P¡tvtps ue coNSoLIt)ACIó . LA IìAIXA EDAT MITJANA (sE(;LEs xrlr-x\')

Ales24 hores del 6 d'agost de I'any de gràcia de 1458, festivitat de la Tì'ansfìgura-

ció del Senyor, elvell Calixt III fìnava amb el més absolut silenci al seu palau romà.

Havien prrrrt 3 anys, 3 mesos i 29 dies del seu vibrant i fructífer pontifìcat. És a dir,

el període de la primera gran brostada borgiana a Roma. Abans, però, en quedaven

molts, més de trenta, en què I'arbre dels Borja féu extraordinàries i profundes arrels a

redós dels ensenyaments i la santedat de vida del frare Vicent Ferrer, i a redós, també,

de la silent però fecunda Universitat de Lleida. Recordem, però, que sense les arrels

no hi hauria arbres.

Com vaig escriure eI 7994, "he de confessar la meva serena enveja per una prepa-

ració tan sólida com la d'Alfons de Borja".e Una preparació, una capacitat de sacrifìci

i una rectitud de consciència i de vida que clamo per al meu país, per a la societat i

I'Església del nou mil.lenni i, si se'm permet, per a I'actual Universitat de Lleida, el

lloc on es formà el de Canals, i el lloc, també, on, enmig d'un munt d'extraviaments i

pertorbacions, hi presta els seus humils serueis I'autor d'aquest escrit.

BibliografiaArrrseNr,J. B.:AlonsotleBorjaenLórida(1408-1423),des- Canals y los abt¡elos p¿¡tcrnos de Alejanclro Yl",Tþo-

pués Papa Calixto lll,Lleida,1924. logía en Valencia: rcíres ¡, ¡ç¡¡5. Buscanclo nueslros orígenes

Covpn¡ry,X.: "ElsBorja. 1994. Unabrcuintclpel'lació", cle cara alJuuro. Aaas de X siuposio de teología hístórka,

flþrs. Fulls de rccerca i pensanrcnt, 17 , 1994, pp. 1 45- I 52. València, 2000, pp' 59-7 1 .

Covr,¡r'ry, X.: "Llcida en la projccció intcrnacio¡ral dels Navrrtrno, M.: Alfonso de Borja, papa Calixto III, eu la pcts'

Borja", Diplonararí Bojd (f , València, 2002, pp.228- pectiua tle sus rclationes con Afonso cl Magúnino,Yalèn-242. cia,2005.

G¡v¡, R.: Los valencianos en el Esndio Gancml tle Léritla, Tuvvuut-t-ls t¡¡ SnNr'Elt¡, A. o¡: Notal.'ilr¿ teüryon¡,,¡

València,1950. lìoma.1890.NAVARRo, M.: "f)ocu¡ncntos inéditos sobrc el vaticilrio

de san Viccntc Ferrer a Alfonso de l3orja, la Torlc dc

g. Covr'¡¡w,X.:"ElsBorja. lgg4.Unableuirrterpcl'laciô",AJea.Fullsdereceraipansanrcnt,17,1994[pp. 1a5-

t521, p. M7 .

DOMÈNEC pONç (1330-1417) r EL COL.LEGTDE SANTA MARIA DE LLEIDAAlberto Velasco

La institucióDes del 1300, Lleida va posscir uns dels estudis gcnerals més importants d'Europa,

i durant molt de telnps, fou l'únic a tota Ia Corona d'Aragó. Com era normal cn laresta de ciutats europees amb institucions similars, al voltant d'aquest gran ccntre deconeixement i ciència s'organitzaren diversos col'legis majors quc nodrien d'alnrnnesles facultats. A Lleida, això es va generalitzar al segle xvr, tot i que per als segles medi-evals tenim el precedent delcol'legi de Santa Maria fundat cap a|1370 perbomènecPonç, aleshores precentor dc la Seu de Lleida. Cal dir que la casuística fundacionald'aquests centres respon, majoritàriarnent, â un mateix model en el qual sobresurt lavoluntat d'un bcnefactor particular amb grans recursos econòmics, normalrnent Llrleclesiàstic. Miqjançant deixes piadoses, els promotors cercaven benefìcis espiritualsgerantits amb el suport econòmic a estudiants tonsurats amb pocs rccursos. Atòs queâqllesta era la condició de molts dels que assistien a les aules dels estudis generals, vaesdevenir una pràctica habitual sol.licitar plaça err aquestcs institucions.

El col'legi lleidatà de Santa Maria per a clergues pobres fou, per ranr, salvanr eltemps i les distàncies, el primer dels col'legis universitaris hispans. Va ser fundat pocsanys després del de Sant Clirnent de Bolonya, qlre respongué a la iniciativa ¿c Cilde Albornoz (1364), i uns quinze anys abans del denominar dc pan

1t Ç6¡g5rr de Sala-marlca. Domènec Ponç (1330- 1477) va instituir cl col'legi. Era un personarge influenren el scu tcmps quc arribà a ser capellà de Pel'e el Cerimoniós, precentoi d" l^ S".,de Lleida i ardiaca de la catedral de Barcelona. Oritind de Benavarri, fou afavorit pcrpâpes com Innocenci VI, Urbà ! Climent VII i Benet XIII, el qual I'inclogué cnrreels seus farniliars. El motiu pel qual fundà el col'legi fou, segons les serrei pròpiesparaules, com recull Gaya, "el. dæeo de realizar el mejor negocio trocando los bienes terienospor los del Cielo y las cosas terrenales por los ualores eternos", cosa que s'adiu perfectamentamb les pràctiques pietoses que dèiem. Elcol'legiva romandre en funciònamenr fìnsmolt després de la seva creació. Lledifìci en el qual estava instal.lat, força sumptuóssegons es dedueix de les descripcions que ens han arribat, resultà molt castigat durantla guerra dels Segadors, el que suposà el seu anorreâment i I'inici de la decadència dela institució. Així, el 1730, anan del tancament de la universitat lleidatana, es traslladà

€t;1,il,s ltL <:c>NS()l-lt)¡\(ttó . I.,\ li,,\tx\ Iìl)Àl ñll llANr\ (st,(;t t,s \lll-\\l\',rlt¡rr ll - I'.rrr lll

[,rrric (ìars¡b:rll, llcxla,{tttttts trÍDXXI{ oli soblc ltrst:r, 122 x 1lì3, di¡rì;sit dcl Mtrsctr d'ArtJltrrrrcMorcr¡ clc Llcich. Ac¡rcsta rccrc¡ció cfc'ctu:rcla ¡rcl pirrtor (ì:rrs¿b¡ll scqrtint lcs irrcliceciolls clc

l'lrist¡ri:rclclrJoscp i-llrclorrt>s:r clrs lìì()stle un:ì irttcrc5strrt vistt piìrci:ìl clcl [t¡rri <lc ll Strd:i prcsididlr

pr.r lcs Íjrâdcs nra.jors c¡rrc lrìcrìa\¡r-n vcrs cl poì'tâl clcls Apt\st<>ls dc la sctr. Al pctr clc lcs csc¡lcs. rt

i'.rq,,"ir. tlc l'cspcctaclor, s'trbic¿r l¡ scu clcl ct>l lcgi dc Sarlta Maria tìrrrcl¡t pcl l)<>rtti'rtcc l)orlç, cclifìci

l;r co¡rstrr¡cciír dcl clull s'irlicii cl 1372.

Foto: ì\,lrrscrt tl Arr-frurttc Ñltxcrr <lc Llcich

a Ccrvcra. El col.lcgi va colttillLlar obcrt fìns al 1842, ll.tol.tlcllt cll qtlò fott anllcxit>trat

a la lJnivcrsitat de llarcclona i se'n liquiclà cl patlintoni.

Qtrant als scrrs orígcns, clltrc els prirncrs quc s'hi van rcfcrir prcclolllilìava la crc-

cnça quc f'ou itrstittrit cl 7376, tot ique conì bó s'cttcarrcgal'clì clc clctllostrar Cìaya i

lìitrs Sclla, cl col'lcgija ftrncionav^cl1372.1-lo corrobora trrìa butlla dc (ìr'cgoriXI

adrcçacla al bisbc dc Llcicla alnb data clc 18 clc fcbrcr, orì cs colìfiI'nrâ la scva cxistòtrcia

i cluc cstava dcclicat a Salltâ Maria -cl primcr cop cluc :ìparcix cslÌìclìtat stlta l'acl-

\ocaci¿) dc I'Assuntpta ós al scglc xvu. Al sctclnbl'c clc 137ó, Pottç, a Avitryó cstalìt,

atorfìâva cscriptura dc clotació al col'lcgi cl'ttn csplc\trctid cdifici âcâbat d'crigir vâlorat

cl-t lÌlés clc 2.500 florins d'Aragó. Al matcix doctuncnt sc'trs cotlfirlltâ qtlc, pritnigc\-

¡ialr-rcnt, s'ubicava cll Lllì llloclcst albcrg clc la plaça clc la Sucla, a la parròcltria clc Sant

Pcrc, c¡trc lravia cstat propictat clc tta Farrcra, tarubó dita Ríatnpa¡r. La dcfìrlia colll tlllacasa"atttiqtta, alta et perictilosa et da tcrra coopcrta et alias talis qrcc acl socíctalun ct Collcgitnrt

Itttittsntodi ntittus (otqrtta (.t tÍí!is polcr¡t re putari ". Tàtrtratcix, la t-uatcixa follt clls illforllìaqrlc, a part del nou cclifìci, l'írr-ric bó imr-noblc quc s'adscrivia a la institttció cra la

IX)\11:Nll:l'()N(.: (1.ì.1)-l.ll;) ll:l (:()l ll,(;l l)llS.\Nl.\\1.\lì1.'\l)1, Ill:ll).'\

clcnonrinacla îttrrc dcls Ool'lcgials -altrcs

cops csnìclìtaclâ colìr tot'rc dcl Ool'lcçi o t()rrcdal Oabistol-, crrrplaçacla a la partich clc Fontanct i c¡rrc hl'ia cstat ac'lcìuiricla pcl Ponç

pcr ulì prcrr clc l¡ì.(XX) sotrs jaclrrcsos. Altranrcnt, clcixava colrì ¿ì r'cnclcs anuals pcr al

col'lcgi2(X) llirrrcs jacìucscs i (r(X)florins cl'ol d'Araqír. L:r pccrinia proccclia clc ccnsals

quc cl l'undackrr rclria clc la l)acria dc Llcicla, clc lcs localitats libagorç¿ìlìcs clc Oalvcra,Alins, lcs l)aiils, (lastallcsâ, Novals i Scnirr, i dc l:r vil:r dc Fr¿rqa. El cl cas dc la darrcr:r,s'ha pogut docullrcntnl- tot cl procc<s cl'aclquisiciti clcl cclls¿rl pcl'part clc Portç, a nrós clc

clivcrscs clisptrtcs postcriors i la licltriclaci(r dcfinitiva cI 1497.

