Informe Sobre Menjadors i Transport Escolar

8/8/2019 Informe Sobre Menjadors i Transport Escolar

1/145

LA PROVISI I LACCSALS SERVEIS DETRANSPORT I MENJADORESCOLARS

LA PROVISIN Y EL ACCESO ALOS SERVICIOS DE TRANSPORTEY COMEDOR ESCOLARES

PROVISION AND ACCESS TOSCHOOL TRANSPORT ANDLUNCHROOM SERVICES

INFORME EXTRAORDINARIMaig 2010


2/145

LA PROVISI I LACCS ALSSERVEIS DE TRANSPORT IMENJADOR ESCOLARS

LA PROVISIN Y EL ACCESO ALOS SERVICIOS DE TRANSPORTEY COMEDOR ESCOLARES

PROVISION AND ACCESS TOSCHOOL TRANSPORT ANDLUNCHROOM SERVICES



3/145

Sndic de Greuges de Catalunya

1a edici: Maig de 2010Informe extraordinari: La provisi i laccs als serveis de transport i menjador escolars

ISBN:

Dipsit legal: B-30.761-2010Maquetaci: Nieves de LizaurImpressi: Romany Valls, S.A.

Imprs sobre paper ecolgic

Disseny original: America SanchezFoto coberta: Jordi Soteras

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Catalunya. Sndic de Greuges

La provisi i laccs als serveis de transport i menjador escolars = La provi-sin y el acceso a los servicios de transporte y comedor escolares = Provi-sion and access to school transport and lunchroom services: informeextraordinari maig 2010Text en catal, castell i angls

I. Ttol II. Ttol: La provisin y el acceso a los servicios de transporte ycomedor escolares III. Ttol: Provision and access to school transport andlunchroom services


4/145

1. Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2. Regulaci del dret al transport i al menjador escolars a Catalunya:el marc normatiu vigent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

3. Anlisi comparada de la normativa autonmica en matria de transporti menjador escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .133.1. La regulaci de la provisi del servei de transport escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

3.2. La regulaci de la provisi del servei de menjador escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

4. Anlisi comparada de la cobertura i la despesa pblica en transport imenjador escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

4.1. Algunes dades de context sobre el sistema de beques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

4.2. Algunes dades sobre la cobertura i la despesa dels serveis de menjador i transportescolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

5. Vulneracions de dret i omissions de la poltica educativa en el marc delactuaci del Sndic de Greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

5.1. Alguns problemes sobre la regulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

5.1.1. Dficits de protecci jurdica de les necessitats de transport i de menjadorescolars per ra de proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

5.1.2. Greuges comparatius entre alumnes en la provisi obligatria i gratuta delsserveis de transport i menjador escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

5.2. Alguns problemes sobre la cobertura i laccessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

5.2.1. Dificultats pressupostries dels consells comarcals per a la gesti dels serveisde transport escolar no obligatori i dficits daccessibilitat econmica per partde les famlies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38

5.2.2. Dficits de cobertura de determinats transports escolars a travs del transportregular de viatgers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

5.2.3. Dficits de provisi gratuta del servei de menjador escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

5.2.4. Rebuig de les beques de menjador i diferncies en els preus entre centresescolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

5.2.5. Dficits daccessibilitat al llarg del curs escolar del sistema de beques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

5.2.6. Dficits de cobertura del transport escolar obligatori i insuficincia dels ajutsindividuals de desplaament obligatoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

5.2.7. Dficits de cobertura dels serveis de transport i menjador escolars a lalumnatdels ensenyaments postobligatoris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44

5.3. Alguns problemes sobre la planificaci i la gesti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

NDEX GENERAL

VERSI CATALANA


5/145

5.3.1. Dificultats de finanament del sistema dajuts de menjador escolar noobligatoris i dactualitzaci dels criteris de concessi de recursos del DepartamentdEducaci als consells comarcals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

5.3.2. Problemes amb la configuraci de les rutes de transport escolar obligatori ino obligatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

5.3.3. Dficits de planificaci de loferta escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 485.3.5. Retards en la transferncia de recursos als consells comarcals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

5.3.6. Desigualtats territorials en laccs als serveis de transport escolar i a lesbeques de menjador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50

5.4. Alguns problemes sobre latenci de lalumnat amb necessitats especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

5.4.1. Dficits de suport econmic en laccs als serveis de transport i menjadorescolars de lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

5.4.2. Necessitats dauxiliars per a laccs de lalumnat amb necessitats especialsal menjador escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52

5.4.3. Dficits de cobertura i de qualitat en el transport escolar adaptat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

5.5. A tall dexemple: la provisi dels serveis de transport i menjador escolars aCastell dEmpries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54

6. Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

7. Recomanacions i suggeriments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

7.1. Sobre la regulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

7.2. Sobre la cobertura i laccessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

7.3. Sobre la planificaci i la gesti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64

7.4. Sobre latenci de lalumnat amb necessitats especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

8. Principals queixes rebudes sobre transport i menjador escolars alSndic de Greuges (2007, 2008, 2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67


6/145

1. Presentacin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71

2. Regulacin del derecho al transporte y al comedor escolares en Catalua:el marco normativo vigente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73

3. Anlisis comparado de la normativa autonmica en materia de transportey comedor escolares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .753.1. La regulacin de la provisin del servicio de transporte escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75

3.2. La regulacin de la provisin del servicio de comedor escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

4. Anlisis comparado de la cobertura y el gasto pblico en transporte ycomedor escolares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

4.1. Algunos datos de contexto sobre el sistema de becas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

4.2. Algunos datos sobre la cobertura y el gasto de los servicios de comedor y transporteescolares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

5. Vulneraciones de derecho y omisiones de la poltica educativa en elmarco de la actuacin del Sndic de Greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

5.1. Algunos problemas sobre la regulacin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

5.1.1. Dficits de proteccin jurdica de las necesidades de transporte y de comedorescolares por razn de proximidad. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99

5.1.2. Agravios comparativos entre alumnos en la provisin obligatoria y gratuita delos servicios de transporte y comedor escolares. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100

5.2. Algunos problemas sobre la cobertura y la accesibilidad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100

5.2.1. Dificultades presupuestarias de los consejos comarcales para la gestin delos servicios de transporte escolar no obligatorio y dficits de accesibilidadeconmica por parte de las familias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100

5.2.2. Dficits de cobertura de determinados transportes escolares a travs deltransporte regular de viajeros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

5.2.3. Dficits de provisin gratuita del servicio de comedor escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

5.2.4. Rechazo de las becas de comedor y diferencias en los precios entre centrosescolares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

5.2.5. Dficits de accesibilidad a lo largo del curso escolar del sistema de becas . . . . . . . . . . . . . . 1 0 5

5.2.6. Dficits de cobertura del transporte escolar obligatorio e insuficiencia de lasayudas individuales de desplazamiento obligatorios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105

5.2.7. Dficits de cobertura de los servicios de transporte y comedor escolares alalumnado de las enseanzas postobligatorias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

5.3. Algunos problemas sobre la planificacin y la gestin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107

NDICE GENERAL

VERSIN CASTELLANA


7/145

5.3.1. Dificultades de financiacin del sistema de ayudas de comedor escolar noobligatorias y de actualizacin de los criterios de concesin de recursos delDepartamento de Educacin a los consejos comarcales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

5.3.2. Problemas con la configuracin de las rutas de transporte escolar obligatorioy no obligatorio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109

5.3.3. Dficits de planificacin de la oferta escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1105.3.5. Retrasos en la transferencia de recursos a los consejos comarcales . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112

5.3.6. Desigualdades territoriales en el acceso a los servicios de transporte escolary a las becas de comedor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112

5.4. Algunos problemas sobre la atencin del alumnado con necesidades especiales . . . . . . . . . . . . . . 1 1 2

5.4.1. Dficits de apoyo econmico en el acceso a los servicios de transporte ycomedor escolares del alumnado con necesidad especfica de apoyo educativo . . . . . . . . . . 1 1 2

5.4.2. Necesidades de auxiliares para el acceso al comedor escolar del alumnadocon necesidades especiales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114

5.4.3. Dficits de cobertura y de calidad en el transporte escolar adaptado . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

5.5. Un ejemplo: la provisin de los servicios de transporte y comedor escolares enCastell dEmpries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116

6. Conclusiones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

7. Recomendaciones y sugerencias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

7.1. Sobre la regulacin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

7.2. Sobre la cobertura y la accesibilidad. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

7.3. Sobre la planificacin y la gestin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126

7.4. Sobre la atencin del alumnado con necesidades especiales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

8. Principales quejas recibidas sobre transporte y comedor escolares alSndic de Greuges (2007, 2008, 2009). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .129

GENERAL INDEX

ENGLISH VERSION

Presentation . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .133

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .134

Recommendations and suggestions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

1. Regulations . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

2. Coverage and accessibility . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

3. Planning and management . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

4. Services for students with special needs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

Main complaints received by the catalan ombudsman on school transportand lunchrooms (2007, 2008, 2009). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142


8/145

LA PROVISI I LACCS ALSSERVEIS DE TRANSPORT IMENJADOR ESCOLARS



9/145


10/145

9LA PROVISI I LACCS ALS SERVEIS DE TRANSPORT I MENJADOR ESCOLARS

1. PRESENTACI

Grfic 1. Queixes rebudes al Sndic de Greuges sobre transport i menjador escolars (anys 2007, 2008 i 2009)

Els ajuts que lAdministraci pblica atorga als estu-diants deducaci no universitria en concepte detransport i de menjador escolars constitueixen unpilar fonamental per a lequitat i la cohesi social eneducaci. Al llarg dels darrers anys, aquest captol dela poltica educativa ha adquirit progressivamentms rellevncia. Les raons sn diverses: la composi-

ci social de la demanda educativa exigeix que lesadministracions facin un esfor suplementari pergarantir lequitat en laccs a leducaci, el creixe-ment de molts municipis ha creat dispersi entre elsllocs de residncia i ha allunyat algunes famlies dedeterminats serveis pblics o els canvis en les estruc-tures de famlia han accentuat els problemes de con-ciliaci (amb un creixement especialment importantde les famlies monoparentals).

