Dia a Dia Biologia 1eso Voramar

Dia a dia a laulaRecursos didcticsB

IBL

IOT

EC

A D

EL

PR

OF

ES

SO

RA

T

Biologia i GeologiaESO

Dia a dia a laula per a 1r ESO s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

Jess Mara Brcena Rodrguez Josep Furi Egea Leonor Carrillo Vigil Mara ngeles Garca Pap Mariano Garca Gregorio Ximo Gregori Montesinos

TRADUCCIONS Romans: Catalina Iliescu Gheorghiu rab: Mohamed El-Madkouri Maatoui i Imad Elkhadiri Xins: Fundacin General de la UAM i Trades Servicios, S.L. Alemany i angls: Pilar de Luis Villota Francs: Imad Elkhadiri i Anne-Sophie Lesplulier

EDICI Ana Piqueres Fernndez Beln lvarez Garrido Daniel Masciarelli Garca Julia Manso Prieto

EDICI EXECUTIVA Begoa Barroso Nombela

DIRECCI DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernndez

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 1 25/11/2015 15:32:46

ndex

Per qu SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

En qu es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8

Relaci dunitats per comunitats autnomes . . . . . . . . . . 10

Recursos didctics i Atenci a la diversitat

Lunivers i el nostre planeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

La geosfera . Minerals i roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Latmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

La hidrosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

La biosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

El regne animal . Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . 238

Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284

Les funcions vitals en els animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330

El regne de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372

Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres . . . . . . 422

El relleu i els processos geolgics externs . . . . . . . . . . . . . . 470

Els processos geolgics interns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 516


DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Per qu SABER FER?Tots tenim una passi. Des de la seua fundaci, fa ms de 50 anys, Santillana no ha deixat de treballar, investigar, realitzar productes i serveis i buscar innovacions que milloren leducaci, com una manera de construir un mn millor per a tots.

El fruit daquest comproms ha sigut una llarga histria de grans projectes educatius. Projec-tes concebuts des de la realitat social i acadmica de cada moment, nascuts amb vocaci dacompanyar els alumnes en la seua aventura daprendre i de dotar el professorat de totes les eines i recursos necessaris per a dur a terme la tasca deducar. Aix, el nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE, i als intensos canvis que sestan donant en tots els aspectes de la nostra vida.

Hui, ms que mai, en la societat de la informaci, en un mn cada vegada ms global, regit per un canvi rpid i constant, leducaci marca la diferncia. Vivim un present de grans interro-gants que mereixen grans respostes. Cal educar hui els ciutadans dun dem que est per construir.

Leducaci sha centrat tradicionalment en lensenyament de continguts, es tractava de saber. Hui, la comunitat educativa s conscient que cal fer un pas endavant: a ms de saber cal SABER FER. Laprenentatge per competncies s el model triat per aconseguir amb xit els nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en leducaci dinfants i adolescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometres, assumir, etc. s hui tan important com conixer els continguts tradicionals de les nostres ma-tries. Necessitem treballar amb idees, ser capaos de resoldre problemes i prendre decisions en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, verstils, creatius

Per el nom de la srie t un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, San-tillana aportar tot el seu SABER FER, estar al costat de professors i alumnes, oferint ma-terials, serveis, experincia per garantir aquest xit.

LIMPULS QUE NECESSITAEL SEU FUTUR

5DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Les claus del projecte SABER FERLOBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIRISQUEN LES COMPETNCIES QUE NECESSITA UN CIUTAD DEL SEGLE XXI

Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de:

Fer-sepreguntespertinents.

Informar-seatravsdefontsdiverses,textualsogrfiques,laqualcosaimplica:

Buscar informaci.

Interpretaraquestainformacideformacoherentambeltipusdefont.

Pensardunamanerareflexiva,crticaicreativa.

Crear-seunaopini,unjudiciiprendredecisionsadequades.

Comunicar-seoralmentiperescrit.

Ferconnexions:connectarelqueshaaprsamblavidareal(prximaollunyana)iconnectarelssabersdelesdiferentsmatriesentresi.

Participaricomprometres,donarserveialacomunitat.

Treballarcooperativamentambaltres.

Tindresemprepresentlaperspectivatica,tindreintellignciaemocionalitica.

Aprendrealllargdelavida.

Aquestobjectiuesmaterialitzaenlestructuradelesunitatsdidctiquesdelmaterialdelalum-neienelsdiferentsprojectesqueconformenlaBibliotecadelProfessorat.

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN LALUMNE, PERQU AQUEST ASSOLISCA UNA VERTADERA COMPRENSI I ES CONVERTISCA EN UNA PERSONA COMPETENT

ElprojecteSABER FERcombinaelmillordelatradiciescolarilesaportacionsdelesnovesmetodologies.Lescolahadesercapadedesenvolupar sabers slids,jaquesolamentspossiblepensariactuarsobreallqueconeixemambprofunditat,pertambdeducarper-sonesqueconvertisquenelconeixementenacciiambslideshabilitatssocialsimorals.EnelprojecteSABER FER:

Lalumne selcentre del seu propi aprenentatge:esfapreguntes,buscainformaciisinforma,participa,aprnacontrolarelseuaprenentatge,emprnprojectes

Escombinenactivitatssenzillesitasquesdemscomplexitat,excellentsperadesenvolu-par les competncies,ensenyar a pensaralsalumnes,resoldre problemes i situacions reals,desenvoluparelpensament creatiu

Sincorporalaprenentatge cooperatiucomaelementdestacat,tantenactivitatsenellli-bredelalumnecomenprojectesespecficsdelaBibliotecadelProfessorat.

Esdesenvolupalaprenentatge per projectes,tantenelmaterialdelalumnecomenpro-jectesespecficsdelaBibliotecadelProfessorat.

Esbuscaunaeducaciquevajamsenlldelsaspectesacadmics,queplantegesituacionsquefomentenlaparticipacidelsalumnes,lactitudemprenedoraiquelalumnesinvolucreenlaseuarealitatquotidiana,enelsproblemesirealitatsdelcentreescolar,delseubarri,pertambaescalaglobaliplanetria.Endefinitiva,relacionaraprenentatge i servei a la comunitat,aprenentatgeicomproms social.

AquestavarietatdeplantejamentsdelprojecteSABER FERconverteixlaulaenunescenari dexperinciesdiversesienriquidoresperalalumne.

6 DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Les claus del projecte SABER FERLOBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIRISQUEN LES COMPETNCIES QUE NECESSITA UN CIUTAD DEL SEGLE XXI

Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de:

Fer-sepreguntespertinents.

Informar-seatravsdefontsdiverses,textualsogrfiques,laqualcosaimplica:

Buscar informaci.

Interpretaraquestainformacideformacoherentambeltipusdefont.

Pensardunamanerareflexiva,crticaicreativa.

Crear-seunaopini,unjudiciiprendredecisionsadequades.

Comunicar-seoralmentiperescrit.

Ferconnexions:connectarelqueshaaprsamblavidareal(prximaollunyana)iconnectarelssabersdelesdiferentsmatriesentresi.

Participaricomprometres,donarserveialacomunitat.

Treballarcooperativamentambaltres.

Tindresemprepresentlaperspectivatica,tindreintellignciaemocionalitica.

Aprendrealllargdelavida.

Aquestobjectiuesmaterialitzaenlestructuradelesunitatsdidctiquesdelmaterialdelalum-neienelsdiferentsprojectesqueconformenlaBibliotecadelProfessorat.

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN LALUMNE, PERQU AQUEST ASSOLISCA UNA VERTADERA COMPRENSI I ES CONVERTISCA EN UNA PERSONA COMPETENT

ElprojecteSABER FERcombinaelmillordelatradiciescolarilesaportacionsdelesnovesmetodologies.Lescolahadesercapadedesenvolupar sabers slids,jaquesolamentspossiblepensariactuarsobreallqueconeixemambprofunditat,pertambdeducarper-sonesqueconvertisquenelconeixementenacciiambslideshabilitatssocialsimorals.EnelprojecteSABER FER:

Lalumne selcentre del seu propi aprenentatge:esfapreguntes,buscainformaciisinforma,participa,aprnacontrolarelseuaprenentatge,emprnprojectes

Escombinenactivitatssenzillesitasquesdemscomplexitat,excellentsperadesenvolu-par les competncies,ensenyar a pensaralsalumnes,resoldre problemes i situacions reals,desenvoluparelpensament creatiu

Sincorporalaprenentatge cooperatiucomaelementdestacat,tantenactivitatsenellli-bredelalumnecomenprojectesespecficsdelaBibliotecadelProfessorat.

Esdesenvolupalaprenentatge per projectes,tantenelmaterialdelalumnecomenpro-jectesespecficsdelaBibliotecadelProfessorat.