Poc clcsprós cl'ac'¡ucst:r clotació, cl 1379 Clinlcllt VII confìrrlrava la clonacií> al ct¡l-lcgi pcr part clc l)onç clc h cluarta pârt clcl clclnrc dcls fi'rrits dc la parr-irc¡rria clc llal¡-sucr; clos anys clcspr'ós lcia cl ulatcix anrb cl quart clccirìral clc lJcnavlrri, tot iqucanrb la condiciíl cl'aclrttctrc colrì a col'lcgials clos batxillcrs crì ¿rrts pcrcluc\ cstrrclicssirt

tcolor-riâ. El nratcix papa confirnrava cl 1393 lcs clonacious cfi'ctrradcs pcr l)onç finsalcsllorcs. llcllct XIII conccdí cl qtrart dccinral clc (ì>nstantí (Trrragon:r), krcalitaton l)onç pr>sscïa una tcrra cn quc\ cs cultiva\¡a blat iraïnr, ja ccclicla al col'lcgi antcli-onììcrìt. A nrós, cl 1372 pr>sscïa rur bcncfìci a I'csglósia clc la poblaciti talla{onina, al

qual rcrttrrtcià anrb la condici(r cl'aplical la nlcitat clc lcs scvcs rcnclcs al col'lcui, cosa

cluc vâ confirnlar cl papa (ìrcgoli XI. Cal apurìtar c¡uc la instittrci<i col'lcgial cncar¿ì

lcbia cls fruits cl'aqucstcs rcnclcs I'lgost dc 17(r I (Arxitr I Iistòric l)rovincial clc Llcida,rcg. l0(rl, f'. l(>2r- l(r4r). l)c urc<s a nrós, llcnct XIII, cl 3l clc nrar'ç clc 1395 i cl 9 clc

jrrny dc 1413, olclcnà dcs clc Tirltosa quc cs fcs complir la incolporaciír clcl qrrartdccinlal c1c llcrrarrarri, la clrral cosa confirnl¿ì cl 29 clcjrrliol d'aclrrcll rnatcix arìy ì)crc

Ollcr, oficial dc Thrragona.

Qu:rnt a I'cdifici qrrc acollí la illstitrrciír, scnrbla quc ocupava urì solar on lli llaviahagrrt dos albcrgs aclc¡rririts pcr l)ortç als plcvcrcs [)on'rc\ncc I)r¡asol i lìarnon Solanr>,

scgons la dc>cunrcntaci(l prrblicach pcr L[adonosa; altrcs fonts, colìcrctalìlcnt cl docu-n-ìcnt dc rcf'rrrnra i lct>rclcnacií> dcl col'lcgi clc 1407, clcnrostrcn cluc va fcr uu clispcndiclc (>(¡.(XX) sous clìtrc conìprar-los i cnclcrrocar'-k>s, una xifra c¡rrc d(>na trna idca clc

la rrragrritrrd clc l'crnprcsa. La constlrrcciír s'inicià cl 1372, conr clcnlr>stra urìa pctici(ldcl 7 clc sctcnlbrc cfèctuada a la Pacria pcrJr>au clc Pcrrltr, custr>di iproctrrador dclcol'lcgi, crr la clual sol'licitava pcrnrís pcr cxtrcrlrc nratcrirl c1c la pccllcrr clc lcs crcs clc

Sant Tonràs -x l¿ 71¡¡1x clc I'actual plaça clc lìicarcl Vinycs. Lr cr>rpolaciír llcidatana hiacccclí "pcr ço collr la obra ós bt>na c clc gran lronor dc la cirrtat", cl cluc cvoca la nraq-nifìcòncia clc la constr-rrccií1. Mós cndavalìt, colìcrctanrcnt cl l3iì3, cl q()vcrrì n"rur-li-

cipal contintrà bcncficiarìt lâ ilìstituci(l cxiurint-l:r cf inrpostos i cxaccirxls. És nroltpossiblc qrrc cl projcctc s'cnllcstís r'àpidaurcnt, âtòs quc cn un clocunrcnt clc 2l dcnovcnlbrc clc 13i13 sc'l clcscriu dc nrancra pcrfèctanrcnt cstnlcturâcla, cnunrcrarìt lcs

scvcs cstallccs. I Io pot corìfinl-rar inclircctanlcr-rt r.lrìa clada dc cap al 13tì(r-131ì7, qtrancn cl llibrc cl'obla dc la Scu cl'aclucsts arÌys cs rcqistra l'aclqrrisició a l)onròncc Ponç

-quc ós ccltrívocar-ncrìt iclcntificat pcr Akrnso anrb un piqrrcr- clc 2(X) tculcs pcr"cobrir alguna particlâ clc la clocl'acla", uratctial cluc potscr cl'a soblcr clc I'cclifìci quc

297296

TII

3.-. I

! i. .,r

298

Envps t-¡p. c:<)Nsc>t.lt>nc:l(> . LA BAIXA rìr)AT M¡ïANA (sn(;¡.ris xnr-x\)

Vrlun¡ ll l)¡rt lll

havia finançat. En aquest context, val la pena recordar que el 1387 Ponç consta com â

"operarius" de I'obra de la seu de Lleida.Amb relació a I'emplaçament del col'legi, els treballs de Gaya i Lladonosa I'han

deixat perfectament establert en el barri de la Suda, als peus de les denominades grades

majors, una escalinata que permetia I'accés a la Seu a través de la porta dels Apòstols.Els censos de 1429 precisen que s'emplaçava entre la plaça de la Suda, el carrer de les

esmentades grades i el denominatcarrer del Col'legi, prop de les cases de l'ardiaca rnajori delprecentor, i de l'hospitalde clergues pobres. Per fer-nos-en unâ idea, devia estar

ubicat pels volts d'on avui s'aixeca la porta del Lleó.Coneixem ben poca cosa sobre la distribució interna de I'edifici en època medi-

eval, llevat de la informació proporcionada pel document suara esmentat de 27 denovembre de 1383, segons el qual tenia capella, biblioteca, aula, dotze habitacions,celler, cuina i altres estances. Quant a la seva aparença externa, Lladonosa documentàa través d'un edicte de7622 que la façana era presidida per una escultura de la Marede Déu ubicada dins un nínxol i I'escut de la ciutat. D'altra banda, no en sabem res

del claustre esmentât per Lladonosa, delqual afirmà que presentava dos nivells i quees reformà poc abans de la guerra dels Segadors. La capella estava dedicada, molt plo-bablement, a la patrona del col'legi, tot i que algunes informacions tardanes remeterltambéal culteasantPonç.El promotorladotà e!1376 ambelsornamentslitúrgicspertinents, que incloi'en un oratori i un calze daurat, a més del seu missal personal,"bonurrt et pulchrum de grossa littera et de consuetudine Romanae Ecclessiae".

Els llibres suposaren un altre dels dispendis irnportants de Ponç, atès que el 1376

en regalà al col'legi una trentena -alguns

Gts copiar exprés- valorats en uns 2.000florins. En destacava la seva bíblia personal, que descriu com "Biblia,n nxeanl mag,xanl

et pulcram et completant cum interpretationibus suis de bona, grossa et legibilí littera". De l'in-terès de Ponç per aquest tipus d'objectes en resta testimoni en un protocol notarialpublicat fa pocs anys pel doctor Hernando, datat del gener de 1383, segons el qual clnostre protagonista fa donació al seu germà Llorenç, entre altres, d'una bíblia escritaen pergamí que li havia costat 52 florins d'or d'Aragó, una xifì'a força elevada que ensfa pensar que es tractava d'un manuscrit sumptuós. En aquella època el còdex era al

col'legi per comptes d'una altra bíblia -segurament

I'esmentada el1376- que Ponçtenia ara en el seu poder. Tànmateix, a I'inventari dels seus bóns aixccat entre el 18 iel 20 d'agost de 7477, sobre el qual més endavant tornarem, hi consten una trentenade volums de temàtica diversa, amb predomini dels de teologia i dret: destaquen unsDecretals, un Flos Sanctorum,les Històries Tïoianes,la Summa de Sant Ramon de Penya-fort, el Brito Super Vocabilis Biblie de William Briton, l'Ordo ludiciarius d'Egidio Fosca-rari, el Compendium Theologie de sant Tomàs d'Aquino, la Maryaríta Decreti et Decreta-

lium de Martinus Polonus, el Tiactatus nper missant siue speculum ecclesiae d'Hugues de

Saint-Cher, la Summa Collectionum de Joan de Gal'les, el Liber super ludum scaccorum

de Iacoppo de Cessolis, eI Repertorium Speculo ludiciale Guillelmi Durantí de BerenguerFredoli, un fragment de les Epßtoles de Pietro della Vigna, un volum relacionat amb

Jean de Blanot i un breviari segons el costum de Lleida, entre altres.

t)oMÈNE(: t,oNç ( t330-14t7) I EL col.Ln(;t t)E sAN'r^ MAlllA l)D LLEID^

Allxr¡o \t'l¡sco

SARN' DE LA SUDA

D'âCORO Alrre ÉL

c PSREA AVtÊ,NrrcOE tAeL

<r{gÞ:-E*,ALA,luæ1t

-{.,t-*+

{il.

\1

5"n^**.

\i!1

Plànol del barri de la Srrr/rr (cxtret dc Lladonosa, 1979: p. 12). Als pcus dc lcs gradcs Inajors s'ubicava cl

col.lcgi dc Santa Maria pcr a cle lgtrcs poblcs, bcn a prop de la plaça dc la Roqtrcta i dc la bassa dc la

Suda, no gaile lluny cl'on avtti hi ha la porta dcl Lleó.

A partir de la fundació del col.legi, I'interès del promotor se centrà en el mante-

nimenr de la seva estabilitat cconòmica miqjançant I'obtenció de càrrecs i benefìcis,

que calia afegir als que ja posseïä. No cal insistir en el fet que això li assegurava unelevadíssim nombre de rendes. La institució començà becant dotze clergues pobres

299

t\

[rIi

iI

ã"t.ì". îìity,,

E¡vps r>e coNsctLIt>¡c:tó . LA ITAIXA EI)AT MIIÂNA (snclris xur-xv)

que devien estudiar "sacra Ti:ologia, ac in juribus Canonico et Ciuili" a I'Estudi Gencral de

la ciutat. Quant a la seva organització, Ponç seguí el model dels estatuts del col'legi de

Sant Climent de Bolonya, fundat el 1364 pel cardenal Gil de Albornoz, iniciativa que

devia conèixer de primera mà i que volgué dur a tcrme a Llcida, una ciutat que, comla italiana, possei'a un estudi generalde prestigi. Amb la reforma delcol'legi impulsada

per Ponç el 7407, emperò, el nombre d'estudiants es va reduir a noll, dels quals set es

devien dedicar a I'estudi dels cànons, i els altres dos als de gramàtica, filosofia i lògica.

En principi, I'admissió i I'expulsió de col'legials correspotlia al prior, tot i que els

parrons de la institució tenien alguna potestat en aqucst tema. Sigui com vulgui, fìns a

la promulgació dels primers estatuts (1430), Domènec Ponç s'havia rcsclvat en vida el

dret d'elecció dels col'legials, del prior i de l'adrninistrador. En aquest sentit, posseïm

el testimoni d'una carta del30 dejuliol de 1382 tramesa pel rei Pere el Cerimoniós, de

qui Ponç era capellà, en què li demanava resposta a la sol'licitud que li havia efectuat

quant a I'acceptació del fill de I'argenter Consolí Blanch. Anys abans (1376) havia

sol'licitat el mateix per a un tal Gil de Navarra. Posteriorment,Joan I (1389) i MartíI'Humà (1401) van fer peticions similars.