Lincrement de necessitats relacionades amb el trans-port i el menjador escolars augmenta la importncia

de la poltica de beques com a garantia del dret aleducaci dels infants en igualtat doportunitats. Caldestacar que es tracta dajuts que, per b que vaginadreats a les famlies, tenen lobjectiu de garantir eldret dels infants a leducaci i no un suposat dret deles famlies a rebre els ajuts. Aquesta diferncia simportant des dun punt de vista conceptual i de vega-

des pot ser determinant en la decisi de concedirdeterminats ajuts. Des dun punt de vista social, dal-tra banda, es tracta dajuts que poden ser fonamentalsper garantir la igualtat doportunitats educatives. En elmarc de les actuacions del Sndic, sha pogut observar,per exemple, que la presncia o no daquests ajuts potser un factor que condiciona labsentisme escolar o les

possibilitats devitar labandonament educatiuprematur.

El Sndic de Greuges ha estat testimoni daquestesnecessitats. Com sobservar en aquest informe, enels darrers exercicis ha arribat al Sndic un nombrenotable de queixes relacionades amb la manca decobertura daquests ajuts o amb problemes derivatsde la seva gesti. En el trienni 2007-2009, el Sndic deGreuges va rebre 69 queixes relacionades amb eltransport escolar i 73 amb el menjador escolar (vegeuel quadre 1).

La importncia que est adquirint aquest mbit per alactivitat del Sndic de Greuges no noms es constataamb el nombre absolut de queixes, sin tamb amb laseva evoluci creixent. El quadre 1 demostra que entres anys el nombre de queixes relacionat amb aquestmbit de la poltica educativa es va doblar.

Font: elaboraci prpia


11/145

10 SNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Precisament, aquest informe ordena la casusticadiversa sobre aquesta qesti i destaca els problemesms significatius relacionats amb la provisi i ladmi-nistraci dels ajuts.

En primer lloc, aquest informe descriu el marc nor-matiu vigent que regula la provisi daquests serveisi, en segon lloc, fa una anlisi comparada de la regu-laci a escala autonmica. Posteriorment, es presen-

ten algunes dades estadstiques sobre la coberturadel transport i les beques de menjador escolar, i sas-senyalen les principals disfuncions en els mbits dela planificaci, laccessibilitat i la gesti daquestsserveis, amb referncies a diferents casos objecte dequeixa. Finalment, els darrers dos apartats inclouenun conjunt de conclusions i de suggeriments del Sn-dic, amb lobjectiu dintroduir millores en aquestmbit de la poltica educativa.


12/145


Les poltiques de beques i de provisi dels serveis detransport i menjador escolars conformen un delsmbits bsics de la poltica educativa a lhora degarantir la igualtat doportunitats en leducaci. Nocal dir que el marc normatiu vigent consagra i prote-geix el dret dels infants a leducaci en condicions

dequitat.

Aix ho estableix larticle 28 de la Convenci sobre elsdrets de linfant de les Nacions Unides (1989), pelqual sinsta els estats membres a reconixer aquestdret i a proveir-lo en condicions digualtat i, conse-qentment, tamb de gratutat (en els ensenyamentsde provisi universal), o la legislaci aplicable enmatria deducaci a Catalunya. Lequitat i la gratu-tat sn principis orientadors del nostre sistema edu-catiu (article 21 de lEstatut dautonomia deCatalunya).

En aquesta lnia, s prou indicatiu que la Llei 12/2009,del 10 de juliol, deducaci, incorpori les refernciesal sistema de beques i ajuts de transport i menjadorescolars al ttol primer, corresponent al dret a ledu-caci i al sistema educatiu, com a element centraldaquest dret, o que la Llei orgnica 2/2006, de 3 demaig, deducaci, incorpori aquestes referncies alcaptol corresponent a la compensaci de les desi-gualtats en educaci.

Particularment, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, dedu-caci, estableix a larticle 6.3 que les administraci-

ons pbliques, a fi de facilitar laccs en condicionsdequitat als serveis escolars de menjador i transportdurant els ensenyaments obligatoris i en els ense-nyaments declarats gratuts, han doferir ajuts alsalumnes que visquin en poblacions sense escola, ennuclis de poblaci allunyats o en zones rurals, alsalumnes amb discapacitats i als alumnes amb neces-sitats educatives especfiques reconegudes. Els ajutspoden cobrir totalment o parcialment la despesa,atenent la naturalesa del desplaament i el nivell derenda de les famlies.

La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, perla seva banda, estableix a larticle 82.2 que en leszones rurals en qu es consideri aconsellable, es potescolaritzar els nens en un municipi prxim al de la

seva residncia per garantir la qualitat de lensenya-ment. En aquest cas les administracions educativeshan de prestar gratutament els serveis escolars detransport i, si sescau, menjador i internat.

De manera especfica, la provisi dels serveis de

menjador i transport escolars a Catalunya est fixadapel Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regulael servei escolar de menjador als centres docentspblics de titularitat del Departament dEnsenya-ment, i pel Decret 161/1996, de 14 de maig, pel quales regula el servei escolar de transport per facilitar eldesplaament de lalumnat en leducaci obligatria,respectivament.

En sntesi, aquesta normativa preveu que el serveiescolar de transport sigui de provisi obligatria igratuta per als alumnes deducaci obligatria que

hagin descolaritzar-se fora del seu municipi de resi-dncia en un centre pblic [o sufragat amb fonspblics] ordinari o deducaci especial, proposat pelDepartament dEnsenyament. De manera similar, isegons aquesta normativa, el servei escolar de men-jador ha de ser de provisi obligatria i gratuta perals alumnes dels ensenyaments obligatoris escolarit-zats en centres docents pblics que es trobin en lacondici destar obligats a desplaar-se fora del seupropi municipi de residncia, per inexistncia enaquest doferta del nivell educatiu corresponent(encara que, a diferncia del transport, el centre noha de ser a proposta del Departament dEducaci) o

estar escolaritzats en centres deducaci especial oen centres dacci especial. Per a la resta de casos,doncs, la provisi daquests serveis est prevista coma opcional i no necessriament gratuta.

En el marc dels diversos expedients de queixa rebutsen els darrers dos anys sobre laccs als serveis demenjador i transport escolars, el Departament dEdu-caci ha reiterat al Sndic de Greuges que sest enprocs delaborar nous decrets de regulaci daquestsserveis i que shi est treballant per tal que es puguinaprovar properament.

Per avanar en lequitat educativa, el Sndic de Greu-ges ha sollicitat en diverses resolucions que la novanormativa ampli la cobertura amb carcter obliga-

2. REGULACI DEL DRET AL TRANSPORT I AL MENJADOR ESCOLARSA CATALUNYA: EL MARC NORMATIU VIGENT


13/145


tori i gratut daquests serveis (tal com sexposa alapartat segent). El Departament dEducaci ha res-post que lampliaci daquesta cobertura requeririauna modificaci prvia de larticle 82.2 de la Lleiorgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci1.

Sobre aquest assumpte, el Sndic de Greuges consi-dera que larticle esmentat obliga lAdministracieducativa a garantir la gratutat dels serveis detransport i menjador escolars per als alumnesescolaritzats fora del seu municipi, per no dnaorientacions sobre les actuacions adreades alsalumnes que resideixen lluny del centre escolar,

1 La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix a lar-

ticle 82.2 que 2. Sense perjudici del que disposa lapartat 3 de

larticle anterior, en leducaci bsica, en les zones rurals en qu

es consideri aconsellable, es pot escolaritzar els nens en un

municipi prxim al de la seva residncia per garantir la qualitat

de lensenyament. En aquest cas les administracions educatives

han de prestar gratutament els serveis escolars de transport i, si

sescau, menjador i internat.

tot i viure al mateix municipi, ni tampoc limitaaquest dret. En aquest sentit, el que preveu la Lleiorgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, no impe-deix una millora substancial de la normativa quepermeti donar resposta i soluci als casos objectede queixa.

En el marc de lapartat 5 daquest informe sexposenalguns dels motius principals de queixa relacionatsamb aquest assumpte i que comporten, a criteri delSndic de Greuges, alguna vulneraci de dret, i el con-tingut de les principals resolucions emeses peraquesta instituci.


14/145


3.1. LA REGULACI DE LA PROVISI DELSERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR

Lanlisi comparada de la normativa autonmicaposa de manifest una diversitat territorial signifi-cativa quant a la regulaci de la prestaci del servei

de transport escolar. Aquesta diversitat sexplicabsicament per les diferncies existents entre lescomunitats autnomes, tant pel que fa als supsitsde reconeixement del dret daccs al servei detransport escolar com tamb pel que fa als nivellsde regulaci de la provisi daquest servei.

El quadre 1 posiciona esquemticament les dife-rents comunitats autnomes en relaci ambaquestes dues dimensions. A criteri daquesta ins-tituci, tal com sexposa a continuaci, Catalunyase situa entre les comunitats que combinen ms

regulaci de la provisi del servei de transportescolar i menys quantitat de supsits de reconei-xement del dret.