Esbuscaunaeducaciquevajamsenlldelsaspectesacadmics,queplantegesituacionsquefomentenlaparticipacidelsalumnes,lactitudemprenedoraiquelalumnesinvolucreenlaseuarealitatquotidiana,enelsproblemesirealitatsdelcentreescolar,delseubarri,pertambaescalaglobaliplanetria.Endefinitiva,relacionaraprenentatge i servei a la comunitat,aprenentatgeicomproms social.

AquestavarietatdeplantejamentsdelprojecteSABER FERconverteixlaulaenunescenari dexperinciesdiversesienriquidoresperalalumne.

UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QU TOTS DESENVOLUPEN LES SEUES CAPACITATS I TALENTS

Ambaquestafinalitat,elsllibresdelalumnedisposendeseccionsdampliaciirefor,ilaBi-bliotecadelProfessoratdeplans de suport i reforperalsalumnesambdificultatsiunpro-grama daprofundimentperalsquepodenanarmsenll.

UN POTENT SISTEMA DAVALUACI COM A GARANTIA DXIT

Lavaluacisemprehatingutunpaperdestacatenlescola.Alllargdelesltimesdcadesshaanatimposantunaconcepcidelavaluacicontnua i formativa,amblobjectiudedetectarlesdificultatsdelsalumnesperdecidirmecanismesqueelspermetensuperar-les.ElpaperdelavaluaciesveurreforatamblaLOMQE,queentrealtresinnovacionsintrodueixavaluaci-ons externesquetotselsalumneshandepassarendeterminatsmomentsdelavidaescolar.ElprojecteSABER FER inclou:

Proves davaluaci de continguts i proves davaluaci per competncies per a totes les matries,relacionadesambelsestndardsdaprenentatge.

Rbriquesdavaluaci.

Diferentseinesinformtiques:

Deures, peralseguimentdiaridelsalumnes

Generador de proves

Informes i estadstiques

Biblioteca de proves externes nacionals i internacionals

LATENCI ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

EnelsllibresdelalumneilaBibliotecadelProfessoratsnrecurrentslesactivitatsitasquesquerequereixenls de les TIC.

Lensenyamentdigitalesveupotenciatpelsnostresproductesdigitals,LlibreMdia i Llibre-Net,iperlAula Virtual,unentorndigitalambproductes,aplicacionsiserveisperaalumnesiprofessors.

7DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


En qu es concreta el projecte SABER FERNOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS

Llibres amb una seqncia didctica centrada en el mateix alumne, en ladquisici de competncies i en els pressupsits del pensament creatiu:

Elpunt de partida de les unitats didctiques s enganxar els alumnes mitjanant el desafiament, el repte, la curiositat, lenigma A partir duna situaci problemtica:

Ens fem preguntes.Esdiuqueelsecretdelacreativitatidelaprenentatgesprovocarelpensament,provocarqueelsalumnesesfacenpreguntes,nodonarsolamentrespostesEnaquestaseccisanimaelsalumnesaplantejar-seelsseuspropisinterrogantssobreunaqesti.

Busquem informaci i opinem amb la resta del grup per a la resoluci entre tots dels interrogants plantejats.

Acontinuaci,esdesenvolupenelscontingutsdelaunitatdidctica.Ambelcontingutcon-ceptualsinclouenunasriedeprogramesinnovadors:

SABER FER recull laprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen direc-tament amb els continguts de la pgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat daprenentatge, no es presenten deslligats.

Descobreix plantejapropostesperquelsalumnesexplorenconeixements.Enaquestespropostes s fonamental ls de les TIC.

Interpreta la imatge (el mapa, el grfic, el dibuix, la fotografia) ensenya als alumnes aaprendreaveure,aobservar.Unadestresamolttilenunmncomelnostre,enqulaspectevisualtunpapercadavegadamsgran.

Compromesos proposasituacionsperqulalumnesinvolucreiescomprometaamblasocietat.

Claus per a estudiar proporciona als alumnes una guia perqu aprenguen a aprendre, per recordar i reflexionar sobre el que han estudiat.

Enlesactivitatsfinalslalumnerepassaelscontingutsprincipalsdelaunitatiesverificasiha aconseguit els estndards daprenentatgedeterminatsperladministracieducativa.

Lespginesfinalsdelaunitatpermetenrealitzartasquesenqusintegrentotselscontin-gutsestudiatsi,pertant,plantegensituacionsmoltpotentsdesdelpuntdevistadidctic.

Tasques per a desenvolupar diferents formes de pensament:

1. Anlisi cientfica.

2. Raonament matemtic.

3. Anlisi tica.

4. Pensament creatiu.

Tasques per a desenvolupar les competncies dels alumnes, en qu saplica el que han aprsasituacionsreals,delmbitacadmic,delavidaquotidianaodelasocietat.Lalum-ne utilitzar tcniques en nous contextos i resoldr casos prctics i quotidians.

Treball cooperatiu.

I, com sempre, llibres amb el tradicional rigor i cura editorial de Voramar/Santillana: textos clarsiadaptatsaledat;illustracionsdegranqualitatiambunaltvalorformatiu,capacesdedesencadenaractivitatsdanlisi,observaci,relaciambelscontinguts;activitatsvariades,organitzadespernivelldedificultat,ambdiferentsobjectius



En qu es concreta el projecte SABER FERNOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS

Llibres amb una seqncia didctica centrada en el mateix alumne, en ladquisici de competncies i en els pressupsits del pensament creatiu:

Elpunt de partida de les unitats didctiques s enganxar els alumnes mitjanant el desafiament, el repte, la curiositat, lenigma A partir duna situaci problemtica:

Ens fem preguntes.Esdiuqueelsecretdelacreativitatidelaprenentatgesprovocarelpensament,provocarqueelsalumnesesfacenpreguntes,nodonarsolamentrespostesEnaquestaseccisanimaelsalumnesaplantejar-seelsseuspropisinterrogantssobreunaqesti.

Busquem informaci i opinem amb la resta del grup per a la resoluci entre tots dels interrogants plantejats.

Acontinuaci,esdesenvolupenelscontingutsdelaunitatdidctica.Ambelcontingutcon-ceptualsinclouenunasriedeprogramesinnovadors:

SABER FER recull laprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen direc-tament amb els continguts de la pgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat daprenentatge, no es presenten deslligats.

Descobreix plantejapropostesperquelsalumnesexplorenconeixements.Enaquestespropostes s fonamental ls de les TIC.

Interpreta la imatge (el mapa, el grfic, el dibuix, la fotografia) ensenya als alumnes aaprendreaveure,aobservar.Unadestresamolttilenunmncomelnostre,enqulaspectevisualtunpapercadavegadamsgran.

Compromesos proposasituacionsperqulalumnesinvolucreiescomprometaamblasocietat.

Claus per a estudiar proporciona als alumnes una guia perqu aprenguen a aprendre, per recordar i reflexionar sobre el que han estudiat.

Enlesactivitatsfinalslalumnerepassaelscontingutsprincipalsdelaunitatiesverificasiha aconseguit els estndards daprenentatgedeterminatsperladministracieducativa.

Lespginesfinalsdelaunitatpermetenrealitzartasquesenqusintegrentotselscontin-gutsestudiatsi,pertant,plantegensituacionsmoltpotentsdesdelpuntdevistadidctic.

Tasques per a desenvolupar diferents formes de pensament:

1. Anlisi cientfica.

2. Raonament matemtic.

3. Anlisi tica.

4. Pensament creatiu.

Tasques per a desenvolupar les competncies dels alumnes, en qu saplica el que han aprsasituacionsreals,delmbitacadmic,delavidaquotidianaodelasocietat.Lalum-ne utilitzar tcniques en nous contextos i resoldr casos prctics i quotidians.

Treball cooperatiu.

I, com sempre, llibres amb el tradicional rigor i cura editorial de Voramar/Santillana: textos clarsiadaptatsaledat;illustracionsdegranqualitatiambunaltvalorformatiu,capacesdedesencadenaractivitatsdanlisi,observaci,relaciambelscontinguts;activitatsvariades,organitzadespernivelldedificultat,ambdiferentsobjectius

UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT QUE ATN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS

Per al seu dia a dia a laula:

Programaci didctica.

Recursos didctics per a cada unitat:

Introducci i recursos complementaris.

Fitxes de refor i suport.

Fitxes daprofundiment.

Solucionari del llibre de lalumne.

Tutoria,22sessionspercursperadonar-vossuportenaquestatasca.

Competncies per al segle XXI. Projectes i tasques per a desenvolupar-les

Competncia lectora: ElracdelalecturaiCuriositatsdelacincia.

Competncia en el coneixement histric: Grans biografies.

Tractament de la informaci: Premsa i llenguatge cientfic i La cincia en el cine.

Competncia cientfica: activitats.

Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari.

Projecte social.

Intelligncia emocional i tica.

La premsa a laula (ms eina digital).

Sistema davaluaci

Proves davaluaci de continguts.

Proves davaluaci per competncies.

Rbriques.

Generador de proves (eina digital).

Deures digitals.

Biblioteca de proves davaluaci externa nacionals i internacionals (biblioteca digital).