El malbaratament de les rendes concedides per part dels administradors del col-legi portaren Domènec Ponç a reorganitzar la institució el 1407. En aquest sentit, els

documents parlen de 100.000 sous gastats pel procuradorJaume Miralles en els ante-

riors dotze anys. Entre altres coses, en la reforma Ponç disposà que en determinatsespectes, com la vestimenta, s'havien de seguir les directrius marcades pel col'legibolonyès. Al cap d'uns anys, es reafìrmava en allò que havia disposat el 1407, i en undocument datat a Peníscola el27 de març de 7472, quanja tcnia vuitanta-dos anys,

el papa Benet XIII ho va confirmar. Es posà un èmfasi especial a determinar a quiperrocava escollir els col'legials: un al Capítol lleidatà; un altre a la Paeria; el tercer als

jurats i prohoms de Constantí (Tàrragona); el quart als paers i prohorns d'Almenar, i

els cincs restants havien de ser, si era possible, membres de la nissaga del fundador, i

si no, de Benavarri o d'altres indrets del comtat de Ribagorça. D'aquests, un havia de

ser escollit per Berenguer de Lasquarra -de Lasquarri-, cânonge de Lleida i nebot

de Ponç -el parentiu consta a I'inventari dels béns d'aquest-, i un altre per Martí de

Boix, que també ostentava una canongia a la seu lleidatana. Els altres tres els havien

de triar Tämarit Ponç, Guillem Ponç iAntoni Salvador, nebots i hereus seus. En morirels canonges esmentats, el dret d'elecció havia de passar a Tämarit Ponç i cls seus suc-

cessors. Tot i això el venerable Ponç es reselvava el dret d'admissió, rebuig i expulsiómentre visqués, però un cop traspassés, els drets passarien al prior i estudiants del

col'legi; també manifestà la voluntat que es mantingués l'elecció de dos clergues de

la seva família, estudiants de gramàtica, lògica i filosofia; pel que fa al càrrec de prior,ordenà que es renovés cada dos anys, i arnb relació a la bibliotcca, que cada any s'efec-

tués un inventari de llibres.A més d'aquestes reformcs n'hi va haver altres. El 1430, ja mort el fundador, el

cardenal Pedro de Fox en vâ promoure una altra i atorgà la facultat per dur-la a termea Domènec Ram, bisbe de Lleida. La reorganització es va fer en vista dels mals usos i

l)oNt[NE(: PON(: ( t330- t.l t7) I Iìt. (:Ot-.t_E(;l I)l] S^NT M^tìt^ I)E LLIìtD

Albcrto Vcl¡sco

dels dcsordres que regicn la vida al col'lcgi, com cl mateix Ram cspecifìca al prcàmbuldc lcs constitucions o cstatuts quc es derivarcn del procés. Com calia esperâr, s'impo-saven càstigs a qr-ri irrcornplís les rtormes dictacles, inclocnt-hi I'excomunió o la pena

de farn. Encara hi hagr.ré rnés reformes, corn la de 1455, que va coincidir amb el tempscn què el valcncià Alfons dc Borja ocllpava la càtcdra dc sant Pcrc. I-lara Calixt III haviapâssat bona part cle la scva vida a Llcida, per la qual cosa scgurament fou testimonidirecte cle la manca cle clisciplina impcrant entre cls alumnes del col'legi. A finals de1455, la Paeria envià un missatgcr a Rolna, Gabriel Beralda, per aconseguir indulgèn-cies per a la relíquia dcl Sant Drap

-cr"rstodiada a la catcdral-, pcl'a I'Estudi Gcncral

de Lleida i per a I'hospital dc Santa Maria. Tànmateix, s'aprofità cl viatgc pcr rcalitzargcstions sobre la reforma del col'legi, que s'havia âprovat al mcs de fcbrer. El Papa

encarregà al vicari del bisbe, a clos canonges i a dos doctors o ciutadans que havien de

ser nomenats per la Paeria, qtre visitessin i reformessin la institució, i en nomenessinun nol¡ administrador.

Com hem comcntat, I'cdifici fct erigir pcr Ponç qucdà molt malmès durant la

guerra dels Segadors (1ó40-1652), però no conservem cap document explícit qlle ensparli del seLl anorrearrìent. En aquest sentit, són força contradictòries les informacionsque aportà Lladonosa er-r els diferents treballs on s'ocupà del tema. El quc sí sabem delcert és que després d'aquclla guerra cls estudiants es van havcr de traslladar a un altrcalbcrg propietat del col'lcgi, segons deduïm dels textos de reformes cle la institucióqtre irnpulsaren els bisbes Miguel de Escartín (1664) iJerónimo de Molina (1686),sobretot del segon. El primer decrctava que fins qlle no es reedifìqués l'edifici, les

despcses rclativcs alvestuari aniricn a càrrec dcls col'legials. En carlvi, algunes dc les

disposicions dcl bisbc Molina, com quc cncal'a no s'havia rcedificat cl casal fet bastirper Domènec Ponç i per això els estudiants residien en un altre lloc, corn bé apllntàDelgado, tenien com a objectiu principal la reconstrucció, projecte que s'havia cle durâ terme respectant la forma antiga i d'acord amb uns plànols que es conselvaven a

I'arxiu del col'lcgi. Són clares, per tant, les intencions dcl prelat llcidatà, que preteniarctornar a la construcció, en la mcsura dcl que fos possiblc, la scva csplendor arqui-tcctònica primigènia.

Igualment, el bisbe Molina deixava establert que calia reparar mínimament la seu

provisional dc la institució per poder vendre-la i dcstinar cls diners obtinguts a l'ad-quisició dc ccnsals. Pròviamcnt, sembla quc ja s'havia fct alguna intcrvcnció d'aqucsttipus, si tcnim cn comptc un document dcl 10 dcjuny dc 1684 on els mcstres dc cases

Antoni Bernia iJeroni Caixó, oriùinds del regne de França, signaven àpoca arnbJosepHuguet, procurador del col'legi, per unes obres realitzades al sisterna cl'irrigació dela torre dcls Col'legials, a més d'altres d'cfectr.rades al casal (Arxiu Històric Provincialde Lleida, reg. 300, f. 740r-141v; devem el document a l'amabilitat dcl doctor IsidrePuig). Linstrument no especifica en cap nÌoment si I'edifici que es reparava era el pri-lrritin o el provisiorral, però deduïrn qlle erâ aquest darrer. Es va interyerrir a la façana,

on s'efectuaren dos arcs del portal i tres finestres en un pany de mur de la part baixaque s'havien refet completament.

301

Ggvps na corusour>Rcró . LA liAtxA EDAT MIïAN^ (sE(ìLEs xu¡-xt!)

El projecte de reconstrucció de la seu principal ideat pel bisbe Molina no es va durâ terme, i si encara quedava dempeus alguna estructurâ de l'edifìci erigit per Ponç,segurament s'arrassà coincidint amb la fortificació del turó després de la guerra deSuccessió (1700-1714). Per tant, tot indica que els estudiants van conrinuar resi-dint a l'edifìci que des de la guerra dels Segadors funcionava provisionalment, unaconstrucció que també s'anorrearia com a conseqtiència de l'entrada de les tropesdc Felip V a la ciutat. Lenderroc va coincidir amb operacions anàlogues efectuadesal col'legi nou -el de la Concepció- i cn cases cmplaçades des del Crucifix delDcgà fins al portal de l'Estudi. Però aquest fet no es va produir el 1777, com apunraLladonosa

-quc pensava que I'edifìci que es tirava a terrâ era el primitiu-, sinó uns

anys abans.

En aquest scntit, documentació inèdita prova que, reahnent, I'enderroc d'aqucstasegona seu de la institució es produí el 1708 per ordre del comte de Louvigny. Enconcret, és una àpoca del5 d'octubre de 176l onJoan Pallarès, doctor en dret,JosepPocurull, cerer i sllcrer, i Narcís Clariana, assaonador, habitants de Lleida, afirmavenque el col'legi, en aquella època traslladat a Cervera, era ubicat a la parròquia de SantAndreu, al carrer ânomenât de les Monges Bernardes, dites de Sant Hilari. Era:

Una cassa nuy capós en Ia quc uiuian el dkho prio4 ),dtferentes collegiales cada qual en n tlepartanrctilo ¡r ¡ç¡,o¿nhabitocion para ellos, sus criados y dennsJanúlia, con sils ojcinas ncccssarias para tlicho ollegio en cl qrc lnuiatanúién sus departanrcutos para r$torio, librcría, tapilln ), theatro eil que sc tenian conclussiones, tle la qual cossa

se hallan los restantes bien cercíonados por lnuer eslado cn ella varias veccs ), el dicho tloctor Pallarcs por havcr

cstudiado en ella, arya cassa existió hasta el año de ntil sctecientos y ocho en el quc la nnndó tlcniba4 coil otras

nuchas cl condc Luuigttis.

Els testimonis van valorar el casal en més de 3.000 lliures. Un segon document,datat el 8 d'octubre del mateix any, s'expressa en idèntics termes, amb altres testimo-nis que igualment donen fe de les característiques generals de la construcció. Afe-geixen que hi havia cuina, a més d'un corral bastant gran a tocar dc I'edifici (ArxiuHistòric Provincial de Lleida, reg. 1061, f.177r-779v; novement, la referència ens l'hafacilitada eldoctor Isidre Puig).

Per la ubicació que es dóna, al carrer de les monges de Sant Hilari, queda clar quel'edifìci que descrivien els testimonis no erâ el que havia fet erigir el fundador Ponç.El carrer, que segons Lladonosa era el que pujava a la Cancelleria, prenia cl nom dcles esmentades monges, que durant la guerra dels Segadors s'instal'laren a l'edifici delcol'legi nou o de la Concepció, fundat a mitjan scgle xvr pel bisbe Miquel Despuig, iun cop acabat el conflicte ja no I'abandonaren.

En resum, de tot plegat es dedueix que la seu provisional del col.legi de I'As-sumpta després de la guerra dels Segadors s'ubicava prop del col.legi noll, a la zonaque poc després es convertiria en la denominada "llengua de serp". Sigui com vulgui,la distància que el devia separar del solar on s'aixecava la imponent construcció pro-moguda per Domènec Ponç no era ni de cent metres, atès que aquesta es trobava,com ja hem vist, en la zona de la Roquetâ, poc més o menys on avui s'aixeca la portadel Lleó.

lrovÈNu<: p<>Nq: (1330-r.r r7) r EL (:oL.LE(;t t)E s^NT^ ñt^nt^ t)E LLIìn)^

303302 Âllxrto V<.1¡scrr

Domènec Ponç: trajectòria vitalDeixant cle banda el col'legi, el llarg i intens periple vital de Domènec Ponç moriva

que sigui del tot necessari trâçar un breu perfil biogràfic del personatgc pcr, així,poder escatir els motius que el portaren a la fundació dc la institució. Sabcm quc erânatural de Benavarri, dada que és confirmada gràcies a diversos docnmcnts, com unabutlla de 29 de gener dc 1.352 que també ens dóna la seva data de naixement, el 1330.De la scva formació acadèmica, elpoc que sabem ho deduim per referèncics indirec-tes. El 1359 se'l denomina "insacra pagina studens", firentre que el 1364 sc'n diu qucera"itx iure canoníco prouecto". No consta, pcr tarìt, que assolís cap grâu acadòrnic, pcròté coneixemcnts de teologia i dret canònic, qticstió quc rcbla la temàtica dels llibreslocalitzats a casa scva el 1,417 en aixecar-se l'inventari de béns pel seu traspàs.