Pel que fa als supsits de reconeixement del dret,com ja sha esmentat prviament, Catalunya reco-neix la provisi obligatria i gratuta del servei detransport escolar dacord amb els marges que ja esta-bleix la legislaci dmbit estatal, actualment la Lleiorgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (article

82.2). Daquesta manera, doncs, conv recordar quela normativa catalana deixa amb carcter potestatiula provisi del servei en aquells casos que no respon-guin a lalumnat dels ensenyaments obligatoris quees desplaa a una altra localitat per labsncia dofertaescolar al propi municipi.

En aquest sentit, a diferncia de Catalunya, hi ha altrescomunitats autnomes que amplien lobligatorietat dela provisi del servei a altres supsits. Aquesta amplia-ci del reconeixement del dret es produeix fonamental-ment a lentorn dels tres aspectes segents: la residncia

de lalumnat, letapa descolaritzaci i les necessitatseducatives. El quadre 2 sintetitza aquests supsits pera cada comunitat autnoma.

3. ANLISI COMPARADA DE LA NORMATIVA AUTONMICA ENMATRIA DE TRANSPORT I MENJADOR ESCOLARS

Quadre 1. Nivell de regulaci i supsits de reconeixement del dret al transport escolar per comunitatsautnomes

Nivell de regulaci de la provisi

- +

Supsits

dereconeixementdeldret

+ La Rioja

AndalusiaArag

CanriesCastella-la Manxa

C. ValencianaExtremadura

MadridMrcia

Pas Basc

-AstriesGalcia

BalearsCantbria

Castella i LleCatalunya

Navarra



15/145


En primer lloc, sobre la residncia de lalumnat, calesmentar que comunitats autnomes com ara Anda-lusia2, Castella-la Manxa3, Madrid4 o Mrcia5 garan-teixen el dret al transport escolar no noms alsalumnes que resideixen en un municipi diferent deldescolaritzaci, sin tamb als alumnes que podenresidir al mateix municipi on estan escolaritzats perque ho fan en nuclis de poblaci dispersos, dissemi-nats o de tipologia especial (com ara nuclis barra-quistes de difcil accs). Aquests supsits depenen dela catalogaci feta per la mateixa Administraci o decriteris objectius de distncia geogrfica entre elnucli de poblaci i el centre escolar.

En aquesta mateixa lnia, altres comunitats comCanries6, la Comunitat Valenciana7 o el Pas Basc8estableixen directament criteris de distncia geo-grfica entre el domicili de lalumne i el centre esco-

lar per determinar la provisi obligatria del servei.Aix doncs, es trenca la lgica de canvi de municipique regeix la normativa catalana i estatal, de maneraque els alumnes que resideixen a una distnciasuperior del centre escolar a la que estableix la nor-mativa corresponent (entre 2 km i 5 km en funcidel curs descolaritzaci i de la comunitat autnomade residncia) tenen garantit laccs al servei detransport escolar (o, alternativament, a un ajut indi-vidual per sufragar els costos de desplaament).

2 Decreto 287/2009, de 30 de junio, por el que se regula la prestacin

gratuita del servicio complementario de transporte escolar para

el alumnado de los centros docentes sostenidos con fondos

pblicos (Andalusia).3 Orden de 01-10-2008, de la Consejera de Educacin y Ciencia, por

la que se regula la organizacin y funcionamiento del servicio de

transporte escolar (Castella-la Manxa).4 Orden 3793/2005, de 21 de julio, del Consejero de Educacin, por

la que se regula el servicio de transporte escolar en los centros

docentes pblicos de la Consejera de Educacin (Madrid).5 Orden de 18 de agosto de 2008, de la Consejera de Educacin,

Ciencia e Investigacin, por la que se modifica la Orden de 3 de junio de 2002, por la que se regula la organizacin, el funciona-

miento y la gestin del servicio de transporte escolar (Mrcia).6 Orden de 2 de agosto de 2006, por la que se aprueban las bases

que regulan el uso del transporte escolar canario en los Centros

Educativos Pblicos no universitarios y Residencias Escolares de

la Comunidad Autnoma de Canarias (Canries).7 Resoluci de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents,

sobre el servici complementari de transport dels centres pblics

de titularitat de la Generalitat per al curs 2009/2010 (Comunitat

Valenciana).8 Circular TE-1/2008 de la Directora de Administracin y Gestin

Econmica del Departamento de Educacin, Universidades e

Investigacin, sobre la aplicacin de los criterios generales cor-

respondientes al transporte escolar en los niveles de educacin

infantil (2 ciclo), educacin primaria y ESO (1er y 2 ciclo) (Pas

Basc).

En segon lloc, sobre letapa descolaritzaci, tamb hiha comunitats que, a diferncia de Catalunya, recullenamb carcter obligatori la provisi del transport esco-lar no noms per als alumnes de primria i secundriaobligatria, sin tamb per a alumnes deducaciinfantil de segon cicle, de batxillerat, de formaci pro-fessional i dels programes de qualificaci professionalinicial (PQPI). Andalusia, Arag9, Castella-la Manxa iExtremadura10 representen les comunitats autnomesamb una cobertura normativa ms mplia si es t encompte letapa descolaritzaci de lalumnat. A ms, lanormativa daltres comunitats, com ara la ComunitatValenciana11, Mrcia12 o Navarra13, no garanteix la pro-visi del servei als ensenyaments postobligatoris, pers que ho fa en leducaci infantil de segon cicle i enels programes de qualificaci professional inicial.

I en tercer lloc, sobre les necessitats educatives, i

tamb a diferncia de Catalunya, hi ha comunitatsautnomes que no noms garanteixen normativa-ment la provisi del servei de transport escolar per alalumnat escolaritzat en centres deducaci especial(com ja sestableix en la normativa catalana), sin quetamb ho fan per als alumnes escolaritzats en centresordinaris amb discapacitat que tenen limitada la sevamobilitat (tot i estar escolaritzats al mateix municipide residncia). s el cas de comunitats com ara Anda-lusia, Balears14, Canries, Castella-la Manxa, Extrema-dura, Mrcia o Navarra.

En general, les comunitats autnomes amb margesdobligatorietat en la provisi del servei ms amplis

9 Orden de 9 de junio de 2003, del Departamento de Educacin y

Ciencia, por la que se dictan normas para la organizacin y fun-

cionamiento del servicio complementario de transporte escolar

en la Comunidad Autnoma de Aragn (Arag).10 Decreto 203/2008, de 26 de septiembre, por el que se regula el

servicio de transporte escolar en centros pblicos de la Comuni-

dad Autnoma de Extremadura (Extremadura).11 Resoluci de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents,

sobre el servici complementari de transport dels centres pblicsde titularitat de la Generalitat per al curs 2009/2010; i Decret

77/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generdelitat Valenciana,

sobre regulaci del transport escolar (Comunitat Valenciana).12 Orden de 18 de agosto de 2008, de la Consejera de Educacin,

Ciencia e Investigacin, por la que se modifica la Orden de 3 de

junio de 2002, por la que se regula la organizacin, el funciona-

miento y la gestin del servicio de transporte escolar (Mrcia).13 Resolucin 319/2009, de 11 de junio, del Director General de Ins-

peccin y Servicios, por la que se aprueban las instrucciones para

la organizacin y funcionamiento del servicio de transporte esco-

lar durante el curso 2009/2010 (Navarra).14 Orden de 21 de julio de 2005, que regula el transporte escolar en

los centros docentes pblicos de la Comunidad Autnoma de las

Illes Balears; i Orden de la Consejera de Educacin y Cultura de

24 de agosto de 2009, por la que se modifica la Orden de 21 de

julio de 2005 (Balears).


16/145


disposen de marcs normatius aprovats ms recent-ment. A tall dexemple, les normatives de comunitatscom ara Andalusia o Castella-la Manxa, correspo-nents als anys 2009 i 2008, respectivament. Catalu-nya, Cantbria o Castella i Lle, en canvi, ambnormatives dels anys 1996, 2003 i 2004, respectiva-ment, integren el grup de comunitats amb supsitsper a la provisi obligatria menys amplis. Aquestasituaci pot reflectir, en part, la implicaci creixentdels poders pblics en el dret a leducaci en igualtatdoportunitats.

En darrer lloc, no conv oblidar que hi ha comunitatsautnomes que no regulen alguns dels supsitsesmentats anteriorment (dins del municipi, ensenya-ments no obligatoris, necessitats educatives especi-als) i que regulen la gesti de les places vacants peroptimitzar els nivells de cobertura del servei. s el

cas de Balears, Canries, Cantbria15, Castella i Lle16,la Comunitat Valenciana, Madrid, Navarra i el PasBasc. La normativa daquestes comunitats estableixque les places vacants poden estar ocupades peraltres alumnes que no compleixin els supsits esta-blerts per a la provisi obligatria i gratuta, general-ment sempre que aquest s no modifiqui la prestacidel servei. Algunes daquestes normatives tambestableixen els criteris de prioritat (edat, distnciageogrfica, etc.) en cas que les sollicituds ds delservei no obligatori superin el nombre de placesvacants.

Aquesta consideraci s pertinent en el cas de Cata-lunya. Les queixes rebudes al Sndic de Greuges cons-taten que a vegades hi ha dificultats ds de lesvacants en les rutes ja en funcionament de transportescolar obligatori per part dalumnat sense dret dac-cs obligatori.