UNA OFERTA DIGITAL POTENT

Aula Virtual Santillana,unentorndeserveiseducatius.

LlibreNet, unautnticllibredigital,quepermettraureelmximpartitdelesnovestecnolo-gies de la informaci.

Tuntilcomplementenpaper,el Quadern destudi, que facilita lestudi dels alumnes.

LlibreMdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.



Unitats Arag CantbriaCastella-la

ManxaCastella

i LleCeuta

i MelillaComunitat de Madrid

Comunitat Foral

de Navarra

Comunitat Valenciana

Extremadura GalciaIlles

BalearsLa Rioja

Pas Basc

Principat dAstries

Regi de Mrcia

Lunivers i el nostre planeta

La geosfera. Minerals i roques

Latmosfera

La hidrosfera

La biosfera

El regne animal. Els animals vertebrats

Els animals invertebrats

Les funcions vitals en els animals

El regne de les plantes

Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres

Lecosfera

La dinmica dels ecosistemes

El relleu i els processos geolgics externs

Els processos geolgics interns


Relaci dunitats per comunitats autnomes


LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Introducci i recursos Introducci i continguts de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Previsi de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Ensenyament individualitzat Refor i suport

Contingutsfonamentals

Fitxa1.Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Repsacumulatiu

Fitxa2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Esquemesmuts

Fitxa3.Estructuradelsistemasolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Fitxa4.Elmovimentderotaci.Lesestacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Fitxa5.LesfasesdelaLluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Fitxa6.Elseclipsisilesmarees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Mscompetent

Fitxa7.Instrumentsperaobservarelscossoscelestes . . . . . . . . . . . . 26

Fitxesmultilinges

Fitxa8.MovimentderotacidelaTerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Fitxa9.Estacionsalhemisferinord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Aprofundiment

Projectesdinvestigaci

Fitxa10.ElsmisterisdelasuperfciedelaLluna . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Fitxa11.LapetjadahumanaalaLluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

12 DIAADIAALAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Treballsdaula

Fitxa12.Orientacialcelnocturn(I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Fitxa13.Orientacialcelnocturn(II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Fitxa14.ConstruccidunmodelTerra-Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Recursos per a lavaluaci Autoavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Avaluaci de continguts

Controls

ControlB. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

ControlA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Estndardsdaprenentatgeisolucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Avaluaci per competncies

Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Estndardsdaprenentatgeisolucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

13DIAADIAALAULABIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Introducci i recursos


Lunivers

El sistema solar

La Terra

PREVISI DE DIFICULTATS

La complexitat conceptual que es deriva de les enormes escales de temps i espai implicades en els continguts astronmics s absolutament aliena a lexperincia quotidiana dels estudiants. Shi afig tamb la dificultat instrumental, s a dir, els coneixements matemtics necessaris per a manejar aquestes escales, fer clculs, conversions, etc.

Igualment important s el fet que la major part dels conceptes van lligats a models tridimensionals, per aix el docent hauria

ESQUEMA CONCEPTUAL

INTRODUCCI DE LA UNITAT

Durant centries la humanitat va pensar que era el centre de lunivers, i ms tard vam creure que havem perdut aquest privilegi en favor del Sol. Hui som conscients que vivim sobre un mn diminut i frgil, perdut en la immensitat i en leternitat del cosmos. Per a comprendre les caracterstiques del nostre planeta (cicle de laigua, temperatura, vida, evoluci geolgica omarees, entre daltres), cal conixer la relaci i lesinteraccions amb la nostra estrella, el Sol, i la resta dels planetes del sistema solar. Per, actualment, aquestafrontera de coneixement sha ampliat i ens ha revelat quela nostra existncia est lligada a llunyans esdeveniments csmics i cicles de matria i energia en lunivers. Des del telescopi de Galileu fins als moderns i potents radiotelescopis i telescopis orbitals, la tecnologia

ha fet progressivament possible lexploraci de regions cada vegada ms llunyanes.

Aquest s un tema molt atractiu per als estudiants, sobre elqual tenen coneixements previs adquirits en cursos anteriors (educaci primria i fins i tot infantil) o a travs depellcules de divulgaci cientfica, cincia-ficci, horscops, mites, contes, cmics, noticiaris o imatges de satllit, entre daltres, que exciten la fantasia i, en conseqncia, la seua motivaci per observar el cel. Daltra banda, els continguts sn idonis per a comenar a introduir lalumnat en els mtodes amb qu treballa la cincia, quecomprenguen que a vegades els nostres sentits ens enganyen i que les observacions poden ser interpretades dacord ambdiferents teories. Per aix la importncia de lelaboraci de models explicatius dels fets naturals.

CONTINGUTS

SABER Lunivers.

Elsistemasolar.

Elsplanetes.

LaTerra,unplanetasingular.

ElsmovimentsdelaTerra.

Lesestacions.

LaLluna.

SABER FER Observaridescriurelesconstellacions.

Realitzarclculsmatemticssenzillssobredistnciesiobjectesdelunivers.

Representarelsplanetesdelsistemasolaraescala.

LocalitzarelspuntscardinalsapartirdelaposicidelSoladiverseshoresdeldia.

SABER SER Gaudir de lobservaci del cel dirn i nocturn.

ValorarlexistnciadeconcepcionscontraposadessobrelaTerraielSol en lunivers i la influncia que han tingut en el pensament cientfic, social, poltic ireligis al llarg de la histria.

Diferenciarlacinciadelastronomiadelastrologia,relacionadaambpassatempso supersticions acientfiques.


INTRODUCCI I RECURSOS

16 DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Lunivers

El sistema solar

La Terra

Components

Components

Moviments

Un satllit: la Lluna

Jpiter Saturn Ur Nept

Cintur dasteroides

Cintur de Kuiper

Nvol dOort

Mercuri Venus Terra Mart

Cometes

Rotaci

Rotaci

Dies i nits

EstacionsTranslaci

Translaci

Fases lunars Eclipsis Marees

Moviment

Asteroides

Satllits

Planetes

El Sol

Estrelles

Galxies Cmuls galctics

Interiors

Exteriors

PREVISI DE DIFICULTATS

La complexitat conceptual que es deriva de les enormes escales de temps i espai implicades en els continguts astronmics s absolutament aliena a lexperincia quotidiana dels estudiants. Shi afig tamb la dificultat instrumental, s a dir, els coneixements matemtics necessaris per a manejar aquestes escales, fer clculs, conversions, etc.

Igualment important s el fet que la major part dels conceptes van lligats a models tridimensionals, per aix el docent hauria

de procurar explorar tots els recursos al seu abast perqu els estudiants puguen experimentar idesenvolupar la visi espacial necessria per a una comprensi adequada daquests conceptes.

Daltra banda, coneixements previs de tipus esotric, com els horscops, o errors conceptuals transmesos per determinades pellcules de cincia-ficci o altres mitjans, dificulten ladquisici duna actitud crtica enfront de coneixements acientfics.

ESQUEMA CONCEPTUAL

INTRODUCCI DE LA UNITAT

ha fet progressivament possible lexploraci de regions cada vegada ms llunyanes.

Aquest s un tema molt atractiu per als estudiants, sobre elqual tenen coneixements previs adquirits en cursos anteriors (educaci primria i fins i tot infantil) o a travs depellcules de divulgaci cientfica, cincia-ficci, horscops, mites, contes, cmics, noticiaris o imatges de satllit, entre daltres, que exciten la fantasia i, en conseqncia, la seua motivaci per observar el cel. Daltra banda, els continguts sn idonis per a comenar a introduir lalumnat en els mtodes amb qu treballa la cincia, quecomprenguen que a vegades els nostres sentits ens enganyen i que les observacions poden ser interpretades dacord ambdiferents teories. Per aix la importncia de lelaboraci de models explicatius dels fets naturals.

CONTINGUTS

SABER Lunivers.

El sistema solar.

Els planetes.

La Terra, un planeta singular.

Els moviments de la Terra.

Les estacions.

La Lluna.

SABER FER Observar i descriure les constellacions.

Realitzar clculs matemtics senzills sobre distncies i objectes de lunivers.

Representar els planetes del sistema solar a escala.

Localitzar els punts cardinals a partir de la posici del Sol a diverses hores deldia.

SABER SER Gaudir de lobservaci del cel dirn i nocturn.

Valorar lexistncia de concepcions contraposades sobre la Terra i el Sol en lunivers i la influncia que han tingut en el pensament cientfic, social, poltic ireligis al llarg de la histria.

Diferenciar la cincia de lastronomia de lastrologia, relacionada amb passatemps o supersticions acientfiques.





ET RECOMANEM


EN LA XARXA

PGINES WEB

NASA (Agncia Espacial Nord-americana) en espanyol. Missions en directe, notcies de la NASA, vdeos, galeries defotografies i multitud denllaos interactius.

Paraules clau: nasa, espaol.

