lacarta catalana, no va tocar

els articles dels quals deri-va el decret. Seria “incon-gruent”, sosté, dir que nosón constitucionals unsarticles que el mateix TCconsidera que ho són.

La impugnació la vapresentar l’advocat Seve-

ro Bueno de Sitjar, que araté la possibilitat de presen-tar un recurs de reposició.El ple del TSJC la va re-butjar, al juliol, malgratque alguns magistratsvan formular vots parti-culars a la sentència. ■

El TSJC va avalarla immersiólingüística al juliol

RedaccióBARCELONA

a Es pronunciava a favor del sistema en una sentènciasobre l’ensenyament en el segon cicle d’educació infantil

“Resultaperfectament legítimque el català sigui elcentre de gravetatd’aquest modelde bilingüisme”SENTÈNCIA DEL 18 DE JULIOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Un infant fa una fotografia amb una màquina digital a uns altres que estan asseguts al patid’una escola ■ ARXIU

Diada Nacional



1345

17-1

0412

32J



140040-1041749w

Emili AgullóRIPOLL

RECONEIXEMENT · Un centenar d’amics i militants del Ripollès agraeixen la feina de l’encara president d’ERC vuit diesabans que plegui del càrrec SECRET · L’havien convocat a una “reunió amb docents” perquè no li agraden els homenatges

Una sorpresa per a Puigcercós— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Relleu a ERC

n Joan ens ma-tarà, a unsquants, peròens ha vingutde gust fer-

ho”, es mig disculpava el presi-dent comarcal d’Esquerra al Ri-pollès, Carles Bassaganya, da-vant de la mirada atònita i unpunt emocionada de Joan Puig-cercós. “No m’agraden els ho-menatges perquè sóc vergo-nyós, encara que de vegadescosti de creure”, els va recordaral final d’un acte sorpresa ambquè amics i vells companys departit van voler agrair-li els anysde dedicació, una setmanaabans que abandoni oficialmentla presidència d’ERC.

Per assegurar-se’n l’assistèn-cia, li havien organitzat una fal-sa “reunió amb docents” de la

“Ecomarca perquè li traslladessinla inquietud per les retallades,un argument sòlid perquè tra-vessés decidit el llindar d’unaaula dels salesians de Ripoll, onva estudiar d’adolescent.

Però a banda d’algun mestre–per exemple, el seu antic i esti-mat professor de català i socials,Miquel Colomer– s’hi va trobarsobretot amics, també d’altrespartits polítics, com ara l’ex-alcalde socialista de Ripoll PereJordi Piella, que va recordar al-gunes de les “malifetes” que lihavia fet Puigcercós abans quefossin companys de govern: elrepartiment de pamflets quereivindicaven, el 1985, menysinauguracions i més inversionsi, especialment, la desaparicióde la bandera espanyola del con-sistori, una matinada. Per això,“tot i tenir majoria absoluta”,van decidir pactar amb ell: “Eramillor ser amics que tenir-lo

d’enemic”, va argumentar.

“Seguiré emprenyant”No era cap homenatge, perquè,aleshores, “malament rai”, vancoincidir Piella i el mateix Puig-cercós. Però, per amanir elreconeixement, una projeccióde fotografies, retalls de diari ialguns dels nombrosos titularsde la carrera de l’encara líderd’ERC. Quan encapçalava lesJERC, com a joveníssim regidorde Cultura o diputat al Parla-ment, un ampli apartat per ala seva etapa de “diputat K” alCongrés –on el van escollir coma polític revelació i un dels més“sexis”– i la darrera etapa coma conseller de Governació ipresident del partit.

Però que ningú pronunciï laparaula comiat: “Seguiré empre-nyant des d’ERC”, va avisar, enuna nova etapa en què vol conti-nuar al servei del partit. ■

L’acte de reconeixement que els companys de Puigcercós li vanorganitzar als salesians de Ripoll, ahir al migdia ■ MANEL LLADÓ



1289

97-1

0418

50J



1190

01-1

0419

80A

Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural

“El poder polític espanyolha perdut la xaveta”ATACS · “No podem viure sempre amb l’ai al cor” INDEPENDÈNCIA · “La reacció és crear unentorn en què no depenguem del sistema legal i judicial espanyol” TSJC · “El progrés al llarg dela història s’explica perquè una gran majoria s’ha revoltat contra una norma que ja no val”

Marc BatallerBARCELONA

mnium Cultural ésuna de les entitatsque formen part deSomescola.cat, laplataforma que agluti-

na la majoria de les mobilitza-cions a favor de la immersiólingüística. La llengua sempreha estat un dels leitmotivd’Òmnium. També ara, comexplica la seva presidenta, Mu-riel Casals, coincidint amb la

Ò

Diada Nacional, avui, i l’inicidel curs escolar, demà.

Amb la defensa del català, no téla sensació que estem immersosen un bucle que es repeteix diarere dia? Està cansada?La veritat és que sí, perquè hemde defensar obvietats. En unagran part dels catalans hi haun sentiment que diu que jan’hi ha prou i que no podemviure sempre amb l’ai al corpendents de veure per on sorti-ran. Ara han sortit amb el cata-là a l’escola, un punt en què no

hi ha cap problema. És com ti-rar una pedra al mig d’un llacque està tranquil. Podem conti-nuar vivint d’aquesta manera?El que volem és progressar iafrontar els problemes econò-mics, cívics i culturals que te-nim, però no ens deixen.

S’ha de dir adéu a Espanya?Sí, perquè el que no pot ser ésque visquem en un entorn queposa en qüestió les coses més lò-giques i evidents. La reacció éscrear un entorn en què no de-penguem del sistema legal i ju-

dicial espanyol, perquè contí-nuament inventen argumentsper posar-nos pals a les rodes.Però aquí hi ha un altre proble-ma greu de la democràcia. Nofunciona bé la separació de po-ders. El judicial està empastifatde poder executiu i polititzat.

Creu que està actuant bé elgovern català?Voldria que fossin més ferms,però posar-los el dit a l’ull perbuscar on són febles no és bo.El deure de la societat és empè-nyer el govern i comprometre’lperquè estigui al servei delsseus ciutadans.

Entén, però, que pacti el pres-supost amb el Partit Popular?Em costa d’entendre que a ve-gades es digui que és horroróspactar amb el PP i que desprésaquests mateixos que ho diuentambé hi pactin. Per tant, no fa-ria gaire cas d’aquestes críti-ques, perquè a mi també m’es-panta molt l’acord PP-PSOE perfer una reforma de la Constitu-ció que no ha guardat les formesde la democràcia. Es fa visibleque hi ha un acord entre els dospartits polítics que va contra la

❝Els catalans parlemaltres llengües,però n’hi ha ques’entesten en elmonolingüisme

Diada Nacional



voluntat dels catalans. La Gene-ralitat és exemplar en el rigorpressupostari i el conjunt espa-nyol ataca ara la seva capacitatde maniobra econòmica.

Tornem a la immersió lingüísti-ca. Per què la considera vital?És un sistema que garanteixque tots els nens acabin l’educa-ció secundària sent competentsen dues llengües. Quan vagin almercat de treball tindran igual-tat d’oportunitats. És, per tant,un mecanisme que assegura lacohesió social i fa que tots elsnens i nenes siguin iguals. Noseparem ningú per llengües [...].Els catalans parlem altres llen-gües, però alguns castellanopar-lants s’entesten absurdamenten el monolingüisme.

Els pares han de patir per totaquest enrenou?No. El que ha de patir és el siste-ma polític espanyol, que s’estàconvertint en amenaça d’unmodel que funciona bé. Tambéhan de patir els partidaris de launitat d’Espanya, perquè agre-deixen una part del que volenque sigui una unitat. Els pares iels mestres han de saber que no

estan sols i si hi ha una topadaentre la lògica de la immersió ialguna norma judicial, ens tro-baran al seu costat. El progrésal llarg de la història s’explicaperquè una gran majoria de ciu-tadans s’han revoltat contrauna normativa que ja no val.

Per què es produeixen aques-tes agressions més o menysreiterades en el tempscontra Catalunya?Atacar Catalunya dóna vots endiversos llocs d’Espanya. A més,alguns pobles que han tingutuna història torturada, coml’espanyola, quan es veuen fortses tornen amenaçadors. És comsi ens volguessin negar la nostracatalanitat. Una de les nostrestasques és mostrar al món comaquest mal comportament delpoder polític espanyol perjudicala riquesa europea. Si ens casti-guen econòmicament, casti-guen un dels àmbits més rigoro-sos, que és la Generalitat, i amés, perjudiquen la riquesa lin-güística europea ofegant la llen-gua catalana. Hi ha una part delpoder polític espanyol que haperdut la xaveta i que fa un torta la construcció europea. ■Casals amb el lema de les mobilitzacions a favor de la immersió a l’escola ■ QUIM PUIG

DefensaÒmnium Culturalsempre s’ha carac-teritzat per les sevesreivindicacions na-cionals. Ara, sota elparaigua de Somes-cola.cat, torna a feruna crida a les mobi-litzacions per defen-sar el sistema edu-catiu català. Per aldia 12, han convocatconcentracions atots els ajuntamentsper reclamar la vi-gència del model,amb el lema “Per unpaís de tots, l’escolaen català”. Tambéinsten els ajunta-ments a aprovarmocions. Pel que faa la Diada d’avui,celebren la tradi-cional Festa per laLlibertat al passeigLluís Companysde Barcelona. Hihaurà mostresd’entitats, actes in-fantils i concerts.

1180

44-1

0417

11J



La Generalitat i el governde Sant Feliu de Guíxolshan acordat posar fil al’agulla per enllestir el plaespecial del port ganxó du-rant el primer semestre del’any vinent. Un cop des-cartats projectes com eldel centre Cousteau, l’al-calde, Joan Alfons Albó, éspartidari de fomentar l’ac-tivitat nàutica i esportivadel recinte, “un segmentturístic que no ha davallatgaire durant la crisi, quemou diners” i que encaixaamb l’oferta especialitza-da en la qualitat que el mu-nicipi dissenya al voltantdel futur museu de la Fun-dació Thyssen.

Tant l’Ajuntament comla Generalitat són cons-cients que les restriccionspressupostàries faran difí-cil emprendre grans inver-sions a curt termini, peròper aquest mateix motiuhan decidit tirar enda-vant, per ara, el planeja-ment i disposar del full deruta quan la conjunturaeconòmica sigui més favo-rable. Fins i tot, el directorgeneral de Transports iMobilitat, Ricard Font,creu que “es podrien co-mençar a fer algunesobres senzilles en el segonsemestre de 2012” per po-tenciar el caràcter nàuticde la infraestructura.

Treball en xarxaFont va escoltar amb in-terès les propostes quevan llançar els altres inter-locutors que van partici-par en la reunió, com elspresidents de la Cambrade Comerç, Indústria i Na-vegació de Sant Feliu,Joan Puig, i del Club Nàu-tic Port d’Aro, Tomás Fan-jul, per mirar de trobar en-

caixos i complementarie-tats entre els dos gransports –Palamós i Sant Fe-liu– i les marines de la Cos-ta Brava central, que po-drien beneficiar-se de lamillora de serveis de lesinstal·lacions portuàries.

Per Font, les “sinergies”poden facilitar l’impuls deles obres i la recerca deconcessionaris. I és enaquest sentit que l’alcaldeganxó vol fer valer l’atrac-tiu de l’esplanada portuà-ria on els últims anys s’han

fet actuacions del Festivalde la Porta Ferrada i altrespeces complementàriesper instal·lar-hi una àreatècnica per al manteni-ment de les embarcacionsi fins i tot una marinaseca –un magatzem d’em-barcacions per als mesosque no hi estan amarra-des– que rendibilitzaria,alhora, les obres de mo-dernització de l’escar peravarar les embarcacions.Tot plegat, permetriadesenvolupar l’escola de

formació professional demecànica nàutica.

Atreure més iotsA més de guanyar espaiper a nous amarradors,una opció que veurien béperò que tampoc amoïnael Club Nàutic de Sant Fe-liu de Guíxols, la moder-nització del port el fariamés competitiu per a l’ar-ribada de iots i embarca-cions de pas, un negoci al’alça que aquesta tempo-rada ja ha crescut d’un20%. La reforma de l’àm-bit portuari també hauràde servir, segons afegial’alcalde, per millorar-ne laintegració amb la ciutat.Entre les idees, hi ha es-tendre el passeig marítimpel recinte, fer arribar elcarril bici al turó del For-tim i al Museu del Carrilet ipotenciar-hi l’oferta d’es-tabliments de lleure. ■

Aliança per rellançar el portde Sant Feliu de GuíxolsPLA ESPECIAL El govern local, agents econòmics i la Generalitat acordaran la llista de prioritats abans de final d’any perfer un pla “realista” al 2012 COORDINACIÓ Aposten per trobar sinergies amb la resta de ports de la Costa Brava central

TURISME

Emili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Panoràmica del port ganxó, amb la zona de varada complementària per a petites embarcacions en primer terme ■ E.A.

413amarradors té el port deSant Feliu de Guíxols. L’ocu-pació, màxima a l’estiu, dava-lla força en temporada baixa.

Un altre dels projectes que espodria reactivar en els prò-xims mesos és l’ampliacióde la marina de Port d’Aroamb 340 amarradors afegitsque se sumarien als 840 ac-tuals. De fet, l’alcalde de Cas-tell-Platja d’Aro, Joan Giraut;i el president del club nàutic,Tomás Fanjul, també vanparticipar en la reuniód’aquesta setmana i van po-sar sobre la taula el projecte,que depèn d’una junta decompensació, però que el go-vern local vol impulsar.

Per Fanjul, ferm partidaridel treball conjunt entre elsports veïns, les instal·lacionsno han de competir entreelles, ja que s’adrecen a per-fils de navegants diferents.“El nostre club acull clients fi-xos, ja arrelats a la zona en

“Volem accelerar elsprojectes que siguinviables, però senseque hipotequin créixera més llarg termini”Ricard FontDIRECTOR GENERAL DE TRANSPORTSI MOBILITAT DE LA GENERALITAT

períodes de vacances, men-tre que a Sant Feliu hi podentenir més pes les embarca-cions de transeünts, la majo-ria amb eslores massa gransper al Port d’Aro”, explicava.Però, en canvi, els socis delclub nàutic es podrien benefi-ciar dels tallers i altres ser-veis del port ganxó. El presi-dent de l’entitat nàutica i elseu homòleg de la Cambra deSant Feliu, Joan Puig, tambévan reivindicar millores en al-tres infraestructures de mo-bilitat, sobretot de l’aeroporti la seva connexió amb SantFeliu i els municipis de la valld’Aro. L’altra proposta quefaran arribar a la Generalitatés la promoció conjunta del’oferta nàutica baixempor-danenca, que en conjunt su-posaria el segon port català.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’opció d’ampliar el Port d’Aro

Països CatalansLa cap de llista socialistaa les eleccions generalsdel 2008 explica elsmotius pels quals noes torna a presentar

MontsePalma volque la relleviuna dona


urant anys, un dels grans debats polítics va sersi la celebració de la Diada Nacional de Catalu-nya havia de tenir un caire festiu o reivindicatiu.

Assolida l’autonomia de govern i la democràcia, amolts els semblava que ja ho teníem tot, que no caliareivindicar res més. Que el temps de manifestacions,

proclames i manifestos ja ha-via passat. Que ja teníem “lli-bertat, amnistia i estatutd’autonomia”. El pas delsanys ha demostrat, però, quel’encaix de Catalunya a Espa-nya és difícil, sinó impossible,i que encara és temps de rei-vindicacions. La marginació

financera i en infraestructures que perpetra des de faanys l’Estat i, sobretot, la incomprensió permanentsobre qüestions tan elementals com la plena norma-lització del català són les proves més evidents queencara queda molt camí per recórrer fins a assolirtots els objectius possibles. En definitiva, per poderfestejar la Diada com caldria. En independència.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’APUNT

Diada reivindicativa

[email protected]

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El pas dels anysens ha acabatdemostrantque encara éstemps dereivindicacions

Miquel Riera

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

GAT I GOS Lluís Puigbert

| Països Catalans | 29EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

8729

10-1

0419

71J

Més informació i inscripcions:

CERCLE D'AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONATel : 93 284 36 34 // e-mail: [email protected] // web: www.caoc.cat

Durant la DIADA ens podeu visitar al nostre estand de la Mostra d’Entitats dels Països Catalans (Arc de Triomf, de 9h a 20h).

Organitzat pel Cercled’Agermanament Occitano-Català

Amb el suport: Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaDirecció General de Política Lingüística

CURSOS DE LLENGUA I CULTURA OCCITANES L’occità o llengua d’oc és la llengua romànica pròpia d’Occitània, parlada en tres estats: al terç sud de l’Estat francès; a la Vald’Aran de Catalunya; a una franja alpina del Piemont d’Itàlia.I és llengua oficial a Catalunya, segons l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.Cursos 2011 – 2012Diversos nivells, segons el MECRDurada: d’octubre 2011 a juny 2012 (60h)els cursos es realitzen a la ciutat de Barcelonai + activitats i tallers de cultura occitanaConferències, presentacions de llibres, viatges a Occitània, la Dictada occitana, l’Aplec de Montsegur, la Pujada al Port de Salau, tallers de catarisme, de danses occitanes, …

Unes 500 persones es vanmanifestar ahir a la tardapels carrers de Campro-don per reclamar que elCAP de la població es re-obri a les nits. Amb el lema“La vall de Camprodon tédret a la salut”, els sis mu-nicipis que integren lamancomunitat critiquenque el tancament els deixa“com una zona de munta-nya de segona categoria” isostenen que les distàn-cies fins a l’hospital deCampdevànol i l’envelli-ment de la població justifi-quen que el centre sanitarino s’hagi de tancar.

“Jugar amb la salut ésjugar amb la vida de lespersones!”, recollia el ma-nifest que va tancar l’acte,llegit per la presidenta dela mancomunitat, EsterNoguer. La presidentatambé va avisar que, si noels escolten, continuaranamb les protestes.

A la manifestació hivan participar també elsalcaldes de Camprodon,Esteve Pujol; Llanars, Es-teve Costa; Molló, JosepComa, i Setcases, CarlosFernández. I tot i que nil’alcalde de Sant Pau deSegúries, Josep Palos, nil’alcaldessa de Vilallonga

de Ter, Paquita Pastoret,hi van poder assistir, síque hi van enviar altresregidors en nom seu.

Es alcaldes denuncienque el tancament del CAPdeixa més de 4.000 perso-nes a més de trenta mi-nuts de distància del cen-tre sanitari més proper,l’hospital de Campdevà-nol, en una zona d’orogra-fia i meteorologia compli-cades. A més, s’hi sumenl’envelliment de la pobla-ció: “El 80% de la comarcasom gent jubilada i si hemd’anar a Campdevànol,potser quan hi arribem jaestarem morts!”, denun-ciava un manifestant du-rant el recorregut. ■

Mig miler de manifestantsreclamen que es reobri elCAP de Camprodon de nita La mancomunitat sosté que la distància fins a l’hospital de Campdevànol hofa necessari a Els sis alcaldes també alerten de l’envelliment de la població

ACNCAMPRODON

SANITAT

“L’estalvi que implicael tancament és petiti no tindrà gairebécap impacte sobreel pressupost”Ester NoguerPRESIDENTA DE LA MANCOMUNITATDE LA VALL DE CAMPRODON

4.000persones és la població dereferència de les urgènciesdel CAP de Camprodon, resi-dents en sis pobles de la vall.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els participants en la manifestació, ahir a la tarda, pels carrers de Camprodon ■ M. RECASENS / ACN


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201130 | Països Catalans |

VALORACIÓ · “Lluny d’allò que diuen alguns, quan en fan una valoració negativa, penso que se n’hade fer una lectura positiva per les inversions que s’han fet” RELLEU · “Després de vint anys a la política,setze dels quals a Madrid, ha arribat el moment de tornar a la meva vida acadèmica, com a docent”

“Voldria que el meurelleu fos una dona”

Montse Palma Cap de llista del PSC per Girona a les eleccions generals del 2008

ontse Palmavalora aquestadarrera legislatu-ra després desetze anys a

Madrid i amb la ferma decisió deno tornar-se a presentar per acap de cartell el 20-N.

Quina valoració en fa, d’aquestadarrera legislatura, i com veu lagestió que s’ha fet des de l’Estata les comarques gironines?Lluny d’allò que diuen alguns,quan en fan una valoració negati-va, penso que se n’ha de fer unalectura molt positiva. Hem d’en-globar-hi, però, les dues legislatu-res. Penso que ha estat un perío-de en què hi ha hagut el nivelld’inversió més alt que ha fetl’Estat a Girona. I no només pelTAV, una actuació que fa incre-mentar el nivell d’inversió. Cal te-nir en compte temes com el del’aeroport o la disposició addicio-nal tercera de l’Estatut, a travésde la qual han arribat diners(alguns, tot s’ha de dir, aparent-ment molt poc visibles), però noper això menys importants.

Com ara...?Com aquells destinats a centresrecerca, com el de la carn, l’aiguao el parc científic de la UdG. Id’altres, i també molt importants,en espais públics, com ara laplatja de Pals o la demolició delClub Mediterranée, que va con-cretar la recuperació d’aquestsdos paratges.

Amb tot, i també per les crítiquesque s’han rebut, hi ha un temaimportant, les obres de l’N-II.No han rutllat bé.Sí, però l’N-II ha estat víctimad’unes circumstàncies adverses,hem tingut mala sort amb tot ai-xò. En el moment que s’haviend’impulsar aquestes obres hi hahagut problemes en els àmbitspúblics i privats. Aquests proble-mes han afectat, evidentment,els trams que estaven en marxa.Problemes de les empreses a lesquals s’havia adjudicat van ferque es produïssin aturades i això

MJoan TrillasGIRONA

s’ha encadenat, a més, amb elsproblemes derivats dels reajusta-ments que ha hagut de fer el Mi-nisteri de Foment. Penso que se-ria molt injust enterbolir les mi-llores que hi ha en matèria d’in-fraestructures o l’increment en eltema de beques, per exemple,amb els problemes de l’N-II. No ésjust que un tema, que és cert que

no ha anat prou a l’hora, emmas-cari una acció de govern. De totamanera, és cert que em queda larecança de no veure’l més avan-çat del que està. En els darrersmesos, però, s’ha reconduït unasituació molt complicada. I pensoque ja està clar quins trams te-nim en marxa de Girona capal sud. Amb tot, els socialistesgironins exigirem que el tramnord també vagi endavant.

Vostè, ahir, feia públic que noes tornarà a presentar. Unadecisió meditada i personal?Sí, totalment, i a més, coherent.Després de vint anys a la política,setze dels quals al Congrés delsdiputats, penso que ha arribatel moment de tornar a la mevavida acadèmica, com a docent ala UdG. Amb tot, estic compro-

mesa amb el projecte socialistai m’he ofert per assolir altresresponsabilitats en un futur.Aquesta setmana ho he comuni-cat als primers secretaris delmeu partit i al candidat delPSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba,amb el qual fa anys que col·laboroi que considero un bon amic.

Encara deu ser aviat per saberqui serà el seu relleu, un cop vos-tè opta per no presentar-se. Téalguna preferència, però?A les passades a Girona, Lleidai Barcelona, les nostres candida-tures van ser encapçaladesper dones. A Girona vàremtreure un resultat molt bo, ambtres diputats. La meva preferèn-cia és que m’agradaria que aGirona qui em substituís fosnovament una dona. ■

Palma, a la seu del PSC, diu que s’ha ofert per assolir altres responsabilitats ■ M. LLADÓ

Una donaamb passióPalma té dis-curs, això ésevident. A més, isegurament perla seva doblevessant com apsicòloga i do-cent, té dots decomunicació.Però aquestadona menuda,de mirada claraté un plus: lapassió ambquè comunica ique deu haverportat tambéa la política.

L’N-II ha estatvíctima d’unescircumstànciesadverses, hemtingut mala sort

❝

La caiguda d’un tram de lacatenària a la Catalunyadel Nord, just abans dePerpinyà, va retardar ahirmitja hora la sortida delprimer TAV Figueres-Pa-rís que havia de sortir de lacapital de l’Alt Empordà ales 11.06 h del matí. Ini-cialment, els 350 passat-gers afectats per l’avariahavien de recórrer el tramfins a Perpinyà en sis auto-cars per reprendre el viat-ge en tren des de la capitalrossellonesa, però final-ment operaris de la com-panyia francesa SNCF vanaconseguir reparar els ca-bles i el passatge, entre elsquals hi havia els 130membres de la colla caste-llera dels Sagals d’Osona–que actuen avui a Parísamb motiu de la Diada Na-cional– van poder em-prendre el viatge en tren apartir de les 11.40 h. ■

ACNFIGUERES

Mitja hora deretard al TAVFigueres-Parísper una avaria

TRANSPORTS

El santuari de la Mare deDéu del Mont va cloureahir els actes de celebraciódel seu setè centenari,amb la descoberta de l’es-cultura Set monjos, obrade l’artista Duaita Prats.L’obra és un conjunt escul-tòric que recorda els dar-rers habitants del mones-tir de Sant Llorenç deSous i també els centenarsd’anys d’història que se ce-lebren. A l’acte hi van as-sistir el delegat del governa Girona, Eudald Casade-sús; l’alcalde d’Albanyà,Joan Fàbregas; el directorgeneral d’Afers Religiosos,Xavier Puigdollers, i el vi-cepresident de la Diputa-ció de Girona, Xavier Soy.Durant la jornada, tambéhan participat en els actesel bisbe de la diòcesi deGirona, Francesc Pardo, iel president del patronatdel monestir alt-emporda-nès, Josep Serra. ■

RedaccióALBANYÀ

El santuari dela Mare de Déudel Mont clouel 7è centenari

ALBANYÀ



1042

37-1

0417

92w

8649

07-1

0420

62J

El festival Terra de Troba-dors de Castelló d’Empú-ries s’ha convertit en unreferent en l’àmbit de la

recreació històrica i ho de-mostra la gran assistènciade públic que es va veureahir. El mercat medieval, ales places Jaume Alsina iJaume I, va ser un dels es-pais més visitats. A part,

es van oferir espectaclescom un torneig medieval,tallers infantils i anima-cions de carrer, entre al-tres. La fira es clourà avui,coincidint amb la celebra-ció de la Diada. ■

a Un torneig medieval, el mercat i espectacles d’animacióal carrer protagonitzen el festival Terra de Trobadors

RedaccióCASTELLÓ D’EMPÚRIES

LA VIDA SOCIAL

El llegat dels anticsjueus de Castelló

Terra de Trobadors s’ha convertit en un referent en el seu àmbit ■ MANEL LLADÓ


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201132 | Països Catalans |

ls qui la coneixen ho saben prou bé: no és dona defer-se enrere de qualsevol afirmació sortida de laconvicció que és certa i bona. Tot i que, en aquest

cas, negar-se a obeir una resolució del Tribunal Suprem témolta teca i, rodolant rodolant, vés a saber on pot anar aparar. La desobediència té connotacions geogràfiques isempre ha estat més rellevant al nord-est de la penínsulaIbèrica. Els pecats a la catalana són molt greus! La veritatés que la consellera no està sola en aquesta mena de banyper immersió que té tants addictes. L’editorial d’aquestdiari del dia 7 començava així: “Un atac a l’essència delpaís. El català no és un element més de la cultura del país.És el seu nervi i la columna que el vertebra.” Ben dit, nois!Lluís Foix, l’insigne cronista, en una pàgina sencera del’edició del mateix dia, va resumir trenta anys d’història dela immersió i la força integradora de la nostra llengua, des-tacant-ne l’ajut a la convivència. És per rellegir-lo! A la res-ta del diari –i en gairebé tots els altres mitjans catalans–,amb paraules semblants, s’hi protesta i, poc o molt, s’abo-na la desobediència de la resolució. Si hi ha enrenou per ladesobediència, la consellera pot tenir problemes.

Miquel Riera, el director, fa un pas més i desafia el morti qui el vetlla. “Que ho provin!”, diu lacònicament. Jo hi afe-giria per arrodonir-ho “...si tenen neulers!”, sinònim bord

de testicles que hi lliga perfectament. “Què faran? Posa-ran un guàrdia civil a cada aula?”, remata desafiant. En Mi-quel és sempre partidari de la bel·ligerància. Li ho demanael cos. El govern de la Generalitat –tothom fa coses– hapresentat un recurs contra la resolució del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya que qüestiona el nostre mo-del escolar i dóna un termini de dos mesos a Ensenyamentperquè compleixi les sentències del Suprem. S’ha d’aprofi-tar el moment en què les cireres són madures, per fer-neuna menjada a peu d’arbre. El moment és apassionant vistpolíticament, i més encara com a català atacat a traïcióper diversos fronts. És com una escudella i carn d’olla depagès ric. Tot aquest afer éscom la cançó de l’enfadós.Ens distreuen per un costatamb fets que afecten el pa-triotisme català, i ens nete-gen arques i butxaques ambaquella alegria, mentre aire-gem la barretina i cridem“Catalunya lliure!”. Del tradicional orgull català se’ns em-porten l’or i ens deixen el gull que, fins ara, no s’ha desco-bert perquè serveix. “Immersió, peti qui peti”, se sent a laplaça de Sant Jaume –ara, a tots dos costats–, en unbram de veus trencades després d’anys de cridar reivindi-cacions. Lentament, inexorablement, fa temps que anemperdent terreny en tots els fronts. La consellera Rigau ésvalenta, però a la fi haurà d’afluixar. Més enllà de l’Ebre noens estimen i dintre de casa també tenim prats de malaherba. Sols la independència ho podria arreglar!

E

La Rigaujuga fort

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La consellera Irene Rigau, durant la inauguració de la llard’infants de Cornella del Terri ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si hi ha enrenou perla desobediència,la consellera pottenir problemes

David Marca

NOVELL · Palos s’estrena al càrrec i en l’activitat política i per això diu queaquests dies són encara per situar-se EMBELLIR · Vol ser fidel al seu lemade campanya “Mantenir i embellir” per millorar l’aspecte dels espais públics

“Intentarem polirel bipartidisme”

Josep Palos Alcalde de Sant Pau de Segúries (CIU)

ostè és novell en lapolítica. Com valoraaquestes primeressetmanes?Han estat i són encara

dies de molta feina i més encaraper a nosaltres. Ens estem posantal dia i veient els límits fins onpodem fer coses.

Com s’han organitzat i quinadedicació tenen?L’únic amb dedicació exclusivasóc jo. Un dels altres regidors del’equip de govern, que té força lli-bertat horària a la seva feina, ésel que més hi és, de la resta degent del grup que ve a hores.

Com s’han trobat l’Ajuntament?Sabíem com estava i l’equip sortintens ho havia dit. Està sanejat. Nohi ha cap deute, quant a crèdits.Sí que hi ha algunes obres que calpagar com ara el nou col·lector,del qual hem d’assumir la meitatdel cost, uns 300.000 euros. Tam-bé hi ha algunes obres de darrerahora, com el cobriment de conteni-dors. Estem buscant recursos, ija ens en sortirem.

Han hagut d’aturar algun delsprojectes?No. L’últim inclòs al Puoisc, però,que és la remodelació de la salapolivalent del Molí, no el podem ti-rar endavant tal com estava pre-vist, perquè hauríem de tenir lameitat dels 300.000 euros quecosta. No renunciem, però, a lasubvenció, i l’aprofitarem perrentar-li la cara. Ara, estemadaptant l’estudi de l’obra.

I el pavelló vell?És de l’Incasol, que el va adquirirper enderrocar-lo i fer-hi pisos deprotecció. Però, per la conjunturaactual, el projecte ha quedat atu-rat. El pavelló nou s’havia de feron hi ha l’antiga fàbrica Llaudet.No es farà d’avui a demà. El vellara l’arreglarem. És dels mésvells de les comarques gironinesi no s’hi ha fet gaire res.

Quins són els projectes quetenen sobre la taula?

VJordi CasasSANT PAU DE SEGÚRIES

Sabem que és molt difícil que pu-guem fer obra nova important. Pertant, tal com dèiem durant la cam-panya, el nostre objectiu és mante-nir i embellir. Volem fer utilitza-bles tots els equipaments que te-nim i sobretot mantenir en bonescondicions tots els espais urbans.Tenim la mania d’embellir allò quees veu. Tot es definirà, però quansapiguem de quants diners podemdisposar. Entre altres coses, volemarreglar els carrers, diferenciarla part històrica de la més nova...Farem fins allà on puguem.

S’ha estrenat com a alcalde fapoc, però ja ha d’afrontar un con-flicte difícil com és el del tanca-ment nocturn del CAP de Campro-don. Què en pensa?Mirat fredament no ens afectatant com a la resta de municipis de

la vall de Camprodon. Entenem laseva postura, però, i els fem costat.

Bartomeu Sau havia estat alcaldeconvergent durant molt anys.Vostès en són la continuïtat?Sí, i la prova és que està a lanostra llista i ens ajuda molt.És el primer suplent.

Com valora l’aportació del’oposició?Els del PSC no hi són perquè noes van tornar a presentar. CiU il’altre grup independent a l’oposi-ció ens vam presentar amb les ma-teixes idees i, per això, espero queno hi hagi mala oposició. Ara bé,nosaltres tenim la intenció de ferdesaparèixer els dos bàndols adins de l’ajuntament i, si no hoaconseguim, com a mínim intenta-rem polir el bipartidisme. ■

Josep Palos(Campro-don, 1956)no havia es-tat mai vin-culat a la po-lítica, però síal movimentassociatiudel poble. Haestat treba-llador debanca du-rant trentaanys, en di-verses su-cursals deles comar-ques gironi-nes. És inde-pendent perCiU, perquè,segons expli-ca, s’hi vanposar bé.

Palos, retratat al balcó de l’ajuntament de Sant Pau ■ J.C.



vui fa deu anys rodons de l’acte simbòlic de la po-sada de la primera pedra de la que és actualment(i per molts anys!) la parròquia de Santa Eugènia

a Girona. Una obra, a Can Gibert del Pla, de l’arquitecteArcadi Pla (no podia ser d’una altra manera). Tal vega-da ha estat la darrera construcció d’un edifici religiósde nova planta a les comarques gironines. (Estic dispo-sat a rectificar si aquesta última afirmació no és cor-recta i incloc aquí “de qualsevol confessió” ara que esmalparla tant del totxo.) Aquella primera pedra és laque presideix el vestíbul d’entrada de l’edifici i és fàcilde reconèixer: és la pedra número 111 manllevada d’undels dos arcs que bastien el pont del Dimoni sobre elriu Güell, a l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter.Així es recorda, gravat, al marbre que acompanyaaquesta relíquia civil del 1357. La resta de les pedresdel pont, al voltant de 140, després de descansar ambel somni dels justos al cementiri eugenienc, són ara

al magatzem municipalde Mas Xirgu. Aquell Onzede Setembre del 2001 vafer un bon matí i el sol dolçde les acaballes de l’estiuens va voler acompanyar;el bisbe Camprodon i l’al-calde Nadal hi varen dir laseva; la comunitat parro-quial en va ser protagonis-ta; els veïns, tots, con-tents, ho van celebrar enplena festa major... En tor-nar a casa per dinar, aquell

dia, la televisió es va fer omnipresent. Les ninetes nodonàvem crèdit al que veien. Realitat o ficció. Imatgefixa en moviment. Del nostre Onze a l’11-S. Com ensvan canviar la vida aquelles deu hores que varen estre-mir el món! I encara hi som pel tros! Però parlem de lafesta, que demà comença el curs. I serà dur, i cal pro-tegir-nos per resistir la cleca que baixa. D’una banda,és una sort disposar del comerç de proximitat: la boti-ga, la llibreria, el bar, el restaurant, el gimnàs... de bar-ri... sempre són al costat dels veïns; de fet, són veïns; ino dels bancs i les caixes que han rebutjat participareconòmicament en el programa d’actes per la crisi!Ells parlant de crisi!, quines coses s’han de sentir. Id’altra banda, és una alegria gaudir de totes les activi-tats d’un dia tant especial com el d’avui (matinades,motos, bicicletes, missa, cercavila, castellers, arrossa-da, havaneres) o de demà, que Sebas Parra presentael llibre de Xevi Sala Les causes perdudes a Can Nine-tes. Santa Eugènia de Festa en eldimoni.com.

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

També fa deu anys

Aquell Onze deSetembre del2001 va fer unbon matí, el soldolç de lesacaballes del’estiu va voleracompanyar-nos

ManelMesquita

Festes del Tura d’Olot

El Pim Pam Pum Foc Olotva fer reviure anit el mitede Frankenstein. Sota eltítol de Physical Meta-morphosy 2.0, el grup decorrefocs va esprémer elmite del monstre creat perun científic eminent a quise li va escapar de lesmans. La història, comsempre en aquest grup, noés gratuïta. Així, a part defer córrer els participantssota les espurnes del foc,va voler llançar el missat-

ge que tot plegat és unametàfora de la realitat.

Abans s’havia dut a ter-me la Batalla de les Flors,que va guanyar La Grescaamb una reproducció del

Carrilet d’Olot, que fa centanys. El segon i tercer pre-mi van ser per al vaixellde Garfi i Peter Pan deFlor de Fajol i per a la rodade contes d’Els Marxosos

de Santa Pau. La presenta-ció de 2.0, el nou videoclipdels olotins Efecte Croma,produït pel projecte Cooland Clip que promou elsgrups formats per joves dela Garrotxa, i el concertdels Teràpia de Shock vanser els actes rellevants del’última nit-matinada delTura. També hi va haverconcurs de discjòqueis lo-cals, amb Hian, Djota KBS iLoy-V; l’actuació de Lapsusal Party Tura; festa jove,cercatasques i, entre mol-tes altres coses, concertsde reggae i hip-hop. ■

El Pim Pam Pum Foc Olotrecrea en el correfoc del Turael mite de Frankensteina La vintena llarga de diables del grup van repartir foc fins a Sant Miquel,on van oferir un magnífic espectacle a Multitudinària Batalla de les Flors

Jordi CasasOLOT — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

200quilos de pirotècnia vafer servir el Pim Pam PumFoc Olot, d’entre els quals2.400 ‘carretilles’.

A l’esquerra, un dels moments inicials del correfoc. A la dreta, la carrossa guanyadora de la Batalla de les Flors ■ J.C.

8carrosses van participaren el concurs i en laposterior Batalla deles Flors d’aquest any.

Els castellers d’Olot van om-plir la plaça Ferrer amb la sevaactuació a les Festes del Turai van protagonitzar amb elsMarrecs de Salt una actuaciómolt lluïda. A la tarda, van des-

tacar els Beatles versionatsper l’ex-The SupremesAdel Lee Davis. També hi vahaver country, cursa d’orien-tació, balls de saló, animacióinfantil i l’Olotrònica. ■ J.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tocant el cel d’OlotLa colla Garrotxa va guanyarel campionat d’estirada decorda que organitza Almogà-vers Garrotxins. Els Monstresdel Pla de l’Estany i els Escar-bottins van ser segons i ter-

cers. Abans es va fer la cerca-vila amb el gegant Clam,competicions d’escacs, pes-ca i rugbi, mercat d’artesa-nia, titelles i tallers de LaLlavor i el ball del Gat. ■ J.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Farts d’estirarTots per Sant Feliu (TSF)ha instat l’alcalde, per cor-reu electrònic, a signar“amb el nom oficial” en llocdel “col·loquial, o sigui,Juan Alfonso Albo i Alber-ti”, en castellà i sense ac-cent, com en el DNI. Lamissiva ha indignat el go-vern local (CiU-PSC), des-prés que el grup ha impug-

nat el càrrec i el sou del vi-cealcalde, que TSF consi-dera “innecessari” i única-ment adreçat a a “satisferl’ego”. Responent al reque-riment, des del governmunicipal diuen que sem-bla que TSF “pretén ocu-par l’espai electoral de Ciu-tadans” i que Albó “fa ser-vir el seu nom en catalàamb tota normalitat, almarge del que es llegeix enun paper d’identitat”. ■

TSF insta Albó asignar en castellàE.A.SANT FELIU DE GUÍXOLS

POLÍTICA



apatero i Aznar havien fabricaten els últims anys la ficció d’unaEspanya convertida en gran po-tència. Trepitjaven fort i, com

tots els nou-rics, estaven convençuts deles virtuts del “wishfulthinking” sensetocar de peus a terra i fent de perdona-vides. Encaixaven en aquell poema quecomença dient: “Soy español, luzco delmundo en la gentil pavana, sobre el re-cio tahalí de mi tizona, una cruz escar-lata que pregona mi abolengo de estir-pe castellana”. Ara, però, han topat demorros amb la dura realitat i, a part depidolar ajuts als socis europeus quemenystenien amb insolència, petulàn-cia i aires de grandesa,s’han vist obli-gats, doncs, a rellegir Machado, ambaquells versos de “Castilla, ayer domi-nadora, envuelta en sus andrajos, des-precia cuanto ignora.” I, confrontatsamb aquesta cura d’humilitat, han revi-fat el seu sentiment sempre vigent demaltractar Catalunya de pensament,paraula i obra, atès que aquest és el seupunching ball predilecte i la prova evi-dent que en un tema i territori concret,sí que són un poder indiscutible. No hiha dubte que és una maniobra hàbil pera utilitzar conceptes grandiloqüentscom ara el d’espanyolitat econòmica.

SI FEM MEMÒRIA, ENS TORNARÀ la imatgede Pizarro, president d’una empresaelèctrica privada que, tot agitant amb lamà un exemplar de la Constitució i ambuna bandera espanyola al costat del fa-ristol, proclama, com si fos un gover-nant, que Endesa havia de ser alema-nya abans que catalana. Eren temps del’OPA fracassada de Gas Natural que vo-lia comprar duros a quatre pessetes, pe-rò, malgrat els errors, el concepte d’es-panyolitat quedava ben clar. És el quemanta i repetides vegades ha fet servirel ministre Sebastián. El seu florilegi esdivers i variat. “No compreu productesestrangers.” Doncs, mira que si, a partque t’apliquin sancions per violar lesnormes de la UE o l’OMC, els altres pa-ïsos ens ho fessin a nosaltres, queda-ríem ben servits. I ara, pel que fa a l’in-tent de Sacyr - Pemex, diu, indignat,que deixin en pau el govern, que l’espa-nyolitat de l’empresa està garantida ique no té cap amic empresari, com si elqui ha mogut peça en aquest cas no fosel seu íntim, Luis del Rivero, amb el qualhavia intentat l’operació de quedar-seel BBVA. Per part seva, Felipe Gonzá-lez, assessor remunerat de Gas Natu-ral, surt a la palestra per a acusar els ac-

Z

tors de no garantir l’espanyolitat del’empresa i Pemex d’actuar al serveidels interessos mexicans. Hauria estatelegant que fes les declaracions amb ellogotip de l’empresa que legítimamentdefensa i no com a expresident del go-vern. Per cert, si en lloc de Pemex (esta-tal), l’operació la fes el plutòcrata Car-los Slim, també mexicà, ens preguntemsi González hauria dit el mateix, atèsque també el té en nòmina.

AIXÍ DONCS, TOTHOM S’OMPLE LA BOCA dela paraula espanyolitat mirant portesendins en actitud defensiva. Perquè decara a l’exterior, en aquest període de

presentació de resultats, els màxims di-rectius de les principals empreses espa-nyoles s’han presentat als inversors in-ternacionals amb el missatge inequívocque cada vegada són menys espanyols ique volen canviar l’etiqueta. Ja se sapque el diner no té pàtria i, per tant, quedesmarcar-se d’un país que encarnatots els problemes dels estats meridio-nals i perifèrics d’Europa, potser és unamaniobra convenient i no simplementuna falta de patriotisme. De fet, nodiuen cap mentida quan expliquen queles empreses de l’Íbex s’han diversificatmolt a l’Amèrica Llatina. Per exemple,Telefónica en el primer semestre va fac-turar 8.700 milions d’euros a Espanya i14.100 milions d’euros a l’Amèrica Lla-tina. Inditex, la primera empresa mun-dial de confecció, no es presenta maicom a espanyola i es limita a presentarles marques, com per exemple Zara. ElBBVA ha compensat la caiguda dels re-sultats a Espanya amb els creixementsa Turquia i Mèxic. Segons Victor Mallet,al F.T., Gamesa ha venut el 100% de lesturbines còliques a l’estranger. La mar-ca Espanya va, doncs, de mal borràs i noaporta res de positiu. Encara més: devegades fins i tot perjudica. Els bancsespanyols es queixen que les seves ac-cions es veuen a la borsa com a perifèri-ques i, en general, es considera que valmés camuflar l’espanyolitat.

EL BANC SANTANDER, PER EXEMPLE, haconvertit Londres en l’epicentre de laseva activitat i posa l’èmfasi en altrespaïsos. En conclusió, ara és recomana-ble subratllar que, malgrat l’origen es-panyol, les empreses tenen la majorpart de les seves activitats en altres pa-ïsos. A més a més, ara és Telefónica laque s’apunta a la desnaturalització, co-sa perfectament adequada per a unamultinacional de caràcter privat, peròmés discutible quan és un monopoliestatal privatitzat. Sembla que s’em-porta la gestió d’Europa (Espanya inclo-sa) a Londres, sense que, curiosament,hagi aparegut enlloc el delegat de lacompanyia a Europa, és a dir, el ben re-tribuït polític del PP Zaplana. Hi traslla-den també Telefónica Digital, amb2.500 empleats. Quina sort per a lacreació de llocs de treball al Regne Unit,oi? Queda clar, per tant, que l’espanyoli-tat empresarial ja no és negoci. Con-fiem, però, que la deslocalització no es-tigui subvencionada, perquè llavors lapagaríem els de sempre, és a dir,aquests catalans que tant molesten.

Patriotisme econòmic

LA MARCA ESPANYA VA DE MALBORRÀS I NO APORTA RES. DEVEGADES FINS I TOT PERJUDICA

AdvocatFrancesc Sanuy

MONTESOL

Les principals empresesespanyoles s’hanpresentat als inversorsinternacionals amb elmissatge inequívoc quecada vegada són menysespanyols i que volencanviar l’etiqueta

Punt de Vista El Punt Avui expressa la sevaopinió únicament en elseditorials. Els articles firmatsexposen les opinions delsseus autors.


| Punt de Vista | 35EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

LAPUNXAD’ENJAP

JoanAntoniPoch

i ha, en essència, un momenthistòric per a cada poble. Elva tenir Alemanya, que es vatornar a convertir en un sol

país després de la caiguda del Mur deBerlín. El van tenir els països bàlticsdesprés de l’enfonsament de la Unió So-viètica. El van tenir les petites nacionsbalcàniques després del fracàs i enfonsa-ment de la gran Sèrbia.

Fixeu-vos. Des de finals del segle XX to-tes les nacions oprimides d’Europa hanobtingut la llibertat quan el sistema queles ofegava s’ha col·lapsat. Doncs bé, Ca-talunya es troba en la mateixa cruïlla his-tòrica. Espanya ha entrat en col·lapse perraons econòmiques. La revolució que ensmenarà a la llibertat com a poble és eco-nòmica. La derrota econòmica d’Espa-nya és un fet. L’Estat fa temps que està in-tervingut i el president espanyol és un ti-tella en mans dels països rics d’Europa.

Aquells països, començant per Alema-nya, que van abocar carretades de mi-lions durant anys a Espanya –els famo-sos fons estructurals– s’adonen avuique l’Estat els ha malgastat.

El projecte de la classe dirigent euro-pea era enginyós. Espanya havia de cons-truir un sistema autonòmic que fariapossible el desenvolupament econòmicde les regions més endarrerides del seupaís gràcies a aquests ajuts. La jugada,per a Espanya, a més a més, era doble:l’Estat autonòmic era uniformitzador imatava de soca-rel les aspiracions de les

H nacions històriques. Europa es va equivo-car. Espanya no ha estat motor de res.

I això exigeix noves solucions. Els trespròxims anys són claus per a Catalunya.És el temps que les potències que dirigei-xen la Unió Europea reordenaran i clari-ficaran les estructures de poder i cerca-ran una alternativa per aconseguir que,sota la seva tutela, el sud d’Europa fun-cioni i generi riquesa. Ho necessiten.

Hauran de cercar un aliat. Catalunyal’és. Som l’Alemanya del sud d’Europa.Els números ho certifiquen. Seremla corretja de transmissió que faràque el sud d’Europa s’enganxi al treneuropeu i que farà que la Penínsulaes posi a treballar.

En aquesta partida, que ha d’acabaramb la creació dels estats units d’Europa,els grans estats europeus (entre elsquals, per cert, no hi és Espanya) esjuguen el ser o no ser. Catalunya és lapeça clau per fer-ho possible.

I qui liderarà des del país aquestprocés? Ara com ara no ho faran elspolítics, entestats en batalles internesestèrils o obsessionats a aconseguir per

enèsima vegada l’encaix impossible. Ca-talunya serà el primer país del món onla revolució, que serà econòmica, lalideraran les classes mitjanes. De la ma-teixa manera que ens els països del nordd’Àfrica han estat les classes socialsmés desafavorides les que s’han rebel·latcontra els poders fàctics.

A Catalunya, seran les pimes i els autò-noms, el 98% del país, els que faranaquesta revolta pacífica, per treure elpaís de la ruïna econòmica i moral en quèes troba. Ja han perdut massa llençols enla bugada de l’encaix amb Espanya. Elscatalans som un poble pragmàtic, per ai-xò hem aguantat fins avui. El model del’encaix no funciona, doncs canviem-lo.El nou model? L’Estat propi.

El Cercle Català de Negocis fa tresanys que treballa per quan arribi aquestmoment. Sabem que sense les pimescatalanes el canvi no és possible. Peraixò hem fet més de 350 conferènciespel territori fent pedagogia, explicantque un cop més és als empresaris a quiens toca canviar el país. El moment jaha arribat. Ara comença la rebel·lió. Cata-lunya no aguanta més.

Quan la societat catalana aconseguei-xi canviar el model, necessitarem els mi-llors polítics per fer de Catalunya un nouestat europeu. En tenim molts, nomésque estan encegats. Cal que creguin queel canvi és possible. Ara és el moment quetots els catalans empenyem amb força.Jo Tep (Jo Treballo per l’Estat Propi).

Ara és l’hora, catalans

President del CercleCatalà de Negocis

SABEM QUE SENSE LESPIMES CATALANES ELCANVI NO ÉS POSSIBLE

Ramon Carneri Alivés

El model de l’encaixno funciona, doncscanviem-lo. El noumodel? L’Estat propi

La barreja de reivindicació ijornada festiva que impregna

la diada de l’Onze de Setembre desde la seva instauració té aquest anymés sentit que mai. Reivindicació,perquè aquests últims dies Catalu-nya ha estat atacada prenent d’ob-jectiu la llengua, essència del país. Lavigència i continuïtat de la immersiólingüística a les escoles, que presen-ta des de fa 30 anys un balanç d’èxit,ha de ser defensat pels mestres,pels pares, pel govern i en definitivaper tothom que cregui en els valorsde la cultura, la integració i la convi-vència, més enllà de qualsevol ideo-logia i procedència. Hi ha encara elrecord de la retallada de l’Estatut,atac a la sobirania d’un poble quel’havia votat. Sumada la retallada ala marginació del nacionalisme cata-là en la reforma de la Constitució, ésprou evident que ens trobem davantun nou centralisme espanyol quepot conduir Catalunya a la margina-litat. Però malgrat això, la crisi eco-nòmica i l’atur, Catalunya té prou ac-tius per sortir-se’n sempre que, comva dir Josep Guardiola en rebre lamedalla d’or del Parlament, ens po-sem a treballar per superar les difi-cultats. Guardiola és nomésl’exemple ara amb més projecciód’una Catalunya que no només tébons futbolistes sinó també bonsmetges, bons informàtics, bonsmestres, bons empresaris, bons tre-balladors, molts emprenedors icreadors en tots els àmbits. El capi-tal humà i fins i tot econòmic hi és. Elsacrifici d’ara ens ha de portar a unanova esplendor. Abans-d’ahir va mo-rir Josep Termes, un referent entreels historiadors del país. Ell havia ditque Catalunya és un miracle a Euro-pa. Miracle de supervivència, tambéde la llengua, després d’haver-hoperdut gairebé tot el 1714. Els mira-cles tenen alguna cosa de sobrena-tural. Benvinguts siguin, però Cata-lunya no vol un futur de miracles sinóde país normal amb plenitud.

Reivindicarla plenitudde Catalunya

EDITORIAL

Edita: HERMES COMUNICACIONS S.A.President: JOAN BOSCH I ROURA.Vicepresident: JOAN VALL I CLARA.Consell d’Administració: ISABEL BOSCH I PI, JORDI BOSCH I ROURA, DAVID MARCA I CAÑELLAS, JOAN RIBASI FEIXAS i ESTEVE VILANOVA I VILA.Comissió Permanent del Consell Editorial: NARCÍS-JORDI ARAGÓ (President), JOAN BOSCH (Vicepresident1r), JOAN VILLARROYA (Vicepresident 2n), JOAN BALLESTER, JORDI BOSCH, PEP COLLELLDEMONT, ROSAFONT, JAUME OLIVERAS, JOAN RIBAS, LLORENÇ SOLDEVILA i ESTEVE VILANOVA.Defensor del Lector: PEP COLLELLDEMONT I OLIVA ([email protected]).

Directora General: ANNA MARIA RIBAS.Subdirector General de continguts: JORDI GRAU.Directors Comercials: SANTI AMORES, EVA NEGRE i CRISTINA TAULATS.Administració: CARME BOSCH. Compres: LLUÍS CAMA. Distribució:CONCEPCIÓ CASALS. Màrqueting: TONI COROMINAS. RecursosHumans: MIQUEL FUENTES. Finances: MANEL GÓMEZ. Serveis alLector: CARLES GRI. Sistemes d’Informació: JOSEP MADRENAS.Relacions Institucionals: XAVIER PAJARES. Comunicació: ALBERTPARÍS. Difusió: EDUARD VILLACÉ.

Director: MIQUEL RIERA i PLANAS.Subdirector: XEVI SALA.Redactors en Cap: NARCÍS GENÍS, TURA SOLER (Societat).Comarques Gironines: Països Catalans i Economia: ANNA PUIG; Cultura i Espectacles: XAVIER CASTILLÓN;Apunts: MONTSE MARTÍNEZ, PERE GORGOLL.Informació General: Política: ANNA SERRANO; Europa-Món: PILAR ESTEBAN; Economia: JOAN ARMENGOL;Opinió: TONI BROSA; Societat: CARLES SABATÉ; Cultura i Espectacles: JAUME VIDAL; Comunicació: GEMMABUSQUETS; Disseny: JORDI MOLINS; Fotografia: ANDREU PUIG; Documentació: CARME TORNS; Tancament:ANTONI DALMAU; Llengua: QUIM PUIGVERT; Elpuntavui.cat: ENRIC SERRA.


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201136 | Punt de Vista |

ENSÍSIF

JordiSoler

A Jacques Chirac li passa el mateixque a la llengua catalana: la seva sa-lut està degradada, però no per aixòs’escapa d’anar als tribunals. Compassa, però, tan sovint també ambcoses que afecten els catalans, jutja-ran Chirac en absència, amb els seusrepresentants oficials i prou. No cal-drà, doncs, que algú es molesti a po-sar cap banc d’acusats a la sala per-què Chirac no hi serà assegut escol-tant-los. Els metges diuen que té ano-sognòsia i recomanen que no hi vagi.Pronostiquen que, si anés al judici, laseva salut se’n ressentiria. Sí, ja elsho explico: l’anosognòsia és un tras-torn de la percepció que nega la prò-pia patologia. Chirac es pensa que es-tà bé, però els metges diuen que estàmalalt i diuen també que s’enganya.És el mateix que ens passa a moltscatalans, que arribem a enganyar-nos com fa Chirac encara que la nos-tra percepció de la realitat sigui exac-tament la contrària: nosaltres vingapensar i vinga dir que el país o que lallengua estan malament, però elsnostres metges, que són jutges o al-guns polítics que no ens mereixem,vinga dir-nos que ens enganyem ique país i llengua estan molt millordel que ens sembla. És per això queno hi ha dia que no recaptin diners ique els inverteixin al que, ben mirat,és la suma i no la resta d’Espanya, iés per això també que, fa uns dies,Enric Millo, que és un de tants homesconstitucionals del PP, votat per ca-talans com vostès o com jo, va resu-mir majestuosament l’anosognòsiadel govern de Convergència i Unió ide gran part del país en una frasedigna d’estudi. “CIU es comportacom un piròman encenent un focque no existeix.” Ja veuen, doncs,el que som: uns piròmans fracassatsque s’espanten per un foc que nitan sols no s’ha encès. Tot és amabili-tat i justícia per part d’ells. Xaropde Constitució per entendre’ls.

Un bancsenseacusats

DE SET EN SET

XavierCortadellas— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Escriptor

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Somniar no costa

b Llegeixo en diferents dia-ris que per demostrar queles retallades no són tan do-lentes, tots aquells amb uncàrrec públic assolit directa-ment o indirectament enunes eleccions renuncien,tant ells mateixos com elsfamiliars directes, a anara la sanitat privada peranar a la pública i seguir-hiels torns d’espera.

Els que tinguin fills enedat escolar els duran a lesescoles i les universitatspúbliques.

A les properes eleccions ales Corts espanyoles, a Ca-talunya es presentarà unallista única amb personesde tots els partits represen-tats al Parlament que, pelque fa a temes que afectinCatalunya, votaran el que esdecideixi al Parlament.

A les reunions i les entre-vistes que tinguin lloc en ter-ritori català amb represen-tants de l’Estat espanyol esparlarà català i, si cal, s’uti-litzarà un intèrpret.

Els esportistes catalansno volen formar part de lesseleccions espanyoles.

A Madrid estan tan empi-pats que, fins i tot, s’estanplantejant expulsar-nosde l’Estat espanyol.

I també...!Ostres, què són aquests

crits... Ah!, són els meusnéts...

Avi, avi, que t’has ador-mit? Que somiaves?JOAN MARTÍNEZBordils (Gironès)

Hi tornarem?

b Som a punt d’encetar elcurs. Els nostres fills torna-ran a l’escola, un any més,il·lusionats per veure de nouels seus companys, els pro-fessors… Tornaran a co-mençar les seves activitatsextraescolars, els esports…Tornaran a atapeir els seushoraris… i, com sempre, en-mig de tant de tràfec, conti-nuaran creixent i aprenent…Que bé!, d’aquí a nou mesos

tindrem un fill una mica mésculte que no pas ara. Ambuna mica de sort, si en arri-bar les notes a la fi del cursveiem més d’un cinc en llen-gua, donarem les gràcies ala professora perquè ha en-senyat ortografia al nostrefill… Ara bé, si en arribar acasa un dia el nostre fill enscontesta malament, diu pa-raulotes, no vol fer els deu-res…, llavors anirem a tro-bar-la i li preguntarem quèés el que s’ensenya a aque-lla escola que els nens ensurtin tant mal educats.

A l’escola, els mestrestambé fomenten valors,

mentre ensenyen a sumari a restar els nostres fills,però... i nosaltres? Nosal-tres, els pares, tornaremtambé a l’escola?

Tornarem a arribar a ca-sa, cansats després d’un in-tens dia a la feina, i ens inte-ressarem pel que ha fet elnostre fill aquell dia a l’esco-la o l’ajudarem amb aquellproblema de matemàtiquesque no li acaba de sortir?Tornarem a agafar un llibrede lletra de pal i ens asseu-rem amb aquell fill petit queestà aprenent a llegir?

Tornarem a sacrificar elnostre descans de cap de

setmana per anar amunt iavall per veure partits defutbol o de bàsquet delsnostres il·lusionats petitsMessi o Gasol?

Tornarem a buscar el mo-ment per parlar amb el nos-tre fill adolescent de tot allòque comença o que aviatcomençarà a descobrir?Hi tornarem?

Les vacances s’acabenperò el nostre paper com apares continua sigui quinasigui l’edat dels nostres fills.Hem de ser allà, al costatd’ells i dels seus professors,de la seva escola, perquèla tasca de l’educació delsfills és una tasca conjuntade la família i l’escola.M. TERESA PRATBanyoles

Els ‘nous’ rics

b Em fan por els polítics,molta por. Ara amb l’amena-ça de reimplantar l’impostde patrimoni, ahir amb el fetd’haver de modificar laConstitució per la seva in-competència, i vés a saber elque s’inventaran demà. Emfa por quan llegeixo que elsresponsables del govern deMadrid diuen que Espanyaaguantarà, que no hi hauràuna altra recessió i que nofarà falta cap rescat. En elsúltims anys no han encertatgairebé res en matèria eco-nòmica. Tal com estan lescoses, la classe mitjana somara els rics i haurem de con-tribuir encara més. Els quetenim un sou relativamentdecent i continuem treba-llant per tirar endavant la fa-mília sense aclaparaments,encara que sense abundàn-cia, ja som la classe privile-giada que haurà de pagarmolt més per molt menys.No se m’acut cap fórmulamillor per acabar de destruirun país. Els realment rics,molt pocs, continuaranigual, però s’ha de vendrefum i donar la sensació queels que manen fan algunacosa. Quina por que em fan.ANTONI VILA GORGSanta Coloma de Farners

b Em presento, sóc Gemma de Luna, mestra jubilada.He treballat per l’escola catalana tota la meva vida. Vaigrebre la formació a l’escola de mestres de Sant Cugat.Vaig estudiar logopèdia a Sant Pau i he estat la primeradegana del Col·legi de Logopedes. He treballat a l’escolapública fins a la jubilació com a mestra ordinària i dinsels serveis Sedec (Servei d’Ensenyament del Català) iLIC (llengua i cohesió social). Sempre he ensenyat encatalà dins el programa d’immersió lingüística. I dei-xeu-m’ho dir: el que pretén aquest programa pedagògicés que la mainada, com a mínim, sigui bilingüe, obrint lescapacitats al plurilingüisme. A causa del seu origen, mol-ta de la nostra mainada és capaç de parlar més de duesllengües, malgrat no pertànyer a les capes més afavori-des de la nostra societat, perquè es troba avesada a par-lar diverses llengües i això dóna més capacitat per com-prendre millor el món. Aquesta realitat tothom l’ha po-guda comprovar al seu entorn més immediat. Tots sa-bem que la mainada, amb una bona pedagogia, és capaçde parlar diverses llengües, perquè no té cap prejudicipolític. Hem de crear una societat plurilingüe sense capprejudici perquè puguin parlar llengües, totes les quenecessitin per avançar, tant si és l’anglès com el xinès.Un món monolingüe no va enlloc.