Un cop revisades les diferncies entre comunitats pelque fa a la regulaci dels supsits de reconeixementdel dret al transport escolar, cal fer esment de lesdiferncies relacionades amb el nivell de regulaci dela provisi del servei (vegeu el quadre 1). A tall

dexemple, hi ha comunitats autnomes que no dis-posen duna normativa especfica de transport escolari altres comunitats que, en canvi, tenen reglamentsque estableixen de manera precisa i minuciosa lescondicions de prestaci daquest servei. Entre lescomunitats menys regulades des de lmbit auton-mic (vegeu els quadres 1 i 2) destaquen Astries, queno disposa de normativa autonmica de transport

15 Orden de 14 de mayo de 2003, por la que se regula el transporte

escolar en los Centros docentes pblicos no universitarios en

Cantabria (Cantbria).16 Orden EDU/926/2004, de 9 de junio, por la que se regula el servicio

de transporte escolar en los centros docentes pblicos dependi-

entes de la Consejera de Educacin (Castella i Lle).

escolar, Galcia, que regula aspectes generals daquestservei per mitj duna normativa que tamb saplica alservei de transport dobrers17, i La Rioja, que no regulala provisi del servei, per s la concessi dajuts eco-nmics individuals per sufragar el cost del transportprivat o pblic de lalumnat als centres escolars18.

Aquestes comunitats ordenen bsicament el funcio-nament daquest servei per mitj del que ja preveuenles lleis dmbit estatal en matria deducaci, comara la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci,(article 82.2) o els reglaments dmbit estatal espec-fics de transport escolar, com ara el Reial decret443/2001, de 27 de abril, sobre condicions de segure-tat en el transport escolar i de menors.

A diferncia daquestes comunitats autnomes, nhiha daltres, com ara Catalunya, que disposen dun

marc normatiu especfic sobre transport escolar19. Elcarcter propi i territorial daquesta normativa faque, tot i els estndards establerts per la legislaciestatal, aquestes comunitats tamb presentin dife-rncies entre elles pel que fa al nivell de regulaci.

Duna banda, i en general, s cert que les diversesnormatives autonmiques coincideixen a delimitarels beneficiaris del servei, les modalitats de prestacii les condicions bsiques de provisi. Daltra banda,per, tamb ho s que aquestes normatives diferei-xen quant als mbits objecte de regulaci i als nivells

de regulaci daquests mbits.

Aix, si b la majoria de normatives autonmiquesconceben la concessi dels ajuts individuals de trans-port escolar com una modalitat de prestaci del servei,no sempre estableixen amb precisi els beneficiaris, elsprocediments de concessi o els criteris de quantifica-ci dels ajuts. En el cas de les Balears, per exemple, lanormativa corresponent noms estableix les ajudescom a modalitat de provisi, per remet a les bases deles convocatries que anualment convoca ladministra-ci competent per a la regulaci daltres aspectes.

17 Decreto 160/1988, de 9 de junio, por el que se regula la prestacin

de los servicios de transporte escolar y de obreros, de competen-

cia exclusiva de la Xunta de Galicia; i Decreto 342/1998, de 27 de

noviembre, por el que se modifica el Decreto 160/1988, de 9 de

junio (Galcia).18 Orden 36/2007, de 30 de julio, de la Consejera de Educacin, Cul-

tura y Deporte, por la que se regulan las bases de las ayudas

individualizadas de transporte escolar; Orden 19/2009, de 30 de

julio, de la Consejera de Educacin, Cultura y Deporte, por la que

se modifica la Orden 36/2007, de 30 de julio (La Rioja).19 Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei esco-

lar de transport als centres docents pblics de titularitat del

Departament dEnsenyament (Catalunya).


17/145


Quadre 2. Caracterstiques de la normativa que regula la prestaci del servei de transport escolar per comunitatsautnomes

Any

Provisi obligatria (i gratuta)

Residncia Etapa

Dinsmunicipi Foramunicipi

Educaci

infantil(2n cicle)

Educaci

obligat-ria

Educacipostobligatria Educaciespecial

Andalusia 2009 Nuclis dispersos odisseminats S S S S S

Arag 2003 S S S S S

Astries -

Balears 2009(2005) S S S

Canries 2006> 2 km (EP i 1r i 2n

dESO); > 5 km (3r i 4t

dESO)

S S S

Cantbria 2003 S S S

Cast. i Lle 2004 S S S

Cast.-la Manxa 2008 Nuclis de poblacidispersos (>2 km) S S S S S

Catalunya 1996 S S S

C. Valenciana 2009(1984) > 3 km S S S S

Extremadura 2008 S S S S S

Galcia 1998(1988)

Madrid 2005

Barris de tipologiaespecial o nuclis

barraquistesZones de difcil accs

(> 3 km)

S S S S

Mrcia

2008

(2002)

Localitat, zona rural opoblaci disseminada

diferent (> 3 km)S S S S

Navarra 2009 S S S S

Pas Basc 2008> 2 km (EP i 1r i 2n

dESO); > 4 km (3r i 4tdESO)

S S S

La Rioja 2009(2007)20 S S S S

Font: elaboraci prpia20

20 No hi ha normativa autonmica que reguli la provisi del servei de transport escolar. La normativa existent regula la concessi dajuts

individuals de transport escolar.


18/145


PotestatiuPlaces

vacants

Modalitat Condicions

Necessitats

especfiquesServei Ajut Planificaci Qualitat Seguiment Acompanyant

Alumnat ambdiscapacitat

Dfcitsdaccessibilitat

Altres necessitatsS S S S S S

Necessitatsdescolaritzaci

S S S


Estudis noobligatorisNecessitats

descolaritzaci

S S S S S S S

Alumnat amb

discapacitat

Estudis

postobligatoris

S S S S S



S S S S S


S S S S S


S S S S S S


S S S S

Estudispostobligatoris

Dfcitsdaccessibilitat

Altres necessitats

S S S

Alumnat ambdiscapacitat S S S S S

S


Estudispostobligatoris

S S S S

Alumnat amb

discapacitat

Necessitats

descolaritzaciS S S S S S


S S S S S S

S S S S


(postobligatria i forade municipi)

S


19/145


En canvi, en el cas dArag o de Navarra, la norma-tiva que regula la provisi del servei estableix nonoms els ajuts individuals com a modalitat de con-cessi sin que tamb precisa els criteris de distn-cia i les quantitats que perceben els alumnes que nosn usuaris del servei de transport escolar (menysrang normatiu i ms periodicitat de renovaci de lanorma expliquen, a vegades, aquest grau ms elevatde precisi). Altres comunitats, com ara Castella iLle21, Madrid22, Pas Basc23 o La Rioja, disposen denormatives especfiques de regulaci de la conces-si dels ajuts de transport escolar. En el cas de Cata-lunya, el Decret 161/1996 estableix els procedimentsque cal seguir i dna autonomia als consells comar-cals a lhora de determinar els criteris de concessia escala local.

A tall de recordatori, conv esmentar que les norma-

tives autonmiques preveuen la concessi dajutsindividuals per als alumnes que compleixen elssupsits daccs al servei per que no tenen al seuabast rutes de transport escolar. Quan tenen serveisde transport regular de viatgers accessible, els ajutstendeixen a cobrir el cost ds per part dels alumnesusuaris (si b, a vegades, les administracions corres-ponents fan directament reserves de places, per laqual cosa no es fa necessari tramitar els ajuts).

Sobre les condicions de provisi del servei, les nor-matives autonmiques tendeixen a regular aspectes

bsics relacionats amb la planificaci i lorganitzaci,i tamb amb les condicions dacompanyament delsalumnes usuaris (nombre dacompanyants, funcionsdels acompanyants, etc.). En canvi, a grans trets,aquestes normatives autonmiques difereixen en elnivell de regulaci de les condicions de qualitat i deltipus de seguiment del funcionament del servei.Mentre que el Decret 161/1996, de transport escolar aCatalunya, noms cont algunes referncies per a lamodalitat de servei discrecional relatives a la duradadel trajecte, a la correspondncia dels horaris lectius

21 Orden EDU/1773/2009, de 28 de agosto, por la que se establecen

las bases reguladoras de las ayudas para financiar el gasto de

transporte escolar del alumnado que curse segundo ciclo de edu-

cacin infantil, educacin primaria, educacin secundaria obli-

gatoria o educacin especial, en centros pblicos dependientes

de la Consejera de Educacin o, por necesidades de escolariza-

cin, en centros privados concertados de la Comunidad de Casti-

lla y Len (Castella i Lle).22 Orden 4801/2009, de 27 de octubre, de la Consejera de Educacin,

por la que se modifican las bases reguladoras para la concesin

de ayudas individualizadas de transporte escolar y se aprueba la

convocatoria correspondiente al curso 2009-2010 (Madrid).23 Orden de 31 de agosto de 2009, del Consejero de Educacin, Uni-

versidades e Investigacin, por la que se convocan Asignaciones

Individualizadas de Transporte Escolar para el alumnado de E.

Infantil (2 ciclo), E. Primaria y ESO (1er. y 2 ciclo) (Pas Basc).

i de transport i a la ubicaci de les parades, les nor-matives autonmiques de comunitats com ara Anda-lusia, Balears, Castella-la Manxa, Extremadura oMrcia regulen de manera ms sistemtica les condi-cions de qualitat que els serveis han de garantir alsusuaris i tamb el seguiment que sen fa. Aix sespecialment pertinent si es t present que algunesde les queixes rebudes al Sndic de Greuges sobretransport escolar remeten a aquestes condicions dequalitat.

En general, les condicions de qualitat reguladestenen a veure bsicament amb la durada del trajecte,el temps despera, lajustament dels horaris del cen-tre i del servei, laccessibilitat de les parades i lesnormes de convivncia en ls del servei. Aquestesnormatives autonmiques tamb regulen els con-trols de qualitat pertinents, i estableixen les respon-

sabilitats i els procediments previstos per garantir-neel seguiment i ladequada provisi. Generalment, lesdireccions dels centres escolars tenen la responsabi-litat de fer-ne el seguiment i de vehicular a les admi-nistracions competents les demandes i les necessitatsde millora del servei.