Instituto Astrofsico de Canarias. Centre dinvestigaci espanyol amb informaci dels observatoris del Teide (Tenerife) i Roque de los Muchachos (Gran Canria). Disposa duna entrada orientativa per a estudiants que desitgen estudiar astrofsica.

Paraules clau: iac, canarias.

ASTRORED (Astronoma y Ciencias del Cosmos). Vista de la histria, la mitologia i els coneixements cientfics actuals de cada un dels planetes i les llunes del nostre sistema solar. Cada pgina cont textos, imatges, pellcules i enllaos addicionals.

Paraules clau: nueve planetas, astrored.

Solarviews. Vvida aventura multimdia del sistema solar i els seus components i de la histria de lexploraci de lespai. T una part dedicada a Recursos didctics amb propostes de prctiques interessants (apartat en angls).

Paraules clau: solarviews.

GLORIA. Significa GLObal Robotic-telescopes Intelligent Array. s la primera xarxa de telescopis robtics del mn daccs lliure. En un entorn Web 2.0., els usuaris poden fer investigaci en astronomia mitjanant lobservaci amb telescopis robtics, i/o anlisis de les dades que altres usuaris han adquirit amb GLORIA, o des daltres bases de dades de lliure accs, com lObservatori Virtual Europeu.

Paraules clau: GLORIA, Project.

APPS PER A TAULETES I TELFONS INTELLIGENTS

Google Sky Map (Android). Mapa estellar amb informaci sobre planetes, estrelles, constellacions i objectes de cel profund. Serveix com a identificador i com a instrument per a orientar-se.

Star Walk (IOS). Mapa estellar amb informaci de planetes, estrelles, constellacions i objectes de cel profund.

Explorador del sistema solar (Neil Burlock). Per a explorar dotzenes de planetes, llunes i asteroides, amb grfics dalta definici i msica atmosfrica.

Fases de la Luna Lite (Omphalos Software).

Calculadora dEclipsis (Serviastro-Universitat de Barcelona). Aplicaci de clcul i simulaci desdeveniments astronmics (predicci declipsis, com es veuran des del nostre punt dobservaci, etc.).

NASA. App en angls, amb les ltimes imatges, vdeos, notcies, tuits, etc.

LLIBRES

El origen del sistema solar J.M. Trigo Rodriguez. Ed. Complutense, 2001.

Aquest autor, del qual es poden trobar nombroses publicacions en la xarxa, mostra en aquest llibre una visi assequible del naixement i levoluci del nostre sistema planetari.

Cosmos Carl Sagan. Ed. Planeta, 2004.

Cosmos tracta del desenvolupament conjunt dastronomia, cincia icivilitzaci duna manera amena i assequible.

Atlas de estrellas Serge Brunier. Ed. VOX, 2004.

Hi ha nombrosos atles destrelles. Aquest es considera un dels millors per a localitzar fcilment les 30 constellacions ms belles. Cont 150 magnfiques fotografies, plnols de les diferents constellacions amb el nom i la localitzaci de les estrelles que les componen, i tamb la histria iles caracterstiques fsiques de cada una (mida, lluminositat, etc.).

Descubrir la Luna. Ms de 300 localizaciones lunares Jean Lacroux i Christian Legrand. Ed. Larousse, 2007.

Obra concebuda com una guia turstica per a descobrir lageografia lunar. Presenta 14 sessions guiades dobservaci, de la lluna nova a la lluna plena. Nit rere nit el lector coneix amb exactitud quins sn els mars, crters imuntanyes de cada observaci. Inclou un mapa mbil de la Lluna.

DVD

Cosmos. Midas Home Video. Srie de 13 episodis dirigits per Carl Sagan i basats en el llibre homnim. Aborden temes com els orgens de la vida, la composici destrelles i galxies, els viatges interestellars o la cerca de vida extraterrestre, entre daltres.

La Lluna en directe. Warner Home Video. Director: Rob Sitch (Austrlia). Prenent com a base un fet real, aquesta pellcula narra lesemocions, el drama i lhumor presents en la missi de lApollo 11 al juliol de 1969, aix com el paper que hi tingu Austrlia en emetre per televisi lhistric aterratge lunar.


18 DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


ET RECOMANEM

LLIBRES

El origen del sistema solar J.M. Trigo Rodriguez. Ed. Complutense, 2001.

Aquest autor, del qual es poden trobar nombroses publicacions en la xarxa, mostra en aquest llibre una visi assequible del naixement i levoluci del nostre sistema planetari.

Cosmos Carl Sagan. Ed. Planeta, 2004.

Cosmos tracta del desenvolupament conjunt dastronomia, cincia icivilitzaci duna manera amena i assequible.

Atlas de estrellas Serge Brunier. Ed. VOX, 2004.

Hi ha nombrosos atles destrelles. Aquest es considera un dels millors per a localitzar fcilment les 30 constellacions ms belles. Cont 150 magnfiques fotografies, plnols de les diferents constellacions amb el nom i la localitzaci de les estrelles que les componen, i tamb la histria iles caracterstiques fsiques de cada una (mida, lluminositat, etc.).

Descubrir la Luna. Ms de 300 localizaciones lunares Jean Lacroux i Christian Legrand. Ed. Larousse, 2007.

Obra concebuda com una guia turstica per a descobrir lageografia lunar. Presenta 14 sessions guiades dobservaci, de la lluna nova a la lluna plena. Nit rere nit el lector coneix amb exactitud quins sn els mars, crters imuntanyes de cada observaci. Inclou un mapa mbil de la Lluna.

DVD

Cosmos. Midas Home Video. Srie de 13 episodis dirigits per Carl Sagan i basats en el llibre homnim. Aborden temes com els orgens de la vida, la composici destrelles i galxies, els viatges interestellars o la cerca de vida extraterrestre, entre daltres.

La Lluna en directe. Warner Home Video. Director: Rob Sitch (Austrlia). Prenent com a base un fet real, aquesta pellcula narra lesemocions, el drama i lhumor presents en la missi de lApollo 11 al juliol de 1969, aix com el paper que hi tingu Austrlia en emetre per televisi lhistric aterratge lunar.

Ensenyament individualitzatRefor i suport

Aprofundiment


DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


FITXA 1 REFOR I SUPORT

Continguts fonamentals

Lunivers

Components:

Cmulsdegalxies.Formatsperagrupacionsdegalxies.

Galxies.Formadespermilersdemilionsdestrelles.

Estrelles.Massesdegasosincandescents.Algunesposseeixensistemesplanetaris,formatsperplanetes,satllits,asteroidesicometes.

Unitatsdemesura:

Anyllum.Distnciaquerecorrelallumenunany,uns9,5bilionsdequilmetres

Unitatastronmica(UA).DistnciadelaTerraalSol,uns150milionsdequilmetres.

El sistema

solar

SistemaplanetaridelestrellaSol.FormatpelSol,elsplanetesinteriors(Mercuri,Venus,TerraiMart)iexteriors(Jpiter,Saturn,UriNept),satllits,asteroidesicometes.

La Terra

Caracterstiquesespecials:intenscampmagntic,atmosferarespirable,temperaturamitjanade15C,aiguaquecircularealitzantelcicle delaigua,intensaactivitatgeolgica,existnciadssersviusipresnciadungransatllit,laLluna.

Components:geosfera,partrocosa;hidrosfera,partaquosa;atmosfera,partgasosa(aire),ibiosfera,ssersviusdelplaneta.Podenviureenelmediaquticiterrestre.

Moviments:

Rotacisobreelseueix:origendelsdiesilesnits.

TranslacialvoltantdelSol:responsabledelasuccessidelesestacionsdelany.

La Lluna

nicsatllitdelaTerra.Elsseusmovimentsderotaciitranslaciduren28dies,peraixsempremostralamateixacara.Presentaquatrefases:llunanova, quartcreixent,llunaplenai quart minvant.Peratraccigravitatriaprodueixlesmarees.Elseumovimentdetranslacioriginaeclipsis.

ACTIVITATS

1 Amb lajuda de les dades subministrades pel llibre de text i de cerques en Internet, fes una taula amb les caracterstiques principals de cada un dels planetes del sistema solar: distncia mitjana al Sol en UA, massa (Terra = 1), mida (radi o dimetre), duraci del dia (perode de rotaci),

duraci de lany (perode orbital o de translaci), components majoritaris de la seua atmosfera, temperatura superficial mitjana i nombre de satllits.

2 A partir de la taula anterior, raona en qu es basa la divisi en planetes interiors i exteriors.

RESUM 1 Copia aquesta taula en el quadern i completa-la.

Astres iconjunt dastres

Qu sn i com sn

Galxies

Nebuloses

Estrelles

Planetes

Satllits

Cometes

Asteroides

2 Copia aquesta taula en el quadern i completa-la.

La teua adrea galctica

Planeta on vius

Sistema dastres a qu pertany el teuplaneta

Galxia on est el sistema dastres

3 Completa aquestes frases en el quadern.

a. LaTerratdosmoviments,quesn i .

b. ElSolixperl isamagaperl .

c. ElscossosquegirenalvoltantdelSolsanomenen .

d. QuanlaLlunaesttotailluminadasanomena .

e. Lestrellapolarsempremarcaelpuntcardinal .