Hauríem d’escoltar els que en saben: l’Ignasi Vila, enJosep M. Artigal, en Joaquim Arenes, etc. BenvolgudaIrene, escolta la veu dels teus mestres. Ells i elles estancada dia al peu del canó fent aquesta feina, necessiten elsuport, l’empenta i la confiança del departament, la for-mació i el convenciment de la tasca ben feta. Ells i elleshan transformat el país. M’acomiado amb les paraulesd’Espriu en la veu d’en Raimon: “Ens mantindrem fidels,per sempre més, al servei d’aquest poble.”

Carta oberta a la consellerad’Ensenyament

GEMMA DE LUNA, mestra. Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-centscaràcters d’extensió. ELPUNTAVUI es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades ambpseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

EL LECTOR ESCRIU



Mira que fa temps de la fa-cècia, però a casa encarariem quan rememorem ladita d’Aznar sobre el catalàen la intimitat. Segur, fouun dels seus pensamentsmés celebrats i durantmolt de temps figurarà enl’imaginari d’aquest país,almenys mentre no asso-lim la independència. En

nits d’insomni, és fàcilimaginar José Mari a solesamb la Botella fen exerci-cis de llengua, quan tot-hom sap que és en aquestaintimitat quan els jocs dellengua s’exerciten millor.En una presidència delgovern central que se’nsféu molt llarga, Aznar dei-xa aquesta perla.

Però el que molts pren-guérem com una humora-da, en determinats àmbitses féu qüestió de fe i s’anàcultivant entre les estratè-

gies ideològiques. Als des-patxos del Partit Popular,a Catalunya, els agradaque es conservi el català,però en la reserva de la in-timitat i com a estudi an-tropològic, aquell que afi-ciona els filòlegs i es reser-va per a classes magis-trals, lluny de l’ús norma-litzat al país. Potser per ai-xò, quan s’envien notesentre ells –al meu poble,amb alcalde popular, entenim un exemple clar–,les escriuen en castellà,

perquè diuen que és unallengua que, en públic ien la intimitat, tothomentén a Catalunya.

En la defensa d’unallengua que per a algunsmarca la secular unidadde destino en lo universal,Alícia Sánchez-Camachoha potinejat en el territorieducatiu, reclamant unssuposats drets lingüísticsque ningú li havia negat iposant en qüestió la bonapolítica d’immersió lin-güística que s’ha anat tre-

ballant durant una trente-na d’anys de feina ben fe-ta. Tot el que ha servitper cohesionar dues co-munitats de procedènciadiversa i amb bagatgesculturals distints, perconstruir un projecte desocietat sense tensions,on la gent s’entengui par-lant, la insensibilitat d’ungrup d’irreductibles salva-dors de la pàtria –em negoa pensar que tots els popu-lars catalans pensen elmateix– pot tirar-ho per

terra. On no hi havia con-flicte, avui, almenys, hiha un interrogant.

Talment, hi ha cosesamb les quals no es juga,amb les quals no es potpermetre retrocedir niun pas. Des de la societatcivil cal defensar els nos-tres drets sense cap menade renúncies. I si els popu-lars avancen per aquestcamí, cal que tots elspartits, tots, marquin lalínia vermella que ningúno ha de traspassar.

Llengua per a la intimitatJaume Oliverasi Costa— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

mitjan anys vuitanta,des de Catalunya s’ob-servava l’entrada d’Es-panya a la Comunitat

Europea amb la convicció queaquell procés duria el país a la in-dependència. Bé, de fet no es par-lava d’independència perquèaquesta era una paraula que feiapor al nacionalisme i es buscavend’altres termes com ara “sobira-nia” o “autogovern”, però en elfons venia a ser el mateix. L’argu-ment fort defensava que les insti-tucions supranacionals anirienbuidant de competències els es-tats i que d’aquell trànsit en sorti-rien reforçades les regions ambsentit i sentiment nacionals.Vint-i-cinc anys més tard, és clarque el procés no ha acabat de sor-tir tan rodó com s’anunciava, pe-rò Déu n’hi do, de la laminació deles competències estatals, vulldir. En aquest lapse, els estatshan perdut competències nacio-nalment tan cares com ara elcontrol de les fronteres interiorsi la moneda, i els exèrcits tambéhan quedat escapçats. Ara: el queés més dubtós és que en aquestsvint-i-cinc anys Catalunya hagiactuat amb prou habilitat peranar-se desfent del jou espanyol.Més aviat fa la sensació que s’hadesaprofitat una ocasió que sem-blava immillorable, per raonspròpies i alienes, que de tot hi hahagut, i perquè s’ha perdut eltemps en tàctiques que ara s’handemostrat poc eficients, com arala del peix al cove i el federalisme.Per dir-ho en termes de les cièn-cies polítiques, mentre que Espa-nya ha perdut poder dur, Catalu-nya no ha usat el seu poder tou,

A

que és la capacitat d’aconseguirel que es pretén no per una forçaque no es té sinó a través de re-cursos més sibil·lins.

EL PROCÉS de desmantellamentdels estats, o millor, de muntatgede la UE no s’ha acabat. Els pares

fundadors van deixar dit que Eu-ropa es faria a còpia de petits pas-sos que anirien creant solidari-tats de fet entre els estats mem-bres. Tanmateix, si ens hi fixembé, Europa s’ha construït a gam-bades. Vull dir que ha estat en elsmoments de crisis greus quan

s’han fet els passos més decisius idecidits. Tampoc ens ha d’estra-nyar; la UE va néixer l’endemà dela II Guerra Mundial. El darrerexemple del que vull dir és l’euro.No se’ns hauria d’escapar quees va implantar després de lacrisi del sistema monetari euro-peu de mitjan noranta. Les pari-tats fixes que s’havien aprovatvan ser un terreny abonat per-què els especuladors anessinjugant ara amb una moneda,adés amb l’altra, fent anar decorcoll els bancs centrals que es-taven obligats a comprar o ven-dre les seves monedes per man-tenir les paritats. No hi va havercap més remei que crear una mo-

neda única per no quedar tots ar-ruïnats. Ara està passant una co-sa semblant amb els deutes pú-blics, sense que això vulgui dirque no hi ha raons objectives perexplicar el sotrac en què som fi-cats. Per això em penso que la so-lució que s’acabarà imposant se-rà més Europa; en aquest cas,una Europa fiscalment i social-ment més integrada i única.

ELS ESTATS VAN CEDINT compe-tències a les institucions euro-pees, però sense perdre poder;del dur, s’entén. El mànec de lapaella encara el tenen ben afer-rat. Ara: el que s’ha de compren-dre és que aquest és un procés ir-reversible. La solució a la crisieconòmica i de l’euro actuals noés prescindir de l’euro i desmun-tar la UE. Ben al contrari, ésaprofundir-hi. I això és el que pas-sarà, amb més celeritat o ambmenys, amb més reticències oamb menys. Ho hem de saber i hohem de comprendre. La sobira-nia en el segle XXI es definirà enqüestions de poder semidur, o se-mitou, que són els instrumentsque sempre acompanyen el po-der dur, com ara la llengua i la ca-pacitat fiscal i d’ordenació electo-ral i del territori i disseny d’in-fraestructures. Per tant, no de-uen ser pas casuals els darrersconflictes sorgits entre Catalu-nya i Espanya. Com aquell quidiu, tot està per fer, però perquèsigui possible, la capital ha de serBrussel·les i no pas Madrid. És adir, que si fos el cas, Catalunya ar-rabassaria la independència aMadrid, però seria Brussel·les (iWashington) qui la hi concedís.

Catalunya, capital Brussel·les

EN ELS ÚLTIMS VINT-I-CINC ANYSÉS DUBTÓS QUE S’HAGI ACTUATAMB PROU HABILITAT

PEP DUIXANS

Periodista, autor del llibre ‘Josep Suñol i Garriga.Viure i morir per Catalunya’ (Pagès, 2011)Jordi Badia

La sobirania en el segle XXI es definirà enqüestions de poder semidur, o semitou,instruments que sempre acompanyen elpoder dur, com la llengua i la capacitatfiscal i d’ordenació electoral i del territori


Ensha arribat

Fora decontext

Una raraestadística

Una entitat espa-nyolista exhibeixdades del Ministerid’Educació per de-mostrar que el co-neixement de l’es-

El diari ABC va publi-car divendres unanotícia en la qual,basant-se en unaenquesta, assegura-va que el 80% dels

panyol dels escolarscatalans és “pès-sim”. Sí, però supe-rior a la dels esco-lars d’Andalusia,Múrcia i Canàries.

catalans volieneducació bilingüe.Era una interpreta-ció discutible sobreuna enquesta sensefitxa tècnica.

Vaig fer tot l’ensenyamentobligatori en espanyol.Vaig començar a tenircontacte amb el catalàal segon curs del batxille-rat elemental. Eren classesvoluntàries. M’hi va apun-tar el meu pare. Per ami va ser una tocada denassos. Jo no veia a quètreia cap tot allò; però elmeu pare, que durant laRepública havia estudiaten català, em va dir queja sabia el que es feia.Prou que ho sabia.

Després, a l’escolavan començar a fer unaclasse setmanal de catalàa tots els alumnes. Comun idioma estranger id’amagat, perquè la feienpassar com a hora d’estu-di d’altres matèries.

A la universitat, un copmort el dictador, vaig co-mençar a tenir un contac-te més normal amb el ca-talà. Al principi encara se’lconsiderava com una llen-gua estrangera, però a poca poc es va convertir enl’idioma vehicular, com esdiu ara. Ningú no va pro-testar mai a l’aula.

Llavors vaig començar asentir-me estafat, perquèdurant anys m’havien es-tat ensenyant en una llen-gua molt rica i respecta-ble, però que no era lapròpia del meu país.

Aquesta immersió suigeneris i tardana va fer demi un perfecte bilingüe,una qualitat comuna a totsels catalans, però rara en-tre aquells que viuen alnostre país i que volenmantenir-se voluntària-ment estrangers.

Ara hi ha qui diu que totaixò s’ha d’acabar, queels catalans hem anatmassa lluny. Que l’espa-nyol està en perill d’extin-ció. Menteixen, i ho saben.

Començaríem cedint enaixò i acabaríem aprenentun altre cop la nostra llen-gua com si fos un idiomaestranger. Ni parlar-ne.

Estranger

Apunts

LluísMartínez

L’11 de setembre del 2001vaig canviar un costum.Fins llavors havia assistitcada any a l’acte matinalque s’organitza a Mataródavant una pedra que és unmonument a Rafael Casa-nova. Tots els partits hipassaven. Primer arriba-ven els socialistes fentaquell mig somriure dis-plicent de qui diu venimperquè hem de venir pe-rò nosaltres sabem queaixò de la Diada és un in-vent de Jordi Pujol queels nostres amics histo-riadors de l’Autònomaens diuen que no aguan-ta una anàlisi rigorosa.Seguien darrere seu elsde Convergència i com

L’ofici de viureVuits i nous

per no contradir-los po-saven el ram de flors almonument com qui el di-posités als peus de Pujolen persona. Els d’Unióaquell dia anaven sepa-rats dels de Convergèn-cia, i situats amb unciódavant la pedra nomésels faltava dir en veu altaque sobre ella edificarienla seva església. Si els deConvergència confonienRafael Casanova amb elpresident en aquell mo-ment en exercici, elsd’ERC el prenien per Ma-cià i Companys, tots dosa la vegada. Era una pe-dra amb moltes vetes.Passaven després elsd’ICV com dient enreti-reu-vos que ara venim elsautèntics. Els del PP dei-xaven una rosa com si lapedra fos pedra foguera iels hagués de cremar, ifugien. Al final es feienamiguets i tots junts can-

taven Els segadors arros-segant la música i ambles estrofes capiculades.Cansat de tanta comè-

dia, aquell 11 de setem-bre del 2001 vaig anar almonument havent calcu-lat que tots ja serien fora.

Vaig fer unes personalsreflexions com un monjode la Trapa i me’n vaiganar a casa a dinar. Al’hora de les postres vaigveure per televisió elsatemptats a les TorresBessones. Al primeravió, vaig trucar a la re-dacció de Girona per siem necessitaven, i emvan dir que no. Al segon,em van trucar ells per-què hi anés corrents.

Diu que tothom recor-da on era i què feia al mo-ment dels atemptats deNova York. Aquest és elmeu record. Vaig arribara Girona més que infor-mat després d’escoltar elmagnífic programa de rà-dio que Gaspar Hernán-dez va improvisar a latarda. Vaig pensar queen Gaspar era un feno-men. Ara fa un programade reflexió i ajuda que esdiu L’ofici de viure.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ManuelCuyàs

ANTHONY GARNER


Nens. A casa meva mai noparlem en castellà; i mai vol dirmai. I no és pas perquè li tin-guem mania, al castellà, no éspas perquè sabem, posem percas, que el castellà no és sinóuna llengua regional de la penín-sula Ibèrica imposada a Catalu-nya perquè la gent d’aquí –permanllevar les paraules d’un diaricastrense que es van publicar el1909– “parli espanyol, pensi enespanyol i es comporti com a es-panyola, tant si ho vol com sino”. No. Si els únics idiomesparlats a casa meva són el cata-là, l’anglès i l’holandès és perquèles circumstàncies ho han volguti punt. Malgrat això i malgratanar a una escola pública en què,naturalment, el català és la llen-gua vehicular, els meus fills jatenen, als vuit anys, un dominimés que acceptable del castellà.És més, diria que el parlen unxic millor que les llengües sep-

L’endemàdel dissabte

tentrionals dels seus pares.

ccc

Inundacions. I si això ésaixí no és només perquè a l’esco-la ensenyen el castellà i l’ense-nyen bé. És perquè fora de l’es-cola, a la televisió, als jocs infor-màtics, en les converses delsadolescents i en un munt d’al-tres llocs, existeix una immersiólingüística de facto en castellà.Catalunya –la Catalunya quoti-diana, la que pul·lula fora de l’au-la– ha estat immergida en caste-llà des de fa anys i panys: n’estàamarada, n’està xopa, els xàfecsno paren i fins i tot així, hi haqui desitja el diluvi final.

ccc

Hipòcrites. En part per-què vull que els meus fills creixinautènticament bilingües (de fet,

en el seu cas concret, quadrilin-gües) i en part perquè prenc ladefensa ostensible de la llibertatindividual invocada per uns uni-onistes empedreïts disfressatsde ciutadans del món i uns ultra-

castellanistes neguito-sos disfressats de lega-listes neutres –ja sabenqui són– com un insult,una escopinada, a la me-va intel·ligència (i posa-ria la mà al foc que nosóc l’únic) he estat mi-rant les opcions possi-bles per si de casaquests polítics se’n sur-tin, amb la seva estratè-gia pseudojudicial. Emva donar una pista invo-luntària el senyor Rajoy,que no viu pas a Catalu-nya, quan va declamar,el dimarts passat: “Siningú compleix la llei i lessentències, tenim un

problema, que és que liquideml’estat de dret.” Perfecte: liqui-dem-lo, doncs! L’estat, eh?, nopas el dret. El de decidir, vull dir,que, pel que es veu, s’ha conver-tit en l’únic que ens queda.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Matthew Tree

El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, enuna imatge recent ■ EFE


— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A raig

La frasedel dia

“Necessitem Catarres que es casin amb Jenifers, ja que aquestessón una part important del país”

Jordi Pujol i Soley, PRESIDENT DE LA GENERALITAT ENTRE EL 1980 I EL 2003

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Xevi Xirgo

“No ho entenc.Pago més que elsaltres i tarden més aarreglar-me el llumdel replà. Potser haarribat l’hora decanviar de pis”

Veïns d’escalalegeixo que aquest semestre lesvendes de pisos han tornat acaure en relació a l’any passat.Jo ja fa temps que hi dono vol-

tes, a això de canviar de pis, i potserara seria un bon moment. Començo aestar una mica tip dels veïns. En tincun que quan fan toros posa el volumde la tele a tot drap i quan li vaig insi-nuar que l’abaixés em va dir que el quehauria de fer és mirar-los jo també acasa meva, que estan molt bé. Li vaigcomentar al president de la comunitatde veïns, però em va dir que si no li par-lava en castellà no m’entenia. I em vaarribar a dir que a casa meva tambél’hauríem de parlar més, el castellà,que això del català està bé però és d’es-tar per casa, i que si no els ensenyo elcastellà els meus fills no seran mai nin-gú. Va una mica sobrat, aquest presi-dent. Fa tants anys que ho és que no

L només es pensa que el seu càrrec és vi-talici sinó que, a més, quan hi ha qualse-vol problema amb els veïns em semblaque està conxorxat amb el col·legi demediadors i sempre fallen a favor seu. Ial tercer primera en tinc uns que no séde què treballen però tot el dia estan defesta. A més, ara ho sé del cert, jo pagomés que la resta de comunitat de veïnsi, en canvi, el llum del meu replà quanno crema tarden mesos a canviar-lo.Aquest matí, 11 de setembre, he miratles ofertes immobiliàries al diari. Sóncars. Però veig que hi ha un pis bé depreu i sense moblar aquí a prop. És al’edifici Europa, que està una mica atro-tinat però encara s’aguanta. Comparti-ria replà amb un suec, un francès i unalemany. No ho sé. M’atrau sobretotla terrassa. Té unes vistes al món es-plèndides. I jo estic tip del pati interiori de veure-hi sempre els mateixos.

[email protected]

Tal dia com avui fa 297 anysBarcelona capitulava da-vant l’escomesa militar deles tropes felipistes en undels últims episodis de laguerra de successió a la co-rona espanyola. Les institu-cions catalanes, legítimesrepresentants del poble ca-talà, van decidir sobirana-ment fer costat al candidatdels Àustria. Set anysabans, les institucions ara-goneses i valencianes ha-vien experimentat en carnpròpia què significava cau-re sota el jou d’un Borbó.Com calia esperar, la desfe-ta militar va comportar lasupressió immediata d’ins-titucions sobiranes i legíti-mes i la uniformització ambels usos castellans. Els de-fensors de Barcelona noeren independentistes, enel sentit modern d’aquestterme, però no podem dub-tar que defensaven Catalu-nya. Com ara.

JordiPalmer

El timbal

297 diades

a mala notícia és un nou11 de setembre en quèsobre la taula i com a

reivindicacions perennes,cròniques, estirades, hi ha ladefensa d’una llengua que maiacaba de sortir de la precarietat,qüestionada sempre per un estatque la veu com a impròpia iinsolvent. I també l’exigència dela justícia fiscal. El darrer governde Catalunya demana –diu queho farà– una nova revisió a un

L estat que perpetra l’espoli ambconeixement de gran causa.Mentre el govern espanyolreclama que la Generalitatredueixi el dèficit anual de 8.000milions a 2.500 per adequar-se ala nova redacció constitucional,el dèficit fiscal és una incògnitademolidora entre especulacionsextraoficials que van dels 10.000als 20.000 milions. Senserobatori ni escarni, Catalunyainvertiria en allò que volgués en

comptes de retallar prestacionssocials. La bona notícia, mestreGuardiola, és que persistim.Aixecant-nos d’hora o tard, ensmantenim vius i ens sentim mésforts i amb més raó. I potser síque algun dia entendrem deltot que convésegar cadenes.

VicentSanchis

DesclotDues notícies


L’ensenyament ha esdevingut tancomplex que cada començament decurs és un meló per obrir. Una profes-sora veterana, d’aquelles amb empen-ta, que s’arremanga en lloc de rondi-nar, em deia que li han passat les llistesdels alumnes d’enguany amb tot decreuetes i senyals. Aquest acaba d’arri-bar de la Xina, aquest viu amb els avis,aquest ve rebotat d’un altre institut,aquest acumula més amonestacionsque dies lectius, aquest viu deixat de lamà de Déu... A tots els savis de Vilatris-ta que afirmen tenir la vareta màgicade l’ensenyament els voldria veure al’aula amb llistes d’aquestes a les mans.

Jo vaig ser cap d’estudis de dos insti-tuts. A tots dos llocs em trobava sovintque havia d’atendre famílies i jo no te-

nia cap informació a mà, per això vaigpromoure un fitxer centralitzat ambles dades bàsiques dels alumnes (foto-grafia, nom, adreça, telèfon, noms iprofessions dels pares, situació acadè-mica, avaluacions actualitzades...). Uncompany va ampliar i afinar unsquants epígrafs de manera que perme-tessin elaborar estadístiques útils peral centre. Com sol passar quan una co-sa funciona, d’altres instituts vanadoptar el mateix model de fitxa.

Aquelles fitxes avui no servirien pera res. Només per mesurar la transfor-mació de la societat i, doncs, de l’ense-nyament. Llavors no preguntàvem dequin país venia l’alumne, quant detemps feia que era entre nosaltres,quantes llengües parlava ni quina erala seva llengua familiar, que pot sermés d’una. Tampoc no serveix de gairedemanar el nom del pare i el de la ma-re. I tampoc el nombre de germans.Ara hi ha tants pares de facto com bio-lògics, tants mitjos germans, tantes fa-mílies reestructurades i tantes de des-estructurades, que no tinc ni idea decom ha de ser avui mateix una fitxaque contingui la informació essencialde cada alumne. L’únic que veig clarés que l’apartat “observacions” ha dedisposar d’un espai generós.

LA COLUMNA

Les llistesd’inici decurs

L’apartat “observacions” ha dedisposar d’un espai generós

RamonSolsona— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —



ovament, el curspolític i cívic a Cata-lunya s’enceta ambla Diada Nacional.

Una Diada que, per primeravegada, se celebrarà amb l’ab-sència física del president Bar-rera, traspassat recentment ia qui vam acomiadar amb elmés alt sentit institucional ide país, que sens dubte merei-xia. O potser, per la seva tallahumana i cívica, el presidentBarrera hi serà més presentque mai, perquè afirmar lacondició catalana sense fissu-res, d’una manera autèntica ientenedora, i reclamar ambcontundència i exigència de-mocràtiques el que ens pertocanacionalment estaran persempre més associats al dir ial fer de qui tan brillantmentva dirigir el Parlament deCatalunya recuperat en laseva primera legislatura.

SEGUINT EL SEU EXEMPLE, el delsaltres presidents del Parlamenttraspassats i el de tantes i tan-tes persones que arreu del país,i generació rere generació, hanconsagrat les seves vides aengrandir Catalunya en lesmoltes facetes de la vida social,cultural i econòmica, no tenimcap altra sortida, ara i aquí,que no sigui donar vigència iimpuls a l’ideal catalanista enla nostra quotidianitat, tot vi-vint la pàtria i posant els fona-ments per poder viure-la en ple-nitud. És aquesta una respon-sabilitat que hauríem d’assu-mir tothom, i al llarg de l’any,tot i que en commemoracionscom la que fem avui adquireixtot el sentit reclamar-la.

N

HI HA QUI VOLDRIA DESCAFEÏNARla Diada, fins i tot banalitzar-la. L’hem de viure, per contra,amb intensitat, emoció i fer-mesa: la Diada Nacional de Ca-talunya serà festa i reivindica-ció alhora mentre hi hagi en-trebancs en el nostre caminarcol·lectiu cap a l’autogovern,mentre es vulgui atemptarcontra la convivència i la cohe-sió social a Catalunya, mentrehi hagi agressions a la identitatcatalana, a la llengua i al dretpropis, mentre no ens respec-tin com a poble que vol gestio-nar el seu present i definir elseu futur, i que ho fa pacífica-ment, amb un alt contingut de-

mocràtic, i d’una manera soli-dària amb el seu entorn esta-tal, europeu i mediterrani.

L’ACTUALITAT IMPOSA enguany,malauradament, uns elementsde preocupació: la reforma ex-

prés de la Constitució, que hatrencat el consens constitucio-nal, i la decisió judicial recentque pretén fer trontollar la im-mersió lingüística a les escoles.No ens haurien de sorprendredel tot, però, perquè responen

a vells missatges i tics centra-listes, loapitzants, d’incom-prensió radical del que és i re-presenta Catalunya. La nostraresposta ha de ser contundenti clara: contra els que volendinamitar el nostre modellingüístic, que ha estat una op-ció pedagògica d’èxit que haevitat que se sembressin lla-vors de segregació ciutadana ales escoles, contra els que vol-drien tallar les ales al nostreautogovern, cal molt consensi molta determinació, i anarconstruint nació i societat,fent país, sense trepitjar nin-gú, però sense deixar que enstrepitgin impunement.

ESTIC CONVENÇUDA QUE ENS ensortirem, que progressarem,que avançarem pel camí de lallibertat i de la justícia, ambconcòrdia. Vull transmetre-us,per acabar, aquest missatge dedignitat, de confiança, d’afir-mació i, sobretot, de sintonia.Per això, allà on sigueu, des dellloc on llegiu aquestes ratlles,us expresso un desig fratern depau i de progrés, i us encoratjoa contribuir, braç a braç, a ladifusió d’una catalanitat ober-ta, constructiva, compromesai reivindicativa, que guanyael present, que mereix i recla-ma respecte, que necessitaprogressar amb l’aportació detotes i tots, i que, amb totsels matisos, accents i intensi-tats, permeti sumar més imés persones a la causa delcatalanisme, que serà invenci-ble si és la causa de tothom.

QUE TINGUEU una bona DiadaNacional de Catalunya!

Novament, la Diada Nacional

CAL MOLT CONSENS I MOLTADETERMINACIÓ, I ANARCONSTRUINT NACIÓ I SOCIETAT

JORDI SOLER

Presidenta del Parlament de CatalunyaNúria de Gisperti Català

Us encoratjo a contribuir a ladifusió d’una catalanitat oberta,constructiva, compromesa ireivindicativa, que guanya el present, quemereix i reclama respecte, que necessitaprogressar amb l’aportació de totes i tots

Amb motiu de l’aniversaride l’11-S he decidit recupe-rar una cinta VHS on vaigenregistrar l’especial infor-matiu que TV3 i altres ca-denes van fer després delsatemptats a les Torres Bes-sones. Vista des d’unaperspectiva temporal, laprimera qüestió que sor-

prèn de l’emissió és que lainformació no volia ser no-més la constatació d’unsfets objectius –la caigudade les torres–, sinó que vo-lia anar més enllà del queestava passant per tal detrobar-ne unes causes. Laqüestió no deixa de gene-rar una cert malestar, per-què dues hores després del’atemptat es podia veurequè estava passant, peròla psicosi, els nervis i lamagnitud dels esdeveni-

ments impedien poderrealitzar tot tipus d’anàli-sis de per què havia passatallò i, sobretot, de qui hohavia fet. Amb tot, però,no deixa de ser curiós quela majoria de cadenesemetessin aquell mateixdia unes imatges d’ungrup de palestins que cri-daven, tiraven algunstrets a l’aire i duien a ter-me una celebració. En capmoment les imatges ensdeien què estaven cele-

brant aquell grup de gent,però la majoria de conduc-tors dels espais informa-tius insistien que a Pales-tina ja s’estava celebrantl’atemptat. Els comentarisfets de forma improvisadano eren innocents perquèestablien una línia de cul-pabilitat cap als païsosàrabs i inauguraven el noueix del mal. Poc tempsdesprés es va saber que lesimatges no van ser capta-des aquell dia, que eren

unes imatges d’arxiu d’uncasament a Palestina.

La segona qüestió quedeu anys després generasospita té a veure amb unacosa tan elemental com elso. Tothom ha vist i ha re-vist, les imatges dels dosavions esclafant-se contrales Torres Bessones, segui-des de l’enfonsament delsedificis. Ningú, però, no hasentit mai el so que vanprovocar les explosions, elscrits de les víctimes que es

llançaven des de l’edifici iel brogit generat en el mo-ment de l’enfonsamentdels edificis. Només hempogut sentir el comentarid’exclamació d’algun ciu-tadà que filmava els fets,però no el soroll de l’impac-te. No deixa de ser curiósque en plena època audio-visual, unes imatges ques’han convertit en una deles més grans icones delnostre temps, siguin silen-cioses. Qui va decidir eme-tre per primer cop lesimatges sense so? Per quès’ha decidit mantenir el si-lenci en les imatges d’ar-xiu? És més terrorífic el soque les mateixes imatges?

La sospitaÀngelQuintana— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Periodista i professor



1344

95-1

0420

53J


Europa - MónPlega el cap d’Economiajaponès per una bromasobre radioactivitat quanes compleix mig any dela tragèdia al país asiàtic

Sis mesosdesprés deFukushima


25per cent delsnord-americans re-coneixen tenir “sen-timents negatius”envers els musul-mans a causa del’11-S, deu anys des-prés dels atacs.

CONVIVÈNCIA Nova York commemora el pitjor atemptat de la història dels EUA amb el repte de deixar enrere la divisiósorgida pel projecte de creació d’una mesquita a prop del World Trade Center ABSÈNCIA Els nord-americans afronten elprimer 11-S sense Ben Laden INAUGURACIÓ El Museu Memorial obre les portes a supervivents i familiars de víctimes

Deu anys de silencisLa societat nord-americana afron-tava avui fa un anyl’11 de setembredividida per diatri-bes religioses, cris-pada i polititzadaper la polèmica ai-xecada arran de lacreació d’una mes-

quita a prop del World Trade Centeri per les amenaces d’un pastor deFlorida amb ínfules oportunistes.

Les autoritats locals i federals,aferrades a la llibertat religiosa, vandonar permís a l’imam Feisal AbdulRauf per aixecar un centre islàmic–el Park 51, antiga Casa Còrdova–al sud de Manhattan, però els sec-tors més conservadors de Nova

York i els Estats Units van sentiraquell moviment com una ofensa ala seva fe i a les víctimes de l’11-S.

El dolor i el record havia unit tra-dicionalment la societat nova-iorquesa, que deixava de banda di-ferències en un dia en què els prota-gonistes no eren sinó les víctimes.La polèmica de la mesquita, però, vaomplir de bíblies, pancartes i emble-mes de grups ultraconservadors elsvoltants del World Trade Center,una manifestació de la ferida enca-ra oberta en la societat nord-ameri-cana després dels atemptats.

Alhora, Terry Jones, el pastord’una petita església de la localitatde Gainesville, havia amenaçat laseguretat nacional en anunciar lacrema d’exemplars de l’Alcorà, el lli-

bre sagrat musulmà. Jones va viat-jar aquell dia a Nova York, però nova dur a la pràctica una amenaçaque havia obligat el departament deDefensa dels EUA a moure fitxa perdissuadir el pastor cristià.

C.R. (que prefereix mantenirl’anonimat) recorda que “quan en-trava en bars o restaurants notavamolta agressivitat i un odi sobtat”,uns sentiments sorgits després delsatemptats contra les Torres Besso-nes i generats per la seva religió,una singularitat que pesava mésque la seva condició de professorauniversitària. Deu anys després, un25% dels nord-americans reconei-xen tenir “sentiments negatius” en-vers els musulmans a causa de l’11-S. Les posteriors invasions d’Afga-

nistan i l’Iraq van fer augmentar, al-hora, els recels i les divisions entreOccident i l’islam. Amb tot, des de lacomunitat musulmana del país, for-mada per 2,6 milions de persones,s’han intentat afrontar els prejudi-cis emprant la raó o el diàleg.

El 2003 naixia el Festival de Co-mèdia Araboamericana de NovaYork, un certamen que, enguany,arriba a la vuitena edició amb elsprincipis intactes. “El nostre objec-tiu sempre ha estat fer servir la co-mèdia per contrarestar percepcionsnegatives i definir la nostra comuni-tat de forma justa i acurada”, afir-ma el coproductor i comediantDean Obeidallah. Els responsablesdel festival, que té lloc l’última set-mana de setembre, són conscients

Un matrimoni de novaiorquesos llegeix els noms de les víctimes de l’11-S en el memorial de les banderes dels herois situat a Battery Park, ahir ■ ANDREW BURTON / AFP

DaniTriadó

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nova York

La dècada de l’11-S


| Europa - Món | 43EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011


que l’actual edició estarà marcadapel desè aniversari de l’11-S i perles revoltes àrabs, dues fites que,no obstant això, poden servir perfer més forts els missatges. “La nos-tra missió és més crítica ara quemai”, afegeix Obeidallah.

Avui, el fundador d’Al-Qaida, Us-sama ben Laden, és mort, assassi-nat el maig passat al Pakistan perforces especials de l’exèrcit nord-americà. Washington ha fet passosper abandonar l’Afganistan i l’Iraq iles revoltes àrabs, amb la conse-güent caiguda d’antics dictadors pe-rennes, han fet canviar, en certamesura, algunes percepcions.

La crema d’un alcoràMalgrat la polèmica generada, elPark 51, que ha rebut el suport d’al-guns familiars de víctimes de l’11-S,no ha canviat mai d’ubicació i conti-nua en projecció a tan sols dos blocsdel World Trade Center. L’esglésiade Jones va cremar finalment unexemplar del llibre sagrat musulmàa principis del mes d’abril passat,una acció que va tenir com a respos-ta la mort de set treballadors del’ONU a l’Afganistan per part de ra-dicals islàmics i la condemna unàni-me dels principals actors políticsnord-americans. Aquest 11-S, però,el protagonisme no serà per a ell.

La política domèstica està mar-cada aquest 2011 pel llarg llast de larecessió, una situació econòmicaque va obligar el president nord-americà Barack Obama a presentar,fa tan sols dos dies, un ambiciós pla

A dalt, vista de lapiscina sud delWorld TradeCenter. A baix,un treballadorde la construccióa la ‘zona zero’■ JIM YOUNG /

BRIAN SNYDER /

REUTERS

de treball en un discurs pronunciaten una sessió conjunta del Congrésdels EUA, un acte reservat nomésper a les ocasiones més solemnes.

La relativa proximitat de les elec-cions presidencials força els candi-dats republicans a centrar esforçosen una precampanya marcada perl’economia i en què els debats elec-torals se succeeixen, guanyant enintensitat. Dimecres passat, els vuitprincipals aspirants a la nominaciórepublicana participaven en un de-bat al Museu i Llibreria Ronald Re-agan, a Simi Valley (Califòrnia), unacontesa on es van començar a pale-

sar les diferències entre candidats.Contextos socioeconòmics i polí-

tics a banda, l’atenció estarà posa-da, com cada any, en l’homenatge ales víctimes de l’11-S, una cerimò-nia que aquest 2011, coincidintamb el desè aniversari dels atemp-tats, aporta un parell de novetats.Des del 2002, la ciutat ha seguit elmateix ritual, una senzilla cerimò-nia ideada a base de consultes ambles famílies, amb quatre minuts desilenci, i que té, com a punt mésemotiu, la lectura dels noms de lesvíctimes de l’11-S i de l’atemptatdel 1993, un honor que el 2003 varecaure en els seus fills, el 2004, en

els seus pares i el 2007, en mem-bres dels equips de rescat.

Aquest any, però, els minuts desilenci seran sis, ja que la ciutat re-cordarà també els fets del Pentàgoni Pennsilvània. L’homenatge s’iniciaamb un minut de silenci a les 8.46,hora de Nova York, moment exacteen què el primer avió va colpejar laTorre Nord de les Torres Bessones.Anirà precedit pel repicar de cam-panes arreu de la ciutat i l’inici dela lectura dels noms. A les 9.03 esguardarà silenci en record del xocdel segon avió, a la Torre Sud. Ales 9.37, pel moment en què el vol77 va colpejar el Pentàgon. A les9.59 es recordarà l’esfondramentde la Torre Sud. A les 10.03 s’home-natjaran les víctimes del vol 93,

l’avió que va caure a Shanksville,Pennsilvània. I, finalment, a les10.28 es guardarà silenci pel mo-ment en què va caure la segona tor-re. Actes similars es duran a termea Washington i Pennsilvània.

Dues piscines en lloc de les torresPer primer cop, els familiars de lesvíctimes tindran l’oportunitat d’ac-cedir al Museu Memorial de l’11-S,compost per un pavelló i dues pisci-nes que, situades al mateix punt onel 2001 s’alçaven les torres, alberga-ran els noms de les víctimes delsatemptats del 2001 i del 1993 i elsnoms dels bombers i policies queel 2005 van rebre la Medalla d’Ho-nor al Valor, atorgada per la CasaBlanca per les tasques de rescat rea-litzades just després dels atacs.

“L’obertura d’aquest memorial,únic, és l’inici d’un nou capítol per ala nostra ciutat”, afirmava recent-ment Joe Daniels, director del Mu-seu Memorials. “En el desè aniver-sari del dia en què va canviar el mónen què vivim, ens acull un sentitd’esperança i de fortalesa que enspermeten reconstruir allò que vamperdre”, afegeix Daniels.

El memorial obrirà les portesal púbic demà davant la impossibili-tat d’encabir familiars i visitantsel mateix dia, segons va explicarl’alcalde de Nova York, MichaelBloomberg. L’efemèride obligaràels serveis de seguretat a estarmés alerta que mai, amb amenaces“específiques, creïbles, però noconfirmades” d’atemptats. ■

2 km

50 m

Aeroport deLaGuardia

CentralPark

N.J.

Zona zero

Ciutat de Nova York

MANHATTAN

FONTS: LOWER MANHATTAN DEVELOPMENT CORP., SILVERSTEIN PROPERTIES GRÀFIC: REUTERS

La reconstrucció de la ‘zona zero’El nou complex substitueix el World Trade Center, destruït l’11-S quan dos avions segrestats van xocarcontra les Torres Bessones

TORRE FREEDOMArquitectes: Skidmore, Owings & Merrill

Centre d’Art

Torre QuatreArquitecte:Fumihiko Maki

S’espera que les torres Dos, Tres i

Quatre estaranacabades el 2015

S’espera quees finalitzi laconstrucció el 2013

Torre DosArquitecte: Norman Foster

541 m

7 WorldTrade CenterInauguradael maig del 2006

ParcLiberty

Nord

WEST STREET

Estany SudEstany Nord

MuseuPavilion

WTC centre detransport

Torre TresArquitecte:Richard Rogers

L’agulla evoca l’Estàtuade la Llibertat i farà llumcom un nou far de la llibertat

El mirador serà de metalli vidre per marcar els 415 i els 417 metres de les TorresBessones originals

Entrada pública reforçadaamb acer inoxidable i titaniper incrementar la seguretat

Parc del MemorialLa plaça tindrà 400 rouresi plaques amb els nomsde les víctimes

Museu World Trade Center

S’obrirà el setembredel 2012

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La política domèstica ve marcada pel llarg llastde la recessió així compel context preelectoral


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201144 | Europa - Món |

Resposta equivocada11-S del 2001, elsEUA prenguerenconsciència de la

seva vulnerabilitat. Cincdies després dels atemp-tats, John Paul Lederachadvocava per no caure enuna reacció de venjançacega, atès que aquesta eraprecisament la reaccióque pretenien provocarels responsables delsatemptats per fer creïbleel seu discurs sobre la vo-luntat occidental d’acabaramb l’islam. Una percep-ció irreal i boja –afegia–,però avalada per dècadesd’experiència d’amena-ces, d’ocupació, d’exclusióper part d’un enemic moltpoderós que no només en-vaïa per la força de les ar-mes, sinó que també hofeia amb valors conside-rats immorals des d’unadeterminada i falsa con-cepció religiosa.

De poc serviren les as-senyades paraules del re-putat mediador i expertanalista de conflictes, per-què aquell dia la políticaexterior i de defensa deGeorge Bush va fer un girde 180 graus i els neoconsfixaren el full de ruta: pri-mer l’Afganistan, desprésl’Iraq... El somni de la raóconservadora era demo-cratitzar el Pròxim Orientper conjurar l’amenaçaque suposaven l’existèn-cia d’estats fallits o fora dela llei que disposaven d’ar-mes de destrucció massi-va i eren aliats del terro-risme internacional. Amés, els neocons no esta-ven disposats a sotmetreles seves decisions a les re-solucions del Consell deSeguretat de l’ONU o alscriteris del dret o la comu-nitat internacional.

La política impulsadaper Bush va tenir conse-qüències. Al-Qaida i Ussa-ma ben Laden es converti-ren en el principal enemicd’Occident, la qual cosa vadonar notorietat al seudiscurs, va provocar la ca-dena acció-reacció-acció(reafirmada pels atemp-tats de Madrid i de Lon-dres) que persegueixentotes les organitzacionsterroristes i li va donar la

L’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

possibilitar de convertir-se en una icona que actua-va a través de franquícies.Es va estendre una ombrade sospita sobre l’islam–fent bones les predic-cions de Samuel Hunting-ton sobre el “xoc de civilit-zacions”– i sobre la immi-gració musulmana, ali-mentant una creixent is-lamofòbia. La ciutadaniava ser atrapada en el falsdilema de triar entre lli-bertats i seguretat. Gua-nyà la segona: Patriot Act,mesures de restricció deles llibertats i d’enduri-ment de les lleis d’estra-ngeria. I Hosni Mubàrak,amb una gran dosi de ci-nisme, va afirmar: “Lesnoves polítiques america-nes vénen a demostrarque nosaltres teníem raódes d’un bon comença-ment a usar tots els mit-jans, àdhuc els tribunalsmilitars, per combatreel terrorisme.” No hi hacap dubte que els succes-sos de l’11-S crearen unnou concepte de democrà-cia que difereix del que de-

fensaven els estats occi-dentals abans d’aquestsesdeveniments, sobretotpel que fa a la llibertat in-dividual”. En nom de la“guerra contra el terroris-me” es justificaren totamena d’abusos, de viola-cions dels drets humans idel dret internacional:llimbs jurídics de Guantá-namo, tortures d’AbuGhraib, vols clandestinsi presons secretes.

Tanmateix, el pitjor vaser la forma en què es vanproduir les ocupacions del’Afganistan i l’Iraq. En elprimer cas, emparant-seen la legislació internacio-nal –el dret a l’autodefen-sa reconegut en la cartafundacional de l’ONU–,però sense respectar lescondicions de la guerrajusta: proporcionalitat,cura de la vida dels civils i

els presoners (danys col-laterals innecessaris omassacre de Qala-i-Jan-gui). En el segon, la guerrano va ser ni legal, ni legíti-ma, ni justa. Les duesguerres han tingut un ele-vat cost humà: centenarsde milers de víctimes ci-vils i més de 7.500 soldatsoccidentals morts. Aixòno obstant, la violència re-punta a l’Iraq a mesuraque es retiren les tropesdels EUA i a l’Afganistan

la guerra s’ha estès a la re-gió tribal del Pakistan, laviolència és present arreudel país i es considera unaopció pactar amb els tali-bans abans de posar fi a lapresència de les tropes dela International SecurityAssistance Force (ISAF).També han tingut un costeconòmic que es pot rela-cionar amb l’actual crisi:els Estats Units han pas-sat d’un superàvit d’1,2 bi-lions de dòlars el 2000 a

un deute de 10 bilions el2011, dels quals un 20%es relacionen amb lesdespeses militars.

El 2008, la victòria deBarack Obama va provo-car un gir en la política ex-terior dels EUA. Això noobstant, va renovar la Pa-triot Act, no va poder des-mantellar Guantánamo ila sortida de l’Afganistan ide l’Iraq no està resultantfàcil. Ara bé, el discurs delCaire, el juny del 2009, va

ser una oferta de diàleg al’islam i als països musul-mans. Tot i això, un co-mando de les forces espe-cials dels EUA acabavaamb Ben Laden a Abbot-tabad (Pakistan) en unaoperació que deixà un re-gust de venjança més queno pas de justícia. La man-ca de reacció d’Al-Qaidadenota la seva feblesa ievidencia que durant unadècada l’opinió pública oc-cidental ha viscut segres-

Un helicòpter de la policia de Nova York sobrevola lazona de Manhattan ■ LUCAS JACKSON / REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’operació dels EUAcontra Ben Ladenva deixar un regustde venjança




as i curt, el futur dela lluita contra elterror passa per

començar de bell nou,per fer un reset.

Hi ha coincidència a dirque Bush va cometre doserrors en declarar una“guerra global contra elterror” en resposta alsatemptats del 2001. Un detàctic, en fer el joc a Al-Qai-da, que feia anys havia de-clarat la guerra als EstatsUnits, i permetre de segui-

R da que servís per justificaruna varietat de respostes,externes (guerres a l’Afga-nistan i l’Iraq) i internes(noves polítiques i instru-ments de seguretat inte-rior). Això donà al principicert avantatge narratiu aBen Laden, en permetrelectures, interessades o er-rònies, contràries als EUA:la guerra contra el terrorera una guerra contra l’is-lam. La segona errada vaser més important, estra-

tègica. Consistí a centrar lalluita contra el terror no-més en mesures policials imilitars, en el poder dur,car, atès que les dues guer-res han costat almenys unbilió de dòlars. Els costosindirectes i d’oportunitathan estat alts: econòmica-ment, en causar part delsproblemes del dèficit pres-supostari nord-americà ac-tual; i en termes polítics, laretallada de drets civils(com autoritzar el recurs ala tortura per obtenir infor-mació) en avantposar laseguretat a la llibertat.

La lliçó és clara: els ins-truments de poder dur, lalluita policial –i fins i tot avegades militar (interven-cions puntuals dins de lalegalitat internacional)–continuaran sent necessa-ris, però de cap de les ma-neres suficients, ni a vega-des adients, per lluitar con-tra el perill del terrorisme.El que Joseph Nye anome-nà “poder suau”, el poderde les idees i dels valors,orientat a persuadir, a ob-tenir legitimitat i a fer queacceptin les nostres tesis iconductes, és essencialper a la lluita contra el ter-ror, combinat amb la lluitacontra la pobresa i l’exclu-sió social. El poder suau ésel que havia derrotat ja BenLaden abans de la sevaexecució, en soscavar pro-gressivament la base socialde reclutament i les even-tuals argumentacions justi-ficadores del recurs al ter-rorisme. L’islam polític enalça és justament l’islammoderat i progressista, elque incorpora, a la sevamanera, valors liberals i de-mocràtics com la llibertat,la participació o la lluitacontra la corrupció.

Per això cal, als EstatsUnits i a Europa, fer un re-set, tot recordant que elproblema de seguretatinternacional més impor-tant del món no és elrisc present d’atacs terro-ristes sinó el fet d’eliminarestructuralment, ambpersuasió i desenvolupa-ment, l’amenaça en lesdècades futures. Substi-tuir, o complementar, es-pases amb arades, i idees.

Començar de nou: el futurde la lluita contra el terror

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI Rafael GrasaPresident de l’Institut Català Internacional per a la Pau

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

tada per la creença que elseu discurs era majoritarientre els musulmans–oblidant els centenarsd’atacs en països musul-mans– i per la doble fal·là-cia de pensar que atemp-tats mediàtics espectacu-lars podien acabar amb elsistema i amb l’ordremundial, i que la demo-cràcia es pot imposar acop de míssil. Res de totaixò era cert, com han de-mostrat les revoltes àrabs

amb centenars de milersde persones ocupant elscarrers per demanar la fide les dictadures, lliber-tat, democràcia i respecteals drets humans.

Els atemptats de l’11-Ssegaren la vida de milersde persones en nom delfanatisme i la barbàrie,però les respostes equivo-cades donaren ales a Al-Qaida, legitimaren el seudiscurs entre els cerclesconfessionals més radi-

cals, incrementaren la in-seguretat i restringirenles llibertats, causarenmilers de víctimes enunes guerres mal plante-jades, segrestaren l’opiniópública i portaren a per-dre una dècada que es po-dria haver aprofitat perconstruir un món millori amb més llibertats: elsveritable antídots contratots els grups fanàticsdisposats a cometre ac-cions terroristes.

Els atemptats van segar la vida demilers de persones en nom de la

barbàrie, però les respostesequivocades de Washington van

donar ales a Al-Qaida

Antoni SeguraCatedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona



L’11 de setembredel 2011 havia sor-tit de casa amb bi-cicleta. Anava apoc a poc, com ha-via recomanat elmetge, i conduïacap al Grocery Sto-re on em tocava re-collir la dieta deter-minada pel doctorLi, el metge xinès

que m’havia assignat el programaMedicaid per a persones amb rendesbaixes. El fet és que mentre conduïa,al carrer es respirava una quietudinusual, com si juguessin els Yan-kees o com si encara fos una jornadatòrrida del mes d’agost, més tòrridaencara al pas dels vapors calents dela ciutat. Poca gent al carrer i a la fialgú corrent cap a l’East River. Al’horitzó, les dues torres traient fumcom xemeneies i, enmig d’un cord’oh my gods, algú va dir que hi ha-via hagut un accident aeri.

L’estavellament d’un avió a NovaJersey havia estat la primera notíciaque vaig cobrir com a corresponsal,vaig pensar. Era l’octubre del 1999 ifeia una setmana que havia arribat aNova York, temps suficient per tro-bar pis a Brooklyn, comprar per cor-reu electrònic un e-Mac a Texas i en-trar a treballar al Foreign Press Cen-ter. Era exactament el que buscava iun dels motius pels quals havia dei-xat la meravellosa Roma, on vaig ha-ver d’esperar més de dos mesos perentrar a la Stampa Estera, l’oficinade premsa. Al final dels anys noran-ta el fax seguia sent una eina de co-municació imprescindible.

Nova York va ser un objectiu pro-fessional, com per a la majoria depersones que hi vaig conèixer. Esrespirava exigència, ments obertes inoves idees, i moltes ganes de treba-llar. El mateix dia de l’atemptat, l’al-calde, Rudy Giuliani, va dir als nova-iorquesos: “Tots junts reconstrui-rem la ciutat i serem més forts queabans”. Giuliani els va advertir quehavien de continuar sent un exem-ple per la resta de la nació. Era obvi.

La ciutat que es reinventaL’instint de supervivència i la neces-sitat de reinventar-se són cosesque es practiquen cada dia a NovaYork –al lloc de treball, en relacionshumanes generalment competiti-ves– el que feia previsible una recu-peració accelerada. Al matí següentals atemptats, Manhattan obriaponts i túnels d’accés i quan vaigsortir del metro al carrer 8, la pri-

ConvivènciaAllò que feia deNova York unaciutat més lliure isegura no eren elscapitalistes sal-vatges ni els pode-rosos sense es-crúpols, sinó la di-fícil però obligadacoexistència detotes les cultures.

RECORD · Com la majoria de la població, vaig acabar acceptant la idea que Nova York havia deixat de ser un lloc segur onviure PERILL · La ‘zona zero’ no era lloc per a una embarassada i ja es parlava de possibles conseqüències negatives en eldesenvolupament fetal REACCIÓ · Bush va aconseguir el suport popular que els nord-americans no li havien donat a les urnes

La paranoia del terror

mera sensació era que poc haviacanviat, que estava en aquella ciu-tat on un restaurant tanca cadadia mentre un altre obre i on ater-ren un edifici quan al costat enconstrueixen un de nou.

No era així vers el sud. A midaque s’acostava la zona zero, els am-ples carrers de Manhattan aparei-xien com una pista de vol abando-nada, els edificis havien perdut co-lor i l’aire es carregava de toxines,irrespirable, vomitiu. De cop i voltahavia desaparegut aquell món depetits bars on tot es beu en vasos depaper, on passeja gent vestida de lamanera més estrafolària i els ques’ho miren amb la convicció que nosom tan diferents. Noho, Soho i Tri-beca no eren res sense els artistes

que n’havien fet un espai de lliurecreació i Broadway perdia significatsense el bullici quotidià que culminaen les festes dels sentits que són lesmultitudinàries desfilades.

Al districte financer, als peus dela doblegada, gegantina i pestilentferralla de les Torres Bessones, esta-ven els herois de la ciutat, esgotats,que es movien lentament, atents aqualsevol soroll o moviment. Caliatenir molt valor per entrar dinsaquell monstre agonitzant.

Els periodistes accedien a la zonaamb el passi de premsa que lliurael departament de policia i que per-met “superar les barreres de la poli-cia i els bombers a qualsevol lloc onsiguin”, mostra de la consideracióde què gaudia la premsa a la ciutat

del The New York Times. A la zonazero, mitja dotzena d’edificis méses van anar ensorrant els dies se-güents, provocant a cada impacteun soroll ensordidor i enterrantesperances de salvar vides.

Hi anava cada vegada menys, a lazona zero. No era lloc per a una donaembarassada i ja es parlava de possi-bles conseqüències negatives en eldesenvolupament fetal. Després esva crear un programa de seguimentde les mares exposades a l’aire tòxic,així com dels nens i nenes de l’11-S.

El clima de terror, la paranoiade l’atac i la inseguretat generalvan durar molts mesos i, com la ma-joria de la població, vaig acabar ac-ceptant la idea que Nova York haviadeixat de ser un lloc segur on viure.L’11-S havia estat tan gros que araqualsevol cosa era possible.

Ussama ben Laden podia estar aldarrere de l’enviament d’àntrax percorreu postal, els EUA eren “vulnera-bles a un atac amb armes de destruc-ció massiva”, segons els entesos, il’11-S només era el punt de partidade la guerra contra el terrorisme, i nopas un dels capítols més dramàtics

en el marc dels enfrontaments ideo-lògics i econòmics perpetuats pelsque fan ús de la violència.

En els darrers dos anys haviaescrit sobre la fi del “decenni d’or”de l’economia nord-americana queva viure una traca final de creixe-ment rècord i la posterior caigudaen picat fins a l’entrada en recessió.El 2000, George W. Bush havia gua-nyat les eleccions més contestades,com a president s’havia destacatper la poca competència i per moltesretallades –d’impostos i de serveispúblics– i va trobar en l’11-S elmoment per assumir el lideratgemés patriòtic i aconseguir el suportpopular que els nord-americans noli havien donat a les urnes.

La guerra que havia de venjarel dolor dels novaiorquesos i retor-nar-los l’atmosfera de pau no vaconsiderar que allò que feia de NovaYork una ciutat més lliure i segurano eren els capitalistes salvatgesni els poderosos sense escrúpols,sinó la difícil però obligada coexis-tència de totes les cultures. NovaYork segueix sent l’esperança. ■

Les Torres Bessones en una imatge amb missatges de record, el 2001 a prop de la ‘zona zero’ ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A prop de la ‘zona zero’,els carrers de Manhattanapareixien com una pistade vol abandonada

CristinaRius

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Corresponsala Nova York del’AVUI per l’11-S

En primera persona La corresponsal de l’AVUI a Nova York el 2001 recorda els atacsLa dècada de l’11-S 8



1184

95-9

5947

5®



1344

48-1

0396

10J



8016

02-1

0406

59w

El setge a l’oasi de BaniWalid podria viure les últi-mes hores. Els rebels libisvan estrènyer ahir encaramés el cercle al voltantd’aquest bastió gaddafistasituat al sud-est de Trípolique, segons diverses agèn-cies com ara Reuters, vaser bombardejat perl’OTAN al matí, tot i quel’Aliança ho va negar.

Després de tallar les co-municacions i l’abasti-ment d’aigua i electricitat,els gaddafistes van plan-tar cara a la incursió rebelfins a l’extrem que la lluitade Bani Walid es feiacasa per casa. El general

insurgent Daw Dejek deiaque havien alliberat elsoc i expulsat part dels lle-ials al coronel Muammaral-Gaddafi que estavenmolt ben preparats. “Es-tem a prop de l’allibera-ment”, valorava Dejek.

Després que ahir ven-cés l’ultimàtum per nego-ciar una sortida pacífica

amb els gaddafistes queestan atrinxerats als úl-tims feus del règim, comara Sirte (ciutat natal deGaddafi) i Bani Walid, lestropes revolucionàriesvan entrar fins a situar-sea 500 metres del centred’aquesta localitat, on po-drien amagar-se dos delsfills del coronel, Saïf al-Is-

lam i Mutassim, conside-rats els descendents mésbel·ligerants del dictadorlibi, que continua en para-dor desconegut.

A mig matí, però, elsrebels es van retirar delcentre de Bani Waliddavant l’alerta de l’exis-tència de l bombardeigimminent de l’OTAN.

També ahir, el presi-dent del Consell Nacionalde Transició (CNT), Mus-tafà Abdul Jalil, va volardes de Bengasi cap a Trípo-li en la que va ser la prime-ra visita del líder rebel ala capital des de la caigudade Gaddafi. Abdul Jaliltenia previst, a més, feruna escala a Misrata. ■

L’OTAN bombardejael bastió gaddafistade Bani Walida L’Aliança se suma a la pressió rebel sobre un dels últimsfeus del coronel a El president del CNT se’n va cap a Trípoli

RedaccióTRIPOLI

Un grup de soldats rebels celebra que s’acosten per terra a l’assetjat feu gaddafista de BaniWalid, ahir ■ MOHAMED MESSARA / FE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

150quilòmetres separen Trípolide l’oasi de Bani Walid, situatal sud-est de la capital i undels últims feus de Gaddafi.

La directora gerent del FonsMonetari Internacional (FMI),Christine Lagarde,va reco-nèixer ahir el Consell Nacio-nal de Transició (CNT) com arepresentant legítim del po-ble libi. L’FMI està “disposat aproporcionar a les noves au-toritats els serveis que pro-porciona el Fons”, deia. Jus-tament ahir, el G-8 va anun-ciar que destinarà 27.800 mi-lions d’euros a Tunísia, Egip-te, el Marroc i Jordània i vaconvidar el nou govern libi aparticipar en la proposta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cap de l’FMIreconeix el nougovern libi


La transició no està sent nitan ràpida ni com moltsegipcis esperaven. Des delfebrer passat el presidentHosni Mubàrak no mana iara ostenta el poder elConsell Suprem de les For-ces Armades, que està des-bordat pels esdeveni-ments. En una reuniód’urgència, ahir, un gabi-net de crisi va declarar l’es-tat d’alerta pels greus al-darulls que havien succeïtde matinada a l’ambaixa-da israeliana al Caire.

Les autoritats vanaplicar a més la llei d’emer-gència i van cancel·lar lesvacances dels agents depolicia de tot el país permirar de frenar una crisidiplomàtica oberta desque fa unes setmanesl’exèrcit israelià va matarcinc policies egipcis a lafrontera de Gaza ambEgipte quan empaitavenmilicians palestins.

AssaltL’ambaixador israelià aEgipte, Ytzhak Levanon,va abandonar ahir el Caireen un avió militar amb laseva família i part del per-sonal diplomàtic desprésque, la nit de divendres adissabte, una multitudd’egipcis assaltés la lega-ció diplomàtica i en demo-lís una part del mur de for-migó (que fa 2,5 metresd’alt) tot i la protecció poli-cial. Els esvalotadors vanentrar a l’edifici i van llen-çar per les finestres pa-pers que, si bé primeres pensaven que eren do-cuments oficials, de segui-da Israel va aclarir queeren fulletons de propa-ganda que hi havia a l’en-trada de l’ambaixada.

La multitud venia escalfa-da per una manifestació ala cèntrica plaça Tahrir enprotesta per la lentituddels canvis democràticsque la junta militar du aterme després de la caigu-da del rais (que està sentjutjat per haver ordenatl’assassinat massiu d’opo-sitors) i a qui els egipcisidentificaven com el res-ponsable de l’aliança ambIsrael, que té com a origenl’acord de pau del 1979 sig-nat a Washington pelpresident egipci Anuar al-Sadat i el primer ministreisraelià, Menahem Be-guin. Si la caiguda de Mu-bàrak va deixar el tractaten una certa incertesa,ben aviat les noves autori-tats van anunciar que elrespectarien, entre altresmotius, perquè garanteixa Egipte importants quan-titats en ajuda militarnord-americana.

Els greus disturbis en-tre manifestants i policia iexèrcit van deixar tresmorts, un miler de ferits iuna quarantena de detin-guts. Per mirar de posarordre, el ministeri d’Infor-mació va anunciar que do-narà la màxima proteccióa la seu diplomàtica i pro-cessarà en el tribunald’emergència de l’estattothom qui hagi participaten l’assalt. Tot i aquestadecisió, ahir centenars demanifestants es van con-centrar novament davantla seu diplomàtica israelia-na, al barri de Gizeh.