Finalment, algunes daquestes normatives auton-miques, no pas la normativa catalana, tamb regu-len aspectes generals relacionats amb la provisi delservei de transport escolar adaptat (vegeu quadre 2).De fet, tal com es posa de manifest en apartats suc-

cessius, el Sndic de Greuges ha rebut diverses quei-xes amb relaci a les condicions de qualitat delservei de transport escolar adaptat (Q 04182/07 ialtres).

3.2. LA REGULACI DE LA PROVISI DELSERVEI DE MENJADOR ESCOLAR

Igual com succeeix amb el transport escolar,lanlisi comparada de la normativa relacionadaamb la prestaci del servei de menjador escolartamb presenta diferncies significatives entre

comunitats autnomes. Duna banda, nomsamb lexcepci dAstries, que estableix acordsbilaterals a escala local, s cert que les diversescomunitats disposen de marcs normatius propisque regulen, a escala autonmica, la provisidaquest servei, i que aquests marcs sn foracoincidents quant a la voluntat destablir lesbases per a lautoritzaci i lorganitzaci del ser-vei i per a la provisi de personal. Daltra banda,les diverses normatives presenten difernciesdestacables tant pel que fa a la regulaci de lagratutat com quant als supsits de reconeixe-

ment del dret a ls gratut del servei.

Tal com sobserva al quadre 3, i dacord amb la com-binaci daquestes dues dimensions, es poden classi-


20/145


ficar les diferents comunitats autnomes en tresmodels de regulaci diferenciats.

En un primer model, shi troben comunitats quedisposen de normatives autonmiques que noregulen la gratutat daccs al servei de menjadorescolar de lalumnat. s el cas de Balears24, Can-ries25, Navarra26 o el Pas Basc27, que disposen dedecrets, ordres o resolucions que se centren enaspectes relacionats bsicament amb la gesti i elfuncionament dels serveis i que, pel que fa a lescondicions daccs, remeten bsicament a la possi-bilitat de rebre ajudes parcials o totals en funci dela renda i daltres situacions socials (vegeu el qua-dre 4).

En un segon model, en el qual es podria ubicarCatalunya, shi troben les comunitats amb norma-

tives autonmiques que regulen la provisi gratuta del servei i que limiten lobligatorietatdaquesta gratutat als supsits ja establerts per la

24 Ordre de 30 doctubre de 2001 del conseller dEducaci i Cultura,

per la qual es regula lorganitzaci i el funcionament del servei

escolar de menjador als centres docents pblics no universitaris;

i Ordre de 31 de octubre de 2001 del conseller dEducaci i Cul-

tura, amb la qual sapliquen, per al curs 2001-2002, les mesures

derivades de lOrdre de 30 doctubre de 2001 del conseller dEdu-

caci i Cultura, per la qual es regula lorganitzaci i el funciona-

ment del servei escolar de menjador als centres docents pblicsno universitaris (Balears).

25 Orden de 11 de septiembre de 1996, por la que se regula el funci-

onamiento de los comedores escolares en los centros pblicos no

universitarios de Canarias, y se establecen las bases de la convo-

catoria de las ayudas con destino a los comensales; i Orden de 26

de octubre de 1998, por la que se modifica la Orden de 11 de sep-

tiembre de 1996 y se establecen las bases de convocatoria de las

plazas y de las ayudas a los alumnos comensales de los centros

pblicos no universitarios con comedor escolar (Canries).26 Decreto Foral 246/1991, de 24 de julio, por el que se regulan los

comedores escolares de los centros pblicos no universitarios de

Navarra en los niveles de enseanza obligatoria; Orden Foral186/1993, de 11 de mayo, del Consejero de Educacin y Cultura,

por la que se desarrolla lo dispuesto en el Decreto Foral 246/1991,

de 24 de julio; Resolucin 155/2009, de 16 de abril, de la Directora

General de Ordenacin, Calidad e Innovacin, por la que se apru-

eban las Bases de la convocatoria pblica para la asignacin de

recursos econmicos dirigidos al alumnado en situacin socioe-

conmica desfavorable, de los centros educativos concertados de

la Comunidad Foral de Navarra, para el curso 2009/2010; i Bases

Reguladoras para la concesin de ayudas al alumnado que pre-

senta desventaja socioeconmica en centros pblicos para el

curso 2009/10 (Navarra).27 Orden de 22 de marzo de 2000, del Consejero de Educacin, Uni-

versidades e Investigacin, por la que se regulan los comedores

escolares de los centros docentes pblicos no universitarios de la

Comunidad Autnoma del Pas Vasco en los niveles de enseanza

obligatorios y Educacin Infantil (2. ciclo) (Pas Basc).

normativa estatal corresponent, la Llei orgnica2/2006, deducaci (article 82.2). En efecte, les nor-matives autonmiques de comunitats com araArag28, la Comunitat Valenciana29, Madrid30 o LaRioja31 estableixen la gratutat dacord amb la resi-dncia de lalumnat, concretament per als alum-nes que resideixen en un municipi diferent deldescolaritzaci i que es veuen obligats a despla-ar-se per labsncia doferta a la seva prpia loca-litat. En aquest sentit, la gratutat en laccs alservei de menjador escolar queda garantida enaquells supsits ja inclosos per a la provisi obli-gatria del transport escolar. Alhora, igual comsucceeix amb Catalunya, aquestes comunitatsdesenvolupen convocatries dajuts que, ambcarcter no obligatori, cobreixen de manera total oparcial el cost ds del servei de menjador escolar(vegeu el quadre 4). Els nivells de cobertura real i

efectiva de la gratutat depenen, doncs, de lespoltiques de beques i dajuts que discrecional-ment promou lAdministraci.

28 Orden de 12 de junio de 2000, del Departamento de Educacin y

Ciencia, por la que se dictan instrucciones para la organizacin y

el funcionamiento del servicio de comedor escolar en los Centros

Docentes Pblicos no universitarios (Arag).29 Resoluci de 28 de juny de 2002, de la Direcci General de Centres

Docents de la Conselleria de Cultura i Educaci, per la qual es

regulen els menjadors escolars dels centres docents pblics no

universitaris de titularitat de la Generalitat Valenciana; i Resolu-

ci de 6 de maig de 2008, de la Direcci General dOrdenaci i

Centres Docents, sobre el servici complementari de menjador

dels centres pblics de titularitat de la Generalitat per al curs

2008/2009 (Comunitat Valenciana).30 Orden 917/2002, de 14 de marzo, por la que se regulan los come-

dores colectivos escolares en los centros docentes pblicos no

universitarios de la Comunidad de Madrid; Orden 3028/2005, de 3

de junio, de la Consejera de Educacin, por la que se modifica

parcialmente la Orden 917/2002, de 14 de marzo; Orden 2112/2009,

de 7 de mayo, por la que se modifican las Bases Reguladoras para

la concesin de becas de comedor escolar y se convocan becas de

comedor escolar para el curso 2009-2010 (Madrid).31 Orden 27/2006, de 28 de septiembre, de la Consejera de Educa-

cin, Cultura y Deporte, por la que se regula la organizacin y

funcionamiento del servicio de comedor escolar en los Centros

Docentes Pblicos de enseanza no universitaria dependientes

de la Consejera de Educacin, Cultura y Deporte de La Rioja; i

Orden 22/2007, de 31 de mayo, de la Consejera de Educacin,

Cultura y Deporte, por la que se regula el procedimiento de con-

cesin de ayudas de comedor escolar (La Rioja).


21/145


Quadre 3. Regulaci de la gratutat i supsits dereconeixement de la gratutat al menjador escolarper comunitats autnomes

Regulaci de la gratutat

- +

Supsitsde

reconeixementdelagratutat

+

AndalusiaCantbria

Castella i LleCastella-la

ManxaExtremadura

GalciaMrcia

-

Astries

BalearsCanriesNavarraPas Basc

AragCatalunya

C. ValencianaMadridLa Rioja


I en darrer terme, un tercer model engloba lescomunitats que disposen de normatives auton-miques que no noms regulen la provisi gratuta

del servei, sin que amplien els supsits esta-blerts per la normativa estatal pel que fa a laccsgratut. Tot i les diferncies internes destacables,es poden situar en aquest model comunitats comara Andalusia32, Cantbria33, Castella i Lle34, Cas-

32 Orden de 27 de marzo de 2003, por la que se regula la organiza-

cin, funcionamiento y gestin del servicio de comedor escolar

de los Centros Docentes Pblicos dependientes de la Consejera

de Educacin y Ciencia (Andalusia).33 Orden EDU/27/2007, de 10 de mayo de 2007, por la que se regula

el funcionamiento del servicio complementario de comedor

escolar en los centros pblicos no universitarios dependientes de

la Consejera de Educacin (Cantbria).34 Decreto 20/2008, de 13 de marzo, por el que se regula el servicio

pblico de comedor escolar en la comunidad de Castilla y Len;

Orden EDU/693/2008, de 29 de abril, por la que se desarrolla el

Decreto 20/2008, de 13 de marzo (Castella i Lle).

tella-la Manxa35, Extremadura36, Galcia37 o Mr-cia38. Sn comunitats que, amb carcter obligatori,garanteixen la gratutat als alumnes que residei-xen en un municipi diferent del de lescola, itamb als que reuneixen determinades circums-tncies socials i personals. Tal com exposa el qua-dre 4, aquestes circumstncies remeten a alumnatamb necessitats educatives especials, especial-ment amb discapacitat, alumnat en situaci derisc social, alumnat amb nivells de renda familiarbaixos, alumnat en situaci dacolliment familiaro residencial, alumnat de famlies nombroses decategoria especial, etc. Addicionalment, i a vega-des tamb amb carcter obligatori, aquestescomunitats estableixen ajuts totals o parcials quedonen cobertura a altres situacions socials i per-sonals (famlies monoparentals, famlies nombro-ses de categoria general, rendes familiars menys

baixes, etc.).