4 Ordena de major a menor aquests astres.

TerraJpiterLlunaSaturnSolMart

5 Explica aquest fet: al llarg del dia elSol entra per diferents finestres de casa.

LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA FITXA 2

20 DIAADIAALAULABIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


Continguts fonamentals

Lunivers

Components:

Cmulsdegalxies.Formatsperagrupacionsdegalxies.

Galxies.Formadespermilersdemilionsdestrelles.

Estrelles.Massesdegasosincandescents.Algunesposseeixensistemesplanetaris,formatsperplanetes,satllits,asteroidesicometes.

Unitatsdemesura:

Anyllum.Distnciaquerecorrelallumenunany,uns9,5bilionsdequilmetres

Unitatastronmica(UA).DistnciadelaTerraalSol,uns150milionsdequilmetres.

El sistema

solar

SistemaplanetaridelestrellaSol.FormatpelSol,elsplanetesinteriors(Mercuri,Venus,TerraiMart)iexteriors(Jpiter,Saturn,UriNept),satllits,asteroidesicometes.

La Terra

Caracterstiquesespecials:intenscampmagntic,atmosferarespirable,temperaturamitjanade15C,aiguaquecircularealitzantelcicle delaigua,intensaactivitatgeolgica,existnciadssersviusipresnciadungransatllit,laLluna.

Components:geosfera,partrocosa;hidrosfera,partaquosa;atmosfera,partgasosa(aire),ibiosfera,ssersviusdelplaneta.Podenviureenelmediaquticiterrestre.

Moviments:

Rotacisobreelseueix:origendelsdiesilesnits.

TranslacialvoltantdelSol:responsabledelasuccessidelesestacionsdelany.

La Lluna

nicsatllitdelaTerra.Elsseusmovimentsderotaciitranslaciduren28dies,peraixsempremostralamateixacara.Presentaquatrefases:llunanova, quartcreixent,llunaplenai quart minvant.Peratraccigravitatriaprodueixlesmarees.Elseumovimentdetranslacioriginaeclipsis.

ACTIVITATS

duraci de lany (perode orbital o de translaci), components majoritaris de la seua atmosfera, temperatura superficial mitjana i nombre de satllits.

2 A partir de la taula anterior, raona en qu es basa la divisi en planetes interiors i exteriors.


Astres iconjunt dastres

Qu sn i com sn

Galxies

Nebuloses

Estrelles

Planetes

Satllits

Cometes

Asteroides


La teua adrea galctica

Planeta on vius

Sistema dastres a qu pertany el teuplaneta

Galxia on est el sistema dastres

3 Completa aquestes frases en el quadern.

a. LaTerratdosmoviments,quesn i .

b. ElSolixperl isamagaperl .

c. ElscossosquegirenalvoltantdelSolsanomenen .

d. QuanlaLlunaesttotailluminadasanomena .

e. Lestrellapolarsempremarcaelpuntcardinal .

4 Ordena de major a menor aquests astres.

TerraJpiterLlunaSaturnSolMart

5 Explica aquest fet: al llarg del dia elSol entra per diferents finestres de casa.

6 Respon a aquestes preguntes.

a. SiensposemmirantalSolalalba,capaquinpuntcardinalassenyalarlanostraombra?

b. Enquinmomentdeldiasmscurtalanostraombra?Imsllarga?Explicaperquencadacas.

c. Perqucanviadeposicilombra?

7 Indica quines de les frases segents sn vertaderes (V) o falses (F), i raona la resposta.

a. Sivisqueresenunllocambclimafredalhemisferinordivolgueresconstruirunacasaquealhivernaprofitaralamajorquantitatdellumicalorsolarpossibles,hauriesdorientarlesfinestrescapalsud.

b. Perorientar-tealanitalhemisferinordthasdefixarenlaposicideMart.

c. Quanveiemunaestrellaqueestrobaa5milionsdanysllum,laimatgequepercebemcorresponalmomentactual.

8 Relaciona en el quadern les dues columnes.

Lluna

Sol

Planeta

Estrella

Tllumprpia

Reflecteixlallumdunaltreastre

9 Explica qu s un equinocci. Indica en quines dates aproximades de lany tenen lloc.

10 El joc dels errors. Una de les dues vinyetes est equivocada, sabries assenyalar quina s? Justifica laresposta.

A

B

REFOR I SUPORT

Reps acumulatiu

LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETAFITXA 2

21DIAADIAALAULABIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.


REFOR I SUPORT

Esquemes muts

ESTRUCTURA DEL SISTEMA SOLAR EL MOVIMENT DE ROTACI

LES ESTACIONS

FITXA 3 LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA FITXA 4

Nom: Curs: Data:



Esquemes muts

REFOR I SUPORT

Esquemes muts

EL MOVIMENT DE ROTACI

LES ESTACIONS


Nom: Curs: Data:



REFOR I SUPORT

Esquemes muts

LES FASES DE LA LLUNA ELS ECLIPSIS I LES MAREES

FITXA 5 LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA FITXA 6

Nom: Curs: Data:



Esquemes muts

REFOR I SUPORT

Esquemes muts

ELS ECLIPSIS I LES MAREES


Nom: Curs: Data:



REFOR I SUPORT

Ms competent

Instruments per a observar els cossos celestes

Des del comenament de la humanitat, el cosmos ha sigut objecte dobservaci i de registre. Fins al naixement dels primers telescopis, els ulls van ser els nics instruments dobservaci i registre. A partir del segle

xvii el cel va comenar a ser observat mitjanant instruments que es van anar perfeccionant progressivament fins a assolir la tecnologia suficient per a installarlos en naus espacials.

Manual prctic dinstruments dobservaci astronmica

1.Lull hum. s un bon instrument per a lobservaci astronmica. Grcies a lull, la humanitat va descobrir el Sol, la Lluna i les seues fases, els eclipsis, la nostra Terra, cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn), les estrelles, les estrelles fugaces, els cometes i la nostra galxia.

2.Els prismtics. Permeten observar els satllits de Jpiter, els accidents lunars, moltes nebuloses i cmuls estellars, la galxia dAndrmeda i molts cometes no perceptibles a ull nu. En la coberta dels prismtics hi ha dos nombres separats per una x. El primer representa laugment; el segon, el dimetre de les lents objectius en millmetres.

3.Els telescopis. Nhi ha de lents (refractors), despill (reflectors) i de lents i espills (catadiptrics). Els ms assequibles sn els reflectors, que a ms poden ser

construts amb relativa facilitat. Un refractor de 20 centmetres de dimetre permet veure objectes de cel profund (cmuls estellars, nebuloses i algunes galxies), detalls de la superfcie lunar i dalguns planetes.

4.La cmera fotogrfica. Permet el registre dimatges astronmiques molt tnues ja que, en exposici, rep grans quantitats de llum. Sn ideals per a fotografiar constellacions (exposici de 15 a 20 segons) o moviments estellars (exposici superior a 20 segons).

5.Els instruments dobservaci sobre satllits. Igual que passa amb els grans telescopis terrestres, sn instruments dinvestigaci. Grcies a la xarxa, podem observarne les imatges en les pgines dels observatoris i institucions responsables.

A B C D

ACTIVITATS

1 Respon.

a. Quin tipus dobjecte o fenomen representen lesfotografies anteriors?

b. Amb quin instrument han sigut realitzades?

c. Quina diferncia hi ha entre la imatge B i totes lesaltres?

d. Et sembla fcil obtindre la fotografia C? Per qu?

2 Dels prismtics segents: Peta, 20 80; Ganon, 8 30; Cegex, 10 20, i Fujixi, 7 50. Indica: el de ms augment, el de menys augment, el ms gran i el ms xicotet.

3 Indica quin instrument utilitzaries per a veure: anells de Saturn, una nebulosa, un cmul estellar, el conjunt de les constellacions, el moviment de la volta celeste, els crters de la Lluna, una pluja destrelles, una galxia, un cometa lluny iun eclipsi de Sol.

4 Per a calcular la relaci que hi ha entre la llum que reben dos instruments dobservaci, es divideix el radi al quadrat de lobjectiu (lent o espill) dun dels instruments pel radi al quadrat de laltre.

a. Calcula quantes vegades s ms llumins el gran telescopi de Canries que altres instruments famosos, tenint en compte que t un radi de 500 centmetres.

b. Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. Si el resultat et sorprn, buscan una explicaci.

TREBALL COOPERATIU

FITXA 7



Ms competent

Instruments per a observar els cossos celestes

ACTIVITATS

1 Respon.

a. Quin tipus dobjecte o fenomen representen lesfotografies anteriors?

b. Amb quin instrument han sigut realitzades?

c. Quina diferncia hi ha entre la imatge B i totes lesaltres?

d. Et sembla fcil obtindre la fotografia C? Per qu?