Des de Jerusalem, elprimer ministre israelià,Benjamin Netanyahu, vaqualificar l’assalt d’“in-cident seriós”, alhoraque va afegir: “Podriahaver estat pitjor siels agitadors haguessinferit la nostra gent”. ■

a L’ambaixador d’Israel deixa el Cairedesprés que una multitud demolíspart del mur de la legació a Els xocsdeixen tres morts i un miler de ferits

Estat d’alerta aEgipte pels atacsa l’ambaixadaisraeliana

RedaccióEL CAIRE

Agents egipcis miren de controlar la zona de l’ambaixada d’Israel al Caire, ahir ■ REUTERS


8597

42-1

0420

07V



de dilluns a divendreswww.clubdelsubscriptor.cat

[email protected]

902 22 10 10DEL SUBSCRIPTOR D’ELPUNTAVUIEL CLUB

Matins de 8 a 2Tardes

de 4 a 6

Cost: 1 euro x tiquet. La primera vegadacal demanar el vostre PIN d’accés al902221010. Aquest PIN és estrictamentpersonal. Quan trobeu aquest símbol,també podreu trucar al Club delSubscriptor per accedir al mateix servei.

902 22 10 10

Cal trucar perfer la reserva

Directamentamb

la targeta de subscriptor

i també: [email protected]ó al client 902 45 60 00

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

A través dels1.600 punts de

ServiCaixa

OFERTA 2x1Preu de l’entrada: 15 euros

CONCERTS CLÀSSICS L’ESCALA-EMPÚRIES 2011

Un americano en ParísFrançoise Choveaux

LLOC: Església de Sant Martí d’EmpúriesDIA I HORA: Dissabte 24 de setembre, a les 7 de la tarda

801175-1041267w

OFERTA 2x1 Preu de l’entrada: 25 euros

PARCS AQUÀTICS

Water World / AquadiverTemporada 2011

LLOC: Water World, ctra. de Vidreres, km 1,2 de Lloret deMar. Aquadiver: ctra. de Circumval·lació, s/n de Platja d’AroDIES I HORARI: Obertura a les 10 del matí. Water World: finsal 18 de setembre. Aquadiver: fins a l’11 de setembre

OFERTA LIMITADA 2x1Preu de l’entrada: 5 euros

MÚSICA

Festa inauguració Temporada 11/12amb The Basement (Girona, soul) + Hermano Loco (Girona, rumba)

LLOC: La Mirona (c/ Amnistia Internacional, s/n de Salt)DIA I HORA: Divendres 16 de setembre, a les 10 del vespre

OFERTA LIMITADA1 entrada gratuïta per targeta. Més informació: 677 032 937 o [email protected]

GIMNÀSTICA

EsportfitActivitats per a la salut i el benestar dirigides

Pilates, Ciclo Indoor, Ioga, Fitness cardiovascular, GAC, Condicionament físic...

LLOC: Centres Esportfit (Flaçà, Bordils, Quart, Aiguaviva i Camallera)

OFERTA 2x1 LIMITADAPreus: 24,50 euros (caiac, veler iRobinson) + 15 euros (bany)Cal fer reserva: 972 752 043

ACTIVITATS AQUÀTIQUES

MedaquaAventura Robinson, Bany (penya-segats del Montgrí),

Caiac (illes Medes) i Excursions en velerLLOC: Pg. Marítim, 13 de l’Estartit

CREMALLERA

OFERTA 2x1

Preu del tiquet: 21,25 euros (tiquets d’anada i tornada)

LLOC: Estació de Ribes-Vila (plaça de l’Estació de Ribesde Freser)

Vall de NúriaLa bellesa dels paisatges que travessa el cremallera de Núria

és potser la característica més remarcable d’aquest tren,l’únic mitjà de transport amb què podem accedir a la vall

OFERTA 2x1. D’octubre a desembrePreu: 19 euros. Jocs làser, circuit i les excursions en ‘segways’, circuit i excursions en ‘buggies’ i quads (conductor i acompanyant). Reserves: 972 75 50 82

EXCURSIONS

OcitàniaGaudeix de la natura d’una manera

respectuosa, fàcil i divertidaLLOC: Ctra. de Torroella de Montgrí a Parlavà, km 0,5 deGualta (davant Pitch & Putt Gualta)

Pitch & Putt Gualta

Golf Camprodon

Pitch & Putt Fornells

1 ‘GREEN FEE’(DE 18 FORATS)

GRATUÏT PER TARGETA

Bac de Sant Antoni, s/nCamprodon

Tel. 972 13 01 25

2x1 ‘GREEN FEES’(12 € de dilluns a divendres,

17 € caps de setmana i festius)

Ctra. de Fornells a Llambilles, s/nReserves: 972 47 66 72

Club Golf d’AroOFERTA ESPECIAL:

Oferta 2x1 ‘Pitch & Putt’PREU ‘GREEN FEE’: 15 €

GOLF D’ARO - Urb. Mas Nou.Platja d’Aro

Tel. 972 81 67 27

OCI

‘GREEN FEES’: 4x3 CLASSES OBERTES:

2x1(Preu d’una classe: 8 €)

Reserves: 972 76 03 38

Ctra. Torroella de Montgrí aParlavà, km 0,5 de Gualta

Golf GironaLloc: Golf Girona, s/n de

Sant Julià de Ramis Oferta 2x1

Jugar 18 forats, 45 € laborables i 54 € festiusDilluns (dia del jugador) 30 €

Tel. 972 17 16 41

ANIVERSARI · Sis mesos després de la catàstrofe, Nadodefensa l’energia atòmica CÀRREC · Una broma sobreradiació obliga a dimitir el ministre d’Economia japonès

Nuclears, toti Fukushima

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Japó Mig any del sisme

Yoshiko Sawada és unajaponesa que viu a Tò-quio. Després del terra-trèmol, el tsunami i lacrisi nuclear de l’11 demarç, no va voler mar-xar de la ciutat “per notrair els qui patien”. Sismesos després, conti-nua fent cada dia el ma-

teix recorregut en tren per anar a treba-llar i està contenta. Diu que el tren ja famesos que va recuperar la freqüència ha-bitual, que hi van encendre els llums i hivan posar en marxa les escales mecàni-ques. “A ningú li agrada l’energia nu-clear, però la necessitem”, afirma.

La triple catàstrofe de març va deixarmés de vint mil morts i desapareguts alJapó i va provocar la fusió del nucli d’al-menys tres dels reactors de la central deFukushima. El país, però, s’aferra a l’en-ergia nuclear. Mentre a tot el món l’acci-dent ha fet revifar les veus antinuclears iAlemanya ha accelerat els plans per dei-xar d’utilitzar-la, el Japó no fa cap pas enaquesta direcció. El primer ministre,Yoshihiko Noda, que va prendre posses-sió del càrrec fa una setmana, ja ha dei-xat clara la seva opinió favorable a l’ener-gia nuclear. “Sense el renaixement deFukushima, no hi haurà renaixementdel Japó”, va dir aleshores i va repetir di-

jous la mateixa frase durant la visita a ladanyada central. Noda, amb el vestitblanc protector i una mascara, va felici-tar el centenar de treballadors que fa sismesos que lluiten per controlar la cen-tral i que encara no han aconseguit refre-dar-la. La visita, però, li va sortir cara algovern, ja que una broma del ministred’Economia, Yoshio Hachiro, als perio-distes li va costar el càrrec. “Vigileu, quesóc radioactiu”, els va dir. Ahir dissabte,Hachiro va presentar la dimissió.

Aquest mes es reactivaran totesles nuclears japoneses, tancades desde l’11 de març per passar proves deresistència a sismes i tsunamis. Nomésla central de Hamaoka continuaràtancada perquè té un risc del 90%de patir un terratrèmol fort.

Divendres, es va posar fi oficialmenta la campanya d’estiu d’estalvi energètici als talls de llum. La campanya demana-va estalviar un 15% d’electricitat des deljuliol. Segons el govern nipó, la baixadade temperatures ha permès tancar-launes setmanes abans del previst.

També divendres, científics del’Agència de l’Energia Atòmica Japone-sa van fer públic que el material ra-dioactiu abocat al mar procedentde Fukushima és tres vegades méscontaminant del que va estimarl’operadora de la planta. ■

El primer ministre japonès, Yoshihiko Noda, divendres a Fukushima ■ REUTERS

LaiaGordi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pequín


Economia“La recercaimplacable de mésingressos ens estàportant a una angoixasense precedents”

“Quan el nostre paísqueda sorprès pelsvalors de Guardiolaés perquè tots tenimun buit interior”

Quadernd’economia,de FrancescCabana

Anàlisieconòmica,d’EsteveVilanova

EURIBOR(agost)2,097%

TIPUS(zona euro)1,5%

PETROLI(Brent)112,77 dòlars

OR(euros/unça)1.359,395

EURO(dòlars/unitat)1,3652

TIPUS(Estats Units)0%-0,25%

ATUR (agost)

13.779 k3,2% kIPC (juliol) PIB (primer trimestre)

1,1% k

Contagi imminentBALANÇ Espanta només de pensar-ho. En

lloc de negociar la concessió delsegon rescat de Grècia, el debat aEuropa és ara com afrontar lesconseqüències d’una eventual sus-pensió de pagaments del país

hel·lè. El govern alemany ja s’estàpreparant per al pitjor, fins i tot pera la pèrdua d’un soci a la zona euro.Hauria d’aplicar un pla de salva-ment per a la seva banca, tenidorade bona part del deute sobirà grec,

que no podria sobreviure a unaquitança del 50% dels títols pú-blics. L’altra derivada és el contagidels països més febles. Itàlia i l’Es-tat espanyol necessitarien mesuresextraordinàries per no caure-hi.

JoanArmengol


Després del sobtat cop deporta amb què ha sortitJürgen Stark del BancCentral Europeu (BCE), elgovern alemany no ha vol-gut perdre temps ni queningú se li avancés perpresentar candidat al càr-rec d’economista en capde l’autoritat monetàriade la zona euro.

El ministre alemany deFinances, WolfgangSchäuble, va llançar ahir,després de la cimera delG-8 a Marsella, la candida-tura del secretari d’estatdel seu propi departa-ment, Jörg Asmussen, perocupar el càrrec vacant. Sibé Stark va plegar quanencara li faltaven dos anysi mig de mandat per lesdiscrepàncies amb el pre-sident del BCE sobre lacompra de bons de l’Estatespanyol i d’Itàlia, a As-mussen, un tecnòcrata de45 anys, se’l consideramés obert a aquesta fór-

mula per lluitar contra lacrisi del deute sobirà.

Aquest economista vaestudiar la carrera a Bonnamb l’actual president delBundesbank, Jens Weid-mann, i tots dos van ser

alumnes d’Axel Weber, elseu predecessor al capda-vant del banc central ale-many. Tot i pertànyer alPartit Socialdemòcrata(SPD), Schauble el vamantenir com a número

dos del ministeri. De fet,ha treballat amb cinc mi-nistres de tres partits dife-rents. Asmussen va serl’eminència grisa de l’es-tratègia per fer front a lacrisi financera i l’arquitec-

te del pla de salvamentdels bancs alemanys.

El seu primer repte seràla possible suspensió depagaments grega. El mi-nisteri alemany de Finan-ces ha encarregat un estu-

di sobre els efectes que po-dria tenir. Es planteja queGrècia surti de l’euro i, enaquest cas, les línies decrèdit que necessitarienEspanya i Itàlia davantd’un efecte contagi. ■

Joan ArmengolBARCELONA

PROPOSTA El govern de Merkel pretén que un altre alemany substitueixi el dimissionari Stark per conservar així la sevainfluència en la direcció PERFIL El tecnòcrata Asmussen és més favorable a la compra de deute sobirà espanyol i italià

Alemanya maniobra per noperdre pes en el consell del BCE

Jörg Asmussen i Christine Lagarde riuen en la reunió de l’Eurogrup celebrada a Madrid l’abril del 2010 ■ D. FAGET / AFP

Sabedora de la nova injeccióde desconfiança generadaamb el seu informe, la direc-tora gerent del Fons Moneta-ri Internacional (FMI), Chris-tine Lagarde, va assegurarahir que la xifra de 200.000milions d’euros que es va fil-trar des d’aquesta institucióno és la seva estimació de lesnecessitats de capital de labanca europea, sinó que estracta d’una “xifra provisio-nal”. En la reunió del G-8 aMarsella, Lagarde va indicarque la filtració provenia d’un“informe provisional que en-cara s’està discutint”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’FMI es desdiudels ajuts quecalen a la banca

151666-1038700V

La crisi del deute


| Economia | 53EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

1280

93-1

0419

53J

oder fer tots els tràmitsa través d’internet i queno calgui presentar milpapers per ampliar unafàbrica, obrir un negoci

o contractar personal no només ésun vell somni d’empresaris i empre-nedors sinó que és un element bàsicper assegurar la competitivitat i lacapacitat d’adaptació de la nostraeconomia, llastada, segons tots elsinformes i estudis, per l’excessivaburocràcia. Fa anys que la Generali-tat, amb diversos colors polítics iequips al capdavant, és conscientde la necessitat de reduir paperassai fa més o menys avenços per acon-seguir-ho. Segons aquest govern,però, amb el programa aprovataquesta setmana, és el primer copque s’estableix un calendari amb elpropòsit no només de saber en cadamoment quins són els propers ob-jectius que cal superar sinó perquètothom comprovi que amb el pla pera la implantació de la finestreta úni-ca 2011-2014 “es passa de les pa-raules als fets”, segons fonts del De-partament d’Empresa, que és elque lidera aquest projecte.

El catàleg d’entrebancs que aracom ara han de superar les compa-nyies per tirar endavant els projec-

P

Usuaris d’unade les Oficinesde GestióEmpresarialde la xarxapública ■ MARTA

PÉREZ / ARXIU

CANVI · El govern aprova un pla per reduir i centralitzar totes les gestions de l’activitat empresarial FITA · D’aquí a dosanys s’hauran eliminat prop d’un centenar de tràmits L’ESTRELLA · Al 2014 la finestreta única funcionarà al 100%

Paperassa “‹friendly›”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Problemes endèmics La burocràcia

Laia BrugueraBARCELONA

tes està format per 465 tràmits quegestiona la Generalitat, 103 del go-vern espanyol i 24 que són compe-tència dels ajuntaments. L’objectiués centralitzar tots els tràmits enles oficines de gestió empresarial(OGE) que hi ha repartides per totterritori però que internet en sigui

la gran plataforma. Paral·lelament,d’aquí a dos anys s’hauran aconse-guit eliminar un 19% dels tràmits ialmenys s’hauran simplificat totsels restants. Ja no caldrà, per exem-ple, comunicar al Departamentd’Agricultura quines substàncies in-tervenen en l’alimentació animal ni

presentar a l’administració la còpiadel carnet professional que permetobtenir feines determinades.

Això no vol dir que desapareguiel control, sinó que es prescindiràdels permisos previs a la declaracióresponsable, com passa als altrespaïsos europeus.

Estalvi de 160 milionsAixò significa que l’empresa ha decomplir els requisits de la mateixamanera que si hagués de presentarels documents que ho certifi-quen.“En l’actual sistema, tothomha de donar garanties a priori: el re-sultat és que és aquí on es necessi-ten més papers per treballar i tam-poc som dels països més segurs; aEuropa ho són més perquè respon-sabilitzen el que és responsable,l’empresari o el treballador”, expli-quen al Departament d’Empresa.

La implantació de la finestretaúnica farà que les empreses estalvi-ïn 160 milions l’any, i el govern, ques’autodenomina“business friend-ly”, tindrà entre 5 i 10 milions mésa l’any un cop desemborsada la in-versió inicial, que voreja els 9 mi-lions. La Generalitat no amaga queel gran objectiu serà convèncer-nel’administració espanyola, pel fetque l’absència de burocràcia podriaevidenciar que hi ha organismesque ja no tenen raó de ser. ■


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201154 | Economia |

US DESITGEM UNA BONA DIADA

134464-1042022w

entrada els haig de dir quesóc una persona refractà-ria als cultes a la persona-

litat i als líders, i segurament aixòfa que alguns coneguts meus hohagin notat, perquè n’he restatuna mica distanciat mentre hanestat en actiu. En la nostra socie-tat hi ha una tendència a divinit-zar excessivament els líders i arendir-los un culte que sovintens incapacita per a la mínimacrítica. Però, com en tot, semprehi ha excepcions de lideratges ac-tius, que em semblen tremenda-ment modèlics. Un d’aquest ésJosep Guardiola, l’entrenador delBarça. Evidentment, no el conecpersonalment i segurament ésaquest desconeixement el queem permet parlar més franca-ment de les sensacions i delsmissatges que transmet sensehaver de mediatitzar-los perl’apropament personal.

Josep Guardiola i el Barçad’avui són una font impagable detransmissió de valor positius. Ac-tualment aquests valors són moltescassos a Catalunya i fora boque la nostra societat els recupe-rés urgentment, perquè el deserten què ara com ara estem no enspot portar a cap lloc de privilegi.Per si algú encara en tenia dub-tes, ha estat ell qui ens ha mos-trat, i ho ha fet a tot el món, queels valors són imprescindiblesper tenir èxits. Els valors són les

D’

conviccions profundes de les per-sones que determinen la nostramanera de ser i orienten la nostraconducta i, consegüentment, de-terminen una societat. Els valorstenen efectes, no són innocus!

Quan el nostre país queda sor-près i agraït pels valors quetransmet en Pep és perquè, en elfons, tots tenim un buit interior iagraïm l’exemple de qui, sensecap complex, se’ls creu, els posaa la pràctica i els comunica.

Transmet valors d’humilitat, de lapassió per la feina ben feta, pelsentit de pertinença, responsabi-litat, autoritat... Ell diu: “ no sócun exemple, simplement sóc unapassionat del meu treball.” Imalauradament, avui, per a nos-altres, ser això ja és ser un exem-ple. No m’imagino que un en-amorat de la seva feina, com diuGuardiola, mentre fa allò que liagrada, pensi en els diners. El vo-cacionals tenen una visió trans-

cendent del que fan, i ell mateixmolt sovint explica la gran sensa-ció de plaer que li provoca quanguanyen, veure aquelles cares detanta gent feliç. És una sensaciósemblant a la que s’espera d’unmetge quan mira un malalt queha pogut ajudar, la d’un mestreque ha ensenyat, i un bomber oun agent dels Mossos d’Esquadraquan ha pogut socórrer algúd’una situació crítica. Aquestasensació gratificant no es com-

pra amb diners. Veig impossibleque algú amb aquests valors depassió per la feina es manifestimai i talli carrers, perquè ha detreballar una hora més, perexemple. És per això que la trans-missió de valors que fa l’entrena-dor del Barça i el mateix equip,actualment amb la greu crisi, témés importància que mai.

A Catalunya, estem en un mo-ment econòmic molt difícil i call’ajut de tots els que tenen talenti oportunitats perquè pensin moltmés en la transcendència de laseva feina. El comportament detots aquests vocacionals i el seutreball diari ben fet, fins i tot enmoments i situacions difícils, ésimprescindible per invertir la si-tuació. “Si ens aixequem bend’hora i ens posem a pencar,sense retrets ni excuses, somimparables”, diu l’entrenador.Fe en el país i en el nostre esforç.I si alguna vegada perdem, nobusquem excuses, mirem onhem fallat i tindrem l’oportunitatper aixecar-nos. L’èxit no ésmai assegurat, però els emprene-dors saben molt bé que normal-ment la feina ben feta i la perse-verança de la passió és un camíque segur que ens hi porta.

Només si som capaços defer un país amb èxit podrem aju-dar aquells que la vida els l’hanegat: un altre element moral pera l’esforç i la feina ben feta.

La feina ben feta

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Josep Guardiola, entrant al Parlament per recollir la medalla d’honor de la institució, dijous ■ EP

Esteve [email protected]



118029-1041825V


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201156 | Economia |

3706

37-1

0419

63A

Preocupa lacrisi econòmi-ca, però enca-ra més si hiafegim l’ac-tual situacióde desori. Se-gons el dic-cionari, desoriés l’estat de

desordre i confusió en què no hiha manera d’entendre’s, en quècadascú tira pel seu costat, tot-hom crida, esvalota, mou gatza-ra, etc. Em sembla una definiciómolt adequada, que es pot apli-car als indignats, al desastróscomportament del govern deRodríguez Zapatero, als mercatsfinancers, als problemes de l’eu-ro, etc. Pots anar afegint aaquesta relació altres situacionsde desori a Catalunya, Espanya,Europa i al món sencer, que a totarreu n’hi ha. Per a la crisi eco-nòmica, el desori és com si aga-fessis una persona que pateix unfort refredat i la tanquessis enun congelador; les possibilitats

d’una pulmonia són moltes.Alguns economistes i alguns

polítics s’adonen que la solució ala crisi comporta no tan sols lesmesures econòmiques adequa-des, sinó també un canvi d’acti-tuds socials. Entre els primers,destaco Jeffrey Sachs, un cate-dràtic americà de la Universitatde Columbia, candidat al premiNobel, que es dedica a estudiar,però també a tirar endavant,projectes per reduir la fam almón, la mortalitat infantil i elsproblemes dels països emer-gents. M’agradaria mencionaralgunes afirmacions que fa enun article publicat recentment,sota un títol provocatiu i hetero-dox: “L’economia de la felicitat”(El País, 4-setembre-2011).

Sachs es pregunta si no ensequivoquem en buscar més in-gressos i més guanys en lloc debuscar més felicitat, més benes-tar. La recerca embogida deguanys empresarials ens estàamenaçant a tots, diu textual-ment. Una felicitat i un benestar

–relatius, és clar– que es podentrobar en quatre conceptes noeconòmics: cultura, salut men-tal, compassió i comunitat. Cul-tura, o sigui coneixements; salutmental, no depressió; compas-

sió, no arrogància; sentit de per-tànyer a una comunitat. Sensediners no es pot viure i el pro-grés econòmic és necessari,però l’hem de fer compatibleamb altres elements.

La recerca implacable de ma-jors ingressos ens està portanta una desigualtat i a una angoixasense precedents. Ho diu Sachsi em sembla que té tota la raó.El progrés econòmic que hemviscut durant els darrers vintanys ha beneficiat més uns qued’altres, tant a Catalunya coma la Xina. Fins i tot el presidentde la federació d’empresarisespanyols, Joan Rosell, queés una persona assenyada, ac-cepta que en aquest momentels més rics haurien de pagarmés impostos, per reduir –enca-ra que només sigui lleugera-ment– les diferències socials.Deixo el tema de l’angoixa alssociòlegs i psiquiatres, peròsóc conscient que hi és i queels més benestants no se’n lliu-ren pel fet de tenir diners.

Amb desori no hi ha confian-ça i sense confiança no hi harepresa econòmica. Però avui,11 de setembre, és un dia espe-cial per als catalans. Aquell diade 1714 no va ser el “Fin de laNación Catalana”, com deia el1905 l’historiador Miquel Sanpe-re.Tenim sòlides raons històri-ques per tenir confiança en elnostre poble, tot i el desori i lacrisi econòmica actuals.

Desori, a més de crisi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quadern d’economia

Un agent de borsa pendent de les pantalles de cotitzacions al mercat devalors de Frankfurt aquesta setmana ■ BORIS ROESSLER / AFP

FrancescCabana— — — — — — — — — — — — — — — — — — — —


| 57EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

Demà comença el curs es-colar dels canvis a l’ense-nyament públic per alsalumnes matriculats en elsegon cicle d’educació in-fantil, primària i secundà-ria. A final de setmana, elsnens de 0 a 3 anys ja vancomençar les classesd’adaptació i el dilluns 19serà el tret de sortida perals estudiants de grau su-perior de formació profes-sional. En total, les aulesdels centres públics, con-certats i privats de Catalu-nya rebran 1.280.232alumnes, una xifra rècorden els últims 22 anys.

Els efectes de l’alta na-talitat, l’ampliació a doscursos d’alguns estudis degrau mitjà i l’impacte de lacrisi econòmica que man-té els alumnes més anys alsistema educatiu, expli-quen l’alt número de ma-triculacions, que han des-bordat les previsions. Tot i

que l’augment de nous es-tudiants l’assumeixen elscentres públics, principal-ment, la plantilla de pro-fessorat serà la mateixaque el curs passat.

Un dels canvis més po-lèmics –la desaparició dela sisena hora en el 74% deles escoles– permetrà, se-gons Ensenyament, assu-mir el creixement d’alum-nat, juntament amb altresmesures com l’incrementd’hores de classe que faranels docents, una més tanta primària com a secundà-ria. Els sindicats no com-parteixen la visió optimis-ta del departament i jaalerten de l’augment de lesràtios a les aules. Tambérecelen de l’aplicació de lesnoves mesures per comba-tre el fracàs, com ara el su-port escolar personalitzat.

Pel que fa a les famílies,a banda dels conflictes ques’han viscut en alguns cen-tres pel canvi d’horari, unade les principals preocupa-cions continua sent la ido-

neïtat de les instal·lacions.El departament ha reco-negut que la rebaixa delnúmero de barracots s’haaconseguit gràcies a lacreació de grups que faranclasse en espais fins arano habilitats per fer-ho,com ara les biblioteques.

Suport al catalàPerò el curs escolar que co-mença demà també es re-cordarà per la resolució ju-dicial que dóna un ultimà-tum per introduir el caste-llà com a llengua vehicu-lar. Més de 2.000 centress’han adherit a la iniciati-va per desplegar pancar-tes a favor de l’ensenya-ment en català, que pro-mou Somescola.cat.

Una xifra que contrastaamb les 500 peticions re-budes enguany, inclosa lade la presidenta del PPC,Alícia Sánchez Camacho,perquè els fills rebin els en-senyaments en castellà.No representen ni el0,05% de l’alumnat. ■

Laura NicolásBARCELONA

NOVETATS La supressió generalitzada de la sisena horamodifica els horaris de sortida i els mètodes per combatreel fracàs escolar RÈCORD Un total d’1.280.232 alumnesompliran les aules, la xifra més alta dels últims 22 anys

Començael cursdels canvis

L’institut Ferran Tallada de Barcelona ho té tot enllestit per iniciar el curs ■ ALBERT SALAMÉ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases sobre l’inici de curs de la consellera Irene Rigau

“Intensificarem larelació família i escolaper posar fi a ladelegació des del mónfamiliar, que semblano tenir límits”

“Els centres escolarsapliquen la normativaacadèmica i lingüísticaque deriva de la lleid’educació que estàplenament vigent”

“No deixarem quecap institut faci fallidaa causa de la retalladapressupostària, peròcal que s’administrinamb austeritat”

“Si la crisi econòmicacontinua, és possibleque al gener haguemd’augmentar lesbeques de menjadori de transport ”

“Demano paciènciaal professoratdavant l’actualcontext de dificultateconòmica i d’ajustpressupostari”

“El nostre repte ésreduir en vuit anys elfracàs escolar a lameitat, però no ensvolem obsessionaramb els resultats”

Educació El nou curs escolar

SOCIETATEl jutjat de guàrdia deBlanes va deixar enllibertat sense fiança undels dos joves entregatsper l’Estat francès

un sospitósdel crim deLloret a presói l’altre lliure


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201158 | Societat |

HERÈNCIA · Les mesures estel·lars dels consellers del tripartit passen a millorvida aquest curs 2011/2012 RETORN · Els actuals responsables de l’educaciópública recuperen els deures d’estiu i els exàmens de setembre a secundària

Demà, què enstrobarem de nou?

es queda en aquestcurs, que comença de-mà, del calendari esco-lar de l’exconseller Er-nest Maragall (PSC) i

de la sisena hora de l’exconselleraMarta Cid (ERC). En nou mesos,l’actual consellera, Irene Rigau(CiU), a més de canviar el nom aldepartament –que ha passatd’Educació a Ensenyament–, haenterrat l’herència del tripartit.

Exàmens al setembreb L’ofensiva contra el fracàs esco-lar, un dels eixos prioritaris per alsnous responsables del Departa-ment d’Ensenyament, es traduiràen diverses mesures que es desple-garan aquest mateix curs. El 4 i 5de setembre de 2012, els exàmensde recuperació tornaran a protago-nitzar la vida dels estudiantsd’ESO i primer de batxillerat.

Estiu amb deuresb Els alumnes de secundària ambassignatures pendents no seranels únics que hauran de fer colzesdurant les vacances. Les activitatsde reforç durant l’estiu seran obli-

RLaura NicolásBARCELONA

gatòries per als estudiants d’ESO iprimer de batxillerat amb retardsen el ritme d’aprenentatge. Tambéhauran de fer deures durant elsmesos de juliol i agost, els nensde sisè de primària que no superinla prova d’avaluació i, per tant,tinguin dèficits en l’àrea de llen-gües o matemàtiques.

Adéu a la setmana blancab La setmana blanca de l’excon-seller Ernest Maragall ha tingutuna vida molt curta. No queda resdel calendari escolar del curs pas-sat. Les classes tornaran a comen-çar passat l’Onze de Setembre,l’endemà de Reis serà festiu unaltre cop i la setmana de descansenmig del trimestre més llarg hadesaparegut. Només els centresescolars que així ho acordin podranajuntar cinc dies festius per fersetmana blanca.

Cinc hores a l’escolab La mesura més polèmica de laconsellera Irene Rigau ha estat l’eli-minació generalitzada de la sisenahora. Una iniciativa impulsada pelprimer tripartit per equiparar l’ho-rari de l’escola pública amb el de laprivada i la concertada. La supres-sió d’aquesta hora extra –només es

mantindrà en 442 centres– hacomportat un ball d’horaris de sor-tida. Finalment, la majoria d’alum-nes plegaran entre dos quarts decinc i les cinc de la tarda.

Classes particulars a l’aulab En comptes de la sisena hora, lagran aposta contra el fracàs escolara infantil i primària és el suport es-colar personalitzat. Es tracta d’unaespècie de classes particulars, ja si-guin individuals o en un grup petit,que els mestres oferiran als alum-nes amb dificultats en l’aprenen-tatge o amb altes capacitats.

Sí a la jornada intensivab Cinc instituts assajaran la jorna-da intensiva de matí a l’ESO al llargde tot el curs. Pel que fa a la jornadaintensiva d’estiu, els centres queobtinguin el vistiplau la faran apartir de l’11 de juny.

Còctel de llibres i portàtilsb El programa de digitalització ales aules incideix en les pissarresinteractives i en els ordinadorspropietat del centre educatiu (endetriment d’un portàtil per cadaalumne) i en el fet de combinarels continguts digitals amb els lli-bres de text de tota la vida. ■

Alumnes, famílies i professors començaran demà un curs escolar ple de novetats ■ M.A. TORRES / ARXIU

Associació d’Inspectors d’Educació de Catalunya(AIEC), davant la interlocutòria del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna dos me-

sos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesuresnecessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular al’escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010del Tribunal Suprem de l’Estat, manifestem el nostre su-port al model escolar d’immersió lingüística en català apli-cat durant els darrers trenta anys a Catalunya.

Per les nostres actuacions professionals, el col·lectiud’inspectors d’educació tenim coneixement directedels resultats de competència lingüística dels alumnesde les escoles i instituts del nostre país, a través de l’anàli-si de les diferents proves d’avaluació que es fan els cen-tres educatius: proves d’àmbit català, d’àmbit estatal ide l’OCDE (proves PISA). Des d’aquesta perspectiva,volem afirmar que el model d’immersió lingüística enllengua catalana ha permès integrar tots els alumnes dedistintes procedències lingüístiques al coneixement detotes les matèries, amb uns resultats competencialssimilars als d’altres comunitats autònomes que noméstenen el castellà com a llengua vehicular.

Tenim també, com a professionals que supervisemla qualitat del sistema educatiu, presència directa a l’inte-

rior de les aules i centres educatius. Des d’aquesta proxi-mitat constatem la bona convivència que genera entrealumnes un model que no segrega l’alumnat en aulesseparades en funció de la llengua vehicular.

La integració en el sistema educatiu català dels moltsalumnes nouvinguts que els darrers anys s’han incorporata les escoles catalanes procedents de múltiples orígenslingüístics, ha representat un repte per a totes les escolesque s’ha resolt amb èxit. La majoria d’aquests alumnesnomés tenen el marc de l’escola per aprendre la llenguacatalana. Si el model canvia, podria afectar la integraciói la igualtat d’oportunitatsde tots els alumnes.

Dins el nostre col·lectiud’associats, hi ha moltsinspectors que per la sevallarga trajectòria professio-nal han seguit i col·laboraten el procés històric dela implantació de la immersió lingüística a l’escola. Ente-nem que aquest procés ha estat fonamental en la norma-lització del català en la nostra societat.

Per tots aquests motius, l’Associació d’Inspectorsd’Educació de Catalunya fem públic aquest escrit desuport a la continuació del model escolar actual.

L’

Inspectors ambla immersió

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Una alumna de sisè de primària fa un dels exàmens ques’inclouen en les proves d’avaluació ■ ANDREU PUIG / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si el model canvia,podria afectar laintegració detots els alumnes

Neus OlléPresidenta de l’AIEC

Educació El nou curs escolar



129427-1041041V


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201160 | Societat |

1180

01-1

0409

03w

1120

78-1

0418

80w

Jérémy Puydeboix i Lud-wig Gallier, detinguts aFrança per l’apunyala-ment mortal del jove dequinze anys Andrew Mil-roy a Lloret de Mar el 17 dejuliol, van arribar junts,procedents de Lió i haventfet escala a la presó de So-to del Real, divendres a lapresó de Girona. Ahir, pe-rò, després de passar peljutjat de guàrdia de Bla-nes, Gallier va tornar a lapresó mentre que el seucompany va quedar en lli-bertat sense fiança i vatornar, aquesta vegadapels seus mitjans, cap alseu domicili de L’Isle-d’Abeau. El fiscal i els Mos-sos consideren que l’autormaterial de la punyaladava ser Ludwig Gallier, per

a qui el jutge de Blanes vadecretar presó. Gallier, de-fensat per la lletrada Lau-rence Samara, es va acolliral seu dret a no declararperò preveu fer-ho quan elcridi el jutjat número 5,que instrueix el cas. Elsdos joves van ser detingutsel 17 d’agost juntamentamb un altre noi arrestat ala zona de Normandia.Aquest noi ja va quedar enllibertat després de decla-rar davant la policia fran-cesa, mentre que Puyde-boix i Gallier van ser em-presonats per ordre d’untribunal de Lió. Tot i que ellletrat que va defensar elsdos nois es va oposar a lliu-rar els dos sospitosos a lesautoritats judicials catala-nes, finalment el tribunalde Lió que va veure el casva acordar l’entrega aljutjat de Blanes. ■

Un dels dosdetingutspel crim deLloret, lliurea El jutge només ordena presó per alsospitós de ser l’autor materialde l’apunyalament mortal

Tura SolerLLORET DE MAR

HOMICIDIS

L’Ajuntament de Lloret ja hasignat el decret que nomenael lletrat Carles Monguilod re-presentant municipal per ex-ercir l’acció popular en el pro-cés judicial obert per la mortd’Andrew Milroy. Monguilod,que encara no ha estat pre-sent en cap diligència, haanunciat que la missió que liha encomanat l’Ajuntament

Gallier i Puydeboix, divendres a la presó ■ EDDY KELELE / CAF

és buscar la veritat sobre elque va succeir i, si s’escau,acusar el sospitós en cas quehi hagi proves evidents.

Monguilod també exer-cirà l’acció popular en nomde l’Ajuntament en el casde l’assassinat de la turistaitaliana Federica Squarisi,enel judici que ha de cele-brar-se el mes que ve.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Ajuntament exerceix l’acció popular

L’associació protectorad’animals Rodamón del BaixEmpordà ha denunciat el casd’una gossa de raça pit bullque va ser abandonada aSanta Cristina d’Aro en unestat lamentable de salut.

L’animal va acabar morint el7 de setembre al centred’acollida que l’entitat té aPalafrugell. Els maltracta-ments molt greus d’animalspoden arribar a ser sancio-nats amb 20.000 euros.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Abandonada i morta

MALTRACTAMENT ANIMAL


| Societat | 61EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

1184

86-1

0419

14J

1110

01-1

0420

16w

Un incendi que se sospitaque podria ser provocat vacremar ahir a la tarda uns5.600 m² de superfície, bà-sicament de pineda. El focva començar arran d’unapista i va començar a cre-mar una zona entre el ser-rat de Santa Maria i la cos-ta, entre Vilopriu i Cama-llera. En rebre l’avís de l’in-cendi, els Bombers vanmobilitzar fins a deu dota-cions. De resultes del foc,els Mossos van haver de ta-llar durant una estona lacarretera GIV-6232, entreVilopriu i Camallera. Amesura que treballaven en

l’extinció, els bombers vandescobrir fins a quatre fo-cus de foc diferents. A mit-ja tarda, amb les flames jacontrolades, els agents fo-restals van inspeccionar lazona per intentar aclarirles causes del foc, que, enhaver començat vora lapista, fa pensar que podriatenir un origen humà. Elfet que hi hagués quatrefocus diferents justifica lasospita que hi pogués ha-ver un incendiari malin-tencionat, però tampoc noes descarta la possibilitatque els tres focus darrersfossin provocats per gus-pires o pinyes projectadesdes del primer dels focus.Fa anys, Vilopriu va ser so-

vint escenari de focs ques’atribuïen a un piròman.A les set del vespre, elsbombers ja s’havien reple-gat i només quedaven a lazona tres dotacions queremataven la feina.

Foc a l’Alta CerdanyaEls Bombers de la Genera-litat també van treballar,durant tot el dia d’ahir,amb els seus col·leguesnord-catalans, en l’extin-ció de l’incendi que es vadeclarar divendres a la zo-na de la Guingueta d’Ix, al’Alta Cerdanya, al límitamb el terme de Puigcer-dà. Ahir al vespre, vuit do-tacions de bombers enca-ra eren a la zona. ■

a Els forestals investiguen si l’incendi va ser provocat, jaque els bombers hi van veure fins a quatre focus diferents

Tura SolerVILOPRIU

INCENDIS

Un foc crema5.600 m² a Vilopriui tallen la carretera

Els bombers, treballant en el foc de Vilopriu ■ LLUÍS SERRAT

El fiscal demana 4 anys depresó per a Valeria DuránMolinuevo, una dona uru-guaiana a qui s’acusa d’ha-ver robat diners de forma

continuada del comptebancari d’una veïna deBlanes a qui cuidava, arafa dos anys. Segons elfiscal, la imputada es vaguanyar la confiança de lavíctima i va aconseguir elnúmero secret d’una de

les seves targetes. Entre el30 de juny i el 29 de setem-bre del 2009, Durán vaefectuar 17 extraccionsde diners en un caixer au-tomàtic de Caixa Catalu-nya de Blanes, per un im-port de 7.900 euros. ■

Jutgen una cuidadoraper robar a una ancianaGisela PladeveyaBLANES

TRIBUNALS


Cultura i EspectaclesEL PUNT AVUI

DIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201162 |

En el camp de les traduc-cions al català la rentrée li-terària arriba farcida denovetats sucoses, novel-les per a tots els gustos,algunes de les quals pre-senten històries intimis-tes al voltant d’un temauniversal i inesgotable: elfinal de l’amor i els senti-ments que s’esmicolen,com ara la que signa DavidVann, Desolacions.

Vann va ser una revela-ció l’any passat: l’autor ori-ginari d’Alaska va seduir elpúblic amb una novel·leta,Sukkwan Island, que,com aquell qui no vol la co-sa, va aconseguir guanyarel premi Llibreter. Desola-cions, com s’ha traduïtCaribou Island –per no in-sistir tant en el temaillenc–, recupera l’entornferéstec, un marc idíl·lic ialhora inquietant que enaquest cas embolcalla lahistòria d’una parella quees desintegra per culpadels somnis fracassats i latragèdia familiar. (Distri-bució el 15 de setembre;Empúries/Mondadori.)

L’estiu sense homes, dela nord-americana SiriHustvedt, reprèn la temà-tica al voltant de la ruptu-ra matrimonial, el final del’amor i les crisis d’angoixaque comporta. Després depublicar La mujer temblo-rosa o la historia de misnervios, de caire autobio-gràfic assagístic, Hustvedttorna a la ficció ambaquesta novel·la protago-nitzada per Mia Friedrick-sen, una poetessa recone-guda que descobreix que elseu marit l’enganya ambuna noia més jove. (Distri-bució al novembre; Empú-ries/Anagrama.)

Amb una vena de críti-ca social, el Premi Interna-cional Catalunya, l’escrip-tor japonès Haruki Mura-

kami, estarà més que maipresent a les llibreries grà-cies a la publicació de latercera i darrera entregade la trilogia 1Q84. Els lec-tors podran descobrir eldesenllaç de la històriaque capgira el clàssic deGeorge Orwell. En aquestvolum, un dels personat-ges secundaris, el pare deTengo, “dóna molt de joc”,segons va desvelar el tra-ductor Jordi Mas en un ho-menatge de fa uns mesosal novel·lista nipó. (Distri-bució a l’octubre; Empú-ries/Tusquets.)

L’enfant terrible de leslletres franceses, MichelHouellebecq, arriba enforma d’El mapa i el terri-tori (Empúries/Anagra-

ma), la novel·la que va gua-nyar el Goncourt 2010 (unpremi que se li resistia desde feia deu anys). L’art,l’amor, els diners, la gentde moda, la mort, tot hicap en aquesta novel·la enquè Houellebecq ironitzasobre la situació d’unaFrança venuda al turisme,i posa en escena el seupropi assassinat.

Del país veí també tin-drem Una novel·la france-sa, de Frédéric Beigbeder,premi Renaudot. Publica-da per Amsterdam i Ana-grama, l’obra és presentacom un episodi autobio-gràfic que enceta amb ladetenció, el 2008, de Beig-beder per consum de coca-ïna a la via pública. A par-

tir d’aquí, l’autor rememo-ra records d’infància enun viatge introspectiu quealhora traça la històriade la societat francesa deles darreres dècades.

Un intent de fer tambéun retrat punyent de la so-cietat actual –aquest copnord americana– és Lli-bertat (Columna/Sala-mandra), una obra que haestat considerada la no-vel·la americana de l’any.

L’editorial valencianaBromera treu un nou Ben-jamin Black –àlter ego deJohn Banville– A la recercad’April, en què el forenseQuirke s’enfronta a un noucas, i La taràntula, la no-vel·la de Thierry Jonquetque va inspirar la pel·lícula

La piel que habito, dePedro Almodóvar. L’edito-rial L’Avenç, d’altra banda,publica En una pensió ale-manya, de KatherineMansfield, un recull d’his-tòries que integren el pri-mer llibre que va publicarl’autora neozelandesa el1911, mentre que Edicions1984 ha traduït HHhH, deLaurent Binet, premi Gon-court a la primera novel·la2010, i El temps és un ca-bró, de Jenifer Eagan, Pre-mi Pulitzer 2011.

Després del best sellerArthur & George i Resa témer, Julian Barnestorna amb una sèrie de ca-torze històries, Pulse, unllibre que publicarà al no-vembre Angle Editorial.

En l’aparat de thrillerno poden faltar autors quesegueixen la petja de Lars-son, com ara el noruec JoNesbo. Proa publica El re-demptor, un nou cas deHarry Hole que investigauna institució religiosa ar-ran de la violació d’una ado-lescent en uns campa-ments d’estiu. Alisis propo-sa Pertorbat, de Paul Har-per, i El llibre de les ànimes,de Glenn Cooper, el segontítol de la sèrie després deLa biblioteca dels morts.

En l’aparat de clàssicsdestaca una traducció in-èdita, Una vida, de Guyde Maupassant, feta perLluís Maria Todó que sorti-rà publicada amb Labutxa-ca, de Grup 62. ■

Michel Houellebecq, Murakami, Frédéric Beigbeder, David Vann, Siri Hustvedt,Julian Barnes, Benjamin Black i Jonathan Franzen fitxen per la ‘rentrée’ literària

L’amor s’acabaValèria GaillardBARCELONA

Haruki Murakami, Siri Hustvedt i David Vann, en imatges recents ■ ALBERT GRACIA / ANDREU PUIG / ROBERT RAMOS


| Cultura i Espectacles | 63EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

El primer diaque es van reu-nir per assajaral local deMontfullà, al Gi-ronès, en JosepThió no les teniatotes, i es repe-tia “massa vell

per al rock-and-roll”. En GerardQuintana caminava desubicat,sense trobar el lloc: “He passatdeu anys esperant aquest mo-ment i, quan arriba, em deixo leslletres a casa. Com ho faré per re-cordar-me’n?” El Cuco, el Peck iel Pep treien la pols als envellitsbaix, guitarra i bateria, amb ga-nes rovellades. Ningú no substi-tuïa l’actitud bandarra del des-aparegut Ninyín. Els que ho vè-iem des de fora, documentalistesdel moment, contemplàvem la si-tuació amb un cert escepticisme:¿aquesta colla d’arreplegats erenels que havien de satisfer 55.000persones en tres dies al Sant Jor-di passant a la història com LluísLlach al camp del Barça?

Però això era al juny, i el tempsho ha canviat tot. El dia del con-cert confessaven entre bamboli-nes el perquè: “Una festa majorno ens hauria motivat. La il·lusiódel Sant Jordi, d’aconseguir unrepte inigualat per cap altra ban-da de rock català, ha catapultat elgrup en només dos mesos. I So-pa de Cabra, quan hi ha il·lusió, éscapaç de tot.” Al backstage tot

era concentració i tensió. Sols alscamerinos, no van deixar passarni la família, i això que el fill delCuco, el Martí, veuria per primeravegada el seu pare tocant en unconcert... davant de 20.000 per-sones extasiades!!! No podien fa-llar. Hi havia moltes emocions,massa, i nervis. En Gerard havia

desencallat a ultimíssima hora lesnegociacions per a l’enregistra-ment per televisió, en un serialque havia durat tot l’estiu a causadels interessos contractuals deles discogràfiques que pugnenper Sopa, i que promet continuar.La mala llet que duia a sobre esva transformar en energia escè-

nica, tal com sempre ha fet en lesgrans ocasions. I el concert va serapoteòsic. Els nostàlgics van ba-dar com no ho havien fet mai, iels jovenets van descobrir la míti-ca i l’èpica que acompanya la his-tòria del grup que va revolucionarel rock català. A l’alçada de lesgrans estrelles internacionals,van regalar una escenografia es-pectacular i una posada d’escenatrepidant, demostrant una perso-nalitat musical pròpia, entre elrock melòdic springstinià, la xule-ria stoniana, la duresa dels LedZeppelin i un toc de pop que con-vida a cantar. Aquest mirall retrova resultar contemporani gràciesa la capacitat de construir hitsde Josep Thió, al caràcter desver-gonyit, espontani i proper de labanda i, sobretot, pel lligam quesuposa la veu única i carismàticade Gerard Quintana. Penetra,sedueix i captiva, té contingutpoètic i reivindicatiu, intel·ligent isense ni una cursileria. Una mar-ca que enganxa. I aquest valororiginal no té preu. Com posar-sea la butxaca l’ànima de 20.000persones durant tres dies seguitssense una multinacional al darre-re ni cap estratègia de màrque-ting milionària respon bàsica-ment a una qüestió de talent.Per molt que hi hagi savis críticsque s’entestin a reduir la grande-sa del rock-and-roll a innovacióestètica i tècnica musical (com-provades científicament?).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicarock

Una qüestió de talent

Sopa de Cabra ompliran el Sant Jordi tres cops seguits ■ ALBERT SALAMÉ

Pep Blay

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Barcelona

8696

71-1

0373

46V

MATRÍCULA

OBERTAMATRÍCULA

OBERTA

Tel. 972 21 46 [email protected]

www.maribelbover.com

fundada l’any 1956

maribel bover i viñalsescola de dansa

1190

31-1

0416

88C

118512-1042123V

En els últims dies han anat apareixent en els diferents mitjans decomunicació notícies relatives a les actuacions de la Policía Nacional deGirona contra una xarxa de ciutadans espanyols i estrangers dedicada a latramitació fraudulenta d’ofertes de treball per a immigrants.En aquestes notícies s’ha fet menció del Sr. Amadeu Font Birlanga i del’Assessoria Mareñà-Font, S.L. com a presumptes implicats en aquestesactuacions. Com que en les informacions difoses s’ha fet menció de lesdenominacions de “gestor” i “gestoria” en referir-se a la titulacióprofessional, la Delegació a Girona del Col·legi Oficial de GestorsAdministratius de Catalunya, desitja fer les següents puntualitzacions:

1) Ni el Sr. Amadeu Font Birlanga ni l’“Assessoria Mareñà-Font, S.L.”consten com a membres, ni a títol personal ni com a societat, delCol·legi Oficial de Gestors Administratius.2) Per a l’exercici de la professió de Gestor Administratiu cal disposardel títol corresponent i figurar incorporat –amb el compliment previ delsrequisits exigits– en el corresponent Col·legi Oficial.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius, amb total respecte a lapresumpció d’innocència, a les actuacions policials i judicials i a la llibertatd’expressió dels mitjans de comunicació, fa aquestes precisions davantqualsevol possible confusió originada pel que –entenem– pot ser unaincorrecta denominació genèrica d’una activitat professional, com potsucceir en les actuacions esmentades, que, en cap cas, poden seratribuïdes a un Gestor Administratiu.

Girona, 9 de setembre del 2011.

DELEGACIÓ A GIRONA DEL COL·LEGI OFICIALDE GESTORS ADMINISTRATIUS.El President.Joan Roig i Gubert

Josep Pérez Abuyé, mésconegut com El CharroCatalà, actuarà demà alCasinet d’Hostafrancs enun concert de ranxeresen català d’entrada gratu-ïta organitzat per l’Asso-ciació Cultural Mexicano-catalana (Mexcat). En elmateix concert, que seràa partir de les 7 de latarda, també interpretaràels seus temes el mariachiRoberto Aguilar, conegutper les seves col·labora-cions amb cantants comara David Bisbal i AnaTorroja. Al piano hihaurà Antoni Mas. ■

RedaccióHOSTAFRANCS

Les ranxerescatalanes deJosep PérezAbuyé


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201164 | Cultura i Espectacles |

El palmarès de la Mostrade Venècia 2011 ha estatmolt repartit, com de ve-gades passa amb els pre-mis de la loteria. Tot i quehi optaven famosos comara George Clooney, quedirigeix el film polític Theides of March, el premiprincipal va anar a mansdel director rus AleksandrSokurov, que es va endurel Lleó d’Or per la revisiódel clàssic de Goethe,Faust. Sokurov està consi-derat un dels millors direc-tors russos contempora-nis i va ser votat per unani-mitat per un jurat presiditpel nord-americà DarrenAronofsky. El Lleó de Plataa la millor direcció, segonpremi en importància, vaser per al xinès Cai Shang-jun, pel film Ren shan renhai, en què se’ns narra unavenjança familiar; una deles sorpreses de l’edició.

La interpretació del’alemany Michael Fass-bender a Shame, en quèinterpreta un home addic-te al sexe, li ha valgut el

premi al millor actor, únicpremi per a aquest film delbritànic Steve McQueenque partia com un dels fa-vorits. La veterana actriuxinesa Deannie Yip va re-bre un merescut premi

com a millor actriu per Asimple life, d’Ann Hui, enquè interpreta de manerasubtil una minyona vellaque té un atac de cor.

El director italià MarcoBellocchio va rebre el

guardó en reconeixe-ment a la seva carrera i latambé italiana EmanueleCrialese, el premi espe-cial per Terraferma. Elpremi al millor guió de laMostra va ser per a Yor-

gos Lanthimos i EfthimisFilippou per Alps i el Mas-troianni al nou talent in-terpretatiu, per a ShôtaSometani, que protago-nitza el film japonès Hi-mizu, de Ion Sono. ■

Shangjun Cai, Michael Fassbender, Marco Bellocchio, Deannie Yip, SteveMcQueen i Aleksandr Sokurov, que obté el Lleó d’Or, triomfen a Venècia

RedaccióVENÈCIA

Una Mostra repartida

Aleksandr Sokurov, guanyador del Lleó d’Or per l’adaptació de ‘Faust’ ■ E. GAILLARD / REUTERS

Lleó d’Or a la mi-llor pel·lícula:b ‘Faust’, d’AleksandrSokurov

Lleó de Plataal millor director:b Cai Shangjun, per‘Ren shan ren hai’

Copa Volpial millor actor:b Michael Fassbender,per ‘Shame’

Copa Volpia la millor actriu:b Deannie Yip, per‘A Simple Life’

Premi especialdel jurat:b Emanuele Crialese,per ‘Terraferma’

Lleó d’Or Especialper al conjunt dela seva carrera:b Marco Bellocchio,director

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Palmarès

Català i universal? Aques-ta etiqueta no només la po-den lluir genis com Gaudío Dalí. L’escriptor JaumeCabré, que tot just acabade presentar novetataquest setembre –Jo con-fesso (Proa)–, és un delsautors que ha aconseguittraspassar fronteres i laseva obra és coneguda ar-reu d’Europa, sobretot aAlemanya, on va triomfaramb Les veus del Pamano(500.000 exemplars ve-nuts). “És un èxit aconse-guit gràcies al boca a ore-lla, a gent que li va agradar

la història i la va anar ex-plicant”, argumentava di-vendres Jürgen Dorma-gen, editor alemany i par-ticipant en la trobadad’editors de Jaume Cabré,en el marc de la Setmanadel Llibre en català.

“I no el coneixíem...”“El teníem al costat, a ca-sa, i no el coneixíem, compot ser?” Aquest va ser elcomentari que li va fer unallibretera de Màlaga a Síl-via Sesé, editora de Desti-no –que, de fet, va confes-sar que descobria Cabréamb Jo confesso, “la no-vel·la perfecta”– va anun-ciar que s’estan plantejanttreure una segona edicióla setmana vinent. El pro-tagonista de l’acte, JaumeCabré, va explicar que ha-vien estat vuit anys de

“plaer” preparant aquestanovel·la de 1.000 pàginesal voltant d’un nen super-dotat, Adrià Ardèvol, iun violí de solera, un Stori-ni. “He trigat tant perquèels personatges van crei-xent i tenen històries ales butxaques. Si tens pa-ciència i saps esperar, teles acaben explicant.”

RadiografiaEl cas de Cabré i de la indi-ferència que genera la lite-ratura catalana a la restade l’Estat és un dels temesque posa sobre la taula laSetmana del Llibre en Ca-talà. En quin estat es trobael llibre en català? Quinessón les seves mancances?Segons el president de laSetmana, el mercat del lli-bre en català “no està ni delluny normalitzat”. Amb

tot, Albert Pèlach conside-ra que amb l’evolució ge-neracional la situació can-viarà: “És important queles noves generacions pu-guin llegir fluidament encatalà, justament el queara es posa en dubte ambla interlocutòria delTSJC.” De la seva banda,Ester Pujol, directora deGrup 62, és mostra d’allòmés optimista perquè la

creació catalana “està enmolt bona forma”, tant pelque fa als autors consoli-dats com a les noves veus.

Pel que fa a les mancan-ces, explica que “encarahi ha camp per créixer” enel terreny de la no-ficció(llibres de divulgació cien-tífica, cuina, bricolatge,etc.), “molts títols proce-deixen del món anglosaxói es tradueixen”. En canvi

en el camp de l’assaig, tra-dicionalment un delspunts febles de l’edicióen català, sembla una ba-talla perduda I el llibre di-gital? Tot i que només re-presenta un 1%, segonsdades del gremi, Pujoldefensa que “s’està fentun camí paral·lel a altresliteratures”, i que evolu-cionarà juntament ambels aparells e-readers. ■

Valèria GaillardBARCELONA

Destino anunciauna segona edicióen castellà de‘Jo confesso’

Històries a la butxaca

Jürgen Dormagen (segon per l’esquerra), Nelleke Geel, Jaume Cabré, Sergi Doria, Josep Lluch(Proa) i Sílvia Sesé, en la trobada d’editors a la Setmana del Llibre en Català ■ ALBERT SALAMÉ


| Cultura i Espectacles | 65EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

1avisita

gratuïta

C/ Pare Maria Claret, 14, 2n 2a 17002 GIRONA - Tel. 972 20 53 35

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiósespecialista, basat en antigues tècniques orientals

1658

32-1

0407

49J

Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

Aprimar-se definitivament d’unamanera natural, ràpida i duradora

La ciutat de GIRONA disposa d’un centre d’aprimament Holovital des del setembre del 2002. A través d’un mètodenatural utilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovitalaconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar general i el seucontrol de l’ansietat.

El centre de tractaments naturals Holovital va sercreat el 1994 a Barcelona per Ana Geli. A travésd’un mètode completament natural utilitzat aFrança des de fa més de 20 anys i basat enantigues tècniques orientals, Holovitalaconsegueix reduir el sobrepès.

Des del setembre de 2002 Holovital té lesinstal·lacions de Girona al carrer Pare MariaClaret, 14, 2n 2a , on e l seu equip ja hasolucionat el problema de sobrepès de moltshomes i dones.

El mètodeÉs un mètode molt antic en les societats orientalsque hem adaptat al sistema alimentari d’Occident.És un tractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals, que consisteix en lleugerespressions digitals sobre punts concrets del cos;no s’utilitzen ni agulles ni medicaments, niaparells. Activem els punts reflexos d’un òrgan iregulem el funcionalment de tot l’organisme

mitjançant aquests punts.

Amb aquestes sessions, s’aconsegueix treure lagana, l’ansietat i regular l’organisme perquèrealitzi millor totes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell, les ungles, lapersona dorm millor, es normalitzen elsparàmetres de colesterol i de glucosa, si estanalterats, i en els casos de menopausa es redueixennotablement les sufocacions, així com els dolorsarticulars.

Com a complement a la digitopuntura, ésnecessari seguir una dieta sana que cobreixi totesles necessitats nutritives amb la mínima aportacióde greixos.

Una dieta que, com que es treuen l’ansietat i lagana, no costa gens de seguir, sense carències,rumiada perquè la persona mantingui un to anímicòptim. Es proporciona una llista d’alimentsnaturals de la dieta mediterrània que inclou fruita,verdura, carn i peix; tot triat i combinat en funciódel tipus de pacient.

Els resultatsDepenent de cada cas, el pacient pot sotmetre’s aun tractament curt (de 4 a 6 setmanes) en el qualés possible perdre entre 8 i 10 quilos, o un dellarg (de 9 setmanes) en el qual es poden rebaixarde 15 a 18 quilos, sempre seguit d’una fase demanteniment de 3 setmanes, que tenen com afinalitat estabilitzar el pes adquirit. Finalitzat elprocés, vostè podrà tornar a menjar normalmentsense guanyar pes.

És un tractament que poden seguir dones (fins itot aquelles que es troben en període postpart

–sempre que no estiguin alletant–), homes i jovesa partir dels 18 anys d’edat, sensecontraindicacions. Amb dietes adaptades apersones amb diabetis o vegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té en compte el binomicos-ment, que ajuda els pacients a incrementar laseva autoestima, el benestar general i el controld’ansietat. Per a Holovital, el més important és lasalut de la persona.

A Holovital Aprimament, els resultats són ràpids iduradors. Les nostres tècniques són saludables.Ajudem a portar un control sobre el cos i, el queés més important, a trobar-se més dinàmic i ambmés ganes de viure.

Holovital té les seves instal·lacions situades al c/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a. Aquesta és una bonaopció per a aquelles persones que vulguinaprimar-se sense passar-ho malament ni patirgana i, a la vegada, gaudir d’un bon estat de salut ioptimisme.

1036

20-1

0394

39J

El conseller de Cultura dela Generalitat, FerranMascarell, acompanyat del’alcalde, Fermí Santama-ria, va inaugurar ahir laBiblioteca Julià Cutillerde Llagostera, situada almateix edifici que elCentre Cultural CanRoig, en un acte que vacomençar abans de l’horaprevista (12.00 h), senseprevi avís. Després devisitar l’equipament, vanarribar els parlamentsde rigor i el convit a pren-dre una copa de cava.

La nova biblioteca téuna superfície de 850metres, té un fons de17.942 volums, 4.030 do-

cuments audiovisuals i 92títols de subscripcions arevistes i diaris. La biblio-teca forma part del Siste-ma de Lectura Pública de

Catalunya i ha tingut uncost de 2,1 milions d’eu-ros, finançats per l’Ajunta-ment, la Generalitat i laDiputació de Girona. ■

Dani ChicanoLLAGOSTERA

Llagostera inaugura l’equipament, queporta el nom del mestre Julià Cutiller

La bibliotecade Can Roig

Mascarell es dirigeix als assistents a la inauguració ■ D.C.



EL 9Pochettino ha deciditdeixar fora de laconvocatòria elporter camerunès

L’Espanyolrep l’Athleticsense Kameni

No era un dia per a exces-sos ni exhibicions, sinóper agafar els punts i cór-rer. I potser va ser aquestasensació la que va empè-nyer el Barça a aplicar-seen uns deu primers mi-nuts extraordinaris i amostrar després un apa-rent conformisme que liva acabar restant dospunts que tenia gairebé ala butxaca. Una eferves-cència insuficient i un em-pat que té gust de poc, so-bretot tenint les expecta-tives sense sostre que ge-nera aquesta plantilla. Lesjornades de seleccionssempre deixen una ferida,més o menys profunda,que s’ha de tractar ambcura per garantir que cica-tritzi bé. I a Anoeta, o bél’equip no va calcular cor-rectament el tipus de jocque calia fer per mantenirl’avantatge assolit en larecta inicial, o bé va notarel cansament i li va faltarenergia per posar en pràc-tica l’instint letal que elcaracteritza. La realitatés que el que semblavaun partit plàcid va acabardeixant un gust benamarg; per un empat quedóna dos punts d’avantat-ge a un Madrid envalentiti també per la lesió d’Ale-xis Sánchez, que haurà

d’estar entre sis i vuit set-manes de baixa.