Un cop revisats aquests models, conv recordar quela cobertura real i efectiva de la gratutat en laccs almenjador escolar no noms depn del seu reconeixe-ment legal, sin tamb de la inversi que els poderspblics destinen als ajuts no obligatoris. De fet, hi hacomunitats amb supsits legals restringits que tenennivells de cobertura real ms elevats que altrescomunitats amb supsits legals ms amplis peramb nivells dinversi en ajuts no obligatoris baixos.Cal no oblidar, per, que el reconeixement legal

daquesta gratutat i lampliaci dels supsits previs-tos incrementen la protecci del dret a leducaci encondicions de gratutat i afavoreixen que el seudesenvolupament quedi menys supeditat a les polti-ques educatives dels governs. s en aquest sentit que

35 Orden de 2 de marzo de 2004, reguladora de la organizacin y

funcionamiento del servicio de comedor escolar; Orden de 21 de

julio de 2005, de la Consejera de Educacin y Ciencia, por la que

se modifica parcialmente la Orden de 2 de marzo de 2004 (Caste-

lla-la Manxa).36 Decreto 192/2008, de 12 de septiembre, por el que se regulan los

servicios de comedor escolar y aula matinal en los centros pbli-

cos de la Comunidad Autnoma de Extremadura (Extremadura).37 Orden de 13 de junio de 2008 por la que se modifica la de 21 de

febrero de 2007, por la que se regula la organizacin, el funciona-

miento y la gestin del servicio de comedor escolar en los centros

docentes pblicos no universitarios dependientes de esta conse-

llera (Galcia).38 Orden de la Consejera de Educacin y Cultura, de 17 de julio de

2006, por la que se regula el servicio de comedor escolar de los

Colegios Pblicos de la Comunidad Autnoma de la Regin de

Murcia; Orden de 4 de mayo de 2009, de la Consejera de Educa-

cin, Formacin y Empleo, por la que se aprueban las bases

reguladoras y se convocan ayudas de comedor para el alumnado

escolarizado en centros pblicos que dispongan de este servicio

escolar complementario durante el curso 2009-10 (Mrcia).


22/145


el Sndic de Greuges, especialment ateses les queixesrebudes per la manca de cobertura de la gratutat delservei, ha suggerit al Departament dEducaci uncanvi en la normativa vigent.

Finalment, lanlisi comparada tamb constatalexistncia de normatives autonmiques que nonoms defineixen els drets relacionats amb la provi-si gratuta o amb la percepci dajuts totals o parci-als, sin que tamb estableixen drets relacionatsamb ls del servei. Les normatives que regulen elsserveis de menjador escolar en comunitats com araExtremadura39 o Castella i Lle40 estableixen dretscom ara: rebre una dieta equilibrada i saludable,rebre orientacions en matria deducaci per a lasalut i ladquisici dhbits socials, participar a lesactivitats educatives i ldiques als espais compresos

39 Decreto 192/2008, de 12 de septiembre, por el que se regulan los

servicios de comedor escolar y aula matinal en los centros pbli-

cos de la Comunidad Autnoma de Extremadura (Extremadura).40 Decreto 20/2008, de 13 de marzo, por el que se regula el servicio

pblico de comedor escolar en la comunidad de Castilla y

Len (Castella i Lle).

entre lactivitat lectiva i lhorari de menjador, rebreinformaci peridica sobre el pla de menjar, o rebreuna alimentaci especial en el cas dels alumnes queen tinguin necessitat.

En aquest sentit, el Decret 160/1996, de 14 de maig, pelqual es regula el servei escolar de menjador als cen-tres docents pblics de titularitat del DepartamentdEnsenyament noms estableix el dret dels alumnesusuaris a tenir un men adequat a les seves necessi-tats. s interessant observar com, per exemple, lanormativa corresponent a Andalusia41 afegeix el dretdels alumnes amb necessitats educatives especials aser atesos en horari de menjador escolar per tcnicsdeducaci especial. Com es veur en apartats succes-sius, el Sndic de Greuges ha rebut diverses queixessobre suposats dficits en la provisi de vetlladors.

41 Orden de 27 de marzo de 2003, por la que se regula la organiza-

cin, funcionamiento y gestin del servicio de comedor escolar

de los Centros Docentes Pblicos dependientes de la Consejera

de Educacin y Ciencia (Andalusia).


23/145


Quadre 4. Caracterstiques de la normativa que regula la prestaci del servei de menjador escolar percomunitats autnomes

Any Provisi

Residncia

Perfil socialDinsmunicipi

Foramunic.

Educ.infantil

(2n cicle)

Andalusia 2003

Centres pblics(EI, EP, ESO, EE)

Criteris de prioritatdaccs

SSituaci de risc socialFamlies de centres

dacollida[S]

Arag 2000Centres pblics(EI, EP, ESO, EE)

[S] Usuaris transport escolar S

Astries -

Balears 2001

Centres pblics


Canries1998

(1996)

Centres pblicsCriteris de prioritat

daccs

Cantbria 2007

Centres pblics(EI, EP, ESO, EE)


[S]Alumnat amb necessitats

educatives especialsS

Cast. i Lle 2008 Centres pblics S

Renda (2 km)]

[S]Renda familiar (


24/145


Provisi gratuta

Criteris ajuts totals o parcials

Etapa Transport

Educaciobligatria

Educacipostobligatria

Educaciespecial

UsuariNo

usuari

S Lmits de renda familiar SMI (50%/25%)

S S S (convocatria ajuts)

Fora municipiCompensaci de desigualtats (renda

familiar, nombre de membres de lafamlia, condicions socials, discapacitat)

Renda familiarSituaci socioeconmica i familiar

S [S] S SRenda familiar (


25/145



26/145


4.1. ALGUNES DADES DE CONTEXT SOBREEL SISTEMA DE BEQUES

Les poltiques relacionades amb la provisi dels ser-veis de transport i menjador escolars shan dubicaren un context de despesa pblica en educaci a Cata-lunya caracteritzat per dficits estructurals dinversitant en el sistema educatiu en general com en el sis-tema de beques en particular. En aquesta lnia, nom-

brosos treballs42 que han analitzat darrerament lestatde leducaci al nostre pas han posat de manifest queCatalunya est entre els pasos europeus amb unadespesa pblica en educaci no universitria msbaixa sobre el PIB, clarament per sota de la mitjanaeuropea, i lleugerament per sota tamb de la mitjanaespanyola. El mateix Pacte nacional per a leducaci,signat lany 2006 per la majoria dels agents educatiusdel pas, ja convenia la necessitat que el Govern incre-ments progressivament els recursos econmics des-tinats a leducaci, fins a convergir amb la mitjanaeuropea. Aquest objectiu s tamb recollit per la Llei

12/2009, deducaci, de Catalunya, en el prembul i enla disposici final segona. Les darreres dades fetespbliques corresponents a lany 2007 indiquen que ladespesa en educaci no universitria a la Uni Euro-pea s del 4% del PIB (del 6% si shi inclou leducaciuniversitria), mentre que a Catalunya gira al voltantdel 3% (menys del 4% amb la suma de la despesa eneducaci universitria). Aix significa que, de mitjana,els estats dels pasos europeus inverteixen proporcio-nalment un 25% ms de recursos en relaci amb el PIBdel que es fa a Catalunya.

42 Ferrer, F. i Albaigs, B. (coord.) (2008). Estat de leducaci a Catalun-

ya. Anuari 2006. Poltiques 61. Barcelona: Editorial Mediterrnia;

CSASE (2007). Sistema dIndicadors dEducaci a Catalunya. Informe

12. Barcelona: CSASE; AA.VV. (2007). Informe per a la millora dels

resultats del sistema educatiu a Catalunya. Informe davaluaci 10.

Barcelona: CSASE; Bonal, X. (dir.) (2006). Lestat de leducaci a Cata-

lunya. Anuari 2005. Poltiques 53. Barcelona: Editorial Mediterr-

nia; Calero, J., i Bonal, X. (2004). La financiacin de la educacin

en Espaa. A: V. Navarro (Ed.). El Estado de Bienestar en Espaa.

Barcelona: Tecnos-UPF; etc.

En un context de dficit de finanament pblic deleducaci, les poltiques de beques shan caracterit-zat tamb per dficits de desenvolupament, especial-ment pel que fa als nivells de cobertura. La taula 1,que cont indicadors de despesa en beques percomunitats autnomes corresponents al curs 2006/07,segons les dades del Ministeri dEducaci, mostraque menys del 20% dels estudiants catalans repalgun tipus dajut relacionat amb lensenyament, i

tamb que Catalunya se situa entre les comunitatsautnomes amb nivells de cobertura ms baixos. Defet, comunitats amb un PIB per cpita similar o supe-rior, com ara Navarra, el Pas Basc, Madrid o la Comu-nitat Valenciana, presenten nivells de cobertura quepoden arribar a doblar la proporci dalumnat becat aCatalunya.

Duna banda, s cert que el nivell ms alt de rendaper cpita a Catalunya ha fet que lalumnat catalhagi estat globalment menys beneficiari de bequesprocedents del Ministeri dEducaci que lalumnat

daltres comunitats, comparativament ms afectatper situacions de precarietat econmica. Daltrabanda, per, la situaci de comunitats com araNavarra, el Pas Basc, Madrid o la Comunitat Valenci-ana, amb nivells de riquesa equiparables als de Cata-lunya, posen manifest que aquest no s lnic factorque ho explica, sin especialment tamb la inversidels governs autonmics en les poltiques de beques.En aquest sentit, lAdministraci educativa catalanaexperimenta mancances danys en el desplegamentde poltiques de beques en educaci43.