2 Dels prismtics segents: Peta, 20 80; Ganon, 8 30; Cegex, 10 20, i Fujixi, 7 50. Indica: el de ms augment, el de menys augment, el ms gran i el ms xicotet.

3 Indica quin instrument utilitzaries per a veure: anells de Saturn, una nebulosa, un cmul estellar, el conjunt de les constellacions, el moviment de la volta celeste, els crters de la Lluna, una pluja destrelles, una galxia, un cometa lluny iun eclipsi de Sol.

4 Per a calcular la relaci que hi ha entre la llum que reben dos instruments dobservaci, es divideix el radi al quadrat de lobjectiu (lent o espill) dun dels instruments pel radi al quadrat de laltre.

a. Calcula quantes vegades s ms llumins el gran telescopi de Canries que altres instruments famosos, tenint en compte que t un radi de 500 centmetres.

b. Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. Si el resultat et sorprn, buscan una explicaci.

5 CONSCINCIA I EXPRESSI CULTURAL. Busca en la xarxa una imatge delquadre Nit estrellada de Van Gogh. Comenta lavisi del genial artista sobre com apareixen les estrelles al cel nocturn.

6 COMUNICACI LINGSTICA. Llig i respon.

Ja fa uns 10 mesos que ens arrib la notcia que un cert belga havia fabricat una ullera de llarga vista mitjanant la qual els objectes visibles molt allunyats de lull de lobservador es discernien molt clarament com si es trobaren prxims [], circumstncia que em va induir a lelaboraci dun instrument semblant [], abans de tot em vaig procurar un tub de plom als extrems del qual vaig adaptar dues lents de vidre, totes dues planes per una cara mentre que per laltra eren convexa luna i cncava laltra

Galileu, El missatge i el missatger sideral

a. A quin instrument es refereix Galileu?

b. Posa en un cercador dInternet ullera de Galileu idibuixa linstrument de qu parlem basant-te en la informaci obtinguda.

c. Escriu el significat dels termes cncau iconvex.

Compra dun telescopi per al centre escolar

El director del departament de Biologia i Geologia encarrega a un grup de 1r dESO ladquisici dun telescopi que ha de posseir les caracterstiques se-gents:

1. Entre totes les opcions possibles, sha de triar la de preu ms baix. El preu no ha dexcedir els 1 000 euros, que inclouran el transport fins al centre es-colar.

2. La qualitat ptica dels diferents instruments ha de ser semblant.

3. El telescopi (lent o espill objectiu) ha de tindre en-tre 15 i 20 cm de dimetre.

4. La distncia focal ha de ser com a mnim de 100cm.

5. Es valorar que el telescopi tinga muntura equa-torial, encara que no s condici necessria.

Formeu grups de cinc alumnes i presenteu les pro-postes de compra al grup classe.

TREBALL COOPERATIU

Instruments Telescopi espacial Hubble

Radi: 210 cm

Telescopi M. Palomar

Radi: 250 cm

Ull hum

Radi: 0,2 cm

Relaci




REFOR I SUPORT

Fitxes multilinges

Romans

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

rab

1

2

3

4

5

6

7

8

Xins

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

2. Sentit de gir

4. Pla equatorial

5. Hemisferi sud

3. Hemisferi nord8. Nit

7. Dia1. Equador

6. Eix de rotaci

MOVIMENT DE ROTACI DE LA TERRA

FITXA 8



Fitxes multilinges

2. Sentit de gir

4. Pla equatorial

5. Hemisferi sud

3. Hemisferi nord8. Nit

7. Dia1. Equador

6. Eix de rotaci

MOVIMENT DE ROTACI DE LA TERRA

EARTHS ROTATION MOVEMENT

LE MOUVEMENT DE ROTATION DE LA TERRE

ERDROTATION

Angls Francs Alemany

1. Equator

2. Direction of turn

3. Northern hemisphere

4. Equatorial plane

5. Southern hemisphere

6. Rotational axis

7. Day

8. Night

1. quateur

2. Sens de rotation

3. Hmisphre nord

4. Plan quatorial

5. Hmisphre sud

6. Axe de rotation

7. Jour

8. Nuit

1. quator

2. Drehrichtung

3. Nrdliche Erdhalbkugel

4. quatore Ebene

5. Sdliche Erdhalbkugel

6. Drehachse

7. Tag

8. Nacht




REFOR I SUPORT

Fitxes multilinges1 REFUERZO Y APOYO

Fichas multilinges

Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano

2. 21 de marzo. Equinoccio de primavera

6. 22 de septiembre. Equinoccio de otoo

3. Invierno4. 22 de diciembre. Solsticio de invierno

8. 21 de junio. Solsticio de verano

5. Otoo

ESTACIONES EN EL HEMISFERIO NORTE

ANOTIMpuRILE N EMISFERA NORdICA

1. Primavara

2. 21 martie. Echinoctiul de primavara

3. Iarna

4. 22 decembrie. Solstitiul de iarna

5. Toamna

6. 22 septembrie. Echinoctiul de toamna

7. Vara

8. 21 iunie. Solstitiul de vara

1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21

40 DA A DA EN EL AULA BIOLOGA Y GEOLOGA 1. ESO Material fotocopiable Santillana Educacin, S. L.

FITXA 91 REFUERZO Y APOYOFichas multilinges

Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21


1 REFUERZO Y APOYOFichas multilinges

Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21



Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21


ESTACIONS A LHEMISFERI NORD

1. Primavera

7. Estiu

3. Hivern

5. Tardor

2. 21 de mar. Equinocci de primavera

6. 22 de setembre. Equinocci de tardor

4. 22 de desembre. Solstici dhivern

8. 21 de juny. Solstici destiu

Romans rab Xins



Fitxes multilinges

ESTACIONS A LHEMISFERI NORD

SEASONS OF THE YEAR IN THE NORTHERN HEMISPHERE

LES SAISONS DANS LHMISPHRE NORD

JAHRESZEITEN IN DER NRDLICHEN ERDHALBKUGEL

Angls Francs Alemany

1. Spring

2. March 21. Vernal equinox

3. Winter

4. December 22. Winter solstice

5. Autumn

6. September 22. Autumn equinox

7. Summer

8. June 21. Summer solstice

1. Printemps

2. 21 Mars. quinoxe de printemps

3. Hiver

4. 22 dcembre. Solstice dhiver

5. Automne

6. 22 Septembre. quinoxe dautomne

7. t

8. 21 Juin. Solstice dt

1. Frhling

2. 21. Mrz. Frhlingsquinoktium

3. Winter

4. 22. Dezember. Wintersonnenwende

5. Herbst

6. 22. September. Herbstquinoktium

7. Sommer

8. 21. Juni. Sommersonnenwende

1. Primavera

7. Estiu

3. Hivern

5. Tardor

2. 21 de mar. Equinocci de primavera

6. 22 de setembre. Equinocci de tardor

4. 22 de desembre. Solstici dhivern

8. 21 de juny. Solstici destiu


Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21


LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA1 REFUERZO Y APOYOFichas multilinges

Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21



Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21



Rumano Chinorabe

1

2

3

4

5

6

7

8

1. Primavera

7. Verano





5. Otoo



1. Primavara


3. Iarna


5. Toamna


7. Vara


1.

2. 3 21

3.

4. 12 22

5.

6. 9 22

7.

8. 6 21




PROJECTES DINVESTIGACI

APROFUNDIMENT

Els misteris de la superfcie de la Lluna

EL QUE HAS DE SABER

Meteorit: fragment rocs o metllic procedent de lespai que assoleix la superfcie de la Terra, la Lluna o altres planetes del sistema solar.

Crter: depressi circular o ellptica, a manera de con invertit, limitada per una vora abrupta.

Crtervolcnic:obertures o boques derupci dels volcans (per on ixen els gasos, laves, etc.).

Crterdimpactemeteortic:depressions originades sobre la superfcie slida dun cos planetari per limpacte dun meteorit.

Magma: lquid a alta temperatura (per damunt de 600 C) que origina roques per solidificaci deguda a refredament.

Basalt: roca magmtica volcnica de color fosc procedent de la solidificaci de lava molt fluida.

Albedo: percentatge de radiaci que reflecteix una superfcie en relaci amb la radiaci que incideix sobre aquesta. La neu, per exemple, t una albedo alta, perqu reflecteix el 86 % de la llum que rep, mentre que lalbedo dels oceans s de 5 a 10 %. Lalbedo de la Lluna s igual a 7 %.

TINGUES EN COMPTE QUE

A la superfcie de la Lluna es diferencien planures fosques, anomenades mars pels antics

astrnoms, i regions elevades de colors ms clars i lluents amb una alta densitat de crters

i de cadenes muntanyoses anomenades terres.

A B

Objectiu:realitzar una investigaci sobre lorigen de les diferents regions lunars.