Per combatre el famósvirus FIFA, Guardiola vaapostar per la recepta deles rotacions. A la baixaper lesió de Piqué i a la pre-sència de Puyol a la ban-queta s’hi va afegir la su-plència d’altres titularscom ara Iniesta, Abidal i,sobretot, Messi, el jugadorque posa a prova amb lesseves absències la capaci-tat de supervivència del’equip. Hi havia quatrecanvis respecte a l’onzeque havia golejat el Vila-real i el tècnic tornava a un4-3-3 més clàssic, però lanovetat més impactantera no veure l’argentí so-bre la gespa. Una inquie-tud que semblava definiti-vament esvaïda en els pri-mers minuts. Com el boxe-jador atrevit que començaamb la guàrdia baixa i que-da fora de combat pel pri-mer intercanvi de cops, laReal Sociedad va sobre-viure com va poder a unaallau ofensiva plena d’em-

penta i de bons propòsits.Messi no hi era, però ambCesc actuant de fals da-vanter centre, el Barça vaser una màquina impara-ble en la recta inicial. IñigoMartínez i Damidov vanpassar el primer quartd’hora desitjant tenir alcostat un davanter per vi-gilar. Els blaugrana des-ocupaven el centre del’atac i quan la defensa ri-val dubtava si haviad’avançar-se, quedar-se ala frontal de l’àrea, perse-guir Cesc o centrar-se enun company, una pluja dedavanters apareixien desobte al davant de Bravo.El primer gol va ser unatriangulació perfecta: cen-trada de Cesc, toc suaud’Alexis i rematada de Xa-vi a porteria buida. El se-gon va ser una rèplica ambels protagonistes can-viats; la jugada la va iniciarXavi i la va finalitzar Cesc.Tot una demostració delball de posicions que esta-va fent marejar la Real.

Amb el 0-2, el Barça va

intentar especular amb elresultat i regular forces,però a un equip acostumata anar sempre cap enda-vant, aquests càlculs solensortir-li malament. I aixíva ser, perquè en la segonapart la Real Sociedad varespondre amb una reac-ció que, vistos aquells deuprimers minuts de partit,semblava remota. En elminut 54, Agirretxe va re-matar de cap una centra-da precisa de Xabi Prieto,el millor dels locals, i pocdesprés va ser una erradapuntual de Villa, que haviasubstituït Alexis, la que vagenerar el 2-2. La seva pas-sada enrere va anar a pa-rar als peus d’Agirretxe,que quedava sol davantVíctor Valdés. El xut deldavanter basc es va esta-vellar al travesser desprésd’unes mans de Busquets,però el refús el va aprofitarGriezmann. El valenciàMateu Lahoz, de maneracorrecta, va donar el gol.En certa manera, el partites feia massa llarg, de la

mateixa manera que elspocs dies que Guardiolahavia tingut per prepararel partit i per recuperarels internacionals, havienquedat curts. Els blaugra-na, tan espumosos enl’inici, perdien el gas iarribaven a la part finalesbravats, sense aquellafluïdesa amb què solenmarcar diferències.

Guardiola es va haverde jugar a corre-cuita lesarmes que en un principihavia preferit deixar a lareserva. Primer Messi idesprés Iniesta, els dos ju-gadors que concentren bo-na part de la creació. Elmateix equip que durantmolts minuts s’havia limi-tat a defensar el 0-2, amantenir el control de lapilota a la zona central, i aassegurar una defensaque ahir lideraven Bus-quets i el jove Fontàs, aca-bava jugant amb noméstres defenses i una forma-ció ultraofensiva. Massatard, però, per refer el queja s’havia espatllat. Va ser

la Real la que va tenir lesocasions més clares sor-tint al contraatac i el Bar-ça va acabar empatant almateix camp on havia per-dut per última vegada enla lliga. El millor missatgeque pot enviar Pep és el derecordar l’experiència delcurs passat, quan van aca-bar aixecant un títol clara-ment blaugrana desprésd’haver perdut contral’Hèrcules i d’haver empa-tat amb el Mallorca en lesprimeres jornades. ■

L’INICI · Després d’uns deu primers minuts efervescents, l’equip perd la brillantor i deixa que la Real empati un partit que tenia a labutxaca CANSAMENT · Els blaugrana, que perden Alexis per lesió, tornen a ensopegar després d’una jornada de seleccions

Dani ColmenaSANT SEBASTIÀ (E. ESPECIAL)

El Barça queda sense gas

R. SOCIEDAD: Bravo; Estada, Demi-dov, Iñigo Martínez, Della Bella; Illarra-mendi, Zurutuza; Xabi Prieto (Cadamu-ro, 68’), Mariga (Aranburu, 79’), Griez-mann; Agirretxe (Vela, 79’).

BARÇA: Valdés; Dani Alves, Fontàs(Iniesta, 81’), Busquets, Adriano; Keita,Xavi, Thiago (Messi, 61’); Pedro, Cesc iAlexis Sánchez (Villa, 31’).

GOLS: 0-1 (9’) Xavi. 0-2 (10’) Cesc. 1-2(59’) Agirretxe. 2-2 (61’) Griezman.

ÀRBITRE: Mateu Lahorz (valencià).Va ensenyar targeta groga a Busquets(61’), Cadamuro (81’) i Messi (92’).

PÚBLIC: 31.000 espectadors.

Agirretxe i Estrada celebren un gol davant un Cesc abatut ■ EFE

BARÇA 2———————————————————————————————————————————————

R. SOCIEDAD 2– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Els vestidors

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“Dues erradespuntuals ens hancostat molt car.Aquest és el resumdel partit d’avui”

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“Aquest resultatés una moltbona lliçó decara al futur”Pep GuardiolaENTRENADOR DEL BARÇA

“És una llàstimaperquè teníem elpartit controlat ihauríem pogutfer el tercer”Xavi HernándezMIGCAMPISTA DEL BARÇA

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“En el futbol elnivell d’atenciósempre ha de seralt i en aquestalliga menyspreadatot costa molt”


| EL 9 | 67EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

1032

65-1

0337

32J

L’estiu traumàtic que haviscut l’Espanyol, per lessortides de jugadors de re-ferència com Osvaldo oLuis García, ha deixat unasensació acusada de pessi-misme a l’entorn. L’ita-loargentí era la referènciaen atac dels blanc-i-blaus.

La seva sortida va ser unsotrac i ara la sensació ge-neral és que l’Espanyol téuna plantilla massa debili-tada perquè els recanvisde Weiss, Romaric o Pan-diani no han convençut elsaficionats. Uns seguidors

que estan expectants perveure les evolucions delseu equip avui a Cornellà -El Prat davant l’AthleticClub. Pochettino i els seusdeixebles han reiterat alllarg d’aquesta setmanaque l’entorn tingui con-fiança en el potencial dela plantilla i esperen lacita d’avui amb els bascoscom un bàlsam per fercréixer la confiança delcol·lectiu i esvair dubtes.D’inici Pochettino, tot iconvocar Pandiani, Weissi Romaric, apostarà pelsvells coneguts i jugaràamb Álvaro en punta.

A la mala maror tambés’afegeix el cas de Kameni.El porter s’ha quedat forade la llista de convocatsper decisió tècnica i seràun problema afegit pergestionar la dinàmica degrup. En mig d’aquest cal-do de cultiu arriba l’Athle-tic de Bielsa. Un equip

també carregat de dubtes idesprés de dos empats se-guits a San Mamés. ■

L’Espanyol vol deixar elsfantasmes a l’armari

Espanyol. El deixebles de Pochettino busquen un triomf balsàmic persegellar els dubtes instal·lats a l’afició per les vendes d’aquest l’estiu

Román MartínezBARCELONA

RCD ESPANYOL: Cristian Álvarez;Javi López, Forlín, Héctor Moreno, Dídac;Javi Márquez, Baena; Sergio García, Ver-dú, Albín, Álvaro.

AHTLETIC CLUB: Jraizoz; Gurpegui,Ekiza, Amorebieta, De Marcos; Javi Mar-tínez; Susaeta, Iturraspe, Herrera, Mu-niain; Llorente.

ÀRBITRE: Velasco Carballo (Madrid)

ESTADI: Cornellà - El Prat. 22.00 ho-res per Gol T i Canal Plus Lliga.

Pandiani, ahir ■ A.S.

ATHLETIC CLUB———————————————————————————————————————————————

RCD ESPANYOL

En un partit gris, el RealMadrid va aconseguirmantenir el lideratge de la

lliga davant d’un Getafeque es va haver de barallaramb un rival amb la con-fiança pels núvols i les po-lèmiques decisions de ClosGómez. Els blancs, ambuna defensa estranya-ment badoca, van suar il’acció clau va arribar al’inici de la segona meitat,amb empat al marcador iels visitants creant perill,quan l’àrbitre va veuredins l’àrea una falta delCata Díaz a Cristiano Ro-naldo, que estava un pamfora. El portuguès no vadesaprofitar el regal. El ve-neçolà Miku, amb dos gols,va ser un malson constantper als locals, que van suarde valent. Karim Benze-ma, amb un doblet, i Gon-zalo Higuaín, sentenciantquan el públic patia amb el3-2 al marcador, van po-sar-li difícil a Mourinhotriar el davanter titular. ■

El Madrid rep un copde mà de l’àrbitre perdesfer-se del Getafe

Primera. L’equip blanc pateix més delprevist i el col·legiat xiula un penal inexistent

Carlos Méndez MADRID

REAL MADRID: Casillas, Ramos, Pe-pe, Carvalho, Marcelo, Xabi Alonso, Co-entrao, Di María (Kaká, 72’), Özil (Hi-guaín, 87’), Cristiano Ronaldo i Benzema(Granero, 88’).

GETAFE: Moyà, Valera, Cata Díaz,Torres, Masilela, Casquero, Lacen (Güi-za, 71’), Pedro Ríos (Colunga, 81’), JuanRodríguez, Sarabia (Abdel, 71’) i Miku.

GOLS: 1-0 (13’) Benzema. 1-1 (38’) Mi-ku. 2-1 (59’) Cristiano Ronaldo, de penal.3-1 (69’) Benzema. 3-2 (73’) Miku. 4-2(88’) Higuaín.

ÀRBITRE: Clos Gómez. Targeta grogaa Carvalho, Xabi Alonso, Cristiano Ronal-do; Casquero, Torres i Valera.Va expul-sar el tècnic visitant, Luis García.

———————————————————————————————————————————————

REAL MADRID 4

GETAFE 2

R. Sociedad - Barça............................... 2 - 2

Vila-real - Sevilla.................................... 2 - 2

Madrid - Getafe.......................................4 - 2

València - Atlético ................................. 1 - 0

Betis - Mallorca ...... 12.00 h (C+L2 i PPV)

Racing - Llevant ...... 16.00 h (C+L2 i PPV)

Rayo - Saragossa...... 18.00 h (C+L2/PPV)

Osasuna - Sporting ..... 18.00 h (C+L2/PPV)

Espanyol - Athletic ........ 22.00 h (C+L/Gol)

Màlaga - Granada....... demà, 21.00 h (Gol)

Equip PT PJ PG PE PP GF GC

Madrid 6 2 2 0 0 10 2

València 6 2 2 0 0 5 3

Barça 4 2 1 1 0 7 2

R. Sociedad 4 2 1 1 0 4 3

Sevilla 4 2 1 1 0 4 3

Mallorca 3 1 1 0 0 1 0

Betis 3 1 1 0 0 1 0

Athletic 1 1 0 1 0 1 1

Llevant 1 1 0 1 0 1 1

Rayo Vallecano 1 1 0 1 0 1 1

Osasuna 1 1 0 1 0 0 0

Atlético 1 2 0 1 1 0 1

Getafe 1 2 0 1 1 3 5

Vila-real 1 2 0 1 1 2 7

Racing 0 1 0 0 1 3 4

Màlaga 0 1 0 0 1 1 2

Sporting 0 1 0 0 1 1 2

Granada 0 1 0 0 1 0 1

Espanyol 0 1 0 0 1 0 1

Saragossa 0 1 0 0 1 0 6

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

1a divisió


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201168 | EL 9 |

Per més capacitat ofensi-va que tingui, qualsevolequip que aspiri a funcio-nar amb regularitat neces-sita fiabilitat defensiva.N’és ben conscient el Giro-na, que no n’ha exhibitfins ara i que no hauriade tardar a mostrar-ne.Avui hi ha una bona provade foc, perquè el que visitaMontilivi presenta un ba-lanç que espanta. ElValladolid arriba a Girona

després d’haver marcatonze gols i no haver-ne en-caixat ni un en els tres pri-mers partits oficials.

“Ens està costant méscap enrere que cap enda-vant. És més o menys elpatró de l’any passat. En-caixàvem gols de maneraabsurda i érem un equipbastant alegre”, va reco-nèixer Raül Agné, que témolt clar que no podendemorar la correcció:“Aquest any ho hemd’equilibrar més ràpida-ment.” L’equip gironí ha

pagat cares les badadesperquè s’ha trobat amb ri-vals que les saben aprofi-tar bé. I el Valladolid fa lapinta que tampoc perdo-

narà facilitats. “És unequip alegre que juga a ata-car, a tenir la pilota. Té po-tencial i molta qualitat,amb gent a davant en molt

bon estat de forma, comSisi o Bueno”, exposa Ag-né. El tècnic no està del totinsatisfet amb el rendi-ment de l’equip més enllà

de badades en fases pun-tuals, i destaca que ofensi-vament tenen capacitatper fer mal al conjunt queprepara Miroslav Djukic.

“El que no faré és tor-nar-me boig si guanyem nisi perdem. Vull veure quel’equip millori, que cadadia vagi fent més cosesbé”, diu l’entrenador deMequinensa, que tornaràa estar condicionat per lesabsències –i la presènciade jugadors que no estanen plena forma–. A la Co-runya, va fer un planteja-ment força ofensiu, ambJuanlu –avui podria fer delateral– ajudant Dorca almig. “Juanlu em diu que, apart d’un excel·lent pro-fessional, és polivalent.Pot jugar al mig, tot i queserà millor amb l’equipmés rodat, quan els auto-matismes surtin sols”. ■

L’aixeta s’ha de tancarJ. Danés / X. MasachsGIRONA

Girona. La visita d’un Valladolid líder, pletòric de forma i capaç de fer onze gols en tres partits ésuna bona prova de foc per als d’Agné, que necessiten començar a guanyar fiabilitat defensiva

RESTA DE CONVOCATS: Dani Mallo (p.), David Garcia, Tortolero, Garmendia, Ion Vélez, Coro i Padilla / BAIXES: Jose (sancionat) i Acuña, Luso i Moha (lesionats) TÈCNIC: Raül Agné

RESTA DE CONVOCATS: Dani Hernández (p.), Sisi, Balenziaga, Baraja, Nafti, Víctor Pérez i Javi Guerra

BAIXES: Lázaro, Marc Valiente i Marquitos (lesionats), i Varela (no té la documentació a punt)

TÈCNIC: Miroslav Djukic

El Girona necessita guanyar molta seguretat en defensa. Fins ara ha generat dubtes i algunes badades greus li han costat cares. I equips de la qualitat del Valladolid no solen perdonar.

Per estat d’ànim, els de Djukic arriben al duel molt per damunt dels gironins. L’equip d’Agné, però, no es pot permetre una altra relliscada a Montilivi i, de qualitat i potencial, també en té.

GIRONA VALLADOLID1r classificat

(6 punts)17è classificat(1 punt)

ÚLTIMS RESULTATS

▼ Deportivo - Girona (copa) 5-1

= Almeria - Girona (lliga) 2-2 ▼ Girona - Elx (lliga) 1-4 ▲ Girona - Barça B (amistós) 1-0 ▼ Barça - Girona (c. Catalunya) 2-1

▲ Valladolid - Nàstic (copa) 6-0

▲ Valladolid - Còrdova (lliga) 2-0 ▼ Valladolid - Getafe (amistós) 0-1 ▲ Nàstic - Valladolid (lliga) 0-3 ▲ Íscar - Vallad. (c. Cast. i Lleó) 1-6

ÚLTIMS RESULTATSSERÀ CLAU

L’avantmatx

HORA

20.00 h(Gol TV / Canal+ liga)

CAMPMontilivi9.282espectadors

ÀRBITREPrieto Iglesias(navarrès)

MIGCAMPISTAAlbert DORCA

• 23-12-1982

• 7a temporada

• 3.585 minuts i 1 gol (lliga 2010/11)

El garrotxí fa temps que s’ha consolidat com un dels valors més segurs del Girona. Incansable i intocable per a Agné, el mig esquerrà sol tenir molta continuïtat. I més aquest any, amb poc relleu en el pivot.

EXTREMNAUZET

• 25-02-1985

•3a temporada

• 35 partits i 7 gols (lliga 2010/11)

A més de bons davanters, el Valladolid té extrems hàbils i amb qualitat per fer centrades. Un d’ells és el canari Nauzet

Alemán, absent els dos primers partits de lliga. El paper en la

copa li obre la porta de l’onze.

SANTAMARÍA

JANDRO

TÉBAR DORCA

JUANLU RICHY RIGO MIGUE

GAIZKASAIZAR

BENJA

DANINIETO

ÁLVARO RUBIO

JORGEALONSO

JOFRENAUZET ÓSCAR

BUENO

PEÑA JUANITO RUEDA

JAIME

TEKIO

Dani Mallo (p )RESTA DE CONVOCATS: Dani Mallo (p JOF

40PARTITS

de lliga va jugar Dorca el curs

passatRESTA DE CONVOCATS: Dani Hernández (p ) Sisi Balenziaga: Dani Hernández (p ) Sisi Balenziaga

4GOLS

va marcar Nauzetcontra el Nàstic

dimecres

El Girona farà avui al matí (a2/4 de 10) l’últim entrena-ment de la setmana i hauràd’esvair els dubtes sobreels jugadors que tenen mo-lèsties físiques. L’últim aafegir-se a la llista és el da-vanter Gaizka Saizar, que

Ferran Corominas va entraren la llista de convocats delpartit de lliga a Almeria itambé en el de copa a Ria-zor, però no va jugar encap dels dos. “Ha entrenat,però fa només tres dies quetoca la pilota”, va explicar

en la sessió d’ahir va notarmolèsties al soli de la camadreta. El club va informarque l’exjugador del Ponfer-radina no està descartatper enfrontar-se al Vallado-lid al vespre (a les 8). A ban-da de Saizar, la participació

Raül Agné. Després d’unasetmana junts, el tècnic veuel banyolí amb una bonacondició física. “No ha pa-rat de córrer, però ho hafet sol. El que li falta és rit-me de joc, però arribarà unmoment que haurà d’en-

trar, tot i ser conscientsque no ho farà en el seu mi-llor moment. Veurem si són15, 20 o 30 minuts, en fun-ció de les seves sensa-cions.” Agné veu en Coro“un jugador que ha de serimportant” per al Girona.

de Luso, amb molèsties alsisquiotibials, i de Moha,amb un pinçament al me-nisc, també és incerta. Calrecordar, a més, que ni Gar-mendia ni Tortolero hanpogut debutar per lesió ique Jose està sancionat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gaizka Saizar té molèsties al soli i amplia els dubtes— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Coro li falta ritme de joc, però no condició física

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Les frases

“Rebem un rivalalegre, atrevit i dur.Però també tenenfragilitats i nosaltresen una direcció,l’ofensiva, estem bé iels podem fer mal”

||||||||||||||||||||||||||||

“Hem d’intentar serfidels al nostre estil.El Girona serà unrival difícil, igualque tota la resta”Miroslav DjukicENTRENADOR DEL VALLADOLID

||||||||||||||||||||||||||||

“El rendiment és boperò tenim 5 o 10minuts molt dolents,i els rivals bons ettreuen els colors”Raül AgnéENTRENADOR DEL GIRONA


Avui fa justament tres me-sos que el Valladolid va en-terrar les seves possibili-tats d’ascens a primera.Tot i l’1-0 de l’anada, el con-junt castellà, que dirigiaAbel Resino, es va deixarrobar la cartera per l’Elx(3-1) i va quedar eliminaten la fase d’ascens. El Va-lladolid no tenia res a enve-jar a l’Elx, al Granada i alCelta, els altres equips queaspiraven a aconseguir latercera plaça d’ascens, pe-rò els errors del porter JaviJiménez, ara al Múrcia, i ellleidatà Jordi, que ha fitxatpel Rayo, el van condem-nar l’11 de juny.

L’equip castellà ho té totper no fallar en el segon in-tent de pujar a primera. Haconfiat en un exjugadorper dirigir l’equip. L’exde-fensa Miroslav Djukic, queva jugar en el Deportivo i elValència, no va salvar

l’Hèrcules del descens elcurs passat, però té unabona oportunitat per re-llançar la seva incipienttrajectòria de tècnic. ElValladolid disposa d’unaplantilla excel·lent. MantéNafti, Jorge Alonso, Sisi,Álvaro Rubio, Guerra, Ba-raja, ha fet bons retocs–Víctor Pérez (Osca), elporter Jaime (Elx) i Bueno(Derby County)– i ha per-dut peces de poc pes, comara Pedro López (Llevant),Barragán (València) i Ál-varo Antón (Cartagena).

El Valladolid arriba a Gi-rona com a líder i amb JaviGuerra, que encara no hadebutat per molèsties al ge-noll. Guerra va fer 28 gols elcurs passat. A Montilivi po-dria ser suplent ja que Al-berto Bueno ha fet quatregols en dos partits. ■

Bons retocs,baixes de pocpes i sense límit

Futbol. El Valladolid ho té tot per pujar en elsegon intent. L’equip que entrena l’exdefensaDjukic manté les millors peces del curs passat

J. FerrerGIRONA / VALLADOLID

Djukic (Valladolid) ■ EL 9

Javi Guerra hasuperat la lesió,però podria sersuplent pel graninici de Bueno

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Una amenaça més


El Llagostera ha viatjat persegon cop en tres setma-nes a les Illes Balears ambla intenció d’aconseguir elprimer triomf en la lliga.L’equip llagosterenc vafer història dimecres a lacopa –el 2-0 al Cerceda lidóna el bitllet per a la ter-cera eliminatòria– i visitaavui (a les 12) el camp delMallorca B. Després dejugar 120 minuts contrael Cerceda, els d’Oriol Alsi-na, cuers amb 0 punts de9, hauran de fer un altreesforç per aconseguir elsprimers punts.

Les esperances d’obte-nir els primers punts en lli-ga, però, es veuen limita-des per diferents circums-tàncies. A més del cansa-ment a les cames (cincpartits en quinze dies), elsllagosterencs van haverde viatjar ahir, tres diesdesprés del desgast enla copa. Cal recordar queel 28 d’agost el Llagosteraja va jugar a Palma perenfrontar-se a l’AtlèticBalears (2-0).

El tècnic del Llagostera,Oriol Alsina, ha mostrat la

seva queixa, encara que re-signada, davant l’horari del’encontre d’avui. A les 12del migdia a Palma es pre-veuen temperatures querondin els 30 graus. Tot iaixò, aquesta circumstàn-cia també afectarà el rivalque tindran davant.

El Mallorca B té un en-

trenador il·lustre, MiquelSoler. Nascut als Hostaletsd’en Bas, l’exjugador delBarcelona, Espanyol, Re-ial Madrid o Mallorca, clubon es va retirar, només su-ma dos punts, tots dos a fo-ra. L’únic partit a casa elva perdre contra l’Hura-cán València (0-1). ■

Viatge a la recerca delprimer triomf en la lliga

Futbol. El Llagostera, cuer (0 punts de 9), visita el camp del Mallorca B,quinzè, amb l’objectiu de mantenir les bones sensacions de la copa

Joel SebastiánLLAGOSTERA

YERAY

COMPANY VÍCTOR MATEU BIGAS

GRASA

UCHEDÍDAC

ÁLVARO

FLORES

XISCO

ELOI

WILFRED

AIMAR RANGEL VALLHO QUIMBOADAS

ESPOLITA

TARRADELLASPEDRITO

ENRICPI

MARC MAS

SUPLENTS: Felipe Ramos (p.), Damià, Nico, Abdón i Galla SANCIONATS: capLESIONATS: Aridai i Alberto

TÈCNIC: Miquel Soler

SUPLENTS: Segovia (p.), Òscar Álvarez, Tito, Masó i Uri SANCIONATS: BarónLESIONATS: David Costa i Virgili

TÈCNIC: Oriol Alsina15è2

PUNTS

20è0

PUNTS

MALLORCA B LLAGOSTERAL’avantmatx

SERÀ CLAU: La resposta del Llagostera a l’acumulació de partits (5 en 15 dies) serà una incògnita que s’aclarirà durant el partit. Miquel Soler ha pogut preparar a consciència el matx, mentre que Alsina només ha tingut tres dies per fer-ho.

CAMP: Ciutat Esportiva Antonio Asensio / HORA: 12.00 h / ÀRBITRE: Pérez Peraza

El Llagosteraafronta el cinquèpartit en només15 dies: 3 delliga i 2 de copa

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sense descans

L’Olot ha irromput ambforça en el grup cinquè detercera després de dissetanys d’absència i va con-vertir en accident el 3-2del debut al Masnou. Diu-menge passat, el Munta-nyesa, revelació del curspassat, va sucumbir al po-tencial del conjunt olotí,que el va golejar amb unaexhibició de futbol (4-0).Aquest resultat dóna alesa l’equip de Nitus Santos,que avui (a les 5) visita elcamp del Vilafranca.

El lateral Jordi Freixano podrà participar en elpartit d’avui ni probable-

ment en els dos següents(contra l’Amposta a Olot ia Rubí) a causa d’una dis-tensió del lligament del ge-noll dret. Freixa era undels jugadors més en for-ma de l’equip, com va de-mostrar en el 4-0 contra elMuntanyesa. El més nor-mal és que el mig Francolí

endarrereixi la seva posi-ció. En canvi, el mig ÀlexGranell, fitxa fa vuit diesdel Llagostera, debutarà,cosa que farà que Serra ac-tuï de central.

El tècnic de l’Olot estàmolts satisfet de la imatgede l’equip en el primer par-tit a casa. Entén, però, que

al camp del Vilafranca, degespa artificial, les cosesno seran igual. L’onze mésprobable de l’Olot és: Reig;Francolí, Berga, Serra,Hostench; Roger, Abel,Granell, Roca; Àlex Ari-many i Sergi Arimany. Ro-bert, amb molèsties de cià-tica, serà suplent.

Les festes del TuraEl partit d’avui arriba enplenes festes del Turad’Olot. Santos espera quel’equip no noti la “ressaca”de tanta disbauxa i que elsseus jugadors estiguincentrats. El Vilafranca,cuer, no ha puntuat –1-3contra el Terrassa i 2-0 alcamp del Balaguer–. ■

El 4-0 dóna ales a l’Olot

Futbol. Envalentit per l’exhibició contra el Muntanyesa, l’equip de ‘Nitus’ Santos visita el campdel Vilafranca (0 punts de 6). El defensa Freixa és baixa per lesió, però el mig Granell debutarà

J. FerrerOLOT

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Les frases

“Ens agrada jugar enun camp gran, i fercórrer la pilota. Enscosta més jugar sobregespa artificial, peròens hem refet bé delKO al Masnou”

||||||||||||||||||||||||||||

“Tenim ganes depuntuar. Veig l’equipbé i contra elMuntanyesa vam ferun gran partit”Joan ‘Nitus’ SantosENTRENADOR DE L’OLOT

Hèrcules - Recreativo ................ 0 - 1Sabadell - Cartagena...................3 - 2Alcorcón - Vila-real B...................1 - 1Guadalajara - Osca........................ 2 - 1Alcoià - Xerez.................................... 0 - 1Múrcia - Almeria ............................0 - 2Còrdova - Numància ................... 1 - 0Celta - Elx ................................... 18.00 hNàstic - Las Palmas........... 20.00 hGirona - Valladolid ............ 20.00 hBarça B - Deportivo .......... 20.00 h

Equip PT PJ PG PE PP GF GC

Sabadell 9 3 3 0 0 9 6

Guadalajara 7 3 2 1 0 5 2

Valladolid 6 2 2 0 0 5 0

Elx 6 2 2 0 0 5 1

Celta 6 2 2 0 0 5 2

Hèrcules 6 3 2 0 1 3 1

Xerez 6 3 2 0 1 2 2

Almeria 5 3 1 2 0 5 3

Alcorcón 4 3 1 1 1 4 2

Vila-real B 4 3 1 1 1 6 5

Las Palmas 4 2 1 1 0 2 1

Còrdova 4 3 1 1 1 2 3

Barça B 3 2 1 0 1 4 2

Deportivo 3 2 1 0 1 1 1

Recreativo 3 3 1 0 2 2 3

Numància 2 3 0 2 1 1 2

Alcoià 1 3 0 1 2 1 3

Girona 1 2 0 1 1 3 6

Nàstic 1 2 0 1 1 0 3

Osca 0 3 0 0 3 2 7

Múrcia 0 3 0 0 3 1 6

Cartagena 0 3 0 0 3 2 9

La propera (16-09-11)Hèrcules-Barça B; Deportivo-Sabadell; Cartagena-Alcorcón;Vila-real B-Guadalajara; Osca-Alcoià; Xerez-Nàstic; Las Pal-mas-Còrdova; Numància-Giro-na; Valladolid-Múrcia; Almeria-Celta; Recreativo-Elx

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

classificació



1642

25-1

0414

00V

821541-1041965A

No hi ha res a fer per lluitarcontra el calendari esta-blert. Després de rebre unhistòric de la 1a divisió fe-menina, l’Athletic de Bil-bao, i vendre cara la sevapell –van caure derrotadesper 1-2– l’Estartit visita (ales 12) el camp d’un altredels màxims favorits perlluitar pel títol de lliga,l’Espanyol. Les blanc-i-bla-ves sorprenentment vanempatar al camp del Lla-nos en la primera jornada(1-1) i estan obligades aobtenir els tres punts sino volen perdre el tren dela part alta. L’equip deRafa Gil no ho tindràfàcil a Sant Adrià –en laprimera fase del curs pas-sat hi va caure (4-0)–. ■

Un camp pocpropici perobtenir elsprimers punts

Futbol. L’Estartitvisita l’Espanyol ambla intenció de donarla sorpresa i puntuar

Joel SebastiánL’ESTARTIT

El Farners es va estrenarahir a 1a catalana ambun empat contra el Mont-cada (2-2). El conjunt del

Barcelonès va igualar doscops el marcador adversgràcies al davanter QuimSolano, fitxat aquestestiu de l’Horta.

La primera part va serde domini del conjunt deJavi Salamero Riart va es-tavellar una pilota al tra-vesser (23’) abans de l’1-0de Martín en un gran xut.

El Montcada es va espa-vilar i, en els últims vintminuts, va igualar doscops un marcador advers.Els locals van fer el 2-1en un contracop. Però elperillós Quim Solano vaempatar en una falta indi-recta dins l’àrea que vaser protestada ja que hi vahaver falta al porter. ■

Futbol. El Farners s’estrena amb un empat contra elMontcada, que iguala dos cops el resultat advers

Joan GispertSANTA COLOMA DE FARNERS

Punt en un debut intens

FARNERS: Martí Bartrina, Alfons,Isaac (Rueda, 73’), Banal, Riart, Criado,Marc Vilà (Ivan Fernández, 57’), Herrera,Marc Casas (Padrós, 83’), Martín (Carli-tos, 70’) i Ivan García (Riki Solà, 62’).

MONTCADA: Diego, Norbert, JordiMir, Pacheco (José María, 73’), Miki, Mar-cel, Kike, Sergio, Quim Solano, Miguel(Nacarino, 65’) i Paco Tamudo (Emanuel,83’).

GOLS: 1-0 (37’) Martín. 1-1 (72’) QuimSolano. 2-1 (80’) Marc Casas. 2-2 (87’)Quim Solano.

ÀRBITRES: Montes Rodríguez. Gro-gues als locals Alfons, Herrera i Riki Solài als visitants Norbert, Pacheco, Miki,Sergio i Paco Tamudo.

PÚBLIC: Unes 150 persones.

Una imatge del partit d’ahir a Santa Coloma ■ LLUÍS SERRAT

MONTCADA 2———————————————————————————————————————————————

FARNERS 2

La Unió Esportiva Figue-res va començar amb bonpeu la seva aventura a laprimera catalana (1-2).Els homes entrenats perArnau Sala es van avançaren el marcador en el minut24, gràcies a un gol de PolCompte. Tot i dominar idisposar de diverses oca-sions per ampliar la renda,la Unió no va poder ferres per evitar l’empat delJúnior, que va aprofitarun penal a favor xiulata Ferran Grau.

Amb l’empat, els localsvan avançar línies i l’expul-sió de Moñino en el minut80 va donar ales als de SantCugat del Vallès. Els figue-rencs, però, van saber re-accionar a temps i dosminuts després Jairo vaestablir l’1-2 definitiu. ■

El Figueres fa l’1-2 alcamp del Junior ambun jugador menys

Futbol. El Figueres rectifica a temps iaconsegueix la victòria gràcies a Jairo (82’)

EL 9SANT CUGAT DEL VALLÈS———————————————————————————————————————————————

JUNIOR CF 1

JUNIOR: José, Solivelles, Blasco, Ar-gemí, Manu (Óscar Vega, 55’), Uri, Pol(Manolo, 85’), Sors, Moha (Coke, 72’),Torrentbó i Mallol (Dani, 73’).

FIGUERES: Ricard López, Alforcea,Ricard Ferrer, Murga, Cruz, Luque, Fer-ran Grau, Pol Compte (Teixi, 59’), Feixas(Jairo, 74’), Pedro (Argi, 86’) i Toti (Mo-ñino, 59’).

ÀRBITRE: Nula Pérez. Targetesgrogues: Argemí, Pol i Torrentbó peral Junior CF i Alforcea, Ferran Grau, Fei-xas i Teixi per al Figueres. Targetesvermelles: directa al jugador del Fi-gueres Moñino (80’).

GOLS: 0-1 (24’) Pol Compte. 1-1 (77’)Coke, de penal. 1-2 (82’) Jairo.

PÚBLIC: Uns dos-cents espectadors,vuitanta dels quals figuerencs.

FIGUERES 2



129808-1042011V



BREUS

Héctor Ruiz, vint-i-cinquèen els 5 quilòmetresEliat (Israel). El nedador del CN Figueres HéctorRuiz va quedar vint-i-cinquè en la prova de 5 quilòme-tres dels campionats d’Europa de natació en aigüesobertes, que es disputen al mar Roig, amb una marcade 58.7, a 4.5 del guanyador, l’italià Simone Ercoli. Di-jous, Ruiz va prendre part en la prova de relleus mix-tos juntament amb Jonatan Castet i Yurema Reque-na, en una cursa en què van quedar sisens.■ B.S.

Pau Blanch i TatianaHettier, subcampions a MaóMaó. Els regatistes del CN Llançà Pau Blanch i Tatia-na Hettier van tancar el campionat balear de la clas-se Europa de vela en segona posició de les categoriesmasculina i femenina; en una competició que ser-veix de prèvia del campionat estatal que acabarà de-mà. El club empordanès hi té set regatistes.■ B.S.

Dues medalles de bronzeper a Kevin BordasFriburg (Alemanya). El patinador del CP PalafrugellKevin Bordas va aconseguir dues medalles de bronzeen l’europeu juvenil de Friburg, després que ahir el cas-sanenc va completar el programa de disc llarg i va obte-nir la medalla de bronze en lliure (el disc curt, més elllarg) i en combinada (la suma de les puntuacions de fi-gures i lliure). D’altra banda, Artur Balagué, del CPOlot, va acabar setè en cadets; després de ser vuitè enel programa curt i tercer en el llarg.■ B. SÁNCHEZ

Tres gironins, campionsd’Europa sub-17Ginebra (Suïssa). Roger Presas (Shum Maçanet),Marc Panella (CH Farners) i Pau Flores (CP Olot)van aconseguir el títol de campions d’Europa d’ho-quei sobre patins en categoria sub-17 i sense perdrecap partit en tot el torneig. El jugador del Shum Ro-ger Presas va tenir molta incidència en la final, enla qual va marcar tres gols: els dos primers vanservir per capgirar el 0-1 inicial.■ B.S.

Djokovic salva dues pilotesde partit contra FedererNova York. Novak Djokovic va salvar dues pilotes departit per segellar el passi a la final de l’obert dels EUA iva vèncer en semifinals, per segon any seguit, un Fede-rer que dominava (6-7, 4-6, 6-3, 6-2 i 7-5).■ EL 9

Grècia i Eslovènia oFinlàndia, possibles rivalsBarcelona. La selecció espanyola ja sap quins rivalspodria tenir en els quarts de final de l’Eurobàsquet.L’equip de Scariolo jugarà contra Grècia si perd avuicontra França (17.00 h), en el duel dels dos equipsper ser el primer del grup E. Si guanya, en canvi, juga-rà amb el vencedor de l’Eslovènia-Finlàndia.■ EL 9

Anglaterra sotmet els Pumasen el mundial de rugbiBarcelona. Anglaterra va vèncer l’Argentina (13-9)en el partit més rellevant de la segona jornada de lacopa del món de rugbi, que es juga a Nova Zelanda.Una marca de Youngs en la segona part va decidir unpartit duríssim, sobretot en l’aspecte físic.■ EL 9

Un bon debut permantenir la línia

Handbol. El Bordils guanya gràcies a la sevaintensitat en el primer tast de pretemporada

COMENTARI: El Bordils va obtenir lavictòria contra el Palautordera en el pri-mer partit amistós de pretemporadadels blanc-i-verds. Tot i les rotacions iles proves típiques d’aquest nivell, elBordils es va mostrar més ambiciós acausa del suport que els jugadors vanrebre de la seva afició. Pau campos esva mostrar satisfet per la feina del seuequip, ja que va destacar-ne la continu-ïtat. La propera cita del Bordils serà di-jous al vespre, contra el Banyoles.

CHP 24———————————————————————————————————————————————

BORDILS 31

HANDBOL BORDILS: Ferrer (1),Combis (7), Prat (6), Masó (6), Vilanova(1), Masmiquel (3), Canyiveral (4), Mar-co, Moreno (2), Vila, Reixach (1), carre-ras. González, Renart i Buenavida.

PAR.: 3-4, 6-6, 7-8, 9-9, 11-9, 14-10;19-12, 22-14, 25-15, 25-19, 27-23 i 31-24.

El Sarrià millora laimatge i l’actitud

Handbol. Els de Josep Espar van fer un pasendavant, tot i la derrota contra el Barça

COMENTARI: Va ser el segon partitdel Sarrià contra el segon equip del Bar-ça, que juga a una categoria superior ique va haver de fer-s’hi de valent en lasegona meitat, amb jugadors joves i fu-tur en l’Asobal. Perquè en la primera, elslocals van oferir una imatge molt millo-rada respecte a la de la setmana anteriora Sabadell, en el torneig de l’OAR Gràcia.El Sarrià jugarà el següent partit amistósde pretemporada (serà el quart), a SantaMargarida, dijous que ve al vespre.

BARÇA B 34———————————————————————————————————————————————

SARRIÀ 24

UE SARRIÀ: Pòrtules, Cataraín, Igle-sias, Masmiquel, Adrià, Carlos, Badia, Xi-cu, Guillem, Eric, Junquera, Diego, Ba-llester, Edu, Pau, Gerard, Pepe, Jordi,Pasqui.

PAR.: 3-2, 5-3, 8-7, 11-9, 14-13, 16-17;18-19, 19-23, 20-24, 22-27, 23-30, 24-34.

Mig segon. Aquesta és, ennúmeros rodons, la dife-rència que Sebastian Vet-tel va treure a Lewis Ha-milton i Jenson Button enla qualificació de la tretze-na prova del mundial defórmula 1. En el mateix es-cenari on fa només tresanys i al volant d’un ToroRosso l’alemany va con-querir la seva primera po-sició preferent en F-1, ahirva sumar la 25a pole dela seva carrera, la desenad’aquesta temporada i la14a consecutiva de RedBull comptant la de l’últi-ma prova de l’any passat.

Tot i destacar que ambels retocs aplicats al seuFerrari després dels entre-naments lliures del matís’havia sentit molt milloren la qualificació, Fernan-do Alonso era plenamentconscient que nomésuna sèrie de circumstàn-cies el podrien permetrerepetir avui el triomfdel qual tant va gaudirl’any passat en aquestsantuari per excel·lènciade Ferrari i els tifosi. De-cepció també a la cara deJaume Alguersuari des-prés de no haver pogutsuperar la Q1 i veure queles previsions de plantarcara als Williams i Sau-ber no es complien. ■

Vettel, encara més superior

Gran Premi d’Itàlia de F-1. El pilot de Red Bull obté a Monza la seva desena posiciópreferent d’aquest any, amb mig segon d’avantatge sobre uns escèptics Hamilton i Button

Josep CasanovasBARCELONA / MONZA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els millors temps1r Sebastian Vettel (Red Bull-Renault) 1:22.2752n Lewis Hamilton (McLaren-Mercedes) 1:22.7253r Jenson Button (McLaren-Mercedes) 1:22.7774t Fernando Alonso (Ferrari) 1:22.8415è Mark Webber (Red Bull-Renault) 1:22.9726è Felipe Massa (Ferrari) 1:23.1887è Vitali Petrov (Renault) 1:23.5308è Michael Schumacher (Mercedes) 1:23.7779è Nico Rosberg (Mercedes) 1:24.47710è Bruno Senna (Renault) sense temps11è Paul di Resta (Force India-Mercedes) 1:24.16312è Adrian Sutil (Force India-Mercedes) 1:24.20913è Rubens Barrichello (Williams-Cosworth) 1:24.64814è Pastor Maldonado (Williams-Cosworth) 1:24.72618è Jaume Alguersuari (Toro Rosso-Ferrari) 1:25.33419è Jarno Trulli (Lotus-Renault) 1:26.64720è Keikki Kovalainen (Lotus-Renault) 1:27.18421è Timo Glock (Virgin-Cosworth) 1:27.591

Juan José Cobo afrontal’última etapa de la Vueltaamb 13 segons d’avantat-ge, un marge que pot sersuficient per fer una pas-sejada triomfal entre elcircuit del Jarama i Ma-drid, i aconseguir la victò-ria en la Vuelta. El britànicChristopher Froome se-gur que intentarà escur-çar la diferència en els es-prints puntuables, ja queen l’esprint final ho tindrà

molt més complicat, peròsi Cobo el marca tanbé com va fer ahir no hau-ria de tenir problemes.

En l’etapa d’ahir, Sastrei Barredo es van ajuntar aldavant de la cursa i vanaguantar fins a l’entradade Vitòria. Barredo va ce-dir a vuit quilòmetres iSastre es va mantenir enel primer lloc fins a pocmés de dos del final. Elsequips del Leopard i del’Astana van estirar perdesfer l’escapada i es vaarribar a l’esprint amb

victòria final per a l’italiàDaniele Bennati (Leo-pard), davant del seucompatriota Enrico Gas-parotto (Astana).

Joaquim Rodríguez vaentrar en la lluita de l’es-print per evitar que BaukeMollema (Rabobank) litragués el mallot verd delspunts. Mollema va ser no-vè i Purito onzè, i totsdos van quedar empatatsa 115 punts, tot i que elde Parets va mantenir eljersei verd. Avui conti-nuarà la pugna. ■

Cobo es prepara pera la passejada triomfal

Vuelta a Espanya. El ciclista de Torrelavega va controlar en tot moment el britànicCristopher Froome i va mantenir el seu curt avantatge al capdavant de la prova

Albert CampsBARCELONA / VITÒRIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Classificacions20a etapa1r Daniele Bennati (Leopard)......4h39:202n Enrico Gasparotto (Astana) ............m.t.3r Damiani Caruso (Liquigas) ...............m.t.11è Joaquim Rodríguez (Katuixa).......m.t.92è Josep Jufré (Astana)...................a 10:23164è Alberto Losada (Katuixa) .... a 15:48

General1r Juan José Cobo (Geox) .............82h38:322n Christopher Froome (Sky)........... a 0:133r Bradley Wiggins (Sky)......................a 1:414t Bauke Mollema (Rabobank).......a 2:0319è J. Rodríguez (Katuixa) ...............a 14:3146è Alberto Losada (Katuixa) a 1h32:4958è Josep Jufré (Astana)............a 1h58:49



196190-1039871C

Camió cistellade 12 m fins a21 m d’alçada

Tots els camions es poden conduir amb carnet de 2a

www.grualpa.esTel. 972 23 78 93 - Mòbil 609 32 11 85

Jugar contra un equipd’Eurolliga sempre és unplaer. Fins i tot en el cas delpartit que ahir van dispu-tar el Girona FC i el Khim-ki, amb triomf dels russosper 61-80. I és que el blocentrenat per Rimas Kurti-naitis es va presentar almatx amb sis baixes. Frid-zon, Monia, Mozgov iKhvostov són amb Rússiaa l’europeu, mentre que

Nielsen és a Austràlia(acaba d’obtenir una plaçaper als Jocs amb els boo-mers) i Kelati estava vestitde carrer a la banquetadesprés que acabés d’arri-bar de disputar l’europeu.Veient aquest panoramael Khimki, que d’aquí a unparell de setmanes dispu-tarà la prèvia per a la fasefinal de l’Eurolliga, estavapersonificat en els croatsZoran Planinic i KresimirLoncar i el nord-americàKeith Langford. I així vaser. Quan tots tres vananar per feina els de ZanTabak no van tenir resa fer, afectats també perla diferència física entreels dos bàndols.

L’aportació de RolandsFreimanis, acabat d’arri-bar de Letònia per culpatambé de l’europeu, va seruna de les llums que vanbrillar. Va mostrar el seutalent en atac liderant elsgironins a una màxima di-ferència de 16-10 (min. 9),amb els tres millors russosja a la banqueta. Kurtinai-tis no va parar de corregir–amb els seus clàssics xiu-lets– els elements que te-nia a la pista (molts d’ellsdel segon equip), amb elsde Tabak aprofitantaquest fet per dominar bo-na part del matx. Thomas

Coleman va donar mos-tres clares de falta d’adap-tació, i és el clar objectiu amillorar ara mateix. Pe-nombres. Un 0-14 enl’inici del quart període vaaniquilar les opcions delsgironins. Curiosament,Langford, Planinic i Lon-car hi eren. Tabak, però, vacontinuar fent treballarels seus fins al darrer se-gon. D’això es tracta. ■

Llums i penombres

Bàsquet. El Girona FC busca les pessigolles a un damnificat Khimki durantels primers tres quarts, però la superioritat física dels russos acaba decidint

Martí Artigas i TowlePLATJA D’ARO

GIRONA FC: Ordín (4), Middleton (4),Labuckas (6), Fernández (16) i Guirao (2)–cinc–; Coleman (4), Jiménez (5), Vila (2),Freimanis (10), Pujols i Pino (8). 17/32tirs de 2. 7/24 triples (4 Fernández, 2 Pi-no i Labuckas). 6/8 tirs lliures. 29 rebots(6 Middleton) i 11 assistències (4 Ordín).56 de valoració (10 Middleton i Fernán-dez).

KHIMKI: Langford (8), Loncar (15),Aleksei Karpeko (7), Dudu (2) i Planinic(12) –cinc–; Pitxkurov (3), Quinn (15), Ev-geni Karpeko (5), Plotnikov, Zhukanenko(6) i Vialtsev (7). 26/41 tirs de 2. 5/17 tri-ples (Vialtsev, Pitxkurov, Quinn, AlekseiKarpeko i Evgeni Karpeko). 13/21 tirslliures. 35 rebots (8 Loncar) i 14 assis-tències (4 Vialtsev). 89 de valoració (19Loncar).

PARCIALS: 18-15, 14-22 (32-37); 20-18 (52-55) i 9-25 (61-80).

Willie Reed va tornar alsEstats Units per operar-seel genoll. Semblava que elclub estava interessat enell, però el jugador no harebut cap proposta, l’ope-ració està per caure i enca-ra no s’ha arribat a capacord sobre qui es farà càr-

Freimanis i Zoran Savic, observant a la grada ■ MANEL LLADÓ

rec de les despeses. DejanKamenjasevic, director es-portiu, explicava que Reedinteressava per un futur.De moment tot queda enpaper mullat. L’opció queel jugador es pagui l’opera-ció i signi per un altre equipcada cop pren més cos.

KHIMKI 80———————————————————————————————————————————————

GIRONA FC 61

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La situació de Reed, una incògnita

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Les reaccions

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“Estic content perhaver guanyar tot iles baixes que tenim.Hem jugat ambmoltes peces delnostre segon equip”

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“Estic content perla progressió i,sobretot, pels tresprimers quarts. En eldarrer parcial ens hafaltat nivell físic”

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

“En Thomas[Coleman] ha detreballar molt, tantindividualment comen equip. Li costarà”ZAN TABAKENTRENADOR DEL GIRONA FC

“És complicatmantenir unadisciplina amb elsjoves. No estanpreparats per jugar”RIMAS KURTINAITISENTRENADOR DEL KHIMKI

GIRONA B: Serra (8), Acosta (16),Agustí (4), Alarcón (22) i Camós (3)–cinc–; Álvarez, Vila, Gatell (4), Mbape(6) i Mas (4). 7 triples (3 Alarcón, 2 Ser-ra, Mbape i Camós). 8/11 tirs lliures. 25faltes personals. Eliminats: Gatell i Mas.

COLLBLANC-TORRASSA: Andrés(21), Crespo, Balaguer (6), N’Diaye (9) iVall-llobera (15) –cinc–; Carrera (7), Juan(6), Sergio Pérez (3), Cairó (6) i Dídac Pé-rez (4). 2/14 triples (Cairó i Andrés).19/25 tirs lliures. 16 faltes personals. Eli-minats: Dídac Pérez.

PARCIALS: 17-22, 23-14 (40-36); 20-23 (60-59) i 7-18 (67-77).

COMENTARI: El Girona FC B entre-nat per Raúl Galobardes no va poder po-sar punt i final a la seva participació enla Lliga Catalana EBA amb victòria des-prés de caure a casa contra el Collblanc-Torrassa (67-77). Els barcelonins, lide-rats per l’ex-Girona Óscar Andrés, vansaber jugar les possessions clau.

———————————————————————————————————————————————

GIRONA B 67

COLLBLANC 77

BREUSCanals, quinze diesde baixa. El base delGirona FC Carles Ca-nals estarà 15 dies debaixa per un esquinç alturmell esquerre quees va fer aquesta set-mana. Ahir, a Platjad’Aro, anava ambcrosses. ■ M.A.T.

Manresa i Joventutguanyen. L’AssígniaManresa i el FIATCJoventut es van imposarahir a la Universitatde Stanford (76-74) ial Cajasol Sevilla,respectivament(71-88). ■ M.A.T.

El Salt i l’Adepaf de Figue-res s’enfrontaran aquestmigdia a partir d’un quartd’una en la final de laXXXV edició del MemorialMateu Pell, que es disputa

a Vilablareix. En les semi-finals els saltencs es vandesfer del Blanes, mentreque els d’Oriol Rabert vanfer el mateix amb el Quart.

En noies, Uni Girona iGEiEG jugaran a dosquarts d’onze del matíamb l’altre títol en joc. ■

Salt-Adepaf, la finaldel Mateu Pell

Bàsquet. En categoria femenina, GEiEG i UniGirona també lluitaran pel títol a Vilablareix

M.A.T. / B.S.GIRONA

BLANES: Bravo (5), Torrent (13), Escri-huela (4), Rebollo (11) i S. Palomino (3)–cinc–; Danés (2), E. Palomino, Seira i Si-ma (18). 5 triples (2 Torrent, Bravo, Simai Rebollo). 13/20 tirs lliures. 22 faltespersonals. Cap eliminat.

SALT: Bartrolí (6), Burguet (3), Pons(7), Bové (9) i Torrent (12) –cinc–; Geli(2), Nadal (4), Muñoz (3), Fexas (12), M.Busquets, Costa (6) i J. Busquets (2). 6triples (2 Bové, Torrent, Fexas, Muñoz iBurguet). 14/23 tirs lliures. 24 faltes per-sonals. Cap eliminat.

PARCIALS: 5-12, 16-15 (21-27); 21-20(42-47) i 14-19 (56-66).

BANYOLES: Bosch, Trabal N. (17), Ca-mas (7), Teixidor (4), Trabal H. (6)–cinc–; Padrós (5), Dubé (4), Pla (2),Forn. 8/15 tirs lliures. 3 triples (Camas,Teixidor i Trabal H.) 15 faltes personals.Cap eliminada.

UNI GIRONA: Solé, Masó (4), Ribas(1), Bou (2), Gerez (4) –cinc–; Marcè, Cla-ret (2), Gelabert (15), Challoner (12), Rua-no, Soler (2), Lizano (14). 4/7 tirs lliures.4 triples (4 Lizano). 17 faltes personals.Cap eliminada.

PARCIALS: 21-14, 8-17 (29-31), 11-7(40-38) i 5-18 (45-56).

GEiEG: Teixidor (3), Gallegos (1), Bar-tolí (4,) Quintana (15), Xargay (11) –cinc–;Rodríguez (2), Moreno (2), Arboleas (3),Martorano (2), Peñarrubia (8), Sargatal(2), Roig (7). 19/30 tirs lliures. 4 triples:(2 Peñarrubia, Teixidor i Roig). 29 faltespersonals. Cap eliminada.

BANYOLES: Bosch (3), Trabal N. (4),Teixidor (12), Padrós (14), Pla (5) –cinc–;Camps (1), Dubé (2), Trabal H. (10), Forn(2). 17/34 tirs lliures. 4 triples (2 Padrós,Teixidor i Trabal H.). 25 faltes personals.Cap eliminada.

PARCIALS: 15-9, 20-10 (35-19), 6-21(41-40) i 19-15 (60-55).

ADEPAF: Oliva (26), Pascua (4), Ma-cau (2), Jordi Vallmajó (20) i Montalat (5)–cinc–; Edu Vallmajó (3), Martini (9), Gar-riga i Moret. 6 triples (2 Oliva, 2 JordiVallmajó, Edu Vallmajó i Martini). 7/12tirs lliures. 14 faltes personals. Cap eli-minat.

QUART: Basart (2), Puertas (8), Loza-no (6), Montiel (14) i Serra –cinc–;Artigas (10), Prati (6), Frau i Martorell(12). 5 triples (3 Martorell i 2 Montiel).3/6 tirs lliures. 14 faltes personals. Capeliminat.

PARCIALS: 23-10, 14-23 (37-33); 15-14 (52-47) i 17-11 (69-58).

SALT 66———————————————————————————————————————————————

BLANES 56

BANYOLES 55———————————————————————————————————————————————

GEIEG 60———————————————————————————————————————————————

ADEPAF 69

QUART 58———————————————————————————————————————————————

BANYOLES 45

UNI GIRONA 56



120667-1041807VA



AN

UN

CIS

CLA

SS

IFIC

ATS

• A

NU

NC

IS C

LAS

SIF

ICAT

S •

AN

UN

CIS

CLA

SS

IFIC

ATS

• A

NU

NC

IS C

LAS

SIF

ICAT

S •

AN

UN

CIS

CLA

SS

IFIC

ATS

• A

NU

NC

IS C

LAS

SIF

ICAT

S •

IMMOBILIÀRIES

VENDESAPARTAMENTS

● BLANES, Pis de 57 m2

construïts en bon estat en ven-da i/o lloguer de temporada.Disposa de 2 dormitoris do-bles, 1 bany complet, cuina isaló menjador. Ref. CB 16784174.800 E☎ 972 359 036(Progrup). Ref. 848752.141754

● PALAMÓS, Apartament mo-blat de 150 m2, zona La Fosca.4 hab., (3 dobles), 3 banys i la-vabo. Terrrassa de 20 m2 Jardíde 774 m2 amb piscina. Cale-facció. Pàrquing per a 4 cotxesi traster. A pocs metres de laplatja. Ref. CB 6098.590.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.131008

● PLATJA D’ARO Edifici enconstrucció a tocar centre. Altstanding. Plantes baixes, pisosi dúplex de 70 a 170 m2 ambjardí i zona comunitària ambpiscina. Pàrquings i trastersopc. al mateix edifici. Entregaestiu 2011. Aprofiti preus depromoció; 2 hab. des de245.000 E i 3 hab. des de285.000 E.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139200

● ST. ANTONI CALONGE,Venda apartament de 73 m2 a150 m del mar. Disposa de 2dormitoris dobles, 1 bany com-plet, cuina equipada, saló men-jador i grans terrasses. Zonacomunitària amb piscina. In-clou 2 places d’aparcament almateix edifici. Ref. CB 17532.360.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.123724

CASES NOVES● AIGUAVIVA Casa d’obra no-va a quatre vents. Dues plan-tes, espais molt amplis i dià-fans, 190m2 construïts en par-cel·la de 430m2. Saló menjadorde 30m2 molt lluminós amb ac-cés directe al jardí, cuina granequipada, 4 dorm. dobles (1suite), 2 banys, lavabo en plan-ta baixa, garatge tancat ambsafareig, a/c, calef. de gas. Zo-na ben comunicada, ambtransport públic, domini de vis-tes. Consulti preu de venda di-recta i, avantatges amb subro-gació hipoteca. Possibilitats delloguer amb opció de compra.500.000 E☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139201

● AIGUAVIVA Casa de cons-trucció ecològica i de BaixConsum Energètic d’estil mo-dern amb líneas cúbiques deplanta baixa de 137 m2 , 3 ha-bitacions, 2 banys, rentador,saló menjador amb grans ober-tures i cuina independent. Par-cel.la plana per a casa indivi-dual de 590 m2. Preu autopro-moció390.000 E☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.123073

● BANYOLES casa aïllada de200m2 aprox. de superfícieconstruïda. Amb 4 habitacionsdobles, 4 banys, menjador icuina amb llar de foc, terrassa,porxo, safareig i terrassa. Te-rreny 2375m2. Piscina. Bonesvistes i molta tranquil·litat. Ref.1520.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.137440

● BANYOLES, Casa adosadanova de 280 m2, zona CanPuig. Parcel·la de 204 m2. 4hab., (2 dobles) i 2 banys. Te-rrasses. Jardí de 60 m2. Cale-facció. Garatge per a dos cot-xes. Ref. PRG 6176.406.935 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.131456

● BONMATÍ Casa aïllada depedra, de 350 m2, de novaconstrucció. 5 hab. dobles, 2banys complets i 1 bany auxi-liar, terrassa, jardí (1.600 m2),garatge i piscina. Té calefacció,aire condicionat i llar de foc.Ref. 01373800.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133457

● BONMATÍ Casa dóbra no-va, aparellada. A 15 min. delcentre de Girona. 3 hab. (1 sui-te), 2 banys, 2 terrasses a la2a planta. Cuina americana dedisseny. Garatge, calefacció.LLOGUER AMB OPCIÓ DECOMPRA. Oportunitat única.Ref. 00965.☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.135565

● CAMPLLONG Sant Jordi,casa nova aïllada de 250 m2

construïts, 5 habitacions, 2banys, 1 lavabo, 1 terrassa de27 m2, tancaments exteriorsd’alumini, calefacció, pavimentde parquet i garatge tancat de34,48 m2. Preu: 450.000 E -Ref. 20588.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77047

● FLAÇÀ, Venda casa apare-llada nova de 154 m2. Parcel·lade 175 m2. 4 hab. (3 dobles), 2banys complets i lavabo. Te-rrasses. Jardí de 111 m2. Ga-ratge. Llar de foc. Calefacció.Preu a consultar Ref. PRG13284.398.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.140150

● FORNELLS DE LA SELVACasa de construcció ecológicai de Baix Consum Energèticd’estil modern de 133 m2 deplanta baixa i altell de 20 m2, 3habitacions, 2 banys , saló-menjador amb grans oberturesi cuina independent, safareig.Parcel.la per a casa individualamb jardí de 410 m2. Preu au-topromoció415.000 E☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.121409

● FORNELLS DE LA SELVACasa obra nova al centre. 200m2, alta qualitat. Oportunitat.340.000 E☎ 649 43 43 44 - 686 37 87 00Ref. 0.141817

● FORNELLS DE LA SELVAobra nova! Conjunt de 6 casesunifamiliars aïllades de 210 m2

construïts. Parcel·les de 205 a230 m2. Planta baixa: garatge 2cotxes, 1 lavabo, cuina office,rentador, saló menjador, porxoi jardí. Planta pis: 3 hab. doblesamb armaris, 1 bany, 1 suiteamb bany i vestidor i terrassa.Ben orientades i assolellades.Preus a partir de 541.500 E.Ref. 779.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.133973

● GARRIGÀS, Casa aparella-da nova de 194 m2. Parcel·lade 293 m2. 4 hab. (3 dobles), 2banys i lavabo. Terrassa. Jardíde 187 m2 Cuina equipada. Ga-ratge. Ref. PRG 9632.309.278 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.136944

● GIRONA Montjuïc, nova pro-moció de 2 cases aïllades ambparcel· les de 1.200 m2 i300/326 m2 construïts. 4 hab.dobles (1 suite) + 1 estudi, 3banys, sala menjador, cuina of-fice, hab. safareig - planxa i te-rrasses de 43 i 41 m2. Garatge ijardí. S’acceptaria pis d’entra-da. Ref. 578.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124239

● GIRONA Palau - Mas Barril,nova promoció de 4 cases apa-rellades amb parcel· les de800m2. Superf. construïda deles cases: 277m2. Pl. baixa: Re-bedor, cuina office, menjador-estar, 1 hab. i 1 lavabo ambplat de dutxa. Sortida directa aljardí. Pl. pis: 4 hab. dobles ambarmaris (1 suite amb vestidor) i2 banys. Garatge de 65m2 irentador. Calefacció de gas iaire condicionat per conductes.Ref. 449.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.32216

● LLANÇÀ, Venda casa unifa-miliar d’obra nova de 137 m2

sobre parcel·la de 416 m2. Dis-posa de 2 dormitoris dobles, 2banys, cuina ober ta al salómenjador, terrassa de 124 m2,jardí de 278 m2 i garatge. Ref.PRG 9408.400.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141566

● LLANÇÀ, Venda casa novaper estrenar de 222 m2 sobreparcel·la de 409 m2 amb vistesal mar- Disposa de 4 dormitorisdobles, 3 banys, cuina, salómenjador, terrasses, jardí de75 m2 amb piscina i garatge. Vi-dres dobles i A/C. Preu a con-sultar Ref. PRG 11300.☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141591

● LLANÇÀ, Venda casa apa-rellada d’obra nova de 134 m2

sobre parcel·la de 160 m2 ambvistes al mar. Disposa de 3 dor-mitoris (2 dobles), 2 banys, 1lavabo, cuina, saló menjador,terrasses, jardí de 80 m2 i ga-ratge. Ref. PRG 11298.390.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141589

● LLANÇÀ, Venda casa ados-sada d’obra nova de 119 m2

sobre parcel·la de 160 m2 ambvistes al mar. Disposa de 3 dor-mitoris (1 doble), 2 banys, 1 la-vabo, cuina, saló menjador,grans terrasses, jardí de 100m2 i garatge. Ref. PRG 11272.299.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141588

● SANT PERE PESCADORCasa amb jardí de construccióecològica i de Baix ConsumEnergètic d’estil modern de lí-neas cúbiques a una solaplanta de 97 m2 construïts, 2habitacions dobles, cuina inde-pendent. Orientació sud ambvistes als camps. Parcel.la pla-na per casa individual de 330m2. Preu autopromoció275.000 E☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.90539

● ST. FELIU GUÍXOLS, Casaadossada nova de 150 m2. 3hab., 2 banys i lavabo. Cuinaequipada. Terrassa. Garatge icalefacció. Ref. CB 5055.360.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.129457

● STA. CRISTINA D’ARO,Venda casa unifamiliar nova aestrenar de 170 m2 a l’urb. Ro-ca del Malvet. Disposa de 3dormitoris dobles, 2 banys, 1lavabo, cuina, saló menjador,piscina i garatge de 42 m2. Ca-lefacció. Ref. CB 5605.750000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.129800

● VILAFANT, Casa aparelladanova de 141 m2. Parcel·la de236 m2. 5 hab. (4 dobles, 1 ti-pus suite amb vestidor) i 3banys. Balcó. Calefacció. Ga-ratge. Ref. PRG 7166.360.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.139445

● VILATENIM Casa nova moltlluminosa, 166m2 construïts, 4habitacions (1 suite), 2 banys,saló menjador amb doble alça-da de sostre i sortida directe aljardí, cuina equipada molt àm-plia i garatge per a dos cotxes.Preu: 230.000 E. 100% FINAN-CIAT.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139788

● VILATENIM, Venda casaaparellada d’obra nova de 166m2. Disposa de 4 dormitoris, 2banys, cuina equipada i salómenjador amb sortida al jardíprivat. Garatge de 35 m2. Ref.PRG 7141.230.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141557

● FIGUERES, Casa adossadade 252 m2 al centre. 3 habita-cions i 3 banys. Ref. PRG8520.474.500 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.135601

● FORNELLS DE LA SELVAcasa aparellada amb 300 m2

de parcel·la i 180 m2 const. Ga-ratge per a 2 cotxes i rebost.Menjador-estar, cuina-office,lavabo, 4 hab. dobles amb ar-maris (1 suite) i 2 banys. Cale-facció i aire condicionat. Ambjardí. Ref. 916.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.30144

● FORNELLS DE LA SELVAFornells Park. Casa aïllada 500m2 de parcel.la amb 250 m2

construïts. Garatge per 3-4 cot-xes. Pl. Bx.: menjador-estaramb llar de foc, cuina-office, 1hab., 1 bany i terrasses. Pl. Bx.:3 hab.(1 suite), 2 banys i te-rrasses. Amb aire condicionat.Bona orientació i bones vistes.Ref. 882.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141338

● FORNELLS DE LA SELVAurb. Fornells Park, casa aïlladad’una sola planta i semisoterra-ni. Parcel·la de 800 m2 i 300 m2

construïts. Garatge 4 cotxes, 2hab. i 1 hab. de màquines. Re-bedor, 1 suite amb bany, 2 hab.dobles, 1 bany, 1 lavabo, cuinaoffice, rentador i sala menjadoramb llar de foc. Tot amb sortidaa jardí. Exterior: porxo cobert,piscina d’obra i gespa amb regautomàtic. Ref. 763.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124815

● GIRONA Montjuïc Casa

arrenglerada de 154 m2 const.