Del que sí que tenim més informació és del scu cursus honomnr pcl quc fa a matèriabeneficial. El1352 se li reseryà un benefici a Lleida i, al setcmbrc, un cânonicat i unaprebenda que vâcaven a l'csglésia clc Cagliari. El 1356 permutà càrrecs idèntics quepossci'a a I'església dc Torres, a Sardenya, per un bencfìci a SantJaume de Barcelona,mentre que al cap de dos anys feia el mateix arnb els de Cagliari, que bescanviavapels que posseiã Bernardo Pedrosi a la catedral d'Osca. És l'any scgüent quc Pcrc clCerimoniós el nomena capellà seu i sol'licita per a cll una dignitat a la scu d'Osca;tanmateix en aqllcsta època, segons Beltrán de Hercdia, va havcr d'anar a la círria avi-nyonesa pcr fer valcr els seus drcts al vicariat de Sant Tomàs de València. Vers el 1361s'encaminà dc nou a la cúria, on exercia de procurador de Guillern, bisbe electe dcBarcelona, mentre que al cap d'un arry, el dc Lleida li mostrava la scva confiança pcrsatisfer al Papa i al camarlenc el seruci comír promès en la scva consagració. Aqucstmateix any, tornâ a aparèixer com a cânongc de I'csglésia sarcla de Torrcs i, a lnés,consta co¡r a sagristà dc la catedral d'Osca, la qual cosa demostra qlle la petició delCcrimoniós es complí.

El 1364 el papa Urbà V li conccdí un canonicat, unâ prcbenda i la prccentoriade Lleida, etr substitució del celebèrrim Pere de Luna, i això l'obligaria a abando-nar la cúria. Serà a pertir d'alcshorcs que comcnçarà a organitzar la funclació delcol'legi. D'altra banda, l'any anterior, ja cs devia havcr crrllestit la primcra dc lcsseves empreses artístiques, la capella que havia fet erigir a l'església dc Sant Miquelde Benavarri. Estava relacionada arnb la fundació d'una capellania dc Santa Maria,i en aquella època es parla de I'absència del capcllà adscrit al bcnefici. La qüestió liocasionà diversos problemcs, que resolgué el 1370 amb l'obterrció d'una butlla demans dcl papa Grcgori XI. Tot i que s'ha dit que no se'l torna a documentar a Avinyófìns el 7372, cal sllposar que el 1370 ja hi devia residir un alrrc cop, ja que el bisbcd'Urgell el nomenà procurador sell en aquclla ciutat. Dcvia cfcctuar tasqucs similarsper al bisbe de Girona, atès que un document inèdit de l'Arxiu Diocesà de Girona,datat del 17 d'agost de 1373, parla d'un pâgemenr "de gràcia" de 50 florins que li feiael prelat. La procura devia ser una de les ocupacions principals de Ponç a la cúria,atès qlre e|1374 també consta com â procurador d'Arnau Ferrer, cl 1375 de Guillemde Fonts i el 1380 de I'arquebisbe dc Tàrragona. Tànmateix, tal com afìrmà Beltrán

€rvps pe c;oNsoLltxc:ló . LA BAIXA EDAT MTI.¡ANA (sc(;Lrs xu¡-xv)

de Heredia, cal pensar que els seus llargs sojorns a Avinyó troben raó de ser en lagestió dirccta dc la possessió dels seus beneficis, sensc intermcdiaris, atesos els gransingressos que li proporcionaven i que, entre altres coses, li permetien tirar endavantempreses com la del col'legi lleidatà. Això es corrobora arnb els diferents biennisque se li van concedir per rebre íntegramerlt els fruits dels esmentats benefìcis. Nopot descartar-se, igualment, que Ponç cerqués prosperâr i fer carrera dins I'estamcnteclesiàstic.

A part, alguns personatges Ii encarregaren tasques relacionades amb la diplomàcia.En aquest sentit, el 7 de desembre de 1380, el bisbe gironí confiava de nou en ellperquè el mantingués informat sobre les intencions de Joan, comte d'Empúries, quepretenia erigir un bisbat dins els seus dominis. Lògicament, això afectava els interessosdel futur reiJoan I, encara duc de Girona, que també li sol'licitava informació sobreI'assumpte. Ambdós pretenien que Ponç consultés a Climent VII sobre la qüestió. Laprova que estava ben relacionat és un document d'abril de 1383 en què consta coma nunci apostòlic a Sardenya, on es desplaçà "pt'o magnis et arduis ef Romanae ecclesíae

negotiis" per tal d'assegurar l'obediència de l'illa a Climent MI, en el marc del Cismad'Occident. Aljuliol del mateix any se li concedí un canonicat i una prebenda vacantsa Barcelona, mentre que al novembre encara consta, una altra volta, corn a canonge iprecentor de la Seu de Lleida. De més a més, com a prerni als seus bons serveis, Cli-ment VII el nomenà el 1386 capellà d'honor. I entre 1390 i 1391 el Papa li atorgà unaltre canonicat i una prebenda a Mallorca.

En aquell temps encara romania a la cúrria, tot i que se li concediren diversos tri-ennis

-1387,1390 i 1393- que li van pernìetre percebre els fruits dels seus bene-

fìcis. Relacionât amb això, el 1392 Climent VII I'afavorí nomenant-lo facultatiu pcrresoldre conflictes relacionats amb la possessió benefìcial a la Corona d'Aragó, la qualcosa també li devia proporcionar notables ingressos. Loctubre de 1398, encara en elcontext del cisma, Domènec Ponç és I'elegit per fer arribar a Benet XIII un ajut de1.000 florins d'Aragó que el capítol de la catedral de Barcelone atorgava al pontífex, enaquells moments asseqjat al seu palau d'Avinyó.

Comja va remarcar Beltrán de Heredia, els darrers anys dc la vida de Ponç "estuuie-

rott amargados, aparte de la ingratud de sus.fauorccidos, por las reclamaciones contra aþunas de las

dotacíones del colegio, por los pleítos y disminuciótr cotrsiguíente de ingresos" . Sigui com vulgui,la seva canongia a Barcelona li va permetre accedir a un dels càrrecs més importantsvinculats a la catedral, si no el que més, I'ardiaconat. Malgrat el que s'ha dit i rcpetitmoltes vegades, Ponç fou promogut a aquesta dignitat entre 1393-1401. Precisament,un document de 20 de juliol de 1401 publicat per Rubió i Lluch sembla que és elprimer cop que apareix ostentânt el càrrec. Com que ja era un home gran, la salutjano I'acompanyava, i ho prova el fet que Benet XIII el dispensés el 1410 de l'assistèn-cia al cor barceloní. La seva mort va tenir lloc al cap de pocs anys, el 1417. DomènecPonç degué traspassar pocs dies abans del 18 d'agost, data en què s'inicia l'inventaridels seus béns (Arxiu Capitular de Barcelona, Gabriel Canyelles, carpeta de la bossa

2 d'inventaris). IJencant es va fer els dies 19,20 i 23, tot i que més endavant -fìns

al

t)oMÈNE(: t,()N(: ( t330- u17) I EL c()L.LE(;t l)E sANT^ M^tìt^ tx LLtìlt)A

Âllx¡r¡ Vcl¡sco

305

29 de maig de l'any següent- encarâ sc'n docurnenten vendes (Arxiu Capitular deBarcelona, Gabriel canyelles, carpeta de la bossa 1 d'invcnraris). El 24 dà maig de1418, tanmateix, el llibreter barceloní Guillem sa Coma va rebre dels marmesiorstestamentaris dc Ponç la quantitat de 8 sous per diversos llibres relacionats amb l,es-mentada marmcssoria.

Tànt I'inventari com I'encant havien estat esmentats dc passada perJ. M. Madurcllen un treball de I'any 7974, però la notícia ha passat complàtamerrid.irp.r..buda alsinvestigadors quc s'han ocupat del nostre protagonista. Átès I'espai de què disposem,en dcixem per a una altra ocasió I'cstudi i la publicació, però

"i q.r. sí que farem és

remarcâr alguns aspectes que considerem il'lustratius per diferents motius. Es tractade dos documents especialment interessants per conèixer I'elevat poder adquisitiude Ponç' atès quc al setr alberg, entre altres coses, consten unâ trentena de llibies, unnotable conjunt de roba i teixits, a més de diversos moblcs. Així mateix, posscia unbon grapat dc rclíquies_ dins una capscta pintada: "un troçet de pedra que segons I titolde paper es de loco salutationis angelice", "un altra pedieta qli ,.9o16 lo titol es deloco nativitate bcatiJohannis Baptiste", "I poc de peára quiregorrslo titoles de petravestigii pedis chrisri", "I poc dc pedreta qui segons lo titol ., d" p".r"pe do*i.ri inBetlem", "I poc de pedra e scgons lo titol es de sãpulcro beate virginis lVlaric,,. A més,di¡rsuna altra capseta hi havia relíquies "cte tapidi columne in quabhristusfitit ligatus et

fagellans", 'de lapide posito ad hostiuttt monumentis", "de lacte beite virginis Atiarie,,,-,,algu-nas pedretas de Nazaret", "algunas pedretas de monti calvario",-,,algunas pedrJtasde sepulcro beate Caterine", "âlgunas pedretas de persepe Ihesucristi'f ,,un pedassetgloch ab un pinyol a manera de pinyol de oliva e algunas pedretas e troccts åe fust","I trocet de lauto e es de porta aurca", "I trosset de fust qussegons Io titol es de tabulain qua dominus Ihesuchristus comedit".

A propòsit de I'anàlisi cle I'encant dels béns de Ponç, ens permerem un excursperquè segons el document un tal Bcrnat Martorell comprà divðrsos objectes, de quino s'especifìca la professió, a diferència d'arrres p".ronrtg", que tambã adquireixengbjectes, malgrat que tó un nom i cognom força comunr, .nr'p."gllntem si es tractadel celebèrrirn pintor barceloní (doc.1427-1452).Elprimer

"r-"nt documental quetenim d'aqucst personatge és de 1427, en el contracte d'un retaule, la qual cosa haportat â st¡posar que devia néixer trenta o trcnta-cinc anys abans. A més, þer les rcfe-rències conseruades, Gudiol iAlcolea van deduir que cl seu primer matrimoni dcviaser cap al 1420-1425 i el segon cap a 1,430. per ranr, la dada que destaquem s,em-marca perfcctament en la cronologia esmentada. A I'encant, ,oui.rt Bernat Martorelladquireix objectes en representació de mossèn Berenguer dc Lasquarra, canonge deLleida i nebot de Ponç, que ja apareix esmentat en el document de reorgarritza.å delcol'legi el 1407. Aquesta presència podria ser un indicador de les relaciJns posteriorsdel pintor Bernat Martorell amb les terres de Lleida. Hipotèticamenr, es creLl que esva formar al taller de Ramon de Mur, que s'ubicava a Tlrrega el l412,amb I'aiegitóque més endavant Martorell treballaria a Vinaixa, la Pobla de Cérvoles, Menàrguinsi Lleida ciutar.