Investigacionssuggerides:

Explicarlesgransdifernciesentreelsmars i les terres lunars.

Comshanoriginatelscrterslunars?

Quinsignificattenenlessuperfciescristallines brillants, visibles des de la Terra, que irradien des delcentredalgunscrterscomeldeTycho?

Altresinvestigacionssuggerides:

Diferenciarcrtersdimpactemeteorticdecrtersdorigen volcnic.

SemblancesidifernciesentrelesroquesdelaLluna i la Terra (edat i composici).

Quinscrtersesformarenabansiquinsdesprs enlaimatgeB?

PerquhihatanpocavarietatdecolorsalaLluna?

Perquhihatantscrtersalasuperfcie delaLluna?

PerquelscrtersdelaLlunaestrobenarran deterrainoalscimsdelesmuntanyes? Continuenformant-secrtersalaLlunaactualment?

Gransdifernciesentrelasuperfcieterrestre i la superfcie lunar.

Fontsdinvestigaci:

El verdadero color de la Luna(fotodeChang'e3).Paraulesclau:color, luna, Francis, Naukas.

AsociacinAstronmicaAndrmeda.Los colores de la Luna. Paraulesclau:asociacin, Andrmeda.Poseu enelcercadordelblog:colores, Luna.

Cosmos,CarlSagan.Ed.Planeta.

Los amantes de la Astronoma,ColinA.Ronan. Ed.Blume.

Gua para observar la Luna,GeraldNorth.Omega,2008.

Astronoma general: teora y prctica, DavidGaladi.Omega,2001.

Presentaci:informe escrit i presentaci digital.

Duracidelelaboraci:una setmana.

Realitzaci:equipsde3a5persones.

FULL DE RUTA

FITXA 10

32 DIAADIAALAULA BIOLOGIAIGEOLOGIA1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.



Els misteris de la superfcie de la Lluna

EL QUE HAS DE SABER

Meteorit: fragment rocs o metllic procedent de lespai que assoleix la superfcie de la Terra, la Lluna o altres planetes del sistema solar.

Crter: depressi circular o ellptica, a manera de con invertit, limitada per una vora abrupta.

Crtervolcnic:obertures o boques derupci dels volcans (per on ixen els gasos, laves, etc.).

Crterdimpactemeteortic:depressions originades sobre la superfcie slida dun cos planetari per limpacte dun meteorit.

Magma: lquid a alta temperatura (per damunt de 600 C) que origina roques per solidificaci deguda a refredament.

Basalt: roca magmtica volcnica de color fosc procedent de la solidificaci de lava molt fluida.

Albedo: percentatge de radiaci que reflecteix una superfcie en relaci amb la radiaci que incideix sobre aquesta. La neu, per exemple, t una albedo alta, perqu reflecteix el 86 % de la llum que rep, mentre que lalbedo dels oceans s de 5 a 10 %. Lalbedo de la Lluna s igual a 7 %.

LaLlunanoposseeixatmosferaniaiguasuperficialqueformeunahidrosfe-ra,peraquestaranohihaalasuperfcielunarfenmensdemeteoritzacisemblantsalsquetenenllocalaTerra.

simportantperaaquestainvestigaciobservarlarelaciquehihaentreelsdiferentscrters:superposicions,contactes,etc.

Elsmarslunarssnextensesplanuresquenocontenenniunasolagotadaigua.

Lesoscillacionstrmiquesdelasuperfcielunarsnmoltmpliessegonsquerebenonolallumsolar.

TINGUES EN COMPTE QUE


33DIA A DIA A LAULA BIOLOGIAIGEOLOGIA1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.



APROFUNDIMENT

La petjada humana a la Lluna

EL QUE HAS DE SABER

UTC: sigles de temps universal coordinat (en angls, Universal Time Coordinated). s el principal estndard de temps pel qual el mn regula els rellotges i el temps.

Allunatge: descens controlat dun vehicle sobre la superfcie de la Lluna. Amaratge: impacte controlat duna aeronau sobre una superfcie aqutica. Regolita lunar: part ms superficial de lescora lunar formada per partcules

de mida reduda, moltes de les quals es comporten mecnicament com a cendra.

Apollo: nom mitolgic que la NASA va aplicar a les missions espacials tripulades cada una per tres astronautes, dels quals dos allunaven. Es van realitzar 7 missions, de lApollo 11 a lApollo 17, que van permetre lallunatge de 12 astronautes. La missi Apollo 13 hagu de ser avortada a causa duna explosi al mdul de comandament.

TINGUES EN COMPTE QUEPRECEDENTS HISTRICS

Apollo 11 va ser la missi espacial que per primera vegada port persones a laLluna; precisament, Neil Armstrong iBuzz Aldrin (dels Estats Units), el 20 de juliol de 1969, a les 20:18 UTC. Elsdos junts van recollir 21,5 quilograms dematerial lunar que portaren a laTerra.

La primera passejada lunar va ser transmesa en temps real per la televisi a tot el mn. Neil Armstrong, quan pos el peu sobre la superfcie lunar, descrigu lesdeveniment amb aquestes paraules: Aquest s un petit pas per a un home, per un salt de gegant per a la humanitat.

Un tercer membre de la missi, Michael Collins, es va quedar en rbita, conduint el mdul de comandament que va fer tornar els astronautes. La missi finalitz el 24 de juliol, amb lamaratge a loce Pacfic.

Objectiu: realitzar una investigaci sobre la petjada humana a la Lluna.

Investigacions suggerides:

Perququedarentanmarcadeslesprimeres petjades dels astronautes de lApollo 11 sobre la Lluna?

Quantdetempstardarenadesaparixeriperqu?

Altres investigacions suggerides:

Snfalses,lesfotografiesdelamissiApollo11?

ProblemesperaunviatgedanadaitornadaalaLluna:mitjans de transport, maniobres denvol terrestre, allunatge, envol lunar i aterratge.

Quhauriesdefersivolgueresserastronauta?

Fonts dinvestigaci:

La polmica sobre la llegada del hombre a la Luna(I). Web oficial de Valeria Ardante. Paraules clau: llegada, hombre, Luna, Valeria, Ardante.

La carrera espacial (breve historia de...). Alberto Martos. Nowtilus,2009.

La carrera espacial: del Sputnik al Apollo 11. Ricardo Artola. Alianza,2009.

Exploracin planetaria (qu sabemos de?). Rafael Rodrigo. La catarata,2012.

Duraci de lelaboraci: 4-5 sessions.

Realitzaci: equips de 3 a 5 persones.

Presentaci: informe. En el cas del debat sobre la veracitat de les fotografies de lApollo 11, una guia per a un debat de 30 minuts entre partidaris de la versi cientfica oficial i les teories que posen en dubte larribada a la Lluna lany 1969, amb participaci del grup classe.

FULL DE RUTA

FITXA 11

34 DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESOMaterialfotocopiableEdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. DIA A DIA A LAULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.



La petjada humana a la Lluna

EL QUE HAS DE SABER

UTC: sigles de temps universal coordinat (en angls, Universal Time Coordinated). s el principal estndard de temps pel qual el mn regula els rellotges i el temps.

Allunatge: descens controlat dun vehicle sobre la superfcie de la Lluna. Amaratge: impacte controlat duna aeronau sobre una superfcie aqutica. Regolita lunar: part ms superficial de lescora lunar formada per partcules

de mida reduda, moltes de les quals es comporten mecnicament com a cendra.

Apollo: nom mitolgic que la NASA va aplicar a les missions espacials tripulades cada una per tres astronautes, dels quals dos allunaven. Es van realitzar 7 missions, de lApollo 11 a lApollo 17, que van permetre lallunatge de 12 astronautes. La missi Apollo 13 hagu de ser avortada a causa duna explosi al mdul de comandament.

Has de considerar diversos factors, com ara:

LaintensitatgravitatriadelaLlunaslasisenapartdelagravetatterrestre.

Eltipusdesllunar:vadesdetexturarocosafinsaunaregolitapulverulen-ta.

LaLlunanoposseeixatmosferaniaiguasuperficialqueformeunahidrosfe-ra,peraixnoesdonenalasuperfcielunarfenmensdemeteoritzacisemblantsalsquetenenllocalaTerra.

TINGUES EN COMPTE QUEPRECEDENTS HISTRICS

Apollo 11 va ser la missi espacial que per primera vegada port persones a laLluna; precisament, Neil Armstrong iBuzz Aldrin (dels Estats Units), el 20 de juliol de 1969, a les 20:18 UTC. Elsdos junts van recollir 21,5 quilograms dematerial lunar que portaren a laTerra.

La primera passejada lunar va ser transmesa en temps real per la televisi a tot el mn. Neil Armstrong, quan pos el peu sobre la superfcie lunar, descrigu lesdeveniment amb aquestes paraules: Aquest s un petit pas per a un home, per un salt de gegant per a la humanitat.