Composta de 3 habitacions i 2

banys complets; garatge, jardí

particular de 39 m2, terrassa,

piscina comunitària i calefacció

gas natural. Ref. 16749

320.000 E

☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.

117002.141770

● GIRONA Montjuïc, casa

adossada reformada de 188

m2 útils. Cuina-office, menja-

dor-estar, 4 hab. (1 suite), 2

banys, 1 lavabo. Terrassa de

10,43 m2, garatge nivell carrer

38,46 m2 i jardí privat de 26,40

m2. Disposa de jardí i piscina

comunitaris. Molt de sol i bo-

nes vistes. Ref. 997.

☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.34222

● GIRONA Montjuïc, casa

arrenglerada de 180 m2 cons-

truïts, 3 hab., 1 bany, 1 lav., te-

rrassa, tancaments exteriors

de PVC, fusteria interior de

faig, calefacció, jardí. Garatge

de 70 m2. Preu: 270.000 E. Ref.

21300.

☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77159

● TOSSA DE MAR PROPIE-TAT ÚNICA. Venda casa de po-ble de 180 m2 sobre parcel·lade 400 m2 amb pati envoltadade la muralla a 25 m de la plat-ja i amb vistes al mar. Disposade 4 dormitor is dobles, 2banys, 1 lavabo, cuina office igran saló i menjador amb llarde foc. Vidres dobles, calefac-ció i A/C. Preu per consultarRef. CB 18188.☎ 972 359 036(Progrup). Ref. 848752.123745

● VENTALLÓ Casa de poblereformada de 2 plantes de 303m2. Parcel·la de 277 m2 ambjardí. 5 habitacions, 2 banys ilavabo. Cuina equipada i llar defoc. Calefacció. Ref. PRG 5474.☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.129315

● VILAFANT, Venda casa apa-rellada de 187 m2. Parcel·la de240 m2. Disposa de 4 habita-cions (2 d’elles dobles), 2banys, cuina equipada i salómenjador. Jardí de 80 m2. Ga-ratge de 24 m2. Ref. PRG16753.350.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141402

● VILAFANT, Casa de 298 m2.4 hab. dobles i 3 banys. Terras-sa de 20 m2. Cuina equipada.Jardí de 50 m2. Garatge. Llarde foc. Ref. PRG 7930.452.308 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.134723

● VILOBÍ D’ONYAR, Vendacasa aïllada de fusta de 2 plan-tes de 105 m2 sobre parcel·lade 1.165 m2 amb jardí. Disposa4 dormitor is (2 dobles), 2banys, cuina office i gran salómenjador. Calefacció. Ref. PRG18079.261.500 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141543

FINQUES RÚSTIQUES● CALDES DE MALAVELLAFinca rústica molt a prop delpoble, amb masia de 1.000 m2

aprox., molta categoria,50.000m2 de terreny, casa demasovers, molt ben comunica-da. Ref. 1542.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.140484

● FOIXÀ Masia de pedra del s.XVI de 250 m2 de superfícieconstruïda i .3100 m2 de te-rreny amb piscina. Consta de 2sales amb llar de foc, 4 dormi-toris dobles, 2 banys i cuinaRef. 1583.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.140482

● GIRONÈS masia semires-taurada de 800 m2. Espais am-plis. Grans terrasses ambesplèndides vistes panoràmi-ques. Terreny de 4 ha camps ibosc. A prop de Girona.☎ 972 67 00 74(Girorustic Gestió). Ref. 867057.138597

● GIRORUSTIC GESTIÓ Dis-posem d’una àmplia oferta demasies i finques rústiques a to-ta la província de Girona.www.girorusticgestio.com☎ 972 67 00 74(Girorustic Gestió). Ref. 867057.138572

● LA MOTA finca amb 40 hade terreny amb masia per res-taurar de 800m2 aproximada-ment. Aigua de pou, magnífi-ques vistes. Ref. 1497.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.140483

● LA SELVA finca rústica de300 ha amb 4 ruïnes. Abundantaigua. Un riu travessa la finca.A 30 minuts de Girona.☎ 972 67 00 74(Girorustic Gestió). Ref. 867057.138595

● MONELLS magnífica fincaamb masia de 635 m2 de su-perfície construïda. Disposa deporxo, vestíbul, cuina, menja-dor, sala amb llar de foc, salatv, 4 dorm. amb 2 banys, 1 hab.amb dutxa, safareig, 1 hab. dejocs amb altell, sala caldera igaratge. Amb 34 ha de terreny.Ref. 1201.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.137442

● PARETS DÉMPORDÀ Esven finca rústica amb masiadúns 800 m2 i terreny de20.000 m2. Moltes possibilitatscom a negoci (restauració, ca-sa de colònies...). Zona moltben comunicada. Amb possibli-tat de permuta. Ref. 00046.500.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.141289

● PLA DE L’ESTANY Fincarústica de 12 ha de terreny,majoritàriament bosc, amb ma-sia del segle XII semirestaura-da de 1.500 m2 construïts, mésannexe de 400 m2. Bon accés.☎ 972 67 00 74(Girorustic Gestió). Ref. 867057.138573

● SANT DANIEL casa de po-ble amb vistes a la catedral. Pl.baixa: garatge de 100 m2, des-patx i lavabo. 1a planta: menja-dor amb llar de foc, cuina ame-ricana amb sortida a jardí, 4hab., i 2 banys. 2a planta: estu-di, 2 annexos i terrassa. Airecondiconat, piscina, jardí de163 m2. Ref. 1491☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.88258

● SANT GREGORI Finca de19.000 m2 de terreny amb ma-sia restaurada i casa maso-vers. La masia està distribuïdaen planta baixa i pis amb 5 ha-bitacions dobles, 4 banys,menjador i cuina. Piscina i ga-ratge per a 4 cotxes. Bones vis-tes. Ref. 1576.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.140485

● VALL DE BIANYA Masia depedra restaurada de 1.000 m2.Disposa de 7 suites amb bany,grans salons, menjadors, cuinaindustrial i gran porxo amb sos-tre. 2 apartaments. La finca téun terreny de 5 ha, 2 són pla-nes i estan al voltant de l’habi-tatge. Calefacció (gasoil), moltaaigua, bon accés. Paller per arestaurar. Ideal turisme ruralRef. 1575.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.137443

LOCALS i NEGOCIS● GIRONA LOCALS COMER-CIALS A GIRONA, FIGUE-RES, LA BISBAL I TORROE-LLA DE MONTGRÍ, entre 150 i460 m2. Venda, lloguer i llogueramb opció de compra. Directede constructor.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139789

OFICINES i DESPATXOS● GIRONA oficines en venda aJaume I a partir de 100 m2.Ref. V-8-379.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120206

PARCEL·LES i TERRENYS● AIGUAVIVA PARCEL·LESPER A CASES EN VENDA.Disposem també a Vilatenim,Sant Pere Pescador i Begur.Bona Situació. Directe propie-tari.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139197

● ALT EMPORDÀ 2 parcel·lesurbanes de 200 m2 cada una,zona amb tots els serveis. A 10min. de l’Escala. 63.000 E perparcel·la.☎ 972 67 00 74(Girorustic Gestió). Ref. 867057.138647

● BORDILS (Pla Suardell) 4parcel·les de 445 m2 c/u, (2cantoneres i 2 mitjeres). Da-vant de zona verda. Ref. 911☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.122786

● FORNELLS DE LA SELVAparcel·la de 650 m2 cantonera,s’hi poden fer 2 cases aparella-des. Ref. 781.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.122870

● FORNELLS DE LA SELVAurb. Fornells Park, parcel·la de800 m2 per edificar una casa.Ref. 794.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.29904

● GIRONA Palau, Torres dePalau I. Dues parcel·les de 802m2 i 851 m2. Parcel·les unifami-liar per fer cases aïllades. Ref.720.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.72814

● GIRONA Puigvistós, sectoruniversitat. Parcel·la de 1.880m2 amb un projecte. Estructuraexistent per acabar. Consta de3 plantes, semisoterrani, plantabaixa i planta pis. Ref. 709.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.125562

● MEDINYÀ diversesparcel·les en venda, urbanitza-ció nova del poble. Parcel·lesde 400 a 600 m2. Ref. V-5-427.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.126860

● MONTFULLÀ parcel·la de2.550 m2, per una sola casa.Immillorables vistes. Ref. 671.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.82246

● QUART sector esglesia. Par-cel.la de 420 m2. Per edificarcasa aïllada. Molt bones vistes.Ref. 962.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.130678

● QUART urb. sector Església,parcel·les a partir de 415 m2

mitgeres i 543 m2 cantonera.Ref. 596.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124243

● SANT GREGORI parcel·laen venda de 450 m2. Ref. V-5-426.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120193

● SANT JOAN DE MOLLETEs ven parcel.la de 818 m2, peredificar una vivenda. Hi ha pos-sibil i tat dámplicació amb11.630 m2. La propietat té sub-ministres i clavegueram. Ref.0329965.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133051

● VILABLAREIX Urb. Privada.Terreny de 694,02m2 per edifi-car-hi 4 habitatges adossats.80.000 E per habitatge. Ref.1040.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141780

● GIRONA zona Montjuïc, ca-sa de 200 m2, 5 hab., 3 banys,amb llar de foc, tanc. d’alumini,garatge 2 cotxes, piscina, jardíi vista extraordinària. Ref. V-3-439.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120492

● LLAMBILLES casa de novaconstrucció de 420 m2 de su-perfície construïda i 1292 m2

de parcel· la. Disposa de 3banys complets, 4 habitacions(1 suite), cuina office, saló-menjador i safareig. Garatgede 50m2, piscina, barbacoa,porxo d’estiu. Aspiració centra-litzada, persianes elèctriques.Estudi de 50m2. Ref. 1559.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.137444

● LLANÇÀ, Venda casa depoble de 3 plantes. Disposa de4 dormitoris (3 dobles), 1 bany,1 lavabo, cuina oberta al salómenjador i terrassa de 20 m2.Armaris encastats, terres degres, A/C i traster. Ref. PRG10538.250.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141558

● LLOFRIU, Casa semi novamoblada de 201 m2. Parcel·lade 4738 m2. 4 hab. (2 dobles) i2 banys. Terrassa, 56 m2. Jardíde 4480 m2 amb piscina. Cui-na equipada. Calefacció. Garat-ge i traster. Llar de foc. Ref. CB6890.505.265 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.132744

● SILS, Venda casa unifamiliarde 149 m2. Disposa de 3 habita-cions (2 dobles), 2 banys, cuinaequipada i saló menjador ambllar de foc. Garatge. Ref. PRG16608.320.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141391

● ST. ANTONI DE CALONGE,Casa adossada moblada de125 m2. Parcel·la de 114 m2. 3hab. dobles, bany i lavabo. Te-rrassa de 16 m2. Jardí de 46 m2.Cuina equipada. Calefacció.Garatge. Ref. CB 9902.450.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.137204

● ST. ANTONI DE CALONGE,Casa moblada de 370 m2. Par-cel·la de 1200 m2. 5 hab. (4 do-bles), 2 banys i lavabo. Terras-ses. Jardí i piscina. Cuina equi-pada. Calefacció i aire condicio-nat. Garatge. Ref. CB 9382.☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.136558

● ST. HILARI SACALM, Vendacasa adossada exterior de 181m2 útils amb jardí. Consta de 4habitacions i 2 banys. Ref. PRG15640.202.090 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141469

● ST. MATEU MONTNEGRE,Casa de 257 m2 en parcel·la de3857 m2. 5 habitacions i banycomplet. Terrasses. Jardí. Cale-facció. Llar de foc. Ref. PRG3213.510.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.123381

● STA CRISTINA D’ARO, Ven-da casa de poble de 296 m2 al’urb. Roca Malvet totalment areformar orientada al mar. Dis-posa de 4 dormitoris (3 doblesamb armaris encastats), 2 lava-bos, cuina americana, salómenjador i garatge. Ref.CB18051347.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.123231

● BESCANÓ c/ Joan Miró Ca-sa adossada de 200 m2 cons-truïts, amb 5 habitacions, 1bany complet, 1 lavabo, 2 te-rrasses, cuina office de 14 m2 imenjador de 30 m2. Fusteriaexterior de PVC, fusteria inte-rior de faig, amb calefacció i ai-re condicionat. Amb piscina.Garatge tancat de 50 m2. Ref.22037300.00 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.103998

● CALDES DE MALAVELLACasa dúna sola planta ambestudi a láltell. 4 hab., 2 banys,menjador amb llar de foc i cui-na office. Té porxo de 25 m2 ala zona de la piscina (privada).Parcel.la dúns 790 m2. Ref.03229.360.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.125608

● CALDES DE MALAVELLACasa aïllada amb piscina. Unasola planta, 3 hab., 2 banys (1complet i 1 auxiliar). Terrassa,jardí amb barbacoa i garatge.Té llar de foc, calefacció i airecondicionat. Ref. 01101.270.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113056

● CALDES DE MALAVELLA,Venda casa unifamiliar de 134m2 d’una sola planta. Parcel·lade 417 m2. Consta de 3 habita-cions dobles (1 d’elles suite) i 2banys. Cuina office equipada.Saló menjador amb llar de foc.Terrasses. Jardí de 200 m2. Bo-dega de 30 m2. Acabats de 1aqualitat. Ref. PRG 16276.530.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141476

● CANET D’ADRI camí delJordà Casa aïllada de 198m2

construïts, 4 hab., 2 banys, 1lavabo, 3 terrasses, fusteria ex-terior PVC, fusteria interior rou-re, calefacció, jardí de 400m2,garatge tancat. Ref. 21603450.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.132901

● CERVIÀ DE TER c/Església.Casa de 200m2 construïts, 6hab., 1 bany, fusteria interior iexterior de fusta, calefacció degasoil. Ref. 20420271.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77072

● GARRIGUELLA, Venda ca-sa unifamiliar reformada de260 m2 sobre parcel·la de 127m2. Disposa de 4 dormitoris (3dobles), 2 banys complets, cui-na office equipada, saló menja-dor amb sortida al jardí ambpiscina. Terrasses. Garatge.Calefacció. Ref. PRG 17331.509.200 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141424

● GIRONA casa aïllada envenda a la zona de Mas Abellatotalment reformada amb par-cel· la de 735 m2, 4 hab., 3banys, despatx, 2 cuines, amplijardí amb porxo i piscina. Ref.V-3-301.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.126876

● GIRONA casa pairal a lavenda de 700 m2, parcel·lad’uns 7.000 m2, zona HortesMaristes. Ref. V-3-423.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120196

● GIRONA -Aiguaviva veïnatGüell, casa de poble aparella-da. Solar rústic de 2.750 m2,amb una edificació de 300 m2

construïts de vivenda en duesplantes. Planta baixa: cuina of-fice amb llar de foc, menjadorestar, 1 despatx, 1 sala ambllar de foc, 1 hab., 1 bany i 1traster. Planta pis: 4 hab., 1bany. Exterior: jardí amb terras-sa i piscina, garatge de 100 m2

i sala de 40m2 amb porxo i bar-bacoa. Ref. 993.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.35595

● GIRONA C/ Montilivi, Casaadossada de 245 m2 a Montili-vi. Parcel·la de 150 m2. 4 hab.dobles, 2 banys i lavabo. Balcó.Jardí de 80 m2. Cuina equipa-da. Calefacció i aire condicio-nat. Terres parquet. Ref. PRG6746.500.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.132470

● GIRONA Casernes. Casaadosada 270 m2 construïts. Pl.Bx.: Garatge 2 cotxes, habita-ció, 1 bany i pati de 100 m2. Pl.1a.: Menjador-estar, cuina-offi-ce i lavabo. Pl. 2a.: 2 hab. ambarmaris (1 suite) i 2 banys. Pl.3a.: Estudi 30 m2. Terres deparquet i calefacció. Ref. 1022.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.122785

● GIRONA Palau, urb. CanPrunell, casa aïl lada d’altestànding amb parcel·la de750 m2. Soterrani: garatge 4cotxes, zona calderes. Entradaa planta principal. Planta: salamenjador amb llar de foc de fe-rro, gran cuina office totalmentequipada, hab. rentador - plan-xa, lavabo, hab. despatx, hab.suite amb vestidor i bany. Plan-ta pis: 2 hab. dobles amb arma-ris i 1 bany amb banyera i dut-xa. Gran porxo terrassa, barba-coa i piscina. Zona de jardíamb reg automàtic. Calef. i airecondicionat. Magnífiques vis-tes. Ref. 672.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.32787

● GIRONA Pja. Creu de Palau,Venda casa unifamiliar de 280m2 sobre parcel·la de 866 m2

amb piscina a la zona Químics.Disposa de 4 habitacions (3dobles), bany, lavabo, cuinaequipada i saló menjador. Ga-ratge de 36 m2. Preu per con-sultar Ref. PRG 16953.☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141378

● GIRONA Puigvistós, casaaparellada de 450 m2, parcel·laamb 270 m2 construïts. Semisoterrani: garatge per a 2 cot-xes i rentador. PB: menjador-estar amb llar de foc, cuina-of-fice, 1 despatx i 1 bany. PP: 5hab. amb armaris (4 dobles i 1ind.) i 2 banys. Calefacció i airecondicionat. Jardí amb piscina.Ref. 904.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.133196

● GIRONA Riu Brugent, casaarrenglerada de 140 m2 cons-truïts, 5 habitacions 1 bany, 1lavabo, 1 terrassa, calefaccióde gasoil, jardí de 40 m2, garat-ge tancat de 23 m2. Preu378.000 E - Ref. 20908.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77076

● GIRONA Torres de Palau I,casa aïllada de 1.036 m2 deparcel·la i 225 m2 construïts.Planta baixa: sala menjadoramb llar de foc, cuina officeamb rentador i 1 lavabo. Plantahab.: 4 hab. dobles amb arma-ris i 2 banys. Garatge aporxat.Jardí amb barbacoa. Ref. 447.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.130676

● MONTFULLÀ VilaromanaCasa aïllada de 320 m2 cons-truïts sobre una finca de1500m2. Amb 5 habitacions, 2banys, 1 lavabo, 2 terrasses,assolellat, fusteria exterior d’a-lumini, fusteria interior de rou-re, amb calefacció i jardí de1300m2 i piscina. Garatge tan-cat de 70 m2. Ref. 21705550.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77032

● PALAFRUGELL, Venda ca-sa adossada de 186 m2 a propdel Centre en zona tranquil·la.Disposa de 4 habitacions (3dobles), 2 banys complets, cui-na, saló menjador i 2 terrasses.Garatge de 40 m2. Calefacció.Ref. CB 17101.237330 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.123687

● PERALADA, Venda casaunifamiliar de 235 m2 al ClubGolf Peralada. Parcel·la de 550m2. Consta de 4 habitacionsdobles i 4 banys (3 complets).Cuina equipada. Saló menjadoramb llar de foc. Terrassa de 17m2. Jardí de 359 m2. Garatgede 39 m2. Piscina comunitària.Ref. PRG 9926.430.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141495

● PERALADA, Venda casa depoble de 200 m2 const.Parcel·la de 3.600 m2. 4 hab. (3dobles) i 3 banys complets. Te-rrassa de 46 m2. Garatge de 21m2. Calefacció gas oil. Magat-zem de 200 m2. Ref. PRG13113.505.000 E☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.139868

● PLATJA D’ARO, Venda ca-sa unifamiliar de 220 m2 sobreparcel·la de 660 m2 a la zonade l’església. Disposa de 4 dor-mitoris, 3 banys, cuina equipa-da amb barra americana i salómenjador amb llar de foc. Jardíde 660 m2. Garatge. Calefacciói A/C. Ref. CB 6503.790.000 E☎ 972 652 411(Progrup). Ref. 848752.132058

● SANT GREGORI Casa de480 m2. 6 hab., 3 banys com-plets i 1 bany auxiliar. Llar defoc al menjador i a la cuina. Te-rrassa, barbacoa, garatge de61 m2. Sala de festes de 130m2 amb barbacoa. Piscina ambvestidor. Ref. 03301.☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.137347

● PORT DE LA SELVA, Vendacasa d’obra nova de 197 m2

sobre parcel·la de 600 m2 a 1alínia de mar. Disposa de 3 dor-mitoris (2 dobles), 3 banys, cui-na office, saló menjador, jardíde 500 m2 i garatge de 25 m2.Vidres dobles. Preu a consultarRef. PRG 10064.☎ 972 676 290(Progrup). Ref. 848752.141580

● QUART - PALOL D’ONYARcases noves arrenglerades de150 m2 construïts, 4 hab. (3 do-bles), 2 banys, 1 lavabo, tanc.d’alumini, calefacció. Jardí de50 m2. Garatge tancat de 16m2. Preu 221.000 E. Ref. P431.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.80044

● SANT ESTEVE DE LLÉME-NA Es ven casa de nova cons-trucció de 4 hab. (2 dobles),cuina office amb llar de foc. Te-rrasses, pati al voltant de la ca-sa, parcel.la de 195 m2. La ca-sa es ven sense acabar. Possi-bilitat de permuta per un pis aGirona Centre. Ref. 01451.☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133057

● SANT GREGORI Casa envenda, terreny de més de2.700 m2. Pràcticament nova ide disseny tot en una solaplanta. 4 hab. (1 suite), 4banys, cuina office amb llar defoc, ascensor per anar a laplanta del garatge. Relaciópreu/qualitat immillorable. Ref.01339.☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.105801

● SANT GREGORI Casa aïlla-da de 340 m2 amb 5.000 m2 dejardí. Consta de dues plantesmés altell amb 5 habitacions, 3banys, menjador amb llar defoc, cuina office, gran sala ambcuina d’estiu i barbacoa. Garat-ge per 4 cotxes. Piscina. Fincatancada. Hort. Ref. 1586.☎ 972 47 68 41(Gestió Masies i Pisos). Ref.117520.137446

● SANT JOAN DE MOLLETEs ven casa a 4 vents,parcel.la de 500 m2 aprox. Iconsta de 4 hab. grans, 2banys, cuina, menjador, porxo,terrassa, garatge gran. Es potllogar amb opció de compra opermuta per pis a Girona ciu-tat. Ref. 03236.298.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113050

● SARRIÀ DE TER casa aïlla-da seminova de 260 m2 cons-truïts, 40 m2 de parcel·la, 105m2 de garatge i 2 terrasses de13 i 59 m2. Amb 6 hab., 3banys, fusteria interior de rourelacat, calefacció gas natural iaire condicionat. Ref. 14203561.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.131750

● SARRIÀ DE TER Venda ca-sa adossada cantonera de 107m2 sobre parcel·la de 169m2.Disposa de 4 dormitoris (3 do-bles), 1 bany, 1 lavabo, cuinaoffice, gran saló menjador, 2terrasses, jardí de 40 m2 i ga-ratge. Ref. PRG 17646.332.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141352

CASES OCASIÓ● AIGUAVIVA, Venda casaaparellada de disseny de 218m2 amb acabats de qualitat so-bre parcel·la de 200 m2 ambjardí a l’urb. Mas Bellsolà. Dis-posa de 3 dormitoris doblesamb armaris encastats (1 tipussuite amb vestidor), 3 banys,cuina office, saló menjadoramb llar de foc, terrassa i ce-ller. Calefacció radiant, A/C,plaques solars i alarma. Ref.PRG 18326.700.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.141356

● BANYOLES, Venda casaaparellada semi nova de 194m2. Parcel·la de 129 m2. 4 habi-tacions (3 dobles) i 3 banyscomplets. Armaris encastats.Cuina equipada. Llar de foc.Terrassa de 61 m2. Jardí de129 m2. Calefacció. Orientaciósud. Ref. PRG 15504.400.000 E☎ 972 208 900(Progrup). Ref. 848752.140458

● BESCANÓ C/ Joan Miró -Casa adossada de 200 m2

construïts, amb 5 habitacions,1 bany complet, 1 lavabo, 2 te-rrasses, cuina office de 14 m2 imenjador de 30 m2. Fusteriaexterior de PVC, fusteria inte-rior de faig, amb calefacció i ai-re condicionat. Amb piscina.Garatge tancat de 50 m2. Ref.22037300.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.141769

Anuncis classificats31

4209

-103

8252

J


| Anuncis classificats | 77EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

3142

09-1

0420

97J


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201178 | Anuncis classificats |

PÀRQUINGS● GIRONA tenim places d’a-parcament a Casernes Parc, c/Oriol Martorell. Ref. V-7-420.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.135943

PISOS NOUS● BORDILS C/ Montserrat, no-va promoció de pisos de 52 i74 m2 constr., 2 i 3 hab., 1 i 2banys, tots els serveis i aca-bats preciosos. Pàrquing i tras-ter inclòs. Preus a partir de126.000 E. Ref. 17511☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.132902

● FIGUERES Centre C/Terre-res. Pisos i dúplex nous moltlluminosos de 80 a 140m2, te-rres de parquet, calef. de gas.Pàrquing opc. a la mateixa fin-ca. 3 hab. des de 175000 E. 4hab. des de 238.000 E. 100%FINANCIAT. Directe construc-tor. Consulti altres ofertes a lazona.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139787

● FORNELLS DE LA SELVACentre vila. Plantes baixes, pi-sos i dúplex d’obra nova ambàmplia terrassa, de 80 a 140m2, teulada inclinada amb aca-bat de fusta, calef. de gas. 2hab des de 220.000€ i 3 hab.des de 225.000 E. 100% FI-NANCIAT. Pàrquing i trasteropc. al mateix edifici. Directede constructor.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139786

● GIRONA pis nou en vendaal Barri Vell, c/ de la Barca, 3hab., 2 banys, sostres alts, ca-lef., pati interior. Ref. V-1-417.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.126854

● GIRONA -Eixample. Pis d’o-bra nova de 250 m2 construïtsamb 225 m2 útils. Amb 5 hab.,armaris de paret (1 suite), 3banys, 1 lavabo, cuina-office,rentador i menjador-estar de60 m2 amb llar de foc. Acabatspersonalitzats. Inclou 2 placesde pàrquing, traster i 1 plaçade pàrquing per a moto. Ref.969.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.87537

● GIRONA -Sta. Eugènia. Pi-sos d’1, 2 i dúplex de 3 habita-cions. Amb 1 banys, cuina,menjador, terres parquet, as-censor, calefacció i balcó.Preus a partir de 123.210 e.Ref. 1021.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.130304

● GIRONA c/ Montcalm, pis de62 m2 construïts, 2 hab., 1bany i balcó. Electrodomèsticsinclosos. Excel·lents acabats.Preu 128.480 E. Ref. P347.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.134991

● GIRONA Carrer Sant IsidrePis d’ocasió de 70 m2 cons-truïts, amb 2 habitacions, 1bany complet, cuina americanade 5 m2 i menjador de 18 m2.Fusteria exterior de PVC, fus-teria interior de faig. Amb cale-facció. Opció de plaça d’apar-cament de 12 m2. Ref. 22045147.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.76993

● GIRONA Casernes, pis envenda de 112 m2, 3 hab., 2banys complets, calef., pàr-quing inclòs. Ref. V-2-291.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.133213

● GIRONA Centre Venda di-recta de particular a particu-lar.Pis alt stànding, molt gran,de 4 hab. dobles, amb 7 arma-ris empotrats, 3 banys com-plets, molt lluminós, 4ª planta,pis cantoner a 3 façanes, totexterior, cuina molt àmplia,gran menjador - sala d’estar,Terrassa i pàrquing inclòs. No-més 6 veïns, al centre de Giro-na. Possibilitat de permuta perpis més petit i cèntric amb pàr-quing. Abstenir-se curiosos.☎ 660 290 690Ref. 0.141305

● GIRONA Centre, Pis per re-formar de 125 m2, 4 hab. (3 do-bles i 1 indv.), 2 banys, cuina,menjador-estar i terrassa. Bo-nes vistes. Ref. 946.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.59116

● GIRONA centre, pis total-ment rehabilitat, tipus loft, 107m2 construïts, cuina, 1 banyamb banyera i dutxa, 1 lavabo illar de foc. Acabats: parquet,bomba de calor. Magnífiquesvistes. (També seria ideal per adespatx). Ref. 854.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.66762

● GIRONA centre, fantàstic pisde 150 m2 amb 4 hab. dobles, 2banys, 1 lavabo amb dutxa, sa-la menjador de 40 m2 i grancuina office amb rentador. Terrade marbre i parquet. Calefaccióde gas i aire condicionat. Situa-ció immillorable. Ref. 523.525.000 E☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.30128

● GIRONA centre, pis de 200m2, 5 hab. (3 dobles i 2 ind.), 2banys complets, 2 lavabos, cui-na-office amb rentador, menja-dor-estar de 60 m2 amb llar defoc. Bon estat de conservació,calefacció i aire condicionat.Terrassa tancada. Inclou plaçad’aparcament. Ref. 902.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.59114

● GIRONA -Migdia pis de 2hab. amb armaris de paret, (1doble i 1 indv.), 1 bany, cuinamenjador estar. Parquet, bom-ba de calor i terrassa. Inclouplaça d’aparcament. Ref. 972.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.31827

● GIRONA -zona Migdia Ca-sernes. Pis de 45 m2 amb mo-bles, 1 hab. doble, 1 bany i cui-na-menjador. Calefacció, pa-quet i terrassa. Ref. 967☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.123830

● GIRONA Av. Sant Narcís Pisd’ocasió, totalment reformat,de 85 m2 construïts, amb 3 ha-bitacions, 1 bany, cuina de 5m2 i menjador de 20 m2. Fuste-ria exterior de ferro i d’alumini,fusteria interior de noguer, ambcalefacció i aire condicionat.Pàrquing de 12 m2 inclòs. Ref.22040136.500 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.141141

● GIRONA Av.Sant Narcís Pisd’ocasió de 100 m2 construïts,amb 4 habitacions, 1 banycomplert, cuina office i terrassade 12 m2. Fusteria exterior dePVC, amb calefacció i aire con-dicionat. Ref. 21826155.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.141190

● GIRONA Barri Vell, pis perrehabilitar de 78 m2, 3 hab., 2banys, cuina office amb renta-dor, sala menjador i pàrquingopcional. Vista a la Catedral.Ref. 758.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.28641

● GIRONA c/ Riu Freser, àticdúplex seminou de 98 m2, 2hab., 1 bany, estudi de 30 m2,terra de parquet, pàrquing tan-cat i traster inclosos. Ref. V-2-335.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.135944

● GIRONA C/Oviedo Pis de74m2 construïts, amb 3 hab., 1bany complert, assolellat, fus-teria exterior alumini, amb cale-facció i aire condicionat. Pàr-quing opcional tancat 10m2.Ref. 21710141.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.141139

● GIRONA C/Taquígraf MartíCarrer Taquígraf Martí - Pis de48 m2 construïts, amb 2 habita-cions, 1 bany, moblat, balcó de4 m2. Assolellat, amb calefaccióde gas natural. Ref. 21976120.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.131748

● GIRONA zona Sant Narcís,nova promoció de pisos de 2, 3hab., cuina office, banys com-plets. Acabats de 1a qualitat.Ref. V-1-394.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.126872

● LA BISBAL D’EMPORDÀZona Centre, C/ Solidaritat i C/Agustí Font (davant riu). Estu-dis, pisos i dúplex d’obra novade 1, 2, 3 i 4 hab. Espais am-plis i lluminosos. Pàrquing opc.a la mateixa f inca. Directeconstructor. Consulti preus enpromoció. 100% FINANCIAT.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139655

● TORROELLA DE MONTGRÍZona residencial molttranquil·la al costat col·legis izona esportiva. Pisos d’obranova de 3 hab. en planta baixamolt lluminosos amb zona co-munitària i piscina. Calefaccióde gas, a/c, excel·lent situacióamb vistes panoràmiques. Pàr-quings i traster opc. a la matei-xa finca. 198.000 E. 100% FI-NANCIAT. Consulti altres ofer-tes a la zona.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139785

PISOS OCASIÓ● GIRONA a prop de la pl.d’Europa, a 1 min estació detren i bus, pis de 65 m2 const.,2 hab., 1 bany, davant unaplaça. Preu 160.000 E Total-ment reformat de fa 1 any. Mo-bles nous. Ref. 20112.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77064

● GIRONA pis en venda alcentre de 137 m2, 5 hab., 2banys complets. Ref. V-2-274.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120200

● GIRONA - Centre Pis semi-rehabilitat de 130 m2 construïts.Cuina-office per reformar, 4hab. dobles, 2 banys, rentador.Fusteria ext. alumini doble vi-dre, calefacció a gas. Exterior iassolellat. Ref. 994.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.72817

● GIRONA -Centre. Pis per re-habilitar de 110 m2. Amb 3 hab.(1 doble i 2 indv.), 1 bany, men-jador, cuina, sala d’estar, tras-ter 6 m2 (al terrat) i 2 terrasses.No hi ha calefacció. Edifici mo-dernista amb ascensor. Ref.961.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124817

● GIRONA -Eixample. Pis perreformar de 91 m2 + terrassa10 m2, 3 hab. dobles, 1 bany,lavabo, cuina, menjador-estar itraster. Calefacció de gas. Ref.908.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.139940

● GIRONA c/ Sant Medir, pi-sos de nova construcció de 60a 89 m2 construïts, amb 2 o 3hab., 1 o 2 banys, tanc. d’alu-mini, calefacció. Preus a partirde 160.000 E - Ref. P309.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77107

● GIRONA centre, obra nova.Pisos de 120 - 130 m2. Amb 4hab., 2 banys, cuina office i sa-la menjador. Possibilitat de pla-ces de pàrquing. Ref. 866.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.125351

● GIRONA Centre. Ctra. Bar-celona. Pis 160m2 const. 3 hab.dobles amb armaris (suite), 1despatx, 3 banys, cuina-office,menjador-estar 37m2. Calefac-ció gas i aire condicionat. 1plaça de pàrq. inclosa. Tot exte-rior i assolellat. Ref. 1032.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141782

● GIRONA Centre. Pis 190m2

construïts. 4 hab. dobles ambarmaris (suite), 3 banys, habi-tació safareig-planxa, cuina-of-fice, menjador-estar 45m2. Aca-bats de qualitat, aire condicio-nat. Dues places de pàrq. inclo-ses. Tot exterior i assolellat.Ref. 1033.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141783

● GIRONA Pericot, nova pro-moció! Edifici molt cèntric ambpisos d’1 i 2 hab. Acabats degran qualitat. Bona orientació.Preus a partir de 170.000 E.Ref. 742.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.59956

● GIRONA Pericot. Pis de90m2. Amb 3 habitacions (1suite), 2 banys, cuina (office),safareig, menjador-sala d’estari terrassa. Amb calefacció, airecondicionat i tot exterior. Pàr-quing opcional. Ref. 1035.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141784

● GIRONA Santa Eugènia pi-sos nous de 56 m2, amb 2 ha-bitacions, cuina americana, 1bany complet, paviment deparquet, plaça d’aparcamentinclòs al preu. Preu a partir de165.548 E - Ref. P340.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.139438

● GIRONA Zona Devesa,C/Canonge Dorca. Pisos i dú-plex nous d’alt standing de 92a 160m2, amplitud d’espais isostres alts amb artesanat defusta, climatització a/c, ascen-sor. 3 hab. des de 360.000 E i5 hab. i estudi 550.000 E.100% FINANCIAT. Directeconstructor.☎ 618 55 29 56(Fausto serveis). Ref. 327530.139790

● GIRONA zona Eixample, no-va promoció de pisos de 2, 3hab., terrasses de 10 m2, aca-bats de 1a qualitat. Ref. V-1-393.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120194

ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

3275

30-1

0419

44J

Pis Ref. 257 C/ Portal Nou, Barri Vell 1 sí 365 €Pis Ref. 486 C/ Bernat Boades, aire condicionat 1 sí 400 €Pis Ref. 1256 C/ Taialà, calefacció 1 sí 400 €Pis Ref. 855 C/ Riu Terri, aire condicionat 1 sí 400 €Pis Ref. 1409 C/ Nou, cèntric 1 no 400 €Pis Ref. 1412 Loft cèntric, Cristòfol Grober, equipat 1 sí 475 €Pis Ref. 810 C/ Riera Bugantó, cuina americana 1 sí 490 €Pis Ref. 1410 Zona Montilivi, calefacció 2 sí 500 €Pis Ref. 1062 C/ Antoni Rovira i Virgili, pàrquing 2 sí 525 €Pis Ref. 481 C/ Montnegre, 2 banys 3 sí 550 €Pis Ref. 1361 C/ Àngel Marsà, 2 banys, tanc. alumini 3 sí 550 €Pis Ref. 1405 Pg. Països Catalans, 2 b., gas natural 3 sí 550 €Pis Ref. 1308 C/ Pep Ventura, tancaments d’alumini 3 no 550 €Pis Ref. 1304 C/ Maçana, pàrquing 2 no 550 €Pis Ref. 1022 Sant Medir, seminou 3 sí 600 €Pis Ref. 1281 C/ Rutlla, cèntric, calefacció 2 sí 600 €Pis Ref. 1411 C/ Punta del pi. Z. Montilivi. Estudiants. 4 sí 600 €Pis Ref. 1406 C/ Creu, aire condicionat 3 sí 600 €Pis Ref. 1310 Barri Vell, reformat 2 sí 630 €Pis Ref. 1245 C/ Turó, balcó i safareig 3 sí 650 €Pis Ref. 1154 Viladasens, terrassa 30 m2 4 no 650 €Pis Ref. 204 Pis a Bescanó, 2 banys, pàrquing 2 no 650 €Pis Ref. 270 C/ Cristòfol Grober, pis estudiants 4 sí 660 €Pis Ref. 697 C/ Figuerola, pis estudiants 4 sí 700 €Pis Ref. 68 Pl. Oli. Barri Vell, 2 banys 3 no 700 €Pis Ref. 1288 C/ Sta. Clara, cèntric, vista riu 1 sí 750 €Pis Ref. 1257 C/ Tomàs Mieres, aire cond., cèntric 3 semi 750 €Pis Ref. 1345 C/ Migdia, cèntric i assolellat 4 sí 750 €Pis Ref. 1408 C/ Francesc Ciurana, estudiants 4 sí 750 €Pis Ref. 1283 Ronda Ferran Puig, cèntric 4 sí 800 €Pis Ref. 1314 C/ Hortes, pis estudiants 5 no 800 €Pis Ref. 1395 C/ Olivera, 2 banys, pis estudiants 5 sí 900 €Pis Ref. 560 C/ Barcelona, 3 b., 95 m2 + terrassa 3 1.000 €Casa Ref. 237 Viladasens, reformada 3 no 550 €Casa Ref. 1286 C/ Carme, reformada 4 semi 650 €Casa Ref. 723 Porqueres, terrasses 5 sí 800 €Pàrq. Ref. 1351 Trav. Creu, cèntric 75 €Pàrq. Ref. 984 C/ Emili Grahit 95 €Local Ref. 470 C/ V. Alegre. 70 m2, diàfan, s. de fums 480 €Local Ref. 1379 Pujada Sant Domènec, 90 m2, entresolat 550 €Local Ref. 276 Oficina C/ Creu, 60 m2 580 €Local Ref. 1349 C/ Ballesteries, Barri Vell, 50 m2 850 €Local Ref. 1287 C/ Francesc Macià, Salt, 145 m2 900 €Local Ref. 873 C/ Carme, 406 m2 1.650 €

Pis Ref. 1347 C/ Progrés, nou 1 no 320 €Pis Ref. 1229 Borrassà. C/ Mar 2 sí 380 €Pis Ref. 1359 Vilanant, casa 3 no 430 €Pis Ref. 1364 C/ Juli Garreta 2 no 430 €Pis Ref. 802 C/ Frederic Mistral 3 sí 450 €Pis Ref. 1403 C/ Méndez Núñez. Cèntric 3 sí 450 €Pis Ref. 1312 C/ Víctor Català 4 sí 450 €Pis Ref. 979 C/ Rentador, nou 3 no 450 €Pis Ref. 1254 C/ Sant Antoni, dúplex 2 sí 450 €Pis Ref. 1206 C/ Sant Antoni 2 sí 450 €Pis Ref. 1292 C/ Eduard Rodeja, cèntric 3 s/m 480 €Pis Ref. 1313 C/ Ramón y Cajal 4 sí 480 €Pis Ref. 1231 Borrassà. C/ Sant Antoni 3 sí 500 €Pis Ref. 1399 C/ Avinyonet, piscina comunitària 2 sí 500 €Casa Ref. 1253 Avinyonet. C/ Nou 5 no 600 €

Pis Ref. 1228 Av. Saragossa. 90 m2, 2 banys, calef. Pq. 3 sí 500 €Pis Ref. 1407 C/ J. Camisó. 70 m2. 1 bany. Calef. i pq. 2 no 450 €Pis Ref. 706 Pg. Guíxols. 110 m2, 3 b. Calef. Vistes. 4 sí 750 €Pis Ref. 1394 Pg. Rec Madral (Llagostera). 67 m2. 2 b. 3 sí 550 €Pis Ref. 1392. Ctra. Palamós. 90 m2. Vistes al passeig 3 semi 650 €Pis Ref. 332. C/ Creu. 75 m2, 1 bany, cèntric 2 no 425 €Pis Ref. 379. C/ Dr. Martí Casals (Sta. Cristina), 100 m2 3 sí 525 €Pis Ref. 842. C/ Alacant. 40 m2, 1 bany, b/c 2 sí 400 €Pis Ref. 1099 C/ Joan Camisó. 100 m2, 2 banys, calef. 3 sí 550 €Pis Ref. 557 Pg. del Molí (St. J. Palamós). Bxs., 60 m2, 1 b.2 sí 425 €Pis Ref. 1203 C/ Almeria. 180 m2, llar de foc, tssa. i pq. 4 sí 850 €

1182

80-1

0382

07V

W

C/ Ciutadans, 12 - C/ Emili Grahit, 37 • www.cambrapropietatgirona.com

Pis Ref. 1368 C/ Om, cèntric 2 300 €Pis Ref. 943 C/ Roser, calefacció, cèntric 1 300 €Pis Ref. 1302 C/ Escultor Claret, assolellat i ben comunic. 2 350 €Pis Ref. 902 C/ Pere Aubert, calefacció, ascensor 4 400 €Pis Ref. 1175 C/ Rei Martí l’Humà, calef., asc., sortida 4 400 €Pis Ref. 1222 Av. Morrot, electr., calefacció, pàrquing 2 425 €Pis Ref. 805 Les Preses, ctra. Vella, terrassa, assolellat 3 430 €Pis Ref. 665 C/ Nou de St. Antoni, calefacció, cèntric 3 450 €Pis Ref. 1012 Av. Girona, calef., asc., garatge, traster 3 450 €Pis Ref. 1105 C/ Pere IV, ascensor, calefacció 3 475 €Pis Ref. 584 C/ Estires, ascensor, calefacció, cèntric 2 sí 485 €Pis Ref. 809 C/ Mulleras, calefacció, terrassa, cèntric 4 500 €Pis Ref. 1114 C/ Verge del Portal, electr., calef., cèntric 3 sí 500 €Pis Ref. 1323 C/ Berga i Boix, dues terrasses 5 500 €Local Ref. 1300 Av. Dr. Danés, 50 m2, a prop del centre 450 €



ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

1170

02-1

0415

82J



● GIRONA Centre. Pis de 60m2, 2 hab. dobles, 1 bany, cuinaamb barra americana i menja-dor-estar. Calefacció elèctrica itancaments de fusta amb doblevidre. tot exterior i orientacióSud. Ref. 960.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124242

● GIRONA Devesa, pis semi-nou de 100 m2, 3 hab. (1 suite),2 banys, cuina off ice, salamenjador i terrassa. Bons aca-bats i orientació sud. Pàrquingopcional. Ref. 883.300.000 E☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.54576

● GIRONA Devesa, pis dúplexde 90 m2 construïts, 3 hab.,bany, lav., balcó de 4 m2, tan-caments exteriors d’alumini,calefacció, seminou. Opció depàrquing. Preu: 199.000 E -Ref.21269.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.105314

● GIRONA Devesa. Pis de90m2 amb 3 hab. dobles ambarmaris, 2 banys, cuina-office,safareig, menjador-estar i te-rrassa. Calefacció. Jardí i pisci-na comunitària. Pàrquing i tras-ter opcional. Ref. 1030.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.141781

● GIRONA Eixample, pis de60 m2 de 2 anys d’antiguitat, 2hab. dobles, 1 bany, cuina i sa-la menjador. Moblat i bomba decalor fred i calent. Preu210.000 E. Ref. 876.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124818

LLOGUERSAPARTAMENTS

● BARCELONA Torrent d’Olla.1 hab., amb mobles.600 E/mes☎ 93 265 43 44 / 619 746 507-08 / Fax 93 265 56 34(Finques Lafont). Ref. 130746.141762

● BARCELONA zona Torres iBages. Estudi moblat i equipat,nou per estrenar.580 E/mes☎ 93 265 43 44 / 619 746 507-08 / Fax 93 265 56 34(Finques Lafont). Ref. 130746.140757

● GIRONA Barri Vell. Estudi dedisseny, prop del riu. Cuina ti-pus americana i bany refor-mats, habitació integrada almenjador, completament mo-blat. Ref. 00236.450 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.135567

● GIRONA centre. Apartamenttipus loft, tot moblat. Cuinaamericana, armaris encastats iascensor. Té una superfície de28 m2. Ref. 00407.380 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133052

● GIRONA Centre. Es llogaapartament moblat d´1 hab.gran, amb armari, sala menja-dor amb cuina oberta i banycomplet. Finca amb ascensor iamb molta llum. Ref. 01454.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133054

● GIRONA prol. Migdia. Apar-tament d’1 hab. seminou ambmobles. Té 39 m2 útils, acabatsde 1a qualitat, domótica d’últi-ma tecnologia, aire condicio-nat, rentadora, assecadora.Cuina americana i bany com-plet. Plaça de pàrquing i tras-ter. Ref. 01055.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.137819

● GIRONA Sant Narcís. Apar-tament de lloguer amb 1 hab.tipus suite, amb armaris encas-tats. Sala menjador, cuina total-ment equipada amb pasaplats.Terres de parquet, mobles mo-derns, bany amb banyera ibomba calor i fred. Superf. de40 m2. Ref. 01270.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.141137

● GIRONA Sta. Eugènia. Esven magnífica oportunitat! Pisde 2 habitacions dobles, cuinaindependent, sala menjador,bany complet amb banyera.Molt assolellat, safareig tancatd’uns 8 m2. Edifici amb ascen-sor. Preu increïble! Ref. 0128089.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.136548

● GIRONA Taialà, pis 65 m2

constr., 3 hab., 1 bany, tanc.d’alumini, fust. int. de faig, cale-facció. Preu 156.000 E - Ref.18260.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.102910

● GIRONA zona Casernes, pisen venda seminou de 2 hab., 2banys, moblat i equipat ambelectrodomèstics. Ideal per ainversors. Ref. V-2-416.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.126857

● GIRONA Zona Devesa Esven pis reformat de 3 hab. (1dobles amb balcó) sala menja-dor, cuina independent NOVA,bany amb plat de dutxa NOU,calefacció de gas. Edifici ambascensor i terrat comunitari.Preu dócasió! Ref. 01431.165.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.139943

● GIRONA zona Montilivi, pisde 50 m2 constr., 2 hab., 1bany, terra de parquet, tanc.ext. d’alumini, fust. interior defusta, calefacció. Preu 140.000E - Ref. 20803.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.107160

● PLATJA D’ARO dúplex de110 m2 a 50 m del mar. Menja-dor-estar, cuina, 2 hab., 1 bany.Z. dúplex: estudi, 1 bany i te-rrassa de 15 m2. Bomba de ca-lor/fred, pàrquing i piscina co-munitària. En perfecte estat.Ref. 914.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.31215

● SALT nucli antic, pis de 59m2 construïts, 3 hab., bany, tan-caments exteriors i interiors defusta, jardí de 55 m2. Per refor-mar. Preu: 100.000 E - Ref.18158.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77043

● SARRIÀ DE TER pis de 100m2. Amb 3 hab. dobles, 1 bany,cuina-office, rentador i menja-dor estar. Calefacció de gas,aire condicionat, tot exterior iterrassa. Opcional pàrquing do-ble tancat. Ref. 915.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.34655

● GIRONA Pericot, pis dúplexde 97 m2 útils, 3 hab., 2 banys,cuina office i sala menjador.Calef. de gas i aire condicionat.Terra de parquet al dúplex. Ref.553.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.29903

● GIRONA Plaça Poeta Mar-quina pis de 130m2 construïts,3 hab. dobles, 2 banys com-plets, 1 terrassa de 25m2 queenvolta el pis. Magnífica situa-ció, calefacció de gas natural.Molt bona opor tunitat. Ref.21670320.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.133533

● GIRONA Santa Eugènia (so-bre Mercadona), pis de 3 hab.(1 suite), 2 banys, cuina i salamenjador. Parquet, calefacció iaire condicionat. Possibilitat de2 places de pàrquing de ratlla.Ref. 853.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.135493

● GIRONA Santa Eugènia Esven pis de 2 habitacions, salamenjador, cuina independent,bany complet i safareig tancat.Calefacció de gas natural, te-rres de gres i ascensor. Opcióde mobles de qualitat. Molt bonestat i PREU. Ref. 00339.100.000 E☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.138328

● GIRONA Santa Eugènia, pisde 120 m2 construïts, cuina offi-ce, ampli menjador, 4 hab., 2banys, terrassa de 5 m2, tanca-ments exteriors de fusta, inte-riors de cirerer. Preu: 176.400E - Ref. 21276.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77075

● GIRONA Santa Eugènia,planta baixa seminova de 90m2 i 25 m2 de terrassa. 3 hab.(1 suite), 2 banys, cuina office,sala menjador, parquet i plaçad’aparcament de ratlla. Orien-tació sud. Ref. 846.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.124238

● GIRONA Santa Eugènia.Àtic de 135 m2 const. amb 5hab. (1 suite), 2 banys, cuinaoffice i menjador estar ambsortida a una terrassa de 36m2. Possibilitat de pàrquing do-ble amb traster. Ref. 544.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.139941

● GIRONA Sta. Eugènia pisdúplex de 80m2 construïts, 2hab., 2 banys, 2 terrasses, fus-teria ext. PVC, fusteria int. Faig,calefacció i A/C. Opció deplaça d’aparcament de 12m2 almateix edifici. Ref. 21473164.000 E☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.140477

● GIRONA Fontajau, pis de 86m2 construïts, 3 hab., 1 bany, 1lavabo, cuina office i terrassade 6 m2. Amb calefacció i airecondicionat. Plaça d’aparca-ment inclosa. Preu 210.000 E.Ref. 21191.☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.77038

● GIRONA Migdia, fantàsticpis - dúplex a la zona del Parcde les Casernes. Habitatge de200 m2, 3 hab. dobles amb ar-maris de paret (1 suite), estudide 45 m2, cuina office de 30 m2,sala menjador de 40 m2 i 2grans banys. Terra de parquet.Persianes motoritzades. Aca-bats d’altíssima qualitat. Plaçade pàrquing doble i traster in-closos al preu. Ref. 508.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.59122

● GIRONA Montilivi, àtic de 55m2 + 25 m2 de terrassa. 2 hab.dobles, 1 bany, cuina i menja-dor estar, calefacció i aire con-dicionat. Sense ascensor. Ref.943.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.136018

● GIRONA Montjuïc, pis refor-mat de 145 m2, amb 4 hab.amb armaris (1 suite), 2 banys,cuina-office i menjador-estarde 40 m2 amb terrassa de 10m2. Inclou pàrquing. Piscina itennis comunitari. Ref. 905.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.135851

● GIRONA Montjuïc, pis de 70m2 + 26 m2 de terrassa. Amb 2habitacions (1 suite), 2 banys,cuina i menjador-estar. Incloupàrquing i traster. Ref. 906.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.59957

ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

Travessera de la Creu, 22, entresòl - 17002 GIRONA

TEL. 972 21 48 08PROPIETARI, LI ASSEGUREM EL COBRAMENT DEL LLOGUER.

Subjecte al compliment dels requisits establerts.www.finquesmadrenas.net

CASERNES. Es ven pis, 4 hab. dobles, 1 bany i lavabo, menjador gran, balcóal carrer i terrassa interior. El pis està per reformar integralment. Edifici ambascensor, gran ocasió! 150.500 € - ref. 00993

1170

07-1

0383

45C

SANT ESTEVE LLÉMENA. Es ven casa a 3 vents nova de 4 hab. saló menja-dor, cuina office amb llar foc i lavabo. Terrasses, pati al voltant de la casa,parcel·la de 195 m2. La casa es ven sense acabar. Possibilitat de permuta perpis a Girona Centre. 170.000 € - ref. 01451

● GIRONA zona Creu. Aparta-ment de lloguer seminou d’unahabitació doble. Sala-menjadoramb cuina oberta, balcó, banycomplet. Tot moblat, molt cèn-tr ic. CALEFACCIÓ I AIRECONDICIONAT. Ref. 00244.480 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.97757

CASES NOVES● BORDILS Casa de novaconstrucció. Consta de 4 hab.dobles, 2 banys complets i 1dáuxiliar, 2 terrasses amb moltbones vistes. Jardí cantoner demés de 700 m2. Zona molt tran-quil.la. Possibilitat de llogueramb opció de compra. Ref.00991.☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.135568

CASES OCASIÓ● MAÇANET DE LA SELVAUrb. Montbarbat Es lloga casaseminova, urbanització ambtots els serveis. Parcel.la de900 m2, un sol nivell amb jardí ipiscina desbordant. 3 hab., 2banys complets, aire condicio-nat. Es lloga sense mobles.Ref. 01459.850 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.137681

● QUART Casa aparellada delloguer amb mobles, d’uns220m2, 4 habitacions dobles, 2banys, cuina office, safareigtancat al garatge, menjadoramb llar de foc, 3 balcons, jardíd’uns 150m2, garatge per a 2cotxes i cambra separadad’uns 12m2, molts armaris, ca-lefacció, mobles d’estil clàssic,aire condicionat a dues habita-cions. Molt l luminosa. Ref.012761.000 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.140873

HABITACIONS● GIRONA Zona Universitat,Llogo habitacions per estu-diants.☎ 639 220 394Ref. 0.141812

LOCALS i NEGOCIS● GIRONA Hipercor, es llogalocal comercial, pràcticamentnou, planta quadrada de 58 m2,bany fet, accessibilitat molt bo-na, per a qualsevol tipus de ne-goci. Sortida de fums, tanca-ments d’alumini exteriors. Ref.01381.600 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113062

● GIRONA Sant Narcís. Tocantal carrer Santa Eugènia i molta prop de la Punxa. 113 m2

útils, façana gran i 2 entrades,diàfan. Possibilitat de fer sorti-da de fums, apte tot tipus denegoci. Ref. 01418600 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113052

● GIRONA Zona Sant Pau Eslloga despatx a nivell de carrer.48 m2. Dividit i tot exterior, tras-ter i lavabo. Tancament exteriorelèctric. Ref. 01453.500 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.136089

OFICINES i DESPATXOS● BARCELONA Av. Meridiana(«M» Sagrera), 70 m2.400 E/mes☎ 93 265 43 44 / 619 746 507-08 / Fax 93 265 56 34(Finques Lafont). Ref. 130746.141186

PÀRQUINGS● GIRONA pàrquings de llo-guer a la zona de les Casernesi Maristes.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120209

PISOS NOUS● GIRONA Barri Vell Pis denova construcció dálta quali-tat. Finca totalment restaurada.Consta de 2 hab. dobles, men-jador amb balcó, safareig, cui-na i bany nous. Possibilitat dellogar-la amb mobles (nous).Ref. 03322.600 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.141187

● GIRONA Parc Casernes, pi-sos de 65, 100 i 200 m2 per es-trenar d’alt estànding de 2, 3, 4i 5 hab., 2 i 3 banys complets,magnífica vista al parc Caser-nes. Dúplexs d’alt estànding alparc Casernes.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120203

PISOS OCASIÓ● BORDILS C/ Montserrat Pisde 52 m2 construïts, amb 2 ha-bitacions, 1 bany, 1 terrassa,fusteria exterior d’alumini, ambcalefacció i aire condicionat.Pàrquing i traster inclòs. Sensemobles. Ref. 21750430 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.83052

● GIRONA Barri Vell, pisos delloguer d’1 hab., tocant a laRambla de Girona. Preu 450E/mes. Ref. L-1-1042.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120189

RIUDELLOTS DE LA SELVA

(POLÍGON POLINGESA)

DES DE 950 EUROS/MES

FINANÇAMENT 100% SENSE ENTRADA

NAUS DE 1a AMBCONDICIONS DE 1a

1655

41-1

0380

08C

Tel. 620 000 824

VENDA DE NAUSINDUSTRIALS DE 400 M2

Es venen

NAUS INDUSTRIALSa Cassà de la Selva (Gironès)

600/1.200/3.000 m2

Tel. 609 802 186

115209-1041847V● GIRONA centre, edifici can-toner amb 3 veïns. 1 pis perplanta. Pis de 150 m2, rebedor,cuina office equipada, salamenjador, despatx, 4 hab. do-bles amb armaris de paret (1suite), 2 banys i hab. planxa -rentador. Ascensor, calefacció,aire condicionat i acabats deprimera qualitat. Mobles opcio-nals. Terrassa comunitària amb1 traster per pis. Ref. 687.☎ 972 22 46 68(Girofinques). Ref. 847094.30145

11

76

35

-10

38

37

2w

CASERNES. Pis 7è a la torre, vistaexcepcional, de 4 hab. dobles, 3banys, cuina off. i rentador, granmenjador, i pàrquing i trasters almateix edifici. Ref. V-2-374

SANT DANIELCasa entre mitgeres per reformar,de planta baixa (60 m2 i pis 60 m2),té un hort de 300 m2. Ref. 198

TERRENY CASACasa per restaurar o per enderrocari fer construcció. C/ Joan Bruguera.