Cen¡ps t>¡ coNsot-lttrtc:ló . LA llAlx EDAT MIïANA (stì(;L¡isxlll-xv)

Domènec Ponç: promotor artísticRcprenent cl fi1, la trajectòria vital que hem traçat de Dornènec Ponç cra coneguda

gràcies a les investigacions dc diversos cspecialistes que, ja d'anttrvi, van voler vcure

cn ell una de les figures més rellevants dcl panorama eclesiàstic -i a voltes del polí-

tic- de la Catalunya de l'època. Emperò, d'un temps ençà calia presentar aplegades

noves dades quc havien anat âpareixent als axius i quc romanicn esparscs en diverses

publicacions, la qual cosa, â més de permetre esbossar rnillor la figura dcl personatgc,

ens descobreix una faceta de la seva personalitat fìns ara tnai retnarcada, la de pro-

motor aftístic. Pel que sabem, el primer dels seus projectes en aqllest àmbit fou la

construcció d'una capella dedicada a Santa Maria a l'antiga csglésia de Sant Miquel de

Benavarri, d'on era natural. El temple s'ubicava al solar de l'actual temple parroquial,

aixecat a principis del segle xx. Com ja hcm vist, rnolt probablcmeut, I'obra ja cstava

enllestida el1363. A part dels problemes relacionats amb les absències dels titulars

del be¡efìci, sabem pocâ cosa mós de la fundació. En aqucst sentit, desconeixem si

la capella erigida per Ponç és la de I'Anunciació que s'esmenta en una visita pastoral

de 7445, tot i que és plausible, atès que hi havia un benefici de Domènec Tì"uc amb

una renda de 220 sous, seixanta dels quals se satisfeien al col'legi lleidatà de Santa

Maria. Gràcies a una altra visita, en aquest cas cle 1597, sabem que l'altar el presidia

un retaule de fusta, sense daurar, al mig del qual hi havia pintada la Mare de Dóu amb

toca i mantell; si era aquesta la capella erigida per Pons, podem deduir que potser el

va sufì'agar ell.El segon projecte fomentat per Ponç és el del col'lcgi de Santa Maria de Lleida, del

qualja ens hem ocupar més amunt. No cal dir que artísticament fou el seu projecte

més ambiciós, ja que suposà la construcció d'un imponent edifici qlle, seguramcnt,

es convertí en un dels palaus més reeixits de la ciutat en aquells anys. A part de l'obra

arquitectònica, Ponç invertí unâ gran quantitat dc diners en la dotació de la biblioteca,

en la qual hi havia algun volum d'ús personal.

Tot i els llargs sojorns a la cúria avinyonesa i l'establiment defìnitiu a Barcelona,

Ponç no s'oblidà de la catedral lleidatana, de la qual havia estat precentor. Així, el

1,404 va rebre llicència del Capítol per aixecar una capella i un altar al mur dels peus

de l'església, davanr dcl portal occidental de I'epístola. IJestranya ubicació demos-

tra que a la catedral no abundaven els espais disponibles per establir fundacions

d'aquesr tipus. Tot i això, la lògica s'imposà i poc després es decidí traslladar la

fundació a I'akar de I'Expectació de la Verge, a la capella del Corpus Christi, amb

què s'evitava que el portal esmentat quedés tancat. Al nou espai que se li concedia

ja hi havia un retaule antic presidit per la imatge de la Mare de Déu, que Ponç es

comprometé a renovar completament. Cal assenyalar que la ftrndació corresponia

a I'establimenr que Domènec Ponç havia fet d'un benefìci dedicat als sants Ponç i

Benet, representats en el nou retaule a banda i banda de la Mare de Déu de I'Espe-

rança. Hi va haver entrebancs, però. Així, coincidint amb la reforma que Ponç va

dur e rerme al col.legi el7407, aprofità per informar que li havia estat impossible

materialitzar-la a causa de la pèssima gestió econòmica dels administradors del col-

l)OM¡:Nl:(: l,()N(; ( 133{,- l{17) I EL (:OL.Lt:(;l l)D S^NT^ ¡!l^l{l^ l)li LLI:Il)A

307306 Âltrcrto \t'hsco

legi, cn concrct de Jaurne Miralles, que cra qui posseïa cl benefici. Ponç, quc veiacom les persones cn qui havia confiat no li corrcsponien lcs gràcics conccdidcs, vaordcnar la construcció immincnt dc la capella, pcr a la qual s'havien de destinar200 florins d'or. Si la quantitat era insuficient, el mateix Miralles havia d'aportar elsdiners que fessin falta.

Lobra promoguda per Domèncc Ponç que s'ha conscruat en més bones condicionsés I'antic hospital de Benavar¡'i. Sorprenentment, ós la més desconeguda de totes. Nopassa el mateix amb el retaule que ernbellia la capella de la irrstitució bcnèfica, sortosa-tnent eltcara avui conselat, que ha rebut una ccrta atcnció dels cspecialistcs. Empcrò lahistoriografìa no ha establert cap vinclc cntre âquest retaulc i el personatge, cosa que síque fem nosaltres sobre la base de la presència de la seva heràldica en els tres comparti-mcnts prirrcipals del retaule, quc tarnbé localitzem err diferents indrcts dcl casalot.

La documentació coneguda no ens diu res dc manera explícita sobre els orígens deI'hospital, per la qual cosa deduïm que fou una ft¡ndació que Ponç dcvia cstablir cnles seves darreres voluntats, pels volts de 1477, data de la seva mort. Si hagués estatuna institució creada en vida del personatge n'apareixeria algun csment, scgurament,entre la nombrosa documentació de caire econòmic rclativa als seus benefìcis o al col-legi. A més, la datació que cal deduir per al retaule segons I'estil, ens situa en el mateixperíode. Partint d'aquí, pren sentit una dada que obtenim d'un qücstionari il'lustratdel segle xvrtr: "(. ..) Y en 14j0 erigio en esta Wlla, y se co,xserua fodauía un Hospital parapobres enferntos de la Villa y Forasteros, D. Domirgo Pons natural de ella y Canonigo de Leridaque tíeneYglesia y Fabrica muy solida (...)" (Archivo Histórico Provincial dc Huesca,secció bardaxí, 11/6).Tot i que podria ser equívoca

-Ponç traspassà el7477-,la data

dc 1430 esdevó força il'lustrativa, ja que indica seglrraffrcnt que la institució no es

fundà en vida del personatge.D'altra banda, el pare Joaquín Tiaggia, el 1788, descriu l'hospital en âquests

termes:I-lai en Benabarre un hospitalfunctacíón de Don Doniugo Potts ctryas arnns son un puente tle oro en cantpo rojo

de estnjgum (un puentc), según eslá multiplicado en el ahar nnyor aún nuís cn Ia puerta dc la iglesia, sólo tiene

tres ojos. La iglcsia cs de la aduocadón de Sanla Elena qrc está a la dcrecha de su hijo Constantiuo, bien que éste

sin la aureola. Es pintura del tíenpo dcl jndado6 bostante Lurcna. En el mismo rctablo, al lado tlel Euangelio esttí

pintado San Attón con báailo abacial i dnco soilíjas en cada nnno i st distintiuo es Ia canpanilla pero le Jalta el

lcchón. Su hóbito es cuapulario sobre la túnica qrc le cae hasw la rodilla co,t capa i una cnpilla no nui graudc. Alotro lado cstó SanJuan Baulista uestido de picles. Ilai un retrato dc arcrpo eiltero delfundador cott esta inscrip-

ción "D. D. Donúnicus Potts canoniats et precentor lletdensís, Arehi¡liaconus Barchinotrc, qui pauperilsus sua

díslribuøts, Bcruabe progranatka studíum llctdac collcgiuttt et aptoudntibushot lrcspitalcJtnrlauit: quí litteisconfectus et uirruk clarus obdoruiuit itt Donúno. Obiít nnno 1332 (ucl 1362)" (Madrid, Bibliotcca dc la Rcal

Acadcmia dc la Historia, 9/5226; hi ha u¡r tcxt gaircbé idòntic, copiat dc Î'aggia, a I'Arxir¡ Capinrlarde Llcida, caixa 13ó, carpeta 1.6).

El text, a part de I'acurada descripció del retaule, introdueix algun detall intcrcssant,com per exemple l'existència d'aquest retrât dcl fundado¡ malauradamcnt desapa-regut, que cal pensar que fou executât en època moderna. La llunyania cronològicarespecte al temps clel fundador explicaria, així, el lapsus calanri quant al se u òbit.

Ct,ril,slrt,(:()NS()t.ll).\(:t().t.\lì.'\lñ\[l).\l \1lll.'\N.\r\t (itt\\ttl-\\

ìos

| !¡t1tit,l r/r'.Srl/rt¡r l:lttn (,,> Surtt.lo:ttr) tlt'I Jcn:rr':¡r'r'i. Àt¡ttcstl ilrstitrrciti [tt'¡ ti'f ìt l¡ ós tttt¡clc lcs lìrrrrl¡ciorrs tlc Ilrrtç tttí's tlcstottcqtttlcs.t()t i tr'¡('tiìr'-sc clc l:r tltós ltt'tt to¡tst'lr':tcllt.Scqrtt:ttttcttt. c:ìl ('crc¡r' cls sctts ot ígt'tts tttt t-o¡r

nrort cl l)ronr()tor'. ós l clir :r l)¡rtir' <lcl II I7.

[ìls rlos ¡rrirtrcrs pisos r'otrscrvcrì cstrtl(ttlrcsoliqirrals. lììcntrc c¡rtc t'l ttrtct lrl cstltt:tfcgitcrr tletrt rcc'cnt. lÌrl l;r irrl¡tgc potlcttt ltpi cci:tt'

cl polt:rl rl'¡ct'i's :t l:t c:rpclll. [:rr lcs scr¡iïclrts

inntqcs lri vcicrrt rrrós tlctllls cl':t<lttcst lrttspit:rl.

Iìrto: l. l)trrq

I\trtt d'¿tt('s t lt al¡cll¿ dt I'ltosltrtal lc llat¿t,ati.rlt,r'r'll;trl.r. ( r) fì)r rì):ì (l ;rr( .rIl¡r)tirt (lll( s( gil( i\unr cstlnctur':ì bclr ll:rbitr¡;rl :rls scqlcs clcl gòtic

¡¡lb rrn:r nìotllrrr:ì r¡trc l:r pcllìl:r cxtclir¡r'rncnt i

¡rrr[r I'lrcr'ìlrlicu rlcl plorrrotor. I)orrrì'rtcc lbnç.r lr cl¡tr.Iìrr,r: .\ \'i l.r',rr

I

i¡',

a;;'

l)ort¿ l¿ttr¿l ,fu I'ltospit,tl lt llctuturri. z\ <lifi'r'òrrcia <lt

l'¡ltlc |ort:rl tlc l'ctlifìci. ('n ¡(lucst cus s'ln o¡rtut

l)cr ur)t cstì u('tur:ì cn lìrnlle <l':r'r'<lt' rttiq p1¡¡¡¡.

irÌtt:tlrttcnt rlovr:ll:rrll. lìcrl visiblc. cs l)()t rl)rcci¡r'i'lrcr'ìklic¡ rlc I)ornòrrct llrnç.lì,ttr: ¡\. \t l.rsro

I:rr trn clcls l¡tcr'¡ls tlc l'lros¡ritlrl loc:tlitzc¡n trn{ìncstr':rl cl'i'¡roc:t qirticl :ulrb l'llcrìlclic:r rlcl

l)i ()nì()t()r' r¡uc cÌ cot ortlt- (luc l)crn)ct (-()r)st:rl

t¡ttc tl:cqott nivcll tlc I'crlifìci. cl t¡rrc sc sittr:r

¡rcr sobrc tlc l:r cepclle. c()r'rscr'\'¡ lron:r ¡r:r't clc

I'cstrrrctru ¡ o¡ iqirr:ì1.

lìrto; r\. \'r'l.r.co

30(.)

