Diumenge 20 de desembre de 2015 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om

Una paloma se posó enuna rama para reflexionar

sobre la existencia

arralavidadedosperdedors.IgualqueunDonQuixotiunSanchoPanzadelmomentactual, enSamienJonathan,doscomercialsd’articlesdefestad’entre50i60anys,ensportenperunrecorregutcalidoscòpicatravésdeldestídel’ésserhumà.

NARGUMENT

Cartell de la pel·lícula

Una paloma se posó en una rama para reflexionar sobre la existencia

Roy Andersson

Nacionalitat: Suècia-França -Alemanya-NoruegaAny: 2014Durada: 101 min.Direcció i guió: Roy AnderssonProducció: Pernilla SandströmFotografia: István Borbás i Gergely PálosEdició: Alexandra StraussMúsica: Hani Jazzar i Gorm SundbergVersió original sueca i anglesasubtitulada a l’espanyol.

FITXA TÈCNICA

1967 Besöka sin son (Curt)1968 Den vita sporten (The White Match) (Documental firmat com Grupp 13)1968 Hämta en cykel (To Fetch a Bike) (Curt)1969 Lördagen den 5.10 (Migmetratge) 1970 En Kärlekshistoria (A Swedish Love Story)1975 Gilliap1979 Så fruktansvärt onödigt (Documental)1980 Trygare kan ingen vara (Curt)1987 Någonting har hänt (Something Happened) (Curt documental)1991 Härlig är jorden (World of Glory) (Curt)2000 Sånger från andra våningen (Canciones del segundo piso)2000 Un matin partout dans le monde (Curt de varis autors)2007 Du levande (La comedia de la vida)2014 En duva satt på en gren och funderade på tillvaron (Una paloma se posó en una rama para reflexionar sobre la existencia)

FILMOGRAFIA

Holger Andersson (Jonathan)Nisse Westblom (Sam)Charlotta Larson (Lotta)Viktor Gyllenberg (Carles XII)Lotti Törnros (Professora de flamenc)Jonas Gerholm (Tinent solitari)Ola Stensson (Capità/Barber)Oscar Salomonsson (Ballarí)Roger Olsen Likvern (Porter)

FITXA ARTÍSTICA

öteborg,Suècia,1943. Ambl’arribadadelsegleXXIRoyAnderssoncomençaunatrilogiatragicòmicaconsagradanimésnimenysquea“L’existència de l’ésser humà”.Canciones del segundo pisovainauguraraquestcicleextraordinari,quevaserseguitdeLa comedia de la vida.ElrealitzadorsuechanecessitatgairebéquinzeanyspercompletareltrípticambUna paloma...,guanyadoradelLleód’OraVenècia2014.Enrealitat,Anderssonhaestatsempreuncreadordesilencisperllongats.Vadebutarenelllargmetratgeals27anysambA Swedish Love Story,melodramasobreunarelacióadolescentquerecollialafrescordelesnovesonadesqueencaraagitavenelscinemesd’aquellaèpoca.Elfilmvaserunrotundèxitdecríticaipúblic,totelcontrariqueelseusegüentesforç,Gilliap,unaobraméscomplexaifoscaqueanticipavatímidamentalgunstretsestèticsdelaseva

G trajectòriaposterior.Anderssonnotornariaalllargmetratgefinsa25anysdesprés.Mentre,esvadedicarprincipalmentarealitzarespotsperadiversesempresesescandinaves.Mésqueunmitjàdesubsistència,lapublicitatvasuposarperaellunautènticlaboratoricreatiu,laplataformaperdefinirelseuestil.Aquestsanuncis—igualqueelcurtWorld of Glory, unaltretreballfundacional—prenienlaformadevinyetes,plansfixossensetallshabitatsperindividusderostrespàl·lids

idesconcertats,elpatetismedelsqualsdonavallocaunhumorefectiuperlasevafredoriconcisió.EnlasevatrilogiaAnderssondisseccional’ésserhumàdesd’unprismasimilar,peròladuradadelesescenesesdilataiambellal’agoniadelsseuspersonatges.Laclaudelseucinemaésquenoesconstrueixapartirdesímbolsnidedoblessentits.Lessevesobrestractenobertamentsobrel’absurddel’existènciasensenecessitatdeescudar-seentrames.

DIRECTOR ROY ANDERSSON

COMENTARI

urantlapresentaciódel filmaVenècia,Anderssonafirmaqueunafontd’inspira-cióessencialvaserelquadredePieterBrueghelEls caçadors en la neu (1565).Eldirectorargumen-tavaque“en aquesta pintura les aus semblaven preguntar-se:” Què estan fent els humans allà baix? Per què estan tan ocupats? “Un colom ... consisteix en una panoràmica de la condició humana”. Enelsseusretratsavistad’ocell,Anders-sontornaademostrarlasevamestriaenlautilitzaciódeltableauvivant.Elseuestiléselresultatdelafusiódel’hiper-realisme(l’empremtad’EdwardHopperesmanifestavasobretotaCanciones del segundo piso)ambelsurrealisme(podemcon-siderarelcinemadeBuñuel,

D concretamentlaseqüènciadel’últimsopardeViridiana, comelseumàximreferent).Eldirectordivideixelmónentreunspocsviusqueencaraconservenlainnocènciailaca-pacitatd’existirperal’altre(lesnenesfentbombollesdesabó,lamareambelseunadóalparcilaparellad’amantsalaplatja)iunamajoriademortsvivents,esclausdepreocupacionsiobli-gacionsbanals,eldesassossecdelsqualsesplasmaalessevescarescompletamentblanques.Ambaquestadiferenciacióelrealitzadorreflexionasobreeldesgastdel’existènciaielfra-càsdel’individualisme.Andres-sonensobligaaidentificar-nosambunsoaltres,portant-nosareconèixerque,almenysen

algunmoment,totshemcaigutdelcostatdelsmortsenvida.Una paloma...constataqueperalseuautoreldispositiuhoéstot.Elseucinemaésprecísisistemàtic,peròenaquestaocasió,elmètodeesportaunpasmésllunyenincorporarelpassatalpresentambunanatu-ralitatisenzillesasorprenents,comenlesescenescoralsdel’anciàalseubardesempre,oambl’apariciódelreiCarlesXII,abansidesprésdelasevaderrotadavantelsrussosalsegleXVIII.Aquestspassatgesadverteixenquel’embellimentdelsrecordsilamitificaciód’èpoquesremotescarrega-desdepulsionsbèl·liquessóntrampesenquècaiemhabitu-alment.EnparaulesdeBeckett:

“No parlem, doncs, mal dels nostres temps; no són pitjors que els pas-sats”.Ambhumorperòdema-neraimplacable,RoyAnderssonexposauncatàlegdeveritatsincòmodessobrel’home,aquestésserextremadamentfeblequedemaneraquotidianafantasejaambl’horror,esdeixavèncerperlanostàlgia,humiliapernoseraixafat;ique,almateixtemps,encaraquesiguieninstantsaïllats,télacapacitatderevocartotl’anteriorides-plegaraquellatributqueellmateixvabatejarcomahuma-nitat.

Los vivos y los muertos en vida. Javier H. Estrada ( Caimán Cuadernos de Cine Nº38).

Una paloma se posó en una rama para reflexionar sobre la existencia