ZONA PALAUCasa aïllada en venda reform., parc.735 m2, 4 hab., 3 banys, despatx, 2cuines, ampli jardí amb porxo i pis-cina. Ref. V-3-301

OFICINES EN VENDA A JAUME I250 m2 d’oficines al centre de Giro-na.

CASERNES. BAIXOS DÚPLEXDúplex de 220 m2, 5 habitacions, 3banys, cuina office, 2 sales menja-dor i pàrquings. Jardí de 50 m2.

CALDESCasa aïllada seminova en perfecteestat. Tota equipada. Parcel·la de1.150 m2. Ref. V-3-300

Naus noves de 800m2 FORNELLS Nau venda de 1.200m2 MAS XIRGUNau de 500m2 CELRÀ

ÀTIC DUPLEXDe 3 hab. i 2 banys i pàrquing almateix edifici. Zona Palau-MigdiaRef. V-2-262

CASA A PEDRET-PONT MAJORCasa seminova de 2 hab., menjador,cuina equipada, lavabo i bany ambdutxa. Pàrquing tancat per a 2 cot-xes. Piscina i jardí comunitaris.

PISOS CASERNES

VENDA

LOCAL

NAUS LLOGUER NAUS VENDA

PARCEL·LES I TERRENYS

CASES

CASERNES Atic-dúplex semi-nou en perfecte estat.Vistes al parc de les casernes. Moltallum natural. 4 hab., 3 banys, vestidor idues sales d'estar.

CASA BANYOLESCasa semi-nova de 4 hab., 2 banys i unlavabo. Menjador gros amb llar de foc isortida al jardi, cuina-ofice amb sortida ala terrassa. Garatge de 100 m2.

CALDES DE MALAVELLA Casa en perfecte estat, de 2 nivells, 4 ha-bitacions, 2 banys i un lavabo, cuina-ofi-ce, ampli rentador i garatge. Parcel.la de450 m2.

CASA A SARRIÀ DE TERCasa semi-nova de 4 hab. dobles, men-jador i cuina amb sortida al jardí, 1 banycomplet i un lavabo. Garatge i rentador.

LOCAL EN VENDA ZONA URBISC. Campcardós. Local 200 m2, ideal cen-tre d’estudis o guarderia, o oficines. Es-tat impecable. A punt per obrir.Possibilitat de lloguer.

TENIM PISOS DE LLOGUER A LA

CIUTAT DE GIRONA. D’ 1, 2 , 3 I 4 HAB.

AMB I SENSE MOBLES.

ST. GREGORI. URB. LA TORRE

PARCEL·LA EN VENDAper fer 2 cases. 690 m2

Ref. B-5-265

TERRENY EN VENDA ACOLERA

IDEAL PER A GASOLINERA

O SUPERMERCAT.Davant de carretera

de Figueres a Portbou.

SANT GREGORI. PARCEL·LA EN VENDA

A DE 509 M2

Urbanització nova de Sant Gregori. Ref. V-5-170

ST. GREGORI. PARCEL·LA D’UNS

450 M2

Urbanització novade Sant Gregori. Zona tranquil·la.

Ref. V-5-426RIUDELLOTS Naus de lloguer de diferents mides de 250 m2 a 800 m2. PARCEL·LES INDUSTRIALS I COMERCIALS AL SECTOR DE MARGESA

Consulteu el nostre web: www.colera-costabrava.com / [email protected]

API-352 / AICAT - 1627

C/ Migdia, 48-50 baixos 17003 GIRONA

Tel. 972 22 61 60 972 22 43 56

Fax: 972 22 36 58

NOU FINANÇAMENT AJORNAT!! CONSULTEU-NOS!!!



● TREBALLA D’AUXILIARDE GERIATRIA, fes-te auxiliartècnic d’infermeria i treballa. In-forma-te’n.☎ 902 075 275Ref. 102533.4036846

● TREBALLA PELS AJUNTA-MENTS Diputacions... Com apersonal d’oficis: Conserge,Ordenança, Conductor, Perso-nal de Manteniment, Jardiner.Places lliures. Prepara’t. Infor-mació☎ 902 079 009Ref. 102533.4038509

● VIGILANTS DE SEGURE-TAT I CONTROL D’ACCES-SOS, treball estable i ben re-munerat. 20 vacants a Girona.Sol·licita informació☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4036848

● WWW.OPOSICIONES.CATLa web de l’Opositor a Cata-lunya. Totes les Acadèmies.Tots els temaris. Fòrums, No-vetats, Recomanacions...Ref. 102533.4035152

● AULACAT. VIGILANTS DESEGURETAT. Escoltes, Vigi-lants d’Explosius. Cursos inten-sius en horaris adaptables.Centre i professorat homologatper l’Institut de Seguretat Públi-ca de Catalunya (ISPC). Granqualitat formativa a preus re-duïts. Borsa de treball. El 100%dels nostres antics alumnesestan treballant. C/ EmiliGrahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4036838

● AULACAT. ACCÉS A LAUNIVERSITAT PER A MA-JORS DE 25 ANYS, prepara-ció personalitzada, alt percen-tatge d’aprovats, preparació rà-pida i còmoda. Informa-te’n alc/ Emili Grahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4036839

● AULACAT. PROFESSORD’AUTOESCOLA. Preparacióde les dues fases, alt índexd’aprovats. BORSA DE TRE-BALL GARANTIDA! Per a totala provincia. Informa-te’n. C/Emili Grahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035586

● AULACAT. BOMBERS IAGENTS RURALS DE CATA-LUNYA, preparació de totes lesproves, centenars de places, sitens vocació no ho dubtis. T’in-formarem de com aconseguir-ho sense compromís al c/ EmiliGrahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035584

● BOMBERS. Pròximes con-vocatòries. Informació☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4036840

● CONSERGES, ORDENAN-CES, PERSONAL DE NETE-JA, JARDINERS... Pròximesconvocatòries.☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4038510

● FARMÀCIES I CENTRESSANITARIS, contínues ofertes,bona remuneració, treball esta-ble. Informa-te’n.☎ 902 075 275Ref. 102533.4036844

● FARMÀCIES I CENTRESSANITARIS, contínues ofertes,bona remuneració, treball esta-ble. Informa-te’n.☎ 902 075 275Ref. 102533.4036842

● MOSSOS D’ESQUADRA.Aconsegueix la teva plaça enun breu espai de temps. Infor-mació☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4036852

● POLICIA LOCAL, més de100 places. Ajuntaments amboferta: Lloret de Mar, Olot, laBisbal d’Empordà, Torroella,Palamós... Bon sou i bonescondicions laborals. Contínuesofer tes, aquesta és la tevaoportunitat. Informa-te’n☎ 972 205 462Ref. 102533.4038511

● POLICIA LOCAL, més de100 places. Bon sou i bonescondicions laborals. Contínuesconvocatòries, aquesta és lateva oportunitat. Informa-te’n☎ 902 079 009Ref. 102533.4038508

● POLICIA LOCAL. Placeslliures. Feina fixa. Excel·lentssous. Pròximes convocatòriesa Girona. Informa-te’n☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4036854

● PROFESSOR D’AUTOES-COLA. ¿Tens dos anys d’anti-guitat amb carnet B1 i el Gra-duat Escolar? T’agradaria im-partir classes teòriques i pràcti-ques? Guanyar entre 2.000 a3.000 E mensuals? Truca’ns☎ 902 079 009Ref. 102533.4036850

● T’AGRADARIA TREBA-LLAR A GUARDERIES I CEN-TRES INFANTILS? Places lliu-res a tota la provincia de Giro-na. Informa-te’n☎ 902 075 275Ref. 102533.4036843

● GUARDERIES I LLARSD’INFANTS necessiten cobrirvacants. T’agraden els nens?T’agradaria treballar amb ells?Bones condicions laborals. Sitens el graduat escolar, tru-ca’ns i t’informarem.☎ 902 079 009Ref. 102533.4035154

● PROFESSOR D’AUTOES-COLA. obtingues el títol fàcil-ment i treballa. Feina garanti-da. Informa’t-en.☎ 902 079 009Ref. 102533.4035150

● VIGILANTS DE SEGURE-TAT es necessiten per a em-preses de seguretat de Girona.Àmplia demanda, treball esta-ble i ben remunerat. Borsa detreball!!! Requisit a partir deGraduat Escolar. Informació☎ 902 075 275Ref. 102533.4035581

● VIGILANTS DE SEGURE-TAT. Et preparem en un tempsrècord i ens adaptem al teu ho-rari. Borsa de treball des delprimer dia. Informa’t.☎ 902 079 009Ref. 102533.4037214

● VIGILANTS I GUARDES DESEGURETAT, es necessitenper a empreses de seguretatde Girona. Àmplia demanda,treball estable i ben remunerat.Informació al☎ 902 075 275Ref. 102533.4035578

FORMACIÓADMINISTRATIUS

● AULACAT. AUXILIARS AD-MINISTRATIUS. Preparaciócompleta i personalitzada detotes les proves. Classes pre-sencials 2 dies per setmana.Professorat compost per espe-cialistes a cada àrea. El millor% d’aprovats en edicions ante-riors. Pròxima convocatòria de681 places Generalitat de Ca-talunya. C/ Emili Grahit, 28, Gi-rona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035585

● AUXILIAR ADMINISTRA-TIU. Places lliures a Girona.Feina fixa. Bon sou, 1.200 E.Contínues convocatòries. Infor-ma-te’n☎ 902 079 009Ref. 102533.4037216

ENSENYAMENT● CLASSES D’INTERNET pera gent gran a domicili.☎ 606 451 634Ref. 0.4039259

OPOSICIONS● 1.800 E MENSUALS. PRO-FESSOR D’AUTOESCOLA.Obtingues el títol oficial i treba-lla. Borsa de treball a Gironaprovincia!! Informació☎ 902 07 52 75Ref. 102533.4037215

● AGENT RURAL DE LA GE-NERALITAT DE CATALUNYA.Pròximes convocatòries per acampanya forestal 2010. Infor-ma-te’n☎ 972 20 54 62Ref. 102533.4038512

● AULACAT. GRADUAT ENESO, imprescindible per a tre-ballar, aconsegueix-lo en uncurt espai de temps. GARAN-TIT! Informa-te’n al c/ EmiliGrahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035587

● AULACAT. Centre de For-mació. Preparació de les pro-ves psicotècniques i entrevis-tes per a Mossos d’Esquadra,Policia Local, Vigilants de se-guretat, Caporals, Sergent, to-tes les oposicions. Quotesmensuals, sense cap finança-ment. Els millors professionalsper assegurar la plaça. Més de14 anys preparant oposicions.Informa’t-en al c/ Emili Grahit,28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035582

● AULACAT. MOSSOS D’ES-QUADRA, POLICIA LOCAL,milers de places. Una prepara-ció completa i personalitzada:Classes presencials, profes-sors dels cossos de Seguretatde Catalunya, Temari, provesfísiques, psicotècnic, entrevistapersonal. Flexibilitat horària. Elmillor % d’aprovats en edicionsanterior. C/ Emili Grahit, 28, Gi-rona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035583

● AULACAT. Centre de For-mació especialitzat en oposi-cions, més de 14 anys prepa-rant funcionaris ens avalen. Siestàs interessat en prepararuna oposició, no ho dubtis, t’in-formarem sense cap compro-mís. Informació al c/ Emil iGrahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035588

TRASPASSOSLOCALS i NEGOCIS

● BLANES traspasso restau-rant en ple funcionament, pri-mera línia de la costa, terrassacoberta.☎ 656 588 866Ref. 0.141816

MOTOR

COMPRESALTRES

● URGEIX COMPRAR! Al mo-ment i en efectiu cotxes, mo-tos, furgonetes, quads.☎ 670 539 999 / 670 537 777Ref. 0.1041106

TREBALL

DEMANDESADMINISTRATIUS

● AUXILIAR ADMINISTRA-TIU. Places lliures. Feina fixa,1.100 E al mes. Informa-te’n☎ 902 079 009Ref. 102533.4034511

COMERCIALS● COMERCIALES Buscamoscomerciales, campaña dura-ción determinada, contratomercantil, beneficios interesan-tes. Infórmese gratuitamente☎ 900 505 338 [email protected]. 0.4039450

OPOSICIONS● AULACAT - CURS ACTICCentre Autoritzat per la Gene-ralitat de Catalunya, per la im-partició de cursos Actic. Si tensconeixements d’informàtica aqualsevol nivell, acredita’ls perla Generalitat de Catalunya.Cursos intensius de matí o tar-da. Vàlids per a convalidar lesproves d’Informàtica en oposi-cions. Inici immediat. L’informa-rem a c/ Emili Grahit, 28, Giro-na.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035579

● AULACAT. TÈCNIC EN CU-RES AUXILIARS D’INFERME-RIA. Cursos intensius, horarisflexibles, professorat especialit-zat. TÍTOL OFICIAL AMB EXA-MEN, borsa de treball, pràcti-ques en empreses. Et prepa-rem al teu ritme. Informa’t-en.C/ Emili Grahit, 28, Girona.☎ 972 20 54 62www.aulacat.catRef. 102533.4035148

ALTRES● BOMBERS. Alta demanda aGirona. Pròximes campanyesforestals. Informació☎ 902 079 009Ref. 102533.4035158

● ES NECESSITEN VIGI-LANTS DE SEGURETAT PERA DIVERSES EMPRESES.Treball fixe. Informa’t-en.☎ 902 075 275Ref. 102533.4035580

● GIRONA Cassà de la Selva.Es lloga pis de 65 m2, distribuïten 2 hab., 1 bany, cuina officeamb nevera i rentavaixelles,safareig tancat, menjador d’uns16 m2, terres de gres. Molt as-solellat i exterior. Ref. 01355.475 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113054

● GIRONA Devesa Es llogapis moblat de 3 hab. (1 suite, 1doble), amb sala menjadorgran i sortida al carrer, cuinaoffice, banys amb banyera i pe-tit traster. Terres de gres, cale-facció de gas ciutat i molt bonestat. Ref. 1456725 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.135570

● GIRONA Devesa. Pis de llo-guer amb 3 hab. (1 doble i 2senzilles), sense mobles, cuiantipus office, bany complet i la-vabo. Té 78 m2 útils i sortida apetit balcó. Ref. 01329.600 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133056

● GIRONA Montnegre Pis llo-guer amb mobles de 67 m2

construïts, amb 2 habitacions,2 banys, 1 terrassa de 10 m2,amb calefacció de gas natural.Pàrquing de 16 m2 inclòs en elpreu de lloguer. Ref. 18969600 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.132329

● GIRONA Parc Central. Pisde 2a mà, de 3 hab. amb 2 pa-tis i balcó, tot exterior. Té 75 m2

útils. Cuina independent ambsafareig integrat, 1 bany i 1 la-vabo, menjador molt ampli ambsortida al balcó. Calefacció degas ciutat i tot moblat. Ref.01013.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.134247

● GIRONA Pericot. Es llogapis moblat de 2 habitacions do-bles. Sala menjador amb cuinaoberta, bany gran amb banye-ra. Ref. 03326.520 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.133055

● GIRONA Pericot. Pis de llo-guer de 2a mà amb 2 habita-cions, bany i cuina reformats,terres de gres, calefacció degas natural, aire condicionat(split), balcó que dóna a unaplaça i pàrquing de ratlles in-closa al preu. Ref. 01383.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.137373

● GIRONA Pla de Palau. Eslloga pis semi nou amb 2 hab.Cuina amb passaplats, banyamb banyera, sala menjadoramb sortida a balcó. Terres deparquet, calefacció de gas na-tural. Pàrquing gran, inclòs alpreu. Es lloga sense mobles.Ref. 01377.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.136550

● GIRONA Prol. Migdia Pisnou de lloguer amb mobles de54m2 construïts, amb 1 habita-ció, 1 bany complet. Fusteriaexterior d’alumini, fusteria inte-rior de fusta, amb calefacció iaire condicionat. Ref. 19430600 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.140003

● GIRONA Santa Eugènia Eslloga pis de 4 hab., semi mo-blat. Assolellat. Preu per con-sultar.☎ 699 310 625 Truqueu ves-pres.Ref. 132713.140345

● GIRONA Santa Eugènia. Pisde 2a mà, de 3 hab. (2 dobles)amb mobles. Té 75 m2 útils, sa-la-menjador amb sortida al bal-có, cuina independent i 1 banycomplet i lavabo. Calefacció degas ciutat, balcó amb bonesvistes. Ref. 00671.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113082

● GIRONA Santa Eugènia. Eslloga apartament sense mo-bles, amb terrassa de 50 m2.Habitació doble amb armariencastat, sala menjador ambcuina americana, bany completamb banyera. Calefacció degas natural i opció de mobles.Ref. 01411.450 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.136540

● GIRONA Santa Eugènia. Pisde 2a mà, 3 hab. (2 dobles)amb mobles, uns 69 m2 útils.bany complet, amb ascensor,cuina independent. Safareig,tot exterior. Ref. 00816.500 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113042

● GIRONA Vilobí d’Onyar Eslloga àtic de 3 hab. sense mo-bles. Bany amb banyera i lava-bo amb plat de dutxa, salamenjador gran amb cuina inde-pendent. Perfecte estat ambcalefacció de gas ciutat i ambmolta llum. Plaça d’aparcamentinclosa. Ref. 00267.550 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.141325

● GIRONA Zona Casernes Pislloguer amb mobles de 50 m2

construïts, amb 1 habitació, 1bany complert, menjador de 20m2 i cuina de 7 m2. Fusteria ex-terior de fusta. Amb calefacció.Amb mobles. Ref. 20117500 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref. 117002.93500

● GIRONA Barri vell. Es llogapis moblat de 2 hab. (1 doblemolt gran i 1 petita interior) sa-ló petit, cuina independent ibany amb plat de dutxa. Vistesal riu i finca en molt bon estat.Ref. 01410.400 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.113037

● GIRONA Bonastruc de Por-ta. Es lloga apartament d’unahabitació en suite, cuina ameri-cana, menjador amb moblesnous i calefacció de gas ciutat.Finca amb ascensor. Ref.00500.425 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.141188

● GIRONA c/ Bonastruc. Pisde lloguer sense mobles, de 2habitacions. Balcó. Assolellat.400 E/mes☎ 659 472 337(Martiimmobles). Ref. 130534.141328

● GIRONA c/ Creu Pis de llo-guer de 3 habitacions, moblat,amb calefacció de gas ciutat,bany complet, balcó. Nomésestudiants.500 E/mes☎ 659 472 337(Martiimmobles). Ref. 130534.141012

● GIRONA c/ Emili Grahit. Pisde lloguer de 4 habitacions,moblat, amb calefacció de gasciutat. Bany complet, balcó. No-més estudiants.600 E/mes☎ 659 472 337(Martiimmobles). Ref. 130534.141013

● GIRONA C/ Mare de Déudel Remei Pis lloguer sensemobles de 78 m2 construïts,amb 2 habitacions, 1 bany, 1terrassa de 6 m2, fusteria exte-rior d’alumini, fusteria interiorde faig, amb calefacció i airecondicionat. Ref. 18878550 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.140866

● GIRONA c/ Port Lligat Pislloguer amb mobles de 47 m2

construïts, amb 1 habitació, 1bany complert i 1 terrassa de12 m2. Fusteria exterior d’alu-mini, fusteria interior de faig.Amb calefacció. Plaça d’apar-cament inclosa en el preu. Ref.18922550 E/mes☎ 972 21 97 58(Finques Catalunya). Ref.117002.140479

● GIRONA Caldes de Montbui.Es lloga pis de 3 hab. (2 do-bles) moblat. Menjador gran,cuina independent, bany com-plet. Molta llum. S’entrega re-cent pintat. Quarta planta sen-se ascensor i amb calefaccióde gas ciutat. Ref. 01443.500 E/mes☎ 972 21 48 08(Finques Madrenas API n. 433). Ref.117007.36299

● GIRONA Casernes Parc, pi-sos de lloguer amb vistes alparc, molta llum natural, terrade parquet, persianes elèctri-ques, amb pàrquing al mateixedifici. Pisos de 2 i 4 hab., 2banys. Ref. L-2-1154 i L-2-1128.☎ 972 22 61 60 / 972 22 43 56(Josep Ferrer). Ref. 117635.120490

ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

C/ Baldiri Reixac, 8, baixos [email protected]

www.duplexgirona.comTel. 972 20 86 98 Fax 972 21 40 36

VENDES I LLOGUERS • ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

PISOS DE LLOGUER

Pàrquings i locals de lloguer i en venda a diferents zones de Girona. PREGUNTI’NS!

Ctra. Barcelona. Loft estudi seminou molt ben moblat i equipat, exterior, sol, aire calor-fred. 395 € Ref. 045Pericot. Àtic-loft d’un sol ambient (43 m2), bany i 2 terrasses, sense mobles, s/asc., calefacció. 420 € Ref. 133Pl. Josep Pla. Pis d’1 hab., totalment moblat, menjador cuina, calef., ascensor, cèntric i ext. 450 € Ref. 200Mercadal. Pis de 2 hab. dobl., tot exterior, totalment moblat, s/ascensor, semireformat, cèntric. 480 € Ref. 320 St. Pau. Pis seminou (1 any), 2 hab., cuina menj., tot exterior i cantoner, balcó, s/mobles 500 € Ref. 758Pericot - E. Grahit. Pis de 3 hab., menjador, cuina i bany. S/ascensor. Calefacció, moblat, balcó 550 € Ref. 053St. Narcís. GEiEG. Pis 2 hab., menjador i sala, tot reformat, ben moblat, no asc., ext. i sol 550 € Ref. 914Can Gibert. Pis 4 hab., cuina office, menjador gran, calef., sense mobles, balcó, sol, reformat 595 € Ref. 683Migdia. Pis 2 hab., ampli menjador, balcó i terrassa interior, moblat, exterior, pàrquing inclòs 600 € Ref. 206Creu. Pis totalment reformat de 3 hab., cuina, menjador i bany, s/mobles, asc., balcó, calef. 600 € Ref. 778Migdia. Pis 2 hab., ampli menjador, balcó i terrassa interior, moblat, exterior, pàrquing inclòs 600 € Ref. 206Carme. Pis seminou de 2 hab., balcó, calef., pàrquing inclòs, sense mobles amb electrod., sol 620 € Ref. 248Molt bon preu! C/ Farinera Teixidor, pis de 2 hab. dobl., ben moblat, pàrquing i traster inclosos 650 € Ref.255Molt cèntric. Pis seminou de 2 hab., cuina i menjador amplis, a/c i calef., balcó gran, s/mobl. 650 € Ref. 438Pericot. Dúplex seminou 1 hab. + gran estudi-hab. a l’entresolat, moblat, pàrquing inclòs, molt de sol 650 € Ref. 172Creu - E. Grahit. Pis de 2 hab. dobl., calef., exterior, parquet, molt ben moblat, possib. pàrq. 650 € Ref. 177 Pericot. Pis seminou 2 hab. dobl., balcó i terrassa, calefacció, parquet, davant escola, moblat 650 € Ref. 835Molt cèntric. Pis seminou, 2 hab., cuina i menj. amplis, aire cond. i calef., balcó gran, s/mobl. 650 € Ref. 438Figuerola. Pis nou per estrenar de 3 hab., s/mobles, aire condicionat, parquet, calef., pq. opcional.730 € Ref. 878Av. Montilivi. Pis de 4 hab. en molt bon estat, aire cond., semimoblat, balcó gran, pq. opcional 820 € Ref. 918

PISOS PER A ESTUDIANTSMigdia. Pis de 2 hab. i menjador, moblat, exterior, balcó i terrassa, sol, pàrquing inclòs 500 € Ref. 206Creu. Pis de 3 hab. àmplies, mobles seminous, reformat, calefacció, tot exterior, balcó, bon preu! 595 € Ref. 119Migdia - La Salle. Pis de 3 hab., bany i lavabo, cuina office, moblat, calef., balcó, en bon estat 600 € Ref. 145Prol. Migdia. Pis seminou 3 hab., 2 banys, molt ben moblat, exterior i sol, pàrq. inclòs, calef. 650 € Ref. 155Rutlla. Pis de 4 hab., menjador, cuina gran, 2 banys, balcó gran, moblat, tot exterior, calefacció 700 € Ref. 322Pericot. Estudiants. Pis de 4 hab. (2 de dobl.), bany i lavabo, exterior i molt ben moblat, calef. 700 € Ref. 928Creu. Estudiants. Pis amb 4 hab. i 2 banys, cuina office, menjador gran, exterior, sol i moblat 800 € Ref. 427

1175

88-1

0378

67C

n. AICAT 1728

PISOS EN VENDA – PREUS INTERESSANTS Rutlla. Pis de 4 hab. (3 de dobl.), 2 banys, cuina àmplia i menjador, calefacció,balcó, sol de tarda, en molt bon estat i exterior, aire condicionat, parquet. 241.000 €PROLONGACIÓ MIGDIA. Pis seminou (2006) de 2 hab., parquet, bomba calor, enmolt bon estat i moblat, sol de tarda i balcó. D’ENTITAT FINANCERACAN GIBERT (darr. Piscina Municipal). Pis seminou molt ben conservat amb 3hab. (2 de dobl.), cuina, menjador, 2 banys, calefacció. D’ENTITAT FINANCERA.SANT DANIEL. Pis dúplex nou per estrenar amb 2 hab., terres parquet, molt benacabat. Vista a la Catedral i pg. Arqueològic. D’ENTITAT FINANCERA

C/ Sant Llàtzer, 9 · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

Fax: 972 50 52 50Cap Norfeu, 16, baixos · 17480 ROSESTel. 972 25 54 15 - Fax 972 15 03 98

(obert dimarts i divendres)www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges ambmobles i sense mobles

• Lloguers de localscomercials i magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places depàrquing, etc.

1000

08/1

0287

37L

CASA AÏLLADA A CALDES DE MALAVELLA

972 23 15 07

1232

45-1

0418

51w

www.promontjuic.com

Casa d’obra nova de 143 m2

amb parcel·la de 500 m2. Cuina menjador, 4 habitacions, 2 banys i garatge.

GANGAPREU: 239.000 €€

1191

70-1

0420

23w

1025

33/1

0216

04V

Empresa líder en el seu sector busca

COMERCIALDEMANEM:

➠ Persones amb clara vocació comercial➠ Edat de 25 a 55 anys (amb títol de batxillerat o

equivalent)➠ Es valorarà experiència comercial o en direcció d’equips

humans➠ Residència al Baix Empordà, Blanes o Lloret

OFERIM:➠ Ingressos al voltant dels 30.000 euros anuals (fix +

comissions + abonaments + incentius)➠ Possibilitats reals de promoció➠ Formació continuada➠ Bon ambient de treball

Interessats, truqueu al 972 31 23 76 o bé envieu currículum afax 972 31 65 16 / Jordi, av. Onze de Setembre, 16

17230 PALAMÓS

8263

33-1

0343

37J

COMPANYIA GENERAL D’AIGÜES DE CATALUNYA, SArequereix

OFICIAL DE 1a ELECTROMECÀNICper a treballs electromecànics i de manteniment de la

ZONA ALT EMPORDÀInteressats, poseu-vos en contacte amb Marc Marzabal (tel. 606 147 437)

És imprescindible presentar currículum

1672

42-1

0418

93w

Restaurant de larodalia de Girona

VOLDRIACONTACTAR AMB

CUINERAUTÒNOM689 591 410

12

11

88

-10

42

03

8J

Matrimoni de 40 a 50 anys,sense fills al seu càrrec.

Amb papers en regla i carnet deconduir.

Feina tot l’any.1013

45-1

0417

05J

Envieu c. v. a: [email protected]

Es necessiten MASOVERS



OPORTUNITATS

OPORTUNITATSJOIES

● J’OR Compra d’or. Joies imonedes d’or i plata. Lliurempaperetes d’empenyonament.Girona.☎ 872 980 926 / 972 208 421 /972 406 217Ref. 0.2033317

RELAX● “8 TAILANDESES” japone-ses i xineses a Girona ciutat.Joves de 18 a 30 anys, gua-pes, carinyoses. Francès natu-ral, massatges. Sortides 24 ho-res hotel i domicili, festius tam-bé. C/ Pedret, 11.☎ 656 717 457Ref. 0.5038251

● 2 AMIGUES. KARLA de bar-celona. Catalana, autèntica dela terra, rosseta, molt catxon-da. MÒNICA, llatina, una care-ta de nina i un cos d’escàndol.120 de pit natural, tots els ser-veis.☎ 972 427 935Ref. 0.5038835

● 2 NOVETATS A GIRONA.SOFIA, catalana, rossa de 32anys amb molta experiència,de Girona, 120 de pit natural:‘No tinc manies i m’agrada moltel sexe!’ EVA, russa i rossaamb uns pits enormes, moltcarinyosa i sexy: ‘Al llit se elque t’agrada!’☎ 972 427 935Ref. 0.5038830

● 902 012 863 sexo al telefo-no, prueba.Ref. 0.5038061

● ANA GALLEGA, 22 anys,rossa, baixeta amb 140 de pitnatural, francès a pè ‘ Les mi-llor cubanes amb mi, m’encan-ta el sexe, no ho dubtis’.☎ 972 427 935Ref. 0.5038836

● DULCE, baixeta, pèl-roja,una nina de cara, exòtica i moltcarinyosa. ‘Vols passar una es-tona amb mi? No te’n pene-diràs!’☎ 972 427 935Ref. 0.5038832

● ENCUENTRAM: Agencia decontactos necesita hombrespara sexo con señoras.☎ 649 009 850Ref. 0.5038758

● ENCUENTROS REALESentre particulares.☎ 902 014 891Ref. 0.5038063

● LLOGUER D’HABITA-CIONS! Si vols passar una es-tona amb la teva parella, acom-panyant o amant i necessitesun lloc discret, higiènic i ambtotes les prestacions, disposemd’habitacions al centre de Giro-na, casa espectacular. 30 eu-ros l’hora, inclou tovalloles,llençols i xampú.☎ 872 150 154Ref. 0.5037157

● NICOL, argentina, alta, mo-renassa d’ulls negres, 130 depit natural i amb un culd’escàndol. Elegant i atrevida!‘Vine a conèixe’m aviat, no es-taré tota la vida a Girona!’☎ 972 427 935Ref. 0.5038833

● NOE, 29 anys, catalana del’Escala, una nina de cara, 120de pit, un cos d’actriu porno,cabell l larg fosc. ‘Sóc unaautèntica màquina al llit’☎ 972 427 935Ref. 0.5038834

● NOVEDAD EN FIGUERES 5chicas. Completo 30 euros +Copa☎ 698 575 847Ref. 0.5038849

● NOVETAT A GIRONA, JESI-CA, catalana morenassa ambcorbes, 19 anyets, calenta i vi-ciosa: ‘Qui em prova, repeteixsempre’☎ 972 427 935Ref. 0.5038831

CRÈDITS● ULL! LI URGEIXEN DI-NERS? Ho té en una hora no-més amb la garantia del seucotxe, moto, furgoneta, embar-cació, quad. Molt bé de preu!☎ 670 539 999 / 93 457 84 86Ref. 0.5037222

SERVEIS

SERVEISAGÈNCIES MATRIMONIALS

● AGÈNCIA MATRIMONIALINTERNACIONAL per rela-cions estables amb noies RUS-SES. Presentacions a Girona.Infórma’t-en.☎ 666 533 913 www.agencia-matrimonialrusa.esRef. 312350.5036652

● TROBAR PARELLA no ésfàcil, cal relacionar-se amb per-sones adients. Ho sabem i po-dem ajudar-te. MAI-SOL, ex-perts en relacions humanes.☎ 902 10 14 93www.drac.com/mai-sol/.Ref. 0.5010468

AMISTATS● ESTÀS SOL/A...? ÉS PER-QUÈ VOLS! Apunta’t al Clubd’Amics MAI-SOL, per als quevolen divertir-se, fer activitats,conèixer gent sana, trobar pa-rella... Telefona’ns☎ 626 904 929 També organit-zem activitats amb nens.www.maisol.comRef. 312350.5036656

ANU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS •

AN

UN

CIS

CLAS

SIFI

CATS

• A

NU

NCI

S CL

ASSI

FICA

TS

El Club del Subscr iptor d’El Punt Avui . Tel . 902 22 10 10 (feiners : mat í de 8 a 2 i tarda de 4 a 6)www.clubdelsubscr iptor.cat

A m b l a t a r g e t a p o d e u d i s f r u t a r d ’ u n a g r a n v a r i e t a t d e s e r v e i s g r a t u ï t s i o f e r t e s 2 x 1 : t e a t r e • c i n e m a •c o n c e r t s • f i r e s • e s p o r t s • p a r c s a q u à t i c s • p a r c s i n f a n t i l s • p a r c s d ’ a t r a c c i o n s • e x c u r s i o n s • c u r s e t s •g a s t r o n o m i a • g i m n à s • v í d e o s • e s t è t i c a • s e r v e i s s o c i a l s • v i a t g e s • l l i b r e s • a g e n d e s • a n u a r i s . . .

Aquestes targetes no donen diners ,

però n’estalvien molts

COMPRA D’ORJOIES I MONEDES D’OR I PLATALLIUREM PAPERETES D’EMPENYORAMENT

· DISCRECIÓ ·PAGAMENT AL COMPTAT

Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 872 980 926Jaume I, 65 - Tel. 972 20 84 21Pg. d’Olot, 90 - Tel. 972 40 62 17

GIRONA

J’OR

868344/1021260F

OBRIM A LES 5DE LA TARDA

SALES VIP

XOU ERÒTIC

ESPECIALCOMIATS

✩

✩

868269/9

92501F

972 49 80 70 • MEDINYÀ

www.clublapaloma.net☎

1192

92-1

0402

10C

Preu màx.: xarxa fixa 1,18 euro/min. Xarxa Mòbil 1,53euro/min. IVA inclòs Majors 18 anys. ATS S.A.

Apt. de Correus 18070 28080 Madrid

1192

92-1

0413

91w

Preu màx.: Xarxa fixa 1,18 euros/min. Xarxamòbil 1,53 euros/min. IVA inclòs. Majors 18 anysATS S.A. Apt. de Correus 18070 - 28080 Madrid

1315

27-1

0413

56w

LOCAL CLIMATITZAT

972 42 79 35

972 42 79 35● PALAMÓS Masaje erótico.Final feliz con sorpresa. Muyprivado.☎ 620 444 436Ref. 0.5038805

● RECIÉN DIVORCIADA.Atractiva. Rica. Busco sexo.Pago yo.☎ 636 366 297Ref. 0.5038091

● YA ESTOY AQUI Ven, soytravesti Carolina en Gironacentro, española, rubia, sexy,femenina, simpática, comple-tíssima, besucona, fiestas! Ma-sajes eróticos, lenceria fina, lá-tex, servicio 40 euros, piso pri-vado, 24 horas, recibo sola. Vi-sa, precio especial horas...☎ 673 411 018Ref. 0.5038497

RELAX 803● «CHICAS CALIENTES» jó-venes y maduras, buscan hom-bres mayores de 18 años pararelaciones esporádicas.☎ 803 544 009Ref. 0.5038425

119292-1010866T

8142

87-1

0286

24F

DETECTIUSTORMO

Llic. gov. 163

MATRIMONIALI LABORAL

1110

27-1

0227

27V

Tel. 689 09 73 11Tel. 972 22 07 49

www.detectiustormo.com

1034

31-1

0218

04®

TAROT

MARILUZSOLUCIONA TUS DUDAS DE:trabajo, amor, salud y dinero

806 544 007Fijo 1,18 €/min, móvil 1,53 €/min. May. 18 a. AP 3075. 43006 Tarragona.

1034

31-1

0348

60A

119292-1

010867T

119292-1040206C

Preu màx: xarxa fixa 1,18euro/min. Xarxa Mòbil 1,53

euro/min. IVA inclòsMajors 18 anys ATS S.A.

Apt.de Correus 1807028080 Madrid

1192

92-1

0402

07C

Preu màx.: xarxa fixa 1,18euro/min. Xarxa Mòbil 1,53

euro/min. IVA inclòsMajors 18 anys. ATS S.A.

Apt. de Correus 1807028080 Madrid


El temps avui.elpunt.cat/serveis/eltemps El joc

TAURE21/04-20/05Hauries de deixarde ser tan exigentamb tu mateix per-què et pot crear an-sietat. No semprees pot fer tot.

BESSONS21/05-21/06Estàs massa pre-ocupat per tu ma-teix i els teus pro-blemes. Veuràs queal teu voltant hi hamoltes coses bones.

CRANC22/06-22/07Et trobaràs en unasituació una micacomplicada en quèhauràs de parar elspeus a una personamassa altiva.

LLEÓ23/07-23/08

Et sentiràs molt se-xy i aixecaràs pas-sions. Vigila perquèpots enamorar-ted’una persona moltcomplicada.

CAPRICORN22/12-20/01

A vegades les tevesreaccions no sóngaire comprensi-bles. Sembla quetens por a ser esti-mat.

SAGITARI23/11-21/12

Que els teus com-plexos no t’impedei-xin viure momentsespecials. Expressael que senti el teucor.

ESCORPIÓ24/10-22/11

Et vindrà a la me-mòria una personadel passat amb quino et vas comportarbé. Estàs a tempsde posar-hi remei.

BALANÇA24/09-23/10

Rebràs moltes feli-citacions per la fei-na ben feta. Potsestar content, peròpensa que ningú ésimprescindible.

El teu humor seràexcel·lent, no repri-meixis la teva ale-gria, d’aquesta ma-nera sabràs crearun bon ambient.

VERGE24/08-23/09

ÀRIES21/03-20/04

Trobaràs l’estabilitatque necessites alcostat de la teva pa-rella. Això et donaràtranquil·litat i et faràsentir molt feliç.

PEIXOS19/02-20/03

En aquests mo-ments necessitessentir que ets esti-mat. Al costat de lateva parella no entindràs cap dubte.

AQUARI21/01-18/02

Estaràs a punt deperdre una oportu-nitat laboral perquèno et sentiràs pre-parat. Oblida les te-ves frustracions.

■ ONCESorteig 10 de setembre

45.939Sèrie 030

número euros

45.939 sèrie 030

72.000 euros a l’any durant 25 anys

45.939 ................................................ 25.000 5.939 ............................................................ 300 939 ................................................................. 30 39 ....................................................................... 5 9 ........................................................................ 2

■ LOTO 6/49Sorteig 10 de setembre

07 22 31 37 43 47

Complementari Reintegrament

15 0Jòquer 381267

Guanyadors euros

6 0 600.000,005+C 0 60.239,905 2 2.212,514 207 42,753 3.448 7,70

■ BONOLOTOSorteig 9 de setembre

14 18 22 28 32 35


38 3 Guanyadors euros

6 0 Pot5+C 0 0,005 88 3.183,544 5.253 28,153 93.793 4,00

■ SUPER 10Sorteig 10 de setembre

02 04 06 09 12 30 31 35 41 45 47 48 51 52 56 57 59 60 62 68

Diana: 48

■ TRIOSorteig 10 de setembre

2 8 9

■ PRIMITIVASorteig 10 de setembre

03 08 22 30 45 47


44 0 Guanyadors euros

6 1 2.303.991,825+C 6 59.076,715 257 2.758,454 15.013 70,833 274.963 8,00L’horòscop avui.elpunt.cat/serveis/horoscop

l'Alguer

Demà

Isobàric d’avuial migdiag

INFORMACIÓ METEOROLÒGICA24 HORES. 807 012 012. Cost màx.: fix: 0,41 €/min.; mòbil: 0,76 €/min.

Sol Clarianes Ruixats Ennuvolat Vent fluix Moderat Fort BoirinaCalitja BoiraTempesta PedraPluja Neu Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta marorNúvols alts Càlid Oclús Fred Anticicló

ADepressió

D

ESTACIÓ Màx. Mín. Ahir Abansd'ahir

Temperatures Pluges (l/m2)

29.3 20.4 0 0 32.9 18.2 0 0 30.7 20.4 0 0 26.8 17.5 0 0 29.7 21.6 0 0 30.0 20.0 0 0 32.0 14.8 0 0 32.5 15.4 0 0 31.9 13.8 0 0 32.9 19.8 0 0 32.0 16.2 0 0 33.4 14.9 0 0 29.6 20.0 0 0 32.0 15.9 0 0 29.7 21.9 0 0 33.3 20.1 0 0 29.2 18.9 0 0 32.2 19.4 0 0 30.8 13.1 0 0 28.6 18.0 0 0 29 21 0 0 31 20 26 12 33 19 29 19 28 20 33 19 22 17 26 16 22 16 33 15 28 16 24 14 31 19

AmpostaBanyolesBarcelonaBergaEl PerellóEl VendrellGironaLa Bisbal d'EmpordàLa Seu d'UrgellLleidaÒdenaOlotRosesSabadellTarragonaTàrregaUlldemolinsValliranaVielhaVila-rodonaVilassar de MarAlacantAndorraCastelló de la PlanaPalmaPerpinyàValènciaBerlínBrussel·lesLondresMadridParísPragaRoma

NOVA27 setembre

CREIXENT4 setembre

PLENA12 setembre

MINVANT20 setembre

SURT7.27 h

ES PON 20.08 h

A

AA

D

D

1020

1010

1000

980

980

Temperatures d’ahir i precipitacions d’abans d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.

Temperatures i pluges

El cel quedarà mig ennuvolat a partir del migdia, pel pas de núvols alts i mitjans. També hi haurà intervalsde núvols baixos al matí a punts del litoral sud i al nord de l’Empordà. Al Pirineu, a la tarda creixerannuvolades que deixaran el cel puntualment molt ennuvolat. A partir de la tarda s’esperen ruixats febles idispersos a punts del Pirineu i al quadrant nord-est. No hi haurà gaire canvis en les temperatures. Bufaràel vent de component nord i est, amb tramuntana a l’Empordà.

La mar: Hi haurà marejol amb maror al sud del cap de Begur i maror a la resta, amb mar de fons del sud.

Demà: El cel estarà serè o poc ennuvolat. A part, hi haurà alguns intervals de núvols baixos a punts delsector central del litoral.

Lleugera inestabilitat

Apunts Diumenge11 de setembre del 2011

Sants11 Vicenç. Abat Emilià. BisbeDiomedes. Màrtir Teodora. Penitent


Precio máximo: 1,18 €/min Red fija, 1,53 €/min Red móv. IVA incluido. Mayores de 18 años. Der Magier SL.

Apdo. Correos 422. CP 17001 Girona. Cláusulas LOPD y LSSICE en www.textolegal.es.

8142

87-1

0331

03V

1268

07-1

0321

46A

centre de jardineria: fruiters, rosers, terres, adobs, planta d’interior, bulbs…

««RReeggaallaarr uunnaa ppllaannttaa ééss rreeggaallaarr vviiddaa»»

972 244 145 - SALT


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201184 | Apunts |

Serveis i oci www.avui.cat/serveis/entreteniments

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Efemèrides Jordi Soler

�1714. Guerra de Successió: cau la ciutat de Barcelonadesprés d’un llarg setge de les tropes de Felip V.�1923. Signat a Barcelona el pacte Galeusca, un pacteindependentista entre catalans, bascos i gallecs.�1924. L’arquitecte Antoni Gaudí és detingut i insultatper la policia per parlar en català.�1977. Més d’un milió de persones es manifesten pelPasseig de Gràcia de Barcelona a favor del restablimentde l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.�2001. Les Torres Bessones de Nova York, fetes runadesprés que dos avions de passatgers segrestats permembres d’Al-Qaida les envestissin: quasi 3.000 morts.

�1973. Xile: el cop d’estat del general Pinochet. L’exèrcitxilè, dirigit pel general Augusto Pinochet, que tenia el vis-tiplau dels EUA, es va aixecar en armes contra el governconstitucional de Salvador Allende (a l’esquerra de la fo-to, durant l’atac colpista al palau presidencial de La Mo-neda, poc abans de morir). Després del cop d’estat, hi vahaver un important nombre de desapareguts, d’assassi-nats i d’empresonaments. Augusto Pinochet va exerciruna dictadura repressiva i autoritària. La va justificar així:"Crec el mateix que sant Pau: Déu ens va escollir peracomplir missions, i ens facilita el camí perquè es faciallò que Ell va ordenar." / Imatge: www.elpolitico.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (10065)– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La tira Joan Tharrats [email protected]

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al 9 sense que es repeteixin. Elnúmero no es pot repetir tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

NIVELL ALTNIVELL MITJÀNIVELL INICIAL

��

��

��

Blanques juguen i guanyen.El rei negre, sense pecesque el defensin, no pot evitarque l’adversari li doni mat ennomés tres moviments ambel tema tàctic detriangulació de la dama.Browne-Miles. Tilburg, 1978.

Sudoku

Escacs (10064)1. D8D + - R2T;2. D4TR + - R1C;3. T8D mat.

NIVELL MITJÀ

NIVELL INICIAL

NIVELL ALT

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Solucions d’ahir

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Mots encreuats Giralt

HORITZONTALS: 1. Polir, brunyir.2. Farien el seu niu. Potser nobeurà encara que xiulis. 3. Posenfi al racisme. Suc de raïms abansde fermentar. La primera en par-ticipar. 4. Deu centúries. Vendapública d’objectes a qui en dónamés. Corrent italiana. 5. Aquellsllocs on tothom enraona senseentendre’s en són unes de grills.Allò que és aplicat per a guarir oalleujar una malaltia, a l’inrevés.6. Clorur de sodi. Lloc inhabitat.Habilitat escrita en una carta. 7.Mengi molt poc d’una cosa, a labiorxa. Suspensió de la respira-ció. 8. La teva. De nosaltres. Esposa a la carta, però no a la datani fa cas. 9. Preposició. Nobleque, en la jerarquia dels títols no-biliaris, ve després del de ves-comte. Melodia, amb el seuacompanyament, per a ser canta-da per una sola veu en òperes.10. Tros de tronc que acabaràcremat a la llar. Rascar, fregar.

VERTICALS: 1. Malvolença per-sistent. 2. Mig bistec. La clava, al-gú, fent-se pesat amb la seva xer-rameca. Aquells que estan física-ment privats de l’ús de la paraulala necessiten per fer mutis. 3.Rams de flors o poms o penjollsde fruites. Dit de l’home mitjan-cer en els judicis de conciliació.4. Nom de dona. Una formad’anar. 5. Romanes que duu unfeligrès. Que fa riure per la sevaextrema lletjor, de baix a dalt. 6.Paraules d’un emblema expressi-ves de l’objecte d’una institució.La que més surt en un error. Ger-mana religiosa. 7. Condició d’allòque no té nom d’autor. Vocal depas. 8. Símbol del nitrogen. Vanamb els uts, a l’inrevés. Terrenyamb herba per a pastura. 9. Almig d’un patatar. Forma. 10.Campió d’ocasió. Nom de certapòstol. Centre de mira. 11. Por-tarà una nova.

21 43 65 87 109 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Mots encreuats

O L I G O T R O F I A

L I M I T E U * A S E

I N A T * U F A T * R

G * N E T S A P * P O

A R T S O * G I R E M

R E A * R I A * O L E

Q A T A R * D I D O T

U L * M A T A R O * R

I * S O P A * E N T E

A R A * A P A M A R ●


| Apunts | 85EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

Els cinemes www.elpunt.cat/agenda/cinema

Girona■ ALBÈNIZ CENTREAnimals United (3D) 16.00

Cowboys y Aliens 16.00-18.15-20.30-22.45

El origen del planeta de... 16.00-18.15-20.30-22.45

La deuda 16.00-18.15-20.30-22.45

La piel que habito 16.00-18.15-20.30-22.45

Manuale d’amore 3 16.00-20.25

Destino final 5 16.15-18.25-20.35-22.45

Super 8 16.15-18.25-20.35-22.45

Mammuth 16.30-18.30-20.35-22.40

Phineas y Ferb 16.30-18.15

Gianni y sus mujeres 18.30-22.40

Noche de miedo (3D) 18.30-20.35-22.45

Lo contrario al amor 20.35-22.45

Jeroni Real, 2. 972 41 01 10. www.cinemesalbeniz.com. Dijous nofestius ni vigílies de festius dia de l’espectador. Venda anticipada: 97241 01 10. Venda per Internet: www.cinemesalbeniz.com

■ ALBÈNIZ PLAÇAEn el centro de la tormenta... 16.15-18.25-20.35-22.45

The Way 16.20-20.20

Precious 16.30-20.40

La vida empieza hoy 18.30-22.30

Slumdog millionaire 18.30-22.40

Pl. Jordi de St. Jordi. 972212114. www.elplaça.com. Dijous nofestius dia de l’espectador. Venda anticipada: 972 212114.

■ OCINECowboys y Aliens 16.00-18.10-20.20-22.30

Els barrufets 16.00-18.10-20.20

La deuda 16.00-18.15-20.30-22.45



Zooloco 16.00

Animals United (3D) 16.15-18.15


Noche de miedo 16.00-16.30-18.10

18.30-20.20-20.30-22.30

Monte Carlo 17.00-19.15-22.00

Super 8 18.30-20.30-22.30

Destino final 5 (3D) 20.15

Destino final 5 20.20-22.15

La boda de mi mejor amiga 22.30

Lo contrario al amor 22.30

Pont de la Barca, 12. 972 20 71 52. www.ocine.es. Dijous no festiusdia de l’espectador. Venda anticipada: www.servicaixa.com o al 90217 08 31.Programació subjecta a canvis.

■ TRUFFAUTStella (V.O.S.E) 16.15-18.15-20.15

Pequeñas mentiras sin importancia... (V.O.S.E) 22.15

Portal Nou, 7. 972 22 50 44. Dijous no festius dia de l’espectador

Blanes■ LAURENLa deuda 16.00-18.15-20.30-22.45

Phineas y Ferb 16.00-18.00-20.00

Super 8 16.00-18.15-20.30-22.45

Animals United (3D) 16.15


Los pitufos 16.15-18.20

Cowboys y Aliens 16.30-19.15-22.00

La piel que habito 16.30-19.15-22.00

Zooloco 16.30

Lo contrario al amor 16.45-19.30-22.15

Noche de miedo (3D) 18.10-20.20-22.30

Destino final 5 18.30-20.30-22.30

La boda de mi mejor amiga 20.25-22.45

Conan el bárbaro 22.00

Ses Falques, 10. 902 170 4 15. www.laurenfilm.es. Dilluns no festiusdia de l’espectador. Venda anticipada: 902 888 300 iwww.servicaixa.com

Camprodon■ CASALHanna 18.00-22.00

Castell-Platja d’Aro■ OCINECowboys y Aliens 16.00-18.15-20.30-22.45

La deuda 16.00-18.15-20.30-22.45



Los pitufos 16.00

Noche de miedo (3D) 16.00-18.00-20.00-22.15



La boda de mi mejor amiga 18.15-20.30

Super 8 18.15-20.30-22.45

Destino final 5 (3D) 20.15

Noche de miedo 20.20-22.30

El origen del planeta de... 22.30

Polígon de La Bòbila, s/n. 972 82 66 97. www.ocine.es. Dijous nofestius dia de l’espectador. Venda anticipada: www.servicaixa.com.Programació subjecta a canvis.

Figueres■ CINEMES FIGUERES 3DAnimals United (3D) 16.00

Cowboys y Aliens 16.00-18.15-20.30-22.45

Destino final 5 16.00-18.00-20.00-22.15

La deuda 16.00-18.15-20.30-22.45


Noche de miedo 16.00-18.15-20.30-22.45

Phineas y Ferb 16.00-18.00-20.00

Super 8 16.00-18.15-20.30-22.45

Noche de miedo (3D) 18.00-20.15-22.30



Ronda Sud S/n Polígon El Firal. 902 101 008. www.catcines.cat.Venda anticipada: www.catcines.cat i als caixers dels cines (senserecàrrec). Dilluns no festius dia de l’espectador.

Olot■ MULTICINES OLOT 3DCowboys y Aliens 16.00-18.15-20.30-22.45

Els barrufets 16.00-18.00

La deuda 16.00-18.15-20.30-22.45

Manuale d’amore 3 16.00-18.15-20.30-22.45

Noche de miedo (3D) 16.00-18.00

Paul 16.00-18.00


Super 8 16.00-18.15-20.30-22.45

Destino final 5 20.15-22.30

El origen del planeta de... 20.15-22.30


Noche de miedo 20.15-22.30

C/ Josep Ayats, 10. 902 10 10 08. www.cinesolot.cat. Vendaanticipada a www.cinesolot.cat i als caixers del cine (sense recàrrec).Dilluns no festius dia de l’espectador.

Palafrugell■ TEATRE MUNICIPALBetty Anne Waters 17.00-19.30

El hombre de al lado 22.15

Palamós■ ARINCODestino final 5 (3D) 15.30

La deuda 15.30-19.25-21.20-23.15

Phineas y Ferb 15.30-17.15-19.00




Año bisiesto 22.45

Avinguda 11 de setembre. 972 31 54 73. Dijous no festius dia del’espectador.

■ KYTONCowboys y Aliens 15.30-17.45-20.15-22.30

Noche de miedo (3D) 15.30-19.05-23.00

Super 8 15.30-21.20-23.15

Animals United (3D) 17.25

Los pitufos 17.25

La boda de mi mejor amiga 19.10

Noche de miedo 21.00

Avinguda 11 de setembre, 18. 972 31 40 95. Dijous no festius dia del’espectador.

Ripoll■ COMTALNoche de miedo 17.30

Cowboys y Aliens 20.15

c/ Pirineus, 8. 972 70 22 91. Dilluns no festius dia de l’espectador.

Roses■ ROSESCowboys y Aliens 16.05-18.20-20.35-22.50

Super 8 16.05-18.20-20.35-22.50


Lo contrario al amor 16.15-18.25-20.35-22.45



Noche de miedo (3D) 20.35-22.45

Pau Casals, 235. 972 15 46 46. www.rosesdigital.com. Dilluns nofestius ni vigílies de festius dia de l’espectador.

Salt■ CINEBOXLa deuda 15.40-18.00-20.25-22.45

Noche de miedo 15.40-18.00-20.20-22.45

Noche de miedo (3D) 15.40-18.00-20.20-22.45

Super 8 15.40-18.05-20.30-22.45

Zooloco 15.40-18.00-20.15-22.35

Destino final 5 15.45-18.00-20.15-22.30


Cowboys y Aliens 16.15-19.00-22.00

La piel que habito 16.30-19.15-22.00

Phineas y Ferb 16.30-18.30-20.30



Centre Comercial Espai Gironès. c/ Carlins, 10. 972 43 92 01.Dijous no festius dia de l’espectador. Venda anticipada:www.cinebox.es o al 972 43 92 01

Torroella de Montgrí■ MONTGRÍNuestra canción de amor 19.15-21.45

EstrenaLa deuda.■ Drama. Director: John Madden. In-tèrprets: Sam Worthington, Helen Mir-ren. EUA, 2011. 110'. ■ El 1965, RachelBrener és un dels tres agents del Mos-sad que han format un equip per cap-turar un criminal nazi, que no ha estatjutjat a Israel i que oficialment s’ha su-ïcidat. BLANES: Lauren. CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES: Ci-nemes Figueres 3D. GIRONA: AlbènizCentre, Ocine. OLOT: Multicines Olot3D. PALAMÓS: Arinco. SALT: Cinebox.

Mammuth.■ Comèdia. Director: Gustave Kervern,Benoît Delépine. Intèrprets: Gérard De-pardieu, Yolande Moreau. França,2010. 92'. ■ Serge Pilardosse acaba defer 60 anys. Treballa des de l’edat de16 anys, no ha estat mai a l’atur ni ma-lalt. Ara que arriba a la jubilació, no co-bra el que hauria de cobrar. Decideixtornar a treure la seva vella moto delsanys setanta i anar a solucionar-ho. GI-RONA: Albèniz Centre.

Noche de miedo (3D).■ Terror. Director: Craig Gillespie. In-tèrprets: Anton Yelchin, Colin Farrell,Toni Collette. EUA, 2011. ■ CharlieBrewster és un estudiant de secundàriaque finalment ha aconseguit tots elsseus objectius: és un dels nois més po-pulars de l’institut i surt amb la noiamés cobejada de tot el centre. De fet,se sent tan reconegut que ha començata deixar de banda el seu millor amic.Però les coses es compliquen quan Jer-ry es muda al costat de casa seva. Alprincipi el seu nou veí sembla genial,però a mesura que passen els dies al-guna cosa en el seu comportament re-sulta estranya... BLANES: Lauren. CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES:Cinemes Figueres 3D. GIRONA: Albè-niz Centre. OLOT: Multicines Olot 3D.

PALAMÓS: Kyton. ROSES: Roses.SALT: Cinebox.

Noche de miedo.■ Terror. Director: Craig Gillespie. In-tèrprets: Anton Yelchin, Colin Farrell,Toni Collette. EUA, 2011. ■ CharlieBrewster és un estudiant de secundàriaque finalment ha aconseguit tots elsseus objectius: és un dels nois més po-pulars de l’institut i surt amb la noiamés cobejada de tot el centre. De fet,se sent tan reconegut que ha començata deixar de banda el seu millor amic.Però les coses es compliquen quan Jer-ry es muda al costat de casa seva. Alprincipi el seu nou veí sembla genial,però a mesura que passen els dies al-guna cosa en el seu comportament re-sulta estranya... CASTELL-PLATJAD’ARO: Ocine. FIGUERES: Cinemes Fi-gueres 3D. GIRONA: Ocine. OLOT: Mul-ticines Olot 3D. PALAMÓS: Kyton. RI-POLL: Comtal. SALT: Cinebox.

Stella.■ Drama. Director: Sylvie Verheyde.Intèrprets: Léora Barbara, Karole Ro-cher. França, 2008. ■ París, 1977. Ste-lla té onze anys i acaba de començarun nou curs en el liceu parisenc. El seufort no són els estudis, i les constantshumiliacions a què la sotmeten els pro-fessors i els companys comencen adespertar els seus instints més vio-lents, fins que reacciona contra un mónhostil que la menysprea per la sevaprocedència. GIRONA: Truffaut(V.O.S.E).

CatalàEls barrufets.■ Animació. Director: Raja Gosnell.EUA, 2011. ■ Quan el malvat mag Gar-gamel persegueix els petits barrufetsblaus fora del seu poble, els fa caure

en un portal i es traslladen del seu mónmàgic al nostre món, just al mig delCentral Park... GIRONA: Ocine. OLOT:Multicines Olot 3D.

AltresAnimals United (3D).■ Animació. Director: Reinhard Klooss,Holger Tappe. Alemanya, 2010. 93'.■ Obligats a fugir del seu hàbitat, ungrup d’animals dirigit per un gall audaçtravessa l’oceà en una banyera oxida-da. La seva destinació: el delta del’Okavango, a Àfrica, un dels últims ra-cons verges de la Terra. Aquest paradísnatural és la llar de Billy, un suricatahiperactiu que viu amb la seva esposaBonnie i el seu fill Junior. A Okavangoés una tradició per als animals esperarque l’aigua inundi els prats cada any, iaixí sobreviure a la calor sufocant de

l’estació seca. Però aquesta vegada nohi ha aigua... BLANES: Lauren. CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES:Cinemes Figueres 3D. GIRONA: Albè-niz Centre, Ocine. PALAMÓS: Kyton.ROSES: Roses.

Año bisiesto.■ Drama. Director: Michael Rowe. In-tèrprets: Mónica del Carmen, GustavoSánchez Parra. Mèxic, 2010. 94'.■ Laura té 25 anys, és soltera, perio-dista, i viu en un petit apartament de laCiutat de Mèxic. Després d’una sèried’aventures sense compromís, Lauraconeix Arturo, amb qui comença unarelació intensa. PALAMÓS: Arinco.