La cl:ru clc volta c¡ttc loc:tlitzcrlla l'rbsis clc llt c:tpell:r rtttlstntl:r rcprcst'tttltctti tlcls sltrtts

.f o:rrr ll:rptista i Arttotti ;tb¡t.scl)xrrts pcr [Ìrìiì nìcÌìe (lc ctcttIlortlt'li::rtl:r. A(llt( \ts sltlt\t¡nìl)ó el)¡r'ci\('rì iìls c¡ncrsl:rtcr':rls tlcl rct¡ule (luc l)rcsi(li:ìl'csp:ri. lirt i l'crrrbl:rrtcltrirr:rt

r¡trc rlcsllrrcir l:t t llttr. cs poclcrt

:rplcci:rl uÌìs tlcts cstilístics (ltlc

rùrììctcrì:t l csr'ulttrr':t tlcÌ girtic

ir l tc lr r:rc ior l ¡ l.

I'ot,r: i\. \t l,r.c,r

it[-'intcriol'clc l;r capcll:r clc l'lrospitll tlc licrrrtr'¿rl t i l)t csclìtlì r.ttl :ìspcctc

b;rst¡nt ecostltt :rl rlrrc clcvi:r Ìììostriìl' prirrrigòrriarrrclìt. ll.s tl:ìct:ì (l'tlllcsp:ri:rrticul:tt ir pllrtir (lcls trllclicit>ll:¡ls:tlcs cli¡fi¿qrlrìtics t¡ttc s()st('lì;clì

rrrlr t'obct't¡ plarr:r. L:rbsis. clc ¡rl:trtta (ltlx(lr1(l:ì. cs collrcix ¡ltt[r ttll:tyolt:t clc crctu i¡ t crrr;tt:ttl¡ rtrltlt tttl:t cl:ttt clc volt:t

lìrt,r: A \¡cl.tstrr

t'Ir

h,.i!'

'lt'

310

€rups nr coNsoLII)ACIó . L^ lÌAtxA ED/IT MTTANA (sD(;LEsxnr-xv)

Volun¡ ll lt¡rt lll

Jatrnre Fe rrer l, Retaule de la Inuencíó de la Santa Creu, santJoan i sant Antoni Al¡at. Originali dc I'altarprincipal de la capella dc I'hospital de Benavarri, o¡r es conseruà fins I'esclat de la Guerra Civil,ac[ualme¡rt es custodia a l'església par roquial de la vila, en unes condicions precàr'ies. Als carcanyolsdels arquets dels compartirnents principals del nroble, pot apreciar-se la presència de les divises

personals de Donrènec Ponç.

Foto: I. l>uig.

tx)ñlt:Ntì(: PoNç (1.130-l.r t7) I L:L (:OL.LD(;t D!: S^Nl^ ¡\t^RI^ DE LLEII)

Albcrrr Vcl¡sco

La visita pastoral dc 1445 csmentada més amunt erìs diu que I'hospital cstava dcdi-cat a santJoan, que era regit pels jurats i eljustícia de Benavarri i que tcnia quâtreestances. Es menciona també la capella, âmb tot el seu rnobiliari litúrgic, i que elvisitador n'encarrega la renovació del paviment. La titulació de santJoan es manté enla visita dc 1543, moment en què es diu que "l'hospital està decent", i que cada diase celebrava a la capella una missa per l'ànima dcl fundador. Sembla que el primercop que es documerrta l'advocació de santa Elena -la que predominarà fìns a l'ac-tualitat- és en la visita de 7597, cosa que sobta si tenim present que el retaule quepresidia l'altar principal dc la capella, executat com hcm vist poc després dc la mort de

Domènec Ponç, estava presidit per Llna representació de la santâ i el seu fìll Constantídavant la Vera Creu. No podem obviar, tot i això, que al carrer lateral dret apareixunâ representació de santJoan Baptista i que a la clau de volta de I'absis de la capellatambé se'l represcnta, juntament amb sant Antoni abat. Per complicar-ho cncara més,

la visita de 1737 ens diu que Ponç situà I'hospital i la capella sota I'advocació dc santa

Elena. Analitzant les dades en conjunt, ens és irnpossible oferir una respostâ per a la

qücstió, i ens limitem a seguir el que deixà estipulat Castillón en el seu dia. El 7737,

tanmatcix, es documenten nous altars, com cl de Sant Antoni dc Pàdua, que pertanyiaaltercer orde de sant Francesc, eldel Sant Crist i eldel Roser. El 1891 els altars erencinc i la visita pastoral testimonia que ja no s'oferia assistència als malalts. Finalment,cal dir que durant la guerra civil de 1936\a capella fou emprada com a polvorí.

Lledifìci de l'hospital de Benavarri es conserua molt transformat, tot i quc a laplanta baixa hi ha diversos elements que ens han arribat sense alteracions. En plirnerlloc la porta d'accés a la capella, que s'estructul'a a partir d'un arc apuntat, amb unamotllura sostinguda sobre ducs mènsules que en recorre el pcrfil extcrior. Dc maneraben visible, l'heràldica del promotor apareix en forma de losar-rge a la dovella central,amb un pont de cinc ulls al camper. Lescut es repeteix, amb una lleugera variant enel nombre d'ulls, en un parell de segclls relacionats amb Domènec Ponç publicats perFerran de Sagarra, un de 1387 i I'altre de 1393; cl pont s'incorporà als segells del col-legi d'època moderna, combinant-lo amb una representació de I'Assumpta, la patronade la institució en Ia seva etapa fìnal.

Es localitza un altre accés en un dels latcrals dcl casal. És tambó una porta dovc-llada que prescnta un emblema heràldic a la clau. EI motiu que aparcix al camper ha

estat parcialment repicat, tot i que se'n conselva la part de baix, Lln pont invertit qucés el reflex a I'aigua de la part que ha desaparegut. Es tracta, per tant, de l'heràldica de

I)omènec Ponç, tot i que en aquest cas s'ha emprat un sistcma de reprcsentació dife-rent al de la rcsta d'escuts que trobem a I'edifìci i al retaule de la capella. A més, cn el

mateix lateral de la casa, per sobre d'aquest primer pis que s'identifica arnb la capella,

localitzern un gran fìnestral dovellat, cosa que ens indica que la segona planta de I'edi-fici conserua les estructures originals, camuflades sota I'aparença contemporània que lihan donat les successives reformes. El fìnestral, tal com hem vist amb els dos accesos

de la planta baixa, presenta també l'heràldica del promotor, en aquest cas seguint el

mâteix rnodel que a la porta d'accés a la capella.

311

3t2

€rvps ne c:oNsol-ltxcló . LA BAIXA ED T MTI.¡ANA (sri(iLrsxrn-xv)

l)ornòncc Ponç sufragà trn bcll tctat¡le dcstin¡t a prcsidir I'altardc la capclla dc I'hospital quc frrndà a Bcnavatri. Täl corrr vafel als portals dc I'cdifici, plocurà quc la scva hcràldica hi fosben visiblc perqrrè tothonr pogués associâr I'obra arnb la scvapersorlâ.

Foto: A. Vclasco

Quant a l'interior, la capella és l'única de lesestructures quc remet a l'estat original de l'edifìci,ja que les estances del pis de sobre han estat remo-delades en data recent, i s'afegí ut1 tercer pis en unmoment indeterminat del segle >x. IJcspai de lacâpella, distribuït a partir d'una úrnica nau, s'estruc-

tura amb una sèrie d'arcs diafragmàtics, mentre que als peus constatem I'existènciad'un cor afegit en època moderna que aprofita I'espai del darrer tram de la nau. Lacapella acaba â la capçalcra amb un absis de planta quadrada cobert amb volta de crc-ueria, la clau de la qual mostra les representacions de santJoan Baptista i sant Antoniabat, dos sants que, com veurem, tornen a aparèixer als carrers laterals del retaule quepresidia I'altar principal. La clau de volta sembla que també la podem incloure en lacronologia del conjunt promogur per Domènec Ponç, ja que la fìgura de sant JoanBaptista segueix clarament els cànons de I'escultura del gòtic internacional, sobretotsi ens fìxem en la manerâ com s'ha executat el seu cabell.

Pel que fa al retaule que presidia I'altar principal de la capella, avui es custodia enuna petita estança de I'actual església parroquial, en unes condicions lamentables,indignes per a una obra de la seva rellevància. Uns anys abans de la guerra civil de1936, Post encere el va poder veure a la capella de I'hospital, desplaçat en un dels altarsde l'esquerra. El retaule està dividit en tres carrers, el ccntral amb una llargada lleuge-rament superior als laterals. El compartiment principal mostra una representació desanta Elena acompanyada del seu fìll Constantí i la veracreu, a més de les dues creusen què vân ser crucificats els lladres. Just a sobre, el Calvari. Al carrer lateral esquerretrobem I'efigie de cos sencer de sant Antoni abat i a la part superior I'episodi cn quèés temptat pels dimonis. Alcarrer lateraldret apareix la figura de santJoan Baptista,igualment de cos sencer, i a sobre seu l'escena del baptisme de Crist. La predel'la s'or-ganitza en diferents compartiments, el central amb el Christus Patiens, flanquejat ensengles espais, a banda i banda, per la Mater Dolorosa i santJoan Evangelista. A la restade compartiments trobem representacions de santes amb els seus atributs câracterís-tics, d'esquerra a dreta: santa Bàrbara, santa Eulàlia, santa Llúcia, senta Caterina, santaÚrsula i santa Àgata. Els escuts de Domènec Ponç es localitzen, per duplicat, en elscompartiments principals del cos del moble, concretament als carcanyols dels ârquetsde la part superior. Mostren al camper un pont de cinc ulls en or sobre fons de gules,tal com hem vist al fìnestral i als dos accesos de l'edifici de I'hospital. És evident, pertant, que el promotor cercava amb la profusió de representació de les seves armes alretaule una identificació del conjunt amb la seva persona.

l)oMtìNE(: pONç (1330-l{ ¡7) I EL COL.LECI ¡)E S/\NTA M^RIA DE LLEn)

D'altra banda, caldrà situar I'cxccució del retaule en el mateix context que lade I'cdifìci, és a dir postcriormcntal l4lT i arnb relació a lcs darreres voluntats deDomènec Ponç, que morí aquell mateix any. La cronologia s'adiu perfectament âmbla del pintor a qui s'ha atribuit tradicionahnent l'obra, el lleidatàJalrnc Ferrcr I, artí-fex dc complcx perfil que part de la historiografia ha preferit dcsdoblar cn diversespersonalitats, atès que se'l suposa actiu fins al 1430. La seva pcrsonalitat artística s'haegrupat a I'entorn d'una taula

-conseruada al Museu dc Lleida- on hi þa rcpre-

sentats el Naixcment i I'Epifania que prescnta a la part baixa la rúrbrica dcl piritor,"Iacol:us Ferrari nrc fîecitf", id'altres obrcs, com el retaule d'Albatàrrcc, quc'tambóes conselva al mateix nìuseu. Cronològicaffrent, el seu períodc d'activitat i'ha situatal primcr terç del seglc xv, sensc que fìns ara s'hagi pogut prccisar més collcreta-ment. Per tant, la data d'execució que proposem per al rctaule de llenavarri, és a direntte 7477 i 1430, sllposa la prirnera cronologia rclativa per a una obra exccutada pclpintor. En aqucst sentit, cal tenir en comptc una hipòtesi recentment formulada þelcloctor Ruiz respecte de ducs taulcs consc¡vacles cn urla col.lecció particular, .,r-,b l.representació de I'Anunciació i la rcsurrecció de Crist. D'acord amb els emblcmesheràldics qLle presenten a la part superior, lcs ha vinculadcs amb Llorcpç dc Caste-llet, abat de Santa Maria de Solsona entre 1428 i 1439.