43 Calero, J. (2006). Equity in Education. County Analytical Report.

Pars: OECD. www.oecd.org

4. ANLISI COMPARADA DE LA COBERTURA I LA DESPESA PBLICAEN TRANSPORT I MENJADOR ESCOLARS


27/145


4.2. ALGUNES DADES SOBRE LACOBERTURA I LA DESPESA DELSSERVEIS DE MENJADOR I TRANSPORTESCOLARS

Tot i els dficits de despesa pblica esmentats anteri-orment, s important destacar que un dels mbits delsistema de beques i ajuts sobre els quals el Departa-ment dEducaci ha destinat ms recursos ha estat elde transport i menjador escolars. A tall illustratiu, ladespesa pblica en la provisi daquests serveis es va

situar al voltant dels 117 milions deuros durant elcurs 2008/09, i que ms de 55.000 alumnes es vanbeneficiar de transport escolar sufragat amb fonspblics i ms de 75.000 alumnes, dajuts de menjadorescolar (obligatoris i no obligatoris).

Duna banda, i dacord amb aquest esfor, les dadesde despesa unitria per estudiant en transport i menjador escolars corresponents a lany 2007 (ltimesdades disponibles amb possibilitat de fer compara-tiva per comunitats autnomes), recollides en lataula 2, situen Catalunya en una posici intermdia.

s significatiu, per exemple, que Catalunya destiniproporcionalment ms recursos a la prestaci delsserveis de transport i menjador escolars que Andalu-sia o Madrid, que sn unes de les comunitats que

presenten nivells de despesa en beques per estudiantsuperiors (vegeu les taules 1 i 2).

Daltra banda, per, i segons les dades de 2007, la des-pesa unitria en la prestaci daquests serveis escolarscomplementaris se situen per sota de la mitjana estatal.Segons les dades del Ministeri dEducaci, pel que fa alservei de menjador (i residncia), Catalunya va invertir49,2 per estudiant lany 2007, mentre que el conjunt delEstat ho va fer en 71,1 , i pel que fa al servei de trans-port, la despesa unitria a Catalunya va ser de 70,1 per

estudiant, mentre que a Espanya, de 74,1 .

De fet, la despesa en la provisi daquests serveiscorrelaciona de manera positiva amb la despesa uni-tria que destina a leducaci cadascun dels diferentsterritoris. Els grfics 2 i 3 constaten que les comuni-tats autnomes que ms inverteixen en educaci perestudiant tamb sn les que ms inverteixen en laprestaci daquests serveis complementaris de men-jador i transport escolars. La recta de regressi evi-dencia aquesta relaci positiva. Si es fa cas delcoeficient R, a ms, sobserva que aquestes difern-

cies entre comunitats autnomes en la despesa uni-tria en menjador i transport escolars sexpliquen enun 28% aproximadament per les diferncies dinver-si en educaci no universitria.

Taula 1. Indicadors sobre despesa en beques en els ensenyaments no universitaris per comunitatsautnomes (2006/07)

Becaris / Estudiants

(%)

Despesa en beques/ becaris(en euros)

Despesa en beques/ estudiants

(en euros)

Espanya 29,3 271,3 79,5

Andalusia 33,1 282,8 93,6

Arag 3,4 860,3 29,0

Astries 44,6 175,1 78,1

Balears 13,1 258,9 33,9

Canries 33,3 260,5 86,7

Cantbria 36,9 229,4 84,7

Castella i Lle 64,9 147,8 95,9

Castella-la Manxa 7,1 885,9 62,5

Catalunya 17,0 351,2 59,6

Comunitat Valenciana 34,8 230,7 80,3

Extremadura 55,3 193,4 106,9

Galcia 10,5 625,6 65,7

Madrid 36,5 264,7 96,5

Mrcia 25,3 227,6 57,7

Navarra 26,8 171,6 46,0

Pas Basc 30,7 367,2 112,7

La Rioja 9,7 296,2 28,7

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i Cincia


28/145


Taula 2. Indicadors de despesa en menjador i transport escolars en els ensenyaments no universitaris percomunitats autnomes (2007)

Despesa enmenjador iresidncia

(en milers )

Despesa entransport

(en milers )

Despesa enmenjador i resi-dncia per estu-

diant (en )

Despesa entransport per

estudiant (en )

Espanya 405.775,3 422.884,1 71,1 74,1

Andalusia 20.465,2 47.801,1 17,2 40,2

Arag 7.957,5 14.070,0 53,5 94,5

Astries 4.745,6 21.843,0 48,6 223,6

Balears 925,0 8.227,0 7,1 63,2

Canries 20.050,0 33.854,0 73,5 124,2

Cantbria 2.776,5 15.889,0 45,1 257,9

Castella i Lle 17.680,0 43.065,0 65,1 158,5

Castella-la Manxa 9.765,0 37.180,3 35,5 135,1

Catalunya 43.074,3 61.426,4 49,2 70,1

Comunitat Valenciana 66.697,0 46.531,9 109,8 76,6

Extremadura 4.357,8 14.838,0 28,5 97,1Galcia

Madrid 10.999,7 24.687,1 14,5 32,5

Mrcia 2.320,2 14.631,2 11,1 69,8

Navarra 2.679,8 12.027,4 35,6 159,8

Pas Basc 38.064,5 23.543,3 165,2 102,2

La Rioja 466,1 2.790,4 12,9 77,1

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i CinciaNota 1: La despesa per estudiant est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal i gratuta(educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).Nota 2: En les dades del Ministeri dEducaci i Cincia, les comunitats autnomes de Castella-la Manxa, Extremadura, Galcia i Mrcia tenen part de ladespesa en activitats complementries no desagregada per menjador o transport escolar. Aix fa que els resultats daquestes comunitats shagin de

prendre amb precauci.

Grfic 2. Relaci entre despesa unitria en transport escolar i despesa unitria en educaci no universitriaper comunitats autnomes (2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i CinciaNota 1: La despesa unitria de transport est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).


29/145


Grfic 3. Relaci entre despesa unitria en menjador escolar i despesa unitria en educaci nouniversitria per comunitats autnomes (2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i CinciaNota 1: La despesa unitria de menjador est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).

La importncia dels factors de decisi poltica alhora dentendre la inversi en la provisi daquestsserveis es palesen en constatar que la despesa delspoders pblics en aquesta provisi no sempre estdacord amb el nivell de necessitat que presentacadascuna de les comunitats autnomes. De fet, tot ique les poltiques de transport i menjador escolarstenen com a missi fomentar la cohesi territorial ilequitat en educaci, no sempre les comunitatsautnomes amb nivells ms alts de pobresa o ambnivells ms alts de dispersi territorial de la sevapoblaci sn les que ms inverteixen en els serveis

de menjador i transport escolars.

En aquest sentit, s oport analitzar la relaci entreles variables de despesa unitria en transport i men-jador escolars, de nivell de riquesa (PIB per cpita itaxa de pobresa) i de configuraci territorial (poblaciresident en municipis menors de 2.000 habitants).

Aix, per exemple, els grfics 4 i 5, que recullen larelaci entre despesa unitria en menjador escolar i

PIB per cpita, i entre aquesta i el nivell de pobresade la poblaci infantil, posen de manifest que lainversi que les comunitats autnomes destinen ala provisi del servei de menjador escolar no mantuna relaci positiva amb la prevalena de possiblessituacions de precarietat econmica. Ans el con-trari, paradoxalment, lanlisi de les rectes deregressi constata una relaci negativa entre aques-tes variables, de manera que, com ms elevat s elnivell de pobresa de les comunitats autnomes, engeneral, ms baixa s la despesa unitria en la pro-visi daquests serveis (tot i que aquesta relaci s

poc significativa, i que el coeficient R posa de mani-fest que noms al voltant del 10% de les difernciesde despesa entre comunitats sexpliquen pel seunivell de riquesa).

En el cas del transport escolar, lanlisi de regres-si no conclou cap correlaci estadsticament sig-nificativa entre la despesa unitria i les variablesde riquesa/pobresa territorial per comunitatsautnomes.


30/145


Grfic 4. Relaci entre despesa unitria en menjador escolar i PIB per cpita per comunitats autnomes(2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i Cincia i de lINENota 1: La despesa unitria de menjador est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).

Grfic 5. Relaci entre despesa unitria en menjador escolar i taxa de pobresa de la poblaci de 0 a 15

anys per comunitats autnomes (2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i Cincia i de lInforme de la Inclusi Social a Espanya 2009 (Observatori de laInclusi Social de lObra Social de la Caixa de Catalunya)Nota 1: La despesa unitria de menjador est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).


31/145


Grfic 6. Relaci entre despesa unitria en transport escolar i densitat de poblaci per comunitatsautnomes (2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i Cincia i de lINENota 1: La despesa unitria de transport est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).

Grfic 7. Relaci entre despesa unitria en transport escolar i percentatge de poblaci resident en

municipis de menys de 2.000 habitants per comunitats autnomes (2007)

Font: elaboraci prpia a partir de dades del Ministeri dEducaci i Cincia i de lINENota 1: La despesa unitria de transport est calculada sobre la base del nombre dalumnat escolaritzat als ensenyaments de provisi universal igratuta (educaci infantil de segon cicle i educaci obligatria).


32/145


En el cas del transport, i no aix en el cas del menja-dor escolar (en el qual tampoc no hi ha una correla-ci estadsticament significativa), els factors deconfiguraci territorial sn ms determinants alhora dexplicar les diferncies entre comunitatsquant al nivell de despesa unitria. Els grfics 6 i 7contenen la relaci existent entre despesa i densitatde poblaci, i entre aquesta i el percentatge depoblaci resident en municipis de menys de 2.000habitants. Com es pot veure, la tendncia respon alfet que les comunitats amb una densitat demogr-fica ms baixa i proporci ms alta de poblaci resi-dent en municipis petits, situaci tpica de les zonesrurals, sn les que, en general, ms inverteixen entransport escolar. En qualsevol cas, sorprn que elpes daquests factors de configuraci territorial alhora dexplicar les diferncies de despesa siguirelativament baix (explica noms al voltant del 10%

de les diferncies).