Betty Anne Waters.■ Drama. Director: Tony Goldwyn. In-tèrprets: Hilary Swank, Sam Rockwell,Melissa Leo. EUA, 2011. 106'. ■ El 1983Kenny Waters és condemnat a cadenaperpètua per assassinat. Betty Anne, la

seva germana és convençuda de la se-va innocència i emprèn estudis per seradvocada i poder fer reobrir l’expe-dient. PALAFRUGELL: Teatre Munici-pal.

Conan el bárbaro.■ Fantàstic. Director: Marcus Nispel.Intèrprets: Jason Momoa, Ron Perlman,Stephen Lang. EUA, 2011. ■ Novaadaptació del mític personatge creatper Robert I. Howard. Un nen que habi-ta en un llogaret bàrbar grava en la se-va memòria els rostres dels guerrersque maten la seva família i el lliurencom a esclau a uns mercaders. Anysdesprés, el jove es converteix en unforçut i valent guerrer capaç de venjarla mort dels seus. BLANES: Lauren.

Cowboys y Aliens.■ Acció. Director: Jon Favreau. Intèr-prets: Daniel Craig, Harrison Ford. EUA,2011. 118'. ■ A Arizona, el 1800, el con-

flicte entre ’cowboys’ i apatxes s’inter-romp quan s’estavella una nau espa-cial. Indis i ’cowboys’ s’hauran d’unircontra els extraterrestres que volenapoderar-se del món. BLANES: Lauren.CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FI-GUERES: Cinemes Figueres 3D. GIRO-NA: Albèniz Centre, Ocine. OLOT: Mul-ticines Olot 3D. PALAMÓS: Kyton. RI-POLL: Comtal. ROSES: Roses. SALT: Ci-nebox.

Destino final 5.■ Suspens. Director: Steven Quale. In-tèrprets: Nicholas D’Agosto, EmmaBell, Tony Todd. EUA, 2011. ■ Un grupde joves sobreviuen a una mort segura,gràcies a la premonició d’un home so-bre l’enfonsament d’un pont penjant,però més tard aquests joves aniranmorint d’un en un en circumstànciesestranyes. BLANES: Lauren. FIGUE-RES: Cinemes Figueres 3D. GIRONA:Albèniz Centre, Ocine. OLOT: Multici-nes Olot 3D. SALT: Cinebox.

Destino final 5 (3D).■ Suspens. Director: Steven Quale. In-tèrprets: Nicholas D’Agosto, EmmaBell, Tony Todd. EUA, 2011. ■ Un grupde joves sobreviuen a una mort segura,gràcies a la premonició d’un home so-bre l’enfonsament d’un pont penjant,però més tard aquests joves aniranmorint d’un en un en circumstànciesestranyes. CASTELL-PLATJA D’ARO:Ocine. GIRONA: Ocine. PALAMÓS:Arinco.

El hombre de al lado.■ Director: Mariano Cohn, Gastón Du-prat. Intèrprets: Daniel Aráoz, RafaelSpregelburd. Argentina, 2011. ■ Leo-nardo és un dels dissenyadors més co-neguts del seu país i viu amb la seva fa-mília en l’única casa construïda per LeCorbusier a l’Argentina. La rutina estrenca quan el veí decideix obrir una fi-nestra a la façana que dóna a la casa.PALAFRUGELL: Teatre Municipal.

‘La deuda’



8144

94-1

0250

38w

VVeennddaa ppeerr iinntteerrnneett:: wwwwww..oocciinnee..eess •• VVeennddaa aall tteellèèffoonn 2244 hh.. 990022 117700 883311 •• VVeennddaa aallss tteerrmmiinnaallss ddee SSeerrvviiccaaiixxaa

VV II NN EE AA GG AA UU DD II RR DD EE LL CC II NN EEGGIIRROONNAA

PPLLAATTJJAA DD’’AARROO

Girona 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45Platja d’Aro (Dig.) 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45

Girona 16.00 - 18.10 - 20.20Platja d’Aro (CAST) 16.00 Girona 17.00 - 19.15 - 22.00

Girona (Dig.) 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30(3D) 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30Platja d’Aro (Dig.) 20.20 - 22.30

(3D) 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.15Girona 16.00 - 18.10 - 20.30 - 22.45

Platja d’Aro 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45Girona (Dig.) 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30

Platja d’Aro (Dig.) 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45Girona (Dig.) 18.30 - 20.30 - 22.30

Platja d’Aro (Dig.) 18.15 - 20.30 - 22.45Girona 18.15 - 20.30 - 22.45 (Dig.) 16.30

Platja d’Aro (Dig.) 22.30

Girona 22.30

Platja d’Aro18.15 - 20.30

Girona (Dig.) 22.30

Platja d’Aro (Dig.) 16.00

Girona 16.00

Girona (Dig.) 20.20 - 22.15

(3D) 20.15

Platja d’Aro(3D) 20.15

Girona (Dig.) 16.00 - 18.00

Platja d’Aro(Dig.) 16.00 - 18.00

Girona (3D) 16.15 - 18.15

Platja d’Aro(3D) 16.15 - 18.15

Els cinemes www.elpunt.cat/agenda/cinema

El origen del planeta de los si-mios.■ Ciència-ficció. Director: RupertWyatt. Intèrprets: James Franco, FreidaPinto, Brian Cox. EUA, 2011. ■ Will ésun doctor que està tractant de trobaruna cura a l’Alzheimer. Treballa ambmicos i el seu objectiu és trobar un vi-rus benigne que faci recuperar l’activi-tat cerebral. Una d’aquestes criaturesés Caesar, la intel·ligència del qual evo-luciona de manera ràpida i al qual Wills’emporta a casa per protegir de lacrueltat d’alguns dels seus col·legues.Temps després, aquest simi adquiriràl’habilitat de parlar i de molt més...BLANES: Lauren. CASTELL-PLATJAD’ARO: Ocine. FIGUERES: Cinemes Fi-gueres 3D. GIRONA: Albèniz Centre,Ocine. OLOT: Multicines Olot 3D. PA-LAMÓS: Arinco. ROSES: Roses. SALT:Cinebox.

En el centro de la tormenta.■ Thriller. Director: Bertrand Taver-nier. Intèrprets: Tommy Lee Jones,John Goodman, Peter Sarsgaard. EstatsUnits-França, 2009. 117'. ■ El detectiuDave Robicheaux va darrere la pistad’un assassí en sèrie. En una de les es-cenes d’un crim, Dave coneix Elrod,una estrella de Hollywood, que li con-fessa haver vist flotant el cos d’un ho-me. Dave s’adonarà que tots dos casosestan connectats entre si i li porten re-cords d’un cas anterior. GIRONA: Albè-niz Plaça.

Gianni y sus mujeres.■ Comèdia. Director: Gianni Di Grego-rio. Intèrprets: Valeria De Franciscis,Alfonso Santagata, Elisabetta Piccolo-mini. Itàlia, 2011. 90'. ■ Gianni és unpensionita que viu la seva vida fent en-càrrecs i feinetes per a la seva dona, la

filla i la veïna. Però un dia el seu amicAlfonso decideix que ja és hora queGianni tingui una xicota i redescobreixialguns dels plaers de la vida. GIRONA:Albèniz Centre.

Hanna.■ Acció. Director: Joe Wright. Intèr-prets: Saoirse Ronan, Cate Blanchett,Eric Bana. EUA, 2011. 111'. ■ Narra lahistòria d’una adolescent que ha viscuttota la vida al bosc, i ha estat entrena-da pel seu pare per convertir-se en unaassassina. Tan sols abandona aquestlloc quan se li encarrega que mati unoficial del govern que té força cosesper amagar. CAMPRODON: Casal.

La boda de mi mejor amiga.■ Comèdia. Director: Paul Feig. Intèr-prets: Rose Byrne, Kristen Wiig. EUA,2011. ■ La vida d’Annie està feta unfàstic. Quan s’assabenta que la sevamillor amiga, Lilian, es casa, s’obstina aser la seva primera dama d’honor. No-més té una oportunitat perquè tot surtibé, i decideix demostrar-li a Lilian i ales altres dames d’honor fins a on éscapaç d’arribar per amor. BLANES:Lauren. CASTELL-PLATJA D’ARO: Oci-ne. GIRONA: Ocine. PALAMÓS: Kyton.

La piel que habito.■ Drama. Director: Pedro Almodóvar.Intèrprets: Antonio Banderas, ElenaAnaya, Marisa Paredes. Estat espanyol,2011. 120'. ■ Des que la seva dona vatenir greus cremades en un accident decotxe, el doctor Robert Ledgard, espe-cialista en cirurgia estètica, dedica lesseves investigacions a crear una novapell, que hauria pogut salvar la sevaesposa. BLANES: Lauren. CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. GIRONA: Albè-niz Centre, Ocine. PALAMÓS: Arinco.SALT: Cinebox.

La vida empieza hoy.■ Drama. Director: Laura Mañá. Intèr-prets: Pilar Bardem, Rosa Maria Sardà.Estat espanyol, 2010. 90'. ■ Un grupde gent de la tercera edat acudeix aunes classes de sexe en què els recor-den que el seu cos encara és viu. Allàaprenen els uns dels altres i parlen deles seves vivències. GIRONA: AlbènizPlaça.

Lo contrario al amor.■ Comèdia romàntica. Director: Vice-nte Villanueva. Intèrprets: Hugo Silva,Adriana Ugarte, Luis Callejo. Estat es-panyol, 2011. ■ La Mercè i en Raúl esconeixen, després de diversos fracas-sos amorosos, s’enamoren i inevitable-ment es veuen abocats a repetir la ma-teixa història. Després d’una primerafase romàntica, es dóna pas a la por, alcontrol, a la dependència, l’intent decanviar l’altre i adaptar-lo a si mateix,malaltissament. BLANES: Lauren. CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES:Cinemes Figueres 3D. GIRONA: Albè-niz Centre, Ocine. OLOT: MulticinesOlot 3D. PALAMÓS: Arinco. ROSES:Roses. SALT: Cinebox.

Los pitufos.■ Animació. Director: Raja Gosnell.EUA, 2011. ■ Quan el malvat mag Gar-gamel persegueix els petits barrufetsblaus fora del seu poble, els fa caureen un portal i es traslladen del seu mónmàgic al nostre món, just al mig delCentral Park... BLANES: Lauren. CAS-TELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES:Cinemes Figueres 3D. PALAMÓS: Ky-ton. SALT: Cinebox.

Manuale d’amore 3.■ Comèdia romàntica. Director: Gio-vanni Veronesi. Intèrprets: Robert DeNiro, Monica Bellucci. Itàlia, 2011. 125'.

■ Tres històries d’amor, amb personat-ges i històries que escenifiquen lesedats diferents de la vida: joventut,maduresa i edat de la raó. GIRONA: Al-bèniz Centre. OLOT: Multicines Olot3D.

Monte Carlo.■ Comèdia romàntica. Director: TomBezucha. Intèrprets: Selena Gomez, Ka-tie Cassidy, Leighton Meester. EUA,2011. 109'. ■ Grace decideix marxar deviatge a França amb les seves dues mi-llors amigues, Emma i Meg. La sem-blança de Grace amb una rica herevaprovocarà una sèrie d’aventures ines-perades. GIRONA: Ocine.

Nuestra canción de amor.■ Drama. Director: Olivier Dahan. In-tèrprets: Renée Zellweger, Forest Whi-taker, Madeline Zima. Estats Units-França, 2010. 105'. ■ Narra la històriade Jane, una excantant que ha quedatparalítica, i el seu millor amic, un llui-tador lesionat. Tots dos iniciaran unviatge a Memphis, on intentaran supe-rar les tragèdies que han passat per lesseves respectives vides. TORROELLADE MONTGRÍ: Montgrí.

Paul.■ Comèdia. Director: Greg Mottola. In-tèrprets: Seth Rogen, Jason Bateman,Bill Hader. Regne Unit, 2011. 103'.■ Paul és extraterrestre que d’ençàmés de seixanta anys viu al planetaTerra i col·labora amb el govern ameri-cà. Viu amagat en una base militar ul-trasecreta. OLOT: Multicines Olot 3D.

Pequeñas mentiras sin impor-tancia.■ Comèdia dramàtica. Director: Gui-llaume Canet. Intèrprets: François Clu-zet, Marion Cotillard. França, 2010.

145'. ■ Després d’un esdevenimenttraumàtic, una colla d’amics decidei-xen, malgrat tot, anar de vacances vorael mar, com cada any. L’amistat, lescertituds, les culpabilitats i els amorsdel grup aniran aflorant. GIRONA:Truffaut (V.O.S.E).

Phineas y Ferb.■ Animació. Director: Dan Povenmire,Robert Hughes. Regne Unit-EstatsUnits, 2011. ■ Phineas, Ferb i Perry se-gueixen el doctor Doofenshmirtz a tra-vés del seu "Otro-Dimensionator" i estroben en un univers alternatiu on undoble realment malvat del doctor Doofdomina el món amb els seus robots deferro. BLANES: Lauren. CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES: Ci-nemes Figueres 3D. GIRONA: AlbènizCentre, Ocine. OLOT: Multicines Olot3D. PALAMÓS: Arinco. ROSES: Roses.SALT: Cinebox.

Precious.■ Drama. Director: Lee Daniels, Ga-bourey Sidibe. Intèrprets: Mo’nique .,Paula Patton. EUA, 2009. 109'. ■ Pre-cious Jones té disset anys, és negra,gairebé analfabeta i espera un segonfill del seu propi pare. La seva vidasembla no tenir solució, fins que unaprofessora jove i combativa l’ajuda arecuperar la dignitat i l’esperança. GI-RONA: Albèniz Plaça.

Slumdog millionaire.■ Comèdia romàntica. Director: DannyBoyle. Intèrprets: Dev Patel, Freida Pin-to. Gran Bretanya-Estats Units, 2008.120'. ■ Jamal Malik, un jove orfe queprové de les barraques de Bombai, ésarrestat com a sospitós d’haver fettrampes en el concurs televisiu méspopular de l’Índia. Ningú no entén comun nen del carrer ha estat capaç de

respondre a tantes preguntes i tan difí-cils. GIRONA: Albèniz Plaça.

Super 8.■ Ciència-ficció. Director: J.J. Abrams.Intèrprets: Joel Courtney, Jessica Tuck.EUA, 2011. 110'. ■ Ohio, 1979. Un grupde nens graven una pel·lícula amb laseva càmera de súper-8, quan de sobtees produeix un espectacular accidentde tren. BLANES: Lauren. CASTELL-PLATJA D’ARO: Ocine. FIGUERES: Ci-nemes Figueres 3D. GIRONA: AlbènizCentre, Ocine. OLOT: Multicines Olot3D. PALAMÓS: Kyton. ROSES: Roses.SALT: Cinebox.

The Way.■ Drama. Director: Emilio Estevez. In-tèrprets: Martin Sheen. Estat espanyol,2010. ■ Tom Avery és un prestigiós of-talmòleg que viu a Califòrnia. Un diaTom rep una trucada des de França enla qual se li comunica que el seu fill Da-niel ha mort durant un temporal als Pi-rineus. Tom està desolat i viatja a Fran-ça per recuperar el seu fill. Allà desco-breix que Daniel començava a fer el Ca-mí de Santiago i decideix fer-lo per ell.GIRONA: Albèniz Plaça.

Zooloco.■ Comèdia romàntica. Director: FrankCoraci. Intèrprets: Kevin James, Rosa-rio Dawson. EUA, 2011. ■ Els animalsdel zoològic Franklin Park adoren elseu cuidador, Griffin Keyes. Quan Grif-fin s’adona que es troba més a gustamb un lleó que amb una dona, deci-deix que l’única manera d’aconseguiruna noia per compartir la seva vida ésdeixar el zoològic i buscar una altra fei-na. Però els animals no estan disposatsa perdre el millor cuidador que han tin-gut fins ara. BLANES: Lauren. GIRONA:Ocine. SALT: Cinebox.

‘Noche de miedo’ ‘Mammuth’ ‘Stella’


Mercats� Anglès, Arbúcies, Bàscara,Breda, Camprodon, l’Escala,Fornells de la Selva, la Jonque-ra, Palafrugell, Puigcerdà,Quart, Riudarenes, Roses, SantFeliu de Guíxols, Sant Gregori,Sant Hilari Sacalm, Sant Joande les Abadesses, Tordera i Tor-tellà.

BallsANGLÈS� 18.00. La Sala de ball. Sessióde ball amb Prunell.CAMÓS� 18.00. Pavelló municipal. Ses-sió de ball amb l’actuació deParis La Nuit.CASSÀ DE LA SELVA� 18.00. Casal de jubilats. Ses-sió de ball amb l’actuació deDavid Cases.ESPOLLA� 19.00. Fraternal. Sessió deball amb l’actuació de Xavi deRoses.GIRONA� A la tarda. Sala de Ball. Ac-tuació del conjunt Rimel.� 18.30 a 20.30. Parc Migdia.Ballades populars de LindyHop.MONTAGUT� 18.00. Berenar i ball amb l’ac-tuació del conjunt Camelot.NAVATA� 18.00. Centre social. Balls desaló amb l’actuació de RamonGrup.ORDIS� 18.00. Centre cívic. Ball a càr-rec del duet Jubi.PALS� 18.30. Llar del pensionista.Sessió de ball amb l’actuació deMaike.PORQUERES� 18.00. Restaurant La Masia.Ball amb l’actuació del grup SiFa Sol.SANT JAUME DE LLIERCA� 18.00. Centre cívic. Berenarball amb l’actuació del grupContinental.TORROELLA DE MONTGRÍ� 20.00. Plaça d’Espanya. Ballamb el conjunt Trànsit.VIDRERES� 18.00. Casal de jubilats. Ballamb l’actuació de Leo i Rose-mari.VILABERTRAN� 18.00. Centre cívic. Sessió deball a càrrec d’Aurora Grup.VILADAMAT� 18.00. Sessió de ball ambl’actuació del grup MaracaiboVILAJUÏGA� 18.00. Centre cívic. Sessió deball amb l’actuació del trio LaCosta Brava.

ConcertsHOSTALRIC� 20.00. Cos de Guàrdia. XXIICicle de Música als Castellsamb BCN Singers, quartet vo-cal. A continuació, sopar.LA BISBAL D'EMPORDÀ� 19.00. El Mundial. ClàssicsCatalans, amb Montserrat Cris-tau, soprano i el Quintet Gerió.LA CELLERA DE TER� 18.00. Concert amb Els Tràn-quils.MAÇANET DE LA SELVA� 19.00. Pou del Glaç. Actuaciódel Quintet Safareig. Acte orga-

nitzat pel Taller d’Història deMaçanet per celebrar els 30anys.PALAFRUGELL� 12.00. Plaça Can Mario. Cantscorals, sardanes i vermut popu-lar amb Els Virolets i la coblaAmoga.RIPOLL� 18.00. Plaça de l’ajuntament.Concert amb els Randellaire. Ala mitja part, proclamació de laPubilla, Hereu, Pubilleta i Here-uet de Ripoll 2011.SANT FELIU DE GUÍXOLS� 20.30. Pati del Teatre Munici-pal. Concerts de la VII Diada Jo-ve.SANT FELIU DE PALLEROLS� 18.30. Plaça El Firal. Concerta càrrec del cantautor EduardCanimas.SANT PERE PESCADOR� 12.00. Església de Sant Pere.Actuació de la coral Les Veusdel Fluvià.� 19.00. Església de Sant Pere.Concert a càrrec de l’orquestrade Cambra de l’Empordà.TORROELLA DE MONTGRÍ� 19.00. Cine Petit. El Cor PaísMeu presenten el recital de can-çons Exili.

DansaFONTCOBERTA� 18.00. Plaça Catalunya de Me-lianta. Recital de dansa catala-na, a càrrec de l’Esbart Fontco-berta. Tot seguit, rom crematper a tothom.PALAFRUGELL� 11.00. Plaça Can Mario. Ballstradicionals amb la Fal·lera Gi-ronina i l’Esbart Mestre Sirés.SANT ANTONI DE CALONGE� 19.00. Plaça de la Llibertat.Actuació de l’Esbart Marbolenyde les Preses.

FestesBREDA� Festa major. 8.00. Plaça de laVila. 9è Concurs de pintura rà-pida.� 9.00. Plaça de la Vila. X Tro-bada de motos històriques.� 9.00. Plaça Lluís Companys(Miranda). 3a Trobada Customsde Breda.� 12.00. Pisos de la Celonesa.Pocked Bikes.� 12.30. Ofrena floral al monu-ment Mn. Pere Ribot.� 13.00. Barri del Racó de laSelva. Truitada popular.� 13.30. Els Forns. Lliuramentdels premis del concurs de pin-tura ràpida.� 14.00. Pati de l’Abadia. Dinarpopular.� 16.00. Plaça de l’Ajuntament.Concert.� 17.30. Plaça del Convent. Jocsper a la mainada.CASTELL D'ARO� Festa major. 10.00. Parc del’estació. Passejada en bicicletafins a la Font Picant amb es-morzar per a tots els partici-pants.� 16.00. Casino Castellarenc.Campionat de botifarra.� 17.00. Parc Pau Casals (canNitus). Olimpíades Freaks.� 18.30. Plaça Santa Maria. Ex-hibició castellera amb els caste-llers de Sant Cugat i els Mar-recs de Salt.� 20.00. Sala Polivalent. Repre-sentació de l’obra A partir dels36, a càrrec d’El Finestral.

GIRONA� Festa major de Santa Eugèniade Ter. 09.00. Matinades, a càr-rec del grup Xirois.� 09.00. Plaça de la Marfà. 3aConcentració de motos dels Di-monis de Santa Eugènia.� 10.00. Plaça del Barco. Bici-cletada popular del Mou-te enBici.� 11.00. Església de Santa Eugè-nia de Ter. Missa solemne defesta major.� 11.00. Des de la plaça Marfà.Cercavila amb La Fal·lera Giro-nina, Grallers dels Marrecs deSalt i grup Casumaï.� 12.00. Plaça Pere Calders. Ex-hibició castellera amb els Mar-recs de Salt i els Castellers deSant Cugat del Vallés.� 14.00. Plaça Pere Calders. Ar-rossada popular a can Gibertdel Pla.� 18.30. Plaça del Barco. Hava-neres amb Els Pescadors del’Escala i cremat.LA JONQUERA� Festa major. 09.00. CarrerMajor. XXIa Fira d’Artesania iProductes Naturals.� 10.00. Carrer Major. VIIIa Tro-bada de Puntaires.� 10.00. Trabucada pel carrerMajor, amb els trabucaires del’Albera.� 11.15. Cercavila de la senyera,amb els Xanquers i els Tamborsde l’Albera. Sortida de de la pla-ça de l’ajuntament.� 11.45. Plaça de l’Ajuntament.Tomb dels gegants i els Grallersde l’Albera.� 12.00. Museu Memorial del’Exili. Acte institucional de laDiada de Catalunya amb l’OrfeóJonquerenc.� 13.00. Plaça de l’ajuntament.Tres sardanes amb la cobla Vilade la Jonquera.� 14.00. Plaça Nova. Arrossadapopular i concurs de pastís, co-ca de gla.� 16.00. Plaça Nova. Tallers:truc, xanques i sardanes.� 18.00. Plaça Nova. Xocolatadaper als més petits.� 18.30. Plaça Nova. Sardanesamb la cobla Vila de la Jonque-ra. A continuació, mostra delball de la Marrratxa, a càrrec deles persones que han participaten el programa Tallers per laFesta.� 21.00. Correfoc amb la collainfantil de les Guspires de Sants(Barcelona), els Banyetes, elsTambors i els Xanquers de l’Al-bera (la Jonquera). Recorregut:plaça de l’ajuntament, carrerSant Miquel, plaça església,carrer Major, palça Àrias Come-llas, carrer Àrias Comellas ipasseig del riu.� 22.00. Costat del riu. Castellde focs a càrrec dels Diables del’Albera.L'ESTARTIT� Festa del Vent. Durat tot eldia. Passeig Marítim i plaça del’església. Fira d’artesania.� 09.30. Visita guiada La rutadel vent, un passeig pel cor delMassís del Montgrí. Sortida del’Oficina de Turisme.� 10.00 a 20.00. Plaça de laLlevantina. Outlet&Ocasions. Fi-ra del Final de Temporada.� 11.00 a 14.00. Platja Gran. Ta-ller, exhibició i volada d’estelsamb Mira Mira, club d’estels deBadalona.� 12.00. Plaça de la Pletera. Ex-hibició Demo Race Kitesurf.Competició Amateur.

OLOT� Festes del Tura. 7.30. Aparca-ment del Consum. Concentra-ció. I de 8.00 a 12.00, concursde pesca entre Olot i la Canya.� 10.00. Sortida del carrer Mu-lleras de la 57a Cursa ciclistaFestes del Tura.� 12.00. Plaça Major. Ball delsgegants, nans, cavallets i cap delligamosques, acompanyats perla cobla Principal d’Olot.� 13.00. Casal Marià. Conferèn-cia institucional a càrrec del pe-riodista i productor de televisióToni Soler.� 13.00. Escales de Sant Esteve.Concentració i cant dels Sega-dors, amb motiu de la Diada deCatalunya.� 17.00. Fonts de Sant Roc. Tor-naboda amb audició de sarda-nes a càrrec de la cobla Princi-pal d’Olot. Berenar per a tot-hom i animació infantil a càrrecd’Òmnium Garrotxa.� 18.00. Teatre Principal. Teatreamb l’obra La ratera, d’AgathaChristie, dirigida per JaimeBlanch.� 18.30. Plaça Major. Exhibicióde danses tradicionals catala-nes, amb l’Esbart Olot i el seunou espectacle D!� 20.30. Firal. Interpretació dela sardana Adéu Vila d’Olot,amb la cobla Principal d’Olot.� 21.00. Des del Puig del Roser.Espectacle pirotècnic a càrrecde les pirotècnies Pibierzo iSant Roc d’Olot.� Tot seguit, cercavila dels ge-gants, nans i cavallets acompa-nyats de la cobla Principald’Olot.� A continuació, a la plaça Ma-jor, ball amb espelmes dels ge-gants, nans, cavallets i cap delligamosques, acompanyats perla cobla Principal d’Olot. En eltranscurs del ball es lliurarà elpremi Partytura 2011.� Finalment, cercavila-processóde final de festa fins al Tura,amb la cobla Principal d’Olot,on es cantaran els goigs a laMare de Déu del Tura. Tot se-guit, acompanyament fins al’Hospici dels gegants, nans icavallets, amb la cobla Principald’Olot.PALAFRUGELL� 21a Festa del barri Campsd’en Prats. 11.00 Plaça Campd’en Prats. Concurs de dibuix isimultània d’escancs. I a la13.00. Lliurament de premis.PALAMÓS� Festa petita de Sant Joan.9.00. Des de la plaça MossènGumersind. Recorregut SantJoan camina: els masos dellevant.� 10.30. Missa de festa majoramb cants de la coral El Pro-grés.� 11.00. Concert a càrrec de lacoral El Progrés.RIBES DE FRESER� Festa de la mel. 11.00 a13.00. Teatre Municipal. Xer-rada sobre la producció de lamel ecològica, a càrrec deMarc Méndez, apicultor aficio-nat de la Vall de Ribes.� 13.00. Teatre Municipal. En-trega de premis del concursde cuina.ROMANYÀ DE LA SELVA� Festa major. 12.00. Església.Ofici solemne amb l’acompa-nyament de la coral Santa Ce-cília.� 13.00. Església. Concert dela coral Santa Cecíclia. Enacabar, aperitiu per a tothom.

� 18.00. Espectacle d’animacióinfantil, a càrrec de Lluís Pinyot.� 21.00. Ball a càrrec de l’or-questra Carta Blanca.SANT CLIMENT DE PERALTA� Festa major. 14.00. Dinar po-pular.� 16.00. Ball per a tothom.� 19.30. Festa country amb elgrup The Country Revival Far-mers.SAUS� Festa Major. 11.00. Esglésiaparroquial. Ofici solemne en ho-nor a Santa Eugènia.� 11.30. Partit de futbol, entreveïns.� 13.00. A la plaça. Pica-picavermut per tothom.� 18.00. Sardanes, a càrrec del’Orquestra Les Casanoves.VALLFOGONA DE RIPOLLÈS� XXVII Homenatge a la GentGran. 13.00. Església de la Sa-lut. Missa.� 14.00. Local Polivalent. Dinar.Tot seguit, es passarà el Lipdubde Vallfogona.VILALLONGA DE TER� Festa Major de la Roca. 18.00.Plaça de la Roca. Espectacle in-fantil, a càrrec del Pallasso En-riquet.VILOBÍ D'ONYAR� Festa major. 11.00. TravessiaCasa de la Vila. Hissada de labandera de Catalunya.� 11.30. Plaça Vella. Xocolatadade festa major.� 12.00. Església parroquial deSant Esteve de Vilobí. Ofici so-lemne. Tot seguit, dues sarda-nes amb la cobla Jove SantaMaria de Blanes.� 16.30. Plaça del Pla-Pati delpavelló. Plantada de gegants icercavila.� 17.45. Plaça Nova. Quatre sar-danes amb la coble Jove SantaMaria de Blanes.� 19.00. Pati de l’escola. Con-cert i ball amb l’orquestra Nue-va Etapa.

Onze de Setem-breAMER� 09.00. Sortida de la plaça delMonestir. Pujada a l’ermita deSanta Brígida. Esmorzar, des-plegament de la senyera i Cantdels Segadors.BANYOLES� 11.00. Plaça Major. Ofrena flo-ral deavant de l’escultura Cata-lan Power, de l’escultor valenciàAndreu Alfaro. Seguidament,cant els Segadors amb la parti-

cipació de la coral de la GentGran de Banyoles i l’actuació del’Esbart Dansaire Fontcoberta.BLANES� 11.00. Ofrena floral, monu-ment a Lluís Companys.� 19.00. Balcó prinicipal del’ajuntament. Baixada de la se-nyera i Cant dels Segadors.� 23.00. Marxa de torxes i ofre-na flora.BORDILS� 13.30. Plaça de l’ajuntament.Hissada de l’estelada i Cantdels Segadors. Tot seguit, dinarpopular i concurs d’estirar lacorda.BREDA� 12.30. Plaça de l’església.Ofrena floral.� 14.00. Pati de l’Abadia. Dinarpopular.CALDES DE MALAVELLA� 11.30. Plaça 11 de setembre.Ofrena floral al monument pelsqui lluitaren per les llibertats iper la democràcia.CALONGE-SANT ANTONI� 08.00. Pujada a la muntanyade la Creu.� 09.00. Hissada de la senyera icant dels Segadors.� 10.00. Pineda de l’Àvia Jovita.Esmorzar popular.� 19.00. Plaça de la Llibertat.Danses tradicionals amb l’Es-bart Marboleny de les Preses.� 20.30. Jardins del Castell. Bo-tifarrada popular.� 22.00. Jardins del Castell. Ha-vaneres amb el grup Els Cre-mats.CASSÀ DE LA SELVA� 12.00. Monument Josep Dal-màs. Ofrena floral i entrega delVII Premi Josep Dalmàs ambl’acompanyament musical deTutti Veus.CASTELL D'ARO� 12.00. Plaça Lluís Companys.Ofrena floral i actuació de la co-ral de la Vall d’Aro.CASTELLÓ D'EMPÚRIES� 09.00. Plaça de la Basílica.Cant dels Segadors amb la co-ral Castellonina.CELRÀ� 11.00. Davant l’ajuntament.Esmorzar popular.� 12.00. Davant de l’ajuntament.Cantada dels Segadors.� 14.00. Pavelló de les piscines.Arrossada i ball.FIGUERES� 10.30. Plaça Francesc Macià.Ofrena floral al monument alsDrets dels Pobles.


L’agenda www.elpunt.cat/agenda

Mireia Besalú iXavi NavarroLa Mireia Besalú i enXavi Navarro, es ca-sen avui a Campllongi ho celebraran a MasSolà de Santa Colo-ma. Viatjaran a París.

Avui es casen

Maria Boada iJoan FraderaLa Maria Boada i enJoan Fradera de Riu-darenes, el 17 d’agostvan fer 50 anys decasats. Ho van cele-brar amb la família.

Noces d’Or


GIRONA� Acte de l’11 de setembre, or-ganitzats per Òmnium, Adac,Casal El Forn, ERC i CUP.� 9.00. Plaça del Vi. Xocolatada.� 12.00. Plaça del Vi. Cant d’ElsSegadors.� 12.30. Cercavila pels carrersdel Barri Vell, des de la plaçadel Vi fins a la plaça Catalunya.� 14.00. Jardins de la Infància.Dinar popular.� 18.00. Plaça Catalunya. Ani-mació infantil.� 21.00. Plaça Catalunya. Con-cert.HOSTALRIC� 12.00. Ofrena floral a la Torredels Frares.LA BISBAL D'EMPORDÀ� 12.00. Pont Vell. Vermut po-pular, ball de bastons, cantadadels Segadors i penjada de l’es-telada.LLAGOSTERA� Diada de Catalunya a la plaçaCatalunya, amb sardanes, es-pectacle infantil, havaneres, so-par popular...LLANÇÀ� 11.00. Església parroquial deSant Vicenç. Missa cantada pelcoro Rociero de Llançà.� 12.00. Davant de la capelladel port. Cant dels segadors.PALAFRUGELL� 10.30. Plaça Nova i plaça CanMario. Cercavila amb la Fal·leraGironina i l’Esbart Mestre Sirésamb grallers, capgrossos i ge-gants.� 12.00. Plaça Can Mario. His-sada de la senyera al so d’ElsSegadors.PALAMÓS� 08.00. Penjada de l’esteladaal Montagut.

� Migdia. Platja gran. Vol d’este-lades.� 18.00. Plaça Catalunya. Plan-tada de gegants davant l’Ajunta-ment i inici de la cercavila fins ala plaça de Catalunya, amb elsgeganters i grallers de Palamós.� 18.30. Lectura del manifest,cants a càrrec de la coral ElProgrés i ofrena floral.� 19.00. Ball de gegants, ball debastons a càrrec de l’esbartdansaire El Cabirol de Sils, isardanes amb la cobla Baix Em-pordà.

PALS� 8.30. Des de la plaça Catalu-nya. Pujada a Quermany.� 10.00. Col·locació de la senye-ra a Quermany, amb el cantdels Segadors. Esmorzar popu-lar.� 12.00. Plaça de l’Ajuntament.Havaneres amb Els Cremats.� 18.00. Acte de cloenda de laDiada, a Ca la Pruna. Escenifi-cació dels fets de l’11 de setem-bre del 1714.PORTBOU� 08.00. Pujada de l’estelada al

cim de Querroig. Sortida desdel passeig Lluís Companys.PUIGCERDÀ� 8.00. XV Aplec i caminada aBell-lloc. Sortida des de la plaçaBarcelona. En arribar, esmorzarper a tothom.� 11.00. Església del Bell-lloc.Missa solemne.� 14.00. Poliesportiu. Arrossadapopular.� 16.00. Poliesportiu. Sessió deball amb l’actuació de La Bandade Ger.� 18.00. Plaça de l’Alguer. Sar-

danes amb la cobla Ciutat deManresa.

RIPOLL� 10.00. Monestir de Ripoll.Ofrena floral al comte Guifré.� 12.15. Monestir de Santa Ma-ria. glossa de la diada, a càrrecde Lluís Bonada i Sañas. I a latomba del Comte Guifré. Ofrenafloral de les entitats i la vila deRipoll amb el Cant dels sega-dors amb Modest Moreno i Mo-rera a l’orgue. En acabar, audi-cions de sardanes amb la coblaRossinyolets.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 08.30. Rambla Generalitat.Ofrena floral al monument delPresident Josep Irla i Bosch.� 09.00. Ofrena floral institucio-nal a la tomba del President dela Generalitat Josep Irla iBosch, amb l’acompanyamentde l’Orquestra de Cambra deSant Feliu de Guíxols.� 11.00. Cercavila amb percus-sions Ganxona, des del cemen-tiri fins al masteler del Passeigdel Mar.� 12.00. Masteler del Passeigdel Mar - Rambla Vidal. Canta-da popular de l’himne Nacionalde Catalunya.SANT FELIU DE PALLEROLS� 8.15. Alçada de senyera alCastell d’Hostoles.� 9.00. Font de Cal Músic. Es-morzar de germanor entre vila-tans dels pobles de Sant Feliu ide les Planes.� 11.00. Enlairament de la se-nyera a l’Estació (Oficina de Tu-risme).SANT GREGORI� 13.00. Espai La Pineda. Con-cert de la coral de Sant Gregori.Lectura del manifest de l’11 deSetembre. Cloenda de l’acteamb el cant d’Els Segadors.� 13.45. Dinar popular a l’EspaiLa Pineda.� 16.30. Audició de sardanesamb la cobla La Principal dePorqueres.SANT JOAN DE LESABADESSES� 10.00. Plaça Major. Les autori-tats precedides pels gegants i lacobla Mediterrània Old Vintage,s’encaminaran cap al Monestir.� 10.30. Monestir. Ofici solem-ne. En acabar, exposició de laSagrada Eucaristia al Front delCrist.


03000 . . . . . . . . . . . . 60003010 . . . . . . . . . . 7.66003020 . . . . . . . . . . . . 60003030 . . . . . . . . . . . . 60003040 . . . . . . . . . . . . 60003050 . . . . . . . . . . . . 60003060 . . . . . . . . . . . . 60003070 . . . . . . . . . . . . 60003080 . . . . . . . . . . . . 60003090 . . . . . . . . . . . . 600

10800 . . . . . . . . . . . . 60010810 . . . . . . . . . . . . 60010820 . . . . . . . . . . . . 60010830 . . . . . . . . . . . . 60010840 . . . . . . . . . . . . 60010850 . . . . . . . . . . . . 60010860 . . . . . . . . . . . . 60010870 . . . . . . . . . . . . 60010880 . . . . . . . . . . . . 60010890 . . . . . . . . . . . . 600

98100 . . . . . . . . . . . . 60098110 . . . . . . . . . . . . 60098120 . . . . . . . . . . . . 60098130 . . . . . . . . . . . . 60098140 . . . . . . . . . . . . 60098150 . . . . . . . . . . . . 60098160 . . . . . . . . . . . . 60098170 . . . . . . . . . . . . 60098180 . . . . . . . . . . . . 60098190 . . . . . . . . . . 1.200

03001 . . . . . . . . . . . . 72003011 . . . . . . . . 250.12003021 . . . . . . . . . . . . 72003031 . . . . . . . . . . . . 72003041 . . . . . . . . . . . . 72003051 . . . . . . . . . . . . 72003061 . . . . . . . . . . . . 72003071 . . . . . . . . . . . . 72003081 . . . . . . . . . . . . 72003091 . . . . . . . . . . . . 720

10801 . . . . . . . . . . . . 72010811 . . . . . . . . . . . . 72010821 . . . . . . . . . . . . 72010831 . . . . . . . . . . . . 72010841 . . . . . . . . . . . . 72010851 . . . . . . . . . . . . 72010861 . . . . . . . . . . . . 72010871 . . . . . . . . . . . . 72010881 . . . . . . . . . . . . 72010891 . . . . . . . . . . 1.320

98101 . . . . . . . . . . . . 72098111 . . . . . . . . . . . . 72098121 . . . . . . . . . . . . 72098131 . . . . . . . . . . . . 72098141 . . . . . . . . . . . . 72098151 . . . . . . . . . . 1.32098161 . . . . . . . . . . . . 72098171 . . . . . . . . . . . . 72098181 . . . . . . . . . . . . 72098191 . . . . . . . . . . . . 720

03002 . . . . . . . . . . . . 60003012 . . . . . . . . . . 7.66003022 . . . . . . . . . . . . 60003032 . . . . . . . . . . . . 60003042 . . . . . . . . . . . . 60003052 . . . . . . . . . . . . 60003062 . . . . . . . . . . . . 60003072 . . . . . . . . . . . . 60003082 . . . . . . . . . . . . 60003092 . . . . . . . . . . . . 600

10802 . . . . . . . . . . . . 60010812 . . . . . . . . . . . . 60010822 . . . . . . . . . . . . 60010832 . . . . . . . . . . . . 60010842 . . . . . . . . . . 1.20010852 . . . . . . . . . . . . 60010862 . . . . . . . . . . . . 60010872 . . . . . . . . . . . . 60010882 . . . . . . . . . . . . 60010892 . . . . . . . . . . . . 600

98102 . . . . . . . . . . . . 60098112 . . . . . . . . . . . . 60098122 . . . . . . . . . . . . 60098132 . . . . . . . . . . . . 60098142 . . . . . . . . . . . . 60098152 . . . . . . . . . . . . 60098162 . . . . . . . . . . . . 60098172 . . . . . . . . . . . . 60098182 . . . . . . . . . . . . 60098192 . . . . . . . . . 15.100

03003 . . . . . . . . . . . . 72003013 . . . . . . . . . . . . 72003023 . . . . . . . . . . . . 72003033 . . . . . . . . . . . . 72003043 . . . . . . . . . . . . 72003053 . . . . . . . . . . . . 72003063 . . . . . . . . . . . . 72003073 . . . . . . . . . . . . 72003083 . . . . . . . . . . . . 72003093 . . . . . . . . . . 1.320

10803 . . . . . . . . . . . . 72010813 . . . . . . . . . . . . 72010823 . . . . . . . . . . . . 72010833 . . . . . . . . . . . . 72010843 . . . . . . . . . . . . 72010853 . . . . . . . . . . . . 72010863 . . . . . . . . . . . . 72010873 . . . . . . . . . . . . 72010883 . . . . . . . . . . . . 72010893 . . . . . . . . . . 1.320

98103 . . . . . . . . . . 1.32098113 . . . . . . . . . . . . 72098123 . . . . . . . . . . . . 72098133 . . . . . . . . . . . . 72098143 . . . . . . . . . . . . 72098153 . . . . . . . . . . . . 72098163 . . . . . . . . . . . . 72098173 . . . . . . . . . . . . 72098183 . . . . . . . . . . . . 72098193 . . . . . . 1.000.000

03004 . . . . . . . . . . . . 60003014 . . . . . . . . . . . . 60003024 . . . . . . . . . . . . 60003034 . . . . . . . . . . . . 60003044 . . . . . . . . . . . . 60003054 . . . . . . . . . . . . 60003064 . . . . . . . . . . . . 60003074 . . . . . . . . . . . . 60003084 . . . . . . . . . . . . 60003094 . . . . . . . . . . . . 600

10804 . . . . . . . . . . . . 60010814 . . . . . . . . . . 1.20010824 . . . . . . . . . . . . 60010834 . . . . . . . . . . . . 60010844 . . . . . . . . . . . . 60010854 . . . . . . . . . . . . 60010864 . . . . . . . . . . . . 60010874 . . . . . . . . . . . . 60010884 . . . . . . . . . . . . 60010894 . . . . . . . . . . . . 600

98104 . . . . . . . . . . . . 60098114 . . . . . . . . . . . . 60098124 . . . . . . . . . . . . 60098134 . . . . . . . . . . . . 60098144 . . . . . . . . . . . . 60098154 . . . . . . . . . . . . 60098164 . . . . . . . . . . . . 60098174 . . . . . . . . . . . . 60098184 . . . . . . . . . . . . 60098194 . . . . . . . . . 15.100

03005 . . . . . . . . . . . . 60003015 . . . . . . . . . . . . 60003025 . . . . . . . . . . . . 60003035 . . . . . . . . . . . . 60003045 . . . . . . . . . . . . 60003055 . . . . . . . . . . . . 60003065 . . . . . . . . . . . . 60003075 . . . . . . . . . . . . 60003085 . . . . . . . . . . . . 60003095 . . . . . . . . . . . . 600

10805 . . . . . . . . . . . . 60010815 . . . . . . . . . . . . 60010825 . . . . . . . . . . . . 60010835 . . . . . . . . . . . . 60010845 . . . . . . . . . . . . 60010855 . . . . . . . . . . . . 60010865 . . . . . . . . . . . . 60010875 . . . . . . . . . . . . 60010885 . . . . . . . . . . . . 60010895 . . . . . . . . . . . . 600

98105 . . . . . . . . . . . . 60098115 . . . . . . . . . . . . 60098125 . . . . . . . . . . . . 60098135 . . . . . . . . . . . . 60098145 . . . . . . . . . . . . 60098155 . . . . . . . . . . . . 60098165 . . . . . . . . . . . . 60098175 . . . . . . . . . . . . 60098185 . . . . . . . . . . . . 60098195 . . . . . . . . . . . . 600

03006 . . . . . . . . . . . . 72003016 . . . . . . . . . . . . 96003026 . . . . . . . . . . . . 72003036 . . . . . . . . . . . . 72003046 . . . . . . . . . . . . 72003056 . . . . . . . . . . . . 72003066 . . . . . . . . . . . . 72003076 . . . . . . . . . . . . 72003086 . . . . . . . . . . . . 72003096 . . . . . . . . . . . . 720

10806 . . . . . . . . . . . . 72010816 . . . . . . . . . . . . 96010826 . . . . . . . . . . . . 72010836 . . . . . . . . . . . . 72010846 . . . . . . . . . . . . 72010856 . . . . . . . . . . . . 72010866 . . . . . . . . . . . . 72010876 . . . . . . . . . . . . 72010886 . . . . . . . . . . . . 72010896 . . . . . . . . . . . . 720

98106 . . . . . . . . . . . . 72098116 . . . . . . . . . . . . 96098126 . . . . . . . . . . . . 72098136 . . . . . . . . . . . . 72098146 . . . . . . . . . . . . 72098156 . . . . . . . . . . . . 72098166 . . . . . . . . . . . . 72098176 . . . . . . . . . . . . 72098186 . . . . . . . . . . . . 72098196 . . . . . . . . . . . . 720

03007 . . . . . . . . . . . . 60003017 . . . . . . . . . . . . 60003027 . . . . . . . . . . . . 60003037 . . . . . . . . . . . . 60003047 . . . . . . . . . . . . 60003057 . . . . . . . . . . . . 60003067 . . . . . . . . . . . . 60003077 . . . . . . . . . . . . 60003087 . . . . . . . . . . . . 60003097 . . . . . . . . . . . . 600

10807 . . . . . . . . . . . . 60010817 . . . . . . . . . . . . 60010827 . . . . . . . . . . . . 60010837 . . . . . . . . . . . . 60010847 . . . . . . . . . . . . 60010857 . . . . . . . . . . . . 60010867 . . . . . . . . . . . . 60010877 . . . . . . . . . . . . 60010887 . . . . . . . . . . . . 60010897 . . . . . . . . . . . . 600

98107 . . . . . . . . . . . . 60098117 . . . . . . . . . . . . 60098127 . . . . . . . . . . . . 60098137 . . . . . . . . . . . . 60098147 . . . . . . . . . . . . 60098157 . . . . . . . . . . . . 60098167 . . . . . . . . . . . . 60098177 . . . . . . . . . . . . 60098187 . . . . . . . . . . . . 60098197 . . . . . . . . . . . . 600

03008 . . . . . . . . . . . . 60003018 . . . . . . . . . . . . 60003028 . . . . . . . . . . . . 60003038 . . . . . . . . . . . . 60003048 . . . . . . . . . . . . 60003058 . . . . . . . . . . 1.08003068 . . . . . . . . . . . . 60003078 . . . . . . . . . . . . 60003088 . . . . . . . . . . . . 60003098 . . . . . . . . . . . . 840

10808 . . . . . . . . . . . . 60010818 . . . . . . . . . . . . 60010828 . . . . . . . . . . . . 60010838 . . . . . . . . . 50.00010848 . . . . . . . . . . . . 60010858 . . . . . . . . . . 1.08010868 . . . . . . . . . . . . 60010878 . . . . . . . . . . . . 60010888 . . . . . . . . . . . . 60010898 . . . . . . . . . . . . 840

98108 . . . . . . . . . . . . 60098118 . . . . . . . . . . . . 60098128 . . . . . . . . . . . . 60098138 . . . . . . . . . . . . 60098148 . . . . . . . . . . . . 60098158 . . . . . . . . . . 1.08098168 . . . . . . . . . . . . 60098178 . . . . . . . . . . . . 60098188 . . . . . . . . . . . . 60098198 . . . . . . . . . . . . 840

03009 . . . . . . . . . . . . 60003019 . . . . . . . . . . . . 60003029 . . . . . . . . . . . . 60003039 . . . . . . . . . . . . 60003049 . . . . . . . . . . . . 60003059 . . . . . . . . . . . . 60003069 . . . . . . . . . . . . 60003079 . . . . . . . . . . . . 60003089 . . . . . . . . . . . . 60003099 . . . . . . . . . . . . 600

10809 . . . . . . . . . . . . 60010819 . . . . . . . . . . . . 60010829 . . . . . . . . . . . . 60010839 . . . . . . . . . . . . 60010849 . . . . . . . . . . . . 60010859 . . . . . . . . . . . . 60010869 . . . . . . . . . . . . 60010879 . . . . . . . . . . . . 60010889 . . . . . . . . . . . . 60010899 . . . . . . . . . . . . 600

98109 . . . . . . . . . . . . 60098119 . . . . . . . . . . . . 60098129 . . . . . . . . . . . . 60098139 . . . . . . . . . . . . 60098149 . . . . . . . . . . 1.20098159 . . . . . . . . . . . . 60098169 . . . . . . . . . . . . 60098179 . . . . . . . . . . . . 60098189 . . . . . . . . . . . . 60098199 . . . . . . . . . . . . 600

190 . . . . . . . . . . . 600680 . . . . . . . . . . . 600

5381. . . . . . . . . . 3.720151 . . . . . . . . . . . 720381 . . . . . . . . . . . 720401 . . . . . . . . . . . 720891 . . . . . . . . . . . 720

1 . . . . . . . . . . . 120

842 . . . . . . . . . . . 600 103 . . . . . . . . . . . 720193. . . . . . . . . . 1.320683 . . . . . . . . . . . 72093 . . . . . . . . . . . 7203 . . . . . . . . . . . 120

5284. . . . . . . . . . 3.000794 . . . . . . . . . . . 600814 . . . . . . . . . . . 600

4516. . . . . . . . . . 3.360436 . . . . . . . . . . . 72016 . . . . . . . . . . . 3606 . . . . . . . . . . . 120

7437. . . . . . . . . . 3.000257 . . . . . . . . . . . 600467 . . . . . . . . . . . 600

468 . . . . . . . . . . . 60058 . . . . . . . . . . . 48098 . . . . . . . . . . . 240

0429. . . . . . . . . . 3.000149 . . . . . . . . . . . 600959 . . . . . . . . . . . 600

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 3.715.100 DÈCIMS PREMIATSPER UN IMPORT TOTAL DE 84.000.000 EUROS

SORTEIGLlista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats,

classificats per la seva xifra finalAquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL DIA 10 DE SETEMBRE DEL 2011Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL 7211

PREMI ESPECIAL4.900.000 euros

Núm. 98193PRIMER PREMI 7a 9a 5.000.000

SÈRIE PREMI ACUMULATFRACCIÓ

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc


Anglès: Franch Serra (de 10 del matí a 1 del migdia): 972420 051. Indústria, 39-41. Arbúcies: Solé (de 9 del matí d'a-vui a 9 del matí de demà, localitzables): Segimon Folguero-les,45. Banyoles: Joan Gratacós (de 9 del matí d'avui a 9del matí de demà): 972 572 433. Mossèn Constans, 180. LaBisbal d'Empordà: Goñi (de 9 del matí d'avui a 9 del matíde demà, localitzables): 972 640 151. Josep Irla, 14. Blanes:Turon (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà): 972 334701. Ca l'Aguidó, s/n Escala B. Breda: J. Recort Vila (de 10del matí a 1 del migdia): 972 870 040. Psg. de les Escoles,2. Nasarre (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, loca-litzables): 972 871 002. Ctra. d' Arbucies, 87. Cadaqués:Moradell (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, localit-zables): 972 258 751. Frederic Rahola, 19. Caldes de Mal-avella: Casanovas (d'11 del matí a 1 del migdia): 972 470096. Vall-llobera, 17. Calella de Palafrugell: Mellado-San-chez (de 9 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 9 delvespre de demà): 972 615 859. Pirroig, 23. Camallera: Tar-radas Manté (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, lo-calitzables): 972 794 010. Lluís Fàbrega, 4. Campdevànol:Puig (de 2/4 de 10 del matí d'avui a 2/4 de 10 del matí dedemà, localitzables): 972 730 029. Major, 12. Puig (24 h):972 730 029. Major, 12. Cassà de la Selva: Baleri (de 9 delmatí d'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 972 461159. Marina, 113. Castelló d'Empúries: Burset (de 9 del ma-tí d'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 972 451 255.Bahia, 87. Castell-Platja d'Aro: Santiago Quintana (de 9del matí d'avui a 9 del matí de demà): 972 819 683. Avda.S'Agaró, 55. Celrà: Dellonder (de 8 del matí a 2/4 de 10 dela nit, localitzables): 667 558 161. Aumet, 48. Colera: Revi-lla (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, localitza-bles): 972 389 212. Mar, 78. L'Escala: Colomer (de 9 del ma-

tí d'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 620 553 580.Av. Ave Maria, 3. Figueres: Rey (de 9 del matí d'avui a 9 delmatí de demà): 972 500 054. Pujades,20. Girona: Pita Gon-zalez (d'1/4 de 10 del matí a les 10 del vespre): 972 224838. Av. Lluís Pericot, 35. Quitana-Frigola, CB (d'1/4 de 10del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà): 972 232 604.Av. St. Narcís, 32. La Jonquera: Escutia (de 9 del matí d'a-vui a 9 del matí de demà, localitzables): 972 554 014. Ma-jor, 87. Llagostera: Simon Bosch (de 9 del matí d'avui a 9del matí de demà, localitzables): 671 064 818. Avinguda delGironés, 8. Llançà: Hortalà (de 9 del matí d'avui a 9 del ma-tí de demà, localitzables): 972 381 496. Castellar, 8. Lloretde Mar: C. Cabañas Rodríguez (de 9 del matí a 1/4 de 2 delmigdia i de 2/4 de 5 a 9 del matí de demà): 972 365 798.Av. Amèrica, 27 (Fanals). J. Martínez (de 2/4 de 10 del matíd'avui a 2/4 de 10 del matí de demà): 972 346 187. EmiliMartínez Passapera, 9. Maçanet de la Selva: Mazó (d'11 delmatí a 1 del migdia): 972 857 120. Fira, 33. Montagut: Cor-nelles (de 2/4 de 10 del matí d'avui a 2/4 de 10 del matí dedemà, localitzables): 972 687 088. Font, 6. Olot: Fajula-St.Pere Martir (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà): 972271 425. Ronda Montolivet, 4. Palafrugell: Mendieta (de 9del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 9 del vespre dedemà): 972 302 770. Pere Pascuet, 37 (Llafranc). PresasFerrer (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà): 972 300736. Cavallers, 38. Palamós: Baviera (de 9 del matí a 10 delvespre): 972 314 170. Major, 1. Matamala (de 10 de la nit a 9del matí): 972 314 123. Major, 39. El Port de la Selva: Sala(de 2/4 de 10 del matí d'avui a 2/4 de 10 del matí de demà,localitzables): 686 515 094. Mar, 8. Portbou: Llanta (de 9del matí d'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 972390 145. Mar, 8. Prullans: Sistaré (de 9 del matí d'avui a 9

del matí de demà, localitzables): 973 511 158. Del Puig, 1.Puigcerdà: Muntané (de 9 del matí d'avui a 9 del matí dedemà, localitzables): 972 880 163. Escoles Pies, 8. Ribes deFreser: Ramis (d'11 del matí a 1 del migdia): 663 150 839.Major, 24. Riells i Viabrea: D'Ocón-Gil (de 10 del matí a 1del migdia): 938 472 294. Santa Fe, 5. Ripoll: Caballeria (de9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 972700 141. Pl. St. Eudald, 4. Roses: Corbalan (de 9 del matíd'avui a 9 del matí de demà): 972 256 233. Dr. Pi Sunyer, 5.Salt: Escatllar (de 2/4 de 10 del matí d'avui a 2/4 de 10 delmatí de demà): 972 230 103. De Les Guilleries, 23. Sant An-toni de Calonge: Roca (de 9 del matí d'avui a 9 del matí dedemà, localitzables): 972 651 634. Josep Mundet, 33. SantFeliu de Guíxols: Valls Gironès (de 9 del matí d'avui a 9 delmatí de demà): 972 320 192. Major, 33. Sant Hilari Sacalm:Broto (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà, localitza-bles): 972 868 098. Raventós, 1. Sant Joan de les Abades-ses: Camprubí (de 9 del matí d'avui a 9 del matí de demà,localitzables): 972 722 226. Ramon d'Urg, 56. Sant Julià deRamis: Brunsó (de 8 del matí a 9 del vespre): 629 387 515.Ctra. Antiga de Banyoles, 22. Sant Pau de Segúries: Trave-ria Padrós (de 2/4 de 10 del matí d'avui a 2/4 de 10 del ma-tí de demà, localitzables): 972 747 119. Guàrdia, 4. SantaColoma de Farners: Paulí (de 2/4 de 10 del matí d'avui a2/4 de 10 del matí de demà, localitzables): 676 833 550.Hospital, 4. Torroella de Montgrí: Ferriol (de 9 del matíd'avui a 9 del matí de demà, localitzables): 648 034 954.Major, 55. Tossa de Mar: Arbussé (de 2/4 de 10 del matíd'avui a 2/4 de 10 del matí de demà, localitzables): 972 340388. Laguardia, 19. Vidreres: Vilardell (de 2/4 de 10 delmatí d'avui a 2/4 de 10 del matí de demà, localitzables):972 875 009. Girona, 37 (local B).

Farmàcies de torn www.elpunt.cat/serveis/farmacies




� 11.45. Plaça Major. Sardanes acàrrec de la cobla MediterràniaOld Vintage.� 12.00. Missa dominical.� 12.30. Passeig Comte Guifré.Sardanes.� 16.00. Plaça Major. Els Pabor-des amb el delegat de l’autori-tat, precedits per la cobla, ani-ran a buscar a les Pabordessesals seus domicilis i s’adreçarana la plaça Major.� 17.00. Plaça Major. Ball delsPabordes amb la cobla Mediter-rània Old Vintage.� 18.30. Passeig Comte Guifré.Audició de sardanes amb la co-bla Mediterrània Old Vintage.� 20.00. Solemne vetlla al San-tíssim Misteri i cant dels goigs.� 22.30. Casal social Jaume Nu-nó-El Palmàs. Ball amb el duoContinental.� 23.00. Pavelló. Concert a càr-rec de Manel. Seguidament, Mi-quel del Roig i Disco Mòbil.SANT JOAN LES FONTS� 10.00 a 14.00. Can Cantra. Ex-posició d’Esteve Font.� 11.00. Estada de Juvinyà. Re-buda a càrrec de Gueraua i laseva dama, hisssada de la se-nyera, lectura del Cant del laSenyera i 1er Vol l’Il·lusions.SANT JULIÀ DE RAMIS� 11.00. Sala de plens munici-pal. Cant dels Segadors i elCant de la Senyera, amb la co-ral cantaires de Sarrià de Ter.SANTA PAU� 11.00. Mirador del portalet.Hissada de la senyera. Al finalit-zar, el Cant dels Segadors i re-frigeri per a tots els assistents.TORROELLA DE MONTGRÍ� 12.45. Pati de Can Quintana.Cant del Segadors amb el corAnselm Viola i la coral Recer.� 14.00. Plaça d’Espanya. Dinardel Recer en motiu de la Diada.VILABLAREIX� 12.00. Plaça 11 de setembre.Cant dels Segadors.VILAJUÏGA� 10.00. Castell de Quermançó.Esmorzar popular.� 12.00. Castell de Quermançó.Concert de la Diada.

FiresBEGUR� 11.00 a 21.00. Plaça de la Vilai plaça de l’Església. Fira de re-baixes.� 11.00 a 23.00. Platja del Racó.Mercat d’estiu.BESCANÓ� Enfira’t, de 10.00 a 19.00, a lazona esportiva. Botiga al carrer,mercat d’ocasió i de segonamà, parades d’oficis i artesans,antiquaris, parades de jovesemprenedors, moda, col·leccio-nisme, inflables i atraccions in-fantils.� 10.00. Campionat de bèlit.� Tot seguit, balls de gegants icapgrossos.� 16.00. Exhibició de danses:dansa del ventre, hip-hop i fun-ky, country line dance.CALDES DE MALAVELLA� Fira-mercat, de 10.00 a 14.00,a la plaça de l’Ajuntament Nou iplaça de Sant Grau.FIGUERES� XXVII Mostra de Vi de l’Em-pordà, tot el dia, a la Rambla.LA BISBAL D'EMPORDÀ� 10.00 a 14.00. Passeig Mari-mon Asprer. XXIV Fira de bro-canters.

LLORET DE MAR� Fira internacional de puntai-res, a la plaça Pere Torrent.PLATJA D'ARO� Mercat Made in Catalonia, de10.00 a 22.00, a l’avinguda des’Agaró. Mercat de productesalimentaris artesanals elaboratsa Catalunya.� 10.00 a 14.00. Plaça de l’ajun-tament. 4a edició de la Trobadade Plaques de Cava.� 16a Fira de Dibuix, de 10.00 a22.00, a l’avinguda de s’Agaró.� 11.00 a 21.00. Zona de Parcd’Aro. 3a edició del Mercat d’Ar-tesans.ROSES� A partir de les 10.00. Plaça deCatalunya. Fira d’artesania.SANT ANTONI DE CALONGE� Tot el dia, al passeig, fira mer-cat de setembre.SANT FELIU DE GUÍXOLS� 10.00 a 20.00. Carrer Major. IScrapmaniàtics.� 10.00 a 20.00. Rambla Vidal.III Fira Mediterrània de pat-chwork.