A part de I'hospital de Sarrta Elcna i dc la capella erigida a I'csglésia clc Sant Miquel,Ponç sernbla que dotà la scva vila nadiua d'un estudi dc gramàtica qllc, iguahnent,devia furrdar-se partint de les seves darreres voluntats, atès qtre tâmpoc se'n té cons-tància documcntal en vida seva. Lúnica referència que cns permet associar Ia seva

Clau de volta anú l'cnúluna heràldic

dc Domèucc Pong, plincipis scglcxv csglósia dc Sant Pcrc dc Fraga(La Flanja, Osca). Lcs irnpor.rantsrcndcs quc f)olnòncc l)onç rctriadc la vila dc Fraga a través d'unccnsal, crrs cltrcn a rclacionar-loarnb la co¡rstrtrcció d'una dc lcsclucs capcllcs quc localitzcrrr a labanda clc l'cpístola, la utricad¡ nrósal nord. Al bcll nrig dc la volra hi hat¡na clat¡ arnb tur cnrblcrrra hcràldicquc lrìostla al campcl un pont arrrbdifcrcnts rrlls, sirnilar al qr¡c crìlpr.1vaPonç cn l:¡ scrn hcràldica.Foto: F. Firó

3r3

äE

3t5314

E¡tvtps I>e c:oNsoLtoActó . LA IìAIXA EI) T MIï^NA (sn(;r.r:sxul-xv)

Vrlunt ll'l)¡rt lll

funclació a la pietat del pcrsonatge és una visita pastoral de 7597, cn què se'ns diu quc

el fundador', Domènec Ponç, deixà una petita renda destinada a la roba dc llit dels

estudiants. Ben poca cosa més en sabem. (Jnicament tenim el testirnoni d'un instru-menr notarial inèdit, datat el 25 de setembre de 1509, en què Gabriel Rovira, ardiaca

de Ribagorça a la Seu de Lleida, reconcix un dcutc en favor de Pcre Siracusa, mestre

de I'estudi de Benavarri (Arxiu Capitular de Lleida, Protocols, not. Joan d'Alcolca,

caixa 1490-1499/1500-1509, vol. any 1509, fol. 45v).Finalment, ens agradaria dedicar unes línies a un projectc promogllt possiblernent

pel mateix Ponç. De nou es tracta d'una capclla, aquest cop erigida a I'església de Sant

Pere de Fraga, un temple aixecat en època romànica quc va patir divcrses refeccions

posteriors. En aquest sentit, a la banda de l'epístola encara es consetven dues capellcs

que ens remeten als segles del gòtic. Avui dia cs comuniquen entrc si, tot i quc ori-ginàriament no ja que a la situada més al sud s'hi entrava des de fora, la porta d'accés

cncarâ es conserva. Ambducs foren construides al darrer terç del segle xv i això queda

corroborar per l'estil de la Mare de Déu i el Nen que apareixen esculpits a la clau de

volta de la capella més rneridional. Estilísticament, s'ha atribuït al Mestre d'Albesa,

artífex que la doctora Francesca Español proposà d'identificar arnb Guillem Solivc-

lla, escultor i mestre d'obra de la Seu Vella de Lleida documentat cntre 1378 i 1405.

Versemblantment, el doctor Fité ha associat amb aqucst espai cl compromís d'crigiruna capella a Sant Pere de Fraga, adquirit el 1392 pels marmessors tcstamentaris de

Bartomeu Canals, i això ens situa en un període de temps que s'adiu perfectamcnt

amb I'obra arquitectònica i amb I'estil de I'escultura de la clau de volta esmentada. Amés, per sobre la porta qlre hi dóna accés es localitzen dos e¡nblernes heràldics amb

un castell al camper amb dues torres i divcrses portes que, perfectamcnt, podrien scr

escllts parlants de dita família.Emperò, la capella que ha de centrar el nostre interès és I'altra, a la qual s'acccdcix

des de dins I'església. A la clau de volta presenta urla heràldica idèntica a la que filts ara

associàvem amb Domènec Ponç: un pont amb arcades al camper. La seva presència és

la que ens porta a vincular la construcció de I'espai amb el pcrsonatge, tot i que hi ha

altres arguments que, indirectament, permetrien confìrmar-ho. Com ja hcm esmcn-

tat oportunament, Ponç tenia interessos econòmics a la vila, estudiats per Beltrán dc

Heredia, i darrerament per Berenguer, materialitzats en la possessió d'un importantcensal. Podia ser, per tant, que les rendes quc aquest li proporcionava li seruissin pcr

promoure la construcció d'una capella de la qual, de moment, en dcsconeixem la

titularitat, tot i que no se'n pot descartar nna advocació mariana, colrt cn la rcsta dc

fundacions que hem analitzat al llarg d'aquest estudi.

t;oltÈNtt; r,<-lNç (t.J3()-t.lt7) I EL col.LE(;t t)E sANT M^tìt^ t)n LLHDA

r\llrrtr Vt'l¡sco

BibliografiaA<;utt-ó, À.: "Notas sobrc algunos códiccs clc l:r lliblio-

tcca Provirrcial y Urrivcrsitari:r dc llarccloua", /r¡r¿rrbfu Ia Unitryrsidad dc IJa¡'celona, 1909- 1910, pp.537-592.

Alo GoNzÁlrz l)D R^1,^RtE(;os, C. J. M.: I-listoria da

Ias L)nipersitladcs l-Iispánieas, Àvila, 1957, r,ol. I, pp.2t3-233.

A¡<> GoNzÁlrz r>r. lì¡l'nrun<;os, O. J. M.: I-fr.rloratle las I)niversidades l:lispánkas, Àvila, l9(r(r, vol. V,pp.102-131.

At.oNst>, G.: Los nr¿rrtro.s de "La Scu Vcllo rle Llcida" ¡, 5¡¡5

tolaboradores, Llcicl:r, 197(r, p. 55.Anr;o, R. t>tt: Cattílogo Monunrcntal rle Dspaña. I:Iutsra,

Madrid, 1942, vol. ll, fig. 504.Amtst:N'r,J. B.: Alonso da Borja en L[rida (1408-1428) dts-

pués Papa Calixto lll, Llcicl¡, I 924.Alt<;¡t-ris, C.: "Prcus i salalis ¡ l¿r Llcicla dcls scglcs xrv i

xv scgous cls llibrcs dbbra dc la Scu", tcsi doctoral,Univcrsitat dc Llcida, 1992, r'ol. I, p. 87.

lìnu<:rrrs,J.: EI jons "Cisll.ra d'Occidcnt" dc I'Aniu Capitn-lar rlc Ia Cotedml de lJarcclono, llalcclona, 1985, p. l4tt,doc. 2l l.

lìru¡'rt¡N r)L I IElul)rn, V: "l)otningo l)orrs (1330-1417),fu¡¡dador dol Colcgio dc h Astr¡rció¡r orr Lórida", /-/r'.s-

pania Sacnr, IX, 195(¡, pp.28l-31t1.llrttcN<;unn, A.: Cetsal Mort. I-listoria dc la deuda públka

dcl Cone$o dc liaga (siglos xntxvut), Fraga, 1998,pp.67 i 16G167.

ll¡it{rtuN, ll: "Lcs rcnclcs dc la clcrccia dc l¡ Sctr dc Llcidacl 1391", Congrós de la Set¡ Vclla tþ Llckla.lrlcs, Llcida,l991, pp. t53-157.

IltiRl'R^N, P.'. Dl Cisnm d'Orridut d Catalil,\,(l, lu IIIes i al

Paß l/alenrià. Rt1x'rrori llibliolyojt, llarcclorra, 1979, p.t32.

C^sTIl.r.(iN, F.: Santa María dt,Vakleflorcs y San Miguel. Lasdos panoqúos dc Benabarrc, Osca, 1998.

CtrNtlc>, A.: zlrrktènria i hospitalitat a I'ulat nútjana. I)aqui-teaum dcls lrcspilals ratalans: del gòtic al prinrcr rcnaixcnrcil,tcsi <loctor¡|, llarcclorra, 2002, vol. II, pp. ltttì-193,docs. L-8, L-9 i L-10.

l)ttL<;¡l><>, lì.: 'Atrtononría y clcnrocraci:r clr la Casa (lolc-gio dc Sarrta María dc Lóricla (1370-1567)", Connni-ratittns dc lu III jonmdes d'hístì'ria da I'Edwació ¿/.s P¿iios

Carolans, (ìiro¡¡a, 1979, pp. 37-39.l)nl<;nt>cr, lJ.: Iil carnilario d<,1 Colcnio Uniuc¡sitario dc Santa

Itlaría dc Lírkla (1376-1 564),llarcclona, l9tl2.l)¡t-t;rr¡n, lì.: "El colcgio dc Santa María dc Lórida cn la

scgtrrrcla nritacl clcl siglo xvl", Ltr tr,ncs tlc Llckla al sqlaxttu: t¡tisccl.lànio, Llcida, 1984, pp. 153-163.

DrN¡rl-c, ll.: Dic Enststehtnry¡ der Univcrsitäten des Mittclal-ters bk 1400, llcrlín, ltl85.

Dorunuilació l¡arcalonina x>bre al Cisna d'Oeùlcnt. Catàlcgilc l'txposirió, llarcclo¡ra, 1979, pp. 9 i 14-15, docs. 4i 24.

l)unnN Gul¡l<¡¡-, A: I-lucsca y * pt'ouincia, lì¡¡cclona,1957, p. 139.

l)utt¡N Esc;ol¡, J. M: Eqtnña Nlariana, ó sea Resena His-ttírka ¡, Estadísrieo por Prouíttcitr, Iìutidos ¡' Pobladonas clc las

Itrtágørcs ilc Io Santísina l4rou... Ilutido la Lérida,Madrid,l8(rtl, p. 17.

Estnñol, F.: "La c¡rcdlal dc Llcicla: arc¡uitcctura y cscul-trrr¡ trcccntistas", Cougrís dc la Su Vclla ¿lc Llckla. Aaes,Llcicla, 1991, pp. l8l-213.

Eslnñot-, F.: El cstultor Ba¡tttnu de Robití y Lleida. È,co rlcpkístiea tosrana cn Catalunya, Llcicla. 1995, p.48.

Es'lllv[ I)ErìriNr)l¡nu, F.: "lìcrrtas y rclornras dcl cstudiogcncr:rl clc Llcida (1553-1584)", Attrotti Agusrí. Bßbedc Lleiila i Arqu,bisbc la 'Iànagona (t 5t7-t 586), Llcidt,1995, pp.53-87.

Frrti, F.: "lìitt¡al i ccrin¡i¡¡tia a h Scrr Vclla clc Llcida: lcs<lcvociorrs, anivcrsalis i fundaciolrs", /rntîgenes y ptottto-torcs u cl artc nrctlieval. ùlisccLínca ü honßndjc aJoaqúrYaæa Ltnccs, llcllatcrm, 200l, pp. 373-390.

Grrvn, lì.: "Apostillas rnonogr'ífi cas al colc{¡io dc l)onringoPons", I/crlrr, ll, 1946, pp. 5-15.

(ìny¡, lì.: "El Clr;rrrulalirr¡¡l Univcrsitaris IIcrdcnsis",Misa,líuu'a da t,al)ajos sobn'cl Estutlio Cuu'ml da Lórkla,Llcida, 1949, vol. I, pp.9-47.