Especficament per al cas de Catalunya, les taules 3 i4 recullen alguns indicadors evolutius relacionatsamb el sistema de beques de transport i de menjadorescolars, respectivament, desagregats en funci delseu carcter obligatori i no obligatori.

Pel que fa al transport escolar, la taula 3 mostra quela partida pressupostria destinada a la prestaciobligatria del servei ha anat augmentant al voltantdun 10% anual den del curs 2002/03 i que la par-

tida corresponent a la prestaci no obligatria ho hafet, encara que de manera irregular, sempre per sobredel 5% anual. Aquests increments, que se situen lleu-gerament per sobre de la tendncia marcada pelcreixement progressiu de lalumnat escolaritzat alsensenyaments universals i gratuts a Catalunya (ques del 12% den del curs 2000/01), han promogut unaugment sostingut de la despesa unitria per estudi-ant dels ensenyaments universals i gratuts en trans-port (de 40,7 el curs 2000/01 a 66,3 el curs 2006/07)i del nombre de beneficiaris (del 20% al llarg del per-ode observat), tamb de transport no obligatori. Con-cretament, el curs 2006/07 van fer s de serveis de

transport escolar no obligatori 4.300 alumnes msque el curs 2000/01, i de serveis de transport obliga-tori, quasi 5.000. Cal indicar, doncs, la voluntat delAdministraci educativa (i de la resta dadministra-cions comarcals i locals que gestionen aquests ser-veis) dampliar la cobertura daquests serveis.

Un cop fetes aquestes consideracions, per, i mal-grat els increments de despesa per estudiant, lataula 3 tamb constata que, a la prctica, aquestsnivells de cobertura de transport escolar van aug-mentar de manera poc significativa entre els cursos

2000/01 i 2006/07, particularment del 6% al 6,4% delconjunt dalumnat dels ensenyaments universals igratuts, i que lincrement de la despesa (del 83,5%durant el perode observat) es va produir per sobre

de lincrement de beneficiaris (que, com sha dit, sesitua al voltant del 20% en aquest mateix perode).

Segons les dades facilitades per diversos consellscomarcals en el marc de lactivitat del Sndic deGreuges, aquest estancament dels nivells de cober-tura sha consolidat en els darrers dos anys, especial-ment com a conseqncia de la congelaci de lapartida pressupostria que el Departament dEduca-ci destina a la prestaci no obligatria del servei. Enalguns territoris, fins i tot, la prestaci daquests ser-veis entre els cursos 2007/08 i 2008/09 es va veurereduda.

Els problemes de cobertura apuntats pel transportescolar es reprodueixen, en part, tamb, en lmbitdel menjador escolar. Dentrada, la taula 4 posa demanifest que el nombre de beneficiaris entre els anys

2000 i 2007 va crixer un 27,8% pel que fa a la presta-ci obligatria, i un 58,0% pel que fa a la no obligat-ria. Aix significa que el curs 2006/07, en comparacidel curs 2000/01, 7.000 alumnes ms van benefici-ar-se amb carcter obligatori dajuts de menjadorescolar, i 16.000 alumnes ms amb carcter no obli-gatori. Com ja succea en el cas del transport, enproporci, aquests increments se situen per sobre dela tendncia creixent experimentada pel nombredalumnat als ensenyaments universals i gratuts,que va ser del 12% en el mateix perode. Aquestsincrements sembla que shan accentuat den del

curs 2004/05, curs a partir del qual la provisi debeques de menjador obligatries ha crescut a unritme sostingut que gira al voltant del 5% anual, i laproporci de beneficiaris de beques no obligatriesho ha fet a un ritme dun 10% anual. Aquests incre-ments de la provisi no obligatria posen de mani-fest la voluntat del Departament dEducaci dampliarla cobertura de la gratutat del servei, tamb per a lesfamlies amb menys oportunitats econmiques.

De fet, aquests increments en el nombre de benefi-ciaris shan fonamentat, especialment en els dar-rers cursos, en un creixement significatiu i sostingut

de la despesa pblica en beques de menjador esco-lar. Aquest creixement se situa, de mitjana, persobre del 10% en el cas de la prestaci obligatria, idel 15% en la no obligatria (en els darrers tres cur-sos, 2006/07, 2007/08 i 2008/09, el DepartamentdEducaci ha incrementat la dotaci pressupost-ria anual per a aquest concepte en un 10,6%). Aix,la despesa unitria per estudiant en menjador esco-lar (obligatori i no obligatori) va passar de 29,2 peralumne dels ensenyaments universals i gratuts elcurs 2000/01 a 48,9 el curs 2006/07.

No obstant aix, novament cal fer menci del baiximpacte daquest major esfor financer en termesdampliaci real dels nivells de cobertura de les pol-tiques de beques de menjador escolar (tenint present


33/145


que el nombre dalumnes tamb creix). Si b hi vahaver un lleu increment den del curs 2000/01, elcurs 2006/07 noms un 8,7% dels alumnes densenya-ments considerats com a universals i gratuts (educa-ci infantil de segon cicle, educaci primria ieducaci secundria obligatria) eren perceptors debeca de menjador, i noms un 5,0% ho eren per raonssocioeconmiques (beca de menjador no obligatria).De fet, lany 2007 de cada 100 alumnes, noms 2 msdels que ho feien lany 2000 van rebre una beca demenjador escolar. Aquesta evoluci ha estat especi-alment preocupant si es t en compte, per exemple,levoluci creixent que ha experimentat el nombredalumnes dorigen immigrat al sistema educatiu,

alumnes que responen majoritriament a un perfilsocioeconmic precaritzat, o tamb, amb carcterconjuntural, limpacte recent de la crisi econmicasobre leconomia de moltes famlies. De fet, en elmarc dels expedients de queixa, nombrosos consellscomarcals, administracions que socupen de gestio-nar la concessi daquestes beques, coincideixen adestacar que, si es t en compte la poblaci en situa-ci de dificultat econmica, els nivells de coberturahan decrescut. Com es veur ms endavant, aquestasituaci pot millorar de manera significativa amblincrement de finanament en beques de menjadorescolar no obligatries que el Departament dEduca-ci ha anunciat per al curs 2009/10.

Taula 3. Evoluci dels indicadors relacionats amb les beques de transport escolar (1999-2007)

20002001

20012002

20022003

20032004

20042005

20052006

20062007

Nombre de benefciaris

Total 46.913 46.439 46.322 46.945 53.177 55.194 56.233

Obligatori 26.815 26.172 25.468 25.955 29.940 31.476 31.824

No obligatori 20.098 20.267 20.854 20.990 23.237 23.718 24.409

ndex devoluci debenefciaris (2000/2001=100)

Obligatori 100 97,6 95 96,8 111,7 117,4 118,7

No obligatori 100 100,8 103,8 104,4 115,6 118 121,4

Benefciaris (variaciinteranual en %)

Obligatori -1,1 -2,4 -2,7 1,9 15,4 5,1 1,1

No obligatori 4,4 0,8 2,9 0,7 10,7 2,1 2,9

Import (en milions d)

Total 31,65 35,4 39,4 43,73 49,01 52,95 58,09

Obligatori 23,98 25,31 28,5 32,21 35,25 38,37 41,7

No obligatori 7,67 10,09 10,91 11,52 13,75 14,58 16,39

Import(variaci interanual en %)

Obligatori 2,4 5,6 12,6 13,0 9,5 8,8 8,7

No obligatori 0,5 31,5 8,1 5,7 19,4 6,0 12,4

Nombre dalumnat

Ensenyaments nouniversitaris

996.897 1.000.044 1.018.214 1.041.260 1.061.640 1.081.751 1.112.151

Ensenyamentsuniversals i gratuts

778.348 781.958 795.680 816.589 832.434 850.308 875.838

Estranger 24.902 36.301 54.009 77.017 92.012 110.260 126.874

ndex devoluci dalumnat(2000/2001=100)


100 100,3 102,1 104,5 106,5 108,5 111,6

Ensenyamentsuniversals i gratuts 100 100,5 102,2 104,9 106,9 109,2 112,5

Estranger 100 145,8 216,9 309,3 369,5 442,8 509,5

Alumnat (variaciinteranual en %)

Ensenyaments nouniversitaris -0,5 0,3 1,8 2,3 2,0 1,9 2,8


-0,8 0,5 1,8 2,6 1,9 2,1 3,0

Estranger 25,6 45,8 48,8 42,6 19,5 19,8 15,1

Cobertura transport escolar(% de benefciaris sobrealumnat)

Ensenyaments nouniversitaris 4,7 4,6 4,5 4,5 5,0 5,1 5,1


6,0 5,9 5,8 5,7 6,4 6,5 6,4

Estranger 188,4 127,9 85,8 61 57,8 50,1 44,3

Despesa unitria perestudiant (en )


31,7 35,4 38,7 42,0 46,2 48,9 52,2


40,7 45,3 49,5 53,6 58,9 62,3 66,3

Font: elaboraci a partir de dades del Departament dEducaci


34/145


Taula 4. Evoluci dels indicadors relacionats amb les beques de menjador escolar (1999-2007)

20002001

20012002

20022003

20032004

20042005

20052006

20062007

Nombre debeneficiaris

Total 53.201 52.983 57.525 60.191 64.789 69.717 76.434

Obligatori 25.286 24.296 26.604 27.953 29.505 30.917 32.326

No obligatori 2

Informe Sobre Menjadors i Transport Escolar

Documents

Transcript of Informe Sobre Menjadors i Transport Escolar