HavaneresCALONGE� 20.30. Jardins del Castell. Bo-tifarrada popular. I a les 22.00,cantada d’havaneres amb elgrup Els Cremats.SANT ANTONI DE CALONGE� 22.00. Jardins del Castell. Ha-vaneres amb el grup Els Cre-mats.SERINYÀ� 18.00. Plaça de Sant Andreu.Cantada d’havaneres amb elgrup Cel Rogent. Hi haurà cre-mat per a tothom.

InfantilsBEGUR� 18.30. Plaça de la Vila. Anima-ció infantil a càrrec de Fefe &Cia.BORDILS� 12.00. Plaça de l’ajuntament.Castell inflable per a la maina-da.GIRONA� 11.00. Museu del Cinema.Caps de setmana animats, ambprojecció de capítols de LesTres Bessones.

SardanesBEGUR� 20.00. Plaça de la Vila. Audi-ció de sardanes a càrrec de lacobla La Principal de Banyoles.BLANES� 12.00. Plaça 11 de setembre.Audició de sardanes a càrrec dela cobla La Bisbal Jove, muscla-da popular, jocs infantils i infla-bles.� 20.30. Plaça dels Dies Fei-ners. Audició de sardanes ambla cobla l’Anònima de Blanes.EL PORT DE LA SELVA� 12.00 i 18.30. Passeig. Sarda-nes amb la cobla La Principaldel Rosselló.L'ESCALA� 19.30. Plaça de la Sardana.Audició de sardanes amb la co-bla Foment del Montgrí.LLANÇÀ� 13.00. Capella del Port. Sar-danes amb la cobla Baix Em-pordà.LLORET DE MAR� 18.00. Plaça Pere Torrent. 42èConcurs de colles sardanistes,amb la cobla Contemporània.

PALAFRUGELL� 12.00. Plaça Can Mario. Sar-danes amb la cobla Amoga.PORQUERES� 19.00. Plaça 11 de setembre.Audició de sardanes, a càrrecde la Principal de Porqueres.PUIGCERDÀ� 18.00. Plaça de l’Alguer. Sar-danes amb la cobla Ciutat deManresa.RIPOLL� 11.30. Plaça Abat Oliba. Sar-danes amb la cobla Rossinyo-lets.SANT FELIU DE GUÍXOLS� 12.15. Passeig del Mar. Sarda-nes amb la cobla Ciutat de Gi-rona.SANT HILARI SACALM� 11.00. Audicions de sardanes,a càrrec de la cobla Genisenca.Mes tart, arribada de la flama.SANT JOAN LES FONTS� 17.00. Plaça 11 de setembre.Sardanes a càrrec de la coblaCervianenca.SANTA COLOMARESIDENCIAL� 18.30. Plaça Farners. Sarda-nes amb La flama de Farners.TAMARIU� 12.00. Passeig del Mar. Audi-cions de sardanes amb la coblaLa Principal de l’Escala.TORROELLA DE MONTGRÍ� 17.00. Plaça d’Espanya. Sar-danes amb la cobla Foment delMontgrí.

TeatreSANT FELIU DE GUÍXOLS� 19.00. Teatre. Temporada Es-

table d’Arts Escèniques i músi-ca Guíxols Escena 2011 ambl’obra Desclassificats.SANTA COLOMARESIDENCIAL� 18.15. Teatre Catalunya. Re-presentació de l’obra Trifulkesde la Katalana Tribu.

PoesiaPALAFRUGELL� 18.00. Sala d’actes de TeatreMunicipal. Especial Racó Poè-tic, recital de poesies patriòti-ques.

ConferènciesBEGUR� 11.30. Biblioteca SalvadorRaurich. Catalunya, passat i fu-tur, a càrrec de Genís Barnosell.Tot seguit, al centre cultural Es-coles Velles, lliurament de pre-mis del XXVI Concurs d’artsplàstiques de Begur.SANT JOAN DE LESABADESSES� 18.30. Vestíbul edifici Duran iReynals. Ponència L’obra del’alcalde republicà Ramon Ar-qués a Sant Joan de les Aba-desses.TORROELLA DE MONTGRÍ� 12.00. Can Quintana - Museude la Mediterrània. Vida, visionsi versos. Una semblança deJoan Maragall a través dels es-crits, a càrrec de Josep MariaJaumà.

InauguracionsSANT JOAN LES FONTS� 10.00. Can Cantra Espai 10.Obertura de l’exposició de l’ar-tesà Esteve Font.

PresentacionsSANT MIQUEL DECAMPMAJOR� 13.00. Sala Gran del castell deFalgons. Presentació del còmichistòric El comte Despertaferro.El primer capità dels almogà-vers. Introducció al personatgehistòric a càrrec de M. MercèHoms, historiadora, i xerradasobre La creació del personatgede còmic, a càrrec de Jou Ra-mírez, dissenyador gràfic i di-buixant.

DiversosAMER� 10.00 a 13.00. Plaça de la Vi-la. Mercat del Trasto Infantil delPetit Botiguer.BANYOLES� 18.00. Oficina de Turisme del’Estany, pesquera núm. 10. Inicide l’itinerari llegendari, a càrrecde la companyia Teatre de Con-tacte.BÀSCARA� 11.30. Inici de les curses decavalls.� 14.00. Recinte de la Marmore-sa. Espectacle de doma en lli-bertat, a càrrec de SercamShow.CASTELLÓ D'EMPÚRIES� XXI Festival Terra de Troba-dors. Els jueus a l’Edat Mitjana.Tot el dia. Llotja, plaça Joan Al-sina i plaça Jaume I. Mercatmedieval.� Tot el dia. Capella de SantaClara. Exposició - Taller de Lut-hieria, a càrrec de José AlfredoGarcia Pujol.� Tot el dia. Ambientació i parti-cipació de les entitats locals.� Tot el dia. Aparcament del’ecomuseu-farinera. Campa-ment medieval.� 11.00 a 13.00 i de 17.00 a20.00. Plaça de la Moneda. Ta-ller infantils de titelles, de ciste-lleria, de cavallers i de ceràmi-ca.� 11.00. Basílica de Santa Maria.Missa Gregoriana, a càrrec de laSchola Gregoriana de Catalu-nya.� Matí i tarda. Plaça dels Ho-mes, plaça Joc de la Pilota, pla-ça de la Basílica, Palau delsComtes i plaça Jaume I. Anima-ció de carrer.� 12.00 i 17.00. Concerts demúsica medieval de petit for-mat, a càrrec de Sedo i AdriàGarcia.� 12.00. Gran cercavila amb elscomtes d’Empúries, grups cava-llistes, entitats locals i veïns dela comtal vila. Sortida: pont dela Mercè. Recorregut: Rec delMolí, Farinera, plaça de lesMonges, plaça de la Llana, car-rer Peixateries Velles, plaçaJaume I, carrer Mestre Blanch,plaça joc de la Pilota, carrer Al-fons XIII, carrer Prat de la Riba,carrer de la Verge, carrer Co-malat i carrer Gallines. Arriba-da: plaça de la Basílica.GIRONA� 10.00 a 14.00. Jornada deportes obertes al Museu d’Art ia Sant Pere de Galligants.� 10.00. Plaça Independènicia.Esmorzar popular.LA JONQUERA� 10.00. Espai-hall del MuseuMemorial de l’Exili. Art i memò-ria. Propostes artístiques con-temporànies, de María Ruido.Projecció dels documentals dePlan Rosebud La escena del cri-men (2008) i Convocando a losfantasmas (2008).

LA TALLADA D'EMPORDÀ� 16.00 a 19.00. Mostra artísticaEmpord’Art 2011.LLANÇÀ� 14.00. Pineda del costat de lacapella. Dinar popular. I a les16.00. Havaneres amb el grupNorai.MONELLS� 08.00. Camp de futbol. Marxapopular.PALAFRUGELL� 08.30. Carrer Josep Bonay. 3aConcentració de motos Customamb música en viu, esmorzarper als participants i ruta.� 17.00 i 19.30. Teatre Munici-pal. Projecció de la pel·lículaBetty Ann Waters.� 22.15. Teatre Municipal. Pro-jecció de la pel·lícula El hombrede al lado.PALAMÓS� 9.30. Àrea Activa de la platjaGran. Gimnàstica suau.ROSES� 19.00. Espai cultural La Ciuta-della. Sessió de cinema, amb laprojecció de la pel·lícula Up.SANT ANTONI DE CALONGE� 20.30. Jardins del Castell. Bo-tifarrada popular.TORROELLA DE MONTGRÍ� A partir de les 10.00 i duranttot el matí. Capella de Sant An-toni. Trobada de puntaires.� 11.00 a 14.00 i de 18.00 a21.00. Capella de Sant Antoni.Exposició de puntes de coixí.VERGES� 22.00. La Placeta. Sessió decinema a la fresca amb la pro-jecció de la pel·lícula Pa negre,d’Agustí Villaronga.

Visites guiadesBANYOLES� 11.30. Oficina de Turisme del’Estany. Projecte estany, una vi-sita per conèixer com es realit-za la cria de nàiades i el mante-niment dels peixos en captivitatpassejant per les llacunes recu-perades en el marc de l’anteriorprojecte Life Natura.� 12.00. Visita guiada al ParcNeolític de la Draga.CADAQUÉS� 09.30 a 20.10. Visita a la casaSalvador Dalí. Inclou la Torre deles Olles.GIRONA� 12.00. Visites guiades Call En-dins. Fins al 15 de novembre.Més informació al 972 21 67 61.PALAFRUGELL� 11.00. Fundació Josep Pla.Passejada literària A peu Pla.La llibertat, per Sant Sebastià iTamariu.PALAMÓS� 14.00 a 17.00. Visita al port dePalamós del veler Palinuro. Jor-nada de portes obertes al port.RABÓS� 11.00 a 13.00. Visites al mo-nestir de Sant Quirze de Colera.Més informació, al 972 56 3082.RIBES DE FRESER� 11.00 a 13.00. Visita guiada Elcastell dels Nans de Ribes. Puntde trobada a l’Oficina de Turis-me.SANTA CRISTINA D'ARO� 19.00. Visita guiada de la Ca-sa Màgica de l’il·lusionista Xevi.SOLIUS� 11.00 a 12.30 i de 15.00 a17.30. Monestir. Visita guiadaals diorames de Solius.

El grup Manel actuarà aquesta nit a Sant Joan deles Abadesses dins els actes de la festa major i coin-cidint amb la diada de l’Onze de Setembre. La ban-da presentarà el seu nou treball discogràfic, 10 mi-lles per veure una bona armadura, en gira per tot elpaís, al pavelló municipal d’esports de la població ri-pollesa, a partir de les 11 de la nit.

Els Manel passen ladiada a Sant Joan deles Abadesses

Els Manel, a Cap-roig el juliol passat. ■ EL PUNT



BegurSantiago Codony Toribio. Vamorir abans-d’ahir als 39 anys. Vivia aBegur. La cerimònia exequial se cele-brarà, avui, a les 10 del matí, a la par-ròquia de Sant Pere de Begur.

BordilsJoan Comas Riera. Va morirahir als 77 anys. Vivia a Bordils. Casatamb Elvira Bossacoma Bruguera i dei-xa un fill. Exèquies, a Bordils.

CalongeAngel Alejandro Cobos. Va mo-rir abans-d’ahir als 36 anys. Era natu-ral de Girona i vivia a Calonge. La ceri-mònia exequial se celebrarà, avui, ales 11 del matí, a la parròquia de SantMartí de Calonge.

CamprodonMaria Sastre Carreras. Va mo-

rir abans-d’ahir als 88 anys. Era natu-ral de Santa Coloma de Farners i viviaa Camprodon. Vídua de Josep PalosMartín i deixa tres fills. La cerimòniaexequial se celebrarà, avui, a les 11 delmatí, a l’església parroquial de Cam-prodon.

Canet d’AdriFrancisca Fontanella Coll. Vamorir abans-d’ahir als 84 anys. Vivia aCanet d’Adri. Vídua de Josep Bosaco-ma Nogué i deixa dos fills. La cerimò-nia exequial se celebrarà, avui, di-umenge, a l’església parroquial deMontcal.

CasavellsPepita Colom Cots. Va morirahir als 55 anys. Vivia a Casavells. Dei-xa una filla. La cerimònia exequial secelebrarà, avui, a les 12 del migdia, ala parròquia de Casavells.

FigueresJosé Cid Ávila. Va morir ahir als78 anys. Era natural de Constantina ivivia a Figueres. Casat amb Rosa Ber-mejo Muñoz. La cerimònia exequial secelebrarà, avui, a les 10 del matí, al’església parroquial del Poble Nou deFigueres.Montserrat Pujiula Trias. Vamorir als 93 anys. Era natural de Fi-gueres i vivia a Figueres. Vídua de Pe-lai Buixó Vicens i deixa dos fills. Exè-quies, avui, a les 10 del matí, a la ca-pella dels Desamparats (Asil Vilallon-ga) de Figueres.

GironaManuel Heredia Gutiérrez. Vamorir abans-d’ahir als 49 anys. Vivia aBàscara. Casat amb Dolores Gil Ruiz.La cerimònia exequial se celebrarà,avui, a 2/4 de 10 del matí, a la sala decerimònies del tanatori de Girona.

HostalricLlúcia Serra Bonjoch. Va morirahir als 85 anys. Vivia a Hostalric. Ví-dua d’Antoni Molas Feijoo i deixa tresfills. La cerimònia exequial se celebra-rà, demà dilluns, 12 de setembre, a les10 del matí, a l’església parroquiald’Hostalric.

RosesAntonio Párraga Calero. Vamorir ahir als 71 anys. Era natural deChiclana de Segura i vivia a Roses. Vi-du de Dolores Anaya Felguera i deixaun fill. La cerimònia exequial se cele-brarà, avui, a 2/4 de 9 del matí, a l’es-glésia parroquial de Santa Maria deRoses.

Sant Feliu de GuíxolsEmilio Salinas Alonso. Va mo-rir ahir als 81 anys. Era natural d’Al-meria i vivia a Sant Feliu de Guíxols.

Vidu de Caridad Fernández Romera ideixa dues filles. La cerimònia ex-equial se celebrarà, demà, a les 10 delmatí, a l’oratori del tanatori de SantFeliu de Guíxols.Valerio Sánchez RodríguezRey. Va morir ahir als 69 anys. Natu-ral de Malagón. Vivia a Sant Feliu deGuíxols. Casat amb Maria Teresa Gar-cía-Nieto Navarro i deixa quatre fills.La cerimònia exequial se celebrarà,demà, dilluns, a les 4 de la tarda, al’església del monestir de Sant Feliude Guíxols.

SilsFrancisca Molina Valverde.Va morir abans-d’ahir als 84 anys. Vi-via a Sils. Vídua de Juan Herrera Pérezi deixa set fills. La cerimònia exequialse celebrarà, demà dilluns, 12 de se-tembre, a les 10 del matí, a la parrò-quia de Sils.

Les necrològiques www.elpunt.cat/serveis/necrologiques

✝

Casavells, 11 de setembre del 2011

Va morir cristianament el dia 10 de setembre del 2011, a l’edat de 55 anys.

La seva filla, Núria; fill polític, David; Pere i tota la famíliaparticipen a les seves amistats tan sensible pèrdua.

La missa exequial en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui diumenge, dia 11 de setembre del 2011,

a les 12 del migdia, a la parròquia de Casavells.

A.C.S.

Pepita Colom i CotsPregueu Déu en caritat per l’ànima de

Per a condols: www.memora.cat

✝

Montcal-Canet d’Adri, 11 de setembre del 2011

Va morir cristianament el dia 9 de setembre del 2011,a l’edat de 84 anys.

Els seus fills, Toni i M. Àngels, Carme i Josep; néts, Jordi i Anna,Glòria i Edu, Marta i Lluís, i Irene; besnét, Toni, i tota la família

participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosa se celebrarà avui diumenge, dia 11,

a 2/4 d’11 del matí, a la parròquia de Montcal.Domicili familiar i mortuori: Mas Ribereta de Montcal.

A.C.S.

Vídua de Josep Bosacoma i Nogué

Francisca Fontanella i CollPregueu Déu per

Per a condols: www.memora.cat

ConvocatòriesBEQUES� Beca Oriol de Bolòs de Cièn-cies Naturals 2011. L’Institut deCultura de la Ciutat d’Olot, através del Museu dels Volcans idel Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa, convocala Beca Oriol de Bolòs de Cièn-cies Naturals 2011, amb l’objec-tiu de fomentar la recerca en elcamp de les ciències naturalsen l’àmbit de la comarca de laGarrotxa. Aquesta beca es des-tina a treballs de recerca i divul-gació en tots els camps relacio-nats amb el medi natural, pelque fa a la pedagogia, la zoolo-gia, la botànica i el medi am-bient en general. L’àmbit d’estu-di s’ha de situar dins la comar-ca de la Garrotxa. Els candidatspodran presentar la seva docu-mentació fins al 30 de setembrea la Secretaria de la Beca. Permés informació a l’adreça decorreu electrònica, [email protected]� Beques 2011 III Convocatòriaper a la Realització de Projec-tes Fotogràfics. L’objectiu deles beques són promoure i po-tenciar la realització de treballsfotogràfics. Els participants, fo-tògrafs que siguin afeccionats oprofessionals. El projecte que espresenti podrà tenir en la sevaversió definitiva qualsevol ex-tensió, format i tècnica. L’obrafinal s’haurà de poder adaptar al’espai expositiu del claustre del’Hospital. Els dossiers es po-dran presentar fins al dimarts20 de setembre. Per més infor-

mació i les bases al telèfon 972757 301, o adreçar-se a CasaPastor-Amics de la Fotografia,carrer Major, 31, 17257 Torroellade Montgrí.� IV Convocatòria de la BecaJeroni Pujades de Recerca His-tòrica. Els Departament de Cul-tura de ll’Ajuntament de Caste-lló d’Empúries convoca la quar-ta edició de la Beca Jeroni Puja-des de Recerca Històrica ambl’objectiu de fomentar l’estudi iel coneixement de la història deCastelló d’Empúries i del com-tat d’Empúries mitjançant la in-vestigació i la recerca. Podenoptar-hi els estudiants de segoncicle universitari, doctorat i in-vestigadors que, de forma indi-vidual o col·lectiva, presentinuna proposta de recercad’acord amb les bases generalsd’aquesta convocatòria. El ter-mini de presentació de projec-tes finalitza el 25 de novembre.Per més informació sobre lesbases al telèfon 972 250 859 /972 158 040 o al web de l’Ajun-tament de Castelló d’Empúries,www.castello.cat.� VIII Beques de Recerca JoanTorró i Cabratosa. Medi Am-bient i Ciències Socials. El Mu-seu de la Mediterrània de Tor-roella de Montgrí i el Parc Natu-ral del Montgrí, les Illes Medes iel Baix Ter convoquen la VIIIEdició de les Beques de Recer-ca Joan Torró amb l’objectiud’afavorir la recerca en el terri-tori del massís del Montgrí, laplana del Baix Ter i les Illes Me-des. L’àrea d’estudi serà la zonadel Montgrí, les illes Medes i la

plana del Balix Ter. Hi hauràdues modalitats, una de mediambient i una altra de ciènciessocials. Per més informació a lasecretària de les Beques, al te-lèfon 972 755 180 o al web,www.museudelamediterra-nia.cat. El termini de presenta-ció dels projectes s’acaba el di-lluns 31 de gener de 2012.CÒMIC� 10è Concurs de còmic. La te-màtica és lliure i els treballshauran de ser inèdits i que nohagin estat premiats anterior-ment en cap altre concurs. Esldiàlegs podran ser en llenguacatalana o castellana. Modali-tats: acudit gràfic (de dues aquatre vinyetes) i historieta (apartir de cinc vinyetes). La tèc-nica serà lliure i les mides, enfulls DIN A4. La participació potser individual o en grups demàxim dos. Cada participantpodrà presentar, com a màxim,un treball per a cada modalitat.Els originals s’hauran de pre-sentar del 3 al 30 d’octubre, ala biblioteca Mercè Rodoreda,sota pseudònim i amb un sobreadjunt tancat amb les dadespersonals de l’autor. Més infor-mació, al telèfon 972 82 54 91DIVERSOS� 1r Premi d’Obra Gràfica Re-cercat. L’Institut Ramon Munta-ner i la Fundació Privada MútuaCatalana convoquen aquest pre-mi obert a tots els artistes i ten-dències amb temàtica lliure,amb la finalitat de lliurar l’obraguanyadora com a distinció delspremis Recercat (modalitat per-

sona), que l’IRM atorga dins delmarc dels actes del Recercat -Jornada de Cultura i RecercaLocal dels Territoris de ParlaCatalana que té lloc anualmenta la ciutat capital de la culturacatalana. L’obra guanyadora se-rà presentada als mitjans el pri-mer trimestre del 2012 i es lliu-rarà per primera vegada alguardonat amb el Premi Recer-cat (modalitat persona) en laVIII edició del Recercat que tin-drà lloc a Tarragona, capital dela cultura catalana 2012. El pre-mi Recercat té com a objectiureconèixer la tasca dels centresi instituts d’estudis locals i co-marcals i també la de personesvinculades a aquestes entitats,a la recerca i a la divulgació cul-tural dins l’àmbit local i comar-cal en el conjunt dels territorisde parla catalana. Informaciódel premi: S’admeten totes lestècniques d’estampació: gravatcalcogràfic, xilografia, litografia,serigrafia i gravat digital. La re-cepció de les obres aspirantsserà del 15 de setembre al 3d’octubre de 2011. L’import delpremi serà de 1.200 euros. Espoden consultar les bases delconcurs a www.irmu.org. Per amés informació sobre el Recer-cat http://www.sre.urv.es/irmu/recercat.FOTOGRAFIA� III Concurs de fotografia Tri-umvirat Mediterrani. La temàti-ca s’estableix una sola categoriasobre qualsevol aspecte del Tri-umvirat Mediterrani 2011. Potparticipar tothom que compleixiles bases del concurs. Han de

ser en suport digital i poden sera color o en blanc i negre. Lamida és lliure però haurà de sermínima de 21x29.5cm a 300 dpide resolució i en format .jpg o.tiff. Cada autor pot participaramb un màxim de 10 fotogra-fies. Les dades personal s’hand’aportar en un sobre tancat:Nom i cognoms, fotocòpia DNI,adreça i telèfon, i signaturaacompanyada del text Cedeixoels drets d’exportació de la foto-grafia, sempre i quan es faciconstar l’autor. Es presentaranen CD o DVD. Cap fotografia pottenir cap referència que identifi-qui l’autor. Cal enviar les foto-grafies i les dades personals a:Oficina de Turisme de l’Escala,III Concurs de Fotografia Tri-umvirat Mediterrani, plaça deles Escoles, 17130 l’Escala. Eltermini de presentació serà finaal 30 d’octubre. Més informacióa l’Oficina de Turisme de l’Esca-la.� XIII Concurs de Fotografia Lavida als carrers. L’any 1991, elConsell d’Europa va iniciar elpatrocini de les Jornades Euro-pees del Patrimoni, una iniciati-va destinada a promoure la di-fusió del patrimoni monumentalentre els ciutadans, en la qualtambé col·laboren la Generalitatde Catalunya,l ’Associació Cata-lana de Municipal i Comarques ila Federació de Municipis deCatalunya. Les JEP se celebra-ran els dies 23, 24 i 25 de se-tembre a tot Catalunya. Des del’any 1999, el Museu Arqueolò-gic del Vendrell hi participa mit-jançant el Concurs de Fotogra-

fia. Per més informació al Pa-tronat Municipal de Serveis Cul-turals, al telèfon 977 665 684.� XIIIè Concurs de FotografiaAmateur 2011. Tema: lectura itemps lliure. Només s’accepta-ran en format digital. Poden seren blanc i negre o en color, es-tar tractades digitalment, foto-muntatges o estar retocades. Eltermini de presentació de lesfotografies és fins a l’1 d’octu-bre, i s’han d’enviar a la Biblio-teca de Banyoles. Per més in-formació al telèfon 972 571 602,o al web, www.bibliotecdeba-nyoles.blogspot.com.� 2n Concurs de la imatge del’estiu de Banyoles. Amb l’ob-jectiu de donar a conèixer elmunicipi de Banyoles a travésde la fotografia, és obert a qual-sevol persona, aficionada o pro-fessional, major d’edat. El temaés de temàtica lliure però es di-ferencien tres categories: centrehistòric, estany i entorn naturali esdeveniments (festes, es-ports...). Les fotografies haurande ser en color i estil lliures, no-més s’admetran en format digi-tal i les característiques tècni-ques han de ser jpg, 300 ppp(2362x2835 píxels). Cada parti-cipant podrà presentar un mà-xim de 3 fotografies, indicantles seves dades personals. Cadafotografia haurà de tenir el seucorresponent títol i comentaride la situació, i s’hauran d’en-viar a [email protected],abans del 30 de setembre. Mésinformació, al telèfon 972 58 3470.


✝

Casavells,11 de setembre del 2011

Els amics i companys

de feina de la Núria

s’uneixen al dol

de la família.

Pepita ColomCots

✝

Palafrugell,11 de setembre del 2011

De tot l’equip del

Càmping La Siesta.

En record d’en

Pep

Esqueles

✆972 18 64 00



ComunicacióAlberto San Juani Antonio Resinesprotagonitzen la novacomèdia, de la qual avuis’emeten dos capítols

Tele 5 estrenala versióespanyolade ‘Cheers’

Coincidint amb la Diada,TV3 estrena l’adaptacióque en format telefilm s’hafet de la gran històriad’Àngel Guimerà Terrabaixa (22.30 h), un clàssicuniversal perfectamentvigent que parla de la con-dició humana. Es tractad’una coproducció entre lacadena catalana i FaustoProduccions, dirigida perIsidro Ortiz que plantejal’oposició entre el pla cor-romput (la terra baixa) i lamuntanya incontamina-da (la terra alta). La inter-preten en els papers prin-cipals Ernest Villegas (Ma-nelic), Francesc Orella(Sebastià) i Marina Gatell(Marta). El repartiment escompleta amb Mercè Arà-nega, Óscar Rabadán,Joan Pera i Roger Casama-jor, entre d’altres. El tele-film també compta amb laparticipació de la jove Ma-rina Comas, Goya a la mi-llor actriu revelació i Gau-dí a la millor actriu secun-dària per Pa negre, que as-sumeix el rol de la Nuri. Enel rerefons de l’obra es per-cep l’ambient de la socie-tat rural a la Catalunya de

l’època, en què els campe-rols havien de suportaruna feixuga submissió alsamos de les terres.

Terra Baixa ha apostatpels exteriors per donar alprojecte un enfocamentmés cinematogràfic. Enaquest sentit es va gravarel mes d’abril passat en di-verses localitzacions del

Berguedà i també al masVerdaguer, una masia iso-lada a Castellcir (VallèsOriental). El director, Isi-dro Ortiz, que per primeravegada s’enfrontava alrepte d’adaptar un clàssic,va destacar la vigènciauniversal de l’obra d’ÀngelGuimerà i el paper dels ac-tors: “Hem intentat fer se-

qüències temàtiques com-pletes per mantenir la mà-gia de la interpretació”. Eltext s’ha adequat a un llen-guatge més actual, peròrespectant-ne l’essència.

Com la BBCLa iniciativa va sorgir dela productora barceloninaFausto Produccions amb

l’objectiu de difondreobres clàssiques de la lite-ratura catalana al granpúblic, “igual com la BBCha adaptat obres de Sha-kespeare, France 2, deMolière i la RAI, de Goldo-ni”, segons va destacarArantxa Zunzunegui, res-ponsable de la produccióexecutiva del projecte. ■

TV3 estrena l’adaptació en telefilm que s’ha fet de ‘Terra Baixa’,d’Àngel Guimerà, una obra vigent que aborda la condició humana

Un clàssic nacionalG.B.BARCELONA

Marina Gatell (Marta), Ernest Villegas (Manelic) i Francesc Orella (Sebastià) ■ TV3

‘30 minuts’presenta ‘TopSecret America’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mésmitjans

TV3 ofereix aquest vespre(20.15 h) un resum de 40 mi-nuts del primer concert de re-torn de Sopa de Cabra. Lescàmeres de TV3 van ser lesúniques amb accés per enre-gistrar tot el concert de Sopade divendres al Palau SantJordi, el primer dels set queel grup està fent per Catalu-nya i les Illes. La realitzaciódel programa ha anat a càrrecde Jordi Fàbregas; la produc-ció, de Mertxe Larumbe, il’escenografia, del prestigiósLluís Danés. ■ REDACCIÓ

TV3 emet unresum del retornde Sopa de Cabra

ESPECIAL

REPORTATGE

30 minuts (TV3, 21.50 h) tor-na del parèntesi estival amb elreportatge Top Secret Ameri-ca –produït pel programaFrontline de la cadena públicanord-americana PBS– que,coincidint amb el desè aniver-sari de l’11-S, revela la dimen-sió interna –en clau delsEUA– de la guerra secretacontra el terrorisme. Està ba-sat en una investigació dequatre anys dels periodistesde The Washington Post DanaPriest (premi Pulitzer) i Wi-lliam M. Arkin. ■ REDACCIÓ

Les principals televisions iràdios de Catalunya se-gueixen avui, com cadaany, els actes de la Diada.

TelevisionsEn el programa especial de

TV3 –en emissió simultà-nia amb el 3/24– seguiranl’acte institucional que esfarà al parc de la Ciutade-lla, presentat per RamonPellicer i començarà a les11.15 h. Abans de l’acte, esconnectarà amb el monu-ment de Rafael Casanova.

A TVE a Catalunya,també retransmetran l’ac-te. Serà a La 2, a partir deles 11.20 h. La narracióanirà a càrrec de LluísFalgàs i Núria Ramírez.

El programa especial dela Xarxa de Televisions Lo-cals de l’acte institucionalestarà presentat per Dí-dac Boza i Mabel Moreno.

RàdiosEl programa especial deCatalunya Ràdio, conduïtper Sílvia Cóppulo, s’eme-trà de 9.00 h a 17.00 h–entre les 11.00 i les 16.00s’emetrà per CatalunyaInformació–. A partir deles 11.00 h, connectaran

amb la Ciutadella, onFrancesc Soler transme-trà l’acte institucional,amb Martí Farrero, que hientrevistarà les personali-tats. A partir de les 13.00h, el programa se centraràen el desè aniversari del’11-S a Nova York. A Cata-lunya Ràdio acabaran elsespecials de la Diada ambuna edició del programaEn guàrdia! d’Enric Cal-pena, que estrena tempo-rada explicant els fets de

l’11 de setembre del 1714.A RAC1 també emeten

avui un programa especiald’El món a RAC1 a partirde les 11.00 h per tal de se-guir els actes de la Ciuta-della. A partir del migdia ifins les 16.00 h, també secentraran en Nova York il’11-S, amb Jordi Basté.

A COM Ràdio, a mésde seguir l’acte institu-cional –amb Mònica Ló-pez i Pere Sanz–, a les13.00 h emetran el pro-

grama especial Bac deRoda, patriota català.

Especial a Vilaweb TVVilaweb TV emetrà avuiper primera vegada endirecte durant vuit ho-res– de les 11.00 a les18.00 h– des de l’Arcde Triomf de Barcelona.Hi té lloc la Mostra d’En-titats i el Concert perla Llibertat. Es podràseguir des de Vilawebi pel Youtube. ■

TV3, TVE a Catalunyai els canals localsretransmeten l’actede la Ciutadella

RedaccióBARCELONA

Teles i ràdios segueixen els actes de la Diada


EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 201192 | Comunicació |

09.40 Automobilisme. Quali-ficació G. P. d'Itàlia.

12.00 La fórmula. En directe.12.40 Futbol. C. F. Badalona -

C. E. Manacor. (D).-14.25 Esport Club. 15.20 ZZ.15.30 Handbol 100 x 100.15.45 La fórmula. 16.15 El vestidor. 17.00 Esport Club.17.30 Automobilisme. Cursa

del G. P. d'Itàlia.19.15 Gol a gol.20.20 Motor a fons.20.50 KM 0.21.09 Valdés número 1.21.45 Hat trick Barça.23.45 Hat trick total.23.50 Hat trick Espanyol.

11.30 Ladrones de identidad.12.20 Ángel.13.10 Ladrones de identidad.14.00 Ángel.14.50 Inspector Wolff.15.45 Grans Relats. David

Copperfield.19.00 Elisa de Rivombrosa.20.50 Notícies 8.21.00 Especial. Memòries de

l'atac.21.30 Donna Leon. Comisa-

rio Brunetti.23.20 Cine Estudi. El lado os-

curo de la noche.

08.00 Això és vida!.08.50 Com a casa. Galicia.09.20 El perquè de les coses.09.50 Que te creus que te

crec.10.00 Eucaristia.10.45 Mosaic.10.55 Herbes màgiques.11.20 Misteris mèdics.11.50 Ous amb cargols.12.45 Això és vida!.13.35 Avui ve na Paquita.13.57 IB3 Notícies cap de

setmana migdia.

14.55 El temps.15.00 Tira tira. Titan Desert.15.30 971 Balears. Curande-

ros.17.05 Misteris mèdics.17.35 El perquè de les coses.18.05 Com a casa. Galicia.18.35 Això és vida!.19.30 Avui ve na Paquita.19.50 La flor i nata. Augstín,

el casta. Ben i JannickJakober.

20.30 IB3 Notícies cap desetmana vespre.

21.25 El temps.21.30 Misteris mèdics.22.00 La nit de Xesc Forteza.23.15 Mossèn Capellà. La

naturalesa de les co-ses.

00.15 Ous amb cargols.01.05 Com a casa.01.35 971 Balears. Curande-

ros.03.35 Varietats.

07.15 Rovelló. 08.05 De què va?.08.10 Les Tres Bessones.09.05 mic 3.09.35 Doraemon. 10.25 La família del Super3.10.50 Els pingüins de Mada-

gascar. 12.00 Els germans Kratt. 12.50 Tags.13.15 Jo sóc així.

14.05 Espies de veritat. 15.10 Els Dalton. 15.45 Bugs Bunny i els seus

amics. 16.30 Els Tom i Jerry petits.17.00 Els Extra-Ordinaris. El

caramel.17.05 Léonard. .17.15 mic 3. 17.55 Glumpers. 18.00 Suckers. Supertravis.18.05 Marsupilami. 19.00 El club dels caçamons-

tres.19.45 Els pingüins de Mada-

gascar. 20.35 Tom i Jerry. 20.50 El xou de Tom i Jerry.

21.15 Tom i Jerry. 21.30 APM? Extra.22.00 Pel·lícula. Hairspray.23.35 Torchwood. 00.25 Sherlock. 01.55 APM? Extra.02.20 Torchwood. 03.05 Sherlock. 04.40 One piece. 05.25 Imp.

La graella

06.00 Videoclips catalans.06.10 Veus oblidades.07.03 Phantasticus. El cant de Ramon.07.59 Viatge al voltant de l'orquestra.09.05 Clàssica. Renée Fleming canta Strauss.10.40 Parlament.11.05 Programa sindical CC.OO..11.25 Cançons d'una illa.

12.25 A peu per Europa. La Península de Din-gle, Irlanda / Dublín, Irlanda.

13.30 Km33. NY / Estònia.

14.50 Tot un món.15.00 Herois quotidians. Cap. 10.15.25 TR3S C.15.35 Afers exteriors. Tanzània / Algèria.16.35 El millor d'Austràlia. Kakady i Arnham

land.17.27 Campament base: la Lluna.18.19 Paul Merton a Europa. França.19.05 A peu per Europa. La Península de Din-

gle, Irlanda / Dublín, Irlanda.20.00 Aliments que fan guanyar milions. L'era

de l’abundància.

21.00 GR. Cami de Sant Jaume.22.05 No t'ho perdis.22.35 Karakia. Lux helvetica-1 i 2.23.50 Una nit al Liceu. Cavalleria rusticana.01.00 A peu per Europa. La Península de Din-

gle, Irlanda.01.26 A peu per Europa. Dublín, Irlanda.01.52 Paul Merton a Europa. França.

06.00 Notícies 3/24.10.00 Signes dels temps.10.50 Travelogue of masterpieces.10.55 Tresors del món, patrimoni de la huma-

nitat. 11.15 Especial Informatiu: Acte Institucional

Diada Nacional de Catalunya.12.40 La fórmula. La Fórmula.

14.00 Automobilisme. Cursa del G. P. d'Itàlia.15.55 Telenotícies migdia.17.05 Minisèrie. Les veus del Pamano.18.40 Pel·lícula. 50 primeres cites.20.15 Especial Sopa de Cabra. Retorn Sopa

de Cabra Palau Sant Jordi 2011.

21.00 Telenotícies vespre.21.50 30 minuts. Top Secret America.22.30 Telefilm. Terra baixa.00.15 Fringe. Cap. 43 A l'altre costat ( 1ª part i

2a part).

01.50 Parlament.02.20 Jazz a l'estudi. Xavi Maureta ./Clara Lu-

na.04.30 Notícies 3/24.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Esport 3— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Super 3/3XL— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

33

Als començamentsdels 80, JoanBibiloni publicaJoana Lluna

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

IB 3 sat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

8tv

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

TV3

Emissió delscapítols finals de lasegona temporada

16.45 Dóna la nota. 18.00 PobleNou. 19.30 Evolució. 19.50 Comerçd’Olot, carrers plens de vida. 20.00Les Notícies. 20.45 La farmàcia i tu.20.50 Dóna la nota. 21.55 Comerçd’Olot, carrers plens de vida. 22.00Les Notícies. 22.45 La setmana.

16.10 Terra d’amfitrions. 16.45 Tro-bada Gegantera 2011. 17.15Tocats de l’hort. 17.25 Al ras. 17.30Parlem. 18.00 10 Notícies. 18.45Vins a vins. 19.10 La setmana. 19.40Va de castells. 20.05 Socarrats.20.30 Cases i coses. 21.00 Aventu-res. 21.30 Què li ve de gust? 22.0010 Notícies. 22.45 De cine.

15.30 Pel·lícula. 17.30 Fórmula Digi-tal Hits. 20.00 Selecció Hits. 20.30Resum informatiu. 21.30 Pel·lícula.23.30 Digital Hits Summer 2.0.00.30 UHF.

15.00 Esports en xarxa. 17.00 Infor-matiu. 17.30 Valls de conversa.18.00 Docus mediterranis. 18.30Socarrats. 19.00 Aventures. 19.30Muntanyes d’aventura. 20.00 CuinaVIP. 20.30 Informatiu. 21.00 Terrad’amfitrions. 21.30 Al dia. 21.45 Es-ports en xarxa. 22.00 Doc’s.

15.00 Esports en xarxa. 17.00 Què live de gust? 17.30 Valors. TV. 18.00De viatges. 18.30 Terra d’amfitrions.19.00 PSP. 19.30 Vies verdes. 20.00Aventures. 20.30 Informatiu. 21.00Valls de conversa. 21.30 Al dia ves-pre. 21.45 Esports en xarxa. 22.00Doc’s. 22.30 Telemonegal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Olot TV

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

C10 Empordà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canal Nord

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CC Girona Pla

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Girona TV

ÚLTIMA LLAMADACuatro / 15.45Phone booth. EUA,2002. 81'. Gèn.: Intriga.Dir.: Joel Schumacher.Int.: Colin Farrell.Stu és un publicista ca-paç de qualsevol cosa peraconseguir els seus ob-jectius. Un dia, però, enrespondre a una trucadades d’una cabina telefò-nica de Nova York, esconverteix en el blancd’un franctirador.

LA FUERZA DEL AMORLa 1 / 16.00Where the heart is.EUA, 2000. 114'. Gèn.:Drama. Dir.: Matt Wi-lliams. Int.: NataliePortman, Ashley Judd,Dylan Bruno.Novalee Nation, una ado-lescent embarassada, ésabandonada pel seu xicoten la seva fugida cap aCalifòrnia. Després de te-nir la criatura en un su-permercat de carreteraon està amagada, Nova-lee passa a formar partd’una família molt pocconvencional.

AMARPELIGROSAMENTECuatro / 17.30Beyond Borders. EUA,

2003. 114'. Gèn.: Dra-ma. Dir.: Martin Camp-bell. Int.: Angelina Jo-lie, Clive Owen.El còmode món de SarahJordan, una ingènuaamericana resident aLondres, canvia radical-ment quan coneix NickCallahan, un metge in-conformista.

SOLOS TU Y YOAntena 3 TV / 17.45Emilie Richards: Denknur an unsbeide. Ale-

manya, 2010. 88'. Gèn.:Drama. Dir.: John Del-bridge. Int.: TheresaScholze.Una noia treballa com acambrera a la festa d’unimportant arquitecte.Allà coneix els dos fillsd’ell, amb els quals s’es-tableix una molt bona re-lació.

UN PASEO POR LASNUBESLa 1 / 17.55Walk in the clouds.

EUA, 1995. 102'. Gèn.:Drama. Dir.: AlfonsoArau. Int.: Keanu Re-eves, Aitana Sánchez-Gijón, Anthony Quinn.Quan torna de la guerra,un jove soldat es troba,inesperadament, amb lafilla d’un adinerat pro-pietari de vinyes, la qualacorda casar-se amb ellperquè l’ajudi a enfron-tar-se al seu pare. Quanles seves passions es vanencenent, es troben, sob-tadament, enmig d’una

romàntica aventura, ihan de superar tot decontratemps per poderestar junts.

50 PRIMERES CITESTV3 / 18.4050 First dates. EUA,2004. 99'. Gèn.: Comè-dia. Dir.: Peter Segal.Int.: Adam Sandler,Drew Barrymore.Henry és la persona mésfeliç del món: ha conegutLucy i se n’ha enamorat.Però no compta que ella

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

◗ SENSE QUALIFICAR / ★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA

PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECCIÓ INTÈRPRETS

El gigante de hierro 07.30 Cuatro ★★★ ★★★ Animació Brad Bird

Última llamada (2002) 15.45 Cuatro ★★ ★★ Intriga Joel Schumacher Katie Holmes, Kiefer Sutherland

La fuerza del amor (2000) 16.00 La 1 ★★ ★★ Drama Matt Williams Natalie Portman, Ashley Judd

Al límite de la locura (2011) 16.00 Antena 3 TV ★ ★ Drama Amy Kettering Molly Marker, Lochlyn Munro

Amar peligrosamente (2003) 17.30 Cuatro ★★ ★★ Drama Martin Campbell Angelina Jolie, Clive Owen, Teri Polo

Solos tu y yo (2010) 17.45 Antena 3 TV ★ ★ Drama John Delbridge Theresa Scholze, Hendrik Duryn

Un paseo por las nubes (1995) 17.55 La 1 ★★ ★★★ Drama Alfonso Arau Keanu Reeves, Aitana Sánchez-Gijón

50 Primeres cites (2004) 18.40 TV3 ★★ ★★★ Comèdia Peter Segal Adam Sandler, Drew Barrymore

El ruiseñor de las cumbres (1958) 19.35 La 1 ★ ★ Melodrama Antonio Del Amo Roberto Camardiel, Lolita Villaespasa

Jane Doe: Cambio de identidad (2005) 19.45 Antena 3 TV ★★ ★★ Drama Mark Griffiths William R. Moses, Lea Thompson

Sexo en Nueva York (2008) 22.00 Antena 3 TV ★★ ★★ Comèdia Michael Patrick King Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall

Hairspray (2007) 22.00 3XL ★★★ ★★★ Musical Adam Shankman John Travolta, Michelle Pfeiffer

El ultimátum de Bourne (2007) 22.15 La 1 ★★★ ★★★ Acció Paul Greengrass Matt Damon, Julia Stiles, Joan Allen

El lado oscuro de la noche (2006) 23.20 8tv ★★ ★★ Suspens Eric Eason Brendan Fraser, Mos Def

Una noche para morir (2008) 00.05 La 1 ★★ ★★ Terror Nelson McCormick Brittany Snow, Scott Porter, Dana Davis

Mujeres de Hollywood (2003) 00.45 Antena 3 TV ★★ ★★ Drama Joyce Chopra Farrah Fawcett, Melissa Gilbert

Cinema a casa

i n f o @ p e r f o s e r r a i n a t . c o m - w w w. p e r f o s e r r a i n a t . c o m

972 21 33 03"Aprofiti la seva

pròpia aiguaper regar"

1317

66-1

0381

81JPOUS D’AIGUA


| Comunicació | 93EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 DE SETEMBRE DEL 2011

07.00 O el perro o yo.07.30 Home Cinema. El

gigante de hierro.09.00 El zapping de

Surferos.11.00 Supervivencia

urbana. Desastreen bicicleta demontaña.

11.30 Supervivenciaurbana. ¡Sálvesequien pueda! /Conductoresagresivos. Estam-pida de gente.

12.00 El encantador deperros. Cap 132 i133.

14.00 Noticias Cuatro.14.50 Deportes Cuatro.15.45 Home Cinema.

Última llamada.17.30 Home Cinema.

Amar peligrosa-mente.

20.00 Noticias Cuatro.20.45 Deportes Cuatro.

21.30 Frank de la jun-gla. Cuevas ymurciélagos.

22.30 Inmersión radi-cal.

00.00 Callejeros Viaje-ros. Acapulco.

01.00 Callejeros Viaje-ros. Playas deTurquía.

02.15 Cuarto Milenio.04.15 Cuatro Astros.

08.15 Army Wives. 09.00 El coche fantásti-

co. Asesino amedida / Gana-dor por una ca-beza / La coope-rativa.

12.00 Más Que CochesGT.

13.00 Se rueda: La Ba-ronesa.

13.30 I Love TV.

15.00 Informativos Te-lecinco.

16.00 Vuélveme loca.18.00 ¡Qué tiempo tan

feliz!. Convidat:Antonio Resines.

20.55 Informativos Te-lecinco.

22.00 Cheers. Corbatasy pigmeos.

22.30 Cheers. Cap. 2.23.00 La que se aveci-

na. Una novia adieta, un pobladoTongoliki y unafräulein de laGestapo / Unamula, un hombrellamado fracaso yuna anciana de-vorada por lasgallinas.

02.15 Locos por ganar.04.00 Nosolomusica.04.30 Infocomerciales.05.30 Fusión sonora.

06.00 Únicos.07.30 Megatrix. Progra-

mació infantil.13.30 Decogarden.

14.00 Los Simpson. Asícomo éramos /Homer contra Li-sa y el 8º manda-miento.

15.00 Antena 3 Noti-cias 1.

15.40 Deportes fin desemana.

15.45 El tiempo.16.00 Multicine. Al lími-

te de la locura.17.45 Multicine. Solos

tu y yo.19.45 Multicine. Jane

Doe: Cambio deidentidad.

21.00 Antena 3 Noti-cias 2.

21.40 Deportes fin desemana.

21.45 El tiempo.22.00 Cine. Sexo en

Nueva York.00.45 Cine. Mujeres de

Hollywood.02.25 Se estrena.02.30 Adivina quién

gana esta noche.04.15 Únicos.

06.00 Teletienda.07.15 laSexta en con-

cierto.08.35 Fronteras de la

construcción. Lagran excavación.

09.35 ¿Sabías que?.10.05 Huge Moves. Ca-

pilla junto al mar.11.10 Automovilismo:

GP2 Series 2011.Gran Premi d'Ità-lia.

12.00 Mundial de Fór-mula 1. GP deItàlia. Des del cir-cuit de Mon-za. Prèvia i Cursa

16.00 laSexta NoticiasFin de Semana.

17.00 Eurobasket 2011.Segona base.França - Espanya.

18.45 Minuto y resulta-do. Lliga 2011/12.

20.20 laSexta NoticiasFin de Semana.

20.55 laSexta Depor-tes.

21.30 El club de la co-media.

22.25 Salvados.23.25 Documental. 11-

S: El día quecambió el mun-do.

01.20 Chase. El padreperfecto.

02.15 Astro TV.

09.30 Nosotros tam-bién.

10.00 Últimas pregun-tas.

10.25 Testimonio.10.30 La Missa.11.20 La Diada 11 de

Setembre 2011.12.55 Pueblo de Dios.13.25 Made in Spain.13.55 Sorteo Gordo

Primitiva.

14.00 El escarabajoverde.

14.30 Naturalmente.15.00 Espacios natura-

les: las costasespañolas.

16.00 Grandes docu-mentales.

16.50 Biodiario.16.55 Documentales

culturales. 17.45 Miradas 2.18.00 Página 2. 18.30 Archivo temas.19.30 Al filo de lo im-

posible.20.30 Tres 14.

21.00 Música para tusojos.

21.30 Redes 2.0. 22.00 Documentos TV.23.05 Imágenes prohi-

bidas. 23.35 Musical.es.01.35 Festivales de Ra-

dio-3. Julieta Ve-negas.

09.00 Destino: España.09.55 Comando Actua-

lidad. 11.00 Cine para todos.

Dos granujas enel Oeste.

12.30 Motociclismo:Campeonato deEspaña de Velo-cidad.

13.30 Lo que hay quever.

14.00 L'Informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.15.50 El tiempo.16.00 Sesión de tarde.

La fuerza delamor.

17.55 Sesión de tarde.Un paseo por lasnubes.

19.35 Cine de barrio. Elruiseñor de lascumbres.

21.00 Telediario 2.22.05 El tiempo.22.15 La película de la

semana. El ulti-mátum de Bour-ne.

00.05 Especial cine.Una noche paramorir.

01.30 Ley y Orden:Unidad de Vícti-mas Especiales.

02.10 Estudio estadio.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cuatro— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Antena 3— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La 2— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Sexta— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tele 5— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La 1

aig mirar atentamentla presentació de lanova temporada de

TVC que l’emissora vatransmetre en directe pelseu web. Em va agradar queMònica Terribas es posés elvestit de one-woman-show ianés introduint tots els pre-sentadors de la casa ambbona dosi d’humor. Em que-do, però, amb els dos ins-tants més seriosos de l’acte.Al final va adreçar-se direc-tament a l’espectador: “Lafunció de TV3 és, i serà, ser-vir a tothom. Som una tele-visió de principis, de valors,de servei. El nostre negocino és fer diners, el nostrenegoci és refermar el com-promís que tenim amb lasocietat, en aquests mo-ments, que estem en undels anys més complicats,en què els companys fan unesforç molt important pertreballar amb menys recur-sos.” Em va semblar forçaben dit. Poca estona abanss’havia adreçat a empreses ianunciants per reafirmar

també el seu compromísamb ells i reivindicar el baixíndex de volatilitat –la pocagent que canvia de canalquan hi ha publicitat– del’emissora. Més clar l’aigua,no? S’estava adreçant aaquells que volen suprimir lapublicitat a TVC. Els estavadient sense gaires embutsque li sembla una idea do-lentíssima. Efectivament,per si no se n’havien assa-bentat, existeix un correntd’opinió favorable a fulminarels anuncis de la nostra tele-visió pública tal com es vafer a TVE. Bàsicament opi-nen això les privades i al-guns sectors polítics. Sem-bla que el govern de CiU non’és favorable però em te-mo que els que governarana Espanya a partir del no-vembre no ho veuen ambexcessius mals ulls. Comp-te! Seria un error de conse-qüències fatals.

V

[email protected]

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La publicitata TVC

Lamirada

Toni Vall

“La funció de TV3és, i serà, servir atothom”, va dirMònica Terribas

pateix una pèrdua dememòria immediata, quefa que al cap de vint-i-quatre hores no recordires. Henry decideix en-amorar-la les vegadesque faci falta.

EL RUISEÑOR DE LASCUMBRESLa 1 / 19.35Estat espanyol, 1958.83'. Gèn.: Melodrama.Dir.: Antonio Del Amo.Int.: Roberto Camar-diel, Lolita Villaespasa.Un nen orfe es veu obli-gat a treballar com a pas-tor a les muntanyes delseu poble. El capellà i elmestre intenten donar-liuna llar, però ell s’estimamés viure al seu aire,sense cap ajuda.

JANE DOE: CAMBIO DEIDENTIDADAntena 3 TV / 19.45Jane Doe 3. EUA, 2005.80'. Gèn.: Drama. Dir.:Mark Griffiths. Int.: Wi-lliam R. Moses.Una mestressa de casatreballa, sense que ningúno ho sàpiga, com aagent especial per al’FBI.

SEXO EN NUEVA YORKAntena 3 TV / 22.00

Sex and the city: Themovie. EUA, 2008.Gèn.: Comèdia. Dir.: Mi-chael Patrick King. Int.:Sarah Jessica Parker.Carrie, Samantha, Char-lotte i Miranda, les qua-tre noies de Manhattan,tornen amb les seves vi-des espectaculars, enquè continuen les aven-tures amoroses i desco-breixen, entre altres, elssecrets de la maternitat idel matrimoni.

EL ULTIMÁTUM DEBOURNELa 1 / 22.15The Bourne ultimatum.EUA, 2007. 110'. Gèn.:Acció. Dir.: Paul Green-grass. Int.: Matt Da-mon, Julia Stiles, JoanAllen, David Strathairn.Dos periodistes desapa-reixen en circumstàn-cies misterioses mentreinvestiguen la seccióTreadstone, una iniciati-va secreta de la CIA perencobrir accions il·legals.

EL LADO OSCURO DELA NOCHE8tv / 23.20Journey to the end ofthe night. EUA, 2006.86'. Gèn.: Suspens.Dir.: Eric Eason. Int.:

Brendan Fraser.En una zona fosca i deca-dent de la ciutat brasile-ra de São Paulo, els Sina-tra, un pare i un fill, llui-ten pel seu negoci, unbordell on se succeeixenescenes de corrupció idelinqüència cada dia.

UNA NOCHE PARAMORIRLa 1 / 00.05Prom Night. EUA,2008. 88'. Gèn.: Terror.Dir.: Nelson McCor-mick. Int.: BrittanySnow, Scott Porter, Da-na Davis.L’esperat ball de gradua-ció es converteix en unmalson per a Donna Kep-pel quan el psicòpata queva matar tota la seva fa-mília s’escapa de la presói ve a buscar-la.

MUJERES DEHOLLYWOODAntena 3 TV / 00.45Hollywood wives. EUA,2003. 85'. Gèn.: Drama.Dir.: Joyce Chopra. Int.:Farrah Fawcett, MelissaGilbert.Quan una famosa actriude Hollywood descobreixque el seu jove marit l’en-ganya, decideix fer-lo fo-ra de casa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

◗ SENSE QUALIFICAR / ★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA

HAIRSPRAY3XL / 22.00Hairspray. EUA, 2007.115'. Gèn.: Comèdia mu-sical. Dir.: Adam Shank-man. Int.: John Travol-ta, Michelle Pfeiffer.

Baltimore, 1962. La pas-sió de Tracy Turnblad ésballar, i el seu gran som-ni, participar en un po-pular programa de televi-sió dedicat al ball. Tot i

Cinema a casa

que Tracy té un gran pro-blema amb el seu pes, de-mostrarà a tothom el seutalent i aspirarà a la co-rona de Mrs. Hairspray.Comèdia musical gam-berra i pocavergonya queparodia el cinema de de-núncia social. No és unaobra rodona ni ho pre-tén, però la desimbolturai la frescor dels númerosmusicals la fa bàsica-ment simpàtica.

Comèdia gamberraJohn Travolta en una imatge de ‘Hairspray’


Girona:Santa Eugènia, 42.17005972 18 64 00

Barcelona:C/Tàpies, 2.0800193 227 66 00

Número: 12222

Dipòsit legal:GI-535-1978

Com més gran és la catàstrofe més necessariés fixar-se en algun petit detall per viure-la enel record. Avui fa deu anys de l’acte criminalde les Torres Bessones i n’han quedat granselements de reflexió. Per al president Bushallò va ser la declaració de guerra d’un enemicdifús i va portar el seu país a respondre se-guint els instints bàsics, és a dir, els del lleó fe-rit. Per a molts, allò va ser una prova irrefuta-ble de la vulnerabilitat de la nova civilitzacióamericana que havia estat hegemònica d’en-çà la Segona Guerra Mundial. L’atemptat vadeixar gairebé tres mil morts i incomptablesseqüeles físiques i psicològiques als ciutadansde Nova York. El món, en molts sentits, ja noha estat el mateix després d’aquella diabòlicaoperació de destrucció. I tanmateix, quanpenso en aquell dia, només en sento la tragè-dia gràcies a dos detalls molt col·laterals. Elprimer està relacionat amb un grup d’alumnescatalans que havien de participar en un inter-canvi acadèmic amb estudiants de Nova Yorki que s’allotjarien a casa de diverses famíliesdel barri de Brooklyn Hights. Aquell dia nefastdevien estar fent preparatius per al viatge quehavien de fer just tres dies després de l’11.Quan vaig poder establir contacte amb la gentde Nova York, només em repetien que totesles famílies insistien que hi anessin, si us plau,que els espera-ven amb els bra-ços oberts. Joels deia quesemblava moltprobable que escancel·lessin elsvols, etc., peròels ciutadans deNova York estaven en plena fase de negacióde la realitat. La seva insistència a arrapar-sea una normalitat impossible m’ha quedat gra-vada. L’altre detall és el testimoni de tantsnens que el dia de l’atac van comprovar, hor-roritzats i perplexos, que els mòbils no els fun-cionaven i no podien contactar amb els pares.El gegant tecnològic havia perdut la seguretat.Si la tecnologia no funciona ens sentim des-valguts. Per això vaig trobar entranyable el co-mentari, l’altre dia, d’una nena de tres anysparlant del conte de Sant Jordi: “Tinc el mòbilde sant Jordi!”, deia tot confiada. El dia que, aNova York, el drac va atacar de veritat, ni elmòbil de sant Jordi va servir per a res.

AVUI ÉS FESTA

MiquelBerga

El mòbilde sant Jordi

Quan a Nova Yorkel drac va atacar deveritat, ni el mòbilde sant Jordi vaservir per a res

Així, tornem-hi. És una curiosahistòria esdevinguda als anys sei-xanta del segle passat. Un determi-nat delegat de sucursal de la Cajade Pensiones para la Vejez y deAhorros (La Caixa) passava per seruna persona íntegra, casat, bon pa-re de família, d’una conducta sen-se màcula. Malgrat aquests ante-cedents, sembla que va sentir algu-na necessitat imperiosa i impensa-dament un capvespre va acudir auna casa de barrets, emparat perla nocturnitat. Però l’endemà esva adonar consternat que s’hi ha-via deixat les ulleres, que li erenimprescindibles. Llavors va tenirla mala pensada de demanar-lial bidell de l’oficina que s’arribésal lloc i les hi recuperés.

Com és fàcil d’endevinar, al cap

de poc temps tota la delegació i totel poble ja eren coneixedors de latrapelleria del delegat. Tan grossaes va fer la bola, que va escampar-se per moltes oficines d’arreu delpaís, provocant tota mena de co-mentaris i riotes. No és estranyque arribés fins a la direcció gene-ral de la institució, que en aquelltemps era ocupada per EnriqueLuño Peña, un aragonès fill de Vi-llar de los Navarros que va ser no-menat comissari tan bon punt Bar-celona fou ocupada pels franquis-tes, càrrec que més tard va ser per-mutat pel de director general i qeuva exercir fins el 1976, és a dir, des-prés de la mort de Franco. Tot i ai-xí, fou un economista notable quetambé va ser rector de la Universi-tat de Barcelona. El delegat de su-cursal fou cridat a capítol a la direc-ció general perquè donés explica-cions. Ens podem imaginar laconsternació de l’home. Ja es vaveure expulsat de La Caixa, al car-rer, amb la família a la misèria i

amb la desconsideració social mésprofunda. Tota una vida de treball isacrifici, malmenada per una re-lliscada! Amb el cap ple de temors iamb la roba que no li tocava a l’es-quena, traspassà el cancell del des-patx, capcot i amb tremolor demans. Però Luño Peña, desprésque l’home reconegués el fet, el vatranquil·litzar: “Escolti, senyor de-legat –va contestar-li–, no pateixi.Vostè té una excel·lent full de ser-veis i no penso prendre cap mesuradisciplinària en contra seu. No obs-tant això, li haig de donar un con-sell: prengui bona nota del que hapassat i, d’ara endavant, si no potser cast, almenys sigui caut.”

No és massa estrany que ambun responsable de La Caixa comel senyor Luño Peña, en aquelltemps autàrquic, la institucióaconseguís tirar endavant i si-tuar-se la primera de Catalunya.La prudència, la cautela i l’apa-rença en molts casos foren vir-tuts imprescindibles.

Un Joc de paraules

La contraportada

Amb gent com el senyor Luño Peña en càrrecs de responsabilitat no ésestrany que La Caixa es convertís en la primera de Catalunya

JoanRibas

UNA LLIBRETA D’ESTALVIS DELS ANYS VINT

1315

18/1

0399

84C

1090

04-1

0405

94J

1224

54-1

0364

85V

problemes d’humitat?

T. 972 302 163www.aggsa.com

1042

76-1

0214

49L

1645

72-1

0375

41w



1297

91-1

0254

39J



84

37

00

61

48

08

5

11

36

7

1150

69-1

0384

94w