Grrv¡, Iì.: "Conro vcstí¡¡r los cstt¡dia¡ttcs cn l¡ U¡rivcrsi-dacl <lc Lór'icl¡", Ilcnla,XVlll, Llcida, I954, pp. l9-34.

(ì¡v¡, lì.: "Más noticias sobrc cl Colcgio dc DonringoPorts", Cirrrlarl, r'ol. IX, cìtr¡dcrrr X, 1957, pp. l4(>147.

Gut>toL, J.; At-<:olel, S.: Piutura gtítiø eatalana, llarcc-lo¡¡a, 1986, pp. I 12 i l2l-125.

I Itl¡ru¡rulr<>, J.: "lJcrrscnyarncnt a lì¡rcc.lona, s. xtv.I)ocurncnts dcls protocols norari¡ls. l)rinrcra part:I¡rstrurrrcrrts lìot¡r¡âls dc I'Arxiu I-listòr.ic do l)x¡to-cols dc ll¡rcclona, 1350- l4(X)", ,4 rxiu dc'lþxtos CatalansAntits,12,1993, pp. 204-207, doc. 50.

I-ltnNnNt;o, J.: Llil¡rcs i lcrtors a la llarcclona tlcl scalc xnr,llarcclorra, 1995, vol. Il, pp. 517-520, doc.351.

I-ltittN¡ru1>o, J: "lJcnscnyanrcrrt a lJarcclon:t, s. xtvI)ocrr¡ncnts dcls protocols rrotarials. Scgona part: Ins-trunrc¡¡ts notalials clc I'Arxiu clc la C:rtcclral clc llarcc-loua i clc I'Arxit¡ I-listòric dc la Ciur¿rt dc llarcclo¡l¡,1294-1400", Arxiu ila'ltxtos Cotalans Antks, l(t,1997,pp. 251 -253 i 25(t-257,docs. 147 i I 52.

Llt:nNrrxtttt, J.: "l)cl llibrc u¡a¡rt¡scr.it al llibr.c irnprò's.L:¡ corrfc'cciti dcl llibrc a lJ¿rcclo¡ta durant cl scglcxv. I)trcrr¡¡rcnti¡ci<i lrotarial", Arxiu ¡lc' lixtos CatalansAtttits, 21, 201\2, pp. 352-353, doc. 40.

Lt.^tx)Nos^, J.: "La zonn univcl'sit¡ri¡ dc Lór.kla (dcs-cripci(>n <lc los cclificios cloccrrtcs)", tYliscehínca dc tm-lnjos sobrc al Ësru¡lio Ocnaml da LtTr'¡l¿, Llcida, 1950, vol.ll, pp. 9-(r7.

LLnooNosn, J.: Manucl lc t\lonwør, Llcida, 1950,pp. 67-(rfì.

gloriosa Annrùín le la Sanlísi¡na Vir.çn, Llcicla, 1952,pp. 105-l 10.

llarcclona, 1970, pp. 14-17 i 66-69.

el,it4l,s l>t. (:()NSOI-n)i\(;t() . t.,\ Ittlx\ l:l)Al ñ4t tlr\Nr\ (sx;r.r:s\n-\\)

3l(r

l.r .,t¡roNos,\..f.: 1/í.volir lr I.ldl¿. Tàr'r'cg.r. 1972-1977.2 rrrls.

Lt .^tx)N()s.\..f .: /.a.r c,r//r'.t ¡, pla:ds lt' l,úil¿ ¿ ¡r:r'û lt' stt

/ri.vorrrr. vrl. IV Llcitl¡. 197(>, pp. 323-32tì,351 i +05.

Lt.,ttxrN<>s't. J.: 1.a .Srrr/4, ptnìn¡ttía dc /,¡ .Sclr dc Lltil¿.Llcida. 1979.

M,rtluttt't.1.. J. M.: l4lrlll-vrtLi (tt rnilà ilúùíùti a h inpntttd( l.) 2 I - I 17,1 ). lht cclort¡. I 971. pp. 39--l( ). docs.'10--l I.

MÀ(;¡\rìZ(). À.: "llls col lcsis dc l:r Univcrsit¡t tlc Ocr'-

vcr'¿". :\,!i.r¿c/ /¡ìr¡rit ( )cn,o it ttt. III. I 9u5. pp. I 7 I - I lÌ2.

M.ut<¡utls. .f . M.: irrlirls dd ¿rthiuo rlc h ntutci¿rttr¿ rl,:

.\4ilrid.ll: r<rls. 103-2211. lìonr:r. 19u5, pp. 5tì-59.

M,rl¡l ÍN, F.: [¡rfìr¡t'nci¡ dcl ( ìolcgio dc S:lrl (]lqtt¡ctltc tlclJolorri¡ cu los (ìolcgios Mal,orcs csprñolcs", a ljl (,ì¡r'-

¡lut¿l ,lll¡ttt¡rr: y c/ (-ìr/r3itr fu lìsyat1a. S;rr':rgossr, 1971.

II. pp.2-ll-2(l).Mxtt'u. J.: .St¿tr¿¿ 1)olr¡r.r (,ìt//r'tii S¿rrr¡¡¡r' .\'laria' tírít¿tis

1ftr'rl¿c. Llcid:r. 1973.

Mc¡t.lN,r. A.: "uUrr dc'ls strptils lìl:ìcstrcs tlc lr stt:r ;trt

c¡ur' sicrt cn rìostra scttlotiau: (lo¡lsolí llhrlch tl'Es-tr:rsbtrrg, tuì iìr'gcrttcr' âlcnriìrì\' a la (irlorrl cl'Ar;tqti( 1372- ll0l)". ,-l ttudti(t ¿c I:.!trftlíos ,\'ldiü\I/r:i, 29. 1999.

pp. (r55-6fÌ7.

l)rt¡ur'.J. lì.: "(ìapcllcs. crpclliìr'rics i bcncfìcis. (ì:rpcllcs i

bcnt'fìci¡ts a l:r Scrr dc Llcirl;l a fìnals tlcl sc{Ìlc xllt",.Sclr

l,i'lla. ,4nuari I'l lístòrí¿ í ()iltt¡a,3. 2l)l) 1. pp. 303-32+.

l)t-r,y,tN lut I)<>ttl,r.J.:.{¡rrrt(r (/c llisku1i¡ r/c I-¿iirl,1. Llcitl;r.Itì73. p. 232.

l)c;sr', (llr. l\.:'l'ln l,hluu'íut.S¡/roo/ iri tlu' Lat .\lidllc Agt:

a ml I h rl1' llcl¿lrî¿r¡¡c (.{ 1 l.srorl' o/'Qruri.r/r 1ìrirrrir¡q. rrrl.VI), Oanrbliclgc (Massachuscts). 1935. pp. 5l(r-5ltì.Í\9.222.

l)t-Jt(;, [.: "l.os Fcr'¡cr. tur¡ fìrnrilia tlc pitttot'cs lc¡itllrtoslirrctrla<krs co¡r lî Scu Vclla dc Llcith", r I.a pitttttttt

.qrìtit'rr r/t/r I:t'rn'r í ¿ltrt's dtlù'lct (iil)n)ilqqtls d rrrll¿ttt dc l¿

Su l,þlla dc Llcífu,.{..\r//--\t1rl, Llcicl¡. 19911. pp. lt7.236 i 216.

\irìu¡r ll l'.rrr lll

lìtus, _1.: "Strbsicìis r':ttic¡l¡s pcr :ì h Ilisti)ri:ì rlc l¡ Ilostt;t

ctrltrrr¡". .-lrll/rr-l¡¡ .S¿¡-rzt'làrr¿¡otttttsi¡. vol. IX. 19.13.

pp. 177- I tì-1.

lìtus.-1.: 'Aportacitir¡ tkrctulcnt:rl :rl colcsio dc I)orrrirrtrrl)ons". ;t .\y'i.r¡-ry'ril¿r¿ (l' f,?¡lrrlli)-{ -i()¿),('('l I:sttnlío ()tnLnil dt'

/.ri'iri r. Llcirl¡. l9-19. rol. I. pp. 57-63.lìtt-rs,.f.: "( ìalixto I I I 1, l-tlritl:r". rr .\y'1'rt'/rírrrr .l4orr.t.-/o.rtj,lìirt.i

.Scll¡. Srlt (ìrrgrrt tlcl V;rllòs. 1965. vrl. I, pp. 29-32.lìo<:,r l.¡.1,lltis. S.: "l:l (ìol lci¡i U¡rivcrsit¡t i dc l)orrrirrgtr

l)orrç i cl scrr scgcll". (,'¿l¡ir¡.i.'1. 193-1. pp. 6-ll.lìuu() I l-ru(:l t. A.: I)ù(untutt: pcr la històrid dt Iu atltur,t

iltdldnd ni((\Ì1, lJurcclort¡. 1921, vol. II. pp. l-XV-LXVI i (:XIV docs O(IOXXIV i (l(:(ILXXV

lìulz. F.: 'l:i.l ¡rrtttot':ttuu ¡rtístic rì [.lci<l:t'. ¡ 1.'rrrr.qtìtir' a

( )at d u n1n. P i n t u rct I L I :,1 ¡tt r ru t I i n I crn at ío n al. I J¡t'ccloll¡.2fX)5. pp. 300-303.

S¡\(ìÀRtìÂ. F. trt,: .Sir¡i1'/rlqrilìa tatdlan. ll¡rcclott¡. 1932.

vol. III. p. 163. nirrrr.3iì7-1.St,¡¡rt.r Iìirt<rl.s. L:,.: l.lrut tutit'osilul nuliuul. I:l I)strli¿

(iutt't¿l fu I.ttridt. I)í¡rttrso lcíth¡ n cl dil\t ¿( d\'ttttm ¿d

.t¡,iÒ daklíiltit'(t l9.l I- 19.ì2. M¡drid. 193 l.TrìrN(ir IS Ònt'N,r..f.l I-r\ttrt l)l,lN.tlltl. l'.: "La (llsr dc

(ì:rrid:rtl 1'Lr (loli¡tlí¡ <lc los Oli'rigos l)ol;rcs. clos irls-

titrrcioncs nrctlicr'¡lcs lcritl¡nns". 1/orl,¡. XXXVI. I 975.

p¡r. 7-.1(r.(lrl¡ain l'' ( l.l(r2- l.t /-0). I.Ltttt,J úvtnttttt¡t'¡ arrrrl¡,sri'.r r/irlrn

/r'., rr'(¡lrr:r r/ir.t d''lli(rrol ct du littit¿tt (Michcl ct ÂnncMulic I I:r,vcz ¡nttr h col latror;rcití tlcJ:rrrinc M:rtl¡icLr i

<lc Ml¡ ic-Fr:tncc Yvutt). tortr IX. lìorrr¡. l9ll3. p. 2(r't.

Vt'l-.ts<:o. A.: "l)onli'rtcc l)orrç (1330-I{I7). ¡rrotttotot'ârtístic a l:r l.lcitlrr tlc l'Estudi (ìcllct¡1". L¿tttlnnl. ctt

Pt clììsil.Vlt.t.,\NUt,t,¡. J.: I.'irrqc litù:titt .I /rr.r iq/r'.iir.r k l:spma.

vrl. XVl. M¿th'id. lfi5l . p. -16.

VtNr:xt:.J.: "l)cr l)l¡n cincs IJisttrnts lìrrrprilics inr l-1.

-f rlrrlrrrrr<lclt". .-Lr¡¡lc¡l ¡ .S¿¿rit' làrnrotttttsí¿. XI l. I 936.

rol. II, pp.3+l-35ti.