Un tercer membre de la missi, Michael Collins, es va quedar en rbita, conduint el mdul de comandament que va fer tornar els astronautes. La missi finalitz el 24 de juliol, amb lamaratge a loce Pacfic.




TREBALLS DAULA

APROFUNDIMENT

Orientaci al cel nocturn (I) Orientaci al cel nocturn (II)

El ms important s que hi haja un cel clar i sense contaminaci lluminosa. Com a guia necessitem un mapa celeste. Tamb necessitem localitzar el nord, per a la qual cosa ens pot servir una brixola.

A continuaci, tensenyarem com localitzar algunes de les constellacions i estrelles ms importants. Tin-gues en compte que algunes sn visibles noms en determinades poques de lany.

PER A COMENAR

LOCALITZACI DE LESTRELLA POLAR

Podem trobar el nord sense utilitzar una brixola. Identifiquem lssa Major i, a partir daquesta, lssa Menor. Lestrella polar forma part daquesta constellaci i est situada exactament al nord.

ssa Menor

ssa Major

LOCALITZACI DEL LLE

Lle

ssa Major

LOCALITZACI DE LESTRELLA POLAR (tardor-hivern)

Si ens trobem a la tardor o a lhivern, podem utilitzar tamb laconstellaci de Cassiopea, que t forma de W. Est oposada simtricament a lssa Major respecte dela polar.

Cassiopea

Estrella polar

Estrella polar ssa Major

ssa Menor

LOCALITZACI DE CEFEU

Cefeu

ssa Major

ssa Menor

ACTIVITATS

1 USA LES TIC. Si observes amb atenci elcarro de lssa Major, podrs arribar a distingir que, deles tres estrelles que formen la llana del carro (o cua de lssa), la del mig s un sistema format per dues estrelles, una de ms brillant i una altra de ms tnue. Investiga quins sn els noms daquestes estrelles.

2 En cas que no arribes a distingir-les a simple vista o si encara veient-les volgueres arribar a veure-les separadament, quins instruments dobservaci utilitzaries?

3 La distncia entre Alcor i Mizar s dun quart dany llum. Calcula aquesta magnitud en quilmetres.

4 USA LES TIC. Entre les constellacions proposades en la fitxa estroba Lle, que s visible al cel de lhemisferi nord des del desembre fins al maig. Localitza quina s lestrella ms brillant daquesta constellaci, esbrinan el nom i indaga sobre qu representa dins de la figura mitolgica del lle.

ACTIVITATS

1 Ori (el caador) s una de les constellacions ms prominents al cel nocturn dhivern, ja que les seues estrelles sn visibles des dambds hemisferis. Segons la mitologia grega, el caador va morir per la picada dun escorp i al cel es representa la seua fugida, de manera que desapareix per loest just abans que lEscorpi aparega per lest. Pots explicar aquest moviment tenint en compte els coneixements actuals?

2 Lestrella ms brillant de tot el cel nocturn vista des de la Terra s Srius, i per aix es troba present des de temps prehistrics en la mitologia, les religions i els costums de nombroses cultures. Enquina constellaci es troba aquesta estrella?

3 Els antics astrnoms i matemtics egipcis determinaren la duraci de lany en 365,25 dies, comptant el temps

ASPECTE DORI

PER A CONTINUAR

A lhemisferi nord, la constellaci dOri noms s visible entre els mesos de novembre i febrer. Per a trobar-la ens hem de fixar en les tres estrelles seguides que formen el caracterstic cintur dOri, tamb anomenat les Tres Maries o els Reis Mags. Altres estrelles que destaquen de la constellaci sn Betelgeuse i Rigel.

FITXA 12 FITXA 13LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Estrella polar



TREBALLS DAULA TREBALLS DAULA

APROFUNDIMENT

Orientaci al cel nocturn (II)

LOCALITZACI DE LESTRELLA POLAR (tardor-hivern)

Si ens trobem a la tardor o a lhivern, podem utilitzar tamb laconstellaci de Cassiopea, que t forma de W. Est oposada simtricament a lssa Major respecte dela polar.

ACTIVITATS

1 USA LES TIC. Si observes amb atenci elcarro de lssa Major, podrs arribar a distingir que, deles tres estrelles que formen la llana del carro (o cua de lssa), la del mig s un sistema format per dues estrelles, una de ms brillant i una altra de ms tnue. Investiga quins sn els noms daquestes estrelles.

2 En cas que no arribes a distingir-les a simple vista o si encara veient-les volgueres arribar a veure-les separadament, quins instruments dobservaci utilitzaries?

3 La distncia entre Alcor i Mizar s dun quart dany llum. Calcula aquesta magnitud en quilmetres.

4 USA LES TIC. Entre les constellacions proposades en la fitxa estroba Lle, que s visible al cel de lhemisferi nord des del desembre fins al maig. Localitza quina s lestrella ms brillant daquesta constellaci, esbrinan el nom i indaga sobre qu representa dins de la figura mitolgica del lle.

ACTIVITATS

1 Ori (el caador) s una de les constellacions ms prominents al cel nocturn dhivern, ja que les seues estrelles sn visibles des dambds hemisferis. Segons la mitologia grega, el caador va morir per la picada dun escorp i al cel es representa la seua fugida, de manera que desapareix per loest just abans que lEscorpi aparega per lest. Pots explicar aquest moviment tenint en compte els coneixements actuals?

2 Lestrella ms brillant de tot el cel nocturn vista des de la Terra s Srius, i per aix es troba present des de temps prehistrics en la mitologia, les religions i els costums de nombroses cultures. Enquina constellaci es troba aquesta estrella?

3 Els antics astrnoms i matemtics egipcis determinaren la duraci de lany en 365,25 dies, comptant el temps

que transcorria entre dues posicions idntiques de Srius, coincident amb el solstici destiu i linici de les inundacions del Nil. Quina s la causa que aquesta estrella fra visible durant alguns mesos de lany i sanara desplaant fins a desaparixer al cel per ocupar la mateixa posici 365 dies ms tard?

4 A partir de la constellaci dOri pots localitzar les de Taure i Bessons. Lestrella ms brillant de Taure sanomena Aldebaran, una estrella gegant roja, amb un radi 44 vegades ms gran que el radi solar. Quan representem a escala el sistema solar, si al dimetre de la Terra li donem un valor de 0,9 mm (per arredonir lassimilem a 1 cm), el Sol lhaurem de representar per una esfera d1 m de dimetre. Al pati del teu centre educatiu, mesura i marca mitjanant punts el dimetre dAldebaran per a fer-te una idea de la seua mida comparada amb la del Sol.

LOCALITZACI DE TAURE I BESSONS

Aquestes dues constellacions tamb es poden identificar fcilment, una vegada trobat Ori.

Taure

Bessons

Ori

LOCALITZACI DE CA MAJOR I CA MENOR

Localitzarem aquestes dues constellacions a partir dOri.

Ori

Srius

Ca Major

Ca Menor

ASPECTE DORI

Ori

Cintur dOri

Betelgeuse

Per a continuar la nostra exploraci del cel nocturn, necessitem localitzar altres constellacions, com ara Ori. Apartir daquestes podem identificar-ne moltes ms.

PER A CONTINUAR

A lhemisferi nord, la constellaci dOri noms s visible entre els mesos de novembre i febrer. Per a trobar-la ens hem de fixar en les tres estrelles seguides que formen el caracterstic cintur dOri, tamb anomenat les Tres Maries o els Reis Mags. Altres estrelles que destaquen de la constellaci sn Betelgeuse i Rigel.

FITXA 13 LUNIVERS I EL NOSTRE PLANETALUNIVERS I EL NOSTRE PLANETA



TREBALLS DAULA

APROFUNDIMENT

Construir una maqueta dun sistema Terra-Lluna, per poder observar com es formen els eclipsis.

OBJECTIU

Construcci dun model Terra-Lluna

Material

Duesbolesdefusta,suroblancoplastilina.Unadelesboleshadeserd1cmdedimetre.Eldimetredelaltralhaursdecalculartu,segonsaquestesindicacions.

Unllistdefusta,claus,caragolsocola.

Realitzar els clculs necessaris

1 EldimetredelaLlunaieldelaTerraguardenunarelaci1:4.sadir,laTerratundimetre4vegadessuperioraldelaLluna.

2 LadistnciaentrelaTerrailaLlunasde30vegadeseldimetredelaTerra.

3 Sitensunabolad1cmdedimetrequerepresentalaLluna,calculaquinsereldimetredelabolaquerepresentalaTerraiquinaserlalongituddelllistquenecessitesperasituarambdsastresaladistnciaoportuna.

Construeix la maqueta

1 Agafalesduesboles,unad1cmilaltradeldimetrequehascalculat.PotspintardeblaulabolaquerepresentalaTerra.

2 Marcaenelllistdospunts,separatsperladistnciaquehascalcu

Dia a Dia Biologia 1eso Voramar

Documents

Transcript of Dia a Dia Biologia 1eso Voramar